Historiografia Maria Cufí Jou

Comentari de l’article “Los príncipes iberos: procesos económicos y sociales”

L’article, escrit per Arturo Ruiz llicenciat en Filosofia i lletres i especialista en la cultura
ibèrica, s’emmarca dins el corrent del marxisme, atès que aquesta disciplina es caracteritza
per l’anàlisi de “jerarquías socio-políticas, tensiones entre clases, relaciones de poder, etc.” 1.
L’article analitza les diferents relacions socials dins la societat ibèrica “no tanto los hombres
como sujetos originales sino como miembros de familias, órdenes y clases sociales (es decir
como masa)”2, per tant, no té com objectiu l’estudi de l’individu. Les evidències de l’estudi
de les relacions socials s’emmarca en l’estudi de cada una de les relacions basades en el
clientalisme: grup gentilici, la cúria, habitants de l’urbs i del camp.

Altres evidències sobre la tipologia analítica que s’utilitza i que ens permet deduir que
s’emmarca dins el marxisme es troben en el títol, atès que “Marx planteó que en la
producción social de su vida los seres humanos establecen relaciones de producción que
corresponden a un momento determinado del desarrollo de las fuerzas productivas. Las
relaciones de producción conforman la estructura económica de las sociedades y la base
sobre la que se asientan las estructuras jurídicas y políticas y determinada conciencia social”
3
. Posant de manifest, que les relacions de producció només es poden explicar a través de la
pròpia comunitat.

A més, una de les proves més clares sobre l’ús de les tesis de Marx rau en el tractament que
realitza sobre la desigualtat, així com, de les jerarquies i la rellevància social,visible en els
rituals funeraris. El mateix autor exposa que “la identificación errónea de la etnia parental o
primaria y la estamental o secundaria radica en el carácter secundario de la esclavitud y la
servidumbre, que ya recogiera Marx (1967), es decir que se trata de desarrollos de la
propiedad basados en la estructura comunal”4. Així doncs, a través d’aquesta cita apareixen

1Hernado, A. (1992). Enfoques teóricos en la arqueología. Revista de prehistoria y arqueología de la

Universidad de Sevilla, pg. 21.
2 Carandini, A. Arqueología y cultura material, Barcelona: Mitre, 1984, pg. 20.

3López, G. (2013). Complementariedad teórica en arqueología entrelazando perspectivas darwinistas y

marxistas. Arqueología, 19, pg.67

4 Ruiz, A. (1998). Los príncipes iberos: procesos económicos y sociales. Saguntum: Papeles del Laboratorio
de Arqueología de Valencia, pg. 291
dues de les principals idees justificades per les tesis de Marx, per una banda l’organització de
la societat basada en unes relacions socials fonamentades en la desigualtat social, visible en el
llenguatge que utilitza l’autor al llarg de l’article com servidumbre, esclavitud o
aristocracia, així com, com les forces de producció. Per altra banda, exemplifica l’aplicació
dels cinc modes de producció definits per Marx atès que a l’article exposa l’evolució de la
societat ibèrica cap a una societat estamental. Aquest fet, permet entrevure la influència
neoevolucionista del pensament marxista, que vinculava els modes de producció a la idea de
progrés i evolució humana. Finalment, també és important destacar que el mateix autor posa
èmfasi en l’anàlisi de la infraestructura i la superestructura per analitzar la desigualtat a través
de la ubicació de les tombes.

No obstant això, també es pot detectar influènica històrico-cultural, atès que vincula les
necròpolis amb la identitat de la cultura ibèirca, aixì com, usa el difusionisme per descriure la
generalització cliantelar atès que es considera que aquest és fruit d’influències militars o el
resultat d’una conquesta.

Bibliografia:

Almisas, S. (2014). Problemas metodológicos para una arqueología (materialista y)

dialéctica. Un debate inacabado. Estat Crític: Revista d’arqueologia, 7, pg. 102-122.

Carandini, A. Arqueología y cultura material, Barcelona: Mitre, 1984, p. 20.

Hernado, A. (1992). Enfoques teóricos en la arqueología. Revista de prehistoria y

arqueología de la Universidad de Sevilla, pg.11-35

López, G. (2013). Complementariedad teórica en arqueología entrelazando perspectivas

darwinistas y marxistas. Arqueología, 19, pg.61-80.

Ruiz, A. (1998). Los príncipes iberos: procesos económicos y sociales. Saguntum: Papeles
del Laboratorio de Arqueología de Valencia, pg. 285-300.