Dra.

Congost Colomer, Maria Rosa

rosa.congost@udg.edu

HISTORIOGRAFIA (1a Part)

LECURES OBLIGATÒRIES
 Burke, Peter: La Revolución historiográfica francesa : la escuela de los Annales
1929-1984 . Barcelona: Gedisa 1993.
 Fontana, Josep: La historia de los hombres : el siglo XX. Barcelona, Crítica, 2013 (1a
edició, 2002). Capítols 2, 3 i 5. Es tracta d’una edició reduïda del llibre La Historia
de los hombres, que es va publicar el 2001 en català i castellà.
 Bloch, Marc, Apología de la historia . Barcelona: Empúries, 1984. O: Apología de la
historia o el oficio de historiador. México, Fondo de Cultura Económica, 2001

La historiografia és la “Disciplina que se ocupa del estudio de la historia.” (RAE)

Hi ha diversos corrents historiogràfics que han acompanyat al procés de professionalització de
la història, és a dir sobretot els corrents a partir del segle XIX, i que han anat formant la
professió d’historiador.
Segons la visió tradicional la historiografia es basava en el seguiment de les obres de grans
historiadors, però actualment hi ha diversos nous enfocaments:
 Estudiar les obres històriques com a obres literàries i narratives
 Aproximar-se als contextos històrics en què van ser elaborades les obres seleccionades.
 I la que nosaltres seguirem sobretot serà veure què impulsa les obres històriques, és a
dir estudiar els contextos històrics en què emergeixen i es desenvolupen moviments
historiogràfics col·lectius.
Un exemple de la primera seria Hayden White a “Metahistoria: la imaginació històrica en el
segle XIX” (1973), que es basa en comparar les diverses obres de grans autors amb estils
literaris, és a dir veient la història més com un art de narrar i no es centra tant en el contingut.
Sobre Hayden White diversos autors n’han parlat i han criticat el seu anàlisi històric.
PROCÉS PROFESIONALITZADOR DELS HISTORIADORS
El context històric específic en què es va definir la Història com a disciplina universitària i
l’èmfasi posat en el trets específics que van definir la disciplina històrica. Es parlarà del
“mètode històric”. També caldrà conèixer els sistemes d’ensenyament i d’aprenentatge. En
molts casos, l’emergència de la Història com a disciplina independent va tenir lloc en un procés
de renovació de l’ensenyament universitari.
El que es fa es crear una disciplina de l’estudi universitari d’història per poder identificar qui és
i qui no historiador, és a dir qui te les competències bàsiques.
En els països que propiciaran aquesta revolució historiogràfica seran molt importants les
revistes que suportaran aquest canvi i aquesta professionalització, com ara la Historische
Zeitschrift a la Universitat de Berlin, la Revue Historique a França i la English Historical
Review de la universitat d'Oxford.
També en aquesta professionalització seran molt importants els primers congressos
d’historiadors celebrats arreu d’Europa en un principi i que poc a poc es varen anar escampant.
EL PRIMER PROCÉS PROFESSIONALITZADOR: LES UNIVERSITATS DE L’ÀREA
GERMÀNICA
- Context històric (principi del s. XIX)
A l’àrea germànica hi havia una gran fragmentació política amb diverses universitats de prestigi
amb força mobilitat entre elles d’estudiants i professors, és a dir va més enllà de una motivació
política si no de gent que està treballant per aquesta professionalització.
Dra. Congost Colomer, Maria Rosa
rosa.congost@udg.edu
S’ha de tenir en compte que en aquest període l’educació universitària i fins i tot secundària
estava molt restringit a la classe mitjana i superior. També s’ha de tenir en compte que els
estudis més estudiats en aquestes universitats eres filosofia, dret i llengües.
- El procés
La professió d’historiador per tant es veurà creat entorn el treball del filòsof i de l’artista, com a
una necessitat de separar-se, distingir-se dels filòsofs ja que eren els que feien aquests treballs
anteriorment però la intenció era fer-ho més rigorosament amb el treball en els arxius. Ja que
reivindiquen aquesta necessitat d’accedir als arxius i a la universitat se’ls ensenyarà com
treballar les fonts primàries
A mesura que es va establint aquesta professió començarà a afectar en el desenvolupament de
les altres matèries universitàries.
El cas més modèlic i pioner de la renovació del sistema serà la universitat de Berlín, amb una
interacció entre docents i recerca per tal d’ensenyar les tècniques als alumnes.
Tres dels pares de la historiografia eren Wilhelm von Humboldt, (1767–1835), qui defineix la
tasca de l’historiador, Gustav Niebuhr (1776-1831), un diplomàtic danés que estava interessat
en la història romana del món antic, Leopold von Ranke (1795-1886) qui consolida la història
com a educació universitària.
- El paper de la universitat de Berlín, 1810 (ideada per Wilhelm Humboldt)
El model de la universitat de Berlin va tenir una gran repercussió en el sistema universitari
posterior fins els dies d’avui. Humboldt va projectar la universitat de Berlin amb un nou
projecte. El 1821 dona un discurs a l’Acadèmia de Ciències de Berlin anomenant la tasca de
l’historiador, on diferencia la història que fa l’historiador i la història que pot fer un filòsof.
Defineix la història com més enllà de un recolliment de dades, si no com un anàlisi, com una
explicació de la realitat històrica.
Mentre que en aquesta època els homes podien arribar a estudis universitaris, no ha ser fins el
1868 que no es va obrir el primer institut d’ensenyament per a dones, no va ser fins el 1875 que
es promulga el decret per a l’educació de les noies a les higher schools. Posteriorment les
primeres dones són acceptades les primeres dones a la Universitat de Gottingen el 1884 però
molt fútilment, el 1889 es crea el primer College per a noies, el 1893 les dones poden estudiar,
per primera vegada, en una Facultat de Filosofia (a Yena). El procés d’entrar a la universitat de
les dones realment va ser molt lent i no va ser fins el 1930 quan les dones ja representarien un
16% de les estudiants universitàries de Prússia.
LA INFLUÈNCIA DE LA HISTÒRIA EN ALTRES DISCIPLINES (A L’ALEMANYA DEL
SEGLE XIX)
No podem deixar de parlar de la influència dels historiadors i d’aqueta professionalització de la
història en altres disciplines dins de les universitats, com per exemple Savigny, Marx, deixeble
d’un deixeble de Hegel i va donar molta importància a l’estudi de les condicions materials i a la
història i que es discutiria amb els historiadors. Un altre gran pensador seria Gustav Schmoller,
qui va influir molt a Pirenne, un dels pensadors dels annales, un altre seria Max Weber, que va
ser un sociòleg que també va influir molt en la historiografia moderna.
PRINCIPALS ACORDS I ALGUNS PROBLEMES ENTORN DEL MÈTODE HISTÒRIC
- L’historiador ha de defugir l’especulació abstracta sobre el passat i ha de tractar sempre
amb dades reals i documentades.
- L’historiador ha de procurar ser objectiu i neutral en la seva tasca.
- Limitacions en els àmbits de recerca. Importància de la història política i diplomàtica.
Com més allunyats del present, millor: L’historiador s’ha d’allunyar dels fets tant com
pugui per tal de poder ser objectiu, intentar allunyar-se de la realitat estudiada per tal de
poder-la estudiar objectivació.
Dra. Congost Colomer, Maria Rosa
rosa.congost@udg.edu
- Intervenció dels Estats en els processos de professionalització de la història. Avantatges
i problemes: un dels avantatges seria el paper que podia tenir l’estat en el treball amb
els arxius, l’estat havia de vetllar per la preservació, la cura, i l’ordenació dels
documents. I el principal problema seria l’ús de la història per tal de beneficiar a l’estat,
la seva manipulació, així com problemes derivats d’aquest.
ELS HISTORIADORS DISSIDENTS I LES DISCUSSIONS ALEMANYES SOBRE EL
MÈTODE HISTÒRIC A FINALS DE SEGLE XIX
Els historiadors alemanys estaven molts condicionats per una rigidesa propiciada per factors
polítics i els dissidents eren assenyalats per la societat acadèmica. Alguns dels dissidents del
mètode històric alemany eren Jacob Burckhardt (1818-1897) és un autor suïs que estudia
teologia protestant, estudia a Berlin serà un especialista del renaixement italià, hagués pogut
influir en la escola alemanya però al no estar-hi d’acord prefereix quedar-se a Suïssa, un altre
dissident és Gustav Schmoller (1838-1917) qui serà el creador de la revista “Revista trimestral
d’historia social i económica” i serà el màxim representant de l’anomenada “Nova Escola
Històrica”. Finalment un dels altres dissidents fou Karl Lamprecht (1856-1915) qui intentà
canviar i renovar la historiografia, funda l‘Institut für Kultur- und Universalgeschichte (Leipzig)
però els historiadors més ortodoxes se li oposaran influirà en la historiografia posterior, per
exemple un jove Marc Bloch escull Leipzig per fer-hi la seva estada de post llicenciatura
El gran problema del mètode històric és que no permet anar més enllà i fer interpretacions dels
fets i a això és amb el que dissentiran aquests historiadors i posteriorment serà en part la
motivació dels historiadors francesos per crear la escola dels Annals.
LA RECEPCIÓ DEL MÈTODE HISTÒRIC ALEMANY EN EL SISTEMA UNIVERSITARI
FRANCÈS A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX
- Canvi de política universitària a partir de la dècada de 1870.
- Importància de dues disciplines emergents: Geografia i Sociologia. Noms
rellevants: Paul Vidal de la Blache, 1845-1928) i Émile Durkheim (1858-1917).
- Dificultats per importar el model alemany, tenint en compte el sistema universitari
francès. Importància de les grans Écoles: els historiadors que havien estudiat a
alemanya volien aportar el sistema universitari alemany. Però això era molt difícil degut
al sistema universitari francès, que estava molt centralitzat, amb grans classes i pocs
seminaris, és a dir el contrari del sistema universitari alemany. Hi tindrien molta
importància les écoles per aquesta descentralització i la aparició de seminaris
- Paper de l’Ecole des Chartes, que a la segona meitat del segle XIX es convertirà en
l’avantguarda de l’arxivisme europeu: seria un dels models principals de les Ecole
- El règim republicà, interessat en estendre l’educació històrica a totes les classes
socials per tal de vetllar pels valors republicans: hi havia un procés molt més
progressista que a Alemanya, el govern estava interessat en defensar la forma
republicana davant les classes cultes (clergues per exemple que influïen en les classes
baixes) i volia mostrar una visió menys pessimista de la revolució francesa del que
promocionaven aquestes classes
És a dir les diferències entre el sistema universitari francès i Alemany eren molt diferents entre
ells, tant en el context on es van desenvolupar com per la visió.
LES ÉCOLES DE PARÍS, LES INSTITUCIONS CLAUS EN EL PROCÉS DE LA
PROFESSIONALITZACIÓ DE LA HISTÒRIA A FRANÇA
- École Normale Supérieure: era una escola creada el 1794 per tal d’ensenyar l’art
d’ensenyar, però sobretot era per preparar una elit intel·lectual en l’art d’ensenyar. La
major part dels grans historiadors francesos dels Annales i altres grans pensadors havien
estudiat en aquesta escola. Era una escola molt privilegiada, a part d’anar a les
universitats corrents anaven a aquesta École per en principi educar professors superiors,
però també per tal de fundar una elit intel·lectual.
Dra. Congost Colomer, Maria Rosa
rosa.congost@udg.edu
- École Nationale des Chartes de Paris: en aquesta escola sobretot es formaven paleògrafs
i arxivers, des de 1839 l’escola publica la revista Biblothèque de l’Ecole des Chartes,
considerada una de les primeres revistes científiques franceses. Des de 1849 es
llegeixen tesis.
- École Pratique des Hautes Études (EPHE): creada el 1868, per promoure mètodes
pràctics de formació en la recerca i estudis de Doctorat.
ELS FUNDADORS DE LA REVUE HISTORIQUE: EL NORMALIEN MONOD I EL
CHARTISTE FAGNIEZ
La revue històriques és la revista creada el 1876 que pretén consolidar la professionalització
historiogràfica a França i pretenien evitar la opinió i que la revista és centrés en la recerca, 6
anys després un dels dos fundadors sortirà de la revista per la publicació d’un article que ell
opina que ataca el cristianisme.
ELS ANTECEDENTS DIRECTES DE LA REVISTA ANNALES
És impossible entendre la creació de la escola dels Annales sense entendre l’inconformisme en
el moment en contra de la imposició estricta del mètode historiogràfic alemany.
20 Octubre 2022