HISTORIA D’ESPANYA

LA RESTAURACIÓ
DE L’INICI FINS AL “DESASTRE” DEL 98

Oscar Munne Villanueva

2n Batxillerat
Curs 2023-24
3.23. El terme "Restauració" indica la restauració de la dinastia Borbònica al tron espanyol
després d'aquesta breu república.

3.26. Es pot dir que el sistema electoral era un sistema que estava amanyat ja que es feien
servir diverses tecniques per aconseguir que guanyes un partit com per exemple posar els
vots de la gent recentment morta en un partit per aconseguir més vots.

3.27. L’origen del catalanisme polític cal trobar-lo, d’una banda, en els polítics i els sectors
progressistes que, els anys 1860 i 1870, eren militants del republicanisme federal; de l’altra,
es troba en els sectors conservadors procedents de la burgesia que va donar suport a la
Renaixença. També hi va haver una aportació del carlisme evolucionat.

Les diverses tendencies del catalanisme polític, malgrat tenir diferències en els seus
plantejaments estratègics i objectius, coincideixen en algunes qüestions fonamentals:

1. Autonomia i autogovern: La majoria de les tendencies catalanistes comparteixen la

demanda d'una major autonomia per a Catalunya i l'establiment d'un sistema
d'autogovern que reconegui les peculiaritats històriques i culturals de la regió.
2. Reconeixement de la identitat catalana: Totes les tendencies catalanistes
coincideixen en la reivindicació de la identitat catalana, incloent-hi aspectes com la
llengua, la cultura i les institucions pròpies.
3. Respecte a les llibertats civils: El catalanisme polític sovint defensa la promoció de les
llibertats civils i els drets individuals com a part integral de la seva visió política.

3.29.

b) El catalanisme no es podia considerar separatista ja que el text manifesta professió

d'espanyolitat i d'unitat territorial. Només reivindica descentralització i ús normal de la
llengua en tots els àmbits socials i administratius. Algunes d'aquestes reivindicacions no es
van atendre fins al 1914 amb la concessió de la Mancomunitat de Catalunya

c)Durant la Restauració (1875-1931), el catalanisme va emergir com un moviment polític i

cultural a Catalunya, impulsat per la reivindicació de l'autonomia i el reconeixement de la
identitat catalana. Inicialment, com a resposta a la pèrdua d'institucions després de 1714, va
evolucionar des del "Regionalisme" fins a la creació de la Lliga Regionalista, un partit
catalanista. Aquests esforços culminarien amb el plebiscit de 1907, encara que no
aconseguiria els seus objectius immediats. Aquest període va establir les bases per a les
lluites autonomistes posteriors al segle XX.
3.31. La demografia espanyola durant la primera fase de la Restauració, que va abastar des
de 1875 fins aproximadament a finals del segle XIX, va experimentar diversos canvis
significatius influïts per factors socioeconòmics, polítics i culturals d'aquell període. Aquesta
etapa es va caracteritzar per la restauració de la monarquia i els intents de consolidar un
sistema polític estable després d'anys de crisis i inestabilitat.
Un dels aspectes més destacats va ser l'augment demogràfic en el context d'una transició de
la societat agrària a la industrial. L'urbanització va créixer amb l'expansió de les ciutats,
impulsada pel desenvolupament industrial i l'atracció de la mà d'obra a les zones urbanes.
Aquest fenomen va generar canvis en els models de vida i va tenir implicacions
demogràfiques, amb un augment de la població urbana i la formació de nous nuclis
familiars.
No obstant això, les condicions de vida a les ciutats no sempre van ser favorables, amb molta
gent treballadora vivint en barris marginals i afrontant problemes d'habitatge, higiene i
salut. Les elevades taxes de mortalitat, especialment entre les classes obreres, van ser un
repte persistent per a la demografia urbana.
La transició demogràfica també es va reflectir en canvis en les taxes de natalitat i mortalitat.
Malgrat l'augment demogràfic, l'accés limitat als serveis sanitaris i les condicions de vida
precàries van contribuir a elevades taxes de mortalitat infantil. Les famílies agràries,
tradicionalment més nombroses, van experimentar canvis en els models de fertilitat amb
l'arribada de noves idees i pràctiques relacionades amb la planificació familiar.

3.34. Durant la Restauració a Espanya (1875-1931), el moviment obrer va sorgir com una
resposta a les condicions laborals precàries i les desigualtats socials de l'època. La
reivindicació principal del moviment obrer durant aquest període era la millora de les
condicions laborals i la defensa dels drets dels treballadors.

Alguns dels aspectes clau que el moviment obrer buscava inclouen:

Dret a la vaga: El moviment obrer lluitava pel reconeixement del dret a la vaga com una eina
legítima per a la defensa dels interessos dels treballadors.
Reducció de la jornada laboral: La demanda d'una jornada laboral més curta, amb hores de
treball més raonables, era una de les reivindicacions principals.
Millora de les condicions de treball: Els treballadors exigien millores en les condicions de
treball, com ara salaris dignes, condicions segures i higièniques als llocs de treball, i altres
beneficis laborals.
El dia que es manifesta el dret obrer es el dia 1 de maig
3.35. El moviment obrer durant la Restauració espanyola estava dividit en dues grans
tendencies o corrents: el sindicalisme reformista i el sindicalisme revolucionari. Les
divergències ideològiques entre aquestes dues faccions es centraven en les seves
perspectives sobre com aconseguir millores en les condicions laborals i socials i, fins i tot, en
les seves visions més àmplies de transformació social.

Sindicalisme Reformista:

● Objectius: Aquesta corrent del moviment obrer estava més orientada a assolir
millores progressives dins del marc de l'ordre existent. Es centrava en
aconseguir reformes laborals i socials mitjançant la negociació i la participació
en les institucions polítiques.
● Mitjans: Els sindicats reformistes veien la col·laboració amb empresaris i el
sistema polític com una via per aconseguir millores. Participaven en
negociacions i acords amb els patrons i el govern.

Sindicalisme Revolucionari:

● Objectius: Aquesta corrent abogava per una transformació radical de la

societat, amb l'objectiu final de substituir el sistema capitalista per un ordre
socialista o anarquista. Buscava canvis estructurals profunds en la propietat i
la distribució de la riquesa.
● Mitjans: Els sindicats revolucionaris optaven per mitjans més
confrontacionals. La vaga general i l'acció directa eren vistes com eines per
desafiar l'establishment i impulsar la transformació social. Desconfiaven de
les negociacions i veien les reformes com a insuficients.

3.36. L'anarquisme va tenir més èxit que el socialisme al començament de la Restauració

espanyola entre els obrers i camperols pel fort arrelament de les idees anarquistes en la
cultura espanyola, la desconfiança cap a les institucions polítiques, la influència dels
moviments anarquistes agraris, la repressió política i social que va empènyer cap a
moviments radicals, i la forta implicació en moviments sindicals com la CNT. Tot i aquest èxit
inicial, les tensions entre anarquistes i comunistes durant la Guerra Civil van modificar el
panorama polític.
Conceptes:

1. Bipartidisme: Sistema polític en què dos partits principals dominen l'escena política,
alternant en el poder, com va ser el cas durant la Restauració espanyola amb els
partits Liberal i Conservador.
2. Partit Conservador: Formació política que defensa valors conservadors, com la
defensa de les estructures tradicionals i una visió més restrictiva del canvi social. A la
Restauració, els conservadors es van alinear amb la monarquia i les forces més
conservadores de la societat.
3. Partit Liberal: Formació política que, històricament, ha defensat principis com la
llibertat individual, la igualtat davant la llei i un cert grau de liberalisme econòmic.
Durant la Restauració, els liberals buscaven reformes polítiques i socials.
4. Grito de Yara: Crida a la independència de Cuba llançada per Carlos Manuel de
Céspedes el 1868, marcant l'inici de la Guerra dels Deu Anys, un esdeveniment
rellevant durant la Restauració.
5. Partits Dinàstics: Partits polítics que donaven suport a les dinasties en el poder, com
els Borbó durant la Restauració.
6. Caciquisme: Pràctica política caracteritzada per la influència d'individus influents
(cacics) en les eleccions, controlant el resultat electoral amb favoritismes i pràctiques
corruptes.
7. Catalanisme Polític: Moviment polític català que cercava l'autonomia i el
reconeixement de la identitat catalana dins de l'estat espanyol.
8. Congressos Catalanistes: Trobades i reunions celebrades per impulsar el catalanisme
polític i establir objectius comuns per a Catalunya.
9. Memorial de Greuges: Document presentat per Catalunya al llarg del temps per
expressar queixes i reivindicacions cap al govern central espanyol.
10. Centre Català: Entitat cultural i política creada per impulsar el catalanisme durant la
Restauració.
11. Lliga de Catalunya: Organització política i cultural catalanista que va emergir a finals
del segle XIX.
12. Unió Catalanista: Agrupació política creada amb l'objectiu de promoure el
catalanisme polític i aconseguir més autonomia per a Catalunya.
13. Bases de Manresa: Document que recollia les demandes polítiques i socials del
catalanisme durant el congrés de Manresa el 1892.
14. Crisi de Fil·loxera: Epidèmia que va afectar les vinyes a la tardor del segle XIX,
provocant crisis econòmiques en el sector agrícola.
15. Colònia Industrial: Població que es desenvolupa al voltant d'una fàbrica o centre
industrial, una característica de la industrialització.
16. Institución Libre de Enseñanza: Projecte educatiu laic i progressista fundat per
Francisco Giner de los Ríos que va promoure una educació moderna i liberal a
Espanya.
17. PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol): Partit polític espanyol de centre-esquerra
fundat el 1879, amb una orientació socialista i obrera.
18. UGT (Unió General de Treballadors): Sindicat fundat pel PSOE el 1888, amb l'objectiu
de defensar els drets dels treballadors.
19. Segona Internacional: Organització internacional socialista que va agrupar partits
socialistes i treballadors de diversos països durant la Restauració.
20. Anarquisme: Ideologia política que defensa la supressió de les estructures d'autoritat
i la creació d'una societat sense govern central.
21. Acció Directa: Estratègia anarquista que busca aconseguir els seus objectius
immediats a través de l'acció directa, com vagues i protestes.
22. “Desastre”: Així s’anomena a la perdua de les ultimes colonies espanyoles a Àmerica i
Asia durant la guerra Hispanoamericana de 1898.