Lluc Tàssies Subirats

Història Moderna
Fitxa de lectura Clío se hace conservadora: La historiografía británica de la edad
moderna desde medianos de la década de 1980 - I. A. A. Thompson

0 – Dades de l’article [autor, títol, revista o llibre, any, etcètera; utilitzant algun
sistema de citació acceptat (APA, Vancouver...]

Anthony Thompson, I. (1997). Clío se hace conservadora: La historiografía británica de

la edad moderna desde medianos de la década de 1980. A Universitat Autònoma de
Barcelona (ed.), Diez años de historiografía modernista (p. 87-102)

0a – breu noticia de l’autor

1 – Tipus d’article [recerca, estat de la qüestió, reflexió teòrica...]

És un article de revisió ja que ens mostra i analitza durant l’article una investigació.

2 – Tema [en una única frase de, com a molt, dues o tres línies]

Thomson ens parla del revisionisme en la historiografia britànica i de les seves idees i
conseqüències.

3 – Sinopsi [estil “abstract”: molt esquemàtic, però recollint l’essència de l’argumen-

tació (200-300 paraules]

En l’article Thomson parla sobre la aparició del revisionisme en el panorama

historiogràfic anglès, que, a part de fer que la època moderna tornes a ser una etapa més
“popular”, trenca amb tots els esquemes establerts sobre aquesta etapa.

Plantegen que el conflicte de la Cambra dels Comuns i la Corona realment no tenien tanta
importància com el funcionament institucional del parlament en la legislació i el govern
de l’estat. Remarquen que realment la reforma protestant va ser una cosa impulsada
totalment per les elits i que la societat anglesa era profundament catòlica abans de que
arribés l’anglicanisme. A part també remarquen la funcionalitat de l’ordre tradicional i
que la societat anglesa era en realitat una societat molt conservadora i quu tenia molt
presents els valors tradicionals. També defenses que hi ha una continuïtat política on
l’aristocràcia no perd el poder i anomenen aquesta etapa com l’antic règim britànic,
comparant-lo amb l’europeu.

Finalment també parla sobre els detractors d’aquest moviment revisionista, els anti-
revisionistes.

4 – Paraules clau [5 o 6 “etiquetes” que haurien de permetre indexar l’article en una

base de dades per tal de facilitar la seva difusió].

Historiografia britànica / Revisonime / Guerra Civil Britànica / època moderna / anti-

revisionisme/
 Lluc Tàssies Subirats
Història Moderna
5 – Resum del contingut del text (màxim 1 full per les dues cares)

Al nivell acadèmic en l’actualitat i en les últimes dècades hi ha un creixement de la

historiografia britànica impressionant, mentrestant hi ha una creixent demanda popular
de productes historiogràfics. Aquests productes repercuteixen en la consciència pública i
aquesta repercuteix en ells. Una de les particularitats d’aquesta historiografia anglesa és
que és molt pragmàtica i anecdòtica, més descriptiva i narrativa, que es centra en
personalitats i en les particularitats i rebutja la reglamentació.

Actualment moltes de les àrees historiogràfiques importants s’estan deixant de banda com
ara l’estudi de la Edat Moderna substituint-la per la Baixa Edat Medieval. La
historiografia britànica es centra bàsicament en l’estudi de la història de Gran Bretanya i
poques vegades es centren en el continent, i d’aquests estudis que es duen actualment n’hi
ha pocs que se centrin en la historiografia moderna tot i la importància d’aquest període
en la formació de la cultura i de l’estat anglès. En aquest context el revisionisme sorgeix
a la dècada del 1970 per fonamentar la Guerra Civil Anglesa i explicar-ne els seus orígens,
però ha acabat englobant i reinterpretant tot el període modern des dels primers Tudor
fins la industrialització. El revisionisme neix per posar-se en contra de la historiografia
tradicional i la de la guerra freda amb els autors Geoffrey Elton i Conrad Russell.

Aquests dos autors apuntaven que realment el que tenia importància en la legislació i el
govern no eren els conflictes entre els Comuns i la corona si no el funcionament
institucional del parlament, ja que la cambra dels comuns era més un col·laborador que
un detractor de la corona. I destaquen que realment la guerra civil no tenia uns antecedents
en l’auge de la burgesia i en el progressisme social, econòmic i religiós, si no que realment
les divergències entre parlament i corona tenien més a veure amb una frustració cortesana

El moviment revisionista durant els anys 80 es va anar ampliant i va anar creixent sobretot
en el que tracta la temàtica de la Època Moderna. I en l’estudi d’aquesta etapa una de les
conclusions és que la Reforma Protestant no fou representativa d’una nova espiritualitat
nacional que es va tornar en l’Anglicisme, si no que en la realitat, com demostraren 1
historiadors catòlics com Scarisbrick, el catolicisme a Anglaterra era viu i fogós just abans
de la reforma.

A part el revisionisme desrevoluciona la història de Gran Bretanya i nega tots els pics
revolucionaris que s’han marcat, Jonathan Clark nega que el s. XVIII fos realment un
segle de modernització accelerada i que la classe mitjana realment no oposava cap repte,
si no que la societat era aristocràtica, obedient a la monarquia i religiosa (anglicana).els
revisionistes destaquen que realment hi va haver una pervivència dels valors tradicionals
i que durant tot el temps hi va haver una continuïtat política i una dominació per part de
l’aristocràcia. No es que neguen el canvi, si no que neguen les profundes arrels que se l’hi
havia donat.

Però tot i així els revisionistes defensen la funcionalitat de l’ordre tradicional i

conservador i aïllen la crítica social radical. Aquesta defensa és una de les característiques
historiogràfiques més sorprenents. A més el revisionisme tatxa el règim britànic com a
 Lluc Tàssies Subirats
Història Moderna
absolutista, cosa que centra l’atenció a la cort i la aristocràcia al centre del panorama
historiogràfic.

Actualment ha sorgit l’Anti-revisionisme, que defensa la historiografia tradicional

anglesa i s’oposa a les propostes revisionistes i que la història és realment el major símbol
nacional que identifica una nació.

6 – Conclusions [poden constituir un únic punt amb el resum o separar-se en un

apartat diferent. No haurien d’ocupar més que un parell o tres de línies...]

A finals del s. XX apareix una corrent que és el revisionisme que trenca amb l’establert
fins llavors en el coneixement de la època moderna. Aquesta corrent proposa una
continuïtat en la història que no s’havia plantejat fins llavors entorn a les revolucions que
van succeir en aquesta etapa.

7 – Integració en els debats historiogràfics [només quan l’article ofereix informació

al respecte: contextualització historiogràfica / temàtica de l’article. Si no hi ha cap
referència en el text, deixeu aquest apartat en blanc]

En aquest article es tracta com el revisionisme canvia la forma de veure la història anglesa
i s’oposa rotundament a la historiografia tradicional

8 – Fonts utilitzades [tipus de fonts utilitzades: primàries o secundàries?; quan

siguin primàries: quina o quines tipologies documentals ha estat utilitzada de
manera prioritària?

L’autor fa servir fonts secundàries d’autors rellevants que tracten les temàtiques que toca.

9 – Estratègia argumental / demostrativa [eines o mètodes sobre els quals es

fonamenta l’argumentació / demostració de l’article: estadístics “bàsics” (taules,
gràfiques...), econometria, anàlisis textual, anàlisis bibliogràfic, argumentació
“narrativa”...]

10 – Observacions personals [elements “sorprenents”, llenguatge utilitzat, aspectes

ideològics “ocults” que us sembli haver detectat,...]

Crec que l’article fa èmfasi en el canvi de perspectiva que representa el revisionisme i la

força que li dona a la historiografia de la Època moderna.