LES COL-LECTIVITZACIONS A BARCELONA 1936-1939

ANTONI CASTELLS DURAN

LES COL-LECTIVITZACIONS A BARCELONA 1936-1939

La col-lectivitzaci-socialitzaci de la indstria i els serveis a Barcelona (ciutat i provncia): Les agrupacions o concentracions d'empreses

Prleg de Josep Termes

Disseny de la coberta: Gerardo Della Santa

1993, Antoni Castells Durn 1993, EDITORIAL HACER (Josep Ricou) Administraci: Carme, 16,2on - 08001 Barcelona Tel. (93) 317 34 93 - Fax (93) 317 14 59 ISBN: 84-85348-95-8 Dipsit legal: B-21.339-1993 Imprs per Novagrfik; Puigcerd, 127; 08019 Barcelona

PRLEG
En aquests moments en qu hom assisteix a l'enfonsament del que fins ara molts consideraven el model alternatiu al capitalisme - l'anomenat socialisme real -, a l'exaltaci acrtica del capitalisme com a nic model viable de desenvolupament o al conformisme resignat davant la realitat existent, s particularment adient la publicaci d'aquest llibre d'Antoni Castells encara que noms sigui perqu a travs de la perspectiva histrica que ens ofereix ens mostra uns moments en qu es desenvoluparen altres realitats socials, cosa que permet relativitzar el moment histric actual i evita caure en el provincianisme que no veu ms enll del que t davant del nas. D'aquest llibre cal destacar, primer, l'abundant i la important documentaci en qu es fonamenta, aix com la rigorosa investigaci que ha realitzat l'autor, tant pel que fa a la recollida de dades i d'elements significatius, com per l'anlisi i confrontaci que ha realitzat de fonts de diversa procedncia: documents pblics, circulars internes, correspondncia, publicacions peridiques, paperassa d'organismes oficials, de sindicats, d'empreses, etc. Castells no es limita a descriure una experincia concreta, sin que analitza i explica el perqu d'aquesta; quines en foren les principals caracterstiques, els xits; els fracassos i errors, tamb. L'estudi analitza els fets que van protagonitzar, fa ms de mig segle, els treballadors catalans en collectivitzar les empreses on treballaven, i aporta nova llum sobre el perode histric de la guerra, tan mal conegut encara. Es una valuosa contribuci al coneixement de la histria de Catalunya i tamb al de les diferents formes d'organitzaci econmico-social que s'han produt a les societats industrials. Castells s rigors i la seva investigaci l'ha fet de manera ben poc dogmtica, sense tabs ni prejudicis. Per analitzar aquella societat catalana de la guerra, tan conflictiva i canviant, no t en compte noms la realitat oficial, la que apareix en els textos i decrets de la Generalitat i del govern de la Repblica, sin que considera tamb la realitat extra-oficial, la que es vivia al carrer i als centres de treball, aix com les interrelacions que existien entre el poder i la societat. s a l'empresa per, com a unitat bsica de producci, on centra l'anlisi de la collectivitzaci de la indstria i dels serveis. Al mateix temps emmarca i situa histricament l'experincia collectivista catalana, tant en el seu context ms immediat -el de la societat catalana de 1936, tan particular-, com en el mundial, del qual Castells destaca el canvi de model econmico-social que s'estava produint a causa de la crisi del capitalisme liberal, aix com els intents per superar-la, entre 1914 i 1945. Projectes de renovaci tan contradictoris com els realitzats pels bolxevics a Rssia, pel president Roosevelt als Estats Units amb el New Deal, o les experincies del feixisme itali i del nazisme alemany. Entre unes i altres, l'autor situa l'alternativa collectivista catalana com a radicalment diferent a totes, original i complexa. Per aix, des d'ara, el seu estudi ser fonamental per conixer les principals caracterstiques del procs collectivitzador. Voldria acabar dient que el llibre de Castells s d'aquells que volen establir conclusions, perqu l'autor vol ser clar i precs, i tem quedar-se a mitges i sense comprometre's. Les seves afirmacions poden ser polmiques, per es basen en una investigaci seriosa i estan ben argumentades, i estic segur que serviran per enriquir i fer avanar la nostra investigaci histrica. Josep Termes

Vull expressar el meu agrament a totes aquelles persones i institucions pbliques i privades, l'elevat nombre de les quals m'impedeix citar, que han collaborat a fer possible aquest llibre d'una o altra manera: facilitant documentaci, proporcionant orientacions o elaborant-lo materialment. Molt en especial vull fer constar el meu agrament a Rafael Pujol per la seva generositat al proporcionar-me una important i valuosa documentaci, orientar-me en l'elaboraci i criticar-la a mesura que aquesta avanava. A Josep Termes pels seus comentaris, i el seu recolzament i estmul perqu publiqus el llibre. I a la Merc per les seves crtiques i suggerncies que han contribuit a millorar el text.

Introducci

Motivaci i objecte de l'estudi Antecedents, pressupostos i desenvolupament de la transformaci collectivista a Catalunya

INTRODUCCI Motivaci i objecte de l'estudi La derrota que el 19 de juliol de 1936 van sofrir a Barcelona els militars sublevats contra el Govern de la Repblica va donar lloc a l'inici d'una profunda transformaci econmico-social a tot Catalunya. Aix mateix, a la resta de zones de l'Estat espanyol en qu els rebels van ser derrotats, tamb es produren canvis i transformacions econmico-socials, encara que de diferent intensitat i caracterstiques segons la zona que es tracts -va ser diferent el cas d'Arag, que el del Pas Basc o el de Madrid- . Aquest llibre tracta exclusivament de la transformaci econmico-social esdevinguda a Catalunya, que va tenir unes caracterstiques prpies i especfiques, diferents, en gran part si ms no, de les que es van donar a d'altres parts de l'Espanya Republicana, la qual cosa va ser motivada, bsicament, per l'alternativa ideolgica predominant dins la classe treballadora catalana -on es trobava el poder de fet, a partir del 19 de juliol-, per una part, i, per una altra, a les diferncies que hi havia el 1936 entre l'estructura econmico-social de Catalunya i la de les altres parts de L'Estat espanyol. Al mateix temps, el gran marge d'independncia del poder central que va gaudir Catalunya fins a la segona meitat de 1937, li va permetre desenvolupar el seu projecte amb una gran autonomia. L'experincia collectivista que va tenir lloc a Catalunya, encara que no va poder assolir plenament els seus objectius a nivell global, a causa dels condicionaments i dificultats amb qu va haver d'enfrontar-se, constitueix, malgrat tot, una de les transformacions ms radicals que s'ha esdevingut al segle XX, que afect prcticament tots els aspectes de l'activitat econmica i social. Al mateix temps, la transformaci collectivista catalana, que va tractar de portar a la prctica els principis dels socialisme antiautoritari, constitueix una experincia original, nica al mn. El seu valor com a model o alternativa econmico-social s'ha d'emmarcar, alhora, en el perode en qu va tenir lloc, s a dir, en el perode comprs entre la revoluci bolxevic el 1917 i l'acabament de la Segona Guerra Mundial el 1945, quan davant la crisi econmico-social que es va obrir en el si del capitalisme i la incapacitat del propi capitalisme liberal per superar-la, es varen propugnar i es van dur a terme una srie d'alternatives econmico-socials que d'una manera ms o menys profunda tractaven de transformar o substituir el capitalisme liberal a fi de poder superar l'esmentada crisi. A ms de l'alternativa collectivista desenvolupada a Catalunya, s'han de citar, per la seva importncia i significaci com a alternatives que es van posar en prctica durant aquest perode: el socialisme d'Estat a la Uni Sovitica, l'experincia fascista i nacional-socialista a Itlia i Alemanya respectivament i la poltica del New Deal promoguda pel Brain Trust, que el President T. Roosevelt va desenvolupar als EUA. Totes aquestes alternatives presentaven entre elles diferncies importants, per al mateix temps, a excepci de la collectivista, tenien totes un important element com: el d'assignar a l'Estat, en major o menor grau, un considerable increment del seu poder i de les funcions que havia de desenvolupar en el conjunt de l'activitat social en general, i en l'activitat econmica en particular, donant-li el paper d'ordinador actiu de la vida econmica, que el capitalisme liberal confiava exclusivament als mecanismes del mercat. Tot el que s'ha exposat fins aqu posa en evidncia l'inters que t l'experincia collectivista desenvolupada a Catalunya a partir del 19 de juliol de 1936, tant
15

pel fet de formar part de la histria recent de la societat catalana, com per constituir la posada en prctica -encara que fos de manera parcial i condicionada-, en un pas industrialitzat, d'un model o sistema econmico-social amb unes caracterstiques especfiques que el diferencien clarament dels altres models que fins avui han existit o existeixen en les societats industrialitzades. Ara b, malgrat el seu inters, actualment encara s, desprs d'haver passat ms de 50 anys del seu inici, una experincia poc coneguda, fins i tot entre els que es dediquen a l'estudi de la Histria i de l'Economia del nostre pas. La transformaci que es va desenvolupar en la societat catalana a partir de juliol de 1936 va abastar, tal com ja s'ha assenyalat, prcticament tots els aspectes de la realitat poltica, econmica i social del pas. Ara b, en aquest llibre es pretn, exclusivament, procedir a l'anlisi de les transformacions que van tenir lloc a la indstria i als serveis, a Barcelona -ciutat i provncia-. El fet que no es tractin altres aspectes de la realitat social, com ara el de l'ensenyament, la sanitat, l'administraci de justcia, la cultura, les forces armades i del d'ordre pblic, etc, ni l'anlisi d'altres aspectes i sectors de l'activitat econmica, com el sector agrcola, el sector financer, etc, no s perqu s'infravalori la seva importncia, sin nicament a causa de les limitacions produdes per l'estat en qu es troba la investigaci sobre aquest tema i a les imposades per la prpia extensi del text. La qual cosa no significa, no obstant aix, que l'elecci s'hagi fet a l'atzar, ans al contrari, s motivada per dues raons: a) considerar que les transformacions esdevingudes en l'organitzaci, funcionament i desenvolupament de l'activitat productiva en la indstria i els serveis constitueixen, en una societat industrialitzada, un dels aspectes ms significatius de la mateixa i b) que la indstria i els serveis constitueixen un dels camps on les transformacions collectivistes van assolir un ms gran desenvolupament. Per tot aix, l'estudi de les transformacions collectivistes en la indstria i els serveis t un valor especial per a la comprensi i caracteritzaci de l'alternativa econmico-social que va representar l'experincia collectivista catalana. Quant a la limitaci territorial a Barcelona -ciutat i provncia- s causada, bviament, pel nivell de concentraci existent de la indstria i els serveis. Per ltim, centrar l'objecte de l'estudi a analitzar en qu va consistir i qu va representar el procs de creaci i desenvolupament de les agrupacions o concentracions d'empreses de la indstria i els serveis, est motivat pel fet que l'agrupaci en uni de l'empresa collectivitzada foren les dues concrecions ms importants de l'experincia collectivista desenvolupada en la indstria i els serveis de Catalunya, i que l'agrupaci, en ser la forma ms complexa i elevada d'organitzaci collectivista que es va donar a Catalunya, constitueix una realitzaci fonamental per al coneixement de l'experincia collectivista i s, al mateix temps, la que pot aportar el nombre ms gran d'elements sobre els trets principals de la socialitzaci que pretenia assolir l'alternativa collectivista. Abans de tractar de les agrupacions, s'ha considerat convenient incloure, a continuaci, un breu resum de les principals caracterstiques de la societat catalana el 1936, dels pressupostos i posta en marxa de la transformaci collectivista a Catalunya, dels factors que van limitar el seu desenvolupament i de les seves etapes. Tot aix constitueix el marc en qu es van crear i desenvolupar les agrupacions. Tanmateix, s'ha dedicat un primer captol a l'empresa collectivitzada, perqu juntament amb l'agrupaci constitueixen les dues concrecions ms importants de l'experincia collectivista.

16

Antecedents, pressupostos i desenvolupament de la transformaci collectivista a Catalunya La societat catalana anterior al 19 de juliol de 1936. Caracterstiques principals. -Aspecte econmic. A les viglies de la rebelli militar de juliol de 1936, Catalunya era un pas amb un alt nivell d'industrialitzaci -el 54% de la poblaci activa estava ocupada en la indstria-. La seva economia es trobava fortament imbricada en la del conjunt de l'Estat Espanyol, V activitat productiva predominant del qual, a diferncia de la catalana, era del sector primari -un 52% de la poblaci activa hi treballava-. Ara b, malgrat l'important pes especfic que en l'economia catalana tenia la indstria, aquesta es trobava constituda, majoritriament, per empreses mitjanes i petites que, en general, disposaven d'unes installacions i maquinries atrassades tecnolgicament, envellides fsicament, i una bona part en estat de conservaci deficient. L'alt nivell d'envelliment i d'obsolescncia de la major part de les installacions industrials catalanes, junt amb una estructura empresarial i comercial poc efectiva, feia que els nivells mitjans de productivitat de la indstria fossin baixos i que la seva competitivitat a nivell internacional fos minsa. Cal afegir a tot aix, la presncia important del capital estranger -angls, francs, belga, sus, etc- que controlava gran part de la producci d'alguns sectors bsics -mineria, producci elctrica, etc- i tamb un alt percentatge de les empreses de ms volum i de tecnologia ms avanada de les diferents branques industrials. Al mateix temps, el sector financer catal, especialment desprs de la fallida dels principals bancs del pas, era particularment dbil, amb les conseqncies negatives que tot aix comportava per al conjunt de l'economia catalana. A ms a ms, cal afegir que la crisi econmica internacional que va afectar greument el capitalisme existent en aquella poca -l'anomenada crisi del 29-, es va fer sentir tamb a Catalunya, encara que la seva incidncia fou menor que la que va tenir a la major part dels pasos capitalistes d'Europa i Amrica, motivat principalment pel relatiu allament de l'economia espanyola. Els efectes ms importants per a l'economia catalana van ser: l'augment de l'atur, -bastant ms baix que l'enregistrat en els altres pasos industrialitzats- especialment entre els treballadors de la indstria, i la disminuci de les exportacions, la qual cosa va aguditzar encara ms la dependncia de l'economia catalana del mercat espanyol. Aix, doncs, el 1936 l'economia catalana, a causa bsicament d'una srie de factors interns (el fet que la burgesia no modernitzs ni poss al dia la indstria, i que no compts amb l'estructura financera adequada, entre els ms importants) damunt els quals va incidir una situaci internacional desfavorable -agreujant les seves conseqncies- es trobava en decadncia, amb uns nivells baixos d'eficcia i competitivitat. Es pot afirmar que era el propi model de desenvolupament que havia impulsat la burgesia liberal el que es trobava en decadncia, la qual, malgrat les seves particularitats, s'emmarcava en la profunda crisi que per aquells anys patia el capitalisme a escala internacional. L'esmentada crisi del tipus o model de desenvolupament, plantejava en conseqncia, la necessitat urgent de procedir a substituir-lo per un altre que permets al pas la restructuraci de la seva activitat econmica.

17

-Aspecte poltico-social. La realitat poltico-social catalana, en viglies de la sublevaci militar, es caracteritzava per: 1) L'existncia d'una burgesia -la classe dominant del pas- que desprs del fracs dels intents realitzats al s. XIX per transformar l'Estat Espanyol en un estat capitalista modern semblant als que existien a l'Europa Occidental, es limitava, mitjanant la seva representaci poltica, La Lliga Catalana, a practicar un cert catalanisme davant l'Estat centralista i a demanar la utilitzaci de la seva fora repressiva davant els treballadors, segons requeria la defensa dels seus interessos i les circumstncies del moment. Aquesta burgesia, a diferncia de les classes i forces conservadores de l'Estat Espanyol, confiava, en general, que la salvaguarda del seus interessos podia dur-se a terme -i fins i tot de la manera ms efectivasota un rgim de democrcia parlamentria, no considerant -amb excepcionsque per aquesta defensa s'hagus de recrrer, forosament, a rgims totalitaris. 2) La forta implantaci del republicanisme i del nacionalisme catal, mtuament interpenetrats, en el si de les classes mitjanes catalanes -que constituen un percentatge important de la poblaci-, la representaci poltica de les quals era ostentada majoritriament per Esquerra Republicana de Catalunya -la primera fora poltica del pas-, la qual cosa va conduir aquestes classes mitjanes a un enfrontament obert amb l'Estat centralista i amb les institucions i forces conservadores de l'Estat espanyol. El republicanisme i el nacionalisme van influenciar tamb alguns sectors de la classe treballadora catalana, tal com es pot comprovar si s'analitza el procs de formaci dels dos partits marxistes que hi havia el 1936 a Catalunya. Finalment, cal constatar tamb, que l'enfrontament del nacionalisme catal amb l'Estat centralista, que era el que durant segles havia exercit el poder poltic a Catalunya, va contribuir a propagar entre una part de la poblaci un cert antiestatisme genric, de manera semblant a com l'enfrontament del nacionalisme amb l'exrcit espanyol, va ajudar a generalitzar l'antimilitarisme dins la societat catalana. 3) La presncia d'un moviment obrer fort, lluitador i radicalitzat, dins del qual, amb la decepci que van patir els treballadors davant la incapacitat del rgim republic per millorar la seva situaci collectiva, va augmentar la influncia dels qui defensaven la necessitat que l'esmentat moviment protagonitzs una transformaci radical de la societat. Aquest moviment obrer tenia una srie de caracterstiques que el diferenciaven clarament de la resta de moviments obrers europeus i americans. Entre les ms rellevants cal esmentar les segents: a) En primer lloc, per la seva importncia, destaca la incontestable majoria de qu disposava en el si del moviment obrer catal una central sindical d'orientaci anarquista -la CNT-. Mentre que, gaireb en la totalitat dels pasos industrialitzats d'Europa i Amrica el moviment anarquista es trobava, de fet, redut a l'activitat de petits nuclis de militants amb poca incidncia en el moviment obrer, Catalunya n'era l'excepci, perqu comptava amb un moviment llibertari, ampli i lluitador, del qual la CNT, que aglutinava la major part del proletariat catal, en formava part. b) La inexistncia en el moviment obrer catal d'organitzacions poltiques i sindicals socialdemcrates, que, ben al contrari, comptaven amb una fora important en la majoria de pasos industrialitzats. c) La reduda incidncia de les organitzacions marxistes no socialdemcrates en el moviment obrer catal, ms la particularitat de l'existncia en aquest mbit
18

poltic junt a un partit -el PSUC1- adherit a la III Internacional, d'un altre partit -el POUM- d'orientaci marxista revolucionria, que mantenia una posici crtica davant la III Internacional i que tenia una incidncia real, per b que reduda, en el moviment obrer, la qual cosa en la dcada dels trenta era una excepci. Cal conixer la realitat econmica i poltico-social de la societat catalana el juliol de 1936 per poder comprendre el perqu de la resposta que es va produir en l'esmentada societat contra la sublevaci militar i sobretot el perqu del procs revolucionari i les seves caracterstiques, que es va comenar desprs de la derrota de la sublevaci. Encara que la sublevaci militar i la seva desfeta van poder contribuir a crear l'ocasi perqu comencs el procs revolucionari, aix no vol dir, ni de bon tros, que en fossin la causa -aix ho evidencia, tamb, el desigual desenvolupament dels esdeveniments posteriors a la derrota de la sublevaci, en els diferents llocs d'Espanya on va tenir lloc-, ans les causes i raons del procs revolucionari que va comenar a partir del juliol de 1936, i les seves particularitats es troben en les prpies caracterstiques econmiques, socials i poltiques de la societat catalana del 1936. En destacarem, per la seva importncia, la crisi del model de desenvolupament econmic impulsat per la burgesia catalana, la influncia important del republicanisme i del nacionalisme en les classes mitges que les enfrontava a l'Estat espanyol i el predomini de l'anarquisme i anarco-sindicalisme en el moviment obrer catal. Inici i desenvolupament del procs de transformaci collectivista. - La transformaci collectivista: els seus pressupostos i posada en marxa. Derrotada la rebelli militar a Barcelona i a la resta de Catalunya, els treballadors -els manuals en particular- que havien jugat un paper important en l'obtenci de la victria contra els sublevats i que en ensorrar-se l'aparell de l'Estat i desintegrar-se el seu poder -motivat bsicament per la desfeta del seu pilar bsic: l'exrcit- foren els qui van obtenir la victria poltica2, van iniciar una mplia i profunda transformaci revolucionria de la societat catalana. La transformaci revolucionria iniciada a partir del 19 de juliol, es basava en els plantejaments anarquistes i anarco-sindicalistes de la CNT-FAI, perqu aquesta organitzaci era la que tenia una influncia majoritria entre els treballadors -els protagonistes de la victria-. El contingut bsic de l'alternativa o projecte social que pretenia dur a la prctica l'esmentada transformaci pot resumirse, en la construcci d'una societat que tenia com a objectiu social prioritari, la consecuci d'un desenvolupament global i igualitari en el seu conjunt, i de cada un dels individus que la formen en particular. Global perqu pretenia abastar el conjunt de les necessitats i aspiracions de l'home, tant de tipus econmic com de tipus espiritual i les que fan referncia al benestar i desenvolupament corporal; i igualitari perqu havia de beneficiar a tots en la mateixa mesura. Per aconseguir aquest objectiu es considerava indispensable l'abolici de la propietat privada dels mitjans de producci i de l'Estat i lestabliment de la propietat collectiva i d'un nou tipus de poder, basat en l'exercici de la democrcia directa a partir dels centres de treball i habitaci, passant pels successius nivells de coordinaci sectorial i territorial fins abastar el conjunt de la societat. Aquest projecte econmico-social, que es trobava en la base de les transformacions revolucionries que van comenar el juliol de 1936, constitua una clara i radical alternativa a l'estructuraci capitalista de la societat catalana que hi havia 19

en aquelles dates, i s'inscrivia, a la vegada, entre les alternatives que tractaven de reemplaar o modificar l'organitzaci capitalista anterior a la guerra de 19141918, que es trobava en crisi. Pel. que fa a les transformacions que es donaren a la indstria i als serveis, els treballadors, en reprendre l'activitat productiva desprs del 19 de juliol, van procedir de seguida per prpia iniciativa -els dies i setmanes segents- a la posada en marxa del procs collectivitzador. Van assumir directament el control i la direcci de la majoria de les empreses, i cal esmentar que tot aix ho van fer de manera espontnia3. Cal precisar que quan es remarca que la posada en prctica de la collectivitzaci-socialitzaci de la indstria i els serveis va ser causada per l'actuaci espontnia dels treballadors, no es vol dir, ni que de repent, per generaci espontnia, els treballadors tinguessin aquesta idea i la posessin en prctica, ans al contrari, el que va possibilitar que els treballadors comencessin aquesta transformaci, sense directrius ni consignes, va ser precisament que durant un llarg perode de temps -des dels anys 1868-1870- s'havia fet una gran tasca de formaci i propaganda de les idees llibertries mitjanant ateneus, sindicats, cooperatives, etc; ni tampoc vol dir que els treballadors no tinguessin organitzaci o que la seva actuaci es desenvolups al marge de tota organitzaci, perqu precisament en la majoria dels casos la iniciativa va sortir de les organitzacions sindicals -en general de la CNT- a nivell de fbrica o ram. El carcter espontani de la collectivitzaci-socialitzaci vol dir que no es va dur a terme seguint les consignes, instruccions o directrius d'algun rgan de direcci central de l'Estat o d'algun partit o sindicat4, sin a partir de la decisi dels propis treballadors, que mitjanant les seves organitzacions de fbrica i ram van posar en prctica les idees i concepcions que tenien de la manera d'organitzar i funcionar la societat en general i l'activitat econmica en particular; gran part d'aquestes idees eren fruit de la propaganda i formaci llibertria desenvolupades durant anys. - Factors [imitadors i desenvolupament de la collectivitzaci-socialitzaci. El desenvolupament de l'experincia collectivista catalana es va veure limitat i condicionat per una srie de factors externs i interns a la societat catalana, Els ms importants sn. els segents: Factors externs: a) L'existncia de la guerra, que va condicionar el funcionament de la societat en general, i de l'activitat econmica en particular, al mateix temps que va provocar la partici en dos del mercat espanyol, amb qui es trobava estretament vinculada l'economia catalana, b) L'animadversi internacional de les classes possedores i dirigents, que exerciren diferents pressions -econmiques, poltiques, militars, etc- per fer fracassar l'experincia collectivista, pressions a les quals, a mes, no s'hi opos l'ampli moviment de suport i solidaritat internacional dels treballadors que feia falta per contrarestar-les -en part al menys- al comptar amb escassa influncia en el moviment obrer internacional els grups o organitzacions que compartien els plantejaments de l'alternativa collectivista catalana, c) El boicot del Govern de la Repblica, que va procurar primer frenar i desprs fer retrocedir i eliminar, tant com es pogus, les realitzacions collectivistes a Catalunya. Factors interns: a) L'existncia de sectors socials, que en conjunt constituen una base social important -quantitativament i qualitativament-, que encara que es posessin en contra de la sublevaci militar, s'oposaven a l'alternativa collecti20

vista, o perqu defensaven la propietat privada dels mitjans de producci, o perqu defensaven la seva propietat estatal . Aquesta oposici fou canalitzada i defensada per ERC, ACR, UR, PSUC i UGT. b) A l'oposici de carcter ideolgic -exposada a l'apartat a)- s'unia una oposici de carcter poltic, reforant-la, defensada per les mateixes organitzacions, que sustentava la posici que per guanyar la guerra calia mantenir el tipus de relacions econmico-socials que hi havia abans del 19 de juliol i constituir, a partir d'aquesta base, una aliana interclassista antifeixista davant la posici contrria que per guanyar la guerra calia dur a terme les transformacions revolucionries que exigien els interessos dels treballadors, i que defensaven la CNT, la FAI i el POUM. c) La renncia dels rgans dirigents de la CNT i de la FAI d' intentar portar a la prctica, globalment, els plantejaments i alternatives que durant anys havien propagat entre els treballadors, renncia que es va iniciar molt aviat5 i els va portar al progressiu abandonament dels seus pressupostos i principis, d) Que les organitzacions, de la CNT o influenciades pels seus principis, a nivell d'empresa i ram, generalment, encara que procuraven dur a terme la collectivitzaci en el seu mbit respectiu, no van intentar influir en la resoluci de la problemtica general, que la van deixar en mans de les direccions dels partits i sindicats, la qual cosa, port conseqncies nefastes per a la collectivitzaci-socialitzaci, i ms si tenim en compte la renncia de la CNT-FAI. Degut, per una part, a que la collectivitzaci-sociahtzaci constitua un procs que s'havia iniciat amb la confiscaci i collectivitzaci de les empreses, i que havia d'anar avanant -i ax va passar parcialment- en la coordinaci de l'activitat econmica de baix a dalt, fins assolir la plena socialitzaci de la riquesa i, per una altra part, a causa tamb i d'una manera molt decisiva a l'enfrontament i correlaci de forces existents en cada moment entre collectivistes i anticollectivistes, el desenvolupament del procs de collectivitzaci-socialitzaci va evolucionar en el temps6. S'hi poden distingir quatre etapes: En la primera etapa -juliol a octubre 1936-, es va posar en marxa l'economia collectivista de signe llibertari, i va ser el perode en qu es van realitzar la majoria de les collectivitzacions d'empreses, i tamb quan s'inici la constituci de bona part de les agrupacions. Es va desenvolupar sense entrebancs l'autogesti obrera, encara que els partits i sindicats ja van comenar la formaci d'organismes que, en el futur, la limitarien i la desvirtuarien. La segona etapa -octubre 1936 a maig 1937-, es va iniciar amb la promulgaci, el 24 d'octubre, del Decret de Collectivitzacions i Control Obrer, redactat i aprovat per totes les organitzacions poltiques i sindicals antifeixistes -va constituir una soluci de comproms-. Malgrat tot, la seva acceptaci, a la prctica, va ser parcial, i cadasc el va interpretar a la seva manera i se'n va prescindir en nombroses ocasions. En aquesta etapa, amb el predomini poltic en mans dels collectivistes, va continuar el desenvolupament del procs de collectivitzaci-socialitzaci. Es va avanar en. la concentraci i coordinaci de la nova economia i es va legalitzar part de les conquestes collectivistes per, al mateix temps, tamb va anar augmentant la fora poltica dels anticollectivistes i la influncia de l'Estat. Tot aix provocava una contradicci que noms podia conduir a un enfrontament directe tal com efectivament va passar els primers dies de maig de 1937. La tercera etapa -maig 1937 a febrer 1938-, va comenar amb els "Fets de maig", s a dir, amb l'enfrontament armat a Barcelona i a d'altres poblacions catalanes entre els qui impulsaven les transformacions revolucionries i els qui s'hi oposaven, que va acabar amb la victria poltica dels ltims. Durant aquesta etapa 21

en

qu

es va

reprimir

el

POUM

que

la

CNT-FAI

perd

el

seu

predomini

en

l'mbit poltic, es va produir un augment del control estatal i del de les burocrcies sindicals en detriment de l'autogesti obrera, i els collectivistes passaren a la defensiva. Des dels llocs de treball presentaren una forta resistncia als intents d'acabar amb l'experincia iniciada cl juliol de 1936. En la quarta etapa -febrer 1938 a gener 1939-, eliminat el POUM i havent abandonat, en la prctica, els rgans dirigents de l'autogesti cions, vivncia es obrera va la CNT-FAI els principis llibertaris en general i la defensa de en particular7, una es van duplicar els atacs i a les collectivitza i, no supoltica d'estatitzacons i reprivatitzacions fins la

desenvolupar

obstant aix, no es va conseguir la seva eliminaci total, com ho prova la superde nombroses empreses collectivitzades agrupacions seva pressi per les tropes de Franco.

NOTES
1. La constituci del PSUC va tenir lloc pocs dies desprs del 19 de juliol de 1936, concretament el 21 de juliol. 2. Entre d'altres coses, ho demostra l'entrevista que Companys va tenir amb els dirigents de la CNT-FAI perqu es fessin crrec del Govern de la Generalitat i el fracs posterior de l'intent de constituir un govern al marge de la CNT, el dos d'agost de 1936. 3. En el propi prembul del Decret de Collectivitzacions es reconeix que la reacci popular davant la sublevaci ha provocat una gran transformaci econmico-social, que els treballadors s'han incautat d'empreses i que tot aix, afirma, cal recollir-ho i orientar-ho. 4. Fins i tot els primers comunicats de la FAI i de la CNT els dies 26 i 28 de juliol, es limitaven a fer una crida a la lluita contra el feixisme el primer i ordenar la represa del treball el segon, quan ja, el 21 de juliol, els treballadors havien dut a terme algunes confiscacions. 5. L l'nici de la renncia, ja es troba en la participaci -indispensable en aquells moments- de la CNT-FAI en la creaci del Consell d'Economia, l'onze d'agost de 1936, amb la qual cosa renunciava a que el procs de collectivitzaci-socialitzaci pogus acabar el seu desenvolupament, i amb la seva participaci en el Govern, de la Generalitat, el 26 de setembre de 1936. 6. La diferent correlaci de forces entre collectivistes i anticollectivistes va donar lloc tamb a un desenvolupament desigual de la collectivitzaci-socialitzaci, segons rams i localitats. 7. En el pacte UGT-CNT del 18 de mar de 1938, la CNT va acceptar plenament i de forma oficial l'estatitzaci de l'economia.

77

CAPTOL I

La collectivitzaci de les empreses

Els diferents tipus d'empresa El carcter autogestionari i espontani de la collectivitzaci de les empreses Organitzaci i funcionament de les empreses collectivitzades Les modificacions introdudes pel Decret de Collectivitzacions i Control Obrer El neocapitalisme obrer

Els diferents tipus d'empresa A Catalunya, durant el perode 1936-39, encara que la collectivitzaci va

afectar la majoria de les empreses i rams de la indstria i els serveis, no fou total Aix va donar lloc a l'existncia de diferents tipus d'empresa, segons el seu rgim de propietat, gesti i direcci, que es poden classificar en els cinc tipus segents: 1) Empreses confiscades pels treballadors i collectivitzades. En elles, la propietat va passar a ser del conjunt de la societat, i els propis treballadors van assumir directament i totalment la direcci i responsabilitat de la producci o de la prestaci de serveis de l'empresa, la seva administraci i l'organitzaci interna del treball. Generalment, van ser els antics comits sindicals, qui, en els primers moments, es van convertir en els nous gestors. Desprs van convocar assemblees de treballadors on es decidia el nou status de l'empresa i s'elegia el nou comit que havia de dirigir-la. Les - La primeres depuraci accions dels que antics s'acostumaven crrecs i a emprendre quan s'havia que, confiscat segons la l'empresa eren: comandaments dirigents, seva actitud davant, la nova situaci i la seva anterior actuaci, o b se'ls acomiadava o b simplement se'ls desproveia de la seva antiga autoritat i prerrogatives, - Establiment d'una nova estructura organitzativa i d'un nou tipus de funcionament -formaci de nous rgans de direcci i gesti, eliminaci de la jerarquia i l'autoritarisme, etc, ..... - Anivellament de salaris, fixaci de la jornada laboral i un conjunt de mesures orientades a la protecci del treballador -malaltia, embars, jubilaci, etc- Establiment, en molts casos, de nous preus pel producte o la prestaci del servei, procurant reduir-los per poder beneficiar el consumidor o usuari, En els propers apartats d'aquest captol s'exposar com s'inici i es desenvolup la collectivitzaci de les empreses, aix com la seva organitzaci i funcionament; per tant, no s necessari ampliar aqu la seva caracteritzaci i significat, 2) Empreses controlades. Abans de la promulgaci del Decret de Collectivitzacions i Control Obrer, En aquestes empreses la direcci i gesti era compartida per l'antic propietari o gerent i el comit obrer; el primer no podia prendre cap decisi sense el consentiment del comit, mentre que aquest actuava en la majoria de les qestions amb total autonomia, amb una excepci important: la qesti financera, ja que per la disposici dels actius que tenia l'empresa en entitats financeres calia la signatura del propietari o gerent qui, no obstant, coaccionat per la situaci dominant no acostumava a oposar-se a les decisions del Comit Obrer. Cal constatar que durant els primers mesos, aquestes dues maneres d'intervenci obrera -la collectivitzaci de l'empresa i el seu control obrer- van tenir a la prctica un significat bastant semblant, perqu en la majoria de les empreses controlades, la capacitat de decisi dels treballadors va ser gaireb la mateixa que en les confiscades i collectivitzades, A ms, moltes vegades el control obrer fou considerat com una situaci provisional, com un pas previ i til com a aprenentatge per la futura confiscaci, la qual cosa efectivament es va donar en algunes ocasions. Posteriorment, ei Decret de Collectivitzacions i Control Obrer va introduir, respecte a les empreses que estaven sota el control obrer, modificacions a favor del patr, remarcant el seu carcter privat i no establint una codirecci real, en li27

mitar les funcions del Comit de Control a l'assessorament i fiscalitzaci del propietari o gerent, que era a qui li corresponia la direcci segons el decret (Arts. 1 i 22). De fet, per, a partir de la publicaci del Decret de Collectivitzacions, es van donar en la realitat diferents situacions a les empreses sota control obrer, que es poden agrupar en: - Les empreses on el Comit Obrer de Control actuava prcticament com si es tracts d'una empresa collectivitzada, i exercia la seva direcci. El propietari o gerent es limitava a acatar les seves instruccions i a posar la seva firma on calia. - Les empreses on s'aplicava el que s'exposava en el decret, i exercia la direcci el propietari o gerent que estava fiscalitzat pel Comit de Control - Finalment, aquelles empreses que a causa de la defensa ferma per part del propietari de les seves prerrogatives, i/o al poc suport dels treballadors a la collectivitzaci, la situaci era prcticament la mateixa que abans del 19 de juliol; el propietari hi seguia exercint les funcions directives sense cap limitaci, mentre que el Comit de Control estava constitut generalment pels elements ms addictes a l'amo, i la seva fiscalitzaci noms era una simple formalitat intranscendent. El que es dons una o altra situaci estava bsicament en funci de la combativitat i ideologia dels treballadors de cada empresa i de la situaci general que imperava. Per aix hi havia diferncies importants entre les diverses empreses i la primera situaci es donava ms en la primera i segona etapa, i la tercera situaci era ms corrent en la tercera i quarta etapa. No obstant aix, la primera situaci fou la que ms va predominar i es va mantenir, fins i tot, amb ms dificultat, en les etapes de reflux de l'alternativa collectivista a nivell general, tal com ho demostra el fet que la Generalitat, el febrer de 1938, hagus de fer uns aclariments al Decret de Collectivitzacions i Control Obrer, on recordava les atribucions del propietari en les empreses controlades, a l'ensems que va aprofitar l'avinentesa per interpretar-les, i les va ampliar d'acord amb l'ofensiva anticollectivista del moment. Finalment, en tractar de les empreses collectivitzades i de les que es trobaven sota control obrer, cal fer una referncia a les condicions que establia el Decret de Collectivitzacions i Control Obrer referents al nombre de treballadors de cada empresa -ms de cent, entre cinquanta i cent, menys de cinquanta- perqu les empreses industrials i comercials es regissin per un o altre rgim (Art. 2). Sobre aix cal fer tres observacions; - Per aquest decret, l'Estat fixava unes condicions obligatries perqu pogus collectivitzar-se o no una empresa, la qual cosa atentava directament, coartantla, la capacitat de decisi dels treballadors i les seves organitzacions. Aix anava dirigit clarament a la recuperaci del. poder estatal, en contra del poder que exercien directament els treballadors. - Pretendre deixar al marge de la collectivitzaci-socialtzaci les empreses de menys de cent treballadors i especialment les de menys de cinquanta, que constituen en conjunt una part important de la capacitat industrial i comercial catalana, era una mesura que anava en contra dels imperatius de la producci. Econmicament no tenia sentit mantenir una srie de petites i mitjanes empreses, de baixa productivitat en generat, en lloc d'agrupar-les i concentrar-les per poder aix racionalitzar la seva producci, tal com s'estava fent des del juliol amb la collectivitzaci-socialitzaci -Txtil de Badalona, Fusta de Barcelona, etc28

fins la publicaci del decret, i com es va continuar desprs, malgrat ell, mentre l'alternativa collectivista va disposar de fora suficient. La ra d'aquesta limitaci no responia, doncs, a criteris de racionalitat econmica sin a la defensa dels interessos de la petita i mitjana burgesia, defensa que fou assumida quan es va elaborar el decret -plasmaci a nivell econmic de l'acord entre els dirigents de les organitzacions obreres i els representants de la petita i mitjana burgesia- i que ja es recollia en el seu mateix prembul Tot. aix constitueix un exemple que posa en evidncia que en la intervenci de l'Estat en la vida econmica, la lgica de la producci que havia de redundar en benefici de la collectivitat, es trobava clarament subordinada a la lgica dels interessos particulars de determinades classes, malgrat que els defensors de l'esmentada intervenci, van argumentar sovint que les necessitats de la producci la feien imprescindible. - El criteri utilitzat en el decret per establir la distinci entre la gran, mitjana i petita empresa es basava exclusivament en el nombre de treballadors que hi havia a l'empresa, i ignorava completament tota una srie de magnituds com el volum de producci, la xifra de vendes, el benefici anual, el valor del capital fix, etc, amb la qual cosa s'incorria en una valoraci parcial i insuficient que falsejava la realitat, perqu no existia una relaci directa entre el nombre de treballadors d'una empresa i la seva capacitat i importncia econmica que s el que es tractava de distingir. D'aquesta manera, s'afavoria la privatitzaci d'aquells sectors i empreses en qu, utilitzant la terminologia marxista, la composici orgnica del capital era ms elevada. Si b s cert que les circumstncies del moment no permetien un estudi minucis per rams i empreses, tamb ho s que aix no justificava l'adopci d'un criteri tan simplista i parcial com el que es va utilitzar. 3) Les cooperatives de producci i treball. Estaven constitudes per un conjunt de socis-treballadors que eren, a la vegada, co-propietaris de l'empresa. Cada soci havia de desemborsar una idntica suma de diners en concepte d'aportaci de capital i, en el cas de retirar-se de la cooperativa, obligatriament se li havia de reintegrar. El carcter de propietaris dels socis-treballadors diferenciava clarament aquestes empreses de les collectivitzades on, encara que els treballadors eren els seus gestors directes, la propietat pertanyia a la societat en el seu conjunt. Per aix, en les cooperatives de producci, els beneficis es repartien a prorrata entre els socis, segons l'esfor de treball realitzat, a diferncia del que passava en les empreses collectivitzades. La constituci de cooperatives de producci abans del 19 de juliol de 1936 tenia un carcter social avanat, perqu hi quedava suprimida la figura del propietari-capitalista, la qual cosa repercutia en benefici dels treballadors de l'empresa. Amb tot, i malgrat les facilitats atorgades per la Llei de Cooperatives de 1934 promulgada per la Generalitat, el nombre de cooperatives de producci que hi havia abans de la revoluci a Catalunya era molt petit. Segons el testimoni de A. Prez Bar, que coneixia molt b el cooperativisme catal i que va tenir una participaci activa en els esdeveniments del perode 1936-1939, pel juliol de 1936 noms hi havia a Catalunya set o vuit cooperatives independents i cinquanta-nou afiliades a la Federaci de Cooperatives de Producci i Treball a ms d'alguna de segon grau, s a dir, propietat d'una cooperativa de consum. Malgrat tot, encara que en un context general capitalista l'empresa cooperativa de producci constitua un element social avanat, quan la situaci es va transformar per la posada en marxa del procs collectivitzador, la cooperativa o b es

transformava en una empresa collectivitzada, un fet que es va donar alguna vegada, o b fcilment podia convertir-se en un element que foments l'egoisme i la insolidaritat amb la resta de la societat i encara ms si pretenia, com solia ser el cas, seguir mantenint la situaci de privilegi, que per raons d'equitat social li havia conferit la llei de 1934. Ara b, a ms del que s'ha exposat fins aqu, el que va passar tamb tou que a mesura ren als que seus el procs confiscador anava adquirint en importncia de de i s'anava consolidant, alguns empresaris, per tal d'evitar la confiscaci de la seva empresa, la ceditreballadors transformant-la cooperativa la direcci producci. l'empresa D'aquesta perqu es manera, generalment, aconseguien conservar

convertien en els seus gerents, mentre esperaven que es produs un canvi favorable als seus interessos. Com es pot veure clarament, aix desvirtuava totalment el sentit d'evitar i les caracterstiques bsiques del cooperativisme i, naturalment, de la llei la confiscaci, actuaven en condicions avantatjoses -tributaci, etcen de 1934. Aquestes noves cooperatives, a ms d'encobrir una falsa situaci per tal relaci a les altres empreses, incloses les collectivitzades, Es va voler acabar amb aquesta situaci, paradoxalment, en un moment en qu el procs collectivitzador ja es trobava en retrocs, el 16 de febrer de 1938, mitjanant la publicaci d'un decret on es deia: "seran considerades empreses collectivitzades les cooperatives de producci i treball constitudes desprs del 19 de juliol de 1936, el capital de les anals no s'hagi format exclusivament amb les aportacions individuals de tots els socis".1 Tamb es va donar bastant sovint el. cas de petits industrials i comerciants que a l'exercir una activitat semblant, es van unir per constituir una cooperativa, amb la finalitat, dical que tamb, la d'evitar part la de confiscaci vegades i poder gaudir realizar d'una situaci de privilegi Aix personal. Generalment, es collocaven sota la protecci d'una o altra central sinmajor acceptava aquest encobriment. representava un frau al procs collectivitzador, ats que es posava en primer pla l'inters per augmentar la prpia rea de poder i influncia per tal que no ho fes l'altra central. La transformaci pel de l'empresa -un sol o negoci o privat b en varis cooperativa de petits de producci, realitzada propietari propietari conjuntament-,

per poder evitar la confiscaci, no fou un cas allat, per sense ser massu, es va donar amb certa freqncia, de manera que a mitjan 1937, segons dades de la Federaci de Cooperatives de Producci i Treball, hi havia unes 300 cooperatives que agrupaven 12.800 socis, amb un capital conjunt d'uns 12 milions de pessetes; s a dir, en un any, el nombre de cooperatives s'havia gaireb quintuplicat. Posteriorment, quan l'ofensiva anticollectivista es trobava en el seu punt ms alt -a partir de la segona meitat de 1938-, els adversaris de la collectivitzaci propugnaren 4) obertament la transformaci i de les empreses Es collectivitzades de les en cooperatives de producci. Empreses nacionalitzades municipalitzades. tractava empreses que pertanyien al conjunt de la societat, i la seva propietat era exercida o administrada en el seu nom, per l'Estat o pel municipi. Per tant la seva direcci i gesti era a mans de l'Estat -el Govern de la Repblica Espanyola, la Generalitat de Catalunya- en el cas de les nacionalitzades, o d'algun ajuntament en el cas de les municipalitzades. A Catalunya, durant el perode 1936-1939, la nacionalitzaci i municipalitzaci no van estar dirigides bsicament a fer minvar l'rea de l'empresa privada,

30

sin

frenar

l'expansi s'hi van

fer

retrocedir frontalment.

l'rea En

de

l'empresa

collectivitzada. que la

Els els

seus defensors collectivistes dues ltimes

i impulsors, per oposar del

tant, eren els anticollectivistes, mentre conseqncia, en qu tant

nacionalitzaes

ci com la municipalitzaci van ampliar el seu mbit i es consolidaren durant les etapes perode 1936-1939, l'alternativa collectivista trobava a la defensiva i retrocedint, encara que el gener de 1937 ja es publicaren els anomenats Decrets de S'Agar, on s'establia en el primer d'ells un marc legal ampli per a la municipalitzaci dels serveis. Amb tot i aix, no fou fins la segona meitat de 1937 o principis de 1938 quan es va ampliar realment el sector nacionalitzat i el municipalitzat, com ho posa en evidncia, entre d'altres casos, l'ordre dictada per la Generalitat el gener de 1938, per la qual es confiscaven tots els espectacles pblics de Catalunya excepte els municipalitzats, i el decret de militaritzaci d'agost de 1938, pel qual el Govern de la Repblica Espanyola confisc la indstria de la guerra de Catalunya. S'ha de destacar tamb, que tant la nacionalitzaci de la majoria com dels la municipalitzaci afecs'enfrontaren, generalment, amb l'oposici treballadors

tats, com va passar en el cas de la municipalitzaci dels Espectacles Pblics de Barcelona, en el de la confiscaci de les indstries de guerra pel Govern de la Repblica, etc. Els treballadors consideraven que es tractava, de fet, de la reinstauraci de l'amo, amb la diferncia respecte de la societat burgesa que, en lloc de ser un particular, l'amo era l'Estat o el municipi, la qual cosa no els afavoria gens. Un cas particular va ser el de les empreses dedicades a la producci de guerra. En la indstria de guerra van coexistir empreses collectivitzades, depenien controlades d'un i nacionalitzades, per amb una caracterstica comuna: totes mateix

organisme, la Comissi de la Indstria de Guerra -creat el 7 d'agost de 1936-, adscrit a la Generalitat i que exercia un control general de les empreses d'aquest sector. Aquest control era, sens dubte, ms gran que el dels altres sectors productius, perqu la seva demanda, l'obtenci i pagament de les matries primeres, el pagament dels salaris, etc. depenien de la Generalitat, a travs de l'esmentada Comissi, la qual cosa li donava una influncia situaci va durar fins la confiscaci per part important en el sector. Aquesta Central d'aquestes indel Govern

dstries a la qual s'hi van oposar tant els treballadors com la Generalitat -dimissi en el Govern Central del ministre J. Aiguader--. Aix va impedir, al menys parcialment, que la confiscaci es dugus a la prctica plenament i fins les seves ltimes conseqncies. 5) Per ltim, noms resta fer referncia a les empreses del sector financer -Bancs, Caixes d'Estalvi, etc.-. Aquestes empreses se les podria incloure formalment en algun dels tipus d'empresa litat exercia un control especfic-, que s'han descrit anteriorment, encara que les seves caracterstiques i peculiaritats.

noms fos parcialment -empreses sota el control obrer, sobre les quals la Generaper Per aix no reflectiria realment la situaci, de fet, de les empreses d'aquest sector, per la qual cosa s'ha considerat convenient classificar-les en un apartat especfic. Ecs empreses del sector financer van romandre, en la prctica, alienes al procs revolucionari privada catal. Hi per pervivia amb les l'organitzaci i el funcionament a propis una del de l'empresa tal, etc-: capitalista, modificacions corresponents intercapi-

venci estatal provocada

circumstncies

excepcionals -guerra, pnic

31

"..deja al margen los negocios bancarios, los cuales, a pesar de haber sido objeto del control de sus propios empleados y del Gobierno, de acuerdo con otras disposiciones legales que no nos corresponde glosar, subsistieron no obstante con su carcter especifico de empresas privadas hasta el ltimo momento". Dins aquest sector la Generalitat va anar
2

creant

successivament

una

srie

d'rgans amb els quals pogus desenvolupar cert control de les diferents activitats financeres: el 26 de juliol de 1936 cre la Comissaria General de Banca, que depenia del Departament de Finances i que fou substituda el 8 d'agost per .... Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi. Arran dels Decrets de S'Agar la direcci bancria pass a mans de la Direcci General de Crdit i Tresoreria; com a organisme assessor es va crear el Consell Superior del Crdit i de la Banca, etc.. La intervenci de la Generalitat va assolir la seva mxima intensitat amb la nacionalitzaci de la banca catalana, s a dir, de la banca que tenia la seu social a Catalunya, que va passar a dependre directament del Consell General de la Banca Catalana. La intervenci de la Generalitat en la vida de les institucions financeres fou motivada bsicament pel conjunt de circumstncies extraordinries que es donaren en el pas en aquest perode, entre les que cal assenyalar: - Les transformacions i adaptacions que imposava una economia de guerra. - L'existncia entre els directius de les institucions financeres d'elements alineats amb els militars sublevats. - L'abandonament del seu - L'impediment, cers de Catalunya. - La utilitzaci dels recursos financers, com a mitj de pressi, per incidir enel desenvolupament i funcionament de les empreses industrials i de serveis que, immerses en el procs collectivitzador, gaireb totes ignoraven les directrius de la Generalitat, que no tenia prou fora per imposaries. Contrriament al que va passar amb la intervenci de la Generalitat, que s que va tenir una certa incidncia efectiva, la dels Comits de Control formats a les empreses del sector financer no en va tenir cap. Gaireb en tots els casos la formaci d'aquests Comits va ser una simple formalitat sense cap valor prctic, i la seva tasca es limitava a collaborar respectuosament amb la direcci o b a ne fer res. Aix, Josep M. Boix, que va romandre en la Direcci de "la Caixa" durant aquest perode, posteriorment manifest que: "El personal de nuestra institucin el cual... haba permanecido totalmente alejado de la sindicalizacin obrera, hubo de ingresar en organizaciones sindicales de tipo bancario ...(y)... en evitacin de graves males integraran los diversos consejos que en ella se constituyeron, merced a lo cual pudieron continuar en sus puestos los antiguos Consejeros y el atribuir aquellas a los funciones que le dicente... La eran organizacin general del reorganizndolos interna... consistia en de la Caja, con circunstancialrnente organismos normales dentro propias, ordenarniento general donades lloc de la les major part dels directors o gerents, la de la fugida de recursos finanqual cosa provoc la necessitat de constituir una nova direcci, circumstncies,

el concurso de empleados afectos a esta Institucin, al margen de toda significacin poltica y especialrnente libres de todo carcter anarco-marxista; y en su consecuencia el Consejo de Administracin y especialrnente su Comisin Ejecutiva pu32

dieron influir cada da ms en el impulso y en la direccin de la vida de esta entidad." 3 El fet que la collectivitzaci no incids prcticament en el sector financer, que va tenir importants i negatives conseqncies per l'experincia collectivista, s'atribueix, tot sovint, a la circumstncia que els grans bancs temen la seu social fora de Catalunya, sense negar totalment que aix pogus exercir una certa influncia, no es pot considerar que constitus, ni de bon tros, la ra principal, perqu per una part, a la indstria es van donar casos d'empreses amb seu fora de Catalunya que van ser collectivitzades; i en les que no ho van ser -en part per aquesta ra- es va establir un control obrer efectiu. Aquest fet no es va produir a la Banca i per altra banda, el que era cert per a la gran Banca, referent a la ubicaci de la seva seu, no ho era per a les Caixes d'Estalvi que la tenien a Catalunya, on disposaven d'un important pes especfic i, no obstant aix, tamb van restar al marge del procs collectivitzador. Les causes ms importants que van determinar la no collectivitzaci del sector financer es troben en: - El profund menyspreu dels anarquistes -principals impulsors de la collectivitzaci- pel diner i les institucions que hi estaven directament lligades, la qual cosa els va portar a descuidar el seu tractament. - Les caracterstiques prpies dels treballadors del sector, que eren uns privilegiats comparats amb els de producci i serveis, especialment pel que fa referncia a les condicions i duresa del treball, i que com que es consideraven d'un estrat social superior, mantenien posicions poltiques i ideolgiques moderades o conservadores -una cosa semblant pass tamb amb els administratius de les empreses industrials i de serveis-. Una mostra d'aix s el fet que els treballadors del sector financer ni tan sols van fer servir les possibilitats que els conferia la legislaci procedent de la Generalitat, i els Comits de Control, legalment establerts, van quedar gaireb en tots els casos com una simple formalitat, sense cap contingut real. - Per ltim, i com a conseqncia en bona part de les raons anteriors, en aquest sector es va donar una minsa implantaci de la CNT, mentre qui tenia, ms incidncia era la Federaci Catalana de Treballadors de la Banca, Borsa i Estalvi, integrada en la UGT i que formava part del seu sector ms anticollectivista. L'amplitud o importncia quantitativa que van aconseguir els diferents tipus d'empresa exposats s molt desigual; calcular-ho exactament s prcticament impossible perqu no es disposa ni d'estadstiques ni de documents complets i fiables al respecte. El que s que es pot assegurar, malgrat tot, s que pel que fa a la indstria i els serveis, l'rea de l'empresa collectivitzada fou amb gran diferncia la ms important. Tamb ho consideren aix tant els testimonis que encara existeixen com els diferents autors que han escrit sobre el tema: "Ests colectivizaciones tuvieron una amplisima difusin en toda Catalunya, donde ms del 70% de las empresas industriales y comerciales fueron incautadas por sus trabajadores, pocos das despus del levantamiento militar del 19 de julio." 4

"L'amplitud o extensi que en dos o tres mesos va prendre el fenomen de les 33

collectivitzacions va sser considerable. No hi ha estudis, ni se'n coneix informaci documental suficient per a quantificar aquesta extensi, per s que existeixen bastants des..."5 El carcter autogestionari i espontani de la collectivitzaci de les empreses Tant a la societat capitalista, en particular, com ms en general, en qualsevol rgim social en qu el poder -econmic, poltic i militares troba monopolitzat per una part de la societat, i la resta no en t, el treballador s'ha trobat sempre amb que l'activitat que desenvolupa a l'empresa o unitat de producci es redueix simplement a fer el seu treball. Mitjanant les lluites reivindicatives, els treballadors, quan les circumstncies els han estat propcies, han pogut obtenir que la classe dominant, -la que t el poder i decideix la quantia i utilitzaci de l'excedent- transigs en una srie de qestions tals com augments de la remuneraci, millores en les condicions de treball, disminuci a de l'horari s a dir, laboral que i els reconeixement treballadors de les de seves ser organitzacions. simplement Per en el que aquesta mai no ha cedit s en permetre la implantaci de la democrcia l'empresa, passin executors mecnics a tenir la facultat d'autogovern a l'empresa, a ser els que decideixen sobre la seva prpia activitat productiva. La classe o grup dirigent no pot cedir en aquest punt, no pot deixar d'organitzar la producci de forma autoritria, ni prescindir de l'estructura jerrquica de l'empresa, tant si est basada i justificada en el dret de la propietat individual o en la seva condici de representants de l'Estat o en els imperatius de la complexitat tecnolgica. no pot cedir en aquest aspecte socialment fonamental de l'activitat productiva per una ra important: aix posaria en qesti la prpia estructura jerrquica de la societat en qu tota classe dirigent basa la seva situaci privilegiada i la seva dominaci i, per tant, cedir en aquest aspecte seria el principi del fi per a aquesta classe, Per aix, en les actuals societats industrials, tant en les capitalistes com en les que impera el socialisme d'Estat, molt l'organitzaci i el funcionament intern de les unitats de producci sn semblants, com es pot comprovar fcilment comevidncies per poder assegurar que la gran majoria d'empreses industrials i de serveis existents a Catalunya l'any 1936, varen sser collectivitza-

parant-les entre elles, basant-se en una estructura jerrquica de tipus piramidal en qu des del vrtex, on la direcci general de l'empresa concentra la mxima autoritat i capacitat de decisi, va minvant fins arribar a la base que no t la ms mnima capacitat de decisi. Els esdeveniments del 19 de juliol i l'abandonament de les empreses, en especial les ms importants, per part dels seus propietaris i gerents provoc que en tornar a la feina els treballadors procedissin a la confiscaci de la majoria de les unitats de producci i assumissin directament la seva direcci. Catalunya es convert aix en el primer pas industrialitzat on es va portar a la prctica una antiga reivindicaci del moviment obrer: la de ser els propis treballadors qui portessin la direcci de l'empresa. no com cogesti, codecisi o codeterminaci, s a dir, de manera parcial, portant a mitges la direcci amb l'amo o gerent, sin de forma total, assumint-la plenament. La transformaci en la direcci i capacitat de decisi dels treballadors en l'empresa implicava que s'havien de dur a la practica un tipus d'organitzaci i funcionament intern ben diferents del que hi havia fins llavors. La seva coneixena ens

34

pot

proporcionar

un

ndex

significatiu

del

nivell

d'autogovern

aconseguit

pels

treballadors catalans en les imitats de producci, en les diferents etapes d'aquest perode. En els primers moments de la confiscaci, generalment, s'encarregaven de la direcci de les empreses els comits sindicals que van passar de dirigir la lluita contra el capitalista a dirigir l'empresa, i aix es van transformar, de fet, en comits de gesti. Fou a partir de les directrius i iniciatives d'aquests comits, que es va reanudar la producci, es van fer assemblees per decidir la futura organitzaci i funcionament de l'empresa i es donaren els primers passos vers la collectivitzaci; van ser ells qui van plantejar clarament, en els primers moments, als quadres tcnics i caps intermedis i tamb als representants de l'antiga direcci -en els casos en qu havien roms en els seus llocs- quina era la seva nova situaci en particular i la de l'empresa en general. En poques paraules, es convertiren en el nou centre de decisi de l'empresa. Flix Garcia, fent referncia als primers moments de la transformaci collectivista diu: "Lo normal era que el comit que se instalaba para dirigir la fabrica despus de la incautacin fuera el anterior comit de fabrica de la CNT que pasaba as de enabezar la lucha contra el patrn, a ser el representante y ejecutor de las decisiones tomadas por los obreros en las asambleas..."
6

Per la seva banda Josep Costa, secretari del Sindicat Fabril i Txtil de Badalona, tot parlant de la seva experincia manifesta: "Inmediatamente de terminada la lucha en las calles de Barcelona, en Badalona (el dia 23 de julio) los trabajadores se incorporaron al trabajo de nuevo... convertmos los comits de fabrica sindicales en comits de control y vigilancia, bloquendose a rengln seguido toda clase de operacin bancaria por orden expresa del Sindicato en los Bancos de la localidad." 7 Aix doncs, malgrat que les direccions de les respectives centrals sindicals no donaren cap consigna ni orientaci del que calia fer als centres de treball davant la nova situaci, creada des del 19 de juliol, i procediren simplement a donar per acabada la vaga i dir que es torns a la feina, foren els comits sindicals de ram o empresa, segons el cas, qui de manera general i per prpia iniciativa, van impulsar l'inici de les transformacions econmico-socials a l'empresa. En la majoria de casos foren els comits sindicals de la CNT qui van portar la iniciativa, encara que de vegades tamb ho van fer conjuntament amb els de la UGT i, fins i tot, algun cop la iniciativa va sortir d'aquests ltims sols. El fet que el protagonisme el tinguessin, generalment, els sindicats de la CNT s fcil d'explicar tant per la prpia ideologia d'aquesta organitzaci com perqu la militncia i la seva influncia eren sens dubte majoritries entre els treballadors manuals catalans, protagonistes principals de la victria sobre els militars i en conseqncia amos de la situaci. Interessa esmentar aquest fet perqu va tenir molta importncia en la conformaci de la nova organitzaci a l'empresa que va estar decisivament influenciada pels postulats de la CNT Es va arribar fins i tot, a vegades, gaireb a confondre l'organitzaci a l'empresa amb l'organitzaci de la CNT a l'empresa, una cosa semblant va passar en algunes agrupacions industrials, la 35

qual cosa s fcil d'entendre, especialment en empreses com la de "Tranvas de Barcelona Colectivizados" on una immensa majoria dels treballadors estava afiliada a la CNT. Walter Tauber, tot fent referncia a aquesta empresa i basant-se en les dades aportades per un qestionari emplenat (complimentat) pel Comit Obrer de Control, el 3 de novembre de 1936, diu: "... el alto grado de sindicalizacin en la CNT, de 3442 empleados el 18 de julio, tan solo 120 no estaban afiliados a esta organizacin..." 8 Organitzaci i funcionament de les empreses collectivitzades Una vegada s'havien pres les primeres mesures, necessries per tornar a l'activitat productiva, els antics comits sindicals transformats en comits de gesti, varen convocar Assemblea General de treballadors, en les diferents empreses, on es van escollir els nous rgans directius. Aquestes assemblees es varen celebrar els dies segents al 23 de juliol, i mai no van superar el termini de dues o tres setmanes. Els rgans de decisi, bsics, a l'empresa, van quedar constituts per: 1) L'Assemblea General de treballadors de l'empresa, com a rgan mxim de decisi, on es determinaven les lnies generals d'actuaci i les qestions fonamentals, com: la nova titularitat i gesti de l'empresa, els seus estatuts, remuneraci i temps de treball, i tamb era on s'escollia el Comit d'Empresa. A continuaci es presenten una srie d'exemples referits a empreses de diferents rams situades en diverses localitats i amb desigual nombre de treballadors que ofereixen una mostra concreta de la temtica i periodicitat de les assemblees: El Consell d'Empresa de la "Collectivitat Annima de Pentinatge" amb un nombre de treballadors que va de 50 a 100, pass una circular a tots els treballadors que deia: "Es demana doncs a tots, que estudieu aquest avant-projecte de Reglament Interior, que ser aportat a la prpia Assemblea esperant que en la seva discussi hi aportareu totes aquelles iniciatives que pogueu a b fer, a fi que entre tots, quedi aprovat un reglament que sigui amb el beneplcit dels companys i companyes de la nostra Empresa". 9 I entre els articles d'aquest avant-projecte trobem: "Art. 17 - Les Assemblees ordinries seran donades cada trimestre..." 10 L'Article 19 diu que les assemblees extraordinries hauran de demanar-se per escrit, exposant-hi els motius i per un mnim del 40% dels treballadors. El consell d'Empresa tindr l'obligaci de convocar-la en un termini mxim de 72 hores. Fent referncia a l'empresa "Trefleria Barcelonesa Indstria Obrera Collectivitzada" que estava formada el juliol de 1936 per 1052 treballadors, Carme Vega, quan parla de les assemblees, diu: "S'hi van convocar freqentment per qestions diverses a nivell intern de cada fbrica i despatx: elecci de nous crrecs, discussi de noves bases salarials, queviures, discussi de torns de treball, etc. La periodicitat no fou establerta, per segons 36

l'etapa que es tracts, s'hi van realitzar de 3 a 5 assemblees mensuals... Les assemblees generals reunien tot el personal de la casa i es convocaven quan hi havia qestions de molta importncia... Recordem que aquestes es van convocar per aprovar la requisa de i empresa, discutir els Estatuts interns de la indstria, per l'adaptaci al Decret de Collectivitzacions, etc." 11 A l'informe sobre l'actuaci del Comit de l'Espanya Industrial, de 25 d'octubre de 1936, presentat a l'assemblea, es diu: "Esta Asamblea, a nuestro entender, se celebra en lo que podramos llamar un tiempo prudencial. Cierto que no se acord en la ltima reunin general en qu fecha deba celebrarse stay ni tampoco hay vigente ningn Estatuto que determine el plazo. Actualmente circulan ciertas instrucciones volantes respecto al asunto, en las que se solicita reunin cada mes y en otras cada tres meses". 12 Un indicador del grau de poder de decisi que exercia l'Assemblea en la prctica es pot trobar en la seva periodicitat. Com ms assemblees es realitzaven en un determinat perode de temps, ms possibilitat d'exercici directe del seu poder de decisi. En el perode anterior al Decret de Collectivitzacions es feien assemblees bastant sovint, cada setmana, quinze dies o com a mxim un mes; no estava regulada ni la seva celebraci ni la seva periodicitat, per tant se celebraven quan hi havia algun tema interessant per discutir. Desprs de la promulgaci d'aquest decret es va anar regulant la seva periodicitat i les celebracions es van anar es~ paiant, especialment desprs de maig de 1937, que va coincidir amb la davallada general de l'exercici de la democrcia directa. Un altre indicador s el temps que es dedicava a la realitzaci de les assemblees generals. Sovint, s'allargaven durant bastantes hores, tot un mat o tota una tarda, i a vegades, ms i tot, el que evidencia que es mantenien llargues discussions per resoldre les diverses qestions que es plantejaven. "La hora del inicio y del fin de las reuniones y asambleas, constaba a menudo, en las actas, lo cual permite constatar que solan tener una duracin considerable (hasta ocho horas)." 13 "L'assemblea d'aprovaci dels Estatuts va ser celebrada el dissabte 3 d'octubre de 1936 a la Sala Capsir de Barcelona, la duraci fou de 4 hores".14 Tanmateix, encara que a vegades els temes que es tractaven es discutien partint de la base de propostes concretes del Comit o d'algun grup o secci sindical, solien ser conegudes per endavant pels dems treballadors -veure nota 9-, el que possibilitava poder criticar-les i presentar alternatives. Per ltim cal constatar tamb, en les conferncies pronunciades i ets fullets editats, especialment l'any 1937 pels qui van tenir un paper important en els projectes i posada en marxa de la reestructuraci de l'economia a nivell global, una crtica constant a l'excs, segons ells, de democratisme en l'mbit de l'empresa i al paper massa important que exercia l'Assemblea en la fbrica. Tot aix, sempre segons la seva opini, anava en detriment de l'eficcia productiva. Aquestes crtiques constitueixen una prova ms de l'existncia generalitzada de la democrcia directa en el si de l'empresa, al menys fins el maig de 1937.
37

Aix, Estanislao Ruiz Ponseti, membre de la UGT i del PSUC, en Les empreses collectivitzades i el nou ordre econmic. Edicions UGT, 1937, fa una crtica molt dura al funcionament de les empreses collectivitzades i fins i tot al Decret de Collectivitzacions, per un excs de democrcia interna que, segons ell, menar forosament a un desastre econmic. I aix que reconeix en el mateix text que, de moment, la indstria collectivitzada funciona en general bastant b, per que hi ha una minoria d'empreses que s'ha desorganitzat, i aix s un smptoma. Diu que els consells d'Empresa pateixen d'un doble defecte democrtic, en primer lloc pel fet de ser elegits per l'Assemblea i, en segon lloc, perqu l'Assemblea est sempre a punt per reunirse i revocar les decisions del Consell. A continuaci propugna eliminar aquest democratisme i donar ms autoritat als delegats interventors de la Generalitat. Joan P. Fbregas, membre de la tendncia moderada de la CNT, en una conferncia pronunciada al cine Coliseum de Barcelona el 14 de mar de 1937, i recollida desprs en el fullet "Los factores econmicos de la Revolucin Espaola", en un dels seus punts tracta tamb aquesta qesti, de manera semblant a com ho fa E. Ruiz Ponseti, encara que en un llenguatge diferent, diu que la direcci tcnica de l'empresa es troba en massa mans i que cal concentrar-la en un petit nombre que podria constituir el Comit de Fbrica, que a la vegada sorgiria del Consell d'Empresa i amb una autonomia d'actuaci ms gran. En definitiva, doncs, durant aquesta etapa, l'Assemblea va constituir el centre d'informaci i de decisi bsic, on s'escollia l'rgan que havia de dirigir diriament l'empresa, el qual havia de respondre de la seva actuaci davant d'ella. 2) El Comit d'Empresa era l'rgan que, a partir de les directrius generals emanades de l'Assemblea, dirigia diriament la marxa de l'empresa en tots els seus aspectes, tant pel que fa referncia al seu funcionament intern, com en les seves relacions externes; havia de respondre de la seva gesti a l'Assemblea que podia revocar-lo totalment o parcialment si ho creia convenient. El Comit d'Empresa va adoptar diferents noms segons les caracterstiques prpies de la unitat productiva i els criteris dels seus treballadors, com, a ms del de Comit d'Empresa, Comit Tcnico-administratiu, Comit Revolucionari d'Estaci, Comit de Control, Comit Central de la Indstria, Comit Central de Direcci, Consell d'Empresa. Aix s una mostra ms de l'autonomia amb qu va actuar cada sector i empresa, durant els primers temps de la collectivitzaci. Desprs, el Decret de Collectivitzacions va tractar d'unificar aquesta diversitat, i va adoptar el nom de Consell d'Empresa. Per a la formaci del Comit d'Empresa, es tenia en compte que la seva composici fos el ms diversificada i representativa possible de manera que hi estessin degudament representats els sectors diferents que intervenien en l'activitat de l'empresa: obrers manuals, administratius i tcnics. D'aquesta manera, en el Comit d'Empresa hi havia una representaci directa de la problemtica dels diferents sectors i es possibilitava, al mateix temps, una participaci i una collaboraci ms grans per part de tots en el desenvolupament de l'empresa; dit d'una altra manera, aix es possibilitava la mxima representativitat i eficcia de l'rgan encarregat de dirigir quotidinament la vida de l'empresa: "El mecanismo de la nueva economia era sencillo: cada fbrica creaba su nuevo organismo de administracin a base de su personal obrero, administrativo y tcni-

38

"En otras palabras, debe velar -el Comit- por el funcionamiento regular de las diferentes piezas que componen el mecanismo complejo y delicado de toda indstria, trabajo manual, admirnstrativo y tcnico. Ests tres formas de actividad deben entenderse perfectamente, pues sin ello toda la obra esta amenazada. El Comit deber componerse, por lo tanto, de trabajadores competentes de cada una de estas especialidades." 16 Alhora, i per unes raons semblants, tamb es va tenir molt en compte d'incloure en el Comit les diferents tendncies ideolgiques, de tal manera que cap sindicat de l'empresa en queds marginat, com es pot comprovar mirant la filiaci dels components dels comits. Referent a aix cal assenyalar el fet que, fins i tot en les empreses on la major part d'afiliats a la CNT hauria perms fcilment la constituci d'un Comit format exclusivament per membres d'aquest sindicat, es procur en tot moment d'incloure'n de la UGT. En les empreses integrades per ms d'un centre de treball, generalment, s'acostumaven a constituir tamb els comits de fbrica o centre corresponents. A l'ensems, en les empreses de certa grandria i complexitat, l'estructura organitzativa s'ampliava en una de les segents formes o en ambdues a la vegada: a) el Comit se subdividia funcionalment per tasques, b) l'estructura organitzativa sortia de les diferents seccions de l'empresa, i en cada una d'elles es constitua el Comit de Secci corresponent: a) Divisi funcional: Quan ja s'havia escollit el Comit d'Empresa, com que la gesti d'una empresa abasta un conjunt d'aspectes diferents, per poder tractarlos amb la mxima eficcia, s'acostumava a realitzar en tota empresa de certa envergadura, dins del mateix Comit, una divisi de feines entre els seus components, i cadasc s'encarregava d'un d'aquests aspectes, i era el Comit en ple qui discutia i decidia el funcionament general de l'empresa: "El Comit de Empresa, en representacin de los trabajadores, con exclusin total de toda intervencin capitalista, es el que oficia de director y esta integrado por siete camaradas. Cada uno de estos tiene una funcin especial a desarrollar, de la que da cuenta diariamente en reunin del Comit. De la organizacin de ests actividades resulta la administracin obrera de las lneas de Tranvas de Barcelona. He aqu las funciones que desarrolla cada uno de los miembros del Comit: - Conservacin y vigilancia de edifcios. - Estadstica (conocimiento al dia del kilometraje de los servicios; coches en uso; recaudacin; confrontacin de sta a las de igual fecha en aos anteriores). - Servicio tcnico, atencin, reparacin, etc. de todo el material que se utiliza en las explotaciones de las lneas: cables, rales, coches, etc. Movimiento (control y distribucin del servicio. Centraliza los partes de cuanto pasa en la calle). - Contabilidad (control administrativa de todas las secciones. Se hace cargo de la recaudacin y organiza su distribucin. Control de la explotacin en su totalidad para establecer al dia comparaciones con iguales fechas anteriores). - Asesor de contabilidad. Se hace cargo de las liquidaciones diarias que pasan a la Caja. Este compaero desempea a la vez el cargo de secretario del

Comit.
-Relacin con los Comits de Seccin (el miembro del Comit de Empresa que
39

se encarga de esta tarea tiene la misin de establecer contacto con los Comits de seccin)". 17 En les empreses de volum i complexitat ms grans, passava sovint, que cadascuna de les tasques prpies de l'rgan gestor, en comptes d'encarregar-les a un membre del Comit, s'assignaven a una comissi que, a vegades, es dividia en subcomissions. Aquestes comissions de treball es constituen per decisi del Comit d'Empresa que nomenava els seus membres i podia canviar-los o substituirlos quan ho cregus convenient; alhora, les comissions havien de respondre cle la seva actuaci davant el Comit. Peridicament es reunia el Comit d'Empresa en ple, sent-hi representades les comissions de treball, per ser informat de la tasca realitzada i per coordinar i dirigir el desenvolupament global de l'empresa. Aix, doncs, l'nic responsable de la gesti de l'empresa davant la seva Assemblea General de Treballadors era el Comit d'Empresa, i era de la seva potestat la constituci de comissions. Per obtenir la mxima eficcia en el desenvolupament de la seva gesti, el Comit podia delegar la realitzaci concreta de feines, per no Ja seva responsabilitat, davant el conjunt de treballadors reunits en Assemblea. Aquestes comissions o rgans de divisi funcional tamb van rebre diferents noms a ms del de comissi, com el de departament i el de comit de servei, segons l'empresa que es tracts, i tamb era diferent el repartiment de feines segons les caracterstiques de cada empresa. En les empreses industrials, un tipus de divisi bastant generalitzat, per amb diferents variants, fou el segent: - Interior. Responsable del bon estat i de les condicions de seguretat adequades de la maquinria, que els locals i vestidors estessin d'acord amb les normes d'higiene modernes; de la distribuci del treball per seccions i altres aspectes tcnics. - Estadstica. Responsable de tenir al dia les dades necessries per al bon funcionament de la fbrica: matries primeres i maquinria necessries, nombre d'obrers per especialitat que feien falta, etc. - Economia i finances. Responsable de controlar la situaci financera de la fbrica, del pagament dels jornals, de la realitzaci de tot tipus d'operacions financeres, d'estalviar el mxim, de fixar els preus de cost i de fabricaci. De relacions. Encarregada de mantenir les relacions de l'empresa amb d'altres empreses, amb rgans de caire ms general: de ram, de localitat o de zona. Dos exemples concrets de diferent divisi funcional, el constitueixen la realitzada en els ferrocarrils i en la "Espaa Industrial". En els ferrocarrils, segons el testimoni de A. Sounchy i P. Eolgare recollit en ple perode collectivista: "Se constituyeron los siguientes Comits de servicio: Comit de Taller Comit de Depsito y Traccin Comit de Personal de Trenes Comit de Vas y Obras Comit de Explotacin Comit de Maquinistas" l8

40

El Comit de la "Espaa Industrial" format per 19 membres, acord la creaci d'una srie de comissions especials on es van distribuir els seus components. Aquestes comissions, segons es desprn de l'informe del Comit Central de la Indstria ("La Espaa Industrial") del 25 d'octubre de 1936, eren: "Comisin de Asuntos Comerciales Comisin Tcnica Comisin de Organizacin Interior Comisin de Estadstica" 19 b) Divisi per lloc de treball (fbrica, secci): la constituci de Comits de Fbrica o centre de treball, en les empreses on n'hi havia ms d'un, i de Comits de Secci en un mateix centre de treball responia en part, igual que el que s'ha dit en el punt anterior, a raons d'eficcia en la gesti, per tamb a les exigncies prpies de l'autogesti, de l'exercici de la democrcia directa que implica la desconcentraci de les decisions. Per aix, tot el que afectava noms i especficament a la fbrica o secci havia de ser decidit pels rgans corresponents a aquests mbits, per, com s natural, aplicant i perseguint les directrius i objectius decidits a nivell general de l'empresa de la qual formaven part. Aquests Comits de Fbrica i de Secci eren elegits o ratificats a proposta del Comit d'Empresa, per l'Assemblea de Fbrica i Secci, segons el casos. Podem distingir-hi dos models diferents: - Les assemblees de Fbrica i Secci elegien els seus respectius comits, que escollien el Comit d'Empresa, que a la vegada era confirmat per l'Assemblea General d'Empresa davant la qual havia de respondre tamb de la seva actuaci. - L'Assemblea d'Empresa elegia el Comit d'Empresa, que anomenava els Comits de Fbrica i Secci que havien de ser ratificats per les seves Assemblees corresponents. Aquest doble carcter i vinculaci dels Comits de Fbrica i Secci que es donava en les dues modalitats que s'han exposat, i que els feia dependre, per una part, de les assemblees del seu propi mbit i, per una altra, del Comit d'Empresa com a representant del conjunt de treballadors, provoc, a vegades, tensions i topades entre el Comit d'Empresa i els Comits de Fbrica i de Secci, encara que al final, al menys en els casos que s'han pogut comprovar, acabava per imposar-se l'autoritat del Comit d'Empresa. Fins aqu s'ha analitzat el que s fonamental en l'estructura i funcionament decisional a l'empresa collectivitzada durant aquesta etapa, no obstant aix, per complementar-ho cal fer esment a dos elements ms que tamb formaven part d'aquesta estructura: 3) el Comit Sindical i 4) el delegat de la Generalitat. 3) El Comit Sindical tenia per funci la defensa diria dels interessos immediats dels treballadors -percepci de salari, horari laboral, compliment de les atencions necessries en cas de malaltia o accident de treball, cobrament de la jubilaci, existncia de condicions adequades de seguretat i higiene a la feina, etci tenia la facultat de poder convocar i reunir els treballadors, i d'exigir responsabilitats a qui convingus, incls el Comit d'Empresa. Al mateix temps, tamb vetllava perqu els treballadors fessin el treball d'acord amb les directrius emanades del Comit d'Empresa, donat que tots eren treballadors i feinejaven pel seu profit, perqu estessin sindicats -la sindicaci era obligatria, i optatiu el sindicat on es volia apuntar cadasc- i perqu tinguessin la cotitzaci al dia.
41

Els Comits Sindicals de d'Empresa, reberen diferents

les empreses collectivitzades, denominacions com, a ms

igual que els Comits del de Comit Sindical,

el de Comit de Fbrica i el de Comit Fiscalitzador, segons de quin ram i empresa es tracts. Aquests Comits foren la continuaci dels Comits Sindicals que hi havia abans del juliol de 1936, i la seva funci era semblant per adaptada a la nova realitat social en la qual, en lloc del burgs o el capitalista, qui dirigia l'empresa era el Comit d'Empresa escollit, constitut i controlat pels treballadors. Aix doncs, mentre el Comit d'Empresa era l'rgan que exercia quotidianament el poder dels treballadors a l'empresa, i la seva funci especfica consistia en la direcci econmica i tcnica. La funci del Comit Sindical era la defensa dels interessos immediats dels treballadors, fins i tot davant el Comit d'Empresa si feia falta. En general, exist una estreta collaboraci entre ambds comits, i no van haver-hi conflictes entre ells. Era i freqent que a les reunions del Comit d'Empresa hi assists un membre del Comit Sindical i a l'inrevs, per tal de coordinar la seva feina i estar assabentats mtuament dels seus projectes, dificultats i inquietuds. Fent referncia als Comits de Fbrica (CS) en un document del Sindicat nic del Fabril i Txtil de Badalona, de setembre de 1936, es diu: "Estos comits cuidarn del orden en las fbricas, procurando que todos los obreros cumplan con su deber. Tambin velarn porque el trabajo se realice en las mejores condiciones de higiene y seguridad. El Comit de fabrica atender todas las quejas de los obreros... Tambin cuidar el Comit de fabrica de que los obreros se respeten entre s y respeten a los comits de control en el orden del trabajo puesto que todos son obreros y trabajan en favor de ellos mismos. Los comits de fbrica cuidaran de que todos los obreros estn sindicados y tengan sus carnets de cotizacin al corriente. Tambin velarn porque las sociedades mutuas atiendan debidamente a los obreros en caso de enfermedad o accidente. Un delegado del Comit de fbrica asistir a las reuniones plenarias del Comit de control (CE) y cuando se rena todo el Comit de fbrica asistir un delegado del Comit de control..."
20

Carme Vega, quan explica el contingut dels Estatuts de l'empresa metallrgica "Trefileria Barcelonesa Indstria Obrera Collectivitzada", aprovats a l'Assemblea del 3 d'octubre de 1936, assenyala tamb l'existncia d'aquests dos tipus de comits amb funcions diferenciades: "Les qestions sindicals regides directament pel Comit Fiscalitzador (CS). Les administratives i tcniques pels Comits de Fbrica (es tractava d'una empresa amb vries fbriques), el Comit Directiu (CE), juntament amb els delegats de taller,
21

Secci Tcnica i Distribudors de secci..." Tamb Walter Tauber en l'estudi

realitzat

sobre

els

"Tranvas

de

Barcelona

Colectivizados" exposa una cosa semblant: "En la reunem del 6.1.37 entre el COC (CE) y el CSS (CS) la diferencia entre la funcin puramente
22

administrativa

del

COC

la

funcin

sindical

del

CSS,

fue

puesta en evidencia." 42

La constituci de dos rgans diferenciats, basada en la realitzaci de tasques diferents, posa en evidncia l'inters per evitar la concentraci de funcions en un sol rgan, la qual cosa noms es pot explicar per l'afany d'evitar al mxim el perill que l'esmentada concentraci, malgrat el control exercit per l'Assemblea, pogus derivar en una concentraci de poder i en l'establiment de una nova jerarquia, quan noms es tractava de la realitzaci d'una srie de funcions necessries pel desenvolupament de l'empresa en les noves condicions scio-econmiques. 4) El delegat de la Generalitat. En la majoria de les empreses collectivitzades no hi va haver cap delegat de la Generalitat fins desprs de la promulgaci del Decret de Collectivitzacions. Ara b, en algunes empreses, particularment les dedicades a la prestaci de serveis pblics com Tramvies, Metro i Autobusos, des dels primers moments, s que van tenir aquesta figura. En teoria, el delegat havia de fiscalitzar la vida de l'empresa, per en la prctica el delegat tenia un valor simblic, sense cap poder efectiu, i aix s reconegut pels propis rgans d'expressi de la CNT: "En realidad el delegado interventor de la Generalitat no ha intervenido para nada en los asuntos de la Compaa de Tranvas. El Comit de Empresa, en representacin de los trabajadores, con exclusin total de toda intervencin capitalista, es el que oficia de director..." 23 Aix doncs, la figura del delegat, all on n'hi va haver, prcticament no va tenir, durant la primera etapa, cap importncia pel que fa referncia al poder que realment exercia. No obstant aix, la seva existncia s va tenir relleu pel que va significar d'acceptaci, per part dels treballadors, del fet que el poder estatal pogus intervenir de forma directa en la vida de l'empresa, acceptaci que encara que fos purament formal de moment, obria la possibilitat a la Generalitat d'intentar convertir-la en real, tant aviat com pogus, com efectivament va passar. Les modificacions introdudes pel Decret de Collectivitzacions i Control

Obrer
El Decret de Collectivitzacions, promulgat per la Generalitat el 24 d'octubre de 1936, que constitua la normativa bsica sobre la nova realitat econmico-social a la indstria i els serveis apareguda a partir del 19 de juliol, i el conjunt de textos legals que ms tard van desenvolupar i ampliar aquest decret, no es limitaren, solament, a recollir i elevar a la categoria de norma legal el que estava passant a la realitat, sin que van introduir tamb una srie de modificacions com a conseqncia del pacte al qual van arribar les diferents organitzacions antifeixistes per a l'elaboraci de l'esmentat decret. Cal tenir present tamb, malgrat tot, que el compliment per part dels treballadors de les normes que hi havia en el Decret de Collectivitzacions i altres textos legals fou parcial, i moltes vegades actuaven al marge o en contra d'elles. Pel que fa referncia a les modificacions que el Decret de Collectivitzacions va introduir en l'estructura i funcionament intern de les empreses collectivitzades, cal distingir dos tipus de disposicions: a) les que anaven dirigides principalment a afirmar l'autoritat de la Generalitat, les seves prerrogatives com a font exclusiva de poder i legalitat, per que a part de tot aix no van comportar canvis d'importncia en el funcionament general de l'empresa, i b) les que introduen, a
43

ms, modificacions a la manera com s'havia desenvolupat fins llavors la vida de les empreses gestionades pels seus treballadors. a) Entre les primeres cal assenyalar: la unificaci del nom amb qu es designava l'rgan responsable de la direcci econmica i tcnica, quotidiana, de l'empresa, i que fins l'aparici del Decret de Collectivitzacions havia rebut, tal com s'ha dit, diferents denominacions, assignant-li el nom de Consell d'Empresa (Art. 10); l'establiment de l'obligaci per als Consells d'Empresa, tant els que estaven constituts abans del decret com els que es constituren desprs de transmetre, en el termini de 15 dies a la Secretaria General del Consell d'Economia, l'acta de la seva constituci, segons el model acordat (Art. 13); l'establiment legal de les funcions en del Consell d'Empresa, hi equiparant-les haguessin i a la dels antics Consells d'Administraci de les Societats Annimes i de les gerncies (Art. 11); l'obligatorietat que el Consell d'Empresa Serveis membres dels Comercial diferents serveis: Producci, (Art. 10); fixar la durada Administraci, Tcnics intercanvi

dels crrecs del Consell d'Empresa en dos anys, renovant-se cada any la meitat dels seus components, que podien ser reelegits (Art, 10). h) Quant la a les segones, les principals Consell modificacions d'Empresa a foren un les rgan segents: d'mbit sums bordinar capacitat d'actuaci del

general, s a dir, el Consell General d'Indstria corresponent, davant del qual havia de respondre de la seva gesti, transmetre-li els propis acords, en els quals hi podia intervenir el CGI si ho creia oport etc.; tanmateix, el CGI podia destituir totalment de o parcialment no estaven el Consell d'Empresa. En d'acord amb la aquest cas, si els treballadors podien oposar-s'hi, i l'empresa resoluci del CGI

era el Conseller d'Economia qui prenia la resoluci definitiva. (Arts. 11, 17, 19 i 20); d'acord amb tot aix, el Consell d'Empresa havia d'adaptar la seva actuaci al pla general establert pel Consell General d'Indstria, aix com realitzar d'acord amb les disposicions emanades d'aquest rgan, la fixaci i repartiment de beneficis, l'establiment de les condicions de venda, etc.(Art, 12); l'establiment de la figura del Director, a qui el Consell d'Empresa delegava totalment o parcialment les seves funcions (Art. 14); establir de forma obligatria la presncia d'un interventor de la Generalitat en totes les empreses collectivitzades, que havia de formar part del Consell d'Empresa (Art. 15). A ms del Decret de Collectivitzacions, un altre text legal important promulgat abans del maig de 1937 i que fa referncia al funcionament intern de l'empresa, s el decret de 30 de gener de 1937 que estableix l'Estatut tipus de l'Empresa Collectivitzada on es diu el segent: "Article nic. Les empreses industrials o comercials de Catalunya que hagin estat collectivitzades d'acord arnb el Decret del 24 d'octubre del 1936 adoptaran llur funcionament als estatuts tipus d'empreses collectivitzades que sn publicats com a annex al present Decret." L'annex al qual la referncia aquest decret, recull, per una part, el que s'ha exposat en el Decret de Collectivitzacions referent al tema, i, per una altra, l'amplia tot introduint nous elements i desenvolupant la concreci d'altres, D'aquesta ltima part, cal destacar els segents punts: - La creaci de la figura del Secretari del Consell d'Empresa, amb les seves funcions corresponents (Arts. 13 i 14). - La constituci d'un Comit Permanent, nomenat pel Consell d'Empresa, 44

i que pot substituir-lo en les funcions que li delegui (Arts. 15, 21 i 22). - L'especificaci de les funcions del Director i la possibilitat d'establir la figura del Sots-Director (Arts. 24 i 26). - L'especificaci de les condicions que ha de reunir l'Interventor de la Generalitat, les seves funcions i la seva remuneraci (Arts. 27,28, 29 i 30). En definitiva, i com s'ha posat en relleu amb tot el que s'ha exposat fins aqu, aquests decrets de la Generalitat pretenien encarrilar el procs de transformaci econmico-social, que sense cap direcci centralitzada anaven realitzant els treballadors des del 19 de juliol, i fixar les orientacions del seu futur desenvolupament. Pel que afecta especficament a l'empresa collectivitzada, els esmentats decrets pretenien incidir bsicament en els aspectes segents: 1) imposar l'acceptaci de l'autoritat de la Generalitat i de la seva capacitat legislativa a les empreses collectivitzades, que van constituir el centre bsic del poder autnom dels treballadors durant tot el perode. 2) Limitar la capacitat d'actuaci autnoma de les unitats bsiques de producci en favor de la capacitat de decisi dels rgans corresponents a nivells ms generals, a partir de la branca o sector econmic. Aix queda pals en les obligacions del Consell d'empresa respecte al Consell General d'Indstria i les prerrogatives d'aquest sobre l'altre, aix com en l'adequaci de l'actuaci del Consell d'Empresa a les directrius del Pla i altres disposicions emanades del Consell General d'Indstria. Tot aix, des del punt de vista econmic, podia comportar una srie de conseqncies positives perqu permitia una planificaci i un augment de la racionalitat econmica i eliminava la possible competncia entre empreses, que no tenia ra de ser perqu s'havia transformat la propietat, de privada a social; a ms, amb les circumstncies tan difcils en qu es trobava l'economia catalana, amb insuficincia de matries primeres, prdua de mercats, necessitat de realitzar una profunda transformaci de la producci degut en primer lloc a la guerra, etc, la necessitat de planificaci era molt ms peremptria del que ho hagus estat en condicions normals. A l'ensems, des del punt de vista de la transformaci econmico-social que s'estava realitzant, tamb podia resultar en part positiu perqu permitia eliminar l'estret egoisme i xovinisme d'empresa en qu de vegades incorrien els mateixos treballadors, i en particular permitia combatre la seva pitjor manifestaci, l'anomenat neocapitalisme obrer, que consistia, tot sintetitzant, en el fet que en algunes empreses que estaven en mans dels treballadors, aquests en lloc d'actuar com a gestors de l'empresa, ara propietat de la collectivitat, actuaven com els seus propietaris, especulant amb la producci, repartint-se els beneficis, etc, la qual cosa anava clarament en contra de la transformaci social que de forma generalitzada es duia a terme. Ara b, per poder prosseguir i aprofundir en la transformaci revolucionria que s'estava desenvolupant, i mantenir aquesta transformaci les seves caracterstiques fonamentals, i en particular la de ser realitzada directament pels treballadors, sense intermediaris, s a dir, per avanar en el procs de collectivitzaci-socialitzaci de la societat, calia que la coordinaci-centralitzaci necessria de l'activitat productiva, es realitzs partint de les unitats bsiques i articulant-se a nivells superiors mitjanant les organitzacions dels propis treballadors, de baix cap a dalt; en lloc de pretendre fer la centralitzaci a partir de l'Estat -la Generalitat-, car d'aquesta manera s'assentaven les bases perqu l'activitat productiva 45

passs de ser controlada directament pels que hi participaven a ser-ho per l'Estat. Tot aix no va tenir repercussions massa greus i importants per a la collectivitzaci-socialitzaci mentre la fora coercitiva de l'Estat fou dbil i els seus llocs claus estigueren en les mans dels partidaris de la colleetivitzaci-socialitzaci, per s que les va tenir a mesura que la fora de l'Estat va anar augmentant i els collectivistes van ser progressivament desplaats dels centres de decisi importants. 3) Concentrar en un nombre ms redut de persones el poder de decisi tcnico-econmic, quotidi, en l'empresa. Aix s'aprecia clarament en l'aparici de les figures del Director i Sots-Directors d'empresa i la del Secretari del Consell d'Empresa, i tamb en l'aparici d'un nou rgan: el Comit Permanent. La ra principal argumentada en favor de la concentraci de les decisions quotidianes en poques mans, fou la que aix augmentaria l'eficcia de la gesti a l'empresa; els seus defensors afegien que l'esmentada concentraci s'havia d'acompanyar amb qu les funcions de gesti fossin exercides per elements amb una preparaci tcnica elevada. En la defensa d'aquesta postura coincidien elements de signe ideolgic diferent, com E. Ruiz Ponseti i J.P. Fbregas, citats anteriorment, per naturalment qui ho defensava amb ms fora i massivament eren els anticollectivistes, que consideraven fins i tot que aquests decrets eren excessivament moderats al respecte. Sense entrar aqu en consideracions sobre si aquesta era o no la manera ms adequada d'augmentar la productivitat en l'empresa, donat el nou tipus de relacions socials que dominava, ni tampoc si la prioritat que implicava donar-li a aquest objectiu -la mximitzaci de l'eficcia tcnico-econmica- s'avenia amb els objectius socials i amb l'escala de prioritats de la collectivitzaci-socialitzaci, s'exposaran a continuaci les conseqncies ms importants que per al procs de col-lectivitzaci-socialitzaci es derivaven d'aquestes modificacions. En primer lloc, s'allunyava la direcci quotidiana de l'empresa del conjunt dels seus treballadors, perqu no era exercida directament pel Consell d'Empresa, elegit i responsable davant l'Assemblea, i ho feia, en la seva major part, el Director i un rgan restringit: el Comit Permanent, nomenats pel Consell d'Empresa, davant del qual eren responsables de la seva actuaci. D'aquesta manera, tant l'elecci com el control practicat pels treballadors mitjanant l'Assemblea eren menys immediats i ms difcils de fer; amb d'altres paraules, es pot dir que es tractava d'una elecci i control de segon grau, amb qu la democrcia directa a l'empresa en sortia debilitada. Per una altra banda, com a conseqncia del criteri d'eficcia tcnico-econmica defensat, hi havia una tendncia a que tant el Director com els membres del Comit Permanent fossin tcnics i professionals de la direcci, amb la qual cosa es marginava de la direcci quotidiana la major part dels treballadors -en especial els manuals-- i es possibilitava la creaci d'una capa o sector privilegiat, amb ms poder de decisi que la resta de components de l'empresa. 4) Establir la intervenci directa de la Generalitat a l'empresa. Aix queda pals amb l'establiment de la necessitat de comptar per al nomenament del Director, amb l'aprovaci del Consell d'Economia per a una srie d'empreses, segons la seva importncia quantitativa o el carcter de la seva producci. Encara ms amb la referncia en ambds decrets, a la figura de l'Interventor de la Generalitat i les mplies atribucions que se li assignaven. Anteriorment, la Generalitat ja havia publicat sengles decrets, el 6 i el 24
46

d'agost de 1936 on s'establia la figura i les funcions de l'Interventor-Delegat; no obstant aix, la seva efectivitat fou prcticament nulla, perqu la Generalitat es trobava, en aquelles dates, sense autoritat. Mentre, els decrets a que s'est fent referncia comptaven amb el suport de totes les organitzacions poltiques i sindicals antifeixistes, encara que aix no signifiqus, com ja s'ha assenyalat, que fossin acceptats de forma generalitzada pels treballadors. Les funcions que s'adjudicaven a l'Interventor no fan dubtar sobre quin era el carcter o naturalesa que l'ordenament legal li conferia, el d'element clau en la intervenci i control de la vida de l'empresa pels organismes oficials i no el d'un simple enlla entre les empreses i aquests organismes, com es deia a vegades. Aix, les seves funcions consistien principalment en intervenir la comptabilitat i controlar l'assessorament tcnic de l'empresa, informar de la marxa de l'empresa trimestralment i per escrit als rgans superiors i vetllar perqu es complissin estrictament els plans i disposicions d'aquests rgans. Disposava fins i tot del dret de vet sobre els acords del Consell d'Empresa; el que aquest hi pogus recrrer podia constituir una defensa davant les possibles arbitrarietats que l'interventor podia fer, per no afectava gens ni mica el control exercit a l'empresa perqu era el Consell General d'Indstria qui decidia en definitiva sobre el recurs. En l'etapa compresa entre la publicaci del Decret de Collectivitzacions i el maig de 1937, quan l'autoritat real de la Generalitat era dbil i els organismes econmics estaven a les mans de la CNT, el paper que va jugar l'Interventor en les empreses collectivitzades que en tenien, les legalitzades, no fou el que es desprenia de l'enunciat de les seves funcions. En gaireb totes les empreses l'Interventor era un dels seus treballadors, escollit pels seus companys i desprs ratificat per la Generalitat, que actuava, de fet, com a portaveu de les decisions del Consell d'Empresa, del qual es trobava ms proper, en lloc de fer-ho com a encarregat de vetllar pel compliment de les directrius dels rgans superiors. Aquesta situaci no es don solament a nivell d'empresa, sin tamb en les agrupacions o concentracions d'empreses, on era tamb obligatria la figura de l'Interventor, com es pot apreciar en els pargrafs que es reprodueixen a continuaci, trets de les actes de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona i de les de la Secci d'Estacions: "A propuesta de los compaeros Subirana y Duran, se indica que el Delegado Interventor de la Generalitat recaiga a favor de un compaero de la CNT para cuya designacin se harn las gestiones pertinentes cerca de la Central aludida, acordndose as mismo, la convenincia de que el designado pertenezca precisamente al ramo de la Construccin..." 24 "Merino... se refiere a la misin que ha de desempear el compaero que sea elegido para representar a la Generalitat. Recomienda que ste sea elegido de entre los componentes del Consejo de Empresa, y que la eleccin sea comunicada al transporte, para que ste vea si el elegido rene las condiciones necesarias para defender los intereses de la Sub-Seccin..."25 El reconeixement de l'incumpliment, a la prctica, de les funcions que tenia assignades l'Interventor en els esmentats decrets i la no realitzaci del paper que la Generalitat pretenia que exercs, es fa pals en vries ocasions:

47

En el prembul del projecte del decret per a la creaci del cos d'Interventors Oficials es diu: "L'experincia ha demostrat que, dels esmentats aspectes, el del nomenament de l'interventor de la Generalitat a les empreses collectivitzades, agrupaments o concentracions, regulat per l'article 15 del susdit Decret i l'art. 27 dels Estatuts tipus per a les empreses collectivitzades, agrupaments o concentracions, s un dels que requereixen ms urgent reforma perqu la Generalitat tingui la seguretat absoluta que el seu representant podr obrar amb la independncia de criteri i amb la lleialtat d'acci necessria per a salvaguardar els interessos de l'economia nacional, i ensems, cal tenir la garantia que el funcionari designat posseeixi els coneixements tcnics indispensables per a exercir el crrec amb la competncia i capacitat que presuposa la delicada missi que t encomanada." 26 A l'acta de la reuni del 13 de maig de 1937 del Consell General de la Indstria Qumica es diu: "Acords: -Trametre una circular a tots els Interventors de la Generalitat en les empreses collectivitzades recordant-los l'obligaci que tenen de trametre al Consell General d'Indstria Qumica una vegada cada mes l'informe de la marxa- de l'empresa que representen."27 Aquest acord prova que en la indstria qumica els Interventors no complien amb la seva obligaci de transmetre peridicament un informe de la seva empresa. Posteriorment, al maig del 37, a mesura que el poder de la Generalitat es va anar refermant i que els llocs claus als organismes econmics foren ocupats per homes del PSUC i de l'Esquerra, la situaci es modific, i va veure augmentar la importncia de l'Interventor com element al servei de la Generalitat. Per tant, a partir del maig de 1937, les modificacions ms significatives que es produren en el funcionament de les empreses collectivitzades van ser les derivades de l'increment de les funcions i del poder dels Interventors. Pel que fa a aix, els dos decrets ms importants foren el del 20 de novembre de 1937 i el del 6 d'abril de 1938. El 20 de novembre de 1937 la Generalitat promulg el Decret d'Intervencions Especials que tenia el seu precedent en el decret del 5 d'octubre del mateix any mitjanant el qual es van intervenir els Serveis Elctrics Unificats de Catalunya. Aquest decret donava a la Generalitat la facultat d'assumir directament i totalment la direcci de les empreses collectivitzades i tamb les que estaven sota control obrer, sempre que ho considers convenient, passant d'aquesta manera la direcci de l'empresa del Consell d'Empresa a l'Interventor o b a la Comissi Interventora Especial, en el cas que l'empresa o agrupaci ho necessits per la seva importncia i complexitat, designats pel Conseller d'Economia. En aquest cas, el Consell d'Empresa o qualsevol altra forma de participaci dels treballadors de l'empresa en la seva direcci quedava completament anullada. A vegades es nomenava, com a mxim, una comissi de treballadors amb facultats exclusivament laborals. Es tractava, doncs, senzillament de l'estatitzaci de l'empresa. La ra per l'aplicaci de la Intervenci Especial la decidia de manera discrecional el Conseller d'Economia, i en la prctica s'allegaven diferents motius, des de la protecci d'interessos estrangers i necessitats de la guerra a irregularitats o 48

incompetncia

del

Consell

d'Empresa

no

trobar-se

l'empresa

degudament

lega-

litzada segons les disposicions del Decret de Collectivitzacions. immediatament desprs de la promulgaci d'aquest decret es van comenar a produir Intervencions Especials que van anar augmentant en nombre a mesura que s'atansava la fi de la guerra. L'oposici dels treballadors vers aquestes intervencions fou bastant generalitzada i intensa, la qual cosa va evitar que la seva proliferaci fos major i en alguns casos provoc que la seva implantaci trobs greus obstacles i tingus retards, com va ser el cas dels Espectacles Pblics de Barcelona. Per completar el el control de de la Generalitat i les sobre les empreses, legals exercit posteriors mitpel janant els Interventors, el 6 d'abril de 1938 es va promulgar un nou decret que modificava Decret Collectivitzacions concrecions que fa a l'Interventor ordinari, i afectava, per tant, totes aquelles empreses que no es trobaven sotmeses a la Intervenci Especial. Les modificacions les introdudes facultats d'Empresa de i de per aquest decret feien esment poder per bsicament conixer de a de fordos aspectes. - Augmentar acords del l'Interventor, l'Assemblea donant-li de bell antuvi totes les operacions que es fessin i poder censurar posteriorment els Consell treballadors, ampliant ma general i especificant amb ms detall les seves funcions i les seves prerrogatives. Aix, per exemple, s'especificava clarament que calia autoritzar amb la seva firma qualsevol document que comports la disposici o mobilitzaci de bns. - Conferir a la Generalitat la facultat de decidir en exclusiva la persona que havia d'ocupar de el crrec l'empresa. d'Interventor, donat En previ aquest cas el del informe que podia refusar la proposta podia General dels d'Intreballadors directament Conseller d'Economia Consell nomenar

l'Interventor,

corresponent

dstria. Al mateix temps era tamb una facultat exclusiva del Conseller d'Economia el poder sancionar l'Interventor, deposant-lo del seu crrec. En definitiva, amb aquest decret, per una part es posava de relleu i es conferia ms poder i autoritat a l'Interventor en el si de l'empresa o agrupaci i per una altra s'augmentava la seva dependncia vers el Conseller d'Economia, amb la qual cosa s'allunyava l'Interventor del conjunt dels treballadors de l'empresa o agrupaci, per evitar d'aquesta manera que s'identifiqus fcilment amb les seves opinions i interessos, com havia anant passant de forma generalitzada, i se'l convertia, al mateix temps, en un funcionari que depenia de la Generalitat. El conjunt d'aquesta nova reglamentaci sobre els Interventors que va aparixer entre maig de 1937 i la caiguda de Barcelona a mans de les tropes del general Franco, va permetre que l'actuaci dels Interventors constitus un element de gran importncia en el avan de l'estatitzaci de l'economia catalana que anava

acompanyada del retorn al control privat sota la tutela de l'Interventor de nombroses petites i mitjanes empreses. Tot aix va comportar el progressiu desmembrament de la collectivitzaci-socialitzaci comenada el juliol de 1936. El neocapitalisme obrer Arran dels esdeveniments que es desenvoluparen el 19 de juliol de 1936 i els dies segents, els treballadors de Barcelona i altres poblacions de Catalunya es feren crrec directament de la major part de les empreses i es va comenar el procs de collectivitzaci-socialitzaci de la indstria i els serveis. 49

Ara b, es van donar casos en qu els treballadors, en apoderar-se de les fbriques, tallers, establiments, etc., procediren simplement a desposseir el capitalista de la seva propietat i suprimir l'anterior direcci, a l'ensems que es convertien en els nous propietaris de l'empresa i constituen una nova direcci elegida entre els treballadors. Tot aix sense que gaireb hi hagus cap transformaci ni en la poltica ni en l'actuaci desenvolupada per l'empresa, que es continuava basant en la competncia, acumulaci i insolidaritat caracterstiques del sistema capitalista. En aquests casos, per tant, es va assistir noms al trasps de la propietat, de mans de l'anterior propietari a les dels treballadors de l'empresa, per no a les de la collectivitat, que s all a qu realment aspirava la collectivitzaci-socialitzaci. L'actuaci dels treballadors d'aquestes empreses, es caracteritz bsicament, per una part, a orientar la poltica de l'empresa noms amb la intenci d'aconseguir els mxims resultats econmics fins i tot a expenses d'altres empreses -tamb dirigides i gestionades pels seus treballadors- que es trobaven en pitjors condicions econmiques -utillatges insuficients, sense recursos financers propis, sense matries primeres, etc- i en perjudici dels consumidors -apujant els preus, disminuint la qualitat del producte o servei, etc- i, per una altra, a procedir, quan ja estaven cobertes les necessitats d'autofinanament de l'empresa, al repartiment dels beneficis entre el seu personal. Aix, en els estatuts de la "colectiva Sindical Obrera Iberia", aprovats el 30 d'agost de 1936, es deia: "5.- Los obreros y obreras de la fabrica, participaran en los beneficis de la Sociedad en partes proporcionales a su sueldo y la Junta General determinar en su dia la parte que debe retenerse como fondo de reserva..." 28 Aquest tipus d'actuaci, encara que des del punt de vista dels interessos dels treballadors representava, en cert sentit, un aven respecte l'empresa capitalista perqu eliminava les rendes rebudes pels capitalistes i els alts crrecs directius. Emper, no significava l'abolici de la propietat privada dels mitjans de producci, sin nicament que aquesta propietat canviava de mans i passava de les de l'antic capitalista a les dels treballadors de la prpia empresa que desenvolupaven una actuaci semblant a la de l'antic amo. De fet es convertien en uns nous capitalistes, que noms volien la millora de les seves condicions de treball i sobretot la maximitzaci de les seves rendes, reduint l'horari laboral, augmentant els seus salaris, procurant obtenir els mxims beneficis i procedint al seu repartiment entre els treballadors de l'empresa, etc, encara que tot aix ans en perjudici dels treballadors d'altres empreses i dels consumidors, la qual cosa donava lloc a la creaci de noves diferncies entre empreses "riques" i empreses "pobres", i per tant entre treballadors "rics" i treballadors "pobres". Es a dir, aquest tipus d'actuaci afavoria la formaci d'un neocapitalisme obrer, on els treballadors convertits en propietaris de les seves respectives empreses, actuaven mitjanant els seus Comits o Consells d'Empresa, com uns nous capitalistes. Degut a la falta de dades globals al respecte, resulta prcticament impossible determinar amb precisi l'amplitud i importncia que va assolir el neocapitalisme obrer. Del que s no cal dubtar s de la seva existncia i de la rpida reacci que va provocar entre gran part dels treballadors i de les seves organitzacions, com es pot veure en les nombroses crtiques que van aparixer, tant entre els partidaris de l'estatitzaci, com entre els partidaris de la collectivitzaci-socialitzaci. Les 50

crtiques d'aquests ltims, algunes d'elles es reprodueixen a continuaci, poden no obstant, ocasionar una falsa imatge de la importncia que va adquirir el neocapitalisme obrer, donat que quan es tractava de jutjar les actuacions dels treballadors en general o les seves prpies, els collectivistes s'acostumaven a mostrar molt crtics i autocrtics (*): "El ideal era la transformacin de cada indstria, regional y nacionalmente, en una magna empresa dirigida por los obreros y los tcnicos. Este proceso era demasiado lento. Los trabajadores espaoles no estaban bastante preparados para ejecutarlo sin vacilaciones y sin titubeos, y hubimos de combatir enrgicamente el sentido propietarista de los Comits de Control, que se figuraban absueltos de su misin revolucionaria por el hecho solo de haber tomado posesin de la indstria o de la empresa del antiguo amo." 29 "Hemos hecho algo, aunque no lo hemos hecho bien. En lugar del antiguo propietario, hemos puesto media docena de propietarios que consideran la fbrica, la mina, el medio de transporte cuyo control ejercen, como cosa suya. Con el agravante de que no siempre han sabido montar una administracin y establecer una gestin superior a la antigua. No, no hemos hecho la Revolucin en Catalunya, y no se hace en Espaa, para crear una nueva categoria de propietarios, sin para socializar la propiedad que caracterizaba al capitalismo..." 30 La ra o causa principal de l'aparici del neocapitalisme obrer -tal com s'ha descrit i definit-, es trobava en les aspiracions burgeses i en l'egoisme insolidari d'una part dels treballadors. Ara b, cal tenir present tamb, que a vegades es van formular acusacions de neocapitalisme obrer als treballadors de les empreses i als seus Consells o Comits noms pel fet que es resistien a perdre l'autonomia i independncia en la gesti i direcci de la seva empresa, Aquesta resistncia no sempre va estar motivada per l'egoisme insolidari sin que fora vegades va ser fruit del temor que la prdua de l'autonomia que tenia l'empresa, es fes en benefici del dirigisme i poder controlador de l'Estat o de les prpies direccions sindicals -inclosa la de la CNT-. Perqu tot aix podria significar la prdua del control i direcci dels medis de producci per part dels treballadors en favor de la burocrcia estatal o sindical. Temor, que veient com es desenvoluparen posteriorment els esdeveniments, no pot dir-se que era sense ra. Cal tenir en compte tamb que l'oposici a la prdua d'autonomia es va donar ms sovint en els casos en qu, qui volia limitar-la, era o b l'Estat o b la central sindical no majoritria en el si de l'empresa -encara que ho fos en el sector al qual pertanyia l'empresa-, el que posa en evidncia que a vegades no era tant una oposici, en general, a limitar la prpia autonomia en benefici d'un millor desenvolupament del conjunt de l'economia, sin d'una oposici a la manera concreta de limitar l'autonomia de l'empresa, per l'alternativa estatal o sindical que ella implicava i amb la qual no s'estava d'acord. En aquests casos, la resistncia a la prdua de la prpia autonomia era motivada principalment per raons de tipus polticoideolgic que comportaven diferents concepcions sobre la manera com havia
(*) Aix, per exemple, en el " Boletn del Sindicato de la Indstria de la Edificacin, Madera y Decoracin (CNT)", n 4. apareix una autocrtica en la qual entre d'altres coses es diu: "diez meses de guerra y an subsisten pavimentos deteriorados", afirmaci que formulada com autocrtica sembla clarament exagerada.

51

d'estructurar-se

la

coordinaci

centralitzaci

de

les

diverses

unitats

econmi-

ques i la seva activitat productiva, formant part dels enfrontaments entre collectivistes i anticollectivistes. Quant a la forma de resoldre aquesta problemtica cal destacar que van haverhi diferncies fins i tot en el si d'un mateix sindicat, com ho evidencien els segents pargrafs de l'Acta de la primera sessi del Congrs Regional de Sindicats de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci de Catalunya, celebrat a Barcelona els dies 26, 27 i 28 de juny de 1937. En aquesta Acta a ms del propi ttol del punt set de l'ordre del dia del Congrs, que ja s prou significatiu, es reflecteix el temor per part de Manresa a que la socialitzaci proposada per Barcelona signifiqui la destrucci de les collectivitats: "Se pasa al sptimo del orden del dia o sea: Colectivizacin o Socializacin de la Indstria? Barcelona propone que se de lectura a la proposicin que presenta que es la siguiente: Entiende que la Edificacin debe ser socializada entre otras razones porque la tendencia general de la clase obrera es aunar todas las actividades y todos los es fuerzos hacia un fin comn al aprovechamiento de la clase obrera de los benficios de la Industria y cree que la nica forma es la de fundir todos los intereses que resulten de las diferentes colectividades en uno slo: El de la Industria socializada: ello adems habr de permitir que pueda llegarse a regularizar los salarios entre las diferentes localidades y oficios para que no exista localidad ni profesin que trabaje en detrimento de otras. Manresa, manifiesta estar de acuerdo pero cree que Barcelona quiere destrozar las colectividades. Barcelona, dice que no quiere destruir las colectividades, pero que es un perjuicio en las pequeas colectividades y que la mayora de las empresas colectivizadas no miran ms que sus intereses. Es por eso por lo que impugna y entiende que se tienen que suprimir las colectividades y socializar todo. Manresa, entiende que para socializar se tiene que colectivizar primero... " Ms endavant, quan s'analitzin els SEUC, es posar tamb en
31

evidncia, en

tractar de la resistncia que oferiren una srie d'empreses elctiques a ser incloses en els SEUC, la presncia d'una srie de raons que no poden, globalment, ser redudes de fornia simplista a un pressuposat egoisme nsolidari dels esmentats treballadors. En definitiva, doncs, durant aquest perode es va donar certament l'existncia d'un neocapitalisme obrer -basat en la ideologia burgesa en general i en l'egoisme insolidari, en particular- que pretenia que la propietat de l'empresa pertanyia exclusivament als seus treballadors i que, en conseqncia, s'oposava a la prdua de l'autonomia total del seu personal en la gesti

direcci de l'empresa. El que, no

obstant aix, no s veritat, s que totes aquelles vegades en qu els treballadors d'una empresa s'oposaren o es van resistir a perdre la seva autonomia, es degus al seu egoisme insolidari, ni que l'esmentada actitud, per tant, es pugui qualificar de neocapitalista. Ans al contrari, moltes vegades la seva ra o raons es trobaven especialment en el temor que la renncia de la prpia autonomia pogus significar la imposici d'alternatives burocrtiques o simplement d'alternatives no compartides, mentre que en d'altres, coincidiren en aquesta actitud els dos tipus de causes o raons, en una o altra proporci; tot aix no fa ms que dificultar el po-

52

der establir amb precisi la importncia i amplitud que va assolir el neocapitalisnie obrer. Hi ha un aspecte, el de la propietat i dest dels beneficis de l'empresa, que constitueix un indicador valus per determinar la importncia i amplitud del neocapitalisme obrer. Encara que d'ell no es tenen, tampoc, les dades globals que farien xen, possible establir un amb precisi una conjunt valoraci sobre que el neocapitalisme, existeielements per emper, d'informacions proporcionen

poder-ne aconseguir una aproximaci ms gran. Pel que fa als beneficis van haver-hi empreses en qu els seus treballadors, com que consideraven que els pertanyia en exclusiva, procediren al seu repartiment entre ells mateixos totalment o parcialment -desprs d'haver destinat una part a l'amortitzaci i inversi en la prpia empresa- com ho posa en evidncia la nota 28 i tamb les denncies sobre aquest tema fetes pels propis sindicats en vries ocasions, la qual cosa demostra l'existncia del neocapitalisme obrer. Ara b, junt amb aquests casos, que sense ser excepcionals tampoc es van donar sovint, a la majoria de les empreses va predomin el criteri que, donat que la seva propietat pertanyia al conjunt de la collectivitat -no als seus treballadorstamb passava el mateix amb els beneficis obtinguts per l'empresa. Aix, doncs, els seus treballadors no podien apropiar-se'ls de forma exclusiva, ni tampoc procedir al seu repartiment. El dest dels beneficis d'aquestes empreses, els treballadors de les quals no se'ls apropiaven ni directament ni exclusivament, fou variat, per es poden agrupar bsicament en els tres grups segents: - El de les empreses que actuaven segons la legalitat vigent, que segons el propi Estatut beneficis: "Art, 39.- El benefici que resulti del balan establert, segons preveu Part, 12 del Decret de Collectivitzacions, d'acord amb les Normes del Consell General d'Indstria corresponent, es distribuir en la forma segent: a) 50 per 100 per a la Caixa de Crdit Industrial de Catalunya. b) 15 per 100 a atencions socials de carcter collectiu. c) un 15 per 100 es posar a disposici dels treballadors perqu aquests, reunits en Assemblea general, hi donin la destinaci que creguin convenient. (El 20 per 100 restant es destinar a fons de reserva, amortitzaci de maquinria, etc, en la proporci que acordi l'Assemblea general.) "
32

tipus de

l'Empresa

collectivitzada

establia

la

segent

distribuci de

En aquest cas, per tant, els treballadors de l'empresa, solament podien disposar lliurement del dest del 15% dels beneficis, sent per tant aquesta quantitat la mxima que podien destinar a repartir-se entre ells, si aix ho decidia senvolupament de l'empresa, un 15% a atencions socials de carcter l'Assemcollectiu, blea. Del 85% restant, un 20% s'havia de destinar a garantir la continutat i deamb un esperit clar de solidaritat i un 50% passava directament al conjunt de la societat mitjanant la Caixa de Crdit Industrial i Comercial La creaci tardana de la Caixa del Crdit Industrial i Comercial 10 de novembre de 1937- malgrat s'hagus previst en el prembul del Decret de Collectivitzacions d'octubre de 1936, retard i limit la posada en prctica d'aquesta alternativa. - El de les empreses que entregaven els seus beneficis a les caixes dels seus

sindicats

corresponents,

en

considerar,

els

seus

treballadors,

que

eren

els

sindi-

cats i no els organismes governamentals els que havien de fer-se crrec de la coordinaci i organitzaci general de la vida econmica del pas:

"Otros, que aceptaban que los beneficios no fuesen ntegramente atribuidos a los obreros de la empresa, crean que deban atribuirse al sindicato del ramo respectivo como herencia de la educacin anarco-sindicalista de tantos aos, de la que no se vieron libres los afiliados de la UGT dirigidos ahora por los comunistas del PSUC." 33 - Per ltim, el grup constitut per aquelles empreses que una vegada que havien cobert les seves necessitats d'amortitzaci i inversi i d'haver destinat una part del seus beneficis a atencions socials de carcter collectiu, dedicaven la resta -o la seva major part- a la concessi directa de prstecs i ajuts a d'altres empreses collectivitzades amb dificultats econmiques, ajudes als combatents del front o al propi sindicat de ram o indstria perqu pogus fer front a necessitats puntuals. Aquest fou el dest que nombroses empreses van donar a la part ms important dels seus beneficis, com ho evidencien les actes de les Assemblees i Consells d'Empresa, i tamb les seves relacions comptables. Entre les esmentades empreses cal esmentar, per la seva importncia i l'elevat nombre dels seus treballadors -gaireb 4.000-, els Tranvies Collectivitzats de Barcelona, objecte de l'estudi del sus Walter Tauber: "Les Tramways de Barcelone, Collectivises", on es reprodueix el segent document: "Utilisation des profits des collectivits, paiements, i d'autres entreprises: 1936 Ptas aot 14: Autobuses G, paiements de fact. Champ. 1.500," 16: Souten aux Milices: Antifascistes 82.606,30 29: COC du. Funiculaire du Tibidabo 30.000,sept.
7 Autobuses G. : 7 Gran Metro : 1 : Autobuses G. 0 1: 0 10: 28: Funiculaire du Montjuich 1937 fvr. 16: mars 1 30: avril 19: 800.000,400.000,33.000,32.212,1.916,50 25.000,-

S.U.T. pour aide dbardeurs Athene libertaire de Horta, soutien S.U.T. pour soutien collect. secteur Syndicat des Commun. et Transp. pour aide aux camarades fermiers S.U.T. pour aide aux dbardeurs

100.000,1.000.000,1.000,600.000,500.000,75.000,40.000,83.625,TOTAL.. 3,805.859,80

mai 10:
10; 15

54

En la mateixa lnia d'actuaci van haver-hi empreses i agrupacions que lliuraren els seus beneficis al municipi on es trobaven situades perqu amb ells poguessin cobrir les necessitats de les unitats de producci o d'altres organitzacions de carcter assistncial, cultural o educatiu que ho necessitessin. Com a exemple, hi ha el cas dels "Transports mecnics socialitzats" de Vilanova i la Geltr, que aix ho va fer constar en el seu propi reglament: "9. Com l'esperit de l'organitzaci s socialitzar el transport i conseguir un abaratiment de la vida del poble, no en parlem de beneficis ja que descomptats els sous de personal, despeses de reparacions i un petit fons de reserva seran entregats al poble per l'ajut d'altres organitzacions que puguin estar necessitades."
35

La destinaci que aquestes empreses van donar al seus beneficis posa de manifest que els seus treballadors -i els seus Consells o Comits d'Empresaper una part no s'atriburen la propietat dels beneficis obtinguts per aquestes empreses per, a l'ensems, que per una altra part, tampoc no van voler cedir aquests beneficis ni als organismes oficials ni als sindicats -el que posa en evidncia la seva desconfiana vers la gesti que els esmentats organismes (poltics o sindicals) podien realitzar amb els seus beneficis-. Van optar per destinar els beneficis a cobrir les necessitats puntuals que podien verificar ells mateixos i, d'aquesta manera, controlaven -al menys fins a cert punt- la utilitzaci que se'n feia. La importncia i amplitud que, degut a aquesta utilitzaci dels beneficis, van adquirir les ajudes va haver i els prstecs per entre decret empreses, -Decret ho del 5 evidencia de maig ei fet de que la la Generalitat d'establir 1938-

prohibici de concessi de prstecs entre les unitats de producci. En definitiva, doncs, amb tot el que s'ha exposat fins aqu, es poden establir dues conclusions principals: - Que a partir de la victria dels treballadors, el 19 de juliol de 1936, aparegu en el si de la classe treballadora catalana un cert neocapitalisme obrer, la importncia i extensi del qual no es poden precisar exactament amb les dades de qu es disposa, encara que sembla, per, que fou bastant reduda. A ms, va ser rpidament i durament combatut tant pels partidaris de l'estatitzaci com pels de la collectivitzaci-socialitzaci. - L'existncia, lorma producci, particular en entre de una la part vida i en dels cap treballadors, que La a d'una desconfiana l'mbit formes de en la vers unitat tota de en d'organitzaci econmica supers

termes

generals, estatal

determinades

d'organitzaci, termes

-l'organitzaci

especial-.

desconfiana, l'organitzaci de els treballadors no

gene-

rals, es basava principalment citat de direcci estatal i o control

en el temor que qu Aquest disposaven temor o

l'activitat econen pot favor de la

mica, en superar l'mbit de la unitat productiva, comports la prdua de la capade burocrcia sindical. desconfiana confondre's,

de cap manera, amb l'egoisme insolidari, fonament

del neocapitalisme obrer, en-

cara que a vegades pogus afavorir el seu desenvolupament, i en moltes d'altres fos combatut com a tal per l'Estat i els sindicats. Pel que fa a la desconfiana i rebuig de l'organitzaci estatal en particular, no cal insistir-hi aqu, perqu s prou conegut que va ser deguda principalment a les concepcions anarquistes i anarcosindicalistes catalans, obrer. i que disfrutaven no es d'una pot influncia confondre, important en el si dels el treballadors tampoc evidentment, amb neocapitalisme

55

Fi principal perjudici que la desconfiana d'un sector del proletariat vers tota organitzaci que supers l'mbit de la unitat de producci comport pels treballadors en general i per a l'alternativa collectivista en particular, fou que l'esmentada desconfiana va afavorir l'allament dels treballadors en els seus centres de treball. Aix va ajudar a impedir que ells mateixos poguessin organitzar globalment la vida econmica i social del pas, i va facilitar, al mateix temps, la seva derrota a mans del capitalisme i la burocrcia. NOTES
1. Generalitat, Decret del 16 de febrer de 1938. 2. A. Prez Bar. 30 meses de colectivismo en Catalunya (1936-1939), pp. 74-75, Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat, 1974. 3. Carles Sudri Triay. "Les Institucions d'Estalvi en el Sistema Financer Catal: La Caixa de Pensions (1904-1979)", p. 716, Tesis Doctoral presentada a la Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, gener 1981. 4. C. Semprn-Maura. Revolucin y contrarrevolucin en Catalua (1936-1937), p. 101, Tusquets, Barcelona, 1977. 5. R. Pujol, "La collectivitzaci d'indstries i serveis a Catalunya durant la guerra civil", conferncia pronunciada a Pacte d'inauguraci del curs 1979-80 del Centre d'Estudis a la sala d'actes de la Biblioteca Balaguer. Butllet de la Biblioteca Museu Balaguer, Vilanova i La Geltr, 1980. 6. Flix Garca. Colectivizaciones campesinas y obreras en la revolucin espaola. p. 113, Editorial Zero S.A. Madrid, 1977. 7. Josep Costa. Comunicat trams al Secretari d'Organitzaci de la Segona Conferencia Internacional sobre la "Participacin, el Control Obrero y la Autogestin", p. 6, Barcelona, maig 1977. 8. Walter Tauber. Les tramways de Barcelone collectiviss. Un cas d'autogestion pendant la rvolution espagnole (1936-1939), p. 16, Gneve 1975. 9. Collectivitat Annima de Pentinatge, Proposta de Reglament Interior que formula el Consell d'Empresa per a la seva discussi pels seus treballadors, pp. 2 i 4, Sabadell. 10. Collectivitat Annima de Pentinatge. Proposta de Reglament Interior que formula el Consell d'Empresa per a la seva discussi pels seus treballadors, pp. 2 i 4, Sabadell. 11. C. Vega Massana. La lluita dia a dia dels treballadors d'una empresa a la reraguarda barcelonina (1936-1939), pp. 130-131, Barcelona, 1981. 12. CNT Colectivizaciones. La obra constructiva de la revolucin espaola, p. 93, Toulouse, 1973. 13. Walter Tauber, op. cit., p. 60. 14. C. Vega Massana, op. cit., p. 115. 15. D. Abad de Santillan. Por qu perdimos la guerra, p. 104, G. del Toro, Madrid, 1975. 16. CNT, op. cit., p. 116. 17. Solidaridad Obrera. "Reorganizacin de los transportes urbanos (Seccin Tranvas)", Barcelona, 19 d'agost de 1936. 18. CNT,op.cit.,t>.51. 19. Informe sobre l'actuaci del Comit Central de la Indstria (" La Espaa Industrial") de 25 d'octubre de 1936, Barcelona, reprodut a Las colectivizaciones. La obra constructiva de la Revolucin Espaola. CNT, Toulouse, 1973. 20. Sindicat nic del Fabril i Txtil de Badalona. Document aprovat en Assemblea general: "Misin de los Comits de Control", Badalona, setembre 1936. 21. C. Vega Massana, op. cit., p. 115. 22. Walter Tauber, op. cit., p. 62. 23. Solidaridad Obrera. "Reorganizacin de los transportes urbanos (Seccin Tranvas)", Barcelona, 19 d'agost de 1936. 24. Agrupaci Collectiva de Construcci de Barcelona. Acta de constituci del Consell de l'Agrupaci Collectivitzada de Barcelona, Barcelona, 30 de mar de 1937. 25. Sindicat nic del Transport de Barcelona i el seu radi. Secci d'Estacions. Llibre d'Actes, Barcelona, Acta de 22 d'agost de 1937. 26. Projecte de decret creant el cos d'Interventors oficials de la Generalitat de Catalunya a les empreses collectivitzades. 27. Consell General de la Indstria Qumica. Actes de les reunions, Barcelona, reuni de 13 de maig de 1937.

56

28. Annima Punt-blau. Secci Collectiva Sindical Ibria. Estatuts, Barcelona, 30 agost de 1936. 29. Gabriele Ranzato. Lucha de clases y lucha poltica en la guerra civil espaola, pp. 28 i 29, Editorial Anagrama, Barcelona, 1979. Cita: "La revolucin y la guerra en Espaa", p. 66, Barcelona-Buenos Aires, 1937. 30. Boletn de Informacin CNT-FAI Suggerncies d'ordre econmic des del Govern. Conferncia de D. Abad de Santillan, 29 de desembre de 1936. 31. Acta de la primera sessi del Congrs Regional de Sindicats de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci de Catalunya, Barcelona 26, 27 i 28 de juny de 1937. 32. Estatuts tipus per establir els de les empreses collectivitzades de conformitat amb el Decret del 24 d'octubre del 1936. Generalitat de Catalunya, 30 de gener de 1937. 33. A. Prez Bar, op. cit., p. 93. 34. Walter Tauber, op, cit., p. 104. 35. Reglament del Sindicat nic del Transport mecnic. Secci de transports mecnics socialitzats, Vilanova i la Geltr.

57

Producci indstries de guerra. Vehicle blindat a l'empresa Vulcano.

Caf-bar collectivitzat (American Bar). 58

Collectivitzaci dels mitjans de transport.

59

Portada de "Sntesis", butllet de la Colectividad Cros.

60

Paper moneda de la Colectividad de trabajadores Garca.

Paper moneda de la Collectivitat d'Almenar. 61

CAPTOL II

Les agrupacions: un nivell intermedi del procs de collectivitzaci-socialitzaci

Introducci Significat de les agrupacions Les agrupacions i la petita burgesia Les agrupacions i el neocapitalisme obrer

Introducci La transformaci econmico-social impulsada pels collectivistes, com ja s'ha

dit, no culminava ni acabava amb l'autogesti a l'empresa sin que aquesta noms era un punt de sortida important i imprescindible a partir del qual i de forma escalonada s'havia d'arribar fins la socialitzaci completa de l'economia. D'acord amb els principis en qu es basava aquesta transformaci i que fonamentalment consistien en que la riquesa i els mitjans de producci havien de ser propietat de la collectivitat i en conseqncia tamb el seu aprofitament, i en que la seva gesti l'havien de realitzar directament els treballadors, aquesta transformaci implicava perqu com el s benefici una exigncia forma obtingut de en doble. La primera, que poder repartir l'activitat productiva, i la socialitzaci fos global, tant l'esfor una productiu remuneTnica equitativament

s'aconseguirien

raci, unes condicions de treball, capacitaci, etc, equivalents en les rames diferents de la producci i s'eliminarien aix les diferncies entre les distintes empreses d'un mateix sector i entre els diversos sectors de l'economia. La segona, que la socialitzaci es realitzs escalonadament de baix a dalt perqu s l'nica manera que feia possible la gesti directa de l'aparell productiu pels treballadors. En un editorial de "Tierra y Libertad", del gener de 1937, on es defensava la necessitat d'avanar rpidament vers la socialitzaci global, queden reflectides amb claredat les caracterstiques bsiques d'aquesta socialitzaci; "Qu es en sntesis, la socializacin? Es la posesin en comn de los medios de produccin y el ordenamiento de la distribucin de acuerdo a las posibilidades econmicas de cada caso. Es la explotacin dos en al comn efecto. de Es una la indstria completa, del mediante el aprovechamiento en sus coordims nada) de los medios de que dispone, por parte de los mismos productores organizaorganizacin trabajo productivo aspectos variados, realizada por los mismos trabajadores, en beneficio de todos. Es la supresin de la propiedad privada, de la colectivizacin parcial de una empresa, fbrica o taller, y la gestin econmica directa de todos los participantes del ramo o de toda la produccin. Socializar, pues, quiere decir, ante todo, poner en sociedad el conjunto de una indstria, de todas las industrias o de todas las especialidades de produccin. Medios de produccin, mquinas, instalaciones, herramientas, tcnica y mtodos cientficos, as como las materias primas y el resultado del trabajo respectiva, pasan a ser propiedad colectiva, sin que nadie, ningn individuo o grupo pueda atribuirse derechos de explotacin y posesin. Se anulan de este moda: el aislamiento de los obreros de una misma rama de produccin, la competencia, el espritu antirrevolucionario que el egosmo determina, el falso concepto sobre la prctica y finalidad del verdadero socialismo. Se pone en funcionamiento as un rgimen econmico coordinado, que permite satisfacer el principio de la solidaridad social, al mismo tiempo que las exigencias de un mayor rendimiento, a tono con las actuales circunstancias de guerra y de creacin revolucionaria. Un principio elemental rige la socializacin. Es la intervencin directa de los trabajadores en el proceso econmico. Es la gestin directora, administrativa, coordinadora, en manos de los obreros. Es la autonomia para cada industria socializada y la coordinacin entre todas las industrias."

65

Entre les transformacions que la socialitzaci introdua en l'activitat econmica, cal destacar per la seva importncia: - L'eliminaci de la competncia entre les diverses empreses, caracterstica important del capitalisme, que era substituda per la collaboraci entre les diferents unitats productives i sectors de la producci. Aix era conseqncia lgica d'haver passat d'una economia basada en la propietat privada i en la recerca del benefici individual a una altra basada en la propietat i en l'obtenci del benefici collectius. - La desaparici de nombroses empreses petites i mitjanes, perqu la seva existncia resultava antieconmica per al pas, per ser substitudes per unitats productives ms grans, millor equipades i ms especialitzades, la qual cosa comportava un important augment de la racionalitat econmica i l'increment consegent de la capacitat productiva. - La possibilitat d'obtenir estadstiques fiables sobre la capacitat productiva global i per productes, i al mateix temps sobre les necessitats energtiques, de matries primeres, financeres, etc, el que feia possible quan s'havien fixat les prioritats, programar i planificar el dest dels recursos disponibles. Per una altra banda, cal assenyalar tamb, que la socialitzaci comportava l'eliminaci del neocapitalisme obrer d'all on n'hi havia i el despossement de la seva propietat, no solament del gran capital sin tamb de la petita i mitjana burgesia tant industrial com de serveis. Aix va fer que aquestes classes s'hi oposessin, i a Catalunya, on la petita burgesia era nombrosa, va constituir un obstacle important per a la socialitzaci. Al llarg de tot aquest perode, la punta de llana de la lluita contra la socialitzaci va estar constituda per la petita burgesia i el funcionariat junt amb els partidaris de l'estatalitzaci, que units en la seva oposici a la socialitzaci tenien un pes especfic important i que va anar augmentant a mesura que avanava la guerra. Estaven representants des del punt de vista poltic, bsicament per l'Esquerra Republicana, Acci Catalana Republicana i el PSUC. Per la seva part la CNT-FAI que propugnava la collectivitzaci-socialitzaci, va renunciar a la socialitzaci global de l'economia catalana des dels primers moments quan va donar suport per a la creaci, l' 11 d'agost de 1936, del Consell d'Economia de Catalunya, rgan de la Generalitat on es trobaven representades totes les organitzacions poltiques i sindicals antifeixistes. Aquest rgan disposava d'mplies facultats coordinadores i executives i era l'encarregat de dirigir i planificar l'economia catalana, La seva constituci, per tant, impedia dur a terme de manera completa l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci perqu, segons ella, l'organitzaci de l'economia s'havia de realitzar fent s d'una estructura escalonada de comits, i mitjanant els sindicats posar l'economia del pas en mans dels treballadors, refusant qualsevol tipus d'intervenci de l'Estat. No obstant aix, malgrat la renncia a la socialitzaci) global per part de la CNT-FAI, de l'oposici de sectors importants de la societat catalana i de les prpies dificultats econmiques, tcniques i administratives que comportava la posada en marxa de la socialitzaci, encara que no es va arribar a la socialitzaci global de l'economia, s que com a conseqncia de l'actuaci dels militants de la CNT, i fins i tot en algun cas tamb dels de la UGT i a la d'un nombre elevat de dirigents sindicals, a nivell d'empresa i ram, van haver-hi intents nombrosos de socialitzaci) parcial, que en molts i significatius casos es van dur a terme i van donar lloc a les agrupacions o concentracions d'empreses de la indstria i els serveis i a la socialitzaci) d'algun sector.
66

Les agrupacions consistiren en la reuni o concentraci de totes o part de les empreses d'un sector econmic i una rea espacial determinats, en una unitat econmica nova de volum ms gran, en rgim de propietat collectiva, dirigida i gestionada pels seus treballadors. Les agrupacions van constituir un pas intermedi entre la collectivitzaci de l'empresa i la socialitzaci global de l'economia. Se'n pot constatar l'existncia en la major part dels sectors de la indstria i els serveis -excepte en el sector financer- i en la majoria de les poblacions industrials de Catalunya. L'agrupaci fou, al mateix temps, l'estadi en qu de fet es va deturar la socialitzaci a Catalunya. Les empreses que passaven a formar part d'una agrupaci deixaven d'existir com a tals, traspassaven ntegrament el seu actiu i el seu passiu i tamb els seus treballadors a la nova unitat productiva que constituen el seu punt de partida. Aix fou recollit i legalitzat a "l'Estatut tipus per a establir els dels agrupaments o concentracions d'empreses d'un mateix ram" de 30 de gener de 1937: "Article 2. Constitueixen la base d'aquests agrupament les empreses segents:..." "Article 3. L'Agrupament... es fa crrec de l'actiu i passiu que en el moment d'sser constitut tenen les empreses relacionades en l'article anterior i es far aix mateix crrec de l'actiu i passiu de les empreses del ram que s'hi puguin agregar posteriorment S'acoblaran els actius i els passius de totes les empreses i la diferncia entre ambdues partides constituir el capital social de l'Agrupament. "Article 37. Tot el personal que treballava en les Empreses que s'agrupen tindr d'sser absorbit per l'Agrupament i els treballadors que el componien considerats com empleats de planta d'aquest..." 2 Significat de les agrupacions Les agrupacions representaren un important esfor de racionalitzaci de la producci, com ms endavant es posar de manifest. Ara b, no es pot caure en 'error de reduir les agrupacions a un simple mitj per assolir una racionalitat i una productivitat econmiques ms grans. Pot induir aquest error tant una interpretaci economicista actual d'aquesta experincia com la interpretaci interssada que feien els anticollectivistes de les agrupacions degut a les segents raons: Davant del procs de constituci de les agrupacions, que va comenar poc desprs del 19 de juliol i abans de l'aparic de les ordres i decrets que regularen i legalitzaren la seva creaci i funcionament, la Generalitat i els sectors anticollectivistes es van trobar amb una srie d'agrupacions constitudes de fet, i amb un procs d'extensi i consolidaci de socialitzacions sectorials en marxa. Davant d'aix, a ms d intentar frenar l'esmentat procs, van procurar buidar de contingut les prpies agrupacions, intentant reduir la seva creaci i existncia a una simple qesti de reorganitzaci i racionalitzaci de l'economia. Aquesta reducci va permetre, primer (quan la iniciativa de la transformaci econmico-social i el predomini poltico-militar es trobaven en mans dels collectivistes) als anticollectivistes d'acceptar, ja que no tenien cap altra opci, el fet consumat de l'existncia de les agrupacions sense que aix impliqus l'acceptaci de l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci. Desprs (quan els collectivistes es trobaven a la defensiva i retrocedint) els facilit el desenvolupament de l'ofensiva estatitzadora en contra de la socialitzaci, com es posar en relleu quan s'analitzin la creaci i el desenvolupament de diverses agrupacions. 67

La normativa legal existent sobre les agrupacions contribueix tamb a induir a l'error de reduir el significat de les agrupacions a una forma de racionalitzaci econmica, perqu, igual que tota la legislaci emanada de la Generalitat durant els primers mesos posteriors al 19 de juliol de 1936, fou fruit de la transacci entre les diferents alternatives. Aix va imposar "solucions neutres" que no es comprometessin clarament ni per la socialitzaci ni per l'estatalitzaci i que, concretament en el cas de les agrupacions, va donar com a resultat nicament una referncia al seu aspecte tcnico-econmic de racionalitzaci productiva. Tot aix no pot amagar el fet que per als collectivistes, que foren els que van impulsar en la immensa majoria dels casos, la creaci i desenvolupament de les agrupacions (*) aquestes no constituen una simple qesti de racionalitzaci econmica. A la prctica, efectivament, les agrupacions van representar una srie de transformacions econmico-socials molt ms mplies i profundes, com es veur quan s'analitzin els casos concrets. Els collectivistes entenien les agrupacions com un dels nivells intermedis en el procs de collectivitzaci-socialitzaci, superior al de la collectivitzaci de les empreses, per que encara es trobava lluny d'assolir l'objectiu de la socialitzaci global de l'economia. La transformaci propugnada pels collectivistes del tipus de propietat i de la seva gesti, s a dir, la transformaci del carcter de classe, de la propietat dels mitjans de producci i de la seva gesti, comportava una srie de canvis com: la supressi de les rendes que no provenien del treball; restabliment de noves relacions entre productors i consumidors, etc. i entre ells, a nivell de les agrupacions, la introducci de una racionalitat econmica ms gran, conseqncia en bona part. de la supressi de les irracionalitats, fruit de les caracterstiques del capitalisme que hi havia a Catalunya el 1936 on es donava una competncia interna fero entre les nombroses empreses i tallers que el constituen. Sn nombroses les manifestacions, tant en documents interns com en publicacions externes, que indiquen clarament que per als components de les agrupacions aquestes no es reduen ni de bon tros a la consecuci d'una racionalitat econmica ms gran. A continuaci se'n reprodueix una mostra de l'Agrupaci del Vidre ptic de Barcelona: "Esta Colectividad (La Colectividad ptica de Barcelona) cuyo mayor anhelo es la superacin industrial y no menos la moral y profesional de todos los obreros ha tenido buen cuidado de enfocar nuestro problema por donde mejor debemos orientar nuestra labor de proselitismo y superacin colectiva e individual." 3 Al mateix temps, ms endavant, quan s'analitzin diversos casos concrets d'agrupacions, es podr constatar com aquestes, a ms d'aconseguir una srie de

(*) Va existir algun cas allat on la constituci de l'agrupaci fou impulsada pel sindicat de la UGT, no obstant aix, cal inscriure'l en la pugna entre la CNT i la UGT per ampliar l'mbit de la seva influencia. L'actuaci de la UGT en aquests casos, i tamb en la majoria en qu va collaborar amb la CNT per a la formaci d'agrupacions, no va estar motivada pel seu inters en impulsar ei procs de creaci d'agrupacions, sin que fou deguda precisament a que consider, que en aquelles circumstncies, aquesta era la forma ms efica de mantenir la seva influncia i de poder frenar i fer retrocedir el procs de collectivitzaci-socialitzaci en general, i el desenvolupament i consolidaci deies agrupacions en particular. Aquests casos allats, a ms, no tenen importncia ni quantitativa ni qualitativa pel que fa referncia al significat general de les agrupacions.

68

guanys quant a l'augment de la racionalitat econmica, tamb van dirigir els seus esforos a una altra srie d'aspectes com: el d'establir la democrcia directa en el procs productiu, la lluita contra el de neocapitalisme la de seguretat la obrer, l'eliminaci de l'atur, culPl'igualament ressos dels salarial, restabliment la social, l'elevaci dels del nivell Espectacles

tural dels treballadors, la millora de les condicions de feina, la defensa dels inteconsumidors, defensa moralitat -cas blics-, etc. Per ltim, no es creu necessari aturar-se a demostrar, perqu s obvi, que la racionalitzaci pressupostos de l'economia als catalana la de 1936 podia emprendre's Ara tamb b, cal des de diferents de collectivitzaci-socialitzaci. de constas'estava

tar alhora, que la racionalitzaci que va comportar la constituci de les agrupacions, no es pot deslligar del procs collectivitzaci-socialitzaci que realitzant perqu elles mateixes en formaven part. Resumint es pot afirmar : - Que Que encara la la que les agrupacions de de les comportessin catalana que va una de racionalitzaci podia la econmica important, no pot reduir-se llur significat a aquest aspecte. racionalitzaci racionalitzaci aix com l'economia la producci 1936, emprendre's de de des de pressupostos diferents i fins i tot oposats. - Que les comportar constituci del procs agrupacions, prpies agrupacions, formaven part

collectivitzaci-socialitzaci que s'estava desenvolupant. Les agrupacions i la petita burgesia La constituci de nombroses agrupacions, especialment ves ci empreses dels -les anomenades de les socialitzacions i petites les creades per iniciacomport tallers, la l'expropiaqual cosa

tiva directa del o dels sindicats d'un sector, amb l'objectiu d'abastar totes les sesectorials-, empreses o propietaris mitjanes

constitu un atentat frontal als interessos de la petita burgesia. Moltes vegades les petites empreses i tallers no havien, estat collectivitzats directament pels seus treballadors, ni probablement ho haguessin estat posteriorment degut a les seves dimensions redudes. No obstant aix, en crear-se l'agrupaci amb les empreses que formaven part del sector, es donava lloc a la seva collectivitzaci per via indirecta en desaparixer com a unitats econmiques independents i passar a formar part de la nova unitat productiva collectivitzada. La major part d'aquestes agrupacions es formaren durant els sis primers mesos i moltes d'elles fins i tot abans de la promulgaci del Decret de Collectivitzacions i Control Obrer. La lesi) dels interessos de la petita burgesia, com a conseqncia del procs de creaci d'agrupacions fou en particular a partir de la data en qu aparegu el Decret de Collectivitzacions constanment criticada pels rgans de la Generalitat, que van intentar oposarse a la collectivitzaci dels bns de la petita burgesia, en base a l'esmentat decret perqu hi constava clarament el dret a la petita propietat: "La substituci de la propietat individual per la collectiva, la concep el Consell de la Generalitat collectivitzant els bns de la gran empresa, s a dir, el capital, i deixant subsistir la propietat privada dels bns del consum i de la petita indstria."
4

La problemtica de com afrontar l'expropiaci que ja s'havia consumat de la

69

indstria de la petita burgesia, va suscitar una polmica forta i permanent en el si del Consell d'Economia i del Govern de la Generalitat, entre els que defensaven, com la CNT, la necessitat d'acceptar i legalitzar les agrupacions ja constitudes encara que aix represents tamb la collectivitzaci de la petita indstria, i els que s'oposaven a l'esmentada legalitzaci. Aix ho feien en defensa dels interessos de la petita burgesia, que s el que mantenia l'Acci Catalana Republicana, amb el suport del PSUC i de l'Esquerra Republicana. Aquesta polmica que formava part de la general sobre la poltica que s'havia de seguir respecte a les agrupacions que ja estaven constitudes, va continuar, com afirma . Prez Bar en "30 meses de Colectivismo en Catalua", prcticament fins al final de la guerra. "En los ltimos meses de 1938, es decir, casi al final del proceso revolucionario y cuando el resultado de la guerra era muy dudoso, los representantes de Acci Catalana y los de la CNT en el Consejo de Economia de Catalua seguan implicados en discusiones a fuerza de proyectos y contraproyectos sobre el tema de las agrupaciones industriales, abogando unos por la anulacin de las existentes y otros por la legalizacin inmediata de las creadas y reiteradamente ratificadas por los organismos econmicos catalanes." 5 Com a conseqncia d'aquesta polmica, nombroses agrupacions que haurien pogut ser legalitzades, no ho foren, i van seguir funcionant al marge de la legalitat. Per als collectivistes l'actuaci respecte la petita burgesia no incloa la salvaguarda dels seus interessos particulars, sin que es fonamentava en que l'esmentada classe no tenia cap futur en la nova societat i havia de desaparixer com a tal i unirse a la classe treballadora per collaborar amb la seva feina, enginy i iniciativa en la transformaci social que s'estava produint. S actuava d'aquesta manera, la petita burgesia, a ms de contribuir al desenvolupament de la collectivitat en el seu conjunt, atesa la precarietat econmica amb qu tradicionalment s'havia hagut d'acomodar sota el capitalisme, podria aconseguir no solament la seva superaci moral, sin tamb la seva superaci material En funci del que s'ha exposat en el pargraf anterior, els collectivistes desenvoluparen una intensa campanya de persuasi sobre la petita burgesia, en la qual van criticar de forma radical la seva ideologia i la seva actuaci anterior com a classe amb una visi estreta i mesquina de la societat, que menyspreava els obrers i intentava trobar un forat entre la burgesia explotadora. Insistiren en els avantatges que per a la petita burgesia comportava passar de viure en l'estretor econmica, de jornades prolongades realitzades en condicions insalubres i d'implorar a la gran burgesia, a una vida de treballador, amb una feina justa, en una societat lliure i solidria: "Ha llegada a nuestros odos que los sectores de la economia minifundistas estan profundamente alarmados... La mesocrcia no va a perder nada con el hundimiento del capital. No duden que ganar con creces. Fjense, por un instante, en la preocupacin diaria que representa para la mayor parte de los tenderos y pequeos industriales el pago de las facturas, de los impuestos y de los alquileres. No pueden hacer frente a los compromisos comerciales... De manera que cuando desaparezca la propiedad privada y con ella la liber70

tad de comerciar con el producto ajeno habremos librado de una pesadilla a muchos tenderos que viven bajo la constante amenaza del embargo, o bien del deshaucio... Alejen de s la actual preocupacin. Cuando se logre abatir el fascismo, ya se podr avzorar el maana con mayor optimismo. Pero han de identificarse con el proletariado."
6

"En Catalunya la pequea burguesa alcanza un porcentaje enorme. No queremos desperdiciar su funcin social... Emplazada entre el capital y el trabajo sufre las arremetidas de las dos clases por no decidirse a sumarse a la clase de donde parti (la clase trabajadora). Y en esta falsa posicin intenta perdurar, y teniendo la estril pretensin de querer actuar de pararrayos de la tormenta que motivan las luchas que se plantean con trazos agudsimos entre los burgueses y los trabajadores... Su lugar se halla en las filas de la clase trabajadora. Si se deciden a secundar los propsitos del proletariado, conseguirn redimirse de la amenaza que se cierne sobre sus cabezas..."
7

Declaracions i crides a la petita burgesia, com les que s'han reprodut, van ser nombroses a les publicacions de la CNT i de la FAI, i tamb de les agrupacions i sindicats de ram. Tamb sn illustratives les capaleres d'articles com els segents de Solidaridad Obrera: " La pequea burguesa y la clase trabajadora" (*), "La pequea burguesa y la colectivizacin"(**), "La pequea burguesa y la socializacin Tot del aix la atreure de la Industria"(***) per una i "La la pequea preocupaci numricament avantatges burguesa i de l'inters la important y a la dels Revolucin"(****). collectivistes per costat mostra petita i part

burgesia, classe persuadir-la dels

Catalunya, al

proletariat

collectivitzaci-socialitzaci.

Per una altra part, indica tamb que, al menys una part important de la petita burgesia, tenia temors i recels seriosos davant la transformaci social que s'estava realitzant. Sn illustratius, referent a aix, els segents encapalaments: "La pequea burguesa no ha de asustarse. Su misin social e histrica se halla junto al proletariado"(*****) i "Los pequeos burgueses no deben alarmarse. La revolucin social los elevar moral y materialmente"(******). A ms dels esforos de persuasi, els collectivistes van utilitzar, tamb a vegades, la pressi econmica i social principalment, per tal d'aconseguir que la petita burgesia accepts la socialitzaci de la indstria i els serveis. Sobre aix, malgrat tot, els collectivistes es trobaven dividits entre els qui consideraven que la petita burgesia se l'havia d'atreure exclusivament mitjanant la persuasi, i els que creien que quan aquesta no donava resultat, calia fer servir altres procediments, inclosos els que implicaven exercir coacci sobre la petita burgesia, Malgrat que el nou la informaci i propaganda dels collectivistes a la petita sobre els avantatges aquesta va rgim econmico-social reportaria burgesia,

reaccionar, en termes generals, negativament davant la collectivitzaci dels seus

(*) "Solidaridad Obrera" , Barcelona, 15 de desembre de 1936 (**) "Solidaridad Obrera", Barcelona, 8 d'octubre de 1936 (***) "Solidaridad Obrera", Barcelona, 4 de febrer de 1937 (****) "Solidaridad Obrera", Barcelona, 3 de setembre de 1936 (*****) "Solidaridad Obrera", Barcelona, 8 d'agost de 1936 (******) "Solidaridad Obrera", Barcelona, 29 d'agost de 1936

71

negocis, fbriques i tallers i no van conseguir, tot i els esforos de persuasi que van desenvolupar, fer-la renunciar a la seva anterior mentalitat i ra de ser com a petita burgesia, que li feia anteposar davant de qualsevol altra consideraci, el seu afany de diferenciar-se de la classe treballadora i mantenir una situaci de privilegi respecte a ella i d'intentar situarse en el si de la burgesia. Malgrat tot, l'actitud de la petita burgesia sobre aix no tou homognia, ni de bon tros, perqu existien sectors que no van adoptar una postura belligerant en contra de la collectivitzaci i deixaren que els esdeveniments seguissin el seu curs, i fins i tot sectors que van acollir positivament el procs socialitzador, collaborant-hi activament. Dos exemples extrems del posicionament de la petita burgesia envers la socialitzaci els constitueixen, per una part, el del ram de la Fusta de Barcelona on collabor de forma generalitzada en la seva socialitzaci i, per una altra, el de les vaqueries de Barcelona on es va oposar frontalment a l'intent de creaci d'una agrupaci del sector; aix provoc un conflicte obert amb els treballadors de la CNT que finalment es va resoldre amb el projecte de constituci d'una cooperativa -decret de 31 d'agost de 1937- que possibilit a la petita burgesia d'aquest sector el manteniment dels seus negocis i indstries. L'actitud de la petita burgesia a ms de no ser homognia, segons els sectors i localitats, va anar canviant, a nivell general, al llarg del perode 1936-39, de manera que si b al principi van ser pocs els casos en qu s'opos a la collectivitzacisocialitzaci, a mesura que aquesta alternativa va anar perdent la seva supremacia poltico-militar, s'ampli i s'endur la seva oposici a ella. Les reticncies i resistncies de la petita burgesia davant el procs collectivitzador van ser recolzades i fomentades no solament per ER i ACR sin tamb, i de forma especialment efica, pel PSUC que s'oposava a la collectivitzaci per partida doble. Per una part, el seu projecte poltic no coincidia amb ella, perqu si b propugnava que els mitjans de producci havien de pertnyer a la collectivitat, encarregava la seva gesti a l'Estat, i, per una altra part, mantenia que per derrotar els sublevats, s'havia de formar un front com amb tots els sectors que defensaven la legalitat republicana, entre els quals hi havia la petita burgesia catalana, i aix exigia no danyar els seus interessos econmics. L'eficcia en la defensa dels interessos de la petita burgesia catalana per part del PSUC, es degu en bona part a que aquest partit va comptar amb un avantatge important respecte a les organitzacions poltiques que fins llavors l'havien representada: la de ser considerat com un partit obrer, el que en. ple procs de transformaci revolucionria protagonitzada pels treballadors, li va permetre actuar de manera oberta i amb ms decisi en l'esmentada defensa. Des del punt de vista sindical fou la UGT, en el si de la qual la influncia del PSUC era decisiva, qui va defensar els interessos de la petita burgesia. Per iniciativa del PSUC es cre una organitzaci especfica per enquadrar-la, el GEPCI (Gremis i Entitats de Petits Comerciants i industrials), que es va constituir en una nova secci de la UGT i que rpidament va comptar amb un nombre de membres elevat, la qual cosa arrib a provocar la creaci de la Uni de Menestrals per part de l'Esquerra Republicana, amb la finalitat d'intentar retenir la seva clientela tradicional que estava passant a engrossar massivament les files del PSUC i de la UGT. Un exemple representatiu de la posici defensada pblicament per la UGT durant els primers mesos, ms tard encara es va fer ms ferma la seva defensa de
72

la petita burgesia, ho constitueixen les segents paraules pronunciades per Antoni Ses (Secretari General de la UGT de Catalunya), el 20 de desembre de 1936 en un mting conjunt: PSUC-UGT celebrat en el Price: "Una altra de les condicions indispensables (*) tamb s que es mantingui el bloc antifeixista, perqu solament amb el bloc obrer, solament amb la unitat d'acci de la CNT i de la UGT no s possible guanyar la guerra. Cal que el proletariat estigui estretament unit als petits burgesos; als petits camperols... La missi de la petita burgesia Ja vindr la liquidaci de la petita burgesia. Per ni econmicament ni polticament no s beneficis ni s convenient que en aquests moments, en qu tota la Catalunya antifeixista ha d'sser un bloc, els obrers es dediquin, com si fossin realment enemics d'aquesta classe, a destruir els petits interessos d'aquesta classe, recollits a travs de suors, de pares a fills, a travs de l'esfor personal de cada menestral o de cada camperol. I si nosaltres volem realment que aquesta classe no solament estigui al nostre costat passiva, sin que estigui al nostre costat activa, collaborant amb nosaltres en la reestructuraci econmica de Catalunya i que collabori amb nosaltres amb les armes a la m en el front, cal que els Sindicats posin fi a aquest allau de desigs de llurs afiliats i cal que respectin aquests petits interessos... (Grans aplaudiments)... Per, en aquests moments, en aquesta etapa concreta de la revoluci, portar les coses fins a la liquidaci d'aquesta petita burgesia s, companys, fer el joc al feixisme, i fer el joc al feixisme nosaltres de cap manera no ho podem permetre (Aplaudiments)." 8 Aquestes manifestacions d'Antoni Ses, a ms de contenir l'essencial dels plantejaments de la UGT i del PSUC respecte a l'actuaci que s'havia de desenvolupar amb la petita burgesia, clarament diferents dels que tenien els collectivistes, mostren tamb que hi havia ests entre els treballadors el desig o la voluntat de no respectar els interessos de la petita burgesia, la qual cosa segons Antoni Ses, calia ser impedit pels propis sindicats. La defensa de la petita propietat industrial i comercial propugnada pel PSUC i la UGT -a ms, naturalment, dels partits de la burgesia- anava clarament en contra de la consecuci d'una eficincia i una racionalitat ms grans de l'economia catalana, on abundaven les empreses minscules i els tallers petits amb nivells de productivitat molt baixos, lent prevaler en aquesta qesti les raons de carcter poltico-social. El contrari del que deien les esmentades organitzacions quan tractaven de defensar la necessitat que les empreses i les agrupacions gestionades pels seus treballadors havien de passar a dependre i a ser controlades pels organismes estatals, que adduen, en aquest cas, com un argument de primera importncia, les exigncies que imposava la racionalitzaci de l'economia. Ms encara, en aquelles circumstncies -guerra i transformaci general del vell rgim-, la prpia viabilitat i supervivncia econmica de la petita indstria i comer eren, gaireb en la majoria dels casos, prcticament impossibles o al menys molt difcils d'aconseguir. Per aix havien de comptar de fet, per poder subsistir, amb els privilegis i els ajuts dels organismes governamentals.
(*) Es refereix a les condicions indispensables per guanyar la guerra.

73

La situaci econmica penosa en qu es trobaven la major part de les petites indstries i comeros i el seu futur problemtic eren reconeguts tant pels collectivistes com pels anticollectivistes. Aix en el "Treball" (rgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya), de data 8 d'agost de 1936, es descriu l'esmentada situaci de la forma segent:

"En el fons, tota aquesta gent que ha portat una vida miserable durant anys i anys per tal d'aconseguir tirar endavant la seva indstria raquitica o la seva botigueta, sn gent la situaci de la qual cal tenir molt en compte en els moments actuals... La situaci angoixosa de moltes d'aquestes famlies, s evident No poden atendre la seva indstria i el seu negoci perqu no disposen de cap mena de capital de reserva. No poden a penes menjar, sobretot els petits industrials, perqu l'obligaci de pagar els jornals del petit nombre d'assalariats que tenen els priva de poder atendre les prpies necessitats del viure de cada dia. Una situaci semblant estan amenaats de patir els treballadors a sou d'aquests petits industrials o botiguers. Veuen que el patr no podr aguantar gaires dies una situaci com aquesta i que, fatalment, es quedaran sense feina, perqu sense un capital de reserva i amb un dficit segur en aquella petita empresa no ser possible ni tan sols fer-la continuar per compte propi."
9

Desprs les petites

d'un

reconeixement tallers i

tan

clar

explcit fa

de

la

situaci

insostenible des

de del

indstries,

comeros

es

difcilment

comprensible,

punt de vista de l'eficincia i racionalitat econmica, l'oposici a qu aquestes petites explotacions passessin a formar part d'una agrupaci, que en constituir una unitat econmica la de volum viabilitat on es i capacitat econmica, constituren ms com grans, es va permitia un a aprofitament la les prctica fbriques mien i llor de la capacitat productiva existent i la seva racionalitzaci. Amb aix es podia aconseguir nombrosos seva demostrar que incloen sectors agrupacions

botigues de la petita burgesia, Amb la seva actuaci, el PSUC i la UGT van proporcionar a la petita burgesia catalana la cobertura poltica i sindical i tamb les formes d'organitzaci i enquadrament que necessitava l'esmentada classe per poder desenvolupar la lluita contra la collectivitzaci de les seves empreses o tallers. Es pot comprovar efectivament el protagonisme exercit per aquestes organitzacions en la defensa dels interessos de la petita burgesia, prcticament en tots els casos en qu es va produir un conflicte obert entre els intents dels collectivistes per agrupar o socialitzar un sector i l'oposici que li feia la petita burgesia, com els esdevinguts en el sector de les vaqueries de Barcelona, dels autotaxs de Barcelona, dels pintors (ram de la construcci)de Barcelona, etc. Aquesta actuaci que va comportar un augment i enduriment de l'oposici de la petita burgesia al procs de socialitzaci que s'estava desenvolupant fou oberta i pblicament criticada pels collectivistes, perqu entenien actuaci contrria als interessos de la revoluci i dels treballadors: "Desde el primer momento fijamos una posicin firme, clara y concreta respecto a la colaboracin de la pequea burguesa, clase singularmente numerosa en Catalunya, en la obra revolucionaria. Conocedores de su mentalidad, iniciamos una campaa razonada a fin de con74 que es tractava d'una

vencerles de que no tenan nada que temer del proletariado. Les indicamos que la abolicin del sistema econmico del capitalismo les ponia a cubierto de todas las contingencias y sinsabores a que ste les tena sujetos. Les hablamos de forma que, sin abandonar nuestros puntos de vista, produjese en su nimo una corriente de simpatia hacia la causa del proletariado. Aquella camparia dio resultados bastante halageos, lo que haca esperar que al fin se salvaran las diferencias existentes hasta el 19 de julio entre los dos factores ms poderosos de la produccin industrial y agraria de nuestra regin. Muchas industrias fueron colectivizadas globalmente y los Sindicatos de la CNT encontraron el apoyo eficaz de todos los pequeos industriales que de ellas dependan. Pero desde hace algn tiempo venimos observando que ciertos partidos politicos que luchan a nuestro lado contra el fascismo, celosos, indudablemente, de nuestra fuerza, se han dedicado a obstruccionar la labor por nosotros iniciada, fomentando la discordia y la desconfianza entre los pequeos propietarios y los Sindicatos de la CNT. Para ello han desencadenado una campaa intenssima contra la socializacin de la industria. Han reavivado el espritu egoista que anida en el alma de los pequeos comerciantes e industriales, hacindoles creer que las "aventuras" socializadoras les exponen a una catstrofe econmica segura." 10 "Pero la Revolucin ha planteado un problema de suma gravedad, y es la cuestin de la sindicacin. La pequea burguesia debe estar sindicada? Nosotros creemos que no, rotundamente. Y hacemos esta afirmacin tan categrica, basados en la experiencia de los hechos mismos. Pequeo burgus, quiere decir que usufructa una pequea industria o bien un pequeo comercio. Para la marcha de esta actividad, precisa, indiscutiblemente, de colaboradores: trabajadores o empleados. El nmero es indiferente, es decir, pueden ser cuatro o veinte. El caso es, y esto es frecuente, que la pequea burguesia, considerando amparados mejor sus intereses como clase, se afilia, en su mayora, a la UGT, mientras los obreros o empleados que tiene a su servicio, pertenecen a la Confederacin Nacional del Trabajo... A nuestro entender, toda persona que tenga a su servicio uno o mas empleados, no puede ni debe pertenecer a ninguna central sindical. Ni CNT ni UGT, ya que como clase explotadora quiere subsistir. nicamente podrn pertenecer a una organizacin gremial, si as es su deseo; pero nunca, y hay que decirlo bien alto, a ninguna central sindical. El confusionismo en este aspecto no debe perdurar un momento ms, y tanto la CNT como la UGT deben hacer una definicin pblica en este importante aspecto, antes de que el mal no tenga remedio. En las centrales obreras no pueden caber ms que productores; pero nunca explotadores, sean pequeos o gran-

des?" 11
Constituiria una especulaci ociosa, perqu no es van desenvolupar aix els esdeveniments, pretendre senyalar que podria haver succet, en el cas de no haver existit ni el PSUC ni la UGT o que els seus plantejaments referents a la petita burgesia haguessin estat diferents. Sembla prcticament impossible determinar amb exactitud, la importncia que va tenir en l'oposici d'una part important de la petita burgesia al procs socialitzador, la propaganda realitzada en contra seva per les esmentades organitzacions, oposades a la collectivitzaci-socialitzaci. Ara b, el que s que es pot afirmar s que la socialitzaci atacava directament els interessos propis de la petita burgesia com a tal classe, la qual cosa devia pro75

vocar, per fora, un rebuig vers ella que noms podia eliminar-se mitjanant el convenciment i la demostraci prctica dels avantatges que li podia reportar la nova situaci, per, en primer lloc, per a tot aix va faltar temps. I tamb, que en l'experincia que s'est analitzant, l'actuaci del PSUC i de la UGT foment l'oposici de la petita burgesia a la socialitzaci i va possibilitar que l'esmentada oposici pogus adquirir la fora suficient per frenar, de vegades, l'avan de la socialitzaci, i fins i tot en les dues ltimes etapes d'aquest perode, fer-la retrocedir. Aix doncs, en resum es pot afirmar: - Que la constituci de les agrupacions represent que nombroses petites indstries, tallers i comeros fossin collectivitzats de forma indirecta, mitjanant la seva inclusi en una agrupaci, afectant directament d'aquesta manera, els interessos de la petita burgesia. - Que la inclusi de petites empreses en una unitat econmica de capacitat ms gran comport un augment important de l'aprofitament dels recursos disponibles i la seva racionalitzaci, millorant d'aquesta manera, l'eficincia de l'economia catalana. - Que les agrupacions foren, al mateix temps, una forma per part dels collectivistes de no fer cap cas al Decret de Collectivitzacions i Control Obrer pel que fa als lmits imposats a la collectivitzaci de les petites empreses. - Que la creaci de les agrupacions constitu un factor decisiu en la presa de posici de la petita burgesia davant del procs de collectivitzaci-socialitzaci. - Que l'actuaci de la petita burgesia, encara que no tou homognia i hi van haver sectors en els quals hi va collaborar positivament en la seva collectivitzaci, fou contrria de forma majoritria a la socialitzaci de l'economia i va constituir, en nombroses ocasions, la punta de llana de la seva oposici . - Que el PSUC i la UGT foren les organitzacions que ms eficament recolzaren i fomentaren l'oposici de la petita burgesia a la collectivitzaci-socialitzaci, i li van proporcionar el suport i l'organitzaci poltica i sindical que necessitava per poder desenvolupar la seva lluita contra ella. - Que l'oposici de la petita burgesia, defensada en els organismes oficials pels partits republicans, el PSUC i la UGT, va impedir la legalitzaci de nombroses agrupacions, que van haver de desenvolupar la seva activitat al marge de la legalitat. Les agrupacions i el neocapitalisme obrer L'agrupaci, tal com s'ha dit, constitua una nova unitat econmica que englobava un conjunt d'empreses (ex-empreses, perqu desapareixien com a tals quan passaven a formar part de l'agrupaci) i que es feia crrec, per tant, dels seus treballadors, igualant com a mnim en el si de cada categoria professional la seva remuneraci, horari, condicions de treball, etc. Amb aix l'agrupaci eliminava les diferncies existents entre els treballadors de les distintes empreses que la composaven, tant si eren empreses "riques" o "pobres", i es combatia d'aquesta manera el neocapitalisme obrer que pogus existir-hi en el seu s. Encara que amb les agrupacions no s'eliminava totalment el neocapitalisme obrer -noms es podia eliminar mitjanant la socialitzaci global de l'economia o la seva estatitzaci perqu podien continuar existint diferncies entre els treballadors de les empreses agrupades els de les que no ho estaven del mateix sector,
76

entre els treballadors dels diferents rams productius, entre els de les empreses de les localitats diferents, etc.; el que s constituen les agrupacions era un mitj de combatre'l i evitar-lo en determinats nivells. Aix doncs, les agrupacions tamb van constituir en la lluita contra el neocapitalisme obrer desenvolupada pels collectivistes, un estadi intermedi entre la collectivitzaci de les empreses i la socialitzaci global de l'economia, i aix ho van entendre els impulsors de les agrupacions.
u

La socializacin tal como la entiende nuestra organizacin confederal, tiende a

reconstruir la nueva economa sobre las ruinas de la vieja economa burguesa, debindole servir de base, el esfuerzo y la voluntad de todos y de cada uno... Al incautarnos nosotros de las fbricas, hubo quienes creyeron y siguen creyendo an, que era para ponerlas en manos nuestras de una manera desordenada, y para hacer de cada una de ellas un altar de quienes trabajaban en la misma. Grave error que podra tener funestas consecuencias... En cambio, siguiendo el camino de las colectividades por empresa, no son ya los burgueses quienes se enfrentan, sino los mismos obreros de una empresa contra los de otra, para seguir hacindose aquella competencia para engrandecer sus beneficios, y aquella fbrica de la que hicieron su altar particular. Por esto entendemos nosotros que hay que hacer de todas las fbricas una sola, un solo almacn y un solo despacho... No queremos ventajas ni desventajas en una misma casa. No las queremos tampoco de una casa comparada con otra; y mucho menos, por el serio problema que planteara, de una localidad sobre otra; hay pues, que buscar esta igualdad y esta garanta, y como nica solucin y que es el ideal de toda la clase trabajadora, se nos ofrece la socializacin o colectivizacin integral y general de una indstria determinada, con la concepcin de una sola fbrica, un solo almacn y un solo despacho y Banca, para producir, almacenar, distribuir y comprar, vender, cotizar y compensar todo cuanto a la misma afecte... Ahora bien; lo que queremos precisamente, no es tan solo la socializacin de una industria determinada, porque la igualdad quedaria limitada a los componentes de la misma, y esto seria justicia e igualdad a medias, cosa que no podemos consentir... ...En una palabra: que por el mismo procedimiento que compensamos una empresa necesitada con los beneficios de las otras, compensemos con los beneficios de una industria las perdidas que pueda tener otra cualquiera; y as habremos hecho una perfecta nivelacin de la sociedad..."
12

El paper que les agrupacions van representar en la lluita contra el neocapitalisme obrer, s'inscriu en la forma com els defensors de l'alternativa collectivista desenvoluparen oposaven de a la lluita contra l'egoisme l'augment insolidari de la que es manifestava entre entre alguns sectors dels treballadors. El combatien des dels propis centres de treball i l'egoisme que fossin d'alguns, ells solidaritat els qui els treballadors, l'esmentat manera mateixos, directament, eliminessin

egoisme de les seves files, sense recrrer per a res als organismes governamentals que noms podien intentar combatre'l mitjanant ordres i decrets dictats des de dalt i desposseint els treballadors de la gesti directa de les fbriques i comeros. Aquesta passava als rgans estatals, i aix, segons entenien els collectivistes, condua directament al domini i a la dictadura de la burocrcia estatal la qual cosa significava que el remei comportava conseqncies pitjors que la malaltia que volien combatre.

77

Degut precisament a que l'existncia de les agrupacions significava realment la desaparici del neocapitalisme obrer a nivell d'empresa, all on es trobava present va oferir una resistncia forta a la seva creaci, i va constituir, de vegades, un dels factors que contriburen al fracs dels intents frustrats, realitzats per a la constituci d'agrupacions, com va passar en el Ram Txtil de Barcelona, en el Metallrgic de la mateixa ciutat, en el dels Grans Magatzems, etc. NOTES
1. Tierra y libertad. uSe impone la Socializacin", Barcelona, 30 de gener de 1937. 2. " Estatut tipus per a establir els dels agrupaments o concentracions d'empreses d'un mateix ram". Decret del 30 de gener de 1937. Diari Oficial de la Generalitat, Barcelona, 5 de febrer de 1937. 3. "Informe confidencial". Informes extractats de les entrevistes i gestions annexes a la marxa de la nostra Collectivitat ptica de Barcelona. Barcelona, 27 de gener de 1938. 4. "Decret de Collectivitzacions i Control Obrer'", Barcelona, 24 d'octubre de 1936. Prembul Diari Oficial de la Generalitat. Barcelona, 28 d'octubre de 1936. 5. A, Prez Bar, 30 meses de Colectivismo en Catalua, p. 103, Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat, 1974. 6. Soldardad Obrera. "Los pequeo-burgueses no deben alarmarse. La revolucin social los elevar moral y materialmente". Barcelona, 29 d'agost de 1936. 7. Solidaridad Obrera. "La pequea burguesa no ha de asustarse. Su misin social e histrica se halla junto al proletariado". Barcelona, 8 d'agost de 1936. 8. Antonio Ses. Discurs pronunciat en el Price, el 20 de desembre de 1936. Treball. Barcelona, 22 de desembre de 1936. 9. Treball. " Contra la crisi i l'atur fors. Cal ajudar la petita indstria i el petit comer. Barcelona 8 d'agost de 1936, 10. Solidaridad Obrera. "La pequea burguesa y la socializacin de la industria". Barcelona, 4 de febrer de 1937. 11. Solidaridad Obrera. "La pequea burguesa y la clase trabajadora". Barcelona, 15 de desembre de 1936. 12. Boletn de informacin de la CNT-FAI. Extracte de la conferncia donada pel nostre company C, Bassols, de la Federaci Nacional del Fabril i Txtil, davant del micrfon de l'emissora ECN 1 Rdio CNT-FAI, Barcelona, 21 de juny del 1937.

78

Taller de la indstria del calat socialitzada. Una de les sales de qumica del Laboratori d'Experimentaci de Masnou, CNT, 29-7-1937.

79

Indstria pastissera collectivitzada.

80

Indstria de l'alimentaci collectivitzada.

81

CAPTOL III

El procs de creaci de les agrupacions i la seva inserci en la legalitat vigent

Carcter espontani i legalitzaci de les agrupacions Les agrupacions legalitzades: Nombre, mbit, importncia i la seva distribuci territorial, sectorial i temporal (segons data de constituci)

Carcter espontani i legalitzaci de les agrupacions La formaci d'agrupacions s'inici poc temps desprs del 19 de juliol, i va ser precisament durant els tres o quatre primers mesos el perode quan, de fet, se'n van crear el major nombre . Durant aquests primers mesos, la constituci de les agrupacions de forma semblant al que va passar amb la collectivitzaci de les empreses, va tenir un carcter eminentment espontani. La iniciativa de la seva creaci no va provenir de consignes generals emanades dels organismes estatals o de les direccions de les centrals sindicals, sin que va sorgir bsicament dels treballadors ms combatius enquadrats en els sindicats de ram o indstria i generalment d'mbit local, sent aquests sindicats els que posaren en marxa la majoria de les agrupacions, les van organitzar i les desenvoluparen. Fou per tot aix que la creaci d'agrupacions en els diferents rams i localitats va dependre, bsicament, de: 1) el grau d'implantaci de l'alternativa collectivista entre els treballadors de cada ram o conjunt de les seves empreses. 2) La combativitat, capacitat i implantaci dels diversos sindicats de ram o indstria. 3) Les diferents caracterstiques econmiques dels distints sectors productius, que facilitaven o no la constituci de les agrupacions. Com a conseqncies significatives del carcter espontani i autnom que va tenir durant els primers mesos el procs de formaci i desenvolupament de les agrupacions, i que constitueixen a la vegada una confirmaci de l'esmentat carcter, cal esmentar tant les diferncies existents en l'organitzaci, funcionament i actuaci de cada agrupaci, encara que en totes es pot apreciar clarament l'existncia d'unes bases generals comuns de forma semblant al que va passar amb la collectivitzaci de les empreses, com que de les empreses collectivitzades solament una part va constituir agrupacions i el diferent mbit que abarcava cada agrupaci. I molt particularment el fet que mentre hi havia agrupacions que concentraren prcticament la totalitat de les empreses del sector, n'hi hagu d'altres que solament van abarcar una part de les seves empreses. Aquest procs espontani de formaci d'agrupacions fou reconegut de forma oficial i es va tractar d'encarrilar per part dels organismes governamentals, mitjanant el Decret de Collectivitzacions i Control Obrer i el seu desenvolupament legal posterior, i en particular per l'ordre del 28 de novembre de 1936, on s'establien les normes provisionals per a l'aprovaci de les agrupacions, i l'ordre del 24 de febrer de 1937 que completava l'anterior; el decret del 26 de desembre de 1936, en el qual s'establia la Classificaci Industrial i les modificacions introdudes pels decrets del 5 de febrer de 1937 i del 23 de febrer de 1938; el decret del 30 de gener de 1937 -veure annex-, on es fixava "l'Estatut Tipus dels Agrupaments", i el del 9 de setembre de 1937 que l'ampliava. En el Decret de Collectivitzacions, solament tres articles -29, 30 i 31- feien referncia a les agrupacions. El seu contingut era totalment insuficient per poder iniciar , a partir d'ells, una actuaci clara i definida pel que fa a la creaci i evoluci de les agrupacions i calgu esperar per aix el desenvolupament legal posterior. El propi Ramon Peypoch, dirigent destacat d'Acci Catalana i un dels adversaris ms acrrims i brillants de la collectivitzaci-socialitzaci, en el prembul d'un projecte de decret que present l'octubre de 1938, dna l'explicaci segent de les raons que van motivar la publicaci de l'ordre del 28 de novembre de 1936: 85

"L'ordre del Conseller d'Economia, de data 28 de novembre del 1936, establia el procediment a qu havia de subjectar-se la tramitaci dels Agrupaments industrials previstos pel Decret de Collectivitzacions. La publicaci de la disposici esmentada obe, principalment, a la necessitat de fixar unes normes que posessin sota el control dels organismes de govern les mltiples iniciatives que en aquells dies es produen tendents a agrupar en empresa nica, comeros i indstries collectivitzables privats, d'importncia i activitats heterognies." 1 L'"Estatut tipus" fou la disposici legal fonamental pel que fa referncia a la regulaci de la constituci, organitzaci i funcionament de les agrupacions. A ms d'especificar-hi les formalitats que calia realitzar per a la seva constituci. l'objectiu de les agrupacions (Arts. 1 i 5) i la seva capacitat jurdica (Art. 7), aix com els drets i obligacions de la nova unitat econmica, tant pel que fa a l'actiu i al passiu de les empreses que el conformaven (Art. 3) com del personal que hi estava adscrit (Art. 37 al 41); tamb es contemplava de manera detallada, l'organitzaci i funcionament interns de les agrupacions, i era sobre aquestes qestions a qu feia esment la major part de l'articulat (Art. 8 al 36). El contingut dels articles que fan referncia a l'organitzaci i funcionament de les agrupacions s semblant al que apareix a "L'Estatut Tipus de l'Empresa Collectivitzada", amb les adaptacions exigides perqu la complexitat de les agrupacions era ms gran, per mantenint uns principis idntics, per la qual cosa la seva anlisi seria repetitiva, quan aquesta s'ha fet anteriorment per a l'empresa collectivitzada; per aix sembla suficient la seva transcripci (*). La distribuci dels beneficis obtinguts per les agrupacions, segons disposava l'article 43, tamb era semblant a la que s'establia per a les empreses collectivitzades amb la diferncia que el 20% d'ells, que en el cas de l'empresa collectivitzada havia de destinar-se als fons de reserva, amortitzaci de maquinria, etc., en la proporci acordada per l'Assemblea General dels treballadors, en les agrupacions, el seu dest depenia, desprs d'haver fet un estudi previ de cada cas concret, de la decisi adoptada de mutu acord, entre el Consell d'Economia i els treballadors de l'agrupaci. La publicaci de l'ordenament legal per a les agrupacions no va donar lloc, ni de bon tros, a la legalitzaci de totes les que hi havia, sin que van haver-hi nombroses agrupacions constitudes, de fet, abans de la promulgaci del Decret de Collectivitzacions, que van continuar desenvolupant la seva activitat, i moltes d'elles fins el final de la guerra, sense legalitzar-se. Tampoc va significar que totes les agrupacions constitudes desprs d'aquest decret, ho fessin d'acord amb la legislaci que hi havia, ni per tant, de forma legal. I aix malgrat les pressions de tot tipus que exerc la Generalitat, des de les de carcter econmic (privaci de crdits, prolongats endarreriments en els pagaments que els organismes oficials tenien pendents pels articles o prestacions rebuts, dificultar l'adquisici de les matries primeres necessries, impediments o complicacions per a l'exportaci dels seus productes, etc), fins a la dissoluci d'agrupacions per la fora amb la finalitat d'impedir l'existncia de les agrupacions no Legalitzades. L'actuaci no legalitzada de bona part de les agrupacions, ho posa clarament en evidncia, a ms de l'estudi dels casos concrets, els propis acords, ordres, projectes, etc, dels rgans de la Generalitat, posteriors al 30 de gener de 1937:
(*) Vegeu Annex.

86

En un projecte de decret de data 11 d'octubre de 1938 sobre les agrupacions que pretenia modificar, en part, la legislaci anterior, en un dels pargrafs del seu articulat, que fa referncia als requisits necessaris per a la legalitzaci de les agrupacions, es reconeix l'existncia d'agrupacions, creades abans del Decret de Collectivitzacions, que segueixen desenvolupant la seva activitat sense estar encara legalitzades: "Quan es tracti d'Agrupaments constituts de fet abans del 24 d'octubre de 1936 i no sigut possible portar el balan, inventari autntic de cada Empresa, es substituir per una informaci testifical del patr o dels seus representants legals, per un extracte de l'antiga comptabilitat o en la fornia ms aproximada possible."2 En un informe del Vocal Conseller de la Producci Qumica al Consell d'Economia, de data 25 de maig de 1937, es diu: "Examinats els antecedents que obren en aquest Departament relatius a aquesta qesti, resulta que l'ingrs de la casa Cottet a la "Collectivitat ptica de Barcelona" no ha estat autoritzat ni pel Decret de data 19 d'abril (Diari Oficial del 22) ni per cap resoluci posterior, essent per tant illegal, ja que no s'ajusta a cap de les disposicions vigents sobre la matria."3 en el mateix informe es reprodueix un acord del Consell d'Economia, de data 14 de febrer de 1937, on s'especifica: "Per tal d'evitar sorpreses en l'esdevenidor, el Consell d'Economia ha pres l'acord de fer pblic que no pot admetre altres situacions de fet que les creades abans del 24 d'octubre del 1936, data del Decret de Collectivitzacions, ja que tota concentraci d'empreses privades feta posteriorment ha d'sser tramitada seguint les normes que t dictaminades el Consell de la Generalitat i, per tant, no podran sser legalitzats els agrupaments que no estiguin compresos en les condicions de l'esmentat decret, d'una manera especial seran denegats els beneficis de la legalitzaci a tota collectivitzaci feta emprant amenaces o qualsevol altra violncia."4 Les dues cites anteriors posen de manifest -la primera, de forma explcita i la segona implcitament, perqu en cas contrari el seu contingut no tindria sentitque malgrat la normativa existent, amb posterioritat al 24 d'octubre de 1936, es van seguir ampliant agrupacions i creant-se'n de noves, sense complir amb els requisits legals exigits per la Generalitat. En definitiva, per tant, una part important -quantitativament i qualitativament- de les agrupacions, que de fet existiren, no es constituren solament sin que tamb desenvoluparen la seva activitat fins i tot fins al final de la guerra, al marge de la legalitat, El fet que una part important de les agrupacions es desenvolups al marge de la legalitat, es degu principalment a l'oposici que va trobar la seva legalitzaci. Aquesta oposici provenia de dos sectors de la societat catalana que defensaven alternatives diametralment oposades: - L'oposici a la legalitzaci de les agrupacions mantinguda per una part dels seus propis impulsors i defensors, perqu la consideraven innecessria i fins i tot nociva, pel que significava d'acceptaci de la intromissi de l'Estat en la gesti 87

directa de les agrupacions pels treballadors. Aquesta posici fou mantinguda per una part de la militncia de la CNT i de dirigents de sindicats de ram, per no pels rgans centrals de la CNT, que defensaren i impulsaren la legalitzaci de les agrupacions, d'acord amb la seva poltica de participaci en els organismes estatals i subsegent recolzament a la seva actuaci, sempre que aquests comptessin amb la seva presncia. L'oposici procedent de les files dels adversaris de la collectivitzaci-socialitzaci de l'economia catalana, el quals, o b per defensar l'existncia, el ms extensa possible, de la propietat privada dels medis de producci -especialment la de la petita burgesia, com ja s'ha vist-, o b per defensar l'estatitzaci de l'economia -cas dels Serveis Elctrics Unificats de Catalunya, dels Serveis de Gas Unificats de Catalunya, dels Espectacles Pblics de Barcelona, etc.- utilitzaren la seva presncia en els rgans de govern de la Generalitat per oposar-se a la legalitzaci d'agrupacions. Ho van fer amb la intensitat que la relaci de forces existents en cada moment els permitia, perqu consideraven que l'esmentada legalitzaci, encara que podia facilitar un cert control, tamb representava consolidar les conquestes collectivistes. Les agrupacions legalitzades: Nombre, mbit, importncia i la seva distribuci territorial, sectorial i temporal (segons data de constituci) El fet que solament una part de les agrupacions existents fossin legalitzades fa, si no es vol falsejar la realitat, que l'estudi de les agrupacions no es pugui reduir al de les legalitzades i que del seu estudi exclusiu no se'n dedueixin conclusions de carcter general. Tot aix unit a la inexistncia de documentaci completa (*) i ni tan sols raonablement aproximada sobre el nombre total, importncia, etc. de les agrupacions existents -legalitzades o no, fa tamb impossible poder precisar la proporci o percentatge que representaren les agrupacions legalitzades en relaci al total. Malgrat tot, i tenint present en tot moment el que s'ha dit en el pargraf anterior, pot ajudar al coneixement general de les agrupacions, el posar en relleu algunes dades i percentatges que es desprenen de les anlisis de les agrupacions legalitzades. D'aquestes s se'n pot conixer amb exactitud el seu nombre, sector a qu pertanyien, l'mbit territorial d'actuaci, empreses que incloen, data de constituci, etc., perqu el decret de la seva constituci s'havia de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat. De l'anlisi de les agrupacions que apareixen al Diari Oficial de la Generalitat -98 en total- i prenent com a referncia la classificaci industrial -establerta per decret el 26 de desembre de 1936, incloses les modificacions introdudes pel decret de 5 de febrer de 1937-, que estableix els segents grups industrials: "Grup Industrial I.- Indstries dels combustibles i lubrificants. Grup Industrial II.- Producci metallrgica i mecnica. Grup Industrial III- Indstries txtils i annexes.
(*) Per la meva part al menys, no conec l'existncia d'aquesta documentaci. Tampoc no hi figura cap referncia en els llibres publicats fins ara, ni en tenen coneixement de la seva possible existncia els protagonistes d'aquells fets que he pogut consultar. Per una altra part, s perfectament explicable que, ats el procs de creaci i desenvolupament de les agrupacions i les circumstncies del moment, no existeixi l'esmentada documentaci.

88

Grup Industrial IV.- Indstries de l'alimentaci. Grup Industrial V.- Indstries agrcoles. Grup Industrial VI.- Indstries qumiques. Grup Industrial VII- Indstries de la construcci. Grup Industrial VIII- Arts grfiques. Grup Industrial IX.- Serveis de transport. Grup Industrial X.- Serveis d'electricitat i gas. Grup Industrial XI.- Serveis de comunicacions. Grup Industrial XII- Serveis generals de regadiu. Grup Industrial XIII- Serveis d'higiene i sanitat. Grup Industrial XIV- Comer, crdit i assegurances." 5 Resulta que de les 98 agrupacions legalitzades: El 53,06% pertanyia a la indstria de la construcci, El 19,39% pertanyia a la indstria de l'alimentaci. El 7,14% a la indstria metallrgica i mecnica. El 7,14% a la indstria del txtil i annexes. El 6,12% a la indstria qumica. El 3,06% als serveis de transport. El 2,04% a arts grfiques. El 2,04% als serveis d'higiene i sanitat. Quant a l'mbit territorial i ubicaci de les agrupacions legalitzades, la major part eren d'mbit local, i solament 4, s a dir, el 4,08% del total, ho foren del nacional. Per localitats, les poblacions que comptaren amb un nombre ms elevat d'agrupacions legalitzades van ser: Barcelona Granollers Terrassa Sabadell Badalona Vic Tarragona 14 10 7 5 4 4 4

Total

48

s a dir, que del total d'agrupacions legalitzades locals, el 51,06% estava ubicat en set poblacions. Segons la divisi territorial en comarques i regions que estava vigent les agrupacions legalitzades locals, es distriburen de la segent manera: la. vegueria - capital Barcelona - : - Comarca del Barcelons -Barcelona, Badalona, Pla de Bess (avui Sant Adri de Bess), l'Hospitalet de Llobregat-: 21. - Comarca del Valls Occidental -Sabadell, Terrassa, Rub, Cerdanyola-Ripollet, Caldes de Montbui, Pins del Valls (avui Sant Cugat del Valls), Castellar

del Valls-: 21
89

- Comarca del Valls Oriental -Granollers, la Garriga, Codines del Valls (avui Sant Feliu de Codines)- : 12 - Comarca del Maresme -Matar, Argentona-Dosrius, Cabrera de Matar, Canet de Mar, el Masnou- : 8 - Comarca del Baix Llobregat -Gav, el Prat de Llobregat, Castelldefels- : 4 Total la. vegueria: 66 3a. vegueria -capital Tarragona- : - Comarca del Tarragons -Tarragona, El Morell- : 6 - Comarca de l'Alt Peneds - Gelida- : 1 - Comarca de l'Alt Camp Alcover- : 1 Total 3a. vegueria: 8 7a. vegueria - capital Manresa - : - Comarca d'Anoia -Igualada, Capellades- : 4 - Comarca del Bages -Manresa- : 2 - Comarca del Bergued -Berga- : 1 Total 7a. vegueria: 7 2a. vegueria -capital Girona- : - Comarca del Baix Empord -La Bisbal d'Empord, Palafrugell- : 3 - Comarca de la Selva -Farners de la Selva (avui Santa Coloma de Farners), Hostalric- : 2 - Comarca del Girons -Llagostera- : 1 Total 2a. vegueria: 6 6a. vegueria -capital Vic- : - Comarca d'Osona -Vic, Torell- : 5 - Comarca del Ripolls -Bisaura de Ter (avui Sant Quirze de Besora)- : 1 Total 6a. vegueria: 6 8a. vegueria-capital Lleida- : - Comarca del Segri -Lleida- : 1 Total 8a. vegueria: 1 Aix, per tant, el 70,21% de les agrupacions legalitzades locals, es trobaven ubicades en la la. vegueria, on es donava la concentraci industrial ms gran de Catalunya; i dins d'ella, les comarques amb un nombre ms alt d'indstries: el Barcelons i el Valls Occidental foren tamb les que van comptar amb ms agrupacions legalitzades, el 22,34% del total, de les locals, en cadascuna d'elles. En valorar les dades i percentatges sobre la pertinena de les agrupacions legalitzades a les diverses branques industrials, poblacions i comarques, cal tenir en compte la seva diferent importncia -nombre d'empreses agrupades, nombre to90

tal

de

treballadors,

capacitat

productiva,

etc.-.

Aix,

al

sector

de

la

producci

metallrgica i mecnica hi havia, solament, set agrupacions, per totes de gran importncia, mentre que en el sector de la indstria de la construcci, que comptava amb el nombre ms alt d'agrupacions, n'hi havia bastantes de poca importncia. Amb tot, degut a la impossibilitat d'extreure conclusions de carcter general d'aquestes dades i percentatges, pel que s'ha indicat en pargrafs anteriors, no tindria cap objectiu extendre's ms en la seva anlisi. Ms - La totes les significaci constataci empreses de la de carcter unes general tenen els segents -a elements extrets o de l'estudi de les agrupacions legalitzades: que del agrupacions com la de i Flequera" textos legals abastaren nivell mentre pels nacional del que locali la sector, "Collectivitat Barcelona, reafirmada Catalana Plom"

l'"Agrupament coneguda

Indstria en els

d'altres, del

major part, noms en van abastar una part. I tot aix malgrat que l'orientaci, reoficialment acords Consell d'Economia, era que les agrupacions havien d'incloure en el seu si totes les empreses del sector. Aix, en un acord del ple del Consell d'Economia, celebrat el 24 de gener de 1938, es puntualitza el segent: "Es a dir, que totes les disposicions que regulen restabliment dels Agrupaments Industrials coincideixen a otorgar a aquests un carcter d'exclusiva dintre del seu ram i de la seva demarcaci territorial." - La aquesta possibilitat s'amplis real amb i legal, noves
6

que

desprs com

de va

la

constituci passar,

d'una

agrupaci, amb

empreses,

entre

d'altres,

l'"Agrupament de la Indstria Flequera", de Tarragona -decret de l'1 de setembre de 1937- i amb l'"Agrupament de la Indstria Gastrnomica", de Barcelona, ampliat dues vegades consecutives -decret de l'1 de setembre de 1937 i decret del 6 de juliol de 1938-. I que empreses que havien participat en la constituci de l'agrupaci deixessin, posteriorment, de pertnyer-hi com, per exemple, en el cas de la "Concentraci Metallrgica (Secci de Construccions) ", de Badalona -decret del 30 de juliol de 1937- i en el de l'"Agrupament Collectivitzat de Bscules, Arques, Mobles Metllics i Balances" (BAMB) de Catalunya -decret del 17 d'agost de 1937-. - La diferncia gran que hi havia entre les agrupacions pel que fa referncia al nombre d'empreses que constituen la seva base. Aix, mentre que l'"Agrupament de la Indstria Flequera" de Barcelona es constitu amb 708 empreses, l'"Agrupament del Ram de la Construcci (secci Mosacistes) " de Gav i l'"Agrupament del Ram dos. - Per ltim, tenen una significaci especial les dates dels decrets pels quals es constituren legalment les agrupacions. Els decrets de constituci de les agrupacions es promulgaren en el perode comprs entre el 23 de desembre de 1936 -Diari Oficial de la Generalitat de 25 de desembre de 1936- i el 4 d'octubre de 1937 -Diari Oficial de la Generalitat de 8 d'octubre de 1937-; s a dir, en un perode d'una mica ms de nou mesos. La seva distribuci per mesos s la segent: Desembre Gener Febrer 1936: 1937: 1937: tres tres tres de Construcci (Paletes i Manobres)" de Morell es constituren noms amb

9!

Marc

Abril
Maig Juny

Juliol
Agost Setembre Octubre

1937: 1937: 1937: 1937: 1937: 1937: 1937: 1937:

zero vint-i-set trenta-cinc disset zero zero set tres

La major part dels decrets de constituci de les agrupacions, per tant, es promulg durant tres mesos: abril, maig i juny de 1937, amb un total de 79 decrets, el que representava el 80,61%; s a dir, en el perode en qu estava ja ampliada la legislaci sobre la creaci i desenvolupament de les agrupacions i s'aconseguia un nivell legal acceptable de les de concreci i operativitat(*). d'informaci encara Tamb pblica la ja (no seva havia transcorregut als 15 el temps necessari per a la realitzaci dels trmits que calien abans de la constituci agrupacions no havien -perode aconseguit inferior dies), del deliberaci i tramitaci dels rgans de la Generalitat, etc-. D'altra banda, els anticollectivistes traduir victria, poltica maig de 1937 en una rectificaci clara de les orientacions de la poltica econmica desenvolupada per la Generalitat. No fou fins el 30 de juny de 1937 quan es va constituir un govern de la Generalitat sense la presncia de la CNT-FAI. Cal tenir en compte, a ms, que des del 26 de setembre de 1936 fins el 30 de juny de 1937, la Conselleria d'Economia de la Generalitat va estar sempre a mans de militants de la CNT: J.P. Fbregas, Diego A. de Santillan, JJ. Domnench, A. Capdevila i Valeri Mas. Cal tenir present tamb que durant la primera meitat de l'any 1937, la CNT i la FAI desenvoluparen una intensa campanya a tots els nivells, a favor de la socialitzaci i de denncia dels perills d'un possible decantament vers l'estatitzaci de l'economia, Per adonar-se de l'amplitud i intensitat d'aquesta campanya, noms cal comprovar la quantitat d'articles i. declaracions que aparegueren sobre aquest tema durant la primera meitat de 1937 en la premsa de carcter general de la CNT i de la FAI, i tamb en la dels sindicats de ram. Al si de la CNT, la unanimitat respecte de la poltica que s'havia de desenvolupar en el camp econmic no era total, ans al contrari, existien una srie de divergncies importants entre els i partidaris els que de mantenir la ms collaboraci convenient governaajornarmental i els que s'hi oposaven, entre els que pretenien avanar rpidament en les transformacions revolucionries consideraven ne part d'elles, en favor de mantenir la collaboraci antifeixista, etc. Malgrat tot aix, emper, i degut principalment a les limitacions que imposava la guerra que s'estava lliurant i al perill que les conquestes de la classe treballadora en el camp econmic poltica es transformessin calia en una per estatitzaci a la de l'economia, la CNT de -els seus rgans dirigents- arrib a una srie d'acords interns i va definir ms clarament la que desenvolupar reestructuraci definitiva, l'economia catalana. Aquesta poltica es concretava, fonamentalment, en tractar d'avanar, el ms rpidament possible, vers la socialitzaci global de l'economia realitzada
(*) Promulgaci del decret que establia l'"Estatut Tipus dels Agrupaments o concentracions d'empreses d'un mateix ram" (30 de gener de 1937); del decret que introdua modificacions en la Classificaci Industrial, establerta tamb per decret el 26 de desembre de 1936 (5 de febrer de 1937), i de l'ordre que completava la del 28 de novembre de 1936 (24 de febrer de 1937).

92

mitjanant els sindicats i respectant la legislaci vigent. Tanmateix, la CNT va procedir a la prpia reestructuraci interna amb la finalitat de poder desenvolupar l'esmentada poltica de la manera ms efectiva possible. En el "Congrs regional de Sindicats de Catalunya", celebrat el mes de febrer de 1937 a Barcelona, la CNT va decidir passar d'estructurar-se sobre la base del Sindicat nic de Ram, a fer-ho sobre la base del Sindicat d'Indstria, que es fonamentava en la indstria bsica, al voltant de la qual s'agrupaven les complementries. D'aquesta manera els sindicats de la CNT catalana calia que es reestructuressin per tal de constituir els segents Sindicats d'Indstria: Sindicat de les Indstries Agrcoles, Pesca i Alimentaci, Sindicat de les Indstries Txtils, Vestir i Annexes. Sindicat de les Indstries de l'Aigua, Gas, Electricitat i Combustibles. Sindicat de les Indstries Siderometallrgiques. Sindicat de les Indstries Qumiques. Sindicat de les Indstries del Paper i Arts Grfiques. Sindicat de les Indstries de la Construcci, Fusta i Decoraci. Sindicat de les Indstries de la Distribuci Administraci. Sindicat dels Rams de Comunicacions i Transports. Sindicat de Sanitat, Assistncia Social i Higiene. Sindicat de l'Ensenyament i Professions Liberals. Sindicat de la indstria de l'Espectacle.

Una conseqncia de la poltica general desenvolupada per la CNT durant aquests mesos fou que, tant des dels rgans directius de la CNT com des dels centres de decisi que aquesta ocupava en la Generalitat i en particular des de la Conselleria d'Economia s'impulss la legalitzaci de les agrupacions existents i la creaci de noves, respectant els requisits legals que hi havia, ja que les agrupacions significaven un avan real vers la socialitzaci, i, per tant, la seva constituci i consolidaci s'oposaven a l'estatitzaci de l'economia. Aquesta ofensiva de la CNT, que si s'hagus realitzat durant els primers mesos posteriors al 19 de juliol no hauria trobat amb prou feines oposici, es va dur a terme quan la seva fora no era ja incontestable, quan els anticollectivistes havien aconseguit enfortir-se polticament i organitzativament i no estaven disposats a permetre que la reestructuraci definitiva de l'economia catalana es realitzs segons els projectes de la CNT, ans al contrari, estaven entestats, precisament, a frenar i fer retrocedir, tot el que es pogus, el procs de collectivitzaci-socialitzaci. L'enfrontament, per tant, era inevitable i efectivament es produ a diversos nivells, assolint el seu moment lgid amb la topada poltico-militar que va tenir lloc a la primera setmana del mes de maig de 1937. En aquest enfrontament es dilucidava el futur de la societat catalana i de la seva organitzaci econmica. Pel que fa a la resta de decrets de constituci d'agrupacions, 9, el 9,18% es promulgaren a finals de desembre de 1936 i durant els mesos de gener i febrer de 1937. En aquest perode la legislaci al respecte era excessivament vaga o tenia carcter provisional, o b encara no s'havia pogut aplicar ntegrament; i 10, el 10,20% durant el mes de setembre i principis d'octubre de 1937. Durant aquest perode el govern de la Generalitat estava format, exclusivament, per membres contraris a la collectivitzaci-socialitzaci i en particular la Conselleria d'Economia estava dirigida per un militant del PSUC : J. Comorera.
93

Durant el perode de legalitzaci d'agrupacions -23 de desembre de 1936 a 4 d'octubre de 1937- van haver-hi tres mesos -mar, juliol i agost de 1937- en qu no aparegu cap decret de constituci d'agrupacions, la qual cosa encara que a primera vista sembla no tenir sentit, hi ha unes raons que ho expliquen. Durant el mes de mar, la causa principal de no sancionar legalment cap agrupaci, va ser deguda al temps requerit per posar en funcionament la legislaci ja concretada i de carcter definitiu de les agrupacions, i poder complimentar els requisits previs que l'esmentada legislaci exigia per a la constituci d'aquestes agrupacions. Pel que fa als mesos de juliol i agost, l'explicaci s totalment distinta, perqu la no legalitzaci d'agrupacions va ser deguda a la nova poltica desenvolupada des de la Conselleria d'Economia i que anava dirigida a retardar i impedir al mxim l'esmentada legalitzaci. Aquesta poltica que, encara que no va poder evitar -degut a l'existncia de sollicituds de legalitzaci que complien tots els requisits legals exigits i a que els partidaris de prosseguir amb les legalitzacions comptaven encara amb una fora important- la legalitzaci d'alguna agrupaci al setembre i primers d'octubre de 1937 va conduir a que, a partir del 4 d'octubre de 1937, no es realitzs cap reconeixement legal nou d'una agrupaci i aix malgrat que van seguir arribant nombroses sollicituds al Consell d'Economia, com ho prova la publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de circulars que obrien el perode d'informaci pblica per a la constituci d'agrupacions fins a finals de l'any 1938(*). Per ltim, cal fer constar tamb que durant l'any 1938, en una espcie de soluci de comproms, es publicaren al Diari Oficial de la Generalitat una srie d'ordres en les quals al mateix temps que es desestimaven les sollicituds de formaci d'agrupacions, s'autoritzava la constituci de collectivitats amb les empreses que ho desitgessin, preservant d'aquesta manera els interessos de la petita burgesia. Amb la finalitat de poder aprofundir en l'anlisi de les agrupacions, que es constituireu de fet, s'abordar en els propers captols l'anlisi d'una srie d'agrupacions -legalitzades i no legalitzades-.

(*) Cal tenir en compte a ms, que al Diari Oficial de la Generalitat, noms hi apareixien les propostes de constituci d'agrupacions que el Consell dTxonomia considerava que reunien els requisits necessaris per poder ser legalitzades. Hi havia nombroses propostes que eren directament refusades pel Consell d'Economia i que no s'arribaven a publicar al Diari Oficial, com consta en el Butllet de Sessions del Consell d'Economia.

94

NOTES
1. Ramon Peypoch. Projecte de Decret deixant sense efecte l'Ordre d'Economia del 28 de novembre relativa a les agrupacions industrials i fi xant normes per a la legalitzaci de les constitudes. Barcelona, 1 i d'octubre de 1938. 2. Ramon Peypoch. Projecte de Decret deixant sense efecte l'Ordre d'Economia del 28 de novembre relativa a les agrupacions industrials i fixant normes per a la legalitzaci de les constitudes. Barcelona 1 1 d'octubre de 1938. 3. Informe del vocal Conseller de Producci Qumica del Consell d'Economia. Barcelona, 25 de maig de 1937. 4. Informe del vocal Conseller de Producci Qumica del Consell d'Economia. Barcelona, 25 de maig de 1937. 5. "Clasificaci Industrial establerta pels Decrets del 26 de desembre de 1936 i 5 de febrer de 1937. "Diari Oficial de la Generalitat". Barcelona, 29 de desembre de 1936 i 13 de febrer de 1937. 6. Consell d'Economia. Acord del Ple. Barcelona, 24 de gener de 1938.

95

ANNEX ESTATUTS TIPUS PER ESTABLIR ELS DELS AGRUPAMENTS O CONCENTRACIONS D'EMPRESES D'UN MATEIX RAM, DE CONFORMITAT AMB EL DECRET DEL 24 D'OCTUBRE DEL 1936 I L'ORDRE D'AGRUPAMENT O CONCENTRACIONS, DEL 28 DE NOVEMBRE DEL 1936.
Decret L'art. 31 del Decret del 24 d'octubre de 1936 assenyalava al Consell d'Economia dels de Catalunya la necessitat de reglamentar s'hagin amb la constituci o que i el funcionament constituir-se del Consell Agrupaments Altrament, la industrials relativa que constitut qu s puguin l'acord

d'acord amb les disposicions d'aquell Decret, freqncia sollicitat d'Economia per a procedir a la collectivitzaci totalitria de branques determinades de la producci i el canvi, amb l'objecte de constituir nous agrupaments industrials, mentaci. En conseqncia, prvia deliberaci del Consell d'Economia de Catalunya, a proposta del Conseller d'Economia, i d'acord amb el Consell Executiu, Decreto: Article nic. Els agrupaments o concentracions d'empreses d'un mateix ram. accentuava la convenincia d'establir amb urgncia l'esmentada regla-

establerts d'acord amb els articles 2, 29, 30 i 31 del Decret del 24 d'octubre de! 1936, hauran d'adaptar llur organitzaci als Estatuts tipus que sn publicats com a annex al present Decret. Barcelona, 30 de gener del 1937

El Conseller Primer Josep Tarradellas El Conseller d'Economia Ddac A. Santilln

96

I- Objecte Art. 1er. D'acord amb el captol V del Decret de Collectivitzacions del 24 d'octubre del 1936 i de l'Ordre de Concentraci d'Empreses del 28 de novembre del 1936, es constitueix l'Empresa "Agrupament.. ............................................ ............. " la qual tindr per finalitat l'agrupament i explotaci de totes les empreses del ram de...................................................................................... ............................................ ......que operen a ............................................

Art. 2on. Constitueixen la base d'aquest agrupament les empreses segents:

Art. 3er. L'Agrupament ....... , ................................................................... ......... es fa crrec de l'actiu i passiu que en el moment d'sser constitut tenen les empreses relacionades en l'article anterior i es far aix mateix crrec de l'actiu i passiu de les empreses del ram que s'hi puguin agregar posteriorment. S'acoblaran els actius i passius de totes les empreses i la diferncia entre ambdues partides constituir el capital social de l'Agrupament. Art. 4art. La valoritzaci del capital social que representa cada una de les empreses agrupades ser efectuada d'acord amb el que disposa l'apartat 6. del Decret del 24 d'octubre del 1936 sobre Collectivitzacions. Art. 5. A ms de la finalitat especificada en l'article 1er, ser missi de l'Agrupament buscar el millor desenvolupament de la indstria procurar reduir les despeses generals, el millor aprofitament de la maquinria i utillatge, locals, etc. A tal objecte podr concentrar en un sol local la maquinria, oficines, magatzem i botigues de totes o part de les empreses que s'agrupen. En cas d'efectuar alguna de les concentracions de qu parla el pargraf anterior, s'haur de conservar tot el personal que s'utilitzava antigament. Sols podr prescindir-se de part d'aquest personal amb la conformitat del Consell General de la Indstria del Ram desprs d'escoltar les organitzacions sindicals a qu pertanyen els treballadors. Art. 6. Les despeses eventuals ocasionades per la constituci, concentraci de maquinria, oficines, etc, seran comptabilitzades en un compte de despeses d'installaci i s'amortitzaran al final del primer exercici o entre diversos exercicis segons acordi el Consell d'Empresa i aprovi l'Assemblea. L' "Agrupament . ...................................................................... ........"portar la seva comptabilitat general subjectant-se a les normes que fixi prviament el Consell General de la Indstria del Ram. Art. 7. "..... ...................................................... .." t personalitat i capacitat jurdica per a exercir tots aquells actes, contractes i accions que siguin necessaris o convenients per al compliment de les finalitats que li incumbeixen; en conseqncia, pot contractar, obligar-se, contreure crdits i prstecs, realitzar tota classe d'actes mercantils i exercir les accions que tinguin per finalitat exclusi97

va l'estricte compliment de la seva missi, sempre dintre de les garanties i formalitats que estableixen el present Estatut i les altres disposicions vigents. II. Consell d'Empresa

Art. 8. L' "Agrupament .......... .................. ,....................................... "ser regit i administrat per un Consell d'Empresa integrat per: ... representants dels treballadors de la producci; de l'administraci; tcnics; de l'intercanvi. Un Interventor de la Generalitat nomenat pel Conseller d'Economia d'acord amb els treballadors. Art. 9. Els representants obrers seran elegits en Assemblea General de tots els que treballadors dels diversos establiments i en hi llur ha (fbriques, conjunt magatzems, botigues, etc.) constitueixen l'Agrupament, seran representades diverses proporciol'As-

nalment les organitzacions sindicals a qu pertanyin. Art. 10. Si en l'Agrupament dependncies en localitats semblea General es reunir a........................................................................................ i establir el Consell d'Empresa a ................................................................................... Art. 11. Els treballadors de les dependncies establertes en cada punt fora de elegiran fins a deu delegats per assistir a l'Assemblea General i cada delegat hi tindr tants vots com obrers representi. Els Delegats a les Assemblees Generals seran nomenats per a una sola Assemblea i escollits proporcionalment entre membres de les organitzacions sindicals a qu pertanyin els obrers de la dependncia. Art. 12. La durada dels crrecs del Consell d'Empresa ser de dos anys; cada any ser renovada la meitat dels elements que el formen. El primer any es determinar per sorteig els que hagin de cessar. La cessaci es far fins on sigui possible, proporcionalment dintre de cada grup de representants. Aquests crrecs sn reelegibles. Art. 13. El Consell d'Empresa elegir entre els seus membres un secretari, el qual estar encarregat d'aixecar acta de totes les reunions del Consell d'Empresa i de les Assemblees Generals. D'aquestes actes se n'enviar cpia certificada al Consell General d'Indstria

de......................................................................................................
Art. 14. El Consell d'Empresa podr delegar algunes de les seves funcions en el Secretari. Art. 15. Correspon i en al Consell d'aquesta d'Empresa comesa la direcci i al administraci que disposa de l'arl'Agrupament, l'execuci s'emmotllar

ticle 12 del Decret de Collectivitzacions. D'una manera especial correspon al Consell d'Empresa; a) La representaci de l'Agrupament en judici i fora d'ell, per a la qual cosa podr conferir poders. b) Nomenar i separar el Director i els Sots-directors. Determinar-ne les obligacions, facultats i retribucions.

98

c) Nomenar i destituir els tres Consellers delegats que juntament amb el Director formaran el Comit Permanent. d) Nomenar i separar el personal de totes les categories i fixar-ne els deures i retribucions. e) Interpretar tots els dubtes que es presentin en l'aplicaci d'aquest Estatut, respecte al qual, prvia conformitat de l'Assemblea General, podr proposar a la Conselleria d'Economia les modificacions que cregui convenients. f) Establir, atenint-se a les normes que li assenyali el Consell General d'Indstria corresponent, el programa de producci i distribuci. g) Nomenar i separar els representants, agents i delegats, segons reclami l'inters comercial de l'Empresa. h) Nomenar i separar els Directors-delegats de cada una de les unitats de l'Agrupament. Determinar llurs atribucions, deures i retribucions. Art. 16. El Consell d'Empresa ser responsable de la seva gesti davant del Consell General d'Indstria.. .................................................................................. i davant de l'Assemblea General dels treballadors. Art. 17. El Consell d'Empresa es reunir almenys una vegada cada quinze dies i sempre que ho solliciti un ter dels seus components o b ho cregui convenient el Comit Permanent o dos dels seus membres. Art. pels 18. El Consell reunits d'Empresa en podr sser destitut o pel totalment o parcialment d'Indstria treballadors Assemblea General Consell General

del Ram en cas de manifesta incompetncia o de resistncia a les normes dictades per l'una o l'altre. Quan la separaci hagi estat acordada pel Consell General d'Indstria del Ram, si els treballadors de l'empresa ho acorden, podr recrrer-se contra aquesta decisi al Conseller d'Economia, la resoluci del qual, previ informe del Consell d'Economia de Catalunya, ser inapellable. Art. 19. En cas de destituci d'un o ms membres del Consell d'Empresa, si la destituci s'ha fet d'acord amb els treballadors reunits en Assemblea General, aquesta mateixa Assemblea elegir el substitut o substituts per a les places que quedin vacants. Si la destituci ha estat decidida pel Consell General de la Indstria del Ram, i els cessants representen una quarta part o ms de la totalitat dels membres que Consell formen el Consell d'Empresa, es convocar esperar-se a cobrir les vacants Assemblea en la General per Assema elegir els substituts. Si les vacants sn menys de la quarta part de les places del d'Empresa, podr prxima blea General Ordinria. Els Vocals del Consell d'Empresa elegits com a substituts cessaran en llur crrec en la data en qu havia de cessar el Vocal Conseller substitut. III.- Del Comit Permanent Art. 20. El Director i els tres Consellers-delegats a qu es refereix l'apartat c) de l'article 14, formaran el Comit Permanent. Aquest Comit es reunir sempre que ho cregui convenient i com a mnim dues vegades per setmana. Art. 21. El Comit Permanent ostentar i exercir, en l'amplitud amb qu li siguin delegades pel Consell d'Empresa, la representaci, la direcci i l'administraci de l'Agrupament. D'una manera especial, s'entn que t delegades pel Consell d'Empresa i dintre dels lmits i les normes que aquest li pugui assenyalar, les funcions segents:

99

a) Organitzar, reglamentar, dirigir i inspeccionar les oficines i el funcionament de tots els serveis. b) Complir i fer complir els acords de les Assemblees Generals, quan s'escaigui, i els del Consell d'Empresa, c) Acordar els contractes de compra i venda de primeres matries, productes elaborats o maquinria, i les condicions en qu hagin de concretar-se dintre dels lmits que estableixi el Consell d'Empresa. d) Informar al Consell d'Empresa de les operacions realitzades i en curs, i de Testat i situaci de l'agrupament i preparar en temps oport els comptes de l'exercici i la memria corresponent. e) Proposar al Consell d'Empresa les normes d'organitzaci comercial i de comptabilitat que hagi d'adoptar l'empresa. f) Proposar al Consell d'Empresa el nomenament del personal i la seva retribuci, aix com les normes de selecci que assegurin les condicions de capacitat i aptitud que hauran de reunir els treballadors. Art. 22. Tots els documents que signifiquin disposici o mobilitzaci de cabals hauran d'sser necessriament signats pel Director o un Sots-director, i dos dels altres membres del Comit Permanent. IV. - El Director i El Sots-director Art. 23. D'acord amb l'article 15 apartat b), el Consell d'Empresa nomenar un Director. Aquest crrec ser de duraci indefinida i sols es considerar destitut quan ho acordi expressament el Consell d'Empresa. Art. 24. El Director realitzar les funcions de Gerncia i gesti de l'Agrupament ..........................................................................................per delegaci del Consell d'Empresa, el qual les podr ampliar, modificar o limitar en tot moment; n'exercir l'administraci normal i permanent i tindr l's de la signatura social en la forma segent: a) En les operacions que signifiquin disposici o mobilitzaci de cabals tal com precisa l'article 22. b) junt amb el Conseller Delegat en els altres casos. Art. 25. Sn tamb atribucions i deures del Director: a) Dirigir, organitzar i inspeccionar els serveis de l'Agrupament. b) Donar possessi dels crrecs al personal. c) Proposar al Comit Permanent la imposici de sancions a qu es facin creditors els treballadors de l'Empresa, Art. 26. El sots-director substituir el Director en casos d'absncia i impossibilitat. V. De l'Interventor de la Generalitat Art. 27. Essent l'Interventor de la Generalitat un agregat al Consell d'Empresa, aquest crrec ser incompatible amb qualsevol altre crrec de l'Agrupament. Podr sser escollit entre el personal de l'Agrupament o fora d'aquest. Art. 28. Les atribucions dels Interventors seran les segents: Vetllar pel compliment estricte del Decret de Collectivitzacions i les altres disposicions complementries, aix com de les que emanin dels Consells Gene100

rals d'Indstria, servint d'enlla entre l'empresa collectivitzada i els organismes oficials i arribant, si el cas es presenta, a exercir el dret de veto a determinats acords contraris a les esmentades disposicions que poguessin prendre els Consells d'Empresa; intervenir la comptabilitat de l'Empresa, controlar l'assessorament tcnic per a resoldre els problemes de la indstria; donar compte cada mes i per escrit al Consell General d'Indstria corresponent i, mentre aquests Consells no estiguin constituts, al Consell d'Economia de Catalunya, de la marxa de l'Empresa. L'Interventor-delegat, per al millor compliment de la missi que t asignada, tindr el dret d'assistir amb veu per sense vot, a totes les reunions que celebri el Comit Permanent, Art. 29. En el cas que l'interventor exerceixi el dret de veto de qu es parla en l'article anterior, i per tal d'evitar abusos de poder, els Consells d'Empresa podran recrrer, en el termini de vuit dies, davant del Consell General de la Indstria respectiva, el qual, escoltades les dues parts, resoldr en definitiva. Si passats trenta dies el Consell General d'Indstria no ha comunicat cap resoluci, l'acord del Consell d'Empresa ser ferm. Mentre no funcionin els Consells Generals d'Indstria, els Consells d'Empresa podran exercir aquests recursos davant del Conseller d'Economia, el qual previ informe del Consell d'Economia, resoldr en definitiva. Art. 30. El Consell d'Empresa fixar, d'acord amb el Conseller d'Economia, la remuneraci de l'Interventor de la Generalitat, la qual anir sempre a crrec de l'Empresa. VI. De les unitats que formen l'Agrupament i de llur Rgim Art. 31. Es considerar una unitat dintre de l'Agrupament cada una de les empreses que entren a formar-ne part, mentre el Consell d'Empresa no les concreti amb altres unitats. Art. 32, Aquestes unitats es regiran per un Comit delegat format per: Un Director-delegat nomenat pel Consell d'Empresa, d'acord amb els treballadors de la unitat. Dos Consellers elegits en Assemblea General dels treballadors de la unitat. Aquests crrecs seran reelegibles; llur durada ser de dos anys i se'n renovar un cada any. El primer any es determinar per sorteig el que hagi de cessar. El Comit delegat es reunir sempre que ho cregui convenient i, com a mnim, dues vegades per setmana. A ms de les funcions que li pugui delegar el Consell d'Empresa, correspon al Comit delegat: a) Vetllar pel compliment dels acords del Consell d'Empresa. b) Organitzar i reglamentar les Oficines i el funcionament de tots els serveis de la unitat, d'acord amb la norma que els doni el Comit Permanent. c) Proposar al Consell d'Empresa el nomenament del personal de la unitat a qu pertany i la seva retribuci d'acord amb les normes de selecci que estableixi el Comit Permanent. d) Exposar al Consell d'Empresa totes les propostes suggestions que cregui interessants per a la bona marxa de la unitat respectiva. Art. 33. Els Comits delegats sn responsables de llur gesti davant del Consell d'Empresa i dels treballadors de la respectiva unitat. 101

Els Consellers que en formen part podran sser separats totalment o parcialment de llurs crrecs pels treballadors reunits en Assemblea General o pel Consell d'Empresa en cas de manifesta incompetncia o de resistncia a les normes dictades per aquest o pel Comit Permanent. Art. 34. En cas de destituci d'un membre del Comit Delegat pel Consell d'Empresa, el mateix Comit Delegat triar substitut entre els obrers de la unitat, el qual exercir les seves funcions fins a la prxima Assemblea General ordinria. Art. 35. Els Directors-delegats realitzaran les funcions de gerncia i gesti en llur unitat, per delegaci del Consell d'Empresa, el qual les podr ampliar, modificar, limitar en tot moment; n'exerciran l'administraci normal i permanent i tindran conjuntament amb un membre del Comit delegat, nomenat pel Consell d'Empresa, l's de la signatura social pel que es refereix nicament a operacions de llur unitat. Art. 36. Sn tamb atribucions i deures del Director-delegat: a) Dirigir, organitzar i inspeccionar, seguint el pla traat pel Comit Permanent, els serveis de la seva unitat. b) Donar possessi dels crrecs al personal. c) Proposar al Comit Local la imposici de sancions a qu es facin creditors els treballadors de la unitat. d) Proporcionar al Comit Permanent i al Consell d'Empresa totes les dades que li siguin demanades. VII- Personal Art. 37. Tot el personal que treballava en les Empreses que s'agrupen haur d'sser absorbit per l'Agrupament i els treballadors que el componien considerats com empleats de planta d'aquest. Aquesta condici s'haur de complir dhuc amb els membres que no hagin estat partidaris de l'Agrupament o de la Collectivitzaci de la respectiva Empresa. Aquesta obligaci no s'oposa al que preveu l'article 5. Art. 38. El personal de l'Agrupament tindr les consideracions degudes al de tota empresa collectivitzada, amb les segents obligacions i els drets que hi sn inherents, establerts en els reglaments de personal i la llei del treball, quant a rgim de treball, assistncia, educaci, esports, vacances, pensions, jubilacions, etc. Art. 39. No tindr la consideraci de personal de l'Empresa als efectes esmentats, aquell que presti servei amb carcter accidental o transitori, amb motiu de treballs urgents, extraordinaris, obres o estudis especials, aix com aquell que circumstancialment sigui cridat pel Consell, Comit Permanent o Comit delegat a collaborar per a resoldre problemes concrets. Art. 40. El personal comprs en la nmina o plantilla no podr dedicar-se a cap altra ocupaci industrial o comercial que li produeixi sou o remuneraci. Art. 41. Es tindr en compte, als efectes d'acoblament de personal, el que disposen els articles 7. i 8. del Decret de Collectivitzacions del 24 d'octubre de 1936. VIII- Balan anual Art. 42. L'exercici econmic estar comprs entre......................................

102

En finalitzar cada exercici el Comit Permanent formular el balan general de l'Agrupament que, desprs d'aprovat pel Consell d'Empresa, ser sotms a l'Assemblea general de treballadors i al Consell General de la Indstria respectiva, acompanyat, en ambds casos, d'una memria explicativa del Consell d'Empresa. Art. 43. El benefici que resulti del balan establert, segons preveu l'article 12. del Decret de Collectivitzacions, d'acord amb les Normes del Consell General d'Indstria corresponent, es distribuir en la forma segent: a) 50% per a la Caixa de Crdit Industrial de Catalunya. b) 15% per a atencions socials de carcter collectiu. c) Un 15% es posar a disposici dels treballadors perqu aquests, reunits en Assemblea General, hi donin la destinaci que creguin convenient. (El 20% restant ser objecte d'estudi especial del Consell d'Economia per a cada Agrupament, el qual resoldr d'acord amb els mateixos interessats.)

IX.- Liquidaci
Art. 44. L'Agrupament solament podr sser dissolt si consideracions d'ordre econmic o tcnic aconsellen aquesta mesura i a proposta del corresponent Consell General d'Indstria. La Proposta d'aquest Consell passar al Conseller d'Economia per a la resoluci definitiva, previ informe del Consell d'Economia, Si es promulga la dissoluci, el Decret corresponent haur de determinar concretament la manera de portar-la a terme, entenent-se sempre que tots els bns propietat de l'Empresa reverteixen legalment a la Caixa de Crdit Industrial de Catalunya tot d'una que aquella deixi de subsistir. Font: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 5 de febrer de 1937

103

Producci indstries de guerra.

Producci indstries de guerra, 29-1-1937.

104

Cartell de la 1a Jornada de la Nova Economia.

105

Vista general dels assistents a la 1 Jornada de la Nova Economia, celebrada els dies 5 i 6 de desembre de 1936.

Paper moneda de la Federacin Local de Colectividades de Sardaola-Ripollet.

106

CAPTOL IV

L'agrupaci collectiva de la construcci de Barcelona

Introducci: el sector de la construcci a Barcelona La vivenda com a producte de la indstria de la construcci i la figura del propietari que no la usufructua. La necessitat de transformar la propietat urbana i la seva no realitzaci Gnesi i desenvolupament de l'Agrupaci Organitzaci i funcionament intern Problemes, dificultats i intervenci de la Generalitat

Introducci: el sector de la construcci a Barcelona La indstria de la construcci barcelonina, el 1936, disposava d'una capacitat productiva important(*) i d'un elevat nombre d'empreses i treballadors -unes 1.500 i ms de 30.000, respectivament-, sent petita la grandria mitjana de l'empresa: d'uns 20 treballadors per empresa, encara que n'hi havia algunes, com CYT i FOC que van arribar a tenir, fins i tot, uns 300 treballadors. Aquesta indstria tenia unes caracterstiques especfiques que la diferenciaven en el seu funcionament d'altres sectors industrials. De les dues principals, la primera caracterstica i la ms important era precisament el tipus de producte que l'esmentada indstria produa i, per tant, havia de vendre: un b de consum durador i de cost elevat, el que donava lloc a una forma peculiar de finanaci de la indstria i a l'existncia entre el productor i el consumidor d'una tercera figura fonamental: la del propietari. Tot aix s'analitzar en el proper apartat d'aquest captol. La segona caracterstica era l'existncia d'un nombre elevat d'empreses pertanyents als diversos rams de la construcci i, malgrat que cadasc tenia un funcionament totalment autnom dels altres, necessitaven coordinar-se i acoblar el seu treball entre si quan calia realitzar una obra, perqu cada ram, en el transcurs de l'activitat constructora, precisava el desenvolupament del treball dels altres per poder realitzar el seu propi, amb la qual cosa la paralitzaci d'un ram produa la paralitzaci de l'activitat dels altres i per tant un transtorn general. Aix doncs, per a la realitzaci de cada obra, empreses dels diversos rams de la construcci havien de coordinar-se i posar-se d'acord per a la realitzaci del treball, i fou per aix que va caldre un aglutinador que respongus a aquesta necessitat de la indstria de la construcci. Aquest aglutinador era el contractista, damunt el qual, qui encarregava l'obra -el futur propietari de la vivenda o edifici- descarregava la responsabilitat de la seva realitzaci. El contractista com element aglutinador era qui mobilitzava i coordinava els industrials dels diferents rams; el compliment d'aquesta tasca, a ms de proporcionar-li els ingressos corresponents, el collocava en una situaci central en el procs productiu. A ms d'aquesta funci tcnica d'aglutinador, el contractista en realitzava una altra de tipus econmic, la de facilitar el capital per posar en marxa la producci per la qual rebia tamb una remuneraci. Aquesta segona funci, malgrat tot, semblava a primera vista molt ms important del que ho era en realitat, perqu encara que avanava un capital per realitzar els primers pagaments del treball dels paletes i manobres, se'l reembossava rpidament mitjanant els cobraments espaiats al propietari, amb la qual cosa el capital que avanava era molt ms petit que el total que necessitava l'obra per aquest concepte (pagament als paletes i manobres). Pel que fa a la resta de rams de la construcci, en general el contractista no realitzava cap avan del capital, sin que aquest era efectuat pels propis industrials. Amb tot aix, el contractista, amb un capital relativament redut, controlava tots els rams de la construcci i obtenia una important remuneraci pel seu pa(*) A ms d'altres tipus de construccions, el 1935, en el municipi de Barcelona es sollicitaren a l'Ajuntament permisos per construir 3.060 pisos i 351 magatzems (veure tercer quadre de la nota nmero 26).

109

per doble d'aglutinador i de capitalista fictici(*). La remuneraci que percebia el contractista no repercutia en l'encariment de l'obra sin que el que passava en realitat s que part dels beneficis que en un altre cas haguessin percebut els industrials, se'ls apropiava el contractista, amb la qual cosa es feia ms difcil la situaci dels esmentats industrials, el que repercutia desfavorablement, a l'ensems, en els salaris dels seus treballadors. Per ltim, pel que fa al paper desenvolupat pel contractista, cal assenyalar que a Barcelona, el 1936, s'havia iniciat una certa evoluci, i existia algun contractista que, havent realitzat ja una capitalitzaci de certa importncia, creava en algun ram de la construcci la seva prpia empresa, per es trobava encara lluny de tenir empreses prpies en tots els rams de la construcci i ni tan sols en tenia en el conjunt dels rams ms importants. El que s'ha dit fins aqu respecte del paper i funci del contractista i la gran inestabilitat del nivell de l'activitat productiva, deguda bsicament a les caracterstiques de la seva finaniaci, constituen les caracterstiques especfiques principals del funcionament de la indstria de la construcci quan, el juliol de 1936, s'inici el seu procs de collectivitzaci per empreses i rams primer, i de forma global ms endavant. La vivenda com a producte de la indstria de la construcci i la figura del propietari que no la usufructua. La necessitat de transformar la propietat urbana i la seva no realitzaci s mpliament conegut, per tant no cal estendre-s'hi excessivament, que per al funcionament i desenvolupament de tot sector industrial s de gran importncia que el cicle producci-consum-producci es realitzi sense interrupcions i amb la mxima velocitat possible. Tota indstria, com a resultat de la seva activitat, obt una producci determinada que precisa vendre als seus consumidors per transformar-la en capital monetari amb que tornar a iniciar el cicle productiu. Encara que, generalment, entre la indstria i el consumidor hi ha una srie d'intermediaris -magatzemistes, botiguers, etc.-. aix no entela en absolut la transparncia del cicle esmentat, s precisament la funci d'aquests intermediaris facilitar i accelerar la venda de la producci. El cas de la indstria de la construcci barcelonina, el 1936, constitua, respecte a aix un cas particular, diferent del de les altres indstries. L'activitat principal de l'esmentada indstria era la construcci de vivendes d's privat -segons estimacions de l'poca d'un 70% a un 80% de la totalitat (**)-, el que autoritza a centrar la problemtica de la construcci on es plantejava la producci de vivendes privades. En el cicle producci-consum-producci citat anteriorment, en la generalitat de les indstries, a ms de l'intermediari, la funci del qual ja s'ha descrit, hi participen dues figures bsiques : la de l'industrial i la del consumidor. Es aquest qui, de forma directa i transparent proporciona a la indstria el capital monetari ne(*) Terme utilitzat per J. Grijalbo i F. Fbregas en Municipalitzaci de la Propietat Urbana. Edicions U.G.T., Barcelona, 1937, i que al meu entendre expressa amb claredat la funci econmica exercida pel contractista. (**) Conferncia de Josep Torres Clav davant dels arquitectes del SAC. ci tat per F. Roca en El decret de Municipalitzaci de la Propietat Urbana de l'11 de juny de 1937, i la '"Nova economia urbana".

110

cessari per prosseguir i, en el seu cas, ampliar el procs productiu. En la indstria de la construcci barcelonina, el 1936, al contrari, en general s'interposava entre ambds una tercera figura, la del propietari que no feia servir la vivenda, sin que mitjanant el cobrament d'un lloguer la cedia en s al consumidor, la qual cosa interferia el cicle producci-consum-producci, i en particular el seu flux monetari. El propietari(*), que era el qui adquiria el producte de la indstria de la construcci proporcionant-li el capital monetari, no realitzava aquesta adquisici amb la finalitat d'utilitzar -consumir- la vivenda, sin amb la de realitzar una inversi per tal d'obtenir uns beneficis, que aconseguia precisament cedint l's de la vivenda a un tercer, el llogater, qui com a contrapartida havia de satisfer un lloguer que li donava dret a la utilitzaci de la vivenda per mai, per molts anys que passessin, a la seva propietat, que romania a mans del propietari. L'existncia de la figura del propietari separada de la del consumidor, a diferncia del que passa de manera generalitzada amb els altres productes de consum a la societat capitalista, provenia fonamentalment de les prpies caracterstiques de la vivenda: producte de consum generalitzat de cost elevat i de llarga durada. El ser de consum generalitzat implicava que la major part de la demanda provenia dels perceptors de rendes baixes, el que unit al seu cost elevat feia, per a la major part dels consumidors potencials, impossible la seva adquisici. Ara b, com que es tractava d'un producte amb una vida til llarga, el que s era factible per a l'usuari era realitzar peridicament el pagament de quantitats ms petites que li eren assequibles. L'import de la suma d'aquestes quantitats -els lloguers percebuts pel propietari durant la vida til de la vivenda- no cobria solament el preu de la compra i les despeses de manteniment de la vivenda, sin que els superava amb escreix, donant lloc al benefici del propietari. Per aix, la interposici de la figura del propietari, qui per una part era el qui proporcionava a la indstria de la construcci el capital monetari necessari per al seu funcionament, i per una altra, el que mitjanant el lloguer feia assequible l's de la vivenda als qui no tenien prou capital per adquirir-la, i tamb als qui malgrat de disposar-ne, preferien invertir-lo en una altra activitat; per aquest "servei" el propietari obtenia un benefici sanejat i segur. Per tant, el paper exercit pel propietari de la vivenda era molt ms important i decisiu que el de l'intermediari existent en els altres sectors, perqu era ell qui, al mateix temps, feia possible el funcionament, de la indstria de la construcci i assequible la vivenda al consumidor, el que li conferia una situaci privilegiada respecte a ambdues parts. Aquesta dependncia de l'industrial i del consumidor respecte al propietari es trobava, a ms, agreujada per la seva prpia independncia, perqu ell no tenia cap inters ni en la producci, en no participar amb el seu capital en el procs productiu, ni en el consum, perqu ell no consumia el producte, i perseguia exclusivament la seguretat i rentabilitat del seu capital que podia aconseguir, tant invertint-lo en la compra de vivendes com en d'altres activitats. Aquesta situaci conferia al propietari, de facto, un important control sobre la producci i el consum de la vivenda.

(*) Si no s'especifica el contrari, es refereix al propietari que no usava la vivenda.

111

Tot aix repercutia greument sobre la indstria de la construcci, ja que com que aquesta no podia oferir directament el seu producte als consumidors, no podia obtenir tampoc amb les seves aportacions el capital monetari que precisava. Aquesta indstria es trobava subjecta a les decisions del propietari -receptor dels ingressos derivats del consum de la vivenda- que podia decidir reinvertir o no en la construcci la renda obtinguda procedent dels lloguers, el que, unit a la possibilitat que capitals que fins llavors s'havien dedicat a d'altres activitats, s'invertissin en la compra de vivendes, provocava que l'afluncia de capital monetari al sector de la construcci es caracteritzs per una inestabilitat gran. Aix comportava oscillacions importants en el nivell d'activitat del sector amb els conseqents efectes negatius que se'n derivaven. El que s'ha exposat fins aqu permet comprendre perqu el procs de collectivitzaci-socialitzaci de la indstria de la construcci, iniciat poc desprs del 19 de juliol de 1936, precisava per poder desenvolupar-se i fer front als problemes de finanaci del sector, que es dugus a terme una transformaci de la propietat urbana en consonncia amb la transformaci econmico-social que s'estava desenvolupant en la indstria i els serveis. Encara que no s possible extendre's aqu en aquesta qesti, s que cal assenyalar que, tenint en compte el context de la situaci general que hi havia -continuava existint el diner i els consumidors per adquirir els productes que necessitaven havien de satisfer un preu- i les caracterstiques del producte de la indstria de la construcci que s'han exposat anteriorment, el desenvolupament de la collectivitzaci-socialitzaci en aquesta indstria exigia la transformaci de la propietat de la vivenda, sobre la base de l'eliminaci del propietari i a qu, en conseqncia, els ingressos provinents de la venda de l'habitacle aflussin directament a la indstria. Calia establir, donades les esmentades peculiaritats del producte, una forma de pagament -lloguer o alguna altra forma de pagament a termini- que el fes accessible a tots els ciutadans, sense que, al mateix temps, en represents un encariment. En realitat, no obstant aix, la transformaci en l'mbit de la propietat urbana es limit, durant les primeres setmanes, a la incautaci d'edificis per a la realitzaci d'activitats poltiques, sindicals, culturals, educatives, etc, al no pagament dels lloguers i a l'ocupaci de vivendes buides. Posteriorment es donaren intents dispersos, per part de partits i sobretot sindicats, de fer efectiu el cobrament de lloguers, al marge tant de l'antic propietari com de la Generalitat. Quant a l'actuaci de la Generalitat, aquesta es va plasmar en una srie de disposicions legals -decrets del 12 d'agost i 18 de setembre de 1936 i del 9 de gener. 1 de febrer i 27 de febrer de 1937 i l'ordre del 8 de gener de 1937- que no modificaven el carcter de la propietat immobiliria existent abans del 19 de juliol de 1936 i que, no sent acceptat pels treballadors i les seves organitzacions -especialment la CNT-, la seva incidncia fou nulla o mnima. Finalment, desprs d'una srie de propostes i contrapopostes de les organitzacions sindicals i dels rgans del govern, l'11 de juny de 1937 es promulg el Decret de Municipalitzaci de la Propietat Urbana, l'aplicaci del qual, malgrat que s'hi excloen, en bona part, els plantejaments dels defensors de la collectivitzaci-socialitzaci, hagus possibilitat la finanaci autnoma de la indstria de la construcci. A la prctica, malgrat tot, en no arribar a constituir-se la Caixa Immobiliria Municipal de Barcelona, pea fonamental del decret, aquest va estar faltat d'operativitat i va romandre, d'aquesta forma, sense resoldre el problema 112

de la propietat de l'habitatge, el que va comportar greus i funestes conseqncies per a la collectivtzaci-socialitzaci de la indstria de la construcci. Gnesi i desenvolupament de l'Agrupaci La posada en marxa de la collectivitzaci global o socialitzaci de la indstria de la construcci de Barcelona fou el fruit dels acords aconseguits entre el Sindicat nic del Ram de la Construcci (CNT) i el Sindicat de la Construcci (UGT), tots dos de Barcelona. El 5 de gener de 1937 s'aprov la creaci d'un Comit d'Enlla entre ambds sindicats i va quedar constitut en la reuni de l'11 de gener de 1937, en la qual tamb els esmentats sindicats van firmar l'acord de collectivitzar globalment la indstria de la construcci, com consta en els punts segents: "PRIMERO - Ir conjuntamente a la colectivizacin general de la industria de la Construccin en Barcelona, de acuerdo con el Decreto de Colectivizaciones y la orden de fecha 28 de noviembre de 1936, Diario Oficial de 1 de diciembre del mismo ao... SEXTO - El comit de enlace asume la responsabilidad legal, en plena representacin de los sindicatos, para llevar a termino la legalizacin de la agrupacin de la industria de la construccin...." 1 Ara b, malgrat aix, qui en realitat va impulsar el procs de creaci de l'Agrupaci de la Construcci i va fer pressi per a la seva realitzaci fou, sense cap dubte, el Sindicat de la Construcci de la CNT. El propi acord amb la UGT fou conseqncia d'aquestes pressions perqu la UGT es va veure forada a arribar a un acord per a la socialitzaci del sector si no volia crrer el risc de desaparixer-hi com a sindicat. Tot aix es posa clarament de manifest en els informes interns i en les actes de les reunions d'ambds sindicats, aix com en la correspondncia que van mantenir. Respecte a aix, cal citar per la claredat de la seva exposici l'informe sobre collectivitzaci de la Federaci Nacional d'Edificaci (UGT) firmat pel seu President i pel seu Secretari General el 10 de gener de 1937. Aquest informe es troba gaireb exclusivament dedicat a la formaci de l'Agrupaci de la Construcci de Barcelona, i en el seu resum final es diu: "La gravedad de este problema reside en que esta Federacin Nacional no quiere, de buen grado, llegar a la municipalizacin de la vivienda y mucho menos a la sindicalizacin de la industria; pero contra este criterio prudente que toda la atencin debe ser fijada en todos los problemas que la guerra nos plantea, la CNT insiste y se obstina en llegar rpidamente a la colectivizacin de la industria... En el caso de que nuestra organizacin se negara a hacerlo, como es una Ley la que concede este derecho a la que se acoge la CNT, si nuestros compaeros se niegan a aceptarlo, quedaran excludos de toda intervencin y tendran que estar sujetos a lo que ellos determinasen y llegarian incluso a la anulacin de nuestra organizacin al practicar la colectivizacin de la industria que es la idea ms arraigada entre los Sindicatos nicos de Catalua." 2 L'esmentat informe tamb fa referncia als perills de contagi que la situaci a Catalunya pot tenir per a la resta d'Espanya i encara ms si es t en compte la crisi que travessa el sector, per dir a continuaci:
113

a Creemos que en el resto de Espaa se llegue a decretar igualmente la colectivizacin de nuestra industria o habr que llegar a una solucin que ponga trmino o atene los efectos de la crisis de trabajo que padecen los obreros de la construccin para hacer posible que contengan los deseos preconizados constantemente en nuestras propagandas de la desaparicin del patrono, aspecto simptico y que encuentra eco entre los trabajadores." 3

L'Agrupaci de la Construcci de Barcelona, es constitu legalment en virtut del decret de la seva legalitzaci del 10 de febrer de 1937 i va passar posteriorment, a ran del decret del 14 de maig de 1937, a denominar-se Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona. La formaci de l'Agrupaci de la Construcci, segons el decret de legalitzaci, consistia en la concentraci en una empresa nica de les diferents seccions de la indstria de la construcci i estava formada per tots els treballadors manuals, tcnics i administratius del sector. La nova empresa amb aquesta constituci havia d'abastar per tant, totes les empreses, tant les collectivitzades com les privades, com consta en l'article 6. del decret de legalitzaci, i tamb les collectivitzacions conjuntes de les seccions que ja existien, ubicades a Barcelona, i que fins llavors havien desenvolupat independentment la seva activitat. L'agrupaci es feia crrec dels seus corresponents actius i passius i tamb de les obres que estaven en curs de realitzaci. Tanmateix, en el decret s'establia tamb, que a partir de la constituci del Consell d'Empresa de l'Agrupaci, aquesta es constitua en l'empresa nica del sector i era l'encarregada, en exclussiva, de dur a terme totes les obres i construccions realitzades en el municipi de Barcelona. Va quedar, en virtut d'aix, facultat el Consell d'Empresa per recaptar els medis que caiguessin per a la continuaci de la indstria de la construcci (Arts. 4 i 8). En realitat, malgrat tot, l'acoblament de les diverses seccions i empreses a l'Agrupaci de la Construcci fou ms lent que el que s'havia previst i al final no va arribar a completar-se totalment, com es posa en evidencia en diferents comunicats i publicacions de la CNT(*) i especialment en el decret de 6 de juny de 1938, on, desprs d'assenyalar que una srie d'empreses -169- pertanyents a diverses seccions noms formaven part de l'agrupaci en el paper per no a efectes prctics, perqu encara no s'hi havien acoblat, disposa que les esmentades empreses deixin legalment de formar part de l'agrupaci. A l'article 1er. de l'esmentat decret es diu: "Art. 1. Les empreses relacionades a l'annex del present Decret, i que figuraven en les Circulars que s'esmenten com incorporades a l'Agrupament Collectiu de la Construcci, de Barcelona, com que no han estat fins avui integrades de fet al susdit Agrupament, conservaran llur personalitat jurdica individual i llur llibertat d'actuaci amb absoluta independncia de [Agrupament Collectiu de la Construcci, de Barcelona, que havia d'absorbir-les..." 4

(*) En particular el "Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin", el "Boletn de Informacin" i "Tierra y Libertad".

114

El nivell de socialitzaci que s es va assolir plenament, prcticament a tota la indstria de la construcci de Barcelona, fou el de la concentraci d'empreses i treballadors per seccions o rams, com el propi decret de 10 de setembre de 1938 reconeix. Al mateix temps, es don el cas d'alguna secci que, malgrat que treballava per a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci (a Barcelona era l'nica empresa amb capacitat per realitzar obres i recaptar per aquest fi), mantenia, no obstant aix, una administraci separada, degut a no haver-s'hi integrat plenament: "Per a constituir les seccions industrials base de l'Agrupament a qu fa referncia el primer pargraf d'aquest prembul s'han anat concentrant la major part de les empreses de cada ram.., " 5 "La Agrupacin Colectiva de la Construccin naci al calor del esfuerzo titnico que todos los obreros del Sindicato hicieron en las primeras jornadas de la sublevacin fascista. Mas tarde fue reconocida oficialmente como nica empresa constructora. ,. Est llamada muy pronto a acoplar varias secciones que, aunque trabajando por ella, hoy se administran por separado." 6 Els motius pels quals l'Agrupaci Collectiva de la Construcci no va absorbir totes les empreses del sector es troben principalment en la crisi que patia a tota Espanya la indstria de la construcci, degut a la guerra, com es veur ms endavant, i tamb a la falta de soluci adequada al problema de la propietat urbana. Tot aix no feia ms que crear dificultats al desenvolupament de l'Agrupaci. Un altre motiu era la progressiva disminuci d'influncia que patiren els defensors de la collectivitzaci-socialitzaci, amb la prdua consegent d'impuls del procs de socialitzaci. No obstant aix, l'Agrupaci de la Construcci de Barcelona constitu una de les realitzacions ms importants de les esdevingudes durant aquest perode en el camp de les socialitzacions sectorials, si es t en compte el nombre de treballadors -uns 11.000-(*) i d'empreses que incloa, aix com la capacitat productiva de qu disposava, sent la seva organitzaci d'una complexitat considerable.
(*) Alguns autors que han tractat aquest tema donen la xifra aproximada d'uns 30.000 treballadors; aquesta xifra, al menys en sentit estricte, no correspon al nombre de treballadors que en realitat formaren part de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci. Aquests autors el que fan s donar la xifra global de treballadors que pertanyien a la indstria de la construcci de Barcelona, amb la qual cosa o be incorren en l'error en ignorar que en la practica l'Agrupaci Collectiva de la Construcci no va arribar a absorbir totes les empreses i treballadors del sector, o be fan una interpretaci amplia i inclouen -i per tant comptabilitzen- com a treballadors seus als qui pertanyent a empreses i seccions que treballaven per a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, per sense que s'hi hagus realitzat el seu acoblament. En aquest cas, i en no especificar-ho, confonen i indueixen et lector a l'error. El nombre de treballadors que pertanyien a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci no es pot precisar amb exactitud total perqu no existeix cap font, o al menys m'ha estat impossible de trobaria, capa de proporcionar-la. La xifra que es dna s'ha obtingut examinant detingudament i comprovant diverses fonts -fullets, publicacions internes i externes, informaci oral-, i es pot afirmar la seva validesa com a xifra aproximada per no exacta. Veure La Municipalitzaci de la Propietat Urbana, de J. Grijalbo i F. Fbregas; Socializacin de las fincas urbanas y municipalizacin de servicios, de J. Oltra Pic; El Decret de Municipalitzaci de la Propietat Urbana de l'11 de juny de 1937 i la "Nova economia urbana" de F. Roca; " Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin" de data 10 de novembre de 1937 i el suplement al nmero de gener de 1938; "Tierra y libertad" de data 29 de gener de 1938; "Oficio del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin sobre la situacin de la Agrupacin Colectiva de la Construccin", i "Llibre d'actes del Sindicat de la Indstria d'Edificaci de Barcelona", 3 de novembre de 1936 a 13 d'octubre de 1938.

115

Organitzaci i funcionament intern L'organitzaci de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, segons consta al decret de la seva legalitzaci, estava basada en 21 seccions diferents. La secci, tal com es definia en els seu Estatuts consistia en: "Art. 7 . Se entiende por seccin (a los efectos de la agrupacin) el conjunto de trabajadores manuales, administrativos y tcnicos, que forman cada una de las especialidades que integran el ramo de la construccin." 7 Les seccions que formaven part de l'Agrupaci de la Construcci eren les segents: "Albailes y peones Ladrilleros Yeseros Mosastas y colocadores Arquitectos Aparejadores Delineantes Instaladores de calefaccin Tcnicos de calefaccin Aislantes e impermeabilizantes Piedra y mrmol Piedra artificial Empapeladores Estucadores Cermica Canteros Pintores Montadores de cubiertas Encofradores y hormign armado Empedradores Almacenes de venta de materiales para la construccin"

L'organitzaci interna, global, de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci va quedar plasmada en el esquema organitzatiu de la pgina 1179 on es posa de manifest la seva complexitat: Si b la socialitzaci global del sector es pos en marxa a principis de 1937, el procs de socialitzacions parcials -per seccions o part d'elles- ja s'havia iniciat bastant abans, com indirectament reconeix el decret de legalitzaci quan diu a l'article sis: "Art. 6. Atendiendo a la especial situacin del ramo de Construccin y para preparar el trnsito de la actual organizacin a la propuesta por este Decreto, el Consejo de Empresa empezar legalmente a actuar a partir de su constitucin y acoplar en seguida dentro del Agrupamiento a las secciones que ya actan en rgimen colectivo y sucesivamente las restantes y todas las empresas privadas y colectivizadas." 10
116

Com a mostra d'aquestes socialitzacions per seccions cal esmentar-ne tres de les seccions ms importants de la indstria de la construcci: a) La secci de paletes i manobres. Es va socialitzar l'octubre de 1936, segons consta a l'informe presentat per la seva secci administrativa(*) el 31 de maig de 1937 on s'exposa el balan de la seva gesti, i va iniciar les seves operacions amb un capital nul. Comptava per al desenvolupament de la seva activitat noms amb el crdit concedit per alguns dels seus provedors; malgrat aix el 31 de maig de 1937 havia obtingut un benefici de 722.603,15 ptes. En passar a formar part de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, aquesta es va fer crrec, com estava establert, del seu actiu i del seu passiu, i als electes dels quals la Secci Paletes i Manobres va presentar el segent balan:11

A C T I V O
Mobilario ................................. Su importe . . . -. Ptas. s. 4.916'15 3.372'65 6.171'55 . 515,72 1.244'55 1.511.556'46 1 527.777'08

Utillaje.

......

*
... . .

....
.... Saldo a nuestro favor Saldo a n/. favor. TOTAL SUMAN PESETAS

Reforma Almacenes Banco H. Colonial Caja ....... Deudores ......

Existencia en el da de hoy

PASIVO
Capital .....................................Beneficio obtenido Acreedores ............................... Saldo a su favor. . . . . Ptas. 722.603'15 805.173'93 1.527.777'08

TOTAL SUMAN PESETAS

Barcelona, 31 de Mayo de 1937.

b) la secci de rajolers. Fou socialitzada segons es fa constar en un informe de la Comissi de Control i de la indstria rajolera de Barcelona(**), el 6 de setembre de 1936; comprenia 35 fbriques (bbiles i forns) i comptava amb un capital collectivitzat de 3.570.000 ptes.
(*) Reprodut en el "'Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin" del 10 d'octubre de 1937. (**) Reprodut en el "Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decora cin" del 15 de maig de 1937.

118

c) La secci de guixaires. Aquesta secci reunida en Assemblea va decidir "comenar a obrar en Collectivitat federativa a partir del 12 d'octubre de 1936" (*), va aprovar el seu reglament i va designar els components dels rgans dirigents; adopt la denominaci de Central Collectiva de Construccions en Guix. Una de les seves primeres actuacions consist en l'habilitaci d'un nou taller, situat al carrer Calbria 126, on es concentraren totes les activitats de taller. S'utilitzava tamb com a magatzem de totes les eines i estris de qu disposava la Central Collectiva. Una altra de les seves realitzacions importants fou la creaci de l'Escola Tcnico-Professional d'Aprenents, inaugurada el dos de juny de 1937 (**); all els aprenents rebien una educaci mplia al mateix temps que se'ls proporcionava els coneixements propis de l'ofici. Les caracterstiques principals del funcionament intern de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci plasmades als Estatuts aprovats a les Assemblees de conjunt celebrades els dies 17 i 19 de mar de 1937 al teatre Olmpia i que van regir l'actuaci d'aquesta agrupaci fins la seva intervenci (***), foren les segents; -L'rgan encarregat de dirigir l'Agrupaci de la Construcci era el Consell de l'Agrupaci, que estava compost pels representants de les diverses seccions, elegits en les respectives Assemblees i tenint en compte el nombre d'afiliats de cada sindicat. Hi figurava tamb en l'esmentat Consell un delegat de la Generalitat: "Art. 12. La Agrupacin Colectiva de la Construccin de Barcelona estar regida y administrada por un Consejo integrado por un delegado de cada una de las secciones de la sindical que tenga mayora total de afiliados y tantos delegados representando a todas las secciones de la otra sindical como le corresponda por la proporcin del total de sus afiliados y un delegado de la Generalitat nombrado por el Consejero de Economia de acuerdo con los trabajadores... Art. 13. Los delegados en el Consejo de la Agrupacin seran elegidos en Asamblea general de los trabajadores de la seccin correspondiente y en proporcin y nmero establecido en el articulo anterior."l2 El Consell de l'Agrupaci de la Construcci es trobava subdividit, en funci de les tasques que havia de desenvolupar, en tres departaments, constituint-se a la vegada amb un membre de cadascun d'ells i el delegat de la Generalitat, el Comit Permanent: "Art. 15. Corresponde al Consejo de la Agrupacin, la Direccin y administracin total de la Agrupacin.

(*) Vegeu el "Boletn del Sindicato de la Indstria de la Edificacin, Madera y Decoracin", del 10 de setembre de 1937. (**) Vegeu el "Boletn del Sindicato de la Indstria de la Edificacin, Madera y Decoracin" del 10 de juliol de 1937. (***) El febrer de 1938, els Estatuts de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci no estaven encara legalitzats. Es pot afirmar gaireb amb tota seguretat que no ho van arribar a estar mai, perqu si la situaci era aix per aquestes dates, sembla molt poc probable que posteriorment, quan l'Agrupaci es trobava intervinguda, tingus lloc la seva legalitzaci, la qual cosa es confirma perqu no s'ha trobat cap indici de la seva legalitzaci posterior. Aquest fet, malgrat tot, no va impedir que l'Agrupaci de la Construcci es regs pels esmentats Estatuts. 119

Para su mejor funcionamiento se dividir en tres departamentos: Secretara y Administracin; Control y Distribucin de Trabajo; Gestin y Organizacin Tcnica. Ostentar la representacin legal del Consejo un Comit Permanente formado por un representante de cada uno de dichos departamentos conjuntamente con el delegado de la Generalitat..." 13 - El Consell de l'Agrupaci de la Construcci havia de donar comptes del seu desenvolupament a l'Assemblea General Ordinria i tamb recollir les propostes i rectificacions que s'hi exposessin. Aquesta Assemblea s'havia de reunir dues vegades Pany, per tamb es podien celebrar, si les circumstncies ho requerien, les Assemblees Generals, Extraordinries que calguessin: "Art. 17. El Consejo de la Agrupacin convocar Asamblea General Ordinaria de los trabajadores de todas las Secciones por medio de las Centrales Sindicales en las segundas quincenas de enero y junio de cada ao para dar cuenta de la situacin econmica y del trabajo de la Agrupacin y al mismo tiempo para aceptar aquellas sugerencias que puedan hacer los trabajadores en beneficio de la Colecti-

vidad.
Art. 18. Tambin podrn celebrarse Asambleas Generales Extraordinarias cuando el Consejo de la Agrupacin lo crea conveniente y de acuerdo con las normas establecidas en el articulo 17, o cuando sea solicitado por la Asamblea de alguna Seccin al objeto de exponer y hallar solucin a los asuntos que no haya podido resolver el Consejo de la Agrupacin." 14 - Els components del Consell de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, no percibien cap tipus de remuneraci extra, i el seu salari era el que els corresponia per la seva categoria professional. No representava, per tant, el fet de formar part del Consell de l'agrupaci, cap avantatge econmic: "Art. 20. El sueldo de los delegados en el Consejo de la Agrupacin ser el mismo que les corresponda en la clasificacin de su seccin."15 - Pel que fa a les seccions que formaven part de l'Agrupaci de la Construcci, estaven administrades per una Comissi Tcnica de Secci, elegida en l'Assemblea general de la secci, davant la qual havien de donar compte de la seva gesti. L'esmentada Assemblea era tamb l'rgan amb capacitat per destituir el delegat de la secci al Consell de l'Agrupaci. Les Assemblees de Secci s'havien de celebrar, com a mnim, cada tres mesos: "Art. 10. Cada una de las Secciones estar regida por una Comisin Tcnica de Seccin compuesta por un mnimo de tres y un mximum de siete compaeros elegidos en la Asamblea General de su Seccin... " l6 A l'article 11., que tracta sobre els assumptes d'incumbncia de les Comissions Tcniques de Secci, apartat m), es diu: "m) Convocar las Asambleas de Seccin que sern como mnimo una cada trimestre, y en la que se darn cuentas de la marcha de la Seccin y del cumplimiento de las funciones encomendadas." 17 120

"Art. 21. La destitucin de un delegado al Consejo, solamente podr ser acordada por la Asamblea de Trabajadores de la Seccin a propuesta de la misma o del Consejo de la Agrupacin." 18 - Les diferents seccions disfrutaven d'una autonomia mplia pel que fa a la seva prpia administraci, encara que ho havien de fer d'acord amb les normes generals establertes per a tota l'agrupaci. Pel que fa als pagaments, la secci solament es feia crrec de realitzar els corresponents als salaris. La resta els efectuaven els rgans centrals de l'agrupaci: "Art. 23. La administracin de la Agrupacin se establecer de acuerdo con las siguientes lneas generales: Las Secciones llevarn su administracin autnomamente pero de acuerdo con las bases comunes que fije la administracin central. La administracin de cada Seccin por medio de su Comisin Tcnica, presentar las nminas de jornales a la oficina correspondiente de la administracin central y verificada la oportuna revisin, recibirn en caja el importe correspondiente cuidando de hacerlo efectiva a los trabajadores en las obras, fbricas, talleres y almacenes. Se entiende que este pago de jornales constituir la nica transaccin monetaria en que intervendrn las Secciones ya que al resto les corresponder nicamente la tramitacin de pedidos, suministros y comprobacin de facturas que sern todos ellos formalizados por la administracin central... " 19 - L'organitzaci interna d'una secci tipus era esquemticament la segent:20

Aix doncs, l'organitzaci i el funcionament de l'Agrupaci de la Construcci estaven basats en els mateixos principis en qu es fonamentava l'organitzaci i el funcionament de l'empresa collectivitzada: propietat collectiva dels mitjans de producci, la seva gesti directa pels seus propis treballadors mitjanant les Assemblees, Consell d'Empresa o Agrupaci... etc., revocabilitat permanent dels membres dels rgans encarregats de la direcci quotidiana, inexistncia de cap compensaci econmica per a ells... etc. Constitua, al mateix temps, un exemple concret de la socialitzaci sectorial que es desenvolup durant aquest perode; so121

cialitzaci sectorial que per a l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci representava un pas intermedi en el procs de socialitzaci global de l'economia realitzat de baix a dalt, s a dir, des de la imitat productiva bsica fins al conjunt de l'activitat econmica. L'Agrupaci de la Construcci s'emmarca en aquest procs de socialitzaci. Quan es va constituir, en part, ho va fer partint de la base d'anteriors socialitzacions subsectorials -paletes, rajolers, guixaires... etc-, com ja s'ha assenyalat i estava previst, encara que no va arribar a plasmar-se a la prctica, que una vegada que l'Agrupaci de la Construcci tingus acoplades i en ple funcionament totes les seves seccions s'uniria o ampliaria amb d'altres sectors relacionats amb la construcci, com Fusta i Lampisteria, la qual cosa ja figurava a l'acord que van arribar la UGT i la CNT per constituir l'Agrupaci de la Construcci. A l'ltim pargraf del punt segon de l'esmentat, acord es diu; "Todas aquellas secciones que al constituirse los Sindicatos de Industria pasen a pertenecer a la construccin: como Madera, Lampistera, etc. quedaran incluidas en la concentraci?, en las mismas condiciones que las anteriores (se refiere a las actuales secciones de la Agrupacin)."21 Per completar l'anlisi de l'organitzaci i funcionament de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci cal fer referncia tamb, a la seva descentralitzaci de tipus territorial. Degut al nombre elevat de treballadors que composaven l'esmentada agrupaci, unit a la dispersi geogrfica del desenvolupament de la seva activitat, i per tal d'evitar una excessiva centralitzaci, amb l'augment corresponent de burocrcia, congesti de l'organitzaci central i, per tant, prdua d'eficcia en l'atenci als usuaris de la vivenda per una part, i per altra, a fi de facilitar el compliment de la seva tasca al treballador i evitar-li despeses de desplaaments i prdua de temps, s'agrup els treballadors destinats a les reparacions d'edificis en les anomenades comissions de barriada, cadascuna amb el seu mbit d'actuaci corresponent, la qual cosa naturalment no impedia que en cas de necessitar-ho, els treballadors d'una determinada comissi de barriada es poguessin traslladar a realitzar el seu treball a una altra diferent. Les comissions de barriada eren les encarregades de dur a terme les reparacions dels edificis i havien de comunicar a l'administraci central de l'agrupaci el detall dels materials utilitzats i dels jornals, a fi que pogus confeccionar i tramitar la factura corresponent. Al mateix temps tamb havien de confeccionar les seves nmines salarials, les quals quan l'administraci central les havia comprovades les feia efectives (*). En l'organitzaci complexa de l'Agrupaci de la Construcci es combinava, per tant, la descentralitzaci de les tasques i decisions all on era possible (d'aqu ve l'autonomia administrativa de les seccions i la formaci de les comissions de barriada) amb la centralitzaci en les qestions que afectaven el conjunt de la collectivitat, que estava encaminada, prioritriament, a la racionalitzaci econmico-social de la producci: obtenci d'economies d'escala (Art. 11., apartat b dels Estatuts), eliminaci de la mtua competncia i dels intermediaris (Art. 24.
(*) Vegeu Acta de la reuni de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona, CNTUGT, del 20 d'abril de 1937 i el text de J. Grijalbo i F. Fbregas La municipalitzaci de la propietat urbana, Edicions UGT.

122

dels Estatuts) i a la igualaci de les condicions de treball dels seus components: repartiment equitatiu del treball quan n'hi havia poc, organitzaci collectiva de la seguretat social dels membres de l'agrupaci (Art. 25. dels Estatuts), salari igual per als treballadors amb la mateixa qualificaci, etc. Pel que fa als salaris, cal assenyalar que no desaparegueren les diferencies entre les diferents categories encara que s es va afavorir les que percebien remuneracions ms baixes: "Art. 27. La Agrupacin de la Construccin de Barcelona empezar a actuar con una regulacin de jornales adaptada al principio siguiente: La incorporacin plena de las clases productoras para regir la economia exige atender el cumplimiento de las necesidades materiales de los compaeros que hasta el movimiento revolucionario haban obtenido una insuficiente compensacin y en el otro extremo no abandonar ni despreciar a los especialistas y tcnicos que pueden aportar su esfuerzo necesario a la colectividad, propugnando el mejoramiento del individuo por su propio esfuerzo y responsabilidad colectiva. As se establecen las bases de una escala de salarios para todas las secciones que comprende: aprendices, obreros manualesy obreros tcnicos... " 22 En aquests pargrafs es troba resumida la filosofia que va guiar la fixaci dels salaris.

Problemes, dificultats i intervenci de la Generalitat El funcionament de l'activitat de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, a ms d'haver de superar els problemes que sempre planteja la posada en marxa de qualsevol organitzaci nova i els provocats per l'actitud reticent, d'una de les dues centrals sindicals -la UGT-, tal com s'ha indicat, es va veure entorpida per una srie de factors que no depenien directament d'ella sin de la situaci general existent. Cal destacar-ne els tres segents: a) Dificultat en l'aprovisionament de matries primeres i de combustible necessaris per a la seva producci; dificultat que no afectava exclusivament a l'agrupaci sin al conjunt de la indstria de la construcci i amb la qual, de manera general, s'havia d'enfrontar l'economia industrial catalana. Aquesta carncia es posa de manifest reiteradament en declaracions i informes. Aix en unes manifestacions de la junta de la Secci Edificaci del Sindicat de la indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci de gener de 1938, al parlar de les dificultats amb que es troba la indstria, es diu: "Falta de materias primas como todas las industrias, escasez de transporte y falta de cohesin entre nosotros y los centros oficiales, pues parece ser que sistemticamente los organismos citados se niegan a pagar las facturaciones... " 23 I segons un informe de la Comissi de Control i Venda de la indstria rajolera de Barcelona, consta que: "Desde dicha fecha (se refiere a la de su colectivizacin) ha facturado a las Obras de Barcelona por valor de pesetas 5.500.000, de cuyo volumen un 50 por 100 ha debido traerlo de las fbricas de otras zonas o comarcas, por impedir la falta de corn123

bustible poderlo producir en las de Barcelona, a pesar de tener elementos suficientes incluso para mayor produccin..." 24 Aquesta, no obstant aix, no va constituir la dificultat ms gran amb qu va haver d'enfrontar-se l'Agrupaci de la Construcci. Van tenir ms gravetat les dues segents; b) La crisi general que afect el ram de la construcci a tota l'Espanya republicana, degut a la guerra i la nova situaci scio-econmica nascuda a ran del 19 de juliol que van provocar la desaparici de la inversi privada a la construcci, la qual cosa si es t en compte que abans del 19 de juliol la major part de l'activitat de la indstria de la construcci (d'un 70% a un 75%) (*) estava finanada per la iniciativa privada i les caracterstiques especfiques de l'esmentada finanaci va provocar una important paralitzaci de la seva activitat. En un informe intern de la Federaci Nacional de l'Edificaci (UGT) de gener de 1937 es reconeix clarament i explcitament aquesta situaci en els segents termes: "Crisis de trabajo en la Construccin.- El estado de la industria, es desde luego muy precario ya que por distintas razones y fundamentalmente las que produce la Guerra, la industria de la Edificacin en Espaa sufre una paralizacin casi total"25 Malgrat que la paralitzaci de la construcci a Catalunya fou una mica ms petita que en el conjunt de l'Espanya republicana i a Barcelona ciutat, a la vegada tamb fou menor que en el conjunt de Catalunya, no obstant aix, el descens en la construcci de vivendes fou molt considerable, com es pot apreciar en els quadres de les pgines 125, 126 i 127. 26 Per afrontar amb xit la problemtica de la fnanaci de la construcci de vivendes, davant la comprensible absncia de la inversi privada, era imprescindible dur a terme una transformaci radical de la propietat de la vivenda en consonncia amb la realitzada a la indstria i els serveis, malgrat tot, aquesta transformaci, tal com s'ha vist a l'apartat segon, no es realitz i la que es va desenvolupar fou tardana i incompleta, en el paper, i la seva posada en prctica va ser parcial i totalment insuficient, la qual cosa va tenir conseqncies nefastes per a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci perqu estava ntimament lligat l'xit de la collectivitzaci de la indstria de la construcci amb la transformaci de la propietat de la vivenda, com es posa de manifest a l'apartat que s'ha esmentat abans. c) El retard en els pagaments que els organismes oficials havien de realitzar a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci pels treballs realitzats. L'activitat principal de la indstria de la construcci va estar dirigida primer a cobrir l'elevat dficit existent en equipament collectiu. Realitz en aquest aspecte un esfor important, especialment pel que fa a la construcci, adaptaci i acondicionament d'escoles, doncs sense aix el CENU (Comit Escola Nova Unif(*) Josep Tarrs Clav en una conferncia pronunciada davant els arquitectes del SAC (Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, adherit a les dues centrals UGT i CNT), deia que la dificultat ms gran amb qu s'enfrontava la indstria de la construcci era la de la seva finanaci, i situava en un 70% del total la inversi procedent de la iniciativa privada abans del 19 de juliol de 1936. Veure "Arquitectura i Urbanisme'' d'octubre de 1936, revista de l'Associaci d'arquitectes de Catalunya.

124

125

CONSTRUCCI A BARCELONA I ALTRES POBLACIONS DE CATALUNYA DE MS DE 10.000 HABITANTS:

PERMISOS DEMANATS A L'AJUNTAMENT

Nombre de pisos

Index Magat1925 = 100 zems

91,6

1923. . . . . . 1924...................... 1925. ..... 1926...................... 1927. . . . . . 1928. .................... 1929 .................... 1930. ..... 1931 ..................... 1932 .....
1933 ........................ 1934. .....

5,080 6,668 5,548 3,484 3,405 3,583 4, 0 37 5,764 5,766 3,464

3,025 3,402

(ndex 1925 = 100 102,1 495

120,2 100,0

457 485
410

94,2
100,0

1935- ....................
1936 ........................

5,301
4,070

62,8 61,4 64t6 78,8 103,9 103,9 62,4 54,5 61,3 95,5 73,4 47,2

84,5
82,1

398
425 476

387 383 117 335 348 669

291

87,6 98,1 79,8 79,0 65,4 69,1 71,8 137,9 60,0 113,8 96,5
108,9

1935
Gener ................... Febrer................... Mar ..... Abrl ..... Maig ..................... Juny...................... Juliol . . . . . Agost .................... Setembre. . . . Octubre .... Novembre ... Desembre . . . 218 202 242 318 371 595 489 485 494 492 517 879 738 806 587 404 356 392 241 150 138 137 71 50

46 39
44
42

43,7 52,3 68,8

80,2

128,7 105,8 104,9 106,8 106,4

111,8 190,1

75 63
50

53
60

58 65 63 35
42

103,9 185,6 155,9 123,7 131,1 148,5 143,5 160,8 155,9 86,6 103,9 106,4 81,6 81,6 66,8 61,9 37,1
24,7 27,2

1936
Gener.................... Febrer. .... Mar2 ..... Abril2 ..................... Maig2 .................... Juny2 ..................... Juliol2 ..... Agost2 ................... Setembre2 ... Octubre2 . ... Novembre2 ... Desembre2 ...
I)

159,6 174,3
127,0

87,4 77,0 84,8 52,1 32,4 29,8 29,6 15.4 10,8

43 33 33 27 25 15
10

11

7
10

17,3 24,7

Comprn les detallades a les pgines anteriors.

CONSTRUCCI A BARCELONA
PERMISOS DEMANATS A L'AJUNTAMENT

Nombre de pisos 2,788

Index
1925=100

Mags! zems 322 269 290 216 219 521 234 180 203 110 161 143 351 193 12 21 18 42 44 34 26 29 21 42 40 20 33 30 18 18 11 20 13 8 9 S 8

Index
1925= 100

111,0 92,8 100,0 74,5 75,5 86,6 80,7 62,1 70,0 37,8 55,5 49,3 121,0 66,6 49.7 86,9 74,5 173,8 182,1 140,7 107,6 120,0 86,9 173,8 165,5 82,8 136,5 124,1 74,5 74,5 45,5 82,8 53,8 33,1 37,2 30,7 33,1

1923. 1924.
1925.

. .
.

. *
.

3.877 3,083 1,888 1,813 2.305 2,657 3,780 3,794 1,604 1,309 1,619 3,060 3,132 32 76 118 162 391 297 297 226 302 338 733 591 698 422 259 225 237 180 115 107 113 56 39

125,7 100,0 61,2 58,8 74,8 86,2 122,6 123,1 52,0 42,5 52,5 99,3 101,6 12,4 29,6 46,3 63,1 152,2 115,6 115,6 88,0 117,5 131,5 285,3 230,0 263,9 162,3 100,8 91,5 92,5 70,0 44,8 41,6 44,0 31,8 15,2

1926. 1927. 1928. 1929. 1930. 1931. 1932. 1933. 1934. 1935. 1936.

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

1935
Febrer. . Mar. . . Abril . . Maig. . . Juny. . . juliol . Agost Setembre, Octubre . Novembre. Desembre. 1936 Febrer. . Mar . . Abril. . . Maig. . . Juny. . . Juliol . . Agost . . Setembre. Octubre . Novembre Desembre

cada) no hagus pogut portaria terme la seva tasca; construcci i adaptaci d'installacions sanitries; construcci de serveis annexos a les fbriques (dutxes, vestidors, etc); millores a les porteries de les vivendes; etc. En una segona etapa l'activitat de la construcci es concentr fonamentalment en l'esfor de guerra i en les seves conseqncies, en particular en la construcci de fortificacions i refugis i en l'enderrocament de les runes causades pels bombardeigs. Aquest canvi en l'activitat principal de la construcci es degu en primer lloc a les noves prioritats existents, b fos per la transformaci scio-econmica que s'estava desenvolupant -cas de l'equipament collectiu-, b per la guerra, s'ha de tenir present que el problema immediat de la vivenda va quedar en la seva majoria cobert amb l'ocupaci de les vivendes buides; i en segon lloc al problema de la finanaci de la vivenda, citat anteriorment. L'activitat important desenvolupada per l'Agrupaci Collectiva de la Construcci en aquests aspectes, abans inexistent o mnima, va compensar en part, la disminuci forta en la construcci de vivendes i podia constituir una important font de finanaci. No obstant aix, els organismes oficials van seguir la poltica de retardar el pagament de les obres que havien encarregat, tant les de carcter pblic -que generaren la major part del deute que van contraure amb l'Agrupaci de la Construcci-, com les que realitzaven com administradors de la vivenda particular. El seu deute amb l'Agrupaci de la Construcci, va arribar a assolir un volum molt important, amb la qual cosa la seva situaci financera es fu insostenible. La gravetat del problema que plantejava el deute contret pels organismes oficials amb l'Agrupaci 'de la Construcci de Barcelona -deute que va anar augmentant constantment- es posa de manifest en la preocupaci que, en reunions i escrits, mostraren al respecte els sindicats del ram, tant el de la CNT com el de la UGT: A l'acta de la reuni del ple de Juntes Directives, membres del Consell d'Empresa i Delegats Tcnics del Sindicat de la Indstria de l'Edificaci de Barcelona (UGT), celebrada el 15 de juliol de 1937 es diu: "... le deben a la Agrupacin cuatro millones de pesetas el Gobierno de Valencia y otra cantidad importante la Generalidad, pero que a pesar de los esfuerzos hechos para cobrar estas cantidades, los resultados han sido infructuosos. Existe adems el problema de las primeras materias, transports, etc... No obstante estos inconvenientes econmicos del momento, y si tenemos en cuenta el activo y el pasivo de la Agrupacin, esta tiene una economia buena, pero existe el desequilibrio de cobros que dificulta la vida normal de la misma." 27 Fent referncia a una Assemblea general de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci celebrada el 5 de gener de 1938, el Butllet del sindicat de ram de la

CNT deia;
"En la asamblea aludida en la que, adems de estar presentes todos los trabajadores de la Agrupacin lo estaban tambin la totalidad de los que componen el Sindicato, se tom el acuerdo de que como mal menor, en vista de que los estamentos oficiales demoran el pago de los catorce millones de pesetas que por trabajos realizados adeudan a la Agrupacin..." 28 128

En un escrit que la Junta del Sindicat de l'Edificaci, Fusta i Decoraci de Barcelona (CNT) va dirigir el 27 de desembre de 1937 al President de la Generalitat Llus Companys, se li adjunt el segent resum de l'import del que devien a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci els diversos Departaments del Govern de la Repblica, Generalitat i Ajuntament:29

RESUMEN de todas las relaciones de crdito que la "Agrupacin Colectiva de la Construccion, de Barcelona" tiene contra diferentes organismos oficiales, y las cuales se adjuntan en el presente detalle:
Pesetas

Importe total de nuestros crditos contra: Estado . . . . . . . . . segn resumen 960.131'20 Junta Mixta de Urbanizacin y acuartelamiento de Barcelona . > 592.569'86 Generalidad de Catalua . . . . 681.800'99 Comisin mixta de administracin y control de la propiedad urbana. Barcelona . . . . . . . . . > 2.635.659'45 Ayuntamiento de Barcelona . . . 745.590'23 Ayuntamientos varios y dependencias oficiales . . . . . . . . > > 9,146.195.96

TOTAL PESETAS: 14.761.947'69

Barcelona, 23 Diciembre de 1937,

Aquesta xifra de 14.761.947,69 pessetes, pot considerar-se com la ms exacta, en formar part d'un escrit dirigit precisament a un organisme oficial, que no tenia dificultat en detectar-hi qualsevol inexactitud. A ms, si tenim en compte que es tractava d'un escrit on es demanava que s'arbitressin les mesures oportunes per a la soluci del problema, no t sentit qualsevol intent de manipular la xifra o b presentar-la sense la deguda seguretat i comprovaci. Per una altra banda, no existeixen diferncies significatives amb la xifra que apareix en altres escrits, excepci feta de la que es recull en el llibre d'actes del Sindicat de la Indstria de l'Edificaci de Barcelona (UGT) -nota nm. 27- on s'atribueix una quantitat molt ms gran al deute contret pel Govern de Valncia, per, sembla que a l'esmentada acta no es pretn reflectir amb exactitud la quantia ni la distribuci del que es deu a l'Agrupaci de la Construcci sin solament posar de manifest la gravetat i importncia del problema, perqu junt amb aquesta quantitat ms elevada atribuda a l'Estat, no indica a quant puja el deute de la Generalitat i omet tota referncia al deute de l'Ajuntament i d'altres organismes oficials. Per poder calibrar la importncia de la magnitud de la xifra que els organismes oficials de devien a l'Agrupaci de la Construcci, es reprodueix el segent
129

pargraf d'un ofici que el Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci, envi per aquestes dates, al president de la Generalitat: "El de tener que nutrirse la Agrupacin, para el pago de las cuatrocientas mil pesetas que suponen semanalmente la masa de materiales en maniobra y las novecientas mil tambin semanales a que monta el importe de los jornales..." 30 I el que figura a l'acta del Sindicat del ram de Barcelona de la UGT, del dia 21 d'octubre de 1937: ''Torres, hace una documental exposicin, haciendo saber que la cifra semanal que necesita la Agrupacin es de 1.600.000 pesetas..."31 s a dir l'import que se li devia a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, a finals de 1937, era l'equivalent al total dels salaris que percebien, els seus treballadors i del valor dels materials que precisava per desenvolupar la seva activitat durant ms d'onze setmanes, segons la primera referncia, o b l'equivalent al total de pessetes que precisava l'agrupaci durant ms de nou setmanes, segons la segona referncia. Aquesta srie d'obstacles i dificultats amb qu va haver d'enfrontar-se l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, si b en part foren deguts als desajustaments propis del perode d'adaptaci que precisava la rpida transformaci scioeconmica que s'estava desenvolupant en el pas i a les conseqncies de la guerra desencadenada pels militars, en gran mesura, tamb, foren afavorides, o si ms no provocades, per l'actuaci dels organismes oficials que, malgrat que en teoria, donat que es tractava d'una agrupaci legalment constituda, havien d'afavorir el seu desenvolupament, a la prctica van fer el contrari: van posar entrebancs en lloc de facilitar el suministrament de primeres matries i de combustible, van retardar la soluci del problema de la propietat de la vivenda, per arribar finalment a una soluci a mitges que no es va arribar a aplicar i finalment van retardar o incomplir el pagament de nombroses obres realitzades per encrrec seu. Tot aix, amb la finalitat de limitar i, a ser possible, eliminar l'autonomia de l'Agrupaci de la Construcci i la seva gesti directa pels treballadors i les seves organitzacions i poder exercir, aix, la seva prpia direcci i control a la indstria de la construcci barcelonina. Aquesta actuaci dels organismes oficials fou reiteradament criticada i denunciada especialment pel sindicat de ram de la CNT: "Si la Agrupacin Colectiva de la Construccin sale a flote, si logra vencer -cosa que es lo ms probable- todos los obstculos que hasta hoy ha tenido, retraso en el pago de las facturaciones, falta de transportes y primeras materias, reajuste en los presupuestos, etc, entonces se ver bien claramente, sin necesidad de argumentar que por parte de todos los organismos oficiales, a pesar de reconocerse la suficiente capacidad tcnica-industrial a la Agrupacin por mediacin de un Decreto de Colectivizaciones, lo que se le haca era un sabotaje, un boicot cerrado y continuo..." 32 "Los mayores obstculos, en nombre de la guerra, se ponen desde el Gobierno. Se alega la necesidad del transporte para Intendencia, Sanidad, etc. La inseguridad en los pagos por trabajos efectuados, el control, la intervencin y la incautacin por parte del Estado de varios centros de produccin que antes facilitaban materiales de 130

primera necesidad arguyendo las premisas de la guerra, son la parte bsica que dificulta el engrandecimiento de la Agrupacin..."33 L'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona, no va poder superar aquest conjunt de dificultats, i va arribar, a finals de 1937 i principis de 1938, a una situaci econmica insostenible, que la va conduir a haver de sollicitar la seva intervenci per la Generalitat, la qual fou establerta per decret de data 22 de gener de 1938 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat el dia segent. A partir de la intervenci de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, la seva direcci i control pass de fet a mans de la Generalitat encara que els representants dels treballadors conservessin, en el paper, certes atribucions de fiscalitzaci. Amb aix es va posar fi a l'experincia dels treballadors de la construcci de Barcelona, d'organitzar, dirigir i gestionar mitjanant les seves prpies organitzacions la indstria de la construcci barcelonina.
NOTES
1. Indstria de la construcci. "Acuerdo de las dos Centrales Sindcales CNT y UGT para la colectivizacin general de dicha industria en Barcelona", pp. 1 i 3, Barcelona, 11 de gener de 1937, 2. Federaci Nacional de l'Edificaci (UGT). "Informe sobre colectivizacin'', pp. 24 i 25, Madrid, 10 de gener de 1937. 3. Federaci Nacional de l'Edificaci (UGT). "Informe sobre colectivizacin", p. 25, Madrid, 10 de gener de 1937. 4. Decret de la Generalitat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 10 de setembre de 1938. 5. Decret de la Generalitat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 10 de setembre de 1938. 6. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. (CNT), p. 6, Barcelona, 10 de novembre de 1937. 7. Estatuts de l'Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Boletn del Sindicato de la Indstria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 3, Barcelona, 6 de mar de 1937. 8. Decret de Legalitzaci de la Collectivitat de la Construcci de Barcelona, Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 2, Barcelona, 6 de mar de 1937. 9. Agrupaci Collectiva de la Construcci. Organigrama intern. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, pp. 8 i 9, Barcelona, 10 d'octubre de 1937. 10. Decret de Legalitzaci de la Collectivitat de la Construcci de Barcelona. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 2, Barcelona, 6 de mar de 1937. 11. Secci Paletes i Manobres (Administrativa). Informe, Dades-Balan. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 10, Barcelona, 10 d'octubre de 1937. 12. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 2, Barcelona, 10 d'abril de 1937. 13. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 3, Barcelona, 6 d'mar de 1937. 14. Agrupaci de la Construcci de Barcelona, Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 2, Barcelona, 10 d'abril de 1937. 15. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 3, Barcelona, 6 d'mar de 1937. 16. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 2, Barcelona, 10 d'abril de 1937. 17. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 3, Barcelona, 6 d'mar de 1937. 18. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 3, Barcelona, 6 d'mar de 1937. 19. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 2, Barcelona, 10 d'abril de 1937. 20. J. Grijalbo i E Fbregas. Municipalitzaci de la Propietat Urbana, p, 149, Edicions UGT, Barcelona, 1937.

131

21. Indstria de la Construcci. "Acuerdo de las dos centrales sindicales CNT y UGT para la colectivizacin general de dicha industria en Barcelona", p. 2, Barcelona, 11 de gener de 1937. 22. Agrupaci de la Construcci de Barcelona. Estatuts. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 5, Barcelona, 6 de mar de 1937. 23. Declaraci dels membres de la Junta de la Secci de l'Edificaci del Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta Decoraci. "Tierra y Libertad", Barcelona 29 de gener de 1938. 24. Comissi de Control i Venda de la Indstria Rajolera de Barcelona. Informe. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 11, Barcelona, 15 de maig de 1937. 25. Federaci Nacional de l'Edificaci. "Informe sobre Colectivizacin", p. 1, Madrid, 10 de gener de 1937. 26. J. Grijalbo i F. Fbregas. Municipalitzaci de la Propietat Urbana, pp, 101,102 i 102 bis, Edicions UGT, Barcelona, 1937. 27. Sindicat de la Indstria de l'Edificaci (UGT) de Barcelona. Llibre d'Actes. Acta del dia 15 de juliol de 1937, p. 69, Barcelona. 28. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Editorial, p. 1, Barcelona, 15 de gener de 1938. 29. Junta del Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci. Escrit al President de la Generalitat de 27 de desembre de 1937. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 7, Barcelona. Suplement al nmero de gener de 1938. 30. Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci. Ofici sobre la situaci de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci, p. 2, Barcelona. 31. Sindicat de la Indstria de l'Edificaci de Barcelona. Llibre d'Actes. Acta del dia 21 d'octubre de 1937, Barcelona. 32. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Editorial, p.l, Barcelona, 15 de gener de 1938. 33. Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta y Decoraci. Declaraci dirigida a tots els seus afiliats i al poble en general. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 4, Barcelona. Suplement al nmero de gener de 1938.

132

Cartell del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, CNT-AIT.

133

Obrers de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona treballant en un terrat.

Obrers de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona construint un paviment atrmic.

134

Taller de guixaires de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona.

135

CAPTOL V

La fusta socialitzada de Barcelona

Introducci El procs de socialitzaci: Gnesi i desenvolupament Organitzaci i funcionament intern Dificultats, consecucions i realitzacions

Introducci El juliol de 1936, la indstria de la fusta barcelonina estava en plena crisi, es trobaven nombrosos patrons amb el fet de no poder fer front als compromisos monetaris que havien contret i ni tan sols podien satisfer el pagament dels jornals que devien. Aquesta situaci era deguda en bona part a l'estructura empresarial existent en el sector. El ram de la fusta estava constitut bsicament per un elevat nombre d'empresaris petits qu eren els qui proporcionaven la major part de la producci, i pels magatzemistes que adquirien la producci als primers i s'encarregaven de la seva distribuci. Aquesta estructura donava lloc a que els magatzemistes imposessin condicions desfavorables de venda als empresaris que desenvolupaven l'activitat productiva, alhora que venien als consumidors la producci del sector a preus molt ms alts, especialment quan, com passava amb freqncia, la venda es realitzava a terminis. Amb tot aix, qui s'apropiava de la part ms important del benefici de la indstria era el magatzemista, mentre que el petit empresari que desenvolupava la seva activitat a l'esfera de la producci tenia dificultats per poder subsistir i el consumidor havia de satisfer preus alts per l'adquisici dels productes d'aquesta indstria. Tot aix repercutia de forma desfavorable sobre els treballadors del sector, ja que el petit empresari, per intentar palliar l'espoliaci de la qual era objecte per part del magatzemista, sotmetia els seus treballadors a una ms gran explotaci. Aix donava lloc a que els esmentats treballadors es trobessin entre els pitjors remunerats de la indstria catalana, al mateix temps que havien de realitzar la seva feina en locals amb condicions pssimes d'espai, salubritat i higiene. "La cadena de explotacin puesta en marcha por la mentalidad patronal, en su afn de hacer ms ricos a los ricos y ms pobres a los pobres, rodaba incesante: elalmacenista oprima al pequeo burgus; ste, para resarcirse, fuera como fuese, de la tirania del almacenista, asfixiaba al obrero, escamotendole el jornal. El gran burgus almacenista era quien realizaba su agosto; una patente de contribucin autorizaba y legalizaba esa forma de la usura, consistente en cobrar los muebles, en las ventas al plazo, con un aumento del cien por cien. Los obreros trabajaban en locales insanos, lbregos, sin luz ni ventilacin; en la eterna penria de los talleres que imprima al trabajo un sello de fosquedad, opuesto a la alegra creadora del producir. Los pequeos burgueses estaban diseminados. Los torneros, que apenas si llegan al centenar, tenan ochenta y tantos talleres. Los cesteros, y an los manufactureros del mueble de junco, producan en pisos de vivienda, sin organizacin, sujetos a lo que queran pagaries por su labor. Lo mismo suceda con los esparteros y escoberos. Los embaladores, a su vez,formaban otra dispersin de microscpicos talleres, y as las diversas ramas..." 1 El procs de socialitzaci: Gnesi i desenvolupament Desprs del 19 de juliol de 1936, el Sindicat nic del Ram de la Fusta (CNT) va acordar socialitzar la indstria de la fusta La tasca s'inici fent-se crrec, en primer lloc, dels tallers petits, ja que, com consta en les seves prpies
139

declaracions, consideraren que el que era ms urgent, donada la situaci del sector, era que el sindicat prengus al seu crrec i racionalitzs la producci dels esmentats tallers. El motiu era la crtica situaci econmica en qu es trobaven, situaci que amenaava fins i tot la seva prpia existncia, amb el consegent perjudici que la seva fallida hagus representat per a tots aquells, propietaris i treballadors, el manteniment dels quals depenia d'aquests tallers: "Se comenz por lo ms difcil y penoso: por los pequeos burgueses insolventes, que no podan pagar a los obreros, que carecan de materias primas, que slo disponan de mseros locales, semilleros de tuberculosis." 2 Immediatament desprs de fer-se crrec dels esmentats tallers el sindicat dedic els seus esforos ms grans a la reorganitzaci de l'estructura productiva del sector. Va procedir a la concentraci i racionalitzaci industrial, va canviar l'estructura bsica de taller per la de fbrica, amb la qual cosa s'obtingu un augment de la producci i una disminuci de les despeses, S'eliminaren els tallers petits -equipats malament i on l'obrer havia de realitzar el seu treball en condicions pssimes- i foren substituts pels grans tallers de nova creaci, els anomenats tallers confederals, de naus mplies, amb bona illuminaci i ventilaci, als quals se'ls va dotar de la maquinria i dems elements necessaris. En el de menys gent, n'hi laboraven vnt-i-cinc, en d'altres cent, en alguns fins i tot dos-cents cinquanta i en un es va assolir la xifra de quatre-cents, que era el ms gran d'aquesta indstria, no solament de Barcelona sin d'Espanya. Aix, per exemple, els somieristes que abans del 19 de juliol de 1936 treballaven en 80 o 90 tallers, foren agrupats en 4 tallers de producci confederals, i tamb es va realitzar el mateix en les altres especialitats de la indstria de la fusta. Es proced tamb, a l'especialitzaci, de manera que cada taller es dedicava solament a un tipus determinat de producci: embalatges, fabricaci de somiers, ebenisteria, escultura, tornejament, xapatges, cistelleria, modelatges, moble americ, etc. La socialitzaci al sector de la fusta de Barcelona fou realitzada amb gran rapidesa, de forma que ja el desembre de 1936, la Fusta Socialitzada comptava amb ms de 3.000 treballadors fins a aconseguir una xifra entre els 7.000 i 8.000 treballadors el desembre de 1937(*). Aquesta socialitzaci abast els diversos tipus d'activitats del sector, de manera que la transformaci realitzada pel sindicat no consist solament en la reestructuraci de la producci sin que va tenir tamb en compte i va reestructurar el sistema de distribuci i l'explotaci forestal, d'on provenia la primera matria bsica de la producci del sector. D'aquesta manera, la Fusta Socialitzada abastava i coordinava els tres aspectes fonamentals del sector: el de les primeres matries, el de la producci i el de la venda. Respecte a la distribuci, la subsecci de vendes de la Fusta Socialitzada comptava amb uns quants magatzems-dipsit grans i amb ms d'un centenar de botigues dedicades a la venda, disseminades per tota la ciutat, i metoditz el sistema comercial, de forma que el comprador pogus trobar el que necessits en qualsevol establiment i amb un preu uniforme en tots ells. Quant a la fusta necessria per a la producci del sector, la Fusta Socialitzada
(*) Vegeu "Tierra y Libertad" de l'1 de gener de 1938 i 29 de gener de 1938; "Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin", suplement gener de 1938; Hoy de desembre de 1937; "Solidaridad Obrera' de 24 de desembre de 1936. 140

establ diverses serradores i organitz el transport corresponent, seguint la poltica de substituci d'importacions i intensificant de forma racional l'explotaci forestal del pas, s a dir, augmentant l'explotaci de l'esmentada riquesa sense destruir-la, amb l'objectiu de crear una indstria catalana prpia des de l'obtenci de la primera matria fins l'elaboraci final del producte. La consecuci d'aquest objectiu que era considerada factible donada la varietat i importncia de la riquesa forestal (existent i potencial) de Catalunya, representava un estalvi important de divises (*) i una reducci de l'atur dels treballadors del camp. En declaracions i publicacions de la Fusta Socialitzada, es troben declaracions com les segents: "Se intenta crear una industria propia, sin depender del exterior. Todos sabemos que a pesar de disponer Espaa de medios naturales para cubrir en buena parte sus necesidades, invierte anualmente cantidades fabulosas en materias primas..." 3 "Fue precisa la socializacin de la Industria de la Madera, para que, al pasar a nuestras manos la explotacin forestal, tan rica en nuestro suelo, se redujera en gran parte el paro obrero de los trabajadores de la tierra, dejando las divisas para ganar la guerra." 4 La realitzaci d'aquesta poltica va representar substituir les fustes que abans del juliol de 1936 s'importaven de diversos llocs: - D'Amrica del Nord: Set, scmor, sap, melis, roures, sapelly i tulipier. - De Noruega, Sucia i Finlndia: Flandes i abet. - De Cuba: Caoba, cedre, eben, chicaranda, guayacan i granadillo. - De Iugoslvia: Roure, faig, sicmor, tulipier i abet. - D'frica: Okum, zambra, ukola, caoba i caobilla. - De Mxic: Caoba i caobilla. per les fustes que produen els boscos de Catalunya: pollancre, vern, pltan, faig, om, lber, pi, accia, freixe, roure, castanyer, alzina, cirerer, noguer i carolina. Aix plantej problemes d'adaptaci de la producci, que generalment van ser superats amb xit, com fou el cas de la construcci de taulers contraxapats que abans del 19 de juliol es fabricaven amb fustes d'okum i que ms tard, desprs de diversos assaigs, foren fabricats amb fusta de pi, els quals van assolir resultats excellents. La Fusta Socialitzada realitz, per tant, un procs doble de concentraci: horitzontal i vertical, que comprenia les diverses activitats del sector de la fusta, des de la seva obtenci i explotaci, passant per la seva transformaci industrial en productes de consum -mobles, juguets, productes de fusteria, etc-, fins la venda d'aquests productes. Va reunir al seu si un nombre considerable de tallers, magatzems i botigues, reestructur i racionalitz les diferents activitats del sector i les va coordinar entre elles, el que represent tant un augment important de la productivitat i rentabilitat del sector com una millora dels serveis al consumidor. Aquesta transformaci del ram de la fusta fou realitzada ntegrament pel Sindicat de la Fusta de la CNT, que el juliol de 1936 s'anomenava Sindicat nic del Ram de Treballar Fusta i que posteriorment va passar a formar part del Sindicat

(*) Segons les estadstiques oficials sobre el Comer Exterior d'Espanya, el valor de les importacions de fusta, excloses les destinades a la indstria del paper i de la seda artificial, que utilitzaven la celulosa a la seva producci, l'any 1926 va pujar a 164,88 milions de pessetes, l'any 1927 a 132,33 milions de pessetes i l'any 1928 a 154,59 milions de pessetes.

141

de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci, que es cre en virtut de l'acord d'uni entre el Sindicat nic del Ram de la Construcci i el Sindicat nic del Ram de Treballar Fusta, al qual s'arrib en l'Assemblea General de conjunt d'ambds sindicats celebrada a la Plaa de Toros Monumental, realitzada a ran dels acords sobre la constituci dels Sindicats d'Indstria adoptats en el Congrs Regional de Sindicats (CNT), celebrat el febrer de 1937. El Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci estava constitut per les seccions d'ofici, que s'agruparen en dos blocs grans o conjunts, el de les Seccions de la Construcci i Similars i el de les Seccions de la Fusta i Similars. (A la pgina segent es reprodueix un grfic on hi figuren les diferents seccions que formaven part d'aquest sindicat i la importncia numrica de cadascuna d'elles.)5 La transformaci que es va dur a terme al sector de la fusta de Barcelona, constitueix un dels exemples ms caracterstics d'all que els partidaris de la collectivitzaci-Socialitzaci entenien per socialitzaci d'un sector: reunir les diverses empreses i activitats d'un ram industrial en una nica entitat socialitzada, gestionada pels seus propis treballadors -manuals, tcnics i administratius - a travs del sindicat corresponent, concebut com l'organitzaci genuna dels treballadors. La posici adoptada pel Sindicat de la Fusta de la CNT de Barcelona fou molt clara, des dels primers moments: "HIGIENIZACIN NECESARIA Nosotros vamos por el todo y tenemos el deber de hacernos imponer y nos imponemos como sector Revolucionario. Los pequeos patronos, los trapaires del ramo, los localizamos en talleres grandes y, conseguido esto, controlamos toda la produccin. Al crearse nuestros talleres confederales tenemos que imprimir nuevo ritmo a nuestras actividades. Nosotros queremos, y cuando lo decimos es que estamos seguros de su realizacin, el poder contar, en plazo corto, ser los nicos que tengamos bajo nuestro control toda la produccin. Todos los trabajos han de hacerse por medio de los Sindicatos, ya que, si bien es verdad que antes fueron organismos de lucha contra el capital, hoy han de ser los que regularicen la produccin... " 6 "El Sindicato de la Madera, con un sentido amplio de responsabilidad, dndonos cuenta del momento, quisimos, no tan slo seguir la marcha de la revolucin, quisimos encauzarla teniendo en cuenta nuestra economa, la economa del pueblo. A tal efecto recogimos todos los pequeos propietarios, aquellos pequeos patronos insolventes, sin medios propios de vida; nos hicimos cargo de los microscpicos talleres, compuestos de insignificante nmero de operarios sin preguntarles a qu central sindical pertenecan, no viendo ms que obreros que estaban inactivos, perjudicando la economa; pues bien: de estos talleres, valindonos de nuestros propios medios y de las cuotas de los trabajadores, montamos talleres confederales de doscientos y ms trabajadores, como jams existieran en Barcelona y poqusimos en el resto de Espaa." 7 En aquestes declaracions hi apareix, tamb, clarament exposada, la transformaci de la naturalesa del sindicat, que d'instrument de lluita contra el capital que era abans del 19 de juliol, va passar a convertir-se desprs d'aquesta data en 142

143

element organitzador i gestor dels mitjans de producci, la propietat dels quals es transform d'individual en collectiva. Aix constitueix una peculiaritat fins avui exclusiva de l'experincia que s'est analitzant i que el Sindicat de la Fusta de Barcelona, entre d'altres, va portar a la prctica. L'actuaci del Sindicat de la Fusta, pel que fa a la petita burgesia del sector, fou la de suprimir els seus tallers petits i concentrar la producci en tallers nous molt ms grans i equipats millor on, a ms dels treballadors del ram, hi podien treballar tamb els ex-patrons en les mateixes condicions que els primers. La posici que va mantenir el sindicat no fou mai la d'afalagar els patrons petits ni la de defensar el seu status anterior o fer-los promeses en aquest sentit, sin, precisament, de crtica a la seva mentalitat i actuaci de petits burgesos. Per al mateix temps els ofer la possibilitat d'ntegrar-se en igualtat de condicions al procs de transformaci revolucionria que s'estava operant. Aquesta fou la manera com va intentar d'atreure'ls al seu costat, diametralment oposada a com ho intentaren d'altres organitzacions poltiques i sindicals que van procurar fer-ho mitjanant intentar salvaguardar la posici que aquests tenien abans del 19 de juliol. Un exemple de la posici mantinguda pel Sindicat de la Fusta respecte la petita burgesia ens l'ofereixen les lnies segents: "CAPTACIN DE LA PEQUEA BURGUESA DE PEQUEOS PATRONOS A OBREROS LIBRES.- En todas las revoluciones se ha contado de una forma desinteresada con aquellos que han sentido ansias de liberacin, ya que realizaban el ideal de toda su vida. Los trabajadores, los idealistas, han estado prestos a la lucha para conseguir su emancipacin econmico-moral; pero en todas las revoluciones ha habido un peligro: el de la contra-revolucin alimentada por los que se han sentido perjudicados: La pequea burguesa, clase que por su condicin social, ha estado al margen de toda organizacin obrera, ya que se ha visto relegada al olvido por su posicin ambigua, porque siempre ha esperado el desenlace de todas las revoluciones para no perder la tutela de las clases adineradas en caso del fracaso de la revolucin. El Sindicato de la Madera se ha ocupado, se ocupa de la pequea burguesa y vela por su bienestar; considerando a sus componentes obreros libres, les ha resuelto el problema de forma desinteresada, sacrificndose por ellos, igual, exactamente igual que por los mismos trabajadores de nuestro Sindicato. Quin no conoce el desarrollo, la vida de privaciones, la falsa vida arrastrada por los pequeos patronos de nuestro ramo? Horas interminables de trabajos, privaciones sin lmite...;y todo esto para que al terminar las interminables semanas, que nunca han sabido de cuantas horas se han compuesto, al ir a ofrecer su trabajo -el trabajo que supona el pan de sus familiares- a los almacenistas, hallaban que stos les hacan rebajas y ms rebajas, hasta tal extremo, que el esfuerzo que tanto les cost, en manos del mercader, se traduca en una cotizacin miserable. Pues bien; el Ramo de la Madera, los ha acogido con cario, sin violencias..., contrastando su pasado con el presente halagador, prefieren, han preferido dejar de ser pequeos patronos para convertirse en obreros libres. He aqu nuestra obra, la obra del Sindicato de la Madera: atraer colaboradores a la causa de la revolucin, hacer renacer la confianza en las clases predispuestas al descontento, llevar la paz a los hogares, hacer amigos, hacer hombres libres!.'' 8 Aquesta actuaci del Sindicat de la Fusta, que comport que primer s'ocups 144

dels tallers petits, en situaci crtica, en lloc de comenar per apropar-se dels establiments amb abundants recursos i prspers econmicament, unit a la difcil situaci en qu es trobaven els petits patrons abans del juliol de 1936 i que amb les circumstncies noves no podia fer altra cosa que empitjorar, comport que un percentatge elevat de la petita burgesia del ram de la fusta collabors plenament amb la Fusta Socialitzada. Naturalment van haver-hi les seves excepcions, que es posaren de manifest especialment cap al final de la guerra, quan l'alternativa collectivista, a nivell general, es trobava a la defensiva i en retrocs. Conseqentment amb l'alternativa de la collectivitzaci-socialitzaci i per tant amb que el control i gesti de la indstria corresponia als seus propis treballadors, el Sindicat de la Fusta s'opos a qualsevol tipus d'intervenci o ingerncia de l'Estat o d'altres institucions oficials. Al mateix temps, s'opos tamb a que la Generalitat o qualsevol altre organisme oficial es fes crrec del finanament, a fons perdut -avalada per factures de cobrament problemtic-, dels salaris dels treballadors dels tallers en crisi i aix no solament per la dependncia i control que podia implicar, sin tamb perqu considerava que era una forma d'empobrir el pas i perqu representava una crrega per al conjunt dels seus habitants. Per aquest motiu el Sindicat de la Fusta critic el pagament de salaris que realitzava la Generalitat en algunes indstries i no va permetre aquesta prctica al sector que controlava: "Ahora que el gobierno de la Generalitat se ha adueado de todos los valores monetarios, admite el pago de deudas imaginarias y distribuye cantidades tan fabulosas que los que as proceden se arrepentirn cuando -llegado el momento de rendir cuentas- se vea cuntos millones han sido gastados sin producir, causndose a la economa un perjuicio considerable... Tambin nosotros habramos podido seguir la corriente, y tolerar que se siga ordeando la vaca de leche gubernamental, sacando dinero de la Generalitat para talleres no rentables y pagando facturas hipotticas que no seran reembolsadas por deudores insolventes. Llegados a este punto, pensamos mostrar -con realizaciones parciales- nuestra capacidad de productores, y al mismo tiempo salvar a la economa y eliminar a la burguesa con todos sus rodajes de intermedios parasitarios, su contabilidad tramposa y sus prebendas." 9 El Sindicat de la Fusta, a la vegada, va combatre tamb, de forma clara i contundent, el burocratisme, pel que representava de crrega per als treballadors i perjudici per a l'economia del pas mantenir una srie d'elements improductius i no va permetre la seva existncia a la Fusta Socialitzada: "Si se combatia a la burguesa por la burocrcia que empleaba, nosotros tenemos que demostrar nuestra capacidad no perdiendo el tiempo miserablemente, sino haciendo algo til por y para la guerra, Nosotros, el Ramo de la Madera, sin decir que tengamos la patente de hacer las cosas mejor que todo el mundo, por lo menos nos esforzamos en eliminar lo intil; y de forma radical hemos suprimido los burcratas." 10 "Se ha creada una cantidad enorme de burcratas parasitarios, que el Ramo de la Madera ha procurada aminorar en los trabajadores que controla..." 11

145

El Sindicat de la Fusta, s'opos, al mateix temps, al neocapitalisme obrer present en algun sector de la classe obrera perqu significava l'establiment de la desigualdat entre els propis treballadors, segons l'empresa o ram a qu pertanyien, la qual cosa era contrria als objectius de la collectivitzaci-socalitzaci: "Hay un malentendido al afirmar que nosotros no aceptamos el Decreto de colectivizacin. Todo lo contrario, lo aceptamos, solo que en el terreno prctico le damos otra interpretacin. Lo fcil, lo lgico para algunos hubiese sido hacer esas colectivizaciones que no son otra cosa que grandes cooperativas, en las cuales, slo las industrias con vida propia tendrn asegurada su existencia. Pero en cambio, dejan abandonadas a las pobres a sus propios medios, que no es otra cosa que crear dos clases: los nuevos ricos y los eternos pobres. Desigualdad que no se puede consentir! Nosotros aceptamos la colectivizacin de todas las industrias, pero con una sola caja, llegando al reparto equitativa. Lo que no aceptamos es que haya colectividades pobres y ricas..." 12 Organitzaci funcionament intern L'organitzaci de la Fusta Socialitzada va quedar definitivament estructurada segons les resolucions aprovades a l'Assemblea General Extraordinria, celebrada el 25 d'abril de 1937 al Teatre Victria. La Fusta Socialitzada estava constituda per les tres seccions segents: Secci Moble i Decoraci, Secci Fusters i Similars i Secci Forestal. Cadascuna d'elles estava formada pels segents oficis: Secci Mobles i Decoraci: Ebenistes, Envernissadors, Cadiraires, Tapissers, Tallistes, Torners, Serradors Mecnics, Dauradors, Motllures i Quadres, Somiers, Mobles jonc, Cadires Boga, Fabricants d'estoigs, Billars, Pianos, Antiguitats, Raspalls, Pinzells, Plomalls, Magatzems i Botigues Venda. Secci Fusters i. Similars: Fusters, Embaladors, Boters, Persianes, Motllures, Passamans i Scols, Serradors Mecnics, Eines, Joguines, Fornies i Talons. Secci Forestal: Conservaci Forestal, Talladors, Serradors Mecnics, Magatzems de Fusta i Fbriques de Contaplacat. L'rgan mxim de la Fusta Socialitzada era l'Assemblea General de les Seccions Socialitzades de la Fusta que decidia en les qestions generals i d'importnLa direcci quotidiana de la indstria fou assumida pel Consell econmic de la Fusta Socialitzada. Hi radicava el timbre responsable de l'agrupaci i tamb la seva Caixa Central. Podia orientar i controlar totes les activitats de la indstria. Estava format per set membres, quatre dels quals eren nomenats i revocables per l'Assemblea General i els altres tres, cadascun per les respectives Assemblees de les seccions. La durada del seu mandat era d'un any: "El Consejo Econmico estudiar todos los problemas y orientar a todas las secciones en todo aquello que pueda ir en beneficio de toda la Industria Socializada de la Madera y recoger todas las sugerencias que dimanen de las Secciones, no tenien do el Consejo facultades para ejecutar en asuntos de orden general, sin antes consultar con la Asamblea General de las Secciones Madera. En casos parciales y aislados, que deban resolverse urgentemente el Consejo Economico tendr atribucones para solucionarlos... 146

Este Consejo se compondr de siete miembros: Presidente, Vice-Presidente, Secretario, Tesorero y un Delegado de cada una de las tres Secciones, siendo nombrados los cuatro primeros en Asamblea General de las Secciones Socializadas de la Madera y los tres restantes en Asamblea de sus secciones respectivas... Los cargos en el Consejo Econmico, durarn un ao y podrn ser reelegidos enAsamblea General." 13 La base de l'organitzaci de la Fusta Socialitzada estava constituda pels diversos centres de treball, a partir dels quals s'estructurava fins arribar als rgans de decisi a nivell general, que ja s'han assenyalat. A cada taller o centre de treball, s'elegien un delegat orgnico-sindical i un delegat tcnic. El delegat orgnico-sindical estava en relaci constant amb la Secretaria de Trmit, on s'hi presentava cada tarda desprs de sortir de la feina. El delegat tcnic estava tamb en contacte amb la Secretaria. La funci d'ambds era d'exposar les dificultats, propostes i suggeriments del seu centre de treball en els assumptes de la seva incumbncia -que el propi nom ja indica- i transmetre les orientacions emanades de la Secretaria. Cada un dels oficis que formava part de les seccions de la Fusta Socialitzada tenia la seva Secretaria de Trmit, que recollia les iniciatives dels delegats tcnics i orgnico-sindical, disposava d'un fitxer professional amb anotacions socials, coneixia les primeres matries que precisava el seu departament, els seus inconvenients, la seva escassetat o abundor, productes substitutius per utilitzar en cas d'escassetat, etc. i resolia els assumptes sindicals i orgnics del seu mbit, encara que abans de prendre cap determinaci que afects el conjunt de la socialitzaci havia de consultar amb la Comissi Tcnica, o b en cas de gravetat i urgncia, amb el Consell Econmic. Cadascuna de les seccions que componia la Fusta Socialitzada tenia la seva corresponent Comissi Tcnica, que estava formada per un representant de cada una de les Secretaries Tcniques dels oficis que constituen la secci. Analitzava i resolia els assumptes de tipus tcnic dels oficis representats en el seu s, coordinava la producci i el consum, coneixia el personal a disposici de la secci, decidia sobre la seva intercanviabilitat en cas necessari, etc. En definitiva, tenia per missi impulsar i millorar la producci en tots els seus aspectes, coordinant els oficis perqu amb el mnim esfor es pogus aconseguir el mxim rendiment. La Comissi Tcnica mantenia una relaci directa amb la Comissi Administrativa que era l'encarregada de portar l'administraci de la seva secci corresponent: tramitava les demandes, elaborava els pressupostos, controlava l'administraci interna dels centres de treball, etc. Les tres Comissions Administratives mantenien, a la vegada, un contacte estret amb Comptabilitat, la qual recollia i refonia la labor de les Administratives, de manera que pogus reflectir totes les activitats de la Fusta Socialitzada. La Fusta Socialitzada, a ms d'estar constituda pels centres de treball i pels rgans que s'han exposat, comptava tamb amb el Magatzem Confederal i amb l'Oficina d'Orientaci i Propaganda. El Magatzem era el subministrador de les primeres matries necessries per a la producci, per la qual cosa mantenia una relaci directa i quotidiana amb els tallers i amb Comptabilitat. L'Oficina d'Orientaci i Propaganda era, com indica el seu nom, una oficina, la tasca de la qual consistia en la divulgaci de l'experincia que s'estava desenvolupant. 147

Aquesta fou, exposada sintticament, l'estructura de l'organitzaci de la Fusta Socialitzada. La seva representaci grfica s'exposa a continuaci:14

De l'organitzaci de la Fusta Socialitzada cal destacar-ne les segents caracterstiques: a) L'rgan mxim de decisi era l'Assemblea General de tots els treballadors, on s'informava, discutia i decidia sobre les qestions d'inters general de la Fusta Socialitzada. Es determinaven les directrius a seguir pel Consell Econmic i tamb era on s'elegien quatre dels components de l'esmentat Consell. b) El Consell Econmic, rgan mxim de direcci de l'activitat quotidiana de la Fusta Socialitzada, estava format per quatre membres elegits a l'Assemblea General a fi i efecte que el conjunt de treballadors pogus escollir els elements que considers ms adequats per exercir aquesta direcci, independentment del seu lloc de treball i per tres membres elegits en les Assemblees de Secci, per tal que cadasc pogus traslladar al Consell la problemtica i iniciatives de la seva secci respectiva. c) L'organitzaci de la Fusta Socialitzada estava basada en la divisi de funcions, amb la finalitat d'aconseguir l'eficcia mxima i d'evitar la concentraci de poder que implica la seva reuni en un rgan o persona. Per aix existia un delegat orgnico-sindical i un delegat tcnic, per centre de treball, una Comissi Tcnica i una Comissi Administrativa, per secci, i la Comptabilitat i el Magatzem Confederal, a nivell general.
148

d) La descentralitzaci de les decisions, de forma que all que afectava exclusivament un centre de treball es decidia a l'esmentat centre. A nivell d'ofici i de secci tamb passava el mateix, fins a arribar a les qestions que afectaven tota la Fusta Socialitzada, que es decidien a nivell general. D'aquesta manera es facilitava i s'agilitava la presa de decisions, S'afavoria la participaci de tots els treballadors i s'evitava la sobrecrrega i la burocrcia, producte de la concentraci de les decisions en un rgan o centre decisional. e) Per als acords, decisions i iniciatives generals, de carcter quotidi, existia un corrent doble, des dels centres de treball fins als rgans generals passant pels intermedis i viceversa, D'aquesta forma es mantenia una estreta comunicaci i coordinaci: "Las Secretaras de Trmite llevarn sus peticiones e iniciativas a la Comisin Tcnica y la Comisin Tcnica, por medio de su delegado, al Consejo Econmico. Las iniciativas y resoluciones del Consejo Econmico, las trasladarn los delegados a sus Comisiones Tcnicas respectivas, las Comisiones Tcnicas a la Secretara de Trmite y stas a los delegados de taller; stos a su vez, las transmitirn a los trabajadores, con el buen entendido que todos los acuerdos sean de la periferia al centro y del centro a la periferia. Adems se llevarn por escrito para que no hayan falsas interpretaciones." 15 f) L'organitzaci de la Fusta Socialitzada es caracteritz per la seva gran simplicitat, expressament aconseguida, per tal de reduir al mnim, imprescindible la burocrcia. Aix, una indstria de ms de set mil treballadors estava administrada per un centenar de persones, la qual cosa posa en evidncia el que s'ha afirmat anteriorment: "Para su administracin hay empleados 102 compaeros, lo que demuestra la sencillez de la nueva organizacin." 16 La constituci i desenvolupament de la Fusta Socialitzada va ser obra exclusiva del Sindicat de la Fusta de la CNT sense que el de la UGT hi particips gens ni mica. La posici mantinguda pel Sindicat de la Fusta de la CNT fou la que els acords havien d'assolir-se partint de les opinions manifestades pels treballadors de baix a dalt, al marge del sindicat a qu pertanyessin i no mitjanant reunions de comits d'ambdues organitzacions, mentre que la UGT refusava aquest plantejament i era partidria de desenvolupar les relacions orgniques entre ambds sindicats. El resultat d'aix fou que el Sindicat de la Fusta de la CNT va aixecar l'agrupaci Fusta Socialitzada, i la UGT, com a organitzaci, se'n mantingu al marge. Un exemple de l'actitud defensada pel sindicat de la CNT ens l'ofereixen les lnies segents: "Nosotros, el Sindicato de la Madera, queremos terminar con este estado de cosas; no queremos perder el tiempo en discutir los asuntos que se sucedan entre Comits de Enlace a espaldas de los trabajadores. Nosotros, y que se entere quien pueda, estamos dispuestos a unificar esfuerzos; estamos dispuestos a llegar a la verdadera unin del proletariado; queremos la verdad, hacer la verdadera alianza, el frente nico; y nada mas fcil que escuchar la voluntad del proletariado. Los acuerdos, las determinaciones, han de partir de abajo a 149

arriba, de los trabajadores a los Comits, Pues bien: el Ramo de la Madera, brinda la ocasin para saber lo que piensa el pueblo y proponemos pblicamente, con el compromiso formal de saber cumplir nuestra palabra, lo siguiente: Celebrar una reunin de todos los trabajadores del Ramo de la Madera de Barcelona, y all que los representantes de la UGT y de la CNT pidan la opinin y el parecer de todos, y que se inclinen por una u otra central sindical. Que sea la voluntad soberana del proletariado donde han de pertenecer..." 17 La Fusta Socialitzada de Barcelona fou una agrupaci que malgrat ser de les primeres que es va constituir i de mantenir-se en ple funcionament fins l'entrada de les tropes franquistes, mai no es legalitz(*), i va mantenir en tot moment una acritud contrria a qualsevol presncia de la Generalitat en la reestructuraci de l'activitat econmica, com ja s'ha indicat, i una posici crtica respecte al Decret de Collectivitzacions. Quan se'n feia referncia es manifestaven judicis del tipus segent: "Decreto que si bien fue hecho por el Consejo de la Generalitat, no es menos cierto que es un documento de pocos alcances revolucionarios, puesto que con l se cometi una doble habilidad: la de engaar a la clase trabajadora de pequeo pensamiento y la de aparentar dar un amplio cumplimiento a las mximas aspiraciones".18 Dificultats, consecucions i realitzacions La Fusta Socialitzada va haver de fer front a una srie d'actituds i actuacions, per part dels organismes oficials, tendents a dificultar i obstruir el seu desenvolupament, en la qual cosa aquests organismes tenien encara ms inters que en el cas de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona, el que s perfectament lgic donat que la Fusta Socialitzada es constitu sobre la base d'una sola central sindical -la CNT- mentre que l'Agrupaci de la Construcci es va constituir partint de l'acord aconseguit entre les dues centrals sindicals -CNT, UGTi donat que la primera no estava legalitzada, mentre que la segona cumpl amb tots els requisits legals. Malgrat tot l'anterior, la Fusta Socialitzada va poder superar les dificultats amb qu es trob, tant les derivades de les circumstncies del moment com les que provenien de l'oposici exercida pels contraris a la collectivitzaci-socialitzac, i va aconseguir xits notables en la producci i distribuci fins la seva destrucci a ran de l'ocupaci militar de Barcelona per les tropes franquistes. Aix fou degut, principalment, per una part, a la seva cohesi -no es donaven les rivalitats ni les diferncies d'objectius entre la UGT i la CNT com passava en d'altres agrupacions- i vitalitat internes, el que li permetia afrontar les dificultats amb decisi i unanimitat, i, per una altra part, a la integraci vertical realitzada al si de la
(*) Respecte a aix existeix algun autor, d'aquells que han escrit sobre ei tema bastants anys desprs d'haver tingut lloc l'experincia de la collectivitzaci-socialitzaci, que cita la Fusta Socialitzada com una agrupaci legalitzada , incorrent amb aix en una confusi perqu no existeix cap decret de la seva legalitzaci i a ms en els propis escrits de la Fusta Socialitzada aix es reconeix (la seva no legalitzaci). Aquest error prov d'haver confs la Fusta Socialitzada de Barcelona amb l'"Agrupament de Magatzems de Fusta de Barcelona", que s que va ser una agrupaci legalitzada, per decret de data 28 d'abril de 1937. Es tracta, no obstant aix, de dues agrupacions diferents, com fcilment es pot comprovar noms confrontant les empreses que van constituir una i altra agrupaci.

150

seva organitzaci, que comprenia des de l'obtenci de les primeres matries -al menys les bsiques- fins la venda del producte al consumidor, el que li conferia un grau elevat d'autonomia. Les dificultats que els organismes oficials oposaren al desenvolupament de la Fusta Socialitzada van ser en part semblants a les que oposaren a l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona: obstaculitzar l'obtenci dels materials d'altres indstries que precisava, retardar o simplement incomplir els pagaments que aquests organismes havien de realitzar per compres o encrrecs a la Fusta Socialitzada, etc. Com a mostra del boicot que es va fer, cal esmentar el pargraf segent d'una declaraci pblica del Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci: "Para dar a comprender el empeo marcado que existe en hacer fracasar a las Secciones Socializadas de la Madera sealaremos solamente una de las muchas artimaas de que se valen los citados organismos "oficiales" y es que ni con las pesetas en la mano les autorizan la adquisicin de materias primas dando a los intermediarios y comerciantes pertenecientes a la UGT prioridad en todas las operaciones." 19 La Fusta Socialitzada, tanmateix, va tenir dificultats ms petites que l'Agrupaci Collectiva de la Construcci per superar aquest tipus d'obstacles perqu disposava d'una autonomia d'aprovisionament de materials molt ms gran i perqu la venda de la seva producci als organismes oficials representava un percentatge, sobre el total, molt ms petit. Els organismes oficials, no utilitzaren solament mesures de tipus econmic, com les que s'han descrit, per dificultar el desenvolupament de l'activitat de la Fusta Socialitzada, sin tot tipus de pressions, incloses les policaques i militars. Una de les actuacions que respongu a aquest tipus de pressions fou l'escorcoll realitzat per la policia als locals administratius i sindicals de les Seccions Socialitzaries de la Fusta, situats al carrer Tapioles 10 i Blai 34. Aquest escorcoll motivat, segons les autoritats, per una denncia sobre l'existncia d'armament en aquests locals, s'inici el 5 d'octubre de 1937 i es va allargar durant ms de tres mesos. Aquest escorcoll prolongat, a ms de la presncia constant de la policia, va incloure l'aixecament del terra del garatge confederal, excavacions a la recerca de les armes, etc. Aix va transtornar el transport de la Fusta Socialitzada, va dificultar les seves tasques administratives i sindicals, fins i tot pos en perill l'estabilitat dels edificis afectats i en conseqncia la vida dels qui hi treballaven: "Tres meses hace desde el dia, 5 de octubre hasta hoy, que dichos locales estan invadidos por la policia, haciendo excavaciones que no conducen ni conducirn a nada, en busca de no sabemos qu clase de objetivos. El garaje, desarrollo esencial de la industria, ha sido tomado y no abandonado por los representantes del Gobierno, imposibilitando toda la buena labor que all se esta realizando. Se han socavado el suelo y los cimientos del edificio, de forma tal que ha sido preciso llamar a dos arquitectos para una inspeccin los cuales han emitido informe escrito al Ministerio de Gobernacin diciendo que la gran mole de piedra de treinta y cinco metros de altura y en conjunto todo el edificio que era la exiglesia de Santa Madrona esta a punto de desplomarse con el inminente peligro de aplastar a varias casas del vecindario." 20

151

Desprs d'haver realitzat diverses gestions amb les autoritats locals per posar fi a l'esmentat escorcoll i amb ell els perjudicis que comportava, el Ple Local de Juntes de Sindicats de Barcelona dirig el 22 de desembre de 1937 -ms de dos mesos i mig desprs d'iniciar-se l'escorcoll- un escrit al Ministeri de la Governaci de la Repblica Espanyola on, entre d'altres coses, es deia:
"Primero.... A los quince das del tiempo transcurrido y en vista, de que el registro continuaba, se desplaz una segunda delegacin para entrevistarse con el nuevo Director General seor De Juan, obteniendo por contestacin que se mandaran retirar las fuerzas antedichas porque ya se haba comunicado la terminacin del registro con resultado negativo, manifestando lo mismo en una segunda entrevista efectuada unos das despus... Segundo.- Por todo lo expuesto entiende el Pleno de Juntas Sindicales, que dos meses y medio es un tiempo suficiente para dar por terminado el mencionada registro. Tercera.- Que la presencia de la Fuerza Pblica en los locales de este Centro de produccin produce un malestar lamentable... Cuarto Que a consecuencia de que el Registro ha sido infructuoso se aceptara como buena medida de cordialidad y justcia el retirar de los localestalleres citados, las fuerzas de Orden Pblico all destacadas."
21

Amb tot el que s'ha exposat fins aqu, es pot afirmar sense cap dubte, que l'esmentat escorcoll, de ms de tres mesos de durada, no va tenir per finalitat la recerca de unes suposades armes, sin la de dificultar i boicotejar el desenvolupament de l'activitat de la Fusta Socialitzada, A mitjan 1938, la Fusta Socialitzada va haver de lliurar dos dels seus tallers confederals necessitats al Ministeri la de Defensa cosa Nacional, encara perqu aquest les li va sollicitar per podia blliques, qual que, donades circumstncies

estar perfectament justificat, no per aix va deixar de perjudicar tamb la seva activitat. La Fusta Socialitzada es va avenir a aquesta cessi si es realitzava mitjanant un contracte entre ambdues parts -Fusta Socialitzada i Ministeri de Defensa-, on s'especifiquessin els drets i obligacions mutus aix com els dels treballadors dels tallers cedits i que la cessi, realitzada en virtut del fi prioritari de guanyar la guerra, tenia carcter temporal, fins que el Ministeri de Defensa ho considers oport, per havia de finalitzar, en tot cas, en acabar la guerra. Aquest contracte, firmat el 15 de juny de 1938 entre el Ministeri de Defensa i la Fusta Socialitzada -entitat no legalitzada i per tant no reconeguda oficialmentde manifest que encara a mitjan 1938, quan l'alternativa collectivista es troben ple retrocs i a la defensiva, la Fusta Socialitzada disposava de fora suficient com per exigir i aconseguir l'esmentat contracte per la cessi de dos tallers, en lloc d'arrabassar-els-hi mitjanant un decret, com va succeir en altres casos. Per ltim, cal destacar, pel seu inters, una srie d'aspectes de l'activitat desenvolupada per la Fusta Socialitzada: a) La Fusta Socialitzada segu una poltica de substituci de les importacions, en primer lloc, referent a les fustes utilitzades en la seva producci, que constitua la primera matria bsica de la indstria i, en segon lloc, pel que fa a les indstries annexes que produen coles fredes, vernissos, alcohols, cargols, etc, productes que abans de 1936 s'importaven, en bona part, d'Alemanya. Tot aix amb 152

la finalitat d'estalviar divises, eliminar l'atur i construir una indstria catalana autosuficient, per sense descurar el mantenir i millorar la qualitat de la producci, b) Degut a les noves condicions socials i a la guerra que s'estava mantenint, sense abandonar el tipus de producci que fins llavors s'havia realitzat, s'obriren o ampliaren noves lnies de producci, com la producci de material per a les noves escoles que precisava l"Escola Nova Unificada" (ENU), les escoles de formaci professional, les biblioteques de barris, empreses o agrupacions, etc. i la producci exigida per les necessitats de la guerra: "Gracias a eso, que es entusiasmo y generosidad, se ha conseguido hacer en pocas jornadas, respondiendo a las exigencias urgentsimas de la guerra, nada menos que 500.000 camas turcas, para los luchadores, sin abandonar ni relegar por un segundo el abastecimiento de las necesidades de la plaza, y ms de 400 barracones, capaz cada uno para que en su interior se renan a descansar, amplia y cmodamente, cien milicianos de la libertad." 22 c) Respecte a la producci tradicional, a ms de mantenir-la a un nivell suficient per cobrir folgadament les necessitats existents, de procurar obtenir una producci de qualitat i a preus assequibles, es pos inters especial en l'aspecte artstic, que es va abordar en el triple vessant d'educaci del pblic, de respondre a les seves aspiracions i de llibertat d'iniciativa per a les creacions noves i amb aix es va aconseguir renovar la prpia producci tradicional: "En el aspecto artstico, podemos intentar la educacin del pblico, al mismo tiempo que pulsamos sus aspiraciones." 23 "Desechado el sistema de produccin sin arte, desechado el espritu comercial, hoy hacemos nuevas creaciones, adaptando las materias primas a las exigencias de las construcciones y estimulamos al pueblo. Nuestros dibujantes y proyectistas tienen libertad de iniciativas, dando rienda suelta a su espritu creador. Nacen nuevos estilos. La sencillez, la elegancia natural queda aunada con la economa y la higiene, fabricndose el mueble proletario, que al ser esencialmente funcional, es esencialmente moderna y asequible..." 24 d) La Fusta Socialitzada, amb la sots-secci de vendes que en formava part, va eliminar els intermediaris entre la producci i el consum, que abans del 19 de juliol de 1936 s'apropiaven de la major part del benefici de la indstria i encarien considerablement el preu de venda del producte. I en incloure al seu si tant la realitzaci de la producci com la seva venda va poder establir un nivell ms gran de coordinaci entre la producci i el consum, atansar la primera al consumidor i ajustar al mxim els preus de venda. Tot plegat represent un benefici tant per a la indstria de la fusta com per als consumidors: "Pretendemos demostrar la gran ventaja y simplicidad, que con esta estructuracin consigue nuestro Sindicato desahuciando, para siempre, a los intermediarios y parsitos que vivan a costa del trabajo de los dems. Sigamos pues, con el mtodo analtico empleado y demostraremos claramente que el nico intermedirio que ha de existir entre el productor y el consumidor es la regularizacin de ambas funciones para coordinar las necesidades humanas... Al formar parte integrante la Sub-Seccin de ventas, armonizamos lo que el rgi153

men capitalista nunca hubiese logrado: la coordinacin del consumo y la produccin. Si los compaeros especializados de las tiendas, hoy de ventas, maana de distribucin, fijan como base las necesidades de la colectividad, quedarn de hecho encargados de orientar la produccin tanto en especialidad como en calidad." 25 e) Mereix una menci a part l'anomenada Primera Exposici del Moble de Barcelona que realitz la Fusta Socialitzada, com a mostra de la potencialitat i capacitat constructiva d'aquesta indstria i amb la finalitat de donar a conixer tan mpliament com es pogus la seva producci al pblic barcelon en particular i al de la resta de Catalunya en general. Aquesta exposici, inaugurada el 14 d'agost de 1937 i clausurada el 22 del mateix mes i que va tenir lloc al locals del carrer Consell de Cent 327 i 329, reun la varietat ms mplia de tipus i estils de mobles procedents dels diversos tallers que formaven part de la Fusta Socialitzada, i va constituir, tant segons els informes interns com segons les notcies aparegudes a la premsa, un xit que pos en evidncia els resultats brillants aconseguits per la Fusta Socialitzada. L'assistncia de visitants fou molt nombrosa -es don la xifra de ms de cent mil- i va produir un augment important de les vendes durant aquella setmana. Degut precisament a l'xit aconseguit es decid donar a l'exposici un carcter permanent mitjanant la renovaci dels models exposats: "Es preciso, no obstante, poner de relieve que con la Exposicin se ha creado un rgano importantsimo, por mediacin del cual y puesto que debido al xito obtenido se ha dado a la misma un carcter permanente, renovndose los modelos, el pueblo podr adquirir aquello que sea de su agrado, y adems podr apreciar prcticamente la capacidad constructiva de los obreros..." 2 6 f) ms de la tasca realitzada per adequar a les noves necessitats, renovar i potenciar la producci de la indstria, importa assenyalar tamb, que la Fusta Socialitzada introdu millores importants a la higiene i a l'atenci sanitria als centres de treball. Els va dotar de dutxes, lavabos, guarda-robes, etc, aix com de farmacioles i sales de primers auxilis i va desenvolupar, al mateix temps, una labor educativa fsica i intellectual dels seus components. Es va dotar d'installacions esportives, com la piscina del taller confederal d'ebenisteria, situat al carrer Galileu, organitz biblioteques, sales de lectura i conferncies, cursos de preparaci d'ensenyament primari, etc. Existia tamb, en una fase avanada, el projecte de creaci d'una Escola d'Arts i Oficis, que havia de comprendre una gamma mplia d'aspectes: ensenyament, arxiu, biblioteca, conferncies, estudi i realitzaci de models professionals, reproducci de talles dignes de museu, moble funcional, estudi, comparat d'estils, etc., projecte que no es pogu dur a terme degut al desenlla de la guerra. Per acabar, noms resta fer una referncia breu a que la Fusta Socialitzada va establir un sistema de seguretat social per als seus treballadors i realitz un anivellament considerable de salaris, encara que no va arribar a la seva igualaci total, establint un ventall que anava des de les 105 pessetes per als mossos i peons a les 150 pessetes per als dibuixants i projectistes.

154

NOTES
1. "El Ramo de la Madera y sus talleres confederales"'. Solidaridad Obrera, p. 4, Barcelona, 24 de desembre de 1936. 2. "El Ramo de la Madera y sus talleres confederales"'. Solidaridad Obrera, p. 4, Barcelona, 24 de desembre de 1936. 3. " Tarea iniciada por la Madera Socializada". HOY, p. 13, Barcelona, desembre de 1937. 4. "La industria de la Madera". Tierra y Libertad, Barcelona, 1 de gener de 1938. 5. CNT-AIT. Grfic comparatiu de les seccions diferents del Sindicat de la Indstria de l'Edificaci, Fusta i Decoraci. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Barcelona, 15 de gener de 1938. 6. "Sindicato de la Madera. Higienizacin necesaria. Nosotros vamos por el todo". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 8, Barcelona, 2 d'octubre de 1936. 7. "Sindicato nico del Ramo de la Madera". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 5, Barcelona, 25 de desembre de 1936. 8. "Sindicato nico del Ramo de la Madera. Captacin de la pequea burguesa, de pequeos patronos a obreros libres". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 5, Barcelona, 30 de desembre de 1936. 9. Sindicato de la Madera. Manifest Cit. per Leval, Gastn a Colectividades Libertarias en Espaa, tom 2, pp. 15 i 16, Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1974. 10. "Sindicato nico del Ramo de la Madera. Dos palabras sobre el malentendido de los llamados Comits de Empresa y Comits de Control". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 7, Barcelona, 30 de desembre de 1936. 11. "Sindicato nico del Ramo de la Madera". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 5, Barcelona, 25 de desembre de 1936. 12. "Sindicato nico del Ramo de la Madera". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 6, Barcelona, 25 de desembre de 1936. 13. "Asamblea General Extraordinaria de las Secciones Socializadas de la Madera. Dictamen sobre la organizacin y funcionamiento de las Secciones Socializadas de la Madera". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin,pp. 3 i 4, Barcelona, 15 de maig de 1937. 14. Fusta Socialitzada. Organigrama organitzatiu. Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 9, Barcelona, 10 d'octubre de 1937. 15. "Asamblea General Extraordinaria de las Secciones Socializadas de la Madera. Dictamen sobre la organizacin y funcionamiento de las Secciones Socializadas de la Madera ". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 4, Barcelona, 15 de maig de 1937. 16. "Tarea iniciada por la Madera Socializada". HOY, p. 13, Barcelona, desembre de 1937. 17. "Madera Socializada. Palabras finales, que oiga quien or pueda". Boletn de Informacin CNT-FAI, p. 8, Barcelona, 30 de desembre de 1936. 18. SOSA, Paulino. "Salvar las colectividades es un alto sentida de responsabilidad de las Organizaciones CNT-UGT". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 4, Barcelona, 15 d'octubre de 1938. 19. "La Junta del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Declaracin". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 5, Barcelona, gener 1937. 20. "La Junta del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Declaracin". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 5, Barcelona, gener 1937. 21. "La Junta del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Declaracin". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 5, Barcelona, gener 1937. 22. "El Ramo de la Madera y sus talleres confederales". Solidaridad Obrera, p. 4, Barcelona, 24 de desembre de 1936. 23. "Tarea iniciada por la Madera Socializada", HOY, p. 13, Barcelona, desembre de 1937. 24. "La Industria de la Madera". Tierra y Libertad, Barcelona, 1 de gener de 1938. 25. "Asamblea General Extraordinaria de las Secciones Socializadas de la Madera, del 25 de abril de 1937. Dictamen". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 3, Barcelona, 15 de maig de 1937. 26. "La obra cumbre de las Secciones Socializadas de la Modera". Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin, p. 7, Barcelona, 10 de setembre de 1937.

155

Taller de la Fusta Socialitzada de Barcelona. 156

Centre de vendes de la Fusta Socialitzada de Barcelona.

Guarda-roba dels obrers d'un taller de la Fusta Socialitzada de Barcelona. 157

Piscina de la Fusta Socialitzada de Barcelona.

158

CAPTOL VI

La indstria fabril, txtil, del vestir i annexes de Badalona i el seu Radi

Introducci: la indstria txtil de Badalona Antecedents i procs de formaci de l'Agrupaci L'estructura i funcionament del Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi i l'Agrupaci, de fet, de la Indstria Txtil de Badalona Desenvolupament, consecucions i realitzacions

Introducci: la indstria txtil de Badalona El 1936, Badalona era una ciutat que comptava amb uns 80,000 habitants i amb un cens laboral d'una mica ms de 20.000 treballadors distributs entre la indstria i els serveis. La indstria txtil de la localitat, que era la que ocupava un nombre ms elevat d'obrers, constava de 37 fbriques on hi treballaven una mica ms de 8.000 persones. Les altres branques econmiques importants, a ms de la indstria txtil, eren la indstria del transport, la indstria metallrgica, que va formar part de la indstria de guerra i que comptava entre d'altres amb l'empresa "Metalgraf Espaola" de 800 treballadors, la indstria alimentria, on hi figurava l'empresa "Galletas Victoria", que amb ms de 500 treballadors era la ms important de tota Espanya en la seva especialitat, la indstria qumica, la indstria de la pell, la indstria de la construcci i l'activitat agrcola. Badalona era, per tant, el 1936 una ciutat industrial important, els habitants de la qual vivien principalment del producte de la indstria i la txtil era la d'envergadura ms gran i la que comptava amb el nombre major de treballadors. Tot aix li conferia un pes especfic important a la localitat. Les 37 fbriques que componien la indstria txtil de Badalona no estaven dedicades a un mateix tipus de producci sin que al contrari, comprenien diverses activitats i especialitats del ram txtil. Unes estaven dedicades a filar, teixir i acabar robes de cot, de llana i de fibres artificials; d'altres al blanqueig, tenyit i acabat dels productes filats i dels teixits. Algunes a la confecci, d'altres al gnere de punt. N'hi havia d'especialitzades en la fabricaci de tota classe de cordills, cordes i xarxes per a la pesca; tres d'elles es dedicaven a l'aprofitament de les borres i deixalles, una de les quals estava especialitzada en la fabricaci d'apsits per a sanitat. Tamb hi havia una empresa dedicada a la confecci de mantons de Manila, catifes i tapissos, i tamb algun, taller de brodats i calats. Aix doncs, la indstria txtil de Badalona, en conjunt, era d'una gran complexitat i diversitat. Aquesta indstria estava formada per empreses de tipus mitja, que ocupaven com a mitjana, una mica ms de 200 treballadors cadascuna i disponien generalment d'una maquinria i installacions tcniques obsoletes. Aix donava lloc a un nivell baix de competitivitat a escala internacional que, unit a una deficient estructura i poltica comercial, provoc la prdua progressiva de mercats internacionals, que havien estat considerablement ampliats a ran de la primera guerra mundial -1914-1918- i feren perillar, fins i tot, els mercats de l'Orient Mitj i dels Balcans -Romania, Bulgria, Grcia, Turquia i Egipte-, que es tractava amb dificultat de mantenir-los mitjanant la Mancomunitat de Fabricants de Teixits, organisme semi-autnom de la Federaci de Fabricants de Filats i Teixits de Catalunya: "...stos (se refiere a los empresarios del sector) -los que quedaron y los que se ausentaron-pese a tener una capacidad de operacin de empresarios medianos..., se haban movido en las claras y concluyentes condiciones de un artesano mayor, ignorando la proyeccin tcnica en sus empresas y por ende social. Los ms modernos sistemas ya en boga en aquellos aos en la Industria Textil los ignoraban y, adems, sin los ms mnimos conocimientos indispensables para lograr una incidencia en la lucha competitiva, de los productos que manufacturaban con relacin a los productos en el exterior del pas..." 1 161

Per tant la situaci econmica i d'equipament en qu es trobaven la generalitat de les empreses del sector, el juliol de 1936, era de molta precarietat: "...Desde los primeros momentos apreciamos que la mayora de las empresas se encontraban sin disponibilidades econmicas, algunas arruinadas. No disponan de materiales de mantenimiento y menos de materias primas, sin carbn, sin colorantes, apenas con lo necesario para lubrificar el utillaje y sin elementos para repararlo..." 2 Pel que fa al nivell i caracterstiques de la sindicaci dels treballadors, cal assenyalar que abans del 19 de juliol de 1936, l'nic sindicat existent a la indstria txtil de Badalona era el Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi (CNT), que posteriorment -mar de 1937- canvi la seva denominaci per la de Sindicat de la Indstria Fabril, Txtil, Vestir i Annexes de Badalona i el seu Radi, que agrupava una mica ms de 5.000 treballadors. A' partir del juliol de 1936 la sindicaci es fu obligatria i era d'opci lliure el sindicat on enquadrarse. Fou a partir d'aquesta data que es form el Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil i Annexes de Badalona (UGT-UHP) que va arribar a comptar entre 1.500 i 1.800 treballadors. La' resta de treballadors no afiliats va passar a engrossir les files del sindicat de la CNT. Antecedents i procs de formaci de l'Agrupaci El 18 de juliol de 1936 es produ la rebelli militar, davant la qual els sindicats convocaren la vaga general revolucionria, i els treballadors van sortir al carrer per combatre-la. Una vegada derrotada aquesta rebelli a Barcelona i a la resta de Catalunya, no tenia sentit prosseguir la vaga i mantenir paralitzada la producci. Per aix el Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi (CNT), el dia 21, va convocar una reuni a l'Ajuntament amb tots els directors, encarregats i contramestres i tamb els patrons que havien roms a la localitat -la major part dels empresaris davant la derrota dels militars desaparegueren- on se'ls comunic que al dia segent -22 de juliol- havien de reincorporar-se al seu lloc de treball, per tenint en compte que a partir d'aquell dia les ordres i instruccions les rebrien del sindicat. Posteriorment el sindicat de la CNT public una nota on s'instava a la represa del treball. En aquesta nota es deia: "Treballadors afiliats al Sindicat de la Indstria Fabril, Txtil, Vestir i Annexes de Badalona i els seus voltants: S'ha acabat la lluita a Catalunya per la defensa de les llibertats de la classe obrera. La Junta Central i les Juntes de Secci professionals, i en espera de celebrar una Assemblea general de tots vosaltres per dar-vos compte de les tasques portades a cap durant el curs de la setmana que va del 13 al 19 de juliol, us preguem retorneu dem al treball... La convocatria, a part d'informar-vos, tindr per finalitat el tractar amb tot detall i responsabilitat el futur de les nostres activitats. Pel b de tots i dels instruments de treball avui a les mans vostres, us recomanem la ms estreta disciplina, tant per vosaltres com per nosaltres, imposant-nos mtuament l'acompliment dels nostres deures perqu el naixement de la nova situaci no es malmeti." 3

162

El dia 23 de juliol va tenir lloc la reincorporaci dels treballadors a la feina, els quals transformaren els Comits Sindicals de Fbrica, que existien abans del 19 de juliol, en Comits de Control. Aquests van passar a controlar i dirigir l'activitat de la fbrica i exerciren, de fet, les funcions que anteriorment havia realitzat el patr. El 30 de juliol el Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi (CNT) comunic als esmentats Comits de Control una srie de directrius i instruccions amb la finalitat de poder disposar rpidament d'una informaci vera i global de la situaci de la Indstria -els seus problemes, dificultats i possibilitats- i poder aix, a partir d'ella, reorganitzar-la i reorentar-la en funci de l'estat econmic en qu es trobava i dels pressupostos de la collectivitzaci-socialitzaci. Aquestes instruccions foren elaborades conjuntament pel Ple de les juntes de Secci i per la Junta Central del Sindicat i aprovades en Assemblea General pels treballadors de les 37 fbriques que constituen la indstria; "Misin de los Comits de Control A) Saber el valor exacta de nuestro trabajo y la relacin existente entre lo que producimos y lo que consumimos, todo ello para poder establecer el equivalente destinada al intercambio que se tenga que realizar. B) Saber el valor, que en concepto de impuestos, carga el Estado a las empresas y al comercio, esto para determinar la sobrecarga al valor de coste de la produccin incorporando, como es natural, el precio de las materias primas, de direccin tcnica y de administracin. C) La labor del Comit de Control ser la que sigue: averiguar lo difcil, fiscalizar todo el aparato empresarial, estudio de todas las energas, conocimiento de todos los fraudes, conocer el valor verdadero de la calidad y la cantidad de las materias utilizadas en la produccin del presente, esto para poder determinar con certeza la produccin del futuro. Para obtener tales datos y efectuar su resumen, ha sido creada, en el seno del Sindicato, el Consejo de Control y de Economa de la Industria Textil, Vestir y Anexos de Badalona y su Radio. Este Consejo se regir por lo que a continuacin sigue, a saber; 1) .- El Consejo, de acuerdo con las instrucciones dadas por el rgano de administracin del Sindicato, tendr plena competencia para organizar el control de las unidades de produccin y en las mejores condiciones tcnicas y econmicas posibles; tendr cuidado de mantener toda clase de relaciones con los organismos de control de las unidades de produccin y talleres y prestar atencin a todas las peticiones de los mismos facilitndoles todas aquellas informaciones que les fuesen pedidas por aquellos. 2).- Los Comits de Control de fbrica tendrn siempre cuidado y el conocimiento exacto del estado econmico de la empresa; controlarn todo cuanto tenga relacin con la productividad, con el fin de poder determinar con certeza el verdadero valor de la produccin enviada a los lugares de venta o intercambio, 3).- Los Comits de Control han de saber lo que sigue: a) existencia de maquinarias, clase de las mismas y su valor en pesetas; b) cantidad de materias primas necesarias por semana; c) especialidades de produccin y cantidad de ellas, as como su valor en pesetas, tambin por semana; d) lugares de procedencia de las diversas materias primas necesarias a la empresa y precios de ellas puestas a pie de fbrica, 4 ),- Los Comits de Control de cada fabrica tendrn siempre conocimiento del 163

origen de toda clase de pedidos y el precio de las materias primas empleadas en el lugar de procedencia. Tambin controlarn el valor de las transacciones sucesivas de productos antes de llegar al mercado, como tambin el precio de venta y el producto liquido del negocio. 5).- Lugar de colocacin y venta de los productos fabricados y precios de los mismos. 60).- Importe de los salarios semanales y mensuales. 7). Personal obrero empleada en fbrica y despacho. 8). Gastos de todas clases por causa de impuestos a fbrica y despacho. 9).- Existencia de materias primas y productos manufacturados. 10).- Estado econmico general de caja; activo y pasivo. 11).- Relacin semanal y mensual de gastos de fbrica y despacho. 12). Relacin semanal de los no asistentes al trabajo por accidente o enfermedad; otras causas. 13).- Relacin semanal y mensual de todos aquellos casos no previstos en el presente cuestionario. Badalona, 29 julio 1936" 4 Amb el que s'ha exposat fins aqu es pot establir clarament que el Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi, immediatament desprs del 19 de juliol de 1936, prengu a les seves mans la direcci i gesti de la indstria txtil de Badalona. En primer lloc convoc els patrons i crrecs dirigents de les fbriques d'aquesta indstria perqu es reincorporessin al treball i per comunicar-los que assumia la direcci de les empreses del sector, al temps que feia una crida als treballadors perqu reprenguessin l'activitat productiva. Pocs dies desprs, els Comits Sindicals de Fbrica que existien abans del 19 de juliol foren transformats en Comits de Control i el sindicat va donar a conixer una srie d'instruccions generals que havien de servir com a base d'actuaci per als esmentats comits. D'aquesta manera el control de cada empresa en particular va passar a exercir-lo el seu corresponent Comit de Control i el de la indstria en general, el sindicat. Als primers moments s'establ, per tant, un control obrer de la indstria, encara que, en realitat, en tractar-se d'un control exercit de forma exclusiva pels treballadors, sense que els patrons poguessin decidir sobre la poltica de l'empresa, prcticament equivalia a la seva collectivitzaci, la qual es va dur a terme plenament poc temps desprs, per la iniciativa del sindicat de la CNT i prvia realitzaci d'assemblees a totes les fbriques, que era on es prenia la decisi. D'aquesta forma, abans de finalitzar l'any 1936, i abans tamb de promulgar-se el Decret de Collectivitzacions, totes les empreses de la indstria txtil de Badalona foren collectivitzades llevat de tres, una per tractar-se d'una empresa on els seus treballadors estaven afiliats majoritriament al sindicat de la UGT i aquest s'opos a la seva collectivitzaci, i les altres dues perqu el seus propietaris eren estrangers, francs un i sus l'altre. D'aquesta forma, el Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi va passar de ser un rgan de lluita, un sindicat de defensa dels interessos dels treballadors en el si d'una societat capitalista -abans del 19 de juliol de 1936- a ser un organisme de gesti, un sindicat d'enquadrament dels treballadors per a la posada en prctica de l'autogesti dels mitjans de producci -des del 23 de juliol de 1936 al gener de 1939-. Aquesta transformaci vingu facilitada per la prpia 164

estructura organitzativa que tenia aquest sindicat abans del 19 de juliol de 1936, L'organitzaci del Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi era, ja abans del 1936, la d'un sindicat d'indstria, el que significava que el sindicat englobava tots els treballadors manuals, administratius i tcnics que treballaven per a aquesta indstria, fos quin fos el seu ram o professi. Aix, per exemple, els conductors i els mecnics que treballaven per a la indstria txtil pertanyien a aquest sindicat. Amb aquest tipus d'organitzaci el sindicat disposava d'una autonomia mplia d'acci. L'estructura funcionament del Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi l'Agrupaci, de fet, de la Indstria Txtil de Badalona L'estructura organitzativa del sindicat es basava en la secci que, a la vegada, es dividia en subseccions segons la professi o ofici dels seus components. Les seccions que formaven el sindicat eren les segents: - Secci de Teixits: era numricament la ms important i estava formada per tots els treballadors de les diferents especialitats que laboraven a les naus de fabricaci de teixits. - Secci de Filats de cot, pl i estam: agrupava els treballadors de les diverses especialitats que operaven en la preparaci i fabricaci dels filats. - Secci de Conferia i Annexes:' englobava els productors d'un dels sectors especialitzats ms importants del pas que fabricava tota classe de corderies i cordam. Utilitzaven per a aix diverses primeres matries: el jute, el cnem, l'abac, la pita, etc. que eren totes importades a excepci feta del cnem, que provenia de la conca del Segura. - Secci de borres i buates: estava constituda pels treballadors de les fbriques que operaven les deixalles de cot i residus industrials del txtil. Una de les seves produccions ms importants, en especial durant la guerra, era la d'apsits i gasa i cot hidrfil, destinada la major part, durant el conflicte bllic, a cobrir les necessitats dels serveis de sanitat dels combatents. Posteriorment, aquesta secci pass a formar part de la Secci de Filats. - Secci de Tintorers i Ram de l'Aigua: enquadrava els treballadors de les indstries dedicades al blanqueig i tintat dels filats i a l'acabament de les peces. -Secci dels Auxiliars d'Indstria: comprenia tots aquells treballadors la professi o ofici dels quals no era el ram txtil, com mecnics reparadors, fusters, paletes i manobres, transportistes, electricistes, dependents de comer del txtil, etc. per que la seva activitat la desenvolupaven en el si de la indstria txtil. - Secci de Tcnics de la Indstria: estava formada per tots els tcnics, ja fossin d'alguna especialitat del ram txtil o no, que treballaven a la indstria txtil. Els treballadors de l'administraci estaven tamb enquadrats en aquesta secci i constituen una de les seves subseccions. -Secci del Vestir: aquesta secci fou creada amb posterioritat al 19 de juliol de 1936, i estava constituda pels treballadors dels rams de sastreria i confecci. Les diferents seccions que componien el sindicat disposaven d'una mplia autonomia i capacitat de decisi i resolien pel seu compte i amb independncia total, totes aquelles qestions i problemes que no afectaven l'inters general del sindicat. L'rgan mxim de decisi de la secci era la seva Assemblea General, que decidia l'actuaci que calia seguir i resolia els problemes i qestions importants i 165

d'inters general de la secci. Al mateix temps era la que elegia la Junta Administrativa i podia revocar-la totalment o parcialment en qualsevol moment. La junta Administrativa de secci constitua l'rgan mxim de gesti i decisi dels assumptes quotidians i estava formada pels representants de cada una de les subseccions, amb la finalitat de garantir el coneixement i la resposta adequada davant de qualsevol problemtica especfica d'una subsecci. Alhora, la Junta Administrativa enviava els seus representants a la Junta Central del sindicat. A nivell global del sindicat, l'rgan mxim era la seva Assemblea General, que decidia sobre les qestions importants que afectaven el sindicat en el seu conjunt i constitua, al mateix temps, l'aglutinant i el lloc de discussi com de tots els seus membres i la garantia del pacte federatiu establert entre les diferents seccions. L'Assemblea General era tamb qui elegia els membres que formaven part de la Junta Central com a representants del sindicat en el seu conjunt. L'rgan mxim de decisi entre Assemblees i l'encarregat de resoldre els problemes i qestions diries del sindicat, s a dir, l'rgan mxim de decisi quotidiana, era la Junta Central del sindicat, la qual, malgrat tot, no prenia cap decisi d'importncia sense consulta prvia a les Assemblees de secci i a l'Assemblea general del sindicat. Una de les funcions importants de la Junta consistia en donar a conixer al conjunt del sindicat totes les informacions, propostes i discussions que procedien tant dels rgans centrals com de les seccions i subseccions. La junta Central estava composta per quatre membres -President, Secretari, Comptador i Caixer- elegits a l'Assemblea general del sindicat i per un o dos representants de cada una de les Juntes d'Administraci de secci. Aquests ltims eren variables, perqu cada Junta Administrativa disposava de llibertat plena per designar, en cada moment, els representants que considers ms adequats, en funci de les qestions que havien de tractar-se a la junta Central. Les segents lnies ofereixen una exposici clara del funcionament intern del sindicat, de quin era el procs de presa de decisions que seguia: "Nunca los acuerdos decididos en el seno de la Junta Central eran aplicados directamente; se recogan por los Delegados de Seccin y eran llevados a la Junta de esta, la cual los trasladaba a las Asambleas de sus afiliados para su estudio, rechazo o modificacin. Muchas veces eran las Asambleas de Seccin las que sugeran temas, para que a travs de la Junta Central fuesen presentados a las dems Secciones, las cuales invariablemente llevaban el tema a la Asamblea general de todos los componentes del Sindicato. El pacto federativa de unidad de propsitos quedaba garantizado por esta ltima Asamblea, mxime cuando se trataba de aquellos problemas que por su importancia afectaban las reivindicaciones comunes a todos, procurando respetar las caractersticas profesionales de cada Seccin. Por lo dems, stas resolvan aquellos problemas concretes que no afectaban al inters general del pacto, con toda independencia... En realidad, la Junta Central, era como un pequeo comicio en donde se debatan todos los problemas generales del Sindicato... "5 En ocasions excepcionals en qu s'havia de prendre una decisi important amb carcter urgent, podia reunir-se el Ple de les Juntes de secci conjuntament amb la Junta Central del sindicat, per resoldre sobre el problema o qesti plantejats, no obstant aix, s'havien de convocar, el ms aviat possible, Assemblees de secci i Assemblea general del sindicat perqu ratifiquessin o modifiquessin els acords d'aquest Ple. 166

Per completar l'explicaci sobre l'estructura i el funcionament del Sindicat Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi, resta solament fer una referncia a la seva organitzaci en l'mbit de la unitat de producci. Igual que als altres nivells, l'rgan mxim el constitua l'Assemblea, en aquest cas de fbrica, que reunia tots els afiliats de la fbrica per decidir sobre l'actuaci que calia seguir i s'hi elegia tamb el Comit Sindical de Fbrica on s'hi trobaven representades les diverses seccions, dependncies i especialitats que existien a la fbrica. Aquest era l'encarregat de dur a terme les resolucions de l'Assemblea i de resoldre les qestions que diriament es plantejaven. El funcionament i l'organitzaci del Sindicat Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi, desprs del 19 de juliol de 1936, va seguir sent bsicament el mateix. El que s que canvi totalment fou el seu carcter, que tal com s'ha indicat, va passar de ser el d'un sindicat de lluita a ser el d'un sindicat de gesti. Va ser precisament l'estructura organitzativa de sindicat d'indstria -que ja tenia abans de 1936-, el que li va permetre de passar amb facilitat de realitzar un tipus de funcions a unes altres de diferents. La nova situaci que existia i la transformaci del carcter del sindicat van donar lloc a la creaci de dos nous rgans: - A nivell d'empresa, si b als primers moments de la represa de l'activitat productiva, els Comits Sindicals de Fbrica que hi havia, es transformaren en Comits de Control, als pocs dies es va procedir a l'elecci, en assemblea de tots els treballadors, dels nous Comits de Control, que incloen tamb, quan n'hi havia, treballadors afiliats a la UGT. A partir d'aquest moment van haver-hi a la fbrica dos rgans diferents, El Comit de Control i el Comit Sindical de Fbrica, cada un amb les seves funcions especfiques. El primer realitzava les tasques de control i gesti de l'empresa i el segon defensava els interessos immediats dels treballadors. A les instruccions del Sindicat Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi als Comits de Control, el 30 de juliol de 1936, -que s'han reprodut anteriorment-, hi figuraven a continuaci una srie d'apartats on s'exposaven les relacions que havien d'existir entre els dos comits, que no s'han reprodut, ni ara cal extendre's en la seva explicaci, perqu tant les funcions d'aquests comits com les seves relacions i les raons de la seva existncia diferenciada han estat explicades ja quan s'han exposat l'organitzaci i funcionament de les empreses collectivitzades. Quan es pass a la plena collectivitzaci de les empreses de la indstria txtil de Badalona, el Comit de Control va ser substitut pel Consell Obrer, encarregat de la direcci i gesti de l'empresa, i va romandre inalterat el Comit Sindical de Fbrica, aix com les relacions que hi havia entre ells. - A nivell general, el Sindicat Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi va crear el Consell d'Economia i Control de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona, que estava compost per tcnics i especialistes dels diversos rams de la indstria. Aquest rgan era purament consultiu, sense que disposs de cap poder de decisi. Era l'encarregat de l'elaboraci d'informes sobre la situaci tcnico-econmica en qu es trobava la indstria, d'analitzar les dificultats, d'aquest ordre, que es presentessin i de proposar-hi solucions. Al mateix temps collabor tamb, mitjanant informes i dictmens, a l'intent que es va realitzar d'agrupar tota la indstria txtil de Catalunya, intent que no arrib a concretar-se a la realitat. En definitiva, doncs, les caracterstiques generals de l'estructura i funcionament organitzatiu d'aquest sindicat, mitjanant el qual els treballadors dirigiren i 167

gestionaren la indstria txtil de Badalona (cal tenir en compte la seva importncia numrica, perqu ms del 80% dels treballadors del sector hi pertanyien), coincideixen bsicament amb les caracterstiques de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona i amb les de la Fusta Socialitzada, tamb de Barcelona, per la qual cosa no cal extendre's en la seva anlisi. Cal destacar-ne noms a continuaci, les ms significatives; - El funcionament del Sindicat Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi es basava en l'exercici de la democrcia directa i n'era l'rgan mxim de decisi als diferents nivells, l'Assemblea corresponent, que tamb elegia i revocava els membres dels rgans de decisi quotidiana, els quals, a la vegada, havien de seguir les directrius fixades a l'Assemblea i donar-li compte de la seva actuaci, - A cadascun dels diferents nivells existents, de centre de treball, especialitat o secci, en les qestions que li afectaven, es prenien les decisions de forma totalment autnoma, i noms era en aquelles qestions que afectaven l'inters general, quan la decisi era presa tamb a nivell general. Per aix disposaven de tanta autonomia les seccions que componien el sindicat. - Igual tamb que en les agrupacions analitzades anteriorment i per motius idntics, es don la divisi funcional entre els diversos rgans. Per aix, l'existncia del Consell Obrer i del Comit Sindical de Fbrica, a nivell de centre de treball i la de la Junta Central del Sindicat i del Consell d'Economia i Control de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona a nivell general. - De forma tamb semblant als altres casos analitzats, l'rgan general de decisi quotidiana estava integrat en part per membres elegits a nivell general i en part per membres elegits a les respectives seccions -algun component de la seva Junta Administrativa- amb la particularitat, en aquest cas, que aquests no eren fixos sin variables, en funci de no fer recaure sempre la responsabilitat damunt els mateixos elements i d'aconseguir al mateix temps l'eficcia mxima. Per aix era un o un altre, segons el tema o qesti que es tracts. A mitjan 1937, el Sindicat Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi, prvia la manifestaci favorable de totes les seves seccions, propos en el Comit d'Enlla CNT-UGT que totes les empreses del sector s'unissin, constituint-se legalment en agrupaci -segons el que s'estipul al Decret de Collectivitzacions i altres textos legals que regulaven la creaci d'agrupacions- i, a la vegada, el Consell d'Economia i Control de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona elabor i present per a la seva discussi un avantprojecte d'Agrupaci de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona. Amb aquest avantprojecte el que en realitat es pretenia era formalitzar i legalitzar l'organitzaci i funcionament de la indstria txtil, que fins llavors havia existit per obra del sindicat de la CNT i es va procurar adaptarlo, al menys formalment, als requisits legals. S'oposaren a aquesta proposta el Sindicat de la UGT i Joan Comorera, que des del 30 de juny de 1937 era el titular de la Conselleria d'Economia del Govern de la Generalitat, que van adduir que alguna de les empreses tenia dificultats d'ordre econmic. Aquesta oposici aconsegu impedir la constituci legal de l'agrupaci del sector txtil de Badalona, degut especialment al paper decisiu d'en Comorera, perqu la seva Conselleria era l'encarregada de donar la conformitat per a la creaci d'agrupacions noves. Amb tota probabilitat, si la Conselleria d'Economia hagus estat ocupada per un membre de la CNT, com havia succet fins el 30 de juny de 1937, s'hagus constitut legalment l'esmentada agrupaci si tenim en compte la majoria aclapa168

radora que disposava el Sindicat de la CNT en aquest sector i la poltica seguida pels titulars de la Conselleria d'Economia anteriors a Comorera, favorable a la creaci d'agrupacions. I aix malgrat haver existit tamb l'oposici del sindicat de la UGT, que molt probablement hagus estat ms petita per temor a quedarse desplaat, com pass al sector de la construcci de Barcelona. Malgrat tot, amb Comorera -dirigent del PSUC i enemic acrrim de les collectivitzacions- a la Conselleria d'Economia les coses foren diferents, ja que va fer tot el possible per impedir la creaci de noves agrupacions i procur que les que ja existien es debilitessin i, fins i tot, es dissolguessin. Fracassat l'intent de constituir legalment l'Agrupaci de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona, el Sindicat Fabril, Txtil, Vestir i Annexes de Badalona i el seu Radi, continu dirigint i gestionant globalment aquesta indstria, com ho havia vingut realitzant fins llavors. Va fer fracassar els intents d'en Comorera de posar-la sota el control de la Generalitat, per la qual cosa aquest utilitz, per una part, la collaboraci del sindicat local de la UGT i, per una altra, diverses formes de pressi econmica i financera, com la de promoure la pignoraci d'empreses, que si ho hagus aconseguit de manera generalitzada, hauria collocat la indstria, o al menys una bona part d'ella, de fet, sota el seu control. No obstant aix, l'actitud decidida del sindicat de la CNT i la fora important de qu disposava, imped que es trenqus la unitat de la indstria i amb aix que aquesta passs a ser controlada i dirigida per la Generalitat. Aix, per tant, havent fracassat l'intent de constituir l'agrupaci legal de la indstria txtil de Badalona, per una part, i, per una altra, havent fracassat tamb l'intent del seu control per la Generalitat, fou el sindicat del ram txtil de Badalona de la CNT qui dirig i gestion directament aquesta indstria, de forma global, durant tot el perode que s'est analitzant, que va comptar, de vegades, amb la participaci supeditada i forada del sindicat de la UGT. El sindicat de la CNT agrup les empreses que formaven el sector i va constituir a la prctica una nova unitat econmica de dimensions ms grans -una agrupaci-, la qual gestionava mitjanant els rgans de la seva prpia organitzaci sindical i dels Consells Obrers de les empreses. Es poden considerar, per tant, aquests rgans com els de l'agrupaci -de fet, encara que no legalitzada ni formalitzada- de la indstria txtil de Badalona. Encara que els Consells Obrers es trobaven constituts no solament per afiliats de la CNT sin tamb per membres de la UGT, proporcionalment al nombre d'afiliats de cada central sindical, l'mplia majoria de qu disposava el sindicat de la CNT va permetre que la gesti de la indstria es realitzs tal com s'ha exposat, sense dificultats ms grans, incloses les tres empreses que van romandre sota control obrer sense arribar a la seva total collectivitzaci, ja que la dinmica general de la indstria, unida a les circumstncies del moment, no els permetia d'escollir una altra alternativa, fins i tot en el cas d'haver-ho desitjat. Desenvolupament, consecucions i realitzacions Respecte al funcionament i a l'activitat de la indstria txtil de Badalona, durant aquest perode, cal citar per la seva significaci, els segents aspectes, que, a ms, fan pals i corroboren el que ja s'ha afirmat anteriorment, que aquesta indstria globalment constitua una unitat econmica: una agrupaci de fet, gestionada pels treballadors mitjanant la seva organitzaci sindical: 169

- Una de les primeres accions realitzades pel sindicat de la CNT d'aquesta indstria fou intervenir els fons que les empreses del sector tenien dipositats als bancs, amb la finalitat que la indstria pogus prosseguir amb normalitat la seva activitat productiva, sense veure's entrebancada per dificultats financeres. - Els Consells Obrers de les respectives empreses podien disposar dels seus propis fons noms per fer front a les despeses considerades com a necessries, com el pagament dels salaris, el de les matries primeres i les despeses de manteniment de la maquinria i installacions; la resta va quedar a disposici del conjunt de la indstria. D'aquesta forma aquelles empreses que degut a que disposaven d'un utillatge en ms mal estat, a tenir dificultats ms grans per vendre la seva producci, o que per la ra que fos es trobaven en condicions econmico-financeres difcils, van poder fer front als seus compromisos de pagament amb els fons procedents de la venda de la producci d'altres empreses del sector la situaci econmica de les quals era ms prspera. En el cas que les empreses amb dificultats no haguessin format part de la nova unitat, de fet, constituda pel conjunt de la indstria txtil de Badalona, aquestes empreses no haurien tingut cap ms possibilitat de subsistir que la de recrrer a la pignoraci. - Les fbriques que per l'estat de la seva maquinria i installacions i/o el dels seus locals es consider que no disposaven de les condicions necessries per aconseguir una productivitat adequada i poder realitzar-hi dignament el treball, foren suprimides, i es van traslladar els seus treballadors, manuals, tcnics i administratius a d'altres fbriques: "Suprimimos, paralizndolas, aquellas fbricas mal utilladas, trasladando especialistas y tcnicos a las que reunan mejores condiciones de rentabilidad y eficacia." 6 - Des dels primers moments s'establiren unes condicions de treball comuns per a tots els treballadors de la indstria (vegeu annex nm. 1), algunes de les quals, com la quantia dels salaris, foren experimentant diverses modificacions, per sempre per decisi sindical -decisi conjunta d'ambds sindicats, el de la UGT i el de la CNT- i per a tots els treballadors de la indstria. No es va fer cap cas de les disposicions de la Generalitat sobre aquestes qestions. Referent a aix, cal assenyalar que la Generalitat, i ms en particular des que en Comorera es va fer crrec de la Conselleria d'Economia, tingu inters especial en fixar els salaris, tarifes, etc. de les diverses empreses i sectors econmics. Aix anava clarament en contra dels plantejaments collectivistes, segons els quals eren els mateixos treballadors, mitjanant la seva organitzaci autnoma i estructurada des dels centres de treball fins al nivell general de tot el pas, els que havien de decidir al respecte. En el cas de la indstria txtil de Badalona, la Generalitat no aconsegu, com s'ha dit, fer prevaler les seves decisions sobre les esmentades qestions. Quan es fa referncia a la pugna mantinguda amb en Comorera sobre aquest tema, es diu: "Incluso -repetimos- cuando intent reglamentar salarios y condicions de trabajo, antes que la Consejera de Economia intentase algo sobre la materia, nuestro Sindicato ya haba tornado las medidas pertinentes para que no tuviera viabilidad todo cuanto se propona dicho camarada..." 7 170

- El Consell d'Economia i Control de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona elabor plans de fabricaci i especialitzaci per al conjunt del sector, basats en els estudis i estadstiques que prviament havia confeccionat, plans que una vegada discutits i aprovats per les Assemblees de fbrica, de secci i general eren posats en prctica: "Se hizo una estadstica completa en cuanto a mano de obra especializada, maquinaria, lubrificantes, fuerza energtica, materias primas, colorantes, especialidades textiles dominantes como manufacturados, producciones de promedio (trabajo a destajo ya abolida) y estado econmico, empresa por empresa... Establecimos planes de fabricacin y especializacin, todo dentro del contexto de las necesidades de la hora..."8 - El Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi establ contractes importants de subministrament de teixits i uniformes, aix com d'apsits, gases i cot hidrfil, amb el Ministeri de Defensa Nacional del Govern de la Repblica. Amb aix, la major part de la producci de la indstria fou venuda a aquest Ministeri i es va aconseguir d'aquesta manera esquivar, en bona part, els problemes derivats de la prdua de mercats, que la guerra i la transformaci revolucionria havien provocat, al mateix temps que va obtenir ms facilitats per a l'obtenci de primera matria: "El Sindicato contrat con el Ministerio de Defensa Nacional del Gobierno de la Repblica extensas contratas para la tejedura de telas destinadas al Ejrcito que luchaba contra la sublevacin fascista. Aquel organismo nos facilitaba la materia prima necesaria y nosotros tejamos y confeccionbamos los equipos. El trato fue siempre de t a t, como si se tratara de un gran consorcio industrial privado.."9 "Quasi tota la Indstria Txtil de Badalona va treballar per compte del Ministeri de Defensa Nacional, tant pel que fa referncia als apsits com el teixir les teles, aix com la confecci dels abillaments per als soldats de l'Exrcit republic, per contactes pel dit Consell d'Economia." 10 La firma d'aquests contractes constitu un reconeixement de fet, per part d'un organisme oficial tan significatiu com el Ministeri de Defensa, que la indstria txtil de Badalona formava una unitat, dirigida i gestionada sindicalment i aix malgrat que aquesta realitat no ests legalitzada mitjanant la constituci d'una agrupaci reconeguda per la Generalitat. - Establiment d'uns serveis sindicalitzats comuns per a tota la indstria txtil de Badalona. El Sindicat (CNT) decid acabar amb el segent estat de coses: les pssimes condicions en qu es trobaven els treballadors pel que fa a atencions sanitries en els casos de malaltia, embars, part, accident, etc. i la falta de mitjans de subsistncia dels jubilats, perqu no existia cap previsi collectiva, amb la qual cosa els ms previsors comptaven amb petites quantitats de diners procedents de les mutualitats, del tot insuficients per cobrir les seves necessitats i la resta, la majoria, amb no-res, i per tant, havien de viure a costa de la seva famlia o de la caritat pblica quan ja no eren aptes per al treball. Per tot aix, el Sindicat va establir els esmentats serveis sindicalitzats (una espcie de seguretat social). La iniciativa i posada en marxa dels serveis sindicalitzats comuns fou obra ex171

elusiva del sindicat de la CNT. En un principi es va negar a collaborar-hi el sindicat de la UGT que defensava que la prestaci d'aquests serveis l'havia de realitzar l'Estat. Posteriorment, no obstant aix, una vegada en funcionament els esmentats serveis, degut al benefici indubtable que representaven per als treballadors i davant l'absncia total de prestacions similars per part de l'Estat, el sindicat de la UGT va sollicitar participar-hi i que els seus afiliats poguessin tamb beneficiarse'n. El sindicat de la CNT hi va accedir i amb aix el de la UGT pass a formar part dels rgans de gesti i control dels serveis sindicalitzats, de forma proporcional al nombre d'afiliats. En primer lloc fou el Consell d'Economia i Control de la Indstria qui elabor un projecte, que desprs d'haver estat criticat i esmenat en alguns aspectes, fou aprovat per l'Assemblea general del Sindicat de la Indstria Fabril, Txtil, Vestir i Annexes de Badalona i el seu Radi, i es va crear la Mtua de la Indstria Txtil de Badalona i el seu Radi, Pel que fa als jubilats, tots ells, independentment del nombre d'anys que haguessin treballat en alguna empresa del sector, van passar a percebre una quantitat igual al salari de la seva categoria professional, que anava variant en la mateixa mesura que ho feien els salaris; aquesta quantitat anava a crrec de l'ltima empresa on havien treballat. Quant a l'assistncia sanitria, s'establren serveis totalment gratuts, tant d'assistncia mdica en cas de malaltia, accident, embars i part, com d'adquisici de medicaments. Per aix s'establiren contractes amb el Sindicat de Sanitat, entre els seus metges podien escollir lliurement els treballadors inscrits a la Mtua de la Indstria Txtil de Badalona i el seu Radi (vegeu annex nm. 2), amb la secci farmacutica de l'esmentat Sindicat de Sanitat i amb una cooperativa de farmcia creada abans del 19 de juliol, perqu proporcionessin els medicaments i amb una clnica collectivitzada de la localitat per atendre els parts. Una altra de les prestacions dels serveis sindicalitzats consist en abonar una quantitat equivalent al salari o a una part d'ell a aquells treballadors/es que no podien assistir al treball per malaltia, accident o embars, com figura al "Reglamento de enfermedades": "Articulo 1.- Los obreros inscritos a la Mutua de la Industria Textil de Badalona y su Radio, en caso de enfermedad, cobrarn el jornal integro durante los tres primeros meses; el 75% los tres meses siguientes y el 50% a partir de los seis meses hasta el da del alta. Articulo 9-Las enfermedades de embarazo comprobadas, tanto si dependen del embarazo en si como si son derivadas de este estado, seran consideradas bajo la norma general de toda enfermedad y cuando no, habr de prevalecer el criterio del medico inspector del control. Las enfermas comprendidas en este articulo, durante el curso de su enfermedad, cobraran el 75% de su salario durante el primer mes; el 50% durante el segundo mes y el 30% durante el tiempo restante, a excepto del consabido perodo de las 10 semanas. Articulo 10.- La convalecencia en los partos normales, ser de 40 das, y en los partos distsicos queda a criterio del mdico inspector el determinar su duracin." 11 La finanaci d'aquests serveis provenia en la seva major part de les empreses i una petita part era descomptada del salari de cada treballador en actiu. Els recursos econmics estaven centralitzats en una comissi o secci del Consell d'Eco172

nomia i Control i es crearen, al mateix temps, els mecanismes de control i abusos que es van considerar pertinents. El control dels abusos era portat a terme pels rgans de gesti de cada unitat de producci, mentre que per al control de les insuficincies es cre una comissi especfica en el si de la Junta Central del sindicat. Per evitar caure en la burocratitzaci, aquells elements que s'ocupaven dels esmentats controls ho van fer sense deixar de complir amb les obligacions corresponents al seu lloc de treball i realitzaven la nova labor en les seves hores de descans. Cal assenyalar tamb, que tant la socialitzaci de la indstria txtil de Badalona pel sindicat (CNT), com les formes de gesti i direcci adoptades, i les transformacions dutes a terme, van ser realitzades atenint-se a les decisions i criteris expressats a les Assemblees de fbrica, de secci i generals. No es va fer cap cas de la normativa emanada de la Generalitat, que com a mxim era acceptada formalment, per no posada a la prctica: "Pese a lo que deca el decreto, promulgado por el Gobierno de la Generalitat de Catalunya, el Sindicato Textil de Badalona sigui dirigiendo globalmente todas las industrias segn los planes previstos y las posibilidades que se ofrecan; se limit a acatar sus disposiciones en el papel a ttulo formulario pero nada ms..."12 Aquesta socialitzaci de la indstria pel Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi fou realitzada reduint al mnim la burocrcia, fins l'extrem que la major part dels components de la direcci quotidiana, en els nivells diferents, seguiren exercint normalment el seu treball i es van encarregar de les feines de direcci un cop acabada la seva jornada laboral. Aix, segons el testimoni del que fou Secretari del sindicat durant la major part d'aquest perode (des del juliol de 1936 fins el mar de 1938, quan es va incorporar al front): "No existi la ms mnima burocracia, salvo la indispensable que el Consejo de Control y de Economa y el Sindicato tenia necesidad de ella, pero los llamados dirigentes, todos los que tenamos la responsabilidad de un cargo por eleccin, trabajbamos en nuestras respectivas empresas y terminada la jornada, coordinbamos la marcha administrativa y de planificacin de todo aquel conjunto sindical y autogestionario, no en cada caso particular de una empresa, que esto ya lo efectuaban los propios interesados trabajando en una de ellas, sino en el conjunto de la Industria." 13 Un dels problemes importants a qu va haver de fer front la socialitzaci de la indstria txtil de Badalona fou el de l'atur que existia al sector, que va ser eliminat incorporant a les empreses que es trobaven en millors condicions, tots els treballadors de la indstria que estaven a l'atur. Es realitz un esfor important per augmentar la producci i el mercat per a la seva venda, fet que va motivar els contractes amb el Ministeri de Defensa, Per encara en els perodes en qu escassej el treball o, si ms no, n'hi havia menys del que podia desenvolupar la indstria, es prefer reduir el nombre d'hores setmanals de tots els treballadors -fins a 32 hores- a l'existncia de l'atur, perqu es considerava que tant el treball com el salari, fos quin fos, s'havia de repartir entre tots els treballadors. Una altra de les dificultats amb qu es trob fou el de l'escassetat de primera matria, especialment la procedent de la importaci. Aquesta dificultat va ser causada, en primer terme, per les circumstncies derivades de la guerra i la revo173

luci i, en segon lloc, per la poltica desenvolupada per la Generalitat, en particular a partir de mitjan 1937 quan utilitz el seu poder per dificultar el funcionament d'aquesta indstria i poder aix obtenir-ne el control. Per fer front a l'escassetat de primera matria importada, es realitzaren, amb xit, assajos de substituci, com el del cot pel cnem de la conca del Segura que fou convertit en floc apte per ser filat a les mateixes mquines de filar cot. Aquesta transformaci es pogu realitzar durant el temps en qu es dispos del producte qumic necessari per fer-ho. Una altra forma de la qual es va valer la indstria per fer front a l'escassesa de primera matria foren els contractes amb el Ministeri de Defensa, que incloen el subministrament de primera matria per part d'aquest Ministeri. Amb tot aix, malgrat que la indstria txtil de Badalona va tenir dificultats d'aprovisionament en determinats moments, les pogu superar i mantenir la seva activitat productiva fins el gener de 1939. Una problemtica que tenia certes semblances amb l'anterior, fou la que va haver de fer front la indstria txtil de Badalona per poder vendre la seva producci. Per una part aquesta indstria va veure considerablement reduts els seus mercats degut a les dificultats que presentava l'exportaci -en particular, el perill de no cobrar, si l'antic propietari, des de l'estranger, feia valer els seus drets com a tal(*)- i a la prdua de part del mercat espanyol -el que es trobava en zona franquista i el de difcil accs a causa de la guerra-. No obstant aix, pogu compensar en bona part aquestes prdues mitjanant els contractes de subministrament amb l'Exrcit Republic, el que represent una adaptaci de la indstria a les noves necessitats i possibilitats. Estretament relacionada amb els contractes amb el Ministeri de Defensa i l'adaptaci de la indstria es troba la creaci, amb fons del sindicat (CNT), de la "Cooperativa Industrial de Tejidos y Confeccin Confederal", que era un complex petit compost d'una fbrica de teixidor -d'uns cinquanta telers en bon estat-, fbrica que el 19 de juliol estava tancada per fallida del seu propietari i d'un taller de confecci de nova creaci, que s'intall en un dels locals que el sindicat havia ocupat el juliol de 1936 i es va equipar amb maquinria moderna de costura. Aquest complex treball, durant tot el temps, exclusivament per a l'exrcit. Per ltim, respecte a les diferncies salarials entre les diverses categories existents a la indstria txtil de Badalona, cal assenyalar, encara que noms sigui breument, que durant aquest perode van disminuir considerablement aquestes diferncies, mitjanant el procediment d'augmentar en ms quantia els salaris baixos, encara que sense arribar a una total igualaci salarial. Aix queda clarament reflectit en el segent pargraf de les "Bases materiales para la Industria Fabril y Textil de Badalona y su Radio, que han de empezar a regir a partir de la semana 18", del 22 d'abril de 1937: "Los trabajadores que no perciban aumento, deben comprender la justicia con que hemos procedido. Hemos atendido a las necesidades ms apremiantes, por lo que los sueldos que en la actualidad (32 horas) son superiores a 110 Pts. no sufrirn ninguna clase de aumentos. Con esta medida hacemos justicia de aumentar a todos los que no llegan a 90 Pts..." 14
(*) Les empreses collectivitzades i les agrupacions no podien exportar com a tals perqu en no estar reconegudes pels governs estrangers, l'ex-propietar podia incautar-se de la producci exportada; en canvi, qui s podia exportar era el Govern de la Generalitat perqu es trobava reconegut a les nacions estrangeres. 174

NOTES
1. Autors varis. "Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola"', p. 8, Barcelona. 2. Autors varis. "Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola", p, 8, Barcelona. 3. Costa, J. Text de la conferncia pronunciada a la Biblioteca de Catalunya, p. 5, Barcelona, 1975. 4. Costa Font, Josep. Ponncia presentada al Secretari d'Organitzaci de la Segona Conferncia Internacional sobre la Participaci, el Control Obrer i l'Autogesti, celebrada a Pars, pp. 6 i 7, Barcelona, maig 1977. 5. Autors varis. "Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola", p. 4, Barcelona. 6. Autors varis. "Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola" , p. 10, Barcelona. 7. Autors varis. "Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola", pp. 17 i 18, Barcelona. 8. Autors varis. "Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola", p. 11, Barcelona. 9. Costa Font, Josep. Ponncia presentada al Secretari d'Organitzaci de la Segona Conferncia Internacional sobre la Participaci, el Control Obrer i l'Autogesti, celebrada a Pars, p. 8, Barcelona, maig 1977. 10. Costa, J. Text de la conferncia pronunciada a la Biblioteca de Catalunya, p. 7, Barcelona, 1975. 11. Sindicats de la indstria fabril i txtil. Comit d'Enlla CNT-UGT. Reglament de malalties, pp. 1 i 2, Badalona. 12. Costa Font, Josep. Ponncia presentada al Secretari d'Organitzaci de la Segona Conferncia Internacional sobre la Participaci, el Control Obrer i l'Autogesti, celebrada a Pars, p. 8, Barcelona, maig 1977. 13. Costa Font, Josep. Ponncia presentada al Secretari d'Organitzaci de la Segona Conferncia Internacional sobre la Participaci, el Control Obrer i l'Autogesti, celebrada a Pars, pp. 8 i 9, Barcelona, maig 1977. 14. Junta Central del Sindicat de la Indstria Fabril, Txtil, Vestir i Annexes de Badalona i el seu Radi. CNT i la seva Junta del Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil i Annexes de Badalona. UGT Bases Materials per a la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi, que han de comenar a regir a partir de la setmana 18, p. 1, Badalona, 22 abril de 1937.

175

ANNEX N 1

ANNEX N 2
QUADRE D' ASSISTNCIA SANITRIA ESTABLERTA PEL SINDICAT DE LA INDSTRIA FABRIL, TXTIL, DEL VESTIR I ANNEXES DE BADALONA I EL SEU RADI.

177

Tallers collectivitzats de la indstria de la confecci. 178

Empresa txtil collectivitzada.

Fbrica txtil collectivitzada.

179

Taller collectivitzat de la indstria de la confecci.

Fbrica txtil socialitzada. 180

Empresa txtil collectivitzada.

181

CAPTOL VII

Altres agrupacions d'mbit local

Introducci La Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans La Collectivitat ptica de Barcelona La Indstria de la Foneria Collectivitzada L'Agrupaci dels Establiments de Barberia i Perruqueria Collectivitzats de Barcelona Els Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats

Introducci Als captols precedents s'ha analitzat la concentraci o agrupaci d'empreses que es va dur a terme a escala local a tres sectors industrials diferents: la indstria de la construcci de Barcelona, la indstria de la fusta de Barcelona i la indstria txtil de Badalona. Aquestes tres agrupacions posseen, com s'ha posat en relleu, un conjunt important de trets i caracterstiques comuns, degut a que el seu procs de constituci i desenvolupament es trobaven basats en la mateixa alternativa: la de la collectivitzaci-socialitzaci. Per aquesta les agrupacions constituen un pas intermedi entre la collectivitzaci de les empreses i la socialitzaci global de l'economia. Al mateix temps, amb tot, entre aquestes agrupacions es donaren tamb una srie de diferncies motivades bsicament, per una part, per les diferents caracterstiques i situaci econmica de les respectives indstries el juliol de 1936, aix com per les dificultats a qu van haver de fer front per poder desenvolupar la seva activitat econmica en aquelles difcils circumstncies, i, per una altra part, pel diferent pes especfic i formes d'actuaci dels partidaris de la collectivitzacisocialitzaci, en cadascuna d'aquestes indstries. Tot aix don lloc tant a que els resultats econmics aconseguits per cada una de les tres agrupacions fossin diferents, com a diferncies entre elles quant a la seva formalitzaci i legalitzaci i a la diferent participaci dels respectius sindicats de la CNT i de la UGT a la seva constituci i desenvolupament. . s, pel que s'ha exposat fins aqu, que s'han escollit aquestes tres agrupacions per procedir a una anlisi ms detallada, perqu hi concorre la circumstncia que a ms de compartir una srie de trets generals comuns, posseeixen unes caracterstiques diferencials, que autoritzen a presentar-les com a tres tipus d'agrupaci distints i representatius de la varietat que exist a nivell general. En aquest captol s'analitzaran, de forma ms succinta, d'altres agrupacions d'mbil local -la Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans, la Collectivitat ptica de Barcelona, la Indstria de la Foneria Collectivitzada, l'Agrupaci dels Establiments de Barberia i Perruqueria Collectivitzats de Barcelona i els Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats-, i s'assenyalaran especialment les seves caracterstiques que s'aparten de les contemplades als tres casos analitzats als captols precedents. La Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans El juliol de 1936, la indstria del vidre pla de Barcelona estava constituda per un conjunt d'empreses petites -57-, que entre fbriques o tallers i magatzems comptaven amb 100 centres de treball on hi treballaven, en total, uns sis-cents treballadors, s a dir uns 10 treballadors per empresa i 6 per centre de treball com a mitjana. Degut principalment a la crisi, al mal estat de l'utillatge i a l'excessiva fragmentaci del sector, la situaci econmica de la indstria era desastrosa, el que donava lloc a l'existncia d'un important contingent de treballadors a l'atur -uns quatre-cents- i a que els que treballaven -uns sis-cents- ho fessin per uns jornals que es trobaven entre els ms baixos dels que es percebien a Barcelona, que a ms, en nombroses ocasions cobraven amb retard i encara, a vegades, no tot sen185

cer. A tot aix cal afegir que entre els que treballaven, una bona part ho feia en empreses on noms es laborava tres dies a la setmana. En aquest cas els seus ingressos que ja eren prou escassos, quedaven reduts prcticament a la meitat. A les primeres setmanes posteriors al 19 de juliol, la situaci de la indstria s'agreuj encara ms, i van haver de recrrer, la major part dels patrons, a l'ajut de la Generalitat per poder fer front al pagament dels jornals. Davant d'aquesta situaci crtica, la Secci del Vidre Pla -afecta al Sindicat de la Indstria Vidriera de Barcelona (CNT), que era l'nic existent a la indstriava mantenir una srie d'entrevistes amb els patrons que no havien desaparegut. A principis d'agost van arribar a un acord mitjanant el qual aquests cedien els locals, maquinria, etc. al sindicat que, a la vegada, es feia crrec de totes les empreses del sector amb els actius i passius corresponents. D'aquesta forma el sindicat pass a dirigir i gestionar la indstria, que ja a mitjan agost de 1936 constitua una agrupaci de fet, tal com reconeix el propi Consell d'Economia de Catalunya, en un informe sobre la constituci de l'agrupaci: Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans, de data 11 de mar de 1937: "Que aquest agrupament funciona des de mitjan agost passat, amb absolut acord entre els obrers i els petits industrials que el formen, com ho prova una acta signada i segellada per tots els patrons i la subjunta del Vidre Pla del Sindicat de la Indstria Vidriera de Barcelona, que exhibeixen els interessats a la junta de Control Sindical Econmic. Aix ho manifesta l'esmentada Junta en document dirigit al Consell d'Economia." 1 L'acord a qu van arribar el sindicat i els patrons qued plasmat per escrit poc temps desprs, el 20 de setembre de 1936. Posteriorment, l'1 d'octubre del mateix any, es formalitz la constituci de l'agrupaci, que es va denominar Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans de Barcelona. Una vegada constituda formalment l'agrupaci i aprovat el Decret de Collectivitzacions i Control Obrer, el 15 de novembre de 1936, se sollicit al Consell d'Economia la seva legalitzaci, que li fou concedida per decret, el 19 d'abril de 1937. A l'informe del Consell d'Economia, previ a la seva legalitzaci, es pot constatar el volum de les empreses que constituren l'agrupaci: "De la relaci d'empreses presentada per Miralls, Cristalls i Vidres Plans se'n pot fer la segent classificaci: Empreses amb un capital de menys de 5.000 pessetes. 12 Empreses amb un capital comprs entre 5.000 i 20.000pessetes, 9 Empreses amb un capital comprs entre 20.000 i 50.000pessetes. 6 Empreses amb un capital comprs entre 50.000 i 100.000pessetes. 7 Empreses amb un capital superior a 100.000pessetes. 16 A aquesta classificaci cal afegir-hi 7 empreses el capital de les quals no va detallat i totes juntes formen un total de 1.070.817'93. El total de capital aportat per les empreses que formen aquest Agrupament s de 6.000.000 de pessetes." 2 186

L'organitzaci i funcionament d'aquesta agrupaci foren similars al dels casos exposats anteriorment. El seu organigrama organitzaria era el segent:3

187

La Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans, proced a seleccionar els locals que es trobaven en condicions millors, on hi va concentrar els treballadors, hi situ la maquinria i installacions que estaven en bon estat -bona part de la maquinria era de gran antiguitat, i es trobava en condicions pssimes-, aix com les d'adquisici nova. D'aquesta manera va reduir les 100 fbriques i magatzems del sector a 29, alhora que establ tres centres nous de venda a poblacions prximes a Barcelona, Als centres de treball d'aquesta agrupaci es fabricava o venia una gamma mplia de productes i manufactures. Els principals -pel volum de la produccieren, segons la revista "Espejos,Cristales y Vidrios Planos", els que es relacionen a continuaci: "Productos Transparentes, Cristales, Cristalinas, Vidrios dobles y sencillos, blancos y de color, planos y curvados, Cristales inastillables chapados y Cristales de temple especial para locomocin y seguridad, etc. Traslcidos. Impresos, Catedrales, Decorativos y Opalinos para iluminacin, blancos y de color. Vidrios prismticos, Baldosillas armadas y sin armar. Baldosas brutas, estriadas y prismticas, Tejas y Ladrillos, etc. Opacos. Marmolitas, Vidrios aporcelanados y chapeados, blancos y de colores, etc. Manufacturas Espejos, Biselados, Tallados, Grabados al cido y al chorro de arena. Vidrieras al plomo. Esmaltes. Policromados. Y todos los diversos trabajos complementarios para distintas aplicaciones. Escribanas. Aparatos y elementos de iluminacin. Artculos para reclamo. Marcos, etc. " 4 L'agrupaci va posar fi a l'atur important que hi havia al sector mitjanant la incorporaci als seus centres de treball de tots els treballadors de la indstria que es trobaven sense feina, amb la qual cosa el nombre de treballadors de l'agrupaci, inclosos els ex-patrons que no havien abandonat l'empresa i que es convertiren en un treballador ms, arrib a la xifra d'un miler. Degut a la reducci del nombre de centres de treball i a l'augment del nombre de treballadors en actiu i per tal d'obtenir la rendabilitat mxima de la maquinria i installacions, s'establiren dos torns de treball de ss hores diries cada un. La reestructuraci i reorganitzaci realitzades per l'agrupaci, es tradu en una millora rpida i important de la situaci econmica del sector, de manera que va passar de dependre de l'ajut de la Generalitat durant les primeres setmanes, quan la indstria es trobava dispersa i encara no s'havia collectivitzat, no solament a poder abonar ntegrament uns salaris ms elevats sense cap ajut, sin a convertir-se fins i tot en creditora de la Generalitat que li debia, a finals de 1936, 300.000 pessetes en concepte de compres realitzades i no abonades: "Pues bien; hace cuatro meses que trabajamos en comn y hoy es la Generalitat la que nos debe a nosotros 300.000 pesetas en concepto de material que se le ha servido, y nuestros camaradas ganan ms que antes y cobran todas las semanas." 5 188

La Collectivitat ptica de Barcelona Abans del 19 de juliol de 1936, la indstria del vidre ptic estava constituda per uns setanta tallers, la majoria molt petits, i s'havien d'importar de l'estranger la major part dels productes propis del sector. La part ms considerable dels beneficis de la indstria, se'ls apropiaven per una part els importadors i per una altra els metges oculistes, perqu existia el costum, convertit en norma, que percebissin una comissi de l'import de la venda dels productes receptats per ells. El juliol de 1936, l'nica organitzaci existent entre els treballadors era la Societat Professional de Treballadors d'ptica, que no es trobava adscrita a cap central sindical. Als pocs dies d'haver-se iniciat, a nivell general, el procs d'incautaci d'empreses pels treballadors, els obrers de la indstria ptica, reunits en assemblea general, decidiren disoldre la seva Societat Professional i ingressar al sindicat de la CNT. Fou a partir de les resolucions d'aquesta assemblea que es va constituir la Secci d'ptica afecta al Sindicat del Vidre i Annexes de Barcelona i el seu Radi (CNT). Immediatament desprs de la creaci de la Secci d'ptica es nombraren Comits de Control a totes les empreses del sector, com a pas previ per a la seva collectivitzaci. Poc desprs es form el Comit de Relaci de la Secci d'ptica, el qual tenia com a tasca la coordinaci i unificaci del funcionament econmic de la indstria en el seu conjunt: "Luego se constituy el Comit de Relacin de la Seccin de ptica, para unificar los precios, fijar la distribucin de los stoks y resolver las dificultades y conflictos que se presentaran." 6 La Secci d'ptica, mitjanant l'esmentat Comit de Relaci, va mantenir una srie d'entrevistes i reunions amb la majoria dels patrons i d'acord amb ells proced a collectivitzar i agrupar la indstria, de forma que a principis de setembre de 1936, aquesta ja funcionava com una agrupaci de fet. Es va sollicitar el 12 de setembre la seva legalitzaci al Consell d'Economia de Catalunya, que momentniament no es pronunci. Va fer constar que es trobava en espera d'una normativa general al respecte que estava a punt d'aparixer (*). Al mateix informe del Consell d'Economia, relatiu a la constituci de l'agrupaci Collectivitat ptica de Barcelona, del 16 de febrer de 1937, es reconeix l'existncia, de fet, d'aquesta agrupaci abans del Decret de Collectivitzacions: "La soluci que es pugui donar a la demanda de collectivitzaci d'aquest ram, no pot deixar de tenir en compte d'acord amb l'esperit del Decret de Collectivitzacions i les resolucions posteriors adoptades pel Consell d'Economia, l'estat de fet plantejat, puix que, en realitat, la concentraci del ram ha estat duta a terme amb anterioritat al Decret de Collectivitzacions." 7 El 10 de novembre de 1936 es concret per escrit l'acord aconseguit entre la majoria de patrons i el sindicat, pel qual els primers cedien els seus locals, ma-

(*) Vegeu "Informe relatiu a la constituci de l'Agrupament Collectivitat ptica de Barcelona del Consell d'Economia de Catalunya", de data 16 de febrer de 1937. 189

quinria, eines, etc. al sindicat, i aquest es feia crrec de les empreses amb els seus actius i passius corresponents. Al mateix mes de novembre es formalitz la constituci de l'agrupaci que es va denominar Collectivitat ptica de Barcelona. Es va crear una central de distribuci, de venda a l'engrs i es va regularitzar la xarxa de sucursals, al temps que es procedia a unificar la producci. El 14 de desembre de 1936, se sollicit de nou, al Consell d'Economia, la legalitzaci de l'agrupaci, que fou aprovada per decret el 19 d'abril de 1937. Aquesta agrupaci va haver de fer front a la problemtica que represent la presncia de capital estrangeria empreses ubicades a Catalunya. Quan s'havia incls de fet, a la Collectivitat ptica l'empresa "Optical Franco Espaola C. Cottet S. Ltda.", el Cnsol de Frana a Barcelona va presentar una reclamaci a la Generalitat en contra d'aquesta inclusi allegant l'existncia d'interessos francesos a l'esmentada empresa, la qual cosa imped que es legalitzs la seva inclusi a l'agrupaci: "El Cnsol de Frana a Barcelona ha presentat a la Generalitat una reclamaci per l'absorci, per Collectivitat ptica de Barcelona, de l'empresa Optical Franco Espaola C. Cottet S, Ltda., allegant que a part del fet que la direcci de la mateixa s francesa, un 33% del seu capital pertany a sbdits de la vena Repblica.'' 8 La Collectivitat ptica que s'organitz i funcion de manera semblant a les agrupacions anteriorment analitzades, i va arribar a comptar amb uns cinc-cents treballadors, concentr la producci distribuci de la indstria. Va eliminar la major part dels tallers petits existents, i els va substituir per una nova fbrica, de proporcions ms grans, composta de vries seccions. Va suprimir els magatzems existents i els va concentrar en un sol, d'envergadura ms gran, des d'on es realitzava la distribuci a les sucursals. Amb la nova organitzaci de la indstria es suprimiren les comissions que percebien els metges oculistes per la venda dels seus productes, la qual cosa provoc l'enemistat dels oculistes amb l'agrupaci. L'agrupaci de la indstria ptica, malgrat que va haver tamb d'enfrontar-se al problema de l'escassetat de primeres matries, pogu funcionar amb normalitat i desenvolupar-se. Va experimentar en particular un avan tcnic important, que li va permetre la fabricaci de productes que abans s'havien d'importar. D'aquesta manera es va realitzar, en part, un dels objectius que s'havia proposat, el d'emancipar-se de la dependncia estrangera. "Nuestra misin social desde que nos hicimos cargo, la cifrbamos en que su finalidad era emanciparnos totalmente si ello era posible de toda dependencia extranjera. " 9 "Adems contamos con ofertas valiossimas y entusiastas las cuales nos permitirn muy en breve poder independizar esta industria que hasta ahora dependa en su mayor parte del extranjero para lograr que incluso las materias primas como son las placas cientficas se fabriquen en Espaa." 10 La Collectivitat ptica prest una atenci especial a la construcci i reparaci dels aparells ptics necessaris per a la guerra. s significatiu en aquest sentit que a finals de 1937 la Comissi de la Indstria de Guerra li degus la quantitat d'una mica ms de 200.000 pessetes. 190

Tanmateix, les desavinences amb la comissi esmentada abans i amb el Ministeri de Defensa Nacional del Govern de la Repblica, van impedir que s'establissin acords en ferm per al subministrament del material que precisava l'exrcit. Aix va donar lloc a que la contribuci de la Collectivitat ptica a l'esfor bllic no aconsegus la importncia que les seves possibilitats li permetien, el que repercut negativament i de forma bastant greu en l'avituallament de material ptic a l'exrcit, perqu aquesta agrupaci constitua de bon tros, la indstria ptica ms important d'Espanya, tant per la seva capacitat quantitativa com per la qualitat dels seus productes i les seves possibilitats tcniques, A ms, aquesta agrupaci inici la posada en marxa de la creaci d'un Institut ptic, que havia de constituir el centre de formaci dels futurs tcnics i especialistes de la indstria. Podia expendre ttols d'Optometrista Diplomat, Mestre en ptica i Tcnic ptic. Per ltim, pel que fa als salaris, la Collectivitat ptica establ el sou nic mensual, igual per a tots els treballadors, tant homes com dones, ms un plus familiar per cada persona passiva la manutenci de la qual recaigus sobre els recursos del treballador, fos casat o solter, i la persona o persones al seu crrec, familiars seus o no. El principi que informava aquesta poltica salarial queda clarament explicitat al Reglament Interior de Treball de la Collectivitat ptica de Barcelona, aprovat a l'Assemblea General Extraordinria, celebrada al teatre Parthenon, els dies 1 i 8 d'agost de 1937. En el seu article primer es diu: "Article 1.- Els treballadors de "Collectivitat ptica de Barcelona" (manuals, tcnics, d'oficines i de venda) constitueixen en rgim de treball una agrupaci de treballadors igualitaris, consagrats en la forma, al principi moral de: cadasc segons la seva capacitat i les seves forces, i a cadasc segons les seves necessitats."11

La indstria de la Foneria Collectivitzada La indstria de la foneria catalana estava formada, com bona part de la indstria del pas, per empreses de dimensions excessivament redudes, el que les impedia desenvolupar la seva producci al nivell que la tecnologia de l'poca exigia. Aix constitua una causa important que s'hagus d'importar de l'estranger una part molt considerable (un 60% aproximadament) dels productes d'aquest sector. El setembre de 1936, la secci corresponent del Sindicat Sidero-Metallrgic de la CNT decid socialitzar la indstria de la foneria. Per fer-ho va demanar la collaboraci del sindicat de la UGT i aquest va accedir-hi. continuaci es va procedir a la collectivitzaci i agrupaci de la indstria a Barcelona amb el projecte d'ampliar l'agrupaci a totes les empreses de foneria situades a Catalunya. A efectes d'organitzaci de la nova empresa o agrupaci constituda -la Indstria de la Foneria Collectivitzada- es divid Catalunya en nou zones, cadascuna de les quals havia de comptar amb la seva representaci al consell d'agrupaci. A la constituci i desenvolupament d'aquesta agrupaci hi participaren, per consegent, tant el sindicat de la UGT com el de la CNT, encara que qui port la iniciativa i va tenir inters en el bon funcionament de l'agrupaci fou el segon, mentre que el sindicat de la UGT collabor en contra de la seva voluntat, forat per les circumstncies del moment i la superioritat numrica de l'altra sindical -el 191

juliol de 1937 el Consell Permanent de l'agrupaci estava compost per set membres de la CNT i un de la UGT-, i va boicotejar, a la mesura de les seves possibilitats, el desenvolupament de l'agrupaci. Aix es fa pals clarament en les declaracions i informes d'ambds sindicats. Es pot citar com a exemple el que es diu referent a aix en un informe intern -per tant sense finalitat propagandstica- de la CNT, i en unes declaracions pbliques de la UGT: "Tampoco y por lo que afecta, a esta organizacin (UGT), pueden estar de acuerdo los compaeros de la CNT que formamos parte de esta Industria, pues que mientras en sendos artculos y palabras hueras, proclaman a los cuatro vientos la necesidad de la unin; de formar el frente nico del trabajo; y otras tantas cosas rimbombantes en la prctica, hacen todo lo contrario, ya que acuerdo que se toma con el asentimiento de las dos juntas Sindicales de Industria, mientras nuestra organizacin se responsabiliza y lo lleva a la prctica, la UGT lo vulnera, no pudiendo ser llevados a la prctica, si para ello es precisa la colaboracin de las dos organizaciones... Seguramente, guiados por el bureau poltico del PSUC, la UGT se demuestra el peor enemiga de la Colectividad (se refiere a la agrupacin) y de las mejoras de carcter social... Enumerar uno por uno todos los acuerdos que han sido vulnerados por la UGT, hara de este informe un escrito interminable; slo os baste saber, que ni uno solo de los acuerdos tomados y que para su aplicacin precisaba de la colaboracin de la UGT ha sido posible aplicarlo, pues que acuerdo que haya sido tornado hoy, ha sido vulnerado maana." 12 A continuaci, a l'informe, es citen una srie d'acords vulnerats per la UGT. "Como es sabido, el Sindicato Sidero-Metalrgico de la CNT tom el acuerdo de colectivizar la industria de la fundicin. Dicho acuerdo fue comunicada a nuestra sindical y nosotros, dndonos perfecta cuenta de que estbamos en pleno perodo de fiebre de colectivizaciones, las cuales lo nico que conseguan era entorpecer la buena marcha de la guerra opusimos algunos reparos, pero, para evitar un mal mayor, decidimos no oponernos, y de acuerdo con el Decreto de la Generalidad de Catalua se fue a la creacin de la Industria de la Fundicin Colectivizada, acoplando a la misma toda la fundicin de Catalua. El acoplamiento, deber es confesarlo, solo ha sido una realidad en Barcelonaciudad (...) y creemos llegada la hora de que se ponga fin a este estado de cosas nacionalizando de una vez dicha industria, como deba haberse hecho ya desde un principio." 13 Posteriorment se sollicit la legalitzaci de l'agrupaci, i desprs de realitzats els trmits pertinents li fou concedida per decret l'11 de gener de 1937. En aquest decret hi constava, tamb, que l'mbit territorial de l'agrupaci era el de tota Catalunya: "Art. 1. Es creat a Catalunya, amb la denominaci d'Agrupament de la Foneria, el conjunt de les empreses fonedores de ferro, acer i altres metalls a continuaci expressats. Art- 4. Passats trenta dies desprs de la data de publicaci del present Decret al 192

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no es podran fer operacions comercials de compra-venda, importaci o exportaci a Catalunya de peces foses per part d'elements aliens a la nova empresa." 14 Malgrat que tant al moment de la constituci de la Indstria de la Foneria Collectivitzada, com en el decret de la seva legalitzaci, hi figura que aquesta havia d'incloure totes les empreses de Catalunya dedicades a la foneria, de fet, les empreses que efectivament s'acoblaren a l'agrupaci foren nicament les de Barcelona, i no es va arribar a culminar el procs d'acoblament de les empreses de la resta de Catalunya. La Indstria de la Foneria Collectivitzada va tancar nombroses foneries i concentr els treballadors i les installacions en les que es trobaven en millor estat. Les va ampliar i modernitzar tcnicament, al temps que les dot de menjadors, lavabos, dutxes, etc. i en va crear alguna nova. D'aquesta manera el centenar de foneries corresponents a les empreses que formaven l'agrupaci, es reduren a vint-i-quatre. Un dels principals problemes amb qu va haver d'enfrontar-se aquesta agrupaci fou el de l'aprovisionament de primeres matries. Tot i aix va poder desenvolupar-se i, degut a les millores tcniques introdudes, aconsegu produir alguns tipus d'acers especials i tots els acers rpids per a eines, que abans de 1936 s'havien d'importar de l'estranger. Pel que fa als salaris, se'n realitz un anivellament important. Es va tancar el ventall salarial, per sense arribar a la seva igualaci total. s conegut de sobres que la indstria de la foneria constitueix la indstria bsica de la sidero-metallrgica i que t una importncia de primer ordre per al desenvolupament de qualsevol pas; importncia que es veu incrementada quan el pas es troba en guerra. En el cas que ens ocupa, la Indstria de la Foneria Collectivitzada es dedic gaireb totalment a la producci de guerra. Degut, doncs, al lloc que ocupava en l'economia de guerra d'aquell perode, la indstria de la foneria tenia un paper estratgic de primer ordre, el que provoc que la lluita entre les diferents tendncies per aconseguir el seu control, assols una gran duresa. Aix no fou privatiu d'aquesta indstria, sin que pot generalitzar-se per al conjunt de les indstries la producci de les quals majoritriament estava destinada a la guerra. La Indstria de la Foneria Collectivitzada va haver de fer front, en particular a partir del maig de 1937, a una forta oposici i boicot dels anticollectivistes, es-" pecialment tant del sindicat de la UGT -la seva posici pel que fa a aquesta agrupaci ja s'ha indicat-, com del Govern de la Generalitat i del Govern de la Repblica. Els interessos d'aquests dos governs, a ms, a part la seva oposici a la collectivtzaci-socalitzaci, no solien coincidir entre ells. A continuaci s'assenyalaran algunes de les manifestacions d'aquesta oposici: - La sots-secretaria d'Armament del Ministeri de Defensa del Govern de la Repblica, requis la indstria de la foneria barcelonina, per davant del fracs d'aquesta acci -va descendir la productivitat, es desorganitz parcialment la indstria, etc-, va decidir aixecar la requisa el 12 de mar de 1938. Es va fer un inventari al moment de la requisa i un altre quan es va aixecar. La Sots-Secretaria d'Armament va quedar deutora de l'agrupaci per un valor superior als quatre milions de pessetes i en lloc de restituir-los de forma immediata, comunic que ho faria una vegada finalitzada la guerra, i aix malgrat que aquest deute prove193

nia, bsicament, de les diferncies de primeres matries en poder de l'agrupaci, les quals, tal com s'ha dit, escassejaven. El seu aprovisionament era un dels problemes ms greus que tenia plantejats la indstria. - Quan es va aixecar la requisa, l'agrupaci es trob amb que noms podia disposar d'un saldo als bancs de 900.000 pessetes, amb les quals com a mxim podia cobrir-se la nmina de dues setmanes. - Retards i dificultats en el cobrament de les factures generades pel lliurament de material a la Sots-Secretaria d'Armament. - La Sots-Secretaria, un cop aixecada la requisa, va mantenir en la Indstria de la Foneria Collectivitzada, un servei d'Inspectors, que en teoria havien de collaborar amb l'agrupaci. S'havien d'encarregar especficament que no falts primera matria a les Comunals, per a la prctica, el que van fer fou intentar controlar els treballadors i dificultar el funcionament de l'agrupaci: "Estos Inspectores, parece que en muchos casos, olvidan la misin especfica para la que han sido creados... En muchos casos, pretenden dar ordenes directamente a los obreros; impiden la salida de materias primas que son necesarias en una Comunal por carecer de ellas y que en otras les sobran, con lo cual, se sabotea a la Colectividad; procuran poner trabas, tantas como estn a su alcance, para el recepcionamiento de los materiales fabricados, con lo cual se merma grandemente la economia de la Colectividad."15 - La Conselleria d'Economia de la Generalitat, a ms de no facilitar l'aprovisionament de primeres matries, tal com exigia la importncia que tenia la indstria per a la guerra, dificult l'ampliaci de l'agrupaci fora de l'mbit de Barcelona (ciutat), com el propi decret contemplava. - Aix mateix, la pugna que mantenien el Govern de la Generalitat i el Govern de la Repblica per aconseguir el mxim d'incidncia en la indstria de la foneria, dificult tamb el desenvolupament de l'agrupaci perqu va donar lloc a l'existncia d'instruccions contradictries i incompatibles entre elles: "Debido a la pugna poltica que existe entre el Gobierno de la Generalidad y el Gobierno central, tambin hemos de sufrir nosotros algunas consecuencias, pues que mientras por el Decreto de Colectivizaciones, debemos dar a la Consejera de Economia, todos los datos de fabricacin, situacin econmica, etc. Subsecretaria deArmamento, nos prohbe terminantemente, dar datos de fabricacin, enclavamiento de Comunales, etc. prohibicin con la consiguiente adicional, de que de vulnerarla, seremos juzgados por el Tribunal de Alta traicin y por lo que como es lgico suponer y en atencin de que en la actualidad se debe todo para la guerra, al atender como es nuestro deber las ordenes de Subsecretaria de Armamento, tiene como consecuencia una distincin con la Consejera de Economa." 16 ' - Per ltim, el 15 d'octubre de 1938, la Generalitat intervingu la Indstria de la Foneria Collectivitzada, i va posar fi, d'aquesta manera, a la direcci i gesti directa dels treballadors en aquesta indstria, de forma similar al que s'esdevingu al ram de la construcci de Barcelona.

194

L'Agrupaci dels Establiments de Barberia i Perruqueria Collectvitzats de Barcelona El juliol de 1936 existien a Barcelona un gran nombre d'establiments dedicats a la prestaci de serveis de barberia i perruqueria - pocs ms de 1.100-. Aquests establiments en termes generals es dividien en dues categories, els corrents o "normals", que representaven una mica ms del 80% del total, i els de luxe. Als primers les condicions d'higiene del local, roba, utensilis, etc. eren pssimes, el que donava lloc a que bastant sovint, els clients, com a conseqncia dels serveis prestats, agafessin malalties, en especial de la pell. En els de luxe, al contrari, cuidaven les mesures d'higiene que es trobaven en bones condicions. L'elevat nombre d'establiments que hi havia donava lloc a que s'establs una competncia dura entre ells, que en desenvolupar-se entre empreses petites d'una importncia econmica semblant, que prestaven un servei de qualitat tamb similar -dins de cada categoria-, i amb poques possibilitats de variaci, condua no a l'eliminaci i per tant a la reducci del nombre d'establiments, sin a que aquests portessin una existncia econmica molt precria. Aix anava en perjudici no solament dels patrons del sector sin tamb, i de forma encara ms accentuada, dels treballadors d'aquesta indstria: "Naturalmente, este excesivo nmero de establecimientos constitua una competencia intestina, que repercutia, no solamente en perjuicio de la burguesa, sino de la clase trabajadora de esta industria que, ni de una forma ni de otra, podia exigir reivindicaciones econmicas; porque la indstria, en virtud de su infinita ramificacin, no daba el suficiente rendimiento econmico." 17 Com a conseqncia del que s'ha exposat anteriorment, el nivell salarial dels treballadors de les barberies, es trobava bastant per sota del dels treballadors de la majoria dels altres sectors econmics. Un 70% d'ells treballava a preu fet, sense cap salari fix, rebent, noms com a remuneraci pel seu treball, un tant per cent de la recaptaci efectuada, aix venia a representar, com a terme mitj, un setmanal que oscillava entre les 25 i 30 pessetes; un 20% percebia un salari fix que no superava les 52 pessetes setmanals; i el 10% restant arribava a cobrar setmanalment fins un mxim de 70 pessetes. Aquestes remuneracions corresponien a una jornada laboral de nou a deu hores diries com a mitjana(*). Quan l'agost de 1936 la Generalitat acord un augment general de salaris del 15% i l'establiment de la jornada laboral en 40 hores setmanals, la immensa majoria dels patrons de les barberies van ser incapaos de prosseguir la seva activitat i complir amb les mesures emanades de la Generalitat. Uns van abandonar els seus establiments, i d'altres van demanar al sindicat que se'n fes crrec. Davant d'aquesta situaci els treballadors van intervenir les perruqueries. L'atur fors constitua un altre dels greus problemes que afectaven els treballadors del sector. Es xifrava, el juliol de 1936, en uns tres-cents el nombre de
(*) Vegeu "Sindicato nico de Barberos". Estudi que sobre la collectivitzaci dels establiments de barberia ha realitzat el Sindicat nic de Barbers, Barcelona, 12 d'agost de 1936; i Boletn de Informacin CNT-FAI, Barcelona, 28 d'octubre de 1936. 195

desocupats i s'havia d'afegir a aquest nmero, el dels treballadors que noms laboraven tres o quatre dies a la setmana, el que representava per a ells una reducci drstica dels seus ja reduts emoluments(*). Fou a la segona quinzena del mes d'agost de 1936, quan els treballadors, mitjanant el Sindicat nic de Barbers de Barcelona (CNT), iniciaren la collectivitzaci de les barberies, comenant per les dels barris perifrics. El sindicat de Barbers va manifestar clarament des del primer moment que la collectivitzaci global del sector que s'estava posant en marxa constitua un pas intermedi entre el sistema de la propietat individual i la socialitzaci total de l'economia del pas: "Queremos s, trabajar para labrar los primeros surcos de la socializacin, ya que la colectivizacin de una indstria determinada, si no otra cosa, es uno de los primeros pasos orientados a la consecucin de la socializacin de la economia general de un pas; es un intermedio colocado entre el inters individualista y el comunista, representado en el aspecto econmico de nuestras ideas con el nombre de socialismo integral." 18 El 27 de setembre de 1936, es celebr al Gran Price una Assemblea General, on es van analitzar els resultats aconseguits fins llavors a la collectivitzaci. Es va constatar que ms de 500 barberies s'havien ja collectivitzat i funcionaven amb bons resultats, per la qual cosa es prengu la resoluci de completar la collectivitzaci ampliant-la als establiments del centre de la ciutat. Als acords presos en aquesta Assemblea hi figuraven les directrius generals de la poltica a desenvolupar al futur prxim: "Les principals caracterstiques de l'acord pres sn les segents: Dissoluci de l'entitat patronal del ram, Federaci de Patrons Barbers de Barcelona i pobles limtrofs, sense indemnitzaci; d'acord amb les bases de treball, collocaci i consideraci dels fins ara patrons, en qualitat d'obrers, sense distincions d'edat, i proporcionar-los treball com altres operaris; d'acord amb els ingressos, distribuci equitativa entre tots els obrers pel que es refereix a llur remuneraci o salari, i implantaci del sistema d'ac a quinze dies."19 Les resolucions d'aquesta Assemblea General foren posades immediatament en prctica, de forma que durant la primera quinzena d'octubre va quedar completat el procs de collectivitzaci de totes les barberies de Barcelona, tant les de la perifria com les del centre de la ciutat. D'aquesta manera es constitu una agrupaci, de fet, que incloa tots els establiments de barberia i perruqueria de Barcelona i els seus voltants, gestionada i dirigida directament pel Sindicat nic de Barbers de Barcelona, que agrupava prcticament tots els treballadors del sector. Va arribar a comptar aquesta agrupaci amb uns 4.000 treballadors (**).
(*) Vegeu "Sindicato nico de Barberos de Barcelona". Informe que sobre la collectivitzaci dels establiments de barberia ha realitzat el Sindicat nic de Barbers. Barcelona, 12 d'agost de 1936; i Solidaridad Obrera. "La Colectividad de Barberos de Barcelona'", Barcelona, 23 de novembre de 1938. (**) Vegeu Sindicat nic de Barbers de Barcelona. Estudi que sobre la collectivitzaci dels establiments de barberia, ha realitzat el Sindicat nic de Barbers, Barcelona, 12 d'agost de 1936; i Extracte de la Conferncia donada pel company Joan Papiol, Secretari del Sindicat nic de Barbers, a l'emissora ECN1 Rdio CNT-FAI. 196

Una de les primeres actuacions de la Collectivitat de Barbers de Barcelona fou la de procedir rpidament a una drstica reducci del nombre de barberies i perruqueries. Es va passar d'uns 1.100 establiments a uns 235(*), en els quals s'agruparen tots els treballadors i ex-patrons del ram, transformats en treballadors. Aquesta reducci del nombre de locals, va comportar per a l'agrupaci un estalvi important al captol de despeses generals (lloguers, consum d'aigua, de llum, etc): unes 150.000 pessetes mensuals, de les quals unes 80.000 corresponien a lloguers(**). El criteri principal que es va tenir en consideraci per seleccionar els locals que havien de seguir en funcionament, no fou l'estat en qu aquests es trobaven perqu es considerava que es podia millorar amb relativa facilitat, sin el de la seva ubicaci. Per aix es va tenir en compte que totes les zones i barris de Barcelona poguessin comptar amb aquest servei i atendre amb preferncia aquells punts o llocs de la ciutat que per la seva densitat de poblaci elevada -motivada per la concentraci de la vivenda, o per raons de treball- o per ser llocs de trnsit habitual, les barberies acostumaven a tenir una afluncia de clientela ms gran. Aquesta concentraci de locals, que tal com s'ha dit van quedar reduts a uns 235, si es t en compte el nombre de treballadors, uns 4.000, signific que cada establiment comptava, com a terme mitj, amb 16 o 17 treballadors. N'hi havia alguns que fins i tot el seu nombre s'elevava fins a 25 treballadors(***), el que, malgrat l'existncia de dos torns, constitueix una xifra molt alta per aquest tipus d'establiments. Es fix un horari nou d'atenci al pblic, de forma que tots els establiments estaven oberts durant 13 hores al dia, amb la qual cosa s'ampli el nombre d'hores que l'usuari podia utilitzar aquest servei. L'horari que es va establir de manera general fou el de 8 del mat a 9 de la nit, encara que es podia modificar en funci de les caracterstiques del lloc on estava emplaada la barberia. Aix, l'establiment situat al Born, obria a les 6 del mat i tancava a les 7 de la tarda, perqu degut a les caracterstiques del treball que all es realitzava, l'afluncia de pblic comenava i acabava ms aviat que a d'altres llocs. Per cobrir aquest horari, s'establiren dos torns de treball, de sis hores i mitja de durada, de mat un i de tarda l'altre, amb la qual cosa s'ampli l'horari de prestaci de servei, i es va reduir la jornada laboral dels treballadors del sector. Una qesti en qu la Collectivitat de Barbers de Barcelona va posar especial afany fou en la de millorar les condicions d'higiene i sanitat de les barberies, que tal com s'ha indicat, si es posen al marge les de luxe, la resta -la gran majoriadeixaven molt que desitjar. Es van portar a terme, al respecte, millores impor-

(*) Les dades referents al nombre de barberies existents abans i desprs de la reducci realitzada per l'agrupaci divergeixen una mica, segons la seva font de procedncia. Ara b, les xifres que aporten, encara que no totalment coincidents, sn bastant semblants, per la qual cosa, al meu entendre, les diferncies que existeixen entre elles, sn irrellevants a l'hora de valorar la magnitud de la reducci del nombre d'establiments que es va dur a terme. (**) Vegeu extracte de la Conferncia donada pel company Joan Papiol, Secretari del Sindicat nic de Barbers, a l'emissora ECN1 Rdio CNT-FAI. Boletn de informacin CNT-FAI, Barcelona 28 d'octubre de 1936 i Colectivizaciones la Obra Constructiva de la Revolucin Espaola. CNTFAI, p. 128, Toulouse, 1973. (***) Vegeu "La Colectividad de Barberos de Barcelona''. Solidaridad Obrera, Barcelona, 23 de novembre de 1938. 197

tants que van donar com a resultat l'elevaci del nivell d'higiene i sanitat i es van evitar d'aquesta manera els contagis freqents de malalties que es produen abans de 1936. En l'aspecte econmic, a ms de l'estalvi que en el captol de despeses generals va representar per al sector la reducci del nombre de locals, l'agrupaci obtingu tamb d'altres reduccions de despeses. Cal destacar-ne les derivades de la compra conjunta dels articles que consumien les barberies, per la qual cosa s'establ el servei corresponent de compres i es va crear un magatzem d'avituallament que provea totes les perruqueries, i les que provenien del muntatge d'un rentador mecnic, equipat amb maquinria moderna, on es rentava tota la roba utilitzada al treball. Amb aquest rentador, a ms d'obtenir un abaratiment important de costos, s'elev el nivell d'higiene de la roba feta servir. Pel que fa a l'atur fors que hi havia al sector quan fou collectivitzat, es va eliminar de forma immediata. Es van incorporar els treballadors que estaven a l'atur a les barberies de la Collectivitat de Barbers de Barcelona, la qual no noms proporcionava treball als barbers en l'atur de Barcelona, sin tamb als que procedien d'altres parts d'Espanya i es trobaven a Barcelona per causa de la guerra, i que el desembre de 1936 ascendien a uns 350(*). Per ltim, quant als salaris, a partir de la collectivitzaci del sector s'augmentaren considerablement -l'octubre de 1936 havien augmentat, com a mitjana, un 40% respecte el juliol de 1936, i se situaven en 200 pessetes setmanals l'octubre de 1938(**)-, i es va establir el salari nic, igual per a tots, independentment del treball que cadasc realitzs i de la funci que cada un exercs, inclosos, naturalment, els ex-patrons convertits en treballadors. S'establ tamb una pensi setmanal per als jubilats, aix com per a les vdues dels ex-patrons: "Desde el que sustenta el cargo de ms responsabilidad, hasta la compaera que presta sus servicios en la limpieza de las colectivas, todos percibimos el mismo jornal. No hemos podido comprender an la razn de categoras econmicas en rgimen colectivo!" 20 Aquesta agrupaci desenvolup normalment la seva activitat fins al final de la guerra a Barcelona, i cal destacar de la seva actuaci el que, a ms d'establir una igualtat total entre els seus membres, ests dirigida tant a aconseguir uns bons resultats econmics, que efectivament va obtenir, com. ho prova el que va fer front sense dificultat, amb els ingressos que obtenia per la prestaci dels seus serveis, a l'increment de les despeses que represent, l'elevaci important dels salaris, l'eliminaci de l'atur, la inclusi a la Collectivitat dels barbers procedents d'altres localitats, el pagament de les pensions de jubilaci, la posada en marxa del rentador mecnic, dotat amb maquinria moderna -encara que una vegada en funcionament represent un estalvi important-, etc. Per una altra banda, tamb estava dirigida a proporcionar el mxim de facilitats a l'usuari i millorar la prestaci del
(*) Veure "Colectivizacin de las peluqueras bajo el signo de la CNT". Boletn de Informacin CNT-FAI, Barcelona, 11 de desembre de 1936; i "La Colectividad de Barberos de Barcelona". Solidaridad Obrera, Barcelona, 23 de novembre de 1938. (**) Vegeu Extracte de la Conferncia donada pel company Joan Papiol, Secretari del Sindicat nic de Barbers, a l'emissora ECN1 Rdio CNT-FAI. Boletn de Informacin CNT-FAI, Barcelona, 28 d'octubre de 1936; i "La Colectividad de Barberos de Barcelona". Solidaridad Obrera, Barcelona, 23 de novembre de 1938. 198

servei, per aix s'explica el criteri utilitzat per determinar la ubicaci de les perruqueries -que a la vegada comportava el mxim de comoditat per a l'usuari i facilitava l'augment dels ingressos-, l'establiment d'un horari ms ampli d'atenci al pblic -tamb es tenia en compte en la seva fixaci les convenincies dels clients-, les millores realitzades als locals, la implantaci d'unes bones condicions d'higiene i sanitat a la prestaci del servei, etc. Els Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats Anteriorment als esdeveniments del juliol de 1936, els components de les diverses professions i oficis que laboraven ai ram de l'espectacle s'enquadraven en diferents organitzacions. Uns formaven part d'organitzacions de tipus corporatiu, com la Societat d'Autors i la Societat Autnoma de Msics, i d'altres com els operadors cinematogrfics, els electricistes, els porters, etc. del sindicat de la CNT. Pocs dies desprs de sufocada la sublevaci a Barcelona -els dies 23 24 de juliol- els treballadors d'aquest ram realitzaren diverses assemblees generals on van decidir ingressar collectivament al Sindicat de la Indstria de l'Espectacle (CNT), per la qual cosa aquesta organitzaci pass a enquadrar la prctica totalitat dels treballadors del sector. En Assemblees posteriors, realitzades durant la segona quinzena de juliol i la primera d'agost, es va prendre la resoluci de reorganitzar el sector sobre noves bases. Com a primera mesura es va decidir la incautac dels locals on es desenvolupaven els espectacles pblics. A continuaci es reprodueixen alguns dels punts aprovats en aquestes assemblees: Respecte la socialitzaci de les sales de cinema; "Art. 32",- Todos los locales que en Barcelona y su radio se abran en lo sucesivo para ser explotados como salas de cine, ingresarn para todos sus efectos dentro del sistema de socializacin que ha establecido el sindicato. La plantilla ntegra del local en todas las caractersticas de trabajo ser servida por la Bolsa de Trabajo de la respectiva seccin. Art. 35.- Los locales de cine, tal y como estn en la actualidad, pasan ntegros a depender directamente del Sindicato para su normal funcionamiento, y todas aquellas reclamaciones que con justificacin se presenten sern resueltas por el Comit econmico de cines..."21 Referent a la socialitzaci del teatre: "Animados todos por un elevada espritu social, se han limado asperezas, se han borrado aureolas, se han estrechado los lazos y ha sido posible el milagro de que, con remuneracin nica y mnima, con fraternidad absoluta -que estaba dormida basta ahora-, la gran famlia teatral, enrolada en un programa de socializacin, sin intervencin de capitalista alguno, dndose cuenta de la importancia histrica y social del momento actual, se lanza a la renovacin, en todos los aspectos de la vida del teatro... No se trota solamente de una renovacin econmica. El teatro va a renovarse espiritualmente. De divertimiento burgus va a ocupar un rango educador... 199

Base de la nueva reforma es lograr la desaparicin de todo aquello que atentaba contra el inters y la libertad del pblico. Por eso en los teatros se suprime desde ahora la CLAQU, LA REVENTA, LA CONTADURA, LA PROPINA, LA ENTRADA GRATIS. En todos los teatros sern gratuitos todos los servicios... Este esfuerzo debe merecer del pueblo de Barcelona la comprensin de su apoyo. El pueblo es el nico empresario. Por este motivo, por ser el pueblo el que marida, igualitario en todas sus decisiones, quedan suprimidas todas las entradas de favor. Todos los espectadores pagaran poco pero pagarn algo." 22 La represa generalitzada de l'activitat dels espectacles pblics de Barcelona, que va tenir lloc el 15 d'agost de 1936, es realitz, per tant, quan ja s'havien incautat els treballadors dels locals i sota la seva direcci i gesti, exercida mitjanant el sindicat. D'aquesta forma es va constituir una agrupaci, formada per uns 10.000 treballadors que la gestionaven directament, a travs de l'organitzaci del sindicat; agrupaci que mai no fou legalitzada. L'estructura organitzativa que va aixecar el Sindicat de la Indstria de l'Espectacle per a la direcci i gesti d'aquest sector, fou la segent:23

200

Al grfic anterior no hi figuren les diverses seccions de qu es composava el Sindicat de la Indstria de l'Espectacle, les quals constituen el lloc d'enquadrament dels seus components. Aquestes seccions eren les segents: "Actores Artistas cinematogrficos Autores y Compositores Maestros, Directores y Concertadores Msicos Cines y Teatros Variedades y Circos Music-Halls Parques y Atracciones
Frontones

Candromos Boxeo Industria Cinematogrfica Operadores y Ciclistas Picadoresy Banderilleros Escengrafos Tramoyistas Apuntadores
Electricistas

Coristas y Utileros"24 Els treballadors d'una mateixa secci podien treballar per a diferents subsectors, com era el cas dels msics, que podien prestar els seus serveis als cinemes, teatres, producci cinematogrfica i rnusic-halls. Al mateix temps, en un mateix subsector hi podien treballar membres de diverses seccions, com en el de la producci cinematogrfica, en el qual hi participaven indstries i artistes cinematogrfics, mestres directors concertadors, msics, autors i compositors i varietats i circ. La problemtica a la qual va haver de fer front l'agrupaci dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats, si b per una part possea una srie de caracterstiques comunes a tot el sector, per una altra incloa tamb diferncies importants, degut a les diverses caracterstiques dels diferents subsectors. Partint de la base de les diferncies principals es poden distingir dos tipus d'espectacles: a) aquells espectacles -cinema, teatre, msica, piscines i esports- que podien constituir un mitj d'entrenament, difusi de cultura, formaci i ensenyament a la nova societat que s'estava construint; i b) aquells altres -frontons, cindroms, musichalls, boxa i toros-, que per basar-se en el joc, la pornografia, la prostituci, la violncia o la crueltat, es trobaven en contradicci amb la moral propugnada per l'alternativa collectivista. Als espectacles del primer tipus (a) se'ls va donar un impuls nou. S'augment el nombre de locals i funcions, es van fer ms assequibles els seus preus, etc. i s'introduren canvis en el seu contingut: - Teatre: Es van posar en funcionament de forma permanent i simultnia uns 15 teatres -encara que quan la guerra estava avanada se'n tanc algun per necessitats d'aquella-, quan anteriorment, funcionaven de forma simultnia com a m201

xim 4 teatres, i aix noms durant la temporada d'hivern -uns quatre mesos- i es van rebaixar els preus per tal que fossin ms assequibles. Quant a l'aspecte artstic, a ms de prosseguir les representacions "clssiques" i les que estaven en voga el 1936, es don la possibilitat d'expressar-ne els nous corrents i es recolzaren les noves iniciatives, el que es materialitz mitjanant el "Teatre Experimental" i el "Teatre de l'Art''. - Cinema: De 52 cines que funcionaven abans de 1936 es pass a 116, xifra que va anar disminuint degut a les dificultats en el subministrament de fluid elctric i a que es van cedir locals per a la guerra i per a menjadors infantils, de forma que els ltims mesos de la guerra el nombre de cines en funcionament era de 83. S'ampli la prestaci del servei suprimint-se la jornada de tres dies a la setmana -dijous, dissabtes i diumenges- vigent a la major part dels cines de barriada. Es van rebaixar considerablement els preus de les entrades -aix al cine Captol on el preu de les entrades era de 5 i 6 pessetes, durant bastants mesos fou de 2 pessetes-, de forma que l'octubre de 1938, i malgrat la pujada general de preus que havia tingut lloc, els preus de les entrades eren sensiblement inferiors als del juliol de 1936. Amb la finalitat de poder atendre adequadament la conservaci del material utilitzat, s'habilitaren els Tallers de Reparacions de la Indstria on es procedia a la seva conservaci i reparaci. El Sindicat de la Indstria de l'Espectacle va escometre tamb la tasca de la producci cinematogrfica. Per aix va haver de superar importants obstacles materials i artstics, com el de l'adaptaci dels actors de teatre a la producci cinematogrfica. - Msics: Els membres d'aquesta secci, que tal com s'ha indicat, treballaven en diversos subsectors, a Barcelona arribaven a la xifra d'uns 1.500, dels quals el 1936 noms treballaven uns 500 i encara la majoria d'ells amb dificultats. Els Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats, els proporcion ocupaci a tots ells -els 1.500-, repartint les seves actuacions als cines, teatres, music-halls i cafs. D'aquesta manera van eliminar l'atur que afectava tan durament aquesta secci. . ., - Piscines i Esports: Es va fer funcionar una piscina que hi havia a Sarri, aix com el front annex. S'utilitzaren amb finalitats exclusivament esportives. Respecte als espectacles del segon tipus (b), en fer-se crrec de la seva direcci i gesti els collectivistes, es van trobar davant la contradicci existent entre les seves conviccions morals, que implicava la desaparici d'aquests espectacles i el fet que la seva desaparici immediata significava la prdua del treball per a un nombre elevat d'empleats. Per tant, aquesta desaparici, a fi i efecte de reduir al mxim el cost social que representava la prdua de llocs de treball, s'havia de realitzar de forma gradual, donant temps tant a que els treballadors poguessin adquirir noves habilitats, com a que la seva capacitat de treball pogus ser absorbida per altres sectors. Referint-se als music-halls el Sindicat de la Indstria de l'Espectacle, manifestava: "Despus del 19 de julio los compaeros del SIE se encontraron con que tal espectculo no podia subsistir y que, por otra parte, su desaparicin lanzara al hamb r e o a l a vida a numerosas mujeres en l ocupadas. Consiguientemente, optaron por un trmino medio solucionador, manteniendo los Music-Halls pero alterndolos radicalmente en orden a moralidad y organizacin." 25

202

Fent referncia als cindroms i frontons, espectacles la rendibilitat dels quals es basava en el negoci de les apostes; i als toros i boxa, espectacles cruels i violents, el Sindicat deia: "La continuacin de estos espectculos en un movimiento revolucionario de dignificacin social, origina una palpable contradiccin, pues nada ms repugnante que la sistematizacin de la tortura de un animal, o el que dos hombres se magullen a puetazos por unas pesetas, o que la competicin de unos galgos sirva de base al detestable juego de azar. Pero lamentablemente la prctica opone una serie de obstculos a la supresin fulminants de estas modalidades, que suele imponer su subsistencia, si bien se procura reducir al mnimum sus consecuencias caractersticas censurables. As, los compaeros del Sindicato se encontraron con que la supresin pondria en la calle a varios millares de individuos que as malganaban el sustento, individuos que no podan ser acoplados a otras ramas del Espectculo, ya rebosantes de personal. Adems, la asimilacin a otras labores de muchos de estos ciudadanos resultaba difcil, como en el caso de los pelotaris, dedicados exclusivamente al juego de su espe-

cialidad."

26

La forma com el Sindicat de la Indstria de l'Espectacle s'enfront a aquesta contradicci i en la qual va basar la poltica que ell mateix va desenvolupar, fou per una part la de reduir al mnim, compatible amb la possibilitat de cobrir les necessitats dels treballadors, el nombre de locals i/o funcions, i per una altra la de transformar, en la mesura del possible, el carcter d'aquests espectacles. - Music-Halls: Se'n redu el nombre, i es van transformar els que es van mantenir, uns en teatres de "variets", com el "Sevilla", i d'altres en teatres de revista, com el "Pompeya"'. Es prohib radicalment que les artistes alternessin amb el pblic, suprimint-se els avantllotges i els reservats, aix com, en els casos que n'hi havia, el bar i la sala de joc annexes. El sindicat de la CNT no va voler englobar en l'agrupaci els "Ball Muset", on les noies que hi treballaven havien de ballar i beure amb tots els clients que els ho demanessin. Dels "Ball Muset" i dels musichalls la "Marina" i el "Cau d'Art", en els quals es continu el flirteig, se'n va fer crrec el sindicat de la UGT. Fou aquesta l'nica presncia seva al sector dels espectacles pblics de Barcelona. Les transformacions introdudes en aquest subsector, malgrat que hi van incloure la millora de la qualitat artstica de l'espectacle i es poss inters especial en embellir l'escenografia, van donar com a resultat una disminuci dels ingressos d'una magnitud tan gran que provocaren prdues importants per a l'agrupaci -d'unes trenta a quaranta mil pessetes setmanals com a mitjana-. - Boxa; Es redu el nombre habitual de funcions, i es va procurar, segons es desprn de les seves declaracions, reduir l'aspecte cruel de l'espectacle -es van prohibir els combats desiguals, la participaci de boxejadors sense la preparaci fsica suficient, etc- i potenciar d'altres aspectes com el de l'habilitat i competici esportives. - Toros: Es redu molt considerablement el nombre de corregudes, i es cediren els beneficis obtinguts a entitats de socors: pro-ferits, pro-hospitals, etc, - Frontons i Cindroms: Dels primers se'n redu el nombre de locals de 5 a 2 i es suprimiren les quinieles, amb la qual cosa els ingressos disminuren drstica203

ment. Quant als segons, es redu tamb el nombre dels seus locals de 5 a 2, per en canvi en aquests es van obtenir importants ingressos. Considerant globalment el desenvolupament econmic dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats fou, fins a la seva intervenci per la Generalitat, netament positiu, de manera que desprs d'un any de funcionament -l'agost de 1937- l'agrupaci disposava ja d'un cert supervit en efectiu, malgrat haver iniciat la seva activitat amb les arques totalment buides i les despeses importants realitzades durant aquest perode. El dficit permanent d'algun subsector, com el dels music-halls, fou mpliament compensat amb els supervits obtinguts en d'altres subsectors. Pel que fa als salaris, durant els primers mesos s'establ una igualtat total a cada subsector, per ja a finals de 1936 es van comenar a establir certes diferncies de remuneraci en funci del tipus de treball que desenvolupava cada un; amb tot, les diferncies salarials van ser en tot moment molt inferiors a les que existien abans del juliol de 1936. aquesta organitzaci i gesti dels espectacles pblics de Barcelona, s'hi oposaren els anticollectivistes, primer des de l'Ajuntament, i desprs, com que no podien aconseguir els seus propsits mitjanant aquesta instituci, i a l'haver augmentat considerablement el seu poder al govern, des de la Generalitat. Aix, a l'Ajuntament de Barcelona els representants del PSUC formularen una proposta que bsicament consistia en: - Que l'administraci i direcci dels espectacles pblics fos portada a terme conjuntament per representants del Municipi i dels treballadors. - Que la seva aportaci econmica a l'Ajuntament de Barcelona havia de consistir en: Cinemes: el 15% sobre la recaptaci bruta Teatres: el 5% sobre la recaptaci bruta Music-halls: el 15% sobre la recaptaci bruta Balls: el 25% sobre la recaptaci bruta Frontons i Cindroms: el 10% sobre les entrades i el 5% sobre les quinieles Futbol i altres Esports: el 15% sobre la recaptaci bruta(*) Posteriorment, el 19 de gener de 1938, aparegu una ordre del Conseller d'Economia, J. Comorera, en la qual s'acordava la intervenci de tots els espectacles pblics de Catalunya, a excepci d'aquells que estaven municipalitzats. D'aquesta manera es va posar fi a la gesti directa dels treballadors dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats. Aquesta mesura encara que abastava tot l'mbit catal, va estar dirigida, esencialment, a aconseguir el control dels Espectacles Pblics de Barcelona per part de la Generalitat. Aquesta intervenci ordenada pel Conseller d'Economia, aix com les reaccions que ella provoc, constitueixen un exemple illustratiu de com es desenvolup a principis de 1938 l'ofensiva contra les conquestes collectivistes, i de la posici adoptada al respecte per part de la Generalitat, les centrals sindicals i els treballadors. La situaci econmica dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats era globalment, com ja s'ha indicat, sanejada, per la qual cosa la seva intervenci per la Generalitat no estava justificada per aquest motiu, malgrat que l'article 1er. de
(*) Vegeu "Projecte que la minoria socialista presenta de municipalitzaci d'espectacles pblics. Ajuntament de Barcelona".

204

l'ordre d'incautaci dels espectacles pblics de Catalunya aix sembla suggerirho: "Primer- Es acordada la intervenci tcnica i administrativa de totes les empreses d'espectacles pblics de Catalunya amb l'objecte d'assegurar llur existncia i aconseguir el mxim d'avantatges econmics. Aquesta intervenci ser realitzada per una Comissi Interventora composta de tres Interventors nomenats pel Conseller d'Economia i un Delegat del Conseller de Finances, de conformitat amb l'establert en les disposicions vigents," 27 En realitat l'existncia dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats no corria cap perill des del punt de vista de la seva viabilitat econmica, el que a ms de posar-ho en evidncia les informacions procedents del sindicat (*) mai no fou desmentit per la Generalitat -sembla obvi que en cas d'haver existit un motiu d'aquesta naturalesa, la Generalitat hagus tingut inters especial en destacar-lo, i ms encara si tenim en compte l'oposici que aquesta mesura va suscitar entre els treballadors del sector-. I per s pogus quedar algun dubte al respecte, noms cal tenir en compte que es tractava d'una agrupaci no legalitzada. Per tant, en cas d'haver tingut dificultats econmiques no hagus rebut cap ajut, i que el realisme que imposa la prpia supervivncia hagus produt amb tota seguretat, en cas de trobar-se amenaada econmicament la seva existncia, l'acceptaci de la intervenci per part dels treballadors -aix succe efectivament en el cas d'altres agrupacions, com el de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona, analitzada anteriorment-, mentre que, al contrari, el que es va produir fou el seu rebuig i oposici, fins arribar a la vaga general del sector. Quant a l'expressi "aconseguir el mxim d'avantatges econmics", bastant vaga i poc precisa, referida al cas dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats, pot voler significar coses diferents, des que la intervenci reportaria avantatges econmics per a la Generalitat, el que no faria ms que confirmar la bona salut econmica d'aquesta agrupaci, fins a que s'havien de prescindir dels principis morals dels collectivistes, amb la qual cosa podia obtenir-se una rentabilitat ms gran dels music-halls, boxa, toros, cindroms i frontons. Ara b, malgrat el que pugui suggerir l'article que s'ha citat anteriorment i del que va manifestar el Sindicat de la Indstria de l'Espectacle (CNT); "Naturalmente, el volumen de lo manejado por el Sindicato abri el apetito del camarada consejero de Economia, quien en enero del ao actual decret la intervencin de la Generalidad. ,."28 la ra principal de la intervenci de la Generalitat, no es troba bsicament en una motivaci econmica de carcter immediat i puntual, com podia ser beneficiar-se del control exercit sobre un sector que es desenvolupava b econmicament, o el d'augmentar el seu rendiment econmic, encara que aquestes raons poguessin exercir tamb la seva influncia en la decisi, sin que la ra principal es troba en l'ofensiva general que s'estava desenvolupant contra la collectivitzaci-socialitzac i a favor del control de l'activitat econmica per la Generalitat, o ms exactament, de l'estatitzaci de l'economia. Aix, en el prembul de l'ordre d'inter(*) Vegeu tamb Solidaridad Obrera. Barcelona, 26 d'agost de 1936; Terra y Libertad. Barcelona, 15 d'octubre de 1938 i 22 d'octubre de 1938. 205

venci, on s'exposen, els motius pels quals aquesta es dna, es cita de forma destacada el fet de l'existncia de nombroses empreses collectivitzades, la situaci de les quals no estava legalitzada, i la convenincia del control de la Generalitat sobre el conjunt de les empreses del sector; i a l'article set de l'ordre s'exclouen de la intervenci els espectacles pblics d'aquelles poblacions on estaven municipalitzats. En l'exposici de motius de l'ordre d'intervenci es diu: "D'altra banda, moltes de les empreses d'aquest ram, es troben en situaci d'illegalitat en no haver legalitzat llur Consell d'Empresa o Comit de Control malgrat haver transcorregut amb escreix el termini fixat per la Circular feta pblica el dia 11 d'agost del 1937 (Diari Oficial del 19) pel Consell d'Economia de Catalunya en compliment del seu acord unnime signat per totes les organitzacions sindicals i poltiques de la nostra terra. Altrament, en les presents circumstncies, s aconsellable que el Govern de la Generalitat tingui un control efectiu sobre les empreses d'espectacles pblics." 29 L'article set de l'ordre: "Set- Queden exceptuats d'aquesta intervenci, aquells Espectacles Pblics que en la data de publicaci d'aquesta ordre, estiguin- municipalitzats."30 Aquesta ofensiva, impulsada principalment per la Generalitat i les organitzacions que s'oposaven a la collectivitzaci, no es trobava ja per aquestes dates amb l'oposici de la CNT com a central sindical, sin que, al contrari, la recolzava, encara que de forma no tan clara i una mica vergonyant, per per aix no menys efica. L'ordre d'incautaci d'en Comorera provoc una reacci forta dels treballadors dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats, els quals desprs de la celebraci d'una srie d'assemblees i d'entrevistar-se amb els representants de la Generalitat, decidiren declarar la vaga general del sector. Poc desprs, no obstant aix, degut a les indicacions i pressions procedents dels rgans superiors de la CNT, els treballadors cediren i es van sotmetre a la intervenci decretada per la Generalitat, A les negociacions mantingudes amb la Generalitat, a ms dels representants dels treballadors dels espectacles pblics, hi van intervenir tamb, i de forma molt activa, els representants dels rgans superiors de la CNT. Aquests com a nica contrapartida a la seva acceptaci de la intervenci d'aquesta indstria obtingueren que dels quatre membres que constituen la Comissi Interventora d'Espectacles, designats tots ells per la Generalitat, tres fossin de la CNT, el que concorda perfectament amb la poltica que desenvolupava aquesta central sindical per aquelles dates. Aquesta consistia en acceptar l'estatitzac de l'economia sempre que es permets als seus militants estar presents als rgans de control i decisi de la nova estructura estatal, cada vegada ms extensa i poderosa. Aquesta poltica es trobava en total contradicci amb l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci, que la prpia CNT havia difs entre la classe treballadora. A continuaci es transcriu el testimoni de Marcos lcn, membre destacat del Sindicat de la Indstria de l'Espectacle i un dels protagonistes de primera fila d'aquests fets, testimoni que constitueix una exposici clara i rotunda dels fets que van esdevenir-se: 206

"En asarnblea de Juntas de Seccin, delegados y militantes, fuimos nombrados Jaime Nebot, Miguel Espinar, Jos Barriendos y el que esto escribe, con el mandato de oponernos a las maquinaciones de Comorera y del Partido Comunista, que era quien maniobraba tras de cortina. Para que nos acompaasen, pedimos -en mala hora lo hicimos- una representacin del Comit Regional de la Confederacin Regional de Catalua y otra de la Federacin Local de Barcelona. En el lugar de la reunin nos encontramos con Pretel y del Llano, secretario general de la Federacin y tesorero de la Ejecutiva de la UGT, el primero, y tesorero, el segundo, del primer organismo; con el Presidente del Sindicato ugetista de Barcelona y con Ferrer, secretario general de la UGT catalana. Planteado el problema por el Subsecretario de Economa, empez la discusin, que duro como cuatro horas. He de confesar que infinidad de veces, ante la transigencia de mis compaeros de delegacin, tuve que situar la polmica en el terreno que nos impona la voluntad de nuestros representados. Termin la reunin sin acuerdo alguno, puesto que cada cual mantena sus puntos de vista. En las asambleas expusimos a los trabajadores lo discutido. En la primera de ellas, se rompi la unidad de criterio tenido por los militantes. Y J. Nebot y yo tuvimos que enfrentarnos con los compaeros de Comisin, Barriendos y Domenech, ya que ste, con la fuerza moral que da el ser Secretario General de la Regional Catalana, favoreca el criterio de los primeros, que consistia en aceptar la intervencin de la Generalidad, si se nos concedia mayora en la Comisin Interventora. Pasados unos das, Comorera public el Decreto de Intervencin, y nuestra respuesta fue la huelga general de la Industria. Asambleas agitadas. Discusiones vehementes y apasionadas. La immensa mayora de companeros rechazbamos la intervencin; pero los partidarios de aceptarla con modificaciones, alentados por el Secretario del Comit Regional y otros claudicantes, se apoyaron en los advenedizos de ltima hora, y nos ganaron la partida, cuando propusieron consultar al Comit Ejecutivo creado por la Organizacin de Catalua. Este organismo, del cual era presidente Garca Oliver, nos contest que, debido a las circunstancias, debamos aceptar la Intervencin. Y as, por causa de una actuacin cuajada de claudicaciones, desapareci una obra eminentemente constructiva, igual que antes haban fenecido tantas otras que patentizaron definitivamente que los anarquistas, sin dejar de ser soadores, somos capaces de construir un Mundo Nuevo."31 D'aquesta exposici es desprn clarament que fou amb l'actuaci decidida i decisiva dels rgans dirigents de la CNT que va dividir primer els treballadors per fer-los claudicar desprs, com la Generalitat aconsegu trencar la forta resistncia que la majoria dels treballadors dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats oposaren a la intervenci, la qual va posar fi a la gesti directa dels treballadors en aquest sector.

NOTES
1. Consell d'Economia de Catalunya. Informe relatiu a la constituci de l'Agrupament Miralls, Cristalls i Vidres Plans, p. 1, Barcelona, 11 de mar del 1937. 2. Consell d'Economia de Catalunya. Informe relatiu a la constituci de l'Agrupament Miralls, Cristalls i Vidres Plans, p. 2, Barcelona, 11 de mar del 1937.

207

3. "El trabajo organizado por los obreros". Tierra y Libertad, p. 4, Barcelona, 23 de gener de 1937. 4. "Espejos, Cristales y Vidrios Planos". Secci Vidre Pla del Sindicat de la Indstria Vidriera de Barcelona, Barcelona, 1936. 5. "El trabajo organizado por los obreros", Tierra y Libertad, p. 4, Barcelona, 23 de gener de 1937. 6. "Los talleres de la Secccin ptica", Tierra y Libertad, Barcelona, 15 de gener de 1938, 7. Consell d'Economia de Catalunya. Informe relatiu a la constituci de l'Agrupament Collectivitat ptica de Barcelona, Barcelona, 16 de febrer de 1937. 8. Consell d'Economia de Catalunya. Informe del vocal conseller de producci qumica sobre la reclamaci presentada pel Cnsol francs a Barcelona. Barcelona, 25 de maig de 1937. 9. "Seccin ptica, afecta al Sindicato del Vidrio y Anexos de Barcelona y su Radio". Informe confidencial. Barcelona. 10. "La Colectivizacin en Barcelona, La Industria ptica", CNT-FAI. Boletn de Informacin, p. 1, Barcelona, 7 d'agost de 1936. 11. Assemblea General Extrardinaria de la Collectivitat ptica de Barcelona. Reglament Interior de Treball de la Collectivitat ptica de Barcelona. Barcelona, 1 i 8 d'agost de 1937. 12. Informe que emeten els companys de la CNT que formen part del Consell d'Empresa de la Indstria de la Foneria Collectivitzada, per a coneixement dels organismes superiors de la CNT, pp, 2 i 3, Barcelona, 1938. 13. "Comit de Enlace de la Industria Metalrgica de Sindicatos UGT. La necesidad de nacionalizar las industrias de guerra". Vida Sindical, p. 2, Barcelona, 1 de juliol de 1937, 14. Generalitat de Catalunya. Decret. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 20 de gener de 1937. 15. Informe que emeten els companys de la CNT que formen part del Consell d'Empresa de la Indstria de la Foneria Collectivitzada, per a coneixement dels organismes superiors de la CNT, p. 2, Barcelona 1938. 16. Informe que emeten els companys de la CNT que formen part del Consell d'Empresa de la Indstria de la Foneria Collectivitzada, per a coneixement dels organismes superiors de la CNT, p. 4, Barcelona, 1938. 17. Papiol, Joan. "Extracto de la Conferencia dada por el compaero Joan Papiol, Secretario del Sindicato nico de Barbers, en la emisora ECN1 Radio CNT-FAI." Boletn de Informacin CNT-FAI, Barcelona, 28 d'octubre de 1936. 18. Sindicat nic de Barbers. Estudi que sobre la collectivitzaci dels establiments de barberia ha realitzat el Sindicat nic de Barbers, Barcelona, 12 d'agost de 1936. 19. "Collectivitzaci de les barberies de Barcelona". ltima Hora, Barcelona, 28 de setembre de 1936. 20. "La Colectividad de Barberos de Barcelona". Solidaridad Obrera, Barcelona, 23 de novembre de 1938. 21. Peirats, Josep. La CNT en la Revolucin Espaola, Tom 1, pp, 330 i 331, Ruedo Ibrico, Pars, 1971, 22 Peirats, Josep. La CNT en la Revolucin Espaola, Tom 1, pp. 331 i 332, Ruedo Ibrico, Pars, 1971. 23. "El Sindicato de la Industria del Espectculo". Tierra y Libertad, Barcelona, 15 de octubre de 1938. 24. "El Sindicato de la Industria del Espectculo". Tierra y Libertad, Barcelona, 15 de octubre de 1938. 25. "El Sindicato de la Industria del Espectculo". Tierra y Libertad, Barcelona 22 de octubre de 1938. 26. "El Sindicato de la Industria del Espectculo". Tierra y Libertad, Barcelona, 22 de octubre de 1938. 27. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 21 de gener del 1938. 28. "El Sindicato de la Industria del Espectculo". Tierra y Libertad, Barcelona, 15 de octubre de 1938. 29. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 21 de gener del 1938. 30. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 21 de gener del 1938. 31. "Datos para la Historia". Cultura Proletaria. Nova York, 22 de maig de 1943. Citat per Richards, Vernon a Enseanzas de la Revolucin Espaola, pp. 230 i 231, Belibaste, Pars, 1971.

208

Producci indstries de guerra. Fbrica de la Collectivitat ptica de Barcelona. 209

Programaci de "Els Espectacles pblics de Barcelona Socialitzats".

210

Portada de "Martillo", portaveu de la Indstria Sderometalrgica, Portada de l'rgan de l'agrupaci "Espejos, Cristales y Vidrios Planos". 211

CAPTOL VIII

Agrupacions d'mbit nacional

Introducci. Les agrupacions d'mbit nacional Les Indstries del Gas i de l'Electricitat de Catalunya. Introducci El procs de formaci dels SGUC i els SEUC. Dificultats i desenvolupament Organitzaci i funcionament intern dels SGUC i els SEUC. Posici de la UGT davant el desenvolupament de la collectivitzaci-socialitzaci en aquestes indstries Dificultats, consecucions i realitzacions dels SGUC i els SEUC. La intervenci de la Generalitat i la del Govern de la Repblica

Introducci. Les agrupacions d'mbit nacional En els captols anteriors s'ha procedit a realitzar l'anlisi d'una srie d'agrupacions, constitudes en diversos sectors de la indstria i els serveis, totes elles d'mbit local, la qual cosa respon al fet, ja assenyalat anteriorment, que el procs de formaci d'agrupacions abast prcticament tots els sectors industrials i de serveis i que, al mateix temps, la seva immensa majoria foren d'mbit local. Amb tot, tamb van haver-hi algunes agrupacions -poques- d'mbit nacional, per la qual cosa l'anlisi de les agrupacions seria incomplet si s'oblids o es prescinds de les d'aquest mbit. Les agrupacions que efectivament van abastar tot el territori de Catalunya foren: - La Collectivitat Catalana del Zinc (COLZI): aquesta agrupaci, amb seu central a Bossost (Vall d'Aran), incloa les empreses existents a Catalunya dedicades a l'explotaci i transformaci del zinc, i tamb a la venda d'aquest metall a les indstries i comeros. Tamb eren de la seva incumbncia totes les operacions d'importaci i exportaci de zinc i derivats. - La Collectivitat Catalana de la Sal (COLSA): formaven aquesta agrupaci les empreses catalanes que tractaven de la producci, transformaci i comercialitzaci de la sal, incloses la seva importaci i exportaci. - L'Agrupaci de Productors de Maquinria i Material Frigorfic (FRIGER): aquesta agrupaci estava formada per les empreses del sector de refrigeraci artificial que actuaven a Catalunya. - La Collectivitat Catalana del Plom (CIPLO): constituren aquesta agrupaci el conjunt d'empreses, existents a Catalunya, dedicades a l'extracci, transformaci, fosa, manipulaci i comercialitzaci del plom. - Collectivitat de Bscules, Arques, Mobles Metllics i Balances (BAMB): aquesta agrupaci estava composta per les empreses ubicades a Catalunya, dedicades a la fabricaci, distribuci, venda i importaci de balances, bscules i d'altres aparells per pesar, caixes fortes i mobles metllics. - Els Serveis de Gas Unificats de Catalunya (SGUC): formaren aquesta agrupaci totes les empreses de producci i distribuci de gas de Catalunya. - Els Serveis Elctrics Unificats de Catalunya (SEUC): agrupaci constituda amb les empreses de producci i distribuci d'energia elctrica, ubicades a Catalunya. Aquestes set agrupacions posseen la caracterstica -com a totes elles- que el seu mbit era nacional, el que constitueix una de les seves principals particularitats, ja que tal com s'ha dit, a diferncia de la majoria de les agrupacions -que eren d'mbit local-, aquestes incloen empreses ubicades a diferents localitats de Catalunya. Algunes d'aquestes agrupacions, com FRIGER, CIPLO i BAMB, posseen tamb una altra particularitat que les diferencia de totes les agrupacions que s'han analitzat fins aqu, i s que el Consell d'Economia de Catalunya facilit i impuls la seva creaci i constituci(*). De manera que en la formaci d'aquestes agrupacions l'impuls provingu, en part, dels rgans superiors de la Generalitat, a diferncia del que va ocrrer amb la major part de les agrupacions, que des dels rgans de la Generalitat, o b simplement se les legalitz i intent encarrilar, o b
(*) Vegeu Diar Oficial de la Generalitat de Catalunya del 25-XII-1936, 20-I-1937 i 9-II-1937; 20-III-1937; 30-III-1937. 215

se les ignor i fins i tot se les boicotej, tal com s'ha posat en relleu. Aquest suport, per part del Consell d'Economia, els facilit, a la vegada, la seva implantaci al conjunt del territori catal. Pel que fa a l'organitzaci i funcionament de les agrupacions d'mbit nacional, van ser en les seves caracterstiques bsiques, semblants als de les agrupacions d'mbit local analitzades als captols precedents, amb les adaptacions exigides per l'extensi ms gran de l'mbit territorial que abastaven. A ttol d'exemple, es reprodueix a la pgina 217 l'esquema organitzatiu de la COLZI que ens mostra l'organigrama dels seus rgans de decisi quotidiana, inclosa la relaci d'aquesta agrupaci amb la Generalitat mitjanant un delegat del departament corresponent. A continuaci, en els prxims apartats d'aquest captol, es procedir a l'anlisi de dues de les agrupacions ms importants d'mbit nacional: els SGUC i els SEUC Les Indstries del Gas i de l'Electricitat de Catalunya. Introducci El 1936 la indstria elctrica de Catalunya estava formada per un nombre elevat d'empreses -610-, de les quals, malgrat tot, noms una tercera part, aproximadament, eren productores d'energia elctrica -203 segons unes fonts i 215 o 227 segons d'altres-. Les restants eren simples distribudores i revenedores de fluid elctric (*). Entre aquest nombrs grup d'empreses, a ms de la diferncia ja esmentada entre productores-distribudores i simples distribudores, existien tamb d'altres diferncies importants entre les quals calen destacar: diferncies de grandria, coexistint les grans empreses al costat d'altres molt petites; diferncies respecte al carcter nacional de la propietat del capital i el control de l'empresa, des d'empreses de propietat i control exclusivament nacional fins a empreses amb participaci del capital estranger i sota el seu control; i diferncies quant a la forma jurdica, des de les societats annimes a les cooperatives. L'empresa ms important, amb molta diferncia, del sector, era "Riegos y Fuerza del Ebro, SA.", popularment coneguda per la "Canadiense", perqu estava controlada per la "Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd." amb seu a Toronto. Aquesta empresa possea les centrals hidruliques ms importants, distribua fluid elctric a la major part de ciutats i pobles de Catalunya, i a la seva nmina hi havia uns 6.000 empleats(**), xifra realment important i encara ms si es t en compte que el nombre total de treballadors del sector era el d'uns 12.500. "Riegos y Fuerza del Ebro, SA." es trobava el 1936 en plena fase d'expansi; ja havia absorbit un important nombre d'empreses i tenia en perspectiva noves absorcions. Va ser precisament aquesta expansi, que estava portant a la monopolitzaci del sector elctric, el motiu principal de la constituci de nombroses co(*) Vegeu Informe sobre el "projecte d'unificaci dels serveis elctrics i de gas, presentat al Secretariat Regional de la Federaci Catalana de treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat per l'Associaci d'empleats i obren de Gas i Electricitat de l'Alt Empord"; Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT, Actes del 12-XI-1936, 27-XI-1936 i 11-I-1937; "Luz y Fuerza", rgan de la Federaci Nacional de les Indstries d'Aigua, Gas i Electricitat. Nm. 1, Barcelona, desembre de 1936; Leval, Gaston, Colectividades Libertarias en Espaa, Tom 2, pp, 35 i 36, Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1974. (**) En aquesta xifra s'hi troben inclosos tamb els empleats de la secci de gas de "Riegos", el nombre dels quals, tanmateix, no arribava als 500.

216

217

operatives a la indstria elctrica -el nombre total de les existents a Catalunya era de 72-, a fi i efecte de sostreure's a les imposicions de "Riegos", La indstria de la fabricaci i distribuci de gas, de menor importncia econmica que la indstria elctrica, comptava amb un nombre considerablement inferior d'empreses -25-, La ms important era Catalana de Gas i Electricitat (*). El procs de formaci dels SGUC i els SEUC. Dificultats i desenvolupament Immediatament desprs del 19 de juliol, ja des del mateix dilluns, davant de l'abandonament dels seus llocs de treball de la major part dels caps, directors i enginyers, bona part d'ells estrangers, i per tal d'evitar el collapse que hagus representat la interrupci del subministrament de gas i d'electricitat, els treballadors d'aquestes indstries se'n van fer crrec i van establir provisionalment el control obrer. D'aquesta manera es va prosseguir amb normalitat la producci i distribuci a les indstries del gas i de l'electricitat. A la primera quinzena del mes d'agost de 1936, els treballadors de les cinc empreses ms importants de gas i electricitat, totes elles amb seu a Barcelona [Uni Elctrica de Catalunya, S.A., del grup "Riegos y Fuerza del Ebro" (RFE), Catalana de Gas i Electricitat (CGE), Cooperativa de Fluid Elctric (CFE), Societat Espanyola de Construccions Elctriques (SECE) i Societat Productora de Forces Motrius (PFM)] d'acord amb els dos sindicats, la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat (UGT) i el Sindicat nic Regional de Llum i Fora de Catalunya (CNT), decidiren la posada en marxa del procs de concentraci industrial del sector del gas i del de l'electricitat i van constituir el Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, com a rgan mxim de control obrer de les cinc empreses, supeditat solament a les decisions de les Assemblees (**). A finals d'agost de 1936, el Comit Central de Control, amb el ple suport dels treballadors de les indstries del gas i de l'electricitat i d'acord amb les organitzacions sindicals, proced a la incautaci de les empreses que fins llavors es trobaven noms sota control obrer, aixecant-se les corresponents actes d'incautaci (***), A la premsa obrera del 29 d'agost aparegu la nota segent; "El Sindicato nico Regional de Luz y Fuerza, nos comunica que desde hoy quedan incautadas y bajo la direccin de los obreros, las industrias agua, gas y electricidad de Catalua, lo que publicamos para conocimiento de la organizacin confederal y de la opinin pblica."2 I en un informe dels treballadors de les indstries de gas i electricitat de l'Alt Empord s'explica el desenvolupament dels fets de la segent forma;
(*) Vegeu Text de la conferncia del Secretari general de la Federaci Catalana de treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat, Figueres, 24 d'agost de 1937; Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT, Acta del 21-VI-1937; i Leval, Gaston, Colectividades Libertarias en Espaa, Tom 2, p, 36, Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1974, (**) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de 13 d'agost a 30 d'octubre 1936. (***) Vegeu cpia de l'acta d'incautaci de les empreses de gas i electricitat. Barcelona, 28 d'agost de 1936; Solidaridad Obrera, p. 12, Barcelona, 30 d'agost de 1936. 218

"Aquesta indstria de llum i fora, a l'esdevenir el moviment revolucionari provocat per la reacci feixista en el mes de juliol darrer, fou primerament intervinguda pels treballadors i ms tard incautada per part dels mateixos, D'una i altra se signaren les corresponents Actes per part dels representants legals de les organitzacions ' obreres i les representacions patronals, implicant aix que mentre no sortissin unes normes legals, dictades pel Govern de la Generalitat, que servissin de base per encarrilar la continuaci d'aquestes indstries dins del nou ordre social que hom est estructurant, la plena responsabilitat per part dels treballadors de continuar l'explotaci d'aquests serveis pblics, conservant i millorant les installacions incautades. Si no s'hagus fet aix, en molts casos hauria estat paralitzada aquesta branca tan important de la nostra indstria, serveis ja de s imprescindibles en poca normal i del tot necessaris en poca de guerra com la que estem, vivint: creiem amb aix haver demostrat i seguim demostrant els treballadors de llum i fora, la nostra capacitat constructiva i la nostra preparaci moral i tcnica per portar la direcci i administraci d'aquestes Empreses que semblava era cosa exclusiva de les persones estrangeres, en la seva majoria i dels magnats de les finances, durant el rgim capitalista passat."3 El procs d'incautaci i agrupaci de les empreses de gas i electricitat, va donar lloc a la constituci de dues agrupacions: els Serveis de Gas Unificats de Catalunya (SGUC) i els Serveis Elctrics Unificats de Catalunya (SEUC), amb un rgan mxim com: El Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, l'existncia del qual permet tamb considerar que es tractava d'una sola agrupaci: la de les indstries del gas i de l'electricitat amb dues sots-agrupacions: els respectius Serveis Unificats de Gas i Electricitat. La circular nmero 30, de data 7 d'octubre de 1936, que el Comit Central de Control Obrer va dirigir als Sots-Comits Centrals de Control i als Comits Locals de Control, constitueix una mostra significativa del nivell en qu es trobava la unificaci de les indstries del gas i de l'electricitat a principis d'octubre de 1936: "Trobant-se en vies d'organitzaci la unificaci de tots els serveis de Gas i Electricitat, el Comit Central de Control Obrer, d'acord amb les dues Organitzacions CNT i UGT, tenint en compte la creaci de la Comissaria dels Serveis Elctrics, segons Decret data 23 setembre proppassat, i la prxima creaci de la Comissaria de Gas, ha pres l'acord segent: En comenar el 1r d'octubre, quedaran unificats tots els serveis d'Electricitat, sota la denominaci de Serveis Elctrics Unificats de Catalunya. En aquests serveis, restaran compresos, de moment, les segents ex-Empreses: UEC annexes i filials, CFE, SECE, PFM, Manresana d'Electricitat, ElectrMetallrgica de l'Ebre i totes les xarxes de petits productors i revenedors d'Electricitat nodrides des de Catalunya. Els Serveis de Gas restaran aix mateix unificats sota L denominaci de Serveis de Gas Unificats de Catalunya. Aquests serveis comprendran totes les installacions de Gas de l'ex-Empresa CGE i les seves annexes i filials i les que depenien de l'exUEC, aix com els dems petits productors. Les comptabilitats de les extingides Empreses es tancaran en data 30 de setembre del 1936 i l'1 d'octubre de 1936 donar comenament la comptabilitat de les noves entitats... Les distintes seccions del Comit Central de Control Obrer estudiaran, en el 219

ms breu termini possible, la manera d'agrupar tot el personal de les extingides Empreses en els diferents locals existents en l'actualitat. Mentre no es porti a terme aquesta agrupaci, els serveis continuaran portant-se de la mateixa manera que en l'actualitat, per actuant com si estiguessin ja agrupats els diferents departaments... El CCCO espera obtenir l'estreta collaboraci de tots els Sots-Comits Centrals, Comits Locals i dems companys per portar a terme aquest projecte per al nostre xit i el de la Revoluci."4 Els Serveis Unificats de Gas i Electricitat es constituren partint de les cinc empreses ms grans, abans esmentades, de desigual volum productiu i capacitat econmica. Una idea aproximada d'aquestes diferncies ens la pot proporcionar ei repartiment proporcional de despeses entre aquestes empreses realitzat el novembre de 1936: "ex-Riegos y Fuerza del Ebro.....................................40% ex-Catalana de Gas y Electricidad.............................20% ex-Cooperativa de Fluida Elctrico............................20% ex-Sdad. Espaola de Construc. Elctricas..................10% ex-Sdad. Productora de Fuerzas Motrices.... ,.............. 10% 5 Posteriorment a aquestes cinc es van anar afegint d'altres empreses, i es va realitzar el procs d'agrupaci i concentraci d'empreses amb una gran rapidesa, de manera que quan fa referncia als Serveis Elctrics Unificats de Catalunya, Gaston Leval diu: "A los seis meses de comenzada la socializacin, el 70% de las empresas -que representaban el 99% de la produccin- constituan una organizacin tcnica perfectamente homognea; y un 30%, que solo representaba el 1% de esta misma produccin, quedaba al margen." 6 D'altres fonts, procedents de la direcci de la UGT, donen un nmero ms petit d'empreses elctriques unificades. Malgrat tot, el que es pot afirmar sense cap dubte, tenint en compte la capacitat de les empreses que amb tota seguretat es trobaven agrupades, s que en finalitzar el primer trimestre de 1937, ms d'un 85% de la totalitat de la producci i distribuci elctrica era realitzada pels SEUC(*). Respecte a la indstria del gas, coincideixen les diverses fonts en que a principis del segon trimestre de 1937, la totalitat de les empreses d'aquest sector formaven part dels SGUC. (*) El que s'ha exposat fins aqu sobre el procs d'incautaci i agrupaci de les empreses de gas i electricitat als Serveis Unificats, no significa que aquest procs es realitzs amb facilitat i sense dificultats, sin que precisament n'hi van haver i algunes d'elles d'importncia, en especial a la indstria elctrica. La presncia de capital estranger en aquestes indstries, el nombre elevat d'empreses elctriques i la seva gran varietat, aix com que algunes d'elles tinguessin importants interessos fora de Catalunya, constituren les dificultats ms grans,
(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de 13 d'agost 1936 a 30 mar 1937. Text de la conferncia del Secretari general de la Federaci Catalana de treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat, Figueres, 24 agost 1937. Leval, Gaston, Colectividades Libertarias en Espaa, Tom 2, pp. 35 i 36, Buenos Aires, 1974.

220

Un dels problemes d'envergadura ms gran, amb qu van haver d'enfrontarse els treballadors de gas i electricitat, fou el de la presncia important de capital estranger en aquestes indstries i en particular el control que exercia sobre l'empresa ms gran del sector; "Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." Tant la Generalitat com les dues centrals sindicals -UGT i CNT- propugnaren des dels primers dies, una actuaci prudent davant dels interessos estrangers, argumentant que en cas de lesionar-los es predisposaria en contra els governs estrangers que podrien prendre represlies en contra del pas. Aix no faria sin augmentar les dificultats per guanyar la guerra. Ara b, al mateix temps, feien constar tamb que el respecte als interessos estrangers no podia representar cap minva de la prpia sobirania nacional, el que implicava el poder decidir lliurement la implantaci de l'organitzaci social que es considers ms adequada sense que els interessos estrangers poguessin interferir-hi. Per tant, en cas que el propi desenvolupament econmico-social ho exigs era possible l'expropiaci del capital estranger existent al pas. En aquest cas havia de decidir-se la forma d'indemnitzaci que amb justcia pogus correspondre-li. El capital estranger, per la seva part, forat per les circumstncies, generalment va tolerar l'existncia del Control Obrer a les seves empreses, per s'opos totalment a la incautaci de les indstries controlades per ell. Va ser per tot aix que, a la majoria de les empreses controlades pel capital estranger, els propis treballadors establiren el Control Obrer, sense dur a terme la incautaci de l'empresa tot esperant la fi de la guerra, el que havia de donar lloc a la resoluci definitiva del tipus de propietat. No fou aquesta, tanmateix, l'actuaci dels treballadors del gas i l'electricitat, els quals van procedir a la incautaci total de les seves indstries, incloses les empreses controlades pel capital estranger. La ra principal d'aquesta actuaci, fou, a ms de la importncia estratgica que aquestes indstries tenien per al pas, la que en elles, i en especial a la indstria elctrica, la situaci el 1936, tal com s'ha vist, era la de l'existncia d'un nombre excessiu d'empreses, amb gran diversitat de tensions i voltatges, amb lnies paralleles sots-utilitzades, etc, el que feia encarir enormement les despeses de producci i d'explotaci en perjudici dels treballadors de la indstria i dels consumidors. Davant d'aquesta situaci els treballadors i les seves organitzacions es proposaren eliminar les explotacions antieconmiques i racionalitzar el conjunt de la producci i distribuci del sector i per aconseguir-ho decidiren l'eliminaci de les empreses existents i la seva agrupaci en una nova empresa amb una direcci unificada. Per dur a terme aquest projecte, evidentment no es podia excloure de l'agrupaci l'empresa de ms volum i capacitat: "Riegos y Fuerza del Ebro", encara que es trobs controlada pel capital estranger, sent per tant necessria la seva incautaci i posterior desaparici al si de l'agrupaci: els SEUC. "Riegos y Fuerza del Ebro", el 1936, estava dirigida i controlada per la "Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd.", amb seu a Toronto, la qual a la vegada formava part de SOFINA (Societ Financire de Transports et d'Entreprises Industrielles), poderosa multinacional, l'imperi de la qual abastava nombroses empreses amb seu a diferents ciutats com Brusselles, Lisboa, Buenos Aires, Bolonya, Vencia, Pars, Alger, Berln, Londres, Toronto, Barcelona, Budapest, etc. SOFINA, el 1936, mitjanant l'actuaci tpica d'aquest tipus d'empreses (creaci de societats annimes, control de capitals molt ms grans pel sistema de les participacions, etc.) era la que controlava la part ms important de la indstria elc221

trica de Catalunya, i s'obstinava en aconseguir la seva monopolitzaci, al mateix temps que mantenia una presncia important a la indstria del gas. Fou, per tant, contra aquesta poderosa multinacional amb qui van haver d'enfrontar-se els treballadors del gas i de l'electricitat de Catalunya, L'actuaci dels treballadors respecte a la part de la indstria controlada pel capital estranger fou, tal com s'ha dit, la de procedir, ja els primers mesos (finals d'agost de 1936), a la seva incautaci. Quant a les indemnitzacions a qu pogus donar lloc aquesta incautaci, la seva posici queda clarament reflectida- en el segent pargraf d'un informe del sindicat de la CNT: "Pero nosotros no somos unos gansters como nos dijo Mr. Lawton al abandonar aqu los intereses que SOFINA le haba confiado, y no queremos quedarnos con un capital que no sea fruto de nuestro trabajo. Si SOFINA puede demostrar el desembolso, por parte de personas que no sean de nuestro pas, de un capital originaria suyo y por lo tanta extranjero, no sometido a inflacin de ninguna clase, no pondremos ninguna dificultad al Gobiemo nuestro para negociar un sistema de reembolso. Es un servicio de demasiado inters nacional para que quieran que quede en manos de capitalistas extranjeros. Es ms, es una cosa demasiado vital para que no queramos conservarlo de propiedad nacional." 7 Davant la incautaci de les indstries del gas i electricitat pels treballadors, una part dels tcnics estrangers que hi treballaven abandonaren el pas, per una altra part, bastant nombrosa, hi va romandre i es va reincorporar als seus llocs de treball una vegada passats els primers moments de desconcert. I aix, malgrat les pressions rebudes pels seus respectius cnsols perqu tornessin als seus pasos d'origen. Aquesta situaci es mantingu fins la reaparici de Mr. Lawton, director de "Riegos y Fuerza del Ebro", amb ordres de SOFINA en les quals es comminava als tcnics a que abandonessin immediatament el pas, perqu segons constava en aquestes ordres, a partir del moment en qu els obrers exercien el control del negoci, SOFINA consideraria que qui hi segus treballant, ho faria en contra dels seus interessos i per tant seria incls a les llistes negres internacionals. Davant d'aquesta coacci, la prctica totalitat -van haver-hi escasses excepcionsdels tcnics estrangers abandonaren Catalunya. Amb aquesta mesura SOFINA pretenia aconseguir el collapse de la indstria. A ms d'aquesta mesura, SOFINA, mitjanant Mr. Lawton present diverses protestes a la Generalitat, el 16 de novembre de 1936, va dirigir als obligacionistes catalans de la "Barcelona Light and Power Co. Limited", la segent carta: "Obligaciones Consolidadas 6.1/2% Primera Hipoteca Obligaciones 5.1/2% Primera Hipoteca Obligaciones 6% 45 aos El Cuerpo de Directores ruega a los tenedores de obligaciones de ver el estado publicada por la Barcelona Traction Light and Power Co. Limited, en 3 de septiembre de 1936 referente a la situacin de la empresa en Espaa y lamenta tener que manifestarles que la misma ha empeorado, dado que el Comit Obrero ha cogido desde entonces el completo control, no slo del negocio, sino que tambin de los fondos y cuentas de Bancos de las companas que operaban en Espaa. Vistas las circunstancias arriba mencionadas, los Directores han decidida, a fin de conservar los recursos disponibles de la Compaia, que es necesario suspender, por ahora, el pago de intereses de cada una de las emisiones de las obligaciones arriba ci222

tadas, incluyendo la que vence en 1 de diciembre de 1936 y el inters trimestral de las obligaciones 6% 45 aos que vencieron en 1 de septiembre ltimo. Esta decisin ha sido comunicada a los depositarios de las respectivas emisiones de obligaciones. Mientras tanto, los gastos sobre cuenta corriente se estn reduciendo en dondequiera que el Cuerpo de Directores considera que puede ser hecho razonablemente. Por orden de la Mesa. R. H. Merry. Secretario." 8 L'activitat desplegada per SOFINA -protestes, mesures coercitives, etc- per fer fracassar la incautaci, i en particular la retirada dels tcnics que era el que ms greument podia comprometre ei futur de la indstria, fou superada, amb relativa facilitat, per la nova organitzaci, de forma que els Serveis Unificats van poder seguir desenvolupant normalment la seva activitat. A ms d'haver d'enfrontar-se amb els interessos estrangers, la constituci i desenvolupament dels Serveis Unificats hagu de superar tamb una srie d'obstacles interns, entre els quals cal destacar per la seva importncia; - La resistncia o oposici passiva oferta per nombrosos caps i encarregadets de secci -caps de comptabilitat, de compres, de manteniment, etc- que, primer amb la incautaci i desprs amb la unificaci de serveis, veien perillar la seva situaci de privilegi, per la qual cosa procuraven posar tots els impediments i dificultats que fossin possibles per tal d'interferir el desenvolupament prctic de la unificaci dels serveis: "Estas suspicacias de que hablbamos las incuban los jefes de las pequeas Secciones. Se creen que un jefe de RFE, por ser la ex-empresa mayor, continuar siendo igualmente Jefe dentro del SEUC, y en cambio los actuales jefes de las pequeas empresas desaparecern con la nueva Organizacin. Esta creencia, basada en el recelo, da origen a que estos jefes creen un ambiente que da lugar a todas estas suspicacias que lamentamos." 9 - Els recels existents en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya davant la possibilitat que la unificaci dels serveis feta des de Barcelona comports una centralitzaci de la indstria realitzada en benefici de Barcelona i en perjudici de les restants poblacions: "Hi ha un altre aspecte que no pot pas descuidar-se i s el que actualment tota la muni d'Empreses (que segons dades passen de 600) installades arreu de Catalunya, per ra del consum propi dels treballadors de les mateixes i per l'adquisici de material i altres articles necessaris pel desenvolupament de les mateixes, donen vida a diferents pobles de la nostra terra, convertint aix en poblacions econmicament sanejades, moltes vegades prsperes, que de no existir en elles, les nostres Empreses (nic element industrial en moltes localitats) serien sens dubte unes poblacions que no tindrien pas una vida econmica prpia i que per tant reportaria una manca de treball, agreujant d'una manera considerable el problema financer del Govern del poble: si es vol evitar que aix succeeixi, cal defugir la creaci de qualsevol mena de Monopolis que sempre porten aparellats les consegents centralitzacions, reportant aix un perjudici a moltes poblacions de menor importncia per afavorir les grans ciutats que, per ra d'haver-hi ja centralitzats en elles altres organismes, compten actualment amb diferents i molts importants mitjans econmics. Aix equivaldria a portar un benestar a localitats que ja actualment en gaudeixen, i que per tant no necessiten pas absorbir les riqueses prpies i de vegades niques dels altres pobles germans. " 10 223

Aquests recels van donar lloc a que en alguna poblaci -el nombre fou molt escs- es proceds a la municipalitzaci dels serveis elctrics. - El recel d'una part dels treballadors, en especial de les empreses petites i de les cooperatives -situades totes elles fora de Barcelona-, per tamb dels de les quatre empreses -amb seu a Barcelona- que, juntament amb "Riegos y Fuerza del Ebro", constituren la base dels Serveis Unificats, davant el temor que la unificaci no es realitzs en un pla d'igualtat, i es converts, de fet, en una absorci de la resta de les empreses per part de RFE. Aquesta por procedia del 1936 quan aquesta empresa pretenia dur a terme la monopolitzaci del sector en el seu propi benefici, i no es referia solament al present, sin sobretot al futur, en cas que el capital estranger pogus recuperar la seva antiga propietat sobre RFE (*). A vegades es donaven en un mateix cas els dos tipus de recels (davant els perills possibles: el de la centralitzaci per Barcelona i el de l'absorci per "Riegos y Fuerza del Ebro"), que es reforaven mtuament. Un exemple clar d'aix el va constituir el conflicte plantejat per la "Cooperativa Popular" de Vilanova i la Geltr, que quan ja havia ingressat als SEUC va arribar fins a plantejar la seva sortida (**), encara que finalment no es va arribar a dur a terme. Aquesta srie de recels van anar desapareixent lentament i progressivament, encara que per aix van ser necessries discussions llargues i rdues per tal d'aconseguir dissipar-los. - L'oposici del Consell de Defensa d'Arag a la presncia dels SEUC en aquesta regi. El motiu fou perqu els SEUC no solament desenvolupaven la seva activitat dins dels lmits administratius de Catalunya, sin que comptaven a ms amb importants centres de producci a Arag i distribuen fluid elctric a part de les seves poblacions. Aix, un 50% dels interessos de l'ex-SECE es trobava a Arag. La gaireb totalitat de les centrals de l'ex-CFE -Seira, Aragone, Campo, Arias, etc- i d'altres centrals pertanyents als SEUC com les de Sstago, Albacete, El Luchador, etc. es trobaven tamb a Arag. Aquesta situaci don lloc a que, el novembre de 1936, el Consell de Defensa d'Arag, amb seu a Fraga, formuls una srie de protestes per la ingerncia dels SEUC a Arag, basant-se en la consigna defensada pel propi Consell de: "Lo de Aragn para Aragn y lo de Catalua para Catalua". Aix condu a una srie de converses entre ambds organismes, i en particular a una entrevista entre el Comit Local de Lleida i Ascaso (President del Consell de Defensa d'Arag), on aquest, desprs de ser informat detalladament dels objectius i labor desenvolupada pels SEUC, es va avenir a que, provisionalment, es mantingus la situaci que hi havia, sempre i quan es garants el subministrament de fluid als pobles d'Arag que fins llavors se'ls havia anat proporcionant, i es cobrissin les noves necessitats que anessin sorgint (hospitals, escoles, vivendes

(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electicitat, UGT-CNT. Actes del 13 d'agost de 1936 a 9 d'octubre de 1937. Vegeu especialment acta del 12-XI-1936: discussi sobre la "Cooperativa Popular de Fluid Elctric" de Reus i Acta de la reuni celebrada a Vilanova i la Geltr, l'11-I-1937, entre una representaci del Comit Central de Control Obrer i els membres del Comit Local de Control Obrer, per discutir sobre la situaci de la "Cooperativa Popular" de Vilanova i la Geltr. (**) Vegeu Acta de la reuni celebrada a Vilanova i la Geltr, el 11-I-1937, entre una representaci del Comit Central de Control Obrer i els membres del Comit Local de Control Obrer, per discutir la situaci de la "Cooperativa Popular" de Vilanova i la Geltr,

224

noves, etc). Posteriorment no es tom a plantejar la qesti, en bona part, probablement, pels problemes i vicissituds que va patir el Consell d'Arag. (*)

Organitzaci i funcionament intern dels SGUC i els SEUC. Posici de la UGT davant el desenvolupament de la collectivitzaci-socialitzaci en aquestes indstries. Pel que fa a l'organitzaci i funcionament dels Serveis Unificats, no es diferenciaven, bsicament, dels existents a les agrupacions analitzades anteriorment -l'Assemblea com a rgan mxim de decisi als diversos nivells; presncia als rgans de decisi quotidiana de treballadors manuals, tcnics i administratius, aix com de les dues alternatives sindicals; elegibilitat i revocabilitat dels components d'aquests rgans, etc-, a excepci de les particularitats relatives als diferents nivells d'organitzaci de qu constaven els serveis unificats i els seus rgans de decisi quotidiana corresponents. Tot aix s el que s'exposar a continuaci. Els diferents rgans de decisi quotidiana dels serveis unificats eren: - El Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat: constitut per 16 membres, era l'rgan mxim de decisi en les qestions tcnico-administratives, de carcter general. Transmita les seves decisions als Sots-Comits Centrals de Control Obrer i als Comits Locals de Control, els quals, a la vegada, li transmetien les suggerncies, propostes, crtiques i decisions dels seus respectius mbits, per aix existia una relaci estreta i directa entre el Comit Central i els Sots-Comits i Comits Locals; disposava del control, i per tant, era el responsable de la Caixa Unificada de Gas i Electricitat; creava les comissions i comits funcionals de carcter general que considerava precisos per al funcionament i desenvolupament dels Serveis Unificats, com els Comits Tcnics de Gas, Electricitat i Hidrulic, els Comits de Compres, Comptabilitat, Transport, Orientaci, etc, els quals responien de la seva labor exclusivament davant el Comit Central (**) que era tamb el qui designava els membres que componien els esmentats rgans funcionals. En compliment dels acords adoptats per l'Assemblea General del 27 de mar de 1937, a partir del 27 d'abril de 1937, el Comit Central de Control es transform en el Consell General de les Indstries de Gas i Electricitat, el qual va seguir exercint bsicament les mateixes funcions, encara que es reestructur internament. Va quedar constitut de la forma segent: "Departamento de Coordinacin: Permanentes: De enlace por el Departamento de Electricidad: V, Iglesias V. (UGT) L. Francs M. (CNT) A. Larrarte G. (CNT) P. Cervera P. (UGT)

(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de novembre de 1936. (**) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes del 13 d'agost de 1936 a 9 d'octubre de 1937. 225

De enlace por el Departamento de Gas: Departamento de Gas: Permanentes:

A. Melgarejo D. (CNT) F, Ortn F. (UGT) (prov.)

J. Prez C. (CNT) C. Garca B. (UGT) A. Melgarejo D. (CNT) F Ortn F, (UGT) (prov.)

De enlace con el Departamento de Coordinacin: Departamento de Electricidad: Permanentes:

De enlace con el Departamento de Coordinacin:

J. Closas M. (UGT) E. Abril C. (CNT) P. Quera G. (UGT) J. Martnez P. (CNT) A. Larrarte G. (CNT) P. Cervera P. (UGT)""11

- La Comissi Permanent d'Enlla CNT-UGT: era l'rgan mxim de decisi en les qestions de carcter sindical. Aquesta Comissi i el Comit Central de Control o el Consell General realitzaven reunions conjuntes freqents, amb la finalitat de facilitar l'aplicaci de les resolucions d'ambds rgans. - Els Sots-Comits Centrals de Control Obrer: eren els rgans encarregats de la direcci tcnico-administrativa, a cada una de les cinc grans empreses, amb seu a Barcelona Existien, per tant, els segents Sots-Comits: "Sub-Comit Central de Control de Ex-Riegos y Fuerza del Ebro" (RFE) "Sub-Comit Central de Control de Ex-Cooperativa de Fluido Elctrico" (CFE) "Sub-Comit Central de Control de Ex-Catalana de Gas y Electricidad" (CGE) "Sub-Comit Central de Control de Ex-Sda, Espaola de Construcciones" (SECE) "Sub-Comit Central de Control de Ex-Sda. Productora de Fuerzas Motrices" (PFM) partir de l'abril del 1937, quatre d'aquests Sots-Comits es transformaren en Consells d'Empresa -ex-RFE, ex-CFE, ex-SECE, ex-PFM-, va desaparixer el Sots-Comit d'ex-CGE i es constitu el Consell de la indstria del Gas, rgan mxim a nivell tcnico-administratiu de totes les indstries de gas -25- les quals es van organitzar en quatre grups: "Grupo Catalana", "Grupo Riegos", "Grupo Mansana" i "Fbricas de Vilanova y Vilafranca". Tots els Comits Locals de Gas van passar a dependre, orgnicament, de l'esmentat Consell d'Indstria del Gas. Aquesta estructuraci diferent dels Serveis de Gas Unificats i els Serveis Elctrics Unificats, no fou deguda a l'existncia de criteris diferents, sin simplement a que el volum i complexitat ms petits de la indstria del gas, li va permetre avanar ms rpidament vers la seva estructuraci definitiva. 226

- Els Comits d'Edifici: eren els rgans encarregats de la direcci tcnico-administrativa, en cada un dels edificis i fbriques que tot i formant part de les cinc ex-grans empreses, es trobaven ubicats a Barcelona i el seu Radi. Aquests Comits es relacionaven, orgnicament, amb els Sots-Comits Centrals primer i els seus substituts desprs. - Els Comits Locals de Control, que a partir de l'abril de 1937 es denominaren Comits Locals van ser els rgans responsables de la direcci tcnico-administrativa a nivell de ciutat o poble, excepte Barcelona i el seu Radi. En aquelles localitats qu comptaven alhora amb indstria del gas i indstria d'electricitat, hi existien tamb dos Comits Locals, un per a cada indstria. - Les Comissions de Secci; constituen els rgans responsables de l'organitzaci i realitzaci del treball a cada secci, estaven formades per tres membres de la prpia secci, i es relacionaven orgnicament amb el Comit d'Edifici o amb el Comit Local corresponent. Una secci estava constituda pel conjunt de treballadors d'una mateixa especialitat, i el nombre mnim necessari per poder constituir una secci era el de quinze treballadors. Quan en un edifici o localitat el nombre de membres d'una mateixa especialitat era menor de quinze, s'havien d'unir amb els treballadors d'una altra o d'altres especialitats, el ms semblants possibles, fins arribar com a mnim al nombre de quinze i poder constituir aix una secci. L'agrupaci de les empreses de gas i electricitat, als Serveis de Gas Unificats de Catalunya i als Serveis Elctrics Unificats de Catalunya fou duta a terme, com s'ha assenyalat anteriorment, amb l'acord dels dos sindicats: la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat (UGT) i el Sindicat nic Regional de Llum i Fora de Catalunya(*) (CNT). Ara b, mentre que el sindicat de la CNT propugn fermament la socialitzaci d'aquestes indstries o, amb d'altres paraules, l'agrupaci de les empreses de gas i electricitat ais Serveis Unificats, gestionats directament pels seus treballadors, organitzats en els sindicats, el sindicat de la UGT el que propugn fou la nacionalitzaci d'aquestes indstries, s a dir, que fossin dirigides i controlades per l'Estat, per la qual cosa quan l'alternativa collectivitzaci-socalitzaci va perdre la seva supremacia indiscutible a nivell general -a partir del maig de 1937- el sindicat de la UGT pass a la crtica oberta dels Serveis Unificats i a insistir en la necessitat de la seva nacionalitzaci. Les declaracions segents del sindicat de la UGT i del de la CNT illustren clarament el que s'ha exposat fins aqu sobre les seves posicions respectives. En el discurs pronunciat a Figueres pel Secretari General de la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat (UGT), el 24 d'agost de 1937, aquest va manifestar: "Compaeros: El objeto de la conferencia de hoy es el de informaros, todo lo ampliamente que sea posible, acerca de los trabajadores de Agua, Gas y Electricidad y de los representantes de la UGT en el Consejo de Economa de Catalua para obtener la nacionalizacin de las industrias de gas y electricidad. Esta era ya una necesi(*) Aquest sindicat, per acord de l'Assemblea General Extraordinria, celebrada el 21 de mar de 1937, pass a integrar-se a un nou sindicat anomenat Sindicat de les Indstries d'Aigua, Gas, Electricitat i Combustibles de Catalunya, que abastava un nombre ms gran de sectors econmics. Estava constitut per les segents seccions: Secci d'Aiges, Secci Carb mineral, Secci Comptadors, Secci Gas, Secci Electricitat, Secci Petrolis i Secci Cables Elctrics.

227

dad sentida desde mucho tiempo y por ello no es obra de los momentos actuales sino que responde a una orientacin muy anteriormente trazada, an cuando ahora se ha credo llegado el momento de presentarla... La socializacin o sindicalizacin de las industrias no es programa de la UGT... El programa de la socializacin, es programa de la CNT lo que equivale a concentrar todos los beneficios de las industrias en sus sindicatos. ... la funcin de los sindicatos no es precisamente la de dirigir y administrar los intereses de las industrias. La funcin de los sindicatos ha de ser la de forjar una moral y una disciplina en el trabajo.... ... Deba haberse hecho con anterioridad (se refiere al proyecto de nacionalizacin), pero las circunstancias no lo permitan, insistiendo en que no somos partidarios de la socializacin o sindicalizacin de las industrias, pues estas orientaciones ms bien han de servir de estimulo para la clase trabajadora, como deca antes, pero la direccin del Control de la Economa debe depender del Gobiemo para que a su vez responda a todas las necesidades del pas... Para que conozcis el origen del trabajo del proyecto de nacionalizacin os dir que en una de las reuniones del Secretariado de la Federacin, celebrada en el mes de marzo, se acord ir a visitar al Secretariado de la UGT para exponerles nuestra orientacin. Nos contestaron que la situacin poltica de entonces no era bastante clara, que desde luego nuestra orientacin se ajustaba al programa de la UGT y que podamos confeccionar el trabajo, para elevarlo al Consejo de Economia en cuanto lo permitieran las circunstancias."12 Per aquestes declaracions del Secretari General del Sindicat de la UGT, no hi ha cap dubte tant de la posici de la UGT respecte la collectivitzaci-socialitzaci com de la tctica emprada per la UGT: congelar la defensa pblica dels plantejaments fins el moment en qu "lo permitieran las circunstancias", s a dir, fins que l'alternativa collectivitzac-socalitzaci hagus perdut la seva supremacia des del vessant poltic. A la nota del 30 d'agost de 1937 lliurada a la premsa pel Comit Regional de Relacions del Sindicat de la CNT es diu: "Discutida la posicin de los dirigentes de la UGT de Catalua (PSUC) con respecto a la nacionalizacin de nuestras industrias, todos los delegades coinciden, incluso muchos afirman que lo corroboran los trabajadores autnticos de la UGT, que no seran entregadas bajo ningn concepto al Gobiemo central ni al de la Generalidad, so pretexto de que pase a manos de los ingleses, porque estiman que hay entre los trabajadores suficiente capacidad, solvencia y honradez para administrarlas y producir con arreglo a los momentos actuales, salvo en aquellos casos donde existen obstculos creados por los mismos interesados en que sean nacionalizadas. "13 Dificultats, consecucions i realitzacions dels SGUC i els SEUC. La intervenci de la Generalitat i la del Govern de la Repblica. Per aconseguir el desenvolupament normal de l'activitat productiva dels Serveis Unificats, la dificultat ms gran amb qu va haver d'enfrontar-se el seu Consell General fou la de l'aprovisionament de carb, combustible necessari per a la producci de les fbriques de gas i de les centrals trmiques de producci elctrica, encara que aquestes ltimes normalment es mantenien inactives i noms s'uti228

litzaven quan la capacitat de les centrals hidruliques es trobava per sota de les necessitats. s per aix, que el problema de l'aprovisionament de carb afect durament la indstria del gas, mentre que la seva incidncia a la indstria elctrica fou petita. El consum de carb a la indstria del gas, el 1936, es xifrava entre les 650 i les 700 tones diries, carb que en la seva major part procedia de les conques mineres asturianes. La guerra, en dividir el territori espanyol, va interrompre les comunicacions terrestres entre Catalunya i Astries, i al mateix temps el transport martim es va fer cada vegada ms insegur, degut tamb a la guerra. Per tot aix, el subministrament de carb a les indstries del gas i electricitat de Catalunya, qued prcticament interromput. El Comit Central de Control Obrer desenvolup, com ho posen en evidncia les actes de les seves reunions(*), una activitat intensa dirigida a obtenir l'aprovisionament de carb necessari. Alguns dels seus membres es van desplaar a Pars per formalitzar l'adquisici de carb amb companyies estrangeres, d'altres negociaven l'obtenci de divises amb les quals fer front al pagament d'aquestes adquisicions, i per ltim alguns tamb es van desplaar a Astries per tal d'obtnr la represa del subministrament interromput. El transport del carb adquirit grcies a les gestions realitzades pel Comit Central, ja fos estranger o asturi, havia de realitzar-se forosament per via martima, amb el risc consegent que el vaixell fos enfonsat o capturat per la flota franquista o italiana, el que efectivament va passar ms d'un cop. Tot aix tingu com a conseqncia un encariment extraordinari del preu del carb, que pass de 63 pessetes el 1936 a 300 pessetes a finals d'agost, i que durant algun perode de temps les existncies de carb no cobrissin les necessitats de la indstria del gas. En aquestes ocasiones s'havien de reduir les hores de subministrament de gas. El preu del gas, amb tot, no va sofrir cap increment perqu es volia evitar en la mesura del possible que les esmentades dificultats repercutissin negativament en els consumidors, el que va tenir com a conseqncia importants prdues econmiques per als Serveis de Gas Unificats de Catalunya, prdues que foren cobertes pels Serveis Elctrics Unificats de Catalunya. Un altre problema amb qu van haver d'enfrontar-se els Serveis Unificats fou el dels bombardeigs de les seves installacions per l'aviaci enemiga, i en especial pels soferts a les centrals hidruliques a partir de finals de maig de 1937 amb el bombardeig a la central de Tremp, i tamb a les fbriques de gas, com el de la fbrica de la Barceloneta, que tamb va ser a finals de maig de 1937. Aquests bombardeigs, malgrat produir importants desperfectes, no van aconseguir pertorbar greument el funcionament d'aquestes indstries. Aquesta srie de dificultats, derivades directament de la situaci de guerra en qu es trobava el pas, no van impedir que els Serveis Unificats de Gas i Electricitat, portessin a terme la reorganitzaci i racionalitzaci de la producci, el que redund tant en benefici de les indstries d'aquests sectors i per tant dels seus treballadors com dels usuaris. Els Serveis de Gas Unificats de Catalunya, com s'ha vist, agruparen totes les fbriques del sector, centralitzant la seva organitzaci i serveis -caixa, compres,
(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes 13 agost a 9 octubre 1937. 229

manteniment, distribuci, etc- i van mantenir els preus de les tarifes, malgrat el gran increment del cost del carb. Els Serveis Elctrics Unificats de Catalunya, realitzaren una important labor quant a la unificaci de les lnies d'alta tensi (AT), que el 1936 comptaven amb una diversitat gran de tensions i voltatges, degut a que la seva construcci havia estat realitzada per empreses distintes i en poques diferents. Connectaren lnies que anteriorment pertanyien a diferents empreses, eliminant les innecessries. Tot aix unit a la reorganitzaci dels serveis generals, represent un estalvi considerable tant pel que fa a les despeses generals i d'explotaci com a la m d'obra necessria la qual es pogu utilitzar en obres i lnies elctriques noves, com la construcci de la presa de Flix, que va augmentar el corrent disponible en 50.000 HP. Aquests Serveis Unificats, en tenir en compte l'inters dels consumidors, rebaixaren el preu de les tarifes per Kw en un 20%, com a mitjana -fixant-se el preu en 0,50 pessetes per Kw.-, a partir de l'1 de setembre de 1936; suprimiren els dipsits que en qualitat de garantia s'exigia als abonats, i es van tornar els imports que per aquest concepte es trobaven en poder de les ex-empreses; eliminaren el pagament del lloguer dels comptadors; i van abolir els segells per la "tasa de mutualidad". A causa principalment del que s'ha exposat al pargraf anterior i en menor mesura a l'augment dels mpagats, a finals de novembre de 1936 els ingressos dels Serveis Elctrics Unificats de Catalunya, havien baixat ms d'un 30% respecte al juny de 1936(*). Malgrat aix, i els efectes de l'augment del preu del carb de la indstria del gas, els Serveis Unificats no van tenir dificultats, quant a les seves disponibilitats financeres, sent la seva una situaci folgada. Aix el Comit Central a primers d'octubre de 1936 disposava en Caixa i Bancs de 23 milions de pessetes (**) i a primers de febrer de 1937 les seves disponibilitats lquides havien augmentat a 48 milions de pessetes(**). La solidesa de la seva situaci referent a aix ens la proven tamb els prstecs concedits pel Comit Central dels Serveis Unificats: un prstec de dos milions de pessetes concedit a la Generalitat a finals d'octubre de 1936 (****), i un altre prstec de 300.000 pessetes concedit a l'Ajuntament de Vilanova i La Geltr, el mar de 1937(*****). En definitiva, per tant, els SGUC i els SEUC, malgrat els problemes que tota reestructuraci comporta i ms encara si s de l'envergadura de la realitzada per aquests serveis unificats i de les dificultats degudes a la guerra, no gaudiren solament, en conjunt, d'una situaci financera sanejada i desenvoluparen amb normalitat la seva activitat productiva (llevat de la indstria del gas en els perodes en qu escassej el carb), sin que a ms van dur a terme una racionalitzaci necessria i important de la producci i distribuci en aquestes dues indstries i van establir unes millores immediates per als consumidors (en especial pel que fa re(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT, Actes novembre 1936. (**) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta de 12 octubre 1936. (***) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta de 6 febrer 1937. (****) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes octubre 1936. (*****) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes mar 1937.

230

ferncia al cost del consum del fluid elctric). Per tot aix el balan de la seva actuaci, des de la seva constituci fins la seva intervenci per la Generalitat, pot qualificar-se de netament positiu. Pel que fa als salaris, els SGUC i els SEUC van reduir considerablement les diferncies existents en el si d'aquestes indstries, sense arribar a la seva igualaci. El 10 de mar de 1937 s'aprov, amb efectes retroactius des del primer de gener del mateix any, l'agrupaci de les diferents categories o especialitats de treballadors en tres grups. Es van fixar per a cada un d'ells els segents salaris: Grup ) Auxiliars industrials i administratius: 500 pessetes mensuals. Grup B) Industrials i administratius: 600 pessetes mensuals. Grup C) Auxiliars tcnics industrials i administratius: 700 pessetes mensuals. El salari corresponent a cada grup regia per a tots els treballadors que pertanyien a les categories que integraven el grup i que tinguessin 23 anys o ms d'edat. Per als menors de 23 anys hi havia la segent escala de salaris: "ESCALATS SEGONS EDAT Als 16 " 17 " 18 " 19 " 20 " 21 " 22 " 23 anys d'edat ......... 40% de la categoria A) " " .................... 45% de la categoria A) " " ......... 50% de la categoria A) " " ......... 60% de la categoria A) " " ......... 70% de la categoria A) " " ......... 80% de la categoria A) " " ......... 90% de la categoria A) " " cobraran el sou corresponent a la categoria."14

Per ltim, respecte aix, cal assenyalar tamb que, degut a que havia treballadors que per diferents raons percebien salaris superiors als fixats per a les tres categories, s'establ que tots aquells treballadors que fins aquell moment cobraven 1.250 o una quantitat inferior, per per sobre de l'establert per a la seva categoria, se'ls mantindria el mateix salari, i que aquells altres que venien percebent salaris superiors a les 1.250 pessetes, se'ls reduiria a aquesta quantitat (*), La importncia de les indstries de gas i electricitat, tant per a l'activitat productiva com per al consum, els conferia un valor estratgic de primer ordre al conjunt de la vida econmica del pas, el que va donar lloc a que la Generalitat tingus un afany especial per aconseguir el seu control, tot aix unit a que el sindicat de la UGT -oposat a la socialitzaci- compts, a diferncia d'all que passava a la major part de les indstries, amb un pes important en aquests sectors, de manera que la seva fora era similar a la del sindicat de la CNT(**), foren els mo(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT, Acta de 17 de mar de 1937. (**) Sobre aix es fa difcil concretar exactament en percentatges quina era la presncia de cada un d'aquests dos sindicats, perqu les informacions procedents d'una i altra central no sn coincidents -vegeu Leval, G. Colectividades Libertarias en Espaa, Tom II, p. 31, Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1974; Tierra y Libertad, Barcelona 3 de setembre de 1937; Text de la Conferncia del Secretari General de la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat (UGT) del 24 d'agost de 1937. Ara b si ens atenim a les discussions que apareixen a les actes -vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT actes de 13 agost de 1936 a 9 octubre de 1937- i a la composici dels rgans centrals, en els quals hi havia una paritat total, es pot deduir que la fora amb qu comptaven ambds sindicats era similar.

231

tius principals perqu no es legalitzessin els SGUC i els SEUC. Aix no va impedir, amb tot, que es reconegus, de fet, plenament la seva existncia i personalitat prpies, com ho fan pals els comunicats que els dirigia la Generalitat(*), les nombroses vegades que apareixen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (**), i els contractes realitzats amb empreses espanyoles i estrangeres, aix com les cartes creuades amb elles (*). La Generalitat va pretendre, des d'els primers moments, en la mesura en qu li permetia el seu poder, exercir la mxima influncia i control possibles als Serveis Unificats. Per aix, a ms de nomenar l'Interventor corresponent(***), quan es constitu el Comit Central de Control Obrer del Gas i l'Electricitat, el 15 de setembre de 1936, va crear per decret la Comissaria de Serveis Elctrics, que depenia de la Conselleria d'Economia, i, posteriorment, mitjanant un altre decret de data 4 de gener de 1937, constitu la Comissi Assessora dels Serveis d'Aigua, Llum i Fora, adscrita a la Conselleria de Serveis Pblics. L'existncia d'aquests dos organismes, cadascun dels quals depenia d'una Conselleria diferent, va donar lloc a que les orientacions procedents de la Generalitat no fossin sempre coincidents, sin al contrari, moltes vegades eren contraposades, el que no feia ms que afegir dificultats a que les orientacions de la Generalitat poguessin incidir en els Serveis Unificats. Per evitar la duplicitat assenyalada al pargraf anterior, el 25 de juny de 1937, la Generalitat decret la dissoluci dels dos organismes esmentats, al temps que creava el Comissariat General d'Aigua, Gas i Electricitat, el qual va assumir les funcions dels rgans dissolts, i pass a dependre de la Conselleria d'Economia. Tanmateix, malgrat aquesta srie d'organismes i de les pressions realitzades per la Generalitat per aconseguir el control de les indstries del gas i electricitat (****), la direcci i gesti dels SGUC i dels SEUC fou realitzada directament pels treballadors, fins el 5 d'octubre de 1937, data en la qual la Generalitat decret la intervenci directa dels SEUC i poc temps desprs, el 26 d'octubre de 1937, la dels SGUC, nomenant per a cada una d'aquestes dues agrupacions una Comissi Interventora, encarregada de la seva direcci. D'aquesta manera es pos fi a la direcci i gesti directa dels treballadors de les indstries del gas i de l'electricitat. La intervenci directa de la Generalitat, dels SGUC i dels SEUC, no va posar en qesti la unificaci realitzada per aquests Serveis, sin que fins i tot, segons consta en els propis decrets d'intervenci, el seu propsit era el de culminar el procs d'unificaci, en la part que encara es trobava pendent de realitzaci. Ms endavant, no obstant aix, avanant en el procs de reconstrucci del poder estatal i en la destrucci de l'obra revolucionria realitzada pels treballadors a Catalunya, el Govern de la Repblica cre per decret, de data 15 d'abril de 1938, el Comissariat General d'Electricitat, a la secci A del qual encarreg la direcci de l'explotaci de les empreses d'electricitat de Catalunya. Aquest Comis(*) Vegeu Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de 13 agost 1936 a 9 octubre 1937. (**) Vegeu en particular el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de mar de 1937. 20 d'abril 1937, i 6 de juny de 1937. (***) La designaci d'un Interventor per ais Serveis Unificats, malgrat no estar legalitzats, constitueix ona prova addicional ms del seu reconeixement, de fet, per part de la Generalitat. (****) Com la de dificultar la disposici lliure, per part del Comit Central de Control Obrer, dels fons que els Serveis Unificats tenien als bancs, exigint, a partir de la segona meitat del mes de novembre de 1936, la signatura dels representants de la Generalitat per poder retirar-los.

232

sariat va dissoldre els SEUC i pos en marxa la reconstituci de les antigues unitats econmiques. Algun temps desprs, mitjanant el decret de data 25 de maig de 1938, el Govern de la Repblica actu de manera semblant a la indstria del gas.
NOTES 1. Esquetx d'Organitzaci de la Collectivitat Catalana del Zinc (COLZI). Vall d'Aran. 2. Solidaridad Obrera, "Los obreros de Luz y Fuerza se incautan de la industria de agua, gas y electricidad de Catalua". Barcelona, 29 d'agost de 1936. 3. Informe sobre el projecte d'unificaci dels serveis elctrics i de gas, presentat al Secretariat Regional de la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat per l'Associaci d'empleats i obrers de Gas i Electricitat de l'Alt Empord, p. 3. 4. Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Circular nm. 30. Barcelona, 7 d'octubre de 1936. 5. Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta de 27 de novembre de 1936. 6. Leval, Gaston, Colectividades Libertarias en Espaa, Tom 2, p. 35. Editorial Proyeccin. Buenos Aires, 1974. 7. Boletn de Informacin. "Informe del Sindicato nico Regional de Luz y Fuerza". Barcelona, 16 d'octubre de 1936. 8. Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta de 8 de gener de 1937. Carta de la "Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd. Toronto." 9. Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta de 27 de novembre de 1936. 10. Informe sobre el projecte d'unificaci dels serveis elctrics i de gas, presentat al Secretariat Regional de la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat per l'Associaci d'empleats i obrers de Gas i Electricitat de l'Alt Empord. 11. Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta d'1 de juny de 1937. 12. Text de la conferncia del Secretari General de la Federaci Catalana de Treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat. Figueres, 24 d'agost de 1937. 13. Tierra y Libertad. "Comunicado del Comit Regional de Relaciones sobre las resoluciones del Pleno Regional, celebrada los das 26, 27 y 28 de agosto". Barcelona, 30 d'agost de 1937. 14. Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Acta de 17 de mar de 1937.

233

Imatge divulgativa de l'agrupaci "Bsculas, Arcas, Muebles Metlicos y Balanzas" (BAMB).

Logotip de l'agrupaci "Collectivitat Catalana del Zinc" (COLZI). 234

Portada de "Luz y fuerza", rgan de la "Federacin de Sindicatos nicos de Agua, Gas y Electri-

cidad",CNT.

Presa dels Serveis Elctrics Unificats de Catalunya (SEUC). 235

CAPTOL IX

Les agrupacions: conclusions

Algunes conclusions generals sobre les agrupacions Les agrupacions. El seu aspecte econmic Les agrupacions. El seu aspecte social Consideraci final

Algunes conclusions generals sobre les agrupacions. 1) El carcter espontani i autnom de la posada en marxa del procs de creaci de les agrupacions. La constituci i el desenvolupament de les agrupacions durant el perode comprs entre el 19 de juliol de 1936 i la promulgaci del Decret de Collectivitzacions i dems normes legals que regulaven la seva creaci i funcionament -perode en el qual es constituren ms agrupacions- es van realitzar de forma espontnia i autnoma. Es a dir, davant la situaci creada arran dels esdeveniments del 19 de juliol van ser els mateixos treballadors i els seus sindicats de ram o indstria els qui prengueren la iniciativa de constituir agrupacions i els que van posar en prctica el seu funcionament, sense consignes ni directrius procedents dels organismes governamentals o de les centrals sindicals. 2) La legalitzaci de les agrupacions, a partir de la promulgaci de la normativa legal corresponent, noms fou parcial, de forma que moltes agrupacions es constituren i desenvoluparen normalment la seva activitat fins la seva desaparici -que va tenir lloc, en nombrosos casos, amb motiu de la victria de les tropes de Franco- sense estar legalitzades. L'existncia d'aquesta situaci, de fet, de funcionament i desenvolupament normal d'agrupacions no legalitzades, fa pals l'arrelament de l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci entre els treballadors i el corresponent suport que proporcionaren a les agrupacions. Al mateix temps, mostra tamb, que en el transcurs de les transformacions econmico-socials que estaven portant a terme els treballadors, aquests van prescindir en gran manera de la legalitat emanada dels rgans de la Generalitat, 3) La diversitat de les agrupacions pel que fa a; a) El seu mbit territorial: van existir agrupacions que abastaren tot el territori catal -van ser les menys-, mentre que d'altres -les ms- foren de carcter exclusivament local, i van incloure al seu s nicament empreses d'una poblaci determinada o d'una poblaci i els seus voltants. b) El tipus de concentraci realitzada: les agrupacions constituren, generalment, concentracions de tipus horitzontal, per van haver-hi casos, tamb, en qu la concentraci que van dur a terme va ser horitzontal i vertical alhora, com en el cas de la Fusta Socialitzada de Barcelona. c) Extensi sectorial: dins del seu corresponent mbit territorial, van haverhi agrupacions que comprengueren la totalitat de les empreses del seu sector, mentre que d'altres noms en van abastar una part. Sobre aix, cal tenir en compte l'autonomia de qu disposaven els treballadors de cada empresa per formar part o no d'una agrupaci i fins i tot per sortir-se'n una vegada que s'havia constitut i en funcionament. d) Nombre d'empreses que formaven la base de l'agrupaci: aquest nmero va ser molt variat. Existien, referent a aix, diferncies notables entre una i altra agrupaci. Aix, entre les agrupacions legalitzades, s'hi troben tant la que agrupa noms dues empreses com la que en reuneix 708. En el seu conjunt, aquesta diversitat en la constituci de les agrupacions, indica que els defensors de la collectivitzaci-socialitzaci, actuaren en gran manera segons els van permetre les circumstncies en cada cas concret, agrupant el que van poder i com van poder, 4) Les agrupacions constituren un pas intermedi entre la collectivitzaci 239

de les empreses i la socialitzaci global de l'economia, propugnada pels collectivistes.

Per aix, els principals impulsors de les agrupacions van ser els treballadors collectivistes, enquadrats als sindicats de la CNT, i la majoria de les agrupacions es constituren i desenvoluparen b a partir de l'actuaci del sindicat del sector de la CNT, exclusivament, b a partir de la intervenci conjunta del sindicat de la CNT i del de la UGT del sector. En aquest ltim cas, cal precisar que la participaci dels sindicats de la UGT fou, la majoria de les vegades, i en particular pel que fa referncia als seus comits directius, forada per les circumstncies concretes de cada cas -especialment la incidncia ms gran que tenien els sindicats de la CNT entre els treballadors a gaireb tots els sectors-, i per l'ambient general favorable a la socialitzaci existent entre els treballadors de Catalunya, i en. conseqncia es tract d'una participaci realitzada sense entusiasme, a desgrat, i que moltes vegades dificult ms que facilit el desenvolupament de les agrupacions. L'actuaci dels sindicats de la UGT es realitz de forma coherent amb els seus plantejaments, que incloen la defensa de la propietat de la petita burgesia -que no acostumaven a respectar les agrupacions- i la nacionalitzaci -no la socialitzaci- de la gran indstria. Amb tot, es don tamb algun cas en qu la iniciativa de constituir l'agrupaci, no proced directament dels treballadors i de les seves organitzacions, sin que l'impuls per a la seva creaci i desenvolupament va provenir d'algun rgan de govern. Aquest fou el cas de les agrupacions -com la CIPLO, la FRIGER i la BAMB- impulsades des de la Conselleria d'Economia(*), poques en nombre per importants econmicament i d'mbit nacional. 5) La major part de les agrupacions comptava amb petites empreses del sector entre les que constituen la seva base, d'acord amb la seva prpia ra de ser, de pas intermedi cap a la socialitzaci global de l'economia, que debia abastar tant la petita com la gran empresa, i d'acord tamb amb les exigncies de la reestructuraci i racionalitzaci de l'aparell productiu, que les agrupacions es proposaven dur a terme. Ara b, aquesta inclusi de la petita empresa a les agrupacions, representava, de fet, una collectivitzaci indirecta de la propietat de la petita burgesia, vulnerant amb aix el contingut del Decret de Collectivitzacions i donant lloc a una srie d'enfrontaments entre els collectivistes i els anticol-lectivistes, en general, i entre els collectivistes i bona part de la petita burgesia i les organitzacions poltiques sindicals que la representaven, en particular. 6) La constituci d'agrupacions fou tamb la forma com els collectivistes, a partir dels centres de treball i mitjanant els sindicats sectorials, combatiren i van intentar evitar les manifestacions de neocapitalisme obrer a nivell d'empresa. Oposaren a l'egoisme individualista de determinats sectors de treballadors, la solidaritat entre ells, sense recrrer ni a les ordres i decrets dictats des de dalt ni a la intervenci d'organismes governamentals, que al seu entendre comportaven efectes tant o ms perniciosos. 7) Organitzaci i funcionament de les agrupacions. Encara que en les seves formes i concrecions existeixen certes variacions i diferncies entre una i altra agrupaci, en funci, bsicament, de les caracterstiques prpies de la indstria
(*) Aix va tenir lloc durant el perode en qu la Conselleria d'Economia es trobava ocupada per membres de la CNT.

240

o servei i de la relaci de forces existent, en cada cas, entre les diferents tendncies ideolgiques, malgrat aix, s'hi troben en totes elles uns principis i formes organitzatives i de funcionament comuns, L'organitzaci i el funcionament general de les agrupacions fou semblant al de les empreses collectivitzades, encara que de complexitat ms gran, perqu aquelles unitats econmiques tamb eren de volum i complexitat superiors. Per aix a continuaci, i a fi i efecte d'evitar reiteracions, noms s'enumeraran breument els seus principals rgans i caracterstiques: - L'Assemblea General: constitua l'rgan mxim de decisi de l'agrupaci. S'hi definien les lnies generals d'actuaci, s'elegien els membres dels rgans encarregats de la direcci quotidiana, es valorava i criticava la seva actuaci i se'ls podia revocar totalment o parcialment en qualsevol moment. - El Consell d'Empresa de l'agrupaci: era l'rgan encarregat de la direcci tcnico-econmica quotidiana de l'agrupaci -el que duia a terme les decisions de les assemblees, resolia els problemes tcnico-econmics diaris, etc-. Composici del Consell d'Empresa: quan a l'agrupaci existia ms d'un sindicat, es seguia el criteri que algun membre de cadascun d'ells forms part del Consell. Se'n solia determinar el nombre de forma proporcional al nombre d'afiliats de cada sindicat i s'afavoria, en cas de no donar-se estrictament aquesta proporcionalitat, el sindicat minoritari; tot aix amb la finalitat d'aconseguir que les diferents tendncies ideolgiques estiguessin el ms adequadament representades. Al mateix temps es va seguir tamb el criteri que al Consell hi estiguessin presents tant treballadors manuals com administratius i tcnics, amb uns criteris de proporcionalitat similars als que s'han exposat per als sindicats i tamb per raons de representaci. - Elecci dels membres del Consell: l'elecci dels components del Consell era realitzada sempre en assemblea i, generalment, de la forma segent: una part d'ells era elegida a les assemblees de les diverses seccions que formaven l'agrupaci amb la finalitat que al Consell s'hi trobessin representades el ms fidelment possible les problemtiques especfiques de cada secci i una altra part dels membres era elegida a l'Assemblea general de l'agrupaci, a fi i efecte que entre tots els treballadors s'elegissin els elements ms idonis per a la direcci quotidiana de l'agrupaci, deixant de banda la secci a qu pertanyessin. - Divisi funcional: tant al Consell de l'agrupaci com a la resta d'rgans de direcci tcnico-econmica quotidiana existents als diversos nivells, per especialment al primer, per l'envergadura ms gran de les seves tasques, es realitz una divisi del treball entre els seus membres. Es van formar comissions -que a vegades s'ampliaven amb elements que no pertanyien al Consell o rgan corresponent- per a la realitzaci de funcions o tasques concretes. Aquestes comissions eren responsables davant l'rgan que les havia constitut i aquest, a la vegada, responia globalment de la seva actuaci davant l'assemblea que l'havia elegit. -Autonomia-centralitzaci: a cada un dels nivells de l'agrupaci -centre de treball, secci, localitat (en cas de ser nacional), etc- les seves corresponents assemblees i rgans de direcci tcnico-econmica quotidiana, disposaven d'autonomia en totes aquelles qestions que afectaven exclusivament el seu mbit; mentre que les que afectaven el conjunt de l'agrupaci eren decidides pels rgans centrals -Assemblea General, Consell d'Empresa- i havien de ser aplicades per tots els seus components. Tot aix tenia per finalitat acostar al 241

mxim la presa de decisions als treballadors i fer-les ms gils, preservant al mateix temps els interessos comuns de l'agrupaci. - Comunicaci interna: es conced gran importncia a l'existncia d'una intercomunicaci rpida i fluida al si de les agrupacions que es desenvolupava tant verticalment -de baix a dalt i viceversa-, des dels centres de treball fins els rgans centrals, com horitzontalment, entre els diversos centres de treball, seccions, localitats, etc. - Antiburocratisme: a les agrupacions es procur simplificar al mxim l'aparell organitzatiu decisional i reduir al mnim el nombre d'elements improductius, dedicats exclusivament a les tasques de direcci; de manera que en moltes agrupacions, fins i tot la major part dels components del Consell d'Empresa, van continuar complint normalment amb la jornada laboral establerta, amb la qual cosa havien de realitzar les seves tasques de direcci a hores que no corresponien a aquesta jornada. En tots els casos, a ms, els membres del Consell d'Empresa i els de la resta d'rgans de direcci percebien el mateix jornal que el dels treballadors de la categoria professional a qu pertanyien. Aquesta actuaci tenia com a finalitat, a ms de no minvar la capacitat productiva de l'agrupaci mantenint el mnim d'elements improductius, sobretot, impedir que es forms al s dels propis treballadors, un grup especfic, amb uns privilegis i uns interessos particulars, diferenciat de la resta dels treballadors, s a dir, una burocrcia interna. - El Comit Sindical: era l'rgan encarregat, a nivell global de l'agrupaci, de la defensa, quotidiana, dels interessos immediats dels treballadors. Igual que a les empreses collectivitzades, encara que la direcci tcnco-econmica quotidiana de l'agrupaci fos realitzada pel Consell d'Empresa, constitut per treballadors de la prpia agrupaci, sota les directrius de l'Assemblea, que era tamb qui elegia l'esmentat Consell (que el podia revocar en qualsevol moment), es consider convenient l'existncia d'un altre rgan per a la defensa dels interessos immediats, per tal d'impedir que el Consell d'Empresa, malgrat tot, preocupat per la gesti econmica, en l'acompliment de la seva funci pogus alguna vegada arribar a perjudicar injustament els esmentats interessos immediats. L'existncia dels dos rgans constitua, a ms, un mitj d'evitar la concentraci de poder en un rgan i en unes persones determinades. Aquests rgans sindicals no existien solament a nivell general de l'agrupaci, sin tamb als seus diferents nivells. - L'Interventor i altres interferncies de la Generalitat: a les agrupacions legalitzades existia de forma obligatria l'Interventor de la Generalitat -nomenat per la Generalitat, d'acord amb els treballadors de l'agrupaci-, que formava part del Consell d'Empresa. Igual que a les empreses collectivitzades, quan l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci fou la dominant, l'Interventor no interferia ei ms mnim en la direcci i gesti de l'agrupaci pels seus propis treballadors, situaci que canvi quan aquesta alternativa va perdre la seva preponderncia a nivell general. De forma tamb semblant al que va passar a les empreses collectivitzades, a mesura que els anticollectvistes van anar agafant ms fora i poder, la Generalitat va anar imposant -en nom de l'eficcia- a. les agrupacions legalitzades la concentraci de la direcci tcnicoreconmica quotidiana en un redut nombre de persones -aix s'expliquen les figures i funcions del Director, Sots-director, Secretari, Comit de Gerncia, etc- allunyant-la en conseqncia del control directe del conjunt de treballadors de l'agrupaci. 242

Per ltim, la Generalitat proced, en algun cas, a decretar la intervenci directa de l'agrupaci, amb la qual cosa aquesta passava a ser dirigida i controlada directament per la Generalitat, acabant d'aquesta manera amb l'experincia autogestionria. " ) El procs de creaci i desenvolupament de les agrupacions durant el perode que va des del 19 de juliol de 1936 fins el final de la guerra, pot dividir-se en quatre etapes clarament diferenciades: a) La primera s la compresa entre el 19 de juliol de 1936 i la primera quinzena de desembre de 1936. Durant aquests mesos fou quan es van constituir i posar en funcionament el nombre ms elevat d'agrupacions i aix de manera espontnia i autnoma, de forma que en nombrosos sectors, els treballadors i sindicats corresponents van posar en prctica, com van entendre i com van poder, els principis generals de l'alternativa collectivitzaci-socialitzaci, que gaudia d'un suport ampli entre els treballadors catalans, ja abans del juliol de 1936. Aquestes agrupacions es crearen i funcionaren al marge de la legalitat, i no va ser fins el 23 de desembre de 1936, quan van aparixer els primers decrets de constituci d'agrupacions. b) L'etapa que s'estn entre la segona quinzena de desembre de 1936 i mitjan 1937. En aquesta etapa es van dur a terme el nombre ms elevat de legalitzacions d'agrupacions -tant d'agrupacions constitudes durant l'etapa anterior, com d'agrupacions de nova formaci-, i se'n crearen, tamb de noves, encara que no tantes com a l'etapa precedent. En aquest perode la central sindical CNT va fer un esfor important per augmentar el nombre, ampliar i consolidar les agrupacions com a part fonamental de l'intent d'avanar decididament envers la socialitzaci de l'economia(*) i la legalitzaci de la nova situaci. Comptava per tot aix amb la cobertura governamental -el que no deixava de representar una contradicci amb els seus propis principis- i procur atreure's la collaboraci de la central sindical UGT. Exemples illustratius d'aquesta etapa els constitueixen la formaci d'agrupacions impulsades des de la Conselleria d'Economia i la creaci, prvia la firma d'un pacte entre els sindicats de la UGT i de la CNT del sector, de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona. Aquest intent d'avanar vers la socialitzaci en el marc de la legalitat nova, desenvolupat per la central sindical CNT, es vegu truncat, quan encara estava lluny de culminar, arran dels esdeveniments que es desenvoluparen el maig de 1937, a Barcelona i a d'altres localitats de Catalunya, el resultat dels quals fou el canvi de predomini poltic, que va passar a les mans dels anticollectivistes. c) La tercera etapa s la que s'estn entre mitjan 1937 i mitjan gener de 1938; en aquest perode el nombre d'agrupacions constitudes i legalitzades fou molt petit. Els organismes governamentals, i en particular la Conselleria d'Economia, al davant de la qual es trobava un anticollectivista acrrim -J. Comorera-, desenvoluparen una poltica clarament contrria a l'extensi i consolidaci de les agrupacions, el que, unit a la recuperaci i augment progressius de la fora del poder exercit des del govern, va permetre als anticollectivistes

(*) Per a aix la CNT es reorganitz internament, passant d'estructurar-se en Sindicats nics de Ram a fer-ho en Sindicats d'Indstria, a partir del Congrs Regional de Sindicats de Catalunya, celebrat el febrer de 1937.

243

frenar completament la constituci i legalitzaci d'agrupacions noves -els ltims decrets de constituci sn del 4 d'octubre de 1937- i fins i tot d'intentar posar fi a agrupacions ja existents, cosa que van aconseguir noms alladament -com amb els SEUC el 5 d'octubre de 1937 i amb els SGUC el 26 d'octubre de 1937- degut a l'oposici forta dels collectivistes, els quals a partir del seu predomini als centres de treball, disposaven encara d'una fora considerable. En aquesta etapa, fou tamb, quan els sindicats de la UGT van exposar i defensar obertament la posici contrria a les agrupacions i favorable a la nacionalitzaci. En definitiva, per tant, aquesta etapa s de signe contrari a les dues anteriors, passant les agrupacions d'un procs de creaci i desenvolupament al seu estancament i principi de retrocs. d) L'ltima etapa s la que discorre des de mitjan gener de 1938 fins al final de la guerra. En aquest perode es desenvolup una ofensiva forta en contra de les agrupacions amb la finalitat d'aconseguir la seva eliminaci, sia dissolent-les i reprivantitzant les empreses que formaven la seva base, sia nacionalitzant-les, de forma que la seva gesti i control passessin a ser exercides pels organismes governamentals. Davant d'aquesta ofensiva, els partidaris de les agrupacions, es van posar a la defensiva, intentant salvaguardar els xits aconseguits. La central sindical CNT, fracassat el seu intent de constituci d'un macrosector econmic gestionat i controlat directament per ella -segons les resolucions del Ple Econmic Nacional de Valncia, celebrat el gener de 1938-, s'avingu a acceptar la nacionalitzaci de la indstria -en contradicci amb la seva doctrina tradicional-, sempre i quan es garants la seva presncia als rgans governamentals de gesti. Aquesta acceptaci va quedar explicitada clarament al Programa d'Unitat CNT-UGT, signat el 18 de mar de 1938, per ja anteriorment s'havia manifestat clarament en la prctica d'aquesta central sindical a Catalunya, sobre aix la seva actuaci en el conflicte provocat per la intervenci dels Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats s illustrativa. La CNT es va seguir oposant fins a la fi de la guerra a la dissoluci de les agrupacions i la seva reprivatitzaci, com ho proven els enfrontaments que van tenir lloc, fins i tot a finals de 1938, al s del Consell d'Economia entre els representants d'aquesta central sindical i els d'Acci Republicana de Catalunya que pretenia l'esmentada dissoluci i reprivatitzaci. Davant d'aquesta ofensiva generalitzada en contra de les agrupacions, en la qual, d'una forma o d'una altra hi participaren tots els partits poltics i centrals sindicals, van haver-hi algunes agrupacions que van desaparixer com a tals, per hi va haver tamb un grup nombrs que va seguir desenvolupant la seva activitat fins al final de la guerra, el que constitueix una prova irrefutable del seu arrelament, s ms no entre una part important dels treballadors. Les agrupacions. El seu aspecte econmic 1) Caracterstiques i situaci econmica de la indstria i els serveis catalans abans de la constituci de les agrupacions: En primer lloc cal assenyalar que, el juliol de 1936, les caracterstiques i situaci econmica dels sectors en qu es van constituir agrupacions presentaven diferncies considerables, atesa l'amplitud del procs de creaci d'agrupacions. Aix, era clarament diferent la situaci existent al sector de la construc244

ci de Barcelona, que la que hi havia al txtil de Badalona o als espectacles pblics de Barcelona o al sector del gas i l'electricitat de Catalunya, etc. Ara b, existien, no obstant aix, una srie de caracterstiques predominants a la major part d'aquests sectors -caracterstiques que eren a ms prpies, en termes generals, de l'economia industrial catalana de 1936- que cal esmentar, encara que sigui breument: - L'elevat nombre i la importncia de les petites empreses o tallers -hi havia sectors on prcticament la totalitat de la producci era realitzada per aquestes empreses-, que empraven un redut nombre de treballadors: de 10 a 30, generalment, i de vegades un nombre encara ms baix. - L'existncia, en especial on predominava la petita empresa, d'intermediaris entre els industrials i els consumidors, que obtenien ingressos elevats apropiant-se de bona part dels beneficis dels industrials i encarint el preu de venda als consumidors, la qual cosa tenia com a conseqncia la descapitalitzaci dels empresaris, amb el perjudici consegent per al desenvolupament i modernitzaci industrial, per una part, i, per una altra, l'augment dels preus dels bns de consum que comportava l'encariment del cost de la vida. - Degut principalment a la dura competncia existent entre els petits empresaris, al nivell baix de productivitat, conseqncia, en gran part, dels instruments arcaics de treball utilitzats, i a la presncia dels intermediaris la situaci econmica de la petita indstria era molt difcil, el que donava lloc a un nivell salarial baix dels treballadors que hi estaven empleats. - Grau escs d'especialitzaci de l'activitat productiva de" les empreses, especialment les de tipus mitj, que empraven de 200 a 500 treballadors, el que afectava greument el seu nivell de competitivitat. - Maquinria installacions industrials obsoletes, a nivell general, i, a ms, bona part de l'equip productiu estava tamb envellit fsicament i en mal estat de conservaci. - L'estructura empresarial deficient, l'endarreriment tecnolgic i el mal estat de l'equip industrial donaven lloc a un nivell baix de productivitat i competivitat a la majoria dels sectors industrial catalans, el que unit a les deficincies dels canals de comercialitzaci, va dur a que les exportacions industrials catalanes es trobessin, el 1936, en franc retrocs. - La prpia estructura empresarial i l'estat i nivell tecnolgic de la indstria eren tamb, en bona part, els responsables que en nombrosos sectors s'haguessin d'importar productes que li eren propis. - Presncia important del capital estranger a la indstria catalana, el qual exercia el seu control, especialment en empreses de gran volum i de primera importncia en el seu sector corresponent. -Els centres de treball, en particular els corresponents a la petita indstria, a ms de trobar-se equipats deficientment, en la prctica totalitat dels casos, estaven en pssimes condicions d'higiene i salubritat, amb el perjudici consegent que aix comportava per als treballadors i segons a quins sectors tamb per als consumidors. - Existncia d'un nombre elevat de treballadors a l'atur i de treballadors que noms laboraven -i cobraven- durant una part de la setmana normal de treball. En definitiva, per tant, sintetitzant les caracterstiques predominants a nivell general, les agrupacions es constituren en una societat indus245

trial, amb ndex d'ocupaci per sectors productius semblants als dels pasos industrials avanats de l'poca. Per la seva indstria, segons els nivells mitjos d'organitzaci i tecnologia existents als pasos industrialitzats, es trobava estructurada i equipada malament, el que es manifestava en una productivitat i competivitat baixes, patint una incidncia excessiva dels intermediaris parasitaris, amb un grau elevat de dependncia de les importacions industrials en sectors de la prpia economia industrial catalana i amb una presncia important del capital estranger en empreses clau. Tot aix anava acompanyat d'uns ndex d'atur elevats, salaris baixos i condicions de treball deficients per als treballadors. s a dir, es tractava d'una indstria vella i en decadncia, sumida en la crisi i amb sectors sencers a punt de fer fallida, la subsistncia dels quals depenia, en bona part, dels mecanismes proteccionistes existents al mercat espanyol. Aquesta precria situaci de la indstria catalana, es va veure agreujada els dies segents al 19 de juliol de 1936, quan el territori espanyol qued dividit en dues zones totalment separades i mtuament impermeables i quan els interessos de la burgesia, a la zona republicana, es trobaven clarament amenaats. Aquestes foren, exposades succintament, les condicions econmiques difcils amb qu es trobaren els treballadors catalans en iniciar el procs de collectivitzaci de les indstries i els serveis, i de les quals van partir en constituir les agrupacions. 2) Reestructuraci i racionalitzaci de l'activitat productiva. Les agrupacions realitzaren una tasca important de reestructuraci i racionalitzaci de l'economia catalana; labor que es va concretar principalment en els segents aspectes: a) Es proced a concentrar la producci en unitats de volum ms gran; s'eliminaren centres de treball i es van concentrar els treballadors, maquinria i installacions als locals que reunien condicions ms bones i -o- quan la situaci ho exigia, se'n crearen de nous. Aix, els somieristes del ram de la fusta de Barcelona van reduir els seus tallers de 80 o 90 a 4; a la Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans es pass d'una centena de centres de treball a 29; a la Collectivitat ptica de Barcelona s'eliminaren els tallers magatzems petits, es va concentrar la producci en una fbrica i es realitz la distribuci a partir d'un sol magatzem. A la indstria de la Foneria Collectivitzada es pass d'una centena de foneries a 24; l'Agrupaci d'Establiments de Barberia i Perruqueria Collectivitzats de Barcelona redu el nombre de locals d'uns 1.100 a uns 235; aix mateix, a la Indstria Txtil, Fabril, del Vestir i Annexes de Badalona i el seu Radi tamb s'eliminaren les fbriques en pitjor estat i es traslladaren els seus treballadors i maquinria. Les indstries Socialitzades del Calat de Sitges van tancar tots els tallers petits de la localitat i van concentrar la seva producci en tres locals; la Indstria d'Adobaments de Vic va reduir les seves 26 fbriques a 15; l'agrupaci Blanqueries Collectivitzades de Barcelona, l'abril de 1937, havia redut ja el nombre de les seves fbriques de 71 a 40. La Indstria Rajolera Collectivitzada de Granollers concentr els seus 17 forns en 2 fbriques; la Indstria Lctia Socialitzada va passar de ms de 50 fbriques a realitzar la seva producci en 9; etc. Aquesta reducci del nombre de centres de treball i la corresponent concentraci dels treballadors, aix com de la maquinria i installacions que es trobaven en millor estat, als locals que reunien condicions ms idnies va repercutir en un triple aspecte: en el de l'augment de la productivitat, en el de la 246

reducci de les despeses generals i en el de la millora de les condicions de treball dels treballadors. b) S'elaboraren estadstiques amb la finalitat de preveure les necessitats de la indstria, conixer amb exactitud els seus mitjans i possibilitats i poder aix planificar la seva producci. Es van confeccionar, aix mateix, comptes d'explotaci per centre de treball, resums d'explotaci globals, etc, per tal de poder conixer el ms exactament i rpidament possible la situaci econmica de l'agrupaci en tot moment i el seu desenvolupament. c) S'augment l'especialitzaci dels centres de treball i la racionalitzaci global del sector per poder aconseguir d'aquesta manera un augment de la productivitat del treball i de la qualitat de la producci, i obtenir un abaratiment dels costos de producci i d'explotaci de la indstria o del servei. Aix es concentr la producci corresponent a cada especialitat, en un -o uns- determinats centres de treball de la indstria i es va racionalitzar tamb a nivell general l'explotaci del sector amb altres mesures, com la unificaci de les lnies d'alta tensi empresa pels Serveis Elctrics Unificats de Catalunya; la disminuci del nombre de locals de les barberies i perruqueries, unit a l'ampliaci de l'horari d'atenci al pblic als locals que van romandre oberts; la divisi territorial de Barcelona, en zones, per aconseguir un repartiment equitatiu del treball i un servei adequat de manteniment i reparaci de vivendes i altres edificis, realitzada per l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona; etc. d) Es millor tcnicament i es van modernitzar les installacions i la maquinria; es van retirar les mquines que estaven en mal estat i se'n van adquirir de noves, ms avanades tcnicament. Se suprimiren les installacions que no estaven en condicions, al mateix temps que les altres es van renovar i modernitzar dins dels lmits que permetien les circumstncies. Per aprofitar ai mxim la capacitat productiva de la maquinria i installacions, tant la que existia prviament que reunia un mnim de condicions, com la de nova adquisici, es recorregu moltes vegades a augmentar el nombre de torns de treball. Tot aix anava dirigit a obtenir un augment de la quantitat i qualitat de la producci i a aconseguir el mxim rendiment, tant del treball com de l'equip productiu. e) Es van centralitzar els serveis administratius, comptables i comercials de les antigues empreses que constituen la nova unitat econmica, el que a ms de facilitar la realitzaci dels treballs, exposats al punt b), permetia racionalitzar i especialitzar el treball, amb la qual cosa es redua globalment el personal necessari per a la seva realitzaci i es podia utilitzar el personal sobrer en d'altres tasques. Aquesta centralitzaci va permetre la realitzaci conjunta de les compres de primeres matries, carburants, etc, necessris per al funcionament i producci de l'agrupaci, en unes condicions i preus ms avantatjosos. Al mateix temps aquesta centralitzaci va facilitar la venda de la producci, elimin la mtua competncia, possibilit l'establiment de canals millors de comercialitzaci, etc. i va permetre l'obtenci d'un coneixement millor i ms rpid de la demanda global de productes del sector, el que facilitava una adaptaci ms rpida i exacta de la seva producci. f) Se suprimiren els intermediaris parasitaris, que com s'ha assenyalat, s'in247

terposaven entre la producci i el consum, en el seu perjudici, en bona part dels sectors productius catalans, i van atansar la producci al consumidor amb l'obertura de grans magatzems centrals de la prpia agrupaci, encarregats de realitzar la distribuci a les botigues, amb la inclusi a la prpia agrupaci de tendes ja existents i -o- amb l'obertura de nous centres de venda al consumidor. Amb aix s'aconsegu augmentar els ingressos de la indstria i disminuir el preu de venda als consumidors. Amb les agrupacions va minvar tamb, o fins i tot en segons quins casos s'elimin totalment, l'activitat comercial especfica que es desenvolupava entre les empreses d'un mateix sector productiu. D'aquesta manera es van reduir o suprimir despeses i beneficis que abans revertien en aquesta activitat comercial amb el benefici consegent per a la indstria. L'eliminaci d'aquesta activitat comercial fou especialment notria en aquelles agrupacions que, com la Fusta Socialitzada de Barcelona, procediren conjuntament a la concentraci horitzontal i vertical. 3) Principals problemes i dificultats que van haver d'afrontar les agrupacions en el desenvolupament de la seva activitat productiva. Aquests problemes i dificultats, per la seva causa o origen es poden dividir en quatre grups: a) Els problemes derivats de la posada en marxa de la transformaci econmico-socal i de la nova organitzaci i funcionament de l'activitat productiva que aquesta implicava, problemes que no eren exclusius de les agrupacions sin que afectaven tota la nova organitzaci econmica que es comen a edificar a partir del 19 de juliol de 1936, i que es presenten en tota etapa on hi ha transformacions econmico-socials importants. Sn els problemes derivats d'haver de superar una srie d'inrcies socials existents, de l'assimilaci i adaptaci a una nova situaci, etc; nova situaci que en aquest cas significava, entre d'altres coses, el pas de la propietat individual a la propietat collectiva dels mitjans de producci, la desaparici de la jerarquia que fins llavors havia existit, el canvi del propi subjecte social que prenia les decisions, la substituci de la disciplina imposada des de dalt per l'autodisciplina collectiva, etc. Per les dades i informacions de qu es disposa, malgrat que efectivament les agrupacions van haver d'afrontar problemes d'aquest tipus -el del descens de la productivitat dels treballadors, en alguns casos (en d'altres va passar tot el contrari), que foren rpidament combatuts; el de la preparaci insuficient dels membres d'alguns rgans de direcci quotidiana; l'actitud no sempre positiva dels tcnics i quadres intermedis davant la nova situaci, etc- no sembla que aconseguissin suficient gravetat ni extensi com per afectar de forma important l'activitat productiva de les agrupacions. La importncia i amplitud d'aquests problemes, en termes generals, va anar disminuint. b) Les dificultats i problemes derivats de l'existncia de la guerra i de la partici d'Espanya en dos. Els ms importants eren: - L'escassetat i la dificultat d'obtenci de primeres matries i combustibles. Aquesta fou una de les dificultats ms grans -la principal, juntament amb la prdua de mercats- que va patir la indstria catalana i en conseqncia les agrupacions industrials, i era deguda, principalment, a la guerra i a la divisi d'Espanya. Com que Catalunya era deficitria, en proporcions elevades, de primera matria i combustible per a la seva indstria, havia d'importar-los de la resta d'Espanya o de l'estranger. La guerra, per una part, situ en zona enemiga re248

gions d'on tradicionalment s'abastava la indstria catalana i, per una altra, les altres fonts d'aprovisionament, situades a la zona republicana -com el cas d'Astries, subministradora tradicional de carb- o a l'estranger, van veure minvades les possibilitats de continuar desenvolupant la seva funci, degut a que la guerra dificultava, de vegades enormement, el transport, i especialment el martim -el ms econmic-, que a ms en el cas de la zona nord era prcticament l'nic, degut al seu allament terrestre de Catalunya, a causa una vegada ms de la guerra. En el cas de les importacions procedents de l'estranger, encara es veien ms dificultades per la penria de divises reservades a aquest efecte, perqu el Govern de la Repblica, en poder del qual es trobaven la majoria de les divises, les destinava gaireb exclusivament per a l'adquisici de material militar. Aquest conjunt de factors provoc l'escassesa de primeres matries i de combustible i un increment elevat del seu preu, amb un perjudici clar per a la indstria, que de vegades es va veure forada, per aquest motiu, a reduir la durada de les jornades, i fins i tot dies sencers de treball, al temps que provocava un increment dels costos dels productes industrials, - La prdua de mercats. Aquesta fou una altra de les dificultats greus a qu va haver de fer front la indstria catalana. Degut a que el 1936, la major part de la producci industrial catalana era adquirida pel mercat espanyol, la seva divisi -a causa de la guerra- en dues parts, entre les quals no es realitzava cap intercanvi comercial, i la dificultat de comerciar, fins i tot amb zones importants lleials a la Repblica -a causa dels greus problemes de transport, assenyalats al punt anterior-, va representar per a la indstria catalana una drstica reducci del seu mercat tradicional, el que li report greus problemes per a la venda de la seva producci. - La destrucci de fbriques i installacions industrials, provocada per l'activitat bllica -els bombardejos per aire i per mar- de l'enemic. Aix afect de forma especial les indstries considerades vitals o estratgiques per a l'esfor bllic de la indstria catalana: la indstria siderometallrgica, la indstria qumica, les indstries del gas i de l'electricitat, etc. - La guerra origin, a ms, d'altres problemes i dificultats de tipus ms especfic, com el de contribuir a la crisi de sectors determinats, com el de la Construcci -enmig d'una contesa bllica disminueix la construcci de vivendes-; i l'adaptaci i transformaci exigida a la indstria per tal de cobrir amb prioritat total les necessitats blliques (*). c) Les dificultats derivades de l'actuaci dels organismes governamentals. L'actitud general del Govern de la Generalitat -la seva actuaci estava en consonncia amb ella- fou, ja des d'abans del maig de 1937 -excepte en et cas dels organismes controlats per la CNT-, de recel i desconfiana vers les agrupacions, vers la independncia i autonomia del poder poltic amb qu aquestes actuaven, reestructurant i dirigint sectors importants de l'economia catalana. En general, llevat d'algunes excepcions, l'actuaci dels organismes de la Generalitat consist en tolerar les agrupacions, al temps que anava posant en marxa la seva legalitzaci, la qual cosa facilitava l'ordenaci i control del seu procs de creaci i expansi. Ara b, aquests organismes, generalment, no sola(*) Aix va donar lloc a la creaci de les indstries de guerra de Catalunya, amb la transformaci de la producci de nombroses empreses, de civil a militar.

249

ment no facilitaren el desenvolupament de les agrupacions sin que van procurar dificultar-lo i entrebancar-lo. Aquesta actitud negativa del Govern de la Generalitat pel que fa a les agrupacions, s'aguditz extraordinriament a partir de la segona meitat de l'any 1937, convertint-se en un boicot clar i total cap a elles, L'actuaci del Govern de la Generalitat, en relaci a les agrupacions no legalitzades fou, sens dubte, ms desfavorable que la desenvolupada amb les agrupacions legalitzades, sense que aix signifiqui, ni de bon tros, que no patissin tamb, en un grau important, l'oposici de la Generalitat al seu desenvolupament. Pel que fa al Govern de la Repblica la seva oposici a l'experincia collectivista catalana en general, i a les agrupacions en particular, fou ms gran encara que la del Govern de la Generalitat, i aix ho demostr en la mesura que aconsegu imposar la seva autoritat a Catalunya, la qual cosa no va assolir ms que parcialment, malgrat els seus progressos a partir del maig de 1937. Aix, doncs, les agrupacions van veure agreujades i incrementades les dificultats generals -degudes a la guerra, la posada en marxa de les transformacions econmico-socials, la posici del capitalisme internacional, etc a qu va haver de fer front l'economia catalana durant aquest perode, amb l'activitat desenvolupada, en contra d'elles, pels organismes governamentals. La posici governamental, contrria al desenvolupament de les agrupacions, es pos en relleu en una srie d'actuacions diverses, entre les quals cal destacar: - La discriminaci soferta per les agrupacions, pel que fa a l'adquisici de primeres matries i de combustibles, quan aquesta estava regulada o depenia dels organismes governamentals -el que degut a l'escassesa existent, passava normalment-, amb la qual cosa aquest problema, un dels ms aguts dels que sofria la indstria catalana, en general, es veia ms agreujat encara en el "cas de les agrupacions, a causa de l'actuaci governamental. - Retards considerables i fins i tot total incompliment dels pagaments que els organismes oficials debien a les agrupacions, pels productes que els subministraven o pels serveis que els prestaven. Amb aquests retards i incompliments, es va malmetre seriosament la situaci financera de nombroses agrupacions i fins i tot en alguna ocasi, com la de l'Agrupaci Collectiva de la Construcci de Barcelona, contriburen decisivament a fer-la insostenible, - Mesures diverses, de carcter no econmic, com escorcolls policials durant setmanes senceres, requises temporals, suport i fins i tot potenciaci de demandes presentades contra l'agrupaci per ex-propietaris d'ex-empreses de l'agrupaci, etc. amb la finalitat de dificultar i boicotejar el desenvolupament normal de l'agrupaci. - Per ltim, posar fi, de fet, a l'agrupaci, encara que aix no ests justificat pels resultats econmics que havia obtingut, mitjanant un decret de la Generalitat pel qual s'establia la seva intervenci directa, o mitjanant un decret del Govern de la Repblica, pel qual aquest passava a controlar i dirigir l'agrupaci. d) Els problemes i dificultats derivats de la posici adoptada pel capitalisme internacional i de la presncia de capital estranger a Catalunya. Com es pot comprendre fcilment, la reacci del capitalisme internacional en general, i la del capital estranger situat a Catalunya en particular, fou clarament contrria a 250

l'experincia collectivista catalana. Aix va originar en l'aspecte econmic, fonamentalment dos tipus de problemtiques: - La relacionada amb les exportacions de la indstria catalana: pel que fa a aix, els pasos capitalistes en emparar els drets dels antics propietaris i no reconixer titularitat jurdica a les noves unitats econmiques -empreses collectivitzades, agrupacions-, quan duien a terme una exportaci, en arribar les mercaderies al seu dest, si l'antic propietari es trobava a l'estranger i feia valer la seva titularitat sobre l'empresa que havia realitzat l'exportaci, se les apropiava i les empreses i agrupacions perdien el fruit de la seva producci. A qui s se li reconeixia, en els pasos capitalistes, capacitat jurdica per realitzar exportacions, era a la Generalitat de Catalunya, per tant aquestes es van haver de canalitzar a travs d'ella. Aix represent un inconvenient greu per a l'activitat exportadora de les agrupacions perqu van perdre, en bona part, el control sobre ella i la seva llibertat d'actuaci en aquesta qesti, ja que van haver de supeditar-se a la mediatitzaci de la Generalitat i els seus trmits burocrtics, la qual cosa si es t en compte, a ms, l'actuaci dels rgans de la Generalitat pel que fa. a les agrupacions, explicada anteriorment, dificult les ja per si mateixes difcils possibilitats exportadors de les agrupacions industrials. - L'originada per la presncia de capital estranger a la indstria catalana, la qual tenia una considerable importncia, quantitativament i, sobretot, qualitativament. El capital estranger s'opos, lgicament, a la confiscaci de les seves empreses, a que fossin collectivitzades individualment o incloses en una agrupaci, provocant en els casos en qu aix va tenir lloc, fortes protestes per part del cnsol del pas a qu pertanyia el capital afectat. La posici de la Generalitat i la d'ambdues centrals sindicals -UGT i CNT- davant la problemtica de les empreses pertanyents al capital estranger fou la d'evitar al. mxim la seva confiscaci a fi i efecte de no proporcionar motius al capitalisme internacional per a l'establiment d'un boicot de l'economia catalana, encara que, al mateix temps, i partint de la base de la defensa de la sobirania nacional sobre totes les empreses i propietats existents al territori catal, es permetia la confiscaci de les empreses estrangeres quan aix ho aconsells l'inters nacional i ei de la prpia indstria, havent, en aquest cas, de procedir-se a la indemnitzaci corresponent. La presncia de capital estranger a la indstria catalana entrebanc i dificult el desenvolupament de les agrupacions, ats que o b no havien d'incloure al seu si les empreses amb capital estranger del sector, amb el minvament corresponent de la seva potencialitat econmica, amb la reducci de l'mbit i de les possibilitats globals de racionalitzaci del sector per l'agrupaci, amb la pervivncia de les diferncies salarials, de condicions de treball... dels treballadors de la mateixa categoria professional, etc; o b no concedir, pel que fa a la confiscaci, un tracte especial a les empreses pertanyents al capital estranger i incloure-les igualment a l'agrupaci. Aix comportava, per una part problemes de legalitzaci, ja que els organismes oficials, o s'oposaven a la seva inclusi a l'agrupaci adduint que no es donaven les condicions necessries per a aix -s el cas de la Collectivitat ptica de Barcelona amb l' "Optical Franco Espaola C. Cottet S. Ltda"-, o exigien que l'agrupaci indemnitzs el capital estranger, exigncia que moltes vegades l'agrupaci no es trobava en condicions financeres de poder-la satisfer -s el cas de les Blanqueries Collectivitzades de Barce251

lona amb l'empresa "Herman Voegeli" (Sussa)-, a ms de la reticncia de molts treballadors a indemnitzar el capital estranger invertit en empreses de Catalunya, per considerar que ja havia recuperat, amb escreix, la seva inversi inicial, I, per una altra part, problemes derivats de les represlies exercides pel propi capital estranger -retirada de tcnics, boicot comercial, etc-, molt ms greus com ms gran era la capacitat econmica internacional de l'empresa inversora de qu es tracts -s el cas dels Serveis Elctrics Unificats de Catalunya i dels Serveis de Gas Unificats de Catalunya amb "Riegos y Fuerza del Ebro" (SOFINA)-. 4) Principals transformacions en l'activitat productiva: a) Canvis en els tipus o classes de productes. Aquests canvis van estar determinats, fonamentalment, per les necessitats imposades per la guerra i per les noves prioritats socials, conseqncia de la transformaci revolucionria que s'estava operant a la societat catalana. En primer lloc, la indstria catalana va haver de transformar, en bona part, la seva producci, passant de produir bns que directament o indirectament estaven destinats a cobrir les necessitats del consum civil, a elaborar els productes que requerien les necessitats de l'activitat bllica. L'esfor realitzat, en aquest sentit, per la indstria catalana fou molt gran i aix ho reconeixen, sense excepci, tant els testimonis del pas, com els observadors de l'estranger. El fruit ms significatiu, encara que no l'nic, fou la creaci d'una indstria de guerra prpia quan abans del 1936 no n'hi havia cap en absolut a Catalunya. Aquesta transformaci de la producci afect amb diferent grau d'intensitat els diversos sectors industrials -va tenir la seva incidncia mxima a la indstria siderometallrgica (fabricaci d'armes, vehicles blindats, motors d'aviaci, etc.) i a la indstria qumica (producci d'explosius)-, ara b de forma ms o menys important va repercutir en la majoria dels rams de la indstria. El fet que una part important de la producci estigus orientada a cobrir les necessitats d'armament, equipament i avituallament dels fronts de guerra, va fer que nombroses agrupacions venguessin una part de la seva producci, ms o menys important segons cada cas, als organismes governamentals, concertant-hi contractes de subministrament, i aix fins i tot per part d'agrupacions no legalitzades i que, per tant, la seva existncia no era reconeguda oficialment. En segon lloc, fou la transformaci de les relacions socials operada a Catalunya, el que va originar canvis en els tipus de productes elaborats i de serveis prestats. Es reorientaren en el sentit d'aconseguir cobrir les necessitats individuals ms peremptries de la totalitat de la poblaci, aix com de satisfer les necessitats de tipus collectiu -construcci i equipament d'escoles, hospitals, biblioteques, installacions esportives, etc-, en detriment de la producci d'articles de luxe i de bns considerats superflus, que abans de 1936 consumien les classes amb ms capacitat econmica. Com a conseqncia tamb de la transformaci social, es don ms importncia als valors tics i esttics en el desenvolupament de l'activitat econmica, el que va donar lloc a certs canvis en els articles produts i en els serveis prestats. Aquests canvis introduts en els productes i serveis, a causa de la transformaci social que estava vivint Catalunya, foren, generalment, ms importants a les agrupacions que a les altres unitats econmiques, perqu les agrupacions constituen la manifestaci mes desenvolupada de la nova alternativa social, en l'aspecte econmic. 252

b) Desenvolupament d'una poltica de substituci d'importacions. Aquesta poltica, que va informar de forma general tota l'activitat productiva catalana, i que fou especialment potenciada des de les agrupacions, perseguia bsicament els segents objectius; - Obtenir un estalvi de divises, en primer lloc per disposar-ne de la quantitat ms gran possible per destinar-les a l'adquisici del material, combustible, etc, que exigia l'activitat bllica; i, en segon lloc, perqu Catalunya comptava amb unes disponibilitats de divises molt limitades, la qual cosa implicava, pel que fa a aix, una dependncia gran del Govern Central que aquest utilitzava com a element de pressi en contra de la nova experincia catalana. - Contribuir a l'eliminaci de l'atur, ja que la intensificaci de l'explotaci dels recursos naturals propis i la producci d'articles que abans s'importaven, implicava la creaci de nous llocs de treball. - Emancipar-se, en el grau ms alt possible, de la dependncia de les economies estrangeres, tant pel que fa a primeres matries com a productes elaborats, explotant i produint al propi pas el que abans s'havia d'importar. La poltica de substituci d'importacions, consegu cobrir, si ms no, en part, els seus objectius. Es van dur a terme amb xit substitucions tant de primeres matries i de productes elaborats utilitzats a la producci industrial -diverses classes de fustes, coles i vernissos que es feien servir a la indstria de la fusta; diversos tipus de fibres naturals utilitzades a la indstria txtil, etc- com de productes industrials -la fabricaci de diferents articles ptics, que abans s'importaven, per la indstria ptica, la producci dels diversos tipus d'acers rpids i d'algunes varietats d'acers especials, que abans no es fabricaven al pas, per la indstria de la foneria, etc.-. c) Impulsar la investigaci lligada a la producci i introduir-hi avanos tcnics. Les agrupacions, amb la concentraci de la capacitat econmico-productiva i amb la racionalitzaci que en van fer, constituren unitats econmiques capaces d'impulsar la investigaci i de millorar la tecnologia existent a la indstria. Amb aix es pretenia primordialment: - Augmentar la productivitat de la indstria. - Aconseguir que la indstria catalana tingus una capacitat investigadora prpia i autnoma -per aix es van crear centres i laboratoris d'investigaci, com el constitut per les Blanqueries Collectivitzades de Barcelona-, - Possibilitar i potenciar la capacitat de la indstria per a la producci d'articles de tecnologia avanada. - Servir de base i sosteniment a la poltica de substituci d'importacions, com a conseqncia del que s'ha exposat als dos punts anteriors. Per ltim, i per acabar aquest apartat, es pot establir de forma general -malgrat la diversitat i les diferncies existents- que les agrupacions es constituren a partir d'una realitat econmica deprimida, en la qual la majoria dels rams productius es trobaven estructurats malament, amb empreses mal equipades i acondicionades, que utilitzaven una tecnologia obsoleta, on nombrosos sectors patien els abusos dels intermediaris, en la qual es donaven uns ndex d'atur elevats, amb sectors sencers que es trobaven a punt de fer fallida, etc. Malgrat la situaci de qu van partir i de les dificultats greus -escassesa de primeres matries, prdua de mercats, etc, degut a la guerra, el boicot governamental i el del capitalisme internacional, etc- que van haver d'afrontar, les agrupacions con253

centraren, reestructuraren i racionalitzaren la producci industrial i la seva distribuci, aix com la prestaci de serveis. Van obtenir economies d'escala importants, eliminaren intermediaris, introduren millores i avanos tcnics, van produir productes que abans de 1936 s'havien d'importar reduint considerablement la dependncia de l'estranger, etc. s a dir, modernitzaren l'estructura productiva antiquada de la indstria i els serveis de Catalunya, augmentant el seu nivell d'eficincia i competivitat. Les excepcionals i difcils circumstncies en qu es desenvoluparen les agrupacions i el poc temps de qu van disposar, a ms d'impedir el desenvolupament ple de la tasca de modernitzaci, privaren tamb que es poguessin recollir, en bona part, els seus fruits. Ara b, malgrat aix i encara que sigui difcil determinar-ho amb exactitud perqu no es pot tenir la documentaci necessria, mitjanant dades significatives de qu es disposa -realitzacions concretes com l'exposici del moble a Barcelona, la construcci de la presa de Flix, etc, la concessi per part d'algunes agrupacions de prstecs a organismes governamentals i municipals, aix com a d'altres unitats econmiques, etc- i del desenvolupament general de les agrupacions es pot constatar que els resultats econmics que van obtenir foren la majoria de vegades clarament positius i encara ms tenint en compte les circumstncies ja esmentades. Les agrupacions. El seu aspecte social. L'actuaci i desenvolupament de les agrupacions no va tenir solament importncia en l'aspecte econmic, sin tamb en el social. La poltica que van fer en aquest aspecte es concret principalment en: 1) Millora de les condicions existents als centres de treball. Les agrupacions van posar un afany especial a millorar les condicions, generalment molt deficients, en qu es trobaven bona part dels centres de treball el 1936, -en particular en aquells sectors on abundava la petita empresa, els locals de les quals es trobaven, prcticament sense excepci, en condicions pssimes-, sent aquesta una de les raons que motiv la supressi de determinats locals i la construcci de nous. Es prest atenci especial a augmentar la iluminaci, procurant aprofitar el mxim la llum natural, la ventilaci, la higiene i la sanitat; es construren lavabos, dutxes, vestidors, menjadors, infermeries, etc, serveis que mancaven en gaireb totes les empreses; tot aix amb la finalitat que el treball pogus realitzar-se en les millors condicions possibles per a la salut del treballador. 2) Disminuci o eliminaci de les diferncies salarials. A ms de suprimir els honoraris alts que percebien els crrecs directius, consellers, etc, les agrupacions procediren a: - Establir un salari igual per a tots els treballadors de la mateixa categoria o especialitat professional, pertanyents a l'agrupaci. D'aquesta manera es van eliminar les diferncies salarials entre els treballadors d'igual qualificaci que treballaven a les diverses empreses que constituen la base de l'agrupaci. - Reduir el nombre de categories professionals en els casos en qu eren excessives. - Reduir les diferncies salarials entre les diverses categories -mitjanant la concessi d'augments ms grans a les categories que percebien els salaris ms baixos- en uns casos, i eliminar-les completament, en d'altres -com en els ca254

sos de la Collectivitat ptica de Barcelona, de l'Agrupaci d'Establiments de Barberia i Perruqueria Collectivitzats de Barcelona, de la Indstria dels Adobaments de Vic, de les Blanqueries Collectivitzades de Barcelona, de la Collectivitat de Forners de Barcelona, etc.-. En el segon cas, s'establ un salari nic per a tots els treballadors de l'agrupaci, fos quin fos el treball que realitzessin. Existiren tamb agrupacions, com la Indstria Rebostera-Pastissera Socialitzada de Barcelona, la Collectivitat ptica de Barcelona, etc, on al salari en sentit estricte, se li afegia un plus familiar, establert en funci del nombre de persones, la manutenci de les quals es trobava a crrec del treballador/ora. Les agrupacions, per tant, van dur a terme una poltica encaminada a la igualaci salarial entre els seus treballadors, que en alguns casos -els menys- es concret en una igualtat total en els salaris, i en d'altres, en la igualtat de salaris al si de cada categoria professional i en una disminuci de les diferncies de remuneraci entre les diferents categories, s a dir, en un tancament del ventall salarial. 3) Establiment de serveis d'assistncia mdica i previsi social. La generalitat dels treballadors catalans, pel que fa a l'assistncia mdica i a l'obtenci dels mitjans econmics imprescindibles quan es trobaven fsicament impossibilitats -temporal o indefinidament- per treballar, estava, abans del juliol de 1936, en una situaci de gran precarietat: atesos malament quan precisaven dels serveis mdics i havien de recrrer, en la major part dels casos, a l'ajut familiar o a la caritat pblica, quan no podien treballar. En l'exposici de motius per a la seva constituci i d'objectius a cobrir, de la prctica totalitat de les agrupacions, ocupava un lloc destacat la resoluci d'aquesta problemtica i, efectivament, les agrupacions realitzaren un esfor gran per posar fi a la situaci descrita al pargraf anterior, per a la qual cosa crearen serveis d'assistncia i previsi en benefici dels seus treballadors. El funcionament, prestacions, forma de finanaci, etc. d'aquests serveis no eren iguals a totes les agrupacions, per s que tenien en com: - El que els seus beneficiaris eren tots els treballadors que formaven part de l'agrupaci. - El que la seva gesti econmica i el control de les prestacions eren realitzats pels propis treballadors de l'agrupaci. Aquests serveis, cobrien, bsicament, els segents aspectes: - L'atenci mdica, clnica i farmacutica, gratuta, en els casos de malaltia, accident i embars -es crearen dispensaris propis, s'establiren contractes amb clniques, hospitals, agrupacions i cooperatives farmacutiques, etc-. - Garantir i proporcionar uns ingressos, iguals o semblants als dels treballadors en actiu, a tots aquells que havent treballat a l'agrupaci, haguessin interromput la seva prestaci laboral, b temporalment -degut a una malaltia, un accident o embars-, b de forma definitiva -per jubilaci (aqu s'incloa tots els que havien treballat a les empreses que constituen la base de l'agrupaci, encara que la seva jubilaci fos anterior a la seva creaci), per invalidesa i, en algunes agrupacions, per vidutat-, 4) L'actuaci contra l'atur. Tal com ja s'ha assenyalat, el juliol de 1936, existien en els diversos rams industrials uns nivells d'atur elevats. Aquesta problemtica va patir alguns canvis bsicament com a conseqncia de la guerra i la revoluci: aix, els contingents de combatents i les noves orientacions socials van fer disminuir el problema, per d'altres factors, i en especial la dificultat en 255

l'obtenci de primeres matries i la prdua de mercats, el van aguditzar, de forma que el resultat global d'aquest conjunt de factors, segons les dades estadstiques que es disposen, fou que el problema de l'atur entre els treballadors catalans, de juliol de 1936 a novembre de 1937 -a partir d'aquesta data no se'n tenen, de dades-, globalment, experiment unes certes modificacions. Va disminuir el nombre de treballadors en atur total, al temps que augmentava, en una proporci superior, el nombre de treballadors en atur parcial, el que en conjunt va donar lloc a un augment del nombre total d'aturats. Aquest problema greu dels treballadors a l'atur fou afrontat per les agrupacions, per una part intentant augmentar la seva producci mitjanant la fabricaci d'articles necessaris per a la guerra, a travs de la producci d'articles que abans s'havien d'importar, etc. Per, aquest esfor, encara que va obtenir nombrosos xits parcials, generalment va ser insuficient per aconseguir l'eliminaci de l'atur existent. Ara b, la poltica desenvolupada per les agrupacions respecte la problemtica dels treballadors a l'atur no es va limitar al que s'ha exposat al pargraf anterior, sin que en nombrosos casos, des dels primers moments, procediren a incloure al seu si els treballadors del seu mbit o sector que es trobaven a l'atur, fossin o no necessaris per realitzar la seva producci, els van acoblar als diversos centres de treball, en funci del seu estat i necessitats, van procedir al repartiment del treball existent i del fruit de la seva producci -es va preferir reduir el nombre d'hores treballades per cada treballador a l'existncia d'aturats-. Van haver-hi fins i tot agrupacions, com l'Agrupaci dels Establiments de Barberia i Perruqueria Collectivitzats de Barcelona, que van incloure al seu si, no solament els treballadors a l'atur del seu sector, sin tamb els refugiats de la seva professi establerts a la localitat -cal tenir present que el problema dels refugiats a Catalunya fou d'una magnitud molt gran; s'estima que el seu nombre a finals de 1936 era d'uns 300.000, s a dir, gaireb d'un 10% del total de la poblaci catalana (3.100.000 habitants) i d'uns 700.000 el mar de 1938, creixent vertiginosament durant els ltims mesos de la guerra-. Aquesta forma d'absorbir l'atur per part de les agrupacions es va basar clarament i exclusivament en raons de tipus social -bsicament la solidaritat davant una situaci econmica difcil-, al marge o fins i tot, de vegades, en contra d'altres criteris, de tipus econmic, com l'augment de la productivitat del treball, l'obtenci de la rentabilitat mxima de la unitat econmica, etc. 5) Elevaci del nivell de formaci i preparaci dels treballadors. Les agrupacions, igual que algunes empreses collectivitzades, per de forma ms generalitzada, en disposar normalment de ms possibilitats degut al seu volum i capacitat econmica, van realitzar esforos considerables a fi i efecte de proporcionar als seus membres els mitjans necessaris per a la seva formaci i desenvolupament. Aquest esfor generalitzat de les agrupacions indica la importncia que aquestes concedien a la formaci i desenvolupament dels seus components, i encara ms si es t en compte que les dificultats econmiques del pas i la presncia de la guerra no constituen les condicions ms idnies per a aix. Aquest esfor va estar dirigit bsicament a possibilitar i fomentar l'augment de la formaci dels treballadors en un vessant triple: - Fsica: amb la creaci d'installacions esportives, piscines, etc. - Intellectual: amb la creaci de biblioteques, sales de lectura, etc. 256

- Professional: amb la creaci d'escoles professionals, instituts, etc., per a la preparaci i formaci d'especialistes tcnics del propi sector 6) L'atenci als interessos dels consumidors. Les agrupacions, en el desenvolupament de la seva activitat productiva, no van tenir en compte nicament els interessos de la prpia indstria i dels treballadors del sector, sin que tamb van tenir presents els interessos dels consumidors dels seus articles o dels seus serveis i aix es pos especialment en relleu a les segents qestions; - Fixaci de preus. Malgrat que la posici monopolista de gran part de les agrupacions els proporcionava una autonomia ms gran en la fixaci dels preus i la possibilitat de procedir a augmentar-los abusivament, les agrupacions, de forma general, van ajustar al mxim el preu de venda dels seus articles o dels seus serveis. Aix, davant la inflaci existent durant aquest perode, deguda principalment al desviament de recursos productius cap a l'activitat bllica, a l'escassetat i encariment de les primeres matries i els combustibles i als augments salarials, les agrupacions s'esforaren perqu la incidncia d'aquests factors inflacionistes en el preu de venda dels seus productes fos la ms petita possible, per tal d'evitar, tant com es pogus, el perjudici que la pujada dels preus causa a la capacitat adquisitiva del consumidor. En alguns casos es va arribar, fins i tot, a la disminuci del preu de venda -el preu de l'electricitat, de les entrades de cine i teatre, etc- i, en altres, al manteniment del preu, malgrat els augments elevats que van patir alguns factors bsics de la producci de l'agrupaci -el cas del gas, amb l'augment del preu del carb-. s illustratiu reproduir el punt primer del prembul al Reglament del Sindicat nic del Transport mecnic de Vilanova i la Geltr, secci de transports mecnics socialitzats, on s'hi exposen les raons per a la socialitzaci dels transport mecnic a l'esmentada localitat: "1) Assegurar el transport, per carretera procurant llur abaratiment, que portar la rebaixa del cost de la vida en general." 1 - Qualitat de l'article o servei. Dins de les limitacions que imposaven les circumstncies generals, les agrupacions van posar un afany especial per augmentar la qualitat de la seva producci, perqu pogus satisfer de la millor manera possible les necessitats dels consumidors. - Higiene i condicions sanitries. Les agrupacions constitudes en aquells sectors que la seva producci ho requeria -com el de la indstria gastronmica, la indstria lctia, les barberies i perruqueries, etc.- van augmentar els nivells d'higiene i sanitat de la producci, per evitar que els consumidors agafessin malalties provocades pel seu mal estat higinic i sanitari i preservar aix la seva salut, - Establiments de venda i prestaci de serveis. Les agrupacions procuraren, en general, facilitar als consumidors l'accs als seus articles i serveis racionalitzant la distribuci geogrfica dels establiments i creant-ne de nous quan ho van considerar necessari, augmentant el nombre de dies i hores en qu podien acudir-hi, etc. Amb aix van aconseguir tant un augment de les seves vendes com propocionar ms facilitats i comoditats al consumidor. En definitiva, i posant amb aix punt final a aquest apartat, cal constatar que les agrupacions, en termes generals, no van dur a terme nicament una reestructuraci de l'aparell productiu i una reorganitzaci i reorientaci de la 257

producci, sin que, a la vegada, realitzaren tamb transformacions importants a l'mbit social, les ms significatives de les quals poden resumir-se breument en els segents aspectes: - Desenvolupament d'una poltica tendent a l'establiment d'una igualtat retributiva. Aquesta poltica es concret en l'eliminaci de les altes retribucions dels crrecs directius i en la disminuci o desaparici de les diferncies retributives entre els treballadors -completa desaparici de les diferncies entre els treballadors pertanyents a la mateixa categoria professional i en algunes agrupacions desaparici tamb de les diferncies salarials entre les distintes categories, mentre que en d'altres, van disminuir sensiblement sense arribar a desaparixer-. - Posada en prctica de la solidaritat, tant entre els propis treballadors de l'agrupaci -amb els treballadors a l'atur, malalts, accidentats, invlids, jubilats, etc-, com amb el conjunt de la collectivitat -a ms a ms de les ajudes a empreses o a d'altres agrupacions en dificultats i de les donacions als combatents (en metllic o en productes), van tenir sempre en compte els interessos dels consumidors-. - Millora de les condicions generals dels treballadors. Les millores obtingudes pels treballadors de les agrupacions no es refereixen principalment ni primordialment a la capacitat adquisitiva del seu salari -com a terme mitj aquesta capacitat va disminuir, encara que aqu cal tenir en compte les dificultats econmiques del moment, la proliferaci de cooperatives, magatzems, etc, que venien els seus productes ms barats i palliaven aix aquesta disminuci i que la reducci de la capacitat adquisitiva fou ms gran a les altres classes socials-, sin a les millores de les condicions d'higiene, salubritat i seguretat dels centres de treball, a l'atenci, cura i assistncia del treballador en cas de malaltia, accident, part, etc, i en els mitjans i possibilitats de formaci i capacitaci personal (fsica, intellectual i professional). Consideraci Final L'experincia collectivista desenvolupada a Catalunya durant el perode 1936-1939 constitueix l'nic intent que ha existit fins ara de dur a la prctica els principis del socialisme llibertari en una societat industrial (*), el que li confereix, a nivell mundial, una importncia excepcional, tant des del punt de vista histric com econmico-social. Amb la collectivitzaci-socialitzaci de l'economia catalana, els collectivistes pretenien dur a terme la transformaci de la propietat individual dels mitjans de producci en propietat collectiva i establir l'exercici directe de la direcci i control de l'activitat productiva pels treballadors, amb la finalitat d'avanar en la construcci d'una societat ms lliure i igualitria. Els collectivistes propugnaven l'exercici de la democrcia directa enfront de la delegaci del poder de decisi ais professionals de la poltica i de l'economia, alhora que consideraven que la democrcia i el socialisme o es realitzaven a partir dels centres de treball i habitaci o no constituen ms que un simple miratge, sense
(*) Durant aquest perode, a d'altres llocs d'Espanya es donaren tamb intents d'implantar el socialisme llibertari, per o b es va tractar d'experincies allades, o b les zones on es van dur a terme eren eminentment agrcoles o mixtes agrcoles-industrials, amb un pes especfic important del sector primari.

258

cap contingut. L'alternativa collectivista, per tant, conformava una alternativa oposada no noms a la corporativista dels rgims nazi-feixistes, sin tamb a la dels pasos capitalistes amb democrcia parlamentria i a la del socialisme d'estat.. Encara que la collectivitzaci-socialitzaci de la indstria i els serveis de Catalunya va estar condicionada per un conjunt de factors -la guerra i partici d'Espanya en dues zones i la divisi i enfrontament al si de la prpia societat catalana entre els defensors d'alternatives econmico-socials oposades, com a ms importants-, que impossibilitaren la seva consolidaci aix com la culminaci del seu desenvolupament, aix no va impedir que la collectivitzaci-socialitzaci, tal com s'ha fet pals a les pgines anteriors, aconsegus un conjunt d'importants resultats tant en l'ordre econmic com social. A partir de l'anlisi que s'ha realitzat de l'experincia collectivista, es pot afirmar que la collectivitzaci-socialitzaci de la indstria i els serveis de Catalunya va obtenir resultats positius en el sentit d'aconseguir una igualtat social ms gran -supressi de les rendes no procedents del treball, desaparici o disminuci de les diferncies salarials, implantaci o millora de les prestacions d'assistncia sanitria, jubilaci, etc- i augmentar el nivell cultural i de formaci dels treballadors. Aix mateix, i en contra d'afirmacions superficials o interessades que s'han fet de vegades, la collectivitzaci-socialitzaci aconsegu tamb xits importants en l'aspecte econmic, en augmentar de forma general la racionalitzaci i eficcia de l'aparell productiu i dels serveis i haver obtingut en general resultats econmics positius (*). Per ltim, cal esmentar que fins i tot testimonis tan diferents entre si per en absolut sospitosos d'estar d'acord amb els principis de l'anarquisme collectivista, com Manuel Serra Moret i Josep M. Marcet Coll, en els seus escrits posteriors a 1939 reconeixen els resultats positius que va obtenir la collectivitzaci-socialitzaci en l'aspecte econmic. M. Serra Moret, dirigent destacat del PSUC que ocup la presidncia del Consell d'Economia de Catalunya desprs dels "fets de maig" de 1937, en el seu llibre publicat tres anys desprs de finalitzada la guerra, La Reconstruccin Econmica de Espaa, diu: "Cualquiera que juzgue desapasionadamente, en trminos estrictamente econmicos, las posibilidades de un resurgimiento integral de Espaa, no podr pasar adelante sin detenerse en la consideracin del milagro realizado por los trabajadores de nuestro pas durante el perodo ms adverso de nuestra vida industrial. La capacidad, la honestidad y la eficacia demostradas igualan, por lo menos, a la de los ms inteligentes capitanes de industrias y superan en mucho a todos los aparatos burocrticos que puedan inventarse." J.M. Marcet Coll, que va combatre a les files de l'exrcit franquista i va hissar la bandera vermella i groga a l'Ajuntament de Sabadell, d'on va ser alcalde durant vint anys -1940-1960-, en el seu llibre Mi ciudad y yo. Veinte aos en una Alcaldia 1940-1960, diu:

(*) Valoraci diferent mereix l'actuaci global -o la seva absncia- i els resultats obtinguts pels collectivistes en el sector financer.

259

"Haca aos que la industria y el comercio de Sabadell, lo mismo que en otras zonas del pas, atravesaba una profunda crisis econmica, arrastrando una vida lnguida y ruinosa. ...Importa destacar que ninguna industria sabadellense qued directamente arruinada a consecuencia de la guerra. ...Hubo industriales sabadellenses que huyeron de la ciudad en los primeros tiempos de la guerra y que al regresar despus a Sabadell y recuperar sus bienes, encontraron en sus industrias activos superiores a los que haban dejado al marcharse." L'experincia collectivista desenvolupada a Catalunya, que va comptar amb el suport decidit de la major part dels treballadors -aix ho evidencia entre d'altres coses la defensa que van realitzar de les conquestes collectivistes quan aquestes es van veure amenaades i el baix nivell d'absentisme laboral a les empreses collectivitzades i agrupacions- i que va assolir resultats positius en l'aspecte econmic i social, fou malgrat aix derrotada en l'mbit poltico-militar pels que s'hi oposaven, els quals amb la seva victria el maig de 1937 van aconseguir frenar i fer retrocedir la collectivitzaci-socialitzaci i amb l'ocupaci de les tropes del general Franco el gener de 1939 aconseguiren eliminar-la completament. Amb la fi de la guerra civil espanyola, que implic la desfeta de l'alternativa collectivista, i el desenlla posterior de la II guerra mundial, que represent la derrota de l'alternativa corporativista dels rgims naz-feixistes, pot donar-se per acabat el perode de transici entre el capitalisme liberal -que havia entrat en crisi a finals de la dcada dels 10- i els nous tipus d'organitzaci econmicosocial. A partir de 1945, dos models diferents d'organitzaci econmico-social han dominat l'escena internacional, el del capitalisme monopolista tutelat per l'estat i el del socialisme d'estat, els quals s'han desenvolupat i consolidat fins ara que s quan el capitalisme monopolista comena a manifestar signes greus d'esgotament en l'aspecte econmic i de desintegraci en l'aspecte social i el socialisme d'estat es troba immergit en una crisi profunda.
NOTES 1. Reglament del Sindicat nic del Transport mecnic. Secci transports mecnics socialitzats. Vilanova i la Geltr.

260

Divulgaci i promoci de la Higiene Industrial.

261

Indstria qumica. Installaci d'una de les sales d'un laboratori d'experimentaci.

La biblioteca d'un taller de la Fusta Socialitzada de Barcelona. 262

Indstria Lctia Socialitzada.

263

Paper moneda de la Federacin Local de Colectividades de Sardaola-Ripollet.

Rebut de la Collectivitat d'Electricistes i Lampistes de Granollers. 264

FONTS I BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIES
- Amo, Julio. La obra impresa de los intelectuales espaoles en Amrica, 1936-1945. Stanford University Press, Palo Alto, 1950. - Cierva y de Hoces, Ricardo de la. Bibliografia de la guerra de Espaa 1936-1939 y sus antecedentes. Editorial Ariel, Barcelona, 1968. - Garca Durn, Juan. Bibliografia de la guerra civil espaola. El Siglo Ilustrado, Montevideo, 1964. - Garca Durn, Juan. La guerra civil espaola: Fuentes. (Archivos, bibliografia y filmografa). Editorial Crtica, Barcelona, 1985. - Giralt Ravents, E. amb la collaboraci de Barcells, A., Cuc, A., Termes, J. i equip de redacci. Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, Pas Valenci i les Illes. Editorial Lavnia, Barcelona, 1972. - Lamberet, Rene. Mouvements Ouvriers et Socialistes: Chronologie et Bibliographie: L'Espagne (1750-1936). Editions Ouvrires, Pars, 1953. - Mintz, Frank. La collectivization en Espagne 1936-1939. Esquisse bibliographique. Archives Internationales de Sociologie de la Coopration, Pars, 1967. - Seminario de Historia Contempornea de Espaa. Cuadernos bibliogrficos de la guerra de Espaa 1936-1939. Universidad de Madrid, 1966

26?

LLIBRES I FULLETS
- Abad de Santilln, Diego. La revolucin y la guerra en Espaa, Notas preliminares para su historia. Ediciones Buenos Aires, Barcelona, 1937. - Abad de Santilln, Diego. Por qu perdimos la guerra. G. del Toro, Editor, Madrid, 1975. - Abad de Santilln, Diego. Antecedentes, bases y objetivos de la alianza CNTUGT. Barcelona, 1938. - Abad de Santilln, Diego. El anarquismo y la revolucin en Espaa. Escritos 1930-1938. Editorial Ayuso, Madrid, 1976. - Abad de Santilln, Diego. El organismo econmico de la revolucin. Cmo vivimos y cmo podramos vivir en Espaa. Ediciones Tierra y Libertad, Barcelona, 1937. - Agrupacin anarquista "Los de Ayer y los de Hoy", Socializacin y colectivizacin anarquista qu es el colectivismo anarquista? Barcelona, 1937. - Agrupacin anarquista "Los de Ayer y los de Hoy", Una Economa revolucionaria y de guerra. Barcelona, 1936. - Agrupacin anarquista "Los de ayer y los de hoy", Memoria resea de las labores de la Agrupacin Anarquista "Los de Ayer y los de Hoy" efectuadas durante el ao 1937. Imprenta Badia, Barcelona, 1936. - Alba, Vctor, Historia de la segunda repblica espanola. Editorial Planeta, Barcelona, 1976. - Alba Vctor, El marxisme a Catalunya (1919-1939). Editorial Prtic, Barcelona, 1974. - Ardiaca, Pere. Davant la la. conferncia nacional del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 6 articles a propsit del projecte de resoluci poltica, A. Nez Impressor, Barcelona. - Arias Velasco, Jos. La Hacienda de la Generalitat. Editorial Ariel, Barcelona, 1977. - Artal, F, Gasch, E. Massana, C. Roca, F. El pensament econmic catal durant la repblica i la guerra (1931-1939), Edicions 62, Barcelona, 1976. - Arvon, Henri. L'anarquisme, Edicions 62, Barcelona, 1964. - Autores varios. Escriben los protagonistas... Balances para la historia. Las colectivizaciones y la autogestin obrera durante la guerra civil espaola. Barcelona (mecanografiat). - Ayuntamiento Sabadell. La Obra Realizada-Resumen de la Obra llevada a cabo durante el perodo Revolucionario por el Ayuntamiento de Sabadell-Accin Municipal Docente. Editorial Forja. - Bara, J.O. L'obra financera de la Generalitat en els sis primers mesos de la Revolta: 19 de juliol 1936-18 de gener 1937. Edicions Claras, Barcelona, 1937. - Balcells, Albert. La polmica del 1928 entorn de l'anarquisme a Catalunya. Editorial Nova Terra, Barcelona, 1973. - Barrio, Josep del. La tasca dels militants del PSU en el sindicat de cara a la guerra. Primera conferncia nacional del PSUC, Barcelona, 1937 - Bernecker, Walther L. Colectividades y Revolucin Social. El anarquismo en la guerra civil espaola 1936-1939. Editorial Crtica, S.A., Barcelona, 1982. - Berneri, Camilo. Entre la revolucin y las trincheras. Editorial Tierra y Libertad, Barcelona, 1938. - Berneri, Camilo. Guerre de Classes en Espagne. Imprimerie Ouvrire, Pars, 1938. 268

- Besnard, Pierre, Los sindicatos obreros y la revolucin social. Ediciones de la CNT de Espaa, 1931. - Bolloten, Burnett, La revolucin espaola. Las izquierdas y la lucha por el poder. Editorial Jus S,A,, Mxic, 1962. - Borkenau, Franz. El reidero espaol. Relato de un testigo de los conflictos sociales y polticos de la guerra civil espaola. Editorial Ruedo Ibrico, Pars, 1971. - Bougoin, E. i Lenoir, P. La Finance Interntionale et la Guerre d'Espagne, Centre d'Estudis de "Paix et Democratie", 1938. - Brademas, John. Anarco-sindicalismo y revolucin en Espaa (1930-1937). Editorial Ariel, Barcelona, 1974. - Brenan, Gerald. El laberinto espaol Editorial Ruedo Ibrico, Pars, 1962. - Bricall, Josep Maria. Poltica econmica de la Generalitat (1936-1939). Edicions 62, Barcelona, 1978-1979,2 vols. - Brou, Pierre. Trotsky y la Guerra Civil Espaola. Editorial Jorge lvarez, S. A., Buenos Aires, 1966. - Brou, Pierre i mile Trnime, La revolucin y la guerra de Espaa. Fondo de Cultura Econmica, Mxic, 1962,2 vols. - Cardona Rossell, M. Aspectos econmicos de nuestra revolucin. Oficines propaganda CNT-FAI, Barcelona, 1937. - Carr, Raymond. Espaa 1808-1939. Edicions Ariel, Barcelona, 1970. - Carr, Raymond. Estudios sobre la Repblica y la guerra civil espaola. Edicions Ariel, Barcelona, 1973. - Catlla, Bernard, Problmes de la construction et de logement dans la rvolution espagnole 1936-1939, Barcelona, Aragn. Ed. Catlla, Toulouse, 1976. - Cerda, Baldomero. Richart. Empresas colectivizadas e intervenidas, su organizacin, contabilidad y rgimen legal. Editorial Bosch, Barcelona, 1937. - Chomsky, Noam, Objetividad y Cultura Liberal. Cuadernos Ruedo Ibrico. - Cirici, Alexandre. A cor batent. Ediciones Destino, Barcelona, 1976. - CNT. El Congreso Confederal de Zaragoza. Ediciones CNT, 1955 - CNT-FAI. Colectivizaciones, La Obra Constructiva de la Revolucin Espaola. diciones CNT-FAI, Toulouse, 1973. - Collinet, Michel; Audry, Colette. Rvolution et construction socialiste en Catalogne. Ediciones Spartacus, Pars, 1937. - Comorera, Joan. Discurs de Joan Comorera. Conseller d'Economia del Govern de la Generalitat. Edicions UGT, Barcelona, 1937. - Confederacin Regional del Trabajo de Catalunya. Estructuracin de los sindicatos de industria. Ediciones CNT, Barcelona, 1937. - Consell Econmic i Tcnic del POUM. Conferncia de la Indstria Txtil del POUM celebrada a Terrassa els dies 6, 7, 13 i 14 de febrer de l'any 1937. Editorial Marxista, Barcelona, 1937. - Cornelissen. El comunismo libertario y el rgimen de transicin. Biblioteca Orto, Valncia, 1936. - Cortines, Andreu. El cooperativisme, la Revoluci i les Joventuts Cooperatistes. Edicions Tremp. - Costa Font, J. Texto de la conferencia pronunciada en la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1975 (mecanografiat). - Costa Font, J. Ponencia presentada al Secretariado de Organizacin de la Segunda Conferencia internacional sobre la Participacin, el Control Obrero i la Autogestin, celebrada en Pars. Barcelona, 1977 (mecanografiat). 269

- Cruells, Manuel. Els fets de maig. Barcelona 1937. Editorial Joventut, S.A., Barcelona, 1970. - Ehrenburg, Illya. Corresponsal en Espaa. Editorial Tiempo Contemporaneo, Buenos Aires, 1968. - Elorza, Antonio. La Utopia anarquista bajo la segunda repblica espaola. Editorial Ayuso, Madrid, 1973. - Ercoli, M. Las caractersticas de la Revolucin Espaola. Ediciones Europa-Amrica, Barcelona. - Escofet, Frederic. Al servei de Catalunya i de la Repblica - La Victria 19 juliol 1936. Edicions Catalanes de Paris. Pars, 1973. - Esgleas, Germinal. El mundo al da. Ediciones La Revista Blanca, Barcelona. - Fbregas, Joan P. Les Finances de la Revoluci. Bosch Casa Editorial, Barcelona, 1937. - Fbregas, Joan P. Els Factors Econmics de la Revoluci. Bosch Casa Editorial, Barcelona, 1937. - Fbregas, Joan P. La Crisis Mundial y sus Repercusiones en Espaa. Atenas A.G., Barcelona, 1933. - Fbregas, Joan P. Vuitanta dies en el govern de la Generalitat. El que vaig fer i el que no em deixaren fer. Bosch Casa Editorial, Barcelona, 1937. - Fbregas, Joan P. Los factores econmicos de la revolucin espaola. (Conferencia pronunciada en el cine Coliseum de Barcelona el dia 14 de marzo de 1937), Oficinas de Propaganda CNT-FAI, Barcelona, 1937. - Fraser, Ronald. Recurdalo t y recurdalo a otros. Historia oral de la guerra civil espaola. Editorial Crtica, Grupo Editorial Grijalbo, Barcelona, 1979. (2 volums.) - Fronjos, Joan. La missi dels treballadors i la dels sindicats en la nova organitzaci industrial. Edicions UGT, Barcelona, 1937. - Garca, Flix. Colectivizaciones campesinas y obreras en la revolucin espaola. Ed. Zero, S.A., Madrid, 1977. - Generalitat de Catalunya. Departamento de Hacienda. La poltica financiera de la Generalitat durante la Revolucin y la Guerra. Barcelona, 1936-1937, 2 vols. - Giral, E., Balcells, A. i Termes, J. Els moviments socials a Catalunya, Pas Valenci i Les Illes. Cronologia 1800-1939. Editorial Lavnia, Barcelona, 1967. - Gmez Casas, J. Historia del anarco-sindicalismo. Editorial ZYX, Madrid, 1968. - Gorkin, Julin. Espaa, primer ensayo de democracia popular. Asociacin Argentina por la libertad de la Cultura, Buenos Aires, 1961. . Gorkin-Nin. El POUM ante la revolucin espaola. Texto taquigrfico de los discursos pronunciados en el Gran Price de Barcelona el dia 6 de septiembre de 1936. Barcelona, 1936. - Grijalbo, J. i Fbregas, F. Municipalitzaci de la Propietat Urbana. Edicions UGT, Barcelona, 1937. - Gurin, Daniel. El anarquismo. Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1968. - Hernndez, Jess. Negro y Rojo. Los anarquistas en la revolucin espaola. La Espaa Contempornea, Madrid, 1964. - Ibarruri, D. El nico camino. Ediciones en lenguas extranjeras, Mosc. - Iglesias, Ignacio. El proletariado y las clases medias. Editorial Marxista, Barcelona, 1937. - Instituto de Economia de la Empresa. Anlisis espacio-temporal de la poblacin activa en Espaa 1860-1965.
270

- Jakson, Gabriel, La Repblica espaola y la guerra civil (1931-1939). Editora Americana, Mxic, 1967. - Jakson, Gabriel. La guerra civil espaola Icria Editorial, S.A., Barcelona, 1984. - Jean, Andr. Les trangers chez nous. Transformations conomiques en Catalogne. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1936. - Jufresa Vil, D. Bosquejo de una nueva organizacin econmico-social. A. Carceller, Barcelona, 1937. - Kaminsky, H. E. Els de Barcelona. Edicions del Cotal, S.A., Barcelona, 1976. - Koltsov, Mijail. Diario de la Guerra de Espaa. Ruedo Ibrico, Pars, 1963. - Lapeyre, Paul. Revolution et contre-revolution en Espagne. Espartacus, Pars, 1937. - Lenin, V.I. El Estado y la Revolucin. Obras escogidas. Editorial Progreso, Mosc, 1970. (3 volums.) - Leval, Gaston. Precisiones sobre el anarquismo. Ediciones Tierra y Libertad, Barcelona, 1937. - Leval, Gaston. N Franco n Stalin. Le collettivit anarchiche spagnole nella lotta contro Franco e la reazione staliniana. Instituto editoriale Italiano, Milan, 1952. - Leval, Gaston. Espagne Libertaire 36-39. Tete, Pars, 1971. - Leval Gaston. Colectividades libertarias en Espaa. Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1974.2 vols. - Leval Gaston. Nuestro programa de reconstruccin. Conferencia en el cine Coliseum de Barcelona, el da 10 enero de 1937. Oficinas de Propaganda CNT-FAI, Barcelona, 1937. - Lorenzo, Csar M. Les anarchistes espagnoles et le pouvoir 1868-1969. Editions Seuil, Pars, 1969. - Louzon, Robert. La contrarrevolution en Espagne. Ediciones Imn, Buenos Aires, 1938. - Llarch, Joan. Los das Rojinegros. Ediciones 29, Barcelona, 1975. - Maceira, J. Comunismo estatal y comunismo libertario. Ediciones de El Libertario, Madrid, 1932. - Marimon Icariol, J. Les classes socials a Catalunya en el decurs de l'era industrial. Edicions Catalanes de Pars. Pars, 1971. - Marcos-Alvrez, Violeta. Les collectivits espagnoles pendant la rvolution (19361939). (Mecanografiat). - Mart, Casimiro. Orgenes del anarquismo en Barcelona. Editorial Teide, Barcelona, 1959. - Mart Ibez, F. Grandezas y miserias de la revolucin social espaola. Conferencia en el cine Coliseum de Barcelona, el dia 7 de marzo de 1937. Oficinas de Propaganda CNT-FAI, Barcelona, 1937. - Martn, J.G. La transformation politique et sociale de la Catalogne pendant la revolution. Generalitat de Catalunya, 1936. - Marx, C i Engels, F. Manifiesto del Partido Comunista. Obras escogidas. Editorial Fundamentos, Madrid, 1975. - Maurn, Joaqun. La Espaa burguesa en ruinas. Editorial Marxista, Barcelona, 1937. - Maurn, Joaqun. Revolucin y contrarrevolucin en Espaa. Ruedo Ibrico, Pars, 1966. - Maurn, Joaqun. Intervenciones parlamentarias. Editorial Marxista, Barcelona, 1937.
271

- Mintz, Frank, L'Autogestion dans l'Espagne Revolutionnaire. Belibaste, 19661970. - Mintz, Frank. La Autogestin en la Espaa Revolucionaria, Ediciones de la Piqueta, Madrid, 1977. - Monjo, A. Evoluci del poder i de la Gesti Organitzativa a una indstria collectivitzada de Barcelona (1936-1939). Tesina Universitat Central de Barcelona, 1981. - Munis. Jalones de derrota: promesa de victoria (Espaa 1930-1939). "Lucha Obrera", Mxic, 1948. - Negre, Jos. Qu es el colectivismo anarquista? Ed. Agrupacin anarquista "Los de Ayer y los de Hoy", Barcelona, 1937. - Nin, Andreu, Los problemas de la revolucin espaola, 1931-1937. Ruedo Ibrico, Pars, 1971. - Nin, Andreu. La revolucin espaola 1930-1937. Editorial Fontamara, Barcelona, 1978. - Ocaa Snchez, Floreal. Hacia el comunismo libertario. Ediciones Luz, Barcelona, 1933. - Oltra Pic, J. El POUM i la collectivitzaci d'indstries i comeros. Editorial Marxista, Barcelona, 1936. - Oltra Pic, J, Socializacin de las fincas urbanas y municipalizacin de los servicios. Con los proyectos de la CNT, la UGT y los aprobados por diversos municipios y los decretos publicados por el Gobierno de la Generalitat sobre esta materia. Ediciones del Consejo Econmico y Tcnico del POUM, Barcelona, 1937. - Orwell, George. Homenatge a Catalunya. Editorial Ariel, Barcelona, 1969. - Paniagua, Xavier, La Sociedad libertaria. Agrarismo e industrializacin en el anarquismo espaol (1930-1939). Editorial Crtica, Barcelona, 1982. - Peirats, Jos. La CNT en la Revolucin Espaola. Ruedo Ibrico, Pars, 1971. 3 vols. - Peir, Joan. De la Fabrica de Vidrio de Matar al Ministerio de Industria. Comisin de Propaganda y Prensa del Comit Nacional CNT, Valncia, 1937. - Peir, Joan. Perill a la reraguarda, Ed. Llibertat, Matar, 1936. - Peir, Joan. Escrits 1917-1939. Edicions 62, Barcelona, 1975. - Prez Bar. 30 meses de colectivismo en Catalua (1936-1939). Editorial Ariel, Barcelona, 1974. - Piller, Pedro R,(Gaston Leval). Problemas econmicos de la revolucin social espaola. Talleres Grficos Pomponio, Tosario de Santa Fe (Argentina), 1932. - Piqu Batlle, Ricard. L'aspecte econmico-comptable de la collectivitzaci. Bosh Casa Editorial, Barcelona, 1937. -POUM. Conferencia de la industria textil del POUM. Editorial Marxista, Barcelona, 1937. - Prieto, Horacio. Marxismo y socialismo libertario. Ediciones Madrid, Pars, 1947. - Puente, Isaac. Finalidad de la CNT el comunismo libertario. Editorial Tierra y Libertad, Barcelona, 1936. - Puente, Isaac. El comunismo libertario. Sus posibilidades de realizacin en Espaa. Biblioteca de Estudios, Valncia, 1933. - Puente, Isaac. El comunismo libertario. Editorial del MLE-CNT, Toulousse, 1947. - Pujol, R. La collectivitzaci d'indstries i serveis a Catalunya durant la guerra civil. Butllet de la Biblioteca Museu Balaguer, Vilanova i la Geltr, 1980. 272

- Rabasseire, Henri, Espaa, crisol poltico. Editorial Proyeccin, Buenos Aires, 1966. - Ragon, Baltasar. Terrassa 1936-1939, Tres anys difcils de guerra civil. Terrassa, 1972. - Ranzato, Gabriele, Lucha de clases y lucha poltica de la guerra civil espaola. Editorial Anagrama, 1977. - Razn, E. Los problemas de la revolucin proletaria. Editorial Marxista, Barcelona, 1937 - Richards, Vernon. Enseanzas de la revolucin espaola. Belibaste, Pars, 1971. - Roca, Francesc. El decret de Municipalitzaci de la Propietat Urbana de l'11 de juny del 1937 i la "Nova economia urbana". Recerques, Barcelona, 1972. - Rocker, Rudof. Extranjeros en Espaa. Ediciones Imn, Buenos Aires, 1938, - Roldn, Manuel. Las colectivizaciones en Catalua (dos aos y medio de destruccin de vidas y riquezas), Barcelona, 1940. - Rudiger, Helmut. Ensayo crtico de la revolucin espaola. Editorial Iman, Buenos Aires, 1940. - Rudiger, Helmut. El anarco-sindicalismo en la revolucin espaola. CNT, Barcelona, 1938. - Ruiz Ponset. Les empreses collectivitzades i el nou ordre econmic. UGT, Barcelona, 1937. - Safn, Ramn. La Educacin en la Espaa Revolucionaria. Editorial La Piqueta, Madrid, 1938. - Snchez Saornil, Luca. Horas de revolucin. Sind. nico del ramo de alimentacin, Barcelona, 1937. - Semprn Maura, Carlos. Revolucin y contrarrevolucin en Catalua (19361937). Tusquets Editor, Barcelona, 1978. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona (CNT-AIT). Colectivizacin? Nacionalizacin? No: Socializacin. Ed. Primero de Mayo, 1937. -Souchy, Agustn. El socialismo libertario, aportacin a un nuevo orden tico y social. Estudio, Cuba, 1950. - Souchy, Agustn, La verdad sobre los sucesos en la retaguardia leal: los acontecimientos de Catalua. Ediciones Faca, Buenos Aires, 1937. - Souchy, Agustn; Nnez Jimnez. Cooperativismo y Colectivismo. Editorial Lex, La Havana, 1960. - Souchy, Agustn; Folguera, Paul. Colectivizaciones. La obra constructiva de la revolucin espaola. Ed. Tierra y Libertad, Barcelona,1937. - Sudri Triay, Carles. Les Institucions d'Estalvi en el Sistema Financer Catal: La Caixa de Pensions (1904-1974), Tesis Doctoral presentada a la Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1981. - Tamames, Ramon. Espaa 1931-1975. Una antologia histrica. Editorial Planeta, Barcelona, 1980. - Tamames, Ramn. La repblica. La era de Franco. Alianza Ed., Madrid, 1975. - Tasis i Marca, Rafael. La revoluci en els ajuntaments. Impremta Claras, Barcelona, 1937. - Tauber, Walter. Les tramways de Barcelona collectiviss. Un cas d'autogestion pendant la rvolution espagnole (1936-1939), Tesina, Genve, 1975. - Thomas, Hugh. La guerre d'Espagne, Robert Laffont, Pars, 1961. - Toryho, Jacinto. La independencia de Espaa. Editorial Tierra y Libertad, Barcelona, 1938. 273

- Tun de Lara, Manuel, La Espaa del siglo XX. Librera Espaola, Pars, 1966. - Turr, Antoni. El paper moneda catal (1936-1939). L'Aven, S.A., Barcelona, 1982. - Turr Martnez, Antoni. El paper moneda de guerra del Maresme (1936-39). Rafael Dalmau, 1976. - Vernon, Richards, Enseanzas de la Revolucin Espaola. Belibaste, Pars, 1971. - Vilar, Pierre. Histoire de l'Espagne. Presses Univ. de France, Pars, 1955.

274

PUBLICACIONS PERIDIQUES
- Accin Cooperativista. rgano de la Federacin Regional de Cooperatistas de Catalunya. Barcelona. R. - Actuem!. Portaveu de l'Associaci de Treballadors de Banca i Borsa de Barcelona. Barcelona, 1936-1937 i 1938. R. - Alba Roja. rgano del Sindicato nico de Trabajadores de Premi de Mar, AIT. Premi de Mar, 1937. R. - Alerta!. Peridico al Servicio de la Revolucin Proletaria, Barcelona, 1937. R. - Almanac de la Cooperaci. Editat per la Federaci de Cooperatives de Catalunya, Barcelona, 1937-1938. R. - Alliberament. rgan de la Federaci Obrera de Sindicats de la Indstria Gastronmica de Catalunya. Barcelona, 1936-1937. R. - Amigo del Pueblo, El. Portavoz de los amigos de Durruti. Barcelona, 1937. R. - Anarquia FAI. Barcelona, 1937. R. - Arquitectura i Urbanisme. Publicaci de l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 1936-1937. R. - Artes Grficas. Boletn del Sindicato de las Artes Grficas. Barcelona, 19361937 i 1938. R. - Aurora, La. Diario de la noche. Barcelona, 1936. D. - Auto-Transport. Boletn mensual de la Federacin de Auto-Transportes de Catalunya. Barcelona, 1936-1937. R. - Avant. Butllet interior del radi VIII del PSUC. Barcelona, 1937, R. - Avant. rgan del Partit Obrer d'Unificaci Marxista. Barcelona, 1936. - Bancario, Federacin Espaola de Trabajadores del Crdito y de las Finanzas. Barcelona, 1937. R. - Batalla, La. rgano Central del Partido Obrero de Unificacin Marxista. Barcelona, 1936-1937. D. - Boletn de Informacin y Orientacin orgnica del Comit Peninsular de la FAI. Barcelona, 1937. R. - Boletn de la Agrupacin Anarquista "Los de Ayer y los de Hoy". Barcelona, juliol-agost, 1937. - Boletn de la Escuela de Militantes. CNT-FAI. (Posterior "Amanecer"). Barcelona, 1936-1937. R. - Boletn de Informacin. CNT-FAI. Barcelona, 1936-1938. D. - Boletn de Trabajadores de Banca, Ahorros, Seguros y Afines de Catalunya, Barcelona, 1937. - Boletn Interior, rgano de informacin y discusin del comit ejecutivo del Partido Obrero de Unificacin Marxista, Barcelona, 1937. - Boletn del Sindicato de la Industria Fabril y Textil de Badalona v su Radio (CNT). Badalona, 1937. - Boletn del Sindicato de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin. Vase: Boletn del Sindicato nico del Ramo de la Construccin de Barcelona y sus contornos. - Boletn del Sindicato nico del Ramo de la Construccin de Barcelona y sus contornos. Barcelona, 1937-1938. R. A partir del nm. 3 canvia el ttol per; Boletn del Sindicato de la Indstria de la Edificacin, Madera y Decoracin. - Boletn de los trabajadores de Banca, Ahorros, Seguros y afines de Catalunya, Barcelona, 1937. R. 275

- Boletn Oficial del Comit Industrial Siderometalrgico, mensual. Barcelona, 1937-1938. - Boletn Oficial del Comit Industrial Sedero. Barcelona, 1937-1938. R. - Bolxevic, El. Partit Socialista Unificat de Catalunya adherit a la III Internacional. rgan de la C. de l'H. Colom. Barcelona, 1936. R, - Butllet d'Esquerra Republicana de Catalunya. (Federaci de Barcelona-Ciutat). Barcelona, 1937. R. - Butllet de l'associaci General d'Empleats d'Assegurances, Barcelona, 1936. R. - Butllet d'Indstries Qumiques UGT. Barcelona, 1936. - Butllet d'Informaci del Consell General de la Indstria Qumica, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1938. - Butllet d'Informaci del Partit Obrer d'Unificaci Marxista. Barcelona, 1936. R. - Butllet de l'Institut d'Investigacions Econmiques. Barcelona, 1936. R. - Butllet interior de la Uni General de Treballadors. Barcelona, 1936-1937 i 1938. R. - Butllet trimestral de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1936-1937. R. - Butllet mensual d'Estadstica, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1936-1937. R. - Carriles Rojos. rgano de la 9a zona del Sindicato Nacional Ferroviario, Barcelona, 1936. R. - Catalunya. rgan regional de la Confederaci Nacional del Treball. Barcelona, 1937-1938. D. - Combate, El Semanario Republicano Federal. Barcelona, 1938. R. - Conselleria de Serveis Pblics. Departament d'Informaci i propaganda. Butllet setmanal. Barcelona, 1937. R. - CNT. rgano de la Confederacin Nacional del Trabajo. Barcelona, 19381939. D. - Cooperador, El. rgano de la Federacin Nacional de Cooperativas de Espaa. Barcelona, 1938. R. - Dalla, La. Portaveu del Front Nacional Catal Proletari. Barcelona, 1936. R. - Da Grfico. Barcelona, 1936. D. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (fins el 25 d'agost de 1936; Butllet Oficial de la Generalitat de Catalunya), Barcelona, 1936,1937,1938 i 1939. D. - Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. Barcelona, 1936,1937 i 1938, R. - Economia. Butllet Mensual del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1937. R. - El Amigo del Pueblo, portavoz de los amigos de Durruti, Barcelona, 1937-1938. - Esfor, federaci catalana de treballadors de banca i borsa UGT, Barcelona, 1936. - Espejos, cristales y vidrios planos, Portavoz del Sindicato de la Industria Vidriera, Seccin Vidrio Plano, Barcelona, 1.936. R. - Espectculo. Revista grfica del Sindicato Industrial del Espectculo. CNT. Barcelona, 1937. R. - Espigues. Portaveu de la Joventut Flequera de Barcelona. Barcelona, 1936. R. - Establiments Collectivitzats Liber. Butllet-revista mensual. Comissi de Cultura i Esbarjo. Barcelona, 1937. R. - Estat Catal. rgan del partit, Barcelona, 1936. R. - Estmul. Peridic d'orientaci social, editat pels treballadors de la casa RoldosGispert E.C. de Publicitat. Barcelona, 1936-1937. R. 276

- Evoluci. Portaveu de la secci de cultura general BAMB (Bscules-ArquesMobles-Balances), Barcelona, 1937-1938. R. - Federaci Obrera. Portaveu de les Entitats Obreres d'Indstries de l'Escorxador de Barcelona. Barcelona, 1936-1937. R. - Forja, portaveu del Comit de Control dels Tallers Baciana i Sanahuja, Sabadell. - Front. rgan del Partit Obrer d'Unificaci Marxista. Terrassa, 1936. R. - Full Oficial del Consell Municipal d'Igualada. Igualada, 1936-1937. R. - Full Oficial del Comit del Front Popular i Organitzacions Obreres, Sabadell, 1936-1937. - Gaceta Municipal de Barcelona. Barcelona, 1937. R. - Gastronomia. Revista grfica de la Industria Gastronmica. Barcelona, 1937. R. - Hora, L'. Setmanari Portaveu del Partit Obrer d'Unificaci Marxista. Barcelona. R, - Hora Sindicalista. Portaveu de la Federaci Catalana del Partit Sindicalista. Barcelona, 1936-1937. R. - Horitzons. rgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya d'Igualada i Comarca adherit a la Internacional Comunista. Igualada, 1937. R. - Horizontes. Portavoz de los obreros de Colectiva Ibrica Maratn. Barcelona. - Horizontes. Portavoz de los Obreros de General Motors. Barcelona, 19361937. R. - Hoy. Revista mensual portavoz del Comit Regional en Catalunya de las Industrias de la Edificacin, Madera y Decoracin. CNT-AIT, Barcelona, 1937. R. - Humanitat, La. Barcelona, 1936-1937-1938 i 1939. D. - Ideas. Revista dels treballadors de Filatures Fabra i Coats, EC, Barcelona, 19371938. - Ideas. Portavoz semanal del Movimiento Libertario de la comarca del Baix Llobregat. Hospitalet, 1936-1937. R. - Impuls. rgan del POUM, Sabadell, 1937. R. - Industria Linera. Cooperativa Obrera de Producci. Barcelona, 1938. R. - Inquietud. Portavoz de la Agrupacin Cultural (CNT) de las Industrias Pirelli. Barcelona, 1937. R. - Internacional Comunista, La. Revista mensual. Barcelona, i 938. R. - Juventud Comunista. rgano central de la JCL (POUM). Barcelona, 19361937. R. - Juventud Libre. rgano de la Federacin Ibrica de Juventudes Libres. Barcelona, 1938. D. - La Revista Blanca. Mensual. Revista de estudios anarquistas, Barcelona, 1936. - Las Noticias. Vida Sindical, Barcelona, 1937. - La Voz del Gnero de Punto. R. - Lesa. Revista de La Electricidad, EC, Sabadell, 1937. - "Luz y Fuerza", rgano de la Federacin de Sindicatos nicos de Agua, Gas y Electricidad, Barcelona, 1936,1937 i 1938. - Llanadora, L. Portaveu de la Cooperativa de Teixidors a m. Barcelona, 1936. R. - Llum i Fora. Peridic mensual del Sindicat Regional de Catalunya. Barcelona, 1936. R. - Maana. Portavoz del Partido Sindicalista en Catalunya. Barcelona, 1937. D. - Martillo. Portavoz del Sindicato de la Industria Siderometalrgica (CNT), Barcelona 1937 R. - Noche, La. Barcelona, 1936-1937-1938-1939. D. 277

- Nuestra Bandera. Revista mensual de orientacin poltica, econmica y cultural. Editada por el Partido Comunista de Espaa. Barcelona, 1938. R. - Octubre. Portaveu de l'empresa collectivitzada "SAPHIL", Terrassa, 1936. R. - Orientaciones Nuevas (CNT, AIT). rgano Confederal de las fuerzas econmicas y sindicales del Valls Oriental. Granollers, 1937. R. - POUM, Vilanova i la Geltr, 1936. R. - Rambla de Catalunya, La. Barcelona, 1936-1937-1938 i 1939. D. - Ressorgiment. Portaveu dels treballadors de l'Empresa Socialitzada Vilardell. Barcelona, 1937. R. - Revista de la Unin de Reposteros y Pasteleros de Barcelona. Barcelona, 19361938 i 1939. R. - Revolution Espagnole. L'edition franaise hebdomadaire du Parti Ouvrier d'Unification Marxiste. POUM. Barcelona, 1936. R. - Ruta. rgano de las Juventudes Libertarias de Catalunya, Barcelona, 1936-1937 i 1938. R. - Sindicat de treballadors d'aigua, gas i electricitat. Barcelona, 1936. R. - Sntesis. Boletn mensual de la colectividad Cross, Industria Qumica. Barcelona, 1936-1937. R. - Socialista, El. Barcelona, 1938-1939. D. - Socorro Rojo POUM. rgano del Comit Central del Socorro Rojo del POUM. Barcelona, 1936-1937. R. - Solidaridad. Portaveu mensual del Comit Local del Socors Roig Internacional. Barcelona, 1937. R. - Solidaridad Obrera. rgano de la Confederacin Regional del Trabajo de Catalunya. Barcelona, 1936,1937,1938 i 1939. - Spectcula. Portavoz del Sindicato de Espectculos Pblicos. Barcelona, 1937. R. - Stakanov Gastronmic. Butllet interior del Grup Sindical FOSIG (PSUC-IC). Barcelona, 1937-1938. R. - Superaci. rgan de la CNT-FAI de Sabadell i la seva comarca. Sabadell, 1937. R. - Suport. Peridic de la Solidaritat. Editat pel Socors Roig Internacional a Catalunya. Barcelona, 1936-193 7. R. - SUT (CNT, AIT). Portavoz del Sindicato nico de trabajadores. Vilafranca del Peneds, 1937. R. - Tiempos Nuevos. Revista quincenal de sociologia, arte, economia. Barcelona, 1936,1937 i 1938. R. - Tierra y Libertad. rgano de la federacin de Grupos Anarquistas de Catalunya. Barcelona, 1936,1937,1938 i 1939. R. - Timn, El. Sntesis de orientacin poltico-social. Ed. Terra y Libertad. Barcelona, 1938. R. - Treball. rgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya (adherit a la Internacional Comunista). Barcelona, 1936,1937,1938 i 1939. - UHP (Unin-Hispnica-Proletaria). Portaveu del Grup Sindical Fabril i Txtil. Barcelona, 1937. R. - ltima Hora. Informaci -crtica- reportatge. Barcelona, 1936,1937 i 1938. D. - Uni. Portaveu del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Barcelona, 1938. R. - Unin de Empleados de Mataderos de Barcelona. Barcelona, 1936,1937 i 1938, R. - Vanguardia, La. Barcelona, 1936,1937,1938 i 1939. D. - Vertical. Portaveu de la Federaci Local de Sindicats UGT, Sabadell, 1937. R. - Veu de Catalunya, La. Barcelona, 1936,1937. D. 278

- Vida Sindical. UGT. Barcelona, 1937. - Vida Nueva. rgano de la federacin Local de Sindicatos Unidos de Terrassa. Terrassa, 1936. R.

279

DOCUMENTS
CNT
- Acta del Pleno de Locales y Comarcales. Barcelona, 4 febrer 1937. - Acta del Pleno de Locales y Comarcales. Barcelona, 3 abril 1937. - Acta del Pleno Regional de la Industria Qumica. Barcelona, 13 febrer 1937. - Acta de la segona sessi del Ple de Sindicats de la Indstria Txtil. Barcelona, 16 maig 1937. - Acta de la primera sesin del Congreso Regional de Sindicatos de la Industria de la Edificacin, Madera y Decoracin de Catalunya. Barcelona, 26,27 i 28 juny 1937. - Acta de la reunin del Secretariado de esta Federacin Nacional de las Industrias Fabril, Textil, Vestir y Anexos de Espaa. 1 gener 1938. - Acta de la reunin del Comit de la Federacin Nacional de la Industria Textil, Piel, Vestir y Anexos. 4 abril 1938. - Acta de la reunin del Comit de la Federacin Nacional de la Industria Textil, Piel, Vestir y Anexos. 12 abril 1938. - Acta de la tercera sesin del Pleno de Federaciones Regionales Industria Fabril, Textil, Vestir, Piel y Anexos. Barcelona, 10 novembre 1938. - Acta del Pleno Regional de Sindicatos Fabriles y Textiles. Barcelona, 30 octubre 1936. - Acta del Pleno Regional de Sindicatos Fabriles de Catalunya. Barcelona, 20 desembre 1936. - Acta del Pleno Regional de Sindicatos Fabriles de Catalunya. Barcelona, 13 febrer 1936. - Acta del Pleno Nacional de Regionales de la Industria Fabril, Textil, Vestir, Piel y Anexos de Espaa. Barcelona, 10 novembre 1938. - Acta de la reunin celebrada en la Factora de Morrot. Barcelona, 5 octubre 1936. - Acta del Pleno Nacional de Regionales de la Federacin Nacional de la Industria del Petrleo. Valncia, 10 juliol 1937. - Acta de la Asamblea Regional. Barcelona, 25 juliol 1937. - Acta de la reunin de Federaciones Regionales de Industria para el nombramiento del Comit Permanente del Consejo de Economia Confederat. Barcelona, 5 febrer 1938. - Acta de la constitucin de la Comisin Permanente del Consejo Regional de Economia Confederal, Barcelona, 15 febrer 1938. - Acta de la reuni del Comit Permanent del Consell d'Economia Regional Confederal. Barcelona, 1 mar 1938. - Acta de la reunin extraordinaria de la Comisin Permanente del Consejo de Economia Regional Confederal. Barcelona, 5 mar 1938. - Acta de la reunin del Consejo Econmico Confederal en sesin plenaria. Barcelona, 14 maig, 1939. - Acta de la reunin de los Consejos Tcnico-Administrativos de las Federaciones Regionales de Industria. Barcelona, 23 maig 1938. - Acta de constitucin del Consejo Regional Econmico Confederal de Catalunya. Barcelona, 27 maig 193. - Actas del Pleno de Comarcales. Barcelona, 13 setembre 1937. - Actas del Pleno Regional de Industrias Qumicas de Catalunya. Barcelona, 2426 juliol 1937.
280

- Actas del Congreso Nacional del Transporte. Valencia, gener 1937. - Actas de la Junta del Sindicato de Industrias Sidero-Metalrgicas de Barcelona. Seccin de Metales no Ferrosos. 14 agost 1937-1 mar 1938. - Actas de la junta del Sindicato de Industrias Sidero-Metalrgicas de Barcelona. Secciones de Electricistas y de Acumuladores, 17 juny 1937- 15 setembre 1937. - Actas del Sindicato de las Industrias Sidero-Metalrgicas de Barcelona. Seccin Lampistas. 14 octubre 1936 - 11 maig 1937. - Actas del cambio de impresiones celebrado en Valencia el 18 diciembre 1937 por las Regionales de la Federacin Nacional de la Industria del Petrleo. - Actas del V Congreso de la Federacin Nacional de la Industria del Petrleo. Barcelona, 6 febrer 1938. - Actas del Congreso de la AIT celebrado en Pars del 6 al 17 diciembre 1937. - Acuerdos del Pleno Nacional de regionales (6, 7, 8 y 9 febrero 1937). Comit Regional de Catalunya. Barcelona, 12 febrer 1937. - Banco Sindical Ibrico. Normas de reglamentacin interna. Estatutos. Anexos. Barcelona, mar 1938. - Carta circular n 1592-Electricidad. Barcelona, 10 maig 1938. - Carta del Consejo Econmico Confederal Regional al secretario de la Federacin de la Industria fabril, textil y anexos, acompaando actas de la reunin de la Comisin Permanente del Consejo de Economa Regional Confederal de 22 febrero 1938. Barcelona. - Carta del Consejo Econmico Confederal Regional al secretario de la Federacin de la Industria del papel y Artes grficas - Barcelona. Acompaa acta de la reunin de la Comisin Permanente del Consejo de Economa Regional Confederal de 22 febrero 1938. - Carta del Sindicato nico de Ramo de la Alimentacin de Barcelona y contornos, dirigida a la Federacin Local, en la que se expone la nacionalizacin de la Industria de Guerra. - Carta al Excmo. Sr. D. Juan Negrn. Presidente del Consejo de Ministros. (CN de la CNT, 1938). - Carta a la Federacin de Sindicatos nicos, denunciando anomalas de la Subsecretara de Municiones y Armamento. 7 juny, 1938. - Carta al Comit Regional de Catalunya de la CNT respondiendo a la consulta sobre proyecto de decreto estructura de los Consejos Generales de Industria. Abril 1937. - Circular de la Federacin Nacional de la Industria Ferroviaria sobre: Solidaridad con las familias evacuadas - Posicin del CN ante la marcha del Gobierno y el Comit Nacional de FF.CC. a Barcelona. Valencia, 5 novembre 1937. - Circular del Sindicato nico de Sanidad (Seccin Trabajadores Farmacia) a los Consejeros del Consejo de Economa. Barcelona, abril 1937. - Circular al Comit Nacional de la Federacin Nacional de la Industria Ferroviaria. 16 maig 1938. - Comit de Relaciones de la Industria Siderometalrgica de Catalunya. Acta de la reunin plenaria de los Sindicatos y Secciones Metalrgicas de Catalunya. Barcelona, 18 octubre 1936. - Comit Nacional de Relaciones de la Industria Fabril y textil. Acta del Pleno Regional de Sindicatos Fabriles y Textiles de Catalunya. Barcelona, 26 setembre 1936. - Comit Nacional de relaciones de la Industria Fabril y Textil de Espaa. Resea del mitin de clausura celebrado con motivo del Primer Congreso Nacional de la Industria Fabril y Textil. Valencia, 24,25 i 26 gener 1937. 281

- Comit Nacional de la Federacin Nacional Industria ferroviaria. Carta al Comit Nacional de la CNT remitiendo proyecto aumento salarios. Barcelona, 11 maig 1938. - Comit Nacional Federacin Nacional Industria ferroviaria. Carta al Comit Nacional de la CNT remitiendo informes. Barcelona, 7 juny 1938. - Comit Nacional de la federacin Nacional Industria ferroviaria. Informe sobre la neutralizacin por el estado del movimiento revolucionario en los ferrocarriles espaoles. Barcelona, juny 1938. - Comit Nacional - Seccin Economa. "La socializacin y la legalizacin de las incautaciones''. Valencia, 10 juliol 1937. - Comit Nacional. Seccin de Economa. "Funcionamiento de la seccin de Economa de este CN". Valencia, 2 agost 1937. - Comit Nacional. Circular n 19. Barcelona, 6 octubre 1938. "Federaciones Nacionales de Industria". - Comit Nacional. Circular n 28, Barcelona, 17 setembre 1938. "Acuerdos del Pleno Nac. de Regionales (parte econmica). Valncia, 2-10 agost 1938". - Comit Regional de Catalunya, Actes 29 juliol 1938-4 agost 1938. - Comit Nacional de Relaciones de la Industria Fabril y Textil de Espaa. Circular convocando a todos los sindicatos del ramo al I Congreso Nacional de Sindicatos Fabriles y Textiles (Valncia, 23-25 gener 1937). 13 gener 1937. - Comit de Relaciones y Comunicaciones de Transportes, Carta a la Federacin local de Sindicatos nicos, denunciando anomalas. 28 febrer 1938. - Comit Econmico de la Industria del Pan. Informe sobre el problema del pan. Barcelona, 1 febrer 1937. - Confederacin regional del Trabajo de Catalunya. Circular n 1 a los Sindicatos. Barcelona 3 novembre 1936, - Consejo Econmico Confederal. Utilizacin de las disponibilidades confederales en inversiones econmicas convenientes al inters nacional del pas. Barcelona, 16 abril 1938. - Consejo Econmico Confederal. Jurisdiccin econmico-industrial y sindical de las secciones nacionales autnomas de industria en el seno de las Federaciones. Barcelona, 13 abril 1938. - Consejo Local de Economa - Barcelona. Circular a los Sindicatos de Industria y Ramo. 17 abril 1937, - Constitucin de los Consejos - CRT de Catalunya, A les organitzacions i als partits del Front Popular de Catalunya, - "Decret derogant el de 30 de setembre 1937 que feia extensiva la collectivitzaci a les empreses creades desprs del juliol 1938. Barcelona, 26 juliol 1938". - "Projecte de decret ampliant el Consell d'Economia amb una representacio de l'empresa privada. Barcelona, 11 octubre 1938". - "Projecte de decret deixant sense efecte l'ordre d'Economia de 28 de novembre relativa als agrupaments industrials i fixant normes per a la legalitzaci dels constituts. Barcelona, 11 d'octubre 1938". - Criterio que emite esta Ponencia nombrada para el estudio del duodcimo punto del orden del da del Pleno Nacional ampliado de carcter econmico: "Reajuste de las Federaciones de Industria". - Cuestionario a contestar mediante informe separado y en el que se consignen con todo detalle los datos que se solicitan. 282

- Denuncia de anomalas que se cometen con la Colectividad Portuaria por parte de la Subsecretara de Armamento. - Dictamen que presenta el Comit Nacional para el orden del da del Pleno Nacional ampliado de carcter econmico sobre el cuarto punto: "Creacin de los Delegados Inspectores de Trabajo"'. - Dictamen aprobado por el Pleno Nacional ampliado de carcter econmico sobre el quinto punto del orden del da: "Forma de retribucin del trabajo". - Dictamen que presenta la Ponencia designada por el Pleno sobre el quinto punto del orden del da que trata sobre: "Forma de retribucin de trabajo". - Dictamen sobre el quinto punto: "Forma de retribucin del trabajo" (Horacio M.Prieto) - Dictamen sobre el quinto punto: "Forma de retribucin del trabajo " "Retribucin familiar" (Cardona Rosell). - Dictamen aprobado sobre el sexto punto del orden del da: Determina la creacin del Banco Sindical Ibrico. - Dictamen aprobado sobre el noveno punto: "Se crearn almacenes de distribucin en todas las localidades" - Dictamen sobre el noveno punto del orden del da del Pleno ampliado: "Intensificacin de las cooperativas de consumo ". - Dictamen aprobado sobre el dcimo punto del orden del da; "Centralizacin administrativa de la economa confederal". - Dictamen aprobado sobre el dcimo punto del orden del da: "Centralizacin administrativa de la economa confederal". - Dictamen aprobado sobre planificacin de industrias. - Dictamen sobre el punto dcimo del orden del da, Letra A) del Pleno Nacional ampliado. "Necesidad de llegar a la centralizacin administrativa de la economa confederal y modo de llevarla a cabo". (Mariano Cardona Rosell). - Dictamen aprobado sobre el ndecimo punto del orden del da: "Normas generales de trabajo ". - Dictamen sobre el undcimo punto del orden del da del Pleno Nacional ampliado de carcter econmico: "Establecimiento de normas generales de trabajo". - Dictamen que emite la Ponencia designada para trazar las normas que se refieren al duodcimo punto del orden del da: "Reajuste de las Federaciones Nacionales de Industria ". Aprobado por mayora en el pleno del 15 de enero 1938 y sucesivos. Valencia. - Dictamen de la Comisin de Estadstica y Economa sobre el proyecto del Sindicato Petrolfero Regional de Catalunya. 30 desembre 1936. - Dictamen de la Ponencia nombrada en la asamblea general del Ramo de la Madera emite para su aprobacin y que presentar en el congreso nacional sobre el octavo punto del orden del da: "Concepto confederal del comunismo libertario". - Dictamen que presenta la Ponencia nombrada para elaborar la estructuracin de los Consejos Confederales de Economa, Control y Estadstica. Barcelona, 11 gener 1937. - Dictamen presentado a los Sindicatos de Catalunya por la Ponencia nombrada para dictaminar sobre regulacin del salario en Catalunya. - El problema de la vivienda. - El Sindical de llum i forca no pot acceptar la municipalitzaci dels serveis d'aigua, gas i electricitat. Barcelona, 21 gener 1937. - Estatutos del Sindicato de la Industria Pesquera y sus derivados. Barcelona, 1 octubre 1938. 283

- Estudio sobre la colectivizacin de los establecimientos de barbera realizado por el Sindicato nico de Barberos. Barcelona, 12 d'agost de 1936, - Extracto de las actas del Pleno Nacional de regionales. Valencia, 25 a 29 octubre 1937 (Espectculos pblicos). - Federacin local de Sindicatos nicos de Barcelona. Dictamen que presenta la Ponencia designada para la estructuracin de los sindicatos de Industrias. Barcelona, 12 gener 1937. - Federacin Nacional de la Industria de Espectculos Pblicos de Espaa. Extracto de las actas de las sesiones celebradas del 27 julio a 14 octubre 1937. - Federacin Nacional de la Edificacin. Informe sobre colectivizacin. Madrid, 10 gener 1937. - Federacin Nacional Industria Ferroviaria. Copia de la carta del SNF a la FNIF dando cuenta de los acuerdos tomados en reunin del Comit Nacional - 10 y 11 noviembre 1937 (Valencia). Circular n 28/37 (31 oct. 37) del CN de la Fed. Nac. Ind. Ferrov. (sobre intervencin del Estado en los ferrocarriles). - Federacin Nacional Industria Petrleos. Circular. Barcelona, 1 octubre 1937. - Federacin Nacional Industria del Petrleo. Acta del Pleno Nacional. Madrid, 4 novembre 1936, - Federacin Nacional Industria del Petrleo. Circular convocando una Asamblea general. Valncia, 23 desembre 1936. - Federacin Nacional Industria del Petrleo. Comit Regional de Catalunya. Seccin Flota. Informe que presenta esta Regional al Pleno Nacional de Regionales. Valencia, 10 juliol 1937. - Federacin Nacional de la Industria Fabril, textil, vestir y anexos. Qu se pretende en los momentos que vivimos?. - Federacin Intercomarcal del Trabajo. Zona VIII. Circular dando cuenta de las tareas del Congreso Regional de Sindicatos. Barcelona, 25 febrer-5 marc, 1937. - Federacin Intercomarcal del Trabajo. Zona VIII. Circular informando de los acuerdos tomados en el Pleno de Locales y Comarcales de la regin catalana del 29 y 30 enero 1937 en Barcelona. - Federacin Nacional de las Industrias Textil, piel, vestir y anexos. (Seccin Piel) - Informe al Excmo. Sr. Presidente del Consejo de Ministros, sobre problemas de la industria de la piel. Barcelona, 9 agost 1938. - Federacin Nacional de la Industria Fabril, textil, vestir, piel y anexos. Informe al Excmo. Sr. Presidente del Consejo de Ministros sobre problemas de la industria de la piel. Barcelona, 16 agost 1938. - Impresiones generales y problemas que se plantean en la reintegracin al trabajo de los camaradas albailes y peones de esta seccin y solucin provisional que se da a los mismos. Sindicato nico del ramo de la construccin de Barcelona. 7 agost 1936. - Informe que presenta la ponencia nombrada en el Pleno de Locales y Comarcales celebrado ltimamente sobre la Estructuracin Sindical de la CNT si los sindicatos aceptan el proyecto de estructuracin de los Sindicatos de Industria. (Congreso regional de Sindicatos. Barcelona, 25 febrer-5 mar 1937). - Informe del Pleno Local y Comarcal. Barcelona 16 desembre 1937. - Informe del Sindicato nico Regional de Luz y Fuerza de Catalunya sobre el orden del da de un Pleno a celebrar. Barcelona 23 gener 1937. - Informe que el Comit Nacional de la Federacin de la Industria Ferroviaria presenta a toda la Organizacin dando cuenta de su actuacin a partir del pleno de sub-secciones del 8 marzo 1937 hasta la fecha. Barcelona, febrer 1938. 284

- Informe que presenta la Federacin Nacional de la Industria Ferroviaria al Comit Nacional de la CNT. Barcelona, 20 agost 1938. - Informe del Comit Nacional. Valncia, gener 1937. - Informe que presenta la junta de Seccin de Metros a la Junta Central del Sindicato del Transporte. Barcelona, 2 novembre 1936. - Informe de la reunin del Comit Regional de la CNT, Barcelona, 3 desembre 1937. - Informe de la Comisin Permanente del Consejo Regional de Economa al Comit Regional de la CNT. Barcelona, 16 febrer 1938. - Informe y proyecto que presenta al Comit Regional Confederal de Catalunya la Comisin Permanente del Consejo de Economa Regional Confederal de la propia regin sobre afianzamiento de las Federaciones de Industria, con cargo a cuenta indirecta de las Colectividades. - Informe sobre las causas y motivos que han obligado al gobierno a decretar la militarizacin del puerto. Barcelona. - Informe que presenta el Consejo Local Tcnico Administrativo de la Industria siderometalrgica a la Junta General de la industria y a todos los militantes metalrgicos. Barcelona, 5 setembre 1937. - Informe que emite la Delegacin Catalana para conocimiento de las Federaciones Regionales de Industrias y Sindicatos siderometalrgicos de Espaa. Sobre diversas irregularidades. Valencia, 11 desembre 1937, - Informe que presenta el Sindicato nico del Ramo de la Alimentacin con el asesoramiento de la Seccin de Harinas y Molinos. Barcelona, 24 de desembre de 1936. - Informe que presenta la Colectividad de Estaciones referente a lo que pretende llevar a cabo la Subsecretara de Armamento. Barcelona, 22 juliol 1938. - Informe sobre destitucin fulminante del compaero Jacinto Toryho de su cargo de Director de "Solidaridad Obrera". Barcelona, 8 maig 1938. - Informe de la Delegacin de la CNT al congreso de la Asociacin nacional de los Trabajadores celebrado en Pars del 28 octubre al 6 noviembre 1938. Barcelona, 16 desembre 1938. - Junta de Control Sindical. Informe de la Comissi de Teixits. Barcelona, - Libro de Actas de la Junta Tcnica del Sindicato nico de la industria Fabril, Textil, Vestir y Anexos de Barcelona. Seccin Zapatera. 16 setembre 1937 - 29 desembre 1938. - Libro de Actas del sindicato nico de la Metalurgia. Seccin Electricistas. Barcelona, 5 mar, 1936 - 27 febrer 1937. - Libro de Actas del Sindicato nico de la Metalurgia. Seccin Caldereros en cobre, Barcelona, 1 setembre 1936 - 29 desembre 1936, - Libro de Actas del Sindicato de artes Grficas. Barcelona, 20 octubre 1936 a 26 mar 1937. - Libro de Actas de las reuniones de Junta y Militantes del Sindicato de las Industrias siderometalrgicas de Barcelona. Seccin de Construcciones metlicas. 21 agost 1937 - 17 maig 1938. - Libro de Actas del Sindicato nico del Ramo de la Construccin de Barcelona Seccin de Encofradores e hierro armado. 9 febrer 1936 - 26 mar 1937. - Libro de Actas de la Junta del Sindicato de las Industrias Sidero-Metalrgicas de Barcelona. Seccin Construcciones Metlicas. 8 desembre 1936 - gener 1937. - Libro de Actas del Sindicato nico de la Metalurgia. Seccin de Joyera, Platera y Similares. Barcelona, 18 agost 1936 - 9 abril 1937, 285

- Libro de Actas del Comit Econmico del Teatro. Sindicato nico de Espectculos Pblicos. Barcelona 22 gener 1937 - 31 maig 1937. - Libro de Actas de las reuniones para la nueva estructuracin del Teatro. Barcelona, 9 mar 1937 - 22 abril 1937. - Libro de Actas de la Junta de Seccin Metalrgica del Sindicato nico de la Distribucin. Barcelona, 26 agost 1936 -15 juny 1937. - Libro de Actas del Sindicato nico del Transporte de Barcelona y su rado - seccin de Estaciones. 23 setembre 1936 - 22 agost 1937. - Libro de Actas de la Junta del Sindicato de Industrias Sidero-Metalrgicas de Barcelona - Seccin de Metales no Ferrosos. 4 octubre 1937 - 15 setembre 1938. - Libro de Actas de los Comits, Juntas de Seccin y militantes del sindicato de la siderometalurgia. Barcelona, 16 agost 1936 -1 juny 1937. - Libro de Actas de los Comits, juntas de Seccin y militantes del sindicato de la siderometalurgia. Barcelona, 1 juny 1937 - 15 juliol 1937. - Madera, Papel, Carbn. Informe para el Comit Nacional de la CNT. - Memorndum del Pleno Gastronmico. 29 y 30 enero 1937. Pleno Regional de sindicatos y Secciones Gastronmicas de Catalunya. - Normas de organizacin y funcionamiento de la seccin "Delegacin colectiva de Federaciones'" del Consejo Econmico Confederal. - Pleno de Locales y Comarcales. Barcelona, 25 marzo 1937. Acta de la 1a 2a reunin y de la 3a. - Pleno Regional de Sindicatos nicos de Catalunya. Barcelona, 18 abril 1937. Convocado por la Federacin Nacional de la Industria Fabril, Textil, Vestir y anexos de Espaa. - Pleno de la Federacin Nacional de Industrias Textiles. Barcelona, 17 abril 1937. - Pleno de Sindicatos de la Industria Fabril, Textil y Anexos - Barcelona, 16 mayo 1937. Dictamen sobre la Constitucin del Consejo superior de la Industria y de los Comits Coordinadores de las diferentes especialidades. Barcelona, 17 maig 1937. - Pleno Nacional, ampliado de carcter econmico, Valncia, 15 i successius de gener 1938. - Pleno Nacional de Subsecciones. Valncia, 8 mar 1937 (Federacin Nacional de la Industria Ferroviaria). - Pleno de Regionales de Ferroviarios. Valncia, 26 novembre 1937. - Pleno Nacional de la Federacin nacional de la industria del petrleo celebrado en la Factora Campsa del Gra. Valncia, 17 gener 1937. - Programa mnimo elaborado por la CNT para realizar una autntica poltica de guerra. Valencia, 3 juny 1937. - Proyecto que presenta a los sindicatos Confederales de Barcelona el de industrias Alimenticias referente a la creacin de cooperativas de consumo. Como consecuencia del mandato del Pleno Local de Sindicatos del 28 septiembre 1937. Informe sobre dicho proyecto del comit Econmico confederal de Barcelona. - Recursos econmicos del Consejo Econmico confederal. Barcelona, 16 abril 1938. - Reglamento del Consejo Econmico Confederal. - Reglamento para las cooperativas de uso y consumo, el cual se leer en el Pleno a celebrar el 18 febrero 1938, segn tercer punto del orden del da. - Relacin del personal que por conducto de Guerra ha ingresado en la UGT sin que sta haya exigido al mismo baja alguna. 22 febrer 1938. - Reunin del Comit Regional de la CNT. 6 desembre 1937. 286

- Sindicato nico de Industria de los Obreros del Arte Fabril y Textil de Barcelona y sus contornos. Acta de la Asamblea celebrada en Barcelona, 26 septiembre 1936 (Ramo del agua), - Sindicato nico de la Industria del Automvil. Actas de las reuniones de militantes y de Junta. Barcelona, 14 octubre 1936 - 4 octubre 1938. - Sindicato nico del Ramo de la Construccin. Seccin Tcnica de Yeseros. Barcelona - Proyecto de colectivizacin de la Industria. - Sindicato nico de Barberos. Estudio que sobre Ja colectivizacin de los establecimientos de barbera ha realizado el Sindicato nico de barberos. Barcelona, 12 agost 1936. - Sindicato del Ramo de la Edificacin, madera y decoracin. Informe que presenta a la aprobacin de nuestro Sindicato la Seccin Tcnica, para ser elevada al "Pleno Nacional Econmico de la CNT". Matar, 8 de gener 1938. - Sindicato de las Industrias de la edificacin, madera y decoracin. Circular sobre el intento de derogar el Decreto de Colectivizaciones de 24 octubre 1936. - Sindicato de la Industria de la edificacin, madera y decoracin. Oficio sobre la situacin de la Agrupacin Colectiva de la Construccin. - Sindicato nico del Ramo de la Alimentacin. Informe a la Federacin Local. Barcelona, setembre 1936. - Sindicato nico del Ramo de la Alimentacin. Al Conseller de provements. El problema del provement de blat... Barcelona, 21 novembre 1936. - Sindicato nico del Ramo de la Alimentacin de Barcelona y sus contornos. Informe que presenta el SU del Ramo de la Alimentacin con el asesoramiento de la seccin de Harinas y Molinos. 24 desembre 1936. - Sindicato nico del Ramo de Alimentacin de Barcelona y sus contornos. Carta a la Federacin Local. 1 gener 1937. - Sindicato nico del Ramo de la Alimentacin de Barcelona y sus contornos. Control de huevos. Barcelona, 22 gener 1937. - Sindicato nico del Ramo de Alimentacin de Barcelona y sus contornos. Carta a la Federacin Local de Sindicatos nicos sobre problemas con la Consejera de Abastos. 1 febrer 1937. - Sindicato nico del Ramo de la Alimentacin de Barcelona y sus contornos. Carta a la Federacin local de Sindicatos nicos sobre el problema del comit de control de volatera. 3 febrer 1937. - Sindicato nico del Transporte de Barcelona y su radio. Seccin de Estaciones. Libro de Actas. Barcelona. - Sindicato de Transportes martimos. Sobre el pleito suscitado entre la Seccin de Tcnicos y la junta del Sindicato de Transportes Martimos. Barcelona, 23 juny 1938. - Sindicato Nacional del Transporte Martimo. Barcelona. Carta a la Federacin Local de Sindicatos nicos. Reclamaciones salariales. 1 juliol 1938. - Sindicato de la Industria de la Edificacin, madera y decoracin. Circular n 11. Barcelona, 24 juny 1937 (Contiene un anlisis crtico de la situacin econmica de Catalunya y un plan de reorganizacin econmica). CNT-UGT - Acta de la 5 reunin ordinaria del Comit de Enlace CNT-FAI, UGT-PSUC. Barcelona, 28 agost 1936. - Acta de la reunin extraordinaria de la Ponencia reguladora de precios de las artes grficas. 14 gener 1938. 287

- Acta reunin representantes de las organizaciones UGT y CNT de Petrleos. 25-28 gener 1937. - Actas de la Ponencia de Radio. Barcelona, 9 juny 1937-29 setembre 1937. - Acta de la Junta de la Seccin de Relojera, metales preciosos y similares (Sindicato Industria siderometalrgica de Barcelona, CNT-AIT). - Acta de la Junta de la secci Joieria, argentera i annexes (Sindical d'Obrers metal-lrgics, Barcelona UGT). Barcelona, 28 maig 1937 - 29 octubre 1937. - Comisin organizadora de la Conferencia Nacional de la Industria de la Piel y el calzado. Propuesta de celebracin de una Conferencia Nacional de organizaciones de la industria de la piel. - Comisin Ejecutiva del Sindicato General de Trabajadores del Petrleo, Federacin Nacional de la Industria del Petrleo. Acta de la reunin de 7 octubre 1936. Barcelona. - Comit Central de Colectivizacin - Seccin lampistas y electricistas, UGT/Ponencias de socializacin - Secciones de lampistas y electricistas CNT. Acta de la reunin del 2 julio 1937. - Comit Central de Colectivizacin - Seccin lampistas y electricistas, UGT. Relacin de casas comprendidas en el Agrupamiento Zona 9, Seccin 2a, que acordaron no formar parte del agrupamiento propuesto. Barcelona, 6 juliol 1937. - Dictamen de la Socializacin de la rama industrial repostera-pastelera. Barcelona, 29 abril 1937. - Dictamen que presenta la Ponencia del Ramo de la piel (Curtidores) a la Asamblea para su aprobacin o modificacin. Igualada, 12 desembre 1936. - Industria de produccin y venta de leche en la ciudad de Barcelona. Acta de la reunin de 16 febrero 1937. - Industria Siderometalrgica. Reunin de la Ponencia de Salarios. - Informe que adrecen al govern de Catalunya els Sndicats d'empleats d'emissores de radio de Catalunya, de Comunicacions (Secci Radiodifusi), Federaci local de Barcelona, Federaci Regional de Comunicacions de Catalunya. Barcelona, novembre 1938. - Informe al Consejo General, de la Industria Fabril, Textil, Vestir y anexos de Catalunya por los Sindicatos Fabril y Textil UGT de Barcelona y Sindicato Fabril, Textil, Vestir y anexos de Barcelona, CNT. Barcelona, 4 febrer, 1938 (sobre destitucin de Consejos de Empresa). - Junta central del Sindicato de la Industria Fabril, Textil, Vestir y Anexos de Badalona y su Radio. CNT y su junta del Sindicato de la Industria Fabril y Textil y Anexos de Badalona. UGT. Bases Materiales para la Industria Fabril, y Textil de Badalona y su Radio, que han de empezar a regir a partir de la semana 18. Badalona, 22 d'abril de 1937. - Normas a seguir aprobadas por las Juntas de las Secciones de Metales preciosos CNT y "Joieria, argenteria i annexes UGT" que propone a sus afiliados para los talleres y casas controladas por las mismas. - Pacto de unidad de accin: Federacin Regional de la Industria siderometalrgica de Catalunya, CNT y Federacin siderometalrgica de Catalunya, UGT. Barcelona, 6 juliol 1938. - Ponencia de enlace CNT-UGT. Fideeros de Barcelona. Convocatoria del Congreso Regional extraordinario de la Industria de Pastas para sopa, 3 y 4 julio 1937. Barcelona, juny 1937. Informe de la Ponencia de la Industria de Pastas para sopa al Congreso Regional de Barcelona.
288

- Proyecto presentado por la representacin UGT en la Comisin Permanente de Enlace. Barcelona, 14 setembre 1937 (sobre las atribuciones de la propia Comisin). - Proyecto de socializacin de la Industria siderometalrgica que presenta la Ponencia nombrada por los Sindicatos de la Industria sderometalrgica y Metalurgia a sus respectivas organizaciones superiores. Barcelona, juny 1937. - Reunin entre las Ponencias de electricistas y lampistas UGT-CNT, juliol 1937. - Sindicato de la Industria siderometalrgica de Barcelona. Reunin conjunta CNT-UGT. 30 juny 1937. - Sindicat d'Obrers metallrgics (UGT). Seccin lampistas - electricistas. Comit Central de Colectivizacin CNT-UGT. Acta de la reunin de 16 julio 1937, Barcelona. - Sindicat d'Obrers metallrgics (UGT). Seccin lampistas-electricistas. Comit Central de Colectivizacin CNT-UGT. Circular proponiendo una reunin. Barcelona, 22 juliol 1937. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona. Acta de la reunin de 23 julio 1937. Barcelona. - Sindicatos de la Industria Fabril y Textil Comit de Enlace CNT-UGT. Reglamento de enfermedades. Badalona.

UGT - Acta de la reuni de conjunt de la Federaci amb el Sindicat de l'Edificaci per tractar sobre el projecte de Collectivitzaci presentat per la CNT - Federaci Regional de l'Edficaci de Catalunya. - Acta del Ple de Comarcals. Barcelona, 5 novembre 1937. - Acta de la reunin del Comit Nacional de la Federacin Nacional de la Edificacin. Valencia, 27 maig 1937. - Actas del VI Congreso ordinario de la Federacin Nacional de la Edificacin. Madrid, 22 a 27 juny 1936. - Actas del II congreso extraordinario de la Federaci Catalana de Trabajadores de agua, gas y electricidad. Barcelona, 12 desembre 1936. - Actas de las reuniones del Comit Ejecutivo de la Federacin Regional de la Edificacin de Catalunya. Barcelona, 18 maig 1937 - 18 gener 1939. - Actes del Primer Congrs extraordinari del Sindicat del Transport de Catalunya. Barcelona, 18-21 marc. 1937. - Agrupado professional obrera de Rebosters i Pastissers de Catalunya. Treball encaminat a estructurar la indstria socialitzada dels rebosters, pastissers i neulers de la ciutat de Barcelona. - Comissi socialitzada del ram de Camiseria i corbateria a l'engrs. Carta al secretari general de la UGT sobre problemes de collectivitzaci. Barcelona, 24 maig 1937. - CNT. Teneras colectivizadas de Barcelona. Carta al Gremio de Curtidos del CADCI sobre problemas de salarios. Barcelona, 12 maig 1937. - Dictamen de la Ponencia: "Els sindicats i la guerra contra el feixisme". Barcelona, 13 novembre 1937. - Dictamens aprovats. Qestions poltiques. 289

- Dictamen de la Comissi: Qestions poltiques. - Dictamen de la Ponencia de proposicions diverses. - Dictamen de la Ponencia: "La nova missi dels Sindicats". - Escrito dirigido al Vocal ponente de Colectivizaciones en la Junta del Control Sindical Econmico de Catalunya por miembros de la Junta del Sub-Gremio del Ramo de Curtidos del CADCI, denunciando los hechos que se vienen sucediendo en la Agrupacin Industrial "Empresa Blanqueries Collectivitzades de Barcelona". Barcelona, 8 mar 1937. - Estatuts de la UGT. Comit de Catalunya. Novembre 1937. - Federacin Nacional de la Edificacin. Informe sobre colectivizacin. Madrid, 10 gener 1937. - "Federaci Regional de Catalunya - Secci Tramvies". Frmula y condiciones acordadas por la seccin Tranvas UGT para llegar a la legalizacin de la Colectividad conjuntamente con la CNT, Barcelona, 13 setembre 1937. - Federacin Regional de Catalunya. Carta al Secretariado de Catalunya adjuntando listas de las secciones constituidas. Barcelona, 7 juny 1938. - Federacin Catalana. Memoria del VIII congreso Regional ordinario. Barcelona, 5/8 desembre 1931. - Federacin Siderometalrgica de Catalunya. Actas de las reuniones de la Comisin Ejecutiva de dicha Federacin. Barcelona, 28 novembre 1936 - 29 desembre 1938. - Federacin Siderometalrgica de Catalunya. Actas de las reuniones del Comit Regional de dicha Federacin. Barcelona, 10 juliol 1938 a 3 agost 1938. - Federaci Catalana de Treballadors d'aigua, gas i electricitat. Extracto del Acta del Pleno del Comit de la Federacin. 2 octubre 1937. - Federaci Catalana de Treballadors d'aigua, gas i electricitat. Informe que la Comisin Ejecutiva presenta al Comit Regional, referente a los trabajos llevados a cabo durante septiembre 1937. - Federaci Catalana de treballadors d'aigua, gas i electricitat. Extracto del acta de la reunin ordinaria del Comit de la Federacin. 4 novembre 1937. - Federaci Catalana de treballadors de Banca i Borsa. Actas de las sesiones de la Comisin Ejecutiva del 5 enero 1937 a 23 noviembre 1937. - Federaci Catalana de treballadors d'aigua, gas i electricitat. Informe que la Comisin Ejecutiva presenta al Pleno del Comit de la Federacin referente a los trabajos realizados durante noviembre 1937. - Gremio del ramo de Curtidos. Carta al consejo de Empresa de las Blanqueras colectivizadas de Barcelona sobre problemas de unin con la CNT. Barcelona, 26 mar 1937. - Gremio del ramo de Curtidos. Carta al Consejo de Empresa de las Blanqueras colectivizadas de Barcelona sobre problemas de salarios. Barcelona, 10 maig 1937. - Gremio del ramo de Curtidos. Carta al Consejo de Empresa de las Blanqueras colectivizadas sobre problemas de salarios. Barcelona, 21 maig 1937. - Informe de los delegados sindicales de la UGT de la empresa Fabricacin General Espaola de Colores, Gerardo Collardi EC, a la Secretara General de la UGT de Catalunya sobre la situacin de la empresa. Barcelona, 24 de setembre de 1937. - Informe presentado por el Comit Ejecutivo del Sindicato Provincial del Vestido, tocado y similares a sus afiliados. Irregularidades en la convocacin y celebracin de una asamblea. Valencia, 14 desembre 1937. - La vida dels treballadors. Contradictamen presentat pel Sindicat Funcionaris de 290

la Generalitat, UG. Dependents de venda i distribuci, Sindical Treballadors d'assegurances, Sindicat E.D. i T. de Teixits. Sindical d'empleats d'oficina. - Libro de Actas de las reuniones de Junta Directiva de la Unin General de Obreros del Transporte mecnico de Barcelona y su radio, 5 maig 1936 a 7 maig 1938. - Llibre d'actes del Sindicat de la Indstria d'Edificaci de Barcelona. Barcelona, 3 novembre 1936 a 13 octubre 1938. - Manifest als afiliats a la UGT i a les masses antifeixistes, desprs del III Congrs de la UGT a Catalunya. Barcelona, 20 novembre 1937. - Manifiesto a los afiliados a la UGT y a las masas antifascistas en general, despus de celebrarse el III congreso de la UGT en Catalunya. Barcelona, 20 novembre 1937. - Ponencia de Cuestiones econmicas presentada por el Sindicato Obreros metalrgicos de Barcelona. - Proposiciones al Congreso: "Los Sindicatos y la guerra contra el fascismo", - Proyecto de constitucin de un consejo Tcnico-econmico a funcionar bajo los auspicios y control del Sindicato Metalrgico de Barcelona. - Resoluciones aprobadas por la Asamblea extraordinaria celebrada por el Sindicato del Transporte, pesca e industrias martimas. Barcelona, 5 juny 1937. - Secretariat de Catalunya de la.. .Carta a la Comissi Executiva de la UGT d'Espanya. Valncia-Barcelona, 2 agost 1937. (Problemes entre la CE i el Secretariat de - Secretariat de Catalunya de la ... Informe del Secretariat de Catalunya de la UGT sobre la nova estructura sindical que exigeix el Decret de 26 desembre 1936 sobre concentracions industrials i comercials. 15 febrer 1937. - Sindicat del Transpon mecnic - Secci taxis. Exposici que presenten els taxistes d'UGT al company Antoni Ses, secretari general d'UGT, Barcelona, 21 desembre 1936. - Sindicato Ramo Automvil UGT. Estudio sobre la conveniencia y posibilidades de colectivizacin del ramo del automvil. Barcelona, 31 gener 1936. - Sindicato General de trabajadores del Petrleo. Manifiesto a los trabajadores del ramo. Madrid 22 octubre 1936. - Sociedad de Albailes y peones. Libro de Actas del Comit. Barcelona, 6 abril 1936 a 24 diciembre 1937.

GENERALITAT DE CATALUNYA - Actas de las sesiones de la Subcomisin de Legislacin social. 21 a 26 setembre 1938. - Actes de les sessions de la Comissi mixta d'administraci i control de la propietat urbana. 18 mar 1937 a 17 setembre 1937. - Caja de Ahorros. Terrassa. Carta al Cap del Servei Tcnic del Crdit i estalvi, suggerint la creaci del crrec de Delegat d'Estalvi de la Generalitat a Terrassa. Terrassa, 17 gener 1937. - Comisara de combustibles. Carta al Grupo minero de Fgols, adjuntando una pro-memoria sobre la organizacin de la Delegacin administrativa Obrera. Barcelona, 8 setembre 1937. 291

- Comisara de Combustibles. Pro-Memoria: Organizacin de la Delegacin Administrativa Obrera cerca de todas las minas de carbn de Catalunya. Barcelona, 9 setembre 1937. - "Comissi mixta d'administraci i control de la propietat urbana". Informe de los hechos ocurridos en la Comisin mixta de administracin y control de la propiedad urbana los das 1 y 2 noviembre 1937. - "Comissi Reguladora de Preus". Decret del 14 de setembre de 1937, - "Comissi Reguladora de Salaris". Decret del 5 d'octubre de 1937. - Consell General d'Assegurances socials. Acta de la reuni de 7 octubre 1937. Barcelona. - Consell General de la industria Qumica. Actes de les reunions. Barcelona, 1937. - Conselleria de Defensa. Divisi territorial de Catalunya per vegueries, comarques i muncipis. 1936. - "Conselleria de Sanitat i Assistncia social. Decreto de colectivizacin de farmacias de Barcelona. 18 desembre 1936. - Decret de Collectivitzacions i Control Obrer del 24 d'octubre del 1936. - Departament de Finances. Dictamen de la Ponncia IV d'estudis de situacions i balanos, 26 octubre 1937. - Departament de Finances. Dictamen de la Ponencia primera de proposicions i reglamentaci sobre la representado del Consell Superior Bancari. Barcelona, 11 setembre 1937. - Departament de Finances. Dictamen de la Ponncia tercera d'informaci general per a l'estudi del projecte de decret creant la Caixa de Crdit Industrial i Comercial. Barcelona, 13 setembre 1937. - Departament de Presidencia. Moviments demogrfics i de poblaci de Catalunya. Servei Central d'Estadstica. - Junta de Control Sindical Econmic. Actes de 27 mar 1937 i 16 abril 1937. - Informe sobre Servicios pblicos. - Informe sobre el "Consejo de Transportes de Catalunya". Barcelona, 4 novembre 1936. - Informe del Delegat de la Generalitat de Catalunya en la Caixa d'Estalvis i de Previsi Molletense sobre la intervenci de l'esmentada Caixa. Mollet, 19 gener 1938. - Institut contra l'atur fors. Estud sobre la crisi de la indstria txtil. Barcelona, 1936. - Municipalitzaci de les finques urbanes. Decret de l'11 de juny de 1937. - "Reglament orgnic del Departament d'Economa". Aprovat per decret del 14 d'agost del 1937. Consell d'Economia - Acord del Ple. Barcelona, 24 de gener de 1938. - Acta de la reuni de constituci del Consell general de la Indstria qumica, creat per Decret de 19 mar, 1937. Barcelona, 1 abril 1917. - Actes de les reunions del Consell general de la Indstria qumica. 6 abril 1937 a 21 juliol 1938. - Comunicado dels Presidents de les Seccions d'odontologia i Practicants de la CNT i UGT. Barcelona, 23 gener 1937. - Consell general de les Indstries de la construcci. Carta al Secretariat de Catalunya de la UGT. Barcelona, 1 abril 1938. 292

- Consell general dels serveis d'electricitat. Acta nm. 18. Barcelona, 17 agost 1938, - Consell general dels serveis d'electricitat i gas. Memries, (1er. trimestre 1938). - Construccin Carta al Secretariat de la UGT a Catalunya, acompanyant un acord del Consell general d'Indstria qumica. Barcelona, 10 agost 1937. - Construcci. Projecte d'ordre interior. - Estat dels projectes dictaminats pel Consell. Barcelona, 25 desembre 1936. - Indstria txtil. Projecte de decret. - Producci metallrgica i minera. Carta al Secretariat de la UGT adjuntant un informe sobre contracte entre Companyia Mines de la Vieille Montagne i Departament de Metallrgia i Minera. Barcelona, 25 juny 1937. - Producci metallrgica i mecnica. Estudi d'una nova classificaci industrial. - Producci qumica. Decret sobre legalitzaci dels agrupaments. - Projecte de decret creant el cos d'Interventors oficials de la Generalitat de Catalunya a les empreses collectivitzades. - Projecte de decret ampliant el Consell directiu de l'Oficina central de l'Alcohol de Catalunya. Barcelona, 20 febrer 1937. - Projecte de decret prohibint el comer de vidre usat. - Projecte de decret creant un Consell superior d'lnvestigaci. Barcelona, 29 gener 1937. - Proposici per solucionar anomalies als ferrocarrils. Barcelona, 12 febrer 1937. - Redistribuci de treball. Projecte de decret estructurant els Consells generals d'Indstria. Barcelona, 6 febrer 1937. Conselleria d'Economia - "Caixa de Crdit Industrial i Comercial", Decret de creaci del 10 de novembre del 1937. - Carta al Comit de las empresas "Carbones de Berga", Fgols. Sobre incautacin de la empresa. Barcelona, 12 agost 1937. - Carta al Comit de Control de la empresa "Carbones de Barga", Fgols, disponiendo la celebracin de una Asamblea extraordinaria. Barcelona, 12 agost 1937. - Carta al Comit de la empresa "Carbones de Berga", Fgols, disponiendo to de salario. Barcelona, 12 agost 1937. - "Classificaci Industrial", Establerta per Decret del 26 de desembre del 1936 i cumplimentada pel Departament Tcnic d'Indstria. - Collectivitzaci i Control Obrer. Disposicions legals que regulen aquestes matries. - Consells Generals d'Indstria, disposicions que regulen llur constituci i funcionament. - Control obrer. Decret 18 gener 1937 fixant l'obligatorietat de constituir-se un Comit Obrer de Control a totes les indstries i comeros no collectivitzats, d'acord amb les normes que s'indiquen. Barcelona, 1937. - Decrets de S'Agar. - Estatut d'empresa collectivitzada al qual adaptaran llur funcionament les indstries i comeros collectivitzats. Decret del 30 de gener de 1937. - Estatut tipus per establir els dels agrupaments o concentracions d'empreses d'un mateix ram de conformitat amb el decret del 24 d'octubre del 1936 i l'ordre d'agrupament o concentracions del 28 de novembre del 1936. - Memria del consell d'empresa de l'agrupament de la indstria gastronmica de Barcelona. Barcelona, 1938. 293

- Registre Mercantil. Decret regulant la inscripci i ordre dictant normes complementries. ORGANITZACIONS POLTICO-SOCIALS (VRIES) FAI - Actas de las reuniones celebradas por el Comit Peninsular de la FAI. Barcelona, 17 octubre 1936 a 2 agost 1937. Valencia, 4 agost 1937 a 16 desembre 1937. - Carta al secretario del Comit Peninsular de la FAI, sobre organizacin de una Oficina de Informacin econmica. 1937. - Informe de la Comisin de Coordinacin Econmica CNT-FAI. Barcelona, 9 juny 1937. Joventuts Llibertries - Acta de la sesin de apertura del Congreso Regional de JJLL de Catalunya. Barcelona, 6 mar, 1937. - Acta de la 2a sesin del Congreso Regional de JJLL de Catalunya. 15 i seg. maig. - Acta de la 1a sesin del Pleno de Locales y Comarcales, 14 novembre 1937. - Comit Regional de JJLL de Catalunya. Acta del Pleno de Locales y Comarcales. Barcelona, 27 mar 1937. Moviment Llibertari - Actas del Pleno Nacional del Movimiento Libertario. Barcelona, 16 i seg. octubre 1938. - Carta al Comit Ejecutivo del Movimiento Libertario de Catalunya oponindose al "Proyecto de Decreto estructurando las empresas limitadas de la generalidad". Barcelona, 5 juliol 1938. PSUC - Acta de una reunin conjunta de las clulas 2a, 9a y 17a. Barcelona. - Actas de las reuniones de la clula del FC de Catalunya. Barcelona, 21 setembre 1936 a 13 mar 1937. - Actas de las reuniones de la 9a clula. Tres Torres. Barcelona, 21 maig 1937-18 mar, 1938. - Avant-projecte presentat per l'Oficina Municipal del Comit Central del PSU als Ajuntaments de Catalunya. - Oficina Sindical Central. Informe sobre el treball sindical del Partit. Barcelona, 11 febrer 1938. Organitzacions varies - Acta de la reuni del Grup Sindical-socialista Mercantil (CADCI). Barcelona, 27 i 28 febrer 1937. - Contraposicions d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la creaci del Front Popular Antifeixista a Catalunya.

- Acta de la reunin celebrada por el Comit de Talleres Romagosa y una representacin del Sindicato. - Acta de la 2a reunin del Consejo de Empresa de los Talleres Romagosa. 294

- Agencia Ford A. Casajuana. Barcelona. Acta de l'Assemblea de 22 gener 1937, - Annima Punt-blau. Seccin Colectiva Sindical Iberia. Estatutos. Barcelona, 30 agost 1936. - Avantprojecte de Reglament Interior de l'empresa Baciana i Sanahuja de Sabadell. - Casa Cateis. Barcelona. Acta de la reuni de 26 juny 1937. - Casa J. Cervell, Acta de la reuni de 31 octubre 1936. - Colectividad de Contadores de Agua. Barcelona. Acta de la reunin del Consejo de Empresa de 19 mayo 1937. - Colectividad Cros. Barcelona. Carta a Alberto Farrs, reseando las relaciones de la Empresa con la Federacin Regional Catalana de Treballadors de la terra de la UGT. Barcelona, 28 novembre 1938. - Colectividad Cros. Informe para la Generalidad de Catalunya, contestando a las indicaciones hechas en torno a la liquidacin del fosfato de cal recibido por conducto de la Direccin General de Industria del Gobierno de la Repblica. Barcelona, 6 juliol 1938. - Colectividad Cros. Barcelona. Acta del Pleno consultivo extraordinario. 30 juny 1937-1 juliol 1937. - Collectivitat Annima de Pentinatge. Proposta de Reglament Interior que formula el Consell d'Empresa per a la seva discussi pels treballadors de la mateixa, Sabadell. - Comercios y Metales. Barcelona. Acta de l'assemblea de 5 juliol 1937. - Consejo Local Tcnico-administrativo de la Industria sidero-metalrgica. Barcelona. Informe presentado a la Junta Administrativa sobre el caso de la empresa "Girona". - Construcciones Mecnicas Rex. Actas de las Asambleas. Barcelona, 23 octubre 1936 a 8 juliol 1937. - Constructora Ibrica Maquinaria Serra. Manlleu. Reglament pel qual hauran de regir-se tots els treballadors, aprovat en reuni general ordinria, celebrada el dia 30 de maig del 1937. - Convenio entre la Junta Directiva del Sindicato nico del Automvil y el Consejo de Empresa de Stevenson-Romagosa EC. Barcelona, 24 juny 1937. - Empresa, Acta de l'Assemblea de 19 novembre. - Empresa Josep Bartrs (articles de viatge). Informe del Consejo Administrativo al Presidente del Consejo General de Industrias Textiles, Barcelona, 7 octubre 1938. - Fbrica de Radiadores Cotzens. Barcelona. Acta de la reuni de 18 setembre 1936. - Fbrica de Cuchillera y tijeras (Antes Bruno Schmidt) Barcelona. Actes d'11 gener 1937 a 27 mar 1937. - Fbrica de Artculos de material aislante, EO ctda. Normas para el subsidio de enfermedades propuestas por la Ponencia nombrada al efecto, y aceptadas. Barcelona 1937. - Fabricacin General Espaola de Colores, Gerardo Collardn EC, Informe a la Secretara General de la UGT de Catalunya sobre la situacin de la empresa. Barcelona, 24 setembre 1937. - Faros Biosca. Acta de la constitucin del Consejo de Empresa. Barcelona. - Faros Biosca. Barcelona. Acta de la Asamblea general extraordinaria. 3 setembre 1937. - Generalitat de Catalunya. Comissi Mixta d'Administraci i control de la pro295

pietat urbana. Acord sobre el cas Stevenson-Romagosa. Barcelona, 15 juny 1937. - Industria Metalgrfica, Barcelona, Informe del Consejo de Empresa al Consejo Local Tcnico-administrativo de la Industria Siderometalrgica. Barcelona, 26 abril 1937. - Industrias y Comercios Inglada S.A. Badalona - Comercios y Metales, Barcelona. Acta de la reuni d'11 gener 1937. - Informe del Comit de Enlace: Situacin actual de la Industria; "Minas de Potasa de Suria, EC". Sria, 5 octubre 1938. - Informe que presenta el Consejo de Empresa de Material para ferrocarriles y construcciones al Sindicato siderometalrgico de Barcelona. - Informe del Consejo de Empresa de la Colectividad Obrera "La Sucrera" dirigido a la Ponencia de la Junta de Control Sindical de la Generalitat de Catalunya, sobre irregularidades en la empresa. Barcelona, 1 setembre 1937. - Informe del Consejo Administrativo de la empresa Josep Bartrs (artculos de viaje) al Presidente del Consejo General de Industrias Textiles. Barcelona, 7 d'octubre de 1938. - Informe dirigido a la Comisin Tcnica de Cajas de cartn referente a la situacin en la empresa Gmez. Barcelona (gener o febrer 1937). - Jos Cervell. Acta de l'Assemblea de 23 desembre 1936. - Memoria del Comit de Control dando cuenta de su gestin a los trabajadores de la Compaa Roca. Gava, 10 setembre 1936. - Metalistera Moderna. Sta. Coloma de Gramenet. Acta de l'Assemblea de 14 juny 1937. - Metalrgica Viv y Casals S.A. Barcelona. Acta de l'Assemblea general ordinaria

d'1 de maig 1937.

- Metalrgica Espaola EC, Informe sobre las necesidades con respecto al racionamiento de los obreros de industria de guerra, Barcelona, 19 novembre 1938. - Ministerio de Hacienda y Economa. Subsecretara de Economa. Informe al Director General de Industria sobre irregularidades en determinadas empresas de Industrias qumicas. Barcelona, 8 juny 1938. - Projecte de reglament a qu hauran d'atendre's tots els treballadors de l'Empresa collectivitzada "Ascensores y Aplicaciones industriales" per poder cobrar el jornal en cas de malaltia. - Reglament interior de la casa Manuel Corominas, EC. Sabadell, 1937. - Sindicato nico Industria del Automvil CNT-AIT. Barcelona. Informe sobre la empresa Stevenson Romagosa. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona. Acta de la reunin del Consejo de Empresa de la casa Jopour. 9 desembre 1937. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona. Seccin mecnicos. Informe pericial sobre la casa Isidro Grifoll Sol. Talleres Hrcules, Barcelona, 30 agost 1937. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona. Informe pericial practicada en la contabilidad de la casa J. Comajuan. 1 maig 1937. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona, Informe de la investigacin pericial practicada en la contabilidad de la razn social Engranajes FontCampabadal. Barcelona, 15 maig 1937. - Sindicato de la Industria Siderometalrgica de Barcelona. Informe de la investigacin pericial de la Sdad. Ca. Annima de Tubos Industriales RPG. Barcelona, 31 juliol 1937. 296

- Stevenson-Romagosa EC. Barcelona. Acta de la reuni de 20 juliol 1937. - Unin Industrial Metalrgica. Barcelona. Acta de l'Assemblea de 17 desembre 1936. AGRUPACIONS Agrupaci de la Construcci de Barcelona - Agrupaci collectiva de la Construcci de Barcelona, CNT-UGT. Carta al Sindicato de la Edificacin, madera y decoracin, CNT, comunicando bajas en el personal. Barcelona, 19 novembre 1937. - Agrupacin Colectiva de la Construccin de Barcelona. Acta de constitucin del Consejo de la agrupacin Colectivizada de Barcelona. 30 mar 1937. - Agrupacin Colectiva de la Construccin de Barcelona. CNT-UGT. Acta de la reuni de 20 abril 1937. - Agrupacin Colectiva de la Construccin de Barcelona, CNT-UGT. Acta de la reunin del Consejo Permanente de 17 noviembre 1937. - Agrupacin Colectiva de la Construccin de Barcelona, CNT-UGT, carta al Sindicato de la Industria de la Edificacin, madera y decoracin, sobre problemas econmico-laborales. Barcelona, 16 gener 1938. - CNT. Sindicato de Industria de la Edificacin, madera y decoracin. Circular a la Seccin Carpinteros y similares, acompaando el informe que la Seccin Cermica dirige al Consejo de Empresa de la Agrupacin Colectiva de la Construccin. Barcelona, 14 maig 1937. - Estatutos de la Agrupacin de la Construccin de Barcelona. - Estatutos de la Agrupacin Colectiva de la construccin de Barcelona. (Aprovats en Assemblea General). 14 octubre 1937. - Industria de la Construccin. Acuerdo de las dos Centrales Sindicales CNT y UGT para la colectivizacin general de dicha industria en Barcelona. 11 gener 1937. - Informe de la Seccin de aislamientos e impermeabilizantes al Consejo de Economa. Barcelona, 21 juny 1937. La Fusta Socialitzada - Acta de la reunin de Tcnica de Carpinteros y similares. Barcelona, da 21. - Acta de la reunin de Tcnica de Carpinteros y similares. Barcelona, 23 juliol 1937. - Actas de las reuniones de la Comisin Tcnica de la seccin de Muebles y decoracin. Barcelona, 4 juliol 1937 a 23 novembre 1937. - CNT. Sindicato de la Edificacin, madera y decoracin. Seccin Madera. Actas de las reuniones del Consejo Econmico. Barcelona, 14 abril 1937 a 12 febrer 1938. - Consejo Econmico de la Madera socializada. Normas sobre pedidos y precios. - Proyecto almacenaje mercancas. - Sindicato nico del ramo de la madera y anexos de Barcelona, CNT. Manifiesto a los sindicatos y trabajadores en general. Acompaa relacin de los talleres confederados de dicho Sindicato. 2 desembre 1936. - Sindicato nico Industria Edificacin, Madera y Decoracin CNT. Proyecto de reglamento sobre obreros enfermos de la Madera socializada.

297

Altres
. - Acta de la reunin de las casas que se dedican a la fabricacin de tornillera. Barcelona, 31 desembre 1936. - Acta de la reunin del Consejo de Industria de la Fundicin colectivizada, CNT-UGT. Barcelona, 11 abril 1937. - Acta de constituci de Transports Mecnics Socialitzats. Vilanova i La Geltr, 3 maig 1937. - Agrupament de la Indstria gastronmica. Resum d'explotaci dels establiments fins a 30 setembre 1937. Barcelona, novembre 1937. - Agrupament de la Indstria gastronmica. Resum d'explotaci de setembre 1937. Barcelona, novembre 1937. - Agrupament de la Indstria gastronmica. Resum d'explotaci d'octubre 1937. Barcelona, novembre 1937. - Agrupament de la Indstria gastronmica. Resum d'ingressos d'octubre 1937. Barcelona, desembre 1937. - Agrupament de la Indstria gastronmica. Resum d'explotaci de novembre 1937. Barcelona. - Agrupament de la Indstria gastronmica. Resum d'explotaci de desembre 1937. Barcelona. - Bases materiales para la Industria Fabril y textil de Badalona y su Radio, que han de empezar a regir a partir de la semana 18. UGT-CNT. Badalona, 22 abril 1937. - Carta a la junta Central del Fabril i txtil de la CNT dels obrers de la casa Enric Martnez Morera. Barcelona, separant-se de l'Agrupament de Tintoreries en robes usades. Barcelona, 15 gener 1938. - Circular la Industria de la Fundicin Colectivizada. CNT-UGT. Barcelona, 30 abril 1938. - Comit de control de la casa Tintes y lavados Badaroux, S. A. Barcelona. Carta a la Junta Central del ramo Fabril y textil, vestir y anexos, CNT, separndose de la agrupacin de Tintoreras de ropas usadas, Barcelona, 4 gener 1938. - Conclusions aprovades de conjunt en la reuni de les Juntes de la Secci de Robes usades. 15 gener 1938, - Esquema d'Organitzaci de la Collectivitat Catalana del Zinc (COLZI), Vall
d'Aran.

- Estatutos por los cuales se ha de regir la Concentracin de la Industria del Automvil. Barcelona, 1 agost 1937. - Estatutos que acompaan la carta dirigida al Consejo de Economa solicitando la agrupacin en empresa nica de todas las empresas del ramo de electricistas de Terrassa. Terrassa, novembre de 1937. - Estatuts de la "Collectivitat Catalana del Zinc" (COLZI). - Estatuts i Reglament Interior de l'agrupament Collectivitat ptica de Barcelona. - Industria de la Fundicin colectivizada, CNT-UGT. Orden del da para el Congreso Regional de Fundidores de Catalunya, a celebrar el da 7 febrero 1937. - Informe confidencial de la Seccin de ptica de Barcelona. - Informe confidencial. Informes extractados de las entrevistas y gestiones anejas a la marcha de nuestra colectividad ptica de Barcelona. 27 gener 1938. - Informe del Consejo de Empresa de la industria de la Fundicin colectivizada, CNT. Barcelona, 1938. - Informe del Comit de Control y Sindical de la casa M. Tastas a la Ponencia nombrada para el estudio de acoplamiento de fbricas (seccin acabados). 298

- Informe de los trabajadores de las casas Solsona-Valls y Gabarr a la Ponencia de Acoplamiento de las fbricas del ramo del Agua. Barcelona, 10 marc, 1937. - Informe a la ponencia de colectivizacin del ramo del Agua por el Consejo de Empresa de Francisco Benguerel. Barcelona, 6 mar 1937. - Informe relatiu a la constituci de l'agrupament "Miralls, Cristalls i Vidres Plans", realitzat pel Vocal Conseller de Producci Qumica. Barcelona, 11 mar 1937. - Informe relatiu a la constituci de l'Agrupament "Collectivitat ptica, de Barcelona". Consell d'Economia de Catalunya. Barcelona, 16 febrer 1937. - Informe del Vocal Conseller de Producci Qumica sobre la reclamado presentada pel Cnsol de Frana a Barcelona per l'absorci per la Collectivitat ptica de Barcelona de l'empresa "ptica Franco Espaola C. Cottet S. Ltda". - Reglamento de enfermedades. Sindicatos de la Industria Fabril y Textil. Comit de Enlace CNT-UGT. Badalona. - Reglamento interior de los talleres de la seccin de cajas de cartn y similares del Sindicato de Artes grficas, CNT. - Reglamento de rgimen interior para la Agrupacin de cerrajeros de obras, puertas metlicas y similares UGT-CNT. Barcelona, 14 octubre 1937. - Reglament Interior de Treball de la Collectivitat ptica de Barcelona. Assemblea General Extraordinaria de la Collectivitat ptica de Barcelona. Barcelona, 1 i 8 agost 1937. - Socializacin del Espectculo. Estatutos de estructuracin Econmica. Comit Econmico de cines en explotacin.

299

VARIS Aigua, Gas i Electricitat - Acta de la sesin de 21 enero 1937. Sindicato nico. Seccin Luz y Fuerza de Lrida. - Acta de l'Assemblea de conjunt dels treballadors de la Indstria del Gas. Barcelona. - Acta de la reuni general dels treballadors de Gas i Electricitat. Premi de Mar, 22 mar 1937. - Acta de la reunin de trabajadores de Servicios elctricos unificados. Barbastro, 25 marzo 1937. - Acta de la Asamblea de las Industrias de Gas y Electricidad, UGT-CNT. Reus, 25 mar 1937. - Acta de la sesin de la PFM. Pobla de Segur, 25 mar 1937. - Acta de la reunin de "Serveis Elctrics Unificats"'. Manresa, 25 mar 1937. - Acta de la reuni per tractar sobre les normes de constituci dels organismes de control en la Direcci i administraci Obrera de les indstries de Gas i Electricitat. Sabadell, 25 mar 1937. - Acta de la Asamblea de los trabajadores de las dos centrales Sindicales UGTCNT. Adrall, 26 mar 1937. - Acta de la Asamblea celebrada en la Central trmica Pla de Bess. 27 mar 1937. - Aliana intersindical de la Federaci Catalana de treballadors d'Aigua, Gas, Electricitat i el "Sindicato de Agua, Gas, Electricidad y Combustible de Catalunya". Barcelona, 6 setembre 1937. - Assemblea de conjunt dels treballadors de Gas i Electricitat. Molins de Llobregat, 24 mar 1937. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de 13 agost a 30 octubre 1936. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de novembre 1936. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de desembre 1936. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de gener 1937. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de febrer-mar 1937. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT. Actes de 6 abril 1937 a 9 octubre 1937. - Comit Central de Control Obrer de Gas i Electricitat, UGT-CNT, Circular nm. 30. Barcelona, 7 octubre 1936. - Dictamen de la Ponncia nomenada per l'Assemblea Gral. de la Societat d'empleats i obrers d'Aigua, Gas i Electricitat per l'avantprojecte d'unificaci d'aquests serveis. Reus, 22 novembre 1936. - Empleats i obrers de les empreses "Recs i Forces de l'Ebre", "Cooperativa de Fluid elctric". Lleida, Acta de la reuni de 26 setembre 1936. - Ex-empreses "Riegos y Fuerza del Ebro", "Cooperativa de Fluido elctrico", "Explotaciones Hidroelctricas". Acta de la reuni de Comits. 12 octubre 1936. - Gas y Electricidad, CNT-UGT. Igualada. Acta de la reuni de 25 marc, 1937. - Informe sobre el projecte d'unificaci dels serveis elctrics i de gas, presentat al 300

Secretariat Regional de la Federado Catalana de treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat per l'Associaci d'empleats i obrers de Gas i Electricitat de l'Alt Empord. - Informe del personal afecto a la Contabilidad general de los servicios de Gas unificados de Catalunya, presentado al Consejo General de las Industrias de Gas y Electricidad, Barcelona, 15 juny 1937. - Informe-proposici presentada a la Comissi Interventora de Serveis Elctrics de Catalunya per la Ponencia composta pels representants dels Grups Ebre, Cooperativa i SECE sobre normes i condicions per a la utilitzaci eventual de calefacci destinada a fogons elctrics. Barcelona, 12 novembre 1937. - Resumen de la Asamblea del personal de "Serveis elctrics unificats de Catalunya, UGT-CNT". Lleida, 25 mar 1937. - Seccin elctrica Grupo SECE. Acta de la Asamblea de 25 marzo 1937. - Serveis elctrics unificats de Catalunya - Serveis de gas unificats de Catalunya. Acta de l'Assemblea de conjunt. Tortosa, 25 mar 1937. - Serveis Unificats de Catalunya. Acta de l'Assemblea General extraordinria. Trrega, 25 mar 1937. - Serveis Elctrics Unificats de Catalunya. Comit de Control. Acta de la asamblea para el estudio de las normas de control y nombramiento de delegados para el Pleno. Barcelona, 26 mar 1937. - Sindical de Llum i fora-UGT. Olot. Acta de l'Assemblea General del Comit Local. - Sindical de treballadors d'Aigua, Gas i Electricitat-UGT. Sindicato nico Regional de Luz y fuerza de Catalunya-CNT. Badalona, Acta de la reunin de 26 de marzo 1937. - Societat d'empleats i obrers d'Aigua, Gas i Electricitat. UGT. Les (Vall d'Aran). Acta de la Asamblea general de 23 mar 1937. - Societat d'empleats i obrers de les empreses d'Aigua, Gas i Electricitat-UGT. Comit Local de Control Obrer, Llum i Fora. Acta de la reuni conjunta d'aquestes dues industries. Vilafranca del Peneds, 24 mar 1937. - Societat d'empleats i obrers d'Aigua, Gas i Electricitat-UGT. Valls. Acta de l'assemblea de 26 mar 1937. - Texto de la conferencia del Secretario general de la Federacin Catalana de trabajadores de Agua, Gas y Electricidad. Figueres, 24 agost 1937. - Trabajadores de las Centrales sindicales UGT-CNT. Asamblea del 25 marzo 1937. - UGT. Sindicat d'Obrers de les empreses d'Aigua, Gas i Electricitat. Carta al sindical nic Regional de Llum i fora comunicant els acords de l'Assemblea general. Lleida, 30 novembre 1936. Ajuntament de Barcelona - Decreto sobre municipalizacin de los inmuebles y riqueza urbana de Barcelona. - Minora CNT. "Postura sobre la municipalizacin". - Minora socialista. Proposta de municipalitzaci dels serveis pblics. - Projecte que presenta la minora socialista, per tal de substituir l'ingrs que es vena cobrant en concepte de tant per cent sobre contribuci industrial. Barcelona, 8 febrer 1937. - Projecte que la minora socialista presenta de municipalitzaci d'espectacles pblics. 301

- Projecte que presenta la minora socialista sobre creaci d'estacions receptores del vi i de la llet. Badalona - Sindicatos de la Industria Qumica. Circular a los Consejos de Empresa y Comits de Control, dando normas salariales, 8 agost 1938. Igualada - Acta de incautacin de industria (Imprs). - Colectivizacin de los transportes mecnicos de Igualada. Bases. 18 novembre 1937. - Collectivitzaci dels transports mecnics d'Igualada. - CNT. Libro de Actas del Sindicato nico del Ramo de la Piel. 25 agost 1936 -12 octubre 1937. - UGT. Llibre d'Actes del Comit Comarcal. 11 mar 1937-21 octubre 1937.

Sabadell
- Agrupament de Paletes i manobres. Carta al Consell General d'Indstria de la Construcci sobre problemes de salaris. 27 desembre 1937. - CNT. Sindicato nico de las Industrias Alimenticias. Informe del Sindicato de las Industrias Alimenticias, seccin Gastronmica, al Comit de Enlace UGTCNT de Barcelona, 10 agosto 1938.

Terrassa
- Carta al Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya, solicitando la agrupacin en empresa nica de todas las empresas del ramo de electricistas, firmada por obreros y patronos del ramo. Acompaa Memoria y Estatutos. Novembre 1937. Vilanova i la Geltr - Acta del Congrs convocat pel Consell Municipal per tractar de la soluci del problema econmic d'aquesta localitat, 29 mar 1937. -. Associaci d'obrers de "Productos Pirelli SA". Acta de la reuni general ordinaria de 4 febrer 1937. - Federaci Local CNT-AIT. Actes de 20 maig 1938 a 16 desembre 1938. - Informe del delegado del Comit de MOA. 11 octubre 1936. - Reglament del Sindical nic del Transport mecnic. Secci transports mecnics socialitzats. - Transports mecnics socialitzats de Vilanova i la Geltr. Projecte de socialitzaci dels transports mecnics. - Transports mecnics socialitzats. Carta al Consejo Municipal solicitando la colectivizacin. 3 maig 1937. D'altres (Conferncies, Articles, Informes, etc.) - Boletn de Informacin - "Sugerencias de orden econmico desde el Gobierno", Conferencia de D.A. de Santilln. 29 desembre 1936. - CNT. Seccin Nacional de Estadstica. Informe respecto a la preparacin de un "golpe de estado". - CNT. Aportacin de un proyecto de organizacin conspirativa. Barcelona, maig 1937. 302

- Consell General de la Indstria txtil. Sobre uns casos d'intervenci per part de l'Estat - Companyia Nacional d'Indstria. Barcelona, mar 1938. - Estatuts de la Cooperativa integral vaquera-lletera de Barcelona. 29 mar 1937. - Exposicin sobre la propiedad urbana. Asociacin General de Tcnicos administrativos de Catalunya. 30 novembre 1937. - Federaci de Cooperatives de Producci i Treball de Catalunya. Carta sobre problemes de les cooperatives. Barcelona, 3 juny 1937. - Informe sobre la "Nota de la Embajada Francesa" (Asunto colectivizaciones, agrupamientos y Federaciones). - Informe n 1 - Exportacin clandestina de capitales por la CNT-FAI. - Informe sobre la situacin poltica en Catalunya y estado del orden pblico en esta regin (Del agente J. Solans a un enviado de Galarza). - Las Federaciones de Industria y el Consejo Regional de Economa. CNT. Charla radiada de Cecilio Rodrguez. - Los anarquistas ante la guerra y la revolucin. Charla radiada. - Nuevas consideraciones sobre el pensamiento de Merlino, por Max Nettlau. 18 juliol 1930 (revisat el juny 1935). - Oficinas de Propaganda CNT-FAI. Memoria de la Delegacin de la Cooperativa "La Llum" al VI Congreso de la Federacin de Cooperativas de Catalunya. Barcelona, agost 1938. - Organitzacions, Congressos, etc. Federaci Sindical Internacional. Reuni del Consell General a Oslo, 17 a 21 maig 1938. - Orientaciones para la implantacin de un nuevo orden econmico en Espaa. Juan Muoz Pruneda. Madrid, 31 agost 1937. - Peypoch, Ramon. Projecte de Decret deixant sense efecte l'Ordre d'Economia del 28 de novembre relativa a les agrupacions industrials i fixant normes per a la legalitzaci de les constitudes. Barcelona, 11 d'octubre de 1938. - Proyecto de orden ministerial declarando la incautacin provisional por el Estado de las explotaciones de sales potsicas de Cardona, Sallent y Sria. - "Sindicacin y Colectivismo". Charla radiada por Basora, de la seccin de Periodistas del SUIG. - Temas libertarios. Mientras se hace la revolucin. Aspiraciones y actuaciones de la CNT en el orden econmico. Jos T. Leiva.

303

DECLARACIONS I ENTREVISTES
(Es citen, exclusivament, aquelles que han aportat alguna dada o element d'inters per a l'elaboraci d'aquest estudi) - Declaraciones de Vicente Godet, trabajador de la Colectividad de Panaderos de Barcelona. - Declaraciones de un trabajador que el 19 de julio de 1936 formaba parte de la plantilla de la fbrica de hilados y tejidos "La Espaa Industrial", - Declaraciones de Robuster, trabajador del candromo Kenel Club de Pedralbes. - Declaraciones de un miembro de la seccin de ladrilleros del sindicato de la construccin de la CNT de Barcelona. - Declaraciones de un miembro de la Colectividad de Cerrajeros de Barcelona. - Entrevistas con Abel Paz, dirigente de la CNT, realizadas en 1981 y 1982. - Entrevistas con Flix Carrasquer, orientador, durante la guerra civil, de la Escuela de Militantes (CNT) de Aragn, realizadas en 1980 y 1981. - Entrevistas con Josep Costa, Secretario del Sindicato de la Industria Fabril, Textil, Vestir y Anexos de Badalona y su Radio, en 1936 y 1937, realizadas en 1980, 1981 y 1986.

304

NDEX

Prleg.....................................................................................
Introducci Motivaci i objecte de l'estudi ................................., ................................. Antecedents, pressupostos i desenvolupament de la transformaci collectivista a Catalunya .................................................................................

15 17

CAPTOL I La collectivitzaci de les empreses Els diferents tipus d'empresa................................................................. El carcter autogestionari i espontani de la collectivitzaci de les empreses Organitzaci i funcionament de les empreses collectivitzades ................... Les modificacions introdudes pel Decret de Collectivitzacions i Control Obrer .............................. ,................................................................. El neocapitalisme obrer ........................................................................ 27 34 36 43 49

Les agrupacions: un nivell intermedi del procs de collectivitzaci-socialitzaci Introducci ......................................................................................... Significat de les agrupacions ................................................................. Les agrupacions i la petita burgesia........................................................ Les agrupacions i el neocapitalisme obrer ............................................... 65 67 69 76

CAPTOL III
El procs de creaci de les agrupacions i la seva inserci en la legalitat vigent Carcter espontani i legalitzaci de les agrupacions .. ............................... , ....... Les agrupacions legalitzades: Nombre, mbit, importncia i la seva distribuci territorial, sectorial i temporal (segons la seva data de constituci) 88 85

CAPTOL IV
L'agrupaci collectiva de la construcci de Barcelona Introducci: el sector de la construcci a Barcelona ........................................... La vivenda com a producte de la indstria de la construcci i la figura del propietari que no la usufructua. La necessitat de transformar la propietat urbana i la seva no realitzaci ............. .......................................................... Gnesi i desenvolupament de l'Agrupaci ..................................................... Organitzaci i funcionament intern ............................................................ Problemes, dificultats i intervenci de la Generalitat......................................... 109

110 113 116 123

CAPTOL V
La fusta socialitzada de Barcelona Introducci ......................... ................................................................. El procs de socialitzaci. Gnesi i desenvolupament ............................................. Organitzaci i funcionament intern ............................................................. Dificultats, consecucions i realitzacions ......................................................... 139 139 146 150

CAPTOL VI
La indstria fabril, txtil, del vestir i annexes de Badalona i el seu Radi Introducci: la indstria txtil de Badalona ................................................... Antecedents i procs de formaci de l'Agrupaci .............................................. L'estructura i funcionament del Sindicat de la Indstria Fabril i Txtil de Badalona i el seu Radi i l'Agrupaci, de fet, de la Indstria Txtil de Badalona .............. Desenvolupament, consecucions i realitzacions................................................... 161 162 165 169

CAPTOL VII Altres agrupacions d'mbit local Introducci................................................................................ 185

La Indstria Collectivitzada Miralls, Cristalls i Vidres Plans ....................... La Collectivitat ptica de Barcelona ................................... . .................. La Indstria de la Foneria Collectivitzada...... . ........................................ L'Agrupaci dels Establiments de Barberia i Perruqueria Collectivitzats de Barcelona........................................................................................ Els Espectacles Pblics de Barcelona Socialitzats ............... .......................

185 189 191 195 199

CAPTOL VIII Agrupacions d'mbit nacional Introducci. Les agrupacions d'mbit nacional.......................................... Les Indstries del Gas i de l'Electricitat de Catalunya, Introducci............... El procs de formaci dels SGUC i els SEUC. Dificultats i desenvolupament Organitzaci i funcionament intern dels SGUC i els SEUC. Posici de la UGT davant el desenvolupament de la collectivitzaci-socialitzaci en aquestes indstries...................... .................................. ....................... Dificultats, consecucions i realitzacions dels SGUC i els SEUC. La intervenci de la Generalitat i la del Govern de la Repblica................................. ....... 215 216 218

225 228

CAPTOL IX Les agrupacions: conclusions Algunes conclusions generals sobre les agrupacions .................... . ............... Les agrupacions. El seu aspecte econmic.................................................. Les agrupacions. El seu aspecte social....................................................... Consideraci final ................................................................................ 239 244 254 258

Fonts i bibliografia Bibliografies........................................................................................ Llibres i fullets..................................................................................... Publicacions peridiques ....................................................................... Documents ......................................................................................... Declaracions i entrevistes ...................................................................... 267 268 275 280 304

Aquest llibre publicat per EDITORIAL HACER s'ha realitzat amb la collaboraci de la Regidoria d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona