EL FRONT D'ESQUERRES AL CAMP

DE TARRAGONA

MONTSERRAT DUCH I PLANA

Departament d'História Contemporánia

UN BREU MARC DE REFERÉNCIA

L'evolució del régim republicá en el bienni negre amb el fre al

procés reformista inciat en la primera legislatura republicana i pro-
mogut pels governs radical-cedistes mená a la progressiva confluéncia
entre l'esquerra lliberal i les organitzacions obreres en l'establiment
d'un programa mínim d'acció electoral. (I)
L'origen del Front Popular es basa en l'experiéncia francesa (2) i
és la concreció programática «pel treball, la llibertat i la pau» entre
els partits radical, socialista i comunista en el pacte d'unitat d'acció
signat al juliol de 1934. Els origens de fons radiquen en la crisi eco-
nómica,
. l'ascensió hitleriana i el rearmament alemany, l'auge del fei-
xisme i qüestions conjunturals com ara la inestabilitat governamental
i els escándols financers. El segon element en l'análisi d'aquesta alian-
ga és el canvi táctic promogut per la Internacional comunista a partir

1. La bibliografia sobre el tema és extraordinariament rica. Podem resaltar les obres de

Víctor ALBA «El Frente Popular», ESCOFET «Al servei de Catalunya i la Repú-
blica», G. HILLS, «Monarquia, república y franquismo»; JACKSON «Entre la Re-
forma y la Revolución» o «Costa, Azaña, el Frente Popular y otros ensayos» o tam-
bé «La república española y la guerra civil»; I. MOLAS «El sistema de partits poli-
tics a Catalunya»; S. PAYNE «Revolución y la guerra civil española»; P. PRES-
TON «La destrucción de la democracia en España: Reacción y Revolución en la
Segunda República»; F. RIVAS, «El Frente-Popular, Antecedentes de un alzamien-
to»; A. SALLÉS, «De la proclamación de la república al Front Popular»; M. TU-
ÑON DE LARA, «La Segunda República» només a tall d'exemple.
2. Santos JULIA, «Los orígenes del Frente Popular en España».
 244 MONTSERRAT DUCH 1 PLANA

de la proposta de caminar cap a la unitat d'acció amb els

socialistes,
canvi qualitatiu ja que fins aleshores s'havia afavorit el front
únic, és
a dir es passava d'un estímul a la práctica militant de les
bases a un
inici de negociacions entre les direccions. Aquesta táctica es
reprodui-
rá a l'Estat Espanyol (3) peró diferents elements la retardaren
fins a la
convocatória electoral: el pluralisme socialista aguditzat després de la
revolució d'Octubre de 1934, la priorització de les Aliances
Obreres a
nivell de mediació revolucionária especialment entre les converses
P.S.O.E. /P.C.E. D'altra banda cal tenir en compte els interesso l s ob-
jectius d'unes forces republicanes defenestrades al novembre de
1933
a les quals per idean els interessava una alianga que possibilités
una
correlació electoral favorable per a reprendre els trets polítics del
bienni republicá-socialista.

EL FRONT D'ESQUERRES DE CATALUNYA

L'antecedent inmediat a Catalunya del front d'Esquerres és el Co-

mité d'Enllag vertebrat per E.R.C., A.C.R., P.N.R.E. i U.S.C. que ha-
vien de presentar-se units a la convocatória electoral. Peró amb ma-
titzacions tots coincidien en la posició socialista d'ampliar la coalició
«(...) perqué cal oposar un front popular i democrátic davant el front
feixista de les dretes, per tal d'anar a la defensa de la República i de
la Constitució laica (...)(4). Així comencen les negociacions entre les
forces del comité d'enllag amb el «Front Obren> que aplegava les or-
ganitzacions marxistes: P.S.(PSOE), P.O.U.M., Partit Sindicalista,
U.G.T. que en el manifest a la opinió pública (5) assenyalaven «(...)
necessari formar ací, com a la resta d'Espanya, el Front Obrer-
republicá que vagi a les properes eleccions a derrotar la reacció».
Finalment després de discussions motivades per la inclussió a les
candidatures de liders empresonats i de la confecció de les 'listes el 5
de febrer la premsa catalana feia públic l'acord electoral definitiu sig-
nat per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republi-
cana, Partit Nacionalista Republicá d'Esquerra, Partit Republicá d'Es-
guerra, Unió Socialista de Catalunya, Unió de Rabassaires, Partit
Obrer d'Unificació Marxista, Partit Comunista de Catalunya, Partit

3. Mundo Obrero. 23-VII-1936.

4. Declaracions de Miguel Seria i Pámies d'U.S.C. a «La Rambla» del 9 i 10 de Ge-
ner 1936, reproduides per Eduardo Tarragona en «Las elecciones de 1936 en Cata-
lunña».
5. «La Rambla», 23-1-1936.
 EL FRONT D'ESQUERRES AL CAMP DE TARRAGONA 245

Catalá Proletari. Els punts d'acord se centraven en la consecució de

l'amnistia, el restabliment de l'autonomia, l'oposició a la revisió cons-
titucional, el manteniment deis avenqos socials de la República, el
restabliment de la Llei de Contractes de Conreu al temps que es ma-
nifestava el suport absolut al programa del Front Popular Español. (6)

LES POSSIBILITATS DE LA NOSTRA RECERCA

Al proposar-nos la investigació sobre els orígens i les característi-

ques del Front d'Esquerra al Camp de Tarragona preteníem conéixer
i valorar un esdeveniment históric: l'alianga de les forces republicanes
d'esquerra amb les organitzacions de classe. Ens interessava el desen-
volupament d'aquest pacte electoral en les nostres contrades. Diversos
han estat els entrebancs: circunscripció electoral de carácter provin-
cial d'una banda i especialment les escases fonts documentals al nos-
tre abast. Ens hem hagut de limitar a les fonts periodístiques degut a
haver defugit una recerca d'história oral en primer moment i per les
dificultats encara existents per a l'assoliment d'un treball científic so-
bre aquest tema de la nostra história més recent.
En aquest anide oferim part d'un análisi més ampli sobre les
convocatóries electorals republicanes a la nostra circunscripció. Ens
limitaren -per qüestions d'espai- a l'análisi d'aquesta contesa electoral
a quatre nivells: la posició de la dreta vertebrada en l'altra forqa elec-
toral: el Front Catalá d'Ordre; les actituds de l'Església, els planteja-
ments d'un integrant del Front d'Esquerres: Acció Catalana Republi-
cana ja que la resta de forces de l'esquerra o bé no comptaven
amb
premsa escrita o bé la nostra recerca ha estat frustrada i no hem
aconseguit les col•leccions deis diaris que ens interessaven, finalment
entrarem en la campanya electoral, l'estimulació del vot i els resultats
electorals.

LES DRETES

S'ha afirmat en la bibliografía sobre la República les diferencies

entre el Front Popular i el Front d'Esquerres que arrenquen d'una
vertebració socio-política diferenciada: l'hegemonia de l'E.R.C., l'es-

6. Les Circumstáncies» Reus, 6-11-1936. Maniftst del Front d'Esquerre.s de Catalu-

nya».
246 MONTSERRAT DUCH I PLANA

casa incidéncia socialista, el lent avenc deis partits mancistes. Aques-

tes raons peró no eren presents en l'análisi que del Front feia la dreta
que remarcava la signatura del pacte electoral per «(...) dos comunis-
tes, un trotskysta, tres socialistes, un anarco-sindicalista i dos republi-
cans, els que avalen l'aburgesat(?) pacte electoral de les esquerres»(7)
oblidant-se de la posició privilegiada de l'E.R.C. en el pacte que por-
taria al partit de Companys amb la victemia esquerrana a l'obtenció
de vint-i-un diputats dels trenta-un elegits a les circunscripcions cata-
lanes.
Mentre les forces d'esquerra plantejaven el Pacte amb voluntat de
recuperació catalanista i per l'amnistia, la dreta accentuava el paper
deis Fets d'octubre en tot aquesta alianca: «Els Partits d'Esquerra a
Catalunya fan veure que la revolució d'octubre fou una revolució po-
lítica, mentre que els apologistes de la resta d'Espanya diuen que fou
una revolució social. Tanmateix aquest és també el sentit exclussiu
que ací tingué la passada revolució i resulta trist que sota la paraula
del catalanisme -sempre noble- es vulguin ocultar els veritables mó-
vils que impulsaven els homes del 6 d'octubre a la nostra terra. I és
sarcástic que els catalans d'esquerra cerquin l'alianca amb elements
que neguen els mateixos principis de pátria, nacionalitat, volent con-
véncer que aixó ha de redundar en benefici de Catalunya i del Cata-
lanisme» (8). Perqué pel diari católic de Reus el «Front Esquerrá» és
Octubre» (9).
L'objectiu fonamental de la combativa programada anti-Front
d'Esquerres es basava en remarcar les diferéncies origináries i progra-
'mático-ideológiques entre els integrants del Front d'Esquerres, peró al
mateix temps establien una dicotomia perfecta entre els dos projectes
electorals: «Aquesta unió aglomera en un sol bloc els destructors de
la propietat, de la religió, de la familia i de la societat, als que dema-
nant amnistia per un cantó, per l'altre assassinen als encarregats de
mantenir l'ordre, al que feien dir un respons a un capellá assassinant-
lo, fent-lo caure sobre els morts pels quals havia resat; anarquistes
units amb burguesos esquerrans, sindicalistes, socialistes, barreja ig-
nominiosa de sang, fang i Ilágrimes amb riquesa que és deshonra i
sulkida apoiant-se amb l'or de Rússia (...)(10)
La premsa dretana vol donar l'impressió que ha estat per la
configuració del Front d'Esquerres que cal constituir la réplica electo-
7. «Diari de Reus» 23-1-36. «Senyors lectors de la publicital».
8. «Diari de Reus» 19-1-1936.
9. «Diari de Reus» 23-1-1936.
10. «Diari de Reus» 15-1-1936.
 EL FRONT D'ESQUERRES AL CAMP DE TARRAGONA 247

ral conservadora quan la práctica governamental del bienni negre

s'havia caracteritzat per l'aplicació inquestionable i rígida de les for-
ces de dreta. Peró veiem els seus arguments: «Davant la certitud del
bloc esquerrista i revolucionani no és licit parlar de partits de centre,
sinó que tots tenim el deure d'agrupar-nos en un altre bloc únic anti-
revolucionari forrnat per elements d'ordre que volen defensar els sa-
grats principis de la civilització cristiana, que és la nostra i está vin-
culada en els drets de la familia, de la propietat legítima, de la religió
en la vida pública del país, de la llibertat d'ensenyament i de tot alló
que tots plegats més estimem i que és indispensable a la nostra vida
com a poble cristiá. Fixem-nos bé que el bloc esquerrá no tracta de
salvar solament alló que existeix com és la Constitució persecutória
deis católics, sinó que va més enllá: llegiu el Manifest i veureu quins
són els seus propósits» (I I).
Amb la configuració del Front d'ordre i la presentació de la seva
candidatura, el diari católic de Tarragona «La Cruz» considera que
els termes electorals ja estan perfectament definits: «No hi haurá Ilui-
ta tripartita, ni confusionisme possible: dos fronts únics, perfectament
delimitats, es disputaran l'éxit de l'escrutini: a una banda els partida-
ris de la Religió, la Família, la Propietat i la convivéncia social; a
l'altra els del 6 d'octubre» (12).

L'ESGLÉSIA

La posició de la jerarquia eclesiástica en la comtesa electoral del

febrer de 1936 fou globalment bel•ligerant, el pluralisme dels católics
era real peró el sentit general s'orientava per la pastoral oficial cap a
posicions polítiques conservadores o clarament dretanes (I3).
«La Cruz», una font extraordináriament valuosa per a l'estudi de
la Església catalana és radical en les seves valoracions del pacte d'es-
querres: «(..) Avui al nostre país o s'haurá de votar per l'anorreament
de les institucions básiques que han informat la nostra civilització fins
al present, s'haurá de votar aixó i donar un salt en el buit del que
ningú sap com en sortirem G.> (14).
Ens és de gran utilitat pel coneixement de la posició mantinguda
per l'església l'análisi de la «Alocución de la Junta Archidiocesana de
Acción Católica. Ante las próximas elecciones». Si bé aquesta asso-
I «Diari de Reus» 24-1-1836.
12. «La Cruz» Tarragona. 3-11-1936. <da está feta la unió de les dretes».
13. Veure MASSOT I MUNTANER, J. «L'Església catalana al Segle XX» p. 113-135.
14. «La Cruz» 31-1-1936.
248 MONTSERRAT DUCH 1 PLANA

ciació no tenia participació política directa, la seva influencia en me-

dis católics era notable i per aixó ens cal aturar-nos en la considera-
ció d'aquest document que incialment pretenia conscienciar els cató-
lics de la «gravetat» del moment socio-polític: «La suma trascenden-
cia y la gravedad del momento presente, per el contenido religioso,
social y patriótico, de los problemas que encierra, aconsejan unas pa-
labras de orientación y de impulso para recordar deberes cívico-
religiosos que ya están en la conciencia de todos, y animar a cumplir-
los fielmente en estas horas de durísima prueba». Així mateix definir-
se en «(...) la obligación de emitir el sufragio y en el espíritu de unión
con que debe procederse, a fin de salvar los más altos y sagrados inte-
reses, de Dios, de la Sociedad y de la Patria». Aquests criteris seran
exposats tot seguint la doctrina oficial de l'Església (cites de congres-
sos católics, encícliques, canes de bisbes, etc) i amb l'objectiu d'esti-
mular la participació activa deis católics en el procés electoral: «ante
la amenaza de daños tan enormes, recomendamos de nuevo y viva-
mente a todos los católicos de España, que dejando a un lado lamen-
tos y recriminaciones y subordinando al bien común de la Patria y de
la Religión todo otro ideal, se unan todos disciplinados para la de-
fensa de la fe y para alejar los peligros que amenazan a la misma so-
ciedad civil» (15)
Tot reproduint la candidatura del Front Catalá d'Ordre al Ilarg
deis darrers dies de la campanya electoral s'afirma: «El Pueblo católi-
co tiene la palabra. Disciplina para obedecer y voto para decidir.
¡Suya será la responsabilidad si no cumple» (1 6). Constatem doncs, el
mimetisme d'orientació del vot católic cap a la candidatura conser-
vadora justificada en tot el procés que contra l'església iniciá la pro-
clamació de la República segons «La Cruz» concretat en «(...) Liber-
tat de cultos. Secularización de cementerios. Enseñanza únicamente a
petición del alumno de la doctrina cristiana, en las escuelas. Prohibi-
ción a los gobernadores de tomar parte en actos religiosos. Prohibi-
ción al ejército de celebrar misas y de tomar parte en actos religiosos.
Supresión de las Ordenes Militares. Prohibición de los derechos civi-
les a la Confederación Nacional Católica Agraria (por ser católica).
Privación a la Iglesia de interveniren el Consejo de Instrucción Públi-
ca (hoy de Cultura). Supresión de honores militares al Santísimo Sa-
cramento a su paso por las calles. Prohibición del Crucifijo en las en-
cuelas. incautación por el Estado del tesoro propiedad de las Iglesias.

15. «La Cruz» Tarragona 2-11-1936.

16. «La Cruz» Tarragona 6-11-1936.
 EL FRONT IYESQUERRES AL CAMP DE TARRAGONA 249

Infracción de la inmunidad eclesiástica reconocida en lesyes anteiores.

Expulsión del cardenal Segura. Expulsión y disolución de la Compa-
ñía de Jesús. Incautación de los bienes de esta orden. Todas estas
leyes están vigentes.(...)» La «llista de greuges» es completa»(...) des-
pués ha seguido la mofa de la Religión y el destructor pillage»(17).
La conclusió es clara: deure ineludible d'exercir el dret al vot i
d'orientar-lo cap a la candidatura del Front Catalá ja que d'altra
manera»(...) amb la teva descuranga, pots contribuir a que guanyin les
candidatures esquerranes, simbolitzades en l'estat actual de coses, de
la subversió social, l'atur forgós deis obrers, la gana...(...)». En canvi
«(...) amb el vot en favor de la candidatura del «Front Catalá d'Ordre
pots contribuir a la victória deis qui volen una época de pau i pros-
peritat del nostre poble, dels qui s'han de preocupar per l'adveniment
d'un període en el que imperi una justícia social, en el que s'encausi
l'optimisme, l'expandiment deis valors espirituals i religiosos, cloent-
se una época d'odi i malfianga, d'egoisme i despreocupació so-
cials» (18)

L'ACCIÓ CATALANA REPUBLICANA

La campanya d'A.C.R., integrant del Front d'Esquerres és un

exemple de les posicions de les forces progressistes si bé cal constatar
que es tracta de la forga més conservadora deis integrants del pacte
d'esquerres; basá la seva defensa del pacte en la recuperació autonó-
mica i en l'amnistia
, política que es derivarien del triomf de les esque-
rres: «(...) en votar les esquerres, més que procurar investir uns homes
amb els atril;uts de legisladors, darem una acció reconqueridora de
l'estatut, ajudarem uns germans nostres a que es reincorporin a llurs
famílies. En agafar una candidatura per a posar-la a l'urna, el catalá
treballará per la Pátria o contra d'ella segons quina sigui la que
voti» (19).
La seva participació en el pacte no és a contra cor, el seu «(...)
esperit insuburnablement catalanista i republicá, només podria con-
cretar-se amb aquells partits que siguin una garantia de perrnanéncia
de la República i de l'autonomia de Catalunya. Si la realitat política
ha fet que fatalment les forces es destriessin en dos bándols únics,
esborrant tots els matisos existents en la política catalana, el nostre
17. «La Cruz» Tarragona 15-11-1936.
18. «La Cruz», 16-11-1936. «El deure d'avui».
19. «Les Circumstancies». Reus 2-11-1936
250 MONTSERRAT DUCH 1 PLANA

partit no tenia opció, havia d'anar amb les esquerres. com s'hi hau-
rien de sumar tots aquells catalans que posin per sobre de tot la causa
de Catalunya i no els ofusqui l'egoisme de partit o d'estament»(").
Aquesta afirmació de catalanisme en integrar-se al Front d'Esquerres
es contrapost a la posició de la Lliga Catalana a la qual consideren
traidora deis interessos nacionals de Catalunya per la seva alianca
amb la C.E.D.A.: «(...) I .és que la política espanyola, presenta, envers
Catalunya, dues clares posicions: comprensió en les esquerres i hosti-
litat en les dretes. Com doncs, cap catalá pot dubtar a decantar les se-
ves simpaties i a orientar els seus desigs?» 121)
Passant a la valoració global del pacte del Front d'Esquerres, re-
marquen el to moderat que el faria digne de votar per un conservador
dor európeu ja que «(...) ni una paraula de renúncia, ni la més lleu
violé.ncia verbal, ni la més remota apellació a la revolució(...)» (22).
L'A.C.R. no defuig peró un análisi lúcid de l'horitzó socio-polític
de la dreta: «(...) que »(...) no han estat mai integrats per gent conser-
vadora, ans per gent reaccionária sense altre anhel que l'anhel absurd
de deturar el curs de la vida. Qualsevol innovació encara que sigui
tan profundament justa com acabar amb la vergonya deis salaris de
fam o que sigui tan natural com reconéixer a un poble la llibertat de
governar-se a si mateix, o tan lícita com voler que les lleis siguin
acatades i respectades per tothom, comencant pels que tenen la mis-
sió de fer-les complir, de totes aquestes coses tan raonables les dretes
en diuen la revolució. el caos, i els homes que per esperit justicier,
per rectitud de consciéncia, per sentiment d'humanitat les propug-
nem, les dretes en diuen cómplices» (23),
Glosant els aspectes socials del pacte d'esquerres el portaveu
d'Acció Catalana Republicana de Reus es planteja: «(...) On és la re-
volució? Quins són els transtoms que proposen? Reformar la justicia
per lliurar-la de les seves falles tradicionals, fomentar la cultura per a
satisfer l'apoténcia cada dia més imperativa de les classes populars,
amb la creació d'escotes; desterrar els jomals de fam i possibilitar a
grans sectors del país una vida més humana; emprendre i realitzar un
gran programa d'obres públiques; intervenir la riquesa per tal que
acompleixi la funció social de crear benestar». És més «(...) la unió de
les esquerres está pactada sobre bases concretes, sobre punts fonamen-
tals de coincidéncia, com són l'amnistia, el restabliment de la consti-
20. «Les Circumstáncies». 28-1-1936.
21. «Les Circumstáncies». 21-1-1936.
22. Cireumstáncies». 21-1-1936.
22. «Les Cricumstáncies». 17-1-1936.
23. «Les Cricumstáncies». 7-11-1936.
 EL FRONT D'ESQUERRES AL CAMP DE TARRAGONA 251

tució, la vigéncia de la legislació social de la república, la defensa

dels principis básics de lliberalisme i democrácia. La col.laboració de
les forces obreres no suposa compromisos ilimitats per als republicans
d'esquerra, i si les esquerres guanyen les eleccions, i han de ocupar el
poder, tindran el deure de realitzar el programa previament convin-
gut, peró no el d'establir el socialisme, ni el comunisme, ni el sindi-
calisme, encara que els afiliats a aquestes doctrines recolzin les candi-
datures dels partits d'esquerra»(24).
Per «Les Circumstáncies», diari reusenc que encoratjá decidida-
ment la candidatura del Front d'Esquerres la diferéncia entre els dos
blocs era fonamental: «(...) mentre les esquerres proclamen a tot vent
les finalitats que les inspiren i els objectius que persegueixen, les dre-
tes es limiten a fer una demagógia estúpida, encaminada només a es-
porugir la gent crédula agitant l'espantall de la revolució, quan elles
son les úniques que poden provocar-la amb la seva actuació . negativa,
catastrófica, térbola (...). Aquests són els veritables termes que está
plantejada la próxima lluita electoral. Dos blocs antagónics: el de les
esquerres perseguint l'enlairament gradual de la vida social; el de les
dretes perseguint l'egoisme, la concupiscéncia i l'esclavitud del po-
ble» (25).

LA CAMPANYA ELECTORAL

Sovint s'ha caracteritzat el climax socio-polític de la II° Repúbli-

ca en contraposició a l'actual procés de transició democrática. Mentre
en un cas es constata el desencantament s'atribueix alts índex de par-
ticipació i de politicisme real en el conjunt social republicá. Certa-
ment cal desmitificar-ho peró l'estudi de la Ila República es caracte-
ritza per l'enderrocament d'un régim arterioscleritzat en el seu funcio-
nament a partir del sufragi masculí, així doncs, s'enceta una etapa de
gran efervescéncia política al carrer només matitzat per la incidéncia
de la central anarco-sindicalista peró de la perspectiva actual d'un
conjunt social forla desmenbrat i infiuit per la poderosa tirania dels
mitjans de comunicació de masses i pel consumisme de la societat ca-
pitalista avanlada, podem constatar aquesta vivacitat i vertebració po-
lítica des del nostre análisi concret de les eleccions del febrer de 1936
al Camp de Tarragona. El testimoni de Rovira i Virgili així ho aval.
la: ,«(...) Observeu de prop, si su plau, els homes i dones de la classe
24. «Les Circumstáncies», 15-1-1936.
25. «Les Circumstáncies" 15-1-1936.
252 MONTSERRAT DUCH 1 PLANA

treballadora i de la menestralia que omplen els locals on són celebrats

els actes polítics, i que fan contínuament recaptes per als presos o per
a les eleccions i hi trobareu un tresor cordial incomparable (...)(26).
Altres fets anecdótics ho remarquen (27) així com la mateixa. campanya
intensiva d'actes (28).
Repassem un xic també els eslogans deis diaris del Camp en les
darreries de la campanya i observem la viruléncia i l'emotivitat en
que es plantejaven les opcions electorals: «Ningú no sap quin és el
programa del Front anomenat «d'Ordre». Tothom sap, en canvi, quin
és el programa del Front d'esquerres»(29) o també «No tenen dret a
esporrugir la gent d'ordre amb l'espantall de la revolució, els matei-
xos que, segons confessió própia la provocaren des del poder» (30). I
més matitzadament «(...) Ni els diners de la plotocrácia, ni el servilis-
me de l'Església, ni l'instint de defensa desesperat de les castes no po-
dran res contra aquesta voluntat i aquest pensament, és la voluntat de
consolidar la República, és la fe en els destins de Catalunya, és el
pensament en la llibertat deis presos el que exalta les multituds repu-
blicanes i treballadores, i el que aplastará definitivament tots els ene-
mics confabulats» (31).
La propaganda d'estimulació de vot al Front Catalá d'Ordre és
més agressiva: «No volem saber res deis homes del 6 d'octubre! El
poblé no vol revoltes, vol treballar!!»(32), «Quan les esquerres et de-
manen el vot, és Moscou qui et demana el vot per a prostituir la Pá-
tria Espanyola» (33), «1 tu catalá, pensa que per amor a Catalunya deus
rebutjar una candidatura on figuren homes que neguen per principi el
mateix comcepte d'amor a la pátria i que llur himne és «la interna-

26. «Les Circumstáncies», 7-11-1936.

27. L'assisténcia al teatre Batrina de la retransmissió per radio del miting madrileny
d'Azaña, Marínez Barrios i Largo Caballero.
També una nota humorística de l'encartallament urbá: «Als nostres carrers, espe-
cialment en els Bou céntrics, tenen aquests dies un atractiu especial per la nota de
color deis incomptables cartells electorals que hi ha enganxats a les faganes. Davant
la profussió de paperam el propietari d'una casa de les més afavorides per les colo-
mines deja l'altre dia: -Més m'estimaria que me l'empaperessin per dintre. Es com-
prén» (Les Circumstáncies, 14-11-1936. Propaganda electoral).
28. Podem fer una relació de la campanya de mitings del Front Popular. Reus Comu-
della, Montroig, Espluga de Francolí (I 1 febrer), Tarragona, Bráfim, Vila-seca (12);
Riudecols, Alforja, Montbrió, la Selva, Alcover, Valls, Reus (día 13); Aleixar,
Montblanc, Prades, Solivella, Riudoms, Tortosa (14); Hospitalet, Vandellós i Cam-
brils (día 15).
29. «Les Circumstáncies», 12-11-1936.
30. «Les Circumstáncies», 16-11-1936.
31. «La Cruz», 16-11-1936.
32. «La Cruz», 16-11-1936.
33. «La Cruz», 12-11-1936.
 EL FRONT D'ESQUERRES 4L CAMP DE TARRAGONA 253

cional» (34) O més explicítament: «La pátria está en perill. Ciutadans

anem a salvar-la votant les dretes» (35). «Qui essent de dretes s'abstin-
gui de votar, es un desertor i un cómplice més de la revolució» (36).

EL VOT FEMENÍ

Les Corts Constituents republicanes després d'una forta polémica

atorgaren el vot a la dona. Així doncs, al 1931 l'Estat espanyol es si-
tuava al nivell de les democrácies europees en la consideració deis
drets socials, civils i polítics de la dona i que el moviment feminista
feia molt temps reivindicava. S'ha discutit llargament la incidéncia
del vot femení en el triomf dretá en les eleccions del novembre de
1933 que precediren el bienni negre, per aquesta raó i per l'escassa
consicéncia socio-política de la majoria femenina en la campanya del
febrer de 1938 la dona fou especialment sotmesa a una propaganda
específica des deis dos fronts. A la premsa del Camp de Tarragona
només hem trobat testimonis en aquest sentit en els diaris dretans.
Ens interessa fixar l'atenció en tres elements: conscienciació del mo-
ment decisiu que es vivia, animar-la a exercir el dret al vot i final-
ment orientar el vot femení cap a la candidatura conservadora.
«En aquests moments greus, un mateix perill amenaQa les essén-
cies de la teva Pátria i de la tev a llar. Demá diumenge la coalició
d'esquerres proposa al poble unes direccions en la vida del país que si
tu les acceptessis veuries destrdt alió que més estimes: l'ordre en la
societat i la pau i harmonia en la familia» 137) deja el diari católic de
Reus coincidint també amb la propaganda de la dreta tarragonina:
«Se acerca un dia decisivo para nuestra querida patria y, por lo tanto,
• -para todo lo que nos es querido, y es preciso alejar vacilaciones y du-
das, que nos podrían ser de fatales consecuencias» (38).
Déiem que el segon objectiu de l'estimulació del vot especifica-
ment femení l'ecoratjava a participar en les eleccions: «Es preciso
desterrar toda preocupación respecto al voto, es precio contestar enér-
gicament a quienes para alejar a la mujer de su deber, ponen el grito
en el cielo alegando que no es asunto de su incumbéncia» 09) i encara

34. «La Cruz». 12-11-1936.

35. «Diari de Reus». 6-11-1936.
36. «Diari de Reus», 12-11-1936.
37. «Diari de Reus», 15-11-1936. «Demá, qué penses fer mare?
38. «La Cruz». «Exponente a las mujeres católicas» 15-11-1936.
39. «La Cruz», 15-11-1936.
254 MONTSERRAT DUCH I PLANA

més enérgicament «No t'excusarás d'aquest deure allegant que tu ets

una dona casolana i que no t'interesses per les coses de la política.
Cabalment en aquests moments decisius és en vistes al teu amor a la
llar i a la familia que has de sortir uns minuts de casa teva per tal de
disposar el teu vot a les urnes. Si negligissis aquesta obligació que les
circumstáncies actuals fan gravíssima, contrauries una inmensa res-
ponsabilitat davant de Déu, davant la Pátria i davant els teus fills» (40.
Peró aquest bombardeig adreat a la dona tingué per objectiu
orientar-la en el vot a la candidatura d'ordre, l'inseriment social i po-
lític de la dona era una vegada més instrumentalitzat. «El teu deure
és apoiar la política d'ordre. Sense ordre la societat tot seguit es res-
sent d'una perdúa de treball, i sense treball la teva llar esdevindria
miserable. Pensa que si votessis les esquerres, o bé t'abstinguessis de
votar en contra, l'endemá mateix del seu triomf sorgirien infinitat de
conflictes socials que paralitzarien la vida de l'obrer. Les vagues
cites serien el teu pa de cada dia; l'autoritat que seria composta pels
mateixos revolucionaris interessats -condescendiria amb tota mena de
desordres, car la táctica del socialisme consisteix primer en sembrar la
fam entre els obrers fi de preparar amb llur deseperació un terreny
propici a la revolta, i manipular així cómodament les masses enga-
nyades i viure a la seva esquena. Tu series la primera víctima. El pa
faltaria a casa teva» (41 I encara més combat ideológic adreqat a la frá-
gil consciéncia femenina: «Nuestra propia dignidad, nuestro decoro y
hasta la innocencia de nuestros hijos se ve ataca en la misma calle
por hombres y leyes que introduciéndose en el santuario del hogar
pretenden destruirlo al derrumbarle del pedestral de gracia en que le
colocó Dios al santificar la unión matrimonial, hasta el punto de ha-
cerle un sacramento inviolable»)...) la amenna roja se cierne sobre
nuestras cabezas, con todos sus horrores y su impiedad» (42).
La conclusió doncs ha d'esser clara després d'haver utilitzat argu-
ments com la defensa de la familia i la religió: «(...)votar a favor de la
candidatura revolucionária és fer que els teus fills passin a ésser pro-
pietat de l'Estat, perqué tots els drets de mare que tu tens damunt
d'ells. Serien esclaus d'una dictadura roja, en la qual s'ajuntarien la
crueltat i la miséria i sobretot la manca absoluta de dignitat huma-
na». La teva irreflexió o la teva peresa podrien demá destruir la teva
llar i la teva família. Vols, en canvi, conservar-la íntegra i defensar-la

40. «Diari de Reus», 15-11-1936.

41. «La Cruz», 15-11-1936.
42. «La Cruz», 16-11-1936.
 EL FRONT D'ESQUERRES AL CAMP DE TARRAGONA 255

deis seus enemics? Vés a votar el FRONT CATALÁ D'ORDRE. EH

garantirá els teus més íntims ideals» (43).

ELS RESULTATS ELECTORALS

Ens interessa analitzar el comportament electoral del Camp de

Tarragona en les eleccions a Corts al febrer de 1936, comerwarem
vejen les xifres a nivell de les «comarques» que composaven el Camp
segons la divisió territorial de la Generalitat: Alt Camp, Baix Camp i
Tarragonés.

Front d'Ordre Front d'Esquerres Total

ALT CAMP 5.820 40,16% 8.669 59,84% 14.489
BAIX CAMP 8.987 40,55% 13.163 59,45% 22.160
TARRAGONÉS 7.600 39,66% 11.562 60,34% 19.162

Si observem aquest quadre estadístic (43) podem constatar una ten-

déncia en el Camp de Tarragona en el vot a cap a la candidatura del
Front d'Esquerres que representa un 60% aproximadament de l'elec-
torat. Aquesta proporpió és similar a la que presenta globalment Ca-
talunya 04). Mentre que lleugerament més favorable a la candidatura
d'esquerres que la circunscripció Tarragonina en el seu conjunt (45).

Front d'Ordre Front d'Esquerres Total

REUS 4.469 31,65% 9.648 68,35% 14.117
TARRAGONA 4.770 38,12% 7.743 61,88% 12.513
VALLS 2.223 37,20% 3.754 62,80% 5.977

Observant les dades per ciutats podem observar que els índex co-
marcals en la distribució del vot es mantenen o bé tendeixen a aug-
mentar en els nuclis urbans.
Una darrera consideració derivada de la Llei Electoral es la com-
posició en majories i minories deis diputats. La circunscripció tarra-

43. Dades extretes de «La Cruz»: Resultado oficioso de las elecciones en esta provin-
cia» 18-11-1936.
44. Segons Albert BALCELLS: «Histbria deis Parsos Catalans» (586 i següents) o «Ca-
taluña contemporanea» s. XX el 59% l'obtingué el Front d'Esquerres i el 41% el
Front d'Ordre.
45. Segons Javier TUSELL «Les eleccions del Frente Popular amb una participació
electoral provincial d'un 73% la correlació seria 41,9% pel Front d'Esquerres i
31,2% pel Front d'Ordre. Aquestes xifres han estat contrastades per altres historia-
dors com l'Albert Etalcells i en l'obra d'Eduardo Tarragona.
 256 MONTSERRAT DUCH !PLANA

gonina votá nominalment així: Ventura Gassol (F.d'E.) 92.956;

Mar-
cellí Domingo (F.d'E.) 93.556; Joan Sentis (F.d'E.) 92.741;
Amos
Ruiz (F.d'E.) 92.284; Josep Briansó (F. d'E.) 93.647; Joaquim
Bau
(F.d'O.) 69.596; Josep M. Casabó (F.d'O.) 69.596. La representació
fi-
nal doncs donava cinc representants al Front d'Esquerres provinents
d'Esquerra Republicana (Gassol i Sentis), d'Acció Catalana (Briansó),
d'Esquerra Republicana (Domingo), d'Unió Socialista de Catalunya
(Ruiz), de la Lliga (Casabó) i dels Tradicionalistes (Bau)

LES VALORACIONS

Per acabar, dos testimonis periodístics (46) prou signifícatius de la

realitat socio-política del moment; un es carrega el sistema democrá-
tic: «(...) No es lógic ni admissible de cap manera, que davant de l'ur-
na electoral, valgui tant l'home de bé, com el malvat; tant l'académic
com l'analfabet, tant l'hisendat, com el miserable; tant el treballador.
com el mandrós, tant la dona de sentiments religiosos, com la des-
Ilenguada tant la mare de familia com la rebeleral. Aixó es inqües-
tionable. el vot de l'intelectual. val cent vegades més que el d'un
boig. Es d'una lógica absoluta que no es pot desfer» 1 47'
L'altre qualifica de «jornada luctuosa» la victoria electoral es-
querrana: «La jornada electoral del domingo ha sido adversa para las
derechas. Las izquierdas, por una de esas misteriosas alucinaciones
que sufre la colectividad obtuvieron un triumfo sorprendente. (...) Es-
paña ha empezado a bajar la pendiente y quiera Dios que se detenga
en su desenfrenada carrera.(...) En este sentido nos atrevemos a califi-
car el dia 16 de febrero como una jornada luctuosa que España recor-
dará, y no tardará mucho, con lágrimas y dolor» (410
Comengava el compte enrera per l'esclat de la guerra civil...

46. Per conéixer l'evolució i posicions de la premsa

del C'amp poden veure: P. AN-
GUERA i R. CABRÉ, «Ideologia hisiória deis <han%
rermenes en ((líala.. També
l'obra de J.P. VIRGILI SANROMA. Tarragona i la %era
prenba 1/900- 19800,
47. «Diari de Rew». 18-11-1936.
48. «La Cruz», 18-11-1936.