1

Bibliografies i citacions

Hi ha, evidentment, diferents maneres d’indicar les referències

bibliogràfiques, especialment pel que es refereix a l’ordre de les dades
que es donen, sistema de puntuació i tipografia. Podeu triar la que més us
convingui o us agradi, però allò que no pot faltar mai són les dades
mínimes. Us les indico per als diferents tipus de publicacions que són més
usuals entre nosaltres:

LLIBRES:

Dades: nom autor, títol llibre, lloc d’edició, editorial, any

Anderson, Benedict, Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of

Nationalism, London: Verso, 1983

Berger, Peter, El dosel sagrado. Para una teoría sociológica de la religión, Barcelona:
Kairós, 1999

PUBLICACIONS COL·LECTIVES:

Cal indicar el nom o noms del(s) coordinador(s) o editor(s), indicant

aquesta darrera dada entre parèntesi:

Álvarez Santaló, C.; M. J. Buxó i S. Rodríguez Becerrea (coords.), La Religiosidad

Popular, Barcelona: Anthropos, 1989, 3 vols.

Quan la referència en qüestió és un treball publicat dins d’una obra

col·lectiva cal indicar: Nom autor, títol treball, nom editor o coordinador,
títol llibre, lloc publicació, editorial, any i planes del treball:

Connor, Walter, "Democracia, etnocracia, y el estado multinacional moderno:

paradojas y tensiones", en: Alfonso Pérez-Agote (ed.), Sociología del Nacionalismo,
Bilbao: Universidad del País Vasco, 1989, pp. 111-130

Mira, Joan F., “Memoria breve de España”, en: J. Prat, U. Martínez, J. Contreras i I.
Moreno, (eds.), Antropología de los Pueblos de España, Madrid: Taurus Universitaria,
1991, pp.637-646
 2

REVISTES:

Cal indicar: nom autor, títol article, nom revista, número, any i planes de
l’article:

Malik, Kenan, Universalism and difference: race and the postmodernists, «Race &
Class» 37/3, 1996, pp. 3-17

Schlüter, Regina G., El rol de las camisetas en la creación de imágenes de destino,

«Estudios y perspectivas en turismo» 7/1, 1998, pp. 5-23

Roma, Josefina, Derivaciones del carnaval Pirenaico a lo largo de los valles

longitudinales, «Ethnica» 4, 1972, pp. 171-190

PUBLICACIONS ON-LINE:

Quan es tracta de revistes on-line cal indicar les mateixes dades que per
a les revistes impreses, afegint però l’URL i la data de consulta. Si no hi
paginació –és el més normal- no s’indica:

Delanty, Gerard, Beyond the Nation-State: National Identity and Citizenship in a

Multicultural Society -A Response to Rex, «Sociological Research Online» 1/3, 1996
(URL: http://www. socresonline.org.uk/1/3/1.html [consulta: gener de 2000])

Quan no es tracta d’una revista on-line sinó d’algun altre tipus de web cal
indicar sempre l’URL exacte, i aquelles dades que siguin possibles,
almenys el nom de la web i la data de consulta:

El Portalet. URL: http://www.esquerres.com/ [consulta: gener de 2000]

 3

CITACIONS:

Penseu que sempre que esmenteu o citeu literalment (en aquest cas
entre “cometes” ) idees d’altres autors cal indicar la font de procedència,
amb les referències bibliogràfiques pertinents i indicant també
forçosament la plana o planes corresponents.

Podeu emprar el sistema alemany o l’americà. En el primer es fan les

indicacions amb notes a peu de plana o al final del treball.

Exemple:

Segons Canclini, la globalització sense tenir en compte la interculturalitat seria

una mena d’OCNI, és a dir, un objecte cultural no identificat 1 . [...] El que està clar,
tal com afirma Ulf Hannerz, és que hi ha dos aspectes que semblen establir
especialment les regles de joc en l'organització cultural i són bastant diferents
ara, a principis del segle XXI, del que havien estat anteriorment: la mobilitat dels
éssers humans i la gran mobilitat dels significats i de les formes significatives a
través dels mitjans de comunicació 2 . Es pot dir que actualment, en paraules del
sociòleg Anthony Giddens, “som la primera generació que té accés a una era
global" 3 .

Al final del text es llista la bibliografia citada, per ordre alfabètic d’autor:

García Canclini, Néstor, La globalización imaginada, Barcelona: Paidós, 1999

Hannerz, Ulf, Conexiones transculturales, Madrid: Cátedra, 1998

En el sistema americà s’indiquen les dades entre parèntesi en el mateix

cos del text. Hi posem el cognom de l’autor, l’any d’edició del llibre o
article i la plana o planes en concret:

Exemple:

1
Cfr. Néstor García Canclini, La globalización imaginada, Barcelona: Paidós, 1999, pp. 45-46
2
Ulf Hannerz, Conexiones transculturales, Madrid: Cátedra, 1998, p. 36
3
Citat a N. García Canclini, Op. Cit., p. 45
 4
S'ha escrit que "l'èxit popular del mot cultura implica la seva mateixa mort com a
eina teòrica" (Trouillot 2002: 37). I és a causa d'aquest èxit del concepte al carrer
que alguns antropòlegs com Richard Wilson, per exemple, serien partidaris de
l'abandó de cultura com a concepte etic per part de l'antropologia per tal de poder
estudiar d'una manera més lliure els diferents usos que el concepte té en les
nostres societats actuals, és a dir, considerant-lo exclusivament com un concepte
emic (Wilson 2002: 211 i passim). Però també està clar que això ho hauríem
d'aplicar, de fet, a molts altres conceptes. Entenen de la mateixa manera religió el
sacerdot catòlic, el monjo budista, l'agnòstic o l'antropòleg? No podríem dir el
mateix de conceptes com família, sexualitat o societat?

Al final del text es llista la bibliografia citada, per ordre alfabètic d’autor:

TROUILLOT, M. (2002) "Adieu, Culture: A New Duty Arises", en Fox, R. i King, B. (eds.) Anthropology
Beyond Culture, Oxford i New York: Berg, pp. 37-60.

WILSON, R. (2002) "The Politics of Culture in Post-apartheid South Africa", en Fox, R. i King, B. (eds.)
Anthropology Beyond Culture, Oxford i New York: Berg, pp. 209-234.