1 BATXILLERAT

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

COMENTARI DE TEXT D’UN DOCUMENT HISTÒRIC

El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les idees
mes importants.

1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEXT

• NATURALESA del text (què és el text?): memòries, carta, crònica, premsa, fragment
d’obra literària, llei, tractat, …

• TEMA a què es refereix el text.

• AUTOR i lloc de redacció [geogràfic i social], (qui i on?)

• CRONOLOGIA (quan?). Si no està datat s’han d’establir quins elements ajuden a fixar
una data aproximada (referències a fets històrics coneguts, lèxic utilitzat, topònims,
persones i institucions, evolució de la tècnica…).

• DESTINATARI: (a qui va dirigit?) persona, col•lectiu, públic o privat, internacional o

local ..

• CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies en que va ser escrit: com i perquè?

2. ANÀLISI DEL TEXT

Consisteix en una sinopsi de les idees principals del text, alhora que s’identifiquen i
s’aclareixen els noms propis, les dades, les institucions i els personatges que s’hi citen.

• Cal evitar la posició còmoda de copiar les frases del text que ens semblen més
importants.
• S’han d’ordenar les idees principals i exposar-les amb paraules pròpies (dos
mètodes: lineal i lògic).
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT

A partir dels punts anteriors i dels propis coneixements (que s’han de reforçar
consultant un manual o bibliografia especialitzada), s’ha de comentar críticament el
text, valorant la seva autenticitat, veritable/fals, silencis, interès:

• Entorn històric: consisteix a centrar-se en el moment històric a que fa referència el

document i a explicar a què responen i com cal situar les idees que hi surten.
• En aquest apartat s’ha de relacionar el contingut del text amb els propis
coneixement històrics, i emmarcar-lo correctament dins el moment històric a que
correspongui.
• Significats del text: què ens aporta per al coneixement del tema i de l’època històrica
a què es refereix.

4. CONCLUSIÓ

• Breu síntesi (4 o 5 línies) dels trets bàsics comentats per l’alumne al comentari, sense
entrar en detalls.
• Importància relativa del propi text; possibles errors o arbitrarietats; credibilitat de
l’autor, valor actual del text, de les conclusions que se’n treuen i de les afirmacions que
s’hi fan.
• Aportació personal al tractament del tema: si el text admet polèmica es poden donar
les raons per les què s’hi està d’acord o en desacord, tot respectant les opinions
expressades.

5. BIBLIOGRAFIA

Als comentaris fets a casa, cal citar les fonts bibliogràfiques utilitzades (manuals, llibres
especialitzats, lèxics d’història, enciclopèdies, diccionaris, atlas històrics).
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

EXEMPLE

“La nuestra es una farsa en toda su desnudez, una completa farsa, especial y exclusiva
de las elecciones españolas. Ya se trate de sufragio universal o restringido, no hay sino
un solo y único elector: el ministro de la Gobernación, el cual, ayudado por los
gobernadores de las provincias y por un ejército de funcionarios de toda clase, sin
olvidar a los altos signatarios de la Magistratura y de la Universidad, prepara, ejecuta y
lleva a cabo todas las elecciones desde su despacho, bien situado en el centro de
Madrid.

Se confeccionan las listas de electores poniendo algunos nombres reales entre una serie
de nombres imaginarios y, sobre todo, nombres de difuntos que en el acto de la
votación están representados por empleados subalternos vestidos con trajes civiles. El
autor de estas líneas ha visto en muchas ocasiones cómo su padre, a pesar de llevar
muerto muchos años, acudía a depositar su voto en la urna, en la persona de un
barrendero o de un sabueso de la policía vestido para tal ocasión con un terno
prestado. Igualmente los miembros de las oficinas de los colegios electorales suelen
asistir a esas transmigraciones de almas de sus parientes cercanos. […]

Este sistema de elecciones […] no es el peor de los medios empleados para falsear el
sufragio por los llamados defensores del parlamentarismo y del sistema de
representación. Apresurémonos a decir que lo más frecuente es que no se entretengan
en estos simulacros de respeto humano y que se aumente pura y simplemente el
número de votos hasta asegurar la elección del candidato que desean ver nombrado.
En este terreno se suele sobrepasar los límites de lo grotesco y de lo absurdo,

Para que los lectores extranjeros puedan hacerse una pequeña idea de lo que ocurre,
citaremos el caso de un general de brigada, candidato ministerial por el distrito de
Berga, que obtuvo más de un millón y medio de votos, a pesar de que el distrito sólo
contaba con varios miles de habitantes. Ambos competidores disponían de medios para
hacer subir los votos en los colegios electorales que les eran afectos, pero la victoria fue
para el más audaz. El adversario del general fue aplastado por el peso del millón y el
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

vencedor se presentó muy serio en el Congreso, donde, con la mayor naturalidad,

confirmaron la elección. […]

En virtud de esta ley de incoherencia […] los últimos restos de legalidad y de pudor
electoral fueron destruidos precisamente por el partido del señor Sagasta, quien tiene
la pretensión de representar el matiz más liberal de los monárquicos. […] A este partido
liberal se debe, sin lugar a duda, la creación de la Partida de la Porra, que salpicó de
sangre las calles de muchas ciudades que se atrevieron a oponer resistencia a la
voluntad de los que dirigían las elecciones. […] Desde entonces lo grotesco llegó al
extremo de instalar colegios electorales en el local del Círculo, propiedad del partido
dominante local cuyo acceso estaba prohibido a los que no eran socios del mismo.
Otras veces se colocaba la urna en el piso superior de una casa, cuyo portal quedaba
cerrado; los electores entraban por una ventana con ayuda de una escalera que sólo se
facilitaba a los amigos».

ALMIRALL, Valentí: España tal como es, París, 1886

COMENTARI DE TEXT:

1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEX

NATURALESA:

El text que presentem és un fragment d’un llibre de Valentí Almirall, titulat: “España
tal como es”. És un text te un caràcter polític en concret de crítica política. El text i el
llibre són un retrat viu i realista de la Espanya de la Restauració, un document històric i
sociològic de primera magnitud i alhora una critica ferotge i sarcàstica, però plena de
voluntat de denuncia i de voler influir en els lectors, per tal de redreçar un camí
equivocat en l’Espanya de finals del segle XIX.

TEMA

El tema del text és: La manipulació electoral durant el període de la Restauració

(1875-1889), segons el punt de vista de Valentí Almirall
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

AUTOR

L’autor és Valentí a Almirall i el llibre es va publicar a Paris 1886. Valentí Almirall

(Barcelona, 1841-1904) va ser un polític, periodista i advocat. Va participar en la
Revolució de 1868 a Barcelona i en diversos moviments de revolta durant el Sexenni.
Creà el Partit Republicà Democràtic Federal i fou president del Club dels Federalistes.
Federalista «intransigent», va dirigir el diari El Estado Catalán, portaveu oficial dels
federals catalans, i va impulsar el Pacte de Tortosa (1869), que volia reorganitzar els
antics estats de la corona d’Aragó. El 1870 va contribuir a la fundació de La Jove
Catalunya. Més endavant, dins les files del catalanisme, va fundar el Diari Català
(1879), el primer en llengua catalana. Va organitzar el primer Congrés Catalanista
(1880) i va fundar el Centre Català (1882). Fou el principal redactor del Memorial de
Greuges (1885), presentat al rei Alfons XII. El 1886 va publicar Lo Catalanisme, la
primera formulació doctrinal el catalanisme. Públicament, tot i la seva posició sempre
independent oposant-se per exemple a l’Exposició Universal del 1888, fou membre de
diverses comissions i entitats representatives o crítiques com l’Ateneu Lliure de
Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, dels Jocs Florals.

CRONOLOGIA

El llibre es publicar a Paris, el 1886, i en un moment de la dècada del vuitanta en la

que estava en ple apogeu del sistema polític de la Restauració justament quan el frau
i el falsejament electoral funcionaven a la perfecció gràcies al Ministeri de la
Governació i al caciquisme.

DESTINATARI

El llibre va dirigit als seu contemporanis però en especial al homes interessats per la
política tan a Catalunya, com a Espanya o Europa com a denuncia d’un règim despòtic i
falsejat on les possibilitàs d’acció i participació dels sectors progressistes i les classes
populars eren simplement impossibles com resta demostra al llibre, malgrat la seva
aparença democràtica.
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

CONTEXT HISTÒRIC

El llibre s’escriu en plena etapa de la Restauració, dècada dels vuitanta, quan el regim
funciona la perfecció i es fa per tal de denunciar aquesta situació i posar-hi remei que
és el que vol i que impulsa a Almirall a escriure’l.

2. ANÀLISI DEL TEXT

Valentí Almirall ens demostra en aquest text que les eleccions a Espanya són una farsa
doncs sigui amb sufragi universal o restringit, és el Ministre de la Governació (amb la
col·laboració dels governadors provincials i tot l’aparell de l’eEstat) qui decideix des
d’un despatx de Madrid qui les gana.

Les llistes d’electors són falses (noms inventats, de morts, etc.) i es presenten a votar
per ells empleats de l’administració. Almirall diu que fins i tot el seu pare ja mort
votava sent suplantat per un escombrariaire o un policia vestit elegantment amb un
vestit prestat.

A més de la falsificació amb presència humana tenim la realitzada durant el recompte

de vots en el col·legi electoral quan durant aquest, simplement s’augmentaven el
nombre de vots fins a assegurar l’elecció del candidat oficial.

Explica Almirall, el cas un general de brigada, candidat oficial (del ministeri de

governació) pel districte de Berga, que va obtenir més d’un milió i mig de vots, quan el
districte estava format només per només uns milers d’habitants. I això va ser així,
perquè cada candidat augmentava al màxim el número de vots de la seva candidatura
en els col·legis que li eren favorables. Finalment guanyar el més audaç i va ser
proclamat Diputat en el Congrés sense cap rubor.

El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va acabar amb les últimes restes de
legalitat, doncs si en aparença era més progressista i democràtic no va tenir cap
problema a crear la “Partida de la Porra” grup de persones afins que utilitzaven la
violència com a argument polític i per a imposar sobre els altres, amenaçant prohibint
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

o extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser llocs privats o per
tancar accés sol facilitant el mateix als amics.

3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT

La veracitat i autenticitat del text és indubtable i es una prova evident de com

funcionava el sistema electoral durant la Restauració. On pot pensar que és una
exageració interessada, però res mes allunyat de la certesa històrica, aquest fets són
inqüestionables i acceptats per la majoria dels historiadors.

Valentí Almirall fa referència a tot un conjunt de fets històrics innegables. El

funcionament del sistema electoral de l’època de la Restauració era tal com diu al text:
el Governador civil era l’únic elector, ja que era ell qui elaborava el famós
“encasillado”, és a dir, la llista de Diputats que havien de sortir per cada circumscripció
electoral i eren els funcionaris del Ministeri de la Governació, del Govern civil
provincial i dels ajuntaments els que garantien que la farsa funciones en totes les fases
del procés electoral. I tot fet des de Madrid de forma omnipotent . No serà fins al 1907
que comenci a Catalunya el principi de la fi del sistema del torn pacífic, de la mà de la
Solidaritat catalana.

La falsificació afectava a tot el procés: Les llistes d’electors són falses (noms inventats,
morts, gent emigrada, etc.), els votants suplantats (per empleats de l’administració
com funcionaris o policies) que feien la ronda, votant per tots el col·legis electorals. El
recompte fet, en tancar la votació era com no? falsificat i el nombre de vots, el
necessari perquè sortís triat el candidat oficial. Igualment aquesta falsificació es feia en
instàncies superiors falsificant les actes municipals o provincials senceres.

La corrupció era tan gran i tan descarada que com explica, Almirall, un general de
brigada, candidat oficial (del ministeri de governació) per Berga, va obtenir més d’un
milió i mig de vots, en el districte estava format per uns milers d’habitants. I no va tenir
cap inconvenient em presentar-se a Madrid a agafar l’acta de diputat, ja que era una
cosa acceptada per tots.
 1 BATXILLERAT
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

L’única forma d’entendre que aquest sistema funcionés és que cada partit del torn:
Conservador (Canovas) o Liberal (Sagasta) acceptes el seu torn de poder, sense cap
discussió. Ambdós sabien que d’aquesta amanera es podrien repartir de forma
equitativa la representació i el negoci, que és el que era aquest sistema polític. Sistema
que deixava fora a la majoria dels electors: les dones i les classes populars, però també
als partits republicans, socialistes, o regionalistes.

El senyor Sagasta del partit Liberal va ser qui va acabar amb les últimes restes de
legalitat, doncs si en aparença era més progressista i democràtic no va tenir cap
problema a crear la “Partida de la Porra” grup de persones afins que utilitzaven la
violència com a argument polític i per a imposar sobre els altres, amenaçant prohibint
o extorquint als electors. Posant urnes en llocs inaccessibles, per ser llocs privats o per
tancar accés sol facilitant el mateix als amics.

4. CONCLUSIÓ

El text és important per entendre la realitat política de l’Espanya de la Restauració

Borbònica. Podria semblar que la militància política de l’autor (republicà i catalanista)
tendiria a exagerar les critiques al règim, per tal d’afavorir el seu pensament polític,
però no és pas així. Avui, la majoria d’historiadors especialistes en aquell període
reconeixen la validesa de les afirmacions d’Almirall i demostren en els seu estudis com
el frau era la forma habitual de funcionament d’aquell sistema. El valor de l’autor al
denunciar aquests fets ha permès a les noves generacions conèixer una realitat
punyent, però certa ja que facilita la comprensió dels aconteixements i de la vida
política i social d’un regim, en aparença democràtic, però que la realitat demostra que
no ho és, per tot el sistema instaurat de frau electoral i per deixar fora de la vida
politica a la immensa majoria de la població: classes populars i dones. L’autoer
demostra com el pensament critic i la capacitat d’exercir-lo és el que pot garantitzar,
tan abans com avui, un societat lliure i veritablement democràtica.