Article 1: Republicans catalans del segle XIX

El llibre Republicans catalans del segle XIX és una obra que reivindica la
figura i la trajectòria de set personalitats republicanes del segle XIX que han
estat tractades de manera incompleta i esbiaixada per la historiografia. Els
biografiats són Juan Antonio Llinás, Salvador Sanpere i Miquel, Josep Lluís
Pellicer, Josep Roca i Roca, Pompeu Gener, Josep Maria Vallès i Ribot i
Sebastià Sunyer, tots ells republicans heterodoxos i catalanistes.
L'objectiu del llibre: És ajudar a rellegir les interpretacions més tòpiques
sobre el catalanisme i el republicanisme del segle XIX, a través de l'estudi
biogràfic d'aquestes personalitats que van tenir respostes diverses davant el
repte de modernitzar el panorama polític espanyol i català. A més el que
busca, és contribuir a enriquir el panorama bibliogràfic sobre el
republicanisme català i espanyol i recordar la riquesa de matisos, tendències
i sensibilitats que ho van caracteritzar com a moviment sociopolític.

Article 2: Sobre la cultura política popular i obrera a Catalunya al segle XIX.

Algunes consideracions
Cultura política obrera. Més enllà de la ideologia, l’educació i l’associació:
L'autor proposa estudiar la cultura política obrera des d'una perspectiva més
àmplia i complexa que no es limiti a les ideologies, les associacions i l'educació,
sinó que inclogui també aspectes com la moral, l'experiència social, el
simbolisme, la representació i la memòria. Es critica la visió lineal i
progressiva de l'evolució dels corrents obrers, que es basa en el
desenvolupament del capitalisme industrial i en la suposada superació d'unes
etapes per unes altres. En canvi, defensa la idea que la cultura política obrera
és el resultat d'una tensió permanent entre l'afirmació democràtica i
l'específicament obrera, i de la necessitat d'adaptar-se als canvis i
desafiaments de la realitat social.
També es destaca la importància de la memòria històrica i la tradició com a
elements configuradors de la identitat i el pensament obrers, però també
reconeix que estan subjectes a processos de rescat, revisió i relectura,
condicionats pel context i les lluites entre les diferents classes socials.

Principals corrents del moviment obrer del segle XIX:

- Cooperativisme.
- mutualisme.
- socialisme reformista.
- socialisme marxista.
- anarcosindicalisme.
- Anarquisme
Progrés lineal o una cultura política obrera sempre oberta i en qüestió
La cultura política obrera no és pot entendre com un procés lineal i progressiu,
sinó com una tensió constant entre l’afirmació democràtica i la reivindicació
obrera, que depèn del context i de la memòria històrica dels sectors populars.
Aquesta, és va configurar a partir de diversos corrents militants, com el:
- Cooperativisme
- Socialisme reformista
- Socialisme marxista
- L’anarcosindicalisme
- L’anarquisme
Definicions d’aquestes subratllades a la lectura (pàg. 25,26 i 27)
Que tenien diferents visions sobre la crisi del capitalisme, la revolució social,
l’organització obrera i l’acció política.
L’autor ens vol dir que per estudiar la cultura política obrera cal tenir en
compte la seva riquesa i la seva variabilitat, i no simplificar-la ni reduir-la a
unes etapes o uns models fixos. la cultura política obrera te una importància
clau per explicar l’enfrontament social i els alternatives de canvi en la societat
contemporània.