La Formacio de La Pobla

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU A REDS DEL CASTELL DELS BARONS (1248-1331)
FUNDACI NOGUERA
Collecci ESTUDIS
FUNDACI NOGUERA
ESTUDIS, 44
LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU A REDS DEL CASTELL DELS BARONS (1248-1331)
Estudi i edici a cura de JOAN SOLER I JIMNEZ
BARCELONA, 2008
La major part daquest treball es va realitzar grcies a la concessi de la Beca Ernest Lluch de Cincies Socials i Humanes en ledici de 2002, que convoca anualment lAjuntament dOlot a travs de lArxiu Comarcal de la Garrotxa. Aquesta beca permet lestmul de les investigacions a la comarca garrotxina i, a la vegada, una aposta pel desenvolupament cientc de les humanitats, cosa que s dagrair. El resultat de la primera investigaci don lloc, a nals de 2003, al treball La formaci de la pobla de Santa Pau al reds del castell dels barons (1248-1331), que va romandre indit. En lactual estudi sha pogut revisar, actualitzar i millorar els continguts daquella primera contribuci grcies a la Fundaci Noguera.
Joan Soler i Jimnez, 2008 Edita: Pags Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida ed.pages.editors@cambrescat.es www.pageseditors.com Primera edici: maig de 2008 ISBN: 978-84-9779-655-2 Dipsit legal: L-638-2008 Impressi: Arts Grques Bobal, S L Enquadernaci: Fontanet
SUMARI
INTRODUCCI I AGRAMENTS
11
CAPTOL I GNESI I ORGANITZACI DE LA BARONIA Els orgens de la baronia de Santa Pau (1247-1298) . . . . Els antecedents: Ramon Ademar de Porqueres i Gueraula (1247-1269) . . . . . . . . . . . . . . . . El domini s assumit denitavament pels castlans de Finestres: Huguet I de Santapau (1270-1277) . . . . Els inicis de la baronia. De lalienaci del feu a la concessi de mercat: Pon III, primer bar de Santa Pau (1278-1297) . . . . . . . . . . . . . . . . Organitzaci administrativa i judicial De batlles i procuradors. . . Sobre la cria i els arbitratges Sobre lescrivania i la notaria Conclusions . . . . . . . . de . . . . la . . . . baronia (1278-1330) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15 16 19
24 29 29 33 36 43
CAPTOL II PRIVILEGIS CONCEDITS ALS HABITANTS DE LA BARONIA La concessi de mercat del 28 de febrer de 1298 . . . . La carta de franqueses del 15 de novembre de 1300 . . . Histria i historiograa del document . . . . . . . Qu s una carta de franqueses i una carta de poblament? Les motivacions de la carta de franqueses de Santa Pau Exempci de mals usos i reducci de drets anomenats de castell . . . . . . . . . . . . . . . .
47 52 52 54 54 58
JOAN SOLER I JIMNEZ

63 68 70 73 77 78 80 81 83 86
Nous marges per a les redempcions . . . . . . . Franqueses relatives al matrimoni . . . . . . . . Els boscos i el dret de foresteria: entre lempriu i la sostracci . . . . . . . . . . . . . . . . . Porcs i molins . . . . . . . . . . . . . . Sobre trobes i vi . . . . . . . . . . . . . . La consolidaci de les franqueses i la perpetutat garantida dels pactes . . . . . . . . . . . . . . Dataci i subscripcions nals . . . . . . . . . . Conclusions al voltant de la carta de franqueses . . . La concessi de privilegis als habitants de la vall de Santa Pau del 26 de setembre de 1312 . . . . . . . . . . . . Un apunt nal sobre el coneixement real de les imposicions aplicades als vassalls de la baronia de Santa Pau . . . . . CAPTOL III POBLA DE SANTA PAU (1300-1331)
LA
CONSTRUCCI DE LA
Alguns apunts sobre el territori de la baronia abans de la construcci de la pobla. . . . . . . . . . . . . La formaci de la pobla de Santa Pau . . . . . . . . Quina denominaci per la nova cellera? . . . . . . Primers anys del puig del castell i consolidaci de la pobla (1300-1312) . . . . . . . . . . . . . . Lampliaci dHuguet II (1313) . . . . . . . . . Consolidaci del sector nord de la pobla nova i especulaci immobiliria (1314-1320) . . . . . . . . . Huguet II mor i lespeculaci sembla que se suavitza (1321-1331) . . . . . . . . . . . . . . . . Caracterstiques arquitectniques del recinte i de les noves construccions . . . . . . . . . . . . . . . Els habitants de la pobla de Santa Pau . . . . . . . Lloc de procedncia dels nous habitants . . . . . . Alguns ocis dels nous habitants . . . . . . . . Apunts per a un estudi demogrc . . . . . . . Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . CONCLUSIONS FINALS . . . . . . . . . . . . .
89 93 93 96 100 103 106 109 115 115 116 119 121 125
LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

SIGLES DELS ARXIUS CONSULTATS . BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . APNDIX DOCUMENTAL . . . . . Normes de transcripci . . . . . Transcripci. . . . . . . . . Documents . . . . . . . . . NDEXS DE LAPNDIX DOCUMENTAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
129 131 135 137 138 139 263
INTRODUCCI I AGRAMENTS
Refer la histria de Santa Pau demana dedicar-hi, almenys, una miqueta ms duna tarda. Ens trobem davant un poble que t lextraordinria virtut de disposar dun passat lluny que encara revesteix el present. Anar a les arrels, als orgens, a la gnesi de tot plegat s la voluntat daquest estudi. Parlo dels orgens del poble, ms ben dit, de la pobla de Santa Pau, si sem permet avanar. He tractat dinspeccionar els inicis de lagrupament urb al voltant del castell del llinatge dels Santa Pau a inicis del segle XIV, fruit dun procs que comena a mitjan segle XIII i a travs del qual els castlans de Finestres i els posteriors barons de Santa Pau aniran adquirint una ms gran autonomia envers el monarca i exerciran un major grau de domini senyorial sobre el seu territori jurisdiccional. Laugment de la pressi senyorial sobre els seus vassalls es fonamentar en un seguit de decisions del bar que permetran la transformaci de la poblaci i de la seva capacitat de treball en models productius avantatjosos pel bar, i noms pel bar. B, no noms. La creaci de la pobla de Santa Pau representar la conrmaci del poder senyorial del nou bar sobre els seus dominis, per tamb la rearmaci dun grup poblacional format per membres de les famlies pageses ms benestants i per un cos organitzat dagents baronials que vetllaran pel bon funcionament de les nances i administraci dels Santa Pau, assolint, a canvi, privilegis i exempcions molt protoses que permetran una diferenciaci progressiva i contundent de la seva classe davant la resta dels vassalls de la baronia. La creaci de la pobla de Santa Pau fou, en essncia, una concrdia, una convinena, un pacte i un negoci entre magnats. El treball consta de quatre captols. El primer est dedicat a analitzar laparici, creaci i organitzaci de la baronia de Santa Pau entre els anys 1247 i 1298. El segon analitza amb profunditat les diferents
12
JOAN SOLER I JIMNEZ
concessions de franqueses i privilegis que rebran tant el bar, directament del rei, com els habitants de la baronia de Santa Pau. El tercer estudia la conformaci fsica de la pobla de Santa Pau i levoluci del permetre urbanitzat; identica i descriu els primers habitants, les seves ocupacions, procedncies i caracterstiques socials dins el marc general de la pagesia de la baronia a inicis del segle XIV. El darrer captol presenta un seguit de conclusions i unes possibles lnies de treball de cara al futur. A continuaci, oferim un apndix documental format per 146 notes extretes dels protocols del Fons Notarial de Santa Pau que es troben a lArxiu Comarcal dOlot i dels registres de Cancelleria de lArxiu Reial de Barcelona, que serveixen per illustrar les raons i els arguments exposats i, al mateix temps, de corpus documental inicial per a la recerca daquest moment crucial en la histria del poble de Santa Pau. Aquest projecte va rebre el suport de la Beca de Cincies Socials i Humanes Ernest Lluch en lany 2002, convocada anualment per lAjuntament dOlot, lArxiu Comarcal de la Garrotxa i el Museu Comarcal de la Garrotxa. El meu primer agrament s, per tant, a les institucions que organitzen aquestes beques i al tribunal que va posar la seva conana en mi. Desitjo haver estat a lalada de la seva aposta. Vull agrair tamb a la Fundaci Noguera loportunitat de preparar el text per a la publicaci i deditar-lo. s molt important la tasca de la difusi dels fons notarials catalans i dinvestigaci histrica en general que, des de ja fa uns quants anys, duu a terme. Han estat nombroses les persones que han collaborat en aquest estudi. Especialment, haig dagrair de forma fervorosa lajuda i lallionament que amb la seva professionalitat i la seva recerca com a historiador mha proporcionat Xavier Puigvert i Gurt, arxiver de lArxiu Comarcal de la Garrotxa. A ell devem, parlo en plural, el retrobament del text de la carta de franqueses de lany 1300 i, per tant, el pal de paller daquest treball. La seva largitio bondadosa el dia de Sant Lloren dagost de 2003 fou, senzillament, impagable. De la mateixa manera agraeixo a Antoni Mayans i Pluj, director de lArxiu Comarcal de la Garrotxa, tot el suport i lassessorament en les anades i vingudes a larxiu, mirant de llegir i rellegir manuals notarials. Ambds van mostrar, des del principi, un clar inters perqu el treball acabs publicat. Des dOlot ns a Terrassa. Dono les grcies a Vicen Ruiz i Gmez, historiador, arxiver, palegraf, diplomtic, savi i amic. Ell ha repassat alguns dels textos que presento i ha escoltat amb inters alguns dubtes que li plantejava. La seva extraordinria capacitat de sntesi i el seu coneixement profund del feudalisme catal mhan guiat, on jo em quedava aturat, ell hi feia llum per seguir endavant. Agraeixo tamb
13
a Pere Puig i Ustrell, director de lArxiu Histric de Terrassa, tots els consells i encertades opinions deminent palegraf i diplomtic que mha donat amb relaci a lapndix documental, aix com per la traducci dels passatges ms obscurs que el meu llat no aconseguia discernir. I moltes grcies, tamb, a Teresa Cardellach i Gimnez, directora de lArxiu Administratiu de Terrassa, pel seu estmul constant. Ms agraments. A Miquel ngel Fumanal i Pags per la seva ajuda i pel seu constant inters perqu lestudi veis la llum mitjanant diferents ponncies i nalment via editorial. A Joel Colomer, historiador santapauenc, que millumin el cam dels establiments dHuguet II del mes de febrer de 1313; ell fou el primer investigador que els va localitzar i els va treballar. A Albert Reixach, ll del malaurat Salvador Reixach, que tant fu per la histria de Santa Pau, el qual sesfor a consultar els apunts indits que el seu pare havia deixat i em don algunes pistes a propsit de lArxiu Parroquial de Santa Pau. A qui fou mossn de lesglsia de Santa Maria de Santa Pau, Miquel Vall-llosera, per deixar-me consultar el fons de lArxiu Parroquial. A Francesc Tremoleda i Bols, que va posar a la meva disposici tots els contactes possibles de persones que em podien aportar informaci pel treball que estava realitzant. A lAjuntament de Santa Pau, i per extensi a Mart Collelldevall, que, mentre fou regidor de cultura, va coordinar la I Jornada Medieval de Santa Pau, celebrada el 6 dagost de 2005, on vaig poder oferir una conferncia amb els primers resultats de la investigaci. Agraeixo a tota la meva famlia linters que sempre ha mostrat en el desenvolupament de la tasca. Ells tamb han format part de la histria dels darrers trenta anys daquest poble. O almenys de la histria de ca la Si, a la plaa de Dalt. Sobretot, per, he dagrair profundament al meu avi, Joan Soler i Gil (que ja no podr veure la feina feta) i a la meva via, Pilar Maci i Suriol, santapauenca dadopci, tot el que sempre han lluitat pel seu nt i tot el que han lluitat per donar encara vida a la plaa de Dalt. A ells dedico tot el meu esfor. Finalment, agraeixo a la Gemma Elias les hores i hores de pacincia i sobretot lnim constant perqu la feina arribs a bon port. El seu entusiasme s el meu al.
CAPTOL I GNESI I ORGANITZACI DE LA BARONIA
ELS
ORGENS DE LA BARONIA DE
SANTA PAU (1247-1298)
Durant tot el segle XIII a Catalunya es consoliden un gran grup de baronies. El procs s conegut i acceptat arreu. La casustica, per, de totes aquestes noves creacions, de ladopci per part duns territoris jurisdiccionals dun estatus nou, s molt variada i cal lanlisi de cada cas en concret per extreuren un model si es vol. Aix, doncs, laparici a la segona meitat del segle XIII de la baronia de Santa Pau no s pas atzarosa. Perqu neixi una baronia cal, en primer lloc, que el rei alieni una possessi prpia, segons certes condicions, a un senyor territorial. Les nances reials de Jaume I i de Pere II foren francament precries, atesa la poltica decidida de conquesta exterior per la qual semprenen unes campanyes que necessiten numerari sucient i aliances amb els senyors feudals per la seva fora militar. En aquestes aliances sestipulaven pactes dajut i de compensaci que es resolien amb el lliurament als senyors feudals dun territori jurisdiccional en el qual gaudirien de poder total, s a dir els senyors jurisdiccionals, o tamb dits barons, tindrien potestat i domini absolut sobre aquests territoris i en podrien extreure totes les rendes que volguessin sense intromissi reial. El rei, normalment, feia les concessions en forma de carta de grcia, s a dir concedia el territori en alou, feu o emteusi, reservant-se per tant el dret a poder recuperar aquell territori quan ho desitgs. A canvi, el bar li prometia vassallatge, li feia homenatge i lajudava en tot all que el rei hagus de menester.1 Cada situaci, com
1. Per a una visi de conjunt de tot aquest procs i per a lestudi de gran part de les baronies ms prominents de la Catalunya Vella des del segle X ns al segle XIII, vegeu lestudi de SOBREQUS, Santiago. Els barons de Catalunya, dins la Histria de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 1991.
16
JOAN SOLER I JIMNEZ
diem, ha de ser estudiada individualment i aix ho farem en el cas de la baronia de Santa Pau. El cas daquest senyoriu ha roms ns ara al marge de les investigacions, no pas perqu sigui un cas especial, sin per lextraordinria dispersi de les fonts documentals que hi poden donar llum. Provarem danar per parts. Els antecedents: Ramon Ademar de Porqueres i Gueraula (1247-1269) Ramon Ademar esdevingu lhereu dels Porqueres lany 1247.2 Sacabava desposar amb Gueraula. Amb aquest enlla, per, tamb sembardiss amb tots els problemes econmics que el llinatge portava des de feia anys. Aquesta circumstncia el port a haver dalienar el patrimoni dels Porqueres a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles el 25 de novembre de 1251 per valor de 50.000 sous barcelonesos. Lobjectiu de la venda seria, duna banda, para pago de nuestras deudas y compra de posesiones y otros negocios y utilidades o provechos nuestros, i duna altra para comprar cosa mejor y ms til, y para restituir los castillos de Finestres y Santa Pau. Utilitzem la traducci que realitz Enric Girbal lany 1863 del document.3 No acabem de veure clar, per, qu es volia dir amb la paraula restituir. Un parell de pargrafs abans, sespecica que sefectua la venda de tots els bns a excepci del senyoriu de Falgons, que pertenece a la jurisdiccin del castillo de Finestras, per tant, el senyoriu de Falgons no pertany a la jurisdicci del castell de Porqueres. Podem suposar, doncs, que Ramon Ademar i Gueraula es desprenen de tot all que tenien pels seus antecessors, per que, malgrat que no es diu directament al document, es reservarien els drets jurisdiccionals sobre el castell de Finestres i totes les seves possessions, entre les quals hi hauria la del castell de Falgons i la del castell de Santa Pau, entre daltres. Es tractava, doncs, de rescabalar-se de les despeses que portaven acumulades, mantenint el senyoriu del castell de Finestres. En aquesta circumstncia hi podem veure sense cap mena de dubte lorigen de la independncia jurisdiccional del senyoriu de Finestres respecte al de Porqueres. La famlia
2. Per observar els orgens del llinatge dels Porqueres i dels primers anys de la castlania de Finestres, consulteu la monograa de GRABOLOSA I PUIGREDON, Ramon. Santa Pau i la seva baronia. Ed. Montblanc, Granollers, 1971, 305 p., aix com tot el que va explicar el pare CONSTANS, Llus G. Santa Pau medieval. Vols. I-III, Olot, 1964. Hem volgut estalviar al lector tota una disquisici sobre els orgens de la castlania de Finestres perqu donaria lloc a un altre estudi ben volumins, atesa la complexitat de lassumpte. 3. GIRBAL, Enrique C. Baolas. Noticias histricas de esta villa, Gerona, 1863, p. 73-86. Tamb CONSTANS, Llus G. Diplomatari de Banyoles. Vol. II, 1989, doc. 288 (que data del 25 de novembre de 1250).
17
aliena un patrimoni en beneci i amb previsi de reforar laltre. s evident, o aix caldria suposar, que es venen el que ms valor t, atesa la greu situaci econmica que havien suportat ns llavors. Malauradament, ben poc sabem de les viscissituds de Ramon Ademar i Gueraula. Sabem, noms, que lany 1248, poc temps desprs que Ramon Ademar assums lheretat dels Porqueres, apareix un primer registre descrivania directament lligat a la castlania de Finestres. Sn un total de vint-i-vuit folis que formen el primer volum conservat del fons notarial de Santa Pau que es conserva a lArxiu Histric Comarcal dOlot. Els folis es troben agrupats de forma factcia i estan molt desgastats pel voltant, amb un estat de conservaci molt precari. Hem pogut precisar la cronologia del primer quadern entre el maig de 1248 i el mar de 1253, amb un document solt a linterior datable el 1264. Desprs dhaver-lo comparat amb altres manuals posteriors, dedum que fou redactat en una escrivania existent al reds de lesglsia de Sant Esteve de Llmena. I aix es conrma quan sobserva que la major part dels assentaments notarials pertanyen a habitants daquella zona i el seu entorn immediat i nhi ha molt pocs relatius a habitants de la vall de Santa Pau. En tot cas, enlloc sespecica a quina jurisdicci pertany lesmentada escrivania. Es pot pensar que pertany al monestir de Santa Maria de Finestres, per el fet que shagi conservat en el fons notarial de Santa Pau ms aviat inclina a creure que ja des del 1248 pertanyia a la jurisdicci del castell de Finestres i, per tant, al seu castl, el qual hauria creat lescrivania de Sant Esteve de Llmena, amb el seu capell com a responsable. I aqu es plantegen un seguit de dubtes. Aquesta notaria s fruit duna concessi feta pel sobir de torn? Va ser una escrivania creada pel senyor feudal del territori per millorar el seu aparell administratiu? O, potser, era del capell precedent o dalguna entitat religiosa? Analitzarem en profunditat el problema de lescrivania i la posterior notaria del castell de Finestres i de Santa Pau ms endavant. Tanmateix, hem volgut avanar algunes dades perqu considerem que aquest discerniment dordre jurdic ens pot ser til per valorar des de quan podem parlar de baronia. Creiem que no hi va haver baronia ns al 1278, per que les condicions jurdiques del senyoriu del castell de Finestres comencen a evolucionar envers aquest estatus jurdic a partir de 1248. Un element que mostra ja una certa autonomia jurisdiccional per part de Ramon Ademar s la notcia que tenim de Pere dOllerola,
18
JOAN SOLER I JIMNEZ
batlle de Santa Pau, el 15 doctubre de 1255.4 Aquell dia, el seu ll Guillem dOllerola i la seva esposa Elisenda van vendre la meitat del delme de la parrquia de Santa Eullia de Crespi a Bernat de Bixols, de Besal. El document no menciona res ms relatiu a Santa Pau o al seu territori, per s que esmenta que Guillem dOllerola era ll del difunt Pere, batlle de Santa Pau. La simple existncia dun batlle amb certes atribucions administratives dun territori jurisdiccional on hi ha rendes per administrar mostra aquesta potestat del castl de Finestres i senyor de Santa Pau per governar un territori. En seguirem parlant ms endavant. Ramon Ademar mor abans de 1267 sense descendncia, ats que aquell any Gueraula, la seva vdua, apareix esposada amb Arnau de Foix. En una venda que realitza el nou matrimoni aquell mateix any a Arnau de la Miana, sofereixen en garantia els 4.000 sous que el difunt Ramon Ademar havia obligat a favor de la seva esposa Gueraula pels castells de Finestres i Santa Pau, en compensaci per la prdua del castell de Porqueres que li havia estat donat en dot. Es poden comparar, si es vol, els 4.000 sous en qu es valorava el patrimoni del castell de Finestres i Santa Pau, enfront dels 50.000 sous de tota la jurisdicci venuda del castell de Porqueres. Hi ha diferncia. En tot cas, desprs de la mort de Ramon Ademar els dos castells queden en mans de Gueraula i dArnau de Foix, almenys ns a inicis de la dcada dels anys setanta del segle XIII. Una prova fora clara que a nals dels anys seixanta encara no existia la condici de baronia en el territori jurisdiccional del castell de Finestres s una sentncia judicial del 19 de juny de 1265. Suscitada una causa entre Ramon de Pompi, procurador del rei Jaume I, i els cavallers Berenguer de Santaniol i Guillem de Mata, al voltant de dotze masos que pertanyien a les parrquies de Sant Andreu de Sobre-roca, Sant Esteve de Llmena i Sant Aniol de Finestres, tant Bernat de Vic com Arnau de Pujol, els jutges encarregats de dirimir la qesti, declaren que els cavallers estaven obligats a pagar al rei els teros, lluismes i foriscapis dels dits masos. Si el territori descrit estigus inscrit en una baronia, com posteriorment sabem que va formar-ne part, un dels beneciaris hauria dhaver estat el bar pertinent. Ning no diu, per, que aix hagus de ser sempre aix. Potser els drets del rei sobre aquells masos sobrepassaven qualsevol jurisdicci, per en principi haurem de suposar que el bar o senyor territorial
4. de 1329.
ADG. Fons de Sant Feliu de Girona, pergam, 15 doctubre de 1255. Trasllat
19
hauria dhaver aparegut, o b com a part, o b com a testimoni, en la sentncia judicial. Llstima que leditor daquest document no ens en faci constar la procedncia per poder-ho comprovar.5 El domini s assumit denitivament pels castlans de Finestres: Huguet I de Santapau (1270-1277) En algun moment entre 1267 i 1270 els castells de Finestres i Santa Pau passen a mans dHuguet I de Santapau, que era ll de Beatriu de Porqueres lla dAgns i del seu segon marit, Arnau de Pont, i germana del difunt Ramon Ademar i de Pon II de Santa Pau, que havia estat castl de Finestres entre els anys 1204 i 1218. Sen comencen a saber coses a partir del 15 doctubre 1271, quan el veguer de Girona va citar Arnau de Foix perqu Huguet de Santapau i altres persones van atacar els homes propis de labat de Banyoles i se nemportaren presos alguns a Santa Pau.6 En tot cas, haurem de tornar a consultar els llibres notarials de la baronia per veure que el segon volum del fons comena el mes de gener de 1273 i acaba el novembre de 1283. Es tracta de tres quaderns ben diferenciats. El darrer, que comena el 1277, es dedica exclusivament a la vall de Santa Pau. Els dos primers sn escrits a lescrivania de Sant Esteve de Llmena. El fet ja s prou indicatiu. Sembla com si el territori jurisdiccional del castell de Finestres hagus dividit la tasca de redacci i, en acabada, els assentaments es relliguessin en un sol volum. Tanmateix, observem que en deu anys tan sols shan conservat tres quaderns, per aix sospitem que el relligat potser s merament factici, i posterior. En tot cas, lexistncia de quaderns temtics sembla certa, de la mateixa manera que en manuals posteriors trobarem quaderns dedicats exclusivament a testaments, per exemple. De nou, doncs, lexistncia dactivitat escripturria a Sant Esteve de Llmena, i ara de forma decidida a la vall de Santa Pau, ens conrma lxit de la iniciativa notarial empresa lany 1248 en el territori. Tanmateix, s una altra prova la que ens fa armar sense temeritat que si la baronia no existia encara amb Huguet I, era gaireb a punt desdevenir com a tal. El 8 de gener de 1276 Huguet I de Santapau deneix i absol Arnau de Sayol, Jaume de Vinya, Arnau de Coma, Guillem Gifre, Guillem de
5. CONSTANS, L. Diplomatari de Banyoles. Vol. II, doc. 327. 6. CONSTANS, L. Diplomatari de Banyoles. Vol. II, doc. 354.
20
JOAN SOLER I JIMNEZ
Comella, Jaume Giron, de Centelles, i Arnau de Codines, de Riudaura, de tota pena criminal i de qualsevol causa que es realitzi contra ells per les ferides que havien fet en el seu propi mas a Arnau de Torrent, per haver tallat diferents arbres de la seva propietat i per haver-li cremat el paller. Els absol a canvi de 50 sous barcelonesos de tern. La potestat jurdica dHuguet I Santapau per jutjar i executar penes li havia dhaver estat conferida per fora pel rei, i ms en un cas de delicte agrant com aquest. Una de les atribucions necessries que adquireixen els barons un cop ho esdevenen s precisament la capacitat daplicar penes per delictes dordre criminal i civil. Es tracta que el bar tingui dins la seva jurisdicci el que sanomena mer i mixt imperi, i perqu sigui aix cal que el rei li hagi atorgat el privilegi. Conv, doncs, abans de continuar, que donem algunes nocions jurdiques indispensables per comprendre el que estem dient. Una baronia s, en essncia, un territori i unes funcions alienades en mans dun particular. El titular daquestes jurisdiccions desmembrades de la general del rei era generalment un noble amb ttol (des de duc i marqus ns a bar), per tamb podia ser un personatge sense ttol i no pertanyent a lestament nobiliari. La caracterstica essencial duna baronia era lexistncia duna jurisdicci secular ms o menys extensa en mans duna persona o duna corporaci, en domini i propietat. Aquest darrer element els diferenciava dels qui noms tenien la jurisdicci en exercici i administraci, s a dir que exercien en nom del rei. Lalienaci es podia realitzar mitjanant qualsevol ttol, s a dir, en alou, feu o emteusi, i hom en podia disposar sempre que sen respects la naturalesa.7 Sentn, doncs, que perqu hi hagi baronia, abans hi ha dhaver una alienaci, per tamb s cert que aquesta sigui en realitat la culminaci del que al llarg dels anys ha estat un procs dacumulaci de drets i rendes. Moltes de les potestats senyorials podien haver existit prviament a lalienaci. Per a Flocel Sabat una baronia cal entendre-la com una unitat menor aliena al poder reial i dotada dhomogenetat geogrca, socioeconmica i jurisdiccional.8 De manera que planteja lexistncia duna realitat fora cohesionada en tots els mbits perqu hom pugui parlar de baronia. Aix posa en relleu, de nou, els buits legals que sembla que destilla la denici dHuguet I de 1276 i, per tant, el no-gaudi duna jurisdicci plena.
7. FERRO, Vctor. El dret pblic catal. Les institucions a Catalunya ns al decret de Nova Planta. Vic, 1987, p. 138-139. 8. SABAT I CURULL, Flocel. El territori de la Catalunya medieval. Percepci de lespai i divisi territorial al llarg de ledat mitjana. Barcelona, 1997, p. 260.
21
Un cop el territori esdevenia baronia, fruit de lalienaci de drets, la jurisdicci se solia dividir en mer i mixt imperi i mnima jurisdicci. De totes maneres, noms amb el mixt imperi nhi havia prou per rebre la condici de bar i el dret de posar batlle permanent en una localitat. El mer imperi o alta justcia (tamb dit el criminal) comprenia tots els delictes pels quals es podia imposar pena de mort natural o mutilaci de membres, incloses les lesions greus i els robatoris de ms de 200 sous comesos amb violncia; el dret dalar forca i costell i daplicar la pena capital; i la facultat de donar tutors i dictar els decrets connexos quan es tractava dun patrimoni de ms de 6.000 sous. El mixt imperi o baixa justcia implicava el dret a tenir cort amb escriv, nomenar batlle, jutge, saigs, nuncis i corredors; rebre rmes de dret; conixer totes les causes civils ns a qualsevulla suma i executar-ne les sentncies; donar tutors i curadors i interposar els decrets corresponents quan el patrimoni era inferior a 6.000 sous, decretar la restituci in integrum i intervenir en emancipacions, insinuacions de donacions i altres actes de jurisdicci voluntria; castigar els delictes lleus baralles, lesions menors, injries, furts de menys de 200 sous, etc.; capturar els presumptes culpables de delictes greus i lliurar-los al jutge competent; aplicar penes ns a la dassots i posar en costell; donar llicncia a la universitat per a reunir-se; i adoptar diverses mesures de policia. El mixt imperi, juntament amb la jurisdicci mnima, simple o civilssima, que facultava per posar empares, imposar bans o multes de ns a 5 sous i resoldre plets de mnima importncia, conguraven el civil ple.9 Es diferencia, a ms, entre jurisdicci i imperi. La primera s la potestat o legtima autoritat per governar i posar en execuci les lleis, declarant i aplicant el dret. Limperi s la facultat dusar la coacci i coerci per fer respectar les lleis i complir les decisions dels superiors.10 Ens preguntem si laparent sentncia judicial del 8 de gener de 1276,11 malgrat que el document en si no presenta la forma tpica duna sentncia, i que no es troba inscrit en cap liber curiae prpia-
9. FERRO, Vctor. El dret pblic catal..., p. 140. 10. FONT I RIUS, Josep M. Mero y mixto imperio. A: Diccionario de historia de Espaa. Vol. II, Madrid, 1968, p. 1024. Vegeu ms informaci sobre el mer i mixt imperi en una contribuci de CUADRADA I MAJ, Coral. Sobre el mer i mixt imperi a les senyories feudals de la Catalunya Vella. A: Laixada i lespasa. Lespai feudal a Catalunya. Tarragona, 1999, p. 217-230. 11. Doc. 2 de lapndix documental.
22
JOAN SOLER I JIMNEZ
ment dit, s una prova clara de la capacitat sancionadora dHuguet I. A la prctica no sestipula lexecuci de cap sentncia. El document es presenta formalment com una simple denici, com una absoluci dels fets, els quals sn imputables a tots set personatges, que sn igualment culpables, per no sn condemnats. El pagament de 50 sous, tot i que pugui semblar una sanci econmica pels fets, tan sols apareix formalment com a contrapartida a la denici. Per tant, no sabem si el cas ha estat jutjat realment perqu sels absol dincrrer en causa criminal, sels allibera de la possibilitat de jutjar-los. El document s ben clar: dinio et remito (...) perpetuo omnem penam criminalem et omnes peticiones et demandas per acabar dient que facio liberos et immunes. Per tant, i en conclusi, Huguet I t una certa potestat per a dirimir conictes, heretada o adquirida en temps anteriors i no necessriament per concessi reial, sin probablement pel propi costum i tradici del territori jurisdiccional del castell de Finestres i vall de Santa Pau. En certa mesura, el seu comportament s arbitrari i actua com un senyor feudal ms. En realitat, lany 1276 encara que hagus estat bar, la posada en escena de la causa criminal contra Andreu Torrent hauria presentat una altra estructura jurdica, compensada amb un jutge o un rbitre assignat i amb un registre ms adequat a un liber curiae, amb la presidncia del bar, evidentment. En cap cas, una ms cohesionada estructura jurdica evitaria la possibilitat duna decisi arbitrria, molt probablement la sentncia hauria estat la mateixa. Un element, per, que mant la confusi deriva del fet que la causa dAndreu Torrent noms es podria haver jutjar amb la potestat del mer imperi. Entenem que si Huguet I no hagus tingut aquesta potestat el cas shauria dhaver traspassat al sotsveguer de Besal, el funcionari reial amb competncia en aquestes causes, per aix no va passar. Huguet I, doncs, tal com armava Flocel Sabater, disposa duns drets adquirits des del passat, entre els quals hi ha la capacitat de denir causes i de fer-les posar per escrit a linterior dun registre notarial. Ara b, les tenia per concessi reial o per tradici del seu senyoriu? En aquest sentit, el cas de la baronia de Torroella de Montgr ens podria aportar una mica de llum ats que es tracta duna baronia que no fou fruit de cap concessi reial, sin que ns llavors no havia pertangut mai al domini del monarca.12 El cas de Santa Pau pot ser semblant ats que ns al 1247 havia pertangut als Porqueres i no pas a la jurisdicci reial. Desprs de lalienaci de bns del llinatge a favor de Sant Esteve de Banyoles, Ramon Ademar mant autnomament els
12. SABAT
CURULL, Flocel. El territori de la Catalunya medieval..., p. 260.
23
drets sobre el castell de Finestres i Santa Pau, amb qu passa a exercir com a senyor exclusivament daquesta fracci de lantic patrimoni. Sense ser-ho jurdicament parlant, Ramon Ademar i Huguet I exerceixen de barons avant la lettre. En un altre document del 5 dabril de 127713 Huguet I fu un debitori a favor de fra Pere de Port de 900 sous barcelonesos de tern, els quals es dividien en 540 sous i 350 pel prstec duna mula de pl negre.14 Huguet I es compromet a tornar tot el numerari obligant un cavall de pl obscur i la mateixa mula. Linteressant del document s laparici duna llarga llista de dejussors: Pere de Coromina, Arnau de Fages, Joan del Cros, Guillem de Pla, Bernat de Pujol i Pere de Font, amb les seves respectives esposes, els quals probablement, eren membres dalgunes de les famlies ms potents de la vall de Santa Pau daleshores. s interessant la presncia de les mullers respectives en el document, cosa que denota la importncia i la gaireb exigncia jurdica que la dona, que a travs de la garantia dotal possea drets sobre els bns familiars i assumia responsabilitats en la marxa de lempresa familiar, gurs al costat del marit en els actes jurdics de transacci de bns ms importants.15 La part ms interessant daquest document s observar el comproms adquirit per aquestes famlies en un deute del seu senyor, malgrat que enlloc del text del document sespeciqui cap element de dependncia respecte dHuguet I. El cas s que Huguet I va tenir sempre bona relaci amb els monarques, almenys amb Pere II, a qui va ajudar durant el setge de Montesa loctubre de 1277. All, precisament, va morir sense descendncia directa. La llei permetia al rei, en aquestes circumstncies, dintervenir els bns del difunt, per segons diu Grabolosa aquell orden al veguer de Girona que no ho fes,16 tot i que al cap de poc temps el castell de Finestres i el de Santa Pau apareixen com a feus del rei, quan, com hem vist, mai no havia estat patrimoni del monarca. Qu succe, en realitat, amb aquests bns?
13. Doc. 3 de lapndix documental. 14. S, s, hi ha una prdua de 10 sous que no sabem on van a parar. Potser lescriv va oblidar un numeral. 15. AVENTN, Merc. La societat rural a Catalunya en temps feudals. Barcelona, 1996, p. 121. 16. GRABOLOSA I PUIGREDON, Ramon. Santa Pau, p. 79.
24
JOAN SOLER I JIMNEZ
Els inicis de la baronia. De lalienaci del feu a la concessi de mercat: Pon III, primer bar de Santa Pau (1278-1297) Lactuaci de Pere II els anys immediats a la seva coronaci lany 1276 poden ajudar a explicar perqu apareix denitivament la baronia de Santa Pau i perqu el rei decideix alienar el territori jurisdiccional del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau. Dues poden ser les causes, que segurament es van complementar: duna banda, el desig de compensar la mort en combat dHuguet I a Montesa; de laltra, una qesti dordre poltic i econmic. Un dels problemes que hagu dafrontar el nou rei Pere II quan va ser coronat fou el generat per lestat runs de les nances reials desprs de la mort del seu pare. Forat probablement per la immediatesa dels esdeveniments, hagu de trobar prou numerari per seguir afrontant la revolta mudjar al regne de Valncia, que havia esclatat durant el regnat del seu pare. La manera que tri Pere II fou mitjanant lexigncia dun bovatge als territoris sota la seva jurisdicci. La mesura, evidentment, caigu ben malament entre els barons de Catalunya. El bovatge era un impost sobre la possessi de bestiar i els bns mobles i seents, i que els reis, des del segle XII, solien demanar al poc temps de ser coronats. Tanmateix, els barons no van entendre que Pere II el demans ex debito, s a dir com si fos un deute contret pels barons que calia retornar i no pas com a concessi graciosa. A ms, el rei no accept reunir corts per debatre la qesti. Aix provoc una revolta nobiliria que dur ben b tres anys (1277-1280), repartida en diferents episodis.17 La intromissi de la scalitat reial en territori dels barons, s a dir en franca competncia amb la renda feudal, fou probablement el detonant de la violenta reacci daquells. Tot i aix, molts dells restaren dels al rei Pere II.18 Tornant a Santa Pau, podrem suposar que el rei acab intervenint els bns dHuguet I, per tot seguit don en feu a lhereu daquest, s a dir, al seu germ Pon III, amb la qual cosa sevitava la prdua del patrimoni de la famlia. Atesa la mort en combat i desprs dels serveis oferts per Huguet I en el dur setge de Montesa, Pere II segurament volgu concedir alguna grcia al llinatge, en compensaci per la intervenci dels bns. En la conjuntura poltica i econmica que sestava produint en aquells anys, com hem vist, era evident que el rei aprotaria qualsevol oportunitat per incrementar les seves nances. Amb
17. SOLDEVILA, Ferran. Jaume I. Pere el Gran. A: Histria de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 1991, p. 91-92. 18. SNCHEZ MARTNEZ, Manel. El naixement de la scalitat destat a Catalunya (segles XII-XIV). Vic, 1995, p. 50-51.
25
lalienaci en qualitat de feu del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau, duna banda es compensava Pon III pels serveis prestats pel seu germ difunt i, de laltra, sassegurava que el nou bar no es revolts amb els barons que no estaven dacord amb el bovatge, i aix sassegurava un nou del a la corona. Pon III de Santapau ben rpidament apareix a la documentaci com a senyor de Santa Pau (segons sha armat ns ara, perqu ja sembla prou curis que havent mort el pare, Pon II, envers 1218, bo i admetent la possibilitat que Pon III hagus nascut el mateix any 1218, hauria assumit la baronia amb seixanta anys, per s que hauria mort lany 1312 amb noranta-sis anys!; la seva ascendncia familiar caldria que sexamins amb precisi). Aix, doncs, en una concessi del 15 de novembre de 127919 el rei Pere II conrma a Orpai, muller de Pon III, lassignaci i lobligaci que el seu marit havia assumit per ra del dot della. El que resulta ms interessant del document s la clusula de reserva de dret, que diu aix: salvis tamen nobis in castro de Finestris et domo de Sancta Pace et locis que dictus maritus vester tenet pro nobis in feudum, servicio et homagio et potestate pro aliis iuribus nostris in dictis castris sive locis nobis pertinentibus et pertinere debentibus, s a dir, el rei conrma aquella obligaci sense perjudici dels drets que tenia sobre el castell de Finestres, sobre la domus de Santa Pau i els altres llocs que Pon III tenia per ell en feu, i pels quals li assegurava servei, homenatge i potestat. En aquest document sexplicita que Pon III t en feu el castell de Finestres i la domus de Santa Pau per concessi expressa del rei, com aquest diu clarament a Orpai: maritus vester tenet pro nobis. Tamb hi trobem, al seu marge superior, una anotaci que pel tipus descriptura potser s del segle XVI: Hic apparet quomodo castrum de Finestris et domus de Sancta Pace sunt feuda domini regis. Segons aquest apunt, aquest s lnic document que especica que en algun moment el rei Pere II realitz la concessi en feu i que molt probablement no nexisteix cap danterior, ni conservat ni insinuat als registres de grcies del rei de torn.20 A ms a ms, resulta que quan
19. Doc. 9 de lapndix documental. 20. Els registres de la cancelleria reial conservats a lArxiu de la Corona dArag sinicien regularment el 1257. Ara b, si sadopta el criteri tradicional diniciar aquesta srie amb el Liber Feudorum Maior, haurem de recular ns a 1192. En tot cas, lapreciaci valgui per notar que si hi hagu alguna alienaci anterior a la de 1278, haurem de parlar de quelcom succet abans de 1257, bo i admetent tamb que els registres no eren sempre exhaustius. En realitat, tal com ara comprovem, molt probablement no havia existit cap alienaci prvia, pel simple fet que el feu no era reial.
26
JOAN SOLER I JIMNEZ
analitzem el Liber Patrimonii Regii. Cathalonia, registre de la Batllia General realitzat el 1584, en qu es fa un sondeig exhaustiu de la documentaci de lArxiu Reial de Barcelona per tal de precisar quin era lestat del patrimoni reial daleshores i quina era la situaci i lorigen dels drets sobre els diferents patrimonis reials arreu de Catalunya, en la descripci dels territoris del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau,21 noms hi apareix aquest document per especicar que el territori del castell de Finestres havia estat patrimoni reial i que havia estat alienat a Pon III. Podem restringir una mica ms el marge cronolgic en qu sesdevingu lalienaci, si ens xem en un document trobat al fons notarial de Santa Pau. El 18 doctubre de 127822 Guillem de Tresserra, ll de Guillem de Tresserra de la parrquia de Santa Maria del Freixe, es fa home propi de Pon, domini de Sancta Pace. Per primera vegada, apareix en la documentaci aquesta denominaci de dominus de Santa Pau. El costum de fer-se home propi del senyor es remunta a temps antics, per tant no s denitori. S que ho s la denominaci. Per exemple, la denici dHuguet I als criminals del cas del mas Torrent, que hem vist anteriorment, no explicita que sigui senyor denlloc, simplement posa Huguetus de Sancta Pace. En el debitori que confessa Huguet I a fra Pere de Port, apareix intitulat com a domnus Uguetus, sense dir don. La prctica a partir de Pon III s precisament la de collocar el dominus de Sancta Pace a continuaci del nom, com a titulus honorum del personatge. Examinem tamb un document del primer dabril de 1279,23 mesos abans de la conrmaci de novembre a Orpai. s un document curis per dues coses. Guillem de Buc i la seva esposa Maria, de la parrquia de Sant Mart Sacosta,24 venen a Ramon dArnella i a altres familiars seus una honor a prop del torrent de Cams. La venda, per, es realitza consilio domini Poncii, que vol dir sota el consell o supervisi del senyor Pon. s la primera vegada que trobem aquesta expressi en els documents, segons la qual el senyor interv directament en un contracte exclusivament privat. El document es conserva fragmentari
21. ACA. Fons de la Batllia General. Liber Patrimonii Regii. Cathalonia, lies Mulasses, Castrum de Fenestris, vulgo Finestres, f. 613v i ss.; Castrum de Sancta Pace, vulgo Sancta Pau, f. 1121r i ss. 22. Doc. 5 de lapndix documental. 23. Doc. 8 de lapndix documental. 24. Al captol III demostrem que el nom antic de lesglsia de Sant Mart de Santa Pau fou el de Sant Mart Sacosta.
27
i no hi observem cap clusula de reserva de dret o semblant en qu Pon demostri que s senyor dalguna daquelles possessions en transacci, simplement participa com a observador del contracte. Laparici daquesta clusula en la documentaci s una prova clara que ell era el senyor del territori on es realitzava el contracte. Ms endavant, en el mateix document, trobem que per aquesta venda Guillem de Buc i Maria reben XII solidos de terno et domino suum tricium, et baiulo et vicariis solladas. Lacte de venda (o pel tipus de transacci que es feia, o pel simple fet dexecutar una transacci) comporta la recepci de 12 sous, per tamb el comproms de satisfer el blat que cal concedir al senyor i les soldades (solladas) que shavien de lliurar tant al batlle com als veguers. Tot plegat genera diferents dubtes. Pel que fa a la gura del batlle i dels veguers, sest parlant docials del senyor o b del rei? Jess Lalinde ja va demostrar fa temps que lorganitzaci de ladministraci baronial s molt similar a la reial, amb crrecs essencialment mimetitzats.25 A les administracions senyorials predomin sempre el batlle, revestit de ms o menys jurisdicci, en detriment del veguer, per al marge daquest fet caldria analitzar el predomini de lun i de laltre en cada cas particular, perqu parla de veguers, en plural? sn veguers propis? sn veguers reials, en aquest cas de Girona i Besal? sn un veguer propi i un veguer reial? No t gaire sentit, en tot cas, que shaguessin de pagar soldades als veguers reials, els quals, probablement, rebien el seu estipendi directament del rei o de benecis atorgats per aquest en un territori alienat de la jurisdicci reial. Per tant, podem suposar que el document fa referncia a veguers propis. I per disposar de veguers i batlles propis calia el mixt imperi, privilegi concedit pel rei, tal com ja hem vist.26 Malgrat que la gura del veguer senyorial sexting lentament a favor dels procuradors a partir del segle XIV, aquella estructura mimtica perdur encara en alguns
25. LALINDE ABADIA, Jess. La jurisdiccin real inferior en Catalunya (corts, veguers, batlles), Barcelona, 1966, p. 238. 26. Sobre lexistncia de veguers senyorials, en parla amb exemples LALINDE ABADIA, Jess. La jurisdiccin real inferior, p. 240-244. s cert, tamb, que a part del document que mencionem no hem trobat altres referncies, ni directes ni indirectes, a presumptes veguers del bar en la documentaci consultada. Un exemple molt interessant de predomini de la gura del veguer senyorial per sobre del batlle el trobem al pariatge dAndorra del 8 de setembre de 1278: Habeat autem dictus nobilis comes Fuxensis, si voluerit, vicarium suum in valle seu vallibus de Andorra, prout consuevit habere; qui vicarius exerceat et faciat ea que consuevit facere seu exercere in hominibus de Andorra, antequam dictus comes haberet justitias ab hominibus dicte vallis. Vegeu Pariatges Andorra, 1278-1288. Edici commemorativa del seu set-cents aniversari. Govern dAndorra, 1988, p. 51.
28
JOAN SOLER I JIMNEZ
llocs. Aix, al vescomtat de Bas hi havia una organitzaci basada en el procurador, el veguer i els batlles. En el cas de Santa Pau, ns i tot lestructura perdur ns ben entrada lpoca moderna. Al segle XVII, en una concessi de privilegis que fu el bar Berenguer dOms, en una de les clusules on els vilatans li sollicitaren que qualsevol ocial de la baronia hi fos nascut i hi tingus casa parada accept la petici per lo veguer y los ballas solament.27 Bo seria, si es pogus, determinar les caracterstiques de la coexistncia daquestes dues tipologies docials i el repartiment de les funcions. En denitiva, lalienaci i la creaci de la baronia de Santa Pau a favor de Pon III es devia consumar entre els mesos de novembre de 1277 i octubre de 1278. La delitat a la corona i els serveis prestats a partir de llavors foren nombrosos, entre altres la participaci de Pon III a les Vespres Sicilianes el 1282, o la seva presncia com a testimoni del rei a Bordeus el dia que Pere II desa el rei de Frana, Carles lArdit, lany 1283, o tamb, el 25 de gener de 1284, quan sign com a testimoni en la concessi que Pere II fu a la ciutat de Girona de les modalitats de la seva organitzaci poltica, scal, econmica, edilcia, jurdica i militar, conjuntament amb Guillem, vescomte de Castellnou, Pere Arnau de Botenach, Arnau de Corav, Bernat de Peratallada, Bernat Hug de Cabrenys i Guillem de Santvicens.28 Tothom coneix la visita que realitz Pere II al lloc de Santa Pau a nals dagost de 1285, a lencal dels francesos contra els quals havia combatut a la vall de Llmena a principis daquell mes, i on satur a dinar. La Crnica de Bernat Desclot ho explica aix: E lo rei dArag aquell dia venc-se dinar a un lloc que ha nom Sancta Pau; mas anc no ves tan alegre hom, ni tan jois, ni tan estatger, com lo rei fo aquell dia.29 Sembla que lhome, aquell dia, estava de bon humor. Tamb prest homenatge i delitat al rei Alfons II, el dimecres 10 de mar de 1288,30 pel castell i feu de Finestres i de Santa Pau. Ho feia gaireb tres anys desprs de la coronaci daquest rei, per ja li havia prestat serveis molt abans. El 8 de setembre de 1286,31 per exemple, apareix Pon III reclutant diferents persones dels seus dominis per anar
27. 28. 2000, doc. 29. 30. 31.
LALINDE ABADIA, Jess. La jurisdiccin real inferior, p. 243. GUILLER, Christian. Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona, 8. DESCLOT, Bernat. Crnica. Edicions 62. Barcelona, captol CLIX. Doc. 16 de lapndix documental. Doc. 11 de lapndix documental.
29
amb ell in illo viatico quod Deo dante proponistis facere cum domino rege Aragoni. Es tractava danar a la conquesta de lilla de Menorca, que caigu rpidament en mans dAlfons II a nals del mateix any, desprs dhaver salpat de Salou el 22 de novembre. En total apleg tretze homes de la seva baronia: Arnau, clergue de Sant Mart de Llmena; Bernat de Riera; Ramon de Porcilgues i el seu germ Bernat; Pere Ferrer i Pere Ferrer, pare i ll; Jaume de Santaniol; Arnau de Trecoll, que era del Sallent; Sim de Plana, que prometia anar amb el bar en nom de Pon de Palol de Revardit; Guillem de Casamitjana; Ramon de Gurdia; i el cavaller Pere de Mata. Tots van prometre no retornar sense perms exprs del bar, mentre que Pon III els assegurava el menjar i el beure, i tot all que els fos necessari per a la seva bona salut. No sabem quina fou la sort daquests soldats. Poques notcies ms tenim de Pon III abans de la concessi de mercat que fu al seu favor el rei Jaume II lany 1298. Lanalitzarem amb calma en el captol dedicat als privilegis de la baronia. El que volem fer ara s, dacord amb la documentaci que hem pogut aplegar, una semblana daquesta baronia, analitzar-ne lorganitzaci interna, observar-ne laparell administratiu i judicial i analitzar-ne lescrivania i notaria del bar. ORGANITZACI
ADMINISTRATIVA I JUDICIAL DE LA BARONIA
(1278-1330)
De batlles i procuradors La primera referncia a un batlle de Santa Pau s de 1213, on apareix com a testimoni dun document de venda un tal Pere dOllerola, batlle de Santa Pau,32 i que encara apareix documentat lany 1255,33 quan es parla del difunt Pere dOllerola, batlle de Santa Pau. Queda clar que es tractava duna batllia senyorial, per poca cosa ms podem dir perqu els dos testimonis que tenim no aporten ms informaci. Ser a partir de ladveniment de la baronia que els batlles que constaran a la documentaci ja sn agents baronials, malgrat que s raonable pensar que de batlles del senyor del castell de Finestres i de Santa Pau ja nhi havia de feia temps. Creiem, per, que els nous batlles baronials gaudiran dun estatus potser diferent i amb unes potestats distintes de les que tenien ns aleshores. Per aix cal demostrar-ho.
32. CONSTANS, L. Diplomatari de Banyoles. Vol. II, doc. 217, 22 de gener de 1213. 33. ADG. Fons de Sant Feliu de Girona, pergam, 15 doctubre de 1255. Trasllat de 1329.
30
JOAN SOLER I JIMNEZ
Ja hem vist que lany 1279 es parlava dun batlle a la baronia de Santa Pau, el qual havia de percebre una soldada. s evident que una de les primeres accions que els barons realitzen als seus territoris jurisdiccionals s nomenar un batlle propi. Hem dit tamb que el nomenament de batlle jurisdiccional noms es podia realitzar amb lanomenat mixt imperi, per tant no s casualitat que apareguin batlles en la documentaci noms a partir de 1279, un any desprs de la concessi en feu de la baronia de Santa Pau. Tanmateix, assistim una mica perplexos a una migrada quantitat de notcies relatives a batlles, per en beneci duna altra gura que s la del procurador. Segons Lalinde, el batlle tingu el seu origen en lestructura senyorial. Al principi era un protector, i evolucion ns al punt darribar a ser qui exercia professionalment la funci de protecci en nom del senyor, de qui es convert en un representant i defensor dels interessos patrimonials.34 El batlle es transform, doncs, en un personatge que exercia el govern local, que exercia jurisdicci, que era a la vegada ocial de justcia podia esdevenir el jutge local ordinari, amb jurisdicci civil i criminal que exercia amb lassessorament del jutge ordinari senyorial i administrador patrimonial.35 Es diferencien nalment dos tipus de batlles, el dotat de jurisdicci tindria molt a veure amb el tamb anomenat procurador jurisdiccional, i el merament administrador o tamb conegut com a batlle de sac. Les dues batllies podien ser compatibles.36 A Santa Pau, un dels primers batlles coneguts (i de fet un dels dos personatges que apareixeran amb aquesta denominaci al llarg de la documentaci consultada) s un tal Pere, baiulus, que actu entre els anys 1286 i 1287.37 Apareix com a testimoni en declaracions dhomes propis a favor de Pon III i en alguns debitoris. No estem del tot segurs que fos un batlle jurisdiccional. Potser era un batlle de sac al sector de Sant Esteve de Llmena i Sant Aniol de Finestres, que s on surt sovint. De procuradors dels barons, en coneixem, en canvi, uns quants. El primer que apareix a partir de la documentaci consultada s el cavaller Guillem de Miana, testimoni en la declaraci dhome propi de Ramon de Mayol, de Sant Mart de Santa Pau. El document no
34. 35. 36. 37. Santa Pau,
LALINDE ABADIA, Jess. La jurisdiccin real inferior, p. 238. FERRO, Vctor. El dret pblic catal..., p. 124. LALINDE ABADIA, Jess. La jurisdiccin real inferior, p. 251. Docs. 12, 13 i 14 de lapndix documental; i tamb a ACO. Fons notarial de Liber 003a, 1286-1289, f. 4r, 7v i 8r.
31
est datat, per creiem que es pot situar entre el 1280 i el 1297.38 Els Miana foren un llinatge de cavallers que ajudaren durant molts anys les expedicions del bar i la defensa de les seves possessions, conjuntament amb els Mata o els Santaniol. El 17 doctubre de 130539 era procurador del bar fra Arnau de Palou, prior de Santa Maria de Finestres. Aquell dia ven unes terres i unes possessions a Bernarda, vdua de Joan Torner, que, com veurem en els captols segents, fou un dels pioners de la pobla de Santa Pau. El 30 de gener de 130840 era procurador Berenguer de Santapau, ll dArnau de Santapau i Ermessenda de Moi (que a partir del 1284 tamb seria coneguda com a Ermessenda de Santmart), i per tant nebot de Pon III. Actu en la reclamaci que es fu a un tal Barcel de la tercera part dels seus bns, per ra de cugucia, ats que havia coms adulteri amb Guillema de Sala, de Sant Esteve de Llmena. En una cerimnia iniciada a la cria de Santa Pau el 2 de setembre de 1311,41 exerceix com a procurador del bar Bernat Ferrer del Vilardell, mentre que Berenguer de Santapau apareix com a batlle. Per batlle don i de qui? La cerimnia enfronta Guillem de Clopera, de Santa Pau, i Besal, del mas Fares, per la possessi duns documents. Arnau de Sotera aixec ban contra qui pronuncis injries a la cria o davant jutge, com a procurador de la noble Orpai de Santa Pau, just mesos desprs que hagus mort Pon III. El document s datable envers el mes de setembre de 1312.42 El 24 de novembre de 131543 el procurador dHuguet II de Santapau era Arnau de Papagalls. Aquest dia sordenava a Berenguer de Santapau que sestigus dins de la pobla, prohibint-li fugir, perqu havia perdut 3.000 sous que eren del bar. Havia de romandre a la pobla ns que retorns els sous o sesclarissin les causes de tan delicada prdua. Sestipul que si no retornava els sous el bar sempararia de la batllia que Bernat tenia. Per, insistim, quina batllia? Tant Bernat Ferrer del Vilardell com Arnau de Papagalls havien estat tamb dels pioners que anaren a viure a la pobla de Santa Pau a
38. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 004, 1280-1281; 1288-1290; 12921297; 1313, f. 48v. 39. Doc. 29 de lapndix documental. 40. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 007, 1302-1304; 1308-1309, f. 17r. 41. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber Curiae, 1311-1313, f. 4v, dins el Manuale 010. 42. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 010, 1312-1313, f. 7r. 43. Doc. 87 de lapndix documental.
32
JOAN SOLER I JIMNEZ
partir del 1300, o, ns i tot, des de poc abans. No sembla que lelecci dels procuradors, doncs, fos arbitrria, o ms ben dit, que els procuradors es triessin dacord amb cap elecci popular o proposta de la universitat dels homes de Santa Pau, sin que era una tria personal del bar; hi havia tamb una relaci clara amb alguns personatges que, pels serveis prestats de feia temps al bar, per la seva condici de funcionaris o administradors en diferents crrecs, gaudien de la conana de la famlia Santapau per tal de governar les qestions tant administratives com judicials de les seves propietats i drets; a ms a ms, apareixen alts crrecs dinstitucions de linterior de la baronia, com podia ser el mateix prior del monestir de Santa Maria de Finestres, o representants de lestament cavalleresc. Veiem que, a part daquestes persones de conana, tamb hi havia membres de lentorn immediat de la famlia baronial, com s el cas de Berenguer de Santa Pau. El cas daquest personatge s peculiar. Fa un moment ens hem preguntat don, de qu i de qui era batlle. A part del moment en qu exerc de procurador del bar, lany 1308, apareix molt sovint, primer amb el ttol de senyor de lAulerola i desprs amb el ttol de batlle de lAulerola. Es tractava duna possessi situada al venat de Sant Mart que, almenys a inicis del segle XIV, tenia assignada com a administrador. Noms lany 1307 apareix dues vegades com a senyor daquest domini, conjuntament amb la seva muller Sibilla, amb potestat, per tant, destablir.44 I aix ho fa a Guillem de Boxeda,45 que rep en acapte una pea de terra per la qual li haur de pagar tasques i esplets, a ms de 20 sous en concepte dacapte. El 3 de juliol de 1312 Berenguer, encara com a senyor de lAulerola, rep Bartomeu, clergue orind de Sant Esteve de Viladem, per tal que oci tres misses setmanals a Sant Mart Sacosta i adoctrini dos nens en el ministeri de la clerecia.46 Lany 1315, per, ja apareix com a batlle; i potser ho era des de feia un cert temps, en aquell document on se lacusa dhaver perdut 3.000 sous del bar. Tindrem notcies seves durant els segents anys com a testimoni de molts documents. I, de fet, el 31 de desembre de 1324 encara apareix com a batlle de lAulerola de Santa Pau (es que nhi havia una altra?) i encapala una llarga llista de persones de les parrquies de Sant Mart
44. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1308, f. 66r. En aquest document sespecica que Berenguer de Santa Pau era ll dErmessenda de Santmart i del difunt cavaller Arnau de Santa Pau. Reconeixen tenir en comanda i dipsit 400 sous barcelonesos de tern per pagar els aniversaris dels seus pares a Santa Maria dels Arcs. 45. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1304, f. 96r. 46. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 010, 1312-1313, f. 25v-26r.
33
i de Santa Maria dels Arcs que nomenen procurador Pere de Beuda perqu els representi a la cria de Besal per tal de dirimir el cas de les talles i els emprius del bosc de Mala Roscheria.47 Convindria estudiar amb deteniment la realitat daquest lloc anomenat lAulerola o Ollerola (letimologia sembla relacionar el nom amb auledes o alzines petites, de manera que Aulerola seria la graa ms correcta). El primer document que ens menciona la probable existncia del lloc s aquella referncia a Guillem i Pere dOllerola, batlle de Santa Pau, de 1255.48 Sembla, efectivament, una mena de territori amb una jurisdicci particular governada pels Ollerola, per que depn dels Santapau en algun grau que no hem pogut determinar. Conv dir tamb que lany 1332 encara documentem Sibilla dOllerola, esposa de Berenguer dOllerola, els quals reben llicncia del bisbe de Girona per poder fer missa a la fora de lOllerola. s a dir, que hi havia una mena de casa forticada.49 No en sabem res ms, per, en tot cas, la presncia de Berenguer de Santapau com a batlle ens fa suposar que la relaci dels Ollerola i el bar de Santa Pau era clara. Sembla tamb clar que, com els Santaniol, eren un nissaga de cavallers amb predomini social i tamb amb benecis rendstics a la vall de Sant Mart. Com hem dit, una de les tasques dels batlles i dels procuradors era la intervenci en assumptes de justcia dins el territori jurisdiccional del bar i a tal efecte disposava dun mecanisme concret com s la cria. Sobre la cria i els arbitratges Almenys durant els primers anys de la baronia i ns a linici del segle XIV, no en sabem gaireb res de res. Lnic rastre dadministraci de justcia anterior al 1300 s el document on Huguet I administra la causa criminal sobre el mas Torrent de 1276, i que ja hem vist que no s una sentncia judicial formalment parlant. Els primers fragments conservats dels libri curiae comencen el 1311.50 Anteriorment a laparici dels llibres de cria, les sentncies judicials o arbitratges apareixen
47. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 017, 1324-1325, f. 20v. 48. ADG. Fons de Sant Feliu de Girona, pergam, 15 doctubre de 1255. Trasllat de 1329. 49. ADG. Fons notarial, Deposita, llibre 5, f. 8v-9, U-005-02394, 12 de novembre de 1332. 50. Noms sn quaderns fragmentaris i en estat de conservaci pssim. Vegeulos al fons notarial de Santa Pau, a lACO, Liber curiae, 1311-1313, al Manuale 009; Liber curiae, 1312-1313, f. 1r-14v, al Manuale 010; Liber curiae, 1314/1318, f. 44r i ss., al Manuale 011.
34
JOAN SOLER I JIMNEZ
inserits a linterior dels manuals notarials. El ms antic que hem trobat s del 22 de febrer de 1305,51 quan Pere de Planella es presenta davant Bartomeu de Clascar, iudice ordinario Sancte Pacis, demanant perms perqu es reescrivs un instrument de masoveria que havia perdut quan es crem a casa seva. En el document apareix aquest jutge ordinari i el bar Pon III, amb daltres homes exercint dauditors, supervisant lacte. Tant la presncia del crrec de jutge ordinari com el protocol dactuaci descrit en el document ens demostren que la cria ja t un funcionament estructurat. Al marge, per, de lactivitat de la cria, hem pogut detectar arbitratges que no requerien explcitament la presncia de cap jutge ordinari. Un de molt clar i paradigmtic tingu lloc l11 de febrer de 1308,52 quan Pere Ferrer de Pujolars i el seu ll Bernat, i Pere de Font de Perdans i el seu gendre Arnau demanaren larbitratge de Berenguer de Santapau i de Ramon de Plana, clergue, per ra del vi que els dos primers demanaven en concepte de llool cada any. Els rbitres estableixen els pactes de lacord i la distribuci correcta del que cada ferreria havia de rebre i satisfer al bar. Els rbitres eren triats sota la supervisi del bar. Normalment eren procuradors o agents propis, o clergues de la baronia. La intervenci directa del bar la veiem en un arbitratge del 18 dagost de 132053 en qu, generada una controvrsia sobre les mesures dun portal i un porxo que shavien de construir, Huguet II de Santapau tria com a rbitres Bernat Ferrer del Vilardell i Arnau de Papagalls, procuradors del bar en diferents etapes anteriors, i Pere de Plana, personatge que apareix molt sovint com a testimoni en la documentaci entre el 1307 i el 1324. A partir del 1311 totes aquestes causes judicials i els arbitratges apareixen descrits en els diferents llibres de cria. Tanmateix, en els manuals de notari encara hi ha casos puntuals que no sescriuen als llibres ordinaris. Aquestes aparicions obeeixen segurament a problemes en la praxi habitual de lescrivania del bar. Cal preguntar-nos, a partir de les dades migrades que tenim, quin tipus de jurisdicci saplicava als territoris de la baronia. Ha arribat la pregunta clau: ns a quin punt es pot parlar de mer i mixt imperi, i de jurisdicci alta i baixa? Com hem vist, en els primers anys de la baronia no hi ha ni mer imperi ni jurisdicci alta, i s que si analitzem
51. 52. 53.
Doc. 26 de lapndix documental. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1308, f. 110r. Doc. 127 de lapndix documental.
35
els llibres de cria, totes les causes jutjades i arbitrades semblen de justcia baixa, causes petites, normalment amb resoluci econmica, per sense estudiar causes criminals. Tenim constncia del nom dalguns dels jutges ordinaris: com lexistncia de Bartomeu de Clascar, jutge ordinari lany 1305, en poca del bar Pon III. Probablement s el mateix Bartomeu de Clascar, habitant de Banyoles, que el 30 dagost del mateix 130554 apareix com a soci de Pere de Riera, clergue de Santa Pau, i de Guillem de Sitjar, en la compra que feren a Berenguer de Sales, habitant de Girona, de tota la capellania de Santa Pau, aix com de tots els fruits, esplets i censos que hi sn adscrits, pels tres anys segents. El fet que fos habitant de Banyoles fa pensar que potser no sempre podria assistir en persona a les causes judicials de la cria. De la presncia dun lloctinent de jutge ens en dna constncia un judici realitzat el 2 de setembre de 1311,55 en la causa de Guillem de Cloperia de Santa Pau contra Besal del mas Fares al voltant dun malents en diferents instruments notarials presentats. En la sentncia es diu que venit coram iudex vel locum eius tenenti, i no sexplicita el nom del jutge que la dicta. Tamb consta un tal Arnau de Puig, jutge de Santa Pau per ordre del noble Huguet II, en un document datable el 26 de desembre de 1313,56 en qu Berenguera, lla de Bernarda de Gurdia, de Santa Pau, i de Bernat de Vilar, de Sant Joan les Fonts, nomena procuradors seus el seu marit Guillem i el seu pare Bernat per tal que puguin apellar davant del dit jutge, ats que ella no ho podia fer. El mateix Arnau de Puig emet sentncia a favor de Maria, vdua de Pere Esteve, de Sant Esteve de Llmena, el 24 de juliol de 1314.57 En aquestes dues actuacions observem que el jutge ordinari de Santa Pau havia datendre causes darreu del territori de la baronia, per tant, sembla que tan sols nexistia un de jutge i, com a molt, un lloctinent. Hem dit que a ms del mixt imperi i la justcia baixa, hi havia una jurisdicci mnima, simple o civilssima que facultava per exemple imposar bans. Daquesta capacitat, nhem trobat un exemple datable al 1312. Es tracta precisament de la imposici dun ban, que ja hem vist abans, que apareix redactat en catal i diu aix: As s ban que possa Arnau sa Zotera, procurador de la nobla donna nOrpay de Sancta Pau a
54. ACO. Fons 55. ACO. Fons 10, f. 4v. 56. ACO. Fons 1297; 1313, f. 63v. 57. ACO. Fons
notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1308, f. 42r. notarial de Santa Pau, Liber Curie, 1311-1313, dins el Manuale notarial de Santa Pau, Liber 004, 1280-1281; 1288-1290; 1292Personal dels Trinxeria, pergamins, nm. 67, 24 juliol 1314.
36
JOAN SOLER I JIMNEZ
tot home qui dixs vilanies ne paraules iniurioses en la cort, ne devant son jugye en qu pags XX sous. E aquest ban se possa generalment a Sent Aniol, devant tots.58 A ms dels jutges ordinaris i els elegits pels arbitratges, hem trobat notcia dun altre funcionari judicial, el saig. En el reconeixement dhome propi i soliu per part de Pere de Collellsagurdia a favor de Pon III del 25 de febrer de 1311,59 entre els testimonis signa un tal Miquel, saig. Aquest funcionari judicial era lencarregat de fer les citacions, executar els embargaments i les empares, i a vegades executar les penes a qu eren condemnats els reus. Sobre lescrivania i la notaria Laparici a partir de lany 1248 de registres descrivania de notes insinuades es pot deure fonamentalment a dues raons. En primer lloc, el senyor jurisdiccional del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau hauria estat informat del beneci que podia signicar laplicaci dun sistema de control exhaustiu i precs de tots els actes jurdics que es realitzessin al seu territori jurisdiccional. Laparici, doncs, duna escrivania obeeix a linters del senyor jurisdiccional daugmentar el control sobre el treball pags, el qual des de larmaci del feudalisme estava sotms a una doble coerci: una de tipus vassalltic i de servei al senyor de torn, i una de jurdica, la de posar per escrit i memoritzar els negocis que sexecutaven en cada acte jurdic realitzat a linterior dels dominis del senyor. En aquest sentit caldria tamb preguntar-se quina era la mecnica diplomtica abans de laparici dels registres notarials. Malauradament, labsoluta dispersi i el desconeixement que tenim ara per ara de pergamins documentals que ens permetessin veure aquesta mecnica, ens impedeixen dir res de concret. Creiem, per, que el nou rgim documental del territori jurisdiccional de Ramon Ademar obeeix a un reordenament administratiu del territori. Aquest reordenament ens dna una segona possible ra per explicar laparici dels registres. s ms que probable que el nou hereu del castell de Porqueres, Ramon Ademar, volgus cobrir-se les espatlles i millorar substancialment ladministraci dels pocs dominis que li quedaven atesos els greus problemes econmics del seu llinatge, per evitar daquesta manera el procs dendeutament galopant que havia patit la famlia durant la primera meitat del segle XIII. Aix doncs, duna banda, laparici duna escriva-
58. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber Curiae, 1311-1313, dins el Manuale 010, f. 7r. 59. Doc. 39 de lapndix documental.
37
nia s una prova inequvoca dun clar inters senyorial per exercir un major control sobre els seus vassalls, i, duna altra banda, de millorar ladministraci dels dominis del senyor, de les rendes que normalment assumia i dels serveis que prestaven els seus vassalls. Enteses aquestes dues premisses, cal dir que lescrivania pertany al senyor del castell de Finestres, dins la jurisdicci del qual hi havia la domus de Santa Pau i la vall de Santa Pau (amb les parrquies de Santa Maria dels Arcs i de Sant Mart Sacosta), aix com les parrquies de Sant Esteve i Sant Mart de Llmena, Sant Andreu de Sobre-roca i Sant Aniol de Finestres; s a dir, neix com a escrivania senyorial i no sembla que la concessi sigui dorigen reial. Expliquem aix darrer. Laparici duna notaria a mitjan segle XIII no s casual. A Catalunya, dins un llarg procs que va des del 1135, com a mnim, ns al 1283, es produeix una rearmaci molt forta del model feudal. Una de les expressions daquest model i de la seva capacitat coercitiva s precisament el notariat. Lobligaci de posar per escrit els actes jurdics i el control efectiu sobre aquesta documentaci aix com la seva confecci s una manifestaci clara de domini. La histria del notariat s prou complexa com per analitzar-la tota ara. s sucient dir que a partir del segle XIII la recuperaci del dret rom enfront dels drets dorigen visigtic o franc que havien prevalgut ns llavors permetr lorganitzaci de la documentaci escrita en el sistema de notes, en la insinuaci dels actes jurdics en breus resums escrits en paper i relligats en llibres de registres. El dret rom, a ms, donava un seguit de pautes fonamentals per dotar de credibilitat les persones que insinuaven aquestes notes als registres, aix com les que redactaven els documents originals, els anomenats munda o instrumenta. Un dels conceptes fonamentals recuperats del dret rom fou el de des publica. La fe pblica dotava de credibilitat i de fora provatria el document redactat, sense ella el document no tenia cap valor. Les persones encarregades de dotar de des publica els documents seran els notaris. Com ha explicat Rafael Conde i Delgado, a ms, el punt clau de la tipicaci jurdica del notari, que li dna capacitat per realitzar documents fefaents, s lanomenada potestas conciendi, s a dir el poder de confeccionar, de redactar, donat per qui t el poder de fer-ho. Els que redacten documents ho faran per autoritat de.60
60. CONDE I DELGADO DE MOLINA, Rafael. El pas de lescriv al notari. A: Actes del I congrs dhistria del notariat catal (11-13 novembre 1993). Fundaci Noguera, Barcelona, 1994, p. 459.
38
JOAN SOLER I JIMNEZ
Aix, doncs, perqu existeixi un notari a mitjan segle XIII cal que disposi, en primer lloc, dun ttol dactuaci, en segon lloc, cal que juri el crrec i, en tercer lloc, cal un territori dacci. Per norma, la potestat de donar el ttol i de nomenar notaris, s a dir de dotar amb la potestas conciendi i de concedir capacitat des publica als documents, pertanyia al sobir. Tanmateix, sha demostrat que a Catalunya, durant aquests anys, el control reial sobre la fe pblica es redu a la dels llocs de jurisdicci reial directa, en cap moment el rei disposar de lexclusivitat daquest poder i quan intenti gaudir-ne es veur totalment frenat a les Corts de 1283, que consagren denitivament la propietat de les escrivanies als barons i a lEsglsia. Cal que reexionem ara don prov aquest dret descrivania, don deriva i quin s el seu suport jurdic. Els senyors jurisdiccionals sempararen del dret de crear notaris en els seus territoris com una propietat ms de la seva baronia i com un dels drets derivats de la jurisdicci que tenien sobre el seu terme. Lnic suport jurdic daquest dret de crear notaris rau en la delegaci implcita en la propietat de les jurisdiccions, s a dir que un cop la jurisdicci s rebuda en propietat, el senyor podia exercir aquest dret.61 Qu passa, doncs, al castell de Finestres? El senyor jurisdiccional del castell era Ramon Ademar de Porqueres, per desconeixem amb certesa com tenia considerat aquest territori el rei Jaume I. Probablement els diversos senyors que habitaven terres de la posterior baronia havien establert acords parcials amb lautoritat reial. Passava per exemple amb Berenguer de Santaniol i Guillem de Mata, en la sentncia judicial de 1265 que hem vist abans, on saclaria que ambds tenien els masos en alou pel senyor rei. El castl de Finestres devia haver arribat a pactes semblants amb el rei. Com que desconeixem, per, la relaci jurdica real entre ambds, ens s molt difcil aventurar-nos a interpretar don li prov la capacitat de crear escrivania a Ramon Ademar. Potser la creaci fou efectivament reial, per aix hagus deixat algun rastre en la documentaci tant original com registrada. Com que no disposem doriginals daquesta poca continuem limitats; i, daltra banda, els registres conservats no ens han ajudat gens a aclarir-ho. Podem pensar, de ms a ms, que ho fa per decisi autnoma, fruit del poder jurisdiccional implcit a la seva propietat? Vist que no podem parlar de baronia abans de 1278, el que succeeix al 1248 s simplement un primer pas per dotar dautonomia executiva el senyor del castell de Santa Pau? Creiem que si la intervenci en la creaci
61. CONDE
DELGADO
DE
MOLINA, Rafael. El pas de lescriv al notari, p. 449.
39
descrivania hagus estat directament reial shagus dotat Ramon Ademar duna notaria en plenitud de condicions, on els documents insinuats tindrien validesa jurdica arreu dels territoris sota jurisdicci reial. Per no s aix, pel que es desprn dun documental reial del 9 de gener de 1324,62 en qu, desprs de la mort dHuguet II de Santapau, successor de Pon III, la seva vdua Marquesa plantej la qesti de lescrivania al rei. El document explica que, tradicionalment, en el castell de Finestres i en els altres territoris jurisdiccionals del difunt bar, shi solia posar un scriptor iuratus (ja lhem suposat a Sant Esteve de Llmena). Els documents emanats per aquest noms tenien des plenaria als llocs dels Santapau, mentre que als llocs sota jurisdicci reial aquests documents no eren admesos com a documents amb des publica. Atesa la sollicitud, Jaume II acab concedint a Marquesa la capacitat que lescriv, a partir de llavors, es pogus nomenar notari i que tingus la potestas conciendi com a notari pblic tant dins els termes del castell de Santa Pau com a la resta de llocs subjectes al rei, que els documents tinguessin des plenaria i per tant des publica. Aquesta situaci ha portat Rafael Conde a denir lescrivania dels Santapau des de 1248 ns a 1324 com una escrivania imperfecta, que el rei Jaume II, amb especial privilegi, regularia denitivament.63 La potestat conferida a lescriv sota el domini dels Santapau de dir-se notari en comptes dscriptor iuratus, ens permet armar que s a partir del gener de 1324 que podem parlar denitivament de notaria dels barons de Santa Pau. La primera intercessi del rei sobre lactivitat escripturria al territori de la baronia s molt tard, de manera que cal entendre sense embuts que lescrivania, des de 1248, fou una creaci plenament senyorial, sense la intercessi del monarca. Com ja hem apuntat fa una estona, el primer llibre notarial cobreix els anys entre 1248 i 1253, a dins del qual sha preservat una minuta del 1264, i no hi haur ms llibres conservats ns lany 1273.64 Creiem, per, que s que hi va haver continutat en la redacci
62. ACA. Cancelleria, Reg. Gratiarum, nm. 225, f. 165v. 63. CONDE I DELGADO DE MOLINA, Rafael. El pas de lescriv al notari, p. 450. 64. Sobre les caracterstiques formals daquests primers llibres notarials podeu consultar la tesi de mster de GINEBRA, Rafel. Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, 1998, UAB, indita. A les pgines 166-167 i 585-592 es parla de la notaria de Santa Pau, entesa com a notaria senyorial. Afegim a continuaci el resum de les caracterstiques formals dels registres que identic lautor: En general, els volums de la notaria de Santa Pau sn quaderns de mida quart, poc homogenis, amb enquadernaci amb semblances amb la Cria Fumada de Vic de nals del XVII o principis del XVIII; els volums no estan foliats, els documents comencen per Ego, Quod ego o ns i tot amb In nomine Domini. Els documents estan datats per lEncarnaci i
40
JOAN SOLER I JIMNEZ
de registres descrivania, que malauradament shaurien perdut. Aquesta creena ve donada pel fet que els redactors dels volums del 1273 sn els mateixos que van escriure el primer manual. Una novetat que cal apuntar en lanlisi dels protocols estudiats s que molt probablement una de les seus de lescrivania del castell de Finestres fou lesglsia de Sant Esteve de Llmena, on es redactaven els quaderns que posteriorment eren relligats. De fet, els primers manuals noms presenten actes jurdics insinuats daquella banda de territori. Malgrat algun document puntual referent a la vall de Santa Pau, la gran majoria de documents insinuats feien referncia a actes jurdics de Sant Esteve de Llmena, de Sant Mart de Llmena, de Sant Andreu de Sobre-roca, etc. No ser ns a partir de 1273 que es comencen a trobar quaderns dedicats exclusivament a la vall de Santa Pau. Seran una mena de quaderns temtics: quaderns dedicats a testaments, quaderns dedicats a captols matrimonials, quaderns dedicats a la vall de Santa Pau, quaderns de Sant Esteve de Llmena, etc. Aquest segon volum s molt til tamb per tal de denir una mica les caracterstiques de lescrivania de Sant Esteve de Llmena. Una raonable prova de la seva existncia s labundncia dactes jurdics referents a aquella part del territori jurisdiccional dels Santapau. Aquesta abundncia, emper, pot ser merament circumstancial atesa la conservaci fragmentada daquests registres. Pot ser, efectivament, que shagin perdut tots els registres referents a la vall de Santa Pau. Del que no hi ha dubte, en canvi, s de lexistncia real duna escrivania a lesglsia de Sant Esteve de Llmena. La prova es troba, curiosament, en un text no del tot notarial. A partir del foli 24r del manual segon de lescrivania de Finestres es copien dos textos no notarials: una poesia medieval i un text entre mdic i mgic, els quals han estat ja estudiats.65 Aquests estudis, per, no han parat atenci en una mena de colof al nal de les transcripcions, que fa aix: Sig+num Bernat de Gironda, qui hoc escripsit per mandamento capelano de S[ancto] Estefano, per nom en Bufanbora. s a dir, que el copista
la data consta al nal dels documents, quan consta, seguint lestructura habitual dels documents en pergam. Hi trobem tot tipus de documentaci. El volum de documentaci generat per lescrivania de Santa Pau devia fer innecessari diversicar la producci en sries especques. El sistema de barrats s el normal, i no hi consta mai explcitament ferma i jurament alhora, ni hi ha fermes requadrades com en el fons de Sant Feliu de Pallerols, que s el ms proper geogrcament. 65. Comena un poema estudiat per REBULL, Nolasc. Una poesia medieval.Pyrene, 12 (mar 1950), pp. 262-267; i ms extensament a Una poesia religiosa del segle XIII, Olot, Impr. Aubert, 1953-1957, 3 vols. (Biblioteca Olotina, nms. 40, 73-74, 75). I a continuaci un text estudiat pel mateix REBULL, Nolasc. Teraputica con magia y religin en el siglo XIII. Pyrene, 38-39 (maig-juny 1952), pp. 1071-1078.
41
Bernat de Gironda va escriure els dos textos per manament del capell de Sant Esteve [de Llmena], que era conegut pel nom de Bufanbora. No hem pogut esbrinar qui, aleshores, es podia fer anomenar daquesta manera. El fet interessant, emper, s que si el capell de Sant Esteve de Llmena, es digus com es digus, man copiar aquests textos al registre descrivania, sembla raonable pensar que era ell qui gestionava lescriptura daquests registres. Probablement es tractava dun scriptor iuratus, o notari que escrivia en nom duna superioritat, en aquest cas en nom del bar de Santa Pau. Per a la documentaci no hem trobat una evidncia clara de qui havia transms la potestat per escriure al capell de Sant Esteve, per lhem de suposar. Els textos sembla que foren copiats entre el 1280 i el 1281, un cop instaurada la baronia. No sabem si aquest Bufanbora, a ms de ser el responsable de lesglsia i de lescrivania, tamb escrivia fsicament en aquests registres, desconeixem per tant, qui eren els escrivans que per ordre del bar es dedicaven a aquesta tasca. En els documents insinuats apareix escasses vegades el nom dels membres de la comunitat eclesistica de Sant Esteve. Hem trobat, per exemple, que entre 1280 i 1281 hi havia un diaca anomenat Arnau i un scolar anomenat Bernat de Codines,66 per les notcies sacaben aqu.67 No descartem, vist tot plegat, que en realitat la nova escrivania senyorial de 1248 remets a una anterior activitat escripturria ja exercida a la parrquia de Sant Esteve de Llmena, i que aquest sigui el motiu pel qual abunden les notes relatives a aquell sector i que els primers escrivans siguin precisament capellans daquella esglsia. A partir dun document del 13 de juliol de 1295,68 es pot demostrar un desplaament o si ms no una modicaci en el funcionament de lescrivania: la venda duna terra a Sant Aniol de Finestres, rmada amb poder de Ramon, capell de Sant Aniol, per manament de Pon III de
66. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 002 (1973-1283), f. 23v. 67. Sobre la presumpta existncia daquesta escrivania a la vall del Llmena ja en van parlar Antoni Mayans i Xavier Puigvert, pels quals aquesta escrivania probablement s el darrer reducte de lanomenada escrivania de Finestres i donen a entendre que en algun moment shaurien redactat documents al mateix castell o monestir de Finestres, i que, nalment, ats que per als pagesos era de ms bon accs, qued a Sant Esteve. Vegeu MAYANS, A.; PUIGVERT, X. Algunes consideracions sobre la classicaci i lordenaci dels fons notarials. Arxius. Butllet del Servei dArxius, 28, 2000, p. 1-3. 68. CONSTANS, L. Diplomatari de Banyoles. Vol. II, doc. 443. Es tracta de la venda que fan Berenguer Carrera i la seva esposa Berenguera, de Sant Aniol de Finestres, a Guillem Planes, de Santa Maria de Finestres, duna pea de terra situada prop la Mola, per 15 sous barcelonesos de tern. Constans trob el document al fons privat Sutir de Pujarnol, en el plec A daquest arxiu, amb el nmero 3.
42
JOAN SOLER I JIMNEZ
Santapau. s un original, per, que no hem pogut consultar. S que, en canvi, hem pogut veure un document del 3 de maig del 130369 rmat pel mateix Ramon, clergue de Sant Aniol, escriv per autoritat del mateix Pon. Qu ens poden indicar aquests dos documents? que els registres es realitzaven de forma compartida? s a dir, podria ser que els diferents quaderns fossin redactats en distintes esglsies per diferents clergues i fossin relligats al nal en un sol volum? O potser caldria suposar que desprs que lescrivania hagus estat a Sant Esteve de Llmena, hagus passat al clergue de Sant Aniol de Finestres, amb un simple desplaament de lactivitat escripturria? Potser una mica de tot plegat. Ara per ara, aix noms ho sabrem si es realitza un treball paleogrc denitiu sobre els registres conservats. Caldria identicar les diferents mans dels registres, contrastar-les amb els originals a labast (molt pocs de moment) i, nalment, si fos possible, donar nom a aquests escrivans. Daquesta manera podrem seguir millor levoluci de lactivitat notarial en els primers anys de la baronia. Una altra tasca a fer, sens dubte, s localitzar ms originals que ens donin dades ms fefaents.70 A continuaci presentem una breu llista dels scriptor iuratus coneguts de lescrivania del castell de Finestres, i que a partir dun moment no concretat van comenar a actuar per autoritat del bar de Santa Pau: Ramon, capell de Sant Aniol de Finestres [c. 1272-1303]: escriv per manament de Pon III de Santapau; escriv per lautoritat de Pon III de Santapau.71 Bufanbora, capell de Sant Esteve de Llmena [c. 1280]. Berenguer Despujol [1304-1305]: escriv per manament de Berenguer de Santapau; escriv del castell de Finestres.72 Bartomeu Descatllar, notari pblic dAmer [1310-1314]: notari pblic dAmer, re-
69. 1303.
ACO. Fons Personal dels Trinxeria, pergamins, nm. 53, 3 de maig de
70. Per a una descripci de lestat del fons notarial de Santa Pau, conservat a lArxiu Comarcal dOlot, consulteu MAYANS I PLUJ, Antoni. Els arxius parroquials, municipals i notarials de la Garrotxa. Una aproximaci. Olot, 1988, p. 149-151, 270-271, 305-306. 71. CONSTANS, L. Diplomatari de Banyoles. Vol. II, doc. 443, 13 de juliol de 1295; ACO. Fons Personal dels Trinxeria, doc. 53, 3 de maig de 1303. Existeix una petita Memoria de hoc quod vendimus de bonis Raimundus, clericus de Enciis que es podria datar vers 1272, on a la llista de les despeses que els marmessors del seu testament hagueren dassumir hi apareix la de quatre sous pro scribendi testamento a favor de Ramon, clergue de Sant Aniol. Vegeu-la a ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 43r. 72. ABCL, nm. 49, 2 de novembre de 1304; doc. 26 de lapndix documental, 22 de febrer de 1305. En aquest darrer document sembla que ell era tamb lescriv de la cria de Santa Pau.
43
gent de lescrivania de Finestres en nom de Pon III de Santapau; escriv del castell de Finestres.73 Berenguer Despujol [1318-1321].74 Arnau Descatllar [1319-1329]: clergue de Sant Esteve de Llmena, escriv de Finestres en nom dHuguet II de Santapau.75 Bernat Despujol [1323]: clergue del Sallent, scriptor de la vall de Santapau.76 CONCLUSIONS Queda clar, doncs, que laparici de la baronia de Santa Pau es comena a gestar entorn del 1248, just quan Ramon Ademar de Porqueres assumeix lheretat de la seva famlia i, dins daquella, la castlania de Finestres. A causa dels problemes econmics que arrossegava el llinatge des de feia temps i malgrat lintent de millorar ladministraci dels seus territoris, acabar alienant la major part dels dominis del castell de Porqueres al monestir de Sant Esteve de Banyoles lany 1251. Des de feia tres anys havia comenat a administrar millor la castlania de Finestres amb la creaci duna escrivania, que inicialment devia estar installada a Sant Esteve de Llmena, o, en tot cas, en aquella esglsia sinsinuaven de tant en tant actes jurdics que eren nalment relligats en capbreus. En realitat, probablement ja hi havia una activitat escripturria prvia a la consolidaci de lescrivania. En aquests capbreus hi podia accedir el senyor en qualsevol moment a i efecte dobservar quin era lestat de les seves rendes i dominis. La creaci de lescrivania, per, fou un pas inicial per dotar dautonomia jurisdiccional Ramon Ademar de Porqueres. La creaci de la notaria obeeix, malgrat una possible inspiraci reial, a una decisi plenament senyorial, ats que els documents emanats per aquesta noms gaudirien de credibilitat
73. ACO. Fons Personal dels Trinxeria, doc. 58, 21 de mar de 1310; doc. 64, 5 de maig de 1311; doc. 66, 24 de juliol de 1313; doc. 67, 24 de juliol de 1314; ABCL, nm. 59, 6 de febrer de 1313. Bartomeu Descatllar fou notari pblic dAmer del 1310 al 1323. Els seus registres es conserven a lArxiu Histric de Girona i han estat descrits a ADROER, M. A.; GRAU, J. M. T.; MATAS, J. Catleg dels protocols del districte de Girona (I). Fundaci Noguera. Barcelona 1996, 360 p. 74. De la seva existncia noms en tenim constncia pels manuals 014 i 015 del fons notarial de Santa Pau, que porten alguna vegada el seu nom a linterior. Podria ser el mateix Berenguer Despujol, que ja actuava els anys 1303 i 1304. 75. ACO. Fons Personal dels Trinxeria, doc. 75, 5 de febrer de 1319; vegeu tamb els libri 17, 19 i 21 i el manual 89 del fons notarial de Santa Pau. Desprs de la grcia concedida per Jaume II lany 1324, probablement Arnau Descatllar s el primer notari de Santa Pau, prpiament dit. 76. Al doc. 134 de lapndix documental es menciona un document del 23 de setembre de 1323 que ell va escriure.
44
JOAN SOLER I JIMNEZ
i fora provatria a linterior del territori jurisdiccional de Ramon Ademar. El succe Huguet I de Santapau. Aquest era lhereu dels castlans de Finestres i no hereu natural de Ramon Ademar, perqu aquest mor sense descendncia. Huguet I de Santapau fou considerat el primer bar de Santa Pau per Ramon Grabolosa, per Llus Constans i per Francesc Monsalvatge, per nosaltres no ho acabem de veure del tot clar. La incapacitat jurdica del bar per jutjar casos civils o criminals pel fet que no hi tenia dret o la no-especicaci en la documentaci de cap ttol dhonor que concreti que s senyor de Santa Pau, tot i que no s absolutament denitiu com per dir que no era baronia, s que ens fan sospitar o mantenir-nos alerta. Arran de la seva mort al setge de Montesa lany 1277, i tenint en compte que havia ajudat probablement tant Jaume I com el nou rei Pere II, aquest ltim volgu concedir una grcia al llinatge dels Santapau: duna banda, per compensar la mort dHuguet I i, de laltra, per assegurar la delitat dels senyors del castell de Finestres al sobir, en un moment en qu molts nobles de Catalunya shavien revoltat per no trobar justa ni adequada la recaptaci dun bovatge arran de la coronaci de Pere II. La manera de graticar el llinatge fou la concessi a Pon III del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau en qualitat de feu. Lanotaci al marge superior dun document del 1279, on sespecica que aquell era el document on saclaria que aquelles fortaleses pertanyien al rei, i els silencis del Liber Patrimonii Regii del 1584, ens fan creure que la concessi en feu i per tant la dotaci dautonomia jurisdiccional gaireb absoluta a Pon III sn lorigen formal de la baronia, bo i entenent que dabans les condicions jurdiques del territori devien ser prou favorables als castlans de Finestres per exercir amb poder sucient la jurisdicci del seu territori. Ser amb Pon III i la seva esposa Orpai que comenar lestructuraci denitiva de laparell administratiu de la baronia per tal dassegurar un control exhaustiu tant de les rendes com dels serveis que havien de percebre els senyors; aix implicar una coerci major als pagesos de la baronia, els quals estaran sotmesos a una ms forta pressi censal; augmentaran les declaracions dhome i dona propis i solius; augmentar la documentaci insinuada en els registres descrivania; laparell administratiu es dotar duna cria i sencarregar de la redacci dels casos judicials en els libri curiae; es nomenaran batlles de sac i batlle jurisdiccional, i tamb procuradors senyorials que alguna vegada que altra es confondran amb el batlle jurisdiccional, si no s que efectivament eren la mateixa persona; i disposar dscriptor iuratus que actuaran per autoritat del bar.
45
Els dos passos segents a lestructuraci de ladministraci seran: la concentraci de lactivitat mercantil en un lloc concret del territori jurisdiccional on tothom qui vulgui fer negoci hi haur danar i atenir-se a noves condicions impositives, mentre el bar sassegurar un major control del mercat de les terres i de les rendes; i la concentraci de la poblaci a reds del castell dels Santapau, en un procs de clar encastellament, per tal darticular la poblaci i la producci sota linters de seguir percebent rendes mitjanant la protecci del seu millor actiu, que eren sens dubte els pagesos que treballaven la terra tal com ell volia, que cultivaven all que ell volia i que li asseguraven unes bones percepcions. Aquests dos punts els analitzarem a partir dara.
CAPTOL II PRIVILEGIS CONCEDITS ALS HABITANTS DE LA BARONIA
LA
CONCESSI DE MERCAT DEL
28
DE FEBRER DE
1298
Leix vila-mercat s necessari per entendre leconomia rural en poca feudal. Sn dos llocs de concentraci i de control tant de la pagesia com de la seva activitat. El mercat era lespai dintercanvi per excellncia, necessari per transformar una part de la collita en diner, per a pagar la renda i els impostos xats en moneda, i necessari per a vendre una part de la collita que permetria comprar aquells productes que els pagesos no produen.1 Entren en joc dos conceptes a tenir en compte, el propi consum i la sostracci. La pagesia feudal estava sotmesa a un estira-i-arronsa constant entre la capacitat prpia de produir el sucient per garantir lautoconsum i, a la vegada, el pagament de les rendes a les quals estaven sotmesos. Aquesta dialctica dna lloc al mercat. Daquesta manera ens trobarem una agricultura concentrada, per exemple, en el conreu cerealstic per a satisfer el propi consum i la sostracci, per tamb un conreu especialitzat, com la vinya o el safr, per tal dobtenir rendes monetries ms substancioses.2 Apareixia un doble joc dacci, el de la desesperaci i el de la voluntarietat, en qu alguns pagesos es desdeien per poder obtenir quelcom per menjar, tendint a comprar a la desesperada (amb el perill de comprar en poques de necessitat i per tant a major preu), i daltres gaudien dels avantatges de poder-ne extreure un beneci (venien lexcedent de les seves produccions). Al senyor de torn, emper, aquestes diferncies no lhavien de preocupar en excs, la seva mxima preocupaci era la
1. AVENTN, Merc. Els masos a la baixa edat mitjana. Famlia pagesa, petita explotaci i mercat. A: El mas medieval a Catalunya, Banyoles, 1998, p. 80. 2. AVENTN, Merc. La societat rural, p. 618-619.
48
JOAN SOLER I JIMNEZ
de concentrar lactivitat de mercat per tal de regular les transaccions, per tal de garantir que ladquisici de moneda i bns de consum per satisfer el pagament de les rendes es fes al millor possible, per tal dobtenir daltres impostos directament relacionats amb la lleuda i, per tant, per tal daugmentar considerablement el beneci rendstic per a la seva casa com a objectiu nal. La concentraci evitava la dispersi, i el fet que els pagesos poguessin anar a altres mercats propers com Olot, Banyoles o Besal, podia impedir al senyor el control de tota aquesta economia. Daquests beneficis probablement en fou ms que conscient Pon III de Santapau quan a nals de 1297 o a linici de 1298 sadre a Jaume II per demanar-li perms per a realitzar un mercat setmanal a reds del castell de Santa Pau. El rei acced a la petici i el 28 de febrer de 1298 conced la celebraci dun mercat setmanal els dilluns, ats que ns llavors no sen celebrava cap a la baronia. La histria del document3 que transmet aquesta concessi s interessant de recordar. Del document, no en tingu constncia Francesc Monsalvatje a nals del segle XIX, i de fet, segurament fou descobert pel pare Llus G. Constans cap als anys cinquanta. Tanmateix, a la publicaci de la seva monograa del poble de Santa Pau, malgrat donar la notcia, promet que linclouria en un apndix documental que a la prctica no va arribar a editar mai. El pare Constans va armar, de totes maneres, que el document era datat el 28 de febrer de 1297, per no don cap referncia documental que permets confrontar-ho. Malauradament, la recerca del document a partir de llavors qued absolutament marcada per un error important. I s que la data donada per Constans era equivocada i el fet de no posar la referncia documental complicava la situaci. Lesmena de lerror, en tot cas, era una qesti de cmput cronolgic ben senzilla, de la mateixa manera que la localitzaci. Si la concessi havia estat reial, molt probablement hauria dhaver quedat constncia de lacte jurdic als registres de la cancelleria de Jaume II que es conserven a lArxiu Reial de Barcelona. I, efectivament, all anrem a cercar-lo. Ats que amb la data de 1297 no trobvem res, ens vam adonar que el problema era el cmput cronolgic. El document havia estat datat segons el cmput de lEncarnaci orentina, en qu lany comena el dia 25 de mar en comptes de l1 de gener. Amb aix, quan sha destablir la data segons el cmput actual, tal com manen els cnons de la diplomtica, els documents datats entre l1 de gener i el 24 de mar de lany del document, cal que augmentin en un any la
3.
Doc. 20 de lapndix documental.
49
data donada. Daquesta manera, lany s 1298, amb qu tot fou molt ms senzill i es localitz el document. Hem pogut avaluar la concessi en la seva justa mesura. Com hem vist, es tri dilluns com a dia de mercat. Quant a aquesta qesti va b comenar a citar la concessi de privilegis del 1312, que analitzarem daqu a una estona. En una de les clusules daquell privilegi es diu que el mercat comena de die domenica in vesperi usque ad diem martis sequentem mane, dum durat dictum forum scilicet per totam diem lune et noctem precedentem et noctem subsequentem, aix doncs, el mercat no durava noms vint-i-quatre hores, es perllongava des que es feia fosc el diumenge, durant tot el dilluns i ns que es feia de dia el dimarts. La concessi fou perptua, es garantia la fermesa i la continutat del pacte en el temps. El bar, a ms, podia installar el mercat a reds del castell o en qualsevol altre lloc que ell decids, i es va decantar pel castell. Es garantia tamb a qui vingus al mercat la llibertat i la seguretat tant en el cam danada, durant el temps que hi havia mercat i en la tornada al lloc dorigen; exceptuant tradors, falsicadors de moneda, deslleials i lladres de camins. Ats que la fundaci era reial, corresponia al monarca assegurar els accessos, la llibertat de moviment pels camins i la protecci dels mercaders, dels viatgers i dels transports. s per aquest motiu que encomanava als ocials reials i als seus soldats que fessin preservar el que el document de concessi preveia i que asseguressin la celebraci del mercat. Sobre lacci daquests ocials reials i soldats, i la relaci que devien tenir amb els agents baronials, no en sabem res. La concessi de mercat lany 1298, en el fons el que fa s regular denitivament un mercat actiu des dels primers anys de la baronia, i segurament tamb des dabans entenent ara mercat com a concepte abstracte denidor de tota lesfera dintercanvis de bns i valors materials, s a dir, producte, treball, diner, renda i terra.4 Aquests valors i bns estaven regulats per unes mesures prpies instaurades des dabans de 1298. En trobem una prova el 16 de febrer de 1283,5 quan en la donaci duna feixa de terra situada al pla dels Arcs sestipulava el pagament de quelcom (no ho hem pogut llegir) ad mensuram Sancte Pacis, s a dir segons la mesura que saplicava al territori de Santa Pau. Hi hauria, doncs, unes mesures de valor establertes que demos-
4. AVENTN, Merc. Els masos, p. 82. 5. Doc. 10 de lapndix documental.
50
JOAN SOLER I JIMNEZ
trarien el funcionament del mercat i el control baronial des de molt abans de la concessi especca de mercat. Posteriorment a 1298 es faran ms freqents els amidaments segons les mesures de Santa Pau. L11 dabril de 1306,6 per exemple, es parla de la venda de 200 mitgeres dordi boni, pulcri, sicci et nitidi ad mensuram vendibilem in foro de Sancta Pace, per un valor de 266 sous, vol dir que la mitgera dordi de Santa Pau tindria el valor d1 sou i 5 diners, aproximadament. En canvi, el 10 de juliol de 1307,7 Guillem de Maspags, de Sant Mart, reconeix deure a Berenguer de Santa Pau 13 mitgeres dordi, 4 de mill i 2 de civada ad miyeriam Sancte Pacis censualem. La mesura vendible era la que saplicava quan es venia el producte directament al mercat; en canvi, la mesura censal saplicava quan shavia de pagar un cens. El 6 de maig de 1307,8 arran de lestabliment del mas de la Bellaguarda fet per Pon III a Guillem de Seger i a Ramona de Fredera, sestipula el pagament dun mujal doli per Carnestoltes ad mensuram curribilem in valle de Sancta Pace; igualment, el 27 de setembre de 1316,9 a lestabliment que fa Huguet II a favor de Guillem de Gurdia i Sibilla duna feixa de terra a prop del castell, sestipula un cens de mig quart doli ad mensuram valle Sancte Pacis. No sabem si lespecicaci de vall de Santa Pau pressuposa lexistncia tamb duna mesura prpia de la pobla de Santa Pau. Hem observat, a ms, que sovint sutilitzaven mesures foranes. A la carta de franqueses de la pobla de Santa Pau del 1300, en una de les clusules referents al blat per moldre sesmenta una mitgera de blat ad mensuram de Balneolis.10 O, per exemple, a lestabliment que fu Pon III a Pere de Casals dunes cases a la pobla el 18 de gener de 1305, shi estipula un cens anual a pagar per Nadal de mitja quartera doli ad mensuram vendibili in foro de Oloto.11 Cal tenir en compte que lestudi daquest aspecte de leconomia rural de la baronia est tot just encetat. Un dels impostos relacionats amb el mercat que solia percebre el bar era la lleuda, un impost que gravava lentrada de mercaderies dins la pobla. Era inicialment recaptat pel rei a les viles de domini propi, per sembla que en el cas de Santa Pau seria un impost propi del bar
6. 7. 8. 9. 10. 11.
ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1308, f. 56v. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1308, f. 96v. Doc. 33 de lapndix documental. Doc. 98 de lapndix documental. Doc. 21 de lapndix documental. Doc. 25 de lapndix documental.
51
inherent a les concessions de drets que li feren els sobirans el 1278 i el 1298. Solia ser arrendada a mercaders del lloc cada any o cada dos. I, efectivament, el 29 de desembre de 1330,12 Pon IV de Santapau, ll del difunt Huguet II, arrenda a Ramon de Papagalls, teixidor de Santa Pau, i ll dArnau de Papagalls, un dels pioners habitants de la pobla i ocasionalment procurador del bar, durant un any sencer a comptar des del proppassat Nadal, tota la lleuda que acostumaven a percebre in foro nostro de Sancta Pace. A ms daix tamb li arrenda tafureriam nostram sive potestatem tenendi tabularios et taxillos, s a dir el dret de poder jugar i tenir taules amb daus, per la qual activitat podr aixecar ban i empenyorar a voluntat del receptor, sempre que ho cregui convenient, durant un any. Els jocs de daus, sovint prohibits arreu, en el cas de Santa Pau eren regulats i sen treia tamb un beneci pel bar. Ramon de Papagalls arrend la lleuda i la tafureria per 112 sous de tern. Amb relaci al mercat, tamb cal dir que en els establiments de cases que el bar feia als nous habitants de la pobla de Santa Pau, sempre sestipulava la construcci dun porxo on els receptors podien instalar-hi una o ms taules destinades, precisament, a lactivitat del mercat. La importncia dels porxos era cabdal pels dies de mercat en qu plovia o feia mal temps. Hi havia, per, taules que eren concedides al marge dels establiments de cases. Per exemple, l11 de gener de 131113 Huguet II establ un espai a la plaa on shi construiria un cobert de 10 pams de llargada i amplada, que era al costat de la taula dArnau de Papagalls, deixant entendre que existirien unes estructures especcament dissenyades per al mercat. Podem examinar tamb la concessi que el 28 doctubre de 132414 fu Marquesa, muller del difunt Huguet II, a Guillem Pere de Sim dun espai a la plaa de la Vilanova (al Firal dels Bous) perqu hi installi una taula i hi pugui muntar altres taules pel mercat de la dita vila, amb una mida no superior a les dues braces damplada i llargada. En aquestes taules Guillem Pere de Sim hi podr vendre la carn anomenada de marexe, a la vegada que es prohibeix a qualsevol altra persona de la vila poder vendre aquest tipus de carn en el mercat de Santa Pau. Curiosament, aquest dret noms signica haver de satisfer una gallina per Nadal. Probablement
12. Doc. 144 de lapndix documental. 13. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 010, 1312-1313, f. 45v. La insinuaci est inacabada i no hi consta ni el receptor de lestabliment, ni el que rep el bar en concepte dacapte. 14. Doc. 133 de lapndix documental.
52
JOAN SOLER I JIMNEZ
Guillem Pere de Sim devia formar part del cos dagents del bar o devia tenir algun privilegi propi especial. LA
CARTA DE FRANQUESES DEL
15
DE NOVEMBRE DE
1300
Histria i historiograa del document La histria daquest document s interessant de comentar ja que la carta de franqueses ns fa ben poc havia roms perduda, malgrat que sen tenia constncia. La notcia ms reculada que hem trobat s com a mnim de nals del segle XVII. Segurament, un dels clergues de lesglsia parroquial de Santa Maria de Santa Pau sentreten a escriure una mena de recull histric anomenat Privilegis concedits als habitants en la vila de Santa Pau per los senyors y barons de ella15 que sha conservat a lArxiu Parroquial de Santa Pau, i que comena precisament parlant de la carta de franqueses de Santa Pau i en dna un seguit de referncies tradudes al catal, amb una breu relaci, per no completa, del contingut del document. No sabem si aquest clergue tingu accs a loriginal o a alguna cpia posterior de la carta, per en aquella poca el pergam original o la cpia utilitzada no es conservava en gaires bones condicions, ats que hi ha algunes clusules que no foren descrites. Malgrat tot, la relaci daquest clergue reportava la data correcta del document i el nom del notari que el va subscriure, aix com els autors jurdics, que eren el bar Pon III i la seva muller Orpai. Els Privilegis concedits aporten tamb una gran part de les conrmacions que en els anys posteriors a la carta foren realitzades pels distints barons de Santa Pau, aix com les modicacions que el text de la carta an incorporant ns a lany 1629, quan eren barons de Santa Pau els membres del llinatge dels Oms. El primer historiador, per, que parlar de la carta de poblament de Santa Pau s Francesc Monsalvatje lany 1891. Al captol V de la seva monograa sobre Santa Pau esmenta la carta de franqueses, en comenta el contingut i en cita alguns passatges. Utilitza, emper, dues fonts diferents. Duna banda, citava part dalgunes clusules escrites en catal antic recollides en una splica feta pels habitants de Santa Pau al bar lany 1391, que public als apndixs 2 i 3 de la seva monograa, la qual feia referncia indirecta a alguna de les clusules de la carta original; i, duna altra, copi lescatocol del document en llat al nal de la seva argumentaci. A les notes, Francesc Monsalvatje safany a comentar que aquest document era el nmero 7 de
15.
APSP. Documents no descrits per Salvador Reixach, nm. 1.
53
mi coleccin de pergaminos, i advertia que no el copiava ntegre a lapndix documental de la seva monograa por ser ininteligible en su mayor parte a causa de su mal estado de conservacin.16 I probablement era aix, perqu la transcripci que ofereix de lescatocol del document s francament maldestra. Linconvenient de tot plegat s que el fams pergam nmero 7 va desaparixer denitivament. Aquest document, de totes maneres, no era loriginal de la carta de poblament, sin la conrmaci que fu Hug Ademar I de Santapau i la seva esposa Beatriu de Ribelles el 16 doctubre de 1362. La prova rau en el fet que Monsalvatje, quan parla daquesta conrmaci, en una nota assegura que: en el trasunto de los privilegios otorgados a Santa Pau por el barn Poncio, y que a causa de su mal estado de conservacin nos priva de insertarlo en el apndice, hay la siguiente aprobacin de Hugo y de su esposa Beatriz.17 Ms endavant, tant el pare Llus G. Constans18 com Ramon Grabo19 losa es referiran a la carta de franqueses en els mateixos termes que Montsalvatge, nexplicaran les mateixes clusules. Lnica variaci fou un breu excurs fet per Grabolosa al voltant dels mals usos, que foren abolits en la carta de franqueses. Lany 1969 Josep M. Font i Rius havia publicat el que se sabia de la carta de poblament, reportava de nou tot el que havia avanat Monsalvatje i tan sols feia algun breu retoc de la transcripci de lescatocol del document que havia fet lautor olot.20 Salvador Reixach, el desembre de 1998, a la seva monograa de Santa Pau, explicava aquesta mateixa histria.21 Les circumstncies del document feren un gir denitiu quan Xavier Puigvert i Gurt, arxiver de lArxiu Comarcal dOlot, mentre realitzava linventari del fons notarial de Santa Pau an a topar amb el text ntegre i complet de la carta de franqueses. La troballa es realitz al manual 96 del fons notarial, en una acta de conrmaci dels privilegis de la carta feta en poca de Pon V, que acabava dassumir la baronia el 19 de desembre de 1393. Puigvert decid concedir una largitio bondadosa a lautor daquest estudi l11 dagost de 2003 perqu sen pogus fer lestudi adequat.
16. MONSALVATJE I FOSSAS, Francesc. Santa Pau y lugares que componan su antigua barona. Noticias histricas. Olot, 1891, p. 57. 17. MONSALVATJE I FOSSAS, Francesc. Santa Pau, p. 66. 18. CONSTANS, Llus G. Santa Pau medieval. Olot, 1964, p. 49. 19. GRABOLOSA I PUIGREDON, Ramon. Santa Pau, p. 81-82. 20. FONT I RIUS, Josep M. Cartas de poblacin y franquicia de Catalua. Vol. I. CSIC, Madrid-Barcelona, 1969-1983, p. 540. 21. REIXACH I PLANELLA, Salvador. Santa Pau, Girona, p. 25.
54
JOAN SOLER I JIMNEZ
Qu s una carta de franqueses i una carta de poblament? En essncia una carta de franqueses i tamb lanomenada carta de poblament entesa com una variant de la primera serien privilegis concedits als habitants duna poblaci o dun territori, destinats a afavorir dos objectius: concedir unes llibertats o immunitats a la poblaci dun indret i afavorir-ne la concentraci i evitar-ne lemigraci. Aquestes cartes, doncs, segueixen el marc formal dall que el vocabulari jurdic medieval coneixia com a privilegium. El privilegi remetria a la idea duna concessi particular del senyor jurisdiccional a favor dun ens personal o collectiu caracteritzat per principis de geograa, estament, instituci de pertanyena o daltres. La historiograa de les cartes de franqueses sha aproximat amb inters als tipus de privilegis atorgats a un nucli de poblaci o entitat local amb tres intencions ms o menys denides: afrontar una situaci demergncia, regular de forma ms estable noves situacions produdes en aquest nucli, o b incidir en un estat de coses ms o menys cristallitzat respecte al qual hom adopta una actitud conrmatria o transaccional.22 Un cop detectada una de les tres intencions, o la seva combinaci dinmica, o les tres a la vegada, caldria analitzar el carcter jurdic del text escrit. De forma preponderant, aquestes cartes presenten el carcter de carta de franqueses, s a dir dexempcions i privilegis de la poblaci i de garanties als seus drets personals. Dins daquestes cartes de franqueses hom pot caracteritzar la carta de poblament com lespecca per atreure pobladors a un nou lloc o fer-ne augmentar el contingent demogrc.23 Lanlisi exhaustiva daquest document demostrar que la ns ara anomenada carta de poblament de Santa Pau fou ms aviat una carta de franqueses pels nous habitants de la pobla de Santa Pau. Observarem que no hi ha clusules especques per a la construcci dhabitatges, per exemple, i les clusules concedides sn relatives a aspectes propis de la condici jurdica dels nous residents i dels benecis o no benecis als quals seran sotmesos a partir de llavors. Les motivacions de la carta de franqueses de Santa Pau El text de la carta de franqueses comena amb aquestes dues clusules:24
22. FONT I RIUS, Josep M. Cartas de poblacin, p. 14. 23. FONT I RIUS, Josep M. Cartas de poblacin, p. 47. 24. El podeu contemplar sencer amb una traducci completa al doc. 21 de
55
Noverint universi quod nos Poncius, dominus de Sancta Pace, et domina Orpay, uxor eius, gratis et ex certa sciencia per nos et per omnes heredes et successores nostros presentes atque futuros, habita plena deliberacione et longo et diligenti tractatu, et provisa et inspecta utilitate nostra nostrorumque heredum non modica, attendentes quod honor et utilitas erit nobis nostrisque heredibus in hiis que sequntur: Damus et concedimus liberaliter vobis Arnaldo de Papagayls, Iohanni Tornerio et fratri eius Bernardo Tornerio, Terracone de Rieria, Arnaldo de Costabella, Berengario de Sancto Martino, Guilelmo de Puyalariis, Arnaldo de Manso Gayilardo et Raymundo de Orto, panyaterio, novis populatoribus cellarie nostre de Sancta Pace, quam bono usu et franquitate volumus muniri et omnibus vestris heredibus et successoribus perpetuo et aliis omnibus et singulis hominibus et mulieribus qui et que ibi de cetero stabilient se et voluerint esse populatores et habitatores dicte cellarie nostre, quam de novo facimus; et stabilimus libertates, inmunitates et franquitates infrascriptas atque bonas consuetudines sine quibus in dicto loco habitaciones vestras erigere nolebatis, videlicet (...). Aquestes clusules inicials relaten el fet originari i la motivaci central que port Pon III i la seva muller Orpai a fer la concessi de franqueses. Sembla que un grup de nou persones, dels anomenats nous pobladors de la cellera de Santa Pau, sadrearen a Pon III per presentar una queixa. Pon III els hauria proposat de venir a constituir residncia a reds del castell de Santa Pau. Ja sabem que des del febrer de 1298 el bar tenia perms reial per disposar de mercat els dilluns de cada setmana i, per tant, segurament aquest s tamb lorigen de lacumulaci de cases vora el castell dels Santapau que des de temps pretrit estava installat al capdamunt de la roca on encara perdura. A partir de 1298, els agents baronials i el servei directe del bar es devien anar agrupant a prop don se celebrava el mercat. El bar, lany 1300, ats que aquell grup de nou persones (que segurament apareixien com a representants dun grup de persones ms nombrs, que comenava pels membres de les seves prpies famlies) no volia edicar les seves cases en aquell lloc sense la concessi dalgun tipus de privilegi, acced nalment a oferir-los un seguit de franqueses. Tanmateix, s evident que les motivacions profundes del bar no apareixen en el document. Noms ens diu, conjuntament amb la seva muller, que ho havien estat estudiant i que fruit duna profunda
lapndix documental.
56
JOAN SOLER I JIMNEZ
reexi accedien a la petici. La concessi es fa lliurement a Arnau de Papagalls, Joan Torner i el seu germ Bernat Torner, a Tarragona de Riera, a Arnau de Costabella, a Berenguer de Santmart, a Guillem de Pujolars, a Arnau de Masgallart i a Ramon dHort, i de forma perptua; i tamb a tots els homes i dones que sestableixen a reds del castell. Aix doncs, el text de la carta de franqueses ens ofereix, aparentment, un pacte entre dues parts. El fet, per, rau en dilucidar quin era lequilibri entre aquestes dues parts que pactaven. En tot cas, el que reecteix la simple presncia del document, el que mostra aquesta concessi de franqueses s lexistncia dun ambient o dun nou estil en les relacions entre la comunitat venal i lautoritat superior, ms que no pas un tipus concret de rgim jurdic o social especc. El nou estil en les relacions arrelaria en darrer terme en lobtenci de la carta de franqueses, o sigui, en la determinaci escrita duns drets i deures entre els habitants dun lloc i el seu senyor, enfront la tradicional vaguetat o indeterminaci dels criteris impositius del senyor.25 Per quins foren els motius reals que portaren Pon III a demanar lagrupament de la poblaci i qu va empnyer els nous habitants a demanar un seguit de privilegis a canvi? El procs s podria comprendre amb el que la historiograa feudal ha denit com un encastellament. Els nous habitants sabien que anar a residir a prop del castell implicava haver de canviar substancialment els hbits de treball (probablement alguns els havien canviat des de feia temps), el que suposava deixar de fer de pags i especialitzar-se en el camp de lartesania, per exemple; daltres, probablement, eren agents baronials que formaven part de ladministraci del bar. Deixar de ser pags implicava haver de modicar la manera daccedir al mercat de rendes i terres, sense tenir la sucient producci agrcola per poder intercanviar durant el mercat de dilluns. La intenci del bar, en canvi, era la de regular el treball pags amb lobjectiu dobtenir majors rendes per a beneci propi, qesti que el portava a demanar ms producci de bns especialitzats com el vi, que aportaven ms avantatges rendstics. Duna banda, els nous habitants garantirien lestabilitat dun espai destinat a la transacci i a lintercanvi, mentre que, duna altra, el bar sencarregaria de la seguretat de la poblaci per tal que aquesta no marxs dun lloc de residncia on gaudiria de privilegis afavoridors. Una de les paraules clau de les dues clusules inicials de la carta de franqueses s quan es parla dels nous pobladors de la cellera de Santa Pau, quam de novo facimus. No creiem que el que es fes de nou fos
25.
FONT
RIUS, Josep M. Cartas de poblacin, p. 217.
57
la cellera prpiament dita, sin ms aviat la concentraci de poblaci perqu si hi hagus hagut nova fundaci probablement haurem trobat clusules referents a lestabliment del sl i la seva distribuci, aix com condicions dhabitaci, i no nhi ha. Des de feia un cert temps el castell de Santa Pau era la cellera lloc on hi havia el rebost senyorial on es guardaven els cereals i el vi de les coromines del bar i tamb on saplegaven els productes lliurats pels pagesos del lloc del territori jurisdiccional del llinatge. Normalment, la historiograa havia associat el concepte cellera al de sagrera, o lespai protegit de trenta passos al voltant de les esglsies que gaudia de la protecci de pau i treva: per exemple, la sagrera de Sant Vicen del Sallent, a la documentaci era coneguda com a cellera.26 La de Santa Pau era laica perqu el castell de Santa Pau no t cap esglsia associada vora seu. La forticaci era dins la parrquia de Santa Maria dels Arcs, que tamb era lesglsia dels barons i que s a uns vint minuts a peu des del castell. La cellera de Santa Pau era lespai on els barons de Santa Pau recollien tots els productes sostrets als pagesos i on a partir de 1298 shi celebrava el mercat. Lany 1300, la cellera de Santa Pau es convertir en leix fonamental de leconomia de la baronia. s interessant comentar que el concepte de cellera apareix noms en aquesta carta de franqueses i a les conrmacions posteriors de la concessi; en canvi, a la documentaci notarial examinada entre el 1248 i el 1331 no hem trobat cap referncia semblant i s en canvi referncies a pobla o vila. Sobre lactivitat daquesta cellera tenim un document del 17 de juny de 1305.27 Aquells dies Pon III no era a la baronia i Orpai sencarregava dels actes jurdics. Ats, per tant, que tenia la potestatem vendendi omnes fructus et expleta que sint et nos accipere debeamus in isto anno in valle de Sancta Pace, ven a Arnau de Papagalls i a Guillem de Pujolars, habitants del puig del castell de Santa Pau recordem que tots dos formen part de les nou persones que demanen les franqueses a la carta del 1300, i a Bernat dEsperapans, del venat de les Fages, totes les tasques del pa, del vi i del cnem que el bar acostumava a percebre a tota la vall de Santa Pau, durant tot un any. Amb larrendament
26. BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una parrquia de la Garrotxa a ledat mitjana. Barcelona, 1995, p. 240. Diu Bols: En alguns llocs (bisbats de Girona o dElna), pass a sser gaireb un sinnim de sagrera. Podem relacionar aquest mot amb la paraula cella o, ms aviat, amb la paraula celler, o amb totes dues. De fet, desprs de lany 1000, la cellera, al Sallent, era lindret on el monestir guardava els grans i on hi havia hagut lantiga cella monstica. 27. Doc. 28 de lapndix documental.
58
JOAN SOLER I JIMNEZ
del dret de percepci daquestes tasques, per 700 sous, tindran perms per aplegar-ho tot als dipsits que hi ha dins el castell de Santa Pau i podran reservar el vi i el blat que es quedaran en beneci. A ms dobservar que els beneciaris de larrendament sn habitants pioners de la pobla, sabem que sovint aquests esdevenien agents baronials en activitats puntuals com lanterior recaptaci de les tasques de tota la vall. Alguns dels nous habitants, doncs, deixaran de ser pagesos per a ser simplement rendistes. Aix tamb ens fa suposar que els primers habitants de la pobla seran pagesos benestants, que ajudaven directament el bar en la seva administraci. El mateix Arnau de Papagalls, ho hem vist a lanterior captol, exercia sovint de procurador del bar. El document, daltra banda, esmenta que hi havia unes estances al castell destinades a emmagatzemar els bns sostrets als pagesos, que es guardaven en recipients adequats, com per exemple vasa vinaria, per al vi. Un altre punt a comentar de les dues clusules s que es parla de populatores i habitatores. No sabem del cert si hi ha una diferncia substancial entre uns i altres. La documentaci notarial consultada, en canvi, s que distingeix entre habitatores (gaireb mai es mencionen populatores) i permanenti. Els permanenti possiblement eren persones que no estaven establertes directament a la pobla, per hi resideixen des que sn mencionades a la documentaci, per exemple, Pere de Palau, de Sant Aniol de Finestres, el 10 dagost de 1304,28 i Guillem de Fbrega, el 17 de novembre de 1309.29 Exempci de mals usos i reducci de drets anomenats de castell Superades les dues primeres clusules, el document comena a descriure les disposicions concretes amb qu el bar volia facilitar lagrupaci humana al voltant del seu castell. La primera s aquesta: Quod sitis perpetuo liberi et inmunes de exorquiis, intestiis, cuguciis et de operibus et iuvis et traginis et guaytis atque badis et de omni viatico coacto et de questiis, toltis, forciis, acaptis ac etiam de omni comuni sive comunibus que nos vel nostri successores ad opus nostri retineremus et de omni host et cavalcata. Salvo tamen nobis quod teneamini exire cum armis ad sonum terre nostre dummodo eadem die possitis ad larem proprium redire.
28. 29.
Doc. 23 de lapndix documental. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 008, 1309-1310, f. 28r.
59
El bar, doncs, eximeix els habitants i qui habiti a partir de llavors a la pobla de Santa Pau, de leixorquia, la intestia i la cugucia, tres dels mals usos ms coneguts; els allibera de treballs pesants, jova, tragina, guaita i bada, obligacions a qu estaven sotmesos els habitants de la baronia; com tamb de qualsevol viatge forat o obligat, de la qustia, la tolta, la fora, lacapte i de totes les feines que es realitzaven en com, dels quals esforos el bar assumia la crrega; i de fer host i cavalcada, excepte en els casos de sometent, dins els termes de la baronia, sempre que tornin a casa el mateix dia que han sortit. Lexempci dels mals usos ha estat, per a la historiograa, un indici dalliberament respecte dunes pressions impositives massa feixuges i injustes, malgrat que amb el temps i ben entrat el segle XIII la seva incidncia real fos menor i que en la mentalitat collectiva fossin mal vistos. Una de les maneres per sadollar el desig de llibertat de les collectivitats era posar per escrit labolici daquests mals usos.30 Leixorquia31 multava el fet de morir sense deixar descendncia, per tant hi havia menys persones vives sotmeses a pressi impositiva, de manera que el senyor perdia un actiu que no quedava compensat. La intestia32 castigava no haver triat un hereu que prossegus el conreu dunes terres que el bar, com a senyor directe, havia establert a lintestat, aix quedava descontrolat tant el treball daquella possessi com la capacitat de transformar-ne el producte en renda per pagar al senyor. La cugucia33 tamb castigava la possible destrucci del nucli
30. Per exemple, hom pot consultar FREEDMAN, Paul. Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic, 1993, p. 128-130. 31. En terres gironines el senyor directe rebia la tercera part dels bns mobles que havien estat del pags difunt, esmentant en aix lusatge De rebus. (...) No es tenia per eixorc aquell que deixs lls o nts naturals, i illegtims de tota mena, o el que deixs un ll pstum, dhuc el que sobrevisqus duna operaci de cesria. Si els lls o altres descendents, en canvi, no sobrevivien a la data del decs del pags, aquest era considerat eixorc. Vegeu PONS I GURI, Josep M. Relaci jurdica de la remena i els mals usos a les terres gironines (segles XIII-XIV). Recull destudis dhistria jurdica catalana. Vol. III, Barcelona, 1989, p. 334. 32. Per intestia, segons el dret consuetudinari de Girona (...), el senyor directe rebia la tercera part del valor dels bns mobles i semovents del pags que moria sense testament (...). Els juristes gironins tenien per testada la persona que hagus atorgat codicil, i els casos en qu hi hagus heretament preventiu en capitulacions matrimonials, o substituci pupilar. Per a la xaci de la base de lexacci, es partia del valor dels bns mobles del difunt, en qu sincloen el bestiar o semovents, els censals morts i altres crdits. Vegeu PONS I GURI, Josep M. Relaci jurdica, p. 333. 33. Als segles XIII-XIV al bisbat i vegueria de Girona si la muller del pags cometia adulteri sense consentiment del seu consort, el senyor rebia la tercera part de tots els bns mobles del marit (...). Si el marit havia consentit en ladulteri, no era indemnitzat i si shavia coms per inducci o coacci dell per evitar una eixorquia, per exemple, la
60
JOAN SOLER I JIMNEZ
matrimonial, ats que podia desencadenar una desatenci de les terres per treballar, la deserci de membres familiars, laband de lexplotaci agrcola i, per tant, afectar la producci, s a dir la renda. Aquests tres mals usos eren, doncs, imposicions senyorials per perpetuar i consolidar els criteris de transformaci de treball pags en renda. I efectivament eren crregues injustes. No dubtem que el bar allibers els habitants de Santa Pau daquests mals usos, per hem trobat indicis que ens fan suposar que el bar tenia mecanismes legals per aplicar-los de forma encoberta. Hi ha un cas a Santa Pau que ens ho fa tmer. Uns dies abans del 17 doctubre de 130534 va morir Joan Torner, precisament un dels pioners de la pobla que apareix a la carta de franqueses que estudiem. Va morir sense lls i per tant se li podia aplicar eixorquia, per com que gaudia de les franqueses de la vila no hi havia dhaver perill. Els seus parents (propinqui) safanyaren a vendre les cases de dins el nucli de poblaci, una trilla i un hort a prop de pobla, i una altra trilla a la vall de Santa Pau, al lloc anomenat castell de Bogues. Ho van comprar Arnau de Papagalls i Bernat dEsperapans per 450 sous, dels quals 300 serien per a la vdua, Bernarda, en concepte de dot i 150 anirien a parar als propinqui. En el document, per, apareix de cop i volta el procurador del bar, que aleshores era el prior de Finestres, Arnau de Palol, que diu que retindr tots els bns en transacci i que els revendr a Bernarda. Qu passa? Com s que apareix el bar si els compradors sn Arnau de Papagalls i Bernat dEsperapans? s que potser eren simples agents baronials i actuaven com a representants del bar en la transacci? Tot sembla indicar que s. Aleshores sesdev la jugada mestra del procurador baronial. Arnau de Palol revn els bns a Bernarda, amb un valor total de 450 sous, per tant el bar recupera el mateix preu que havien invertit els seus agents. A continuaci, el procurador ordena a Bernarda que ella pagui als propinqui els 150 sous que havien de percebre, tal com havia quedat establert al principi, i ella recupera els 300 sous del dot. s a dir, que els bns pintaven ben poc, sest parlant directament de diners. Aix, doncs, si es para atenci resulta que Bernarda recupera els 300 sous del dot, amb els quals haur de pagar els 150 sous als propinqui, i per a ella en quedaran noms 150. Pel cam shan quedat 150 sous que, evidentment, sha embutxacat el bar! Qu s el que ha succet en realitat?
dona conservava els seus bns, rebia lescreix, li era retornat el dot i podia promoure la separaci matrimonial. Vegeu PONS I GURI, Josep M. Relaci jurdica, p. 335. 34. Doc. 29 de lapndix documental.
61
Sens acuden tres respostes. Podria ser que shagus aplicat el llusme o foriscapi sobre els bns en transacci. Com a senyor directe, quan uns bns seus es pretenia que fossin transmessos a ttol oners entre particulars, tenia dret a rebre la tercera part del valor dels bns. Daquesta manera es podria entendre la presncia dArnau de Papagalls i Bernat dEsperapans, com a compradors dels bns als propinqui; per, en canvi, no sentendria el perqu de la revenda. A ms, els foriscapis i els llusmes es recaptaven de bns agrcoles i no pas de cases dins la pobla. Una segona possibilitat seria una mena de dret de fadiga, pel qual, abans de ser transmesa la possessi a la part comprant, el senyor directe tenia la possibilitat de recuperar els bns per al seu propi inters. La tercera possibilitat que sens acut s que, amb lexcusa daquesta mena de dret de fadiga o de recuperaci dels bns i amb el fet de concedir de nou la grcia a Bernarda de recuperar el seu dot, el que portava a cap realment fos una exorquia encoberta, i per tant recuperava una tercera part dels bns del difunt eixorc, que, dacord amb el seu valor, de 450 sous, correspondria als 150 sous que ret! El text del document, malauradament, s prou confs com perqu la qesti pugui ser reinterpretable, per sovint sabem que els textos escrits no diuen tot el que haurien de dir i que cal desconar duna eina baronial de control tan clara com era lescrivania. Pel que fa a actes dadulteri, hem observat que fora de la pobla els habitants de la baronia encara estaven sotmesos al mal s de la cugucia. Per exemple, a nals de gener del 130835 el procurador del bar reclam a un tal Barcel la tercera part dels seus bns per ra de ladulteri que havia estat coms amb Guillema de Sala de Sant Esteve de Llmena unde cum sit usus castri de Finestris, quod quando adulterium comitatur infra terminum dicti castri et de hoc sit publica fama, dominus dicti castri debet abere terciam partem omnium bonorum suorum mobilium ab illius. s curis observar que perqu se sancions, la cugucia havia dhaver estat primer coneguda pblicament. Sembla que en laplicaci daquest mal s hi hauria hagut una certa benignitat senyorial, ja que si la cugucia no era pblica, era com si no shagus produt.36 Hem trobat casos dadulteri dhabitants de Santa Pau que gaudien de les franqueses de lany 1300. s el cas dArnau de Roca, sastre, a principis de lany 1313.37 El 22 de gener dona Orpai manava a Arnau
35. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 17r. 36. Vegeu PONS I GURI, Josep M. Relaci jurdica, p. 335. 37. Doc. 51 de lapndix documental.
62
JOAN SOLER I JIMNEZ
de Roca, sota pena de perdre les cases que tenia dins la pobla pel seu difunt oncle Arnau de Roca, que retorns amb la seva esposa i la seva famlia en els vuit dies a comptar a partir de la recepci del document que el nassabentava. Sembla que Orpai no sabia el motiu pel qual havia marxat i havia abandonat les obligacions dunes cases establertes. Al cap duns dies, el 29 de gener,38 Arnau de Roca ha tornat. A continuaci actu Huguet II, qui sassabent que Arnau de Roca havia coms adulteri amb Barcelona, germana de Pere Jord, amb qui, a ms, havia tingut un ll. Potser per aquest motiu lhome havia fugit. Arnau de Roca, per, alleg davant el bar que ell era habitant de la pobla i que tenia dret a acollir-se a la carta de franqueses que leximia de qualsevol crrega per cugucia; a ms, la cugucia gravava el pags que consentia ladulteri de la dona, i aquest no era el cas. Huguet II, ms llest que ning, li digu que no es podia acollir a les franqueses perqu no habitava a Santa Pau de forma continuada, i va castigar-lo per haver-se escapat. El bar obligar Arnau de Roca a pagar-li 10 sous per cugucia. No sabem res del que va passar amb na Barcelona. Sobre lexempci de totes les altres crregues relacionades amb els anomenats drets de castell, direm que les joves solien ser serveis personals de treball fets pel pags a les coromines del senyor amb un parell de bous; les tragines eren un altre servei personal que consistia a transportar amb un animal de bast cereals o altres productes pel senyor; les guaites i les bades eren serveis de vigilncia, tant de dia com de nit (aquestes rebien el nom dexcubiae). Lalliberament de guaites sembla que s que fou real. Per exemple, el 15 de juliol de 1330,39 Marquesa, vdua dHuguet II, conced a Pere Bart, habitant de la pobla i home propi del bar, la guaita i lexcubia de la parrquia de Sant Mart durant dos anys, amb tots els censos i drets que hi anaven associats; cosa que demostra que les guaites van passar de ser serveis personals gratuts a arrendables. Lacapte era un tribut arbitrari que solien demanar els senyors. A Santa Pau, lacapte passar a formar part dun acte jurdic concret que era lestabliment ad acapitum. El trobarem cada vegada que els nous habitants vulguin construir cases a dins la pobla. El concepte passa de designar una crrega senyorial a ser un mer adjectiu genric acreditatiu del pagament dalgun tipus de cens, perqu si no fos aix entraria en clara contradicci amb el text de la carta de franqueses.
38. 39.
Doc. 52 de lapndix documental. Doc. 138 de lapndix documental.
63
La qustia era una prestaci anual que ascendia a uns 2 sous per foc com a mxim, pagat en diners o en fruits, de tipus arbitrari; a ligual de les forces i toltes que de feia temps existien com a crregues que el senyor sollicitava quan li convenia. Lhost era lobligaci dincorporarse a lexrcit del bar tant en expedicions dins el terme com a fora; la cavalcada era lexpedici que es feia en una sola jornada. Daquesta manera, i atenent el text de la clusula, realment no sexhimeix als habitants de fer cavalcades i s de fer hosts, malgrat que escrit aparegui que sexhimeixen ambdues prestacions. Sespecica en tot cas que la cavalcada no podr ultrapassar els conns de la baronia. Nous marges per a les redempcions Observarem quins eren els preus de redempci, pels nous habitants: Item quod omnes iuvenes homines dicte cellarie presentes et futuri possint semper se redimere a nobis et nostris heredibus et successoribus cum viginti solidis presentis monete barchinonense de terno, quos donet tamen quilibet ipsorum inter omnia pro redempcione, et ultra donet quilibet unam libram cere domine castri que ipsam redempcionem rmaverit et laudaverit. Item quod quelibet iuvenis femina corrupta et quelibet mulier vidua habitatrix dicte cellarie volens se redimere a domino possit hoc facere cum decem solidis predicte monete, quos tamen donet inter omnia pro redempcione, et domina castri habeat inde a qualibet ipsarum unam libram cere pro rma sua redempcionis predicte. Item quod quelibet femina virgo dicte cellarie possit se redimere semper a domino ad bonum usum et consuetudinem terre, scilicet, cum duobus solidis et VIII denariis predicte monete, quos tamen donet pro redempcione, et unam libram cere domine castri, ut est dictum de aliis. Aquestes tres clusules es refereixen a quines han de ser les condicions per obtenir la redempci si ss habitant de la pobla de Santa Pau. La primera fa referncia als joves homes que es vulguin redimir, els quals hauran de satisfer 20 sous barcelonesos de tern i una lliura de cera a la senyora del castell, que ser qui signar i lloar la redempci; la segona clusula sadrea a les dones no verges i a les vdues, les quals podran redimir-se del senyor a canvi de 10 sous, i la senyora del castell rebr la pertinent lliura de cera; en tercer lloc les dones verges es podran redimir a canvi de 2 sous i 8 diners, i la lliura
64
JOAN SOLER I JIMNEZ
de cera per a la senyora, que signar la redempci. Les disposicions fan referncia a un contingent molt concret de la poblaci. No sest parlant de tots els habitants de la Pobla, sin noms daquells que fora del nucli familiar nuclear i de la gura de lhereu podien ser susceptibles de sortir del panorama baronial. Per labsncia de clusules referides a tots els altres habitants, hem de suposar que la redempci era un acte estudiat cas per cas, de la mateixa manera que la taxa a pagar. La redempci no sesqueia en el simple moment que la persona desitjava marxar del vassallatge a un senyor. Aquesta situaci era fora rara i estranya en la conjuntura social del feudalisme. Els senyors no permetien gaireb mai que alg pogus canviar de senyor sense haver compensat abans el greuge que li suposava que marxs. No era, evidentment, un greuge moral: no estava trist perqu perdia un amic, sin perqu perdia un actiu en leconomia del seu territori jurisdiccional i en la percepci de rendes. En aquest sentit lestructura familiar circumscrita al voltant de la gura de lhereu, el qual rebia un 75% del patrimoni familiar, era la base tamb del mateniment de la poblaci a reds del senyor. En canvi, la inconcreci del paper dels fadristerns, dels segons i tercers lls, que semportaven noms, i a repartir entre ells, el 25% del patrimoni, deixava dins la societat partcules incontrolades. Daquesta manera la primera clusula referida als fadristerns o joves homes40 no s gens gratuta i s molt intencionada. Per norma aquests homes joves savenien a la redempci si es volien casar o establir, tant al territori senyorial dorigen com a fora. Eren persones, per fora, obligades a la mobilitat per tal de garantir la prpia subsistncia. A la dicesi de Girona la redempci suposava la tercera part dels bns immobles, i aix ja s un indici de com podia ser de variada. A Santa Pau sestipula que els habitants fadristerns hagin de pagar 20 sous, la redempci es converteix aix en un pagament x i no sotms a un percentatge. La disposici sembla no afectar, almenys en principi, un dels costums del bisbat de Girona referent als fadristerns, com era el fet que aquests, encara que depenguessin des dantic a un senyor, podien vendre les seves possessions sense laprovaci daquest,
40. Padron est vulgare, quasi dicatur pater familias vel patronus sive stipes, sep et rabassa, vide ab eo alii lli procedunt et ille qui succedit in manso remanet rusticus strictus glebe. Alii dicunt in vulgari sternales, sive exteri, et hos vocamus iuvenes homines quia non tenent nisi personas pro domino; et dicuntur iuvenes ad diferenciam patroni qui comuniter est senior, quia comuniter consueverunt instituere heredem mansi maiorem lium masculum, et talis non datur redemptionem (...). Vegeu PONS I GURI, Josep M. Les colleccions de costums de Girona, Barcelona, 1988, p. 344.
65
o totes a la vegada o de mica en mica.41 s potser per aquest costum que en cas de redempci es demanava una tercera part dels bns immobles o en el cas de Santa Pau, una compensaci econmica. I s que una venda en tinena (o sotsestabliment) de bns mobles repercutia segurament en algun cens a favor del fadristern, i aquest cens formava part dels bns immobles de qu disposava. El b immoble, el cens, es perpetua amb ms facilitat que el b moble. Pel que fa a les redempcions de les vdues i dones no verges (corruptae) de Santa Pau, tampoc no ens sembla gratut que hagin de pagar 10 sous per redempci, mentre que les donzelles (incorruptae) noms han de donar 2 sous i 8 diners. En el cas de les primeres estava garantida la seva capacitat de procreaci, de dur al mn m dobra; en el cas de les donzelles, no estava assegurada encara aquesta capacitat, de manera que no eren un valor segur. Les redempcions de donzelles savenien normalment quan aquesta shavia desposar, per tant, sovint podien anar a parar fora del control del bar. El pagament de 2 sous i 8 diners, estandarditzat a partir de la segona meitat del segle XIV a les terres gironines, sestipulava des de feia temps.42 De les dones no verges el senyor podia convenir el preu de redempci sempre que no sobrepasss la tercera part dels seus bns. Per per tal de comprovar si els preus de redempci sn avantatjosos o no per als habitants de la Pobla, ens cal observar els actes de redempci i tamb les condicions establertes en els nomenaments dhome i dona propis. De redempcions, nhem trobat noms tres exemples i, per tant, difcilment les dades que nextraurem seran signicatives. En tot cas, aquestes actes apareixen redactades seguint el model de la denici, la qual cosa no s res ms que un trasllat de drets duna part a laltra. Segons Paul Freedman, la denici era el resultat dun litigi i encarnava la renncia de pretensions expressades o no anteriorment. La denici absolia el pags, la seva famlia, els seus descendents i les seves possessions de qualsevol pretensi de lantic senyor i reconeixia la recepci del pagament exigit.43 Pocs dies abans de l1 de febrer de 1279, Arnau de Santapau i la seva esposa Ermessenda de Moi (tamb dita de Santmart) deniren Besal, ll de Maria de Font, de ser-los persona
41. Iuvenis homo etiam si fuerit antiqus alicuius domini, potest absque aprobatione domini sui cunctas eius possessiones vendere simul vel divissim; et ita fuit sepe de consuetudine iudicatum. Vegeu PONS I GURI, Josep M. Les colleccions, p. 62. 42. PONS I GURI, Josep M. Les colleccions, p. 37. 43. FREEDMAN, Paul. Els orgens, p. 125.
66
JOAN SOLER I JIMNEZ
plena a canvi de 20 sous.44 Pon III de Santapau den Pere Sim de la parrquia de Santa Maria dels Arcs, tota la seva descendncia i els seus bns mobles i immobles a canvi de 150 sous.45 I Huguet II, el 13 de desembre de 1315, den Arnau de Cases, de la parrquia del Sallent, la seva descendncia i els seus bns per 5 sous de tern.46 Els tres exemples no fan referncia a alg de Santa Pau, tan sols sn una mostra de lextrema varietat de preus de redempci, tal com havia observat Paul Freedman.47 Les raons dels preus es troben en el tipus particular de relaci entre senyor i cadascun dels seus vassalls. Pel que fa a les concessions dhome propi i soliu, en totes les seves modalitats,48 per poder-se redimir, abans que cap altra cosa calia ser home propi i soliu. El que sembla una obvietat no ho s. El document pel qual un home o una dona passava a ser vassall del senyor jurisdiccional estipulava un seguit de condicions tant pel que fa a lacceptaci com a la renncia. I s analitzant aquests documents que hom pot copsar, almenys parcialment, les condicions dels pactes de vassallatge. Hem analitzat exemples daquestes concessions anteriors a la carta de franqueses, que ens semblen indicatives tant de com era el panorama en els primers anys de la baronia com de quines eren les condicions vassalltiques desprs del 1300 dels pagesos que no eren de Santa Pau. Una de les concessions ms antigues que coneixem s la de Guillem de Tresserra, orind de la parrquia de Santa Maria del Freixe i que es fu home propi de Pon III el 18 doctubre de 1278.49 El pacte exigia, en primer lloc, satisfer un cens anual en reconeixement de domini, que en aquest cas era una lliura de cera. A continuaci sestipulava un preu dentrada en el senyoratge, en aquest cas concretat en 5 sous de tern; i en cas que es volgus redimir, hauria de pagar 3 sous de tern. En aquest document era el pags qui soferia al bar. En altres casos era a linrevs. Aix, Pon III a nals de setembre de 1286,
44. Doc. 6 de lapndix documental. 45. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 004, 1280-1281; 1288-1290; 12921297; 1313, f. 50r. La dataci del document s incerta i noms lhem pogut situar entre el 1280 i el 1297. 46. Doc. 89 de lapndix documental. 47. FREEDMAN, Paul. Els orgens, p. 255-258. 48. Nhi havia moltes. Per norma era sempre el senyor qui feia un acte de recepci o acollida del nou vassall sota lespecial guarda i protecci. Per sovint trobem concessions on la prpia persona s qui vol esdevenir vassall del senyor, o ns i tot on el vassall fa una elecci voluntria del seu senyor, passant pel reconeixement del vassall de pertnyer al senyor (des de feia temps o de bell nou). 49. Doc. 5 de lapndix documental.
67
rep sub mea speciali guarda et protectione Bernat de Vilallonga, la seva muller, el seu sogre i tota la seva famlia, i estipula un cens anual dun parell de capons, un preu dentrada de 10 sous i un preu de redempci de 5 sous.50 Al cap duns dies, en canvi, Pon III rebia Ramon de Roure i Ermessenda amb tota la seva famlia i bns a canvi de mitja lliura de cera anual, sense preu dentrada i amb el pagament duna lliura de cera de redempci.51 La casustica, doncs, sembla que era molt variada. s interessant lafegit duna clusula especca a la documentaci, almenys a lescrivania de Santa Pau, a partir del 1288. A la promesa que fu Ramon dOriverda, de Granollers de Rocacorba, a Pon III durant el mes de setembre del 1288,52 sespecica que non exeam de ista vestra terra. Aquesta s la base de la futura clusula quod non intrare in villa nec civitate vel castro domini regis nec alicuius domini, que trobarem a partir de la constituci de la pobla de Santa Pau. Un cop es prometia delitat al senyor, hi havia el comproms de no sortir i no entrar a gaudir dels privilegis en territoris daltres senyors i sobretot dels privilegis de qu gaudien les viles reials, aix intentaven assegurar-se al mxim la permanncia dels nous vassalls al territori jurisdiccional baronial. Les persones que volien entrar a habitar dins la pobla de Santa Pau ho havien de fer per prpia voluntat (o almenys aix havia de reectir lesperit del document que calia emanar, demostrant el desig personal i no pas la necessitat senyorial). Daquesta manera quan Pere de Casals, el 9 de desembre de 1304,53 natural del Sallent, va rebre en establiment unes cases a dins la pobla, prviament va haver de signar lelecci voluntria de senyoratge a favor de Pon III, amb la promesa que ell i els seus semper abeamus et teneamus nos et nostros in homines vestros proprios et quod semper maneamus in podio castri de Sancta Pace, ad bonum usum et consilium et privilegium Poncis concessum. No sembla que per entrar a habitar a la vila sexigs cap preu dentrada com havia passat ns llavors, per tampoc sestipulava cap preu de sortida. En tot cas, el que quedava per escrit eren daltres clusules conrmatries del vassallatge que calia respectar, del tipus: Si manere aliquo alio loco sine vestra voluntate et quod simus vobis bene deles et legales sicut servus debet esse domino suo proprio. A continuaci, per si no nhi havia prou, el nou vassall li feia omi-
50. 51. 52. 53.
Doc. Doc. Doc. Doc.
12 13 17 24
de de de de
lapndix lapndix lapndix lapndix
documental. documental. documental. documental.
68
JOAN SOLER I JIMNEZ
natgium. Es veu clarament, en aquesta dualitat de preservaci de la moralitat i de presentar el respecte al senyor protector que acull, la voluntat de linstrument senyorial de fermar al mxim el nou vassall i impedir-ne a tota costa la redempci. A partir del 1300 les persones que esdevenien prpies i soliues del bar, per que no havien dhabitar dins la pobla, afegiran en els documents dingrs a la potestat senyorial la clusula relativa a la impossibilitat dentrar a formar part daltres viles reials o a dependre daltres senyors. A diferncia dels nous habitants, aquestes persones continuaran satisfent un cens anual dun parell de gallines o duna lliura de cera, no sestipular preu dentrada ni de sortida, per s que sespecicar que el nou vassall ha dobligar tots els seus bns i ell mateix.54 Daquesta manera el pacte de vassallatge pels habitants de la baronia i la redempci quedaven sotmesos a larbitri del bar, mentre que els habitants de la Pobla, sempre que fossin fadristerns, dones corruptae, vdues i donzelles, tenien una taxa xa per a la redempci. No hem trobat redempcions de dones a la documentaci. Noms alguns reconeixements de ser dona prpia. Per exemple, a principis de gener de 1287,55 Guilleuma, lla de Guilleuma de Planella, reconeixia ser dona prpia de Pon III i dErmessenda de Moi (cunyada del bar). Guilleuma promet que no entrar a cap vila de domini reial. Noms haur de pagar en reconeixement de domini un parell de gallines. Un altre cas s el que es produeix el 29 de gener de 131356 quan Gueraula, per voluntat del seu marit Guillem de Buc, sastre, esdev dona prpia de dona Orpai de Santapau. Sembla que Gueraula acabava desposar-se amb Guillem de Buc, que ja devia ser home propi del bar, i per tant sobliga la dona que tamb esdevingui prpia. El fet destacable s que haur de pagar una entrada de 4 sous, i 6 en concepte de sortida. Just a linrevs del que passava amb els homes, els quals sempre pagaven una entrada superior al preu que sestipulava de sortida. Com que noms ho hem vist en aquest cas, no en farem doctrina. Franqueses relatives al matrimoni Continuant el text de la carta de franqueses, apareixen dues clusules relatives a lobligaci de bns que habitualment es feia en els
54. Vegeu dos exemples daquesta nova manera de fer al doc. 39 de lapndix documental (25 febrer 1311) i a ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 21r, 28 de juliol de 1315. 55. Doc. 14 de lapndix documental. 56. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 50v.
69
diferents contractes que es realitzaven quan dues persones sesposaven. Diuen aix: Item quod, quando aliquis habitator dicte cellarie lius vel lia maior, heres vel hereditatus a patre suo vel matre, duxerit ibi uxorem vel virum et obligaverit uxori sue vel viro domos, terras vel possessiones quas teneat pro nobis vel nostris successoribus pro dote et donacione propter nupcias sive sponsalicio, quod nos et nostri heredes et successores totam illam obligacionem, cuiuscumque sit quantitatis, rmemus et teneamur rmare cum una camisia precii trium solidorum predicte monete, quam donet tamen domino sicut consuetum est in valle nostra de Sancta Pace. Item quod, si lius vel lia non maior alicuius habitatoris dicte cellarie duxerit ibi uxorem vel virum, nos et nostri successores teneamur rmare obligacionem que et inter ipsos contrahentes pro dote sua et donacione propter nupcias vel sponsalicio super bonis suis inmobilibus, que pro nobis teneantur cum quinque solidis, quos habemus tamen nomine laudisimi de quolibet centenario ipsius obligacionis, et sic semper ipsas obligaciones rmemus et habeamus inde ad racionem predictam, scilicet, quinque solidos pro centum solidos. La primera clusula entn que quan un habitant de la cellera, ll o lla major dedat, o lhereu, vol esposar-se, i per tant haur dobligar les cases, terres i possessions que tingui pel senyor bar per tal dassegurar el dot, o haur de fer donaci propter nupcias, o signar esponsalici, aleshores el bar qualsevulla que sia la quantitat rmar lobligaci a canvi duna camisa de 3 sous barcelonesos de tern; la clusula especica que aix es fa ja que s costum a la vall de Santa Pau. En cas que el ll o la lla siguin menors dedat (i entrem en la segona clusula), el bar rmar lobligaci sobre els bns immobles que estipulin els contraents, i rebr el 5% del total del dot pel dret de llusme que disposa. Els contractes que es realitzaven per formalitzar un matrimoni es poden considerar transaccions de bns per les quals les dues famlies contractants sendeutaven desprs de prometre el dot femen i el dot marital, respectivament. Per aquest motiu, els deutors havien dobligar els bns propis com a garantia del contracte signat, no fos cas que anessin mal dades i no es pogus satisfer la transacci. Evidentment, les famlies realitzaven transaccions oneroses com a senyors tils duns bns que eren del senyor directe, el bar de Santa Pau. En aquest sentit sexplica clarament el dret a lluir que tenia el bar en el cas de la segona clusula, amb la percepci duns 5 sous per cada 100 dels dots en transacci. Hem de suposar que en aquest cas representava una
70
JOAN SOLER I JIMNEZ
millora respecte duna percepci anterior? En principi creiem que s, per a favor del bar. I la resposta ens la dna lanlisi de la primera clusula. En el cas de majors dedat i de lhereu, la compensaci per obligar bns que en darrera instncia eren del bar era noms el duna camisa de 3 sous. No s que shagus de donar la camisa sempre, probablement la compensaci es feia directament amb sous, o amb quelcom que tingus el valor de 3 sous. Es diu, al nal de la clusula, que la compensaci dels 3 sous es fa sicut consuetum est in valle nostra de Sancta Pace. Ens preguntem si aquest costum era antic o no. Els professor Garca Gallo i Josep M. Font i Rius van estar dacord que el concepte costum (consuetudine) indicava, efectivament, que tals normes susaven o aplicaven, o calia que fossin usades i aplicades, per que no tenien per qu haver nascut sempre de la repetici continuada duns mateixos actes.57 En tot cas, aquesta referncia a un estatus anterior es podia presentar tant com una continutat en el gaudi duna situaci davantatge pels habitants de la baronia, com per una rearmaci o reiteraci dels drets exercits pel senyor-atorgant i correlatives prestacions dels seus subordinats.58 Daquesta manera, en el cas de Santa Pau, lexpressi pot indicar que la clusula era una continutat duna situaci anterior; en el cas de la segona clusula, la referent als lls i lles menors dedat, el fet de no detallar costum pretrit, en contraposici a la clusula prvia, ens fa suposar que en aquest cas s que hi havia una millora substancial respecte a un estatus antic, que compensava la permanncia de la clusula anterior. Els boscos i el dret de foresteria: entre lempriu i la sostracci Una de les clusules ms interessants per analitzar el veritable grau de llibertat i franquesa que rebien els nous habitants de la pobla s la referent a ls de boscos per lextracci de llenya pel propi consum. La clusula diu aix: Item quod vos, omnes et singuli supradicti, et vestri heredes et successores et omnes alii habitatores dicte cellarie nostre presentes et futuri habeatis per omnia nemora sive boschos nostros et heredum et successorum nostrorum tallium de aspris et de lignis vobis ad vestrum ademprivium necessariis ac etiam de fusta vobis necessaria ad domos faciendas in dicta cellaria et ad scrineas et
57. FONT 58. FONT
I I
RIUS, Josep M. Cartas de poblacin, p. 268. RIUS, Josep M. Cartas de poblacin, p. 296.
71
vasa vinaria ad vestrum ademprivium sine omni censu et tributo, salvo iure foresterii. Sespecica que tots els habitants de la cellera de Santa Pau, tant presents com futurs, puguin disposar dels boscos del bar, tant pel que fa a la poda daspres com a la talla de llenya, en qualitat dempriu; que puguin gaudir de tota la fusta necessria per a la construcci de les cases de la dita cellera, i de tots els mobles i vasa vinaria tamb en qualitat dempriu, s a dir sense haver de pagar cap cens o tribut; exceptuat el dret dels foresters. Molta informaci. En primer lloc, es planteja repetidament que la disposici ser vlida per als habitants actuals i pels que vindran, i ss voluntriament redundant perqu hi hagi perpetutat en la decisi. Labundncia de les referncies a pobladors presents i futurs potser indica que la disposici era prou important i donava resposta a una petici insistent dels nous habitants de la pobla. Aix, doncs, la sensaci de disgust per la situaci i les dicultat daccs als boscos venia de lluny. I s que laccs a la fusta era importantssim per garantir el foc, element fonamental en qualsevol casa. El bar concedeix que es pugui accedir als boscos en qualitat dempriu. Aquest era el dret que tenia una comunitat dusar collectivament uns bns. Heus ac el perqu de la queixa dels nous habitants: no podien disposar lliurement dun b fonamental, i els senyors anteriors, conscients de la importncia daquest recurs, lhavien gravat profundament. De fet, si observem detingudament els costums en terres de Girona no trobem cap referncia concreta que reguls laccs als boscos. Probablement encara estaria en s el que disposava el conegut usatge Strate,59 on es deia que els camins i vies pbliques, les aiges corrents i les fonts vives, els prats i les pastures, els boscos, les garrigues i les roques sn alous dels senyors (de potestatibus). Es diu, a continuaci, que els disposin en
59. Usatge 68: Strate et vie publice, aque currentes et fontes vivi, prata et paschue, silve et garrice et roche in hac patria fundate sunt de potestatibus, non ut habeant per alodium vel teneant in dominio, set ut sint omni tempore adempramentum cunctorum illorum populorum, sine ullius contrarietatis obstaculo et sine aliquo constituto servicio. Vegeu BASTARDAS I PARERA, Joan. Els usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Barcelona, 1984, p. 106. Sobre la importncia dels diferents tipus darbres i de les compensacions que calia satisfer si sen tallava cap que no toqus, hom pot veure lusatge 96 anomenat Solidos, que diu aix: Solidos de composicione arborum incisarum aliquociens precipimus esse aureos, sicut omnes arbores non habent similem valorem, ita non debent habere equalem composicionem; et hoc concedimus in arbitrium iudicis crescere vel minuere. Hec vero compositio secundum valorem arboris et secundum dampnum et deshonorem illarum domini at. Vegeu BASTARDAS I PARERA, Joan. Els usatges..., p. 132.
72
JOAN SOLER I JIMNEZ
qualitat dempriu pels pobladors, sense cap contingncia, ni que shagi de prestar cap servei. Lusatge, emper, no impedeix que shi pugui aplicar cap cens o tribut; noms explicita que no shagi de prestar cap servei (per constituto servicio sentn el daquells que per dret de castell els senyors demanaven als seus vassalls), i per tant el senyor havia darrendar el treball i el manteniment dels boscos a foresters, cosa que va donar lloc als drets de foresteria. Abans de la concessi de la franquesa el 1300, els pagesos de Santa Pau estaven sotmesos a censos o a imposicions arbitrries per ls collectiu dels boscos, i a la vegada haurien hagut de pagar els drets de foresteria als foresters, els quals pagaven quelcom als senyors. Els pagesos estaven sotmesos a doble imposici, de la qual en sortia doblement beneciat el senyor. La fora daquest costum, aquesta vegada ents com una manera de fer que es remuntava a temps enrere, qued ben reforada a les Corts del 1283, al punt 44, on sestatua i saprovava quels emprius de lenya, de pasturas dels castells o locs e dels trmens de aquells se faan ax com antigament era acostumat de fer: e si algun de aquestas cosas haur mal usat, castigarem aquell. Ens preguntem, vista la manera com sinterpretava lusatge 68, qu sentenia, als ulls de la jurisdicci reial, per un mal s dels boscos. Per aquest motiu, la franquesa establerta el 1300 s que aporta un important beneci als habitants de la pobla; no, en canvi, als pagesos de la resta de la baronia, que tamb nhavien de fer s, al marge de la fusta que poguessin tallar a les quintanes que tinguessin. A ms, els boscos de la baronia de Santa Pau, segurament, estaven ben delimitats i aix permetia que el bar els pogus arrendar anualment o ns i tot concedir-los perptuament a una persona que en cobraria el forestatge. No sallibera els nous habitants de la pobla daquesta imposici perqu era necessari que els boscos fossin administrats correctament i no es deixessin en mans de qualsevol. No sempre, per, sefectuava un arrendament del forestatge, a vegades el bar establia el bosc sencer per a lusdefruit dalgun particular. s el cas que trobem el 7 de desembre de 1294,60 quan Pon III concedeix a Ramon de Vinya, del venat de Bost, de la parrquia de Sant Aniol de Finestres, de forma perptua, ipsum boschum et fontis de Bozell. Llstima que el document no shagi conservat sucientment b per observar a canvi de quin preu sestableix el bosc i les fonts. A ms, doncs, de cobrar algun dret arbitrari, el bar establia els boscos a particulars, complicant molt ms laccs dels pagesos a aquest b, tericament daccs collectiu. Els establerts
60. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 004, 1280-1281; 1288-1290; 12921297; 1313, f. 78v.
73
segurament dicultaven amb escreix laccs dels altres pobladors, i els sotsarrendaments devien ser molt costosos. Tornant al forestatge, trobem com el 22 de novembre de 131261 Huguet II de Santa Pau concedeix a Berenguer de Bassa, del venat de Pujolars de Santa Pau, de forma perptua, la batllia i la foresteria de tot el paratge que va des de lEscalella ns al coll de Font Pobra, situat dins la dominicatura baronial que cobreix lespai entre la Serra Aensa envers Pujolars. Berenguer de Bassa haur de gordare dictum boscum et pignorare bannos si sescaur. En canvi, el 7 de juliol de 131562 Huguet II concedeix a Bernat de Roca-rodona, habitant de la vila de Puigcerd, durant un any a comptar des del dia en qu el document ha estat fet totam foresteriam et fexariam quam habemus in boscho nostro de Auzeya. Bernat haur de satisfer un cens no descrit que se sol fer per aquest bosc i per lestabliment, un total de 90 sous. Sespecica, a ms, que si Bernat t el bosc ultra dictum annum haur danar satisfent 90 sous ms (una mena de clusula de prrroga automtica). El 16 de febrer de 1316,63 de nou, Huguet II estableix en acapte el bosc qui dicitur Castlar vocatur Vilar in parrochia Sancte Marie de Arcubus a Pere de Bosch a canvi de 30 sous. Una darrera consideraci a comentar s que aquesta s lnica clusula on es pot observar un indici de promoci del poblament. On es diu que tamb hi haur lliure accs a la fusta vobis necessaria ad domos faciendas in dicta cellaria. La clusula tamb distingeix entre fusta, aspres i llenya. La fusta sassociava a la construcci, mentre que els aspres i la llenya, a la combusti. Porcs i molins A continuaci trobem dues franqueses relatives a la possessi de porcs o truges i a la necessitat de moldre al mol senyorial: Item quod quilibet habitator et habitatrix dicte cellarie possit semper tenere unum porchum et unam truyam de quibus non teneatur dare pascherium et si plures tenere voluerit possit facere dum tamen de ipsis donet pascherium sicut consuetum est. Item quod habitatores dicte cellarie teneantur ex districtu venire et molere bladum suum in nostro molendino sub hac forma, quod habeant ibi expectare unam migeriam bladi ad mensuram
61. 62. 63.
ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 010, 1312-1313, f. 41r. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 006, 1315-1316, f. 15v. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 006, 1315-1316, f. 56r.
74
JOAN SOLER I JIMNEZ
de Balneolis ad molendum et non ultra, sed si esset ibi bladum ultra unam migeriam ad molendum non teneantur ibi expectare nec molere ex districtu; immo possint statim inde recedere et ire ubi voluerint molere suum bladum et non solvant bannum nec mediam multuram. La primera clusula determina que qualsevol home o dona habitants de la cellera pugui tenir sempre un porc i una truja, dels quals no es pagar el pasquer; en cas que en vulguin tenir ms, aleshores s que lhauran de pagar, tal com s consuetud. El pasquer o pascuarium, tamb dit pasturatge, era un impost que calia pagar per ls de les pastures. Malauradament, no hem trobat documentaci als registres notarials que ens permetin afegir cap ms informaci al voltant daquesta concessi i als usos prctics de la cria de porcs. Tot i que sigui una obvietat, s evident que alguns boscos, especialment de roures i alzines, hi devien jugar un paper important. La segona clusula, en canvi, especica que els habitants de la cellera hauran danar ex districtu (per destret, s a dir, obligadament) a moldre el blat al mol senyorial. Si volen moldre una mitgera de cereal, hauran desperar (expectare) per obtenir una mitgera de blat segons la mesura de Banyoles; si han de fer ms duna mitgera, no shauran desperar, ni els caldr moldre ex districtu, sin que poden anar on vulguin a moldre el blat i no estan obligats a pagar cap ban ni mitja moltura. Sobre la possessi senyorial dels molins, ja estava autoritzada a partir de lusatge 68. Els senyors tenien el domini sobre tota laigua del seu territori jurisdiccional, i era la font denergia fonamental per fer girar les rodes del mol.64 Dacord amb aquest domini, els senyors exigien als pagesos lobligatorietat danar a moldre als seus molins i quan ells ho permetien. Daquesta disciplina daccs al mol sen desprn lobligaci dexpectare el moment per moldre el blat, ms concretament, que qui hagi de fer com a molt una mitgera est obligat a esperar quan li toqui. La mitgera de blat segons la mesura de
64. MART, Ramon. Hacia una arqueologa hidrulica: la gnesis del molino feudal en Catalua. A: BARCEL, M. (dir.). Arqueologa medieval: en las afueras del medievalismo. Barcelona, 1988, p. 175. En planejar la utilitzaci dels recursos hidrulics, sobrien dues possibilitats: la molineria o la irrigaci. Fruit dun pacte feudal entre laics i eclesistics, lopci escollida fou el de la molineria, ats que proporcionava rendes majors. Aix es tancaven les portes a la producci hortcola camperola, molt important per a la subsistncia de les comunitats agrcoles per que, pel seu carcter caduc, generava escasses rendes senyorials. Simposa, en canvi, el cultiu extensiu de terres de sec, les collites del qual poden comercialitzar-se fcilment als mercats i produir abundants benecis.
75
Banyoles es pot calcular en 39,686 litres, i aix s noms un 11% del que necessitava una persona adulta, anualment, per viure. Si fem cas dels clculs que realitz T. M. Vinyoles,65 i que segu Jordi Bols en el seu estudi sobre la parrquia del Sallent,66 el mnim reconegut per sobreviure una famlia de cinc persones era de 1.750 litres, sentn de tot tipus de cereal. Aleshores, per persona, cal calcular 350 litres de cereal anual. I en el cas de la mitgera de Banyoles, caldria dividir-la entre els quatre membres hipottics duna famlia, un foc, de manera que quedarien uns 9,92 litres per mlta i per individu. No farem, per, ms suposicions perqu no disposem de ms dades. En tot cas, lexemple serveix per observar que lobtenci duna mitgera de blat segons la mesura de Banyoles no suposava gaire per a laliment duna famlia, i que els elements a valorar ara passen primer per estudiar els rendiments del blat aleshores, qu implicava, en denitiva, la mlta daquella quantitat o estudiar el nombre de mltes que calia fer al llarg dun any. Cal tenir en compte, a ms, que la renda senyorial variava segons el nombre de moles i la grandria, la disponibilitat daigua, les propietats annexes al mol, i ns i tot el nombre de camperols subjectes a moldre gra als molins.67 Malgrat el que acabem de dir, hi ha encara moltes variables que desconeixem, cosa que no ens permet oferir un panorama sucientment convincent. El que s que podem dir, i aix es desprn de la mateixa clusula, s que quan el volum de blat per moldre superava els 39,686 litres, hom podia anar a qualsevol altre mol que no fos el senyorial. Aquest fet evidencia que noms qui tingus un volum de producci superior estava autoritzat a saltar-se lobligaci senyorial, i per tant la mesura beneciava simplement els ms potents. Tamb s cert que aquestes persones amb ms producci shavien de costejar el transport i el desplaament a altres molins. Els preus de mlta, almenys, eren bastant regulars arreu i rondaven el setz del total del cereal molt. Aix tamb passava als quatre molins que hi havia en funcionament vers el 1321 a la parrquia del Sallent.68 Noms un era senyorial i els altres eren controlats per particulars. Sembla que el monestir de Sant Esteve de
65. VINYOLES I VIDAL, Teresa Maria. El pressupost familiar duna mestressa de casa barcelonina per lany 1401. A: La societat barcelonina a la baixa edat mitjana. Barcelona, 1983, p. 101-112. 66. BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor, p. 167-168. 67. MART, Ramon. Hacia una arqueologa hidrulica, p. 182. 68. Al Sallent hi havia un mol senyorial dependent de labat de Banyoles a Rocafort, que es trobava segurament al costat del riu Ser, gaireb sota el Sallent, anant cap a can Batlle. De molins no senyorials en tenia un el masover de Serradell, un altre era al mas Menter i laltre al mas Badia.
76
JOAN SOLER I JIMNEZ
Banyoles, que tenia la major part dels dominis daquesta parrquia, no en tenia el monopoli.69 A Santa Pau, en canvi, el bar s que t aquest monopoli. Els potentats de Santa Pau podien haver baixat sovint al Sallent a moldre el blat? El petit detall s que si b al Sallent segurament la molta es cobrava ntegra i per tant el moliner es quedava un setz del cereal molt, a Santa Pau hi havia el costum de cobrar-ne noms mitja. Les condicions, doncs, malgrat el teric alliberament, continuaven sent millors a Santa Pau. I compte, la clusula no diu que els que tenien ms duna mitgera de blat per moldre no poguessin dur res a moldre als molins senyorials. Ens fa lefecte que la franquesa no presentava una millora gaire substancial als habitants de Santa Pau que volguessin moldre en altres condicions. En tot cas, els que no tenien ms duna mitgera de Banyoles per moldre s que estaven sotmesos indefectiblement al pagament de mitja mlta, que corresponia a una trenta-dosena part del total mlt. A la clusula, a part dun possible sancionament banal, no hi diu res de les altres dues imposicions que se solien percebre de lactivitat molinera. Luna era lanomenada mulneria, una taxa sobre la mlta, segurament duna sisena part que retirava el moliner en concepte de despeses de manteniment. Laltra imposici era la decima, una taxa duna desena part sobre els benecis de la moltura.70 Quins eren, doncs, el molins senyorials del bar de Santa Pau? En principi nhem censat un total de tres: el mol de la Tina, el mol de Tinadevall i el mol del Cabi. Els tres sembla que es trobaven a la parrquia de Sant Mart. Del primer en tenim constncia de forma collateral en les afrontacions duna feixa de terra que el 3 de gener de 130771 Berenguer Ferrer del Vilardell sotsestableix a Ramon de Pujol, la qual es troba super molendino castri de Sancta Pace vocato Tina, quod est in loco vocato Boxadela. El mol aprotava laigua del torrent Merdanzan. El 30 doctubre de 133072 dona Marquesa, vdua dHuguet II, arrenda a Guillem de Masjoan, moliner, habitant de la Pobla de Santa Pau, per un total de tres anys a comptar a partir de la festa de Tots Sants, el mol de Tinadevall cum omnibus suis aparamentis et cum operibus consuetis, i amb la meitat dels bans imposables; laltra meitat dels quals els retindr la baronessa. Guillem de Masjoan haur de
69. BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor..., p. 176-177. 70. MART, Ramon. Hacia una arqueologa hidrulica, p. 182-183. 71. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1303-1304, f. 65v. 72. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 36v.
77
satisfer setmanalment nou mitgeres de blat i, a nals dany, cinc mitgeres de forment ad mensuram vendibilem de Sancta Pace. Digual manera li sotsarrenda el mol del Cabi si aqua forte veniret, quia modo non sufciet aqua ad molendum, cum suis apparamentis. El tindr en condirectum amb la baronessa i de tot el que nextreur en Guillem es quedar una tercera part i la baronessa dues parts, amb qu en Guillem ha de garantir una tercera part dels benecis in ferraturis. Observem, en primer lloc, que entre 1307 i 1330 hi hagu una ampliaci en el complex moliner de la Tina, sen constru un a la part inferior daquest anomenat la Tinadevall. El mol del Cabi era clarament estacional i de complement, depenent sempre de les aiges que circulessin; atesa la seva desigual rendibilitat, les compensacions havien de ser percentuals del total del que sobtingus. Sobre trobes i vi Les dues darreres franqueses de la carta del 1300 socupen dels bns que els pagesos poden trobar i adquirir com a propis, i sobre algunes imposicions relatives al vi. Les clusules diuen el segent: Item quod, si alique res mobiles vel animate fuerint commendate vel acomodate populatoribus vel habitatoribus dicte cellarie, quod non possint per nos vel alium quodcumque emparari, marchari vel retineri illis, quorum sint intus dictam cellariam aliqua ratione nisi tamen essent furate vel ablate. Item quod habitatores dicte cellarie non sint obligati vel astricti ad aliquem vetitum vini quem nos habeamus vel nostri successores habeant in terra nostra et, illo vetito non obstante, possint emere et vendere vinum a menut e engros per totum annum ad libitum suum, nec illi qui ement vinum ad habitatoribus dicte cellarie vel vendent eis vinum non incidant ex hoc in penam aliquam sive bannum aliquo tempore anni. La primera clusula especica que si els habitants de la cellera trobaven bns mobles o vivents, el bar no podria ni emparar-sen, ni marcar-los, ni tenir-los pel seu propi beneci, sempre que es tinguessin a linterior de la cellera i no haguessin estat robats. La franquesa fa referncia al qu tradicionalment sanomenaven trobes. Segons un vell costum, el pags havia de lliurar al senyor les trobes o troballes fetes a les terres daquest. Daquesta manera es limitava, encara que noms a qui habitava dins la pobla, la recaptaci daquestes troballes. Potser lespecicaci de populatoribus vel habitatoribus es fu per concretar que els que no residissin de manera permanent a la cellera,
78
JOAN SOLER I JIMNEZ
per que hi habitessin de tant en tant, tamb podien gaudir daquesta franquesa. Ms important ens sembla la clusula relativa al vi. Shi diu que els habitants de la cellera no estaran limitats per qualsevol restricci o prohibici relativa al vi que el bar hagi imposat en el seu territori jurisdiccional i que, per tant, podran comprar i vendre vi a menut e engros durant tot lany, segons les necessitats dels habitants; a ms a ms, la franquesa tamb ser aplicable a qui compri o vengui vi als habitants de la cellera, els quals tampoc no estaran sotmesos a cap pena o ban. Aquesta situaci es plantejava en contraposici a un antic dret de castell que tenien els senyors pel qual es prohibia als vassalls vendre vi quan el senyor volia vendre el seu.73 En el cas de Santa Pau, aquesta prohibici noms sanulla als habitants de la pobla i no pas als de la resta de la baronia. Recordem que el cultiu de la vinya era un dels cultius especialitzats que permetia una major percepci de renda pels senyors, de manera que el control tant de la producci com de la seva comercialitzaci eren de vital importncia per les potestats. Altre cop observem com privilegiar els habitants de la pobla era en realitat privilegiar els que ms podien, o en tot cas a permetre la consolidaci dun grup af al bar que aconsegus extreure el mxim beneci de la prpia producci. Ho hem vist en la relativa alliberaci del monopoli del mol i ara ho observem en laltre, el del vi. Cal sumar-hi el perms per poder tallar fusta per a la realitzaci de les vasa vinaria, exempta del pagament dimpostos arbitraris sobre els boscos. La consolidaci de les franqueses i la perpetutat garantida dels pactes Un cop repassades totes les franqueses, la carta del 1300 clou el text dispositiu amb un seguit de clusules de garantia dels pactes consignats. Promittentes vobis et vestris perpetuo et aliis habitatoribus dicte cellarie presentibus et futuris nostra bona de ac per rmam stipulacionem. Et iurantes etiam sponte per Deum et super sancta quatuor eius Evangelia a nobis et utroque nostrum propriis manibus nostris tacta quod omnes et singulas libertates, franchitates et
73. A la compillaci feta per Toms Mieres a mitjan segle XV al captol XL De iuribus castrorum terminatorum rubrica, al punt 3 Iura castri terminati, hom pot llegir: Item, habet prohibitionem vini vendendi quando dominus vult vendere vinum suum, et ita servatur de consuetudine et iura predicta prescribi non possunt ut in usatico Hoc quod iuris est sanctorum... Vegeu PONS I GURI, Josep M. Les colleccions, p. 328-329.
79
concessiones predictas nos et nostri heredes et successores bonas, ratas atque rmas semper habebimus et inviolabiliter observabimus ad vestrum bonum intellectum et nullo tempore per nos vel per alium contraveniemus in aliquo vel revocabimus oculte vel manifeste. Et has omnes libertates, franchitates et concessiones teneatur vobis et vestris perpetuo laudare et conrmare quilibet dominus successor noster in novitate sua ante quod aliquid habeat vel accipiat de iuribus suis et redditibus dicte cellarie et ante quod habitatores dicte cellarie faciant ei homagium vel delitatem promittant. Quod si forte aliquo tempore nos vel aliquis successor noster dominus vel domina vallis nostre de Sancta Pace venire temptaverimus contra predicta vel infringere vobis aliquam de predictis franchitatibus et concessionibus in totum vel in parte per nos vel per aliam interpositam personam et nollemus inde accipere ius a nobis et habitatoribus dicte cellarie presentibus et futuris possitis inde recedere et exire liberi et inmunes cum infantibus vestris et omnibus rebus vestris et vendere omnia bona vestra mobilia et inmobilia et ire ubi volueritis absque contradiccione et impedimento nostri nostrorumque heredum et successorum et cuiusquam alterius. Pon III i la seva esposa Orpai prometen de forma perptua tot el que sha dit ns ara als habitants de la cellera, tant presents com futurs, de bona fe i entenent el pacte com a ferma estipulaci. Juren, a ms, davant de Du i amb la m posada al damunt dels quatre Evangelis, que tindran per bones i fermes totes i cadascuna de les llibertats, franqueses i concessions enunciades, que sn inviolables i que no hi actuaran en contra, ni manifestament ni amagadament. A continuaci sexplicita que els successors de lactual bar in novitate sua, s a dir quan assumeixin la responsabilitat del territori jurisdiccional, conrmaran aquestes franqueses, i que a canvi els habitants de la cellera faran homenatge i promesa de delitat al nou bar. Tot seguit hi ha una clusula de sanci per la qual, des que qualsevol nou bar o baronessa pretengui atemptar contra aquestes franqueses, els habitants de la cellera, tant presents com futurs, tindran el dret de sortir del vassallatge i delitat que haurien proms en qualitat dhomes lliures i immunes, conjuntament amb els seus infants i amb tots els bns que tinguin tant mobles com immobles, sense que el nou bar hi pugui dir i fer res en contra. Aquestes clasules es refermen en la consideraci de donaci perptua de les franqueses i concessions establertes; donaci que queda absolutament fermada i esdev inviolable. A ms, sobliga el nou bar a conrmar les franqueses en un dels primers actes un cop assumeix la
80
JOAN SOLER I JIMNEZ
responsabilitat de la baronia, a la manera com la majoria de senyors, des de monarques ns a papes, acostumaven a fer; els habitants de la cellera, tamb per costum, hauran de jurar-li delitat i fer-li homenatge. La clusula de sanci, a la vegada, es pot entendre com una franquesa ms, com una redempci no onerosa forada per les circumstncies duna eventual agressi als pactes que se subscrivien. Dataci i subscripcions nals Com a cloenda del document apareixen les clusules de dataci i les diferents subscripcions dels diferents personatges interessats: Actum est hoc XVII kalendas decembris, anno Domini millesimo trecentesimo. Sig+num Poncii, domini de Sancta Pace, sig+num domine Orpay, uxoris eius, predictorum, qui hec rmamus et laudamus atque iuramus. Nos Huguetus de Sancta Pace, qui hec rmamus et laudamus salvo iure nostro in omnibus. Sig+num domine Marchesie de Sancta Pace, que hec rmamus et laudamus. Sig+num Seguini de Sancto Andeolo, sig+num Berengarii de Sancta Pace, militum; sig+num Raymundi, baiuli de Savarresio, sig+num Bartholomei de Castlario, testium huius rey. Sig+num Arnaldi Guilelmi de Podio, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Rexaco, publici notarii Balneolensis. Eg+o Bernardus de Rexacho, publicus Sancti Stephani Balneolensis notarius, subscribo. Lacte jurdic fou realitzat el 15 de novembre de 1300. La data s crnica i, per tant, no diu on es va redactar lacta. La dataci fou realitzada pel sistema de lEncarnaci del Senyor de tipus orent. Signen Pon III, senyor de Santapau, i la seva esposa Orpai, que rmen, lloen i juren tot el que sha dit. Tamb signa el futur Huguet II de Santapau, hereu de la baronia, que lloa i conrma tots els pactes, per es reserva el seu dret en tot. Daquesta manera es reservava el dret de dur a terme altres actuacions en un futur i no quedava limitat pel document que subscrivia. Signen a continuaci Marquesa de Santa Pau, esposa dHuguet, que tamb lloa i conrma tots els pactes. Signen a continuaci, com a testimonis de lacte jurdic, Segu de Santaniol (dels Santaniol cavallers que ajudaren tant els barons de Santapau i que en un futur emparentaran amb el llinatge dels Balbs); signa Berenguer de Santa Pau, tamb cavaller, ll dArnau de Santapau i Ermessenda de Moi, senyor i posterior batlle de lAulerola; signa Ramon, batlle de Savarrs;74 signa Bartomeu de Castlar, que s possi-
74. Actualment la Farrs, venat del municipi de Fontcoberta al Pla de lEstany.
81
blement el que fou notari pblic dAmer i escriv tamb del castell de Finestres entre el 1310 i el 1314. Signen al nal de tot Arnau Guillem de Puig, per manament de Bernat de Reixac, notari pblic de Banyoles, el qual tamb subscriu el document, per com a notari pblic de Sant Esteve de Banyoles, el monestir, que havia rebut la concessi de notaria del rei. Bernat de Reixac acostumava a aparixer sovint per aquest vorals. Per exemple, s tamb el notari que realitz els Capbreus de Mieras, Baolas, Sellent y Vilert de 1321 a 1339 que utilitz Jordi Bols per realitzar el seu estudi sobre la parrquia del Sallent,75 o el que va subscriure lanomenada Carta Municipal de Banyoles, el 20 dabril de 1303.76 La carta de franqueses de Santa Pau, doncs, no s un document de lescrivania de Finestres, sin que gaudeix de la des publica que atorguen els escrivans pblics, autoritzats pel sobir, i naugmenten la credibilitat no noms dins el territori jurisdiccional dels Santapau, sin tamb a fora, daquesta manera podien intervenir en qestions que sesdevinguessin amb els veguers de Besal o Girona, o amb el mateix monarca. Com sabem, si lhagus redactat lescriv de Santa Pau, que potser era el capell de Sant Aniol de Finestres, Ramon, o potser Bartomeu de Castlar (s curis que aparegui aquest notari dAmer i no aparegui el que havia de ser lescrivent jurat de la baronia, o s que Ramon ho era noms de la vall de Sant Aniol?), no hauria tingut valor provatori fora del territori jurisdiccional de la baronia de Santa Pau perqu no gaudia encara duna notaria perfecta i, per tant, tampoc de des publica. Conclusions al voltant de la carta de franqueses Hem estat observant de forma aprofundida les caracterstiques daquesta carta de franqueses realitzada per poblar la cellera de Santa Pau. Eren un seguit dacords pactats entre el bar Pon III i una novena representant dels nous habitants de la cellera. Un pacte, emper, entre el bar i homes de la seva conana, formats per agents baronials i pagesos benestants de la baronia de Santa Pau. Lestatus elevat, ja des del principi, dels nous habitants es veu en la concessi dalgunes franqueses, com poden ser la llibertat per sortir del monopoli
75. BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor, p. 94. 76. Vegeu ledici daquesta carta i un seguit destudis histrics, diplomtics i arxivstics a DD. AA. La carta municipal de Banyoles, 1303. Edici commemorativa del 700 aniversari. Banyoles, 2003, 55 p. En ledici facsmil que es presenta, shi pot veure la signatura autgrafa del notari Bernat de Reixac.
82
JOAN SOLER I JIMNEZ
del mol senyorial si la quantitat de blat per moldre era superior a un mnim estipulat, o per exemple en el comer lliure del vi, un producte que oferia un nivell de renda ms elevat, sense haver destar sotmesos a cap prohibici senyorial. En sortien beneciats, doncs, els pagesos benestants, aquells que acostumaven a aconseguir alguns excedents que els permetien enriquir-se de mica en mica mitjanant lestratgia del mercat. El pacte entre bar i potentats estableix unes condicions propcies als interessos de lun i dels altres. Duna banda, aquell sortia beneciat amb la concentraci de la poblaci a reds del seu castell i de lactivitat del mercat dels dilluns; aconseguia lespecialitzaci dalguns dels pagesos en el tipus dagricultura i serveis que desitjava el bar i pels quals pogus obtenir rendes ms protoses; segurament en sortia beneciat pel 5% que percebia de les obligacions de bns que es feien quan hi havia captols matrimonials entre lls i lles menors dedat; per les redempcions dhomes joves, vdues i dones no verges, que eren una mica ms elevades que a la resta de la baronia, i aix aconseguia, a ms, la no-mobilitat dels nous pobladors de la pobla (com ms cara fos la redempci, menys perill hi havia de despoblament); pel teric alliberament dels impostos arbitraris sobre els boscos, i s que si es mantenia noms el dret de forestatge, els arrendaments havien de ser ms costosos per tal que el bar continus percebent el mateix que abans, daquesta manera els foresters es veien obligats a augmentar aquell dret (i els ms perjudicats eren els pobladors de la baronia, que havien de pagar un doble preu: impostos arbitraris i forestatge). Les dues parts havien de sortir beneciades dels pactes, els quals havien estat exigits, segons el document, pels propis nous habitants, que es negaven a construir les seves cases a la nova pobla si no sestipulaven algunes condicions favorables, necessries per compensar el canvi laboral que implicava als nous habitants haver de deixar la pagesia i comenar a especialitzar-se en lartesania, per exemple. Els nous habitants aconsegueixen que el pacte sigui perpetu i sobretot renovable pels nous barons, aix sasseguren que hom no oblidi les franqueses, que es redacti un nou document cada vegada que hi ha conrmaci i que els pactes no quedin amagats sota la pols de larxiu baronial. Contemplar la reacci dels pobladors de la baronia s el segent pas que cal fer. Tanmateix, la poca documentaci i les limitacions informatives de la documentaci notarial, redactada, a ms, pel poder i per al poder, provoquen que deixem la tasca per fer. Larqueologia extensiva i larqueologia dels espais rurals podrien oferir resultats valuosos per confeccionar aquest estudi. Santa Pau, atesa la poca trans-
83
formaci de lespai rural (sobretot del parcellari) al llarg dels segles i el fet dhaver patit poca agressi urbanstica, podria oferir molt bons resultats en aquest sentit. LA
CONCESSI DE PRIVILEGIS ALS HABITANTS DE LA VALL DE
DE SETEMBRE DE
1312
SANTA PAU
DEL
26
Arran la mort de Pon III de Santapau i dacord amb les disposicions testamentries que estipul, es donaren un seguit de circumstncies que van obligar Huguet II, el nou possessor de la baronia, a fer una concessi de grcies o ms aviat contraprestacions a la poblaci del terme del castell de Finestres. No sabem la data exacta de la mort de Pon III, per sesdevingu entre els mesos de mar i octubre de 1311. La darrera notcia certa que tenim del bar en vida s del 25 de febrer de 1311,77 mentre que la segent notcia on es menciona el bar, del 3 doctubre de 1311, ja apareix com a difunt.78 Tot amb tot, el testament de Pon III va encarregar als marmessors que solucionessin un deute certament majscul al voltant del castell de Tossa. No tenim cap idea clara sobre les causes daquest deute. La despesa era de 56.000 sous, de manera que no era una qesti menor. Els marmessors van haver de retornar als pobladors del terme del castell de Finestres els 56.000 sous que havien concedit al bar Pon III. El pagament daquesta quantitat ingent de numerari per fora va gravar leconomia dHuguet II i del seu llinatge, de manera que aquest i els seus germans Galceran i Francesca es van haver dafanyar a trobar-hi una soluci. Aix, doncs, el 26 de setembre de 1312 sapliquen un seguit de disposicions a i efecte que els Santapau puguin recuperar part dels diners. Es tracta de quatre documents que es troben en dos bifolis relligats de forma ben estranya al manual 10 del fons notarial de Santapau.79 Foren insinuats per una m ns ara desconeguda als registres de lescrivania. El primer dels documents fou realitzat per Galceran de
77. Doc. 39 de lapndix documental. En aquest document Pere de Collellsagurdia esdev home propi de Pon III. 78. ACA. Fons de Cancelleria. Reg. Graciarum 10, Pars 1, nm. 208, f. 64v. Aquell dia Galceran de Santapau, ll del difunt Pon III, i altres personatges com Guillem de Sau, el seu ll Pere Bord i el joglar Bernat Fort, habitant de la pobla de Santa Pau, foren absolts per Jaume II dels cops i ferides que havia rebut Ferrer de Llagostera, sotsveguer de Girona a lesglsia de Sant Daniel temps enrere. 79. Sembla que, inicialment, no pertanyien al registre notarial i foren redactats a part per una m ms autoritzada. El tipus descriptura no s la tpica minscula notarial que trobem als registres, sin una minscula de cancelleria molt ben posada, molt calligrca i fruit duna m inuenciada segurament per la cancelleria reial.
84
JOAN SOLER I JIMNEZ
Santapau i Francesca, germans dHuguet II i lls del difunt Pon III. Hi fan donaci inter vivos al seu germ de tots els drets que ells tenien adquirits sobre els 56.000 sous que els marmessors del difunt havien donat als homes de la vall de Santa Pau i de les parrquies de Santa Maria de Finestres, Cogolls, Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llmena i Sant Andreu de la Sobre-roca, a ra dels deutes que el difunt havia adquirit amb ells.80 Els dos germans encara deniran de nou els drets sobre tota aquella quantitat de pecnia a favor dHuguet II.81 Amb el primer document es transmetien els drets mitjanant la donaci inter vivos i en el segon es desprenien de qualsevol possibilitat daccs a aquests diners per ra dheretament. Huguet II,82 doncs, va demanar a tots els pobladors del terme del castell de Finestres que li retornessin els 56.000 sous, per a canvi de certs favors i privilegis. En aquest cas, Huguet II, desprs dhaver escoltat Berenguer de Santapau, Bernat Ferrer del Vilardell, Pere de Plana i Bernat de Pujolars, procuradors de la universitat dhomes de la vall de Santa Pau, i desprs que aquesta universitat hagus fet donaci inter vivos de 27. 000 sous (poc menys de la meitat dels 56.000 que Pon III havia recollit pel pagament dels deutes sobre el castell de Tossa i adquirits en altres llocs), els volgu remunerar dalguna manera per lesfor. Huguet II els fa les segents concessions: 1) els allibera dhaver de realitzar guaites al castell propi i del pagament de certa raci de blat que solia percebre a ra de les dites guaites; 2) allibera els que estaven obligats a anar ex districtu al mol senyorial, si no volien, no hi havien danar; 3) eximeix els masovers (masoarii) dhaver de realitzar treballs pesats, joves i tragines pel bar, i en cas que aix shagus de fer, el bar els asseguraria el menjar; tot i que no els exhimeix de les ajudes per a la reparaci del mur i del fossat del castell de Santa Pau amb vista a millorar la fora; 4) allibera els masovers de la vall de pagar el pasquer per la possessi duna truja i en cas que en tinguin dues, aleshores hauran de pagar el pasquer de la segona; 5) es concedeix a qualsevol home o dona que no hagi de satisfer la lleuda dall que es vengui entre setmana a la vall de Santa Pau o a dins de la pobla nova de Santa Pau, i que noms hagi de pagar la lleuda dall que es vengui el dilluns, dia de mercat. Sentn, en tot cas, que la lleuda a pagar ha de ser la mateixa que se satisf als altres mercats vens; 6) ser competncia del bar de Santa Pau poder intercanviar amb clients o amics les persones que convingui per a realitzar guerra i tamb
80. 81. 82.
Doc. 43 de lapndix documental. Doc. 45 de lapndix documental. Doc. 44 de lapndix documental.
85
ser competncia seva lestipendi i el transport daquestes persones; 7) quant al tema del provement de menjar daquells que hagin de fer treballs pesats, joves o batudes, saprova una nova concessi que no hem pogut concretar perqu el document queda tallat. El document queda sense continutat. Suposem que encara hi devia haver alguna altra concessi. En tot cas la llista dafavoriments ja s prou signicativa. Els pactes es clouen amb la donaci inter vivos dels procuradors de la universitat de la vall de Santa Pau de 27.000 sous, propter multa gracia et servicia qua a vobis habuimus et habere spectamus.83 Analitzant tot el procs, el que crida latenci a primer cop dull, almenys a la part conservada del document, s el fet que enlloc sestipula que la concessi sigui perptua. Daquesta manera el bar de torn podria variar en el moment que ho desitgs algunes de les disposicions establertes. Diem algunes perqu en el cas de lalliberament de guaites i de treballs pesats, joves i tragines, la clusula s que concreta que tant ell, el bar, com els seus hereus i successors hauran dacomplir els pactes establerts. Seguint la tendncia de la carta de franqueses de 1300, el bar allibera de les crregues de castell els seus vassalls, exaccions realment feixugues. La concessi t valor per a tots els habitants del terme del castell de Finestres. Especialment signicatiu s lalliberament de ls del mol per destret. Probablement, el bar encobreix la seva pressi amb un arrendament ms costs dels molins, amb laugment dels preus per moldre al pags. Tamb s interessant observar que el bar sencarregar a partir dara de la manutenci dels seus soldats o de les persones que lauxiliessin per fer guerra. En aquest sentit allibera els pobladors del terme del castell de Finestres de qualsevol ajuda militar; en canvi, als habitants de la pobla de Santa Pau noms els alliberava dhost, per no pas de cavalcada. Hem de suposar, doncs, que el cos de defensa del bar es convertiria en aquests anys en un cos de cavallers originaris de les famlies ms properes i inuents que vivien a reds del castell. Una disposici escrita al fogatge realitzat el 1358,84 estipulava que els
83. Doc. 46 de lapndix documental. 84. Declaramus ulterius et ordinamus quod nobiles, milites et alii, villas, castra et loca habentes infra vicarias Gerunde et Bisulduni, teneant et mittant et tenere et mittere submodo et forma predictis, inter omnes ad dictam frontariam tresdecim equites, medietatem armatorum et medietatem alforratorum, et solidi unius equi alforrati medietatem pro tempore futuro, et ipsorum solidum solvere pro tempore (preterito) teneantur, in quorum solido quilibet ipsorum pro locis que infra dictas (vicarias) habet vel possidet, subscriptas quantitates peccunie, de quibus nobiscum gratis et absque
86
JOAN SOLER I JIMNEZ
nobles que habitaven a linterior de les vegueries de Girona i Besal havien de tenir com a molt tretze cavallers, medietatem armatorum et medietatem alforratorum. Tot i aix, la conguraci de cossos especialitzats de cavallers i dels encarregats dalforrar-los no eximia del sometent. UN
APUNT FINAL SOBRE EL CONEIXEMENT REAL DE LES IMPOSICIONS APLICADES
ALS VASSALLS DE LA BARONIA DE
SANTA PAU
El 7 de gener de 1456, Jaume Dalmau, prevere de la seu de Girona, el cavaller Guillem de Cams i els donzells Jofre Beuda i Jaume Cadell anaren a Santa Pau per fer una estimaci del valor que tenia la baronia, la qual havia estat demanada pel rei de Navarra, lloctinent general del rei dArag aleshores. Transmetem a continuaci la descripci que ofereix el text: Som anats personalment en lo castell de Santa Pau, vist i regonegut lo castell de Santa Pau e los edicis de aquell, lo qual s molt destrut e enderrocat per lo terretrmol, que solament ha en aquell una cambra e una sala ab une altre cambre cubert a teula; e les cases dejs e algunes parets foranes e una capella sots invocaci de sant Antoni afcxa al dit castell; e los molins, lo un fariner e altre dreper, lo bosch del castell e los llevadors entichs e moderns de las rendas, sensos de dins, forment, sivade e altres blats, gallines, polls, todons, capons, ocha, perna de porch, oli e anyells, rahims de botatje, vi de sens, ous, cols, fexos de palla, somades de llenya, joves segades e batudes, o que vuy se paga es pot aver segons se mostre per los dits llevads, car los capbreus iat sien per nosaltres demanats, veure ni aver avem poguts, e les tasques ax de pa com de vi, com de llegums, de cnem...85 No cal dir que el que hem pogut entreveure amb lanlisi dels tres privilegis concedits pel bar s una part molt minsa i parcial del volum real dimposicions a les quales estaven sotmesos els pagesos i habitants de la nova pobla de Santa Pau i de la resta de la baronia.
preiuditio convenerunt solvere pro utroque dictorum annorum teneantur. Vegeu PONS I GURI, Josep M. Un fogatjament desconegut de lany 1358. A: Recull destudis dhistria jurdica catalana, vol. I, Barcelona, p. 403. 85. ANC. Fons patrimonial dels marquesos de Castelldosrius. Venda de la baronia de Santa Pau a Berenguer dOms (2122. 3). Entre altres informacions, es diu que lany 1456 hi havia disset masos rnecs a la baronia, que hi havia dues coromines baronials, una a Sant Mart i laltra a Trienteres, i que el preu de la baronia sestimava en 157.100 sous barcelonesos de tern.
87
Lestudi profund daquesta part de la histria de la baronia la permetrien tots aquests llevadors i capbreus que ladministraci del bar realitzava constantment i que malauradament no shan conservat; o en tot cas la nostra percia no ha estat sucient per localitzar-los. La documentaci notarial que hem consultat pot oferir noms un panorama limitat dels aspectes econmics de la baronia de Santa Pau, sobretot molt dispers, que demana un esfor de concentraci informativa i sntesi superiors a labast daquest treball. Els capbreus, eina fonamental que sha emprat per a lestudi de les crregues impositives dun territori jurisdiccional o duna potestat concreta, garanteixen lanlisi profunda de les crregues, per en cap cas expliquen per si sols els motius que porten els senyors a demanar unes imposicions ms que unes altres, no expliquen del tot les estratgies de control del treball pags que aquests senyors exercien. De la mateixa manera, els capbreus no aclareixen la complexitat de lentramat social que sorganitzava a reds dun senyor feudal, qesti que pot permetre en canvi el buidat dels registres notarials. La nostra contribuci no s, per tant, completa.
CAPTOL III LA CONSTRUCCI DE LA POBLA DE SANTA PAU (1300-1331)
ALGUNS
APUNTS SOBRE EL TERRITORI DE LA BARONIA ABANS DE LA CONSTRUCCI
DE LA POBLA
Els lmits territorials de la baronia de Santa Pau entre el 1278 i el 1330, que sn els anys que ara analitzem amb deteniment, comprenien les parrquies de Santa Maria dels Arcs i de Sant Mart sa Costa, de Santa Maria i Sant Aniol de Finestres, de Sant Esteve i Sant Mart de Llmena, de Sant Andreu de Sobre-roca, de Cogolls, del venat de les Medes i del venat de les Encies, de Sant Miquel de sa Cot, de Sant Juli del Mont i de Sant Vicen del Sallent. Els lmits jurisdiccionals confrontarien a ponent amb les Preses i Olot; al nord amb Begud, Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca, Palau de Montagut i Besal; a llevant amb Sant Miquel de Campmajor, Granollers de Rocacorba; i a migjorn amb les Planes dHostoles, Sant Feliu de Pallerols i bona part de les valls den Bas. La histria dalgunes parrquies shauria de revisar i caldria polir el temps real en qu passen a dependre directament del bar de Santa Pau. s el cas de Sant Vicen del Sallent, que almenys ns lany 1321 depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles, a qui els diferents masos daquesta parrquia pagaven censos i impostos. Aix ho ha estudiat perfectament Jordi Bols.1 El problema s que lautor no va concretar, certament perqu s difcil, quin s el grau de relaci que tenien els habitants daquesta parrquia amb el bar de Santa Pau. Un altre cas menys estudiat s lalienaci que fu el rei Pere III de tres llocs de la parrquia de Sant Esteve de Llmena (en total dotze
1.
BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor, 261 p.
90
JOAN SOLER I JIMNEZ
focs eclesistics) a favor de la ciutat de Girona el 4 de mar de 1364 per 400 orins; o la compra que realitza Huguet Ademar I de sis llocs de la parrquia de Sant Andreu de Sobre-roca el 13 de novembre de 1366 per 10.000 sous, per revendre-ho el 17 dabril de 1367 a favor de Bernat de Montpalau per 8.000 sous, i que acaba per pertnyer a la ciutat de Girona grcies a les capitulacions de la ciutat fetes el 4 de novembre de 1400.2 No entrarem ara a analitzar aquestes vendes i revendes de patrimoni perqu sobrepassen el marc temporal que estudiem, per en volem deixar constncia per evidenciar els intercanvis entre senyors de bns tericament pertanyents a la baronia de Santa Pau. Repassant els primers registres de lescrivania de Finestres hem trobat una llista dels masos que se circumscrivien a la parrquia de Sant Esteve de Llmena en algun moment entre els mesos de febrer i maig de 1251.3 El document sembla un llevador dels masos don alguna instituci no especicada recollia una part de blat i cibum. La llista dels masos daquella parrquia contempla 53 entrades, per no s del tot completa ats el mal estat de conservaci del registre. Sn els segents: Masos de Sant Esteve de Llmena (1251): Mayol, Fbrega, Alavedra (Eravedre), Seresol, Garufa, el mas de Pere Mitjans, el mas de Pere de Mas, Oliveres, Torrent, Arcs, Bosc, Planella, Capraliu, Sobir, Conques, Lloren, mas de Coma, Font, Serrat, Carrera, Talleda, Feixa, Porcilgues, Costabella, Palau, Bastida, Gual, Terrat, Puigarnol, Puig, Pags, Rodre, Oliver, Llor, Aresta, Baiera, Alou, Bruguera, Casademunt, Vinya, Baster, Roca-roja, Castell, Sala, Quintana, Soler, Rodrelages, Roquet, mas Sec, el mas de Pere Roig, Granada, Ballesta i Lloren. A la parrquia de Sant Vicen del Sallent, entre 1300 i 1321 hi havia els segents masos, bordes i cases:4 Masos: Bac de Gurdia, Proant, Codinac, Font, Sant Miqueldemunt, Sant Miqueldevall, Fontanilles, Torroellademunt, Torroelladevall, Menter, Vinyals, Casesdemunt, Casesdevall, Serradell, Casademunt, Casadevall, Puigvents, Corbsdevall, Corbsdemunt, Gomar, Esparregueres, Serrat, Bonolla, Malaolla, Colitz, Puigmol, Montest i Abadia. Bordes: Rabassa i sa Costa.
2. FERRER I MALLOL, MARIA T. (1970). El patrimoni reial i la recuperaci dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la del segle XIV. A: Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, 1970-1971, p. 479. 3. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 001, 1248-1253, f. 11r. 4. BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor..., p. 100.
91
Masoveries: Serra Grivera, Lloet, Oliveres, els Casals, Mainau i sa Riera. Cases: Mainau i Abadia. Si ens centrem en la vall de Santa Pau, observarem que aquesta era la denominaci genrica del territori que ocupaven dues parrquies: la de Santa Maria dels Arcs i la de Sant Mart sa Costa. Aquestes estaven separades per lantic cam que de Banyoles anava cap a Olot, passant per Sant Mart. Alhora, se subdividien en un seguit de venats que hem pogut descriure grcies a un llevador realitzat a mitjan segle XV, fet a favor de lobra de lesglsia parroquial de Santa Pau, el qual hem trobat en el seu arxiu.5 Aquest llevador divideix la parrquia de Santa Maria dels Arcs o de Santa Pau entre els venats de les Fages, Pujolars, Trienteres, Perdans, Gurdia i la vall dels Arcs; a la vegada la parrquia de Sant Mart sa Costa la divideix entre els venats de la vall de Sant Mart, de Font a Gregal, Vilardells i amb el venat de Sant Mart. La llista descriu els masos que paguen lordi a lesglsia de Santa Pau de la segent manera: Parrquia de Santa Maria dels Arcs o de Santa Pau. Venat de les Fages: mas sa Faja, Roure, Cros, Alparps, Mosquera, Gravoleda, Posa, Costa, Collellmir, Oliver i Solana; venat de Pujolars: Planella, Saiol, Collell, Saluy, Bassa, Farrera, Albert, Gatillepa, Carrera, Pujolars, Feixes, Spacolls, Xart i Rexach; venat de Trienteres: Coromina, Roquer, Casals, Masjoan, Boll, Masdevall, Collelldevall, Collelldemunt, Fontdemunt i Masdevall; venat de Perds: Xart, mas Sobir, Perdans, Rovirola, Aulines, Camprodon, Catal, Bonella, Casanova, Campolier, Masgallart, Coromina, Bart, Perot, Sim, Font, Ballart, Boxeda i Fbrega; venat de Gurdia: Collell, Miralles, Gurdia, Quintana, Graner, Costabella, Ginebreda, Cros i Planademunt; vall dels Arcs: Pont de Vilafranca, Roure, Puigdemunt, Mata, Abat, Feixa i Boscall. Parrquia de Sant Mart sa Costa. Vall de Sant Mart: Erola, Bac, Bucdemunt, Bucdevall, Noguer i Colom; Font a Gregal:6 Viladecans,
5. APSP, Documents no descrits per Salvador Reixach, nm. 2. Podem afegir aqu una llista que present GRABOLOSA I ROURA, Francesc. Llibre de baptismes i bits de Santa Pau del 1499-1513. Annales del Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca IV, Olot, p. 89-90, a partir del primer llibre de naixements i bits de la parrquia de Santa Pau, dels masos que existirien entre els anys 1499 i 1513 a la vall de Santa Pau: Campolier, Mol, Pirot, Buc, Collelldemunt, Bogues, Casal, Xart, Bellaguarda, Planadevall, Papagalls, Font, Sala, Pujolars, Torroella, Papagnol, Sim, Perdans, Pujol, Verdaguer, Ginebreda, Campredon, Fontdemunt, Riera, Planella, Aulet, Pont, Collellmir i Cam. 6. A la documentaci consultada entre el 1248 i el 1331, aquest venat apareix amb els noms de Fontargual, Fontarogal, Fontargoal, Fontaragual, Fontrogal i altres variants. El nom semblava de difcil llatinitzaci, per tamb de difcil consolidaci en lescriptura catalana de lpoca.
92
JOAN SOLER I JIMNEZ
Vilardell, Serrat, Mirandell, Cam, Feixes, Quintana, Papagalls, Campdelapart, Mitjans, Aulet, Casanova, mas de sa Olivera i Fradera; Vilardells: Triesdemunt, Vilardell, Ferrada, Fontdevall, Fontdemunt, Aulines, Fbrega i Viladecans; venat de Sant Mart: Mir, Santmart, mas sa Gala, Verdaguer, Santmart Stan, Clotadevall, Clotademunt, Costa i Rierademunt. Sabem, a ms, que dins la parrquia de Santa Maria dels Arcs hi havia lanomenada Vilafranca dels Perduts que depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Segurament, aquest nucli neix a partir de la venda del patrimoni dels Porqueres que fu Ramon Ademar de Porqueres lany 1251 al monestir banyol. De totes maneres, en la descripci dels bns que es transmeten al monestir no sespecica res daquesta Vilafranca, potser perqu s anterior. El simple nom indica que aquest venat gaudia dun estatus jurdic diferent a la resta de la vall de Santa Pau, amb alguns privilegis concrets que ara per ara desconeixem. La seva dependncia del monestir de Sant Esteve de Banyoles la tenim documentada, en tot cas, entre 1251 i 1345. Els dies 2 i 3 dabril de 1321 el monestir de Banyoles capbrev a Vilafranca dels Perduts7 els segents caps de famlia i mas: Capbrevants: Bernat de Carrer, Berenguer de Pont, Pere de Mata, Guillem Boscall, Bernat del mas Abat, Ramon Vinyals, Pere de Pujol, Guillem de Feixa, Guillem de Mitj, Pere de Casadevall, Guillem de Soler, Joan de Roure, Joan de Planella i Pere de Puig. En una altra capbrevaci realitzada pel monestir de Santa Maria de Finestres el 5 de novembre de 13458 Bernat dAdri, prior daquest monestir, confessava saber que Joan de Ginebreda, habitant de la pobla de Santa Pau, havia comprat perptuament a Galceran de Sallent la batllia del Sallent i tot el que els seus predecessors, sentn del prior, tenien al lloc de Vilafranca dels Perduts. El seu predecessor immediat havia estat Pon de Sulles, que havia estat prior de Santa Maria entre 1333 i 1344. Sembla que aquest prior havia adquirit els bns de Vilafranca dels Perduts que havien pertangut, almenys ns al 1333 al monestir de Banyoles. La confessi de Bernat dAdri descrivia uns masos et eorum et cuiuslibet eorum personis, honoribus, terris, pertinenciis et proprietatibus atque ex ipsis seu eorum aliquos seu aliquibus fuerunt et exierunt prout antiquitus fuerunt de dominio monasterii Balneolarum et dicti abbatis eiusdem et tenebantur pro
7. ACA. Monacals dHisenda, volum 895. 8. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber de Joan de Ginebreda 046, 13441348, f. 31r-v.
93
eodem, et nunc sunt et esse debent de dominio meo et prioratus ecclesie Sancte Marie de Finestris predicte racione empcionis inde ad imperpetuum facte per venerabilem fratrem Poncium de Soviliis, priorem predecessorem meum. En tot cas, els masos i masoveries descrits lany 1345 que tenia el monestir de Santa Maria de Finestres a Vilafranca dels Perduts eren, els masos: Pont, Mata, Abat, Feixes i Boscall; i les masoveries: Vinyals, Mitj, Soler, Pujol, Casadevall i Carrer. Al voltant de la parrquia de Sant Mart shan fet moltes elucubracions. Sha dubtat, en denitiva, que fos realment parrquia perqu no sortia al registre de parrquies del bisbat de Girona del 1362.9 En canvi a la documentaci notarial consultada lhem trobat molt sovint i sempre sota la designaci de parrquia. Sha apuntat, a ms, lautntica denominaci de lesglsia: Sant Mart sa Costa. El motiu pel qual no es troba mai en relaci amb el bisbat de Girona, malgrat aparixer sempre com a parrquia, lhem mig apuntat pgines enrere quan parlvem de Berenguer de Santapau. Cal ara recordar que el 3 de juliol de 1312 Berenguer va rebre Bartomeu, clergue provinent de la parrquia de Sant Esteve de Viladem, per tal que ocis almenys tres misses setmanals a Sant Mart sa Costa, i que, a ms, imparts doctrina a un parell de nens en el ministeri de la clerecia.10 El fet s que Berenguer de Santapau actu com a administrador de lAulerola, com sabem, una mena dentitat territorial amb estatus particular. Aleshores, ens s lcit suposar que aquesta parrquia estava inclosa a linterior daquesta entitat jurisdiccional i, per tant, noms era una esglsia pertanyent a un senyor laic, almenys a nals del segle XIII i a linici del segle XIV. Aix doncs, sentendria per qu no surt mai en la documentaci del bisbat. De la mateixa manera que a la parrquia de Santa Maria dels Arcs, a la parrquia senyorial de Sant Mart sa Costa hi havia una entitat territorial amb una jurisdicci peculiar com era lAulerola, la qual, en tot cas, sembla que va desaparixer abans de la descripci de venats del segle XV que hem estat analitzant. LA
FORMACI DE LA POBLA DE
SANTA PAU
Quina denominaci per la nova cellera? Ja hem vist que la denominaci cellera de Santa Pau noms surt a la carta de franqueses de 1300 i a les consecutives conrmacions dels barons. No tenim documents immediatament posteriors a la
9. GRABOLOSA I PUIGREDON, Ramon. Santa Pau, p. 276. 10. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 25v-26r.
94
JOAN SOLER I JIMNEZ
carta de franqueses. El primer que hem pogut localitzar s del 18 de novembre de 1303,11 en qu Arnau de Terrada i la seva esposa donen en acapte una feixa de terra a Arnau de Papagalls, habitant podii castri de Sancta Pace, s a dir del puig del castell de Santa Pau. Aquesta sembla que s la denominaci inicial i real de la nova cellera durant els primers anys de vida de lagrupament, almenys ns al 1305.12 A partir daquest any comenarem a trobar una doble denominaci: duna banda la de puig del castell de Santa Pau sobretot en els establiments realitzants directament pels barons on les cases encara havien de ser construdes; i, duna altra banda, comena a predominar el de pobla del castell de Santa Pau o el de pobla de Santa Pau, sobretot en sotsestabliments i algun altre tipus de documentaci. El substantiu s clarament femen, o aix ho sembla indicar la declinaci llatina identicada a la documentaci que considera popula, -ae un substantiu de la primera declinaci. Hi ha una clara confusi entre la paraula catalana i la llatina que porta a catalanitzar el substantiu llat. La denominaci pobla, de totes maneres, s freqentssima a les noves poblacions originades a partir duna carta de franqueses o de poblament de mitjan o a nals del segle XIII. De fet, en diversos documents de lany 1309 hem trobat la denominaci catalana amb qu els coetanis designaven la nova poblaci: popbla de Santa Pace, pobla de castro de Senta Pau o pobla des castre de Santa Pasce.13 Sembla, doncs, que a partir de 1313 es consolida la denominaci de pobla de Santa Pau. Tot i aix, la documentaci comenar a designar una pobla nova a partir de 1312. La primera referncia lhem trobada a la concessi de privilegis als pobladors de la baronia del 26 de setembre de 1312. Cosa que ens planteja un problema, que provarem de resoldre en els apartats que vnen, per que per fora hem davanar. Sembla que Huguet II promocion una ampliaci de la pobla de Santa Pau el mes de febrer de 1313. La data no s del tot segura, perqu el registre notarial que documenta aquesta ampliaci no est datat, per s deduble. Aquest procs sinicia amb la mort de Pon III. No en sabem la data exacta, per la darrera aparici en
11. Doc. 22 de lapndix documental. 12. Vegeu els docs. 23, 24, 25, 27 i 28 de lapndix documental; tamb el doc. 49 del fons ABCL del 2 de novembre de 1304, quan Pere de Palau, de Sant Aniol, habitant del puig del castell de Santa Pau, promet pagar a Agns, senyora del castell de Colltort, abans de la festa de Sant Miquel vinent, del mes de setembre, els 200 sous que li deu per la compra de tots els masos i pertinences que ella tenia a la parrquia de Santa Maria dOtsonats. 13. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 008, 1309-1310. Els podeu veure tots al foli 2v daquest manual.
95
vida s del 25 de febrer de 131114 i el segent document conegut on surt Pon s del 3 doctubre de 1311, i ja apareix com a difunt.15 Sis mesos desprs de la mort del seu pare Huguet II hagu desperar a la publicaci del testament per poder resoldre la gran quantitat de despeses que aquell havia contret. Sembla que Huguet II, emper, ja tenia una idea clara des del principi: ampliar el contingent dhabitants de la pobla de Santa Pau al ms rpid possible. Segurament, la primera acci que realitz fou lampliaci del recinte emmurallat o de protecci del castell, cosa que supos una extensa obra denginyeria militar als sectors nord i oest del puig del castell de Santa Pau, amb la m dobra dels habitants de la baronia. Lesfor dur uns quants mesos, i s per aquest motiu que una de les grcies concedides en els privilegis del 26 de setembre de 1312 fou, precisament, la de suavitzar el servei de manteniment de les muralles del castell, pel qual segurament havien estat sotmesos els vassalls per lantic dret de castell. Dins aquesta mena de clos (que la documentaci identicar amb el concepte genric dedicationis), shi comenaria a realitzar, al mateix temps, el mercat de dilluns. Per aquest motiu, la concessi de privilegis parla de limpost de la lleuda, que noms es cobrar en les transaccions mercantils realitzades al mercat de dilluns a la Popula Nova. El nou tancat ordenat construir per Huguet II entre els mesos de mar i desembre de 1312 rebr el nom de popula nova, per no shi comenaran a establir cases noves abans del gener de 1313. A partir daquesta darrera data la denominaci de popula nova es perllongar ns al 1323, aproximadament.16 El 1324 trobem la primera denominaci de vila nova. Aquesta designaci anir associada a la plaa que shavia format al centre de totes les cases noves construdes entre 1313 i 1320 a la pobla nova de Santa Pau. La plaa de la vila nova es contraposava a la de la vila vella, que era el nom que rebia lantiga plaa on inicialment, entre els anys 1298 i 1312, shauria celebrat el mercat de dilluns.17 Aquest nom encara persisteix, mentre que el de vila nova fou per a
14. Doc. 39 de lapndix documental. 15. ACA. Cancelleria. Reg. Gratiarum 10, 208, f. 64v. Aquell dia Jaume II va denir Galceran de Santapau, ll del difunt Pon III, Guillem de Sau, Bernat Fort, que era joglar, i Pere Bord per haver colpejat un saig de laleshores sotsveguer de Girona, Ferrer de Llagostera. 16. Vegeu els documents 44, 78, 101, 105, 110, 111, 119-123 de lapndix documental. 17. Vegeu els documents 133, 134 i 146 per la denominaci vila nova, i el doc. 139 per la de vila vella.
96
JOAN SOLER I JIMNEZ
una nova ampliaci realitzada fora de les muralles que es realitz al segle XVIII.18 Sembla que a lpoca en qu es form la pobla de Santa Pau tenien clara quina podia ser letimologia i lorigen del nom de Santa Pau. A la documentaci hi consta ms duna vegada com a nom de la poblaci Sancta Pasce, s a dir, Santa Pasqua!19 La denominaci caldria afegir-la a les altres etimologies proposades per historiadors i contingudes en llegendes que, ara per ara, no convencen ning. Aquest estudi tampoc resol lenigma. Primers anys del puig del castell i consolidaci de la pobla (13001312) Sabem quan es van construir les primeres cases al puig del castell de Santa Pau grcies a un seguit de referncies indirectes,20 ja que no hem trobat els primers establiments realitzats per Pon III almenys ns lany 1304. Pel que fa als primers quatre anys del poble, des de 1300, sabem de segur que sestableixen almenys dotze espais per tal que shi ediquin cases. Aquesta dada lhem extreta a partir dels set documents que hem censat (set sotsestabliments) i de les afrontacions que shi descriuen. Daquests dotze espais establerts noms en un apareix un dels nou pioners de la carta de franqueses de 1300, de manera que haurem de suposar que els altres vuit devien signar sengles establiments abans de 1304. Daquesta manera, hem dentendre que entre 1300 i 1304 sestabliren un total de dinou espais per a construir-hi cases (nou dels pioners de la carta i onze de nouvinguts). Entre 1305 i 1312 hem trobat dos establiments, tot i que probablement nhi hagu un tercer i, per tant, les cases establertes van ser vint-i-tres. Aquest seria el nmero segur despais establerts (a partir de la documentaci coneguda, evidentment) entre 1300 i 1312.
18. Una prova interessant de les dicultats per descriure amb un sol mot la realitat de la pobla de Santa Pau s Jordi BOLS, Els orgens medievals del paisatge catal. Larqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: IEC, Memries de la secci histrica-arqueolgica, LXIV, 2004, 463 p. Jordi Bols quan parla del poble de Santa Pau, el deneix com a poble castral, com a vilanova, com a cellera, com a poblaci plurifocal i com a sagrera castral de Santa Pau. Massa denicions i massa confusi per denir una sola realitat. Daltra banda, Bols considera que lelement aglutinador de la nova poblaci fou el castell, mentre que nosaltres creiem que fou ms aviat lactivitat de mercat. 19. Vegeu els docs. 38, 42 o 46 de lapndix documental, on Sancta Pace i Sancta Pasce es confonen a vegades amb el nom de la poblaci i amb el nom de la festa. 20. Els documents investigats sn: 25, 31, 32, 35, 36, 37, 38, 40 i 42 de lapndix documental.
97
Aquests vint-i-tres espais estarien repartits entre els segents caps de famlia: 1300-1304: Pere de Canal, Bernat de Faja, Guillem de Sitjar, Bernat Ferrer del Vilardell, Arnau de Roca, Guillem Boxeda, Pere de Rovira, Ramon de Gurdia, Pere Aulet, Guillem de Bucdevall, Guillem de Masgallart, i els pioners Arnau de Papagalls, Joan Torner, Bernat Torner, Tarragona de Riera, Arnau de Costabella, Berenguer de Santmart, Guillem de Pujolars, Arnau de Masgallart i Ramon dHort. 1305-1312: Arnau de Bassa, Pere de Casals i Guillem de Boxeda. Entre 1307 i 1312 de les vint-i-tres cases, almenys set sn sotsestablertes i una canvia de titular per heretament. Els canvis sn els segents: de Pere de Canal a Arnau dOliver i Guillema de Costa (sotsestablerts); de Bernat Ferrer del Vilardell a Miquel Boll (sotsestablert); dArnau de Roca a Arnau de Roca, nebot (heretament); de Guillem de Boxeda a Bernat dEsperapans (sotsestablert); de Ramon de Gurdia a Berenguer de Campells (sotsestablert); de Guillem de Bucdevall a Guillem de Coromina (sotsestablert); i de Guillem de Masgallart a Ramon de Masgallart i Arnau de Trillesdemont (heretament). A partir de la documentaci consultada podem deduir les condicions acordades en els primers establiments realitzats als nous pobladors del puig del castell de Santa Pau. Sabem que la carta de franqueses no estipulava cap condici precisa que dens la manera com aquestes noves cases shavien de construir (noms la clusula sobre ls de la llenya estipula que sutilitzar fusta per bastir les noves cases de la cellera) i tampoc quina mena de relaci sestabliria entre bar i vassalls. A la carta de franqueses noms hi constava que els nous pobladors gaudirien dun seguit de grcies i llibertats i que noms accedirien a edicar cases si aquestes condicions favorables les signava el bar. En tot cas el procediment per a construir una casa al puig del castell de Santa Pau era que el bar primer reconegus el nou habitant com a vassall. La primera condici sine qua non era precisament esdevenir home propi i soliu del bar de Santa Pau. Aix ho fa Pere de Casals, que venia de Sallent com a home lliure i redimit del vassallatge al monestir de Sant Esteve de Banyoles, i ara volia aprotar-se dels avantatges de la carta de franqueses. El 9 de desembre de 130421 esdev home propi i soliu conjuntament amb la seva esposa Maria. Ambds elegeixen com a senyor Pon III i prometen quod semper maneamus in podio castri de Sancta Pace, ad bonum usum et consilium et privilegium Poncis concessum in instrumento (...) populacionibus in dicto podio, s a dir, que sempre romandrien al puig del castell de
21.
98
JOAN SOLER I JIMNEZ
Santa Pau i que sacollirien al bon s, consell i privilegi concedit per Pon III en linstrument que permetia poblar el puig. Com a vassall del bar, hom gaud de les franqueses de la nova poblaci. El senyor, aleshores, considerava, si sesqueia, la cessi dun espai als vassalls perqu hi construssin cases. Si ho acceptava, anava a lescrivania prpia i feia redactar un establiment. Disposem noms de dos establiments directes fets per Pon III a nous habitants. El primer es realitz el 18 de gener de 130522 a favor de lesmentat Pere de Casals i de la seva muller Maria. La gura contractual que sutilitza s la de la donaci i establiment ad acapitum. Es donen unes cases prpies del bar situades al puig del castell de Santa Pau amb un porxo. Lestabliment es fa amb les frmules de perpetutat perpetuo, in perpetuum o ad imperpetuum, per garantir la inviolabilitat i immutabilitat del que sha estipulat. El bar es reserva tots els drets per senyoria i sestipula un cens perpetu anual de quatre ous per Pasqua i dues gallines per Nadal. El segon establiment que tenim fou signat el 25 de febrer de 130723 a favor dArnau de Bassa i de la seva esposa Gueraula. Totes les condicions sn idntiques a lanterior document, tret de la clusula nal afegida segons la qual: propter hoc abuimus a vobis plene satisfactione pro acapite, s a dir, que el bar en t prou amb la plena satisfacci de qui sha establert, Arnau de Bassa, com a compensaci per lacapte, sense estipular cap cens. Aix doncs, sense atrevir-nos a generalitzar, creiem que els primers establiments realitzats al puig del castell de Santa Pau entre 1300 i 1312 es caracteritzen pel fet que la gura contractual era la de la donaci a tinena o stabilimentum ad acapitum. El fet que la carta de franqueses exhims en una de les seves primeres clusules haver de satisfer acaptes, fa que el bar introdueixi una frmula per la qual la plena satisfacci de les persones establertes ser sucient per cobrir aquell concepte. Els establiments que es duen a terme sn perpetus; el bar es reserva alguns drets no especicats (continuar sent el senyor directe) i se li hauran de satisfer quatre ous i dues gallines de censos anuals. Un cop efectuat lestabliment, la responsabilitat sobre ledicaci i lacompliment dall contractat passava als que es van establir. Aquests tenien, a ms, la possibilitat de sotsestablir la nova possessi. De fet, dels vint-i-tres espais establerts en aquesta poca, set ho seran entre
22. 23.
99
1307 i 1312. No sabem si amb anterioritat es van fer sotsestabliments, la documentaci consultada no ens ha deixat entreveure cap indici. Els sotsestabliments, a diferncia dels establiments, sn molt variats i la voluntat del bar, dentrada, no compta gaire. Potser aquest fou un altre privilegi baronial a favor dels qui anessin a viure al seu reds. Les exigncies dels establiments permetien als que shavien establert enriquir-se (fer especulaci immobiliria al cap i a la ) grcies a les noves cases en tinena. Aquestes famlies tenien la capacitat daugmentar els seus recursos i millorar la seva condici social a la comunitat pel fet dhaver collaborat amb el bar en el control dels vassalls de la seva baronia i, per tant, als actius fonamentals de les rendes del bar. Els sotsestabliments de cases amb porxo apareixen a la documentaci sota la gura contractual duna carta venditionis. Vendes que tamb es fan perptuament, de quasdam domos quas habemus et tenemus (...) pro nobilem Poncium, dominum Sancte Pacis. Daquesta manera sassegura que ha existit un establiment previ. Per aquesta submissi demostrada, sempre caldr imposar la clusula de reserva de dret a favor del senyor del castell de Santa Pau. No sexplicita el nom daquest senyor perqu aix tingui validesa legal quan governin els seus successors. La venda perptua, doncs, no requerir conrmaci. Dacord amb aquesta clusula de reserva de dret sen poden estipular un parell de complementries: la transmissi de la crrega de satisfer els censos perpetus a favor del senyor concretats a lestabliment i/o la traditio chartae o trasps fsic de m en m de linstrument documental destabliment inicial a favor dels sotsestablerts.24 Aquest segon pas, si es duia a terme (que no sempre es feia) implicava que tampoc calia realitzar ni redactar un nou establiment ni una conrmaci daquest acte jurdic. A continuaci es considerava el valor de venda o de transmissi de drets. Els valors sn molt variats i les condicions que serveixen per determinar-los no sespeciquen a la documentaci notarial. En aquest sentit ens deixa coixos dinformaci. Els casos estudiats oscillen entre els 35 i els 210 sous barcelonesos de tern.25
24. Doc. 36 de lapndix documental: predictas domos vendimus tibi ... ponendo te in corporalem possessionem ... tradendo tibi instrumentum stabilimenti, quod nobis fecit dominus Poncium de dictis domibus et fexia. 25. Tots els documents citats a continuaci els trobaren a lapndix documental. Doc. 31: 165 sous de tern (inclosa una feixa de terra); doc. 37: 35 sous de tern; doc. 38: 41 sous de tern; doc. 40: 150 sous; doc. 41: 210 sous i doc. 42: 70 sous de tern.
100
JOAN SOLER I JIMNEZ
Lampliaci dHuguet II (1313) Pon III mor entre els mesos de febrer i octubre de 1311. Huguet II tard gaireb un any a reconduir leconomia familiar que, dacord amb la concessi de privilegis del mes de setembre de 1312, havia quedat fora malmesa. Una de les accions que va promoure Huguet II per reactivar aquesta economia fou lampliaci important del contingent de pobladors al voltant del seu castell. Aix ho fu a partir dels mesos de gener i febrer de 1313. Lampliaci es va dur a terme als sectors nord, oest i sud del puig del castell de Santa Pau, i es va deixar un gran espai buit a la zona est, on actualment serigeix lesglsia de Santa Maria, a la plaa Major. Abans daquesta ampliaci, hem detectat que tant al sector nord com al sector oest shi havia construt gran part duna muralla que tancava el castell a linterior dun recinte ben delimitat. Al sector sud, emper, lany 1313 encara no shi havia construt la muralla i era un sector delimitat per un gran oliverar propietat del bar. Lespai de lactual plaa de Baix era el punt dentrada al clos emmurallat que shavia estat construint, shi edicaria, conjuntament amb les noves cases, el portal del Collet, anomenat aix perqu era un dels accessos naturals al puig que tenia forma de petita depressi entre carenes, en aquest cas la formada entre les Costes den Sim i el puig del castell de Santa Pau. Entre els mesos de gener i febrer de 1313 el bar estableix la construcci de vint-i-set cases noves. El nmero lhem dedut dels vinti-tres establiments que ens han pervingut i de la confrontaci de les seves afrontacions.26 El manual 007 del fons notarial de Santa Pau s el registre clau per illustrar aquesta gran operaci urbanstica. El problema que es va presentar a linici de la investigaci fou el de la dataci. El registre fou relligat amb quaderns de diversos anys. Un daquests s el que cont tots els establiments realitzats per Huguet II, curiosament s lnic que no est datat. A ms, unes importants taques dhumitat nhan impedit la lectura duns quants. La data lhem deduda prenent com a base lactivitat del bar durant els anys 1312 i 1313 i tamb confrontant alguns sotsestabliments posteriors. Durant els mesos de gener i febrer de 1313 no hi ha cap sotsestabliment. Les persones establertes al sector nord sn: Gueraula de Gurdia, Bernat de Mosquera, Pere de Papagalls, Pere de Campdelapart, Pere de Cam i un soci, Guillem dAulines, un tal Fontdevall i Pere Pintor. Pel que fa al sector sud hi ha Guillem Sim, Berenguer (ll de la difunta
26. Vegeu els documents de lapndix documental: 48, 55, 56, 57, 58, 59, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76 i 77.
101
Dola de Cam), Pere de Fontanilles, Bernat de Gurdia, Font de Perdans, una persona establerta desconeguda i Pere de Feixes. Finalment, al sector oest tenim Pere de Plana, Guillem Pere Sim, Arnau del mas Sim, Pere Pintor, Bernat Ferrer de Pujolars, Pere de Crosdefaja, Pere de Collell i Pere Joan Masclova, Ramon Boll, Pere de Pujoldor, Arnau de Viladecans i Arnau de Terrada, Arnau de Mitjanell i Mart de Noguer, Arnau de Papagalls i Pere de Bucdevall. Les condicions estipulades als establiments no varien gaire de les que hem vist a letapa que abasta de 1300 ns a 1312. Lestabliment continuar sent ad acapitum i la concessi in perpetuum. El bar concedeix un patium sive solum terre in quo faciatis et construatis domum sive domos, sense especicar les mides que ha de tenir aquest solar. Noms en un cas, a lestabliment que fa el bar a favor de Pere de Papagalls,27 es diu que el patium ha de tenir un mxim de IIIIor bracias in longum, s a dir, quatre braces de llarg, que serien uns set metres de llargada. Els establiments del sector oest afegeixen al text de la donaci solum terre cum quodam hedicium/hedicationem. Aquest edici s la construcci de reforament que havia fet la pagesia de la baronia dacord amb el dret de castell del bar mesos abans i que tancava el clos del castell. El mot edicium, en aquest cas, no s traduble, ras i curt, per edici, sin per all que refora, que s un mur. Al sector sud no hi havia edicia, sin el conegut oliverar del bar. El mur al sector de migjorn es construir, probablement, quan es basteixin les cases a partir de 1313. De totes maneres, en un parell destabliments de cases, malauradament malmesos, a lextrem de llevant daquest sector (potser a lalada de lactual ca la Si i la casa del Delme) s que hi consta alguna mena de mur construt (parlem de les cases den Font de Perdans i de Pere de Feixes).28 A la majoria destabliments tamb shi estipula que hom pugui construir-hi un porxo duns 12 o 16 pams, s a dir, duns 2,5-3 metres de llargada, sempre que el terreny i lespai establert ho permetin. La diferenciaci entre sectors es veu en els censos que caldr satisfer. Tant al sector nord com al sector sud, els censos seran de quatre ous i/o dues gallines per Nadal. En canvi, a tot el sector oest el pagament ser de dos tudons o b la seva equivalncia en diners, s a dir, 6 diners que shauran de satisfer entre Nadal i Carnestoltes. El bar estava distribuint racionalment laviram que solia percebre dels seus vassalls. Les condicions sn, doncs, i a primer cop dull, aparentment raonables.
27. 28.
Doc. 58 de lapndix documental. Docs. 76 i 77 de lapndix documental.
102
JOAN SOLER I JIMNEZ
En alguns casos tornarem a trobar la recepci de la plena satisfacci de qui sha establert com a nic pagament en concepte dacapte. La variant ms signicativa en el formulari la trobem al nal de la major part de documents amb la introducci de les clusules de garantia: et sic promittimus dictas domos facere tenere et habere (...) ad consuetudinem et francesam de alias domos dicte popule,29 et sic promittimus dictas domos sic salvas ad dictas francesas,30 et sic habeatis et teneatis dictas domos ad francesas dicte popule,31 o b que hom tindr tot all establert contra cunctos homines ad omnes consuetudines et franquesas dicte Popule sunt dates et atorgates quondam.32 En alguns casos la frmula ha estat abreujada. Probablement la major part dels que es van establir ja eren vassalls del bar des de feia temps perqu no hem trobat actes de reconeixement dhome propi i soliu. Noms nhem trobat un en tota la documentaci consultada daquest perode. Es tracta de lacte en qu Bernat de Mosquera i la seva esposa Elisenda esdevenen propis i solius dHuguet II l11 de gener de 1313.33 De fet, aquests seran els primers pobladors del que a partir dara sanomenar pobla nova de Santa Pau, en detriment, denitivament, de la denominaci de puig del castell de Santa Pau. Els establiments es podien fer individualment, a favor dun cap de famlia per exemple, o b a favor de dos socis, fossin parents o no. Dels vint-i-set espais establerts, quatre es repartiran entre dos socis. Al sector oest hi ha un espai per a Arnau de Viladecans i Arnau de Terrada i un altre per a Arnau de Mitjanell i Mart de Noguer; al sector nord hi ha un pati per a Guillem dAulines i un tal Fontdevall, i un per a Pere de Cam i un soci que encara shavia de trobar. De fet, a lestabliment del solar a Pere de Cam34 sestipula la clusula de reserva segent: salvo tamen quod non tenaris ibi operare tunc usque habeas in dictum spacium socium qui habeat medietatem, s a dir, que Pere de Cam no podr construir res de res ns que no ho faci amb un soci. Un altre document peculiar que hem trobat en tot aquest procs s el reconeixement que fa Pere Pintor de construir, a lespai que acabava dacaptar al bar i en el perode de dos anys com a mxim,
29. 30. 31. 32. 33. 34.
Doc. Doc. Doc. Doc. Doc. Doc.
58 56 59 55 49 74
de de de de de de
lapndix lapndix lapndix lapndix lapndix lapndix
documental. documental. documental. documental. documental. documental.
103
les cases necessries sota pena de perdre-les. Les raons de conrmar per escrit aquest comproms les desconeixem, atesa la poca informaci que cont la nota el registre. El que sabem daquest individu s que va obtenir dos establiments, un el dia 13 de febrer per unes cases al sector oest a prop del Portal del Collet i un altre el dia 11 per unes cases al sector nord. Sembla que la necessitat de reconeixement seria per a aquestes segones cases.35 Consolidaci del sector nord de la pobla nova i especulaci immobiliria (1314-1320) La concessi massiva destabliments que fu Huguet II no comport la correlativa construcci de cases noves. A partir de 1313 assistim a un procs despeculaci immobiliria activssim, fonamentat en gures contractuals que amaguen el sotsestabliment dels espais i la no-necessitat de construir. Sorprn aquest darrer aspecte, per fou aix de curis. Entre els anys 1314 i 1319 hem trobat noms tres establiments realitzats directament pel bar i, en canvi, es van fer quinze sotsestabliments. Dels tres establiments documentats, dos complementen el sector nord de la pobla nova el 1315 i el tercer el 1316. Les condicions estipulades sn les de sempre. Volem comentar el que fa Huguet II el 30 dagost de 131636 a favor de Guillem Pere Sim. Lestabliment s en acapte i perpetu, el bar t la plena satisfacci del que sha establert establert en concepte dacapte i sestipula un parell de gallines anuals com a cens. El detall s que lespai en transacci dimisit nobis Guillelmus de Guardia, s a dir, Guillem de Gurdia havia retornat al bar i ara era de nou establert a Guillem Pere Sim. s lnic cas que tenim documentat de retorn dun b establert. Llstima que no sabem les causes daquest retorn; la seva situaci exacta possiblement era al sector sud.37 Un any abans, el 14 de juliol de 1315,38 el bar havia establert un espai de terra a Guillem Pere Sim, a continuaci de les cases establertes a Pere Pintor al sector nord el 1313. Les condicions de lestabliment sn les de sempre. El fet s que el 27 de setembre de 1316, al cap dun any, Guillem Pere Sim sotsestableix aquest espai, que encara no havia estat edicat, a Pere Pintor. La gura contractual s la duna venda perptua,
35. 36. 37. 38.
Docs. 60 i 65 de lapndix documental. Doc. 93 de lapndix documental. Podeu confrontar la idea amb el doc. 107 de lapndix documental. Doc. 82 de lapndix documental.
104
JOAN SOLER I JIMNEZ
sestipula que Pere Pintor hagi de pagar 20 sous de tern per la concessi i que assumeixi el cens anual de 6 diners que calia satisfer al bar per Nadal. Amb la transmissi del pati i de linstrument original acreditatiu, es traspassaven les responsabilitats censals al sotsestablert. Caldr que analitzem algunes curiositats daquest personatge per veure i entendre el que est passant a la pobla de Santa Pau. s un cas paradigmtic que ens anir molt b per comprendre-ho. Guillem Pere Sim rep en establiment un espai de terra a la pobla nova el mes de febrer de 1313. El juliol de 1315 en rep un altre i el setembre de 1316 un altre. El 18 doctubre de 1316 compra unes cases a Ramon de Trillesdemunt, que Arnau del mas Sim tenia sotsestablertes. El 15 de setembre de 1318 sotsestableix un espai al sector sud a Arnau de Masdevall. Totes aquestes accions pressuposen que les cases es construeixin ipso facto? No. La casa del sector nord sotsestablerta el 1315 no es construeix ns a nals de 1316; les cases comprades a Ramon de Trillesdemunt el 1316 no es basteixen ns almenys el 16 de febrer de 1318, quan Guillem Pere Sim reconeix a Sim Sim, hereu del mas Sim, que shan fet les obres necessries a les esmentades cases i que el treball sha bene perpetratum;39 lespai sotsestablert a Arnau de Masdevall el 1318 encara no shavia edicat el mes de juliol de 1320,40 tot plegat indica que, realment, era poc rellevant residir a la pobla nova o a la vella, limportant era assolir lestatus dhabitant de la concentraci afavorida pel bar; gaudir dels privilegis establerts a la carta de franqueses de 1300; fruir de les condicions favorables en lobtenci de terreny fonamentades en establiments a molt bon preu; tenir la possibilitat de negociar sotsestabliments que permetessin mantenir el domini til dels espais i alliberar-se directament dels censos que shavien de pagar als barons, traspassant-los a qui els havien sotsestablerts que podien adoptar lestatus dhabitant de la Pobla encara que fos amb unes condicions menys benecioses. En denitiva, exist un buit legal evident en la disposici dhabitatges a la pobla del castell de Santa Pau i a la posterior pobla nova. Ni la carta de franqueses de 1300, ni la concessi de grcies de 1312, van regular cap tipus de condici daccs als habitatges, les caracterstiques dels quals van triar-les uns barons que no devien tenir lexperincia necessria amb relaci a aquesta nova situaci. A ms, cal tenir en compte que tant Pon III com Huguet II devien absentar-se llargs perodes de temps, ateses les seves obligacions militars i pol-
39. 40.
105
tiques amb els reis dArag, durant els quals les seves obligacions les assumien procuradors que eren a la vegada habitants de la pobla, de manera que devien ser especialment condescendents amb una situaci que tamb els beneciava personalment. El poder, doncs, tant dels procuradors com dels agents baronials, beneciats per aquest rang i amb la conana dels habitants de la baronia que els solien nomenar a la vegada procuradors de la universitat de la vall de Santa Pau, fou considerable, ja que va permetre a aquest grup de famlies poderoses actuar lliurement i amb capacitat per fer sotsestabliments, de manera que les famlies importants acumulaven rendes mitjanant la dotaci de lestatus dhabitant de la pobla als nouvinguts. No calia construir cap casa, ja que la majoria de sotsarrendadors disposaven dhabitatge de residncia prpia. Es tractava simplement daugmentar la rendibilitat de lespai mitjanant la creaci de rendes. Aqu, doncs, hi ha la clau del pacte i lacord no escrit entre el bar i les famlies benestants, els nics beneciats del qual eren aquestes dues parts: les famlies benestants sasseguraven, duna banda, una font de rendes aliena a la pagesia i, de laltra, el bar ampliava el contingent dhabitants de la pobla que integraven aquest joc dequilibri i augment de rendes que incrementava el nombre de persones que participaria al mercat dels dilluns. Es creava un cercle vicis que enriquia els ms rics i condemnava aquells que no podien accedir a aquests privilegis. El bar permetia lenriquiment dels poderosos que li asseguraven suport en ladministraci de tots els seus dominis. El pacte estava servit. Tanmateix, el bar no devia estar del tot dacord amb aquest nou panorama que en noms set anys, del 1313 ns al 1320, shavia consolidat. Els interessos del bar no passaven noms per acontentar el contingent dagents baronials i famlies benestants que li donaven suport, sin que volia dominar els mecanismes de transformaci que li permetien laugment de negoci en el mercat dels dilluns i el control dels productes de primera necessitat dels pagesos. En aquest sentit el bar tamb havia volgut controlar i crear una nova artesania a reds del seu castell que obligus els pagesos a deixar de banda lautosucincia per dedicar-se exclusivament a la feina de pags i a haver danar al mercat a intercanviar els bns comestibles per altres productes. Lany 1320, el bar sadona que hi ha pocs artesans installats a la pobla, i aix succea perqu la quantitat de cases per albergar aquests artesans era insucient. Encara hi havia massa espais buits que noms sutilitzaven per a lespeculaci immobiliria ms escandalosa. Per aquest motiu el 28 de juliol de 1320 Huguet II sadrea a Bartomeu de Clotadevall, a Arnau de Viladecans i Arnau de Terrada, a Guillem dAulines i a Fontdevall, a Joan de Fbrega de Perdans i Arnau de Perdans, a
106
JOAN SOLER I JIMNEZ
Maria de Font de Perdans i a Bernat Ferrer de Pujolars, a Pere Boll i a Bartomeu de Miralles i els obliga a edicar els solars que tenien establerts abans del dia de Nadal de 1320.41 Aquestes persones safanyen a prometre al bar que construiran als solars esmentats, perqu si no ho fan perdran els terrenys i hauran de pagar una multa de 50 o 100 sous. Molt probablement, el fet de no estar establert ni sotsestablert a la pobla els podia implicar, a ms, lexclusi de les franqueses de 1300. Sembla que aquesta vegada li van fer cas. El bar estableix de tot, no noms terres i cases. El 7 de maig de 131942 estableix a favor de Guillem de Boxeda i del seu ll Mateu una parcella de terra situada iuxta parietem viridarii nostri coram portico nostro versus orientem, de 17 pams de llarg (3,3 metres) i 4 damplada (0,7 metres), perqu hi possitis tenere et abere tabulam et ibi tenere omnia marcania. Els quatre pams damplada eren insucients, si no s que Guillem de Boxeda, sabater, hi volia exposar sabates! Aquest establiment es realitza sota la gura contractual duna donaci (damus et concedimus) perptua, i per la qual el bar havia de percebre 12 sous de tern. Aparentment no sestipula cap cens, i el bar es reserva el dret sobre els llusmes i foriscapis que pugui percebre i amb motiu del recto dono. Aquest espai confrontava a llevant amb les cases i el carrer dArnau de Bassa. El 27 de setembre de 1316,43 Huguet II havia establert en acapte tot un carrer a Arnau de Bassa que anava arran de les seves cases vers migdia, passant per les cases de Pere Casals ns al mur del migdia, mentre que a ponent limitava amb el verger del bar. Curiosament, el bar en va tenir prou amb la plena i lliure satisfacci dArnau de Bassa en concepte dacapte i no estipul cap cens. Probablement Arnau de Bassa no tenia un porxo davant la plaa i la sortida de les cases donava en aquest carrer petit on hi devia exposar la seva taula els dies de mercat. Per norma, no es podia construir un porxo en un lloc amb un carrer massa estret. Huguet II mor i lespeculaci sembla que minva (1321-1331) L1 dabril de 1321, fa la darrera concessi despai per a edicar abans de la seva mort a Sardenya lany 1323. Sembla que els darrers anys de la seva baronia el llinatge tornava a patir problemes econ-
41. mental. 42. 43.
Vegeu els docs. 118, 119, 120, 121, 122, 123, 125 i 126 de lapndix docuDoc. 115 de lapndix documental. Doc. 99 de lapndix documental.
107
mics. Una de les accions per tal de redrear la situaci econmica fou lobligaci dedicar les cases que havia ordenat bastir lany 1320. El 1321, sembla que autoritz la seva esposa Marquesa a vendre a labat de Banyoles vint-i-vuit tasses de plata.44 El document de l1 dabril de 132145 tamb ens indica que les nances del bar no anaven del tot b. De fet, no es tracta dun establiment com els que hem vist ns ara. El document adopta la forma contractual duna concessi i donaci en plena possessi. Sestipula que Pere de Santmart pugui construir una casa o cases al damunt del portal dorient de la pobla amb una alada mxima de cinc metres. El bar no estipula cap cens anual, sin que demana el pagament de 60 sous. Potser necessitava els diners. El fet s que al cap duns mesos el bar marxa cap a Sardenya i ja no tornar. A la pobla de Santa Pau, doncs, hi hagu un buit de poder important. A la campanya de Sardenya mor Huguet II i tamb el seu germ Galcer de Santapau. A la baronia hi havia Marquesa de Santapau i els seus lls, el futur Pon IV, Guillem, Huguet, Ramon, Ademar i Orpai, tots menors dedat. De fet, des de 1323 ns a 1330 sabem que Marquesa s la responsable de la baronia ns que, a partir daquest darrer any apareix el nou bar Pon IV de Santapau a la documentaci, encara emparat per la seva mare.46 Amb relaci a les cases de la pobla sembla que el rgim despeculaci immobiliria continuar, malgrat la decidida acci dHuguet II el 1320. La baronia est a les mans de Marquesa, per sobretot dels procuradors i agents baronials. A la documentaci consultada hi ha un buit important entre 1324 i 1329, de manera que els vuit sotsestabliments que hem censat sn potser una part molt petita del que arrib a succeir realment.47 Creiem, emper, que poden ser sucientment signicatius per observar aquesta etapa. Entre 1321 i 1331 trobem dos tipus de contractes. El primer assumeix la gura contractual destabliment en acapte i el segon el de venda en tinena que, en realitat, en alguns casos sembla un sotsestabliment encobert. Del primer tipus noms en tenim un cas, quan Arnau de Costabella, el 8 de mar de 1321,48 sotsestableix en acapte a Pere de Santmart unes cases amb porxo que tenen in Popula Vetere, al costat del portal de sortida del recinte emmurallat. Recordem que
44. GRABOLOSA I PUIGREDON, Ramon, Santa Pau, p. 84. 45. Doc. 129 de lapndix documental. 46. Doc. 144 i 145 de lapndix documental. 47. Docs. 128, 130, 131, 132, 137, 139, 142 i 146 de lapndix documental. 48. Doc. 128 de lapndix documental.
108
JOAN SOLER I JIMNEZ
abans dun mes Pere de Santmart rebia la concessi dHuguet II per edicar al damunt del portal.49 En el sotsestabliment queda reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau a qui aquells que han estat sotsestablerts hauran de satisfer un parell de gallines per Nadal i quatre ous per Pasqua. Aquest era el cens que saplicava a les primeres cases establertes a la vila vella. A ms, havien de satisfer a lesmentat Costabella 5 sous de tern per Carnestoltes. En concepte dacapte, Costabella demana 350 sous. Un preu molt elevat, si tenim en compte el que hem vist ns ara. Es reserva, a continuaci, ls duna paret que toca al mur vers orient sense que ni els uns ni els altres puguin ferhi cap foramen nec aperturam per quo aliquid potest transire nec aliquam fedituram. Al cap duns anys, el 17 de juliol de 1330,50 Pere de Santmart va sotsestablir a Pere dAbadia51 les mateixes cases amb porxo i taules, un hort al lloc anomenat Fonte Sal, s a dir, a la Font de Salt, per 500 sous. Que unes cases tinguin un valor de 350 sous ens sembla prou alt, per que un hort es valori en 150, ho trobem exagerat. Pere de Santmart volia amortitzar la despesa feta nou anys abans. El nou possessor, Pere dAbadia, estigu sotms al pagament duna gallina censual per Nadal i de dos ous per Pasqua. El cens per al bar era el doble de cada cosa, per tant una part daquest cens encara est a les mans i sota la responsabilitat de Pere de Santmart, malgrat que realitzi la traditio chartae pertinent. Tot i que la venda es fa amb la clusula vendimus et corporaliter tradimus, en la majoria de casos el venedor no es desprn totalment de la possessi del b en transacci. Aquesta situaci quedaria encoberta a la documentaci. Pel que fa a lhort, Pere dAbadia ha de satisfer 4 diners anuals a Sim del mas Sim i 4 ms a Ermessenda, vdua de Ramon de Trillesdemunt. El tema no acaba aqu. El mateix dia,52 Arnau de Costabella ll daquell Arnau de
49. Doc. 129 de lapndix documental. 50. Doc. 139 de lapndix documental. 51. Pere dAbadia i la seva muller havien esdevingut propis i solius de dona Marquesa el 30 de gener del 1329 i sacolliren a les franqueses de la Pobla de Santa Pau ex eo quoniam stamus in popula vestra de Sancta Pace. A ms a ms, Marquesa els eximeix del cobrament de qualsevol dret, ter, llusme o foriscapi per la primera compra que realitzessin en les terres sota domini dels Santapau. Aquest dret al cobrament dun impost en les primeres adquisicions ens havia aparegut ns ara a la documentaci consultada. Tanmateix, ens sembla que era molt ms freqent del que ens puguem pensar i devia formar part dels drets de castell que tenien els senyors jurisdiccionals i que no trobem a la documentaci. De nou tenim dicultats per poder interpretar la documentaci registrada als manuals notarials. Vegeu els docs. 135 i 136 de lapndix documental. 52. Doc. 140 de lapndix documental.
109
Costabella pioner de la pobla de Santa Pau, promet que demanar els 5 sous que percebia en concepte del sotsestabliment realitzat el 1321, i sassegura encara la possessi daquella part del mur a i efecte que no shi faci cap tipus de forat o obertura. Segurament el fet que Pere de Santmart tingus les cases al damunt del portal dorient, feia sospitar a Arnau de Costabella que si li donava la plena possessi del mur, Pere de Santmart podria ns i tot ampliar lentrada a la pobla, malmetent greument les cases que tenia la seva famlia. A la venda que el 3 de setembre de 132453 Bernat Ferrer de Pujolars i la seva famlia fan a favor de Bernat, ll dArnau de Trilles, dunes cases a la Pobla de Santa Pau, sespecica que els autors vendimus et titulo perfecte venditionis tradimus. Darrere daquesta condici de perfecta venditionis, el que de nou shi amaga s un sotsestabliment. I s que tornarem a trobar la reserva dels drets senyorials sobre les cases i el repartiment del cens anual que shavia de satisfer al bar, en aquest cas cada part hauria de pagar 3 diners de tern. El valor de transacci era de 150 sous barcelonesos de tern. Pere de Boll fa una venda a favor de Miquel Boll i de la seva famlia dunes cases amb porxo. La venda s perptua, per encara es reserva el dret del senyor de Santa Pau a qui els nous possessors hauran de satisfer un parell de tudons o 6 diners. En aquest cas els censos sn ntegres, per tant Pere de Boll sallibera totalment daquest pagament. El valor de venda s de 50 sous barcelonesos de tern i safegeix la clusula et pro rma et legali evictione obligamus, et cetera, en qu levicci sentn per la despossessi legal dun b. Noms apareix un entrebanc: no hi ha traditio chartae, ni les clusules abreujades deixen entreveure que es realitzi mai. A la documentaci consultada daquesta darrera etapa no hem detectat que hi hagus cap solar sense construir, per tant, creiem que el permetre denitiu de la pobla nova, pobla vella i castell de Santa Pau la podem datar del voltant de 1323, poc abans o poc desprs de la mort dHuguet II. Caracterstiques arquitectniques del recinte i de les noves construccions Lany 1985 Carles Fochs i els estudiants de segon curs de lEscola Tcnica Superior dArquitectura del Valls van fer un estudi exhaustiu de les caracterstiques arquitectniques de tot el conjunt medieval de Santa Pau. Certament, hem de suposar que al llarg dels ms de set-
53.
110
JOAN SOLER I JIMNEZ
cents anys de vida daquestes cases shan produt algunes transformacions. Tanmateix, sembla que aquestes construccions han conservat la majoria de les seves caracterstiques, almenys pel que fa al permetre i a la morfologia externa, gaireb idntiques. Aquesta continutat ha perms lassociaci de bona part dels establiments realitzats entre 1300 i 1330 a les cases que actualment encara resten dempeus.54 Nosaltres hem volgut descriure algunes de les caracterstiques de les noves construccions i tamb de tot el recinte a partir de les informacions que la documentaci ens ha aportat. El castell del llinatge dels Santapau s anterior a la conguraci urbana de la pobla. De les seves caracterstiques inicials, en sabem ben poc. Lany 1305 al castell hi havia molts de dipsits i magatzems per guardar-hi el blat, loli i el vi que recaptaven als habitants de la baronia, daquests productes en podien fer s els arrendadors del cobrament dels esplets.55 Sabem tamb que Huguet II va establir un pati a Pere de Papagalls l11 de febrer de 1313,56 situat al davant de la porta del castell, la disposici de la qual no devia divergir gaire don s actualment. A aquesta porta probablement shi accedia per un carrer que comunicava amb les cases, provinent del portal de llevant de la vila vella.57 A llevant del castell, on actualment encara hi ha el pati de la forticaci, hi havia el verger (viridarium), lhort del bar.58 Per accedir-hi des del castell probablement es podia fer a travs dun porxo.59 Arribats a aquest punt, podem afegir la descripci de la baronia que es fu el 1456, on sespecica que el castell s molt destrut e enderrocat per lo terretrmol, que solament ha en aquell una cambra
54. El professor Carles Fochs i els seus estudiants descriuen el recinte daquesta manera: La forma general del conjunt ressegueix la topograa del tur ocupat per la fortalesa, amb un sector central al voltant daquesta i dos paquets edicats a les zones dels dos portals avui existents. (...) Els rfecs i les balconades juntament amb els porxos tancats amb arcs de mig punt ajuden a caracteritzar aquests espais producte de la suma dinnombrables petites aportacions en el temps, guiades nicament per un sentit utilitari alhora que per una acceptaci de la forma de fer tradicional. Exteriorment, el domini del parament de la muralla simposa sobre els buits de ventilaci de les cases seguint la llei deconomia desfor i de recursos formals de tot el conjunt. Vegeu FOCHS, Carles. Larquitectura de Santa Pau. A: Vitrina, nm. 4, 1989, p. 56-57. 55. Doc. 28 de lapndix documental. 56. Doc. 58 de lapndix documental. 57. Descartarem, per ara, cap pont daccs, ni cap fossat, almenys al sector nord, tal com va proposar Francesc Monsalvatge. Vegeu MONSALVATJE I FOSSAS, Francesc. Santa Pau, p. 132. La coneguda plaa dels Valls (actualment dels Balls!) probablement es constru al damunt dalgun tipus de fossat existent al sector sud del castell abans del 1313 que es devia cobrir amb la construcci de les cases de la pobla nova. 58. Doc. 32 de lapndix documental. 59. Doc. 115 de lapndix documental.
111
e una sala ab une altre cambre cubert a teula.60 Es pot observar que els terratrmols dels anys 1427 i 1428 van afectar considerablement lestructura original del castell dels Santapau, de manera que es fa difcil, ara per ara, saber si sha conservat alguna part de ledici de principis del segle XIV. s possible que abans de 1300 hagus estat una forticaci emmurallada reforada amb la construcci de les noves cases de la pobla al seu interior. No hem doblidar que la concessi de mercat el 1298 comport tant el perms com lhabilitaci dun espai per celebrar-lo. En aquest sentit, podem acceptar algun tipus de protecci o encerclament murat a la vila vella entre 1298 i 1300. Posteriorment, i arran de la mort de Pon III, el seu successor, Huguet II, va projectar lampliaci de la pobla que va anar precedida de la construcci duna edicatio o reforament murat al llarg dels sectors nord i sud-oest del castell. Al sector sud hi havia un oliverar del bar. A partir de 1313, per, amb ledicaci de cases en aquell sector, es va reforar la zona amb ms muralla, conjuntament amb el sector est que actualment ocupa lesglsia de Santa Maria de Santa Pau. La plaa del nou recinte emmurallat i urbanitzat, el ral dels bous, abans de 1313 sembla que lhavia presidit una gran roca anomenada rupe de Era, noms documentada una vegada.61 La pobla del puig del castell, la vila vella, tenia un sol accs a llevant que correspondria a lactual portal de Mar. Inicialment era tan sols una obertura daccs i no shi va realitzar cap operaci de reforament ns al 1321. L1 dabril daquell any, Huguet II fu concessi de lobertura a Pere de Santmart perqu pogus construere domum sive domos super portallum Popule nostre versus oriente. El nou portal havia de permetre el correcte i gil trnsit de cavallers armats al galop milites equitando cum suis armis, dels pagesos amb el fardatge gerentes cum suis oneribus i dels animals amb els carregaments animalia cum suis ponderibus. Aix mateix, el portal shavia de dissenyar amb arc rod a lexterior (anulum lapideum) i al damunt shi havia de construir una torre de pedra i cal de 26 pams dalada (uns 5 metres) com a molt, des don hom es pogus defensar. A ms a ms, sestipul que es construs al costat del portal una mena dhabitacle de fusta (scannum de postis) amb un bon catre
60. ANC. Fons patrimonial dels marquesos de Castelldosrius. Venda de la baronia de Santa Pau a Berenguer dOms (2122. 3). 61. Doc. 48 de lapndix documental.
112
JOAN SOLER I JIMNEZ
(sacrilectum) per reposar-hi els frares franciscans i dominics fratres minores et predicatores.62 A partir de 1313, un nou portal daccs, el portal del Collet (lanomenat portal de la Vilanova i de Sant Antoni, posteriorment). El nom ladoptava del collet que formen les costes den Sim i la pobla nova. El portal es va bastir al damunt duna via o cam que abans de lampliaci de 1313 condua al castell i a la pobla del puig. Aquest cam era una desviaci del que venia dOlot, passava pel coll de Bassols, baixava per Roca Negra, pujava cap al Collet (on ara hi ha la plaa de Baix) i continuava pel cam del cementiri avall en direcci als Arcs. Just a lalada del Collet, girava a m esquerra i pujava cap a la rupe de lEra, circulava per sota de lactual porxada oest de la plaa Major, esquivava els valls de la placeta dels Valls, resseguia el castell i anava a parar a la plaa de la pobla del puig; aleshores continuava cap a lentrada de llevant de la poblaci i dall cap als Arcs o cap a Sant Mart. Amb la construcci del portal del Collet, el cam es transform automticament en un carrer de la pobla nova. De lanomenat Portalet, on hi ha lactual mirador del Portalet, no en tenim cap constncia. Les afrontacions dels espais establerts entre 1313 i 1321 noms indiquen que lespai estava buit, sense especicar la construcci de cap portal o casa. La documentaci notarial consultada no ha aportat caracterstiques arquitectniques gaire especques de les cases que es van construir. Carles Fochs fu una descripci sumria de com devien ser al comenament: bastides amb pedra volcnica i amb fusta de roure; amb uns baixos destinats al bestiar, als estris o als obradors, que eren el basament dels edicis, construts amb murs i volta grassa i assentats sobre la roca; el terra podia estar parcialment enllosat amb pedra o era el mateix terreny; les obertures devien ser mnimes, limitades als portals dentrada i als nestrons, amb espitlleres a la banda del mur; els sostres els devien fer amb cairats, llates, bigues, revoltons i taulons; les parets probablement les arrebossaven amb morter de cal i les repintaven peridicament amb colors clars, blaus i ocres, i segurament disposaven de golfes obertes a lexterior; aix mateix, el rfec devia protegir llargues balconades de fusta emprades com a assecadors.63 Examinem el que les clusules descriptives dels bns en trasps de la documentaci consultada aporten com a complement al pano-
62. 63.
Doc. 129 de lapndix documental. FOCHS, Carles. Larquitectura de Santa Pau, p. 64.
113
rama descrit per Fochs. Normalment, es deia que el pati es donava ad faciendum et construendum domum sive domos, s a dir, o una sola casa o ms duna, el nombre dhabitatges el triaven les persones establertes i depenia de la quantitat de familiars que anaven a viure a la pobla. Sexplicita que el pati o espai de terra es donava amb entrades i sortides, amb parets i fonaments, amb portes i portals, amb nestres i nestrals, amb teules i teulats, amb bigues, pedres i lligams de subjecci, amb canalitzacions, aigua i clavegueres, amb sostre, i amb tot all que pugui recolzar sobre la muralla. Aquesta descripci apareix molt freqentment a la documentaci i de forma ms o menys ampliada. Podem afegir algun apunt sobre els amidaments daquestes cases. La casa que estableix Huguet II a Pere de Papagalls el febrer de 131364 havia de tenir 4 braces de llargada. La mesura de la braa s aproximadament d1,67 metres,65 de manera que la llargria de la casa havia de ser de gaireb 7 metres. La que estableix a Bartomeu de Miralles el 1315,66 en canvi, havia de tenir 9 braces de llargria (15 metres) i 4 damplada (6,7 metres). Probablement la indicaci daquestes mesures obea al fet que lespai establert tenia unes caracterstiques peculiars, un terreny possiblement poc apte per excs de roca o algun pendent massa pronunciat, o potser perqu lespai era ms gran de lhabitual. La resta dhabitatges establerts no van necessitar cap especicaci pel que fa a les mesures. De fet, les cases que es construen a linterior de pobles o ciutats solien tenir una amplada mxima de cinc metres de faana i presentaven una planta rectangular o quasi quadrangular, completada al davant o al darrere per lhort o pati tancat. Les ms senzilles eren cases estretes i fondes, duns 20 o 25 m2, per amb dues o tres plantes al damunt de lestable o lobrador.67 A la major part de cases establertes de la pobla shi podia edicar una porxada per tal dampliar lespai ds privat. Daquesta manera, la part inferior de la porxada esdevenia espai pblic. La seva importncia era evident en una economia rural concentrada en lactivitat del mercat del dilluns, ja que en permetia la celebraci. La mesura mxima que van establir els barons per a aquests espais fou de 16 pams. El
64. Doc. 58 a lapndix documental. 65. La braa correspon a la distncia que hi ha normalment entre lextrem duna m i lextrem de laltra amb els braos estirats en creu. Vegeu braa a ALSINA, C.; FELIU, G.; MARQUET, L. Diccionari de mesures catalanes. Barcelona, 1996, p. 259. 66. Doc. 84 de lapndix documental. 67. BATLLE, Carme. Lexpansi baixmedieval (segles XIII-XV). A: Histria de Catalunya. Vol. III, Barcelona, 1998, p. 373.
114
JOAN SOLER I JIMNEZ
pam segons la mesura de Girona era de 0,19 metres.68 Si efectivament aquesta era la mesura utilitzada, els porxos de Santa Pau havien de mesurar 3,1 metres, aproximadament. En alguns casos, per, sestipul que havia de mesurar 12 pams, s a dir, 2,3 metres. La casa que Huguet II estableix a Pere de Plana el 1313, situada al portal del Collet, havia de tenir com a molt duodecim palmos spacii coram ianuam dictarum domorum.69 Malgrat que el bar concedia la possibilitat de construir la porxada, les condicions del terreny de vegades no eren les adequades per a edicar-la. De fet, Huguet II establ unes cases a Bernat de Mosquera cum portico quod faciatis versus castrum si eri potest, edicades al comenament de la baixada que anava des de lhort del bar ns a la plaa de la vila vella. No sabem si arrib a construir-la.70 Tenim documentada una disputa entre vens de la pobla nova relacionada amb les mides de les porxades que shavien de construir. El 18 dagost de 1320,71 Pere de la Coromina de sota el castell i Bernat de Masdevall van haver de sotmetre a arbitratge el desig dambds de bastir una porxada de 16 pams. El problema era que amb la construcci de les cases un dels dos vens no disposava de prou espai per a edicar. Els rbitres foren Bernat Ferrer del Vilardell i Arnau de Papagalls, en representaci del bar. Aquests van dirimir que Bernat de Masdevall disposs noms de 10 pams, s a dir, de gaireb dos metres, pro propio portico spacii coram ianuam domorum versus circii, i que, en canvi, Pere de la Coromina no realitzs cap tipus dobra que obstaculitzs laccs de Bernat de Masdevall a casa seva. Ateses les afrontacions indicades al document, la casa de Pere de la Coromina podia estar situada al lloc on es constru al cap duns anys lesglsia de Santa Maria, a lactual plaa Major. I s que la fesomia inicial de la pobla nova de Santa Pau devia ser substancialment diferent a lactual. No sembla que shi ediquessin cases a lespai comprs entre la placeta dels Valls i la plaa Major actual, que seria una ampliaci posterior, aix com tot el complex eclesistic que es constru entre 1393 i 1508 a la plaa Major, des del carrer que duu als
68. El pam correspon a la distncia que hi ha normalment entre la punta del dit polze i la del dit petit, amb la m oberta i els dits estesos. A Catalunya el pam oscillava entre els 0,19 metres de Barcelona i els 0,22 de Castell de la Plana i Valncia. Vegeu pam a ALSINA, C.; FELIU, G.; MARQUET, L. Diccionari de mesures catalanes, p. 188. 69. Doc. 35 de lapndix documental. 70. Doc. 48 de lapndix documental. 71. Doc. 127 de lapndix documental.
115
miradors de llevant i a lenorme casa del Delme.72 Noms la realitzaci de ms estudis sobre la documentaci daquestes altres etapes permetran entendre la conguraci original i les successives transformacions al llarg dels segles, malgrat que haguem tingut la sort que el permetre de la pobla sigui molt proper a linicial. ELS
HABITANTS DE LA POBLA DE
SANTA PAU
Lloc de procedncia dels nous habitants Analitzar la procedncia dels nous habitants de la pobla de Santa Pau planteja un problema previ. Mentre que a la documentaci original shi acostumen a descriure les procedncies o les zones de residncia de les parts contractuals, la documentaci notarial no s mai sistemtica i tendeix a abreujar o a obviar lorigen de les parts. Laltre problema daquesta documentaci s que no sempre queda clar si lindividu habita a la pobla o no. A vegades, noms amb lanotaci de Sancta Pace, sindica que a la pobla o a la vall de Santa Pau. Tot plegat fa que la nostra anlisi no hagi pogut ser exhaustiva. Existeix, emper, una eina que, amb reserves, ens podria ajudar a escatir la procedncia, s la llista de vens. Sovint el cognom de lindividu pot indicar el mas de procedncia, per el fet que la llista de qu disposem s gaireb un segle posterior a lpoca que estem estudiant, fa que les atribucions siguin raonables, per inexactes. El que sembla evident, de totes maneres, s que els nous habitants de la pobla sn de la baronia. La majoria dhomes i dones provenen dels venats que formen la vall de Santa Pau, per tant de les dues parrquies de Santa Maria dels Arcs i Sant Mart sa Costa. Pocs, en canvi, provenen de la resta de parrquies de la baronia. De les quaranta-cinc atribucions correctes que hem pogut destriar entre 1296 i 1331, trenta-vuit sn de la vall de Santa Pau, repartides de la segent manera: Parrquia de Santa Maria dels Arcs (2): Pere de Boll i Mateu de Collellsagurdia. Venat de les Fages (6): Ramon de Collell, Maria de Costa, Bernat i Francesc dEsperapans, Arnau dOliver i una tal Guillema.
72. SALA I GIRALT, Carme. Origen de lesglsia parroquial de Santa Pau. Importants obres en el temps comprs entre 1512-1531. Assemblea Amics de Besal. Vol. III, Olot, 1976, p. 393-402.
116
JOAN SOLER I JIMNEZ
Venat de Perdans (10): Ramon de Bonella, Joan Fbrega, Arnau, Maria i Pere de Font, un altra Font, Guillem, Ramon i Ramona de Masgallart i Arnau de Perdans. Venat de Pujolars (2): Bernat i Guillem Ferrer de Pujolars. Venat de Trienteres (5): Pere i Ramon Boll, Pere del Collell, Bartomeu de Font i Pere Joan de Masclova. Parrquia de Sant Mart sa Costa (2): Bernat de Trilles i Arnau de Terrada. Vilar de Sant Mart (4): Pere i Francesc de Feixes, Pere de Papagalls, pare i ll. Vilardell de Sant Mart (5): Bernat Ferrer del Vilardell, Arnau de Viladecans, Guillem dAulines, Guillem de Gurdia i un tal Fontdevall. Vall de Santa Pau (2): Bartomeu de Miralles i Pere de Plana. Les set procedncies de la resta de la baronia sn: Parrquia de Sant Vicen del Sallent (3): Pere dAbadia, Pere de Casals i Pere de Fontanilles. Parrquia de Sant Aniol de Finestres (1): Pere de Palau. Parrquia de Santa Maria de Finestres (3): Arnau i Francesc de Torrent i Viv de Raspat. Atesa la migradesa de les dades, creiem que aquesta llista pot oferir almenys algun tipus de tendncia. Probablement, el bar exercia un major control sobre els habitants de la vall de Santa Pau que no pas a la resta de les parrquies de laltra banda de les muntanyes de Font Pobra. Les parrquies daquell sector van ser recuperades per al patrimoni reial i probablement tenien un rgim de vassallatge i administratiu diferent a la vall de Santa Pau. A Sant Vicen de Sallent succeiria el mateix, ja que depenia en bona part del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Alguns ocis dels nous habitants Si la informaci sobre les procedncie s escassa, encara ho s ms la relativa a ocupacions laborals. Mentre analitzvem el rgim de dependncies que hi havia entre els nous habitants i el bar, hem observat que el nivell social dels nous pobladors era ms aviat elevat. Una bona part del primer contingent de nous pobladors eren agents baronials i pagesos benestants ans al bar. Caldria sumar-hi el servei que devia treballar a les dependncies, dipsits, estables i horts del castell. En aquest sentit, podem destacar un tipus de contracte que noms hem trobat una vegada. El 15 de setembre de 1315 Huguet II va rebre in guardia et in manutenencia Bartomeu, ll de Castell
117
de Font de Trienteres i de Berenguera. Per aquesta entrada al domini senyorial hagu de satisfer 5 sous que quan se nans li restituirien. En tot cas, hauria de satisfer una lliura de cera anual en reconeixement de domini.73 Aquesta entrada en gurdia i manteniment probablement namaga una per treballar al servei directe del bar. A part dels funcionaris baronials que hem estat estudiant al primer captol daquest estudi, volem esmentar almenys cinc cavallers (milites): Pere de Mata, Arnau i Berenguer de Santa Pau, Segu de Santaniol i Guillem de Balbs, documentats entre 1278 i 1329, i tamb Pere de Canal (1309-1313) i Guillem de Plana, vocatur de Miradei (1313),74 com a tinents del castell de Finestres un cop el bar ja residia permanentment al castell de Santa Pau. Aquesta nmina serviria per complementar la que hem anat presentant al llarg del treball de procuradors baronials, rbitres, escriptors i jutges jurats, saigs i daltres agents. Un sector que encara no hem estudiat s el del clergat. Sorprendr que ns ara no haguem parlat gens del paper de lEsglsia a la baronia, per tot sembla indicar que un cop Pon III assumeix el control del territori jurisdiccional, totes les rendes que inicialment podien haver anat a parar a lestament eclesistic es van secularitzar. Lexemple ms clar s la parrquia laica de Sant Mart sa Costa, directament relacionada amb la batllia i senyoria de lAulerola primer, i de Santa Pau a continuaci. Els coetanis diferenciaven entre clergues de Santa Pau i clergues de Sant Mart. Els primers eren els que assumien la cura dnimes i ladministraci de les rendes de Santa Maria dels Arcs. Ramon de Plana en fou el responsable entre 1307 i 1315, Arnau de Sim lany 1316;75 i Arnau de Costabella entre 1316 i 1330. De clergues de
73. Doc. 85 de lapndix documental. Aquest document fou el que el pare Llus CONSTANS. Santa Pau medieval. Vol. II, p. 52 i desprs Ramon GRABOLOSA. Santa Pau..., p. 83, van emprar per parlar de les primeres construccions a la pobla de Santa Pau, per el van datar equivocadament el 20 de setembre de 1305, explicaven que Huguet II havia establert una pea de terra a Bartomeu de Castell! Certament, el pare Constans aquell dia dormitabat. 74. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 004, 1280-1281; 1288-1290; 12921297; 1313, f. 53r. En aquest document, Huguet II de Santa Pau diu que comendamus et lucramus tibi Guillelmo de Plana, vocatur de Miradei, illum castrum de Ffenestris scilicet de isto festo transacto sancti Iohanni Babtiste ad II annos. La data s del 20 dagost de 1313. El preu de larrendament s de 50 sous barcelonesos de tern. 75. Aquest Arnau de Sim, pot ser el que esdevingu bisbe dOttana, a Sardenya, i que abans de morir, el 1386, fu donaci dun important beneci de 1.100 sous al santuari dels Arcs (?) (Reixach, 1998, p. 68). s evident, en tot cas, que hauria mort certament anci. Comproveu tamb el que es diu sobre aquest personatge a MARQUS, Josep M.; MOLIN, Enric. Els bisbes auxiliars antics a Catalunya (1320-1550), Analecta Sacra Tarraconensia, 72, 1999, p. 5-54.
118
JOAN SOLER I JIMNEZ
Sant Mart noms hem trobat un tal Arnau, lany 1286, i Bartomeu, de Sant Esteve de Viladem el 1312.76 El paper de lEsglsia a la baronia queda, en tot cas, pendent destudi. Pel que fa al grup dartesans que sinstall a la pobla, hem detectat el draper Ramon dHort, un dels pobladors pioners, lany 1300; tres sastres, Guillem de Bucdevall, entre 1307 i 1313, Arnau de Roca, entre 1307 i 1321, i Bernat Vermell que el 1330 era de pas a la pobla provinent de Besal. Un quart sastre fou Francesc de Torrent, que el 24 de juny de 133077 va acceptar com a aprenent Bernat, ll del difunt Guillem de Pedreguet, dels Arcs, durant un any. El contracte daprenentatge estipulava que residiria amb lesmentat Francesc, aquest hauria de proporcionar-li una tercera part del blat de omnibus parrochianis tuis, s a dir, del blat que Francesc de Torrent solia rebre dels seus parroquians, probablement sotsestablerts. A ms, permetria a Bernat que pogus anar a fer de jornaler a les messes durant tres setmanes i a la verema durant quinze dies. Francesc de Torrent li va prometre al nal de docere meum magisterium sartorie bene et deliter. Dins el camp del teixit hem detectat dos teixidors, Ramon de Papagalls i Guillem de Plana, lany 1330. Tamb hi havia sabaters. s el cas de Guillem de Boxeda, documentat entre 1307 i 1330, o el de Berenguer dEsperapans, que el 6 de desembre de 131678 fou acollit com a aprenent de sabater per lesmentat Guillem de Boxeda que durant cinc anys li assegur el beure i el menjar, per les tniques, calces, camises i sabates durant dos anys; mentre que els tutors de Berenguer dEsperapans, ll de Bernat dEsperapans, li oferiren 200 sous que havia de retornar un cop acabats els cinc anys daprenentatge. Al marge daquests ocis sabem que Guillem Pere Sim havia arrendat la carn de marexe lany 132479 i que, per tant, devia fer de carnisser i de comerciant de bestiar.80 Hem trobat documentat el 1330
76. 77. f. 99v.
ACO. Fons notarial de Santa Pau, Manuale 010, 1312-1313, f. 25v-26r. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber dArnau de Bscara 022, 1328-1330,
78. Doc. 103 de lapndix documental. 79. Doc. 133 de lapndix documental. 80. Sobre la destinaci de la carn a la baronia de Santa Pau s interessant lestudi de COLOMER, Joel. La carnisseria en una vila de la Catalunya vella: Santa Pau (1330-1337). A: Annals del Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca, nm. 15, 2005, p. 11-38. En aquest article sidentica Bernat de Terrada, de Sant Mart, Pere Baurt, carnisser de Banyoles, Ramon de Muntada, carnisser dOlot, i Pere de Vilardell i Viv de Raspat, carnissers a la vall de Santa Pau. Nosaltres hi podem afegir lesmentat Guillem Pere Sim i, ns i tot, un tal Ramon que lany 1248 hagu dafrontar el pagament de
119
un tal Ramon dEstoles de professi signarius, potser alguna mena dagrimensor que xava signa en forma de creu o amb pedres per a delimitar espais de conreu, o b es tractava dun campaner (dependr de la interpretaci que es faci del concepte). Per acabar, Tenim documentat el 22 de desembre de 131581 un barber (barbitensor) anomenat Pere Gerald, estava esposat amb Agns i era ll de Guilleuma Serinyana, que sembla que provenia de la parrquia de Briolf, i un parell de ioculatori, Bernat Fort, que documentem el 1311,82 i Bernat Lloren esposat amb Saurina de Gurdia, que lany 1330 es devia dedicar a fer de rondallaire o joglar dels barons.83 Apunts per a un estudi demogrc Diem apunts perqu no podem fer una valoraci gaire precisa. Hem partit duna documentaci molt migrada i incompleta. Potser si hagussim pogut treballar amb documentaci original podrem rearnos ms de les dades obtingudes. Lnic que hem pogut fer ha estat una suma dels habitants documentats en dues fases decisives i aplicar el clcul del fogatge per, si ms no, oferir alguna orientaci. Creiem que malgrat que les dades que oferim no sn exactes s que poden ser signicatives. Hem fet un clcul per al 1300 i 1305, els anys inicials de la formaci de la pobla del puig del castell de Santa Pau. A partir dels documents recuperats, hem comptabilitzat trenta-cinc persones que ocupaven vint cases. Essencialment sn homes establerts i, en algun cas, les respectives mullers i algun ll. Si entenem el foc com un grup de quatre persones,84 aleshores, en aquests primers anys, el contingent dhabitants que ocupaven la nova poblaci, sense comptar els que vivien al castell, podria ser dunes vuitanta persones.
tres carnatges a favor de Garsn de Sant Aniol (vegeu el doc. 1 de lapndix documental). Tamb podem afegir que Viv de Raspat provenia de la parrquia de Santa Maria de Finestres i el documentem el 1319, era tinent de cases a la pobla de Santa Pau i estava esposat amb Guilleuma Boll, els seus sogres eren Miquel Boll i Guilleuma (vegeu els docs. 111, 132 i 146 de lapndix documental). 81. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 006, 1315-1316, f. 36r. 82. ACA. Fons de Cancelleria, Reg. Gratiarum 10, Pars 1, nm. 208, f. 64v. 83. ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 34r. 84. Sabem que la historiograa ha tingut serioses dicultats per oferir un nombre exacte de les persones que ocupaven un foc. Tenint en compte que el nombre ha oscillat entre les tres i les cinc persones, hem volgut agafar un terme mitj, decantant-nos per les quatre persones.
120
JOAN SOLER I JIMNEZ
Els trenta-cinc individus coneguts i segurs entre 1300 i 1305 foren: Arnau de Papagalls i Maria; Joan Torner i Berenguera; Bernat Torner i esposa; Tarragona de Riera i esposa; Arnau de Costabella i Agns, i el ll Arnau de Costabella; Berenguer de Santmart; Guillem de Pujolars; Arnau de Masgallart; Ramon dHort; Pere de Canal i Guilleuma; Bernat de Faja; Guillem de Sitjar i Berenguera de Riera; Bernat Ferrer del Vilardell i Fresca, i llurs lls Joan i Bernat; Arnau de Bassa i Llombarda, i el ll Pere; Guillem de Boxeda i Maria, i el ll Mateu; Pere de Rovira; Ramon de Gurdia; Pere Aulet; Guillem de Bucdevall i el seu ll Pere; Guillem de Masgallart i Berenguera. Laltre clcul que hem confeccionat ha estat el del contingent que serv per a realitzar lampliaci de 1313. En aquest cas hem destriat cinquanta-cinc persones segures i un total documentat de vint-i-tres cases noves. Si apliquem els quatre membres per foc ens dna un contingent aproximat de noranta-dues persones ms. Les cinquanta-cinc persones conegudes i segures de 1313 foren: Bernat de Mosquera i Elisenda; Gueraula de Gurdia; Guillem Sim i Maria; Berenguer (de la difunta Cam) i Maria; Pere de Fontanilles; Bernat de Gurdia; Pere de Papagalls i Maria, i el ll Pere esposat amb Ferrera; Pere de Campdelapart i Ermessenda; Pere de Plana; Guillem Pere Sim i esposa; Arnau de Sim i Gueraula, i el ll Sim esposat amb Agns; Pere Pintor i Agns; Bernat Ferrer de Pujolars i esposa; Pere de Crosdefaja i Maria; Pere del Collell i esposa; Pere Joan de Masclova i esposa; Ramon Boll de Trienteres i esposa, i el ll Pere; Pere de Pujoldor i esposa; Arnau de Viladecans i esposa; Arnau de Terrassa i esposa; Arnau de Mitjanell i esposa; Mart de Noguer i esposa; Pere de Bucdevallm i Ermessenda; Guillem dAulines i esposa; Fontdevall; Font de Perdans i un ve; Pere de Feixes i Guilleuma, i llur ll Francesc. Sabem que hi ha persones que no aniran a viure immediatament a la pobla, nhi haur que no construiran casa seva ns al 1320 i que en lendemig, possiblement hi haur defuncions. Tots aquests factors, que malauradament no podem comptabilitzar, poden equilibrar-se entre ells si considerem els nostres clculs com a signicatius i no gaire allunyats de la realitat. s a dir, lany 1313 el nombre dhabitants aproximat giraria al voltant de noranta individus, i si sumem el resultat del fogatge tenim un contingent aproximat de 172 persones (uns quaranta-tres focs) vivint a la pobla de Santa Pau a partir de 1314 a tot estirar. Altres dades demogrques, ms o menys ables, pertanyen a anys posteriors. Tenim un fogatge realitzat el 1358,85 en qu no ses-
85.
PONS
GURI, Josep M. Un fogatjament desconegut, p. 376-379 i 403.
121
pecica el contingent de la pobla sin noms el dalgunes parrquies, i un recompte total dels focs que depenien dHuguet Ademar I de Santa Pau. Als territoris jurisdiccionals de la baronia de Santa Pau hi havia 178 focs, dinou dels quals eren eclesistics. Aix faria un total aproximat de 712 habitants a la baronia. Si dels 178 focs en restem els setze de Sant Esteve de Llmena, els sis de Sant Mart de Llmena, els dinou de Sant Andreu de Sobre-roca, els tretze de Santa Maria dels Arcs i els vint-i-vuit de la Cot, quedarien noranta-sis focs. Aquestes 384 persones es repartirien entre Sant Aniol de Finestres, el venat de les Medes, les Encies i Cogolls, Sant Mart sa Costa i la pobla de Santa Pau. Si atorguem uns vint-i-quatre focs per als tres venats i vint-i-quatre ms per a Sant Aniol, tindrem un total de quaranta-vuit focs, unes 192 persones a la pobla de Santa Pau. No hi hauria gaire diferncia amb les 172 persones de 1314. Hem de tenir en compte que ja feia uns deu anys de lenorme mortaldat provocada per la Pesta Negra, de manera que malgrat que la poblaci va minvar, a poc a poc es refaria del sotrac. Si s que, efectivament, la pesta va delmar la poblaci, tema que convindria estudiar degudament. Al fogatge de 137886 es comptabilitzen 153 focs per a la vall de Santa Pau, dels quals vuitanta-nou sn de nobles, quatre daloers i seixanta declesistics. Bona part dels vuitanta-nou focs de nobles podrien pertnyer a la pobla de Santa Pau ja que no havia patit la intervenci eclesistica. Si repartssim els tres tipus de focs en tres grups equitatius, un per als Arcs, un altre per a Sant Mart i un altre per a la pobla, tindrem cinquanta o cinquanta-dos focs per sector. A la pobla, doncs, tindrem uns 204 habitants. Estem dacord que el mtode de clcul pot semblar fora aleatori, per no creiem que el contingent varis gaire del que hem proposat. Durant el segle XIV la poblaci de la pobla aniria creixent de forma molt pausada. De fet, les grans ampliacions de la pobla ja shavien realitzat, i a nals dels anys trenta hi havia ben poc espai urbanitzable a linterior del recinte forticat del castell de Santa Pau, de manera que no ens hem dimaginar un creixement gaire important a partir daleshores. CONCLUSIONS Hem observat com la formaci de la pobla de Santa Pau es pot dividir en dos grans moments. El primer comprn des de 1298 ns a
86. REDONDO GARCIA, Esther. El fogatjament General de Catalunya de 1378. Barcelona, CSIC, Instituci Mil i Fontanals, 2002, 528 pgines.
122
JOAN SOLER I JIMNEZ
1307, amb Pon III, i el segon entre 1313 i 1320 iniciat per Huguet II. A la carta de franqueses de 1300 no shi van estipular les condicions arquitectniques i jurdiques dels nous habitatges. Aquestes condicions sexposaren als establiments individuals entre el bar i un o dos caps de famlia. En els establiments duts a terme per a la construcci de cases es van pactar unes condicions assequibles, amb censos anuals aparentment poc exigents. Aquesta situaci sexplica per un ms que probable acord no escrit entre el bar i les famlies benestants, pel qual el senyor de Santa Pau no gravaria laccs dels nous residents i aquests podrien gaudir lliurement del domini til de les parcelles adquirides. Feta la llei, feta la trampa. Els nous habitants no construirien immediatament les cases, per s que safanyarien a sotsestablir-les, de manera que sentraria en un joc despeculaci immobiliria galopant: els preus estipulats als sotsestabliments serien considerables, els que es van establir primer traspassarien els censos a les persones sotsestablertes i sassegurarien, a la vegada, un cens per a ells. Daquesta manera, qui sortia ms beneciat de la construcci de cases no era el bar, sin els primers individus. Aquests aconseguien persuadir als futurs habitants sotsestablerts que el fet dadquirir valors a la pobla els atorgava lestatus jurdic dhabitant de la pobla, i daquesta manera passarien a gaudir de la carta de franqueses de 1300. Els primers individus establerts es van enriquir des de la formaci de la pobla i passaren a ser rendistes que formaven part tant de ladministraci baronial com de les famlies de conana del bar. Saprotaren, probablement, de labsentisme dels barons ateses les seves campanyes militars amb el rei. Aquests foren, en denitiva, els grans beneciats de la formaci de la pobla. Lespiral especulativa acabaria inicialment vers el 1321, quan Huguet II obliga aquells que encara no havien construt als espais establerts lany 1313 a fer-ho sota pena de perdren la possessi. Sembla que li feren cas. Tanmateix, la seva mort el 1323 i el fet que no deixava cap hereu major dedat, al marge de la seva muller, tant ladministraci de la baronia com les possessions del llinatge Santapau van tornar a caure a les mans dels procuradors que, provinents de les famlies benestants de la pobla, tornarien a ser condescendents amb lactivitat especulativa amb relaci a les cases de la pobla. Els sotsestabliments contractats entre 1323 i 1331, per, no demostraran altre cop la prctica contractual dels anys anteriors, sin que seran ms precisos i lestipulaci de les clusules, clares. A ms, els preus de transacci augmentaran de forma important. Els nous pobladors seran, doncs, membres de la pagesia benestant que collaborar amb ladministraci baronial i es transformaran en rendistes. Daltres famlies esdevindran artesans, especialitzaran la
123
seva producci per tal de sustentar la pagesia de la vall que havia de conrear la terra per obtenir els productes necessaris per a lintercanvi durant el mercat del dilluns. Aquesta pagesia de la vall aportar el subministrament necessari als artesans de la nova pobla. Aquest procs despecialitzaci, evidentment i en primera i ltima instncia, noms convenia al bar.
CONCLUSIONS FINALS
Lestudi que acabem de presentar s un pas ms en el procs dinterpretaci del cas de la baronia de Santa Pau, ha de continuar. Hem hagut de restringir la nostra investigaci a una cronologia concreta que tan sols permet una aproximaci inicial a un punctus temporum de la histria de la baronia de Santa Pau. Lestudi sincrnic sha de complementar amb un estudi diacrnic. Aix implica lestudi dels antecedents daquesta baronia, tota lpoca altmedieval i linici del model feudal, que donar lloc a un senyoriu territorial al voltant del castell de Finestres i, a continuaci, del castell de Santa Pau. Aix comporta, tamb, lanlisi de levoluci o involuci de ladministraci i govern de la baronia a partir de 1331, la investigaci del sotrac que va suposar la Pesta Negra de mitjan segle, la reacci de la poblaci a aquesta desgrcia, etc. El panorama que hem encetat el deixem, de forma resumida, tal com lexpliquem a continuaci. Lespecicitat del senyoriu jurisdiccional del castell de Finestres i de la casa de Santapau comena amb la venda del patrimoni del llinatge dels Porqueres al monestir de Sant Esteve de Banyoles lany 1251. Lhereu Ramon Ademar de Porqueres es vei obligat a conservar noms una petita part dun patrimoni que estava en crisi des de feia temps. Aix el portar a consolidar lantiga castlania de Finestres i els seus territoris dinuncia, entre els quals hi ha la vall de Santa Pau. En aquesta vall shi bast a mitjan segle XIII la residncia denitiva dels castlans de Finestres, que adoptarien el nom de Santapau. Naixia un llinatge, el primer membre del qual fou Huguet I de Santapau. Aquest personatge consolid un patrimoni i un territori jurisdiccional que, a partir de la seva mort el 1277, passa a engrossir el patrimoni del nou rei Pere II. Aquest, en consideraci als serveis prestats pel malaurat
126
JOAN SOLER I JIMNEZ
Huguet I, alien el domini al mateix llinatge. Alienar patrimoni reial en aquella poca, volia dir concedir una autonomia gaireb absoluta a un senyor jurisdiccional. Pon III de Santapau fou el primer bar, fou qui va rebre lalienaci daquella fracci de patrimoni reial a nals de 1277 o a linici de 1278. El naixement de la baronia de Santa Pau implicar que Pon III cre una administraci forta. La fertilitat del territori del bar i els pagesos que hi resideixen, passen a ser un actiu valuosssim: ells treballen la terra, generen un producte que es transforma en renda i benecia en darrera instncia al bar. El nivell dimposici sobre la pagesia va augmentar substancialment a nals del segle XIII. Per no era sucient per a la famlia baronial. Pon III sadre al rei Jaume II perqu li conceds la grcia destablir un mercat setmanal a la vall de Santa Pau que impeds lintercanvi fora del seu control, cosa que devia succeir. El pags, com ell, tamb tenia gana i sespavilava. Pon III organitzar el mercat del dilluns a reds del seu castell lany 1298. La forticaci devia estar composta dhabitacions residencials, per tamb de dipsits, magatzems i cambres destinades al servei directe del bar. Aquest nucli inicial fou la base per edicar, a continuaci, la residncia dels seus homes de conana i dels caps dels masos ms importants de la vall de Santa Pau sobretot, per tamb de laltra banda de Font Pobra. El bar els propos danar a viure a prop seu. Aquests homes de conana hi van estar dacord. Tanmateix, van demanar que el bar els fes una concessi de llibertats, franqueses i immunitats a canvi de deixar les seves terres per canviar el sistema daccs a la renda. Pon III hi va accedir i fu redactar la carta de franqueses de 1300. Lelement ms important de la carta no era pas el de marcar les directrius bsiques dassentament urbanstic, sin el de garantir alguns punts avantatjosos a qui deixs la seva forma de vida anterior i ans a residir en un nou assentament hum concentrat. Les condicions pactades rebaixaven el nivell dimposici que havia dut a terme en els darrers temps el nou bar de Santa Pau i probablement els seus antecessors. Alleugeria, sobretot, les recaptacions arbitrries a tothom que ans a residir a la pobla. Entre 1300 i 1312 neix la pobla de Santa Pau. Durant aquests primers anys es construiran gaireb totes les cases de la vila vella i es deixar un ampli espai lliure al centre de cara a facilitar la celebraci del mercat setmanal. La majoria de cases tindran una porxada malgrat les redudes dimensions de lespai. Aquestes cases, a la vegada, consolidaran el mur de defensa del castell del bar. El 1313 Huguet II decideix que la pobla sha dampliar i que el contingent de poblaci ha daugmentar per tal de garantir el funcionament del
127
nou sistema organitzat al voltant del nou sistema econmic que shavia impulsat amb la creaci dun mercat central. Aix ho fu, i don lloc a la pobla nova de Santa Pau o vila nova. Lassentament urb quedar totalment consolidat a partir de 1321 des del portal de Mar ns al portal del Collet. El contingent poblacional daquests primers anys ser duns 170 habitants. I aqu ho deixem, ats que el registre documental al qual hem accedit t unes limitacions molt concretes: la documentaci notarial s sempre parcial i incompleta. En primer lloc, perqu mai presenta el document complet i, per tant, no cont la totalitat de les clusules contractuals. En segon lloc, aporta informaci molt precisa, sempre relacionada amb aquells pagesos i rendistes que podien realitzar contractes i que tenien patrimoni sucient per a fer-los. Els contractes sn sempre entre gent poderosa. Dels pagesos petits o dels jornalers tenim poqussimes dades. Daquesta manera la visi duna societat no pot ser completa. En tercer lloc, la documentaci notarial s el testimoni dun instrument del poder baronial, el de lescrivania, que garantia el registre dels contractes per tal devitar el descontrol en les transaccions i en lintercanvi a linterior del seu territori jurisdiccional. Lescrivania de Finestres i la posterior notaria de Santa Pau fou una de les eines de control ms sosticades i perfectes que el bar podia tenir a la seva disposici. La manca de fons patrimonials localitzats a la zona de Santa Pau s important. s una llstima. Duna banda perqu es tracta duna documentaci que disposa de tot un expedient dinformaci complementria al seu darrere, com ara la histria dun mas concret, la relaci diacrnica dels propietaris amb el senyor de torn, lestat de comptes i ladministraci daquell patrimoni en diferents poques, etc. Ha mancat, tamb, documentaci original, que sempre s ms dedigna que els registres notarials, els quals poden presentar contractes que a la no es van realitzar. El mundum garanteix, en principi, que un acte jurdic sacompl. No diu com, per que sacompl s que hi consta. La documentaci escrita ha estat la base de la nostra investigaci i aquesta, per tant, es veu gravada per la inconsistncia i imprecisi daquest tipus de font primria. Lestudi de Santa Pau que hem iniciat, sustentat per lescassa bibliograa existent i per la dispersi de les fonts, demana continutat. Totes les disciplines possibles hauran dajudar a seguir bastint una estructura rigorosa i honesta dinterpretaci, intentant evitar la frivolitat i el pensament lleuger que promulga lactual ideologia del patrimoni i fomentant la prctica constant i efectiva de la cincia histrica.
SIGLES DELS ARXIUS CONSULTATS
ABCL Arxiu-Biblioteca Comtes de Llar. ACA Arxiu de la Corona dArag. ACO [AHCO] Arxiu Histric Comarcal dOlot.
ADG ANC APSP
Arxiu Dioces de Girona. Arxiu Nacional de Catalunya. Arxiu Parroquial de Santa Pau.
BIBLIOGRAFIA
ADROER, Maria dels ngels; GRAU, Josep M. T.; MATAS, Josep, Catleg dels protocols del districte de Girona (I). Barcelona: Fundaci Noguera, 1996, 360 p. ALSINA, CLAUDI; FELIU, GASPAR; MARQUET, LLUS. Diccionari de mesures catalanes. Barcelona: Ed. Curial, 1996, 259 p. AVENTN, Merc. La societat rural a Catalunya en temps feudals. Barcelona: Columna Assaig, 1996, 657 p. Els masos a la baixa edat mitjana. Famlia pagesa, petita explotaci i mercat, dins les actes del colloqui de tardor El mas medieval a Catalunya, a Quaderns, nm. 19, Banyoles, 1998, p. 65-84. BASTARDAS I PARERA, Joan. Els usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Barcelona: Fundaci Noguera, 1984, 188 p. BOLS, Jordi. El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una parrquia de la Garrotxa a ledat mitjana. Barcelona: Curial, 1995, 261 p. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Ed. 62, 2000, 270 p. Els orgens medievals del paisatge catal. Larqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: IEC, Memries de la secci histrico-arqueolgica, LXIV, 2004, 463 p. COLOMER, Joel. La carnisseria en una vila de la Catalunya Vella: Santa Pau (1330-1337), Annals del Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca, nm. 15, 2005, p. 11-38. CONDE I DELGADO DE MOLINA, Rafael. El pas de lescriv al notari, Actes del I congrs dhistria del notariat catal (11-13 de novembre de 1993). Barcelona: Fundaci Noguera, 1994, p. 439-462. CONSTANS, Llus Gonzago. Santa Pau medieval, vol. I-III, Olot, 1964. Diplomatari de Banyoles, vol. I-V, Girona, 1989.
132
JOAN SOLER I JIMNEZ
CUADRADA I MAJ, Coral. Sobre el mer i mixt imperi a les senyories feudals de la Catalunya Vella, Laixada i lespasa. Lespai feudal a Catalunya. Tarragona: Arola Editors, 1999, p. 217-230. DESCLOT, Bernat. Crnica, a cura de Miquel Coll i Alentorn, Barcelona: ed. 62, 1982. DD.AA. La Carta Municipal de Banyoles, 1303. Edici commemorativa del 700 aniversari. Banyoles. Centre dEstudis Comarcals de Banyoles, 2003, 55 p. FERRER I MALLOL, Maria Teresa. El patrimoni reial i la recuperaci dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la del segle XIV, Anuario de Estudios Medievales. Barcelona: Instituto de Historia Medieval de Espaa, CSIC, 1970-1971, p. 351-492. FERRO, Vctor. El dret pblic catal. Les institucions a Catalunya ns al decret de Nova Plata. Vic: Eumo editorial, nm. 1, 1987, 606 p. FOCHS, Carles. Larquitectura de Santa Pau, Vitrina, nm. 4, 1989, p. 53-68. FONT I RIUS, Josep Maria. Mero y mixto imperio, Diccionario de historia de Espaa, vol. II, Madrid, 1968. Cartas de poblacin y franquicia de Catalua, vol. I-III, MadridBarcelona: CSIC, 1969 i 1983. FREEDMAN, Paul. Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo Editorial, 1993, 286 p. GINEBRA I MOLINS, Rafel. Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu. Treball de mster sota la direcci del Dr. Laure Pagarolas i Sabat. IV mster darxivstica. UAB, setembre 1998. GIRBAL, Enrique C. Baolas. Noticias histricas de esta villa. Girona: 1863. GRABOLOSA I PUIGREDON, Ramon. Santa Pau i la seva baronia. Granollers: Ed. Montblanc, 1971, 305 p. GRABOLOSA I ROURA, Francesc. Llibre de baptismes i bits de Santa Pau del 1499-1513, Annals Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca, IV, Olot, 1982, p. 75-89. GUILLER, Christian. Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona: Fundaci Noguera, 2000, p. 748. Histria. Poltica, Societat i Cultura dels Pasos Catalans, vol. III: La forja dels Pasos Catalans, segles XIII-XV. Dirigida per Borja de Riquer. Enciclopdia Catalana, 1996. Histria de Catalunya, vol. III: Lexpansi baixmedieval (segles XIII-XV) de Carme Batlle. Dirigida per Pierre Vilar. Ed. 62, 1998. Sobretot la primera part: Lexpansi peninsular i mediterrnia de Catalunya (1213-1349). De molta vlua la bibliograa a les p. 461-492.
133
LALINDE ABADIA, Jess. La jurisdiccin real inferior en Catalunya (corts, veguers, batlles). Barcelona: Museu dHistria de la Ciutat, 1966, 317 p. MARQUS, Josep Maria; MOLIN, Enric. Els bisbes auxiliars antics a Catalunya (1320-1550), Analecta Sacra Tarraconensia, 72, 1999, p. 5-54. MART, Ramon. Hacia una arqueologa hidrulica: la gnesis del molino feudal en Catalua, a Arqueologa medieval: en las afueras del medievalismo, dir. M. Barcel, Barcelona: Ed. Crtica, 1988, p. 165-194. MAYANS I PLUJ, Antoni. Els arxius parroquials, municipals i notarials de la Garrotxa. Una aproximaci. Collecci Francesc Monsalvatge, nm. 1, 1988, p. 149-151, 270-271, 305-306. MAYANS, Antoni; PUIGVERT, Xavier. Algunes consideracions sobre la classicaci i lordenaci dels fons notarials, Arxius. Butllet del Servei dArxius, 28, 2000, p. 1-3. MONSALVATJE I FOSSAS, Francesc. Santa Pau y lugares que componan su antigua barona. Noticias histricas, volum III, Olot: 1891, 294 p. Pariatges Andorra, 1278-1288. Edici commemorativa del seu set-cents aniversari. Andorra Govern, 1988, 123 p. PONS I GURI, Josep Maria. Les colleccions de costums de Girona, Barcelona: Fundaci Noguera, 1988, p. 370. Un fogatjament desconegut de lany 1358, Recull destudis dhistria jurdica catalana, vol. I, Barcelona: Fundaci Noguera, 1989, p. 255-450. Relaci jurdica de la remena i els mals usos a les terres gironines (segles XIII-XIV), Recull destudis dhistria jurdica catalana, vol. III, Barcelona: Fundaci Noguera, 1989, p. 325-338. Compendi sobre els drets dels castells termenats (segles XIII-XIV), Recull destudis dhistria jurdica catalana, vol. III, Barcelona: Fundaci Noguera, 1989, p. 341-352. El mercat i la carta de poblaci de Calella, Recull destudis dhistria jurdica catalana, vol. III, Barcelona: Fundaci Noguera, 1989. Una poesia medieval, Pyrene, nm. 12, mar 1950, p. 262-267. REBULL, Nolasc. Teraputica con magia y religin en el siglo XIII, Pyrene, nms. 38-39, maig-juny 1952, p. 1071-1078. Una poesia religiosa del segle XIII, Olot: Imp. Aubert, 1953-1957, 3 vols (Biblioteca Olotina, nms. 40, 73-74, 75). REDONDO GARCIA, Esther. El fogatjament General de Catalunya de 1378. Barcelona: CSIC, Instituci Mil i Fontanals, 2002, 528 p. REIXACH I PLANELLA, Salvador. Santa Pau, Girona: Quaderns de la Revista de Girona, Diputaci de Girona, nm. 81, 1998.
134
JOAN SOLER I JIMNEZ
SABAT I CURULL, Flocel. El territori de la Catalunya medieval. Percepci de lespai i divisi territorial al llarg de ledat mitjana. Barcelona: Fundaci Vives i Casajuana, nm. 123, 1997, 556 p. SALA I GIRALT, Carme. Origen de lesglsia parroquial de Santa Pau. Importants obres en el temps comprs entre 1512-1531, Assemblea Amics de Besal, III, Olot 1976, p. 393-402. SNCHEZ MARTNEZ, Manel. El naixement de la scalitat destat a Catalunya (segles XII-XIV), Vic: Eumo Editorial, 1995, 147 p. SOBREQUS, Santiago. Els barons de Catalunya, a: Histria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1991, 265 p. SOLDEVILA, Ferran. Jaume I. Pere el Gran, a: Histria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1991, 154 p. VINYOLES I VIDAL, Teresa Maria. El pressupost familiar duna mestressa de casa barcelonina per lany 1401, La societat barcelonina a la baixa edat mitjana, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983, p. 101-112.
APNDIX DOCUMENTAL
NORMES
DE TRANSCRIPCI
Shan seguit les recomanacions de la Union Acadmique Internationale i les normes internacionals per a ledici dels documents medievals publicades per la Comission Internationale de Diplomatique.1 A cada document editat consta: Nmero dordre corresponent: els documents seran numerats consecutivament seguint lordre cronolgic de loriginal. La data: sota la numeraci donem la data del document reduda al cmput cronolgic modern, amb lexpressi de lany, el mes i el dia (i el lloc o data tpica si sespecica en el document). Als documents no datats o amb clusules cronolgiques alterades, errnies o illegibles, caldr donar-los una data aproximada que es posar entre claudtors. Regest: utilitzarem lestil objectiu on es consigna lautor o els autors de lacci jurdica documentada, el seu destinatari, el verb dispositiu i una sntesi de les disposicions concretes. Volem presentar el mxim dinformaci possible que aparegui en el text, obviant el formulari per ressaltant-lo en el cas dalguna particularitat interessant danalitzar. Els noms propis apareixen en la versi vernacla de lpoca i entre cometes, i tan sols es catalanitzen aquells que tenen una versi clara en lactualitat.
1. Diplomatica et Sigillographica. Travaux prliminaires de la Comission Internationale de Diplomatique et de la Comission Internationale de Sigillographie pour une normalisation internationale des editions de documents, Folia Cesaraugustana 1, Saragossa, CSIC, 1984.
138
JOAN SOLER I JIMNEZ
Aparat crtic: referncies documentals i bibliogrques a ms dun comentari si escau. Hem mirat de seguir lstemma que reecteix la relaci dels textos diversos amb loriginal, segons els criteris que exposem a continuaci: adoptem una lletra majscula per a les fonts manuscrites i una minscula per a les edicions. A, indicar el document original; B, C, etc., indicaran que el text corresponent procedeix del text signat amb la lletra immediatament anterior. Al nal de la citaci de la font introduirem lexpressi EX per a designar quina s la tradici del text en qesti. Si escau afegirem un comentari crtic o aclaridor sota daquestes referncies, noms en el cas que, o b per la importncia histrica del document o b pel mal estat del text, sigui necessari. Afegim en nota i a la del document transcrit aquells elements que apareixen a loriginal i que cal explicitar i comentar. TRANSCRIPCI ( ) Transcripci dun mot o desenvolupament duna abreviatura en casos dubtosos. Tamb lutilitzem en el cas derrors ortogrcs a loriginal o quan reconstrum text que ha estat oblidat a loriginal, a causa de la lgica brevetat de les notes de protocol notarial. [ ] Mots o lletres illegibles reconstruts hipotticament. En els regestos sescriuran mots no inclosos al text original per tal dajudar a la seva identicaci. Tamb ho farem aix amb les dates hipottiques. Noms utilitzarem els claudtors en casos en qu la reconstrucci sigui molt clara i gaireb segura. [] En cas que un fragment del text no sigui reconstruble, emprarem aquest signe i el nombre aproximat de lletres que omplirien aquell espai. [...] Espais no reconstrubles ni intubles. Parlem de lnies o espais de text extensos destruts per efectes extrems o degradaci de la tinta. \ / Lletres o paraules que apareixen afegides a la interlnia del text.

DOCUMENTS
139
1 [1248, maig] Garsn de Sant Aniol, el seu ll Guerau i lesposa daquest Guilleuma, venen a Ramon Su[...] de Santa Pau tots els esplets, censos i usatges, per 290 sous barcelonesos, equivalents segons marca dargent, a comptar des de la Pasqua que ve i durant dos anys, a ms de tres carnatges. Renuncien a qualsevol daquests benecis davant els homes de la vall de Santa Pau, s a dir de [les parrquies de] Santa Maria dels Arcs i de Sant Mart. Sn dejussors Bernat, de Sant Esteve de Llmena, un tal Costa, de Sant Aniol, Pere de Rovira i Arnau de Mitj, de Santa Pau.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 001a, 1248-1253, f. 2r. Es troba en un foli molt malms. El text no est acabat, sin que se nha perdut la part nal.
Ego Garsen de Sancto Andeolo et lius meus Geraldus et uxor eius Guillelma [...] in simul bono animo atque spontanea voluntate vendimus tibi Raimundo Su[...], Sancta Pace, omnia expleta et census et usaticos et omnia alia, quod accipere debemus [...] vel racione \ pro CCXC solidos Barchinone, valentes marcha argenti, ab hoc proximo festo Pasche [...] ad duos annos, et habeas tres carnatges/. Et renunciamus omni viri et legitimi [6] in valle Sancte Pacis scilicet Sancte Marie de Arcubus et Sancti Martini, promitendo tibi et tuis, ut faciamus omnia predicta tenere et habere in pace. Et damus tibi et tuis in omnibus nostris a[...]no, et ad mayorem cautelam damus tibi. Fideiusores Bernardus de Ri[...], Sancti Stephani de Lemena, et [...] de Costa, Sancti Andeoli, et Petrus de Ruira et Arnaldusa de Mediano, Sancte Pa[cis]. Si aliquis ibi te [5] vel foriscapis fecerit isti tenentur tibi et tuis [...].
a. A continuaci, ratllat, podi.
2 1276, gener, 8 Huguet [I] de Santa Pau deneix Arnau de Sayol, de la parrquia de Santa Maria de Finestres, Jaume de Vinya, de Sant Aniol [de Finestres], Arnau de Coma, Guillem Gifre i Guillem de Comella, de Falgons, Jaume Giron, de Centenys, i Arnau de Codines, de Riudaura, de tota pena criminal i de la possibilitat danar contra ells judicialment amb motiu dels perjudicis que causaren a Arnau de Torrent, de la parrquia de Santa Maria de Finestres, a qui feriren, cremaren la
140
JOAN SOLER I JIMNEZ

palla i tallaren els arbres del seu mas. Reconeix haver rebut 50 sous barcelonesos de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 18v.
Quod ego domnus Ugetus de Sancta Pace per me et per omnes meos dinio et remito Arnalo de Seyolo, parrochie Sancte Marie de Fanestris, et Iacobo de Vinea, de Sancto Andeolo, Arn(a)lo de Comba, de Fulgonibus, et Guillelmo Gifre, de eodem loco, Guillelmo de Comela, de eodem loco, Iacobo Gerundino, de Senteyis, et Arnaldo de Cutinas, de Ridare, et cuilibet eorum insolidum ac bonis eorum perpetuo omnem penam criminalem et omnes peticiones et demandas, et acciones reyales et personales quas contra ipsos et eorum singulos ac bona eorum usque in hunc presentem diem ponere vel intelligere ad intentare racione sive ocasione occisionis bonum, quam ipsi vel eorum aliqui fecerunt Arnalo de Torente, parrochie Sancte Marie de Fanestris, in manso suo et racione vulnerum per ipsos vel per aliqua ipsorum illatorum dicto Arnalo de Torente et racione talacionis arborum, quam fecerunt in honoribus dicti mansi, et racione immisionis ignis, quam fecerunt in eodem manso de Torente, cremando paleam ipsam dicti mansi, et racione quarumlibet aliarum iniuriarum et malefactorum et damnum per eos vel per aliquos eorum in dicto manso et in bonis set pessonis dicti mansi illatorum, et racione pacim et tregarum in predictis per ipsos fractarum. Quicquid igitur hiis de causis contra predictos et eorum singulos possemus ponere, inigere seu intentare totum ipsis et eorum singulis, edinio et remito sic quod ocasione premissorum ipsi vel eorum aliqui vel ab aliqua \ alia/ pessona mey nostre nunquam conveniatur nec in iudicium transitur, quia ipsis ex parte mea et eorum singulis facio de premisis omnibus malefactis, iniuriis atque damnis bonum et irevocabilem nem et pacti [...] et personalem ulterius de non agendo neque potendo, ipsos ac eorum singulos de eodem facio liberos et immunes usque hodie cum omnibus bonis eorum bona de et sine omnia mali ingenio ad eorum bonum et sanum intellectum. Et per hanc dinicionem fateor meam et ex pa(r) te eorum hominum L solidos barchinonenses de terno. Actum est hocb VI idiusc ianuarii MCCLXXV. Testes Guillelmus de Miniana, Arnaldus de Sancta Pacs, \miles/, et Bernardus de Purcilges, de Sancto Andeolo.
a. A continuaci, ratllat, engan. b. A continuaci, ratllat, XI. c. Sic.

3
141
1277, abril, 5 Huguet [I de Santapau] confessa que deu 900 sous barcelonesos de tern a fra Pere de Port ns a la primera festa de Tots Sants, s a dir 540 sous per quelcom que va rebre fruit de lamor recproc i 350 sous pel prstec duna mula negra. Huguet es compromet a tornar dins el temps establert el muntant total, i hi obliga un cavall de pl bai i una mula de pl negre. Els dejussors sn Pere de Coromina i esposa, Arnau de Fages i esposa, Joan del Cros i esposa, Guillem de Pla i esposa, Bernat de Pujol i esposa, Pere de Font i esposa, Pere de Riba i esposa, i Ferrer de Bac i esposa.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 47r. Hi ha una prdua de 10 sous que es queden pel cam, potser fruit duna badada de lescriv, o dalguna ra econmica no explicitada.
Nonis aprilis anno Domini M CC LXX septimo. Quod domnus Uguetus conteor mihi debere vobis fratri Petro de Portu et quibus volueris usque ad primum festum Omnium Sanctorum vero DCCCC solidos barchinonenses de terno, videlicet DXL solidos, quos amore maximo mutuo mihi tradi[disti]s n[...] excepcione non numerate peccunie, et CCCL solidos pro prestito cuiusdam muli nigri; summa sunt DCCCC solidos. Et si a iamdicto termino inantea dampnum aliquod in aliquo feceris, totum vobis restituam cum dicte dampnum et debito, obligam me et meos et omnia bona mea \mobilia vel immobilia/ ubique, et specialiter illum nostrum caballum pili bag et illam meam mula pili nigri cum omni [...] post [...] tuam apud Oloti nec inde exiam in propriis pedibus vel alienis nisi fuerit de vol[...]. Hoc iuro atendere et non contra sicut supra per Deum et hec IIIIor Dei Evangelia. Fideiussores Petrus de Condamina de Trinteres et uxor, Arnaldus de Faga et uxor, Iohannes de Cros et uxor, Guillelmus de Pla et uxor, Bernardus de Pujola et uxor, Petrus de Fonte et uxor,a Petrus de Rippa et uxor, Ferrarius de Bag et uxor. Testes Raimundus de Chintana, Arnaldus de Sala.
a. A continuaci, ratllat, Raimundus de Chintana et uxor.
4 1277, novembre, 29 Guillem de Fredera, la seva esposa Elisenda i els seus pares Berenguer i Ramona, venen perptuament a Castell de Font i a la seva muller Ermessenda la coma de terra de la Rabera, tal com lhan intercanviat amb Ramon de Cam. Afronta a llevant amb lhonor de Papagalls,
142
JOAN SOLER I JIMNEZ

a migdia amb la de Campde[la]part, a ponent amb la de Coromina i a tramuntana amb la de Mitj, per 70 sous. Caldr pagar al senyor el blat i les soldades.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 49v. El testimoni Berenguer, ll de Guillem Fredera, conrm lacte el 4 de desembre de 1277.
III kalendas decembris LXXVII. Ego Guillelmus de Fredera et uxor Elicsenda, et pater meus Berengarius et mater mea Raimunda, vendimus tibi Castilione de Fonte et uxori Ermesende et vestris perpetuo, illam comam terre nostre de Rabera, sicut scambiat cum Raimundo de Camone. Affrontat in oriente in honore de Papagals, a meridie in honore de Campdepart, occiduo in honore de Condamina, a circio in honore de Mediano. Precium LXX solidos, et tricium domino et sollatas. Firmaverunt et iuraverunt. Testes Petrus, clericus de Salent, Petrus de Boygues, clericus. Firmaverunt Berengarius lius Guillelmus, II nonis anno presente, Guillelmus de Socarrats et Berengarius de Fexiis.
5 1278, octubre, 18 Guillem de Tresserra, ll de Guillem de Tresserra, de [Santa Maria del] Freixe, es fa home propi de Pon, senyor de Santa Pau. Li donar una lliura de cera per Sant Miquel en reconeixement de domini. Quan vulgui sortir daquest domini haur de pagar 3 sous barcelonesos. En concepte dentrada paga 5 sous. Pon lloa aquest acte i signa davant els homes de [Sant Andreu] de Sobre-roca.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 47v.
XV kalendas novembris anno MCCLXX octavo. Ego Guillelmus de Treserra, lius Guillemi de Tresserra, de Frexem, facio me ipsum proprium hominem de vobis Poncio, domino de Sancta Pace, et dabo vobis annuatim in festo sancti Michaelis recognitione dominii unam libram cere. Et si voluero exire a vestro dominio sit mihi licitum cum tribus solidis barchinonensis, quo vobis donare et nobis possidere magis mihi exigere morte vel vita in bonis meis. Et modo in presenti do vobis V solidos. Et ego, dictus Poncius, laudo et concedo hec omnia supradicta. Firmaverunt Guillelmus et Poncius. Testes Seginus de Sancto Andeolo et Petrus de Batet, et Guillelmus de Vilalba, Iacobus de Paierols. Item rmavit Poncius coram eiusdem hominibus de Superrocha.

6
143
[1279, gener, 23] Arnau de Santapau i la seva esposa Ermessenda [de Moi] deneixen Besal, ll de Maria de Font, de ser-los persona prpia amb tots els seus bns. Reben 20 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 48r, [X kalendas februarii].
Ego Arnaldus de Sancta Pace et uxor mea Ermesenda difnimus te Bisulunum, lium Marie de Fonte, esse personam et plene et omnia bona Deo et tibi ipsi. Et recipimus XX solidos. Firmaverunt Arnaldus et Ermesenda. Testes Pirpinianus de Camporotundello et Bernardus, clericus de Bagudan, et Petrus, clericus de Boiges.
7 [1279,] gener, 23 Besal dna a Maria de Font i deneix Bernat de Font, oncle seu, i la seva esposa Ermessenda, el mas i lhonor de Font, els quals t pels seus pares Bernat i Maria. Rep 100 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 48r. Els testimonis sn els del document 6.
Item Bisulunus \ dono tibi Marie de Fonte/ et difnio tibi Bernardo de Fonte, aunculo meo et uxori Ermesende et vestris, mansum et honorem et mobilia de Fonte, quicquid iure habeo vel habere debeo in racione patris mei \ Bernardi/ et matris mee Marie, vel alio modo vel racione tam extestato quam ab intestato, in quibus dono vobis, et cetera. \ Recipio C solidos./ Et hoc iuro quod non contraveniam. Firmavit et iuravit. Testes predicti. X kalendas februarii.
8 1279, abril, 1 Guillem de Buc i la seva esposa Maria, de la parrquia de Sant Mart sa Costa, amb el consell del senyor Pon [III de Santapau], venen a Ramon dArnella i esposa, i a llur ll Ramon i esposa Maria, perptuament, lhonor que tenen a prop del torrent de Cams. Afronta
144
JOAN SOLER I JIMNEZ

a llevant amb lhonor de Mitjanell, a migdia amb la de Cam, i a ponent i a tramuntana amb el cam del dit Cam. Reben 12 sous de tern i pel senyor, el seu blat, i pel batlle i veguers, les soldades.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 48r. Al marge inferior del document: Habemus XII denarios de instrumento, per la insinuaci de linstrument.
Ego Guillelmus de Bucco, de parrochia Sancti Martini de Costa, \ consilio domini Poncii,/ et uxor mea Maria, vendimus tibi Raimundo de Arnela et uxori tue [...] et lio vestro Raimundo et uxori eius Marie et vestris perpetuo, ipsum honorem quod habemus apud torrentem de Camonibus, sicut affrontat in oriente in honore de Miyanel, a meridie in honore de Camone, (ab) occiduo in carrera de eodem Camone, a circio similiter. Sicut dictus honor includitur a predictis affrontat et continetur utriusque partis in longum et in latum. Ita vobis et vestris perpetuo cum ingressibus, et cetera. Ponimus in corpore posse, (et cetera). Promittimus facere habere, (et cetera). Et per istam vendicionem recipimus XII solidos de terno et domino suum tricium, et baiulo et vicariis solladas. Et si magis valet totum, habeatis pro nostro dono et eam donationem, (et cetera). Renunciando, (et cetera). Illi legi per quam decep[tis, et cetera]. \ Et hoc iuramus attendere/, (et cetera). Actum kalendas aprilis anno MCCLXX nono. Firmaverunt et iuraverunt ambo. Testes Bernardus, clericus de Bagudan, Petrus, clericus de Olleda, Pericus de Olleda.
9 [1279,] novembre, 15. Valncia El rei Pere [II, el Gran] conrma a dona Orpai, muller de Pon [III] de Santapau, lassignaci i lobligaci que havia assumit el seu marit dels propis bns per ra del dot, reservant el castell de Finestres, la domus de Santa Pau i els llocs que Pon t per la donaci en feu, servei i homenatge i potestat que li havia fet el rei.
A.* ACA. Reial Cancelleria. Reg. Gratiarum, 46, fol. 24r. Nota a la part superior del document (segle XVII): Hic apparet quomodo castrum de Finestris et domus de Sancta Pace sunt feuda domini regis.
Noverint universi quod nos Petrus, Dei gratia, et cetera, laudamus, concedimus et conrmamus vobis dompne Orpay, uxori Poncii de Sancta Pace, assignationem et obligacionem vobis factam a dicto marito vestro super bonis suis de dote vestra, salvis tamen nobis in castro de Finestris et domo de Sancta Pace et locis que dictus maritus vester tenet pro nobis in feudo, servicio et homagio et potestate pro
145
aliis iuribus nostris in dictis castris sive locis nobis pertinentibus et pertinere debentibus. Datum Valencie, XVIIe kalendas decembris. Firmavit Petrus Marchus.
10 [1283, febrer, 16] Guilleuma de Gurdia, el seu marit Arnau i la seva mare Berenguera donen a Guillem de Montpeller i a la seva esposa Maria una feixa de terra que tenen al Pla dels Arcs. Afronta a llevant amb lhonor, que [els compradors] havien pres en acapte, del mas del Collell, a migdia amb el torrent, a ponent amb lhonor del mas de Bonella i a tramuntana amb lhonor que havien tingut del mas Sim. Reben 5 sous. I anualment hauran de satisfer quelcom segons la mesura de Santa Pau, mentre que queda reservat el dret del senyor.
A.* ACO, Fons notarial de Santa Pau. Liber 002, 1272-1283, f. 49r, [XIV kalendas marcii].
Ego Guillelma de Guardia et vir meus Arnaldus, et mater mea Berengaria, damus tibi Guillelmo de Monte Pesulano et uxori tue Marie et vestris unam fexiam terre, quam habemus in Plano de Archubus, sicut affrontat in oriente in honore quem acaptastis mansi de Colel, a meridie in torrente qui ibi est, (ab) occiduo in honore mansi de Bonela, a circio in honore quem habuistis mansi Simonis. Sicut dictam fexiam terre includitur. Et recipimus V solidos. Et dabitis annuatim in festo sancti Felicis [mensis augusti... ] ad mensuram Sancte Pacis. Et promittimus facere habere, (et cetera). Salvo iure domini in omnibus. Firmaverunt Arnaldus et Guillelma. Testes Raimundus de Quintana et Guillelmus de Colel, et Guillelmus de Plana.
11 [1286,] setembre, 8 Arnau, clergue de Sant Mart de Llmena, promet al senyor Pon [III] de Santapau, sota fe i homenatge, que anir amb ell a fer el viatge que li propos, conjuntament amb el senyor rei dArag [Alfons II, el Franc]. Pon promet donar-li tot all necessari per menjar, tant si t bona salut com si cau malalt, excepte en cas que torni a aquesta terra sense perms. Prometen igualment anar en aquest
146
JOAN SOLER I JIMNEZ

viatge: Bernat, ll de Berenguer de Riera; Ramon de Purcilgues i el seu germ Bernat; Pere Ferrer i el seu ll Pere, i un tal Guillem. Tamb Jaume de Santaniol; Arnau de Trecoll, de Sallent; Sim de Plana, en nom de Pon de Santmiquel, de Palol de Revardit; Guillem de Casamitjana; Ramon de Gurdia; el cavaller Pere de Mata i Pere de Batet.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 003a, 1286-1289, f. 1r.
Ego Arnaldus, clericus Sancti Martini de Lemena, promito vobis domino Poncio de Sancta Pace, sub de et hominatico, quod in presenti vobis feci, quod ibam vobiscum in isto viatico quod, Deo dante, proponistis facere cum domino rege Aragonum. Item promito vobis, quod in dicto viatico non recedere de vobis sine vestra licencia et voluntate. Ymo, promito vos servire bene et deliter et legaliter in toto et per totum dictum viaticum de vestra persona et de omnibus vestris negociis et rebus et bonis vestris. Et hec iuro in Deum et super sancta IIII. Attendens et consciens, (et cetera). Et si contra hec predicta venirem, remanerem periurus et baudator. Quoniam periuriam et bausiam non possem me excusare per parentem nec consimilem, cum armis et sine armis, in curia vel extra curia nec ius proferre. Ymo, renuncio omni iuri et legi et privilegio scripto vel non scripto, facto et faciendo. Et ego dictus Poncius promito tibi dicto Arnaldo, clerico, quod provideam te in victu et in aliis necessaris, in sanitate et inrmitate, \ donec sis reversus in ista terra/. Actum VI idus septembris anno predicto. Item Bernardus, lius Berengarii de Riera, fecit similiter. Item Raimundus de Purcilges, fecit similiter. Item Bernardus, frater eius, fecit similiter. Item fecit Petrus, lius Petri Ferrerii. Item Petrus Ferrerii et Guillelmus de [... similiter. Item... ] de [... fecit similiter]. [Item] Iacobus de Sancto Andeolo, fecit similiter. Item Arnaldus de Trencollo, de Sal[ento], fecit similiter. Item Simon de Plana, \per Ponci(u)m/ Sancti Michaelis, de Palaciolo de Rivovitis, fecit similiter. Item Guillelmus de Casamiyana, fecit similiter. Item Raimundus de Guardia, fecit similiter. Item Petrus de Mata, \miles/, fecit similiter. Testes Geraldus de Sala et Guillelmus de Tudre. Item Petrus de Bateto, similiter coram eisdem testibus.

12
147
1286, [setembre] Pon [III] de Santapau rep Bernat de Vilallonga, de Sant Mart, la seva esposa, el seu sogre i la seva famlia sota la seva especial manutenci, guarda i protecci. Li donaran [anualment] per Nadal un parell de capons. Per sortir daquesta protecci caldr pagar 5 sous. En concepte dentrada paguen 10 sous.
Ego Poncius de Sancta Pace recipio te Bernardum de Vilalonga, Sancti Martini, et uxorem et socrum e[ius] et familiam, sub mea speciali ma[nutenencia] et guarda et protectione. Dabitis in festo Natalis I par de caponibus. Et si exire, V solidos. Et pro introitu, X solidos. Testes Guillemus de Luperia et Geraldus de Salavedre, Petrus, baiulus. Testes Arnaldus de Turricella, Guillelmus de Prato, en Fabregs.
13 1286, octubre, 1 Pon [III] de Santapau rep Ramon de Roure, i la famlia daquests amb tots els seus protecci. Li donaran anualment per la lliura de cera. Si volen sortir daquesta una lliura de cera.
A.*
la seva muller Ermessenda bns, sota la seva especial Mare de Du dagost mitja protecci hauran de pagar
ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 003a, 1286-1289, f. 2r.
Ego Poncius de Sancta Pace recipio te Raimundum de Robore et uxorem tuam Ermesendam et familiam vestram cum omnibus bonis vestris, et cetera. Dabis annuatim in festo sancte Marie augusti mediam libram cere.a Et si volueris exire ab hac guarda, incontinenti habeas licitum cum una libra cere. Et nullus aliud in vita et morte. Actum kalendas octobris MCCLXXXVI. Testes Berengarius de Riera, Petrus, baiulus, et Arnaldus, clericus Sancti Martini.
a. A continuaci, ratllat, et modo in introitu V solidos.
148
JOAN SOLER I JIMNEZ

14
1287, [gener, 2/11] Guilleuma, lla de Guilleuma de Planella, reconeix ser dona prpia al senyor Pon [III] de Santapau i a Ermessenda de Moi. Promet no anar a viure a cap vila de domini reial, i en reconeixement de domini paga un parell de gallines.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 003a, 1286-1289, f. 4r. La data s una mica posterior a les kalendas ianuarii MCLXXXVI i anterior als III idus ianuarii. No precisa la festa en qu shaur de satisfer el cens dun parell de gallines en concepte de reconeixement de domini, potser per error.
Ego Guillelma, lia Guillelme de Planela, recognosco esse propriam feminam de vobis domino Poncio de Sancta Pace \et Ermesenda de Moiano/, et quod teneam omnia bona in loco quod non possitis amitere. Item quod non populem in villa domini regis. Et in recognitione dominii I par gallinarum \ in festo, (et cetera). Nullus, (et cetera)./ Et hoc iuro a te. Testes Petrus Ferrerii. Petrus, batle, Bartolomeus de Cunques.
15 1287, maig, 30 Pon [III], senyor de Santa Pau, per ell i pels seus valedors, rep Guillem de Vilagran, de Granollers [de Rocacorba], la seva esposa, ll i famlia, i la seva masoveria amb tots els seus homes, [sota la seva especial protecci]. En concepte de reconeixement [de domini] haur de satisfer una lliura de cera per la festa de la Mare de Du dagost. Si vol sortir daquesta protecci haur de pagar 5 sous. En concepte dentrada, paga 10 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 003a, 1286-1289, f. 7v.
Ego Poncius, dominus de Sancta Pace, per me et valitores meos recipio te Guillelmum de Vilagran, de Granoyers, et uxorem et infantes et familiam et mansueriam tuam cum hominibus, et cetera. Dabitis vero in recognitione unam libram cere in festo sancte Marie augusti. Si vero exire volueritis ab hac guarda, V solidos. Et introitu, X solidos. Testes Geraldus de Sala et Petrus de Mata, miles. III kalendas iunii anno VII.

16
149
[1288,] mar, 10. Dimecres Pon [III] de Santapau fa homenatge a [Alfons II, el Franc], senyor rei, pel castell i feu de Finestres i de Santa Pau, i per altres forces que sn al seu terme.
A.* ACA. Reial Cancelleria. Reg. Gratiarum, 74, f. 92v.
Die mercurii que fuit VI idus marcii, Poncius de Sancta Pace fecit homagium domine regis pro castro seu feudo de Finestris et de Sancta Pace et aliis forciis que sunt in terminio dicti castri seu feudi de Finestris.
17 [1288, setembre] Ramon Oriverda, del mas Torrent de Granollers [de Rocacorba], promet al senyor Pon [III] de Santapau que ni ell ni la seva muller, ni cap altre b seu, no sortir dels lmits territorials del senyor.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 003a, 1286-1289, f. 15v.
Ego Raimundus Oriverda, mansi de Torrent de Granoyers, promito vobis domino Poncio de Sancta Pace, bona de et sine dolo et sub de hominatici, quod non exeam de ista vestra terra ego nec uxor mea neque res meas speciales et generales, donec [...] coram vobis et sim conventus vobiscum. Et hoc iuro atendere. Testes Guillelmus de Luperia. Berengarius de Riaria et Arnaldus de Soteria, sacrista.
18 1290, febrer, 4 Pon[III], senyor de Santa Pau, rep Ramon dOlivera, de Trentiny, els seus germans, lls i famlia, sota la prpia i especial protecci. Anualment i per la festa de la Mare de Du dagost Ramon donar una lliura de cera. Per entrada paga 15 sous. Si vol redimir-se, haur de pagar 10 sous.
Ego Poncius, dominus de Sancta Pace, per me et meos, amicos, valitores, milites et subditos et pro omnibus in quibus preces habere possideo, recipio te Raimundum de Olivera, de Tintiyan, et fratres tuos et lios et infantes et familiam tuam sub speciali guarda et proctectione,
150
JOAN SOLER I JIMNEZ
\ et cetera/. Tu vero dabis anuatim in festo sancte Marie augusti unam libram cere. Et pro introitu, XV solidos. Si exire volueris, X solidos. Testes Guillelmus de Luperia, Geraldus de Salavetere, Arnaldus de Soteria, sacriste de Fenestriis. Actum II nonas februarii anno IX.
19 [1296], abril, 24 Bernat de Fontdamunt, de la parrquia de Sant Mart de Santa Pau, i la seva muller Ermessenda reconeixen tenir pel noble Pon [III] de Santapau i els seus una feixa de terra al lloc anomenat Falgueres, que havia estat del mas de Bassa, de Pujolars. Confronta a llevant amb una honor del mas Aulet, a migjorn amb una de prpia que havia estat del mas Pratdevall, a ponent amb una del mas Costa i a tramuntana amb el carrer que duu al lloc anomenat Falgueres. I satisfan una gallina al mas Bassa. Reconeixen tamb tenir una altra feixa al lloc de Falgueres, que havia estat del mas de Sant Mart, la qual confronta a llevant amb una honor del mas de Clotadevall, a migjorn amb una de la masoveria de Camprod, a ponent amb una del mas Aulet i a tramuntana amb el carrer que duu a Falgueres, per la qual satisfan una [gallina censal], amb valor de moneda de tern, al mas de Sant Mart. Tamb tenen al mateix lloc una feixa que confronta a llevant amb una honor de la masoveria de Camprod, a migjorn amb una del mas de Fbrega, a ponent amb una del mas Clotadevall i a tramuntana amb una del mas Aulet. Reconeix una trilla que havia estat del mas Viladecans que confronta a llevant amb el torrent de Vilardell, a migjorn amb una honor prpia, a ponent amb la de Trillesdevall i a tramuntana amb una del mas Viladecans, per la qual satisf una [gallina] a aquest mas. De totes les terres descrites ns ara reconeix haver de donar tasques i foriscapis al senyor Pon i al castell de Santa Pau. A continuaci reconeix tenir una pea de terra que havia estat del mas de Berenguer Mir al lloc anomenat Comes, de la qual la casa de Sant Aniol rep totes les tasques i el senyor de Santa Pau tots els foriscapis, i la qual confronta a llevant amb el torrent de Vilardell, a migjorn amb lhonor de Berenguer Mir, i a ponent i a tramuntana amb sengles honors prpies. Reconeix a continuaci tenir un quadre de terra a Falgueres, don la casa de Sant Aniol obt totes les tasques i el senyor de Santa Pau tots els foriscapis, el qual confronta a llevant amb lhonor del mas Clotadevall, a ponent
151
amb la de la masoveria del Pujol de Sant Mart. Reconeix tamb tenir una trilla al lloc anomenat Cascay, que havia estat del mas Aulines, i que confronta a llevant amb lhonor del mas Viladecans, a migjorn amb el torrent de Vilardell, a ponent amb una honor prpia i a tramuntana amb la del mas Terrada, don lhereu de Bernat Segu de Sales obt totes les tasques i la meitat dels foriscapis; laltra meitat lobt el senyor de Santa Pau, i li fa totes les poses. Pon [III] de Santapau, al nal, els reconeix les possessions i en rep 10 sous barcelonesos de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau, Liber 004, 1280-1281; 1288-1290; 12921297; 1313, f. 96v-97r. Al nal del document: Solverunt IIIIor denarios, per la insinuaci de linstrument.
VIII kalendas madii. Quod ego Bernardus de Fonte Superiora, parrochie Sancti Martini de Sancta Pace, et uxor mea Ermesenda contemur et recognoscimus tenere per vos dominum Poncium de Sancta Pace et per vestros quendam fexiam tere que est in loco vocitato Falgeres, que fuit mansi de Basa, de Puyolas. Et afrontat ab oriente in honore mansi de Ouleto, a meridie in nostra honore que fuit mansi de Prato Inferiori, a occiduo in honore mansi de Costa, a circio in careria que protenditur ad locum vocatum Falgeres et facimus unam galinam manso predicto de Baso. Et alia in predicto loco de Falg(er)es que fuit mansi de Sancto Martino, et afrontat ab oriente in honore mansi de Clota Inferiori, a meridie in honore mansionarie de Campo Rotundo, ab occiduo in honore mansi de Ouleto, a circio in careria que vadit apud Falgeres, per quam terram facio unam (gallinam) de monete de terno predicto manso de Sancto Martino. Et aliam fexiam in eodem loco, que afrontat ab oriente in honore mansionarie de Campo Rotundo, et a meridie in honore mansi de Fabrica, ab occiduo in honore mansi de Clota Inferiori, a circio in honore mansi de Ouleto. Item quendam triliam que fuit mansi de Viladecanibus, et afrontat ab oriente in torrente de Vilardello, a meridie in nostra honore, ab occiduo in honore de Triliisdaval, a circio in honore mansi de Viladecanibus, et facio de dicta trilia unam (gallinam) de dicto manso de Viladecanibus. Et de omnibus istis terris predictis recognosco quod debemus dare tascas et foriscapia vobis dicto domino Poncio et castro vestro de Sancta Pace et promitimus predicta dare et facere bene et legaliter. Item tenemus quendam peciam terre que fuit mansi Berengarii Mir, que est in loco vocato Comes, de qua accipit domus de Sancto Andeolo omnes tascas et dominus castri de Sancta Pace omnia foriscapia, et afrontat ab oriente in torrente de Vilardello, a meridie in honore Bererengarii Mir, ab occiduo in nostra honore, a circio in nostra honore. Item quendam quadrum tere que est in loco vocato Falgeres, et domus de Sancto Andeolo accipit omnes tascas et
152
JOAN SOLER I JIMNEZ
dominus castri de Sancta Pace omnia foriscapia, que fuit mansi de Prato Inferiori, et afrontat ab oriente in honore mansi de Clota Inferiori, ab occiduo in honore mansionarie de Podiolo de Sancto Martino. Item tenemus que(n)dam triliam que est in loco vocato Cascay et fuit mansi de Houlinis, et afrontat ab horiente in honore mansi de Viladecanibus, a meridie in torrente de Vilardello, ab occidente in nostra honore, a circio in honore mansi de Terada, et heres Bernardi Segini de Salis accipit omnes tascas et medietatem in foriscapiis et dominus castri de Sancta Pace aliam medietatem, et facit omnes posas. Et nos Poncius, dominus de Sancta Pace, per nos et omnes nostros rmamus et laudamus omnia supradicta tibi dicto Bernardo et uxori tue Ermesenda et vestris, et promittimus facere abere et tenere, (et cetera). Salvo iure nostro nostrorumque in omnibus. Et preter hoc contemur et recognoscimus recepisse X solidos barchinonenses de terno. Testes Bernardus Ferrarius de Vilardello et Guillemus de Prato, Sancti Andree de Vola, et Bartolomeus de Conquis, de Sancto Andeolo.
20 [1298,] febrer, 28. Valncia. Jaume [II, el Just] concedeix, a petici de Pon [III] de Santapau, el dret de fer mercat els dilluns al castell de Santa Pau o en el lloc del terme que el bar cregui ms adient. Que tots els venedors siguin lliures dassistir-hi, romandre-hi i marxar-ne excepte tradors, deslleials, falsicadors de moneda, assassins i lladres de camins.
A.* ACA. Cancelleria. Reg. Gratiarum, 196, f. 137r. Al marge superior: Castri de Sancta Pace.
Noverint universi quod nobis Jacobi, Dei gratia, et cetera, fuit pro parte dilecti nostri Poncii de Sancta Pace humiliter suplicatum, ut cum mercatum non celebraretur in castro suo de Sancta Pace, quod pro nobis tenet, seu in aliquo loco termini eiusdem, dignaremur concedere, ut mercatum in dicto castro seu in aliquo loco termini eiusdem celebraretur et ad celebracionem ipsius mercati diem certum assignare. Unde nos Jacobus, Dei gratia, rex predictus, suplicacione ipsa benigne admissa, concedimus et statuimus quod mercatum celebretur in dicto castro seu in aliquo loco termini eiusdem in quo dicto Poncio melius visum fuerit perpetuo quelibet septima scilicet in die lune, dum tamen eri possit sine iuris preiudicio alicui. Ita quod omnes venientes die predicta ad celebrandum dictum mercatum sint salvi pariter et securi cum omnibus rebus et bonis suis in veniendo, stando ac certum re-
153
deundo, exceptis tamen proditoribus, baisatoribus, falsatoribus monete et homicidiis, raptoribus et furatoribus itinerum seu viarum; et ipsis venientibus ad dictum mercatum, facientibus, querelantibus de se iusticie complementum, mandantes per presentem cartam universis ofcialibus et soldatis nostris quod presentem concessionem nostram rmam habeant et observent, ut superius continetur, et non contraveniant nec aliquid contravenire permitant aliqua racione. Datum Valencie, IIe kalendas marcii. Sig+num Jacobus, et cetera. Testes sunt frater Raimundus de Ripollis, Jospertus de Castronovo, frater Berengarius de Cardona, magister Milicie Templi, Guillelmus de Entena et Petrus de Montechateno. Fuit clausum per Guillelmum de Solanis.
21 1300, novembre, 15 Pon [III], senyor de Santa Pau, i la seva muller dona Orpai, donen i concedeixen a Arnau de Papagalls, Joan Torner i al seu germ Bernat Torner, a Tarragona de Riera, a Arnau de Costabella, a Berenguer de Santmart, a Guillem de Pujolars, a Arnau de Masgallart i a Ramon dHort, draper, nous pobladors de la cellera de Santa Pau, i a tots els homes i dones que shi establiran i voldran ser-ne pobladors i habitants, les segents llibertats, immunitats, franqueses i bons costums: que siguin lliures i immunes deixorquies, intesties, cugucies, de treballs, joves, tragines, guaites i bades, de viatges forats, de qusties, toltes, forces, acaptes i de totes les feines comunes que el bar i els seus successors assumiran a partir dara, i [seran alliberats] dhost i cavalcada. [El bar] es reserva el dret de poder sortir en armes [amb els habitants] amb el so [metent] dins la prpia terra, sempre que puguin tornar el mateix dia a casa. Que tots els homes joves de la cellera es puguin redimir amb 20 sous barcelonesos de tern, i una lliura de cera a la senyora del castell que rmar i lloar la redempci. Que qualsevol dona jove no verge i qualsevol dona vdua, habitant de la cellera, es pugui redimir del seu senyor amb 10 sous barcelonesos de tern, i que la senyora del castell rebi una lliura de cera per la rma de la redempci. Que qualsevol dona verge de la cellera es pugui redimir amb 2 sous i 8 diners barcelonesos de tern, i una lliura de cera a la senyora del castell, tal com sha dit en els altres casos. Que quan qualsevol habitant de la cellera, ll o lla major, hereu o heretat, sesposi i obligui les cases, terres i possessions que tenen pel bar i els seus successors en concepte de
154
JOAN SOLER I JIMNEZ

dot, donaci propter nupcias i esponsalici, el bar rmar lobligaci [i rebr] una camisa valorada en tres sous barcelonesos de tern, tal com s costum a la vall de Santa Pau. Que quan qualsevol ll o lla menor, hereu o heretat, sesposi, el bar rmar lobligaci que sigui feta entre els contraents pel dot, donaci propter nupcias i esponsalici sobre els bns mobles i immobles, i obtindr 5 sous per cada 100. Que tots els habitants de la cellera puguin disposar en empriu dels boscos, del tall daspres i llenya i de la fusta per construir les cases, les scrineas et vasa vinaria, sense [haver de satisfer] cap cens ni tribut, excepte el dret del forester. Que qualsevol habitant de la cellera pugui disposar dun porc i una truja pel qual no han de satisfer el pasquer, aix noms ser en cas que en vulguin tenir ms, tal com s costum. Que els habitants de la cellera hagin danar per destret a moldre el blat al mol del senyor i que hagin desperar tanda si noms hi duen ns a una mitgera de blat segons la mesura de Banyoles; en cas que la quantitat que vulguin moldre sigui superior, no shan desperar ni han de moldre per destret, sin que poden anar on vulguin i no estan obligats a pagar cap ban ni mitja moltura. Que si els pobladors i habitants de la cellera reben qualsevol cosa moble o vivent, [els barons] no sen poden emparar, marcar o retenir per a ells, sempre que siguin dins la cellera, excepte si les coses sn robades. Que els habitants de la cellera no estiguin obligats per qualsevol prohibici sobre el vi, de les que hi hagi [imposades] a la nostra terra, i no obstant aquesta prohibici, que puguin comprar i vendre el vi a menut e engros durant tot lany segons el seu propi parer; i que aquells que comprin el vi als habitants de la cellera o els el venen no estaran sotmesos a cap pena o ban en cap moment. Que el nostre successor hagi de lloar i conrmar les llibertats, franqueses i concessions quan rebi els drets successoris, i els habitants de la cellera li facin homenatge i li prometin delitat.
[A]. Original: perdut. [B]. Conrmaci de la carta de franqueses del 16 doctubre de 1362 feta per Huguet Ademar I: perduda. Santa Pau y lugares que componan su antigua barona. Noticias histricas. Volum III, Olot, 1891, p. 66-67, n. 1. El document era el nmero 7 de mi coleccin de pergamins. Ex A. C.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manual 096, f. 75r-77r: cpia inserida en una conrmaci de franqueses feta el 19 de desembre de 1393. Ex A. a. MONSALVATJE I FOSSAS, Francesc. Noticias Histricas: Santa Pau. Olot: 1891, p. 57-58. Lautor copia lescatocol del document, el qual era el nmero 7 de la seva collecci de pergamins. Diu que no lo copiamos ntegro en el apndice por ser ininteligible en su mayor parte a causa de su mal estado de conservacin. Ex B. b. FONT I RIUS, Josep M. Cartas de poblacin y franquicia de Catalua. 3 vols. Madrid-Barcelona: CSIC, 1969-1983. Vegeu vol. I: pp. 540-541, Carta de Poblament de Santa Pau, i p. 618. Ex a.
155
Noverint universi quod nos Poncius, dominus de Sancta Pace, et domina Orpay, uxor eius, gratis et ex certa sciencia per nos et per omnes heredes et successores nostros presentes atque futuros, habita plena deliberacione et longo et diligenti tractatu et provisa et inspecta utilitate nostra nostrorumque heredum non modica, attendentes quod honor et utilitas erit nobis nostrisque heredibus in hiis que sequntur: Damus et concedimus liberaliter vobis Arnaldo de Papagayls, Iohanni Tornerio et fratri eius Bernardo Tornerio, Terracone de Rieria, Arnaldo de Costabella, Berengario de Sancto Martino, Guilelmo de Puyalariis, Arnaldo de Manso Gayilardo et Raymundo de Orto, panyaterio, novis populatoribus cellarie nostre de Sancta Pace, quam bono usu et franquitate volumus muniri et omnibus vestris heredibus et successoribus perpetuo et aliis omnibus et singulis hominibus et mulieribus qui et que ibi de cetero stabilient se et voluerint esse populatores et habitatores dicte cellarie nostre, quam de novo facimus; et stabilimus libertates, inmunitates et franquitates infrascriptas atque bonas consuetudines sine quibus in dicto loco habitaciones vestras erigere nolebatis, videlicet, quod sitis perpetuo liberi et inmunes de exorquiis, intestiis, cuguciis et de operibus et iuvis et traginis et guaytis atque badis et de omni viatico coacto et de questiis, toltis, forciis, acapitis ac etiam de omni comuni sive comunibus que nos vel nostri successores ad opus nostri retineremus et de omni host et cavalcata. Salvo tamen nobis quod teneamini exire cum armis ad sonum terre nostre dummodo eadem die possitis ad larem proprium redire. Item quod omnes iuvenes homines dicte cellarie presentes et futuri possint semper se redimere a nobis et nostris heredibus et successoribus cum viginti solidis presentis monete barchinonense de terno, quos donet tamen quilibet ipsorum inter omnia pro redempcione, et ultra donet quilibet unam libram cere domine castri que ipsam redempcionem rmaverit et laudaverit. Item quod quelibet iuvenis, femina corrupta et quelibet mulier vidua habitatrix dicte cellarie volens se redimere a domino possit hoc facere cum decem solidis predicte monete, quos tamen donet inter omnia pro redempcione, et domina castri habeat inde a qualibet ipsarum unam libram cere pro rma sua redempcionis predicte. Item quod quelibet femina virgo dicte cellarie possit se redimere semper a domino ad bonum usum et consuetudinem terre, scilicet, cum duobus solidis et VIII denariis predicte monete, quos tamen donet pro redempcione, et unam libram cere domine castri, ut est dictum de aliis. Item quod, quando aliquis habitator dicte cellarie lius vel lia maior, heres vel hereditatus a patre suo vel matre, duxerit ibi uxorem
156
JOAN SOLER I JIMNEZ
vel virum et obligaverit uxori sue vel viro domos, terras vel possessiones quas teneat pro nobis vel nostris successoribus pro dote et donacione propter nupcias sive sponsalicio, quod nos et nostri heredes et successores totam illam obligacionem, cuiuscumque sit quantitatis, rmemus et teneamur rmare cum una camisia precii trium solidorum predicte monete, quam donet tamen domino sicut consuetum est in valle nostra de Sancta Pace. Item quod, si lius vel lia non maior alicuius habitatoris dicte cellarie duxerit ibi uxorem vel virum, nos et nostri successores teneamur rmare obligacionem que et inter ipsos contrahentes pro dote sua et donacione propter nupcias vel sponsalicio super bonis suis inmobilibus, que pro nobis teneantur cum quinque solidis, quos habemus tamen nomine laudisimi de quolibet centenario ipsius obligacionis, et sic semper ipsas obligaciones rmemus et habeamus inde ad racionem predictam, scilicet, quinque solidos pro centum solidos. Item quod vos, omnes et singuli supradicti, et vestri heredes et successores et omnes alii habitatores dicte cellarie nostre presentes et futuri habeatis per omnia nemora sive boschos nostros et heredum et successorum nostrorum tallium de aspris et de lignis vobis ad vestrum ademprivium necessariis ac etiam de fusta vobis necessaria ad domos faciendas in dicta cellaria et ad scrineas et vasa vinaria ad vestrum ademprivium sine omni censu et tributo, salvo iure foresterii. Item quod quilibet habitator et habitatrix dicte cellarie possit semper tenere unum porchum et unam truyam de quibus non teneatur dare pascherium et si plures tenere voluerit possit facere dum tamen de ipsis donet pascherium sicut consuetum est. Item quod habitatores dicte cellarie teneantur ex districtu venire et molere bladum suum in nostro molendino sub hac forma, quod habeant ibi expectare unam migeriam bladi ad mensuram de Balneolis ad molendum et non ultra, sed si esset ibi bladum ultra unam migeriam ad molendum non teneantur ibi expectare nec molere ex districtu; immo possint statim inde recedere et ire ubi voluerint molere suum bladum et non solvant bannum nec mediam multuram. Item quod, si alique res mobiles vel animate fuerint commendate vel acomodate populatoribus vel habitatoribus dicte cellarie, quod non possint per nos vel alium quodcumque emparari, marchari vel retineri illis, quorum sint intus dictam cellariam aliqua ratione nisi tamen essent furate vel ablate. Item quod habitatores dicte cellarie non sint obligati vel astricti ad aliquem vetitum vini quem nos habeamus vel nostri successores habeant in terra nostra et, illo vetito non obstante, possint emere et
157
vendere vinum a menut e engros per totum annum ad libitum suum, nec illi qui ement vinum ad habitatoribus dicte cellarie vel vendent eis vinum non incidant ex hoc in penam aliquam sive bannum aliquo tempore anni. Promittentes vobis et vestris perpetuo et aliis habitatoribus dicte cellarie presentibus et futuris nostra bona de ac per rmam stipulacionem, et iurantes etiam sponte per Deum et super sancta quatuor eius Evangelia a nobis et utroque nostrum propriis manibus nostris tacta, quod omnes et singulas libertates, franchitates et concessiones predictas nos et nostri heredes et successores bonas, ratas atque rmas semper habebimus et inviolabiliter observabimus ad vestrum bonum intellectum, et nullo tempore per nos vel per alium contraveniemus in aliquo vel revocabimus oculte vel manifeste. Et has omnes libertates, franchitates et concessiones teneatur vobis et vestris perpetuo laudare et conrmare quilibet dominus successor noster in novitate sua ante quod aliquid habeat vel accipiat de iuribus suis et redditibus dicte cellarie et ante quod habitatores dicte cellarie faciant ei homagium vel delitatem promittant. Quod si forte aliquo tempore nos vel aliquis successor noster dominus vel domina vallis nostre de Sancta Pace venire temptaverimus contra predicta vel infringere vobis aliquam de predictis franchitatibus et concessionibus in totum vel in parte per nos vel per aliam interpositam personam et nollemus inde accipere ius a nobis et habitatoribus dicte cellarie presentibus et futuris possitis inde recedere et exire liberi et inmunes cum infantibus vestris et omnibus rebus vestris et vendere omnia bona vestra mobilia et inmobilia et ire ubi volueritis absque contradiccione et impedimento nostri nostrorumque heredum et successorum et cuiusquam alterius. Actum est hoc XVII kalendas decembris, anno Domini millesimo trecentesimo. Sig+num Poncii, domini de Sancta Pace, sig+num domine Orpay, uxoris eius, predictorum, qui hec rmamus et laudamus atque iuramus. Nos Huguetus de Sancta Pace, qui hec rmamus et laudamus salvo iure nostro in omnibus. Sig+num domine Marchesie de Sancta Pace, que hec rmamus et laudamus. Sig+num Seguini de Sancto Andeolo, sig+num Berengarii de Sancta Pace, militum; sig+num Raymundi, baiuli de Savarresio, sig+num Bartholomei de Castlario, testium huius rey. Sig+num Arnaldi Guilelmi de Podio, qui hoc scripsit mandato Bernardi de Rexaco, publici notarii Balneolensis.
158
JOAN SOLER I JIMNEZ
Eg+o Bernardus de Rexacho, publicus Sancti Stephani Balneolensis notarius, subscribo. 22 [1303, novembre,] 18 Arnau de Terrada, de la parrquia de Sant Mart de Santa Pau, i la seva muller Guilleuma donen en acapte a Arnau de Papagalls, habitant del puig del castell de Santa Pau, perptuament, una feixa de terra que tenen a la vall de Santa Pau, a les Campariolas. Ho tenen pel senyor del castell de Santa Pau. Afronta a llevant amb lhonor del mas de Fontedevall del Vilardell, a ponent amb la del mas Collell de Trienteres, a migdia amb la del mas de Vilardell, i a tramuntana amb la del mas de Font[devall]. Reservat el dret del senyor i el del mas de Terrada. Per lacapte reben 10 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 003b, 1303-1304, f. 72v. Al marge esquerre: Paccavit V denarios, per la insinuaci de linstrument.
XIIII kalendas. Quod ego Arnaldus de Terrada, parrochie Santi Martini de Sancta Pace, et uxor mea Guillelma damus ad acapitum tibi Arnaldo de Papagals, abitatori podii castri de Sancta Pace et uxori tue Marie et vestris perpetuo, quandam fexiam terre nostre, quam abemus et tenemus in valle de Sancta Pace et a Campariolas, maryene gros, et tenemus pro domino castri de Sancta Pace. Et affrontat ab oriente in onore mansi de Fontedaval de Vilardello, ab occiduo in onore mansi de Colel de Trinteres, a meridie in onore mansi de Vilardello, a circio in onore mansi de Fonte predicte. Et promitto facere abere, et cetera. Salvo iure dicti domini et salvo iure mansi nostri de Terrada. Damus et facimus quolibet anno et perpetuo II denarios pro censu in festo Pasce. Pro acapito, X solidos. Testes Bernardus de Buco, de Sancta Pace, et Petrus de Clotadamont, eiusdem loci, et Petrus de Badia, de Salento.
23 [1304], agost, 10 Bartomeu de Miralles, de Santa Pau, i la seva esposa Ermessenda reconeixen que deuen a Pere de Palau, de Sant Aniol [de Finestres], permanent al puig del castell de Santa Pau, 26 sous de tern. Prometen pagar-los per Sant Feliu dagost. Guillem de Pujol, de Vilafranca [dels Perduts], ns el dejussor.
159
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 15v. A la intervenci del beneciari de lacte inicial, aquest es presenta sense nom i orind del mas Conques de Sant Aniol de Finestres. El beneciari, en principi, s Pere de Palau, per potser nhi hagu un altre.
IIII idus augusti. Quod ego Bartolomeus de Mirayes, de Sancta Pace, et uxor mea Ermesenda nos simul et quisque insolidum contemur et recognoscimus debere tibi Petro de Palacio, de Sancto Andeolo, permanenti in podio castri de Sancta Pace, et cui volueritis, XX et VI solidos de terno, quos a te mutuo recepimus. Renunciando, et cetera, quos promittimus solvere et paccare tibi et cui volueritis rendere, et cetera, in primo venturo festo sancti Felicis mensis augusti, quod nisi feceritis, et cetera. \ Obligo omnia bona mea et specialiter obligo et astringo tibi duas vacas pili virmili que sunt in domo nostra, quas si [...] tibi ad dictam solutione, quod possitis eas accipere propria auctoritate et sine metu et requisicione curie [...], et totum ducere, (et cetera)./ Et egoa... de Conquis, de Sancto Andeolo, a me et per dictorum debimus instrumentum, et cetera, cum ipsis et sine ipsis vite et morte. Renunciando, et cetera. Fideiussor Guillelmus de Podiolo, de Vilafranca. Firmaverunt et renunciaverunt. Testes Guillelmus de Palacio, de Sancto Andeolo, et Bernardus de Colello de Vilardello de Sancta Pace, et Guillelmus de Guardia, eiusdem loci, et Petrus de Mansodaval.
a. A continuaci, un espai en blanc.
24 1304, desembre, 9 Pere de Casals, ll del difunt Berenguer de Casals, de la parrquia del Sallent, i la seva esposa Maria de Comes, de Santa Pau, elegeixen el noble Pon [III] de Santapau com a senyor. Ell i els seus li prometen ser homes propis i solius i que sempre romandran al puig del castell de Santa Pau, segons all disposat al privilegi que Pon va concedir a tots aquells qui volguessin residir-hi. Fan homenatge al bar.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 19r.
V idus decembris anno Domini M CCC IIII. Quod ego Petrus de Casals, flius condam Berengarii de Casals, parrochie de Salenti, \ et uxor mea M[aria] de Cumbis, de Sancta Pace/, cum sim liber et de penitus de domino non vi, dolo nec in aliquo malo ingenio circumventus, sed gratis et ex certa sciencia et magna velitate mea, facio et eligo in dominum meum vos nobilem Poncium,
160
JOAN SOLER I JIMNEZ
dominum de Sancta Pace et vestros. Promitimus bona fde vobis et vestris, quod semper abeamus et teneamus nos et nostros in homines vestros proprios et quod semper maneamus in podio castri de Sancta Pace \ ad bonum usum et consilium et privilegium Poncio concessum in instrumento in [...] populacionibus in dicto podio./ Et quod numquam possitis, (et cetera). Si manere aliquo alio loco sine vestra voluntate et quod simus vobis bene deles et legales sicut servus debet esse domino suo proprio. Et sic promittimus attendere et complere. Obligamus, et cetera. Et iuramus et facimus vobis ominatgium. Testes Bernardus de Exarcu, de Sancta Pace, et Bernardus de Puyolariis, et Guillelmus de Plana, eiusdem loci.
25 [1305, gener, 18] Pon [III], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere de Casals, ll del difunt Berenguer de Casals, de la parrquia del Sallent, i a la seva muller Maria, unes cases al puig del castell de Santa Pau. Les cases confronten a llevant amb les cases de Pere dAulet, a ponent amb un carrer, a migjorn amb un espai de terra buit i a tramuntana amb cases dArnau de Bassa. Tamb li concedeix una feixa de terra al dit puig, que confronta a llevant amb una feixa dArnau de Bassa, a ponent amb el farraginar del bar, a migjorn amb un espai entre honors i a tramuntana amb una feixa de Guillem de Gurdia. Reservat el dret del bar, pel qual es donaran anualment quatre ous per Pasqua i un parell de gallines per Nadal, i per la feixa, mitja quartera doli, segons la mesura venal dOlot, per Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 21r, [XV kalendas februarii]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Nos Poncius, dominus de Sancta Pace, per nos et omnes nostros presentes atque futuros damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Casals, lio condam Berengarii de Casals, parrochie de Salento, et uxori tue Marie et vestris et cui volueritis perpetuo, quasdam domos nostras quas abemus et tenemus in podio castri nostri de Sancta Pace. Et affrontant ab oriente in domibus Petri de Auleto, ab occidente in vico qui ibi est, a meridie in terra nobis ibi residua, a circi in domibus Arnaldi de Bassa. Item damus vobis quandam fexiam terre nostre quam abemus in dicto podio, et affrontat ab oriente in fexia Arnaldi
161
de Bassa, ab occidente in nostro fereyenallo, a meridie in nostra onore, a circi in fexia Guillelmi de Guardia. Predictas domos sicut terminant et confrontant cum intratibus et exitibus, et cetera. Et dictam fexiam similiter cum intratibus et exitibus, (et cetera). \Et cum portico et super portico quod vobis in parietem coram dicto [vi]ridario vobis concedo. Salvo nobis et reservato vicum qui transit inter dictas parietes et dictas [...]/. Sicut melius potest dici, et cetera, tam ad panem quam ad vinum, et cetera. Promitimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure nostro nostrorumque in omnibus quibus dabitis et faciatis nos et nostri quolibet anno in perpetuo IIIIor ova in festo Pasce, et in festo Nativitate Domini I par gallinarum, et in festo Carnium Priviorum Quadragesime, mediam quarteram oley ad mensuram vendibilem in foro de Oloto. Testes Arnaldus de Costabela, de Sancta Pace, et Guillelmus de Guardia et Berengarius de Sancto Martino, eiusdem loci.
26 [1305, febrer, 22] Pere de Planella, de Santa Pau, compareix davant Bartomeu de Clascar, jutge ordinari de Santa Pau, dient que casa seva shavia cremat i hi perd un instrument documental que tenia relaci amb la seva masoveria, per la qual cosa demana i suplica que lhi tornin a escriure segons la nota que havia estat redactada al protocol de Berenguer des Pujol, escriptor jurat del castell de Finestres. Bartomeu de Clascar pregunt, davant del senyor Pon de Santapau i daltres homes, si hi havia alg que shi oposs, i ning li respongu res. Desprs de fer jurar a Pere de Planella que no en faria cap s fraudulent ni ordiria cap maquinaci, el jutge orden que es refs lintrument.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 10r, [VIII kalendas marcii]. Al marge dret: Paccavit II denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Noverint universi quod ego Petrus de Planela, de Sancta Pace, comparuit coram Bartolomeo de Casclario, iudice ordinario Sancte Pacis, dicens et asserens coram eo quod hoc anno Domini de nocte ignis comburit hospicium suum et amisit in dicto ospicio unum instrumentum sue mansionarie, unde precavit et suplicavit predictus Petrus, quod dictus iudex faceret predictum instrumentum reparari secundum notam que erat et facta fuit in protocollo Berengarii de Podiolo, scriptoris iurati castri de Finestris. Et dictus Bartolomeus dixit
162
JOAN SOLER I JIMNEZ
coram domino Poncio de Sancta Pace, placitoribus audientibus, si erat ibi aliquis qui velit se oponere, quod dicta reparacio eri non deberet, et nullus in contrarium comparuit. Et dictus iudex recepit iuramentum a Petro predicto, que per ipsum sacramentum per eum prestitum dixit et asseruit, quod predictum instrumentum, quod instantissime reparari petebat, amisserat et quod in amiscendo illud nullam fraudem fecerat nec aliqua machinacio per ipsum fuerat adibita vel per alium loco sui, et quod dolo vel fraude non petit ipsum instrumentum reparari. Et incontinenti, iudex predictus mandavit mihi Berengario de Podiolo, scriptori castri de Finestris, quod ipsum instrumentum reciam secundum formam quam inveniat in nota seu empresione confecta in scribania predicta. Unde ego inde scriptor de mandato iudicis predicti predictum instrumentum recio, cuius tenor talis est:...a
a. Text inacabat.
27 1305, mar, 29 Guillem dAulines, de Vilardell de Santa Pau, i la seva esposa venen a Arnau de Papagalls, habitant del puig del castell de Santa Pau i a la seva esposa Maria, perptuament, un pea petita de terra a la vall de Santa Pau, al lloc anomenat Campariol i que tenen pel senyor del castell de Santa Pau i per Arnau Segu. Confronta a llevant amb lhonor del mas Fontdevall, del Vilardell [de Sant Mart] i amb una honor prpia, a ponent amb lhonor del mas Vilardell. La venda es fa pel preu de 5 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1303-1304, f. 17v. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
IIII kalendas aprilis anno Domini MCCCV. Quod ego Guillelmus de Aulinis, de Vilardello de Sancta Pace, et uxor meaa... per nos et omnes nostros vendimus tibi Arnaldo de Papagals, abitator podii castri de Sancta Pace, et uxori tue Marie et vestris ad inperpetuum, quandam peciolam terre nostre quam abemus et tenemus in valle de Sancta Pace in loco vocato Campariol et tenemus pro domino castri de Sancta Pace \et Arnaldo Segini/. Et affrontat ab oriente in onore mansi de Fontedaval, de Vilardello, et in nostra onore, ab occidente \et a meridie/ in onore mansi de Vilardello. Predictam terram sicut terminatur, et cetera, vendimus vobis et vestris cum intratibus, et cetera, tam ad panem quam ad vinum, et cetera. Precio V solidos de terno. Renunciando, (et cetera). Promitimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus, (et cetera).
163
Testes Bernadus de Frexa, de Sancta Pace, et Ioannes de Rabacia, permanentis in parrochia de Cute.
28 [1305], juny, 17 Dona Orpai, esposa del noble Pon [III], senyor de Santa Pau, lloctinent daquest i amb potestat per vendre, ven a Arnau de Papagalls i a Guillem de Pujolars, habitants del puig del castell de Santa Pau, i a Bernat dEsperapans, ll dArnau dEsperapans, de les Fages de Santa Pau, totes les tasques del pa, del vi i del cnem que ella i Pon han de rebre a tota la vall de Santa Pau durant aquest any. Podran emmagatzemar-ho a linterior del castell de Santa Pau, als dipsits que hi ha, i reservar el vi i el blat propi. El preu de la venda s de 700 sous de tern que shan de pagar per Pentecosta. Obliga tots els seus bns i els del seu esps.
XV kalendas iulii. Quod ego domna Orpay, uxor nobilis Poncii, domini de Sancta Pace, per me et per dictum dominum Poncium cuius abeo locum et potestatem vendendi omnes fructus et expleta que sint \et nos accipere debeamus/ in isto anno in valle de Sancta Pace, gratis et ex certa sciencia vendo tibi Arnaldo de Papagals et Guillelmo de Puyolas, abitatoribus podii castri de Sancta Pace, et Bernardo de Sperapanes, flio Arnaldi de Sperapanes, de Fagiis de Sancta Pace, et cui volueritis, omnes tascas panis et vini et canabi, quas ego et dictus dominus Poncius accipere debeamus in tota valle de Sancta Pace per totum istum annum presentem utricumque dictas tascas in tota dicta valle accipere debeamus cum domibus \intus castrum nostrum de Sancta Pace/ in quibus possitis congregare dictas tascas et cuntinis et vasis vinearis, \que ibi sint/, in quibus possitis congregare et reservare vestrum vinum et bladum. Et hanc vendimus, facere vobis precio septigentorum solidorum de terno, quos solvitis in primo venturo festo Pentecostes. Et si dicta venditio valet plus, et cetera, totum, et cetera. Promito bona de facere abere et tenere, et cetera. Obligo me et bona mea et dicti domini Poncii abitura et abenda usque, (et cetera). Testes Arnaldus de Bassa, abitator podii castri de Sancta Pace, et Berengarius, fliius condam Berengarii de Olmel, eiusdem loci, et Andreas, flius condam Iohannis de Torrente Farnes de villa de Berga, de episcopatu Urgellensi.
164
JOAN SOLER I JIMNEZ

29
[1305, octubre, 17] Fra Arnau de Palou, prior del monestir de [Santa Maria de] Finestres, procurador del noble Pon [III], senyor de Santa Pau, de part de lesmentat senyor i de la seva esposa Orpai, ven a Bernarda, vdua de Joan Torner, habitant de la pobla del castell de Santa Pau, unes cases del poble, una trilla i un hort, i una trilla de la vall de Santa Pau, al castell de Bogues; li ven tamb tots els bns mobles i immobles que hi ha en aquestes cases i tot all que havia fundat Joan Torner. Ats que Joan Torner havia mort sense lls, els seus familiars van requisar i vendre tots els seus bns per un preu de 450 sous a Arnau de Papagalls i a Bernat dEsperapans, daquests diners, Bernarda havia de rebre els 300 sous del dot i els familiars 150 sous. El procurador del bar, per, reven els bns a Bernarda per 450 sous, li retorna els 300 sous en concepte de dot, amb aquests diners ha de pagar els 150 sous corresponents als venedors [resten 150 sous per a ell].
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b (1304-1308), f. 45r-v, [XV kalendas novembris].
Eodem die. Quod ego ffrater Arnaldus de Palaciolo, prior monasterii de Finestris, procurator nobilis Poncii, domini de Sancta Pace, ex parte dicti domini Poncii et auctoritate procurationis et voce domine Orpay uxoris eiusdem, vendo tibi Bernarde uxori quondam Iohannis Tornerii, abitator popule castri de Sancta Pace, quasdam domos que sunt in dicta popula et quandam triliam et quendam ortum que sunt ibidem, et quandam triliam que est \in valle de Sancta Pace/ in castro de Buiges, \et omnia alia mobilia et immobilia ac semoventia que in dictis domibus sint,/ que omnia fundit condam dicti Iohannis Tornerii. Et cum dictus Iohannes Tornerii decesiset sine liberis, propinqui sui requisirent omnia bona predicti Iohannis, quibus visis et requisitis vendebant predicta omnia et dabant ea precio quadrigentorum L solidorum de terno \Arnaldo de Papagals et Bernardo de Sperapanes,/ de quibus \dictis denariis/ darent tibi dicte Bernarde CCC solidos, quos in predictis abebas tua dote et donacione tibi facte propter nupcias per dictum Iohannem Tornerii condam et CL qui darentur predictis propinquis venditoribus. Et cum ego dictus procurator predicta omnia retineremus, predicta omnia nomine et aucmente quo supra, vendo tibi \dicte Bernarde/ predicta omnia precio quadringentorum solidos de terno, de quibus tu solves CL solidos predictis propinquis et CCC solidos quos tu recipies pro dicta dote tua et donacione. Et si dicta vendicione valet plus et valet precio antedicto, et cetera. Promittimus, et cetera.
165
Firmavit domna Orpay. Testes Bernardus de Guardia, de Sancta Pace, et Petrus de Fonte, et Arnaldus de Triliisdamont, eiusdem loci. 30 [1306, febrer, 21] Dola de Campolier, de Santa Pau, i el seu ll Guillem i la seva esposa Ermessenda estableixen en acapte a Pere de Bosquet, habitant de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Bernarda una pea de terra situada davant del castell de Santa Pau, al lloc anomenat Arnella, que tenen pel capell de lesglsia [de Santa Maria dels Arcs]. Confronta a llevant amb un torrent pluvial i amb una terra que havia estat del mas Sim, que havia rebut Arnau de Costabella, a ponent amb una honor i amb una honor prpia, a migjorn amb un torrent pluvial i amb una honor que fou del mas Sim i que ara t Tarragona i a tramuntana amb una honor prpia i amb una altra que fou del mas Sim i que ara pertany a Pere Pintor. Es reserva el dret del capell i el del mas Campolier. Els receptors donaran anualment un parell de gallines el dia de Nadal. En concepte dacapte reben 67 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b (1304-1308), f. 53r, [VIIII kalendas martii].
Eodem die. Ego Dulcia de Campalier, de Sancta Pace, et lius meus Guillelmus et uxor eius Ermesenda damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Bosceto, abitatori popule de Sancta Pace, et uxori tue Bernarde et vestris et tui, vendere, dare, et cetera, quandam peciam terre \quam abemus et tenemus/ coram castro de Sancta Pace, in loco vocato Arenela, \et tenemus pro capellano ecclesie/. Et affrontat ab oriente in torrente pluviali qui inde transit et in terra que fuit mansi Simonis quam recepit Arnaldo de Costabela, ab occiduo in onore mansi Orti et in onore nobis residuo, a meridie in torrente pluviali et in onore que fuit mansi Simonis quam tenet Terragona, a circio in nostra onore et in onore que fuit mansi Simonis quam tenet Petrus Pintor. Predictam terram, et cetera. Sicut melius potest dici, et cetera, tam ad panem quam ad vinum, et cetera. Sicut damus, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure dicti domini in omnibus et salvo mansi nostri de Campalier cui dabimus et facimus quolibet anno et perpetuo I par gallinarum \in festo Nativitate Domini/. Et abuimus inde LX et VII solidos pro acapite. Et si plus, et cetera. Firmaverunt et iuraverunt.
166
JOAN SOLER I JIMNEZ
Testes Petrus de Fonte de Perdans, de Sancta Pace, et Bernardus Fferrarii de Vilardello, eiusdem loci, et Guillelmus de na Fferera de Salento.
31 [1307], gener, 31 Guillem de Boxeda, habitant de la Pobla de Santa Pau, i la seva esposa Maria venen a Bernat dEsperapans i a la seva esposa Maria unes cases a la pobla de Santa Pau que tenen pel senyor del castell de Santa Pau, amb un porxo. Confronten a llevant amb el mur, a ponent amb la plaa, a migjorn amb cases dArnau de Roca i a tramuntana amb cases de Pere de Rovira. Venen tamb una pea de terra situada darrere del mur de les esmentades cases que confronta a llevant amb un cam, a ponent amb el mur, a migjorn amb una feixa dArnau de Roca i a tramuntana amb una altra de Pere de Rovira. Es reserva el dret del senyor. El preu de la venda s de 165 sous de tern que ja han cobrat. Amb la transacci sadquireix el deure de pagar anualment un cens al castell, tal com est estipulat a linstrument que tamb es traspassa.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 73v.
Pridie kalendas februarii. Quod ego Guillelmus de Boxeda, abitator popule de Sancta Pace, et uxor mea Maria vendimus et deliberando tradimus tibi Bernardo de Sperapanes, eiusdem loci, et uxori tue Marie et vestris perpetuo, quasdam domos nostras quas abemus et tenemus in popula de Sancta Pace pro domino castri de Sancta Pace \cum portico qui ibi est coram ianua dictarum domo(rum)/. Et affrontant ab oriente in muro, ab occidente in platea, a meridie in domibus Arnaldi de Rupe, de parte circi in domibus Petri de Roira. Item vendimus vobis et vestris quandam peciam terre nostre que est retro murum dictarum domorum. Et afrontat ab oriente in via publica, ab occidente in muro, a meridie in fexia Arnaldi de Rupe, de parte circii in fexia Petri de Roira. Predictas domos \et porticum/ sicut terminant et confrontant cum intratibus et exitibus, cum petris, parietibus et fundamentis, cum portis et portalis, cum nestris et nestralis, cum tegulis et tegularis, cum bigis, \lignis/ et laqueis, et cum omni tecto et soferimento, et cum omni integritate et proprietate, [et cetera]. Et dictam peciam terre sicut terminat et confrontat cum intratibus et exitibus, et cum omni integritate et proprietate sua, (et cetera). Sicut me potest dici hac intelligi ad omnem vestrum vestrorumque bonis, et rmitates intelligere, \tam ad panem
167
quam ad vinum, (et cetera). / Sicut vendicione vobis et vestris ad omnes vestras vestrorumque voces perpetuo facere, (et cetera). Salvo iure dicti domini in omnibus. Et hanc vendicionem facimus vobis precio CLX et Ve solidorum de terno, quos a vobis recepimus. Contemur retinere, et cetera. Et si plus, et cetera. Renunciando, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera. Salvo iure dicti domini in omnibus et hoc salvo quod facitis quolibet anno dicto castro illud censum que nos faciebamus pro dictis domibus et portico et terre predicte, sicut in instrumento quod de predictis abebamus, quod in presenti vobis tradimus continenti. Testes Arnaldus de Papagals, de popula de Sancta Pace, et Petrus de Roira, eiusdem loci, et Guillelmus de Puyolariis et Bernardus Fferrerii de Vilardello.
32 [1307], febrer, 25 Pon [III], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Arnau de Bassa, de Santa Pau, i a la seva esposa Gueraula, perptuament, unes cases al puig del castell de Santa Pau. Confronten a llevant amb cases dArnau de Trillesdemunt i de Ramon de Masgallart, a ponent amb el verger del bar, a migjorn amb cases de Pere de Casals i a tramuntana amb la plaa. Donen tamb una feixa de terra que hi ha darrere del mur i que confronta a llevant amb una altra que Guillem de Reixac havia comprat a Pere de Palau, a ponent amb una feixa de Guillem de Gurdia i de Pere de Casals, a migjorn amb una honor del mas Campolier i a tramuntana amb el mur. Les cases poden disposar dun porxo on es poden collocar taules que no ocupin la plaa. El senyor es reserva el dret de llusme, foriscapi, tasques i agrers [per la feixa]. A ms, cal pagar un cens anual de quatre ous per Pasqua, un parell de gallines el dia de Nadal i per lesmentada feixa una quartera doli el dia de Carnestoltes. En concepte dacapte en t prou amb el consentiment de tot el que sestipula.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 77v.
Quinto kalendas marcii. Nos Poncius, dominus de Sancta Pace, damus et stabilimus ad acapitum tibi Arnaldo de Bassa, de Sancta Pa[ce, et ux]ori tue Geralle et vestris perpetuo, quasdam domos nostras quas abemus et tenemus in podio castri [de] Sancta Pace. Et affrontant ab oriente in domibus Arnaldi de Triliisdamont et Raimundi de Mansogayart, ab occidente in viridario \ et quod abeamus positum et superpositum in pariete dicti
168
JOAN SOLER I JIMNEZ
viridarii/ nostri, a meridie in domibus Petri de Casals, de parte circi in platea. Item damus et stabilimus vobis et vestris quandam fexiam nostram, quam abemus in dicto podio retro murum versus m[eridie]. Et affrontat ab oriente in fexia, quam Guillelmus de Rexaco emit de Petro de Palacio, ab occidente in fexia Guillelmi de Guardia et Petri de Casals, a meridie in onore mansi de Campalier, de parte circii in muro. Predictas domos sicut terminant et confrontant, damus et stabilimus vobis et vestris cum intratibus et exitibus, cum petris, parietibus et fundamentis, et cum portico quod abetis coram ianua domorum si abere et tenere [potes], cum tabulis quas possitis tenere ibidem \ sine impedimento platee/, et cum posito et superposito quod vobis de petris, bigis, laqueis, latis et tegulis in pariete nostra de viridario concedo. Et dictam fexiam sicut terminat cum intratibus et exitibus et cum omnibus avere et tenere, et cetera, et cum omni integritate et proprietate suam sicut melius potest dici, et cetera, ad panem et vinum, (et cetera) et cum omnibus arboribus cuiuscumque generis sin[e...] damus et stabilimus vobis et vestris predicta omnia ad omnes nostras nostrorumque voces perpetuo [...]. Obligo, et cetera. Salvo iure nostro in laudimio et foriscapio et in tascis et agreriis et omni [...] et hoc salvo quod vos et vestris faciatis nobis et nostris pro censu ratione dictarum domorum IIIIor ova in festo Pasce, et in festo Nativitate I par gallinarum, et racione dicte fexie unam quarteram oley quolibet anno in festo Carnium Priviorum Quadragesime. Et propter hoc abuimus a vobis plene satisfactione pro acapite. Testes Guillelmus Petri Simonis, de Sancta Pace, et Arnaldus de Papagals et Guillelmus de Ciyario, eiusdem loci.
33 [1307], maig, 6 Pon [III], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Guillem de Seger, de la parrquia de Santa Maria dArles, del bisbat dElna, que esdevingu home propi i soliu, i a Ramona de Fredera, de Santa Pau, la seva esposa tamb muller prpia i soliua, a perpetutat, unes cases que tenen a la vall de Santa Pau al lloc anomenat Bellaguarda amb totes les terres i possessions. A llevant confronten amb lhonor de lhospici de Sala, de Santa Maria dels Arcs, a ponent amb lhonor del mas Miralles, que havia estat del mas Font de Perdans, a migjorn amb la del mas Quintana i de lesmentat hospici de Sala i a tramuntana amb lhonor del mas Quintana i de la masoveria de Bruguer. Es reserva el dret del senyor en els llusmes i foriscapis, en canvi, no es reserven els drets a tasques i a agrers
169
dels quals enfranqueix Guillem Seger. Hauran de donar anualment dues mitgeres de forment i dues de civada, i una quantitat de psols, segons la mesura censal de Santa Pau, el dia de Sant Feliu dagost; tamb lliuraran un parell de gallines per Nadal i un muig doli, segons la mesura corrent de Santa Pau, per Carnestoltes. En concepte dacapte rep 100 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 92v. Al marge esquerre: Paccavit XII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Pridie nonas maii. Quod nos Poncius, dominus de Sancta Pace, per nos et omnes nostros presentes atque futuros damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo Segerii, de parochia Sancte Marie de Arulis, de episcopatu Elnense, \qui venisti homo noster proprium et solidum/, et Raimunde de Fredaria, de Sancta Pace, uxori tue \similiter femine noster/ et vestris et cui volueritis vobis dare, vendere et dimitere vobis ad inperpetuum, quasdam domos nostras quas abemus in valle de Sancta Pace in loco vocato Belaguarda, cum omnibus terris et possessionibus eiusdem, sicut affrontant ab oriente in onore ospicii de Sala de Sancta Maria de Arcubus, ab occiduo in onore mansi de Mirayes que fuit mansi de Fonte de Perdanis, a meridie in onore mansi de Quintana, et dicti ospici de Sala, de parte circi in onore mansi de Quintana et mansionarie de Bruguerio. Predictas domos cum terra predicta in qua sunt damus et stabilimus vobis et vestris et cui vos volueritis sicut terminant et confrontant, cum intratibus et exitibus, et [...] cum petris, parietibus et fundamentis, cum portis et portalis, cum tegulis et tegularis, cum bigis, lignis, laqueis et latis, cum omni tecto et soferimento, et cum omni integritate et proprietate sua, sicut me potest dici hac intelligere ad omnem vestrum vestrorumque bonis et rmitates intelligere, tam ad panem quam ad vinum, quam ad aliud et cum omnibus arboribus cuiuscumque generis sint. Sicut damus et stabilimus vobis et vestris et cui vos volueritis ad omnes nostras nostrorumque voces perpetuo facere. Promittimus bona de facere abere et tenere, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure nostro nostrorumque in laudissimis, terris et foriscapiis sed non retinemus nobis nec nostris ibi nec inde aliquas \tascas/ nec agraria, ymo omnes \dictas/ tascas et agraria, \que in dicta terra accipere debeamus,/ vobis et vestris remitimus et enfrancimus. Et propter hoc stabilimus dictarum domorum et terre dabitis et facietis vos et vestris nobis et nostris quolibet anno et perpetuo II migerias fromenti et II cibarie, \[...]et et pesol/ ad mensuram censualem Sancte Pacis \prestandas,/ et solvetis quolibet anno et perpetuo in festo sancti Felicis mensis augusti et in festo Nativitate Domini II paria gallinarum, et in festo Carnium Priviorum Quadragesime I modiale oley ad mensuram
170
JOAN SOLER I JIMNEZ
curribilem in valle de Sancta Pace. Et sic de predictis vos in corpore posse cum hac presente carta vos mitendo, et cetera. Et abuimus inde C solidos de terno pro acapite. Et si plus, et cetera. Testes Raimundus de Plana, clericus de Sancta Pace, et Guillelmus de Boxeda et Berengarius de Fredaria, eiusdem loci.
34 [1307, maig, 6] Guillem de Seger, de la parrquia de Santa Maria dArles, al bisbat dElna, elegeix com a senyor el noble Pon [III], senyor de Santa Pau, amb tota la seva prole, i li promet delitat i que no pertanyer a cap ciutat o venat. Aix ho fa perqu sespos amb Ramona de Fredera, de Santa Pau, dona prpia del bar, i amb motiu de lestabliment del lloc de Bellaguarda.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 93r, [Pridie nonas maii]. Els testimonis sn els del doc. 33.
Eodem die. Ego Guillelmus de Sigerii, de parochia Sancte Marie de Arulis, de episcopatu Elnense, cum (sim) liber et redemptus et non sim sub dominio alicuius, non vi, dolo nec aliquo malo ingenio circumventus sed gratis et ex certa sciencia facio et eligo in dominum meum \cum omni prole mea/ vos nobilem Poncium, dominum de Sancta Pace, et promito \vobis/ bona de esse dele, longe et bonus vobis et vestris sicut servus debet esse domino suo proprio, promitendo bona de quod non dicam, [et cetera], \non intrare aliquam civitatem, vicum, et cetera/, nec faciam aliquid qua te vos possetis vel vestri amittere me nec prolem mea nec bona mea, nec ius quod inde debere abere racione dominii. Obligo, et cetera. Et iuro et hoc facio, quia ducxi uxorem quandam mulierem vestram vocatam Raimundam de Fredaria, de Sancta Pace, et dedistis et stabilivistis nobis et nostris quendam locum nostrum vocatum Belaguarda, qui est in valle de Sancta Pace, sicut in instrumento dicti stabilimenti nobis facto a vobis lacius continetur. Testes, ut supra.

35
171
[1307], juliol, 31 Bernat Ferrer de Vilardell, de Santa Pau, la seva esposa Fresca i llur ll Joan venen a Miquel, ll de Ramon Boll, del mateix lloc, i a la seva esposa Guilleuma, a perpetutat, unes cases al poble de Santa Pau, prop del portal de lesmentat poble, amb 12 pams al davant de la porta per fer-hi un porxo i edicar-hi al damunt, aix com per poder-hi tenir taules. Confronten a llevant amb el mur, a ponent amb la plaa, a migjorn amb cases de Guillem de Sitjar i a tramuntana amb lesmentat portal i amb la via pblica. Es venen tamb una feixa de terra darrere del mur de les cases venudes que limita a llevant amb la via pblica, a ponent amb un mur, a migjorn amb una feixa de Bernat de Faja i a tramuntana amb la via pblica. Tot plegat t un preu de 75 sous de tern. Queda reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau en tot.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 005b, 1304-1308, f. 96v. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Pridie kalendas augusti. Quod ego Bernardus Fferrerii de Vilardello, de Sancta Pace, et uxor eius Fresca et lius eorum Ioannes nos simul per nos et omnes nostros vendimus tibi Mikaeli, lii Raimundi Bol, eiusdem loci, et uxori tue Guillelme et vestris ad inperpetuum, quasdam domos nostras quas abemus et tenemus in popula de Sancta Pace iuxta portallum dicte popule, \cum duodecim palmos spacii coram ianua dictarum domorum in quo potestis facere porticum et desuper construere domos/, et ibi tenere tabulam. Et affrontant ab oriente in muro, ab occidente in platea, a meridie in domibus Guillelmi de Ciyario, de parte circii in \dicto/ portallo et in via publica. Item vendimus vobis et vestris quandam fexiam terre que est retro murum dictarum domorum, et affrontat ab oriente in via publica, ab occidente in muro, a meridie in fexia Bernardi de Fagia, de parte circii in via publica. Predictas vendimus vobis et vestris cum intratibus et exitibus, et cetera. Et dictam fexiam cum intratibus et exitibus, et cetera. Precio LXX et Ve solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et si plus, et cetera. Promitimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace in omnibus. Testes Raimundus de Bol, de Sancta Pace, et Petrus de Casals, eiusdem loci, et Arnaldus de Sancta Maria, de Mieriis, et Petrus de Plana, de Sancta Pace.
172
JOAN SOLER I JIMNEZ

36
[1307], octubre, 30 Llombarda, vdua dArnau de Roca, de Santa Pau, i el seu ll Pere, venen a Arnau de Roca, sastre daquest lloc, unes cases al poble de Santa Pau que tenen pel noble Pon [III], senyor de Santa Pau. Confronten a llevant amb un mur, a ponent amb la plaa, a migjorn amb cases dArnau de Costabella i a tramuntana amb cases de Bernat dEsperapans. Venen tamb una feixa de terra situada darrere del mur de les cases que limita a llevant amb la via pblica, a ponent amb el mur, a migjorn amb terra dArnau de Costabella i a tramuntana amb terra de Bernat dEsperapans. Reben 100 sous de tern. Queda reservat el dret del senyor i caldr satisfer a Pon els censos establerts en linstrument destabliment que els fu.
Tercio kalendas novembris. Quod ego Lombarda, uxor \condam/ Arnaldi de Rupe, de Sancta Pace, et \Petrus/ lius meus et dicti Arnaldi condam, non vi, et cetera, sed gratis, et cetera, vendimus tibi et deliberando tradimus Arnaldo de Rupe, sartori eiusdem loci et cui volueris, quasdam domos nostras quas abemus et tenemus in popula de Sancta Pace \pro nobilem Poncium, dominum eiusdem loci/ de Sancta Pace. Et affrontant ab oriente in muro, ab occidente in platea, a meridie in domibus Arnaldi de Costabela, de parte circii in domibus Bernardi de Sperapans. Item vendimus tibi quandam fexiam terre que est retro murum dictarum domorum, et affrontat ab oriente in via publica, ab occiduo in muro, a meridie in terra Arnaldi de Costabela, de parte circii in terra Bernardi de Sperapanis. Predictas domos vendimus tibi, et cetera, ponendo te in corporalem possessionem, et cetera, tradendo tibi instrumentum stabilimenti, quod nobis fecit dominus Poncius, de dictis domibus et fexia. Et abuimus inde C solidos de terno. Renunciamus, et cetera. Salvo iure dicti domini in omnibus et hoc salvo, quod tu et tui faciatis sempre omnem censum que nos debemus facere dicto domino Poncio pro dictis domibus, et cetera. Firmamus et iuramus. Testes Berengarius, clericus Sancti Iuliani de Monte, et Petrus de Casals, de Sancta Pace, et Arnaldus, lius condam Bernardi de Loseto, de Salento.

37
173
[1307], novembre, 6 Guillem de Bucdevall, de Santa Pau, la seva esposa i llur ll Pere venen a Guillem de Coromina, que havia estat del mas Sim, i a la seva esposa Maria, a perpetutat, unes cases que tenen pel noble Pon [III], senyor de Santa Pau, al poble del castell [de Santa Pau]. Confronten a llevant amb un carrer, a ponent amb cases dArnau de Bassa i de Pere de Casal, a migjorn amb cases de Pere dAulet i a tramuntana amb cases dArnau de Trilles i Ramona de Masgallart. Les venen amb entrades i sortides, amb portes i portals, amb nestres i nestrals, amb pedres, parets i fonaments, amb cobert i sobrecobert, amb sostre, amb canalitzacions, desguassos i clavegueres i amb taules i escala, que tindrien al carrer sense perjudici del carrer i dels transents. El preu de la venda s de 35 sous de tern.
A.* ACO, Fons notarial de Santa Pau, Liber 005b, 1304-1308, f. 100v. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Octavo idus novembris. Quod ego Guillelmus de Bucodaval de Sancta Pace et lius eius Petrus et uxor eiusa... vendimus tibi Guillelmo de Condamina, qui fuisti de manso Simone, eiusdem loci, et uxori tue Marie et vestris et cui volueritis perpetuo, quasdam domos nostras quas abemus et tenemus pro nobile Poncio, domino de Sancta Pace, domino nostro, in popula castri eiusdem loci. Et affrontant ab oriente in vico, ab occidente in domibus de Arnaldo de Bassa et Petro de Casal, a meridie in domibus Petri de Auleto, de parte circii in domibus Arnaldi de Triliis et Raimunde de Manso Gayart. Predictas domos sicut terminant et confrontant vendimus vobis et vestris cum intratibus et exitibus, cum portis et portallis, cum nestris et nestralis, cum petris, parietibus et fundamentis, cum posito et superposito, et cum omni tecto et soferimento, et cum stillicinis, aygeriis et cloacis et cum tabulis et scala, quas abeatis in vico si eri potest et sine preiudicio dicti vici sive carerii et omnem inde transeunctum; et cum omnibus aucmentis et melioramentis, factis et facientis de abisso usque ad celum. Et istam vendicionem faciamus vobis precio XXX et Ve solidos de terno, de quibus contemur, et cetera. Renunciando, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera. Et ego dictaa... renuncio, et cetera. Testes Arnaldus de Papagals, de Sancta Pace, et Arnaldus Alberti et Guillelmus de Ciyario, eiusdem loci.
174
JOAN SOLER I JIMNEZ

38
[1309, agost, 25] Pere de Canal, de Santa Pau, i la seva muller venen a Guilleuma de Costa, de lesmentada parrquia, la meitat dunes cases que tenen a la pobla del castell de Santa Pau i que confronten a llevant amb el mur, a ponent amb el carrer que va a les cases dAulet, a migjorn amb cases prpies i a tramuntana amb cases de Bernat de Faja. Tamb venen la meitat duna feixa de terra que tenen al puig, desprs de les cases a la banda de llevant, i que limita a llevant amb lhonor de Bernat de Faja, a ponent amb la de Berenguera de Riera, vdua de Sitjar, a migjorn amb el carrer que passa per sobre Besart i a tramuntana amb lhonor prpia, segons les creus que delimiten el terme. Assumiran el pagament dun cens duna gallina per Nadal, de mitja quartera doli per Carnestoltes i de dos sous per Pasqua. Reconeixen haber rebut 41 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 008, 1309-1310, f. 15r, [VIII kalendas setembris]. Al marge superior: Solvit totum, per la insinuaci de linstrument. Lescrivent fa derivar el nom de Santa Pau de Santa Pasqua (Sancta Pasce), daquesta manera ofereix una nova proposta etimolgica de lorigen del nom. Lescriv manifesta certes dicultats amb el llat i incorpora algunes expressions vernacles, de manera que podrem intuir algun error de percepci per part seva pel que fa al nom de Santa Pau.
Eodem die. Notum sit cunctis quod ego Petrus Canal, de Sancta Pasce, et uxor meaa... gratis et ex certa sciencia per nos et per omnes nostros vendimus et tradimus vel quasi tibi Guillelma de Costa, eiusdem parrochie, unam medietatem domorum quos habeo et teneo in popula de castro de Sancta Pasce. (Et afrontat) in oriente in muro, et ab occidente in carerio ves domos de Ouleto, \et a meridie/ in nostras metipsas, et (a) circio in domos Bernardi de Fagia, cum exitibus et intratibus de celo et in abiso. Item vendimus medietatem \unam faxiam tere/ quod habemus in podio aprs domos ves oriente, et afronta in oriente in onore dictis Bernardi de Fagia, et ab occidente in onore Berengarie de Riera, uxoris condam Cixario, et a meridie in carerio qui transit super Besart, et a circio in onore metipsa sicut termini ibi sunt ibi xi de cruxe. Predictas domos et vendimus de celo et in abiso facietis medietatem census, sunt unam gallinam in festa Natalis Domini et miga quartera de oleo in festo Carnisprivii, et in festo Sanctam Pasce duos ova. Et recognoscimus habere XLI solidos de terno, et cetera. Et si vos nec ego velimus vendere \domos/, quod posim retinere quisque de s quod aliut dedit.
175
Testes Arnaldus de Papagals, de popula, et Guillelmus de Planadamont.

39 [1311, febrer, 25] Pere de Collellsagurdia, de la parrquia de Santa Maria [dels Arcs] de Santa Pau, reconeix que s home propi del senyor Pon [III] de Santapau i promet que no pertanyer a cap vila, ciutat o castell del rei. Jura, en reconeixement de domini, satisfer anualment un cens dun parell de gallines. Sobliga a si mateix i tots els seus bns.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 009, 1294; 1298-1313; post 1332, f. 64v-65r, [V kalendas marcii].
Eodem die. Quod ego Petrus de Colello de Guardia, parrochie Sancta Marie de [Archubus de] Sancta Pace, recognosco me esse hominem proprium vobis domino [Poncio de] Sancta Pace, domini mei. Et promito vobis bona de quod [non intrare] in villam vel civitatem domini regis vel castrorum alicuius domini, in quo posterum me deffendere nec excusare nec alium dominum facere. Et promito vobis domino Poncio facere annuatim pro recognitione censum I par gallinarum. Et propter hoc obligo mimet et omnia bona mea utrique, et cetera. Testes Arnaldus de Papagals, de popula castri de Sancta Pace, et Petrus de Casals et Michael, sag, eiusdem popule.
40 [1312], setembre, 11 Guillem de Masgallart, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva muller Berenguera venen a Arnau de Trillesdemont, de Santa Pau, unes cases que tenen en aquest poble. Confronten a llevant amb cases del receptor, a migjorn amb cases de Miquel Codina, a ponent amb cases dArnau de Bassa i a tramuntana amb la plaa. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau, per aquesta venda confessen haver rebut 150 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 33v.
Tercio idus setembris.
176
JOAN SOLER I JIMNEZ
Quod ego Guillelmus de Mansoguailart, de popula castri de Sancta Pace, et uxor mea Berengaria per nos et nostros vendimus et tradimus tibi Arnaldo de Triliisdamunt, de Sancta Pace, vel cui volueris, unas domos nostras quas habemus et tenemus in popula castri de Sancta Pace. Et affrontant ab oriente in domos tuas, et a meridie in domosa Michaelis de Codina, et ab occidente in domos Arnaldi de Bassa, et a circio in platea. Ita quod predictas domos habeas et teneas predictas domos ad omnes tuas voluntates, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace. Pro qua predicta vendicione contemur a te recipi CL solidos. Renunciando, et cetera. Ponemus, et cetera, dando tibi totum ius et locum nostrum, et cetera. Promittimus in qua tibi bona de, et cetera, quod facias tibi tenere et habere, et cetera. Et iuramus, et cetera. Et propter hoc obligamus omnia bona nostra, et cetera. Testes Berengarius de Sancta Pace et Raimundus de Mansogailart.
a. A continuaci, ratllat, Arnaldi de Bassa.
41 [1312, setembre, 11] Arnau de Trillesdemunt, de Santa Pau, reconeix que deu a Guillem de Masgallart de la pobla del castell de Santa Pau i a la seva esposa Berenguera 210 sous per les cases que li havia comprat, i li dna el camp de Pelentan, que tenia pel mas Mir, i traspassa tamb linstrument pblic. Sobliga noms a ra de 50 sous per les esmentades cases.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 34r, [Tercio idus setembris]. Els testimonis sn els del doc. 40.
Eodem die. Quod ego Arnaldus de Triliisdamunt, de Sancta Pace, conteor in veritate et recognosco debere tibi Guillelmo de Mansogailart, de popula castri de Sancta Pace, et uxori tue Berengarie et cui volueris, CCX solidos racione domos quas de vobis emi, quos predictos CCX solidos mito tibi in retorno illum campum de Pelentan quod est de manso Miro sicut ego teneo cum publico instrumento lacius continetur, quod predictum instrumentum vobis trado, quantum ad dictos CCX solidos recipientes dando vobis totum ius et locum meum, et cetera. Promitto tibi bona de, et cetera. Quod facias tenere, et cetera. Et si super predicta terra vel super predictas dicitur unquam moveretur, nos promittimus vos et vestros inde deffendere quantum ad L solidos. Et de CLX solidos non obligamus aliquid nisi sicut lacius intrumento
177
mihi facto de heredibus manso Miro, et cetera. Et ad dictos L solidos obligamusa vobis predictas domos, quas de vobis emi. Testes, ut supra.
a. A continuaci, ratllat, omnia bona mea, et cetera.
42 [1312], setembre, 15 Pere de Canal, de Santa Pau, tinent del castell de Finestres, i la seva esposa Guilleuma venen a Arnau dOliver, de Fages de Santa Pau, i a la seva esposa Besaluna un casal que tenen a la pobla del castell de Santa Pau. Confronta a llevant amb el mur, a ponent amb el carrer que va a les cases de Ramon de Gurdia, a migjorn amb el mur i a tramuntana amb unes cases de Guilleuma de Costasafaja. Venen tamb una feixa de terra que limita a llevant amb lhonor de Bernat de Faja, a ponent amb la de Berenguera de Riera, a migjorn amb lhonor de Guilleuma de Costa i a tramuntana amb el mur. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau, a qui hauran de pagar una gallina per Nadal, dos ous per Pasqua i per la feixa mitja quartera doli per Carnestoltes. Confessen haver rebut 70 sous de tern per la venda.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 34v. Els testimonis sn els que apareixen a la nota anterior del manual: Berenguer de Santa Pau i Bernat Ferrer de Vilardell.
XVII kalendas octobris. Quod ego Petrus Canal de Sancta Pace, tenens castrum de Fenestris, et uxor mea Guillelma per nos et nostros presentes et futuros, vendimus et tradimus tibi Arnaldo de Oliverio, de Fagiis de Sancta Pace, et uxori tue Bisulduna et vestris vel cui volueritis, unum casal quam habemus et tenemus in popula castri de Sancta Pace. Et afrontat ab oriente in muro, et ab occidente in vicho versus domos Raimundi de Guardia, et a meridie in muro, et a circio in domos Guillelme de Costa de Fagia. Item vendimus et tradimus una fexiam de terra que ibi dictam est, et afrontat ab oriente in onore Bernardi de Faya, et ab occidente in onore Berengarie de Riera, et a meridie in onore Guillelme de Costa, et a circio in muro. Quod predictas domos et predictam fexiam terre ab intratibus et exitibus, et cum omnibus melioramentis et acmentis, et cetera, habeas et teneas ad omnes vestras voluntates, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace in omnibus, cui dabitis pro predictas domos unam gallinam censualem et in festo Natalis Domini, et in festum Sanctam Pace II ova, et pro predicta fexia dabi-
178
JOAN SOLER I JIMNEZ
tis mediam quarteram olei in festo Carniprivii Cadragesime. Pro qua predicta venditione contemur a vobis recepi et habere LXX solidos de terno. Renunciando, et cetera. Ponemus inde vos et vestros in corpo, et cetera, dando etiam vobis, et cetera, totum ius et locum nostrum, et cetera. Promittimus in qua vobis, et cetera, et si forte super predictas domos et super predicta terra unquam moveretur. Testes, ut supra.
43 1312, setembre, 26 Galceran i Francesca, lls del difunt noble Pon [III], senyor de Santa Pau, fan donaci inter vivos al seu germ Huguet [II], senyor de Santa Pau, a perpetutat, de tots els drets sobre els 56.000 sous que els marmessors del difunt havien donat als homes de la vall de Santa Pau, de les parrquies de Santa Maria de Finestres, de Sant Aniol [de Finestres], de Sant Esteve de Llmena i de Sant Andreu de Sobre-roca pels deutes que el seu pare havia contret i pels quals havia rebut aquesta quantitat de part dels procuradors de [la universitat dels] homes [de la vall de Santa Pau].
Noverint universi quod nos Galcerandus et Ffrancisca, lii nobilis Poncii, quondam domini de Sancta Pace, non vi, dolo metuve inducti nec ab aliquo circumventi set gratuito animo et ex certa sciencia, damus donacione irrevocabiliter inter vivos et modis omnibus quibus possumus, difnimus et remittimus vobis nobili Ugueto, domino de Sancta Pace, ffratri nostro \tanquam benemerito/ et vestris et cui volueritis in perpetuum, quicquid et \quantum/ iuris et rationis habemus vel habere debemus et in futurum nobis posset competere et habere possemus, ratione substitucionis apposite in testamento dicti patris nostri olim vel alio quocumque modo in omnibus illis quinquaginta sex milibus solidis, que manumissores dicti patris nostri condam dederunt hominibus vallis de Sancta Pace et parrochiarum Sancte Marie de Fenestris et Sancti Andeoli et Sancti Stephani de Lemena et Sancti Andree de Supra Roca, et assignaverunt super debitis que dicto patri nostro condam debebantur \insolutum eorum in quibus dictus pater noster eis iniurabatur, ut/ in instrumento dicte donacionis et cessionis continetur que est LVI milia solidos vobis data sunt per procuratores hominum predictorum, ut in instrumento ipsius donacionis continetur, faciendo vobis et vestris super predictis LVI milibus solidis bonum et irrevocabilem nem rmumque pactum de non petendo ulterius sine
179
omni retentu et excepcione aliqua. Et promittimus vobis et iuramus per Deum et eius sancta IIIIor Euvangeliaa corporaliter tacta, quod contra hec predicta nullo tempore veniemus aliquo iure vel causa. Et per quod iuramentum scienter renunciamus illi legi per quam donaciones ab ingratis revocantur et iure dicenti neminem posse renunciare iuri nondum sibi competenti, et omni alii iuri canonico et civili per quod obviam ire possemus. Actum est hoc VI kalendas octobris anno Domini millessimo CCC XII. Testes nobilis Bernardus de Villademagno et Michael de Bul, et Guillelmus de Guardia, de Sancta Pace, et Arnaldus de Villario, clericus de Fraxino.
a. Sic.
44 [1312, setembre, 26] Huguet [II] de Santapau, ll i hereu del noble Pon [III] de Santapau, ats que Berenguer de Santapau, Bernat Ferrer de Vilardell, Pere de Plana i Bernat de Pujolars, procuradors i en nom de la universitat dhomes de la vall de Santa Pau, li havien fet donaci inter vivos de 27.000 sous a ra dels 56.000 sous que els marmessors de lesmentat Pon, pels deutes que aquell havia contret al castell de Tossa i en altres llocs, li havien donat, i volent remunerar els homes de la vall de Santa Pau, els concedeix un seguit de privilegis: els allibera dhaver de realitzar guaites al castell propi i del pagament duna determinada raci de blat que solia percebre el senyor per les guaites. Allibera aquells que estaven obligats a anar ex districtu al mol senyorial si no volen. Eximeix els masovers dhaver de realitzar treballs pesats, joves i tragines per al senyor, i posat cas que aix shagus de fer, el senyor els assegurar el menjar necessari; amb tot, no els eximeix de les ajudes per a la reparaci del mur i del fossat del castell de Santa Pau a de millorar la fora. Allibera els masovers de la vall del pagament del pasquer per la possessi duna truja; si en tenien dues, aleshores haurien de pagar el pasquer de la segona. Es concedeix a qualsevol home o dona que no hagi de satisfer la lleuda dall que es vengui entre setmana a la vall de Santa Pau o la pobla nova de Santa Pau, i que noms lhagi de pagar dall que es vengui el dilluns dia de mercat. Sentn, en tot cas, que la lleuda que sha de pagar ha de ser la mateixa que se satisf als altres mercats vens. Ser competncia del
180
JOAN SOLER I JIMNEZ

bar poder manllevar amb clients o amics les persones necessries per la guerra aix com el seu estipendi i transport.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 12r-13r.
Noverint universi quod nos Ugetus de Sancta Pace, lii et heredes nobilis Poncii de Sancta Pace olim attendentes, quod vos Berengarius de Sancta Pace et Bernardus Fferrarii de Vilardello et Petrus de Plana et Bernardus de Pugalariis, procuratores universitatis hominum vallis de Sancta Pace nomine proprio et nomine procuratorio eorundem hominum et ipsis etiam consentientibus, dedistis nobis liberaliter ac donacione irrevocabili inter vivos XXVII milia solidos vos et alios homines vallis pro contingencia de LVI milibus solidis que vobis et hominibus dicte vallis et hominibus parrochiarum Sancta Marie de Fenestris \et de Cogollis/ et Sancti Andeoli et Sancti Stephani de Lemena et Sancti Andree de Super Roca, qui omnes sunt de termino castri nostri de Fenestris, fuerunt data et assignata \per manumissores dicti patris nostri quondam/ super debitis que debebantur \eadem patri nostro/ in castro de Tossa et in aliis locis. Et volentes inde vos et alios homines dicte vallis de Sancta Pace prout decet et iuxta posse nostrum \quoad presens/ remunerare ideo ex certa sciencia ad peticionem et humilem suplicacionem per vos nomine proprio et nomine procuratorio dictorum hominum nobis factam per nos et omnes heredes et successores nostros volumus, annuimus et concedimus vobis et aliis hominibus et singulis hominibus dicte vallis de Sancta Pace presentibus et futuris, qui consueveritis \et consueverint/, mitere guaytas in castro nostro de Sancta Pace quod eas possitis mittere sicut extitit eri consuetum sine nostro et nostrorum contradictione et quod nos vel nostri \heredes/ successores non possimus petere vel recipere bladum quod racione dictarum /f. 12v/ guaytarum dari consuevit. Item quod illi qui non sunt de districtu molendini, in molendino nostro seu molendinis, possint molere nisi velint nec habeant se divertere ad nostrum molendium tam molendini nisi velint. Item quod masoerii dicte vallis \inviti/ non teneantur nobis vel nostris heredibus seu successoribus facere operas, iuvas nec traginas nec ad hoc per nos vel nostros ullo tempore cogi valeant in futurum et quociens contingat eos et eorum successores nos et nostros successores gratis iuvare in operibus iuvis vel traginis quod detur eis comestio competens per nos et nostros successores. Intelligimus tamen quod debeant iuvare ad murum et ad vallum castri nostri de Sancta Pace pro forcia melioranda quociens opus fuerit. Item quod masuerii dicte vallis non teneantur dare pasquarium de I trugia quam teneant cum aliquis de dicta valle non consueverit
181
dare pasquerium de una trugia quam tamen teneantur,a \sed/ si duas teneant teneantur dare pascherium de \altera/ ipsarum. Item volumus, concedimus et declaramus quod aliquis homo vel mulier non donet leudam /f. 12r/ de hiis que vendant inter septimanam in valle Sancte Pacis nec in popula nova nisi tamen in die fori ipsius popule scilicet de die domenica in vesperi usque ad diem martis sequentem a [ma]ne dum durat dictum forum scilicet per totam diem lune et noctem precedentem et noctem subsequentem, quia aliter non t nec est eri consuetum in aliis mercatis huius terre. Intelligimus tamen \et declaramus/ quod dicta leuda prestetur in dicto foro nostro sicut in aliis mercatis convicinis prestatur. Item quod quotiens contingat dominum Sancte Pacis mutuare \alicui amico suo/ clientesb dicte vallis vel eos mittere ad aliquem locum quod habeat eis dare competentes expensas alias, non posset eos mittere vel mutuare nec inde eos cogere. Non tamen hoc intelligimus in guerra propria ipsius domini Sancte Pacis vel quoniam ipse dominus personaliter iret vel mitteret in guerra de qua ipse dominus aliquem difdasset sine de aliquo se desexisset. Item volumus, concedimus et declaramus ne de comestionibus infrascriptis in dubium vertatur quod comestioc que datur \et dari debent per nos/ illis qui faciunt operas et iuvas et batudas, detur eis sicut fuerat consuetum anti...d
loco. a. A continuaci, ratllat, non obsante quod. b. A continuaci, ratllat, in aliquo c. A continuaci, ratllat, que datur operibus. d. Text inacabat a loriginal.
45 [1312, setembre, 26] Galcer de Santa Pau i la seva germana Francesca donen i deneixen a Huguet [II] de Santapau, germ dambds, els drets que tenen sobre tota aquella quantitat de pecnia que els homes del terme del castell de Finestres havien rebut dels marmessors de [Pon III].
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 14r, [VI kalendas anno Domini millesimo CCC XII]. Els testimonis sn els del doc. 43.
Eodem. Quod Gaucerandus de Sancta Pace et Francischa, soror eius, gratis et ex certa sciencia damus et difnimus et omnibus modis quibus possumus remitimus vobis nobili Ugueto de Sancta Pace, frater nostro, \et vestris perpetuo/, quicquid iuris et racionis nos habemus vel habere debemus aut nobis competint vel competere posset in futurum \ratione substitucionis, ut alio modo,/ in tota illa quantitate peccunie
182
JOAN SOLER I JIMNEZ
quam homines termini castri de Fenestris habuerunt a manumissoribus predicti nobilis, pro quibusdam iniuriis quibus eis iniurabatur tempore sue mortis. Et ipsam peccuniam vobis gratis et ex certa sciencia dederunt cum publico instrumento, ut melius, et cetera. Firmaverunt et iuraverunt. Testes superiores.
46 [1312, setembre, 26] Berenguer de Santapau, Bernat Ferrer de Vilardell, Bernat de Pujolars i Pere de Plana, procuradors de la universitat dhomes de Santa Pau, fan donaci inter vivos al noble Huguet [II] de Santapau dels 27.000 sous que havien obtingut dels marmessors del noble Pon [III] de Santapau.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 14v, [VI kalendas anno Domini millesimo CCC XII]. No hi apareixen testimonis.
Eodem. Quod Berengarius de Sancta Pace et Bernardus Ferrarii de Vilardello et Bernardus de Puyolas et Petrus de Plana, procuratores universitatis hominum de Sancta Pace, auctoritate dicte procurationis ex certa sciencia per nos et nostros propter multa gracia, servicia qua a vobis habuimus et habere spectamus, damus donacione irrevocabiliter inter vivos vobis nobili Ugueto de Sancta Pace totam illam quantitatem peccunie videlicet de XXVII milibus solidos, quos habuimus et recepimus a manumissoribus nobilis Poncii de Sancta Pace. Ita quod nos vel nostri de cetero, et cetera. Et sicut, et cetera. Et promittimus, et cetera, ratum et rmum et indulgemus dicti domini Poncii et domine Orpay bono animo et predictis manumissoribus, et cetera. Sicut melius, et cetera.
47 [1312, octubre, 15] Ramon de Gurdia, de Santa Pau, ven a Berenguer de Campells, habitant de la pobla del castell de Santa Pau, i a la seva esposa Beatriu un parell de cases que t al poble i que les hi havia donat el difunt senyor Pon [III] de Santa Pau. Confronten a llevant amb un carrer, a ponent amb unes cases de Guillem de Boxeda, a migjorn amb el mur i a tramuntana amb unes cases de Pere dAulet. Reservat el
183
dret del senyor del castell de Santa Pau, a qui hauran de satisfer un cens dun parell de gallines per Nadal i quatre ous per Pasqua. Reconeixen haver rebut per la venda 90 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 36r, [Idus octobris].
Eodem die. Quod ego Raimundus de Guardia, de Sancta Pace, gratis et ex certa sciencia per me et per omnes meos vendo et trado tibi Berengario de Campelis, habitatori in popula castri de Sancta Pace, et uxori tue Biatrice et vestris et cuicumque volueris, unum par de cases quas nos habemus et tenemus in popula castri de Sancta Pace, quos dictas domos dedit nobis dominus Poncius de Sancta Pace, quondam. Et afrontant ab oriente in vico sive car, et ab occidente in domos Guillelmi de Boxeda, et a meridie in muro et a circio in domos Petri de Ouleto. Ita quod predictas domos sive spacium habemus et tenemus, deinde tu et tui ad omnes vestras vestrorumque voluntates, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace, cui dabitis de censu in festo Natalis Domini I par gallinarum, et in festo sanctam Pace IIII ova. Pro qua vendicione contemur a vobis recepi et habere XC solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et si plus inde habere, debere, et cetera. Et obligamus omnia bona nostra, et cetera. Testes Bernardus Ferrerii de Vilardello, de Sancta Pace, et Arnaldus de Costabela, clericus eiusdem loci.
48 [1313, gener, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Bernat de Mosquera, habitant de la pobla [de Santa Pau], a perpetutat, un pati o solar de terra per tal de construir-hi cases, amb una porxada orientada cap al castell, si s que es pot fer. Confronta a llevant amb un espai de Gueraula de Gurdia, a tramuntana amb el mur, a ponent amb un terreny que pertany al senyor, i a migjorn amb el carrer. Estableix tamb en acapte una feixa de terra al puig del castell [de Santa Pau] que confronta a llevant amb lhonor de Pere de Casals, a migjorn amb una olivera del bar, a ponent amb lhonor del bar i a tramuntana amb la roca de lEra. Hauran de satisfer un cens dun parell de gallines per Nadal, quatre ous per Pasqua i una gallina per la feixa.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 45v-46r, [Tercio idus ianuarii].
184
JOAN SOLER I JIMNEZ
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, gratis et ex certa sciencia per nos et nostros damus et stabilimus ad acapitum tibi Bernardo de Moschera, habitatori in popula nostra, \et uxori tue et vestris in perpetuum/, unum patium sive solum terre in quo faciatis et construetis domos de celo usque ad abissum, cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum positis et superpositis quod habeas in muro, et cum portico quod faciatis versus castrum si eri postest. Et affrontant ab oriente in spacium Geralde de Guardia, et a circio in muro, et ab occidente (in) spacium qui nobis ibi remanet, et a meridie in vico publico. Item damus et stabilimus ad acapitum tibi et tuis unam fexiam terre nostre, quod est in podio castri nostri, et afrontat ab oriente in onore Petri des Casals, et a meridie in olivera nostre, et ab occidente in onore nostra residua, et a circio in rupe de Era, et cetera. Et faciatis pro censu nobis annuo pro dictas domos in festo Natalis Domini I par gallinarum, et in festo sanctam Pace IIIIor ova, et pro dicta fexia in festo Natalis pro censu I gallinam, et cetera. Testes Arnaldus de Papagalls, de popula, et Guillelmus Simonis, eiusdem popule. 49 [1313, gener, 11] Bernat de Mosquera, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva esposa Elisenda esdevenen home i dona propis i solius del noble Huguet [II], senyor de Santa Pau, a perpetutat. Prometen que no pertanyeran a cap vila, ciutat o castell del senyor rei, ni de cap altre senyor.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 46r, [Tercio idus ianuarii]. Els testimonis sn els del doc. 48.
Eodem die. Quod ego Bernardus de Moschera, de popula castri de Sancta Pace, et uxor mea Alicsenda gratis et ex certa sciencia venimus homini proprii et solidi cum omnia proyenie nostra nacitura et cum omnibus bonis nostris, presentes et futuros, vobis nobili Ugeto, domino de Sancta Pace, et vestris in perpetuum, et cetera. Ita quod non intrare in villa nec civitate vel castro domini regis nec alicuius domini, et cetera. Testes, ut supra.

50
185
[1313, gener, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte un espai a la plaa que tingui un cobert de deu pams de llargria al costat de la taula dArnau de Papagalls, de la pobla [de Santa Pau].
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 46r, [Tercio idus ianuarii]. No sespecica a qui va destinat el document. Ats que el document sinsinua a continuaci dels dos anteriors podrem pensar que la concessi s a favor de Bernat de Mosquera, per el fet que la insinuaci sigui inacabada ens fa pensar que lacte jurdic no sacab de consolidar. Els testimonis sn els del doc. 48.
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, damus et stabilimus ad acapitum unum spacium in platea qui habeat copertum in amplum et in longo X palmos et est iuxta tabulam Arnaldi de Papagals, eiusdem popule... a Testes, ut supra.
a. Text inacabat a loriginal.
51 [1313], gener, 22 Dona Orpai de Santapau ordena a Arnau de Roca, sastre de Santa Pau, sota pena de perdre les cases que lesmentat Arnau havia obtingut del seu difunt oncle, que torni amb la seva dona i famlia abans dels vuit dies vinents. Si no ho fa, la noble recuperar les cases.
XI kalendas ffebruarii. Quod nos domina Orpai de Sancta Pace mandamus tibi Arnaldo de Rupe, sartori de Sancta Pace, sub pena de domos quas habeas in popula quas dimisit tibi Arnaldus de Rupe, condam avunculus tui, quod venias cum uxore tua et cum familia tua stare in dictas domos et in dicta popula de hodie ad octo dies. Et si non facias quod nos intenimus dictas domos pro nostras, et cetera. Testes Arnaldus de Triliisdamunt, de Sancta Pace, et Petrus Canal et Arnaldus de Papagals, de popula.
186
JOAN SOLER I JIMNEZ

52
[1313, gener, 29] Huguet [II], senyor de Santa Pau, no pot dispensar de la cugucia comesa amb Barcelona, germana de Pere Jord, a Arnau de Roca amb qui tenia un infant; Arnau es vol acollir a les franqueses de la pobla per no pot perqu es considera que no hi habita continuadament. Per aquest motiu el bar reclama 10 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 49r, [IIII kalendas februarii]
Eodem die. Quod nos Ugetus de Sancta Pace dimitto tibi Arnaldo de Rupe totam illam cuguziam qui nobis parti racione Barchinone, sororis Petri Jordan, de qua tu habes I infantem de qua predicta cuguzia tu intendes noliesa ad escusacionem per francesas de nostra popula et non potuistis facere pro quo non manebas ibi continue. Et sic nos recognoscimus habere de bonis tuis X solidos de terno. Et si forte propter hoc nobis pertinet nec pertinere debet totum tibi, remitimus non intus propter hoc ad francesas de popula ad ipsos qui ibi maneant nec habitent populatos. Testes Bernardus Fferrarii de Villardello et Petrus de Plana.
a. A continuaci, ratllat, venire.
53 [1313, gener, 29] Gueraula, muller de Guillem de Buc, sastre, aconsellada pel seu marit, esdev dona prpia de dona Orpai de Santapau. En concepte dentrada dna 4 sous. Si mai vol redimir-se haur de pagar 6 sous. Anualment satisfar un cens dun parell de gallines.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313, f. 50v-51r, [IIII kalendas februarii].
Eodem die. Ego Geralda, uxor Guillelmi de Bucho, sartor, de consilio et voluntate dicti mariti mei, venio me pessona propria vobis domina Orpai de Sancta Pace, et cetera. Conteor vobis dare modo pro intrada IIII solidos. Et quando volueris exire VI solidos. Et annuo pro censu I par gallinarum. Et quod non faciatis mihi aliqua damna in vita nec in morte. Testes Arnaldus de Bassa, de popula, et Guillelmus de Puyolas.

54
187
[1313, febrer, 10?] Elisenda, lla de Bernat dExarc, de Santa Pau, reconeix que s dona prpia de Bernat de Pujolars, de Santa Pau, amb tots els bns i lls nascuts o que neixin. En reconeixement de domini satisfar cada any per la Mare de Du dagost 6 diners.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 010, 1312-1313. Minuta intercalada entre els f. 57v-58r, [Pridie idus ffebroarii]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Quod ego Alicsende, lia Bernardi de Exar, de Sancta Pace, gratis et ex certa sciencia recognosco me esse feminam propriam tibi Bernardo de Puyolas, de Sancta Pace, et vestris et omnibus bonis meis et totam prolem meam \natam et nacituram/, et cetera. Et faciam vobis pro recognitione dominii quolibet anno in festo sancte Marie mensis augusti VI denarios, et cetera. Testes Petrus de Pratodaval, de Sancta Pace, et Guillemus Petrus Simonis, de popula.
55 [1313], febrer, 11 Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Guillem Sim, de la pobla del castell de Santa Pau, i a la seva esposa Maria, a perpetutat, un pati situat a lentrada del Collet per edicar-hi cases. Confronta a llevant amb un terreny de Berenguer, ll de la difunta Dola de Cam, a migjorn amb una roca i amb loliverar del senyor, a ponent amb el portal i amb un carrer i a tramuntana amb lesmentat carrer i amb una plaa. Com a cens hauran de satisfer tres gallines per Nadal i en concepte destabliment rep la plena satisfacci dels receptors. Es respectaran els costums i les franqueses [dels habitants de la pobla] estipulats temps enrere.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 8r. No hi ha testimonis.
III idus februarii. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, per nos et per omnes nostros presentes et futuros damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo Simonis, de popula castri nostri de Sancta Pace, et uxori tue Marie et vestris perpetuo, unum patium \quod est in entrada des Colet/ in popula predicta nostra in qua posis hedicare domum vel domos. Et afrontat predictum spacium ab oriente in spacium Berengario, lio Dulcie de Camon, condam, et a meridie \in rupe/ et in nostro olivero
188
JOAN SOLER I JIMNEZ
\qui ibi est/, et ab occidente in portallo et in carerio, et a circio in dicto carrerio et in platea. Et sic habeatis et teneatis dictas domos et porticos quas [...] tenere tabulas/ positis et superposito de celo usque ad abisum. Et [dabitis nobis et nostris in] perpetuum pro censu de dictas domos III gallinas in festo Na[talis Domini... ] stabilimento contemur a vobis habere plenam satisfacionem, et cetera. Et sic pro [...] tenere et habere contra cunctos homines ad omnes consuetudines et \francesas/ dicte popule sunt dates et atorgates quondam.
56 [1313, febrer, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Berenguer, ll de la difunta Dola de Cam, i a la seva esposa Maria un pati per edicar-hi cases amb un porxo orientat a la plaa. Aquell espai confronta a llevant amb un pati de Pere de Fontanilles, de Sallent, a migjorn amb loliverar del senyor, a ponent amb una casa de Guillem Sim i a tramuntana amb la plaa. Hauran de satisfer un cens anual dun parell de gallines i per lestabliment Huguet [II] rebr la bona satisfacci dels receptors. Es respectaran les franqueses atorgades [als habitants de la pobla] temps enrere.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 8v, [III idus februarii]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument. No hi ha testimonis.
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, et cetera, per nos et nostros damus et stabilimus ad acapitum tibi Berengario, lio Dulcie de Camon, condam, et uxori tue Maria, unum patium terre nostre in quo posis hedicare domum vel domos cum portico quod habemus versus plateam, et cetera. Et afrontat dictum spacium ab oriente in spacium Petri de Fontaniies, de Salento, et a meridie in nostro olivero, et ab occidente in domo Guillelmi Simonis, et a circio versus platea. Et sic habeatis dictas domos cum dicto portico de celo usque ad habisum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates, et cetera. Et dabitis nobis et nostris annuatim pro censu in festo Natalis Domini I par gallinarum, et cetera. Et pro hac stabilimento contemur a te recipere plenam satisfaccionem, et cetera. Et sic promittimus dictas domos facere tenere et habere contra cunctos, et cetera, ad omnes francesas dicte popule dates et atorgates quondam, et cetera.

57
189
[1313, febrer, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere de Fontanilles, a perpetutat, un pati al puig del castell de Santa Pau per edicar-hi cases i un porxo orientat a la plaa, on hi podr tenir taula. Confronta a llevant amb quelcom den Gurdia, a migjorn amb loliverar del senyor, a ponent amb casa de Berenguer, ll de la difunta Dola de Cam, i a tramuntana amb la plaa. Hauran de satisfer un cens dun parell de gallines per Nadal i en concepte destabliment el senyor rep la plena satisfacci del receptor. Promet mantenir les cases protegides segons les franqueses [estipulades als habitants de la pobla temps enrere].
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 8v-9r, [III idus februarii]. No hi ha testimonis.
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, et cetera, per nos et per omnes nostros presentes et futuros damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Fontanilesa et vestris perpetuo, unum patium terre nostre in podio castri nostri de Sancta Pace, in qua positis hedicare domum vel domos de celo usque ad abisum et porticum quod habeatis versus plateam, in quo positis tenere tabulam et desuper habere domum vel domos, et cetera. [Et afrontat dictum spacium ab oriente... Guillelmo] de Guardia, et a meridie in nostro olivero, [ab occidente in domo Berengarii], lio Dulcie de Camon, et a circio versus platea. Et [...] vestras voluntates de celo usque ad abisum et cum portico quod [...] quo positis tenere tabulas et super hedicare domum vel domos, et cetera. Et dabitis nobis et nostris in perpetuum pro censu de dictas domos in festo Natalis Domini I par gallinarum, et cetera. Et pro hac stabilimento contemur a te recipere plenam satisfaccionem. Et sic promittimus dictas \domos/ sic salvas ad dictas francesas.
a. A continuaci, ratllat, Guillelmo de Guardia de Sancta Pace et uxori tue Berengarie.
58 [1313, febrer, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere de Papagalls, del vilar de la parrquia de Sant Mart de Santa Pau, a la seva esposa Maria i a llur ll Pere amb la seva esposa Ferrera, a perpetutat, un pati situat davant la porta del castell de Santa Pau. Aquest pati amida quatre braces per fer-hi cases. Confronta a llevant amb un del senyor, a migjorn amb el carrer que va al
190
JOAN SOLER I JIMNEZ

castell, a tramuntana amb el mur i a ponent amb un espai del mas de Campdelapart. Hi podran tenir una porxada orientada al castell per disposar-hi taules. Hauran de satisfer un cens anual per Nadal. Prometen bastir les cases segons el costum i la franquesa [adquirida per] altres cases daquest poble.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 9r, [III idus februarii]. No hi ha testimonis.
Eodem die.
Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, per nos et per omnes nostros, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Papagals, de vilario parrochie Sancti Martini de Sancta Pace, et uxori tue Marie et lio vestro Petro et uxori eius Ferraria et vestris perpetuo, unum patium de terre nostre quod est ante ianuam castri nostri de Sancta Pace, et habet dictum patium IIIIor bracias de tenedone in longum in quo positis facere domum vel domos de celo usque ad abisum. Et afrontat ab oriente in unum patium nostrum quod ibi remanebit, et a meridie in carrerio versus castrum, et a circio in muro, et ab occidente in spacium mansi de Campdelapart. Et sic habeatis dictum spacium in quo possitis facere et construere domum vel domos de celo usque ad abissum, et quod habeatis porticum versus castrum in quo positis tenere tabulas, et cetera, et facere nobis et nostris annuatim pro censu in festo Natalis Dominia..., et cetera. Et sic promittimus dictas domos facere tenere et habere, et cetera, ad consuetudinem et francesas de alia(s) domos dicte popule, et cetera.
59 [1313, febrer, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere de Campdelapart i a la seva esposa Ermessenda, a perpetutat, un terreny situat [al puig del castell de Santa] Pau. Confronta a llevant amb lespai que ocupen les cases dun mas, a migjorn amb un carrer i a tramuntana amb un mur. Poden construir-hi una porxada orientada al carrer, installar-hi taules i construir-hi cases al damunt. Hauran de satisfer un cens anual per Nadal. En concepte destabliment [el senyor] rep la plena satisfacci dels receptors. Es respecten les franqueses de la pobla.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 9v, [III idus februarii]. No hi ha testimonis.
191
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus [de Sancta Pace, per nos et per omnes nostros, et cetera, damus et stabilimus ad] acapitum tibi Petro de Campdelapart et uxori tue E[rmesende... ] et vestris perpetuo, unum spacium terre nostre quod est in [. . . Sancta] Pace. Et afrontat ab oriente in spacium vel domos mansi de [...] carerio, et ab occidentea..., et a circio in muro. Et sic habeatis et teneatis dictum patium et quod possitis ibi facere et construere domum vel domos de celo usque ad abisum, et quod habeatis versus carerio porticum in quo positis tenere tabulas et desuper construere domum vel domos, et cetera. Et dabitis nobis et nostris annuatim pro censu in festo Natalis Dominia..., et cetera. Et pro hac stabilimento contemur a te recipere plenam satisfaccionem, et cetera, sic habeatis et teneatis dictas domos ad francesas dicte popule, et cetera.
60 [1313, febrer, 11] Pere Pintor, habitant del puig del castell de Santa Pau, reconeix que treballar en lespai i en les cases que ha rebut en acapte d[Huguet II de Santapau] a la pobla [de Santa Pau] des de la propera Pasqua i durant dos anys.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 10r, [III idus februarii].
Eodem die. Quod ego Petrus Pintor, habitator in podio castri de Sancta Pace, conteor in veritate et recognosco operare in spacium quod vobis acapto, quod super pena emendarum dictum spacium et dictas alias domos quas habeo in dicta popula de ista Pasca proxime veniente ad II annos, et cetera. Testes Berengarius de Sancta Pace et Bernardus Ferarii de Vilardello.
61 [1313, febrer, 11] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Bernat de Gurdia, del mateix lloc, i a la seva muller un espai situat al puig del castell de Santa Pau. Confronta a migjorn amb loliverar del
192
JOAN SOLER I JIMNEZ

senyor, a ponent amb unes cases i a tramuntana amb la plaa. Podran tenir-hi un porxo i taules. Hauran de satisfer un cens per Nadal dun parell de gallines. Prometen tenir les cases segons les franqueses del poble.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 10v, [III idus februarii]. Al marge esquerre: Paccavit... denarios, per la insinuaci de linstrument. No hi ha testimonis.
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus [de Sancta Pace,... ] tibi Bernardo de Guardia, eiusdem loci, et uxori [tue... ] spacium terre, et cetera, quod habeatis et teneatis in podio nostro [castri nostri de Sancta Pace. . . ] et a meridie in nostro olivero, et ab occidente in domibus [Petri de Fontaniliis], et a circio in platea. Et habeatis ibi porticum, ut teneatis tabulas et quod possitis ibi facere et construere domos de celo usque ad abisum, et cetera. Et dabitis nobis et nostris in festo Natalis Domini I par gallinarum, et cetera. Et promittimus vobis facere tenere ad francesas dicte popule nostre, et cetera.
62 [1313, febrer, 13] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere de Plana, de Santa Pau, a perpetutat, un solar al puig del castell de Santa Pau per tal dedicar-hi una casa i un porxo de 16 pams orientat al carrer de davant del portal. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un mur i amb el costat del portal que shi ha de construir, a ponent amb lesmentat mur i a tramuntana amb un espai de Guillem Pere Sim. Han de satisfer per aquest establiment un cens dun parell de tudons entre Nadal i Carnestoltes o b 6 diners.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 13r, [Idus februarii].
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, per nos et nostros presentes et futuros damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Plana, [...] de Sancta Pace, vel cui volueris perpetuo quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quodam hedicium quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domum de celo usque ad abisum et cum XVI \palmis/ portici versus carrerium coram portallo et coram ianua domorum, in quo portico possis desuper hedicare domos et in dicto portico tenere tabulas. Et afrontat dictum spatium
193
ab oriente in carrerio publico, a meridie in muro et iuxta portallum quod est ibi ad construendum, et ab occidente in muro, et a circio in spacium Guillemi Petri Simonis. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat cum edicacio quod ibi est, cum intratibus et exitibus, parietibus et fundamentis, et domibus constructis et construendis, cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, cum stillicidiis et cloacis et cum dicto portico in quo possis ibi tenere tabulas, et cum omnibus melioramentis et augmentis suis ibi factis et de cetero facituros de celo usque ad abisum, et cetera. Et propter hoc stabilimento facitis nobis et nostros vos et vestris quolibet anno in perpetuum pro censu, infra Natalis Domini et Carnisprivis I par todonorum vel VI denarios, quos tibi magis placuerit, et cetera. Et propter hoc facimus dictas domos facere tenere in pace, et cetera. Testes Berengarius de Sancta Pace et Bernardus Fferrarii de Vilardello, et Arnaldus de Papagals, de popula.
63 [1313, febrer, 13] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Guillem Pere Sim, de la pobla de Santa Pau, a perpetutat, un solar al puig del castell de Santa Pau per tal dedicar-hi cases i un porxo on hi podr tenir taules. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un espai de Pere de Plana, a ponent amb un mur i a tramuntana amb un espai del mas Sim. Han de satisfer un cens dun parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 13v, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
Eodem die. Quod nos Ugetus, d[ominus de Sancta Pace,... damus et stabilimus ad] acapitum tibi Guillelmo Petro Simonis, de popula de [Sancta Pace,... ] in perpetuum, quendam solum terre in podio castri nostri [de Sancta Pace... ] quod ibi est ad faciendum et construendum ibi domos de abisso [usque ad celum... ] portici versus cararium coram ianua domorum, in qua possis [...] hedicare domos et in dicto portico tenere tabulas. Et afrontat ab [oriente] in carrerio publico, et a meridie in spacio Petri de Plana, et ab occiduo in [muro... ] spacium mansi Simonis. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum edicacio quod ibi est, et cum intratibus et exitibus, et parietis, fundamentis et domibus constructis et construendis, [cum portis] et portalis, et cum nestris et nestrallis, cum stilicidiis et cloacis, et
194
JOAN SOLER I JIMNEZ
cum dicto portico in quo possitis abere et tenere tabulas et desuper hedicare domum, et cum superposito quod possitis habere desuper de abiso usque ad celum, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus tibi et tuis tenere et habere, et cetera. Obligamus omnia bona nostra, et cetera. Et propter hoc stabilimentum facitis nobis et nostris vos et vestrum quolibet anno perpetuo pro censu, infra Natalis Domini et Carnisprivio, unum par todonorum vel VI denarios, quos magis vobis placuerit, et cetera. Testes, ut supra. 64 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Arnau Sim, de Santa Pau, a la seva esposa Gueraula, a Sim, ll seu, i a la seva esposa Agns, a perpetutat, un solar al puig del castell de Santa Pau amb una estructura que hi ha, a de construir-hi cases amb un porxo de 16 pams on hi podran tenir taules. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb espai de Guillem Pere Sim, a ponent amb un mur i a tramuntana amb un espai de Pere Pintor. Hauran de satisfer un cens anual [dun parell de tudons] o 6 diners.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 13v14r, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Arnaldo Simonis, de Sancta Pace, et uxori tue Geralde et lio vestro Simone et uxori eius Agneti et vestris vel cui volueritis in perpetuum, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicacio quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domum de abiso usque ad celum cum XVI palmos portici versus carrarium coram ianua domorum, in quo portico positis desuper hedicare domos et in dicto portico tenere tabulas. Et afrontat ab oriente in dicto carrario publico, et a meridie in spacium Guillelmi Petri Simonis, et ab occidente in muro, et a circio in spacium Petri Pintoris. Predictum solum terre sicut terminat, et cetera, et cum hedicacio quod ibi est, et cetera, et cum domibus constructis et contruendis, cum portis et portallis, et cum nestris et nestrallis, cum stilicidiis et cloacis, et cetera, et quod positis tenere tabulam in dicto portico et desuper hedicare domum de celo ad abisum, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est [...]. Et propter hoc stabilimentum facitis nobis et nostris vos [et vestris...] VI denarios, quos magis vobis placuerit, et cetera. [Testes, ut supra]
195
65 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere] Pintor i a la seva esposa Agns [un espai de terra amb un edici que hi ha, al puig del castell de Santa Pau] per tal de construir-hi cases i un porxo on hi podran tenir taules. Confronta a llevant amb el carrer pblic, a migjorn amb espai del mas Sim, a ponent amb un mur i a tramuntana amb espai de Bernat Ferrer de Pujols. Han de satisfer un cens anual dun parell de tudons o 6 diners.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 14r, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
(Eodem die.) [Damus et stabilimus ad acapitum tibi] Petro Pintor et uxori tue Agneti et vestrum vel cui volueritis quendam [... Sancta P]ace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de abiso [usque ad celum...] palmos portici versus cararium coram ianua domorum in quo portico possitis [...] tenere tabulas. Et afrontat ab oriente in carario publico, et a meridie in spacio mansi [Simonis, et ab occiduo in] muro, et a circio in spacio Bernardi Fferrarii de Puyolas. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat et [...i] bi est, et cetera, et cum domo constructa et construenda, cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum stilli[cidis et cloacis] quod posis tenere tabulas in dicto portico et desuper hedicatione de celo usque ad abisum, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum. Et propter hoc stabilimento facitis vos et vestri nobis et nostris quolibet anno perpetuo I par todons vel VI denarios, quos magis vobis placuerit, et cetera. Testes, ut supra. 66 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Bernat Ferrer de Pujolars i a la seva muller, a perpetutat, un solar amb una construcci que hi ha, per tal de fer-hi una casa i un porxo de 16 pams on hi podr tenir taules. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un espai de Pere Pintor, a ponent amb un mur i a tramuntana amb un espai de Pere de Crosdefaja. Han de satisfer un cens anual dun parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 14r,
196
JOAN SOLER I JIMNEZ

[Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Bernardo Fferrarii de Puyolas et uxori tuea... et vestris vel cui volueritis in perpetuum, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domum de abiso usque ad celum et cum XVI palmos portici versus carariam coram ianua domorum, in quo portico positis desuper hedicare domum et in dicto portico tenere tabulam. Et afrontat ab oriente in carario publico, et a meridie in spacio Petri Pintoris, et ab occidente in muro, et a circio in spacio Petri de Croso de Fagia. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi est, et cetera, et cum domum constructa vel construenda, cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum stillicidis et cloacis, et quod positis tenere tabulam in dicto portico et desuper hedicare domos de celo usque ad abisum, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum usque, et cetera. Et propter hoc stabilimentum facitis vos et vestri nobis et nostris perpetuo quolibet anno infra Natalis Domini et Carnisprivis unum par todons vel VI denarios, quos magis vobis placuerit, et cetera. Testes, ut supra.
67 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a [Pere de Crosdefaja], de la pobla [de Santa Pau], i a la seva esposa Maria un solar al puig del castell de Santa Pau [per tal de construir-hi una casa] i un porxo de 12 pams on hi podran tenir taula. [Confronta a llevant amb el carrer], a migjorn amb un pati de Bernat Ferrer de Pujols, a ponent amb un mur, i a tramuntana [amb un pati de Pere de Collell]. Han de satisfer un cens anual dun parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 14v, [Idus februarii]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument. Els testimonis sn els del doc. 62.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro [de Croso de Fagia, de] \popula eiusdem loci et uxori eius Marie/ solum terre in podio castri
197
nostri de Sancta Pace [...] de abisso usque ad celum cum duodecim (palmis) portici [...] possitis tenere tabulam et desuper hedicare domum de celo usque ad abis[um... ab oriente in carario publico], et a meridie in spacio Bernardi Fferrarii de Puyolas, et ab occiduo in muro, [et a circio in spacium Petri de Colello]. Predictum solum terre sicut terminat, et cetera, cum edicatione quod ibi est [...] constructa [vel] construenda, cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum stillicidis [et cloacis...] sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est [...] tenere et habere, et cetera, sub obligatione omnium bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestris f[acitis nobis et nostris] quolibet anno in perpetuum infra Natalis Domini et Carnisprivii I par todons vel VI denarios, quos vobis magis placuerit, et cetera. Testes, ut supra.
68 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Pere de Collell, de Trienteres de Santa Pau, a la seva esposa, a Pere Joan de Masclova, del mateix lloc, i a la seva esposa un solar al puig del castell de Santa Pau amb una estructura, per tal de construir-hi cases amb porxo. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un espai de Pere de Crosdefaja, a ponent amb un mur i a tramuntana amb un espai de Ramon Boll, de Trienteres. Han de satisfer un cens anual dun parell de tudons o 6 diners entre Nadal [i Carnestoltes.]
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Colello, de Trinteres de Sancta Pace, et uxori tuea... \et Petrus Iohanni de Masclova, eiusdem loci, et uxori mee/ et vestris vel cui volueritis, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quodam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de abisso usque ad celum cum porticia... versus carrariam coram ianua domorum, in quo portico possitis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo usque ad abisum. Et afrontat ab oriente in carario publico, et a meridie in spacio Petri de Croso de Fagia, et ab occidente in muro, et a circio in spacium Raimundi Bol de Trinteres. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum edicatione quod ibi est cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa
198
JOAN SOLER I JIMNEZ
et construenda, cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestris facitis nobis et nostris quolibet anno in perpetuum infra Natalis Domini I par todons vel VI denarios, quos magis vobis placuerit, et cetera. Testes, ut supra.
69 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Ramon Boll, de Trienteres, a la seva esposa i a llur ll Pere un solar al puig del castell de Santa Pau amb una estructura, per tal de construir-hi cases amb un porxo de 16 pams on hi podran tenir taula. [Confronta a llevant amb el carrer], a migjorn amb un espai de Ramon Collell, a ponent [amb un mur i a tramuntana amb un espai de Pere de Pujoldor.] Han de satisfer un parell de tudons o 6 diners en concepte destabliment entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 14v15r, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Raimundo Bolio de Trinteres et Petro, lio eius, eta... uxori eius et vestris vel cui volueritis, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quodam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de celo usque ad abisum cum XVI palmis portici versus carrariam coram ianua domorum, in quo portico possitis tenere tabulam et desuper hedicare domos. [Et afrontat ab oriente in carario publico], a meridie in spacio Raimundi Colelli, et ab occidente [in muro, et a circio in spacium Petri de Podiolo de Or]. Predictum solum terre sicut terminat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi [est...], cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, et cum stillicidiis [et cloacis...] dictum est. Predictum solum terre sicut superius dictum est, facimus [vos et vestris tenere et habere...] omnium bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis [... Natalis] Domini et Carnisprivii I par todons vel VI denarios, quos vobis magis placuerit, [et cetera. Testes, ut supra.]
199
70 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Pere de Pujoldor, de Santa Pau, i a la seva muller, a perpetutat, un solar al puig del castell de Santa Pau amb una estructura, per tal de construir-hi cases amb un porxo de 16 pams on hi podran tenir taula. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un espai de Ramon Boll, de Trienteres, a ponent amb un mur i a tramuntana amb un espai dArnau de Viladecans i dArnau de Terrada. En concepte destabliment caldr satisfer un parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
Eodem die. Da[mus et stabilimus ad acapitum tibi Petro] de Podiolo de Or, de Sancta Pace, et uxori tuea... et vestris vel cui volueritis in perpetuum, quendam [solum terre] in podio castri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum [ibi domos de] abisso usque ad celum cum XVI palmis portici versus carariam coram ianua domorum in quo portico positis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo ad abisum. Et afrontat ab oriente in cararia publica, et a meridie in spacio Raimundi Bolii, de Trinteres, et ab occidente in muro, et a circio in spacio Arnaldi de Viladecans et Arnaldi de Terrada. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum edicatione quod ibi est, cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, et cum stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis et nostris perpetuo infra Natalis Domini et Carnisprivii I par todons vel VI denarios, quos vobis magis placuerit, et cetera. Testes, ut supra. Puxes pren en Colet sa Gurdia qui no era escrit.
200
JOAN SOLER I JIMNEZ
71 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Arnau de Viladecans, de Santa Pau, a la seva esposa, a Arnau de Terrada i a la seva esposa, a perpetutat, un solar al puig del castell de Santa Pau amb una construcci, per tal de fer-hi cases amb porxo on hi podran tenir taula. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un espai de Bernat de Roure, a ponent amb el mur i a tramuntana amb un espai dArnau de Mitjanell, de Santa Pau, i de Mart de Noguer. Hauran de satisfer per aquest establiment un parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 15r-v, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Arnaldo de Viladecans de Sancta Pace et uxori tuea... et Arnaldo de Terrada et uxori tuea... et vestris vel cui volueritis in perpetuum, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de celo ad abisum cuma... portici versus carariam coram ianua domorum, in quo portico positis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo ad abisum. Et afrontat ab oriente in cararia publica, et a meridie in spacium \Bernadi de Robore/,b et ab occidente in muro, et a circio in spacio Arnaldi de Miyanello, de Sancta Pace, et Martinis de Noguerio. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi est cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, et cum stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus [...]. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis et nostris [perpetuo infra Natalis Domini et Carnisprivii] I par todons vel VI denarios, quos vobis magis pla[cuerit, et cetera. Testes, ut supra.]
a. A continuaci, un espai en blanc. b. Escrit a sobre, Petri de Podiolo, ratllat.
72 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a [Arnau de Mitjanell, de Santa Pau, a Mart de Noguer, del mateix lloc,] i a les
201
respectives esposes, a perpetutat, [un solar al puig del castell] de Santa Pau amb una construcci per tal de fer-hi cases amb porxo. Confronta a llevant [amb el carrer], a migjorn amb un espai dArnau de Viladecans i Arnau de Terrada, a ponent amb un mur i a tramuntana amb un espai de Pere de Bucdevall, de Santa Pau. Han de satisfer un parell de tudons o 6 diners en concepte destabliment entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 15v, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62. Malgrat que el nom dArnau de Mitjanell apareix inicialment ratllat, la resta de documents que permeten ubicar el solar que aqu sestableix limiten sempre amb el daquest personatge. Com que loriginal est tacat no podem precisar amb exactitud per quina ra est ratllat, per podrem pensar en lesmena duna diplograa. Tamb podria ser que lestabliment sigui noms a favor de Mart de Noguer, malgrat que ms tard ambds apareixen establerts com a socis.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibia [Arnaldo de Miyanello de Sancta Pace... et Martino de Noguerio] eiusdem loce et uxori tueb... et vestris vel cui volueritis in p[erpetuum,... ] de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum [...] celum [...]b portici versus carrariam coram ianua domorum [...] et desuper hedicare domos de celo ad abisum. Et afrontat ab oriente [in carraria publica], a meridie in spacium Arnaldi de Viladecans et Arnaldi de Terrada, ab occidente in muro, et a circio [in spacio Petri] de Bucodaval de Sancta Pace. Predictum solum terre sicut terminat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi est, et cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, et stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis et nostris perpetuo infra Natalis Domini et Carnisprivii I par todonorum vel VI denarios, quos vobis magis placuerit, (et cetera). Testes, ut supra.
a. A continuaci, ratllat, Arnaldo de Miyanello de Sancta Pace. ci, un espai en blanc. b. A continua-
73 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Pere de Bucdevall, de Santa Pau, i a la seva esposa Ermessenda, un solar al puig del
202
JOAN SOLER I JIMNEZ

castell de Santa Pau amb una estructura per tal de construir-hi cases amb un porxo on podran tenir-hi taula. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un pati dArnau de Mitjanell, de Santa Pau, i de Mart de Noguer i a ponent amb un mur. Han de satisfer en concepte de cens un parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Buchodaval, de Sancta Pace, et uxori tue Ermesende et vestris vel cui volueritis, quendam spacium sive solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de abiso usque ad celum, et cuma... portici versus carrariam coram ianua domorum, in quo posis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo ad abisum. Et afrontat ab oriente in carraria publica, et a meridie in spacio Arnaldi de Miyanello de Sancta Pace et Martinis de Noguerio, et ab occidente in muro, et a circioa... Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi est, cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, cum portis et portallis, et cum nestris et nestrallis, et cum stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis et nostris perpetuo pro censu infra Natalis Domini et Carnisprivii I par todonorum vel VI denarios, quos vobis magis placuerit, et cetera. Testes, ut supra.
74 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Pere de Cam, esposa i famlia] un solar [amb una estructura] per tal de construirhi cases amb porxo on hi podr tenir taula. Confronta a llevant amb un espai de Pere de Campdelapart, a migjorn amb el carrer, [a ponent amb un espai de Guillem dAulines] i a tramuntana amb un mur. Hauran de satisfer en concepte de cens perpetu un parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes. No podr comenar a treballar en la construcci de les cases ns que no tindr un soci

amb qui dividir lespai.
A.*
203
ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 007, 1302-1304; 1308?; 1309, f. 16r, [Idus februarii]. Els testimonis sn els del doc. 62.
[Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Camon et uxori] vestre [...vobis] et vestris et cui volueritis, quendam solum terre [...] quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de abisso usque ad [celum...] carrariam coram ianua domorum in quo positis tenere tabulam et desuper [hedicare domos... ab] oriente in spacio Petri de Camdelapart, et a meridie in vico publico, [ab occidente in spacio Guillelmi de Oulinis, et a cir]cio in muro. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, [... intratibus et] exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, ... et cum stillicid]iis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius predictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis [et nostris pro] censu in perpetuum infra Natalis Domini et Carnisprivii I par todonorum vel VI denarios, quos vobis magis placuerit, (et cetera). Testes, ut supra. Salvo tamen quod non tenearis ibi operare tunc usque hab(e)as in dictum spacium socium, qui habeat medietatem.
75 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Guillem dAulines i a Fontdevall, de Vilardell [de Sant Mart] de Santa Pau, i a la seva esposa un solar al puig del castell de Santa Pau amb una construcci per tal de fer-hi cases amb un porxo on hi podran tenir taula. Confronta a llevant amb un pati de Pere de Cam i del seu soci, a migjorn amb el carrer i a tramuntana amb un mur. Han de satisfer un cens dun parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo de Oulinis, de Vilardello, \et en Fontdaval, de Vilardel/, de Sancta Pace et uxori tuea... et vestris et cui volueritis, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum
204
JOAN SOLER I JIMNEZ
et construendum ibi domos de celo ad abisum et cuma... portici versus carariam coram ianua domorum in quo possitis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo ad abisum. Et afrontat ab oriente in spacio Petri de Camon et de suo socio, et a meridie in vico publico, et ab occidentea..., et a circio in muro. Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi est, cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, et cum portis et portallis, et cum nestris et nestralis, et stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Et predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum facitis vos et vestri nobis et nostris in perpetuum pro censu infra Natalis Domini et Carnisprivii I par todonorum vel VI denarios, quos magis vobis placuerit, (et cetera). Testes, ut supra, et cetera.
76 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte un solar al puig del castell [de Santa Pau] per tal de construir-hi cases, amb un porxo de 16 pams on shi podr installar taula. Confronta a llevant amb alg del vilar de Santa Pau, a migjorn amb un mur, [a ponent amb un espai de Font de Perdans i a tramuntana amb un altre del mas de Feixes, del vilar i amb la plaa. Shaur de satisfer un cens dun parell de gallines per Nadal.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum [...] quendam solum terre in podio castri nostri [de Sancta Pace...] et construendum ibi domos de abisso usque ad celum et cum \XVI palmis/ portici [... et pos]sitis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo ad ab[issum... ab oriente...] Vilario de Sancta Pace, et a meridie in muro iuxta [... ab occidente in spacio de] Fonte de Perdaniis, et a circio in \spacio mansi de Fexiis de Vilario, et / in platea. Predictum solum terre sicut [terminat et confrontat...] quod ibi est, cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domo constructa et construenda, [...] et cum nestris et nestrallis, et cum stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est. Predictum solum terre sicut superius dictum est
205
facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, [sub obligatione bonorum] nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis et nostris pro censu in perpetuum I par gallinarum in festo Natalis Domini, et cetera. Testes, ut supra.
77 [1313, febrer, 13] [Huguet II, senyor de Santa Pau,] estableix en acapte a Pere de Feixes, del vilar [de Sant Mart de Santa Pau], a la seva esposa Guilleuma i al ll Francesc, un solar al puig del castell de Santa Pau amb una estructura per tal de construir-hi cases amb un porxo que doni a la plaa. No shi especiquen les afrontacions. Han de satisfer un cens perpetu dun parell de gallines per Nadal.
Eodem die. Damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Fexiis, de Vilario, et Francisco lio tuo et uxori eius Guillelme et vestris vel cui volueritis, quendam solum terre in pod(i)o castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domos de abisso usque ad celum et cuma... portici versus plateam coram ianua domorum in quo possitis tenere tabulam et desuper hedicare domos de celo ad abissum, et cetera. Et afrontat ab orientea..., et ab occidentea..., et a meridiea..., et a circioa... . Predictum solum terre sicut terminat et confrontat, et cetera, et cum hedicatione quod ibi est, cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum domibus constructis et construendis, et cum portis et portallis, et nestris et nestralis, et cum stillicidiis et cloacis, et cum dicto portico sicut superius dictum est, et cetera. Predictum solum terre sicut superius dictum est facimus vobis et vestris tenere et habere, et cetera, sub obligatione bonorum nostrorum, et cetera. Et propter hoc stabilimentum vos et vestri facitis nobis et nostris pro censu in perpetuum in festo Natalis Domini I par gallinarum, et cetera. Testes, ut supra, et cetera.
206
JOAN SOLER I JIMNEZ
78 [1315], abril, 28 Arnau del mas Sim, la seva esposa Gueraula, llur ll Sim i la seva esposa Agns estableixen en acapte a Ramon de Trillesdemunt, habitant de la pobla del castell de Santa Pau, i a la seva esposa Ermessenda un pea de terra situada a Fontrogal. Confronta a llevant i a migjorn amb una honor prpia marcada amb creus i pedres, a ponent amb lhonor de Miquel Codina, que reb en acapte, i a tramuntana amb un torrent i amb lhonor de Bernat de Mosquera. Tamb hauran de vetllar per una pea petita de terra que hi ha al costat de lhonor de Bernat de Mosquera ms enll del torrent, amb la condici que els estabilients hi podran recollir les aglans que hi caiguin. Reservat el dret del senyor reben en concepte dacapte 35 sous. Hauran de satisfer un cens perpetu dun parell de gallines per Nadal. Donen i estableixen en acapte la meitat daquelles cases que tenen a la pobla nova del castell de Santa Pau, que confronten a llevant amb el carrer, a migjorn amb laltra meitat que conserven els estabilients, a ponent amb un mur i a tramuntana amb unes cases de Pere Pintor. Aquestes cases les tenen per Huguet [II], senyor de Santa Pau. Reservat el dret daquest senyor, han de satisfer en concepte de cens 6 sous de tern, tres per Sant Miquel i tres ms per Carnestoltes. En concepte dacapte confessen haver rebut 15 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 7r-v. Al marge dret: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
IIII kalendas maii. Quod ego Arnaldus de manso Simonis et uxor eius Geralda et lii eorum Simonis et uxor eius Agnes per nos et nostros, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Raimundo de Triliisdamont, habitatori in popula castri de Sancta Pace, et uxori tue Ermesenda et vestris in perpetuum, quandam peciam terre nostre cita a Fontrogal. Et afrontat ab oriente et a meridie in nostra honore residua sicut termini sunt ibi xi vel signati de cruces vel de petras, et ab occidente in onore Michaelis de Codina, que acaptavit de nobis, et a circio in torrente et in onore Bernardi de Moschera. \Et etiam damus et stabilimus servare predictam illam peciolam terre que est iuxta honore dicti Bernardi de Moschera, ultra torente sicut terminat, et quod glandes que ibi cadunt nos et nostri posimus colligere sine vestro impedimento/. Predictam terram damus et stabilimus ad acapitum cum intratibus et exitibus, et cetera, et cum arboribus diversorum generum ad habere, tenere, et cetera. Salvo iure domini in omnibus, et cetera. Pro qua predictum acapitum accipimus a te \XXXV/ solidos, et cetera. Renunciamus, et cetera. Et
207
dabis nobis et nostris pro dicta terra de censu I par gallinarum in festo Natalis Domini in perpetuum. Item damus et stabilimus ad acapitum mediam de illas domos quas habemus et tenemus in popula nova castri de Sancta Pace, quas dictas afrontant ab oriente in vicho publico, et a meridie in illa alia medietate qui nobis remanent, et ab occidente in muro, et a circio in domibus Petri Pictoris. Predictas domos habemus et tenemus sicut in instrumento nobis facto per domino Ugeto lacius continetur. Salvo iure predicti domini in omnibus, et cetera. Et dabitis nobis et nostris pro censu per dictas domos VI solidos de terno \scilicet medietas in festo sancti Michaelis et alia medietas in festo Carnisprivis XL/. Et pro hac acapitum contemur a te recepi XV solidos de terno. Renunciamus, et cetera. Et obligamus omnia bona nostra et iura. Ru(r)sus, ego Raimundus predictus et uxor eius Ermesenda recipimus hec omnia supradicta, facere dictum censum, ut est dictum, et cetera, et obligamus omnia bona, et cetera. Testes Bernardus Fferrarii de Vilardello, de Sancta Pace, et Guillemus Simonis, de popula, et Guillelmus Fabrica, de popula.
79 [1315, maig, 19] Pere Pintor, de la pobla de Santa Pau, i la seva esposa Agns, deneixen a Bernat, ll de Bernat Ferrer de Vilardell, una terra amb una paret alada [a tocar de] les cases de Bernat, segons divideix el mur inferior, a que puguin construir primer al costat de laltre mur sense cap queixa dels denidors.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 12r, [XIIII kalendas iunii].
Eodem die. Quod ego Petrus Pictor, de popula de Sancta Pace, et uxor eius Agnes gratis et ex certa, et cetera, per nos et nostros, et cetera, lexamus et difnimus tibi Bernardo, lio Bernardi Fferrarii de Vilardello, illam terram in qua habemus hedicatam parietem in domibus tuis eiusdem popule sicut dividit de muro daval; et quod possis ibi facere et construere prius iuxta alium murum sine contradicione nostra et hec promittimus atendere et complere, et cetera. Et contemur a vobis habere plenam et liberam satisfaccionem. Renunciamus, et cetera. Testes Bernardus Fferrarii de Vilardello et Petrus de Plana, et Guillelmus de Puyalas, de popula.
208
JOAN SOLER I JIMNEZ

80
[1315], juny, 2 Mart del Perot, de Santa Pau, el seu ll Ramon i la seva esposa Gueraula estableixen en acapte a Bernat, ll de Bernat Ferrer de Vilardell, i a Gueraula, la seva muller, una pea de terra que tenen al costat del portal del Collet. Confronta a llevant amb el carrer que surt de la pobla cap a la masoveria del Perot i cap al mas Sim, a migjorn i ponent amb una honor dels estabilients i a tramuntana amb lhonor de Pere Pintor. Queda reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau. Reben 10 sous de tern per lestabliment. Hauran de satisfer un cens anual per Nadal de 18 diners de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 13r.
IIII nonas iunii. Quod ego Martinus dez Perhot de Sancta Pace et Raimundus, lius eius, et uxor eius Geralda gratis, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Bernardo, lio Bernardi Fferrarii de Vilardello de Sancta Pace et uxori tue Geralde et vestris vel cui volueritis in perpetuo, unam peciam terre nostre quam habemus et tenemus iuxta portal des Colet. Et afrontat ab oriente in vico qui exiit de popula et tendit ad mansoveriam nostram des Perhot et ad mansum Simonem, et a meridie \et ab occidente/ in nostra honore residua sicut termini sunt ibi xi vel signati de cruces vel de petras, et a circio in onore Petri Pictoris. Predictam peciam terre cum intratibus et exitibus, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace. Pro qua predictum stabilimentum contemur a vobis recepi X solidos de terno. Renunciamus, et cetera. Et si plus, et cetera. Et salvo hoc quod vos et vestri dabitis nobis et nostris annuatim pro censu in festo Natalis Domini XVIII denarios de terno. Promittimus in qua vobis bona de, et cetera. Et si aliqua causa contra vos vel vestros super predicta terra unquam movetur, nos promittimus vos et vestros inde defendere et ponere, et cetera, vestris propriis super, et cetera, sub obligatione omnium bonorum nostrorum, et cetera. Iuramus in Deum. Testes Bernardus Fferrarii de Vilardello et Arnaldus de Miyanello, et Michael Bol et Arnaldus Simonis.
81 [1315], juliol, 14 Bernat de Roure, habitant de la pobla del castell de Santa Pau, alliberat i redimit del seu senyor natural, esdev persona prpia del senyor
209
Huguet [II] de Santapau, conjuntament amb la seva descendncia. Promet que no anir a cap vila, ciutat o castell de domini reial.
Pridie idus iulii. Quod ego Bernardus de Robore, habitator in popula castri de Sancta Pace, gratis et cetera, cum iam sim liber et redemptus de meo domino naturali facio et venio me personam propriam et quietam voluntatem domino Ugeto de Sancta Pace \cum omne prole mea nascitura,/ et cetera. Et promitto vobis bona de quod non (in)trare in villam vel civitatem vel castrorum domini regis, et cetera. Arnaldus de Papagals, de popula, et Arnaldus de Basa et Arnaldus de Imper, de Miyana. 82 [1315], juliol, 14 Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Guillem Sim, de lesmentat poble, i a la seva esposa Ramona, a perpetutat, un solar al puig del castell de Santa Pau amb una construcci per tal de fer-hi una casa i un porxo de 16 pams on hi podran tenir taula. Confronta a llevant amb la casa de Pere de Pintor, a migjorn amb el carrer, a ponent amb un pati del senyor i a tramuntana amb la muralla. Han de satisfer un cens dun parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 16r-v, [Pridie idus iulii]. Al marge esquerre: Paccavit II denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, gratis et ex certa, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo Simonis eiusdem popule et uxori tue Raimunde et vestris vel cui volueritis in perpetuum, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domum de celo usque ad abisum. Et afrontat ab oriente in domo Petri de Pictoris, et a meridie in vicho publico, et ab occidente in spacio qui nobis remanet, et a circio in muro. Ita quod predictum solum terre cum quadam hedicatione quod ibi est ad faciendum et construendum, habere teneatis cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum petris et parietis, et cum stillicinis et cloacis, et cum privis quod habemus in muro, et cum XVI palmos portici quod habemus versus carrariam coram ianua domorum si eri possunt, in quo dicto portico possitis tenere tabulam vel tabulas et desuper habere domum vel domos
210
JOAN SOLER I JIMNEZ
usque ad celum, et cetera. Sic damus et stabilimus ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde perpetuo faciendas. Salvo hoc quod vos et vestros dabitis nobis et nostris pro censu infra festum Natalis Domini et Carnisprivis XL unum par todonorum vel sex denarios, quos tibi magis placuerit. Et pro hac stabilimento contemur a vobis habere et recipere plenam et liberam satisfactionem, et cetera. Renunciamus, et cetera. Et promittimus, et cetera, attendere et complere, et cetera. Testes Bernardus, lius den Bernardi Ferrarii de Vilardel, et Arnaldus de Puteo, baiulus de Salento, et Guillelmus Simonis, de popula castri de Sancta Pace.
83 [1315], juliol, 28 Francesc de Planadevall, de Santa Pau, reconeix que s persona prpia del noble senyor Huguet [II] de Santapau, conjuntament amb la seva descendncia. Promet que no anir a cap vila, ciutat o castell de domini reial o de qualsevol altre senyor. En reconeixement de domini donar anualment, ns i tot quan sigui fora del terme del senyor, una lliura de cera per la Mare de Du dagost.
V kalendas augusti. Quod ego Franciscus de Planadaval, de Sancta Pace, gratis, et cetera, conteor in veritate et recognosco me esse personam propriam et quietam vobis nobili domino Ugeto de Sancta Pace cum omnibus bonis meis presentis et futuris et cum omni prole mea nascitura, et cetera. Et promitto vobis bona de quod non intrare in villam nec civitatem vel castrorum domini regis vel alicuius domini, et cetera. Et promito vobis dare ratione recognitione dominii annuatim quando manebo extra vestro termino I lipram cere in festo sancte Marie mensis augusti, et cetera. Et hoc iuro et obligo omnia bona mea, et cetera. Testes Berengarius de Sancta Pace et Bernadus Fferrarii de Vilardello, et Arnaldus de Papagals, de popula.
84 [1315], agost, 31 Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Bartomeu Miralles, de la [vall de Santa Pau,] i a la seva esposa Ermessenda un solar al puig del castell de Santa Pau amb una estructura per tal
211
de construir-hi una casa. El solar t nou braces de llarg i quatre damplada. Confronta a llevant amb un espai de Guillem Pere Sim, de lesmentat poble, a migjorn amb el carrer, a tramuntana amb un mur i a ponent amb un espai del senyor. Han de satisfer anualment 12 diners de cens, entre Nadal i Carnestoltes.
A.* a. b. ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 25v. CONSTANS, Llus G. Santa Pau, vol. II, p. 52. GRABOLOSA, Ramon. Santa Pau i la seva baronia, p. 83.
Pridie kalendas septembris. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Bartolomeo de Mirails, eiusdem valle, et uxori tue Ermesenda et vestris perpetuo, quendam solum terre in podio castri nostri de Sancta Pace cum quadam hedicatione quod ibi est ad faciendum et construendum ibi domum de abisso usque ad celum, quod dictum solum habeat IX brasas in longo et IIIIor in latum. Et afrontat ab oriente in spacio Guillemi Petri Simonis, eiusdem popule, et a meridie in vicho, et a circio in muro, et ab occidente in spacio qui nobis remanet. Predictum solum terre cum intratibus, et cetera. Et dabis nobis annuatim pro censu infra festum Natalis Domini et Carnisprivis XLe, XII denarios,a et cetera. Testes Arnaldus de Papagals, de popula, et Raimundus de Plana, clericus de Sancta Pace.
a. A continuaci, ratllat, vel duos par todonorum.
85 [1315, setembre, 15] Huguet [II], senyor de Santa Pau, rep en guarda i manutenci Bartomeu, ll de Castell de Font, de Trienteres, i de Berenguera. Rep en concepte dentrada 5 sous. Si abandona la protecci haur de pagar 5 sous. En reconeixement de domini satisfar anualment una lliura de cera.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 27r, [XVII kalendas octobris].
Eodem die. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, recipimus in guardia et in manutenencia te Bartolomeum, lium Castolioni de Fonte de Trinteres de Sancta Pace, et uxorem tuam Berengariam et vestros et omnia bona vestra, et cetera. Et dabis modo pro intrata V solidos. Et quando de dita guardia exire in vita cum omnibus bonis tuis alios V solidos. Et pro recognitione dominii annuatim I lipram cere.
212
JOAN SOLER I JIMNEZ

Testes Berengarius de Sancta Pace et Arnaldus de Papagals.
86 [1315], octubre, 6 Guillem de Boxeda, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva muller Maria venen a Bernat, ll de Bernat Ferrer de Vilardell, [de Sant Mart de Santa Pau], habitant de la pobla, i a la seva esposa Guilleuma, a perpetutat, una pea petita de terra al puig del castell de Santa Pau. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb una honor del senyor, a ponent amb lhonor de Pere Pintor i a tramuntana amb un mur i amb les cases dels receptors. Reservat el dret del senyor. Reben per la venda 16 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 29v-30r. Al marge esquerre: Paccavit II denarios, per la insinuaci de linstrument.
Pridie nonas octobris. Quod ego Guillemus de Boxeda, de popula castri de Sancta Pace, et Maria eius uxor per nos et nostros, et cetera, vendimus tibi Bernardo, lio Bernardi Fferrarii de Vilardello, \habitatori popule predicte/, et uxori tue Guillelme et vestris in perpetuum, quendam peciolam terre in podio castri de Sancta Pace sicut afrontat ab horiente in vicho publico, et a meridie in onore nostra residua sicut termini sunt ibi xi vel signati, et ab oriente in onore Petri Pictoris, et a circio in muro et in vestris domibus. Predictam peciolam terre cum intratibus et exitibus \ad domibus ibi contructis et construendis, de celo in abiso/, et cetera, ad omnes vestras voluntates, et cetera. Salvo iure domini in omnibus et salvo hoc quod vos nec vestri non faciatis ibi aqueriam nec streneriam \versus nostram onorem qui nobis remanet/, et cetera. Promittimus, et cetera. Remanet, et cetera. Pro qua predicta venditione contemur a vobis recepi XVI solidos de terno. Renunciando, et cetera. Testes Petrus de Planadamunt, de Sancta Pace, et Berengarius de Sancto Martino.
87 1315, novembre, 24 Arnau de Papagalls, de la pobla de Santa Pau, procurador, per manament del noble Huguet [II] de Santapau, ordena a Berenguer de Santapau que sestigui a la pobla de Santa Pau ns que recuperi els 3.000 sous que va perdre el senyor per culpa seva. Si no els
213
retorna, Huguet [II] semparar de la batllia [de lAulerola] i de tot all que t pel senyor. Lacte es fa en presncia de Guillem Sim, Arnau de Trillesdemunt, Arnau de Viladecans, Francesc de Feixes, Arnau de Mitjanell, Berenguer de Riera, Ramon de Bosquet, Pere de Bucdevall i Pere de Camodevall.
Anno Domini M CCC XV, VIII kalendas decembris. Quod sit certum et manifestum quod ego Arnaldus de Papagals, de popula de Sancta Pace, procurator nobilis Ugeti de Sancta Pace, ax com a procurator dicti domini Ugeti facio talem mandamentum vobis Berengario de Sancta Pace \per mandatum dictum nobilem Ugetum/, que vos estigatis intus populo de Sancta Pace tantum ac tamdiu donec MMM solidos de dampnis quam dedistis a dicto domino Ugeto vel pro culpam vestram ipsum amisit ibi habearis et in loco nisi dictus nobilis Ugetus possit accipere. Quod nisi feceritis, emparamus vobis et vestris \baiuliam/ (et) totum hoc quod tenetis pro dicto domino Ugeto. Ita quod vos nec vestri non usetis de hoc quod pro dicto domino teneris. In presencia Guillelmi Simonis, de popula, et Arnaldo de Triliisdamunt et Arnaldo de Viladecans, et Francesc de Fexiis et Arnaldo de Miyanello, et Berengario de (Rie)ria et Raimundo de Boscheto, et Petro de Buchodaval et Petro de Camondaval.
88 [1315, novembre, 24] Sibilla, muller de Berenguer de Santapau, protesta davant dArnau de Papagalls i del noble Huguet [II] i assegura el dret basant-se en el seu esponsalici davant la cria i el jutge del senyor, i fa aquesta fermana en presncia dels testimonis del document anterior. Exigeix que lescriv li faci un document de protesta.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 34v, [VIII kalendas decembris]. Els testimonis sn els del doc. 87.
Eodem die. Incontinenti ego Sibilia, uxor Berengarii de Sancta Pace, protesto et aseguro ius pro sponsalicio meo vobis dicto Arnaldo de Papagals vel nobilis domini Ugeto in posse curie ipsius et iudicis. Et dictam rmanciam facio in presencia huius testium quo supra. Et volo quod dictus scriptor facit mihi unum instrumentum de protestatione, et cetera. Testes, ut supra.
214
JOAN SOLER I JIMNEZ

89
1315, desembre, 13 Huguet [II], senyor de Santa Pau, deneix i absol Arnau de Cases, de la parrquia de Sallent, i la seva descendncia de ser home propi. Rep per la denici 5 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 34v. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Idus decembris. Quod nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, per nos et nostros presentes et futuros dinimus et penitus absolvimus te Arnaldum de Casis, parrochie de Salen, scilicet personam tuam et totam quidem ex te descendentem et omnia bona tua presentia et futura, ita ut a modo sis liber et inmunis ac penitus absolutis cum omni prole tua nata et nacitura et cum omnibus bonis tuis presentis et futuris, et cetera. Hanc dinitionem facimus domino Deo vel cuicumque dominio que facere et eligere volueris ad tuam in omnibus voluntatem, et cetera. Et pro hac dinitionem contemur a te habere V solidos de terno sicut, et cetera, iuxta, (et cetera). Testes Arnaldus de Papagals, de popula, et Petrus de Boxeda, de Vilario de Sancta Pace.
90 [1316], gener, 5 Arnau [del mas] Sim, de Santa Pau, la seva esposa, llur ll Sim i la seva esposa estableixen en acapte a Guillem Sim, de lesmentada pobla, i a la seva esposa Maria, a perpetutat, el stol o fonament de les cases que tenen a la pobla. Confronta a llevant amb un porxo i amb les taules que podran tenir-hi els estabilients sense cap impediment, a migjorn amb cases del mas de Bonella, a tramuntana amb cases de Ramon de Trilles[demunt], que foren dels estabilients, i a ponent amb un mur. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau. Reben per lestabliment 6 sous de tern. Han de satisfer en concepte de cens 4 sous de tern per Sant Miquel per lesmentat stol i 14 diners de tern per aquella terra dAvenela que havien acaptat a la difunta Tarragona de Montpeller, de Santa Pau.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 40r. [Nonis ianuarii]. Al marge inferior: Paccarunt quisque II denarios, per la insinuaci de linstrument. Sen fu una carta partida.
Eodem die.
215
Quod ego Arnaldus Simonis, de Sancta Pace, et uxor eiusa... et lius eorum Simon et uxor eiusa... gratis, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo Simonis, de popula eiusdem loci, et uxori tue Marie et vestris in perpetuum, illum stol de domibus nostris quod habemus in dicta popula, ita quod vos nec vestri non possitis desuper aliquid petere nec exigere nec clamare nisi dictum stol sicut modo est hedicatum. Et afrontat dictum stol ab oriente in porticho qui nobis remanet cum suo melioramento et tabulas quod posimus ibi tenere sine impedimento intrate dicte stol, et a meridie in domibus mansi de Bonela, et a circio in domibus Raimundi de Triliis quas fuerunt nostri, et ab occiduo in muro, et cetera, cum intratibus, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace in omnibus, et cetera. Et pro hac stabilimento contemur habere et recipere VI solidos de terno. Et si plus inde, et cetera. Et dabitis nobis et nostris pro censu in festo sancti Michahelis IIII solidos de terno \pro dicto sotolo, et etiam dabitis XIIII denarios de terno de censu pro illa terra de Avenela, quam acapitavimus Terragona de Montepesullano, condam eiusdem popule, de mansi nostro, quod a dicta Terragona tu modo tenes, sicut instrumento primo inde facto continetur/. Et sicut promittimus hec omnia predicta atendere, et cetera. Et obligamus omnia bona, et cetera. Et hoc iuramus. Testes Arnaldus de Papagals, de popula, et Petrus de Buchodaval et Petrus de Fonte de Perdanis, eiusdem. ABC.
91 [1316, febrer, 16] Dona Orpai de Santa Pau i Ramon de Puigpardines reconeixen a Arnau de Papagalls, de la pobla del castell de Santa Pau, el pagament de 1.000 sous de tern. En cas que Huguet [II] de Santapau interposs una demanda contra Arnau pels 1.000 sous de tern, prometen defensar-lo.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 006, 1315-1316, f. 55r, [XIIII kalendas marcii].
Eodem die. Quod nos domina Orpay de Sancta Pax et en Raimundus de Pugpar[dines] confesamus et regonexemus a tu Arnaldo de Papagals, de popula castri de Sancta Pace, quod solvistis nobis M solidos de terno racione nobilis domini Ugeti de Sancta Pace. Et si forte dictus nobilis Ugetus demandaverit tibi vel tuis dictos M solidos, nos pro-
216
JOAN SOLER I JIMNEZ
mittimus tibi deffendere et ponere ante te et tuas, et cetera, nostris propriis super et extra, et cetera. Et propter (hoc) obligamus omnia bona nostra, et cetera. Testes Berengarius de Sancta Pace et Bernardus Fferrarii, et Bernardus Astrucii, de Bisulduno.
92 [1316, juliol, 5] Ramon de Bonella, de Perdans de Santa Pau, i la seva esposa venen a Arnau de Papagalls i a la seva muller Maria unes cases que tenen a la pobla [de Santa Pau]. Reservat el dret del senyor. Confessen haver rebut per la venda 120 sous de tern que van pagar a Berenguer de Bonella, germ del venedor. Si a la propera festa de Carnestoltes retornen els 120 sous de tern recuperaran les cases, sin hi romandran els compradors sota la supervisi de dos prohoms daquesta terra.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 11v, [III nonas iulii].
Eodem die. Quod ego Raimundus de Bonela, de Perdans de Sancta Pace, et uxor eius gratis, et cetera, vendimus tibi Arnaldo de Papagals, eiusdem popule, et uxori tue Marie vel cui volueris, omnes illas domos nostras quas habemus et tenemus in predicta popula, et cetera, cum intratibus et exitibus, et cetera. Salvo iure domini in omnibus, et cetera. Pro qua predicta vendicione contemur a vobis habere et recipere CXX solidos de terno quos solvistis pro me a Berengario de Bonela, fratri meo, et cetera. Et si forte nos potuerimus vobis reddere in primo venturo festo Carniprivio XL dictos CXX solidos, vos tenearis nobis reddere dictas domos. Et si forte non potuerimus vobis reddere dictos denarios, vos tenearis nobis stare de dictas domos ad cognicionem duorum proborum huius terre, et cetera. Testes Arnaldus de Costabela, clericus de Sancta Pace, et Guillelmus Simonis et Guillelmus de Suyol, eiusdem popula.
93 [1316, agost, 30] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Guillem Pere Sim, de la pobla del castell de Santa Pau, i a la seva esposa Ramona,
217
a perpetutat, un espai que t a lesmentat poble i que Guillem de Gurdia retorn al senyor. Sestipula que aix en disposin, amb entrades i eixides, amb portes i portals, nestres i nestrals, amb el cobert i sobrecoberts que tenen al mur, amb 16 pams per fer-hi porxo davant de les cases, on hi podran disposar taules i edicar-hi al damunt. En concepte destabliment el senyor rep la satisfacci dels receptors anualment li hauran de satisfer un cens perpetu dun parell de gallines per Nadal.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 17v-18r, [III kalendas septembris].
Eodem die. Quod nos Hugetus, dominus de Sancta Pace, gratis, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo Petri Simonis, de popula nostra castri de Sancta Pace, et uxori tue Raimunde et vestris in perpetuum, quendam spacium nostrum quam habemus in popula nostra castri nostri de Sancta Pace, quod dictum spacium dimisit nobis Guillemus de Guardia, et sic habeas et teneas deinde vos et vestri ad omnes vestras voluntates inde perpetuo facendo, cum intratibus et exitibus, et cum portis et portalis, et cum nestris et nestralis, et cum posito et superposito quod habemus in muro, et cum sex(decim) palmos portici quod habeas coram ianua domorum, in quo dicto portico possitis tenere tabula(m) vel tabulas et desuper hedicare domum vel domos de celo usque ad abissum, et cetera. Et pro hoc stabilimentum contemur habere plenam et liberam satisfaccionem. Et dabitis nobis et nostris annuatim et perpetuo in festo Natalis Domini unum par gallinarum, et cetera. Testes Arnaldus de Triliisdamunt, de Sancta Pace, et Raimundus de Triliis, de popula, et Arnaldus Simonis, clericus de Sancta Pace, et cetera.
94 [1316], setembre, 13 Guillem de Gurdia, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva esposa Sibilla venen a Guillem Sim i a la seva muller Maria un canemar i un hort que tenen al poble orientat a migdia. Confronten a llevant i migjorn amb lhonor dArnau de Bassa, a ponent amb cases de Joan de Fbrega i a tramuntana amb el mur dun verger. Reservat el dret del senyor. Reben 65 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 19r. Al marge dret: Paccavit II denarios, per la insinuaci de linstrument.
218
JOAN SOLER I JIMNEZ
Idus septembris. Quod ego Guillelmus de Guardia, de popula castri de Sancta Pace, et uxor mea Sibilia gratis, et cetera, vendimus et tradimus tibi Guillelmo Simonis, eiusdem popule, et uxori eius Marie et vestris perpetuo quendam canemarium et ortum quod habemus in dicta popula versus meridie, sicut afrontat ab oriente \et a meridie/ in onore Arnaldi de Bassa, et ab occidente in domibus Iohanni de Fabrica, et a circio in muro de viridario, et cetera. Salvo iure domini in omnibus, et cetera. Et habet precium huius venditionis LXV solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et promittimus, et cetera. Et obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera. Testes Iohannes de Fabrica de Vilardello et Arnaldus de Costabela, clericus eiusdem loci.
95 [1316], setembre, 27 Pere Pintor, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva esposa Agns deneixen i retornen a Huguet [II], senyor de Santa Pau, les cases que els havia establert al capdamunt duna feixa dels primers que tenen al puig del castell de Santa Pau. Pere Pintor retindr el dret que ning pugui obrir un carrer o fer un fossat a lesmentada feixa situada ms enll del mur, excepte posat cas que es vulguin fer latrines per evacuar les immundcies; retindr, a ms, el pati que hi t franc i noms pagar els censos per la feixa.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 24r.
V kalendas octobris. Ego Petrus Pictor, de popula castri de Sancta Pace, et uxor eius Agnes gratis, et cetera, difnimus et penitus remitimus vobis nobili Ugeto, dominio de Sancta Pace, omnes domos quas stabilivistis in capite superiori fexie nostre quas habemus in podio castri de Sancta Pace, salvo tamen et excepto quod retineo quod nullus non habeat carrariam \nec vallem per nostram/ fexiam (quam) teniamus extra muros; salvo hoc quod faciant in muro sic voluerint letrinas in quo possint eicere omnes inmunidicias; et salvo tamen quod retineo mihi illum patium modo deinde per francuma \cum illis censibus quod faciatis pro fexia,/ quod vos de dictas domos omnem censum per dictam difnitionem mihi remisistis. Et pro hac difnicione contemur a vobis habere plenam et liberam satisffactionem, et cetera. Et obligamus omnia, et cetera.
219
Testes Arnaldus de Papagals, de popula castri de Sancta Pace, et Arnaldus de Bassa, eiusdem popule, et Guillelmus de Puyalas, eiusdem popule.
a. A continuaci, ratllat, alodium.
96 [1316, setembre, 27] Huguet [II], senyor de Santa Pau, deneix a Pere Pintor, de la pobla del castell de Santa Pau, i a la seva esposa Agns, a perpetutat, el pagament de cens per les cases que tenen al capdamunt de la feixa situada ms enll del mur, cap a ponent, reserva per, el pagament del cens acostumat per aquesta feixa.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 24r. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument. Els testimonis sn els del doc. 95.
Eodem die. Quod nos Huguetus, dominus de Sancta Pace, gratis, et cetera, difnimus et remitimus et relaxamus tibi Petro Pictor, de popula castri de Sancta Pace, et uxori tue Agneti et vestris perpetuo vel cui volueris, quod vos nec vestri non faciatis nullum censum pro dictas domos vestras, quas habetis in capite superiori fexie vestre extra muro versus occidentem, salvo tamen quod faciatis illum censum asuetum de dicta fexia. Et pro hac dinitione contemur a vobis habere et recepi omnes illas domos quas nobis remisistis, quas nos stabilimus in capite superiori dicte fexie vestre scilicet unum Bernardi Ferrarii et alium Guillelmi Petri Simonis, et alium Arnaldi Simonis.a Et hoc promittimus atendere et complere, et cetera. Testes, ut supra.
a. A continuaci, ratllat, et hoc quod tenet Bernardus Fferrarii.
97 [1316, setembre, 27] Guillem Pere Sim, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva esposa Ramona venen a Pere Pintor i a la seva esposa Agns, a perpetutat, un pati que tenen davant del castell de Santa Pau. Confronta a llevant amb unes cases dels receptors, a migjorn amb el carrer, a ponent amb un espai de Bartomeu Miralles i a tramuntana amb un mur. El pati el tenen acaptat per Huguet [II], a qui han de satisfer
220
JOAN SOLER I JIMNEZ

els censos establerts a linstrument destabliment, s a dir, 6 diners. Per la venda reben 20 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 24v, [V kalendas octobris]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Quod ego Guillelmus Petri Simonis, de popula castri de Sancta Pace, et uxor eius Raimunda gratis, et cetera, vendimus et tradimus tibi Petro Pictor et eius uxori Agneti, eiusdem loci, et vestris in perpetuum, illum patium quam habemus et tenemus ante castrum de Sancta Pace. Et afrontat ab occidente in domos \vestras metipsas/,a et a meridie in vico publico, et ab occidente in spacium Bartolomei de Mirailes, et a circio in muro. Sic vendimus et tradimus vobis et vestris ad habendum, tenendum et possidendum, et cetera. Sicut in instrumento de acapito pro nobile domino Ugeto nobis facto loci et continue cui dabitis censum asuetum, et cetera. Et pro hac vendicione contemur a vobis habere et recepi XX solidos de terno, et cetera. Et si plus, et cetera. Et facit facere censum a domino VI denarios. Testes Arnaldus de Papagals, de popula castri de Sancta Pace, et Iohannes Ferrerii de Vilardello, et Arnaldus de Bassa, eiusdem popule.
a. Afegit a la interlnia, Bartolomei Fonte quas nobis, ratllat.
98 [1316, setembre, 27] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte a Guillem de Gurdia, de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Sibilla, a perpetutat, una feixa de terra orientada a migdia a reds del castell. Confronta a llevant amb lhorta dArnau de Bassa, a migjorn [amb lhorta] de Pere de Casals, a ponent amb un mur i a tramuntana amb el carrer que ha donat a Arnau de Bassa. Reservats els drets de llusme i de foriscapi. En concepte de cens han de satisfer mig quart doli segons la mesura de la vall de Santa Pau. Per lestabliment rep 10 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 24v, [V kalendas octobris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument. Els testimonis sn els del doc. 97.
Eodem die. Quod nos Huguetus, dominus de Sancta Pace, gratis, et cetera, damus et stabilimus ad acapitum tibi Guillelmo de Guardia, de popula
221
castri de Sancta Pace, et uxori tue Sibilie et vestris perpetuo, quandam fexiam terre nostre quam habemus versus meridie iuxta castrum nostrum. Et afrontat ab oriente in orta Arnaldi de Bassa, et \a meridie/ Petri de Casalibus, et ab occidente in muro, et a circio in vico quod nos damus a Arnaldo de Basia et suis, sicut termini sunt ibi xi, cum intratibus et exitibus, et cetera. Salvo iure nostro in laudatione et foriscapiis, et cetera. Et dabitis nobis et nostris pro censu de dicta fexia medium quartanum olei ad mensuram valle Sancte Pacis. Et pro hac stabilimento contemur a vobis X solidos de terno, et cetera. Et si plus, et cetera. Testes, ut supra.
99 [1316, setembre, 27] Huguet [II], senyor de Santa Pau, estableix en acapte un carrer a Arnau de Bassa, de la pobla de Santa Pau, a la seva esposa Gueraula, a llur lla Guilleuma i al seu marit Arnau, a perpetutat. Est situada a tocar de la liciam, de la bestorre del castell i del mur del verger del senyor. Rep en concepte destabliment la plena satisfacci dels receptors.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 25r, [V kalendas octobris]. Al marge esquerre: Paccavit II denarios, per la insinuaci de linstrument. Els testimonis sn els del doc. 97.
Eodem die. Quod nos Hugetus, dominus de Sancta Pace, gratis, et cetera, damus et stabilimus ac acapitamus carrariam tibi Arnaldo de Bassia, de popula de Sancta Pace, et uxori tue Geralde et lie vestre Guillelme et viro suo Arnaldo et vestris in perpetuum, iuxta liciam castri vestri et iuxta bestoram et iuxta muro viridiri nostri pro capite fexia Guillelmi de Guardia, et cetera. Et pro ac stabilimento contemur a te habere et recepi plenam et liberam satisfactionem. Testes, ut supra.
100 [1316, octubre, 18] Ramon de Trillesdemunt, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva esposa Ermessenda venen a Guillem Pere Sim, del mateix poble, i a la seva esposa Ramona, a perpetutat, unes cases que tenen a
222
JOAN SOLER I JIMNEZ

la pobla que havien estat del mas Sim. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb laltra meitat [de les cases] del mas Sim, a ponent amb un mur i a tramuntana amb unes cases de Pere Pintor. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau. Per la venda reben 24 sous de tern. Han de satisfer al mas Sim 5 sous i 4 diners de tern per Sant Miquel, tal com estava estipulat i tal com en linstrument de venda que shavia fet estava especicat, aquest document es traspassa als receptors.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 27r, [XV kalendas novembris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Quod ego Raimundus de Triliisdamunt, de popula castri de Sancta Pace, et uxor eius Ermesenda gratis, et cetera, vendimus et tradimus tibi Guillelmo Petri Simonis, de popula eiusdem loci, et uxori tue Raimunde et vestris in perpetuum, quasdam domos nostras quas habemus in popula eiusdem loci et fuerunt mansi Simonis. Et afrontant ab oriente in vico publico, et a meridie in alia medie(tate) quam remansit dicti mansi Simonis, et ab occidente in muro, et a circio in domibus Petri Pictoris, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace, et cetera. Pro qua predictam vendicionem contemur a vobis habere et recepi XXIIII solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et dabitis et faciatis racione dictas domos ad mansum Simonis Ve solidos et IIIIor denarios de terno \in festo sancti Michaelis/, in quo nos erimus obligati, sicut in instrumento venditionis nobis facto pro herede mansi Simonis lacius continetur. De quo instrumento vobis in presente translatione damus et sic promittimus hec omnia attendere et complere, et cetera. Et obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera. Et nos recipimus et obligamus, et cetera. Testes Petrus Pictoris, de popula, et Petrus de Solano, eiusdem valle. 101 [1316, octubre, 31] Francesc de Feixes, del vilar de la parrquia de Sant Mart de Santa Pau, i la seva esposa Guilleuma venen a Pere, de la coromina dessota el castell, i a la seva esposa Maria les cases que tenen a la pobla nova [de Santa Pau]. Per la venda reben 35 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 28r, [Pridie kalendas novembris]. Al marge dret: Paccavit VIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
223
Eodem die. Quod ego Franciscus de Fexiis, de Vilario parrochie Sancti Martini de Sancta Pace, et uxor eius Guillelma gratis, et cetera, vendimus tibi Petroa de Condamina desupto Castro, eiusdem valle, et uxori tue Marie vel cui volueritis, illas domos nostras quas habemus et tenemus in popula nova eiusdem loci. Ita quod vos habeatis et teneatis ad omnes vestras voluntates sicut in instrumento de acapto lacius continetur, et cetera. Pro qua predictam vendicionem conteor habere et recepi XXXV solidos de terno. Testes Arnaldus de Miyanello, de Sancta Pace, et Martinus de Noguerio.
a. A continuaci ratllat, lio Marie Mite de popula eiusdem valle.
102 [1316], desembre, 6 Pere Pintor, de la pobla del castell de Santa Pau, i la seva esposa Agns venen a Ramon de Trilles[demunt], del mateix poble, el pati de les cases que tenen al costat de les de Bartomeu de Font, que havien estat dels venedors. Tamb venen lhortet anomenat de ses Cuineres. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau. Per la venda reben 50 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 30r. Al marge dret: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
VIII idus decempbris. Quod ego Petrus Pictor, de popula castri de Sancta Pace, et uxor eius Agnes gratis, et cetera, vendimus \tibi Raimundo de Triliis, de popula eiusdem loci/, et cetera, illum patium de domos nostras, quam habemus iuxta illas domos Bartolomei de Fonte, quas fuerunt nostras, et illum ortellum vocatum de ses Cuineres sicut dividit desuper aaval. Salvo iure domini castri de Sancta Pace, et cetera. Pro qua predictam venditionem contemur a vobis habere et recepi L solidos de terno, et cetera. Et si plus, et cetera. Testes Guillelmus Fabregos et Petrus Casals, eiusdem popula, et Michaelis de Codina.
224
JOAN SOLER I JIMNEZ

103
[1316, desembre, 6] Guillem de Boxeda, de la pobla del castell de Santa Pau, promet a Francesc dEsperapans, de Fages, i a Arnau de Papagalls, de la pobla, que ensenyar loci de la sabateria a Bernat, ll de Bernat dEsperapans, des del Nadal vinent durant cinc anys, assumint les despeses pel que fa a la beguda i al menjar durant aquest perode de temps, quant a la roba se nocupar durant dos anys. Confessa rebre per aquesta tasca 200 sous que promet retornar al cap dels cinc anys.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 011, 1316-1317, f. 30v-31r, [VIII idus decempbris].
Eodem die. Quod ego Guillelmus de Boxeda, de popula castri de Sancta Pace, promito tibi Francisco de Sperapans, de Fagia eiusdem valle, et Arnaldo de Papagals, de popula eiusdem loci, quod ego doceam misterium zabaterie bene et idonee a Bernardo, lio Bernardi de Sperapans, scilicet de isto primo venturo festo Natalis Domini ad Ve annos, meis propriis sumptibus et expensis scilicet in potu et in comestione pro dictos Ve annos, et in vestimentis per duos annos scilicet de tunicis et de calcias, et de camisas et brachias, et zabatias, et cetera. Et si pro defectu horum predictorum contegerit infra dictum tempus pro qualibet aliqua racione vel ego obiero, vel dicto Bernardo, promito vobis stare ad cognicionem duorum hominum huius terre. Et propter hoc obligo, et cetera. Et hoc iuro, et cetera. Et pro isto misterio contemur in presenti a vobis CC solidos, quos promito vobis reddere in capite dictos Ve annos. Testes Petrus de Boxeda, de Vilario de Sancta Pace, et Bartolomeus de Olleto, parrochie de Cote, et Petrus de Serrato, parrochie de Salento. 104 [1318], febrer, 16 Guillem Pere Sim, de la pobla de Santa Pau, confessa i reconeix que Sim, hereu del mas Sim, ha realitzat les obres necessries a les cases que havia establert a Ramon de Trilles[demunt], i que Guillem Pere li compr posteriorment.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 14r.
XIIII kalendas marcii. Quod ego Guillelmus Petrus Simonis, de popula de Sancta Pace, conteor et recognosco tibi Simoni, eredi de manso Simonis, eiusdem
225
loci, quod tu perpetrasti et ad debitum nem adduxisti totum illud opus, quod tu debebas facere in illis domibus, quas stabilistis in popula predicta Raimundo de Triliis eiusdem loci, quas ego emi postea a dicto Raimundo. Et dicta opus dictarum domorum est bene perpetratum et \de/ defectu dicti operis convenisti mecum ideo de predicte opere et de omnibus expensis, quas ibidem debetis facere voluntatem. Testes Guillelmus de Puyolas, de popula de Sancta Pace, et Arnaldus de Papagals et Guillelmus Simonis, et eiusdem loci.
105 [1318, febrer, 16] Pere Mir, habitant de la pobla de Santa Pau, la seva esposa Maria i la seva mare Maria venen a Pere de Busquet, de Fontargoal, i a la seva muller Guilleuma els 5 sous censuals que Guilleuma de Costa, habitant de la pobla nova havia de pagar a Pere Mir per les cases de la pobla, on Guilleuma encara resideix. Afronten les cases a llevant amb un mur, a ponent amb la plaa, a migjorn amb cases de Pere de la coromina dessota el castell i a tramuntana amb cases prpies. Reben 270 sous de tern per la venda del cens. Guilleuma de Costa promet que pagar el cens als compradors.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 14v, [XIIII kalendas marcii]. Al marge esquerre: Paccavit VI denarios, per la insinuaci de linstrument.
[Eodem die.] Quod ego Petrus Mir, abitator popule de Sancta Pace, et uxor eius Maria et mater dicti Petri Maria gratis et ex certa scientia, et cetera, per nos et omnes nostros vendimus et cum hac presente carta perpetuo vendimus, deliberamus, tradimus vero tibi Petro de Bosceto, de Fontargoal de Sancta Pace, et uxori tue Guillelme et vestris perpetuo, V solidos censuales quos Guillelma de Costa, abitatrics popule \nove eiusdem loci/, nobis facte et debet facere \quolibet anno et perpetuo/, pro quibusdam domibus que sunt \in dicta/ popula \nova, quibus/ in dicta Guillelma manet. Et eas antea acaptavit cum dicto censu in dictis domibus per nos retento, solvendo et prestando nobis et nostris quolibet anno et perpetuo in festo sancti Micaelis, sicut in instrumento stabilimenti per nos dicte Guillelme facto lacius continetur. Et dicte damus super quibus censum abemus, affrontant ab oriente in muro, ab occidente in platea, a meridie in domibus Petri de Condamina subtus Castro, de parte circii in domibus nostris \ibi nobis residuis/. Predictum censum vendimus vobis et vestris et cui volueritis precio CCLXX soli-
226
JOAN SOLER I JIMNEZ
dos de terno, quos \a vobis/ numeratos recepimus. Contemur tenere, et cetera. Et si plus, et cetera, totum, et cetera. Percipiendo dicte Guillelme quod vobis de dicto censu et respondere, et cetera. Promitimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera, et dicte mulieres tenere iure ypotece, (et cetera). Ego dicta Guillelma de Costa presens et consenciens predicte vendicioni de voluntate \et mandato/ predictorum venditioni, promitto vobis dictis emptoribus vobis solvere et tradere sicut dictis venditoribus premissarum. Obligo, et cetera. Testes Petrus de Costa, de Sancta Pace, et Arnaldus de Colello et Petrus de Condamina, eiusdem loci, et Arnaldus de Masdaval et Arnaldus de Gravoleda.
106 [1318, agost, 8] Ramon de Bonella i la seva esposa Maria reconeixen que deuen a Arnau de Masdevall i a la seva muller Guilleuma 70 sous de tern. Prometen que pagaran aquesta quantitat la Pasqua vinent, si no ho fan, els donaran les cases que tenen a la pobla de Santa Pau, que ara els traspassen a que les tinguin sense cap impediment ns que cobrin els sous. Amb tot, hi podran tenir una scrinea de lloguer. Ara b, si poden claudere solerium en aquestes cases, no estaran obligats a pagar el lloguer de la scrinea, ni els receptors hauran de pagar cap lloguer per les cases. Arnau i Guilleuma no han de satisfer cap lloguer per viure en aquestes cases.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 22r, [VI idus augusti].
Eodem die. Ego Raimundus de Bonela, de Sancta Pace, et uxor eius Maria contemur et recognoscimus debere tibi Arnaldo de Mansodaval et uxori tue Guillelme LXX solidos de terno, quos a te mutuo recepimus, contemur tenere, et cetera, quos promittimus solvere et paccare vobis et cui volueritis in primo venturo festo Pasce, quod nisi fecerimus et dictos denarios de dicto terminio in antea tenebimus et propter hoc dampnum, et cetera, obligamus, et cetera. Et specialiter obligamus et astringimus vobis quasdam domos nostras quas abemus in popula de Sancta Pace, quas in presenti tibi tradimus, ita videlicet quod \vos/ teneatis et abeatis dictas domos \sine omni impedimento nostro/, quos usque retdamus vobis et cui volueritis dictos denarios sed nos possimus tenere ibi quandam scrineam de quo donemus tibi logerium sucientem,
227
seu si nos potuerimus claudere vobis solerium dictarum domorum non teneamur dare vobis aliquid logerium ratione dicte scrinee nec vos non teneamini dare nobis aliquid logerium dictarum domorum \ratione statii nostri/, dum nos teneamus dictis denariis imo abeatis dictum stagium dono et benecio nostro. Et si forte faciatis aliquid me in dictis domibus, quod nos restituamus vobis expensas sed faciatis ipsas perponsas et nobis videntibus et scientibus. Testes Micel Bo et Bernardus de Masdaval, abitatores popule, et Guillemus Simonis.
107 [1318, setembre, 18] Guillem Pere Sim, habitant de la pobla de Santa Pau, i la seva esposa Ramona venen a Arnau de Masdevall i a la seva esposa Guilleuma, a perpetutat, un solar amb un edici amb parets i porxo on hi podran tenir taules, establert per Huguet [II] de Santa Pau. Confronta a llevant amb el solar de Bartomeu de Clota, a ponent amb el de Pere Cot, a migjorn amb un mur i a tramuntana amb la plaa. Reben per aquesta venda 100 sous de tern. Reservat el dret del senyor de Santa Pau a qui han de satisfer anualment un parell de gallines per Nadal.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015 (13181320), f. 22v, [XIIII kalendas octobris]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Guillelmus Petrus Simonis, abitator popule de Sancta Pace, et uxor eius Raimunda gratis et ex certa sciencia per nos et omnes nostros vendimus tibi Arnaldo de Masdaval, \eiusdem loci,/ et uxori tue Guillelme et vestris et cui volueritis perpetuo, quoddam solum seu spacium terre nostre \cum quodam edicio parietum quod ibi est/, quem abemus et tenemus in dicta popula pro domino Ugeto de Sancta Pace. Et affrontat ab oriente in spacio sive solo Bartolomei de Clota, ab occidente in solo sive spacio Petri Cute, a meridie in muro, de parte circi in platea. Et hanc venditionem faciamus vobis precio C solidos de terno, de quibus contemur esse bene paccatis. Renunciando, et cetera. \Et si plus, et cetera/. Promittimus bona de predictum solum cum dicto edicio et cum domibus quas \ibi/ construas \et possis construere cum petris, parietis et fundamentis/, de abisso usque ad celum, cum tegulatis, \cum/ stillicidiis \et/ cloacis et privatis, et posito et superposito quod abeatis in muro,\et cum portico in quo possitis tenere tabulam
228
JOAN SOLER I JIMNEZ
et desuper construere domos/. Obligamus, et cetera. Et iuramus, (et cetera). Et dicta Raimunda retinere iuri ypotece mee, (et cetera). Salvo iure domini de Sancta Pace, que omnibus cui dabitis et faciatis quolibet anno et perpetuo I par gallinarum in festo Natalis Domini. Testes Petrus de Bucodaval, de Sancta Pace, et Berengarius de Fredaria et Berengarius, lius eius.
108 [1318, setembre, 18] Pere de Casals, habitant de la pobla de Santa Pau, i la seva esposa Ermessenda venen a Pere, de la coromina dessota el castell, i a la seva esposa Maria una pea petita de terra de lhort que tenen al costat del mur de la pobla de Santa Pau. Confronta a llevant i a tramuntana amb la part dhort dels venedors, a ponent amb el mur i a migjorn amb una roca. Si volen edicar-hi una casa, no podran fer cap sortida que afecti la part dhort dels venedors, i aquests no hi podran plantar arbres que afectin la part dels compradors. El preu de venda s de 9 sous de tern. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau. Cadascun dels dos han de satisfer 1 diner en concepte de cens per lhort per la festa de Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 23r, [XIIII kalendas octobris]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Petrus de Casals, abitator popule de Sancta Pace, et uxor eius Ermesenda vendimus tibi Petro de Condamina \et uxori tue Marie/ subtus Castro, quandam peciolam terre de illo orto nostro quem abemus et tenemus iuxta murum \popule de Sancta Pace/. Et affrontat ab oriente \et a circii/ in residuo nobis ibi de dicto orto, \sicut termini ibi xi/, ab occidente in muro, \a meridie in rupe/. Predictam peciolam terre sicut terminat et confrontat vendimus vobis cum intratibus et exitibus, et cum omni integritate et proprietate sua, et cum omnibus aucmentis et melioramentis factis et facituris, et cum domibus quas ibi possitis construere de abisso usque ad celum. Et si forte vos \velletis/ construere domum in dicta peciola \terre, quod/ vos non possitis facere exitam nec aliquam aperturama in dicta domo de quibus posset dampnum venire nobis in dicto orto nobis ibi residuo, \nec nos non possimus tenere ibi arbores de quibus possit vobis damnum mittere/. Et hanc venditionem faciamus vobis precio VIIII solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et si plus, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et
229
iuramus, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace in omnibus et hoc salvo et renunciamus, quod vos et vestri faciatis nobis et nostris quolibet anno et perpetuo unum denarium de terno pro censu in auxilio census, quem nos facimus de dicto orto, \quem solvetis/ in festo Carnium Ablatorum Quadragesime. Testes Bartolomeus de Clota, de Sancta Pace, et Petrus de Fonte de Perdanis et Bernardus de Buco, eiusdem loci.
a. A continuaci, afegit a la interlnia i ratllat, sed nos non possimus tenere ibi arbores de quibus possit vobis dampnum mittere.
109 [1318, setembre, 18] Pere de Santmart, habitant de la pobla de Santa Pau, la seva mare Maria i la seva esposa Maria venen a Guilleuma, lla de Maria de Costa, de Fages, a perpetutat, una casa que tenen establerta a la pobla pel senyor del castell de Santa Pau, amb 16 pams de porxo. Confronta a llevant amb un mur, a ponent amb la plaa, a migjorn amb unes cases de Pere de Coromina i a tramuntana amb les dels venedors. Reservat el dret del senyor de Santa Pau i el propi. Han de satisfer als venedors un cens de 5 sous de tern que shan de pagar per Sant Miquel. A ms hauran de satisfer una gallina ats el cens que els venedors han de pagar al senyor. Per la venda reben 50 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 23r-v, [XIIII kalendas octobris].
Eodem die. Ego Petrus de Sancto Martino, abitator popule de Sancta Pace, \et mater eius Maria et uxor eius Maria per nos et omnes (nostros), vendimus tibi Guillelma \lie Marie/ de Costa, de Fagiis, et tuis et cui volueris perpetuo, quandam domum nostram quam abemus et tenemus in dicta popula pro domino castri de Sancta Pace \cum XVI palmis portici, quem abeatis coram ianua domorum/. Et affrontat ab oriente in muro, ab occidente in platea, a meridie in domibus Petri de Condamina, de parte circii in domibus ibi nobis residuis. Predictam domum sicut terminat et confrontat vendo vobis cum intratibus et exitibus, cum petris, parietibus et fundamentis, cum portis et portallis, cum tegulis et tegulatis, cum stillicidiis et cum cloacis et aygeriis, et cum posito et superposito quem abeatis in muro, et cum dictos \XVI palmis spacii coram ianua domum/ in quo possitis \edicare porticum et ibi tenere tabulas et desuper construere domos/. Sic vendimus tibi et cui volueris
230
JOAN SOLER I JIMNEZ
perpetuo, promittimus bona de predictam domum sicut terminat et confrontat \cum dicto portico/ facere abere et tenere et possidere pacice contra cunctas personas, et cetera, sicut melius potest dici, et cetera. Et sicut melius abeo et teneo pro domino de Sancta Pace \et ab illo acapitavi/. Salvo iure dicti domini in omnibus pro quibus omnibus supradictis, et interesse et eviccione obligamus tibi et tuis me et meos omnia bona mea abita et abenda usque, (et cetera). Salvo iure meo meorumque quibus dabis et facies quolibet anno et perpetuo Ve solidos de terno pro censu, quos solves in festo sancti Micaelis \et etiam dabis et facies I gallinam in auxilio census, quem ego facio pro domibus domino/. Et propter hanc vendicionem contemur et recognoscimus abere a te L solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et si plus, et cetera. Firmavit et iuravit Petrus et Maria, mater eius, et uxor eius Maria. Testes Petrus de Fonte de Perdanis, de Sancta Pace, et Bernardus de Buco et Petrus de Costa, eiusdem loci.
110 [1318, setembre, 26] Arnau de Font de Perdans, de Santa Pau, i la seva esposa Maria estableixen en acapte a Arnau de Costa, habitant de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Gueraula, a perpetutat, la meitat dun solar que tenen a la pobla, al lloc anomenat pobla nova, amb un porxo de 16 pams on hi podran tenir taules. Confronta a llevant amb unes cases de Bernat de Masdevall, a ponent amb la part que pertany als estabilients, a migjorn amb un mur i a tramuntana amb la plaa. Tamb estableixen una pea de terra situada a la costa de Closells, que limita a llevant, a migjorn i a tramuntana amb una honor prpia, i a ponent amb la via pblica. Tamb estableixen una pea petita de terra al cap de les feixes de Camplunes, que confronta a llevant amb la roca que hi ha al capdamunt de lhort de Bernat de Masdevall, a ponent i a migjorn amb lhonor del mas de Fbrega de Perdans, a tramuntana amb lhonor prpia de Guillem de Planella, de la pobla. Reservat el dret del senyor de Santa Pau i el dret del mas Font. Han de satisfer anualment un cens duna gallina per Nadal i 3,5 sous del cens que han de pagar al senyor de Santa Pau per Carnestoltes. Reben en concepte dacapte 30 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 25r-v, [VI kalendas octobris]. Al marge esquerre: Paccavit Costa VI denarios i al marge inferior: Paccavit Fonte III denarios, per la insinuaci de linstrument. El mundum es realitz com a carta partida.
231
(Eodem die.) Quod ego Arnaldus de Fonte de Perdanis, de Sancta Pace, et uxor eius Maria per nos et omnes nostros damus et stabilimus ad acapitum tibi Arnaldo de Costa, abitatori popule de Sancta Pace, et uxori tue Geralle et vestris perpetuo, medietatem cuiusdam spacii sive soli terre, quod abemus et tenemus in dicta popula in loco vocato Popula Nova. Et affrontat ab oriente in domibus Bernardi de Mansodaval, ab occidente in illa \parte que/ nobis ibi remanet de dicto spacio, a meridie in muro, de parte circi in platea. Item stabilimus vobis quandam peciam terre nostre, quam abemus in loco vocato Costa de Closels et adaffrontat ab oriente et a meridie et de parte circi in mea onore, \sicut termini sunt ibi xi/, ab occidente in via publica. Item stabilimus vobis quandam peciolam terre nostre in capite fexiarum de Camplunes, et affrontat ab oriente in rupe que est super ortum Bernardi de Mansodaval, ab occidente et a meridie in onore mansi de Fabrica de Perdans, \de parte circii in nostra onore et Guillelmi de Planela, de popula/. Predictum solum sive spacium terre sicut terminat et confrontat \damus et stabilimus vobis ad construendum ibi domos/, cum intratibus et exitibus, cum portis et portallis, cum nestris et nestrallis, cum tegulis et tegulatis, cum biges, latis et laqueis, cum stillicidiis, aygeriis et cloacis, et cum omni tecto et soferimento, et cum posito et superposito quod abeatis in muro. Sicut iam nobis concessum est et cum portico \XVI palmis spacii/ coram ianua domorum in quo possitis \facere et construere porticum et ibi tenere/ tabulam et tabulas, et desuper edicare domos, \et cum omnibus, et cetera, et sicut melius predicta omnia nobis per dominum Uguetum sunt concesa/, cum omnibus aucmentis et melioramentis factis et facituris. Et dictas terras sicut terminant et confrontant cum intratibus et exitibus, et cum omnibus aucmentis et melioramentis factis et facituris, sicut melius predicta dici et intelligi ad omnem vestrum vestrorumque bonum et rmanciam intelligimus, tam ad panem quam (ad) vinum, et cum omnibus arboris cuiuscumque generis sunt. Sicut damus et stabilimus ad omnes vestras voluntantes, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure domini de Sancta Pace in omnibus et salvo iure mansi nostri de Fonte, cui dabitis et facietis quolibet anno pro censu I gallinam in festo Natalis Domini et III solidos cum dimidie in festo Carnium Abblatorum Quadragesime in auxilio census, quem nos faciamus de manso nostro. Et propter hoc abui inde a vobis XXX solidos pro acapite. Et si plus, et cetera, totum, (et cetera). Testes Petrus de Quintana, de Sancta Pace, et Petrus de Camporotundo et Bernardus Fferrarii de Puyolariis, eiusdem loci, et Ioannes de Fabrica de Perdanis. ABC.
232
JOAN SOLER I JIMNEZ

111
[1319, gener, 16] Francesc, ll del difunt Miquel de Codina, habitant de la pobla de Santa Pau, ven a Joan de Ginebreda, habitant de la pobla nova de Santa Pau, i a la seva esposa Jordana, a perpetutat, un solar per construir-hi cases amb porxo, que tenen pel senyor de Santa Pau. Confronta a llevant amb la plaa, a migjorn amb unes cases prpies, a ponent amb una feixa de Bernat de Pujolars i a tramuntana amb unes cases de Viv, gendre de Miquel Boll. El preu de la venda s de 66 sous de tern. Reservat el dret del senyor, a qui han de satisfer un parell de tudons o sis diners de tern com a cens.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 014, 1318; 1319, f. 38r, [XVII kalendas februarias]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem (die.) Ffranciscus, lius condam Michaelis de Codina, abitatores popule de Sancta Pace, gratis et consulte agens non vi, dolo, metuve inductus nec ab aliquo casu sed meo proprio motu et spontanea voluntate per me et meos presentes atque futuros, vendo et concedo tibi Iohanni de Ginebreda, habitatori popule nove de Sancta Pace, \et uxori tue Iordane/ et tuis perpetuo, quoddam spacium soli terre, quod habeo et teneo in dicta popula \pro domino de Sancta Pace/, sicut affrontat ab oriente in platea, a meridie in domibus meis que ibi mihi remanent, ab occidente in fexia Bernardi de Puyalars, et a circio in domibus Vivonis, generis Michaelis Boflii. Predictum siquidem spacium soli et terre superius confrontat cum intratibus et exitibus suis, et ad construendum ibi domos cum lapidibus qui ibi sunt et alia, et cum edicio quod ibi est, et cum portico, portalis, nestris, nestralis et aspecti, et cum parietibus, lignis, tectis et fustis, et aygeriis, privatis et cloacis, tecto et sufferimento quod abeatis in muro, et cum sexdecim palmis spacii ante ianuam domorum in quo spacio possitis construere porticum et ibi tenere tabulas et desuper edifcare sive construere domos, et cum omni melioratione de abisso usque ad nubes, et cetera. Sicut melius, et cetera. Precio LXVI solidos de terno. De quibus renuncio ex, et cetera. Salvo (iure) dicti domini in omnibus cui pro censu I par tedonorum vel VI denarios de terno. Testes Arnaldus de Costabela, clericus, et Arnaldus de Triliis, de Sancta Pace, et Arnaldus de Seudur, de Sancta Pace.

112
233
[1319, abril, 27] Guillem de Boxeda, habitant de la pobla de Santa Pau, i la seva esposa Maria, llur ll Mateu i la seva esposa Maria venen, a perpetutat, a Bernat Ferrer i a la seva esposa Guilleuma, un solar situat al costat de les cases dels receptors orientat a migdia, al costat del portal. Confronta a llevant amb la via pblica, a ponent amb una feixa de Pere Pintor, a migjorn amb la via pblica i a tramuntana amb les cases dels receptors. El preu de la venda s de 21 sous de tern. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 42v, [V kalendas maii]. Al marge esquerre: Paccavit II denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Guillelmus de Boxeda, abitator popule de Sancta Pace, et uxor eius Maria et lius eorum Mateus et uxor eius Maria vendimus perpetuo tibi Bernardo Fferrario, eiusdem loci, et uxori tue Guillelme et vestris perpetuo, quoddam spacium terre sive solum quod abemus et tenemusa iuxta domos vestras versus meridiem iuxta portallum quod est contiguum domibus vestris predictis. Et affrontat ab oriente in via publica, et occidente in fexia Petri Pinctoris, a meridie in via publica, de parte circii in dictis domibus vestris. Precio XXI solidos de terno. Renunciando, (et cetera). Obligamus, et cetera, tenere nos dicte melioramentis, (et cetera). Et iuramus, (et cetera). Salvo iure domini castri de Sancta Pace. Testes Arnaldus de Papagals et Petrus de Plana, et Guillelmus Simonis, de Sancta Pace, et Arnaldus de Bassa.
a. A continuaci, ratllat, in dicta popula.
113 [1319, maig, 7] Pere Pintor, habitant de la pobla de Santa Pau, i la seva esposa Agns venen a Joan Ginebreda, del mateix lloc, i a la seva esposa Jordana, a perpetutat, la meitat de les cases que tenen a la pobla amb porxo per tal que hi puguin construir. Confronta a llevant amb el carrer, a ponent amb una terra prpia que tenen darrere daquestes cases, a migjorn amb unes cases de Guillem Pere Sim i a tramuntana amb cases prpies. El preu de la venda s de 150 sous de tern. Prometen que, des davui ns a la festa de Sant Miquel vinent treballaran en aquestes cases i en cediran una altra ns que els possessors es decideixin a vendre-la o a fer-hi obres.
234
A.*
JOAN SOLER I JIMNEZ

ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 45v-46r, [Nonis maii]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument. No hi ha testimonis, per probablement sn els del doc. 114.
Eodem die. Ego Petrus Pintor, \abitator popule/ de Sancta Pace, et uxor eius Angnes vendimus tibi Iohanni de Ginebreda, eiusdem loci, et uxori tue Iordane et vestris perpetuo, medietatem illarum domorum nostrarum, quas abemus et tenemus in dicta popula cum portico, quem ibi possis construere. Et affrontant ab oriente in vico publico qui inde transit, ab occidente in terra nostra que est retro \dictas/ domos, a meridie in domibus Guillelmi Petri Simonis, de parte circii in domibus nobis ibi residuis. Predictas domos sicut terminant et terminant vendimus vobis et vestris cum intratibus et exitibus, cum petris, parietibus et fundamentis, cum tegulis et tegulatis, cum portis et portallis, cum nestris et nestrallis, cum stillicidiis et cloacis, cum omni tecto et soferimento, et cum portico quem abeatis coram ianua domorum, in quo possitis tenere tabulas et desuper edicare domos, \et cum omnibus aucmentis et melioramentis/ vendimus vobis et vestris. Precio CL solidos monete de terno. Renunciando, et cetera. \Et si plus, et cetera/. Promittimus, et cetera. Et etiam promittimus vobis quod de hodie usque ad festum sancti Micaelis proxime venturo operamus in dictis domibus; tamen quod sit ibi stol et soler quod nisi fecerimus, quod nos tradamus tibi et deliberamus aliam domum nostram inferiorem que nobis ibi remanet, quam teneatis tamen quousque dicte domus per nos vobis venditas fuerint complete et operate. Et sic promittimus attendere et complere, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus et dicta mulier renunciando iuri ypotece, et cetera.
114 [1319, maig, 7] Joan de Ginebreda, de Santa Pau, i la seva esposa Jordana prometen a Pere Pintor, de la pobla de Santa Pau, i a la seva muller Agns, que si a partir del dia de Sant Andreu i en el decurs dun any reben els 150 sous de tern que havien pagat per la venda de la meitat duna casa, els retornaran les cases i donaran per bo el pagament efectuat.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015 (13181320), f. 46r, [Nonis maii]. Al marge esquerre: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die.
235
Ego Ioannes de Ginebreda, de Sancta Pace, et uxor eius Iordane promittimus tibi Petro Pintor, de popula de Sancta Pace, et uxor tue Angnes quod si de isto festo sancti Andree proxime venturo ad I annum retdideritis nobis CL solidos de terno, quos \vobis dedimus/ pro vendicione nobis facte de medietate domorum nostrorum, sicut instrumento vendicionis inter facto lacius continetur, quod nos retdamus vobis dictas domos et solvamus vobis dictam vendicionem dictarum domorum, \quod nisi fecerit/ aut nos faciamus vobis, tornes ad cognicionem proborum hominum. Et sic promittimus attendere et complere. Testes Bernardus de Rieradaval, de Sancta Pace, et Arnaldus de Gravoleda et Arnaldus de Pratodamont, eiusdem loci.
115 [1319], maig, 7 Huguet [II], senyor de Santa Pau, concedeix a Guillem de Boxeda, habitant de la pobla de Santa Pau, i al seu ll Mateu, a perpetutat, un solar al costat de la paret del verger del senyor, davant del porxo del senyor cap a llevant; el porxo ha de tenir 16 pams de llarg i quatre damplada, on hi podran tenir taula i tota la mercaderia. Confronta a llevant amb el carrer que passa entre aquest espai i les cases dArnau de Bassa, a ponent amb un porxo del senyor, a migjorn amb la paret del verger dHuguet [II] i a tramuntana amb un carrer. Han de satisfer un cens perpetu no especicat. Per la donaci rep 12 sous de tern, reservat el dret propi en els llusmes i foriscapis.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 46v. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Nonis maii. Quod nos Uguetus, dominus de Sancta Pace, per nos et omnes nostros presentes atque futuros \damus et concedimus/a tibi Guillelmo de Boxeda, abitatori popule \nostre/ Sancte Pacis, et lio tuo Mateo et vestris perpetuo, quoddam \solum sive/ spacium \terre iuxta parietem viridarii nostri/ coram portico nostro versus orientem, quod spacium sive solum abeat in longum XVII palmos \in longum/ et IIIIor in latum, in quo spacio possi\ti/s tenere et abere tabulam et ibi tenere omnia marcania et quicquid aliud ibi tenere volueritis. Et affrontat dictum spacium ab oriente in carrerio qui transit inter dictum spacium et domos Arnaldi de Bassia, ab occidente in portico nostro, a meridie in \dicta/ pariete viridarii predicti, de parte circii in vico. Predictum
236
JOAN SOLER I JIMNEZ
spacium sicut terminat et confrontat \damus et concedimus/ vobis et vestris perpetuo sicut melius potest dici ac intelligi ad omnem vestrum vestrorumque bonum et rmanciam intelligi, cum omnibus melioramentis dicte tabule necesariis, sic \damus/ vobis et vestris ad omnes vestras vestrorumque perpetuo faciatis, (et cetera). \Et propter/ hanc \donacio/nem \abui a vobis/ XII solidos de terno. Renunciando, et cetera. Et si plus, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure nostro nostrorumque in laudissimis et foriscapis et in omni recto dono. Testes Guillelmus Ferrarii de Puyolariis, de Sancta Pace, et Bisuldunus de Colereda et Arnaldus de Basa, eiusdem loci.
a. Afegit a la interlnia, vendimus, ratllat.
116 [1319, octubre, 9] Mart de Noguer, de Santa Pau, la seva esposa, llur ll Pere Arnau i la seva esposa venen a Arnau de Papagalls, habitant de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Maria, a perpetutat, un solar que tenen al poble amb un edici per tal de construir-hi cases, amb les pedres que hi ha, amb 16 pams despai per bastir-hi un porxo on hi podran tenir taules. Confronta a llevant amb el carrer, a migjorn amb un solar del mas Viladecans i del mas Terrada, a ponent amb un mur i a tramuntana amb el mas Bucdevall. Reben per la venda 19 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 59v, [VII idus octobris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Martinus de Noguerio, de Sancta Pace, et uxor eius et lius eorum Petrus Arnaldi et uxor eiusa... nos omnes simul per nos et omnes nostros personaliter, et cetera, vendimus tibi Arnaldo de Papagals, abitatori popule Sancte Pacis, et uxori tue Marie et vestris perpetuo, quoddam spacium sive solum terre, quod abemus et tenemus in \dicta/ popula cum quodam edicio quod ibi est, ad faciendum et construendum ibi domum et domos de abisso usque ad celum, \et cum petris que ibi debent esse/, et cum XVI palmis spacii quod abeatis coram ianua domorum in quo possitis construere et abere porticum, et ibi tenere tabulas et desuper construere domos. Et afrontat ab oriente in carerio publico, a meridie in spacio sive solo terre mansi de Viladecans et mansi de Terrada, ab occiduo in muro, de parte circii in spacio mansi
237
de Bucodaval. Predictum solum sive spacium cum dicto portico sicut terminat et confrontat vendimus vobis et vestris, cum intratibus et exitibus, cum portis et portallis, cum nestris et nestrallis, cum petris, parietibus et fundamentis, cum bigis, laqueis et latis, cum stillicidiis et cloacis et privatis, et cum omni integritate et proprietate sua, et cum omnibus aucmentis et melioramentis \de abisso usque a(d) celum/, et cetera. Et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo facimus, sic vendimus vobis et vestris precio XIX solidos, quos a vobis recepi contemur. Et si plus, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Et iuramus, et cetera. Renunciando, et cetera. Testes Arnaldus de Bassa, de popula Sancte Pacis, et Berengarius de Sancto Martino et Petrus Pintor, eiusdem loci.
117 [1319, novembre, 28] Pere de Bucdevall, de Santa Pau, i la seva esposa Ermessenda estableixen en acapte a Berenguer de Terrada, habitant de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Guilleuma unes cases que tenen a la pobla. Confronten a llevant amb un mur, a ponent amb el carrer, a migjorn amb unes cases de Ramon de Riera i a tramuntana amb unes altres de Bernat de Faja. Estableixen, tamb, una feixa de terra situada al puig de la pobla sobre la masoveria de Bart, que confronta a llevant amb la feixa de Bernat de Faja, a ponent amb una altra que havia estat de Guillem de Sitjar, a migjorn amb el cam, i a tramuntana amb la feixa de Ramon de Riera. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau. Han de satisfer al senyor mitja quartera doli per Carnestoltes, una gallina per Nadal i un parell dous per Pasqua. Reservat el dret del mas Buc, a qui hauran de satisfer 5 sous de tern, s a dir, 2 sous i mig per Tots Sants i 2 sous i mig per Carnestoltes. Reben 20 sous en concepte dacapte.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 64r, [IIII kalendas decembris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument. El mundum es realitz com a carta partida.
Eodem die. Ego Petrus de Bucodaval, de Sancta Pace, et uxor eius Ermesenda damus et stabilimus ad acapitum tibi Berengario de Terrada, abitatori popule Sancte Pacis, et uxori tue Guillelme et vestris perpetuo, quasdam
238
JOAN SOLER I JIMNEZ
domos nostras quas abemus et tenemus in dicta popula. Et affrontant ab oriente in muro, ab occidente in vico publico, a meridie in domibus Raimundi de Riera, de parte circii in domibus Bernardi de Fagia. Item stabilimus vobis et vestris quandam fexiam terre quam abemus et tenemus in podio \dicte popule/ super masoveria de Baurto, et affrontat ab oriente in fexia Bernardi de Fagia, ab occidente \in fexia/ que fuit Guillelmi de Ciyario, a meridie in camino publico, de parte circii in fexia Raimundi de Riera. Predictas domos sicut terminant, et cetera, cum intratibus et exitibus, cum portis et portallis, cum nestris et nestrallis, cum petris, parietibus et fundamentis, cum tegulis et tegulatis, cum biges, laqueis et latis, et cum omni tecto et soferimento, et cum aygueriis, cloacis et privatis, et cum omni integritate et proprietate et dictam fexiam, et cetera. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace in omnibus et hoc salvo et contento quod vos et vestri donetis dicto domino mediam quarteram oley in festo Carnium Ablatarum Quadragesime et in festo Natalis Domini I gallinam, et in festo Pasce I par ovum. Et salvo iure mansi nostri de Buco cui dabitis pro censu pro dictis domibus quolibet anno V solidos de terno, sunt II solidos cum dimidie in festo Omnium Sanctorum et II solidos cum dimidie in festo Carnium Ablatarum Quadragesime. Et abui XX solidos pro acapite. Testes Petrus de Planadamont, de Sancta Pace, et Arnaldus de Colelldeguardia et Petrus Alberti, eiusdem loci, et Guillelmus de Ollinis. ABC.
118 [1320, juliol, 28] Bartomeu de Clotadevall, de Santa Pau, promet al senyor Huguet [II] de Santapau que a partir davui ns al proper Nadal acabar les cases que ha comenat a construir a la pobla nova. Si no ho fa sobliga a perdre les cases i 100 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 83v, [V kalendas augusti].
(Eodem die.) Quod ego Bartolomeus de Clotadaval, de Sancta Pace, promitto vobis domino Ugoni de Sancta Pace, quod hinc ad festum Natalis Domini proxime venturo construero illas domos quas abeo et incepi construere in popula nova, ita quod ibi sit stol et soler, quod nisi fecerimus obligo et astringo vobis me amittere dictas domos et ultra hoc C solidos.

Pace.
239
Testes Bernardus de Bugo et Guillelmus de Ollinis, de Sancta
119 [1320, juliol, 28] Arnau de Viladecans, de Vilardell [de Sant Mart], i Arnau de Terrada, de Santa Pau, prometen a Huguet [II] de Santapau que des davui ns al proper Nadal acabaran les cases que han comenat a construir a la pobla nova. Si no ho fan sobliguen a perdre les cases i 100 sous.
Eodem die. Ego \Arnaldus de Viladecans/, de Vilardello, \et Arnaldus de Terrada,/ de Sancta Pace, promittimus vobis domino Ugoni de Sancta Pace, quod nos hinc ad festum Natalis Domini fecerimus et construerimus illas domos quas abemus in popula nova, ita quod ibi sit stol et soler, quod nisi fecerimus obligamus et astringamus nos amittere dictas domos et ultra hoc C solidos. Testes Guillelmus de Ollinis, \de Sancta Pace/, et Bartolomeus de Clota. 120 [1320, juliol, 28] Guillem dAulines, de Vilardell [de Sant Mart] promet a Huguet [II] de Santapau que des davui ns al proper Nadal construir la seva part de les cases que t amb Fontdevall. Si no ho fa sobliga a perdre la seva meitat de les cases i 50 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 84r, [V kalendas augusti].
Eodem die. Ego Guillelmus de Ollinis, de Vilardello de Sancta Pace, promitto vobis domino Ugoni de Sancta Pace quod hinc ad festum Natalis Domini proxime venturo construero \partem meam illarum domorum/ quas abebo cum Fontedaval, eiusdem loci, ita quod ibi sit stol et soler, quod nisi fecero obligo et astringo vobis me amittere dictam partem meam domorum et ultra hoc obligo me amittere L solidos. Testes Guillelmus de Boxeda et Bartolomeus de Clota.
240
JOAN SOLER I JIMNEZ

121
[1320, juliol, 28] Joan de Fbrega de Perdans i Arnau de Perdans, de Santa Pau, prometen a Huguet [II] de Santapau que des davui ns al proper Nadal acabaran les cases que han comenat a construir a la pobla nova. Si no ho fan sobliguen a perdre la seva part i 50 sous.
Eodem (die). Nos Ioannes de Fabrica de Perdanis, de Sancta Pace, et Arnaldus de Perdanis, eiusdem loci, promittimus vobis domino Ugoni de Sancta Pace quod hinc ad festum Natalis Domini proxime venturo costruerimus illas domos quas abemus in popula nova, ita quod ibi sit stol et soler, quod nisi fecerimus obligamus nos amittere dictas domos sunt quisque suam partem et ultra hoc quisque L solidos. Testes Raimundus de Colel, de Fagiis, et Berengarius de Sancta Pace.
122 [1320, juliol, 28] Maria de Font de Perdans, de Santa Pau, i el seu marit prometen a Huguet [II] de Santapau que des davui ns al proper Nadal acabaran la meitat dunes cases que han comenat a construir a la pobla. Si no ho fan sobliguen a perdre la meitat de les cases i 50 sous.
Eodem die. Ego Maria de Fonte de Perdanis, de Sancta Pace, et maritus eiusa... promittimus vobis domino Ugeto quod hinc ad festum Natalis Domini construerimus illas medias domos quas abemus in popula, ita quod sit ibi stol et soler, quod nisi fecerimus obligamus et astringamus vobis amittere dictas domos et ultra hoc L solidos. Testes Raimundus de Colel, de Fagiis, et Bernadus de Puyolariis.

123
241
[1320, juliol, 28] Bernat Ferrer de Pujolars, de Santa Pau, promet a Huguet [II] de Santapau que, davui ns al proper Nadal, acabar les cases que ha comenat a construir a la pobla. Si no ho fa sobliga a perdre les cases i 100 sous.
Eodem die. Bernardus Fferrarii de Puyolariis, de Sancta Pace, promittimus vobis domino \Ugeto/a de Sancta Pace quod hinc ad festum Natalis Domini costruero illas domos quas abeo in popula, \ita quod sit ibi stol et soler/, quod nisi fecero obligo et astringo me amittere dictas domos et ultra hoc C solidos. Testes Raimundus de Colel et Berengarius de Sancta Pace, ut supra.
a. Afegit a la interlnia, Ugoni, ratllat.
124 [1320, juliol, 28] Bernat de Masdevall, de la pobla, promet a Pere Boll, de Trienteres, que construir la faana de les cases abans del dia de Sant Mart. Obt 70 sous per a lobra.
Eodem die. Bernardus de Masdaval, de popula, promitto tibi Petro Bol, de Trinteres, quod ego meis propriis sumptibus faciam et construam totam illam parietem domorum versus vicum publicum, ita quod dictam parietem at per me de abisso quousque ascendat tantum quod possit esse ibi stol et soler, \et hoc promitto per me eri/ usque festum Sancti Martini proxime venturo. Et sic promitto attendere et complere. Obligo, et cetera. Et abui inde LXX solidos. Renunciando, et cetera. Et si plus, et cetera. Testes Micael Bo, de popula, et Guillelmus de Camone et Berengarius de Sancta Pace.
242
JOAN SOLER I JIMNEZ

125
[1320, agost, 11] Pere Boll, de Trienteres de Santa Pau, promet a Huguet [II] de Santapau que, a partir davui ns al proper Nadal, acabar les cases que ha comenat a construir a la pobla. Si no ho fa sobliga a perdre les cases i 100 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 85v.
Tercio idus augusti. Eodem die. Quod ego Petrus Bo de Trinteres, de Sancta Pace, promitto vobis domino Ugoni de Sancta Pace quod de hinc usque ad festum Natalis Domini proximo venturo construam et compleam illas domos quas abeo in popula a stol et a soler, quod nisi fecero obligo et astringo me amittere dictas domos et ultra hoc C solidos. Testes Berengarius de Sancta Pace et Micael Bo.
126 [1320, agost, 11] Bartomeu de Miralles, de Santa Pau, promet a Huguet [II] de Santapau que des davui ns al proper Nadal construir la paret del mur que hi ha al seu espai davant el castell del senyor, i que laixecar ns a la mateixa alada que la paret bastida a lespai del mas dAulines i de Fontdevall.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 86r, [Tercio idus augusti].
Eodem die. Ego Bartolomeus de Mirayes, de Sancta Pace, promito vobis nobili Ugoni, domino de Sancta Pace, quod hinc usque ad festum Natalis Domini fecerim et construerim parietem muri spacii mei quod abeo coram castro vestro; et eam consumaverim equanimiter cum pariete modo constructa in spacio quod est mansi de Ollinis et Fontisdaval, quod nisi fecerim obligo et astringo \et dinio/ vero totum spacium meum et omnem melioramentum quod ibi fecerim. Testes Petrus de Plana, de Sancta Pace, et Berengarius de Sancta Pace.

127
243
[1320, agost, 18] Ats que Pere de la coromina desota el castell de Santa Pau, i Bernat de Masdevall, de la pobla, senfrontaren a causa dels porxos de 16 pams que cadasc volia i com que els dos porxos no es podien fer dacord amb aquesta mida, portaren el cas davant el noble Huguet [II] de Santapau, qui nomen com a rbitres Bernat Ferrer, Arnau de Papagalls i Pere de Plana, que van rebre 50 sous com a penyora per arbitrar el cas. Un cop escoltades les raons dambdues parts, es pronunciaren de la segent manera: que Bernat de Masdevall basts un porxo de 10 pams orientat a tramuntana i hi tingus taules sense impediment de Pere de Coromina; que Coromina no pogus fer cap obra al seu porxo que impeds lentrada al porxo i a les cases de Bernat. La pronunciaci fou aprovada per ambdues parts.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale 009, 1294; 1298-1313; post 1332, f. 79r, [XV kalendas septembris].
Cuma Petrus de Condamina subtus Castro de Sancta Pace et Bernardus \de Masdaval,/ de popula eiusdem loci, \contendere ad [...]/ super porticos, quosb quisque intendebat abere totam ianuam domorum \suarum/ in spacio XVI palmorum, et cum dicti portici eri non possent hoc spacio, \que sunt coram dictis domibus,/ non possent sucere pro dictis porticis ibi construendis, \et abendis et dicti litigantes/ non possent de dicta contraversia ad [...] \convenire nec/ componere \tandem/ compromisere super dicta controversia, de voluntate nobilis Ugeti de Sancta Pace in posse Bernardi Fferrarii, de p(op)ula, et Arnaldi de Papagals, eiusdem loci, et Petri de Plana \requisiti pro dictis arbitris pro contentio/ in posse eorum pignoribus L solidos quos pars non partes amitere et esse lucrati parti pa[...] tandem nos dicti arbitri receptis dictis pignoribus ab utraque parte, visis et auditis \et intellectis/ rationibus utriusque partis, abita plena dubitatione, dicimus et pronunciamus tamquam ea qua arbitres et amicabicales componitores, quod Bernardus de Masdaval abeat X palmos spacii \pro suo portico/ coram ianua domorum versus circii,c et quod dictus Bernardus possit ibi tenere tabulas sine omni impedimento Petri de Condamina. \Et quod/ dictus Condamina non posit aliquod \opus in portico suo/ facere, quare possit impedire intratam portici et domorum dicti Bernardi iamdicti, quod Petrus de Condamina abeat suum porticum et eum posit protendere versus plateam tamen quantum tenet spacium dicti Bernardi de Masdaval in longum, sed non possit ipsum claudere nec intratam ospicii sive domorum dicti Bernardi de Masdaval impedire. Et incontinenti, dicta dita et pronunciatio fuit per partes aprobata et concessa.
244
JOAN SOLER I JIMNEZ
Testes Bernardus de Sancto Martino et Petrus de Sancto Martino, et Arnaldus de Costa, abitatores dicte popule.
a. A continuaci, ratllat, esset contraversia inter. b. A continuaci, ratllat, debet. c. A continuaci, ratllat, et Petrus de Condamina abeat XV palmos et quod quisque.
128 1321, mar, 8 Arnau de Costabella, habitant de la pobla de Santa Pau, la seva esposa Agns i Arnau, clergue, llur ll, estableixen en acapte a Pere de Santmart, habitant de la pobla, i a la seva esposa Maria unes cases amb porxo situades a la pobla vella, al costat del portal a la part interior. Confronten a llevant amb un mur que hi ha entre les cases que estableixen cap a ponent i les que els autors retenen a la banda de llevant, al costat de lesmentat portal, a ponent amb la plaa, a migjorn amb el carrer del costat del portal i a tramuntana amb unes cases dArnau de Roca. El senyor del castell les va acaptar. Reservat el dret del senyor del castell de Santa Pau, han de satisfer anualment un cens dun parell de gallines per Nadal i quatre ous per Pasqua. Han de satisfer, tamb, 5 sous de tern als estabilients per Carnestoltes. Sestipula que es duguin a terme les obres necessries sense que es puguin fer obertures per transitar. Reben per lacapte 350 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 88r. Al marge esquerre: Paccavit II et VI denarios, per la insinuaci de linstrument. El mundum es realitz com a carta partida.
VIII idus marcii anno Domini MCCCXX. Quod ego Arnaldus de Costabela, abitator popule Sancte Pacis, et \Arnaldus clericus/ et lius eius et Angnes, uxor dicti Arnaldi senioris, gratis et ex certa sciencia damus et stabilimus ad acapitum tibi Petro de Sancto Martino, abitatori dicte popule \et uxori tue Marie et vestris/ et cui volueris perpetuo, quasdam domos nostras \cum portico qui est coram ianua domorum versus plateam,/ quas abemus et tenemus in dicta popula vetere iuxta portallum a parte interiori. Et affrontat dicte domus ab oriente in muro, qui est et remanet insimul et pro indiviso inter domos, quas tibi stabilimus versus occidentem et domos, quas nobis retinemus versus orientem iuxta dictum portallum, ab occidente in platea, a meridie in vico iuxta portallum, de parte circii in domibus Arnaldi de Rupe. Predictas domos sicut terminant et confrontant, \cum intratibus et exitibus, et/ cum portico et cum edicio desuper facto, et cum tabulis, quas in dicto portico possitis tenere, et cum petris,
245
parietibus et fundamentis, cum portis et portallis, cum nestris et nestrallis, cum tegulis et tegulatis, cum bigis, laqueis et latis, cum stillicidiis, aygueriis, cloacis et privatis, et cum omnibus aucmentis et melioramentis \factis et facituris, de abisso usque ad celum/, et cum omni integritate et proprietate sua, sic damus et stabilimus tibi et tuis \sicut melius potest dici, et cetera, et sicut ego dictus Arnaldus senior melius acapitavi de domino castri/. Promittimus, et cetera. Obligamus, et cetera. Salvo iure domini castri de Sancta Pace in omnibus, cui dabitis et facitis quolibet anno et perpetuo \pro dictis domibus pro censu/ I par gallinarum in festo Natalis Domini et in festo Pasce IIIIor ova. Et hoc salvo et retento quod vos et vestra faciatis semper nobis et nostris pro dictis domibus V solidos monete de terno pro censu in festo Carnium Ablatarum Quadragesime. \Et hoc salvo et retento, quod nos et nostri abebamus semper positum et superpositi in pariete muri, que est inter dictas domos quas tibi stabilimus et damus, quas ibi retinemus iuxta portallum a parte orientis, et quod possimus in dicta pariete operari quandocumque voluerimus usque ad celum et quod dictum opus at et expensas eiusdem semper simul et pro indiviso, et quod nos nec vos non possitis facere aliquid foramen nec aperturam per quod aliquid potest transire nec aliquam fedituram ex [...] nec [...] aliquis potest respicere/. Et abui inde CCCL solidos de terno pro acapite. Renunciando, et cetera. Et si plus, et cetera, totum, et cetera. Et nos Petrus de Sancto Martino et uxor eius Maria, predicti recipientibus, dictum stabilimentum promittimus, bona de et sub obligacione omnium bonorum nostrorum, dicta omnia attendere et complere. Testes Arnaldus de Perdans, de Sancta Pace et Raimundus de Bonela et Arnaldus de Masoterii, eiusdem loci, et Arnaldus de Papagals. ABC.
129 1321, abril, 1 Huguet [II], senyor de Santa Pau, concedeix i dna en plena possessi a Pere de Santmart, habitant de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Maria unes cases sobre el portal de la pobla a la banda de llevant i tot lespai que hi ha entre les cases dels receptors i les de Miquel Boll. Podran fer-hi obres, de manera que sota aquestes cases hi puguin passar els soldats a cavall amb les seves armes, tots els treballadors amb les seves crregues i tots els animals amb els seus fardells. Hauran de bastir en aquest portal un arc de pedra a la
246
JOAN SOLER I JIMNEZ

part exterior i una torre de pedra i cal que no superi els 26 pams dalada. Hauran de construir un reposador de fusta per als frares menors, amb un bon sacrilecto on podran jaure amb llenols del castell de Santa Pau. Noms es podran acollir dins del recinte els frares menors. Rep 60 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Manuale de Berenguer de Pujol 015, 13181320, f. 93v-94r. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Kalendas aprilis anno Domini M CCC XXI. Nos Ugetus, dominus de Sancta Pace, \per nos et omnes meos laudamus, concedimus et esse plenum posse damus/ tibi Petro de Sancto Martino, abitatori popule Sancte Pacis, \et uxori tue Marie et vestris/ perpetuo, \quod vos posis facere et construere domum sive domos super portallum popule nostre versus \oriente, in toto spacio/ qui est inter domos \vestras/ et domos Micaelis Bo, \sicut est/ et protenditur usque in platea in equalitate porticorum \dictarum/ domorum /vestrarum/ et dicti Micaelis. Ita quod \vos/ et \vestri/ possitis in toto dicto spacio super dictum portallum usque \in dicta platea/, in equalitate \parietum/ dictorum \domorum nostrorum et dicti Micaelis et porticorum/ operare usque ad celum, taliter quod subtus dictis domibus \dicti portalli/ possint transire milites equitando \cum suis armis/, et omnes gerentes \cum suis oneribus/, et omnia animalia cum suis ponderibus, bene et ydonee transire; et quod \vos/ teneamini facere in dicto portallo et iuxta eum quendam anulum lapideum a parte exteriori, et quod faciatis super dictum portallum quandam turrem \de petra cum calce/ quem abeat in altum XXVI palmos super anulum dicti portalli; et de dicto portallo enamont cum petra et calce, de quibus dictum portallum et illi qui ibi erunt et stabiliunt posint se defendere. Et dictum portallum et quod \vos/ et \vestri/ teneamini tenere ibi quendam \scannum de postis/ bonum et idoneum, cum bono sacrilecto, ad opus fratrum minorum et predicatorum, \in quibus dicti fratres possint iacere et requiescere semper/, tamen cum pannis castri nostri de Sancta Pace, excepto dicto scanno et sacrilecto \quod vos teneatis/ ibi \de vestro/ proprio et directo. Sed vos nec vestri non teneamini recolligere ibi alios ospites nisi dictos fratres. Et si forte vos velletis abere porticum sive atesamentum super domibus sive pariete dicti Micaelis, quod nos solvamus omnes expensas et precium quod dictus Micael inde debeat abere. Et sic promittimus \vobis dictum edicium per nos ibi faciendum usque ad celum/, facere abere et tenere et possidere, et cetera. Obligamus, (et cetera). Et abuimus inde LX solidos. Testes Petrus de Plana, de Sancta Pace, et Guillelmus Simonis, eiusdem loci, et Dalmacius de Costa, iurisperitus de Oloto.

130
247
[1324, setembre, 3] Bernat Ferrer de Pujolars, la seva esposa i la seva lla Ramona, amb el seu marit Guillem, venen a Bernat, ll dArnau de Trilles, que havia viscut al mas de Terrada, de Santa Pau, unes cases a la pobla de Santa Pau, sota domini del castell daquest lloc, i que van rebre dHuguet [II] de Santapau. Confronten a llevant amb el carrer, a migjorn amb unes cases de Berenguera de Tolr i del seu marit Guillem, a ponent amb el mur que shi est fent i a tramuntana amb unes cases que van pertnyer al difunt Miquel Codina, de la pobla. Tindran tamb mig porxo. La venda es fa per 150 sous barcelonesos de tern. Reservat el dret del castell de Santa Pau, han de satisfer un cens anual de 3 diners barcelonesos de tern entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 017, 1324-1325, f. 10r, [III nonas septembris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Bernardus Fferrarii de Puyalariis et uxor eiusa... et lia eorum Raimunda et vir eius Guillelmus per nos et nostros vendimus et titulo perfecte venditionis tradimus tibi Bernardo, lio Arnaldi de Triliis, qui intrasti in manso de Terrada de Sancta Pace, ipsas domos \nostras/ quas habemus et tenemus in populea de Sancta Pace sub dominio castri de Sancta Pace, sicut eas \vel paria earum/ emimus et habuimus a nobile domino Ugueto de Sancta Pace. Sicut affrontant ab oriente in carrario publico et a meridie in domibus Berengarie de Toulra et Guillelmi, viri sui, et ab occidente in muro quod est ibi ad faciendum, et a circio in domibus que condam fuerunt Michaeli de Codina, de populea. Predictas siquidem domos sicut terminant et confrontant, cum hedicio quod ibi est ad faciendum, cum intratibus et exitibus, parietibus et fundamentis, et domibus constructis et construendis, cum portis et portallis, et cum nestris et nestrallis, cum stillicidiis et aqueriis et cloaccis, et cum \ medita(te)/ portici quod ibi est in quo possitis habere et tenere tabulam sive tabulas, et desuper hedifcare domos, et cum superposito quod habeatis in muro, et cum omnibus melioramentis et aucmentis ibi factis et de cetero faciendis, et cum omnibus proprietatibus et integritatibus suis sicut melius dici ac intelligi potest. Sic vobis et vestris vendimus precio CL solidos barchinonenses de terno. Renunciando, et cetera. Et sic promitimus ea \que/ vobis vendimus vestro nomine possidere donec inde corporalem acceperitis possessionem quam liceat, et cetera. Et salvo iure predicti castri de Sancta Pace. Et dabitis annuatim pro censu infra festum Natalis Domini et festum Carniprivii Quadragesime
248
JOAN SOLER I JIMNEZ
III denarios barchinonenses de terno. Promittendo vobis et vestris predictas facere habere, et cetera. Et predictis attendendis et complendis et pro rma et legali evictione, et cetera. Et nos dicte mulieres, (et cetera). Et iuramus, (et cetera). Testes Petrus de Plana et Petrus Curti, sayo, de Sancta Pace, et Arnaldus de Bassa.
131 [1324, setembre, 3] Ramona, lla de Bernat Ferrer de Pujolars, i el seu marit Guillem, bo i acceptant que Bernat Ferrer, quan nomen hereva Ramona, es reserv el dret dusdefruit sobre unes cases a la pobla de Santa Pau, venen aquestes cases a Bernat, ll de Trilles de Santa Pau. En compensaci daquest greuge concedeixen a Bernat [Ferrer] de Pujolars el cens que reben de la masoveria del Coll de Pujolars.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 017, 1324-1325, f. 10r-v, [III nonas septembris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Raimunda, lia Bernardi Fferrarii de Puyalars et vir eius Guillelmus, attendentes et recognoscentes quod vos predictus Bernardus Fferrarii, pater de dicta Raimunda, quod quando me hereditastis, rennuistis de melioramento usufructuario iure in omni vita vestra ipsas domos quas habebamus in populea de Sancta Pace, et quas hodie vendimus vobiscum insimul Bernardo, lio de Triliis de Sancta Pace, ideo in compensacione ipsarum domorum donamus tibi, iamdicto Bernardo de Puyalars, patri de me dicta Raimunda, usufructuario iure in omni vita tua, si ad divisionem venimus et ad discordiam, totum ipsum censuum quod acciperimus et accipere et habere debemus in mansueria de Collo de Puyalars; ita ut vos habeatis et percipiatis si dictus casus acciderit totum predictum censuum usufructuario iure in omni vita vestra. Obligamus, et cetera. Testes Petrus de Plana et Bernardus de Puyalars et Petrus Curt, de Sancta Pace.

132
249
[1324, octubre, 28] Pere de Boll, de la parrquia de Santa Maria dels Arcs de Santa Pau, i la seva esposa, venen a Miquel Boll, a la seva esposa Guilleuma, a Viv, ll de Bernat de Raspat, de la parrquia de Santa Maria de Finestres, i a la seva esposa Guilleuma, de la pobla de Santa Pau, a perpetutat, unes cases amb porxo a la pobla de Santa Pau sota el domini del castell de Santa Pau. Confronten a llevant amb un carrer i el vall, a migjorn amb un solar que va pertnyer al difunt Miquel Codina, a ponent amb un mur i a tramuntana amb unes cases de Pere de Pujol, de la parrquia de Santa Maria dels Arcs. El preu de la venda s de 50 sous barcelonesos de tern. Reservat el dret del castell de Santa Pau, al qual hauran de satisfer un parell de tudons o 6 diners entre Nadal i Carnestoltes.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 017, 1324-1325, f. 13r, [V kalendas novembris]. Al marge esquerre: Paccavit IIII denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die et anno. Ego Petrus de Bufi, parrochie Sancte Marie de Archubus de Sancta Pace, et uxor eiusa... per nos et nostros gratis et ex certa sciencia vendimus et corporaliter tradimus \Michaeli de Bui et uxori tue Guillelme et/ tibi Vivono, lio Bernardi de Raspaat, parrochie Sancte Marie de Fenestris, et uxori tue Guillelme, populee de Sancta Pace, et vestris et cui volueritis perpetuo, ipsas domos nostras cum solo et patio portici quas habemus et tenemus in populea de Sancta Pace sub dominio castri de Sancta Pace. Sicut affrontant ab oriente in vicho seu valle, ad meridie in patio seu sol qui fuit Michaelis de Codina, condam, ab occidente in muro, et a circio in domibus Petri de Podiolo, parrochie predicte Sancte Marie de Archubus. Predictas domos cum patio, portico, si porticum ibi facere volueritis, vobis et vestris vendimus, cum intratibus et exitibus, et cum tectis et stillicidiis, et fenestris et positis et apositis, de abisso usque ad celum, sicut melius et utilius potest dici vobis et vestris vendimus. Precio L solidos barchinoneses de terno. Renunciando, et cetera. Et si magis valent totum donamus vobis et vestris donamus, et cetera. Et sic ea que vobis vendimus promitimus vestro nomine possidere, et cetera. Salvo iure castri de Sancta Pace, cui dabitis vos et vestri singulis annis infra festo Natalis Domini et Carniprivii Quadragesime unum par tedonorum vel sex denarios. Et sic promittimus, et cetera. Et pro rma et legali evictione, obligamus, et cetera. Et iuramus, (et cetera). Testes Guillelmus Petri de Simonis et Arnaldus de Triliisdamont, de Sancto Martino, et Petrus de Montepessullano.
250
JOAN SOLER I JIMNEZ

133
[1324, octubre, 28] Dona Marquesa, vdua dHuguet [II] de Santapau, tinent dels bns del seu difunt marit per lesponsalici, concedeix a Guillem Pere de Sim que pugui posar una taula a la plaa de la vilanova davant les altres taules del mercat de dues braces de llargada i amplada, a que hi tingui la carn anomenada de marexe, i prohibeix que ning ms a la vila hi pugui vendre aquest tipus de carn. Haur de satisfer anualment per Nadal una gallina.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 017, 1324-1325, f. 13r-v, [V kalendas novembris]. No hi ha testimonis.
Eodem die et anno. Nos domina Marchesia, uxor condam nobilis Ugueti de Sancta Pace, tenens pro nostro sponsalicio bona que condam fuerunt predicti nobilis, donamus \et concedimus/ tibi Guillelmo Petri de Simonis, quod tu habeas et facias unam tabulam in podio de Sancta Pace et in platea de villa nova; quam tabulam habeas et teneas et facias et construas coram aliis tabulis macelli ipsius ville; quod tabula habeat et contineat in longum et latum duas bracias; et quod teneas in dicta tabula carnes de marexe vocatas; et quod nullus alius ausus sit tenere in predicta villa \sive mercato de Sancta Pace/ in altera tabula carnes de marexe vocatas; promitentes tibi et tuis quod predictam tabulam faciamus habere et tenere salvo iure nostro et nostrorum, cui dabitis tu et tui nobis et nostris in festo Natalis Domini singulis annis unam gallinam. Et sic promitimus, et cetera.
134 [1324, desembre, 10] Pere Pintor, habitant de la pobla de Santa Pau, la seva esposa Agns, llur ll Pere i la seva muller Bernarda prometen a Pere de Salavella, clergue de Sant Iscle de Colltort, el pagament la propera festa de Carnestoltes de 50 sous dels 150 que li deuen, de 50 sous ms per Sant Pere i Sant Feliu i la resta des del dia de Nadal i durant un any. Si no ho fan es comprometen a donar la meitat de lalberg a la pobla, que confronta a llevant amb la plaa i amb el carrer pblic, a migjorn amb les cases de Guillem Pere Sim, a ponent amb el mur i a tramuntana amb laltra meitat de les cases que retindran. Altrament tamb podran donar el quintar que tenen a laltra banda del mur, que confronta a llevant amb el mur, a migjorn amb lhonor de Ramon de Perot i amb una via pblica, a ponent amb lhort del
251
castell de Santa Pau i amb una feixa del difunt Miquel de Codina i de Berenguera de Riera, i a tramuntana amb la feixa de Guillem de Masgallart. Si no sefectua el pagament podran posar a la venda la meitat de la casa i el quintar durant dos dies al frum de la vila, els deutors podran recuperar-ho pagant 150 sous ms danys i perjudicis. Si sescau, recuperaran tamb linstrument de comanda realitzat el 23 de setembre de 1323, escrit per Bernat Despujol, clergue de Sant Vicen de Sallent i escriptor de la vall de Santa Pau.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 017, 1324-1325, f. 18v-19r, [IIII idus decembris]. Al nal del document: Paccavit III denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem die. Ego Petrus Pintor, habitator populee de Sancta Pace, et uxor eius Agnes et Petrus, lius eorum, et uxor eius Bernarda, quisque nostrum insolidum et pro toto promitimus pro bona de et rma et legali stipulatione vobis Petro de Salaveteri, clerico ecclesie Sancti Aciscli de Colletorto, quod solvamus tibi in primo venturo festo Carniprivii Quadragesime L solidos, ex illis CL solidos quos tibi debemus cum instrumento comande, et in sequenti festo sancti Petri et sancti Felicis L solidos, et de primo venturo festo Natalis Domini ad unum annum L solidos, quod nisi fecerimus in aliqua predictarum solutionum deffecerimus, quod incontinenti in prima solutione falita tu vel tui vestra propria mente possitis accipere medietatem tocius nostri albergii, quod habemus in populea de Sancta Pace versus albergium Guillelmi Petri de Simone, sicut affrontat predicta medietas, ab oriente in platea et via publica, et ad meridie in domibus predicti Guillelmi Petri de Simone, ab occidente in muro populee, et a circio in alia medietate predictarum domorum nobis remanentibus. Ita quod tu et tui possitis pro qualibet solutione falita accipere totum ipsum nostrum quintanum, quod habemus ultra murum predicte populee, sicut affrontat ab oriente in muro predicto, a meridie in honore Raimundi de Piroto et in via publica, ab occidente in orto castri de Sancta Pace et in fexia que condam fuit Michaeli de Cudina et Berengarie de Rieria, et a circio in fexia Guillelmi de Masgayart. Ita quod tu vel tui pro prima solutione falita tua propria auctoritate possitis vendere vel facere vendere cuicumque vel quibus volueritis in perpetuum, pro quacumque precio inde habere potueritis, infra duobus diebus in quibus forum teneatur in predicta populea de Sancta Pace, et quod tu vel tui habeatis \et recipiatis/ inde de precio predicte medietatis \dictorum domorum et dicti quintani/ predictos CL solidos vel illud, quod tunc restituerit ad solvendum de predictis CL solidos et omnes alias missiones et dampna, quas et que inde sustinueritis. Et inde credamini vestro simplici verbo sine testibus et iuramento totum superuum predicti precii dicte medietatis dictorum domorum \et
252
JOAN SOLER I JIMNEZ
dicti quintani/, nobis et nostris revertatur solutis et restitutis vobis vel vestris predictos CL solidos et omnes missiones, quas inde sustinueritis. Et quod nos et quilibet nostrum teneamini rmare instrumenta \vel instrumentis/ venditionis per te inde factis et faciendis a requisitione tua vel tuorum, obligando ad hec nos et nostros et omnia bona nostra mobilia, et cetera. Et totum hoc vobis soluto teneamini reddere quoddam instrumentum factum sub kalendario intitulato nonas kalendas octobris anno Domini M CCC XX tercio, quod instrumentum est de comanda CL solidorum et ffuit confectum per Bernardum de Podiolo, clericum Sancti Vincencii de Salento, scriptorem vallis de Sancta Pace. Et dicte mulieres renunciaverunt, (et cetera). Testes Arnaldus de Papagals et Guillelmus Petri de Simonis, et Guillelmus Simonis, fratris eius.
135 [1329], gener, 30 Pere dAbadia, resident a la pobla de Santa Pau, i la seva esposa esdevenen homes propis i solius de la noble Marquesa, vdua del noble Huguet [II], senyor de Santa Pau, conjuntament amb la seva prole, segons les franqueses de la pobla ats que hi habiten. Prometen que no entraran a cap vila, castell o ciutat [de domini reial]. Fan lhomenatge pertinent.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 022, 1328-1330, f. 11r. Els testimonis sn els del doc. 136.
III kalendas februarii. Petrus de Abbatia, comorans in popula de Sancta Pace, et uxor eius ex certa sciencia redempti et deliberati ab omni dominio domini temporalis, evenimus et facimus nos proprios et solidos vestre nobile domine Marchesie, uxoris nobilis Ugeti, domini de Sancta Pace, olim, et vestris cum omni prole et rebus nostris presentis et futuris iuxta franquitates dicte popule ex eo quia stamus in popula vestra de Sancta Pace. Et sic promittimus vobis et vestris quilibet nostrum nos esse bonos, deles, utiles et legales de corpore et avere, et de omnibus iuribus vestris tanquam bone domine et vos habere et reclamare pro domino nostro temporali ubique et vos habere et reclamare pro domino nostro temporale. Promittimus quod non intrabimus villam, castrum vel civitatem, ut vero possimus, et cetera. Iuramus attendere et rmiter observare et facimus homagium de presentis ore manibus comendatum. Testes inferiores.

136
253
[1329, gener, 30] Dona Marquesa, vdua del noble Huguet [II], senyor de Santa Pau, promet a Pere dAbadia i a la seva esposa Gueraula, eximir-los de tot dret, ter, llusme o foriscapi per la primera compra que facin de terres, honors, possessions o dominis a la vall de Santa Pau. Es reserva [el dret] de realitzar linstrument daquesta primera adquisici.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 022, 1328-1330, f. 11r-v, [III kalendas februarias].
Eodem (die.) Domina Marchesia, uxor nobilis Ugeti domini de Sancta Pace, olim, gratuito animo ex certa sciencia \per nos et nostros presentes, et cetera/, promittimus rma et sollempne stipulacione tibi Petro de Abbatia predicto et uxori tue Geralde \et vestris/, quod nos dimittemus vobis \vel vestris/ graciam per nos vobis factam et faciendam, totum ius sive tercium, laudismium seu foriscapium nobis illo tunc competentis vel competendis de prima empcione, quam vos faciatis de quibuscumque \terris, honoris, possessionis vel dominis vel aliis/ in dicta nostra valle de Sancta Pace; et etiam rmabimus vobis \et vestris,/ ut dictam est graciam per nos factam vel facienda instrumenta emptionis quod vobis facient \venditores de predicta empcione quam feceritis/, et nos nil habebimus immo ea vobis \tunc ut ex nunc/ damus donacione pura et irrevocabili inter vivos. Et ad maiorem horum rmitatem habendam obligamus bona nostra. Retinemus tamen nobis \et nostris/, quod incontinenti cum dictam empcionem feceritis et nos vobis dictum instrumentum \vendicionis/, quod vobis fecerit \de predicta empcione/ rmavimus, teneamini nobis vel nostris incontinenti reddere hoc instrumentum, gratie quod vobis fecimus de predictis sine omni malo, placito et excusa. Testes Guillelmus de Balbis, miles, et lius eius Guillelmus, et Antonius de Podiopardinarum et Petrus Miri, et Guillelmus de Condamina, de Sancta Pace.
137 [c. 1330], mar, 8 Bernat de Terrada i la seva esposa, de la parrquia de Sant Mart de Santa Pau, venen a Bernat de Mas [...] i a la seva esposa Elisenda, habitants de la pobla de Santa Pau, un solar amb casa i amb 16 pams per a un porxo, on hi podran tenir taula. Confronta a llevant amb el carrer pblic, i a migjorn amb el pati de Bernat [...].
254
A.*
JOAN SOLER I JIMNEZ

ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 009, 1294; 1298-1313; post 1332, f. 6v. El foli on hi ha aquest document est molt malms. La dataci la proposem en funci de les mans que escriuen els manuals daquells anys a Santa Pau, per s fora dubtosa.
VIII idus marcii. Bernardus de Terrada et uxor eiusa..., parrochie Sancti Martini [de Sancta] Pace, una beatis et consulte acerentes per nos et per omnes nostros presentesque futuros vendimus et concedimus tibi vel qui volueris Bernardo de Manso [...] et uxori tue Elicsendi, habitatoribus popule de Sancta Pace, et [...] quibus vero perpetuo, quoddam patium soli et terre in quo est hospicium [...] quod habemus et tenemus in dicta popula de Sancta Pace cum sexdecim palmis portici ante ianuam ipsius hospicium, in quo possitis tollere tabulam. Sicut affrontat dictum patium soli et terre et ipsum hospicium cum sexdecim palmis portici ante ianuam ipsius hospicii ab oriente [...] seu vicco publico, a meridie in patio Bernardi [...] in fexia terra Guillelmi de Puyalars et [. . . Vila] decanibus, ut vos et vestri perpetuo habeatis [...] soli et terre [...] et cum solo, posito et supraposito [...] sufferimentis, stillicidiis et [...].b
a. A continuaci, un espai en blanc. b. Sha perdut la resta del text.
138 [1330, juliol, 15] Marquesa, vdua del noble Huguet [II], senyor de Santa Pau, concedeix a Pere Bart, habitant de la pobla de Santa Pau, home propi, des de Sant Joan de juny i durant dos anys, la guaita dirna i nocturna de la parrquia de Sant Mart de Santa Pau, amb tots els censos i drets tal com ara disposa Joan de Fbrega.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 022, 1328-1330, f. 109r, [Idus iulii].
Eodem (die). Nos domina Marchesia, uxor nobilis Ugeti, domini de Sancta Pace, ex certa sciencia damus tibi Petro Baurti, habitatori popule nostre de Sancta Pace, homini nostro, de festo Sancti Iohanni de iunio primo venturo usque ad duos annos completos et continue subsequentes, guaytam sive scubiam parrochie Sancti Martini de Sancta Pace, cum omnibus censibus et iuribus eiusdem sicut nunc tenet Iohannes de Fabrica. Promittimus tibi et tuis facere habere contra cunctos, durante te(m)pore supradicto, (et cetera). Et pro predictis attendendis et complendis, (et cetera). Obligamus tibi et tuis nos, et cetera.
255
Testes Petrus de Beuda, Berengarius de Sancto Martini et Arnaldus de Papagals.
139 [1330, juliol, 17] Pere de Santmart, de la pobla de Santa Pau, la seva esposa Elisenda i Maria, la mare den Pere, venen a Pere dAbadia, habitant de la pobla, i a la seva esposa Gueraula, a perpetutat, unes cases amb porxo i taules que tenen a la plaa de la vila vella pel senyor de Santa Pau. Confronten a llevant amb el mur de lesmentada pobla, a migjorn amb unes cases prpies, tal com apareixen dividides per tes, a ponent amb la plaa de la vila vella i a tramuntana amb unes cases de Pere de Mitj. Tamb venen un hort que tenen pel senyor de Santa Pau al lloc anomenat de la Font de Salt, que confronta a llevant amb lhonor de Sim del mas Sim, a migjorn amb lhonor de lesmentat Sim i amb terra de Berenguer de Masdevall, a ponent amb un torrent pluvial i a tramuntana amb lhort de Guillem de Plana, que havia rebut dels seus venedors. El preu de la venda s de 500 sous, tal com havien establert el difunt Arnau de Costabella i el seu ll Arnau, clergue. Els venedors traspassen els instruments [documentals] antics de les cases i de lhort. Reservat el dret del senyor de Santa Pau, han de satisfer un cens anual duna gallina per Nadal i un parell dous per Pasqua. Tamb han de satisfer a Sim del mas Sim per lhort, un cens de 4 diners anuals per Sant Miquel, i a Ermessenda, vdua de Ramon de Trilles 4 diners per Nadal.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 022, 1328-1330, f. 111v-112v, [XVI kalendas augusti]. Confronteu amb el doc. 140.
Eodem (die). Petrus de Sancto Martino, popule de Sancta Pace, et uxor eius Elicsenda et mater dicti Petri Maria, una gratis et consulte per nos et per omnes nostros presentes atque futuros non in dolo metuve inducti nec ab aliquo circumventi, set nostro proprio motu et spontanea voluntate inspecta utilitate nostra non modica, vendimus et corporaliter tradimus vel quasi tibi Petro de Abbacia, habitatori popule predicte, et uxori tue Geralde et vestris et quibus volueritis perpetuo, quasdam domos nostras cum portico et tabulis quas habemus et tenemus in dicta popula \in platea ville veteris/ pro domino de Sancta Pace. Et affrontant dicte domus \et porticus/ ab oriente in muro dicte popule, a meridie in domibus nostris, sicut dividunt mediani et signa que ibi
256
JOAN SOLER I JIMNEZ
sunt posita, ab occidente in platea ville veteris, a circio in domibus Petri de Mediano. Item vendimus vobis et vestris, ut supra, quendam ortum nostrum quem habemus et tenemus in dicta parrochia pro dicto domino de Sancta Pace in loco vocato de Fonte Sal, sicut affrontat ab oriente in honore Simonis de manso Simonis, sicut dividunt termini ibi xi, et a meridie in honore dicti Simonis et in terra Berengarii de Mansodaval, sicut dividunt signa ibi posita, ab occidente in torrente pluviali qui inde discurrit, a circio in orto et in honore Guillelmi de Plana, que a me habuit. Predictas siquidem domos et tabulis et porticis et etiam cum orto superius confrontatis et exclusis, cum intratibus et exitibus suis, et cum omnibus integritatibus et proprietatibus suis, et dictas domos cum solo, posito et supraposito de abisso usque ad nubes, et etiam cum lignis, tegulis, stillicidiis, parietibus et fundamentis, et cum omnibus integritatibus et proprietatibus ad ipsas domos pertinentibus; quoquomodo et dictum ortum cum intratibus et exitibus suis, et tam ad panem quam ad vinum, et ad ortum et cum omnibus arboribus diversorum generum, et cum omnibus melioramentis factis et a modo faciendis, et dictis domibus et orto pertinentibus et pertinere debentibus, quoquomodo sicut melius potest dici, et cetera. Et sicut Arnaldus de Costabela, quondam, et Arnaldus, eius lius, clericus de Sancta Pace, nobis stabiliverunt \et hanc vendicionem vobis factam/ precio scilicet D solidos monete de terno, de quibus renunciamus ex doli legi, et si plus constituimus nos, et cetera. Et tradimus vobis omnia instrumenta antiqua que habemus faciencia pro predictis domibus et orto, in quibusquidem domibus et orto et instrumentis et aliis predictis cedimus et damus vobis et vestris titulo quo supra, totum locum nostrum, et cetera. Promittentes facere habere, et cetera. Si questio vel demanda, et cetera. Vel si vos aut vestri, et cetera. Remittendo vobis ex pacto necessitatem, et cetera. Promittentes vobis, et cetera. Super quibus, et cetera. Obligando de eviccione, renunciando dicte voluntate iurant accipere et complere, et cetera. Salvo iure dicti domini de Sancta Pace in omnibus, cui dabitis pro censu dictarum domorum in festo Natalis Domini quolibet anno unam gallinam et in festo Pace quolibet anno duo ova. Preterea dabitis Simoni de mas Simonis pro censu dicti orti in festo sancti Michaelis quolibet anno IIIIor denarios et Ermesende, uxori Raimundi de Triliis condam, in festo Natalis Domini quolibet anno aliquos IIIIor denaris. Firmavit Arnaldus de Costabella dictum instrumentum largi modo sicut in ultima pagena istius libri est. Testes Arnaldus de Turrucella et Bernardus de Sperapans, et Petrus de Buiges et Guillelmus Petri Simonis, omnes popule de Sancta Pace, et Petrus de Pugalars.

140
257
[1330, juliol, 17] Arnau de Costabella, clergue i setmaner de Santa Maria dels Arcs de Santa Pau, promet als compradors que demanar els 5 sous de cens que solien rebre tant ell com el seu difunt pare Arnau de Costabella, noms a ra daquella part de les cases traspassades. Es reserva tamb el sostre que t a la paret del mur que hi ha entre les cases, i no permetr que shi facin nestres ni obertures.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 022, 1328-1330, f. 130v. Els testimonis sn els del doc. 139.
Hoc debet ire in ne vendicionis quam Petrus de Sancto Martini fecit Petro de Abbatia, et fuit acceptata iulii anno presente in isto libro quasi in ne: Ad hec ego Arnaldus de Costabela, clericus et ebdomedarius ecclesie Sancte Marie de Archubus de Sancta Pace, consenciens predictis, laudo hec et promitto vobis dictis emptoribus quod ego nec mei nec aliquis pro me aliquid in V solidos de terno quos ego et Arnaldus de Costabela, quondam pater meus, retinuimus in domibus dictorum venditorum, quando ipsas ad accapitum eis dedimus cum instrumento accapiti inde confecto, prout in eodem noscitur contineri in parte scilicet vestra per vos, ut predicitur, empta non petam nec peti per aliquid faciam aliquid in dictis V solidos; immo, dictos V solidos habebo a dictis venditoribus ab illa parte que eis remanet de dictis domibus vel de tenetoribus easdem. Pro hoc tamen rmamento et laudamento non intendo vobis dimittere positum et sufferimentum, quod habeo in pariete muri que est inter nos media et vos, nec eciam intendo vobis dimittere facere fenestras nec operturas aliquas. Immo, retineo in dicta pariete sicut et dictus pater meus retinuimus, quando vobis dictis venditoribus ad accapitum dedimus, prout in dicto instrumento accapiti lacius continetur. Testes de instrumento. 141 [1330, juliol, 30] Francesc de Torrent, ll dArnau de Torrent, de la parrquia de Santa Maria de Finestres, redimit de qualsevol domini temporal, esdev home propi i soliu de la noble dona Marquesa de Santapau i de Pon [IV], ll seu, conjuntament amb la seva descendncia. Promet ser til i del a la senyora seguint lus i costum de la pobla de Santa Pau. Promet que no entrar a cap vila, castell o ciutat [de domini reial]. Fa lhomenatge pertinent.
258
A.*
JOAN SOLER I JIMNEZ

ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber 022, 1328-1330, f. 116v, [III kalendas augusti.]
Eodem (die.) Franciscus de Torrente, lius Arnaldi de Torrente, parrochie Sancte Marie de Fenestris, redemptus et deliberatus ab omni dominio temporale ex certa sciencia per me et meos evenio et facio me hominem proprium et solidum virum nobilis domne Marchesie de Sancta Pace et Poncii, lii vestri et vestrorum, cum omni prole ex me descendente et cum universis bonis meis presentis et futuris. Promittentes me esse vobis bonus, delis, utilis et legalis de corpore et avere, et vos habere et reclamare pro domino temporali ad usum et consuetudinem dicte popule de Sancta Pace; et quod non intrabo villam, castrum et civitatem, (et cetera). Iurat attendere, et cetera. Et facio humagium pro predictis ore manibus comendatum. Testes Arnaldus de Papagals, popule de Sancta Pace, et Petrus Curti, inde.
142 [1330, octubre, 15] Mateu de Collellsagurdia, de la parrquia de Santa Maria dels Arcs de Santa Pau, la seva esposa i la mare de Mateu venen a Guillem de Boxeda, de la pobla de Santa Pau, i a la seva esposa Miquela, a perpetutat, unes cases que tenen a la dita pobla pel senyor de Santa Pau. Confronten a llevant amb unes cases de Guillem de Plana, teixidor, a migjorn amb un portal de la pobla, a ponent amb unes cases de Bartomeu de Font i a tramuntana amb el mur de la pobla. El preu de la venda s de 100 sous de tern. Traspassen els instruments antics. Reservat el dret del senyor [de Santa Pau], a qui hauran de satisfer anualment una gallina per Nadal i dos ous per Pasqua.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 33r-34r, [Idus octobris].
Eodem (die). Matheus de Colello de Guardia, parrochie Sancte Marie de Archubus de Sancta Pace, et uxor eiusa... et mater dicti Matheia... una gratis et ex certa sciencia non ad suggestionem seu machinacionem alicuius, set nostro proprio motu et spontanea voluntate per nos et omnes nostros heredes et successores, vendimus et corporaliter tradimus vel quasi \ tibi/ Guillelmo de Boxeda, popule de Sancta Pace, et uxori tue Michaele, ementibus de propria peccunia \tue/ dicte Michaele, de illis scilicet
259
denariis quos tu atulisti dicto Guillelmo de Boxeda nostrarum tempore nupciarum et vestris et tui ipsa \Michaela/ voluerit perpetuo, quasdam domos nostras quas habemus et tenemus in dicta popula pro domino de Sancta Pace. Et affrontant ab oriente in domibus Guillelmi de Plana, textoris, a meridie in portico ipsius popule, ab occidente in domibus Bartholomei de Fonte, a circio in muro ipsius populle. Predictas siquidem domos superius confrontatas et terminatas, cum intratibus et exitibus suis, et cum solo, posito et supraposito, et cum tegulis et cum aquis, aqueductibus, stillicidiis et fundamentis, de abisso usque ad nubes, et etiam cum fenestris, fenestralibus, \portis/, portalibus et cum omnibus in se habentibus et servitutibus sibi debitis, quoquomodo sicut melius ad nos spectant, et cum omnibus melioramentis et aucmentis factis et a modo facendis, sicut melius et utilius potest dici, et cetera. Precio centum solidorum de terno. De quibus, renunciando ex doli et si plus co(n)stituerit, et tradimus vobis instrumenta antiqua in quibus intrumentis et domibus cedimus et damus totum, et cetera. Si questio, et cetera, vel si quis, et cetera. Obligamus, (et cetera). Renunciando, (et cetera). Et iurant salvo iure dicti domini in omnibus, cui dabitis in festo Natalis Domini quolibet anno unam gallinam et in festo Pasche quolibet anno duo ova. Testes Simon de manso Simonis et Petrus de Planademont, et Guillelmus de Viladecans, parrochie Sancti Martini de Sancta Pace.
143 [1330, novembre, 11] Guillem de Boxeda, habitant de la pobla de Santa Pau, confessa a Miquela, lla del difunt Berenguer de Font, que vol salvar els 300 sous que va rebre en donaci propter nupcias com a dot, s a dir, les cases que hi ha descrites a linstrument de [venda fet a favor de] Mateu de Collellsagurdia, la seva esposa i la mare. Per aquest motiu obliga les cases i promet millorar-les.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 43r-v, [III idus novembris].
Eodem (die.) Guillelmus de Boxeda, habitator popule de Sancta Pace, gratis et consulte et bono animo nemine me cogente cum testimonio huius presenti publici instrumenti \conteor/ tibi Michaele, lie Berengarii de Fonte condam et tuis, quod de illis CCC solidis quos tu mihi dare et afferre promissistis in donacionem propter nupcias \emi et empciones
260
JOAN SOLER I JIMNEZ
proprias feci/ tecum insimul de dote tua et exovario quasdam domos a Matheo de Colello de Guardia et uxore eiusa... et matre dicti Matheia..., cum instrumento empcionis inde confecto idus octobris anno presente, prout in eadem continue. Ideoque volens dictam dotem tibi esse salvam, obligo, astringo et assigno tibi et tuis dictas domos, \que sunt in dicta popula/, ita quod sic tibi et tuis salvum totum precium ipsarum domorum et medietatem omnium sumptum sive expensa et melioramentum quas fecero in dictis domibus. Et promitto quod ego dictas domos operabo bene et deliter. Et si ego obiero \sine infante/ sit tibi salvum dictum dos \supradictis domibus/, sicut de bonis tuis fuerunt empta, recipiendo totum precium dictarum domorum et medietatem melioramentum eiusdem. Et quod de precio eorum at sicut instrumentis inter me et te concis continue, scilicet, quod Petrus de Fonte habeat si tu obires CL solidos et superuum ipsius dotis esset tuum. Promittentes ac etiam iurantes per Deum, et cetera, attendere et complere, et cetera. Testes Petrus de Planadamont et Arnaldus de Triliis, ambo de Sancta Pace, et Berengarius de Curvisdaval, de Salento.
144 [1330], desembre, 29 Pon [IV] de Santapau, ll del [difunt] noble Huguet [II] de Santapau, ven a Ramon de Papagalls, teixidor habitant de la pobla de Santa Pau, a partir de la viglia de Nadal proppassada i durant un any complet, tota la lleuda que rep al mercat de Santa Pau. Ven tamb tots [els drets sobre] la tafureria, la potestat de tenir taules i daus, aix com poder fer jocs per tot el terme propi, i tamb el dret daixecar bans pels daus i per fer penyores, segons cregui convenient. El preu de venda s de 112 sous de tern.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 65v-66r. Els testimonis sn els del doc. 145.
IIII kalendas ianuarii. Nos Poncius de Sancta Pace, lius nobilis Ugeti de Sancta Pace, gratis et ex certa sciencia per nos et nostros vendimus et corporaliter tradimus vel quasi tibi Raymundo de Papagals, textori habitatori popule de Sancta Pace, de vigilia Natalis Domini prima transacta usque ad unum annum completum et continue subsequentem, totam leudam nostram integram et completam, quam accipimus et excipere debemus et continue suscipimus in foro nostro de Sancta Pace, ita quod tu et
261
tui habeatis, teneatis et persipiatis omniaque habere et persipere debebitis de toto laude predicta cum omnibus iuribus eiusdem leude. Item vendimus tibi et tuis, ut supra, et per totum dictum tempus, tafureriam nostram sive potestatem tenendi tabularios et taxillos, et quod possis facere ludi illos et ludere voluerint per totum terminum nostrum ubi volueris; ita videlicet quod possis inde levare pro taxillis et eis bannum in omnibus predictis ponere et postea pignorare ad voluntatem tuam, ut fuerit iustum per totum dictum tempus. Precio scilicet centum duodecim solidorum de terno. Renunciando ex doli et si plus costituerit, et cetera. Si quis stetigerit, et cetera. Obligo, (et cetera). Testes inferiores. 145 [1330, desembre, 29] Pon [IV de Santapau] reconeix haver rebut de Ramon [de Papagalls] 50 sous.
A.* ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 66r, [IIII kalendas ianuarias].
Eodem (die.) Poncius predictus contemur et recognoscimus me habuisse et recepi a te, dicto Raimundo, quinqueginta solidos de predictis denariis super quorum L solidorum. Renunciando ex ideo de illis, et cetera. Salvo iure nostro, et cetera. Testes Raimundus de Stoles, signarius, et Iohannes de Robore, clericus, et Bernardus Vermey, sartor de Bisulduno.
146 [1331, febrer, 18] Francesc de Codina, amb el consell de Pere de Codina, cos seu, ven a Viv de Raspat, de la pobla de Santa Pau, i a la seva muller Guilleuma la meitat de les cases que tenen a la plaa de la vila nova pel senyor del castell de Santa Pau, que van pertnyer als seus parents; en concret la part de tramuntana amb el porxo. Confronten a llevant amb la plaa de la vila nova, a migjorn amb aquella part de les cases que sn del venedor, a ponent amb el mur de la pobla i a tramuntana amb terra de Joan de Ginebreda. El preu de la venda s de 80 sous de tern. Reservat el dret del senyor [de Santa Pau], han de satisfer un tud o 3 diners entre Nadal i Carnestoltes.
262
A.*
JOAN SOLER I JIMNEZ

ACO. Fons notarial de Santa Pau. Liber dArnau de Bscara 023, 1330-1331, f. 101v-102r, [XII kalendas marcii]. Al nal del document: Paccavit VI denarios, per la insinuaci de linstrument.
Eodem et ydem. Ffrancischus de Cudina, consilio et voluntate dicti Petri de Cudina consaguini, non vi dolo metuve inductus nec ab aliquo circumvento, sed meo proprio motu et spontanea voluntate nemine me cogente, sed gratis et ex certa sciencia per me et per omnes meos presentes atque futuros, vendimus et corporaliter tradimus vel quasi tibi Vivono de Roospato, popule de Sancta Pace, et uxori tue Guillelme et vestris et illi vel illis cui volu(er)itis perpetuo, medietatem illorum domorum mearum \quas habemus et tenemus in platea ville nove pro domino castri de Sancta Pace/, que condam fuerunt dictorum parentum meorum, illa parte qui est versus circii cum portico suo. Sicut affrontat ab oriente in platea ville nove, a meridie in illa parte domorum qui mihi remanet, ab occidente in muro ipsius popule, \in quo habeat positum et sufferimentum/, a circio in terra Iohannes de Ginabreda. Predictos siquidem domos meas sicut confrontant et terminant, cum intratibus et exitibus suis, et cum portis et porticis, et porxes cum tabula vel tabulis, fenestris, nestralibus, et cum cloquearibus sive latrinis, parietis, parietibus et tegulis et stellicidiis, et cum fundamentis de abiso usque ad nubes, et cum omnibus melioramentis et augmentis factis et a modo faciendis, sicut melius potest dici et intelligi, et cetera. Precio scilicet LXXX solidorum de terno. De quibus contemur et recognoscimus, (et cetera). Renunciando ex doli et si plus, (et cetera). Et tradimus tibi translatum instrumenti antiqui, in quo instrumento cedo et dono totum locum meum, et cetera. Si quis vel si vos aut vestri, et cetera. Remittentes, et cetera. Super quibus, et cetera. Obligando de eviccione, (et cetera). Et iurant nec est aliqua racione nec est racione minoris etatis. Ad hec ego dictus Petrus de Cudina, co(n)senciens, laudo hec et promitto non contravenire aliqua racione. Salvo iure dicti domini in omnibus, cui dabitis quolibet anno inter festum Natalis Domini et Carniprivii XLe I todonum vel III denarios, illos quod vobis magis volueritis. Testes inferiores. Firmavit domina Marchesia, salvo iure suo et suorum presentes testes Berengarius de Sancta Pace et Raimundus de Portu. Testes Petrus de Salavia, de Mieriis, et Iohannes de Ginebreda, popule, et Berengarius de Roospato, parrochie de Fenestris.
NDEXS DE LAPNDIX DOCUMENTAL
NDEX ONOMSTIC DE LAPNDIX DOCUMENTAL

Nom Any del document Origen Residncia Actor en el document Professi Famlia associada Nm. de document
Abadia, Pere d
1329, 1330
Sallent
PSP, habitant
Receptor, esdev home propi, rep exempci Establerta Establerta, estabilient
Muller: Gueraula Marit: Pere Pintor Marit: Sim Sim; sogres: Arnau de Mas Sim i Gueraula Marit: Arnau de Costabella; ll: Arnau clergue Marit: Pere Pintor; ll: Pere; nora: Bernarda
135, 136, 139, 140 65
Agns Agns
1312 1313, 1315
PSP PSP
64, 78
Agns
1321
PSP
Estabilient
128
Agns
1315, 1316, 1319, 1324
PSP
Denita, denida, receptora, venedora, prometedora Testimoni Testimoni Receptor dhomenatge Donador
79, 95, 96, 97, 102, 113, 114
Albert, Arnau Albert, Pere Alfons [II], rei dArag, comte de Barcelona Arnau Arnau
1307 1319 1288
PSP PSP
37 117 16
1283 1316 PSP
Muller: Guilleuma de Gurdia Muller: Guilleuma; sogres: Arnau de Bassa i Gueraula
10 99
Establert
265
266
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Actor en el document
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Arnau
1286
Sant Mart de Llmena
Prometedor, Testimoni Receptor
Clergue de Sant Mart de Llmena Pare: Ramon dArnella; muller: Maria Fill: Ramon dArnella; nora: Maria
11, 13
Arnella, Ramon d Arnella, Ramon d Astruc, Bernat Aulet, Pere d Aulines, Guillem d
1279
1279
Receptor
JOAN SOLER I JIMNEZ
1316 1305, 1307, 1309, 1312 1305, 1313, 1319, 1320
Besal PSP Vilardell de Santapau; Sallent (?) Vilardell de Sant Mart; PSP
Testimoni Tinent de cases al poble Venedor, tinent dun espai al poble, establert, promesa, testimoni Testimoni Testimoni Testimoni Dona adltera Cavaller Pare: Guillem de Balbs Fill: Guillem de Balbs Amant: Arnau de Roca
91 25, 37, 38, 47 27, 74, 75, 117, 118, 119, 120
Badia, Pere de Balbs, Guillem de Balbs, Guillem de Barcelona
1303 1329 1329 1313
Sallent
22 135 135, 136 52
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Bassa, Arnau de
1305, 1307, 1312, 1313, 1315, 1316, 1319, 1324 1278, 1286 1330 1312
PSP, habitant
Tinent de cases al poble, testimoni, establert, tinent dhonor, tinent dhort Testimoni, prometedor
Muller: Gueraula; lla: Guilleuma; gendre: Arnau
25, 28, 32, 37, 40, 53, 81, 94, 95, 97, 98, 99, 112, 115, 116, 130
Batet, Pere de Bart, Pere Beatriu
5, 11 138 Marit: Berenguer de Campells Clergue Filla: Guilleuma de Gurdia; gendre: Arnau Marit: Castell de Font; ll: Bartomeu 47
PSP, habitant PSP
Receptor Receptora
Berenguer Berenguera
1286 1283
Testimoni Donadora
12 10
Berenguera
1315
85
Bernarda Bernarda Bernarda
1305 1306 1324
PSP PSP PSP
Receptora Establerta Prometedora
Vdua de Joan Torner Muller de Pere de Busquet Marit: Pere Pintor; sogres: Pere Pintor i Agns
29 30 134
267
268
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Bernat
1279
Muller: Maria de Font; ll: Besal Sant Esteve de Llmena Begud PSP Fidejussor Testimoni Tinent dun espai al poble, tinent de cases al poble, establert Testimoni Venedora, receptora Denit, Denit Clergue de Sant Juli del Mont Marit: Guillem de Masgallart Pare: Bernat; mare: Maria de Font; oncles: Bernat de Font i Ermessenda Marit: Arnau dOliver Clergue de Begud Mare: Dola de Cam, difunta; muller: Maria
Bernat Bernat Berenguer
1248 1279 1313
1 6, 8 55, 56, 57
JOAN SOLER I JIMNEZ
Berenguer Berenguera Besal
1307 1312 1279
Sant Juli del Mont PSP
36 40, 41 6, 7
Besaluna Beuda, Pere de
1312 1330
PSP
Receptora Testimoni
42 138
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Boll, Miquel
1307, 1312, 1315, 1318, 1319, 1320, 1321, 1324
PSP, habitant
Receptor, testimoni, tinent de cases al poble, receptor
Pare: Ramon Boll; muller: Guilleuma; lla: Guilleuma; Gendre: Viv de Raspat; germ: Pere Boll Pare: Ramon Boll; germ: Miquel Boll
35, 43, 80, 106, 111, 124, 125, 129, 132
Boll, Pere
1313, 1320
Trienteres
PSP
Establert, prometedor, receptor Venedor Testimoni, tinent de cases al poble, establert Testimoni Testimoni Clergue
69, 124, 125
Boll, Pere de Boll, Ramon
1324 1307, 1313
Santa Maria dels Arcs Trienteres
PSP PSP
132 Fills: Miquel Boll, Pere Boll 35, 68, 69, 70
Bogues, Pere de Bogues, Pere de Bonella, Berenguer de Bonella, Ramon de Bosquet, Pere de
1330 1277 1316 1316 Perdans Perdans
PSP
139 3 Germ: Ramon de Bonella 92 92, 106, 128
PSP
Venedor, deutor, testimonis Establert
Muller: Maria; germ: Berenguer de Bonella; Muller: Bernarda
1306
PSP, habitant
30
269
270
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Bosquet, Pere de Bosquet, Ramon de Boxeda, Guillem de
1318 1315 1307, 1312, 1315, 1316, 1317, 1319, 1320, 1330
Fontargoal de Santapau PSP PSP, habitant
Receptor Testimoni Venedor, testimoni, tinent de cases al poble, contractador daprenent, donador, receptor Venedor, receptor Sabater
Muller: Guilleuma
105 87
Muller: 1 Maria / 2 Miquela; ll: Mateu; nora: Maria
31, 33, 47, 86, 103, 115, 120, 143
JOAN SOLER I JIMNEZ
Boxeda, Mateu de
1319
PSP
Pare: Guillem de Boxeda; mare: Maria; muller: Maria
112, 115
Boxeda, Pere de Buc, Bernat de Buc, Bernat de Buc, Guillem de Buc, Pere de Bucdevall, Guillem de
1315, 1316 1303 1318, 1320 1279 1318 1307, 1313
Vilar de Santapau PSP Sant Mart sa Costa PSP PSP
Testimoni Testimoni Testimoni Venedor Testimoni Venedor Sastre Pare: Pere de Bucdevall; ll: Pere de Bucdevall muller: Maria
89, 103 22 109, 118 8 108 37, 62
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Bucdevall, Pere de
1307, 1313, 1315, 1316, 1318, 1319 1313 1320 1313 1277 1315 1313
PSP
Venedor, tinent dun espai al poble, establert, testimoni
Pare: Guillem de Bucdevall; muller: Ermessenda Fill: Berenguer
37, 72, 73, 87, 90, 107, 117,
Cam, Dola de (difunta) Cam, Guillem de Cam, Pere de Cam, Ramon de Camodevall, Pere de Campdelapart, Pere de Campells, Berenguer de Campolier, Dola de Camprod, Pere de Camprodon, Perpiny de
55, 56, 57 124 74, 75 3 87
Testimoni PSP Establert, tinent despai al poble Intercanviador PSP PSP Testimoni Establert, tinent dun espai al poble Receptor Estabilient Muller: Ermessenda Muller: Beatriu Fill: Guillem; nora: Ermessenda
59, 74
1312 1306
PSP, habitant
47 30
1318 1279
Testimoni Testimoni
110 6
271
272
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Canal, Pere de Cardona, Berenguer de Casal, Pere de Casals, Berenguer de (difunt) Casals, Pere de
1309, 1312, 1313 1298
PSP
Venedor, testimoni Testimoni
Tinent del castell de Finestres Mestre de la milcia del Temple
Muller: Guilleuma
38, 42, 51 20
1307 1304, 1305 1304, 1305, 1307, 1311, 1313, 1316, 1318 Sallent Sallent
PSP
Tinent de cases al poble Fill: Pere de Casals
37 24, 25
JOAN SOLER I JIMNEZ
PSP
Home propi, establert, testimoni, tinent de cases al poble, tinent de feixa i hort, venedor Prometedor
Pare: Berenguer de Casals (difunt); muller: 1 Maria / 2 Ermessenda
24, 25, 32, 35, 36, 39, 48, 98, 102, 108
Casamitjana, Guillem de Cases, Arnau de Castellnou, Jospert Castl, Bartomeu de Clascar, Bartomeu de Clota, Bartomeu de
1286 1315 1298 1300 1305 1318, 1320 PSP Sallent
11 89 20 21 Jutge ordinari del bar 26 107, 108, 119, 120
Denit Testimoni Testimoni
Tinent dun solar al poble, testimoni
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Clotadamunt, Pere de Clotadevall, Bartomeu de Codina, Francesc de
1303 1320 1319, 1331 PSP PSP, habitant
Testimoni Prometedor Venedor Pare: Miquel de Codina (difunt); cos: Pere de Codina Fill: Francesc Codina
22 118 111, 146
Codina, Miquel de
1312, 1315, 1316, 1319 (difunt), 1324
PSP, habitant
Tinent duna honor, tinent de cases al poble, tinent duna feixa, testimoni Venedor Denit Testimoni Testimoni Testimoni Testimoni
40, 78, 102, 111, 130, 132
Codina, Pere de Codines, Arnau de Colereda, Besal de Collell, Arnau de Collell, Bernat de Collell, Guillem de
1331 1276 1319 1318 1304 1283 Vilardell de Santapau Riudaura
PSP Riudaura PSP PSP
Cos: Francec de Codina
146 2 115 105 23 10
273
274
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Collell, Pere de
1313
Trienteres
PSP
Establert, tinent de cases al poble Tinent dun espai al poble Testimoni Testimoni Venedor, comprador Home propi Muller: Miquela de Font
67, 68
Collell, Ramon de Collell, Ramon de Collellsagurdia, Arnau de Collellsagurdia, Mateu de Collellsagurdia, Pere de Coma, Arnau de Comella, Guillem de Conques, Bartomeu de Corbsdevall, Berenguer de Coromina, Pere de la
1313 1320 1319 1330 1311 1276 1276 1287, 1296 1330 1316, 1318, 1320 Santa Maria dels Arcs Santa Maria dels Arcs Falgons Falgons Sant Aniol de Finestres Sallent Fages
PSP PSP PSP PSP
69 121, 122, 123 117
JOAN SOLER I JIMNEZ
142, 143 39 2 2 14, 19 143
Falgons Falgons
Denit Denit Testimoni
Sallent PSP
Testimoni Receptor, tinent de cases al poble, part en judici Receptor Muller: Maria
101, 105, 108, 127
Coromina, Guillem de
1307
PSP
Muller: Maria
37
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Coromina, Guillem de Coromina, Pere de Coromina, Pere de Costa Costa, Arnau de Costa, Dalmau de Costa, Guilleuma de Costa, Guilleuma de Costa, Maria de Costa, Pere de Costabella, Arnau de
1329 1318
PSP PSP
Testimoni Testimoni, tinent de cases al poble Fidejussor
135, 136 105, 109
1277 1248 1318, 1320 1321 1309 1318 1318 1318 1300, 1303, 1305, 1306, 1307, 1321, 1330 (difunt) 1312, 1316, 1319, 1321, 1330 Fages Olot Sant Aniol de Finestres PSP, habitant Olot PSP PSP PSP PSP PSP, habitant
4 1 Muller: Gueraula Jurisperit 110, 127 129 38 105
Fidejussor Establert, testimoni Testimoni Receptora
Receptora Testimoni Receptor, testimoni, tinent de cases al poble, estabilient Testimoni, estabilient, tinent de cases al poble, prometedor Clergue de Santapau, setmaner de Santa Maria dels Arcs
Filla: Guilleuma Muller: Agns; ll: Arnau de Costabella, clergue Pare: Arnau de Costabella; mare: Agns
109 105, 109 21, 23, 25, 30, 36, 128, 139
Costabella, Arnau de
PSP i Santa Maria dels Arcs
47, 92, 94, 111, 128, 139, 140
275
276
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Costasafaja, Guilleuma de Cot, Pere Cros, Joan del Crosdefaja, Pere de Curt, Pere lia Elisenda Elisenda Elisenda
1312 1318 1277 1313
PSP PSP
Tinent de cases al poble Tinent dun solar al poble Fidejussor Establert, tinent de cases al poble Testimoni Receptora Dona propia Dona propia Saig Marit: Bernat de Mas Marit: Bernat de Moscha Pare: Bernat dExarc Marit: Pere de Santmart; sogra: Maria Marit: Guillem de Fredera; sogres: Berenguer de Fredera i Ramona Muller: Maria
42 107 4 66, 67, 68
PSP
JOAN SOLER I JIMNEZ
1324 c. 1330 1313 1313 1330
PSP PSP, habitant PSP
130, 131, 141 137 49 54 139
PSP
Venedora
Elisenda
1277
Venedora
Entena, Guillem d
1298
Testimoni
20
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Ermessenda Ermessenda
1286 1306
Donadora Estabilient
Marit: Ramon de Roure Marit: Guillem; sogra: Dola de Campolier Marit: Pere de Campdelapart Marit: Pere de Bucdevall Marit: Bartomeu Miralles Marit: Pere de Casals Marit: Pere de Bucdevall Marit: Ramon de Trilledemunt Marit: Castell de Font Marit: Bernat de Font; nebot: Besal Marit: Bernat de Fontdemunt
13 30
Ermessenda Ermessenda Ermessenda Ermessenda Ermessenda Ermessenda
1313 1313 1315 1318 1319 1315, 1316, 1330 1277 1279
PSP PSP PSP PSP PSP PSP
Establerta Establerta Establerta Venedora Estabilient Establerta, venedora, receptora Receptora Denida
59 73 84 108 117 78, 100, 139
Ermessenda Ermessenda
3 7
Ermessenda
1296
Sant Mart
Capbrevadora
19
277
278
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Esperapans, Arnau d Esperapans, Bernat d
1305 1305, 1307, 1316, 1330
Fages Fages PSP Receptor, tinent de cases al poble, testimoni
Fill: Bernat dEsperapans Pare: Arnau dEsperapans; muller: Maria; ll: Bernat dEsperapans Sabater, aprenent Pare: Bernat dEsperapans
28 28, 29, 31, 36, 103, 139
Esperapans, Bernat d Esperapans, Francesc d Estoles, Ramon d Exarc, Bernat d Fbrega de Perdans, Joan de
1316 1316 1330 1304, 1313 1316, 1318, 1320, 1330 Perdans Fages
PSP PSP
Contractat Contractant Testimoni Testimoni
103
JOAN SOLER I JIMNEZ
103 Signarius Filla: Elisenda 144, 145 24, 54 94, 110, 121, 138
PSP
Testimoni, prometedor, tinent de cases al poble Testimoni Testimoni Fidejussor
Fbrega, Guillem Fabregs, Guillem Fages, Arnau de Faja, Bernat de
1315 1316 1277 1307, 1309, 1312, 1319
PSP PSP
78 102 4 35, 38, 42, 117
PSP
Tinent de feixa, tinent de cases al poble
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Feixes, Berenguer de Feixes, Francesc de
1277 1313, 1315, 1316 Vilar de Sant Mart PSP
Testimoni Establert, testimoni, venedor Pare: Pere de Feixes; mare: Guilleuma; muller: Guilleuma Muller: Guilleuma; ll: Francesc de Feixes Filla: Ramona; gendre: Guillem
3 77, 87, 101
Feixes, Pere de
1313
Vilar de Sant Mart
PSP
Establert
77
Ferrer de Pujolars, Bernat
1313, 1318, 1320, 1324
Pujolars
PSP
Establert, tinent de cases al poble, testimoni, prometedor, deutor, venedor Testimoni Receptor, testimoni, denit, establert, receptor Testimoni, venedor, tinent de cases al poble, rbitre Procurador de la universitat dels homes de la vall de Santa Pau
65, 66, 67, 110, 123, 130, 131
Ferrer de Pujolars, Guillem Ferrer del Vilardell, Bernat
1319 1315, 1319
Pujolars
PSP PSP, habitant
115 Pare: Bernat Ferrer de Vilardell; muller: Guilleuma o Gueraula Muller: Fresca; ll: Bernat Ferrer de Vilardell; nora; Guilleuma o Gueraula; ll: Joan Ferrer de Vilardell 79, 80, 82, 86, 112
Ferrer del Vilardell, Bernat
1296, 1306, 1307, 1312, 1313, 1315, 1316, 1320
Vilardell de Sant Mart
PSP, habitant
19, 30, 31, 35, 44, 46, 60, 62, 47, 52, 78, 80, 83, 86, 91, 96, 102, 127
279
280
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Ferrer de Vilardell, Joan
1307, 1316
Venedor, testimoni
Pare: Bernat Ferrer de Vilardell; mare: Fresca Pare: Pere Ferrer Fill: Pere Ferrer Marit: Pere de Papagalls
35, 97
Ferrer, Pere Ferrer, Pere Ferrer, Pere Ferrera Ferrera, Guillem de na Font Font, Arnau de Font, Bartomeu de Font, Berenguer de (difunt) Font, Bernat de
1286 1286 1287 1313 1306 1313 1318 1315, 1316, 1330 1330 1279 Sallent Perdans Perdans Trienteres PSP PSP PSP PSP
Prometedor Prometedor Testimoni Establerta Testimoni Tinent despai al poble Estabilient Donat en manutenci, tinent de cases al poble
11 11 14
JOAN SOLER I JIMNEZ
58 30 76
Muller: Maria Pare: Castell de Font; mare: Berenguera Filla: Miquela
110 85, 102, 142
143
Denit
Muller: Ermes7 senda; germana: Maria de Font; nebot: Besal Muller: Ermessenda 3
Font, Castell de
1277
Receptor
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Font, Castell de Font, Maria de
1315
Trienteres
Fill: Bartomeu de Font; muller: Berenguera Receptora Marit: Bernat; ll: Besal; germ: Bernat de Font
85
1279
6, 7
Font, Maria de Font, Pere de Font, Pere de Fontanilles, Pere de Fontdamunt, Bernat de Fontdevall Fredera, Berenguer de
1320 1277 1305, 1306, 1316, 1318 1313
Perdans Perdans Sallent
PSP PSP PSP
Prometedor Fidejussor Testimoni Establert, tinent de cases al poble Capbrevador Muller: Ermessenda
122 4 29, 30, 90, 108, 109 56, 57, 61
1296 1313 1277
Sant Mart Vilardell de Sant Mart PSP
19 75
Establert Venedor Muller: Ramona; ll: Guillem de Fredera; nora: Elisenda Pare: Berenguer de Fredera Fill: Berenguer de Fredera
Fredera, Berenguer de Fredera, Berenguer de
1318 1307, 1318
Testimoni Testimoni
107 33, 107
281
282
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Fredera, Guillem de
1277
Venedor
Muller: Elisenda; pares: Berenguer de Fredera i Ramona Marit: Guillem Seger
Fredera, Ramona de Freixa, Bernat de Fresca
1307 1305 1307
PSP
Dona prpia, establerta Testimoni
33, 34 27
JOAN SOLER I JIMNEZ
PSP
Venedora
Marit: Bernat Ferrer de Vilardell; ll: Joan Ferrer de Vilardell Mare: Garsn de Santaniol; muller: Guilleuma Marit: Guillem de Buc Marit: Bernat Ferrer de Vilardell; sogre: Bernat Ferrer de Vilardell Marit: Mart del Perot; ll: Ramon del Perot
35
Guerau
1248
Sant Aniol de Finestres
Venedor
Gueraula Gueraula
1313 1315
Dona prpia Establerta
53 80
Gueraula
1315
Estabilient
80
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Gueraula Gueraula
1318 1313, 1315
PSP PSP
Establerta Establerta, estabilient
Marit: Arnau de Costa Marit: Arnau de Mas Sim; ll: Sim; nora: Agns Marit: Arnau de Bassa; lla: Guilleuma; gendre: Arnau Marit: Pere dAbadia Muller: Jordana
110 64, 78
Gueraula
1307, 1316
PSP
Establerta
32, 99
Gueraula Gifre, Guillem Ginebreda, Joan de Giron, Jaume Gravoleda, Arnau de Gurdia Gurdia, Bernat de Gurdia, Gueraula de
1329, 1330 1276 1319, 1331 Falgons
PSP Falgons PSP, habitant
Receptora dexempci Denit Receptor, prometedor, tinent de terra al poble Denit Testimoni Tinent de cases al poble Testimoni, establert Tinent despai al poble
135, 136, 139 2 111, 113, 114, 146 2 105, 114 57 29, 61 48
1276 1318, 1319 1313 1305, 1313 1313
Centenys
Centenys PSP PSP PSP PSP
283
284
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Gurdia, Guillem de Gurdia, Guillem de Gurdia, Guilleuma de Gurdia, Ramon de Gurdia, Ramon de Guillem
1316 1304, 1305, 1307, 1312 1283 Vilardell de Santapau
PSP PSP
Venedor, establert Testimoni, tinent duna feixa, testimoni Donadora
Muller: Sibilla
93, 94, 98 23, 25, 32, 43
Marit: Arnau; mare: Berenguera
10
1286 1312 PSP
Prometedor Tinent de cases al poble, venedor Estabilient Mare: Dola de Campolier (difunta); muller: Ermessenda Muller: Berenguera de Tolr Muller: Ramona; sogre: Bernat Ferrer de Pujolars Mare: Guilleuma de Planella Marit: Arnau de Terrada
11 42, 47
JOAN SOLER I JIMNEZ
1306
30
Guillem Guillem
1324 1324
PSP PSP
Tinent de cases al poble Venedor, reconeixedor deute
130 130, 131
Guilleuma Guilleuma
1287 1303
Reconeixedor Donadora
14 22
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Guilleuma Guilleuma
1307 1313
PSP PSP
Receptora Establerta
Marit: Miquel Boll Marit: Pere de Feixes; ll: Francesc de Feixes Marit: Pere de Canal Marit: Bernat Pare: Arnau de Bassa; mare: Gueraula; marit: Arnau Marit: Francesc de Feixes Marit: Pere de Busquet Marit: Bernat Ferrer Marit: Berenguer de Terrada Marit: Miquel Boll; gendre: Viv de Raspat; lla: Guilleuma Marit: Arnau de Masdevall
35 77
Guilleuma Guilleuma Guilleuma
1312 1315 1316 PSP PSP
Venedora Receptora Establerta
42 86 99
Guilleuma Guilleuma Guilleuma Guilleuma Guilleuma
1316 1318 1319 1319 1324
PSP
Venedora Receptora
101 105 112 117 132
PSP PSP PSP
Receptora Establert Receptora
Guilleuma
1318
PSP
Receptora
106, 107
285
286
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Guilleuma
1324, 1331
PSP
Receptora
Marit: Viv de Raspat; pares: Miquel Boll i Guilleuma Mare: Maria de Costa Marit: Guerau; sogra: Garsn de Santaniol Draper Rei
132, 146
Guilleuma Guilleuma
1318 1248
Fages Sant Aniol de Finestres
PSP
Receptora Venedora
109 1
JOAN SOLER I JIMNEZ
Hort, Ramon d Imper, Arnau d Jaume [II], rei dArag, comte de Barcelona Jord, Pere Jordana Llobera, Guillem de Llombarda
1300 1315 1298 Miana
PSP, habitant
Receptor Testimoni Atorgador de mercat
21 81 20
1313 1319 1286, 1288, 1289 1307 PSP PSP Prometedora, receptora Testimoni Venedora
Germana: Barcelona Marit: Joan de Ginebreda
52 111, 113, 114 12, 17, 18
Marit: Arnau de Roca (difunt); ll: Pere Pare: Bernat de Lloset (difunt)
36
Lloset, Arnau de
1307
Sallent
Testimoni
36
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Lloset, Bernat de Marc, Pere Maria
1307 1279 1279
Sallent Testimoni i escriptor Receptora Escrivent reial
Fill: Arnau de Lloset
36 9
Marit: Ramon dArnella; sogre: Ramon dArnella Marit: Guillem de Montpeller Marit: Pere de Casals Marit: Bernat dEsperapans Marit: Guillem de Coromina Marit: Berenguer; sogra: Dola de Cam (difunta) Marit: Pere de Papagalls; Fill: Pere Marit: Pere Crosdefaja Marit: Guillem de Boxeda
Maria Maria Maria Maria Maria
1283 1304, 1305 1307 1307 1313 PSP PSP PSP PSP
Receptora Establerta Receptora Receptora Establerta
10 25 31 37 56
Maria
1313
PSP
Establerta
58
Maria Maria
1313 1315
PSP PSP
Establerta Venedora
67 86
287
288
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Maria Maria Maria Maria
1318 1318 1318 1319
PSP
Venedora Reconeixedor de deute
Marit: Pere Mir Marit: Ramon de Bonella Marit: Arnau de Font Sogres: Guillem de Boxeda i Maria; marit: Mateu Marit: Pere de Coromina Marit: Guillem Sim Marit: Arnau de Papagalls Marit: Guillem de Boxeda; ll: Mateu; nora: Maria Marit: Pere de Santmart; ll: Pere de Santmart; nora: Elisenda Marit: Guillem de Buc Muller: lia
105 106 110 112
PSP PSP
Estabilient Venedora
JOAN SOLER I JIMNEZ
Maria Maria Maria Maria
1316, 1318 1313, 1316 1303, 1305, 1316, 1319 1307, 1319
PSP PSP PSP PSP
Receptora Establerta Receptora Venedora, donadora
101, 108 55, 90, 94 22, 27, 92, 116 31, 112
Maria
1318, 1321, 1330
PSP
Venedora, receptora, establerta
109, 128, 129, 139
Maria Mas, Bernat de
1279 c. 1330
Sant Mart sa Costa PSP, habitant
Venedora Receptor
8 137
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Masclova, Pere Joan de Masdevall, Arnau de Masdevall, Berenguer de Masdevall, Bernat de
1313 1318 1330 1318, 1320
Trienteres
PSP PSP PSP PSP, habitant
Establert Testimoni, receptor Tinent de terra Testimoni, tinent de cases al poble, part en judici Testimoni Muller: Guilleuma
68 105, 106, 107 139 106, 110, 124, 127
Masdevall, Pere de Masgallart, Arnau de Masgallart, Guillem de Masgallart, Ramon de Masgallart, Ramona de Massoter, Arnau de Mata, Pere de
1304 1300 1312, 1324 Perdans PSP, habitant PSP
23 21 Muller: Berenguera 40, 41, 134
Receptor Venedor, receptor, tinent de feixa Tinent de cases al poble Tinent de cases al poble Testimoni Prometedor, testimoni Cavaller
1307, 1312 1307 1321 1286, 1287
Perdans Perdans
PSP PSP PSP
32, 40 37 128 11, 15
289
290
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Miana, Guillem de Miquel Miquela
1276 1311 1330 PSP PSP
Testimoni Testimoni Receptora, pagadora Saig Pare: Berenguer de Font (difunt); marit: Guillem de Boxeda Muller: Maria Muller: Ermessenda
2 39 142, 143
Mir, Berenguer Mir, Pere Miralles, Bartomeu de
1296 1318, 1329 1304, 1315, 1316, 1320 Vall de Santapau PSP, habitant PSP Venedor, testimoni Deutor, establert, tinent de cases al poble, prometedor Fidejussor PSP PSP Tinent de cases al poble Tinent dun espai al poble, establert, testimoni Denita, receptora Marit: Arnau de Santapau; cunyat: de Pon III de Santapau
19 105, 135, 136 23, 84, 97, 126
JOAN SOLER I JIMNEZ
Mitj, Arnau de Mitj, Pere de Mitjanell, Arnau de
1248 1330 1313, 1315, 1316
Vall de Santapau
1 139 71, 72, 73, 80, 87, 101
Moi, Ermessenda de
1279, 1287
6, 14
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Montcada, Pere de
1298
Testimoni Receptor Testimoni Muller: Maria
20 10 132 90
Montpeller, Gui- 1283 llem de Montpeller, Pere de Montpeller, Tarragona de (difunta) Moscha, Bernat de Mosquera, Bernat de Noguer, Mart de 1324 1316
1313 1315 1313, 1316, 1319
PSP, habitant
Home propi, establert Tinent dhonor
Muller: Elisenda
48, 49 78
PSP
Establert, tinent dun espai al poble, testimoni, venedor Venedor Receptor Donador Testimoni
Fill: Pere Arnau
71, 72, 73, 101, 116
Noguer, Pere Arnau Oliver, Arnau d Olivera, Ramon de Olleda, Peric d
1319 1312 1289 1279 Fages Trentiny
PSP PSP
Pare: Mart de Noguer Muller: Besaluna
116 42 18 7
291
292
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Ollet, Bartomeu d Olmell, Berenguer d Olmell, Berenguer d Oriverda, Ramon d Palau, Guillem de Palau, Pere de
1316 1305 1305
La Cot
Testimoni Fill: Berenguer dOlmell PSP Testimoni Pare: Berenguer dOlmell (difunt)
103 28 28
1288
Granollers de Rocacorba: mas Torrent Sant Aniol de Finestres Sant Aniol de Finestres PSP, permanent
Prometent
17
JOAN SOLER I JIMNEZ
1304 1304, 1307
Testimoni Receptor, tinent de feixa Testimoni Monestir de Santa Maria de Finestres Venedor Prior del monestir de Santa Maria de Finestres; procurador del bar Procurador dHuguet de Santapau
Fill: Pere de Palau
23 23, 32 5 29
Pallerols, Jaume 1278 de Palol, Arnau de 1305
Papagalls, Arnau de
1300, 1303, 1305, 1307, 1309, 1311, 1313, 1315, 1316, 1318, 1319, 1320, 1321, 1324, 1330
PSP, habitant
Receptor, testimoni, tinent de taula al poble, receptor de protesta, encomanador, pagador, contractant, rbitre
Muller: Maria
21, 22, 27, 28, 29, 31, 32, 37, 38, 39, 48, 50, 51, 62, 81, 83, 84, 85, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 95, 97, 103, 104, 112, 116, 127, 128, 134, 138, 141
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Papagalls, Pere de
1313
Vilar de Sant Mart
PSP
Establert
Pare: Pere de Papagalls; mare: Maria; muller: Ferrera Muller: Maria; ll: Pere Teixidor
58
Papagalls, Pere de Papagalls, Ramon de Perdans, Arnau de Pere Pere Pere Pere Pere [II], rei dArag, comte de Barcelona Perot, Mart del
1313 1330 1320, 1321 1286, 1287 1279 1279 1277 1279
Vilar de Sant Mart
PSP PSP, habitant
Establert Receptor Prometedor, testimoni Testimoni Batlle Clergue dOlleda Clergue de Bogues Clergue de Sallent Testimoni Testimoni Testimoni Conrmador
58 144, 145 121, 128 12, 13, 14 7 6 3 9
Perdans
PSP
Olleda Bogues Sant Vicen de Sallent
1315
Estabilient
Fill: Ramon; muller: Gueraula Pare: Mart del Perot; mare: Gueraula
80
Perot, Ramon del
1315, 1324
Estabilient, tinent dhonor
80, 134
293
294
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Pintor, Pere
1324
PSP
Prometedor
Muller: Bernarda; pares: Pere Pintor i Agns Muller: Agns; ll: Pere Pintor; nora: Bernarda
134
Pintor, Pere
1306, 1313, 1315, 1316, 1319
PSP
Reconeixedor de deute, establert, tinent de cases al poble, tinent dhonor, denit, receptor, venedor, denit, tinent de feixa, testimoni, prometedor Fidejussor Testimoni Testimoni
30, 60, 64, 65, 66, 78, 79, 80, 82, 86, 95, 96, 97, 100, 102, 112, 113, 114, 116, 134
JOAN SOLER I JIMNEZ
Pla, Guillem de Plana, Guillem de Plana, Guillem de Plana, Guillem de Plana, Pere de
1277 1283 1304 1330 PSP
4 10 24 Teixidor 139, 142
Tinent de cases al poble, tinent dhort Testimoni, establert, tinent dun espai al poble, rbitre Testimoni Prometedor
1307, 1313, 1315, 1319, 1320, 1321, 1324 1307, 1315 1286
Vall de Santapau
PSP
Procurador de la universitat de la vall Clergue de Santapau
35, 44, 46, 62, 63, 52, 79, 112, 126, 127, 129, 130, 131 33, 84 11
Plana, Ramon de Plana, Sim de
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Planademunt, Guillem de Planademunt, Pere de Planadevall, Francesc de Planella, Guillem de Planella, Guilleuma de Planella, Pere de Port, Pere de Port, Ramon de Pou, Arnau de
1309 1315, 1319, 1330 1315 1318 1287 1305 1277 1331 1315 Sant Andreu de la Vola PSP PSP PSP
Testimoni Testimoni Home propi Tinent dhonor Filla: Guilleuma Declarant Receptor Testimoni Testimoni Testimoni Testimoni Testimoni Escriptor document Testimoni Escrivent de Banyoles Batlle de Sallent Clergue
38 86, 117, 142, 143 83 110 14 26 4 146 82 12, 19 114 54 21 135, 136
Prat, Guillem de 1286 Pratdemunt, Arnau de Pratdevall, Pere de Puig, Arnau Guillem de Puigpardines, Antoni de 1319 1313 1300 1329
295
296
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Puigpardines, Ramon de Pujol, Berenguer de Pujol, Bernat de
1316 1305
Reconeixedor de pagament Escriptor Escriptor jurat del Castell de Finestres Escriptor de la Vall de Santapau; clergue de Sallent
91 26
1324
Sallent
Escriptor
134
JOAN SOLER I JIMNEZ
Pujol, Guillem de Pujol, Pere de Pujol, Bernat de Pujolars, Bernat de Pujolars, Guillem de
1304 1324 1277 1304, 1312, 1313, 1319, 1320, 1324 1300, 1305, 1307, 1313, 1315, 1316, 1318, c. 1330 1330 1313
Vilafranca dels Perduts PSP
Fidejussor Tinent de cases Fidejussor Testimoni, receptor, tinent duna feixa PSP, habitant Receptor, testimoni, tinent duna feixa Testimoni PSP Establert, tinent dun espai al poble Testimoni, prometedor Germ: Ramon de Purcilges Procurador de la universitat de la vall
23 132 4 24, 44, 46, 54, 111, 122, 131 21, 28, 31, 53, 79, 95, 104, 137
Pujolars, Pere de Pujoldor, Pere de Purcilgues, Bernat de
139 69, 70
1276, 1286
Sant Aniol de Finestres
2, 11
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Purcilgues, Ramon de Quintana, Pere de Quintana, Ramon de Rabassa, Joan de Ramon Ramon Ramona Ramona
1286 1318 1277, 1283 1305 1248 1300 1315 1324 PSP PSP Vall de Santapau La Cot, permanent
Prometedor Testimoni Testimoni Testimoni Receptor Testimoni Establerta Venedora Batlle de Safarrs
Germ: Bernat de Purcilges
11 110 4, 10 27 1 21
Marit: Guillem Sim Pare: Bernat Ferrer de Pujolars; marit: Guillem Marit: Guillem; pare: Bernat Ferrer de Pujolars Marit: Guillem Pere Sim
82 130
Ramona
1324
PSP
Reconeixedor
131
Ramona
1316, 1318
PSP
Venedora, receptora, establerta
93, 97, 100, 107
297
298
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Ramona
1277
Venedora
Marit: Beren3 guer de Fredera; ll: Guillem de Fredera; nora: Elisenda Muller: Guilleuma; sogres: Miquel Boll i Guilleuma Notari pblic de Banyoles 111, 132, 146
Raspat, Viv de
1319, 1324, 1331
Santa Maria de Finestres
PSP
Tinent de cases al poble, receptor Escriptor Tinent duna feixa Testimoni Testimoni
JOAN SOLER I JIMNEZ
Reixac, Bernat de Reixac, Guillem de Ribera, Berenguer de Riera, Berenguer de Riera, Berenguera de
1300 1307 1288 1286 1309, 1312, 1324 PSP
21 32 17 Fill: Bernat de Riera Marit: Guillem de Sitjar (difunt) Pare: Berenguer de Riera 11, 13 38, 42, 134
Tinent duna feixa Prometedor
Riera, Bernat de 1286 Riera, Berenguer de Riera, Ramon de Riera, Tarragona de 1315 1319 1300 PSP PSP PSP, habitant
11 87 117 21
Testimoni Tinent de cases al poble Receptora
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Rieradavall, Bernat de Ripoll, Ramon de Roca, Arnau de
1319 1298 1307, 1313, 1321 PSP, habitant
Testimoni Testimoni Receptor, adlter, tinent de cases al poble Clergue Sastre Oncle: Arnau de Roca (difunt); amant: Barcelona, germana de Pere Jord Muller: Llombarda; ll: Pere de Roca Pares: Arnau de Roca i Llombarda
114 20 36, 51, 52, 128
Roca, Arnau de (difunt) Roca, Pere de
1307
PSP
Tinent de cases al poble Venedor
31, 36
1307
PSP
36
Roure, Bernat de Roure, Bernat de Roure, Joan de Roure, Pere de Roure, Ramon de Rovira, Pere de
1313 1315 1330 1303 1286 1307 Vilafranca dels Perduts
PSP PSP, habitant
Tinent dun espai al poble Home propi Testimoni Clergue
71 81 144, 145 23
Donador PSP Tinent de cases al poble, testimoni
Muller: Ermessenda
13 31
299
300
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Rovira, Pere de Sala, Arnau de Sala, Guerau de Salaverda, Guerau de Salaverda, Pere de Santamaria, Arnau de Santaniol, Garsn de Santaniol, Jaume de Santaniol, Segu de Santapau, Arnau de
1248 1277 1286, 1287 1286, 1289 1324 1307 1248 1286 1278, 1300 1276, 1279
Vall de Santapau
Fidejussor Testimoni Testimoni Testimoni
1 4 22, 26 12, 18 Clergue 134
Sant Iscle de Colltort Mieres Sant Aniol de Finestres
Receptor Testimoni Venedora Prometedor
JOAN SOLER I JIMNEZ
35 Fill: Guerau; nora: Guilleuma 1 11 Cavaller Cavaller Germ: Pon III de Santapau; muller: Ermessenda de Moi; lls: Berenguer de Santapau. 5 2, 6
Sant Aniol de Finestres CSP
Testimoni Testimoni, Denit
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Santapau, Berenguer de
1300, 1312, 1313, 1315, 1316, 1320, 1331
Reclamador, testimoni, protesta, encomanat
Procurador de la universitat de la Vall; procurador de Pon III; senyor i batlle de lAulerola; cavaller
Pare: Arnau de Santapau; mare: Ermessenda de Moi; muller: Sibilla
21, 44, 46, 60, 62, 40, 83, 085, 88, 87, 91, 121, 123, 124, 125, 126, 146
Santapau, Francesca de
1312
Donadora
Pare: Pon III de Santapau; mare: Orpai; germans: Huguet II de Santapau, Galcer Pare: Pon III de Santapau; mare: Orpai; germans: Huguet II de Santapau, Francesca Bar de Santapau (c. 12701277) Muller: Beatriu de Porqueres
43, 45
Santapau, Galcer de
1312
CSP
Donador
43, 45
Santapau, Huguet [I] de
1276, 1277
CSP
Denit, deutor
2, 4
301
302
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Santapau, Huguet [II] de
1300, 1312, 1313, 1315, 1316, 1318, 1319, 1320, 1321, 1324 (difunt)
CSP
Atorgador de Bar de Santafranqueses, pau (1311-1323) estabilient, receptor, encomanador, Denit, denit, donador, rbitre
Pare: Pon III de Santapau; mare: Orpai de Santapau; muller: Marquesa de Santapau; ll: Pon IV de Santapau; germans: Galcer, Francesca
21, 43, 44, 45, 46, 55, 56, 57, 58, 59, 61, 62, 63, 48, 49, 50, 52, 81, 82, 83, 84, 85, 87, 88, 89, 91, 93, 95, 96, 98, 99, 107, 115, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 125, 126, 127, 129, 130, 133 21, 133, 135, 136, 138, 141, 146
JOAN SOLER I JIMNEZ
Santapau, Marquesa de
1300, 1324, 1329, 1330, 1331
CSP
Atorgadora de franqueses, donadora, prometedora, reconeixedora, receptora, signant Receptora de conrmaci, atorgadora de franqueses, venedora, encomanadora, receptora, reconeixedora de pagament
Marit: Huguet II de Santapau (difunt)
Santapau, Orpai de
1279, 1300, 1305, 1313, 1316
CSP
Marit: Pon III de Santapau
9, 21, 28, 29, 51, 53, 91
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Santapau, Pon [III] de
1278, 1279, 1286, 1287, 1288, 1289, 1298, 1300, 1305, 1307, 1308, 1311, 1312 (difunt) 1330
CSP
Receptor, fa homenatge al rei, atorgador de franqueses, estabilient
Bar de Santapau (1277-1311)
Muller: Orpai de Santapau; lls: Huguet II de Santapau, Galcer, Francesca. Pare: Huguet II de Santapau; mare: Marquesa de Santapau
5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 26, 28, 29, 32, 33, 34, 36, 37, 39, 43, 44, 46, 47 144, 145
Santapau, Pon [IV] de
Venedor, reconeixedor de recepci de rebut PSP, habitant PSP PSP, habitant PSP PSP, habitant Receptor Testimoni Testimoni Testimoni Venedor, testimoni, establert, receptor Prometedor Santa Maria de Finestres Denit
Santmart, Berenguer de Santmart, Berenguer de Santmart, Bernat de Santmart, Berenguer de Santmart, Pere de Santmiquel, Pon de Sayol, Arnau de
1300 1330 1320 1305, 1315, 1319 1318, 1320, 1321, 1330 1286 1276 Palol de Revardit Santa Maria de Finestres
21 138 127 25, 86, 116 Mare: Maria; muller: 1 Maria / 2 Elisenda 109, 127, 128, 129, 139, 140 11 2
303
304
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Seudur, Arnau de Seger, Guillem
1319 1307 Santa Maria dArles, bisbat dElna Sales Sallent
Testimoni Establert, home propi
111 Muller: Ramona 33, 34 Fredera 27 19
Segu, Arnau Segu, Bernat de Serrat, Pere de Sibilla
1305 1296 1316 1315
JOAN SOLER I JIMNEZ
Testimoni Protestador Marit: Berenguer de Santapau Marit: Guillem de Gurdia Clergue de Santapau Muller: Gueraula; ll: Sim; nora: Agns Muller: Maria; germ: Guillem Pere Sim
103 88
Sibilla Sim, Arnau de Sim, Arnau del mas
1316 1316 1313, 1315, 1316
PSP
Venedora, establerta Testimoni
94, 98 93 64, 78, 90, 80, 96
PSP, habitant
Establert, testimoni, tinent de cases al poble, estabilient Establert, tinent de cases al poble, testimoni, receptor
Sim, Guillem
1313, 1315, 1316, 1318, 1319, 1321, 1324
PSP, habitant
48, 55, 56, 78, 82, 87, 90, 92, 94, 104, 106, 112, 129, 134
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Sim, Guillem Pere
1307, 1313, 1315, 1316, 1318, 1319, 1324, 1330
PSP, habitant
Establert, tinent de cases al poble, venedor, receptor, testimoni, reconeixedor Establert, estabilient, contractador dobres, testimoni, tinent de feixa Testimoni, tinent de cases al poble Testimoni Escriptor
Carnisser o Comerciant de Bestiar
Muller: Ramona; germ: Guillem Sim
32, 62, 63, 64, 82, 83, 93, 96, 97, 100, 104, 107, 113, 132, 133, 134, 139
Sim, Sim
1313, 1315, 1316, 1318, 1330
PSP, habitant
Pare: Arnau Sim; mare: Gueraula; muller: Agns
64, 78, 90, 104, 139, 142
Sitjar, Guillem de Socarrats, Guillem de Sol, Guillem de Sol, Pere de Sotera, Arnau de Suyol, Guillem de
1307, 1309 (difunt), 1319 1277 1298 1316 1288, 1289 1316 Vall de Santapau
PSP, habitant
Muller: Berenguera de Riera
32, 35, 37, 38, 117 3
Escrivent reial
20 100
Testimoni Testimoni PSP Testimoni Sagrist de Finestres
17, 18 92
305
306
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Terrada, Arnau de
1303, 1313, 1320
Sant Mart
Donador, establert, tinent de cases al poble, prometedor Venedor PSP PSP PSP PSP, habitant Establert Tinent de cases al poble Receptor Receptor
Muller: Guilleuma
22, 70, 71, 72, 119
Terrada, Bernat de Terrada, Berenguer de Tolr, Berenguera de Torner, Bernat Torner, Joan
c. 1330 1319 1324 1300 1300, 1305 (difunt) 1286 1330 1276 1330 1305
Sant Mart
137 Muller: Guilleuma Marit: Guillem Germ: Joan Torner Muller: Berenguera; germ: Bernat Torner 117 130 21 21, 29
JOAN SOLER I JIMNEZ
Torrella, Arnau de Torrent, Arnau de Torrent, Arnau de Torrent, Francesc de Torrentfarns, Andreu
Testimoni Santa Maria de Finestres Santa Maria de Finestres Santa Maria de Finestres Berga Mas Torrent PSP Home propi Testimoni Pare: Arnau de Torrent Pare: Joan de Torrentfarns (difunt) Fill: Francesc de Torrent
12 141 2 141 28
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Torrentfarns, Joan de
1305 (difunt)
Berga PSP Sallent Santa Maria del Freixe Santa Maria del Freixe PSP Home propi Tinent de cases al poble, testimoni Receptor Testimoni, tinent de cases al poble, receptor, reconeixedor Testimoni Establert, venedor, tinent de cases al poble, receptor, testimoni Testimoni Prometedor
Fill: Andreu de Torrentfarns
28 139 11
Torroella, Arnau 1330 de Trencoll, Arnau de Tresserra, Guillem de Tresserra, Guillem de Trilles, Arnau de 1286 1278 1278 1307, 1319, 1324, 1330 1324 1305, 1307, 1312, 1313, 1315, 1316, 1324 1324 1315, 1316, 1318, 1330 (difunt) Sant Mart Habit al mas Terrada
Fill: Guillem de Tresserra Pare: Guillem de Tresserra Fill: Bernat de Trilles Pare: Arnau de Trilles
5 5 37, 111, 130, 143 130, 131 29, 32, 40, 41, 51, 87, 93
Trilles, Bernat de Trillesdemunt, Arnau de
PSP PSP
Trillesdemunt, Arnau de Trillesdemunt, Ramon de
Sant Mart PSP, habitant
132 Muller: Ermessenda 78, 90, 93, 100, 102, 104, 139
307
308
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Tudre, Guillem de Vermell, Bernat Viladecans, Arnau de
1286 1330 1296, 1313, 1315, 1320 Besal Vilardell de Sant Mart Besal PSP
Testimoni Testimoni Establert, tinent de cases al poble, testimoni, prometedor Testimoni Testimoni Granollers de Rocacorba Donador Testimoni Sant Mart Santa Maria del Freixe Donador Testimoni Clergue del Freixe Sastre
11 144, 145 70, 71, 72, 87, 119
Viladecans, Guillem de Vilademany, Bernat de Vilagran, Guillem de Vilalba, Guillem de Vilallonga, Bernat de Vilar, Arnau de
1330 1312 1287 1278 1286 1312
Sant Mart
142
JOAN SOLER I JIMNEZ
43 15 5 12 43
NDEX DE CRRECS I PROFESSIONS DE LAPNDIX DOCUMENTAL
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Pere Ramon Pou, Arnau de Sim, Guillem Pere
1286, 1287 1300 1315 1307, 1313, 1315, 1316, 1318, 1319, 1324, 1330 PSP, habitant
Testimoni Testimoni Testimoni Establert, tinent de cases al poble, venedor, receptor, testimoni, reconeixedor, Testimoni Prometedor, testimoni Sant Aniol de Finestres CSP Testimoni, testimoni Testimoni, denidor
Batlle Batlle de Savarrs Batlle de Sallent Carnisser o comerciant de bestiar Muller: Ramona; germ: Guillem Sim
12, 13, 14
21 82 32, 62, 63, 64, 82, 83, 93, 96, 97, 100, 104, 107, 113, 132, 133, 134, 139 135, 136 11, 15 5 Pare: Pon II de Santapau; muller: Ermessenda de Moi; lls: Berenguer de Santapau 2, 6
Balbs, Guillem de Mata, Pere de Santaniol, Segu de Santapau, Arnau de
1329 1286, 1287 1278, 1300 1276, 1279
Cavaller Cavaller Cavaller Cavaller
Fill: Guillem de Balbs
309
310
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Santapau, Berenguer de
1300, 1312, 1313, 1315, 1316, 1320, 1331
Reclamador, testimoni, protestador, encomanat
Cavaller, procurador de la universitat de la Vall; procurador de Pon III; senyor i batlle de lAulerola; cavaller Clergue Clergue Clergue Clergue Clergue Clergue dOlleda Clergue de Begud Clergue de Bogues Clergue de Sant Juli del Mont Clergue de Sant Mart
Pare: Arnau de Santapau; mare: Ermessenda de Moi; muller: Sibilla
21, 40, 44, 46, 60, 62, 83, 85, 88, 87, 91, 121, 123, 124, 125, 126, 146
Berenguer Bogues, Pere de Port, Pere de Roure, Joan de Salaverda, Pere de Pere Bernat Pere Berenguer Arnau
1286 1277 1277 1330 1324 1279 1279 1279 1307 1286 Sant Iscle de Colltort Olleda Begud Bogues Sant Juli del Mont
Testimoni Testimoni Receptor Testimoni Receptor Testimoni Testimoni Testimoni Testimoni Testimoni
12
JOAN SOLER I JIMNEZ
3 4 144, 145 134 7 6, 8 6 36 13
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Arnau
1286
Sant Mart de Llmena
Prometedor
Clergue de Sant Mart de Llmena Clergue de Santapau Clergue de Santapau Clergue de Santapau, setmaner de Santa Maria dels Arcs Clergue del Freixe Clergue del Sallent Draper Escriptor de la Vall de Santapau; clergue de Sallent Escriptor jurat del castell de Finestres Escrivent de Banyoles Jurisperit Pare: Arnau de Costabella; mare: Agns
11
Plana, Ramon de Sim, Arnau de Costabella, Arnau de
1307, 1315 1316 1312, 1316, 1319, 1321, 1330 1312 1277 1300 1324 Sallent PSP i Santa Maria dels Arcs
Testimoni Testimoni Testimoni, estabilient, tinent de cases al poble, prometedor Testimoni Testimoni Receptor Escriptor
33, 84
93 47, 92, 94, 111, 128, 139, 140
Vilar, Arnau de Pere Hort, Ramon d Pujol, Bernat de
Santa Maria del Freixe Sant Vicen de Sallent PSP, habitant
43 3 21 134
Pujol, Berenguer de Puig, Arnau Guillem de Costa, Dalmau de
1305
Escriptor
26
1300 1321 Olot Olot
Escriptor Testimoni
21 129
311
312
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Clascar, Bartomeu de Palol, Arnau de
1305 1305 Monestir de Santa Maria de Finestres Venedor
Jutge ordinari del bar Prior del monestir de Santa Maria de Finestres; procurador del bar Muller: Fresca; ll: Bernat Ferrer de Vilardell; nora; Guilleuma o Gueraula; ll: Joan Ferrer de Vilardell
26 29
Ferrer de Vilardell, Bernat
1296, 1306, 1307, 1312, 1313, 1315, 1316, 1320
Vilardell de Sant Mart
PSP, habitant
Testimoni, vene- Procurador de la universitat de dor, tinent de cases al poble, la vall rbitre
19, 30, 31, 35, 44, 46, 60, 62, 47, 52, 78, 83, 80, 86, 91, 96, 102, 127
JOAN SOLER I JIMNEZ
Plana, Pere de
1307, 1313, 1315, 1319, 1320, 1321, 1324 1304, 1312, 1313, 1319, 1320, 1324 1312, 1313, 1315, 1316, 1320
Vall de Santapau
PSP
Testimoni, establert, tinent dun espai al poble, rbitre Testimoni, receptor, tinent de feixa Reclamador, testimoni, protestador, encomanat
Procurador de la universitat de la vall Procurador de la universitat de la vall Procurador de la universitat de la Vall; procurador de Pon III; senyor i batlle de lAulerola Pare: Arnau de Santapau (difunt); mare: Ermessenda de Moi; muller: Sibilla
35, 44, 46, 62, 63, 52, 79, 112, 126, 127, 129, 130, 131 24, 44, 46, 54, 111, 122, 131 44, 46, 60, 62, 40, 83, 85, 088, 87, 91, 121, 123, 124, 125, 126
Pujolars, Bernat de Santapau, de Berenguer
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Papagalls, Arnau de
1300, 1303, 1305, 1307, 1309, 1311, 1313, 1315, 1316, 1318, 1319, 1320, 1321, 1324, 1330
PSP, habitant
Receptor, testimoni, tinent de taula al poble, receptor de protesta, encomanador, pagador, contractador daprenent, rbitre Venedor, testimoni, tinent de cases al poble, contractador daprenent, donador, receptor Contractat Testimoni
Procurador dHuguet de Santapau
Muller: Maria
21, 22, 27, 28, 29, 31, 32, 37, 38, 39, 48, 50, 51, 62, 81, 83, 84, 85, 87, 88, 89, 90, 92, 91, 95, 97, 103, 104, 112, 116, 127, 128, 134, 138, 141 31, 33, 47, 86, 103, 115, 120, 143
Boxeda, Guillem de
1307, 1312, 1315, 1316, 1317, 1319, 1320, 1330
PSP, habitant
Sabater
Muller: 1 Maria / 2 Miquela; ll: Mateu; nora: Maria
Esperapans, Bernat d Sotera, Arnau de Miquel Curt, Pere Bucdevall, Guillem de
1316 1288, 1289 1311 1324 1307, 1313
PSP
Sabater Sagrist de Finestres Saig Saig Sastre
Pare: Bernat dEsperapans
103 17, 18 39 130, 131, 141
PSP PSP PSP
Testimoni Testimoni Venedor
Pare: Pere de Bucdevall; ll: Pere de Bucdevall
37, 62
313
314
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Roca, Arnau de
1307, 1313, 1321
PSP, habitant
Receptor, adlter, tinent de cases al poble
Sastre
Oncle: Arnau de Roca (difunt); amant: Barcelona, germana de Pere Jord
36, 51, 52, 128
Vermell, Bernat Estoles, Ramon d Papagalls, Ramon de Plana, Guillem de Canal, Pere de
1330 1330 1330 1330
Besal
Besal
Testimoni Testimoni
Sastre Signarius Teixidor Teixidor
144, 145 144, 145 144, 145 139, 142
PSP, habitant PSP
Receptor Tinent de cases al poble, tinent dun hort Venedor, testimoni
JOAN SOLER I JIMNEZ
1309, 1312, 1313
PSP
Tinent del castell de Finestres
Muller: Guilleuma
38, 42, 51
NDEX DE PROCEDNCIES DELS NOUS HABITANTS DE LA POBLA DE SANTA PAU
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Collell, Ramon de Costa, Maria de Esperapans, Bernat d
1320 1318 1305, 1307, 1316, 1330
Fages Fages Fages
PSP PSP PSP
Testimoni Receptora Receptor, tinent de cases al poble, testimoni Filla: Guilleuma Pare: Arnau dEsperapans; muller: Maria; ll: Bernat dEsperapans
121, 122, 123
109 28, 29, 31, 36, 103, 139
Esperapans, Francesc d Guilleuma Oliver, Arnau d Trilles, Bernat de Bonella, Ramon de Fbrega de Perdans, Joan de
1316 1318 1312 1324 1316
Fages Fages Fages Habit al mas Terrada Perdans
PSP PSP PSP PSP PSP
Contractant Receptora Receptor Receptor Venedor, deutor, testimonis Testimoni, prometedor, tinent de cases al poble Tinent dun espai al poble Mare: Maria de Costa Muller: Besaluna Pare: Arnau de Trilles Muller: Maria; germ: Berenguer de Bonella
103 109 42 130, 131 92, 106, 128
1316, 1318, 1320, 1330
Perdans
PSP
94, 110, 121, 138
315
Font
1313
Perdans
PSP
76
316
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Font, Arnau de Font, Maria de Font, Pere de Masgallart, Guillem de Masgallart, Ramon de Masgallart, Ramona de Perdans, Arnau de Ferrer de Pujolars, Bernat
1318 1320 1305, 1306, 1316, 1318 1312, 1324
Perdans Perdans Perdans Perdans
PSP PSP PSP PSP
Estabilient Prometedor Testimoni Venedor, receptor, tinent de feixa Tinent de cases al poble Tinent de cases al poble Prometedor, testimoni Establert, tinent de cases al poble, testimoni, prometedor, deutor, venedor Testimoni Receptor, home propi
Muller: Maria
110 122 29, 30, 90, 108, 109
Muller: Berenguera
40, 41, 134
1307, 1312 1307 1320, 1321 1313, 1318, 1320, 1324
Perdans Perdans Perdans Pujolars
PSP PSP PSP PSP
32, 40 37 121, 128 Filla: Ramona; gendre: Guillem 65, 66, 67, 110, 123, 130, 131
JOAN SOLER I JIMNEZ
Ferrer de Pujolars, Guillem Abadia, Pere d
1319 1329, 1330
Pujolars Sallent
PSP PSP, habitant
115 Muller: Gueraula 135, 136, 139, 140
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Casals, Pere de
1304, 1305, 1307, 1311, 1313, 1316, 1318
Sallent
PSP
Home propi, establert, testimoni, tinent de cases al poble, tinent de feixa i hort, venedor Establert, tinent de cases al poble Receptor, tinent de feixa Donador, establert, tinent de cases al poble, prometedor Tinent de cases al poble, receptor
Pare: Berenguer de Casals (difunt); Muller: 1 Maria / 2 Ermessenda
24, 25, 32, 35, 36, 39, 48, 98, 102, 108
Fontanilles, Pere de Palau, Pere de Terrada, Arnau de
1313
Sallent
PSP
56, 57, 61
1304, 1307 1303, 1313, 1320
Sant Aniol de Finestres Sant Mart
PSP, permanent PSP
23, 32 Muller: Guilleuma 22, 70, 71, 72, 119
Raspat, Viv de
1319, 1324, 1331
Santa Maria de Finestres
PSP
Muller: Guilleuma; sogres: Miquel Boll i Guilleuma
111, 132, 146
Torrent, Arnau de Torrent, Francesc de Boll, Pere de Collellsagurdia, Mateu de
1276 1330 1324 1330
Santa Maria de Finestres Santa Maria de Finestres Santa Maria dels Arcs Santa Maria dels Arcs
Mas Torrent PSP PSP PSP Home propi Venedor Venedor, comprador Muller: Miquela de Font Pare: Arnau de Torrent
2 141 132 142, 143
317
318
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Boll, Pere
1313, 1320
Trienteres
PSP
Establert, prometedor, receptor Testimoni, tinent de cases al poble, establert Establert, tinent de cases al poble Donat en manutenci, tinent de cases al poble Establert Deutor, establert, tinent de cases al poble, prometedor Testimoni, establert, tinent dun espai al poble, rbitre Establert, testimoni, venedor Procurador de la universitat de la vall
Pare: Ramon Boll; germ: Miquel Boll Fills: Miquel Boll, Pere Boll
69, 124, 125
Boll, Ramon
1307, 1313
Trienteres
PSP
35, 68, 69, 70
Collell, Pere de
1313
Trienteres
PSP
67, 68
JOAN SOLER I JIMNEZ
Font, Bartomeu de Masclova, Pere Joan de Miralles, Bartomeu de
1315, 1316, 1330 1313 1304, 1315, 1316, 1320
Trienteres
PSP
Pare: Castell de Font; mare: Berenguera
85, 102, 142
Trienteres Vall de Santa Pau
PSP PSP
68 Muller: Ermessenda 23, 84, 97, 126
Plana, Pere de
1307, 1313, 1315, 1319, 1320, 1321, 1324 1313, 1315, 1316
Vall de Santa Pau
PSP
35, 44, 46, 62, 63, 52, 79, 112, 126, 127, 129, 130, 131 Pare: Pere de Feixes; mare: Guilleuma; muller: Guilleuma 77, 87, 101
Feixes, Francesc de
Vilar de Sant Mart
PSP
Nom
Any del document
Origen
Residncia
Professi
Famlia associada
Nm. de document
Feixes, Pere de
1313
Vilar de Sant Mart
PSP
Establert
Muller: Guilleuma; ll: Francesc de Feixes Pare: Pere de Papagalls; mare: Maria; muller: Ferrera Muller: Maria; ll: Pere Muller: Fresca; ll: Bernat Ferrer de Vilardell; nora; Guilleuma o Gueraula; ll: Joan Ferrer de Vilardell
77
Papagalls, Pere de
1313
Vilar de Sant Mart
PSP
Establert
58
Papagalls, Pere de Ferrer de Vilardell, Bernat
1313 1296, 1306, 1307, 1312, 1313, 1315, 1316, 1320
Vilar de Sant Mart Vilardell de Sant Mart
PSP PSP, habitant
Establert Testimoni, vene- Procurador de dor, tinent de la universitat de cases al poble, la vall rbitre
58 19, 30, 31, 35, 44, 46, 60, 62, 47, 52, 78, 83, 80, 86, 91, 96, 102, 127
Fontdevall Viladecans, Arnau de
1313 1296, 1313, 1315, 1320
Vilardell de Sant Mart Vilardell de Sant Mart
PSP PSP
Establert Establert, tinent de cases al poble, testimoni, prometedor Venedor, tinent despai al poble, establert, prometedor, testimoni Testimoni, tinent duna feixa, testimoni
75 70, 71, 72, 87, 119
Aulines, Guillem d
1305, 1313, 1320
Vilardell de Santa Pau
Vilardell de Sant Mart; PSP
27, 74, 75, 118, 119, 120
319
Gurdia, Guillem de
1304, 1305, 1307, 1312
Vilardell de Santa Pau
PSP
23, 25, 32, 43

La Formacio de La Pobla

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Formacio de La Pobla

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU A REDS DEL CASTELL DELS BARONS (1248-1331)

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

CAPTOL I GNESI I ORGANITZACI DE LA BARONIA

SANTA PAU (1247-1298)

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

ADG. Fons de Sant Feliu de Girona, pergam, 15 doctubre de 1255. Trasllat

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

CURULL, Flocel. El territori de la Catalunya medieval..., p. 260.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

27. 28. 2000, doc. 29. 30. 31.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

34. 35. 36. 37. Santa Pau,

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

51. 52. 53.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

MOLINA, Rafael. El pas de lescriv al notari, p. 449.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

ACO. Fons Personal dels Trinxeria, pergamins, nm. 53, 3 de maig de

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

CAPTOL II PRIVILEGIS CONCEDITS ALS HABITANTS DE LA BARONIA

CONCESSI DE MERCAT DEL

JOAN SOLER I JIMNEZ

Doc. 20 de lapndix documental.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

4. AVENTN, Merc. Els masos, p. 82. 5. Doc. 10 de lapndix documental.

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

APSP. Documents no descrits per Salvador Reixach, nm. 1.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

RIUS, Josep M. Cartas de poblacin, p. 217.

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...

JOAN SOLER I JIMNEZ

LA FORMACI DE LA POBLA DE SANTA PAU...