TEMA 5.

L’ARQUEOLOGIA SOVIÈTICA I L’ARQUEOLOGIA SOCIAL

LLATINOAMERICANA

Població protagonista de l’esdeveniment històric i no només dels protagonistes de les

elits.

Concepte social ho introduirà l’arqueologia soviètica.

Anàlisi del sistema social.

Permeabilitat amb l’arqueologia social amb l’arqueologia soviètica.

Component social de la recerca arqueològica te el seu origen en l’arqueologia

soviètica i l’aplicació del materialisme.

Fer historia social, dels grups humans que analitzem.

Immaterialitat concepte del pensament a l’hora de fabricar el material.

Els orígens de l’arqueologia soviètica

Desenvolupament de la recerca arqueològica al llarg del període zarista. Creació de la

Comissió Arqueològica Imperial. Positivista relacionada al model històrico-cultural de la
Europa occidental del darrer quart segle XIX i primera dècada segle XX.

Els treballs de Vasily Gorodtsov (1860 – 1945), representant de l’Escola Formalista de

la arqueologia russa, aplicant models teòrics desenvolupats per Montelius i
Déchelette. Estudi formal dels materials i ordenació crono-tipològica.

Els treballs de Aleksandr Spitsyn (1858 – 1931), fundador de l’Escola Empírica. La

recerca havia de proporcionar descripcions molt detallades dels artefactes i evitar
conclusions de tipus històric o sociològiques. Anàlisi de les peces sense implicació
històrica, peça per peça però sense elements socials de Mortillet i Lartet.

Adaptat a una forma d’entendre i donar cohesió i suport al període soviètic.

Dos fases Lenin i Stalin.

De la pluralitat al monolitisme.

Primer aplicació doctrinal i després aplicació del desenvolupament ideològic de la

forma d’entendre del marxisme estalinista en la practica arqueològica.

Octubre de 1917, l’Estat assumeix la recerca arqueològica com un instrument de

l’educació publica i potenciació del nivell cultural de la població.

Coneixement i difusió de la historia dels diferents grups ètnics del territori de la Unió
Soviètica.

Impuls del significat històric mundial de la URSS com a primera associació d’estats
evolucionats cap a societats socialistes.

Crear un passat com a grup, explicar el passat i implicaran les bondats del regim
soviètic com a fase prèvia a la ideologització (cohesió ideològica de grup). Construir el
relat unitari des de la diversitat.
La base de la recerca a partir del 1920 és la interpretació de les dades a partir del
pensament filosòfic del materialisme històric marxista.

Crítiques al monolitisme dels seus plantejaments al llarg de l’estat estalinista. Evolució

posterior dins de l’ortodòxia ideològica.

Els orígens de l’arqueologia soviètica (II)

Les ciències socials van tenir un paper clau en la formació ideològica de la societat
soviètica.

Modernització econòmica i eliminació del misticisme, considerat un obstacle pel

desenvolupament econòmic i social.

Creació de la Acadèmia Russa de Història i Cultura Material (RAIMK) en 1919,

transformació posteriorment en Acadèmia Estatal de Historia i Cultural Material
(registre arqueològic) (GAIMK).

Política expansiva en el món universitari i captació de professionals.

Desenvolupament d’un model pluridisciplinar de treball, introduint mètodes i tècniques

de les ciències auxiliars a l’arqueologia.

Creació en la dècada de 1920 de la Secció Arqueològica de l’Associació Russa

d’Instituts de Ciències Socials (RANION).

Formació de docents i investigadors membres o vinculats al Partit Comunista

(PCUS).

Foment de les associacions regionals amb interessos en el camp de la recerca

arqueològica.

Desaparició de l’arqueologia no professional mitjançant la confiscació de les

col·leccions privades.

Augment de les intervencions al llarg del període de la Nova Política Econòmica (1921
– 1928).

Relacions amb altres estats. Influencia dels treballs de A.M. Tallgren (1855 – 1945).
Aplicació dèbil dels postulats marxistes en les primeres fases.

Definició de la historia econòmica i social com a pròpies dels historiadors.

Modificacions del sistema econòmic com a resultat d’imputs aliens al propi sistema de
poblament (migracionisme) o el fet d’analitzar aquestes modificacions del sistema
econòmic com a resultat de les formes de interrelació dels individus que formen una
mateixa estructura de poblament.

Anàlisi econòmica del sistemes de poblament per l’autoctonisme es una interpretació

ideològicament dirigida perquè es pugin explicar els elements de la ideologia marxista i
el registre arqueològic s’amotllara dins d’aquesta economia i context social.

Es interesant que els soviètic amb la seva ideologia marxista fan descripció analítica i
no descriptiva dels axuars de les tombes. Analitzen el significat dels elements, la
representativitat d’aquests, etc. Explicar des de el punt de vista econòmic i social i no
des de el positivisme els objectes que formen part del registre arqueològic.

Rebutgen usar les seves anàlisis com una forma de expansió per si que fan servir la
recerca arqueològica per explicar el passat del territori sinó per utilitzar l’arqueologia
en un moment de crisi per vincular el passat històric amb la nova ideologia (soldats
soviètics i revolucions anteriors; iconografia arqueològica dins dels cartells de la
guerra).

Organització de l’arqueologia soviètica

Crisi de confiança, en el model imposat per la intelligentsia en l’àmbit de les ciències

socials.

Augment significatiu del dogmatisme (aplicar sempre el resultat de la recerca a partir

d’unes línies arqueològiques que no es poden veure alterades, clar dirigisme en el
registre de la recerca arqueològica).

Desenvolupament d’una visió dogmàtica, de la ciència a partir de les variacions en els

plantejaments econòmics de l’Estat. Predomini de les interpretacions definides pel
PCUS. Purgues acadèmiques. Prohibició de contactes amb investigadors estrangers a
partir del 1930.

Vladislav I. Ravdonikas (1894 – 1976): “Per una història soviètica la cultura material”
(1929) (llibre de referencia per els arqueòlegs soviètics). Definició d’una història
marxista per substituir l’arqueologia tradicional. Definició de la recerca arqueologia
com una ciència burgesa oposada al marxisme.

Critica del mètode tipològic; oposició a la separació de la recerca arqueològica de la

historia (concretament l’arqueologia prehistòrica que es vinculava a la geologia i
antropologia i no a la història); exili o detenció d’un nombre elevat d’arqueòlegs.
Destitució de Gorodtsov. Acumulació de poder pel GAIMK.

Radvonikas i els seus seguidors

Desenvolupament d’una visió marxista de l’arqueologia.

Creació d’un marc teòric a partir de les idees de Marx sota la supervisió del PCUS.

“las reliquias de instrumentos de trabajo del pasado poseen la misma importancia para
la investigación que las fórmulas económicas de las sociedades extinguidas como los
huesos fósiles para la determinación de las especies de animales extinguidos. No son
los objetos realizados, sino cómo se hicieron y con qué instrumentos, los que nos
capacita para distinguir las diferentes épocas económicas. Los instrumentos de trabajo
no sólo proporcionan un modelo del grado de desarrollo alcanzado por el trabajo
humano, sino que también son indicadores de las condiciones sociales bajo las cuales
se lleva a cabo ese trabajo” “Teorías sobre la plusvalía” (K.M, 1906).

Dona importància a la immaterialitat de l’objecte.

En no existir un cos doctrinal sobre els períodes objecte d’estudi, la recerca es basarà
en les idees de Marx, però amb una més gran versatilitat que en tractar altres
períodes.
Idees contingudes a: “Contribució a la Critica de la Economia Política” (1859): “el
modo de producción en la vida material determina el carácter general de los procesos
de vida sociales, políticos e intelectuales. No es la consciencia de los de los humanos
lo que determina su existencia, es por el contrario su existencia social lo que
determina su consciencia”.

Arqueologia processual: analitzar les societats en tant que sistemes. Objectiu

essencial de la recerca arqueologia es entendre les organitzacions socials internes de
les societats.

El desenvolupament de les idees

Intent de potenciar el valor social de les dades aportades per la recerca arqueològica,
per integrar-les en l’estudi marxista de la historia.

Les dades havien de demostrar les lleis i seqüències dels processos històrics i
demostrar així la validesa dels postulats marxistes.

Investigació centrada en l’anàlisi de la Prehistòria. L’element bàsic no era l’estudi de la

tecnologia, sinó l’organització social. Abandó dels sistema de classificació basat en el
model de les tres edats. Interpretació de les tesis de Montelius com “artefactologia
nua”.

Nous objectius: establir la definició del mode de producció de les societats

estudiades per determinar la seva tecnologia, organització social i principis
ideològics.

Noves metodologies

Conseqüències: potenciació de l’excavació en extensió: estudi de les estructures

constructives. Anàlisi de les necròpolis per definir el sistema de creences religioses i
els sistemes socials vinculats.

Definició d’elements de concepció social com la iconografia de les

representacions polítiques i la producció / us / amortització de les series
ceràmiques a partir de la dècada de 1930.

Vida útil del objecte, l’objecte pot tenir una definició diferent segons com s’ha trobat.

Canvis en el registre arqueològic amb plantejaments diferents als postulats

difusionistes i migracionistes (autoctonisme: la evolució cultural sorgeix del propi dels
pobles, de la seva pròpia tendència a canviar, per les contradiccions socials internes).

Importància dels factors socials en l’evolució dels sistemes socials.

Els soviètics impulsaran l’excavació en extensió, excavar per capa oberta, mirar més
enllà per saber que hi ha assota.

El desenvolupament de les idees (II)

Condicionants ideològics molt severs per definir esquemes evolutius unilineals.

Interpretació del registre seguint idees polítiques. Absència de crítiques.
Evolució de les societats preclasistes: preclaniques, clàniques matriarcals, clàniques
patriarcals i clàniques terminals. Tres tipus de societats de classe: esclavista, feudal i
capitalista.

Conceptes socials i de gènere per estructurar els diferents períodes de les societats.

Clànic vinculació entre individus amb un grau de parentiu proper que viuen en societat
 tribu lligams de parentiu però son més llunyans per el creixement demogràfic i
també per afegir a altres individus per dependència econòmica o social.

Evolució de dues societats sense classes: socialista i comunista la societat comunista

constitueix l’estadi final del desenvolupament humà.

El desenvolupament de les idees (III)

El GAIMK va negar l’existència de contactes entre grups ètnics. En totes les regions
s’analitzava la mateixa estructura de poblament amb independència del registre
arqueològic.

Rebuig de la difusió com una subvaloració de la capacitat i la creativitat

humanes.

Les tesis de Nichola Mar com una oposició a les idees anti-evolucionistes i
racistes de l’Europa occidental.

Explicar l’evolució humana a partir del difusionisme i el migraiconisme es una forma de

racista. Perquè diuen que un grup social que no pot tenir una evolució pròpia. Dient
per tant que son pobles més primitius.

Difusionisme i migracionisme interpretats com tesis burgeses, i considerades la

base ideològica de les doctrines racistes i imperialistes, i, per això,
contrarevolucionàries.

Abandó de la classificació tipològica en considerar-la el resultat d’una tendència

burgesa orientada a ignorar la significació política i social de les dades
arqueològiques.

El principal problema de la concepció marxista van ser les seves circumstàncies

polítiques i l’estudi exclusiu del comportament humà sense disposar de les dades
empíriques necessàries.

Objectiu bàsic: reflectir de les modificacions socials com a resultat dels esforços
socials col·lectius.

Menys descripció, més interpretació (nova arqueologia, arqueologia processual)

La primera evolució

Desenvolupament de la professionalització de la recerca a partir del 1934. Innovació

tecnològica i millora de la qualitat dels resultats. Importància dels estudis empírics al
costat dels plantejaments ideològics.

Introducció del concepte “Arqueologia soviètica” el 1931 per diferenciar-la de

l’arqueologia tradicional o burgesa.
Concepció de l’arqueologia com una branca de la Història. La seva vinculació amb un
grup concret de problemes feina essencial l’ús de la cultura material com a base de
treball.

Reorganització del GAIMK en quatre seccions: societats preclasistes; societats

esclavistes; societats feudals i tecnologia.

Canvi de denominació el 1937. Institut d’Història de la Cultura Material associat a

l’Acadèmia Soviètica de Ciències.

Desenvolupament de la docència en arqueologia i de l’arqueologia de salvament.

Prospeccions prèvies a les obres públiques, visites a excavacions, exposicions i
publicacions de divulgació.

Negació de l’ús de l’arqueologia com a base de reclamacions territorials (1931 –

1941).

Interès per definir els orígens del poble rus i les seves manifestacions tècniques
i culturals.

Desenvolupament de l’arqueologia urbana. Documentació més que protecció.

Superació del autoctonisme militant a partir de la dècada del 1960. Inclusió de

principis teòrics difusionistes.

El treball de S. A. Semenov: Prehistoric Technology (1964).

Reflexionar sobre la importància i la funció del objecte dins d’una societat. Resultat
d’un procés ideològic, l’objecte no es modifica per la seva forma sinó per l’avanç
tecnològic de la societat.

L’arqueologia postestalinitsa

Descentralització de la docència i la recerca.

Introducció progressiva de principis teòrics de l’arqueologia occidental.

Superació parcial del principi d’evolució unilineal.

Unió dels conceptes arqueologia i historia: “el enfoque histórico ayuda a los
arqueólogos a comprender sus materiales desde una perspectiva holística (global) que
combina un interés por los procesos histórico-cutlurales específicos y una
preocupación más general por la evolución de la sociedad y la cultura”.

Defensa dels estudis plurals amb l’ajut d’altres ciències.

Influencia en l’arqueologia sociològica. Anàlisi evolucionista.

Principi bàsic: “la reconstrucción de las estructuras sociales, económicas e ideológicas

de las antiguas sociedades con el objetivo de establecer las leyes, así como los
fenómenos y los procesos particulares que desencadenan el cambio”.

Contraposició entre els models històrico-descriptius i analítics-explicatius.

Interès per definir processos a gran escala, més enllà de la definició “culltura” pròpia
de les interpretacions occidentals. Jerarquia de les unitats d’estudi: “variant local-
cultura arqueològica-grup cultural”.

Arqueologia soviètica. Conclusions

El materialisme històric constitueix la base explicativa del comportament humà.

L’objectiu principal de la recerca es obtenir les dades per l’estudi de la paleohistòria

marxista (prehistòria, protohistòria i historia antiga), sociologia històrica i estudi de
l’evolució cultural.

Desenvolupament contrari a l’arqueologia occidental.

Aportacions: definició de models d’assentament i explicació social de les dades

arqueològiques; explicació del registre arqueològic en funció de factors socials interns.

Retorn a l’acceptació de les idees occidentals de construcció de les cronologies

culturals i als estudis de difusió i migració.

Interès per la influencia de l’ecologia (paleoentorn) en el desenvolupament dels

sistemes socials.

L’arqueologia social a l’Amèrica llatina

El treball dels arqueòlegs marxistes des de principis de la dècada de 1970 fins el

present.

Els plantejaments es basen en les tensions socials existents entre classes populars i
elits, i entre els estats i les potencies estrangeres.

Arqueologia socialment compromesa: recerca + producció de coneixements +

acció política.

L’arqueologia ha de col·laborar amb els processos revolucionaris a partir de

l’explicació del passat.

Fort component nacionalista. Rebuig de l’arqueologia evolucionista –

funcionalista dels USA.

Denuncia del caràcter funcionalista (pro-capitalista) de la Nova Arqueologia.

Explicar la historia de les comunitats natives i també del mestissatge europeu i africà.

Definir aquesta nova historia per donar cabuda a les elits i per donar una
conscienciació de les polítiques llatinoamericanes com a independents.

Potenciar un autoctonisme no de elits però si de classe social amplia.

Corrent teòric que tindrà els seus punts màxims de suport en Mèxic amb els seus
veïns yankiis, amb la configuració de la historia pròpia cubana i amb els casos de Perú
i l’Argentina tenen un impacte teòric i pràctic important.

Sistema narratiu amb una estructura social compromesa, component social.

Arqueologia social a l’Amèrica llatina (II)

Primers estudis a Mèxic i Perú oposats als corrents difusionistes (hispanistes),

defensant postulats indigenistes.

Els moviments indigenistes van servir per refermar el paper social de les classes
mitjanes nacionals enfront del capitalisme internacional.

Influència del Congrés d’Americanistes de Lima (1970) i de la publicació de

“Prehistòria de Cuba” (Tabío y Rey, 1966), seguint el model soviètic.

Grups de treball. El grup de Oaxtepec i el Boletín de Antroplogía Americana.

“entre los arqueólogos de América latina, encontramos desde los años cincuenta y,
más aún, desde los sesenta, la reivindicación de una arqueología social, que rechaza
el positivismo, vive una experiencia común latinoamericana y se ve progresivamente
influenciada peor el Materialismo Histórico”.

Arqueologia social a l’Amèrica llatina (III)

“se desarrolló un programa y discurso ideológico que principalmente intentaba

desenmascarar a la ciencia arqueológica burguesa y explotadora y exigía un cambio
de rumbo en la disciplina arqueológica como arma libertadora de las clases sociales
oprimidas”.

“los elementos de la totalidad social (el sistema económico-social y político-cultural en

su conjunto) están vinculados dialécticamente.

“la tarea del arqueólogo no consiste en estudiar los objetos arqueológicos, sino en
reconstruir las culturas”.

“los arqueólogos sociales deben concentrarse en los contextos”.

Arqueologia social a l’Amèrica llatina (IV)

Definició d’un sistema de categories: formació socioeconòmica, mode de producció,

mode de vida, mode de treball i cultura.

Introducció en l’esquema marxista del concepte “cultura”.

Definició del mode de vida com la forma particular en que s’organitzen els modes de
producció. Formes de relació dels grups humans materials i no materials.

Implicació activa en els antagonismes de les societats actuals a partir del model de
continuïtats entre societats passades i presents.

Es considera a l’arqueologia com a bàsica per la definició de les consciències

nacionals contemporànies.

L’arqueologia no pot ser una ciència neutral.

Interès per l’arqueologia urbana i l’època colonial. Definició de la conquista espanyola
com un conflicte social.

Critica de les idees de les elits socials actuals derivades de l’etapa de la

independència.

Arqueologia social a l’Amèrica llatina (V)

Perspectiva teòrica i metodològica fomentada en el materialisme històric i el

materialisme dialèctic.

Identificació de l’arqueologia com una ciència social.

Necessitat de definir i desenvolupar una perspectiva multidisciplinària per

l’estudi del registre arqueològic.

Utilització de les categories de l’anàlisi marxista en la interpretació arqueològica.

Crítica de l’arqueologia tradicional per ser contrària als interessos de classe.

Arqueologia compromesa amb la lluita de classes, les revolucions obreres i els

moviments populars a Llatinoamèrica.