62 La Terra, La Família I La Mort

FUNDACI NOGUERA
ESTUDIS, 62
LA TERRA, LA FAMLIA
I LA MORT AL BAIX MARESME
(1348-1486)
Montserrat RICHOU I LLIMONA
BARCELONA, 2012
Montserrat Richou i Llimona, 2012
Edita: Pags Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edici: setembre de 2012
ISBN: 978-84-9975-269-3
Dipsit legal: L-806-2012
Impressi: Arts Grques Bobal, S L
www.bobala.cat
textos edievals
catalans
A la meva petita i gran famlia,
especialment a Maria Montserrat,
la meva mare, a Maria, la meva lla,
i en memria de Josep Mohedano i Barcel.
SUMARI
INTRODUCCI ................................................................................ 11
PRIMERA PART
LA TERRA
EL MARC GEOGRFIC ................................................................. 31
LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS ........................................... 37
Lemteusi i les seves escriptures ............................................ 37
Lemteusi i els establiments .............................................. 37
La subemteusi i els sotsestabliments ............................... 46
Els capbreus.......................................................................... 48
Les cartes precries ............................................................. 49
Altres tipologies contractuals ................................................... 51
Les permutes......................................................................... 51
Els arrendaments o lloguers ............................................... 52
Les compravendes ................................................................ 55
Les compravendes pures ................................................ 55
Els empenyoraments i les compravendes a carta de
grcia ................................................................................ 62
Els violaris i els censals morts ...................................... 66
ELS BNS COM A OBJECTE DELS CONTRACTES ................. 77
La terra ....................................................................................... 77
Lhabitatge ................................................................................... 94
Altres objectes contractuals ...................................................... 114
8 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
ELS SUBJECTES DELS CONTRACTES ...................................... 119
Els senyors ................................................................................. 119
Els senyors laics ................................................................... 119
Els senyors eclesistics ........................................................ 130
La pagesia ................................................................................... 142
Els Arn de Cabrera ............................................................ 143
Els Botey i els Ferrer de Premi ........................................ 146
Els Aroles de Vilassar .......................................................... 156
La menestralia ........................................................................... 164
SEGONA PART
LA FAMLIA
EL MATRIMONI .............................................................................. 173
La tipologia dels contractes matrimonials ............................. 181
Lheretament o les donacions a lhereu i la pubilla ......... 181
El dot o la llegtima de les lles cabaleres ....................... 195
Lesponsalici o escreix .......................................................... 207
Laixovar o el dot del pubill ................................................ 221
Els captols matrimonials .................................................... 230
LA FAMLIA ..................................................................................... 237
TERCERA PART
LA MORT
LA MORT ......................................................................................... 257
ELS TESTAMENTS I LA SEVA ESTRUCTURA .......................... 259
El protocol inicial ...................................................................... 260
Les disposicions testamentries ............................................... 274
El protocol nal, els deutes i els codicils ............................... 295
ELS RITUALS FUNERARIS .......................................................... 301
Els llegats religiosos .................................................................. 303
Les cerimnies funerries ......................................................... 319
Les cerimnies de commemoraci .......................................... 335
9 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
PART FINAL
CONSIDERACIONS FINALS .......................................................... 351
NDEXS .......................................................................................... 369
BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 373
APNDIX .......................................................................................... 409
Documents .................................................................................. 411
Taules .......................................................................................... 443
ndex onomstic i toponmic ................................................... 581
INTRODUCCI
Aquest llibre s fruit dun llarg perode de recerca i de reexi
que mostra, duna banda, lestudi elaborat en la nostra tesi doctoral
dirigida pel doctor Antoni Riera i Mellis
1
i, de laltra, la participaci en
diversos mbits de recerca.
2
Per tant, si b les bases de recerca, anlisi
i teoritzaci han de cercar-se en una investigaci basada en el mn
rural del Baix Maresme als darrers segles medievals, tamb s cert
que aquest punt inicial sha vist certament enriquit per laprofundiment
realitzat en aquesta direcci i, sobretot, per les passes adreades vers
lestudi dalguns aspectes de la Ciutat Comtal baixmedieval com el
matrimoni i el comer frumentari dmbit privat barcelon. Aix doncs,
als segents fulls, sha adaptat la tesi doctoral per a la seva publicaci,
realitzada mercs a lobtenci de la Beca Raimon Noguera 2010, i sha
ampliat amb el resultat dalgunes recerques que complementen lestudi
elaborat per a la tesi doctoral.
1. La tesi doctoral es titul El Baix Maresme a lpoca baixmedieval i fou de-
fensada, el 26 doctubre de 2007, a la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat
de Barcelona.
2. Entre aquests, cal assenyalar els segents, Escassetats, fams i mortaldats a
Catalunya a ledat mitjana. Estudi i corpus documental de lInstitut dEstudis Cata-
lans (PT2008-S0118-RIERA01), dirigit pel doctor Antoni Riera i Melis (Universitat de
Barcelona) i Caresta, hambre y mortalidad en la Catalua medieval: explicaciones y
representaciones de las crisis de ciclo corto y los malos aos en la historia, reconegut
i nanat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat (HAR2008-03031) del qual s inves-
tigador principal el doctor Pere Benito i Moncls (Universitat de Lleida). Actualment
tamb formo part com a investigadora associada de lInstitut de Recerca en Cultures
Medievals (IRCVUM), de la Universitat de Barcelona.
LOBJECTE DE LESTUDI
Lobjecte daquest estudi s lanlisi de la pagesia baixmaresmenca
de les viles de Sant Feliu de Cabrera, de Sant Pere de Premi i de
Sant Gens de Vilassar, durant el perode que sinici lany 1348 amb
la Pesta Negra i que nalitz el 1486 amb lintent no reeixit de donar
resposta a les reivindicacions dels diferents sectors del moviment re-
mena catal amb la sentncia arbitral de Guadalupe.
Lobjectiu daquesta recerca s contribuir a un millor coneixement
de la pagesia baixmedieval de la Catalunya Vella mitjanant lanlisi
descriptures generades per aquesta classe social. Es tracta de ms
de dos mil documents que es troben dispersos tant als arxius de les
localitats estudiades com en diversos arxius de la Ciutat Comtal.
Lelaboraci daquesta investigaci sha realitzat a partir de lanlisi
de tres mbits de relaci: el mercat de la terra i del diner, la famlia i
la mort que sinterrelacionaren a la vida quotidiana del nostre objecte
destudi a travs dels referents de la famlia i el mas. Aix doncs, es
presenta un mateix objecte destudi, que sanalitza des de tres ptiques
diferenciades, tot i ser evidentment complementries. Per aquesta ra,
la recerca inclou aportacions de caire antroplogic, jurdic i sociolgic
que complementen els aspectes econmics, socials i poltics que acos-
tumen a caracteritzar les investigacions histriques.
De manera similar a daltres contrades, a la comarca del Maresme
latenci que la historiograa tradicionalment ha dispensat a lestudi de
la pagesia medieval sha presentat com un tema secundari o de segon
ordre. En aquestes recerques, lobjecte destudi prioritari sha focalitzat
en lanlisi dels grans senyorius i dels seus representants. En aquestes
investigacions, es deneix la pagesia en contraposici al poder senyorial
i se la percep a partir de la imatge generada per les fonts sorgides de
les notaries senyorials. Daquesta manera, es compta amb excellents
estudis sobre els senyors de les grans famlies de terratinents de les
poques medieval i moderna davant duna minsa producci de recerques
especialitzades en la pagesia maresmenca medieval. Per aquest motiu,
la nostra aportaci representa un complement daquestes recerques. s
laltra cara de la moneda, mitjanant la qual es reinterpreta un espai
i un perode des de lptica de la pagesia, amb les fonts emanades de
les relacions que aquesta classe social confeg.
Lestructura daquest llibre sorganitza a partir de sis apartats.
Als fulls segents, en aquesta mateixa introducci, sofereix una visi
general de les fonts consultades i de la metodologia utilitzada. A con-
tinuaci, es desenvolupen els eixos fonamentals de la recerca dividits
en diferents apartats.
A la primera part, es contextualitza lobjecte destudi mitjanant
la presentaci i anlisi dun primer mbit de relaci, loriginat al vol-
tant de la possessi, de lalienaci de lagrer i del diner. En aquest
apartat, sestudien els pactes o contractes estipulats en relaci amb el
mercat de la terra i la compravenda de pensions de violaris i de censals
morts. Tamb sobserven els principals bns que han estat lobjecte
daquests pactes, els agents o subjectes daquests tipus descriptures i
els models dincorporaci o aglevament de masos analitzats a partir
de la coincidncia o divergncia de lantropnim del grup familiar
amb el topnim del seu mas. Aquest estudi permet conixer, a ms,
les tendncies expansives o evolucionistes dalguns patrimonis pagesos.
Dentre els grans terratinents, sha destacat la presncia de la
famlia patrcia barcelonina dels des Bosc que adquir els castells de
Sant Vicen o de Burriac i de Vilassar. Tamb shan analitzat alguns
dels membres de les famlies pageses grasses de les localitats baixma-
resmenques estudiades i sha incidit en la participaci dalguns membres
de la menestralia en el mercat de la terra i del diner.
La segona part es dedica a lanlisi de la instituci matrimo-
nial i el seu paper en la construcci de la famlia baixmedieval. La
reorganitzaci familiar originada arran dels enllaos matrimonials
i la incidncia econmica que aquestes unions representaren per a
les famlies implicades expliquen la gran quantitat de documentaci
notarial generada.
Dentre altres aspectes treballats, cal assenyalar les reexions i
aportacions que demostren la diversitat de relacions conjugals i siste-
mes familiars existents, les repercussions socials i econmiques dels
contractes desposalles i la incidncia de la migraci del Baix Maresme
vers la Ciutat Comtal.
A la tercera part, sestudien en profunditat diferents aspectes
relacionats amb la capacitat de regulaci familiar davant dun im-
ponderable com s la mort. En aquest espai, la documentaci testa-
mentria sanalitza tant des duna ptica diplomtica com des duna
perspectiva ms mplia i integradora, mitjanant la qual sestudien els
tipus de llegats ordenats a les darreres voluntats i les cerimnies fune-
rries organitzades pels marmessors o executors testamentaris. Com
s evident, en aquestes escriptures testamentries i a les cerimnies
celebrades a lbit dels testadors reapareixen temtiques tractades als
apartats precedents. Daquesta tercera part, cal assenyalar les apor-
tacions relacionades amb leconomia de la mort i la importncia dels
pats funerris que incideixen a demostrar la plasticitat de la instituci
familiar que per a subsistir sadapta a les circumstncies.
Seguidament, a la part nal, hi ha unes conclusions o conside-
racions nals que mostren la transversalitat de la nostra investigaci.
En aquest apartat, tamb es pot consultar un ndex de taules i de
grcs que illustren les exposicions desenvolupades al cos expositiu
dels diferents apartats i, a continuaci, la relaci del fons bibliogrc
i dinformaci utilitzat.
Per acabar, el darrer apartat est constitut per tres apndixs
elaborats per a la publicaci daquest llibre. En el primer apndix, es
pot consultar una selecci de textos documentals. Tamb en aquest
espai shi exposen els criteris de selecci daquestes fonts i les nor-
mes de transcripci emprades. El segon apndix est comformat
per trenta-set taules que complementen les explicacions, les taules
i grcs exposats en els diferents apartats daquesta publicaci. El
darrer apndix s el compendi dantropnims i topnims que han
anat farcint i illustrant els mbits de relaci protagonitzats pel nostre
objecte destudi.
LES FONTS
Aquest estudi est basat en un fons documental que supera els
dos mil documents. Daquests, sis-cents vint-i-cinc escriptures estan
directament relacionades amb les transaccions dagrer i les operacions
creditcies, sis-centes vint-i-set fonts documenten sobre el mercat matri-
monial i cinc-cents quaranta-cinc testaments reecteixen les darreres
voluntats de la poblaci estudiada. Aquesta documentaci s lespina
dorsal de la recerca i de lexposici dels seus resultats. Tamb sha uti-
litzat una altra documentaci que complementa lanterior i que facilita
laportaci de nombrosos exemples que faciliten lexposici.
La major part daquesta documentaci sorigin arran descripturar
un gran nombre de pactes o contractes elaborats per notaris civils o
eclesistics i sexposa a les taules que complementen les explicacions
dels diferents apartats de la recerca o que conguren un dels apndixs
de lannex. Com sha comentat anteriorment, aquestes fonts reecteixen
les relacions establertes entre les classes socials no privilegiades: la
pagesia i la menestralia de les localitats estudiades del Baix Maresme.
Aquest conjunt documental est dipositat en els arxius que sesmenten
a continuaci.
Els documents procedents de lArxiu Histric Municipal dAr-
gentona (AHMAR) bsicament sn de quatre tipus: una collecci de
pergamins, que ja vrem examinar per a lelaboraci de la nostra tesi
de llicenciatura,
3
lescassa documentaci en paper conservada, lndex
del Llibre del Baixell
4
(sic), aix com dos capbreus estudiats per Maria
Josep Castillo per a la realitzaci de la seva tesi de llicenciatura.
5
De
lesmentada documentaci, lndex del Llibre del Baixell i els capbreus
elaborats per als senyors de Sant Vicen i de Vilassar destaquen per
la qualitat i quantitat dinformaci que contenen.
6
Al Museu Arxiu de Santa Maria de Matar (MASMM) shan consul-
tat tres-cents pergamins. La majoria daquestes fonts bsicament infor-
men sobre les viles de Sant Feliu de Cabrera i de Sant Gens de Vilassar.
De lArxiu parroquial de Sant Pere de Premi (APSPPD), sha
elaborat un buidatge sistemtic de tres manuals notarials elaborats pels
rectors de la parrquia daquesta localitat.
7
Al manual 1, que compta
amb trenta-nou documents del perode 1462-1488, les escriptures pre-
dominants sn les compravendes i les permutes dagrer. Al manual 2,
que comprn el perode 1470-1506, shan localitzat seixanta-sis docu-
ments i les tipologies documentals ms presents sn les compravendes
i els testaments. Del darrer manual consultat, que socupa del perode
1463-1549, procedeixen trenta testaments i dos codicils.
Mercs al Museu Municipal de Premi de Dalt (MMPD) i a Imma
Ginferrer, es compta amb informaci de referncies documentals de
tipus patrimonial daquesta localitat.
8
Malgrat aix, no ha estat pos-
3. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles
XIII-XV), Argentona: Copisteria la Juliana, 1987. Tesi de llicenciatura dirigida pel doctor
Josep M. Salrach lany 1985.
4. Aquest ndex incomplet, dpoca posterior, correspon al manual 5 o Llibre del
Baixell (sic) de lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar. s evident que la informaci
que proporciona el manual original s molt ms completa que la cpia. Malgrat aix,
en la realitzaci dambds buidatges documentals, sha observat que hi ha alguns fons
que no shan conservat en el manual original.
5. Maria Josep CASTILLO I EZQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques.
Argentona: lAixernador Edicions Argentonines (Collecci el Montalt, nm. 7), 1990. Tesi
de llicenciatura dirigida pel doctor Josep M. Salrach.
6. Les informacions aportades pel Capbreu vell de les rendes dArgentona i Vilassar
complementen les dades obtingudes amb la documentaci indita consultada en daltres
arxius. El segon capbreu, redactat entre els anys 1558 i 1614, ofereix dades de diferent
tipologia documental que va aportar la pagesia a les confessions. De vegades, aquestes
referncies es ratiquen mitjanant les fonts daltres arxius; en daltres, aquestes dades
sn cabdals perqu constitueixen referncies de documentaci no conservada o de fons
dipositats en arxius patrimonials que no faciliten laccs als estudiosos.
7. Posteriorment, durant el segle XVII, el rector Josep Cardona va elaborar uns
ndexs daquests manuals. Aquests ndexs han facilitat els buidatges realitzats, per tot
i aix sha constatat lexistncia de documentaci no indexada per Cardona.
8. Es tracta de reproduccions documentals, procedents de lArxiu Patrimonial de
Can Pi dAiguafreda, aportades per Jaume Oliver i Bruy. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci
a la Histria de Premi de Dalt. Premi de Dalt: Ajuntament de Premi de Dalt (Collecci
sible accedir a la consulta de la documentaci dipositada als arxius
patrimonials de can Riera de la riera ni de can Botey.
Del Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar (MMMVM),
sha consultat el fons cedit per la famlia de can Carbonell. Entre els
documents en pergam, cal assenyalar catorze pergamins amb infor-
maci sobre diferents aspectes de la poblaci de les viles de Cabrera
i de Vilassar.
Del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (MAMVD) provenen
quatre documents en pergam del fons cedit per la famlia Armengol:
un establiment, una venda, una donaci i un testament.
Sens dubte, lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar (APSGVD)
s el que ha proporcionat el major nombre de documents procedents
dels arxius daquesta comarca. Sha realitzat el buidatge de nou ma-
nuals notarials i de centenars de documents, ms de 300, pendents
de classicar, que provisionalment shan anomenat Diversorum. Es
tracta de documentaci dispersa, congurada per manuals notarials
sense relligar i de documentaci independent escripturada en paper.
El manual 1 (1337-1381), el manual 3 (1365-1462) i el manual
dbits (1468-1507) sn llibres notarials, dorigen eclesistic, en els
quals el gruix documental est constitut per testaments. El manual
6 (1417-1438) i el manual 8 (1443-1449) tamb contenen escriptures
testamentries i daltres tipologies documentals com ara poques de
dot, debitoris, vendes de censals, donacions, enfranquiments, crides,
empares, etc. Al manual 2 (1359-1377), manual 4 (1377-1384), manual 5
o Llibre del Baixell (1391-1423), manual 7 (1443-1449) i a la documen-
taci classicada com a Diversorum, no shi ha trobat documentaci
testamentria i les fonts sn de diversa tipologia.
A lArxiu de la Catedral de Barcelona (ACB), sha treballat amb
diferents manuals notarials de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona
9

del Museu de Premi de Dalt), 2003. Tamb disposem dun resum de dades documentals
de Can Botey, cedides al museu per Josep Madurell que va realitzar un petit inventari de
part de la documentaci daquest arxiu patrimonial. Tamb agram la collaboraci de Josep
M. Pinto que va facilitar-nos informaci sobre la documentaci existent a lArxiu Patrimonial
de Can Riera de la riera.
9. Els manuals consultats daquesta instituci sn: Establiments y proprietats
situats al pla de Barcelona, costa del mar, Valles, Panades y Sitges; Llibre de precharis y
stabliments de la Pia Almoyna de la Seu de Barcelona. Rebut en poder de Pere Pasqual,
notari public de Barcelona; Llibre de Precaris de la Pia Almoyna en poder de Bernat
Matheu, nottari de Barcelona. Comensa 19 de octubre del any 1426 y ha nit 15 de
setembre de 1443; Llibre de precaris, y altres actes fahens per la Pia Almoyna de la Seu
de Barcelona en poder de Francesch Molis notari public de Barcelona des del any 1456
ns 1459; Pia Almoyna, en poder de Pere Pasqual notari. Incipit dia 4 decembris 1480
et nivit dia 11 augusti 1489. Alous de Cornella, dins Barcelona, Hospitalet, Cabrera,
i de la Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona.
10
Daquesta
documentaci destaquen les fonts relacionades amb la gura jurdi-
ca de lemteusi com ara establiments emtutics, cartes precries i
confessions de capbreus. Es tracta duna trentena de documents rela-
cionats amb la gesti del patrimoni maresmenc daquestes dues ins-
titucions eclesistiques. En aquest sentit, cal assenyalar que la major
part daquestes fonts ens documenten sobre les propietats que aquestes
dues institucions tenien a Sant Pere de Premi.
A la secci de Reserva de la Biblioteca de Catalunya (BC), sha
consultat i analitzat la documentaci de diferents lligalls de paper
del Fons del Marquesat de Moja. Amb lobjectiu dagilitzar la recerca,
sha utilitzat el catleg elaborat, lany 2001, per Pere Benito i Moncls.
A lArxiu Histric de Protocols de Barcelona (AHPB), shan con-
sultat cent disset manuals notarials de catorze notaris barcelonins,
dentre els quals Bartomeu Agell (1402-1466), originari de Cabrera, i
Miquel Franquesa (1456-1482) han estat els que han proporcionat ms
documentaci.
Dels quaranta-tres manuals de Bartomeu Agell, cal assenyalar que
vint sn comuns i la resta es dedicaren a escripturar compravendes. De
Miquel Franquesa sha realitzat el buidatge de quaranta-nou manuals,
que es classiquen en manuals comuns, llibres de compravendes, llibres
de testaments o plecs de documentaci diversa. Les fonts procedents
dels llibres de diferent tipologia i de la documentaci dispersa dambds
notaris representen 478 documents. Als segents fulls, es pot consultar
la classicaci de tipologies documentals de part de la documentaci
de Bartomeu Agell i de Miquel Franquesa.
Garraf, Vich, Sant Feliu de Llobregat, Miralpeix y Castell de Port; Pia Almoina del
territori en poder de Francech Sunyer y Salbador Coll notaris publics de Barcelona y
scrivanias del capitol.
10. De la Pabordia del mes de Maig de la Seu de Barcelona noms es constata
documentaci del Baix Maresme als manuals Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540
ACB i Pabordia Capbreu P.n51 E 1439 a 1440 ACB.
T
A
U
L
A

1
T
i
p
o
l
o
g
i
a

d
o
c
u
m
e
n
t
a
l

d
e
l
s

m
a
n
u
a
l
s

n
o
t
a
r
i
a
l
s

d
e

B
a
r
t
o
m
e
u

A
g
e
l
l

(
A
H
P
B
)
*
Manual
Nombre
documents
poca
dot
poca
eixovar
poques
llegat testa-
mentaris
Arrenda-
ments
Captols
matrimo-
nials
Censals
morts
Compra-
vendes
Compra-
vendes carta
grcia
Confessions
Denici
drets
familiars
Donacions
Enfran-
quiments
Espon-
salicis
Establi-
ments/
sotses-
tabliments
Procures
Permutes
Restitucions
dot
Restitucions
eixovar
1
3
3
3
-
-
-
1
8
1
7
-
-
-
1
1
-
-
-
2
1
-
2
3
4
4
-
-
-
3
1
1
9
-
1
-
1
-
3
1
-
1
-
-
3
3
9
-
-
3
1
-
1
8
-
5
-
-
-
1
-
2
3
-
3
1
4
6
1
1
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
5
1
2
1
-
-
-
1
1
4
-
1
-
1
-
-
1
-
-
-
-
6
5
-
-
-
-
-
1
-
3
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
7
6
1
1
1
1
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
8
7
-
-
-
1
-
1
4
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
9
6
1
1
-
-
1
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
1
0
1
5
2
1
-
-
2
3
5
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
1
1
4
1
-
2
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
2
1
5
4
-
-
-
3
3
1
-
-
2
1
-
-
-
-
-
-
-
1
3
0
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
4
0
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
5
1
1
1
-
1
-
1
2
3
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
1
6
1
5
2
1
-
-
1
5
4
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
1
7
2
2
2
-
-
-
1
3
5
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
8
1
6
1
-
-
-
-
4
6
1
-
-
2
-
-
2
-
-
1
-
1
9
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
0
1
3
-
-
-
-
3
3
4
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
2
1
1
3
-
-
-
-
-
3
3
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
2
2
2
-
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
4
1
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
5
3
-
-
-
-
-
1
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
6
7
-
-
-
-
-
2
2
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
2
8
5
-
-
-
-
-
2
2
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
9
6
-
-
-
-
-
2
2
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
3
0
4
-
-
-
-
-
1
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
T
o
t
a
l
3
0
1
2
4
5
7
3
1
7
7
6
7
8
1
1
2
2
7
3
3
8
5
5
6
1
*

A

l
a

t
a
u
l
a

s
h
a
n

e
s
c
r
i
p
t
u
r
a
t

l
e
s

t
i
p
o
l
o
g
i
e
s

d
o
c
u
m
e
n
t
a
l
s

m
s

f
r
e
q
e
n
t
s
.

N
o

s
i
n
c
l
o
u
e
n

e
l
s

d
o
c
u
m
e
n
t
s

d
e
l
s

m
a
n
u
a
l
s

e
s
p
e
c
i
a
l
i
t
z
a
t
s

e
n

c
o
m
p
r
a
v
e
n
d
e
s
.

Els nmeros de la primera columna de la taula de Bartomeu
Agell, que sha inserit a la pgina anterior, corresponen als manuals
comuns i de compravendes que tot seguit esmentem:
1. Manuale primum (1419/1424)
2. Primum manuale (1428/1430)
3. Tercium manuale(1431/1432)
4. Manual (1434/1435)
5. Septimum manuale (1435/1436)
6. Manual (1438/1439)
7. Manual (1441)
8. Manual (1442/1443)
9. Manual (1445)
10. Vigesimum primum manuale instrumentorum et contractorum (1446)
11. Vigesimum sextum manuale (1449)
12. Manual (1451)
13. Manual (1457/1458)
14. Manual (1448)
15. Manual (1458)
16. XXXVIII manuale (1458/1459)
17. XXXV (IIII manuale) (1458/1459)
18. Manual (1461)
19. Manual (1461/1462)
20. XXXX manuale (1464)
21. Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum alienari-
orum (1428/1430)
22. Llibre de vendes (1431/1432)
29. Liber vendicionum (1459)
30. Llibre de vendes (1461/1462).
T
A
U
L
A

2
T
i
p
o
l
o
g
i
a

d
o
c
u
m
e
n
t
a
l

d
e
l
s

m
a
n
u
a
l
s

n
o
t
a
r
i
a
l
s

d
e

M
i
q
u
e
l

F
r
a
n
q
u
e
s
a

(
1
4
5
6
-
1
4
8
2
)
Manual
Nombre
document
poques
dot
poques
eixovar
Arrenda-
ments
Captols
matrimo-
nials
Censals
morts
Compra-
vendes
Compra-
vendes
a carta de
grcia
Esponsa-
licis
Establi-
ments*
Permutes
Resti-
tucions
dot
Altres
1
2
-
-
-
-
1
1
-
-
-
-
-
-
2
4
-
-
-
2
1
1
-
-
-
-
-
-
4
7
-
1
-
3
1
2
-
-
-
-
-
-
5
2
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
1
6
1
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7
6
-
-
1
1
-
2
1
-
-
-
-
1
9
4
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
3
1
0
4
-
-
-
2
-
1
-
-
-
-
-
1
1
2
1
4
2
-
-
-
2
4
-
-
-
-
-
6
1
3
9
-
-
-
6
-
-
-
-
-
-
-
3
1
4
3
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
2
1
5
1
5
-
-
2
2
1
2
3
-
-
-
-
5
1
6
8
-
-
-
1
-
3
1
-
-
1
-
2
1
7
1
0
-
-
-
1
1
1
3
-
-
-
1
3
1
9
1
4
1
-
-
1
1
7
-
-
1
-
-
3
2
0
5
1
-
-
1
1
-
2
-
-
-
-
-
2
1
4
-
-
-
2
1
-
-
-
-
-
-
1
2
2
2
-
-
-
1
-
-
-
1
-
-
-
-
2
3
1
5
-
-
-
-
2
4
-
-
1
2
-
6
2
5
2
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
2
8
3
1
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
1
2
9
4
-
-
-
-
-
3
-
-
1
-
-
-
3
0
5
-
-
-
-
-
2
-
-
-
1
-
2
3
2
2
-
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
3
3
1
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
3
4
8
-
-
-
-
-
7
1
-
-
-
-
-
3
5
2
-
-
-
-
-
1
1
-
-
-
-
-
3
6
2
-
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
3
7
2
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
T
O
T
A
L
1
6
0
6
2
4
2
5
1
5
4
5
1
2
1
3
4
2
4
0
*

T
a
m
b
h
i

h
a

c
o
m
p
t
a
t

e
l
s

s
o
t
s
e
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t
s
.
Els nmeros de la primera columna de la taula de Miquel Fran-
quesa corresponen als manuals de diferent tipologia daquest notari:
1. Primum manuale omnium instrumentorum (1456-10-2/1462-11-3)
2. Primum manuale omnium instrumentorum (1462-12-2/1465-2-20)
3. Manual (1465-7-1/1466-3-22)
4. Quartum manuale (1466-12-23/1467-10-6)
5. Manuale sextum (1468-5-20/1469-1-5)
6. Manual (1469-9-12/1470-4-10)
7. Manual (1470-11-10/1471-5-9)
8. Manual (1471-5-10/1472-4-14)
9. Manuale duodecim (1472-4-15/1473-2-3)
10. Manuale tercium decimum (1473-2-3/1473-8-25)
11. Manuale (1473-8-26/1473-12-18)
12. Manual (1475-9-8/1476-10-25)
13. Manuale decimum octavum (1476-10-25/1477-6-6)
14. Manuale (1477-6-6/1477-12-12)
15. Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-7-28)
16. Manuale (1478-7-28/1479-4-16)
17. Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10)
18. Manual (1479-11-22/1480-5-15)
19. Manual (1480-6-23/1481-1-18)
20. Manual (1481-1-19/1481-8-2)
21. Manual (1481-8-9/1482-2-20)
22. Llibre com (1463-2-11/1464-6-28 i 1464-11-8/1465-5-13)
23. Llibre com (1465-4-23/1479)
24. Llibre com (1466-7-23/1467-1-22)
25. Llibre com (1467-10-29/1468-1-21)
26. Llibre com (1468-10-11/1468-12-8)
27. Llibre com (1469-3-22/1469-5-14)
28. Llibre com (1469-8-11/1470-7-23)
29. Liber primus vendicionum (1463-2-28/1466-3-8)
30. Tercius liber vendicionum (1467-11-20/1469-2-16)
31. Llibre de vendes (1469-6-?/1470-11-14)
32. Llibre de vendes (1470-11-3/1473-1-13)
33. Llibre de vendes (1473-2-12/1474-4-?)
34. Liber septimus vendicionum (1474-10-4/1477-1-18)
35. Llibre de vendes (1477-1-23/1478-6-3)
36. Llibre de vendes (1478-5-29/1480-5-17)
37. Plec de captols matrimonials (1452/1482).
De Miquel Franquesa tamb sha realitzat un buidatge de la do-
cumentaci segent, que no es troba reectida a la taula nm. 2:
Libre de testaments (1457/1480)
Plec de testaments (1465/1482)
Llibre de testaments (1474/1482)
Plec de documentaci diversa (1458/1480)
En aquest arxiu tamb shan consultat trenta-quatre manuals
daltres notaris barcelonins com Francesc Ladernosa (1355-1381), Joan
Nadal (1384-1431), Pere Pon (1401-1447), Joan Reniu (1413-1439), Pere
Folgueres (1393-1442), Antoni Parera (1431-1471), Nicolau de Mediona
(1432-1498), Jaume Mas (1449-1505) i Joan Guerau (1452-1474). Mal-
auradament, la consulta no ha estat reeixida car noms han originat
lobtenci duna vintena de fonts dinters.
LA METODOLOGIA
Tota investigaci acostuma a dividir-se fonamentalment en
tres fases. En la primera, la tasca consisteix a cercar, seleccionar i
classicar les fonts considerades dinters. En el nostre pas, quan
lestudi projectat s de caire local, aquest primer procs dinvestiga-
ci tot sovint comporta la recerca documental dunes fonts que es
troben disperses en un territori que supera els lmits geogrcs de
les delimitacions actuals. Molt sovint aquesta circumstncia com-
porta a linvestigador que es dedica a la docncia no universitria
dos reptes. El primer, s la conciliaci de la recerca amb la vida
familiar i laboral i, el segon, s que hi ha un gran nombre darxius
locals que custodien documentaci pendent de classicaci. Aquesta
circumstncia comporta que lestudis hagi dinvertir ms temps
en la realitzaci duna primera selecci documental. Esperem que,
fora aviat, amb la utilitzaci de les noves tecnologies sendegui una
sistematitzaci digital dels fons documentals de diversa tipologia i
que linvestigador pugui accedir via telemtica al nostre patrimo-
ni documental i, daquesta manera, alleugerir i democratitzar les
primeres fases de les investigacions.
La recerca documental realitzada ha resultat rdua perqu sha
hagut desmerar molt de temps als arxius per desplaar-nos-hi i tre-
ballar-hi. Tot i aix, tamb s cert que la recopilaci de ms de dos
mil fonts maresmenques darxius locals i de la Ciutat Comtal i els
resultats obtinguts de la seva anlisi ha recompensat lesfor invertit.
A la segona fase de la recerca, tenint en compte la primera clas-
sicaci documental realitzada, es deneix el marc destudi, tenint
en compte les variables territori, cronologia i temtica. En el nostre
cas, en aquesta segona fase, sha decidit que lobjecte destudi seria la
pagesia del Baix Maresme durant el perode 1348-1486.
A la tercera fase, shan treballat de manera simultnia diferents
aspectes, entre els quals cal destacar lelaboraci de diferents bases de
dades que proporcionen una segona classicaci documental; la cerca
i anlisi de fonts bibliogrques i la redacci dels diferents apartats
que exposen les bases teriques de la recerca.
La presentaci formal dels tres apartats expositius desenvolupats
presenta una estructura semblant. Es t en compte lexposici danlisis
diplomtiques i jurdiques de les tipologies documentals treballades i
es relacionen les dades obtingudes a les nostres anlisis amb lexpo-
sici dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions
sutilitzen, es comenten i, ns i tot, es qestionen els resultats i inter-
pretacions realitzats anteriorment per daltres investigadors.
Sha volgut acomplir lobjectiu de realitzar una rigorosa anlisi
de carcter regional que contribus a laven del coneixement dun
territori ms extens, com s la Catalunya Vella baixmedieval, sha
intentat sser rigors en tot el procs del nostre estudi.
AGRAMENTS
Abans de donar pas al cos expositiu daquesta obra, vull destacar
que lelaboraci daquesta investigaci i la posterior adaptaci per a
la seva edici no shauria pas pogut realitzar sense lajuda i lencorat-
jament de tota una srie de persones i dinstitucions. Dentrada, vull
manifestar el meu ms sincer agrament al doctor Antoni Riera i Melis,
que mha ofert suport personal i cientc durant tots aquests anys. La
seva pacincia i el seu mestratge han estat cabdals per a lelaboraci
daquesta recerca, base de la present publicaci divulgativa, i linici
de noves investigacions.
Aix mateix, vull fer arribar el meu agrament a la doctora Eva
Serra i Puig, que sempre ha mostrat la seva conana envers aquest
projecte. Tamb cal recordar que aquest estudi sorigin a partir duna
conversa en la qual em sugger que una recerca iniciada sobre el Ma-
resme podia encaminar-se vers lelaboraci duna tesi doctoral. Tamb
dins de lmbit acadmic he de regraciar les valuoses aportacions del
tribunal que va examinar la tesi, les doctores Milagros Rivera Garretas
i Eva Serra i Puig i els doctors Salvador Claramunt Rodrguez, Gaspar
Feliu i Montfort i Salvador Giner Sanjulin.
Tamb vull agrair la collaboraci de tots aquells arxivers i arxi-
veres que mhan facilitat la tasca de recerca, aix com a tots aquells
companys i companyes que, duna manera o una altra, mhan acon-
sellat i/o han compartit les meves dries amb magnques conver-
sacions. Entre aquests, vull mencionar especialment Rosario Moya,
Josep Samon Forgas, Josep Mohedano i Barcel i Antoni Albacete.
I ja per acabar, tan sols em resta recordar el suport logstic i
moral de la meva mare, M. Montserrat Llimona i Marimon, i de la
meva lla Maria Gueye i Richou, que ha crescut envoltada de llibres
i paperassa.
SIGLES I ABREVIATURES
ACB Arxiu Capitular de Barcelona
AHMAR Arxiu Histric i Municipal dArgentona Jaume Clavell i Nogueras
AHPB Arxiu Histric de Protocols de Barcelona
APCBPD Arxiu Patrimonial de Can Botey de Premi de Dalt
APCMPD Arxiu Patrimonial de Can Moles de Premi de Dalt
APCRPD Arxiu Patrimonial de Can Riera de Premi de Dalt
APPA Arxiu Patrimonial de Can Pi dAiguafreda
APSGVD Arxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar de Dalt
APSPPD Arxiu Parroquial de Sant Pere de Premi de Dalt
BC Biblioteca de Catalunya
MAMVD Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt
MASMM Museu Arxiu de Santa Maria de Matar
MMMVM Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar
a. anyals
ant. anterior
ben. benedicci
benef. beneci
d. diners
fol. foli
fols. folis
= equivalents
ll. lliura/lliures
mon. monestir
no sesp. no sespecica
p. pgina
pp. pgines
ref. referncia
s. sou/sous
S. Sant
Sta. Santa
v. verso
mitja
un quart
1/8 una vuitena part
% percentatge
Les cames e los peus que sostenen tot lo cors, sn los llauradors,
qui sostenen lo mn, tots los stats, a reys, comtes car de all que
ells treballen, tots ne havem de viure; mas ja sn malalts, car ja no
paguen delmes e, si u fan, no com deuen, juradors, envejosos, indevots.
Sant Vicent Ferrer S. II 37,21-38,21.
PRIMERA PART
LA TERRA
La comarca del Maresme est formada per un mosaic de muntanyes
de poca alada i per petites valls, drenades per rieres, nascudes als cims
del vessant oriental de la Serralada Litoral Catalana. Aquesta carena
marca el lmit amb el Valls i ocupa els dos teros de la comarca. La
resta de lespai est conformat per les zones baixes o planes situades
prop de la costa i de les valls interiors. Generalment, quan es descriu
aquesta comarca, se la situa entre la Serralada Litoral Catalana i la
costa, el tur de Montgat i la desembocadura del riu Tordera, malgrat
que alguns dels seus municipis superin els lmits abans esmentats.
1

La distncia entre la Serralada Litoral Catalana i la mar Mediterrnia
oscilla entre els cinc i els quinze quilmetres. Aquesta circumstmcia
explica que, ns fa ben b dos segles, els habitants daquest indret no
distingissin entre la costa i els pobles de linterior.
2
Al segle XIX, Francesc Carreras Candi va reivindicar la divisi in-
terior de la comarca en lAlt i el Baix Maresme, basada en la separaci
dels bisbats de Barcelona i de Girona, en lestabliment de les vegueries
de Barcelona i de Girona i en la presncia de la casa de Cabrera, des
dArenys de Mar ns a Tordera. Per tant, el Baix Maresme correspon
a la part ms meridional, a la zona ms propera al Barcelons.
3
s a
dir, al territori delimitat al sud per la vila de Tei i al nord per Caldes
dEstrac.
1. Per exemple, Sant Gens de Vilassar o Vilassar de Dalt est situat a la part
inicial de la riera de Sargall, sobrepassant la Serralada Litoral Catalana, Josep IGLSIAS
FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals. Matar: Caixa dEstalvis
Laietana, 1971, p. 12.
2. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 19.
3. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals,
pp. 13-14.
EL MARC GEOGRFIC
Tordera
Palafolls
Palafolls
Pineda
Montpalau
Vallalta
Arenys
Arenys
Castell vell
Dosrius
Dosrius
Argentona
Mata
Matar
Cabrera
Vilassar
Premi
Tei
Alella
Tiana
Montgat
BARCELONS
MAR MEDITERRNIA
VALLS ORIENTAL
LA SELVA
Castells
Monestirs
Parrquies conservades
Parrquies desaparegudes
Ermites
Capelles
Basliques
Font: El Maresme en mapes (Consell Comarcal del Maresme).
4
A les fonts medievals consta un ventall de topnims que docu-
menten lorograa i la hidrograa comentades.
5
La presncia de les
zones ms muntanyoses es reecteix de diversa manera: des de lali-
enaci de muntanyes senceres ns a la utilitzaci de topnims que
identiquen la situaci i els lmits de les terres traspassades en el
mercat de lagrer.
6

Lexistncia de terrasses que conguren una gradaci de feixes
permet observar una gradual transformaci daquest espai muntanys
4. <http://mapes-maresme.ccmaresme.es/mapes.html>.
5. Per a la toponimia maresmenca del segle X ns a mitjan segle XIV, pot con-
sultar-se Coral CUADRADA, El Maresme Medieval: Hbitat, Economia i Societat, segles X-XIV.
Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1988. Coral CUADRADA, El paisatge i lorganitzaci del
territori al Maresme Medieval, a BOLS, Jordi i BUSQUETA, Joan Josep, Territori i Societat
a lEdat Mitjana. Histria, Arqueologia, Documentaci, volum I. Lleida: Institut dEstudis
Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 83-129. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estra-
tgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Treball indit, 2002.
6. El 5 de juny de 1396, Miquel des Bosc elabor una carta precria a favor de
Pere Andreu, de Vilassar, relacionada amb una muntanya, situada a Cuquet, i sis peces
de terra. Una de les peces tenia com a lmit in capite vel podi vel montis (APSGVD,
Manual 5, fols. 22-23 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 22). El dia 1 dabril de 1397,
en una altra carta precria, Miquel des Bosc reconegu a Bartomeu Serra i al seu ll
Salvador, de Vilassar, la possessi emtutica de tres peces de la borda Serra. Una
daquestes peces estava situada a Montcabrer i una altra a Puig de Vadelles, APSGVD,
Manual 5, fols. 35v-36.
MAPA 1
Lpoca medieval al Maresme
Montalt
Llavaneres
Burriac
Vilassar
Premi
en una zona dexplotaci agrcola, mentre que els topnims de les zo-
nes de la plana mostren una explotaci continuada de les explotacions
agrries situades a les diferents valls
7
i a la ribera martima.
8
Un dels trets ms caracterstics de la comarca del Maresme s la
seva xarxa hidrogrca constituda per rieres de curta trajectria amb
considerables desnivells, un cabal irregular al llarg de lany i amb grans
avingudes o rierades quan es produeixen considerables precipitacions.
9
La majoria daquests cursos uvials destaquen ms pel seu paper
morfolgic que per laigua que hi discorre. Per aix, a la baixa edat
mitjana, algunes daquestes rieres no sidenticaren amb cap topnim
quan sescripturaren.
10
Aquestes rieres constitueixen unes importants vies
de comunicaci, ja que, com que estan disposades perpendicularment
al mar, enllacen transversalment les zones de costa amb linterior. Per
aquesta ra, tot sovint sequipararen aquests cursos hidrogrcs amb
els camins.
11
El topnim de les rieres o torrents ms importants coincideix
amb el nom de les poblacions que travessen. Aquest s el cas de la
riera dArgentona, de Cabrils, de Premi i de Vilassar.
12
Aquestes rieres
principals recullen laigua daltres rieres o torrents secundaris que, com
s evident, podien aparixer escripturades de manera genrica o amb
el topnim corresponent.
13
7. Vall de Cabrils (1378-12-18, APSGVD, Manual 4, fols. 84v-85v); Vall de Cabre-
ra (1380-4-18, APSGVD, Manual, fol. 118); Vall Llarga, de Premi (1395-5-31, APSGVD,
Manual 5, fol. 14v i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 14); Vall dAgell (1420-7-22, AHPB,
Bartomeu Agell, Manuale Primum (1419/1434), fol. 19v).
8. En una compravenda de terra de lany 1372, Pere Botey, de Premi, va com-
prar a Bartomeu Vives, de lesmentada vila, una pea de terra situada a la planella.
Un dels lmits daquesta pea era el litoral mar (1372-4-8, APSGVD, Manual 2, fols.
33v-34). Tres anys ms tard, Bartomeu Vives i Elisenda, de Premi, vengueren a Salva-
dor Isern, de Vilassar, dues peces de terra situades a ses ribes, 1375-1-28, APSGVD,
9. Al Maresme, com a sinnim de riera tamb sutilitzen els segents termes:
rial, torrent, rierany, reguerany i rambla, <http://arenys.org/riera/lariera.htm>.
10. Precisament s aquesta la imatge reectida a diverses fonts. Per exemple, en
la descripci dun torrent presentat com una de les tes del mas Domnec, de Vilassar,
es pot llegir: qui ibi discurrit in tempore pluviarum, 1379-12-18, APSGVD, Manual 4,
fols. 116-117.
11. A Premi, com a tes duna terra erma aloera alienada sescriptur dues
vegades un torrent o cam del qual no es consign el topnim corresponent, 1480-3-14,
APSPPD, Manual 2, fols. 7v-8.
12. Com a lmit de la borda de Serra gur la riera de Cabrils, i com a lmit
duna pea de terra sotsestablerta, situada a Pujol, la riera de Vilassar, 1374-3-6, APSGVD,
Manual 2, fols. 88v-89v.
13. A la nostra tesi de llicenciatura vam identicar i situar trenta-quatre rieres
dependents de la riera dArgentona, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la his-
La importncia de laigua es reecteix mitjanant la consignaci
duna gran quantitat de distribudors, com ara basses,
14
fonts
15
i pous.
16

La poblaci emmagatzemava laigua daquestes rieres i tamb utilitzava
la que provenia dels cursos daigua subterranis.
La uni del relleu, labundncia daigua, la climatologia i la fer-
tilitat de les terres maresmenques ha facilitat que aquesta comarca
mantingus una poblaci estable des de ledat de bronze.
17
Posterior-
ment, el traat de la Via Augusta, el cam ral i la xarxa de comunicaci
dpoca contempornia amb la lnia ferroviria, la carretera nacional
i lautopista, que reprodueixen lantiga via romana, fan del Maresme
un important cam de pas. En canvi, els camins transversals que co-
muniquen, mitjanant els colls de muntanya, la comarca del Maresme
amb la vena comarca del Valls han estat unes vies de comunicaci
histricament menys transitades.
18
La quanticaci de la poblaci medieval ha estat un repte per als
estudiosos de la demograa histrica perqu les fonts sn escadusseres
i selaboraren amb uns objectius scals. Per aquesta ra, alguns inves-
tigadors no sn gaire partidaris dacceptar com a vlides les dades dels
fogatges, de les talles, dels estims i dels capbreus. Com aquestes fonts
es confeccionaren per a controlar el cobrament dimpostos o censos,
sovint es planteja el dubte sobre possibles ocultacions.
19
La desconan-
tria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 16-17. Vegeu per a Sant Gens de Vilassar, Josep
VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt.
14. La bassa de nAroles estava situada prop de la riera de Vilassar, 1474-12-4,
APSGVD, Manual 8, fol. 173v.
15. A Premi sesmenta la font de Sarriol (1469-3-5, APSPPD, Manual 1, fols. 40-
41v) i el mas Font de Cabrera tenia tinences al tur de la Font, 1481-1-2, AHPB, Miquel
Franquesa, Manual (1480/1481).
16. El rial de Pou de Vilassar estava situat a la ribera martima, 1401,4,20,
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 55 i APSGVD, Manual 5, fols. 55v-56.
17. De Cabrera, cal assenyalar les restes arqueolgiques dels jaciments dun poblat
ibric, de la necrpoli de Burriac i de Can Modolell o Can Llad; de Premi de Dalt,
el poblat ibric de la Cadira del bisbe; de Vilassar de Dalt, els jaciments neoltics Antic
dels Rocs den Sardiny, el dolmen de la Roca den Toni i les coves de la granota. Vegeu
Coral CUADRADA, El Maresme Medieval. Josep M. MODOLELL, Cabrera de Mar. Castell de
Sant Vicen o de Burriac. Sntesi histrica. Argentona: LAixernador Edicions (collecci
El Montalt, nm. 13), 1994. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi
de Dalt..., Josep VILADEMUNT I CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas
de Vilassar de Dalt...
18. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 20.
19. Els fogatges sn el mecanisme utilitzat per a distribuir els donatius sobre
la base del nombre de focs (llars) de les comunitats rurals i urbanes. Aquestes comu-
nitats mitjanant les talles (impost diferenciat segons la riquesa moble i immoble de
cada contribuent) i/o la venda de censals morts i violaris havien de recaptar el donatiu
via fogatge que les Corts havien decidit concedir al monarca. Les cases taxades o de-
a tamb es justica quan sallega que aquest tipus de documentaci
no inclou les llars insolvents, no determina el nombre de membres de
cada llar familiar i segueix una diversitat de criteris que no faciliten
dades ables.
20
Ara b, si es rebutgen totes aquestes dades, com les
aportades pels fogatges, ens quedem sense cap altra base que ens
permeti fer unes estimes ms o menys aproximades per al segle XIV,
ja que llavors no es realitzaven censos poblacionals com els actuals.
21

Seguint la lnia iniciada per Josep M. Iglsias, qui elabor un estudi
dels fogatges del Maresme, es poden utilitzar els fogatges del perode
1358-1497, per apropar-se a la demograa dalgunes de les localitats
estudiades.
22
En aquestes fonts, en general, es constata una prdua
dhabitants a les localitats de Cabrera, de Premi i de Vilassar a partir
del fogatge efectuat lany 1358.
23
TAULA 3
Taula-resum de focs entre 1358 i 1497
Municipis 1358
focs
1365-1370
focs
1378
focs
1497
focs
Cabrera - 64 59 38
Premi 65 56 49 41
Vilassar 40 80 77 -
Al Principat, la davallada poblacional sinici uns anys abans de
lelaboraci dels primers fogatges. La poblaci baixmedieval es vei
trasbalsada per la incidncia duna srie de caresties frumentries que
culminaren lany 1333 amb una greu crisi de subsistncies coneguda
marcacions senyorials, contribuen en el fogatge com un bloc segons uns criteris que
desconeixem, per que no partien dun recompte de focs reals, Pere ORT GOST, Una
primera aproximaci dels fogatges catalans de la dcada de 1360. Anuario de Estudios
Medievales, 29 (Barcelona, 1999), pp. 747-773.
20. Gaspar Feliu utilitza el terme estiatge per referir-se a la migradesa destudis
dedicats durant els anys noranta a la demograa medieval, Gaspar FELIU, La demogra-
a baixmedieval catalana: estat de la qesti i propostes de futur, Revista dHistria
Medieval, 10 (Valncia, 1999), pp. 13-43.
21. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals..., p. 15.
22. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals...,
p. 31. Les dades del fogatge de 1378 coincideixen amb les obtingudes per Esther Redondo
en el seu estudi, Esther REDONDO GARCA, El Fogatjament general de Catalunya de 1378.
Barcelona: Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2002.
23. Pel que es refereix a la dada de lestima del 1365-1378, en la qual la po-
blaci de Vilassar dobl el nombre de focs, Josep Iglsias Fort consider aquesta dada
exagerada i fruit dalguna errnia interpretaci per la nostra banda, La Poblaci del
Maresme a la llum dels censos generals..., p. 19.
com lo mal any primer.
24
Posteriorment, a partir de lany 1348, la
Pesta Negra origin el sorgiment de rebrots endmics,
25
els quals amb
daltres malalties infeccioses com la verola, les febres de tipus palldic,
lergotisme, la tuberculosi o pesta blanca, la lepra i el xarrampi,
26

delmaren la poblaci baixmedieval.
27
Finalment, la guerra civil de 1462-
1472 represent un perode de fam i de mortaldat al Principat. Aquesta
societat rural internalitz la crisi daquest perode, que Guy Bois ha
qualicat com a sistmica
28
enfront daltres estudiosos que lhan con-
cebuda com un perode de dicultats
29
o una etapa de decontracci
seguida per continus renaixements, que no afect tots el seus membres
de la mateixa manera.
30
24. Aquesta etapa de dicultats sinici a Europa lany 1280 i no afect als Pasos
Catalans ns al segon quart del segle XIV, Josep FERNNDEZ I TRABAL i Antoni RIERA MELIS,
La crisi social i econmica al camp, Histria Agrria dels Pasos Catalans, vol. II, Edat
Mitjana, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 120.
25. Per a Barcelona, Pierre Vilar va comptabilitzar diferents anys en qu la pesta
hi fou present. Entre aquests, es poden mencionar els segents, 1362, 1363, 1371, 1396,
1397, 1410, 1429, 1439, 1448, 1465, 1466, 1476, 1483, 1486, Pierre VILAR, Catalunya dins
lEspanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals,
vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 198.
26. Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad medieval. Enfermedad.
Peste. Muerte. Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la
Universidad de Valladolid (Historia y Sociedad, 107), 2004.
27. Actualment, per a les zones rurals, es tendeix a observar lempremta de la
Pesta Negra amb una visi ms mplia. Es considera aquesta malaltia com un factor
ms de la davallada poblacional considerada un fenomen de llarg termini i no en re-
laci directa amb la pesta, Gaspar FELIU, La demograa baixmedieval catalana: estat de
la qesti i propostes de futur, pp. 32-34. Per a Sant Gens de Vilassar, el rector anota
95 parroquians morts entre 1337 i 1339, i 68 ms ns a 1348, la qual cosa ens sembla
realment elevada donada la demograa de la zona, i deplorem no poder comparar-la amb
la mortalitat en altres parrquies, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265.
28. Guy BOIS, La gran depresin medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis
sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva, 14), 2003.
29. Antoni Riera Melis qualica el perode anterior a la guerra civil com una
poca de dicultats, perqu s un trmino preferible al de crisis bajomedieval, puesto
que durante esta etapa los conictos econmicos, sociales o polticos, a menudo muy
intensos, alternaron o coincidieron casi siempre con manifestaciones de creatividad y
de fuerza en otros mbitos, especialmente en el cultural y en el artstico. Despus de
cada epidemia, mala cosecha o revuelta popular se produjo una ms o menos rpida
reactivacin. Hasta la guerra civil de 1462-1472, la sociedad catalana conserv una no-
table capacidad de reaccin frente a las adversidades colectivas, conoci una larga serie
de cracs parciales, intermitentes, que, aunque graves, no desarticularon sus estructuras
ni las sumieron en una profunda recesin, Antoni RIERA i MELIS, Panem nostrum
quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos populares
en el Meditrreo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana en la Edad
Media. VIII Semana de Estudios Medievales, Logroo, Gobierno de la Rioja i Instituto
de Estudios Medievales, 1998, p. 26.
30. Georges DUBY, Obertura, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feu-
dal al Renacimiento. Madrid: Grupo Santillana Ediciones SA (Collecci Taurus Minor),
2001, p. 15.
LEMFITEUSI I LES SEVES ESCRIPTURES
Lemteusi i els establiments
Lestudi de la gura jurdica de lemteusi s cabdal per entendre
les relacions econmiques, jurdiques i socials del camp catal baixme-
dieval, perqu s a la base de la possessi i lalienaci de lagrer. Tot i
que lorigen de lemteusi sha de cercar al segle VI, al Codi de Justini,
1

lemteusi no es desenvolup a la Catalunya Vella ns als segles XI i
XII, quan es redescobr i aplic el dret rom en una societat feudal.
2
Lemteusi dividia la possessi del domini de lobjecte emtutic
en dos dominis (el directe i ltil) que es formalitzaven amb un ttol
de constituci, ms conegut com establiment emtutic.
3
Amb aquest
1. Antoni MIRAMBELL I ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya: la qesti
de lemteusi (a propsit de la llei especial 6/1990). Barcelona: Departament de Justcia
de la Generalitat de Catalunya, 1997, p. 36-37.
2. Francesc CARRERAS CANDI, Notes sobre los orgens de lemteusi en lo territori
de Barcelona, Revista Jurdica de Catalunya, XV (Barcelona, 1909-1910), p. 197. Amb la
Constituci Car dignament, concedida per Pere I a les Corts de Barcelona lany 1210,
sutilitz per primera vegada lexpressi emphiteosim (Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els
censos en el dret civil de Catalunya: la qesti de lemteusi, p. 15). Posteriorment, amb
el privilegi concedit a la ciutat de Barcelona per Pere III, conegut com a Recognove-
runt Proceres, es regul la reglamentaci daquesta gura jurdica, sintrodu una srie
daccepcions de marcada inuncia feudal. Entre aquestes, es poden esmentar els sots-
establiments, la gradaci dels emteutes i les possibilitats dempara del senyor directe.
Per a laparici i evoluci dels contractes destabliment per a la zona del Maresme,
ns a la primera meitat del segle XIV, vegeu Coral CUADRADA, El Maresme Medieval,
pp. 219-228. Per al cas dArgentona, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona, pp. 122-135.
3. Per a lestructura diplomtica dels establiments emtutics, vegeu Daniel PIOL
ALABART, El notariat pblic al Camp de Tarragona. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci
Estudis, 27), 2000, pp. 259-263.
LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS
contracte el senyor directe alienava o entregava a perpetutat part del
domini del b emtutic
4
a canvi de la recepci duna entrada, dun
cens anyal o pensi i la reserva dels drets del domini directe. Aquests
drets es referien a la detenci daquest domini, les millores, la rma,
el llusme, la fadiga, lamortitzaci i el coms.
5
Per la seva banda, el
domini til de lemteuta contemplava els drets de possessi, fruci,
alienaci, dimissi o renncia, sempre que es respectessin els drets
pertanyents al domini directe.
6

Lemteusi sorigin arran de la idea de la meliorato, s a dir, de la
millora i la fertilitzaci de les terres incultes. Aquest objectiu de millora
persist genricament a la majoria dels establiments emtutics dels
darrers segles medievals i a les escriptures derivades daquells tractes
com els sotsestabliments, els capbreus i les cartes precries.
A la prctica, algunes vegades, lexercici daquests drets dominicals
comport confrontacions entre les dues parts dominicals. El 3 de gener
de 1421 sinici un plet que no es resolgu ns al 19 de desembre de
lany segent. En aquesta causa senfrontaren Miquel des Bosc, senyor
dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, i Pere Geronella, pags de
4. Sit omnibus notum quod ego Michael de Bosco, dominus castrorum de Sancto
Vincencio et de Vilaario, gratis et ex certa sciencia per me et omnes meos presentes et
futuros stabilio et emphiteosim dono et concedo vobis Jacobum Astrany, homini propio
meo, parrochie Sancti Genesi de Vilaario, et vestris et quibus velitis perpetue unam
peciam terre, APSGVD, Manual 5, fol. 3.
5. Els drets de domini, rma, llusme i fadiga del senyor directe estaven di-
rectament relacionats amb el dret dalienaci que pertanyia a lemteuta. Per tant, el
senyor directe tenia el dret daprovar lalienaci del b emtutic, quan lemteuta vo-
lia traspassar-lo a un tercer. Amb la signatura, el senyor directe manifestava el seu
vistiplau en una alienaci. Amb el dret de fadiga, que noms era vigent durant trenta
dies, el senyor directe podia adquirir el b emtutic pel preu estipulat al contracte.
Tant a Barcelona i el seu territori, com en daltres ciutats, entre les quals gur la de
Matar, el pagament del llusme, tamb conegut com a ter o foriscapi, corresponia a
lemteuta. Daquesta manera, quan lemteuta realitzava una srie dalienacions, havia
de satisfer al senyor directe de la cosa emtutica una tercera part de limport rebut.
Entre les alienacions, susceptibles a pagament de llusme, hi havia les cartes precries,
els sotsestabliments, les compravendes a carta de grcia, les permutes, les hipoteques
amb possessi real del b emtutic, les donacions a parents collaterals, les restitucions
dherncia i els arrendaments superiors de deu anys, que ja es consideraven equivalents
a una compravenda, Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya:
la qesti de lemteusi..., p. 90.
6. Per aquesta ra, a tots els contractes demteusi apareixia la frmula jurdica
segent: nec proclametis vos vel vestri alium dominum sive dominos nisi tantum me
et meos, liceatque vobis et vestris, post dies triginta ex que in me vel in meis faticati
fueritis predicta, que vobis astabilio cum omnibus melioramentis, que ibi feceritis ven-
dere, astabilire vel aliter alineare, positis vestris tamen consimilibus, salvis tamen iure,
dominio, rma et faticha triginta dierum et dicto agrario mei et meorum.
Cabrera.
7
Aquesta disputa sorigin per ladquisici, el 28 de gener
de 1414, que va fer Pere Geronella dels censos i altres drets del mas
Geronella, abans conegut com a Cabrer. Geronella els havia comprat
a Francesc Roudors i a la seva mare, Saurina, vdua de Raimon de
Roudors de Tei.
8
Aquests darrers els havien heretat del difunt Raimon
Roudors.
Durant la causa, Miquel des Bosc arm que el venedor, venien-
do contra formam naturam feudi dictos mansos... vendidit et alienavit
et alia iura que ipse in feudum tenebat in dicto manso prefato Petro
Geronella absque consensu voluntate et rma dicti Michaelis domini
directi feudi.
9
Arran de les acusacions efectuades per Miquel des Bosc,
Raimon de Papiol, doctor en lleis, de Barcelona, adre una carta a
Geronella en qu requeria la seva presncia o la dun procurador per
respondre a la petici que Miquel des Bosc havia endegat amb lobjectiu
de recuperar el domini directe del mas Geronella.
Des Bosc guany el plet i Pere Geronella es vei obligat a escriptu-
rar una confessi en la qual es declar home propi de Miquel des Bosc,
per ra del mas Geronella.
10
Malgrat aix, Miquel des Bosc no sign
laprovaci de la venda realitzada pels Roudors ns al 12 dabril de 1429.
En aquesta aprovaci sescripturaren els drets dominicals de Miquel des
Bosc i sespecicaren els censos que aquest havia de percebre: quiscun
any una gallina y sis diners.
11
Ms endavant, en 1479, el mas Geronella
sescriptur en una carta de grcia com a derrut.
12
Durant el perode 1367-1480, els imports satisfets pels emteutes
en concepte dentrada oscillaren entre els 2
13
i els 300 sous.
14
Com
que els establiments daquest perode no faciliten dades relatives a
les dimensions dels bns establerts, s impossible oferir una explica-
7. BC, Fons Moja, lligalls 278 i 490.
8. BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 30, Notcia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell.
9. AHMAR, Causa entre Miquel des Bosc i Pere Geronella, fols. 18-19.
10. BC, Fons Moja, lligall 490, full solt.
11. BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 32, Noticia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell.
12. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-
11-10).
13. Establiment emtutic de dues peces a Vallmorena de Pere des Bosc a Pere
Andreu i Saurina, de Vilassar, 1367-12-1, APSGVD, Diversorum 71.
14. Establiment emtutic del mas Roure, de Cabrera, i un hort amb aigua per
a regar dEullia, vdua de Berenguer Bellot, de Matar, i del seu ll Antoni i la muller
daquest, Eullia, de Cabrera, a Guillem Jaume i el seu ll, Jaume, de Cabrera, 1461-
5-25, AHPB, Bartomeu Agell, manual (1461).
ci documentada de la relaci existent entre els imports satisfets en
concepte dentrada i la superfcie de les terres establertes.
Durant el segle XIV, la majoria dels censos es requeriren en espcie,
mentre que en la segent centria predominaren les pensions xes en
numerari. No obstant aix, durant el segle XV, la satisfacci de censos
en espcie no desaparegu, fou un complement de la pensi numer-
ria satisfeta. Les nombroses referncies que proporciona el capbreu de
1558-1614 sobre la reducci de censos i de commutacions realitzats a
partir de la segona meitat del segle XIV pels senyors de Sant Vicen i de
Vilassar ratiquen linters daquests estabilients de cobrar en diners.
15
Els censos en espcie consistien en la satisfacci de part de la
collita, gallines, pollastres, formatges, ous
16
i pernils.
17
Al segle XIV,
les parts de la collita ms escripturades foren el quint i el quart. Al
segle XV, el sis i la tasca (onzena part de la collita).
18
Aquests can-
vis demostren una millora de les condicions de lemteuta, ja que
la tendncia predominant fou la disminuci de la pensi estipulada.
Els imports dels censos pecuniaris oscillaren entre els 12 diners i
els 23 sous anyals. En general, lentrega de censos de diner en metllic
acostumaren a ser fora modestes, ja que la majoria se situaren entre 2
i 4 sous anuals. Aquest fet sexplica perqu lobjectiu del senyor directe
o estabilient no se centr en la percepci de la pensi anyal. Aquests
senyors preferiren assegurar-se lobtenci duns guanys superiors amb
les satisfaccions dels pagaments de les entrades i lexercici dels drets
de llusme.
Lemteusi medieval no pot entendres sense tenir en compte la
inuncia del sistema feudal. Durant les corts celebrades a Barcelona
15. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
Aquesta preferncia tamb sobserva en daltres terratinents, com per exemple Janfred
de Millars, prior del monestir de Sant Miquel del Fai, qui commut a Antoni Colomer,
de Sant Pere de Premi, la satisfacci del quint dels fruits del pa i del vi de dues peces
de terra pel pagament de sis diners anyals, AHPB, Miquel Franquesa, Tercius Liber
Vendicionum (1465-1469).
16. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...,
p. 86.
17. El 7 de juny de 1391, Miquel des Bosc establ una pea a Nicolau Rispau,
dArgentona, amb un cens anual de duas partes de una perna de carn salada, Mont-
serrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 216-217.
18. En el seu estudi dels capbreus, M. Josep Castillo observa la distinci de
pagaments entre les peces situades a la plana i les muntanyoses. Les peces de la plana
satisfeien el quint i el braatge del pa i el quint del vi. Les de muntanya abonaven la tasca
i el braatge. Aquesta circumstncia sexplica per la major productivitat, accessibilitat
i facilitat del conreu a les terres de la plana, M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i
Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 82-83.
lany 1283, lassemblea parlamentria promulg la llei En les terres
o llocs, que exigia als tinents dependents el pagament duns drets de
redempci si abandonaven les terres senyorials.
19
Aquesta llei legitim
les exaccions arbitrries que, des del segle XI, shavien anat imposant a
bona part de la Catalunya Vella amb la revolta dels feudals. Dentre
aquestes exigncies, cal assenyalar els sis mals usos.
20
Des de llavors,
es va anar distingint la pagesia segons la seva condici jurdica.
21
s
a dir, entre laloera, lemteuta i, dentre aquesta darrera, la sotmesa
als mals usos com la remena. Amb aquesta exacci sintent garantir
la producci del mas, mitjanant lestipulaci duns pagaments que
gravaven la sortida dels seus habitants. La poblaci remena estava
vinculada al mas i, per tant, si el senyor directe alienava aquesta ex-
plotaci tamb sen traspassaven els habitants, els quals passaven a ser
dependents del nou senyor.
Tot i aix, amb el pas del temps, la participaci de la pagesia en
el mercat de lagrer origin laparici duna pagesia que podia comptar
tant amb terres aloeres com emtutiques. Per aix, qualsevol pags
mitj o benestant encara que fos remena pogu incorporar dins del seu
patrimoni terrer parcelles aloeres i/o dependents de diferents senyors.
Alguns autors, com Pierre Bonnassie, consideren que els mals
usos foren unes imposicions originades per lexercici de la pirateria
senyorial. En canvi, per a daltres estudiosos no es produ una ruptura
entre la situaci pagesa de la baixa romanitat i la dabans de lany 1000.
Segons Gaspar Feliu, en aquell perode, van conviure dos sistemes
19. Paul H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval.
Barcelona: Edicions 62, 1988, p. 143.
20. Amb lrsia o rsina el senyor obtenia una tercera part dels bns mobles
del pags a qui se li havia incendiat el mas dependent. La cugucia castigava el pags
que tenia una muller adltera. Mitjanant leixorquia, el senyor podia apropiar-se duna
tercera part dels bns del pags sense descendncia. Amb la ferma despoli forada el
pags havia de pagar uns diners al senyor quan es garantia el pagament dun dot hipo-
tecant un mas dependent. La intestia penalitzava els pagesos que morien intestats. La
remena era el pagament que havia de satisfer la pagesia dependent per abandonar el
mas, Jordi Bols, El mas, el pags i el senyor, Barcelona, Curial (Biblioteca de Cultura
Catalana, 81), 1995, pp. 35, 94, 109, 122, 148 i 220. Per als orgens dels mals usos, vegeu
Gaspar FELIU, La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. Valncia:
Publicacions de la Universitat de Valncia, 2010, pp.153-172
21. Per a Paul H. Freedman, els mals usos constituen unes prctiques rutinries
hereditries, adreades al lucre dels senyors. Cap legislaci havia promulgat especca-
ment els mals usos. Alguns juristes dels segles XIII i XIV intentaren justicar lexistncia
de la servitud mitjanant interpretacions llegendries que es remuntaven als orgens de
Catalunya. En una daquestes es considerava els tinents remences de la baixa edat mitjana
descendents daquells cristians captius dels musulmans que es negaren a ajudar lexrcit
enviat per Carlemany. Desprs de la victria cristiana, es castig els nadius covards,
Paul H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval..., p. 217.
de propietat i explotaci de la terra: un sistema antic, prerom, i el
sistema rom, ms o menys evolucionat. Per aix, aquest historiador
defensa lexistncia de dues remences: lantiga o consuetudinria i la
nova, dorigen medieval.
22
M. Josep Castillo constata en lestudi del capbreu dels anys 1354-
1356, endegat per Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar, que el 45,5% dels emteutes declarants confessaren ser
homes propis, solius i afocats i no esmentaren directament la redi-
mencia. Per aquest fet, Castillo suposa que redempcionibus equival a
remena.
23
Rosa Lluch defensa el mateix a la seva tesi doctoral dedicada
als remences de la senyoria de lAlmoina del Pa de la Seu de Girona.
24

Per tant, sembla cloures el debat que intentava esbrinar les similituds
i diferncies entre els homes propis, els homes propis i solius, els
homes propis, solius i afocats i els remences.
25

Un dels objectius dels grans terratinents senyorials fou laplicaci
sistemtica dels mals usos a tota la poblaci de condici servil, perqu
aquestes servituds permeten al senyor efectuar puncions regulars sobre
els bns i els estalvis de la pagesia sotmesa.
26
Per aquesta ra, alguns
autors deneixen lemteusi medieval com ambivalent, ja que a la
prctica laplicaci del contracte depenia de la situaci de cada llar.
27

22. Gaspar FELIU, Feudalisme: Llibertat i servitut, El Feudalisme comptat i debatut.
Formaci i expansi del feudalisme catal, Valncia, Universitat de Valncia, 2003, p. 47.
p. 57.
24. La prctica, per, demostra que la prestaci de lhomenatge implicava que
el senyor que lhavia rebut aplicava des de llavors els mals usos al portador i el tracta-
va com una persona no lliure i sotmesa a ell. Encara que hagus reconegut ser noms
home propi, o noms home propi i soliu, o home propi, soliu i afocat, a la prctica la
documentaci generada per lAlmoina del Pa de la Seu de Girona ens demostra que no
hi havia cap diferncia entre aquestes denominacions. Per tant, no podem assegurar
que els homes propis no estiguessin sotmesos als mals usos i que no fossin, per tant,
homes de remena, ms aviat al contrari, si ms no pel que fa als pagesos de lAlmoina
de Girona, Rosa LLUCH i BRAMON, Els remences de lAlmoina del Pa de la Seu de Gi-
rona (segles XIV i XV), tesi doctoral dirigida pel doctor Llus To i Figueras. Universitat
de Girona, Departament de Geograa, dHistria i Histria de lArt i Centre de Recerca
dHistria Rural, 2003, p. 99.
25. Per a Eduardo Hinojosa el remena havia de satisfer una redempci per
abandonar el predi, mentre que lhome propi, soliu i afocat com que shavia compro-
ms amb un contracte, el podia abandonar quan vulgus, Eduardo HINOJOSA, Orgen
y vicisitudes de la pagesa de remensa de Catalunya, Obras. Estudios de investigacin,
tom 2, Madrid, Publicaciones del Instituto Nacional de Estudios Jurdicos, 1955, p. 14.
26. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval. Els Belllloc de
Girona 1267-1533. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (collecci Abat
Oliba, 161), 1995, p. 207.
27. Antoni RIERA i MELIS i Josep FERNNDEZ i TRABAL, La crisi social i econmica
al camp, p. 129.
De vegades, la pagesia ms desvalguda estigu obligada a escollir
entre lacceptaci de les condicions establertes pel senyor o la fam.
28

En canvi, per a la pagesia ms ben situada lemteusi represent una
via daccs a part de la propietat de la terra, en un perode en el qual
no hi hagu una gran oferta dagrer.
Les fonts consultades mostren com homes propis, solius i afocats
especicaren la remena com una situaci addicional en actes den-
comanaci.
29
Aquesta documentaci tamb reecteix que el fet des-
cripturar alguns establiments comport la imposici de la remena a
la poblaci lliure
30
i fu aparixer un altre tipus de servitud: la dels
homes propis del castell de Vilassar, la dependncia dels quals es regul
tant per qestions de domini castral, com per redempcions, intesties,
exorquies i cugucies.
31

Lany 1364, una sentncia arbitral oblig Pere des Bosc, ciutad de
Barcelona i senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, a revendre
per 33.000 sous a una srie de pagesos els bns que havia adquirit al
prior del monestir de Sant Maral del Montseny, sense contemplar el
dret de fadiga dels pagesos.
32

28. s, doncs, fruit duna coacci que es fa explcita i ms frria quan es con-
diciona la consolidaci de lestabliment a lentrada en dependncia, Antoni Llus SANZ,
La Pabordia de la Catedral de Girona, 1180-1343, comunicaci presentada al congrs
La Formaci i Expansi del Feudalisme Catal, Girona, del 8 a l11 de gener de 1985.
29. facimus nos homines proprios, solidos et afocatos vestri discreti Bernardi
March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de Vilasario, cum remensis
et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie nostra nascitura et cum
omnibus bonis nostris, habitis et habendis. Et promitimus vobis, quod erimus vobis et
succesoribus vestris semper deles et legales, tamquam domino nostro naturali pro-
mitentes... renunciantes quantum ad hoc omnia privilegio et consuetudini Barchinone
et alterius civitatis ville castri et loci et omni ali juri racioni et consuetudini, 1381-1-3,
APSGVD, Manual 4, fol. 131.
30. El 28 doctubre de 1399, amb lestabliment dunes cases, situades prop del
mercat de Vilassar, Miquel des Bosc impos a Guillem Ros, de Girona, el segent: et
que vos et vestri succesores, excepte una lia vestra vocata Clareta, sitis hominis propri
solidi et afocati mei et meorum cum intratis, exitis, cugucis, exorquis et redempcionibus
hominum et mulierum et cum omnibus iuribus, usibus, jornalibus et cum omnibus aliis
iuribus, quibus alii hominis dicti castri de Vilaario mei et meis sunt destricti et obligati.
Per la seva banda, Guillem Ros, per donar seguretat a la nova situaci jurdica familiar,
efectu una promesa davant dels Evangelis i realitz un homenatge manual i oral: et
ad maiorem securitate iuro sponte per Dominus Deum et eius Sancta quatuor Evangelia
manibus meis corporaliter tacta facio vobis homagium ore et manibus comendatum
iuxta usaticos Barchinone, AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108 i APSGVD, Manual 5,
fols. 108v-109.
31. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques,
pp. 54-55.
32. Per a la gnesi del domini del monestir de Sant Maral del Montseny i la
situaci de la pagesia dArgentona i de Vilassar, dependent daquest monestir durant el
El 27 de mar de 1365 es port a terme lacte de vendicionis,
liberacionis et infranquimenti.
33
Amb aquesta escriptura els homes
proprios, solidos et affocatos dalguns masos argentonins i vilassarencs
salliberaren de les rmis sponsaliciorum, redempcionibus hominum
et mulierum, intratis, exitis, intestis, cugucis, exorquis, iovis, traginis,
batudes, questis, ademprivis, emparis directo dominio.
34
Al costat de
la pagesia enfranquida tamb hi hagu daltres pagesos que sortiren
beneciats. Foren aquells homes de diverses parrquies de la zona que
compraren el domini directe duna srie de terres, de les quals com
a emteutes noms detenien el domini til. Amb aquesta adquisici,
accediren a la possessi ntegra dels bns i, per tant, es convertiren
en aloers.
TAULA 4
Pagesos i masos enfranquits per Pere des Bosc (1365)
Parrquia Pags Mas
Vilassar Pere Aroles i Guillem Aroles, ll
Guillem Artaguil
Bartomeu Tria
Pere Castellar
Pere Bonivern
Ramon Vidal
Bernat Estruc, ferrer
Pere Ferrer
Francesca, vdua de Pere Juli
Guillem Morot
Bernat Canal
Bernat Isern
Bernat Mart
Aroles
Artaguil
Tria
Costonera
Bonivern
Serra (lo Moy)
Estruc
den Jasset
Juli
Morot
Canal
Isern
Mart
segle XII, vegeu Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa.
Els homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del
segle XII, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 37 (Matar,1990), pp. 15-27.
33. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles
XIII-XV), tesina, pp. 142-160 i comentat a pp. 112-114 i 209. Es pot consultar un frag-
ment daquesta font a lannex.
34. En aquesta font tamb es mencion la sentncia arbrital, signada pel no-
tari Francesc de Ladernosa, i sinform de lexistncia daltres pagesos que voluerint
remanere homines mei dicti Petri de Boscho. Es tract de Ferrer Eimeric i Alemany
Eimeric, del mas Eimeric; Alemany i Bernat Eimeric, parents dels anteriors, del mas
Isern, i Pere Estrany, lies Dilmer, que tenia el mas Estrany i la meitat del mas Dilmer.
Parrquia Pags Mas
Argentona En Pins
Arnau Pins
En Maioles
En Gener
Arnau Bartomeu
Pins
Espinal
Maioles
Gener
Bartomeu
TAULA 5
Pagesia que adquireix dominis directes
Domini directe Bns Censos
Pere Aroles i Guillem, ll La parellada de
Sant Maral
Quint, braatge, tasca, rma i
llusme
Sim Colom Peces Quint i braatge
Castellar Pea Quint i braatge (pa i vi)
Pere Oller Pea Set (vi), quint i braatge (pa/vi)
Arnau Llad Honor Quint i braatge
Guillem Agell Pea Quint i braatge
Saurina, muller de Berenguer Sim Peces Quint, braatge, gallina, 1/2 jova
Guillem Matar Honor Quint i braatge
Arnau Roudors Honor Set i braatge
Guillem Verdaguer Honor Quint i braatge
Domini directe Bns Censos
Pere Parera Honor Quint i braatge
Pere Colomer Honor Quint i braatge
Bartomeu Parera Honor Quint i braatge
Sim Isern Honor Tasca i braatge
Galseran Oller Honor Quint i braatge
Guillem Morell Honor Quint i braatge
Guillem Sala Pea Set i braatge
Guillem Rispau Peces Set (vi), quint i braatge
Bernat Colom Peces Quint
Jaume Febrer Peces Tasca
Pere Canyet Peces 1 pea: 16 diners, resta: tasca
Bernat Bosc Peces Tasca
La subemteusi i els sotsestabliments
Amb la subemteusi, lemteuta sotsestablia el b emtutic,
del qual noms detenia el domini directe, a un altre individu que es
convertia en el seu sotsemteuta.
35
Els contractes de sotsestabliment
afavoriren la creaci duna gradaci dels dominis directes que, duna
manera encadenada, relacionaren piramidalment el senyor directe amb
el senyor til, mitjanant els senyors mitjans o intermedis. Per aquest
motiu, la prctica del sotsestabliment comport laparici de diferents
estrats o nivells de possessi emtutica en lmbit jurdic. Si es con-
templa aquesta situaci des duna ptica economicosocial, es copsa com
aquesta reecteix duna manera evident la diversitat pagesa existent.
36
Lestructura diplomtica del contracte de sotsestabliment emtu-
tic fou similar a la dun establiment. Siniciava amb el protocol, en el
qual es presentava als atorgants del sotsestabliment. A la part central
del document, lexpressi ex certa sciencia acostumava a precedir el
verb que relacionava la tipologia del contracte amb lemteusi: asta-
bilio et in emphiteosim concedo,
37
ad bene meliorandum astabilio et
dono
38
i astabilio.
39
Desprs, sidenticava el sotsemteuta,
40
sesmen-
35. Malgrat que noms es compta amb divuit sotsestabliments, aquest contracte
fou ms important del que reecteix la mostra estudiada. De fet, en contractes de diferent
tipologia, que es presentaran posteriorment, sobservar la presncia de la subemteusi.
36. Per tant, no compartim lequiparaci entre establiment i sotsestabliment
realitzada per Coral Cuadrada quan arma: Ens inclinem a creure que, als pagesos, els
era ben indiferent establir-se o sotsestablir-se, car les estructures feudals havien arrelat
profundament en les mentalitats de les gents, i la qesti de fer-se vassall dalg que era
a la vegada vassall dun altre, era el tarann ms corrent del perode estudiat (Coral
CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 234). Ms aviat, ens situem en la lnia de la doctora
Merc Aventn. Aquesta historiadora des duna visi ms pragmtica de la prctica del
sotsestabliment arma que una terra venuda s una terra perduda, mentre que una
terra sotsestablerta s una terra que dna alguna cosa i que en el futur, si les circum-
stncies hi acompanyen, potser es podr recuperar o sen podran treure alguns diners
si es ven (Merc AVENTIN PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals. Valls
oriental, segles XIII-XVI. Barcelona: Editorial Columna (Columna Assaig, 5), 1996, p. 108).
Aix, la sotsemteusi podia afavorir tant la pagesia empobrida, que havia de despendres
de part del seu patrimoni immoble, com la que podia ampliar el seu patrimoni. Per a
la pagesia grassa el sostestabliment fou un negoci. A ms de cobrar una bona entrada,
podia intentar assegurar-se el pagament dun cens superior al que ella havia de satisfer,
Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 120.
37. 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.
38. 1373-10-17, APSGVD, Manual 2, fols. 50-50v.
40. En els contractes de sostestabliment sindicava la procedncia de lemteuta
i del sotsemteuta i si es tractava de dones la seva situaci civil. Com en daltres fonts,
era inusual oferir cap referncia sobre ledat dels individus i noms es documentava
lactivitat econmica dels contractants quan no eren pagesos. El 1375, Margarida, muller
tava lobjecte sotsestablert
41
i la seva dependncia.
42
Tamb se situava
geogrcament lobjecte establert quan sescripturaven el topnim i les
afrontacions. Es mencionava lobligaci de la satisfacci del cens o censos,
limport de lentrada i els drets que es reservaven els diferents senyors
del b emtutic.
43
A lescatocol o protocol nal hi gurava la data en
qu shavia escripturat el document, les signatures dels atorgants, els
noms i cognoms dels testimonis i, a vegades, la signatura del senyor
directe, que validava lalienaci realitzada i rearmava els seus drets.
44
En els contractes de subemteusi estudiats, els censos pactats
predominants foren en espcie i les parts alquotes de la collita ms
mencionades sn el sis, el nov i la tasca.
45
Del pagament dels censos
acordats, acostum a beneciar-sen el senyor directe i, per tant, lem-
teuta mitj es deslliur del seu pagament.
46
En general, les entrades

de Berenguer Mas, lies Arola, i aquest darrer sotsestabliren una pea a Vilassar, depe-
nent de Pere des Bosc, a Bernat Galceran, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual
2, fols. 70v-71.
41. Segons les nostres fonts, un 55% de lagrer depenent es dedicava al conreu de
la vinya. A partir del segle XV, sovintej lobligaci de tenir terres sotsestablertes a aquest
conreu i per aquesta ra aparegu una clusula com la segent: ad meliorandum et ad
vineam plantandam unam peciam terre, 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.
42. El 18 de mar de 1418, Bernat Bonivern, sastre de Barcelona, sotsestabl unes
cases de la sagrera de Vilassar, dependents del beneci de Sant Nicolau de lesglsia de
Sant Gens de Vilassar, a Salvador Pons, de lesmentada vila, APSGVD, Manual 5, fol. 83.
43. Entre aquests drets, sescripturava el domini, la rma i la fadiga del senyor
directe, aix com els drets de sotsestablir, vendre i empenyorar del darrer emteuta.
Evidentment, tamb sinsistia en lobligaci de satisfer el cens estipulat en el contracte:
ibi vero nullum alium dominum sive dominos proclametis neque faciatis vos nec vestri
nisi tantum dictum venerabilem Petrum de Bosco et suos et me et meos. In dicto sensu
liceatque vobis et vestris, post dies triginta et quo in dicto domino Petri de Bosco, faticati
fueritis predicta que vobis astabilio, vendere, impignorare aut alio meo alienare, pocitis
vero tamen consimilibus, salvo tamen dictum agrarium, iure, dominio. rma et fatica
triginta dierum dicti venerabili domini Petri de Bosco et suorum et dictum censum mei
et meorum, 1376-11-9, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
44. Ego Petrus de Bosco, dominus castrorum de Sancto Vincencio et de Vilasario,
rmo et laudo omnia supradicta salvo tamen semper iure mei et meorum, 1376-11-9,
APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
45. Lnic cens en metllic de la mostra documental sn 13 sous i 6 diners
acordats, el 28 de gener de 1439, entre Andreu Amig i el seu ll, de Premi, i Pon
Ferrer, de lesmentada localitat, per una pea erma, dependent del monestir de Sant
Miquel del Fai, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).
46. Noms es documenten dos casos, en els quals el sotsemteuta havia de satisfer
censos tan al senyor directe com al senyor mitj. El 9 de novembre de lany 1376, Bernat
Casals, de Vilassar, sotsestabl una pea de terra a Guillem Abril, de lesmentada vila, a
canvi duna quartera de forment net, segons la mesura de Granollers i una entrada de
40 sous. La pea estava sota domini i alou de Pere des Bosc, que hauria de percebre
del sotsemteuta el nov i el braatge, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
satisfetes pels sotsestabilients foren superiors als dels contractes em-
tutics, ja que oscillaren entre els 10 i els 120 sous.
Els capbreus
Els contractes destabliment i de sotsestabliment emtutic ori-
ginaren daltres escriptures complementries: els capbreus i les cartes
precries. Un caput breve o capbreu era un recull de confessions que
realitzaven els emteutes a petici del seu senyor directe.
47

En aquestes confessions sescripturaven els trets identicadors
de lemteuta, els bns emtutics, la seva localitzaci geogrca, les
afrontacions i els censos que shavien de satisfer. Per tant, amb aquestes
escriptures ambdues parts (el senyor directe i el senyor til) reconeixien
lexistncia de relacions emtutiques.
A la seva tesi de llicenciatura, M. Josep Castillo va analitzar dos
capbreus elaborats a instncia de la famlia des Bosc. El capbreu vell
de les rendes de Vilassar i Argentona aplega la confessi de cinquanta-
sis emteutes de Pere des Bosc. Lelabor el notari Pere de Fonolleda
entre els anys 1354 i 1356. La redacci daquesta escriptura sinici dos
anys desprs que Pere des Bosc hagus adquirit els castells de Sant
Vicen o de Burriac i el de Vilassar als marmessors de Berenguer de
Sant Vicen. Per tant, fou el primer capbreu elaborat a instncies de
la famlia des Bosc. Per referncies documentals, se sap que, durant el
segle XV, el notari Pere Vicen de Mediona escriptur un altre capbreu,
del qual no sha conservat cap vestigi.
48
La redacci de la primera capbrevaci de la famlia des Bosc es
realitz molt lentament ateses les dicultats per recollir tota la docu-
mentaci del senyor, del notari i dels pagesos que shavia de justicar
per escrit. Les declaracions efectuades pels emteutes seguiren una
estructura idntica. Siniciaren amb la data, la presentaci del notari i
dels testimonis presents a la confessi. A continuaci, sesment lem-
teuta i sescriptur el jurament que aquell havia realitzat davant dels
quatre Sants Evangelis. Seguidament, sespecicaren els bns dependents
i els censos que havia de percebre Pere des Bosc.
El capbreu de 1558-1614 lelabor el notari Joan Carles i recopil
387 confessions demteutes. Dentre aquestes confessions, cinquanta-set
foren dhomes propis, solius i afocats dels des Bosc. Aix doncs, seixanta-
47. Els capbreus es consideren equivalents als llevadors de comptes dpoques
anteriors, Jordi BOLS, Diccionari de la Catalunya Medieval..., p. 57.
48. Lany 1435, la reina Maria autoritz Pere des Bosc a endegar una nova
capbrevaci, Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents..., p. 171.
dos anys desprs de la sentncia arbitral de Guadalupe, continu existint
poblaci asservida que confess la seva condici jurdica.
49

A la Baixa Edat Mitjana, al Baix Maresme, altres grans domi-
nicatures senyorials com la Pabordia de la Pia Almoina de la Seu
de Barcelona tamb endegaren capbrevacions. Alguns membres de la
pagesia grassa de la contrada tamb escripturaren reconeixements
del seu domini directe amb la confessi dels seus emteutes. Lany
1377, Guillem Aroles, de Vilassar, fu escripturar la confessi de quatre
pagesos.
50

Les cartes precries
Amb les cartes precries el senyor directe realitzava una nova
aprovaci o conrmaci de la possessi del domini til a lemteuta
que havia perdut les escriptures emtutiques originals. Lestructura
interna daquests documents s similar a lobservada als contractes
destabliment i sotsestabliment. A la part central de les cartes prec-
ries, la frmula laudo, aprovo et comrmo adque de novo astabilio
indicava la renovaci dun pacte anterior.
Algunes vegades, el senyor directe volia assegurar-se la percepci
dun cens superior, si es provava lexistncia de frau. El pags podia
haver fet desaparixer lescriptura feta als seus predecessors aprotant
el canvi de senyor directe esdevingut arran duna alienaci, com per
exemple una venda o donaci. Lobjectiu de lemteuta era rebaixar el
cens que havia de satisfer pel b emtutic.
Daltres vegades, el senyor directe aprot la redacci de la carta
precria per exigir de nou el pagament dun import en concepte den-
trada i per modicar algunes de les clusules estipulades anteriorment
en els contractes destabliment. Per aix, Eva Serra arma que un dels
objectius de la carta precria fou el de permetre al vell sistema feudal
refer el domini: nous establiments emtutics a vells emteutes.
51
Aix,
alguns pagesos perderen la seva llibertat i entraren a formar part de la
poblaci asservida. Aquest fou el cas de Pere Draper i la seva famlia.
Lany 1379, Pere des Bosc conrm la possessi del domini til del
mas Domnec de Vilassar. Per aquest reconeixement, passaren a ser
homes propis, solius i afocats amb lobligaci de satisfer les entrades,
49. M. Josep CASTILLO, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
50. APSGVD, Manual 4, fols. 36-36v.
51. Eva SERRA, Notes sobre els orgens i levoluci de lemteusi, Estudis dHis-
tria Agrria, 7 (Barcelona, 1986), p. 131.
les remences, les intesties, les eixorquies, les cugucies, les qusties i
daltres usos, serveis i jornals, que no sespecicaren.
52

GRFIC 1
Parts alquotes de la collita de cartes precries (1369-1456)
A les cartes precries, la majoria dels censos se satisferen en es-
pcie i segons la documentaci localitzada representen un percentatge
dun 81% del total. Els segents percentatges corresponen a un 11%
que se satisfeia en metllic i un 8% en el qual sinclouen aquelles
prestacions no especicades.
Dentre els pagaments en espcie, predominaren les parts alquo-
tes de les collites del pa i del vi, destacaren el quint amb un 31%, el
braatge amb un 26% i la tasca amb un 22%. La resta dabonaments
pertany al fet descripturar censos xos en espcie, mesurats en quarteres
i a lentrega de gallines. En canvi, signoren serveis personals com les
batudes, les joves i les tragines, la qual cosa conrma la contracci de
les reserves senyorials a la baixa edat mitjana. Durant aquest perode,
aquestes antigues terres senyorials ja shavien establert emtuticament.
53

52. sub tali forma et condicione, quod vos et vestri sitis hominis propri, solidi
et afocati ad servicium et delitatem mei et meorum cum introitibus et cum remensis
hominum et mulierum et cum intestis, exorquis, cugucis, questis et cum omnibus alibus
usibus, quibus alii homines propri mei, solidi et afocati sunt mei et meis districtu et
facere et prestare mihi et meis omnia servicia, jornalia et usatica, APSGVD, Manual
4, fols. 116-117.
al camp..., p. 129.
primcia 4%
quint 31%
sis 5%
set 5%
octau 4% delme 3%
tasca 22%
braatge 26%
ALTRES TIPOLOGIES CONTRACTUALS
Des del darrer ter del segle XIV i, sobretot, a partir de la centria
segent, al camp baixmedieval, la gura jurdica de lemteusi compar-
t protagonisme amb daltres tipologies contractuals. Malgrat aix, la
inuncia de lemteusi continu reectint-se en bona part daquestes
escriptures, circumstncia que corrobora la seva importncia i vigncia.
Les permutes
Una permuta s un intercanvi de terres que es realitzava entre
dos o ms individus.
54
En la majoria daquestes transaccions, els per-
mutadors intercanviaven peces de terra que tenien sotsdomini i alou
dun mateix senyor.
55
A continuaci, guren els intercanvis de possessi-
ons de condici aloera, els realitzats amb terres jurdicament diferents
(aloeres/emtutiques) i daltres permutes que no ens especiquen la
tipologia jurdica de lagrer.
56
Els contractes de permuta mostren les reorganitzacions patri-
monials endegades per alguns pagesos emprenedors. Aquests pagesos
volien concentrar el seu patrimoni agrer desprenent-se de les terres
ms allunyades i aconseguint-ne daltres ms properes a les seves ex-
plotacions. Lobjectiu daquestes concentracions territorials respongu
a la voluntat de racionalitzar i rendibilitzar el treball invertit en les
tasques agrcoles. En concentrar-se les explotacions agreres sinvert
menys temps en els desplaaments i tamb sestalviaren energies en
el transport dutillatge agrcola i fruits de les collites.
En una permuta realitzada, el 14 de mar de 1465, entre Bar-
tomeu Botey, de Premi, i Bernat Costa i Rafael, ll de lanterior, de
lesmentada localitat, es constata com els dos permutadors tenien terres
54. michi inferius permutatis et ex cambiatis ac datis et conceditis permuto et
ex cambio et ex causa permutacionis et cambi dono et concedo vobis et eiusdem ... et
vestris ac quibus voluistis perpetuo, 1465,3,14, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre com
(1465/1479).
55. Com a exemple de permuta, en la qual es consignen diferents senyors directes,
es pot veure el segent: Pere Teixidor, lies Bonet, de Cabrera, permut amb Felip Riba
una pea, dependent de Miquel des Bosc, per una pea que estava sota domini i alou
de la Seu de Barcelona, 1422,2,8, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424),
fols. 42-43v.
56. El 23 de febrer de 1421, Francesca, muller de Bernat Canyet, de Cabrera,
permut dues peces, dependents de Joan de Quer, ciutad de Barcelona i senyor de la
Casa de Cabrera, amb Pere Pon, de Cabrera. A canvi, Francesca reb una pea aloera.
Per aquesta permuta, Pere Pon havia de satisfer a Joan de Quer 2 diners per Nadal,
AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424), fol. 25.
limtrofs a les permutades (vegeu la illustraci daquesta pgina).
57
Se
sap que els Costa, tamb escripturaren el mateix dia una segona per-
muta. Amb aquesta operaci, pare i ll obtingueren de Narcisa, muller
de Jaume Draper, lies Estrader, de Premi, una honor situada al costat
de la pea adquirida amb la permuta realitzada amb Bartomeu Botey.
En compensaci, Narcisa va rebre dels Costa una peceta aloera erma
situada a Cort Novell.
Si no es compts amb ms documentaci, es podria armar que
loperaci dels Costa havia estat perfecta, perqu ambdues permutes els
havien reportat ladquisici de dues peces de terra limtrofs a les seves
possessions. El cas s que el dia segent a ladquisici de la segona pea
permutada, la revengueren a Lloren Partella per 12 lliures i 13 sous.
s molt plausible que els Costa necessiten diners en metllic en plena
guerra civil i que el nou adquisidor aprots locasi per ampliar el
seu patrimoni.
58
Els arrendaments o lloguers
Amb aquest contracte temporal es transferia un b a canvi duna
renda xa en metllic o en espcie. Aquests contractes no podien supe-
rar el termini de deu anys, perqu si sexcedia aquest perode temporal
57. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre com (1465/1479).
58. AHPB, Miquel Franquesa, Manual com (1465/1479).
ja es considerava un contracte indenit de carcter emtutic. Segons
les fonts consultades, els terminis ms escripturats foren els de tres i
quatre anys (vegeu el grc 2).
Les frmules jurdiques daquests contractes poden classicar-se
segons quatre modalitats. La primera utilitz el terme dimito,
59
la segona
introdu el concepte darrendament,
60
la tercera opt pel de lloguer
61
i
la darrera equipar els contractes darrendament o lloguer a una venda
temporal
62
o a un contracte emtutic de rabassa morta.
63

GRFIC 2
Perode darrendament o contracte (1401-1478)
59. Sit omnibus notum quod ego Petrus Sala, parrochie Sancti Petri de Premiano,
gratis et de ex certa sciencia, per me et meos dimito vobis Petro Camps, parrochie Sancti
Genesi de Vilasario, ad tres annos proxime nunch venturosvidelicet quasdam vineas
quas habeo et pocideo in parrochia Sancti Petri de Premiano, 1430-12-17, APSGVDP,
Diversorum 8.
60. Petrus Puyolar, procurator venerabilis Michaelis de Bosco, gratis et de ex
certa sciencia arrendo vobis Petrus Mata, faber, parrochie Beate Marie de Vilayons,
diocesis Vincensis, totam illam fargam sive fabrege cum manxis et aliis ornamenti,
1434-12-10, APSGVD, Manual 8, fol. 109.
61. Jo Bernat Vilar, de Vilassar, hans e custum de Barcelona loguer fas a vosaltres
senyos Andreu Padroses, ferrer, et Pere de Pujolar, habitans en Vilasar, de tots aquells
meus orts he fexes de terra ques puxan laurara quatre anys, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1442/1443), fol. 102 i APSGVD, Diversorum 64.
62. Bernardus Martini, parrochie de Teyano, curator Vicenci Martini, de Vilaario,
parrochie predicte, vendivit sive arrendavit, 1435-2-12, APSGVD, Manual 8, fol. 124.
63. ad bene meliorandum et cultivandum stabilimus et in emphiteosim damus
et concedimus vobis ad certum tempus vulgariter dicitur a rabassavinea plantanda
a die presenti intra decem annos continuos, APSGVD, Diversorum 30.
1 any 4%
3 anys 13%
4 anys 46%
5 anys 4%
8 anys 4%
10 anys 8%
no sesmenta 21%
Els pagesos del Baix Maresme i els ciutadans barcelonins utilit-
zaren els arrendaments o lloguers amb objectius evidentment diferents.
La temporalitat daquest contracte i, per tant, la possible recuperaci
dels bns arrendats facilitaren la difusi daquesta modalitat contrac-
tual entre els tutors dhereus menors dedat,
64
les vdues,
65
i la pagesia
necessitada de numerari.
66
Els ciutadans barcelonins
67
coneixedors de
les gestions realitzades prop de les rees urbanes, on es desenvolup
una agricultura intensiva i especulativa, intentaren adaptar limport
dels lloguers a levoluci dels preus.
68

La major part dels contractes darrendament estipularen pagaments
de numerari en metllic. Els imports daquests contractes superaren
mpliament els censos dels contractes emtutics, ja que els preus
daquests lloguers se situaren entre els 20 i els 260 sous anyals.
Dentre aquests contractes darrendament, cal assenyalar lexis-
tncia duna srie descriptures en les quals els arrendadors declara-
ren lexistncia de deutes originats arran de la concessi de prstecs
sense inters. A linici daquestes escriptures notarials, sevidenci que
larrendador era deutor de laltra part contractual. Per tant, amb aquests
contractes sestipul una relaci contractual entre deutor/s i prestamista
que permet assegurar el retorn del numerari al creditor mitjanant la
64. El 12 de febrer de 1435, Bernat Mart, de Tei, tutor de Vicen Mart, de
Vilassar, llog per quatre anys a Nicolau Andreu, de Vilassar, el mas Mart, la seva
quintana, el seu hort i les vinyes, APSGVD, Manual 8, fol. 124.
65. El 19 de mar de 1473 sescriptur una poca de Jaume Padr, de Matar, i
de la seva muller Micaela, vdua de Pere Pi, de Vilassar. En aquest document sexplicit
que Jaume havia arrendat per quatre anys la quintana, els horts i les vinyes del mas
Pi, de Vilassar, per 12 lliures, APSGVD, Diversorum 35.
66. Per exemple, els germans Libra, orfes de Salvador Garb, lies Libra, de
Matar, i habitants de Cabrera. Miquel Libra, de vint-i-quatre anys, i la seva germana,
Agns, de catorze, arrendaren per quatre anys el mas a Vall i diverses peces de terra
a Arnau de la Castanyeda, barber de Cabrera. Aquest es compromet a efectuar el pa-
gament dalguns deutes dels germans i a entregar-los la resta de lestipulat al contracte:
de quibus solvere habeatis de presenti triginta libras videlicet dicto Salvatori Canal pro
redempcione dicta pecie terre octo libras et Jacobo Led, tabernario civi Barcinone,
viginti duos solidos et sex denarios pro pensionibus cuiusdam censualis et residuas vi-
ginti libras et decem solidos et sex denariis tradere habeatis michi dicto Michael, AHPB,
Miquel Franquesa, Manual (1470/1471).
67. Aix es constata a Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen o
de Burriac i de Vilassar, representat per Pere Pujolar com a procurador (1434-12-15,
APSGVD, Manual 8, fol. 109). A Pere Pujolar que actu en nom propi i conjuntament
amb Andreu Padroses, ferrer, de Vilassar (1443-5-12, APSGVD, Diversorum 64 i AHPB,
Bartomeu Agell, Manual (1442/1443), fol. 103). Tamb es constata la presncia de Joan
dArgentona, donzell barcelon, 1476-11-8, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1477).
al camp, p. 133.
cessi temporal dun b immoble a canvi duns imports irrisoris i, ns
i tot, sense la satisfacci de cap tipus de pagament.
69
En conseqncia,
aquestes fonts sn una mostra de prstecs amb penyora viva, linters
dels quals rau en la percepci dels fruits. La relaci entre aquests tipus
de lloguers i les vendes a carta de grcia o empenyoraments es reecteix
en dues fonts que es podrien situar en una tipologia entremitja entre
ambds pactes o contractes. La primera qualica el document com
una impignoracionem sive logerium, pactat per un perode de quatre
anys, entre Joan Colomer, lies Marc, Antnia, sa muller, pubilla del
mas, i els seus lls, de Vilassar, i Pere Veil de la Serra, de Vilassar.
70

A la segona font torna a evidenciar-se lexistncia dun deute, la
manca de queviures a causa de la guerra, la xaci dun termini per a
satisfer limport degut, la cessi duna pea a rabassa i la possibilitat
de transformar lacord en una compravenda a carta de grcia (vegeu el
regest i la transcripci daquest document a lapndix 1, document 14).
Les compravendes
Les compravendes pures
A les compravendes pures salienava un b a canvi de la satisfacci
dun capital que sestipulava en el contracte. A les fonts analitzades, la
major part de les compravendes pures sn vendes dagrer o de drets
derivats de la possessi terrera. La resta descriptures illustren trans-
accions daltres bns.
71

Les compravendes dagrer o de drets relacionats amb la possessi
daquest shan classicat dacord amb la proposta presentada per M.
del Rosario Moya en el seu estudi sobre el mercat de la terra a la
Selva del Camp.
72
Seguint aquesta lnia de treball, basada en la tipo-
logia dels bns alienats, sobserva diferents tipus de vendes com les

69. El dia 17 de gener de 1449, Bartomeu Marc, senyor til del mas Morera,
lies Bernat de Vilassar, reconegu un deute de 8 lliures i 19 sous a favor de Bartomeu
Boter, de Premi, i realitza un lloguer daquesta modalitat. En aquesta escriptura es
pot llegir: cum hoc eodem instrumento loco vobis et quibus volueritis per tempus ad
satisfactiones subscriptas sufcients scilicet duas pecias terre, APSGVD, Diversorum 50.
70. 1473-4-25, APSGVD, Diversorum 69.
71. Es compta amb 386 documents de compravenda. Daquestes escriptures, 319
fonts sn compravendes pures. La resta sn compravendes a carta de grcia.
72. M. del Rosario MOYA GUERRERO, El Mercat de la terra a la Selva del Camp
(1319). Sucincia Investigadora i Diploma dEstudis Avanats. Barcelona: Departament
dHistria Medieval, de Paleograa i Diplomtica de la Facultat de Geograa i Histria
de la Universitat de Barcelona, 2005.
compravendes de bns aloers, de bns gravats amb cens, de drets sobre
les tinences, la recuperaci dalous i els revessejats (vegeu grc 3).
Les compravendes de bns aloers
Amb la compravenda dun b aloer se nalienava el ple domini a
canvi de la percepci dun import en metllic. Dacord amb el que sha
assenyalat en lnies anteriors, la major part daquestes compravendes
estigu relacionada amb el mercat de sl agrcola.
GRFIC 4
Immobles aloers venuts
GRFIC 3
Compravendes (1348-1481)
6. altres bns 4%
7. sense especifcar 4%
1. bns aloers 40%
2. bns gravats amb
cens 40%
3. drets sobre tinences 4%
4. recuperaci dalous 3%
5. revessejats 5%
puig 1%
terra 86%
vinya 6%
masos 5%
bosc 1%
hort 1%
Segons la mostra analitzada, en aquest mercat, es traspassaren
denitivament ms peces de terra que feixes, camps o parellades. En
aquestes transaccions tamb salienaren peces plantades de vinya, ma-
sos, cases, horts, parcelles de bosc i un puig.
De lalienaci dagrer aloer cal assenyalar que el percentatge resul-
tant s molt proper al dels bns dependents (vegeu grc 3). Aquests
resultats demostren que, a la zona del Baix Maresme, el mercat agrer
ha estat parcialment estudiat perqu la major part dels estudis realit-
zats shan basat en fonts senyorials com els llevadors de censos i els
capbreus. Aquestes recopilacions de confessions tenien com a objectiu
inventariar un domini i no un territori i, per tant, no incloen els tinents
dependents daltres senyories ni les terres aloeres.
73
Els preus satisfets en aquestes compravendes oscillaren entre
els 11 sous i les 425 lliures i incloen des de la venda de petites peces
de terra ns a lalienaci dimportants patrimonis, com fou el cas de
la Casa de Cabrera o dAgell. Fora sovint, els preus daquests bns
aloers superaren els imports abonats per les terres dependents perqu
la seva adquisici era una bona inversi. La incorporaci de bns en
ple domini deslliurava els compradors de la satisfacci de censos i de
pagaments contemplats al senyor directe emtutic. Com s evident,
els pagesos benestants foren els que incorporaren ms terres aloeres al
seu patrimoni terrer. En canvi, els ms desvalguts hagueren de vendre
moltes de les seves possessions aloeres i, ns i tot, del mas.
74

Les compravendes de bns gravats amb cens
En aquestes compravendes lobjecte alienat era emtutic i, per
tant, en aquestes operacions tamb es traspassava lexercici dels drets
i deures del domini til dun b dependent. El comprador havia das-
sumir el pagament dun cens i havia de respectar els drets del senyor
directe. Per aix, els censos reectits en aquestes fonts coincideixen
amb els estipulats als contractes demteusi analitzats a lapartat adreat
a lestudi de lemteusi.
Com s lgic, els grans terratinents de la zona foren els m-
xims detentors dels dominis directes. Desprs daquests, destacaren
73. Llus TO i FIGUERES, La diferenciaci pagesa a la dicesi de Girona (segle XIV):
una nota metodolgica, El Feudalisme comptat i debatut. Formaci i expansi del feu-
dalisme catal. Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 443 i 455.
74. El 2 doctubre de 1435, Constana, vdua de Guillem Aroles, revengu a
Nicolau Morot, pare i legal administrador del seu ll, Peric Morot, de Vilassar, el Mas
Morot per 30 lliures, AHPB. Bartomeu Agell, Septimum manuale, fols. 42v-43.
els titulars dels benecis instituts en altars maresmencs o a la Seu
de Barcelona.
Les famlies pageses benestants tamb encapalaren les adquisi-
cions daquest tipus dagrer.
75
A continuaci, guraren com a compra-
dors famlies pageses ms modestes, alguns representants de la baixa
jerarquia eclesistica
76
i menestrals maresmencs o barcelonins.
77

En aquesta tipologia contractual, els objectes ms venuts foren
peces de terra, cases situades a les sagreres i masos.
78
Els preus satis-
fets foren inferiors als abonats a les compravendes franques i lliures,
perqu com sha comentat anteriorment la seva adquisici comport
el pagament de censos i el respecte dels drets dominicals del senyor
directe.
Les compravendes de drets sobre les tinences
En aquestes compravendes, els emteutes alienaven el domini
directe de lobjecte emtutic o algun dels drets del domini til com
el fruit de les collites i el dret de percebre limport de censos sotsem-
tutics.
75. Com per exemple, els Botey i els Cisa, de Premi, i els Aroles i els Isern,
de Vilassar.
76. Lany 1381, Pere Fruits, prevere i beneciat de la capella de Sant Vicen
de Burriac, compr a Pere Eimeric i Galcer, el seu ll, de Cabrera, una casa amb
quintana i hort per 15 lliures (APSGVD, Manual 4, fols. 146v-147). El 14 de mar de
1479, Narcs Rell, ferrer de Premi, vengu per 9 lliures a Vicen Bellot, vicari de
Premi, una pea parcialment plantada de vinya, sota domini i alou de Pere des Bosc,
APSGVD, Diversorum 72.
77. El 1398, Bernat Galceran, de Vilassar, alien una pea de terra a Bernat Mas,
fuster de Barcelona, i Francesca, per 6 lliures i 12 sous (APSGVD, Manual 5, fols. 37v-
38). El 1432, Antoni Oliver i Francesc, el seu ll, ferrers, de Santa Maria de Matar,
vengueren unes cases, sota domini i alou del rector de Sant Feliu de Cabrera, a Salva-
dor Ferrer, ferrer de Cabrera, per 66 sous (AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale
(1431/1432), fol. 53v). El 1465, Narcisa, vdua de Jaume Estrader, i el seu ll Joan, de
Premi, vengueren a Mateu Bay, sastre de Premi, una vinya, sota domini i alou del
monestir de Sant Pol de Mar (APSPPD, Manual 1, fol. 10). Quatre anys ms tard, Mateu
Bay, adquir per 88 sous a Antoni Poal, mercader de Barcelona, una pea boscosa de
Tei a Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi, AHPB, Miquel Franquesa,
Tercius liber vendicionum (1465/1469).
78. Venda del mas de Berenguer Riba, de Vilassar (1381-2-17, APSGVD, Manual
5, fols. 133v-134). Venda del mas Bosc de Pere Eimeric, de Cabrera, a Agneta, vdua
de Berenguer Boix, lies Bosc i muller de Pere Serena (1407-1-10, APSGVD, Manual
5, fols. 115v-116). Venda del mas Perpiny dAlemany Eimeric i Salvador Eimeric, de
Vilassar, a Salvador Armengol, de Vilassar (1411-9-28, APSGVD, Manual 5, fol. 188v).
Venda del mas Gener, de Cabrera, de Pere Gener, hostaler de Barcelona, que abans
vivia a Cabrera, a Pere Arnau, de Cabrera (1429-1-26, AHPB, Bartomeu Agell, Primum
manuale (1428-1430), fol. 22v). Venda del mas Geronella, de Cabrera, de Pere Geronella
a Pere Arnau, de Cabrera, 1452,12,28, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1452/1453).
Dacord amb el que sha enunciat en daltres pargrafs, la major
part dels censos alienats foren censos en espcie, circumstncia que
demostra que hi hagueren pagesos que no commutaren la percepci
daquests censos per numerari. Lany 1382, Arnau Costa, lies Estrader,
de Premi, vengu per 30 sous a Arnau Ponseta el cens de mig sis del
pa i del vi duna pea. Arran daquesta transacci, Arnau Costa noms
havia de satisfer laltre mig sis a Bernat Estruch, de Vilassar.
79
El 28
de desembre de 1452, Pere Geronella, de Cabrera, vengu a Pere Ar-
nau, de lesmentada vila, el dret a percebre de Salvador Ferrer el cens
dun hort i una terra contigua, consistent en lentrega duna gallina.
80

Com s lgic, en aquesta tipologia documental, tamb es reec-
teix una diferenciaci de les actuacions pageses. Mentre que la pagesia
grassa aprot aquests contractes per expandir el seu patrimoni, la ms
desvalguda els utilitz com un mitj per a sobreviure. Aix, per exem-
ple, lany 1398, Pere Botey, de Premi, adquir el domini eminent dels
masos Nicolau i Riquer als marmessors de Berenguer de Sant Vicen.
81

A diferncia daltres indrets, en els quals les vendes avanades
de collita foren bsicament de blat, al Baix Maresme predominaren
les vendes de ram.
82
Aquestes transaccions tamb identicades com a
compravendes ad esperam mostren operacions creditcies emmascara-
des que obtenien productes agrcoles amb bona sortida al mercat de
famlies pageses que necessitaven numerari amb celeritat. El producte
resultant daquests pactes permet als creditors obtenir substanciosos
guanys mitjanant lespeculaci. El 17 de febrer de 1381, Berenguer
Riba, de Vilassar, vengu a Bernat Duran, de Premi, per un perode
de quatre anys, el ram procedent de les seves vinyes, dependents de
Pere des Bosc i del mas Bonanat Grau.
83
Lextrema necessitat pecuniria
de Riba es ratica amb el fet que aquell mateix dia ja havia hagut de
desprendres del seu mas.
84
Berenguer Riba tamb lhavia venut al seu
creditor: Bernat Duran.
79. APSGVD, Manual 4, fols. 52v-53v.
80. AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1452/1453).
81. APCMPD, pergam nm. 11.
82. Xavier SOLDEVILA I TEMPORAL, La crisi del 1333 al comtat dEmpries. Comu-
nicaci presentada a El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis aliment-
ries i poltiques pbliques dabastament (II). 2n Seminari Crisis i cicles en la histria,
Barcelona, Facultat de Geograa i Histria, 12 de gener de 2011.
83. APSGVD, Manual 5, fol. 134.
84. APSGVD, Manual 5, fols. 133v-134.
Les compravendes de recuperacions de tinences franques i lliures
de cens
Aquest tipus de compravendes tamb estava relacionat amb la
gura jurdica de lemteusi. Els adquirents compraven la part del
domini que no detenia al venedor. Per consegent, amb aquests pactes
sanullaven els drets i deures originats quan sescripturaven contractes
emtutics. I, per tant, els objectes emtutics adquirien la condici
daloers.
Daquesta manera, mitjanant els drets de fadiga o de prelaci,
alguns senyors directes pogueren adquirir els dominis tils dobjectes
emtutics i reconvertir-los en tinences franques i lliures de cens, s
a dir, aloeres. Aquesta fou una estratgia desenvolupada per alguns
terratinents com els des Bosc.
El 16 doctubre de 1382, Pere Grau, ll i hereu de Bonanat Grau,
de Vilassar, vengu a Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar, un cens de 12 diners provinent de cinc peces de terra,
dependents de Pere des Bosc.
85
Limport daquest cens estava consti-
tut pels censos que Bonanat Grau percebia dels seus sotsemteutes:
4 diners de Guillem Bartomeu, 2 diners de Pons, de Cabrera, 1 diner
de Pere Ponseta, 4 diners de Pere Gener, lies Boquer, i 1 diner del
mas Saura, de Vilassar. A ms a ms, Pere des Bosc tamb compr a
Bonanat Grau un cens de 6 diners que li satisfeia Pere Gorchs, lies
Ripoll, de Cabrera. Limport de la venda dels primers censos ascend
a 22 sous i el del segon a 15 sous.
Daltres membres de la famlia des Bosc continuaren utilitzant
aquesta tipologia contractual per a poder detenir el domini ple dobjectes
emtutics i obtenir uns guanys superiors amb les seves alienacions. El
22 de maig de 1474, Antoni Grau, sastre de lli, de Matar, que havia
viscut a Caldes dEstrac i que, en aquells moments, era parroqui de
Vilassar, vengu unes cases amb hort i aigua per a regar, situades al
Mercadal de lesmentada vila, a Pere des Bosc.
86

En aquesta font es descriuen les penalitats sofertes per Antoni
Grau i que lobligaren a alienar el domini til de les cases vilassaren-
ques. Antoni Grau havia hagut de canviar contnuament de residncia
perqu les seves cases havien estat cremades post cause guerre fuerunt
combuste i no podia fer front al pagament duna pensi de 20 sous
de censal mort que havia venut a Pere Antic Urestrell, de Ripollet, per
reparar les cases incendiades.
85. APSGVD, Manual 4, fols. 160-161.
Daltres vegades, els senyors tils foren els beneciats daquestes
compravendes. Amb aquests contractes, els emteutes adquiriren el do-
mini directe de lobjecte emtutic i, per tant, tamb desaparexia el lligam
emtutic respecte a laltra part contractual que ns llavors el detenia.
Per aix, aquests objectes tamb passaren a ser considerats aloers.
Lany 1461, Miquel Bramona, rector de lesglsia de Sant Feliu
de Cabrera i senyor de la Casa de Cabrera, vengu a Bartomeu Agell,
notari pblic barcelon, senyor til i propietari del mas Agell:
illas tres juvas sive jornals: unum videlicet de sarmenter, aliud
de treginar et aliud de batre, que vos racione vestri mansi michi
ut dominus de Capraria facere Item vendo, absolvo et difnio
vobis totum directum et alodiale dominium michi ut domino
dicte domus de Capraria in illa pecia terre partim herema et
partim ortina sive de ort cum aqua ex qua rigaturet tenens per
me et sub dominio et alodio meo et dicte domus de Capraria sine
tamen prestacione alicuius census.
87
Les compravendes de revessejats
Amb els contractes de revessejat soriginaren uns lligams similars
als emtutics.
88
Amb aquesta tipologia contractual, el ple domini dun
b aloer es dividia en dos dominis: ltil i el directe. A diferncia de
lemteusi, el venedor que detenia el ple domini alienava el domini di-
recte i, per tant, es convertia en senyor til o emteuta del comprador.
89

87. 1461-3-14, AHPB, Miquel Franquesa, Primum manuale omnium instrumen-
torum (1456-10-2/1462-11-3).
88. La inuncia de lemteusi en els contractes de revessejats es constata perqu
aquests pactes utilitzaren formes jurdiques similars a les emtutiques: Ita quod ab
inde nos et nostri in dictis peciis terre sucessores teneamus et tenere habeamus ipsas
pecias terre cum omnibus iuribus et pertinenciis ipsarum pro vobis et vestris in dicto
manso et administracione prefati aniversarii futuroribus et sub dominio et alodio vestro
et eorum et ipsius etiam aniversarii...non faciemus seu proclamabimus alium dominum
seu dominos nisi tamen vos et vestros in dicto manso et administracione prefati aniver-
sarii successores net ipsas pecias terre aut aliquam ipsarum vendemus seu alianamus......
in vos et vestros fatichati fuerimus, faticha XXX dierum, post ipsos XXX dies, pecias
terres ipsas vendere, stabilire et aliter alienare nobis tamen et nostris consimilibus,
salvis tamen semper vobis et vestris...ac iure, dominio, rma et faticha XXX dierum ac
laudimio sive tercio vestri et prefati etiam aniversari, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de
vendes (1446/1447), fols. 21-23v.
89. Et dictas pecias terre et fructus ipsarum emparando et alia super de eis-
dem faciendo ea omnia, que dominus directus et alodialis facere et exercere potest
super re emphiteoticali que pro eo tenetur, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes
(1446/1447), fols. 21-23v.
Per aquesta ra, Guillem Maria Broc den aquest tipus de contractes
com establiments otorgados al revs i en justica lexistncia per la
necessitat de dinerari dels venedors.
90

Com a compradors de revessejats sovintejaren els hereus o mar-
messors testamentaris, els quals volgueren adquirir unes rendes que
asseguressin les demandes realitzades per un testador. El 2 de novembre
de 1446, Rmia, vdua de Pere Pon, i el seu ll, Francesc, de Cabrera,
vengueren el dret a percebre un cens de 8 sous per dues peces aloeres
a Lloren Puig, lies Bellot.
91
Puig era lhereu del mas Bellot, de Ca-
brera i, per aix, havia de responsabilitzar-se de les darreres voluntats
dAntoni Bellsoley, lies Bellot, dArenys, cabaler del mas Bellot. Entre
daltres peticions, en el seu testament, Bellsoley havia demanat la cele-
braci daniversaris perpetus per a la seva nima i la de tots els seus
avantpassats mitjanant un import de 8 sous.
Els empenyoraments i les compravendes a carta de grcia
Per a Pere del Pozo i Carrascosa, els contractes dempenyorament
eren laccepci popular de les compravendes a carta de grcia.
92
En
canvi, daltres erudits consideren que aquests contractes no es poden
equiparar perqu eren contractes diferents. En aquesta lnia, Josep
Hernando considera que el prstec amb penyora era el que posa(va)
en mans del creditor una terra o una altra cosa ns que el deute ha-
gus estat retornat. En canvi, el contracte de compravenda a carta de
grcia combinava un contracte de prstec amb penyora i un contracte
de venda simulat.
93

90. I si el titular de la nca se reserva el dominio til, cediendo a tercero el
derecho de censo en cualquiera de las variantesse entenda que la emteusis se haba
constituido al revs y, por este motivo, se denomina la gura revessejat, Guillem Maria
BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del civil y Exposicin de las insti-
tuciones del derecho civil del mismo territorio en relacin con el cdigo civil de Espaa
y la jurisprudencia. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalua
(Textos Jurdics Catalans. Escriptors, 1/1 i 1/3), 1985-1987, pp. 231, 278-279.
91. AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1446/1447), fols. 21-23v.
92. Pere del POZO i CARRASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del
dret civil de Catalunya. Barcelona: Fundaci de Pere Calls, 1992, p. 27.
93. Els fruits originats de la penyora com per exemple les collites duna pea
de terra no contribuen al pagament del deute. Si es retornava el capital del prstec, el
deutor recobrava la penyora i el creditor limport prestat i un beneci addicional, Josep
HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a Catalunya (segle XIV), La societat barce-
lonina a la Baixa Edat Mitjana. Barcelona, Acta Mediaevalia Annexos dHistria Medieval,
annex 1 (Barcelona, 1982-1983), p. 123.
Segons Hernando, laparici de la compravenda a carta de grcia
sexplica per la pressi eclesistica, que no permetia la prctica del
prstec amb usura. Amb aquesta modalitat contractual s legitimava
lobtenci duna penyora. Malgrat que el dret cannic medieval no
condemn aquestes compravendes, les limitava amb una srie de re-
quisits: els preus de venda i de redempci havien de ser idntics, el
preu havia de ser mdic i el comprador no podia haver participat en
negocis usuraris amb anterioritat.
94
Per tant, els empenyoraments i les
compravendes a carta de grcia formaven part del sistema creditici
vigent durant la baixa edat mitjana.
A la documentaci analitzada, sobserva que shan escripturat
penyores mitjanant tres tipus de contractes: els empenyoraments, els
lloguers i les compravendes a carta de grcia. El 10 de novembre de
1486, Pere Bernat, de Vilassar, reconegu que devia cinc lliures a Salva-
dor Pons, de Vilassar, i promet al creditor pactar lentrega duna pea
de terra cum instrumento gracie mediante vendere, impignorare vel
ad logerium vobiscum contrahere.
95
Segons aquesta escriptura, Pere
Bernat opt pel lloguer,
96
per lidentic amb un empenyorament
97
i
una carta de grcia.
98
En realitat, aquesta operaci ha de considerar-se
un fals lloguer, car no consta cap tipus de pagament del llogater ns
a la restituci del deute al creditor.
99

94. Segons Pere del Pozo, la modicitat del preu en la venda a carta de grcia
es calcular sobre les dues terceres parts del valor en abstracte de la cosa, que s el
valor que satribueix a la propietat gravada al dret de redimir. Pozo tamb relaciona la
inuncia de la legislaci cannica, referent a la prohibici de la usura, amb la llei 1,
ttol 20, llibre 4, volum primer de Jaume I. Aquesta llei contemplava la possibilitat que
les cartes de grcia fossin considerades com una prctica usurria, Pere del POZO i CAR-
RASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del dret civil de Catalunya, pp. 16-19.
96. loco vobis et vestris net quibus volueritis, per tempus ad satisfaccionem
subscripta suciens, totam illam peciam terre campam cum omnibus introitibus et exitibus
et omnibus iuribus et pertinensis suis et omnibus fructis tan bladi quam etiam olivarum.
97. durante impignoramento seu loguerio que vobis dicto Salvatore Ponsio
facio de dicta pecia terre.
98. durante impignoramento seu loguerio pro quibus dicta pecia terre impignoro
cum instrumento valituro gracia redimendi mediante quaquidem pecia terre quod habeo
et teneo et in franco alodio possideo in dicta parrochie Sancti Genesi de Vilassario in
loco satis prope mansi de Sabaterio.
99. de qua minime teneamini solvere sensus nec aliis iuribus de dicta pecia
terre nisi tantum teneatis et possideatis dictam terram cum omnibus fructibus in ea
pervenientibus tam bladis quam leguminis et olivariis et omnibus aliis tamtum et tamdiu
donech restituam vobis vel vestris seu quibus volueritis totas illas quinque libras, valentes
centum solidos, quas mihi prestitistis et tradistis ad meas voluntates in pecunia numerata.
A la majoria dels empenyoraments analitzats,
100
la penyora era
una pea de terra aloera que garantia el pagament dun prstec emmas-
carat.
101
Lempenyorament protagonitzat, lany 1445, per Sana, muller
de Pere des Pons, de Vilassar, demostra que aquesta prctica era fora
estesa entre la pagesia. Sana empenyor una pea per 30 lliures, que
ella tamb tenia com a penyora:
Jo Sansa, muler del senyer en Pere des Pons, de la parrquia de
Sant Janis de Vilassar, al bisbat de Barsalona, met payora hun
tros de terra, apalat Colomines, a vos senyer Antich Pons, de la
dita parrquiaLa dita pesa de terra tench jo, Sana, en payora
de mon l en Berenguer Tria. La qual pesa jo tench en payora
per preu de trenta lliures de moneda de Barsalonaanpayora a
vos Antich Pons per preu de XX lliures.
102
La compravenda a carta de grcia es diferenciava de la compra-
venda pura perqu contenia la frmula instrumentum tamen gracie
redimendi, accepci vulgar del pactum de retrovendo.
103
Aquesta
clusula permetia la possibilitat de recuperar el b empenyorat mit-
janant la creaci del dret de reserva a perpetutat.
104
s a dir, quan
el deutor dun prstec escripturava una venda a favor del seu creditor,
100. Els documents dempenyorament pertanyen al perode 1439-1450. La majoria
daquests contractes van ser escripturats en catal i les clusules que els identicaren
foren empenorum per me et meorum vobis (APSGVD, Diversorum 93) i met en pe-
nyora (APSGVD, Manual 7, fol. 3).
101. Bartomeu Marc e Salvador Marc, ll seu, un camp de terra empemyo-
ram, lo qual tenim dins la parroquia de Vilaar en lo loch apellat Pujol, a vos senyer
en Barthomeu Boter, de la parrquia de Sant Pere de Premi per preu de X orins e
que vos dit Barthomeu Boter le agats tenir a dos asplets e si ho famats un splet de
guaret velt e que nos dit Barthomeu Boter siats tangut de pagar a la festa de Sent Feliu
II sous VI per cascun splet, 1445-10-24, APSGVD, Manual 7, fol. 6.
102. 1445-10-9, APSGVD, Manual 7, fol. 3.
103. Pere DEL POZO I CARRASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del
dret civil de Catalunya..., p. 53.
104. En algunes de les fonts estudiades no sescriptur el dret a redimir. Potser
aquest dret es consider inherent a la tipologia del document. En canvi, a la majoria
dels contractes aquest dret gur en una clusula com la segent: sub hiis tamen con-
dicionibus et retencionibus sequentibus videlicet: quod quandocumque nos vel nostros
vollemus recuperare seu redimere dictam peciam terre per nostros et eorum propriis
usibus et emprivis et non alia quod illa posumus vel possint illa recuperare restituendo
vobis precium infrascriptum (1469-3-9, APSPPD, Manual 1, fols. 39-40). En daltres
contractes, es constata quan sescriptur el dret a redimir a continuaci de lpoca del
venedor que sescriptur desprs de la compravenda. Com a tall dexemple, es pot mostrar
el segent: Item dictus Bernardus Casals rmavit instrumentum gracie super luycione
dicte pecie terre promitens dicto venditori quod quocienscumque ipse vel sui restituererit
sibi dictum precium ipse restituet abolvet et difnet dictam peciam terre et omnia juravi
hoc, 1477-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimo (1477/1478), fols. 6v-7.
per a garantir la satisfacci dun deute es reservava la possibilitat de
poder recuperar el b empenyorat.
105
Per la seva banda, el creditor es
reservava la potestat de gaudir dels fruits procedents duna inversi
realitzada. Per tant, si el prestamista havia llaurat la terra i lhavia
sembrat o plantat, sassegurava la percepci dels fruits de les collites.
106

En general, els venedors-deutors justicaven aquests empenyora-
ments de forma genrica, explicitant lexistncia de grans necessitats
per sense concretar en qu consistien.
107
En canvi, per daltres do-
cuments ms generosos en detalls se sap que aquesta societat estigu
constituda per una poblaci molt endeutada
108
que havia dassumir
contnues fugues de numerari
109
i que havia sofert caresties de blat
i robatoris durant la guerra civil.
110

Lendeutament i la prdua de part dels bns productius, originats
amb les compravendes a carta de grcia, repercutiren en la situaci
econmica dels deutors i dicultaren la recuperaci dels bns em-
penyorats. Alguns venedors-deutors entraren en una espiral creditcia
105. La majoria de les penyores foren peces de terra dependents dels des Bosc.
106. tamen salvo quod si tempore ipsius restitucionis dicta pecia terre fuit arata
sive seminata ipse Bernardus et sui habeant expletare et colligere expletum eiusdem illo
anno (1477-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478), fols. 6v-
7). Aquesta prerrogativa del creditor tamb apareixia als lloguers precedits de debitoris
i als empenyoraments.
107. Cas de Francina, vdua de Pere Fbregues, propietria del mas Dorca, de
Premi, i del seu ll, Pere Dorca, que el 9 de mar de 1469 es justicaren de la segent
manera: quod sucurrendis quibusdam magnis nostris nesetitatibus, APSPPD, Manual 1,
fols. 39-40.
108. Salvador Dilmer i el seu ll, Joan, de Vilassar, anullaren un contracte de
lloguer i el reconvertiren en una compravenda a carta de grcia a favor de Pere Ferrer,
de Premi (1474-11-1, APSGVD, Diversorum 30). Joan Rossell, de Premi, vengu a carta
de grcia tres peces de terra a Antoni Colomer, de Premi, pro subveniendo quibusdam
necessitatibus meorum, specialiter pro lluendo illud sensuale cum sua annua pensione que
Anthonius Sort, alias Figuera, predicte parrochie de Premiano, recipiebat anno quolibet
in et super mansum meum vocatum Rocell, 1462-1-22, APSPPD, Manual 2, fol. 28.
109. El dia 10 de gener de lany 1464, Antoni Arn de Cabrera explicava en
la venda de dues feixes: atendens etiamhabere necessariam pecuniam quantitatem
subscripta pro solvendo dote Clare, lie mee, sponseque Joannis Michaelis Feu (AHPB,
Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478), fol. 12v). Cinc anys ms tard, Antoni
Riera, de Premi, tutor del seu nebot Salvador, orfe de Bartomeu Riera, realitz una
venda a carta de grcia de dues feixes de terra per a retornar el dot aportat a Bartomeua,
vdua del nat, 1469-6-12, APSPPD, Manual 1, fols. 41-42.
110. ...ad efectum et cum causa guerre et maxime caristie bladorum que nunc est
in partibus simus carentes pecuniis et bonis mobilibis (1473-4-16, APSGVD, Diversorum
30). et cum causa guerre que per ibidem fuit sit de pluri magna carestia bladorum
(1474-1-11, APSGVD, Diversorum 35). hiis diebus eminente guerrafuit depredatus de
quibsudam animalibus grossis, quibus duceban labo et negotia mee domus et deciente
de causa decit... cum propter pericula famis et nuditatis et racione senectutis mee et
uxore mee quibus cotidie gravamur in augmento (APSGVD, Diversorum 31 i 39).
que els empeny a recrrer una i altra vegada al prstec.
111
Fins i tot,
daltres ms desesperats arribaren a desprendres del dret a redimir
el b alienat, amb la qual cosa la compravenda a carta de grcia es
transform en una alienaci perptua.
El dia 23 de novembre de 1470, Miquel Libra, de vint-i-quatre
anys, orfe de Salvador Garb, lies Libra, i de Gabriela, de Santa Maria
de Matar, i la seva germana, Agns, de catorze anys, hereva universal
de Salvadora, vdua de Pere Gener de Cabrera, vengueren a carta de
grcia una pea contigua del mas Morot per 18 lliures. La compra-
dora fou Angelina, vdua de Salvador Morot, curadora i procuradora
de Vicen Morot, orfe de Pasqual Morot, de Vilassar.
112
Nou anys ms
tard, concretament el 15 de maig de 1479, Miquel Libra vengu per
7 lliures a Angelina el dret de redimir la pea de la compravenda re-
alitzada lany 1470.
113

Els violaris i els censals morts
Els violaris i els censals morts eren uns contractes de compra-
venda a carta de grcia
114
mitjanant els quals les parts contractants
pactaven la percepci duna renda en metllic anomenada pensi a
canvi del lliurament dun capital
115
Aquest capital se satisfeia el mateix
dia que sescripturava la compravenda i la recepci del seu import es
recollia documentalment en una poca. El lliurament de la pensi era
de carcter anual i acostumava a coincidir amb algunes de les dates
en les quals es realitzava el pagament de censos emtutics.
116
Com
111. Lany 1464, Antoni Arn, de Cabrera, sendeut amb una carta de grcia
per 7 lliures i 12 sous. Ms endavant, el 10 de gener de 1478, torn a empenyorar-se
amb una escriptura similar per 14 lliures, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum
(1477/1478), fol. 12v.
112. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470/1471). Vegeu la transcripci al
document nmero 12 de lapndix documental.
113. ego absolvo difnio et remito vobis dictam graciam redimendimichi re-
tento itaque vos dicto nomine ac dictus Vincencius et succesores suis perpetuo de dicta
pecia terre possitis ac possint vestras et suas facere voluntates, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale vicesimum Secundum (1479-4-17/1479-11-10).
114. perpetuo instrumento gracie redimendi. undecim solidos annuales et
rendales vocatos vulgariter censal mort, 1453, 10, 30, APSGVD, Manual 6, fols. 84v-86.
115. Es compta amb 151 documents de compravendes de censals morts per al
perode 1373-1481 i amb sis fonts de compravendes de violaris pel perode 1378-1382.
116. Algunes daquestes dates coincidien amb dies importants del calendari li-
trgic cristi, com lAnunciaci, lAssumpci, la conversi de sant Pau al mes de gener;
la crucixi, el Nadal, el naixement de Maria al mes de setembre, la Pasqua o la Pen-
tecosta. Tamb era freqent el pagament de la pensi dun censal mort o violari durant
la festivitat dedicada a sants com sant Agust, sant Andreu, sant Cugat, sant Jaume, sant
Joan, santa Llcia, santa Magdalena i santa Margarida. Igual que els censos emtutics
les cartes de grcia, els violaris i els censals morts eren redimibles.
Els compradors de pensions de censals morts havien de cobrar les
rendes pactades ns a la redempci del censal. Els drets i els deures
dels creditors i dels deutors podien traspassar-se amb les donacions inter
vivos
117
o per via testamentria.
118
En canvi, el violari era un contracte
vitalici
119
i, per tant, la satisfacci de les seves pensions acabava amb
la mort de les persones de referncia escripturades en el contracte de
compravenda.
120

Els violaris i els censals morts originaren la creaci dunes noves
rendes caracteritzades per la compravenda del dret a percebre una
renda o pensi en numerari a nua percepci. Per tant, sine omni
videlicet rma, faticha, laudimi, tercio et foriscapio, caracterstics
de les rendes emtutiques.
121
Per aquest fet, Bernat de Puigcercs i
Francesc Eiximenis defensaren la licitud del censal mort.
122
Precisa-
ment Eiximenis escrigu els segents mots en relaci amb aquestes
operacions creditcies: qui per tal sn dits morts car lo comprant
no ha censal mort nengun dret en les coses sobre que compra lo dit
censal sin solament dret de percebra la quantitat que compra.
123

Aix doncs, aquesta prctica creditcia fou acceptada per lEsglsia i el
relacionats amb lagrer, les dates ms utilitzades pels pagaments de pensions de violaris i
censals morts foren el Nadal i el dia dedicat als sants Pere i Feliu lagost. Aquesta darrera
data coincidia amb la collita i, per tant, les llars rurals tericament havien de comptar
amb una entrada de capital sucient per poder fer front a aquests pagaments crediticis.
117. El 30 de desembre de 1484, Guillem Pere Aroles, de Vilassar, fu donaci
de dos censals morts, relacionats amb el beneci de sant Esteve de lesglsia de santa
Maria de Matar, al seu nebot Arnau Ferrer, mercader de Barcelona, APSMM, pergam
62, calaix 2 (1. secci).
118. El dia 1 de maig de lany 1418, Benvinguda Morota, de Vilassar, quan
adquir una pensi de 7 sous i 6 diners per 110 sous, fu escripturar que a la seva
mort el beneciari daquest censal seria el seu nt Pasqual: Item volo et mando quod
dictum sensalem revertatur ad Pasqualem, neptem meum sive net, post obitum meum,
APSGVD, Manual 5, fols. 180v-181.
119. La paraula violari prov del llat medieval. Precisament del mot llat vi-
volarius, que pot traduir-se com de per vida o vitalici, Juan Vicente MARSILLA, Vivir a
crdito en la Valencia Medieval. De los orgenes del sistema censal al endeudamiento del
municipio. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2002, p. 190.
120. habendos et recipiendos per vos et vestros ad violarium sive violario
toto tempore vite vestre naturalis Bartholomei Vives et Elicsendi, uxore eius, 1378-7-14,
APSGVD, Manual 4, fols. 71-72v.
121. AHPB, Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum (1428/1430), fol. 50.
122. Ambds consideraven que aquests contractes eren moralment acceptables
perqu no els consideraven prstecs usuraris ni contractes en frau dusura sin con-
tractes justos de compravenda, Josep HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a
Catalunya (segle XIV), p. 130.
123. Josep HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a Catalunya (Segle
XIV)..., p. 130.
clergat particip activament en aquest mercat en nom de lEsglsia
124

o a ttol personal.
125
s a dir, tamquam laice et private persone.
126

Els censals morts i els violaris formaven part del sistema creditici
baix Medieval,
127
i aportaren als creditors uns evidents benecis econ-
mics, ja que la pensi que satisfeia el deutor no rebaixava el preu de
redempci.
128
Aquests benecis es constaten mitjanant el for, que s
la proporci entre la pensi que shavia de satisfer i el preu abonat pel
comprador del censal o creditor. O sigui, limport que el comprador del
censal havia pagat per aconseguir el dret de rebre la pensi venuda.
A les localitats estudiades, el for dels censals morts fou dun 7% i el
dels violaris dun 14%.
Els interessos dels censals morts eren inferiors als que regien
altres tipologies creditcies. Per exemple, els mutuum, prstec que havia
de retornar-se a curt termini, acostumaven a tenir un inters entre el
10 i el 20%. Als debitoris daquests prstecs, escripturats davant de
notari i de dos o tres testimonis, el deutor assegurava haver rebut un
capital gratis et de bone amore.
129
Amb aix sintent que aquestes
operacions no fossin equiparades als prstecs amb inters. Amb idn-
tic objectiu, quan es retornava el capital a lescriptura sutilitzaven
frmules in continenti, cum vobis et vestris fuero requisitis o sine
omnia dilacione.
124. El 28 de juny de 1407, Bernat Carbonell i Bonanata, sa muller, de Vilas-
sar, vengueren 15 sous de pensi de censal mort a Francesc sa Plana, procurador del
monestir de Sant Pol de Mar, APSGVD, Manual 5, fols. 95-96v.
125. Aquesta circumstncia tamb es don en daltres tipologies contractuals i
facilit la participaci dels eclesistics en el mercat de lagrer i de la mort, Montserrat
RICHOU i LLIMONA, Els negocis de Raimon de Ganovardes, prevere beneciat de la Seu de
Barcelona, Estudis Histrics i Documents dels Arxius de Protocols del Collegi de notaris
de Catalunya, nm. XXVII (Barcelona, 2009), pp. 153-166.
126. Mercs a aquesta frmula, el prevere vilassarenc Berenguer Moles deix
molt clar que ladquisici de 20 sous de pensi realitzada a Arnau Cors i Berenguer
Fornells, lies Cors, de Cabrera, era a ttol personal, APSGVD, Manual 5, fol. 136.
127. Dins daquest sistema, Josep Fernndez Trabal diferencia el crdit a curt
termini del crdit a llarg termini o consolidat. Dins de la primera tipologia, inclou els
mutui, els debitoris i les comandes. A la segona, els censals morts i els violaris, Josep
FERNNDEZ TRABAL, Una famlia catalana medieval..., pp. 365, 375-379.
128. En realitat tot, des de la primera pensi cobrada, eren benecis, perqu el
seu capital continuava ntegre, i sempre podia recuperar-lo en molt poc temps venent la
renda a un tercer, Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit.
Orgens i difusi del censal en la societat valenciana: segles XIII-XIV, Butllet de la Societat
Catalana dEstudis Histrics, XII (Barcelona, 2001), p. 142.
129. El 4 de gener de 1377, Guillem Artaguil, de Vilassar, fu un debitori de 10
lliures i 15 sous a favor de Bernat Tolr de la mateixa contrada. En aquest document,
Artaguil assegur haver rebut el numerari pro racione mutui quod vos amore nostri
fescisti i es compromet a retornar-lo lany segent, APSGVD, Manual 4, fols. 19v-20.
A la baixa edat mitjana tamb exist un altre tipus de prstec
conegut com a comanda o contracte de dipsit. Mitjanant aquests
pactes se simulava el dipsit duna quantitat de diners que efectuava el
creditor a favor del deutor. A ms a ms, a lescriptura no es deixava
constncia dels terminis del retorn del prstec.
130

Aquesta prctica creditcia fora sovint comportava problemes
quan el creditor volia recuperar el capital, perqu com que no shavien
especicat documentalment unes dates de retorn del numerari pres-
tat, el creditor no podia comptar amb proves legals que navalessin la
demanda. Aquesta circumstncia explica la creaci i la difusi de les
compravendes de pensions de censals morts. Aquests contractes sori-
ginaren amb lobjectiu dassegurar als creditors que els imports deixats
serien retornats. Mentrestant, en compensaci, els creditors percebien
dels deutors unes pensions en numerari que no amortitzaven el capital
entregat en prstec i que representaven un guany considerable per a
la seva inversi pecuniria.
La major part dels venedors de pensions de violaris i de cen-
sals morts realitzaren aquestes compravendes collectivament. Dentre
aquests venedors, destacaren membres duna mateixa famlia i, en
segon lloc, els representants o procuradors de diferents universitats
maresmenques.
Dins de lmbit familiar predominaren les compravendes realit-
zades per parelles de cnjuges. En segon lloc, guren daltres combi-
nacions com un pare i el seu ll, la parella i llur ll i, nalment, els
pares, llur ll i la muller daquest darrer.
131
En canvi, en general, els
compradors de pensions de violaris i de censals morts foren individus
que adquiriren aquestes rendes creditcies de manera individual (vegeu
els grcs 5, 6 i 7).
A la zona estudiada, els imports satisfets per ladquisici de censals
morts se situaren entre els 25 i els 5.200 sous.
132
Tot i aix, les opera-
130. El 17 de maig de 1377, Guillem Abril, de Vilassar, sign una comanda de
dipsit de 45 sous a favor de Guillem Aroles, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual
4, fol. 31.
131. Tamb hi ha daltres combinacions dins de lmbit familiar, encara que totes
sn poc representatives. Dentre aquests casos, podem esmentar: marit i muller ms un
ascendent (dos casos), mare i ll i nora (un cas), mare i ll (un cas), sogre i gendre (un
cas), oncle i nebot (un cas), tutors (dos casos), germans (un cas), etc.
132. Pere Llad, de Vilassar, vengu per 25 sous a Bernat Isern, de Vilassar, el
dret a cobrar una pensi d1 sou i 10 diners (1377-8-9, APSGVD, Manual 4, fols. 71-72v).
Salvador Bartomeu i Esteve Mayol, sndics de la Universitat de Sant Feliu de Cabrera,
alienaren una pensi de 260 sous anyals per 5.200 sous a Galcer de Croanyes, mercader
de Barcelona, 1459-7-31, Bartomeu Agell, XXX (VIII Manuale) (1458/1459).
GRFIC 5
Venedors de violaris i censals morts (1373-1481)
GRFIC 6
Venedors collectius de censals morts (1373-1481)
GRFIC 7
Venedors de censals morts dins de lmbit familiar (1373-1481)
individual 38%
parella conjugal 38%
pare i fll 24%
parella i fll 12%
altres combinacions 21%
parella conjugal
i parella fll 5%
collectiu 62%
sense especifcar relaci 3%
mbit familiar 81%
universitats 16%
cions predominants foren petites, ja que oscillaren entre els 100 i els
300 sous. Aquests darrers imports representen un 63% de la mostra
documental consultada.
133

Lampli ventall dimports observats en aquestes compravendes
ratica la teoria de la doctora Merc Aventin que qualica els cen-
sals morts com a plstics. Per Aventin, aquesta tipologia contractual
noms present els lmits de capacitat dendeutament dels censataris
i dadquisici dels censalers. Per aquest motiu, aquests pactes perme-
teren adaptar loferta a la demanda, incentivaren la participaci de
famlies desplaades del mercat de la terra i possibilitaren inversions
als creditors i deutors.
134

La generalitzaci i, per tant, popularitzaci daquest sistema credi-
tici a llarg termini, comport un abaratiment del preu del diner, la qual
cosa incentiv encara ms la utilitzaci daquest mercat de compravenda
de censals morts.
135
Com sha comentat anteriorment, la difusi daquest
contracte tamb sexplica per la seguretat que es transmetia als compra-
dors davant dels impagaments dels deutors. A mesura que les clusules
garants dels drets dels compradors sanaren generalitzant, lassegurana
o hipoteca sobre tot tipus de bns an desapareixent.
136
La documentaci consultada noms constata un 3,3% descriptu-
res en les quals sespecic el b hipotecat. Dentre aquests bns, cal
assenyalar terres,
137
censos
138
i, ns i tot, la promesa de vendre o llogar
133. Sha seguit la classicaci utilitzada per la doctora Merc Aventin que di-
ferencia els imports satisfets pels compradors de censals morts de la segent manera:
operacions molt petites (inferiors a 100 sous), petites (de 100 a 300 sous), mitjanes (de
400 a 1.680 sous), elevades (de 2.000 a 4.000 sous) i molt elevades (de 5.000 a 20.000
sous), Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., pp. 431-434.
134. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 471.
135. Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit..., p. 142.
136. Els procediments jurisdiccionals contra els deutors censalistes i violaristes
adquiriren un major grau de uidesa i eccia. La qesti de les execucions de cen-
sals, violaris i escriptures de ter..(es tract) a les Corts de Barcelona de 1348, les
quals refermaren i ampliaren tots els procediments en matria dexecucions vigents ns
aleshores. La constituci sancionada en aquella reuni de corts generals ordenava als
ocials judicials ordinaris procedir rigorosament contra els deutors per via de trencament
de portas e convocacions de hosts reyal. Els resistents eren foragitats de pau i treva, a
Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 380.
137. El 18 doctubre de 1376, Pere Eimeric, de Cabrera, vengu 15 sous de pensi
de censal mort a canvi de 200 sous satisfets i va hipotecar omnia bona mea mobilia
et immobilia habita et habenda et especialiter totum illum campum meum quem per
liberum et franchum alodium habeo et posideo in parrochia Sancti Juliani de Argentona,
APSGVD, Manual 4, fols. 7-9.
138. Lany 1402, Pere Arenys, rector de Sant Feliu de Cabrera, ofer com a
garantia del pagament de les pensions dun censal mort una vinya, situada a Vilassar,
i limport de la renda de dos censos: 2 morabatins censals lliurats per Bernat Llad i
1 morabat satisfet per Arnau Cors, APSGVD, Manual 5, fol. 45.
unes cases amb obradors, que el venedor tenia prop del cementiri de
lesglsia de Santa Maria del Mar de la ciutat de Barcelona.
139
A ms a ms, a les compravendes de censals morts guraren en
qualitat de adors familiars o amics dels deutors. Si hi havia impagament
de les pensions, els adors escripturats en aquests contractes estaven
obligats a satisfer al procurador del creditor un salari diari que oscil-
lava entre 3 i 5 sous diaris. Malgrat tot, sovintejaren les requestes i les
procures per impagaments.
140
Aquesta circumstncia ratica la idea que
en aquesta poca hi hagu un endeutament generalitzat. Per a Josep
Fernndez i Trabal, aquest endeutament permanent i estructural de la
pagesia sorigin per les necessitats de reproducci de les explotacions
i del patrimoni daquesta classe social.
141
Dacord amb el que es veur
a la segona part daquest estudi, el sistema dotal que regia legalment
la creaci i la dissoluci dels enllaos matrimonials comport que les
famlies implicades haguessin de comptar amb capital sucient per a
invertir en el mercat matrimonial. Per aix, molt sovint les famlies ms
desvalgudes hagueren dendeutar-se participant en el mercat creditici
de la compravenda de pensions de violaris i censals morts.
142

Des de la segona meitat del segle XIV, algunes universitats del Baix
Maresme comenaren a vendre pensions de violaris i de censals morts
per a obtenir els imports necessaris pel llument de jurisdiccions.
143
Per
139. En plena guerra civil, lany 1464, Arnau de Novalles, botiguer de Barcelona,
assegur a Arnau de la Castanyeda, barber de Cabrera, una pensi de censal mort de
107 sous i 9 diners amb unes cases amb obradors situades prop de la baslica de Santa
Maria del Mar de Barcelona (AHPB, Bartomeu AGELL, Manuale XXXXIII (1464)). Per
a aprofundir en aquesta temtica consulteu Daniel RUBIO, El crdit a llarg termini a
Barcelona i a la segona meitat del segle XIV: els censals morts i els violaris, Butllet de
la Societat Catalana dEstudis Histrics, XIV (Barcelona, 2003), pp. 159-178.
140. Del 16 doctubre al 3 de desembre de 1436, Bernat Cisa de Premi, procu-
rador dUrpay de Villalba, endeg requestes contra Nicolau Morot, Pere Avella i Salvador
Isern, deutors de pensions de censal mort (APSGVD, Diversorum 34, Diversorum 51 i
Diversorum 89). El 20 dagost de 1441, Antic Urestrell, de Sant Esteve de Ripollet, es-
criptur una procura a favor de Salvador Armengol, de Vilassar ad petendum videlicet
exigendum et recipiendum ac recuperandi et habendum per me et nomine meo omnes
et singulas peccunie quantitates res bona et iuras pensiones sensualium mortuorum et
violariumque michi debent, APSGVD, Diversorum 46.
141. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 365.
142. pro ex solvenda dote Bartholomeue, lie mee, sponseque pro verba de pre-
senti Jacobi Jaume, lii Guillermi Jaume, parrochie Sancti Felicis de Capraria (APSGVD,
Diversorum 30). pro habenda et procuranda pecunie quantitate subscripta nobis valde
necesaria de presenti pro et solvendo et restituenda domine Eulalie, uxoris Petri Ferra-
rii, quondam,dotem quam ipsam atulerat ipsi Petro Ferrarii, quondam, frater meo,
AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1458).
143. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona:
Copisteria La Juliana, 1980.
alguns historiadors com Josep Fernndez Trabal, amb aquestes ope-
racions creditcies se superpos un endeutament comunitari sobre un
altre de particular, amb la qual cosa es facilit la captaci de lexcedent
de les petites explotacions pageses. Per aix aquest sistema creditici s
considerat per molts erudits un sistema parasitari.
144

Per la seva banda, Merc Aventin assegura que, a la baixa edat
mitjana, lexplotaci de les capes populars es desenvolup per laliana
tctica dels grups tradicionalment dirigents de la societat laristocrcia
militar i leclesistica i les elits locals.
145
Al Maresme, els compradors
dels censals venuts per les universitats foren ciutadans barcelonins
146

i alguns membres de les famlies pageses grasses de la comarca.
147

Daltres estudiosos, com Juan Vicente Marsilla que deneix els
censals morts com noves frmules nanceres a llarg termini a imita-
ci de lestructura i formulaci de les rendes agrries
148
pensen que
representen una de les manisfestacions ms importants de levoluci
del sistema feudal.
149

144. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 367.
146. poca de 40 lliures escripturada a favor dels prohoms i singulars de les
universitats de Sant Gens de Vilassar i de Sant Juli dArgentona per Maria, vdua
dAntoni Coll, jurisperit de Barcelona (1423-8-18, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum
(1419/1424), fol. 73v). Venda dun censal mort de Guillem Pere Aroles, Jaume Torre, de
Vilassar, Antoni Beatriu i Joan Llad, dArgentona, representants de llurs universitats, a
Galcer Croanyes, mercader de Barcelona (1452-7-12, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de
vendes (1452/1453)). Compra duna pensi de censal mort de 260 sous per 5.200 sous
per Galcer Croanyes, mercader de Barcelona, a la universitat de Sant Feliu de Cabrera,
1459-7-31, AHPB, Bartomeu Agell, XXX (VIII) Manuale (1458/1459).
147. Venda de 45 sous de pensi de censal mort de Nicolau Bonivern, batlle,
Joan Estrany i Joan Rafart, representants de la universitat de Sant Gens de Vilassar,
a Francesca, vdua de Salvador Isern, de Vilassar (1454-10-8, AHPB, Bartomeu Agell,
Manual (1451)). Venda de 60 sous de pensi de Jaume Torre, en nom de la universitat
de Vilassar, a Arnau Carbonell, teixidor de lli, de lesmentat indret (1455-5-20, AHPB,
Miquel Franquesa, Quartum manuale (1466/1467)). Procura dAngelina, muller de Guillem
Pere Aroles, de Vilassar, i la seva germanastra, Joana, muller de Bernat Galter, merca-
der barcelon, a favor de Francesc Vidal, de Vilassar, perqu no cobraven les pensions
degudes per la parrquia i la universitat de Matar, 1458-10-8, AHPB, Bartomeu Agell,
XXXV (III) Manuale (1458/1459).
148. Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit, p. 135.
149. La difusi massiva de les rendes constitudes representa una de les mani-
festacions ms importants de la prpia evoluci del sistema feudal, una de les estratgies
que aquest sistema gener per adaptar-se al desenvolupament incontenible dun mercat
que havia nascut com a part dell, per que estava alterant de forma radical les relacions
de producci En cert sentit, aquesta societat del censal era lepgon del feudalisme, la
seva expressi ms acabada, i lltim intent de perpetuar el sistema, per implicava en
si mutacions fonamentals: el protagonisme que se li concedia al numerari enfront de
la terra, la monetitzaci de totes les esferes de la vida, que portava a la convicci que
totes podia comprar amb diners, Juan VICENTE GARCA MARSILLA, La formaci dun
GRFIC 8
Preus de compravenda de censals morts de 1373 a 1481
Els compradors de pensions de censals morts podien revendre-
les i, daquesta manera, recuperar el capital invertit. La major part
de la documentaci consultada reecteix aquestes compravendes,
identica els deutors i explicita la quantia de les pensions i el preu
de la compravenda. En canvi, no especica la data de la creaci
del censal mort.
150
Tot i aix, algunes fonts sn ms explcites i ens
informen sobre aquest aspecte. Per exemple, el 12 de mar de 1459,
per 280 sous, Joan Llaurador, de Premi, revengu una pensi de 20
sous a Joan Ferrer, mercader, de Barcelona. Aquesta pensi lhavia
de lliurar Pon Sunyer, lies Ribalta, de Sant Pere de Vilamajor. Cinc
anys abans, Joan Llaurador havia obtingut aquest censal mort per
una donaci realitzada per Bartomeua, la seva madrastra. Bartomeua
havia gaudit del cobrament daquesta renda des de lany 1439, arran
de la donaci que li fu la seva germana, Salvadora, vdua dAntoni
mercat del crdit, p. 144. Juan VICENTE GARCA MARSILLA, Vivir a Crdito en la Valencia
Medieval, p. 386.
150. El 25 de novembre de 1398, el prevere vilassarenc Bernat Marc revengu
per 30 lliures a Guillem Aroles, de Vilassar, una pensi de 30 sous de censal mort que
satisfeien Bernat Vidal i Bartomeua (APSGVD, Manual 5, fol. 38). El dia 1 de novembre
de 1423, per 26 lliures i 9 sous, Bernat Mas, de Vilassar, alien al seu germ, Pere Mas,
les pensions de tres censals morts que havien de lliurar Antoni i Joan Vives, Guillem
Borrell i Antoni Andreu (AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424), fol. 78).
El 8 doctubre de 1432, per 110 sous, Pere Marqus de Vilassar vengu a Salvador
Armengol, de lesmentada vila, una pensi de 7 sous pagada per Pere Cuquet, de Sant
Vicen de Vallromanes, AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fol. 147.
op. molt petites 7%
op. molt elevades 1%
op. petites 63%
op. mitjanes 27%
op. elevades 2%
Arn de Cabrera. Aquest darrer havia adquirit aquest censal mort,
lany 1427, a Pon Sunyer.
151
De manera similar a les compravendes a carta de grcia, les re-
ferncies documentals de llucions de pensions de violaris i de censals
morts sn escadusseres i les seves referncies incompletes.
152
Per aix,
la informaci obtinguda dun nombre de fonts poc signicatiu no en
permet la generalitzaci. Una de les poqussimes mostres de fonts ms
completes s una lluci del 13 de maig de 1446 en la qual Antoni Poal,
de Barcelona, escriptur: Absolvo, difnio et remito vobis predictum
censale mortum in precio scilicet et pensionibus. Per aquesta font se
sap que la pensi era de 31 sous i 5 diners. Fou creada el 10 doctubre
de 1429 per Jaume Botey, Pon Ferrer i Joan Ponseta, de Premi, els
quals la vengueren a Antoni Poal per 440 sous.
153

El perode que anava des de la constituci de la pensi dun censal
mort ns a la seva redempci podia ser dun mes ns a cinquanta-un
anys.
154
Aquestes redempcions podien ser totals o parcials.
155
Les re-
dempcions dalguns censals morts comportaren la utilitzaci fraudulenta
daltres tipologies contractuals com les compravendes pures. Aix, lany
1466, per 200 sous, Marturi de Vilarnau, ferrer, i la seva dona Antnia,
de Vilassar, vengueren una vinya pro lluendo, quitando et redimendo
151. AHPB, Bartomeu Agell, Liber vendicionum (1459).
152. De la venda de 15 sous de pensi de censal mort, realitzada per Guillem
Carbonell, de Vilassar, a favor de Guillem Aroles, de la mateixa vila, per 220 sous, es
desconeix la data de lluci. A continuaci del document de compravenda apareix: solvit
dictus Guillermus Carbonell dictum sensuale cum interese et est nitus dictus sensual
(APSGVD, Manual 4, fols. 137v-138v). Guillem Flor, ll de Jaume Flor, de Vilassar, redi-
m una pensi de 5 sous venuda pel seu pare a favor de Du i de la candela de Santa
Maria de lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar. Al marge de lescriptura del
document de la compravenda es pot llegir que Guillem Flor pag tot lenters a la dita
caxa presens Bernat Tolr, Pere Bonivern e molts altres perque manaren a mi Beren-
guer Marc, rector i notari, que li cancels la carta, APSGVD, Manual 4, fols. 106v-107.
153. AHPB, Bartomeu Agell, Vigesimum primum manuale instrumentorum et
contractorum (1446), fol. 105.
154. Referncia datada el 27 de juliol de 1433 i anotada a continuaci de la
compravenda duna pensi de censal mort, realitzada el 28 de setembre de 1382. En
aquesta alienaci, Nicolau Agell, de Premi, vengu a Pere Botey, de Premi, 20 sous
de pensi per 300 sous. La redempci daquest censal mort fou feta per Saurina, vdua
de Nicolau Agell, APSGVD, Manual 4, fols. 159v-160.
155. quod de illo precio per quo ego enim ab erebus mansi Morot..absolvo
dinio et penitus dimito et relaxo de perpetuo de dictis triginta solidos censualibus
quindecim solidos sensuales et anuales. Aquesta informaci es refereix a una pensi de
30 sous, venuda per 200 sous per Bernat Morot, Salvadora, la seva muller, i Benvinguda,
dona de Guillem Morot, a Jaume Parellada, donat de la capella de Santa Anastsia, de
Premi, el 10 de febrer de 1382, APSGVD, Manual 4, fol. 152.
illud censuale mortuum a Pascasi Morot, de Cabrera. Durant vint-i-
tres anys, aquest fou el creditor dun censal mort de 200 sous pel qual
shavia dabonar una pensi de 14 sous, 3 diners i 1 bol.
156

156. APSPPD, Manual 1, fols. 17-18.
LA TERRA
A la baixa edat mitjana, en el marc de les societats preindustrials,
el sl es destina principalment a la producci agrcola i ramadera. Al
sl agrcola sel denomina de diverses maneres, entre les quals cal des-
tacar: pea de terra, peceta, peciola terre, camp, tros de terra, feixa,
1

hort i parellada.
2

Aquestes terres podien presentar diferents estats depenent del tre-
ball que shi fes. Nhi havia dermes perqu estaven abandonades o en
guaret i daltres parcialment o totalment conreuades. Per aquesta ra,
a la documentaci relacionada amb els masos baixmedievals catalans
acostuma a aparixer una clusula que deneix el conjunt de terres dun
mas, en la qual sinclou aquesta diversitat de sl agrcola. Lany 1379, a
lescriptura de donaci del mas Bosc, de Vilassar, es descrigu lextens
patrimoni agrer daquest mas cum domibus et omnibus honoribus,
possessionibus, tenedonibus, iuribus ad emprivis et pertinenciis suis,
cultis et eremis, in montibus et in planis per omnia loca.
3
1. La feixa s una pea de terra situada als vessants muntanyencs, estructura-
da en forma de terrassa i separada amb marges de pedra seca o de terra. Per a Jordi
Bols, el pags que havia de construir aquestes terrasses havia de treballar de valent,
invertint-hi una gran quantitat dhores de m dobra. Tamb havia de comptar amb un
coneixement teric i prctic de construcci (sosteniment de les terres, resistncia dels
marges davant de la pressi de laigua i de les terres, etc.). Jordi BOLS, Els orgens me-
dievals del paisatge catal. Larqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria
de Catalunya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Textos i Estudis de
Cultura Catalana, 100), 2004, p. 329.
2. La parellada, tamb coneguda com a bovada, era lextensi de terra que podia
llaurar en un dia una parella de bous.
ELS BNS COM A OBJECTE DELS CONTRACTES
Com en segles anteriors, almenys des del segle X, les collites bladeres
i vitcoles constituren la base alimentria de la major part de la poblaci.
Lexpansi daquests productes cal cercar-la en ladaptabilitat daquests
conreus al sec, a sls de diferent tipologia, a la facilitat demmagatze-
matge i transport dels seus fruits i a lexigncia dels senyors feudals.
4

En una zona decitria de cereal com el Principat de Catalunya,
la importncia del forment dins de la dieta de la poblaci baixmedieval
5

explica les incorporacions de Siclia (1282) i de Sardenya (1323), la
importncia del comer frumentari i, a partir de lo mal any primer,
6

la preocupaci de les autoritats reial i municipals de garantir-ne el
consum.
7
Els freqents atacs a naus frumentries demostren que el cereal
fou un dels productes ms cobejats pels pirates i els corsaris baixme-
dievals. Mitjanant aquestes actuacions, es pretenia obtenir uns guanys
4. Antoni FURI, Lutillatge i les tcniques agrcoles, Histria agrria dels Pasos
Catalans, pp. 335 i 336.
5. Una persona necessitava uns 220 kg de gra a lany per alimentar-se per tal de
sobreviure, Eva SERRA i PUIG, Els cereals a la Barcelona del segle XIV, a Antoni RIERA i
MELIS (coordinador), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval, Barcelona, Instituci
Mil i Fontanals del Consell dInvestigacions Cientques (collecci Anuario de Estudios
Medievales, annex 20), p. 72. Antoni RIERA i MELIS, Estructura social y sistemas alimen-
tarios en la Catalua Bajo Medieval, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia,14/15,
(Barcelona, 1993-1994), pp. 193-217. Antoni RIERA i MELIS, Documentacin notarial e
historia de la alimentacin, Napoli Nobilissima. Rivista di arti gurative, archeologia e
urbanistica, vol. XXXIII, fascs. III-VI, (Npols, 1994), pp. 121-138. Antoni RIERA i MELIS,
Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos
populares en el Mediterrneo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana
en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medievales de Njera, 1998 pp. 25-46. Antoni
RIERA i MELIS, Pobreza y alimentacin en el Mediterrneo Noroccidental en la Baja Edad
Media, XV Jornades dEstudis Histrics Locals. La Mediterrnia, rea de convergncia de
sistemes alimentaris (segles V-XVIII), Palma de Mallorca, Institut dEstudis Balerics, 1986.
6. La crisi frumentria del 1333 signic un tomb en la conscincia social de
la poltica bladera i possiblement el trencament duna poltica de tendncies noms
especulatives i lavan cap a una poltica dexigncies socials, Eva SERRA I PUIG, Els
cereals a la Barcelona del segle XIV..., pp. 74-75.
7. Juanjo CCERES NEVOT, La participaci del Consell Municipal en laprovisio-
nament cerealer de la ciutat de Barcelona (1301-1430), tesi doctoral dirigida pel doctor
Antoni Riera i Melis, Barcelona, Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de
Barcelona, 2007. Josena MUTG i VIVES, Labastament de blat a la ciutat de Barcelona
en temps dAlfons el Benigne (1327-1336), Anuario de Estudios Medievales, 31-2 (Bar-
celona, 2001), pp. 649-691. Pere ORTI GOST, El forment a la Barcelona baixmedieval:
preus, mesures i scalitat 1283-1345, Anuario de Estudios Medievales, 22 (Barcelona,
1992), pp. 377-423. Pau TUTUSAUS, Un mal any en la ciutat de Barcelona (1374-1375),
memria de llicenciatura indita dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis, Barcelona,
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1986. Sebasti RIERA
VIADER, El mal any primer a Barcelona, tesi de llicenciatura, Barcelona, Facultat de
Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1985.
amb les captures i originar problemes dabastament frumentari als
territoris enemics.
8

Fora sovint, la manca de cereal provoc una carestia frumentria
en la qual es veieren ms afectades les zones urbanes que les rurals.
9

A Barcelona, laprovisionament frumentari fou tan important que ns
i tot arrib a crear-se una ota per a custodiar les costes i previndre
els robatoris del blat que era per a la ciutat.
10
En el camp, la manca
de cereal podia compensar-se mitjanant la ingesta daltres productes.
11
Malgrat aix, en certes males anyades, els prohoms dalgunes
viles maresmenques es veieren obligats a organitzar-se per comprar
blat. En una escriptura, datada el 1459, Antic Pons i Salvador Abril,
procuradors dels habitants de Vilassar, nomenats per Salvador Ferrer,
batlle reial, vengueren una pensi de censal mort de 55 sous i 2 diners
per 1.000 sous a Eullia, vdua de Bartomeu Puig, argenter barcelon.
8. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Una dcada dabastament frumentari: Bar-
celona i la iniciativa privada als anys 70 del s. XIV, I
er
Seminari Crisis i cicles en la
Histria. El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis alimentries i poltiques
pbliques dabastament, Barcelona, Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de
Barcelona, 6 de juliol de 2010. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aportacions al comer
frumentari baixmedieval: lassalt i segrest pirtic de la coca de Guillem Morey (1361)
(en premsa a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia).
9. Antoni RIERA i MELIS, Crisis frumentarias y polticas municipales de abas-
tecimiento en las ciudades catalanas durante la Baja Edad Media, a Hiplito Rafael
OLIVA HERRER i Pere BENITO (editors), Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad
Media, Sevilla: Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2007, pp. 125-159. Antoni
RIERA i MELIS, Lo pus greu crrech e perill que jurats daquesta ciutat han s tenir
aquella sens fretura de blats. El aprovisionamiento urbano de cereales en las ciudades
de la Corona de Aragn durante la baja edat media, a ngel Sesma y Muoz (direc-
tor cientco), 09 Congreso La Corona de Aragn. La Corona de Aragn en el centro de
su historia 1208-1458. Aspectos econmicos y sociales, Saragossa, Gobierno de Aragn
(Coleccin Actas, 75), 2009, pp. 233-277.
10. El 7 de febrer de 1402, Miquel Asbert, mercader, de Barcelona, fu una
poca de 2 lliures, 4 sous i 2 diners a favor de Bartomeu Vital, receptor i administrador
del forment quod universitatis civitatis Barchinone pro succurrendo necessitat civitatis
ipsius emi fecit. Aquest darrer havia adquirit dAsbert una quartera de faves, mitja quar-
tera de fesols, quatre quartans doli i tres cabeces dall per a proveir un lleny armat de
tres-cents bancs, que estava al servei de la ciutat de Barcelona, 1402-2-7, AHPB, Toms
de Bellmunt, Liber duodecimus contractuum comunium (1401-11-23/1402-3-4), fol. 94.
11. Una cosa era padecer hambre y otra morir de inanicin. Y no parece que
los habitantes del Empord murieran de hambre durante las hambrunas bajomedievales.
Ni siquiera durante los crticos aos de 1333-1334 y 1374-1375. Es razonable suponer
que, frente a las carestas de grano, las familias ampurdanesas tenan un margen de
maniobra, seguramente escaso, pero suciente para evitar la muerte, Xavier SOLDE-
VILA i TEMPORAL, Carestas y crisis de subsistencia en el mundo rural cataln: el Baix
Empord en el siglo XIV, a Hiplito Rafael OLIVA HERRER i Pere Benito (eds.), Crisis de
subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media. Sevilla: Publicaciones de la Universidad
de Sevilla, 2007, pp. 226-227.
Aquests vilassarencs justicaren lesmentada operaci creditcia adduint
la necessitat de numerari per a comprar blat i, daquesta manera, poder
alimentar les seves famlies: plurium indigemus ac indiget frumento
et blado ex quo vilam nostram et ipsorum ac liorum et familie nos-
trorum et eorum ducere ac sustentare valeamus ac valeant ex quo ad
pressens non habeamus nec habere pecunias ex quibus emere valeamus
ac valeant frumentum ac bladum ipsum, quod etiam magna difcultate
procurari habet et quia ipsas pecunias habere non valeamus.
12

El mateix any, el batlle reial i els jurats de la vila dArgentona
compraren a Barcelona 200 quarteres de forment a 5 sous la quartera.
Per fer front als 1.000 sous de limport daquest cereal tamb hagueren
de vendre un censal mort als marmessors de Clara dArgentona, segona
muller de Guillem dArgentona.
13
Hi havia diferents tipus de blat i, per tant, cal diferenciar els
blats grossos, entre els quals predomin el forment, dels blats me-
nuts. Daquests darrers cal assenyalar lordi, la civada, lespelta i el
mill. Els primers eren de cicle hivernal amb collita a la primavera i els
segons de cicle primaveral amb collita a la tardor.
14
Amb el forment
selaborava una farina blanca, amb la qual es feia un pa blanc de gran
qualitat. A partir de la barreja dels blats menuts selaborava un pa
negre dinferior qualitat conegut com el pa de mestall.
15
Els inventaris de masos maresmencs demostren lexistncia de
reserves de cereals panicables (blat, ordi, mestall, espelta, sgol i mill)
i de lleguminoses (faves, psols i cigrons). Aquests excedents demostren
les opcions de consum i de comercialitzaci dels seus habitants. La
pagesia maresmenca baixmedieval prioritz el conreu del blat davant
daltres cereals perqu aquest producte compt amb una important
12. AHPB, Bartomeu Agell, XXXVIII manuale (1458/1459).
13. Enric SUBI i COLL, Argentona al segle XV. Terra de remences. Argentona: La
Comarcal Edicions, 2010, p. 76.
14. Ferran GARCA OLIVER, Els cultius, Histria agrria dels Pasos Catalans, p. 303.
15. Per a la zona del Maresme, a partir del segle XIII, Coral Cuadrada demostra
lexistncia de diversos blats menuts. Cuadrada suposa que se sembraven barrejats,
identicant-se com a sembra de mestall, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 192.
Pere Benito i Moncls documenta pasteres a les cuines dels masos pagesos i a les cases
menestrals. Per a aquest historiador, al mn rural tamb existiren grans diferncies
alimentries entre els pagesos productors dimportants excedents agrcoles i daltra po-
blaci que havia de comprar blat al mercat. Per tant, es mostra contrari a la visi que
centralitza el consum de pa blanc a les poblacions urbanes i el de mestall al mn rural,
Pere Benito i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents. El testimoni dels inventaris
post-mortem (1425-1454), treball indit, pp. 58-59.
demanda.
16
A linventari dels bns de Pere Dilmer, de Vilassar, sanota-
ren dues sachs de ordi i quatre quarteres de blat.
17
Al de Berenguer
Amat, de lesmentada localitat, dues quarteres de forment, tres quarteres
dordi, dues quarteres de mestall i una quartera despelta.
18
Al de Joan
Amat, del venat del Sant Crist de la parrquia de Vilassar, shi anot:
tem entorn de vint corteras de mastall ordis. tem entorn de una
cortera de forment. tem entorn de tres corteras de mastall segals.
tem tres corteres dordi o entorn. Item una botota ab tres corteres o
entorn de spelta.
19
La situaci geogrca, lextensi de les parcelles i la m dobra
familiar de cada mas foren factors cabdals a lhora dassegurar la qua-
litat de la preparaci de les terres que shavien previst sembrar. Per
a cavar o llaurar, sutilitz laixada,
20
el cvec, el magall
21
o larada.
22
El nombre deines escripturades als inventaris post mortem reec-
teix la capacitat productiva dun mas, s a dir, lextensi de les seves
parcelles i els recursos humans amb els quals podia comptar.
23
La
possessi duna arada i de bestiar de treball fou un dels elements que
demostren la diversitat econmica i social de la pagesia perqu suposava
una important inversi que noms pogueren costejar els pagesos ms
ben situats. Per aquesta pagesia grassa tamb represent una entrada
de numerari ats que es podien llogar a daltres pagesos.
24

16. Pere BENITO I MONCLS, Casa rural y niveles de vida en el entorno de Barce-
lona a nes de la Edad Media, FURI, Antoni i GARCA-OLIVER, Ferran (editores), Pautas
de consumo y niveles de vida en el mundo rural medieval. Valncia: Publicaciones de la
Universidad de Valencia (en premsa).
20. Laixada s una planxa de ferro rectangular o trapezodal adaptada a un
mnec de fusta. Les ms amples serveixen per a cavar terrenys pedregosos i horts.
Tamb sutilitza per treure les herbes i per remoure la terra si es vol regar, Nria VIL,
Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp. Barcelona: Institut dEstudis
Catalans, 1991, pp. 23-25.
21. El cvec t una fulla ms estreta que laixada i el magall s una aixada amb
escarpell, Nria VIL, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp..., pp. 48-56.
22. Larada medieval era dherncia romana. Era de fusta, llevat de la rella (fulla
triangular de ferro). Es xava la rella al dental, mitjanant la cameta. Els animals que
hi anaven junyits es collocaven a lespgol o camatim. El llaurador la manipulava pel
tim (Nria VIL, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp..., pp. 63-65).
A linventari, realitzat pel vicari de Premi, el 26 de juliol de 1463, dels bns dels pubills
de Lloren Rossell, de Premi, es constatla presncia duna arada ab una reya, un gou
e coxins i un un bou de miga tala denit en nou anys, APSPPD, Manual 1, fols. 2v-3.
23. Pere BENITO i MONCLS, Casa rural y niveles de vida....
24. Per Antoni Furi encara existeixen tpics fora estesos sobre la baixssima
productivitat i lutillatge baixmedieval: aquesta imatge tpica del pags pobre, provet
noms duna aixada per cavar la seva petita heretat, enfront del pags ric, dotat darada
Segons els contractes darrendament i empenyorament de terres de
la zona del Maresme, la tcnica de larada fou estimulada per la mateixa
pagesia. A la major part daquests pactes sobserva com sincentivaven
les tasques de remoure la terra amb les relles de larada. Lany 1443,
Francesc Riera i el seu ll Miquel, de Vilassar, arrendaren una pea de
terra a Antoni Ferrer, de lesmentada vila, i li asseguraren que si illo
tunch dictam peciam terre giraveritis cum livore seu reya illo anno
positis in eadem seminare et inde fructus percipere.
25
Quan Salvador
Dilmer, de Vilassar, va empenyorar una terra aloera a Antoni Ferrer, se
li va assegurar el dret de retenir la possessi de lagrer ns que hagus
recollit els fruits de la collita, sempre que aquesta hagus estat llaurada:
tem se ret lo dit Anthoni Ferrer si havia leurade la dita terra que lo
dit Salvador nol ne pugue traure ns que age cullit lesplet.
26
La importncia del conreu del blat es reectia en lorganitzaci
de la vida quotidiana pagesa que es basava en el cicle agrcola daquest
cereal. Durant el mes doctubre, desprs dhaver preparar el sl, ca-
vant-lo o llaurant-lo, arribava lhora de la sembra dels blats dhivern.
En els solcs oberts, la pagesia escampava les llavors amb la m
que guardava en una senalla o cabs. Ms tard, aquestes llavors es
colgaven aplanant la terra amb larada o el rasclet. Posteriorment, sai-
xafaven els terrossos amb una maa de fusta i es cavava amb laixada
les vores i els racons, on no shavia pogut treballar amb larada. A partir
de la sembra, a excepci del mes dabril, quan les dones acostumaven
a birbar els camps, s a dir, a tallar amb laixadeta o collir amb les
mans les herbes que havien crescut al costat dels cereals, prcticament
no hi havia feina als camps conreuats ns a la sega.
Als mesos de juny i de juliol, quan els cereals ja havien granat
i les espigues es mostraven fora torrades, arribava lhora de la sega.
Es comenava amb lordi i es continuava amb el blat, el mestall i el
sgol. Es tallaven les espigues amb la fal, es deixaven en manats i,
desprs, es recollien, lligaven i sagrupaven en garbes. Finalment i per
aprotar-ho tot, les dones espigolaven o recollien les espigues que ha-
vien quedat al camp segat.
A lera del mas, es deslligaven les garbes i sestenien amb una
forca. Amb la batuda o trilla es destriava el gra de la palla. Aquesta
i danimals, no tenia en compte, primer, que les eines i el bestiar podien com de fet
era habitual ser llogats i, segon, que el preu de larada i del bestiar de treball no
sempre era fora de labast de la majoria dels camperols, Antoni FURI, Lutillatge i
les tcniques agrcoles, Histria agrria dels Pasos Catalans, volum II. Edat Mitjana.
Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 343.
25. APSGVD, Diversorum 98.
operaci podia realitzar-se manualment amb la batolla o amb lajuda
de cavalls, mules o bous.
27
Desprs amb les garbelladores sacabava de
netejar el gra eliminant els caps despiga, els tronquets i les pedres.
Quan el blat estava net, es posava en sacs.
28
A partir daqu, tornava
a comenar el cicle agrcola del blat amb la preparaci de les terres
que shavia previst conrear aquell any.
Lesgotament de la terra, la disminuci i la prdua de collites fo-
ren els grans reptes del pags medieval. Per evitar-ho i assegurar una
mnima productivitat, shavia de facilitar la restituci de la fertilitat
del sl, mitjanant tres tcniques que podien ser complementries:
ladobament, el guaret i les rotacions de conreus.
Ladobament de les terres segades podia iniciar-se a partir dels
rostolls. Quan en aquests camps hi havia pasturat el bestiar, es llauraven
i es colgaven les restes dels rostolls barrejades amb els excrements
del bestiar. Quan no hi havia prou fem, la pagesia havia daconse-
guir-ne per a dipositar-lo als camps.
29
Per aix, en alguns contractes
dempenyorament, en els quals un pags perdia el control directe de la
seva explotaci agrcola, sestipulava que si el creditor realitzava certs
treballs en la pea empenyorada, com llaurar i femar, desprs pogus
aprotar-se dels fruits de la seva inversi.
30

De manera parallela es realitzaven rotacions de conreus anyals.
Es plantava un any i es deixava reposar lagrer al segent. Mentre la
terra estava en guaret, es regenerava. Tot i aix, el pags hi continuava
treballant. Shi efectuaven diverses llaurades,
31
sarrancaven les herbes,
es desfeien els terrossos i es realitzaven bocs o formiguers.
32

27. Quan es realitzava amb animals, sestenia la collita a lera i shi passava
un trill (post de fusta rectangular amb una srie de ferros, claus o puntes de slex
incrustades a la seva cara inferior). Amb aquesta tcnica les espigues es desgranaven i la
palla saixafava i era curta, Merc AVENTIN I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps
feudals..., p. 57. Ramon GARRABOU, El conreu del blat, Per a una histria de la societat
tradicional. Les formes de treball. LAven, 29 (Barcelona, 1981), p. 59.
28. Segons la documentaci consultada, la majoria dels censos de blat sexigien
en garba i els emteutes dels senyors del castell de Vilassar els havien dentregar a lera
del castell. No sacostumava a demanar lentrega de gra pulcre i net.
29. Per a Merc Aventin, els fems, que els pagesos escampaven pels solcs en la
major quantitat possible foren el principal reconstituent ns al segle XIX, Merc AVENTIN
I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 59.
30. tem ms que, si per ventura lo mes de novembre lo dit Rafart a dat de reya
en la dita pea de terra, aja colir tot aquel esplet. tem ms que si lo dit Rafart famava la
dita terra un any aja colir laltra esplet vinent, 1440-10-11, APSGVD, Manual 7, fol. 49.
31. Per a la comarca de la Segarra i per a perodes posteriors, la primera llau-
rada es deia emprimar i es comenava a fer cap a nals de gener; la segona mantornar,
es realitzava cap a labril, i cap al juny es tercejava. Si a la terra havien crescut herbes,
es tornava a llaurar abans de sembrar, Ramon GARRABOU, El conreu del blat, p. 54.
32. El boc o formiguer s un pilot de llenya seca i brossa cobert de terra. Desprs
de ser cremat sescampa pel sl agrcola. Sutilitza com a adob natural.
Les dicultats a les quals hagu de fer front part de la pagesia
maresmenca sobserva mitjanant la classicaci de les compravendes,
els empenyoraments i les cartes de grcia en dos perodes: de juny a
octubre i de novembre a maig. El segon perode, el ms allunyat de
les collites cerealstiques i vitivincoles, fou el que concentr un major
nombre dalienacions dagrer (vegeu taula 6). Mitjanant aquestes alie-
nacions, el pags intent obtenir el numerari necessari per a la seva
vida quotidiana, com ara invertir en lexplotaci agrcola, satisfer censos
i pagaments crediticis, abonar i retornar dots, etc.
TAULA 6
Alienacions dagrer
Tipologia documental Nombre de
documents
Juny a octubre Novembre a
maig
Compraven-
des pures
Bns aloers 102 392% 608%
Tinences gravades
amb cens
112 392% 608%
Drets sobre les
tinences
14 285% 715%
Recuperacions de
tinences franques i
lliures de cens
12 333% 667%
Revessejats 6 166% 834%
Empenyoraments 9 444% 556%
Compravendes
a carta de grcia
61 351% 649%
Des de la romanitzaci, la vinya fou juntament amb el blat un
dels productes ms conreats al Maresme. La desintegraci de lImperi
rom i la consegent minva del comer provocaren una primera ex-
pansi del conreu vitcola que intent garantir lautoconsum.
Des del segle XI, el vinyar esdevingu un conreu devident nali-
tat comercial. Va comenar a expandir-se pels vessants muntanyencs i
les planes de lentorn rural barcelon
33
i la pagesia benestant daquest
hinterland va portar part dels seus excedents al mercat barcelon.
34
En
aquesta centria, aparegu la combinaci de la producci per al con-
33. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., pp. 84-85.
34. Josep M. SALRACH, La vinya i els viticultors a la Catalunya de lAlta Edat
Mitjana, Vinyes i vins: mil anys dhistria. III Colloqui dHistria Agrria sobre mil
anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans.
Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 122.
sum, per al comer i per a la satisfacci de rendes senyorials. Aques-
ta circumstncia comport que lexplotaci agrcola dalguns pagesos
pogus dedicar-se exclusivament a la producci vitcola o combinar-se
amb la daltres productes com el blat.
35
Ms endavant, durant la baixa
edat mitjana, algunes zones del Principat es dedicaren tant al comer
interior catal com a lexportaci vincola europea.
36

Com en el cas del blat, el ram tamb fou objecte de transaccions
creditcies. Abans de les collites vitcoles, alguns taverners barcelonins
efectuaren comandes de dipsit a favor de pagesos de lentorn rural ms
proper a la Ciutat Comtal per assegurar-se una bona provisi de ram
a un preu ms baix de lhabitual. Aix, el 2 de juliol de 1392, Raimon
Gassull, taverner barcelon, i Raimon Denaga, habitant de Tiana, com-
praren a Lloren Mascar, de Tiana, 40 quintars de ram de les seves
vinyes per 8 lliures. s a dir, a 4 sous el quintar.
37
Cinc dies ms tard,
els compradors efectuaren una operaci similar, mitjanant una comanda
de dipsit. Aquesta vegada, el venedor fou Bernat a Morera, de Tiana,
i es negoci la satisfacci de 20 quintars de ram per 80 sous.
38
A la baixa edat mitjana, el vi que es consumia quotidianament
era el vi blanc, el vermell, el grec, el de pur most, el de remost i les
aiguades.
39
En festes importants, es bevien daltres vins com el moscat,
35. Creiem que en ms terres es va donar una estreta associaci entre terra
i vinya, ms ben dit, entre terra de sec, productora de cereal, i vinya, que devien for-
mar una unitat fsica i econmica. Aquesta associaci adquiria probablement dues formes:
una imatge, encara present avui, en podria ser la de les terres campes delimitades per un,
dos o tres costats per formacions ms o menys mplies i espesses de ceps. El pags,
cavant la vinya o llaurant el camp, feia un mateix viatge, estalviava energies i temps
de desplaaments i controlava ms fcilment lexplotaci Una segona imatge, potser
llavors ms freqent que no sembla, podria ser la de la terra campa sembrada de ceps
esparsos, prou esparsos per a permetre el conreu de cereals entre ells. s clar, qui diu
ceps, tamb diu altres arbres fruiters, Josep M. SALRACH, La vinya i els viticultors a la
Catalunya de lAlta Edat Mitjana..., pp. 125-126. Per Assumpta Serra, durant la primera
meitat del segle XIV, els senyors desitjosos de bons vins per a llurs taules i tamb per a
mercadejar, impulsen el conreu de la vinya entre els tinents i els arrendadors, Assumpta
SERRA i CLOTA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre els segles XIII-XIV a
la Catalunya Central, Vinyes i vins: mil anys dhistria. III Colloqui dHistria Agrria
sobre mil anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos
Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 288.
36. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre els
segles XIII-XIV a la Catalunya Central..., p. 283.
37. AHPB, Bernat Nadal, Manual (1392-1-4/1392-7-11), fols. 88v i 91.
38. AHPB, Bernat Nadal, Decimum manuale (1392-7-11/1393-1-23), fol. 4. El
regest i transcripci daquesta font corresponen al document 5 de lapndix documental.
39. El 20 doctubre de 1480, Pol Riera, de Tiana, vengu per 32 lliures i 12 sous
al seu germ Joan Riera, de lesmentada vila, 22 somades de vini virimili most, que
tenia en una bta grossa de fusta al celler de casa seva, i 6 somades de vini albi cocti,
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
la malvasia i el piment.
40
El consum dun o altre tipus de vi depenia
de la posici econmica i social de cada llar familiar.
En aquesta poca, lelevat consum de vi ha de relacionar-se amb
la salubritat de laigua i antics hbits alimentaris en els quals es valo-
rava moltssim la gran aportaci energtica daquest producte i el seu
baix cost.
41
A ms, aquest producte tingu un paper cabdal en els ritus
cristians, perqu lEsglsia catlica continu utilitzant simblicament
el vi durant lacte de consagraci, equiparant-lo a la sang de Crist. Per
la seva banda, la toponmia medieval tamb reecteix indrets de sl
vitcola quan utilitzava termes com vinyals
42
, vinyet
43
i Truyalls
per a situar geogrcament les terres dalguns contractes agrcoles.
44
Als contractes estudiats, els establiments i els sotsestabliments
sn els que mostren una major dedicaci de sl agrcola al conreu del
vinyar. Daltres contractes agrers en els quals sovintegen les referncies
del conreu vitcola sn les compravendes, els lloguers, els arrendaments
i els empenyoraments.
Tot i que els establiments i els sotsestabliments del segle XIV encara
no sdenticaren com a contractes de rabassa morta, en aquests pactes
ja sobserva lexistncia duna srie delements que, ms tard, van carac-
teritzar aquesta modalitat emtutica. En aquests contractes, els senyors
directes imposaren lexigncia de plantar vinya als senyors tils
45
i, a
ms, aconseguiren escripturar la recuperaci del b establert quan el
vinyar fos vell i no dons fruits.
46
Ms tard, des dels inicis del segle XV,
40. Al segle XV, a Barcelona, la malvasia, el vi moscat i el grec foren els vins
ms apreciats. Els vins ms consumits per les classes populars foren el blanc i el negre,
Teresa VINYOLES i VIDAL, La vida quotidiana de Barcelona vers 1400. Barcelona: Fundaci
Vives Casajuana, 1985, pp. 162-163.
41. El dia 1 de junt de 1478, Joan Dilmer, de Vilassar, simul larrendament
duna pea de terra a Pere Pons, lies Cerola. Aquest darrer li havia deixat diners per
a comprar blat i vi: et cum sit res veritas quod ex post istis diebus de proximo elapsis
exhigente necesitate vosmihi uxoreque me et aliis de domo mea provirtu nostru de
grano ad valorem quatuor librarum et trium solidorum et tam de vino ad valore seu
precio undecim solidorum, APSGVD, Diversorum 55 i 74.
42. 1445,11,12, BC, Fons Moja, lligall 278.
43. 1465,11,12, AHPB, Miquel Franquesa, Liber primus vendicionum (1463/1465).
44. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 86.
45. teneamini etiam dicta pecia terre plantare vices quolibet anno, Montserrat
RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 128-129 i 198.
46. quod postquam dicta vinea per vos plantandam per vetustater fuerit extirpata
seu heremata taliter fructicare non valeat.. quod ipsa pars pecia terre per me vobis sta-
bilita cum omni suo pleno iure michi et meis revertatur que ad modum erat antequam
vobis stabiliretur, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona,
pp. 129-130 i 221.
el contracte de rabassa morta ja sescriptur com un pacte a rabaa.
47

Per consegent, lorigen i desenvolupament daquesta tipologia contrac-
tual fou sense cap tipus de dubte medieval.
El treball que el pags havia de realitzar per a preparar el terre-
ny vitcola depenia de lestat del sl, o sigui, de si estava conreat o
no.
48
Si ho estava, tamb es diferenciava si tot el camp era de vinya
o si aquesta shavia conreat amb daltres productes agrcoles. Aix,
per exemple, a les peces ermes, shavia de realitzar una eixarmada o
rompuda. Sarrencaven les plantes, els arbres i arbusts i, desprs, el
fustam i la brossa de leixarmada sescampava sobre la pea de terra o
sadreava a lelaboraci de formiguers per a daltres terrenys agrcoles.
Abans de plantar vinya, shi conreaven cereals, lleguminoses i ferratge
amb lobjectiu de rendibilitzar la inversi.
Els terrenys dedicats a daltres conreus shavien de deixar de
dos a tres anys en reps. En els sls de vinya, no es podia tornar
a plantar vinya ns a set o vuit anys desprs. Mentrestant es plan-
tava farratge, lleguminoses o cereals. Abans dendegar el conreu dels
nous ceps, si la terra ho permetia es llaurava dos o tres vegades
lany anterior.
49
A diferncia del pags que comptava amb vinyes a les planes, el
pags que tenia terres de vinya en zones muntanyoses tamb havia de
retirar roques o pedres, construir marges o murs de contenci, obrir
rases o desguassos per evitar lerosi del terreny i, ns i tot, transportar
terra frtil.
50
Desprs el treball consistia a cavar, mantornar, podar i
veremar.
51

47. ad bene meliorandum et cultivandum stabilimus et in emphiteosim damus
et concedimus vobisad certum tempus ad stirperm vulgariter mancupatum a rabaa,
APSGVD, Diversorum 29, 98, 108 i 139.
48. El 26 de gener de 1429, Pere Gener, hostaler de Barcelona, que abans vivia
a Cabrera, vengu a Pere Arnau, de Cabrera, partem vineam plantatam in quo solebat
esse ortus dicti mansi maior, AHPB, Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum et
stabilimentorum et aliarum alienariorum (1428-1430), fols. 24v-27v.
49. Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la lloxera,
Per a una histria de la societat pagesa tradicional. Les formes de treball, 3. LAven, 31
(Barcelona, 1980), pp. 64-65.
50. Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la l-
loxera, pp. 64-65.
51. M. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre el
segle XIII-XVI a la Catalunya Central..., p. 291. cavar, podar, mangencar e colgar simest
sua, 1450-12-13, APSGVD, Manual 7, fol. 48v.
Alguns pagesos rabassaires podien allargar la vida dels ceps mit-
janant les tcniques dels colgats
52
i capgats o morgons
53
que requerien
laportaci duna quantitat considerable de fems. El dia 12 de gener
de 1473, Clara, vdua dEsteve Mates, de Matar, el seu ll Gaspar i
Angelina, la dona daquest darrer, alienaren una pea erma a Arnau
Ferrer, mercader barcelon. En aquesta compravenda, es pact lobliga-
ci que tenia el comprador de plantar-hi vinya i de gaudir de la seva
possessi mentre els ceps fossin vius. Tamb Ferrer podia aplicar les
tcniques dels colgats i capgats:
sub tali tamen pacto et condicione, quod vos seu vestri valeatis
ac etiam habeatis et teneatis dictam peciam terre, quam vobis
vendimus et ipsa vinea plantata dictam peciam terre teneatis
et posideatis vos et vestri et quibus volueritis quamdiu ipsa vinea
in ea plantanda duraverit et fructicaverit et non ultra, sic quod
extirpata et heremata ipsa vinea nos et nostri recuperemus dictam
peciam terre.Liceat tamen vobis et vestris facere in ipsa pecia
terre quam et totiens quotiens volueritis colgats sive morgons.
54
Al mes de setembre, durant la verema la pagesia vivia un dels
punts lgids del calendari agrcola. La verema comportava una gran
inversi de m dobra i, en conseqncia, un gran esfor per a les
famlies que tenien vinyes. La migraci dalguns joves cabalers a Bar-
celona rest potencial de m dobra a algunes daquestes explotacions
agrries pageses. Malgrat aix, en els contractes daprenentatge de molts
daquests cabalers es contempl, per a dates concretes del calendari
agrcola, el perms per desplaar-se a les localitats dorigen per ajudar
els seus familiars en treballs agrcoles com la sega i la verema.
En aquestes dates, quan no es comptava amb sucient m dobra
familiar, es formalitzaren contractes verbals per contractar jornalers.
Limport dels jornals satisfets a aquesta m dobra assalariada no jus-
tic el fet descripturar aquests pactes i, per tant, prcticament no se
nha conservat cap evidncia escrita. Per tant, no seria gens estrany
52. Amb els colgats sageia i enterrava un cep en un clot de dos pams damplria
i uns tres o quatre de profunditat. Shavia de deixar que sortissin per damunt la terra
dos o ms sarments. Un daquests havia docupar el lloc del cap enterrat. Lany segent,
la resta de sarments saprotaven per transplantar-los i substituir ceps malalts o morts,
Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la lloxera..., pp. 68-71.
53. Per a capcar o murgonar un cep senterrava un sarment sense tallar-li la
soca, fent sortir la punta pel lloc on shavia deteriorat. Lany segent es tallava del cep
mare la redolta i esdevenia un nou cep, Emili GIRALT I RAVENTS, Les tcniques de la
viticultura anterior a la lloxera, pp. 68-71.
54. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., doc. 67,
p. 222.
que alguns dels imports que apareixen sense especicar com a deutes
als testaments estiguessin relacionats amb jornals realitzats en explota-
cions agrries pageses. Per exemple, el 25 doctubre de 1422, Antnia
Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, de Vilassar, va encarregar als seus
marmessors la satisfacci de 20 sous a Salvador Colomer per haver-li
podat les vinyes.
55
La verema comportava la realitzaci dunes feines entretingudes
i feixugues. Als vinyars shi havia de recollir el ram, dipositar-lo i
portar-lo en cistells o coves, emmagatzemar-lo en portadores i desprs
dur-lo al celler del mas familiar.
56
A partir dels segles XIV i XV, el celler
fou un espai ben denit i diferenciat de la resta de les estances dun
mas,
57
estava situat al vessant nord i a la part baixa del mas.
58

En aquesta estana fresca i fosca, els pagesos que comptaven
amb terres dexplotaci vitcola hi emmagatzemaven tots els estris rela-
cionats amb el conreu i el procs delaboraci del vi. Del celler ha de
destacar-se el cup que podia ser de fusta, de ciment rom o de pedra.
59

El cup era possible substituir-lo per una tina o un gran cubell de
fusta que podia traslladar-se a les vinyes.
60
Aquest dispositiu tamb es
llogava als pagesos que no arribaven a costejar un cup x de pedra o
dobra.
61
Per tant, la situaci econmica dun determinat grup familiar
tamb pot mesurar-se per la possessi dun cup.
En el cup shi dipositava la verema, es trepitjava amb els peus i
es guardava el lquid resultant de la primera fermentaci. Seguidament
56. Els inventaris medievals estudiats per Pere Benito demostren que sescrip-
turaren de 2 a 8 portadores en els cellers vilassarencs, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., p. 80.
57. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre el
segle XIII-XVI a la Catalunya Central..., p. 292.
58. Emili GIRALT I RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la l-
loxera..., p. 50. Joan SALICR PLANS, Les feines del camp i del bosc a Vallgorguina. Matar:
Copisteria Castell, 1993, p. 29.
59. El 1480, Guillem Pere Aroles, de Vilassar, compr a Gabriel Baster, paraire,
de Barcelona, un cup de fusta de 50 somades per 6 lliures, 17 sous i 7 diners (AHPB,
Miquel Franquesa, Manual (1480/1481)). En un inventari dels bns dels pubills de Llo-
ren Rossell, elaborat lany 1463 per Bartomeu, vicari de Premi, del celler del mas
Rossell shi escriptur: Primo un cup gran de fusta ab dos bancs. Item altra cup petit.
Item un ambut de fust. tem dos parelles de portadores de poqua valor. Item una scala
de onze scalons. tem una guarbela.tem una arada ab una reya un gou, 1463-7-26,
60. Lexistncia de trulls prop de vinyes premiarenques s una possibilitat con-
siderada per Jaume Oliver que observa la presncia del topnim Truyals a Premi,
Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 86.
61. Emili GIRALT i RAVENTS: Les tcniques de la viticultura anterior a la l-
loxera..., p. 50.
se separava el vi de les matries slides (granes, pells i raspes o brises).
De la primera premsada sobtenia el vi de most, i de la segona o tercera
premsada, el vi de remost. Per a posteriors fermentacions sutilitzaven
tones de fusta. Finalment, es dipositava el vi a diferents recipients de
menor capacitat com ara btes, carretells o barrils petits, barrals i bts.
En el Baix Maresme, com a complement del conreu frumentari i
vitcola, lolivera fou un producte poc important. Lestudi dels inventaris
post mortem de Vilassar mostren lescassa importncia de la producci
autctona doli. Per Pere Benito, aquest producte es comprava en grans
quantitats al mercat local de lesmentada vila. De lanlisi daquests
inventaris, Benito constata petites quantitats doli en setrills i gerres
olieres, la majoria buides.
62
Loli sutilitzava per a la illuminaci, per a
la cocci daliments, per a lelaboraci de productes medicinals i sab,
durant la fabricaci de teixits, per a la producci de medecines i en
actes i cerimnies religioses.
63
En general, als contractes agraris de la baixa edat mitjana, es
menciona lolivera com un dels arbres que hi havia als terrenys de
sl agrcola (camps, peces, feixes, vinyes i horts).
64
Per com ja sha
comentat, en aquesta zona els oliverars foren descassa entitat.
65

En la majoria dels contractes es documenten altres arbres frui-
ters, que sesmenten duna manera genrica amb la frmula segent:
et omnibus arboribus diversorum generum que ibi sunt. Tot i aix,
es coneix lexistncia duna mplia gamma darbres fruiters, com ara
gueres, ametllers, avellaners, cirerers, nogueres, pereres, pomeres i
pruneres.
66
Aquests arbres fruiters sutilitzaven per marcar els lmits de
62. Pere BENITO i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 59.
63. Ferran GARCA OLIVER, Els cultius..., p. 312.
64. En un contracte destabliment emtutic duna pea de terra, del 18 de gener
de 1374, Bernat Isern es retingu lusdefruit duna olivera: retineo tamen de vita mea et
non plus unum olivarium (APSGVD, Manual 2, fols. 46v-47). En una compravenda del
5 de desembre de 1480, Joan Llad, lies Feliu, i Gabriela, propietria del mas Feliu, de
Cabrera, alienaren un tros de terra amb dues oliveres a Arnau de la Castanyeda, mestre
barber i cirurgi de lesmentada localitat, BC, lligall 278.
65. El 2 de gener de 1377, Bernat Ferrer, de Vilassar, confess la detenci del
domini directe duna pea de terra i duna srie doliveres a Guillem Aroles, senyor til
dels esmentats bns, (APSGVD, Manual 4, fol. 36). El 5 de desembre de 1480, Joan
Dilmer vengu a carta de grcia unes feixes amb oliveres a Pere Pons, lies Cerola,
66. A partir de lany mil sexpand la guera per la Catalunya litoral, Pierre
BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). 1/Economia i societat pre-feudal. Bar-
celona: Edicions 62 (Collecci dEstudis i documents, 31), 1979, p. 399. Coral CUADRADA,
El Maresme Medieval..., p. 177. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi
de Dalt..., pp. 87-88.
les possessions agrries i, a ms a ms, protegien amb la seva ombra
els productes conreats als terrenys de regadiu.
En aquests camps shi plantaven verdures i llegums: cols, alls
tendres, cebes, carbasses, cogombres, pastanagues, llenties, faves i ci-
grons. A partir del segle XIII, amb lexpansi de les lleguminoses safavor
lestructura econmica de lexplotaci pagesa, perqu aquests productes
foren molt rendibles, aportaren un alt valor nutritiu i actuaren com un
adob natural dels sls.
67
Part daquesta producci hortcola senviava
a la Ciutat Comtal que consumia hortalisses procedents de les explo-
tacions agrcoles situades a lentorn rural ms proper.
68
A ms a ms,
en temps de carestia frumentria, per a paliar la fam de la poblaci
es panicaren algunes lleguminoses com les faves i els cigrons.
69
En aquests espais agrcoles, tamb es plantaren alguns conreus
preindustrials com el lli i el cnem que representaren una nova entrada
de capital per a les famlies pageses
70
o, simplement, foren exigits pels
arrendadors dalguns censos. En algunes zones del Maresme, com fou
el cas de la vila dArgentona, els pagesos havien de satisfer totum
decimum panis, vini, carniun, denariorum lini canabi.
71
A les explotacions de regadiu es diferenciava lhort, concebut
com un dels components de lexplotaci agrcola associada als masos,
de lhorta, espai de major superfcie situat en una zona on era possi-
ble fer-hi arribar una conducci daigua.
72
Coral Cuadrada demostra
que a lalta edat mitjana existiren hortes que es concentraven prop de
les rieres maresmenques.
73
La toponimia baixmedieval conrma que
aquestes extensions dhorta tamb existiren al segle XV. Entre daltres,
cal assenyalar lHorta del castell de Vilassar
74
i els Hortals de Ca-
brera.
75
Amb lobjectiu de palliar la irregularitat dels cursos uvials i la
sequera estival, els pagesos maresmencs aprotaren laigua de fonts,
76

67. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 200.
68. Teresa-Maria VINYOLES, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, p. 170.
70. A linventari dels bns de Joan Amat, del venat del Sant Crist de Vilassar,
entre daltres objectes sescripturaren entorn de quatre lats de li amarat, 1480-11-11,
71. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 92-
93, 143 i 210.
72. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 87.
74. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 64.
75. AHPB, Bartomeu AGELL, Manuale primum, fol. 46.
76. Font de Bonanat Grau (1411-7-25, APSGVD, Manual 5, fols. 162v-163.
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 162). Torrent ab font prop del mas Pi (1377-2-15
APSGVD, Manual 4, fols. 24-25).
mines, pous, rescloses,
77
dics i basses
78
i construren canals.
79
En alguns
contractes, la importncia de laigua tamb es veu reectida amb la
cessi del dret de regar
80
i amb lestabliment de torns de regatge.
81
Si b per a daltres zones i per a poques anteriors es pot aplicar
lexpressi que lhort s lespai de la llibertat pagesa,
82
aquesta imatge
no s la que correspon a la zona del Baix Maresme. Als contractes
estudiats es constata com bona part daquestes terres de regadiu foren
dependents i, per tant, estigueren sotmeses al pagament de censos.
83
77. Com a lmit dun hort de Cabrera, venut per Gabriel Castellar a Nicolau
Bonivern, de Vilassar, gur la resclosa de lhort de nAgell, 1444,11,3, APSGVD, Ma-
nual 7, fol. 24v.
78. Dues de les afrontacions dunes cases vilassarenques estaven prop de la bassa
dAroles (1474-12-4, APSGVD, Manual 8, fol. 173v). El topnim que situava una pea
plantada de vinya i en part erma fou sobre la bassa regadora (1479-3-14, APSGVD,
Diversorum 72). Tamb sidentic un hort i un tros de terra que estaven a la bassa del
mol, 1399-10-28, APSGVD, Manual 5, fols. 108-109 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108.
79. A partir del segle XI es pass de laprotament dels recs moliners a la cons-
trucci especca de canals de regadiu (Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 178-
179). Malgrat aix, al segle XIII, a Argentona, molins i zones dhorta compartien laigua.
El 25 de maig de 1256, Pere Riera i Alexidis foren establerts per Berenguer de Sant
Vicen en el mas Casela i specialiter cum tota illa pars quod dictus mansus habere et
facere debet in illo molendino de Mossode predicta vero aqua possit rigare mansus de
Amatller in die martis et in die veneris tam in die quam in nocte regidivis autem diebus
in mansi tuo de Chasela in noctibus (Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona..., pp. 142, 188-189). El 4 de maig de 1396, un establiment efectuat
per Miquel des Bosc a favor de Bernat Dilmer, de Vilassar, mostra com dos dels seus
lmits foren una muntanya ab lo rech que alli s, AHMAR Llibre del Baixell, fol. 144.
80. En un establiment de lany 1479, gur una pea amb un cobert de teules
i pedra i el dret de poder regar (BC, Fons Moja, lligall 269). A canvi de lentrega dun
pollastre, el 14 de febrer de 1395, Miquel des Bosc establ laigua de Montcabrer a Jaume
Roudors, de Vilassar, APSGVD, Manual 5, fols. 11v-12 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 11.
81. Miquel des Bosc pact el dret o facultat de poder regar lo disapte y diumenge
lo hort que dit adquisidor t prop de sa casa que hip de la font de Bonanat Grau a Joan
Vivent, de Vilassar, 1411,7, 25, Manual 5, fols. 162v-163 i AHMAR, Llibre del Baixell,
fol. 162.
82. Jaume VILAGINS, El paisatge, la societat i lalimentaci al Valls Oriental (segles
X-XII). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 234),
2001, p. 88.
83. Venda entre Francesc Rossell, sastre barcelon, i el seu ll Bartomeu a Bernat
Orriols, de Cabrera, dun hort amb aigua per a regar, dependent de la Pia Almoina de
la Seu de Barcelona (1422-4-13, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424),
fol. 46). Venda a carta de grcia de Gens Campins i Eullia, del venat de la Santa
Creu de Vilassar, a Joan Avella, de Vilassar, dun hort amb aigua, alou de Pere des Bosc
(1474-4-14, APSGVD, Diversorum 113). Els mateixos venedors tamb alienaren a carta
de grcia dos horts amb aigua per a regar, sota domini i alou de la capella de Sant
Bartomeu de Cabanyes, a Jaume Roudors. Shavia de satisfer una gallina en concepte
de cens, 1475-5-15, APSGVD, Diversorum 113.
Com a excepci del que sha comentat ns aquest moment,
quan sha constatat la importncia del treball rural basat en la m
dobra familiar pagesa, es compta amb una escriptura que mostra
un contracte atpic per a la zona estudiada. Aquesta font demostra
documentalment lexistncia de casos allats de treball assalariat i,
a ms a ms, resumeix a la perfecci molts dels aspectes que shan
presentat amb anterioritat.
84
Es tracta duns captols del 6 dabril de 1387 pactats entre Jaume
Bar, escriv barcelons, i Arnau Cost, orind de Castell de Farfanya.
Segons aquests acords, a canvi de 22 lliures anyals i daltres concessions
de Jaume Bar a favor dArnau Cost i la seva muller, aquests tenien
lobligaci de conrear cinc vinyes situades prop del mas Belllloch, de
Tiana, i viure a lesmentat mas.
85
El captol que escriptur el complement salarial dArnau Cost
i la seva muller mostra la diversitat de productes conreats als masos
baixmedievals de la Catalunya Vella, els animals tpics daquestes ex-
plotacions i algunes de les feines agrcoles realitzades per la pagesia.
Aix es constata la planicaci del repartiment de les terres per dedi-
car-les al conreu de determinats productes com lordi, les faves, els alls
i daltres llegums que no sespeciquen. Aquests productes, les aus de
corral i un porcell foren el complement salarial que el propietari del
mas Belloch conced als seus treballadors per alimentar-se.
Segons aquests captols, Arnau Cost i la seva muller havien de
dedicar part de la seva jornada laboral a les vinyes del mas, s a dir,
a xubrir e poar e cavar les vinyes. Per tant, havien dajudar a Bar
durant la verema i a trafegar lo vi quis fa en lo dit mas e de levar
les btes qui sn en lo dit mas a messi del dit Arnau. Arnau Cost
tamb havia de planicar el conreu de les fexes e altres terres del dit
mas ax en sembrar ordi, faves o aylls o altres legums aytals com lo
dit Jacme Bar elegir. Per consegent, aquest darrer tingu la potestat
descollir els productes de sec i de regadiu que shavien de conrear
a les seves terres. A ms, segons aquests acords, Bar tamb havia de
pagar les llavors i podia alimentar-se amb els productes conreats quan
resids al mas.
84. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Explotacin agraria y trabajo campesino en el
entorno de Barcelona durante la Baja Edad Media, a XIII Congrs dHistria Agrria.
Congrs Internacional de la SEHA, Universitat de Lleida, 12-14 de maig de 2011. <http://
www.seha.info/congresos/2011/S1-Richou,%20Montserrat.pdf>.
85. AHPB, Pere Granyana, Capibrevium secundum (1386-VI-27/1387-IV-2), fol. 136.
La transcripci daquest document es pot consultar al document 4 de lapndix documental.
En aquests acords, tamb es va explicitar per escrit que, a ex-
cepci de les ametlles, la resta de les collites havien de ser per a
Cost. Unes clusules semblants serveixen per als animals del mas.
Es compraria un porcell a mitges, lalimentaria Arnau Cost i desprs
es repartiria la carn daquest animal entre ambds. Cost podia tenir
un gall i dos parells de gallines, que les alimentarien entre tots dos
i que sestabularien amb les gallines de Bar. Tamb es pacta que
els ous daquestes aus havien de ser per als Cost. Tot i aix, si Bar
o un dels seus procuradors volien menjar-ne tamb podrien fer-ho.
Lalienaci de muntanyes senceres o duna part noms gura
documentada en cartes precries. En una carta precria, realitzada
el 21 de maig de 1371, Pere des Bosc conrm el domini til duna
muntanya, a Pere Colomer, de Premi, situada al torrent Gili i de-
limitada per dos recs, el que anava a la font dels Canals i el que
arribava ns al mas Nadal. Si la muntanya es conreava, shavia de
satisfer loctau i el braatge del pa i el set del vi. En cas contrari,
shavia de pagar 4 sous.
86
Les peces bosquines permeteren lampliaci del territori per con-
rear productes agrcoles, malgrat que eren menys frtils que les de
la plana. Aquests espais muntanyencs tamb sutilitzaren per a lex-
tracci de fusta i per a la recollecci de fruits silvestres destinats a
lalimentaci de la poblaci i dels animals. Dentre aquests productes
cal assenyalar les mres, les maduixes de marge, els esprrecs silves-
tres, els bolets i els aglans. La muntanya tamb oferia a la poblaci
daltres recursos, com ara els animals procedents de la cacera.
LHABITATGE
Als segles XIV i XV, la poblaci del Baix Maresme sorganitzava
segons dos tipus de poblament.
87
En el concentrat, la poblaci sagru-

87. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 56-58. Jaume OLIVER i BRU, Intro-
ducci a la histria de Premi de Dalt..., 76-80. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci
a la histria dArgentona..., pp. 65-72. Josep Maria ROQU i MARGENAT, rrius. Contribuci
a la histria del poble. Matar: Grup dHistria del Casal (Collecci el Rac, 2), 1998,
pp. 41-43. Josep SAMON FORGAS, Per la sagrera de Vilassar. Ipsa Arca, 2 (Vilassar de
Dalt, 1999), pp. 36-47. Enric SUBIA i COLL, Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900).
Argentona: Ajuntament dArgentona, 2001.
pava a reds de les esglsies parroquials i dalgunes capelles.
88
En
canvi, el dispers estigu conformat per una srie de masos allats.
89

A Vilassar, cal diferenciar tres zones de poblament:
90
el nucli de
Vilassar,
91
el venat de Cabrils i el venat de la Santa Creu.
92
Al nucli
de Vilassar, la poblaci habitava en cases o masos, situats al voltant de
la sagrera de lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar o prop
daquesta.
93
La poblaci dels venats de Cabrils i de la Santa Creu
vivia respectivament a recer de les sagreres de lermita de Sant
Cristfol de Cabrils i de la capella de la Santa Creu.
94
A la zona
88. Lorigen de les esglsies parroquials i de les capelles fou similar. Entre els
segles X i XI, la majoria daquests temples foren fundats com a ermites. Posteriorment,
algunes daquestes ermites es convertiren en esglsies parroquials, com Sant Feliu dAlella,
Sant Mart de Tei, Sant Pere de Premi, Sant Feliu de Cabrera i Sant Cebri de Tiana.
En canvi, daltres ermites esdevingueren capelles sufragnies dependents desglsies par-
roquials. Entre aquestes ermites, cal recordar la de Santa Susanna, dAlella, la de
Santa Anastsia, de Premi; la de Santa Maria de la Cisa, de Premi, i la de la Santa
Creu de Cabrils. Daltres ermites continuaren amb la mateixa consideraci, com Sant
Rom, de Tiana, Sant Mateu, de Premi; Sant Cristfol, de Cabrils, Sant Salvador, de
Vilassar de Dalt; Sant Cebri, de Cabrera, i Santa Margarida, de Cabrera, Joaquim
GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa pre-romnica i romnica al Baix Maresme.
Vol. 2. Argentona: Edicions La Comarcal, 2002. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies
humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, pp. 10-11.
89. Per a Jordi Bols, s probable que el mot mas provingui de la Gllia pre-
carolngia. Aquest terme es va difondre per la Marca Hispnica arran de la conquesta
francoaquitana dirigida per Carlemany. Per tant, si fos aix, es tractaria dun procs
daculturament, mitjanant el qual sintrodu un vocabulari nou, que serv per a denir
un tipus de poblament anterior a la conquesta carolngia, Jordi BOLS, El mas, el pags
i el senyor..., Barcelona, Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 81), 1995, pp. 40-42.
91. El nucli de Vilassar est situat a un empit de la Serralada enfocat a mar i
interposat entre dues rieres, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci
del territori, el cas de Vilassar de Dalt.
92. s probable que lorigen del venat del Sant Crist fos un assentament ibric
de plana, al qual es sobrepos una villa durant la romanitzaci. Posteriorment, aquesta
es va anar disgregant en els vuit masos dpoca medieval (Josep VILADEMUNT I CORNEI,
Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt..., p. 18). Aquest
venat es desenvolup al voltant de la capella dedicada a sant Cristfol, a lactual loca-
litat de Cabrils. La referncia documental ms antiga daquesta capella pertany al se-
gle XI. Es tracta dun document de compravenda duna casa i les seves terres on apareix
com a afrontaci, Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa pre-romnica
i romnica al Baix Maresme..., p. 46.
93. Aquesta realitat no coincideix amb la imatge que ens han transms un llarg
nombre descriptors, historiadors i folkloristes del nostre pas, que han privilegiat la visi
del mas allat, Antoni Furi, Les estructures: de la terra al mercat, Histria agrria dels
Pasos Catalans. Edat Mitjana, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 247.
94. Mercs a un capbreu-consueta del segle XV, es pot saber la distribuci geogrca
dels masos i bordes vilassarencs. Al venat de Vilassar hi havia: el mas Aroles, el mas
Pons, la borda de Benet Isern, el mas den Pi, el mas de nAlzina, el mas den Colomer,
el mas den Benet Ferrer, la borda den Verdaguer, el mas den Vilar, el mas den Vidal,
costanera, hi havia una concentraci de botigues i barraques de
pescadors que, a partir del segle XVI, es denomin venat de mar.
95

Dels quatre nuclis de poblament esmentats, el de Vilassar fou el
que experiment un major creixement, ats que en expandir-se, en
direcci al castell, super lmbit de la sagrera. En aquesta zona
es concentr lactivitat artesanal i comercial del terme, ja que a la
plaa del Mercadal se celebrava el mercat setmanal.
96

El poblament concentrat premiarenc fou anterior a la creaci
de la sagrera.
97
Per aix, al segle XI, amb laparici daquest espai,
la borda den Dilmer que fou den Barbarossa o den Guillot, el mas den Mart, el
mas den Juli, el mas den Tria, el mas den Sim Isern prop de lesglsia, el mas den
Riera de la sagrera, el mas den Serra de la sagrera, la borda den Pasqual Bonany de la
sagrera, el mas den Pere Ferrer de la sagrera, el mas den Eimeric de la sagrera, el mas
den Agell, el mas den Morell, la borda den Berenguer Marqus, que fou den Morera
o de nAndreu, el mas den Castellar, el mas de nEstrany, el mas den Lovara, el mas
Sabater, el mas Bosc o den Pere dOr, el mas Matar, el mas Draper lies Domnec, el
mas Mart lies Morera, el mas Morot, el mas Marqus, el mas Canal, el mas Alacant,
el mas Bonhivern, el mas Artaguil, el mas de nAlemany Eimeric, el mas o borda de
Vidal de Gordei, el mas den Riera del pou, el mas Parera, la borda den Colom, la borda
den Berenguer Marqus, la borda den Tri, el mas Dilmer i la borda de Pere Parnya. Al
venat de Cabrils: la borda de Sagalar, el mas Tolr, el mas den Rafart, el mas den Mas,
el mas Bonanat Guerau, el mas Cuquet, el mas Berrat, la borda de Galceran, la borda
de Morera, el mas dArmengol, el mas den Salv, el mas de nAmell, el mas Campins,
el mas Bergai, el mas Serra, el mas de Brill, el mas Pere Guerau, el mas Guillem Guerau
lies Veil de Cabrils, el mas Duran, el mas Simonet, el mas Pere Riera de Cabrils, la borda
den Llad, el mas Soler, el mas Pere Amat, el mas Roig, el mas Pere Amad i la bor-
da den Banyeres. Al venat del Sant Crist: el mas Amat, el mas Carbonell, el mas Saura,
el mas Vives, el mas Flor, el mas Veil, el mas Roudors i el mas Casals. A la zona costanera: el
mas den Pere Riera i la borda den Francesc Sabater, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., pp. 25-26.
95. Pere BENITO i MONCLS, Lobertura al mas duna societat feudal. La gnesi
dels primers venats martims de la comarca del Maresme: Vilassar 1400-1550, 1490
En el umbral de la Modernidad. Valncia: Consell Valenci de Cultura de la Generalitat
Valenciana, 1994, pp. 721-732.
96. Aquesta plaa estava situada en el lmit dels horts i del recinte emmurallat
del castell i de la sagrera i de lalou de lesglsia parroquial i en la conuncia de dos
camins, presidida per una creu. La creu, el Cristo de Can Pei, s lnic element que
resta com a vestigi de lantiga fesomia histrica daquest centre neurlgic (Pere BENITO
i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents, p. 22). El 24 de juliol de 1370, Pere des
Bosc establ un tros de terra, situat al mercat de Vilassar, a Bernat Colom, de Vilassar.
En aquest terreny, lemteuta estava obligat a construir-hi cases (APSGVD, Manual 2,
fols. 37v-41). El 26 de juny de 1440, Joan Ros, procurador de Pere des Bosc, establ a
Antoni Grau, teixidor de lli, de Vilassar, unes cases amb hort, situades prop del castell
i entre les tinences de Salvador Eimeric i de Pere des Bosc, la plaa del Mercadal i un
cam pblic, BC, Fons Moja, lligall 278.
97. Jaume Oliver dissenteix de la visi tradicional de la sagrera que contempla
aquest espai consagrat al voltant duna esglsia, on els pagesos emmagatzemaven les
seves collites, les seves eines del camp i els seus bns ms preuats, com una instituci
que havia intentat aturar la violncia feudal. Per a Oliver, les sagreres i les assemblees
shagu de reorganitzar el nucli de poblaci, senderrocaren les cases
que no respectaven les trenta passes al voltant del temple parroquial.
Possiblement, el poblament dispers sorigin amb levoluci dantics
casals dels segles X i XI situats als vessants muntanyencs.
98
A Cabrera,
a part del nucli concentrat que sorigin al voltant de la seva esglsia
parroquial, destac el venat dAgell.
TAULA 7
Tipologia de les escriptures referents a lhabitatge
H
a
b
i
t
a
t
g
e
C
o
n
f
e
s
s
i
o
n
s
E
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t
s
S
o
t
s
e
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t
s
C
a
r
t
e
s

p
r
e
c
r
i
e
s
E
n
f
r
a
n
q
u
i
m
e
n
t
s
P
e
r
m
u
t
e
s
A
r
r
e
n
d
a
m
e
n
t
s
C
o
m
p
r
a
v
e
n
d
e
s

p
u
r
e
s
C
o
m
p
r
a
v
e
n
d
e
s

a

c
a
r
t
a

d
e

g
r
c
i
a
T
o
t
a
l
Bordes 4 - - 3 - - - - - 7
Cases 13 4 1 1 - - 4 14 - 37
Masos 35 1 2 6 13 2 4 15 - 78
TOTAL 52 5 3 10 13 2 8 29 0 122
Lanlisi de la documentaci consultada ha perms quanticar
els tipus dhabitatges i com a resultat sha obtingut el percentatge
dun 64% de masos, 30% de cases i 6% de bordes. La major part dels
contractes que alienaren masos foren emtutics, destaquen les confes-
sions amb un 42% i les cartes precries amb un 8%. A les escriptures
de compravendes pures destaca lalienaci dun 65% de cases dependents
davant dun 40% de masos de la mateixa condici.
99
Aquests resultats
ratiquen la importncia de lemteusi i la continutat poblacional de
la zona estudiada, malgrat la migraci i laglevament dalguns masos,
que veurem a continuaci.
A lpoca medieval, el mas fou lhabitatge predominant ms que
no pas cases i bordes (vegeu la taula 7). La famlia pagesa desenvolup
de Pau i Treva tamb contriburen a la consolidaci del sistema feudal, car ambdues
institucions diferenciaren la violncia legtima de la tolerada i de la proscrita. Les sa-
greres, en realitat, constitueixen lexpressi del pacte que, en el si de la classe dirigent,
tant laica com eclesistica, permet la reproducci estable del domini feudal, Jaume
OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 77.
98. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., pp. 76-81.
99. A lannex es pot consultar la relaci de masos de Cabrera, de Premi i de
Vilassar del perode 1348-1486 (vegeu taules 17, 18 i 19).
la major part de les seves activitats econmiques al voltant del mas,
ents en el sentit ms ampli del terme, que comprenia la gent que hi
habitava, la casa pairal amb les seves dependncies, les seves terres
i les activitats econmiques que shi realitzaven.
100
Aquests espais
conguraren diferents unitats dexplotaci familiar i es consideraven
rendibles quan permetien satisfer les necessitats de manutenci i de
reproducci de la famlia del mas i el pagament de diferents tipus
de rendes (senyorials, jurisdiccionals i contractuals). Si hi havia exce-
dents podia adrear-se aquesta part de la producci al mercat.
Lalienaci de masos fou fora cobejada perqu no hi havia gaires
oportunitats dadquirir-ne en bones condicions. Els masos podien pas-
sar per diferents fases i en el pitjor dels casos aquests cicles podien
originar abandonaments, enrunaments i aglevaments.
101

TAULA 8
Relaci entre topnims de masos i bordes amb antropnims
dhereus i pubilles (Cabrera, Premi i Vilassar 1348-1486)
COINCIDNCIES PERLLONGADES
Arnau, Arn, Cors, Geronella, Llad, Malloll, Pons, Puig, Riba, Segu, Soler i Tria
(Cabrera).
Botey, Cisa, Colomer, Dorca, Estrader, Figuera, Font, Riera, Rossell, Rossell, Sala,
Sol i Soler (Premi).
Abril, Armengol, Aroles, Bonivern, Carbonell, Casals, Colomer, Cuquet, Dilmer,
Estrany, Isern, Juli, Mart, Morot, Parera, Pi, Pons, Rafart, Riera, Veil, Vidal, Villar i
Vives (Vilassar).
100. La major part dels masos baixmedievals vilassarencs tenien una estructura
ms complexa i evolucionada que la casa. Comptaven amb cinc o sis espais distributs
en una o dues plantes. Aquestes estances acostumaven a ser lentrada, el celler, la cuina,
els cortals i una o dues cambres. Els models ms simples de cases eren duna sola pea.
En canvi, les cases dels menestrals estaven distribudes en tres mbits: lentrada on hi
havia el menjador, la cuina i la cambra-dormitori. A la sagrera, hi havia cases de dues
plantes. A la primera planta, hi havia la cuina i una cambra i, a la segona planta, una
altra cambra, Pere BENITO, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 52.
101. Lalienaci i laglevament de masos tamb han estat observats per a poques
anteriors. Per tant, no sels ha de considerar com un fennem caracterstic de la baixa
edat mitjana, Pere BENITO i MONCLS, Senyoria de la terra i tinena pagesa al comtat de
Barcelona (segles XI-XIII). Barcelona: CSIC, 2003, pp. 308-315.
DIVERGNCIES CONSTANTS
Alier, Andreu, Ferrer, Fornells i Lena (Premi).
Arany, Barata, Bengut (b),
102
Jasset, Mart, Nadal i Perpiny (Vilassar).
DIVERGNCIES DETECTADES
Agell,
103
Avella,
104
Bellot,
105
Canal,
106
Canyet,
107
a Vall, Eres, Feliu, Jaume i Roure
(Cabrera).
Alier, Agell, Andreu, Pere Ferrer, Fornells, Lena, Orenga, Perdal, Sol i Soler (Premi).
Alzina, Amad, Artaguil, Aulovara, Banyeres, Bosc, Canal, Colom, Costonera,
Domnec, Eimeric, Mart, Morera, Morera (borda), Sagalar, Serra, Serra (borda) i Torre
(Vilassar).
102103104105106107
Lantropnim de la famlia que habitava un mas acostumava a
coincidir amb el topnim amb el qual sidenticava aquell mas.
108
Per
102. (b): borda.
103. El 20 dabril de 1477, Salvador Bartomeu, de Cabrera, fu donaci del mas
o casa Agell a la seva lla, Francina. Salvador ho havia rebut, per via testamentria de
Vicenta, la seva difunta mare, qui ho heret via testamentria de Bartomeu Agell, notari
de Barcelona (AHPB, Miquel Franquesa Plec de captols matrimonials (1452/1482) i Ma-
nuale decimum octavum (1476/1477)). El 17 de febrer de 1481, Pere Malloll dAvall, de
Cabrera, confess en un capbreu de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona unes peces
de terra i els masos Malloll, Agell i Oliver, 1481-2-17, ACB, Pia Almoina, Capbreus A.
N 38 1485 a 1645, fol. 92.
104. Denici de tots els bns de Pere Avella, lies Orriols del venat dAgell de
Cabrera, a favor de Salvador Ferrer, ferrer, 1459-6-15, APSGVD, Diversorum 98 i 107.
105. El mas Bellot pass a ser mas Puig. El 17 de gener de 1445, Pere Bellso-
ley, de Santa Maria dArenys, fu donaci daquest mas a Antoni Puig. En el testament
daquest darrer, del 30 de mar de 1470, sespecic que aquest mas abans es deia Puig,
BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 63 Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa
y mas anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell.
106. El 20 dagost de 1472, Clara, muller de Pere Arnau, de Cabrera, vdua de
Bernat Colomer, de Premi, senyora til i propietria del mas Canal, escoll com a hereu
universal Guillem Bartomeu, de Cabrera, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 98-99.
107. Donaci del mas Canyet de Salvador Canyet a Bartomeua, lla de Francesc
Eimeric, lies Bonet i Salvadora, consobrine germane mee (1461-6-28, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1461)). Sis anys ms tard, Joan dArgentona, donzell barcelon i senyor
directe del mas, escriptur una poca a favor de Pere Andreu, lies Fornells, de 101 sous,
tres quarteres dordi i un parell de gallines pro censibus de tempore preterito et usque
in die quo vos matrimonium contracistis cum Bartholomea quondam sponsa vestra do-
mina et propietaria subscripti mansi michi debitis et solvi cessatis racione et ocasione
mansi Canyet, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre com (1465/1479).
108. Montserrat RICHOU I LLIMONA, La famlia i el mas en les estratgies patri-
monials al Vilassar Baix medieval, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics,
nm. XX (Barcelona, 2009), pp. 259-275.
aix, la interdependncia dambds identicadors facilita lestudi tant
de la situaci duna unitat familiar i del seu mas en un moment donat
com de la seva evoluci temporal. Un cas a part fou la dalguns ca-
balers pubills que en maridar-se no utilitzaren el cognom de la pubilla,
sin que el desplaaren al darrer lloc com a lies. En aquests casos,
linvestigador ha de consultar fonts de diferent tipologia per poder
elaborar lestudi de cas. En un pol oposat, la presncia de pubilles
amb antropnims feminitzats s un fet que facilita en gran mesura
les tasques dinvestigaci.
En levoluci dun mas pot observar-se diferents fases o cicles
que mostren tendncies destabilitat, de creixement o dinvoluci. Com
s evident, les estratgies de reproducci familiar i les actuacions des-
envolupades pels hereus o les pubilles de cada unitat familiar foren
el motor que impuls el mas vers una direcci o una altra. El paper
desenvolupat pels capdavanters del mas tamb es reect en la situaci
social que an ocupant la seva famlia pel que respecta a un espai ms
ampli compartit amb els convilatans.
Lanlisi de les convergncies i de les divergncies detectades entre
els antropnims dels hereus i de les pubilles vilassarencs i els topnims
dels seus respectius masos, durant el perode 1348-1486, indiquen les
diferents tendncies o dinmiques relacionades amb les fases devoluci
abans esmentades.
Lobservaci de llargs perodes en els quals predomin la coin-
cidncia entre lantropnim i el topnim, identicadors de la famlia
i de la seva explotaci familiar, demostren la pervivncia del llinatge
familiar pags analitzat en un indret geogrc concret. Lhabitatge i
explotaci continuats dun mas per aquestes famlies indica que la ten-
dncia predominant fou destabilitat i/o expansi, ja que les estratgies
de reproducci i patrimonials havien estat les encertades i, per tant,
com a mnim, havien assegurat una identicaci continuada amb un
antropnim i un topnim idntics. En la majoria dels casos, aquesta
circumstncia es ratica amb les informacions aportades pel capbreu
de 1558-1614, recopilat a instncies de Miquel des Bosc i de Sant
Vicen.
109
En canvi, per a daltres casos, aquesta font s insucient,
ja que no aporta la identicaci dels hereus i de les pubilles dalguns
masos aloers o dels dependents daltres senyories.
Lanlisi de les divergncies detectades entre un antropnim i
un topnim fora sovint comport la consulta de fonts notarials de
diferent tipologia per a determinar si les divergncies detectades foren
109. M. Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...,
pp. 111-309.
puntuals o constants. Lestudi de les divergncies puntuals assenyala la
presncia duna problemtica familiar, que podia derivar en dues ten-
dncies oposades: lestabilitat o la involuci. A la tendncia destabilitat,
sobserva un redreament vers la convergncia inicial,
110
mentre que en
la dinvoluci sinici una dissociaci o divergncia continuada entre
un antropnim i un topnim, que ns llavors havien estat idntics. En
aquests casos, es constata des de la desaparici dun grup familiar
111

ns a lalienaci dun mas a una branca collateral, fora de lmbit fa-
miliar o la seva disgregaci. Dins daquesta categoria, tamb sobserva
la presncia de cabalers pubills reticents a utilitzar lantropnim de la
seva muller pubilla, que coincideix amb el topnim del seu mas, i a
desplaar el seu cognom al darrer lloc com a lies.
112

En algunes ocasions, la fase dinvoluci dun mas comport di-
ferents situacions. Entre aquestes, cal assenyalar labandonament, les-
tat runs, lenrunament i/o laglevament per daltres famlies que ja
comptaven amb un altre mas. Aquesta temtica encara no ha estat
tractada pel Maresme baixmedieval, perqu les fonts acostumen a ser
escadusseres i no faciliten lestudi de les darreres actuacions de totes
aquelles famlies que hagueren dabandonar el seu mas. En general,
aquestes fonts forneixen a lestudis des de notcies puntuals, que noms
aporten algunes dades, ns a un conjunt documental dalguns masos,
cosa que permet conixer millor alguns aspectes de la problemtica
familiar aix com lestat del mas en diferents poques.
Per al perode 1354-1479, les fonts consultades mostren lexistncia
de catorze masos i una borda que estigueren deshabitats, enrunats,
derruts o disgregats. Els primers casos de masos rnecs localitzats al
Vilassar baixmedieval sn els masos Barata i Arany. Lany 1354, el
110. Donaci del mas Morell de Guillema, muller de Guillem Morell, i aquest
darrer al seu nt Pere Serra, ll de Bartomeu Serra, de Vilassar (1383-12-29, APSGVD,
Manual 4, fols. 164-164 bis). A les escriptures desposalles Pere continu utilitzant el
cognom Serra (1383-12-29, APSGVD, Manual 4, fols. 165-166v). Ms tard, quan Pere
actu com a legtim hereu sidentic amb el cognom Morell, antropnim que torn a
coincidir amb el topnim del mas Morell.
111. Hi ha antropnims que no apareixen mai a la documentaci consultada
i que podrien correspondre a topnims de masos rnecs, detectats al segle XIV i que
continuaren esmentant-se als segles XVI i XVII. Com a exemples, es poden esmentar els
masos Arany i Barata. La migraci dels Arany a Barcelona es conrma amb el llegat
testamentari, realitzat per Constana, vdua de Guillem Prats, de Barcelona, a favor de
la seva nta Jaumeta, rfena de Sim Arany, de Barcelona. Es tracta dun censal mort
que satisfeia Ramon Alzina, de Vilassar, 1382-2-1, APSGVD, Manual 3, fol. 34.
112. Aquesta actitud tamb es reecteix en les confessions dalguns cabalers pubills
al capbreu de 1558-1614 de Miquel des Bosc i de Sant Vicen. Per exemple, Sebasti Boet,
lies Carbonell, declar el mas Carbonell i Bernat Cisa, lies Parera, el mas Parera, M.
Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 229-230.
mas rnec Barata fou confessat per la famlia Carbonell al capbreu
de Pere des Bosc.
113
Posteriorment, en el segon capbreu dels des Bosc,
lescripturat als segles XVI-XVII, la famlia Carbonell continu declarant
la possessi daquest mas. Abans de lany 1394,
114
el mas Arany fou
objecte de la disgregaci dalgunes de les seves tinences, desaparegu
amb lestabliment dels masos den Colomer
115
i un descendent daquesta
famlia, en Vicen Colomer del Cam, encara el confess al capbreu de
Miquel des Bosc i de Sant Vicen.
116
Les causes de labandonament daquests masos no estan docu-
mentades, per algunes dades permeten suggerir una explicaci. Com
que labandonament dun mas preced al seu deteriorament i posterior
enrunament,
117
lestat daquests masos vilassarencs demostra una mnima
incidncia a Vilassar de la fam de 1333, de la primera pesta (1348) i
dels successius rebrots, aix com de la carestia del 1374-1376.
118
Per
tant, s ms plausible considerar la hiptesi que en aquests dos casos
es percep un fracs de les estratgies de reproducci de les unitats
familiars, ja que foren incapaces dassegurar el relleu generacional de
les branques troncals dels masos ni amb parents collaterals. Dit duna
altra manera, es constata la incapacitat dassegurar lexplotaci del mas
per manca de m dobra familiar.
119
Aquesta circumstncia tamb sob-
113. AHMAR, Capbreu vell de les rendes de Vilassar i Argentona 1354-1356. BC,
Fons Moja, lligall 279, full solt.
114. El darrer Arany documentat com a habitant de Vilassar fou Guillem Ara-
ny, que mor entre els anys 1337-1339, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 264.
Carta precria duna pea de terra del mas Arany de Miquel des Bosc a favor de Jaume
Estrany, de Vilassar, 1394,10, APSGVD, Manual 5, fol. 4.
115. Establiment duna pea sobre los masos dits los Colomers, on abans hi
havia el mas Arany, de Pere des Bosc a Salvador Colomer, de Vilassar, 1443-11-18, BC,
Fons Moja, lligall 278.
116. M. Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
117. Es pot situar el primer ter del segle XV, com el perode dabandonament
del mas Segu, de Cabrera. No sha trobat cap referncia de la famlia Segu, des de la
donaci del mas Segu, efectuada per Jaume Segu al seu ll, Joan, el dia 1 dagost de
1429, i algunes escriptures relacionades amb les esposalles daquell (AHPB, Bartomeu
Agell, Primum Manuale (1419-1424), fol. 74v). Posteriorment, lany 1458, sescriptur el
mas Segu enrunat (AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1458)). Lany 1481, a la confessi
realitzada per Bartomeu Puig, de Cabrera, a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, se
situ una pea de terra, in qua antiquitatus erat constructus lo mas Segu, ACB, Pia
Almoina, Capbreus A N38 1485 a 1645, fol. 91.
118. Coral Cuadrada ja constata a la seva tesi doctoral que la presncia de masos
rnecs no fou gaire elevada, CORAL CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 289.
119. Pierre VILAR, Catalunya dins lEspanya Moderna, vol. 1. Barcelona: Curial,
1981, pp. 100-203. Eva SERRA, El rgim feudal catal abans i desprs de la Sentncia
Arbitral de Guadalupe, Recerques, 10 (Barcelona, 1980), pp. 17-32. Josep M. SALRACH,
La Pesta Negra i els orgens del problema remena, Anuario de Estudios Medievales,
annex 24 (Barcelona, 1989), pp. 13-34. Rosa LLUCH i BRAMON, Els remences de lAlmoina
del pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)..., 2003.
serva als altres masos, que es poden consultar a la taula 9. Com que
dalguns daquests darrers es compta amb ms informaci documental,
les causes de lestat del mas poden explicar-se amb ms seguretat.
TAULA 9
Masos deshabitats o derruts a Cabrera, Premi i Vilassar
(1354-1479)
120121122123
Data Mas Dependncia Localitat Estat
1354 Barata des Bosc Vilassar Rnec
1402 Borda de
Morera
des Bosc Vilassar Disgregaci
1429 Servet Pere Botey, de Premi Premi Deshabitat
1443 Mart Alou Vilassar Rnec
Arany Beneci de Sta.
Anna de la Seu de
Barcelona
Vilassar Rnec
1458 Segu Cabrera Derrut
1461 Avella Cabrera Derrut
1464 Amig Monestir de Sant
Miquel del Fai
Premi Derrut
Eres
121
Cabrera Derrut
1466 Avella Cartoixa de Santa
Maria de Montealegre
Vilassar Derrut
1473 Alzina
122
des Bosc Vilassar Deshabitat
Artaguil Alou Vilassar Rnec
Morell
123
des Bosc Vilassar Derrut
120. A la taula, sha consignat la dada ms antiga que informa de la situaci
del mas.
121. El 4 de setembre de 1464, Sim Llopis, lies Pon, ll i hereu de sa difunta
mare, Joana, muller de Sim Llopis i domina util et propietaria del mas Eres diruti
et inhabitati vengu una pea a Esteve Mayol, de Cabrera, AHPB, Bartomeu Agell,
XXXXIII Manuale (1464).
122. En un document de compravenda, Margarida, vdua de Pere Marqus, i
el seu ll, Pere, de Vilassar, vengueren a Antic Pons Cerola, de lesmentada parrquia,
una pea de terra del mas Artaguil, que sescriptur com a rnec. Dentre els lmits de
la pea venuda, sassenyalen una tinena del mas Alzina, que gur com a deshabitat,
i un honor del mas Morell, derrut, APSGVD, Diversorum 30.
123. Vegeu la nota anterior.
Data Mas Dependncia Localitat Estat
1474 Serra Franquesa de
Montcada /des Bosc
Vilassar Derrut
1479 Geronella Antoni Arno, de
Cabrera
Cabrera Derrut
De vegades, aquesta situaci sexplica per la minoria dedat de
lhereu,
124
per labsncia de descendncia que es responsabilitzi del mas
familiar,
125
per la infertilitat
126
i a causa de la continuada presncia de
la mort.
127
A ms a ms, la migraci maresmenca vers la Ciutat Comtal
124. En aquesta situaci es trobarien per exemple els masos Amig, de Premi,
i el Mart, de Vilassar. El dia 27 de gener de 1435, Bernat Mart, de Tei i curador de
Vicen Mart, de Vilassar, realitz un inventari dels bns del mas Mart que en demostra
el despoblament. El 15 de febrer de 1435, es fu un encant pblic dels pocs bns que
encara restaven al mas i que aportaren a Bernat Mart, curador de Vicen, 48 lliures,
8 sous i 1 diner. Pere Benito i Moncls dugu a terme una minuciosa presentaci de les
estances del mas, dividit en sis mbits domstics (entrada, cuina, celler, cambra, cambra
major i cortals), aix com dels objectes inventariats (Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents, pp. 36-38). El 12 de febrer de 1435, Bernat Mart, de Tei,
tutor de Vicen Mart, de Vilassar, arrend per 112 sous anyals el mas Mart, la quinta-
na, lhort i les vinyes a Nicolau Andreu, de Vilassar (APSGVD, Manual 8, fol. 124). El
14 de febrer de 1443, un sotsestabliment de Bernat Mart, que continu actuant com a
representant de Vicen, reecteix lenrunament del mas Mart (APSGVD, Diversorum 29).
Lestat denrunament del mas Mart es ratica reiteradament durant el perode 1449-1462
(APSGVD, Diversorum 30, 49 i 59). Lany 1474, Bartomeu Mart, de Tei, ll de Pere
Mart, escriptur una venda realitzada del mas Mart, lany 1462 pel seu avi, Bernat
Mart de Vilassar, a favor del difunt Vicen Juli, de Vilassar. Lalienaci li havia estat
comentada pel seu pare i conrmada per Salvador Ferrer, lies Estruch, per Salvador
Pi i per Salvador Colomer del Cam et plures alii homines dedigni dicte parrochie
de Vilasar. En aquesta escriptura, es descrigu el mas Mart com illo manso dirruto
in partetrocis parietum o tapies ipsius dicti mansi vocati den Marti de Vilasar. La
desaparici dels documents originals de lany 1462 sexplica per un incendi que crem
documents de lescrivania de lesglsia de Vilassar reconditis in quadam techatempore
guerre anno LXXII, APSGVD, Diversorum 30.
125. Un cas contrari s el de quatre generacions de pubilles Rafart (Saurina,
Saurina, Eullia i Francesca), que feminitzaren, durant el perode 1354-1470, lantrop-
nim com a Rafarda. Daltra banda, les actuacions reproductives daquest grup familiar
es ratiquen en la confessi daquest mas per un Rafart al capbreu dels segles XVI-XVII.
126. La documentaci de la famlia Morell i del mas Morell, de Vilassar, demostra
que aquest mas estava enrunat lany 1473. s possible que labandonament comencs,
lany 1443, arran de la mort de Pere Morell. Des de linventari, realitzat per la seva vdua
usufructuria, ns lany 1473, en qu el mas aparegu com a derrut no es compta amb
cap tipus dinformaci, APSGVD, Diversorum 30.
127. Aquest seria el cas del mas Artaguil, de Vilassar: donaci del mas aloer
Artaguil de Guillem Artaguil a la seva lla Margarida i poca deixovar dambds a favor
dAntoni Llad, lies Artaguil, marit de Margarida (1402-4-20, APSGVD, Diversorum,
68 i 100, Manual 5, fol. 75). Testament i bit dAntoni Artaguil, lies Llad (1405-7-
28-1405-8-2, APSGVD, Manual 3, fol. 9). poca de dot marital de Guillem Artaguil i
dicult el relleu generacional quan es necessit alguns parents col-
laterals que no volgueren tornar a les seves viles dorigen per dur les
regnes del mas familiar.
128
El capbreu elaborat durant els segles XVI-XVII a instncies de Mi-
quel des Bosc i de Sant Vicen informa sobre masos rnecs, que no
eren denits amb aquest estat als segles XIV i XV. Per aquests segles, es
compta amb indicis que mostren que aquests masos no gaudien pas
dun perode destabilitat, perqu lobservaci duna absncia continu-
ada de documentaci a partir dun moment donat reecteix aquesta
situaci. Aquests masos sn els coneguts com a Banyeres,
129
Colom,
130

Flor,
131
Garb, Marqus i Sagalar.
132
Aix doncs, durant els segles XIV
Margarida a favor de Joan Caselles, de Tei (1406-4-19, APSGVD, Manual 3, fols. 112v-
1123). Testament de Constana, muller de Pere Torrent, forner, de Barcelona, i lla del
difunt Guillem Artaguil. Constana escriptur deixes a favor de la seva mare Margarida
i per a les seves germanes. Com a marmessors guraren Pere Artaguil, sastre, i Marc
Isern, paraire. Ambds de Barcelona i amb orgens vilassarencs (1410-7-12, AHPB, Pere
Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405-1442), fols. 126-127). Adquisici de Mar-
garida, vdua de Pere Marqus, i el seu ll duna pea del mas Artaguil, qualicat de
rnec (1473-4-16, APSGVD, Diversorum 30). Tamb sha localitzat una procura efectuada,
el 9 de juny de 1395, per Guillem Nicolau, teixidor de draps de llana, de Barcelona, a
favor dArnald Fontanils, tamb teixidor de draps de llana barcelon. En aquesta procura
sexpressa lencrrec de demanar a Bernat Artaguil, ll de Guillem Artaguil, quarum
michi servivat per illud tempus quod restat ex illus tribus annis per quos promissit stare
mecum, AHPB, Bernat Nadal, Manual (1395-5-10/1395-11-13), fol. 21.
128. Aquest podria ser el cas de Joana, nta de Salvador Armengol, de Vilassar
i hereva de Pere Grau. s probable que Joana opts per installar-se en una de les cases
del carrer de la fusteria, sota el Born de Barcelona. Aquests immobles els havia rebut
com a donaci inter vivos del seu avi juntament amb el mas Pere Grau i una srie de
censals morts, MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4.
129. Una de les darreres referncies dels Banyeres i del seu mas correspon a
la donaci daquest mas de Pere Banyeres a Pere Sagalar, Peric Sagalar i Francesca,
muller daquest darrer. Sintueix per informaci testamentria consultada que ambdues
famlies estaven emparentades, 1398-5-20, APSGVD, Manual 5, fols. 156v-157.
130. La confessi de Miquel Riera del mas Colom com a rnec al capbreu
dels segles XVI-XVII conrma com aquest mas continu pertanyent a la mateixa famlia.
Lany 1427, Antoni Riera, ll de Salvador Colom, lies Agell, confess a Pere Pujolar,
procurador de Miquel des Bosc, que possea les cases i el pati del mas Colom, situat a
la plaa de Vilassar, davant lhorta del castell, 1427-5-10, APSGVD, Manual 8, fol. 18v.
131. Des de mitjan segle XIV, la famlia Marqus tingu a les seves mans els
masos Marqus i Flor. Els intents de mantenir habitats ambds masos no reeix i nal-
ment acabaren aglevats. Els darrers documents daquests dos masos sn una donaci i
un testament. El 1408, Margarida, vdua de Guillem Flor i muller de Bernat Segu, lies
Flor, de Vilassar, fu donaci del mas Flor a Bartomeu Flor, hereu del seu marit difunt
(1408-5-15, APSGVD, Manual 5, fols. 18v-19). El 1410, a les seves darreres voluntats,
Bartomeu Flor, ll de Guillem Flor, conrm la donaci del mas Marqus a favor de la
seva mare, 1410-5-1, APSGVD, Manual 3, fols. 100v-101.
132. Els darrers documents daquesta famlia sn els testaments de Pere Sagalar
i de la seva muller Gueraula, que moriren poc desprs dhaver testat. Mentre que Pere
i XV, aquestes explotacions familiars tamb van passar per una etapa
involutiva dels seus recursos humans i patrimonials. Aquesta circums-
tncia potser comportaria acceptar una major incidncia daquelles
crisis a les quals sha fet referncia amb anterioritat, s a dir, el mal
any primer, les primeres pestes i lany de la fam del 1374-1376.
133
En general, la fase involutiva dun mas nalitzava quan laglevava
una altra unitat familiar que ja disposava dun altre mas. Com s obvi,
no representava el mateix la incorporaci dun nou mas deshabitat
i amb dependncies habitables i conservades que aglevar-ne un de
rnec o un de derrut. Tampoc podia equiparar-se ladquisici dun
mas amb totes les seves tinences amb la dun altre del qual ja se
nhavia alienat una part. Tamb es diferenciava entre la incorporaci
dun mas amb tinences ermes i la dun mas productiu.
Quan es fa una anlisi exhaustiva de la documentaci notari-
al daquelles unitats familiars que accediren a la possessi dun nou
mas, no sempre saconsegueix obtenir informaci sobre lestat del mas
aglevat, la seva incorporaci i les estratgies patrimonials endegades
per la unitat familiar que lincorpor. Lanlisi daquestes fonts permet
la classicaci donze dels tretze masos aglevats a Vilassar durant el
perode 1354-1474
134
dins dun model explicatiu, que considera tant les
actuacions senyorials com les estratgies patrimonials pageses.
A mitjan segle XIV, part del patrimoni maresmenc de la famlia
dels Santvicen pass a mans dels des Bosc. Les estratgies patrimonials
desenvolupades pels membres daquest nou llinatge senyorial respongue-
ren a un intent de rearmar la seva nova posici senyorial davant de
les poblacions dependents i a obtenir benecis de la inversi realitzada
per continuar projectant-se socialment a la Ciutat Comtal. Una mostra
daix fou la capbrevaci ordenada per Pere des Bosc de totes les seves
possessions maresmenques aloeres. Les confessions dels anys 1354 i 1356
signicaren linici duna nova etapa en la qual els pagesos visqueren un
enduriment de les condicions imposades pels seus senyors.
135
Sagalar institu hereu universal Bernat Vervol, la seva muller ho fu a favor del seu
ll Bernat Tolr, probablement fruit dun anterior matrimoni, 1418-10-11, APSGVD, Ma-
nual 3, fol. 129 i 1426-7-1, APSGVD, Manual 3, fol. 147v.
133. Coral Cuadrada ofereix un recull dels vilassarencs morts durant els anys
1337-1339 (noranta-cinc parroquians) i 1340-1348 (seixanta-vuit parroquians). Coral CUA-
DRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265. Dentre els difunts del primer perode, noms
es pot relacionar la desaparici del darrer Arany amb el decs de Guillem Arany.
Quant als difunts del perode 1340-1348, tots els que disposaven dun mas presenten
una continutat documental.
134. Malauradament, a hores dara no hi ha documentaci per explicar els agleva-
ments dels masos Barata i Amado, de Vilassar, realitzats respectivament el 1354 i el 1395.
135. Lany 1374, Pere des Bosc fa una carta precria, relacionada amb la borda
Serra, a favor de Bonanat Canal. Aquest vilassarenc ja disposava dun altre mas, del
La defunci de lhereu o de la pubilla dun mas sense candidats
aptes o escripturats per a substituir-lo podia generar diferncies i contro-
vrsies entre parents o pretesos parents que reivindicaven els seus drets
de successi al capdavant del mas.
136
Per aix, quan un mas quedava
deshabitat, sorganitzaven crides amb lobjectiu de localitzar parents
que tinguessin drets sobre el mas, i assegurar-se que les actuacions
senyorials no incorrien en la illegalitat per estalviar-se controvrsies
i enfrontaments.
137
Si amb les crides no sobtenia resposta de parents
interessats en lexplotaci agrera del mas que, a ms a ms, acceptessin
les condicions contractuals a les quals estava sotms, el senyor terri-
torial podia emprendre diferents actuacions.
138
Dentre aquestes estra-
qual era cabaler pubill. Pere des Bosc volgu assegurar-se la rendibilitat de la conr-
maci de lestabliment perqu exig a Canal la reconstrucci de la borda i lelecci dun
hereu que seria solidi, proprii et affocati cum remensis, intratibus, intestis, exorquis,
cugucis et aliis usibus et servitutibus quibus alii homini nostri solidi propii et affocati
sunt in dicto termino me vel mei districti (1374-3-6, APSGVD, Manual 2, fols. 88v-89v).
Ms tard, Bonanat Canal vengu el mas Canal, de condici aloera, als Duran i pact el
matrimoni entre els descendents dambdues famlies (1380-11-11, APSGVD, Manual 4,
fols. 127v-128). Lestratgia senyorial no funcion perqu desprs de la mort de Bonanat
Canal (1388-4-10, APSGVD, Manual 3, fols. 51-51v), Miquel des Bosc escrigu una carta
precria de tres peces de la quintana de la borda Serra, de tres peces i duna peceta a
favor de Bartomeu Serra i de Bartomeu, el seu ll, 1397-4-1, APSGVD, Manual 5, fols. 35v-
136. Aquest fou el cas del mas Eimeric, que acab desapareixent desprs dhaver
passat per una srie de mans i dhaver estat alienat el seu patrimoni per algun dels seus
propietaris. Lestiu de 1431, es realitz una crida pblica en relaci amb els drets del
mas Eimeric del difunt Alemany Eimeric, que estava sota domini i alou de Pere des
Bosc (APSGVD, Manual 8, fol. 37). En Veil, lies Perpiny, i Joan Estrany respongueren
a lesmentada crida (APSGVD, Manual 8, fol. 57 i Diversorum 18). Lany 1449, Salvador
Eimeric fu donaci de la meitat del mas Eimeric a la seva germana Francesca, muller
de Nicolau Bonivern (1449-11-21, APSGVD, Manual 8, fol. 153v). Quatre anys abans,
Salvador ja havia comenat a vendre algunes peces del mas. Dotze daquestes tinences
foren adquirides per Pere i Bartomeu Veil, lies Perpiny (1445-1-22-1445-6-6, BC, Fons
Moja, lligall 273, 1561-3-20, AHMAR, Capbreu 1558-1614, referncia de la confessi de
Pere Veil de la Serra, hereu del mas Veil o Perpiny). Posteriorment, el 1474, lantiquitus
mas Eimeric estava en poder de Salvador Estrany (1474-1-22, APSGVD, Diversorum 35).
Per tant, les darreres referncies documentals sobre aquest mas es remeten a successors
de Veil i Perpiny que, a la primera meitat del segle XV, ja reivindicaren els seus drets
sobre el mas Eimeric. Aquest mas no gur al capbreu dels segles XVI-XVII.
137. Ara hoiats, tothom generalment, de part del veguer de Barchinona, en
stancia de Gabriel Castalar a tothom generalment quis de dret et demanda per qual-
sevulla rah o manera que ni hage en hi sobre tot aquel mas Castalar et proprietats
de aquell, situat dins lo terma de Vilassar, que dins XXX dias agen mostrat de lur dret
en altra manera, que noy sarien scoltats en res, 1441-7-8, APSGVD, Manual 8, fol. 57.
138. En contraposici amb daltres estudis, no es disposa de processos judicials
mitjanant els quals els senyors territorials intentessin recuperar el domini til de ma-
sos rnecs amb lobjectiu de paralitzar possibles demandes per deutes dels seus antics
estadants. Eva SERRA, Reaccions senyorials a la crisi agrria a Catalunya a la Baixa
tgies, cal assenyalar lalienaci de les tinences del mas, cosa que en
provocava la disgregaci, o un nou establiment del mas amb lobjectiu
de facilitar-ne lexplotaci.
139
Des de mitjan segle XV, aquesta darrera
opci facilit a pagesos vilassarencs laglevament de nous masos com
la borda Serra, el mas Nadal i el mas Amad, que es realitzaren sota
laixopluc senyorial.
140
Com s ben sabut, els agrupaments tamb es van fer mitjanant
alienacions dutes a terme entre membres de la pagesia. En el cas de
Vilassar, aquests aglevaments sorgiren de dues lnies dactuaci o es-
tratgies de gesti del patrimoni pags diferenciades, depenent de si
es realitzaven dins o fora de lmbit familiar. Dins de lmbit familiar,
predomin ladquisici dun nou mas mercs a les donacions testamen-
tries. Aix els masos Amad, Alzina i Aulovara foren respectivament
aglevats pels Cuquet i pels Roig, pels Perdal i pels Colomer, i pels
Parera.
141
Daltres vegades, la incorporaci dun nou mas sorg duna
compravenda entre parents. En aquest segon grup, ha de classicar-se
la venda del mas Perpiny,
142
efectuada pels Eimeric,
143
i les compra-
Edat Mitjana: els remences, Anuario de Estudios Medievales, XIX (Barcelona, 1999),
pp. 1005-1042. Joan BLANCO DE LANA, Masos grassos a la Vall dAmer (segles XIV-XVI):
masos ad benevisum i estructures senyorials, El feudalisme comptat i debatut. Formaci
i expansi del feudalisme catal, Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 403-439.
139. La desaparici documental del topnim dun mas no sempre es tradueix en
la seva desaparici real. En alguns masos, sobserva el canvi de topnim per un altre
que coincideix amb lantropnim del seu nou estadant. Per exemple, el mas Costonera
o den Pere dOr va anar canviant gradualment el seu topnim per Castelar, Vervol,
Torrent, Piferrer i actualment es coneix amb el nom de Can Sim, Josep VILADEMUNT,
Estratgies humanes docupaci del territori: El cas de Vilassar de Dalt.
140. El 25 de gener de 1398, Guillem Roig i el seu ll Pere, confessaren el do-
mini til del mas Roig. Aquesta famlia tamb tenia el mas Amad, pel qual eren homes
propis, solius, afocats i de remena de Miquel des Bosc, APSGVD, Manual 5, fol. 158 i
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 154.
141. Pel testament de Guillema Aulovara, vdua de Bernat Aulovara, se sap que
una lla seva era muller de Pere Parera (1377-8-24, APSGVD, Manual 3, fols. 19v-20v).
Posteriorment, en el seu testament Joan dAulovara nomen Antoni Parera hereu uni-
versal, i en substituci daquell sescoll Juli, Joan Cisa, Jaume Cisa i els parents ms
propers (1422-8-28, APSGVD, Manual 3, fol. 136). Mentre que el mas Aulovara no gur
al capbreu dels segles XVI-XVII, el mas Parera fou confessat per Bernat Cisa, lies Parera.
Aix doncs, durant tot aquest perode aquest mas continu estant en poder de parents.
142. Per una poca de dot realitzada per Ferrer Eimeric i el seu ll, Alemany,
a favor de Pere Perpiny, per la seva cunyada Alamanda, se sap que els Perpiny eren
parents dels Eimeric, 1370-5-27, APSGVD, Manual 2, fol. 5.
143. El 2 de novembre de 1411, Salvador Armengol compr el mas Perpiny per 80
lliures a Alemany Eimeric i Salvador Eimeric, de Vilassar (APSGVD, Manual 5, fol. 188v.
1561-3-20, AHMAR, Capbreu 1558/1614, Confessi de Pere Veil de la Serra, pags de
Vilassar i hereu del mas Veil o Perpiny. BC, Fons Moja, lligall 279). Els Armengol i
els Eimeric semparentaren mitjanant lenlla dEullia, lla de Guillem Armengol, i
Salvador Eimeric, ll de Ferrer Eimeric, lies Perpiny (1397-2-2, APSGVD, Manual 5,
vendes realitzades per Agneta, lla de Bonanat Canal i muller de Pere
Serena, lies Dilmer i vdua de Berenguer Boix, lies Bosc. A la
primera daquestes compravendes, Agneta adquir el mas Bosc, sota
domini i alou de laltar de Santa Maria de lesglsia de Sant Gens de
Vilassar, probablement amb la intenci de recuperar el mas familiar
del seu primer difunt marit.
144
A la segona, Agneta vengu el mas
Canal de condici aloera a Salvador Serena, parent per via marital.
145

Els aglevaments pagesos realitzats fora de lmbit familiar sn poc
nombrosos a Vilassar. Per aquesta ra, a continuaci es desenvolupar
lexplicaci de les estratgies de reproducci de la unitat familiar i pa-
trimonial, observades en un dels casos documentats ms interessants:
el mas Pi, sota domini i alou de Pere des Bosc.
A nals del segle XIV, mitjanant una permuta feta per Pere Pi,
lies Rossell, la famlia Pi incorpor un nou mas al seu patrimoni.
146

Era el mas Lena de condici aloera i situat a la vena poblaci de
Premi. Posteriorment, lany 1460, Salvador Pi, lhereu dels dos ma-
sos, aprot aquesta doble possessi per elaborar i, posteriorment,
escripturar unes lnies dactuaci favorables per a la reproducci de
la branca troncal del mas Pi i lexplotaci familiar del mas Lena. Per
aix, quan institu hereu dambds masos el seu ll Salvador, li exig el
compliment dunes pautes de convivncia en relaci amb un altre ll del
donant, Pere, germ del donatari. Entre aquestes clusules destacaren
les segents: ambds germans havien de conviure al mas Pi; si Salvador
moria abans que Pere, el mas havia de ser per aquest darrer o la seva
descendncia; si hi havia discrdia entre ambds germans, Salvador
havia de retornar el mas Lena; si Pere volia marxar del mas, havia de
rebre la seva legtima o traslladar la seva residncia al mas Lena.
147
Al cap de poc temps, Salvador Pi, ll, enviud eixorc de Rafaela,
lla de Rafel Castelar de Premi, i retorn al seu pare el mas Pi.
148

Aquest darrer, el 27 de maig de 1467, fu una altra donaci de lesmentat
mas. Aquesta vegada, a favor del seu altre ll, Pere. A les condicions
escripturades de la donaci, shi continua observant la meticulositat
fols. 150-151v). Segons una compravenda realitzada per Pere Veil, lies Perpiny, el 1445,
a Salvador Eimeric, se sap que Pere Veil de la Serra, que confess la possessi del mas
Perpinya als segles XVI-XVII, tamb era parent dels Perpiny, BC, Fons Moja, lligall 278.
144. 1407,1,10, APSGVD, Manual 6, fols. 114v i 166. Des del 1445, est docu-
mentada la possessi del mas Bosc pels Riera (1445-1-22, BC, Fons Moja, lligall 278).
Al capbreu dels segles XVI-XVII no sidentic lhereu o pubilla.
145. 1407,8,4, APSGVD, Manual 5, fol. 96v.
146. APSGVD, Manual 5, fol. 35v.
amb la qual Salvador Pi, pare, planic la reproducci de la branca
troncal del mas Pi basant-se en la convivncia familiar, facilitada per
la possessi dels dos masos. En les clusules daquesta darrera donaci
shi observa: la reserva de lusdefruit del que sha donat i 15 lliures per
a testar Salvador Pi, pare; la lnia de successi del mas Pi, la continu-
tat de la possessi del mas Lena per part de Salvador, ll, i el retorn
del dot a la famlia de la difunta muller den Salvador. En referncia
a les estratgies elaborades per a garantir la successi del mas Pi, cal
destacar les segents puntualitzacions de Salvador Pi, pare: el mas Pi
havia de donar-se al nt primognit dels lls varons de Pere i Salvador;
si no hi havia descendncia masculina ni femenina, el mas Pi revertiria
a Salvador, ll, i aquest designaria hereu al seu testament.
149

Tres anys ms tard daquesta donaci del mas Pi, el 15 de gener
de 1470, Salvador Pi, orfe, marid amb Elionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida, de Vilassar i germana de Lloren Juli, hereu del
mas Juli. Pel que sembla, la favorable situaci de Salvador li perme-
t adquirir una pea de terra a carta de grcia de Pere Sabater per
10 lliures. Aquest justic la transacci amb la seva vellesa i els ro-
batoris soferts a causa de la guerra.
150
En canvi, el mas Pi no tingu
la mateixa sort. Segons una poca de Jaume Padr de Matar, sogre
de Miquela, vdua de Pere Pi, escripturada el 19 de mar de 1473, a
favor de Jaume Juli, la quintana i les vinyes daquest mas havien estat
arrendades per quatre anys al preu de 12 lliures.
151
Malgrat aix, el
vilassarenc Bernat Pi fu confessi del mas Pi al capbreu de Miquel
des Bosc i de Sant Vicen.
152
Els masos de les viles de Cabrera i de Premi no shan analit-
zat amb tanta profunditat com els de Vilassar perqu no shan pogut
consultar els arxius patrimonials dantigues famlies pageses benestants
maresmenques ni les fonts documentals de la famlia des Bosc dipo-
sitades a larxiu del castell de Vilassar. Malgrat aix, sintueix que,
en aquestes viles, la majoria dels masos aglevats foren adquirits per
famlies pageses benestants mitjanant contractes de compravenda.
Aquest fou el cas dels Arn, de Cabrera; dels Botey, de Premi, i duna
branca collateral de la famlia Ferrer, originria de Premi i ancada
a Barcelona.
153

150. APSGVD, Diversorum 31 i 39.
152. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues po-
ques..., p. 230.
153. A Premi destac la famlia Botey que combin ladquisici dagrer de diferent
condici jurdica amb la compra de masos i de pensions de censals morts. Del 1398
Els resultats obtinguts pel cas de Vilassar reecteixen la impor-
tncia de lendogmia existent en aquesta vila i ratiquen la conve-
nincia de conixer les diverses vies daglevament i lestat dun mas
incorporat, ja que no represent el mateix laglevament dun mas en
ple rendiment que la incorporaci dun mas deshabitat, un de rnec o
un enrunat.
154
Ambds factors sn essencials per a lelaboraci duna
posterior redenici de la diversitat pagesa vilassarenca, sense caure
en models explicatius generalistes que contemplarien com a pags gras
tot pags que tingus ms dun mas.
Laglevament de masos i lestat runs dalguns continuar essent
un fet durant els primers anys de lpoca moderna, dacord amb el que
demostra M. Josep Castillo amb lestudi del capbreu de 1559-1614.

TAULA 10
Aglevament de masos a Cabrera, Premi i Vilassar (1354-1481)
155
Data Aglevador Mas familiar Mas aglevat Via
daglevament
1354 Carbonell,
Guillem,
(Vilassar)
Carbonell
monestir
de Sant Pol de
Mar / Cartoixa
de Montalegre
Barata
(des Bosc)
?
1371 Cuquet, Pere
i Francesca,
muller
(Vilassar)
Cuquet
(des Bosc)
Amad
(des Bosc)
Donaci
testamentria
1374
(anterior)
Canal, Bonanat
(Vilassar)
Canal
(alou)
Borda Serra
(franquesa de
Montcada/ des Bosc)
Carta precria
1383
(anterior)
Morera, lies
Tolr, Pere
(Vilassar)
Nadal
(des Bosc)
Carta precria
al 1464, els Botey incorporaren al seu patrimoni familiar els masos Nicolau, Riquer,
Mascar, Servet i Perdal, 1398-7-22 APCMPD, pergam 11. 1412-9-28, APCMPD, pergam
38. 1429-6-11, AHPB, Bartomeu Agell, Primum Manuale (1428-1430), fols. 53v-54. 1464-
3-23, AHPB, Bartomeu Agell, XXXXIII Manuale (1464).
154. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Famlia pagesa i estratgies patrimonials: el
Baix Maresme als darrers segles medievals, Jordi BOLS i altres (eds.): Famlia pagesa
i economia rural. VII Congrs sobre Sistemes Agraris, Organitzaci Social i Poder Local,
Lleida, Diputaci de Lleida i Institut dEstudis Ilerdencs, 2010, pp. 268-269.
155. Els masos que apareixen en cursiva foren escripturats com a deshabitats
o rnecs.
daglevament
1383 Tolr, Bernat i
Antoni, ll
(Vilassar)
Tolr
(des Bosc)
Tres peces del mas
Nadal sannexionen
al mas Tolr
Establiment
1395 Roig, Pere
(Vilassar)
Roig
(des Bosc)
Amad
(des Bosc)
?
1398 Botey, Pere
(Premi)
Botey
(des Bosc/
alou)
Nicolau i Riquer
(domini eminent)
Compra
1407 Agneta, muller
de Pere Serena,
lies Dilmer,
i vdua de
Berenguer Boix,
lies Bosc
(Vilassar)
Canal
(alou)
Bosc
(altar de Sta. Maria
de lesglsia de Sant
Gens de Vilassar)
Compra
1408 Perdal,
Salvador
(Premi)
Perdal
(esglsia de
Sant Pere de
Premi)
Alzina
(des Bosc)
Donaci
testamentria
1411 Armengol,
Salvador
(Vilassar)
Armengol
(des Bosc)
Perpiny
(des Bosc)
Compra
1412 Botey, Pere
(Premi)
Botey
(alou)
Mascar
(?)
Compra
1416 Riera, Sana
(Premi)
Riera
(pabordia
de la Seu de
Barcelona)
Pi
(pabordia de la Pia
Almoina de la Seu
de Barcelona)
?
1420 Arn, Antoni
(Cabrera)
Arn Pujol
(beneci de Sant
Vicen de la Capella
del castell de
Burriac)
Compra
1422 Parera, Antoni
(Vilassar)
Parera
(pabordia de
Cardedeu)
Aulovara
(des Bosc)
Donaci
testamentria
1429
(anterior)
Botey, Jaume
(Premi)
Botey
(alou)
Servet ?
1452 Arnau, Pere
(Cabrera)
Arnau Geronella
(Antoni Arno i Pere
Geronella)
Compra
1461 Jaume, Guillem
i Jaume Jaume,
ll (Cabrera)
Jaume
(rector de
Cabrera)
Roure Establiment
daglevament
1461 Pi, Salvador
(Vilassar)
Pi
(des Bosc)
Lena, a Premi
(alou)
Permuta
1464
Botey,
Bartomeu
(Premi)
Botey
(alou)
Perdal
(esglsia de Sant
Pere de Premi)
Donaci
Ferrer, Jaume
(Premi)
Ferrer Amig
(Sant Miquel del
Fai)
Sots-
establiment
1469 Colomer, Pere
(Vilassar)
Colomer
(des Bosc)
Alzina
(des Bosc)
?
1470 Ferrer, Pere,
mercader de
Barcelona i
ll de Jaume
Ferrer, de
Premi
(Premi)
Ferrer Orenga
(alou)
Compra
1474 Juli, Lloren
(Vilassar)
Juli
(alou)
Mart
(alou)
Compra
1475
Orriols, Nicolau
(Premi)
Orriols Orenga
(alou)
Compra
Partella,
Berenguer
(Premi)
Partella
(alou)
dret i empriu del
mas Orenga i aigua
per regar
(alou)
Compra
1478 Soler, Antoni i
Joana
(Cabrera)
Soler Bellot ?
1479 Arnau,
Bartomeu i Mir,
Francesc nebot,
i ll heretat de
Jaume Mir
(Cabrera)
Arnau Domini directe mas
Geronella
(alou)
Compra
1481
Malloll dAvall,
Pere
(Cabrera)
Malloll
(Pia Almoina
de la Seu de
Barcelona)
Agell i
Oliver
(Pia Almoina de la
Seu de Barcelona)
?
Tria, Gaspar
(Cabrera)
Tria
(Pia Almoina
de la Seu de
Barcelona)
Agell
(Pia Almoina de la
Seu de Barcelona)
?
ALTRES OBJECTES CONTRACTUALS
A Barcelona, a la baixa edat mitjana, es desenvolup un impor-
tant comer desclaus. En aquesta poca, la documentaci notarial
consultada a lArxiu Histric de Protocols de Barcelona reecteix que
el trc dssers humans fou un comer molt lucratiu i ms ests del
que sacostuma a explicitar.
156
El comer interior fou duna extrema
udesa i rendibilitat, que explica la seva gran expansi en moments
duna oferta sostinguda i abundant.
157
Dins daquest tipus de comer,
tamb cal recordar lexistncia de compravendes temporals desclaus.
El 14 de gener de 1436, Miquel Casals, de Vilassar, vengu per dotze
anys i 35 lliures a Gabriel Arnau, de Santa Maria de Matar, un servo
et captivo anomenat Valentino, de vint-i-cinc anys.
158

A la pennsula, a mesura que hi hagu un avan territorial dels
regnes cristians davant dal-Andalus el negoci esclavista an prenent
una gran volada. A partir del segle XIII, amb laturada de les grans
conquestes cristianes peninsulars i amb la implantaci de genovesos i
venecians al mar Negre, es comen a tracar amb esclaves i esclaus
dorigen oriental com ara trtars, circasians, russos, grecs, albanesos,
bosnis, blgars i turcs.
La progressiva arribada daquests esclaus orientals es combin amb
la daltres captius que procediren datacs i assalts de pirates i corsaris
159

156. Josep HERNANDO i DELGADO, Els esclaus islmics a Barcelona: blancs, negres,
llors i turcs. De lesclavitud a la llibertat (segle XIV). Barcelona: CSIC, 2003. Antoni ALBA-
CETE i GASCN, El matrimoni com a via dintegraci dels lliberts a la Barcelona del segle
XV, La ciutat en xarxa: actes de lXI Congrs dHistria de Barcelona: 1-3 de desembre de
2009, Barcelona, Arxiu Histric de la ciutat de Barcelona, 2009 (recurs en lnia). Antoni
ALBACETE i GASCN, Els lliberts barcelonins a mitjans del segle XV, Estudis Histrics i
Documents dels Arxius de Protocols, XXVI (Barcelona, 2008), pp. 147-190. Antoni ALBA-
CETE i GASCN, Els lliberts barcelonins del segle XV a travs dels seus testaments, Acta
Historica et Archaeologica Mediaevalia, 27-28 (Barcelona, 2006-2007), pp. 143-172. Antoni
ALBACETE i GASCN, Les formes dalliberament pactat a la Barcelona del segle XV (1440
-1462), treball de segon curs de doctorat (curs 2007-2008) dirigit pel doctor Ignasi
Baiges i Jard, Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Geograa i Histria,
Departament dHistria Medieval i Paleograa i Diplomtica, 2008 (indit).
157. Antoni FURI, Esclaus assalariats. La funci econmica de lesclavitud en la
Pennsula Ibrica a la Baixa Edat Mitjana, Maria Teresa FERRER MALLOL i Josena MUTG
i VIVES (eds.), De lesclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana. Barcelona:
Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2000, p. 22.
158. AHPB, Bartomeu Agell, Septimum Manuale (1435/1436), fols. 86v-87.
159. La distinci entre pirateria i corsarisme ha estat un tema fora debatut pels
estudiosos medievalistes. Des dels anys setanta de lanterior segle, mercs a les aporta-
cions duna srie destudiosos com Michel Mollat, existeix un consens generalitzat que
reconeix lexistncia duna diferncia jurdica i la posada en escena dunes actuacions
similars entre ambdues prctiques, Michel MOLLAT, Guerre de course et piraterie la
exrcits contra els musulmans granadins i els regnes magrebins.
160
A
partir de lany 1323, quan lilla de Sardenya fou conquerida per linfant
Pere, ll de Jaume II, tamb sesclavitz un gran nombre desclaus sards
rebels.
161
Des de mitjan segle XV, les expedicions portugueses per les
costes africanes aportaren una quantitat important desclaus negres.
162
Lesclavitud baixmedieval no t res a veure amb lesclavisme cls-
sic, ni deriva de la servitud alt medieval i queda allunyada, tamb, de
lesclavitud de ledat moderna.
163
A la Catalunya feudal, lesclavitud no
era necessria ni indispensable. Fou un recurs excepcional, mitjanant
el qual es podia obtenir fora de treball complementria a bon preu.
164

Tot i aix, la presncia daquesta prctica provoc falses justicacions
morals i tiques per a molts que la practicaren.
165
Per aquest fet, als
documents on sescripturava la compravenda dun esclau no sarra,
acostumava a especicar-se que aquell havia estat batejat i que procedia
dun acte de guerra justa.
166

n du moyen ge: aspects conomiques et sociaux. Position des problemes, tudes
dHistoire Maritime: 1938-1975, Tor: Bottega dErasmo, 1977, pp. 591-603.
160. Jacques HEERS, Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterrneas durante
la Edad Media. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim, Instituci Valenciana dEstudis
i Investigaci (Estudios Universitarios, 36), 1989, pp. 31-63.
161. A les Illes Balears, la carestia de 1373-1375 fou tan important que les au-
toritats locals dictaren ordinacions perqu les famlies amb esclaus sards els venguessin
fora de lilla, ja que era molt difcil alimentar-los. El dia 1 de novembre de 1374, Beren-
guer Tornamina, cavaller, conseller reial i portantveu del general governador de lilla de
Menorca, inform als batlles, als veguers i daltres ocials de lesmentada illa que per
la ferma necessitat de vitualles que s en la villa de Manorchaes stada feta ordinaci
per mi e per los honrats jurats de la dita illa entre les altres coses que totes aquelles
persones qui agen sarts ho sardes en la dita illa quels ne defen traure.e ordonem
procurador en Guillem Falc, sabater habitador de la vila de Ciutadella, a vendra e
alienar, baratar en qualsevol altra manera transportar los sarts e sardes davall scrits
de la juredicti del dit molt alt Senyor Rey nostre per aquell preu ho preus que sia vist
fahedore daquells fer e apocha de la cosa reabuda (AHPB, Pere Mart, Llibre XXX
de (1374-9-7/1375-1-14), fols. 73-74v). Per aprofundir sobre aquest tema vegeu Josep
Maria MADURELL I MARIMON, Venda desclaus sards de guerra a Barcelona en 1374,
VI Congreso de Historia de la Corona de Aragn, vol. I. Saragossa: Institucin Fernando
el Catlico..., 1959, pp. 285-286.
162. Antoni FURI, Esclaus assalariats..., p. 23.
163. Roser SALICR I LLUCH, Esclaus i propietaris desclaus a la Catalunya del segle XV.
Lassegurana contra fugues. Barcelona: CSIC, 1998, p. 77.
164. Al segle XV, quan gaireb va desaparixer el treball assalariat lliure, lescla-
vatge fou la base de leconomia domstica de la famlia dels Bell-lloc, Josep FERNNDEZ
I TRABAL, Una famlia catalana medieval...
165. Antoni FURI, Esclaus assalariats..., p. 22.
166. El 6 dabril de 1394, Francesc Favar, patr de lleny, de Sant Feliu de Guxols,
i Francesc Mart, de Valncia, vengueren a Arnau Busquets, de Barcelona, un esclau sard
de disset anys per 30 ll i 16 s. En aquesta escriptura es reprodueix una crida feta a Castell
de Cller per Joan de Muntboy, governador general de les illes de Crsega i Sardenya.
El baptisme no canvi la condici jurdica de lesclava o lesclau.
Tericament, lavantatge dun esclau batejat davant del que no ho estava
era que no podia ser venut a pagans, per a la prctica lesclavisme
amb cristians es continu exercint. Jacques Heers constata que els
catalans dirigien un trc que contravenia el que acabem desmentar.
Es compraven esclaus a Gnova per a revendrels a Siclia o Mallorca,
des don altres tracants els revenien a al-Andalus o al Magrib.
167
A ciutat, la possessi dun esclau fou un fet ms quotidi. A
lentorn rural, la possessi desclaus sutilitz com un element ms de
diferenciaci i dostentaci social.
168
Per aix, aquest producte tamb
fou present en les operacions de compravenda dels grans senyors ter-
ritorials com els des Bosc
169
i dels pagesos benestants maresmencs.
170
A la baixa edat mitjana, al Maresme com a daltres zones de
lentorn rural barcelon, es dedicaren les millors terres als conreus ms
lucratius (cereals, vinya i horta) i, per tant, es relegaren les terres de
pastura a les zones ms allunyades i marginals.
171
Per aix, lhinter-
land barcelon no compt amb una producci ramadera sucient per
abastar de carn la Ciutat Comtal. Els carnissers barcelonins hagueren
de cercar el bestiar que havien de tallar a la Ciutat Comtal a zones
relativament allunyades.
172

En aquesta crida es justic la captura i lesclavitzaci dels seguidors de Brancale Doria
i sa muller Elionor, perqu shavien revoltat contra el comte rei, AHPB, Bernat Nadal,
Secundus liber anni Nativitatis Domini M.CCC.XC.IIII (1394-3-28/1394-7-11), fols. 20-21.
167. Jacques HEERS, Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterrneas durante
la Edad Media..., p. 99-100.
168. Per a Roser Salicr, al mn rural, la possessi desclaus podia representar
ms una voluntat de prosperar que no pas lexpressi daquesta prosperitat, Roser SALICR
i LLUCH, Esclaus i propietaris desclaus a la Catalunya del segle XV..., p. 78.
169. El 18 de setembre de 1401, Bartomeu Vidal, de Barcelona, alien tres esclaus
per 142 lliures i 10 sous a Miquel des Bosc: tres esclavos et captivos meos, de progenie
tartarorum, vocatos Saragaya et Sara et Marti, etatis quolibet de viginti annorum ad
triginta vel circa, quos ego justis et certis titulis et de bona lite seu guerra habeo et
poscideo in civitate Barchinone, APSGVD, Manual 5, fol. 59v.
170. El 9 de maig de 1384, Sim Pujol, tutor dAntnia, orfe dels difunts Marc
Puig i Elisenda del mas Puig de Cabrera, vengu a Bernat Gonmarc, de Badalona, una
esclava dorigen trtar per 45 lliures: vendo et corporaliter trado vobisquandam es-
clavam, servam et captivam dicte Antonie, de progenie tartarorum, que antequam esset
babtizata vocabatur Catarina, nunch vero est babtizata in dicta parrochia de Capraria
et est vocata Mariampromito vobis et vestris, quod predicta esclava non est furto,
habita seu de pase, tregua vel alia domini regis aut de aliis loco suspecto immo est de
bona guerra, APSGVD, Manual 4, fols. 195v-196.
171. Coral CUADRADA, Sobre les relacions camp-ciutat a la Baixa Edat Mitjana:
Barcelona i les comarques de lentorn, Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 11-12
(Barcelona, 1990), p. 172.
172. Ramn Agustn BANEGAS LPEZ, Laprovisionament de carn a Barcelona durant
els segles XIV i XV, vol. 1, tesi doctoral dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis. Barcelona:
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 52.
El sistema alimentari de la pagesia maresmenca es bas en el
consum de cereals i en una srie de productes complementaris que
depengueren de la seva producci i de la capacitat econmica de cada
famlia. La pagesia grassa que tenia terres per a sotsestablir compt
amb capital ms que sucient, procedent dentrades i censos aportats
pels sotsemteutes, per accedir als mercats dels voltans i gaudir duna
dieta ms variada que la resta dels seus convilatans. En canvi, la resta
intent basar la seva dieta alimentcia en lautoconsum, perqu tot sovint
estaven endeutats. A la baixa edat mitjana, moltes vegades, lequilibri
entre produccci prpia i consum familiar es trenc a causa de la
presncia de males collites i caresties frumentries.
La ingesta de carn depenia de la capacitat econmica de cada
llar pagesa. A la primavera i a lestiu, les carns ms consumides eren
les dovella, xai i cabra; a lhivern, el porc salat i, durant tot lany, la
carn de gallina.
Es coneix lexistncia duna carnisseria de districte a Vilassar i de
crides efectuades pels des Bosc en plena guerra civil per a exercir el
monopoli de la carn de cabrit. El 15 dagost de 1473, Joan Salvador,
missatger de la baronia i nunci jurat, inform que naguna persona no
gos comprar cabrits per a menjar fora del terme o parrchia, mentre
sen trobaran o sen tallaran prestes per a vendre e a comprar a la
carniceria e plasa de la dita parrchia de Vilassar. E a, sots pena
de sinch sous, e quel ter sie del acusador ax com s acustumat.
173
La pagesia intent assegurar-se el consum de carn mitjanant
aviram estabulat i la ms ben situada compt amb alguns petits ramats
dovelles, de moltons, de cabres i de vaques.
174
L11 de novembre de
1473, Bernat Veil, del venat del Sant Crist de Vilassar, i Salvador Co-
lomer, de Vilassar, signaren uns acords. Segons aquests captols, Bernat
Veil conaria vint cabres i un boc a Salvador Colomer. A canvi, aquest
darrer rebria la meitat de les cries que naixessin del ramat, reservant-
se Bernat Veil laltra meitat dels cabrits i tota la llet.
175
174. El 20 doctubre de 1480, Pol Riera, de Tiana, vengu al seu germ per 26
lliures quatuor bestias bovinas videlicet(una) temporis undecim annorum quendam
bovum temporis sex annorum et duos bravos. Unum scilicet duorum annorum et alium
unius anni vel circa (AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481)). El 29 dabril de
1462, Pere Marqus realitz un debitori a favor de Joan Juli, calderer de Barcelona,
de 15 lliures i 32 sous per quatre vaques, APSGVD, Diversorum, 113.
175. E sn pactats quels fruyts que ixiran dequelles sien a miges partits. o
s, los cabrits, emper le llet roman e s tota del dit Colomer e els seus, APSGVD,
Manual 8, fol. 173v.
En alguns contractes, els venedors es reservaren el dret de pas
del seu bestiar. El 8 dagost de 1478, Angelina, vdua de Bernat Torra,
dAlella, i Esteve Torra, ll seu, del mas Maci de Premi, vengueren
una pea aloera i una vinya a Lloren Partella, de Premi, reservant-se
per quas pecias terre, vobis supra venditas, nos et nostri succesores
in dicto manso Maci, habeamus caminum decem palmorum ac ius
erundi transferendi et ambulandi cum animalibus grossis et minutis
usque ad dictam riariam.
176
Alguns grans senyors com els des Bosc tamb intentaren protegir
dincursions de ramats les collites dels camps que estaven sota el seu
domini. El 28 de maig de 1430, Miquel des Bosc, senyor dels castells
de Sant Vicen i de Vilassar, anunci mitjanant un ban: Are hoiats
que us fa hom a aber da part dal honorable den Miquel des Bosch a
tot hom generalment qui tinge pee da tere de qui do agrer al demunt
dit honorable en Miquel des Bosch qui bans qui segam lo dit blat ho
agen danunciar al dit senyor ax aquels qui sn poblats dins lo terma
dal castell de Vilaar com fora del termaqui nagun no gos a metre
bestiar gros ni manut.
177

Com sha vist en un altra apartat, la pagesia utilitz per a les
feines agrcoles la fora de treball de bestiar. Dentre aquest bestiar cal
assenyalar la presncia dases i muls, emprats per al transport hum
i de mercaderies.
178
176. AHPB, Miquel FRANQUESA, Manuale (1478/1479).
177. APSGV, Manual 88, fol. 77.
178. Venda dun mul per 18 orins (1415-6-4, APSGVD, Manual 5, fol. 166v).
Comanda relacionada amb un mul negre (1427-6-21, APSGVD, Manual 8, fol. 94). Debitori
de 20 orins per un mul negre (1452-6-17, APSGVD, Manual 7, fol. 93v). Intercanvi dun
ase per tres quarteres de forment, 1458-5-17, Manual 8, fol. 154v.
ELS SENYORS
A la baixa edat mitjana, els grans terratinents del Baix Maresme
foren laics o eclesistics. Els senyors laics pertanyien a famlies de
la petita noblesa o del patriciat barcelon. Aquests senyors posseren
senyories territorials i, en certs perodes, jurisdiccionals. En canvi, el
domini eclesistic estigu fora atomitzat. Lexercici dels dominis eclesi-
stics sexerc mitjanant les actuacions dalguns rectors, dels beneciats
daltars i de capelles, de diversos monestirs i de la Seu de Barcelona.
Generalment, aquests dominis eclesistics noms van detenir el domini
alodial o dominical originat amb la possessi del domini directe de
lobjecte emtutic.
Els senyors laics
Des del segle XI, dentre els grans senyors laics amb patrimoni al
Baix Maresme destac el llinatge dels Sant Vicen.
1
A mitjan segle XIV,
part del patrimoni daquesta famlia de la baixa noblesa pass a mans
de Pere des Bosc.
2
En aquesta centria, alguns membres del patriciat urb ms ben
situat compraren senyorius propers a la Ciutat Comtal, evidenciant
1. Francesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica. Argentona: Ajuntament dArgen-
tona, 1982. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Matar:
Abadal, 1908. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 359-365.
2. Per a lpoca moderna i el posterior trasps daquests castells a daltres familiars,
que van anomenar-los amb altres gentilicis, vegeu M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des
Bosch del Maresme... Rosa ALMUZARA, Els plnols del Marquesat de Moja. Argentona,
Fonts, 9 (Argentona, gener 2002), pp. 18-24.
ELS SUBJECTES DELS CONTRACTES
la decadncia duna part de la petita noblesa catalana i lenfortiment
ecnomic i social dalguns membres del bra reial amb representaci,
que desplaaren alguns membres de la petita noblesa al capdavant
dalgunes senyories.
3

Evidentment la capacitat de gesti daquests nous senyors dorigen
patrici fou molt diferent a la dels seus antecessors, ja que domina-
ven la jurisprudncia i la comptabilitat i, per tant, podien scalitzar
millor els seus agents. Alguns daquests nous senyors aprotaren el
crtic estat nancer de la monarquia per augmentar el seu poder dins
dels seus senyorius, i van adquirir els drets per a exercir-hi la baixa i
lalta jurisdicci.
4

Lany 1352, Berenguer de Sant Vicen, senyor dels castells de
Sant Vicen i de Vilassar, mor de pesta, intestat, endeutat i sense
descendncia. El 2 de juny del mateix any, en una subhasta pblica
celebrada a Barcelona, Pere des Bosc, ciutad de Barcelona i escriv de
raci,
5
adquir per 9.500 lliures el castell de Sant Vicen, sota domini
reial, el castell aloer de Vilassar i la torre de Cogoll als marmessors de
Berenguer de Sant Vicen.
6
La decadncia dels Sant Vicen continu
amb la prdua daltres senyorius que detenien parents collaterals. El
3. Maria Teresa FERRER i MALLOL, La redacci de linstrument notarial a Catalunya.
Cdules, manuals, llibrets i cartes, Estudios Histricos y Documentos de los Archivos de
Protocolos, vol. IV (Barcelona, 1974), p. 52. Joan Josep BUSQUETA i Coral CUADRADA, Els
funcionaris regis i la seva implantaci al Pla de Barcelona i en el Maresme, LAven,
84 (Barcelona, 1986), pp. 36-41.
4. Maria Teresa FERRER MALLOL, El patrimoni reial i la recuperaci dels senyo-
rius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la del segle XIV, Anuario de
Estudios Medievales, 7 (Barcelona, 1970-1971), pp. 351-492.
5. Pere des Bosc era funcionari reial des de lany 1325. Lany 1337 exerc com
a tresorer reial de Pere el cerimonis. De lany 1338 al 1340 fou escriv de raci de la
reina Maria de Navarra i, durant el perode 1339-1341, dElionor de Siclia. Continu
treballant per al rei com a escriv de raci del 1343 al 1368. Lany 1362 fou membre
del Consell de Cent barcelon. Tamb particip en diverses campanyes militars com
la conquesta de Sardenya, en expedicions contra Mallorca (1343-1347,1355), Valncia
(1356 i 1357) i en la guerra contra Castella (1358-1361), CORAL CUADRADA, El Maresme
medieval..., pp. 417-419.
6. A ms a ms de les fortaleses, tamb salienaren els honors i feus, masos,
bordes, masoveries, cases i habitacions. Es detallen horts i hortes prats, pastures,
boscos, deveses, muntanyes, plans i garrigues; aiges, aqeductes, rius, vivers i fonts;
vinyes i plantes; els molins amb llurs casals, recs, cap-recs, trestalladors i lutillatge;
les ferreries de Cabrils i dArgentona; ... rdits, censos, agrers; serveis que shavien de
prestar: joves i tragines; les taxes extraordinries: qusties, toltes, frcies; mals usos i
els drets: establiments, homenatges, bans, senyoria major i dret de pesca, de moltura i
de troba, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 429 i 430. Es pot consultar una
cpia en llat i catal al lligall 476 del Fons Moja de la Biblioteca de Catalunya. <http://
www.bnc.es/catalegs/vilassar/inici.php>, documentaci de lArxiu del castell de Vilassar a
la Biblioteca virtual de la Biblioteca de Catalunya, pergamins 2-3-04 (B-2) i 2-3-11 (B-2).
1384, la Casa de Premi i la quadra de Cabrera salienaren a Pere
Marqus, escriv racional i senyor del castell de la Roca,
7
i, lany 1387,
els prohoms de Cabrera adquiriren la Casa de Cabrera a Francesc de
Sant Vicen.
8
Lambici de Pere des Bosc no satur amb ladquisici de part
del patrimoni dels Sant Vicen. Lany 1354 obtingu lexercici de la
jurisdicci del terme dArgentona. Entre els anys 1364 i 1356, orden
la capbrevaci de totes les seves possessions aloeres maresmenques i,
ms tard, el 1360, compr a Pere el Cerimonis mitjanant una carta
de grcia el mer imperi i la jurisdicci dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar. Aquestes adquisicions iniciaren un procs reivindicatiu
de les poblacions sotmeses que intentaren retornar sota laixopluc de
la jurisdicci reial cada vegada que la monarquia les revenia per acon-
seguir numerari.
9

Pere des Bosc, funcionari reial i membre del Consell de Cent
barcelon, coneixia a la perfecci la situaci poltica i econmica tant
del Principat com de la Ciutat Comtal. Per aix, aprot lestat crtic
del Principat, originat per les contnues revoltes sardes, la guerra contra
Gnova i la guerra dels dos Peres, que enfront Pere el Cerimonis
amb Pere el Cruel de Castella, per a obtenir ms patrimoni. La gura
de Pere des Bosc tamb reecteix a la perfecci el nou canvi al qual
estigueren sotmeses les comunitats pageses dependents dels seus do-
minis territorials i jurisdiccionals.
Amb aquest nou tipus de senyor el sistema feudal es reden i
enfort, utilitzaren tots els mitjans que tenien al seu abast: formaci
gestora, capital, inuncies i informaci valuosa.
10

7. CORAL CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 412-413.
8. Josep M. MODOLELL, Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicen o de Burriac...,
p. 89. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Contribuci a lestudi del Baix Maresme medieval:
la compravenda de la Casa de Cabrera i altres drets (1392), V Jornades dArqueologia
Medieval del Maresme, Argentona 11-13 de febrer de 2011, Grup dHistria del Casal
(en premsa).
9. Per aquest motiu, lany 1364, el monarca utilitz el pacte de retrovendo
i recuper lexercici de la jurisdicci, el qual ms endavant fou de nou revenut, Fran-
cesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica..., p. 48. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de
Burriach o de Sant Vicents...
10. Malgrat aix, Pere des Bosc tamb hagu dassumir les conseqncies de la
denici atorgada a vint-i-un argentonins, el 12 de juny de 1348, per Berenguer de Sant
Vicen, el seu predecessor. A aquests homes del terme del castell de Sant Vicen sels
exim duna gran part de les exaccions, prestacions i serveis que ns llavors havien estat
obligats a satisfer. Entre aquestes, es constaten serveis com qsties, jornals dhomes i
animals, tragines, obres al castell i al mol, serveis de collita i batuda, guarda de castell,
recaptes o altres serveis forats. Per tant, a partir daquell moment, aquests argentonins
noms haurien dentregar els censos escripturats de les seves possessions emtutiques
Una part de les rendes obtingudes pels llinatge dels des Bosc
serviren per a patrocinar capelles a Barcelona i a la comarca del Ma-
resme. Com a mecenes, instituren benecis eclesistics, al capdavant
dels quals collocaren parents seus per assegurar-se que la percepci
de les rendes generades revertia dins de lmbit familiar.
11

A mitjan segle XIV, Pere des Bosc inici aquest sistema de patro-
natge exercint el seu mecenatge sobre algunes capelles perimetrals,
situades entre els contraforts de les voltes dalgunes esglsies parroquials
barcelonines i maresmenques.
12
Aquest patronatge coincid amb les
ampliacions de la Seu de Barcelona, de les parrquies de Santa Maria
del Pi i de Sant Just i la construcci de lesglsia de Santa Maria del
Mar de Barcelona.
13
Tot i que Pere des Bosc vivia al quarter dels framenors, in vico
quo itur ad ecclesia Beate Marie Mercedis Barchinone ad voltas den
Guayta, no va promocionar lesglsia de Santa Maria del Pi, sin la de
Sant Miquel. Lany 1349 va fundar el beneci dedicat als sants Esteve i
Miquel, per va disposar el seu enterrament a la capella de Sant Andreu,
situada al claustre del convent dels framenors. La instituci daquest
beneci en vida i la promoci duna altra capella pel seu enterrament
ratica lexcellent capacitat econmica de Pere des Bosc.
La famlia des Bosc tamb fund capellanies en daltres poblaci-
ons, com els benecis del Sant Esperit i de Sant Jaume a lesglsia de
Sant Esteve de Granollers.
14
A la comarca del Maresme, els benecis
eclesistics patrocinats per aquesta famlia senyorial es fundaren a la
i garantir uns serveis mnims anyals. Entre aquests serveis, sassenyalaren una jova i
una tragina en poca de sembradura i una jova a la batuda. A ms, tamb sassegur
la realitzaci dobres foranes al castell, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 205-206, doc. 35.
11. El dret de patronat deriva del dret de capellania que provenia de les anti-
gues esglsies privades, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa
Edat Mitjana. Una aproximaci des de les Visites Pastorals (1305-1447). Matar: Caixa
dEstalvis Laietana, 1992, pp. 75-76.
12. Per a ledat moderna, Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme...,
pp. 289-304.
13. Les autoritats eclesistiques, des del principi, van preveure que aquestes
obres serien molt llargues i costoses, de manera que van intentar garantir la continutat
del nanament a travs de diverses mesures: aplicaci de les rendes dels benecis ecle-
sistics vacants a lobra de la Seu, recaptaci mitjanant fogatge entre els habitants de
les demarcacions parroquials(i) ladjudicaci de les capelles que sanaven construint a
particulars adinerats a canvi de quantiosos donatius, Cristina BORAU i MORELL, Lascens
social a la Barcelona del segle XIV vist a travs dels promotors de capelles a la Seu i
de les grans esglsies parroquials, Anuario de Estudios Medievales, 32/2 (Barcelona,
2002), p. 695.
14. ASSUMPCI ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., p. 303.
capella de Sant Vicen del castell de Burriac, a la capella del castell
de Vilassar, a la capella de Santa Maria de lesglsia parroquial de Sant
Gens de Vilassar i a les capelles de Santa Maria de la Cisa i de Santa
Anastsia, incorporades el 1385 dins del terme del castell de Sant Vicen
i de Vilassar.
15
La famlia des Bosc exerc els drets territorials per la possessi
dels dos castells termenats que possea.
16
El desenvolupament daquests
drets va comportar un triple mbit dactuaci. Duna banda, hi havia
els drets relacionats amb lorganitzaci de la defensa del territori i, de
laltra, els drets a percebre una srie de rendes i treballs a les terres
senyorials, aix com la detenci dun conjunt de monopolis.
Dins de lorganitzaci de la defensa del territori, es contemplaren
els serveis de vigilncia o de guaita, dhost, de cavalcada i la realitza-
ci dobres foranes al castell que havien de fer els habitants del seu
terme. Precisament per aquest darrer servei, diferents senyors de la
famlia des Bosc tingueren problemes amb els homes de Vilassar, que
no acceptaven lobligaci imposada pels des Bosc de treballar en les
obres del castell.
El malestar per aquestes obres sinici lany 1374. Tres anys ms
tard, el 21 de mar de 1377, una sentncia declar que Pere des Bosc
no tenia lobligaci dalimentar els homes vilassarencs que treballaven
a les obres foranes del castell de Vilassar.
17

Les picabaralles entre els senyors i els vilassarencs continuaren
amb un conicte similar a principis dels segle XV. Per aix, lany 1406,
els homes aloers del castell de Vilassar foren condemnats a realitzar
unes obres a la cuina del castell.
18
Lany 1409, alguns homes vilassarencs
es lamentaven per una qesti similar: Requesta presentada per los
homens aloers de Vilassar aserca de que Miquel des Bosch havia feta
fer una crida que dins 30 dies tragassen cals, arena y pedra que vulia
obrar la paret de la cuyna a sertas penas per los contrafahents y ne
havia penyorat alguns protestaren de que anomenassen dos mestras
de casas de Barcelona.
19

Lenfrontament entre Pere des Bosc i els homes alodials del
terme de Vilassar fou un fet conegut per la jurisprudncia de lpoca,
15. Lany 1408 el collector daquest beneci era Miquel des Bosc i, el 1415,
Gaspar des Bosc, Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., pp. 298-301.
16. A mitjan segle XIV es collocaren mollons i tes per a delimitar els termes
o lmits dependents dels castells de Burriac o de Sant Vicen i de Vilassar, Francesc
CARRERAS CANDI, Argentona histrica, pp. 107-118.
17. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 17.
ja que posteriorment, lany 1551, el jurista Joan de Socarrats hi fu
referncia:
Et pro ista parte fuit per binas sentencias iudicatum, declaratum
per Michaelem de Boscho, domini castri de Vilassar, videlicet quod
eius allodiarii tenentur ad opera castri tam tempore guerrae quam
pacis dum tamen sint opera necessaria pro tempore guerrae, ut
in dictis sentenciis de consilio maioris partis advocatorum civi-
tatis Barchinonae Sed contra hoc dicitur sentenciarum fuisse
dictos allodiarios teneri ad opera foranea tam tempore guerrae,
quam pacis. ut tempore pacis ipsi allodialii faciant dicta opera
necessaria pro tempore guerrae.
20

La poblaci dependent dun castell termenat estava sotmesa al
pagament duna srie de censos i a la realitzaci de feines a les terres
senyorials. El 5 de febrer de 1356 es pact una concrdia entre Pere
des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, i Sim de
Colomer, Guillem Abril, Bernat de Soler i la seva muller Bartomeua,
Bernat Serra, Guillem Riera i Guillem Oliu, homes de les franqueses
de Montcada
21
o feu de Vilassar,
22
del terme del castell de Vilassar.
23

Des Bosc pretenia que
los dalt nomenats erans homens propris, solidos y afocats seus
per rah de dit castell cum intratis, exhitis et redempcionibus
hominum et mulierum, intestiis, exorquiis, cuguciis et aliis ac-
cionibus, quas Domini allodialii habere deberit et consueverunt
in hominibus et feminis suis propriis, solidis et affocatis. Y los
referits confessaven ser homes propris, solidos y affocats y que
duran prestar lo homenatge y pagar los censos acostumats y ne-
gavan que estiguessen obligats a las cosas dalt ditas per rah
de la franquesa nomenada Montcada. Lo dispositiu fou que los
referits fossen homes propris, solidos y affocats de dit castell y
de los dueos faciendo et prestando sibi homagium et quod sint
20. BC, Ioannes de Socarratis, Tractatum Petri Alberti canonici Barchinonensis,
de Consuetudinis Cathaloniae inter dominos et vasallos, ac non nullis aliis, quae Com-
memorationes Petri Alberti appellantur, doctisima, ac locupletissima commentaria nunc
primum typis excusa, quibus feudorum materia diligentissime per tractatum, Barchinona,
Apud Iohannem Gordioem, 1551, pp. 58-59.
21. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 644-652.
22. Lorigen daquesta franquesa sexplica pel parentiu existent entre els Montcada
i els Castellvell, senyors de Matar, i per la relaci de Gast de Bearn, successor de
Guillem de Montcada, senyor de Montcada i de Castellvell, que tingu com a procurador
general de Catalunya Guillem de Sant Vicen i de Vilassar, Maria Assumpci ZAPATA, La
Baronia des Bosch del Maresme..., pp. 168-169.
23. BC, Fons Moja, lligall 279.
et etiam de suo termino in iurisdiccione ipsius castri et faciant
et prestant sibi et suis y que cada un menos Guillem Riera y
Guillem Oliu degus pagar 5 sous de tern cada any en recom-
pansa de las jovas, obras, traginas y altras quaselvols jornals que
doguessen fer, no obstant que fossen de la franquesa de Moncada.
I dit Riera hagus de donar cada any dos jovas per a cultivar, dos
per batre y dos traginas. Y lo mencionat Oliu, los jornals sempre
que se li demanasse que tots los referits haguessen de assistir
y fer las obras en lo castell y vall y fer la gayta com los dems
homes del terme del dit castell. Que no deguessen fer ni prestar
intratas, exitas, intestias, exorquias, cugucias, redempciones ho-
minum et mulierum, onera palearum, in questia, servicium nec
aliqua alia predicta superius nominata et foriscapia vendicionum,
stabilicionum et aliorum quarumlibet alienatorum. Immo sint qui-
ti et immune racione dicti franquitudinis de Moncada exceptis
predictis superius exceptatis atque tenerentur predicto Domino et
suis et quant a Simon de Colomer se troba un captol exprs
del tenor segent: est tamen certum quod cum dictus Simon de
Columbario et sui sint baiuli perpetuo et esse consuevenit dicti
Domini et suorum pro qua bajulia habet et tenetur congregare
suis propris expensis redditis et census baiulie sua vocate de la
franquesa de Moncada... dicti Simon et sui quiti et imnunes ra-
cione baiulie predicte homagio excepto.
En aquesta concrdia es constata com les exaccions i demandes
senyorials es barregen amb la satisfacci duna srie de rdits, refe-
rents a lexercici del dret dun castell termenat, amb lexercici dels
mals usos, que acostumaven a relacionar-se amb la possessi dual
de la terra, derivada de lemteusi medieval. Un cas similar sobserva
a la confessi, realitzada cinc dies ms tard, de trenta homes a Pere
des Bosc. Aquests homes declararen ser homes propis del castell i per
aquest motiu estaven obligats a fer joves, tragines, batudes, femades,
podades i obres, i a satisfer, entre daltres, les entrades, les sortides,
les redempcions, les intesties, les eixorquies i les cugucies.
24
La famlia des Bosc pogu controlar lactivitat productiva dels
homes que vivien als termes dels seus castells termenats mitjanant la
detenci del monopoli duna srie de bns i de drets. Els monopolis
exercits per aquests senyors estigueren relacionats amb la farga,
25
el
pp. 54-55.
25. Sequipara farga a ferreria. s a dir, obrador en el qual el ferrer es dedicava
a vendre i a reparar les eines agrcoles. La poblaci de les diferents viles estava obli-
forn, els molins
26
i la venda de vi. Aquesta famlia tamb tingu la
facultat de percebre part del peix pescat dins dels seus termes
27
i de
rebre lexacci dun sou per a cada ovella i porc, que transits dins
dels seus dominis.
28

Pere des Bosc tamb va detenir el dret dapoderar-se de tots els
objectes trobats a la vora de la mar dins dels termes dels castells de
Sant Vicen i de Vilassar.
29
Ms tard, lany 1436, Miquel, Llus i Pere
des Bosc obtingueren un privilegi de la reina Maria que els conced
tenir carnisseries i peixateries als castells de Burriac i de Vilassar.
30

Posteriorment, lany 1452, lesmentada reina orden derruir i cremar
els mercats que els habitants dArgentona i Vilassar havien construt.
31

Amb lexercici dels drets del castell termenat, la poblaci dels
termes dels castells de Sant Vicen o de Burriac i de Vilassar rest
sotmesa en els processos bsics de producci i dactuaci. Se loblig
a utilitzar, mitjanant pagament de censos, les ferreries i els molins
necessaris per poder dur a terme i completar les feines agrcoles. Havia
dinvertir dies de treball a la dominicatura senyorial i, a ms a ms,
una part dels productes que shavien obtingut no es podien vendre
lliurement al mercat de la seva localitat.
Alguns grans terratinents amb dominis dependents de castells
termenats obtingueren el dret a exercir la jurisdicci civil i criminal.
Aquests senyors castrals mitjanant lexercici daquesta potestat pogueren
gada a utilitzar les ferreries de la seva vila, sota domini senyorial, i a satisfer un cens
en concepte de llool. El senyor del castell termenat establia les ferreries mitjanant
contractes demteusi.
26. Mentre que per a la zona dArgentona es poden consultar escriptures de
diversa tipologia, com ara establiments i plets de molins, no es conserva documentaci
de molineria a daltres viles properes. A la documentaci dipositada a lArxiu Munici-
pal Histric dArgentona es pot llegir: A Argentona per haver-hi ms aiges corrents
i molins i com a Vilassar les aiges sn poques no hi ha molins, Maria Assumpci
ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme, p. 186. Per als molins dArgentona, Montserrat
RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 144-154. Per a un resum de
les aportacions de Coral Cuadrada, M. Josep Castillo i Montserrat Richou vegeu, Joaquim
GRAUPERA, Els molins medievals dArgentona, Fonts, 11 (Argentona, 2002), pp. 19-26.
27. El dia 1 de mar de 1408, Guillem Bergai, el seu ll Mateu, Salvador Ar-
mengol, Joan Maim, pescadors de Vilassar, i Bonet Eimeric, de Cabrera, confessaren
a Miquel des Bosc que havien dentregar-li una tonyina de cada trenta que pesquessin,
APSGVD, Manual 5, fol. 98v. AHMAR, Llibre del Baixell, fol 98.
30. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme. Tres trajectries: Des Bosc,
Ferrer i Sala (s. XIV-XVII), pp. 32-33. M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Ma-
resme..., p. 208.
31. M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., p. 208.
administrar justcia i elaborar lleis mitjanant bans i capitulacions.
32

Per tant, no ha destranyar que Pere des Bosc safanys a adquirir, lany
1354, el dret dexercir lalta i la baixa jurisdicci, aix com el mer i el
mixt imperi, civil i criminal del terme dArgentona per 12.000 sous.
33

Amb aquesta adquisici, Pere des Bosc posse durant un perode
limitat els dominis alodial, territorial i jurisdiccional. Com sha con-
templat anteriorment, lexercici de la jurisdicci senyorial comport
enfrontaments entre alguns senyors de la famlia des Bosc i les pobla-
cions dependents dels castells de Sant Vicen i de Vilassar.
El sistema feudal afavor aquests enfrontaments perqu permet
larbitrarietat de lexercici de la justcia. Duna justcia que, a ms a
ms, tot sovint estava en poder del senyor alodial i castral, que uti-
litzava les forques
34
i els costells per a intimidar els habitants de les
seves jurisdiccions.
35

Si els habitants dels termes jurisdiccionals delinquien en dal-
tres indrets eren entregats als agents del senyor perqu aquest pogus
jutjar-los i castigar-los.
36
De la mateixa manera, tamb es lliuraven,
32. Eduardo HINOJOSA Y NAVEROS, El rgimen seorial y la cuestin agrria en
Catalua durante la Edad Media. Madrid: Librera general de Victoriano Surez, 1905,
pp. 120-128.
33. La jurisdicci civil, amb el mixt imperi, donava al senyor o bar que el possea
el dret a anomenar batlle, jutge, saigs, nuncis i corredors i tenir cort amb escriv, rebre
fermes de dret, conixer totes les causes civils i executar-ne les sentncies, intervenir en
emancipacions, castigar delictes lleus, aplicar penes dassot i posar en costell i controlar
lordre pblic. La mnima jurisdicci, tamb dita simple, facultava al titular per posar
empares, bans i multes petites, i resoldre plets poc importants. La jurisdicci criminal,
amb el mer imperi com a facultat sancionadora, comprenia tots els delictes pels quals
es podia imposar la pena de mort o mutilaci, com lassassinat, les lesions greus i els
furts importants. El senyor que el possea tenia dret a alar forca i costell, i aplicar la
pena capital, Josep M. SALRACH, La senyoria, Histria Agrria dels Pasos Catalans,
vol. II. Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 204, p. 565.
34. Habitualment, laplicaci de les sentncies de mort es realitzaven penjant el
condemnat duna corda en una forca. Les forques expressaven lostentaci de la mxi-
ma potestad judicial que podia desenvolupar un senyor feudal, Xavier PREZ GMEZ, La
Cartoixa de Montalegre. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 2004, p. 116.
35. Durant el segle XIV, les forques pertanyents al castell de Burriac estaven
situades sobre el puig de Montcabrer, al pujol de Ber, en un camp sobre el mar, al camp
de Berenguer Bou al costat del mar i al puig de Cerdanyola. El costell era un pal o una
columna de pedra collocat a lentrada de les viles que servia per exposar pblicament
qui havia estat castigat a ser assotat, Coral CUADRADA, El Maresme medieval, pp. 140-141.
36. Carta amb la qual apar que per lo veguer de Barchinona fonch pres y capturat
Alemany Aymerich, que havia nafrat a un altre en lo terme de Vilassar y per lo Rey en
Pere fonch manat se li restitus a Pere des Bosch, senyor dels castells de Sant Vicens
y de Vilassar, perqu dit des Bosch conegus de la culpa del dit delinqental primer
de Abril de 1373 (BC, Fons Moja, lligall 297, Borrador dels actes que estan archivats
en Casa del Senyor don Pedro des Bosch y de Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet
jutjaven i condemnaven els homes i les dones daltres poblacions que
delinquien dins dels termes castrals. Un exemple daix es pot llegir en
una escriptura que sintetitza el contingut duna carta del 17 de maig
de 1420: Carta ab que apar com lo veguer de Barchinona restitui a
Miquel des Bosch, Senyor de Vilassar, la persona de Miquel Tongi,
mariner, perque havia delinquit en la jurisdictio del dit des Bosch. Lo
qual entregaren ha dit des Bosch en Vilassar.
37
El 30 dagost de 1471, Joan II recompens a Pere Joan Ferrer,
diputat de la Generalitat pel bra militar, el suport que aquest cavaller li
havia dispensat durant la guerra civil nomenant-lo bar del Maresme i
concedint-li la vila de Matar, el castell de Burriac i els pobles dArgen-
tona, de Cabrera, de Premi i de Vilassar.
38
A linici de la guerra, Pere
Joan Ferrer destac pels seus enfrontaments contra les tropes reials.
Ms tard, canvi de bndol i lluit al costat de Joan II combatint els
des Bosc, que restaren dels a la part capitanejada per la Generalitat.
Les poblacions sotmeses a Pere Joan Ferrer tornaren a organitzar-
se per a obtenir diners mitjanant la compravenda de censals morts
i, daquesta manera, intentar retornar a la jurisdicci reial. Fou un
perode en el qual els habitants daquestes localitats veieren com el
rei retirava i tornava a atorgar les jurisdiccions al militar, a canvi de
serveis prestats.
39
De fet, es tracta duna etapa que contextualitza la
llegenda negra de Pere Joan Ferrer. Aquesta llegenda fou elaborada per
Francesc Carreras Candi, que qualic aquest cavaller de trador de
la terra i maltractador de vassalls, basant-se en la tradici reivindi-
cativa de moltes poblacions baixmaresmenques que, des de lany 1419,
sorganitzaren per aconseguir el retorn a la jurisdicci reial, en el canvi
de bndol de Ferrer durant la guerra civil i la pressi exercida des del
Consell de Cent barcelon instrumentalitzat pels des Bosc. Benet Oliva
en lo any 1639, fol. 7). Requesta donada per Rafel Sala, candeler de sera ciutada de
Barchinona, procurador de Miquel des Bosch y de Sant Vicens, senyor dels castells
de Sant Vicens y de Vilassar, al veguer de Barchinona, perque sercs per Barchinona na
Francina, lla den Benet Batlle, de Argentona, la qual sen era anada de Argentona y
de sa jurisdicci com ms llargament apar ab altre rebut y testicat en poder de Jau-
me Oliver, notari de Barchinona als 18 de febrer de 1418, BC, Fons Moja, lligall 297,
Borrador dels actes que estan archivats en Casa del Senyor don Pedro des Bosch y de
Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet en lo any 1639, fol. 11.
37. BC, Fons Moja, lligall 297, Borrador dels actes que estan archivats en Casa
del Senyor don Pedro des Bosch y de Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet en lo
any 1639, fol. 8.
38. Francesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica..., p. 57. Francesc CARRERAS
CANDI, Pere Joan Ferrer. Militar i senyor del Maresme. Matar: Editorial Altafulla, 1987.
39. Josep VIALS i IGLESIAS, Premi a comenaments del segle XVIII: un assaig dhis-
tria econmica local. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1983, p. 43.
demostra que Pere Joan Ferrer fou ms vctima que botx. Quan estigu
al capdavant de la baronia, no sexerc cap tipus de repressi contra el
moviment remena i, a ms a ms, lany 1480, a petici de Ferran II,
accept la reducci del preu del llusme i sign una concrdia amb la
renncia de les jurisdiccions.
40
Per aix, el 31 de juliol de 1480, Ferran II atorg uns privilegis
als castells de Mata, de Sant Vicen i de Vilassar. Amb aquestes dis-
posicions saconsegu el retorn denitiu a la corona i es consolidaren
les universitats dArgentona, de Cabrera, de Premi, de Matar i de
Vilassar.
41
Un any ms tard, desprs de la mort de Pere Joan Ferrer,
aquestes poblacions aconseguiren el dret de carreratge de la ciutat de
Barcelona. s a dir, la jurisdicci reial pass a exercir-se mitjanant el
municipi barcelon i, per tant, aquestes universitats es comprometeren a
contribuir en labastament del blat, a satisfer la seva part de redempci,
a participar en lexrcit, a incorporar-se a lhost barcelonina, a reparar
les muralles de Barcelona i a participar en lorganitzaci darmades
per a la defensa martima. A canvi de tot lanterior, la poblaci de les
esmentades universitats pogu obtenir la carta de ciutadania de Bar-
celona i eximir-se del pagament duna srie dimpostos.
42
Coneguda la importncia de la famlia des Bosc dins de la poltica
barcelonina baixmedieval i moderna, sobta que les esmentades pobla-
cions maresmenques vulguessin unir-se al municipi barcelon. Com
constata Benet Oliva: Imagineu-vos la perplexitat dels vassalls de la
senyoria: passar-se decennis suspirant per garantir lalliberament del
feudal, aconseguir dependre de la ciutat i, un cop assolit, trobar-sel
front del Consell barceloni!
43
Lany 1567, Miquel des Bosc reclam mitjanant un plet les juris-
diccions, per no ho aconsegu. Lany 1653, Felip III conced a Frederic
des Bosc les jurisdiccions i, nalment, lany 1660 aquelles retornaren
al monarca.
44
40. Benet OLIVA i RICS, Pere Joan Ferrer (1431-1512), Bar del Maresme. Per una
renovaci historiogrca, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del Maresme.
Els monestirs medievals. Felibrejada, 93 (Matar, 2011), pp. 214-234.
41. Es pot consultar una transcripci daquests privilegis a Roser DAZ i PREZ
i Francesc FORN SALV, 500 Aniversari de lalliberament dels lligams senyorials dels
castells de Burriac i Matar, Quaderns de Prehistria i dArqueologia del Maresme, 10
(Matar, 1980).
42. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 38.
43. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 40.
44. M. Assumpci ZAPATA, Les jurisdiccions locals en el pas de ledat mitjana a
ledat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia des Bosc. Matar: Caixa
dEstalvis Laietana, 1998, pp. 67-68.
Els senyors eclesistics
Des del segle X, la proximitat de la Ciutat Comtal comport lesta-
bliment al Baix Maresme dalgunes entitats eclesistiques barcelonines
que comenaren exercint-hi dominis territorials i, ms endavant, adqui-
riren els drets jurisdiccionals.
Pere Benito i Moncls estudi la tibantor i conictivitat existents
entre els senyorius laics i eclesistics durant els anys 1172
45
i 1243.
46

Aquesta situaci explica que la majoria dels monestirs amb terres al
Maresme es limitessin a conservar llurs possessions i, si de cas, a
ampliar-les mitjanant donacions. En daltres contrades properes com
el Valls sha observat una actuaci similar.
47

La violncia exercida pels senyors laics tamb provoc el sorgi-
ment duns nous moviments de collectivitats pageses que sorganitzaren
amb lobjectiu denfranquir-se i/o dadquirir la plena propietat de les
seves terres abans que compartir el domini agrer amb els senyors de
qui havien estat vctimes.
48
Un clar exemple del que sest comentant
s la coneguda sentncia arbitral de lany 1364, mercs a la qual Pere
des Bosc, funcionari reial, ciutad de Barcelona i senyor dels castells
de Sant Vicen i de Vilassar, fou obligat a revendre als pagesos afec-
tats els bns i drets que havia adquirit al prior del monestir de Sant
Maral del Montseny.
49

45. Lany 1172, els homes de Sant Vicen entraren a casa de Pere Morot, dArgen-
tona, i cremaren tota la llenya, sendugueren el bestiar, cereals i una part de la verema.
En la declaraci que posteriorment fu Morot, explic que arran daquest incident els
seus pares moriren de fam, Coral CUADRADA, Senyors i ciutadans: les senyories catalanes
a la Baixa Edat Mitjana, Revista dHistria Medieval, 8 (Valncia, 1997), p. 59.
46. Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa. Els
homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i a Argentona a la segona meitat del
segle XII, Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, 7 (Matar, 1990), p. 15.
47. El gruix dels patrimonis eclesistics com els de la noblesa sembla ha-
ver-se constituit durant lalta i la plena edat mitjana, de tal manera que els clergues de la
baixa edat mitjana shaurien limitat a administrar els bns i, com a mxim, ampliar-los.
Per a formar i ampliar patrimoni, monestirs, seus, parrquies i altars no es lliurava
a operacions de compra si de cas, de permuta... Amb aquesta actitud passiva, ms
aviat esperaven les donacions dels dels, Merc AVENTIN, La societat rural a Catalunya
en temps feudals..., p. 202.
48. Segons Josep M. Salrach, a partir dels segles XII i XIII els senyors jurisdiccio-
nals afavoriren la institucionalitzaci de les collectivitats de les seves senyories amb la
nalitat de fer demandes dajuts i obtenir-les (Josep M. SALRACH, La senyoria..., p. 572).
A partir del segle XIV, quan els vassalls de totes les senyories hagueren de fer front a les
demandes pecuniries reials aprovades pels estaments reunits en corts, senfortiren els
lligams de les diferents collectivitats pageses, Manuel SNCHEZ MARTNEZ, El naixement
de la scalitat dEstat a Catalunya (segles XII-XIV). Vic: Eumo (Biblioteca Universitria,
Histria 4), 1995.
49. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 112-
114, 209 i 142-160. Un fragment daquesta font pot consultar-se al document 2 de lannex
documental.
A lacta de consagraci de lesglsia del monestir de Sant Mar-
al del Montseny de lany 1066, entre les propietats que conguraren
la dotaci patrimonial daquesta comunitat, sobserva la presncia de
possessions al Maresme.
50
Es tracta duna srie de terres situades a
les localitats dArgentona i de Civitas Fracta, donades per Ot Vives.
Aquesta donaci coincid amb larribada del llinatge dels Sant Vicen
al Maresme.
51

Posteriorment, el patrimoni maresmenc daquest monestir an
creixent mercs a daltres donacions i integr terres daltres poblacions
com Vilassar.
52
A la segona meitat del segle XIV, quan el monestir de
Sant Maral del Montseny vengu els seus alous dArgentona, Premi
i Vilassar a Pere des Bosc, prcticament desaparegu de la comarca
del Maresme.
El monestir de Sant Pol de Mar fou una altra comunitat religiosa
amb patrimoni maresmenc.
53
Aquest monestir fou fundat lany 950 a
Sant Pol de Mar. Atesa la seva precria situaci, a partir de lany 1068
pass a dependre del monestir de Sant Honorat de Lrins i es convert
en un priorat.
Tot i que, des de nals del segle X, es coneix lexistncia documen-
tada de possessions de diversos indrets de la comarca, la sistematitzaci
de les rendes i drets dominicals que shavien de percebre no es port
a terme ns al segle XIII.
54
En aquesta centria, selabor un llevador
de censos mitjanant el qual sescripturaren els censos i els serveis que
gravaven els diferents masos que depenien del monestir.
55

50. Antonio PLADEVALL, Sant Maral del Montseny. Antiguo cenobio y parroquia
del obispado de Vich, Ausa, 35 (Vic, 1961), pp. 9-25.
51. Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa, p. 17.
52. Lany 1178 el rei Alfons fu una donaci pietosa, per remei de la seva nima
i la dels seus antecessors, dalous i de censos dArgentona, de Vilassar i daltres llocs
del Maresme als abats de Banyoles i de Sant Maral del Montseny, Coral CUADRADA, El
Maresme medieval..., p. 463.
53. El 1435, Jaume Draper, lies Estrader, i Narcisa, la seva muller, pubilla del
mas Estrader, de Premi, vengueren a Antoni Ferrer, de Vilassar, una pea de terra
campa, dependent del monestir de Sant Pol de Mar, AHPB, Bartomeu Agell, Septimum
Manuale (1435/1436), fol. 32.
54. Dentre aquestes rendes i bns, pot assenyalar-se lalou de Llavaneres, que
fou concedit lany 968 a labat Sunyer pel rei Lotari (Josep M. PONS GURI, Recull destudis
dhistria jurdica catalana. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci textos y documents,
22), 1989, p. 369, doc. 2). Tamb sha de destacar la donaci al monestir de Sant Pol
de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i dErmessenda, la seva muller. Es tracta dels
alous que aquests tenien dins dels termes dArgentona, Cabrils, Mata, Premi, Tei i
Vilassar, Pere BENITO i MONCLS, Lalou del monestir de Sant Pol a la marina del comtat
de Barcelona, Ipsa Arca, 3 (Vilassar de Dalt, 2000), pp. 28-32.
55. Pere BENITO I MONCLS, Els homes de Sant Pol del venat del Sant Crist,
Fulls, 41 (Matar, 1991), p. 19.
El 24 de setembre de 1415, una butlla del papa Benet XIII aprov
la uni de les comunitats cartoixanes de Sant Pol de Mar i de Vallpa-
rads de Terrassa. Aquest fou lorigen de la cartoixa de Montalegre. Els
primers monjos que sinstallaren al vell convent de Montalegre, situat
a Tiana, procedien de Vallparads. Els cartoixants de Sant Pol no shi
incorporaren ns al 1434.
Amb la cartoixa de Montalegre sinici una poltica dexpansi
senyorial i territorial, com ho demostra lobtenci, lany 1425, dun
privilegi reial amb el qual sobtingu dAlfons el Magnnim tota la
jurisdicci civil i criminal. s a dir, lalta i la baixa, aix com el mer i
el mixt imperi de les pertinences presents i futures de la cartoixa. El
rei, per, es reserv les penes de mort, les mutilacions de membres i
els exilis perpetus.
56
Uns anys ms tard, sinici una poltica dadquisici de delmes,
que havien estat alienats per laics durant els segles XI i XII amb lobjec-
tiu dobtenir rendes per a la manutenci de la comunitat cartoixana i
per a nanar les obres dun nou cenobi.
57
Entre els anys 1432 i 1435,
els cartoixans compraren els delmes de les parrquies vallesanes de la
baronia de la Mogoda. A partir de lany 1442, amb ladquisici duna
part del delme de la parrquia de Tiana, sexpandiren per la comarca
del Maresme.
58
Ms tard, lany 1461, aconseguiren una part dels del-
mes de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera i, posteriorment, en
compraren una altra a lHospital de la Santa Creu de Barcelona.
59
Al
56. Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de Montalegre. Barcelona: Fundaci Vives
i Casajuana, 2004, p. 22.
57. El delme representava la desena part de tota la producci agrcola i rama-
dera. Es cobrava per parrquies. El seu origen es remunta al monarca franc Pip, el
Breu. Posteriorment, Carlemany el ratic i sestengu pels comtats catalans. Fou una
renda regulada pels concilis de Toledo del segle VII. El delme havia de subdividir-se
en tres parts. Una part sadreava al sosteniment del clergat parroquial, una altra al
manteniment de ledici parroquial i una tercera, havia dentregar-se a la Seu episcopal.
Amb la feudalitzaci, aquesta renda dorigen eclesistic se secularitz. A partir de la
reforma gregoriana, lEsglsia intent recuperar part dels seus bns i drets eclesistics,
entre els quals gur el delme, Joaquim MARIA PUIGVERT, El delme, Diccionari dHistria
de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, pp. 334-335. Jordi BOLS, Diccionari de la
Catalunya Medieval, p. 97.
58. La cartoixa compr el ter del delme de la parrquia de Sant Cebri de Tiana
a Jofre de Sentmenat i a la seva muller, Constana, per 800 lliures. Aquesta renda supos
el delme del pa, vi, carnelatges y altres qualsevol fruits que ells acostumaven a rebre en
dita parrchia. Desprs, lany 1447, el papa Nicolau V conced mitjanant una butlla a la
cartoixa la vicaria perptua de la parrquia de Tiana. Lany 1448, sincorpor la rectoria
perptua de lesmentada parrquia. Amb aix, el prior cartoix podia nomenar el rector
de Tiana i controlar la primcia, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de Montalegre..., p. 78.
59. Lany 1461, es compr un ter daquest delme al donzell Pere de Blanes i,
ms tard, un altre ter a lHospital de la Santa Creu de Barcelona. Daquesta manera el
cap de poc temps, el 1467, Montalegre senfront al senyor del castell
de Vilassar pels lmits de les parrquies de Sant Gens de Vilassar i
de Sant Feliu de Cabrera. El conicte nalitz amb una concrdia, la
collocaci de tres tes de pedra entre les esmentades poblacions i la
posterior raticaci de Pere des Bosc, jnior, com a senyor del castell
i terme de Vilassar.
60
El priorat de Sant Pere de Clar fou una altra de les comunitats
propietries de bns i de drets del Maresme.
61
Les seves restes encara
es poden contemplar a la riera de Clar, dins del terme municipal de
la vila dArgentona, prop drrius.
A la baixa edat mitjana, el priorat de Sant Pere de Clar perta-
nyia al terme del castell de Sant Vicen o de Burriac i a la jurisdicci
eclesistica de la parrquia de Sant Juli dArgentona. Els seus orgens
remunten al segle IX. Entre els anys 1027 i 1035, quan el comte Ramon
Berenguer I vengu el castell de Sant Vicen a Berenguer Guadall,
aquest hi torn a installar una comunitat, ja que en aquells moments
el priorat estava deshabitat.
62
A partir de llavors, els diferents senyors
del castell de Sant Vicen van detenir el patronatge de Clar. Lany
1080, Adalets Guadall don el priorat de Clar al monestir francs de
Cluny i pass a dependre del monestir osonenc de Sant Pere Casserres,
tamb relacionat amb Cluny.
63
Des de lpoca de la fundaci, aquest priorat sexpand mitjan-
ant donacions i compravendes. Del segle XIII, cal destacar una srie
delme de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, una vegada shavia realitzat la collita,
es dividia de la segent manera: sen feien nou parts, de les quals vuit restaven en mans
del pags. Laltra es distribua entre els decimadors en concepte de delme i primcia.
Aquesta part, al seu torn es dividia en nou. Montalegre en rebia quatre, el rector sen
quedava tres en concepte de primcia i la resta, s a dir, les dues parts restants, eren
per a lHospital de la Santa Creu de Barcelona, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de
Montalegre..., pp. 72 i 79.
60. Els punts de referncia foren un puig, situat entre les terres de Bartomeu
Carbonell, de Vilassar, i Guillem Jaume, de Cabrera; sobre el cam que anava a Ma-
tar, el camp conegut com la parellada de Sant Vicen i la parellada de nArgentona,
contigua a lhonor dAroles, de Vilassar, al litoral, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de
Montalegre, pp. 61-62.
61. El dia 5 de desembre de 1475, Joan Real, prior del monestir de Sant Pere
de Clar, enfranqu Joana, lla de Pere Ferrer, de Vilassar, per 5 orins dor dArag,
AHPB, Bartomeu Agell, Vigesimum primum manuale instrumentorum et contractorum
(1446 ), fol. 34v.
62. Pere BENITO i MONCLS, Poder i societat al Maresme medieval: els Sant Vicen
(1022-1271), Jornades dHistria i dArqueologia medieval del Maresme. LArquitectura
militar medieval. Matar: Grup dHistria del Casal, 2000, p. 25.
63. Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa preromnica i romnica
en el Baix Maresme, vol. 2. Argentona: Edicions la Comarcal, 2002, p. 92.
de litigis que enfrontaren els senyors dels castells de Sant Vicen i de
Vilassar amb el priorat. El conicte sorigin perqu el senyor de Sant
Vicen exig als homes dependents del priorat que participessin en el
sometent i satisfessin un conjunt dobligacions de caire militar.
64
Al
segle XIV, comen la decadncia de Sant Pere de Clar. El priorat
comen a desprendres de propietats i de drets i la seva comunitat
de monjos disminu.
65
Durant el segle XV, amb Miquel des Bosc, que
continu exercint els seus drets feudals sobre el priorat, es reinici una
nova etapa de conictivitat. Segons el prior de Clar, Miquel des Bosc
volia obtenir usos indeguts com els drets dempara de la verema i el
forestatge. Daquesta centria tamb destaquen els enfrontaments del
frare Miquel Sol, monjo de Montserrat i prior de Clar, amb Vicen
Castellvell, exprior de Casserres, que havia desposset i expulsat del
priorat Miquel Sol.
66

En aquesta poca, daltres comunitats religioses tamb comptaren
amb patrimoni terrer al Maresme. Dentre aquestes entitats eclesis-
tiques cal destacar els monestirs de Santa Anna i de Sant Pere de
les Puelles, de Barcelona, el de Sant Miquel del Fai, de Bigues,
67
el
de Santa Maria de Roca Rossa,
68
dHortsaviny, i el de Santa Maria de
lEstany, dOsona.
69
Durant el segle XIV, la Seu de Barcelona, entitat eclesistica de
primer ordre, comptava amb una diversitat de rendes que nasse-
guraven la viabilitat econmica com a instituci. Dentre aquestes
rendes, cal assenyalar les aportades per les pabordies, lAlmoina de
la Seu de Barcelona i els benifets instituts als diferents altars de la
Seu. A ms a ms, tant els canonges com els beneciats de la Seu
barcelonina realitzaren adquisicions a ttol privat, tamquam laice et
64. Coral CUADRADA, El Maresme medieval, p. 472.
en el Baix Maresme..., p. 95.
en el Baix Maresme..., pp. 96-97.
67. El dia 1 de juliol de 1468, sescriptura la commutaci de Janfred de Millars,
prior del monestir de Sant Miquel del Fai, a favor dAntoni Colomer, de Sant Pere de
Premi. Amb aquesta escriptura es pass de satisfer la cinquena part dels fruits del pa
i del vi a abonar 6 diners per dues peces de terra, AHPB, Miquel Franquesa, Tercius
liber vendicionum (1465/1469).
68. El 13 dabril de 1422, Joan Soler, vidu de Pascsia, pubilla del mas Segu,
de Cabrera, i el seu ll, Joan, alienaren a Raimon Tarasc una pea de terra a sota
domini i alou del priorat de Santa Maria de Roca Rossa, AHPB, Bartomeu Agell, Ma-
nuale primum, fol. 47.
69. El 23 de mar de 1348, Sana, lla de Sim Flor i dElisenda, de Premi,
senfranqu de Berenguer, abat del monestir de Santa Maria de lEstany, MMMVM, Fons
Carbonell, pergam 153.
private persone.
70
Dentre aquestes entitats dependents de la Seu de
Barcelona, lAlmoina nha estat la instituci ms estudiada.
71
Des dels segles XII i XIII, els canonges i els eclesistics de la Seu de
Barcelona utilitzaren estratgies expansionistes similars a les emprades
per loligarquia laica barcelonina amb lobjectiu daconseguir ms rendes.
Aquesta elit vivia a Barcelona i invertia part del seu capital en ladqui-
sici de bns mobles i immobles i drets de diferent tipologia de viles
properes a la Ciutat Comtal. s a dir, en poblacions situades dins del
Pla de Barcelona, genricament identicades com hort i vinyet,
72
i
en les de lhinterland barcelon.
73
A causa de la gesti daquest patri-
moni i per daltres qestions, existiren algunes tensions entre el bisbe
barcelon i el captol catedralici.
74
Des del segle X, la Seu de Barcelona disposava de terres al Mareme.
En uns primers moments, aquests bns es concentraren a les parrquies
de Premi i de Tei. Amb el temps, aquesta instituci an ampliant els
seus dominis per daltres poblacions de la comarca.
Durant el segle XII, sinstitu la distribuci patrimonial de la can-
nica en dotze pabordies o prepositures que corresponien als diferents
mesos de lany. La gesti de les rendes obtingudes daquestes pabordies
tenia lobjectiu dassegurar la manutenci dels canonges, dels beneciats
70. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Els negocis de Ramon de Ganovardes, pp. 33-51.
71. Josep BAUCELLS I REIG, La Pia Almoina de la Seo de Barcelona: origen y
desarrollo, A Pobreza e assistncia aos pobres na pennsula ibrica durante a Idade Mdia.
Actas das 1as Jornadas Luso-Espanholas de Histria Medieval (Lisboa, 1972), pp. 73-175.
Josep BAUCELLS I REIG, Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: els fundadors,
La pobreza y asistencia a los pobres en la Catalunya Medieval, vol. I. Barcelona: CSIC,
1980, pp. 17-75. Josep BAUCELLS I REIG, Limosnas y Pia Almoina. Institucionalizacin de
la caridad para los ms necesitados en el rea catalana, Memoria Ecclesiae, 11 (Oviedo,
1997), pp. 161-211. Josep BAUCELLS I REIG, El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de
Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984. Josep BAUCELLS I REIG, El Mares-
me i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987.
Toms LPEZ PIZCUETA, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina de Barcelona
en los siglos XIII-XIV, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 18 (Barcelona, 1997),
pp. 427-449. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona: estudi dun patrimoni
eclesistic catal baixmedieval. Barcelona: Fundaci Noguera (Estudis, 16), 1998.
72. Joan Josep BUSQUETA, Ciutat-camp a la Catalunya Medieval, Acta Historica
Archaeologica Mediaevalia, 10 (Barcelona, 1989), pp. 482-487.
73. Per a Pere Ort, el concepte dhort i vinyet s un tpic historiogrc, aparegut
amb els estudis de Maluquer Viladot, de Broc i de Carreras Candi, continuat per alguns
investigadors que confonen els exercicis de les jurisdiccions, Pere ORT i GOST, Renda i
scalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona: CSIC, 2000, p. 64.
74. ngel FBREGA I GRAU, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en decli-
nar el Renaixement. Any 1580. Barcelona: Reial Academia de Belles Arts de Sant Jordi,
1978, p. 20.
i del personal eclesistic i laic de la Seu de Barcelona.
75
El patrimoni
agrer dependent de les prepositures barcelonines que havia de nodrir
de rendes en espcie i en diner es trobava en diferents indrets que
depenien del bisbat barcelon. Com en poques anteriors, al segle XV,
la pabordia del mes de maig continu exercint els seus drets terrers a
les parrquies dArgentona, Cabrera, Premi, Tei i Vilassar.
76

LAlmoina de la Seu de Barcelona fou una instituci eclesistica
present a la histria de la Ciutat Comtal des del segle XIII ns a la
seva desaparici lany 1986. A partir del segle XIII, aquesta entitat ecle-
sistica de la Seu es denomin Elemosina Ecclesie Barchinonensis i
x els seus trets caracterstics i les seves lnies bsiques dactuaci.
77

Finalment, durant la segona meitat del segle XV adopt la denominaci
de Pia Almoina.
78
A la seva tesi doctoral, Toms Lpez Pizcueta estudia levoluci
del domini territorial de lAlmoina de la Seu de Barcelona durant el
perode comprs entre els anys 1161 i el 1350.
79
Lpez Pizcueta observa
el creixement territorial de lAlmoina, proposa una srie de perodes,
sorgits duna acurada anlisi de fonts documentals,
80
i deneix aquesta
instituci eclesistica com una entitat de naturalesa urbana, nascuda
en un marc ciutad i amb unes nalitats socials dins dun recinte
emmurallat, que obtingu rendes tant dimmobles rurals com urbans.
81

I, per tant, pel que fa al seu domini territorial, es convert en un
canal apte per al desenvolupament de les mtues relacions entre la
ciutat i el camp.
82
La interrelaci entre ambds territoris ja aparegu
a lpoca dels primers fundadors de porcions i sincrement notria-
ment mercs a la inuncia de loligarquia barcelonina dels segles XII i
XIII. Per aquesta ra, lAlmoina exerc els seus drets com a senyora de
75. A les rendes originades pels lots de les diferents pabordies, se nhi afegiren
daltres des del 1373. A partir de la devaluaci monetria de lany 1258, simposaren no-
ves pensions anyals a parrquies solvents del bisbat amb la nalitat daugmentar les dis-
tribucions rebudes pels canonges, ngel FBREGA I GRAU, La vida quotidiana a la catedral
de Barcelona en declinar el Renaixement..., p. 23.
76. ACB, Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540.
77. Josep BAUCELLS I REIG, Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona...,
p. 30.
78. Josep BAUCELLS I REIG, La Pia Almoina de la Seo de Barcelona..., pp. 74-75.
79. Toms LPEZ PIZCUETA, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina
de Barcelona en los siglos XIII-XIV..., pp. 427-449.
80. La perioditzaci que proposa Lpez Pizcueta es divideix en cinc etapes:
1. Del naixament a la reorganitzaci: lpoca de les fundacions (1161-1275); 2. Etapa
urbana de lAlmoina (1275-1299); 3. La gran expansi de lAlmoina (1300-1317); 4. Els
anys del Llibre Verd (1317-1326); 5. Lpoca de les dicultats (1326-1350).
81. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona..., pp. 41-42.
82. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona..., p. 313.
dominis directes emtutics
83
i com a detentora de les jurisdiccions
de les senyories que adquir.
84

Duna manera genrica es caracteritza com a pobres els subjectes
beneciats de les racions alimentries i/o numerries de lAlmoina de la
Seu de Barcelona.
85
En realitat, la prctica benca daquesta institu-
ci eclesistica noms afavor un nombre limitat de necessitats, que
conguraren lelit de la pobresa, ja que gaudien duna posici social
reconeguda.
86
Els beneciats daquests ajuts foren els pobres vergonyants.
Dins daquesta categoria social, sobserva des de la presncia dindividus,
provinents de les capes socials ms humils que havien experimentat
un empobriment originat per un canvi de la seva situaci familiar
com ara la mort del cap de famlia, ns a estudiants, aprenents dun
oci, dones i homes, grans i sols, o persones que podien demostrar la
seva pertinena als llinatges dels fundadors de porcions. A ms a ms,
els que volien accedir al dret de percebre una raci daquesta entitat
eclesistica havien de presentar una sollicitud al captol catedralici,
explicitant les raons de la seva petici.
87
Aix doncs, s evident que els
pobres vergonyants formaven part de la poblaci que tenia accs a la
documentaci notarial convenient, personalment o a travs de procura-
dors, situaci que els diferencia clarament dels sectors ms marginats
com els captaires o vagabunds.
88
s a dir, dels pobres de solemnitat.
Les racions en espcie satisfetes al menjador de lAlmoina de la
Seu de Barcelona consistien en un dinar a base de pa, de vi, de carn o
peix, formatges o ous, els dies dabstinncia, i de verdures.
89
La inexis-
83. Venda duna pea de terra, dependent de la Pia Almoina de la Seu de Barce-
lona, de Bernat Cisa, de Premi, a Pere Aroles, de Vilassar, 1421-7-6, AHPB, Bartomeu
Agell, Manuale primum (1419-1424), fols. 33 i 53.
84. Lrea territorial per la qual sexpand lAlmoina de la Seu de Barcelona es-
pecialment es concentr a lAlt Peneds, el Barcelons, el Baix Llobregat, el Maresme, el
Garraf i el Valls Oriental. A la comarca del Maresme, aquestes terres es concentraren
a Alella, Argentona, Cabrera, Premi i Vilassar. Pere BENITO i MONCLS, La parti entre
Premi i Vilassar i els orgens medievals de la capella de Santa Maria i del mas Cisa,
La Cisa mil anys dhistria. Argentona: La Comarcal Edicions (Collecci Llevant. Srie
Major, 1), 1999, pp. 35-44.
85. Des de 1241, lAlmoina de la Seu de Barcelona combin latenci al menjador
amb lentrega de numerari, Josep BAUCELLS I REIG, Limosnas y Pia Almoina..., p. 195.
86. Pedro FATJ GMEZ, Un instrument de la caritat eclesistica: la Pia Almoina,
LAven, 91 (Barcelona, 1986), p. 47, nota 11.
87. Josep BAUCELLS i REIG, Limosnas y Pia Almoina..., p. 195.
88. Pedro FATJ GMEZ, Un instrument de la caritat eclesistica: la Pia Almoina...,
p. 47, nota 11.
89. Pel dejuni vegeu Josepa MUTG i VIVES, LAbastament de peix i carn a Bar-
celona, a Antoni RIERA I MELIS (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval.
Barcelona: Instituci Mil i Fontanals, CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales
annex 20), 1988, pp. 109-110.
tncia destudis dedicats a lanlisi del provement daquests productes
per part de lAlmoina durant el segle XIV, impossibilita poder vericar si
la majoria de les apreciacions realitzades per Maria Echniz Sans pels
anys 1283 i 1284 encara sn vlides a la segona meitat del segle XIV.
90

Els beneciats de la Seu de Barcelona eren els encarregats do-
ciar les misses a un o diversos altars de la Seu
91
i obtenien daquest
benifet unes rendes en espcie o en diner.
92
Per tant, en aquests altars
es desenvolup una part dels rituals funeraris, com ara els aniversaris
a perpetutat, els trentenaris o misses de Sant Amador, els novenaris i
totes les misses, estipulades a les darreres voluntats de testadors de la
Ciutat Comtal i de viles de lhinterland barcelon o encarregades pels
seus marmessors. Aix, per exemple, el 13 de juny de 1424, Jaume
Roudors, de Vilassar, vengu a Pere Avella, de lesmentada localitat,
una pea a Vilassar, sota domini i alou de laltar del Sant Esperit de
la Seu de Barcelona.
93
Els rectors, vicaris i preveres tenien cura de lesglsia parroquial
i, de vegades, de les esglsies sufragnies i de les capelles, pertanyents
i dependents de cada parrquia.
94

90. Segons Maria Echniz, durant els anys 1283 i 1284, lAlmoina sabast de
cereal panicable mitjanant censos en espcie i compres a lengrs. En canvi, ladquisici
del vi es realitzava, diriament, a la menuda, probablement perqu es tractava dun vi
de baixa qualitat. La carn tamb es comprava diriament a les carnisseries de la ciu-
tat, sobretot la carn de molt que, segons Echniz, podia comprar-se ms barata a les
carnisseries dedicades a vendre carn danimals malalts. Segurament, el peix, consumit
durant els dies dabstinncia, era fresc perqu Barcelona era una zona pesquera, Maria
ECHNIZ SANS, La alimentacin de los pobres asistidos por la Pa Almoina de la Catedral
de Barcelona segn el libro de cuentas de 1283-1284, a Antoni RIERA I MELIS (coord.),
Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fontanals,
CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales annex 20), 1988, pp. 178-182.
91. Per exemple, a la comarca del Maresme del segle XV, sha localitzat propietats
dependents daltars de la Seu de Barcelona. Entre aquests, es poden mencionar els dedicats
al sant Esperit, a sant Salvador, a sant Silvestre, a sant Vicen i a santa Margarida. El
13 dagost de 1455, Agust Ribes, calafat, de Barcelona i hereu del domini til del mas
Soler, lies Ribes, de Premi, vengu a Antoni Sorts, lies Figuera, de Premi, un hort
amb aigua, sota domini i alou del beneci institut a laltar de Santa Margarida de la
Seu de Barcelona, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1455/1456).
92. Fins al concili de Trento, concretament a les sessions celebrades el 13 de
gener de 1547 i el 15 de juliol de 1563, no sestabl la unicitat dels benecis i lobli-
gatorietat de la residncia personal al lloc del beneci. Es desconeix el nombre de
beneciats de la Seu de Barcelona per a lpoca medieval. Per a nals del segle XVI,
Fbrega comptabilitza cent quaranta-vuit benecis i setanta capellanies i suposa que als
quaranta canonges sels podria afegir ms dun centenar de beneciats, que acumulaven
benecis, ngel FBREGA i GRAU, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar
el Renaixement..., pp. 26-27.
93. APSMM, pergam 112.
94. Les funcions del rector eren loci div, que comprenia el manteniment
del culte, la celebraci de les misses preestablertes pel costum, i el cant de les hores
A la baixa edat mitjana, la comptabilitat dels bns de les esgl-
sies parroquials es complic per les fragmentacions de les donacions
dels dels, per la construcci de nous altars i capelles dins del temple
parroquial i per laparici de les misses daniversaris.
95
Per aquesta
ra, lentrada de rendes es diversic segons la tipologia dels bns:
parroquials,
96
de benecis instituts
97
i dinstitucions pietoses o adreats
a la celebraci de misses daniversari.
98

Com en poques anteriors, la major part dels delmes de les par-
rquies estaven en poder dels laics i, per tant, no garantien el manteni-
ment del temple ni dels seus representants. Si b, de primer moment,
aquests laics pertanyien al sector nobiliari,
99
a la baixa edat mitjana
els beneciaris daquestes rendes foren ciutadans barcelonins i alguns
representants de lelit pagesa.
100

canniques; ladministraci dels sagraments, excepte els reservats als bisbes; la predica-
ci, informaci, i instrucci dels laics, etc., Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del
Maresme a la Baixa Edat Mitjana, p. 111.
96. El 17 de gener de 1440, Pere Camps, Sana, llur ll, Joan i Eullia, mu-
ller daquest darrer, de Vilassar, vengueren a Quitria, muller de Francesc Orenga, de
Premi, unes cases amb les seves quintanes, els horts, laigua per a regar i els emprius
dependents de lesglsia parroquial de Sant Pere de Premi, APSGVD, Diversorum 23.
97. El 3 de gener de 1381, Berenguer Bosc, lies Dor, hereu del mas Bosc de
Vilassar, i Agns, la seva muller, es proclamaren homines proprios solidos et afocatos
vestri discreti Bernardi March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de
Vilasario, cum remensis et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie
nostra nascitura (APSGVD, Manual 4, fol. 131). El 19 de gener de 1462, Jaume Ferrer,
Pere Maci, jurats de la parrquia de Sant Pere de Premi, Joan Castellar, Salvador
Triador, operaris de lesglsia parroquial i de la capella de Santa Anastsia, de lesmen-
tada localitat, prometeren concedir a Bernat Estrany, rector de lesmentada parrquia i
beneciat de Santa Anastsia, unes cases amb terres. Entre les condicions de la donaci,
cal destacar que les cases havien dsser habitades per un home o donat que tingus
el vistiplau dels operaris; a les terres shi havia de conrear vinya i Bernat Estrany havia
doferir un missal i nous guarniments a la capella de Santa Anastsia, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1461/1462), fol. 12.
98. Venda dAmador Bellot, de Matar, a Bartomeu Puig, de Cabrera, de dues
peces de terra, situades a Cabrera, sota domini i alou de les misses daniversari del
difunt Antoni BellSoley, lies Bellot, 1479, 10, 16, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
vicesimum secundum.
99. El 30 de maig de 1292, el cavaller Sim dArgentona vengu a Pere Arnald
de Vilella, cavaller, i a Pere dAgiari, ciutad de Barcelona, el delme del pa, del vi, de
la carn i dels diners del lli de la parrquia de Sant Juli dArgentona, que estaven sota
domini i alou de Berenguer de Sant Vicen, a Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci
a la histria dArgentona, p. 191, doc. 8.
100. El dia 11 de gener de 1439, Berenguer Rourich, rector de Premi, vengu a
Joan Ferrer, mercader de Barcelona, per 165 lliures el delme dels fruits del pa i del vi,
de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).
Entre el 28 de desembre de 1439 i el 4 de gener de 1440, diver-
sos parroquians vilassarencs confessaren que devien la seva part del
delme a Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey, de Premi, i
de Francesc Ferrer, baster de Barcelona, arrendadors del delme de la
parrquia de Sant Gens de Vilassar. Dentre els deutors daquests del-
mes, hi havia Pere Marqus (25 sous), Antoni Riera (50 sous), Bernat
Saura (84 sous), Bartomeu Cuquet (61 sous i 6 diners), Gens Campins
(3 sous), Bernat Tolr (24 sous), Antoni Vidal (12 sous), Antoni Dilmer
(42 sous), Miquel Riera (58 sous i 6 diners), Jaume Torre (6 lliures,
14 sous i 7 diners), Salvador Colomer (70 sous) i Francesc Vidal de
Gordei (37 sous).
101
Des de mitjan segle XIV, els rectors maresmencs pertanyien a lalt
clergat i detenien crrecs importants.
102
Molts daquests rectors no vivien
a les parrquies on havien dexercir com a rectors i, per aix, larrendaven
a un vicari regent. Jaume Cases, canonge del sotscaptol dElna i rector
de Vilassar, lany 1424 larrend a Pere Pol.
103
Un altre cas fou el de
Miquel Bramona,
104
rector de Sant Feliu de Cabrera, prevere beneciat
de lesglsia del monestir de Sant Pere de les Puelles a Barcelona
105
i
dels benecis dedicats a santa Eugnia i sant Gregori, instituts a la
Seu de Barcelona.
106
Miquel Bramona tamb fou lhereu universal de
la seva cosina Isabel, vdua dArnau de Fontanals, cavaller i senyor de la
casa de Cabrera. Lany 1459, alien la jurisdicci daquesta casa al
cavaller Joan dArgentona.
107

En canvi, daltres rectors vivien a les rectories del complex par-
roquial i exerciren com a notaris i testimonis de les escriptures elabo-
rades a les seves parrquies.
108
Entre daltres exemples, es pot esmentar
Berenguer Marc, rector de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, ll
de Ramon Marc, lies Gosau, i Guillema, de Sant Cristfol de Fol-
101. APSGVD, Diversorum 106 i 124.
102. Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitja-
na..., p. 113, 133-143.
104. Miquel Bramona fou ll de Pere Bramona, de Barcelona, i dEullia. Aquesta
famili visqu a Argentona tot i tenir una casa al carrer de Sant Pere, de Barcelona
prop de la cantonada del carrer qui va a la portella de Sant Johan, AHPB, Jaume Mas,
Primus liber testamentorum (1445/1505), fols. 33v-36.
105. 1459-6-12, AHPB, Bartomeu Agell, XXX (VIII) Manuale (1458/1459).
106. 1468-11-21, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre Com (1465/1479).
107. 1459-7-30, AHPB, Bartomeu Agell, Liber vendicionum (1459).
108. El complex parroquial era lespai format per lesglsia parroquial, el cemen-
tiri o fossar, lhospici del rector o rectoria i els sagrers o centre demmagatzemament
de productes agrcoles, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa
Edat Mitjana, p. 60.
gars.
109
Probablement aquest rector fou lautor duna consueta de la
parrquia de Vilassar, on sescripturaren els productes que el rector
i altres decimers, que no sespeciquen, havien de percebre anual-
ment dels parroquians vilassarencs. Els productes anotats en aquest
document foren forment, ordi, sgol, mestall i altres blats, anyells,
cabrits, porcs i polls.
110
A lesmentada font, gura un capbreu de les
peces aloeres de la rectoria que demostra com aquesta plaa nera
dinteressant (vegeu la taula 11).
111

TAULA 11
Capbreu dels alous de la rectoria de Sant Gens de Vilassar
(1380-1410)
Censaler Bns Censos
Beneciat de S. Nicolau
de lesglsia parroquial
alberg 2 gallines
Salvador Isern hort
pea
4 lliures
quint, braatge, delme i primcia
Antoni Dilmer celler i hort
pea
2 gallines
quint, braatge, delme i primcia de
tots els esplets
Benet Mart, lies
Morera
pea quint, braatge, primcia i qustia
Ramon Vidal boiga del mas Ti
hort quintana
Ha destar poblada, afogada e
abitada
dos parells de gallines
delme, primcia (i part illegible)
Pons, de Cabrera pea parell de gallines, quint, braatge,
delme i primcia
Hereu del mas Tria peces quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Benet Juli pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Salvador Serra pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
109. 1382-10-26, APSGVD, Manual 3, fol. 37v.
110. Document datat entre 1380 i 1410, Pere BENITO i MONCLS, Els inventaris
post mortem...; Benet OLIVA i RICS, El plet de lesc. Una microhistria sobre les co-
munitats locals, el rgim senyorial y la Contrareforma a la Catalunya del 1600. Matar:
Caixa dEstalvis, 2005.
111. Benet OLIVA i RICS, El plet de lesc..., p. 90.
Censaler Bns Censos
Benet Riera pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia de tots els fruits
Guillem Aroles 3 peces quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Bernat Casals pea quint, braatge, un parell de polls,
delme i primcia
Bernat Rafart pea
pea comprada als
hereus del mas Dilmer
quint, braatge, delme i primcia de
tots els esplets
sis, braatge, delme i primcia
Hereu del mas Agell pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Antoni Veil, lies
Bonany
pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Hereu del mas Arola,
lies lo Mas
tots els fruits
Pere Mart pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Berenguer Amat del
Sant Crist
tots els fruits
Figuera, de Premi pea delme i primcia de tots els fruits
Mas Sabater, de Vilassar pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Mir, de Cabrera pea delme i primcia de tots els fruits
Saura pea parell de gallines
Pere Pons pea quint, braatge, delme i primcia
LA PAGESIA
A la baixa edat mitjana, la pagesia fou la classe social ms nom-
brosa. Daquesta poblaci procediren les rendes en serveis, en espcie
i en capital que permeteren als grans terratinents laics i eclesistics
diferenciar-se socialment, econmicament i polticament de la resta.
Des de mitjan anys vuitanta de lanterior segle, diversos estu-
dis han insistit en la diversitat de la pagesia medieval. Mentre que
alguns medievalistes especialitzats en la histria de la comarca han
categoritzat la pagesia basant-se en la seva condici jurdica,
112
daltres
112. Aquest s el cas de Coral Cuadrada, qui esmenta Altisent o Freedman i
elabora, pels casos dArgentona i de Vilassar, una classicaci de la pagesia en cinc
categories: aloers, tinents sotmesos a censos, tinents dependents i amb satisfacci de
han considerat que aquest factor no fou decisiu per a determinar la
situaci econmica ni la consideraci social dalgunes famlies page-
ses.
113
Malgrat aix, les famlies pageses ms ben situades procuraren
deslliurar-se dels mals usos.
Lestudi de la diversitat pagesa ha de basar-se en un ampli ventall
de fonts que contemplin la condici jurdica de la pagesia i, a ms a
ms, les estratgies utilitzades pels membres daquesta pagesia en el
marc de diferents mercats com foren lagrer, el matrimonial i el de la
mort.
114

Com s evident la pagesia grassa fou la que particip ms acti-
vament en la vida econmica i, en conseqncia, escriptur un major
nombre de fonts documentals. Mercs a la documentaci consultada
en els arxius presentats a la introducci, es poden esmentar alguns dels
representants daquesta elit pagesa baixmaresmenca. La presentaci de
les seves actuacions s un tast de molts aspectes que exemplicaran
qestions tractades en aquesta primera part de lestudi o que es de-
senvoluparan amb ms profunditat als altres apartats.
Els Arn de Cabrera
Lany 1396, Guillem Arn, hereu del mas Arn, de Sant Feliu de
Cabrera, i Francesca, la seva muller, feren donaci del mas Arn al
seu ll Antoni.
115
Dos anys desprs, es dot amb 30 lliures Francesca,
germana dAntoni, que marid amb Bernat Ferrer, de Vilassar.
116

Les actuacions dAntoni Arn al capdavant del mas comportaren
linici duna etapa de creixement que revert favorablement en lexpan-
censos, taxes arbitrries i serveis en treball; tinents com els anteriors i adscrits a la terra
i tinents que a ms de les dependncies anteriors estan sotmesos a daltres mals usos,
Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 514, 519 i 520.
113. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona...; Mont-
serrat RICHOU i LLIMONA, La famlia i les esposalles a Sant Gens de Vilassar (1348-1486).
Crdit del perode dinvestigaci Cultura i mentalitat al mn medieval, tutelat per la
doctora Merc Aventin i Puig. Sucincia Investigadora i Diploma dEstudis Avanats,
setembre 2005. M. JOSEP CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
114. Aix, per exemple, als segents apartats daquest estudi es podr observar
els imports satisfets en concepte de llegtima pels cabalers i cabaleres i mltiples refe-
rncies pecuniries reectides a les darreres voluntats.
115. BC, Manuscrit nm. 1221, Notcia primera del Llibre de Noticias de la Casa
y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 21. El
1416, en el seu testament Guillem Arn ratic lelecci de lhereu del mas, anomenant-lo
hereu universal, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 24.
116. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell., nm. 22.
si dels bns patrimonials daquesta famlia. Antoni Arn bas la seva
estratgia dexpansi patrimonial en la incorporaci de bns immobles
de diferent tipologia, pensions de censal mort i rendes emtutiques.
Dentre aquestes adquicions, es pot assenyalar la compra rea-
litzada, el 3 doctubre de 1404, als marmessors de Guillem Alvernia,
de Barcelona, del cens duna quartera de blat, duna casa i dun hort
situats a Argentona.
117

Ms tard, el 22 de juliol de 1420, mitjanant un encant pblic,
Antoni Arn adquir per 40 lliures el mas Pujol, de Cabrera, al seu
germ Salvador Grau, habitant dArgentona i hereu de Pere Pujol, li-
es Grau, de Cabrera. Amb aquesta compravenda, Arn aconsegu la
quintana del mas i quaranta-una peces de terra.
118

Entre els anys 1422 i 1432, Antoni Arn compr cinc pensions
de censals morts a pagesos dArgentona, Cabrera, Matar, Premi i
Vilassar. Aquestes compravendes signicaren una inversi de 1.047 sous
i la percepci duna renda pecuniria anyal de 74 sous i 14 diners.
119

A partir del 1433, Antoni hagu diniciar algunes requestes per limpa-
gament daquestes pensions, fet que probablement signic la inversi
en daltres negocis que comportessin menys maldecaps.
120
Fins a la seva mort, Antoni Arn continu adquirint bns i rendes
de la pagesia de les viles properes.
121
El 26 de juny de 1429, compr
118. AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 10v. BC, Ma-
nuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas anomenat
Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 23, i Noticia Segona del
Llibre de Notcias de la Casa y Mas anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo
Veynat de Agell. Enric SUBI i COLL, El mas Arn dAgell, El mas catal durant lEdat
Mitjana i moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics
i antropolgics. Barcelona: CSIC, 2001, p. 443.
119. Compra de 5 sous i 6 diners per 77 sous a Bernat Vervol, de Vilassar
(1422-6-1, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 48). Compra de
12 sous i 6 diners per 8 lliures i 10 sous a Pon Ferrer, de Premi (1428-11-29, AHPB,
Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum alienacionum
(1428/1430), fols. 6v-8). Compra de 14 sous per 9 lliures i 10 sous a Bernat Mateu i el
seu ll Francesc, dArgentona (1429-1-23, Primus liber vendicionum et stabilimentorum
et aliarum alienacionum (1428/1430), fols. 13v-15v). Compra de 23 sous i 2 diners per
9 lliures i 10 sous per 16 lliures i 20 sous a Pere Mayol, de Cabrera (1429-1-25, AHPB,
Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1429), fol. 22) Compra de 20 sous per 14 lliu-
res a Bernat i Bartomeu Morot, del mas Morot de Santa Maria de Matar, 1432-8-10,
AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fols. 122v-134.
121. La mort dAntoni Arn ha de situar-se entre la data de la darrera escriptura
en la qual particip, que fou el 26 de maig de 1436, i la primera font en qu gur
Salvadora, la seva muller, com a vdua, datada el 15 dabril de 1437, BC, Manuscrit
un cens de 9 sous cum dominio, rma et faticha per 16 lliures i
10 sous a Pere Geronella, de Cabrera.
122
Tres anys ms tard, el dia 1
de juny de 1332, aconsegu una pea del mas Aguilar de Pere Antic,
dArgentona, per 4 lliures i 8 sous i una peceta, sota domini i alou de
la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, per 4 lliures i 8 sous.
123

Els membres de la famlia que vivien al mas Arn eren homes
propis, solius, afocats i remences. El dia 11 de maig de 1421, es for-
malitzaren els captols matrimonials de Jaume Mir, ll de Francesc Mir,
i Sana, de Cabrera, i dEullia, lla dAntoni Arn i de Salvadora.
124

Cinc dies ms tard, Eullia senfranqu, previ pagament de 110 sous,
de Francesc dHostalric, senyor de la casa de Cerdanyola i de la vall
dAgell de Sant Feliu de Cabrera.
125
La quantitat satisfeta per la remena
dEullia demostra que limport satisfet per Antoni Arn fou molt elevat
i, per tant, que el seu senyor volgu aprotar-se dels negocis dArn
augmentant limport daquest mal s.
Segons les fonts consultades, Antoni Arn tingu cinc lles i un
ll: Pere, lhereu, Eullia, casada amb Jaume Mir, de Cabrera; Francesca,
dotada amb 60 lliures i casada amb Nicolau Bonivern, de Vilassar;
126

Clara, dotada amb 80 lliures i casada amb Llus Mateu, dArgentona;
127

Antnia,
128
dotada amb 60 lliures i casada amb Toms Gurri, dAlella,
i Francina.
129
Aquesta darrera, que encara estava vivint al mas arran
de la mort del seu germ Pere, lhereu, es convert en la pubilla del
mas Arn.
130
Francina es cas amb Antoni Mir reforant els lligams
nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas Anomenat Arn,
en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nms. 36-37.
122. AHPB, Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1430), fols. 59v-60.
AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fol. 109.
124. AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 30.
125. 1421-11-13 AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 36.
126. 1431-1-6, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell,
nm. 33.
127. 1436-10-10, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de No-
ticias de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de
Agell, nm. 35.
128. 1439-11-19, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de No-
ticias de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de
Agell, nm. 38.
129. Enric Subia i Coll: El mas Arn dAgell, pp. 444-445.
130. El 15 dabril de 1437, Salvadora, vdua dAntoni Arn, restitu el dot aportat
per Antnia, vdua de Pere Arn, hereu del mas Arn, i lla de Pere Torra, dAlella, BC,
Manuscrit nm. 1221. Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas Anomenat
Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 37.
amb aquesta famlia cabrerenca, iniciats amb el casament de la seva
germana Eullia.
Amb aquest cabaler-pubill, que gura a la documentaci alternant
la seva identicaci entre Antoni Mir, lies Arn, i Antoni Arn, sinici
una tendncia involutiva del mas Arn. De fet, aquest cabaler-pubill no
ho tingu fcil. Hagu de fer front als pagaments de part dels dots de
les seves cunyades
131
i efectuar requestes per aconseguir les pensions
de censals morts impagades pels censalistes deutors.
132
La situaci crtica del mas Arn sagreuj amb la guerra civil.
Entre els anys 1464 i 1476, Antoni Arn, cabaler-pubill del mas Arn,
alien dues feixes de terra a carta de grcia,
133
dues peces de terra
aloeres,
134
una feixa dependent
135
i una pea sotsestablerta.
136
A ms a
ms, lany 1478, augment el capital amb els ingressos obtinguts amb
la compravenda a carta de grcia pactada lany 1464 amb Arnau de la
Castanyeda, cirurgi, de Cabrera, perqu la famlia Arn no tenia prou
diners per satisfer el dot de Clara, lla de Francina i dAntoni Mir, lies
Arn.
137
La involuci experimentada per la famlia del mas Arn fou
temporal. En poques posteriors, els Arn tornaren a endegar estrat-
gies encarades a lampliaci del seu patrimoni familiar i recuperaren
la posici econmica i la consideraci social dels seus convilatans.

Els Botey i els Ferrer de Premi
Des de mitjan segle XIV, Pere Botey del mas Botey, de Premi,
va anar ampliant el patrimoni agrer del seu mas amb ladquisici de
131. s molt probable que aquests pagaments fossin a terminis, com ho demostra
la documentaci relacionada amb el dot de Francesca. Els seus captols matrimonials
sescripturaren lany 1431. Dotze anys ms tard, encara sestava abonant part del dot
pactat, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y
mas anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 40.
132. APSGVD, Manual 7, fol. 32v, 33v i 34v.
133. 1464-1-10, Venda a carta de grcia de dues feixes de terra per 14 lliures
a Arnau de la Castanyeda, cirurgi, de Cabrera, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
vicesimum (1477/1478), fol. 12v.
134. 1467-4-18, Venda de dues peces de terra aloeres per 18 lliures i 14 sous a
Jaume Mir, de Cabrera, parent seu, Miquel Franquesa, Quartum manuale (1466/1467).
135. 1470-1-5, Venda duna feixa a Vilassar, sota domini i alou de Santa Maria
de Montalegre, per 50 sous a Bernat Mas, fuster, de Vilassar, APSGVD, Diversorum 109.
136. 1476-5-3, Venda a carta de grcia duna pea del mas Bellot, lies Pujol,
per 8 lliures, a Esteve Mallol dAmunt, de Cabrera, Enric SUBI i COLL, El mas Arn
dAgell, p. 445.
137. Attendens etiam me in presenciam haberem necessariam pecuniam quan-
titatem suscripta pro solvendo dote Clare lie mee sponseque Joannis Michaelis Feu,
de Santa Maria de Matar, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478),
fol. 12v.
diferents peces de terra, la majoria dependents.
138
Posteriorment, cap
a nals de lesmentada centria, aquest premiarenc combin la com-
pra dagrer amb la de pensions de censal mort de pagesos premia-
rencs i vilassarencs. Pere Botey formalitz disset actes de compravenda
daquests prstecs i invert quantitats que oscillaren entre els 8 sous i
les 80 lliures. Aquest darrer import correspon a la compra de 115 sous
de pensi de censal mort, efectuada el 24 de novembre de 1383, a
Berenguer Catal, Arnau Canal i Jaume Mir, procuradors dalguns homes
de Vilassar.
139

Pere Botey compr la major part daquestes pensions creditcies
durant la crisi frumentria dels anys 1374-1376.
140
Lexistncia de tres
males collites seguides, originades per una reiterada sequera i la coin-
cidncia duna srie de factors conjunturals com els rumors sobre la
manca de gra, lacaparament i la retenci de cereals amb lobjectiu
despecular, la incidncia de la guerra i la pressi scal provocaren
una carestia frumentria al Principat. Dins daquest context, cal situar
la revolta de Sardenya, la guerra contra Pere el Cruel de Castella i
lintent dinvasi del Principat de linfant Jaume amb tropes mercenries
reclutades al Llenguadoc i la Provena.
141

Amb Pere Botey, ll de Pere Botey, aquesta famlia inici una
estratgia dexpansi patrimonial basada amb la incorporaci de nous
masos. Lany 1397, per 130 lliures, Pere Botey compr al seu germ
Bartomeu Botey, de Tei, els drets sobre els masos Colomer, Lena,
Nicolau, lies Mascar, i Seguer. Bartomeu havia adquirit aquests
drets a Guillem Castellar, de Premi, qui compartia el domini directe
daquests masos amb Miquel des Bosc.
142
Quatre anys ms tard, Pere
Botey aconsegu el domini eminent dels masos Nicolau i Riquer per
30 lliures a un marmessor subrogat de Berenguer de Sant Vicen.
143

El 25 de gener de 1411, Pere Botey renegoci amb molt bones
condicions la possessi del domini til de part duna muntanya, situada
a Vilassar. En aquesta operaci, commut el vuit i el braatge per
138. De fet, shan comptabilitzat tretze peces de terra, encara que podrien ser-ne
moltes ms. La impossibilitat de consultar les fonts dipositades a larxiu patrimonial de
la famlia Botey no permet oferir ms dades.
140. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Una dcada dabastament frumentari a Barcelona:
Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del segle XIV (en premsa).
141. Linfant Jaume volia recuperar el Rossell, la Cerdanya i el regne de Ma-
llorca, arrabassats al seu pare Jaume III de Mallorca per Pere el Cerimonis el 1349.
142. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la Histria de Premi de Dalt..., p. 67.
4 sous anyals.
144
Cent-cinquanta anys ms tard, la famlia Botey encara
continuava satisfent als des Bosc el mateix cens.
145
El 1412, compr
el domini til del mas Mascar amb la seva quintana, vuit peces de
terra i altres pertinences daquest mas. Entre aquestes, cal destacar la
presncia de cups, btes i portadores.
146

Des de mitjan segle XV, Jaume i Bartomeu, lls de Pere Botey,
continuaren invertint en ladquisici de pensions de censals morts i
masos. Aix, per exemple, lany 1429, en una permuta, Jaume Botey -
gur com a propietari del mas Servet
147
i, ms tard, Bartomeu Botey
incorpor al patrimoni familiar el mas Perdal, mercs a una donaci
de Bartomeu Perdal, a qui havia ajudat en les necessitats.
148
Amb
aquests aglevaments la famlia Botey pogu deixar de treballar direc-
tament la terra, ja que lexplotaci del seu patrimoni es vei garantida
per la utilitzaci de diferents contractes com ara establiments, sotses-
tabliments i arrendaments.
De Jaume Botey tamb es pot destacar que compart amb Fran-
cesc Ferrer, baster de Barcelona, larrendament del des de la parr-
quia de Vilassar. El cobrament daquestes rendes comport a Botey i
a Ferrer fora maldecaps. Ambds instituren Francesc Moliner com a
procurador perqu una srie de vilassarencs no satisfeien els delmes.
Mercs a les gestions de Moliner, que endeg una srie de requestes
i de requeriments,
149
els arrendadors aconseguiren lescripturaci de
debitoris dels deutors.
150
144. APSGVD, Manual 5, fol. 130. AHMAR, Llibre Baixell, fol. 130.
145. 1561,4,2, Confessi dAntnia, dona de Pau Botey, pags de Sant Pere de
Premi, AHMAR, Capbreu 1558-1614.
147. 1429,6,11, AHPB, Bartomeu Agell, Primum Manuale (1428/1430), fols. 53v-54.
148. 1464,3,23, AHPB, Bartomeu Agell, XXXXIII Manuale (1464). Aquesta do-
naci fou raticada el 14 de gener de 1466 a les darreres voluntats de Perdal, escoll
Bartomeu Botey com a hereu universal, APSPPD, Manual 3, fol. 51v.
149. Requesta de Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey i Francesc Ferrer,
arrendadors del des de la parrquia de Vilassar (1438-12-19, APSGVD, Diversorum 89).
Demanda de Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey i Francesc Ferrer, als jurats
de la parrquia de Vilassar, 1438-12-20, APSGVD, Diversorum 89.
150. Debitoris escripturats a favor de Jaume Botey i Francesc Ferrer, baster
de Barcelona, arrendadors del des de la parrquia de Vilassar, de Bernat Saura, de
Bartomeu Cuquet, de Gens Campins, de Bernat Tolr, dAntoni Vidal, dAntoni Dilmer,
de Miquel Riera, de Jaume Torre, de Salvador Colomer, ll de Bartomeu, i de Francesc
Vidal de Gordey (1439-1-1-1439-1-4, APSGVD, Diversorum 124). Debitoris a favor de
Jaume Botey i Francesc Ferrer, baster de Barcelona, com a arrendadors del des de la
parrquia de Vilassar, de Pere Marqus i dAntoni Riera, carnisser, de Vilassar, 1439-12-28,
Bartomeu Botey fou jurat de la parrquia de Sant Pere de Pre-
mi
151
i abans de morir, per obtenir el perd dels seus pecats, promet
a Salvador, un esclau negre, de sis anys, que se lalliberaria a ledat
de vint-i-cinc anys. Mentrestant, havia de continuar sota les ordres de
la famlia Botey.
152
Malgrat que les fonts documentals a partir de la mort de Barto-
meu Botey reecteixin una certa involuci patrimonial, aquesta situaci
fou conjuntural.
153
Com la pagesia benestant del Maresme, la famlia Botey tamb
destac per la solidesa de la seva masia, la qual ns i tot compt amb
una gran torre de guaita quadrada adossada a lhabitatge.
154
TAULA 12
Documentaci de la famlia Botey, de Premi (1355-1471)
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1355-1-4 Compra Pere Botey Arnau Ponseta, pro-
curador de Margarida,
muller de Berenguer
Estrader, de Premi
Pea, sotsdomini i alou
de Bernat de Sant Vicen,
senyor de la Casa de
Premi
1365-7-24 Compra Pere Botey Constana, muller de

Bartomeu Tria i aquest,
de Vilassar
Pea alouera a Vilassar 25 lliures
151. En una escriptura referent a una reuni celebrada per la Universitat de
Premi, sesment Bartomeu Botey com a jurat, difunt, 30-5-1466, AHPB, Miquel Fran-
quesa, Llibre com (1465/1479).
152. 1466-2-28, APSPPD, Manual 1, fol. 18.
153. Els anys 1718, 1727 i 1735, Josep Botey fou un dels regidors de Premi.
Aquest domini de la pagesia benestant de Premi sens reecteix molt b a les instn-
cies del poder local, on hi trobem els elements pagesos que ms terres controlen del
terme, amb la participaci al govern municipal dalguns menestrals o pescadors, per
de forma clarament minoritria, JOSEP VIALS i IGLESIAS, Premi a comenaments del
segle XVIII, pp. 111-113 i 115.
154. Lexemple ms destacat s, una altra vegada, lactual Can Molas, antic mas
de Can Botey. El mas s format per un conjunt dedicis que daten dels segles XIV i XV,
modicats durant el segle XVIII, i que inclouen la masia prpiament dita i una torre de
planta quadrada adossada a la seva esquerra. La masia s formada per planta baixa
i pis, amb coberta a dos vessants, ms lampliaci barroca del celler i els annexos de
la faana posterior; la faana principal mostra tamb elements de diferents perodes
constructius: portal, rod adovellat i una nestra coronella central de nals del segle XIV
probablement, una altra nestra geminada a lesquerra del segle XV, i un coronament
de lnies ondulades caracterstic del segle XVIII, Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la
Histria de Premi de Dalt..., pp. 68-69.
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1369-4-20 Compra Pere Botey Elisenda Agella, muller
de Berenguer Agell i
aquest, de Vilassar
Pea a Vilassar, sota do-
mini i alou de Pere des
Bosc i de les franqueses
de Montcada
6 lliures
1372-4-8 Compra Pere Botey Bartomeu Vives, ll
i hereu de Bartomeu
Vives, de Premi
Pea, sota domini i alou
reial
7 lliures
i hereu de Bartomeu
Vives, difunt, de
Premi
reial
7 lliures
i hereu de Bartomeu
Vives, difunt,
de Premi
30 sous de pensi de
censal mort
21 lliures
1374-1-6 Compra Pere Botey Pere Tolr i Bernard,
ll, de Vilassar
16 sous de pensi de cen-
sal mort
1374-3-14 Compra Pere Botey Bernat Ferrer, lies

Etruch, Guillema,
muller, Bernat ll i
Guillem Verdaguer,
de Vilassar
21 sous i 7 diners de
pensi de censal mort
15 lliures
1374-3-14 Compra Pere Botey Bernat Juli, Francesca
i Francesca Juliana,
via de la muller,
de Vilassar
64 sous de pensi de
censal mort
44 lliures
1374-6-1 Compra Pere Botey Guillema Morella,
Guillem Morell,
marit, i Pere Vilarasa,
de Vilassar
15 sous de pensi de
censal mort
10 lliures
i 10 sous
1374-6-4 Compra Pere Botey Arnau Castellar i
Constana, de Vilassar
50 sous de pensi de cen-
sal mort
35 lliures
1375-3-7 Compra Pere Botey Pere Ferrer, de Vilassar Pea, sota domini i alou
de la pabordia de Santa
Maria dAro
80 sous
1375-11-5 Enfranqui-
ment
Pere des Bosc,
senyor dels
castells de Sant
Vicen i de
Vilassar i Bernat
de Sant Vicen,
senyor de la Ca
sa de Premi
Bartomeu i Guillemona,
lls de Pere Botey
Condici jurdica 16 lliures
i mitja
1375-12-7 Compra Pere Botey Bernat Serra i Pere
Serra, ll, de Vilassar
7 lliures
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1376-3-12 Compra Pere Botey Sana Sabatera, muller
de Pere Sabater, lies
Abril, i aquest,
de Vilassar
105 sous
1376-10-18 Compra Pere Botey Pere Eimeric, ll de
Galcer Eimeric,
de Cabrera
15 sous de pensi de
censal mort
10 lliures
1376-10-25 poca de
comanda
Guillem Avella,
de Cabrera
Pere Botey 6 lliures, que shauran
de tornar per Sant
Vicen
1377-1-18 Compra Pere Botey Bernat Cisa, de Premi Pea amb vinya a
rabassa, sota domini i
alou de la Pia Almoina
de la Seu de Barcelona
8 lliures
1377-3-6 Compra Pere Botey, lies
Dilmer
Nicolau Agell i
Constana, de Premi
Cinqu duna pea, sota
domini i alou de Pere
des Bosc i Bernat de
Sant Vicen senyor de la
Casa de Premi
67 sous
1377-6-20 Compra Pere Botey Joan Aulovara,
de Vilassar
15 sous de pensi de
censal mort
10 lliures
i mitja
1378-10-16 poca de
comanda
Saurina, vdua
de Guerau dAlta-
fulla, drrius
Pere Botey 7 lliures
1379-1-18 poca de
comanda
Guillem Avella,
de Cabrera
Pere Botey 7 lliures i 4 sous
1379-4-9 Compra Pere Botey Bernat Cisa, de Premi 12 sous de pensi de
censal mort
8 lliures
1381-1-2 Compra Pere Botey Bernat Figuera hereu
mas Andreu, de Premi
de Pere des Bosc i
Bernat de Sant Vicen,
senyor de la Casa
Premi
100 sous
1381-9-4 Compra Pere Botey Arnau Costa, lies
Estrader, de Premi
15 sous de pensi
de censal mort
10 lliures
i 10 sous
1381-9-20 poca de
comanda
Pasqual Pons,
de Granollers
Pere Botey 25 lliures
1382-5-20 Compra Pere Botey Bernat Folgueres i
Saurina, de Premi
pea aloera 19 lliures
1382-6-20 Compra Pere Botey Bartomeu Vives
i Elisenda, de Premi
2 peces en franquesa 6 lliures i
1 sou
1382-9-28 Compra Pere Botey Nicolau Agell,
de Premi
20 sous de pensi
de censal mort
15 lliures
1383-3-24 Compra Pere Botey Pere Triador i Miquel
Triador ll, de Premi
Pea aloera 77 sous
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1383-11-24 Compra Pere Botey Berenguer Catal,
Arnau Canal i
Jaume Mir, procura-
dors dalguns homes de
Vilassar
115 sous de
80 lliures
1388-7-30 Testament Pere Botey
1393-8-21 Compra Pere Botey Arnau Oliver, lies
Cervera, i Jaume, ll,
de Premi
de Miquel des Bosc
ment
Miquel des
Bosc, senyor
dels castells de
Sant Vicen i de
Vilassar
Bernat i Bonanat Botey,
lls de Pere Botey
Condici jurdica 16 lliures
i 10 sous
1398-7-22 Compra Pere Botey Marmessors de
Berenguer de Sant
Vicens
Domini eminent dels
masos Nicolau, Riquer
i altres honors i posses-
sions, sota domini i alou
de Berenguer de Sant
Vicens
30 lliures
1406-11-14 Compra Jaume Botey Bernat Avella, Barto-
meu Tria, Salvador
Pons, Ramon Vidal,
Salvador Juli, Antoni
Ferrer, Pere Llad,
Bernat Campins,
Pere Bosc, lies
Serena, Arnau Castellar,
Bernat Bonivern,
Jaume Roudors,
Guillem Vervol i
Berenguer Marqus,
de Vilassar
22 lliures
1411-1-25 Carta precria Miquel des Bosc Pere Botey Tros de muntanya a
Vilassar
Commu-
taci del
vuit i
del bra-
atge per
4 sous
anyals
1412-9-28 Compra Pere Botey Clara, lla de Nicolau
Agell, de Premi
Mas Mascar, quintana,
cups, btes, portadores,
8 peces de terra

1429-6-11 Permuta Jaume Botey, que
t el mas Servet

Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1429-9-10 Venda Jaume Botey
Pon Ferrer i
Joan Ponseta,
de Premi
Antoni Poal, de Bar-
celona
22 lliures
1430-1-25 Compra Jaume Botey Joan Llaurador, pare i ll,
de Premi
20 sous de pensi de
censal mort
14 lliures
1430-1-31 Compra Jaume Botey Bartomeu Arnau
i Gabriel, ll, de Santa
Maria de Matar
20 sous de pensi
de censal mort
30 lliures
1432-3-7 Compra Jaume Botey,
Francesc Ferrer,
baster, de
Barcelona i
daltres, que no
sesmenten de
Vilassar
Antoni Ferrer, tutor
amb Pere Aroles, de
Bartomeu Riera, pubill
i hereu de Salvador
Riera, difunt bter,
de Vilassar
30 lliures i 4 sous de
1433-7-27 Lluci Jaume Botey,

hereu del difunt
Pere Botey
Saurina, vdua de
Nicolau Agell,
de Premi
20 sous de pensi
de censal mort
15 lliures
1434-11-29 poca de
venda
Pere Pujolar,
majordom del
castell de S.
Vicen de Miquel
des Bosc
Jaume Botey,
de Premi, i tutor
testamentari de Peric,
orfe de Bernat Botey,
candeler, de Barcelona
Pensi de censal mort
1438-12-19 Requesta Francesc
Moliner,
procurador
de Jaume Botey
i Francesc
Ferrer, baster de
Barcelona, arren-
dadors del des
de la parrquia
de Vilassar
Deutors de Vilassar Reclamanaci de deutes
1438-12-20 Demanda Francesc
Moliner, procu-
rador de Jaume
Botey i Francesc
Ferrer, baster de
Barcelona, arren-
dadors del des
de la parrquia
de Vilassar
Jurats de la parrquia
de Vilassar
Reclamanaci de deutes
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1439-1-1 a
1439-1-4
Debitoris Bernat Saura
Bartomeu
Cuquet, Gens
Campins, Bernat
Tolr, Antoni
Vidal, Antoni
Dilmer, Miquel
Riera, Jaume
Torre, Salvador
Colomer, ll de
Bartomeu i
Francesc Vidal
de Gordey
Jaume Botey i Francesc
Ferrer, baster de
Barcelona, arrendadors
del des de la parr-
quia de Vilassar
Deutes
1439-12-28 Debitoris Pere Marqus
i dAntoni Rie-
ra, carnisser, de
Vilassar
Jaume Botey i Francesc
Ferrer, baster de
Barcelona, arrendadors
del des de la parr-
quia de Vilassar
Deutes
1445-9-6 i 7 Requestes Miquel Soler,
bracer de Barce-
lona, procurador
de Bartomeu
Botey, de Premi
Salvador Dilmer,
de Vilassar
Pagament de 8 orins
dun censal mort
1446-5-13 Lluci Antoni Poal,

de Barcelona
Jaume Botey, Pon
Ferrer i Joan Ponseta,
de Premi
22 lliures
1464-3-23 Donaci Bartomeu Per-
dal, de Premi
Bartomeu Botey Mas Perdal, sota domini
i alou de lesglsia de
Sant Pere de Premi
1465-3-14 Permuta Bartomeu Botey Bernat Costa i Rafael

Costa, ll, de Premi
Peces aloeres
1456-2-28 Promesa Bartomeu Botey Salvador, esclau negre de
6 anys, ll de la seva es-
clava Maria
Manumissi quan tingui
25 anys
1466-2-28 Testament Bartomeu Botey

1467-4-15 Venda Eullia, vdua de
Bartomeu Botey,
i Jaume Botey,
de Sant Vicen
de Sarri, i Joan
Vidal, de Bada-
lona, tutors dels
lls del difunt
Esteve Franquesa, de
Premi
Vinya plantada aloera 66 sous
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1468-6-7 Venda a carta
de grcia
Jaume Botey i
Eullia, vdua de
Bartomeu Botey
i muller de Joan
Rossell, de Tei,
tutors dels lls
de la vdua
Esteve Franquesa,
de Premi
Vinya plantada 3 lliures i
6 sous
1471-6-16 Testament Maria, vdua de
Bartomeu Botey,
de Premi

1471-9-9 poca Maria, vdua
de Bartomeu
Botey, que t els
bns del difunt
i els del seu ll,
Bartomeu Botey,
hereu del seu
pare
Salvador Ferrer,
de Cabrera
33 sous de pensions de
censal mort
De Premi, tamb cal assenyalar una altra famlia pagesa benes-

tant, la dels Ferrer, que tenia el mas Ferrer. Daquesta famlia destac
Jaume Ferrer, parent collateral de la branca troncal del mas Ferrer.
Lany 1460, Jaume Ferrer ocup el crrec de batlle reial de Premi
155

i, dos anys ms tard, fou un dels jurats de lesmentada vila.
156
Lany 1464, Jaume Ferrer compr a Jaume Amig, orfe de Barto-
meu Amig, el mas Amig, derrut, i dues peces de terra, dependents
del monestir de Sant Miquel del Fai.
157
Ms endavant, el 25 de febrer
de 1470, en una subhasta pblica realitzada a la plaa de Premi, Pere
Ferrer, un dels seus lls, compr el mas Orenga per 11 lliures. Eullia,
vdua de Bartomeu Orenga, es vei oblidada a desprendres daquest
mas aloer ats que no podia fer front a les seves necessitats.
158

El 14 doctubre de 1471, Pere Ferrer fou escollit com a primer
substitut de lhereu universal de Jaume Ferrer, el seu pare, per tant no
nera lhereu.
159
Dos anys ms tard, quan Jaume Ferrer ja havia mort,
Pere pact uns captols matrimonials amb Eullia, lla del difunt Bar-
155. Carta de Pere el Cerimonis del dia 3 de juliol de 1460 a Jaume Ferrer,
batlle de Premi, APSPPD, Manual 1, fol. 9v.
156. 1462-1-19, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461/1462), fols. 12-12v.
157. AHPB, Miquel Franquesa, Manual com (1465/1479).
158. APSPPD, Manual 1, fols. 46v-48.
159. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 91v-92.
tomeu Soler, mercader, i dIsabel, de Barcelona.
160
Per aix, Pere Ferrer
marx a la Ciutat Comtal on hi tenia familiars i hi treball com a mer-
cader.
161
Finalment, el 14 doctubre de 1475, alien a Nicolau Orriols
el mas Orenga i una pea daquest mas per 13 lliures. Amb aquesta
compravenda, Pere Ferrer noms obtingu dues lliures de beneci.
162

El mateix dia, el comprador revengu el dret dempriu i daigua del
mas Orenga a Berenguer Partella, de Premi.
163

Amb lexemple dels Ferrer, es demostra com algunes famlies
originades de branques collaterals dun mas mantingueren una certa
posici econmica i una bona consideraci social. Tamb es consta-
ta la facilitat dintegraci daquells cabalers que ja disposaven duna
famlia a la Ciutat Comtal. En el cas de Pere Ferrer, la migraci fou
una oportunitat per a ascendir econmicament i socialment. Daltres
vegades, alguns daquests cabalers installats a Barcelona esdevingueren
hereus de masos, per no volgueren responsabilitzar-se de les regnes del
mas. Alguns daquests hereus vengueren algunes peces del mas quan
necessitaren numerari.
164
Tamb hi ha casos en qu els hereus, obligats
per les necessitats o havent decidit no tornar a pags, vengueren la
totalitat del seu patrimoni. Aquest fou el cas de Pere Gener, hostaler
de Barcelona, que abans vivia a Cabrera. El 26 de gener de 1429, Ge-
ner amb el consentiment dEullia, la seva muller, i de Clara, llur lla,
vengu el mas Gener, de Cabrera, per 27 lliures i 10 sous.
165
El mateix
dia, Gener tamb alien vint-i-tres terres i un camp del mas Gener.
166
Els Aroles de Vilassar
Els Aroles formaren part daquell grup de pagesos, antics de-
pendents del monestir de Sant Maral del Montseny, que lany 1365
160. 1473-2-27, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale tercium decimum (1473).
161. El 14 doctubre de 1471, en el seu testament Jaume Ferrer escoll com a
marmessors Joan Ferrer, avi patern, taverner de Barcelona, Guerau Aroles, cunyat, de
Tei, i el seu ll Pon Ferrer, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480),
fols. 91v-92.
162. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1475/1476).
164. El 25 dagost de 1455, Agust Ribes, calafat de Barcelona, hereu i senyor til
del mas Soler, lies Ribes, de Premi, vengu per 100 sous a Pere Maci, de Premi, una
pea erma, dependent de la Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona, AHPB,
Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1455/1456).
165. AHPB, Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1430).
166. Daquestes vint-i-tres peces, onze depenien de Ferrer Puig, canonge de la
Seu de Barcelona ut laycam et privatam personam et sub dominio et alodio eiusdem,
vuit peces depenien del mas Bartomeu, de Cabrera, que les havia sotsestablert i la resta
depenien de diferents senyors.
aconseguiren enfranquir-se de Pere des Bosc i adquirir el domini til
de les seves possessions. Daquesta manera, Pere Aroles i Guillem, el
seu ll, esdevingueren homes lliures i, a ms a ms, aloers.
Guillem Aroles destac pel seu important patrimoni immobiliari,
167

per ladquisici de pensions de censals morts
168
i perqu va iniciar una
poltica denllaos matrimonials que lemparent amb daltres famlies
benestants de la contrada, com ara els Isern i els Bonivern, de Vilassar,
169

o b els Maci i els Partella, de Premi.
170

Lhereu de Guillem Aroles, que tamb es deia Guillem, mor fora
aviat i Constana, la seva vdua, continu invertint en lampliaci del
patrimoni familiar mitjanant la compra de pensions de censals morts
i dagrer. Pere Aroles, ll del difunt Guillem i de Constana, destac
per la seva participaci en actes antisenyorials que senquadren dins
del context reivindicatiu de retorn a la jurisdicci reial.
Vers lany 1415, Pere Aroles particip en lincendi, lassalt i la des-
trucci del castell de Matar, en la tala darbres i vinyes, en latac de
la plaa de Matar i la destrucci del seu forn.
171
Al cap de dos anys,
Pere Aroles es cas amb Alfresina Sala, membre duna de les famlies
ms ben situades dArenys.
172
Lany 1429, Pere Aroles fou el portantveu
dels vilassarencs, que es negaven a la realitzaci dobres al castell de
Vilassar. Guillem Pere Aroles, ll de Pere Aroles, continu ampliant el
patrimoni familiar i participant activament en la poltica vilassarenca.
167. Com daltres vegades, les dades que sofereixen poden ser molt superiors.
Els entrebancs per a la consulta de la documentaci dipositada a lArxiu Patrimonial de
Can Maians, de Vilassar, no han possibilitat lobtenci de dades concloents.
168. En el perode 1377-1403, Guillem Aroles compr dinou pensions de censals
morts.
169. Esponsalici de 25 lliures de Salvador Isern, ll i hereu de Sim Isern, de
Vilassar, a Francesca, germana de Guillem Aroles (1372-1-2, APSGVD, Manual 2, fol. 27).
poca de dot de 100 lliures de Guillem Aroles a favor de Pere Bonivern per a la seva
lla Constana. Aquesta noia era lla de Bonivern i muller de Guillem Aroles, ll, 1399-
7-15, APSGVD, Manual 4, fol. 28v.
170. poca deixovar de Bernat Maci, lies Partella, i Alamanda, de Premi,
a Guillem Aroles. Sabonaren 10 lliures de les 100 pactades per Bernat, ll de Guillem
Aroles, 1401-10-16, APSGVD, Manual 5, fol. 59.
171. Aquestes accions es desenvoluparen durant tres dies consecutius i foren
realitzades per homes del sagramental de les parrquies dAlella, Argentona, Badalo-
na, Cabrera, Caldes dEstrac, Canyamars, Cardedeu, Corr dAvall, Dosrius, Llavaneres,
Mata, Matar, Tei, Tiana, Vallmajor i Vilassar, juntament amb daltres homes dquestes
localitats, Roser SALICR i LLUCH, A foc! A foc! Assalt, incendi i destrucci del castell
de Matar per part del Sagramental a mitjan segona dcada del segle XV, Fulls, 60
(Matar,1998), pp. 6-14.
172. Des de lany 1212 ns al 1437, els Sala ocuparen hereditriament la batllia
de Sant Mart dArenys, de Sant Iscle i de Santa Victria, Benet OLIVA i RICS, La petita
noblesa del Maresme, pp. 72-76.
Per aquest motiu, el 12 de setembre de 1445, en un consell de la uni-
versitat de Vilassar, Guillem Pere Aroles fou escollit, juntament amb
Miquel Casals, representant dels majors.
173
TAULA 13
Documentaci de la famlia Aroles, de Vilassar (1365-1484)
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
ment
Pere des Bosc Pere Aroles i Gui-
llem Aroles, ll del
mas Aroles
canvi destat
jurdic
1371-5-26 Establiment Guillem Aroles Bernat Ferrer Pea de terra

1373-5-24 Compra Guillem Aroles Francesca, muller
de Bernat Juli, i
aquest, de Vilassar
7 sous i 7 di-
ners de pensi
de censal mort
105 sous
1375-2-25 Debitori Elisenda, muller
de Berenguer
Agell, i aquest
de Vilassar
Guillem Aroles 23 sous
1375-10-21 Compra Guillem Aroles Guillem Vives i
Guillema, de
Vilassar
9 sous i 6 di-
ners de pensi
de censal mort
6 lliures i
12 sous
1377-1-2 Confessi Bernat Colomer,
de Vilassar
Guillem Aroles Cases a la sa-
grera al costat
de la plaa sota
domini i alou
daquest darrer
1377-1-2 Confessi Pascasi Boni-

vern i Pere
Bonivern,
de Vilassar
Guillem Aroles Pea de terra o
hort, sota domi-
ni de Guillem
Aroles
1377-1-20 Confessi Bernat Roudors,

de Barcelona
Guillem Aroles 2 peces de terra
a Vilassar, sota
domini i alou
del darrer
1377-1-20 Confessi Pere Estrany,

de Vilassar
Guillem Aroles Satisfacci de
4 sous anyals
de cens
1377-5-17 poca de
comanda
Guillem Abril,
de Vilassar
173. Benet OLIVA I RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 33.
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1377-6-25 poca de
comanda
Bernat Tolr i
Antoni, ll, de
Vilassar
1377-7-25 Compra Guillem Aroles Sana, muller
de Pere Sabater,
Pere Sabater;
Elisenda, muller de
Berenguer Agell,
Berenguer Agell i
Bernat Colom, de
Vilassar
5 sous i 6 di-
ners de pensi
de censal mort
73 sous
1377-11-8 Compra Pere Aroles, ll
de Guillem i
Saurina, muller
del darrer
Jaume Rafart, de
Premi
Pea aloera 95 sous
1379-3-24 Compra Guillem Aroles Bernat Serra, Pere
Serra, ll, Sana,
muller de Pere Sa-
bater, de Vilassar
30 sous de pen-
si de censal
mort
21 lliures
1379-3-24 Compra Guillem Aroles Elisenda, muller de
Berenguer Agell,
de Vilassar
5 sous i 3 diners
de pensi de
censal mort
70 sous
1379-7-18 Compra Guillem Aroles Guillem Artaguil
i Margarida, de
Vilassar
21 sous de pen-
si de censal
mort
14 lliures
1380-7-22 Compra Guillem Aroles Guillem Abril i Ala-
manda, de Vilassar
15 sous de pen-
si de censal
mort
10 lliures
i 10 sous
1380-12-14 Compra Guillem Aroles Bernat Duran de
Premi
14 sous
de pensi de
censal mort,
que satisf
Bonanat Canal
de Vilassar
10 lliures
1381-6-8 Compra Guillem Aroles Guillem Carbonell,
de Vilassar
15 sous de pen-
si de censal
mort
10 lliures
i 10 sous
1383-7-28 Compra Guillem Aroles Pere Llad i Sana,
de Vilassar
9 sous de pensi
de censal mort
6 lliures
1383-7-28 Compra Guillem Aroles Guillem Carbonell,
de Vilassar
12 sous de pen-
si de censal
mort
8 lliures
1383-11-12 Compra Guillem Aroles Arnau Alier, de
Cabrera
7 sous i 7 diners
de pensi de
censal mort
105 sous
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1395-6-6 poca de
dot
Guillem Aroles Pere Bonivern 10 lliures
(Cons-
tana,
lla i nora
dAroles)
1396 Compra Guillem Aroles Guillem Arnau,
Pere Catal i Gui-
llem Bartomeu, de
Cabrera
30 sous de pen-
si de censal
mort
1398-5-20 Compra Guillem Aroles Pere Sagalar, Pere

Sagalar, lies Se-
rena, i Francesca,
muller del darrer
7 sous i 10
diners de
pensi de censal
mort
110 sous
1398-10-27 Compra Guillem Aroles Pere Sala, de Pre-
mi, i Pere Cuquet
jnior, de Vilassar
30 sous de pen-
si de censal
mort
21 lliures
1398-11-25 Compra Guillem Aroles Bernat Marc, pre-
vere de Vilassar
30 sous que
satisfan
Bernat Vidal i
Bartomeua
21 lliures
1399-3-24 Compra Guillem Aroles Francesc Salr,
representant dels
homes del castell
de Matar
13 lliures i 13
sous de pensi
de censal mort
1399-4-3 Compra Guillem Aroles Sana, muller de
Bernat Eimeric
Pea a ses Aro-
les, sota domini
i alou de Miquel
des Bosc
22 lliures
1399-9-10 Compra Guillem Aroles Pere Pi, lies Ros-
sell, i Sana, de
Vilassar
78 sous i 6
diners de
pensi de censal
mort
55 lliures
1399-11-29 Compra Guillem Aroles Bernat Maci, lies
Partella, la seva
muller Alamanda,
Guillemona, vdua
de Raimon Maci i
mare dAlamanda,
de Premi
83 sous de
pensi de censal
mort
30 lliures
1400-8-25 Sotsestabli-
ment
Bartomeu Aro-
les, beneciat de
Santa Agns de la
Seu de Barcelona
Llus des Bosc, de
Barcelona
Casa amb hort
a la sagrera de
Vilassar, sota
domini i alou de
Pere des Bosc
1401-4-24 Compra Guillem Aroles Salvador Perdal

i Constana, de
Premi
15 sous de
pensi de censal
mort
10 lliures
i 10 sous
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1402-2-7 Compra Guillem Aroles Pere dArenys, rec-
tor de Cabrera
23 sous i 6 di-
ners de pensi
censal mort
16 lliures
i mitja
1402-10-29 Compra Guillem Aroles Pere Pi, lies Ros-
sell, de Vilassar
9 sous que satis-
f Pere Cuquet,
pare i ll, i 15
sous que pa-
guen Pere Casa
i Alamanda, de
Premi
27 lliures
1403-8-6 Compra Guillem Aroles Elisenda, muller de
Guillem Bergai, el
seu ll, Bartomeu,
i Bartomeua, la
muller daquest
16 sous i 6 di-
ners de pensi
de censal mort
11 lliures
1404-6-5 Testament Guillem Aroles
1405-6-25 Compra Guillem Aroles Bernat Carbonell i
Bonanata, de
Vilassar
8 sous i 8 diners
de pensi de
censal mort
6 lliures
1406-2-26 Compra Guillem Aroles Pere Llad i el seu
ll, Bernat Carbo-
nell i Bonanata,
de Vilassar
27 sous i 6
diners de pensi
de censal mort
19 lliures
1406-7-18 Compra Guillem Aroles Pere Andreu i
Nicolau, ll, de
Vilassar
Pea, sota
domini i alou
de Miquel des
Bosc
12 lliures
1406-7-19 Compra Guillem Aroles Agns, hereva del
mas Canal i muller
de Pere Serena
Pea, sota
domini i alou
de Miquel des
Bosc
11 lliures
i 5 sous
1406-10-12 Compra Guillem Aroles Pere Andreu i
Nicolau, ll
Pea, sota
domini i alou
de Miquel des
Bosc
80 sous
1407-4-17 Compra Guillem Aroles Pere Fornells,
de Santa Maria de
Matar
25 orins de
pensi de censal
mort
1408-6-3 Lluci Guillem Aroles Pere Serra i Bernat

Serra, de Vilassar
30 sous de pen-
si de censal
mort

Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1421-7-6 Compra Pere Aroles Bernat Cisa, que
t el mas Cisa, de
Premi
Pea, sota
domini i alou de
lAlmoina de la
Seu de Barce-
lona
14 lliures
1421-7-6 Compra Pere Aroles Bernat Cisa, que
t el mas Cisa, de
Premi
Pea, sota do-
mini i alou de
lAlmoina de la
Seu de Barce-
lona
14 lliures
1423-2-24 Compra Pere Aroles Nicolaua,vdua
de Salvador Colom
hereva i propietria
del mas Colom, de
Vilassar
Pea, sota
domini i alou
de Miquel des
Bosc
11 lliures
1429- 3-6 Procura Pere Aroles Alguns habitants
de Vilassar
Demanda a Mi
quel des Bosc
(70 lliures per
haver treballat a
les obres del cas-
tell de Vilassar)
1429-5-24 Compra Constana,

vdua de Guillem
Aroles
Berenguer Font,
Bonanata, sa
muller, i Antoni,
ll, de Premi
42 sous i 10
diners de pensi
de censal mort
30 lliures
vdua de
Guillem Aroles
Bernat Llad,
Eullia, la seva lla
i muller de Joan
Mayol, lies Llad,
Salvador Parera,
Salvador Tenes,
la seva muller
Francesca, de
Cabrera, i Jaume
Teixidor i
Francesc, ll,
dArgentona
67 sous de
pensi de censal
mort
46 lliures
i 18 sous
1429-7-29 poca Pere Aroles, com
a procurador
de la seva mare
Constana
Pere Gener, hosta-
ler de Barcelona,
que viu a Cabrera
Venda censal
mort
10 lliures
i 10 sous
vdua de Guillem
Aroles
Gens Tolr, de
Vilassar
Pea, sota
domini i alou
de Miquel des
Bosc
8 orins
aragone-
sos dor
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
vdua de Guillem
Aroles
Nicolau Morot,
pare i legal admi-
nistrador de
Peric Morot, ll
de Vilassar
Mas Morot,
aloer
30 lliures
vdua de Guillem
Aroles
Nicolau Morot, Cla-
ra, i llur ll, Peric
de Vilassar
40 sous de pen-
si de censal
mort
30 lliures
1436-7-21 Requesta Bernat Vilar,
missatger i pro-
curador dArn
de Cabrera, i de
na Aroles
Rafart i Bernat
Serra, de Cabrera
Mas Sabater
1436-11-30 Compra Guillem Pere
Aroles
Gens Tolr, Vi-
lassar
Pea aloera 33 sous
1436-11-30 Compra Pere Aroles Antoni Sala Esclau de vint
anys
64 lliures
vdua de Guillem
Aroles
Bernat Dilmer i
Salvador, ll, de Vi
lassar
Pea aloera 88 sous
1445-2-7 Carta pre-
cria
Pere des Bosc Guillem Pere
Aroles
Pea de terra
1445-5-29 poca de
dot
Pere Fanar, mer-
cader de Barce-
lona
Angelina, muller
de Fanar i lla de
Pere Aroles, difunt,
i Eufrsia
210 lliu-
res
1449-12-18 Carta pre-
cria
Pere des Bosc Guillem Pere
Aroles
Pea de terra
1458-10-8 poca Angelina, muller
de Guillem Pere
Aroles, de Vilas-
sar, i Joana, sa
germanastra i
muller de Bernat
Galter, mercader
de Barcelona
Francesc Oliva,
clavari de la univer-
sitat i parrquia del
castell de Matar
36 sous de 72
sous de pensi
de censal mort
1459-1-15 Venda Angelina, muller

de Guillem Pere
Aroles, de Vilas-
sar, i de Joana,
sa germanastra i
muller de Bernat
Galter, mercader
de Barcelona
Bernat Ferrer, de
Matar
40 sous de
pensi de cen-
sal mort, que
satisfant Ber
nat Casals i el
seu ll, Pere,
dAlella
30 lliures
1460-12-18 Reducci Pere des Bosc Guillem Aroles Del set a la
tasca del pa i del
vi per una pea
a Vallbona

Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1461-6-7 Venda Guillem Pere
Aroles
Salvador Colomer
del Cam,
de Vilassar
Feixa petita
aloera
4 orins
1464-5-21 Lluci Guillem Pere
Aroles
Sim Eres i
Alamanda, del mas
Eres, de Cabrera
15 sous de pen-
si de censal
mort
10 lliures
i de 10
sous
1470-1-1 Reducci Pere des Bosc Guillem Pere
dEroles
Pagament de
censos de
3 peces
1474-4-15 Requesta Guillem Pere

Eroles
Arnau de la Casta-
nyeda, de Cabrera
Deutes del mas
Boquer, lies
a Vall, de
Cabrera
1477-5-12 Compra Pere Aroles Nicolau Vidal
del mas Vidal de
Gordei, i dEsteve
Vidal, germans de
Vilassar
Pea bosquina,
sota domini i
alou de Pere des
Bosc
13 lliures
i 4 sous
1480-9-24 poca de
venda
Gabriel Baster,
paraire de Bar-
celona
Guillem Pere
Aroles
Cup de fusta de
50 someres, per
6 lliures
17 sous i
17 diners
1484-12-30 Donaci Guillem Pere
Aroles
Arnau Ferrer, mer-
cader de Barcelo-
na, nebot seu i ll
dels difunts Bernat
Ferrer i Elionor,
germana dAroles
2 censals morts
LA MENESTRALIA
Al Baix Maresme cal assenyalar la importncia de les activitats
relacionades amb el mn del txtil, destaquen els teixidors de lli i els
sastres.
174
Daltres ocis que tamb sovintejaren en aquesta zona foren
174. Establiment duna pea amb una casa de Salvador Bartomeu, de Cabrera, a
Antoni Fontanals, sastre de Cabrera (1461-7-14, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461)).
Venda duna vinya de Narcisa, vdua de Jaume Estrader, i el seu ll, Joan, de Premi, a
Mateu Bay, sastre de Premi (1465-10-28, APSPPD, Manual 1, fol. 10) Venda a carta de
grcia duna pea del mas Gamon, lies Teixidor, de Joan Franc, lies Teixidor, i Beneta
Antigona, de Cabrera, a Angelina, vdua de Salvador Morot, teixidor de lli, de Cabrera,
1475-3-8 AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de vendes (1477/1478).
el de ferrer,
175
fuster
176
i bter.
177
Tamb es t constncia de lexistncia
dun mestre cirurgi i barber, de Cabrera, dun mestre de cases,
178
dun
vidrier i dun terrisser vilassarencs.
179
Com s evident i lgic, en aquest
entorn rural hi hagu una diversitat dactivitats artesanals menys ampli
que lexistent a ciutat.
180

Els menestrals o artesans tamb participaren en el mercat de la
terra i en la compravenda de pensions de censals morts. Vivien fona-
mentalment de la seva activitat professional, per continuaren invertint
en ladquisici dagrer per a mantenir els reexos dautosucincia.
181

Es tracta duna menestralia ruralitzada, inuda pel mn rural dominant
i per les seves arrels pageses, que combin la seva activitat professional
amb el conreu dalgun hort, dalguna pea de terra o de vinya, que els
procur lestalvi duna part dels productes que hauria hagut dadquirir
al mercat local.
182
Per aquesta ra, la menestralia coneixia i utilitzava la
diversitat contractual que convergia en el mercat terrer ms proper.
183

175. El 15 de desembre de 1434, Pere Pujolar, procurador de Miquel des Bosc,
arrend ns a la festivitat de Sant Pere i Feliu dagost la ferreria i una casa, de Vilassar,
a Pere Mata, ferrer de Santa Maria de Vilalleons, APSGVD, Manual 8, fol. 109.
176. El 23 de gener de 1412, Bernat Mas i el seu nebot, Blai Mas, de Vilassar,
alienaren una pea aloera a Salvador Tenes, fuster de Cabrera, APSGVD, Diversorum 112.
177. El 28 de maig de 1468, Antoni Riera, tutor del seu nebot, Salvador, vengu
a carta de grcia per 3 lliures i 17 sous una pea aloera a Esteve Franquesa, bter de
Premi (APSPPD, Manual 1, fols. 30v-31). Inventaris dels bns de Salvador Riera, bter
de Vilassar i de Joan Pelegr, lies Roure, bter de Sant Cristfol de Folgars i habitant
de Vilassar, Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 28-39.
178. Pere de Sentany fou un mestre de cases vilassarenc que actu diverses
vegades com a procurador dels des Bosc.
179. Per un testament de lany 1483, se sap que Amador Bonivern havia estat
vidrier i que havia conviscut amb un aprenent, en Joanet. Dentre els deutes que declar
aquest testador, gur un import de 4 sous, deguts a un sabater (APSGVD, Llibre dbits,
fol. 9). Tamb coneixem Francesc Duran, del venat del Sant Crist, que era terrisser
(1483-6-19, APSGVD, Llibre dbits, fol. 8). Per a la gent docis dpoca Moderna vegeu
Benet OLIVA I RICS, La generaci de Feliu de la Penya..., pp. 46-76. M. Josep CASTILLO I
EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 183-186. Josep VINYALS I
IGLESIAS, Premi a comenaments dels segle XVIII...
180. A les fonts consultades guren ocis barcelonins com ara apotecari, argenter,
assaonador, ballester, baster, blanquer, botiguer, calafat, calceter, candeler de cera, calderer,
corredor danimals, cotoner, draper, estudiant, forner, hostaler, mariner, matalasser, merca-
der, mestre campaner, mestre daixa, notari, paraire, pellisser, sabater, taverner i traginer.
182. El 1447, Pere des Bosc establ a Arnau Carbonell, teixidor de lli de Vilassar,
una pea amb vinya, BC, Fons Moja, lligall 278.
183. s signicativa la documentaci de cases amb horts de menestrals o artesans,
situades a les sagreres de les diferents poblacions. Els habitants daquests immobles se
situen dins del nucli poblacional, estan ms a prop dels mercats locals i poden disposar
dun terreny que els procurava hortalisses. El mercat de Vilassar sorigin lany 1313
i estava situat al voltant de la plaa del Mercadal i al cam del castell (Pere BENITO I
Fins i tot, alguns daquests menestrals es distingiren de la resta per
la concentraci dagrer que aconseguiren. Aquest fou el cas dArnau
de la Castanyeda, mestre barber i cirurgi, habitant de Cabrera. En
el transcurs de vint-i-un anys, durant el perode 1459-1480, compr
setze peces de terra, una vinya i el mas a Vall, de Cabrera. El poten-
cial econmic dArnau de la Castanyeda i la diversicaci de les seves
actuacions, demostren un gran coneixement dels diferents tipus de
contractes existents, ja que els utilitz per a optimitzar la rendibilitat
de les seves actuacions.
TAULA 14
Documentaci dArnau de la Castanyeda, cirurgi de Premi
(1459-1480)
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1459-7-17 Compra Arnau de la
Castanyeda,
de Cabrera
Miquel Bramona,
prevere beneciat
de lesglsia de
Sant Pere de les
Puelles de
Barcelona i rector
de Sant Feliu de
Cabrera, hereu
dIsabel, vdua
dArnau de
Fontanals
Pea aloera de
Cabrera
55 lliures
1464-1-10 Compra a
carta de
grcia
Arnau de la
Castanyeda, de
Cabrera
Antoni Arn,
de Cabrera
2 feixes de
terra
14 lliures
1471-1-30 Arrendament
per 4 anys
Miquel Libra i
Agns, orfes de
Salvador Garb,
lies Libra,
de Matar i habi-
tants de Cabrera
Arnau de la Casta-
nyeda, cirurgi de
Cabrera
Mas a Vall 40 lliures
MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 39). Venda dAntoni Oliver i Francesc,
ll, ferrers de Santa Maria de Matar, a Salvador Ferrer, ferrer de Cabrera, dunes cases
dependents del rector de Sant Feliu de Cabrera (1432-2-3, Bartomeu Agell, Tercium Ma-
nuale (1541/1432), fol. 53v). Establiment de Joan Ros, procurador de Pere des Bosc, a
Antoni Grau, teixidor de lli de Vilassar, duna casa amb hort, prop del castell de Vilassar,
1440-6-26, BC, Fons Moja, lligall 278.
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1474-4-15 Demanda Guillem Pere
Aroles, de Vilas-
sar
Arnau de la Casta-
nyeda, cirurgi
de Cabrera
Import degut
del mas
Boquer,
lies a Vall de
Cabrera
1475-7-28 Compra a
carta de
grcia
Arnau de la Cas-
tanyeda, cirurgi
de Cabrera
Antoni Soler,
de Cabrera
2 peces, sota
domini i alou
del monestir de
Sant Pere de
Clar
5 lliures,
12 sous i
6 diners
1475-11-22 Captols Joan Miquel Li-
bra, propietari del
mas a Vall, lies
Tenes, de Cabre-
ra, ll de Salva-
dor Garb, lies
Libra de Matar,
i de Gabriela,
lla de Salvador
Tenes de Cabrera
i de Francesca,
difunts
Arnau de la Casta-
nyeda, cirurgi
de Cabrera
venda de
5 lliures i de
7 sous de pen-
si de censal
mort
75 lliures
1476-6-13 Compra
a carta de
grcia
Arnau de la Cas-
tanyeda, cirurgi
Jaume Torre, pare
i Bartomeu, ll i
hereu del mas Tor-
re, de Vilassar
Pea a Vilas-
sar, sota
domini i alou
de les Franque-
ses de Mont-
cada, que t
Pere des Bosc
9 lliures
1477-7-18 poca Bernat Salvador
de Trai, de
Santa Maria de
Matar
Arnau de la Casta-
nyeda, que t certs
ttols de possessi
del mas a Vall, de
Cabrera
Censal amb
pensi de 16 s.
i 6 d., satisfets
pels succes-
sors i hereus
de Salvador
Tenes, de
Pere Gener de
Cabrera i de
Salvadora, sa
muller, senyo-
ra til del mas
a Vall, Pere
Vives, de Vilas-
sar, i els hereus
de Pere Tenes,
germ de Sal-
vador Tenes,
de S. Mart de
Rupit
11lliures
i 11 sous
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1478-1-10 Augment
de limport
duna carta
de grcia
Arnau de la
Castanyeda
Antoni Arno La compr
lany 1364
Antoni Arno
7 lliures i
12 sous
Castanyeda
Joan Llad, lies
Feliu i Gabriela,
muller i senyora
til del mas Feliu,
de Cabrera
Feixa aloera 10 lliures
1478-3-8 poca de
venda
Pere Gener,
dArgentona
Arnau de la
Castanyeda
Pea de terra 20 lliures
1478-7-28 Arrendament
per 3 anys
Antoni Soler,
de Cabrera
Arnau de la
Castanyeda
3 peces de
vinya, depen-
dents del mo-
nestir de Sant
Pere de Clar
3 lliures
1478-7-28 Debitori Antoni Soler, de
Cabrera
Arnau de la
Castanyeda
4 lliures
Castanyeda
Jaume Mateu
corredor danimals,
de Badalona
Pea aloera del
mas Segu
40 sous
Castanyeda
Joan Llad, lies
Feliu, i Gabriela,
propietria del mas
Feliu, de Cabrera
Tros de terra
erma i
2 oliveres
98 sous
car la condici e estament en qu Dus ha creada la fembra
s, que sia subjugada al marit. Aix li ho dix lo senyor benet a
la primera fembra quan hac pecat dient-li: sub potestate viri eris
(Gen 3/16). ...qui massa delicadement nodreix o que li servir que
ell trobar prou rebelli lla on deuria trobar humilitat e subjecci
e obedincia a si mateix.
Francesc DEIXIMENIS
SEGONA PART
LA FAMLIA
La famlia medieval concebuda des duna mirada mplia i inte-
gradora
1
i generalment denida com la cllula bsica de la societat
feudal, utilitz una srie destratgies per assegurar la reproducci de
la seva fora de treball, la continutat del seu patrimoni i la collocaci
del seu excedent demogrc.
2

Lnica opci que assegurava la continutat de la famlia i el seu
patrimoni fou la reproducci de la branca troncal mitjanant linici de
noves relacions familiars.
3
Per aix, els enllaos matrimonials formaren
part de les actuacions reproductores i foren objecte duna minuciosa
planicaci, en la qual participaren els responsables de les unitats
familiars aconsellats per daltres parents i amics.
Fins al concili de Trento, els telegs cristians no distingiren entre
esposalles i matrimoni, un sagrament que encara avui es considera
indissoluble.
4
Per alguns telegs, aquesta indissolubilitat siniciava amb
1. Merc AVENTIN I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals...,
pp. 459-538. Merc AVENTIN i PUIG, Famlia i unitat dexplotaci, Histria agrria dels
Pasos Catalans. Edat Mitjana, vol. 2. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 467-503.
2. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Vers una caracteritzaci de la pagesia baixmedi-
eval dins dun mbit regional, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del Maresme,
2007. Felibrejada, 93 (Matar, 2011), pp. 196-206.
3. Georges Duby equipara el concepte de famlia amb el de la reialesa providen-
cialista de lalta edat mitjana. Ambdues institucions van detenir una propietat personal,
hereditria i patrimonial que es transmetia per la copulaci i la sang i que es repartia
a cada successi entre els consanguinis o es retenia indivisa com una llar entre els
germans, Georges DUBY, Historia de la vida privada, 2. De la Europa feudal al Renacimi-
ento. Madrid: Grupo Santillana Ediciones SA (Coleccin Taurus Minor), 2001, pp. 32-35.
4. El 12 de juliol de 1564, amb una reial cdula, Felip II introdu la reforma
tridentina als territoris de la monarquia hispnica. A partir daleshores i ns al 18 de
EL MATRIMONI
la concertaci de les esposalles, s a dir, mitjanant el comproms ferm
de matrimoni. Per daltres, amb la celebraci de la cerimnia nupcial
i per uns darrers amb la uni carnal. Per aix, el 27 de juny de 1367,
Dalmau Bogia i Pere Ferrer, rbitres i amigables componedors, escollits
per Jaume Abelles i Brumissa, la seva muller, de Barcelona, desprs
dhaver resolt la separaci daquesta parella, deixaren constncia escrita
que malgrat la separaci civil, aquesta parella continuava casada per
lEsglsia: Aquestes coses emper nos ne entenen a dir et ne pronun-
ciar contra lo sant matrimoni que s entrels dit marit e muller. Ans si
Deus lus donava tanta de gracia que ensemps posquesquen pacicament
estar ax com marit e muller deven fer que puxen e o degen fer.
5

En canvi, la poblaci baixmedieval diferenci clarament entre
les esposalles, la cerimnia nupcial in facie ecclesie i les noces. Als
captols matrimonials de Jaume Mas, ll de Pere Mas, i dElionor,
difunta, de Badalona, i de Clara, lla de Bartomeu Boter, difunt, i de
Bartomeua, de Premi, sacord fer entre si sposalles per paraules de
present abtes e sufcients a contractar matrimoni e ax mateix lo dit
matrimoni hauran entre si solemnitzar en fas esglsia, segons cannicas
sancions e ordinacions de aquella e fetes nosses per lo mes de juny
primer vinent. A ms a ms, Clara ab consentiment de Jaume Mas,
esdevenidor marit seu, promet a Bartomeua, la seva mare, i al seu
germ, que quinze dies desprs de les nosses, quan visqus a casa del
marit, els deniria daltres drets a ella ara o en futur a ella pertanyen...
ab retenci emper del dits vincles e substitucions.
6
En aquesta poca, els enllaos matrimonials identicats com np-
cies i afermalles,
7
es formalitzaren segons tres modalitats denllaos:
les cerimnies pbliques de carcter laic, les cerimnies canniques i
les unions matrimonials clandestines o secretes. Malgrat aix, els es-
pecialistes en dret cannic defensen diferents postures envers aquesta
diversitat dopcions matrimonials aceptada pels historiadors.
Felipe Snchez Roman deneix els sistemas matrimonials medi-
evals de la manera segent: al lado del matrimonio solemne religioso
in facie ecclesiae, el llamado primitivamente yuras y despus presunto
juny de 1870, lnic matrimoni vlid dins lesfera del mn cristi catlic fou el cannic,
Federico R. AZNAR GIL, La institucin matrimonial en la hispania bajo-medieval (1215-1563).
Salamanca: Universidad Ponticia (Bibliotheca Salmantinencis. Estudios), 123, p. 18.
5. AHPB, Pere de Pujol, Primer manual (1366-(2)-5/1368-6-1).
6. 1482-2-24, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481).
7 Teresa-Maria VINYOLES, Les barcelonines a les darreries de lEdat Mitjana. Barce-
lona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1976, p. 93. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES,
Mirada a la Barcelona medieval des de les nestres gtiques. Barcelona: Rafael Dalmau
Editor (Collecci Bufarull), nm. 6, 2002, p. 92.
o clandestino, por falta de prroco.
8
Federico R. Aznar no accepta
lexistncia dun sistema matrimonial plural. Considera que, des del
1215, lEsglsia ja havia defensat als concilis provincials i als snodes
diocesans la necessitat duna regularitzaci cannica del matrimoni
clandesti.
9
Per aquest jurista, tots aquests sistemes presentaven elements
comuns i, per aix, lEsglsia mostr una aceptacin generalizada de
la legislacin de los diferentes pueblos sobre el matrimonio y rechazo
de algunas normas () que no parecan concordar con el espiritu
cristiano. Per a Aznar, tant el matrimoni eclesistic com el clandest
tenien requisits i efectes idntics, coincidncia de voluntats i declaraci
de consentiment dels futurs cnjuges.
10

Dentre les unions no tolerades per laparell eclesistic, cal es-
mentar el concubinatge, que la llei toler i la societat civil accept
a canvi de la satisfacci dun cnon.
11
A banda daix, tampoc sha
dobviar daltres unions penalitzades com ladulteri i la bigmia.
12
Lany
1387, Francesca, lla de Francesc Solsona, de Barcelona, que havia
conviscut illicite e irreverente et contra omnimoda honestatem et
contra etiam voluntatem et consensum omnium amicorum meorum
et vestrorum amb Guillem Coral, corredor danimals de Barcelona,
es compromet a no interposar-li cap tipus de demanda. Desprs de
la separaci, Guillem Coral havia mullerat amb una altra dona i no
volia cap problema amb Francesca.
13
8. Felipe SNCHEZ ROMAN, Estudios de derecho civil espaol e Historia general
de la legislacin espaola, tom 5.1. Madrid: Estab. Tip. Sucesores de Rivadeneneyra,
1898, p. 404.
9. Al IV concili del Later, lany 1215, saprov la publicaci dels futurs enllaos
matrimonials en bans. Lobjectiu fou propiciar les denncies deventuals consanguinitats.
En aquest concili tamb es rebaix la prohibici de parentiu del set al quart grau.
Sintent afavorir el consentiment dels futurs cnjuges i la indissolubilitat del matrimoni,
sobretot de les famlies aristocrtiques, que eren les ms recies a la reforma gregoriana
del segle anterior. Amb aquesta reforma shavia intentat imposar la indissolubilitat, el
consentiment dels futurs cnjuges, la monogmia i lexogmia ns al set grau, Didier
LETT, Famille et parent dans loccident mdieval v-XV sicle. Pars: Hachette Suprieur
(Carr histoire, 49), pp. 99, 106-107.
10. Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la Hispnia Cristiana bajo-
medieval..., pp. 31-42.
11. Jos Luis MARTN RODRGUEZ, El proceso de institucionalizacin del modelo
matrimonial cristiano, La familia en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales.
Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, pp. 174-178.
12. Maria-Teresa LPEZ BELTRAN, En los mrgenes del matrimonio: transgresi-
ones y estrategias de supervivencia en la sociedad bajomedieval castellana, La familia
en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales. Logronyo: Gobierno de la Rioja i
Instituto de Estudios Riojanos, 2001, pp. 349-386.
13. AHPB, Pon Amors, Primum manuale (1386-5-30/1389-1-9), fol. 103.
A la baixa edat mitjana, al Maresme, lenlla cannic fou sense
cap tipus de dubte el predominant.
14
Si no fos per la documentaci
que demostra el contrari, es podria pensar que fou lnica modalitat
existent. Als captols matrimonials de Joan Rossell, ll de Rafael Ros-
sell, difunt de Premi, i Angelina, pubilla del mas Rossell, lla del
difunt Lloren Rossell i de Clara, de lesmentada vila, en cap acord
sobserva una posterior solemnitzaci religiosa del matrimoni civil. A
ms a ms, en aquesta escriptura, abans dels acords capitulars es pot
llegir: com Johan Rosel, l den Rafael Rosel e de na Salvadora,
mare sua, pren per sponsa la dita Angelina e la dita Angelina pren per
spos lo dit Johan Rosel en la forma segent.
15

Per a la ciutat de Barcelona, Carme Batlle i Teresa Vinyoles di-
ferencien tres seqncies cabdals per al matrimoni: les converses o
negociacions de les famlies implicades, els esponsals (contractes i in-
tercanvi dels anells amb o sense presncia eclesistica) i lentrada de
la noia al domicili marital.
Un dels moments ms importants daquest procs era el bes i lin-
tercanvi dels anells entre els nuvis. Desprs daquest ritual, les famlies
i els convidats es reunien a casa de la nvia, dun parent o dun amic
per a menjar lpat nupcial.
16
Arreu dEuropa, la celebraci daquests
banquets origin el sorgiment de legislacions que intentaren limitar els
excessos de les manisfestacions pbliques dostentaci i malbaratament
a les festes nupcials.
17
A partir del segle XIII, desprs de la petici de m als familiars
de la noia i de la celebraci dels esponsalicis, safeg un nou ritual
matrimonial. Es tracta duna altra cerimnia de carcter familiar, en la
qual els pares de la noia o uns parents prxims lentregaven al sacerdot.
Desprs de la benedicci, aquest la conava al marit.
18
Segons Federico
14. Eadem die predicte partes concordarunt predictum matrimonium cele-
brandum in facie ecclesie seu capelle Sancti Mathei, sufraganie eclesie Sancti Petri de
Premiano, et omnes diocesi Barchinone, intra terminum sex mensium a die presenti
continue computandum. Et hoc sub pena decem librarum, 1469, APSGVD, Diversorum
25, Captols matrimonials de Salvador Pi, de Premi, i dElionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida, de Vilassar.
15. 1463-7-30, APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4v.
16. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval des de les
nestres gtiques..., pp. 92-98.
17. Charles de la RONCIRE, La vida privada de los notables toscanos en el
umbral del Renacimiento, Historia de la vida privada. 2. De la Europa Feudal al Rena-
cimiento..., p. 263.
18. En aquest segle, en una bona part de lEuropa cristiana, lexaltaci del paper
del sacerdot es tradu en una absorci del ritual laic per la simbologia de caire religis.
R. Aznar Gil, aquest era el ritual que lEsglsia havia volgut imposar des
dels segles X i XI.
19
Malgrat aix, a la baixa edat mitjana,
20
els diferents
snodes eclesistics insistiren en la convenincia del matrimoni cannic
perqu shavia de comprovar pblicament la inexistncia dimpediments
als enllaos matrimonials.
21
Per tant, entre daltres situacions, laparell
eclesistic intent controlar els graus de parentiu,
22
la poligmia, el
Malgrat aix, no desaparegu lentrega de la noia al marit, Dominique BARTHLEMY, Pa-
rentesco, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feudal al Renacimiento..., p. 144.
19. Federico R. AZNAR GIL, La institucin matrimonial en la hispania bajo-medieval,
p. 25. Jos-Luis MARTN, El proceso de institucionalizacin del modelo matrimonial
cristiano..., pp. 162-167.
20. Mart Aurell estudia les diferents fases o etapes que caracteritzaren els enllaos
matrimonials dels comtes catalans dels segles IX al XII relacionant-les amb la situaci
poltica. Per a cada perode observa els tipus de lligams familiars predominants, les
estratgies denlla emprades i els objectius eclesistics. Per al segle IX, constata una
cursa frentica pel control dels comtats pirinencs entre les ms altes famlies de laristo-
crcia medieval que es compagina amb lexercici dun cosinatge (famlia organitzada
segons el model matrilinial, que agrupava germans, cosins i aliats en la coherncia
duna parentela que gaudia collectivament dun patrimoni indivs) i lexercici entre les
famlies comtals duns matrimonis endogmics, centrats en un nucli estret de parents.
A partir de nals del segle X, amb la individualitzaci dels llinatges comtals, observa la
substituci del cosinatge per la supremaca del llinatge, encapalat pels primognits.
En aquest perode, les relacions de parentiu demostren una exogmia limitada en el
cas dels primognits, que cercaren cnjuges entre els reialmes ibrics i les zones de la
Septimnia, la Provena o la Itlia normanda. Tamb existiren relacions desposalles
hipergmiques quan els comtes enllaaren les seves lles amb membres de laristocrcia
local per a estrnyer relacions de delitat. Fou un perode caracteritzat pel repudi de les
esposes, quan es capgiraren les aliances poltiques o desprs de llargs anys desterilitat,
per la prctica duna polignia simultnia i per lacceptaci dels lls illegtims. A partir
del segle XI, lexogmia fou un fet. Aquesta situaci coincid amb la reforma gregoriana
i amb la primacia del comtat de Barcelona, que aconsegu un segle ms tard el ttol
reial amb la confederaci del reialme ve dArag, Mart AURELL, Les noces del Comte.
Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Ediciones Omega, 1998.
21. Item quia matrimonium qui est apud omnes gentes, dicimus quod cum magna
reverencia et honore celebretum et in facie ecclesie non risu nec loco ne contempnatur i
et sacerdos querant ad hostium ecclesie si est aliquis qui sciat impedimenta et si dictum
non desponset eos per verba de presenti recipiendo anulum primo de manu mariti et
dicat ego Petrus recipio te Bertam in uxorem et trapo me ipsum in legalem virum. Et
ita ponat anulum in quarto digito mulieris dicendo: in nomine Patris et Filii et Spiritus
Sancti. Amen. Eodem modo faciat uxor ut dicatur de marito. Et sic est matrimonium
conrmatum...et prohibeat sacerdos ne ant clandestina matrimonia, Compilacin sino-
dal de Barcelona de 1350, Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la Hispnia
bajo-medieval..., pp. 225-239.
22. Per a la Frana medieval, Flandrin observa una evoluci parallela de les
prohibicions denlla matrimonial entre parents per part de lEsglsia i lEstat de les soli-
daritats de llinatge. Per als segles X-XII, constata un moment culminant de les solidari-
tats de llinatge que sorigin arran duna exageraci de les prohibicions eclesistiques.
De manera contrria, a partir del segle XIII, quan hi hagu una relaxaci de les prohi-
bicions tamb decaigu la fora del llinatge davant de la inuncia de les tendncies
patrilineals. En aquesta poca, els rectors estaven obligats a ensenyar als dels de la
consentiment no compartit dels contraents,
23
el divorci i les esposalles
abans de la pubertat.
24
Per a lEsglsia shavien de protegir els vincles
entre el matrimoni i la liaci, ja que la funci bsica daquesta uni
era la reproducci.
25

Jos-Luis Martn es va mostrar fora crtic davant daquestes ini-
ciatives eclesistiques i, per aix, va armar que las razones eclesis-
ticas para imponer testigos, para convertir en pblico un acuerdo que
en principio slo afecta a los contrayentes, pueden reducirse a tres:
garantizar la legitimidad de los hijos, y el consiguiente reparto de la
herencia; evitar los abusos a que puede dar lugar un acuerdo privado;
y aanzar el control, la autoridad eclesistica.
26

LEsglsia intent controlar la vida privada i quotidiana de la
poblaci baixmedieval mitjanant les visites pastorals.
27
En aquestes
inspeccions, els visitadors aplegaven informaci de la vida i de la gesti
del clergat
28
i de la moralitat dels seus parroquians.
29

seva parrquia a comptar segons la computaci cannica perqu es tingus molt clar
la gradaci parental, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia. Barcelona: Editorial
Crtica (Estudios y Ensayos), 1979, pp. 38-39.
23. Tot i les prohibicions eclesistiques, imposades des de dalt i des de fora,
els interessos familiars actuaren com a forces resistents des de baix. Molts familiars
obligaren a dur a terme enllaos matrimonials, amb lamenaa del desheretament en cas
de desobedincia. En els enllaos entre menors dedat, aquests no podien mostrar un
consentiment real, Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa.
Barcelona: Editorial Herder, 1986, pp. 252-253.
24. En aquesta poca, la pubertat comenava als dotze anys pels nois i als catorze
per les noies, Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la hispnia bajo-medieval...,
p. 71. Puede concertarse el matrimonio a partir de los 7 aos, pero el compromiso no
es denitivo hasta que lo rearman los contrayentes al llegar a los 14 o a los 12 aos o
antes si estan en condiciones de consumar el matrimonio, Jos-Luis MARTN, El proceso
de institucionalizacin del modelo matrimonial cristiano, p. 162.
25. En aquesta poca, alguns eclesistics defensaven el sexe dins del matrimoni,
ns i tot quan no sadreava a la procreaci, Leah OTIS-COUR, Historia de la pareja en la
Edad Media. Placer y amor. Madrid: Siglo Veintiuno de Espaa Editores, 2000, pp. 94-97.
26. Jos-Luis MARTN, Matrimonio cristiano y sexualidad medieval, Historia 16,
nm. 124 (Madrid, 1986), p. 40.
27. Joaquim-Maria PUIGVERT (ed.), Les visites pastorals. Dels orgens a lpoca
Contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca dHistria Rural / Collecci Fonts,
3), 2003. Llus MONJAS, Reforma eclesistica i religiosa de les dicesis de la Tarraconense
al llarg de la Baixa Edat Mitjana (a travs dels qestionaris de visita pastoral), Institut
Universitari dHistria Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, tesi doctoral
indita, 2004.
28. Arran daquestes visites pastorals sacus el clergat maresmenc de concubi-
natge, de jugar, de practicar el prstec usurari, dalienar bns eclesistics i de mostrar
decincies en el servei religis, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la
Baixa Edat Mitjana..., pp. 161-205.
29. Per a Llus Monjas, la manca aparent de problemes entre els laics ama-
gava que els rectors encobrien llurs parroquians normalment, de la mateixa manera
Pere Benito i Moncls ha estudiat les visites pastorals realitzades
al Maresme entre els anys 1305 i 1447 i classica les acusacions refe-
rides als parroquians segons si estaven relacionades amb la moralitat
(concubinatge, fornicaci, adulteri, incest i prostituci), el matrimoni
(no solemnitzat, no consumat, sense cohabitaci); el joc, la usura, la
blasfmia i la prctica religiosa.
30
Daquestes inspeccions constata
la denncia de deu matrimonis no solemnitzats in facie ecclesie i que
daquestes parelles vuit es negaren a rebre la benedicci eclesistica
sense especicar-ne els motius.
31
En conseqncia, sobserva com en
lmbit local exist una coacci duta a terme pels mateixos convilatans,
que rebia el suport i havia estat instrumentalitzada per les altes esferes
eclesistiques.
32
El matrimoni clandest o secret
33
no tenia laprovaci dels pro-
genitors de la parella implicada
34
i, per tant, podien ser desheretats i
considerar que vivien en concubinatge.
35
Aquesta modalitat denlla
podia comportar una penalitzaci contemplada a la legislaci civil
baixmedieval. Segons el privilegi Recognoverunt proceres, concedit
lany 1283 per Pere el Gran a la ciutat de Barcelona, les noies havien
dobtenir lautoritzaci paterna a lhora descollir marit.
36
Amb aquest
privilegi sen conrm un danterior, de lany 1269, amb el qual es le-
gitim el procedir dels pares que desheretaven una noia quan aquesta
es casava sense el seu perms. A partir del segle XIII, tamb es regul
que els parroquians devien fer-ho amb els rectors, Llus MONJAS, Les visites pastorals:
de lpoca medieval a la viglia del Concili de Trento, Joaquim M. PUIGVERT (ed.), Les
visites pastorals. Dels orgens a lpoca contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca
dHistria Rural / Collecci Fonts, 3), 2003, p. 65.
30. Pere BENITO I MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana...,
pp. 207-230.
31. Pere BENITO I MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana...,
p. 214.
32. Per al Valls vegeu Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parr-
quies del Valls a lEdat Mitjana. Estudi de les visites pastorals dels anys 1303-1324.
Treball dIniciaci a la Recerca indit dirigit pel doctor Josep M. Salrach. Barcelona,
Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra,
setembre de 2002.
33. En aquestes unions, els promesos pronunciaven unes frases davant dalguns
testimonis: Jo nado mon cors a vos en per leyal muller e prench lo vostre per leyal
marit, Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 98.
34. Teresa VINYOLES i VIDAL, Estimar a ledat mitjana, Maria dels ngels PREZ
SAMPER (coord.), La vida quotidiana a travs dels segles. Barcelona: Prtic/Biblioteca Uni-
versitria (Els Juliols, 6), 2002, pp.79-101.
35. Jean-Louis FLANDRIN, Los orgenes de la famlia moderna, Barcelona, Editorial
Crtica, 1972, p. 232. Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parrquies del
Valls a lEdat Mitjana, p. 91.
36. Guillem Maria BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del ci-
vil..., p. 318.
que cap dona podia casar-se sense dot, el matrimoni clandest o secret
es convert en illegal per partida doble: per la desobdiencia als pares
i perqu la noia no podia aportar un dot.
37
Malgrat aix, ats el fet
que lEsglsia defens una concepci jurdica del matrimoni, basada en
el consentiment individual dels dos contraents, el consider legtim.
38

Daquesta manera, els matrimonis clandestins o secrets disposaren duna
petita escletxa que, a desgrat seu, els ofer lEsglsia medieval.
39

En aquesta poca, tamb existiren algunes separacions conjugals.
40

s fora probable que soriginessin arran de ladulteri del marit, ja que
els Usatges i les Constitucions de Catalunya noms penalitzaven ladulteri
femen. Lhome adlter era concebut com a amant de la muller adltera.
Lhome casat, encara que cohabits amb una dona soltera o vdua, no
cometia adulteri, car aquest delicte depenia de lestat civil de la dona.
41

Segons Lucia Comte, a la zona del Valls, els maltractaments fsics
infringits a la muller pel seu marit adlter no foren generalitzats. Com
s lgic, quan aquestes relacions illcites eren conegudes i pbliques
esdevenien un maltractament psicolgic per a les dones enganyades.
37. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 147.
38. El consentiment dels cnjuges que defensava lEsglsia, refusant el control
parental, origin una parella adulta i indestructible. Per aix, a lalta edat mitjana,
sobserva lesfor parental per a mediatitzar aquesta atomitzaci dels seus membres,
Robert FOSSIER, La era feudal (siglos XI-XIII), Historia de la familia. 1. Mundos lejanos,
mundos antiguos, p. 383. Jos-Luis Martn qestionava el consentiment dels contraents,
ja que la doctrina eclesistica justicava la inferioritat i la dependncia de la muller vers
lhome, Jos-Luis MARTN, El proceso de institucionalizacin del modelo matrimonial
cristiano..., pp. 158-162.
39. A partir del segle XIV, les accions dels ordes dominics i franciscans, que seri-
giren com a mitjaners entre lmbit privat de la famlia i el cel, concebiren la famlia
i la llar com a pedres angulars de la societat cristiana, Charles de la RONCIRE, Historia
de la vida privada..., p. 312. Goody relaciona lexpansi territorial de lEsglsia catlica
amb les limitacions de les herncies i les unions conjugals, que li garantiren lobtenci
de ms donacions, Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa...
40. En alguns testaments, es constata com algunes dones no adrearen cap deixa
al seu marit i demanaren ser enterrades al cementiri de la seva vila dorigen. Francesca,
muller de Sim de Crosanyes, dArgentona, en el seu testament adre 15 lliures per a
la sepultura i diversos llegats religiosos. Lleg a Sana, germana seva i muller de Bernat
Eimeric de Vilassar, una tnica vermella amb botons dargent i cinc vels de lli (1381-
5-15, APSGVD, Manual 3, fols. 36v-37). Nicole Lemaitre constata el mateix fennem a
Rodez. Quan analitza les disposicions testamentries, sadona que moltes dones escollien
el lloc denterrament al costat dels seus pares, dels seus germans, daltres familiars i,
ns i tot, damigues. Lemaitre pensa que aquestes actituts foren un intent de retornar
a la llar originria i una mostra de rebuig davant del marit, que havia estat imposat la
majoria de vegades, Nicole LEMAITRE, Le Rouerge amboyant. Le clergu et les dles du
diocse de Rodez 1417-1563. Pars: CERF, 1988.
Lhome adlter podia abandonar la seva muller, podia fer-la fora
de la llar i, en alguns casos, ns i tot, podia obligar-la a cohabitar
amb la seva amant.
42
En aquesta lnia, cal deixar pals que les lleis
baixmedievals establien que les dones i els lls se subordinessin al
pare de famlia, que tenia dret ns i tot daplicar cstigs corporals, si
b limitats, sin eren obedients i submisos. Les agressions contra les
dones perpetrades pels marits, eren doncs, difcilment denunciables,
si no s que es tracts de casos molt greus.
43

LA TIPOLOGIA DELS CONTRACTES MATRIMONIALS
Lheretament o les donacions a lhereu i la pubilla
En aquesta poca, existiren diferents tipus de donacions com ara
les testamentries, el dot femen de les cabaleres, el dot mascul dels
cabalers, el dot mascul o aixovar dels cabalers-pubills i les donacions
inter vivos o heretaments amb els quals salienava la major part del
patrimoni familiar a un hereu o pubilla.
44

A la Catalunya Vella baixmedieval, tericament, els hereus i les
pubilles acostumaven a percebre el 75% del patrimoni familiar i el
25% restant havia de dividir-se entre les germanes i germans cabalers
dels primers. Limport corresponent constitua la llegtima daquests
cabalers.
45
A la prctica, per, aquests percentatges sadequaren a
les realitats de cada llar familiar. Lany 1477, Vicen Sagrera, lies
Oliver, dAlella, fou institut hereu del mas Oliver per Francesca, la
seva mare, dona til de lesmentat mas. Aquesta pubilla deix ben
clar que Jaume, un germ del futur hereu, havia de romandre al mas
aiudant en lo conreu e no en altra manera. An si lo dit Jacme no
observa les dites coses noms havia de rebre 5 sous en concepte de
llegtima.
46
Segons Flandrin, durant el perode 1400-1550, en algunes zones
de la Frana meridional, on tamb predomin el trasps del patrimoni
42. Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parrquies del Valls a
lEdat Mitjana..., pp. 105-107.
44. La donaci inter vivos o heretament es realitzava en vida dels donants i
era irrevocable. En canvi, la donaci o heretament testamentari podia modicar-se en
vida del testador, Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del
civil..., p. 682.
45. Merc AVENTIN, Famlia i unitat dexplotaci..., p. 472.
46. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1577-6-6/1477-12-12), Montserrat RICHOU i
LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels captols matrimo-
nials del notari barcelon Miquel Franquesa (1458-1482), Estudis Histrics i Documents
dels Arxius de Protocols, nm. XXVIII (Barcelona, 2010), p. 78.
a un nic hereu, aparegu una altra frmula coneguda com agermana-
ment. Aquesta nova instituci sorigin per a limitar el poder del pare
donant, el qual utilitzava la reserva de lusdefruit per a detenir totes les
prerrogatives dun veritable patriarca. La frrche (agermanament) es
desenvolup amb un doble objectiu. Duna banda, aanar i estrnyer
els vincles de solidaritat i, de laltra, garantir la m dobra familiar.
47

Des de nals del segle XIV, a Barcelona, lagermanament fou
practicat sobretot per estrangers
48
i per una minoria de catalans.
49

A Catalunya, aquestes donacions inter vivos acostumaren a realitzar-
se entre cnjuges sense lls, es donaven els bns lun a laltre, per
assegurar-se que quan mors un dels dos laltre heretaria la totalitat
dels bns de la parella.
Durant el segle XI, la instituci de lhereu sexpand entre la classe
nobiliria del Principat de Catalunya.
50
A la centria segent, mal-
grat la tendncia senyorial a imposar lheretament indivs a la pagesia
dependent,
51
aquesta continu practicant la divisi igualitria darrel
visigoda o la indivisi i successi conjunta de lls i lles.
52

Per a Jess Lalinde, la primogenitura es generalitz durant el se-
gle XIII,
53
mentre que per a Coral Cuadrada en aquesta poca lheretament
del primognit ja estava fortament arrelada a la comarca del Maresme.
54

En canvi, a partir daquest segle, en altres contrades, sobretot de la
47. Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la famlia moderna..., p. 108.
48. Agermanament entre Joan de Torres, mariner, de Barcelona, orind de Torres
(regne dArag) i sa muller Joanna, orinda de Castella, 1393-7-9, AHPB, Bernat Nadal,
Duodecimum manuale (1393-7-4/1393-11-18), fol. 7.
49. Agermanament entre Pere de Torra, mesurador de blat, de Barcelona, i
Constana, sa muller, lla de Berenguer Bar, cavaller, domiciliat a Vilafranca del Pene-
ds, 1392-2-26, AHPB, Bernat Nadal, Primus liber anni Nativitatis Domini M.CCC.XC.
secundi (1392-1-13/1392-3-24), fols. 122v-123.
50. Marc AURELL, Les Noces del Comte... Llus TO I FIGUERAS, Evoluci de les es-
tructures familiars en els comtats de Girona, Besal, Empries-Peralada i Rossell (segles
X-principis del XIII), vol. 2, tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, pp.
343-345.
51. Pere BENITO i MONCLS, Senyoria de la terra i tinena pagesa al comtat de
Barcelona (segles XI i XIII). Barcelona: CSIC, 2003. Llus TO I FIGUERAS, Seoro y famlia:
los orgenes del hereu catalan (siglos X-XII), Studia Historica-Historia medieval, vol.
XI, (Salamanca, 1993), pp. 57-79.
52. Encara queda pendent el dubte sobre quin fou lorigen de la gura de lhern-
cia que privilegiava la gura de lhereu o de la pubilla. Llus TO I FIGUERAS, Evoluci de
les estructures familiars en els comtats de Girona, Besal, Empries-Peralada i Rossell...,
vol. 2, pp. 343-345. Ignasi TERRADAS, El mn histric de les masies..., pp. 34-35. Jaume
VILAGINS: El paisatge, la societat i lalimentaci al Valls Oriental (segles X-XII). Barcelo-
na: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 234), 2001, p. 57.
53. JESS LALINDE ABADIA: Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 204.
Catalunya Nova i del Pas Valenci, aparegu la divisi patrimonial
entre tots els lls.
55
A la Catalunya Vella baixmedieval, tant a ciutat com a lentorn
rural, predomin que un dels lls o lles fos institut hereu o pubilla.
Aquestes donacions no foren desinteressades, neixeren dun pacte entre
lheretant i lhereu o la pubilla. Amb aquest acord shavia de garantir la
reproducci de la famlia troncal, vetllar pel patrimoni familiar, asse-
gurar el manteniment dels progenitors i la collocaci de les germanes
i germans cabalers.
Els heretaments o donacions inter vivos presentaven una estructura
interna idntica.
56
En aquests pactes, cal assenyalar les segents parts:
la presentaci del donant, del donatari i de la tipologia documental,
57

lexplicitaci dels bns donats i la seva condici jurdica,
58
les clu-
55. Antoni FURI, Camperols del Pas Valenci. Sueca, una comunitat rural a la
tardor de lEdat Mitjana. Valncia: Instituci Alfons el Magnnim, 1982. Antoni FURI,
Tierra, familia y transmisin de la propiedad en el Pas Valenciano durante la Baja
Edad Media, REINA PASTOR (Comp.), Relaciones de poder, de produccin y parentesco en
la Edad Media. Madrid: CSIC, 1990, pp. 305-328. Merc BARCEL CRESP, El ritmo de
la comunidad: vivir en el mundo rural, los trabajos y los das. El ejemplo de Mallorca
Bajomedieval, La vida cotidiana en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medieva-
les. Logroo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 129-167.
56. Per aquesta presentaci sutilitza una escriptura de la donaci, realitzada el
dia 13 de mar de 1379, del mas Bosc, de Vilassar, dependent del beneci de Santa
Maria, institut a lesglsia parroquial de lesmentada localitat (APSGVD, Manual 4,
fols. 95v-96v). Berenguer Bosc havia de maridar amb Agns, lla de Bonanat Canal
i Saurina, de lesmentada parrquia. Tamb es disposa de ms documentaci relacio-
nada amb aquest pacte desposalles, aix com fonts que informen sobre esdeveniments
posteriors. Dentre aquestes fonts, cal assenyalar: el debitori de dot dAgns (APSGVD,
Manual 4, fols. 96v-97v), lesponsalici de Berenguer Bosc a favor dAgns (APSGVD,
Manual 4, fols. 98-98v); la conversi, lany 1381, de Berenguer Bosc i Agns en homes
propis, solius i afocats amb remena del rector vilassarenc Bernat Marc, beneciat de
Santa Maria (APSGVD, Manual 4, fols. 131-131v); una venda de lany 1407 del mas
Bosc per 46 lliures (APSGVD, Manual 5, fols. 115v-116v). Ms endavant, concretament
lany 1445, aquest mas estigu en poder de Miquel Riera (BC, Fons Moja, lligall 278) i
el 1728, lantic mas Bosc es coneixia com a mas Ros, Benet OLIVA I RICS, La generaci
de Feliu de la Penya...
57. Sit omnibus notum quod nos Petrus Bosca, alias Petrus Dor et Benevenguda,
uxore eius, parrochie Sancti Genesi de Vilasario, gratis et de certa sciencia per nos et
omnes presentes et futuros damus et heretamus donacione pura et perfecta inrevocabilis
inter vivos.pro hereditate et legitima paterna et materna ad diem nupciarum vestrarum.
58. totum mansum nostrum vocatum Bosca cum domibus et omnibus honoribus,
possessionibus, tenedonibus, iuribus ad emprivis et pertinensis suis, cultis et eremis, in
montibus et in planis per omnia loca, quam habeo et teneo per benecium beate Marie,
constructum in predicta ecclesia de Vilasario, et per eius beneciatum nomine ipsius, in
dicta parrochia de Vilasario. Item per via racione damus vobis et vestris et quibus velitis
perpetua omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda.
sules de transferncia del patrimoni familiar,
59
la reserva de lusde-
fruit del donant o donants,
60
la previsi de discrdia,
61
la satisfacci
de les llegtimes als cabalers del mas,
62
la promesa de no contravenir
la donaci per part dels donants,
63
la consignaci del lloc, la data de la
donaci, la signatura del donant o donants i la dels testimonis dels
pactes escripturats.
64

Dels anteriors pactes cal comentar dos aspectes. El primer est
relacionat amb la reserva de lusdefruit dels bns donats. Mentre que
en la majoria de les donacions sobserva clarament aquesta reserva, en
algunes donacions de mitjans i nals del segle XV es constata com alguns
donants exigiren obedincia als nous hereus i, a ms a ms, algunes
clusules mostren la retenci de ladministraci pels antics hereus o
pubilles i els vidus i vdues usufructuaris ns a la seva mort. Lany
1431, quan Pere Parera, de Vilassar, fu donaci dels masos Parera i
Aulovara al seu ll Jaume li exig teneamini obedire et servire.
65
En
els captols matrimonials de Bernat Portell, ll de Salvador Portell i
Francina, de la parrquia de Santa Maria de Matar, i Eufrasina, lla
dEsteve Marqus, de lesmentada parrquia, els pares de Portell es
mostraren reticents a passar les regnes del mas al nou hereu ns a la
mort dambds: e que tots los fruyts e guanys vinguen en mans del dit
Salvador Portell, mentre que viur, e aprs sa mort, en mans e poder
59. Hanc autem donacionem predictorum omnium et singulorum facimus vobis
et vestris perpetuo sicut melius dici potest et intelligi ad salvamentum et bonum intellec-
tum vestrum et vestrorum et extraimus de predicta de ius, dominium et pose mitimus
et transferimus irrevocabiliter pleno iure et cum hoc publico instrumento perpetuo.
60. Retineamus tamen et in super predictis, quod nos sumus dominos et potentes
cunctis diebus vite nostre de predictis, que vobis damus et vivamus nos et vos manea-
muset nostra negocia in simul faciamus dum vixerimus.
61. sed discordia insurgeret, quod absit inter nos ita, quod non pocemus aut
volleamus in simul vivere aut manere, retineamus medietatem...usufructuario et per
melioramento, retineamus totum illud campum, qui est de pertinensis dicti mansi in
loco vocato Sent Johan.
62. Item retineamus, quod Antonius, lius comunis nostri, fraterque vestri, quod
habeat de dictis bonis que vobis damus secundum pose dicti mansi ad cognicione duo-
rum vel triorum amicorum vestrorum.
63. Promitentes vobis et vestris et etiam iurantes sponte per Dominum Deius
et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta, quod predictam
donacionem per racioni et rma habebimus, tenebimus et observabimus et quod ipsa
non revocabimus racione ingratitudinis nec etiam et quamcumque alia racione, iure seu
causa immo renuciantes quantum ad hec legi sive iure.
64. Actum est hoc, in parrochia de Vilasario, XIII die marci anno a Nativitate
Domini MCCCLXX nono. Sig+num Petri Bosca, alias Petri Dor. Sig+num Benvenguda,
eius uxoris, qui predicta rmamus, laudamus et iuramus. Testes huius rei sunt : Ber-
nardus March, Arnaldus Castalar, Berengarius Agelli, de Vilasario.
65. APSGVD, Manual 6, fols. 52v-53 i APSGVD, Diversorum 115.
de la dita madona Francina, muller sua... los quals marit e muller, o
s, la hu aprs laltre de tota llur vida natural, segons s dit, hagen e
tinguen lo domini e administraci de les dites coses donades. Seguida
emper la mort dels abds, tot sia aplicat e consolidat a la propietat
del dit Bernat, ll seu.
66

El segon aspecte est relacionat amb els acords pactats per als
casos de discrdia. En general, la tnica predominant fou passar de
puntetes obviant aquest tema. Aix, al Maresme com a molt sobserva
la retenci feta per lanterior hereu o pubilla duna pea de terra. En
canvi, en daltres zones de lentorn rural barcelon algunes escriptures
mostren un enduriment de les clusules per a preveure futures discrdies.
El 28 doctubre de 1476, en la donaci del mas Roig, de Santa Maria
de Cornell, efectuada a favor dIsabel pel seu pare Gabriel Cobella,
cabaler-pubill, vidu de Maria, senyora til de lesmentat mas, es varen
acordar unes condicions entre el donant i el seu futur gendre, Gabriel
Boll, habitant de Sant Climent de Llobregat, orfe de Bartomeu Boll
i dElionor, de Sant Mart de Provenals.
67
En aquests captols, sestipul una previsi graduada del reparti-
ment dels fruits obtinguts amb les collites i dels mitjans de producci
del mas Roig segons la gravetat i la persistncia de les desavinences.
Per a una discrdia puntual, es pact que el sogre i el gendre es repar-
tirien el producte de les collites i els animals del mas.
68
Si la situaci
no millorava, ambds es repartirien les terres de guaret que aquell any
shaguessin previst conrear i els animals de tir del mas.
69
Finalment,
com a mesura excepcional, en una clusula tamb es contempl que
si la convivncia era insostenible, Isabel com a pubilla i el seu marit,
Gabriel Boll, havien de satisfer 50 lliures a Gabriel Cobella. Aquest
import corresponia al dot que havia entregat a la seva entrada al mas
Roig. Desprs de rebre aquest numerari, Cobella havia dabandonar
el mas.
66. 1481-8-19, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481-8-9/1482-2-20).
67. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476-10-5/1477-8-6),
Montserrat RICHOU i LLIMONA, Explotacin agraria y trabajo campesino en el entorno de
Barcelona durante la Baja Edat Media..., p. 11.
68. que en tal cas, tots los blats, vins e altres fruyts qui ladonchs se trobarien
en la dita heretat, ax cullits com (sembrats) en les dites terres, sien partits egualment
entre los dits Berenguer Cervell e Gabriel Boll, esdevenidor gendre seu.
69. E ax mateix s concordat que si les terres estaven en goret en temps que
es seguiria la dita discrdia e aquelles hagen sser sembrades per aquell any dos splets
se hagen a partir entre los desss dits egualment. E ax mateix se hagen a partir les
bsties quis trobaran ladonchs en la dita heretat, guanyats et acquirits per les dites
parts ensemps stans e habitans.
Daltres vegades, els acords foren ms desfavorables per a la nova
parella. Lany 1481, els pares dngela Beneta, Andreu Sabadell i Aldon-
a, pubilla del mas Coll, de Santa Maria de Vallvidrera, condicionaren
la donaci del mas a lacceptaci dun acord. En cas de desavinences,
Agneta i Joan Castellv, el cavaler-pubill, haurien dabandonar el mas.
Sels entregaria el dot aportat per Castellv i 20 lliures per ngela
Beneta, lobjectiu era que sen vagen star e habitar all on volran.
70
Al Maresme, com a la major part de lEuropa llatina, sutilitz
el parentiu cognatici, segons el sistema de branca i de lnia.
71
Aquest
sistema de parentiu s collateral, es reconeixen com a parents tant els
procedents per via materna com paterna.
72
Malgrat aix, en la trans-
missi de bns, es prioritz les donacions als descendents directes. La
majoria de vegades, la collateralitat sutilitz quan els recursos humans
familiars no facilitaren lexercici de la verticalitat.
Entre el 1359 i el 1481, amb un percentatge dun 43%, el pare
del nou hereu o pubilla fou el donant de masos predominant. A con-
tinuaci, amb un 16%, destaca la parella, formada pel pare i la mare.
En aquestes donacions, la majoria de les mares detenien la condici
de pubilla. Molt sovint aquesta situaci sha dintuir perqu no sempre
sespecic clarament.
73
La incidncia de la migraci i de la mortalitat
de la generaci dels pares es reecteix en el percentatge dun 15%, que
mostra les donacions efectuades per avis i vies.
74
Desprs, amb un
70. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481-1-19/1481-8-2).
71. Parentesco transmitido indiferenciadamente por via materna o paterna. Se
habla tambin de parentesco o liacin indiferenciada, Glosario, a Historia de la
familia. 1. Mundos lejanos, mundos antiguos, p. 656.
72. A Frana, los bienes propios se transmitan segn la regla paterna paternis,
materna maternis, es decir que nicamente los parientes por lnea paterna tenan derecho
sobre los bienes que provenan del padre, mientras que los parientes por lnea materna
lo tenan sobre los que provenan de la madre. Este principio era indiscutible, pero era
objeto de interpretaciones diferentes segn las diferentes costumbres. En el sistema de
rama unilateral, todos los parientes... de la misma rama tenan el derecho de recupe-
racin A la inversa, el sistema troncal, slo acordaba el derecho de recuperacin a
los descendientes en lnea directa Por ltimo, el sistema de rama y de lnea, el ms
difundido de los tres, era intermedio entre los precedentes. Conceda el derecho de re-
cuperacin a todos los parientes del primer adquiriente, descendiese por lnea directa
o colateral, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia moderna..., p. 28.
73. En aquests casos, a la clusula inicial de lescriptura, la identicaci de la
mare pubilla precedia a la del seu marit, que era cabaler-pubill. Amb aquest exemple es
reecteix la histria dels silencis, s a dir, aquelles realitats tcites de la vida privada que
no sescripturaren i, per tant, restaren al marge de les paraules, Dominique BARTHLEMY,
Parentesco, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feudal al Renacimiento, p. 103.
74. La sociedad en crisis combina el retroceso de la esperanza de vida y el
envejecimiento medio de la poblacin, Guy BOIS, La gran depresin medieval, p. 77.
Antes de las pestes las casas parecan hervir de nios es verdad que los jvenes siguen
9%, guren les mares vdues que sidenticaren com a senyores tils
del patrimoni alienat.
75
Els donants menys representatius els comfor-
men els lls (5%),
76
els germans (3%),
77
els oncles i les tietes (2%)
78

i els nts i les ntes (1%).
79
Tamb hi ha escriptures en les quals no
sespecic cap tipus de relaci de parentiu (6%). Es tracta de donants
eixorcs o sense descendncia que cercaren coneguts o parents llunyans,
dels quals no consta documentalment cap relaci parental, i crearen
vincles similars als que haurien tingut amb descendncia prpia amb
lobjectiu dassegurar-se una vellesa digna. Entre daltres, trobem una
donaci del 4 de mar de 1442, mitjanant la qual Pere Riera i Mar-
garida, de Vilassar, senilis etatis, donaren a Sana, muller de Pere
Vidal, lies Ferrer, de Barcelona el mas Riera i la seva borda, prop
del mar, a Cabrils.
80
siendo numerosos en las familias, pero tambin encontramos una proporcin indita
de gente de ms de sesenta y cinco aos (del 9 al 10% en la campia toscana). Y esa
poblacin as denida es una poblacin vieja en el sentido demogrco, Charles de la
RONCIRE, La vida privada de los notables toscanos en el umbral del Renacimiento...,
p. 185. Als segles XIV i XV hi hagu una edat dor dels ancians amb laugment de la seva
esperana de vida. Les successives onades epidmiques enfortiren els ms resistents que
esdevingueren immunes a la pesta, Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad
medieval..., p. 118.
75. El 9 de juliol de 1451, Eullia, vdua de Jaume Sorts, domina utilis et pro-
prietaria mansi Isern, de Vilassar, feu donaci inter vivos daquest mas a Bernat Isern,
nebot seu i ll del seu difunt germ, Antoni Isern, de Tei. Bernat Isern havia de maridar
amb Eullia, lla de Miquel Batlle, de Montcada, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1451).
76. El 8 de novembre de 1476, Miquel Font, orfe de Joan Font, de Premi, don
el mas Font a Isabel, la seva mare, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1477).
77. El 21 de novembre de 1449, Salvador Eimeric, de Vilassar, alien a la seva
germana Francesca, muller de Nicolau Bonivern, de lesmentada localitat, la meitat del
mas Eimeric (APSGVD, Manual 8, fol. 153v). El 14 de setembre de 1475, Joan Villar,
ll i hereu del difunt Nicolau Villar, de Vilassar, don el mas Villar a Francesca, la seva
germana, promesa de Pere Terrades, bracer de Berga, APSGVD, Diversorum 85.
78. El dia 28 de juny de 1461, Salvador Canyet, de Cabrera, don el mas Ca-
nyet a Bartomeua, consobrine germane mee, lla de Francesc Eimeric, lies Bonet i
Salvadora, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461).
79. El 16 de setembre de 1469, Angelina Rossella, orfena de Lloren Rossell, de
Premi, don el mas Rossell a la seva via. A canvi daquesta donaci, Angelina Rossella
havia de ser cuidada i mantinguda amb els bns del mas i tenia el dret de disposar de
10 lliures per a testar, APSPPD, Manual 1, fol. 43.
GRFIC 9
Donants a hereus i pubilles (1359-1481)
GRFIC 10
Donacions a hereus i pubilles (1359-1481)
Entre els anys 1359 i 1481, a les parrquies de Sant Feliu de
Cabrera, de Sant Pere de Premi i de Sant Gens de Vilassar, la ins-
tituci de nous hereus i pubilles origin lelecci dun 56% dhereus i
dun 44% de pubilles.
81
Aquestes dades contradiuen la visi de la unige-
81. Assumpta Serra tamb observ uns resultats molt similars. La igualtat entre
els nois i les noies per esdevenir hereus, ens la mostren els resultats estadstics: trenta-
cinc nois enfront de vint noies en els captols matrimonials i de cinquanta-quatre nois
i trenta noies en els testaments. Ho corroboren les voluntats dalguns testadors quan
donen poder a la seva dona perqu faci hereu el que millor dentre els seus lls i lles
40
35
30
25
20
15
10
5
0
a
v
i
s
f
l
l
g
e
r
m
m
a
r
e
p
a
r
e
m
a
r
e
-
p
a
r
e
n
t
a
o
n
c
l
e
n
o

s
e
s
p
e
c
i
f
c
a
noies 44%
nois 56%
Donants
N
o
m
b
r
e

d
e

c
a
s
o
s
nitura del bar que la historiograa dels folkloristes de la Renaixena
va assenyalar com un dels costums tradicionals catalans.
Per tant, els resultats daquestes dades demostren que, malgrat
que es prioritza la gura masculina de lhereu en consonncia amb
el patriarcat predominant, justicat per la negativa visi eclesistica
de la dona, lelecci dhereus es vei certament eclipsada per lopci
duna pubilla.
82
Amb aquesta darrera elecci es va donar prioritat i es
va reforar la lnia directa de successi vertical, identicada amb la
famlia troncal, desplaant els parents collaterals que comportarien
una alienaci horitzontal.
83
De fet, en una poca de dicultats com lanalitzada, davant de
la fam, de la mort, de les violncies i de la migraci, qualsevol alter-
nativa es convert en vlida i respectable.
84
En denitiva, cal mostrar
una visi ms oberta, prctica i exible de la praxi de lheretament
baixmedieval perqu, en tot moment, les estratgies que empr cada
famlia sadaptaren plsticament a les seves necessitats.
85
Per aix,
savingui per viure amb ella, Assumpta SERRA i CLOTA, La Catalunya medieval: Collsacabra
(s. XII-XVI). Vic: Eumo Editorial (collecci LEntorn, 18), 1990, p. 161.
82. El concepte eclesistic dimbecilitas sexus justicava la desigualtat de gnere
perqu assegurava que la muller era ms vulnerable al Mal, Robert FOSSIER, La era feudal
(siglos XI-XIII), Andr BURGUIRE et al., Historia de la familia. Mundos lejanos, mundos
antiguos, vol. 1. Madrid: Alianza, 1988, p. 396.
83. Donaci de la meitat del mas Morell a Sana, de Vilassar. No rebria laltra
meitat ns a la mort de la seva mare (1359, APSGVD, Manual 2, fol. 2). Donaci del
mas Morot a Salvadora, lla i neboda dels tres donants (1378, APSGVD, Manual 4,
fols. 80v-82). Donaci del mas Estrany, de Vilassar, a Sana, lla de Pere Estrany, lies
Dilmer, i germana dAntoni, el donant (APSGVD, Manual 4, fols. 122v-123). Donaci del
mas Artaguil, de Vilassar, a Margarida, lla de Pere Artaguil (1402, APSGVD, Manual 5,
fol. 71 i Diversorum 68 i 118). Donaci del mas Armengol de Salvador Armengol, de
Vilassar, a Joana, la seva nta (1436 MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4). Donaci
del mas Rossell, de Premi, de Francesca, vdua de Lloren Rossell, de Premi, a la seva
llastra, Angelina. Tres anys desprs Angelina alienar aquest mas a la seva via, 1463
(APSPPD, Manual 1, fol. 43). Donaci de Salvador Bartomeu, de Cabrera, a la seva lla
Francina (1477, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de captols matrimonials (1452/1482) i
Manuale decimum octavum (1476/1477)). Donaci del mas Partella, de Lloren Partella,
de Premi, a la seva nta Antnia, 1479, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
84. A les corts convocades a Perpiny per Pere el Cerimonis el 1351, en con-
traposici a lelement ciutad, la noblesa i la clerecia es van queixar del fet que molts
pagesos de senyoriu, escapant a la jurisdicci senyorial, abandonaven llurs masos per
establir-se en viles i ciutats de reialenc, perqu amb lxode rural aquells estaments
perdien rendes i m dobra en prot dels ciutadans, Josep M. SALRACH, Dels orgens a
1714, Albert BALCELLS (coord.), Histria dels Pasos Catalans. Barcelona: Edhasa, 1982,
pp. 755-756. Guy Bois tamb observa la dispersi dels membres de les famlies dins i
fora de les parrquies medievals, Guy BOIS, La gran depresin medieval..., p. 95.
85. La grande plasticit de la sctructure familiale au Moyen ge, sadaptant la
vie et la mort, et nous incite a la prudence lorsquon labore des statistiques partir
dun recensement portant sur un ann, Didier LETT, Famille et parent dans lOccident
mdival ve-XVe sicles..., p. 136.
lhereu o la pubilla escollit fou el noi o la noia que gaud de les mi-
llors condicions per a ser-ho.
86
Quan lalternativa femenina tampoc fou
possible, sempraren daltres estratgies en la prctica de lheretament.
Aix, malgrat que sopt per lhorizontalitat, es despla de lheretament
els menors i safavoriren daltres familiars ms aptes. El 25 de gener
de 1377 Bernat Tolr, de Vilassar, i Guillem Bartomeu, de Cabrera,
avis i tutors de Salvador, justicaren la revocaci de la instituci de
Salvador com a hereu escripturant que aquest infant era incapa de
conrear les terres del mas Tolr i satisfer els censos a Pere des Bosc.
Ambds avis comptaren amb el consell de familiars, damics propers i
amb el beneplcit del senyor. El nou hereu fou Antoni Tolr, germ de
lhereu difunt, pare de Salvador, qui maridaria amb Constana, lla de
Guillem Morot. A canvi daccedir al capdavant del mas, Antoni Tolr
es compromet a cuidar el pupil i a satisfer-li 85 lliures.
87

Tamb saprot lescripturaci de compravendes per a introduir-hi
aliances matrimonials. Daquesta manera, els venedors sasseguraven una
certa possessi del b venut emparentant algun dels seus descendents
amb la famlia adquisidora dels bns alienats. L11 de novembre de
1380, Bonanat Canal, de Vilassar, vengu a Bernat Duran, de Premi,
el mas Canal. Bonanat Canal, vidu i hereu de Saurina, la seva muller,
volgu assegurar la percepci de 25 lliures pel dot de la seva lla Agns,
i que dictus Bernat Duran habeat complere matrimonium cum Petro,
lio suo dicti Bernat Duran, et Constancia, lia dicti Bonanate Canal.
Per si de cas aquesta opci no era viable, Canal escriptur daltres al-
ternatives com la denllaar altres lls amb els del comprador i, ns i
tot, es contempl lenlla matrimonial dun nt o nta de Canal.
88
Vuit
anys ms tard, segons el testament de Bonanat Canal, encara no sha-
via fet cap enlla matrimonial entre els membres dambdues famlies i
els Duran devien 50 lliures: 40 pel mas i 10 per lnima del venedor.
89
Daltres vegades, es condiciona la donaci a una pubilla regulant
el canvi de mans del patrimoni familiar, facilitant-ne el retorn a una
86. En el fondo siempre la casa; la unidad del patrimonio y la continuidad de la
estirpe troncal, como prioridades absolutas. Los individuos son secundarios, contingentes,
mientras la casa ha de permanecer de generacin en generacin. La norma establece
que los intereses de la casa pairal han de prevalecer sobre cualquier otra consideracin,
Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural (Lgica de la razn
domstica). Madrid: Alianza Editorial (Alianza Universidad, 634), 1990, p. 43. Per a
la baixa edat mitjana, lartesanat i la pagesia seguiren uns costums dorigen nobiliari i
patrici que reforaren el concepte i els lligams del llinatge, Henri BRESC, La Europa de
las ciudades y de los campos (siglos XIII-XV), p. 411.
gura masculina que havia desdevenir lhereu.
90
Daltres heretaments
contemplaren clusules que facilitaven el canvi dun hereu eixorc,
91
el
retorn de ntes o nts que vivien en daltres localitats
92
i la recuperaci
de bns alienats en anteriors donacions per vdues que es tornaren a
maridar.
93
El 2 de febrer de 1373, Guillem Rafart, de Vilassar, orfe de Sim
Rafart, escriptur la donaci del mas Rafart a favor de Saurina Ra-
farda, la seva mare, i de Bernat Abril, lies Rafart, el seu padrastre. A
canvi del mas, el donant perceb una casa al carrer de la Fusteria de
la Ciutat Comtal. Mitjanant aquesta donaci se nanull una danterior
inter vivos, en la qual Guillem Rafart havia obtingut el mas de mans
del seu pare.
94
En principi, aquest tipus de donacions eren irrevocables.
A la prctica, amb aquest exemple es constata que no.
Si no es disposs de ms documentaci daquesta famlia s molt
possible que pensssim que Guillem Rafart fou un daquells joves que
volia installar-se a la vena Ciutat Comtal i per aix prefer detenir la
possessi de la casa, situada prop del Born, un dels punts neurlgics
de Barcelona. Per aix no era aix, ja que Guillem Rafart entr com
a pubill del mas Grau, de Vilassar, en unes dates que no sallunyen
gaire de la donaci comentada.
Tamb alguns hereus vidus tornaren a mullerar-se. Com s lgic,
la importncia del mas, el seu estat, la situaci de lhereu i els recursos
90. Lany 1443, Bartomeu Cuquet i la seva muller Salvadora, de Vilassar, donaren
el mas Cuquet a llur lla Angelina, qui havia de maridar-se amb Salvador Sabater, de
lesmentada localitat. En aquesta escriptura es condicion lheretament al retorn dun
ll: Item me retinch, que a naquel cas que en Johan, l meu, volgus la haratat, que
aja a pagar sinqcentes lliures a la dita Engelina he tot lo dot ms avant, APSGVD,
Manual 6, fol. 38.
91. Recordem el cas del mas Pi comentat a la primera part daquest estudi,
APSGVD, Diversorum 26, 32 i 131.
92. Lany 1436, Salvador Armengol, de Vilassar, pact la donaci del mas Pere
Grau, dependent de Miquel des Bosc, amb Joana la seva nta, lla de Bartomeu Gordiola,
de Montorns, i duna lla de Salvador, ambds vius, MMMVD, Arxiu Fons Armengol,
pergam 4.
93. Per a la reglamentaci de la nullitat de les donacions inter vivos, pot con-
sultar-se la constituci A fora gitar fraus, sorgida de les Corts de Perpiny de lany
1351. Aquesta llei tenia lobjectiu danullar les retrodonacions pactades entre pares i
lls, desprs dhaver consumat un matrimoni lucratiu: A fora gitar fraus las quals so-
bre las cosas dejs scritas sovint se cometen, ordenem statuim que si alguna carta se
sdevendr sser feta per lls a lurs parents, o per qualsevol altra persona, en diminuci,
derogaci o perjudici del heretament o donaci feta o faedora per aquells parents o
qualsevol altres en temps de noces, aytal carta sie nulla, cassa e irrita ipso iure, e se a
ella en judici o fora juy en alguna manera no sie hauda, prohibints a tots los notaris de
la nostra terra que no reeban aytals cartas, Guillem Maria BROC, Historia del derecho
de Catalua..., p. 684.
humans amb els quals podia comptar condicionaren els pactes despo-
salles. Com es veur tot seguit, a alguns hereus la malaltia, ledat i la
manca de familiars els port a haver dacceptar unes condicions fora
dures.
95
Lany 1476, Bartomeu Massaguer dels Bassons, hereu del mas
Massaguer, de Sant Cebri de Valldoreix, pact uns captols matrimonials
per a maridar-se amb Joana, lla de Joan Matar i Agneta, habitants de
Sant Esteve de Vilanova.
96
Entre daltres, accept els segents acords:
que tota la famlia de la nvia visqus indenidament al seu mas,
97

que el matrimoni se celebrs passats dos anys, que el seu sogre detin-
gus la senyoria del mas durant vuit anys,
98
que Antgona, germana
de Joana, es casaria amb un dot aportat per Massaguer
99
i que aquest
darrer pagus els censos ordinaris i extraordinaris del mas.
100
A ms
a ms, Joan Matar tamb obtingu el vistiplau per a poder recom-
pensar el seu treball amb diners: E que lo dit Johan Mater hage a
sembrar en les terres del dit mas dues quarteres de llavor seva, propi
del dit Barthomeu Massaguer e de aquell puxa fer a ses voluntats.
E que lo dit Johan Mater prenga ab inventari tots los bns del dit
mas. E aquells, a la del dit temps, haga restituir al dit son gendre,
esdevenidor, retenguts vers ell tots los milloraments que fets haur en
la dita heretat, los quals li hagen sser satisfets a coneguda de dues
persones elegidores fer cascuna de les dues parts.
La mort dun hereu o duna pubilla amb lls petits oblig els
familiars i els tutors daquests menors a conar en els matrimonis
creuats. Mitjanant aquestes unions, es pretenia assegurar la super-
vivncia del futur hereu o pubilla i el comproms que aquest darrer
enllaaria amb un/a ll/a del cabaler/a vidu/a, que havia entrat al mas,

95. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials:
la clientela dels captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa..., p. 103.
96. AHPB, Miquel Franquesa, Manual 1475-9-8/1476-10-25.
97. Item s concordat entre lo Barthomeu Massaguer, de una part, e lo dit
Johan Mater, de la part altra, que lo dit Johan Mater de present ab la dita muller e
la dita Johana e encara ab na Antigona, lles sues, se vinga en la casa del dit Bartho-
meu Massaguer.
98. e la dita casa, terres, honors e possessions de aquella tinga e possahescha
per spay de huit anys del dia que en la dita casa ser vengut E passats e complits los
dits huyt anys de lli avant, lo domini e senyoria de la dita casa o herensia sia del dit
Barthomeu Massaguer, lo qual hage a tenir lo dit Johan Mater e sa muller e la dita
Antiga, lla llur, en la dita casa. E provehir e alimentar aquells en totes coses necessries.
99. Si passats els vuit anys Antgona no shavia maridat, Massaguer li hage
a donar en ajuda de son maridar, o s per dues persones elegidores una per cascuna
part. A ms a ms, Antgona havia de percebre una soldada durant els vuits anys que
havia de treballar al mas de Massaguer.
100. Segons els acords, els censos ordinaris ascendien a 7 o 8 orins.
casant-se amb el vidu/a cabaler/a usufructuari/a. Aquest fou el cas de
Miquela, vdua de Jaume Rierol, lies Altafulla, drrius, i usufruc-
turia del mas Altafulla, que es marid el 31 de gener de 1477 amb
Gabriel Rovira, habitant de Cabrera, orfe de Bernat Rovira i Francina,
de Matar. En aquests pactes se sign el comproms que Pere, de vuit
o nou anys, hereu universal de Jaume Rierol, es casaria amb Cate-
rina, de set anys, lla de Rovira i dElionor, la seva difunta muller.
101

Tenim els captols dEullia, rfena de Jaume Rierol, lies Altafulla, i
dAntnia, la primera muller daquell i, per tant, germanastra de Pere,
el futur hereu del mas Altafulla, que van casar-la amb un barcelon, el
seu padrastre es fu crrec del pagament del dot.
102
Amb els dos darrers
exemples comentats sobserva que la franja dedat dels hereus i de les
pubilles casats s molt ms mplia del que alguns estudis acostumen
a explicitar.
Al Maresme baixmedieval, les famlies dels nois i de les noies que
eren instituts hereus i pubilles utilitzaren el mercat matrimonial amb
evidents diferncies. Per a exemplicar-ho, ens centrem en el cas de
Vilassar. En aquesta localitat, entre els anys 1348 i 1486, un 60%, dels
hereus saparellaren amb cabaleres vilassarenques, mentre que noms
un 46% de pubilles maridaren amb cabalers de lesmentada parrquia.
103

Amb aquests resultats es copsa una diversicaci de la demanda
de pubilles i un augment de cabalers forans, entre els quals predomi-
naren els cabalers procedents daltres contrades
104
davant dels mares-
mencs.
105
Per a entendre aquesta estratgia matrimonial, ha de tenir-se
en compte que a la famlia de la pubilla li interessava poder actuar en
un marc geogrc ms ampli i, daquesta manera, poder comptar amb
un nombre sucient de candidats. Entre aquests, podia seleccionar els
ms aptes i afavorir en lelecci el ms rendible dels cabalers segons
una srie de parmetres com, per exemple, ledat, la salut, limport de
laixovar i la posici economicosocial del grup dorigen.
La incorporaci de cabalers-pubills daltres parrquies tamb podia
afavorir una situaci de poder capgirada respecte del patr hegemnic,
101. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476-10-25/1477-6-6).
102. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1476-7-28/479-4-16).
103. En el cas dels hereus, les noies que procedien de parrquies ms properes
a Vilassar presenten els segents percentatges: un 11% drrius, un 7% dArgentona i
el respectiu 3% de Cabrera, Mata, Premi i Sant Esteve de Vilanova. Quant a les par-
rquies ms allunyades, cal assenyalar Sant Pere de Roses amb un 3% i Sant Vicen
de Vallromanes amb un 7%.
104. Barcelona amb un 6%, Liost, Ripollet, Sant Cebri de Vallalta i Tagamanent
amb el 7%.
105. Alella, Tei i Tiana el 6%.
ja que la posici del nouvingut, allat del seu grup familiar, safebliria
i, alhora, reforaria la pubilla i el seu entorn familiar ms proper.
GRFIC 11
Enllaos matrimonials dels hereus de Sant Gens de Vilassar
(1348-1486)
GRFIC 12
Enllaos matrimonials de les pubilles de Sant Gens de Vilassar
(1348-1486)
Argentona 7%
Cabrera 3%
Mata 3%
rrius 11%
Premi 3%
S. Esteve Vilanova 3%
S. Pere Roses 3%
Vilassar 60%
Alella 6%
Barcelona 6%
S. Cebri Vallalta 7%
S. Esteve
de Ripollet 7%
Sta. Maria Liost 7%
Sta. Maria Tagamanent 7%
Tei 7%
Tiana 7%
Vilassar 46%
S. Vicen Vallromanes 7%
Al mn rural de la Catalunya Vella no acostumaren a fer-se enlla-
os matrimonials entre hereus i pubilles. Aquestes unions no estaven
ben considerades perqu la seva prctica comportaria molts conictes
entre les famlies troncals de dos masos. Entre aquests, cal destacar
les desavinences que podien generar-se arran de la preeminncia dun
dels dos cognoms familiars i la gesti de latenci dels progenitors i
els cabalers dels masos.
106
El dot o la llegtima de les lles cabaleres
Malgrat la decadncia dels captols matrimonials,
107
el dot o la
llegtima de les cabaleres s una gura jurdica que forma part de
les donacions i de les contradonacions que les esposalles catalanes
avui dia encara contemplen.
108
A lpoca medieval, la dotaci de les
noies cabaleres sescriptur als captols matrimonials, als debitoris
de dot, als esponsalicis, a les poques de dot, en algunes promeses
efectuades entre els futurs cnjuges, als pagaments de remena i a
les restitucions de dot.
109
Els acords relacionats amb el mercat de
la terra i les darreres voluntats tamb aporten informaci sobre la
dotaci de les cabaleres.
110
Lorigen histric del dot encara no est resolt. Alguns investi-
gadors defensen lorigen clarament rom daquesta instituci basant-se
en les aportacions de Guillem Maria Broc. Aquest jurista aplic la
funci del dot dpoca romana per a tots els perodes histrics, den
aquesta aportaci com lo que la mujer u otro en su nombre, aporta
106. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural...,
pp. 201-202.
107. Jaume CODINA, Contractes de matrimoni al delta del Llobregat (segles XIV a
XIX). Barcelona: Fundaci Noguera (Estudis, 13), 1997, p. 19.
108. Llus PUIG FERRIOL i Encarna ROCA TRAS, Instituciones del Derecho civil de
Catalua. Barcelona: Bosch Casa Editorial S. A., 1987, pp. 303-318.
109. Disposem de 81 debitoris de dot, 88 esponsalicis i 246 poques de dot.
110. A la baixa edat mitjana, la separaci de bns vigent comport que la muller
hagus dintervenir en moltes escriptures relacionades amb el mercat de la terra. En la
major part dels contractes emtutics, compravendes i arrendaments, hi havia formalismes
que es referien a la renncia de les diligncies elaborades pel senatconsult Velei a favor
de les dones. Per tant, amb la utilitzaci de la frmula jurdica de renncia a la part
que li pertocaria a la muller, corresponent al dot i a lesponsalici, es don plens poders
al marit a lacte jurdic, encara que hagus hipotecat el mas per a respondre dels bns
aportats per la muller en matrimoni (dot) i laugment que dacord amb aquells shavia
constitut (esponsalici), Joan MALUQUER I ROSES, El dret catal avui vigent. Barcelona.
Editorial Barcino: 1962, p. 37. Josep IGLSIES, Derecho Romano. Instituciones de Derecho
Romano. Barcelona: Ediciones Ariel, 1972, p. 503.
al matrimonio para el sostn de sus cargas.
111
Daltres historiadors
112

es basen en les investigacions realitzades per Jess Lalinde Abadia, en
les quals presenta levoluci de la gura jurdica del dot.
113

En els seus estudis, Lalinde inicia la seva anlisi a alta edat mit-
jana i observa lexistncia de diferents tipus de donacions. En aquell
perode, malgrat la inexistncia de pactes relacionats amb el rgim
general de bns, si la muller es casava amb un visigot rebia el preci-
um o dot marital, que corresponia a la meitat dels bns del marit. En
canvi, si es maridava amb un hispanorom percebia la donaci ante
nupcias. Posteriorment, entre els segles XI-XII, aquestes aportacions ana-
ren concretant-se en unes donacions maritals denominades esponsalici
o dcim.
114
Tot i aquesta denominaci no exist una correspondncia
generalitzada entre limport daquesta donaci i la dcima part del
patrimoni del marit perqu la quantia satisfeta podia superar aquesta
proporci.
A partir de la segona meitat del segle XII i, sobretot, del segle XIII,
Lalinde observa que, a Catalunya, es produ un desplaament progres-
siu del dret visigot.
115
Aquesta legislaci san substituint gradualment
pel dret romanocannic. Aquesta nova normativa comport un canvi
en laportaci del dot, ja que en comptes de satisfer-lo el bar lhavia
dentregar la muller o la seva famlia. A partir del segle XIII, noves
legislacions com el Recognoverunt proceres, les Commemoracions de
Pere Albert i diverses compilacions de costums condicionaren les uni-
ons matrimonials amb la imposici de la donaci femenina. s a dir,
no es podia formalitzar un matrimoni sense una prvia aportaci de
dot de la muller.
Des de la baixa edat mitjana, el dret civil catal establ una es-
tricta separaci entre els bns de la muller i els del seu marit. Davant
daix, el dot intent assegurar un futur digne per a la cabalera vdua
111. Guillem M. BROC, Histria del derecho de Catalua..., p. 745.
112. Llus TO FIGUERAS, Famlia i hereu a la Catalunya nord-occidental (segles X-
XII). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 185),
1997, pp. 151-171.
113. Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones i donaciones patrimoniales en el derecho
cataln. Barcelona: Imprenta Alts, 1965. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales
catalanes. Anuario de Historia del Derecho Espaol, 33 (Madrid, 1963), pp. 133-248.
114. Dentre els pactes estipulats en aquestes dotacions maritals, sovintej la
destinaci nal del dot (els lls, el marit o la famlia daquest, depenent de la situaci)
i una garantia pel compliment del matrimoni. La penalitzaci podia comportar el pa-
gament de quantitats que superaven el dot acordat.
115. Segons Lalinde, el dret com (rom-cannic-feudal) sorg lany 1409, Jess
LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 172.
o separada.
116
Passat el primer any de la mort de lesps, lany de
plor, si la vdua no gaudia de lusdefruit dels bns del difunt marit,
podia perdre ns i tot lhabitatge: Lo seu usdefruit aprs mort del dit
marit seu ns al die del pagament e satisfacci de la dita sua dot e
lexa no pugus sser gitada de casa entretant ns que fos pagada.
117
Els imports dotals depenien dun conjunt de variables, entre les
quals cal assenyalar factors com lestatus socioeconmic de la famlia
que laportava, el nombre de cabalers i cabaleres a collocar, la po-
sici social de la famlia amb la qual es pretenia emparentar, la
situaci nancera dambdues famlies en un moment donat i els acords
negociats a les esposalles.
Com s lgic, els atorgants del dot foren similars als dels here-
taments. Dentre els familiars ms propers, es contemplen el pare, la
pubilla i el seu marit,
118
la mare vdua
119
i la vdua que shavia tornat a
maridar.
120
Altres parents que tamb evidencien les nostres fonts foren
els germans,
121
el cunyats,
122
els avis i vies,
123
aix com els oncles.
124

116. Les lleis a partir del 1351, deixaven les dones barcelonines en particular,
i en general totes les dones vdues catalanes, a merc dels seus propis bns, els que
elles haguessin aportat al matrimoni en forma de dot o els bns parafernals, o b a la
voluntat del marit que en el testament podia deixar-les una mica ms ben provedes
per sempre perqu ell volia, ja que la llei no reconeixia cap dret de la dona sobre els
bns del marit, un cop li era restitut el dot i lescreix, Teresa-Maria VINYOLES i VIDAL,
La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, p. 182.
117. 1481-11-21, AHPB. Miquel Franquesa, Manual (1481/1482), captols matri-
monials de Jaume Ferrer, orfe de Jaume Ferrer i Angelina, de Premi, i Joana, lla de
Joan Palau, hostaler, i de Joana, de Santa Maria de Matar.
118. Debitori de dot de Guillema, muller de Raimon Maci, de Premi, 1383,
119. Debitori de dot de Saurina, vdua de Guerau dAltafulla, drrius. La seva
lla, Constana, shavia de maridar amb Antoni, ll de Pere Bonany, lies Veil, de Vi-
lassar, APSGVD, Manual 4, fols. 55-56.
120. Guillema, vdua de Francesc Mart, lies Roudors, i muller de Jaume Rou-
dors, apareix com a debitora juntament amb el seu segon marit, del dot escripturat
de Salvadora, lla tinguda en el primer matrimoni, que havia desposar-se amb Bernat
Mart de Tei, APSGVD, Manual 5, fol. 15.
121. Debitori de dot de Lloren Juli, ll i hereu del mas Juli, 1469, APSGVD,
Diversorum 25.
122. El 25 de mar de 1368, sescriptura una poca de dot de 100 sous de Sim
de Crosanyes, dArgentona, a favor de Bernat Eimeric, de Vilassar, per Francesca, la seva
cunyada, APSGVD, Manual 2, fol. 3.
123. Debitori de dot dElisenda, muller de Guillem Bergai, i Mateu, el seu ll, a
favor dAlamanda, muller de Guillem Armengol, i Salvador, el seu ll. Els primers devien
40 lliures en concepte de dot per Francesca, lla de Mateu, que havia de casar-se amb
Salvador, 1400,6,20, APSGVD, Manual 5, fols. 61v bis-62.
124. Lany 1398 Pere Segu, dArgentona, soblig mitjanant un debitori de dot a
satisfer 60 lliures per Clara, lla del seu germ, Guillem Segu, que shavia de maridar amb
Pere, ll de Valenona i nt de Bernat Veil i Sana, de Vilassar, APSGVD, Manual 5,
fols. 35v-36.
Tamb satisferen dots tutors de menors que podien pertnyer al grup
familiar o ser amics de la famlia.
125
Les vdues acostumaven a prometre
laportaci del dot del seu primer enlla matrimonial i, si era possible,
lescreix o esponsalici proms pel difunt marit.
126

En general, el dot de les cabaleres procedia de la suma de les
llegtimes materna i paterna, que des de la pragmtica de lany 1343
fou considerada com la quarta part de lherncia.
127
Aquestes foren les
donacions mnimes a les quals podia aspirar una cabalera que provin-
gus dun nucli familiar amb prou capacitat econmica com per poder
assegurar la satisfacci dun dot.
A part daquestes donacions dels progenitors, el dot podia estar
congurat per una quantitat variable de donacions que depenien de la
situaci de la cabalera i, en casos de necessitat, de la solidaritat exer-
cida pel seu entorn ms immediat i/o per la benecincia eclesistica.
Per aquest fet, a les esmentades llegtimes, algunes noies hi pogueren
afegir la percepci daltres donacions, com ara deixes testamentries
de progenitors i daltres parents difunts,
128
les aportacions pecuniries
de parents, aix com la satisfacci de soldades a nenes collocades com
125. El 7 de novembre de 1403, els tutors de Constana, rfena de Pere Jofre,
drrius, escripturaren un debitori de dot de 30 lliures a favor de Pere Ferrer i Antoni,
de Vilassar. Mentre Pere Vinyals, drrius, assegur el pagament de 20 lliures el dia de
la benedicci eclesistica, laltre tutor, Pere Llad, de Vilassar, soblig al pagament de
50 sous anyals, APSGVD, Manual 4, fol. 79 bis.
126. poca de dot de 15 lliures de Francesc Riera, de Vilassar, a favor de Ben-
vinguda, vdua de Bernat Ti, de Llavaneres, i muller de Riera (1368-4-12, APSGVD,
Manual 2. fol. 2v). En els captols matrimonials, de Joan Rossell, lies Rossell, orfe de
Rafael Rossell i Salvadora, de Premi, i Angelina, vdua de Pere Mora, i lla de Pere
Tai, difunt, i dEullia, de Premi, Salvadora es dot ella mateixa amb un import de
760 lliures,1476,1,30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
127. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 368.
128. A les donacions efectuades per Pere Botey, de la parrquia de Sant Pere de
Premi, ll i hereu del difunt Bartomeu Botey, a la seva germana Angelina es pot llegir:
part heretat e legtima paternal e maternal, e simplement de aquella, e en satisfacci
encara de la leixa per lo dit Barthomeu Botey, qundam, pare seu ab son testament, a la
dita Angelina, lla sua feta, e del creix o part a ella pertanyent en lo creix, fet a la dita
madona Eulalia, mare sua, e per altres qualsevol drets a la dita Angelina pertanyents
en los bns dels dits pare e mare seus, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum
octavum (1476-10-25/1477-6-6).
a aprenentes dun oci
129
o minyones
130
i els ajuts per a maridar-se, de
parents i convilatans.
131
TAULA 15
Comparaci dimports de dots
(perodes 1349-1400 i 1402-1481)
Perode 1349-1400 Perode 1402-1481
Import (sous) % Import (sous) %
200 3
300 4 300 3
360 3
400 2 400 3
500 4 500 7
600 10 600 13
700 11
760 2
800 22 800 8
900 5
940 2
1.000 15 1.000 15
1.100 2
1.200 15 1.200 7
1.400 6
1.500 2
1.600 8 1.600 8
2.000 6 2.000 7
129. A la Barcelona baixmedieval hi havia moltes nenes procedents de famlies
humils de les rodalies. Algunes foren collocades a casa dalguna muller artesana de la
Ciutat Comtal. Vinyoles ho exemplica amb un document de lany 1388, mitjanant el
qual sestipul que Bartomeua, donze anys i lla de Pere Triador, de Premi, sestaria
durant tres anys i mig a casa de Joana, muller dAntoni Crespi, espaser de Barcelona,
on aprendria a cosir. A canvi, Bartomeua rebria un vestit valorat en 16 sous, Teresa-
Maria VINYOLES, Les barcelonines a les darreries de ledat mitjana..., pp. 36-37.
130. El 4 dabril de lany 1400, Antoni Orriols, de Cabrera, pare de Joaneta,
donze anys, pact que aquesta nena, durant sis anys, per un salari de 2 lliures i 10 sous
anyals, seria minyona de Bartomeu Soler, boter, de Barcelona (AHPB, Bernat Nadal,
Manual (1400-3-3/1400-8-12)). En el seu testament, Arnau Carbonell, teixidor de lli de
Vilassar, exig 50 sous a Juli per loguer de na Anthonia, lia mia, qui estech ab ell,
1449-9-4, APSGVD, Manual 8, fols. 150-151v.
131. Els marmessors de Francesca Juliana, vdua de Pere Juli, donaren a I
nina a maridar per amor de Du 10 sous, 1389-11-28, APSGVD, Manual 3, fols. 55v-56.
Perode 1349-1400 Perode 1402-1481
Import (sous) % Import (sous) %
2.200 6
2.400 2
5.000 2
5.400 2
Durant els anys 1349 i 1481,
132
les quantitats destinades a la cons-
tituci dotal oscillaren entre els 200
133
i els 5.400 sous.
134
Daquest
ampli ventall de possibilitats dotals, els imports situats entre els 600
i 1.000 sous foren els predominants. En el perode 1349-1400, els im-
ports predominants foren de 800 a 1.200 sous. Al perode 1402-1481,
aparegu una dotaci mnima de 200 sous i laportaci ms elevada
ascend a 5.400 sous. Al segle XV, les sumes de dot es presenten ms
diversicades. Daquestes dades, cal assenyalar que els imports de 1.000
sous representen un 15%, les sumes de 600 sous un 13% i els de 800
i 1.600 sous un 8%.
La comparaci dels resultats obtinguts per als segles XIV i XV sn
fora interessants. Al segle XIV, noms el 20% dels dots analitzats se
situaren entre els 300 i els 600 sous. Al segle XV, els imports de dot de
200 a 600 sous representen el percentatge dun 32% dels documents.
A ms a ms, limport de dot de 800 sous que, al segle XIV, presenta
el percentatge dun 22% al segle segent minva ns a un 8%. Aquestes
dades demostren que, al segle XV, la pagesia grassa mantingu la
satisfacci dunes sumes considerables, la resta acord uns imports de
menor quantia i augmentaren les quantitats mnimes percebudes. En
conseqncia, sobserven canvis importants dins la composici social
pagesa amb un augment del potencial econmic i social de la pagesia
benestant, una prdua patrimonial generalitzada per a la majoria i un
132. Per a lobtenci daquestes dades, sha utilitzat la informaci de cent vint-i-
vuit documents que informen sobre el mateix nombre denllaos matrimonials detectats.
Daquestes fonts setanta-quatre corresponen al segle XIV (quaranta-nou debitoris de dot i
setze esponsalicis) i la resta sn del segle XV (dinou debitoris de dot, quatre esponsalicis
i trenta-un captols matrimonials).
133. Debitori de dot de 10 lliures (200 sous) de Bernat Casa i Francesca, sa
muller, de Vilassar, per Agneta, rfena de Joan Rovira, a favor de Bartomeu Marc i el
seu ll Salvador, 1439-12-26, APSGVD, Manual 8, fol. 99v.
134. Limport ms elevat de dot sobserva als captols matrimonials, datats el 27
de febrer de 1473, de Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i dAngelina, de Premi, i
Eullia, lla de Bartomeu Soler, mercader, difunt, i dIsabel, de Barcelona. AHPB, Miquel
Franquesa, Manuale Tercium decimum (1473). A les pgines 212 i 213 es comenta ms
detalladament laportaci econmica dambdues parts contractuals.
augment de la pagesia desvalguda. Les diferncies entre aquests darrers
pagesos i els ms benestants cada vegada foren ms notables i, per
tant, cal parlar dun augment o bipolaritzaci de la diversitat pagesa.
Els resultats de la quanticaci dels imports del dot analitzats no
sallunyen pas gaire dels resultats aportats per daltres medievalistes.
Merc Aventin constata que les famlies benestants de les comunitats
rurals del Valls pagaven una mitjana de 600 sous al segle XIII, de 800
sous al segle XIV i de 1.500 al segle XVI.
135
Pere Benito observa que
els imports de dot ms elevats a Vilanova del Cam sobrepassaren
limport de 1.000 sous quan les cabaleres es casaven amb hereus de
masos i de cases de lesmentada vila que disposaven de terres.
136
Rosa
Lluch tamb conrma que, al segle XV, la dotaci mitjana duna noia
dependent de lAlmoina de Girona era de 1.000 sous.
137
Per a la vila
dArgentona, Enric Subia comptabilitza una mitjana de 980 sous per
als segles XIV i XV.
138
Totes aquestes dades superen la mitjana de 776
sous per al segle XV de la zona del delta del Llobregat estudiada per
Jaume Codina.
139

A Barcelona, la clientela de la notaria de Miquel Franquesa
fou molt diversa, ats que la freqentaren barcelonins i habitants
de lentorn rural ms proper a la Ciutat Comtal. Lestudi dels seus
manuals mostra com els imports de dots ms modestos oscillaren
entre els 240 i els 360 sous i es pactaren entre membres del poble
menut barcelon, dins del qual pogu inserir-shi una esclava alliberada
pel seu difunt amo, i els clients menys acabalats daquest notari de
lentorn rural barcelon. Els imports ms quantiosos, que suposaren
la satisfacci de dots dentre 40.000 i 670.000 sous, reecteixen les
relacions econmiques i socials sorgides entre membres de lesta-
ment nobiliari rural i les dalguns membres daquest estament amb
el patriciat urb barcelon. Entre els imports ms modestos i els
ms quantiosos, se situ un conjunt dimports de dots. Aix, per a
Barcelona, els imports entre 240 i 1.000 sous foren els compromesos
per un 43% de la poblaci daquesta ciutat, les sumes entre 1.100
135. Merc AVENTIN PUIG: La societat rural..., p. 447.
136. Pere BENITO i MONCLS, Histria medieval, Histria de Vilanova del Cam.
Vilanova del Cam: Ajuntament de Vilanova del Cam i Pags Editors, 2003, p. 140.
137. Rosa LLUCH BRAMON, Las dotes y la diferenciacin campesina: una apro-
ximacin a partir de la exaccin servil del matrimonio, FURI, Antoni i GARCA-OLIVER,
Ferran (editors), Pautas de consumo y niveles de vida en el mundo rural medieval, Valncia:
Publicaciones de la Universidad de Valencia (en premsa).
138. Enric SUBI, Argentona al segle XV..., pp. 131-132.
139. Jaume CODINA, Contractes de matrimoni al delta del Llobregat..., p. 256.
i 2.000 sous per un 28,6% i les que oscillaven entre 2.400 i 3.300
sous per un 24,7%. Per tant, els imports de dots menys quantiosos a
la Ciutat Comtal foren els acordats pel percentatge de poblaci ms
important. Els dots aportats per les nvies cabaleres als clients dels
masos de lhinterland barcelon estigueren entre els 500
140
i els 2.000
sous,
141
amb una mitjana de 580 lliures. En lobservaci cronolgica
de les quantitats satisfetes en concepte de dot no saprecia diferncies
dimports que puguin relacionar-se amb la guerra civil.
142
En general, al Maresme, en aquestes consignacions dotals no
sescripturaren donacions daltres tipus de bns. Tot i aix, algunes bar-
celonines de famlies benestants promeses amb cabalers maresmencs
aportaren en el seu dot alguns bns immobles. El 9 de mar de 1471,
als captols matrimonials de Pere Marqus, ll de Pere Marqus, difunt,
i Margarida, de Vilassar, i Eullia, lla de Bartomeu Ribes, pellisser, i
Eufrasina, de Barcelona, saport un dot de 400 sous (11 lliures i 12 sous
en bns mobles sense especicar i 8 lliures i 8 sous en capital). En
aquests acords, tamb es contempl la donaci dunes cases al carrer
den Jutglar de Barcelona.
143

Tamb cal mencionar la donaci dun vestit nupcial
144
i tres do-
nacions, a les quals safeg un cofre. Segons els captols matrimonials
acordats el 27 de desembre de 1449 entre Joana, lla dAntnia Riera,
de Vilassar, i Salvador Colomer, de lesmentada parrquia, la donaci
dun cofre era un fet que sacostumava a realitzar: Item lo dit Anthoni
Riera vull e daltra part donar a la dita Joana, lia mia, un cofre ax
com s s e costum de la terra, so s, ab totes les joies.
145
Aquest co-
fre amb joies acompany un dot de 600 sous que havia de satisfer-se
a terminis. La situaci nancera dels Riera no passava per un bon
140. Als captols matrimonials dAndreu Goday, de lHospitalet de Santa Eul-
lia de Provenana, ll de Galceran Goday, difunt, i de Joana, de les esmentades vila i
parrquia, i Joana, lla de Jaume Roca, de la Pobla del terme del castell de Claramunt,
el dot aportat fou de 500 sous, 1475-10-8, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1475-9-
8/1476-10-25).
141. 1481-8-19, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481-8-9/1482-2-20), Captols
matrimonials de Bernat Portell, ll de Salvador Portell i Francina, de la parrquia de
Santa Maria de la vila de Matar, i Eufrasina, lla dEsteve Marqus i de Margarida,
de lesmentada parrquia.
142. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la
clientela dels captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 85-102.
144. Lany 1383, Francesc Pastrany, de Ripoll, fu donaci esponsalicia de 400
sous a favor de Guillema, lla de Bernat Ferrer, de Vilassar. Pastrany havia de percebre
800 sous del dot de Guillema i un vestit nupcial, APSGVD, Manual 4, fol. 180.
moment, ja que ns i tot sempenyor al futur marit una pea de terra
com a garantia del pagament del dot proms per Joana.
146

Com arreu dEuropa,
147
la majoria de les llars maresmenques
hagueren de fer un veritable esfor econmic per satisfer els imports
dotals ms generalitzats i, per tant, moltes daquestes famlies hagueren
dempenyorar-se o vendre una pensi de censal mort.
148
Per a aquestes famlies les aportacions dotals signicaren la satis-
facci dunes importants sumes pecuniries que superaven els imports
destinats a lalimentaci i a ladquisici dagrer. Segons Merc Aventin,
eren quantitats importants, amb les quals, en aquella poca, es podia
comprar el blat sucient per a mantenir una persona durant molts
anys: entre 8 i 12.
149
Aquesta situaci reecteix la coexistncia de dues tendncies con-
tradictries dins la dinmica dels enllaos matrimonials de la baixa edat
mitjana. Duna banda, es constata la necessitat que tenien els grups
familiars ms desvalguts de collocar rpidament les lles cabaleres i
aix estalviar-sen la manutenci. I, de laltra, que els enllaos nupci-
als daquestes cabaleres tot sovint comportaven grans despeses per a
les seves famlies. Per aix, Henri Bresc qualica aquesta sortida de
numerari com a capital lquid.
150

A ms a ms, les cabaleres de les famlies que no podien costejar
un dot atractiu experimentaven una prdua de valor dins del mercat
146. XX lliures feta la selebraci del matrimoni XV dies abans e lo restant jo,
Anthoni Riera, met en penyora vos, dit Salvador Colomer, l una pessa de terra (a ses
Aroles) la qual pessa de terra jo, dit Anthoni, vull que vos posseiats en pro e tan
longament ns que a les XXX lliures ayats compliment, APSGVD, Manual 8, fol. 155.
147. A Florncia, lany 1425, hi havia el Monte delle doti, una especie de
seguridad social para las hijas (aunque tambin para los chicos), en dnde un depsito
de 100 orines de oro proporcionaba una dote de 250 orines, siete aos despus, y
una dote de 500 orines, quinze aos despus; en caso de muerte de esa hija, el capital
pasaba en las mismas condiciones a la hermana ms joven o, si no, volva al munici-
pio, Jacques HEERS, El clan familiar en la Edad Media. Barcelona: Labor Universitaria
(Manuales), 1978, p. 76. Mara Milagros RIVERA GARRETAS, La legislacin del Monte
delle Doti en el Quatrocento orentino, Las mujeres medievales y su mbito jurdico.
Madrid: Universidad Autnoma, 1983, pp. 155-173.
148. El 13 de juny de 1476, Jaume Torre i Bartomeu, ll i hereu del mas Torre,
del venat de Cabrils de Vilassar, vengueren per 9 lliures una pea de terra a Arnau de
Castanyeda, barber i cirurgi de Cabrera. En aquesta escriptura els venedors justica-
ren loperaci creditcia de la segent manera: pro nostris necessitatibus sucurrendis
signaturque solucione enda de dote danda promissa Johanne lie mei, APSGVD, Di-
versdorum 30.
149. Merc AVENTIN PUIG, La societat rural..., p. 479.
150. Henri Bresc constata lexclusi de les lles dotades de la resta de lherncia
i el trasps de capital lquid entre famlies, Henri BRESC, La Europa de las ciudades
y de los campos, p. 433.
matrimonial. Per aquest motiu, la prctica de collocar nenes com a
minyones o aprenentes dun oci fou un recurs fora ests entre els
pagesos ms desvalguts. Per aix, Jean Louis Flandrin assenyala que
una possible soluci per a les famlies ms pobres fou el concubinat.
151
Atesa aquesta situaci, s fcil dentendre la massiva utilitzaci,
i per tant escripturaci, de documents de debitori de dot. En aquestes
fonts es consignava per escrit el reconeixement del deute pels portant-
veus o representants de la noia cabalera i lacceptaci feta pel proms
i/o els seus representants de la quantia del dot i els terminis del seu
pagament. En general, sacordava que el dia de la benedicci eclesis-
tica in facie ecclesie se satisfaria la meitat o una tercera part del dot
i la resta de limport sabonaria mitjanant pagaments anyals en una
data assenyalada. Dentre aquestes dates, les ms freqents foren al cap
dun any de la celebraci del matrimoni, per Pasqua, la festivitat de la
Resurrecci, per Tots Sants i per Sant Miquel. Tot seguit els debitors
juraven damunt els quatre Sants Evangelis que complirien lestipulat,
i com a mesura de seguretat aportaven adors. En cas dinsolvncia,
aquests adors havien de respondre dels impagaments. Com a tota font
notarial, a la part nal daquestes escriptures hi guraven les signatures
dels adors i les dels testimonis.
152

Un cas a part, per la seva excepcionalitat, fou el protagonitzat,
lany 1372, per Pere Aroles, de Vilassar, que promet la total satisfacci
dun dot de 1.000 sous el dia del casament de la seva lla Francesca.
Aquesta cabalera havia estat compromesa amb Salvador Isern, ll i
hereu de Sim Isern i de Sana, que tenien el mas Isern, de Vilassar.
153

Dacord amb el que sha pogut copsar a la primera part daquest estu-
di, ambdues famlies formaven part de la pagesia grassa vilassarenca.
Lopci de satisfer un dot a terminis obligava els hereus i les
pubilles a planicar les entrades i sortides de numerari del patrimoni
que gestionaven. De vegades, com fou el cas de la famlia Gotmar
de Girona, famlies benestants que practicaren una ambiciosa poltica
151. Lo mismo que en el siglo XVIII, se encuentran en la Edad Media miserables
que viven en concubinato porque no son lo sucientemente ricos como para casarse.
En estos casos es raro que los archivos hayan conservado alguna huella de sus hijos,
Jean-Louis FLANDRIN, Los orgenes de la familia moderna..., p. 232.
152. El 13 de mar de 1379, en representaci de la seva lla Agns, Bonanat
Canal i la seva muller Saurina, de Vilassar, escripturaren un debitori de dot de 30 lliu-
res a favor de Pere Bosc, lies Pere Dor, i el seu ll de lesmentada parrquia. Segons
aquesta font, els Canal es comprometeren a satisfer 12 lliures el dia de la benedicci
nupcial i 40 sous anyals. Com a adors presentaren Bernat Casals, Jaume Flor, Sim
Isern i Francesc Pi, de Vilassar. Els testimonis daquest acte foren Bernat Marc, Arnau
Castellar i Berenguer Agell, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual 4, fols. 96v-97v.
matrimonial entraren en decadncia.
154
Al darrer captol de la primera
part daquest estudi, tamb sha pogut observar com el pubill Antoni
Mir, lies Arn, marit de Francesca hagu de costejar la satisfacci dels
dots de les seves cunyades, circumstncia que afect negativament el
patrimoni del mas Arn.
Daltra banda, el pagament a terminis dels dots tamb reecteix
un procedir fora pragmtic, car permetia simultaniejar el pagament
de les quantitats pactades amb una autntica uni conjugal. En canvi,
en daltres indrets com a la Toscana, moltes parelles artesanes hague-
ren de viure separades durant mesos i anys perqu els familiars de les
cabaleres no havien acabat de satisfer el dot. Aquestes noies casades
que restaven a la llar dels seus pares eren denominades dones maridate
per no ite.
155
Lestudi descriptures de debitoris de dot mostra els anys que la
poblaci invert en satisfer limport dels dots acordats.
156
La resposta
dels deutors no fou homognia. La diversitat existent contempl dife-
rents opcions que anaren des de la satisfacci del pagament abans de
la celebraci de les noces, representat amb un percentatge dun 5%,
157

ns a les satisfaccions dotals que acompliren el mxim perode que
fou de quinze anys.
158
Aquest darrer termini tamb coincideix amb els
imports de dots ms elevats del segle XIV. Es tracta de dos documents,
relacionats amb Guillem Carbonell de Vilassar. Un pags vilassarenc
que, tot i la seva condici de remena, consolid relacions de parentiu
amb pagesos benestants baixmaresmencs.
159

154. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., pp. 232-237.
155. Charles de la RONCIRE, La vida privada de los nostables toscanos en el
umbral del renacimiento, p. 203.
156. Shan analitzat setanta-nou debitoris de dot. Alguns daquests documents
estan inserits dins de captols matrimonials.
157. El 4 de febrer de 1473, en els captols matrimonials de Joana, lla de
Salvador Abril, difunt, i dAgneta, de Vilassar, i Joan Casa, ll de Bernat Cabs, lies
Casa, difunt, i Nadala, senyora til i propietria del mas Casa, de Premi, Jaume Abril
i Antoni Abril, germans de Joana, prometeren satisfer 20 lliures vuit dies abans de la
solemnitzaci del matrimoni en fas de esglsia (AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
tercium decimum (1473)). El 27 de febrer de 1427, Jaume Botey, ll i hereu universal
del difunt Bartomeu Botey, de Premi, pact amb Jaume Corbera, ll del difunt Miquel
Corbera i dAngelina, de Tei, labonament de 50 lliures per la seva germana Antnia,
les quals a ella o per ella o per son dot promet lliurar e pagar al dit Jachme Corbera,
esdevenidor marit seu, en peccunia nombrant quinze dies ans de la celebraci del dit
matrimoni entre ells fahedora en fas de esglsia, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
decimum octavum (1476/1477).
158. Lany 1379, Guillem Carbonell, de Vilassar, escriptur un debitori de dot de
2.400 sous a favor dArnau Sayol, dAlella, i del seu ll, APSGVD, Manual 4, fols. 112-112v.
159. Lany 1383, Guillema, muller de Raimon Maci i aquest, de Premi, es
comprometeren a abonar 2.200 sous a Guillem Carbonell, de Vilassar, per la seva lla
Bonanata, APSGVD, Manual 4, fols. 167v-168. Vegeu tamb la nota anterior.
GRFIC 13
Terminis de satisfacci de dots (1379-1481)
El termini de pagament fraccionat de dot predominant fou el de
set anys, que representa un 14% del total de la mostra analitzada. Altres
terminis que sovintegen a les escriptures de debitori de dot consultades
sn els de nou anys amb un 12% i els de cinc i sis anys amb un 8% res-
pectivament. A banda dels pactes realitzats, lexplicaci daquests terminis
rau en limport total del dot, la suma avanada a la cerimnia nupcial, la
quantia aportada anyalment, aix com el nombre de cabalers i cabaleres
a collocar. Per exemplicar-ho es pot comparar el cas de Saurina, vdua
de Guerau dAltafulla, drrius, amb el de Bernat Ferrer, de Vilassar.
El dia 1 de juny de 1378, Saurina es compromet a satisfer a
Antoni Bonany, de Vilassar, 40 lliures per Constana, la seva lla. Daquest
import, 15 lliures shavien dabonar el dia de la benedicci. La resta
del dot es fraccion en uns pagaments anyals de 50 sous.
160
Nou mesos
desprs, el 16 doctubre del mateix any, Saurina torn a pactar un altre
entrega dotal a terminis.
161
Aquesta vegada, Saurina acord el pagament
de 30 lliures per Francesca, una altra de les seves lles, que havia de
maridar amb Maci Sala, de Premi. Labonament daquest dot shavia
de satisfer de la manera segent: 60 sous el dia de la benedicci, 60
sous per Nadal i, a partir daquesta data, 60 sous anyals ns la plena
satisfacci de limport dotal. Segons les fonts analitzades, durant nou
15 anys 3%
no sespecifca 20%
abans noces 5%
1any 1%
2 anys 5%
3 anys 4%
4 anys 3%
5 anys 8%
6 anys 8%
7 anys 14%
8 anys 5%
8 anys i mig 5%
9 anys 12%
10 anys 3%
11 anys 4%
13 anys 1%
anys, Saurina simultaniej els pagaments dotals de les seves dues lles
que ascendiren a 110 sous anyals.
En canvi, lany 1383, Bernat Ferrer, de Vilassar, encapal un debi-
tori de dot de 40 lliures i es compromet a costejar un vestit nupcial.
El termini de pagament acordat fou de dos anys. En aquesta escriptura
es constata que el dia de la benedicci shavien dabonar 15 lliures i
la nvia havia de lluir el vestit nupcial. Bernat Ferrer es compromet
a satisfer la resta del dot, s a dir, 25 lliures lany segent.
162

Al segle XV, a Barcelona i en alguns masos del seu entorn rural
ms proper, els pagaments a terminis foren una excepci. La majoria
de les aportacions dotals se satisferen de vuit a quinze dies abans de
la benedicci i els terminis pactats pels que ho satisferen a termi-
nis no superaren el perode dels quatre anys.
163
Dins dun context de
crisi generalitzada com fou el perode de 1458-1482, en el qual Miquel
Franquesa exerc de notari a Barcelona, augment la pressi social
per a obtenir, al ms aviat possible, la satisfacci de limport dun dot
en pecunia comptant que, com sha vist, acostumava a superar les
inversions realitzades en daltres mercats.
164
Lesponsalici o escreix
La gura jurdica de lesponsalici o escreix fou present a diferents
zones de la geograa hispana i de la resta del continent europeu.
165

A Catalunya, el mot escreix fou laccepci vulgar de sponsalicium, do-
talicium i donacio propter nupcias. Aquests termes jurdics sn equi-
parables a les arras castellanes, al haereditamentum maritorum i a la
rma dotis aragons, al greix valenci i al docraine francs. Com en el
cas del dot, lorigen histric de lesponsalici tamb cal cercar-lo en
163. Als captols matrimonials de Bernat Santrom, de Tiana, i de Margarida,
lla de Pere Mart Salanga i de Nicolaua, difunta, de Mieres (bisbat de Girona), sacord
el pagament del dot de Margarida en quatre anys, 1479-11-16, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10).
164. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la
clientela dels captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 61-142.
165. Els esponsalicis consultats per a lelaboraci daquest apartat han estat
vuitanta-vuit documents: quaranta del segle XIV i quaranta-vuit del segle XV. Mercs a
aquestes fonts sha pogut identicar alguns hereus dels quals no es disposava del seu
corresponent heretament. Entre daltres es pot esmentar lesponsalici de Salvador Isern,
ll i hereu de Sim Isern i Sana, de Vilassar, a favor de Guillema, rfena de Guillem
Colomer (1365-11-2, APSGVD, Manual 2, fols. 7v-8). Esponsalici del 14 dabril de 1464,
de Bartomeu Catal, ll emancipat e heretat den Anthony Cathala i de Clara, difunta,
de Santa Maria de Matar, 1464-4-14, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de Captols Ma-
trimonials (1452/1482).
poques anteriors.
166
Segons Broc,
167
aquesta gura jurdica sorigina
arran de la inuncia del contradot del Baix Imperi i de la morgengabe
(donaci del mat) o precium virginitatis de legislacions germniques.
168

Jess Lalinde constata que, desprs dun primer llarg perode de
temps, en el qual els enllaos matrimonials, inuts per les legislacions
germniques, es basaren en el dot mascul, durant el segle XIII, a tot
Europa, amb el redescobriment del dret rom es produ un retorn al
concepte primigeni dpoca romana, la donacio propter nupcias. Per
tant, a partir daquesta centria, segons Lalinde, el dot recobr el seu
sentit original, es presentava com la donaci efectuada per la famlia
de la promesa al futur esps. La satisfacci daquest dot no comport
una desaparici de laportaci marital. Lalinde esgrimeix aquesta cir-
cumstncia per qestionar-se la correcci de la generalizada utilitzaci
del terme rgim dotal pels juristes i planteja, com a opci ms adient,
la de rgim donacional. Per aquest jurista, encara que laportaci fe-
menina fou fonamental pel rgim matrimonial en la seva darrera fase
devoluci, tamb ho s que la gura del matrimoni es basava en una
srie de donacions recproques efectuades entre els futurs esposos.
169

Malgrat aquestes disquisicions, a la documentaci consultada, lespon-
salici o escreix gura al costat dels termes carta dotal i donaci.
170
166. No aparece clara la etimologa de la palabra, pues se han dado dos ac-
cepciones: rabe, la una, y romana la otra. Segn la primera, el trmino procede de
xacava, dar las gracias, y segn la segunda de crescere o crecer. Ambas aluden a dis-
tintas caractersticas de la institucin. La primera tiene en cuenta que se trata de una
donacin en premio a la virginidad de la mujer, y expresa por tanto un agradecimiento
a la entrega de sta. La segunda, considera que en el aspecto econmico matrimonial,
el esponsalicio signica un aumento de la dote, y en este sentido las fuentes romanas
hablan de augmento dotis. Lalinde no es decanta ni a favor ni en contra en relaci
aquests dos probables orgens etimolgics, ja que arma que ambds tenen importants
raons al seu favor, Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el
derecho cataln..., pp. 239-240.
167. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 798-803.
168. tem lo dit March Aiguaviva fa spoli o carta dotal a la dita Angelina,
esdevenidora muller sua, de les dites LXX lliures sues dotals e per aquelles et alias
per sa virginitat, li fa crex o donaci per noces de bns seus propris de XV lliures,
1476-11-30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale Decimum Octavum (1476/1477), captols
matrimonials de Marc Aiguaviva, ll de Joan Aiguaviva, difunt, i de Joana, dArenys, i
Angelina, lla de Bartomeu Botey, menor difunt, i dEullia, de Premi.
169. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 182-197.
Aquesta visi es compartida per daltres erudits, Llus PUIG FERRIOL i Encarna ROCA TRIAS,
Instituciones del Derecho Civil de Catalua..., pp. 123-133.
170. fan o fermen spoli o carta dotal, 1477-3-22, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale decimum octavum (1476/1477), captols matrimonials de Pere Boter, hereu
universal del difunt Bartomeu Boter, difunt, i ll de Bartomeua, de Premi, i Caterina,
lla dels difunts Jofre Rossell, sastre, i Antnia, de Granollers.
La darrera fase devoluci del dot femen discorregu parallela al
retrocs experimentat per la legislaci visigtica davant del dret com.
Com que el canvi fou lent i gradual, abans de la reutilitzaci genera-
litzada del dret com, lesponsalici experiment una lenta evoluci que
comen amb lassimilaci del concepte de donacio propter nupcias rom
i que nalitz amb la transformaci daquesta gura jurdica en un
contradot, quan el seu import es x segons el dot femen. Per aquest
motiu, en un primer moment, predomin la igualtat entre els imports
dambdues donacions (dot i esponsalici) i, ms tard, sacab imposant
la inferioritat de limport de lesponsalici en relaci amb el del dot.
Com a excepci es constata lexistncia del tantundem dels Costums
de Girona. Aquest rgim jurdic regul que els promesos daquesta
zona aportessin un import idntic en concepte de dot i esponsalici.
171

Mentre que els heretaments estigueren encapalats pels antics
hereus i pubilles que traspassaven llur responsabilitat al capdavant del
mas, escripturant i donant validesa jurdica al relleu generacional, els
debitoris de dot ho estigueren pels representants de les noies cabaleres,
als esponsalicis shi observa dues tendncies. Una minoria daquestes
escriptures don protagonisme al proms dels pactes desposalles i, en
la majoria daquestes fonts, els promesos cabalers guraren al costat
dels nous hereus o dels seus progenitors. En ambds casos, la cabalera
promesa acostum a aparixer com a futura muller i, ns i tot, muller.
172
Quan lesponsalici o escreix sescripturava en un nic document, es
presentava jurdicament com un augmentum seu donacionem propter
nupcias i salternava aquesta accepci amb el terme desponsalici.
173
A
partir de mitjan segle XV, amb la generalitzaci dels captols matrimo-
nials, lesponsalici es desenvolup en un dels captols daquests acords i
sescriptur amb diferents accepcions. En aquesta centria, es constata
laparici i la consolidaci del mot escreix.
174
De tant en tant, per,
171. Jess Lalinde qualica el costum daquesta dicesi com a esttic i igualitari,
ja que codic les prctiques relatives primignies de lesponsalici i, per tant, aquests
costums no sdaptaren als canvis introduts per legislacions posteriors, Jess LALINDE
ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 191.
172. A lesponsalici del 9 de novembre de 1366, efectuat per Arnau Boll, de
Tiana, sescriptur Saurina, lla dArnau Roudors, de Vilassar, com a uxoreque mee,
173. A lesponsalici, datat el 20 doctubre de 1349, Bartomeu Vives, de Premi,
arm haver rebut 40 lliures tempore nupciarum dEullia, lla de Pere Castellar, de
Vilassar, i constitu un aucmentum seu donacionem propter nupcias de 20 lliures,
174. El 27 de desembre de 1465, als captols matrimonials de Pere Pons, ll
dAntic Pons i Constana, de Vilassar, i Maria, lla dAntoni Famades i Caterina, de Tei,
gur la ferma despoli o carta dotal dels Pons vers les 50 lliures, aportades per Maria.
tamb sobserva la combinaci daquest mot amb el desponsalici
175
o
la substituci per daltres frmules jurdiques.
176

La major part de la documentaci esponsalcia escripturada en
un nic document sorganitzava seguint una estructura similar.
177
El
document siniciava amb la presentaci dels dispensadors de lesponsa-
lici.
178
Continuava amb lacceptaci per part del proms i/o els seus
representants del dot aportat per la noia cabalera i del debitori correspo-
nent.
179
Ms tard, es formulava la constituci de lesponsalici i sexposava
limport total del capital, que gurava escripturat a les diferents parts
del document. s a dir, el dot entregat o proms i lesponsalici resul-
tant.
180
Posteriorment, es procedia a la hipoteca dels bns de lhereu o
del cabaler.
181
A continuaci, sescripturava lusdefruit de la muller amb
En relaci amb aquesta quantitat, Pere fu screx o donaci per noces de 25 lliures,
AHPB, Miquel Franquesa, Primum Manuale Omnium Instrumentorum (1462/1465) i
Llibre com (1463/1465).
175. Als captols matrimonials dAntoni Guirau, sastre de lli de Matar, i Antnia,
lla de Salvador Estruch, lies Ferrer de la Font, de Vilassar, saprecia la segent frmu-
la facio vobis de sponsalicio sive de escrex, 1453-4-18, APSGVD, Manual 7, fol. 81v.
176. Salvador Pi, de Premi, lany 1469, fu augmentum sive donacionem prop-
ter nupcias donacione pura inter vivos a favor dElionor, lla del difunt Vicen Juli i
Margarida, de Vilassar, APSGVD, Diversorum 35.
177. Per a referir-nos a lorganitzaci interna daquesta tipologia documental,
sutilitza un mateix document, datat el 13 de mar de 1379. Es tracta de lesponsalici de
Berenguer, ll i hereu universal de Pere Bosc, lies Pere Dor, i de Benvinguda, de Vilassar,
a favor dAgns, lla de Bonanat Canal i Saurina, de lesmentada parrquia (APSGVD,
Manual 4, fol. 98). Aquesta font es desglossar a les segents notes a peu de pgina.
178. Sit omnibus notum, quod ego Berengarius, lius et eres universalis Petri
Bosc, alias Petri Dor, et Benvenguda, uxor eius, parrochia Sancti Genesi de Vilasario,
gratis et de certa scientia.
179. Conteor et recognosco vobis Agnete sive Agns, quam Deo volent ductus
sum in uxore, lie Bonati Canal, predicte parrochie, quod habui et recepi a vobis seu
pro vobis et conteor me a vobis habuie et recepie plenarie voluntati me in dotem
vestram seu nomine dotis vestre per manus dicti patris vestri triginta libras monete
Barchinone de terno, super quibus renuncio exseptioni pecunie non numerate et dotis
predicte a vobis non habite et non resepti.
180. Facio vobis augmentum sive donacionem proptem nupciarum de quindecim
libras predicte monete et sich sunt in suma omnes predicte pecunie quantitates inter
dote videlicet et augmentum quadraginta quinque libras.
181. Quasquidem quadraginta quinque libras asigno vobis habendas, tenendas
et poccidendas ac si forte fuerit recuperandas super omnibus bonis meis mobilibus et
immobilibus, habitis et habendis, especialem super toto ipso meo manso, vocato Bos-
c, honoribus, tenedonibus et possecionibus suis, quam habeo et pocideo et habere et
pocidere debeo, in dicta parrchia de Vilasario, et teneo ipsum sub dominio et alodio
altaris Beate Marie, constructi in dicta eclesia de Vilasario, et eius rectori nomine.
Aquestes clusules intentaren assegurar que la muller, la seva descendncia, nascuda en
el matrimoni, o el grup familiar originari de la dona recobressin les quanties invertides
al dot. Per aix, tant els hereus com els cabalers asseguraren les restitucions de dot i
les aportacions esponsalcies hipotecant el mas familiar. Aquesta hipoteca tamb havia
referncia a limport total. s a dir, la suma resultant de la donaci
i de la contradonaci estipulades (dot i esponsalici), tant en vida del
marit com en absncia daquest, amb descendncia o sense aquesta, i
si shavia de restituir, assegurant-ne la no-intromissi de familiars.
182

Desprs, es reservava una part del dot de la muller perqu aquella
pogus disposar les seves darreres voluntats.
183
A continuaci, es pre-
sentava als beneciaris del dot i de lesponsalici.
184
Posteriorment, per
evitar vidutats conictives sassegurava una hipottica futura sortida
del mas de la muller, sincidia de nou a garantir el retorn del dot i es
rearmava lusdefruit de lesponsalici.
185
Tot seguit, la promesa o futura
muller aprovava totes les clusules acordades.
186
Al nal daquestes
escriptures hi gurava la data,
187
les signatures dels promesos,
188
si
esqueia la daltres familiars propers, i la identicaci dels testimonis.
189

de garantir al cabaler la percepci de la seva llegtima i el retorn de dot i esponsalici
de la seva muller. Una vegada shavien rebut aquestes quanties els cabalers realitzaven
una denici dels seus drets envers el mas dorigen a favor de lhereu.
182. ipsius quos quidem quadraginta quinque libras habeatis, teneatis et poci-
deatis cunctis diebus vite me cum marito et sine marito, cum infante et sine infantibus
et absque vinculo et contradiccione mei et meorum, promitentes et convenientes vobis
dictam dotem vestram simul cum dicto augmento reddere et restituere vobis vel vestris aut
cui volueritis loco vestri ad vestram voluntatem nito matrimonio inter me et vos et alii.
183. In die autem obitus vestri, habeatis vos ad vestras voluntates faciendas
de dictis triginta libris decem libris predicte monete de quibus pocitis testari et alias
vestras in omnibus facere libera voluntates.
184. Residuo vero dicte dotis vestre simul cum dicto augmento proli de me in
vobis procreate, si viva procreata die obitus vestris fuerit et ad hetatem quatordecim
annorum pervenenint, si vero proles de me in vobis viva procreata non fuerint aut forte
fuerint et non venerint ad dictam hetatem revertatur dicta dos vestra et dicto patri ves-
tro vel eius heredi, quam sub hoc pacto ipse mihi dictam dotem pro vobis se solvere
constituit augmentum vero predictum post obitum vestrum mihi vel meis revertatur.
185. Et pro predictis omnibus et singulis complendis et rmiter atendendis,
obligo vobis et vestris et notario infrascripto, tamquam publice persone, hec me pro
vobis pro prole predicta nec non et pro omnibus aliis personis quarum de predictis
interest et intererit ac interese potest et poterit recipienti et pasicenti ac etiam legitime
estipulanti, especialiter totum meum predictum mansum et generaliter omnia alia mea
mobilia et inmobilia, habita et habenda. Renuncians quantum ad hec hoc omni alii
iuri, racioni et consuetudini contra hec repugnantibus, verum si contingerit decere sint,
quam vos nullus meus proximus lius vel nepos aut aliquos poet vos eyere de bonis
meis predictis, donec vobis primo dederint et persolverint totam dictam dotem vestram
simul cum dicto augmento.
186. Ad hec ego predicta Agns, de voluntate predicti esponsi mei, predicta
laudans et rmans. Convenio et promito omnia predicta et singula semper tenere et
observare et in aliquo non contrafacere vel venire iure aliquo causa vel racione.
187. Actum est hoc, in parrochia de Vilasario, XIII die marci anno a Nativitate
Domini MCCCLXX nono.
188. Sig+num Berengari lii Petri Bosc, alias Dor, qui hec rmo et laudo.
Sig+num Agnetis, eius esponse, qui hec laudo et consesio et rmo.
189. Testes huius rei sunt: Bernardus March, Arnaldus Castallar et Berengarius
Agell, de Vilasario.
A ms a ms, als esponsalicis relacionats amb pagesos dependents
tamb acostumava a gurar la signatura del senyor.
190

Segons les fonts consultades, els imports adreats a la constituci
dels esponsalicis se situaren entre els 100 i els 940 sous. En general,
aquests imports estipularen la meitat del dot aportat per la cabalera.
191

Aquestes dades corroboren les apreciacions formulades anteriorment
amb el dot, ja que sobserva una generalitzada correspondncia entre
ambdues donacions. Noms una minoria desponsalicis reecteix lescrip-
turaci dun import fora inferior al pactat com a dot. El 25 dagost de
1469, Salvador Pi, de Premi, aport noms 80 sous desponsalici, tot
i que havia rebut un dot de 360 sous dElionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida, de Vilassar.
192

Per entendre la desproporci entre els dots i els corresponents
esponsalicis, es poden plantejar tres possibles hiptesis. A la primera,
es podrien incloure en aquelles cabaleres que procedien de famlies
pageses amb una situaci socioeconmica inferior respecte a laltre
grup familiar o que vivien una situaci desfavorable. A la segona, es
podria percebre lurgent necessitat de lentrada dun cabaler que pogus
assegurar la continutat de la gesti del patrimoni familiar originada
arran de la mort de lhereu. I a la tercera, es penalitzaria la cabalera
que no fos verge.
Dues de les hiptesis plantejades podrien talment explicar un es-
ponsalici datat el 27 de gener de 1409 i realitzat per Pere Llull, pags
remena de Llavaneres, a favor dAntnia, lla de Bernat Casals, de
Vilassar. Aquesta cabalera aport un dot de 1.600 sous i el seu proms
noms constitu un esponsalici de 300 sous.
193
El 27 de febrer de 1473, Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i
dAngelina, de Premi, pacta laportaci dun esponsalici de 940 sous.
194

Aquesta quantitat s fora inferior al dot pactat per Eullia, lla de
Bartomeu Soler, difunt mercader, i dIsabel, de Barcelona. En la seva
dotaci, Eullia havia de disposar de 3.600 sous. En aquest import, shi
contempl el dot de la seva mare i 1.800 sous descreix aportat pel seu
190. Ego, Bernardus Marchi, beneciatus altaris Beate Marie, constructi in
ecclesia Sancti Genesi de Vilasario, predicta rmo salvo semper iure meo et success-
sorum meorum.
191. La cuanta del escreix suele jarse con base proporcional respecto de la
dote, a la cual se une. La proporcin puede ser diversa... Sin embargo lo ms extendido,
sobre todo por usarse en Barcelona y su comarca, es la mitad, Jess LALINDE ABADIA,
Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 244,
194. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale Tercium decimum (1473).
difunt pare. A la dotaci dEullia, tamb sinclogu una srie de bns
immobles que sinfravaloraren a lescriptura, ja que Pere Ferrer fa e
ferme spoli o carta dotal del dot aportat i fu screx o donaci per
noses noms de 47 lliures que sn meitat de la stima dels dits bns
mobles en dot constituts. Aquests bns foren els segents: unes cases
dIsabel situades al carrer de Jaume Girard, procedents de la donaci
testamentria de Pere a Plana, el seu difunt pare. Aquestes cases de-
penien de diferents senyors i satisfeien un cens de 40 sous anyals; unes
cases ubicades al carrer de la Volta, dependents de diferents senyors
i amb un cens de 18 sous anyals; 135 sous amb tota senyoria ferma
fadiga, satisfets per diferents emteutes per unes honors situades prop
del Portal Nou de Barcelona, sota domini i alou del monestir de Sant
Pere de les Puelles i amb el pagament dun cens de 30 sous anyals. En
aquesta aportaci dotal tamb sesmentaren genricament altres bns
mobles i immobles que no sespecicaren al detall. En aquesta font
sobserva un heretament encobert i tamb demostra la segona hiptesi
enunciada, s a dir, la necessitat de comptar amb un cabaler perqu
gestions el patrimoni familiar.
A ms a ms, en aquesta escriptura hi guren una srie de con-
dicions exigides per Isabel, mare dEullia, a Pere Ferrer i que sn
equivalents a les presentades al captol dedicat als heretaments. Entre
aquestes condicions hi ha la cohabitaci,
195
el treball conjunt,
196
laprovi-
sionament i la cura de tots els membres de la famlia que cohabitaven,
197

lestimaci i la garantia de lusdefruit dIsabel, malgrat lexistncia de
discrdies que impossibilitessin la cohabitaci. De manera similar que
als heretaments o les donacions inter vivos, es reservaren uns imports
per a les darreres voluntats: Eullia podria testar sense infants amb
2.000 sous i Isabel amb 1.100 sous.
En el cas de les vdues que tornaven a maridar-se,
198
aquesta
aportaci esponsalcia podia obviar-se.
199
Per, en daltres casos, es pro-
195. Que ella dite madona Isabel e la dite lla sua e lo dit Pere Ferrer, esde-
venidor marit seu, e lls e famlia llurs stiguen e habiten ensemps en la present ciutat
en una matexa casa o habitaci.
196. E treballen ensemps tot e per esguard bonament gonyar e atquirir poran.
197. E que dels guanys, que feran encare dels fruits, qui procehiran de les dites
coses donades, sien tots provehits e alimentats per lo dit Pere Ferrer en mans del qual
totes les dites coses hagen e provein en menjar, beure, vestir e calsar e tots altres coses
a ells e a cascun dells necessaris ax en sanitat com en malaltia.
199. Als captols matrimonials de Joan Rossell, lies Rossell, orfe de Rafael
Rossell i Salvadora, de Premi, i Angelina, vdua de Pere Mora, i lla de Pere Tay,
difunt, i dEullia, de lesmentada localitat, Angelina aport un dot de 860 sous. No es
consign creix a la ferma despoli o carta dotal (1476-1-30, AHPB, Miquel Franque-
met una donaci esponsalcia en deferncia al dot que havia aportat
la cabalera vdua.
200
Laportaci esponsalcia dhereus i cabalers no present notables
diferncies. Malgrat aix, cal assenyalar que alguns hereus aportaren
uns esponsalicis de quanties inferiors
201
als satisfets per alguns caba-
lers.
202
Aquesta circumstncia sexplica per la consideraci social dels
grups familiars que shavien demparentar i per la seva situaci eco-
nomicosocial real en un moment donat.
Lusdefruit dels bns del difunt marit i la recuperaci del dot
per la seva vdua cabalera reecteixen algunes de les obligacions i
responsabilitats de lhereu i de la pubilla. A les donacions inter vivos
o heretaments dhereus i pubilles, els seus progenitors shavien reservat
la detenci de lusdefruit de part dels bns del mas alienat. De manera
que si existien conictes de relaci i de convivncia que no garantissin
latenci i la cura dels ms grans, els nous hereus i pubilles podien
perdre part del control del patrimoni familiar. Quan sesdevenia la mort
dels progenitors usufructuaris, aquests hereus i pubilles obtenien el
control total del patrimoni.
Lhereu tamb es responsabilitzava de la percepci del dot i de
lesponsalici de la seva muller cabalera. Per assegurar la satisfacci
daquest dinerari hipotecava el seu mas mitjanant unes clusules que
apareixien a les dotacions, als debitoris de dot i als esponsalicis. Lhereu
tamb assumia la collocaci i la satisfacci de les llegtimes materna
i paterna dels seus germans i germanes cabalers.
203
En resum, les ac-
sa, Manuale decimum octavum (1476/1477)). Entre daltres, tamb sobserva, labsncia
daportaci marital als captols matrimonials de Bernat Miquel Cisa, de Premi, orfe
de Bonanat Gili, de Tiana, i de Rafaela, difunts, i de Salvadora, vdua de Bartomeu
Sol, lla dAntoni Coll, lies Trobat, dAlella, i de Maria, de Sant Andreu del Palomar,
1478-5-27, Miquel FRANQUESA, Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-7-28), fols. 74-75.
200. Berenguer Amat, de Vilassar, promet la satisfacci de 300 sous desponsa-
lici als 200 sous de dot aportats per Francesca, vdua de Pere Cuquet, de Vallromanes,
1411,2,2, APSGVD, Manual 5, fols. 131v-132.
201. Esponsalici de 250 sous de Pere, ll de Berenguer Marqus, a favor dEullia,
lla de Nicolau Colomer, 1411-2-1, APSGVD, Manual 5, fols. 133v i 139. Esponsalici de
100 sous de Miquel, ll de Francesc Riera, a favor de Bartomeua, lla de Bartomeu Es-
trany, de Sant Esteve de Vilanova, qui seria dotada amb 200 sous, 1434-12-28, APSGVD,
Diversorum 133.
202. Esponsalici de 940 sous de Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i dAn-
gelina, de Premi, a Eullia, lla de Bartomeu Soler, mercader difunt, i dIsabel, de
Barcelona, 1473-2-27, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale tercium decimum (1473).
203. En el testament del 22 de setembre de 1384 de Francesc Mart, de Vilassar,
es contempl una subordinaci del mas Mart envers el mas Roudors. El testador recla-
m per a la seva lla Salvadora omnem dotem meam, quam habeo super toto manso
vocato de Jacme Roudors, fratri meo, dicta parrochia de Vilaario. Tots els lls i lles
cions de lhereu estaven limitades per tota una srie de circumstncies
i dobligacions. Per aix, Andrs Barrera Gonzlez parla de la funci
social de lhereu, que laccepta ms a nivell teric que real.
204

Cal deixar pals que enfront de la imatge dels folkloristes de la
renaixena que presentaren lhereu com un sser desptic i allat, les
fonts consultades demostren que lhereu no estava sol, ni actu sense el
consell de parents i damics.
205
Pel fet dsser hereu havia de respondre
de la gesti del patrimoni familiar davant de fora gent.
En els esponsalicis tamb es raticava la reserva duna part del
capital del dot que havia de garantir a la muller cabalera disposar
de numerari per a testar. Segons Merc Aventin, les noies cabaleres
del Valls Oriental daquesta poca dedicaven entre un 8% i un 27%
de limport del dot a les seves darreres voluntats.
206
A les poblacions
estudiades, laportaci pecuniria fou fora ms elevada perqu shi
adre entre un 12,5%
207
i un 50%.
208
Fins i tot, en una ocasi es
permet dedicar-hi la totalitat del dot.
209
Els percentatges ms usuals
del testador havien dheretar del mas Mart, segons la seva posici, i Guillema, la seva
muller, aparegu com a usufructuria i administradora dels bns del mas Mart i dels
seus lls amb la condici que dum vixerit caste et sine marito et sine amansio. En
cas contrari, shavia dadrear la tutoria i ladministraci dels seus bns al seu germ
Jaume Roudors, hereu del mas Roudors. Sinstitu com a hereu universal dels bns al
seu ll Jaume i, en substituci daquest, els seus altres lls, segons ledat, o els parents
ms propers (APSGVD, Manual 3, fols. 39v-40). El 4 de gener de 1383, Bernat Ferrer,
lies Estruch, de Vilassar, el mateix dia que fu heretament del mas Ferrer a favor del
seu ll Bernat, satisfeu al seu altre ll Jaume Ferrer, dAlella, 12 lliures corresponents
a les llegtimes materna i paterna, provinents del mas Ferrer, lies Estruch, APSGVD,
Manual 4, fol. 168v-169.
204. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural, p. 105.
205. Lany 1478, els germans Jaume i Antoni Abril de Vilassar escolliren com-
promissaris per a salvar les seves diferncies originades per ladministraci del mas
Abril. Antoni havia estat al capdavant del mas ab concordia de parents e amichs lurs,
perqu Jaume, el legmim hereu, havia estat pres a Galeres (APSGVD, Manual 8, fols.
181-183). Quatre anys abans, ambds germans havien signat uns captols, mitjanant
els quals Jaume, lhereu, cedia uns bns del mas Abril: terres al pla i a la muntanya,
oliveres, gueres i altres arbres fruiters sense especicar, aix com aquella cambra que
sta a levant el corral i consent que aquella altra cambra que s pus prop de la scala
al menjador que sie per a servei de abdozos per acollir cascun sos hostes, APSGVD,
Diversorum 104.
206. Merc AVENTIN PUIG, Famlia i unitat dexplotaci, p. 478.
207. A lesponsalici de Pere Llull, de Llavaneres, sescriptur que Antnia, lla
de Bernat Casals, podria disposar de 200 sous per a testar dun dot de 1.600 sous, 1409-
1-27, APSGVD, Manual 5, fol. 135.
208. Segons lesponsalici de Berenguer Oliver, de Sant Esteve de Vilanova, es
concediren 300 sous per a testar dun dot de 600 a Francesca, lla de Berenguer Vives,
1381-10-24, APSGVD, Manual 4, fols. 147-148.
209. Quan es dot amb 1.000 sous Antnia, lla del difunt Bartomeu Botey i
Eullia, de Premi, sescriptur que si aquesta cabalera moria sense infants podia testar
foren el 25%, el 30% i el 50%. Les quantitats reservades per a testar
oscillaren entre les 5 lliures (100 sous) i les 50 lliures (1.000 sous).
210

Dentre ambdues quantitats, els imports ms usuals foren els de 10,
15 i 20 lliures.
211

Els beneciaris del dot femen i de lesponsalici depengueren de
diferents circumstncies.
212
La primera beneciria del dot era la muller
vdua o separada que marxava del mas o la casa marital. En absncia
daquesta, els beneciaris eren els seus lls o, en cas deixorquia o que
no hi hagus descendents legtims vius, els parents que havien aportat
el dot o els seus descendents. Per tant, aquest capital dotal que havia
sortit del nucli familiar de la muller havia de retornar al seu grup
familiar originari. Com en el cas de la constituci dotal, els retorns
de dot tamb se satisferen a terminis. Aquests imports suposaren una
injecci econmica per al mas que recuperava el capital dotal i una
prdua pecuniria important pels pagadors. Per aix, els retorns de
dot tamb entraren dins la planicaci de la gesti patrimonial dels
masos baixmaresmencs.
Amb lesponsalici, si la muller moria abans que el seu marit,
sanullava la hipoteca o garantia que aquell hagus realitzat sobre
el seu patrimoni, perqu de fet limport de lesponsalici no havia es-
capat mai al seu control.
213
En cas de mort de lesps, lesponsalici
shavia de satisfer a la vdua que marxava de la llar o el mas marital.
Si aquesta vdua no marxava gaudia de lusdefruit de tot o duna part
del patrimoni marital. Si aquesta vdua tenia descendncia, desprs del
amb la totalitat del dot. En canvi, si moria amb descendncia noms podria adrear-hi
la meitat, 1477, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
210. Dels 200 sous de dot, Agneta, rfena de Joan Rovira, de Sant Pere de Roses,
promesa de Salvador Marc, de Vilassar, es reserv la meitat de limport per a testar,
211. Dels 800 sous de dot, Joana, lla de Salvador Abril, difunt, i Agneta, es
dispos que podia testar amb la meitat de limport dotal, 1473, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale tercium decimum (1473).
212. Segons Jean-Louis Flandrin, en aquest mateix perode, a la Frana septen-
trional a diferncia de la meridional, que disposava de dret escrit i transmetia lherncia
a un nic hereu, els parents ms propers anaren perdent per inuncia del dret rom el
dret de recuperaci dherncia. Si no hi havia acord familiar, aquest privilegi permetia
als parents recuperar lherncia que havia estat venuda o donada a un altre parent,
Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia..., p. 26.
213. Quan es refereix al rgim familiar catal, Maspons i Anglasell arma que
lescreix no es dna, sin que es promet, perqu els bns que el formen, que sn del
marit, no passen a mans de la muller, sin que segueix tenint-los ell. Per aquest motiu,
durant el matrimoni, no pot sser reclamat, si no s en aquelles circumstncies excep-
cionals en qu tamb pot sser-ho el dot, Francesc de Paula MASPONS i ANGLASELL, La
llei de la famlia catalana. Barcelona: Editorial Barcino, 1935, p. 39.
seu bit, els beneciaris de lesponsalici eren els seus lls i lles. Si la
vdua era eixorca lescreix havia de ser per als familiars ms propers
del marit difunt.
214

Els matrimonis acordats generaren alguns desacords i conictes
entre els seus consorts. Aquesta situaci es reecteix a les escriptures
testamentries, en les quals sevidencia que hi hagu moltes dones i
homes, sobretot homes, que no llegaren res a les seues cnjuges.
215

Si de vegades les relacions conjugals podien ser problemtiques, les
mantingudes amb els descendents i els seus consorts tamb podien
generar molta conictivitat.
A Catalunya sorgiren diferents legislacions que intentaren garan-
tir el retorn del dot aportat per la muller cabalera. Lany 1241, una
pragmtica del rei Jaume I origina laparici de lopci dotal que fou
raticada i completada per posteriors disposicions.
216
Entre aquestes,
destaca el Recognoverunt proceres i una constituci de lany 1432 mit-
janant la qual es regul que les dones que havien donat el seu vistiplau
a la compravenda de censals morts i violaris, no podien oposar-se a
lempara dels bns del seu marit.
217

La constituci Hanc nostram, originada a les Corts a Perpiny
de 1351, impos a les vdues usufructuries que volien conservar els
drets de manutenci i vestuari durant lany de plor o primer any de
dol, lescripturaci dinventaris dels bns dels seus difunts marits.
218

Aquesta constituci tamb regul que aquestes vdues usufructuries
havien de gaudir de lusdefruit dels bns del difunt marit ns a la
recuperaci del dot i la satisfacci de lesponsalici.
219
214. El retorn dels bns aportats en matrimoni a la famlia dorigen s una prova
del poder que mostren els grups familiars pagesos a lEuropa baixmedieval davant de
la familia nuclear, Henri BRESC, La Europa de las ciudades y de los campos..., p. 411.
215. El 8 de setembre de 1418, al testament de Rmia, muller de Pere Riera, de
Vilassar, sobserva que tots els seus llegats foren de carcter religis, APSGVD, Manual
3, fols. 117v-118.
216. Amb lopci dotal es protegia la muller davant de la possibilitat dembarga-
ment dels bns del seu marit. Abans de fer efectiva lempara dels bns daquell, shavien
davaluar els bns mobles per a satisfer el dot i lesponsalici de la muller. Si aquests bns
eren insucients, shavia de completar amb els bns immobles del consort, Guillem M.
BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 816.
217. Les mullers que volien acollir-se a lopci dotal havien de demostrar len-
trega del dot i de la constituci de lescreix o esponsalici, Guillem M. BROC, Historia
del derecho de Catalua..., pp. 816-821.
218. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 851-863. Pere
BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 8.
219. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 863-874.
Malgrat tot, continuaren les picabaralles entre vdues usufructuri-
es i alguns dels seus parents. Daquests enfrontaments destaca la situaci
dAntnia, vdua de Pere Colomer, lies Alzina, de Vilassar. Lany 1473,
aquesta vdua volgu recuperar 10 lliures aportades en concepte de dot
per les noces amb Pere Colomer. Per aix, Antnia fu una procura
a favor de Sim Soler, el seu nebot, de Santa Agns de Malanyanes.
Soler lhavia de representar en lavinena i la concrdia que shavia
de dur a terme amb Salvador Colomer del Cam, de Vilassar, regent
i administrador del mas de Colomer Alzina, el seu avi. Finalment,
aquest darrer accept el pagament del retorn dotal i promet la seva
restituci en dos terminis de 5 lliures cadascun. Nou mesos desprs,
el 7 de novembre de 1473, es fu efectiu el primer pagament.
220
En canvi, daltres vegades, es percep una sintonia que denota
solidaritat entre els membres dun mateix grup familiar. Aquest fou el
cas de dues vdues, una sogra i la seva jove. Es tracta dAntnia, vdua
de Vicen Oller, pescador de Vilassar, i de Margarida, mare de Vicen i
sogra dAntnia. Vicen Oller i Antnia tenien quatre lls, Joan, Pere,
Caterina i Margarida.
221
En el seu testament, datat el 26 de juny de 1434, Vicen Oller
reconegu un dot de 32 lliures aportat per la seva muller, institu usu-
fructuria dels seus bns la seva mare Antnia i hereu universal Joan,
el seu ll.
222
Ms endavant, el 29 dagost, Margarida entreg a la seva
jove limport del dot, 5 lliures per augmento o esponsalici i 2 lliures
de deixa testamentria del nat.
223
Abans, per, el mateix dia de lbit de Vicen Oller, esdevingut el
30 de juny de 1434,
224
la seva mare Margarida i la ja vdua Antnia,
en presncia de Pere Sabater, de Vilassar,
225
i dAlfons de Sevilla, del
regne de Castella, selabor linventari dels bns del difunt pescador.
226

Mercs a aquest document es poden conixer detalls de la vida quo-
tidiana daquests vilassarencs que vivien al venat de Mar de Vilassar.
Entre daltres aspectes, s interessant observar que els pescadors com-
paginaven la pesca amb el conreu dalguns horts.
227

224. APSGVD, Manual 7, fol. 131 bis.
225. Un dels deutors del difunt Vicen Oller, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., pp. 108-109 (document nm. 4) i APSGVD, Manual 7, fol. 131v.
226. Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 110-112 (do-
cument nm. 5) i APSGVD, Manual 7, fol. 132.
227. Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 33.
Antnia torn a maridar-se i ho fu amb Pere Sabater, de Vilas-
sar. Lany 1442, Margarida, una de les lles dAntnia i del seu primer
marit, el difunt Vicen Oller, aport 500 sous en concepte de dot a
Salvador Colomer, ll de Bartomeu Colomer i Nicolaua, de Vilassar.
228
En els esponsalicis, quan shipotecava el mas per a garantir el
retorn del dot i la satisfacci de lesponsalici, es reecteix la condici
jurdica de les famlies implicades en els pactes desposalles. Per tant,
la documentaci sorgida daquests contractes s cabdal per aquelles
poblacions que no conserven sucient documentaci per a reconstruir
les relacions establertes al voltant de la possessi de masos.
En general, els pagesos que tenien ms dun mas, tant si era
aloer com si era dependent, noms nhipotecaven un, el principal o
ms important. El 20 de desembre de 1395, Peric, ll de Pere Roig i
de Sana, de Vilassar, escriptur un esponsalici de 400 sous a favor de
Francesca, lla del difunt Guillem Morot i Benvinguda, la qual havia
proms entregar 800 sous de dot. Aquestes quanties pactades pel dot
i lesponsalici formen part dels imports ms usuals al Baix Maresme.
Dins del patrimoni familiar dels Roig hi havia els masos Amad i
Roig, els quals depenien de Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant
Vicen o de Burriac i de Vilassar. Amb lobjectiu de garantir el retorn
del dot i el pagament de lesponsalici noms shipotec el mas Roig.
Mitjanant aquest enlla matrimonial, Francesca entr a formar
part dun grup familiar de condici remena.
229
El 25 de gener de 1398,
Guillem Roig i Pere, el seu ll, confessaren que tenien els masos Roig
i Amad sota domini i alou de Miquel des Bosc. En aquest document,
els Roig tamb confessaren que pel mas Amad havien dsser i eren
homes propis, solius, afocats i de remena, amb entrades, eixorquies,
intesties, cugucies, serveis i jornals.
En aquesta escriptura, els Roig es van comprometre a la realit-
zaci dels treballs i la satisfacci dels imports derivats dels mals usos
als quals estaven sotmesos pel mas Amad. Per, a ms a ms, tamb
prometeren la satisfacci dels serveis, jornals i pagaments tant si vivien
al mas Amad com al Roig que no era remena.
230

Als esponsalicis, comptadssimes vegades, com la que sacaba de
presentar, es mencionava la condici remena dels habitants dun mas.
Lestat jurdic dels promesos, cabalers o hereus, sescripturava en un
document independent de lesponsalici. En unes poques lnies, el proms
230. APSGVD, Manual 5, fol. 158. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 154.
garantia que si ms endavant era pertinent es pagaria la remena de
la cabalera que entrava en un mas amb la condici franca et quitia.
Entre daltres exemples, tenim els segents: quod si dicta Guillelma avia
se remembre del senyor en Pere des Bosc que ell reembra a son cost
et a sa maci.
231
Item rmavit instrumentum quod si dicta Antonia
oportuerit exire per mortem suam de dicto manso suo quod posse ire
cum omnibus bonis suis franqua et quitia.
232

Leixida dun mas remena shavia de satisfer tant si es canviava
de senyoria com si shavia de recuperar la condici de lliure. Per aix,
aquestes promeses del pagament de la remena tamb es formalitzaven
quan entraven cabalers-pubills en un mas remena. Aix, el 1394, Bernat
Veil i Valenona, de Vilassar, pares de Constana, prometeren al seu
futur gendre, Pere Crosanyes, dArgentona: Itaque aix com hi entra
franch quiti que sen ans franch et quiti.
233
Per tant, la pagesia de remena havia de preveure dues crregues
econmiques ms a les esposalles dels seus lls i lles cabalers.
234
La
ferma despoli del senyor i la remena dels lls que havien dabando-
nar el mas o havien dentrar en un mas remena dependent dun altre
senyor. Lany 1378, Constana, lla de Guerau dAltafulla, drrius, es
redim de Pere de Cuba, prior del monestir de Sant Pere de Clar,
mitjanant el pagament de 96 sous.
235
Com s evident i lgic, la condici jurdica pagesa provoc en-
frontaments entre els senyors i els pagesos remences. Entre daltres,
es poden recordar els conictes relacionats amb dues escriptures del
mas Batlle dArgentona. El primer daquests documents s un sentncia
arbitral de lany 1379, mitjanant la qual es copsa lenfrontament de
Pere des Bosc, senyor del castells de Sant Vicen i de Vilassar i ciutad
de Barcelona, amb Bernat Bellot, dArgentona. La causa de la disputa
se centr en la condici jurdica dels habitants del mas Batlle. Segons
des Bosc, aquest mas ostentava la condici de propi, soliu i afocat.
Entre daltres coses, la sentncia oblig Bernat Bellot a declarar-se home
propi, soliu i afocat, i a presentar lescriptura desposalles a Pere des
Bosc, perqu Bernat Bellot i la seva muller havien de satisfer el mal
231. Promesa de Bernat Ferrer, de Vilassar, a Jaume Grau de Santa Maria de
Liost, per Guillema, lla del segon, 1381-7-17, APSGVD, Manual 4, fol. 139v.
232. Promesa de Pere Llull, de Llavaneres, a Antnia, lla de Bernat Casals, de
Vilassar, 1409-1-27, APSGVD, Manual 5, fol. 136.
234. Per a la zona de Girona vegeu, Rosa LLUCH BRAMON, Las dotes y la dife-
renciacin campesina: una aproximacin....
s de la ferma despoli amb carcter retroactiu: dret dentrada per lo
exovar aportat al dit Bernard per la dita muller sua en temps de les
npcies e que en lo sponsalici de la dita dona deven requerir e haver
ferma de senyoria del dit Pere des Bosch ax com de senyor natural
lur propi e de la quantitat del dot paguen al dit senyor deu solidos
per centenar e per ferma de spolici.
El segon document tamb est relacionat amb la famlia Bellot,
que combin aquest cognom amb el de Batlle. Es tracta duna escriptura
del 3 de gener de 1416, mitjanant la qual Angelina, muller de Bernat
Batlle, es convert en dona prpia, soliua, afocada i de remena et cum
redimencis, intestis, eixorquis et cum aliis adimprivis et servitutibus,
quibus alii homines et mulieres vestri proprii, solidi et afochati dicti
castri de Sancti Vincenti vobis et vestris tenentur et sunt districtu de
Miquel des Bosc, pel fet dhaver entrat en el mas Batlle. Lesmentada
Angelina tamb renunci quantum ad hec omni privilegio et consue-
tudini Barchinone et alterius civitatis, castri, ville, vel loci, et omni alii
auxilio, iure, racione et consuetudine.
236
Laixovar o el dot del pubill
Laixovar o el dot del pubill era laportaci pecuniria efectuada
per un cabaler o la seva famlia quan aquest darrer es maridava amb
una pubilla i, per tant, entrava a viure en un mas ali. El mot pubill
ja denota una dependncia daquest tipus de cabaler envers la seva
muller pubilla, car reecteix la posici desenvolupada per la muller al
capdavant del mas i com aquesta situaci li venia donada al cabaler
que entrava al mas com un estrany.
237
Per aix, segons els juristes,
aquest fet mostra una inversi de lordre natural dels esposos
238
i alguns
deneixen laixovar com un dot al revs.
239

No hi ha un consens unnime en relaci amb laixovar. Aix, per
exemple, Andrs Barrera es qestiona les possibles nalitats daquesta
donaci, sense mostrar cap preferncia envers les hiptesis que planteja.
236. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 163-
165 i 213-218.
237. Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones matrimoniales en el derecho
cataln..., pp. 221 i 228.
238. Desde el punto de vista jurdico, lo importante es que, por una o otras
circunstancias, cuando ha existido una inversin en el orden natural econmico de los
esposos, esto es, cuando la posicin de la esposa ha sido muy superior a la del esposo,
se ha adoptado el viejo modelo del esponsalicio o dote marital, pero constituido por
ella en la misma forma que anteriormente lo habia hecho l, Jess LALINDE ABADIA, Los
pactos matrimoniales catalanes..., p. 208.
Per aquest investigador, lentrega de laixovar podria estar relaciona-
da tant amb la inversi dels papers dins del matrimoni i davant del
patrimoni, com amb lentrada dun nouvingut, sense terres i amb el
joc de loferta i la demanda. Aix doncs, davant duna oferta minsa de
pubilles, el mercat matrimonial no es correspondria amb una oferta
superior de cabalers.
240
Mentre la pubilla aportava lheretament en concepte de dot, el
cabaler pubill entregava, o ms aviat prometia satisfer, una quantitat
en metllic en concepte daixovar. De manerta similar al dot, amb
aquest import sintentava contribuir a les crregues matrimonials i a
garantir el futur del cabaler en cas de dissoluci del matrimoni i si hi
havia desavinences a lbit de la pubilla, la seva muller.
De totes maneres, cal anar en compte i no confondre el dot femen
amb el dot del pubill. La diferncia entre ambdues gures jurdiques
rau en el fet que el dot femen aportava uns privilegis no contemplats
en laixovar com ara lopci dotal, la tenuta i la utilitzaci duna hipo-
teca de tipus legal. La satisfacci daquest dot mascul era voluntari i
la hipoteca del mas de la pubilla tamb. En conseqncia, la situaci
del cabaler pubill estava ms desprotegida legalment si la comparem
amb la de la cabalera.
En general, a la documentaci estudiada, el terme jurdic ms uti-
litzat per aquest tipus daportaci fou el de dot.
241
A partir de la segona
meitat del segle XV, el mot aixovar comen a aparixer documentat
i, a nals daquesta centria, fou lnic vocable emprat.
242
Aquest s el
cas dels captols matrimonials dAntoni Abril, orfe de Salvador Abril i
Joana, difunts, de Vilassar, i de Francina, lla de Salvador Bartomeu
i Antnia, de Cabrera, pubilla del mas o casa Agell.
243

240. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural...,
p. 115.
241. En una poca de Saurina Rafarda escripturada a favor de Guillem Abril,
germ de Bernat, marit de Saurina, es pot llegir quod dedistis michi ad mea voluntate
septem libras et mediam quas mihi debebatis racione dotis dicti mariti mei, fratris
vestri, 1370-3-5, APSGVD, Manual 2, fol. 8.
242. En una poca de Salvadora, muller de Bernat Ferrer, lies Catal, hereva
de Francesc Catal, difunt, elaborada a favor del seu marit consta: quas inter diversas
vices sive soluciones michi bene et plenarie ad meam voluntatem omnes sexaginta libras
monete Barchinone de terno, quas vos promisis michi dare et apportare in dotem seu
axovarum vestrum, 1434-12-15, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1434/1435), fols. 26v-27.
243. Bartomeu Agell era lhereu del mas Agell. Lhavia heretat de Vicenta, la seva
mare, la qual al seu torn lhavia rebut per via testamentria de Bartomeu Agell, notari
pblic barcelon, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de captols matrimonials (1452/1482) i
Manuale decimum octavum (1476/1477).
Antoni Abril es compromet a satisfer, quinze dies abans de len-
lla, son axovar a la dita Francina, esdevenidora muller sua, e en lo
dit mas Agell a ella per lo dit pare seu desss seu donat sinquanta
lliures convertidores en vestir e abillar la dita Francina e en prots
e utilitats del dit mas Agell.
Dins laixovar tamb es contempl la donaci, tots temps durant
lo present matrimoni entre ells, dun censal mort que valia 20 lliures
i 8 sous i del qual Francina percebria anyalment 28 sous i 11 diners
anyals de Pere Vives, Bartomeu Vives i Gabriel Vives, lls de Pere
Vives de Vilassar.
En aquesta font, tamb sobserva una utilitzaci errnia dels termes
jurdics espoli i carta dotal, ja que el que veritablement es realitz
fou una hipoteca de laixovar sobre els bns del mas Agell:
tem la dita Francina fahent ab e pres consentiment del dit Sal-
vador Bartomeu, pare seu, fa e ferma spoli o carta dotal al dit Anthoni
Abril, esdevenidor marit seu, de les dites sinquanta lliures, a ella per
ell desss per son dot axovar, constituydes e aportades, comprs lo
desss dit, les quals salva e assegura a ell e als seus en sobre lo dit
mas Agell, terres, honors e possessions de aquell e sobre tots altres
bns seus mobles e immobles haguts e havedors.
244
Al nal daquest document, entre daltres clusules, es pact lela-
boraci dun inventari amb lobjectiu de poder-se repartir amb equitat
els guanys de les millores obtingudes:
tem ms s concordat entre les dites parts, que dels milloraments,
fahedors per los dits esdevenidors marit e muller, durant lo present
matrimoni, hage la meytat lo dit Anthoni Abril e laltre meytat
sia per la dita Francina. E ms s concordat, que dels bns del
dit mas Agell sia pres inventari, aprs que los dits esdevenidors
244. Una frmula jurdica similar es contempla en dos captols matrimonials
ms. Als captols matrimonials de Bartomeu Mar, ll de Joan Mar i Elionor, de Tiana,
i Antnia, lies Agns, de deu anys, rfena de Berenguer Partella i Eufrasina, de Premi,
sescriptur: Item los dits Salvadors Partella e Anthnia, lies Agns nta sua. (...) ab
consentiment de sos tudors e altres parents seus, devall escrits, venin matrimoni a son
effecte, fan spoli al dit Barthomeu Mar de les dites cent lliures (1480-7-19, AHPB,
Miquel Franquesa, Manual (1480/1481)). Als captols matrimonials de Jaume Ferrer, orfe
de Jaume Ferrer i Angelina, de Premi, i Joana, lla de Joan Palau, hostaler, i Joana,
de Matar, Joan Palau i Joanna fan e fermen spoli o carta dotal al dit Jaume Ferrer,
sdevenidor gendre e marit llur, dels dits trecents orins, valents les dites CLXV lliures per
ell dit Jaume a ells dits pare e lla ab lo predit captol per son dot e axovar constituhts
e aportats. Joan Palau i Joana asseguraren aquest import sobre els seus bns i pactaren
que, en cas de restituci, es retornaria en dos anys, pagant cada vegada la meitat de
limport, 1481-11-21, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481/1482).
marit e muller hauran fetes noses perqu, pus fcilment, aparega
dels milloraments, que seran fets per los dits esdevenidors marit
e muller.
Amb aquesta clusula sintent incentivar la feina que aquest i
daltres cabalers-pubills havien de realitzar en el mas de la seva muller.
En canvi, les cabaleres que es maridaven amb un hereu no veieren
reconeguda la seva dedicaci ni esfor amb cap clusula jurdica.
TAULA 16
Imports daixovar (1369-1481)*
Any Import
en sous
Masos entrada del pubill i dependncia
1369 1.400 Tria de Vilassar
1371 600 Sabater de Vilassar (Pere des Bosc)
1372 800
1.200
Rafart de Vilassar (Pere des Bosc)
Ponseta de Premi (Bernat de Sant Vicen, senyor de la
Casa de Premi, i Pere des Bosc)
1373 600 Grau de Vilassar (Pere des Bosc)
1378 1.600 Morot de Vilassar
1380 600 Estrany de Vilassar (Pere des Bosc)
1384 600 Rafart de Vilassar (Pere des Bosc)
1394 2.000 Veil de Vilassar (Miquel des Bosc)
1395 400 Soler de Vilassar (Franquesa de Montcada que tenia Miquel
des Bosc)
1397 800 Veil de Vilassar (Miquel des Bosc)
1398 210 Sagalar de Vilassar (Miquel des Bosc)
1400 600 Riera de Vilassar (Miquel des Bosc)
1402 330 Riera de Vilassar (Miquel des Bosc)
1406 600 Artaguil de Vilassar
1407 900 Arola de Vilassar (Miquel des Bosc)
1411 700 Llad de Vilassar (sta. Maria de Caldes dEstrac)
1432 300 Campins de Vilassar
1432 550 Matar de Vilassar (Beneci de Sant Vicen de la Seu de
Barcelona)
1433 400 Cuquet de Vilassar
1450 1.000 Marc de Vilassar
* La dependncia apareix entre parntesis.
Any Import
en sous
Masos entrada del pubill i dependncia
1463 600 Rossell de Premi
1477 1.000 Agell de Cabrera
1480 2.000 Partella de Premi
1481 3.300 Hostal de Joan Palau de Matar (no s un mas)
Les poques daixovar o dot marital sescripturaven utilitzant una
estructura molt semblant a la dels esponsalicis. Per tant, en aquestes
escriptures sacceptava la quantitat de limport,
245
se nassegurava al ca-
baler-pubill la recuperaci garantint-ho amb possessions patrimonials,
246

es reservava una quantitat del numerari per a les darreres voluntats
del cabaler i sespecicava als beneciaris de laixovar. Com s lgic,
els debitoris daixovar tamb presenten una estructura similar als de-
bitoris de dot.
Els imports daixovar del perode 1369-1481 oscillaren entre els
210 i els 3.300 sous. Limport ms generalitzat amb el percentatge dun
34% fou el de 600 sous i, per tant, aquesta quantitat s inferior als
dots observats per les cabaleres del mateix perode. Per exemplicar les
aportacions dotals daquests cabalers-pubills, sofereix una breu pinze-
llada mitjanant la presentaci de casos concrets relacionats amb sis
masos de Vilassar: Rafart, Matar, Estrany, Veil, Artaguil i Campins.
Lany 1384, Saurina Rafarda,
247
vdua de Sim Rafart i muller de
Bernat Rafart, lies Abril, fu donaci del mas Rafart,
248
a Eullia, la
seva lla.
249
Guillem Serra, de Vilassar, el proms dEullia, es compro-
met a satisfer 800 sous daixovar.
250
Tretze anys abans, Bernat Rafart,
el segon marit de Saurina Rafarda, entr al mas Rafart amb un dot
245. Recognoscimus a vobis Antonio Lad, lias Artaguil, marito meo dicte
Margarita, quod habuimus a vobis seu pro vobis in dotem vestram sexdecim libras et
decem solidos, 1402-4-20, APSGVD, Manual 5, fol. 71.
246. Asignamus quod vestris habendas, tenendas et poscidendas ac si forte fuerit
recuperandas super ipso manso nostro vocato mas Artaguil, quam habeamus per liberum
et franchum alodium, in dicta parrochia, et super omnis alis bonis nostris mobilibus et
inmobilibus, 1402-4-20, Manual 5, fol. 71.
247. Al subapartat dedicat a lheretament, ja sha comentat la donaci del mas
Rafart realitzada per Guillem Rafart a Saurina Rafarda, la seva mare, APSGVD, Manual 2,
fols. 66v-67.
249. Posteriorment, en el seu testament, Saurina Rafarda ratic la seva condici
de pubilla, perqu lescoll com a hereva universal, 1402-2-13, APSGVD, Manual 3, fol. 91.
didntica quantia.
251
Per tant, s possible que aquesta famlia que, en
diferents perodes, incorpor dos cabalers al mas, volgus mantenir
unes coherents estratgies pecuniries dacord amb la consideraci so-
cial del seu entorn ms proper. Respecte a aix, cal assenyalar que els
imports dels esmentats cabalers superaren laixovar de 600 sous que
es van escripturar per Guillem Rafart, ll de Saurina, quan entr al
mas Grau de Vilassar.
252
Els masos Estrany, Matar i Veil ofereixen dues realitats ben
diferents sobre lesperana de vida daquesta poca. Mentre el mas
Estrany documenta un matrimoni que dur vint-i-nou o trenta anys,
253

el matrimoni del mas Matar no super els dotze anys.
254
Per una do-
naci del mas Estrany se sap que la famlia Estrany possea un segon
mas, el Dilmer,
255
i per una del mas Veil, que Valen, lanterior pubi-
lla, havia estat poc ms de tres anys al capdavant del mas.
256
La seva
germana, Francesca, fou la nova pubilla
257
i reb del pubill un aixovar
signicativament inferior al que havia rebut la seva germana difunta.
258

En el cas del mas Artaguil, desprs de quatre anys de matrimoni, la
mort del pubill
259
comport el nou enlla de la pubilla daquest mas.
260
Les escriptures relacionades amb el mas Campins demostren que
el pare no traspass realment el seu patrimoni ns al darrer moment
de la seva vida. El 6 de mar de 1431, en el seu testament, Bernat
Campins reconegu lusdefruit del mas a Margarida, la seva muller,
realitz una srie de donacions als seus nts i nomen hereva universal
253. Les escriptures desposalles estan documentades a partir de lany 1380
(APSGVD, Manual 4, fols. 123v-124v i 137). El 1410 mor Sana, muller de Pere Es-
trany, pubilla del mas Estrany. En el testament de la nada es reconegu laixovar del
marit i el seu dret dusdefruit. Com a hereu universal gur Salvador, el seu ll, i, en
substituci daquest, les seves germanes Joana i Eullia, APSGVD, Manual 3, fol. 99.
254. Les escriptures desposalles de Constana, lla de Guillem Matar, pubilla
del mas Matar, de Vilassar, i Pere Espinal, dAlella, sn de lany 1398 i Pere Matar,
lies Espinal, mor lany 1410, APSGVD, Manual 3, fols. 103v-104.
256. Donaci del mas Veil de Bernat Veil a la seva lla Valen que havia de
maridar-se amb Galcer de Crosanyes, de Sant Cebri de Vallalta, 1394-12-20, APSGVD,
Manual 5, fols. 7-8v.
257. Donaci del mas Veil de Bernat Veil a la seva lla, Francesca, 1397-8-14,
APSGVD, Manual 5, fol. 152. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 153.
258. Valen reb 2.000 sous daixovar del seu marit pubill (APSGVD, Manual
5, fols. 7v-8. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 7). En canvi, la seva germana Francesca
noms 800 sous, APSGVD, Manual 5, fol. 153. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 153.
259. APSGVD, Manual 5, fol. 71 i Diversorum 68 i 118.
260. APSGVD, Manual 5, fols. 95 i 112-113v.
Margarida, la seva lla. Margarida estava casada amb Antoni Campins,
a qui Bernat Campins reconegu un aixovar de 300 sous.
261

La donaci del mas Campins no sefectu ns al cap dun any
de lescripturaci de les darreres voluntats de Bernat Campins, el 6
dabril de 1432,
262
coincidint amb la data de lescripturaci de lentrega
de laixovar dAntoni Dilmer.
263
En aquest document, el pubill torn a
utilitzar el seu cognom originari, quan al testament de Bernat Campins
sidentic noms amb el de la seva muller. En aquest cas, gaireb es
pot assegurar que un matrimoni clandest o laic preced lescripturaci
de les darreres voluntats de Bernat Campins i que lhereu no ced les
regnes del mas ns a les portes de la seva mort. Llavors, es degu
formalitzar el matrimoni eclesistic i la donaci efectiva i real del mas.
Pel que sembla, a la zona del Baix Maresme no estigu gaire ests
el salari, soldada o cabalatge,
264
ja que noms es contempla en
dos documents de la mostra analitzada. Es tracta duna compensaci
econmica si se separava el matrimoni i el cabaler marxava del mas
o la muller moria, que havia de satisfer el mas de la pubilla al caba-
ler-pubill. El pagament daquesta soldada no ha de confondres amb el
numerari que rebien alguns mossos que treballaven i vivien en un mas.
265
Vegem-ne un exemple. Es tracta dels captols matrimonials del 19
de juliol de 1480 amb qu es pact lenlla entre Bartomeu Mar, ll
de Joan Mar i Elionor, de Tiana, i Antnia, lies Agns, de deu anys,
rfena de Berenguer Partella i Eufrasina, de Premi.
266
En aquests
captols, es ratic la donaci del mas a favor dAntnia, realitzada un
any abans,
267
i sacord que lenlla matrimonial no se celebraria ns
que haguessin passat quatre anys.
Mentrestant, Bartomeu Mar havia de viure i treballar al mas
Partella
268
i, a canvi, havia de ser alimentat i rebre quinze orins amb
264. APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
265. Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el derecho
cataln..., p. 228.
267. 1479-2-9, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-
4-17/1479-11-10). El regest i transcripci de la donaci del mas Partella pot consultar-se
al document 16 de lannex documental.
268. tem s stat concordat entre les dites parts, que de continent fermats los
presents captols, lo dit Barthomeu Mar sen vinga en lo dit mas Partella de la dita esde-
venidora muller sua, desss donat, e en aquell tinga estar e habitar, hage contnuament
treballant en los negocis e conreu del dit mas e de les terres e possessions de aquell.
els quals shavia de procurar calat i vestit.
269
Aquesta manutenci i
numerari constituren la seva soldada. Tamb es pacta que ms enda-
vant, quan ja estigus casat, la situaci de Bartomeu milloraria, car
percebria la meitat dels guanys obtinguts al mas Partella.
270
Dentre les condicions escripturades, cal deixar pals que soblig
a adoptar el cognom Partella a Bartomeu Mar als documents que
sescripturessin quan ja fos cabaler-pubill: e que lo dit Barthomeu Mar
en cartes e tots actes, que fer e hage a fer, dir e hanomenar Partella,
prenent lo nom de la cosa en la qual entra.
271
De fet, segons el costum, tot cabaler que entrava en un mas en el
qual la seva muller era la pubilla havia dutilitzar el cognom daquella.
No ser ns a mitjan segle XIX quan es reglament jurdicament la
utilitzaci dels cognoms. A partir de llavors, la dona, tot i sser la
pubilla, perd el seu cognom i adopt el del seu marit.
272

Per tant, amb la clusula daquests captols matrimonials es vol-
gu afavorir la posici de la dona pubilla davant de lactitud dalguns
cabalers-pubills que, com sha comentat amb anterioritat, foren reti-
cents a adoptar el cognom de la seva muller i a desplaar el propi
en darrer lloc. El paper de la pubilla fou molt sovint silenciat per
la societat patriarcal medieval que no acceptava fcilment la inversi
de poder que suposava aquesta gura. Aquesta actitud es reecteix de
269. E que lo dit Loren () li hage a fer provisi de menjar e de beure e no res
menys li hage a donar per soldada de cascun any, que abans de fer nosses haur stat en
lo dit mas quinze orins valents huit lliures sinch sous barcelonesos, de los quals lo dit
Barthomeu se hage de vestir e calar s de la dita soldada. El vestit e calat res sobrar.
270. tem s concordat que de les compres e milloraments, ques faran durant
lo present matrimoni, aprs que los dits esdevenidors marit e muller hauran fetes nos-
ses, hage la meitat lo dit Barthomeu e laltra meitat sua la dita Anthnia, alies Agns.
271. Aquesta obligaci tamb sobserva en daltres documents com els segents:
tem s concordat entre lo dit Bernat Rovira, de una part, e la dite Johana, de la part
altre, que lo dit Bernat aprs haur fetes noces e ser intrat en lo dit mas Oliver, se fassa
e hage fer nomenar Oliver, prenent lo cognom de la dite case en la qual deu intrar.
(1472-11-28, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale duodecim (1472-IV-15/1473-II-3), captols
matrimonials de Bernat Rovira, de Tiana, i Joana, orfe de Bernat Oliver i dAntnia, de
Badalona). tem s concordat entre les dites parts que lo dit Miquel Alzina haia pendre
lo nom del dit mas en que entrar, es fassa dir o cognomar Pons en cartes e altres
actes o contractes que far (1477-11-15, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1477-VI-
6/1477-XII-12), captols matrimonials de Miquel Alzina dArenys i Bartomeua, lla de
Bernat Pons i Margarida, de Badalona). tem s concordat que lo dit Johan Castellvii,
menor de dies, pus sia entrat en lo dit mas si fassa dir e cognomenar en cartes e altres
actes Coll, prenent lo nom del dit mas, 1481-2-10, AHPB, Miquel Franquesa, Manual
(1481-I-19/1481-VIII-2), captols matrimonials de Joan Castellv, de Sant Pere de Gornal,
i dAngela Beneta, lla dAndreu Sabadell, de Santa Maria de Vallvidrera, i dAldona.
272. Francesc de Paula MASPONS I ANGLASELL, La llei de la famlia catalana..., pp. 46-
47.
diferents maneres. Per exemple, en algunes escriptures sobserva com
alguns notaris no esmentaren la seva condici i, en canvi, lescriptu-
raren precedint el seu marit.
Daltres vegades, el desemparament de la jove pubilla fou aprotat
pel cabaler-pubill i la seva famlia. El 7 de mar de 1478, sescriptura-
ren els captols matrimonials dAngelina, de tretze anys, lla del difunt
Jaume Correger, hereu del mas Correger, de Badalona, i de Francina,
que shavia maridat en segones npcies amb Guillem Sauri, i Galce-
r Alzina, de tretze anys, ll de Gabriel Alzina, dArenys.
273
Mercs a
aquests acords, Gabriel Alzina, futur sogre de la pubilla, obtingu el
domini del mas
274
per quatre anys i tots els membres de la famlia Alzina
pogueren installar-se al mas Correger per a viure-hi amb Angelina.
275
En aquest perode de temps, Gabriel Alzina havia de responsabi-
litzar-se del pagament dels censos,
276
havia de fer obres al mas i plan-
tar-hi arbres fruiters a la seva quintana.
277
En aquests acords, tamb
sestipul que lesmentat Gabriel Alzina podria plantar vinya a les terres
del mas i lluir els censals que nofegaven la viabilitat.
278
A canvi de tot
aix, Gabriel Alzina havia de rebre una compensaci de 15 lliures.
279

273. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477-XII-12/1478-VII-28),
fols. 51v-54v.
274. E primerament, s stat concordat entre lo dit Gabriel Alzina, de una part,
e la dita Angelina, fahent ass an exprs consentiment e voluntat de la dita madona
Francina, mara sua, e de alguns amichs e parents seus en a presents, que lo dit Gabriel
Alzina tinga e posseescha lo mas Correger, lo qual la dita Angelina com hereva del dit
pare seu e per altres ttols e causes ha e posseex en la dita parrochia de Badalona. E
que culture e culturar age les terres e possessions del dit mas, e los fruyts de aquells
reebre e seus propris fassa per spay de quatre anys, qui comensa a crrer e comptar lo
primer die del mes de maig primer vinent.
275. E encara durant lo dit temps lo dit Gabriel Alzina ensemps ab sa muller
e lo dit Galceran, ll seu, e altres lls e lles seus, e sa famlia ensemps ab la dita An-
gelina, stigan e habiten e hagen star e habitar en lo dit mas Correger, e tots treballen
en los negocis e conreus del dit mas e terres e possessions de aquell e los fruyts dels
dits quatre anys sien del dit Gabriel desss dit.
276. E que lo dit Gabriel durant lo dit temps sia tengut pagar los censos e
crechs del dit mas, ordinaris e extraordinaris.
277. dins lo qual temps, lo dit Gabriel Alzina hage scurar una rasa, que s al
costat del dit mas Correger e discrrer anar, talment que la aygua que acustuma pas-
sar per la dita rasa puxa discrrer a mar sens dan de les terres del dit mas. E no res
menys, lo dit Gabriel en casc dels dits quatre anys hage a plantar en la quintana del
dit mas almenys dotze arbres fruyters de aquella spcia dey que lo dit Gabriel voldr.
278. E puxa ax matex lo dit Gabriel obrar lo dit mas e plantar vinyes en les
terres de aquell.
279. E per quant la dita masia e les terres de aquella sn molt admeses e en
for mala disposici, per tant et alia s stat convengut entre les dites parts que lo dit
Gabriel Alzina hage haver per smena de sos treballs e tenir en son dret lo dit mas per
lo dit temps, quinze lliures barceloneses, les qual vol la dita Angelina romanguen segures
() sobre lo dit mas, terres, honors e possessions de aquell.
Gabriel Alzina tamb obtingu de la famlia dAngelina, que si
aquesta darrera no volia o no podia satisfer les quantitats que ell havia
invertit al mas Correger, el seu ll, Galcer Alzin, obtindria la propietat
del mas per 50 lliures.
280
De fet, al quart captol es desenvoluparen unes
clusules que permetien una residncia continuada de la famlia Alzina
al mas Correger de Badalona. Dentre aquestes clusules, cal destacar
que Gabriel Alzina fu donaci al seu ll Galcer, proms dAngelina,
de tots els seus bns, presents i futurs, es reservava lusdefruit, inclo-
ent-hi la cohabitaci al mas Correger, i responsabilitzava el seu ll de
la collocaci dels seus germans i germanes cabalers amb un dot de
50 lliures per a cadascun. De fet, si el sogre tenia a les seves mans
tots els mitjans de producci i els fruits de les collites, don podria
aconseguir Angelina el capital per a compensar el treball efectuat pel
seu sogre? Per tant, amb aquests captols la jove pubilla tenia molt
poques possibilitats dexercir el seu paper i moltes de perdre el mas.
Els captols matrimonials
Mitjanant els captols matrimonials es regularen els acords ca-
pitulars dels diferents tipus dunions que shan anat presentant en els
subapartats anteriors.
281
El 37% de la mostra documental correspon
a la uni entre un hereu i una cabalera, el 31% a lenlla duna ca-
280. E que a la del dit temps de quatre anys, sia vist quins censals e crrechs
per ell seran stats quitats e pagats, e ax matex sia vist quines quantitats haura conver-
tides en obrar lo dit mas e en plantar les dites terres () E que de tota la quantitat
a que pugaran los dits censals e crechs quitats e pagats e les dites obres e plantades
e altres milloraments que haura fets, sia feta regonexensa per la dita Angelina () en
cas que lo present matrimoni no sort son efecta, e encara com vingus a efecte, en cas
de restituci de dot o axovar, e altrament no puxa sser tret del dit mas e heretat ans
aquell tinga e posseescha no prenent los fruyts en fort de paga ns que que pagat sia
integrament en la dita quantitat. () E si per ventura la dita Angelina, la dita quantitat
no voldr o no podia pagar, que en tal cas, lo dit Gabriel hage a donar e pagar la dita
Angelina o als seus sinquanta lliures () e en aquest cars, en lo acte de pagament de
les dites sinquanta lliures, la dita Angelina haia a donar, absolre e difnir al dit esdeve-
nidor marit seu e als seus lo dit mas Correger, terres, honors e possessions de aquell ab
translaci de drets e altres clusules necessries a coneguda del notari qui ho pendr e
confessar per ass haver hagudes les dites sinquanta lliures.
281. El signicat histric dels captols matrimonials s el dassegurar, mitjanant
els heretaments, la perpetuaci del patrimoni familiar generaci rera generaci, mitjanant
la lliure ordenaci de la successi pactada irrevocablement en captols matrimonials,
dacord amb el costum de la terra El correcte funcionament daquest sistema successori
va ser el determinant, juntament amb lemteusi i la masoveria del desenvolupament de
lagricultura catalana durant el segle XVIII, Juan-Jos LPEZ BURNIOL, La Resurrecci dels
Captols Matrimonials (Lmbit de lautonomia de la voluntat en els contractes reguladors
de la convivncia). Discurs dingrs. Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci
de Catalunya, 30 de novembre de 1999, pp. 16-17.
balera i un cabaler, el 14% al duna pubilla i un cabaler i el 18% no
sespecic res.
A Catalunya, els captols matrimonials aparegueren arran de lapro-
vaci duna constituci originada a les Corts de Monts celebrades lany
1363. Mitjanant aquesta constituci sintent aturar el pagament de
sumes arbitrries i desmesurades per lescripturaci de documentaci
relacionada amb els pactes desposalles. Per aix, es tasaren els salaris
dels notaris reials, que escripturaven instruments nupcials, prenent com
a referncia la quantitat de dot aportat.
282

Segons Mieres, jurista giron daquesta poca, un segle desprs
daquesta regularitzaci, els notaris barcelonins, que redactaven els
capitula nupcialia o instrumentis nupcialibus, encara continuaren de-
manant el pagament de cada escriptura que desenvolupava els diferents
captols dels acords capitulars.
283
Per aquest motiu, en alguns captols
matrimonials estudiats cada captol fou signat per testimonis.
Al cap de poc temps i amb idntic objectiu, sacord que aquests
pactes havien descripturar-se en un nic instrument notarial. I, en con-
seqncia, les parts implicades noms havien de satisfer el pagament
dun sol document al notari. A ms a ms, tamb es recoman que es
moders la percepci dels honoraris si shavia descripturar algun altre
document per separat. Aix dons, entre nals del segle XIV ns a la
centria segent, en la qual es generalitz aquest nou document nota-
rial, cal situar la praxi notarial dun establiment normatiu anterior.
284
Disposem de quaranta-vuit notcies de captols matrimonials.
Daquests acords, trenta-vuit captols corresponen a escriptures que
reecteixen tots els acords desenvolupats i nou daquests captols mos-
tren anteriors fases descripturaci de la documentaci notarial.
285
La
majoria de les escriptures que desenvoluparen detalladament tots els
pactes es presentaren com a captols matrimonials i vint daquestes
fonts utililitzaren el catal en comptes del llat.
Els captols matrimonials acostumaren a desenvolupar-se en cinc
apartats que corresponen a la introducci, la invocaci, el captol ini-
cial, la resta de capitulacions i la conclusi.
286

282. Aquests acords no foren especcs de Catalunya. Tamb existiren en daltres
regnes peninsulars, Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en
el derecho cataln..., p. 21.
283. Els pactis nupcialibus i Instrumentis nupcialibus foren la denominacions eru-
dites dels captols matrimonals catalans i de les cartes npcies dels Costums de Tortosa,
Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el derecho cataln..., p. 21.
284. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 212-213.
285. Maria-Teresa FERRER i MALLOL, La redacci de linstrument notarial a Ca-
talunya. Cdules, manuals, llibrets i cartes, Estudios Histricos y Documentos de los
Archivos de Protocolos, IV (Barcelona, 1974), pp. 29-191.
286. Jess LALINDE ABADIA: Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 217-222.
A la introducci dels acords capitulars, es procedia a la pre-
sentaci de la parella, dels seus ascendents vius i daltres parents
i amics que participaren en els acords. Dentre els parents i amics
destacaren els tutors i els curadors, atesa la minoria dedat i lorfa-
nesa dalguns dels consorts. Per exemple, els tutors de Joan Rossell,
orfe de Rafael Rossell de Premi, foren Antoni Colomer de Premi
i en Cabanyes dArgentona i els de la seva promesa Angelina, rfena
de Pere Rossell, de Premi, Pere Mar, de Tiana, i Pere Andreu, lies
Rossell, de Premi.
287

La majoria de vegades, encara que el document estigus desprs
escripturat en catal, la introducci gur en llat.
288
Desprs de la
invocaci,
289
en els documents escrits en catal la introducci apareixia
en aquesta llengua.
290
Segons el tipus duni que es pacts, al primer captol o cap-
tol inicial, sacostumava a desenvolupar lheretament,
291
la constituci
287. 1463-7-30, APSPP, Manual 1, fols. 3v-4v.
288. Instrumentum capitulorum inhitorum et concordatorum super matrimonio
promitente clementia endo per et inter Guillermum Ferrari, parrochie Sancti Genesi
de Agudellis, lium Bernardi Ferrarii, alies Salat, quondam dicte parrohie, et domine
Jachmete, que fuit uxor illius, etiam viventis, ex una parte. Et Joanna, domicellam, liam
Joannis Raffard, parrochie Sancti Genesi de Vilaario, viventis, et domine Eulalie, quon-
dam, que fuit uxori eiusdem ex parte altera quodquidem capitulorum tenor dinostitur
esse talis, 1478-12-19, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1478/1479).
289. La invocaci utilitzada en vint captols redactats a la notaria del barcelon
Miquel Franquesa fou la segent: En nom de Du e de la gloriosa Verge Maria, mare
sua, Amen. Una frmula ms elaborada i present noms en uns acords matrimonials
s la segent: En nom de nostro Senyor he de la Divina Trinitat, qui s pare e ll e
Sant Sperit, he de la Sagrada Verge Maria e de tots los sants de Parads, APSPPD,
Manual 1, fol. 3v.
290. Sobre lo matrimoni deu volent fahedor entre en Guillem Ferrer de la par-
roquia de Sent Genis dels Agudells, ll den Bernad Ferrer, lias Salat, qundam, de la
dita parrquia, e de la dona na Jacmeta, que fou muller de aquell, encara vivent, de
una part. E na Joana, donzella, lla den Johan Raffard de la parrquia de Sent Gens
de Vilaar, vivent, e de la dona na Eullia, qundam, que fou muller de aquell, de la
part altra. Sn stats concordats, fets e fermats los captols segents e los pactes et con-
vinences en aquells contenguts e contengudes, 1478-12-19, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale (1478/1479).
291. Le dite Margalida hereta e fa donaci entre vius al dit Loren Juli, ll
seu, per contemplaci del dit matrimoni de tot son dot e axovar, aportat al dit Vicen
Juli en temps de son e lur matrimoni, exceptat de la quantitat, que li fou terada de que
pusqus testar e fer a ses prpries volentats E ms avant, li fa donaci de tots altres
bns seu presens he sdevenidors e dret della pertanyents a on se vulla sien, prometent
non contravenir a les dites donacions, obligant tots sos bns renunciant a naquell dret
o ley, que per ingratitud se pot revocar e a tot altre dret e ley e custum llargament e
ab ferma e jura et etc., 1473-8-22, APSGVD, Diversorum 35, captols matrimonials de
Lloren Juli, orfe de Vicen Juli, de Vilassar, i ll de Margarida, i de Francina, lla
de Salvador Colomer del Cam i de Joana, de Vilassar. Daquest document tamb cal
del dot o lacceptaci de laixovar del pubill per la pubilla.
292
Daltres
vegades, alguns captols no desenvoluparen lheretament ns a ms
endavant. Aquestes donacions inter vivos es veieren postergades ns
a un tercer,
293
un cinqu
294
i, ns i tot, un set acord,
295
depenent del
grau de desenvolpament capitular anterior. Per tant, i com s lgic,
en els altres acords o captols, de manera similar al que sha comentat
als apartats de les constitucions desponsalicis i daixovars, el contingut
que shi desenvolup depengu de lexposici del primer captol i del
tipus duni establert (hereu/cabalera, pubilla/cabaler-pubill i cabaler/
cabalera). Aix, als acords matrimonials, escripturats el 30 de juliol de
1463, es negoci lenlla de Joan Rossell, orfe de Rafael Rossell,
de Premi, i Angelina, rfena de Lloren Rossell, i Clara, de lesmentada
localitat, aix com letapa de transici i la regulaci familiar posterior
daquesta parella.
Com que els dos promesos eren menors i estaven sota la tutela
de curadors, en un dels acords, sestipul que Joan Rossell havia de
viure al mas de la seva futura muller i, durant tres anys, havia de tre-
ballar-hi a canvi duna soldada de 100 sous anyals: tem s concor-
dat entre les dites parts, que lo dit Johan Rosel aga sperar a la dita
Angelina, e lo dit Rosel aga star dins la casa faent en aquella tot
treball e donar bon recapte. E lo dit Johan aga per sos treballs cent
sous per any. E si cas de mort si esdevenia, o Dus no vula, agen a
comtar per prorrata.
296
A les conclusions, el darrer apartat dels captols matrimonials,
guraven les signatures dels representants de les famlies implicades i
es jurava el compliment de les esposalles dins dun termini establert,
el possible ajornament o la renegociaci de les dates
297
i senunciaven
destacar-ne, lnica mostra de gratitud documentada: El dit Loren Juli le donaci
dita pren e accepta ab moltes grcies et cetera.
292. Lany 1450, es constitu el dot de Caterina Parera, la qual havia de mari-
dar-se amb Joan Avella, de Vilassar: tem s concordat per los dits perents e amichs,
demunt dits, Johan Avela e per los amichs de na Caterine, demunt dita, la del dit Pere
Parera, que lo dit Pere Parera, pare seu, li dna en a dot sinquanta liures barceloneses
de tern, 1450-1-25, APSGVD, Manual 8, fol. 156v.
296. APSPPD, Manual 1, fol. 4.
297. Emper si per cas inconvenient dins lo terma lo dit matrimoni no pudie
aver compliment, que a nes hometem soltement qutia en poder de nAnthoni Colo-
mer e Barthomeu Boter, de Premi, e Berenguer Duran e Pere Pugelar, de la perrquie
de Vilassar, que els pugam alerguar e acursar les esposayes e lo matrimoni a nequela
manera, que en els ser vist fesador, APSGVD, Manual 8, fol. 159.
les sancions que shavien de satisfer si no es respectava lacordat per
a la formalitzaci del matrimoni.
Lestipulaci de la data de les esposalles es comptava a partir
de lescripturaci dels acords capitulars. Es tractava dun perode de
temps que acostumava a perllongar-se entre els quatre mesos
298
i els
tres anys.
299
En canvi, en algun cas, la uni matrimonial sefectu a la
notaria durant la consignaci escrita dels captols matrimonials: Die
eadem nos Margalida, mara e Lorens Juli, son l, hereu del mas
Juli de Vilasar, terres, posesions e drets daquelle heretat dels drets
pertanyents a le dite mare mia de voluntat de ella e consentiment de
altres parents e amichs, ara en temps de npcies duco e prenc vos
Francescha, lla den Salvador Colomer del Cam e de na Joana, muller
sua, per muler mia, e don me a vs, per legal matrimoni com afermen
los actes dels Sants Apostols.
300
I, per tant, es constata una matrimoni
civil, uni que, com sha vist amb anterioritat, no es reecteix gaire en
la documentaci dpoca medieval.
Les sancions pactades en cas dincompliment de lacordat foren
diverses i no seguiren una pauta predeterminada. En uns captols del
25 de gener de 1450, la sanci que havia dabonar la part infractora
fou de 50 lliures, import similar al dot aportat per la cabalera.
301
En
uns altres acords, es contempl una pena de 8 lliures per al cabaler-
pubill que havia aportat un aixovar de 30 lliures.
302
En una escriptura
de lany 1469, la pena de 10 lliures fou equivalent a limport del dot
aportat per la noia cabalera i, per tant, superior a lescreix de 4 lliures
proms pel cabaler.
303
Finalment, tamb cal assenyalar que, de vegades,
la sanci escripturada no es concret: Item instrumentum arrarum
super dicto endo inter dictas partes inhitarum et rmitarum.
304

En aquest darrer apartat capitular tamb sestipul lentrada de la
cabalera i el cabaler-pubill al mas. Dacord amb el que sha comentat
en un altre subapartat, lentrada daquests cabalers en masos remences
comport la promesa de lluci si el cabaler o cabalera abandonava
lexplotaci posteriorment.
298. APSGV, Manual 8, fols. 156v-157v.
299. APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4v.
304. AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1445), fol. 16v, Manual (1451), Manual
(1458) i XXXVIII Manuale (1458/1459). AHPB, Miquel Franquesa, Quartum Manuale
(1466/1467).
Aix mateix, en alguns captols matrimonials, mitjanant una clu-
sula, es pact que lherncia del matrimoni havia de ser per als lls i
lles que havien de nixer de la uni acordada en els acords: tem s
concordat que ls e les dels proceynt ayen esser areus.
305

LA FAMLIA
A la baixa edat mitjana, la famlia fou una entitat fora ms
complexa que la imatge transmesa per la majoria dels estudiosos de la
histria del dret civil catal. La historiograa del nostre pas acostuma
a denir la famlia medieval com la cllula bsica de la societat feudal,
per no nha fet estudis que lanalitzin en profunditat.
1

La pagesia catalana baixmedieval estava immersa dins dun con-
junt de relacions de diversa tipologia que caracteritzaren els diferents
aspectes de la seva vida quotidiana. Les relacions familiars sn de
tipus primari perqu sn inherents a la supervivncia de lindividu i a
la reproducci dels grups familiars. Com s obvi, les relacions fami-
liars dun individu soriginen a partir del naixement que determina la
pertinena a un determinat grup familiar. Desprs aquestes relacions
van canviant segons els diferents papers que pot desenvolupar cada
individu al llarg de la seva existncia. Per tant, cal tenir en compte
una srie de factors que condicionaren aquesta tipologia de relacions,
entre els quals destac la qesti del gnere i un conjunt de variables
que afectaren el paper individual del subjecte en relaci amb el seu
grup familiar. Dentre aquestes variables, poden assenyalar-se les con-
juntures econmiques i socials que contextualitzaven el grup familiar
en un moment donat, els diferents papers desenvolupats per un mateix
1. El recinto circunscribe el refugio al que los hombres se retiran para dormir,
donde encierran lo que poseen de ms precioso y han de recluirse tras el toque de queda.
La imagen ms expresiva podra pedrsele en prstamo a la biologa, la de clula: un
ncleo, la vivienda, una membrana, la cerca, ambas formando un todo, ese todo que los
textos de la poca carolingia denominan el mansus, el lugar en que se mora, Georges
DUBY, Historia de la vida privada, 2. De la Europa feudal al renacimiento. Madrid: Grupo
Santillana Ediciones SA (Coleccin Taurus Minor), 2001, p. 32.
individu dins del seu nucli familiar,
2
els enllaos matrimonials i la
incidncia de la mort.
3

A les escriptures consultades del Maresme baixmedieval, el mot
famlia no gura documentat.
4
Per a identicar els individus rela-
cionats amb llaos de consanguinitat sutilitzava el mot parentela i
ladjectiu consanguinis.
5
Com avui dia, els diferents membres de la
parentela sidenticaven pel paper que desenvolupaven dins del grup
i respecte una persona en concret. Als precaptols matrimonials de
Pere Cisa, de set anys, ll de Bernat Miquel Cisa i dEullia, difunta,
de Premi, i de Joana, de quatre anys, lla de Bartomeu Sol, difunt,
i de Salvadora, vdua de lanterior i muller de Bernat Miquel Cisa, es
constata el que es comenta:
E primerament, lo dit Bernat Miquel Cisa, pare del dit Pere, e
encara en Bernat Cisa, avi seu, en Jaume Botey de la parrquia
de Sent Vicens de Sarri, en Gabriel Nadal, de la parrquia de
Santa Maria de Badola (sic) e Pere Botey, oncle del dit Pere, pu-
bill, tots de parentella del dit Pere de una part. E la dita madona
Salvadora, mare de la dita Johana, e encara nAnthoni Coll, lies
Trobat, avi, Jaume Coll, ll seu de la parrquia de Sent Feliu de
Alella, oncle, la dona na Maria, que fou muller den Arnau Ala-
many, de la parrquia de Sant Andreu del Palomar, thia germana
e hereva del dit Barthomeu Sol, difunt, en Feliu Cases, de la
propter dita parrquia, gendre seu, e la dona na Beneta, muller
sua e lla heretada de la dita madona Maria, Nanthoni Femades,
de la parrquia de Sent Mart de Tay, e Jaume Femades, germ
seu, de la parrquia de Santa Maria de Cornell, tots de afnitat
e parentela de part de mare de la dita Johanna.
6
2. En aquest sentit, com avui dia, al llarg de la seva vida, un mateix individu pot
ser gradualment lla o ll de, mare o pare de, gendra o gendre de, cunyada o cunyat
de, sogra o sogre de, via o avi de, etc.
3. Daqu ve la gran importncia dels estudis de carcter regional. Aquest tipus
de recerques permeten la realitzaci danlisis de les poblacions medievals en profunditat
tant a nivell individual com collectiu.
4. Per a observar els diferents signicats del vocable famlia vegeu Jack GOODY,
La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa...; Leah OTIS-COUR, Historia de la
pareja en la Edad Media. Placer y amor..., pp. 10-14.
5. Per a Maria Isabel Loring, el terme parentela comen a generalizarse en el
siglo VI para designar el conjunto de consanguneos tanto por linea paterna como ma-
terna hasta el sptimo grado y que algo ms tarde se ampliar su campo para integrar
tambin a los anes, es decir, a los cnyugues y a los consanguineos de estos, Maria
Isabel LORING GARCA, Sistemas de parentesco y estructuras familiares en la Edad Media,
La familia en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales. Njera 2000, Logroo,
Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, p. 30.
6. 1478-5-30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-
7-28), fols. 77-79v.
Lestudi de les relacions de parentiu s una tasca fora rdua pels
perodes histrics anteriors al segle XIX, ja que no ser ns a mitjan
daquell segle quan la legislaci reglamentar jurdicament la utilitzaci
dels cognoms, prioritzant el del marit.
7

Per a la realitzaci de tot tipus de treball s imprescindible la
consulta de fonts documentals primries i la inversi de temps per
analitzar aquestes fonts. En cas contrari, es pot caure en el parany
de repetir el que la bibliograa medieval acostuma a explicitar, sen-
se abans haver-ne comprovat documentalment la veracitat. Gaireb
sempre sobserva una distncia entre la legislaci i la societat coet-
nia, perqu els corpus jurdics estaven desfasats respecte als canvis
econmics i socials. Aquest fet pot explicar-se perqu, en general,
les legislacions civils reecteixen els interessos de les classes domi-
nants i, mitjanant el dret cannic, lEsglsia intent augmentar el
seu control social.
En general, les escriptures dels notaris baixmedievals acostuma-
ven a reectir el paper desenvolupat per cada individu dins del seu
grup familiar en un moment donat. Per, de vegades, per treuren
lentrellat, lestudi dun individu o les relacions familiars de grups fa-
miliars concrets requereix la consulta dun gran nombre descriptures
de diferent tipologia. Entre daltres, es pot recordar el cas ja esmentat
anteriorment dalguns cabalers-pubills que no adoptaren el nom de
la seva muller pubilla i continuaren utilitzant el propi. Aquestes ac-
tuacions diculten la identicaci de lindividu i la seva relaci amb
el seu grup de parents.
En general, a les escriptures notarials, sidentic els hereus i
els cabalers amb el nom, el cognom i la poblaci dorigen. La viu-
detat daquests homes mai consta en aquest tipus de fonts. Per a les
dones cabaleres solteres i els menors dedat sutilitz el mateix recurs
didenticaci. s a dir, amb lanotaci del seu nom i, a continuaci,
els noms dels seus progenitors, especicant noms el cognom del pare
i la pertinena a una determinada poblaci.
A les dones cabaleres casades i vdues se les identic de dues
maneres. En la primera, sescripturava el nom de la muller i desprs
sespecicava la seva condici de casada o vdua, esmentant el seu
consort amb el nom, el cognom i la vila dorigen. Amb aix, es percep
com la dona passava de la dependncia paterna a la del seu marit,
circumstncia que comport obviar lescripturaci de la vila dorigen.
En la segona, la identicaci es completava amb laportaci del nom
7. Francesc de Paula MASPONS I ANGLASELL, La llei de la famlia catalana..., pp. 46-47.
de la mare i de la identicaci completa del pare. s a dir, amb el
corresponent nom i cognom.
8
La identicaci de les pubilles acostumava a presentar-se de tres
maneres. A la primera, noms se la identicava amb el nom i precedia
la identicaci del cabaler-pubill que era el seu marit. A la segona, la
pubilla apareixia amb el seu cognom.
9
I, a la tercera, el cognom de
la branca troncal del mas es feminitzava.
10
En totes aquestes variants
tamb sescripturava la pertinena a una parrquia, vila o ciutat.
Com sha comentat daltres vegades, el cas dels cabalers-pubills
s similar al de les mullers cabaleres. En general, els cabalers que en-
traven al mas de la seva muller pubilla sidenticaven amb el cognom
daquella i desplaaven loriginari en darrer lloc precedit del terme
lies. Amb aix, es contempla una completa assimilaci de lindividu
pel grup familiar que tenia el mas al qual aquest cabaler-pubill anava
a viure i a treballar.
En alguns casos, s dcil de determinar lorigen familiar dels
cabalers-pubills que adoptaren el cognom de la seva muller pubilla si
no es disposa de documentaci relacionada amb els contractes despo-
salles o testaments on es demostra la seva procedncia familiar.
11
La
identicaci de lorigen familiar dun pubill encara es complica ms
en el cas dels pubills rebels o reticents a desplaar el seu cognom
dorigen en un segon terme i a adoptar com a prioritari el de la famlia
de la seva muller pubilla.
A partir de la primera meitat del segle XV, alguns cabalers-pubills
no acceptaren la prdua del seu cognom, ja que desprs dhaver-se
maridat i dhaver entrat al mas de la seva muller pubilla continuaren
utilitzant el seu cognom. Daquests, uns quants desplaaren el cognom
de la seva muller pubilla al darrer lloc. Daltres, a ms a ms, ni el
mencionaren precedit de llies.
12
Per aquesta ra, a partir del segle XV,
ateses les resistncies mostrades per alguns cabalers i amb lobjectiu
8. Testament de Clara, muller de Pere Arnau, de Sant Feliu de Cabrera, vdua
de Bernat Colomer, de Sant Pere de Premi, orfe dAntoni Canal i Constana, de Sant
Feliu de Cabrera, 1472-8-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de Testaments (1457/1480),
fols. 98-99.
9. Testament de Saurina Canal, de Vilassar, 1362-3-9, APSGVD, Manual 8, fol. 161v.
10. Testament de Saurina Veila, del venat de Cabrils de Vilassar, 1362-2-21,
11. Donaci del mas Veil de Bernat Veil, de Vilassar, a Valen, la seva lla, que
maridar amb Galcer de Crosanyes, de Sant Cebri de Vallalta, APSGVD, 1394-12-20,
12. Venda dAntoni Manent, usufructuari del mas Armengol, de Vilassar, i el
seu ll, Antoni Armengol, lies Manent, a Antoni Avella, de Vilassar, 1480-3-1, APSGVD,
Diversorum 119.
daturar tensions dins de lmbit familiar, algunes escriptures especi-
caren lobligaci que tenia el cabaler-pubill dadoptar el cognom de
la seva muller pubilla. Amb aquesta actuaci tamb es reforava el
paper de la pubilla davant lintent de silenciar-la documentalment i,
a ms a ms, es protegia la tradicional interdependncia existent entre
el cognom de la famlia i el topnim del seu mas.
En consonncia amb el que es comenta, cal recordar que lantro-
pleg Ignasi Terradas es refereix a la histria de la famlia i a la dels
seus masos com una histria legal, perqu la documentaci emprada
per a reconstruir-la s fonamentalment de caire notarial: tant la famlia
com el seu patrimoni fan legalment la seva histria, escripturant l
per randa tots els passos mnimament importants en la vida domstica
i patrimonial.
13
A lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar, una srie dinventa-
ris de masos del segle XV reecteixen lexistncia descriptures de caire
familiar en alguns daquests masos inventariats. Aquesta documentaci
estava escripturada en pergamins, els quals es guardaven enrotllats en
uns sacs allargats anomenats doblers.
14

Bsicament, les escriptures inventariades pertanyien a tres tipo-
logies diferents. En la primera, hi havia les fonts relacionades amb la
constituci del domini til del patrimoni familiar. Per tant, en aquests
doblers es conservaven establiments, sotsestabliments, cartes precries
i tot tipus de compravendes. En la segona, hi havia la documentaci
relacionada amb la transmissi patrimonial, com ara heretaments,
esponsalicis, testaments i retorns de dot. En la tercera, hi havia es-
criptures relacionades amb les transaccions econmiques efectuades
pels diversos hereus i pubilles del mas (compravendes, censals morts,
violaris, debitoris, etc.). Per exemple, linventari del mas Mart, de Vi-
lassar, mostra que hi havia cinquanta-sis escriptures dins dun dobler.
Els documents inventariats foren testaments, denicions, establiments,
sotsestabliments, poques, censals, absolucions i compravendes.
15
Com s comprensible, la major part de la documentaci que guar-
daven els masos estava relacionada amb la lnia troncal familiar. s a
dir, lencapalada pels hereus i pubilles. Lany, 1464, Jaume Amig, de
Premi, ll de Bartomeu Amig, difunt, i dAngelina, amb el consen-
timent dels seus tutors, sotsestabl el mas Amig que estava derrut
i dues peces de terra. Aquesta escriptura s molt interessant perqu
13. Ignasi TERRADAS, El mn histric de les masies. Barcelona: Curial Edicions
Catalanes, 1984, p. 111.
14. Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 88-89.
15. Pere BENITO I Moncls, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 36-38.
recorda les darreres quatre generacions dhereus del mas Amig que
es perllong durant cent anys.
Jaume Amig era lhereu del mas Amig perqu el seu pare lins-
titu com a tal en el seu testament, el 12 de mar de lany 1461. Al seu
torn, Bartomeu Amig havia estat lhereu universal del seu progenitor,
Andreu Amig, avi de Jaume Amig. I aquest darrer havia rebut el
patrimoni familiar de mans del seu pare, revesavi de Jaume Amig. El
5 de novembre de 1364, Jaume Amig pact amb el prior del monestir
de Sant Miquel del Fai la raticaci de la possessi del domini til del
mas mitjanant una carta precria.
16
Cada unitat familiar estava inserida en un grup de parents ms
ampli conformat per diferents unitats familiars. La relaci de paren-
tiu era de tipus bilateral o bilineal. Es reconeixia la relaci familiar
amb els dos grups dorigen i, per tant, es consideraven parents tant
els de part de mare com els de part de pare. Alguns parents pro-
tagonitzaren un paper molt ms destacat del que generalment sha
enunciat. Aquests parents formaven part del que ms endavant es
conegu com a consell familiar. Es tractava dun grup de consell, de
suport i de pressi que oblig els hereus i les pubilles a complir amb
la seva responsabilitat respecte als altres membres del grup familiar.
Aquest grup redut de parents tamb don suport testimonial i econ-
mic en contractes de diferent tipologia i reorient algunes situacions
conictives que pertorbaven la convivncia i la relaci dels diferents
membres del grup familiar.
Si es considera famlia el conjunt de parents que compartien
residncia, aquesta instituci no pot concebres segons un nic model
caracteritzat per la monogmia, la benedicci eclesistica, el patriarcat
i la bilateralitat. Sha de tenir cura a lhora doferir denicions categ-
riques i massa generalistes del concepte famlia, ja que pot caures en
el parany de transmetre una visi idealitzada de la famlia medieval
ms propera a la voluntat eclesistica que a la realitat.
La cllula familiar bsica o unitat familiar no fou nica. Present
una diversitat de conguracions o sistemes familiars en continu mo-
viment. El pas dun tipus dunitat a un altre depengu de les circums-
tncies que afectaren els diferents membres de cada unitat familiar.
De fet, com assenyala la doctora Merc Aventin a la seva tesi doctoral,
la incidncia del pas del temps i la daltres factors com els enllaos
matrimonials, els naixements, els bits i les migracions comportaren
16. 1464-8-1, AHPB, Miquel Franquesa, Manual com (1465/1479).
que un mateix grup familiar passs obligatriament per algunes de
les tipologies o modalitats familiars que senunciaran a continuaci.
17
Per tant, deixant de banda les unions de concubinat i els en-
llaos clandestins molt poc documentats, es constaten les unitats fa-
miliars constitudes per famlies conjugals amb lls i sense lls,
18
les
monoparentals, les reconstitudes,
19
les famlies conjugals ampliades
20

i les famlies conjugals mltiples,
21
les famlies davis i les vies, que
convivien amb els seus nts i/o ntes, sense la generaci intermdia.
22

Aquests nuclis o sistemes familiars simples estaven immersos dins dal-
tres grups ms amplis de parents, amb els quals es formaven sistemes
familiars compostos.
Daquesta manera es ratiquen les armacions que alguns histo-
riadors han efectuat sobre la histria de la famlia. Levoluci histrica
de la famlia no ha estat linial. Si b a partir del segles IX i X es pot
parlar duna importncia creixent de la famlia nuclear, aquesta es re-
pleg per inuncia de les diferents crisis baixmedievals, deixant pas
a extenses relacions de solidaritat basades en el parentiu.
23
17. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., pp. 216-
217.
18. Per alguns juristes els cnjuges no conguren una unitat familiar ni tenen
relacions de parentiu: s cert que hi ha una tendncia general a estendre el concepte
de famlia a la parella Jo sempre he tingut ents que lhome i la dona, en el matri-
moni no sn parents, sin cnjuges i, per tant, que la seva relaci no s de famlia,
sin simplement matrimonial, que no s poc. s a dir, tots els drets que tenen lun i
laltre constant matrimoni i en el moment de la seva dissoluci, per mort o altra causa,
els correspon per ra de matrimoni, i no els cal un altre ttol. El concepte de famlia,
en canvi, neix amb lexistncia de lls, ns i tot adoptius, Josep Maria PUIG SALELLAS,
La Resurrecci dels Captols Matrimonials (Lmbit de lautonomia de la voluntat en els
contractes reguladors de la convivncia). Contestaci al discurs dingrs de lacadmic de
nmero Il-LM senyor Juan-Jos Lpez Burniol, pp. 56-57.
19. Les famlies reconstitudes estaven conformades per vidus o vdues que tor-
naven a maridar-se.
20. Les famlies ampliades sn aquelles en les quals els cnjuges convivien amb
algun parent o parents.
21. Les famlies mltiples es caracteritzaven per la convivncia en una matei-
xa residncia de diverses unitats conjugals. En els captols matrimonials de Bartomeu
Puig, ll i hereu universal del difunt Antoni Puig, i Antnia, de Cabrera, i de Clara,
lla de Salvador Bartomeu i Antnia, de lesmentada localitat, es constata la previsi
de la cohabitaci de diferents generacions. Aix, en el mas Puig havien de conviure la
nova parella amb Antnia, la mare vdua de Bartomeu, Lloren Puig i Francesca, els
avis paterns de lhereu, i Pere Puig, un oncle conco, s a dir, solter, 1479-7-25, AHPB,
Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10).
22. Aquesta generaci podia haver mort o traslladat la seva residncia fora de la
vila. En general, els nts i ntes que es traslladaren als masos dels seus avis i vies ho
feren per a convertir-se en hereus i pubilles i, daquesta manera, assegurar la continutat
del grup familiar i del mas.
23. Georges DUBY I Henri BRESC, Historia de la familia. 1. Mundos Lejanos, mun-
dos antiguos..., pp. 285, 401-438.
En una mateixa lnia, Didier Lett considera que la imatge de
la famlia medieval no es correspon amb la que encara avui en dia
defensen certes ideologies reaccionries que deneixen la famlia com
una instituci estable, completa i unida. Ans al contrari, a la baixa
edat mitjana, aquesta instituci mostr evidents signes dinestabilitat
que loblig a tenir una gran plasticitat per adaptar-se a les diferents
conjuntures que li toc viure.
24

La diversitat observada en la constituci dels diferents nuclis fa-
miliars, basada en la consanguinitat i laliana, tamb presenta daltres
lectures. Per a Maria Isabel Loring, cal afegir als sistemes de parentiu
naturals un parentiu articial com s lespiritual, desenvolupat per les
padrines i els padrins de bateig. Dins daquest parentiu articial tamb
hauria de contemplar-se lafnitas, exercit pels diferents membres del
clergat regular i secular en relaci amb la divinitat.
25

Com sha comentat amb anterioritat, a lentorn rural els grups fami-
liars simples es poden relacionar fcilment amb lhabitatge. I tamb sha
constatat com la coincidncia entre lantropnim familiar i el topnim
del mas no s un tret plurisecular de la pagesia catalana, que estaria
ms pendent de la continutat de la coincidncia esmentada que dels
petits i grans problemes a qu havia hagut de fer front durant segles.
Els captols matrimonials de vidus i vdues amb lls o sense, els
matrimonis creuats, laparici constant de tutors i curadors en docu-
mentaci de diversa ndole, aix com els heretaments de nts i ntes
per part dels seus respectius avis i/o vies reecteixen una societat
acostumada a conviure amb la mort, a perdre poblaci i a adaptar-se a
aquesta situaci.
26
Aquest panorama origin lexistncia duna diversitat
de conguracions o sistemes familiars que contradiu la visi tradicional
24. La famille mdivale, et plus gnralement celle dAncien Rgime: ne rpond
donc absolument pas limage de la famille vhicule aujourdhui encore pas certaines
idelogies ractionnaires: des familles stables, compltes, unies. Tout au contraire, la
famille de lEurope traditionnelle est caracterise, elle aussi, surtout cause des assauts
incessants de la mortalit, par une grande inestabilit. Ce qui doit surtout retenir lattention
de lhistorien, cest la forte plasticit des structures de parent et des structures familiales
qui ont su, tout au long de lpoque mdivale, sadapter aux diverses conjonctures,
Didier LETT, Famille et parent dans LOccident mdival V-XV sicle, p. 238.
25. Maria Isabel LORING GARCA, La familia en la Edad Media..., pp. 13-38.
26. Les phnomnes de famille en miettes et de familles recomposs, qui proc-
cupent tant les sociologues en cette n du XX sicle, ne sont pas nouveaux. Si aujourdhui,
lclatement de la cellule familiale se fait essentialement pour cause du divorce, au Moyen
Age, dans la trs grande majorit des cas, elle est la consquence de la mort de lun de
deux parents... plus dun tiers des enfants vit dans une famille recompose, Danile
ALEXANDRE-BIDON i Didier LETT, Les enfants au Moyen ge V-XV sicle. Pars: Hachette
(Pluriel Histoire), 1997, p. 98.
de la famlia pagesa catalana medieval.
27
Per aix, cal recordar la relle-
vant presncia de pubilles dins duna societat marcadament patriarcal
i daltres estratgies successries, comentades en daltres subapartats,
que demostren la coexistncia de diferents realitats i que superen la
visi dissenyada per alguns juristes i folkloristes decimonnics.
A la baixa edat mitjana, la migraci a la Ciutat Comtal fou un
altre dels elements que contribu a la prdua poblacional del Baix
Maresme medieval. A partir de 1350, les ciutats catalanes reberen un
important corrent migratori de les zones rurals properes, on ja exer-
cien la seva inuncia mitjanant el control de diferents mercats. Es
tractava duna relaci de plena simbiosi entre el nucli urb i la regi
circumdant, en la qual ambdues zones mostraven uns clars lligams
dinterdependncia.
28
Els habitants de les zones rurals es desplaaven a la ciutat per a
vendre productes agrcoles i per adquirir-ne daltres que no produen ni
podien aconseguir a la seva localitat. Tamb hi accediren per aconseguir
crdit, per a satisfer les pensions dels contractes crediticis realitzats i
per escripturar tota mena de contractes amb els notaris urbans.
29
Per
la seva banda, dacord amb el que sha comentat al primer subapartat
daquest estudi, els ciutadans i les institucions eclesistiques urbanes
utilitzaven aquestes zones rurals per a invertir-hi el seu capital i obtenir,
segons el seu potencial econmic, agrer, pensions de violaris i censals
morts, drets i rendes reials, aix com drets jurisdiccionals o senyories.
Les zones urbanes absorviren un ux constant dimmigraci de
les zones rurals properes, les quals al seu torn veieren minvar els seus
recursos humans. Aquesta nova poblaci urbana treball en diferents
activitats econmiques i contribu a equilibrar la prdua poblacional
de les ciutats.
En aquesta poca, Barcelona era una ciutat atractiva tant a nivell
individual com al collectiu per aquelles persones i poblacions que
27. Fins fa ben poc, a la nostra societat no sha elaborat una denici integra-
dora del concepte de famlia en el sentit de contemplar la diversitat de models existents
davant del sistema conjugal tradicional. s recent la regularitzaci a les Corts espanyoles
dels matrimonis homosexuals. Malgrat aix, encara certs sectors socials, partits poltics i
lEsglsia catlica es mostren reticents a acceptar les unions de fet o reglamentades
daquest collectiu.
28. Flocel SABAT i CURULL, El territori de la Catalunya Medieval. Percepci de lespai
i divisi territorial al llarg de lEdat Mitjana. Barcelona: Fundaci Casajuana, 1997, p. 170.
29. En un estudi sobre la clientela del notari Miquel Franquesa, es constata
que el percentatge dun 41% correspon a maresmencs, Montserrat RICHOU i LLIMONA,
Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels captols matrimonials
del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 70-72.
estaven sota la seva rea dinuncia. Aquesta projecci es tradu en
una auncia constant de poblaci forana rural vers la Ciutat Comtal
i en les sollicituds de moltes viles que aspiraven a ser considerades
com a carrers barcelonins. A ms a ms, la capitalitat exercida per la
Ciutat Comtal al Principat tamb es reect en larribada a Barcelona
de poblaci procedent daltres zones de Catalunya, daltres pasos de
la Corona dArag i, en una menor proporci, daltres pasos europeus.
Segons Flocel Sabat, latracci que experimentaren les ciutats es
vei afavorida pels interessos dels municipis, que copsaven la quantitat
del nombre dels seus ciutadans com una de les bases de la seva vita-
litat.
30
Per aix, a mitjan segle XIV, les ciutats fomentaren la migraci
de la poblaci del seu entorn rural ms proper. A partir de la cent-
ria segent, aquesta migraci es comen a controlar, car les llistes
dhabitants de totes les grans poblacions superaven el volum real de
pobladors. En aquesta poca, alguns individus sense viure a ciutat volien
gaudir dels avantatges scals i de solidaritat que lentorn urb oferia.
Per a la baixa edat mitjana, Teresa Maria Vinyoles assenyala tres
condicions per a ser considerat ciutad barcelon: disposar de domicili
propi encara que fos de lloguer, que la muller hi resids i desenvolupar-hi
un oci.
31
Per tant, lenlla matrimonial realitzat per un noi de pags
amb una barcelonina facilitava en gran mesura laccs a lobtenci de
la ciutadania barcelonina.
Des de mitjan segle XIV hi hagu un nombre rellevant de maresmencs
installats a la Ciutat Comtal.
32
Aquest fet evidencia que la migraci de
la poblaci maresmenca vers la ciutat de Barcelona sinici abans de
lempremta de les crisis baixmedievals.
33
Per a la primera meitat del
segle XV sobserva com la majoria dels maresmencs que havien mar-
30. Un major nombre dhabitants concedeix un ms gran dinamisme a les ac-
tivitats, una elevada empenta i una superior pressi, Flocel SABAT i CURULL, El territori
de la Catalunya Medieval..., p. 168.
31. Teresa Maria VINYOLES i VIDAL, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400.
Barcelona: Fundaci Vives Casajuana, 1985, pp. 83-85.
32. En una escriptura del 1373 sesment una casa al carrer de la Fusteria que
tenia Pere Rafart, parent dels Rafart de Vilassar (APSGVD, Manual 2, fols. 67v-68). En
una donaci del mas de Pere Grau, de Vilassar, es torna a mencionar lexistncia de
ms cases de barcelonins dorigen vilassarenc al carrer barcelon de la Fusteria, situat
sota el Born (MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4). En una altra donaci es pot
llegir: quod in casu que non poteritis possidere dictum mansum Arola quod nos dabi-
mus vobis totum ospicium nostrum civitatis Barchinone, APSGVD, Manual 5, fol. 99v.
33. Segons Henri Bresc, arreu dEuropa, la primogenitura i la ultimogenitura,
no tan estesa com lanterior, provocaren el celibato permanente y que requera la vl-
vula de seguridad de la emigracin de los segundones, Henri BRESC, La Europa de las
ciudades y de los campos, p. 435.
xat a Barcelona encara continuaven mantenint relacions amb els seus
parents del Baix Maresme. Una vegada installats en aquesta ciutat,
molts es mulleraren amb noies barcelonines.
34
La intensa relaci entre
la Ciutat Comtal i lrea del Baix Maresme tamb es constata pel gran
nombre de cabalers i cabaleres que tot i viure a pags es maridaren
amb barcelonines i barcelonins.
35

A les escriptures testamentries daquests barcelonins dorigen
maresmenc hi guren donacions als seus parents maresmencs,
36
lexis-
tncia de nenes i nens orfes o no, acollits per parents
37
o collocats
com a aprenents dun oci o com a minyones de parents ms ben
situats.
38
Daqu ve el nostre desacord amb Guy Bois, qui generalitza
una reducci dels llaos de solidaritat i dassistncia mtua a partir
de la Pesta Negra.
39

Ms aviat ens situem en la lnia dHenri Bresc, qui assenyala una
contradicci en la praxi de les relacions de parentiu baixmedieval. En
aquest tipus de relacions, duna banda es constata una creixent allibe-
raci jurdica de la persona i la conscienciaci progressiva dels seus
drets i, de laltra, la consolidaci del sistema parental. Bresc deneix
aquest sistema com el instrumento a manos del grupo, que la mo-
34. poca de 56 lliures de dot dAntoni Carbonell, de Barcelona, ll de Bernat
Carbonell i Bonanata, difunta, de Vilassar, a favor de la seva promesa Caterina, vdua de
Joan Bartalot, mercader barcelon, rfena de Magret Oliver i de Bonanata, de Barcelona,
1434-10-11, AHPB, Manual (1434/1435), fol. 29 i full solt.
35. Debitori de dot 80 lliures de Pere Colomer, de Premi, a Antoni Tei, de
Barcelona. Bartomeua, lla de Colomer, shavia de maridar amb Tei (1372-5-2, APSPPD,
Manual 2, fols. 43-44). Restituci de dot de Sana, vdua de Jaume Pi, de Premi, a la
seva nora Sana, vdua de Pere Pi i muller dAntoni Rocabert, hostaler de Barcelona,
1421-11-16, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1414), fol. 36.
36. En el testament de Constana, muller de Pere Torrent, forner de Barcelona, lla
del difunt Guillem Artaguil i de Margarida, de Vilassar, sescriptur un llegat de 50 sous
per a la seva mare i idntiques quantitats per a Antnia i Bartomeua, les seves germanes,
AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127.
37. En el testament de Joan Ferrer, taverner de Barcelona i ll de Pon Ferrer
i dAlamanda, difunts de Premi, hi gura Joana, que vivia amb ell. Joana era nta
seva i lla de Bartomeu Pou, de Cardedeu. El testador fu hereva universal la seva lla
Joana, muller de Gabriel Soler, assaonador de Barcelona. Aquest darrer fou marmessor
de Joan Ferrer amb Pere Ferrer, tamb taverner de Barcelona, nebot seu i ll de Jaume
Ferrer, de Premi, i dAntnia, germana del testador, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre
de Testaments (1457-1480), fols. 180v-182.
38. El 20 dabril de 1400, Antoni Orriols, de Cabrera, pact amb Bartomeu Soler,
boter, de Barcelona, que la seva lla Joaneta, donze anys, treballaria com a minyona
de Soler durant sis anys a canvi duna soldada de 15 lliures (AHPB, Bernat Nadal, Se-
cundus liber anni (Nativitatis Domini M.CCCC) (1400-3-1/1400-5-31), fols. 106-107v). El
regest i la transcripci daquesta font correspon al document 6 de lapndix documental.
39. Guy BOIS, La gran depresin medieval. Siglos XIV-XV. El precedente de una crisis
sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva, nm. 14), 2003, p. 95.
dela (es refereix a la persona) y la transforma para utilizarla, roturar,
hallar capital y alianzas y edicar una potencia.
40
Precisament s el
que Didier Lett defensa quan argumenta la plasticitat de lestructura
familiar de ledat mitjana.
41

Com en poques anteriors, les esposalles i els enllaos matrimo-
nials foren un mitj per a relacionar-se econmicament i socialment
mitjanant lintercanvi dindividus de diferents grups familiars. Dins
les relacions socials, no sha doblidar les relacionades amb el suport
i la solidaritat del propi entorn familiar.
42
Malgrat els grans silencis de la majoria de les escriptures con-
sultades, es constata que les edats dels promesos foren diverses. Entre
aquests hi havia nens i nenes orfes, nois i noies de tretze a quinze
anys i adults vidus. s lgic pensar que les noies ms buscades foren
les ms joves, car aquestes podien garantir un perode de fertilitat ms
perllongat que assegurs el naixement de ms infants en una poca
de gran mortalitat infantil. Per aix, si les vdues no eren gaire joves
o no tenien prou capacitat econmica com per emprendre un nou
enlla nupcial, no podien recuperar la consideraci social perduda
amb la mort del marit. En canvi, la posici dels vidus dins del mercat
matrimonial fou diferent. Els homes vidus es casaven ms vegades en
segones npcies que les dones i, per tant, els vidus presentaven un
ventall dedats ms ampli que les vdues. Tampoc cal oblidar un altre
factor molt important: lalta mortalitat femenina a causa dels parts.
Fora vegades, la incidncia de la mort desfas la correspon-
dncia entre els cicles vitals, identicats amb els diferents papers que
podia desenvolupar un mateix individu al llarg de la seva existncia,
i ladministraci dels sagraments cristians. Una mostra daix est di-
rectament relacionada amb la poca esperana de vida que escapava
la franja demogrca dels ms petits i joves que no arribarien a ma-
ridar-se, mentre que daltres individus de major edat ocialitzarien
aquest ritus ms duna vegada. Els ms desafortunats, en poc temps,
enllaaren cicles ben diferents com el de les esposalles i lescripturaci
de les darreres voluntats.
43

40. Henri BRESC, La Europa de las ciudades y de los campos..., pp. 419-420.
41. Didier LETT, Famille et parent dans loccident mdieval..., p. 136.
42. Tot i la gran importncia dels atorgaments capitulars, el seu paper dins del
pactisme social i la seva vigncia, malgrat la derrota del 1714 i la desaparici del pac-
tisme poltic, shan realitzat pocs estudis sobre aquest tipus dacords, Josep M. SALELLAS,
La Resurrecci dels Captols Matrimonials..., p. 60.
43. Merc AVENTIN, La familia ante la muerte: el culto a la memoria, La fami-
lia en la Edad Media. Logronyo: Gobierno de la Rioja i Instituto de Estudios Riojanos,
2001, pp. 387-412.
Tot i que lamor a la baixa edat mitjana s un dels temes que ha
cridat ms latenci dalguns medievalistes,
44
aquest mot noms apa-
reix documentat a les escriptures originades a la notaria del barcelon
Miquel Franquesa. Als captols matrimonials de Bartomeu Catal, ll
dAntoni Catal i orfe de Clara, de Santa Maria de Matar, i dAldona,
lla de Bernat Sala, lies Mayol, difunt, i de Salvadora, de Cabrera, es
constata en la dotaci dAldona feta pel seu germ Pere Mayol: en
contemplacio del present matrimoni et per amor fraternal.
45

A la donaci del mas Font, de Premi, efectuada per Miquel Font,
ll del difunt Joan Font i dIsabel, a la seva mare, sescriptur prop-
ter amorem, quem gero erga vos dictam dominam Isabelem, matrem
meam, carissimam, et alia ex mea liberalitate animo dono et titulo
donacionis irrevocabilis inter vivos.
46

Lexigncia de demostrar amor apareix en una de les clusules
de les condicions de Bartomeua, mare de Pere Boter, dona poderosa
e usufructuria de tota vida sua natural dels bns de la heretat del
quondam marit seu: E aixi stants e vinents los dits Pere Boter e
Catherina amen e honren la dita mare de ell dit Pere com a cara
mare e ella ax mateix am e tinga los desss dits com a cars lls.
47
Com s evident, no es pot equiparar el concepte damor modern
i ms contemporani amb el de la baixa edat mitjana.
48
Com sha vist
amb anterioritat, molt poques vegades, les unions conjugals respon-
gueren a lamor. En aquesta poca, els enllaos matrimonials pactats
cercaren la reproducci per a garantir la pervivncia o supervivncia
del grup i del seu patrimoni familiar. Malgrat aix, i com veurem ms
44. Henri BRESC, Las mujeres con las que se casan y aquellas que se aman,
La Europa de las ciudades y de los campos, pp. 424-428. Didier LETT, La vie familiale
(V-XV), Famille et parent dans lOccident mdival, pp. 165-189. Jean-Louis FLANDRIN,
Orgenes de la familia moderna...; Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimo-
nio en Europa...; Leah OTIS-COUR, Historia de la pareja en la Edad Media...; Charles de la
RONCIRE, Cmo vivir juntos..., Lo privado personal dentro de lo privado del mbito
familiar y La clula privada, matriz de la vida interior, Historia de la vida privada.
2. De la Europa feudal al Renacimiento, pp. 213-294.
45. 1464-4-14, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de Captols Matrimonials
(1452/1482) i Llibre com (1463/1465).
46. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1477).
47. 1477-3-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
48. Nuestro siglo que slo cree en los matrimonios por amor, se re, o se indigna
de los matrimonios de razn arreglados por las familias en los que se tiende a ver nada
ms que matrimonios de dinero. Pero en una sociedad en donde la inmensa mayora de
las familias viva de un capital, pequeo o grande, que hacan fructicar o no con el
trabajo de sus manos, era criminal, en consideracin a los hijos por nacer, casarse sin
tener el capital necesario para mantener una familia. Y de ello, aparentemente, no se
daban cuenta, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia moderna..., p. 240.
endavant, al segent apartat dedicat a lescripturaci testamentria, el
tema de lamor tamb hi fou present.
49

Malgrat les disquisicions dels moralistes de lpoca, que ns
i tot condemnaven lenamorament conjugal, es constata la presncia
dun sentiment difcil de denir que unia els diferents membres dun
grup familiar. En aquest sentit, cal evocar Francesc dEiximenis, qui
defens un concepte damor entre pares i lls, ents com una neces-
sitat merament instintiva, barrejada amb un fort component racional.
Eiximenis tamb justica lautoritat patriarcal i elabor un conjunt
de regles perqu els marits poguessin educar les seves mullers com a
bones esposes.
50
Per tant, el concepte damor predominant dins lmbit
familiar daquesta poca fou un sentiment que es bas en lexistncia
dunes evidents desigualtats. Com en societats actuals que mantenen
els enllaos concertats, se suposa que aquest sentiment destimaci
havia daparixer amb la convivncia conjugal.
Daltra banda, cal recordar que la historiograa medievalista actual
qestiona les idees exposades per Philippe Aris sobre la infncia.
51

Segons Aris, la societat medieval basava la seva relaci amb la infantesa
partint de la indiferncia. Davant daquesta armaci, daltres autors
com Didier Lett relacionen laparici, al segle XII, del limbus puerorum
amb la pressi social, que no acceptava la condemna eterna dels seus
nadons que havien mort sense haver estat batejats.
52
Malgrat aix, a la
baixa edat mitjana com en lactualitat, tamb hi hagu individus que
maltractaren i descuidaren els infants.
53

49. Mater mea amor maternali i envers el marit pro amore conjugali (1476-
6-15, APSPPD, Manual 2, fol. 44). En relaci amb un gendre, bono amore et servicio
michi facto inrmitatis mee longo tempore facienda cotidie, 1482-1-20, APSPPD,
Manual 3, fol. 3v.
50. David GUIXERAS i Xavier RENEDO, Francesc Eiximenis. Llibres. Mestres i sermons.
Barcelona: Editorial Barcino (Biblioteca Barcino, volum 2), 2005, pp. 70 i 135-142.
51. Philippe ARIS, El nio y la vida familiar en el Antiguo Rgimen. Madrid:
Taurus (Ensayistas, 284), 1987.
52. Didier LETT, De lerrance au deuil. Les enfants morts sans bpteme et la
naissance du limbus puerorum aux XII-XIII sicles, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance
dans lEurope Medievale et Moderne. Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire
de lAbbaye de Flaran Septembre 1994. Tolosa: Universit de Toulouse-Le Mirail, Presses
Universitaires du Mirail, 1997, pp. 77-92.
53. Mara del Carmen GARCA HERRREO, Elementos para una historia de la in-
fancia y de la juventud a nales de la Edad Media, La vida cotidiana en la Edad Media.
Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 228-229.
Pierre ANDR SIGAL, Les accidents de la petite enfance la n du Moyen Age daprs
les rcits de miracles, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance dans lEurope Medievale et
Moderne. Tolosa: Presses universitaires du Mirail, 1977, pp. 59-76.
Dins de lmbit familiar tamb cal assenyalar la divisi interna
del treball. A pags, els diferents membres del grup familiar havien
dassumir les diferents tasques de lempresa familiar. Els homes i els
nois dedicaven les seves energies al conreu de les diferents peces de
terra. Les dones i les noies combinaven les tasques agrcoles amb les
feines de la llar, latenci del bestiar menor, la venda de productes
agrcoles i delaboraci prpia.
54
La migraci dalguns joves cabalers a
la Ciutat Comtal va restar potencial de m dobra a algunes daquestes
explotacions agreres pageses. Per aix, en alguns contractes daprenen-
tatge de molts daquests cabalers es comtempl que durant les dates
ms importants del calendari agrcola pags poguessin desplaar-se als
masos dels seus progenitors per a ajudar-los.
Com s lgic, aquesta presentaci vlida per a una famlia conju-
gal amb lls sha dadaptar a la diversitat de nuclis familiars existents,
aix com al potencial econmic i demogrc de cada mas. Com en
lactualitat, en aquella poca, es formalitzaren una srie de contractes
orals amb pagesos jornalers que treballaven a les terres dels pagesos
ms rics. Era una m dobra que no es visualitza documentalment,
per que exist dacord amb el que sha comentat a la primera part
daquest estudi.
El sector artesanal de la contrada tamb particip en contractes
daprenentatge, mitjanant els quals sincorporaren aprenents provinents
daltres zones ms rurals:
Sit omnibus notum quod ego Petrus Strany, lius Bartholomei
Estray, parrochie Sancti Stephani de Vilanova, diocesis Barchinone,
gratis et ex certa sciencia promito vobis Arnaldo Carbonelli, texto-
ris panni lini, parrochie de Vilaario, destar ab vos dit Arnau de
Nadal de MCCCCXXXV a tres anys pus prop vinents que niran
a Nadal MCCCCXXXVIII. He que lo dit Carbonel sia tengut de
mostrar loci de texedoria. He ms avant, fer una cota cascun
any et un perel de camisas het VII parel de calses het VII parel de
bragas het sabates aqueles agi menester. He ms avant, la derrera
anyada, un gip he ms que la derrera anyada sia la vestedura
de color. Ferma lo dit contracta Pere Stray he Barthomeu Stray,
pare del dit Pere, he nArnau Carbonel. Testes huius rei sunt: Flix
Stray et Petrus Agell, dicte parrochie de Vilaario.
55

54. Merc AVENTIN, Famlia i unitat dexplotaci..., pp. 486-487.
55. 1434-11-2, APSGVD, Manual 8, fol. 102. Vegeu a lannex el document nm. 15,
que tamb es refereix a un contracte daprenentatge relacionat amb loci de teixidor.
Vita brevis breviter in brevi nietur mors
venit velociter quae neminem veretur
Ad mortem festinamus,
Llibre Vermell de Montserrat, fol. 26v, 1399.
TERCERA PART
LA MORT
LA MORT
Des de temps remots, la incidncia de la mort ha generat una
srie de manifestacions rituals que han recondut lexpressi de temor
i de dolor dels homes i de les dones de les societats que ens han pre-
cedit histricament. Quan linvestigador analitza les relacions entre la
prctica testamentria escrita i la poblaci rural baixmedieval que la
produ, sendinsa en un espai de reexi en el qual els afers jurdics,
les creences i les cerimnies funerries jugaren un important paper
en la conguraci de limaginari collectiu
1
i en les reglamentacions
escrites medievals.
2
Per aix, en aquest darrer apartat, a ms a ms de
la histria, es far una especial referncia a daltres disciplines com la
losoa, la histria de les mentalitats, la histria de la religi cristiana
i del dret.
3
Les aportacions daquestes cincies complementaran lestudi
de les relacions economicosocials presentat als apartats precedents.
1. En el momento actual, los testamentos constituyen una de las fuentes favo-
ritas para la investigacin del tema de la muerte. Y no se trata slo de su utilizacin
con vistas al estudio de la transmisin de patrimonios. Los testamentos son tambin
pieza bsica para el conocimiento de las mentalidades medievales y de los cambios de
los sentimientos ante la muerte, Emilio MITRE FERNNDEZ, La muerte y sus discursos
dominantes entre los siglos XIII y XV, Eliseo SERRANO, Muerte, religiosidad y cultura
popular: encrucijadas. Saragossa: Institucin Fernando el Catlico, 1994, pp. 15 i 25.
2. Jos-Ramn JULI VIAMATA, La sociedad de Barcelona de principios del si-
glo XIV a travs de un manual notarial de testamentos. Tesi de llicenciatura dirigida pel
doctor Antoni Riera i Melis, Barcelona, Departament de Paleograa, Diplomtica i Hist-
ria Medieval de la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1985.
3. Per a Bernard Guillemain, el testament s susceptible duna anlisi jurdica i,
a ms a ms, ofereix informaci de les famlies, de la imatge de la mort, de les cerim-
nies funerries, de la visi del ms enll, de les devocions religioses i de la popularitat
de les institucions eclesistiques, Bernard GUILLEMAIN, Prface, Marie-Claude MARANDET,
Le souci de lau-del: la pratique testamentaire dans la rgion toulousaine (1300-1450).
Perpiny: Presses Universitaires de Perpignan (Collection tudes), 1992, vol. I, p. 5.
La base documental daquest apartat est conformada per 525
testaments, dels quals 178 pertanyen al segle XIV i la resta, s a dir
347 testaments, a la centria segent. La major part daquests docu-
ments, concretament 450 fonts, pertanyen als diferents llibres notarials
de lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar. Tamb disposem de
49 testaments de lArxiu Parroquial de Sant Pere de Premi i amb 26
testaments de lArxiu Histric de Protocols de Barcelona.
4
Per tant,
la major part daquestes disposicions testamentries foren registrades
pels rectors o els vicaris de les viles de Sant Gens de Vilassar i de
Sant Pere de Premi. A la documentaci testamentria, shi ha dafegir
unes altres fonts com les consignacions dbits i denterraments, aix
com els diferents pagaments satisfets pels marmessors. Tamb shan
estudiat una srie dpoques, debitoris, compravendes, litigis i procures
que relacionen el fet mortuori amb el seu entorn ms proper.
4. Maria-Teresa Ferrer Mallol ha estudiat les diferents fases de redacci dels
documents notarials al nostre pas i ha analitzat les diferents fases de redacci (rogatio,
scaeda, inserci i carta o instrumentum). Per tant, la majoria dels testaments analitzats
formen part dun procs delaboraci i, en conseqncia, noms visualitzen el document
nal que sestenia als interessats, Maria-Teresa FERRER MALLOL, La redacci de linstrument
notarial a Catalunya. Estudios Histricos y Documentos de los Archivos de Protocolos,
IV (Barcelona, 1974), pp. 29-191.
ELS TESTAMENTS I LA SEVA ESTRUCTURA
A la baixa edat mitjana, lelaboraci de les darreres voluntats
estava restringida a una minoria social perqu un ampli sector de la
poblaci no podia accedir a la successi testada.
1
Dins daquest darrer
grup hi ha els menors, les dones solteres, que encara estaven sota la
ptria potestat del pare, els individus que no tenien plenes facultats
mentals i els pobres.
2
En els darrers segles medievals, la importncia de les escriptures
testamentries ha dentendres com lexponent dun cmul dinteressos
que sobrepassaven la voluntat del testador. Per a Emilio Mitre el testa-
ment pot denir-se como instrumento de reconciliacin del moribundo
con los suyos, como reparacin de entuertos, como pasaporte para la
otra vida o como instrumento de la matemtica de la salvacin.
3
Per
la seva banda, Marie-Thrse Lorcin assenyala la intensitat dramtica
que contextualitzava lescripturaci daquest tipus de documents quan
el testador o la testadora contemplava la mort des duna ptica propera
i, per tant, havia arribat lhora de fer balan. Segons Lorcin, mitjan-
ant aquesta reexi, el testador realitzava una projecci de tres espais
temporals fora diferenciats: lexistncia terrenal, que molt aviat podia
esdevenir passat; el futur immediat, que havia de preservar-se en la
1. Noms podia testar qui reunia les condicions exigides pel rgim de successions
testades vigent a Catalunya i que es basaven en el dret rom, la Lex Visigotorum i les
successives disposicions legals i costums adoptats i aplicats des del segle XII. Posteri-
orment, el 1595, a les Corts de Barcelona convocades per Felip II, aquest cos jurdic i
daltres disposicions originaren la constituci determinativa del dret vigent a Catalunya,
Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 541.
2. Pour tester, il faut avoir quelque chose lguer..., Marie-Thrse LORCIN, Les
campagnes de la rgion Lyonnaise aux XIV et XV sicles. Tesi doctoral. Li: Imprimerie
Bosc Frres, 1974, p. 211.
3. Emilio MITRE FERNNDEZ, La muerte y sus discursos dominantes entre los
siglos XIII y XV, p. 25.
memria de familiars i amics, i leternitat basada en la immortalitat
de lnima.
4
La cura o latenci daquests tres espais que preocupaven
i ocupaven latenci de la major part dels testadors es constata a les
diferents parts de les darreres voluntats escripturades.
Lestructura del testament maresmenc tenia una organitzaci simi-
lar a la daltres contrades del nostre pas. Per tant, en general, aquestes
escriptures es dividiren en tres apartats ben denits: el protocol inicial,
les disposicions i el protocol nal o escatocol.
5

EL PROTOCOL INICIAL
Al protocol inicial sescripturava lencapalament o prembul i la
presentaci del testador o testadora. A lencapalament, se situava
la invocatio desenvolupada mitjanant diferents invocacions religioses.
Les frmules ms usuals foren les que feien referncia a la divinitat.
6

A partir del segle XV, aparegueren daltres frmules ms elaborades
que incidiren en la incertesa de larribada de la mort
7
o esmentaren el
parads,
8
Jesucrist i la Verge Maria,
9
la Cort Celestial
10
i la Passi de
4. Marie-Thrse LORCIN, Le temps chez les humbles: pass, prsent, et futur
dans les testaments forziens (1300-1450), Revue Historique, 566 (Vndome, 1988), p. 314.
5. Per al perode precedent, pot consultar-se Antoni Maria UDINA ABELL, La
successi testada a la Catalunya Altomedieval. Barcelona: Fundaci Noguera (collecci
Textos i Documents, 5), 1984.
6. In Cristi nomine amen (1423-5-3, APSGVD, Manual 3, fol. 157v; 1471-
10-18, AHPB, Jaume MAS, Primus Liber Testamentorum (1449/1505), fol. 46v). In Dei
nomine (1355-5-26, APSGVD, Manual 1, fol. 107; 428-1-18, Manual 3, fol. 154v). In
nomine domini amen, 1362-3-9, APSGVD, Manual 8, fol. 162.
7. In Christi nomine quoniam nullus in carne positus mortem corporalem evade-
re non posit id circo ego (1441-8-5, APSGVD, Manual 7, fol. 136). In Dei nomine quoniam
nullus in carne positus mortem evadere potest corporalem et quod nill est cercius quam
mori et incercius quam hora mortis quia propter ego (1409-8-4, APSGVD, Manual 3,
fol. 168). Aquests encapalaments tamb es presentaven obviant algunes parts del text,
que es donaven per sabudes. Aquest fet es pot observar en la gradaci dabreujaments que
es presenten als segents exemples: Quam nullus in carne positus mortem corporalem
evadere non potest et cetera ideo ego (1450-10-30, APSGVD, Manual 7, fol. 45); Cum
nullus in carne positus et cetera id circo ego (1451-8-24, APSGVD, Manual 7, fol. 31);
Quam nullus in carne et cetera jo (1451-7-19, APSGVD, Manual 7, fol. 61v); Quam
nullus et cetera (1451-8-26, APSGVD, Manual 7, fol. 70v) i Quam et cetera (1467-6-2,
APSGVD, Manual 7, fol. 134v).
8. In Christi nomine et eius divine gracie, qui nominem vult partire si omnes
expectantivus custodit et delis ad gaudia paradisi producit id circo ego, 1468-6-2,
APSGVD, Llibre dbits, fol. 3.
9. In nomine Domini nostri Ihesu Christi et eius genitricis gloriose semperque
virginis Marie amen, 1465-10-27, AHPB, Antoni Parera, Secundus liber notularum tes-
tamentorum (1457/1472), fol. 27.
10. En nom de nostro senyor Deus e de la humil verge Maria et tota la cort
celestial, 1464-11-7, AHPB, Jaume Mas, Primus liber testamentorum (1449/1505), fol. 33v.
Crist.
11
Tamb hi hagueren algunes escriptures que obviaren la invocaci
religiosa i siniciaren amb la presentaci del testador.
12

Aquestes frmules invocatries reecteixen laportaci dels notaris
als testaments
13
i la uniformitzaci imposada per la cultura notarial.
14

El notari era el guardi del costum perqu regulava els llegats, lelecci
dels hereus i lorganitzaci de les exquies. Era qui proposava al testador
o a la testadora lordre dels llegats i qui adjuntava a posteriori, durant
lescripturaci, les frmules estereotipades als instruments testamentaris.
El retorn del document escripturat a linteressat i/o a la seva
famlia, aix com la intensa circulaci dels homes de lleis i dels seus
formularis contribuiren a lestandarditzaci de la imatge del fenomen
de la mort. Aix doncs, cal deixar ben clar que les escriptures testa-
mentries no foren discursos personalitzats a les portes de la mort,
ja que le moule juridique, le cadre troit de la convention notariale
laisse donc peu de place a lindividu.
15
Desprs de la invocaci, amb la intitulatio es procedia a la pre-
sentaci del testador. Com s lgic, en aquest apartat sidentic els
testadors de la mateixa manera que en daltres fonts notarials ja pre-
sentades amb anterioritat en aquest estudi. Sidenticava els homes
amb el seu nom i cognom i se nespecicava lestatus dhereu o cabaler.
En general, els pubills utilitzaven en primer lloc el cognom adoptat
en casar-se precedint el que sutilitzava com a lies.
16
De vegades
tamb sescripturaren les identicacions dels progenitors del testa-
11. In Christi nomine et eius gracia qui pro humani salute generis in sacro
Virginis thalamo patibilem asumere voluit carnem et per lapsum hominis redimendum
sacratissimum corpus suum humiliter exposuit passioni, ego, 1468-6-21, APSPPD, Ma-
nual 2, fol. 52.
12. Ego Sancia Verdeguera (APSGVD, Manual 1, fol. 9). Yo Constana,
13. Seul un spcialiste de lhistoire religieuse pourrait traiter fond le problme
essentiel, cest--dire montrer le rapport entre le dogme catholique enseign lpoque,
et les pratiques dont font tat les testaments (du Lyonnais), Marie-Thrse LORCIN, Les
clauses religieuses dans les testaments du Plat Pays Lyonnais aux XIV et XV sicles.
Revue dHistoire et de Philologie, 78 (Lieja, 1972), p. 291.
15. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del. Les hommes, la mort et la
rligion dans la rgion dAvignon la n du Moyen Age (vers 1320-vers 1480). Rome:
cole Franaise de Rome Palais Farnse, 1980, pp. 86-87 i 105.
16. Testament de Pere Matar, lies Espinal, de Vilassar (1410-5-9, APSGVD,
Manual 3, fols. 103v-104). Testament de Salvador Riera, lies Botey, de Vilassar (1425-
10-16, APSGVD, fols. 144v-145). Testament de Pere Fbregues, lies Dorca, de Premi
(1466-3-1, APSPPD, Manual 3, fols. 54v-55). Testament de Lloren Puig, lies Bellot,
de Cabrera, 1480-10-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482), fols.
41-42 i Plec de testaments (1465/1482).
dor.
17
Aquesta circumstncia permet la localitzaci de maresmencs
que havien marxat a viure a Barcelona i, a ms a ms, saber locu-
paci a la qual es dedicaven.

Entre daltres, sha constatat artesans
dorigen maresmenc que visqueren a la Ciutat Comtal i treballaren
com a assaonadors, pellissers,
18
fusters,
19
sabaters,
20
taverners
21
i mer-
caders.
22
Quan els testadors desenvolupaven un oci a les viles del
Baix Maresme, tamb sacostumava a consignar per escrit aquesta
ocupaci. Aix cal assenyalar, entre daltres, pescadors,
23
sastres,
24

ferrers,
25
, fusters,
26
teixidors
27
i vidriers.
28

La identicaci de les testadores tamb es realitzava mitjanant
referents masculins, car la inserci social daquestes dones es realitzava
mitjanant el matrimoni i/o la dependncia vers un referent mascul. En
17. Testament de Bernat Isern, ll de Salvador Isern, de Vilassar (1410-4-13,
APSGVD, Manual 3, fol. 99v). Testament de Joan Vidal, de Premi, ll dAntoni Vidal,
de Vilassar (1466-4-22, APSPPD, Manual 3, fol. 57). Testament de Lloren Partella, de
Premi, orfe de Bonanat Partella i Constana, 1479-9-21, AHPB, Miquel Franquesa,
Llibre de testaments (1474/1482), fols. 20-31.
18. Testament de Salvador Campins, assaonador i pellisser de Barcelona, orfe de
Guillem i de Constantina, de Vilassar, 1429-12-13, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber
testamentorum (1405/1442), fols. 41v-42.
19. Testament de Francesc Colomer, fuster de Barcelona, ll de Berenguer Co-
lomer, difunt dAlella i de Francesca, vdua de Jaume Rossell, de Sant Pere de Premi,
1435-9-8, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 104-105.
20. Testament de Pere Riera, sabater de Barcelona, orfe de Jaume Riera de
Premi, i de Francesca, 1436-11-3, AHPB, Joan RENIU, Llibre de testaments (1420/1439),
fols. 113-114.
21. Testament de Joan Ferrer, taverner, de Barcelona, orfe de Pon Ferrer i dAla-
manda, de Premi, 1479-2-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480),
fols. 180v-182.
22. Testament de Guillem Bartomeu, mercader, de Barcelona, ll del difunt An-
toni Bartomeu i Vicenta, de Cabrera, 1465-6-29, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de
testaments (1457/1480), fols. 56-58v.
23. Testament de Vicen Oller, pescador, de Vilassar, 1434-6-26, APSGVD, Ma-
nual 6, fols. 35v-36 i Manual 7, fol. 131 bis.
24. Testament de Jaume Orlhac, sastre, habitant de Vilassar (1399-11-8, APSGVD,
Manual 3, fol. 77). Testament de Bartomeu Rob, sastre, de Frana, habitant de Premi
(1466-10-24, APSPPD, fol. 59). Testament de Mateu Bay, sastre, de Premi, 1476-6-18,
APSPPD, Manual 2, fol. 54v.
25. Testament de Miquel Andreu, ferrer, de Vilassar, 1434-11-6, APSGVD, Manual 6,
fols. 37-39.
26. Testament de Bernat Mas, fuster, de Vilassar, 1444-11-19, APSGVD, Manual 3,
fol. 165.
27. Testament dArnau Carbonell, teixidor de lli, de Vilassar, 1449-9-4, APSGVD,
28. Testament dAmador Bonivern, vidrier, de Vilassar, 1483-9-8, APSGVD, Llibre
dbits, fol. 9.
general, de les dones solteres sen consignava el nom i, a continuaci,
les identicacions dels progenitors.
29

Si les testadores eren dones casades o vdues sescripturaven les
referncies dels seus respectius cnjuges.
30
De vegades, la informaci s
fora valuosa, car dalgunes testadores sespecicaren les identicacions
dels cnjuges vius o difunts i la dels progenitors.
31
Per a les dones vdues que shavien tornat a maridar, es feia
constar en primer lloc la identicaci del marit seguit de la refern-
cia del cnjuge difunt.
32
En el cas dalgunes pubilles sescripturava el
cognom familiar feminitzat.
33

Un altre dels elements identicadors daquests testadors fou les-
cripturaci de la poblaci don eren originaris i gaireb mai es fu
constar ledat, dates desdeveniments familiars signicatius ni el temps
que shavia conviscut amb el cnjuge. Malgrat aix, se sap que, en
aquesta poca, els homes es classicaven segons sis etapes primera
infncia, segona infncia, adolescncia, juventut, maduresa i senectud
elaborades per sant Isidor a lEtimologia XI.
34

29. Testament de Francesca, rfena de Pere Banyeres, de Vilassar (1387-11-16,
APSGVD, Manual 3, fol. 49v). Testament de Constana, lla de Berenguer Amat, de
Vilassar, 1430-4-22, APSGVD, Manual 6, fol. 11 i Manual 8, fol. 39v.
30. Testament de Maria, muller de Pere Morell, de Vilassar (1384-10-12, APSGVD,
Manual 3, fol. 48v). Testament de Sana, muller de Jaume Estrany, lies Soler, de Vilas-
sar (1403-9-3, APSGVD, Manual 3, fol. 99). Testament de Bartomeua, vdua de Bernat
Colom, lies Llad, de Vilassar (1441-8-5, APSGVD, Manual 7, fol. 136). Testament de
Margarida, vdua de Pere Boter, de Premi, 1463-5-27, APSPPD, Manual 3, fol. 48.
31. Testament de Sana, lla de Pere Grau, muller de Bernat Bonivern (1358-
11-6, APSGVD, Manual 3, fol. 29). Testament de Constana, muller de Pere Torrent,
forner de Barcelona, lla del difunt Guillem Artaguil i de Margarida, de Vilassar (1410-
7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127).
Testament dAntnia, muller de Berenguer Tria, de Vilassar, lla de Pere Torra, dAlella,
(1427-11-11, APSGVD, Manual 8, fols. 24v-25). Testament de Joana, vdua de Pere Doy,
mariner de Sant Mart dArenys, rfena de Pere Arnau, de Cabrera, 1478-3-8, AHPB,
Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 167-168.
32. Testament de Clara, muller de Jaume Rovira, de Tei, vdua de Salvador
Serra, de Vilassar (1434-2-14, APSGVD, Manual 8, fol. 45). Testament de Clara, muller
de Pere Arnau, de Cabrera, vdua de Bernat Colomer, de Premi, rfena dAntoni Canal
i Constana, de Cabrera, 1472-8-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 98-99.
33. Testament de Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de
Vilassar (1430-2-24, APSGVD, Manual 8, fol. 52).
34. Seis son las etapas de la vida: infancia, niez, adolescencia, juventud, ma-
durez y senectud. La primera es la infancia, desde el momento en que el nio nace,
hasta que cumple los siete aos. La segunda es la niez, o etapa pura y no apta para
la procreacin: abarca hasta los catorce aos. La tercera es la adolescencia, adulta ya
para engendrar; dura hasta los veintiocho aos. La cuarta es la juventud, que es la ms
rme de todas y llega hasta los cincuenta aos. La quinta es la madurez o gravedad,
A continuaci de la presentaci del testador, sen raticava la
salut fsica i mental,
35
sexplicitava la causa per la qual selaborava el
testament i sesmentaven els marmessors.
Lestudi dels testaments elaborats entre els anys 1348 i 1486 a la
parrquia de Sant Gens de Vilassar aporta fora informaci sobre la pobla-
ci daquesta localitat. La distribuci per gneres dels testadors daquesta
parrquia indica un percentage dun 51% dhomes davant dun 49% de
dones. El sistema utilitzat a les escriptures testamentries per a identicar
les dones testadores permet fcilment classicar aquest sector de la pobla-
ci segons el seu estat civil. Seguint aquest criteri, es percep el percen-
tatge dun 73% de dones casades, un 24% de vdues i un 3% de solteres.
En canvi, aquesta classicaci no s una tasca fcil en el cas dels
testadors masculins, car no sacostumava a especicar la vidutat
dels homes. Per aquesta ra, les segents dades sn hipottiques ja que
es basen en la informaci facilitada per la documentaci testamentria
i/o per daltres fonts relatives al testador o a la seva famlia. Aix doncs,
es presenten com a provisionals els segents percentatges: 54% dhomes
casats, 24% dhomes vidus i 22% dhomes solters.
El predomini de testadors casats o vidus reecteix la ideologia
predominant del moment en qu es contemplava aquest estat civil com
a prioritari, ja que shavia dassegurar la continutat de la famlia i
del patrimoni mitjanant la procreaci. La diferncia existent entre el
nombre de solteres i de solters pot explicar-se perqu a la dona noms
se li reconeixen dos destins: casar-se o dedicar la vida a Du. Les noies
malaltes no podien optar per cap daquests dos camins.
36
Per aix i
dacord amb el que sha comentat daltres vegades, la identicaci de la
dona estava sotmesa a la identitat duna gura masculina representada
pel pare o el marit.
que es el paso de la juventud a la ancianidad; no es todava ancianidad, pero tampoco
es juventud, porque se trata de una edad ms avanzada Esta etapa comienza a los
cincuenta aos y culmina a los setenta. La sexta edad es la senectud, que ya no tiene
lmite: despus de transcurridas las cinco etapas precedentes, todo cuanto resta de vida
se llama senium (ancianidad) por ser el nal, Maria Isabel PREZ de TUDELA VELASCO,
Ancianidad, viudedad El hombre medieval en su edad postrera, La Familia en la Edad
Media. Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, p. 286.
35. A la documentaci testamentria analitzada, entre daltres, hi apareixen les
segents expressions: fas e ordon meus testament ab bon enteniment e ab plena paraula
(1422-10-21, APSGVD, Manual 3, fols. 139v-140); in meo plenu sensu memoria integra
cum rma loquela existens meum facio et ordino testamentum (1468-6-2, APSGVD,
Llibre dbits, fol.3) i in meo pleno sensu sana et integra memoria cum rma loquela,
1480-10-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482), fols. 5-6.
36. Nria CAELLAS i VILAR, Entre laqu i el ms enll. Anlisi duna societat urbana del
segle XV a la Catalunya Nova a travs dels testaments: Tortosa 1425-1455. Memria de ma-
trise codirigida per Maurice Berthe i Antoni Riera, Universitat Toulouse-Le Mirail, 1992, p. 49.
Com que s impossible oferir ledat exacta dels testadors, les dades
dels familiars sn crucials per a aproximar-nos-hi. De les testadores
casades vilassarenques un 44% tenien lls.
37
A continuaci i amb un
28%, se situaren les vilassarenques casades que esmentaren en els seus
testaments lls i ascendents o progenitors.
38
Amb un 15%, les que feren
donacions a lls i nts.
39
Amb un 7%, les casades vilassarenques que
disposaren llegats per a ascendents i daltres parents collaterals
40
i
amb un 6% les que no esmentaren lls, nts ni ascendents que shagin
pogut identicar.
41

GRFIC 14
Casades testadores amb familiars ascendents i descendents
(1348-1486)
37. Eullia, muller de Miquel Casals, de Vilassar, noms esment lls i lles.
Daquesta descendncia fu escripturar els noms de Joan, lhereu universal, dEullia i
dAngelina. No hi hagu cap deixa pel marit, 1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fols. 135v-136.
38. Benvinguda, muller de Guillem Amat, de Vilassar, orden el lliurament de 45
sous per a la seva mare i escoll Bernat, el seu ll, hereu universal (1348-6-10, APSGVD,
Manual 1, fol. 5v). Antnia, muller de Bernat Maci, de Premi, fu donacions a Francina
Cabusa, la seva mare, als seus germans i al seu marit, nomen hereva universal Eullia,
la seva lla, 1462-11-14, APSPPD, Manual 2, fols. 43v-44.
39. Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar, dispos llegats per a les se-
ves lles Juliana i Francesca, pels seus nts i ntes, el seu gendre i les seves germanes,
40. Constana, muller de Pere Torrent, forner de Barcelona, lla de Guillem
Artaguil, difunt, i de Margarida, de Vilassar, escoll com a hereu universal el seu marit.
La resta dels llegats els escriptur a favor de la seva mare i les seves germanes, 1410-
7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127.
41. Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar, noms dispos deixes per al
seu marit, al qual tamb reconegu 8 lliures que aporta per via de dot (APSGVD, Ma-
nual 3, fols. 154v-155). Constana, muller dEsteve Vidal, de Vilassar, noms llega un cot
per a Clara, la seva cunyada i hereva universal, 1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186.
F: lls
F/A: lls i ascendents
F/N: lls i nts
NF/NN/A: ni lls, ni nts
i ascendents
NF/NN/NA: ni lls,
ni nts ni familiars
ascendents
NF/NN/NA 6%
F 44%
F/A 28%
F/N 15%
NF/NN/A 7%
Pel que fa a les dones vdues, els resultats obtinguts mostren un
percentatge del 39% de vdues amb lls i nts,
42
del 38% amb lls,
43
del
18% sense lls, nts ni ascendents
44
i del 5% amb lls i ascendents.
45
Tamb sha detectat un cas que no sha comptabilitzat a la mostra
realitzada, que contempla una dona vdua que escoll Bernat Carbonell,
el seu avi, de Vilassar, com a hereu universal i li ced 40 lliures in
satisfaccionem provisionis et alimentacionis per ipsum michi facte.
Aquesta testadora tamb don 6 lliures al seu germ, Pere Carbonell. Es
tracta de Francina, vdua de Jaume Joan, habitant de Premi, i lla de
Bartomeu Carbonell, del venat del Sant Crist de Vilassar, i dElionor.
46
GRFIC 15
Vdues testadores amb familiars ascendents i descendents (1348-1486)
42. Alamanda, vdua de Bernat Avella, de Vilassar, escriptur llegats per als
seus tres lls, per als seus nts, per a la seva germana i les seves nebodes (1428-4-15,
APSGVD, Manual 6, fol. 7 i Manual 8, fols. 34v-35). Margarida, vdua de Pere Boter, de
Premi, esment com a beneciaris dels seus llegats testamentaris Bartomeu Boter, el
seu ll, Bartomeua, la seva nora, Angelina, la seva lla, i un nombre indeterminat de
nts, 1463-5-27, APSPPD, Manual 3, fol. 48.
43. Gueraula, vdua de Pere Sagalar, de Vilassar, noms esment dos lls, Gens
Tolr i Bernat Tolr (1426-7-1, APSGVD, Manual 3, fol. 147v). Narcisa, vdua de Jaume
Draper, lies Estrader, de Premi, noms tingu com a beneciari el seu ll Bernat,
44. Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de Vilassar, lleg
a favor dAntoni Riera, el seu hereu universal, i dun ll duna neboda seva, 1430-3-24,
45. Francesca, vdua de Berenguer Saura, de Vilassar, esment al seu testament
els seus dos lls, Antnia i Bernat, i la seva mare, de la qual no es consign el nom,
46. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fol. 141.
F: lls
F/A: lls i ascendents
F/N: lls i nts
NF/NN/NA:
ni lls, ni nts ni
ascendents
F 38%
F/A 5%
F/N 39%
NF/NN/NA 18%
Aquests resultats aporten una visi ben diferenciada de les tipo-
logies referents a les dones casades i les vdues. Aix, la dona casada
predominant era una testadora que noms tenia lls. Dins daquesta
tipologia, amb una proporci inferior, tamb hi havia una dona casada
ms jove amb descendents i ascendents. Ambds casos representen
un 72% de la mostra i, amb algunes excepcions, sn dones de mit-
jana edat: les primeres sense pares ni avis i les segones amb alguns
daquests ascendents. El tercer grup corresponia a dones ms grans,
que ja tenien lls i nts. En quart i darrer lloc, se situava la dona molt
jove que encara no havia procreat i podia tenir els progenitors vius.
Al grup de les dones vdues, que acostumaven a ser dotze anys
ms joves que els seus marits, predominaven les que tenien lls i nts.
A continuaci, hi havia les dones vdues ms joves, que noms es-
mentaren els seus lls. Tamb disposem dun grup de vdues que no
esmentaren ascendents ni descendents. Finalment, dins daquesta ti-
pologia, hi hagu les vdues ms joves que disposaren llegats per als
seus lls i ascendents. Les vdues que havien tornat a maridar-se han
estat classicades dins de lapartat de les casades, ja que aquest estat
civil s el que consta a lescripturaci de les seves darreres voluntats.
47
La presentaci dels testadors restaria incompleta si no es contem-
plessin altres categories de familiars. Per aquest motiu, sha ampliat
lanlisi de les categories de familiars, tant consaguinis com per anitat,
i sha incorporat als parents espirituals, com els llols i els padrins.
48

Els resultats obtinguts demostren que els parents ms esmentats en
els testaments dambds sexes foren els descendents directes. Els lls
i les lles guraren amb un percentatge dun 32%. A continuaci, amb
un 13% sescripturaren els nts, amb un 11% els germans, amb un 9%
els respectius cnjuges, amb un 8% els pares i amb un 5% els nebots.
La resta de parents reectits documentalment conguren unes xifres
poc representatives.
Com s lgic, amb un percentatge dun 29% els lls foren els
beneciats ms esmentats per les dones casades. Seguidament, amb un
22%, se situ el marit, amb un 13% els germans, amb un 10% els pares,
amb un 9% els nts, amb un 5% els gendres, amb un 4% els nebots
i amb un 3% els sogres (vegeu el grc 16).
47. Testament de Bartomeua, muller de Jaume Rovira, de Tei, i vdua de Sal-
vador Serra, de Vilassar (1434-2-14, APSGVD, Manual 6, fol. 45). Testament de Clara,
muller de Pere Arnau, de Cabrera, vdua de Bernat Colomer, de Premi, rfena dAntoni
Canal i Constana, de Cabrera, 1472-8-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 98-99.
48. Alamanda, muller de Pere Bosc, de Vilassar, dispos llegats pels lls de
Guillem Matar, que eren els seus llols, 1368-5-10, APSGVD, Manual 3, fol. 6v.
Els percentatges obtinguts per a les vdues testadores tamb mos-
tren els lls com a mxims beneciaris dels seus llegats amb un 39%.
A continuaci, se situaren els nts amb un 21%, els nebots amb un
11%, els germans i gendres amb un 10% i amb un 5% els llols. Amb
aquestes xifres es ratica el que sarmava daquestes testadores: la
major part de les dones casades eren ms joves que les vdues, ja que
entre les primeres es constata la presncia de les que shavien tornat
a maridar. Tamb amb aquests resultats sobserva una cohesi ms
ferma de lmbit familiar que acostum a basar-se en els lligams de
parentiu ms propers.
GRFIC 16
Parents amb llegats de les dones testadores casades (1348-1486)
GRFIC 17
Parents amb llegats de les dones vdues testadores (1348-1486)
fllols 1%
marit 22%
flls 29%
pares 10%
avis 2%
germans 13%
cunyats 1%
sogres 3%
nebots 4%
oncles 1%
nts 9%
nora/gendre 5%
fllols 5%
flls 39%
pares 3%
germans 10%
cunyats 1%
nebots 11%
nts 21%
nora/gendre 10%
La percepci que tenien els testadors vilassarencs sobre el seu
estat de salut era realment fora negativa. Un 61% daquests testadors
consideraven que estaven malalts.
49
Un 22% armaven ques estaven molt
malalts,
50
un 9% no explicitaren el seu estat de salut, noms un 6%
asseguraren que tenien un bon estat de salut,
51
i un 2% manifestaren
que eren grans.
52
Tamb disposem de dues escriptures en les quals es
justic lescripturaci testamentria per linici duna peregrinaci.
53

El fet que no sobservin diferncies signicatives entre el temps
transcorregut des de lelaboraci del testament i lbit dels testadors molt
49. detentus/a in inrmitate (1374-5-22, APSGVD, Manual 3, fol. 75v, testament
de Guillema, muller de Bernat Colom, de Vilassar); detenta de malaltia (1430-5-29,
APSGVD, Manual 8, fol. 68v, testament de Margarida, muller de Pere Marqus, de Vi-
lassar); egritudine detentus/a (1448-3-8, APSGV, Manual 8, fols. 141-142v, testament
de Pere Avella, de Vilassar); detenta egritudine de qua morti me timeo (1451-12-29,
APSGVD, Manual 7, fol. 49v, testament de Joana, muller de Bernat Dilmer, de Vilassar);
detengut/da de malaltia de la qual me tem morir de mort corporal (1466-1-9, APSGVD,
Manual 8, fol. 186v, testament de Joana, lla de Salvador Colomer dAmunt, de Vilassar)
i estant en melaltia de le cal me tem morir, 1417-1-19, APSGVD, Manual 3, fols. 114v-
115, testament de Bernat Tolr, de Vilassar.
50. Cal constatar, que durant el segle XIV, laccepci de molt malalts o malaltes
noms apareix en el perode 1362-1379. Aquests testadors consignaren el seu estat de
salut de la segent manera: gravi inrmitate detentus/a de qua per mortem corporalem
mori me timeo (1459-6-28, APSGVD, Diversorum 13, testament de Pere Pons, de Cabre-
ra); detentus/a ex magna inrmitate (1449-7-20, APSGVD, Diversorum 133, testament
dAntoni Dilmer, lies Campins, de Vilassar); detengut/da en greu malaltia de la qual
me tem morir (1449-7-20, APSGVD, Diversorum 133, testament dAntoni Dilmer, lies
Campins, de Vilassar) i posat/da en greu malaltia, 1480-3-25, APSGVD, Manual 8,
fol. 188, testament de Pere Ferrer, de Vilassar.
51. detentus in sanitate (1427-5-12, APSGVD, Manual 3, fols. 156v-157v i Manual
8, fols. 10v-21, testament de Bernat Casals, de Vilassar). in mea bona sanitate, 1401-1-16,
APSGVD, Manual 3, fol. 95, Testament de Sana, muller de Bernat Eimeric, de Vilassar.
52. licet corpore languens (1435-12-31, APSGVD, Diversorum 127, testament
dAntoni Veil, de Vilassar); in etate senili (1450-5-6, APSGVD, Diversorum 133, testa-
ment dAntoni Campins, de Vilassar). Al testament de Caterina, vdua de Bartomeu Marc,
de Vilassar, tamb es fu constar: et etiam atenta ad etatem quasi centum annorum
et tamen in mea bona memoria atque rma loquela et bono sensum meum (1467-6-2,
APSGVD, Manual 7, fol. 134v). Dins daquest grup, tamb cal assenyalar els que a ms
de ser grans armaren estar malalts: senio deducta et inrmitate detenta/us de qua me
timeo mori, 1468-6-2, APSGVD, Llibre dbits, fol. 3, testament de Constana, muller
dAntic Pons, de Vilassar.
53. Guillem Grau mor en lo Sant Romiange del Sant Perdo de Roma de
MCCCC. Test a Vilassar, quatre anys abans (APSGVD, Manual 3, fol. 79). Uns anys ms
tard, Pere Pons, ll dAntoni Pons, test el 22 de mar de 1479 i declara estar sanus
corpore set quia Deo duce atendere cupio in brevi viam longam videlicet ad Sanctum
Jacobum Compostella et in longa via evenint pericula, APSGVD, Manual 7, fol. 140 bis.
malalts i malalts
54
demostra que el seu estat de salut fou similar.
55

Per tant, la consignaci escrita daquest estat de salut correspongu a
apreciacions personals i subjectives.
GRFIC 18
Estat de salut dels testadors (1348-1486)
GRFIC 19
Mortalitat dels molt malalts (1362-1486)
Perode testament/bit
54. De larxiu parroquial de Sant Gens de Vilassar es disposa de 417 testaments
i els respectius bits: 118 sn del segle XIV i 299 del segle XV.
55. Marie-Claude Marandet presenta unes conclusions similars. Marandet ha
calculat per a quaranta-nou casos, que la supervivncia fou de setanta-dos dies de mit-
jana i que la majoria de testadors escripturaren les seves darreres voluntats pocs dies
abans de morir, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del: la pratique testamentaire
dans la rgion toulousaine (1300-1450). Perpiny: Presses Universitaires de Perpignan
(Collection tudes), 1998, tom I, p. 116.
no sespecifca 9%
malalt 61%
mateix dia a un mes 80%
dos mesos a sis mesos 7%
sis mesos a un any 13%
molt malalt 22%
salut 6%
vellesa 2%
GRFIC 20
Perode entre testament/bit dels malalts (1380-1486)
En general, als testaments dels testadors que es consideraren
malalts o molt malalts no sespecic el tipus de malaltia que patiren.
Noms una petita mostra daquesta documentaci testamentria deix
constncia daquesta temtica. El 3 doctubre de 1480, Pere Veil de la
Serra, de Vilassar, declar al seu testament que estava inrmus corpore
per scaldament de vi calent e colp rebut.
56

Quatre testaments de la parrquia de Sant Gens de Vilassar men-
cionen lexistncia duna epidmia en aquesta localitat, per malaura-
dament no especicaren la malaltia.
57
En canvi, a primers de juny de
lany 1483, quan Antnia, muller de Miquell Carbonell del venat del
Sant Crist, fu escripturar les seves darreres voluntats es refer a la
pesta amb les segents paraules: inrmitate detenta de gravi pestilencie
de qua timeo mori.
58
Quinze dies ms tard, Eullia, muller de Pere
Marqus, de Vilassar, tamb fu constar al seu testament que la causa
de la seva malaltia era la pesta.
59

Lanlisi daltres referncies del Llibre dbits de lArxiu Parro-
quial de Sant Gens de Vilassar demostra que des del mes de maig
ns al mes de novembre de lany 1483, disset vilassarencs van morir
en aquesta parrquia (vegeu la taula 17). s a dir, es produren disset
57. Al primer shi llegeix: in gravi inrmitate epidemie detenta de qua timeo
mori (1483-5-22, APSGVD, Llibre dbits, fol. 5, testament dAntnia, muller dAmador
Bonivern). Lbit dAntnia sesdevingu quatre dies desprs (APSGVD, Llibre dbits,
fol. 5). Aquesta mateixa expressi es constata al testament de Jaume Serra, 1483-5-25,
58. APSGVD, Llibre dbits, fol. 7.
59. APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11.
mateix dia a un mes 75%
dos mesos a sis mesos 13%
sis mesos a un any 12%
defuncions en noms set mesos. Aquestes xifres i el fet que el nom-
bre dbits no augments signicativament durant els mesos posteriors
descarta la presncia de la pesta a Vilassar. Per tant, es tracta dun
altre tipus de malaltia infecciosa que, en alguns casos, afect diver-
sos membres duna mateixa famlia. Tot i aix, la incidncia daquesta
malaltia fou baixa, si la comparem amb la mortalitat produda per la
pesta o daltres malalties contagioses.
60

TAULA 17
Mortalitat a Vilassar del 1483-5-15 al 1483-12-8
Data Testador/a Estat bit
1483-5-15 Jaume Serra gravi
inrmitate
epidemie
detentus
1483-5-22 Antnia, muller

dAmador Bonivern
in gravi
inrmitate
epidemie
detenta
1483-5-26
Angelina, lla de Pere Veil
del Sant Crist
1483-5-26 Filla de Pere Morot
1483-6-1 Antnia, muller de
Miquel Carbonell del
Sant Crist
inrmitate
detenta de gravi
pes tilencie
1483-6-6
1483-6-5 Pere Veil del Sant Crist
1483-6-7 Elisabet de nAmat del Sant
Crist
1483-6-16 Sebasti de nAmat del Sant
Crist, germ dElisabet
1483-6-19 Francesc Duran in inrmitate
detentus
1483-6-24
60. Les mencions de la pesta constatades pels anys 1502 i 1507 ens podrien
indicar o b la presncia continuada daquesta malaltia o b una manca de coneixements
mdics que comportava qualicar com a pesta a tipus variats de malalties infecto-
contagioses sigui quina sigui la seva causa real, s que s evident la presncia duna
microepidmia (per una o dos malalties simultnies) que causa cinquanta-cinc morts
entre els mesos dabril i juny de 1507 i que afecta tant a albats com a cossos, Conrad
CURTO i SOLER, Aspectes Sanitaris dels Arxius Parroquials de Sant Feliu de Cabrera, de Sant
Gens de Vilassar, de Sant Joan de Vilassar i Santa Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII
i XVIII... Barcelona: Seminari de Pere Mata de la Universitat de Medicina de Barcelona,
2000, p. 55.
Data Testador/a Estat bit
1483-6-21 Joan Veil del Sant Crist
1483-6-23
Climenta, lla de Saura del
Sant Crist
1483-7-28 Filla de Saura del S. Crist,
germana de Climenta
Albat de Saura del Sant
Crist
61
1483-9-8 Amador Bonivern inrmitate
detentus
1483-9-9
1483-11-16 Eullia, muller de Pere
Marqus
in gravi
inrmitate
epidemie
detenta
1483-11-18
1483-11-2 Marc Rahull inrmitate
detentus
1484-5-24
1483-12-8 Antnia, muller de Pere
Bernat
61
Com avui dia, la incidncia de la mort represent una gran
despesa per a la famlia del difunt. Probablement, per aquesta ra
els testadors realitzaven els seus testaments al darrer moment de la
seva existncia. Malgrat que fora pagesos estigueren sotmesos als sis
mals usos, la documentaci analitzada no reecteix el pagament de la
intestia per cap testador.
Des de nals del segle XII, lescripturaci testamentria deix de
considerar-se com un acte de dret privat adreat a regular la transmissi
de bns. En aquesta centria, entr dins lrbita del control eclesistic.
62

LEsglsia condemn amb lexcomuni els intestats i prohib soterrar
les seves despulles als cementiris.
63
Per tant, el fet de morir intestat es
considerava un pecat capital que podia aportar greus conseqncies al
61. Item quel matex dia del dit Saure un albat so s una petita minyona,
62. Des lantiguit tardive la mort est au centre du processus de christianisa-
tion, au coeur des rlations entre lglise et la socit. Des refrigeria aux indulgences
pro mortis du XV sicle, en passant par le culte des saints et des reliques, le contrle
des cimetires, la mise en place de la liturgie des trpasss et la clbration de la Tous-
saint, leffort constant des clercs consiste entourer, contrler, investir ce moment
essentiel, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 6.
63. Philippe ARIS, Lhomme devant la mort. Mayenne: ditions du Seuil (Col-
lection Histoire, 82), 1977, p. 188.
moribund intestat i al seu entorn familiar.
64
Tot i aix, lenterrament de
difunts intestats no represent un veritable entrebanc per a desenvo-
lupar les exquies acostumades. Aquest fou el cas dAngelina, muller
de Miquel Ferrer, de Vilassar, que lany 1433 fou soterrada amb la
presncia de dos preveres.
65

Un altre mal s, al qual podien estar sotmesos els pagesos de-
pendents i sotmesos als mals usos, fou leixorquia. Per tant, els mar-
messors dels pagesos dependents eixorcs, s a dir que moriren sense
descendncia, havien de satisfer al seu senyor un import que safegia
a les despeses testamentries. Els marmessors de Guillem Aroles, que
test i mor el 9 de mar de 1362, satisferen 100 sous per leixorquia
del difunt al paborde de Cardedeu.
66
Sis anys ms tard, el 17 de mar
de 1368, test Agns, muller de Francesc Riera, que mor al cap de cinc
dies. El seu marit i marmessor satisfeu 66 sous a Pere des Bosch per
forsa e per destret de cort, per ters de les dites X lliures del dit terme,
que lo dit senyor en Pere des Bosch lo seya per ra de ayxorquia.
67
LES DISPOSICIONS TESTAMENTRIES
A la part dispositiva dels testaments es descrivien les darreres
voluntats dels testadors, per tant, shi reecteix duna manera clara i
concisa la individualitat de cada testador i el seu entorn familiar ms
proper. En aquest apartat sexposava lelecci de marmessors, del ce-
mentiri i la distribuci dels bns del testador.
Fora sovint, entre els marmessors escollits, que acostumaven
a ser de dos a quatre, hi gurava lhereu o hereva universal.
68
Lop-
64. Mourir intestat est un pch a la fois parce que la reproduction de la famille
risque de souffrir de cette imprparation et parce que le pater familias risque, lui, de ne
entrer au Paradis, si els seus familiars es barallaven i no oferien els serveis religiosos
pertinents, JACQUES CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 74.
65. Al registre de pagaments sescripturaren els imports satisfets pel seu sepeli:
dos preveres a la sepultura (6 sous), misses amb dos preveres (4 sous), escolans (3 sous
i 4 diners), dret desglsia (1 sou i 6 diners); llit, creu i escol (2 sous), extramunci (4
sous i 8 diners), una lliura de candeles (2 sous), ciris per a la illuminaci del cos de la
nada (4 sous), pa dalmoina (3 sous i 6 diners) (1433-5-26, APSGVD, Manual 6, fol. 26).
Aquesta situaci tamb es constata en el cas de Maria, muller de Pere Agell, de Vilassar,
1485-12-13, APSGVD, Manual dbits, fol. 18v.
66. APSGVD, Manual 8, fol. 162 i Manual 1, fol. 115v.
67. APSGVD, Manual 3, fol. 28 i Manual 1, fol. 125.
68. Un dels marmessors escollits per Berenguer Amat, de Vilassar, fou el seu ll
Antoni, que tamb fou institut hereu universal: facio et ordino ultimum testamentum,
in quo eligo et pono manumissores huius mei testamenti executores videlicet Anthonium
Amat, lium meum, et Berengarium Duran, de Vilaario, ut ipsi distribuant de bonis
meis, 1434-7-4, APSGVD, Manual 6, fols. 36v-37.
ci dinclourels com a executors testamentaris fou una estratgia per
assegurar lobtenci del capital per a nanar les darreres voluntats
dels difunts. Amb aquesta inclusi, lhereu o lhereva havia de respon-
sabilitzar-se amb els altres marmessors duna srie de tasques que tot
sovint comportaven la satisfacci de capital.
Entre aquestes tasques es poden esmentar les segents: la distri-
buci dels llegats entre els familiars i els amics, lexecuci dels llegats
religiosos, la representaci del traspassat en compravendes de diferent
tipologia i la liquidaci dels deutes. En denitiva, els marmessors i
les marmessores havien de vetllar pel compliment de les darreres vo-
luntats del nat o nada i, per tant, juguen post mortem el paper de
defensors dels interessos dels difunts enfront dels interessos particulars
dels seus hereus.
69

En general, els testadors disposaven que els seus marmessors
percebessin un import que oscillava entre els 2 i els 5 sous. Ara b, el
ventall pecuniari previst per als executors testamentaris es situ entre
els 6 diners
70
i els 50 sous.
71
Aquesta circumstncia demostra que, de
vegades, la satisfacci delevades sumes pecuniries tamb reecteixen
la situaci econmica i social dels testadors.
72

La identicaci dels executors testamentaris s similar a la dels
testadors.
73
La majoria daquests foren homes. Les dones no estigueren
excloses de la marmessoria per hi participaren poc.
74
En general,
aquestes dones eren les marmessores dels seus marits,
75
mentre que
70. Al testament de Pere Mayol, lies Barbarasa, de Vilassar, es consign lentrega
de 6 diners per a Guillem Aroles i Pere Pons, de Vilassar, els seus marmessors, 1391-5-
17, APSGVD, Manual 3, fol. 60v.
71. Constana, vdua de Guillem Prats, de Barcelona, prevei el pagament de 40 sous
pels seus marmessors, Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar i
Pere dArenys, rector de Sant Feliu de Cabrera, 1382-2-11, APSGVD, Manual 3, fol. 34.
72. Constana, muller de Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i
de Vilassar, fu escripturar una bonicaci de 50 sous pels seus executors testamentaris,
que foren Berenguer de Montjuc, doctor en lleis, Jaume Civeller, Bernat de Montjuc,
de Barcelona, i Sana, vdua de Nicolau de Montjuc, via de la testadora, 1388-8-11,
73. Per tant, en el cas dels homes, hi apareixia el nom, el cognom, la relaci
familiar amb el testador, la localitat del marmessor i, si sesqueia, loci. En el cas dels
pubills i de les dones, ens remetem al que sha explicitat amb anterioritat.
74. Els costums de Tortosa exclogueren les dones de les marmessories, Nria
CAELLAS i VILAR, Entre laqu i el ms enll..., p. 19.
75. Elisenda, muller de Guillem Oliu, lies Simonet, de Vilassar (1375-5-16,
APSGVD, Manual 3, fols. 10v-11). Francesca, muller de Pere Ferrer, de Vilassar (1402-
4-20, APSGVD, Manual 3, fol. 94 bis). Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar
(1410-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 126). Bonanata, muller de Bernat Carbonell, de
Vilassar (1425-11-4, APSGVD, Manual 3, fols. 153v-154). Violant, muller de Bernat Serra,
daltres foren escollides com hereves universals dels seus marits,
76
lls
77

i daltres familiars propers.
78
Als testaments, desprs dhaver-se consignat la identicaci dels
marmessors, sescripturava lobligaci que tenien aquests executors
testamentaris de restituir els deutes que es poguessin provar mitjan-
ant testimonis i documentaci escrita.
79
La consignaci dimports
deguts pel testador o de numerari pendent de cobrament per aquell
demostren una srie doperacions creditcies orals de petita quantia
que no shavien escripturat.
80
El retorn dels deutes pecuniaris era un
afer de gran importncia, ja que per a deslliurar-se de les penes del
purgartori tamb calia morir sense deutes. Des del segle XIII, laparell
eclesistic assegur, mitjanant els sermons dels frares predicadors,
que els difunts endeutats es convertien en fantasmes i restaven en
aquest estat ns que els seus parents no satisfessin els imports deguts.
81

En una disposici posterior sefectuava lelecci del cementiri i de
la sepultura. Lescatologia catlica insistia en la necessitat de lenterra-
ment del cos i el justicava amb la creena duna futura resurrecci.
82

de Vilassar (1429-2-13, APSGVD, Manual 8, fol. 41). Alamanda, muller de Bernat Boni-
vern, de Vilassar (1431-3-7, APSGVD, Manual 6, fols. 15v-17 i Manual 8, fols. 55-56v).
Alamanda, muller de Salvador Pons, de Vilassar, 1444-3-2, Manual 3, fol. 164.
76. Entre daltres, es pot esmentar a Francesca, muller de Berenguer Saura, de Vi-
lassar (1377-7-17, APSGVD, Manual 3, fols. 18v-19v) i a Sana Marquesa, muller de
Bernat Flor, lies Marqus, 1377-11-10, APSGVD, Manual 3, fols. 21v-22v.
77. Agneta, vdua de Berenguer Catal i hereva universal de la seva lla Joana,
muller de Salvador Pons, de Vilassar (1404-6-13, APSGVD, Manual 3, fols. 86v-87).
Bartomeua Juliana, mare i hereva universal de Jaume Juli, de Vilassar (1430-5-18,
APSGVD, Manual 6, fol. 10 i Manual 8, fol. 54).
78. Antnia, muller de Joan Colomer, nta i hereva universal de Caterina, vdua
de Bartomeu Marc, de Vilassar, 1467-6-2, APSGVD, Manual 7, fol. 134v.
79. Una de les frmules ms escripturades fou in primis et ante omnia volo
et mando, quod omnia debita, que die obitus debeant per solvantur omnesque iniurie
ad quarum restitucionem teneare restituantur breviter simpliciter sumarie et de plano
secundum dominum Deum et forum anime prout tamen probari potuerunt per testes,
instrumenta et alia legitima documenta (1423-5-3, APSGVD, Manual 3, fol. 140 i 157v,
testament de Bernat Galceran, de Vilassar). Una altra expressi emprada fou: vull e
man, que si se trobaran, que jo degua, qui se troberan e clarement se troberan per
testimonis o per cartes pbliques, que los dits manifasos ayen a pegar simplement e
de pla, 1449-8-21, APSGVD, Manual 8, fol. 190, testament dAntnia, muller de Pere
Sabater, de Vilassar.
80. Juan Vicente GARCA MARSILLA, Vivir de crdito en la Valencia medieval..., p. 71.
81. Per aquest motiu, Danile Alexandre-Bidon deneix lactitud de lEsglsia
medieval com a terrorista, ja que, duna banda, utilitzava la por davant linfern i, de
laltra, oferia frmules per atenuar langoixa, que provocava la mort, Danile ALEXANDRE-
BIDON, La mort au Moyen Age. XIII-XVI sicle. Pars: Hachette (La vie quotidienne),
1998, p. 72 i 76.
82. Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 132.
Es contemplava el cos com un santuari que havia dunir-se amb lnima
abans del Judici Final.
Shavien de soterrar els cossos dels difunts per assegurar la beatitud
eterna i evitar que els animals els mutilessin. Els fossars o cementiris
es consideraven recintes sagrats i es condemnava amb anatemes als
violadors de tombes.
83
A ms dels intestats, les restes mortals dels ex-
comunicats, dels pecadors pblics, dels usurers, dels sucides i dels
ajusticiats tamb tenien prohibida lentrada al cementiri.
84
Segons Manuel Riu, a la Catalunya dels segles XI i XII encara
era freqent enterrar infants i adults davant de les respectives llars
amb lobjectiu que els seus esperits protegissin els familiars vius.
85

Ms tard, es generalitz el soterrament als cementiris situats al costat
de les esglsies.
Els cementiris de la baixa edat mitjana aixoplugaven les despulles
dels nats i, a ms, acomplien daltres funcions. Eren espais pblics
dasil, refugi, reuni, passeig, mercadeig i diversi per a petits i grans.
86

Aquesta convivncia entre vius i morts comen a trontollar al se-
gle XVII. Durant la centria segent, per causes higiniques i demogr-
ques, les autoritats prohibiren els enterraments dins de les esglsies
i els cementiris es van traslladar fora dels nuclis urbans. Tot i aix,
Olga Lpez documenta per al Matar del segle XVIII que les famlies
ms benestants, el clergat i els confrares continuaren enterrant-se dins
de les esglsies.
87
A la baixa edat mitjana, els habitants de les viles del Baix Ma-
resme escollien els fossars parroquials de les seves respectives par-
rquies com a lloc de reps de les seves despulles. Els premiarencs
consignaven lelecci del cementiri de lesglsia parroquial de Sant
Pere de Premi i els cabrerencs el fossar de lesglsia parroquial de
Sant Feliu de Cabrera. A Vilassar, els seus habitants podien optar entre
el fossar de lesglsia parroquial i el de la capella de la Santa Creu.
88

84. Olga LPEZ i MIQUEL, Actituds collectives davant la mort i discurs testamentari
al Matar del segle XVIII. Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, 1987, p. 63.
85. Manuel RIU, Alguns costums funeraris de lEdat Mitjana a Catalunya, Necr-
polis i sepultures medievals de Catalunya. Acta/Mediaevalia Annexos dArqueologia Medieval.
Annex 1 (Barcelona, 1981-1982), p. 32.
86. Per aquesta poca, Philippe Aris qualica la convivncia entre vius i morts
com a promiscua, Philippe ARIS, Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edad Media
hasta nuestros das. Barcelona: El Acantilado, 20, 2000, p. 42.
87. Olga LPEZ i MIQUEL, Actituds collectives davant la mort i discurs testamentari
al Matar del segle XVIII, pp. 68-69.
88. Demanaren que els sepultessin al cementiri de la Santa Creu de Cabrils, entre
daltres: Benvinguda, muller de Guillem Amat (1348-6-10, APSGVD, Manual 1, fol. 5v);
El fossar de la capella de Sant Salvador estava reservat als seus
donats.
89

En aquestes disposicions testamentries, els testadors concreta-
ven el fossar, per, en general, no especicaven el lloc concret de la
sepultura. Fet que demostr que el ms important era assegurar el
reps de les despulles al cementiri escollit.
90

La concreci del lloc es deixava a larbitri dels representants ecle-
sistics i dels marmessors.
91
Per tant, en aquesta elecci hi jugava un
paper cabdal el costum. Si el testador provenia duna famlia arrelada
a la zona, ja es coneixia la tomba dels avantpassats. Si era un nou-
vingut, lindret era indiferent perqu aquest difunt no tenia cap parent
al cementiri.
92
Una minoria de testadors manifestaren el desig de ser enterrats on
reposaven els seus avantpassats,
93
els parents,
94
la tomba de lhereu o
Bartomeua, muller de Bernat Soler (1388-11-30, APSGVD, Manual 3, fol. 55); Rmia,
muller de Pere Riera (1418-9-8, APSGVD, Manual 3, fols. 117v-118); Guillem Vervol
(1429-11-11, APSGVD, Manual 6, fols. 24v-25 i Manual 8, fol. 46) i Antnia, muller de
Salvador Vervol, 1486-12-2, APSGVD, Llibre dbits, fol. 12.
89. Testament de Joan Lebrer, donat de Sant Salvador, 1420-5-8, APSGVD, Ma-
nual 3, fols. 141v-142.
90. En la Edad Media, y todava en los siglos XVI i XVII, poco importaba la
disposicin exacta de los huesos con tal que se quedaran cerca de los santos o en la
iglesia El cuerpo era conado a la Iglesia. Poco importaba lo que la Iglesia hiciera
de l, con tal de que lo conservara en su recinto sagrado, Philippe ARIS, Historia de
la muerte en Occidente..., p. 40.
91. Et eligo sepulturam corpori meo endan in cimiterio Sancti Genesi de
Vilaario, quam sepulturam endo mando eri noticie et cognicione dictorum manumis-
sorum, 1401-1-16, APSGVD, Manual 3, fol. 95, testament de Sana, muller de Bernat
Eimeric, de Vilassar.
92. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., pp. 183-186.
93. en lo vas dels predecessors (1477-2-16, APSGVD, Diversorum 33). In tumulo
videlicet quem ibidem habeo et in quo corpore antecessorum ac liorum meum fue-
runt sepulta (1480-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482),
fols. 5-6, testament de Francesca, muller de Lloren Puig, lies Bellot, de Cabrera, rfena
de Bernat Batlle i Angelina, dArgentona). In tumulo predecessorum meorum, 1483-6-
19, APSGVD, Llibre dbits, fol. 8, testament de Francesc Duran, de Vilassar.
94. al vas da mon pare (1430-2-24, APSGVD, Manual 8, fol. 58, testament de
Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de Vilassar). in tumulo vi-
delicet in qua corpora posteritati mee fuerunt subhumata quam sepultura eri volo bene
et honorifce prout in meis consimilibus eri (1435-12-31, Diversorum 127, testament
dAntoni Veil, del venat de la Santa Creu de Vilassar). in tumulo videlicet quem ibidet
habeo in quo corpora dictorum parentum et aliorum antecessorum meorum fuerunt
sepulte, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 91v-92, tes-
tament de Jaume Ferrer, de Premi, orfe de Pere Pon Ferrer i Eullia.
hereus del mas originari,
95
el tmul del mas
96
i, en el cas de les cabaleres
casades amb hereus, el vas del mas del seu cnjuge.
97
Daltres testadors
especicaren que havien dsser enterrats al fossar o cementiri de la
parrquia on morissin.
98
Alguns daquests darrers testadors no eren de
la comarca.
99
Els que ho eren esmentaren aquesta opci per insistiren
que si morien a prop havien denterrar-los a la seva vila dorigen.
100

A la mostra documental estudiada, un nombre redut de testadors
demanaren duna forma clara i concisa ser sebollits amb els seus res-
pectius cnjuges.
101
En general, les cabaleres i els pubills de la mateixa
parrquia se soterraven amb els seus respectius avantpassats.
Alguns daquests cabalers, provinents daltres parrquies, especi-
caren daltres fossars, que tot sovint corresponen als de les parrqui-
es don eren originaris.
102
Tamb hi havia testadors que continuaven
mantenint forts vincles amb el Maresme, encara que visquessin a la
Ciutat Comtal. Aquest fou el cas de Jaume Aroles, de Barcelona, qui
el 25 de mar de 1430 nomen hereva universal Constana, la seva
via, de Vilassar, i escoll com a fossar preferent el cementiri parro-
quial daquesta localitat maresmenca. Si moria a Barcelona, havia de
95. in tumulum videlicem, quem heres mansi Boter ibidem habent (1466-5-16,
APSPPD, Manual 2, fol. 53, testament de Bartomeu Boter, de Premi); ubi heres mansi
Colomer jacent, 1476-6-19, APSPPD, Manual 2, fol. 57, testament dAntoni Colomer,
de Premi.
96. in tumulo videlicet parentorum predecessorum meorum dicti mei mansi
Pons (1479-3-22, APSGVD, Manual 7, fol. 140 bis, testament de Pere Pons, de Vilassar);
in tumulo mansi Rossell, 1485-8-1, APSPPD, Manual 3, fols. 5v-6, testament de Joan
Rossell dAvall, de Premi.
97. in tumulo domus Bartholomei Botey, quondam viri mei, 1471-6-16, APSPPD,
Manual 2, fol. 63, testament de Maria, vdua de Bartomeu Botey, de Premi.
98. 1483-11-16, APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11, testament dEullia, muller
de Pere Marqus de Vilassar.
99. Testament de Joan Vell, de Coneza (1441-9-1, APSGVD, Diversorum 31).
Testament de Pere de Lana, de Bigorra (1449-8-27, APSGVD, Diversorum 96). Testament
de Jaume Valls, de Sant Jaume ses Oliveres, 1478-10-10, APSGVD, Diversorum 133.
100. Testament de Pere Pons, de Vilassar, 1479-3-22, APSGVD, Manual 7, fol.
140 bis.
101. al fosar de Sent Genis al vas de me muler (1418-3-25, APSGVD, Manual
3, fol. 111, testament de Bernat Eimeric, de Vilassar); in tumulo videlicet in quo corpus
dictus viri mei fuit tumulatum, 1479-3-3, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 183v-184v, testament dAngelina, vdua de Jaume Ferrer, de Premi,
rfena de Jaume Aroles i de Joana, de Sant Mart de Tei.
102. Eullia, muller de Miquel Casals de Vilassar, express el desig de ser soter-
rada al fossar de Sant Pere de Premi (1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fol. 135v-136).
Antnia, muller de Berenguer Tria, de Vilassar, lla de Pere Torra, dAlella, volia ser
enterrada al fossar dAlella (1427-11-11, APSGVD, Manual 8, fols. 24v-25). Joana, muller
de Gens Tolr, de Vilassar, orden el soterrament de les seves despulles al fossar de
Santa Maria de Matar, 1430-4-12, APSGVD, Manual 6, fol. 12.
ser enterrat al cementiri de la catedral, on reposava el seu pare.
103
Una
demanda semblant fou escripturada el 29 de juny de 1465 per Guillem
Bartomeu, mercader, de Barcelona, ll del difunt Antoni Bartomeu i
de Vicenta, de Sant Feliu de Cabrera, i nt de Bartomeu Agell, notari
cabrerenc que exerc a la Ciutat Comtal.
104

Miquel Bramona, prevere beneciat de la Seu de Barcelona i rector
de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera fu una demanda similar:
tem vull la mia sepultura sia feta b e honestament a coneguda
dels dits mermessors. tem lex lo meu cos sia soterrat en la Seu
de Barcelona en lo carner dels Bramones, qui s a la porta de la
claustra com honc ix de la Seu devant la capella de Sent Jordi.
o s, si jo muyri en la ciutat de Barcelona. tem vull que si a
mi se vendr morir en la parrquia de Sent Feliu de Cabrera,
de la qual jo so Rector e Senyor de la Casa de Cabrera, vull sia
soterrat en lo carner, qui s dins la dita sglsia devant laltar de
mossn Sent Miquel. All hon jau lo cos de mossn Arnau Fon-
tanals, cavaller et de la honorable madona Ysabel, muller sua,
cosina germana mia.
105
Finalment, tamb cal assenyalar els testadors que, tot i tenir ori-
gens maresmencs, escolliren fossars de la Ciutat Comtal perqu vivien
en aquesta ciutat.
106
Entre aquests fossars, cal assenyalar el de lesglsia
de Santa Maria de les Puelles,
107
el de la capella de Sant Miquel del
103. quod si forte contingerit me mori in civitate Barchinone, tunch volo et
dimito corpus meus ad sepeliendum in simiterio catedralicio in vaso hubi pater meus
fuit sepelitus, 1430-3-25, APSGVD, Manual 6, fol. 2 i Manual 8 fols. 60v-61.
104. Eligo namque sepulturam corpori meo in clauso Sedis Barchinone in tu-
mulo videlicet in quo venerabilis et discretus Bartholomeus Agelli, quondam notarium
civis dicte civitatum, avunculus meus, fuit sepultus si tamen in eadem civitate me mori
continget. Et ubi in ipsa civitate non obiero, sed dies meos niero dictam parrochiam
de Capraria ipso casu volo dictum corpus meum sepeliri in tumulo ecclesie ipsius par-
rochie in tumulo videlicet in quo corpus dicti domini patris mei fuit sepultum, AHPB,
Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 56-58v.
105. 1464-11-7, AHPB, Jaume Mas, Primus liber testamentorum (1449-1505),
fols. 33v-36.
106. Al seu testament del 20 de febrer de 1479, Joan Ferrer, taverner de Bar-
celona, orfe de Pon Ferrer i dAlamanda, de Premi, explicit que volia ser soterrat
on reposaven els membres de la confraria dels freners de Barcelona, in quo carnerio
fuerunt tumulata corpore domine Brigide, quondam uxoris mee et infantum meorum,
AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 180v-182.
107. Testament de Francina, vdua de Jaume Joan, habitant de Premi, lla
de Bartomeu Carbonell i dElionor, de Vilassar, 1476-6-25, AHPB, Llibre de testaments
(1457/1480), fol. 141.
monestir dels Agustins i el de lesglsia de Santa Maria del Mar.
108

Lelecci daquest darrer fossar ratica la constataci, que sha realitzat
en daltres apartats daquest estudi, referent a lexistncia dun important
nombre de vilassarencs que vivien en aquesta zona de la Ciutat Comtal.
Entre daltres, demanaren ser soterrats al fossar de Santa Maria del
Mar: Constana, muller de Pere Torrent, forner de Barcelona, i lla
del difunt Guillem Artaguil i de Margarida, de Vilassar;
109
Salvador
Campins, assaonador i pellicer de Barcelona, orfe de Guillem Campins
i Constantina, de Vilassar;
110
Pere Riera, sabater de Barcelona, i orfe de
Jaume Riera i de Francesca, de Premi,
111
i Salvador Avella, taverner
de Barcelona i orfe de Bernat Avella i Alamanda, de Vilassar.
112
Els bns atorgats a les diposicions testamentries es poden clas-
sicar segons siguin llegats religiosos, deixes per a familiars i amics i,
si sescau, donacions per als seus respectius senyors naturals. Dins de
limport adreat als llegats religiosos es contempla el pagament de la
sepultura i les donacions per a garantir la salvaci de lnima. Gene-
ralment, aquests imports ja havien estat escripturats a les donacions
inter vivos i en daltres escriptures esponsalcies.
113
Per aix, els imports
adreats als familiars, als amics i al senyor se satisfeien amb els altres
bns del testador i la disposici daquests llegats sencapalava amb la
segent frmula: Item dimito de aliis bonis meis.
Disposem dalguns testadors que no destinaren cap import pro
remedio anima. Malgrat tot, els seus marmessors procediren com si
el testador hagus disposat aquest tipus de pagament.
114
108. Per a Jos Ramn Juli el fossar de Santa Maria del Mar estava en cinqu
lloc en relaci amb les demandes de soterrament. Aquest cementiri estava precedit pels
cementiris de Santa Maria del Pi, de la Catedral i els fossars dels convents dels germans
menors i de Sant Pere de les Puelles, Jos-Ramn JULI VIAMATA, La sociedad de Barce-
lona de principios del siglo XIV a travs de un manual notarial de testamentos..., p. 566.
109. 1410-7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442),
fols. 126-127.
110. 1429-12-13, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442),
fols. 41v-42.
111. 1436-11-3, AHPB, Joan Reniu, Llibre de testaments (1420/1439), fols. 113-114.
112. 1468-7-6, AHPB, Antoni Parera, Secundus liber notularum testamentorum,
fols. 27-28v.
113. El 13 de mar de 1379, Pere Bosc, lies Dor, i Benvinguda, de Vilassar,
feren donaci del seu mas al seu ll Berenguer. En aquesta escriptura, els donants
es reservaren respectivament 10 lliures per a les seves darreres voluntats. Precisament
aquesta quantitat fou la que aparegu posteriorment en els seus respectius testaments a
lapartat dels llegats de tipologia eclesistica, 1394-9-1, APSGVD, Manual 3, fols. 63v-64,
testament de Pere Bosc, lies Dor. 1394-9-7, APSGVD, Manual 3, fol. 64, testament de
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor. 1394-9-7, APSGVD, Manual 3, fols. 64-64v.
114. Al registre de pagaments de lbit i la sepultura de Bartomeu Riera, lies
Orenga, de Vilassar, podem llegir: fu testament en lo qual no anomena res que puga
per nima sua, 1485-9-11, APSGVD, Llibre dbits, fol. 18.
En general, les donacions pecuniries que es destinaven als fa-
miliars eren llegats de poca quantia.
115
Tot i aix, algunes daquestes
donacions destaquen pel seu import i aporten ms informaci sobre
la situaci econmica dels testadors i faciliten la identicaci dels ms
benestants i dels seus grups familiars. El 23 de novembre de 1376, en
una poca encapalada per Pere Botey, de Premi, i sa muller Fran-
cesca a favor dAndreu Verdera, de Barcelona, marmessor de Guillem
Bassa, daquesta ciutat, constaren els segents imports: 50 sous per a
Pere Botey, 100 sous per a Francesca, 100 sous per a Guillema, mare
de Francesca, i 800 sous que shavien de repartir entre els quatre lls
dels Botey.
116
El 27 doctubre de 1394, tamb sescriptur una altra poca rela-
cionada amb llegats testamentaris. Mitjanant aquest document, Cons-
tana, muller de Guillem Aroles, jnior, de Vilassar, reconegu haver
rebut 300 sous del seu pare Pere Bonivern, marmessor de Sana, vdua
de Bernat Riera, de Vilassar.
117

En canvi, daltres vegades les quanties pecuniries foren ms
modestes i, a ms a ms, shagueren de compartir amb daltres fami-
liars. El 17 de juliol de 1397, Galcer de Crosanyes, de Sant Cebri de
Vallalta, reconegu en una poca haver rebut de Pere Veil, de Vilassar,
10 sous llegats per Pere Veil, lies Crosanyes, gendre seu, i 35 sous
que shavien de repartir entre els set lls de Galcer.
118
Entre els llegats satisfets en numerari, tamb es contemplava una
posterior satisfacci de la llegtima, de la qual no sespecicava
limport, per als lls i lles que encara no shavien maridat
119
i, ns i
tot, per als que encara no havien nascut.
120
Entre els llegats destinats
a la parentela, sobserva un predomini dels llegats en numerari davant
115. Aquestes donacions sexpliquen an que les lgataires ne puissent rien
rclamer dautre sur les biens du testateur, et quils se contentent de ce quils ont reu.
Les legs aux personnes de la famille sont non seulement des tmoignages daffection,
mais aussi des prcautions destines garantir aux hritiers la jouissance paisible de
leur heritage, Marie-Thrse LORCIN, Les campagnes de la rgion Lyonnaise aux XIV et
XV sicles..., p. 221.
118. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 100v.
119. Lany 1427, en el seu testament, Berenguer Amat, de Vilassar, quan es re-
fer a Pere i Constana, lls seus, fu constar: tem lo dit Pere et Constance, que sien
colocats e coneguda dels amics, 1427-6-8, APSGVD, Manual 8, fol. 22.
120. Berenguer Matar, de Vilassar, escoll a Sana, la seva lla, hereva universal,
per tamb dispos que si el ll que havia de nixer era bar fos lhereu: Omnibus aliis
bonis meis heredo Sanciam, liam meam, tamen si uxor mea est pregnatus et habebat
lium masculum quod sit here, et quod supradicti li heredet secundum posse mansi
mei, 1362-3-14, APSGVD, Manual 8, fol. 163.
de les donacions dobjectes materials i/o dimmobles. En general, els
beneciaris daquestes darreres donacions foren els hereus o hereves
universals,
121
els parents,
122
alguns marmessors i, ns i tot, pobres co-
neguts pels testadors.
123
En general, sesmenta la cessi de roba duna
manera genrica, es llegava tota la roba dels testadors i de la llar que
es guardava en cofres.
124
Tamb es realitzaren donacions per separat
de peces de roba, tant de vestir com per a la llar. En aquests llegats
hi havia capes, assades, gomeles, llenols, mantells, tovalles, tovallons
i l.
125

Aquestes donacions de roba han de situar-se dins del context de
lpoca, aleshores la roba no era considerada un producte de consum.
Es tractava dun b ds molt preuat i car. La roba es traspassava
de generaci en generaci, es creava un lligam, un pont duni i
de continutat entre el testador difunt i els seus beneciats.
126
Alguns
historiadors com Chiffoleau tamb veuen en aquestes donacions de
roba un altre simbolisme de carcter religis: celle du dpouillement
ncessaire au chrtien pour arriver humble et nu devant Dieu.
127

En daltres donacions es llegaren terres a lls cabalers i a daltres
parents.
128
Aix, Guillem des Pon, prevere i beneciat de laltar de Sant
Nicolau de Vilassar, dispos que Sana Riera, la seva padrina, fos la
121. Al testament dEufrasina, vdua de Berenguer Partella, de Premi, les bene-
ciades foren les seves lles, Antnia i Agneta, que a ms havien estat escollides hereves
universals, APSPPD, Manual 3, fol. 3.
122. Dentre aquests parents, els ms beneciats dels llegats testamentaris foren
els ms propers al testador o testadora, s a dir, els progenitors, els lls i els germans.
En un segon terme, se situaven els nebots i noms en un cas sescriptur una nora.
123. Francesca, muller de Sim Crosanyes, dArgentona, don una tnica ver-
mella amb botons dargent i cinc vels de lli a Sana, la seva germana, muller de Bernat
Eimeric, de Vilassar, i una tnica vermella petita a Caterina, una pobra que vivia a la
plaa dArgentona, 1381-5-15, APSGVD, Manual 3, fols. 36v-37.
124. En el seu testament Salvadora, muller de Salvador Abril, de Vilassar, adre-
un cofre ple de roba a Antnia, la seva lla i hereva universal, 1451-7-19, APSGVD,
Manual 3, fols. 171-172.
125. Tot aquel l, qui s en aquell sac matex, donaci de Guillema Deulofeu, de
Sant Cristfol de Folgars, a la muller de Bernat Casals, de Vilassar, APSGVD, Manual 3,
fol. 79v.
126. Miquel Bramona, prevere beneciat de la Seu de Barcelona i rector de Sant
Pere de Premi, lleg a Pere Bramona, el seu germ: totes les mias robes de vestir, que
hon sien (i) aquell alberch, que jo he al carrer Udols, lo qual tench beniffet per Santa
Maria, constitut en la sglsia de Sant Pere, a cens de quatre morabatins, pagadors en
dos trmens, 1464-11-7, AHPB, Jaume Mas, Primus liber testamentorum (1445/1505),
fols. 33v-36.
127. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 73.
128. Jaume Estrany, de Vilassar, dispos la donaci de quatre peces de terra al seu
ll. Eullia, la seva lla, fou lhereva universal, 1426-1-16, APSGVD, Manual 3, fol. 146.
beneciria del segent: unum sacum plenum frumenti, quod nunch
est al sol del meu lit, 30 sous i la meitat del que sobtingus de la
venda dun hort. Laltra meitat shavia dinvertir en el pagament de
misses daniversari per a la seva nima.
129
Els marmessors de Guillem des Pon no van complir les seves
disposicions testamentries, ja que en comptes de vendre lhort, situat
a la sagrera de Vilassar, el van establir a Bernat Colom, de Vilassar,
per 9 sous anyals i el pagament duna entrada de 7 sous. A lescriptura
destabliment es fu constar que la meitat daquests imports es repar-
tirien a meitats iguals entre Sana Riera i els aniversaris del testador.
Com s lgic, els marmessors varen triar lopci de lestabliment davant
del de la venda, ja que degueren considerar que era molt ms rendible
lestabliment que lalienaci denitiva dun hort tan ben situat.
130
Tamb satorgaren llegats de productes agrcoles,
131
cases, boti-
gues
132
i llibres.
133
En altres casos, es reserv una habitaci de la casa
perqu les futures vdues poguessin continuar-hi residint.
134
Amb aquest
tipus de llegat es contempl lampliaci de lusdefruit, que ja shavia
reservat a les donacions inter vivos, als esponsalicis o a les aportacions
daixovar dels cabalers pubills.
Jaume Mir, de Cabrera, orfe de Francesc Mir i Sana, orden
que el seu germ Vicen Mir dum vite sue, habeat habitacione in
129. Item volo et mando, quod unus ortus, quem ego emi per liberum et francum
alodium, vendatur per manumisores cum consensu rectoris dicte ecclesie de Vilassario
et medietatis precisit dicte domine Sancie Riera amore Dei et de alia medietate volo,
quod ematur medium morabatinum in puro et tuto alodio, de quo at quolibet anno
in prima die veneris quadragesime unum aniversarium in dicta ecclesia de Vilassario
trium presbitorum et beneciatus Sancti Nicolay accipiat dictum medium morabatinum
et faciat eri aniversarium et habeat pro suo labore VI denarios, 1372-6-9, APSGVD,
131. Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar, institu a la seva nima
hereva universal i dispos pel seu marit cabaler la donaci de un parell de tovalles
e una oca.de poc valor e X canes de drap de li e tot lo blat ceirit e la meytat dels
asplets, 1428-1-18, APSGVD, Manual 3, fols. 154v-155.
132. Joan Ferrer, taverner de Barcelona, orfe de Pon Ferrer i dAlamanda, de
Premi, lleg al seu nt i marmessor, Pere Ferrer, taverner de Barcelona, dues botigues
situades al Rial del Pou, a Vilassar, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 180v-182.
133. Pere Juli, ll de Galcer Bramona fou el beneciat del segent llegat or-
denat pel seu oncle Miquel Bramona, prevere beneciat de la Seu de Barcelona i rector
de Sant Pere de Premi: tem lex lo meu breviari et diornal et tots los meus libres
() si volia esser prevera, 1464-11-7, AHPB, Jaume Mas, Primus liber testamentorum
(1445/1505), fols. 33v-36.
134. I cambra amb 1 lit e la quaxia am so que s, 1410-6-1, APSGVD, Manual
8, fol. 185, testament de Guillem Vidal, de Vilassar.
domo mea, qua habeo in dicto parrochia de Capraria, et quod ibidem
provideatur et alimentetur de bonis meis in cibo et potu, vestitu et
calciatu et in omnibus aliis sive vite necessariis tam in sanitate quam
in inrmitate.
135
Tot i que aquesta disposici noms apareix documen-
talment en una font, la cura dels oncles concos era un fet usual i que,
per tant, no calia escripturar.
Generalment, amb lobjectiu de preservar els drets dels lls, els
testaments recordaven a les cabaleres i als cabalers pubills que havien
entrat en un mas ali en maridar-se. En aquestes escriptures, sespe-
cicava que podien continuar vivint al mas si eren castos, s a dir,
si restaven sense maridar ni cohabitaven amb amigues o amics. Per
exemple, el 10 de juny de 1385, Elisenda, muller de Pere Perpiny, de
Vilassar, dispos en el seu testament la donaci de 40 sous i lusdefruit
del seus bns al seu marit, sempre que Perpiny rests sine uxore et
sine amancia.
136
Un altre exemple, s el de Saurina, muller de Pere
Andreu, de Vilassar, que utilitza lexpressi sine uxor et amica.
137
Noms comptades vegades es contempl lexercici dun usdefruit
lliure, en el qual lhereu o la pubilla dun mas, ns i tot, acceptava un
nou enlla nupcial del seu cnjuge amb un vidu. Aquesta circumstn-
cia noms sexplica per labsncia de parents propers que poguessin
assegurar la continutat dels recursos humans del mas. El 21 de febrer
de 1362, Saurina Veila, pubilla del mas Veil, de Vilassar, en el seu
testament deix ben clar que el seu marit Pere quod possit ducere
uxorem cum lia vel cum lio intrate in manso meo.
138
Alguns testadors tamb reservaren un llegat pecuniari per al seu
senyor. Aquestes donacions testamentries oscillaren entre els 2 diners
i els 5 sous,
139
predominant la satisfacci dun o dos sous.
140
En gene-
ral, en aquest tipus de donacions no es consignava el nom del senyor,
i noms alguns testaments explicitaren que el numerari sadreava al
senyor iure dominus, al domino terrenali dicti mansi o racione
135. 1475-1-31, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482),
fols. 33v-34.
139. Sana Ferranda, muller de Guillem Ferran, de Vilassar, orden la satis-
facci de 2 diners (1362-3-8, APSGVD, Manual 8, fol. 161v). Sana Marquesa, vdua
de Berenguer Marqus, lies Flor, lleg 5 sous a Pere des Bosc, 1381-2-29, APSGVD,
140. A partir de lany 1380, els santboians acostumaven a llegar al seu senyor
natural o terrenal 6 diners, Jaume CODINA, Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Sant
Boi de Llobregat: Columna Assaig, 1999, p. 59.
recognicionis.
141
Com la nota predominant fou la dobviar la identi-
caci del senyor terrenal, aquesta circumstncia pot generar una srie
de qestions difcils de contestar: no es consign el nom del senyor
en un acte de negaci o de rebellia collectiva? O, ms aviat, aquest
fet es don perqu la dependncia era prou coneguda per a tothom i
no calia consignar-ho per escrit? Suposem que ambds factors contri-
buren a la determinaci dignorar el senyor en lescripturaci de les
darreres voluntats.
Com s lgic, alguns dels senyors territorials, que shan esmen-
tat amb anterioritat, en aquestes escriptures testamentries tornen a
comparixer citats per alguns testadors. Aix es constata, per exemple,
els des Bosc, senyors dels castells de Sant Vicen o de Burriac i de
Vilassar, el rei,
142
el prior del monestir de Sant Pol de Mar,
143
Bernat
de Santvicen,
144
la pabordia de Cardedeu,
145
el beneci de Santa Maria
de Vilassar,
146
el benifet de Sant Silvestre de la Seu de Barcelona
147
i
la cartoixa de Montalegre.
148

La instituci de lhereu o de lhereva universal era una de les
parts ms importants de les disposicions testamentries de carcter
civil. Aquest legatari havia de percebre la totalitat del capital i dels
bns, mobles i immobles, desprs dhaver-se materialitzat lentrega de
les altres donacions.
149

141. Testament de Ferrer Morot (1348 APSGVD, Manual 1, fols. 102v-103). Testa-
ment dAntoni Aulovara, ll de Joan Aulovara, de Vilassar (1397-8-2, APSGVD, Manual 3,
fol. 73). Testament dAlamanda, muller de Pere Estrany, de Vilassar, 1374-8-5, APSGVD,
Manual 3, fol. 13v.
142. Pagament de mig maraveds a domino regi meo terrenale, 1357, APSGVD,
Manual 3, fol. 63, testament de Pere Morot, de Vilassar.
143. Satisfacci de dos sous de Guillema, muller de Guillem Vives, de Vilassar
(1388-6-28, APSGVD, Manual 3, fols. 52v-53). Lliurament dun sou de Francesca Saura,
de Vilassar (1398-1-6, APSGVD, Manual 3, fols. 73v-74). Donaci dun sou dAlamanda,
vdua de Guillem Carbonell, de Vilassar, 1406-5-18, APSGVD, Manual 3, fol. 93.
144. Llegat de dos sous dArnau Roudors, de Vilassar, 1394-10-12, APSGVD,
145. Llegat de dos sous al domino meo naturali prepositi Carotituli, 1366-8-7,
APSGVD, Manual 3, fol. 1, testament de Suau sa Morera.
146. Pagament de dos sous dAlamanda, muller de Pere Bosc, de Vilassar, 1368-
5-10, APSGVD, Manual 3, fol. 6v.
147. Lliurament de cinc sous de Pere Vives, de Premi, 1374-12-10, APSGVD,
Manual 3, fol. 16.
148. Narcisa, vdua de Jaume Draper, lies Estrader, de Premi, reconegu aquesta
cartoixa com a senyor terrenal i li destin un sou, 1470-3-8, APSPPD, Manual 3, fol. 64v-6.
149. Omnia vero alia bona mea mobilia et immobilia et iura universa quecumque
sunt dimito Guillermo, lio meo, institucionem ipsum Guillermum, lium meu, michi
heredem universalem instituo (1348, APSGVD, Manual 1, fols. 102v-103, testament de
Ferrer Morot, de Vilassar). Dimito Petrum, lium meum, heredem universalem meum,
Lelecci de lhereu o hereva universal mostra tres tipus de testa-
ments. En el primer grup, es ratic la pubilla o lhereu designat ante-
riorment als heretaments o donacions inter vivos.
150
En el segon grup,
sinstitu un hereu o hereva universal que no coincidia amb lhereu o
la pubilla institut. En el tercer grup, sescollia un hereu o hereva per
primera vegada. En general, aquestes institucions dhereus les realitza-
ren els testadors que tenien lls menors dedat i, per tant, no havien
realitzat cap donaci inter vivos. Aix doncs, aquests testaments podrien
equiparar-se i ser tan vlids com les institucions dhereus i pubilles de
les donacions inter vivos.

Guillem Rafart, lies Serra, de Vilassar, en
el seu testament del 28 de desembre de 1385, institu hereu universal el
primer ll que tingus amb Eullia, lla de Saurina Rafarda.
151
El 28
de juliol de 1410, el segon marit dEullia, que tamb es deia Guillem,
escoll hereva universal la seva lla Francesca.
152
Dotze anys ms tard,
Francesca fou raticada com a hereva universal per Eullia, la seva
mare, que ja era via i sogra de Bartomeu Rafart, lies Fonollet.
153
El
10 dagost de 1426, Francesca tamb fou designada hereva universal
pel seu avi Bartomeu Rafart, el qual especic que si aquesta no podia
ser-ho els seus bns havien de retornar al mas Abril, de Vilassar.
154
Per tant, sha danar en compte a lhora de denir lescripturaci
testamentria. No es poden utilitzar denicions massa genriques que
equiparen el testament amb un negoci jurdic formal, unilateral, perso-
nalssim i essencialment revocable.
155
Dacord amb el que sha comentat
amb anterioritat, aquesta denici no s vlida per a lpoca medieval.
El testament que aplicava els acords pactats en captols matrimonials
es coneix com a successi contractual o capitular. Aquest tipus de
successi no era del tot unilateral ni personalssima, ja que bona part
del que sestipulava, prviament ja shavia acordat i, per tant, deixava
poc marge a la iniciativa individual.
156

de omnibus bonis meis habitis et habendis, 1362-2-21, APSGVD, Manual 8, fol. 160,
testament de Saurina Veila, de Vilassar.
150. Lany 1385, Pere Parera, de Vilassar, ratic Antoni, el seu ll, com a hereu
universal (1385-6-28, APSGVD, Manual 3, fols. 43v-44). Elisenda, la seva vdua, ho feu
dotze anys ms tard (1397-6-20, APSGVD, Manual 3, fol. 84v). Eullia, lla de Saurina
Rafarda i Bernat Rafart, pubilla del mas Rafart, fou escollida hereva universal per la
seva mare, 1402-2-13, APSGVD, Manual 3, fol. 91.
155. Daniel PIOL ALABART, A les portes de la mort. Religiositat i ritual funerari al
Reus del segle XIV. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1998, p. 53.
156. Maspons i Anglasell deneix el testament com a personalssim, inter, secret i
canviable a voluntat del testador i, en el cas concret de Catalunya, comenta la successi
A ms a ms, el testament abans descripturar-se es comentava,
es dictava, es discutia en presncia duna srie de persones, com ara
el notari, alguns membres de la famlia, vens i amics. s el que es
coneix com a nuncupatio.
157
s a dir, una cerimnia pblica en la
qual el testador donava a conixer el seu testament. Diferents elements
socials que participaven en aquest acte hi exercien directament o in-
directament pressi. Aix doncs, s molt poc probable que el testador
segus daltres camins que contradiguessin el que marcava el costum.
158

La majoria dels testadors de la parrquia de Sant Gens de Vilas-
sar escolliren els descendents en primer grau, s a dir els lls, com a
hereus universals. Aquesta elecci representa un 71%. A continuaci,
amb un 6% sinstituren hereus universals els ascendents de primer
grau (el pare i la mare),
159
amb un 5% els descendents de segon grau,
160

amb un 4% els parents collaterals,
161
amb un 3% els cnjuges,
162
amb
contractual o capitular. En relaci amb aquesta darrera tipologia explicita que daqu ve
que la successi contractual o capitular no sigui personalssima, ni interina, ni secreta, en
el sentit en qu ho s la testada. No s personalssima com ella, perqu la disposici s
feta en com acord entre el ll que es casa i els seus pares, o el germ hereu si aquells
han mort, o entre els nuvis. No s interina, perqu les coses convingudes no es poden
canviar ms que en circumstncies excepcionals ja previstes, o quan se nhan reservat la
facultat, Francesc MASPONS i ANGLASELL, El rgim successori catal. Barcelona: Editorial
Barcino (Collecci Popular Barcino, CXL), 1938, pp. 26-28.
157. La nuncupatio, la pronuntiation solennelle des dernires volonts suppose
la prsence dun public (le notaire, les tmoins, la famille, les voisins, les clercs)... le
testament de la n du Moyen Age na jamais t le fruit des dcisions parfaitement
autonomes dun individu libre dagir sa gise, comme certains juristes lont parfois
laisser entendre, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 84.
159. Joana, muller de Salvador Pons, de Vilassar, escoll Agneta, la seva mare,
(1404-6-13, APSGVD, Manual 3, fols. 86v-87). Jaume Roudors, de Vilassar, a Jaume
Roudors, el seu pare, 1427-7-10, APSGVD, Manual 3, fols. 140v-141.
160. Es consideren descendents de segon grau els nts dels testadors. Guillema
Morella, muller de Guillem Morell, de Vilassar, escoll Pere, el seu nt, Pere, ll de
Bartomeu Serra (1383-5-4, APSGVD, Manual 3, fol. 38). Caterina, vdua de Bartomeu
Marc, de Vilassar, institu a Antnia, la seva nta, muller de Joan Colomer, 1467-6-2,
161. Dins daquesta categoria sinclou els germans i les germanes, aix com els
nebots dels testadors. Margarida, vdua de Pere Mayol, escoll el seu germ Mart Ferrer,
de Cabrera (1403-9-29, APSGVD, Manual 3, fol. 85). Salvador Estrany, ll de Jaume
Estrany, a la seva germana, Eullia (1410-10-24, APSGVD, Manual 3, fol. 103). Sim
Agell, de Vilassar, a la seva neboda, Elisenda, muller de Berenguer Agell, lies Roquer,
1364-4-11, APSGVD, Manual 3, fols. 29v-30.
162. Berenguer Saura, de Vilassar, institu Francesca, la seva muller (1377-7-17,
APSGVD, Manual 3, fols. 18v-19). Joana, muller de Salvador Campins, al seu marit,
un 3% lnima dels testadors
163
i institucions eclesistiques i amb un
1% els ascendents de segon grau
164
i els parents per anitat.
165
Daltres
opcions sn quantitativament irrellevants. Entre aquestes, cal assenyalar
la instituci dhereus que encara no havien nascut. El 18 de gener de
1411, Eullia, muller de Jaume Cabanes, de Cabrera, design com a
hereu universal el seu primer nounat.
166

Malgrat el predomini de la institucionalitzaci dun nic hereu,
tamb disposem dalguns exemples en els quals es practic la divisi de
lherncia a parts iguals. Entre daltres, pot esmentar-se el testament de
Sana, muller de Pere Llad, de Vilassar. El 2 de mar de 1388, aquesta
testadora especic que de omnia alia mea mobilia et immobilia et
iure universa mihi pertinenia dimito omnibus lis meis per equales
partes et ipsos heredes meos universales instituo.
167

Al testament dAlamanda Morera, de Vilassar, datat el 20 de febrer
de 1362, sescriptura: item dimito de illis CCCC sous, quos ego habeo
ad meas voluntates, dimito Guillermus viro meo C sous, residum vero
omnium bonorum meorum mobilium et immobilium, heredo omnes
lios meos per equales partes, et si unus desedet, quod revertatur de
uno ad alterum et si omnes desederunt absque lios de legali matri-
monio que detur totum amore Dei.
168
El 4 de setembre de 1449, Arnau Carbonell, teixidor de lli, de
Vilassar, tamb institu hereus universals, a parts iguals, els seus lls,
Antoni i Esteve: que de dots mos bns los quals vull que lus sia
departit per egals parts e quen puga fer cascun de la sua part a ses
prpies volentats fesadores.
169
Amb les testadores vdues es conrma la importncia dels lls
com a mxims beneciats daquestes eleccions i la presncia de nts,
que substituren els seus ascendents directes en la successi. En con-
seqncia, aquestes dades ratiquen estudis daltres investigadors, que
assenyalen la importncia de lestructura vertical dins la famlia pa-
163. Bonanat Mas, de Vilassar, design hereva universal la seva nima, 1388-4-7,
164. Els ascendents de segon grau sn els avis i vies dels testadors. Al seu
testament Antnia Dilmera, de Vilassar, institu el seu avi, Bernat Dilmer, 1422-10-25,
165. Els parents per anitat sn els que tenen una relaci de parentiu no con-
sangunia. s a dir, quan aquesta relaci de parentiu sha iniciat amb una uni conjugal.
Constana, muller dEsteve Vidal, de Vilassar, design hereva universal Clara, la seva
cunyada, 1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186.
gesa baixmedieval. Per a Merc Aventin, la famlia pagesa s, doncs,
una estructura essencialment vertical formada per pares, lls i nts
(73,5% dels familiars esmentats en els testaments), que de manera
secundria, en la concepci dels testadors, sentn de manera horit-
zontal per englobar germans casats fora de casa i nebots (14,8%).
170

TAULA 18
Hereus dels testaments dels parroquians casats
de Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
Hereus Mullers casades Homes casats
nima 1
Anima i pobres de Crist 1
Capella Sant Salvador 2
Marit 5
Muller 6
Fill 102 82
Filla 19 14
Fills per nixer 4 7
Primer nounat que arribi als 14 anys 1
Fills a parts iguals 3 1
Pare 1 1
Mare 6 2
Germ 5
Germana 3 1
Cunyada 1
Neboda 1
Nebot 1 1
Nt 4 3
Nta 2
Es reparteix entre diferents familiars no
a parts iguals
1
No sespecica relaci familiar 4
No consta 1 1
170. Merc AVENTIN I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals...,
pp. 550-551.
TAULA 19
Hereus dels testaments de les parroquianes vdues
Hereus Mullers vdues
nima 1
nima i pobres de Crist 1
Fill 27
Filla 6
Germ 1
Neboda 3
Nebot 1
Nt 3
Nta 4
Nora / gendre 1
Es reparteix entre diversos a parts no iguals 1
No sesmenta relaci parental 1
El nombre de lls legtims vius que tenien els testadors a lhora
de testar s una tasca difcil de vericar. A banda dels que sidentica-
ren clarament com a lls, tamb nhi havia daltres que sesmentaren
genricament amb lexpressi altres lls i lles i no sespecicaren
detalladament.
Algunes noies casades sidenticaven mitjanant les dades dels
seus respectius marits, sense explicitar-se que eren lles del testador.
Per tant, les dades analitzades es basen en la descendncia que sha
pogut identicar.
Segons aquestes dades, la majoria dels testadors casats i, en el
cas de les dones, les vdues tenien un descendent viu. Aquesta tipo-
logia representa un 32% de la mostra documental.
171
Amb un 28% hi
ha els testadors que no identicaren descendents. A continuaci, els
percentatges sn progressivament descendents a mesura que augmenta
el nombre de lls. Daquesta manera, amb un 21% tenim els testadors
amb dos lls,
172
amb un 12% els que tenien tres lls,
173
amb un 4% els
171. Berenguer Matar, de Vilassar, escoll a Sana, la seva nica lla, per amb
la condici, que la seva muller no infants un ll, 1362, APSGVD, Manual, 8, fol. 162v.
172. En el seu testament, Alamanda, muller de Bernat Colom, de Vilassar, esment
als seus dos lls Bernat i Salvador, 1386-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 46.
173. Jaume Grau, ll de Pere Grau, de Vilassar, escriptur llegats per als seus
tres lls, Jaume, Constana i Francesca, i a ms a ms, fu la previsi dincloure als
que encara no havien nascut com a substituts de lhereu universal, 1390-8-7, APSGVD,
Manual 3, fol. 57.
que esmentaren quatre lls
174
i amb un 1% els que especicaren cinc i
sis lls.
175
Tamb cal assenyalar que un 2% dels testadors no deixaren
constncia escrita del nombre concret de lls que tenien.
Aquesta descendncia presentava un ampli ventall dedats que,
com s evident, tampoc es pot concretar. Tot i aix, es pot armar que
incloa als que encara no havien nascut, els identicats com pregna-
tus, als menors que havien de quedar a crrec de curadors i tutors i
als majors dedat.
GRFIC 21
Nombre de lls esmentats pels testadors
a Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
GRFIC 22
Previsi dhereus dels testadors a Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
174. Saurina, muller de Pere Andreu, de Vilassar, esmenta els seus quatre lls:
Pere, Nicolau, Sim i Francesca, 1388-3-2, APSGVD, Manual 3, fol. 50.
175 Guillem Soler, de Vilassar, escoll la seva lla, Bartomeua i, en substituci daquesta,
els seus altres lls, Guillem, Pere, Bernat i Sana, 1355-6-6, APSGVD, Manual 1, fol. 107.
no sespecifca 2%
5 1% 6 1%
cap 28%
1 32%
1 hereu 48%
2 hereus 18%
3 hereus 21%
4 hereus 9%
5 hereus 3%
6 hereus 1%
7 hereus 1%
2 21%
3 12%
4 4%
Com s lgic, el nombre de lls i de lles dels testadors condicion
el nombre de substituts de lhereu universal. Aquestes substitucions es
formularen per a preveure hipottiques situacions com podien ser la
incapacitat, la mort o la renncia de lhereu universal.
176

El 25 dagost de 1432, en el seu testament, Pere Llad, de Vilassar,
escoll com a hereva universal a Bartomeua, la seva nta.
177
Prviament,
lany 1411, Bartomeua ja havia estat instituda pubilla del mas.
178
En
aquesta escriptura, Llad despla el seu ll, Pere Llad, de Barcelona,
al darrer lloc de la seva lnia substitutria:
In omnibus vero aliis bonis meis tamen mobilibus quod immo-
bilibus, presentibus quod futuris... instituo michi heredem meam
universalem facio Bartholomeam, nepotem meam, sive nete, si
tunch vixerit et heres ea esse voluerit. Si tunch non vixerit vel
vixerit et eres mea noluerit, tunch instituo sibi et michi, lium
suum masculum majorem et sic instituo eis unum post aliud. Et
si omnes masculi decederint, tunch instituo femelis unam post
aliam et si omnes decederint vel eres mei esse noluerint, tunch
instituo eis et michi, Petro Latoni, lio meo civitate Barchinone,
ad suas omnimodas libere voluntate faciendas.
179
Daltres vegades, no es fu una previsi de substituts, sin que
sorden la divisi de lherncia en parts iguals entre els germans.
Aquesta fou lopci escollida al seu testament per Berenguer Matar,
de Vilassar, el 10 doctubre de 1370. Com a hereus substituts dAntoni,
lhereu universal, els seus germans i germanes, a parts iguals:
si ipse noluerit accipere dictam hereditatem, volo quod divida-
tur per equales partes inter omnes lios et lias meos, et si ipse
acceperit dictam hereditatem et noluerit, volo et mando quod
na Sibilia, lia mea et... Francesche, uxore me, habeant de dic-
ta hereditate secundum pose mansi et ad cognicione amicorum
meorum et suorum.
180

176. A la ciutat de Barcelona i les poblacions catalanes on regeix el dret barce-
lon, en virtut del captol tercer del Recognoverunt Proceres, o sigui de la llei continguda
al ttol 13, llibre 1, volum 2 de les Constitucions de Catalunya, lhereu pot renunciar
lherncia desprs dhaver-la feta seva, mentre sen desprengui ntegrament, s a dir, el
valor que tenia i els drets que la integraven en possessionar-sen, Francesc MASPONS i
ANGLASELL, El rgim successori catal..., p. 59.
178. 1411-3-15, APSGVD, Manual 6, fols. 142v-143v.
El 48% dels testadors de la parrquia de Sant Gens de Vilassar
escoll un nic hereu i no esment cap substitut.
181
El 21% dels tes-
tadors prevei dues substitucions. En aquest cas, es constaten quatre
frmules diferents: la segona s ms oberta, perqu en el tercer grau
de substituci es consign com a possibles hereus els germans, daltres
lls segons ledat o els hereus dun mas;
182
la tercera utilitz lexpres-
si dels altres lls i lles de major a menor edat que precedia la
frmula dels altres parents ms propers.
183
El 18% dels testadors
escriptur lelecci dun hereu i el seu substitut. Aquesta modalitat tamb
gur en alguna de les frmules que shan indicat.
184
Els testaments
amb un major nombre de substituts foren els que millor identicaren
els substituts escollits.
185
Com a darrera opci de lelecci de substituts
es contempl la dels parents ms propers.
Alguns testadors tamb ordenaren lexclusi de familiars i la
dependncia daltres llegataris no hereus i menors dedat vers tutors
i curadors. Per exemple, Berenguer Pons deix ben clar que els seus
germans no havien de percebre cap llegat testamentari.
186
Bonanat Par-
tella, de Premi, desprs dhaver escollit Lloren Partella, el seu ll,
com a hereu universal, design com a tutors dAntoni i Bonanat, ns
181. Sana, muller de Bernat Eimeric, de Vilassar, noms escoll com a hereu
universal Bernat Duran, germ seu, de Tei, 1401-1-16, APSGVD, Manual 3, fol. 95.
182. Antnia, muller de Bartomeu Casals, de Vilassar, dispos que el seu ll Bar-
tomeu fos el seu hereu universal i esment com a substituts Angelina, la seva lla, i els
hereus del mas de Berenguer Tria, que era el seu pare, 1449-7-28, APSGVD, Manual 3,
fol. 163 i Manual 8, fol. 144.
183. Eullia, muller de Berenguer Amat, de Vilassar, en primera instncia no-
men el seu ll Jaume com a hereu universal. En substituci daquest sescripturaren
els altres lls de major a menor edat i els parents ms propers, 1410-6-5, APSGVD,
Manual 3, fol. 104.
184. Francesca, muller de Francesc Riera, institu hereu universal el seu ll
Miquel. Com a substituta constava Salvadora, la seva lla (1429-3-23, APSGVD, Manual
6, fol. 8 i Manual 8, fol. 42). En canvi, Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus,
lies Sagi, com a substitut de lhereu, que era el seu renebot Antoni Riera, esment els
parents ms propers, 1430-2-15, APSGVD, Manual 8, fol. 52.
185. Joan Aulovara, de Vilassar, institu hereu universal Antoni Parera. Els seus
substituts foren Juli, Joan Cisa, Jaume Cisa i els parents ms propers (1422-8-28,
APSGVD, Manual 3, fol. 136). Guillem Vidal institu hereu universal Antoni, el seu ll.
En substituci esment el seu primer nounat, Clara i Margarida, les seves lles, Pere
Folgueres, el seu germ, i els parents ms propers de part de pare (APSGVD, Manual
8, fol. 185). Joan Estrany, de Vilassar, escoll com a hereu universal Salvador, el seu ll
i esment els seus altres lls com a substituts: Joan, Feliu, Margarida, muller de Pere
Agell, de Vilassar; Joana, muller de Francesc Soler, de la Roca, i Angelina, muller de
Pere Ferrer, de Vilassar (1461-4-13, APSGVD, Diversorum 48 i 133). Eullia, muller de Joan
Estrany, a ms dels anteriors substituts esment els parents ms propers, 1451-3-7,
APSGVD, Manual 7, fols. 56v-57v.
que aquests tinguessin ledat de vint anys, Jaume Ferrer, Pere Maci,
nebot seu, i Bernat Cisa, de Premi.
187
En alguns testaments, es consign una clusula codicillar per
assegurar la revocabilitat del testament mitjanant un altre testament
o un codicil.
188
En daltres escriptures tamb sincorpor una altra clu-
sula, que tenia com a objectiu assegurar la transparncia i coneixena
de les darreres voluntats. Per tant, aquesta clusula especicava que
el testament original havia de ser lliurat als marmessors, als hereus i
a qui ho demans: Et volo quod de hiis ant et eri possint adque
tradi per notarium infrascriptum dictis manumissoribus, heredibus et
aliis quorum interessit originalia testamenta quod inde petita fuerint
et requisita.
189
EL PROTOCOL FINAL, ELS DEUTES I ELS CODICILS
A la darrera part del testament es consignava la data, la localitat,
190

les signatures del testador
191
i la dels testimonis que corroboraven el
contingut del document.
192
En algunes escriptures testamentries, a
continuaci del protocol nal, es mencionaren els imports dels deutes
pecuniaris pendents. La informaci aportada per aquestes llistes de
deutes s valuosssima, ja que aporten dades de preus de productes i
de relacions de diversa tipologia que molt sovint no sescripturaren.
Mercs a aquestes anotacions, per exemple, es pot saber que An-
tnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, de Vilassar, entre daltres, devia
a Juli dos peges de lit per 2 jornals dels muls i a Salvador Colomer
188. Hec est autem ultima voluntas mea, quod volo valere iure testamenti, que
si non valet aut valere non potuerint iure testamenti, volo quod valeat et valere posit iure
codicillorum aut alia prout melius de iure valere possit et tenere, 1433-5-3, APSGVD,
Manual 3, fol. 158v, testament de Bernat Galceran, de Vilassar.
189. 1449-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 163v, testament dAntnia, muller de
Bartomeu Casals, de Vilassar.
190. La dataci de les escriptures testamentries tamb sintrodua amb lexpressi
Actum est hoc. A continuaci constava el lloc de redacci i la data segons la Nativitat.
191. Actum est hoc in dicta parrochia Sancti Genesi de Vilaario, vicesima
octava mensis julii anno a Nativitate Domini MCCCC quadragesimo nono. Sig+num
Anthonie, uxor Bartholomei Casals predicti, qui hoc meum testamentum seu hanc meam
ultimam voluntatem laudo, concedo et rmo, 1449-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 163v,
testament dAntnia, muller de Bartomeu Casals, de Vilassar.
192. Testes vocati et rogati huius testamenti sunt Salvador Ferrerii et Petrus
Morot, parrochie de Vilaario, 1449-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 163v, testament dAn-
tnia, muller de Bartomeu Casals, de Vilassar.
20 sous per podar les vinyes.
193
En canvi, Pere Avella, de Vilassar, fu
constar que diversos convilatans li devien respectivament 11 sous com
Avella per una vaca i Bernat Tolr per un barril de vi. Aquest testador
tamb confess que devia 3 sous i 6 diners de mitja quartera de faves
a Tolr i 2 sous per lnima dun fadr que havia viscut amb ell.
194
La
informaci daquestes dades tamb facilita la identicaci de les ac-
tivitats econmiques dalguns testadors com Francesc Duran, rajoler
del venat del Sant Crist de Vilassar.
195
En aquesta lnia, les 12 lliures i
4 sous que, el 16 de novembre de 1434, Miquel Andreu, ferrer de Vilas-
sar, comptabilitz en el seu testament,
196
referencien la satisfacci del
llssol
197
i algunes de les activitats relacionades amb loci de ferrer.
198
Amb lelaboraci de codicils, els testadors podien canviar aspectes
dels testaments que havien escripturat amb anterioritat. Disposem de
poqussimes mostres de codicils elaborats en aquest perode,
199
perqu
la majoria dels testadors de la zona estudiada no escripturaren les seves
darreres voluntats ns al darrer moment, de manera que deixaren poc
marge per a futures modicacions.
Els codicils presentaven una estructura interna organitzada en
diferents parts: la invocaci i una frmula inicial molt similar a les
testamentries, que ja sha analitzat, la presentaci de latorgant, les mo-
dicacions de les disposicions, la clusula nal, la identicaci de la
localitat, la data, la signatura del titular i la presentaci dels testimonis.
Amb aquests codicils sintroduen modicacions de diversa ndole.
Mentre nhi havia que incorporaren alguns petits canvis, daltres capgi-
raren les disposicions testamentries anteriors. De la primera tipologia
poden esmentar-se dos exemples. Bartomeua, muller de Feliu Estrany,
de Vilassar, qui test el 22 de febrer de 1434,
200
en el seu codicil elabo-
rat un any ms tard, introdu un nou substitut per a lhereu universal.
195. tem tinch teula al forn cuyta III milles, qui valen XI lliures i XI sous.
tem rayola cuyta al dit forn IIII milles, qui valent VIII lliures s emper tot dita teula
e rayola, qui s al dit forn a mitges entre mon llastre Bartomeu Amat e mi, 1483-6-19,
APSGVD, Llibre dbits, fols. 8-8v.
197. De Bartomeu Marc qui deu tot lo vi, que fa de losol de sis anys; 3 sous
de llssol dordi de Dilmer i 5 sous i 6 diners de lordi corresponents al llssol de tres
anys que devia Antoni Riera.
198. 2 sous per ferrar, de Bonivern, i 1 sou i 3 diners de Roca per dos ferros.
199. De fet, sha localitzat un codicil de lArxiu Parroquial de Sant Gens de
Vilassar, cinc codicils a lArxiu Parroquial de Sant Pere de Premi i un codicil a lArxiu
Histric de Protocols de Barcelona.
Daquesta manera, com a darrer substitut de lhereu universal del seu
ll Vicen, i desprs dAntoni, tamb ll seu, nincorpor un altre,
Bartomeu Marc.
201

El segon codicil pertany a Clara, muller de Bernat Cisa, de Premi.
Lany 1470 augment la donaci realitzada a la seva neboda Francina
amb 20 lliures i inclogu com a beneciria duna tnica vermella
Eullia, nta seva, que vivia a Barcelona. En el seu testament de 1467,
Clara dispos per a Eullia lentrega de 40 sous que havien de formar
part del seu dot. Com al codicil, Eullia ja fou identicada com a
muller de Joan Parera, de Barcelona, s fcil entendre que limport
del dot ja shavia satisfet.
202
Daltres codicils presentaren canvis ms importants.
203
Aix, el 24
de gener de 1470, Antoni Cases, de Premi,
204
incorpor amb el seu
codicil que la seva dona pogus gaudir duna habitaci amb un llit
ben fornit: legat sibi unum lectum fornitum, quod deset, et unam
cameram in eadem domo ipsa vivente et comorante.
205
Amb aquest
canvi, el testador volgu assegurar a la seva dona la continutat en la
residncia marital.
El 20 de juny de 1476, Berenguer Partella, de Premi,
206
en el seu
codicil, inclogu un nou marmessor i design tutors i curadors per a
les seves lles.
207
Lany 1466, Bartomeu Riera, de Premi, formalitz
el seu testament.
208
I sis dies desprs un codicil. Mitjanant aquest
document, Riera contempl les atencions que Constana, la seva ma-
drastra, havia de rebre ns a la seva mort,
209
substitu Antoni Riera,
el seu germ, com a hereu universal i escoll tutors i curadors per a
la seva futura descendncia.
203. El codicil dAntoni Parera, notari barcelon, orfe de Guillem Parera i Sana,
la seva darrera muller de Tiana, no es pot comparar amb el seu testament perqu no
sha conservat, 1472-7-30, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480),
fols. 97v-98.
204. El testament dAntoni Cases sescriptur el 9 de gener de 1470, APPSPD,
Manual 2, fol. 62.
205. APSPPD, Manual 2, fol. 62v.
206. 1476-6-20, APSPPD, Manual 2, fol. 55, testament de Berenguer Partella,
de Premi.
207. 1476-6-20, APSPPD, Manual 2, fol. 55, codicil de Berenguer Partella, de
Premi.
209. in meo testamento nullam facti mencionem de domina Constancia, matre
mea sive madrastra, abeat provissione omni tempore vite sua tam in sanitate quam in
inrmitate in mea hereditate et de bonis dicte hereditatis mei.
s important assenyalar que Bartomeu Riera no discrimin entre
els lls i les lles i que dispos un ordre de prelaci per si la seva
dona estava embarassada de bessons:
in presente codicillo expresse revoco et anullo volendo et ordi-
nando, quod in omnibus bonis meis mobilibus et immobilibus
dimito et concedo pregnatu, quam tenet in ventre domina Bar-
tholomea, uxor mea, tam masculus quam femina, llum et llam,
et si sunt duo vel due ille qui nacetur primus, volo quod habeat
dictam hereditatem Item dimito in tutores et curatores dicto
pregnatu...
210
El 20 de gener de 1482, en el seu codicil, Margarida, muller de
Salvador Triador, de Premi, incorpor una nova donaci i canvi lhe-
reu universal. Daquesta manera, Joan Soler, el seu gendre, havia de
percebre 5 sous de la testadora, i Rafaela, lla de Margarida i muller
de Soler, deixaria de ser lhereva universal. Fou consignat com a hereu
universal Joan Soler, nt de Margarida, ll de Rafaela i Joan Soler. El
temps transcorregut entre la redacci daquest testament
211
i lescrip-
turaci del codicil fou cinc anys,
212
que correspon al perode ms llarg
observat entre les redaccions daquest tipus descriptures.
Els inventaris fets arran de lbit dalguns testadors ofereixen da-
des importantssimes sobre aspectes de la vida quotidiana i permeten
concretar-ne la posici economicosocial. Mitjanant linventari escrip-
turat lany 1362 per Bartomeu, vicari de Premi, dels bns dels pubills
de Lloren Rossell de Premi, se sap que el difunt era pags i que,
entre daltres eines, al celler del mas Rossell hi havia dos cups per a
dipositar-hi vi i una arada. Per tant, mercs a aquestes dades, pot con-
siderar-se Lloren Rossell un pags acomodat que disposava de dues
eines agrcoles que no eren a labast de tota la pagesia de la contrada.
A linici daquest document sexplica que linventari fou elaborat
ab instancia dells amichs dels pubills i que si el testador a les seves
darreres voluntats no havia escollit tutors i curadors dels seus lls me-
nors, aquests serien designats per un membre extern del grup familiar.
En el cas dels Rossell fou el veguer de la ciutat de Barcelona: e a
ab licncia he manament del veguer de Barcalona, lo qual a elegits als
dits pubills per tudors he curados, que pusquen exequir los bns de
aquels ax com propris bns llurs. o s a saber, lo senyer en Pere
Mar, de la parrquia de Sant Cipa (sic) de Tiana, avi dels pubills,
he lo senyer en Pere Andreu Rosell, lies Rosel, de la parrquia de
Premi.
213
A mitjan segle XV, el bisbat de Barcelona controlava la tasca re-
alitzada pels marmessors. Aquesta informaci es desprn dalguns tes-
taments en qu a continuaci del document sescripturaren anotacions
com les que poden llegir-se als segents exemples.
En relaci amb el testament dAlamanda, muller de Guillem Abril,
de Vilassar, escripturat el 8 de juliol de 1425, es pot llegir: A XVII del
mes de nohembre any MCCCCXXXVI, en Guillem Abril, marit de la
dita defunta, dna compliment per rah del crrech de la marmassoria,
la qual avia presa de fer per nima de la dita Alamanda, ax com de
sapultures et altres lexes, donant-na bon compte als ocials del Senyor
bisba present mossn Pere de Masnou, rector de aquesta sglsya.
214
Per a les tasques de marmessoria ordenades al testament de Gui-
llem Duran, de Vilassar, elaborat el 23 dagost de 1426, es constata: A
XXVII del mes de octubre any MCCCCXXXVI, en Salvador Ermengou
et Anthoni Amat, marmassos den Guillem Duran, desss dit, reteren
compte del dess dit testament en poder dels ofcials del senyor bisba,
segons se mostra per 1 liura dinitiva, que tragueren.
215
Lany 1427, Salvador Pi, de Vilassar, i Bartomeua, vdua de Sal-
vador Juli, de Vilassar, veieren reconeguda la seva marmessoria: Los
sobredits marmassors del dit defunt reteren compte al palau del bisbat
et tragueran bona pocha de de la taula dels testimonis del palau
del bisba.
216
Pel testament de Margarida, muller de Narcs Riera, de Vilassar,
elaborat el 20 dagost de 1433, Narcs Riera, el seu marit, i Bernat
Corbera, el seu pare, el 10 doctubre de 1436, donaren compte per
rah del crrech de la marmasoria, que avia presa de totes aquelles
10 lliures, les quals la dita Margarita savia preses per la sua nima
en la taula dels testaments del palau del bisba.
217
216. 1427-4-5, APSGVD, Manual 3, fols. 150v-151 i Manual 8, fols. 15-17.
ELS RITUALS FUNERARIS
La universalitat del fenomen de la mort i la seva transcendncia
comportaren la realitzaci duna srie de cerimnies que es desenvo-
luparen al voltant del cos del difunt i en memria del nat. Aquestes
cerimnies mostren la inserci dels individus dins de la seva comunitat
i lexercici dun conjunt de prctiques religioses i consuetudinries que
marcaren profundament la vida quotidiana.
La poblaci cristiana de lpoca medieval entrava a formar part
de la seva comunitat mitjanant el sagrament del baptisme, i sacomia-
dava de la vida terrenal amb daltres sagraments com ara la confessi,
leucaristia i lextremunci. De fet, des del comenament el cristianis-
me interpret la mort com una conseqncia del pecat i establ com
a base del seu dogma la mort salvadora del seu fundador.
1
A la baixa
edat mitjana, lesdeveniment de la mort continu mantenint una estreta
relaci amb la mitologia cristiana, una de les bases cabdals de les
creences daquest perode.
2
La historiograa que estudia la incidncia de la mort a lpoca
baixmedieval no mostra una postura unnime envers les actituds i els
sentiments experimentats per la poblaci daquell perode. Philippe
Aris parla de la mort domesticada quan es refereix a lantiga pos-
tura, segons la qual la mort era percebuda com un fenomen familiar,
1. Por el primer hombre el pecado ha entrado en el mundo. Por el pecado ha
entrado la muerte. sta ha pasado a todos los hombres porque todos han pecado (Sant
Pau Rom 5,12), Emilio MITRE: La muerte y su cristianizacin, Emilio MITRE (coord.),
Historia del cristianismo. II. El mundo medieval. Granada: Universidad de Granada,
Editorial Trotta (Coleccin Estructuras Procesos. Serie Religin), 2004, p. 324.
2. Jean-Claude Schmitt defensa els arguments dalguns antroplegs com Paul
Saintyves que, des del segle XIX, proposen el concepte de mitologia cristiana, Jean-
Claude SCHMITT, Le corps, les rites, les rves, le temps..., pp. 53-76.
proper, atenuat i indiferent. Segons Aris, a partir dels segles XI i XII,
aquesta percepci de la mort comen a transformar-se lentament i,
posteriorment, a la baixa edat mitjana es produ una individualitzaci
de la concepci de la mort.
3
Amb el romanticisme, la visi de la mort
continu transformant-se amb laparici de la mort de laltre ns a
laparici de la mort prohibida i maleda dels nostres dies.
4
Per la seva banda, Emilio Mitre argeix que, durant el segle XIII
i a principis del XIV, lEsglsia romana institucionalitz la diferncia
entre la mort cristiana (lexistncia terrenal) i la segona mort (la
condemna eterna). Per aquest estudis, la intenci de laparell eclesistic
comport una desdramatitzaci de la primera mort que al seu torn
dramatitza la segona mort i la vida terrenal.
5

Des de les aportacions de Michel Vovelle, la postura de la resig-
naci s defensada per diferents erudits. Aquesta tendncia assegura
que les societats de lAntic Rgim mostraven ms una actitud daco-
modaci i de resignaci davant la presncia quotidiana de la mort que
de veritable pnic.
6

La materialitzaci de les prctiques funerries represent una
inversi econmica de la societat que les practic. Per aix, Danile
Alexandre-Bidon insereix els mecanismes i les implicacions que el fet
mortuori comport a la societat medieval dins dun concepte ampli com
s el deconomia de la mort. Per aquesta historiadora, les morts ani-
ment une bonne part de la socit des vivants, qui prient ou travaillent
quotidiannement pour eux.
7
Aix doncs, la implicaci mostrada per la
societat baixmedieval envers els seus difunts fou un fet, que precedia
el moment de les exquies i alhora les transcendia.
Jacques Chiffoleau qestiona la inuncia de les crisis demogr-
ques i econmiques vers la internalitzaci de la mort i del dol, expressat
per familiars, amics i vens, i la conseqent posada en escena de les
3. Y ese hombre tena una pasin por la vida que nos cuesta entender hoy,
quiz porque nuestra vida se ha vuelto ms larga, Philippe ARIS, Historia de la muerte
en Occidente..., p. 55.
4. Philippe ARIS, Historia de la muerte en Occidente..., p. 55.
5. Emilio MITRE, La muerte vencida. Imgenes e historia en el Occidente medieval
(1200-1348). Madrid: Encuentro Ediciones, 1988.
6. Michel VOVELLE, La Mort et lOccident: de 1300 nos jours. Pars: Gallimard,
cop. (Bibliothque des histoires), 1983.
7. Ds le XII sicle, les morts sont la principale source de revenus de leconomie
monastique... Aux XIII-XIV sicles, ils nourrissent de leurs legs pieux les pauvres, les
orphelins, les recluses; leur argent plac perpetuit en messes ou en dons, joue un
rle essentiel dans la vie mdivale... il existe une economie de la mort, dont on peut
dtailler mcanismes et implications. Au Moyen Age, les morts sont toujours inscrits
dans la socit des vivants, Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., pp. 13-14.
pompes funebres amboyantes.
8
Per a Chiffoleau, la democratitzaci
del testament comport un augment considerable de les donacions reli-
gioses i de les demandes de misses que, en daltres perodes, restaven
en poder de les classes socials ms potents. Daquesta manera, arran
de lescripturaci testamentria, sorigin un gran nombre de llegats
de tipologia religiosa. Encara que les donacions de cada testador acos-
tum a ser nma, la totalitat daquests llegats represent una entrada
considerable de capital per a lEsglsia.
9
ELS LLEGATS RELIGIOSOS
A les disposicions testamentries, els imports dels llegats religiosos
servien per garantir la salvaci de lnima, mitjanant la preservaci
de les despulles, les donacions de llegats a lEsglsia i la celebraci de
misses.
10
Per a Chiffoleau, aquests llegats religiosos comformaven una
economia de la salut, que contemplava la satisfacci del prix du
passage i remarcaven el seu carcter altament codicat, normalitzat
i ritualitzat.
11
Per aix, en aquesta tipologia de llegats acostumava a aparixer un
import general que, en la major part de les escriptures testamentries,
san concretant amb lespecicaci dunes determinades assignacions
pecuniries i/o en peticions de misses. Tot i aix, tamb s cert que
existiren una srie dimports satisfets pels marmessors que no foren
especicats pels testadors. Aquest fet indica que al Baix Maresme, com
en daltres zones de lEuropa Baixmedieval, el seguiment del costum
fou primordial en la consignaci daquests llegats religiosos. El testador
ja conava que es realitzarien unes prctiques consuetudinries i, per
8. Segons aquest autor, les liens entre la crise dmographique et lvolution
des images de la mort ne sont pas aussi simples et directs que les manuels le laissent
parfois entendre... la sociologie et la gographie des pratiques funraires rvlent en
effet une grande diversit des attitudes mentales. Lgalit devant la mort nest quun
thme de Danse Macabre... ce sont dans les classes sociales les plus dfavorises que se
maintiennent mieux les anciens usages coutumiers, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit
de lau-del..., p. 150.
10. Aquestes disposicions es presentaven precedides per les segents frmules
notarials: Et accipio de bonis meis pro animam meam et sepulturam faciendam i
Accipio autem de bonis meis pro anima mea et sepultura et per quibusdam legatis per
me inferius relictis... de quibus dimito.
11. Lide du prix global payer pour les voyages vers lau-del na pas encore
compltement disparu... Ainsi se retrouve la conception, sans doute trs ancienne, de
la part de Dieu, que lon doit distraire de lheritage si lon veut gagner rapidement le
repos ternel, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 215.
tant, en considerava innecessria lescripturaci.
12
Per aix, la majoria
dels testadors no especicaren detalladament lorganitzaci de les seves
exquies, els sufragis ni les donacions per als pobres vergonyants.
13

En aquesta tipologia de llegats, els imports generals predomi-
nants se situaren entre els 100 i els 200 sous.
14
A la parrquia de
Sant Gens de Vilassar, durant el perode 1348-1486, aquests imports
generals oscillaren entre els 20 i els 8.000 sous.
15
A la parrquia de
Sant Pere de Premi, per al perode 1462-1488, els imports ms mo-
destos foren de 20 sous i els ms elevats de 400 sous.
16

Com s lgic, els imports ms allunyats de les quantitats ms
estndards corresponen a les disposicions dels testadors ms desvalguts
o, al contrari, a les darreres voluntats dels ms ben situats econmica-
ment i socialment. Dentre els testadors vilassarencs que donaren noms
20 sous als llegats religiosos, hi ha Sana Ferranda, muller de Guilem
Ferran,
17
Pere Mayol, lies Barbarasa,
18
Constana, lla de Berenguer
Amat,
19
i Antoni Dilmer, lies Campins.
20
Per a Premi, cal destacar
Bartomeu Rob, sastre francs, habitant de Premi,
21
i Jaume Manent.
22

Pel que fa als testadors amb els imports ms elevats, destaquen amb
400 sous, Guillem Flor, batlle de Vilassar,
23
Bartomeu Flor, el seu ll, de
12. En daltres zones com a la regi de Toulouse passava el mateix, Marie-Claude
MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 58.
13. Precisament tots aquests conceptes sn els que es poden incloure a la frmula
que sobserva en la major part dels testaments analitzats, abans de comenar amb la
presentaci dels llegats de carcter civil: Item tamen volo dari et distribuhi et arogari
amore Dei in missas celebrandas et in aliis piis causis et operibus caritarum quas dicti
mei manumissores voluerunt, 1471-10-18, AHPB, Jaume Mas, Primum liber testamen-
torum (1449-1505), fols. 46-48, testament de Pere Arnau, de Cabrera.
14. Francesca, muller de Lloren Puig, lies Bellot, de Cabrera, rfena de Bernat
Batlle, i Angelina, dArgentona, orden lentrega de 200 sous (AHPB, Miquel Franquesa,
Llibre de testaments (1474-1482), fols. 5-6). A la zona del Valls Occidental, la majoria
dels pagesos en el perode 1350-1550, gastava una mitjana de 200 sous per a remei de
lnima, sepultura i obres pies, Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en
temps feudals..., p. 573.
15. L11 dagost de 1388, Constana, muller de Miquel des Bosc, senyor dels
castells de Sant Vicen i de Vilassar, reserv 8.000 sous per a llegats religiosos, 1388-8-
11, APSGVD, Manual 3, fol. 53v.
16. Segons Codina, a Sant Boi de Llobregat, aquest numerari se situ entre 60
i 600 sous, Jaume CODINA, Sant Boi de Llobregat..., p. 47.
19. 1430-4-22, APSGVD, Manual 6, fol. 11 i Manual 8, fol. 39v.
21. 1466-10-24, APSPP, Manual 3, fol. 59.
22. 1468-9-29, APSPPD, Manual 3, fols. 63v i 64.
23. 1390-2-16, APSGVD, Manual 3, fols. 56 i 56v.
lesmentada parrquia,
24
Bonanat Partella, de Premi,
25
i Jaume Ferrer,
orfe de Pere Pon Ferrer i Eullia, de Premi.
26
Tamb cal esmentar
Pere Botey, de Premi, amb 500 sous,
27
i amb 1.000 sous Bernat Isern,
de Vilassar,
28
i Guillem Aroles, de lesmentada localitat.
29
Per tant, es
constata que les quanties ms elevades correspongueren a membres
de les famlies pageses benestants de la contrada.
Tot i que, en general, la poblaci casada ja tenia reservada una
quantitat per a les darreres voluntats, alguns testadors augmentaren
limport per als llegats religiosos. Aquest fou el cas de Constana,
muller de Bartomeu Tria, de Vilassar. Aquesta dona volia assegurar
la satisfacci de 15 lliures,
quas recipio super omnia vasa vinaria del Soler et unam ollam
de coura et super omnia vestimenta meam. Et do potestate dictis
muleria sororibus, quod si heres aut illi, qui tenebunt dictam
hereditatem meam, noluerit solvere dictas quindecim libras, quod
ipsi accipiant dicta bona et sua propria auctoritate et potestate
vendantur dicta bona usque integriter habeant quintadecim libras.
30
Els testaments de maresmencs installats a la ciutat de Barcelona
demostren el costum que tenien de reservar 200 sous per als llegats
religiosos.
31
Aquesta circumstncia indica que aquests testadors conti-
nuaren tenint com a referncia una de les quantitats estandarditzades
o consuetudinries de la zona rural dorigen.

25. 1464-12-13 APSPPD, Manual 3, fol. 50.
26. 1471-10-14, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de Testaments (1457-1480),
fols. 91v-92.
28. 1390-7-15, APSGVD, Manual 3, fol. 56 bis.
29. 1404-6-5, APSGVD, Manual 3, fols. 87-88.
31. 1435-9-8, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405-1442),
fols. 104-105, testament de Francesc Colomer, fuster de Barcelona, ll de Berenguer
Colomer, difunt dAlella, i de Francesca, vdua de Jaume Rossell, de Premi. 1478-3-8,
AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457-1480), fols. 167-168, testament de
Joana, vdua de Pere Doy, mariner dArenys i rfena de Pere Arnau, de Cabrera.
TAULA 20
Imports destinats a nima, sepultura i llegats pels testadors
a Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
Import (sous) Freqncia
No sesmenta 19
20 7
25 1
30 7
33 1
40 11
44 1
50 51
55 1
60 10
61 1
66 2
75 1
80 4
90 2
100 125
105 1
110 2
120 23
140 8
150 7
160 14
170 1
200 88
220 3
240 8
280 2
300 32
320 1
400 11
500 2
1.000 2
8.000 1
Lobservaci de les dades referents als imports generals de llegats
religiosos de la parrquia de Sant Gens de Vilassar reecteix que les
aportacions ms modestes, que se situaren entre els 20 i els 40 sous,
correspongueren al segle XV i les quantitats ms elevades a la centria
anterior.
Per tant, dacord amb el que sha observat en daltres apartats
com en el dedicat a la famlia, aquestes dades ratiquen que les capes
socials ms humils del Baix Maresme varen experimentar un empobri-
ment progressiu a mesura que avanava la baixa edat mitjana.
En relaci amb aquest tema, al seu estudi del Valls Oriental,
Merc Aventin constata que durant aquest perode sacostumava a
deixar les mateixes quantitats que en poques anteriors. Per aix, amb
el pas del temps sanaren reduint les donacions per a llegats religio-
sos: com que en el llarg termini leconomia es mou amb tendncia
alcista predominant, malgrat les conjuntures depressives, resulta que
en termes reals (en termes de poder adquisitiu) la societat pagesa
destina cada cop menys riquesa (menys producte, menys treball) al
remei de lnima.
32

En canvi, Jacques Chiffoleau observa que les testadores avi-
nyoneses mostraven una pietat ms elevada que la dels seus pares,
marits i germans, perqu adrearen unes quantitats similars que aquells
als llegats religiosos. Per Chiffoleau, aquest fet evidencia una igualtat
dels sexes davant de la mort que no es correspon amb els processos
de transmissi dels patrimonis, que acostumava a deixar de banda
les testadores.
33
Per a la zona estudiada, shan de tenir presents certes caracters-
tiques ja comentades. Entre aquestes, cal assenyalar el tractament dife-
renciat envers els lls i les lles dels diversos grups familiars, segons
fossin hereus, pubilles i cabalers o cabaleres. Tampoc sha doblidar
que a les donacions inter vivos, a les diverses tipologies descriptures
esponsalcies i als captols matrimonials, ja shavia reservat un numerari
perqu els atorgants i els beneciats poguessin testar. Aquesta previsi
pecuniria alleuger ns a cert punt els conictes entre marmessors
i hereus quan aquests darrers no volien assumir la satisfacci dels
imports reservats als testadors.
33. JACQUES CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 220.
GRFIC 23
Nombre de llegats especicats pels testadors (1348-1486)
Lobservaci ms completa respecte al nombre de llegats religio-
sos realitzats pels testadors correspon a lanlisi de la documentaci
testamentria de la parrquia de Sant Gens de Vilassar. A partir de
lestudi daquestes fonts, es constata que un 28% dels testadors ordena-
ren la satisfacci de numerari per a quatre tipus de llegats religiosos.
Amb un 23% se situen els testadors que estipularen tres llegats, un
13% consignaren cinc llegats, un 14% especicaren dos llegats, un 9%
noms un llegat i un 6% fu donacions per a sis llegats.
Dacord amb el que es pot observar al grc 23, els percentatges
inferiors al 6% mostren els testadors que designaren un major nombre
de llegats religiosos. Aquest fou el cas de Guillem des Pon, prevere i
beneciat de laltar de Sant Nicolau de lesglsia parroquial de Sant
Gens de Vilassar que dispos la donaci de tretze llegats de tipologia
religiosa.
34
Tamb destacaren pel nombre de llegats ordenats Bernat
Tolr, ll i hereu de Bernat Tolr, amb onze llegats,
35
Caterina, muller
dAntoni Parera,
36
i Elisenda, muller de Bernat Tolr, amb vuit i nou
llegats;
37
Bernat Isern,
38
Rmia, muller de Pere Riera,
39
Sana, muller
11 IIegats 1%
1 IIegat 9%
2 IIegats 14%
3 IIegats 23%
4 IIegats 28%
5 IIegats 13%
6 IIegats 6%
7 IIegats 3%
8 IIegats 1%
9 IIegats 1%
13 IIegats 1%
no sesmenta 2%
de Pere Sabater,
40
Constana, vdua de Pasqual, dArgentona, i lla de
Pere Dilmer, de Vilassar,
41
i Valen, muller de Bernat Casals, amb set
llegats.
42

Tamb cal assenyalar que no hi hagu una correlaci entre lim-
port general per als llegats religiosos i el nombre de llegats generats
i que entre els testadors amb un major nombre de llegats religiosos
destacaren algunes dones de principis del segle XV.
En els testaments de la parrquia de Sant Pere de Premi del
perode 1462-1488, el nombre de donacions religioses previstes se situ
entre un i dos llegats. Les misses de diversa tipologia foren les ms
demanades per aquests testadors.
Com al Maresme, en la majoria de les donacions religioses sapli-
caren unes prctiques consuetudinries, noms sespecic limport
general daquests llegats sense concretar els beneciats. En canvi, al-
gunes escriptures testamentries especicaren el dest de limport de
la donaci. Per exemple, sobserva la previsi dadquisici de vi com
s acostumat,
43
la qual cosa fa pensar que aquesta prctica era molt
ms generalitzada del que ha restat escripturat.
44

Les esglsies parroquials de la contrada foren les mximes bene-
ciries daquest tipus de llegats. Aix, per exemple, els imports destinats
a lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar oscillaren entre els
2 diners i els 22 sous. Les quantitats ms importants sescripturaren
al segle XIV.
45

Els altars daquests temples parroquials tamb foren objecte de
donacions. Els altars majors daquestes esglsies estaven consagrats a
uns sants que sels considerava protectors de cada una de les parrquies:
sant Feliu a Cabrera, sant Gens a Vilassar i sant Pere a Premi.
46
Els
43. 1483-9-8, APSGVD, Llibre dbits, fols. 9-11, testament dAmador Bonivern,
vidrier de Vilassar.
44. Antnia, muller de Miquel Carbonell, don 5 lliures per al vi (APSGVD,
Llibre dbits, fol. 7); Francesc Duran 6 diners (APSGVD, Llibre dbits, fol. 8); Eullia,
muller de Pere Marqus, 4 diners (APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11 i Llibre dbits) i
Antnia, muller de Salvador Vervol, 2 diners (APSGVD, Llibre dbits, fol. 12).
45. Jaume Mart, de Girona, i Bernat Cartet, de Moy, consignaren 10 sous (1390-
10-7, APSGVD, Manual 3, fols. 57-58 i 1401-10-6, Manual 3, fols. 81v-82). Ferrer Morot
hi destin 14 sous (1348, APSGV, Manual 1, fols. 102v-103) i Sana, vdua de Bernat
Riera, orden la satisfacci de 22 sous, 1385-10-29, APSGVD, Manual 3, fols. 44v-45.
46. En canvi, s curis constatar que la inuncia daquests sants no es reect
en lantroponmia de la zona. Per exemple, hi havia molts pocs Gens a la parrquia
de Sant Gens de Vilassar i no es batejaren gaires nens amb el nom de Feliu a Sant
Feliu de Cabrera.
altars secundaris estaven dedicats a daltres sants que sesmenten en
un nombre redut de documents. Per aix, se sap que, a la baixa edat
mitjana, a lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar, hi havia dos
altars secundaris: els dedicats a la Verge Maria i a sant Nicolau. De
lesglsia parroquial de Sant Feliu de Cabrera, noms est documentat
laltar de la Verge Maria. A lesglsia parroquial de Sant Pere de Premi
hi havia tres altars secundaris, respectivament dedicats a sant Rafael,
a sant Antoni i a sant Nasari.
47

En general, en aquestes donacions per als altars tampoc sen
concret la nalitat material. Aquesta vegada, els imports escripturats
se situaren entre els 2 diners i els 2 sous. Noms un nombre redut de
testadors vilassarencs donaren numerari al retaule de Sant Gens de
Vilassar.
48
Daltres justicaren els seus llegats a aquest altar racione
parrochianatus.
49
Tamb es beneciaren daquestes darreres voluntats la
candela o llntia de laltar de Santa Maria,
50
el retaule daquest altar,
51

les obres daquesta capella
52
i laltar de Sant Nicolau amb un ciri de 8
sous
53
i unes tovaylles de lli.
54

Mercs a les escriptures testamentries premiarenques, es coneix
lexecuci dobres al temple parroquial de Sant Pere de Premi
55
i de
47. APSPPD, Manual 3, fol. 44, testament dAntnia, muller de Guillem Castellar,
de Premi.
48. Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilassar, entre daltres llegats, don 12 diners
pel retaule de Sant Gens (1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 129v-130). Bernat Rafart,
de Vilassar, tamb hi destin 11 sous, 1426-3-10, APSGVD, Manual 3, fols. 151v-152.
49. 1 sou de Guillem Rafart (1410-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 126), de Jaume
Roudors (1412-5-8, APSGVD, Manual 3, fol. 127), de Pere Pons (1412-5-13, APSGVD,
Manual 3, fol. 128), de Salvador Isern (1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 128v-129)
i de Pere Sabater (1413-10-29, APSGVD, Manual 3, fols. 130v-131). 2 sous de Sana,
muller de Pere Sabater (1413-10-23, APSGVD, Manual 3, fol. 129) i 3 sous de Sana, v-
dua de Bernat Veil, 1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 129v-130.
50. Un ciri de 5 sous de Guillema Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars (1401-
12-31, APSGVD, Manual 3, fol. 79v). 1 sou per a la llntia de Santa Maria ordenat per
Constana, muller dEsteve Vidal (1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186) i Antnia,
muller de Jaume Roudors 1466-1-16, APSGVD, Manual 8, fol. 187.
51. 6 diners dElisenda, muller de Pere Perpiny (1385-6-10, APSGVD, Manual 3,
fol. 43) i 2 sous dElisenda, muller de Bernat Tolr (1394-7-27, APSGVD, Manual 3, fols.
74v-75.
52. 2 sous per a la nova capella de Santa Maria, que sest construint, de Bernat
Isern (1432-9-23, APSGVD, Manual 8, fol. 57v) i dAntoni Veil (1435-12-31, APSGVD,
Diversorum 127); 6 diners per a les obres de Santa Maria dAntoni Amat (1450-6-23,
APSGVD, Manual 9, fols. 46v-47).
53. 8 sous per a un ciri de Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de
Sant Nicolau, 1395-11-6, APSGVD, Manual 3, fols. 66v-67.
54. 1413-10-23, APSGVD, Manual 3, fol. 128, testament de Sana, muller de
Pere Sabater.
55. Clara, muller de Salvador Cabs, lies Folgueres, hi destin 6 diners el 14
de novembre de 1462, APSPPD, Manual 3, fols. 55-56.
la donaci de 40 sous per a ladquisici duna casulla per a loci de
difunts.
56
Les capelles de les demarcacions parroquials guraren en un segon
pla com a beneciries daquests llegats religiosos.
57
Tamb, en aques-
tes donacions, es constata el predomini de la consignaci dun import
general en vista de les demandes especicades. Malgrat que els llegats
foren menys nombrosos, els imports foren equivalents als percebuts
pels diferents altars de lesglsia parroquial. Com en aquells, tamb es
perceb lexistncia dalguns llegats que trenquen la tnica general. El 8
de maig de 1405, Alamanda, vdua de Guillem Carbonell, de Vilassar, fu
consignar al seu testament la satisfacci de 10 sous per a ornamentar
la capella de Santa Helena.
58
En la majoria de casos, per, els llegats
consistiren en numerari per a la illuminaci de les diferents capelles
que noms es documenta ns a mitjan segle XV.
59
A les escriptures testamentries, els testadors tamb preveieren
uns imports ms modestos per als recaptes, s a dir, pels bacins de
lesglsia parroquial. Aquests bacins es dividien en propis i en altres
recaptes acostumats. En general, els primers rebien ms donacions i
uns imports ms elevats que els segons.
En el cas de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, estima-
cions realitzades per al segle XIV demostren que, en 149 donacions
testamentries i amb un percentatge del 77,6%, els llegats destinats
als recaptes de Sant Gens superaren les donacions disposades per
als recaptes acostumats. Com daltres testadors, Guillem Rafart, lies
Serra, de Vilassar, diferenci els acaptis propriis dicte ecclesie dels
acaptis asuetis in dicta ecclesia. Mentre que don 6 diners per a
56. 1464-8-7, APSPPD, Manual 3, fol. 49, testament de Guillem Castellar.
57. Per a la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, es documenten llegats per a
les capelles de Santa Helena dAgell, Santa Margarida i Sant Vicen de Cabrera o de
Burriac. Per a la parrquia de Sant Gens de Vilassar, les fonts mostren donacions a
les capelles de la Santa Creu, de Sant Cristfol i de Sant Salvador. Per a la parrquia
de Sant Pere de Premi, les capelles esmentades sn Santa Maria de la Cisa, Santa
Anastsia i Sant Mateu.
59. 2 ciris amb limport de 20 sous de Jaume Flor per a la capella de Sant Cris-
tfol, de Vilassar (1387-3-13, APSGVD, Manual 3, fols. 46v-47); 4 diners per a cada una
de les llnties de les capelles de Sant Cristfol, de la Santa Creu i de Sant Salvador, de
Vilassar, de Pere Amat, ll de Berenguer Amat (1430-5-9, APSGVD, Manual 6, fol. 4);
6 diners per als ciris de laltar de Santa Maria de Sant Gens de Vilassar, 6 diners per
a les llnties de les capelles de la Santa Creu i de Sant Cristfol i 1 sou per a la de la
capella de Sant Salvador de Bartomeua, vdua de Bernat Vidal del mas Gordey, de Vi-
lassar (1452-5-22, APSGVD, Manual 7, fols. 84v-85); 6 diners per a les obres de la ca-
pella de Santa Maria de la Cisa de Bartomeu Boter, de Premi, 1466-5-16, APSGVD,
Manual 2, fol. 53.
cada un dels bacins del primer grup, per als segons noms nescriptur
respectivament 4 diners.
60
Mercs al testament de Jaume Orlhac, sastre, habitant de Vilas-
sar, consignat el 8 de novembre de 1399, se sap que els recaptes de
lesglsia parroquial de Sant Gens eren cinc i els forans quatre. Orlah
destin 4 diners per a cada un dels bacins parroquials i noms 1 diner
per a cada un dels altres bacins. Malauradament, aquest testador no
identic el nom dels bacins de cada tipologia.
61

Grcies als detalls aportats per daltres testadors, shan pogut
identicar alguns bacins vilassarencs dels segles XIV i XV i sha observat
una variaci entre ambdues centries.
6263646566676869
TAULA 21
Recaptes de Sant Gens de Vilassar (segles XIV i XV)
Segle XIV Segle XV
nimes del purgatori
62
Obres de llntia de les nimes dels
difunts
63
Caixa dels pobres
64
Candela de santa Maria

65
Candela de santa Maria
Candela o ciris dels cos de Crist
66
Candela o ciris dels cos de Crist
67
Custdia del cos de Crist de laltar de Santa
Maria
68
Custdia del cos de Crist de laltar de
Santa Maria
69
62. 4 diners de Joana, muller de Pere Sabater (1430-7-3, APSGVD, Manual 3,
fol. 83), 6 diners de Pere Pons, lies Tria (1449-8-16, APSGVD, Manual 8, fols. 148-149)
i 1 sou dAntoni Campins (1450-5-6, APSGVD, Diversorum 133).
63. 4 diners de Nicolaua, muller de Bartomeu Colomer, 1452-4-4, APSGVD, Ma-
nual 7, fols. 90-91.
64. 4 diners per a la caixa dels pobres de Guillem Morell, 1383-6-14, APSGVD,
Manual 3, fol. 43.
65. 6 diners per a cada un dels segents bacins: ciris del cos de Crist, candela
de santa Maria, custdia del cos de Crist i caixa dels pobres de Pere Parera, 1385-6-28,
66. 6 diners per als ciris del cos de Crist i 6 diners per a la custdia del cos de
Crist de Bernat Colom, 1382-10-30, APSGVD, Manual 3, fols. 35v-36.
67. 2 sous de Sana, vdua de Guillem Morera, 1402-3-2, APSGVD, Manual 3,
fol. 88.
68. 1 sou per a cada bac dAlamanda, muller dAlemany Eimeric, 1382-6-1,
69. 6 diners dAngelina, muller de Miquel Casals, 1410-5-2, APSGVD, Manual 3,
fols. 101v-102.
Segle XIV Segle XV
Hospital de la Seu de Barcelona
70
Hospital del Sant Esperit de Barcelona
71
Obres de lesglsia de Sant Gens
72
Obres de la Seu de Barcelona

73
Redempci de cristians captius

74
Redempci de cristians captius
75
Retaule de Santa Maria
76
Santa Maria de Montserrat

77
Santa Maria de Montserrat
78
Santssima Trinitat
79
70717273747576777879
Durant el segle XIV, els bacins o collectes dels recaptes propis
foren els recollectats per cada parrquia per a nanar el sosteniment,
la realitzaci dobres dels edicis parroquials i per a la illuminaci dels
70. 4 diners de Jaume Roudors, de Vilassar, 1471-2-4, APSGVD, Diversorum 27.
71. 6 diners a cada un dels recaptes de Sant Gens, 1 sou per a lHospital del
Sant Esperit i 4 diners per als altres recaptes de Sana, muller de Pere Sabater, 1413-
10-23 APSGVD, Manual 3, fol. 129.
72. 6 diners per a les obres de lesglsia, els ciris del cos de Crist i la candela
del retaule de Santa Maria de Pere Veil, 1397-6-7, APSGVD, Manual 3, fol. 68.
73. 6 diners per a les obres de la Seu de Barcelona, per als cristians captius, per
a la candela de santa Maria, per a la caixa dels pobres vergonyants i per als ciris de les-
glsia parroquial de Constana Casals, de Vilassar, 1366-5-5, APSGVD, Manual 3, fol. 33.
74. Constana, muller de Guillem Grau, diferenci els recaptes de Sant Gens,
als quals don 6 diners, dels bacins de les obres de la Seu de Barcelona i dels captius,
pels quals tamb fu escripturar una donaci de 6 diners. A ms a ms, tamb don
2 sous per als altres recaptes, 1387-4-28, APSGVD, Manual 3, fol. 66.
75. 2 sous de Bernat Isern (1432-9-23, APSGVD, Manual 8, fol. 57v); 1 sou
dAntoni Campins (1450-5-6, APSGVD, Diversorum 133), 4 diners de Jaume Roudors
(1471-2-4, APSGVD, Diversorum 27) i de Blai Mas, 1478-5-1, APSGVD, Diversorum 145.
76. 6 diners per a cada un dels segents bacins: la custdia del cos de Crist,
el retaule de Santa Maria i la caixa dels pobres dElisenda, muller de Pere Perpiny,
77. 2 sous de Bonanat Canal (1388-4-7, APSGVD, Manual 3, fol. 51) i mitja lliura
de cera de Pere Bosc, lies Dor, 1394-9-1, APSGVD, Manual 3, fols. 63v-64.
78. Apareix com a retaule de Santa Maria de Montserrat a la donaci dun sou
de Bernat Isern (1432-9-23, APSGVD, Manual 8, fol. 57v) i item capelles devotes sancte
Marie Montisserrati dimito duos solidos al testament de Jaume Roudors, de Vilassar
(1471-2-4, APSGVD, Diversorum 27). Les altres quantitats van dels 6 diners ns als 3
sous. Per exemple, 6 diners de Jaume Roudors (1412-5-8, APSGVD, Manual 3, fol. 127)
i 3 sous de Sana, muller de Bernat Veil (1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 129v-
130). Tamb hi hagueren donacions de cera com la de Rmia, muller de Pere Riera, que
don mitja lliura de cera i, a ms a ms, una cana de roba de lli, 1418-9-8, APSGVD,
79. 1 sou de Margarida, muller de Miquel Casals (1448-7-4, APSGVD, Manual
3, fol. 162) i de Francesc Roudors (1449-2-15, APSGVD, Manual 3, fol. 161) i 2 diners
de Rafaela, muller de Gaspar Vicens, APSGVD, Manual 3, fol. 168 i Manual 8, fol. 147.
temples parroquials. Aquests darrers llegats superaren els destinats a
les obres. Cal suposar que per als testadors fou ms important levident
necessitat dilluminaci real i el smbol de veneraci que comportava
que la reparaci o construcci dedicis religiosos.
80
Entre els llegats
habituals, cal assenyalar els adreats a daltres membres de la comu-
nitat cristiana com ara els captius de les incursions de pirateria. Com
que el Maresme era una comarca litoral, les incursions de pirates i
corsaris foren freqents durant aquest perode.
81

Si sobserva la taula dels recaptes de Sant Gens de Vilassar, ve-
iem que hi ha nous recaptes o bacins durant el segle XV. En aquesta
centria aparegueren els bacins de les nimes del purgatori, de la
Santssima Trinitat i dalguns hospitals de la Ciutat Comtal com el de
la Santa Creu i el de la Seu.
Els recaptes identicats de la parrquia de Sant Pere de Premi
foren similars als de Vilassar. De fet, la historiograa que ha estudiat
els llegats religiosos de la Catalunya medieval demostra que aques-
tes recollectes foren similars arreu. Aquesta circumstncia indica que
lEsglsia actu com a element cohesionador i alhora uniformitzador.
Per tant, aquesta instituci inu notriament en les decisions dels
testadors daquests darrers segles medievals.
82
A Sant Pere de Premi es constata lexistncia de la collecta per
a obres,
83
per a les llnties de la Verge Maria,
84
per a les nimes del
80. Marandet observa que les donacions destinades a la illuminaci acostumaven
a ser ciris, malgrat lopci de la utilitzaci de llnties doli. Per a Marandet, la donaci
dun ciri s ms personal, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 17.
81. Segons Juli Viamata, al segle XIV, a Barcelona, els mercaders de llargues
distncies, mariners i patrons de nau foren els testadors que van fer ms llegats a la
redempci de captius, Jos-Ramn JULI VIAMATA, La sociedad de Barcelona de principios
del siglo XIV a travs de un manual notarial de testamentos..., p. 586.
82. Lorcin estudi la collaboraci entre els notaris laics i eclesistics en la
redacci de testaments al comtat de Forez i a la zona dinuncia de la ciutat francesa
de Li. Per aquesta estudiosa el clergat notari tenia un evident avantatge davant del
laic, perqu escripturava les darreres voluntats del testador i tamb li proporcionava els
darrers socors espirituals, Marie-Thrse LORCIN, Notaires et prtes-notaires: concurrence
ou partage dinuence? Une enqute poursuivre, Revue Historique, 580 (Pars, 1991),
pp. 265-281.
83. 1 sou de Pere Fbregues, lies Dorca (1466-3-1, APSSPPD, Manual 3, fols. 54v-
55) i 5 sous de Lloren Partella, orfe de Bonanat Partella i de Constana, 1479-9-21,
AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474-1482), fols. 20-21.
84. 3 sous per a obres, per a la llntia de la Verge Maria i per a les nimes del
purgatori de Bonanat Partella, 1464-12-13, APSPPD, Manual 3, fol. 50.
purgatori,
85
per al cos de Crist,
86
per als cristians captius
87
i per a Santa
Maria de Montserrat.
88
Aquestes donacions es feien els diumenges i els
dies festius. Aix ho especicaren en el seu testament Bartomeu Botey,
89

Clara, muller de Joan Castellar,
90
i Antnia, muller de Bernat Cabs.
91

En els llegats religiosos, els testadors tamb feien donacions de
numerari per a daltres causes piadoses com ara lassistncia als po-
bres i les ajudes a noies pobres perqu poguessin aportar un dot en
maridar-se. Per a Teresa-Maria Vinyoles:
la pobresa era considerada com un mal necessari; no es mira
desborrar-la, sin dalleugerir una mica la vida del pobre. No ve-
iem cap inters en la societat de lpoca que estem estudiant per
eliminar la pobresa en qu vivien els miserables, si b les obres
de caritat estaven molt generalitzades i tothom feia almoines,
especialment a travs de les deixes testamentries. Per noms
sexercitava aquesta virtut per tal dajudar el pobre en les ne-
cessitats ms primries i no pas per alliberar-lo de la pobresa.
92
Per la seva banda, Marie-Claude Marandet considera que, des del
segle XII, la pobresa era considerada com un chtiment, elle tait la ran-
on du pch, la richesse passait au contraire comme un gage de la
faveur divine. Aquest concepte justicador de lestat econmic de certs
sectors de la poblaci es modic posteriorment amb la inuncia dels
frares predicadors dels ordes mendicants que identicaren el pobre
amb Jesucrist. Per tant, des de llavors als pobres tamb sels conside-
r intercessors de la salvaci personal. Aixi doncs, hi havia una compassi
interessada: laumne est dailleurs doublement efcace puisquelle per-
met acqurir des mrites et aussi de bncier des prires des pauvres,
intercesseurs privilgis puisque proches du Christ.
93
85. 2 diners per a la llntia de la Verge Maria i per a la de les nimes del pur-
gatori de Joana, muller de Bernat Maci, 1466-2-22, APSPPD, Manual 3, fol. 53.
86. 6 diners per a la llntia del cos de Crist i per a la de la Verge Maria de
Rafaela, muller de Salvador Pi, de Vilassar, 1466-11-4, APSPPD, Manual 3, fol. 60.
87. 2 diners de Berenguer Tai (1468-6-21, APSPPD, Manual 2, fol. 52); 4 diners
dAntoni Cases, que tamb aport 20 sous per a ornaments (1470-1-9, APSPPD, Manual
2, fol. 62) i 4 diners del sastre premiarenc Mateu Bay, 1476-6-18, APSPPD, Manual 2,
fol. 54v.
88. 6 diners de Miquel Soler, 1468-2-29, APSSPPD, Manual 3, fols. 62v-63v.
89. 1466-2-28, APSSPPD, Manual 3, fols. 53v-54.
90. 1466-4-13, APSSPPD, Manual 3, fol. 56.
91. 1473-12-26, APSSPPD, Manual 2, fol. 26.
92. Teresa-Maria VINYOLES, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400..., p. 113.
A la ciutat de Barcelona del 1400, els pobres es classicaven en
pobres captaires o pobres vergonyants. Els captaires acostumaven a
ser pobres des del seu naixement. Dins daquest grup tamb hi havia
contrets o malalts. Captaven pels carrers, sagrupaven a les portes de
les esglsies i vivien en carrers especials. Les autoritats acostumaven
a equiparar-los als delinqents perqu consideraven que dins daquest
grup hi havia falsos pobres i contrets que demanaven almoina i no
tenien cap intenci de treballar. Per aix, en general, es criminalitzaren
els pobres de solemnitat.
Els pobres vergonyants provenien de les capes socials ms humils
i adquirien aquest estatus perqu un canvi de la seva situaci familiar
els havia comportat lentrada en la pobresa i la misria. Entre daltres
situacions, es franquej el llindar de la degradaci social i econmica
per una malaltia perllongada del cap de casa, la vidutat i lorfanesa.
Aquest grup de pobres fou el ms compadit i ajudat.
94
Sn els pobres
ocials, controlats per les parrquies i que reben diners procedents dels
llegats testamentaris, canalitzats a travs del baci o plat dels pobres.
95
Una minoria de testadors volgueren assegurar-se de lentrega de
roba o de pa als pobres de la contrada i, per aix, ho especicaren
en els seus llegats. Bernat Rafart, de Vilassar, orden que sien dades
les mies vestadures e calces a pobres vergonyants.
96
Al testament de
Francesca Tolrana, muller de Bernat Tolr, de Vilassar, la testadora
orden: vull que lo dia de la mea sepultura se do una quartera de
forment en pa quit et que se do lo dit pa sobre lo meu vas per honoria
de Du.
97
Guillem Abril tamb fu escripturar quod detur elemosine
panis cogti die obitus mei per quatuor solidos.
98
La majoria de testadors no especic els beneciats daquestes
donacions i, en general, hi destinaren el numerari que sobrava dels
altres llegats.
99
Tot i aix, mercs a les anotacions registrades als llibres
notarials de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, se sap que els
marmessors dels testadors daquesta vila materialitzaren lalmoina.
Daltres testadors tamb donaren ajuts a les noies pobres que tenien
intenci de maridar-se per que no disposaven de prou capital per a
poder formalitzar el seu dot. Al seu testament, Francesca, muller de
94. Teresa-Maria VINYOLES, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400..., pp. 113-115.
95. Daniel PIOL i ALABART, A les portes de la mort, p. 56.
98. 1431-12-24, APSGVD, Manual 6, fols. 21-22 i Manual 8, fols. 67v-68.
99. AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405-1442), fols. 41v-
42, testament de Salvador Campins, assaonador i pellisser de Barcelona, ll de Guillem
Campins i Constantina, difunts de Vilassar.
Lloren Puig, lies Bellot, de Cabrera, rfena de Bernat Batlle i dAnge-
lina, dArgentona, especic volo dari, distribui, erogari amore Dei et
pro anima mea in missis celebrandis, puellis pauperibus maritandis et
aliis piis causis et elemosinis ad noticiam dictorum manumissorum.
100
Els pagaments efectuats pels marmessors es poden classicar
segons tres conceptes: la donaci de pa per amor a Du per als
pobres, les almoines per als pobres vergonyants i el numerari que servia
per nanar una part del dot de les noies ms desvalgudes. Daquesta
manera, es constata que els pobres de solemnitat sinclogueren a les
obres pietoses de la poblaci del Baix Maresme daquest perode.
Les donacions de pa als pobres de la contrada superaren les
altres donacions. Aquest pa sentregava a la porta de la casa del nat
o es repartia al cementiri desprs dhaver soterrat el cos del difunt.
101

Tamb soferiren almoines de pa a les celebracions dels aniversaris en
memria del testador.
102
GRFIC 24
Pagaments dels marmessors per a pa per amor de Du a Vilassar
(segle xv)

100. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474-1482), fols. 5-6.
101. tem pa que donaren damunt lo vas al registre de pagaments que segueix
el testament de Bernat Carbonell, de Vilassar, (1425-11-4, APSGVD, Manual 3, fols. 153v-
154). Pa que donaren per amor de Du al fosar al registre de pagaments corresponent
al testament de Guillem Rafart, de Vilassar, 1410-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 126.
102. Entre daltres exemples, es pot assenyalar el de Francesca, vdua de Pere
Palau, de Matar, enterrada al fossar de la parrquia de Sant Gens de Vilassar. El
dia de la seva sepultura sentregaren 4 sous i 6 diners de pa als pobres en concepte
dalmoina i, ms tard, durant el cap dany, celebrat el 1413, soferiren 5 sous, APSGVD,
2 s a 2 s i 8 d 19%
1 s a 1 s i 8 d 6%
3 s a 3 s i 6 d 32%
4 s a 4 s i 4 d 21%
5 s 13%
6 s 1%
7 s 1%
8 s 1%
10 s 3%
15 s 3%
20 s 1%
A la parrquia de Sant Gens de Vilassar, durant el segle XV, el
numerari que es dedic a la compra de pa se situ entre 1 i 20 sous.
103

Daquests imports, els predominants ascendiren a 3 i 4 sous. Com
daltres vegades, els membres de les famlies ms benestants van fer
les donacions ms importants. Per exemple, els marmessors de Guillem
Aroles, de Vilassar, satisferen 15 sous per a la donaci de pa.
104
La comparaci dels pagaments realitzats pels marmessors du-
rant els segles XIV i XV reecteix un descens generalitzat del numerari
per a lalmoina del pa durant el darrer segle. En una segona posici,
eclipsades per les donacions de pa, guraren les pecuniries per als
pobres vergonyants i per a les noies pobres que shavien de maridar. Els
imports reservats als pobres vergonyants oscillaren entre 2 i 16 sous
i els ajuts a les noies pobres per casar-se entre 6 i 60 sous. Com que
aquest darrer import correspon a un termini de pagament de debitori
dun dot mitj, aquestes donacions foren ms simbliques que no pas
ajuts reals. En general, en aquests darrers casos no sacostumava a
esmentar la beneciria de la donaci.
105
Noms en una minoria de
llegats testamentaris sesment el nom de la noia a la qual es volia
ajudar. Per aix, se sap que, a la mort de Bartomeu Flor, ll de Guillem
Flor, de Vilassar, els seus marmessors entre el 1412 i el 1414 donaren
11 sous a la lla dArtaguil, de Vilassar, amb la intenci de collaborar
en el pagament del seu dot.
106
Tots els llegats que shan anat presentant al llarg daquest suba-
partat, coexistiren amb les misses ociades en memria dels difunts.
Per tant, a la zona del Baix Maresme, durant el perode 1348-1486,
no es produ una disminuci dels llegats piadosos com lobservada per
Marie-Thrse Lorcin per a la zona de Li.
107

103. Els marmessors de Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar, satisferen
un sou de pa per amor de Du (1428-1-18, APSGVD, Manual 3, fols. 154v-155). Els
executors testamentaris dEullia, muller de Bernat Tolr, de Vilassar, donaren 20 sous
pel mateix concepte, 1423-9-24, APSGVD, Manual 3, fol. 141.
104. 1404-6-5, APSGVD, Manual 3, fols. 87-88, testament de Guillem Aroles,
de Vilassar,
105. tem paga a meridar I nina (APSGVD, Manual 3, fol. 125). tem dona
Bernat Isern a I pobre a maridar (APSGVD, Manual 3, fol. 49), I fadrina a maridar
(APSGVD, Manual 3, fols. 101v-102). tem donaren (120 sous) ha dues nines a maridar,
107. La rarfaction des legs pieux est donc un phnomne gnral, qui se mani-
feste ds le deuxime tiers du XIV sicle, et saccentue au cours du sicle suivant, pour
aboutir, dans certains cas, une complte disparition, Marie-Thrse LORCIN, Les clauses
religieuses dans les testaments du Plat Pays Lynnais aux XIV et XV sicles..., p. 307.
LES CERIMNIES FUNERRIES
Lescripturaci de les darreres voluntats dun testador malalt ini-
ciava el conjunt de prctiques funerries desenvolupades a la contrada.
Lelaboraci del testament es feia en una cerimnia pblica que
responia a interessos i funcions de diversa ndole. A ms a ms, tam-
b shavia de remunerar la tasca desenvolupada pel notari.
108
En els
pagaments dels executors testamentaris, registrats als diferents manuals
notarials consultats, no sobserva la satisfacci dun import estandardit-
zat dels serveis notarials per lelaboraci de les escriptures testamen-
tries.
109
Els imports satisfets per aquest concepte oscillaren entre els
4 i els 11 sous.
110

Mercs a les notcies daquests registres, es poden anar desgranant
alguns pagaments que realitzaren els marmessors a la mort del testador.
Aquests imports registrats reecteixen lentrega dels llegats de diferent
tipologia i del pagament de tots aquells serveis i objectes emprats als
diferents rituals funeraris. Laparell eclesistic serig en el mitjancer
de la divinitat i, per aix, monopolitz gran part dels serveis remune-
rats que shavien dacomplir en aquestes cerimnies. Tamb lEsglsia
intent desplaar certes prctiques consuetudinries que considerava
provinents de reminiscncies paganes.
Els testadors malalts que percebien propera la mort es confes-
saven, combregaven i rebien lextremunci abans o desprs de testar.
111

Al Maresme baixmedieval, lextremunci era una prctica fora estesa
entre els testadors laics.
112

108. Pel testament de Margarida, muller de Bernat Gurdia, de Barcelona, se
satisferen 11 sous: tem per lo testament a pandre et notari et metra en el libre et fer
et scriura totes les despeses enfra tot, 1399-1-18, APSGVD, Manual 3, fol. 75.
109. Al registre de pagament del testament de Pere Bosc, lies Dor, es justic
que limport de 5 sous i 6 diners fou per lo testament a pandre et notar et metra en el
libre e III o IIII vagades quel notari hi an, 1394-9-1, APSGVD, Manual 3, fols. 63v-64.
110. Pel testament de Sana, vdua de Guillem Geronella, de Cabrera, sabonaren
10 sous i per linventari dels bns de la difunta 5 sous (1404-6-5, APSGVD, Manual 3,
fols. 93v-94), mentre que pel de Mateu Argimon, lies Alzina, de Premi, per moltes
escriptures que fu et lo testament se satisferen 11 sous al rector de la parrquia de
Sant Gens de Vilassar, 1397-6-17, APSGVD, Manual 3, fol. 69.
111. Per a Marandet, noms era obligatria la confessi, Marie-Claude MARANDET,
Le souci de lau-del..., p. 179.
112. Segons Alexandre-Bidon, lextremunci es difongu lentament entre els
moribunds seglars, Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., p. 85. Per a
Mitre, que ha estudiat els escrits sobre lextremunci de Ramon Llull, aquesta prctica
signicava la uncin de Cristo tomada en la cruz por su preciosa sangre la uncin
nal supone la ltima prueba de que el hombre da su fe. Simbolizacin, en denitiva,
de la sacramentalizacin total de la vida del cristiano, Emilio MITRE FERNNDEZ, La
muerte vencida..., pp. 112-113.
La cerimnia de lextremunci es realitzava amb la presncia
dun o ms preveres, acompanyats per un o diversos escolans que
aplicaven loli de la unci a les diferents parts dels cos del moribund:
sobre el pit, entre les espatlles, al cap i als peus.
113
Limport daquest
ritual depenia del personal eclesistic assistent i de la cera utilitzada
durant aquest acte.
114
Aix, per exemple, Guillem Aroles, de Vilassar,
orden al seu testament la presncia de dotze preveres per a recitar
set psalms penitencials amb lletania i que cada un daquests preveres
percebs 3 sous.
115

Segons els llibres o tractats de les artes moriendi dels segles
XIV i XVI, una srie dssers sobrenaturals sapareixien als moribunds,
que eren els nics que podien percebrels. En aquestes visions podien
aparixer la Trinitat, la Verge, la Cort Celestial o Satans acompanyat
dun exrcit de dimonis.
Per a Philippe Aris, en aquesta visi del trnsit cap a la mort
se superposaven dues interpretacions. La primera correspondria a la
lluita csmica que enfrontaria el b i el mal per a la possessi del
moribund. La segona es referiria a la darrera prova que encara hauria
de superar el moribund. Del resultat daquesta prova dependria el seu
devenir durant leternitat.
116
En conseqncia, sobserva la substituci
de la creena en el Judici Final per una visi ms interioritzada i ms
propera del judici que, a ms a ms, tenia en compte la creena en
un tercer estadi, el purgatori.
Abans de comenar els preparatius per a la celebraci de les
cerimnies i dels ritus funeraris, shavia de comprovar que el mori-
bund ja era difunt. Les dones o els eclesistics eren els encarregats de
vericar-ho mitjanant la prctica de la vetlla.
117

113. Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., p. 84.
114. Per lextremunci dEullia, muller de Miquel Casals, de Vilassar, que es
realitz amb un prevere, se satisferen 2 sous (1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fols. 135v-
136), mentre que per la dAlemany Eimeric, de Vilassar, que se celebr amb dos preveres
i un escol, se satiferen 6 sous i 6 diners (1420-8-18, APSGVD, Manual 3, fols. 121v-122).
Lextremunci de Benvinguda, muller de Guillem Morot, de Vilasar, ascend a 4 sous i
6 diners. Aquest import es justic per la participaci dun prevere, un escol i la cera
utilitzada, 1424-3-12, APSGVD, Manual 3, fol. 142.
116. Philippe ARIS, Historia de la muerte en Occidente, pp. 48-49.
117. Aquesta prctica an desapareixent a mesura que les clercs consquent
leur prot cette bruyante nuit de larmes et de deuil. Des del segle XIII, els estatuts
sinodals intentaren imposar la vetlla a lesglsia, que restava tancada a la nit. LEsglsia
volia aturar els ritus pagans que es podien celebrar durant la vetlla i la inuncia del
dimoni. Es considerava que lnima encara no havia sortit del cos del difunt i estava
a merc de les temptacions, Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., pp. 98-
100 i 121-124.
Pel segle XI, el doctor Manuel Riu documenta la contemplaci dels
difunts pels familiars i amics que vetllaven els cossos dels nats durant
tres dies abans denterrar-los.
118
Durant lpoca medieval i moderna,
al Maresme,
119
la vetlla se celebrava a casa del nat i, si era possible,
amb la presncia descolans. Entre els diferents pagaments satisfets pels
marmessors de Pere Sagalar, de Vilassar, sobserva el pagament de 3
sous i 6 diners per ascolans entre la pernocci e al dia quel soterram
e al sendem.
120
Al registre dels pagaments efectuats pels marmessors
de Bernat Flor, lies Sagi, de Vilassar, sescriptur la satisfacci d1
lliura i 22 sous per los qui vellaren per carn e per pex et per carn.
121
Dels preparatius que precedien la vetlla destaquen els destinats
a preparar el cos del difunt. s a dir, rentar-lo, tallar-li les ungles i
els cabells i abillar-lo. A banda daquestes cerimnies de neteja i de
puricaci, tamb sen feien daltres ms relacionades amb lescatologia
cristiana, com ara la recitaci de psalms.
122
Daltres qestions importants eren la neteja de lhabitaci on
havia mort el nat, ladquisici del drap o llenol per a la mortalla i
la comunicaci del decs als familiars i amics del traspassat. De totes
aquestes tasques sen parla poc a les disposicions testamentries ana-
litzades, perqu els testadors maresmencs conaven en lexecuci del
que era acostumat a la contrada. Per aix, no calia escripturar el que
tothom sabia, ja que es conava que seria executat.
Les referncies a aquestes prctiques consuetudinries provenen
dels pagaments realitzats pels marmessors a la mort del testador. Entre
aquestes informacions, destaquen, per exemple, les relacionades amb
els sudaris o llenols, nic embolcall que separava el cos del nat de
la tomba.
123

118. Manuel RIU, Alguns costums funeraris de lEdat Mitjana a Catalunya..., p. 29.
119. Olga Lpez demostra que, durant lpoca moderna, a Matar, es van con-
tinuar celebrant processons per acompanyar el cos del difunt des de casa seva ns a
lesglsia, on sociaven les exquies, Olga LPEZ i MIGUEL, Actituds collectives davant la
mort i discurs testamentari al Matar del segle XVIII..., p. 49.
122. Aquesta prctica podia repetir-se o realitzar-se en daltres moments, per
exemple durant el seguici funerari o davant de la sepultura del nat, Daniel PIOL i
ALABART, A les portes de la mort, pp. 97-98.
123. Quan mor un malal s amortallat. La mortalla s de drap mitgen de lli
produt als llinars santboiants. El seu preu, 3 sous la cana (1,60 metres). Segons lestatura
del cadver sen necessita ms o menys. La mida estndard s de dues canes i mitja.
Noms una minoria dels difunts sn enterrats amb caixa (per sempre amortallats),
Jaume CODINA, A Sant Boi de Llobregat..., p. 96.
Aquestes mortalles documentades com a draps eren de color
blanc i de lli. Aquest color evocava diferents signicats simblics, entre
els quals destaquen los, lesquelet, la resurrecci i la imatge del cos
del mort.
124
En general, aquests llenols amidaven dues canes i el seu
import se situava entre els 3 i els 8 sous.
125
Per embolcallar Guillema
Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars, els seus marmessors satisferen
8 sous: tem II canes de drap, que li compr, de que la cubrim a IIII
sous la cana. Aquests marmessors tamb retriburen a II dones, qui
la cobriren et la materen al drap amb 3 sous.
126

Un cas excepcional per la gran quantitat dinformaci que aporta
s el registre de pagaments escripturat a continuaci del testament de
Jaume Mart, de Girona. Mart mor el 19 doctubre de 1390 desprs
dhaver estat malalt vint dies a lhostal de la parrquia de Sant Gens
de Vilassar.
Els seus marmessors foren Berenguer Marc, rector de lesmentada
parrquia, i Sana, muller de Bernat Eimeric. Dentre els pagaments
efectuats pels seus executors testamentaris, cal destacar la retribuci
de 40 sous per les atencions que Jaume Mart va rebre dalguns vilas-
sarencs: tem dna a lostaler on el jac malalt XX jorns et aquels quil
pensaren, vaylarem de nits et li lavarem los draps, tots dies que el nos
podia moura, que nol movia avia forta malaltia et tenien net com tan
enfra lo dia et la nit en que havia mort.
127

Els imports registrats per daltres pagaments, relacionats amb el
decs de Jaume Mart, ratiquen algunes de les explicacions desenvolu-
pades anteriorment. Aix, per exemple, se satisferen 8 sous per quatre
canes de lli pel seu sudari o mortalla. Es retribu amb 4 sous als que
amortallaren el seu cos. Es pag 2 sous i 6 diners pels missatges, que
trameten als clergues, anats a Argentona, a Cabrera, a Premi. Per
aquests pagaments i la resta, consulteu la segent taula.
125. tem per lo drap quel meteren (7 sous) (1421-9-5, APSGVD, Manual 3,
fols. 122v-123, registre de pagaments anotats a continuaci del testament de Salvador
Ser, de Vilassar). tem paga per lo drap ab que fou cubert a la sepultura (3 sous),
1434-11-6, APSGVD, Manual 6, fols. 37v-39, pagaments escripturats a continuaci del
testament de Miquel Andreu, ferrer de Vilassar.
TAULA 22
Pagaments dels marmessors de Jaume Mart de Girona
Conceptes Import
2 canes de drap de lli a 4 sous la cana 8 sous
Per als que lo meteren en lo drap 4 sous
tem missatges, que trameten als clergues, anats a Argentona, a
Cabrera, a Premi
2 sous i 6 diners
Creu que li posaren sobre el cos 6 diners
tem dna a lostaler un el jac malalt XX jorns et aquels quil pensaren,
vaylarem de nits et li lavarem los draps, tots dies que el nos podia
moura, que nol movia avia forta malaltia et tenien net com tan enfra
lo dia et la nit en que havia mort
40 sous
tem lum, que tenien de dia et de nits enfra oli et candeles 4 sous
tem fem lavar com el fo mort tot lo lit del ostal et tots los draps en
que jaya et aquells ab quel dugueren a la fossa
4 sous
tem donam com prenguem lanvantari enfra lo procurador del
senyor et lo dret de batllia et del sag, qui hi foren presents et lo notari
enfra tots
22 sous
La documentaci consultada no aporta cap tipus dinformaci
sobre els dies que els maresmencs dedicaven a vetllar el cos dels seus
difunts. Per tant, no es pot saber si al Baix Maresme com en daltres
zones europees, lEsglsia intent escurar el temps que transcorria
entre lbit i lenterrament amb la intenci devitar commemoracions
incompatibles amb les creences cristianes, com ara festins i danses. En
aquest sentit, tampoc cal oblidar que la poblaci baixmedieval tenia
una visi contagiable de la mort. Per aquest fet, lescurament de la
vetlla tamb podia donar-se per la iniciativa secular.
128
Com en daltres indrets, noms els ms ben situats econmicament
podien costejar-se ladquisici duna caixa o tat per a ser enterrats.
Per aquest motiu, els pagaments registrats daquesta prctica funerria
sn poc usuals. Aix, Berenguer i Guillem Aroles, que foren marmes-
sors del seu pare, Guillem Aroles, amb el rector de la parrquia de
Sant Gens de Vilassar, adquiriren una caixa i satisferen 11 sous.
129

Vuit anys abans, la seva muller, Saurina, tamb havia estat soterrada
dins duna caixa, per la qual pagaren 12 sous.
130
Els cossos de Bernat
Tolr i Pere Riera, de Vilassar, tamb foren enterrats en un tat. Per
ladquisici de la caixa del primer es destinaren 11 sous i 1 diner i,
per la del segon, 25 sous.
131

Per les disposicions testamentries de Guillem Aroles, se sap que
aquest vilassarenc, que form part de les famlies ms benestants de la
comarca, invert 100 sous en ladquisici dun palli, dacord amb el que
havia manifestat a les seves darreres voluntats: volo et mando, quod
ematur per manumissores meos unum palium et si aliqui deesserit,
quod proceres solvatur ut ipsi ussum.
132

Aquesta demanda demostra que Guillem Aroles volgu diferen-
ciar-se de la resta dels seus convilatans mostrant la seva superioritat
econmica i social, ns i tot desprs de mort. Aquesta disposici tamb
corrobora que Guillem Aroles mantenia estrets contactes amb la Ciutat
Comtal, perqu a Barcelona aquest tipus de monuments funeraris foren
una prctica molt estesa entre les classes adinerades.
133
Abans de la realitzaci de les exquies, tamb calia preveure
lorganitzaci de tots els elements necessaris per a la process, que
havia dacompanyar el difunt des de casa seva a lesglsia parroquial
o al seu fossar, on shavia de soterrar el cadver al vas o tmul
corresponent.
134
s a dir, shavia dassegurar el toc de les campanes i
133. Flocel Sabat ofereix una interessant descripci del cadafalc que pot incloure
un palli: Amb una estructura de fusta i cobert de teles luxoses, subica davant laltar
Lestructura del monument sempre sol aplegar tres espais: una base elevada, un sostre
i lespai dentremig obert per a collocar el tat amb el seu suport o llit de fusta. El
cadafalc de la base mesura al voltant duna vintena de pams de llarg i una mica menys
dample. Senlaira duns tres a sis pams, espai recorregut per unes escales Les parets
laterals del monument sn verticals De cadascuna de les quatre cantonades daquesta
superfcie de fusta, seleven els pilars que aguanten el sostre Aquest pot conformar un
capell ardent o un capell de draps es congura un sostre ardent a cpia de sumar-hi
petits ciris, completats amb uns de normals dunes 5 lliures de pes a cadascun dels
quatre extrems, i un altre didntic al mig, sobre la part ms elevada Ultra aquests
dos cobriments sols destaca la possibilitat de substituir el sostre per un palli, el qual,
tot i ser emprat a Barcelona per a indicar una ostentaci menor, en daltres ciutats com
Tarragona o Tortosa, les respectives catedrals naporten un de bo per assolir una not-
ria ostentaci, Flocel SABAT, Cerimnies fnebres i poder municipal. Barcelona: Rafael
Dalmau Editor (Episodis de la histria, 333 i 334), 2003, pp. 25-26.
134. El registre de pagaments anotats desprs del testament de Salvador Ser,
de Vilassar, s un dels pocs exemples que concreten limport per la realitzaci de la
tomba. Per aquest concepte se satisferen 2 sous (1421-9-5, APSGVD, Manual 3, fols. 122v-
123). En general, aquest concepte gur dins dun import general que contemplava dal-
tres elements que no deixen entreveure el seu cost real. Aix, sabonaren 8 sous pel toc
de campanes i realitzaci del vas de Francesca, muller de Pere Bonivern, de Vilassar
(1410-5-30, APSGVD, Manual 3, fol. 104). Segons Marandet, loci de morts podia rea-
litzar-se a la casa del difunt, a lesglsia o al mateix cementiri, Marie-Claude MARANDET,
Le souci de lau-del..., p. 194.
esquelles, el llit, la creu parroquial i els missatges, que shavien denviar
als familiars i amics del difunt daltres parrquies i, si era necessari,
als preveres i escolans daltres viles. Entre els imports satisfets per
Pere Pons i Guillem Bergai, marmessors de Bernat Isern, de Vilassar,
es constaten 2 sous per enviar els missatges als clergues, 12 sous pels
missatges que tramateren ab Barchinona ab III muls que hi manaren
que logaren a III sous per mul i 2 sous i 6 diners per a informar del
decs de Bernat Isern als amics.
135
Tamb shavia de preveure ladquisici de vi, pa, carn o peix de
lpat funerari. El toc de campanes anunciava la missa amb cos present.
Limport daquesta missa oscillava entre 1 i 4 sous.
136
Es remuneraven
els homes que toquen a morts i els que confeccionaven el llit fune-
rari, amb el qual es transportava els cos del nat durant la process.
Els marmessors dels difunts amb menys recursos econmics llo-
gaven el llit funerari i la creu parroquial per a la process al rector de
la parrquia. Lany 1432, per aquests dos conceptes, Salvador Abril i
Bernat Serra, executors testamentaris del testament de Guillem Abril, de
Vilassar, pagaren 4 sous: Item solverunt cuiusdam homini, qui pulsavit
simbala et campana et fecit lectum dicti defunctis.
137
En general, pel
lloguer de la creu i el llit i la presncia dun escol sacostumaven a
pagar entre 18 diners i 2 sous. Antoni Parera i Francesc Riera, mar-
messors de Benvinguda, vdua de Francesc Riera, de Vilassar, abonaren
18 diners.
138
Una consueta de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, datada
entre els anys 1380 i 1410, transcrita per Benet Oliva i Rics, reecteix
els imports del lloguer daquest llit funerari parroquial.
139
Mercs a
aquest document se sap que hi hagueren diferents pagaments, depenent
de ledat del difunt: tem los majos peroquians deuen donar per lo lit
del cos mort VIII dins et per albat VI dins. tem los manuts deuen
pagar per lit de cossos VI dins e per albat IV dins.
140
De vegades el llit amb el cos del difunt era traslladat pels familiars
i amics dels nats i, daltres, els marmessors pagaven per la realitza-
135. 1390-7-20, APSGVD, Manual 3, fol. 56 bis.
136. Sabonaren 2 sous per tocar senys e esqueles per anunciar el sepeli de
Bernat Vidal, de Vilassar, APSGVD, Manual 3, fol. 109.
139. Benet OLIVA I RICS, El plet de lesc..., pp. 328-338.
140. Els albats eren els menors de vuit anys, Manuel RIU, Alguns costums fu-
neraris de lEdat Mitjana a Catalunya..., p. 32.
ci daquest servei.
141
A la documentaci estudiada no sescriptur la
utilitzaci de carros, ni de mules per al trasllat del cos, dacord amb
el que constata Manuel Riu per a poques anteriors.
142
Malgrat aix,
se suposa que dins dun entorn rural com lestudiat, la manera de
traslladar el llit funerari amb el cos del nat depenia de la distncia
existent entre la casa del nat i el temple parroquial.
A ms de tots aquests preparatius prefuneraris, tamb shavia
de contemplar ladquisici dels ciris, que shavien de lliurar al rector
i als assistents a la process. Jaume Roudors, de Vilassar, i Guillem
Ponseta, de Premi, pagaren 12 sous per la lluminria de la process
que acompany el cos del difunt Bernat Veil, de Vilassar: tem can-
deles, que donaren a tothom a la oferta.
143
A la consueta de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, presen-
tada anteriorment, tamb sestipulava la donaci de cera i el numerari
que havien de percebre el rector i lescol:
tem deuen donar per cascun cos o cascuna missa II trossos de
candela a cada missa e a la missa major IV trossos. tem deuen
oferir a cascuna missa III dins e a la missa major VI dins.
tem deuen donar per cascun cos I liura de sera e per albat mige
liura y lo rector deu los dar candela a la sepultura tan solament.
tem deuen donar al escol per cada un cos, los majs VIII dines
e per albat VI dines, e los manos per cos VI dines e per albat
IIII dines.
144
Amb la process funerria siniciava la celebraci dels funerals.
Els integrants daquesta process acompanyaven el cos del difunt des
de casa seva ns a lesglsia parroquial. Si loci no se celebrava el
mateix dia, aquesta comitiva es dirigia al fossar de la parrquia, on se
soterrava el cadver dins del tmul o vas corresponent.
145
141. Escripturat el pagament de 2 sous per el die de la profes, qui le tregui
en lo cap de parrquia (1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fols. 135v-136). Consignat
labonament de 4 sous per a remunerar a quisc, qui haur portat lo cors quel dit
defunt a suterrar, 1459-9-6, APSGVD, Diversorum 14.
142. Manuel RIU, Alguns costums funeraris de lEdat Mitjana a Catalunya..., p. 35.
144. Benet OLIVA I RICS, El plet de lesc..., p. 336.
145. Segons Aris, a partir del segle XIV, entre la poblaci laica comen a intro-
duir-se la prctica de la realitzaci de misses amb cos present. Aquesta cerimnia no es
generalitz ns al segle XVII: El cuerpo, en vez de ser conducido directamente al lugar
de la inhumacin poda ser dispuesto frente al altar durante la duracin de algunas
de las misas en voz alta previstas en honor del difunto, Philippe ARIS, Historia de la
muerte en Occidente..., p. 122.
Lordre que es mantenia en aquesta process era molt estricte.
El clergat encapalava la comitiva. Al capdavant se situava el clergat
secular, desprs el regular i, a continuaci, lescol o escolans, cridats
per a locasi. Desprs, davant dels familiars i els amics del difunt,
hi havia el llit funerari. Darrere, deslaven els vens i coneguts del
traspassat o de la seva famlia. En aquestes processons tamb hi
assistien els pobres vergonyants de la contrada, beneciats pels llegats
testamentaris, i els pobres de solemnitat, que havien rebut pa a la
porta de la casa del nat o que esperaven percebrel ms endavant.
146
La documentaci consultada no reecteix la presncia de plora-
neres a les processons funerries del Baix Maresme. De fet, en aquest
entorn rural, els difunts disposaven dun entorn familiar i social que
exterioritzava lexpressi del dol.
Encara que fos de dia, lostentaci de candeles i ciris era important.
La seva lluentor contrastava amb els diferents colors que simbolitzaven
la prdua i, per tant, el dol.
147
Els colors ms destacats eren el blanc,
el negre, el vermell, el gris i el daurat.
148
Aquesta gamma cromtica
sutilitzava per la roba del llit funerari i per labillament de dol dels
ms propers al difunt.
149
Els tocs de campana i desquelles anunciaven
el pas de la process funerria i, si es realitzava labsolta del nat, es
podia percebre olor dencens.
Com es podr constatar al segent subapartat, a les darreres volun-
tats, molts testadors no especicaren el nombre de misses que shavien
dociar a les seves exquies ni els pabordes que hi havien dassistir. En
canvi, daltres ordenaren la realitzaci de tres misses consecutives,
150

identicades per Aris com els ocis corresponents a les misses de
lEsperit Sant, de Nostra Senyora i de Difunts.
151
Noms una minoria
de testadors demanaren a les seves darreres voluntats ser honorats a
146. En el seu testament, Constana, muller de Pere des Bosc, deman que la
sepultessin a lesglsia dels frares menors de Barcelona amb la presncia de setze pobres
per acompanyar-la durant el sepeli, 1388-8-11, APSGVD, Manual 3, fol. 53v.
147. Per a Flocel Sabat, la lluminria de les candeles evocava la vida celestial,
Flocel SABAT, Cerimnies fnebres i poder municipal..., p. 31.
148. Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., pp. 166-169.
149. Joan Ferrer, taverner de Barcelona, ll de Pon Ferrer i dAlamanda, difunts
de Premi, dispos a les seves darreres voluntats que els seus marmessors paguessin la
roba de dol dAntnia, la seva muller: Et ulterius dimito sibi de bonis meis pro anno
lutus vestitus lugubribus et pro omniorum aliis iuribus sibi pertinencibus in bonis meis,
1479-2-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457-1480), fols. 180v-182.
150. Al registre de pagaments de Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilassar, es
pot llegir tem pagaren al ter jorn 14 sous per a set preveres, 1413-10-22, APSGVD,
151. Philippe ARIS, Historia de la muerte en Occidente..., p. 122.
les exquies amb una solemne sepultura de prevere.
152
Aquesta demanda
sexplica perqu alguns parroquians desconaven del clergat local que
mostrava certes decincies en ladministraci dels sagraments.
153
Lobservaci dels pagaments anotats a continuaci dalguns tes-
taments escripturats a la parrquia de Sant Gens de Vilassar mostren
com els testadors daquesta parrquia disposaren dun nombre divers
de preveres durant les exquies.
154
En els seus testaments, el 44% dels
testadors no especic el nombre de preveres que havien dassistir
a les exquies, el 14% orden la presncia de dos preveres,
155
el 9%
respectivament tres i quatre preveres, el 6% orden la presncia dun
prevere, que acostumava a ser el rector o el vicari de la parrquia.
156

La suma de la resta de demandes que oscillaren entre cinc i setze
preveres
157
representa un percentatge dun 22%. Per tant, el nombre de
preveres que una famlia podia costejar tamb palesa les diferncies
econmiques i socials existents dins daquesta societat rural.
De totes les misses que se celebraven durant les exquies en honor
del nat, la ms important era la que sefectuava com a solemne oci.
158

Daquesta cerimnia, Flocel Sabater assenyala tres moments per la
seva vistositat. Es tracta de lofertori, del testimoni i de labsoluci.
159

Durant lofertori, es feia la donaci de numerari per als diferents bacins
152. tem que sie feta sepulture de prevere solemnament, 1423-10-7, APSGVD,
Manual 3, fols. 140v-141, testament Jaume Roudors, de Vilassar.
153. Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitja-
na..., pp. 189-191.
154. Item volo et mando, quod in die sepulture mee, ant novem leccionem de-
functorum et ocium defunctorum, 1390-7-15, APSGVD, Manual 3, fol. 56 bis, testament
de Bernat Isern, de Vilassar.
155. A la sepultura de Pere Sabater, de Vilassar, se satisfan 2 sous per un pre-
vere. A la missa del tercer dia daquest testador, es pagaren 4 sous per a dos preveres,
1413-12-6, APSGVD, Manual 3, fols. 130v-131.
156. 1422-8-27, APSGVD, Manual 3, fol. 134, registre de pagaments dEullia,
muller de Guillem Rafart, de Vilassar. 1423-2-14, APSGVD, Manual 3, fols. 139v-140,
registre de pagaments de Bernat Soler, de Matar.
157. Cinc preveres amb escolans propis i forans, a la sepultura dAlamanda, vdua
de Bernat Morera, de Vilassar (1401-3-27, APSGVD, Manual 3, fol. 80). Vuit preveres a la
sepultura de Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilassar (1413-10-22, APSGVD, Manual 3,
fols. 129v-130). Onze preveres el dia de la sepultura i lendem per Benvinguda, muller
de Guillem Morot, de Vilassar (1424-5-12, APSGVD, Manual 3, fol. 142). Catorze preveres
al sepeli de Pere Ferrer (1484-1-29, APSGVD, Manual dbits, fol. 16). Dotze preveres,
acompanyats de vuit escolans, a la sepultura dElisenda, muller de Bernat Tolr, de Vilassar,
per tal com li faren oi de pervera et IX lions, 1398-13-11, Manual 3, fols. 74v-75.
158. En aquest oci, els assistents estaven drets perqu les esglsies no acostu-
maven a tenir seients, Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age, p. 126.
159. Flocel SABAT, Cerimnies fnebres i poder municipal a la Catalunya baixme-
dieval..., pp. 31-35.
o recaptes i el pa dalmoina, escripturat com pa per amor de Du.
160

El serm o collaci, tamb conegut com a testimoni,
161
consistia en
el parlament dun frare que comentava un passatge bblic relacionat
amb la mort.
162
Bsicament, amb el ritual de labsoluci sintentava la consecuci de
tres objectius: allunyar els dimonis del cos del difunt, recordar les bones
accions del nat i la inviolabilitat dels recintes sagrats.
163
La utilitzaci
de carb i dencens aportava noves sensacions als assistents del sepeli
que completaven els diferents elements del llenguatge funerari que shan
anat comentant. Alguns testadors mostraren un inters especial per aquest
ritual i demanaren que se celebrs sobre la seva tomba. Aquest fou el
cas de Sana, muller de Pere Pi, de Vilassar. El 22 de gener de 1417, al
seu testament orden:

faciat absolucionem super tumulum meum.
164
Desprs de lenterrament, se celebrava el dinar dels morts que
est documentat a Catalunya des del segle XII. Lorigen daquest pat
funerari data dels primers temps del cristianisme. Segons Manuel Riu,
malgrat les reticncies que les altes jerarquies eclesistiques sempre han
mostrat envers aquest esdeveniment, aquest ritual subsist en algunes
zones del nostre pas ns al segle XX.
165
Al principi, aquests pats es feien al fossar,
166
desprs es despla-
aren a les llars dels nats. Ms endavant, noms pervisqueren en el
160. Al Maresme, com en daltres contrades del nostre pas, aquestes donacions
tamb es realitzaven al fossar. Sobre la tomba del nat es collocava un cove ple de pa.
Per aix, alguns testadors com Margarida, muller de Pere Vervol, de Vilassar, orden
que es comprs 5 sous de pa per a donar-lo al fossar, 1484-10-24, APSGVD, Manual
dbits, fol. 17v.
161. Els marmessors de Benvinguda, muller de Guillem Morot, de Vilassar, satis-
feren dos sous per le collaci del frare (1424-3-12, APSGVD, Manual 3, fol. 142). Els
executors testamentaris de Bernat Teixidor, lies Agell, de Vilassar, abonaren al frare que
fu la collaci I sou, 1441-8-16, APSGVD, Manual 8, fols. 169 bis-170 i Diversorum 131.
162. Els marmessors dAntnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, abonaren
2 sous per I frare qui feu lo testimoni (1422-10-25, APSGVD, Manual 3, fol. 138v). Els
de Valen, muller de Bernat Casals, de Vilassar, satisferen el mateix pel testimoni del
frare, 1425-1-17, APSGVD, Manual 3, fol. 143.
165. Manuel RIU, Alguns costums funeraris per lEdat Mitjana a Catalunya..., p. 35.
166. Dans les premiers tombeaux chrtiens tait quelquefois mnag un conduit
par lequel on envoyait un peu deau au dfunt assoiff; on laisait aussi des reliefs de repas
sur les tombes; signe que lon ne croyait pas la mort tout fait ralise. Les banquets
faits sur les tombes le jour des funrailles, le neuvime jour et les jour anniversaire du
dcs furent peu a peu interdits par les conciles, mais les ofrandes alimentaires conti-
nurent de se faire jusquau XVIII sicle (Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del...,
p. 222). Aris constata que lEsglsia primitiva ja prohib les prctiques funerries
que mostraven reminiscncies paganes. Per aix, intent substituir els refrigerium o
oferiments sobre les tombes i els menjars funeraris per la celebraci de leucaristia al
fossar, Philippe ARIS, Lhomme devant la mort..., pp. 147-148.
mn rural. A les ciutats, aquests pats se celebraven als menjadors de
convents i monestirs, on es resaven oracions per a lnima del bene-
factor. Per tant, com arma Jos-Ramn Juli Viamata, a les zones
urbanes es mant el costum, per varien els comensals.
167
Aix doncs,
lorigen primigeni de lpat funerari en part pervisqu amb lofrena
de pa realitzada sobre la tomba del difunt durant les exquies i en la
cloenda dalguns ocis religiosos commemoratius, com ara la novena
i laniversari.
168

El tradicional i reiteratiu menyspreu de laparell eclesistic vers
la celebraci daquest tipus dpats pot en part explicar-nos la manca
dinformaci que, en general, es detecta a les fonts testamentries. Com
que es considerava una celebraci poc adequada per als bons cristians,
aquest pat se situ en un segon pla i recls en un mbit estrictament
domstic.
169
Algunes institucions civils com el Consell de Cent barcelon
establiren mesures per a limitar el nombre de comensals dels pats
funeraris. En unes ordinacions de lany 1394, els consellers de la ciu-
tat de Barcelona prohibiren lassistncia de ms de deu persones als
refrigeris funeraris.
170

Tot i aix, segons les fonts consultades, a la zona estudiada, lpat
funerari es continu celebrant segons els costums de la contrada.
171

En conseqncia, quan els marmessors havien dexecutar les darreres
voluntats dels difunts als quals representaven, tamb havien de preveure
dins de les despeses funerries el menjar i beure dels assistents a la
167. Jos-Ramon JULI VIAMATA, La sociedad de Barcelona de principios del siglo
XIV a travs de un manual notarial de testamentos..., p. 581.
168. Per la novena, realitzada en memria de Francesca, vdua de Pere Llad,
assaonador de Barcelona, els seus marmessors pagaren 3 sous: Item fuit datum panis
super tumulum amore Dei, 1460-19-16, APSGVD, Diversorum 14.
169. Pere Bonivern fu escripturar en el seu testament que la maci del dia
de la sepultura no es costegs amb els 60 sous que donava per a llegats religiosos. Al
registre dels pagaments efectuats pels seus marmessors, no apareix cap dada respecte
a aquesta celebraci, 1419-5-4, APSGVD, Manual 3, fol. 121.
170. EQUIP BROIDA, Els pats funeraris segons els testaments vers el 1400, Antoni
RIERA i MELIS (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci
Mil i Fontanals del CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales, annex 20), p. 267.
171. El 46,61% dels testaments de la parrquia de Sant Gens de Vilassar informen
sobre el pagament de diferents ingredients per a menjar o beure durant aquests pats.
Als testaments de Sant Pere de Premi, alguns testadors tamb ordenaren la celebraci
de refrigeris funeraris. Entre daltres fonts, es pot destacar el testament de Guillem
Castellar, que deman: at provisi amicis et parentibus meis, qui illa die intervenerunt
dicte mee sepulture bene et honorice ad noticiam dictorum manumissorum, APSPPD,
Manual 3, fol. 49.
vetlla, dels que havien ajudat durant la process i el soterrament,
172
el
dinar de difunts, lescripturaci de linventari i lallotjament del clergat
i dels escolans.
173
De la mateixa manera que Marie-Thrse Lorcin, sobserva com
els hereus i els executors testamentaris sesforaren per acollir duna
manera honorable tots els assistents a les exquies, s a dir, el clergat,
els pobres, els familiars, els amics i els vens. Es valorava molt la seva
presncia i per aix ning havia de marxar amb les mans buides.
174

Als representants eclesistics sels remuner els serveis oferts i, de
vegades, el fet de pernoctar i les menges.
175
Als pobres de solemnitat i
als pobres vergonyants sels oferia les donacions consignades al testa-
ment o les ofrenes de pa. Als assistents ms propers, sels convidava a
un abundant pat funerari. Els pagaments dels ingredients dels pats
funeraris sescripturaren de manera diferent. En general, als registres
de pagaments noms consta limport dels productes comprats. En al-
gunes daquestes anotacions, sutilitz el terme maci de casa per a
denominar aquells productes adquirits per a la celebraci del refrigeri
amb familiars i amics.
176
En daltres, es diferenci lpat dels familiars
del refrigeri dels amics.
177
I en uns darrers, noms es registraren els
productes adquirits per lpat dels amics.
178
172. tem maci que fu aquell qui vallaren lo cors et leydaren a sotarar enfra
pa et vi et companya VI sous VI diners, 1400-2-22, APSGVD, Manual 3, fol. 80, Registre
de pagaments de lbit i la sepultura dAlamanda, vdua de Bernat Morera.
173. tem boura que dna als promens, qui lo dugueren, et aquells lacompa-
nyaren et aquells, qui anaren pendra lenvantary com lo cos fo soterrat, qui foren VIII
o X qui hi tornaren per pendra lanvantari, VII sous (1377-6-10, APSGVD, Manual 3,
fol. 45v, Registre de pagaments a lbit i soterrament de Galcer Mart, donat de la
capella de Sant Salvador). tem le pernocci de dos preveres se satisferen 4 sous,
1418-4-7, APSGVD, Manual 3, fol. 119v.
174. Marie-Thrse LORCIN, Les clauses testamentaires religieuses dans les tes-
taments du Plat Pays Lyonnais aux XIV et XV sicles, p. 295.
175. Sabonaren 8 sous i 6 diners per al menjar de tres preveres que assistiren
al sepeli de Bernat Tolr, de Vilassar, 1417-1-19, APSGVD, Manual 3, fols. 114v-115.
176. tem maci de casa, que faem a casa de Bosc as sos amichs, lo die de
la sua sepultura et sendem a les mises XXV sous (1388-4-7, APSGVD, Manual 3,
fol. 51). tem despeneren an companatge per parents et amichs XIV sous, APSGVD,
Diversorum 31.
177. Un exemple del segon tipus dpat s el registre de pagaments originat arran
de lbit de Sana, vdua de Guillem Morera, de Vilassar. En aquesta font, es distingueix
el pagament de 8 sous, satisfets per la maci de casa i pa per amor a Du dels 10
sous abonats pel pa i la carn ops dels amics, APSGVD, Manual, fol. 88.
178. En maci de casa als amichs qui vengueren X sous (1391-5-17, APSGVD,
Manual 3, fol. 60v, bit i sepultura de Pere Mayol, lies Barbarasa). tem pex que com-
praren per fer le mesi als amichs VIII sous (1419-6-24, APSGVD, Manual 3, fols. 123v-
124, bit i sepultura de Benvinguda, vdua de Francesc Riera). tem per la carn ques
menjaren los amichs costa XVI sous i VI diners, 1426-1-6, APSGVD, Manual 7, dol. 64,
bit i sepultura de Jaume Estrany.
GRFIC 25
Productes adquirits per a la celebraci dpats funeraris a Sant
Gens de Vilassar
Com en daltres indrets, en aquest tipus dpats els productes ms
consumits foren el pa, la carn i el vi.
179
Del buidatge dels pagaments
efectuats pels marmessors, shan obtingut els segents resultats: 39%
de les adquisicions efectuades foren de carn, 28% de pa, 13% de vi,
12% de productes que no sespecicaren i sescripturaren com a maci
de casa, 7% de peix i 1% de carn i peix.
180

El resultat obtingut per ladquisici de carn ratica estudis ante-
riors que constaten la migradesa daquest ingredient dins la dieta de la
pagesia baixmedieval. Per tant, la presncia de la carn en lpat funerari
evidencia la importncia daquest esdeveniment. La carn consumida en
aquestes menges era de vedella, de bou, de xai, de cabra o de porc,
181

perqu noms dues vegades sespecic que la carn havia de ser de
molt.
182
179. El pa, a ms duna ofrena simblica, era una reminiscncia dun culte ja
existent a lantiguitat, consistent en lofrena de pa als morts perqu tinguessin menjar
en el ms enll. Amb la cristianitzaci, el smbol del pa es manisfesta en la vessant
commemorativa de lEucaristia, EQUIP BROIDA, Els pats funeraris segons els testaments
vers el 1400..., p. 263.
180. El percentatge dun 1% de ladquisici de carn i peix correspon a una sola
font documental. Es tracta de productes que es compraren per a la vetlla de Bernat
Flor, lies Sagi, de Vilassar, 1430-2-15, APSGVD, Manual 8, fol. 82.
181. Antoni RIERA i MELIS, Panem nostrum quotidianum da nobis hodie..., p. 39.
Marie-Thrse LORCIN, Vivre et mourir en Lyonnais la Fin du Moyen Age..., p. 173.
182. 1382-9-10, APSGVD, Manual 3, fols. 34v-35, bit i sepultura dAlamanda,
muller dAlemany Eimeric, de Vilassar. 1395-10-18, APSGVD, Manual 3, fol. 66v, bit i
sepultura de Francesca, muller de Pere Pons, de Vilassar.
pa 28%
carn 39%
vi 13%
peix 7%
carn i peix 1%
maci de casa 12%
Ladquisici de pa era poc important en comparaci amb el que
sacostumava a consumir en aquesta poca,
183
ats que moltes famlies
pageses podien elaborar-ne a les pasteres de casa seva i, daquesta
manera, minimitzar les despeses funerries. El mateix sobserva amb
el baix percentatge de compra de vi. Malgrat lelevat consum quotidi
gura com un dels ingredients menys adquirits. Aquesta circumstncia
sexplica pel fet que el vi consumit en aquests pats funeraris procedia
dels cellers de la famlia del difunt. Pel que fa a ladquisici del peix,
cal tenir present la gran tradici marinera del Maresme i el dejuni
que havien de practicar els cristians durant alguns perodes de lany.
184

Marie-Trse Lorcin, que disposa descriptures testamentries en
les quals el testador preveu una alternativa al consum de carn si dies
non est carnalis, arma que aquests productes acostumaven a ser peix,
formatge, llegums frescos o secs en forma de sopa i el consum de pa
i vi. La majoria daquests testadors, per, deixaren que els hereus i
marmessors sencarreguessin del men daquest tipus dpats.
185

Alguns historiadors han efectuat una lectura dels diversos signi-
cats simblics daquestes cerimnies de dinars de difunts,
186
mentre
que daltres basen la celebraci daquests pats en la necessitat de
183. Marandet calcula que cada comensal consumia una raci dun quilo i mig
de pa, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 228.
184. Es dejunava tots els divendres i dissabtes, tota la Quaresma, des del Dime-
cres de Cendra ns a Pasqua, tot lAdvent i per les Quatre Tmpores. Les Tmpores eren
quatre dates, al llarg de lany, en les quals lEsglsia conferia el sagrament de lOrde
sacerdotal. Les esmentades dates anaven precedides de tres dies de preparaci en qu
els dels practicaven loraci i el dejuni, per tal que els nous sacerdots fossin dignes
ministres de laltar, i corresponien als dimecres, divendres i dissabtes de la tercera setmana
dAdvent, de la segona de Quaresma, de la setmana segent a la Festa de la Pentecosta
i a la festa de lExaltaci de la Santa Creu en el mes de setembre. Els dies de dejuni i
dabstinncia passaven de 160 a la Corona Catalano-aragonesa. El dejuni era molt rigors,
ja que no es podia menjar res ns a les sis de la tarda, s a dir, a lhora de vespres,
Josefa MUTGE i VIVES, LAbastament de peix i carn a Barcelona, Antoni RIERA i MELIS
(coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fon-
tanals del CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales, annex 20), pp. 109-110.
185. Marie Thrse LORCIN, Vivre et mourir en Lyonnais la Fin du Moyen
Age..., pp. 175-176.
186. Aquests pats shan relacionat amb reminiscncies dels pats pagans oferts
als difunts; shan interpretat com un reforament del grup que es modicava amb el
trasps dun dels seus membres (la cohesi subsistia malgrat la desaparici del nat); sels
ha considerat un smbol dels lligams de parentiu, de venatge i damistat que unien els
participants; sels ha denit com una manera de recompensar als que shavien desplaat
per assistir a les exquies i als que hi havien participat; sels ha vist com un signe dosten-
taci de la riquesa del grup familiar del nat i, tamb, shan relacionat amb lobjectiu
de facilitar lexecuci de pregries en honor del difunt per part dels participants a les
pregries en honor del difunt, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 224.
reconstituir la cohesi familiar davant la prdua del nat.
187
Segons
el nostre punt de vista, ambdues visions es complementen i, per tant,
sn vlides.
Desprs del soterrament es continuaven celebrant misses i pats
en commemoraci dels nats. Aquests refrigeris acostumaven a reunir
els familiars i els amics dels difunts i signicaven el colof de la cele-
braci del cap dany de lbit. Desprs de la celebraci daquest ritual,
es considerava acomplert lany de dol familiar. Per a la commemoraci
del cap dany de Bernat Isern, de Vilassar, els seus marmessors, Pere
Pons i Guillem Bergai de Vilassar, oferiren per menjar als amics una
quartera de forment, segons la mesura de Barcelona, que valia 15 sous
i 6 diners, acompanyada de carn, valorada en 10 sous i 6 diners, i dos
quarteres de vi, pel qual abonaren 4 sous per quartera.
188
Com a despeses
de la celebraci del cap dany de lbit de Jaume Estrany sescriptur
el pagament de 8 sous i 6 diners per pa i carn.
189
Daltres vegades no
sespecic el que shavia gastat en els diferents pats funeraris. Aix,
pels refrigeris oferts en commemoraci de Margarida, muller de Pere
Vervol, noms se sap que per ambds sabonaren 30 sous: tem per
la daspesa en case per los parents e amichs entre la sepultura e cors
present e cap dany entre carn e pex pren en suma tot XXX sous.
190
Com s lgic, aquests refrigeris commemoratius tampoc foren
acceptats per lEsglsia. Tanmateix, perviviren en el temps. Joaquim
M. Puigvert, que ha estudiat una consueta del segle XVIII de Riudellots
de la Selva, constata la diferncia existent entre els ocis, realitzats
com a novena i cap dany en commemoraci dels nats, segons hi
hagi pat o no. Daquesta manera, es diferencien les honres magres
de les grasses.
191

187. Le passage dun monde dans lautre ne se ralise pas seulement grce
au cortge. Aprs la sparation il faut que les vivants reconstituent la cohsion de la
communaut, le plus souvent par un repas, et sassurent du dpart denitif du dfunt
dans le monde des morts par une srie de rites commemoratifs, Jacques CHIFFOLEAU,
La comptabilit de lau-del..., p. 143.
188. APSGVD, Manual 3, fol. 56 bis.
189. tem enfre carn e pa e per fer le meci als amichs VI sous VI diners,
190. 1484-10-24, APSGVD, Manual dbits, fol. 17v.
191. s interessant destacar els comentaris de Puigvert sobre les impressions del
sagrist de Riudellots, el qual lany 1763 es mostra contrari a la celebraci dels esmen-
tats banquets: Les justicacions que dna Joan Calder per estar en contra daquests
banquets fnebres sn dun gran inters, ja que recolzen en diferents aspectes i ens
mostren uns criteris, duna banda, racionalitzadors i, de laltra, de tipus moralitzant: es
qestiona la utilitat daquests pats pels difunts; creu que sn una font de despeses in-
necessries; presenta com un problema el desplaament del clergat a la casa del difunt
per les inclemncies del temps; i tamb parla de possibles trastorns en les persones
LES CERIMNIES DE COMMEMORACI
A la baixa edat mitjana, al mn rural, la visi predominant de la
mort encara estava relacionada amb un lent viatge que el nat havia de
fer entre el mn dels vius i el dels morts. Es tractava, doncs, dun pas
progressiu al ms enll que nalitzava a lany de lbit del difunt. Per
aix, la poblaci rural considerava que els difunts estaven en un estat
de trnsit i, per tant, no havien mort del tot. Segons aquesta concepci
de la mort, els difunts eren ssers mig materials, mig immaterials, que
pullulaven per la terra. Per facilitar-los el trnsit cap al mn dultra-
tomba shavien de celebrar diferents cerimnies de commemoraci en
honor seu.
192

Aquesta visi popular de la mort basada en anteriors creences
paganes era contrria a la idea de la immediata separaci de lnima
del cos defensada per lEsglsia catlica. Des de nals del segle XII,
aquesta instituci intent recuperar aquests espectres o nimes en pena
mitjanant la incorporaci dun nou espai o estat que minimitzava la
dualitat entre els regnes dultratomba existents: els regne del Cel i de
lInfern.
La concepci teolgica i dogmtica del purgatori comport la in-
troducci dins de limaginari collectiu dun lloc dexpiaci de carcter
temporal. En aquest espai, abans de lentrada denitiva dins del regne
del cel, algunes nimes havien dacabar de puricar-se.
193
Aix doncs,
laparell eclesistic intent harmonitzar aquesta nova visi de lanome-
nat tercer espai amb la manera tradicional de concebre la mort.
194

pobres que assisteixen en aquests banquets, en els quals mengen desmesuradament.
Advertim que el nostre clergue sagrist de Riudellots tenia una disposici contrria i
vigilant envers tot all que vagi acompanyat de menjar i beure. Joan Calder vol un
clergat allunyat de lunivers mgic tradicional, de la vida quotidiana, de les festes pb-
liques i de banquets familiars, Josep M. PUIGVERT i SOL, Una parrquia catalana del
segle XVIII a travs de la seva consueta (Riudellots de la Selva). Barcelona: Editorial Rafael
Dalmau, 1986, pp. 158-160.
192. Joan Amades ofereix una sntesi del tractament de la mort de diferents punts
del nostre pas que reecteixen la inuncia de costums i creences dpoques anteriors
i posteriors a les que es tracten en aquest estudi. Alguns dels costums comentats per
Amades encara sn vigents avui en dia. Entre daltres, cal destacar la Castanyada i la
celebraci de Tots Sants, Joan AMADES, La Mort. Costums i Creences. Tarragona: Edicions
El Mdol (Biblioteca de Tradicions Populars Joan Amades, 11), 2001.
194. Mart Luter fou el primer que identic el purgatori amb el concepte tercer
espai. Aquest reformista volia desprestigiar aquesta invenci papal, Jordi CERD SUBIRACHS,
Misses de Sant Amador. Purgatori i cultura popular. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat (Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Bold, 17), 2006, p. 18.
Jacques Le Goff situa els orgens del purgatori a nals del se-
gle III, qualica aquest nou espai com un instrument eclesistic per
lluitar contra els moviments hertics i observa una expansi geogrca
desigual daquesta nova creena a partir del segle XIV. De fet, mostra
que a les regions meridionals de Frana subsistent des rticences,
sinon de rsistences, au jugement particulier et au troisime lieu. Le
Goff tamb assenyala la importncia que el Purgatori va adquirint amb
el pas del temps a les zones dinuncia cristiana.
Mentre que les nimes dels difunts podien aspirar a escurar
el temps de Purgatori, els vius podien veures assistits pels difunts si
aquells estaven envoltats dintercessors ms importants. Aquesta visi
assegurava la reversibilitat dels mrits i conformava un sistema de
solidaritat entre els vius i els morts que Le Goff qualica com una
cadena circular sense i un corrent de reciprocitat perfecte.
195
Chiffoleau analitza la inuncia del purgatori en les disposicions
testamentries baixmedievals centrant-se en la zona urbana dAviny.
Segons aquest autor, es poden distingir dues maneres de materialitzar
la visi del ms enll. Es tracta de les lgiques de la repetici i de lacu-
mulaci. Amb la lgica de la repetici, el temps anual discorre parallel
al temps ritual i aix facilita el tancament del cicle de pas entre els
dos mons on es troba el difunt, mitjanant la celebraci de novenes o
novenaris, caps dany i misses de carcter perpetu. Amb la realitzaci
daquestes darreres misses, sevidencia una contradicci escatolgica,
perqu la primera tipologia de misses es basava en la concepci dun
judici individual i les misses perptues recordaven lexistncia del ju-
dici nal.
196
Per aix, entre els segles XIV i XV, amb la introducci de la
lgica de lacumulaci sintent minimitzar la contradicci existent,
combinant ambds sistemes rituals.
Amb la lgica de lacumulaci sintent realitzar el major nom-
bre de misses possibles en un temps limitat amb lobjectiu daccelerar
195. Voici assure la rversabilit des mrits dont on doutait au XII et XIII
sicles et qui tait alors le plus souvent nie. Le sytme de la solidarit entre les vivants et
les morts travers le Purgatoire est devenu une chaine circulaire sans n, un courant de
rcripocit parfait. La boucle est boucle, Jacques LE GOFF, La naissance du purgatoire.
Sarthe: ditions Gallimard (Collection Folio/Histoire, 31), 1981, pp. 48, 436 i 482-483.
196. Tandis en effet que la messe de neuvaine et de bout-de-lan cherche a
encadrer le temps annuel et rituel, encore a moiti terrestre, du passage dans lautre
monde, les messes perptuelles reposent... sur deux conceptions eschatologiques: il sagit
dattendre la Fin du Temps. Les unes se focalisent sur le passage ou le jugement indi-
viduel, les autres sur le Jugement Dernier... Les contradictions ne sont pas vraiment
perues par les testateurs qui, en faisant appel aux deux systmes, essaient la fois de se
mnager un bon passage et la clmence de Dieu au Dernier Jour, Jacques CHIFFOLEAU,
La comptabilit de lau-del..., p. 339.
el pas dexpiaci i propiciar lentrada del nat al regne del cel. Amb
leliminaci progressiva dels sufragis perpetus dels benecis sobserva
la incorporaci dels testadors ms desvalguts dins dels rituals com-
memoratius, ja que les misses repetitives dels benecis noms se les
podien permetre els ms adinerats.
Amb els ritus de lany de dol siniciava locialitzaci de les misses
dacumulaci. El pas dun tipus de misses a laltre fou lent i progressiu.
En un principi, es multiplic la celebraci de misses durant les exquies,
lendem i al nov dia, amb la qual cosa sobserva una ampliaci dels
ritus ms antics. Molt sovint, algunes demandes dels testadors no es
pogueren acomplir perqu no hi havia temps material per a celebrar
tantes misses repetitives. Per aix, san ampliant el termini per a
celebrar-les ns lany de dol.
Daltres testadors repartiren la celebraci de les misses comme-
moratives en un termini que anava dels dos als vint anys, sovintejaven
les demandes situades entre els quatre i sis anys. Malgrat que la lgica
de lacumulaci an prenent fora davant de la lgica de la repetici,
aquesta darrera no desaparegu. En ambds sistemes, la celebraci
de la missa fou el ritus vitic per excellncia i el darrer mitj per a
comunicar-se amb els difunts.
Des de nals del segle XII, la poblaci cristiana de la baixa edat
mitjana tamb disposa dun altre espai on podien anar a parar les
nimes dels difunts: el limbus puerorum. En un principi, lobjectiu dels
llimbs era consolar el neguit i desconsol de les famlies que havien ha-
gut denterrar fora del fossar parroquial els infants que no havien estat
batejats. Fins aquella centria, aquestes criatures estaven condemnades
a linfern, encara que no haguessin pogut ni tenir loportunitat de pe-
car, perqu els seus progenitors no havien pogut anullar lempremta
del pecat original.
197
Laparici daquest nou espai tamb ha de contemplar-se com
una altra de les estratgies eclesistiques per lluitar contra lheretgia
que no acceptava el pecat original i batejava els infants quan eren ms
grans.
198
Segons Didier Lett, a nals de ledat mitjana, quan des de
les esferes eclesistiques sinsistia que la salut espiritual saconseguia
mitjanant la pregria, es desenvolup una certa purgaritzaci del
197. Didier LETT, De lerrance au deuil. Les enfants morts sans bpteme et la
naissance du limbus puerorum aux XII-XIII sicles, pp. 77-92.
198. Pierre RICHE et Danile ALEXANDRE-BIDON, Lenfant au Moyen Age: Etat de
la question, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance dans lEurope Medievale et Moderne.
Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran Septembre 1994.
Tolosa: Universit de Toulouse-Le Mirail, Presses Universitaires du Mirail, 1997, pp. 7-29.
limbus puerorum.
199
Amb aquesta transformaci, es pos de manifest
que la poblaci no acceptava els llimbs com un espai denitiu per a
les nimes dels nadons difunts. Per aquesta ra, la percepci popular
modic el concepte daquest espai i el convert en provisional.
A la parrquia de Sant Gens de Vilassar, durant el perode 1353-
1486, el 51% dels testadors especicaren els tipus docis que shavien
de celebrar al seu bit i alguns, ns i tot, nordenaren la realitzaci al
fossar damunt la seva tomba. La resta de testadors deixaren aquesta
iniciativa en mans dels seus marmessors.
Entre les demandes efectuades, cal destacar el percentage dun
316% corresponent a peticions de trentenaris, tamb coneguts com a
misses de Sant Amador.
200
Els trentenaris pertanyen a la lgica de
lacumulaci proposada per Chiffoleau i es poden relacionar amb la
divulgaci eclesistica de la idea del purgatori realitzada pels frares
predicadors i amb la iconograa dalguns sants, com ara sant Amador,
sant Nicolau de Torentino, sant Gregori Magne i sant Miquel.
201
Malgrat que sutilitzava el mot trentenari, per analogia amb les
trenta misses de Sant Gregori, es tracta dun conjunt de trenta-tres
misses. Els trentenaris o trenta-tres misses de Sant Amador podien ser
oberts o tancats. Els primers havien dociar-se durant el mes segent a
la mort del testador i els segons es realitzaven seguits. Aquesta darrera
opci comport conictes dordre dins de les esglsies i prohibicions
dels bisbes que no acceptaven que alguns clergues mengessin, dormissin
i juguessin a cartes o a daus, per distreures, dins dun recinte sagrat.
202

Entre els testadors que noms demanaren locialitzaci de les misses
de Sant Amador es pot esmentar Sana, muller de Pere Roig,
203
Mar-
garida, muller de Bernat Gurdia, de Barcelona,
204
Guillem Aroles,
205

Bernat Isern, ll de Salvador Isern,
206
Guillemona, muller de Bernat
199. Didier LETT, De lerrance au deuil..., pp. 91-92.
200. Aquestes misses aparegueren quan sant Amador, bisbe de Girona, va tenir
una visi en la qual va veure la seva mare al purgatori. Amb la celebraci de trenta-
tres misses va alliberar-la, Antoni PARRAMON DOLL, El trentenari de Sant Amador. Lleida:
Institut dEstudis Ilerdencs, 1977, pp. 75-76.
201. Paulino RODRGUEZ BARRAL, Purgatorio i culto a los santos en la plstica cata-
lana bajomedieval, Locus Amoenus, 7, 2004 <http://dd.uab.es/pub/locus/11359722n7p35>,
pp. 1-3.
202. Jordi CERD SUBIRACHS, Misses de Sant Amador. Purgatori i cultura popular...,
pp. 58-75.
Ferrer,
207
Bernat Soler, de Matar,
208
Eullia, muller de Pere Pracoll,
209

Guillem Sagi
210
i Bartomeua, muller de Joan Estrany.
211
El 17% dels testadors que escripturaren les seves darreres vo-
luntats a la notaria parroquial de Sant Gens de Vilassar demanaren
sis misses, que sacostumaren a ociar en els tres altars de lesglsia
parroquial i en els altars de les tres capelles de Vilassar.
212
Si se suma
aquest 17% amb els corresponents a la demanda de trentenaris i de sis
misses sobserva que gaireb el 50% dels testadors daquesta parrquia
escolliren aquestes opcions.
La resta de testadors efectuaren una gran diversitat de peticions
que se situaren entre lencrrec duna
213
a cent misses.
214
Dins daques-
tes demandes, es diferenci la petici docis simples i la combinaci
daquests amb trentenaris. Aix, sobserva que la petici ns a les deu
misses, sense incloure el 17% referent a les sis misses, dna un 30,1%.
Si safegeix el percentatge desestimat el resultant s dun 471%. Amb-
ds percentatges superen la demanda de les diverses misses que es
combinaren amb els trentenaris o misses de Sant Amador.
Locialitzaci de novenes
215
noms apareix documentada al se-
gle XV i s un percentatge poc representatiu, ja que noms les demanen
vuit testadors.
216
A les demandes daniversaris, amb un percentatge
212. 1382-6-1, APSGVD, Manual 3, fols. 34v-35, testament dAlamanda, muller
dAlemany Eimeric. 1408-6-26, APSGVD, Manual 3, fols. 99v-100, testament de Pere
Vives. 1429-2-13, APSGVD, Manual 3, fols. 41-41v, testament de Bernat Serra. 1432-8-2,
APSGVD, Manual 6 fols. 22v-23v, testament de Pere Llad. 1462-4-29, APSGVD, Manual
3, fol. 173, testament de Blanca, mulller de Pere Parera. 1483-11-2, APSGVD, Llibre
dbits, fols. 2-2v, testament de Marc Rell.
213. 1388-10-18, APSGVD, Manual 3, fol. 54, testament de Nicolau, ll dArnau
Castellar, lies Mir, i de Constana, difunta. 1397-7-3, APSGVD, Manual 3, fols. 72-72v,
testament de Salvador Matar, ll de Guillem Matar. 1430-1-3, APSGVD, Manual 8,
fol. 129, testament dAlamanda, muller de Salvador Pons. 1441-12-1, APSGVD, Diverso-
rum 31, testament de Bernat Vidal de Gordey.
214. 1381-2-28, APSGVD, Manual 3, fols. 25v-27, testament de Sana Marquesa,
vdua de Berenguer Marqus, lies Flor, de Vilassar. 1397-6-7, APSGVD, Manual 3, fol. 68v,
testament de Pere Veil, de Vilassar.
215. A la novena es realitzaven nou misses seguides amb lobjectiu que les nimes
dels difunts alliberades de les penes assolissin els nou ordres dels ngels, Marie-Claude
MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 237.
216. Elisenda, vdua de Bernat Agell, combin una novena amb un trentenari
(1408-4-10, APSGVD, Manual 3, fol. 98); Bernat Vidal, de Vilassar, demana un oci de
prevere, un trentenari i una novena, 1417-6-8, APSGVD, Manual 3, fol. 109.
dun 14,7%, predominaren els aniversaris de cap dany. s a dir, les
misses que anunciaven la del dol familiar i que se celebraven a lany
de la mort del testador.
217
A continuaci i amb una representativitat
dun 3,9%, se situa la demanda daniversaris a perpetutat, als quals es
design una determinada quantitat de numerari per a sufragar-los.
218

Tamb hi hagu testadors que destinaren una quantitat determinada de
numerari per a la realitzaci daquests aniversaris sense concretar res
ms. En canvi, daltres especicaren duna manera exhaustiva aquestes
demandes o oferiren ms referncies i, per tant, facilitaren el recompte
de misses que shavien dociar.
219
Al testament de Guillem des Pon, prevere i beneciat de laltar
de Sant Nicolau de Sant Gens de Vilassar, es pot llegir:
Item volo et mando, quod unus ortus, quem ego emi per liberum
et francum alodium, vendatur per manumisores cum consensu
rectoris dicte ecclesie de Vilassario et medietatis precisit dicte
domine Sancie Riera, amore Dei, et de alia medietate, volo quod
ematur medium morabatinum in puro et tuto alodio de quo at
quolibet anno in prima die veneris quadragesime unum aniver-
217. 1353, APSGVD, Manual 3, fol. 63, testament de Pere Morot, de Vilassar.
1419-5-4, APSGVD, Manual 3, fol. 121, testament de Pere Bonivern, de Vilassar. 1483-
5-15, APSGVD, Llibre dbits, fol. 4, testament de Jaume Serra.
218. Al testament dAgns, muller de Francesc Riera, de Vilassar, es pot obser-
var com la testadora destin a la celebraci de misses daniversari mitja quartera de
forment anyal, que va comprar amb el seu marit a lhereu del mas Canal, de Vilassar
(1368-3-1, APSGVD, Manual 3, fol. 28). Tamb cal recordar lexistncia de revessejats,
o sigui, la compravenda del domini til de peces de terra aloeres, que sha presentat al
primer apartat daquest estudi. Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant
Nicolau de lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar, escriptur les seves darreres
voluntats el dia 6 de novembre de 1395 (APSGVD, Manual 3, fols. 66v-67). Mesos ms
tard, els seus marmessors compraren el domini til duna pea aloera a Pere Colomer i
Galcer Colomer, lies Llad, de Cabrera, pare i administrador dels bns del seu ll. Els
venedors es comprometen a tenir com a senyor directe laniversari institut i a satisfer-li
anyalment un cens: quod nos et mei de cetero habeamus, teneamus et possideamus
dictum campum cum suis pertinenciis pro dicto aniversario perpetuo solvamus nos et
mei vobis et dicto aniversario scilicet in proximo festo omnium sanctorum tunc primo
venturum et de inne annis singulis perpetuo in eode termino sive festo dictum unum
morabatinum alodialem, 1396-1-25, APSGVD, Llibre del Baixell, fols. 23v-24.
219. Item dimito quindecim solidos quos accipio quolibet anno per for de violari
et est debitum C solidos den Saura de Sent Crist, dicte parrochie, pro anima mea et quod
celebretur mice quolibet anno ad cognicionem manumisorum meorum in die quo ego
obiero. Item X solidos quod facit nAlamany Asmerich et est debitum LXVI solidos VIII
denarios volo quod dentur in misis per similem modum (1366-4-11, APSGVD, Manual
3, fols. 29v-30, testament de Sim Agell, de Vilassar). El dia 2 doctubre de 1425, Antoni
Parera, de Vilassar, orden la celebraci de misses daniversaris. Per aquest concepte hi
destin 60 sous. Cada missa daniversari fou valorada per aquest testador en 4 sous. Per
tant, se li dedicaren quinze misses daniversari, APSGVD, Manual 3, fol. 148.
sarium in dicta ecclesia de Vilassario trium presbitorum et bene-
ciatus Sancti Nicolay accipiat dictum medium morabatinum et
faciat eri aniversarium et habeat pro suo labore VI denarios.
220

En canvi, a la consueta de la parrquia de Sant Gens de Vilassar,
es consign la celebraci de tres aniversaris:
tem los tres aniversaris den Guillem des Pon, qundam prevere
e lavors beneciat en lo dit altar de Sant Nicolau, los quals se
fan, so s, lo primer dimecres de Coresma; lo segon a XXV de
juny; lo tercer lo dia de Sant Nicolau. Et assigna-li als dos pri-
mers X lliures, que en Bonyvern li fa pel tros de terra de la sua
quintana pagadas a la festa de la Nativitat de Nostro Senyor. El
tercer aniversari s de mix morabat que en Colom li fa per hun
ort, qui s prop la sagrera devant la casa de Pere Ferrer e fas lo
dit mix morabat a la dita festa de la Nativitat de Nostro Senyor
y s ne patr Sant Nicolau.
221

Des de la segona meitat del segle XV, les fonts consultades no
documenten la realitzaci daniversaris a perpetutat. Per tant, al Ma-
resme sobserva una evoluci de la lgica de la repetici a la de lacu-
mulaci. Malgrat aix, la lgica de lacumulaci no es desenvolup
amb la pompositat i hipertra que constata Jacques Le Goff per al
territori francs.
222
Als testaments tamb sescripturaren peticions de misses dedica-
des a familiars difunts concrets. Bernat Casals, de Vilassar, encarreg
una missa daniversari per a Constana, la seva primera muller;
223

Benvinguda, vdua de Pere Serra, destin 12 sous a misses en comme-
moraci de les nimes de Rosa, la seva mare, i dels seus ascendents;
224

Bernat Tolr, de Vilassar, orden la realitzaci de dos trentenaris: un
per lnima de Bernat Tolr, el seu avi, i laltre, per la de Pere Tolr,
el seu pare.
225

s molt probable que algunes daquestes misses ja haguessin estat
encarregades per aquests familiars a les seves darreres voluntats i els
220. 1372-6-9, APSGVD, Manual, fols. 31v-32.
221. Benet OLIVA I RICS, El plet de lesc..., pp. 329-330.
222. Jacques LE GOFF, Preface, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del,
p. VIII. Per a les zones rurals de Li, durant el perode 1300-1450, sobserva un augment
del nombre de misses. Malgrat aix, la quantitat de misses demanades no super el
nombre donze misses. En canvi, a la ciutat de Li, les demandes superaren el cente-
nar, Marie-Thrse LORCIN, Trois manires denterrer Lyon de 1300 1500..., p. 11.
testadors volguessin assegurar-sen la celebraci.
226
En canvi, daltres
vegades, quan la demanda es fu de manera genrica per les nimes
dels parents difunts, pot suposar-se com una iniciativa del testador.
227

Com en daltres indrets, s molt plausible que les misses commemo-
ratives i el repartiment dalmoina per als pobres es concentrs en els
temps lgids del calendari agrcola i litrgic.
228
Malauradament, les
fonts consultades no aporten cap tipus dinformaci sobre aix.
TAULA 23
Nombre de misses demanades pels testadors
Nombre de misses Percentage
Sense especicar 9,3
1 7,7
2 3,6
3 5,1
4 4,6
5 1,0
6 17,0
7 3,6
8 3,1
9 0,5
10 1,0
33 31,6
34 5,6
35 1,0
36 1,0
226. Sana, vdua de Bernat Riera, de Vilassar, va voler que amb el numerari
procedent de la venda dun llenol sabonessin misses per a ella i els seus pares (1385-
10-29, APSGVD, Manual 3, fols. 44v-45). Com ja sha comentat amb anterioritat, Bonanat
Canal, de Vilassar, record en el seu testament que els hereus de Bernat Duran, de Premi,
si no havien acomplert el pacte de maridatge acordat, havien dabonar la quantitat de
40 lliures. Amb una part daquest import tamb shavia de satisfer el pagament de les
misses daniversari per a tots els difunts del mas Canal, 1388-4-7, APSGVD, Manual 3,
fol. 51.
227. Guillem des Pon, prevere i beneciat de laltar de Sant Nicolau de lesglsia
de Sant Gens de Vilassar, destin 50 sous a la celebraci de misses dels difunts famili-
ars. La meitat daquests ocis shavien dociar a Vilassar i laltra meitat als indrets on
aquests familiars haguessin estat enterrats (1372-6-9, APSGVD, Manual 3, fols. 31v-32).
Els marmessors de Bernat Ferrer, de Vilassar, havien de satisfer 20 sous per a la cele-
braci de vint misses pels parents del testador, 1409-1-28, APSGVD, Manual 3, fol. 106).
228. Marie-Thrse LORCIN, Le temps chez les humbles, p. 332.
37 0,5
39 6,7
40 5,1
41 0,5
46 0,5
48 0,5
100 1,0
Altres 2,5
Les escriptures testamentries de la parrquia de Sant Pere de
Premi aporten informaci sobre el perode 1462-1488. En aquesta
parrquia, el 87,7% dels testadors efectuaren demandes de misses
concretes. Un 18,6% deman quaranta misses, un 13,99%, trentenaris
i un 11,6%, trenta-vuit misses.
Per tant, a la parrquia de Sant Pere de Premi sobserva, en
comparaci amb les peticions de Vilassar, un augment de la demanda
de misses generalitzada. En aquests encrrecs, es combin la petici de
trentenaris amb la demanda de trentenaris acompanyats dun nombre
determinat de misses. Aquestes misses havien de celebrar-se en els
diferents altars de lesglsia parroquial i als altars de les capelles de
la parrquia. No es van fer peticions ni se celebraren aniversaris per-
petus i de novenaris i caps dany sen celebraren pocs. De fet, noms
Guillem Pujol, de Premi, combin la demanda dun trentenari amb
la realitzaci de novenaris i un cap dany.
229

En aquesta parrquia, tampoc es constata una gran petici de
misses simples (una, tres i cinc misses). Aquests resultats permeten
raticar lobtingut a la parrquia de Sant Gens de Vilassar. s a dir,
larmaci que, a mesura que discorre el segle XV, sobserva una tendncia
creixent a concretar les misses demanades i que molt sovint aquestes
cerimnies sidenticaren amb la celebraci de les trenta-tres misses
de Sant Amador.
Al Maresme, els trentenaris o misses de Sant Amador comenaren
a celebrar-se al mateix moment que a la Ciutat Comtal i molt abans
que en daltres zones properes. Segons Merc Aventin, al Valls Orien-
tal, laparici del trentenari se situ a partir de lany 1490 i comen
a desaparixer a partir de mitjan segle XVI.
230
230. Merc AVENTIN, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 579.
Merc AVENTIN, Mercat de rendes, mercat de salvaci..., pp. 133-151.
Lesglsia de la Contrareforma no accept ls supersticis de les
candeles ni les actuacions dalguns clergues que armaven haver tingut
visions del ms enll i haver contactat amb les nimes dels difunts
durant la celebraci dels trentenaris tancats.
231
Malgrat que el concili
de Trento considera aquestes cerimnies superxeria, els trentenaris con-
tinuaren celebrant-se al Maresme.
232
Per a la ciutat de Girona, aquestes
cerimnies estan documentades ns al 1829.
233

TAULA 24
Nombre de misses demanades pels testadors de Sant Pere de Premi
(1462-1488)
Sense especicar 6,9
2 4,6
4 6,9
7 4,6
8 2,3
33 13,9
35 11,6
36 2,3
37 6,9
38 11,6
40 18,6
41 6,9
42 2,3
La demanda creixent de misses demostra el prestigi del ritus
eucarstic que acostum a remunerar-se amb un sou.
234
En general,
limport de les misses funerries oscillaren entre els 4 diners i els
2 sous. La majoria de les demandes efectuades pels testadors presenten
una uniformitzaci dels pagaments, ja que els altars rebien el mateix
import per a la missa funerria que havia de celebrar-se a la mort del
testador. Noms una minoria de testadors diferenciaren econmica-
231. Jordi CERD SUBIRACHS, Misses de Sant Amador..., p. 16-17.
232. Olga LPEZ i MIGUEL, Actituds collectives davant la mort i discurs testamentari
al Matar del segle XVIII..., p. 74-88.
233. Jordi CERD SUBIRACHS, Misses de Sant Amador..., p. 17.
234. La importncia de la celebraci de lEucaristia sexpand a partir del se-
gle XIII, quan lany 1264 el papa Urb IV institucionalitz la celebraci del Corpus Christi.
Ms tard, lany 1311, el papa Climent IV en decret lobligada celebraci.
ment les misses, segons se celebressin en uns altars o en uns altres,
daquesta manera privilegiaven laltar principal o major de lesglsia
parroquial, laltar dedicat al sant protector de la poblaci.
235
Daltres,
per, afavoriren els altars de les capelles de la seva localitat i amb aix
expressaren una devoci ms personal.
Malgrat lopini dalguns erudits com Chiffoleau, considerem que
limport satisfet pel pagament daquestes misses funerries era fora
elevat.
236
Tot i que aquestes misses funerries resultaren ms econ-
miques que els benecis i la instauraci daniversaris perpetus, tamb
s cert que lalimentaci diria dun adult equivalia en aquesta poca
a dos sous.
237
A ms a ms, si es compara aquest import amb el preu
dalguns productes alimentaris
238
i es recorda les mesures de contenci
que alguns municipis adoptaren davant les crisis de subsistncies, el
resultat nal de la reexi rearma encara ms la nostra posici. Per
aquest fet, i en la mateixa lnia, daltres historiadors com ngel Ro-
drguez Snchez, conceben lEsglsia com una empresa que negociava
amb la mort i utilitzava una reglamentaci del trnsit que autoritzava
i desenvolupava la desigualtat, reproduint les jerarquies terrenals amb
les atencions espirituals.
239

Jacques Chiffoleau considera que amb el desenvolupament de les
misses dacumulaci aparegu una organitzaci de les exquies ms
lliure, ms relacionada amb larbitri del testador. Per a Chiffoleau aquest
fet s una mostra del progrs de la cristianitzaci davant de la pr-
dua de cert poder del clergat.
240
En canvi, per aquesta poca, daltres
investigadors com Marie-Claire Marandet defensen lexistncia dun
cristianisme fora salvatge en relaci amb la moral ocial, el culte i
els sagraments.
241
Per la seva banda, Jean-Claude Schmitt, quan inicia
235. Miquel Soler, de Premi, destin 1 sou per a una missa a laltar major i 6
diners per a la resta daltars parroquials, 1468-2-29, APSPPD, Manual 3, fols. 62v-63v.
237. Jaume CODINA, A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII)..., p. 222.
238. Teresa-Maria VINYOLES, El pressupost familiar duna mestressa de casa bar-
celonina per lany 1401, La societat barcelonina a la Baixa Edat Mitjana. Acta/Mediaevalia.
Annexos dHistria Medieval. Annex 1 (Barcelona, 1982-1983), pp. 101-111. Josena MUTG
I VIVES, Labastament de peix i carn a Barcelona, en el primer ter del segle XIV, pp. 109-
136. Veracruz MIRANDA MENACHO, Algunos aspectos de la economa del monasterio de
Pedralbes a travs del manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de
Forest, Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (Barcelona, 2003), pp. 171-190.
239. ngel RODRGUEZ SNCHEZ, La muerte en Espaa: del miedo a la resignacin,
Eliseo SERRANO MARTN (ed.): Muerte, religiosidad y cultura popular, Saragossa, Institucin
Fernando el Catlico, 1994, pp. 35-52.
241. Nous avons limpression que, pour une grande partie du peuple, comme le
dit Jean Delumeau pour le priode prcdant la Rforme, le type de christianisme est
la seva dissertaci sobre la creena a lpoca medieval, nassenyala els
objectius: la dnition des objets de croyance (christianisme), lobligati-
on de croire (lorthodoxie), la pdagogie de la croyance (lapostolat).
242

Per a Schmitt, els pensadors escolstics de lpoca medieval distingiren
entre la creena explcita del clergat i la implcita dels laics.
Mentre que el clergat estava preparat per entendre i comentar
els misteris divins de la religi cristiana, els laics noms havien de
saber una srie doracions, com ara el credo, el parenostre i lavema-
ria. Per tant, no es donava importncia al fet que la poblaci ignors
els continguts fonamentals daquestes oracions. La creena implcita
tamb comportava lacceptaci dels conceptes de la unitat i trinitat de
la divinitat, de lencarnaci, de la passi i de la Resurrecci.
243
Per a
Schmitt, la facultat dadaptaci de laparell eclesistic s un dels secrets
que explica la fora i la perennitat de lEsglsia al llarg del temps.
244

En aquest sentit, cal recordar que el Llibre Vermell de Montserrat
fou elaborat, lany 1400, pels monjos daquest monestir. La intenci
daquest canoner fou la divulgaci duna srie de canons que su-
plissin les canons irreverents dels pelegrins.
245
En darrer lloc, i ja per
acabar, tamb cal mencionar les aportacions de Michael Mullet. Entre
aquestes cal destacar-ne dues: la utilitzaci pels predicadors de tcni-
ques supercials i teatrals amb lobjectiu de popularitzar i estendre el
cristianisme i denunciar lexistncia de corrents anticlericals selectius
dirigits contra alguns alts dignataris eclesistics. En vista daquests
moviments, Mullet tamb constata que la pobresa del baix clergat i
el control de la castedat clerical fou un dels elements que millor les
relacions entre el clergat i els laics.
246

assez sauvage, trs libre par rapport la morale ofcielle, au culte et aux sacrements,
Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 561.
242. Jean-Claude SCHMITT, Le corps, les rites, les rves, le temps..., p. 79.
243. Jean-Claude SCHMITT, Le corps, les rites, les rves, le temps..., p. 103.
244. Loin dtre un systme de croyance clos et x une fois par toutes, le
christianisme mdival na jamais cess de se modier, dinnover (en inventant entre
autres la croyance au purgatoire), et dadapter et de retrancher, Jean-Claude SCHMITT,
Le corps, les rites, les rves, le temps..., pp. 85-86.
245. Al Llibre Vermell shi pot trobar una composici per a ser ballada anome-
nada Ad mortem festinamus. Aquesta composici est illustrada amb la imatge dun
esquelet dins dun tat, Higinio ANGLS, El Llibre Vermell de Montserrat y los cantos
y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV, Anuario Musical, 10 (Barcelona,
1955), pp. 45-70.
246. Michel MULLETT, La cultura popular en la Baja Edad Media. Barcelona: Edi-
torial Crtica (Crtica / Historia Medieval), 1990, pp. 59-60, 66-67.
El mrito cientco tiene cuatro fases igualmente impor-
tantes: 1) tener una idea, 2) tratarla para crear conocimiento,
3) caer en la cuenta de su trascendencia y 4) convencer
de ello a los dems.
Jorge Wagensberg
PART FINAL
A linici daquest estudi, ja sha indicat que lobjectiu prioritari era
lanlisi de la pagesia baixmaresmenca durant el perode 1348-1486.
Les fonts notarials consultades, bsicament generades per la pagesia
de les viles de Cabrera, Premi i Vilassar, no ens han decebut perqu
ens han proporcionat informaci ms que sucient per analitzar les
relacions originades al voltant dels mercats de la terra i del diner, de
la famlia i de la mort.
En el primer mbit de relaci, shan presentat els contractes sorgits
en els mercats de lagrer i del diner. Dels contractes del primer mercat,
sha destacat la importncia de la gura jurdica de lemteusi, que
fou la clau de volta de lestructuraci de les relacions econmiques,
socials, jurdiques i poltiques de la societat baixmedieval. Per aix,
duna manera o una altra, la inuncia i la presncia de lemteusi
tamb es reecteix en daltres contractes terrers, presents al mn rural
durant la baixa edat mitjana.
Les fonts estudiades han perms oferir una anlisi completa de
lemteusi, que ha contemplat la divisi de la possessi de lobjecte
emtutic, els drets i els deures dels senyors directes i dels senyors
tils, aix com lescripturaci daltres pactes originats a partir dels es-
tabliments emtutics com els sotsestabliments, les cartes precries i
els capbreus.
Lestudi dels establiments i de les cartes precries demostren que, a
la zona estudiada, les reserves senyorials eren redudes i, en conseqn-
cia, els grans terratinents no disposaven de gaire terra per a establir.
Lanlisi daquestes fonts notarials tamb ratica que la zona del Baix
Maresme fou un espai geogrc que, al llarg dels segles, compt amb
una continutat poblacional.
CONSIDERACIONS FINALS
Els establiments emtutics comportaren als emteutes la satis-
facci duns imports en concepte dentrada que oscillaren entre els 2
i els 300 sous. Durant el segle XIV, els censos abonats pels emteutes
en reconeixement del domini exercit pel seu senyor directe foren bsi-
cament en espcie. A la centria segent, aquests censos eren sobretot
pensions xes en numerari, tot i que els censos en espcie no arriba-
ren a desaparixer. Al segle XIV, les parts alquotes de la collita ms
escripturades foren el quint i el quart i, al segle XV, el sis i la tasca.
Aquesta reducci de censos represent una millora de les condicions
de lemteuta.
Tot i que els imports dels censos pecuniaris se situaren entre els
12 diners i els 23 sous anyals, la majoria daquests imports representa-
ren la satisfacci dunes quantitats que oscillaren entre els 2 i 4 sous
anyals. La majoria daquests imports soriginaren amb la commutaci
de censos en espcie per capital. Linters dels senyors directes per
aquest tipus de contractes no es bas en les pensions, perqu el guany
de sumes considerables sobtenien amb lexercici dels drets de llusme
i de rma, les entrades i la praxi dels diferents mals usos.
La subemteusi es regul mitjanant lescripturaci de contractes
de sotsestabliment emtutic i origin una gradaci de dominis direc-
tes que comport laparici dun o diversos senyors mitjans, que se
situaren entre el senyor directe i el senyor til. Aquesta modalitat em-
tutica permet una activa participaci pagesa en el mercat de lagrer
i afavor laparici duna progressiva diferenciaci en la consideraci
social i econmica de la pagesia baixmaresmenca.
En els contractes de sotsestabliment, els censos ms habituals
foren en espcie. Les parts alquotes de la collita predominants foren
el sis, el nov i la tasca. En general, els sotsemteutes pagaren aquests
censos al senyor directe i, per tant, els senyors mitjans sen deslliu-
raren de satisfer-los. Daquesta manera, en un perode caracteritzat
per la presncia de diverses crisis frumentries, els grans terratinents
pogueren recompensar la minva de la recepci dels censos en espcie
dels contractes emtutics i especular amb els productes obtinguts en
poques de carestia.
Alguns establiments i sotsestabliments del segle XIV introduren
lobligaci que tenia lemteuta de plantar vinya i de retornar a lesta-
bilient la pea alienada quan la vinya fos vella i ja no aports fruits.
Amb aquests contractes aparegu una nova modalitat emtutica que,
a principis del segle XV, es document com a rabaa. Aix doncs,
lorigen del contracte de rabassa morta desenvolupat a lpoca moderna
tingu un clar origen medieval.
Amb lescripturaci de cartes precries, alguns grans terratinents
com la famlia dels des Bosc, senyors dels castells de Sant Vicen i de
Vilassar, exigiren de nou el pagament dun import en concepte dentrada
i foraren la prdua de la llibertat dalguns pagesos que hagueren des-
collir entre la submissi als mals usos o la fam. En aquests contractes
de renovaci destabliments anteriors, els censos predominants foren en
espcie i, com en el cas dels establiments i els sotsestabliments, les parts
alquotes de la collita percebudes foren exigides en collites de pa i vi.
A la baixa edat mitjana, la pagesia baixmaresmenca tamb utilitz
en el mercat agrer daltres tipologies contractuals que sadaptaren mi-
llor tant a les seves expectatives de creixement patrimonial com a les
seves necessitats conjunturals. Lescripturaci daquest tipus de pactes
per una pagesia majoritriament illetrada ratica la importncia del
dret escrit catal, el seu coneixement pragmtic i el seu s estratgic
per aquesta classe social.
Amb els contractes de permuta dagrer, els pagesos ms emprene-
dors racionalitzaren lexplotaci del seu patrimoni amb la concentra-
ci territorial de les seves peces de terra. Mentre que alguns pagesos
baixmaresmencs empraren els contractes darrendament per a obtenir
de manera immediata capital sense perdre la titularitat del b alienat,
els ciutadans barcelonins invertiren els seus capitals en ladquisici
dagrer per aconseguir quantiosos guanys, car els imports percebuts
se situaren entre els 20 i els 260 sous.
Shan classicat les compravendes pures a partir de la tipologia
dels bns alienats, distingint els bns aloers, dels bns gravats amb
cens, dels drets sobre les tinences, de la recuperaci dalous i de la
constituci de revessejats. Els preus satisfets per a la compravenda de
bns aloers oscillaren entre les 11 i les 425 lliures, superant els imports
satisfets pels bns dependents. Per aix, lelit pagesa i els pagesos ms
benestants encapalaren ladquisici daquest tipus de bns i, daquesta
manera, tamb aconseguiren deslliurar-se de lacompliment dels drets
i deures emtutics. En canvi, laltra cara de la moneda, la part vene-
dora, estigu majoritriament constituda per la pagesia que hagu de
desprendres de part del seu patrimoni terrer i, de vegades, ns i tot
el mas. La comparaci entre la venda de bns aloers i els bns gravats
amb cens ha demostrat que la naturalesa de les terres venudes havia
estat parcialment estudiada amb anterioritat.
La majoria de les compravendes dels bns gravats amb cens
correspongueren a peces i masos anteriorment establerts pels grans
terratinents civils i eclesistics amb patrimoni al Baix Maresme. Els
censos que shavien de satisfer als respectius senyors directes foren
similars als observats per a lemteusi. Els compradors daquests bns
dependents foren alguns membres de la pagesia grassa, pagesos menys
acomodats, membres de la baixa jerarquia eclesistica i menestrals
maresmencs i barcelonins.
Lobservaci de les compravendes de drets sobre les tinences ha
continuat demostrant lampliaci o minva patrimonial de la pagesia,
depenent de la seva situaci econmica. La pagesia mitjana i menuda
que passava dicultats alien alguns dels seus drets emtutics com
la percepci de censos de sotsestabliments o el fruit de les seves colli-
tes bladeres i vitcoles. Ladquisici daquests productes agrcoles per
especuladors barcelonins, que havien realitzat crdits emmascarats,
tamb reecteix una altra modalitat de punci que minvava la capaci-
tat econmica de la pagesia que pass dicultats i la interdependncia
entre el mn rural i urb.
Lexercici dels drets i deures emtutics pels possessors de lobjecte
emtutic comport laparici dalguns seriosos enfrontaments, sobretot
quan el senyor directe tamb detenia la jurisdicci sobre la vila dels
emteutes. Des de la segona meitat del segle XIV, la compra del domi-
ni directe i lenfranquiment obtingut individualment o collectivament
per alguns pagesos evidencia una organitzaci pagesa que pretenia
deslliurar-se de lexacci feudal i millorar la seva situaci econmica i
social. Al Maresme, aquesta estratgia permet millorar la situaci dun
sector minoritari pags que es convert en la pagesia grassa de la zona.
Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar,
tamb utiliz aquesta tipologia contractual per a recuperar el domini
til dobjectes emtutics i els censos percebuts per senyors mitjans
que compartien amb ell el domini directe dun b. Quan obtingu el
ple domini dun mas, el desglev i torn a alienar les seves pertinences.
Les compravendes de revessejats han mostrat lentrada en depen-
dncia de bns aloers amb la creaci duns lligams que semmirallaven
en lemteusi. El tractament daquesta modalitat contractual ha perms
realitzar una incursi al tractament de la mort, ats que la majoria
daquests pactes representaren una assegurana pecuniria per a les
misses perptues ordenades per alguns testadors maresmencs.
Els contractes dempenyorament, les compravendes a carta de
grcia i les compravendes de pensions de violaris o de censals morts
han perms observar la creaci dunes noves rendes, aparegudes arran
de la necessitat pecuniria duna part de la pagesia i de les universitats
baixmaresmenques. Mentre que un grup de pagesos hagu dendeutar-se
per diverses raons (pagament o retorn de dots, adquisici daliments,
etc.), durant alguns perodes, la pagesia ms benestant prcticament
detingu el monopoli de les compravendes de pensions de censals
morts. Les operacions predominants daquestes operacions creditcies
foren petites, ja que els preus satisfets se situaren entre els 100 i els
300 sous. Malgrat aix, la pagesia ms desesperada hagu de vendre
algunes tinences del seu patrimoni, mitjanant compravendes pures,
per a poder deslliurar-se dels pagaments anyals daquestes pensions.
Segons els contractes analitzats, els objectes predominants dels
pactes estudiats a la primera part de la recerca foren el sl agrcola,
els masos i les cases situades a les sagreres. Lexposici dels conreus
dels cereals i del vinyar ha perms relacionar aquests productes agr-
coles amb la dieta baixmedieval, les fams, les caresties frumentries
de lpoca i el treball pags. Tamb sha comentat la presncia daltres
conreus a la comarca, com ara lhorta, lolivera, els arbres fruiters i
alguns productes com el lli i el cnem. Com s evident, la proximitat
a la Ciutat Comtal subordin la producci del Baix Maresme a les
demandes daquella ciutat.
En aquest darrer apartat, sha observat lexistncia dalguns docu-
ments molt interessants, malauradament escadussers, que reecteixen
detalladament lorganitzaci de les tasques realitzades en els masos i
la utilitzaci daltres modalitats contractuals no gaire esteses com els
lloguers anyals.
Pel que fa a les alienacions de masos, sha assenyalat que, en
aquesta poca, no fou fcil la seva adquisici perqu nhi havia pocs
de lliures en bones condicions. Sha denit el mas com una unitat
dexplotaci familiar que comprenia els habitants, la casa pairal amb
les seves dependncies, les terres i les activitats econmiques desen-
volupades, i sha considerat rendible quan satisfeia la manutenci i la
reproducci dels seus membres, aix com la satisfacci dels diferents
tipus de rendes a les quals podia estar sotms.
Lestudi de les convergncies i de les divergncies detectades en-
tre els antropnims familiars i els topnims dels masos, ha facilitat la
construcci de models explicatius de les fases destabilitat o involuci
dels masos de la zona analitzada. En el pitjor dels casos, s a dir, en
la fase depressiva dun mas, sha insistit en la necessitat de diferenciar
entre els estats dabandonament, runs i enrunament, perqu per a
les famlies aglevadores no represent el mateix. Mentre que un mas
en condicions ptimes o abandonat podia comportar una continutat
de la seva explotaci facilitada pels recursos humans disponibles, els
masos enrunats o derruts eren incorporats per les famlies aglevadores
amb lobjectiu dexplotar el seu agrer o, ans al contrari, alienar-lo a la
seva convenincia. Daqu la nostra insistncia que no pot considerar-se
ric un pags noms perqu detingus la possessi de ms dun mas.
Pel cas concret de Vilassar, sha observat el fracs de les estra-
tgies de reproducci pel que fa a alguns masos que no pogueren
assegurar el relleu generacional. La migraci vers la Ciutat Comtal,
lorfanesa i la minoria dedat de lhereu o de la pubilla, la infertilitat
i la presncia continuada de la mort foren factors cabdals en la de-
sestabilitzaci daquests masos. Tamb es perceb una certa incidncia
de la fam durant els perodes 1333-1336 i 1374-1375, de la pesta del
1348 i dels seus successius rebrots.
Per aquesta mateixa vila, lestudi de les vies daglevament de nous
masos tamb ha perms lelaboraci dun model explicatiu de les actu-
acions senyorials i les estratgies patrimonials pageses. De les primeres,
sha destacat el desaglevament o la disgregaci dun mas per a optimit-
zar els guanys dels grans terratinents. De les segones, shan diferenciat
dues lnies dactuaci, depenent de lmbit on es realitzs la incorporaci
dun nou mas. Si laglevament es feia dins lmbit familiar, la via predo-
minant fou la donaci testamentria. En daltres casos, es dugueren a
terme compravendes entre parents propers. Les incorporacions de nous
masos per daltres famlies pageses foren poc freqents a Vilassar. En
canvi, a les viles de Cabrera i de Premi ladquisici dun nou mas per
les famlies pageses ms benestants fou ms important. Malauradament,
la inaccessibilitat a les fonts patrimonials dorigen pags i senyorial no
han perms aprofundir aquesta lnia de recerca.
La presentaci dels subjectes dels contractes ha reectit les rela-
cions econmiques de les classes socials de la societat estudiada. Pel
que fa als grans senyors, sha distingit entre laics i eclesistics. Dins
dels primers, sha destacat la famlia dels des Bosc. A mitjan segle XIV,
Pere des Bosc, membre del patriciat barcelon i funcionari reial, adquir
els castells de Sant Vicen i de Vilassar, daquesta manera reempla
el llinatge dels Sant Vicen al capdavant de les esmentades senyories.
Lanlisi de les actuacions endegades per aquest nou senyor han estat
molt tils per observar la redenici del sistema feudal. El feudalisme
senfort amb la presncia daquests nous senyors feudals, dorigen urb,
perqu aquests nous senyors disposaven duna formaci gestora i amb
una informaci que utilitzaren per a expandir el patrimoni familiar.
Lexercici dels drets territorials i jurisdiccionals dels dos castells
per aquesta famlia origin nombrosos conictes amb els vilatans dels
termes dependents daquests castells. En aquest ambient conictiu, sha
constatat una pagesia organitzada que es revolt arran de fets puntuals
i que fou persistent en la seva lluita per retornar a laixopluc de la
jurisdicci reial.
La violncia exercida pels senyors laics durant lalta edat mitja-
na davant els intents dexpansi dels senyors de titularitat eclesistica
explica latomitzada presncia daquests darrers a la comarca i el seu
creixement patrimonial basat en les donacions pietoses. A causa daix,
la majoria dels senyors eclesistics se centraren ms en la detenci
dels drets dominicals, relacionats amb el domini directe de les seves
possessions, que en ladquisici i expansi patrimonial de caire juris-
diccional. Entre aquests senyors, sha assenyalat els monestirs de Sant
Maral del Montseny, de Sant Pol de Mar, posteriorment incorporat a
la cartoixa de Montalegre, el priorat de Sant Pere de Clar, la Seu de
Barcelona i els rectors de les esmentades parrquies.
Finalment, en aquesta primera part, tamb sha ofert una presen-
taci detallada dalgunes famlies benestants i de la menestralia de les
viles estudiades. Pel que fa a la pagesia, sha insistit en la idea que, en
aquesta zona, la situaci econmica i la consideraci social dun grup
familiar no depenien de la condici jurdica. Malgrat aix, les famlies
pageses ms benestants invertiren part del seu capital per aconseguir el
llument de les servituds i la possessi plena de part del seu patrimoni
familiar. La participaci de la pagesia grassa en els diversos mercats
nha facilitat lestudi, ja que super a la resta en lescripturaci de
pactes i contractes de tipologia notarial.
Per a la zona de Cabrera, la famlia Arn ha exemplicat el pas
duna fase expansiva a una de depressiva, que es va poder deturar.
Amb Pere Botey de Premi, sha observat lexpansi territorial del seu
patrimoni mitjanant la incorporaci daltres masos i la seva partici-
paci en el mercat creditici, sobretot durant la crisi frumentria del
perode 1374-1376. Aquesta poltica expansionista fou continuada pels
seus lls, Jaume i Bartomeu.
Una altra famlia que sha destacat de Premi ha estat la dels
Ferrer. Aquesta vegada, lanlisi ha servit per observar que les branques
familiars collaterals dalguns masos tamb assoliren guanys econmics
i prestigi social. Amb Pere Ferrer sha reectit la integraci daquest
cabaler-pubill a la Ciutat Comtal, on hi tenia familiars residint-hi, mit-
janant lenlla nupcial amb una pubilla, rfena dun mercader.
Finalment, la nissaga dels Aroles de Vilassar ha perms fer el
seguiment daquesta famlia pagesa que, lany 1365, particip en len-
franquiment collectiu contra des Bosc i obtingu la plena possessi
del seu mas. Lexpansi territorial dels Aroles es bas en ladquisici
dagrer i de pensions de censal mort. Les estratgies emprades per
aquesta nissaga en el mercat matrimonial, els emparentaren amb dal-
tres famlies benestants de la vila i de la comarca. Alguns membres
daquesta famlia tamb destacaren per la seva participaci pacca o
violenta en actes antisenyorials, circumstncia que els report encara
ms prestigi i consideraci social.
La segona part daquest estudi sha dedicat a lanlisi de la insti-
tuci matrimonial, als pactes desposalles i a la famlia baixmedieval.
Amb lenlla matrimonial, les diferents unitats de producci intentaren
assegurar-se la seva reproducci, la pervivncia del patrimoni, la col-
locaci dels lls cabalers i la millora de les relacions economicosocials.
La uni entre els dos membres duna parella, que no deixaren
mai de pertnyer al seu grup familiar originari pel rgim de separaci
de bns vigent, recolz en unes negociacions llargues i planicades. En
aquests pactes, hi intervingueren els familiars ms propers, aix com
daltres parents i amics, que mostraren la seva solidaritat en lelabo-
raci, la consolidaci i formalitzaci daquests acords.
Malgrat les disquisicions teolgiques, que no distingien entre es-
posalles i matrimoni, la poblaci baixmedieval disting duna manera
clara entre les esposalles, la cerimnia nupcial i les noces. A la baixa
edat mitjana i ns a les disposicions del concili de Trento, existiren tres
tipus de matrimonis: el civil, leclesistic i el clandest o secret. Com en
daltres perodes, tamb fu acte de presncia el concubinatge, tolerat
amb la satisfacci dun cnon, ladulteri i la bigmia, penalitzats tant
per la legislaci civil com per leclesistica.
La societat baixmedieval bas la transmissi patrimonial en la
instituci de lhereu o de la pubilla. Per tant, el relleu al capdavant de
la unitat de producci es realitzava mitjanant una donaci inter vivos,
que soriginava amb els acords estipulats en els heretaments, pactats
entre el donant i el donatari. En aquestes escriptures, sintent regular
la reproducci de la famlia troncal, latenci del patrimoni familiar, la
cura dels progenitors i la collocaci dels germans cabalers. Tamb es
regul la percepci dun mnim capital per a testar. Tot i aix, a partir
de la segona meitat del segle XV, alguns donants exigiren obedincia als
nous hereus i pubilles i es retingueren ns a la seva mort les regnes del
mas. A diferncia daltres zones rurals de lhinterland barcelon, en les
quals es preveieren unes clusules fora dures per a regular lexistncia
de discrdies entre el donant i el donatari, al Baix Maresme, noms
sescripturaren reserves dusdefruit sobre algunes peces de terra. Per
aix, s plausible que els donants de la zona estudiada efectuessin un
control efectiu de la gesti del patrimoni familiar ns que la vellesa
o la mort els impeds exercir-lo. Altrament, les fonts consultades mos-
tren una imatge dels hereus fora divergent amb la transmesa des de
la Renaixena. Ms aviat, aquesta documentaci reecteix un hereu
que, en general, rebia la solidaritat de parents i amics, que havia de
responsabilitzar-se de la gesti del patrimoni familiar i de tot el que
aix comportava.
A les institucions dhereus i pubilles es constata com la trans-
missi de bns prioritz les donacions als descendents directes i que
la collateralitat fou exercida com una alternativa secundria. Segons
la documentaci, per al perode 1359-1481, a les viles de Cabrera,
Premi i Vilassar sescoll un 56% dhereus i un 44% de pubilles.
Aquests resultats certament contradiuen la visi de la primogenitura
masculina preferent i demostren una elecci ms alta de pubilles
del que sha acostumat a explicitar en moltes recerques. Per tant,
les dades demostren una prctica de lheretament baixmedieval que
sadapt a les necessitats de cada llar amb lobjectiu de situar-hi al
capdavant un relleu generacional primordialment basat en la des-
cendncia directa. Si no hi havia un noi apte per a desenvolupar el
paper dhereu, lelecci requeia en una de les seves germanes. Daltres
vegades, quan no hi havia cap candidat apte, que fos descendent
directe, per a desenvolupar els papers dhereu o de pubilla, sescoll
entre els familiars collaterals. Les diverses estratgies observades en
aquestes institucions dhereus i de pubilles han mostrat una diversitat
dopcions que reecteixen la plasticitat de la famlia baixmedie-
val que hagu de recrrer als recursos humans disponibles en cada
moment. Per aix, en altres casos, sincentiv lenlla nupcial entre
cabalers vidus. Aquestes unions havien dassegurar la cura dun hereu
o pubilla menor del cabaler vidu i recompensaven lesfor del nou
cabaler amb la formalitzaci duns precaptols matrimonials entre els
lls dambds cabalers vidus.
El mercat matrimonial de les pubilles vilassarenques present un
marc geogrc molt ms ampli que el dels hereus daquella localitat.
Daquesta manera la relaci amb el cabaler-pubill siniciava amb una
manifesta superioritat de la pubilla, la qual vivia immersa en una societat
marcadament masclista i patriarcal. Amb un marc dacci ms ampli,
la famlia de la pubilla podia triar als candidats ms aptes entre un
major nombre dopcions, safavoria la competncia entre els candidats
i es potenciava loferiment daixovars ms elevats. A ms a ms, si el
cabaler-pubill era foraster la integraci al nou mas sempre era ms fcil,
perqu aquell no tindria la inuncia del seu grup familiar originari.
La dotaci de les noies cabaleres fou molt important a la baixa
edat mitjana i, per aix, aquesta gura jurdica s referenciada a un
gran nombre descriptures relacionades amb els diferents mercats trac-
tats en aquest estudi. Amb el dot sintent assegurar un futur digne
a les cabaleres vdues o separades, car laplicaci de la separaci de
bns del dret civil catal podia originar situacions de desemparament
i de pobresa amb la desaparici del cnjuge.
La base del dot estigu conformada per les donacions de les lle-
gtimes materna i paterna i, de vegades, les cabaleres ms ben situades
tamb es beneciaren de les donacions pecuniries daltres familiars.
En canvi, per a les cabaleres ms pobres, aquestes aportacions foren
cabdals per participar en el mercat matrimonial. Les aportacions de
familiars i convilatans foren poc representatives. Per aix, molt sovint
aquestes cabaleres treballaren des de la infantesa com a aprenentes
dun oci o minyones a ciutat. Daquesta manera, la seva famlia se
nestalviava la manutenci i les soldades obtingudes podien invertir-se
en la seva dotaci.
En el perode 1349-1481, els imports de dot ms habituals foren
els que se situaren entre els 600 i els 1.000 sous. La comparaci en-
tre les aportacions dotals del segle XIV amb les de la segent centria
demostren que hi hagueren canvis molt importants dins de la compo-
sici social de la pagesia. Es pass duna diversitat que contemplava
diferents estrats a un empobriment generalitzat del qual noms sortiren
beneciats els pagesos ms benestants.
Per a la majoria de les llars pageses la satisfacci dun dot represent
un veritable maldecap. Per aix, una bona part de les famlies hagu de
planicar els enllaos de la seva descendncia, satisfer els dots a termi-
nis i, ns i tot, algunes famlies es veieren obligades a desprendres de
terres o a empenyorar-se amb vendes de pensions de censal mort. De
la mateixa manera, el retorn daquestes aportacions dotals per part del
cnjuge vidu duna cabalera represent el trasps dun capital lquid
important. Per tant, aquestes operacions de retorn de dot tamb foren
objecte de planicaci, de pagament a terminis i de prdua de bns
patrimonials.
Mentre que la major part de la pagesia es compromet a satis-
fer els imports compromesos als contractes desposalles en uns termi-
nis de set i quinze anys, lelit pagesa redu el temps de la satisfacci
daquests imports. Els ms ben situats ns i tot labonaren abans de
lenlla nupcial. Per a aquesta minoria, els enllaos nupcials ms que
un entrebanc econmic signicaren locasi per a desenvolupar una
estratgia expansiva dels lligams de solidaritat amb daltres membres
de la pagesia grassa i de demostrar la seva solvncia econmica.
Amb laportaci esponsalcia, que havia de materialitzar-se a la
mort del cnjuge, sintent garantir latenci i la cura de la descendncia
legtima nascuda duna cabalera. En general, els imports adreats en
els esponsalicis representaren la meitat del dot aportat per la cabalera.
Com que sequipar la percepci esponsalcia a un reconeixement de la
virginitat, la majoria de les dones vdues no perceberen aquesta donaci
quan tornaren a maridar-se. Malgrat aix, algunes vdues lobtingueren
en deferncia al dot aportat.
Per a garantir una futura entrega de lesponsalici, les famlies
que disposaven dun mas lhipotecaven. Si aquestes famlies eren de
condici remena havien dabonar al seu senyor la ferma despoli cor-
responent. Lentrada de cabalers i cabaleres en masos remences origin
lescripturaci dunes promeses en les quals es garantia lenfranquiment
dels cabalers i cabaleres que haguessin entrat al mas amb la condici
de lliures.
Laixovar o el dot del pubill tingu el mateix objectiu que el dot
femen: assegurar un futur digne per al cabaler que havia entrat a
viure al mas de la seva muller pubilla. Aix no obstant, ambdues dota-
cions no foren idntiques. El dot femen era obligatori i aportava uns
privilegis ignorats per laixovar com la hipoteca del mas. Amb tot, la
situaci del cabaler-pubill que podria interpretar-se com afeblida, si se
la compara amb el suport legal de la pubilla fou millor. Habitualment,
en els pactes daixovar, es pactava que les millores aconseguides a partir
de lentrada al mas del cabaler-pubill casat shavien de repartir entre
aquest i la pubilla. En canvi, la feina de la muller de lhereu no fou
mai reconeguda econmicament.
Els aixovars aportats pels cabalers que havien de maridar-se amb
una pubilla baixmaresmenca foren inferiors a les dotacions femenines.
Noms les entrades dinfants que shavien de casar amb una pubilla
menor comportaren el comproms de satisfaccions de soldades.
La societat baixmedieval tot sovint silenci les dones. Per aquest
fet, sovint, escriptures de diversa tipologia no reecteixen la condici
de pubilla i, per tant, cal llegir-la entre lnies. Per a enfortir el paper
de les pubilles, en els pactes daixovar, algunes famlies exigiren als
futurs cabalers-pubills ladopci del nom de la pubilla desprs de len-
lla matrimonial. Aquesta condici sorigin per les actituds dalguns
cabalers-pubills que continuaven utilitzant el seu cognom i desplaaven
el de la seva muller en darrer lloc, precedit per un lies. Les actuaci-
ons daquests cabalers-pubills rebels provocaren una divergncia entre
els identicadors del mas el nom de la famlia i el topnim del seu
mas que acostumaven a ser idntics.
A nals del segle XIV i inicis del XV, es generalitz lescripturaci
dels pactes desposalles en un nic document notarial. Aquesta iniciativa
sorigin amb lobjectiu de moderar la percepci dels honoraris dels
notaris, que ns llavors escripturaven i cobraven els diferents pactes
desposalles per separat. Com s evident, lanlisi dels pactes desposa-
lles mitjanant aquest tipus de fonts s ms agrat perqu en un nic
document es desenvolupen tots els acords. Entre aquests, cal assenya-
lar que el perode de temps contemplat per a la celebraci de lenlla
nupcial habitualment es perllong dels quatre mesos als tres anys i que
les sancions estipulades per la part infractora no seguiren cap pauta.
En aquests acords hi hagu una diversitat dopcions que anaren des
duna tercera part a la totalitat de laportaci dotal del cabaler. Tamb
en una minora daquestes fonts no sespecic res.
La famlia baixmedieval fou la base de producci del sistema
feudal. La famlia estava congurada pel conjunt de parents que vivi-
en i treballaven a la mateixa llar o mas i fou una instituci dinmi-
ca. Consegentment, la plasticitat de la famlia baixmedieval, que an
adaptant-se a les circumstncies amb les quals es trob en cada mo-
ment, origin una coexistncia de diverses unitats o sistemes familiars.
Aquesta realitat difereix notablement de la visi tradicional, impulsada
per laparell eclesistic, que es caracteritz en un nic model, en el
qual la monogmia, la benedicci eclesistica, el patriarcat i la bilate-
ralitat jugaren un paper fonamental. De la diversitat dunitats familiars
existents, obviant el concubinat i els enllaos clandestins, absents a les
fonts maresmenques consultades, cal destacar: les famlies conjugals
amb lls i sense lls, les monoparentals, les reconstitudes, les famlies
conjugals ampliades o mltiples i les famlies amb avis i vies, que
convisqueren amb els seus nts i ntes orfes o amb progenitors absents.
Aquestes unitats familiars simples estaven immerses dins duna
parentela o grup familiar ms ampli que mantingueren unes relacions
de parentiu bilaterals. Daquests parents, alguns destacaren pel seu
prestigi, arbitraren assumptes familiars de gran importncia i foren
presents en diferents acords escripturats en qualitat de testimonis o
de adors.
Lamor dins de la famlia baixmedieval fou evidentment molt di-
ferent a lactual. La funcionalitat del matrimoni, la concertaci dels
enllaos, la inuncia de laparell eclesistic i la desigualtat de gnere
no contriburen gens al desenvolupament de lamor. Se suposava que
la convivncia faria nixer lestimaci entre els cnjuges i que lamor
paternolial era instintiu.
A la baixa edat mitjana, la relaci entre Barcelona i el seu entorn
rural ms proper es bas en lexistncia duna mtua interdependn-
cia dambdues rees geogrques. En mltiples aspectes la ciutat i el
seu hinterland es complementaren. No obstant aix, les migracions de
cabalers a la Ciutat Comtal desestabilitzaren algunes famlies baix-
maresmenques que disposaven de pocs recursos humans. En canvi,
aquests moviments poblacionals minvaren les prdues demogrques
urbanes.
La migraci baixmaresmenca a la Ciutat Comtal preced les crisis
del segle XIV. Les relacions que aquests cabalers continuaren mantenint
amb el seu grup familiar dorigen explica la seva localitzaci a les
escriptures notarials elaborades a Barcelona. La integraci daquests
cabalers a la Ciutat Comtal fou facilitada per parents i amics que ja
vivien a lesmentada ciutat. En aquesta ciutat, aquests cabalers desen-
voluparen una innitat docis que, moltes vegades, depengueren de
la potencialitat econmica de les seves llars dorigen. Per tant, entre
aquests barcelonins dorigen maresmenc, cal assenyalar aprenents dun
oci, minyones, tot tipus de menestrals, taverners ns a mercaders i
notaris reconeguts com Bartomeu Agell.
La tercera part de lestudi sha centrat en el tractament de la
mort. La recerca sha realitzat mitjanant lanlisi de 525 testaments
i daltres fonts relacionades amb el fet mortuori. Els testaments mos-
tren les darreres voluntats escripturades per un notari de la poblaci
que podia testar. Per aquest fet, es desconeixen les darreres voluntats
daquells moribunds que no tenien accs a lescripturaci testada. Dins
daquest grup, cal assenyalar els menors, algunes dones solteres, els
malalts mentals i els pobres de solemnitat.
Mentre que els pactes desposalles estructuraven lorigen de noves
unitats familiars o ampliaven les existents, els testaments regulaven
aquestes unitats familiars desprs de la incidncia dun imponderable
com s la mort. La informaci resultant daquest apartat permet com-
plementar la visi de les estratgies desenvolupades per les famlies
pageses en relaci amb el concepte de leconomia de la mort proposat
per Danile Alexandre-Bidon.
Les darreres voluntats reecteixen una diversitat dinteressos que
sobrepassava la voluntat del testador i mostren la inuncia notarial
religiosa o laica en la seva escripturaci. A conseqncia daix, la ini-
ciativa personal del testador rest fora mediatitzada per la inuncia
externa: els consells del rector o el vicari, les opinions de familiars i
amics i les aportacions diplomtiques del notari. Tot i aix, lanlisi
daquestes fonts notarials aporten una informaci cabdal per conixer
daltres aspectes de la vida pagesa baixmedieval que complementen
temes tractats anteriorment.
La identicaci dels testadors segu les pautes enunciades per a
daltres tipologies documentals. Malauradament, a les escriptures tes-
tamentries no sespecicaren dades bsiques com ledat, lestat civil
dels homes ni la causa de la mort. Per aix, la classicaci dedats
suggerida per a les testadores s una proposta difcil de raticar.
La majoria dels testadors es consideraven malalts o molt malalts.
La seva defunci es produ entre el mateix dia de lescripturaci del
testament i lany. Aquesta poblaci pagesa endarrer ns al darrer mo-
ment lescripturaci de les seves ltimes voluntats, car les transmissions
patrimonials dels bns essencials ja havien estat generalment resoltes
en els pactes desposalles si els testadors shavien casat. Daqu ve la
insignicant presncia de codicils que modiquessin substancialment
el contingut dels testaments.
Amb lescripturaci de les darreres voluntats, se cercava la salvaci
eterna mitjanant les estipulacions del soterrament del cos, el pagament
dels deutes, la distribuci de llegats religiosos i locialitzaci de misses.
Entre els marmessors, que acostumaven a ser de dos a quatre, molt sovint
sinclogu lhereu universal. Amb aquesta estratgia es pretenia potenciar
lobtenci del capital necessari per complir les demandes del nat. En
general, les donacions que reberen aquests executors testamentaris per
la seva tasca se situaren entre els dos i els cinc sous.
Habitualment el testador orden el seu soterrament al fossar de
la parrquia on vivia. Els vilassarencs pogueren escollir entre els dos
fossars de la seva parrquia i els maresmencs installats a la Ciutat
Comtal escolliren entre diverses opcions: en algun fossar de Barcelona,
a la vila dorigen, on fossin enterrats els seus progenitors o al fossar
de lindret on morissin.
En general, els testadors deixaren lelecci del tmul o vas al
criteri dels seus marmessors que seguien laplicaci del costum. Per
tant, se soterrava al lloc on reposaven els avantpassats, els parents o el
tmul dels habitants del mas. Aquesta prctica enfort la sensaci de
pertinena dels individus a la seva comunitat, perqu es pogu accedir
ms fcilment a les arrels familiars que possibilitaren lexistncia duna
memria familiar.
Les donacions testamentries contemplaven els llegats religiosos,
deixes per a familiars i amics i, si era pertinent, una donaci pel senyor
natural. Dins de les primeres donacions, hi gur el pagament de la
sepultura i els llegats que havien dassegurar la salvaci de lnima. Els
testadors casats ja tenien reservat un numerari per a aquests llegats
religiosos, que havia estat escripturat a les donacions inter vivos o en
daltres donacions esponsalcies.
A les disposicions testamentries, els parents ms esmentats fo-
ren els lls dels testadors. Mitjanant lelecci dels hereus universals,
sobserven tres opcions diferents. A la primera, es raticaven donacions
inter vivos anteriors, afavorint els hereus o les pubilles instituts. A la
segona, sescollia un hereu universal que no coincidia amb lhereu o
la pubilla. I a la tercera, soptava per lelecci dun infant que encara
no havia nascut. Com que els hereus universals acostumaven a ser
els descendents directes en primer grau dels testadors, es corrobora
prioritzar la successi directa o vertical davant de la collateral obser-
vada a lapartat dedicat a la famlia. Quan la conjuntura no facilitava
la collocaci dun descendent directe, soptava per escollir el millor
candidat de totes les opcions disponibles: els germans, els nebots i els
consaguinis ms propers.
En general, els altres lls casats acostumaven a rebre una donaci
de cinc sous. En aquestes disposicions, als cabalers solters, sels asse-
gurava la percepci de les llegtimes materna i paterna corresponents
i, si eren menors dedat, sels posava sota la tutela de tutors. Com que
el capital daquests llegats provenia del patrimoni del testador, aques-
tes donacions tamb reecteixen la situaci econmica i social de les
llars pageses.
En alguns testaments tamb es recordava laplicaci dalgunes
clusules dels contractes desposalles, com ara lusdefruit dels bns
del difunt i lexigncia de la castedat al consort viu. Aquesta demanda
sescriptur en la majoria dels testaments dhereus, de cabalers i dal-
gunes pubilles. Malgrat aix, en aquesta poca, les segones npcies
foren freqents a causa de la incidncia reiterada de la mort i, ns i
tot, tolerats i incentivats per garantir la viabilitat dun mas i la cura
del seu hereu o pubilla menor. Alguns hereus que no conaven en els
seus successors tamb ordenaren la reserva duna cambra per a les
respectives vdues.
La inserci de lindividu dins de les comunitats rurals estudiades
origin la prctica de cerimnies de tipus consuetudinari que, com s
evident, tamb contempl lmbit mortuori. Aquests rituals havien estat
integrats i adaptats per la religi cristiana, que fou lhegemnica en
aquella poca. Daltres, com els pats funeraris, que no foren acceptats
per les altes jerarquies eclesistiques, eren menyspreats i, ns i tot,
censurats per algunes autoritats civils.
En general, les quantitats globals que els testadors reservaren per
a lorganitzaci de les exquies, per a lelaboraci de sufragis i per a les
donacions pietoses foren entre 100 i 200 sous. Lanlisi i comparaci
daquests imports durant els segles XIV i XV pel que fa als testadors vi-
lassarencs demostra que les quantitats ms elevades correspongueren al
segle XIV i, per tant, es ratica un empobriment generalitzat de la major
part de la pagesia en la centria segent.
No exist una correlaci entre les quanties devident carcter reli-
gis i el nombre de llegats realitzats pels testadors i/o els seus execu-
tors testamentaris. Els beneciaris daquests llegats foren les esglsies
parroquials, les capelles daquestes parrquies, els bacins propis i els
acostumats, els pobres de la contrada i les noies pobres per mari-
dar. Com en daltres zones, es classic els pobres, es va diferenciar
els pobres vergonyants a crrec de lEsglsia dels altres pobres, mar-
ginats que tot sovint foren equiparats a delinqents. Amb la distribu-
ci daquests llegats, lEsglsia actu com un element cohesionador
i uniformitzador de les diferents comunitats, tant en la vida com en
la mort. A diferncia daltres zones, al Baix Maresme no hi hagu un
descens dels llegats a mesura que augmentaren el nombre de misses
commemoratives ociades. Tot i aix, s que sobserva una disminuci
al segle XV dels imports adreats als pobres.
Les donacions de pa als pobres de la vila i als de localitats pro-
peres super les altres donacions destinades als pobres vergonyants i
a les noietes per maridar. La donaci de pa per amor a Du es feia
efectiva a la porta de la casa del difunt, al cementiri desprs dhaver
soterrat les despulles del nat i a les cerimnies daniversari dels testa-
dors. Els imports predominants per a aquest tipus de donacions foren
de 3 i 4 sous al segle XV. Com s lgic, les quantitats de diners ms
importants procedien de la pagesia grassa. Els imports destinats als
pobres vergonyants se situaren entre els 2 i els 16 sous i les aportacions
pecuniries per ajudar a constituir un dot duna noia pobra entre els 6
i els 60 sous. De manera que aquestes darreres donacions no ajudaren
gaire a les constitucions dotals de les noies que ms ho necessitaren.
Les anotacions escripturades dels pagaments efectuats pels mar-
messors a la mort del testador informen de les cerimnies funerries
religioses i laiques celebrades al Baix Maresme durant els segles XIV
i XV. Daquestes cerimnies cal destacar lextremunci, el rentat del
cos del nat, lembolcallament del cadver en un sudari, la vetlla, la
process prefunerria, els pats funeraris i la celebraci de misses.
Totes aquestes cerimnies necessitaven una planicaci. Abans de la
celebraci de les exquies, havia de preveures lorganitzaci de tots els
elements necessaris per a la process: el toc de campanes i esquelles,
el llit funerari, la creu parroquial, lenviament de missatges a familiars
i amics del traspassat i, si era pertinent, als preveres i escolans daltres
viles. Com pot constatar-se, la majoria daquests serveis estava en poder
de laparell eclesistic.
A la baixa edat mitjana, al Baix Maresme, lenterrament en tats
o caixes fou un fet allat, utilitzat noms per alguns membres de la
pagesia ms benestant. A la parrquia de Sant Gens de Vilassar, gaire-
b la meitat dels testadors no especicaren el nombre de preveres que
havien de ser presents a les seves exquies. En contraposici, daltres
ordenaren la presncia de dos a setze preveres. Per tant, el nombre de
preveres que una famlia podia costejar tamb s un altre indicador
que cal tenir en compte per a copsar les diferncies econmiques i
socials de la pagesia de la zona estudiada.
Malgrat les reticncies eclesistiques esmentades, en aquesta zona
sacostumaren a celebrar els pats funeraris desprs de lenterrament
o al cap dun any. En aquests refrigeris destac el consum dels pro-
ductes bsics de la dieta baixmedieval. s a dir, el pa i el vi. Tamb
sovintej la carn perqu era un ingredient que diferenciava aquest pat
dels quotidians. Hi havia diferents tipus dpats funeraris, segons els
ingredients i els comensals. Mentre algunes famlies utilitzaren els ma-
teixos ingredients per a tots els assistents, daltres prioritzaren latenci
dalguns familiars i amics amb ladquisici de productes diferents, que
no tenia la mateixa llar. Als eclesistics sels remuner els serveis oferts
i, a vegades, el fet de pernoctar i les menjades.
La poblaci del Baix Maresme equiparava la mort amb un viat-
ge que es duia a terme per etapes. A causa daix, dominava la creena
que els nats encara eren presents duna manera immaterial. Aquesta
percepci de la mort es contradeia amb la doctrina cristiana, que de-
fensava la immediata separaci entre lnima i el cos i lexistncia del
Judici Final. Amb la creaci del tercer espai o purgatori i el limbus
puerorum per laparell eclesistic, es conciliaren els dogmes eclesistics
amb les demandes i creences populars.
A la baixa edat mitjana, loci de la missa san convertint en la
cerimnia vitica per excellncia. Amb el pas del temps, la demanda
de misses pels testadors san concretant i augmentant. Aquest fet
implic el pas de la iniciativa dels marmessors, que havien de materi-
alitzar les demandes testamentries del seu representat segons el que
era acostumat, a la iniciativa dels testadors. Amb locialitzaci de les
misses, els testadors esperaven alleugerir el seu pas pel purgatori i els
vius una intercessi espiritual. Limport daquestes cerimnies se situ
entre els 2 diners i els 2 sous.
Les cerimnies de commemoraci es desenvoluparen a tots els
altars de les parrquies i, amb el pas del temps, es combinaren amb
la realitzaci de trentenaris o misses de Sant Amador. A partir de
la segona meitat del segle XV, augment la demanda de trentenaris i
minvaren daltres formes commemoratives, com ara les novenes i els
aniversaris perpetus. Fou una poca de transici entre letapa de la
repetici i la de lacumulaci, proposades per Jacques Chiffoleau. Tot i
aix, al Baix Maresme, en aquest perode, no hi hagu un augment de
la pompositat en les cerimnies funerries, car la solidaritat de fami-
liars, amics i vens ja acomplien les expectatives solidries pertinents.
Com a complement de les conclusions especques de cada apar-
tat, a continuaci safegeixen unes consideracions nals, originades
per lobservaci duna srie delements transversals, presents al llarg
de tota la investigaci:
1. Com en perodes histrics anteriors, la poblaci baixmares-
menca dels darrers segles medievals estigu condicionada en
tots els mbits de la seva vida quotidiana per la constituci
fsica del territori de la comarca. Malgrat aix, aquesta pobla-
ci modic aquest territori i, dins de les seves possibilitats,
ladequ per a poder satisfer tant les necessitats bsiques com
les derivades de la voluntat de millorar la seva situaci.
2. La situaci geogrca del Baix Maresme afavor una relaci
simbitica daquesta comarca amb la Ciutat Comtal. Mentre
que Barcelona necessitava un espai agrari proper per a for-
nir-se de productes agrcoles, recursos humans i econmics, el
Maresme utilitz aquesta ciutat per aportar-hi excedent demo-
grc, obtenir serveis i productes i per deslliurar-se dalgunes
jurisdiccions senyorials.
3. A la baixa edat mitjana, laplicaci del dret es mostra amb
una riquesa de variables que supera les normes exposades pels
nostres juristes. Aix doncs, la consulta de fonts documentals
i lelaboraci destudis de caire regional es presenta com una
tasca imprescindible per a lobtenci dinformaci de les di-
ferents realitats existents a la societat de lpoca. La realitat
s ms complexa i diversa del que sacostuma a armar. Per
tant, no s lcit reduir-la simplicant-la, mutilant-la i construint
sistemes analtics excloents.
4. La pagesia cerc lequilibri mitjanant una inversi en segu-
retat, basada en la planicaci dels elements essencials tant
quotidians com extraordinaris de la seva existncia, que in-
tentaren garantir la reproducci del sistema des de les unitats
signicatives de producci. s a dir, la famlia i el mas.
5. La massiva escripturaci de pactes i contractes de diversa
tipologia, que regularen els diferents mbits de la vida quoti-
diana de la poblaci baixmaresmenca, demostra que, malgrat
que era una pagesia analfabeta, conegu, utilitz i con en
la prctica jurdica escrita per regular els diferents aspectes
de la seva vida quotidiana.
6. La necessitat de numerari duna gran part de la pagesia origi-
n una reorganitzaci interna daquesta classe social. Mentre
que la majoria sendeut, els ms ben situats econmicament
i socialment pogueren crixer amb ladquisici dagrer i la
percepci de rendes creditcies dels ms desvalguts.
7. La pagesia present una relaci contradictria amb lEsglsia i
la doctrina que aquesta pregonava. Fou una pagesia que adapt
les seves necessitats espirituals a les creences consuetudinries,
encara fora presents a la comarca. Se sent ms propera al
clergat rural, amb el qual es relacionava dia a dia, i descon
de les altes jerarquies eclesistiques, que no acostumaven a
moures per la comarca.
NDEXS
TAULES
Taula 1. Tipologia documental dels manuals notarials de Bar-
tomeu Agell (AHPB) . . . . . . . . . . . . . . 18
Taula 2. Tipologia documental dels manuals notarials de Miquel
Franquesa (1456-1482) . . . . . . . . . . . . . 20
Taula 3. Taula-resum de focs entre 1358 i 1497. . . . . . . 35
Taula 4. Pagesos i masos enfranquits per Pere des Bosc (1365) 44
Taula 5. Pagesia que adquireix dominis directes . . . . . . 45
Taula 6. Alienacions dagrer . . . . . . . . . . . . . . . 84
Taula 7. Tipologia de les escriptures referents a lhabitatge . . 97
Taula 8. Relaci entre topnims de masos i bordes amb antro-
pnims dhereus i pubilles (Cabrera, Premi i Vilassar
1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Taula 9. Masos deshabitats o derruts a Cabrera, Premi i Vilas-
sar (1354-1479) . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Taula 10. Aglevament de masos a Cabrera, Premi i Vilassar
(1354-1481) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Taula 11. Capbreu dels alous de la rectoria de Sant Gens de
Vilassar (1380-1410) . . . . . . . . . . . . . . 141
Taula 12. Documentaci de la famlia Botey, de Premi (1355-
1471) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Taula 13. Documentaci de la famlia Aroles, de Vilassar (1365-
1484) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Taula 14. Documentaci dArnau de la Castanyeda, cirurgi de
Premi (1459-1480) . . . . . . . . . . . . . . . 166
Taula 15. Comparaci dimports de dots (perodes 1349-1400 i
1402-1481) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199
Taula 16. Imports daixovar (1369-1481) . . . . . . . . . . 224
Taula 17. Mortalitat a Vilassar del 1483-5-15 al 1483-12-8 . . . 272
Taula 18. Hereus dels testaments dels parroquians casats de
Sant Gens de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . 290
Taula 19. Hereus dels testaments de les parroquianes vdues
de Sant Gens de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . 291
Taula 20. Imports destinats a nima, sepultura i llegats pels
testadors a Sant Gens de Vilassar (1348-1486) . . . 306
Taula 21. Recaptes de Sant Gens de Vilassar (segles XIV i XV) . 312
Taula 22. Pagaments dels marmessors de Jaume Mart de Girona 323
Taula 23. Nombre de misses demanades pels testadors de
Sant Gens de Vilassar (1353-1486) . . . . . . . . 342
Taula 24. Nombre de misses demanades pels testadors de Sant
Pere de Premi (1462-1488) . . . . . . . . . . . 344
GRFICS
Grc 1. Parts alquotes de la collita de cartes precries (1369-
1456) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Grc 2. Perode darrendament o contracte (1401-1478) . . . 53
Grc 3. Compravendes (1348-1481) . . . . . . . . . . . . 56
Grc 4. Immobles aloers venuts . . . . . . . . . . . . . 56
Grc 5 Venedors de violaris i censals morts (1373-1481) . . 70
Grc 6. Venedors collectius de censals morts (1373-1481) . . 70
Grc 7. Venedors de censals morts dins de lmbit familiar
(1373-1481) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Grc 8. Preus de compravenda de censals morts de 1373 a
1481 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Grc 9. Donants a hereus i pubilles (1359-1481) . . . . . . 188
Grc 10. Donacions a hereus i pubilles (1359-1481) . . . . . 188
Grc 11. Enllaos matrimonials dels hereus de Sant Gens
de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . 194
Grc 12. Enllaos matrimonials de les pubilles de Sant Gens
de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . 194
Grc 13. Terminis de satisfacci de dots (1379-1481) . . . . 206
Grc 14. Casades testadores amb familiars ascendents i des-
cendents (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . 265
Grc 15. Vdues testadores amb familiars ascendents i des-
cendents (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . 266
Grc 16. Parents amb llegats de les dones testadores casades
(1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Grc 17. Parents amb llegats de les dones vdues testadores
(1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Grc 18. Estat de salut dels testadors (1348-1486) . . . . . . 270
Grc 19. Mortalitat dels molt malalts (1362-1486). Perode
testament/bit . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
Grc 20. Perode entre testament/bit dels malalts (1380-
1486) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271
Grc 21. Nombre de lls esmentats pels testadors a Sant
Gens de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . . . 292
Grc 22. Previsi dhereus dels testadors a Sant Gens de
Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . 292
Grc 23. Nombre de llegats especicats pels testadors (1348-
1486) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308
Grc 24. Pagaments dels marmessors per a pa per amor de
Du a Vilassar (segle XV) . . . . . . . . . . . . 317
Grc 25. Productes adquirits per a la celebraci dpats funeraris
a Sant Gens de Vilassar. . . . . . . . . . . . . 332
MAPES
Mapa 1. Lpoca medieval al Maresme . . . . . . . . . . . 32
BIBLIOGRAFIA
ALBACETE i GASCN, Antoni, El matrimoni com a via dintegraci dels
lliberts a la Barcelona del segle xv, a La ciutat en xarxa: actes
de lXI Congrs dHistria de Barcelona. 1-3 de desembre de 2009.
Barcelona: Arxiu Histric de la ciutat de Barcelona, 2009 (recurs
en lnia).
Els lliberts barcelonins a mitjans del segle xv, Estudis Histrics
i Documents dels Arxius de Protocols, XXVI (Barcelona, 2008),
pp. 147-190.
Els lliberts barcelonins del segle xv a travs dels seus testaments,
Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 27-28 (Barcelona, 2006-
2007), pp. 143-172.
Les formes dalliberament pactat a la Barcelona del segle xv
(1440-1462), treball de segon curs de doctorat (curs 2007-2008),
dirigit pel doctor Ignasi Baiges i Jard. Barcelona: Departament
de Paleograa, Diplomtica i Histria Medieval de la Facultat de
Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 2008 (indit).
ALBAIGS, Josep Maria, Enciclopedia de los topnimos espaoles. Barce-
lona: Editorial Planeta SA (Enciclopedias Planeta), 1998.
ALEXANDRE-BIDON, Danile, Apprendre vivre: lenseignement de la mort
aux enfants, a ALEXANDRE-BIDON, Danile i i TRFFORT, Ccile (dirs.),
Rveiller les morts. Le quotidien dans lOccident Mdival. Li:
Presses Universitaires de Lyon, 1993, pp. 7-13.
La mort au Moyen Age. XIII-XVI sicle. Paris: Hachette (La vie
quotidienne), 1998.
ALEXANDRE-BIDON, Danile i LETT, Didier, Les enfants au Moyen ge.
Pars: Hachette, 1997.
ALEXANDRE-BIDON, Danile i TRFFORT, Ccile (dirs.), Rveiller les morts.
Le quotidien dans lOccident Mdival. Li: Presses Universitaires
de Lyon, 1993.
ALMERICH i PADR, Paulina, Les ermites del Maresme. Vallgorguina: As-
sociaci Cultural Vallgorguina, 2000.
ALMUZARA, Rosa, Els plnols del Marquesat de Moja. Argentona, Fonts,
9 (Argentona, 2002), pp. 18-24.
ALSINA, Claudi et al., Pesos, mides i mesures dels Pasos catalans. Barce-
lona: Editorial Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 67), 1990.
ALTS i AGULL, Francesc, El Llibre Vermell de Montserrat. Barcelona,
1989. Reproducci digital de <cervantesvirtual.com/Fichaobra.
html?Ref=720>.
ALTISENT, Agust, Histria de Poblet. Abadia de Poblet: Impremta mo-
nstica, 1974.
AMADES, JOAN, Divinitat del pa. Tarragona: Edicions El Mdol (Biblioteca
de Tradicions Populars Joan Amades, 7), 2001.
La Mort. Costums i Creences. Tarragona: Edicions El Mdol (Bi-
blioteca de Tradicions Populars Joan Amades, 11), 2001.
Les esposalles. Tarragona: Edicions El Mdol (Biblioteca de Tra-
dicions Populars Joan Amades, 19), 2003.
AMIET, Robert, Le culte chrtien pour les dfunts, a ALEXANDRE-BIDON,
Danile i i TRFFORT, Ccile (dirs.), Rveiller les morts. Le quoti-
dien dans lOccident Mdival. Li: Presses Universitaires de Lyon,
1993, pp. 277-286.
ANGLS, Higinio, El Llibre Vermell de Montserrat y los cantos y la
danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV. Anuario Mu-
sical, 10 (Barcelona, 1955), pp. 45-54.
ANGUERA DE SOJO I DODERO, Oriol, Dret especial de la comarca de Vic,
Conferncies sobre varietats comarcals del Dret Civil Catal. Barce-
lona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, 1934.
ARIS, Philippe i DUBY, Georges (dirs.), Historia de la vida privada. 2. De
la Europa feudal al Renacimiento. Madrid: Editorial Taurus, 1991.
ARIS, Philippe, El nio y la vida familiar en el Antiguo Rgimen. Ma-
drid: Taurus (Ensayistas, 284), 1987.
Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edad Media hasta
nuestros das. Barcelona: El Acantilado, 28, 2000.
Lhomme devant la mort. 1. Le temps des gisants. Paris: ditions
du Seuil (Histoire, 82), 1977.
AURELL CARDONA, Mart, Les noces del comte. Matrimoni i poder a Cata-
lunya (785-1213). Barcelona: Ediciones Omega, 1998.
Une famille de la noblesse provenale au Moyen Age: les Porcelet.
Aviny: Aubanel (Archives du sud), 1986.
ASSIER-ANDRIEUX, Louis, Coutumes et rapports sociaux, tudes antropho-
logiques des communautes paysannes du Capcir. Pars: CNRS, 1981,
pp. 152-159.
AZNAR GIL, Federico R., La institucin matrimonial en la Hispania Cris-
tiana bajomedieval (1215-1563). Salamanca: Universidad Ponticia
(Bibliotheca Salmanticensis. Estudios, 123), 1989.
AVENTIN, Merc, Famlia i unitat dexplotaci, Histria Agrria dels
Pasos Catalans. V.II Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci Catalana
per a la Recerca, Barcelona, 2004, pp. 467-503.
La familia ante la muerte: el culto a la memoria, a IGLESIA
DUARTE, Ignacio Jos de la (coord.), La familia en la Edad Media.
Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos y Gobierno de la Rioja,
2001, pp. 387-412.
La societat rural a Catalunya en temps feudals. Valls oriental, segles
XIII-XVI. Barcelona: Editorial Columna (Columna Assaig, 5), 1996.
Mercat de rendes, mercat de salvaci, a SNCHEZ MARTNEZ, Ma-
nuel (comp.), Estudios sobre la renta, scalidad y nanzas en la
Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC (Anuario de Estudios
Medievales, annex 27), 1993, pp. 133-151.
AYMARD, Maurice, Mercats i economies camperoles a lEuropa mediter-
rnia (segles XIV-XVIII), Els espais del mercat. 2n Colloqui Interna-
cional dHistria Local. Valncia: Diputaci de Valncia i Centre
dEstudis dHistria Local (Histria Local, 14), 1993, pp. 101-
110.
BANEGAS LPEZ, Ramn Agustn, Laprovisionament de carn a Barcelona
durant els segles XIV i XV, dos volums, tesi doctoral dirigida pel
doctor Antoni Riera i Melis. Barcelona: Departament de Paleogra-
a, Diplomtica i Histria Medieval de la Facultat de Geograa
i Histria de la Universitat de Barcelona, 2007.
BARCEL CRESP, Maria, El ritmo de la comunidad: vivir en el mundo
rural, los trabajos y los das. El ejemplo de Mallorca Bajomedieval,
a IGLESIA DUARTE, Jos de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad
Media. VIII Semana de Estudios Medievales. Logronyo: Gobierno
de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 129-167.
BARRAQU, Jean-Pierre i BLAZQUEZ, Adrian, Quelques aspects de lenfance
dans lEspagne Mdivale et moderne, a FOSSIER, Robert (ed.), La
petite enfance dans lEurope mdivale et modern. Actes des XVIs
Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran. Septembre
1994. Tolosa: Presses Universitaires du Mirail, 1997, pp. 109-131.
BARRERA, Andrs, Casa, herencia y familia en la Catalua rural (lgica
de la razn domstica). Madrid: Alianza Editorial (Alianza Uni-
versidad, 634), 1990.
BARTHLEMY, Dominique, Parentesco, a ARIS, Philippe i DUBY, Georges
(dir.), Historia de la vida privada 2. De la Europa feudal al Rena-
cimiento. Madrid: Grupo Santillana de Ediciones, SA, pp. 99-171.
BATLLE I GALLART, Carme, Barcelona entre 1380 y 1462, Anuario de
Estudios Medievales, 5 (Barcelona, 1968), pp. 743-751.
BATLLE I GALLART, Carme, Fires i mercats. Factors de dinamisme econmic
i centres de sociabilitat (segles XI a XV). Barcelona: Rafael Dalmau
Editor (Collecci Bofarull, 7), 2004.
La crisis social y econmica de Barcelona a mediados del siglo XV,
dos volums. Barcelona: CSIC, 1973.
BATLLE, Carme i VINYOLES, Teresa, Mirada a la Barcelona medieval des
de les nestres gtiques. Barcelona: Rafael Dalmau editor (Col-
lecci Bofarull 6), 2002.
BAUCELLS i REIG, Josep, El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de
Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, 1984.
El Maresme y la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: catleg del
fons en pergam de lArxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.
Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
1987.
Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: els fundadors,
La pobreza y asistencia a los pobres en la Catalunya Medieval, vol. I.
Barcelona: CSIC, 1980, pp. 17-75.
La Pia Almoina de Seo de Barcelona: origen y desarrollo, A
Pobreza e assistncia aos pobres na pennsula ibrica durante a
Idade Mdia. Actas das 1as Jornadas Luso-Espanholas de Histria
Medieval (Lisboa, 1972), pp. 73-135.
Limosnas y Pa Almoina. Institucionalizacin de la caridad para
los ms necesitados en el rea catalana, Memoria Ecclesiae, 11
(Oviedo, 1997), pp. 161-211.
Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII-XIV
(1200-1344). Barcelona: CSIC (Anuario de Estudios medievales,
annex, 56), 2004.
BENITO, Pere, Casa rural y niveles de vida en el entorno de Barcelona
a nes de la Edad Media, FURI, Antoni i GARCA-OLIVER, Ferran
(ed.), Pautas de consumo y niveles de vida en el mundo rural
medieval. Valncia: Publicaciones de la Universidad de Valencia
(en premsa).
Els habitants de Vilassar enfront de la senyoria arbitrria dels
Sant Vicen (1229), Ipsa Arca, 1 (Vilassar de Dalt, 1999), pp. 40-47.
Els homes de Sant Pol del venat del Sant Crist. Matar, Fulls
del Museu Arxiu de Santa Maria, 41 (Matar, 1991), pp. 14-24.
Fams i caresties a la Mediterrnia occidental durant la baixa
edat mitjana. El debat sobre les crisis de la crisi, Recerques.
Histria, Economia, Cultura, 49 (Barcelona, 2004), pp. 179-194.
La parti entre Premi i Vilassar i els orgens medievals de la
capella de Santa Maria i del mas Cisa, La Cisa mil anys dhist-
ria, Argentona, La Comarcal Edicions (Collecci Llevant. Srie
Major, 1), 1999, pp. 35-44.
BENITO, Pere, Le clerg paroissial du Maresme (vch de Barcelo-
ne) daprs les visites pastorales (1305-1447): recherches sur le
thme du concubinage, a BONNASSIE, Pierre (ed.), Le clerg rural
dans lEurope mdivale et moderne. Actes des XIIImes Journes
Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran. Tolosa: Presses
Universitaires de Mirail, 1995, pp. 187-205.
Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana. Una apro-
ximaci des de les Visites Pastorals (1305-1447). Matar: Caixa
Laietana, 1992.
Lobertura al mar duna societat feudal. La gnesi dels primers
venats martims de la comarca del maresme: Vilassar, 1400-1550,
1490, En el umbral de la modernidad. Valncia: Consell Valenci
de Cultura de la Generalitat Valenciana, 1994, pp. 721-732.
Histria Medieval, Histria de Vilanova del Cam. Vilanova del
Cam: Ajuntament de Vilanova del Cam i Pags Editors, 2003,
pp. 93-209.
Hoc est breve. Lemergncia del costum i els orgens de la
prctica de capbrevaci (segles XI-XIII), a SNCHEZ MARTNEZ, Ma-
nuel (comp.), Estudios sobre la renta, scalidad y nanzas en la
Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993, pp. 3-27.
Poder i societat al Maresme medieval: els Sant Vicen (1022-1271),
Larquitectura militar medieval. Jornades dHistria i Arqueologia
Medieval del Maresme. Matar: Grup dHistria del Casal, 2000,
pp. 25-35.
Senyoria de la terra i tinena pagesa al comtat de Barcelona (segles
XI-XIII). Barcelona: CSIC (Anuario de Estudios Medievales annex
51), 2003.
Violncies feudals i diferenciaci social pagesa. Els homes de Sant
Maral del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat
del segle XII, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 37 (Matar,
1990), pp. 15-27.
Viure al Vilassar del quatre-cents. Els testimonis dels inventaris
post-mortem (1425-1454). Treball indit.
BERMEJO CASTRILLO, Manuel ngel, Transferencias patrimoniales entre
los cnyugues por razn del matrimonio en el derecho medieval
castellano, a IGLESIA DUARTE, Jos Ignacio de la (coord.), La fa-
milia en la Edad Media. Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos
y Gobierno de la Rioja, 2001, pp. 93-178.
BERTHON, E, lorigine de la spiritualit mdivale de lenfance: les
saints Innocents, a FOSSIER, Robert (ed.), La petite enfance dans
lEurope mdivale et moderne. Actes des XVIs Journes Interna-
tionales dHistoire de lAbbaye de Flaran. Septembre 1994. Tolosa:
Presses Universitaires du Mirail, 1997, pp. 31-38.
BERTRAN ROIG, Prim, Conictes socials a Cervera, segons el llibre del
batlle Antoni de Cabrera (1356-1357), Miscellnia Cerverina, 6
(Cervera, 1988) pp. 53-70.
La dcima apostlica: lexemple dElna (1391), a SNCHEZ MARTNEZ,
Manuel (comp.), Estudios sobre la renta, scalidad y nanzas en
la Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993, pp. 455 a 486.
BLANCO DE LA LANA, Joan, Masos grassos a la vall dAmer (segles XIV-
XVI): Masos ad benevisum i estructures senyorials, El feudalisme
comptat i debatut. Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 403-
439.
BOFARULL i TERRADES, Manuel, Origen dels noms geogrcs de Catalunya.
Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Editorial Mil (Biblioteca
Popular Catalana-Vell i Nou, 30), 1991.
BONNASSIE, Pierre i ILLY, Jean-Pascal, Le clerg paroissial aux IXe-Xe
sicles dans les Pyrnes orientales et centrales, a BONNASSIE,
Pierre (ed.), Le clerg rural dans lEurope mdivale et moderne.
Actes des XIIImes Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de
Flaran. Tolosa: Presses Universitaires de Mirail, 1995, pp. 153-166.
BOIS, Guy, La crisi del feudalisme a Europa a la de ledat mitjana.
Barcelona: Societat Catalana dEstudis Histrics, 1988.
La gran depresin medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis
sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva,
14), 2003.
Marc Bloch i la Histria Agrria, Estudis dHistria Agrria, 8
(Barcelona, 1990), pp. 33-40.
Un assaig sobre el naixement i el desenvolupament de lecono-
mia de mercat al si de la societat feudal, Els espais del mercat.
2n Colloqui Internacional dHistria Local. Valncia: Diputaci
de Valncia i Centre dEstudis dHistria Local (Histria Local,
14), 1993, pp. 77-90.
Sur les crises economiques medievales, Acta Historica et Arc-
haeologica Mediaevalia, 16/17 (Barcelona, 1995/1996), pp. 61-69.
BOLS i MASCLANS, Jordi, Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-
XV). Barcelona: Edicions 62 (Collecci El Cangur Diccionaris,
284), 2000.
El campesinado en Catalua en el siglo XIII, La sociedad en
Aragn y Catalua en el reinado de Jaime I (1213-1276). Saragossa:
Institucin Fernando el Catlico (CSIC), 2009, pp. 249-286.
El territori i els seus lmits. El poble, la parrquia i el castell
de ledat mitjana, a BOLS, Jordi i BUSQUETA, Joan Josep (dir.),
Territori i Societat a lEdat Mitjana: Histria, Arqueologia, docu-
mentaci, vol. I. Lleida: Institut dEstudis Humanstics Miquel
Coll i Alentorn, 1997, pp. 41-82.
BOLS i MASCLANS, Jordi, Els orgens medievals del paisatge catal. Lar-
queologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Cata-
lunya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Textos
i Estudis de Cultura Catalana, 100), 2004.
El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una parrquia de
la Garrotxa a ledat mitjana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes,
1995.
BONASSIE, Georges, Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). 1/Economia
i societat pre-feudal. Barcelona: Edicions 62 (Collecci dEstudis
i documents, 31), 1979.
BONNASSIE, Pierre (ed.), Le clerg rural dans lEurope mdivale et moderne.
Actes des XIIImes Journes Internationales dHistoire de lAbbaye
de Flaran. 6-8 septembre 1991. Tolosa: Presses Universitaires de
Mirail, 1995.
BORAU i MORELL, Cristina, Lascens social a la Barcelona del segle XIV
vist a travs dels promotors de capelles de la Seu i de les grans
esglsies parroquials, Anuario de Estudios Medievales, 32/2 (Bar-
celona, 2002), pp. 693-722.
BORRS i FELIU, Antoni, Lajuda als pobres en els testaments de Catalunya
i Valncia del segle XIV, La pobreza y la asistencia a los pobres en
la Catalua medieval. Barcelona: CSIC, 1980, pp. 363-372.
BRESC, Henri, La Europa de las ciudades y de los campos (siglos XIII-
XV) a BURGUIRE, Andr et al., Historia de la familia. V.1. Mundos
lejanos, mundos antiguos. Madrid: Alianza, 1988, pp. 401-438.
La servitude au coeur de la raction fodale: Les Arcs, 1366.
Mlanges de lcole Franaise de Rome. Moyen ge (Rome, 2000),
pp. 1009-1037.
BROC, Guillem M. de, Historia del derecho de Catalua especialmente del
civil y Exposicin de las instituciones del derecho civil del mismo
territorio en relacin con el cdigo civil de Espaa y la jurispru-
dencia. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de
Catalua (Textos Jurdics Catalans. Escriptors, 1/1 i 1/3), 1985
i 1987, dos volums.
BURGUIRE, Andr et al., Historia de la familia. V.1. Mundos lejanos,
mundos antiguos. Madrid: Alianza, 1988.
BUSQUETA, Joan Josep, Ciutat-camp a la Catalunya Medieval, Acta His-
torica Archaeologica Mediaevalia, 10 (Barcelona, 1989), pp. 482-487.
Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu del Palomar als
segles XIII-XIV. Barcelona: Fundaci Vives i Casajoana, 1991.
BUSQUETA, Joan Josep i CUADRADA, Coral, Els funcionaris regis i la seva
implantaci al Pla de Barcelona i en el Maresme. Un grup social
a la conquesta de lentorn rural, LAven, 94 (Barcelona, 1986),
pp. 36-41.
CCERES NEVOT, Juanjo, La participaci del Consell Municipal en lapro-
visionament cerealer de la ciutat de Barcelona (1301-1430), tesi
doctoral dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis. Barcelona. De-
partament de Paleograa, Diplomtica i Histria Medieval de la
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona,
2007.
CAMPO i JORD, Ferran del, Castells medievals. 20 castells i 68 torres de
guaita del Maresme. Figueres: Brau Ed. (Guies del Patrimoni
Comarcal, 13), 1998.
CAMPS i ARBOIX, Joaquim, La reivindicaci social dels remences. Barce-
lona: Rafael Dalmau Editor (Episodis de la Histria, 5), 1960.
Histria de lagricultura catalana. Barcelona: Editorial Taber (Bi-
blioteca de Cultura Catalana), 1969.
CANAL i MOR, Adri, Els cognoms del Maresme. Primera meitat del se-
gle XVI. Barcelona: Srius edicions (Memria Histrica, 4), 1997.
CANAL i MORELL, Jordi, El conicte remena vist pels historiadors dels
segles XIX i XX, Revista de Girona, 118 (Girona, 1986), pp. 57-63.
CANAL i ROQUET, Josep, Els remences a les valls dHostoles i Amer,
Revista de Girona, 118 (Girona, 1986), pp. 50-56.
CAELLAS i VILAR, Nria, Entre laqu i el ms enll. Anlisi duna so-
cietat urbana del segle XV a la Catalunya Nova a travs dels tes-
taments: Tortosa 1425-1455, memria de matrise codirigida
per Maurice Berthe i Antoni Riera. Tolosa: Universit Toulouse-Le
Mirail, octubre de 1992.
CARRERAS i CANDI, Francesc, Argentona histrica. Argentona: La Juliana,
1982.
Cabrera de la Maresma (Notas histricas). Barcelona: Imprempta
de lAven, 1893.
Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona: Copisteria la
Juliana, 1980.
Notes sobre los orgens de lemteusi en lo territori de Barcelona,
Revista Jurdica de Catalunya, nm. XV (Barcelona, 1909-1910).
Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme. Matar: Editorial
Alta Fulla, 1987.
CARRRE, Claude, Barcelona 1380-1462. Un centre econmic en poca de
crisi, dos volums. Barcelona: Curial, 1977-1978.
CASAS-MERCADER, Ferran, Las aparceras y sus problemas. Barcelona:
Editorial Bosch, 1956.
CATAL i ROCA, Pere, De cara a la Mediterrnia. Les torres del litoral catal.
Barcelona: Rafael Dalmau editor (Collecci Nissaga, 7), 1987.
CASTILLO I EZQUERRA, M. Josep, Argentona i Vilassar a cavall de dues po-
ques. Argentona: LAixernador Edicions argentonines (Collecci
el Montalt, 7), 1990.
CATAFAU, Aymad, Celleres i monestirs al Rossell (segles X-XIV), a BOLS,
Jordi i BUSQUETA, Joan Josep, Territori i Societat a lEdat Mitjana:
Histria, Arqueologia, documentaci, vol. III. Lleida: Institut dEs-
tudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1999-2000, pp. 167-180.
CODINA, Jaume, A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Sant Boi de
Llobregat (Columna Assaig, 22), 1999.
Contractes de matrimoni al delta del Llobregat, segles XIV a XIX.
Barcelona: Fundaci Noguera, 1997.
CLARAMUNT i RODRGUEZ, Salvador, Dos aspectes de lalimentaci medie-
val: dels canonges a les miserabiles personae, a RIERA i MELIS,
Antoni (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval.
Barcelona: Instituci Mil i Fontanals, CSIC (Collecci Anuario
de Estudios Medievales annex 20), 1988, pp. 167-172.
La muerte en la Edat Media en el mundo urbano, Acta Historica
et Archaeologica Mediaevalia, 7/8 (Barcelona,1986-1987), pp. 205-
218.
CERD SUBIRACHS, Jordi, Misses de Sant Amador. Purgatori i cultura popu-
lar. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca
de Cultura Popular Valeri Serra i Bold, 17), 2006.
COLL MONTEAGUDO et al., La Cisa. Mil anys dhistria. Argentona: Comis-
si Pro Millenari de la Cisa (Collecci Costa de Llevant. Srie
Major, 1), 1999.
COMTE AGUILAR, Luca, Clergues i feligresos a les parrquies del Valls
a lEdat Mitjana. Estudi de les visites pastorals dels anys 1303-
1324, treball diniciaci a la recerca dirigit pel doctor Josep
Maria Salrach i Mars. Barcelona: Institut Universitari dHistria
Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, setembre
de 2002.
CONGOST, Rosa, Els carcters originals de la Histria rural catalana,
CONGOST, Rosa et al., Evoluci del contracte de masoveria (Girona, s.
XV-XVIII), a CONGOST, Rosa i TO, Llus, Homes, masos, histria. La
Catalunya del nord-est (segles XI-XX), Barcelona, Publicacions de
lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 215), pp. 126-149.
CONTRERAS, Jess et al., La invenci de la famlia catalana, LAven,
132 (Barcelona, 1989), pp. 15-53.
CONTRERAS MANJARRS, Ester, La familia en la edad media. Una apro-
ximacin bibliogrca, a IGLESIA, Jos Ignacio de la (coord.), La
familia en la Edad Media. Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos
CUADRADA, Coral, El Maresme medieval: hbitat, economia i societat, se-
gles X-XIV. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1988.
El paisatge i lorganitzaci del territori al Maresme medieval,
a BOLS, Jordi i BUSQUETA, Joan Josep, Territori i Societat a lEdat
Mitjana: Histria, Arqueologia, documentaci, vol. I. Lleida: Institut
dEstudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 83-130.
El sagramental i les franqueses del Valls i del Maresme a lEdat
Mitjana. Granollers, XXXIII Assemblea Intercomarcal destudiosos.
Granollers: Museu de Granollers, 1989, pp. 203-217.
La pagesia medieval, una classe homognia? Anlisi de la condici
social dels camperols del Maresme, segles XIII-XIV, Butllet de la
Societat Catalana dEstudis Histrics, V (Barcelona 1994), pp. 67-80.
Poder, produccin y familia en el mundo rural cataln (siglos
XI-XIV, a PASTOR, Reyna (comp.), Relaciones de poder, de produc-
cin y de parentesco en la Edad Media i Moderna, Madrid, CSIC
(Biblioteca de Historia, 1), 1990, pp. 225-261.
Senyors i ciutadans: les senyories catalanes a la Baixa Edat Mit-
jana, Revista dHistria Medieval, 8 (Valncia, 1997), pp. 57-77.
Sobre les relacions camp-ciutat a la Baixa Edat Mitjana: Barce-
lona i les comarques de lentorn, Acta Historica et Archaelogica
Mediaevalia, 11-12 (Barcelona,1990/1991), pp. 161-185.
Toponmia Medieval al Maresme. El paisatge, la m de lhome,
els venats (1250-1350), Societat dOnomstica. Butllet Interior,
XXVII (Barcelona, 1987), pp. 1-18.
CURTO I OMEDES, Albert, La intervenci municipal en labastament de
blat duna ciutat catalana: Tortosa, segle XIV. Barcelona: Fundaci
Vives Casajuana, 1988.
CURTO I SOLER, Conrad, Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Sant
Feliu de Cabrera, Sant Gens de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i
Santa Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII, XVIII. Barcelona: Seminari
de Pere Mata de la Universitat de Medicina de Barcelona, 2000.
CUVILLIER, Jean-Pierre, Les communauts rurales de la Plane de Vich
(Catalogne) au XIII et XIV sicles, Melanges de la Casa de Vlazquez,
IV (Pars, 1968), pp. 73-104.
CHIFFOLEAU, Jacques: Dels ritus a les creences. La prctica de la missa
a lEdat Mitjana, LAven, 111 (Barcelona, 1988).
La comptabilit de lAu-del. Les hommes, la mort et la rligion,
dans la rgion dAvignon la n du Moyen Age (vers 1320-vers
1480). Roma: cole franaise de Rome Palais Farnse, 1980.
DANON I BRETS, Josep, Visi histrica de lhospital general de la Santa
Creu de Barcelona. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajua-
na, 1978.
DAZ I PREZ, Roser i FORN SALV, Francesc, 1480-1490. 500 Aniversari
de lalliberament dels lligams senyorials dels castells de Burriac
i Matar, Quaderns de Prehistria i Arqueologia del Maresme, 10
(Matar, 1980).
DONAT PREZ, Ldia et al., Usos i abusos del concepte de mas: el cas
de la regi de Girona (segles XIII-XIV), El mas catal durant lEdat
Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics, hist-
rics, geogrcs, arquitectnics i antropolgics. Barcelona: CSIC,
2001, pp. 125-158.
DONAT PREZ, Ldia, Contractes ad laborationem i establiments de masos
desprs de la pesta negra (1349), a CONGOST, Rosa i TO, Llus,
Homes, masos, histria. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX).
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca
Abat Oliba, 215), pp. 126-149.
DUBY, Georges et al., Historia de la familia. Madrid: Alianza, 1988. Dos
volums.
Historia de las mujeres. 2. La Edad Media. Barcelona: Crculo de
lectores, 1994.
DUBY, Georges: prefacio de Tiempos medievales, a BURGUIRE, Andr et
al., Historia de la familia. V.1. Mundos lejanos, mundos antiguos.
Madrid: Alianza, 1988, pp. 283-286.
Obertura, a ARIS, Philippe i DUBY, Georges (dir.), Historia de la
vida privada. 2. De la Europa feudal al Renacimiento. Madrid: Grupo
Santillana Ediciones SA (Coleccin Taurus Minor), 2001, pp. 19-54.
ECHANIZ SANS, Maria, La alimentacin de los pobres asistidos por la Pa
Almoina de la Catedral de Barcelona segn el libro de cuentas de
1283-1284, a RIERA i MELIS, Antoni (coord.), Alimentaci i societat
a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fontanals,
CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales annex 20),
1988, pp. 173-261.
EQUIP BROIDA, Els pats funeraris segons els testaments vers el 1400, a
RIERA i MELIS, Antoni (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya
Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fontanals, CSIC (Collecci
Anuario de Estudios Medievales annex 20), 1988, pp. 263-269.
FBREGA I GRAU, ngel, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en
declinar el Renaixement. Any 1580. Barcelona: Reial Academia de
Belles Arts de Sant Jordi, 1978.
FAGES, Mariona, Sant Pere de Premi. Origen i desenvolupament duna
comunitat rural del Maresme (segles X-XV), tesina de llicenciatura
indita, 1985.
FELIU, Gaspar, El pes econmic de la remena i dels mas usos, Anu-
ario de Estudios Medievales, 22 (Barcelona 1992), pp. 145-160.
FELIU, Gaspar, Els antecedents de la remena i els mals usos, Quaderns
de la Selva, 13 (Santa Coloma de Farners, 2001), pp. 209-228.
Feudalisme: llibertat i servitud, El feudalisme comptat i debatut.
Formaci i expansi del Feudalisme Catal. Valncia: Universitat
de Valncia, 2003, pp. 45-70.
La demograa baixmedieval catalana: estat de la qesti i pro-
postes de futur, Revista dHistria Medieval, 10 (Valncia, 1999),
pp. 13-43.
La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos.
Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2010.
Les mesures tradicionals catalanes: un garbuix racional. Bar-
celona, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, XV
(Barcelona, 2004), pp. 9-27.
FERNNDEZ I TRABAL, Josep, El conicte remena a la Catalunya del
segle XV, 1388-1486, Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 42-43
(Cata-roja, 2002), pp. 587-624.
Les indstries rurals, Histria agrria dels pasos Catalans. V.II
Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
1984, pp. 361-394.
Formaci del patrimoni rural de la famlia Bell-lloch de Girona,
1302-1398. De mercaders a terratinents, LAven, 94 (Barcelona,
1986), pp. 41-47.
Mercaders de Girona propietaris de remences: el camperolat
giron en el moment anterior al primer esclat revolucionari a
travs de larxiu de la famlia Bell-lloch, ponncia presentada al
II Colloqui dHistria Agrria, Barcelona, 1986.
Una famlia catalana medieval. Els Belllloc de Girona 1267-1533.
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Collecci
Abat Oliba, 161), 1995.
FERRER I MALLOL, Maria-Teresa, El patrimoni reial i la recuperaci
dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a
la del segle XIV, Anuario de Estudios Medievales, 7 (Barcelona,
1970-1971), pp. 351-492.
Esclaus i lliberts orientals a Barcelona. Segles XIV i XV, a FERRER
i MALLOLL, Maria-Teresa i MUTG i VIVES, Josena (eds.), De lescla-
vitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana. Barcelona:
CSIC (Anuario de Estudios Medievales, annex 38), 2000, pp. 167-
212.
Establiments de masos desprs de la pesta negra, El mas ca-
tal durant lEdat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes
arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics i antropolgics.
FERRER I MALLOL, Maria-Teresa, La redacci de linstrument notarial a
Catalunya. Cdules, manuals, llibrets i cartes, Estudios Histricos
y Documentos de los Archivos de Protocolos, vol. IV (Barcelona,
1974), pp. 29-191.
FERRO, Vctor, El Dret Pblic Catal. Les Institucions a Catalunya ns al
Decret de Nova Planta. Capellades: Eumo Editorial, 1987.
FLANDRIN, Jean-Louis, Los orgenes de la familia moderna. Barcelona:
Ed. Crtica (Estudios y Ensayos), 1979.
FOSSIER, Robert, La era feudal (siglos XI-XIII), a BURGUIRE, Andr et
al., Historia de la familia. V.1. Mundos lejanos, mundos antiguos.
Madrid: Alianza, 1988, pp. 375-400.
Quelques rexions sur lenfance, FOSSIER, Robert (ed.), La pe-
tite enfance dans lEurope mdivale et moderne. Actes des XVIs
Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran. Septembre
FREEDMAN, Paul H., Assaig dhistria de la pagesia catalana (s. XI-XV).
Barcelona: Ed. 62, 1988.
Catalunya Nova i Catalunya Vella a lEdat Mitjana: dues Catalu-
nyes?, Revista de Girona, 116 (Girona, 1986), pp. 32-35.
Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval. Vic:
Eumo Editorial / Estudis Universitaris de Vic, 1993.
FURI, Antoni i GARCA-OLIVER, Ferran, La cultura pagesa, Histria
Agrria dels Pasos Catalans. V.II Edat Mitjana. Barcelona: Fun-
daci Catalana per a la Recerca, 2004, pp. 581-602.
FURI, Antoni, Camperols del Pas Valenci. Sueca, una comunitat rural
a la tardor de lEdat Mitjana. Valncia: Instituci Alfons el Mag-
nnim, 1982.
Esclaus i assalariats. La funci econmica de lesclavitud en la
Pennsula Ibrica a la Baixa Edat Mitjana, a FERRER i MALLOL,
Maria-Teresa i MUTG I VIVES, Josena (eds.), De lesclavitud a la
llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana. Barcelona: CSIC (Anu-
ario de Estudios Medievales, annex nm. 38), 2000, pp. 19-39.
Les estructures de la terra: de la terra al mercat, Histria agr-
ria dels Pasos Catalans. V.II Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci
Catalana per a la Recerca, 2004, pp. 247-299.
Lutillatge i les tcniques, Histria Agrria dels Pasos Catalans.
V.II Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 335-360.
Tierra, familia y transmisin de la propiedad en el pas valenciano
durante la Baja Edad Media, a PASTOR, Reyna (comp.), Relaciones
de poder, de produccin y de parentesco en la Edad Media i Mo-
derna. Madrid: CSIC (Biblioteca de Historia, 1), 1990, pp. 305-
278.
GARCA HERRERO, Mara del Carmen, Elementos para la historia de la
infancia y de la juventud a nales de la edad media, a IGLESIA
DUARTE, Jos de la (coord.) La vida cotidiana en la Edad Media.
Logronyo, Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Medie-
vales, 1998, pp. 223-252.
GARCA HERRERO, Mara del Carmen i FALCN PREZ, Mara Isabel, En
torno a la muerte a nales de la Edad Media aragonesa, En la
Espaa Medieval, 2006, pp. 153-186, <www.ucm.es/BUCM/revistas/
ghi/02143038/articulos/ELEM0606110153A.ADF>.
GARCA MARSILLA, Juan Vicente, Estructura de la propietat i mercat de
les rendes a la Valncia posterior a la conquesta (1238-1350), El
feudalisme comptat i debatut. Valncia: Universitat de Valncia,
2003, pp. 389-402.
La formaci dun mercat del crdit. Orgens i difusi del censal
en la societat valenciana: segles XIII-XIV, Butllet de la Societat
Catalana dEstudis Histrics, XII (Barcelona, 2001), pp. 135-144.
Vivir a crdito en la Valencia medieval: de los orgenes del sistema
censal al endeudamiento del municipio. Valncia: Universitat de
Valncia (Collecci oberta, 84), 2002.
GARCA OLIVER, Ferran, Els cultius, Histria Agrria dels Pasos Cata-
lans. V.II Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci Catalana per a la
Recerca, 2004, pp. 301-334.
La ciutat contra el camp a la tardor medieval, El feudalisme
comptat i debatut. Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 539-
558.
GARCA SANZ, Arcadio, El censal. Castelln, Boletn de la Sociedad cas-
tellonense de cultura, XXXVII (Castell, 1961), pp. 281-310.
GARRABOU, Ramon i SERRA, Eva, Els estudis dhistria agrria a Catalunya.
Valncia: Instituci dAlfons el Magnnim (Collecci Politcnica,
11), 1979, pp. 41-78.
GARRABOU, Ramon, El conreu del blat, Per a una histria de la soci-
etat tradicional. Les formes de treball (2). LAven, 29 (Barcelona,
1981), pp. 52-58.
GASSIOT PINTORI, Slvia, Herncia i mercat de la terra: laccs a la pro-
pietat al domini de Cervell segons el capbreu de 1374-1377, a
SNCHEZ MARTNEZ, Manuel (comp.), Estudios sobre la renta, s-
calidad y nanzas en la Catalua bajomedieval, Barcelona, CSIC,
1993, pp. 71-103.
GIFRE I RIBAS, Pere, En la prehistria dels hisendats. De senyors tils
a propietaris (vegueria de Girona 1486-1730), tesi doctoral diri-
gida per la doctora Eva Serra i Puig i el doctor Joaquim Maria
Puigvert i Sol. Girona: Departament de Geograa, Histria i
Histria de lArt de la Facultat de Lletres de la Universitat de
Girona, 2008-2009.
GIFR I RIBAS, Pere et al., Els arxius patrimonials. Girona: CCG edicions
(Collecci Fonts, 2), 2002.
GIFR I RIBAS, Pere i LLUCH BRAMON, Rosa, Continutats del mas catal
abans i desprs de la Sentncia Arbitral de Guadalupe (segles XV-
XVI), El mas catal durant lEdat Mitjana i la Moderna (segles IX-
XVIII). Aspectes arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics i
antropolgics. Barcelona: CSIC, 2001, pp. 593-610.
GIRALT I RAVENTS, Emili, Les tcniques de la viticultura anterior a
la lloxera, Per a una histria de la societat pagesa tradicional.
Les formes de treball, 3. LAven, 29 (Barcelona, 1980), pp. 64-74.
GOBERNA CABANYES, Ariadna, La rella de Can Cabanyes. Evoluci so-
cial i econmica dun patrimoni terrer a Argentona (s. XIII-XV),
memria de maitrise sota la direcci de Pierre Bonnassie. Tolosa,
Universit de Toulouse-le-Mirail 1992-1993, indita.
GOLOBARDES, Miquel, Els remences dins el quadre de la pagesia catalana
ns al segle XV. Peralada: Edicions Biblioteca Palau de Peralada,
1973, dos volums.
GOODY, Jack, La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa.
Barcelona: Ed. Herder, 1986.
GRCIA I MONT, Elisenda, Estructura agrria de la Plana de Vic al segle XIV.
Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1989.
Gran Geograa Comarcal de Catalunya. Valls Oriental. Valls Occidental.
Maresme, vol. 2. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1992.
GRAUPERA I GRAUPERA, Jaume, Larquitectura religiosa dins larquitectura
militar. Les capelles dels castells en el Baix Maresme, Larquitec-
tura militar medieval. Jornades dHistria i Arqueologia Medieval
del Maresme. Matar: Grup dHistria del Casal, 2000, pp. 81-86.
Larquitectura religiosa preromnica i romnica en el Baix Ma-
resme, vol. 2. Argentona: La Comarcal Edicions, 2002.
Les forques del castell de Burriac, Larquitectura militar medieval.
Matar: Grup dHistria del Casal, 2000, pp. 87-91.
GRUP DARQUITECTES DE VILASSAR DE DALT, Can Boquet, per comenar. Vi-
lassar de Dalt: Impremta El Vaixell, 1994.
GUERREAU, Alain, Poltica/derecho/economia/religin: Cmo eliminar
el obstculo?, a PASTOR, Reyna (comp.), Relaciones de poder, de
produccin y de parentesco en la Edad Media i Moderna. Madrid:
CSIC (Biblioteca de Historia, 1), 1990, pp. 459-465.
GUERREAU-JALABERT, Anita, El sistema de parentesco medieval: sus formas
(real/espiritual) y su dependencia con respecto a la organizacin
del espacio, a PASTOR, Reyna (comp.), Relaciones de poder, de
produccin y de parentesco en la Edad Media i Moderna. Madrid:
CSIC (Biblioteca de Historia, 1), 1990, pp. 85-105.
GUILLEMAIN, Bernard, Prface, a MARANDET, Marie-Claude, Le souci
de lau-del: la pratique testamentaire dans la rgion toulousaine
(1300-1450). Perpiny: Presses Universitaires de Perpignan (Co-
llection tudes), 1992.
GUILLER, Christian, Diner, poder i societat a la Girona del segle XIV.
Girona: Servei Municipal de Publicacions de lAjuntament de Gi-
rona, 1984.
GUIXERAS, David i RENEDO, Xavier Francesc, Eiximenis. Llibres. Mestres
i sermons. Barcelona: Editorial Barcino (Collecci Biblioteca
Barcino, 2), 2006.
GRANADO, Diego, Les ltimes voluntats a una comunitat rural. La
mort a lAntic Rgim, LAven, 78 (Barcelona, 1975), pp. 68-71.
HEERS, Jacques, Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterrneas
durante la Edad Media. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim.
Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci (Estudios Univer-
sitarios, 36), 1989.
El clan familiar en la Edad Media. Barcelona: Labor Universitaria
(Manuales), 1978.
HERMITTE-LECLERCQ, Paulette, Las mujeres en el rden feudal, a DUBY,
Georges et al.: Historia de las mujeres. 2. La Edad Media. Barce-
lona: Crculo de lectores, 1994, pp. 247-300.
HERNANDO I DELGADO, Josep, El problema del Crdit i la moral a Cata-
lunya (segle XIV), La societat barcelonina a la baixa Edat Mitjana.
Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, annex 1 (Barcelona,
1982-1983), pp. 113-136.
Els esclaus islmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De
lesclavitud a la llibertat (segle XIV). Barcelona: CSIC, 2003.
Els esclaus sarrans, de lesclavitud a la llibertat. Blancs, negres,
llors i turcs, a FERRER i MALLOL, Maria-Teresa i MUTG i VIVES,
Josena (eds.), De lesclavitud a la llibertad. Esclaus i lliberts a
lEdat Mitjana. Barcelona: CSIC (Anuario de Estudios Medieva-
les, annex 38), 2000, pp. 213-264.
Quaestio disputata de licitudine contractus emptionis et vendi-
tionis cum conditione revenditionis. Un tratado sobre la licitud
del contrato de compra-venta de rentas personales y redimibles.
Bernat de Puigcercs. O.P. (siglo XIV), Acta Historica et Archaeo-
logica Mediaevalia, 10 (Barcelona, 1989), pp. 9-87.
Una obra desconeguda de Francesc Eiximenis. El tractat dusura,
Acta Historia et Archaeologica Medievalia, 4 (Barcelona, 1983),
pp. 129-143.
HILTON, Rodney, El campesino como clase. Barcelona: Centre dEstudis
Internacionals (Estudis dHistria Agrria, 1), pp. 27-37.
La pagesia i lordre feudal. Valncia: Instituci dAlfons el Magn-
nim (Collecci Politcnica, 11), 1979, pp. 9-22.
Le clerg rural et les mouvements paysans dans lAnglaterre
mdivale, a BONNASSIE, Pierre (ed.), Le clerg rural dans lEurope
mdivale et moderne. Actes des XIIImes Journes Internationales
dHistoire de lAbbaye de Flaran. 6-8 septembre 1991. Tolosa: Presses
Universitaires de Mirail, 1995, pp. 237-242.
HINOJOSA Y NAVEROS, Eduardo, El rgimen seorial y la cuestin agraria
en Catalua durante la edad media. Madrid: Librera general de
Victoriano Surez, 1905.
Orgen y vicisitudes de la pagesa de remensa de Catalunya, Obras.
Estudios de investigacin, tom 2. Madrid: Publicaciones del Ins-
tituto Nacional de Estudios Jurdicos, 1955.
IGLSIES FORT, Josep, El poblament de Catalunya durant els segles XIV
i XV, VI Congreso de Historia de la Corona de Aragn. Madrid:
CSIC, 1959, pp. 247-270.
La poblaci del Maresme a la llum dels censos generals. Matar:
Caixa dEstalvis Laietana, 1971.
IGLSIES, Juan, Derecho Romano. Instituciones del Derecho Romano.
Barcelona: Ediciones Ariel, 1972.
JULI VIAMATA, Jos-Ramon, La sociedad de Barcelona de principios
del siglo XIV a travs de un manual notarial de testamentos, tesi
de llicenciatura dirigida per Antoni Riera i Melis. Barcelona: De-
partament de Paleograa, Diplomtica i Histria Medieval de la
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona,
1985.
Las actitudes mentales de los barceloneses del primer tercio del
siglo XIV, Anuario de Estudios Medievales, 20 (Barcelona, 1990),
pp. 15-51.
LALINDE ABADIA, Jess, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el
derecho cataln. Barcelona: Imprenta Alts, 1965.
El derecho en la historia de la humanidad. Barcelona: Publicacions
El derecho succesorio en el recognoverunt proceres, Revista
Jurdica de Catalua, 64 (Barcelona, 1963).
La dote y sus privilegios (segn el orden de la Compilacin vigente).
Barcelona: Ediciones Anabasis, 1962.
Los pactos matrimoniales catalanes, Anuario de Historia del De-
recho Espaol, 33 (Madrid, 1963), pp. 133-248.
LE GOFF, Jacques, La naissance du purgatoire. Sarthe: ditions Gallimard
(Collection Folio/Histoire, 31), 1981.
LE GOFF, Jacques, Preface, a CHIFFOLEAU, Jacques, La comptabilit de
lau-del. Les hommes, la mort et la rligion dans la rgion dAvig-
non la n du Moyen Age (vers 1320-vers 1480). Rome: cole
Franaise de Rome Palais Farnse, 1908, pp. V-X.
LE GOFF, Jacques i TRUONG, Nicolas, Una historia del cuerpo en la Edad
Media. Barcelona: Paids (Paids Orgenes, 49), 2005.
LEMAITRE, Nicole, Le Rouerge amboyant. Le clrg et les dles du dio-
cse de Rodez 1417-1563. Pars: CERF, 1988.
LETT, Didier, De lerrance au deuil. Les enfants morts sans baptme et
la naissance du Limbue puerorum au XII-XIII sicles, a FOSSIER,
Robert (ed.), La petite enfance dans lEurope mdivale et moderne.
Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de
Flaran. Septembre 1994. Tolosa, Presses Universitaires du Mirail,
1997, pp. 77-92.
Famille et parent dans loccident mdieval Ve-XVe sicle. Pars: Ha-
chette Livre (Carr histoire, 49), 2000.
LPEZ BELTRN, Mara Teresa, En los mrgenes del matrimonio: trans-
gresiones y estrategias de supervivencia en la sociedad bajomedi-
eval castellana, a IGLESIA DUARTE, Jos Ignacio de la (coord.), La
familia en la Edad Media. Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos
LPEZ BURNIOL, Juan-Jos, La Resurecci dels captols matrimonials
(lmbit de lautonomia de la voluntat en els contractes reguladors
de la convivncia), discurs dingrs de lacadmic de nmero
(autor). Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de
Catalunya, 1999.
LPEZ DAZ, Maria Isabel, Arras y dote en Espaa. Resumen histri-
co, Nuevas perspectivas sobre la mujer. Madrid: Seminario de
Estudios de la Mujer de la Universidad Autnoma de Madrid,
1982, pp. 83-98.
LPEZ I MIQUEL, Olga, Actituds collectives davant la mort i discurs testa-
mentari al Matar del segle XVIII. Barcelona: Rafael Dalmau editor,
1987.
La urgncia de la salvaci: les misses post mortem, La mort a
lAntic Rgim. LAven, 78 (Barcelona, 1985), pp. 60-63.
LPEZ PREZ, Mara Dolores, Sobre la trata de esclavos magrebies: el
aprovisionamiento de los mercados catalanoaragoneses. Siglo XIV,
a FERRER I MALLOL, Maria-Teresa i MUTG I VIVES, Josena (eds.),
De lesclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana.
Barcelona: CSIC (Anuario de Estudios Medievales, annex 38),
2000, pp. 39-73.
LPEZ PIZCUETA, Toms, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina
de Barcelona en los siglos XIII-XIV, Acta Historica et Archaeologica
Mediaevalia, 18 (Barcelona, 1997), pp. 427-449.
LPEZ PIZCUETA, Toms, La Pia Almoina de Barcelona: estudi dun patri-
moni eclesistic catal baixmedieval. Barcelona: Fundaci Noguera
(Estudis, 16), 1998.
LORCIN Marie-Thrse, Le temps chez les humbles: pass, prsent, et
futur dans les testaments forziens (1300-1450), Revue Historique,
566 (Vendme, 1988), pp. 313-336.
Les campagnes de la rgion Lyonnaise aux XIV et XV sicles,
tesi doctoral. Li: Imprimerie Bosc Frres, 1974.
Les clauses religieuses dans les testaments du Plat Pays Lyon-
nais aux XIV et XV sicles, Le Moyen Age. Revue dHistoire et de
Philologie, 78 (Blgica, 1972), pp. 287-323.
Notaires et prtes-notaires: concurrence ou partage dinuence?
Une enqute poursuivre, Revue Historique, 580 (Pars, 1991),
pp. 265-281.
Un temps pour tester, un temps pour mourir: du testament oral
au testament public dans les campagnes forziennes la n du
Moyen Age, Revue Historique, 607 (Pars, 1998), pp. 489-514.
Trois manires denterrement Lyon de 1300 1500, Revue
Historique, 529 (Pars, 1979), pp. 3-15.
Vivre et mourir en Lyonnais la Fin du Moyen Age, Pars, Centre
National de la Recherche Scientique i Centre National de Pu-
blication et ditions du CNRS (Centre Pierre Lon, 223), 1981,
pp. 57-189.
LORING GARCA, Mara Isabel, Sistemas de parentesco y estructuras fa-
miliares en la Edad Media, a IGLESIA DUARTE, Jos Ignacio de la
(coord.), La familia en la Edad Media. Logronyo, Instituto de Es-
tudios Riojanos y Gobierno de la Rioja, 2001, pp. 3-38.
LLAD I GRCIA, Juli, El castell de Vilassar, Fonts, 9 (Argentona, 2002),
pp. 25-27.
LLENSA DE GELCEN, S., Breve historia de las medidas superciales agra-
rias de la antigedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es
tradicional en Catalua, Anales de la Escuela de Pritos Agrcolas
y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Tcnicos de
Agricultura, vol. X (Barcelona, 1951), pp. 68-128.
LLOMPART, Gabriel, Religiosidad popular. Folklore de Mallorca, folklore
de Europa. Miscelnea de estudios de Gabriel Llombart. Palma
de Mallorca: Jos J. Olaera (Coleccin Archivo de tradiciones
populares, 341), 1982.
LLOVET, Joaquim, Matar. Dels orgens de la vila a la ciutat contempo-
rnia. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 2000.
LLUCH BRAMON, Rosa, El mas i la servitud en els segles XIV i XV. Una
aproximaci, Quaderns del Centre dEstudis Comarcals de Banyoles,
19 (Banyoles, 1998), pp. 85-94.
LLUCH BRAMON, Rosa, Els pagesos medievals, els remences, Revista de
Girona, 202 (Girona, 2002), pp. 63-66.
Els remences. La senyoria de lAlmoina de Girona als segles XIV i XV.
Girona: Associaci dHistria Rural de les Comarques Gironines i
Centre de Recerca dHistria Rural (ILCC-Secci Vicens Vives) de
la Universitat de Girona, (Biblioteca dHistria Rural, Estudis,
8) 2005.
Els remences de lAlmoina del pa de la Seu de Girona (segles
XIV i XV), tesi doctoral dirigida pel doctor Llus To Figueras. Gi-
rona: Departament de Geograa, Histria i Histria de lArt de
la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 2003.
Las dotes y la diferenciacin campesina: una aproximacin a
partir de la exaccin servil del matrimonio, Pautes de consum
i nivells de vida al mn rural medieval, Universitat de Valncia,
Departament dHistria Medieval, 2008 (en premsa).
Remena i mals usos: el cas de Cams (1331-1399), a CONGOST,
Rosa i TO, Llus (coord.), Homes, masos, histria. La Catalunya
del nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 215), 1999, pp. 151-184.
Remences redimits. El domini de lAlmoina del Pa de la Seu de
Girona (1331-1458), Anuario de Estudios Medievales, 27/2 (Bar-
celona, 1997), pp. 869-902.
MADURELL I MARIMON, Josep Maria, Derechos emtuticos en la Dicesi
Gerundense, Anales Gerundenses, vol. 16 (Girona, 1963), pp. 249-
297.
Els sagramentals del Valls, el Maresme i Llobregat. Contribu-
ci a la seva histria, VII Congreso de Historia de la Corona de
Aragn, vol. III. Barcelona, 1962, pp. 183-192.
Venda desclaus sards de guerra a Barcelona, en 1374, VI Con-
greso de Histria de la Corona de Aragn, vol. I, Madrid, 1961,
pp. 285-289.
MALLORQU, Elvis, Homes, viles i masos (Crulles, 1319), a CONGOST,
Rosa i TO, Llus (coord.), Homes, masos, histria. La Catalunya
del nord-est (segles XI-XX), Barcelona, Publicacions de lAbadia de
Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 215), pp. 43-89.
MALUQUER I ROSES, Joan, El dret civil catal avui vigent. Barcelona:
Editorial Barcino, 1962.
MARANDET, Marie-Claude, Le souci de lau-del: la pratique testamentaire
dans la rgion toulousaine (1300-1450). Perpiny: Presses Univer-
sitaires de Perpignan (Collection tudes), 1998.
MARQUS, Josep Maria, Vilob dOnyar a travs del capbreu den Ramon
Malars, Estudis dHistria Agrria, 5 (Barcelona, 1985), pp. 27-52.
MART, J. M., NIQUI i PUIGVERT, L. i MIQUEL i BONET, F., Processos de
lArxiu Dioces de Barcelona, vol. I. Barcelona: Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1984.
MARTN, Jos Luis, El nio en la Edad Media Hispnica, Studia Pae-
dagogica, 6 (Salamanca, 1980), pp. 39-52.
El nio medieval, Historia 16, 8 (Madrid, 1983), pp. 43-52.
El proceso de institucionalizacin del modelo matrimonial cristi-
ano, a IGLESIA DUARTE, Jos de la (coord.), La familia en la Edad
Media. Logronyo, Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios
Riojanos, 2001, pp. 151-178.
Matrimonio cristiano y sexualidad medieval, Historia 16, 124
(Barcelona, 1986), pp. 35-42.
MARTNEZ MARTNEZ, Virgnia, Apunts de lArxiu Histric parroquial de
Sant Pere de Premi, Les Nostres Arrels, 12 (Premi, 1992).
MAS I FORNERS, Antoni, Petits senyors i grans pagesos. Diferenciaci
i conictivitat social a la ruralia de Mallorca (1229-1350), El
feudalisme comptat i debatut, Valncia, Universitat de Valncia,
2003, pp. 465-502.
MASPONS I ANGLASELL, Francesc de Paula, El rgim successori catal.
Barcelona: Barcino (Collecci Popular Barcino, 140), 1938.
Els captols matrimonials, o la vida jurdica catalana (1), Revista
jurdica de Catalunya, XXI (Barcelona, 1923), pp. 207-222.
La llei de la famlia catalana. Barcelona: Editorial Barcino (Col-
lecci Popular Barcino, 119), 1935.
La rabassa morta, Estudis de Dret Catal. Barcelona: Acadmia
de Jurisprudncia i Legislaci de Barcelona, 1918, pp. 155-208.
Nostre dret familiar segons els autors clssichs. Barcelona: Casa
Provincial de Caritat, 1899.
METZ, Rne, La femme et lenfant dans le droit canonique mdival,
Londres: Variorum Reprints, 1985.
MIRA, Antonio Jos i VICIANO, Pau, Arrendaments i parceries, la gesti
indirecta de la terra al Pas Valenci (segles XIV-XV), Anuario de
Estudios Medievales, 32/1 (Barcelona, 2002), pp. 481-500.
MIRAMBELL I ABANC, Antoni, Els censos en el dret civil de Catalunya: la
qesti de lemteusi (a propsit de la Llei especial 6/1990). Barce-
lona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justcia (Estudis
de Dret Privat Catal, 3), 1997.
MIRANDA MENACHO, Vera-Cruz, Algunos aspectos de la economa del
monasterio de Pedralbes a travs del manual (1414-1419) y del Cap-
breu (1414-1418) de Gabriel Forest, Anuario de Estudios Medie-
vales, 33/1 (Barcelona, 2003), pp. 171-190.
MITRE FERNNDEZ, Emilio, Fantasmas de la sociedad medieval. Enfermedad.
Peste. Muerte. Valladolid: Universidad de Valladolid (Historia y
Sociedad, 107), 2004.
MITRE FERNNDEZ, Emilio, La muerte y sus discursos dominantes entre
los siglos XIII y XV (Reexiones sobre recientes aportes bibliogr-
cos), a SERRANO, Eliseo, Muerte, religiosidad y cultura popular.
Siglos XIII-XVIII. Saragossa: Institucin Fernando el Catlico, 1994,
pp. 15-34.
La muerte vencida. Imgenes e historia en el Occidente Medieval
(1200-1348). Madrid: Encuentro Ediciones, 1988.
MITRE FERNNDEZ, Emilio (coord.), Historia del cristianismo. II. El mun-
do medieval. Granada: Editorial Trotta (Coleccin Estructuras y
procesos. Serie Religin), 2004.
MOLLAT, Michel, Guerre de course et piraterie la n du moyen ge:
aspects conomiques et sociaux. Position des problemes, Mlanges
de lcole Franaise de Rome, 87 (Roma, 1975), pp. 7-25.
MONJAS, Llus, Les visites pastorals: de lpoca medieval a la viglia
del Concili de Trento, a PUIGVERT, Joaquim M. (ed.), Les visi-
tes pastorals. Dels orgens a lpoca contempornia. Girona: CCG
Edicions (Biblioteca dHistria Rural / Collecci Fonts, 3),
2003, pp. 45-72.
Reforma eclesistica i religiosa de les dicesis de la Tarraconense
al llarg de la Baixa Edat Mitjana (a travs dels qestionaris de
visita pastoral), tesi doctoral indita, dirigida pel Dr. Josep Maria
Salrach. Barcelona: Institut Universitari dHistria Jaume Vicens
Vives de la Universitat Pompeu Fabra, 2004.
MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, La recepcin del derecho feudal
comn en Catalua (Notas para su estudio), a SNCHEZ MARTNEZ,
la Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993, pp. 153-175.
La sentncia arbitral de Guadalupe de 1486, LAven, 93 (Bar-
celona,1983), pp. 374-380.
Pactisme o absolutisme a Catalunya: les grans institucions de
govern (s. XV-XVI), Anuario de Estudios Medievale, 19 (Barcelona,
1989), pp. 670-679.
MONTAL MAGRI, Rogeli, Evoluci del treball de la terra a Catalunya.
Tarragona: Cossetnia Edicions i Museu de carros i eines del
camp de Valls (Collecci El Tinter, 65), 2006.
MOYA GUERRERO, M. del Rosario, El Mercat de la terra a la Selva
del Camp (1319), sucincia investigadora i diploma dEstudis
Avanats, dirigida per la doctora Merc Aventin i Puig. Barcelona:
Departament dHistria Medieval, de Paleograa i Diplomtica
de la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Bar-
celona, 2005.
MOYA, Montserrat i ARMENGOL, Montserrat M., La conscincia de la mort:
la seguretat dels testaments, La mort a lAntic Rgim. LAven, 78
(Barcelona, 1985), pp. 64-67.
MULLETT, Michael, La cultura popular en la Baja Edad Media. Barcelona:
Ed. Crtica (Crtica/Historia Medieval), 1990.
MUTG I VIVES, Josena, LAbastament de peix i carn a Barcelona, a
RIERA i MELIS, Antoni (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya
Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fontanals, CSIC (Anuario
de Estudios Medievales, annex 20), 1998, pp. 109-136.
Labastament de blat a la ciutat de Barcelona en temps dAlfons
el Benigne (1327-1336), Anuario de Estudios Medievales, 31-2
(Barcelona, 2001), pp. 649-691.
Les ordinacions de Barcelona sobre els esclaus, a FERRER i MA-
LLOL, Maria-Teresa i MUTG i VIVES, Josena (eds.), De lesclavitud
a la llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana. Barcelona: CSIC
(Anuario de Estudios Medievales, annex 38), 2000, pp. 245-264.
NIESTROJ, Brigitte H., Les femmes en tant que mres et la formation
de lesprit europen. Une contribution lhistoire de la psycholo-
gie du dveloppement et de la socialisation prmiere, a FOSSIER,
Robert (ed.), La petite enfance dans lEurope mdivale et moderne.
Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de
Flaran. Septembre 1994. Tolosa: Presses Universitaires du Mirail,
1997, pp. 133-162.
OCAA I SUBIRANA, Maria, El mn agrari i els cicles agrcoles a la Cata-
lunya Vella (s. IX-XIII). Barcelona: Publicacions de la Universitat
de Barcelona, 1998.
OLIVA HERRER, Hiplito Rafael i BENITO, Pere (eds.), Crisis de subsisten-
cia y crisis agrarias en la Edad Media. Sevilla: Publicaciones de la
Universidad de Sevilla, 2007.
OLIVA I RICS, Benet, El plet de lesc. Una microhistria sobre les comu-
nitats locals, el rgim senyorial i la Contrareforma a la Catalunya
del 1600. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 2005.
La petita noblesa del Maresme. Tres trajectries: Des Bosc, Ferrer i
Sala (s. XIV-XVII). Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 2002.
La generaci de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra
de Successi entre Maresme i Barcelona. Alguaire: Edicions de la
Universitat de Lleida (Collecci Josep Lladonosa), 2001.
Pere Joan Ferrer (1431-1512), Bar del Maresme. Per una reno-
vaci historiogrca, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval
del Maresme. Els monestirs medievals. Felibrejada, 93, (Matar,
2011), pp. 214-234.
Vilassar, universitat i carrer de Barcelona (1419-1553). 150 anys
de lluita contra la jurisdicci feudal, Ipsa Arca, 4 (Vilassar de
Dalt, 2000), pp. 24-38.
OLIVER I BRUY, Jaume, El senyoriu jurisdiccional de la Garriga, segle XIV:
monarquia, feudals i comunitat pagesa en una poblaci catalana a
la baixa Edat Mitjana. Sant Cugat del Valls: Rourich (Contra-
punt. Monograes), 1994.
OLIVER I BRUY, Jaume, Introducci a la histria de Premi de Dalt. Pre-
mi de Dalt: Museu de Premi de Dalt, 2003.
OLLICH, Imma, Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII. Levoluci
de la Plana de Vic. Vic: Eumo Editorial (Referncies, 3), 1988.
OPITZ, Claudia, Vida cotidiana de las mujeres en la Baja Edat Media,
a DUBY, Georges et al., Historia de las mujeres. 2. La Edad Media.
Barcelona: Crculo de lectores, 1994.
ORTI GOST, Pere, El forment a la Barcelona baixmedieval: preus, me-
sures i scalitat 1283-1345, Anuario de Estudios Medievales, 22
(Barcelona, 1992), pp. 377-423.
Una primera aproximaci als fogatges catalans de la dcada del
1360, Anuario de Estudios Medievales, 29 Barcelona (Barcelona,
1999), pp. 747-773.
Renda i scalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV.
Barcelona: CSIC, 2000.
OTIS-COUR, Leah, Historia de la pareja en la Edad Media. Placer y amor.
Madrid: Siglo Veintiuno de Espaa Editores, 2000.
PARRAMON DOLL, Antoni Maria, El trentenari de Sant Amador, Ilerda,
XXXVIII (Lleida, 1977), pp. 75-76.
PASTOR, Reyna, Poder y familia en la sociedad foral gallega. Aproxi-
macin a su estudio, siglos XIII y XIV, a PASTOR, Reyna (comp.),
Relaciones de poder, de produccin y de parentesco en la Edad Me-
dia i Moderna. Madrid: CSIC (Biblioteca de Historia, 1), 1990,
pp. 171-201.
El trabajo rural de las mujeres en el reino de Castilla, siglos
XI-XV, a DUBY, Georges et al., Historia de las mujeres. 2. La Edad
Media. Barcelona: Crculo de lectores, 1994.
PELEZ, Manuel J., Catalunya desprs de la guerra civil del segle XV. Bar-
celona: Ed. Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 46), 1981.
PREZ de TUDELA VELASCO, M. Isabel, Ancianidad, viudedad El hom-
bre medieval en su edad postrera, a IGLESIA DUARTE, Jos Ignacio
de la (coord.), La familia en la Edad Media. Logronyo: Institu-
to de Estudios Riojanos y Gobierno de la Rioja, 2001, pp. 285-315.
PREZ I GMEZ, Xavier, Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-
XII). Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci diplomataris), 1998.
La Cartoixa de Montalegre. Barcelona: Fundaci Vives i Casajuana,
2004.
PIOL ALABART, Daniel, A les portes de la mort: religiositat i ritual fune-
rari al Reus del segle XIV. Reus: Centre de Lectura de Reus, 1998.
El notariat pblic al Camp de Tarragona. Barcelona: Fundaci
Noguera (Collecci Estudis, 27), 2000.
PISKORSKI, Wladimir, El problema de la signicacin y origen de los seis
malos usos en Catalua. Barcelona: Facultat de Derecho, 1929.
PLADEVALL, Antoni, La disminuci de poblament a la Plana de Vic a
mitjan segle XIV, Ausa, 44 (Vic, 1963), pp. 361-373.
Sant Maral del Montseny. Antiguo cenobio y parroquia del obis-
pado de Vich, Ausa, 35 (Vic, 1961), pp. 9-25.
PONS GURI, Josep M., Compendi sobre els drets dels castells terme-
nats (segles XIII-XIV), Recull destudis dHistria jurdica catalana.
Barcelona: Fundaci Noguera (Textos i documents, 22), 1989,
pp. 339-352.
El monestir de Sant Pol del Maresme. La paraula Cristiana, Tipo-
graa occitnia, 1931.
Jurisdiccions compartides a la Catalunya baix-medieval, Recull
destudis dhistria jurdica catalana, III. Barcelona: Fundaci No-
guera, 1989, pp. 119-143.
Inventari dels pergamins de lArxiu Histric Fidel Fita dArenys
de Mar. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, 1984.
Ordinacions sobre pesca i venda de peix del 1401 al 1414, Recull
destudis dHistria jurdica catalana. Barcelona: Fundaci Noguera
(Textos i documents, 22), 1989, pp. 91-97.
Relaci jurdica de la remena i dels mals usos a les terres gi-
ronines, Revista de Girona, 118 (Girona, 1986), pp. 36-43.
PORTELLA, Jaume, SANZ, Anton L. i BRUCADA, Teresa, El cas de la Vall
dAro (1486): un pacte de senyors enmig de pagesos miserables?,
POZO DEL, Pere, La venda a carta de grcia. Barcelona: Fundaci Jaume
Calls (Monograes Jurdiques, 1), 1992.
PUIG I ALEU, Imma, Una visita pastoral al Baix Empord als anys 1420-
1423. Barcelona: Fundaci Noguera (Estudis, 34), 2006.
PUIG FERRIOL, Llus i ROCA TRAS, Encarna, Instituciones del Derecho Civil
de Catalua. Barcelona: Bosch Casa Editorial, SA, 1987.
PUIGVERT, Joaquim Maria et al., Les visites pastorals. Dels orgens a lpo-
ca Contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca dHistria
Rural / Collecci Fonts, 3), 2003.
PUIGVERT, Joaquim et al., Pautes danlisi duna font documental en
llarga durada: els testaments, Jornades de joves historiadors ca-
talans. Barcelona: Edicions La Magrana, 1985, pp. 139-146.
PUIGVERT I SOL, Josep M., Una parrquia catalana del segle XVIII a travs
de la seva consueta (Riudellots de la Selva). Barcelona: Editorial
Rafael Dalmau, 1986.
REDONDO GARCA, Ester, El fogatjament general de Catalunya de 1378.
Barcelona: CSIC, 2002.
RICH, Pierre i BIDON, Danile Alexandre, Lenfant au Moyen ge tat
de la question, a FOSSIER, Robert (ed.), La petite enfance dans
lEurope mdivale et moderne. Actes des XVIs Journes Interna-
tionales dHistoire de lAbbaye de Flaran. Septembre 1994. Tolosa:
Presses Universitaires du Mirail, 1997, pp. 7-29.
RICHOU I LLIMONA, Montserrat, Aportacions al comer frumentari baix
medieval: lassalt i segrest pirtic de la coca de Guillem Morey
(1361) (en premsa a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia).
Aproximaci a la histria dArgentona (segles XIII-XV). Argentona:
Copisteria la Juliana, 1987.
Aproximaci a la histria de la vila dArgentona a la Baixa Edat
Mitjana, segles XIII-XV, tesi de llicenciatura dirigida pel doctor
Josep M. Salrach. Barcelona: Departament de Paleograa, Diplo-
mtica i Histria Medieval de la Facultat de Geograa i Histria
Barcelona i la circulaci de blats en temps del rei Mart, XIX
Congreso de Historia de la Corona de Aragn. Saragossa: Depar-
tamento de Educacin, Cultura y Deporte (en premsa).
Contribuci a lestudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda
de la casa de Cabrera i altres drets (1391), V Jornades dHistria
i Arqueologia Medieval del Maresme, Grup dHistria del Casal de
Matar, 2011 (en premsa).
Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels
captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa (1458-
1482), Estudis Histrics i Documents dels Arxius de Protocols del
Collegi de notaris de Catalunya, nm. XXVIII (Barcelona, 2010),
pp. 61-142.
El Baix Maresme a lpoca Baix Medieval, tesi doctoral dirigida
pel doctor Antoni Riera i Melis. Barcelona: Departament dHistria
Medieval, de Paleograa i Diplomtica de la Facultat de Geograa
El Baix Maresme a lpoca Baix Medieval, Butllet de la Societat
Catalana dEstudis Histrics, XIX (Barcelona, 2008), pp. 153-166.
Els negocis de Raimon de Ganovardes, prevere beneciat de la
Seu de Barcelona, Estudis Histrics i Documents dels Arxius de
Protocols del Collegi de notaris de Catalunya, nm. XXVII (Bar-
celona, 2009), pp. 153-166.
Explotacin agraria y trabajo campesino en el entorno de Barce-
lona durante la Baja Edad Media, XIII Congrs dHistria Agrria.
Congrs Internacional de la SEHA. Lleida: Universitat de Lleida,
2011 <http://www.seha.info/congresos/2011/S1-Richou,%20Mont-
serrat.pdf>.
RICHOU I LLIMONA, Montserrat, La famlia i les esposalles a Sant Gens
de Vilassar (1348-1486), treball amb el qual es va obtenir la Su-
cincia Investigadora i el Diploma dEstudis Avanats, dirigit per
la doctora Merc Aventin i Puig. Barcelona: Facultat de Geograa
La famlia i el mas en les estratgies patrimonials al Vilassar
Baix medieval, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics,
nm. XX (Barcelona, 2009) pp. 245-261.
Famlia pagesa i estratgies patrimonials: el Baix Maresme als
darrers segles medievals, a BOLS, Jordi et al. (ed.), Famlia pagesa
i economia rural. VII Congrs sobre Sistemes Agraris, Organitzaci
Social i Poder Local. Lleida: Diputaci de Lleida i Institut dEstudis
Ilerdencs, 2010, pp. 259-272.
Una dcada dabastament frumentari: Barcelona i la iniciativa
privada als anys 70 del s. XIV (en premsa com a captol de llibre
collectiu amb Antoni Riera i daltres collaboradors).
Vers una caracteritzaci de la pagesia baix medieval dins dun
mbit regional, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del
Maresme. Els monestirs medievals. Felibrejada, 93 (Matar, 2011),
pp. 196-206.
RIERA I MELIS, Antoni i FERNNDEZ i TRABAL, Antoni, La crisi social i
econmica al camp, Histria Agrria dels Pasos Catalans. V.II
Edat Mitjana, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 119-181.
RIERA I MELIS, Antoni (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya
Anuario de Estudios Medievales annex 20), 1988.
RIERA I MELIS, Antoni, Catstrofe i societat a la Catalunya Medieval:
els terratrmols de 1427-1428. Acta Historica et Archaeologica
Mediaevalia, 20/21 (Barcelona, 1999-2000), pp. 699-737.
Crisis frumentarias y polticas municipales de abastecimiento
en las ciudades catalanas durante la Baja Edad Media, a OLIVA
HERRER, Hiplito Rafael i BENITO, Pere (eds.), Crisis de subsisten-
cia y crisis agrarias en la Edad Media. Sevilla: Publicaciones de
la Universidad de Sevilla, 2007, pp. 125-159.
Documentacin notarial e historia de la alimentacin, Napoli
Nobilissima. Rivista di Arti Figurative, Archeologia e Urbanistica,
vol. XXXIII, fasc. III-VI (Npols, 1994), pp. 121-138.
Estructura social y sistemas alimentarios en la Catalua Bajo
Medieval, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14/15 (Bar-
celona, 1993-1994), pp. 193-217.
La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad
Media. Barcelona, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia,
23/24 (Barcelona, 2002/2003), pp. 441-463.
RIERA I MELIS, Antoni, Lo pus greu crrech e perill que jurats daquesta
ciutat han s tenir aquella sens fretura de blats. El aprovisio-
namiento urbano de cereales en las ciudades de la Corona de
Aragn durante la baja edat media, a SESMA y MUOZ, ngel
(director cientc), La Corona de Aragn en el centro de su historia
1208-1458. Aspectos econmicos y sociales, Saragossa, Gobierno
de Aragn (Coleccin Actas, 75), 2009, pp. 233-277.
Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Los sistemas
alimenticios de los estamentos populares en el Mediterrneo
noroccidental en la baja edad media, a IGLESIA DUARTE, Jos
de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad Media. Logronyo:
Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998,
pp. 25-46.
Pobreza y alimentacin en el Mediterrneo Noroccidental en
la Baja Edad Media, XV Jornades dEstudis Histrics Locals. La
Mediterrnia, rea de convergncia de sistemes alimentaris (segles V-
XVIII). Palma de Mallorca: Institut dEstudis Balerics, 1986.
RIERA VIADER, Sebasti, El mal any primer a Barcelona, tesi de lli-
cenciatura. Barcelona: Departament de Paleograa, Diplomtica
i Histria Medieval de la Facultat de Geograa i Histria de la
Universitat de Barcelona, 1985.
RIU, Manuel, La vida, las costumbres y el amor en la Edat Media. Bar-
celona: Editorial Gass, 1959.
Alguns costums funeraris de lEdat Mitjana a Catalunya, Necr-
polis i sepultures medievals de Catalunya, Acta/Mediaevalia Annexos
dArqueologia Medieval, annex 1 (Barcelona, 1981/1982), pp. 29-57.
Aspectes histrics i arqueolgics del mas, El mas catal durant
lEdat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics,
histrics, geogrcs, arquitectnics i antropolgics. Barcelona: CSIC,
2001, pp. 19-48.
RIVERA, Milagros, Dret i conictivitat social entorn de les dones a Ca-
talunya, Ms enll del silenci: les dones a la histria de Catalunya.
Barcelona: Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona
del Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya,
1988, pp. 53-72.
El dot i el lloc de la dona a la societat medieval, LAven, 48
(Barcelona, 1982), pp. 69-73.
La legislacin del monte delle Doti en el Quatrocento orentino,
Las mujeres medievales y su mbito jurdico. Madrid: Universidad
Autnoma, 1983, pp. 155-173.
RODRGUEZ BARRAL, Paulino, Purgatorio y culto a los santos en la plstica
catalana bajomedieval, Locus Amoenus, 7, 2004, pp. 1-3 <http://
dd.uab.es/pub/locus/11359722n7p35.pdf>, pp. 1 i 3.
RODRGUEZ SNCHEZ, ngel, La muerte en Espaa: del miedo a la re-
signacin, a SERRANO MARTN, Eliseo (ed.), Muerte, religiosidad
y cultura popular, Saragossa: Institucin Fernando el Catlico,
1994, pp. 35-52.
RONCIRE de la, Charles, La vida privada de los notables toscanos en
el umbral del Renacimiento a ARIS, Philippe i DUBY, Georges
(dir.), Historia de la vida privada. 2. De la Europa Feudal al Re-
nacimiento. Madrid: Ed. Taurus, 1991, pp. 173-317.
ROQU I MARGENAT, Josep Maria, rrius (Maresme). Contribuci a la
histria del poble. Matar: Grup dHistria del Casal (Collecci
el Rac, 2), 1998.
ROS MASSANA, Rosa et al., Els captols matrimonials. Una font per a la
histria social. Girona: Associaci dHistria Rural de les Comar-
ques Gironines (Biblioteca dHistria Rural, 6), 2010.
RUBIO I MANUEL, Daniel, El Crdit a Barcelona a llarg termini a la
segona meitat del segle XIV: els censals morts i els violaris, 2 vo-
lums, tesi doctoral dirigida pel doctor Josep Hernando i Delgado.
Barcelona: Departament dHistria Medieval, de Paleograa i Di-
plomtica de la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat
de Barcelona, 2003.
El crdit a llarg termini a Barcelona i a la segona meitat del
segle XIV: els censals morts i els violaris, Butllet de la Societat
Catalana dEstudis Histrics, XIV (Barcelona, 2003), pp. 159-178.
RUIZ DOMNEC, Jos Enrique, El despertar de las mujeres: la mirada feme-
nina en la Edad Media. Barcelona: Pennsula (Atalaya, 27), 1999.
La crisis econmica de la Corona de Aragn: Realidad o ccin
historiogrca?, Cuadernos de historia, 8 (Madrid, 1977), pp. 17-
117.
RUIZ GMEZ, Francisco, El parentesco y las relaciones sociales en las
aldeas castellanas medievales, a PASTOR, Reyna (comp.), Relaciones
de poder, de produccin y de parentesco en la Edad Media i Moder-
na. Madrid: CSIC (Biblioteca de Historia, 1), 1990, pp. 263-277.
RYCKEBUSCH, Fabrice, Le contrle du clerg rural dans le Sud-Ouest de
la France au Bas Moyen Age, a BONASSIE, Pierre (ed.), Le clerg
rural dans lEurope mdivale et moderne. Actes des XIIImes Jour-
nes Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran. 6-8 septembre
1991. Tolosa: Presses Universitaires de Mirail, 1995, pp. 205-229.
SABAT I CURULL, Flocel, Cerimnies fnebres i poder municipal a la Ca-
talunya Baixmedieval. Barcelona: Ed. Rafael Dalmau (Episodis
de la Histria, 333-334), 2003.
El territori de la Catalunya Medieval. Percepci de lespai i divisi
territorial al llarg de lEdat Mitjana. Barcelona: Fundaci Vives
Casajuana, 1997.
SABAT I CURULL, Flocel, Els objectes de la vida quotidiana a les llars
barcelonines al comenament del segle XIV, Anuario de Estudios
Medievales, 20 (Barcelona, 1990), pp. 53-108.
Les castlanies i la comissi reial de 1328, a SNCHEZ MARTNEZ,
la Catalua bajomedieval, Barcelona, CSIC, 1993, pp. 177-241.
SALES, Nria, Guadalupe: un cop dull a uns quants malentesos, II
Colloqui dHistria Agrria. Barcelona-Olot-Girona, 1986.
1486. Triomf del mas sobre el castell?, Revista de Catalunya, 13
(Barcelona, 1987), pp. 53-63.
SALICR PLANS, Joan, Les feines del camp i del bosc a Vallgorguina. Ma-
tar: Copisteria Castell, 1993.
SALICR I LLUCH, Roser, A foc! A foc! Assalt, incendi i destrucci del
castell de Matar per part del Sagramental a mitjan segona dcada
del segle XV, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 60 (Matar,
1998), pp. 6-14.
Entre el reclam de les terres islmiques i lescapada septentri-
onal: la institucionalitzaci de la por a les fugues desclaus a
la Catalunya tardomedieval, a FERRER i MALLOLL, Maria-Teresa i
MUTG i VIVES, Josena (eds.), De lesclavitud a la llibertad. Esclaus
i lliberts a lEdat Mitjana. Anuario de Estudios Medievales, Annex
38, 2000, pp. 87-134.
Esclaus i propietaris desclaus a la Catalunya del segle XV. Lasse-
gurana contra fugues. Barcelona: CSIC, 1998.
Matar 1453. Efectes i emmarcament del terratrmol de 1448,
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 46 (Matar, 1993), pp. 3-21.
SALRACH, Josep M., El mercado de la tierra en la economa campesina
medieval. Datos de fuentes catalanas, Hispania, LV, 191 (Madrid,
1995), pp. 921-952.
La comunitat pagesa, Histria Agrria dels Pasos Catalans. Edat
Mitjana, vol. II. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 505-539.
La Pesta Negra i els orgens del problema remena, Anuario de
Estudios Medievales, annex 24 (Barcelona, 1989), pp. 13-34.
La renta feudal en Catalua en el siglo XII: estudio de los hono-
res, censos, usos y dominios de la casa de Barcelona, a SNCHEZ
MARTNEZ, Manuel (comp.), Estudios sobre la renta, scalidad y
nanzas en la Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993,
pp. 29-70.
La vinya i els viticultors a la Catalunya de lAlta Edat Mitjana,
Vinyes i vins: mil anys dhistria. Actes i comunicacions del III
Colloqui dHistria Agrria sobre mil anys de producci, comer
i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans. Bar-
celona: Universitat de Barcelona, 1993, pp. 117-145.
SALRACH, Josep M., Mas prefeudal i mas feudal, a BOLS, Jordi i BUS-
QUETA, Joan Josep (dir.), Territori i Societat a lEdat Mitjana: His-
tria, Arqueologia, documentaci, vol. I. Lleida: Institut dEstudis
Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 13-40.
Mercat i mercats, Histria Agrria dels Pasos Catalans. Edat
Mitjana, vol. II. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 395-432.
SAMON FORGS, Josep, Per la sagrera de Vilassar. Vilassar de Dalt, Ipsa
Arca, 2 (Vilassar de Dalt, 1999), pp. 36-47.
SNCHEZ MARTNEZ, Manuel, El naixement de la scalitat dEstat a Catalu-
nya (segles XII-XIV). Vic: Eumo (Biblioteca Universitria, Histria
4), 1995.
La scalidad real en Catalua (s. XIV). Barcelona: CSIC (Anuario
de Estudios Medievales, 22), 1992, pp. 341-371.
SNCHEZ MARTNEZ, Manuel (comp.), Estudios sobre la renta, scalidad
y nanzas en la Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993.
SNCHEZ ROMAN, Felipe, Estudios de derecho civil espaol e Historia general
de la legislacin espaola, tom 5.1. Madrid: Estab. Tip. Sucesores
de Rivadeneneyra, 1898.
SANZ, Antoni L., La Pabordia de la Catedral de Girona, 1180-1343,
ponncia del congrs La Formaci i Expansi del Feudalisme Ca-
tal. Girona, del 8 al 11 de gener de 1985.
SEGURA, Cristina: Las mujeres en la organizacin familiar, a IGLESIA
DUARTE, Jos Ignaci de la (coord.), La familia en la Edad Media,
Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos y Gobierno de la Rioja,
2001, pp. 209-219.
SERRA I CLOTA, Assumpta, El vi, la seva importncia i la seva elabora-
ci entre el s. XIII-XVI, Vinyes i vins: mil anys dhistria. Actes i
Comunicacions del III Colloqui dHistria Agrria sobre mil anys
de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als
Pasos Catalans. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Bar-
celona, 1993, vol. II, pp. 281-298.
La comunitat rural a la Catalunya medieval: Collsacabra (s. XIII-XVI).
Vic: Editorial Eumo (Collecci LEntorn, nm 18), 1990.
Reaccions senyorials a la crisi agrria a Catalunya a la Baixa
Edat Mitjana: els remences, Anuario de Estudios Medievales, 29
(Barcelona, 1999), pp. 1005-1042.
SERRA I PUIG, Eva, Els cereals a la Barcelona del segle XIV, a RIERA I
MELIS, Antoni (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya medieval.
Barcelona: Instituci Mil i Fontanals del Consell dInvestigacions
Cientques (Collecci Anuario de Estudios Medievales, annex
20), 1984, pp. 71-108.
SERRA I PUIG, Eva, El 50 aniversari de la Sentncia Arbitral de Gua-
dalupe: els usos poltics duna commemoraci. Revista de Girona,
118 (Girona, 1986), pp. 28-31.
El rgim feudal catal abans i desprs de la sentncia arbitral
de Guadalupe, Recerques, 10 (Barcelona, 1980), pp. 17-32.
Notes sobre els orgens i levoluci de lemteusi a Catalunya.
Centre dEstudis Histrics Internacionals, Estudis dHistria Agr-
ria, 7 (Barcelona, 1986), pp. 127-138.
Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII: Baronia de Sentmenat
1590-1729. Barcelona: Ed. Crtica, 1988.
Per una cronologia i interpretaci de la crisi del segle XVII, Ter-
ra, treball i propietat. Classes agrries i rgim senyorial als Pasos
Catalans. Barcelona: Editorial Crtica, 1986.
Remences: una ocasi per a tornar-hi a pensar, LAven, 93 (Bar-
celona, 1986), pp. 46-52.
SIGAL, Pierre Andr, Les accidents de la petite enfance la n du Moyen
ge daprs les recits de miracles, a FOSSIER, Robert (ed.), La
petite enfance dans lEurope mdivale et moderne. Actes des XVIs
Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran, septembre
SCHMITT, Jean-Claude, Le corps, les rites, les rves, le temps. Essais
danthropologie mdivale. Pars: ditions Gallimard (Biblioth-
que des histoires), 2001.
SOBREQUS I CALLIC, Jaume, La crisi social agrria de la Baixa Edat
Mitjana: els remences, Estructura social i econmica del camp
Catal. Barcelona: Magrana, 1983, pp. 69-85.
La peste negra en la pennsula ibrica. Barcelona, Anuario de
Estudios Medievales, VII (Barcelona, 1970/1971), pp. 67-103.
SOCARRATIS, Iohannes de, Tractatum Petri Alberti canonici Barchinonen-
sis, de Consuetudinis Cathaloniae inter dominos et vasallos, ac
non nullis aliis, quae Commemorationes Petri Alberti appellan-
tur, doctisima ac locupletissima commentaria nunc primum typis
excusa, quibus feudorum materia diligentissime per tractatum,
Barchinona, Apud Iohannem Gordioem, 1551 (Biblioteca de Ca-
talunya, fons reservat).
SOLDEVILA I TEMPORAL, Xavier, Carestas y crisis de subsistencia en el
mundo rural cataln: el Baix Empord en el siglo XIV, a OLIVA
HERRER, Hiplito Rafael i BENITO, Pere (eds.), Crisis de subsisten-
cia y crisis agrarias en la Edad Media. Sevilla: Publicaciones de
la Universidad de Sevilla, 2007, pp. 221-228.
La crisi del 1333 al comtat dEmpries. Comunicaci presentada
a El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis alimen-
tries i poltiques pbliques dabastament (II). 2n Seminari Crisis
i cicles en la histria. Barcelona: Facultat de Geograa i Histria,
12 de gener de 2011.
SOLDEVILA I TEMPORAL, Xavier, Masades i servituds a Torroella de Mont-
gr i la seva comarca (1290-1340), a CONGOST, Rosa i TO, Llus,
Homes, masos, histria. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX).
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca
Abat Oliba, 215), pp. 91-123.
SUBI i COLL, Enric, Argentona al segle XV. Terra de remences. Argentona:
La Comarcal Edicions, 2010.
Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). Argentona: Ajunta-
ment dArgentona, 2002.
El mas Arn dAgell (els Frares), a Cabrera de Mar, entre els segles
XIV i XVII, El mas catal durant lEdat Mitjana i la Moderna (segles
IX-XVIII). Aspectes arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics
i antropolgics. Barcelona: CSIC, 2001, pp. 441-452.
El poblament dispers al Maresme. Els masos medievals, Lorga-
nitzaci de lespai i models de poblament, II Jornades dHistria i
Arqueologia del Maresme. Matar: Grup dHistria del Casal, 2003.
SUBI I COLL, Enric et al., Els masos a Argentona al segle XV, But-
llet del Centre dEstudis Argentonins Jaume Clavell, 8 (Argentona,
2001), pp. 233-247.
TERRADES, Ignasi, El mn histric de les masies. Barcelona: Curial Edi-
cions Catalanes, 1984.
La casa mtica i la casa jurdica. Reexions sobre un contrast entre
el Pas Basc i Catalunya, El mas catal durant lEdat Mitjana i la
Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics, histrics, geogrcs,
arquitectnics i antropolgics. Barcelona: CSIC, 2001, pp. 49-64.
TO FIGUERAS, Llus, Estrategias familiares y demografa: una aproxima-
cin a partir de las fuentes catalanas, Demografa y sociedad en
la Espaa Bajomedieval. Sesiones de trabajo, Seminario de Historia
Medieval, Aragn en la Edad Media. Saragossa: Universidad de
Zaragoza, 2002, pp. 129-156.
El domini de Santa Maria de Vilabertran en els segles XI-XII
a CONGOST, Rosa i TO, Llus, Homes, masos, histria. La Catalu-
nya nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 215), 1999, pp. 23-42.
El monestir de Santa Maria de Cervi i la pagesia: una anlisi lo-
cal del canvi feudal. Diplomatari segles X-XII. Barcelona: Fundaci
Famlia i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII). Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba,
185), 1997.
TO FIGUERAS, Llus, La diferenciaci pagesa a la dicesi de Girona (se-
gle XIV): una nota metodolgica, El feudalisme comptat i debatut.
Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 441-464.
Servitude et mobilit paysanne: les origines de la remena
catalane (XII-XIII sicle). Mlanges de lcole Franaise de Rome
(Roma, 2000), pp. 827-865.
TUTUSAUS, Pau, Un mal any en la ciutat de Barcelona (1374-1375), tesi
de llicenciatura indita dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis.
Barcelona: Departament de Paleograa, Diplomtica i Histria
Medieval de la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat
de Barcelona, 1986.
UDINA i ABELL, Antoni M., La successi testada a la Catalunya altome-
dieval. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci Textos i Docu-
ments, 5), 1984.
VALVERDE, Lola, LInfanticidi en lEdat Moderna, LAven, 199 (Barce-
lona, 1996), pp. 12-15.
VICENS VIVES, Jaume, El gran sindicato remensa (1488-1508). Madrid:
CSIC, 1954.
Els trastmares (Segle XV). Barcelona: Editorial Vicens Vives, 1984.
Historia de los remensas (en el siglo XV). Barcelona: Editorial Vicens
Vives, 1978.
VICIANO, Pau, Pagesos que innoven. La petita explotaci en les transfor-
macions agrries de la de lEdat Mitjana, El feudalisme comptat
i debatut. Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 503-522.
VILA, Nria, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp.
Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1991.
VILADEMUNT I CORNEY, Josep, Estratgies humanes docupaci del territori,
el cas de Vilassar de Dalt, Vilassar de Dalt. 2002, treball indit.
VILAGINS, Antoni, El paisatge, la societat i lalimentaci al Valls (segles X-
XII). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca
Abat Oliba, 234), 2001.
VIL-VALENT, Joan, Aspectes geogrcs i territorials del mas, El mas
catal durant lEdat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes
arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics i antropolgics.
VILAR, Pierre, Catalunya dins lEspanya Moderna. Barcelona: Curial i
Edicions 62, 1981.
VINYOLES I VIDAL, Teresa, Ajudes a donzelles pobres a maridar, La
pobreza y la asistencia a los pobres en la Catalua medieval. Bar-
celona: CSIC, 1980, pp. 295-362.
Lalimentaci a Barcelona vers el 1400, LAven, 30 (Barcelona,
1980), pp. 44-49.
VINYOLES I VIDAL, Teresa, LAmor i la mort al segle XIV: Cartes de dones,
Miscelnia de Textos Medievals, 8 (Barcelona, 1996), pp. 111-198.
El pressupost familiar duna mestressa de casa barcelonina per lany
1401, Acta/Mediaevalia. Annex 1 (Barcelona, 1982/1983), pp. 101-
111.
Lesdevenir quotidi: treball i lleure de les dones medievals, Ms
enll del silenci: les dones a la histria de Catalunya. Barcelona:
Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona del Depar-
tament de la presidncia de la Generalitat de Catalunya, 1988,
pp. 53-92.
El rebost, la taula i la cuina dels frares barcelonins al 1400, a
RIERA i MELIS, Antoni, (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya
Anuario de Estudios Medievales annex 20), 1988, pp. 137-166.
Integraci de les llibertes a la societat barcelonina baixmedieval,
a FERRER I MALLOL, Maria-Teresa i MUTG I VIVES, Josena (eds.),
De lesclavitud a la llibertad. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana.
Barcelona: CSIC (Anuario de Estudios Medievales, annex 38),
2000, pp. 593-614.
La qualitat de vida en un mas del Valls al segle XV. Estudi de
linventari del mas Canals de Rub (Can Ross), El mas catal
durant lEdat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueo-
lgics, histrics, geogrcs, arquitectnics i antropolgic. Barcelona:
CSIC, 2001, pp. 479-519.
La vida privada a lepoca gtica a partir de la documentaci ma-
trimonial, Estudis Histrics i Documents dels Arxius de Protocols,
XVII (Barcelona, 1999), pp. 59-86.
La vida quotidiana a Barcelona vers 1400. Barcelona: Fundaci
Les barcelonines a les darreries de ledat mitjana (1370-1410). Bar-
celona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1976.
VIALS I IGLSIAS, Josep, Premi a comenaments del segle XVIII: un assaig
dhistria econmica local. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1983.
VIVES, Elisenda, La poblaci catalana medieval. Origen i evoluci. Vic:
Eumo (Referncies, 8), 1990.
VOVELLE, Michel, La Mort et lOccident: de 1300 nos jours. Pars: Ga-
llimard (Bibliothque des histoires), 1983.
Sobre la mort, La mort a lAntic Rgim. LAven, 78 (Barcelona,
1985), pp. 50-57.
VRIES Jean de, Famlia, mercat local i sistema urb: algunes conside-
racions histriques, Els espais del mercat. 2n Colloqui Internaci-
onal dHistria Local. Valncia: Centre dEstudis dHistria Local
(Histria Local, 14), 1993, pp. 55-76.
ZAPATA BUXENS, M. Assumpci, La baronia Desbosch del Maresme. Una
jurisdicci feudal en lEdat Moderna. Matar: Caixa dEstalvis La-
ietana, 2004.
Les jurisdiccions locals en el pas de ledat mitjana a ledat moder-
na. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch.
Matar: Caixa Laietana, 1998.
ZONABEND, Franoise, De la familia. Una visin etnolgica del parentes-
co y la familia, a BURGUIRE, Andr et al., Historia de la familia.
Mundos lejanos, mundos antiguos, vol. I. Madrid: Alianza, 1988,
pp. 17-82.
APNDIX
CRITERIS DE SELECCI DE DOCUMENTS
Lapndix documental est conformat per setze documents que
illustren molts dels temes que shan desenvolupat en aquesta recerca.
Per a la compilaci sha tingut en compte lestat de conservaci dels
documents i la voluntat de mostrar el major nombre de temtiques
tractades.
En aquesta recopilaci pot observar-se la inserci dalgunes fonts
breus, poc detallades i que pertanyen a tipologies documentals molt
presents als nostres arxius, com ara els enfranquiments i les poques
de dot (vegeu documents 1 i 7). Lestudi dun espai geogrc redut
permet un aprofundiment de les temtiques tractades per, alhora,
tamb requereix una disciplina en el tractament de les dades. La clas-
sicaci de totes les informacions referents a tots els subjectes que
directament o indirectament han estat esmentats a les escriptures con-
sultades, realitzada durant el perode dinvestigaci, ha perms desprs
lexposici documentada de la nostra recerca. Amb aquestes dades sha
pogut completar moltes de les peces del trencaclosques que tenem al
davant. Daltres, potser aniran denint-se mercs a la recerca que es
continua practicant.
En canvi, daltres fonts de lapndix sn excepcionals per la im-
portncia de les dades exposades i/o pel seu detallisme. Mentre que el
document 4 descriu les feines que hauran de realitzar una parella de
pagesos durant un any, el document 2 recull fragments de la venda
realitzada per Pere des Bosc a pagesos dArgentona, Cabrera i Vilassar,
lany 1365. Noms shan incls alguns fragments daquesta font, perqu
es tracta dun document molt llarg i de vegades repetitiu que ha estat
comentat mpliament i exposat en taules.
DOCUMENTS
Quant a la resta de documents seleccionats i dacord amb el que
sha comentat en aquest mateix espai, reecteixen mltiples aspectes
exposats al llarg de les planes daquest llibre. Com s habitual, cada
transcripci documental est precedida per la dataci de la font, la
regesta pertinent i els identicadors del document. s a dir, larxiu on
est dipositada la font, el notari que don fe de lescriptura, el docu-
ment i, si escau, els folis pertinents.
NORMES DE TRANSCRIPCI
Les transcripcions de documents o fragments de fonts escrites
en llat i en catal shan elaborat intentant respectar tant com sigui
possible el redactat original. Per aix, sha realitzat una transcripci
rigurosa del text que sha adaptat als segents criteris amb la intenci
de facilitar-ne la lectura i la comprensi:
Sha regularitzat la puntuaci, la separaci de paraules o ls
de les majscules.
Shan respectat les consonants dobles enmig de paraula.
Sha utilitzat la v-u segons el seu valor fontic.
En llat, sha transcrit la j com a i. En catal, ls dambdues
lletres sha adaptat a la fontica vigent.
Shan desenvolupat totes les abreviatures.
Shan aglutinat els cognoms i els topnims compostos.
Sha respectat la contracci de la preposici de i larticle
es, que origin des i preced a alguns cognoms com per
exemple des Bosc.
No shan actualitzat les denominacions dels topnims.
En els textos en catal, sha accentuat i utilitzat el gui se-
gons les normes actuals. No sempre sha utilitzat lapostrofaci,
perqu sha prioritzat la separaci dalgunes paraules amb la
intenci de ser dels al text original. Sha emprat el punt volat,
per a indicar les elisions o aglutinacions absents en el catal
actual.
Els parntesis que acompanyen els punts suspensius indiquen
les paraules o fragments de lectura dubtosa.
Els punts suspensius informen que hi ha alguna part del text
que no sha transcrit.
A lapndix documental, a peu de pgina, shan assenyalat les
paraules interlineades, repetides i altres detalls de les fonts
presentades.
1
1348, abril, 10
Berenguer, abat del monestir de Santa Maria de lEstany, enfranqueix
a canvi del pagament de 50 sous a Sana, lla de Sim Flor i
Elisenda, de la parrquia de Sant Pere de Premi.
Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar,
1
calaix 50, pergam 153.
Noverint universi quod nos Berengarius Dei gracia, abbas mo-
nasteri Sancte Marie Stagnensis, per nos et omnes successores nostros
absolvimus et dinimus et ab omni dominio et servitute nostra penitus
facimus te Sanciam, liam Simonis Flor et Elicsendis, uxoris eius, de
parrochia Sancti Petri de Premiano, Barchinone diocesis, et omnes in-
fantes in te procreandos et omnia bona tua et ipsorum infantum. Hanc
autem absolucionem et dinicionem facimus tibi et tuis et specialiter
illi domino vel dominis quem vel quos in persona tua magis eligere
volueris. Per hanc autem absolucionem et dinicionem contemur et
recognoscimus habuisse et recepisse a te quinquanginta solidos monete
Barchinone de terno. Super quibus renunciamus excepcioni peccunie
a te non habite et recepit et doli infactum. Hanc autem facimus in
posse et manu notari infrascripcti. Actum est hoc, .X kalendis aprilis
anno Domini .M. CCC. XL.octavo. Sig+num Berengarii Dei gracia
abbas predicti qui hec laudamus et rmamus.
Testes huius rei sunt: Berengarius de Castell, sartor, Jacobus de
Rippa et Petrus de Hulmo.
Sig+num Berengarii Dei gracia Stagnensis monasterii abbatis
predicta rmantis.
Sig+num Berengarii de Vilaramo, camerarii Stagnensis, predicta
rmantis.
Sig+num Poncii de Pastennis, rectoris ecclesia sancti Fructuosi de
Castrotersolo, et notario publico eiusdem, qui hec scribi fecit et clausit.
1. Dara endavant MMMVM.
2
1365, mar, 27
Pere des Bosc, ciutad de Barcelona i senyor dels castells de Sant
Vicen i de Vilassar, ven el domini directe, el dret de percebre
censos, dexigir els mals usos i daltres drets reals i personals a
alguns habitants de les parrquies de Sant Gens de Vilassar, de
Sant Juli dArgentona i de Sant Pere de Premi. Amb anterioritat,
aquests homes havien estat vassalls del monestir de Sant Maral
del Montseny i, lany 1364, havien estat venuts amb bns i drets
per 38.000 sous pel monestir de Sant Maral del Montseny a
Pere des Bosc. El document tamb fa referncia a una sentncia
favorable a aquests homes, els quals pogueren adquirir el venut
a canvi del pagament de 38.000 sous.
1
Arxiu Municipal dArgentona (en fase de recatalogaci).
Trasllats de 1496 i 1579.
2
Hoc est exemplum bene et deliter, in parrochia Sancti Genesi de
Vilassar, diocesis Barchinone, sumptum a quodam publico et auctentico
vendicionis, liberacionis et infranquimenti instrumento in pergameneo
exarato manu notarii publici Barchinone subscripto thenoris sequen-
tis. Hoc est translatum bene et deliter sumptum a quodam publico
vendicionis, liberacionis et enfranquimenti instrumenti in pergameneo
exarato de tenoris huiusmodi. In Dei nomine noverint universi quod
ego Petrus de Boscho, civis Barchinone, dominus castrorum et honoris
de Sancto Vincencio de Vilassario, attendens venerabiles et religiosos
fratrem Joannem de Caselles, priorem monasterii Sancti Marcialis de
Montesigno, monasterii Sancti Stephani de Balneolis, diocesis Gerun-
dem, inmediate subiecti cum auctoritate, licencia et voluntate honore et
religiosi fratis Poncii, abbatis dicti monasterii de Balneolis, superioris sui
et conventus eiusdem monasterii et ipsos etiam abbatem et conventum
suum seu ipsius conventus (...) simul cum dicto priore ex certis iustis
et veris causis vendidisse michi et quibus velim perpetuo pro libero et
francho alodio precio triginta trium mille solidorum Barchinonencium
mansos seu manas, bordas et res sequentes.....
Atendere etiam venerabiles Jacobum de Vallesicha et Guillermum
de Podio, licenciatos in legibus, cives Barchinone, vigore potestatis
concesse in quodam capitulo sive pacto inter dictos abbatem et priorem
ex una parte et me altera in hito seu facto pronunciasse et cognovisse
ac dixisse in quadam sua pronunciacione quam vobis dictis hominibus
instantibus prosequentibus inter vos et me protulerunt quod ego dictus
Petrus de Boscho sub certis modo et forma in ipsa sentencia et infra
in presenti instrumento contentis teneam et habeam redempcioni dare
enfranquire seu dinire ad evaluare seu vendere vobis in perpetuum
precio triginta octo mille solidorum barchinonensium vos omnes dictos
homines per me emptos, qui fuistis dicti monasterii Sancti Marcialis, et
personas et mansos et proles vestras cum domibus (...) vineis, campis,
terris, honoribus et pertinenciis ipsorum mansorum et cum hominibus
et mulieribus presentibus et futuris in ipsis mansibus habitis et habi-
turis et redempcionibus eorumdem, intestis, exorquiis, cuguciis, rmis
sponsaliciorum, intratis, exitis directis dominiis et aliis supradictis et
omnia dicta quinta, agraria census redditus, directa dominia, tercia
foriscapia, usatica servitutes ac servicia et quemlibet alia iura integriter
atque terras que ego ex dicta empcione per inde facta a dictis priore et
abbat de noviter adquisivi in terminis et parrochiis supradictis, excepti
tamen et rententis mihi dicto Petro de Boscho eisque dictum monaste-
rium Sancti Marcialis habebat seu habere seu petere poterat a me seu
in aut supradictis castris meis aut in seu super terris, honoribus meis
propriis et exceptis etiam et michi retentis dictis Ferrario Eimerich et
Alemanyo Aimericho, eius lio, ac dicta masia, quam tenent vocata mas
Aimerich et Eymerichus Alemany et Bernardus Aimarich, eius genero,
et dicta masia, quam tenent vocata mas Isern, et Petro Strany, alias
vocato Dilmer, et manso quem tenet vocato Strany, qui voluerunt esse et
remanere homines mei dicti Petri de Boscho prout de his apparet per dic-
tam sentenciam seu pronunciacionem dictorum dominorum venditorum
cognitorum latam in posse Francisci de Laderdosa, notari infrascripti,
ultima die octobris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo
sexagesimo quarto. Attendens in super quod licet ego dictus Petrus de
Boscho appellaverim seu recesserim a sentencia supradicta eandem et
dictum pactum et capitulum ac potestatem dictorum se asserensium
cognitores diversi mode impugnando ex eo inter alia quia ego ex una
parte et dicti abbas et prior quibus seu cum quibus ego (...) dictum
capitulum sive pactum ex altera ab eodem capitulo sive pacto et con-
tentis in eo dissessorius et renunciamus eisdem ipsum instrumentum
inde ex confectum cansellari mandantes tamen de dicta in audiencia
in dicti domini infantis Joannis illustrissimi dominum Regis primoge-
niti et civis Gerunde ac agitata (...) controversia huiusmodi sive causa
inter me et vos dictos olim Sancti Marcialis homines dominum non
expectata iudicialia sentencia super hoc intervenientibus aliquibus per-
sonis, convenimus ego et vos quod ego dictam sentenciam approbando
vobis (...) seu enfranquimentum, dinicionem et vendicionem faciam
ante dictos iuxta formam et mentem sentencia supradicta. Id circo ego
dictus Petrus de Boscho laudans et approbans sentenciam supradictam
gratis et ex certa sciencia de thenoris presentis publici instrumenti
per me et omnes heredes et successores meos libero et absolvo et ex
causa vendicionis presentis liberosque absolutos et franchos facio sub
condicione tamen modo et formam et mentem sentencia supradicta
vos dictos ..... Et generaliter ab omnibus aliis singulis iuribus rebus
quodcumque nomine censeantur que ego a dictis abbate et priore in et
super vobis et mansis, honoribus predictis et bonis vestris emi noviter
ut profertur. Ego enim ea omnia et singula vobis et cuiuslibet vestrum
et vestris heredibus seu successoribus perpetuo in dictis mansis et ex
causa vendicionis huiusmodi absolvo, relaxo, difnio et remitto ita
quod nos et quemlibet vestrum et heredes seu successores vestri in
dictis mansis et ipsi etiam mansi cum honoribus et pertinenciis et
quecumque predia vestra que pro dicto monasterio Sancti Marcialis
in dictis castris seu eorum terminis et in dictis parrochiis tenebatis
sitis et remaneatis sint et remanexit amodo in perpetuum redempti et
immunes ab omnibus supradictis et alodiarii seu aloerii liberi atque
franqui. Vendo etiam vobis et quibus velitis perpetuo per liberum et
franchum alodium vestrum omnia alia et singula supradicta qua a
dictis abbate et priore intra terminos dictorum castrorum meorum de
Sancto Vincencio et de Vilassario et intus parrochias antedictas emi
seu adquisivi noviter cum memorato superius instrumento dicto meo
emptionis et pro ea ex ipsa emptione plenius et largius ad me spectant
salvis et retentis mihi et meis perpetuo et ab huiusmodi vendicione seu
enfranquimento exceptis expresse dictis Ferrario Eimarichi et Alemanyo
Eimerichi, eius lio..... dedistis et solvistis michi et conteor me a vobis
habuisse et recepisse triginta octo mille solidos monete Barchinone de
terno iuxta summam supradictam in tabulis scilicet cambi Berengarii
Bertrandi et Petri de Podioviridi, comptorum Barchinone, in quibus
venerabilis vicarius Barchinone oblato pro parte vestra michi precio
supradicto et me dictum dicta controversia iurabat ipsum precium re-
cipere recusante fecerat deponi et consignari precium supradictum.....
Hoc igitur omnia et singula quod superius continent facio paciscor.
Promitto ego dictus Petro de Boscho vobis dictis probis hominibus
superius nominatis olim hominibus dicti monasterii Sancti Marcialis
exhistentibus et vocatis et cuilibet vestrum et vobis etiam notario
infrascripto tamquam publice persone pro vobis et omnibus eorum
heredibus et successoribus in premissis et pro aliis etiam personis
quorum interest et intererit recipienti et paciscenti ac legitime stipu-
lanti volens quod de premissis possint eri et tradi per vos notarium
infrascriptum tam michi dictis probis hominibus et singulis eorum
(...) quod inde potuerimus et habere voluerimus publica consimilia
instrumenta. Actum est hoc, Barchinone, vigesima septima die marcii
anno a Nativitate Domini millesimo trecentessimo sexagesimo quinto.
Sig+num Petri de Boscho, predicti qui hoc laudo, rmo et iuro.
Testes huius rei sunt: venerabili Guillermus
3
de Podio, licencia-
tus in legibus, predictus Berengarius Partella, presbiter, Petrus Sabet,
notario; Franciscus Requescu et Arnaldus Sulli, scriptores, Raimun-
dus de Calderiis et Petrus Arnald, scutifer dicti venerabili Petri de
Boscho.
Sig+num mei Thome Costa, auctoritate regia notarii publici Barchi-
none, tenentis certis actis, titulis, scripturas scribanie discreti Francisci
de Ladernosa, quondam, connotari mei, qui hoc instrumentum sub
dicto calendario inter dictas scripturas repertum, rmatum et notatum
ex cuius nota...
1. Per qestions despai noms sha transcrit part del document. La informaci
daquesta font ha estat comentada en diferents apartats i exposada en taules. 2. Hi ha
un trasllat posterior per no es pot llegir la data. 3. Ratllat de Boscho.
3
1371, desembre, 15
Pere de Montorns, senyor del castell de Montorns, conrma en aquesta
carta precria la possessi emtutica sota el seu domini duna
pea de terra a Guillem Carbonell, de la parrquia de Sant Gens
de Vilassar. Carbonell satisf 22 sous per aquest reconeixement i
li s redut el cens agrer que passar a ser de la cinquena a la
setena part dels fruits.
MMMVM, calaix 65, pergam 145.
In Dei nomine noverint universi, quod ego Petrus de Montetor-
nesio, dominus castri de Montetornesio, in Vallesio, lius et heres
venerabilis Petri de Montetornesio, quondam, domini dicti castri,
gratis et ex certa sciencia per me et meos laudo et approbo ac de
novo stabilio sive ad agrarium infrascriptum redigo vobis Guillermo
Carbonelli, de parrochia Sancti Genesii de Villassario, et vestris perpe-
tuo quandam peciam terre cum pertinenciis suis quam vos habetis et
possidetis in dicta parrochia Sancti Genesii, in loco vocato as Paray,
et tenetis pro me et sub dominio et alodio meo ad agrarium quinti.
Et terminatur dicta pecia terre cum suis pertinenciis ab oriente et
ab occidente in alodio altaris castri Sancti Vincencii, a meridie in
honore Arnaldi Gerau, de Capraria, et a circio in honore Raymundi
Amati, alodio altaris Sancti Bartholomei. Hanc autem laudacionem
et approbacionem ac de novo stabilicionem sive ad agrarium infras-
criptum redaccionem facio vobis dicto Guillermo Carbonelli et vestris
de predicta pecia terre cum suis pertinenciis, sicut melius dici et
intelligi potest ad salvamentum et bonum intellectum vestri et ves-
trorum. Sub tali tamen pacto quod in compensacionem dicti agrarii
dicti quinti detis vos et vestri successores in predictis de omnibus
fructibus dicte pecie terre septimam partem bene et deliter et quod
de cetero cadat et cesset dictum agrarium dicti quinti. In hiis autem
non proclametis alium dominum sive alios dominos nisi tantum me
et meos. Liceatque vobis et vestris post dies triginta ex quo in me et
meis faticati fueritis predicta que vobis laudo et approbo ac de novo
stabilio sive ad dictum agrarium redigo vendere, impignorare et alia
alienare vestris tamen consimilibus et vestrorum. Salvo tamen semper
in predictos michi et meis dicto agrario dicte septime partis et alia
iure, dominio et fatica triginta dierum mei et meorum. Pro huiusmodi
vero laudacione, approbacione ac de novo stabilicione solvistis michi
viginti duos solidos barchinonensis, super quibus renuncio excepcioni
peccunie predicte non numerate et non solute. In super convenio
et promito vobis dicto Guillermo Carbonelli et vestris quod presens
instrumentum et omnia et singula contenta in eo semper habebo et
tenebo rata grata et rma et in aliquo nunquam contra faciam vel
veniam aliquo modo iure, causa vel racione sub bonorum meorum
omnium obligacionem. Hec igitur prout dicta sunt facio paciscor et
promito per me et meos vobis dicto Guillermo Carbonelli et vestris
necnon et notario infrascripto tamquam publice persone pro vobis
et pro aliis quorum intersit stipulanti. Actum est hoc, in parrochia
de Vallibus romanis, quintadecima die decembris anno a Nativitate
Domini millesimo trecentesimo septuagesimo primo.
Sig+num Petri de Montetornesio predicti, qui hec laudo et rmo.
Testes huius rei sunt: venerabilis Riambaldus Ricardi et Dominicus
Crivellerii, presbiter.
Sig+num Francisci de Ultzinellis, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit.
4
1387, abril, 6
Captols pactats entre Jaume Bar, escriv, ciutad de Barcelona, i
Arnau de Cost, de Castell de Farfany. En aquests pactes es
regulen les feines agrcoles que hauran de fer Arnau Cost i la seva
muller, que no s identicada, durant un any al mas Bell-lloch
de Tiana. El pagament estipulat daquestes tasques s valorat en
22 lliures barceloneses de tern i amb el repartiment entre Bar i
Cost dalguns productes del mas.
1
Arxiu Histric de Protocols de Barcelona,
2
Pere Granyana, Capibrevium secundum
(1386-6-27/1387-4-29), fol. 136.
s convengut e acordat entre en Jacme Bar, scriv, ciutada de
Barchinona, de una part, e nArnau Cost, del loch de Castell de
Ferfany del vescomtat de Ager, de la altra part, los captolls quis
seguexen. Primerament que lo dit Arnau sia tengut de star ab lo dit
Jacme .I. any qui comens a crrer lo .XX. dia de abril, dins lo qual
haia a xubrir e podar e cavar les vinyes del mas apellat Belloch, lo
qual s del dit Jacme Bar. E pensar les fexes e altres terres del dit
mas, axi en sembrar ordi, faves o aylls o altres legums aytals com lo
dit Jacme Bar elegir, per que lo dit Jacme Bar sie convengut de
pagar les lavors dels dits legums e als e altres coses en lo dit captol
contengudes a conexena de .II. hmens de la parrquia de Tiana.
o s la .I. elegidor per part del dit Jacme e laltre per part del dit
Arnau en cars que mester lu fos. tem que totes les fruytes los quals
se leveran en les possessions del dit mas sien del dit Arnau, exceptat
les amenles, per que mentre lo dit Jacme Bar o altre en nom seu
sia en lo dit mas haia empriu de menjar de les dites fruytes. tem
que lo dit Arnau sia tengut de trafegar lo vi quis fa en lo dit mas e
de levar les btes qui sn en lo dit mas a messi del dit Arnau. tem
que lo dit Arnau sia tengut e sa muller al dit Jacme Bar ajudar a
venemes, per que mentre duraran les dites venemes lo dit Jacme sia
tengut de donar a menjar e a beure als dits Arnau e muller sua. tem
que lo dit Arnau sia tengut de tenir un porch en lo dit mas a massi
sua, lo qual porch se haia a comprar entre lo dit Jacme Bar e Arnau
e quel porch sia la meytat dit Arnau e laltre meytat del dit Jacme
Bar. tem que lo dit Arnau sia tengut de mejanar en les vinyes del
dit mas, primerament la vinya de serra de Maria e la vinya de la plana,
apellada del coll de la Specmerana, e la vinya qui s sobre la vinya
den Morera, totes e entorn casa del dit mas, all qui mester hi ser,
e la vinya quis t per en Vives, tot lo arguilar e la mersanada qui s
dels pins de na Paschala amunt. tem que lo Arnau puxa tenir en lo
dit mas .I. gall e .II. parells de galines e que lo dit Jacme Bar ni puxa
tenir .IIII. parells de les dites gallines a messi emper del dit Arnau.
E los ous que les dites gallines pondran sien del dit Arnau, retengut
emper al dit Jacme Bar que mentre ell ser aqu o altre en nom seu
puxan menjar dels dits ous. tem que lo dit Jacme Bar per loger del
dit any e de les altres coses sia tengut de donar al dit Arnau .XXII.
lliures barchinonenses. o s, as saber, dins .IIII. trmens del dit any.
o s, a saber a Sancta Maria de agost .V. lliures e .X. sous e a Sent
Andreu altres .V. lliures e .X. sous e a Carnestoltes altres .V. lliures e
.X. sous, a la del dit any altres .X. lliures e .X. sous. tem que lo dit
Arnau e lo dit Jacme Bar sien tenguts de servar e complir los dits
captols sots pena de .X. lliures barchinonenses en cars que contra fos
fet als dits captolls o alscunes coses de aquells contengudes la meytat
guanyada al honrat vager de Barchinona e laltra meytat a aquell qui
contra no vendr als dits captols o alscunes coses contengudes en los
dits captols. tem que fetes totes les damunt dites coses si temps haia
sobra lo dit Arnau se puxa logar ab quis vulla o en altra manera fer
a ser volentats lo qual loger sia seu propri retengut que li haia a tenir
lo dit mas habitat e afogat per tot lo dit any.
Testes Berengarius Duran, pollerius, et Jacobus de Ponce, mer-
cator, civis Barchinone.
1. En aquesta transcripci sha obviat la introducci llatina, ats que desprs apareix
escripturada en catal. 2. Dara endavant AHPB.
5
1392, juliol, 15
Bernat a Morera, de la parrquia de Sant Cebri de Tiana, orind
de Sant Mart de Tei, ven a Raimon Gassull, taverner, de Bar-
celona, i a Raimon Devesa, de Tei, orind de Tamarit de Llitera,
vint quintars de la seva verema per 80 sous. Valen, muller de
Bernat a Morera, aprova la venda. A continuaci gura una
comanda de dipsit de 80 lliures i una poca daquest import
que escripturen Bernat a Morera i Valen a favor dels esmen-
tats compradors.
AHPB, Bernat Nadal, Decimum manualem (1392-7-11/1393-1-23), fols. 4-4v.
Die
1
mercurii, XVII die mensis juli anno predicto.
Bernardus a Morera, de parrochia Sancti Cipriani de Thiana,
oriundus vero parrochie Sancti Martini de Tayano, gratis et cetera vendo
vobis Raymundo Gassulli, tabernario, civi Barchinone, et Raymundo
Devesa, de dicta parrochia Sancti Cipriani de Thiana, oriundo vero
loci de Tamarito de Litera, presenti, et vestris, et cetera viginti quinta-
lia vindemie bone, pulcre, nitide et receptibilis ad pondus et quintale
Barchinone de illa scilicet vindemia que Deo volente anno presenti
fuerit in vineis mansi
2
vocati Rovira, quem ego habeo in dicta par-
rochia, et de illa scilicet vinea ubi fuerit melior vindemia et quam vos
(...) et elegeritis pro precio videlicet
3
octuaginta solidorum Barchinone
de terno ad racionem scilicet quatuor solidorum pro qualibet quintali
quod precium
4
solvere teneamini incontinenti cum ipsam vindemiam
receperitis dando et cetera. Promitens vobis quod ego meis propris mis-
sionibus vindemiabo dicta XX

quintalia vindemie et ipsam vindemiam
vobis tradam intus illam vineam de qua vindemiabitur ipsa vindemia
infra octo dies post festum Sancti Michaelis proxime venturum primo
venturos. Et si forsam vindemia illius vinee que per vos fuerit electa
non sufceret ad dicta viginti quintalia promitto vobis facere debitum
complementum
5
que fuerit in aliis vineis meis. Promitto etiam vobis
quod ego hinc ad
6
dictum tempus non vindemiabo dictas vineas meas
nec aliquam eorum nisi de beneplacito vestre processerit voluntatis
quousque vos receperitis dicta viginti quintalia vindemie immo faciam
habere et cetera teneri de eviccione et cetera obli(go) bona mea et
cetera, renuncio et cetera, iuro et cetera. Ad hec ego Valen, uxor
dicti venditoris, laudans predicta promitto non contrafacere racione
dotis et cetera, iuro et cetera hec igitur et cetera.
Testes: Laurencius Mascar, de dicta parrochia Sancti Cipriani de
Tiana, Johannes Cijar et Johannes de la Pena, scriptores. Testes rme
dicte Valen: Guillermus Moyoni, sartor, et dicti Johannes Cijar et
Johannes de la Pena.
Bernardus a Morera et Valen, eius uxoris predicti, facimus
instrumentum comande pure vobis dictis Raimundo Gassulli et Rai-
mundo Devesa de predictis LXXX solidis uterque insolium
7
promittimus
reddere voluntati et cetera. Secundum et cetera. Dampna et cetera. Cre-
datur et cetera. Obligamus in super personaliter et bona et cetera.
Renunciamus et cetera.
Testes predicti.
Bernardus a Morera et Valen, eius uxoris predicti, facimus
apocham de receptis dictis LXXX solidis et dicta Valen promisit et
iuravit non contravenire racione dotis et cetera. Renuncians et cetera.
Testes predicti.
1. A continuaci ratllat jovis XV. Sobre de lanterior, tamb ratllat martis.
2. A continuaci interlineat mei. 3. A continuaci ratllat octo librarum. 4. A
continuaci interlineat michi. 5. A continuaci interlineat de alii meliori vindemia.
6. A continuaci ratllat dictus. 7. A continuaci ratllat et cetera.
6
1400, abril, 20
Antoni Orriols, de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, pare de Joaneta,
donze anys, pacta amb Bartomeu Soler, boter, de Barcelona, que
la seva lla romandr amb Soler treballant de minyona durant sis
anys. La soldada estipulada s de 15 lliures per tot aquest temps.
AHPB, Bernat Nadal, Secundus liber anni (Nativitatis Domini M.CCCC) (1400-
3-1/1400-5-31), fols. 106v-107v.
Die Martis .XX. die mensis aprilis anno a Nativitate Domini M.
CCCC.
Noverint universi quod ego Anthonius Orriols, de parrochia Sancti
Felicis de Cappraria, diocesis Barchinone, gratis et ex certa sciencia
tamquam pater et legittimus administrator Johannete, impuberis, lie
mee, in undecimo anno sue etatis constitute, a ffeste pasce resurrec-
cionis Domini Nostri Ihesu Christi proxime lapso, ad sex annos primo
et continue venturos mitto et afrmo vobiscum Bartholomeo Solerii,
boterio, cive Barchinone, presente dictam Johannetam, liam meam, pro
pedisseta et causa serviendi vobis in omnibus mandatis vestris licitis et
honestis. Promittens vobis me facturum et curaturum ac operam cum
omni effectu daturum quod dicta lia mea per totum dictum tempus
stabit vosbiscum et erit vobis bona delis et legalis, humilis, paciens et
obediens omnibus mandatis vestris licitis et honestis noctuque dieque
iuxta
1
suum posse perquitendo vobis et bonis vestris omne comodum
omneque dampnuum per suis viribus evitando. Et quod infra dictum
tempus a vobis seu a servicio vestro non recedet absque vestri licencia et
voluntate. Quod si fecerit dicto nomine dono et concedo vobis licenciam
et plenam posse quod vos vestra propria auctoritate et sine licencia
faticha et requisicione meis et alicuius curie et persone possitis dictam
liam meam ubique ipsam invenietis capere seu capi facere et captam
in posse vestro reducere et tornare ipsamque cogere ut serviat vobis
per totum dictum tempus. Promitto etiam vobis quod dicta lia mea
in ne dicti temporis emendabit vobis omnes dies quibus per dictum
tempus a vobis seu a servicio vestro absens fuerit tam racione fuge
et inrmitatis quod alia culpa sui et si forsam dicta lia infra dictum
tempus aliquod malum, dampnum seu nocumentum vobis aut bonis
vestris quod absit fecerit vel intulerit quovis modo totum id quitquid
et quantum fuerit vobis vel vestris de bonis meis solvere et emendare
promitto. Simul cum omnibus missionibus, dampnis et interesse si quas
vel si que vos vel vestros opportuerit facere vel modo aliquo sustine-
re pro predictis vel aliquo predictorum culpa seu occasione mei aut
dicte lie mee. Super quibus malo dampnos, missionibus, sumptibus
et interesse credatur vobis et vestris plano et simplici verbo nullo alio
probacionum genere requisito. Et pro predictus omnibus et singulis
complendis et rmiter attendendis obligo dicto nomine vobis et vestris
dictam liam meam a personaliter et omnia bona mea mobilia et im-
mobilia habita et habenda. Renuncians quantum ad hec cuilibet legi
sive iuri dicenti quod qui factum promittit solvendo interesse liberetur
ab ipsa promissione et omni alii iuri, racioni et consuetudini contra hec
repugnantibus. Et ad maiorem cauthelam predictorum iuro sponte in
animam meam per Dominum Deum et eius Sancta quatuor Evangelia
manibus meis corporaliter tacta predicta omnia et singula attendere et
complere, tenere et observare et in aliquo non contrafacere vel venire
aliquo iure, causa vel etiam racione. Ad hec ego dictus Bartholomeus
Solerii laudans, approbans, ratifcans et conrmans omnia et singula
supradicta et eisdem omnibus et singulis expresse consenciens prout
melius et plenius superius continetur ac acceptans dictam Johannetam
in pedissetam meam. Convenio et promitto vobis dicto Anthonio Orriols
quod ego per totum dictum tempus dictorum sex annorum providebo
dictam liam vestram in comestione et potu, vestitu et calciatu conde-
center et alia (...) sanam et (...) ad usum et consuetudine Barchinone.
Et dabo eisdem lie vestre pro solidata dictorum sex annorum quin-
decim libras monete Barchinone de terno ad racione duarum librarum
et decem solidorum pro quolibet anno, quascumque quindecim libras
solvam et solvere promitto dicte lie vestre seu vobis nomine ipsius
in ne dictorum sex annorum. Et si forsam dicta lia vestra decedet
infra primos tres annos dictorum sex annorum quod absit in hoc casu
ego dabo et solvam et dare et solvere promitto dicte lie vestre seu
vobis eius nomine pro solidata ipsius lie vestre dictorum primorum
trium annorum sex libras dicte monete ad racionem duarum librarum
pro quolibet anno. Et casu quo dicta lia vestra decedet infra dictos
primos tres annos ut est dictum ego dabo et solvam et dare et solvere
promitto eidem lie vestre sive vobis nomine ipsius in ne dictorum
sex annorum dictas quindecim libras pro quolibet anno dictorum sex
annorum ad racionem duarum librarum et decem solidorum ut supe-
rius continetur. Et hec promitto dicte lie vestre et vobis eius nomine
attendere et complere sine aliqua videlicet dilacione, excusacione et
excepcione et absque omni dampno, missione et interesse vestri dicto
nomine et dicte lie vestre et suorum. Et quod reddam restititam et
solvam vobis dicto nomine et dicte lie vestre et suis in dilate omnes
et singulas missiones, sumptus, dampnam et interesse si quas vel si
que vos dicto nomine aut dictam liam vestram vel suos opportuerit
facere vel modo aliquo sustinere pro predictis quindecim libris vel
aliqua earum parte seu quantitate petendis, exhigendis et habendis in
iudicio vel extra iudicium seu alia racione vel occasione predictorum
super quibus missionibus, sumptibus, dampnis et interesse credatur
vobis dicto nomine et dicte lie vestre et suis plano et simplici verbo
nullo alio probacionum genere requisito. Et pro hiis complendis et r-
miter attendendis obligo vobis dicto nomine et dicte lie vestre et suis
omnia bona mea mobilia et immobilia habita et habenda hec igitur
omnia et singula supradicta facimus paciscimur et promittimus nos
dicti Anthonius Orriols et Bartholomeus Solerii videlicet alter nostrum
a se dicta promissa alteri vicis cum necnon et notario infrascripto ut
publice persone pro vobis et utroque nostrum et pro aliis etiam per-
sonis omnibus quarum interest et intererit et recipienti et paciscenti
ac etiam legitime stipulanti novissime volumus nos dicti contrahentes
quod de presenti originali nota at utrique nostrum (...) publicum ins-
trumentum per notarium infrascriptum. Actum est hoc Barchinone,
XX die mensis aprilis anno a Nativitate Domini M CCCC. Sig+num
Anthonii Orriols iurantis. Sig+num Bartholomei Solerii predictorum,
qui hec laudamus et rmamus.
Testes huius rei sunt : Franciscus Canyadell, Bernardus Ferra-
rii, de parrochia Sancti Aciscli de Duobusrivis, et Laurencius Aragay,
scriptor Barchinone.
1. A continuaci ratllat pos.
7
1412, juliol, 7
poca de 30 lliures de dot de Joan Comes, de Matar, ll dAntoni Vi-
ves i de Sana, de lesmentada vila, a favor de Constana, la seva
muller, lla de Bernat Carbonell i de Bonanata, de la parrquia
de Sant Gens de Vilassar.
MMMVM, calaix 50, pergam 26.
Sit omnibus notum quod ego Johannes Comes, ville de Matero-
ne, lius Anthonii Comes et domine Sancie, eius uxoris, ville predicte,
conteor et recognoco vobis Constancie, sponse mee, lie Bernardi
Carbonelli et domine Bonanate, eius uxoris, parrochie Sancti Genesii
de Villassario, quod per manus dicti patris vestri solvistis et tradidistis
michi voluntati mee triginta libris barchinonensis ex illis sexaginta libris
dicte monete que michi fuerunt promisse dare et tradi in dotem et per
dote vestra et racione dotis vestre et de quibus ego feci et rmavi vobis
dotalicium instrumentum in posse discreti Johannis Nathalis, auctoritate
regia notari publici Barchinone, die et anno in eo contentis. Et ideo
renunciando excepcioni non numerate et non solute peccunie et doli
mali, facio vobis et vestris de predictis triginta libris tamen bonum et
perpetuum nem cum pacto de non petendo. Actum est hoc Barchinone
septima die julii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo
duodecimo. Sig+num Johannis Comes predicti, qui hec laudo et rmo.
Testes huius rei sunt: Vincencius a Plana, olim spaherius, civis
Barchinone, et Jacobus Oliveres, parrochie Sancte Marie de Materone.
Sig+num Petri de Folgueriis, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit.
8
1423, maig, 3
Bernat Galceran, de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, malalt
per amb plena capacitat dobrar, redacta el seu testament. Escull
com a marmessors Monet de Vallmajor, de la parrquia de Sant
Iscle de Dosrius, i Jaume Roudors, de la parrquia de Sant Ge-
ns de Vilassar. Ordena el seu soterrament al cementiri parroquial
daquesta localitat i dna 50 sous per a la seva nima i sepultura.
Concedeix 5 sous a la seva nta Eullia i una quantitat similar a
daltres nts que no identica. Tamb deixa a la seva lla Eullia
50 sous. Institueix la seva lla Alamanda com a hereva universal
i en substituci daquesta la seva lla Eullia i els seus parents
ms propers per lnia paterna.
In Christi nomine ego Bernardus Galceran, parrochie Sancti Genesii
de Vilaario, diocesis Barchinone, detentus inrmitate tamen in meo
bono sensu plenaque memoria ac cum rma persistens loquela meum
faio, concedo et ordino testamentum in quo meos eligo manumissores
huiusque mei testamenti executores videlicet Monet de Vallmajor, par-
rochie Sancti Aciscli de Duobusrivis, dicte diocesi, et Jacobus Roudors,
dicte parrochie de Vilaario, quos prout carius possum deprecor quod
si me mori contigerit antequam aliud faciam seu ordinem testamentum
ipsi duo aut unus ipsorum in abscencia seu defectum alterius hoc meum
distribuant et exequantur et seu distribuat et exequatur testamentum. In
primis et ante omnia volo et mando quod omnia debita que die obitus
mei debeam persolvantur omnesque iniurie ad quarum restitucionem
teneat restituantur breviter simpliciter summarie et de plano secundum
Dominum Deum et formam acte prout tamen probari potuerunt per
testes, instrumenta et alia legittima documenta. Eligo autem sepulturam
corpori meo in cimiterio dicte parrochie Sancti Genesii de Vilaario. Et
accipio de bonis meis pro anima mea et sepultura enda quinquaginta
solidos monete Barchinone de terno, de quibus dimitto altari Sancti
Genesii unum solidum. Item altaribus sanctorum Marie et Nicholau,
predicte ecclesie, cuilibet tres denarios. Item capellis sancti Salvatoris,
sancte Crucis et sancti Christofori cuilibet ipsarum duos denarios. Item
cuilibet de bacinis accapitariorum dicte parrochie .I. denario. Item
cuilibet de manumissoribus meis predictis pro honere manumissorie
tres solidos. Item dimitto Eulalie, nepte mee quinque solidos. Item
nepoti mee sive net quinque solidos. Et de aliis bonis meis dimitto
et lego Eulalie, lie mee, quinquaginta solidos. Omnia vero alia bona
mobilia et immobilia et iura mea universa quecumque fuit et etiam
ubicumque dimitto Alamande, lie mee, et ipsam Alamanda heredem
meam michi instituo universalem. Et si dicta Alamanda heres michi
non fuerit iuxta quod noluerit vel etiam fuerit et obierit quecumque
sine prole legittima et naturali vel etiam cum tali prole legittima et
naturali non perveniente ad etatem condendi testamentum in hoc casu
substituo eadem Alamande et michi herede universale facio Eulaliam,
liam meam. Et si dicta Eulalia herede universale
1
michi non erit vel
etiam erit et decesserit absque prole legittima et naturali vel cum tali
non perveniente ad predictam etatem in hiis casibus substituo predictis
et michi heredem universalem
2
proximiores meos unum post alium ex
parte linee domini patris mei. Hec est autem ultima voluntas mea quam
volo valere iure testamenti que si non valet aut valere non poterit iure
testamenti... volo quod valea et valere posit iure codicillorum aut alia
prout melius de iure valere possit et tenere. Actum est hoc in dicta
parrochia Sancti Genesi de Vilaario die tercia mensis madii anno a
Nativitate Domini M CCCC XX tercio. Sig+num Bernardi Galceran,
testatoris predicti, qui hoc laudo et rmo.
Testes huius
3
rogati vocati sunt: Salvator Pi et Jacobus Mater,
dicte parrochie de Vilaario.
1. A continuaci ratllat mea. 2. A continuaci ratllat facio. 3. A continuaci
interlineat testamenti.
9
1429, gener, 23
Pere Teixidor, de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, ven a Bernat
Saguera, de lesmentada parrquia, una pea de terra i la meitat
dels fruits que shi recullin per 13 lliures, 2 sous i 6 diners. Aquest
agrer pertany al mas Teixidor i est sota domini i alou de laltar
de Sant Esteve, construt a lesglsia de Santa Maria de Matar
i del seu beneciat. El venedor justica aquestes alienacions en
no poder fer front al pagament de dos pensions de censal mort.
Teixidor redimir aquests prstecs amb limport obtingut en aquesta
compravenda.
AHPB, Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum
alienacionum (1428-11-23/1430-10-30), fols. 16-17v.
Dicta die dominica .XXIII. januarii fuit receptum hunc instru-
mentum in dicta parrochia de Capraria.
In Dei nomine noverint universi quod ego Petrus Teixidor, par-
rochie Sancti Felicis de Capraria, diocesis Barchinone, gratis et ex certa
sciencia pro exhonerando et relevando me a prestacione illorum duorum
censualium mortuorum quorum unus est pensionis decem solidorum
et novem denariorum monete Barchinone de terno et alter pensionis
octo solidorum eiusdem monete que ego facio et presto ac facere et
prestare teneo quolibet anno certis terminis honorabili domine Antho-
nie, uxori honorabili Petri de Vilalbe, militis domiciliati in
1
Vallessio
per me et omnes heredes et succesores meos quoscumque vendo et
ex causa vendicionis concedo vobis Bernardo Sagera, dicte parrochie
de Capraria, et vestris et quibus volueritis perpetuo quandam peciam
terre campa cum introhitibus, exitibus et
2
omnibus iuribus et perti-
nenciis suis que est de pertinenciis mansi mei vocati Texidor, siti in
dicta parrochia, quamque ego certis iustis titulis atque causis habeo
et possideo in eadem parrochia in loco vocato as Colomers, alia as
Palau, et ipsam una cum nonnullis aliis honoribus et possessionibus
dicti mei mansi teneo per altare sancti Stepheni, constructi in ecclesia
Beate Marie de Materone, et per dictum benefciatum nomine eiusdem
et sub dominio et alodio ipsius altaris ad censum quatuor morabati-
norum bonorum alfonsinorum auri ni et ponderis recti ad racionem
novem solidorum monete Barchinone de terno per morabatino quo-
libet anno perpetuo solvendorum inter duos anni terminos. Videlicet
medietatem in festo Nathalis Domini et alteram medietatem in festo
sancti Johannis mensis junii. Et terminatur dicta pecia terre quam
vobis vendo ab oriente cum honore vestri dicti emptoris, a meridie
cum ressiduo honore mei dicti venditoris, ab occidente cum honore
den Faliu et a circio cum honore den Orriols. Vendo etiam vobis dicto
Bernardo Saguera medietatem sive partem michi pertinentem in spleto
quod Guillermus Ponci, eiusdem parrochie, seminavit in eadem pecia
terre ad culturam sive a miges. Hanc autem vendicionem et ex causa
vendicionis concessionem facio ego dictus Petrus Texidor vobis dicto
Bernardo Saguera et vestris et quibus volueritis perpetuo de predictis
sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque salvamen-
tum et bonum etiam intellectum. Et extraho predicta que vobis vendo
de iure, dominio et posse mei et meorum. Eademque omnia et singula
in vestrum vestrorumque ius, dominium et posse mitto et transfero
irevocabiliter pleno iure ad habendum, tenendum omnique tempore
pacice possidendum et inde vestras vestrorumque omnimodas volun-
tates libere perpetuo faciendum sine obstaculo et contradiccione mei
et meorum et alterius cuiuscumque persone. Promittens vobis tradere
vobis seu cui volueritis loco vestri possessionem corporalem seu quasi
predictorum que vobis vendo et in ea vos et vestros et quos volueritis
facere existere perpetuo pociores pre ceteris quibuscumque. Et ex causa
huiusmodi vendicionis do, cedo et mando vobis dicto emptori et vestris
et quibus vos volueritis omnia iura omnesque acciones reales et per-
sonales mixtas, utiles et directas, ordinarias et extraordinarias et alias
quascumque que michi competunt et competere posunt ac debent in
predictis que vobis vendo et contra quascumque personas bona et res
racione et occasione eorum de quibus iuribus et accionibus predictis
possitis vos et vestri et quos volueritis perpetuo uti et experiri agendo
videlicet respondendo, defendendo, excipiendo, proponendo et repli-
cando et omnia alia faciendo in iudicio et extra iudicium quecumque
et quemadmodum ego facere poteram ante huiusmodi vendicionem et
iurium, cessionem et possem nunc et etiam postea quamdocumque. Ego
enim facio et constituo vos et vestros et quos volueritis in hiis dominos
et procuratores ut in rem vestram propriam ad faciendum inde vestre
libitum voluntatis, salvis tamen semper tam in et super predictis que
vobis vendo quod in et super dictis aliis honoribus et possessionibus
predictis mansi mei que ut predicte pro dicto altari tenent dicto censu
quatuor morabatinorum ac iure dominio et faticha .XXX. dierum dicti
altaris sancti Stepheni et sui beneciati nomine eiusdem. Quemquidem
censum ego et mei in dictis aliis honoribus et possessionibus meis que
pro dicto altari tenentur successores solvemus et solvere promitto quo-
libet anno in dictis terminis pro dicto beneciato sancti Stepheni sine
dampno et missione vestri et vestrorum in predictis que vobis vendo
successorum. Pro precio vero predictorum que vobis vendo dedistis et
solvistis michi et conteor me a vobis habuisse et recepisse terdecim
libras, duos solidos et sex denarios monete Barchinone de terno, quas
mittam et convertam ac mittere et convertere promitto in luicionem et
redempcionem censualium predictorum. Et ideo renunciando excepcioni
peccunie non numerate et non solute ac precii predicti non habiti et
non recepti et in predictis non mittendi et non (...) et legi qua deceptis
ultra dimidiam iusti precii subvenitur et doli mali et in factum accioni
et omni alii iuri, racioni et consuetudini hiis obviam venientibus dono
scienter et remitto vobis siquid predicti que vobis vendo plus modo
valent seu ammodo valebunt precio supradicto. Insuper gratis et ex
certa sciencia convenio et promitto vobis dicto emptori et vestris quod
predicta quo vobis vendo simul cum omnibus melioramentis que ibi
feceritis vos et vestri faciam vos et vestros et quos volueritis habere,
tenere et possidere in pace perpetuo contra omnes personas quodque
tenebor vobis et vestris semper de rma et legali eviccione et legittima
defensione eorumdem et de restitucione omnium missionum damp-
norum et interesse per vos seu vestros endarum et sustinendarum
in ducendis tractandis seu examinandis littibus seu causis si que inde
vobis in predictis autem racione seu occasione eorum contra vos seu
vestros erent seu moverentur ab aliquo in futurum sive in ipsis causa
seu causis obtineatis sive in eisdem subcumbatis et quod alia super
predictis omnibus et singulis servabo vos et vestros penitus et perpe-
tuo sine dampno. Et credatur vobis et vestris super ipsis missionibus,
dampnis et interesse plano et simplici verbo nullo alio probacionum
genere requisito. Et pro predictis omnibus et singulis complendis et
rmiter attendendis, tenendis et observandis obligo vobis et vestris omnia
et singula bona mea mobilia et immobilia ubique habita et habenda.
Et ut predicta omnia et singula maiori gaudeant rmitate non vi nec
dolo sed sponte iuro in animam meam per dominum Deum et eius
Sancta Quatuor Evangelia meis manibus corporaliter tacta predicta
omnia et singula rata et rma habere eaque attendere et complere,
tenere et observare et in aliquo non contrafacere vel venire aliquo iure
causa vel eciam racione hec igitur que dicta sunt supra facio paciscor
convenio et promitto ego dictus Petrus Teixidor vobis dicto emptori
et vestris et notari etiam infrascripto tanquam publice persone pro
vobis et pro aliis etiam personis omnibus quarum interest et intererit
recipienti et paciscenti ac etiam legittime stipulanti. Actum est hoc in
parrochia Sancti Felicis de Capraria vicesima tercia die januarii anno
a Nativitate Domini millesimo .CCCC XXVIIII. Sig+num Petri Texidor
predicti qui hec laudo et rmo.
Testes huius rei sunt: Petrus Mayol, Petrus Geronella, Berenga-
rius de Cor et Guillermus Poncii, alias Ros, omnes dicte parrochie
Sancti Felicis de Capraria.
1. A continuaci ratllat Valle. 2. A continuaci ratllat oni.
10
1449-1461
1
Despeses escripturades a continuaci del testament dAntnia, muller
de Bartomeu Casals, de la parrquia de Sant Gens de Vilassar.
Despeses fetes per madona Anthnia, muller den Barthomeu Casals,
per rah de la sua sepultura
Et primo peguaren lo pernoctuar de la dita dona ........... IIII s VIII d
tem lo die de la sepultura per los preveres qui
diguera
2
missa ....................................................................... VI s VIIII d
tem oferta dels capelans e per lo dret del lit e per lo
dret de la creu per tot ......................................................... II s IIII d
tem pegua per les candelles e per lo dret dels ciris per tot III s
tem per los escolans ........................................................... I s IIII d
Despeses fetes al die del cos present de la demunt dita Anthnia
Primo foren-hi set preveres qui digueran misse
aguera per caritat entre tots ............................................... XVII s VI d
tem per oferta general e candeles peguaren abtot ......... IIII s IIII d
tem oferta de capelans ....................................................... II s
tem oblaci dels escolans .................................................. IIII s III d
tem per los ciris qui cremaren .......................................... I s
tem per les lexes dels altars. So s, de sent Gens, de la
Verge he de sent Nicholau, de sent Salvador, de sent
Christfoll e de sancta Creu per cascun sis dins suma
per tot ........................................................................................... III s
tem per cascun acapte de la dita esglsia ....................... II s VI d
tem per lo vas e per tocar los seyns per tot pagua ....... IIII s VI d
Despeses fetes a lo cap dayn de la dita defuncta
Primo foren-hi sis preveres agueran per caritat cascun
un sou e sis dins montan .................................................. VIIII s
tem oferta de capelans ....................................................... I s VIIII d
tem escolans ........................................................................ I s IIII d
tem per tocar los seyns ...................................................... II s
tem a donats als pobres ..................................................... I s IIII d
tem pegava per lo testament ............................................. VII s
1. Aquesta font no est datada. Sescriptur entre el 1449, quan Antnia dispos
les seves darreres voluntats, i el 1461, quan el seu ll en una escriptura es declar orfe
de pare i mare. 2. Sic.
11
1461, juny, 28
Salvador Canyet, de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, gran i sen-
se lls, dna el seu mas a Bartomeua, lla de Francesc Eimeric,
lies Bonet, i Salvadora, de lesmentada parrquia, i neboda seva.
AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461-1-27/1461-11-24), s. n.
Die dominica .XXVIII. junni anno a Nativitate Domini millesimo
CCCC LXI fuit receptum sequens instrumentum infra
parrochia Sancti Felicis de Capraria.
Ego Salvator Canyet, parrochie Sancti Felicis de Capraria, quia
divina disposicione volente careo prole nec etiam prolem spero habere
mea etate attenta cum sim senio oppressus. Ideo propter nexum san-
guinis quo vos Bartholomeua, lia Francischo Aymerich, alias Bonet,
et domine Salvatora, eius uxoris, consobrine germane mee, dicte par-
rochie,
1
mecum alligata estis. Et ad eo ut vos dicta Bartholomea suo
casu et loco melius valeatis in matrimonio collocari et alia ex mera
liberalitate mea cum pactis tamen condicionibus et retencionibus ac
vinculo infrascriptis donacione scilicet irrevocabili inter vivos dono et
heredito et ex certa donacionis et hereditamenti concedo vobis dicte
Bartholomeue, consobrine mee, et vestris et quibus volueritis perpetuo
totum mansum meum vocatum mas Canyet cum suis domibus et quintana
et cum omnibus et singulis terris, honoribus et possessionibus eisdem
ubique fundatis et constitutis tam scilicet campis quam vineis et tam
cultis quam heremis et cum omnibus bonis mobilibus et utensilibus
ac se moventibus eiusdem mansi quem ego certis titulis atque causis
habeo et possideo in dicta parrochia de Capraria. Et etiam dono vos et
vestris perpetuo omnia et singula alia bona mea mobilia et immobilia
ac se movencia habitaque et habenda. Hanc autem donacionem facio
ego dictus Salvator Canyet
2
vobis dicte Bartholomeue et vestris perpetuo
de omnibus supradictis, excepta tamen et a presenti donacione exclusa
quadam pecia terre que est ad locum dictum al Garau quamque dedi
Salvatori Aymerich, fratri vestro. Hinc melius quequidem mansum ego
teneo per honorabilem Johannem dArgentona, domicellum, ad certos
(...), census et servitutes. Quam meam donacionem vobis facio sub tali
pacto, forma et condicione ac retencione videlicet quod ego toto tempore
vite mee naturalis sim et remaneam dominis potens et usufructuarius
omnium et singulorum bonorum predictorum per me vobis donatorum.
Et sub tali etiam pacto et condicione quod vos ipsa Bartholomeua et
futurus maritus vestri habitetis et permaneatis una mecum et domina
Bartholomeua, uxore mea, in dicto manso et laboretis in negociis eius-
dem. Et vivamus (...) ex bonis ipsis et ex usufructu per me de eisdem
supra retento. Et sub tali etiam pacto et condicione quod dicta uxor
mea possit testari et alia suas facere voluntates de ac super predictis
per me vobis donatis de quinquaginta solidis. Possimque
3
ego assimili
testari et alias meas facere voluntates de ac super eisdem per me vobis
donatis de centum solidos barchinonensis. Et sub tali etiam pacto, vinculo
et condicione presentem vobis facio donacionem et hereditamentum
videlicet quod si vos decesseritis me viventem quod predicta per me
vobis donata michi revertantur. Si vero ex post me mortuo decesseritis
absque infante seu infantibus aut liberis de legitimo et carnali matri-
monio genitis quod ex tunc vos in quolibet dictorum casuum possitis
testari et vestras facere voluntates super predictis que vobis dono de
decem libris barchinonensis. Possitis etiam proxime dicto casu quo me
mortuo decederetis absque infantibus seu liberis ordinari et disponere
de omnibus supradictis in aliquo seu aliquibus ex fratribus sive ger-
mans vestris et non in aliis. Et si fratris sive germans non haberetis
ex tunc predicta revertantur illi senillis quibus voluero seu ordinando
verbis vel testamento aut alia quovismodo aut proximioribus meis vel
4

illi seu illis cui vel quibus successio mea pertinebit. Et sit sub dictis
pactis, vinculis et condicionibus eisque michi salvis extraho predictam
et cetera. Eademque et cetera. Promitens tradere possessionem et cetera
quam liceat vos (...) dicto meo usufructu aprehendere et cetera. Cedens
iura et cetera. Quibus iuribus et cetera. Ego enim et cetera. Promitens
ac iurans presentem donacionem habere ratam et cetera eaque non
revocare racione ingratitudinis inopie seu necessitati nec ex quacumque
alia racione et cetera. Renuncians quantum ad hec legi sive iuri dicenti
donacionem posse revocari seu irritari racione ingratitudis et cetera.
Quam donacionem et hereditamentum dicta Bartholomeua acceptavit
cum gratis accione et cum pactis, vinculis et condicionibus supradic-
tis quibus expresse consentit () in quantum per eam servanda sint
servare promisit et hec iuri. Et cum sit minor XXV annis maior vero
XV renuncia benefcio minoris etatis et cetera. Fiat duo.
Testes huius rei sunt: Stephanus Mayol, Salvator Bartholomei,
Petrus Arnaldi, omnes dicte parrochie de Capraria, et Salvator Abril,
parrochie Sancti Genesii de Vilaario.
1. A continuaci ratllat alligast. 2. A continuaci ratllat et vestris perpe.
3. A continuaci interlineat habeatque si michi supervixerit provideri et alimentari quod
diu vivet de bonis ipsius mansi. 4. A continuaci ratllat quibus.
12
1470, novembre, 23
Miquel Libra, de Matar, habitant de Cabrera, i la seva germana Agns,
venen una pea de terra aloera del mas a Vall, lies Boquer, a
carta de grcia a Angelina, vdua de Salvador Morot, de Sant
Feliu de Cabrera, curadora i procuradora de Vicen Morot, de
lesmentada parrquia. Limport estipulat en aquesta venda s de
19 lliures i sadrear a pagar diversos deutes dels germans Libra.
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470-11-10/1471-5-9), s. n.
Die veneris XXIII novembris anno a Nativitate Domini M CCCC
LXX.
Nos Michael Libra, lius Salvatoris Garb, alias Libra, quondam,
ville de Materone, qui pro nunc meam facio habitacionem in parrochia
Sancti Felicis de Capraria, et Agnes, domicella, lia dicti Salvatoris
Garbi, alias Libra, ac soror predicti Michael Libra (...) me virtute iurati
infrascripti etatem quatuordecim annorum, plenarie excessisse matreque
non habere nec habere velle, gratis et cetera. Pro habenda peccunie
quantitate subscripta nobis valde nostra de presenti pro ex solvendo
solidatam Anthonio Janer, lio Bartholomei Janer, parrochie Sancti
Juliani de Argentona, debitam de tempore quo moram traxit cum do-
mina Salvatora, quondam, uxor Petrii Janer, quondam, dicte parrochie
de Capraria, in manso avall, alias Boquer, eiusden parrochie, cuius
domine Salvatore ego dictam Agns ut assero heres sum universalis
et pro solvendo etiam alia onera dicti mansi vendimus vobis domine
Angeline, uxori Salvatoris Morot, quondam, dicte parrochie de Capraria,
ementi nomine et ad opus Vincencii Morot, dementis ac sensu caren-
tis, lii Pascasi Morot, quondam, eiusdem parrochie, et heredis dicti
patris sui matrorum suorum quorum vos estis procuratrix et actrix
ementique etiam de peccunia ipsius Vincencii dementis (...) et per vos
habita ex luycione cuiusdam censualis mortui precii viginti librarum
quos heredes seu successores Johannis Mayol, quondam, dicte parrochie
Sancti Felicis de Cappraria, dicto Vincencio Morot ut heredi predicti (...)
faciebant quolibet anno certo termino et ipsi etiam Vincencio et suis
perpetuo instrumento tamen gracie redimendi mediante totam ipsam
peciam terre campam olim vero diverse fexie terre cum introhitibus et
cetera. Quam nos dicti venditores ut succedentes Andree Tenes, quon-
dam, dicte parrochie, et etiam Salvatorii Tenes, quondam, eiusdem
parrochie, et uxore sue, et aliis iustis titulis atque causis per liberum
et franchum alodium habemus et possidemus in dicta parrochia de
Capraria ad locum vocatun a avall. Et terminatur dicta pecia terre
quam vobis vendimus ab oriente in honore mansi Garau, a meridie
in honore Petri Gener, qui fuit den Rodon, ab occidente in riaria de
Capraria et a circio in honore dicti Vincencii dementis. Hanc autem
et cetera. Sicut melius et cetera. Extrahentes et cetera. Eadem et ce-
tera. Et promitimus tradere possessionem. Etiam liceat vobis propria
auctoritate aprehendere et cetera. Cedentes iura et cetera. Et cetera
quibus iuribus et cetera. Nos enim et cetera. Precium est decem octo
libris Barchinonensis, super quibus renunciamus et cetera. Damus et
cetera in super promittimus uterque insolium predicta facere, habere
et tenere de emptione et cetera. Et de restitucione missionibus super
quibus et pro hiis obli bona nostra et utriusque mecum insolium renun-
ciamus iuri et cetera Et etiam quia sumus minoris XXV annis maioris
vero scilicet ego dictus Michael Libra XXIIII et ego predicta Agns
XIIII annorum renunciamus benefcio minoris etatis et restitucionis
in integrum at large.
Testes sunt: discretus Bartholomeus Garau, maior dierum, notarii,
civis, et Raphael Cervera, scriptor Barchinone.
1
1. Al marge esquerre ista gracia redimendi fuit absoluta cum instrumento recepto
in tercia die XV madii anno a Nativitate Domini M CCCC LXXVIIII.
13
1471, mar, 9
Captols matrimonials de Pere Marqus, de la parrquia de Sant Ge-
ns de Vilassar, ll de Pere Marqus, difunt, i de Margarida, de
lesmentada parrquia, i Eullia, lla de Bartomeu Ribes, pellisser,
ciutad de Barcelona, i dEufrasina. Eullia constitueix en dot unes
cases del carrer Jutglar de Barcelona i 20 lliures i Pere Marqus
promet la satisfacci de 10 lliures en concepte descreix. Tamb
sestipula el capital amb el qual Eullia podr testar, els adors
dambdues parts i la satisfacci de 25 lliures per la part que no
compleixi amb els acords matrimonials pactats.
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470-11-10/1471-5-9), s. n.
Capitula matrimonialia facta et rmata per et inter Petrum Mer-
qus, perrochie Sancti Genesii de Vilaario, lium Petri Merqus, quon-
dam, dicte perrochie, et domine Margarite, eius uxoris, viventis, ex una
parte. Et
1
Eulaliam, domicellam, liam Bartholomei Ribes, pelliparii,
civis Barchinone, et domine Eufrasine, eius uxoris, viventis, ex parte
altera. Quequidem capitula sum huiusmodi serien.
En nom de Du e de la gloriosa Verge Maria mara sua amn.
Sobre lo matrimoni Du volent fahedor entre en Pera Merqus,
de la perrquia de Sent Gens de Vilaar, ll den Pera Merqus,
quondam, de la dita perrquia, e de la dona na
2
Margarida, muller
sua, encara vivent, de una part. E na Eullia, donzella, lla den Bar-
thomeu Ribes, pellicer, ciutad de Barchinona, e de la dona Eufrasina,
muller sua, tots vivents, de la part altre, sn estats, concordats, fets
e fermats los captols segents e los pactes e convinences en aquells
contenguts e contengudes.
E primerament, lo dit Barthomeu Ribes per sguard e contemplaci
del present matrimoni et lias ms per amor lial induhit et lias per
tota part heretat e legttima paternal e maternal e per la part a la dita
Eullia pertanyent en lo creix
3
per ell fet a la dita madona Eufrasina
e per altres qualsevol drets a la dita Eullia pertanyents en los bns
seus e de la dita mara sua ab lo pacte emper vincle e condici deius
scrite dna e per causa de donaci irrevocable entre vius atorga a la
dita Eullia, lla sua, e als seus totes aquelles cases, las quals ell dit
Barthomeu per certs ttols e causas ha e possehex en lo carrer den
Jutglar de la ciutat de Barchinona. E aquelles t per certs senyors a cens
de VIIII sous Barchinonenses cascun any pagads en cert terma. Las
quals cases li dna franchas e quties de cens ns la present jornada. E
ms avant li dna vint liures barchinoneses, las quals a ella o per ella
e per son dot al dit sdevenidor marit seu VIII dies ans de la celebraci
del present matrimoni en aquesta manera. o s, que per quantitat de
XI lliures, XII solidos li liurar certs bns mobles a la dita quantitat,
entre ells stimats, e las restants vuyt liures VIII solidos en peccunia
nombrant sens tota dilaci e escusa e ab restituci de dans e messions.
La dita emper donaci fa e fer entn lo dit Barthomeu Ribes ab tal
pacte, vincle e condici, o s que si la dita lla sua morra quant que
quant sens infants un o molts de legttim e carnal matrimoni procreats
que ladonchs ella puixe testar e fer a ses voluntats de las dites XX liures
tan solament. E, en lo dit cars, las dites cases tornen a ell dit donador
si ladonchs viur e hon no viur a son hereu a son hereu
4
universal o
a qui ell haur volgut e ordonat de paraule e ab testament o en altre
manera. Si emper la dita Eullia morra ab dits infants ladonchs ella
puixe testar e fer a ses voluntats de totes las dites coses donades. E
ax ab lo dit pacte, vincla e condici lo dit donador promet e jura la
present donaci haver agradable e ferma attendre e complir e aquella
no revocar per rah de ingratitut, inpia ne per altre qualsevol causa o
rah ab les renunciacions pertanyents. La qual donaci la dita Eullia
accepta del dit pare seu ab refferiment de moltes grcies.
tem la dita Eullia constituhex e aporta en dot e per dot seu al
dit Pera Merqus, son marit sdevenidor, las dites cases e XX liures per
lo dit pare seu a ella desss donades constituhint las dites coses in
e fermadament volent que lo dit marit seu sdevenidor en virtut de la
present constituci dotal tostemps durant lo matrimoni entre ells tinga
e possehesca las dites coses en dot constituhides forunt emper lo dit
matrimoni e en tot altre cars que fos loch a restituci de dot la dita
Eullia e los seus recobren las dites coses, prometent la dita Eullia
que la present constituci dotal haur agradable e contra aquella no
far o vendr per alguna rah o causa. E perqu s menor de XXV
anys maior emper de XVI anys renuncia a beniffet de menor edat.
E en a consent lo dit Barthomeu Ribes, pare seu.
tem lo dit Pera Merqus fa spoli o carta dotal a la dita Eullia,
sdevenidora muller sua, de las dites cases e XX liures a ell desss en
dot constituhides. E per las dites XX liures li fa creix o donaci per
noces de bns seus propris de X liures. Ax que sn tots los dits diners
entre dot e creix XXX liures. Las quals li salva e assegura en e sobre
tots sos bns haguts e havedos. E las quals ensemps ab les dites cases
las quals li promet salvar e tenir com a cosa dotal li promet restituhir
e tornar en tot cars de restituci de dot sens tota dilaci e escusa e
ab restituci de dans e messions. E hage, tinga e possehesca la dita
Eullia totes las dites coses tostemps de vida sua natural ab marit e
sens marit ab infants e sens infants sens empax e contradicci del dit
Pera Merqus e dels seus. En lo dia emper de son bit ella hage la
dita sua dot ab lo vincla e condici que per lo dit pare seu desss li
s stada donada. Las dites emper X liures del dit crex tornen aprs
mort sua a infants de ell dit pera en ella procreats si ni haur e a ella
sobreviuran e a hon no que tornen al dit Pera Merqus si ladonchs
viur e sin viur a son hereu o a qui ell haur volgut e ordonat de
paraule o ab testament o en altre manera per restituci del qual dot
e crex e altres coses desss dites obliga sos bns haguts e havedors e
ax ho jura.
tem lo dit Barthomeu Ribes e enchara la dita madona Eufrasina,
muller sua, fan e fermen carta debitria al dit Pera Merqus, sdeveni-
dor gendre lur, de las dites XX liures per ell dit Barthomeu a la dita
Eullia, lla sua, desss donades prometents que aquelles li donaran
e pagaran en la manera e forma e en lo terma en la dita donaci ex-
pressats sens tota dilaci e excusa e ab restituci de dans e messions.
E per quen sia pus segur lin donen per fermances en Gabriel Led,
guarde de la bolla del general del Principat de Cathalunya, e Benet
Saborit, scudeller de obre de terra, ciutadans de Barchinona, e casc
dells per lo tot. Los quals accepten de bon grat dita fermance e pro-
meten que ensemps ab los dits principals e sens ells seran tenguts a
paga e soluci de la dita quantitat obligants ne per a cascuns dels
dits principals e fermances per lo tot lurs bns e ax ho juren ab les
renunciacions pertanyents ax ho juren ab les renunciacions pertanyents
5
ax de dret de fermances contra altres.
tem lo dit
6
Pera Merqus, de una part, e los dits Barthomeu
Ribes e Eullia, lla sua, de la part altre, convenen e prometen la una
part a la altre e ass endessemps, que volent-ho nostre Senyor, ells dits
Pera e Eullia seran marit e muller e que faran entre si sposalles per
paraules de present abtes e sufcients a contractar matrimoni per tot
lo dia present. E que aprs lo dit matrimoni hauran solempnitzat en
fas de sglsia, segons cannicas sanccions e ordinacions de aquella,
per tot lo mes de maig prop sdevenidor. E que entretant la una part
ne la altre ne alguns dels no faran ne tractaran altre matrimoni ne
consentiran en altre ne faran ne diran res perqu lo present matrimoni
se pogus retractar ne en alguna manera perturbar. E si lo contrari
era fet, o que Du no vulla, volen que la part contrafahent o aquell
dels qui en a contrafaria en crrega en pena de XXV liures barchi-
nonenses gonyadora per las dues parts a la part obedient e qui volr
fer e seguir lo present matrimoni. E per la restant tera part al ho-
norable vaguer de Barchinona o altre ofcial real qui de aquella faria
la execuci. La qual pena tantes vegades sia o fos comesa quantes en
a seria contrafet e la qual comesa o no pagada o no graciosament
remesa no resmenys las dites parts e cascuna de aquelles sien tengu-
des a fer e complir las coses en lo present captol contengudes per la
qual pena a pagar lla hon comesa fos. Lo dit Pera Merqus ne dna
per fermances per la sua part en Pera March, corder, e Bernat Nadal,
fuster, ciutadans de Barchinona. E los dits Barthomeu Ribes e sa lla
aximatex ne donen per fermances per part lur tots los desss dits qui
ja sn fermance per pagar la dita dot, los quals tots accepten de bon
grat dita fermance. E prometen que ells, o s, cascuns ab la part per
qui fan dita fermance e sens aquella seran tenguts a paga e soluci
de la dita pena la hon fos comesa, obligants-ne per a la una part
ax principals com fermances e cascuns per lo tot volent emper las
dites parts que lo dit temps de fer sposalles e noces se puixa progar e
acursar a coneguda de mossn Pera dez Bosch e Johan Oliba, mercader,
ciutadans de Barchinona.
E volen las dites parts que dels presents captols et cetera.
Testes rmarum omnium predictorum qui eri dicta die sunt:
honorabile Petrus de Boscho, Johannes Oliba, mercator, et Petrus a
Sala, regius scriba, cives Barchinone, ac etiam Nicholaus Parellada,
candelarius, civis dicte civitatis.
1. A continuaci ratllat domina. 2. A continuaci ratllat: Eufrasina. 3. A
continuaci ratllat fet. 4. Apareix repetit al text. 5. A la transcripci sha respectat
la repetici daquesta frmula jurdica. 6. Repetit lo dit.
14
1474, mar, 27
Debitori de 6 orins de Joan Colomer, lies Marc, de Vilassar, a favor
de Bernat Veil, del venat del Sant Crist, de Vilassar. El deutor
promet satisfer el deute abans de Nadal. Fins llavors el creditor
podr treballar una vinya que Joan Colomer, lies Marc, t a
rabassa i nobtindr els esplets. El deutor tamb es compromet a
vendre al deutor lesmentada vinya a carta de grcia si se supera
el termini de pagament pactat. Es fa referncia a la carestia de
queviures que afecta a Catalunya i la guerra civil. Antnia, muller
de Joan Colomer, lies Marc, i Pere, ll dambds, aproven els
pactes estipulats.
APSGVD, Manual 8, fols. 178-178v.
A XXVII de mars del any MCCCCLXXIV
Johan Colomer, lias March, de Vilasar, et cetera, confessa deure
al Bernat Vayl, del veynat de Sant Christ de dita parrquia, sis orins,
valents sexanta sis sous Barchinonenses, los quals li promet tornar he
pagar de qui a le festa de Nadal primer vinent. E perqu el dit Bernat
sie pus sagur cobrar aquels com lo dit Johan Colomer vuy pocehescha
certa vinya a rabassa que fonch de les pertinncies del mas Galceran,
del veynat de Cabrils de dita parrquia, e per causa de la mala caristia
de les viures que vuy s en Cathalunya no aja manera ne poder de ca-
var aquella e ja ques stada mal costeyda aquests ayns proppassats per
causa de la guerra, perqu del tot nos perda, de grat e bona voluntat
lexa aquella al dit Bernat, que aquella
1
cavar fassa e costeyr a son cost
i messi del dit Bernat. E per sos trebaylls e despezes li lexa e dna lo
primer sagent explet de la verema que en aquella vinya ser. E ms
sn concordes les parts que haver cobrats los dits sis orins, lo Bernat
Vayl de continent le dita vinya torna en poder del dit Johan Colomer.
E si nols li aur restituts al dit Nadal proms, en tal cas conssent el
dit Johan Colomer quel dit Bernat Vayl si voldr puxa podar e cavar
la dita vinya. E en tal cas ara per lavors li fa venda de la dita vinya
de tot aquell temps de rabassa al dit Bernat Vail e als seus ab carta de
grcia, migensant o s, que tostemps cobrant los sis orins lo dit
Bernat el dit Johan Colomer age cobrar le dita vinya. Emper que si le
dita vinya ser podada cavada lo sagent explet primer roman e sie del
dit Bernat Vayl
2
qui le aur costeyda. tem que en tot cas de la venda
ab carta de grcia
3
lo dit Johan Colomer reste tingut a pagar lo dret
del luysme al honorable mossn Pere dez Bosch, senyor alodiari e ()
se ab ell e ayc ho promet el dit Johan Colomer e jura obligant tots
sos bns ahuts et haveds en que sien. E a major cautela consenten
e fermen ara de present en les demont dites avinenses e concrdia la
dona Anthnia, muller del dit Johan Colomer, e Pere Colomer, ll dels
dits conjuctes, obligants
4
renunciants a tot dret et cetera, iurantes et
cetera. Actum die et any damont dits.
Testes sunt: Frani Morot, de dita parrquia de Vilasar, et Pere
Sentpere, de Sent Sadorn de la Rocha, tots del bisbat de Barchinona.
1. A continuaci interlineat cau o. 2. A continuaci interlineat o de. 3. A
continuaci interlineat si loc aur. 4. A continuaci interlineat et.
15
1478
Angelina, muller dEsteve Soler, moliner, orind de la parrquia de Sant
Pere de Vilamajor, habitant a Sant Pere de Mollet, vdua del moliner
Bartomeu Roig, de Riudarenes, habitant de Sant Pere de Mollet,
pacta amb Miquel Font, teixidor, de la parrquia de Sant Pere de
Premi, un contracte perqu Joan, de sis anys, ll que tingu amb
el seu primer marit, aprengui en el perode de deu anys loci de
teixidor. Per la seva banda, Miquel Font es compromet a cuidar
i proveir de menjar, beure, vestit i calat a Joan.
AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477,12,12/1478-7-28), s. n.
Ego Angelina, pro nunch uxor Stephanii Soler, molinerii, oriundi
parrochie Sancti Petri de Vilamaior, pro nunch vero habitatoris par-
rochie Sancti Vincencii de Molleto, queque fui uxor Bartholomeii Roig,
quondam, molinerii, oriundi parrochie de Riuderenes, diocesis Gerun-
densis, habitatoris vero in dicta parrochia de Molleto, gratis et cetera.
Mitto et afrmo vobiscum Michaele Font, textore, parrochie Sancti
Petri de Premiano, hiis presenti Johannem, lium comunem michi et
dicto Bartholomeo Roig, quondam, primo viro meo, nunch etatis sex
annorum vel inde circa causa adiscendi dictum vestrum ofcium de
texidor et alia serviendi vobis et domine vestre in omnibus manda-
tis licitis tamen et honestis per spacium decem annorum qui curere
et compotari incipiant in festo sancti Johannis mensis junni proxime
venturi. Promittens vobis quod faciam et curabo ac dabo operam cum
efectum quod dictus lius meus morabitur vobiscum per dictum tempus
et erit vobis delis et cetera utilia procurando et inutilia pro viribus in
evitando. Et quod durante dicto termino non recederet a vobis seu a
servicio vestro absque licencia et promissio vestris promitus petitis et
obtentis quod si fecerit dono vobis posse quod possitis enim capere seu
capi facere et captum in posse et servicio vestris reducere et convertere
enimque cogere et cetera. Et pro his obli vobis dictum lium meum ac
bona sua ac etiam mea propria iure. Et dictus Michael Font acceptavit
et dictum Johannem per spacium dicti temporis tenere et infra ipsius
tempus dictum ofcium dotere prout menus poterit et enim adiscere
voluerit promisit. Et dicto tempore durante ipsum tenere sanum et
inrmum sibique providere de cibo et potu, vestitu et calciatu et aliis
sibi necessariis alimentis promisit sine dilacione. Et pro hiis obligo
bona et cetera. Iure et cetera ant duo et cetera.
Testes sunt : discretus Petrus Johannes Bayona, presbiter benef-
ciatus in Sede, et Petrus Tiago, scriptor Barchinone.
16
1479, setembre, 2
Lloren Partella, de la parrquia de Sant Pere de Premi, fa donaci
del mas Partella i de tots els seus bns a la seva nta Antnia, de
nou anys, rfena de Berenguer Partella i Eufrasina, que canvi el
seu nom per Agneta en ser conrmada. Salvador Partella, prevere,
oncle i tutor dAgneta, aprova les condicions imposades pel seu
pare Lloren Partella en aquesta donaci.
AHPB, Miquel Franquesa, Manual vicesimum secundum (1479-5-17/1479-11-20),
s. n.
Die joviis .II. septembris anno a Nativitatis Domini
M CCCCLXXVIIII
Ego Laurencius Partella, parrochie Sancti Petri de Premiano,
propter amorem quem gero ergo te tempore tui babtismatis vocatam
Anthoniam et nunch post tuam conrmacionem vocatam Agnetem,
neptem meam sive netam, liam Berengarii Partella, lii mei et do-
mine Eufrasine, eius uxoris, deffunctorum, et alia ex mera liberalitate
mea post obitum tamen meum ac nunch pro tunch cum pactis tamen
condicionibus et vinculis ac retencione infrascripti hereditando dono et
ex causa donacionis irrevocabilis inter vivos concedo tibi dicte Agneti
nepti mee sive neta in etate novem annorum vel circa constitute licet
ab hiis absenti et discreto Salvatori Partella, presbitero, lio meo, tutori
tuo, hiis presenti et inferius parte acceptanti, et tuis perpetuo
1
quam
seu quem ego habeo et possideo per liberum et franchum alodium in
dicta parrochia Sancti Petri de Premiano simul videlicet cum vexella
bladorum et vini et omnibus fornimentis et aparatibus dicte domus
et omnibus terris, honoribus et possessionibus suis cultis et de vinea
plantatis ac heremis et aliis quibuscumque ad dictum mansum et ad
me pertinentibus sive sunt in alodium sive in feudum et sive longe sive
prope. Et generaliter dono tibi dicte Agneti post dictum obitum meum
ac nunch per tunch omnes et singulos census censualia ac bona mobilia
et immobilia ac per se monencia et iura quecumque que nunch habeo
et possideo ac michi pertinenti habeboque et possidebo ac pertinebunt
ab inde ubique locorum quibuscumque racionibus, titulis sive causis
quocumque nomine censeantur. Hanc autem donacionem et cetera,
sicut melius et cetera. Sub tali tamen pacto, forma et condicione quod
si ego die obitus mei habebo vel dimittam lios seu lias unum vel
plures natos vel postumos de legittimo et carnali matrimonio procre-
atos quod ipso casu huiusmodi donacio sit cassa et nulla ac per non
facta habeatur. Salvo tamen et retento tibi ipso adveniente casu quod
habeatis ex dictis bonis meis dotari ad cognicionem amicorum meo-
rum atque tuorum habito respectu ad facultates hereditatis mee. Et
sub tali etiam pacto et condicione videlicet quod
2
() suo tempore
de consilio, consensu et voluntate mei et dicti Salvatoris Partella, lii
mei, si vixerimus ac aliorum amicorum
3
tuorum et si contrafeceritis
huiusmodi donacio pro non facta habeatur. Et sub tali etiam pacto
quod si tu die obitus mei non vixeris vel vixeris et decesseris postea
quocumque sine liberis uno vel pluribus de legittimo et carnali ma-
trimonio procretais quod ipso casu predicta que tibi dono revertantur
dicto Salvatori Partella, lio meo, sit nunch vixerit, qui si vixerit de
dicta hereditatis et bonis meis possit facere ad suas voluntates. Et si
non vixerit revertantur Johanni Ombert, lio Petri Ombert, quondam,
nepotis mei sive nabot, parrochie Sancti Cipriani de Thiana, si tunch
vixerit et si non vixerit liis seu liberis suis de legittimo et carnali
matrimonio procreatis
4
et si non stabunt revertantur Bernardo Om-
bert, proxime, dicte parrochie, nepoti meo sive nabot, et eo premortuo
liis seu liberis suis de legittimo et carnali matrimonio procreatis si
fuerint et si non fuerint revertantur proxi minori meo in gradu seu
linea parentele. Et sub tali etiam pacto et retencione ponentem tibi
facio donacionem quod ego possim testari et meas facere voluntates
super predictis que tibi dono de XX libris Barchinonensis. Et sitis
sub dictis pactis, vinculis, condicionibus et retencione eisque michi
salvis post dictum obitum meum extraho predicta que
5
tibi dono de
iure, dominio et posse mei et meorum volensque tu vel tui
6
obitu meo
sequto possitis aprehendere possessionem predictorum que tibi dono
et cetera. Preterea ex causa huiusmodi donacionis post dictum obitum
meum do, cedo et mando tibi et tuis omnia iurantis in super promitto
ac iuro presentem donacionem habere ratam et cetera. Ipsamque non
revocare racione ingratitudinis et cetera. Renuncio et cetera. Et dictus
Salvator Partella, avunculus et tutor ac coniuncta persona dicte Agnetis
huiusmodi donacionem acceptavit nomine dicte nepotis sue.
Testes sunt: Johannes Fornells, ville de Materone, Johannes Ho-
medes et Petrus Tiago, scriptoris Barchinone.
1. A continuaci interlineat totam ipsam domum sive mansum vocatum Parte-
lla. 2. A continuaci interlineat tu. 3. A continuaci interlineat meorum. 4. A
continuaci interlineat si stabunt. 5. A continuaci ratllat vobis. 6. Corregit tuis.
1
ESTABLIMENTS EMFITUTICS (1367-1480)
Data Estabilient Establert B Cens Entrada Observacions
1367/12/1 Pere des Bosc Pere Andreu
i Saurina, de
Vilassar
2 peces Quint (pa i vi) 2 sous Sn homes propis
1370/7/24 Pere des Bosc Bernat Colom,
de Vilassar
Tros de
terra
Parell de ca-
pons i pollastre
10 sous Ha de construir ca-
ses. Remena, intes-
tia, cugucia i rsia
1370/8/2 Pere des Bosc Pere Cuquet, de
Vilassar
Parellada Quint (garba i
gra) i quartera
10 sous
1371/1/10 Pere des Bosc Pere Perpiny,
de Vilassar
2 peces Quart (a lera
del castell)
10 sous
1371/3/15 Pere des Bosc Berenguer Riera,
de Vilassar
Parellada i
5 peces de
terra
Parell de galli-
nes, quart en
garba i 3 sous
5 sous s home propi i
afocat
1371/5/26 Guillem
Aroles, de
Vilassar
Bernat Ferrer,
de Vilassar
Pea No consta 5 sous
1372/6/25 Bartomeu
Jaume, de
Barcelona,
Bernat Isern
i Sana Riera
de Vilassar
Bernat Colom,
de Vilassar
Hort 9 sous (meitat
per a Sana i
meitat pel bene-
ci de S. Nico-
lau de S. Gens
de Vilassar)
7 sous
1374/1/18 Bernat Isern,
de Vilassar
Sim Isern, de
Vilassar
Pea quartera de
blat neta
10 sous Lestabilient es
reserva lusdefruit
duna olivera
1375/4/29 Pere dArenys,
de S. Andreu
del Palomar
Pere Tolr, lies
Morera, de Vi-
lassar
Vinya
plantada
11 sous 10 sous
1384/4/22 Pere des Bosc Bernat Eimeric
i Sana, de
Vilassar
No consta No consta No
consta
TAULES
1386/2/1 Pere des Bosc Pere Muial, de
Vilassar
Pea a
rabassa
No consta No
consta
1386/7/28 Guillem
Aroles, de
Vilassar
Bernat Marqus,
de Vilassar
Hort No consta No
consta
1393/3/22 Pere des Bosc Salvador Isern,
de Vilassar
2 peces Quint, braatge
i delme dels
colomerencs
No
consta
1394/10/27 Miquel des
Bosc
Jaume Estrany,
de Vilassar
Pea Quint i batuda 50 sous Home propi
Bosc
Jaume Roudors,
de Vilassar
Aigua Pollastre 9 sous
Bosc
Pere Sagalar,
lies Serena,
i Pericona, de
Vilassar
Pea Octau 5 sous Sn homes propis
1396/5/4 Miquel des
Bosc
Bernat Dilmer
de Vilassar
Pea Pollastre No
consta
1399/7/4 Miquel des
Bosc
Bernat Llad, de
Cabrera
Pea 1 diner 5 sous
Bosc
Guillem Ros, de
Girona
Cases,
feixa, pea
amb vinya
plantada,
hort i tros
de terra
Gallina, quint
i braatge
2 sous i
6 diners
9 sous Remena, intestia i
cugucia
Bosc
Pere Sabater, de
Vilassar
Pea i
aigua per a
regar
No consta No
consta
Bosc
Pere Sabater, de
Vilassar
Tros de
terra
Pollastre 9 sous
Bosc
Francesc Saba-
ter, de Vilassar
Pea de
terra, per a
edicar-hi
cases
4 sous 260 sous
Bosc
Bernat Riera, de
Vilassar
Pea Sis 9 sous ya ab la obligaci
de fermarla de dos
en dos anys
Bosc
Berenguer Casa,
de Premi
Tros de
muntanya
Nov (si es
treballa) i 6
diners (si no es
conrea)
23 sous
Bosc
Nicolau Andreu,
de Vilassar
Muntanya 10 sous 8 sous
Bosc
Joan Vivent, de
Vilassar
Regar
dissabte i
diumenge
un hort
Parell de
pollastres
9 sous
1415/9/9 Miquel des
Bosc
Pere Pi, de Vi-
lassar
Pea 4 sous 22 sous
Bosc
Pere Teixidor,
de Cabrera
Terres del
capbreu de
Francesc
Rodoms
4 sous 5 sous
Bosc
Bernat Bonivern,
de Vilassar
Pea 2 sous i
6 diners
12 o-
rins dor
1429/3/28 Pere de Cors,
de Cabrera
Jaume Segu, de
Cabrera
Terra erma
a rabassa
Sis 22 sous
1431/11/9 Pere Mestre,
prevere, rec-
tor, adminis-
trador ciris
altar de S. Fe-
liu de Cabrera
Guillem Pons,
de Cabrera
Pea 6 sous 5 sous
1436/4/10 Clara, muller
de Bernat
Colomer, lies
Canal, pubilla
del mas
Canal, de
Cabrera
Elionor, lla i
hereva de...
1
Pea de
terra (12
anys)
Octau de la
vinya plantada
18 sous
1440/6/26 Joan Ros,
procurador de
Pere des Bosc
Antoni Grau,
teixidor de lli, de
Vilassar
Cases amb
hort
4 sous 240 sous
1443/11/18 Pere des Bosc Salvador Colo-
mer de Vilassar
Pea Tasca i braat-
ge del pa i tasca
del vi
No
consta
1445/2/16 Pere des Bosc Pere Pujolar Cases a la
sagrera de
Vilassar
2 sous No
consta
1447/9/22 Pere des Bosc Arnau Carbo-
nell, teixidor
de lli
Pea de
terra amb
vinya plan-
tada
12 diners No
consta
1461/5/25 Eullia,vdua
de Berenguer
Bellot, de Ma-
tar, i orfe de
Pere Pon i R-
mia, i Antoni,
ll, i Eullia, la
seva muller, de
Cabrera
Guillem Jaume
i Jaume Jaume,
ll, de Cabrera
Mas Roure
i hort amb
aigua
3 sous 300 sous
1461/7/14 Salvador
Bartomeu, de
Cabrera
Antoni Fonta-
nals, sastre, de
Cabrera
Pea amb
casa
8 sous 88 sous
1. Lestat de deteriorament daquest document no permet llegir-ne algunes parts.
1463/3/28 Pere Fbre-
gues, lies
Dorca, i Fran-
cina, pubilla
del mas Dor-
ca, de Premi
Berenguer Par-
tella de Premi
Pea a
rabassa
No consta 88 sous
1465/12/6 Berenguer
Vila, rector de
Premi
Tomasina, mu-
ller dEsteve
Franquesa, de
Premi
Pea erma Delme, tasca
i parell de ga-
llines
No
consta
1479 Pere des Bosc Pere Senteny
de Vilassar
Pea amb
porxo de
fusta i
aigua per a
regar
12 diners 460 sous
1480/9/17 Joan Sala
i Gaspar
Vilardell, lies
Sala, gendre,
de Cabrera
Bartomeu
Arnau, de
Cabrera
Pea a
rabassa
23 sous i
6 diners
30 sous
2
SOTSESTABLIMENTS EMFITUTICS (1348-1465)
Data Sotsestabilient Sotsestablert B Censos Domini Entrada
1371/11/12 Bernat Colo-
mer, de Vi-
lassar
Guillem Vernia,
de Vilassar
Pea Set Pere des Bosc 30 sous
1373/10/17 Pere Estrany,
lies Dilmer,
de Vilassar
Pere Ferrer, de
Vilassar
Hort Gallina Rector i esgl-
sia de Sant
Gens de
Vilassar
15 sous
1374/6/27 Pere Parera,
de Vilassar
Joan des Bosc
saig del terme i
de la parrquia
de Vilassar
Pea amb
vinya plan-
tada
Set (des Bosc),
quint del vi,
vuit de forment
net (Parera)
Pere des Bosc 10 sous
1375/3/28 Margarida, mu-
ller de Beren-
guer Mas lias
Arola, i aquest
de Vilassar
Bernat
Galceran, de
Vilassar
Pea 2 diners Pere des Bosc 60 sous
1376/11/9 Bernat Casals,
de Vilassar
Guillem Abril,
de Vilassar
Pea Nov i braatge
(des Bosc) quar-
tera de forment
net (Casals)
1400/8/25 Bartomeu Aro-
les beneciat
de Santa Agns
de la Seu de
Barcelona
Llus des Bosc,
de Barcelona
Casa amb
hort
Parell de
gallines o
4 sous
Pere des Bosc No consta
Data Sotsestabilient Sotsestablert B Censos Domini Entrada
1402/8/15 Alemany
Eimeric i
Salvador, ll,
de Vilassar
Pere Bonivern,
de Vilassar
Tros de
terra dun
camp
Sis del pa i
del vi
Miquel des
Bosc
66 sous
1406/11/2 Guillem
Avella, de
Cabrera
Sana, vdua de
Bernat Veil, i
Guillem Veil, de
Vilassar
Pea Sis (des Bosc) Miquel des
Bosc
66 sous
1408/1/16 Pere Matar i
Constana, de
Vilassar
Bernat Colom,
de Vilassar
Pea a
rabassa
Tasca (des
Bosc)
Miquel des
Bosc
38 sous i
6 diners
1431/12/5 Bartomeu
Aroles, lies
Bellot, i Ma-
ria, pubilla
del mas Ca-
nyelles, de
Cabrera
Francesc
Mateu,
dArgentona
Part de la
quintana
del mas
Canyelles
Tasca vi (altar
de Sant Lloren
de lesglsia
parroquial
dArgentona)
Altar de S. Llo-
ren de lesgl-
sia parroquial
dArgentona
2 orins
dor
dArag
1439/1/28 Andreu Amig
i Andreu, ll,
de Premi
Pon Ferrer, de
Premi
Terra erma 13 sous i 6
diners (monestir
de Sant Miquel
del Fai)
Monestir de
Sant Miquel
del Fai
7 lliures
1442/1/15 Antic Serra i
Antnia, de
Vilassar
Antoni Ferrer,
de Vilassar
Pea erma
a rabassa
Sis (des Bosc) 1 bol 6 orins,
que valen
66 sous
1443/2/14 Bernat Mart,
de Tei, tutor
i procurador
de Vicen
Mart, orfe de
Pere Mart, de
Vilassar
Salvador Pi, de
Vilassar
Pea en
part erma
i en part
plantada
de vinya
del mas
Mart
6 sous (beneci
de S. Nicolau) i
1 bol
Beneci de
Sant Nicolau,
que t el rector
de Sant Gens
de Vilassar
12 orins,
que valen 6
lliures i 12
sous
1444/12/31 Bernat Saura
i Antnia, de
Vilassar
Antoni Ferrer,
de Vilassar
Pea a
rabassa
Vuit (des
Bosc)
Pere des Bosc 7 orins
1446/1/9 Nicolau Gener,
lies Vilar, de
Vilassar
Pere Camps, de
Vilassar
Pea erma Vuit (des
Bosc)
1464/8/1 Jaume Amig,
ll de Barto-
meu Amig,
difunt, i dAn-
gelina, amb el
consentiment
dels seus tu-
tors (Premi)
Jaume Ferrer,
de Premi
Mas Amig
(derrut) i
2 peces
2 parells de
gallines, quarte-
ra dordi, parell
capons i 2 sous
de remena
Sant Miquel
del Fai
60 sous
1465/10/16 Antoni
Manent,
de Vilassar
Salvador Abril,
de Vilassar
Pea erma
i bosquina
2 sous i 6 di-
ners (des Bosc)
3
CARTES PRECRIES (1367-1456)
1369/8/10 Pere des Bosc Bonanat Canal,
de Vilassar
Pea amb
vinya plan-
tada
Set 5 sous
1371/1/18 Pere des Bosc Guillem Cam-
pins, de Vilassar
Pea Quint, braatge i
6 diners
7 sous
1371/5/21 Pere des Bosc Pere Colomer, de
Premi
Muntanya Octau i braatge
(pa) i set (vi), si
es conrea. 4 sous,
si no es conrea
5 sous No tenen empriu
1371/12/15 Pere de Mon-
torns, senyor
del castell de
Montorns
Guillem Carbo-
nell de Vilassar
Pea Set 22 sous
1373/8/27 Pere des Bosc Pere Nadal de
Sant Esteve de
Vilanova
1373/8/27 Pere des Bosc Bernat Maim,
de Sant Esteve
de Vilanova
1374/3/6 Pere des Bosc Bonanat Canal,
de Vilassar
Borda de
Serra
2 peces de
terra
Tasca i braatge
(pa) i parell de
gallines
5 sous Remena, intestia i
cugucia. En 5 anys
ha de construir cases
i escollir un hereu,
que ser home pro-
pi, soliu i afocat
1374/11/14 Pere des Bosc
i Bernat de
Sant Vicen
Bernat Ferrer, de
Vilassar
Pea Tasca (pa i vi) 9 sous
1377/12/14 Pere des Bosc Bernat Tolr, de
Vilassar
Pea 22 sous
1378/4/22 Raimon de
Cuba, prior del
monestir de
S. Pere de Clar
Berenguer Jofre,
drrius
Pea Tasca 5 sous
1378/4/22 Raimon de
Cuba, prior del
monestir de
S. Pere de Clar
Berenguer Jofre,
drrius
Pea Tasca, delme i
primcia
5 sous
1378/4/22 Raimon de
Cuba, prior del
monestir de
S. Pere de Clar
Pere Vinyals,
drrius
pea Tasca, delme i
primcia
6 sous
1378/5/18 Bernat de Sant
Vicen, senyor
de la Casa de
Premi, i Rai-
mon Guitar,
beneciat de
Sta. Anastsia,
de Premi
Bernat Orriols,
de Premi
Mas Sol 12 sous 5 sous Emprius de laigua,
de les pastures i de
la llenya
1378/12/18 Pere des Bosc Joan de Bosc, de
Vilassar
Mas Gasol 5 quarteres dor-
di i 5 quarteres
despelta neta a
mesura vella de
Montcada
5 sous Emprius de laigua,
de les pastures i de
la llenya
Remences, intesties
i cugucies
1379/12/18 Pere des Bosc Pere Draper, ll
de Bernat Dra-
per, de Sant Juli
de Palou
Mas Dom-
nec, de
Vilassar
2 quarteres
de forment, 1
quartera dordi i
despelta a mesu-
ra del castell de
Vilassar
10 sous Seran homes propis,
solius i afocats amb
remences, intesties i
cugucies
1380/4/18 Raimon Amat,
de Vilassar
Joan des Bosc,
de Vilassar
Cases i
feixa
6 sous 5 sous Podr regar lhort
1381/2/23 Pere des Bosc Bernat Isern, de
Vilassar
Pea amb
vinya plan-
tada
Cinqu (pa i vi) 9 sous
1381/9/20 Pere des Bosc Berenguer Font,
de Cabrera
1381/9/20 Pere des Bosc Pere Ferrer, de
Vilassar
Pea Quint i braatge
(pa) i quint (vi)
9 sous
1383/2/16 Pere des Bosc Bernat Tolr i
Antoni, ll, de
Vilassar
3 peces Quint i braatge
(pa) i quint (vi) i
tasca (vi) duna
delles
9 sous Homes propis, so-
lius i afocats amb
remences, intesties i
cugucies
Les peces no es
poden separar del
mas
1383/2/16
2
Pere des Bosc Pere Morera lies
Tolr, de Vilassar
Mas Nadal,
quintana i
aigua
Pea
Pineda
Pea
Pea
2 quarteres de
forment net (me-
sura del castell de
Vilassar)
octau (pa) i bra-
atge (vi)
Quint i braatge
(pa) i quint (vi)
Quint i braatge
(pa) i quint (vi)
Tasca i braatge
(pa) i tasca (vi)
1389 Bernat Colo-
mer
Maria Sala, de
Premi
Pea No consta No
consta
2. Tamb sesmenten dues peces, sense especicar cens. Una s alou de la capella
de Sant Bartomeu de Cabanyes i laltra de Pere de Montorns.
1394/5/20 Mateu de Cla-
r, prior del
monestir de S.
Pere de Clar
Salvador Isern,
de Vilassar
r, prior del
monestir de S.
Pere de Clar
Antoni Parera, de
Vilassar
Pea Sis a lhereu del
mas Vives
9 sous
r, prior del
monestir de S.
Pere de Clar
Bernat Rafart, de
Vilassar
Pea Cinqu a lhereu
del mas Carbo-
nell
9 sous
1394/19/? Miquel des
Bosc
Berenguer Amat,
de Vilassar
Pea del
mas Ara-
ny (alou
del beneci
de Santa
Anna de
la Seu de
Barcelona)
Quint i braatge
(pa) i quint (vi):
al beneci i 2
diners a Miquel
des Bosc
No
consta
1394/10/26 Pere Fruits,
rector
beneciat de
la capella de
Sant Vicen
de Burriac
Berenguer Amat,
de Vilassar
Camp Quint i braatge
a lera (pa i vi)
9 sous
1395/2/14 Guillem
Soler,
beneciat
de Sant
Bartomeu de
Cabanyes
Antoni Veil, de
Vilassar
Camp gallina 7 sous
1395/2/14 Pere des Bosc Bernat Juli, de
Vilassar
Pea Tasca i braatge
(pa)
9 sous
1395/3/12 Pere des Bosc
i Maci Sala,
de Premi
Bartomeu
Vives, de Premi
3 peces de
terra
Tasca i braatge
(hereus mas
Maci)
18 sous
Bosc
Bernat Riera, de
Premi
Bosc
Pere Aguilar,
pubill i Bernat
Llad,
de Vilassar
1396/6/5 Miquel des
Bosc
Pere Andreu, de
Vilassar
Muntanya
2 peces
2 peces
Pea
Pea
10 sous
Tasca
2 quarteres dordi
(mesura castell
de Vilassar)
Cinqu a lera
No consta
9 sous Seran homes propis,
solius i afocats amb
remences, rsia i
eixorquies
Si hi ha escriptura
amb censos supe-
riors, hauran de
satisfer-los
1397/4/1 Miquel des
Bosc
Bartomeu Serra i
Salvador, ll, de
Vilassar
3 peces de
la borda
Serra
quintana
Peceta
Tasca, set i set
6 diners
No consta
9 sous
Bosc
Pere Sagalar,
lies Serena i
Francesca, de
Vilassar
Borda de
Banyeres
Pea de la
borda
10 sous
Tasca
9 sous
Bosc
Jaume Mir, de
Cabrera
9 peces de
terra
No consta No
consta
Bosc
Pere Botey, de
Premi
Tros de
muntanya
4 sous 9 sous Vuit i braatge
commutat
Bosc
Bernat Riera,
carnisser, de
Vilassar
Feixa Sis 1 mora-
bat
alfons
1442/1/16 Pere des Bosc Bernat Villar, de
Vilassar
Peces Cinqu, sis, set
i vuit
No
consta
1442/5/22 Pere des Bosc Antoni Campins
i Gens, ll, de
Vilassar
Pea
campa
Braatge (pa i vi) No
consta
i Gens, ll de
Vilassar
Pea
campa
a prestaci de
agrari com s
acostumat
No
consta
i Gens, ll de
Vilassar
Pea
campa
No consta No
consta
1442/11/26 Pere des Bosc Gabriel Pere
Mates, mercader
de Barcelona
Pea amb
vinya plan-
tada
9 sous No
consta
1444/12/8 Pere des Bosc Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea Quint i braatge No
consta
1445/2/7 Pere des Bosc Guillem Pere
Aroles, de
Vilassar
Pea Quint i braatge
(pa) i quint (vi)
No
consta
1445/2/7 Pere des Bosc Jaume Ferrer, de
Vilassar
(pa) i quint (vi)
No
consta
1445/2/17 Pere des Bosc Gens Campins,
de Vilassar
(pa) i quint (vi),
dues primeres i
sis (pa), la dar-
rera
No
consta
1448/9/28 Pere des Bosc Pere Mas, de
Vilassar
Mas 12 sous No
consta
Remences i rsia
1449/5/3 Pere des Bosc Gens Campins,
de Vilassar
Pea a certa prestaci
de cens
No
consta
1449/12/18 Pere des Bosc Guillem Pere
Aroles, de
Vilassar
Pea
campa
Tasca No
consta
1452/4/16 Pere des Bosc Pere Vives de
Vilassar
Pea quartera
dor di i espelta
No
consta
1456/12/1 Joan des
Bosc, ll i
hereu de Pere
des Bosc
Constana Ros-
sell, muller de
Lloren Rossell,
i Pere Andreu
Rossell, ll de
Premi
Mas, casa i
9 peces
25 sous No
consta
4
PERMUTES (1378-1478)
Data Permutador 1 B Permutador 2 B
1378/3/20 Guillem Vives, de
Vilassar
Pea a Casals, sota do-
mini del monestir de Sant
Pol de Mar
Berenguer Mas, de
Vilassar
Pea a Codro, sota
domini de Pere des
Bosc
1380/3/4 Pere Bosc, lies
Dor, i Berenguer,
ll, de Vilassar
2 peces amb vinya, plan-
tada a Argentona (1 sota
domini del mas Batlle i
acensada al mas Croa-
nyes per 2 sous. 2 sota
domini de laltar i rector
de Sta. Maria de Matar i
pagament tasca (vi), sis,
delme i primcia)
Guillem Vernia i
Constana, de Matar
Pea a Cabanyes, sota
des Bosc
100 sous
1395/3/14 Pere Bonivern, de
Vilassar
Pea a la Quintana Guillem Artaguil, de
Vilassar
2 pecetes a la Quintana
1399/5/12 Pere des Bosc Pea a Femada del castell
de Vilassar
Berenguer Agell i Eli-
senda, de Vilassar
Pea a Femada del
castell sota domini i
alou de Pere des Bosc
1421/2/23 Francesca, muller
de Bernat Canyet,
de Cabrera
2 peces a Grau, sota do-
mini de Joan de Quer, de
Barcelona, senyor de la
casa de Cabrera (2 diners
per Nadal)
Pere Pon, de Cabrera Pea aloera a Puig
dOrriols a la vall
dAgell.
1422/2/8 Pere Teixidor,
lies Bonet, de
Cabrera
Pea de terra contigua
al mas Riba, de Cabrera,
que t per Miquel des
Bosc (4 sous el primer dia
de maig)
Felip Riba Pea al Forn, que t
per la Seu de Barcelona
(un morabat: per
Nadal i per Sant
Joan de juny)
1429/6/11 Jaume Botey, de
Premi, que t el
mas Servet, sense
habitar
Pea de terra Pea de terra del mas
Agell, dependent de
Pere Caselles, notari de
Barcelona
1442/2/22 Joan Estrany,
Eullia i Antoni,
ll de Vilassar
Pea a la sagrera de Vilas-
sar, sota domini i alou de
Pere des Bosc (una gallina
per Nadal)
Gens Tolr,
de Vilassar
Pea a Cirera, sota
des Bosc (quint i bra-
atge de tots els fruits
i set del vi).
Data Permutador 1 B Permutador 2 B
1445/7/13 Pon Ferrer i
Jaume, ll, de
Premi
Pea de terra aloera a les
Barraques
Joan Ferrer, merca-
der barcelon, germ
de Pon
Pea de terra aloera a
Puig-rodon
1452/12/28 Pere Geronella,
de Cabrera
Mas Geronella
Cens duna gallina, satis-
fet per Salvador Ferrer,
de Cabrera, per un hort i
una pea
Pere Arnau,
de Cabrera
20 lliures
Pea de terra aloera a
Claps
1465/3/14 Bartomeu Botey,
de Premi
Pea aloera a Conolec Bernat Costa i Rafael
Costa, ll, de Premi
2 pecetes aloeres a
Premi: a Camp Sent-
ge i a Puig dArgila
1465/3/14 Narcisa, muller
de Jaume Draper,
lies Estrader, de
Premi
Peceta aloera sembrada
amb 2 quarteres de blat a
Conolec, Premi
Bernat Costa,
de Premi
Peceta aloera erma a
Cort Novell, Premi
1468/4/23 Pere Riera, de
Vilassar
Pea del venat de Ca-
brils, venuda lany 1428
per Guillem Veil Valen-
ona i Pere Veil, ll, de
lesmentat venat
A prop del mar, sota
des Bosc, de Barcelona i
senyor del castell de Vi-
lassar (quint i braatge de
tots els fruits).
Antoni Avella,
de Vilassar, per viu
a Matar
Pea de terra, compra-
da lany 1461 a Pere
Vervol de Vilassar,
hereu del mas Salv.
Situada a puig de Mar-
turell, lies Vilardell.
Ha de pagar la dcima
dels fruits del pa i del
vi a Pere Vervol, qui
ho t sota domini i
alou de la Capella de
Sant Bartomeu de Ca-
banyes, sufragnia de
lesglsia parroquial de
Sant Juli dArgentona
Feixa aloera, compra-
da a Jaume Deulofeu
de Cabrera
1478/8/8 Salvador Cabs,
lies Folgueres,
de Premi, i An-
toni, ll hereu del
mas Folgueres, de
Premi
4 peces aloeres a Pre-
mi, situades a Camp de
Riquer, Pla de Mo,
Partella i Les Eres
Angelina, vdua de
Bernat Torra dAlella,
i Esteve Torra, ll, del
mas Maci, de Premi
3 peces aloeres a Pre-
mi, situades a Lo pi
den Mora, Codina i
Puig dArgila
5
ARRENDAMENTS (1401-1478)
Data Arrendador Arrrendat B Condicions
1401/6/6 Joan Alacant, lies
Pons, de Vilassar
Joan Colomer, de
Barcelona
cases Pagament de 60 sous anyals
1411/8/10 Salvador Perdal, de
Premi, hereu del mas
Alzina, de Vilassar
Bernat Dilmer, de
Vilassar
2 peces del mas
Alzina, sota
domini i alou de
Miquel des Bosc
4 anys
15 sous
1424/10/11
(anterior)
Jaume Cases, canonge,
sotscaptol dElna i
rector Vilassar
Pere Pol, primer
vicari de lesglsia de
Vilassar
Rectoria No consten (sha satisfet 9
lliures, 12 sous i 4 diners)
1430/12/17 Pere Sala, de Premi Pere Camps,
de Vilassar
4 vinyes .3 anys
.collites es dividiran en 3
parts: 1/3 part per Pere Sala
i 2/3 per Pere Camp
.Tota la feina a la vinya la
far Pere Camps
1434/12/15 Pere Pujolar, procu-
rador de Miquel des
Bosc
Pere Mata, ferrer, de
Santa Maria de Vila-
lleons
Ferreria i casa a
Vilassar
.Fins a Sant Pere i Sant Feliu
.Viure a la farga i treballar-hi
.Pere Mata pagar 8 orins
dor en diversos terminis
.Ferrar el mul del castell
1435/2/12 Bernat Mart, de Tei,
tutor de Vicen Mart,
de Vilassar
Nicolau Andreu, de
Vilassar
Mas Mart,
quintana, hort i
vinyes
.4 anys
.112 sous anyals
1435/3/25 Bartomeu Marc, de
Vilassar
Joan Riera, de Tei 2 peces, depen-
dents de la pa-
bordia de
Cardedeu
.4 anys
.4 sous i 6 diners
1435/5/23 Pere Mata Antoni Boix, de
Premi
Ferreria No consta
1441/6/1 Gabriel Mir, lies Cas-
tellar, de Vilassar, que
viu a Tei
Guillem Abril, de
Vilassar
Pea, dependent
de larxidiaca de
Santa Maria
del Mar de
Barcelona
.44 sous
1442/7/5 Bernat Mora, de
Premi
Pere Alost, sastre de
draps de llana, de
Barcelona
Casa al carrer de
S. Pere ms baix,
dependent de Ga-
briel Mastrony,
escriv reial i sota
domini del mo-
nestir de S. Pere
de les Puelles
. 5 anys
.21 lliures i 5 sous en total
1442/11/29 Narcs Gambert, bter
de Barcelona, procu-
rador de Nicolau Cor-
tada, rector de Cabrera
Francesc Jord,
prevere de la rectoria
de Cabrera
Fruits i censos
de la rectoria de
Cabrera
13 lliures i 10 sous de 27
lliures
1443/5/12 Bernat Vilar,
de Vilassar
Andreu Padroses,
ferrer, i Pere Pujolar,
habitants de Vilassar
Horts, feixes de
terra que es
puguin
llaurar
4 anys per 4 lliures: a 20
sous anyals
.Dels arbres sexceptuen
oliveres, alzines i nogueres
.No es pot talar cap arbre ni
collir la llenya
1444/3/2 Salvador Eimeric, de
Vilassar
Bernat Cisa, de Pre-
mi
2 peces (alou/des
Bosc)
.8 anys per 2 orins
1444/9/13 Gens Campins, de
Vilassar
Bartomeu Rafart, de
Vilassar
Tros de terra .4 anys per 10 orins
.Passats 4 anys si sha fe-
mat la terra: retorn dels 10
orins i pagament dun sou
anyal
.Desprs de 4 anys ms sha
defectuar la venda de la
terra
1446/5/14 Margarida, vdua de
Pere Riera, de
Vilassar
Pere Avella, de
Vilassar
Mas Riera, de-
pendent de des
Bosc, Franqueses
de Montcada i de
lesglsia parro-
quial de Vilassar
. 4 anys
.10 lliures i 5 sous
1450/7/19 Antoni Riera,
de Vilassar
Marc Rall, de
Vilassar
Cases amb
quintana
.4 anys a preu de 24 orins
1450/12/13 Joan Colomer, de
Vilassar
Andreu Domingo, de
Mont-roig (bisbat de
Tortosa)
vinya .3 anys a preu de 2 lliures i
10 sous
.Colomer hi treballa i cobra
als 3 anys
1452/2/20 Salvador Dilmer, de
Vilassar
Joan Monts, de
Vilassar
Pea erma .4 anys
.8 orins
1471/1/30 Miquel Libra i Agns,
de Matar, orfes de
Salvador Garb, lies
Libra, habitants de
Vilassar
Arnau de la Casta-
nyeda, cirurgi de
Cabrera
Mas a Vall
.Pea llogada a
Salvador Orriols
.Pea venuda a
Morota
.Vinya venuda a
Salvador Canal
de Cabrera
.4 anys
.Amb el preu del lloguer
sha de redimir la vinya
venuda a carta de grcia a
Salvador Canal
.Obtenci dels fruits
plantats pels venedors
.preu: 40 lliures (30 al
comptat i 10 a terminis)
.Venedors satisfaran censos
del mas (no sespeciquen)
a excepci pro talio cava-
llorum: 16 s (comprador) i
20 s (venedors)
1473/3/19
(s ante-
rior)
Jaume Padr, de Vi-
lassar
Jaume Juli,
de Vilassar
Quintana, vinyes,
horts i arbres del
mas Pi
.12 lliures pels 4 anys
1474/3/20 Gens Campins, de Vi-
lassar, i Pere Campins,
ll, que ha entrat al
mas Riba, de Cabrera
Pere Grau, de
Vilassar
Pea erma del
mas Campins,
sota domini i
alou de
Pere des Bosc
.10 anys a rabassa a 6 di-
ners anuals cada any que la
vinya estigui sense plantar
.1/3 part collita pels Cam-
pins
.Entrada de 5 orins, que
valen 55 sous
1476/11/8 Joan dArgentona,
donzell, de Barcelona
Salvador Orriols, de
Cabrera
ad primas raba-
cias ibidem plan-
tandas
.10 anys
.Cens: octau
.Entrada: 34 sous
1478 Jaume Font, rector de
Cabrera
Marc Sim, rector
de Sant Miquel de
Cladelles (dicesi de
Girona)
Fruits i rdits
de la rectoria i
els satisfets pels
arrendataris de
lesglsia
llusme de les
vendes i aliena-
cions.
.1 any
.Jaume Font es ret el dret
de signatura dels instru-
ments de venda i daliena-
cions
1478/7/28 Antoni Soler,
de Cabrera
Arnau de la Casta-
nyeda, cirurgi, de
Cabrera
3 peces, plantades
de vinya, depen-
dents del mo-
nestir de S. Pere
de Clar (quint i
braatge)
3 anys per 3 lliures
6
LLOGUERS PRECEDITS DE DEBITORIS (1440-1478)
Data Creditor Deutor B i preu lloguer Import degut
1440/10/16 Rafael Rossell,
de Vilassar
mi
Pea 66 sous
Ref. extreta de
1449/5/13
1441/1/10 Gens Tolr, de
Vilassar
Bartomeu Veil, lies
Perpiny, de Vilassar
Pea, sota domini i alou de Pere des
Bosc. Lloguer: 2 sous per collita
dordi, civada o qualsevol altra esplet
10 orins=
110 sous
1444/4/26 Bernat Saura,
de Vilassar
Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea, dependent del monestir de Sant
Pol de Mar
Lloguer: 6 diners
5 orins=
55 sous
1444/12/31 Bernat Saura,
de Vilassar
Antoni Ferrer, de
Vilassar
2 peces: una depenent del monestir de
S. Pol de Mar i laltra de Pere des Bosc
Lloguer: 18 diners
13 orins=
7 lliures
i 3 sous
1445/3/22 Miquel Riera,
de Vilassar
Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea, dependent del beneci de Santa
Maria de Sant Gens de Vilassar
Lloguer: 6 diners
7 orins=
77 sous
1445/6/21 Bernat Dilmer
i Salvador, ll,
de Vilassar
Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea
Lloguer: 6 diners
6 lliures
1449/1/17 Bartomeu
Marc hereu del
mas Morera,
lies Bernat,
de Vilassar
Bartomeu Boter, de
Premi
2 peces, dependents de la pabordia de
Cardedeu i del monestir de Sant Pere
de les Puelles de Barcelona
16 orins i
3 sous=8 lliu-
res i 19 sous
1449/5/13 Rafael Rossell,
de Premi
mi
Pea
Lloguer: 4 sous i 6 diners
66 sous
anteriors (ref.
1440/10/16) +
3 orins i
1 sou= 44 sous
Data Creditor Deutor B i preu lloguer Import degut
1457/4/4 Salvador
Dilmer, de
Vilassar
Pere Veil, lies Per-
piny, de Vilassar
Pea
Lloguer: 12 diners
10 orins=
110 sous
1459/4/4 Bernat Tolr i
Antoni, ll, de
Vilassar
Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pere des Bosc (tasca i braatge)
Lloguer: 18 diners
26 lliures
1478/6/1 Joan Dilmer,
hereu del mas
Dilmer, orfe de
Salvador, de
Vilassar
Pere Pons, lies Ce-
rola, de Vilassar
Pea, sota domini i alou de Pere des
Bosc (3 quarteres de blat a mesura
del castell de Vilassar)
Lloguer: no consta
17 lliures i
5 sous
7
COMPRAVENDES DE BNS ALOERS (1365-1481)
Data Venedor/a Comprador/a B Preu
1365/7/24 Constana, muller de Bernat Tria i
aquest, de Vilassar
Pere Botey, de Premi Pea 25 lliures
1365/8/4 Bartomeu Tria, lies Morot i Sana,
lla i hereva de Bartomeu Tria, i
Sana, mare del primer, de Vilassar
Berenguer Ferrer, rector de
Santa Maria de Llinars
Feixa 20 lliures
1367/1/6 Pere Castellar, Guillem Artaguil
Pere Bonivern, Guillem Morot,
Raimon Vidal, Guillem Aroles,
Bernat Isern, Bartomeu Tria, de
Vilassar. Marc Puig, de Cabrera;
Arnau Espinal de Pins, Bartomeu
i Berenguer de Pins, dArgentona
i Raimon sa Font, de Sant Esteve
del Coll, tutor de lhereu del mas
Mayol, dArgentona
Bernat Partella, de Premi parellada 135 lliures
1368/9/11 Bernat Juli, lies Sala, i Frances-
ca, pubilla del mas Juli de Vilassar
Pere de Coromines, de
Barcelona i Jaume Corts,
de Badalona
Pea 20 lliures
1370/4/25 Pere Morot, ll i hereu de Ferrer
Morot, tamb hereu de Pere Morot,
avi. Tots de Vilassar
Bernat Eimeric i Sana, de
Vilassar
2 cases 38 lliures
1371/10/16 Berenguer Amat, del terme del
castell de la Roca
Guillem Veil, orfe de
Bernat Veil, de Vilassar
Pea amb
vinya
2.000 sous
1371/10/16 Berenguer Amat, del terme del
castell de la Roca
Arnau Ponseta, de Premi Feixa amb
vinya
2.000 sous
1371/1/2 Guillem Artaguil i Saurina, de
Vilassar
Pon Ferrer, de Premi Pea 18 lliures
1373/5/3 Bernat Ferrer, de Vilassar Jaume Riera, de Premi Pea 11 sous
1374/3/21 Guillem Artaguil, de Vilassar Francesc Pi i Pere Pi,
gendre, de Vilassar
3 peces 30 lliures
1374/3/27 Constana, hereva i pubilla del mas
Castellar, muller dArnau Castellar i
aquest, de Vilassar
Sim Isern, de Vilassar Pea 17 lliures
1377/9/9 Guillem Agell, de Premi Jaume Riera Pea 112 sous
1377/11/8 Pere Aroles, Guillem, ll, i Saurina,
muller del darrer, de Vilassar
Jaume Rafart, de Vilassar Pea 95 sous
1378/12/20 Pere dArenys, rector de Cabrera Bernat Mates, de Barcelona Pea amb
Vinya
39 lliures
1379/1/4 Guillem Artaguil i Margarita, de
Vilassar
Esteve Mates, de Barcelona Pea 20 lliures
1379/9/14 Pere dArenys, rector, de Cabrera Bernat Jaume i Berenguer
Gener, marmessors de
Bernat Gener, de Cabrera
Hort i aigua 20 lliures
1380/11/11 Bonanat Canal, hereu mas Canal,
de Vilassar
Bernat Duran, de Premi Mas Canal 25 lliures al
venedor (10
per testar)
1381/9/20 Pere Ferrer, de Vilassar Pere des Bosc Pea 15 lliures
1382/5/20 Bernat Folgueres i Saurina, de
Premi
Pere Botey, de Premi Terra 19 lliures
1383/3/24 Pere Triador i Miquel Triador ll,
de Premi
Pere Botey, de Premi Pea 77 sous
1398/1/16 Arnau Oliver i Jaume Oliver, pare i
ll, de Premi
Pere Botey, de Premi Pea No consta
1398/7/23 Bartomeu Parera, de Premi Bonanat Fornells, de
Premi
Pea 30 sous
1407/8/4 Agneta, pubilla del mas Canal i
muller de Pere Serena, lies Dilmer,
de Vilassar
Salvador Serena, de
Vilassar
Mas Canal 26 lliures 15
sous i
5 diners
1411/3/29 Pere Puig, lies Muial, dArgentona Bernat Avella, de Vilassar Pea 27 lliures i
10 sous
1412/1/23 Bernat Mas i Blas Mas, nebot, de
Vilassar
Salvador Tenes, fuster de
Cabrera
Pea No consta
1433/12/8 Miquel Soler, de Premi Antoni Ferrer, de Premi Pea 7 lliures i
15 sous
1434/6/12 Gens Tolr, de Vilassar Miquel Casals, germ, de
Vilassar
Pea No consta
1435/10/2 Constana, vdua de Guillem
Aroles, de Vilassar
Nicolau Morot, pare i legal
administrador del seu ll,
Peric Morot, de Vilassar
Mas Morot,
venut per Ni-
colau Morot
30 lliures
1436/11/30 Guillem Pere Aroles, de Vilassar Gens Tolr, de Vilassar Pea 33 sous
1439/1/15 Antoni Amat, de Vilassar Pere Fontanils, de Tei Pea 30 lliures
1441/3/19 Pere Geronella, de Cabrera Esteve Mayol, de Cabrera 3 peces 6 lliures i
10 sous
1441/7/14 Bernat Dilmer, Joana, Salvador
Dilmer, llur ll, i Antoni Campins,
lies Dilmer, germ, de Vilassar
Antoni Ferrer, de Vilassar Pea 55 sous
1442/4/3 Bernat Serra, de Vilassar Nicolau Serra, germ, de
Cabrera
Pea 8 orins
aragonesos
dor
1442/5/3 Bernat Dilmer i Salvador, ll, de
Vilassar
Constana, vdua de Gui-
llem Aroles, de Vilassar
Pea 88 sous
1442/5/25 Bernat Dilmer i Salvador, ll, de
Vilassar
Antoni Ferrer, de Vilassar pea 63 sous
1443/3/17 Pere Avella i Joan, ll, de Vilassar Bernat Mas, de Vilassar Peceta 27 sous i
7 diners
1445/2/6 Nicolau Gener, lies Vilar, de Vilas-
sar
Salvador Colomer, de Vi-
lassar
Tros de bosc 9 sous
1445/5/18 Pasqual Segu, de Cabrera Francesc Eimeric, lies
Bonet, de Cabrera
2 peces 110 sous
1446/5/8 Bernat Costa, de Premi Pere Fontanils, de Tei Pea campa 16 lliures
1445/5/30 Francesc Pon, ll, hereu del difunt
Pere Pon i Rmia, usufructuria,
de Cabrera
Bernat Sala, lies Mayol,
de Cabrera
Pea 16 lliures
1446/4/19 Bernat Llad, curador dels bns del
difunt Pere Cors, de Cabrera
Esteve Mayol, de Cabrera Peces de
terra
80 lliures
1446/6/6 Bernat Llad, pare i administrador
del seu ll (no consta nom), de
Cabrera
Gabriel Mateu, de Cabrera Pea de terra 44 sous
1448/10/15 Joan Rovira, procurador dEullia,
sa mare, vdua de Guillem Rovira,
de Sant Cristfol de Lli dAvall
Pere Arnald, de Cabrera Pea o feixes
contiges
12 orins
aragonesos
dor= 6 lliu-
res i 12 sous
1448/12/18 Salvador Pi, de Vilassar Guillem Castellar, de Pre-
mi
Tros terra
del mas Lena
12 lliures
1451/7/26 Toms Riera, de Premi Pere Maci, de Premi Pea 6 lliures, 9
sous i
6 diners
1452/12/6 Antoni Rossell, de Premi Antoni Poal, de Barcelona Cases amb
pea
20 lliures
1458/2/6 Joan Rossell, de Tei Pon Ferrer, de Premi Pea terra
erma, abans
plantada de
vinya
40 lliures
1458/6/4 Pere Feliu, Joan Llad, lies Feliu,
i Gabriela, muller de Joan, de Ca-
brera
Pere Arnau, de Cabrera Feixeta 36 sous
1459/1/30 Gaspar Vicen, lies Serra, pare i
administrador dels bns del seu ll
Joan, de Vilassar
Bartomeu Arnau, de Ca-
brera
Pea 8 lliures
i 5 sous
1458/10/24 Nicolau Morot, Clara, sa muller, pu-
billa del mas Pere Ferrer, de Premi,
i Pere Morot, llur ll, de Vilassar
Pere Maci, de Premi Pea 9 lliures
1459/7/15 Clara, muller de Pere Arnau i vdua
de Bernat Canal, lies Colomer, pubi-
lla del mas Canal, de Cabrera
Salvador Bartomeu, de
Cabrera
Pea de terra
bosquina i
peceta per a
llaurar
3 lliures
i 3 sous
1459/7/17 Miquel Bramona prevere beneciat
de lesglsia de Sant Pere de les Pu-
elles de Barcelona, rector de Sant
Feliu de Cabrera i hereu dIsabel,
vdua dArnau de Quer i dArnau
Fontanals, i senyora de la Casa de
Cabrera
Arnau de la Castanyeda,
cirurgi de Cabrera
Pea 55 lliures
1459/10/21 Salvador Ferrer i Bartomeu, ll, de
Cabrera
Salvador Bartomeu i Este-
ve Mayol, sndics i procura-
dors de la Universitat i de
la parrquia de Cabrera
Part pea 44 sous
1461/3/22 Miquel Bramona, rector de Cabrera Bartomeu Riba, de Cabrera Pea 7 lliures
1461/4/30 Antoni Manent, de Vilassar Joan Castellar, de Premi Pea 7 lliures
1461/5/10 Miquel Bramona, rector i senyor de
la Casa de Cabrera
Joan Mayol, lies Llad de
Cabrera
Peceta 7 lliures
i 3 sous
1461/6/4 Salvador Dilmer, de Vilassar Salvador Colomer del
Cam, de Vilassar
Feixa petita 4 orins
1461/6/7 Guillem Pere Aroles, de Vilassar Salvador Colomer del
Cam, de Vilassar
Feixa petita 4 orins
1462/5/2 Bartomeu Botey, pare i ll, de Pre-
mi
Joan Llaurador, de Premi Pea 14 lliures
1463/2/15 Narcisa Estrader, hereva del mas
Estrader, i Jaume Estrader, el seu
marit, de Premi
Antoni Colomer, de Premi 2 peces 10 orins
marit, de Premi
Joan Llaurador, de Premi Pea de dos
jornals a
cavar
5 orins
marit, de Premi
Antoni Cases, de Premi Pea 5 orins
1464/4/4 Cebri Mateu, de Cabrera Bartomeu Arnau, de
Cabrera
Peceta, que
fou del mas
Alier
12 sous
1463/5/8 Antnia Tiona, de Premi Bartomeu Company lies
Mart, de Tei
Pea 4 orins
1463/10 Jaume Llad, paraire de draps de
llana de Barcelona
Jaume Mir, de Cabrera Feixa erma
del mas Tei-
xidor, lies
Bonanat
33 sous
1464/4/21 Pere Morot, de Vilassar, hereu del
mas Pere Ferrer, de Premi
Bonanat Partella,
de Premi
Pea erma
del mas Pere
Ferrer
80 sous
1464/4/24 Jaume Llad, sastre de draps de
llana de Barcelona, hereu universal
dEullia, tieta seva, muller i hereva
de Pere Teixidor, lies Bonanat, de
Cabrera
Pere Arnau, de Cabrera Pea erma 77 sous
1464/7/15 Pere Morot, de Vilassar Pere Colomer, de Premi 2 peces 12 lliures
1464/9/30 Berenguer Figuera, de Premi Antoni Colomer, de Premi Pea 30 sous
1464/10/6 Bartomeu Riera, de Premi Antoni Colomer, de Premi Pea 22 sous
1465/3/28 Jaume Llad, paraire de draps de
llana de Barcelona
Pere Orriols, de Cabrera Feixa 26 sous
1465/5/14 Bernat Costa, Rafaela, sa muller i
Rafael, llur ll, de Premi
Lloren Partella, de Premi Pea erma,
permutada
a Narcisa,
muller de
Jaume
Draper lies
Estrader,
de Premi
12 lliures i
13 sous
1465/6/11 Bernat Argimon, Joanna i llur ll,
Bartomeu Argimon, de Premi
Antoni Casa, de Premi Feixa 70 sous
1465/11/12 Pere Gener, lies a Vall, i Salva-
dora, pubilla del mas Boquer, de
Cabrera
Jaume Mir, de Cabrera Feixa del
mas Aguilar
33 sous
1466/4/28 Salvador Ferrer, ferrer de Cabrera
que t el mas Avella rnec i les
tinences
Salvador Abril, de Vilassar Pea
bosquina
8 orins=
93 sous
i 6 diners
1466/9/8 Marturi de Vilarnau, de Premi Esteve Franquesa,
de Premi
Vinya 10 lliures
i 10 sous
1467/3/23 Miquel Soler i Antoni Soler, ll
heretat, de Premi
Berenguer Partella,
de Premi
Pea part
plantada de
vinya i de
blat
27 lliures
i 10 sous
1467/4/15 Eullia, vdua de Bartomeu Botey, de
Premi, Jaume Botey, de S. Vicen
de Sarri i Joan Vidal, de Badalona,
tutors dels lls del difunt
Esteve Franquesa,
de Premi
Vinya plan-
tada
6 orins=
66 sous
1467/4/15 Jaume Botey, de S. Vicen de Sar-
ri, i Eullia, vdua de Bartomeu
Botey, de Premi i muller de Joan
Rossell, de Tei
Esteve Franquesa,
de Premi
Vinya 3 lliures
i 6 sous
1467/4/18 Antoni Mir, lies Arno, de Cabrera Jaume Mir, de Cabrera 2 peces 18 lliures i
14 sous
1468/4/23 Antoni Cases, sa muller Antnia,
Natlia, de Premi, vdua de Bernat
Calvo dAlella, i Joan, ll, de Premi
Berenguer Partella,
de Premi
Pea 16 lliures
1468/5/12 Pere Arts, Antnia, sa muller,
Pere Androquada, ll dAntnia de
Premi
Mateu Bay, sastre de
Premi
Vinya plan-
tada
8 lliures
i 5 sous
1468/10/31 Salvador Ferrer, pare i ll,
de Vilassar
Berenguer Partella,
de Premi
Pea 12 lliures
1469/2/17 Bartomeu Manent i Antoni Manent
ll, de Premi
Berenguer Partella,
de Premi
Pea 9 lliures
1470/1/7 Bartomeu Manent, de Premi Joan Rossell, de Tei Pea 2 lliures
i 4 sous
1470/1/20 Bernat Argimon, Joana
i Bartomeu, ll, de Premi
Joan Castellar, de Premi Pea 5 lliures
i 10 sous
1470/2/25 Berenguer Tai, procurador
dEullia, hereva del difunt
Bartomeu Orenga, de Premi
Pere Ferrer, ll de Jaume
Ferrer, de Premi
Mas Orenga,
pea i horts
11 lliures
1470/11/25 Antoni Orriols, de Premi Joan Rossell, de Premi Pea erma 10 lliures i
mitja. Fins
que no
shagi cobrat
el venedor
tindr 2
peces
aloeres del
venedor
1471/4/2 Miquel Vicen Bramona, prevere
beneciat de la Seu de Barcelona, i
Pere Galcer Bramona, barcelonins
i habitants dArgentona, germans
i marmessors amb Joan Font, for-
matger, de Barcelona, del seu oncle
Miquel Bramona, rector de Cabrera i
senyor de la Casa de Cabrera
Pere Catal, de Cabrera Pea 40 sous
i 6 diners
1471/4/23 Vicen Rodon i Antoni, ll, de Ca-
brera
Pere Catal, de Cabrera Pea ( erma
i vinya)
6 lliures
i 12 sous
1472/9/21 Bartomeu Vallet, procurador de
Pere, ll, de les Borques Blanques
Gabriel Llaurador,
de Premi
Pea erma 44 sous
1473/3/19 Guillem Jaume i Jaume Jaume, ll,
de Cabrera
Bartomeu Arnau,
de Cabrera
Feixa 20 sous
1473/6/6 Joan Miquel Libra, de Matar, orfe
de Salvador Garb, lies Libra
Pere Gener, dArgentona Feixa 27 sous
i 7 diners
1473/10/19 Berenguer Partella, del mas Figue-
ra, de Premi
Berenguer Partella,
de Premi
Pea del mas
Pons Ferrer
10 lliures
1474/9/4
(venda del
1462)
Bartomeu Mart, ll i hereu del
difunt Pere Mart, de Tei
Lloren Juli, ll i hereu
del difunt Vicen Juli,
de Vilassar
Mas de Mar-
t (rnec) i
quintana
11 lliures
1474/11/19 Berenguer Figuera, de Premi Bernat Font, de Premi Feixa del
mas Andreu
25 sous
1474/11/25 Antoni Soler i Antnia, de Premi Gabriel Llaurador,
de Premi
2 peces 6 lliures
i 10 sous
1475/1/13 Antoni Font i Joan, ll, de Premi Pon Ferrer, de Premi Feixa 110 sous
1475/1/9 Berenguer Figuera, de Premi Bernat Font, de Premi Feixa en part
erma i en
part plantada
55 sous
1475/2/16 Elionor, muller de Pere Joan
Ferrer, de Barcelona
Antoni Oliver, rector de
Sant Cugat del Rec de
Barcelona, ementi tam
laice et private persone
Casa de Ca-
brera o Agell,
2 parellades,
6 peces, mas
Sala i altres
peces amb
censos, jo-
ves, tragines
i altres drets
de la Casa de
Cabrera (no
se citen)
425 lliures
1475/10/14 Pere Ferrer, mercader de
Barcelona, orfe de Jaume Ferrer,
de Premi
Nicolau Orriols, de Premi Mas Orenga
i pea, que
compr a
Berenguer
Tai, tutor
dEullia,
hereva de
Bartomeu
Orenga,
difunt
13 lliures
1476/2/10 Antoni Riera, tutor dAmador, el
seu nebot, orfe de Bartomeu Riera i
de Bartomeua, de Premi
Antoni Ferrer, de Premi Pea 13 lliures
i 12 sous
1476/3/5 Esteve Franquesa, boter, i Miquel
Parera, lies Franquesa, de Premi
Joan Cases, de Premi Pea erma i
bosquina
11 lliures
1478/3/6 Joan Llad, lies Feliu i Gabriela, la
seva muller i pubilla del mas Feliu,
de Cabrera
Arnau Castanyeda, cirurgi
de Cabrera
Feixa 10 lliures
1478/3/17 Jaume Jaume, orfe de Guillem
Jaume, de Cabrera
Pere Puig, tutor de Barto-
meu, ll i hereu universal
del difunt Antoni Puig,
germ seu, de Cabrera.
Feixa 82 sous
i 20 diners
1478/4/5 Joan Llad, lies Feliu i Gabriela,
muller i pubilla del mas Feliu, de
Cabrera
Salvador Bartomeu, de
Cabrera
Hort, que
tenen en
usdefruit, fou
del mas Alier
22 sous
1478/8/8 Angelina, vdua de Bernat Torra,
dAlella, i Esteve Torra, ll del mas
Maci, de Premi
Lloren Partella, de Premi Pea que han
permutat el
mateix dia i
una pea de
vinya
14 lliures
1478/8/14 Jaume Mateu, corredor danimals,
de Barcelona
cirurgi, habitant de
Cabrera
Pea del mas
Segu, que
Jaume Ma-
teu va ven-
dre a Pere
Arnau
40 sous
1479/10/16 Amador Bellot, orfe de Vicen Be-
llot i Eullia, de Matar
Bartomeu Puig, ll i hereu
universal del difunt Antoni
Puig, de Cabrera
Feixa 20 sous
(sinclou en
aquesta
venda 2
peces
dependents)
1480/3/14 Joan Font, de Premi Pere Pareres, sastre de
Premi
Terra erma 55 sous
1480/12/5 Joan Llad, lies Feliu i Gabriela, la
seva muller i pubilla del mas Feliu,
de Cabrera
mestre barber i cirurgi,
de Cabrera
Tros de terra
erma amb
2 oliveres
98 sous
1480/10/31 Cebri Sabater, dArgentona Bartomeu Puig, de Cabrera Quintana
on estava el
mas Rispau,
derrut
dArgentona
25 lliures,
que el com-
prador ret
per a lluir
un censal
1480/10/31 Cebri Sabater, dArgentona Bartomeu Puig, de Cabrera Pea erma 10 lliures
1481/1/2 Antoni Font, lies Roig, habitant de
Cabrera, orfe de Salvador Font, de
Matar
Gaspar Riera, de Cabrera Pea erma
del mas Font
8 lliures
i 16 sous
1480/9/13 Joan Llad, lies Feliu, i Gabriela,
muller i pubilla del mas Feliu, de
Cabrera
Melcior Batlle, lies Morot Pea erma a
rabassa
40 sous i
1/8 part dels
fruits als
venedors,
desprs de
la poda i
el delme a
lEsglsia
8
COMPRAVENDES DE TINENCES GRAVADES AMB CENS (1355-1481)
Data Venedor/a Comprador/a B Domini i censos Preu
1355/1/4 Arnau Ponseta, procu-
rador de Margarida,
muller de Berenguer
Estrader, de Premi
Pere Botey, de
Premi
Pea Bernat de Sant Vicens,
Premi: no consten
censos
No
consta
1365/7/18 Constana, muller de
Bartomeu Tria i aquest,
de Vilassar
Raimon Vidal, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: no cons-
ten censos
9 lliures
1368/6/18 Pere Grau, de Vilassar Guillem Abril, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: tasca i
braatge (pa) i tasca
(vi)
40 sous
1369/4/20 Elisenda Agella, muller
de Berenguer Agell i
aquest, de Vilassar
Pere Botey, de
Premi
Pea Pere des Bosc i fran-
queses de Montcada:
no consten censos
6 lliures
1370/1/23 Berenguer Vilar i Eli-
senda, la seva muller, de
Vilassar
Sim Isern, de
Vilassar
Pea Altar de Sant Joan de
Santa Maria de Matar:
1 gallina
21 lliures
1370/7/19 Guillem Moya, ll i
hereu difunt Guillem
Moya de Vilassar
Pere de Villarasa
i Sana, de
Vilassar
Casa a
Cortal
Pere des Bosc: parell de
gallines
6 lliures
1371/1/2 Bernat Morell, de Vi-
lassar
Bernat Galceran,
de Vilassar
ten censos
33 sous
1371/4/5 Sana, muller de Pere
Roig, i aquest, de Vilassar
Berenguer Ave-
lla de Vilassar
Pea Pere des Bosc: tasca i
braatge (pa)
4 lliures
1372/1/4 Guillem Duran i Cons-
tana, la seva muller,
de Vilassar
Guillem Cam-
pins, de Vilassar
Pea Pere des Bosc i fran-
quesa de Montcada: no
consten
25 sous
1372/4/8 Bartomeu Vives, ll i he-
reu de Bartomeu Vives,
de Premi
Pere Botey, de
Premi
Pea Reial: no consten 7 lliures
1372/7/14 Sim Isern, de Vilassar,
ll i hereu de Ferrer
Isern, de Matar
Pere Anguera, de
Matar
Pea Pere Margens, senyor
del castell de Matar:
gallina
12 lliures
1372/7/14 Ramon Amat,
de Vilassar
Sim Isern, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: quint i
braatge
100 sous
1373/1/16 Bartomeu Vives ll
i hereu de Bartomeu
Vives, difunt, de Premi
Pere Botey, de
Premi
Pea Franquesa reial: no
consten censos
7 lliures
1374/4/4 Francesc Pi i Pere Pi,
lies Rossell, gendre,
de Vilassar
Mart Joan, de
Tei
Vinya a
rabassa
Mas Rossell: no cons-
ten censos
325 lliu-
res
1375/1/28 Bartomeu Vives
i Elisenda, de Premi
Sim Isern, de
Vilassar
2 peces Reial: no consten cen-
sos
No
consta
1375/1/28 Bartomeu Vives
i Elisenda, la seva
muller, de Premi
Sim Isern, de
Vilassar
Pea Reial (pertanyent al
mas Arany): sis (he-
reu mas Arany)
6 lliures
1375/3/7 Pere Ferrer, de Premi Pere Botey, de
Premi
Pea Pabordia de Santa
Maria dAro: quint i
braatge (pa)
80 sous
1375/3/28 Guillem Agell, de
Premi
Sim Isern, de
Vilassar
2 peces Berenguer Partella:
quint i braatge (pa) i
quint (vi)
15 lliures
1377/1/18 Bernat Cisa, de Premi Pere Botey, de
Premi
Pea amb
vinya a
rabassa
Pia Almoina de la Seu
de Barcelona: tasca
8 lliures
1377/2/15 Bernat Colomer, hereu
del difunt Sim
Colomer, i Constana, la
seva muller, de Vilassar
Francesc Pi i
Pere Pi, lies
Rossell, gendre,
de Vilassar
2 peces Pere des Bosc: no cons-
ten censos
8 lliures
1377/2/22 Elisenda, muller de
Berenguer Agell, i
aquest, de Vilassar
Bernat Marc, de
Vilassar
2 peces Pere des Bosc: quint,
braatge (pa) i quint
(vi)
14 lliures
1380/11/11 Bonanat Canal, hereu
del mas Canal, de
Vilassar
Bernat Duran, de
Premi
Vinya i
hort
Pere des Bosc: set
Berenguer Marc, rector
de Vilassar: quartera
forment (mesura de
Granollers)
20 lliures
Pacte de
matri
moni en-
tre lls
1381/1/2 Bernat Figuera, hereu
del mas Andreu de
Premi
Pere Botey, de
Premi
Pea Pere des Bosc i Bernat
de Sant Vicen, senyor
de la Casa de Premi:
no consten
100 sous
1381/2/17 Berenguer Riba, de
Vilassar
Berenguer Mas,
de Vilassar
Mas i
quintana
Rector de Santa Maria
de Caldes dEstrac:
1 sou (rector), 3 diners
(hereu del mas Llad),
2 diners (mas Flor del
Sant Crist)
66 sous
1381/7/10 Pere Eimeric i ll,
Galcer, de Cabrera
Pere Fruits, pre-
vere i beneciat
de la capella de
Sant Vicen de
Burriac
Casa,
quintana i
hort
Esglsia de Sant Feliu
de Cabrera/hereu del
mas Riba/hereu del mas
de Guillem Bartomeu:
vigiliam frumenti et
deciman de polls i 5
sous (hereu del mas de
Guillem Bartomeu)
15 lliures
i 8 sous
1382/6/20 Bartomeu Vives i
Elisenda, de Premi
Pere Botey, de
Premi
2 peces Franquesa 6 lliures i
1 sou
1386/7/28 Pere Banyeres Grau, de Cabrils Pea Miquel des Bosc:
4 diners
No
consta
1393/8/21 Arnau Oliver, lies Cer-
vera, i Jaume, ll, de
Premi
Pere Botey, de
Premi
Pea Miquel des Bosc: no
consten censos
No
consta
1394/10/26 Pere Bonivern i Sim
Isern, marmessors de
Sana Riera, vdua de
Bernat Riera, de Vilasar
Bernat Bonivern,
ll de Pere
Bonivern, ll del
venedor, de
Vilassar
Pea Miquel des Bosc: tasca i
braatge
20 sous
1396/4/16 Flix Riba, de Cabrera Bernat Tolr de
Vilassar
Pea Miquel des Bosc i sot-
sestablert a lhereu del
mas Grau (tasca)
7 lliures
1396/11/26 Arnau Bartomeu,
beneciat de la Seu de
Barcelona, Berenguer
Claramunt, de Tei,
marmessors de Raimon
Claramunt, beneciat de
Sant Nicolau de Sant
Gens de Vilassar
Pere Arenys rec-
tor de Cabrera
Pea a
rabassa
de Barcelona: tasca
(pa), tasca i braatge
(vi)
68 lliures
i 4 diners
1397/10/16 Maria, muller de
Bernat Marc, i aquest,
de Vilassar
Joan Aulovara,
de Vilassar
pea Pabordia de Santa
Maria dAro: quint i
braatge
i sis (vi)
40 sous
1398/10/25 Bernat Galceran, de
Vilassar
Bernat Mas, fus-
ter, i Francesca,
de Barcelona
Pea Miquel des Bosc: sis 6 lliures i
12 sous
1399/4/3 Sana, muller de Bernat
Eimeric, i aquest, de
Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
Pea Miquel des Bosc: quint
i braatge
20 lliures
1402/2/23 Nicolau Colomer i
Constana, la seva
muller, de Vilassar
Bernat Ferrer,
pare i ll, de
Vilassar
2 peces del
mas
Colomer,
de Premi
Miquel des Bosc: no
consten censos
20 lliures
i 10 sous
1402/6/12 Salvador Isern, de
Vilassar, corredor de
Miquel des Bosc en
ladministraci de la
borda del difunt Bernat
Morera
Arnau Rossell,
de Premi
Pea Miquel des Bosc: de
vuit i braatge (pa/vi)
a dcima
15 lliures
1402/8/20 Salvador Isern, de
Vilassar i corredor de
Miquel des Bosc en
ladministraci de la
borda del difunt Bernat
Morera
Bernat Segu
lies Flor, de
Vilassar
Pea o
feixa
Miquel des Bosc: tasca 41 sous
1404/1/29 Mart Ferrer, de
Cabrera i hereu de Mar-
garida, vdua de Pere
Mayol, de Vilassar
Bernat Dilmer
i Joana, de Vi-
lassar
Cases amb
quintanes
Guillem Aroles: quar-
tera de blat (mesura del
castell de Vilassar)
104 sous
1406/7/18 Pere Andreu i Nicolau,
ll, de Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
Pea Miquel des Bosc: sis
diners per Nadal
12 lliures
1406/7/19 Agns, pubilla del mas
Canal, muller de Pere
Serena, i aquest, de
Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
Pea Miquel des Bosc: set 11 lliures
i 5 sous
1411/11/2 Alemany Eimeric i
Salvador Eimeric, de
Vilassar
Salvador Armen-
gol, de Vilassar
Mas
Perpiny
Miquel des Bosc: no
consten censos
80 lliures
1417/10/19 Saurina, muller de Pere
Poncet, i Pere, ll, de
Cabrera
Salvador Armen-
gol, de Vilassar
Mas Canyet,
dArgentona
Miquel des Bosc: no
consten censos
22 lliures
1417/11/18 Joan Vivent i Maria, de
Vilassar
Pere Barcel, de
Vilassar
Cases amb
quintana
Hereus del mas Flor
i Llad: 4 diners
Santa Maria de Caldes
dEstrac: 12 diners
27 sous i
6 diners
1418/5/28 Berenguer Saura, Fran-
cesca, i son ll, Bernat,
de Vilassar
Bernat Rafart i
Bartomeu Ra-
fart, lies Fono-
llet, de Vilassar
2 peces Monestir de Sant Pol de
Mar: dcima
110 sous
1420/4/24 Pere Gener, el jove de
Cabrera
Bartomeu Ra-
fart, de Vilassar
Pea Joan de Quer, de Barce-
lona, senyor de la Casa
de Cabrera: 2 morabatins
100 sous
1420/9/2 Pere Cors, de Cabrera Pere Llad, de
Cabrera
Pea del
mas Cors
Capella de Sant Vicen:
cinqu i braatge
16 lliures
i 10 sous
1421/5/12 Bernat Llad, de
Cabrera
Guillem Abril, de
Vilassar
Pea del
seu pare
difunt
Sant Bartomeu de Ca-
banyes drrius: cinqu
6 lliures
1421/7/6 Bernat Cisa, hereu del
mas Cisa, de Premi
Pere Aroles, de
Vilassar
Pea Pia Almoina de la Seu
de Barcelona: tasca
14 lliures
1421/8/17 Jaume Roudors, de
Vilassar
Berenguer Mar-
qus, de Vilassar
Pea Miquel des Bosc: sis 12 lliures
i 10 sous
1422/1/3 Bernat Carbonell i
Gabriel, ll, de Vilassar
Bartomeu Ra-
fart, lies Fono-
llet, de Vilassar
i braatge
11 lliures
1422/3/28 Pascasi Segu del mas
Segu, de Cabrera
Salvador Torres
i Francesca, la
seva muller, de
Cabrera
Pea del
mas Segu
Joan de Quer, de Barce-
lona: no consten censos
44 sous
1422/4/13 Francesc Rossell, sas-
tre, i Bartomeu, ll, de
Barcelona
Bernat Orriols,
de Cabrera
Hort amb
aigua per
regar
de Barcelona: no cons-
ten censos
10 lliures
1422/4/13 Joan Soler, vidu de Pas-
csia, pubilla del mas
Segu, i llur ll, Joan, de
Cabrera
Raimon Tarasc,
de Cabrera
Pea Priorat de Rocarossa: 6
diners
88 sous
1422/8/24 Salvador Ferrer, lies
Estruch, ll de Bernat
Estruch, de Vilassar
Bernat Campins,
de Vilassar
Pea erma Miquel des Bosc: tasca i
braatge
7 lliures
1422/12/28 Bernat Carbonell i Ga-
briel, ll, de Vilassar
Bernat Avella, de
Vilassar
Pea Miquel des Bosc: tasca i
braatge
No
consta
1423/2/24 Nicolaua, vdua de Sal-
vador Colom, pubilla del
mas Colom, de Vilassar
Pere Aroles, de
Vilassar
Pea o
feixa
Miquel des Bosc: no
consten censos
11 lliures
1424/4/5 Pere Llad, de Vilassar Pere Dorca Pea Santa Maria de Caldes
dEstrac: no consten
censos
11 lliures
Vilassar
Pere Avella, de
Vilassar
Pea Altar del Sant Esperit
de la Seu de Barcelona:
quint i braatge
66 sous
1428/10/8 Bernat Riera, carnisser,
Elisenda, i Antoni Riera,
llur nt, hereu del mas
Riera, de Vilassar
Pon Ferrer, de
Premi
Feixa Miquel des Bosc: sis
a lera
16 lliures
i 5 sous
1429/1/23 Pere Teixidor del mas
Teixidor, de Cabrera
Pere Paguera, de
Cabrera
Pea Altar de Santa Maria de
Matar: 4 sous
13 lliures
i 2 sous
1429/1/26 Pere Gener, hostaler de
Barcelona, que abans
vivia a Cabrera
Pere Arnau, de
Cabrera
Mas
Gener, de
Cabrera
Beneci de Sant Esteve:
no consten censos
37 lliures
i 10 sous
1429/1/26 Pere Gener, hostaler de
Barcelona, que abans
vivia a Cabrera
Pere Arnau, de
Cabrera
8 peces
subcen-
sades
10 peces
pea amb
oliveres
i 2 peces
camp pea
Mas Bartomeu (quar-
tera de vi) Ferrer Puig,
canonge de la Seu de
Barcelona, Antoni
Jaume, de Cabrera,
Bartomeu Rafart, de
Vilassar, hereus de
Joan de Quer (9 sous)
No
consta
1429/2/13 Pere Teixidor,lies
Bonanat, de Cabrera
Berenguer Cors,
de Cabrera
Pea terra
del mas
Roquet, de
Vilassar
Miquel des Bosc: no
consten censos
22 sous
1429/6/12 Salvador Grau, de
Vilassar
Bernat Marc, de
Vilassar
Pea terra
erma
Miquel des Bosc: no
consten censos
66 sous
1430/12/28 Pere Teixidor, lies
Bonet, de Cabrera
Guillem Abril
menor, de
Vilassar
Terra del
mas Teixi-
dor, de
Cabrera
de Barcelona: 3 mora-
batins anyals
12 lliures
1432/2/3 Antoni Oliver i Francesc,
ll, ferrers, de Santa
Maria de Matar
Salvador Ferrer,
ferrer de Cabrera
Cases Rector de Sant Feliu
de Cabrera: no consten
censos
66 sous
1432/6/1 Pere Antic, dArgentona Antoni Arno, de
Cabrera
Peceta Pia Almoina de la Seu
ten censos
4 lliures i
8 sous
1432/6/29 Antoni Famades, de Tei Pon Ferrer, de
Tei
Pea Terra de franquesa 8 orins
dor
1432/9/8 Pasqual Segu, de
Cabrera
Antoni Mayol, de
Cabrera
Pea Subcensada al mas Sala
de la Casa de Cabrera
No consten censos
66 sous
1432/12/26 Pere Marqus, de
Vilassar
Pere Cuquet, de
Vilassar
Pea terra
de bosc
Miquel des Bosc: 5 sous 55 sous
1433/11/9 Bartomeu Colomer i
Nicolaua
Salvador
Colomer
de Barcelona: tasca
78 sous
1433/11/9 Bernat Costa, de Premi Bernat Cisa, de
Premi
Pea erma Pia Almoina de la Seu
de Barcelona: tasca
4 lliures i
19 sous
1434/3/15 Gens Tolr, de Vilassar Constana,vdua
de Guillem Aro-
les, de Vilassar
i braatge
8 orins
aragone-
sos dor
1434/8/10 Feliu Riba i Gabriel
Mateu, de Cabrera
Salvador Pons,
de Vilassar
2 peces del
mas Mas,
lies Arola
Miquel des Bosc: quint
i braatge, portar-ho al
celler del castell
88 sous
1435/9/6 Jaume Draper, lies
Estrader i Narcisa, lla i
hereva dAntoni Estrader
difunt, pubilla del mas
Estrader, de Premi,
muller de Jaume
Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea de
terra
campa
Monestir de Sant Pol de
Mar: no consten censos
6 lliures
1435/9/20 Narcisa, vdua de Jaume
Draper, lies Estrader,
de Premi
Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea Monestir de Sant Pol de
6 lliures
1439/9/6 Gens Campins i Eullia,
de Vilassar
Narcs Riera, de
Vilassar
Pea erma Pere des Bosc: tasca No
consta
1440/1/17 Pere Camps, Sana i llur
ll, Joan, de Vilassar
Quitria, muller
de Francesc Oren-
ga, de Premi
Hort amb
aigua per
regar
de Barcelona: 10 diners
20 sous
1440/1/17 Pere Camps, Sana,
Joan, ll, i Eullia,
muller daquest, de
Vilassar
Quitria, muller
de Francesc
Orenga, de
Premi
Cases,
quintanes,
horts,
aigua per
regar i
emprius
Esglsia de Sant Pere
de Premi: 3 sous
20 orins
aragone-
sos dor
1440/3/3 Pere Mora, ll i hereu de
Francesc Mora, difunt, i
Francesc, germ seu, de
Premi
Antoni Riera,
lies Orenga, de
Vilassar
Pea Esglsia de Sant Pere
de Premi: quint i
braatge
88 sous
Vilassar
Bartomeu Ra-
fart, de Vilassar
Pea Pere des Bosc: no
consten censos
11 lliures
1440/9/22 Alamanda, muller de
Guillem (), drrius
Joan Colomer, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: quint i
braatge
10 orins
1441/5/1 Bernat Mora, lies Coll,
de Premi
Jaume Sorts,
sastre de
Barcelona
Casa i hort
a Premi
45 sous (no sesmenten
els senyors)
22 lliures
1442/5/11 Bernat Llad, pare i ad-
ministrador del seu ll,
hereu dEullia, muller
de Pere Teixidor, lies
Bonanat, de Cabrera
Jaume Mir,
de Cabrera
ten censos
55 sous
1442/5/11 Bernat Famades, dr-
rius
Bernat Mas,
de Vilassar
Pea Pere dAltafulla, que ho
t per Pere des Bosc: no
consten censos
50 sous
1442/5/22 Antoni Campins i Gens,
ll, de Vilassar
Guillem Abril,
de Vilassar
ten censos
5 lliures
1442/7/1 Bernat Mora, de Premi Bernat Cisa,
de Premi
Part pea Capella de Santa Maria
de la Cisa: quint i bra-
atge
18 lliures
i 10 sous
1444/12/28 Pere Vervol, de Vilassar Guillem Abril,
de Vilassar
Tros de
terra
Beneci de Sant
Bartomeu de Cabanyes:
4 sous
10 orins
Vilassar
Pere Veil,
de Vilassar
Pea Pere des Bosc: tasca 8 orins i
1 sou
Vilassar
Pere Veil, lies
Perpiny, de
Vilassar
Pea amb
arbres
fruiters
Pere des Bosc: tasca i
braatge de blat i tasca
de vi
89 sous
1445/2/17 Gens Tolr, de Vilassar Bartomeu Veil,
de Vilassar
3 peces Pere des Bosc: quint i
braatge (pa) i quint
(vi), les dues primeres i
la darrera, sis (pa)
9 orins
1446/10/30 Gens Tolr, de Vilassar Antoni Ferrer, de
Vilassar
Tros terra
del mas
Pere des Bosc: 2 quarte-
res de forment bo i net
(mesura de Vilassar) i
3 parells i mig de galli-
nes: 17 sous
77 sous
1446/10/30 Gens Tolr, de Vilassar Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: quartera
de forment
12 lliures
i 2 sous
1446/12/18 Pere de Pujolar, de Bar-
celona
Gens Tolr, de
Vilassar
Cases Pere des Bosc: 2 sous 10 lliures
i 2 sous
1449/2/17 Pere Pujolar, parent de
Pere des Bosc
Jaume Riera,
lies Orenga, ll
dAntoni Riera,
lies Orenga, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc:
12 diners
No
consta
1451/2/24 Salvador Colomer, de
Vilassar
Joan Cuquet, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: cert
cens anual
4 lliures i
9 sous
1452/4/16 Pere Vives, de Vilassar Antoni Ferrer, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc: quarte
ra dordi i espelta
8 orins
dor
dArag
1452/12/28 Pere Geronella, de
Cabrera
Pere Arnau, de
Cabrera
Mas
Geronella
Pere des Bosc: no cons-
ten censos
20 lliures
(inclosa
la venda
dun
cens)
Vilassar
Salvador Armen-
gol, de Vilassar
ten censos
6 orins
dor
dArag
1455/8/13 Agust Ribes, calafat de
Barcelona, hereu del
mas Soler, lies Ribes,
de Premi
Antoni Sorts,
lies Figuera, de
Premi
Hort amb
aigua
Beneci institut a
laltar de Sta. Magarida
quartera de forment
net (antiga mesura de
Granollers), 3 sous i 6
diners, 1 parell de galli-
nes i duna gallina
55 sous
1455/8/25 Agust Ribes, calafat de
Barcelona, hereu del
mas Soler, lies Ribes,
de Premi
Pere Maci, de
Premi
Pea erma Pabordia del mes de
maig de la Seu de
Barcelona: gallina
100 sous
Vilassar
Pere Veil, menor,
de Vilassar
ten censos
8 lliures
1458/3/3 Bartomeua, vdua de
Joan Grau, sastre de
Barcelona, lla i hereva
universal de Francesc
Rispau, dArgentona,
pubilla del mas Rispau,
dArgentona
Joan Sala, de
Cabrera
Terra
erma
Angelina, muller de
Joan Sala, pubilla del
mas Canyelles de
Cabrera: octau pa i vi
7 lliures i
14 sous
1458/7/22 Antoni Manent, Joana,
pubilla del mas Armen-
gol, Joan, llur ll, i Sal-
vador Armengol, pare de
Joana, de Vilassar
Salvador Abril,
de Vilassar
Peaamb
vinya i
part erma
del mas
Pere Grau
braatge
21 orins
1458/11/11 Vicen Coll, de Tiana,
tutor del seu nebot ll i
hereu del difunt Rafael
Mora, germ seu, de
Premi
Pere Gabriel,
sastre de draps
de llana, de Bar-
celona
Cases
amb hort
(Barcelo-
na)
Diferents senyors:
5 morabatins
11 lliures
1458/12/12 Jaume Llad, sastre de
draps de llana, de Barce-
lona, ll de Bernat Llad
i Eullia, de Cabrera,
vdua de Pere Teixidor,
lies Bonanat, de Cabrera
Guillem Jaume,
de Cabrera
2 peces Mas de Pere Teixidor,
lies Bonanat i Pia
Almoina de la Seu de
Barcelona: 5 moraba-
tins
44 sous
1461/1/21 Pere Sabater, procura-
dor de Bartomeu Bona-
nat, de Vilassar
Antoni Manent,
de Vilassar
Pea Pere des Bosc: 2 diners No
consta
1461/4/30 Antoni Manent, de Vi-
lassar
Joan Castellar,
de Premi
Pea Monestir de S. Miquel
del Fai: 12 diners
50 sous
1461/5/25 Eullia, vdua de Vicen
Bellot, de Santa Maria
de Matar, hereva dels
difunts Pere Pon i
Rmia, i Antoni Bellot,
el seu ll i Eullia,
muller del darrer, de
Cabrera
Guillem Jaume
i Jaume Jaume,
ll, de Cabrera
Pea plan-
tada de
vinya i en
part erma
Pere Boquer, lies Ge-
ner: no consten censos
54 sous
1461/6/15 Miquel Riera, de Vilas-
sar
Antic Pons, de
Vilassar
Pea Beneci de Sta. Maria
de S. Gens de Vilassar
9 orins
1461/6/26 Miquel Soler i Antoni,
ll, de Premi
Gabriel Corbera
de Tei
Feixa o
peceta del
mas Soler
Pabordia del mes
de maig de la Seu de
Barcelona: no consten
censos
7 lliures
i 10 sous
1464/4/4 Cebri Mateu, de
Cabrera
Bartomeu Arnau,
de Cabrera
Peceta de
terra cam-
pa del mas
Roig, de
Cabrils
Pere des Bosc, subscen-
sada al mas Roig: no
consten censos
30 sous
1464/9/4 Sim Llopis, lies Pon,
ll i hereu de sa difunta
mare, Joana, muller de
Sim Llopis, pubilla del
mas Eres (derrut i
deshabitat), de Cabrera
Esteve Mayol, de
Cabrera
Pea Joan dArgentona, don-
zell barcelon, que viu a
la Casa de Cerdanyola:
no consten censos
6 lliures
1464/11/14 Bernat Estany, de Tia-
na, hereu del mas Soler
dAvall, de Premi
Joan Mart
Fontanils, de
Tei
Feixola del
mas Soler
dAvall
Pabordia del mes de
Maig de la Seu de Bar-
celona: gallina
38 sous
1465/1/9 Salvador Bergai, de
Vilassar
Joan Avella, de
Vilassar
2 peces Pere des Bosc: tasca i
braatge
12 lliures
1465/10/26 Antoni Orenga i Bar-
tomeu Orenga, ll de
Vilassar
Esteve Franque-
sa, de Premi
Tros de
terra
Esglsia de S. Pere de
Premi: quint i bra-
atge
6 lliures
i 10 sous
Estrader, i Joan, ll, de
Premi
Mateu Bay, sas-
tre de Premi
vinya Monestir de Sant Pol de
5 lliures
i 10 sous
Estrader, i Joan, ll, de
Premi
Berenguer Figue-
ra de Premi
Pea a
rabassa
Monestir de Sant Pol de
27 sous
i 6 diners
1465/11/18 Miquel Soler i Antoni
Soler, de Premi
Esteve Franque-
sa, de Premi
Tros de
terra a
rabassa
Pabordia mes de maig
tasca
4 lliures
i 8 sous
1468/4/7 Antoni Soler, de Premi,
ll i marmessor de Mi-
quel Soler
Bartomeu Tria-
dor, de Premi
Pea Pabordia mes de maig
i Beneci de Santa
Margarida de la Seu de
Barcelona: tasca
7 lliures
i 14 sous
1468/4/23 Pere Riera, de Vilassar Antoni Avella, de
Vilassar i habi-
tant de Matar
Pea Esglsia de Santa Ma-
ria de Caldes dEstrac:
quartera doli segons
mesura de Barcelona
24 lliures
i 10 sous
1469/2/11 Antoni Poal, mercader
de Barcelona
Mateu Bay,
sastre de Premi
Pea bos-
cosa, de
Tei
Successors de Pere des
Bosc, senyor del castell
de Vilassar, i Bernat de
Sant Vicen, senyor de
la Casa de Premi: 4
diners
88 sous
1470/1/5 Antoni Arn i Salvado-
ra, la seva muller, de
Cabrera
Bernat Mas,
fuster,
de Vilassar
Feixa Cartoixa de Sta. Maria
de Montalegre:
7 vuitans de forment i 7
vuitans dordi i 12 sous
50 sous
1471/4/1 Antoni Soler, orfe de Mi-
quel Soler, de Premi
Guerau Aroles,
de Tei
Feixa
Feixa del
mas Soler
Feixa
Pabordia del mes de
maig de la Seu de Bar-
celona: tasca Altar de
Santa Margarida de la
Seu de Barcelona: no
sesmenten censos
10 lliures
(6 lliures
i 14 sous
per fei-
xes de la
pabordia
i 3 lliures
i 6 sous
de la de
laltar)
1474/3/21 Salvador Colomer
dAmunt, vidu dEul-
lia, i Salvador, ll, de
Vilassar
Pere Pon Gens
lies Tria, de
Vilassar
Pea bos-
quina
Pere des Bosc: nov 9 orins:
99 sous
1475/3/17 Antoni Soler, de Premi Pon Ferrer, de
Premi
Pea Pabordia del mes de
maig de la Seu de Bar-
celona: 2 sous, en com-
pensaci del set del vi
i del sis del pa
18 lliures
1475/6/9 Bernat Cisa i Bernat
Miquel Cisa, el seu nt,
orfe de Bonanat Gili,
i de Rafaela, hereva
universal de Bernat
Cisa, de Premi
Francesc Oller,
paraire de draps
de llana, de Bar-
celona
Hospici
de Bernat
Cisa, de
Barcelona
Altar de Sant Bartomeu
9 sous
18 lliures
1475/7/13 Bartomeu Mart, ll i
hereu de Pere Mart, de
Tei
Esteve Roudors,
ll de Jaume, de
Vilassar
Feixa Pere des Bosc: octau i
braatge
6 orins=
66 sous
1477/5/12 Nicolau Vidal, del mas
Vidal de Gordei, i Es-
teve Vidal, germans, de
Vilassar
Pere Aroles, de
Vilassar
Terra
bosquina
Pere des Bosc: tasca 24 orins
=13 lliures
i 4 sous
1478/6/1 Joan Dilmer, hereu del
mas Dilmer, de Vilassar
Pere Pons, de
Vilassar
Terra
bruguera
erma
Pere des Bosc: quartera
de blat
10 o-
rins=
110 sous
1478/8/3 Antoni Tolr, de Vilassar Miquel Casals,
de Vilassar
Pea Pere des Bosc: tasca
/ alou
41 lliures
(la venda
a carta
de grcia
passa a
pura amb
laporta-
ci de
4 lliures)
1479/3/14 Narcs Rell, ferrer de
Premi
Vicen Bellot,
vicari de Premi
Pea plan-
tada de
vinya i en
part erma
onz
9 lliures
1479/10/16 Amador Bellot, orfe de
Vicen Bellot i dEullia,
de Matar
Bartomeu Puig,
ll i hereu uni-
versal del difunt
Antoni Puig, de
Cabrera
2 peces Aniversari per Antoni
Bellsoley, lies Bellot:
8 sous
20 sous
(sinclou
en aques-
ta venda
una feixa
aloera)
1480/3/1 Antoni Manent, de Vi-
lassar, usufructuari del
mas Armengol, i Antoni
Armengol, lies Manent,
ll amb Joana, primera
muller, pubilla del mas
Armengol, hereva del
seu avi, Salvador Ar-
mengol
Antoni Avella, de
Vilassar
Peceta de
terra erma
Pere des Bosc: tasca
(blat) i braatge (vi),
sha de portar al celler
del castell
25 sous
1480/8/2 Antoni Soler, de Premi Elionor, vdua
dAntoni Colo-
mer de Premi
peceta Beneci Sta. Margarida
no consten censos
44 sous
1480/10/31 Cebri Sabater,
dArgentona
Bartomeu Puig,
de Cabrera
Pea erma Diferents senyors: no
consten censos
5 lliures
1481/10/22 Antoni Soler, de Premi Narcs Rell, de
Premi
Pea Pabordia mes de maig
tasca
8 orins:
88 sous
9
COMPRAVENDES DE DRETS SOBRE LES TINENCES (1377-1475)
1377/3/6 Nicolau Agell
i Constana,
de Premi
Pere Botey, lies
Dilmer,
de Premi
Cinqu Pere des Bosc i Ber-
nat de Sant Vicen,
senyor de la Casa
de Premi
67 sous
1377/5/10 Guillem Artaguil i
Pere Castellar,
procuradors dels
homes que abans
foren del monestir
de Sant Maral del
Montseny
Guillem Matar Quint i braatge
duna pea
Alou 30 sous
1379/9/14 Pere dArenys,
rector, de Cabrera
Bernat Jaume i
Berenguer Ge-
ner, marmessors
de Bernat Ge-
ner, de Cabrera
10 sous, que
satisfan Arnau
Castellar i Cons-
tana
No sesmenta 20 lliures
(shi inclou
la venda
dun hort
i aigua
aloers)
1381/2/17 Berenguer Riba, de
Vilassar
Bernat Duran,
de Premi
4 collites de
verema
Pere des Bosc: set
mas Bonanat Grau:
tasca
No ses-
menta
1382/2/21 Arnau Costa, lies
Estrader, de Premi
Arnau Ponseta,
de Premi
Mig sis (pa i vi)
duna pea
Venedor i Bernat
Estruch de Vilas-
sar: sis
30 sous
1398/7/22 Marmessor de
Berenguer de Sant
Vicens
Pere Botey, de
Premi
Domini eminent
dels masos
Nicolau, Riquer
i altres honors i
possessions, de
Premi
Berenguer de Sant
Vicens
30 lliures
1421/5/11 Bernat Llad, de
Cabrera
Salvador Ferrer,
de Cabrera
Agrari a nuda
percepci
No sesmenta 20 sous
1433/5/21 Salvador Pi, de Vi-
lassar
Bartomeu Colo-
mer, de Vilassar
Quint i braatge
de 2 peces de
terra
Venedor 7 lliures:
35 sous
anyals
Cabrera
Pere Arnau, de
Cabrera
Gallina de cens, a
satisfer per Sal-
vador Ferrer per
Nadal per un hort
i pea contigua
20 lliures
(inclou
venda del
mas
Geronella)
1461/12/25 Eullia, muller de
Jaume Estrany, lies
Font, i Bernat Font,
ll, de Premi
Mateu Bay,
sastre de Premi
3 sous de cens
de cases, horts i
quintanes
Esglsia de Sant
Pere de Premi
3 lliures
1467/6/3 Joan Pareres, dAle-
lla, procurador de la
seva muller Salvado-
ra, pubilla del mas
Amigo, de Premi
Jaume Ferrer,
de Premi
Cens dun parell
de gallines, per
lhort on hi
havia el mas
Amig
Salvadora i Joan
Pareres dAlella.
Alou de Sant Mi-
quel del Fai
66 sous
1467/7/25 Pere Maci, Jaume
Ferrer i Pon Ferrer,
ll, de Premi
Berenguer
Partella de
Premi
Censos: tasca i
braatge (pa) i
tasca (vi) duna
pea erma del
mas Amig
Venedors i beneci
de Santa Agns
8 lliures
1474/3/7 Jaume Soler i Eul-
lia, pubilla del mas
del difunt Miquel
Riera, de Vilassar
Pere Sentany,
mestre de cases
de Vilassar
Verema de 4 anys Beneci de Santa
Maria de Sant
Gens de Vilassar
(dcima i tasca)
42 sous
1475/4/10 Jaume Soler i Eul-
lia, pubilla del mas
de Pere Dor, que fou
del difunt Miquel
Riera, son pare, i sa
mare Bartomeua, de
Vilassar
Pere Sentany,
mestre de cases
de Vilassar
Esplets de vinya
a rabassa
Beneci de Santa
Maria de Sant
Gens de Vilassar
(dcima i primcia)
9 lliures
i 10 sous
10
COMPRAVENDES DE RECUPERACIONS DE TINENCES FRANQUES I LLIURES DE CENS
(1377-1474)
1370/6/10 Margarita, muller de
Berenguer Mas, lies
Arola, i aquest de
Vilassar
Pere Ferrer, de
Vilassar
Cens de 2 diners
duna pea
Margarita, muller de
Berenguer Mas, lies
Arola, aquest, i Pere
Llad, de Vilassar
7 sous
1371/3/3 Berenguer Vilar i Eli-
senda, la seva muller,
de Vilassar
Jaume Parella-
da donat de la
capella de Santa
Anastsia de
Premi
Pea Capella de Santa
Anastsia: sis i
braatge (pa) i tasca
(vi)
8 lliures
1375/3/11 Pere Llad i Sana
de Vilassar
Pere Ferrer, de
Vilassar
Cens de 2 diners
duna pea
Pere Llad i Sana,
de Vilassar
9 sous
1382/10/16 Pere Grau, ll i hereu
de Bonanat Grau, de
Vilassar
Pere des Bosc Cens de 12 diners
de 5 peces
Cens de 6 diners
(Pere Gorchs,
lies Ripoll, de
Cabrera)
15 sous
1399?
(sense
datar)
Pere Serra, de
Vilassar
Miquel des Bosc Cens de 2 diners
per:
.2 peces dAntoni
Jaume, de
Cabrera
.1 diner de
3 peces de Jaume
Mir, de Cabrera
Miquel des Bosc 7 sous
1423/10/31 Berenguer Tria,
hereu del mas Tria, i
Bartomeu Tria, usu-
fructuari, de Vilassar
Pere Pi, de Vi-
lassar
Pea Pere Pi: sis (vi) i
braatge (pa)
5 lliures i
10 sous,
lliures de
llusme
1430/1/1 Francesc Senderi, i
Joana
Salvador i
Francesca, sa
muller, pubilla
del mas Canal,
de Cabrera
Usdefruit de
loctau duna
pea a rabassa,
que satisfan els
compradors als
venedors
10 lliures
1435/7/25 Francesc Pons, ll
i hereu del difunt
Pere Pons, i Rmia,
usufructuria del
seu difunt marit, de
Cabrera
Pere Mayol, de
Cabrera
Cens de 2 sous i
6 diners per pea
de terra
establerta
Francesc Pons 75 sous
1458/4/3 Bernat Ferrer, de
Matar
Bartomeu Ar-
nau, de Cabrera
Cens de 2 mora-
batins del mas
Segu, derrut, i de
la seva quintana
Bernat Ferrer 8 lliures
1461/3/14 Miquel Bramona,
rector i hereu
dIsabel, vdua dAr-
nau Fontanals, mi-
litar i cirurgi reial,
senyora de la Casa
de Cabrera
Bartomeu Agell
notari barcelon,
i hereu del mas
Agell, de Ca-
brera
3 joves o jornals
(1 de sarmenter,
1 de traginar
i 1 de batre) i
domini alodial
sobre una pea
(part erma i part
dhort) i aigua
Casa de Cabrera 8 lliures
1469/3/5 Gabriel Riera de
lordre de Santa
Maria de la Merc de
Perpiny, hereu del
seu pare difunt
Gabriel Riera, de
Tei
Berenguer
Figuera, de
Premi
Tros de terra
part erma i una
vinya
Berenguer Figuera:
quint i braatge
60 sous
1474/5/22 Antoni Grau, sastre
de lli, de Matar
Pere Sentany,
mestre de cases
de Vilassar i
procurador de
Pere des Bosc
Cases amb hort i
aigua per a regar
Pere des Bosc:
4 sous
20 sous
anyals
de censal
mort a
preu de 14
lliures
1474/12/4 Salvador Dilmer i
Joan, ll, de Vilassar
Antoni Arn, de
Cabrera
Cases a Vilassar Antoni Arno:
quartera de blat
segons mesura de
Vilassar
No consta
11
COMPRAVENDES DE REVESSEJATS (1470-1480)
1396/1/25 Galcer Colomer, li-
es Llad, de Cabrera,
pare i administrador
del seu ll Pere Colo-
mer, i vidu dAlaman-
da, i Pere Colomer,
de Premi
Pere dArenys, rector, de Cabrera,
Arnau Bartomeu, beneciat de
la Seu de Barcelona, Berenguer
Claramunt de Tei, marmessors
de Raimon Claramunt, beneciat
de Sant Nicolau de Sant Gens de
Vilassar
Pea aloera
passar a ser
dependent dels
aniversaris del
difunt, Raimon
Claramunt,
beneciat Sant
Nicolau de Sant
Gens de Vilassar
20 lliures
1402/11/11 Mart Ferrer, de Ca-
brera
Berenguer Ferrer, prevere, bene-
ciat de la Seu de Barcelona
1 morabat de
censal sobre una
pea erma aloera
19 lliures
1409/3/6 Pere Ballester i Isa-
bel, lla seva i muller
de Joan de Quer, de
Barcelona
Pere Guillem Jofre, canonge de
la Seu de Barcelona, Berenguer
Roure, notari, i Berenguer Roure,
sabater, marmessors de Beren-
guer Ferrer, prevere i beneciat
1 morabat sobre
3 peces de terra
aloeres
30 lliures
Cabrera
Antoni Arn, de Cabrera Cens de 9 sous
sobre el mas
Geronella
16 lliures
i 10 sous
Cabrera
Antoni Arn, de Cabrera Cens de 9 sous
amb domini,
rma i fadiga a
percebre del mas
Geronella
16 lliures
i 10 sous
1446/11/2 Rmia, vdua de
Pere Pons, i Francesc
Pons, el seu ll, de
Cabrera
Lloren Puig, lies Bellot, de Cabre-
ra, que t el mas Bellot, que ha de
fer celebrar misses daniversari de 8
sous, segons el testament dAntoni
Bellsoley, lies Bellot, dArenys
Cens de 8 sous
sobre 2 peces de
terra aloeres
8 lliures
12
EMPENYORAMENTS (1439-1450)
Data Deutor Creditor Deute
1375/2/25 Elisenda, muller de Berenguer Agell, i
aquest, de Vilassar
Guillem Aroles, de Vilassar 23 sous
1375/5/2 Elisenda, muller de Berenguer Agell, i
aquest, de Vilassar
Jaume Riera, de Premi 10 lliures
1439/7/27 Rafael Rossell, de Premi Bernat Cisa, de Premi 8 sous
1445/10/9 Sana, muller de Pere Pons i mare de
Berenguer Tria, de Vilassar
Antic Pons, de Vilassar 20 lliures
1445/10/24 Bartomeu Marc i Salvador, ll, de
Vilassar
Bartomeu Boter, de Premi 10 orins
1446/4/19 Salvador Dilmer, de Vilassar Antoni Ferrer, de Vilassar 4 orins
1449/4/10 Bernat i Salvador Dilmer de Vilassar Antoni Ferrer, de Vilassar 8 orins
1449/12/28 Salvador Dilmer, de Vilassar Salvador Colomer, de Vilassar 13 lliures,
12 sous i
6 diners
1450/9/11 Pere Vives, de Vilassar Joan Rafart, de Vilassar 12 orins
1450/11/17 Salvador Dilmer, de Vilassar Antoni Ferrer, de Vilassar 12 orins
13
COMPRAVENDES A CARTA DE GRCIA (1455-1486)
1455/12/8 Jaume Deulofeu, orfe
de Joan Deulofeu,
de Blanes i hereu de
Raimon Tarasc, de
Cabrera
Salvador Bartomeu
de Cabrera
Pea Alou 7 lliures
1459/6/29 Bartomeu Amig, de
Premi
Pon Ferrer,
de Premi
Pea Prior de Sant
Miquel del Fai,
Pon Ferrer i
Pere Maci, de
Premi (una
gallina)
8 lliures, 13
sous
i 6 diners
1459/7/17 Miquel Bramona,
rector de Sant Feliu
de Cabrera
Arnau de la Casta-
nyeda, habitant de
Vilassar
Pea Alou 55 lliures
1461/7/11 Salvador Ferrer i Bar-
tomeu, ll, de Vilassar
Bonanat Partella, de
Premi
Pea Alou 10 lliures
1462/1/22 Joan Rossell,
de Premi
Antoni Colomer, de
Premi
3 peces No sesmenta 8 lliures
i 15 sous
1464/1/10 Antoni Arn,
de Cabrera
Arnau de la Cas-
tanyeda, cirurgi,
habitant de Vilassar
3 feixes No sesmenta 14 lliures
+7 lliures
i 12 sous (de
1478/1/10)
de Premi
Bartomeu Teixidor
de Premi
Pea Pabordia mes
de maig (Seu de
Barcelona)
i beneci de
Santa Margari-
da (Seu de
Barcelona)
7 lliures
i 14 sous
1468/3/12 Pere Veil de la Serra,
de Vilassar
Nicolau Bonivern i
Amador, ll, de
Vilassar
Pea No sesmenta 20 lliures
1468/5/18 Antoni Riera, tutor de
Salvador, orfe de Bar-
tomeu Riera, germ
dAntoni, de Premi
Esteve Franquesa,
bter de Premi
Pea Alou 3 lliures
i 17 sous
1468/10/20 Isabel, muller dAntoni
Font, Lloren i Joan
Font, lls, de Premi
Antoni Veil, lies
Moner dArgentona
Pea Pere des Bosc 38 lliures
1469/3/9 Francina, vdua de
Pere Fbregues,
pubilla del mas Dorca,
i Pere Dorca, ll, de
Premi
Joan Marqus Fon-
tanil del Mas Nou,
de Tei
Pea Alou 6 lliures
i 10 sous
1469/6/12 Antoni Riera, tutor de
Salvador, orfe de Bar-
tomeu Riera, germ
dAntoni, de Premi
Bartomeu Boter, de
Premi
2 trossos de
terra
Antoni Poal, de
Barcelona
14 lliures
1469/11/19 Miquel Libra, de San-
ta Maria de Matar,
habitant de Cabrera
Pere Gener,
dArgentona
Pea del mas
a Vall de
Cabrera
Rector de
Cabrera/alou
20 lliures
1470/11/23 Miquel Libra, de 24
anys, Agns, sa germa-
na, de 14 anys, hereva
universal de Salvadora,
vdua de Pere Gener,
de Cabrera (mas a
Vall, lies Boquer).
Sn de Santa Maria
de Matar, viuen a
Cabrera
Angelina, vdua de
Salvador Morot i
procuradora de
Vicen Morot,
dementis ac sensu
carentis, hereu del
difunt Pasqual
Morot, de Cabrera
Pea del mas
de Vicen
Morot
Alou 18 lliures
1471/3/18 Salvador Cuquet, lies
Sabater, i Angelina, sa
muller, pubilla del mas
Cuquet de Vilassar
Joan Rafart, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc 6 lliures
1472/1/3 Pere Sabater, de
Vilassar
Salvador Pi, ll de
Salvador Pi, de Vilas-
sar, i hereu del mas
Lena, de Premi
Pea Alou 10 lliures
1473/4/16 Margarida, vdua de
Pere Marqus, hereva
dell, i el seu ll, Pere,
de Vilassar
Antic Pons Cerola,
de Vilassar
Pea del mas
Artaguil,
rnec
Aniversaris i del
rector de Tei
12 lliures
1473/12/10 Nicolau Vidal, hereu
del mas Vidal i Marga-
rida, la seva muller, de
Vilassar
Salvador Estrany, de
Vilassar
Pea mun-
tanyosa del
mas Eimeric
Pere des Bosc 8 lliures
1473/12/13 Pere Marqus i
Eullia, la seva muller,
de Vilassar
Pere de Sentany, de
Vilassar
2 feixes de
terra
Pere des Bosc/
Beneci de Sant
Joan de lesgl-
sia de Santa
Maria de Matar
40 sous cada
feixa
1474/1/22 Joana, vdua dAntoni
Riera, hereva del mas
Riera, i Joan, ll, de
Vilassar
Salvador Estrany, de
Vilassar
Pea
bosquina
Pere des Bosc 12 lliures
1474/2/27 Jaume Abril, hereu del
mas Abril, de Vilassar
Joan Rafart, de Vi-
lassar
Pea Franqueses de
Montcada, que t
Miquel des Bosc
10 lliures
i 7 sous
1474/2/27 Jaume Abril, hereu del
Mas Abril, de Vilassar
Antoni Abril, germ,
de Vilassar
Pea del mas
Serra
Alou 20 lliures
1474/4/14 Gens Campins i
Eullia la seva muller,
de Vilassar
Joan Avella,
de Vilassar
Hort amb
aigua
1474/11/1 Salvador Dilmer i
Joan, ll, de Vilassar
Pere Ferrer,
de Vilassar
Feixes amb
oliveres
1474/11/14 Nicolau Vidal, hereu
del mas Vidal de
Gordei, i Margarida, la
Jaume Parera i Pere,
ll, de Vilassar
Feixes Pere des Bosc 36 lliures
1475/3/8 Joan Franc, lies Tei-
xidor i Beneta Antgo-
na, la seva muller de
Cabrera
Angelina, vdua de
Salvador Morot, teixi-
dor de lli. T els bns
del difunt marit a ra
de dot i esponsalici.
s de Cabrera
Pea del mas
Gamon lies
Teixidor, de
Cabrera
Beneci de Sant
Esteve de les-
glsia de Santa
Maria de Matar
55 sous
1475/5/15 Gens Campins i Eul-
lia de Vilassar
Jaume Roudors, de
Vilassar
2 horts, un
amb aigua
Capella de Sant
Bartomeu de
Cabanyes
8 orins= 88
sous
de Cabrera
Arnau de la Casta-
nyeda, habitant de
Cabrera
2 peces Priorat de Sant
Pere de Clar
(quint)
5 lliures,
12 sous i 6
diners
1476/6/13 Jaume Torre i Barto-
meu ll, hereu del mas
Torre, de Vilassar
Arnau de la Cas-
tanyeda, barber i
Cabrera
Pea Franqueses de
Montcada, que
t Pere des Bosc
9 lliures i
7 sous pel
notari
1477/12/22 Antoni Tolr, de Vilas-
sar
Bernat Casals, de
Vilassar
Pea Pere des Bosc /
alou
41 lliures
1478/4/26 Jaume Abril,
de Vilassar
Arnau de la Cas-
tanyeda, barber i
Cabrera
Pea Alou 6 lliures
i 13 sous
1479/5/15 Joan Miquel Libra,
orfe de Salvador Gar-
b, lies Libra, i de
Gabriela, de Santa
Maria de Matar
Angelina, vdua de
Salvador Morot, i
Vicen Morot, ll del
difunt Pasqual
Morot, de Cabrera
Dret de redi-
mir una
pea del mas
de Vicen
Morot
Alou 7 lliures
1479/6/28 Antoni Soler, de
Cabrera
Salvador Canal, de
Cabrera
Pea Monestir de
Sant Pere de
Clar
5 lliures,
17 sous i
6 diners
1479/10/2 Antoni Arn, de
Cabrera
Bartomeu Arnau i
Francesc Mir, nebot
del venedor, ll i
hereu de Jaume Mir,
de Cabrera
Cens dun
morabat
dor del mas
Geronella.
s dels com-
pradors
Antoni Arno 9 lliures
1480/2/25 Pere Riera, lies Fer-
roy, hereu del mas
Riera de Cabrils
Joan Rafart, de Vi-
lassar
Pea Franqueses de
Montcada que t
Pere des Bosc
9 lliures
1480/8/2 Jaume Abril, de
Vilassar
Joan Rafart, de
Vilassar
Peceta Alou 55 sous
1480/12/6 Joan Dilmer, hereu
del mas Dilmer, de
Vilassar
Pere Ponsa, lies
Cerola, de Vilassar
Pea Alou 22 lliures
i 10 sous
1481/5/24 Joan Llad, lies Feliu,
i Gabriela, senyora
til del mas Feliu, de
Cabrera
Guillem Canal, de
Cabrera
Pea Esglsia de Sant
Feliu de Cabrera
37 sous
1486/11/23 Bernat Miquel, de
Premi
Jaume Colomer, de
Premi
Pea Alou 5 lliures
14
COMPRAVENDES DE PENSIONS DE CENSALS MORTS (1373-1481)
Data Venedor/a Comprador/a Pensi Preu
1377/8/9 Pere Llad, de Vilassar Bernat Isern, de Vilassar 1 s, 10 d 25 sous
1377/7/25 Margarida, muller de Berenguer
Mas, i aquest, Bonanata muller
de Berenguer Toxoner i aquest,
de Vilassar
Bernat Isern, de Vilassar 4 s, 6 d 60 sous
1400/3/7 Pere Serra, de Vilassar Bartomeua, vdua de Pasqual
Bonany, de Vilassar
5 s, 6 d 66 sous
1379/3/24 Elisenda, muller de Berenguer
Agell, i aquest, de Vilassar
Guillem Aroles, de Vilassar 5 s, 3 d 70 sous
1377/7/25 Sana, muller de Pere Sabater,
i aquest, Elisenda, muller de
Berenguer Agell, aquest i Bernat
Colom, de Vilassar
1422/6/1 Bernat Vervol, de Vilassar Antoni Arn, de Cabrera 5 s, 6 d 77 sous
1438/12/21 Antoni Orenga i Salvadora, mu-
ller, de Vilassar
Pascasi Morot, de Cabrera 5 s, 6 d 77 sous
1379/6/5 Jaume Flor, de Vilassar Du i candela de Santa Maria
de lesglsia de Vilassar
i els seus representants Pere
Bonivern i Pere Parera
5 s 80 sous
1433/4/13 Pere Avella, de Vilassar Antoni Ferrer, tutor de Barto-
meu Riera, de Vilassar
6 s 82 sous
1403/10/29 Raimon Torra, lies Soler, i
Constana, de Vilasssar
Francesc Verdaguer, de Sant
Cristfol de Folgars. Habitant
de Vilassar
6 s, 4 d 85 sous
1400/4/9 Bernat Dilmer, de Vilassar Bartomeua, vdua de Pasqual
Bonany, de Vilassar
6 s, 6 d 88 sous
1432/9/8 Antoni Rossell, de Premi Salvador Armengol, de Premi 8 s 112 sous
1373/5/24 Francesca, muller de Bernat Juli
i aquest, de Vilassar
1380/9/14 Berenguer Riera i Bernat, ll, de
Vilassar
Bernat Isern, de Vilassar 7 s, 6 d 105 sous
1376/3/12 Sana Sabatera, muller de Pere
Sabater, lies Abril, i aquest, de
Vilassar
Pere Botey, de Premi 7 s, 6 d 105 sous
1383/11/12 Arnau Alier, de Cabrera Guillem Aroles, de Vilassar 7 s, 7 d 105 sous
1400/8/17 Guillem Duran, de Vilassar Capella del Sant Crist
de Vilassar
7 s, 6 d 105 sous
1402/4/19 Berenguer Amat, de Vilassar Bernat Rafart, de Vilassar 7 s, 6 d 105 sous
1394/11/9 Bernat Carbonell, de Vilassar Pere Puig, lies Muial
dArgentona
8 sous 110 sous
1398/5/20 Pere Sagalar, Pere Sagalar, lies
Serena, i Francesca, muller del
darrer, de Vilassar
i
10 diners
110 sous
1401/5/2 Guillem Campins i Bernat, ll, de
Vilassar
Du i Capella del Sant Crist de
Vilassar
8 s 110 sous
1402/2/14 Pere Morera, lies Tolr, de Vilassar Bernat Rafart, de Vilassar 7 s, 10 d 110 sous
1403/11/27 Guillem Campins i Bernat, ll de
Vilassar
Bernat Rafart, de Vilassar 7 s, 6 d 110 sous
1418/5/1 Pere Mart i Bartomeua, la seva
muller de Vilassar
Benvinguda Morota, de
Vilassar
7 s, 6 d 110 sous
1432/12/26 Pere Cuquet i Joan Cuquet, de
Vilassar
Pere Marqus, de Vilassar 7 s, 10 d 110 sous
1383/7/28 Pere Llad i Sana, de Vilassar Guillem Aroles, de Vilassar 9 sous 120 sous
1403/12/18 Pere Matar, lies Espinal, i
Constana, de Vilassar
Miquel des Bosc, senyor dels
castells de Sant Vicen i de
Vilassar
8 s, 6 d 120 sous
1405/6/25 Bernat Carbonell i Bonanata, la
1459/2/24 Salvador Ferrer i Bartomeu, ll
de Cabrera
Guillem Pere Cabanyes,
dArgentona
9 s 124 sous
1375/10/21 Guillem Vidal i Guillema, la seva
muller, de Vilassar
1383/11/8 Bernat Ferrer, de Vilassar Bernat Isern, de Vilassar 10 s 132 sous
1375/12/7 Bernat Serra i Pere Serra, ll de
Vilassar
Bernat Casals, de Vilassar 10 s 140 sous
1404/6/2 Raimon Company, dAlella Bonanat Fornells, de Premi 10 s 140 sous
1404/6/2 Raimon Company, dAlella Bonanat Fornells, de Premi 10 s 140 sous
1422/8/24 Bernat Campins, de Vilassar Salvador Ferrer, lies Estruch,
de Vilassar
10 s 140 sous
1429/5/16 Antoni Vidal, de Vilassar Pascasi Morot, de Cabrera 10 s 140 sous
1481/3/1 Bartomeu Ferrer i Maciana, la
seva muller, de Cabrera
Bartomeu Arnau, menor, de
Cabrera
10 s 140 sous
1421/6/11 Salvador Ferrer, ferrer de Cabrera Francesca, vdua de Gilabert
Dorca, junior, de Premi, i
Saurina, lla i muller dAntoni
Bonet, de Cabrera
11 s 144 sous
1432/9/30 Pere Camps i Joan, ll, de Vilas-
sar
Maria, neboda del difunt Beren-
guer Marc, prevere de Vilassar
11 s 144 sous
1433/12/21 Bernat Saura, de Vilassar Antoni Manent, de Premi 11 s 144 sous
1405/3/16 Antoni Dilmer i Francesca, de
Vilassar
Pere Puig, dArgentona 15 s 154 sous
1432/12/28 Bernat Serra i Nicolau Serra,
germ, de Vilassar
Antic Urestrell i Antic, ll de
Sant Esteve de Ripollet
11 s 154 sous
1442/1/25 Salvador Llad, de Vilassar Pascasi Morot, de Cabrera 11 s 154 sous
1446/2/14 Francesc Staira i Angelina, la seva
muller, de Tiana
Joana, muller de Pascasi Morot,
de Cabrera
11 s 154 sous
1374/3/22 Pere Vidal i Francesca, la seva
muller, de Vilassar
Pere Ferrer, de Vilassar 11 s , 6 d 160 sous
1379/4/9 Bernat Cisa, de Premi Pere Botey, de Premi 12 s 160 sous
1383/12/21 Jaume Mir, de Cabrera Bernat Isern, de Vilassar 13 s, 4 d 160 sous
1421/7/25 Pere Cuquet i Bartomeu, ll de
Vilassar
Juli des Camps, de Premi 12 s 168 sous
1428/11/29 Pon Ferrer, de Premi Antoni Arn, de Cabrera 12 s, 6 d 170 sous
1375/3/10 Arnau Castellar i Constana, la
Bernat Isern, de Vilassar 13 s 180 sous
1383/7/28 Guillem Carbonell, de Vilassar Guillem Aroles, de Vilassar 12 s 180 sous
1442/5/12 Joan Avella, de Tei Salvador Armengol, de Vilassar 12 s, 10 d 180 sous
1442/3/25 Salvador Armengol, de Vilassar Pere Campins, de Vilassar 13 s 182 sous
1461/1/27 Francesc Vidal, hereu del mas
Vidal de Gordey de Vilassar
Joan Soler, barber de Matar 9 s, 6 d 189 sous
i 9 diners
1429/1/23 Bernat Mateu i Francesc, ll,
dArgentona
Antoni Arn, de Cabrera 14 s 190 sous
1376/10/18 Pere Eimeric, ll de Galcer
Eimeric, de Cabrera
Pere Botey, de Premi 15 s 200 sous
1380/12/14 Bernat Duran, de Premi Guillem Aroles, de Vilassar 14 s 200 sous
1382/2/10 Bernat Morot, Salvadora, la seva
muller, i Benvinguda, muller de
Guillem Morot
Jaume Parellada, donat de la
capella de Santa Anastsia de
Premi
30 s 200 sous
1421/1/14 Bartomeu Tria i Berenguer Tria,
nebot, de Vilassar
Llorena, vdua de Guillem
Sala, de Cabrera
14 s, 4 d 200 sous
1443/1/21 Marturi de Vilarnau, ferrer i
Antnia, la seva muller de Premi
Pascasi Morot, de Vilassar 14 s, 3 d
i 1 bol
200 sous
1461/1/27 Joan Bordoy i Antnia, la seva
muller, pubilla del mas Marc, de
Vilassar
Pere Veil, de Vilassar 10 s 200 sous
1481/2/13 Pere Rossell i Francesca, la seva
muller, de Premi
Salvador Partella, beneciat
dels altars dels Sants Nicolau
i Honorat de lesglsia de Sant
Miquel de Barcelona
13 s 207 sous
i 6 diners
1374/6/1 Guillema Morella, Guillem Mo-
rell, marit, i Pere Vilarasa, de
Vilassar
1375/7/20 Bernat Rafart i Saurina, la seva
muller, de Vilassar
1377/6/20 Joan dAulovara, de Vilassar Pere Botey, de Premi 15 s 210 sous
1379/4/21 Berenguer Avella, Sibilla, i llur
ll, Bernat, de Vilassar
1379/12/18 Margarida, muller de Raimon
Alzina, aquest, i llur ll Antoni, de
Vilassar
Constana, vdua de Guillem
des Prats, de Barcelona
15 s 210 sous
1380/7/22 Guillem Abril i Alamanda,
de Vilassar
Guillem Aroles, de Vilassar 15 s 210 sous
1381/6/8 Guillem Carbonell, de Vilassar Guillem Aroles, de Vilassar 15 s 210 sous
1380/8/1 Pere Bosc, lies Dor, Benvinguda,
i llur ll, Berenguer, de Vilassar
Gilbert Dorca, de Premi 15 s 210 sous
1381/9/4 Arnau Costa, lies Estrader, de
Premi
1383/11/9 Guillem Sala i Llorena, la seva
muller, de Cabrera
Pere Ferrer, de Vilassar 15 s 210 sous
1384/1/25 Bernat Serra, de Vilassar Bernat Isern, de Vilassar 7 s, 6 d 210 sous
1395/12/19 Bernat Cisa i Constana, la seva
muller, de Premi
Pere Rossell, lies Pi,
de Vilassar
15 s 210 sous
1400/9/2 Berenguer Saura, de Vilassar Berenguer Macort, de Sant
Mart de Mata (Matar)
15 s 210 sous
1401/4/24 Salvador Perdal i Constana, la
seva muller, de Premi
1403/1/15 Arnau Costa, Jaume, ll, i Beren-
guer Ti, de Premi
Francesc Verdaguer, de Sant
Cristfol de Folgars i habitant
de Vilassar
15 s 210 sous
1405/3/16 Antoni Dilmer i Francesca, la seva
muller, de Vilassar
Pere Puig, dArgentona 15 s 210 sous
1418/5/3 Bartomeu Corbera, Agneta, la
seva muller, i altres, de la Roca,
Caldes dEstrac i de Granollers
Esteve Vallobera, de Vilassar 15 s 210 sous
1432/6/28 Joan Riera, Blanca, la seva mare,
vdua de Joan Riera, i Gabriel
Riera, germ de Joan de Tei
Arnau Soler, mercader,
de Sabadell
15 s 210 sous
1382/2/24 Jaume Flor i Guillem, ll de
Vilassar
Salvador Tolr, orfe de Bernat
Tolr, de Vilassar
16 s 220 sous
1400/4/26 Joan Alacant, lies Font,
de Vilassar
Bartomeua, vdua de Pasqual
Bonany, de Vilassar
16 s 220 sous
1403/8/6 Elisenda, muller de Guillem
Bergai, Mateu, ll i la dona
daquest, Bartomeua, de Vilassar
1415/6/4 Pere Pasqual, lies Simonet,
hereu dels difunts Pascasi
Bonany i Bartomeua, de Vilassar
Bartomeu Serra, de Sabadell 16 s 220 sous
1425/11/2 Bernat Tolr, de Vilassar Salvador Riera, boter de Sant
Cebri de Vallalta
16 s, 6 di 220 sous
1432/12/27 Nicolau Andreu, de Vilassar Salvador Armengol, de Vilassar 15 s, 8 d
i 1 bol
220 sous
1451/11/22 Miquel Casals, de Vilassar Lloren Camp, dArgentona 13 s 220 sous
1432/1/2 Miquel Casals, de Vilassar Antoni Ferrer, tutor de
Bartomeu Riera, de Vilassar
16 s, 6 d 231 sous
1458/6/5 Pere Tria, de Cabrera, i Antnia,
pubilla del mas del difunt Pere
Ferrer, dArgentona
Joana, vdua de Pascasi Morot,
usufructuria, Pere Arnau i
altres tutors de Vicen, ll de
Pacasi Morot, de Cabrera
16 s, 6 d 231 sous
1475/4/2 Jaume Abril, de Vilassar Angelina, vdua de Salvador
Morot, de Cabrera
16 s, 6
diners
231 sous
1374/1/6 Pere Tolr i Bernard, ll, de Vilassar Pere Botey, de Premi 16 s 240 sous
1374/7/25 Bonanat Canal, de Vilassar Pere Ferrer, de Vilassar 17 s 240 sous
1458/10/5 Antoni Riera, en nom propi i com
a procurador del seu ll, Marc
Riera, de Vilassar
Bartomeu Agell, notari pblic
de Barcelona
15 s 240 sous
1398/3/18 Jaume Riera, lies Pi, de Premi Pere Rossell, lies Pi,
de Vilassar
19 s, 3 d 260 sous
1432/1/21 Pere Arnau, de Cabrera Antoni Ferrer, tutor de
Bartomeu Riera, de Vilassar
18 s, 10 d 260 sous
1379/7/18 Guillem Artaguil i Margarida, la
1383/11/13 Pere Grau, ll i hereu dArnau
Grau, de Cabrera
Bernat Tolr i Salvador Tolr,
nt, de Vilassar
20 s 280 sous
1409/5/12 Arnau Cors i Berenguer Fornells,
lies Cors, de Cabrera
Berenguer Moles, prevere,
de Vilassar
20 s 280 sous
1430/1/25 Joan Llaurador, pare i ll, de Premi Jaume Botey, de Premi 20 s 280 sous
1432/4/22 Jaume Roudors, Bernat Serra,
Salvador Pi i Salvador Pons, de
Vilassar
Antoni i Guillem Mir, de Dos-
rius
20 s 280 sous
1432/8/10 Bernat Morot i Bartomeu Morot,
de Santa Maria de Matar
Antoni Arn, de Cabrera 20 s 280 sous
1449/5/10 Miquel Casals, Bartomeu, ll, i
Salvador Llad, de Vilassar
Francesca, muller de Salvador
Isern, de Vilassar
20 s 280 sous
1476/6/8 Pere Mayol i Bartomeu Arnau,
procuradors dels sndics de la
Universitat de Sant Feliu
de Cabrera
Eufrasina, vdua de Pere
Conques, ballester,
de Barcelona
20 s 280 sous
1374/3/14 Bernat Ferrer, lies Estruch,
Guillema, la seva muller, Bernat,
ll, i Guillem Verdaguer,
de Vilassar
1374/3/14 Bernat Ferrer, lies Estruch,
Guillema, la seva muller, muller,
Bernat, ll, i Guillem Verdaguer,
de Vilassar
Gilbert Dorca, de Premi 21 s, 7 d 300 sous
1380/11/22 Guillem Castellar, de Premi Saurina, muller de Bernat
Isern, de Vilassar
21 s, 6 d 300 sous
1382/9/28 Nicolau Agell, de Premi Pere Botey, de Premi 20 s 300 sous
1400/8/17 Guillem Duran, de Vilassar Capella del S. Crist, de Vilassar 7 s, 6 d 300 sous
Francesc sa Plana, procurador
del monestir de Sant Pol de Mar
15 s 300 sous
1437/12/18 Miquel Casals, de Vilassar Pasqual Morot, de Vilassar 22 s 308 sous
1395/11/21 Bernat Soler, Constana i Bernat,
llur ll, de Vilassar
Sana, vdua dArnau Geronella i
orfe de Pere Cuquet, de Cabrera
22 s, 7 d 315 sous
1384/1/10 Berenguer Agell i Elisenda, la
Gilbert Dorca, de Premi 23 s, 6 d 320 sous
1455/10/21 Antoni Font, Isabel i Lloren, llur
ll, de Premi
Antoni Poal, mercader, de Bar-
celona
20 s 320 sous
1402/2/7 Pere dArenys, rector de Cabrera Guillem Aroles, de Vilassar 23 s, 3 d 330 sous
1403/5/28 Pere Mas i Sana, la seva muller,
de Barcelona, habitants de Matar
Bernat Rafart, de Vilassar 23 s, 6 d 330 sous
1435/1/25 Antoni Capella i Antoni, ll, de
Santa Maria de Matar
Salvador Armengol, de Vilassar 23 s, 6 d 330 sous
1452/11/27 Joan Croanyes i Gabriel, ll
dArgentona
Salvador Armengol, de Vilassar 22 s 332 sous
1375/3/28 Pere Amig i Sana, la seva mu-
ller, de Premi
Bernat Ferrer, de Santa Maria
de Matar
24 s, 6 d 340 sous
1429/1/25 Pere Mayol, de Cabrera Antoni Arn, de Cabrera 23 s, 3 d 340 sous
1406/2/26 Pere Llad i Bernat, ll, de Santa
Maria de Matar
1419/1/5 Antoni Vidal, de Vilassar Sana, vdua de Raimon Vidal,
de Vilassar
24 s 400 sous
1431/11/30 Nicolau Bonivern, ll de Bernat
Bonivern, i Alamanda, la seva
muller, de Vilassar
Salvador Armengol, de Vilassar 25 s 400 sous
1469/11/6 Pere Vives, Bartomeu Vives
i Gabriel Vives, ll de Pere,
de Vilassar
Antoni Abril, de Vilassar 28 s, 11 d 405 sous
1373/12/20 Bartomeu Vives, de Premi Pere Botey, de Premi 30 s 420 sous
1379/3/24 Bernat Serra, Pere Serra, ll de
Sana, muller de Pere Sabater i
aquest, de Vilassar
1380/12/23 Sana, muller de Bernat Eimeric,
Bernat Duran, de Tei 35 s 420 sous
1398/10/27

Pere Sala, de Premi, i Pere Cu-
quet, junior, de Vilassar
1400/8/30 Bernat Morot, lies Parera, i Sal-
vadora, la seva muller de Vilassar
Bernat Rafart, de Vilassar 30 s 420 sous
1429/1/28 Pere Arnau, de Cabrera Magdalena, muller de
Berenguer Ripoll
30 s 420 sous
1432/7/6 Miquel Casals, de Vilassar, Joan
Mayol, lies Llad, Bernat Ferrer,
lies Catal, de Cabrera, i Pere
Benecasa de Barcelona
Sim Llopis, de Lleida i
habitant de Cabrera
30 s 420 sous
1461/5/25 Guillem Jaume i Jaume Jaume,
ll, de Cabrera
Eullia, vdua de Vicen Bellot,
de Sta. Maria de Matar, i he-
reva de Pere Pons i Rmia, de
Cabrera, i Antoni Bellot, el seu
ll, i Eullia, muller del darrer
30 s 420 sous
1406/11/14 Bernat Avella i 13 homes ms de
Vilassar
Jaume Botey, de Premi 31 s, 6 d 440 sous
1429/9/10 Jaume Boter, Pon Ferrer i Joan
Ponseta, de Premi
Antoni Poal, de Barcelona 31 s, 5 d 440 sous
1383/11/13 Bernat Morot, lies Parera, de
Vilassar
Jaume Parellada, donat de la ca-
pella de Sta. Anastsia, de Premi
30 s 460 sous
1458/6/4 Salvador Pi i Salvador, ll, de
Vilassar
Joan Feliu, de Sant Andreu del
Palomar
30 s 480 sous
1420/10/22 Guillem Arnau, Salvadora, la seva
muller, Pere Arnau, ll, i Joana,
dona del darrer, de Cabrera
Pere Puig, lies Muial,
dArgentona
36 s, 2 d
i 1 bol
500 sous
1430/11/30 Pere Colomer, Eullia i Antoni,
llur ll, de Premi
Toms Colomer, germ de Pere,
de Premi i habitant de Cabrera
35 s i 9 d 500 sous
1407/3/13 Bernat Avella i 12 habitants de
Vilassar
Jaume Botey, de Premi 36 s 550 sous
1408/3/12 Berenguer Poal, de Tei Pere aguera, mercader, de
Barcelona, habitant de Santa
Maria de Matar
23 s 550 sous
1399/11/29 Bernat Maci, lies Partella, sa
muller Alamanda, i Guillema,
vdua de Raimon Maci i mare
dAlamanda, de Premi
1429/5/24 Berenguer Font, Bonanata, mu-
ller, i Antoni, ll, de Premi
Aroles, de Vilassar
42 s i 10
diners
600 sous
1430/1/31 Bartomeu Arnau i Gabriel, ll, de
Jaume Botey, de Premi 600 sous
1446/7/4 Valen, vdua dAntoni Boll, i
Pere, ll, de Tiana
Pere Maci, de Premi 40 s 600 sous
1449/6/2 Pere Arnau, Bartomeu Arnau, ll i
hereu de sa mare, Sana, i Barto-
meua, muller del darrer, de Cabrera
Salvador Isern, de Vilassar 47 s, 1 d 660 sous
1476/4/6 Pere Mayol i Bartomeu Arnau,
procuradors dels sndics de la
Universitat de S. Feliu de Cabrera
Guillem Arbcies, dAlella 47 s, 10 d
i 1 bol
660 sous
1374/6/4 Arnau Castellar i Constana, la
1420/1/22 Alamanda, muller de Salvador
Pons, de Vilassar
Pere Puig, lies Muial, dArgen-
tona
700 sous
1459/2/25 Pere Arnau, Bartomeu, ll i Barto-
meua, muller de Pere, de Cabrera
Bernat Ferrer, de Matar 45 s 720 sous
1461/1/31 Jaume Pi, lies Sagrera i Aldncia,
pubilla del mas Sagrera, de Cabrera
Joan dArgentona, donzell, de
Barcelona
30 s, 6 d 760 sous
1439/2/15 Gabriel Arnau, de Santa Maria de
Matar
Pere Arnau, de Cabrera 40 s 800 sous
1451/9/24 Guillem Castellar, Antnia, i
Joan, llur ll, de Premi
Andrea, vdua dEsteve Mar-
qus, de Sta. Maria de Matar
53 s, 4 d 800 sous
1374/3/14 Bernat Juli, Francesca, muller i
Francesca Juliana, via de Fran-
cesca, de Vilassar
1459/8/8 Miquel Morot, Clara, la seva
muller, Pere Morot i Margarida,
dona daquest, de Vilassar
Antoni Poal, mercader, de Bar-
celona
55 s 880 sous
1454/10/8 Nicolau Bonivern, batlle, Joan
Estrany i Joan Rafart, en nom de
la Universitat de Vilassar
Francesca, vdua de Salvador
Isern, de Vilassar
45 s 832 sous
1452/7/12 Guillem Pere Aroles, Jaume Tor-
re, Antoni Beatriu i Joan Llad,
en representaci de les Universi-
tats de Vilassar i dArgentona
Galcer Croanyes, mercader, de
Barcelona
50 s, 1 d 947 sous
1429/6/12 Bernat Llad, Eullia, lla, i muller
de Joan Mayol, lies Llad, Sal-
vador Parera, Salvador Tenes, sa
muller Francesca, pubilla del mas
a Vall, de Cabrera Jaume Teixidor
i Francesc, ll, dArgentona
Aroles, de Vilassar
42 s, 10 d 938 sous
1459/5/22 Antic Pons i Salvador Abril, pro-
curadors dalguns parroquians de
Vilassar
Eullia, vdua de Bartomeu
Puig, argenter, de Barcelona
55 s, 12 d 1.000
sous
1399/9/10 Pere Pi, lies Rossell, i Sana, la
Guillem Aroles, de Vilassar 67 s, 6 d 1.100
sous
1455/5/20 Jaume Torre, en representaci de
la Universitat de Vilassar
Arnau Carbonell, teixidor de lli,
de Vilassar
60 s 1.200
sous
1458/11/3 Bernat Cisa, tutor i avi de Bernat
Cisa, ll de Rafaela, difunta, i de
Bonanat Gili, de Premi
Bonanat Gili, de Tiana 70 s 1.500
sous
1383/11/24 Berenguer Catal, Arnau Canal
i Jaume Mir, procuradors de 27
homes de Cabrera
Pere Botey, de Premi 115 s 1.600
sous
1388/3/2 Miquel des Bosc, senyor dels cas-
tells de Sant Vicen i de Vilassar
Joan de Gualbes, de Barcelona 120 s 1.680
sous
1464/6/13 Arnau de Novalles, botiguer, i
Elionor, de Barcelona
Arnau de la Castanyeda, barber
habitant de Cabrera
107 s, 9 d 1.940
sous
1459/11/20 Miquel Bramona, rector i hereu
dIsabel, senyora de la Casa de
Cabrera, Pere Bramona, el seu
germ, dArgentona, i Pere Galce-
r Bramona, hereu de lanterior i
nebot del primer, dArgentona
Valenona, vdua de Jaume
Vila, draper de Barcelona
1666 s,
8 d
3.000
sous
1455/11/17 Pere Prats, prevere, beneciat de
Sta. Maria del Mar de Barcelona i
de laltar de Sant Pere de Premi,
Pon Ferrer, de Premi, i Joan Fer-
rer, germ de lanterior, mercader
de Barcelona
Isabel, vdua de Jaume Morot,
mercader de Barcelona
160 s 4.000
sous
1459/7/31 Salvador Bartomeu i Esteve Mayol,
sndics de la Universitat de Sant
Feliu de Cabrera
Galcer Croanyes, mercader de
Barcelona
260 s 5.200
sous
1447/12/4 Guillem Pere Aroles, sndic de
Vilassar, Jaume Torre i Antoni
Beatriu, sndics dArgentona
Bonanat Partella, del mas Par-
tella, de Premi, Joan Cadena
i Nicolau Soler, lies Carreres,
prevere, marmessors de Beren-
guer Partella, prevere beneciat
270 s 5.400
sous
15
REVENDA DE PENSIONS DE CENSALS MORTS (1383-1433)
Creaci
censal
Venedor Comprador Pensi Preu Revenda
de pensi
Revenedor Comprador
1383 Guillem Sala
i Llorena, sa
muller,
de Cabrera
Pere Ferrer, de
Vilassar
50 s 10 ll 1409 Antoni Fer-
rer, hereu del
difunt Pere
Ferrer, de
Vilassar
Antoni Aroles,
de Vilassar
1389 Pere Casa i
Alamanda,
sa muller, de
Premi
Pere Rossell
de Barcelona
15 s 1390
1402
Pere Rossell,
de Barcelona
Pere Pi, lies
Rossell,
de Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
1391 Pere Cuquet,
pare i ll, de
Vilassar
Pere Pi, lies
Rossell, de
Vilassar
9 s 1402 Pere Pi, lies
Rossell, de
Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
1395
Bernat Cisa
i Constana,
sa muller, de
Premi
Berenguer
Font i Elisen-
da, sa muller,
de Premi
Pere Pi, lies
Rossell, de
Vilassar
15 s
7 ll,
6 d
10 ll,
10 s
1395
Pere Pi, lies
Rossell, de
Vilassar
Berenguer Poal,
de Tei
Creaci
censal
Venedor Comprador Pensi Preu Revenda
de pensi
Revenedor Comprador
1403 Raimon Torra,
lies Soler i
Constana,
sa muller, de
Vilassar
Francesc
Verdaguer, de
Sant Cristfol
de Folgars,
habitant de
Vilassar
6 s,
4 d
85 s 1405 Francesc
Verdaguer, de
Sant Cristfol
de Folgars,
habitant de
Vilassar
Sana, vdua de
Bernat Veil, de
Vilassar
1404 Raimon Com-
pany, dAlella
Bonanat
Fornells,
de Premi
10 s 7 ll 1405 Bonanat
Fornells,
de Premi
Sana, vdua de
Bernat Veil, i
Valenona lla,
muller de Gui-
llem Veil, lies
Segu de Vilassar
1433 Bernat Saura,
de Vilassar
Antoni Manent,
de Premi
11 s 14 orins
dArag
1435 Antoni
Manent,
de Premi
Antoni Amat, de
Vilassar
16
LLUCIONS DE PENSIONS DE CENSAL MORT (1379-1467)
Data Venedor/s Comprador Fiadors Pensions
i preu
Redempci
1379/6/5 Jaume Flor,
de Vilassar
Du i candela de
Santa Maria de
lesglsia de Vilassar i
els seus representants
Pere Bonivern i Pere
Parera, de Vilassar
Pere Tolr
(Vilassar)
5 sous
anyals
4 lliures
1379/7/...
1380/12/14 Bernat Duran, de
Premi
Guillem Aroles, de
Vilassar
14 sous,
que pagava
Bonanat
Canal, de
Vilassar
10 lliures
1394
1381/6/8 Guillem Carbonell,
de Vilassar
Guillem Aroles, de
Vilassar
Bernat Veil
(Vilassar)
15 sous
10 lliures
i 10 sous
1381/9/4 Arnau Costa, lies

Estrader, de Premi
Pere Botey, de Premi Arnau Ponseta
(Premi)
15 sous
10 lliures
i 10 sous
1382/2/10 Bernat Morot, Salva-

dora, la seva muller i
Benvinguda, muller
de Guillem Morot
Jaume Parellada,
donat de Santa
Anastsia, de Premi
30 sous
10 lliures
1383/11/8
1382/2/24 Jaume Flor
i Guillem, ll,
de Vilassar
Salvador Tolr, ll del
difunt Bernat Tolr,
de Vilassar
Francesc Pi i
Francesc Mart
(Vilassar)
16 sous
11 lliures

i preu
Redempci
1382/9/28 Nicolau Agell, de
Premi
Pere Botey, de Premi 20 sous
15 lliures
1433/7/ 27
1383/7/28 Pere Llad i Sana,
la seva muller, de
Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
Pere Riera i
Guillem Grau
(Vilassar)
9 sous
6 lliures
1394/11/9 Bernat Carbonell, de

Vilassar
Pere Puig, lies Muial,
dArgentona
Bernat Casals i
Jaume Estrany
(Vilassar)
8 sous
110 sous
1395/8/25
1379/3/24 Bernat Serra, Pere
Serra, ll, Sana,
muller de Pere
Sabater i aquest,
de Vilassar
Guillem Aroles,
de Vilassar
Pere Cuquet i
Guillem Abril
(Vilassar)
30 sous
21 lliures
1408/6/3
Francesca Durana,
vdua de Bernat
Duran, i Berenguer
Duran, ll, de Bar-
celona
Agneta, muller de
Pere Serena, lies
Veronell, pubilla
del mas Bosc,
de Vilassar
35 sous
i 9 diners
25 lliures
1408/12/2
1419/1/5 Antoni Vidal, de
Vilassar
Sana, vdua de
Raimon Vidal,
de Vilassar
Pere Fontanals,
Berenguer
Joan, de Tei
24 sous
20 lliures
1425/8/25
1425/11/2 Bernat Tolr, de
Vilassar
Salvador Riera, boter
de Sant Cebri
de Vellalta
16 sous
i 6 diners
11 lliures
1431/ 11/ 11
Pere Maci, lies

Partella, de Premi
Guillem Aroles,
de Vilassar
30 lliures 1427/5/11
1429/9/10 Jaume Botey, Pon
Ferrer i Joan Ponse-
ta, de Premi
Antoni Poal,
de Barcelona
31 sous
i 5 diners
22 lliures
1446/5/13
Pere Arnau,
de Cabrera
Rafael Ripoll, merca-
der, de Barcelona
30 sous
21 lliures
1432/6/6
1433/4/13 Pere Avella,
de Vilassar
Antoni Ferrer, tutor
de Bartomeu Riera,
de Vilassar
Nicolau Morot,
de Vilassar
6 sous
8 orins dor
dArag
1437/9/20
1437/12/18 Miquel Casals,
de Vilassar
Pasqual Morot,
de Cabrera
22 sous
15 lliures
8 sous
1468/1/14
1443/1/21 Marturi de Vilar-
nau, ferrer i Antnia,
la seva muller, de
Premi
Pascasi Morot Joan Font,
Salvador
Triador,
Pascasi Sala
(Premi),
Jaume Parera i
Francesc Vidal
(Vilassar)
14 sous,
3 diners
i 1 bol
10 lliures
1466/9/8
i preu
Redempci
1447/12/4 Guillem Pere Aroles,
de Vilassar, Jaume
Torre i Antoni
Beatriu, dArgentona
1451/9/1
procuradors
dels sndics
de la parr-
quia de Sant
Juli dArgen-
tona i de la
seva univer-
sitat (Ref. de
1447/12/4)
1455/5/20 Jaume Torre en nom
de la Universitat
de Sant Gens de
Vilassar
Arnau Carbonell,
teixidor de lli,
de Vilassar
60 sous
60 lliures
1467/6/3
17
RELACI DE MASOS DE CABRERA (1348-1481)
3
Borda o mas Dependncia Famlia
Agell Pia Almoina de la Seu de Barcelona Agell/Tria
Aguilar Pia Almoina de la Seu de Barcelona Aguilar
Arnau Arnau
Arn Senyor de la casa de Cerdanyola Arn
Avella Pia Almoina de la Seu de Barcelona Avella/Ferrer
Bartomeu Bartomeu
Bellot (desprs Puig) Els Argentona Bellot/Puig
Boquer
Canal Canal /Bartomeu
Canyelles Altar de Sant Lloren de la parrquia de Sant Juli
dArgentona
Mateu, dArgentona
Canyet Castl del castell de Matar i Joan dArgentona Canyet
Catal Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catal/Mateu
Cors Cors
Eimeric Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Eres Eres/Tos/Llopis
Feliu Feliu
Font Pia Almoina de la Seu de Barcelona Malloll
Forner Pia Almoina de la Seu de Barcelona
3. Els masos que consten a la documentaci com a derruts o deshabitats guren
a les taules 17, 18 i 19 en cursiva.
Gener Beneci de Sant Esteve de Matar Gener
Geronella des Bosc /Arnau, de Cabrera Geronella
Grau Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi Grau
Jaume Rector de Cabrera Jaume
Llad Llad
Mallol Pia Almoina de la Seu de Barcelona Malloll
Oliver Pia Almoina de la Seu de Barcelona Malloll
Orriols Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Pons Pons
Puig Santa Maria de Caldes dEstrac Puig
Pujol Beneci de Sant Vicen de la capella del castell de Sant
Vicen o de Burriac
Pujol /Arn
Riba Pia Almoina de la Seu de Barcelona Riba
Roure Pons / Jaume
Sala Casa de Cabrera /Elionor, muller de Pere Joan Ferrer /
Antoni Oliver, rector de Sant Cugat del rec
Sala
Salom Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Segu Pia Almoina de la Seu de Barcelona Segu
Soler Soler
Teixidor Teixidor / Tria
Torrents Pia Almoina de la Seu de Barcelona Tria
Tria Pia Almoina de la Seu de Barcelona Ripoll
a Vall Libra
18
RELACI DE MASOS DE PREMI (1348-1481)
Agell Franquesa reial Agell /Font
Alier Pia Almoina de la Seu de Barcelona Alier/Font
Amig Monestir de Sant Miquel del Fai Amig /Ferrer
Andreu Andreu
Boter
Botey des Bosc i Casa de Premi /alou Botey
Casa Casa
Cervera
Cisa Pia Almoina de la Seu de Barcelona Cisa
Colomer Guillem Castellar i Miquel des Bosc /Botey Colomer
Costa Monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona Costa
Dorca Dorca
Estrader Cartoixa de Santa Maria de Montalegre Estrader
Ferrer Ferrer /Morot
Figuera Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona Figuera
Folgueres Folgueres
Font Cartoixa de Santa Maria de Montalegre Font
Fornells Manent
Lena Guillem Castellar i Miquel des Bosc /Botey /alou /Pi de Vilassar
Llaurador Llaurador
Maci Maci
Manent Manent
Mascar Guillem Castellar i Miquel des Bosc /Botey
Mora Mora
Orenga Orenga /Ferrer /Orriols
Orriols Orriols
Partella Partella
Perdal Esglsia de Sant Pere de Premi Perdal /Botey
Pi Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona Pi /Amig
Ponseta Bernat de Sant Vicen i Pere des Bosc Ponseta
Ponsic
Riera Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona Riera
Riquer Sant Vicen /Botey
Rossell Rossell
Rossell Pia Almoina de la Seu de Barcelona Rossell/Rossell
Sala Altar de Sant Silvestre de la Seu de Barcelona Sala
Servet Guillem Castellar i Miquel des Bosc / Botey
Sol Franqueses de Montacada / Bernat de Sant Vicen i
beneci de Santa Anastsia
Sol
Soler Altar de Santa Margarida de la Seu de Barcelona Soler
Tai Tai
Ti Altar de Santa Margarida de la Seu de Barcelona Ti
Triador
Vives Altar de Sant Hilari de la Seu de Barcelona Vives
19
RELACI DE MASOS DE VILASSAR (1348-1481)
Abril Franqueses de Montcada i des Bosc Abril
Agell des Bosc Agell
Aguilar
Alacant
Alzina des Bosc Alzina / Perdal, de
Premi / Colomer,
de Vilassar
Amad des Bosc Amad / Cuquet /
Roig
Amat de Riera des Bosc Arola
Amat del Sant Crist Hospital de Sant Joan de la Seu de Barcelona
Arany Beneci de Santa Anna de la Seu de Barcelona
Armengol des Bosc Armengol
Arola Arola
Aroles Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Aroles
Artaguil Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Artaguil
Aulovara Pabordia de Cardedeu Aulovara / Parera
Banyeres (borda) des Bosc Banyeres / Sagalar
Banyeres des Bosc
Barata des Bosc Carbonell
Bengut Franqueses de Montcada Riera
Bergai des Bosc Bergai
Bonivern Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Bonivern
Bonivern (borda) des Bosc
Bosc
4
Altar de Santa Maria de Sant Gens de Vilassar Bosc / Eimeric /
Canal
Campins Capella de Sant Bartomeu de Cabanyes Campins
Canal Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Canal / Duran /
Canal / Serena
Carbonell Monestir de Sant Pol de Mar / Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Carbonell
Casals des Bosc Casals
Castellar
5
Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Castellar
Colom des Bosc Colom
Colomer Franquesa de Montcada i des Bosc Colomer
Costonera Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Castellar
4. Amb el pas del temps, aquest mas detindr altres noms. Aix, sel coneixer
amb els topnims Bosc, Matar, Ros i lactual Can Ros, Josep VILADEMUNT i CORNEI,
Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
5. Aquest mas anteriorment shavia anomenat Costonera o mas de Pere Dor. Des-
prs pass a ser el mas Castellar, Vervol, Torrents, Piferrer i Can Sim, Josep VILADEMUNT
i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
Cuquet des Bosc Cuquet
Dilmer Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Dilmer
Domnec
6
des Bosc Domnec
Duran
Eimeric Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc / Eimeric
Estrany des Bosc Estrany
Estruc Estruc
Ferrer Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc / Ferrer
Flor des Bosc Flor / Marqus
Galceran (borda) Galceran / Roudors
Gassol Franqueses de Montacada i des Bosc Joan des Bosc
7
Grau des Bosc Grau / Armengol
Isern Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Isern / Eimeric
Isern
Jasset Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Ferrer
Juli Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Juli
Llad Esglsia de Santa Maria de Caldes dEstrac Llad
Marc Marc
Marqus des Bosc Marqus
Mart Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Mart / Juli
Mas des Bosc Mas
Matar Altar de Sant Vicen de la Seu de Barcelona Matar
Moi Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Vidal
Mora Beneci de Sant Joan de la Seu de Barcelona Mora / Marqus
Morell des Bosc Morell
Morera des Bosc Morera / Marc
Morera (borda) des Bosc Morera
Morot Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Morot
Nadal Alou / des Bosc Tolr / Morera, lies
Tolr
6. Altres denominacions posteriors del mas foren Draper, Mallolas, Biada i lactual
Can Mallolas, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el
cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
7. Daquest mas noms tenim una referncia. Es tracta duna carta precria
de Pere des Bosc a Joan des Bosc del 18 de febrer de 1378, amb la qual es ratic la
possessi del domini til del mas Gassol, de Cabrils, APSGVD, Manual 4, fols. 84v-85v.
Oliu, lies Riera Franquesa de Montcada i des Bosc Oliu / Riera
Parera des Bosc Parera
Perpiny des Bosc Eimeric / Armengol
Pi des Bosc Pi
Piferrer o de Pere
Ferrer
Priorat de Sant Pere de Clar Ferrer
Pons Altar de Sant Joan de lesglsia de Matar
8
Pons
Rafart des Bosc Rafart
Riba Esglsia de Santa Maria de Caldes dEstrac Riba
Riera Franquesa de Montcada i des Bosc Riera
Riera (borda) des Bosc Riera
Roig des Bosc Roig
Roquet
Ros des Bosc Ros
Roudors Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi /
alou
Roudors
Sabater des Bosc Sabater
Sagalar des Bosc Sagalar
Saura Monestir de Sant Pol de Mar / Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Saura
Serra Franquesa de Montcada i des Bosc Serra
Serra (borda) Franquesa de Montcada i des Bosc Canal
Simonet des Bosc Simonet
Soler Franquesa de Montcada i des Bosc Soler
Tolr des Bosc Tolr
Torre Torre
Tria Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Tria
Veil de Cabrils des Bosc Veil
Veil del Sant Crist des Bosc Veil
Verdaguer des Bosc Verdaguer / Ferrer
Verdaguer (borda) Altar de Sant Joan de lesglsia de Santa Maria de
Matar
Verdaguer
Vidal des Bosc Vidal
Vidal de Gordey Vidal de Gordey
Vidal de la Penya Vidal de la Penya
Villar des Bosc Villar
Vives Monestir de Sant Pol de Mar / Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Vives
8. Sagrament i homenatge del 1369 de Pere Pons a Peric des Bosc, Coral
CUADRADA, El Maresme medieval, p. 509.
20
HERETAMENTS (1359-1481)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1359/11/4 Guillema, muller
de Guillem Morell i
aquest, de Vilassar
Sana, lla Mas Morell
(meitat)
.altra meitat del mas a la
mort de la mare
.50 lliures pels germans que
surtin del mas
.10 lliures per testar
1370/8/16 Pere Sabater, ll
i hereu del difunt
Pere Duran, de
Vilassar
Constana (germana),
muller de Bernat
Campins, de Vilassar
Horts amb cases,
drets de rec i em-
prius a Cabrils
Malgrat que la germana
mori amb descendncia, els
bns retornaran a latorgant
1372/2/11 Arnau Ponseta, de
Premi
Elisenda (lla) Mas Ponseta (Ber-
nat de Sant Vicen
i Pere des Bosc)
.Usdefruit donat
.25 lliures per testar
1373/2/2 Guillem Rafart, ll
del difunt Sim
Rafart i Saurina,
de Vilassar
Saurina Rafarda
(mare) i Bernat
Rafart (padrastre),
de Vilassar
Mas Rafart
1373/2/2 Saurina, muller
de Bernat Rafart, i
aquest, de Vilassar
Guillem Rafart, ll de
Saurina i llastre de
Bernat, de Vilassar
Casa al carrer
de la fusteria
de Barcelona
1375/7/18 Guillem Verda-
guer, de Vilassar
Bernat Ferrer, nt .Borda de Verda-
guer (altar de Sant
Joan Santa Maria
de Matar: 2 sous)
.Feixa (Berenguer
Partella: quint i
braatge (pa) i
quint (vi i oliveres)
.Pea a Gordei
(Pere des Bosc:
tasca i braatge
(pa) i tasca (vi)
.2 peces a Claps
(Pere des Bosc:
tasca)
sser alimentat, calat i
vestit
Ret 10 lliures per a testar
1376/2/11 Bernat Gener i
Saurina, la seva
muller, de Cabrera
Bernat Gener (nt)
ll difunt Pere Gener
i Sana, lla de
Mart Joan de Tei
(neboda de Saurina)
Mas a Cabrera
(Pere des Bosc)
.1/2 hort i vinya a Longa
com a usdefruit
.Per a poder testar: Bernat
30 lliures i Saurina 10 lliures
.Si Bernat (nt) premor a
Sana, i aquesta es torna a
casar, no podr gaudir del
donat
1377/1/25 Bernat Tolr, de
Vilassar i Guillem
Bartomeu, avis
patern i matern
de lhereu del mas
(Salvador, orfe de
Bernat Tolr)
Antoni Tolr, ll de
Bernat Tolr i oncle
de Salvador
Mas Tolr (Pere
des Bosc)
.Pagar 85 lliures a Salvador,
cuidar-lo tant si est bo com
malalt, calar-lo i vestir-lo
1377/3/7 Saurina, muller de
Jaume Ti i aquest,
de Premi
Berenguer, ll Mas Ti, a Premi
(beneci de Santa
Margarita de la
Seu de Barcelona)
.Retenci com a usufructua-
ris de donaci i un camp,
comprat a Pere Bonivern,
de Vilassar
.Per a testar: Saurina 20 lliu-
res i Jaume Ti 25 lliures
1377/12/2 Sana Marquesa,
muller de Bernat
Flor, lies Marqus,
Jaume Flor (ll) i
Guillem (nt)
Mas Marqus i
Batllia del terme
de Vilassar (Pere
des Bosc)
.Matrimoni del nt amb
Margarida, lla de Beren-
guer Riera, de Vilassar
.Usdefruit del donat
.Jaume ha dadministrar la
Batllia a la mort del pare
.Retenci de 10 lliures per a
testar cada atorgant
1378/11/20 Benvinguda, mu-
ller de Guillem
Morot, aquest de
Vilassar, i Pere
Morot, de Barce-
lona (germ de
Benvinguda)
Salvadora, lla de
Benvinguda i
Guillem Morot,
i neboda de Pere
Morot
Mas Morot
(alou)
.1/2 bns en usdefruit
.Si moren sense lls, ha de
revertir a familiars
.Per a testar pares: 15 lliures
cadasc
.Pere Pere Morot: 30 lliures
10 lliures, quan les demani i
cada any 100 sous ns haver
satisfet tot limport
de Jaume Flor, i
aquest, de Vilassar
Guillem (ll) Mas Flor al Sant
Crist (Pere des
Bosc)
.Usdefruit de bns
.Retenci directa de femada
de Rouet i vinya a Casals
.Per a testar: Guillema 15
lliures i Jaume Flor 75
lliures
1379/3/13 Pere Bosc, lies
Dor, i Benvinguda,
de Vilasar
Berenguer (ll) Mas Bosc
(beneciat de
Santa Maria
de lesglsia de
Vilassar)
.Usdefruit bns i camp a
Sant Joan
.Per testar: 10 lliures per a
cada atorgant
.Antoni, germ: collocar
segons la posici al mas
1379/5/1 Francesca Saura,
vdua de Berenguer
Saura de Vilassar
Bernat Figuera, de
Premi i als seus
Mas Saura (Sant
Pol de Mar)
.Usdefruit bns
.Per a testar: 30 lliures
.Lhereu que Bernat esculli
ha de casar-se amb un ll o
lla de Guillem Flaquer de
Sant Mart de Mata, a qui
haur dentregar 30 lliures a
lesponsalici
.Bernat Figuera haur
dabonar el vestit nupcial i
rebr 10 lliures
1379/8/13 Arnau Seyol,
dAlella
Arnau Seyol (ll) Mas Seyol, a Alella .Antic mas Seyol i una
feixa de terra, per si no s
possible la convivncia en
usdefruit
.Per a testar: 100 lliures pel
matrimoni
1379/12/29 Pere Garau, de
Vilassar
Jaume (ll) Mas Garau a
Cabrils (Pere des
Bosc)
.Usdefruit de del donat i
1 femada
.Per a testar: 10 lliures Pere
i 10 ms sa muller
1380/9/10 Pere Estrany, lies
Dilmer, i el seu ll,
Antoni, de Vilassar
Sana (lla /
germana)
Mas Estrany (Pere
des Bosc)
.Eines del mas: shan de
repartir amb el germ
1381/3/17 Alamanda, vdua
de Bernat Morera,
de Vilassar
Pere Andreu i Sau-
rina, de Vilassar
20 lliures que t a
ra desponsalici
a la borda den
Morera. Borda de
Morera
Ser cuidada i viure junts a
la borda
.Per testar: 100 sous
1381/7/17 Jaume Grau, de
Sant Vicen de
Llobregat
Guillema, lla de
Bernat Ferrer,
de Vilassar (futura
muller)
Bns mobles i
immobles
.Per testar 10
lliures, si mort
abans. Ella tamb:
10 lliures
1381/9/20 Elisenda, muller
de Guillem Simo-
net, lies Planel, i
aquest, de Vilassar
Francesc Pols,
dArgentona i
Saurina, lla de
Guillem Simonet
Mas Simonet, a
Cabrils de Vilassar
(Pere des Bosc)
.Per testar: Elisenda 10
lliures i Guillem 50 sous
1382/5/24 Berenguer Avella,
de Vilassar
Bernat (ll) Mas Avella .Per testar: 10 lliures Beren-
guer i 10 lliures Sibilla
1383/2/12 Bernat Ferrer, lies
Estruch, de Vilassar
Bernat (ll) Mas Ferrer (Pere
des Bosc)
.Usdefruit bns pels pares
.Per testar: 15 lliures
de Guillem Morell,
i aquest, de Vilas-
sar
Pere Serra (net), ll
de Bartomeu Serra,
de Vilassar
Mas Morell (Pere
des Bosc)
.Usdefruit bns
.Per a testar: 15 lliures
entre tots dos (sespecica la
meitat per cada progenitor)
1384/1/4 Saurina Rafarda,
muller de Bernat
Rafart, i aquest, de
Vilassar.
Eullia (lla) Mas Rafart
(Pere des Bosc)
.Usdefruit donat i 2 peces
de de terra: a la Lobera i a
Casals
.Per testar: Saurina 40 lliures
i Bernat tot el seu aixovar
.Si no hi ha descendncia
ha de retornar a parents
propers de la mare i pot
tenir 20 lliures per a testar
1394/12/20 Bernat Veil, de
Vilassar
Valenona (lla) Mas Veil (Miquel
des Bosc)
.Usdefruit bns
.Per a testar: Bernat
20 lliures i Constana tot el
seu esponsalici
.Si no t lls en edat de tes-
tar (14 anys), 20 lliures per
a testar i fer el que vulgui
de Berenguer Poal,
de Tei
Berenguer (ll) Mas Poal (Priorat
de Sant Miquel del
Fai)
.Si Elisenda premor a Be-
renguer, marit, aquest no
pot portar al mas cap ms
dona
1395/12/20 Sana, muller de
Pere Roig, i aquest,
de Vilassar
Peric (ll) Masos Roig i Ama-
d (Miquel des
Bosc)
.Usdefruit mas Amad
.Per a testar 10 lliures cada
progenitor
1396/2/22 Pere Sagalar i
Gueraula, la seva
muller, de Vilassar
Francesca (nta) Mas o borda de
Sagalar, a la Vall
de Cabrils (Miquel
des Bosc).
.Usdefruit donat
.Per a testar: 100 sous
cadasc
.Si Francesca no t des-
cendncia el mas o borda
ha destar de nou en mans
de familiars i pot tenir 50
sous per a testar. 50 ms pel
proms Pere Serena
1397/1/17 Sim Isern i Valen-
, la seva muller,
dAlella
Simonet (ll) Mas Isern, a Alella
(Joan Pla, de
Barcelona)
.Collocaci de Francesc
(germ)
.Per a testar 25 lliures cada
progenitor
1397/2/2 Alemany Eimeric,
de Vilassar
Salvador Eimeric i
Eullia
Mas Perpiny Usdefruit del mas
1397/8/14 Antoni Veil i
Contana, la seva
muller, de Vilassar,
Francesca (lla) Mas Veil (Miquel
des Bosc)
.sdefruit del donat
.Altres lls siguin dotats
segons les possibilitats del
mas
.Per a testar: 10 lliures per
Antoni
1398/5/14 Guillem Matar, de
Vilassar
Constana, lla Mas Matar (altar
de Sant Vicen
de la Seu de
Barcelona)
1400/6/20 Alamanda, muller
de Guillem Armen-
gol, de Vilassar
Salvador (ll) Mas Armengol
(Miquel des Bosc)
.1 vinya a Vallmorena i
pea a lOlivella
.Collocaci dels altres lls
Per testar: 15 lliures
1400/12/28 Bernat Riera, de
Vilassar
Margarida (lla) Mas Riera (Miquel
des Bosc)
Per a testar: 10 lliures
1401/5/10
(s ante-
rior)
Guillem Matar, de
Vilassar
Pere Matar, lies
Espinal, i Constana,
de Vilassar
Mas Matar
1402/4/20 Guillem Artaguil,
de Vilassar
Margarida, lla Mas Artaguil
(alou)
. en usdefruit si hi ha
discrdia
.10 lliures i 100 sous per a
testar
.Si Margarida mor sense
descendncia amb lls de
14 anys o ms, reversi del
b donat
1402/5/30 Arnau Costa Estra-
der, de Premi
Jaume, ll Mas Costa Estra-
der (Sant Pere de
les Puelles de Bar-
celona)
.Per a Bernat, germ de
Jaume, ha dhaver-hi lleg-
tima amb els bns del mas,
sabent-ho Arnau i amics
.10 lliures per a Arnau i
10 lliures per a Francesca,
mare, per a testar
.10 lliures per a Jaume per
testar, en el cas que no hi
hagi descendncia: retorn
dels bns a familiars
1403/4/23 Margarida, vdua
de Bernat Mas,
lies Arola, de
Vilassar
Eullia, lla de
Guillem Rafart, ll
de Sim Rafart, del
terme del castell de
Vilassar
Mas Mas, lies
Arola (Miquel des
Bosc)
.Cuidar i alimentar
Margarida
.100 sous per a testar
1403/11/7 Pere Ferrer, de
Vilassar
Antoni, ll Mas Piferrer
(Priorat Sant Pere
de Clar)
.Usdefruit de Pere i Fran-
cesca (mare) del donat
.1/2 bns si hi ha discrdia
.10 lliures per a testar
.Retorn del mas si no hi ha
descendncia i 10 lliures per
a testar lhereu
Vilassar
Jaume, ll Mas Roudors
(alou)
.Casar-se amb Sana, lla
de Bernat Casals, de
Vilassar
.1 ll dambds sigui lhereu
.Torna el mas a les mans
de la famlia si no hi ha
descendncia i Jaume
tindr 20 lliures per a testar
1407/6/11
(s ante-
rior)
Margarida, muller
de Berenguer Ber-
gai? (no gura), de
Vilassar
Eullia, lla de Gui-
llem Bergai i hereva
del mas Arola, lies
Mas
Mas Arola, lies
Mas (Miquel des
Bosc)
1408/5/15 Bartomeu Flor,
hereu del difunt
Guillem Flor, de
Vilassar
Margarita, mare
seva, i ara muller de
Bernat Segu, lies
Flor
Mas Marqus i la
batllia del terme de
Vilassar
1408/5/15 Margarita, vdua
de Guillem Flor
i ara muller de
Bernat Segu, de
Vilassar
Bartomeu Flor,
hereu del difunt
Guillem Flor, de
Vilassar
Drets que t sobre
el Mas Flor
1411/1/22 Pere Andreu, de
Vilassar
Nicolau Andreu, ll No sespeciquen
(varis senyors)
1411/2/1 Berenguer
Marqus,
de Vilassar
Pere, ll Mas o borda
Marqus
.Berenguer i Sana (mare)
usdefruit
.1/2 si hi ha discrdia
.Per a testar Berenguer 8 lliu-
res i per a Sana (esponsalici)
1411/3/15 Pere Llad,
de Vilassar
Bartomeua, nta Mas Llad (esgl-
sia de Santa Maria
de Caldes dEstrac)
.10 ll per a testar
.10 ll per a testar Bartomeua
si mor sense descendncia
1422/3/28 Bernat Soler,
de Matar
Bernat Mas, nebot
de Vilassar
Tots els seus bns
(no sespeciquen)
.Ser alimentat, vestit i calat
.Poder testar i fer el que
vulgui amb 14 orins
1428/2/8 Antoni Ferrer,
de Vilassar
Pere, ll Mas Pere Ferrer
(Priorat de Sant
Pere de Clar
dArgentona)
.Si no pot conviure amb ell
i sa mare Constana: usde-
fruit daltres bns mobles i
immobles (no se citen)
.10 ll per a testar
.collocaci dels lls nascuts
i per nixer
1429/6/25 Pere Fontanils, de
Tei
Antoni Fontanils, ll
amb Eullia
Mas Fontanils
1429/8/1 Jaume Segu, de
Cabrera
Joan, ll seu amb
Constana
Mas Segu .100 sous per a testar
.usdefruit del donat
1429/8/15 Pere Bellot, dAr-
gentona
Peric Bellot, ll
amb Sana, difunta
Mas Bellot (Guillem
dArgentona, difunt)
.Usferuit del donat
1429/2/22 Bartomeu Pons i
Constana, la seva
muller, de Santa
Maria de Matar
Antnia, lla Casa a Barcelona
1431/9/26 Valen, muller
de Pere Veil, de
Vilassar
Pere, ll Mas Veil .Usdefruit del donat
.9 sous cada any per a ella i
el seu marit
1431/10/13 Bartomeua, vdua
de Berenguer For-
nells, de Cabrera
Pere Fornells, lies
Corana, ll
Mas Corsana .Usdefruit del donat
1431/8/8 Pere Parera, de
Vilassar
Jaume, ll Mas Parera
i Aulovara
.Lhan de servir i obeir
.Pagar els agrers, rmes i
fadigues
1432/4/6 Bernat Campins i
Margarida, la seva
muller, de Vilassar
Salvadora, lla Mas Campins .100 sous per a testar
.2 peces en usdefruit
1433/7/12 Bartomeu Cuquet i
Salvadora, la seva
muller, de Vilassar
Angelina, lla Mas Cuquet (prop
de la capella de la
Santa Creu)
.1 lliura per a testar els
donataris
.quod los infants sien co-
llocats ha coneguda dels
amichs
.tem me retinch que a na
quel cas que en Johan l
meu volgs la haratat que aja
a pagar sinqcentes liures a la
dita Engelina he lo dot ms
avant
de Salvador Juli,
de Vilassar
Vicen Juli, ll Mas Juli (ratllat
al document)
1434/12/28 Francesc Riera, de
Vilassar
Miquel Riera, ll Mas Oliu, lies
Riera
.12 lliures pel ll per a tes-
tar si premort
1435/9/25 Antoni Reniu, de
Santa Maria de
Matar
Eullia, lla i muller
de Lloren Soler, de
Vilassar
Mas Reniu, sota
domini i alou del
Castell de Matar
1436/10/27 Salvador
Armengol,
de Vilassar
Joana, nta .Mas Pere Grau
(Miquel des Bosc)
.Cases al carrer de
la fusteria, sota el
carrer del Born de
Barcelona (diver-
sos)
.Censals morts
.Usdefruit dels avis: Salva-
dor i Francesca
.Viure junts al mas Armen-
gol o al mas Pere Garau (on
decideixin)
.Poder disposar de 400 orins
.Si Joana mor, disposar de
15 ll. i revertir la donaci a
Salvador, el seu pare, o a qui
aparegui al seu testament
Vilassar
Salvador, ll Mas Marc .5 lliures per a testar
.5 lliures per Salvador si
premor
Sense data Antoni Arn,
de Cabrera
Pere, ll Mas Arn .Usdefruit
1442/3/4 Pere Riera i Mar-
garida, la seva
muller, de Vilassar
Sana, muller de
Pere Vidal, lies Fer-
rer, de Barcelona
Mas Riera, de
Cabrils i la borda,
prop del mar al
Pou de Vilassar
.Cuidar-los ells i els seus
descendents
1446/1/17 Lloren Puig, de
Cabrera
Antoni Puig, lies
Bellot, ll amb
Francesca
Mas Bellot
(dArgentona)
1446/6/14 Bartomeu Aroles
lies Bellot,
dArgentona
Guillem Pere
Bellot, ll
Mas Bellot
(Argentona)
1449/11/21 Salvador Eimeric,
de Vilassar
Francesca, germa-
na seva i muller de
Nicolau Bonivern,
de Vilassar
mas Eimeric
1450/1/25 Pere Avella, de
Vilassar
Joan, ll Mas Avella (vall de
Cabrils) (Priorat
de Santa Maria de
Montalegre)
.10 lliures per a testar pare
.15 lliures per a testar ll
amb bns del mas
Vilassar (avi)
Antnia, lla del di-
funt Salvador Marc
i Agns de Cabrera
(nta)
Mas Marc . Usdefruit
.50 sous per a testar avi
.50 sous per a testar Antnia
.Joan, germ, a colocar
segons el poder del mas
.Si no hi ha descendncia en
edat de testar el mas revertir
a Joan, germ, o als familiars
del pare difunt dAntnia
1451/2/6 Bartomeu Manent,
de Premi
Jaume Manent, ll Tots els seus bns
(no sesmenten)
.Collocaci de Salvador,
germ, amb els bns del mas
Bartomeu
Bartomeu
1451/7/9 Eullia, vdua de
Jaume Sorts, pubi-
lla del mas Isern,
de Vilassar
Bernat Isern, nebot i
ll del seu difunt
germ, Antoni Isern,
de Tei
Mas Isern de
Vilassar
.Usdefruit de tot el donat
.Viure conjuntament
Eullia i Bernat Isern
1454/6/17 Berenguer Amat,
de Vilassar, vidu de
Salvadora
Antoni Amat, ll Mas Sant Crist (sic)
(Joan de Plana,
doctor en lleis de
Barcelona. Es paga
un parell de
gallines)
.Si no s possible convivn-
cia, partir el que sha donat
en 2 parts i rebre 20 lliures
1458/3/3 Jaume dAltafulla
i Constana,
sa muller, parents
drrius
Jaume, ll del difunt
Bartomeu Revol i
Angelina,
de Badalona
Mas dAltafulla
drrius
1461/2/6 Joan de Maspon,
lies Ginesta, i
Eullia, la seva
muller, pubilla,
de Sant Vicen de
Vallromanes
Joan, ll Mas Ginesta .Usdefruit del donat
.100 sous per testar
.7 lliures per testar el ll si
els premort
.27 lliures (dot i esponsalici
de Joana)
1461/6/28 Salvador Canyet,
de Cabrera
Bartomeua, lla de
Francesc Eimeric,
lies Bonet i Salva-
dora, neboda seva
Mas Canyet i tots
els bns mobles i
immobles (Joan
dArgentona)
.Retenci duna pea al
Garau donada a Salvador,
germ de Bartomeua
.Conviure al mas
.Disposar de 50 sous a sa
voluntat i 100 sous per
a testar
.Si el donant els sobreviu
els bns donats tornaran a
ser seus.
.Bartomeua podr testar
amb 10 lliures
.Si Bartomeua mor sense lls
ni germans, els bns reverti-
ran a qui Salvador esculli en
testament o al de ms edat
dels familiars ms propers
1461/6/21 Salvador Pi, de
Vilassar
Salvador, ll Mas Pi (des Bosc) i
Lena (alou)
Extensament comentat
(1461/1467) Salvador Pi, de
Vilassar
Salvador Pi, pare Tota la donaci,
realitzada pel seu
pare, menys el mas
Lena, de Premi
1463/7/30 Francesca, vdua
de Lloren Rossell,
de Premia
Angelina, lla del
difunt Lloren Ros-
sell, i Clara (nta)
Mas Rossell, de
Premi
.Collocaci dels germans
segons estament
1463/8/17 Antoni Catal, de
Sta. Maria de Matar
Bartomeu Catal, ll
amb la difunta Clara
Mas Catal (Santa
Maria de Matar)
1465/12/27 Antic Pons, de
Vilassar
Pere Pons, ll amb
Constana
Mas Pons Usdefruit del donat
.Cohabitaci i treball conjunt
.Alimentaci amb els fruits
del mas i atenci en el que
sigui necessari
.Collocaci en matrimoni
de Salvador, ll, segons les
possibilitats del mas
.5 lliures per a testar Pere, si
mor sense lls
.Antic Pons es ret per a
testar 20 lliures
1467/5/27 Salvador Pi, de
Vilassar
Pere, ll Mas Pi (Pere des
Bosc)
Extensament comentat
1469/8/17 Pere Colomer, de
Vilassar
Jaume, ll Mas Alzina
1469/9/16 Angelina Rossella,
lla del difunt
Lloren Rossell, de
Premi
Francesca, vdua de
Lloren Rossell,
de Premi (via)
Mas Rossell .Ser cuidada i mantinguda
amb els bns del mas
1473/2/4 Nadala, de Premi Joan Casa, ll de
Bernat Cabs, lies
Casa, difunt i Na-
dala, senyora til i
propietria del mas
Casa
Mas Casa Usdefruit
Cohabitaci
Cuidar-la
20 lliures per a testar ella,
Nadala
Collocaci de Benet, ll
amb llegtima
10 lliures per a testar Joan,
en cas deixorquia
1473/2/27 Isabel, vdua de
Bartomeu Soler, de
Barcelona
Eullia, lla amb
Bartomeu Soler,
mercader, difunt
.180 lliures dot
dIsabel i 90 lliures
descreix del seu
difunt marit
.Cases dIsabel al
carrer de Jaume
Girard (alou de
diferents senyors)
Cohabitar a Barcelona
Treball conjunt
Mostrar-se estimaci mtua
En cas de discrdia que
impossibiliti la cohabitaci,
Isabel es ret lusdefruit de
tot el donat
Eullia podr testar sense
infants amb 100 lliures i
ella, Isabel, amb 55 lliures
.Cases al carrer de
la Volta (de dife-
rents senyors)
.135 sous, satisfets
per diferents em-
teutes (terres prop
del Portal Nou de
Barcelona, domini
i alou del monestir
de Sant Pere de les
Puelles)
.Altres bns
mobles i immobles
sense concretar
1475/3/28 Salvador Dilmer,
de Vilassar
Joan, ll Mas Dilmer
(Pere des Bosc)
1475/9/14 Joan Villar, ll i
hereu del difunt
Nicolau Villar de
Vilassar
Francesca, germana,
promesa de Pere
Terrades, bracer de
Berga
Mas Villar
1476/11/8 Miquel Font, ll del
difunt Joan Font i
dIsabel, de Premi
Isabel, mare Mas Font, de
Premi
donant
1477/4/20 Salvador Barto-
meu, de Cabrera
Francina, lla Casa o mas Agell i
les seves pertinences
(entre daltres, que
no sespeciquen,
Joan dArgentona)
.Francina amb infants po-
dr testar a voluntat i sense,
amb 20 lliures
La resta a retornar al seu
pare o a lhereu daquest
1479/7/25 Antnia, vdua
dAntoni Puig, de
Cabrera
Bartomeu Puig, ll i
hereu universal del
difunt Antoni Puig i
dAntnia
Mas Puig? (no se
nespecica nom)
Cohabitaci al mas
Treballar tots junts
Alimentats, vestits i cuidats
amb els bns del mas
Estimaci mtua
15 lliures per a testar
Bartomeu, oncle, Lloren
Puig i Francesca, avis
paterns sn usufructuaris
del mas. Donen el seu
consentiment a la cohabi-
taci
1479/4/2 Bartomeu Arnau,
ll de Bartomeu
Arnau i Bartome-
ua, la seva muller,
de Cabrera
Bartomeu Arnau,
pare
Tots els seus bns .Collocaci dels lls nascuts
i per nixer amb donaci de
la llegtima amb el coneixe-
ment de dos parents i amics
de part seva i de part de la
seva mare
.Quan estiguin collocats els
lls, els proveiran de beure,
menjar i vestir
.Testar amb 10 lliures
1480/7/19 Lloren Partella,
avi patern i hereu
universal del seu
difunt ll,
de Premi
Antnia, nta seva
i lla de Berenguer
Partella i Eufrsia,
difunts, de Premi
Mas Partella (alou) .Donaci nulla si el dia del
seu bit t lls o lles de
legtim i carnal matrimoni
En aquest cas, la dotaria
amb coneixement damics
seus i della
.Si ella mor sense lls ha de
revertir el donat al seu oncle
prevere, Salvador Partella, o
a Joan Ombert, orfe de Pere
Ombert, nebot seu de Tiana,
o a Bernat Ombert, nebot
seu de Tiana. Si aquests
moren sense lls als ms
propers per lnia paterna
.Lavi es reserva per a testar
20 lliures
1480/11/29
(s ante-
rior)
Bartomeu Manent
i Margarida, la
seva muller, de
Premi
Antnia, lla i mu-
ller de Jaume Soler
Mas Fornells
1481/11/21 Joan Palau, hosta-
ler, de Matar
Joana (lla amb
Joana)
cases a Matar,
entre les quals hi
ha el seu hostal,
cases, terres i
honors, alodials i
dependents
Joan Palau i Joana:
daltres bns
mobles i
immobles, que no
se citen
Joana, mare, no ha de
tornar a maridar-se. Si
reclama el dot a la mort del
donant, neix lusdefruit
Cohabitaci i treball conjunt
Guanys en mans de Joan
Palau
Collocaci dels altres lls
en matrimoni
100 lliures per a testar Joan
Palau i 25 lliures per a fer-
ho Joana, mare
Joana, lla, podr testar a
voluntat amb lls i sense
aquests, podr fer-ho amb
100 lliures
21
HERETAMENTS DE MASOS, BORDES I CASES (SEGLES XIV-XV)
Data Mas Dependncia De/ a Parrquia
1469/8/17 Alzina des Bosc Pare / ll Vilassar
1371/8/27
1395/12/20
Amad
Amad i Roig
Pere des Bosc
Pere des Bosc
Benvinguda, vdua
de Guillem Amad /
Francesca, muller de
Pere Cuquet i aquest
Pares / ll
Vilassar
1454/6/17
Sant Crist (sic) Joan de Plana, doctor en
lleis de Barcelona
Pare / ll Vilassar
1400/6/20 Armengol Miquel des Bosc Mare / ll Vilassar
1402/4/20 Artaguil alou Pare / lla Vilassar
1431/8/8 Aulovara Pare / ll Vilassar
1382/5/24
1450/1/25
Avella
(vall de Cabrils)
Alou
Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Pare / ll
Pare / ll
Vilassar
1379/12/29
1436/10/27
Grau
Mas Pere Grau
Pere des Bosc
Pare / ll
Avi / nta
Vilassar
1451/7/9 Isern Tia / nebot Vilassar
1434/1/24
1473/8/22
Mas Juli Mare / ll Vilassar
1439/12/26
1450/3/15
Marc
Pare / ll
Avi / nta
Vilassar
1377/12/2
1408/5/15
Marqus i Batllia
de Vilassar
Pere des Bosc
Avis / nt
Pares / ll
Fill / mare (darrera
renncia a drets mas
Flor, ja en poder del ll
Mare: sha tornat a casar)
Vilassar
1411/2/1
Marqus
(mas o borda)
Beneci de Sant Joan de
Pare / ll Vilassar
1403/4/23
1407/6/11
(s
anterior)
Mas, lies Arola
Arola, lies Mas
Miquel des Bosc
Vdua/ ? (no sesmenta
relaci)
No sesmenta relaci
Vilassar
1398/5/14
1401/5/10
(s
anterior)
Matar
Altar de Sant Vicen de la
Seu de Barcelona
Pare / lla
Pare / lla
Vilassar
1359/11/4
1383/12/29
Morell Pere des Bosc
Pares / lla
Avis / nt
Vilassar
1378/11/20 Morot alou Pares i oncle / lla Vilassar
1434/12/28 Mas Oliu, lies Riera des Bosc Pare / ll Vilassar
1431/8/8 Parera des Bosc Pare / ll Vilassar
1436/10/27 Pere Grau Miquel des Bosc Avi / nta Vilassar
1397/2/2 Perpiny des Bosc Pare / ll i muller Vilassar
1461/6/21
1467/5/27
Pi Pere des Bosc
Pare / ll
Pare / ll
Vilassar
1403/11/7
1428/2/8
Piferrer
Pere Ferrer
Priorat de Sant Pere de
Clar
Pare / ll
Pare / ll
Vilassar
1373/2/2
1384/1/4
Rafart
alou
Pere des Bosc
Fill / mare i padrastre
Pares / lla
Vilassar
1400/12/28
1442/3/24
1454/11/28
Riera
Riera (Cabrils) i la bor-
da, prop del mar al Pou
de Vilassar
Drets mas Riera
Miquel des Bosc
Pare / lla
Matrimoni / ?
(no sespecica relaci
familiar)
Fill / mare
Vilassar
1403/12/27 Roudors alou Pare / ll Vilassar
1396/2/22
1398/5/20
Sagalar (Cabrils) (apa-
reix com a mas o borda)
(apareix com a borda) des Bosc
Avis/ nta
Pere Banyeres / Pere i
Peric Sagalar i muller
del darrer
Vilassar
1381/9/20 Simonet des Bosc
Pare i madrastra? / lla
i marit
Vilassar
1377/1/25 Tolr Pere des Bosc
Avi patern i matern
(deshereten hereu orfe)
/ oncle de lhereu (ll
davi patern)
Vilassar
1394/12/20
1397/8/14
1431/9/26
Veil
des Bosc
des Bosc
Pare / lla
Pares / lla
Mare / ll
Vilassar
1375/7/18 Verdaguer
(borda)
Altar de Sant Joan de Santa
Maria de Matar
Avi / nt Vilassar
1475/9/14 Villar des Bosc Germ / germana Vilassar
1395/2/24 Poal
Monestir de Sant Miquel
del Fai
Mare / ll Tei
1473/2/4 Casa Mare / ll Premi
1402/5/30
Costa Estrader
Monestir de Sant Pere de
les Puelles de Barcelona
Pare / ll Premi
1480/11/29
(anterior)
Fornells Pares / lla Premi
1461/1467 Lena Alou Pare / ll Premi
1479/9/2
1480/7/19
Partella Alou
Avi / nta
Avi / nta
Premi
1372/2/11 Ponseta Bernat de Sant Vicen i
Pere des Bosc
Pare / lla Premi
1463/7/30 Rossell Madrastra / llastra Premi
1463/7/30
1469/9/16
Rossell
via / nta
Nta / via
Premi
1379/5/1 Saura Sant Pol de Mar
No sespecica relaci
de parentiu
Premi
1377/3/7 Ti
Beneci de Santa Margari-
ta de la Seu de Barcelona
Pares / ll Premi
1477/4/20 Agell
Entre daltres, Joan
dArgentona
Pare / lla Cabrera
1446/1/17 Bellot Pare / ll Cabrera
1461/6/28 Canyet Joan dArgentona Oncle / neboda i marit Cabrera
1382/9/28
Casa amb hort i
quintana a la sagrera
Beneci de Sant Vicen
Beneciat de
Pere Eimeric
Cabrera
1431/10/13 Corsana Mare / ll Cabrera
1476/11/8 Font Fill / mare Cabrera
1376/2/11 Gener Pere des Bosc Avis materns / nt Cabrera
1479/7/25 Puig Mare / ll Cabrera
1429/8/1 Segu Pare / ll Cabrera
1373/2/2
Casa carrer Fusteria
(Rafart, de Vilassar)
Mare i padrastre / ll Barcelona
1436/10/27 Casa carrer Fusteria Avi / nta Barcelona
22
DEBITORIS DE DOT (1371-1481)
Data De Parrquia A Parrquia Dot Clusules
1371/3/22 Arnau Boll Tiana Saurina,
lla dArnau
Roudors
Vilassar 50 lliures:
30 ben.
9
i
100 sous a.
inter diversas solucio-
nes et tam cum albara-
nis quam sine albaranis
1372/1/6 Saurina Rafarda,
muller de Bernat
Rafart
Vilassar Guillem
Abril (Ala-
manda, lla)
Vilassar 15 lliures ben.
i 50 sous a.
1372/5/2 Pere Colomer
(Bartomeua, lla)
Premi Antoni Tei Barce-
lona
80 lliures:
40 ben.
i 10 lliures a.
1372/10/4 Bernat Famades

(Valenona)
rrius Bernat
Casals
45 ben.,
i 100 sous a.
1372/12/14 Mart Joan Tei Pere Ferrer Vilassar 20 lliures:

ara 100 s.
i 50 sous a.
9. Ben.: import del dot que sentrega a la benedicci del matrimoni.

a: import anual.
1377/3/7 Bernat Bassa
(Sana, lla)
rrius Berenguer
Ti, ll i
hereu de
Jaume Ti
i Saurina
Premi 50 lliures:
30 ben. 100
sous per Tots
Sants i 50
sous a.
1377/6/7 Guillem Morot

i Benvinguda
(Constana)
Vilassar Antoni Tolr Vilassar 60 lliures:
20 ben.
i 100 sous a.
Pere Bonivern, Bernat
Marc, de Vilassar, i Pere
Morot, de Barcelona
(adors)
1377/12/2 Berenguer Riera
(Margarida, lla)
Vilassar Jaume Flor i
Guillem Flor,
ll (Margari-
da, promesa
del 2n)
35 ben.
i 100 sous a.
Pere Parera i Jaume
Aulovara de Vilassar
(adors)
1377/12/30 Bernat Sala (Ala-
manda)
Premi Joan Sala Tei 80 lliures:
40 ben. 100
sous festa de
Resurrecci i
100 sous a.
Pere Botey, Maci Sala
i Guillem Ponseta, lies
Veil, de Premi (adors)
1378/1/6 Saurina, vdua
de Guerau dAlta-
fulla (Constana,
lla)
rrius Pere Bo-
nany, lies
Veil,
i Antoni, ll
i proms de
Constana
15 ben.
i 50 sous a.
Bernat Serra i Bernat
Tolr, de Vilassar
(adors)
1378/7/11 Bernat Veil
(Francesca, lla)
Vilassar Pere Puig,
ll de Jaume
Puig
Argen-
tona
70 lliures:
30 ben.
i 100 sous a.
Jaume Roudors de
Vilassar i Guillem Veil,
lies Ponseta, de Premi
(adors)
1378/10/16 Saurina, vdua de
Guerau Altafulla
(Francesca, lla)
rrius Maci Sala Premi 30 lliures:
60 sous ben.
i 60 sous a.
Bernat Sala, Pere
Botey i Bernat Serra de
Premi (adors)
1379/3/13 Bonanat Canal i
Saurina (Agns,
lla)
Vilassar Pere Bosc,
lies Dor, i
Berenguer,
ll
12 lliures ben.
i 40 sous a.
Bernat Casals, Jaume
Flor, Sim Isern i
Francesc Pi, de Vilassar
(adors)
1379/8/13 Guillem Carbo-
nell (Constana,
lla)
Vilassar Arnau Seyol
i Arnau, ll
Alella 120 lliures:
50 lliures ben.
i 100 sous a.
Bernat Veil, Bernat
Casals i Jaume Flor, de
Vilassar (adors)
1379/12/29 Berenguer Avella
(Saurina, lla)
Vilassar Pere Grau i
Jaume, ll
10 lliures ben.
i 50 a.
Pere Ferrer, de Cabrera,
i Pere Pons, de Vilassar
(adors)
1381/10/24 Bartomeu Vives,
ll i hereu de Ber-
nat Vives (Fran-
cesca, germana)
Premi Berenguer
Oliver
Sant
Esteve
de Vila-
nova
30 lliures:
15 lliures ara
i 50 sous a.

de Raimon
Maci, i aquest
(Bonanata, lla)
Premi Guillem
Carbonell i
Bernat, ll
40 lliures ben.
i 100 sous a.
1383/2/12 Pere Pons

(Antnia, lla)
Vilassar Bernat Fer-
rer, pare
i ll
20 lliures ben.
i 50 sous a.
1383/8/13 Bernat
Ferrer (pare de
Guillema)
Vilassar Francesc
Pastrany
(marit)
Ripoll 40 lliures i un
vestit nupcial:
15 lliures
i vestit a la
ben. i la resta
al cap de lany
1383/12/29 Guillem Vives

(Sana)
Vilassar Francesc
Grau i Pere,
ll
Sant
Mart
de Mata
40 lliures:
20 lliures ben.
i 50 sous a.
Pere Bonivern i Bernat
Tolr, de Vilassar (a-
dors)
de Berenguer
Agell i aquest
(Elisenda, lla)
Vilassar Pere Serra,
hereu del
mas Morell
i ll de
Bartomeu
15 lliures a la
benedicci
i 40 sous al
cap de lany
Jaume Flor i Guillem
Vives, de Vilassar
(adors)
1394/7/19 Bernat Casals Vilassar Berenguer
Poal
Tei 100 lliures:
50 lliures ben.
i 10 lliures a.
Guillem Carbonell,
Bartomeu Tria, Bernat
Tolr, de Vilassar,
i Bernat Mates i Antoni
Prats, de Barcena
(adors)
1395/3/16 Pere Segu i
Bernat, ll i pare
dAntnia
Argen-
tona
Bernat Flor
i sa mare,
Margarida
Vilassar 60 lliures ben.
i 30 lliures i
100 sous a.
Guillem Verdaguer i
Pere Pons (adors)
1395/6/6 Jaume Roudors i
Guillema, vdua
de Francesc
Mart, lies
Roudors, i Pere
Mart (Salvadora,
lla de Francesc
Mart i Guillema
i muller de
Bernat)
Vilassar Bernat
Mart
Tei 50 lliures:
30 lliures ben.
i 100 sous a.
Bernat Veil i Sim
Isern, de Vilassar
(adors)
1395/12/20 Bernat Morot
i Benvinguda,
sogra (Francesca,
lla de Benvin-
guda i Guillem
Morot, difunt)
Vilassar Peric Roig
i Sana, sa
mare
20 ben. i 50
sous a.
Antoni Tolr, de
Vilassar, ador
1396/6/4 Salvador Isern i
Francesca, lla
Vilassar Berenguer
Boada
Sant
Sadurn
de Mon-
torns
100 lliures:
40 ben.
i 10 lliures a.

1397/1/17 Bernat Casals
(Constana)
Vilassar Sim Isern i
Simonet, ll
Alella 70 lliures:
35 lliures ben.
i 100 a.
Guillem Carbonell i Ber-
nat Tolr, de Vilassar
(adors)
1431/10/13 Salvador Guerau Vilassar Bartomeua,
vdua de
Berenguer
Fornells, i
Pere, ll
Cabrera 50 lliures
1432/5/5 Jaume Teixidor

(Joana, lla)
Cabrera Esteve
Bonart
Barce-
lona
50 lliures:
30 lliures ben.
i 60 sous i
8 diners a.
Narcs Riera, Bernat
Agell i Bernat Orriols,
de Cabrera (adors)
1434/1/24 Pere Colomer S.Vicen
de Vall-
romanes
Bartomeua
Juliana,
vdua de
Salvador
Juli, i
Vicen, ll
20 lliures ben.
i 50 sous a.
Joan Colomer, lies
Vilalta, Pere Roudors
i Pere Roquer de
Montorns (adors)
1439/12/26 Bernat Casa i
Francesca, muller
Vilassar Bartomeu
Marc i Sal-
vador, ll
Vilassar 10 lliures
1442/6/1 Margarida, lla

del difunt Vicen
Oller i Antnia,
ara muller de
Pere Sabater
Vilassar Salvador
Colomer,
ll de
Bartomeu i
Nicolaua
Vilassar 25 lliures Pere Sabater, padrastre
i Salvador Ferrer,
de Vilassar (adors)
1445/5/17 Jaume Arnau
(Joana, lla amb
Joana, difunta)
Cabrera Pere Doy,
ll de
Galcer Doy
i Antnia
Arenys 100 lliures
1446/1/17 Bernat Bonet i

Francesca
(Antnia, lla)
Argen-
tona
Antoni Puig,
lies Bellot,
ll de
Lloren Puig
i de
Francesca
Cabrera 45 lliures:
25 lliures,
15 dies abans
de npcies i
50 sous a.
1449/12/27 Antoni Riera

(Joana, lla)
Vilassar Salvador
Colomer, ll
de Salvador
Colomer
20 lliures de
madona Bosc,
15 dies ben. i
empenyora-
ment duna
pea. Cofre
amb joies
cofre ax com s s e
costum de la dita terrra
so s ab totes les joies
Sense data Pere Torra Alella Antoni Arn
i Pere, ll
Cabrera 60 lliures

1450/1/25 Pere Parera i
Jaume, ll
(Caterina, lla)
Vilassar Joan Avella,
ll de Pere
Avella
15 lliures
abans ben.
i 100 sous a.
Pere Puig (Sant Esteve
de Vilanova) Maci
Mart, lies Rovira i
Pere Rovira (Sant
Sadurn de la Roca),
Agust Riba (Santa
Agns de Malanyanes)
i Bernat Cisa (Premi)
(adors)
1451/2/6 Antoni Riera i Jo-
ana (Margarida)
Vilassar Bartomeu
Manent, ll
de Jaume i
Rafaela,
difunta
Premi 40 lliures:
30 lliures al
febrer, 5 lliures
el primer any
i 5 lliures el
segon any.
Cofre amb
joies
1457/7/10 Miquel Batlle

i Angelina
(Eullia, lla)
Castell
de
Mont-
cada
Bernat Isern,
ll dAntoni
Isern i Eufra-
sina, difunts
Tei 60 lliures
1451/7/18 Pere Galceran

(Antnia, lla
amb Antnia,
difunta)
Bellpuig Rafael Mora,
ll de Bernat
Mora, difunt,
i Eullia
Premi 50 lliures
1458/3/3 Pere Arnau i

Bartomeu Arnau,
ll (Antnia, r-
fena de Salvador
Pins i Salvadora)
Cabrera
Vilassar
Jaume Revol,
ll del difunt
Bartomeu
Revol i
Angelina
Bada-
lona
30 lliures
1458/10/8 Clara, lla de

Pere Ponseta,
lies Tria,
i Iolanda
Vilassar Jaume
Llobet, ll
de Raimon
Valls i San-
a, difunts
Barce-
lona
i habi-
tant de
Santa
Perp-
tua
de la
Mogoda
100 lliures
1462/3/26 Gabriel Castellar

(Bartomeua, lla)
Tei Bartomeu
Riera
Premi 30 lliures:
6 lliures ben. i
resta per Sant
Miquel
Guillem Pere Aroles, de
Vilassar, Pere Noguera
i Narcs Company, de
Premi (adors)
1464/4/14 Pere Mayol,
germ (Aldona,
lla de Bernat
Sala, lies
Mayol, difunt, i
de Salvadora)
Cabrera Bartomeu
Catal, ll
emancipat e
heretat den
Anthony
Cathal i
orfe de Clara
Santa
Maria
de
Matar
80 lliures:
15 dies abans
de ben.

1465/12/27 Antoni Famades
(Caterina, lla)
Tei Pere Pons, ll
dAntic Pons i
Constana
40 lliures, 15
dies abans de
ben. Resta a
lany
1467/7/24 Jaume Botey i

Maria, avis
paterns, i Eullia,
mare dEullia,
rfena de
Bartomeu Botey
S. Vi-
cen de
Sarri
Premi
Bernat
Miquel
Cisa, ll de
Bonanat Gili,
lies Cisa
i de Rafaela,
i nt de
Bernat Cisa,
pare de
Rafaela
Premi
Tiana
Premi
80 lliures:
16 lliures i 10
sous a satisfer
durant lany
i la resta a
pagar
a terminis
1469/8/25 Lloren Juli,

hereu del mas Juli
(Elionor, germana)
Vilassar Salvador Pi Premi 18 lliures a
pagar a ter-
minis
Joan Pere Colomer de
Sant Vicen de Vallro-
manes (ador)
1471/3/9 Bartomeu Ribes,
pellisser,
i Eufrasina
(Eullia, lla)
Barce-
lona
Pere
Marqus,
ll de Pere
Marqus,
difunt, i
Margarida
Vilassar 20 lliures
1473/2/4 Jaume Abril i

Antoni Abril
(germans de
Joana, lla de
Salvador Abril,
difunt i Agneta)
Vilassar Joan Casa,
ll de Bernat
Cabs, lies
Casa, difunt
i Nadala,
senyora til
i propietria
del mas Casa
Premi 20 lliures de
8 dies abans
ben.
Gabriel Llad, guarda
de la bolla del General
del Principat de Cata-
lunya, i Benet Saborit
escudeller, de Barce-
lona (adors)
1473/8/22 Salvador Co-
lomer del Cam i
Joana
Vilassar Lloren
Juli, ll del
difunt Vicen
Juli i de
Margarida
Vilassar 30 lliures i un
cofre:
20 lliures ben.
i 5 lliures a.
1475/3/28 Jaume Torre i

Joan, ll (Joana)
Vilassar Salvador
Dilmer i
Joan, ll
Vilassar 25 lliures
any del casori
17 lliures
i 50 sous a.
Pere Flaquer i Pere Pi, de
Mata, Bernat Salvador
de Matar, i Rafael Costa
de Premi (adors)
1477/2/27 Jaume Botey, ll
i hereu univer-
sal del difunt
Bartomeu Botey
(Antnia,
germana)
Premi Jaume
Corbera, ll
del difunt
Miquel
Corbera i
dAngelina
Tei 50 lliures,
15 dies abans
de ben.
.Jaume Botey, oncle i
tutor, de Sant Vicen de
Sarri; Gabriel Nadal,
de Badalona, Jaume
Sorts dAlella, i Antoni
Botey, candeler de cera,
de Barcelona (adors)
1477/3/22 Joan Jofre i Jau-
me Jofre,
germans de
Caterina, rfena
de Jofre Rossell,
sastre, i Antnia
Grano-
llers
Pere Boter,
hereu univer-
sal del difunt
Bartomeu
Boter i de
Bartomeua
Premi 40 lliures e liuraran en pecunia
nombrant tota hora e
quant en ells dits mare e
ll plaur
1478/5/27 Antoni Coll, lies
Trobat, Jaume
Coll, ll,
i Nicolau
Carterenya
(Salvadora,
vdua de Bar-
tomeu Sol i lla
dAntoni Coll,
lies Trobat,
dAlella, i de
Maria)
Alella
Bada-
lona
Bernat
Miquel Cisa,
ll de Bo-
nanat Gili,
Tiana, i de
Rafaela, di-
funts. Vidu
Premi 30 lliures,
25 del dot del
primer matri-
moni. La resta
se satisfar al
mes de juny
1478/12/19 Joan Rafart

(Joana, lla amb
Eullia difunta)
Vilassar Guillem Fer-
rer, ll del
difunt Ber-
nat Ferrer,
lies Salat, i
de Jaumeta
S. Gens
dels
Agudells
45 lliures Jaume Roudors i Bernat
Casals, de Vilassar
(adors)
1479/7/25 Salvador
Bartomeu
(Clara, lla amb
Antnia)
Cabrera Bartomeu
Puig, ll i
hereu univer-
sal del difunt
Antoni Puig, i
Antnia
Cabrera 55 lliures Pere Malloll fora i Bar-
tomeu Arnau, de Ca-
brera (adors)
de Bartomeu Boter
i Pere Boter (Clara,
lla i germana)
Premi Pere Mas,
ll de
Pere Mas i
dElionor,
difunta
Bada-
lona
40 lliures:
30 lliures,
15 dies abans
ben. i 10 lliures
en dos anys
1481/9/15 Isabel, lla de

Joan Terrades,
lies Pons, di-
funt, i dAntnia,
ara muller de
Lloren Partella
Cabrera
Premi
Mateu Leget,
ll de
Manuel
Leget i
de Maria,
difunts
Bada-
lona
40 lliures
(15 abans de
les noces)
Salvador Colomer de
Munt, de Vilassar, Pere
Rossell, de Premi, i
Joan Plana, teixidor de
draps de llana, de Bar-
celona (adors)
23
ESPONSALICIS (1349-1481)
Data De Parrquia A Parrquia Dot Esponsalici Bns hipotecats
1349/10/20 Bartomeu
Vives
Premi Eullia, lla de
Pere Castellar
Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas Vives (benef.
de Sant Hilari de
Seu de Barcelona)
1354/1/8 Jaume
Roudors, ll
dArnau
Vilassar Sana, lla de
Guillem Car-
bonell
Vilassar 47 lliures
i 1/2
23 lliures,
15 sous
Mas Roudors (Ber-
nat de Sant Vicen,
Premi)
1360/8/27 Guillem, ll de
Pelegr Carbo-
nell, difunt
Vilassar Guillema, lla de
BernatCasals
Vilassar 1500 sous 750 sous Mas Carbonell (mo-
nestir de Sant Pol
de Mar)
1363/3/2 Pere Galseran,
ll de Bonanat
Vilassar Francesca, lla
de Ferrer Saba-
ter, difunt
Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Grau
(Pere des Bosc)
1365/8/10 Pere Llad Vilassar Sana, lla de
Pere Cuquet
Vilassar 25 lliures 11 lliures
i 1/2
MasLlad (Santa
Maria dEstrac)
1365/11/2 Salvador Isern,
ll i hereu de
Sim Isern i
Sana
Vilassar Guillema, lla de
Guillem
Colomer, difunt
Vilassar 60 lliures 30 lliures Mas Isern (Pere des
Bosc i franquesa
reial)
1366/11/6 Arnau Boll Tiana Saurina, lla
dArnau Roudors
Vilassar 60 lliures 30 lliures MasMas (monestir
de Sant Cugat)
1372/1/2 Salvador Isern,
ll i hereu de
Sim i Sana
de Pere Aroles
Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Isern (Pere des
Bosc)
1372/1/11 Pere Grau, ll i
hereu dArnau
Grau
Cabrera Alamanda, lla
de Pere Estrany
Vilassar 60 lliures 30 lliures Mas Grau (Bernat de
Sant Vicen senyor
Casa de Premi)
1372/5/2 Antoni Tei Barce-
lona
Bartomeua, lla
de Pere Colomer
Premi 80 lliures 40 lliures
1372/10/4 Bernat Casals Vilassar Valenona, lla de
Bernat Famades
rrius 70 lliures 35 lliures Mas Casals (Pere
des Bosc)
1372/11/22 Bernat Soler Premi Francesca, lla
de Guerau
dAltafulla
rrius 50 lliures 25 lliures Mas Soler (benef.
Santa Margarida
Seu de Barcelona)
1373/3/24 Bernat Cisa Premi Sana, rfena de
Bernat Juli
Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Cisa (Pia
Almoina Seu de
Barcelona)
1376/2/11 Bernat Gener, ll
de Pere Gener
Cabrera Sana, lla de
Mart Joan
Tei 30 lliures 15 lliures Mas a Cabrera (Pere
des Bosc)
1376/6/8 Bernat Riquer Premi Guillemona, lla
de Pere Botey
Premi 80 lliures 40 lliures Mas Riquer (Pere
des Bosc)
1377/2/2 Jaume Flor, i
Guillem, ll
Vilassar Margarida, lla
de Berenguer
Riera, muller de
Guillem
Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Marqus (Pere
des Bosc)
1377/3/7 Berenguer Ti,
ll hereu de
Jaume Ti i
Saurina
Premi Saurina, lla de
Bernat Bassa
rrius 50 lliures 25 lliures Mas Ti (benef. Sta.
Margarida de la Seu
de Barcelona)
1377/3/7 Guillem Vives Vilassar Guillema, lla
difunt Bernat
Serra
Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Vives (mones-
tir de Sant Pol de
Mar)
1377/6/7 Antoni Tolr,
ll de Bernat
Tolr
Vilassar Constana, -
lla de Guillem
Morot
Vilassar 60 lliures 30 lliures Mas Tolr
(Pere des Bosc)
1378/1/6 Pere Veil, lies
Bonany,
i Antoni, ll
Vilassar Constana, lla
de Saurina i del
difunt Guerau
dAltafulla
rrius 40 lliures 20 lliures Mas Veil
(Pere des Bosc)
1379/3/13 Berenguer,
ll i hereu de
Pere Bosc,
lies Dor i
Benvinguda
Vilassar Agns, lla de
Bonanat Canal
Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Bosc (altar
de Santa Maria de
lesglsia de
Vilassar)
1379/8/13 Arnau Seyol
i Arnau ll
Alella Constana, lla
de Guillem Car-
bonell i muller
del ll
Vilassar 120 lliu-
res
60 lliures Mas Seyol
(alou)
1379/12/29 Jaume Grau
ll i hereu de
Pere Grau
Vilassar Saurina, lla de
Berenguer Avella
(Pere des Bosc)
1381/10/24 Berenguer
Oliver
Sant
Esteve
de Vila-
nova
Francesca, lla
de Berenguer
Vives
Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Oliver (Pere de
Montorns, senyor
del castell de
Montorns)
1383/1/1 Guillem
Carbonell
i Bernat, ll
Vilassar Bonanata, lla
de Raimon
Maci i muller
de Bernat
Premi 110 lliu-
res
55 lliures Mas Carbonell (mo-
nestir de Sant Pol
de Mar)
1383/2/12 Bernat Ferrer,
pare i ll
Vilassar Antnia, lla
de Pere Pons i
muller de Bernat
Ferrer, ll
Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas del Ferrer
(Pere des Bosc)
1383/8/13 Francesc Pas-
trany, ll de
Pere Pastrany
Ripoll Guillema, lla de
Bernat Ferrer i
muller de Francesc
Vilassar 40 lliures
i vestit
nupcial
20 lliures
1383/12/29 Francesc Grau
i Pere, ll
S. Mart
de Mata
Sana, lla de
Guillem Vives i
muller de Pere
(monestir de Sant
Pere de Barcelona)
1383/12/29 Pere Serra, ll
de Bartomeu,
hereu del mas
Morell
Vilassar Maria, muller
i lla de
Berenguer Agell i
Elisenda
Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Morell (Pere
des Bosc)
1394/7/19 Elisenda, mu-
ller de Beren-
guer Poal i
Berenguer, ll
Tei Francesca, lla
de Bernat Casals
i muller de
Berenguer Poal,
ll
Vilassar 100 lliu-
res
50 lliures Mas Poal (monestir
de Sant Miquel del
Fai)
1395/3/16 Guillem Flor,
ll i hereu de
Guillem Flor
Vilassar Antnia, lla de
Bernat Segu
Argento-
na
60 lliures 30 lliures Mas Flor
(Miquel des Bosc)
1395/6/6 Bernat Mart,
ll i hereu de
Bernat Mart
Tei Salvadora, lla de
Guillema i Fran-
cesc Mart, difunt
Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Mart (mones-
tir de Sant Miquel
del Fai)
1395/12/20 Sana, muller
de Pere Roig, i
llur ll Peric
del difunt Gui-
llem Morot i
Benvinguda
Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas Roig
(Franqueses de
Montcada que t
Miquel des Bosc)
1396/6/4 Berenguer
Boada
Sant
Sadurn
de Mon-
torns
Francesca, lla
de Salvador
Isern
Vilassar 100 lliu-
res
50 lliures Mas Boada
1397/1/17 Sim Isern,
Valen i Si-
monet, ll
Alella Constana, lla
de Bernat Casals
Vilassar 70 lliures 35 lliures Mas Isern (Joan de
Plana de Barcelona,
doctor en lleis)
1397/2/2 Alemany Ei-
meric, lies
Perpiny, i
Salvador, ll
Vilassar Eullia, lla
de Guillem
Armengol
10 sous
Mas Perpiny
(Miquel des Bosc)
1397/2/14 Bernat Ferrer,
Guillema i
Bernat ll
Vilassar Angelina, lla de
Bernat Ferragut
Sant
Mart de
Mata
40 lliures
Mas Ferrer (Miquel

des Bosc)
1398/6/16 Bernat Pujol,
lies Puig
Cabrera Eullia, lla de
Bernat Juli i
Sana
Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas Puig (Rectoria
de Santa Maria de
Caldes)
1398/7/28 Jaume Sala ll
de Bernat Sala
i Saurina
Premi Francesca, lla
de Berenguer Ti
i Saurina
Premi 60 lliures 30 lliures Mas Sala (altar de
Sant Silvestre de la
Seu de Barcelona)
1398/9/1 Bernat Veil i
Valen, lla
(Pere, ll de
Valen)
Vilassar Clara, lla de
Guillem Segu
Argento-
na
60 lliures 30 lliures Mas Veil
(Miquel des Bosc)
1402/5/30 Arnau Costa i
Jaume, ll
Premi Bartomeua, lla
de Pere Sabater
Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas Costa Estrader
(monestir de Sant
Pere de les Puelles
de Barcelona)
1403/7/16 Pere Tria,
ll i hereu del
difunt Pere
Tria
Vilassar Eullia, lla de
Salvador Isern
Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Tria
(alou)
1403/11/7 Pere Ferrer i
Antoni, ll
Vilassar Constana, lla
de Pere Jofre,
difunt
rrius 30 lliures 15 lliures Mas Pere Ferrer o
Piferrer (Priorat de
Sant Pere de Clar)
1403/12/27 Jaume
Roudors
i Jaume ll
Vilassar Sana, lla de
Bernat Casals
Vilassar 80 lliures 40 lliures Mas Roudors (alou)
1405/6/21 Antoni Vicens S. Andreu
de Llava-
neres
Margarita, lla
de Pere Serra
Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Vicen
(senyor del castell de
Matar)
1408/3/11 Antoni Aulada Sta. Ma-
ria de
Matar
Salvadora, lla
dArnau Castellar
Vilassar 30 lliures
1409/1/27 Pere Llull Llava-
neres
Antnia, lla de
Bernat Casals
Vilassar 80 lliures 15 lliures Mas Llull
1411/2/1 Berenguer
Marqus i
Pere, ll
Vilassar Eullia, muller
de Pere i lla de
Nicolau Colomer
i 1/2
Mas del difunt
Mora, lies Mar-
qus (benf. S. Joan
de lesglsia Sta.
Maria de Matar)
1411/2/2 Berenguer
Amat
Vilassar Francesca, vdua
de Pere Cuquet
Sant
Vicen
de Vall-
romanes
10 lliures 15 lliures Mas Amat
1428/2/8 Antoni Ferrer
i Pere, ll
Vilassar Francesca,
lla de Salvador
Pons
Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas Pere Ferrer (pri-
orat de Sant Pere de
Clar dArgentona)
1429/6/16 Guillem Prats,
carnisser
Barce-
lona
Clara, futura
muller i orfe de
Guillem Llad,
lies Rodon, i
Bartomeua, ara
muller de Guillem
Marqus lies Ro-
don, de Cabrera.
Cabrera 35 lliures 17 lliures
1429/6/25 Antoni Fon-

tanils, ll de
Pere Fontanils
i Eullia
Tei Rafaela, lla de
Francesc Gil i
Eullia
Tiana 100 lliu-
res
50 lliures Mas Fontanils
1429/8/1 Jaume Segu i
Antoni, ll
Cabrera Antnia, lla de
Bernat Canyet i
Francesca
10 sous
Mas Segu
1429/8/3 Pere Colomer i
Antoni, ll
del difunt Bernat
Juli i dEullia,
ara muller de
Pere Colomer
rrius
Premi
20 lliures 10 lliures
1431/8/8 Pere Parera i
Jaume, ll
de Guillem Abril
Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Parera (Miquel
des Bosc)
1434/1/24 Bartomeua,
vdua de
Salvador Juli,
i Vicen, ll
de Pere Colomer
Sant
Vicen
de Vall-
romanes
30 lliures 15 lliures Mas Juli (ratllat)
1434/12/28 Francesc Riera
i Miquel, ll
Vilassar Bartomeua, lla
de Bartomeu
Estrany
Sant
Esteve
de
Vilanova
20 lliures 10 lliures
1439/12/26 Bartomeu
Marc i
Salvador, ll
Vilassar Agneta, rfena
de Joan Rovira
Sant
Pere de
Roses
10 lliures 5 lliures Mas Marc
1442/6/1 Salvador Co-
lomer, ll de
Bartomeu i
Nicolaua
del difunt Vicen
Oller i Antnia,
ara muller de
Pere Sabater
1445/5/17 Pere Doy, ll

de Galcer Doy
i Antnia
Arenys Joana, lla de
Jaume Arnau i
Joana, difunta
Cabrera 100 lliu-
res
50 lliures
1446/5/14 Guillem Pere
Bellot, ll de
Bartomeu
Aroles, lies
Bellot
Argen-
tona
Cipriana, lla
de Lloren
Fbregues
i Iolanda
Tiana 80 lliures
1449/12/27 Salvador
Colomer, ll
de Salvador
Colomer
Vilassar Joana, lla dAn-
toni Riera
1450/1/25 Pere Avella,

Francesca i ll,
Joan
Vilassar Caterina, lla
de Pere Parera i
Blanca
Vilassar 50 lliures 35 lliures Mas Avella (cartoixa
de Santa Maria de
Montalegre)
1451/2/6 Jaume
Manent i
Bartomeu, ll
Premi Margarida, lla
dAntoni Riera i
Joana
Vilassar 40 lliures
i un cofre
amb joies
20 lliures
1453/4/18 Antoni Gui-

rau, sastre
de lli
Matar Antnia, lla de
Salvador
Estruch, lies
Ferrer de la Font
i 1/2
1451/7/10 Bernat Isern,

orfe dAntoni
Isern
i Eufrasina
Tei Eullia, lla de
Miquel Batlle i
Angelina
Castell de
Montcada
60 lliures

1451/7/18 Rafael Mora,
ll de Bernat
Mora, difunt i
Eullia
Premi Antnia, lla
Pere Galceran i
Antnia, difunta
Bellpuig 50 lliures

1458/3/3 Jaume Revol,
ll del difunt
Bartomeu
Revol, Ange-
lina, la seva
muller,
i Jaume
dAltafulla,
parent
Badalona
rrius
Antnia, lla
dAntoni
Campins i
Salvadora,
difunts
Vilassar 30 lliures

1458/10/8 Jaume Llobet,
orfe de Rai-
mon Valls i
Sana
Barce-
lona,
habitant
de
Santa
Perp-
tua de
la Mo-
goda
Clara, lla de
Pere Ponseta,
lies Tria,
i Iolanda
Vilassar 100 lliu-
res
50 lliures
1461/2/6 Joan de
Maspon, lies
Ginesta
Sant Vi-
cen de
Vallro-
manes
Joana, lla de
Margarida, vdua
de Vicen Juli
Vilassar 18 lliures 11 lliures Mas Ginesta
1464/4/14 Bartomeu
Catal, eman-
cipat i heretat
per Antoni
Catal, pare, i
orfe de Clara
Santa
Maria
de
Matar
Aldona, lla de
Bernat Sala, lies
Mayol, difunt, i
de Salvadora
Cabrera 80 lliures 40 lliures Mas Catal
1465/12/27 Pere Pons, ll
dAntic Pons i
Constana
Vilassar Maria, lla dAn-
toni Famades i
Caterina
Tei 50 lliures 25 lliures
1467/7/24 Bernat Miquel

Cisa, ll de
Bonanat Gili,
lies Cisa, i
de Rafaela, i
nt de Bernat
Cisa, pare de
Rafaela
Premi
Tiana
Premi
Eullia, lla del
difunt Bartomeu
Botey i Eullia
1469/8/25 Salvador Pi Premi Elionor, lla del

difunt Vicen
Juli i Margarida
1471/3/9 Pere Marqus,

ll de Pere
Marqus,
difunt,
i Margarida
Vilassar Eullia, lla de
Bartomeu Ribes,
pellisser, i Eu-
frasina
Barcelo-
na
20 lliures
i altres
bns
10 lliures

1473/2/4 Joan Casa,
ll de Bernat
Cabs, lies
Casa, difunt, i
Nadala,
pubilla del
mas Casa
Premi Joana, lla de
Salvador Abril,
difunt, i Agneta
1473/2/27 Pere Ferrer,

ll de Jaume
Ferrer, difunt,
i dAngelina
Bartomeu Soler,
mercader, difunt,
i dIsabel
Barcelo-
na
. 180
lliures dot
mare
. 90 lliures
escreix
del pare
. Cases
. Cens de
135 sous
de terres
.Altres
bns
mobles i
immobles
47 lliures
1473/8/22 Lloren Juli,

ll del difunt
Vicen Juli i
de Margarida
Vilassar Francina, lla
de Salvador
Colomer del
Cam i Joana
Vilassar 30 lliures
i un cofre
15 lliures Mas Juli
1476/1/30 Joan Rossell,
lies Rossell, ll
de Rafael Ros-
sell i Salvado-
ra, difunts
Premi Angelina, vdua
de Pere Mora, i
lla de Pere Tai,
difunt i dEullia
Premi
Premi
38 lliures
(30 lliures
del pri-
mer ma-
trimoni)

1476/11/30 Marc Aiguavi-
va, ll de Joan
Aiguaviva di-
funt, i de Joana
Arenys Angelina, lla de
Bartomeu Botey,
menor difunt, i
dEullia
1476/11/30 Gabriel Ro-

vira, ll de
Bernat Rovira
i Francina,
difunts
Santa
Maria
de
Matar,
habitant
de
Cabrera
Miquela, vdua
de Jaume Rierol,
lies Altafulla,
i lla de Jaume
Toxoner i Salva-
dora
rrius
Arenys
45 lliures Mas Altafulla
1477/2/27 Jaume Corbera,
ll del difunt
Miquel Corbera
i dAngelina
Tei Antnia, lla del
difunt Bartomeu
Botey i dEullia
1477/3/22 Pere Boter, he-

reu universal
del difunt Bar-
tomeu Boter,
difunt i ll de
Bartomeua
Premi Caterina, lla
dels difunts Jofre
Rossell, sastre, i
Antnia
Grano-
llers
40 lliures 20 lliures Mas Boter
1482/4/18 Gabriel Tai i
Eullia Taya
Premi Guillem Estaper
(Eullia, mare de
Gabriel i Guillem)
Collsa-
badell
1478/12/19 Guillem Fer-
rer, ll del
difunt Bernat
Ferrer, lies
Salat, i de
Jaumeta
S. Gens
dels
Agudells
Joana, lla de
Joan Rafart i
Eullia, difunta
Vilassar 45 lliures 22 lliures Mas Salat
1479/7/25 Bartomeu Puig,
ll i hereu
universal del
difunt Antoni
Puig i Antnia
Cabrera Clara, lla de
Salvador Barto-
meu i Antnia
1481/2/24 Pere Mas, ll

de Pere Mas i
dElionor, di-
funta
Badalo-
na
Clara, lla de
Bartomeu Boter,
difunt,
i Bartomeua
Premi 40 lliures 20 lliures Mas Mas
1481/9/15 Mateu Leget
ll de Manuel
Leget i de
Maria, difunts
Badalo-
na
Isabel, lla de
Joan Terrades,
lies Pons,
difunt, i dAnt-
nia, ara muller de
Lloren Partella
Cabrera
Premi
40 lliures
i un cofre
amb joies
20 lliures
24
PROMESES RELACIONADES AMB LEIXIDA DEL MAS (1377-1431)
Data De Parrquia A Parrquia
1377/6/7 Antoni Tolr Vilassar Constana, lla de Guillem
Morot
Vilassar
1378/1/28 Antoni Veil, lies Bonany Vilassar Constana, lla de Guerau
dAltafulla
rrius
1378/7/11 Pere Puig Argentona Francesca, lla de Bernat
Veil, de Vilassar
Vilassar
1379/3/13 Berenguer, ll i hereu de Pere
Bosc, lies Dor i Benvinguda
Vilassar Agns, lla de Bonanat Canal Vilassar
1379/12/29 Jaume Grau, ll i hereu de Pere
Grau
Vilassar Saurina, lla de Berenguer
Avella
Vilassar
1381/7/17 Bernat Ferrer (Guillema, lla) Vilassar Jaume Grau Santa Maria
de Liost
1381/10/24 Berenguer Oliver Sant Esteve
de Vilanova
Francesca, lla de Berenguer
Vives
Vilassar
1394/12/20 Bernat Veil i Valenona, pares
de Constana
Vilassar Pere Crosanyes Argentona
1394/7/19 Berenguer Poal Tei Francesca, muller, lla de
Bernat Casals
Vilassar
Data De Parrquia A Parrquia
1395/3/16 Bernat Flor, ll i hereu de Gui-
llem Flor
Vilassar Antnia, lla de Bernat Segu Argentona
1395/12/20 Sana, muller de Pere Roig,
aquest i Peric, ll
Vilassar Francesca, lla del difunt
Guillem Morot i Benvinguda
Vilassar
1396/2/22 Francesca, hereva de Pere
Sagalar i Gueraula
Vilassar Pere Serena Vilassar
1397/1/17 Simonet Isern, ll de Sim Isern Alella Constana, lla de Bernat
Casals
Vilassar
1397/2/14 Bernat Ferrer, Guillema i Bernat,
ll
Vilassar Angelina, lla de Bernat
Ferragut
Sant Mart de
Mata
1397/8/14 Francesca, lla dAntoni Veil Vilassar Antoni Campins ll de
Guillem Campins
Vilassar
1300/12/ 28 Bernat Riera i Margarida, lla Vilassar Bernat Colomer, ll de
Salvador
Vilassar
1402/5/30 Arnau Costa i Jaume, ll Premi Bartomeua, lla de Pere
Sabater
Vilassar
1403/7/16 Bartomeu Tria (oncle de Pere) Vilassar Eullia, lla de Salvador
Isern i muller de Pere Tria
Vilassar
1407/6/11 Eullia, lla de Guillem Bergai i
hereva del mas Arola, lies Mas
Vilassar Pere Urestrell Sant Esteve
de Ripollet
1409/1/27 Pere Llull Llavaneres Antnia, lla de Bernat Casals Vilassar
1428/2/8 Antoni Ferrer i ll, Pere Vilassar Francesca, lla de Salvador
Pons
Vilassar
1431/8/8 Jaume Parera, ll i hereu de Pere
Parera
Vilassar Francesca, lla de Guillem
Abril
Vilassar
25
POQUES DAIXOVAR (1369-1483)
Data De Parrquia A Parrquia Import Bns Hip.
1369/12/20 Constana, muller
de Bartomeu Tria
Vilassar Bernat Morot
(germ marit)
Terme
castell de
Matar
1.400 sous

Bernat Rafart
Vilassar Guillem Abril
(germ marit)
Vilassar 7 lliures i
1/2
1371/11/25 Sana, lla
i hereva de Ferrer
Sabater
Vilassar Pere Tolr (marit) Vilassar 30 lliures Mas Sabater (Pere
des Bosc)
1371/12/10 Sana, lla
i hereva de Ferrer
Sabater
Vilassar Pere Tolr (marit) Vilassar 30 lliures

1372/1/8 Saurina Rafarda Vilassar Bernat Rafart
(marit)
Vilassar 100 sous de
40 lliures
1372/2/11 Arnau Ponseta i

Elisenda, lla
Premi Guillem Veil
(marit Elisenda)
Vilassar 60 lliures Mas Ponseta (Pere
des Bosc i Bernat
de Sant Vicen)
1372/6/8 Saurina Rafarda
muller de Bernat
Rafart
(germ marit)
Vilassar 100 sous de
40 lliures
1373/2/15 Guillem Grau,
Saurina, muller,
Elisenda, lla
Vilassar Guillem Rafart, ll
del difunt Sim
Rafart (marit
dElisenda)
Vilassar 30 lliures Mas Rafart (Pere
des Bosc)
de Guillem Bergai,
lies Rafart
Vilassar Bernat Rafart Vilassar 10 lliures
de 30
Pere Sabater, lies
Abril
(germ marit)
10 sous de
25 lliures
1378/11/20 Salvadora, lla

i hereva de Gui-
llem Morot i
Benvinguda
Vilassar Bernat Parera
(marit)
Tiana 80 lliures Mas Morot (alou)
1379/1/17 Benvinguda,
muller de
Guillem Morot, i
Salvadora, lla
Vilassar Guillem Parera
(Bernat Parera,
marit de
Salvadora)
Tiana 53 lliures
i 16 sous
de 80 = 28
lliures, 16
sous i pea
de terra a
Tiana que
val
25 lliures
1379/5/22 Saurina, muller de

Bernat Rafart
(germ marit)
Vilassar 40 lliures
muller de Guillem
Morot i Salvadora,
lla i muller de
Bernat Morot lies
Parera
Vilassar Bernat Morot Vilassar 20 lliures

Pere Sabater, lies
Abril
(germ de Pere)
Vilassar 6 lliures
de (?) (no
sesmenta)
1380/9/10 Pere Estrany lies

Dilmer i Sana,
lla
Vilassar Jaume Soler
(marit)
Sta. Maria
de Liost
30 lliures Mas Estrany (Pere
des Bosc)
1381/5/6 Pere Estrany, lies
Dilmer i Sana,
lla
Vilassar Jaume Soler
(Estrany)
Vilassar 16 lliures
de 30
muller de Guillem
Morot i Salvadora,
lla i muller de
Bernat Morot,
lies Parera
Vilassar Guillem Parera
(Bernat Morot)
Tiana 80 lliures
1381/12/30 Bernat Morot,

lies Parera,
procurador de
Benvinguda,
muller de Guillem
Morot, i sa lla,
Salvadora (muller
procurador)
Vilassar Bernat de
Vallgueres
(Guillem Morot,
lies Vallgueres)
Premi 50 s de(?)
(no ses-
menta)

Pere Sabater, lies
Abril
germ
Vilassar 80 sous
de (?) (no
sesmenta)

de Guillem Bergai,
lies Rafart
Vilassar Bernat Rafart
(Guillem Bergai
lies Rafart)
Vilassar 30 lliures
1384/1/4 Eullia Rafarda,

lla de Bernat
Rafart i Saurina
Vilassar Guillem Serra, ll
de Bernat i marit
dEullia
Vilassar 40 lliures Mas Rafart (Pere
des Bosc)
1394/12/20 Bernat Veil i
Valenona, pares
de Constana
Vilassar Pere Crosanyes
(marit Constana)
Argentona 100 lliures Mas Veil (Miquel
des Bosc)
1395/8/4 Constana, lla i
hereva de Bernat
Soler
Vilassar Raimon Torra Santa
Maria de
Tagama-
nent
20 lliures Mas Soler
(Franquesa de
Montcada que t
Miquel des Bosc)
1397/8/14 Antoni Veil i
Francesca, lla
Vilassar Antoni Campins,
ll de Guillem
Campins
Vilassar 40 lliures Mas Veil (Miquel
des Bosc)
1397/8/14 Antoni Veil, pare
de Francesca
Vilassar Antoni Campins
ll de Guillem
Campins
Vilassar 20 lliures
1398/4/14 Guillem Matar i

Constana, lla
Vilassar Pere Espinal Alella 27 lliures i
10 sous
Mas Matar
(Beneci de Sant
Vicen de la Seu de
Barcelona)
1398/5/20 Pere Sagalar i
Francesca, lla
Vilassar Pere Sagalar, lies
Serena (marit)
10 sous
Borda de Sagalar
1400/12/28 Bernat Riera i
Margarida, lla
Vilassar Salvador Colomer
i Bernat Colomer,
ll
Vilassar 30 lliures Mas Riera (Miquel
des Bosc)
1401/9/18 Antoni Veil
(Antoni, gendre)
Vilassar Guillem Campins
(Antoni, germ)
Vilassar 100 sous

Margarida, lla
Vilassar Antoni Llad, lies
Artaguil (marit de
Margarida)
10 sous
Mas Artaguil
(alou) /25 ll.: deixa
testamentria de
Berenguer Partella
1404/11/10 Sana, vdua
de Bernat Veil
i Valen, lla i
muller de Guillem
Segu, lies Veil
Vilassar Pere Segu
(Guillem Segu,
lies Veil germ)
Argentona 100 s de(?)

Margarida lla
Vilassar Joan Caselles Tei 30 lliures Mas Artaguil
(alou)
Margarida lla
Vilassar Jaume Caselles
(Joan, germ)
Tei 18 lliures
de (?) (no
sesmenta)
1407/6/11 Eullia, lla de

Guillem Bergai
i hereva del mas
Arola, lies Mas
Vilassar Pere Urestrell S. Esteve
de
Ripollet
45 lliures Mas Arola (Miquel
des Bosc)
1409/4/26 Eullia, lla de
Guillem Bergai
i hereva del mas
Arola
Vilassar Pere Urestrell
(marit)
30 lliures
de 40
1410/3/24 Antoni Veil Vilassar Bernat Campins

(Antoni Campins,
germ)
Vilassar 129 s de 40
lliures
1411/3/15 Bernat Colomer
(avi)
Vilassar Bartomeua, lla
de Pere Llad, de
Barcelona, pubilla
del mas Llad de
Vilassar
Vilassar 35 lliures Mas Llad
1432/4/6 Salvadora, lla de
Bernat Campins i
Margarida
Vilassar Antoni Dilmer Vilassar 15 lliures Mas Campins
1433/3/29 Bernat Campins i
Antoni Dilmer
Vilassar Mateu Bergai i
Bernat Tolr,
adors de Bernat
Dilmer i Salvador,
ll (Antoni, ll)
Vilassar 7 lliures
1433/7/12 Bartomeu
Cuquet, Salvadora
i Angelina, lla
Vilassar Salvador, ll de
Pere Sabater
Vilassar 20 lliures Mas Cuquet
1483/2/3 Jaume Font, i
Bartomeu Riera,
lies Font
Premi Joan Riera
(germ de
Bartomeu Riera)
Cardedeu 43 lliures

26
DEBITORIS DAIXOVAR (1360-1483)
Data De Parrquia A Parrquia Import
1378/11/20 Guillem Parera (Bernat
Parera, germ)
Tiana Salvador i Salvadora,
lls de Guillem Morot i
Benvinguda
Vilassar 80 lliures: 40 lliures
a ben. i 100 sous
anyals
1380/9/10 Jaume Soler (marit) Santa
Maria de
Liost
Pere Estrany, lies
Dilmer, i Sana, lla
ben. i 60 sous anyals
1384/1/4 Bernat Serra (Guillem,
ll i marit dEullia)
Vilassar Bernat Rafart, Saurina i
Eullia, lla
Vilassar 40 lliures
1394/12/20 Galcer de Crosanyes i
Pere, ll
Sant Cebri
de Vallalta
Bernat Veil, Valenona
i lla, Constana muller
de Pere
Vilassar 100 lliures: 50 lliu-
res ben. i 100 sous
anyals
1395/8/4 Raimon Torra Santa
Maria de
Tagama-
nent
Constana, lla i hereva
de Bernat Soler
Vilassar 20 lliures benedicci
1398/4/14 Pere Espinal Alella Guillem Matar i
Constana, lla
Vilassar 27 lliures i 10 sous
benedicci
1400/12/28 Salvador Colomer i
Bernat Colomer ll
Vilassar Bernat Riera i Marga
rida, lla
Vilassar 30 lliures
1406/4/19 Jaume Caselles (Joan,
germ)
Tei Guillem Artaguil i
Margarida, lla
1407/6/11 Bernat Urestrell i An-
tic, ll
Sant Esteve
de Ripollet
Eullia, lla de Guillem
Bergai i hereva del mas
Arola, lies Mas
1411/3/15 Bernat Colomer Vilassar Bartomeua, lla de Pere
Llad, de Barcelona, i
hereva del mas Llad, de
Vilassar
Vilassar 35 lliures
1433/7/12 Pere Sabater (Salva-
dor, ll)
Vilassar Bartomeu Cuquet i
Angelina, lla, i muller
de Salvador
Vilassar 20 lliures
1450/3/15 Joan Colomer Vilassar Antnia, lla del difunt
Salvador Marc, i Agns
Cabrera 30 lliures
1461/6/4 Miquel Casals Vilassar Margarida, muller 10 lliures
1463/7/30 Joan Rossell, ll de
Rafael Rossell di-
funt, Salvadora, via,
i Antoni Colomer, de
Premi, i Cabanyes,
dArgentona, tutors
Premi Angelina, lla de Lloren
Rossell, difunt i Clara
Premi 30 lliures: 20 lliures
abans de les bodes
i 100 sous anyals
1477/4/20 Antoni Abril, ll de
Salvador Abril i Joana,
difunts
Vilassar Francina, lla de
Salvador Bartomeu i
Antnia
Cabrera 50 lliures: 30 lliures,
15 dies abans del
matrimoni, i 20
lliures dun censal
mort
1480/7/19 Joan Mar i Elionor
(Bartomeu Mar, ll)
Tiana Antnia, lies Agns, de
10 anys, orfe de Beren-
guer Partella i Eufrasina
Premi 100 lliures 15 dies
ans de nosses
1481/11/21 Pons Ferrer (germ de
Jaume Ferrer, orfe
de Jaume Ferrer i
Angelina)
Premi Joan Palau, hostaler, i
Joana, lla
Matar 165 lliures
(en 8 dies)
27
CAPTOLS MATRIMONIALS (1421-1481)
Data De Parrquia Import Parrquia
1421/5/11 Jaume Mir, ll de Francesc Mir,
i Sana
Cabrera Eullia, lla dAntoni Arn i
Salvadora
Cabrera
1429/2/22 Jaume Botey, ll de Jaume Botey
i Constana
Premi Antnia, lla de Bartomeu
Pons i Constana
Santa Maria
de Matar
1429/6/25 Antoni Fontanils, ll de Pere
Fontanils i Eullia
Tei Rafaela, lla de Francesc Gil i
Eullia
Tiana
1429/8/15 Peric Bellot, ll de Pere Bellot i
Sana, difunta
Cabrera Constana, lla de Berenguer
Amat
Vilassar
1436/2/2 Bernat Ferrer Barcelona,
habitant a
Matar
Elionor, lla de Pere Aroles
difunt, i Eufrasina
Vilassar
1442/61/1 Salvador Colomer, ll de
Bartomeu i Nicolaua
Vilassar Margarida, lla del difunt
Vicen Oller i Antnia, ara
muller de Pere Sabater
Vilassar
1445/5/17 Pere Doy, ll de Galcer Doy i
Antnia
Arenys Joana, lla de Jaume Arnau i
Joana, difunta
Cabrera
1446/1/17 Antoni Puig, lies Bellot, ll de
Lloren Puig i Francesca
Cabrera Antnia, lla de Bernat Bonet i
Francesca
Argentona
1446/5/14 Bartomeu Aroles, lies Bellot Argentona Cipriana, lla de Lloren
Fbregues i Iolanda
Tiana
1449/12/27 Salvador Colomer, ll de Salvador
Colomer
Vilassar Joana, lla dAntoni Riera Vilassar
1450/1/25 Joan Avella, ll de Pere Avella Vilassar Caterina, lla de Pere Parera i
Blanca
Vilassar
1450/3/15 Joan Colomer Vilassar Antnia, lla del difunt Salva-
dor Marc i Agns
Cabrera
1451/2/6 Bartomeu Manent, ll de Jaume
Manent i Rafaela, difunta
Premi Margarida, lla dAntoni Riera
i de Joana
Vilassar
1451/7/10 Bernat Isern, ll dAntoni Isern i
Eufrasina, difunts
Tei Eullia, lla de Miquel Batlle i
Angelina
Castell de
Montacada
1451/7/18 Rafael Mora, ll de Bernat Mora,
difunt, i Eullia
Premi Antnia, lla Pere Galceran i
Antnia, difunta
Bellpuig
1451/10/28 Joan Castellar, ll de Guillem
Castellar i Antnia
Premi Clara, lla de Salvador Pi i
Salvadora, difunta
Vilassar
1458/3/3 Jaume Revol, ll del difunt
Bartomeu Revol, i Angelina, i
Jaume dAltafulla, parent
Badalona
rrius
Antnia, lla dAntoni
Campins i Salvadora, difunts
Vilassar
1458/10/8 Jaume Llobet, ll de Raimon Valls
i Sana, difunts
Barcelona,
habitant
a Santa
Perptua de
la Mogoda
Clara, lla de Pere Ponseta,
lies Tria, i Iolanda
Vilassar
1459/5/3 Francesc Arnau, ll i hereu del
difunt Guillem Arnau i Eullia
Alella Joana, lla de Joan Parera i
Francesca
Vilassar
1463/7/30 Joan Rossell, ll de Rafael Rosse-
ll, difunt
Premi Angelina, lla de Lloren Ros-
sell, difunt, i Clara
Premi
1464/2/22 Pere Roig, ll difunt de Bartomeu
Roig i Constana
Sant Vicen
de Sarri
Elionor, lla de Pere Aroles i
Angelina
Vilassar
1464/4/14 Bartomeu Catal, ll emancipat i
heretat dAntoni Catal, i orfe de
Clara
Santa
Maria de
Matar
Aldona, lla de Bernat Sala, li-
es Mayol, difunt, i de Salvadora
Cabrera
1464/4/23 Ludovic Saura, teixidor de lli,
ll de Bernat Saura
Vilassar Magdalena, lla de Bernat Fu-
llaren, mestre de cases i lapici-
da, i Maria, difunta
Lleida
1464/7/5 Joan Famades, ll dAntoni Fama-
des i de Caterina
Tei Clara, lla del difunt Andreu Ti
i dAntnia, pubilla del mas Ti
Premi
1465/12/27 Pere Pons, ll dAntic Pons i Cons-
tana
Vilassar Maria, lla dAntoni Famades
i Caterina
Tei
1467/1/11 Berenguer Rossell, ll dAntic
Rossell i Margarida
Badalona Rafaela, lla de Joan Llaura-
dor i Aldncia
Premi
1467/7/24 Bernat Miquel Cisa, ll de Bona-
nat Gili, lies Cisa, i Rafaela, nt
de Bernat Cisa, pare de Rafaela
Premi
Tiana
Premi
Eullia, lla del difunt Barto-
meu Botey i Eullia
Premi
1467/12/31 Jaume Abril, ll de Salvador Abril
i Joana, difunts
Vilassar Antnia, lla de Pere Arnau, i
Sana, difunta
Cabrera
1469/8/25 Salvador Pi Premi Elionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida
Vilassar
1471/3/9 Pere Marqus, ll de Pere Mar-
qus, difunt, i Margarida
Vilassar Eullia, lla de Bartomeu Ri-
bes pellisser, i Eufrasina
Barcelona
1471/6/30 Joan Rovira, ll de Joan Rovira, i
Aldncia, pubilla del mas Batlle
Argentona Joana, lla de Bartomeu Arnau
i Bartomeua
Cabrera
1473/2/4 Joan Casa, ll de Bernat Cabus,
lies Casa, difunt, i Nadala,
pubilla del mas Casa
Premi Joana, lla de Salvador Abril,
difunt, i Agneta
Vilassar
1473/2/27 Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer,
difunt i Angelina
Premi Eullia, lla de Bartomeu So-
ler, mercader, difunt i Isabel
Barcelona
1473/8/22 Lloren Juli, ll del difunt Vicen
Juli i Margarida
Vilassar Francina, lla de Salvador Co-
lomer del Cam i Joana
Vilassar
1476/1/30 Joan Rossell, lies Rossell, ll de
Rafael Rossell i Salvadora, difunts
Premi Angelina, vdua de Pere Mora, i
lla de Pere Tai, difunt i Eullia
Premi
1476/11/30 Marc Aiguaviva, ll de Joan
Aiguaviva, difunt, i Joana
Arenys Angelina, lla de Bartomeu
Botey, menor i difunt, i Eullia
Premi
1477/1/31 Gabriel Rovira, ll de Bernat
Rovira i Francina, difunts
Sta. Maria de
Matar viu a
Cabrera
Miquela, vdua de Jaume Rie-
rol, lies Altafulla, lla de Jau-
me Toxoner i Salvadora
rrius
Arenys
1477/2/7 Jaume Corbera, ll del difunt
Miquel Corbera i Angelina
Tei Antnia, lla del difunt Barto-
meu Botey i Eullia
Premi
1477/3/22 Pere Boter, hereu universal del
difunt Bartomeu Boter, difunt, i
Bartomeua
Premi Caterina, rfena de Jofre Ros-
sell, sastre, i Antnia
Granollers
1477/4/20 Antoni Abril, ll de Salvador Abril
i Joana, difunts
Vilassar Francina, lla de Salvador
Bartomeu i Antnia
Cabrera
1478/5/27 Bernat Miquel Cisa, ll de
Bonanat Gili, de Tiana, i Rafaela,
difunts
Premi Salvadora,vdua de Bartomeu
Sol i lla dAntoni Coll, lies
Trobat, dAlella, i Maria
Sant
Andreu del
Palomar
1478/12/19 Guillem Ferrer, ll del difunt
Bernat Ferrer, lies Salat,
i Jaumeta
Sant Gens
dels
Agudells
Joana, lla de Joan Rafart i
Eullia, difunta
Vilassar
1479/7/25 Bartomeu Puig, ll i hereu uni-
versal del difunt Antoni Puig, i
Antnia
Cabrera Clara, lla de Salvador Barto-
meu i Antnia
Cabrera
1480/7/19 Bartomeu Mar, ll de Joan Mar
i Elionor
Tiana Antnia, lies Agns, de 10
anys, orfe de Berenguer Parte-
lla i Eufrasina
Premi
1481/2/24 Pere Mas, ll de Pere Mas i dElio-
nor, difunta
Badalona Clara, lla de Bartomeu Boter,
difunt, i Bartomeua
Premi
1481/9/15 Mateu Leget, ll de Manuel Leget
i de Maria, difunts
Badalona Isabel, lla de Joan Terrades,
lies Pons, difunt, i dAntnia,
ara muller de Lloren Partella
Cabrera
Premi
1481/11/21 Jaume Ferrer, ll dels difunts
Jaume Ferrer i Angelina
Premi Joana, lla de Joan Palau, hos-
taler, i Joana
Matar
1481/11/25 Guillem Bartomeu Cabrera Joana, lla de Pere Ferrer i
Angelina
Vilassar
28
DONACIONS DE BNS OBJECTES, ANIMALS I IMMOBLES PER VIA TESTAMENTRIA
(1353-1480)
Testador/a Deixa Beneciat/ada
Pere Morot, de Vilassar (1353) Llit amb llenols muller
Guillem Aroles, de Vilassar
(1362/3/9)
Caixa i 50 sous
Tnica albada i 10 sous
Berenguer, germ
Bernat Lloren, marmessor
Elisenda Ponsa, de Vilassar
(1365/10/5)
El millor cot i 15 lliures del mas
Pons (ajut per maridar)
Francesca, lla
Pere Sabater, de Vilassar
(1367/11/27)
totes les btes del alberch, que
sn mies
Sana, muller
Bernat Casals, de Vilassar
(1367/8/25)
carellam meam vocatam Trafa-
guera
Bernat Isern
Guillem des Pon, prevere i bene-
ciat de laltar de Sant Nicolau de
Vilassar (1372/6/9)
Un sac ple dordi, que t sota el
seu llit i meitat de limport de la
venda dun hort
Sana Riera, padrina
Alamanda, muller de Pere Es-
trany, de Vilassar (1374/8/5)
Gonela Alamanda, lla i muller de Pere
Grau, de Cabrera
Guillem Ferran, lies Palou, de
Vilassar (1377/12/28)
Parell de llenols, assada, tova-
lles, un porc i una barileta
muller
Saurina, vdua de Guillem Banye-
res, de Vilassar (1380/10/17)
Capa i tot el l que hi ha a casa
den Pasqual
El millor cot
Francesca, lla
Constana, nta
Francesca, muller de Sim
Crosanyes, dArgentona
(1381/5/15)
Tnica vermella amb botons
dargent i 5 vels de lli
Tnica vermella petita
Sana, germana, muller de Ber-
nat Eimeric i hereva universal
Caterina, pobra que viu a la pla-
a dArgentona
Prats, de Barcelona (1382/2/11)
Pensi de censal mort de 21 sous
satisfets pels hereus de la difunta
Sana Marquesa, de Vilassar
Joan, orfe de Joan de Saupenya,
nt de Barcelona
Sana, vdua de Bernat Riera, de
Vilassar (1385/10/29)
Millor cot blau Vdua de Francesc Riera
Saurina, vdua de Ferrer Eimeric
de Vilassar (1387/4/19)
El cot ms gros i 10 sous Francesca, lla
Francesca, rfena de Pere Banye-
res, de Vilassar (1387/11/16)
Gonela i tovallola Muller de Pere Andreu
Saurina, muller de Pere Andreu,
tequam i tots els seus vestits Francesca, lla
Guillema Deulofeu, de Sant Cris-
tfol de Folgars (1401/12/31)
dues tovayes que ha en I sach
tot aquel l qui s en aquell sac
matex
Filla de na Cuca de Matar
Muller de Bernat Casals
Constana, muller de Jaume
Roudors, de Vilassar (1402/7/26)
unes tovayes taulas et VI tova-
yons si es casa
Pere Padr, ll
Guillem Vidal, de Vilassar
(1410/6/1)
I cambra amb 1 lit e la quaxia
am so que s
Muller, de la qual no sespecica
el nom
Bernat Marc, de Vilassar
(1422/1/24)
tem que sie feta 1 gonela negra a
ne Meria neboda mia qui cost XI
sous
Maria, neboda
Jaume Estrany, de Vilassar
(1426/1/16)
calces e gonela e capar
4 peces de terra
Antoni Ferrer, germ
Fill no hereu (no sesmenta nom)
Gueraula, vdua de Pere Sagalar,
Parell de llenols Gens Tolr, ll
Francesca, muller de Jaume Ave-
lla, de Vilassar (1428/1/18)
Un parell de tovalles, una oca,
10 canes de drap de lli, tot el blat
i la meitat dels esplets
Jaume Avella, marit
Aroles, de Vilassar (1428/3/1)
Mantell verd vi lo cal s ancant
Bonivern de Baralona
Nora dArgentona (no sesmenta
nom)
Martina Bartomeua, muller de Fe-
liu Estrany, de Vilassar (1430/2/9)
Tros de terra a Vallmorena, com-
prada a nArenes
Antoni, ll, cabaler
Margarida Marquesa, vdua de
Bernat Marqus, lies Sagi, de
Vilassar (1430/2/24)
Un parell de llenols Francesca, lla de Francesc ()
de Tei
Nicolaua, lies Agella, muller de
Bernat Teixidor, lies Agell, de
Un parell de llenols Bernat, marit (no hereu)
Blanca, muller de Pere Parera, de
Vilassar (1434/12/24)
Cot blau, mitja dotzena de tova-
llons de cot i unes tovalles
Angelina, lla de Raimon Riba,
de Santa Agns de Malanyanes
Salvadora, muller de Salvador
Abril, de Vilassar (1451/7/19)
Cofre amb roba Antnia, lla i hereva universal
Miquel Bramona, prevere bene-
ciat de la Seu de Barcelona i
rector de Sant Pere de Premi
(1464/11/7)
Breviari, Diornal i tots els
seus llibres si vol ser prevere
alberch, que jo he al carrer de Sant
Pere, prop la cantonada, qui va a la
portella de Sant Johan, lo qual jo
tench per certs senyors a cens de 8
sous tots ants en cert terme.
totes les mias robes de vestir,
que hon sien.
aquell alberch, que jo he al carrer
Udols, lo qual tench beniffet per
Santa Maria, constitut en la sgl-
sia de Sant Pere, a cens de quatre
morabatins, pagadors en dos
trmens
Pere Juli, ll de Galcer
Bramona
Pere Bramona, germ
Bonanat Partella, de Premi
(1464/12/13)
Cofre Antoni i Bonanat, lls no hereus
Joan Vidal, de Premi i ll dAntoni
Vidal, de Vilassar (1466/4/22)
Vestits i armadura Antoni, nebot i ll de Salvador
Folgueres, hereu universal
Antnia Cases, vdua de Bernat
Cabs, de Premi (1473/12/26)
2 tovalles i 12 tovallons Bernat, orfe de Bernat Cabs
Jaume Mir, de Cabrera, orfe de
Francesc Mir i Sana (1475/1/31)
Habitaci a casa seva de Cabrera
Alimentaci, beguda, vestit i calat
Vicen Mir, germ
Pere Libra, de Matar, habitant
de Premi (1476/7/1)
Roba de lli i de llana Aldona, tia
Eufrasina, vdua de Berenguer
Partella, de Premi (1476/7/15)
Cot
Cofre, 2 tovalles i 2 llenols
Salvadora Mayol, mare
Antnia i Agneta, germanes i
hereves universals
Joan Ferrer, taverner de
Barcelona, ll de Pon Ferrer i
dAlamanda, difunts de Premi
(1479/2/20)
2 botigues a lo Rial del Pou a
Vilassar
Pere Ferrer, taverner de Barcelo-
na, marmessor i nt del testador
Pere Ferrer (1480/3/25) Una cambra amb un llit guarnit Francesca, muller
29
NUMERARI ADREAT PELS TESTADORS/ES A LLEGATS RELIGIOSOS
(TESTAMENTS ELABORATS A VILASSAR 1372-1486)
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Guillem des Pon, prevere i beneciat de laltar de Sant Nico-
lau de SGV (1372/6/9)
No
sesmenta
13 Bisbe de Barcelona
(9 sous)
Arnau Matosa, prevere de Barcelona, regent i vicari de Sant
Pere de Premi (1377/9/20)
No
sesmenta
(9 sous)
Constana, vdua de Guillem Prats de Barcelona (1382/2/11) No
sesmenta
1
Sana, vdua de Bernat Riera (1385/10/29) No

sesmenta
4
Sana, vdua de Guillem Palou, lies Ferran (1388/1/5) No

sesmenta
4
Francesc Carb beneciat de Santa Maria de Montpalau i

vicari de Premi (1388/7/26)
No
sesmenta
(15 sous)
Jaume Mart, de Girona (1390/10/7) No
sesmenta
6
Pere Mart, de Valncia (1395/2/6) No

sesmenta
4
Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant

Nicolau de SGV (1395/11/6)
No
sesmenta
(9 sous)
Margarida Catalana (1402/6/16) No
sesmenta
5
-
Sana, vdua de Guillem Geronella, de Cabrera (1404/6/5) No
sesmenta
3
Bernat Eimeric (1418/3/25) No

sesmenta
5 No sesp. (6 diners)
Francesca, muller de Bartomeu Marc (1424/12/3) No
sesmenta
3 No sesp. (12 diners)
Vicen Oller, pescador (1434/6/26) No
sesmenta

Constana, muller de Ramon Torra (1439/1/8) No
sesmenta
3
Margarida, muller de Salvador Colomer (1449/7/14) No

sesmenta
1
Bernat Isern (1468/10/21) No

sesmenta

Jaume Valls, de Sant Jaume ses Oliveres (1478/10/10) No
sesmenta

Pere Ferrer (1480/3/25) No
sesmenta
1
Constana, lla de Berenguer Amat (1430/4/22) 20 sous

Arnau Carbonell (1431/6/21) 20 sous 4
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Antoni Dilmer, lies Campins (1449/7/20) 20 sous 3
Constana, muller de Bartomeu Veil (1449/9/9) 25 sous 2 No sesp. (1 sou)
Margarida, vdua de Pere Mayol (1430/9/29) 30 sous 4
Gens Tolr (1430/4/6) 30 sous 4 No sesp. (5 diners)
Salvadora, muller dAntoni Dilmer, lies Campins (1449/6/10) 30 sous 6
Antoni Tolr (1449/7/25) 30 sous 1 No sesp. (6 diners)
Salvador Dilmer (1477/2/16) 30 sous 1 Bosc (12 diners)
Joan Vell, de Coneza (1441/9/1) 33 sous 2 No sesp. (1 sou)
Gueraula, vdua de Pere Sagalar (1426/7/1) 40 sous 2
Bartomeu Parera (1431/8/27) 40 sous 3
Pere de Lana, de Bigorra (1449/8/27) 40 sous 1
Antoni Campins (1450/5/6) 40 sous 4 No sesp. (1 sou)
Blai Mas (1478/5/1) 40 sous 2
Francesca, muller de Bernat Alacant, lies Bonivern
(1382/2/10)
50 sous
3
Pere des Bosc
(6 diners)
Saurina Veila (1362/2/21) 50 sous 4 No sesp. (1 sou)
Guillem Vidal (1362/2/28) 50 sous 4 No sesp. (1 sou)
Elisenda, vdua de Guillem Galcer (1375/5/7) 50 sous 3
Berenguer Galcer (1375/6/17) 50 sous 3 No sesp. (1 sou)
Pere Bosc (1375/7/12) 50 sous 4 Beneci de Santa
Maria de SGV
(2 sous)
Saurina, muller de Bonanat Canal (1379/8/8) 50 sous 4
Guillem Verdaguer (1382/11/22) 50 sous 3
Francesca, orfe de Pere Banyeres (1387/11/16) 50 sous 3 Pere des Bosc
(6 diners)
Guillem Planoles, lies Simonet (1391/6/26) 50 sous 4
Bernat Soler (1392/2/16) 50 sous 5
Pasqual Bonany (1394/9/29) 50 sous 3
Salvador Matar, ll de Guillem Matar (1397/7/3) 50 sous 3
Raimon Alzina (1397/7/3) 50 sous 3
Bernat Colomer (1399/12/10) 50 sous 4 No sesp. (1 sou)
Blai Mas, orfe de Salvador Mas (vers 1474/8/6) 50 sous 3
Pere Morera (1404/6/23) 50 sous 3 No sesp. (1 sou)
Salvador Estrany ll de Jaume Estrany (1410/5/24) 50 sous 4 No sesp. (1 sou)
Pere Pons (1412/5/3) 50 sous 2 Joan de Matar
(6 diners)
Constana, muller de Nicolau Colomer (1420/4/22) 50 sous 2 No sesp. (1 sou)
Bernat Galcer (1423/5/3) 50 sous 4
Constana, muller de Nicolau Colomer (1429/4/22) 50 sous 2 No sesp. (1 sou)
Joan Marqus, ll de Pere Marqus (1430/1/4) 50 sous 3
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Narcs Pons (1430/4/16) 50 sous 3
Pere Bonivern (1430/4/20) 50 sous 5
Pere Marc, ll de Bartomeu Marc (1430/5/10) 50 sous 3 No sesp. (1 sou)
Margarida, muller de Pere Marqus (1430/5/29) 50 sous 3
Francesc Vidal de Gordey (1430/7/26) 50 sous 3 Miquel des Bosc
(1 sou)
Bernat Campins (1431/3/6) 50 sous 1
Francesca, muller de Berenguer Amat (1434/4/4) 50 sous 2 No sesp. (1 sou)
Berenguer Amat (1434/7/4) 50 sous 1 No sesp. (1 sou)
Bernat Dilmer (1434/7/9) 50 sous 3 No sesp. (6 diners)
Bernat Vidal de Gordey (1441/12/1) 50 sous 2 No sesp. (1 sou)
Bernat Mas, fuster (1444/11/19) 50 sous 3
Margarida, muller de Miquel Casals (1448/7/4) 50 sous 4 No sesp. (1 sou)
Guillem Abril (1451/8/22) 50 sous 1
Salvador Abril (1451/8/26) 50 sous 1
Bartomeu Marc (1451/10/7) 50 sous 2 No sesp. (12 diners)
Joan Camps (1451/1/16) 50 sous 2
Bartomeua, vdua de Bernat Vidal del mas Gordey
(1452/5/22)
50 sous 4 No sesp. (1 sou)
Angelina, muller dAntoni Tolr (1452/7/22) 50 sous 1 No sesp. (12 diners)
Francesca Tolrana, muller de Bernat Tolr (1454/12/12) 50 sous 2 Des Bosc (1 sou)
Blanca, muller de Pere Parera (1462/4/29) 50 sous 1
Antoni Carbonell (1462/8/26) 50 sous
Gabriel Carbonell (1463/6/13) 50 sous 1
Joana, lla de Salvador Colomer dAmunt (1466/1/9) 50 sous 2
Caterina, vdua de Bartomeu Marc (1467/6/2) 50 sous 1
Angelina, muller de Salvador Cuquet (1478/5/6) 50 sous 1
Saurina Canal (1362/3/9) 55 sous 3 No sesp. (1 diner)
Francesca Riera (1375/3/15) 60 sous 2
Alamanda, muller de Pere Sagalar (1378/3/16) 60 sous
5
Pere des Bosc
(1 sou)
Berenguer Toxoner, lies Salv (1384/1/11) 60 sous
4
Pere des Bosc
(2 sous)
Saurina, muller de Pere Andreu (1388/3/2) 60 sous
3
Miquel des Bosc
(1 sou)
Bartomeua, vdua de Pasqual Bonany (1404/7/25) 60 sous 6
Pere Cuquet (1406/10/13) 60 sous 3 No sesp. (1 sou)
Pere Bonivern (1419/5/4) 60 sous 3
Pere Serena (1429/6/26) 60 sous 3
Joana, muller de Gens Tolr (1430/4/12) 60 sous 2 No sesp. (6 diners)
Joana, muller de Bernat Dilmer (1451/12/29) 60 sous 2
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Joan Perell (1408/1/20) 61 sous 2
Guillem Vervol (1429/11/11) 66 sous 2
Bernat Vervol (1434/6/19) 66 sous 2
Suau sa Morera (1366/8/7) 75 sous 6 Pabordia Santa
Maria Cardedeu
(2 sous)
Guillem Abril (1364) 80 sous 4
Pere Mart (1418/9/3) 80 sous 4
Pere Amat, ll de Berenguer Amat (1430/5/9) 80 sous 4
Eullia, muller de Salvador Colomer (1450/11/22) 80 sous 1
Miquel Andreu de Xtiva (1430/5/11) 90 sous 4
Marc Rahull (1483/11/2) 90 sous 1
Guillem Soler (1355/6/6) 100 sous 3 No sesp. (12 diners)
Pere Flor (1356/6/1) 100 sous 4 No sesp. (12 diners)
Berenguer Matar (1362) 100 sous 3 No sesp. (2 sous)
Alamanda Morera (1362/2/20) 100 sous 2 No sesp. (6 diners)
Pere Agell (1362/3/10) 100 sous 5 No sesp. (2 sous)
Arnau Llad (1362/3/12) 100 sous 3 No sesp. (2 sous)
Guillem Matar (1362/3/14) 100 sous 4 No sesp. (2 sous)
Saurina Artaguila (1362/3/20) 100 sous 3 No sesp. (2 sous)
Arnau Arbcies (1365/4/15) 100 sous 3
Elisenda Ponsa (1365/10/5) 100 sous 4
Pere Sabater (1367/11/27) 100 sous 3 Pere des Bosc
(2 sous)
Benvinguda, vdua de Pere Serra (1368/1/16) 100 sous 7 No sesp. (1 sou)
Guillema, muller de Guillem Riera (1368/12/12) 100 sous 4
Berenguer Matar (1370/9/10) 100 sous 3
Francesca, muller de Bernat Juli (1371/5/21) 100 sous 4
Francesca, muller de Pere Castellar (1371/6/10) 100 sous 4
Guillem Verdaguer (1371/7/4) 100 sous 5
Pere Castellar (1371/8/2) 100 sous 4
Alamanda, muller de Pere Estrany (1374/8/5) 100 sous 5 Pere des Bosc
(2 sous)
Guillem Grau del mas Bergai (1375/5/10) 100 sous 3 Pere des Bosc
(1 sou)
Guillem Oliu, lies Simonet (1375/5/16) 100 sous 4
Sana, muller de Joan dAulovara (1375/8/24) 100 sous 3 Pabordia de Santa
Maria de Cardedeu
(2 sous)
Constana, muller Joan dAulovara (1376/9/2) 100 sous 3 No sesp. (1 sou)
Constana, muller dArnau Castellar (1376/10/8) 100 sous 4
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Saurina, muller de Pere Veil (1377/1/21) 100 sous 2 Pere des Bosc
(1 sou)
Galcer Mart, donat de la capella del Sant Salvador (1377/6/10) 100 sous 4
Guillema dAulovara, vdua de Bernat dAulovara (1377/8/24) 100 sous 3 Pabordia de Santa
Maria de Cardedeu
(2 sous)
Elisenda, muller de Bonanat Grau (1379/4/20) 100 sous 5 Pere des Bosc
(6 diners)
Elisenda, vdua de Berenguer Vilar (1381/11/18) 100 sous 3 Pere des Bosc
(2 sous)
Sana Riera, muller de Pere Riera (1384/5/5) 100 sous 4
Berenguer Riba (1384/8/13) 100 sous 3
Maria, muller de Pere Morell (1384/10/12) 100 sous 3
Jaume Vidal, ll de Guillem Vidal (1384/12/22) 100 sous 4 Pere des Bosc
(1 sou)
Alamanda, muller de Bernat Colom (1386/7/28) 100 sous 2 Pere des Bosc
(2 sous)
Saurina, vdua de Ferrer Eimeric (1387/4/19) 100 sous 4 Miquel des Bosc
(2 sous)
Nicolau, ll dArnau Castellar, lies Mir, i de Constana, di-
funta (1388/10/18)
100 sous 5
Bartomeua, muller de Bernat Soler (1388/11/30) 100 sous 5
Pere Bonany (1391/4/28) 100 sous 6 Miquel des Bosc
(1 sou)
Jaume Mas, lies Arola (1391/7/9) 100 sous 4 Miquel des Bosc
(1 sou)
Bernat Soler (1393/4/1) 100 sous 3
Margarida, muller de Raimon Alzina (1372/7/2) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Berenguer Avella (1395/12/13) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Sibilia, vdua de Berenguer Avella (1397/7/17) 100 sous 3 No sesp. (1 sou)
Bonanata, vdua de Berenguer Salv (1399/10/14) 100 sous 5 No sesp. (1 sou)
Jaume Orlhac, sastre, habitant de Vilassar (1399/11/8) 100 sous 5
Alamanda, vdua de Bernat Morera (1400/2/22) 100 sous 4
Bernat Campins (...) 100 sous 2
Margarida, vdua de Berenguer Mas, lies Arola (1402/11/28) 100 sous 4 No sesp. (2 sous)
Bernat Alacant (1403/6/20) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Pere Grau, ll de Bonanat Grau (1403/8/25) 100 sous 2 Miquel des Bosc
(1 sou)
Sana, muller de Jaume Estrany, lies Soler (1403/9/3) 100 sous 4
Constana, muller de Guillem Campins (1404/2/1) 100 sous 3 -
Saurina, muller de Pere Grau (1404/6/10) 100 sous 4 No sesp. (2 sous)
Elisenda, muller dArnau Castellar (1405/3/8) 100 sous 3
Sana, vdua de Guillem Grau, lies Bergai (1406/6/20) 100 sous 3 No sesp. (1 sou)
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Bartomeu Torner, de Matar (1407/1/25) 100 sous 1
Elisenda, vdua de Bernat Agell (1408/4/10) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Constana, muller de Bernat Galcer (1408/10/25) 100 sous 4 No sesp. (6 diners)
Guillem Vidal (1410/6/1) 100 sous 4
Sana, vdua de Bernat Juli (1416) 100 sous 4
Guillemona, muller de Bernat Ferrer (1417/1/2) 100 sous 4 No sesp. (12 diners)
Bernat Vidal (1417/6/8) 100 sous 5
Pere Riera (1418/2/10) 100 sous 6 No sesp. (16 diners)
Constana, muller dAlemany Eimeric (1418/4/7) 100 sous 3 No sesp. (2 sous)
Rmia, muller de Pere Riera (1418/9/8) 100 sous 7
Pere Sagalar (1418/10/11) 100 sous 3 No sesp. (12 diners)
Benvinguda,vdua de Francesc Riera (1419/6/24) 100 sous 5
Joan Lebrer, donat de la capella de Sant Salvador (1420/5/8) 100 sous 4
Alemany Eimeric (1420/8/18) 100 sous 6 No sesp. (12 diners)
Salvador Ser (1421/9/5) 100 sous 5 No sesp. (2 diners)
Salvador Colom, lies Agell (1421/9/30) 100 sous 3 No sesp. (6 diners)
Bernat Avella (1422/5/22) 100 sous 5 No sesp. (16 diners)
Jaume Roudors, ll de Jaume Roudors (1423/7/10) 100 sous 3
Bernat Marc (1422/1/24) 100 sous 4 No sesp. (12 diners)
Benvinguda, muller de Guillem Morot (1424/3/12) 100 sous 5
Alamanda, muller de Guillem Abril (1425/7/8) 100 sous 4
Antoni Parera (1425/10/2) 100 sous 5 No sesp. (12 diners)
Bernat Colomer (1425/12/6) 100 sous 3
Pere Roig (1426/1/27) 100 sous 4 No sesp. (12 diners)
Constana, muller de Guillem Duran (1427/1/6) 100 sous
Eullia, muller dAntoni Vidal de la Penya (1427/1/19) 100 sous 5
Salvador Juli (1427/4/5) 100 sous 5 No sesp. (12 di-
ners pel mas Feliu
dAlella)
Alicsen, muller de Bernat Riera, carnisser (1428/2/9) 100 sous 6 No sesp. (12 diners)
Bernat Serra (1429/2/13) 100 sous 2
Francesca, muller de Francesc Riera (1429/3/23) 100 sous 2 No sesp. (6 diners)
Alamanda, muller de Salvador Pons (1430/1/3) 100 sous 2 No sesp. (1 sou)
Constana, muller dAntoni Veil (1430/1/13) 100 sous 5 No sesp. (6 diners)
Eullia, muller de Pere Pracoll (1430/1/18) 100 sous 4
Jaume Aroles, de Barcelona (1430/3/25) 100 sous 5
Bartomeua Juliana, vdua de Salvador Juli (1430/4/18) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Nicolaua, muller de Bernat Teixidor, lies Agell (1430/4/20) 100 sous 5 No sesp. (4 diners)
Jaume Juli (1430/5/18) 100 sous 3
Pere Roig (1433/8/21) 100 sous 3 Miquel des Bosc
(1 sou)
Pere Llad (1432/8/25) 100 sous 2 No sesp. (6 diners)
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Bernat Bonivern (1431/3/7) 100 sous 2
Bartomeua, muller de Jaume Rovira, de Tei i vdua de Salva-
dor Serra (1434/2/14)
Miquel Andreu, ferrer (1434/11/6) 100 sous 2
Bartomeua, vdua de Salvador Serra (1434/2/14) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Antgona, muller de Gabriel Carbonell (1437/11/29) 100 sous 1
Constana, lla de Bonanat Grau i muller de Morell
(1438/8/5)
100 sous 2 Miquel des Bosc
(12 diners)
Bernat Teixidor, lies Agell (1441/8/16) 100 sous 3
Francesca, muller dAntoni Campins (1441/12/19) 100 sous 1 No sesp. (1 sou)
Salvador Pons (1444/3/2) 100 sous 3 No sesp. (1 sou)
Pere Avella (1448/3/8) 100 sous 3 No sesp. (12 diners)
Francesc Roudors (1449/2/15) 100 sous 4
Salvadora, muller de Pere Morot (1449/7/14) 100 sous 2
Bartomeu Veil (1449/7/15) 100 sous 4 No sesp. (1 sou)
Rafaela, muller de Gaspar Vicens (1449/8/14) 100 sous 2
Angelina, muller de Nicolau Gener, lies Vilar (1449/8/17) 100 sous 1
Arnau Carbonell, teixidor de lli (1449/9/4) 100 sous 4
Salvadora, muller de Salvador Abril (1451/7/19) 100 sous 6
Nicolaua, muller de Bartomeu Colomer (1452/4/4) 100 sous 3
Bartomeua, muller de Joan Estrany (1453/8/12) 100 sous 2 No sesp. (1 sou)
Pere Pons (1459/6/28) 100 sous 1 No sesp. (12 diners)
Jaume Parera, ll de Pere Parera (1464/2/25) 100 sous 1
Antic Serra (1465/2/12) 100 sous 1
Constana, muller dAntic Pons (1468/6/2) 100 sous 1 No sesp. (1 sou)
Francesca Rafarda (1470/7/18) 100 sous 1
Joana, muller de Salvador Campins (1477/4/22) 100 sous
Pere Pons, ll dAntoni Pons (1479/3/22) 100 sous 2 No sesp. (1 sou)
Pere Veil de la Serra (1480/10/3) 100 sous 1
Jaume Serra (1483/5/15) 100 sous No sesp. (1 sou)
Antnia, muller dAmador Bonivern (1483/5/22) 100 sous No sesp. (1 sou)
Eullia, muller de Pere Marqus (1483/11/16) 100 sous 1 No sesp. (1 sou)
Guillem Armengol (1404/4/4) 110 sous 4 No sesp. (6 diners)
Jaume Roudors (1471/2/4) 110 sous 3
Francesca Serra, muller de Bernat Serra (1368/3/28) 120 sous 9 No sesp. (1 sou)
Guillema, muller de Salvador Isern (1371/5/16) 120 sous 3
Saurina, muller de Guillem Artaguil (1373/9/1) 120 sous 3
Guillema, muller de Bernat Colom (1374/5/22) 120 sous 4 No sesp. (1 sou)
Sana, vdua de Pere Gener, de Barcelona (1378/9/17) 120 sous 3
Ferrer Eimeric (1379/5/9) 120 sous 3 Pere des Bosc
(2 sous)
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Guillema Simona, lla den Sim Estruch (1379/6/15) 120 sous 3
Sana, muller de Pere Morell, lies Vilarasa (1379/8/22) 120 sous
6
Pere des Bosc
(1 sou)
Salvadora Armengola (1379/11/29) 120 sous 4 Pere des Bosc
(1 sou)
Bernat Colom (1382/10/30) 120 sous 5 Pere des Bosc
(1 sou)
Francesca, muller de Pere Pons (1395/10/18) 120 sous 3 No sesp. (1 sou)
Francesca, muller de Pere Cuquet (1401/6/16) 120 sous 3 No sesp. (2 sous)
Guillem Vives (1401/9/21) 120 sous 5 No sesp. (2 sous)
Berenguer Agell (1403/7/17) 120 sous 4 No sesp. (1 sou)
Alamanda, vdua de Guillem Carbonell (1406/5/18) 120 sous 9 Monestir de Sant
Pol (1 sou)
Berenguer Pons (1428/3/1) 120 sous 4
Pere Roig (1430/1/24) 120 sous 5 No sesp. (1 sou)
Pere Serra (1432/8/19) 120 sous 2
Bernat Isern (1432/9/23) 120 sous 8 No sesp. (1 sou)
Berenguer Saura (1434/9/26) 120 sous 2 No sesp. (1 sou)
Constana, muller dEsteve Vidal (1465/11/4) 120 sous 2
Francesc Duran (1483/6/19) 140 sous 2 No sesp. (1 sou)
Bonanat Grau (1381/8/24) 140 sous 5 Pere des Bosc
(6 diners)
Elisenda, muller de Francesc Pi (1394/7/27) 140 sous 5 No sesp. (1 sou)
Berenguer Marqus (1431/5/19) 140 sous 3
Pere Sabater (1413/10/29) 140 sous 3
Amador Bonivern, vidrier (1483/9/8) 140 sous 1
Guillem Abril (1431/12/24) 140 sous 5
Antnia, muller de Salvador Vervol (1486/12/2) 140 sous 1 No sesp. (1 sou)
Caterina, vdua de Salvador Mas (1474/3/1) 140 sous 1
Ferrer Morot (1348) 150 sous 3 No sesp. 4 sous
Berenguer Tria (1362/3/26) 150 sous 3 No sesp. (2 sous)
Saurina Rafarda (1371/6/18) 150 sous 6 Pere des Bosc
(1 sou)
Guillema Morella, muller de Guillem Morell (1385/5/4) 150 sous 4 Pere des Bosc
(1 sou)
Guillem Morell (1383/6/14) 150 sous 6 Pere des Bosc
(1 sou)
Guillem Grau (1396 (), 22) 150 sous 4 No sesp. (6 sous)
Antoni dAulovara, ll de Joan dAulovara (1397/8/2) 150 sous 2 No sesp. (1 sou)
Guillem Riera (1372/6/20) 160 sous 7
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Guillema, vdua de Bartomeu Serra (1403/9/28) 160 sous 4 No sesp. (1 sou)
Eullia, muller de Raimon Vidal (1404/5/30) 160 sous 8
Joana, muller de Salvador Pons (1404/6/13) 160 sous 5 No sesp. (6 diners)
Antoni Artaguil, lies Llad (1405/7/28) 160 sous 4
Pere Vives (1408/6/26) 160 sous 3 No sesp. (2 sous)
Eullia, muller de Berenguer Amat (1410/6/5) 160 sous 4 No sesp. (1 sou)
Agns, muller de Pere Serena (1418/7/22) 160 sous 7 No sesp. (12 diners)
Francesca, vdua de Berenguer Saura (1421/5/24) 160 sous 6 No sesp. (12 diners)
Saurina, muller de Pere Llad (1422/8/13) 160 sous 4
Salvador Riera, lies Botey (1425/10/16) 160 sous 4
Francesca, muller de Salvador Isern (1431/4/8) 160 sous 6
Blanca, muller de Pere Parera (1434/11/24) 160 sous 2 Miquel des Bosc
(1 sou)
Bartomeua, vdua de Bernat Colom, lies Llad (1441/8/5) 160 sous 1 No sesp. (1 sou)
Antnia, muller de Miquel Carbonell (1483/6/1) 160 sous 1 No sesp. (1 sou)
Bartomeu Serra (1399/12/8) 170 sous 5 No sesp. (1 sou)
Guillem Aroles (1362/3/9) 200 sous 4 No sesp. (2 sous)
Pabordia de Car-
dedeu (1 sou)
Sim Agell (1366/4/11) 200 sous 5 Pere des Bosc
(1 sou)
Constana Casals (1365/5/15) 200 sous 9 No sesp. (1 sou)
Alemany Eimeric (1367/3/20) 200 sous 3 No sesp. (1 sou)
Agns, muller de Francesc Riera (1368/3/17) 200 sous 2 No sesp. (12 diners)
Alamanda, muller de Pere Bosc (1368/5/10) 200 sous 3 Beneci de Santa
Maria de SGV
(2 sous)
Bernat Tolr, ll i hereu de Bernat Tolr (1375/4/4) 200 sous 11 Pere des Bosc
(2 sous)
Alamanda,muller dAlemany Eimeric (1382/6/1) 200 sous 5 Pere des Bosc
(2 sous)
Francesc Mart (1384/9/22) 200 sous 3
Pere Parera (1385/6/28) 200 sous 6 No sesp. (2 sous)
Guillem Rafart, lies Serra (1385/12/28) 200 sous 4 Pere des Bosc
(2 sous)
Sana, muller de Guillem Matar (1387/1/13) 200 sous 4 No sesp. (2 sous)
Constana, muller de Guillem Grau (1387/4/28) 200 sous 4
Sana, muller de Pere Llad (1388/3/2) 200 sous 1
Bonanat Canal (1388/4/7) 200 sous 3
Guillema, muller de Guillem Vives (1388/6/28) 200 sous 2 Monestir de Sant
Pol de Mar (2 sous)
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Francesca Juliana, vdua de Pere Juli (1389/11/28) 200 sous 5
Jaume Grau, ll de Pere Grau (1390/8/7) 200 sous 4 Miquel des Bosc
(1 sou)
Antnia, muller de Bernat Ferrer, lies Estruch (1391/9/11) 200 sous 4 Miquel des Bosc
(1 sou)
Berenguer Dor, lies Bosc (1392/3/25) 200 sous 6 No sesp. (6 diners)
Pere Bosc, lies Dor (1394/9/1) 200 sous
5
No sesp. (2 sous)
Benef. Sta. Maria
SGV
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor (1394/9/7) 200 sous 2 No sesp. (1 sou)
Arnau Roudors (1394/10/12) 200 sous 3 Bernat de Sant
Vicen (2 sous)
Peregr Cat, donat de la capella del Sant Crist (1395/1/22) 200 sous 4
Mateu Argimon, lies Alzina, de Premi (1397/6/17) 200 sous 3 No sesp. (1 sou)
Elisenda, vdua de Pere Parera (1397/6/20) 200 sous 5 No sesp. (2 sous)
Berenguer Riera (1397/6/28) 200 sous
4
Miquel des Bosc
(1 sou)
Francesca, muller de Pere Roig (1397/6/30) 200 sous 3 No sesp. (1 sou)
Guillemona, muller de Berenguer Riera (1397/6/30) 200 sous 2 No sesp. (1 sou)
Francesc Pi (1397/7/2) 200 sous 4 No sesp. (6 diners)
Pere Amat (1397/7/13) 200 sous 4 No sesp. (1 sou)
Salvadora, muller de Berenguer Amat (1397/7/18) 200 sous 3 No sesp. (1 sou)
Francesca Saura (1398/1/6) 200 sous 2 Sant Pol de Mar
(1 sou)
Raimon Amat (1398/6/26) 200 sous 4 No sesp. (1 sou)
Margarida, muller de Bernat Gurdia, de Barcelona
(1399/1/18)
200 sous 4
Saurina, muller de Raimon Amat (1399/6/16) 200 sous 3
Antnia, muller de Vicen Colomer (()/6/24) 200 sous 1
Saurina, muller de Bernat Rafart (1402/2/13) 200 sous 4 No sesp. (1 sou)
Sana, vdua de Guillem Morera (1402/3/2) 200 sous 5 No sesp. (2 sous)
Pere Ferrer (1402/4/20) 200 sous 4 No sesp. (2 sous)
Constana, muller de Jaume Roudors (1402/7/26) 200 sous 4
Antoni Alzina (1402/9/16) 200 sous 2 Miquel des Bosc
(2 sous)
Francesca, vdua de Francesc Vidal (1402/11/6) 200 sous 2
Sim Isern (1402/12/14) 200 sous 2
Guillem Artaguil (1405/6/16) 200 sous 4
Constana, muller de Bernat Colomer (1406/10/10) 200 sous 3
Bernat Juli (1407/6/15) 200 sous 4
Bernat Ferrer (1409/10/28) 200 sous 3 No sesp. (1 sou)
Bernat Isern, ll de Salvador Isern (1410/4/13) 200 sous 2
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Pere Matar, lies Espinal (1410/5/9) 200 sous 4
Jaume Casals, ll de Pere Casals (1410/5/12) 200 sous 4 No sesp. (1 sou)
Miquel Casals, ll de Pere Casals (1410/5/17) 200 sous 3 No sesp. (1 sou)
Francesca, muller de Pere Bonivern (1410/5/30) 200 sous 3
Salvador Isern (1413/5/22) 200 sous 5
Sana, muller de Pere Sabater (1413/10/23) 200 sous 7 No sesp. (1 sou)
Margarida, muller de Salvador Colom i lla de Bernat Riera
(1413/11/25)
200 sous 4 No sesp. (12 diners)
Constana, vdua de Pasqual, dArgentona, i lla de Pere
Dilmer, de Vilassar (1416/1/30)
Sana, muller de Pere Pi (1417/1/22) 200 sous 5 No sesp. (1 sou)
Bernat Morot (1417/4/22) 200 sous 5
Caterina, muller dAntoni Parera (1417/12/28) 200 sous 9 No sesp. (12 diners)
Bartomeua, muller de Mateu Bergai (1418/5/16) 200 sous 4 No sesp. (2 diners)
Alamanda, muller de Salvador Ser (1419/6/24) 200 sous 4 No sesp. (12 diners)
Eullia, muller de Guillem Rafart (1421/8/10) 200 sous 6 No sesp. (12 diners)
Salvadora, muller de Salvador Pi (1422/9/8) 200 sous 2 No sesp. (12 diners)
Valen, muller de Bernat Casals (1425/1/17) 200 sous 7 No sesp. (12 diners)
Bernat Carbonell (1425/11/4) 200 sous 1 No sesp. (12 diners)
Jaume Estrany (1426/1/16) 200 sous 3 No sesp. (12 diners)
Guillem Duran (1426/8/23) 200 sous
Berenguer Amat (1427/6/8) 200 sous 3 No sesp. (12 diners)
Antnia, muller de Berenguer Tria, de Vilassar, i lla de Pere
Torra, dAlella (1427/11/11)
200 sous 6
Francesca, muller de Bartomeu Fonelet (1427/12/27) 200 sous 4
Francesca, muller de Jaume Avella (1428/1/18) 200 sous 6
Constana, vdua de Guillem Aroles (1428/3/1) 200 sous 5
Joana, muller de Pere Sabater (1430/7/3) 200 sous 2 Miquel des Bosc
(1 sou)
Guillem Ros, donat de la capella de Sant Salvador
(1430/10/10)
200 sous 3
Margarida, muller de Narcs Riera (1433/8/20) 200 sous 4
Bartomeua, muller de Feliu Estrany (1434/2/22) 200 sous 5
Valen Veil, muller de Guillem Veil (1434/12/8) 200 sous 3 Miquel des Bosc
(1 sou)
Antoni Veil (1435/12/31) 200 sous 2 Miquel des Bosc
(1 sou)
Antnia, muller de Bartomeu Casals (1449/7/28) 200 sous 4
Francesca, muller de Bernat Tolr (1449/7/28) 200 sous 3 No sesp. (6 diners)
Antnia, muller de Pere Sabater (1449/8/21) 200 sous 2 No sesp. (1 sou)
Avinent, muller de Salvador Pi (1450/5/18) 200 sous 2 No sesp. (1 sou)
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Antoni Amat (1450/10/9) 200 sous 4 No sesp. (1 sou)
Joan Estrany (1461/4/13) 200 sous 3 No sesp. (12 diners)
Caterina, vdua de Salvador Mas (1466/1/16) 200 sous 4
Guillema Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars (1401/12/31) 200 sous 5
Alamanda, vdua de Bernat Avella (1428/4/15) 220 sous 3 No sesp. (6 diners)
Pere Pons Guillem, lies Tria (1449/8/16) 220 sous 5
Guillem Carbonell (1399/3/31) 240 sous 4 No sesp. (1 sou)
Bernat Veil (1402/9/15) 240 sous 3 No sesp. (2 sous)
Guillem Rafart (1410/7/28) 240 sous 6 No sesp. (2 sous)
Francesca, vdua de Pere Bonet (1415/4/7) 240 sous 4 No sesp. (12 diners)
Antnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer (1422/10/25) 240 sous 4 No sesp. (12 diners)
Bernat Rafart (1426/3/10) 240 sous 5 No sesp. (12 diners)
Bartomeu Tria (1427/11/28) 240 sous 4
Sana, muller de Pere Roig (1389/2/12) 280 sous 6 No sesp. (1 sou)
Bernat Soler, de Matar (1422/10/21) 280 sous 4
Pere Morot (1353) 300 sous 3 No sesp.
(1/2 morabat)
Berenguer Saura (1377/7/17) 300 sous 5 Monestir de Sant
Pol de Mar (1 sou)
Bernat Flor, lies Marqus (1377/11/10) 300 sous 6 Pere des Bosc
(2 sous)
Sana Marquesa, vdua de Berenguer Marqus (1381/1/28) 300 sous 5 Pere des Bosc
(5 sous)
Francesca, muller de Sim de Crosanyes, dArgentona
(1381/5/15)
300 sous 6 No sesp. (2 sous)
Elisenda, muller de Pere Perpiny (1385/6/10) 300 sous 4 Pere des Bosc
(2 sous)
Saurina, muller de Bernat Isern (1387/10/7) 300 sous 5
Guillem Vidal (1388/6/27) 300 sous 2 Miquel des Bosc
(2 sous)
Saurina, muller de Guillem Aroles (1396/2/20) 300 sous 3
Constana, muller de Bartomeu Tria (1397/6/23) 300 sous 4
Angelina, muller de Bernat Ferrer (1397/6/28) 300 sous 6 No sesp. (1 sou)
Pasquala, muller de Salvador Pons (1397/6/29) 300 sous 3 No sesp. (3 sous)
Elisenda, muller de Bernat Tolr (1397/7/27) 300 sous 8 No sesp. (2 sous)
Bernat Flor, ll de Guillem Flor, batlle de Vilassar
(1397/7/6)
300 sous 4 No sesp. (2 sous)
Bernat Cartet, de Moy (Frana) (1401/10/6) 300 sous 3
Eullia, muller de Salvador Pi (1410/4/30) 300 sous 5 No sesp. (1 sou)
Angelina, muller de Miquel Casals (1410/5/2) 300 sous 2
Sana, muller de Jaume Roudors (1410/5/6) 300 sous 6
Testador/a Capital
(nima,
sepultura
i llegats)
Nombre
de llegats
Senyor terrenal
Eullia, muller de Jaume Cabanes, de Cabrera (1411/1/18) 300 sous 3 No sesp. (1 sou)
Francesca, vdua de Pere Palau, de Matar (1411/10/21) 300 sous 1
Jaume Roudors (1412/5/8) 300 sous 5
Bernat Tolr (1417/1/19) 300 sous 4 No sesp. (12 diners)
Antoni Dilmer (1417/7/6) 300 sous 5 No sesp. (1 sou)
Eullia, muller de Miquel Casals (1422/7/24) 300 sous 6 No sesp. (16 diners)
Eullia, muller de Bernat Tolr (1423/9/24) 300 sous 4 No sesp. (12 diners)
Bernat Casals (1427/5/12) 300 sous 7 No sesp. (12 diners)
Margarida, muller de Pere Veil (1430/2/15) 300 sous 6 No sesp. (1 sou)
Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi
(1430/2/24)
300 sous 5
Martina Bartomeua, muller de Feliu Estrany (1430/2/9) 300 sous 1
Bartomeua, muller de Feliu Estrany (1432/10/16) 300 sous 5
Pere Pi, pags (1434/11/29) 300 sous 4 Miquel des Bosc
(2 sous)
Guillem Sag (1438/11/15) 300 sous 5 No sesp. (1 sou)
Pasquala, muller de Salvador Isern (1410/4/27) 320 sous 3 -
Guillem Artaguil (1369/8/13) 400 sous 6
Pere Veil (1397/6/7) 400 sous 4 No sesp. (1 sou)
Berenguer Mas, lies Arola (1400/10/23) 400 sous 4 No sesp. (1 sou)
Guillem Flor, batlle de Vilassar (1390/2/16) 400 sous 5 No sesp. (2 sous)
Sana, muller de Bernat Eimeric (1401/1/16) 400 sous 4 No sesp. (2 sous)
Bartomeu Flor, ll de Guillem Flor (1410/5/1) 400 sous 4 No sesp. (2 sous)
Pau Urestrell, lies Arola (1410/5/24) 400 sous 4 No sesp. (1 sou)
Joan Palau, de Tiana (1410/8/17) 400 sous 2
Sana, vdua de Bernat Veil (1413/5/22) 400 sous 7 No sesp. (12 diners)
Joan dAulovara (1422/8/28) 400 sous 7
Eullia, muller de Joan Estrany (1451/3/7) 400 sous 3 No sesp. (1 sou)
Jaume Flor (1387/3/13) 500 sous
4
Miquel des Bosc
(2 sous)
Pere Botey, de Premi (1388/7/30) 500 sous
2
No sesp.
(1 a cada senyor)
Bernat Isern (1390/7/15) 1.000 sous 3
Guillem Aroles (1404/6/5) 1.000 sous 3
Constana, muller de Miquel des Bosc, senyor dels castells de
Sant Vicen i de Vilassar (1388/8/11)
8.000 sous 3
30
DONACIONS DE PA DELS MARMESSORS (SEGLE XIV)
Testador/a Import
Guillem Ferran, lies Palou (1387/3/16) 2 sous
Francesca, muller de Pere Roig (1397/7/6) 2 sous i 6 diners
Mateu Argimon, lies Alzina, de Premi (1397/6/17) 4 sous
Constana, muller de Guillem Grau (1395/9/)
4 sous i 6 diners
Francesca, rfena de Pere Banyeres (1387/11/16)
Salvadora Armengola (1379/12/12)
5 sous
Guillem Vidal (1388/6/27)
Pere Bosc, lies Dor (1394/12/16)
Arnau Roudors (1395/12/28)
Sana Riera, muller de Pere Riera (1384/5/15) 6 sous
Bonanat Grau (1381/9/4)
8 sous
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor (1394/9/9)
Berenguer Riera (1397/7/6) 9 sous
Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant Nicolau de Sant Gens
9 sous i 7 diners
Maria, muller de Pere Morell (1387/7/6)
10 sous
Elisenda, muller de Bernat Tolr (1398/12/11)
Pasquala, muller de Salvador Pons (1397/6/29) 10 sous i 2 diners
Saurina, muller de Bernat Isern (1387/10/7) 11 sous i 5 diners
Antnia, muller de Bernat Ferrer, lies Estruch (1391/9/11)
12 sous
Saurina, muller de Guillem Aroles (1396/2/20)
31
DONACIONS DE PA DELS MARMESSORS (SEGLE XV)
Testador/a Import
Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar (1428/1/18) 1 sou
Bernat Carbonell (1425/11/4)
1 sou i 6 diners
Pere Roig (1433/8/21)
Francesca, muller dAntoni Campins (1441/12/19) 1 sou i 8 diners
Testador/a Import
Constana, muller de Guillem Campins, de Vilassar (1404/2/1)
2 sous
Bartomeua, vdua de Pasqual Bonany, de Vilassar (1404/7/25)
Pere Sagalar (1418/10/11)
Bernat Soler, de Matar (1422/10/21)
Joan dAulovara (1422/8/28)
Bernat Galcer (1423/5/3)
Alamanda, muller de Guillem Abril (1425/7/8)
Constana, muller de Nicolau Colomer (1429/4/22)
Constana, muller dAntoni Veil (1430/1/13)
10
Bernat Vervol (1434/6/19)
Bartomeu Veil (1449/7/15)
Alemany Eimeric (1420/8/18) 2 sous i 6 diners
Antoni Veil (1435/12/31) 2 sous i 8 diners
Guillema Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars (1401/12/31)
3 sous
Sim Isern (1404,12,14)
Alamanda, vdua de Guillem Carbonell, de Vilassar (1406/5/18)
Constana, vdua de Pasqual, dArgentona, i lla de Pere Dilmer, de Vilassar
(1416/1/30)
Pere Riera (1418/2/20)
Benvinguda, vdua de Francesc Riera, de Vilassar (1419/6/24)
Francesca, vdua de Berenguer Saura, de Vilassar (1421/5/24)
Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar (1421/8/10)
Salvadora, muller de Salvador Pi, de Vilassar (1422/9/8)
Bernat Colomer (1425/12/6)
Jaume Estrany (1426/1/16)
Bernat Rafart (1426/3/10)
Alamanda, vdua de Bernat Avella, de Vilassar (1428/4/15)
Guillem Vervol (1429/11/11)
Jaume Juli (1430/5/18)
Berenguer Amat (1430/7/4)
Vicen Oller, pescador (1434/6/26)
Pere Pi (1434/11/29)
Avinent, muller de Salvador Pi, de Vilassar (1450/5/18)
Salvadora, muller de Salvador Abril, de Vilassar (1451/7/19)
Eullia, muller de Jaume Cabanes, de Cabrera (1411/1/18)
3 sous i 6 diners
Bartomeua, muller de Mateu Bergai, de Vilassar (1418/5/16)
10. Lany 1433, en celebrar-se el cap dany, sentregaren 6 sous pel mateix concepte,
APSGVD, Manual 9, fol. 60.8. Coral Cuadrada a la seva tesi doctoral data el sagrament
i homenatge de Pere Pons, lany 1369. Coral CUADRADA, El Maresme medieval, p. 509.
Testador/a Import
Bernat Juli (1407/6/15)
4 sous
Bertomeu Flor, ll de Guillem Flor (1410/5/1)
Jaume Roudors (1412/5/8)
Salvador Isern (1413/5/22)
Bernat Tolr (1417/1/19)
Pere Mart (1418/9/3)
Rmia, muller de Pere Riera (1418/9/8)
Antnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, de Vilassar (1422/10/25)
Pere Roig (1426/1/27)
Eullia, muller dAntoni Vidal de la Penya, de Vilassar (1427/1/19)
Jaume Aroles, de Barcelona (1430/3/25)
4 sous
Berenguer Marqus (1431/5/19)
Guillem Abril (1431/12/24)
Miquel Andreu, ferrer (1434/11/6)
Sana, muller de Pere Sabater (1413/10/23) 4 sous i 4 diners
Francesca, vdua de Pere Palau, de Matar (1411/10/21) 4 sous i 6 diners
Guillem Rafart (1410/7/28)
5 sous
Francesca, vdua de Pere Palau, de Matar (1411/10/21) a laniversari
Valen, muller de Bernat Casals, de Vilassar (1425/1/17)
Antoni Parera (1425/10/2)
Salvador Riera, lies Botey (1425/10/16)
11
Bartomeu Parera (1431/8/27)
Antnia, muller de Miquel Carbonell, de Vilassar (1483/6/1)
Jaume Roudors, ll de Jaume Roudors (1423/7/10) 6 sous
Margarida, muller de Pere Veil, de Vilassar (1430/2/15)
12
7 sous
Alamanda, muller de Salvador Ser (1419/6/24)
13
8 sous
Francesc Duran (1483/6/19)
14
10 sous Eullia, muller de Pere Marqus, de Vilassar (1483/11/16)
15
Antnia, muller de Salvador Vervol, de Vilassar (1486/12/2)
16
11. Per aquest testador tamb sentregaren 18 diners pel mateix concepte, APSGVD,
12. Es va satisfer durant el cap dany.
13. Tamb hi consta anotat un altre pagament de 2 sous.
14. Aquesta quantitat sofer primer durant el sepeli i, posteriorment, al cap
dany de lany 1385, APSGVD, Llibre dbits, fol. 8.
15. Al soterrament es va satisfer una quartera de forment que va valdre 10 sous,
i al cap dany, 5 sous, APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11.
16. Pel cap dany, celebrat lany 1487, es pagaren 10 sous per una quartera de
forment dalmoina, APSGVD, Llibre dbits, fol. 20v.
Testador/a Import
Constana, muller de Jaume Roudors, de Vilassar (1402/7/26)
15 sous
Guillem Aroles (1404/6/5)
17
Eullia, muller de Bernat Tolr, de Vilassar (1423/9/24) 20 sous
32
DONACIONS DELS MARMESSORS A POBRES VERGONYANTS (SEGLES XIV-XV)
Testador/a Import
Sana Marquesa, vdua de Berenguer Marqus, lies Flor (1381/3/2) 2 sous
Saurina, muller de Bernat Isern (1387/10/7) 2 sous
Elisenda, vdua de Berenguer Vilar (1381/11/27) 2 sous i 6 diners
Sana, vdua de Bernat Riera (1385/11/29) 4 sous
Bernat Isern (1390/7/15)
5 sous i 6 diners
Constana, muller de Guillem Campins, de Vilassar (1404/2/1)
Antnia, muller de Miquel Carbonell, de Vilassar
18
7 sous
Antnia, muller de Salvador Vervol, de Vilassar (1486/12/2)
19
Bernat Veil (1402/9/15) 10 sous
Jaume Mart, de Girona (1390/10/19) 11 sous
Guillema Marca, vdua de Ramon Marc, lies Gosau de Sant Cristfol de Folgars
i mare de Berenguer Marc, rector de Sant Gens de Vilassar (1382/11/20)
12 sous
Jaume Juli (1430/5/18) 16 sous i 6 diners
33
DONACIONS DELS MARMESSORS A NOIES POBRES PER MARIDAR
(SEGLES XIV-XV)
Testador/a Import
Francesca, vdua de Pere Bonanat, de Vilassar (1415/4/7) 6 sous
Saurina, muller de Bernat Isern, de Vilassar (1387/10/7)
10 sous
Francesca Juliana, vdua de Pere Juli (1398/12/6)
17. Limport ha de ser superior, per no es pot concretar. Figuren dos pagaments
ms de 25 sous i de 27 sous i 6 diners, que sabonaren posteriorment. El concepte es-
cripturat s per a misses i almoines, APSGVD, Manual 3, fols. 87-88.
18. Al registre de pagaments satisfets pels executors testamentaris dAntnia,
consta que sociaren set misses a les capelles ab honor dels vergonyants, APSGVD,
Llibre dbits, fol. 7.
19. Sescriptur la satisfacci de 7 sous per set misses celebrades en honor dels
pobres vergonyants, APSGVD, Llibre dbits, fol. 20v.
Testador/a Import
Pere Veil (1397/6/10)
11 sous Bernat Ferrer (1409/10/28)
Bartomeu Flor, ll de Guillem Flor, de Vilassar (1410/5/1)
Francesca, muller de Bernat Juli (1371/6/7) 20 sous
Angelina, muller de Miquel Casals, de Vilassar (1410/5/2) 40 sous
Jaume Casals, ll de Pere Casals (1410/5/12) 50 sous
Pere Amat, ll de Berenguer Amat (1430/5/9) 120 sous
34
PREVERES ASSISTENTS A LA SEPULTURA DE FINATS DE SANT GENS DE VILASSAR
Testador/a Nombre de preveres
Guillema, muller de Bernat Colom (1374/5/22)
No sespecica
Jaume Flor (1387/3/14)
Constana, muller de Guillem Grau (1387/4/28)
Sana, muller de Pere Llad (1388/3/2)
Guillem Flor, batlle de Vilassar (1390/2/16)
Berenguer Tria, lies Palau, de Tiana (1389/8/29)
Jaume Mart, de Girona (1390/10/7)
Pere Bonany (1391/4/28)
Jaume Mas, lies Arola (1391/7/9)
Antnia, muller de Bernat Ferrer, lies Estruch (1391/9/11)
Pere Draper, lies Domnec (1391/8/26)
Margarida, muller de Raimon Alzina (1394/7/2)
Pere Bosc, lies Dor (1394/9/1)
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor (1394/9/7)
Pascasi Bonany (1394/9/29)
Peregr Cat, donat de la capella del Sant Crist de Vilassar (1395/1/22)
Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant Nicolau de lesglsia
parroquial de Sant Gens de Vilassar (1395/11/6)
Berenguer Avella (1395/12/23)
Saurina, muller de Guillem Aroles (1396/2/20)
Pere Veil (1397/6/7)
Mateu Argimon, lies Alzina, de Premi (1397/6/17)
Elisenda, vdua de Pere Parera (1397/6/20)
Constana, muller de Bartomeu Tria (1397/6/23)
Berenguer Riera (1397/6/28)
Angelina, muller de Bernat Ferrer (1397/6/28)
Guillemona, muller de Berenguer Riera (1397/6/30)
Francesc Pi (1397/7/2)
Elisenda, muller de Francesc Pi (1397/7/2)
Salvador Matar, ll de Guillem Matar (1397/7/3)
No sespecica
Bernat Flor, ll de Guillem Flor, batlle del castell de Vilassar (1397/7/6)
Raimon Alzina (1397/7/3)
Sibilla, vdua de Berenguer Avella (1397/7/17)
Francesca, muller de Pere Roig (1397/6/30)
Pere Amat (1397/7/13)
Salvadora, muller de Berenguer Amat (1397/7/18)
Antoni Aulovara, ll de Joan dAulovara (1397/8/2)
Francesca Saura, (1398/1/6)
Raimon Amat (1398/6/26)
Bernat Carbonell, donat de la capella de Sant Salvador (1399//5)
Margarida, muller de Bernat Guardi, de Barcelona (1399/1/18)
Guillem Carbonell (1399/3/31)
Saurina, muller de Raimon Amat (1399/6/16)
Bonanata, vdua de Berenguer Salv (1399/10/14)
Jaume Orlhac, sastre i habitant de Vilassar (1399/11/8)
Bartomeu Serra (1399/12/8)
Berenguer Mas, lies Arola (1400/10/23)
Guillem Vives (1401/9/21)
Guillema Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars (1401/12/31)
Saurina, muller de Bernat Rafart (1402/2/13)
Sana, vdua de Guillem Morera (1402/3/2)
Constana, muller de Jaume Roudors (1402/7/26)
Bernat Veil (1402/9/15)
Antoni Alzina (1402/9/16)
Francesca, vdua de Francesc Vidal (1402/11/6) No sespecica
Constana, muller de Guillem Campins (1404/2/1)
Guillem Armengol (1404/4/4)
Eullia, muller de Raimon Vidal (1404/5/30)
Sana, vdua de Guillem Geronella (1404/6/5)
Joana, muller de Salvador Pons (1404/6/13)
Antoni Artaguil, lies Llad (1405/7/28)
Alamanda, vdua de Guillem Carbonell (1406/5/18)
Constana, muller de Bernat Colomer (1406/10/10)
Pere Cuquet (1406/10/13)
Bernat Isern, ll de Salvador Isern (1410/4/13)
Peric Tria, hereu del mas Tria (1410/6/6)
Pere Pons (1412/5/3)
Francesca, vdua de Pere Bonanat (1415/4/7)
Bernat Eimeric (1418/3/15)
Agns, muller de Pere Serena (1418/7/22)
Benvinguda, muller de Francesc Riera (1419/6/24)
Joan Lebrer, donat de la capella de Sant Salvador (1420/5/8)
No sespecica
Alemany Eimeric (1420/8/18)
Francesca, vdua de Berenguer Saura (1421/5/24)
Salvador Colom, lies Agell (1421/9/30)
Bernat Marc (1422/1/24)
Eullia, muller de Bernat Tolr (1423/9/24)
Joan Aulovara (1422/8/28)
Bernat Carbonell (1425/11/4)
Jaume Estrany (1426/1/16)
Bernat Rafart (1426/3/10)
Guillem Duran (1426/8/23)
Constana, muller de Guillem Duran (1427/1/6)
Eullia, muller dAntoni Vidal de la Penya (1427/1/19)
Salvador Juli (1427/4/5)
Bartomeu Tria (1427/11/28)
Francesca, muller de Jaume Avella (1428/1/18)
Alicsen, muller de Bernat Riera, carnisser (1428/2/9)
Bernat Bonivern (1431/3/7)
Margarida, muller de Miquel Casals (1448/7/4)
Avinent, muller de Salvador Pi (1450/5/18)
Joan Camps (1451/11/16)
Pere Sabater (1413,10,29)
1
Eullia, muller de Guillem Rafart (1421/8/10)
Bernat Soler, deMatar (1422/10/21)
Joan Jacob (1456/1/19)
Antoni Riera (1459/8/6)
Francesca, muller de Jaume Reniu (1460/1/6)
Eullia, vdua de Pere Bonany (1460/1/12)
Bartomeu Rafart (1460/5/4)
Francesca, vdua de Pere Llad, assaonador de Barcelona (1460/10/16)
Eullia, muller de Gens Campins (1484/8/2)
Bartomeu Riera, lies Orenga (1485/9/11)
Maria, muller de Pere Agell (1485/12/13)
Joana, muller de Bernat Vervol (1486/2/16)
Constana, muller dAlemany Eimeric (1418/4/7)
Constana, muller de Bernat Tolr (1420/4/19)
Salvador Ser (1421/9/5)
Jaume Roudors, ll de Jaume Roudors (1423/7/10)
Constana, muller dAntoni Veil (1430/1/13)
Angelina, muller de Miquel Ferrer, de Vilassar (1433/5/26)
Vicen Oller, pescador (1434/6/26)
Constana, muller de Bartomeu Veil (1449/9/9)
Angelina, muller dAntoni Tolr (1452/7/22)
Antnia, lla dAntic Pons i muller de Jaume Botey, de Tei (1460/9/12)
Bartomeu Cuquet (1460/11/16)
2
Antnia, muller dAmador Bonivern (1483/5/22)
Pere Veil (1483/6/5)
Francesc Duran (1483/6/19)
Filla de Pere Morot (1426/5/26)
Joan Veil (1483/6/21)
Joan Bonivern (1483/11/2)
Marc Rahull (1483/11/2)
Antnia, muller de Pere Bernat (1483/12/8)
Antnia, muller de Jaume Roudorss (1484/2/2)
Margarida, muller de Pere Vervol (1484/10/24)
Antnia, muller de Salvador Vervol (1486/12/2)
Joan Agell (1486/11/5)
Blai Mas (1478/5/1)
Rector i vicari Pere Veil de la Serra (1484/1/6)
Margarida, muller de Pere Morot (1486/10/8)
Bernat Tolr (1417/1/9)
3
Rmia, muller de Pere Riera (1418/9/8)
Alamanda, muller de Guillem Abril (1425/7/8)
Antoni Parera (1425/10/2)
Jaume Aroles, de Barcelona, nt de Constana Aroles, de Vilassar (1430/3/25)
Pere Bonivern (1430/4/20)
Pere Amat, ll de Berenguer Amat (1430/5/9)
Jaume Juli (1430/5/18)
Bernat Campins (1431/3/6)
Margarida, muller de Narcs Riera (1433/8/20)
Bartomeu Oller (1433/9/16)
Antoni Veil (1435/12/31)
Bernat Llad (1437/1/6)
Francesca, muller dAntoni Campins (1441/12/19)
Bernat Mas, fuster (1444/11/19)
Antoni Vidal (1454/5/6)
Eullia, muller de Pere Marqus (1483/11/16)
Guillem Puig, prevere i beneciat de laltar de lesglsia parroquial de Sant Gens
4
Alamanda, vdua de Bernat Morera (1400/2/22)
Pere Morera (1404/6/23)
Margarida, muller de Salvador Colom i lla de Bernat Riera (1413/11/25)
Antoni Dilmer (1417/7/6)
Pere Sagalar (1418/10/11)
Antnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer (1422/10/25)
Salvador Riera, lies Botey (1425/10/16)
Alamanda, vdua de Bernat Avella (1428/4/15)
Guillem Vervol (1429/11/11)
4
Bernat Flor, lies Sagi (1430/2/15)
Berenguer Marqus (1431/5/19)
Pere Roig (1433/8/21)
Berenguer Saura (1434/9/26)
Bernat Serra (1451/6/13)
Narcisa, vdua dee Berenguer Marqus (1452/1/13)
Bartomeua, muller de Bernat Vidal del mas Gordey (1452/5/22)
Salvador Armengol (1459/9/20)
Sana, muller de Pere Sabater (1413/10/23)
5
Constana, vdua de Pasqual, dArgentona, i lla de Pere Dilmer, de Vilassar
(1416/1/30)
Francesca, muller de Bartomeu Marc (1424/12/3)
Pere Roig (1426/1/27)
Bernat Vervol (1434/6/19)
Berenguer Amat (1434/7/4)
Pere Pi (1434/11/29)
Francesc Roudors (1449/2/15)
Bartomeu Veil (1449/7/15)
Arnau Carbonell, teixidor (1459/9/6)
Nicolaua, muller de Bartomeu Marc (1452/4/4)
Joan Estrany (1461/4/16)
Angelina, lla de Pere Veil (1483/5/22)
Amador Bonivern, vidrier (1483/9/8)
Valen, muller de Bernat Casals (1425/1/17)
6 i 1 frare
Bernat Teixidor, lies Agell (1441/8/16)
Pasquala, muller de Salvador Pons (1397/7/29)
7
Salvador Isern (1413/5/22)
Saurina, muller de Pere Llad (1422/8/13)
Salvadora, muller de Salvador Pi (1422/9/8)
Bernart Galcer (1423/5/3)
Carbonella (1434/3/28)
Lina, muller de Salvador Estruch de la Font, lies Ferrer (1452/12/21)
Guillem Rafart (1410/7/28)
8
Jaume Roudors (1412/5/8)
Sana, vdua de Bernat Veil (1413/5/22)
Pere Serra (1432/8/19)
Constana, muller de Ramon Torra (1439/1/8)
Valeno, vdua dAntoni Boll, de Tiana (1451/2/6)
Salvadora, muller de Salvador Abril (1451/7/19)
Guillem Aroles (1404/6/5)
9 Francesca, muller de Francesc Riera (1429/3/23)
Francesca Rafarda (1470/7/18)
Francesca, vdua de Pere Palau, de Matar (1411/10/21)
10
Salvador Pons (1444/3/2)
Benvinguda, muller de Guillem Morot (1424/3/12) 11
Saurina, muller de Bernat Isern (1387/10/7)
12
Bernat Isern (1390/7/15)
Elisenda, muller de Bernat Tolr (1394/7/27)
Arnau Roudors (1394/10/12)
Pere Dilmer (1393/6/13)
Pere Ferrer (1484/1/29) 14
Sana, muller de Pere Pi (1417/1/22) 15
Guillema Marca, vdua de Ramon Marc, lies Gosau, de Sant Cristfol de
Folgars (1382/10/26)
16
35
PATS FUNERARIS I DONACIONS DE BEURE I MENJAR SATISFETS
PELS MARMESSORS DELS TESTADORS/ES DE SANT GENS DE VILASSAR
Testador/a Destinataris Ingredients Import
Guillem Aroles (1362/3/9) No sespecica Menja de casa 11 sous i 6 diners comp-
tant deixes desglsia i
almoines
Guillem des Pon, prevere i
beneciat de laltar de Sant
Nicolau de Sant Gens de
Vilassar (1372/6/9)
No sespecica Pa i carn 27 sous
Sana, muller de Joan
dAulovara (1375/8/24)
No sespecica Pa, vi i carn 60 sous
Galcer Mart, donat de la
capella de Sant Salvador
(1377/6/10)
tem boura, que dna
als promens, qui lo
dugueren, et aquells
lacompanyaren et
aquells, qui anaren
pendra lenvantary com
lo cos fo soterrat, qui
foren VIII o X , qui hi
tornaren per pendra
lanvantari.
20

Vi 7 sous
20. Aquest testador mor el 4 de febrer de 1386, APSGVD, Manual 3, fol. 45v.
Saurina, muller de
Bonanat Canal (1379/8/8)
No sespecica Pa
Carn
13 sous
7 sous i 8 diners
Sana, muller de Pere
Morell, lies Vilarasa
(1379/8/22)
No sespecica Menja de casa 63 sous i 2 diners,
comptant misses, al-
moines, unci, drets
desglsia i deixes
Salvadora Armengola
(1379/11/29)
No sespecica Maci de casa 19 sous
Francesca, muller de Sim
de Crosanyes dArgentona
(1381/5/15)
No sespecica Maci de casa
Pa, vi i carn en maci
de casa
5 sous i 6 diners,
sinclou el toc de
campanes
35 sous
Alamanda, muller
dAlemany Eimeric
(1382/6/1)
No sespecica Molt 14 sous
Guillem Morell (1383/6/14) No sespecica Carn (maci de casa)
Vi
7 sous
20 sous
Berenguer Toxoner, lies
Salv (1384/1/11)
No sespecica Maci de casa 44 sous, sinclou:
misses, almoines, dei-
xes, marmessors, cera
i tocs de campana
Sana, vdua de Bernat
Riera (1385/10/29)
No sespecica Pa i vi 29 sous
Jaume Flor (1387/3/13) No sespecica Pa 20 sous i 2 diners
Saurina, muller de Bernat
Isern (1387/10/7)
No sespecica Vi
Carn
tem salsa que
compraren
8 sous i 4 diners
15 sous i 1 diner
1 sou
Francesca, orfe de Pere
Banyeres (1387/11/16)
No sespecica Pa 4 sous i 6 diners
Sana, vdua de Guillem
Palou, lies Ferran
(1388/1/5)
No sespecica Mai de casa 40 sous i 8 diners
Llad (1388/3/2)
No sespecica Pa i carn (maci de
casa)
17 sous i 4 diners
Bonanat Canal
(1388/4/7)
tem maci de casa,
que faem a casa de Bos-
ch as sos amichs, lo
die de la sua sepultura
et sendem a les mises
Pa i sense especicar
-carn
-1 pollastre
-1 pollastre
-2 gallines
-1 gallina
-1 gallina
-cigrons
-salssa
25 sous
2 sous i 8 diners
1 sou
1 sou
4 sous
3 sous
2 sous i 6 diners
2 sous
1 sou
Guillem Vidal (1388/6/27) No sespecica Pa 5 sous
Guillema, muller de
Guillem Vives (1388/6/28)
Amics Carn 11 sous
Francesca Juliana, vdua de
Pere Juli (1389/11/28)
No sespecica Pa i peix 5 sous i 6 diners
Guillem Flor, batlle de
No sespecica Pa
Peix que compraren
ops de casa
6 sous
7 sous
Bernat Isern (1390/7/15) No sespecica Pa 12 sous
Jaume Grau, ll de Pere
Grau (1390/8/7)
No sespecica Pa i vi (maci de casa)
carn
25 sous
22 sous
Jaume Mart, de Girona
(1390/10/7)
tem que donam a
boura aquells, qui el
materen al drap, el du-
gueren a la fossa, costa
pa et vi et companatja
V sous
clergues, familiars,
amics i vens, assistents
a les exquies
Pa, vi i acompanyament
Pa, vi i carn
5 sous
10 sous
Pere Bonany
(1391/4/28)
Pobres, familiars, amics
i vens
maci de casa 10 sous, inclou almoina
Pere Mayol, lies Barbarasa
(1391/5/17)
Amics maci de casa 10 sous
Antnia, muller de Ber-
nat Ferrer, lies Estruch
(1391/9/11)
Amics Carn 11 sous
Pere Dilmer (1396/6/13) Amics Pa, vi i carn 65 sous
Bernat Roudors, de Barce-
lona (1393/7/27)
Amics Pa i carn 35 sous
Pere Colomer, de Premi
(1395/1/15)
Familiars i amics Carn
Pa
8 quarteres de vi
22 sous i 4 diners
14 sous
12 sous
Peregr Cat, donat de la
capella de Sant Cristfol
(1395/1/22)
No sespecica maci de casa 11 sous i 6 diners
Francesca, muller de Pere
Pons (1395/10/18)
No sespecica
Amics
Pa per maci de casa
Carn de molt
12 sous
14 sous i 9 diners
Saurina, muller de Guillem
Aroles (1396/2/20)
Amics maci de casa 36 sous
Francesca, muller de Pere
Roig (1397/6/30)
No sespecica Pa
Carn
4 sous i 6 diners
6 sous i 4 diners
Jaume Orlhac, sastre i
habitant de Vilassar
(1399/11/8)
Assistents al sepeli Pa, vi i carn 5 sous i 7 diners
Bernat Colomer
(1399/12/10)
Amics Pa
Carn
5 sous
5 sous i 6 diners
Alamanda, vdua de Bernat
Morera (1400/2/22)
tem maci que fu
aquell qui vallaren lo
cors et leydaren a
sotarar enfra pa et vi et
companya
Pa, vi i acompanyament 6 sous i 6 diners
Guillema Deulofeu, de
Sant Cristfol de Folgars
(1401/12/31)
Amics per la sepultura i
les misses de lendem
Pa
Pa i vi
8 sous i 7 diners
7 sous
Sana, vdua de Guillem
Morera (1402/3/2)
Familiars maci de casa
Pa i carn
8 sous, inclou almoina
de pa
10 sous
Amics
Francesca, vdua de
Pere Palau, de Matar
(1411/10/21)
Amics Carn 19 sous
Francesca, vdua de Pere
Bonanat (1415/4/7)
Amics Carn 3 sous i 6 diners
Constana, vdua de
Pasqual, dArgentona i lla
de Pere Dilmer de Vilassar
(1416/1/30)
Amics maci pels amichs 40 sous i 6 diners
Bernat Tolr (1417/1/19) 3 preveres Menjar sense especicar 8 sous i 8 diners
Pere Riera (1418/2/20) No sespecica Carn 5 sous
Rmia, muller de Pere
Riera (1418/9/8)
No sespecica carn per maci 6 sous
Benvinguda, vdua de
Francesc Riera (1419/6/24)
Amics Peix 8 sous
Almanda, muller de
Salvador Ser (1419/6/24)
No sespecica Peix 4 sous
Constana, muller dAntoni
Tolr (1420/4/19)
Amics maci pels amichs 16 sous i 4 diners
Eullia, muller de Guillem
Rafart (1421/8/10)
Amics Carn 18 sous i 6 diners
Salvador Ser (1421/9/5) No sespecica Carn 6 sous
Bernat Marc (1422/1/24) No sespecica Carn 13 sous i 2 diners
Bernat Soler, de Matar
(1422/10/21)
No sespecica tem per meci et
despesa
12 sous
Eullia, muller de Bernat
Tolr (1423/9/24)
Amics Carn 12 sous
Francesca, muller de Bar-
tomeu Marc (1424/12/3)
Amics i pobres
Amics
Pa
Carn
18 sous, inclou almoina
de pa
18 sous
Jaume Estrany (1426/1/16) Amics Carn 16 sous i 6 diners
Guillem Duran
(1426/8/23)
Amics Peix 15 sous
Constana, muller dAntoni
Veil (1430/1/13)
No sespecica Carn 14 sous
Bernat Flor, lies Sagi
(1430/2/15)
Assistents a la vetlla Carn i peix 1 lliura i 22 sous
Berenguer Marqus
(1431/5/19)
No sespecica maci 4 sous i 8 diners
Francesca, muller dAntoni
Campins (1441/12/19)
Parents i amics tem despeneren an
companatge per parents
et amichs
14 sous
Joan Camps (1451/11/16) Amics Carn 10 sous i 6 diners
Salvador Armengol
(1459/9/20)
Parents Peix No consta
36
DEMANDES DE MISSES DELS TESTADORS/ES DE SANT GENS DE VILASSAR
(1353-1486)
21
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Pere Morot (1353) 1 (6 s.)
Sim Agell
(1366/4/11)
Misses
(25 s. cen-
sal mort)
Bernat Casals
(1367/8/25)
Missa aniversari:
Constana,
primera muller
Benvinguda, v-
dua de Pere Serra
(1368/1/16)
Misses: nimes
de na Rosa, la
seva mare i
ascendents
(12 s.)
Agns, muller de
Francesc Riera
(1368/3/17)
2 (1/2
quartera
forment)
Elisenda, muller
de Pasqual Bonany
(1368/8/18)
misses
Pere Castellar
(1371/8/2)
Aniver-
sari:
(quartera
forment)

21. Entre parntesis sindica el que shavia de satisfer per cada missa i el tipus
de missa demanada per a daltres difunts. Les abreviatures s. i d. indiquen sous i diners,
respectivament.
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Guillem des Pon,
prevere i beneciat
de laltar de Sant
Nicolau de lesglsia
parroquial de Sant
Gens de Vilassar
(1372/6/9)
2 ani-
versaris
(venda
hort /
cens
famada)
No sesp No sesp. No sesp. A Sant
Nicolau
Misses pels seus
difunts ( a Sant
Gens de Vilassar
i on siguin
enterrats, 50 s.)
Galcer Mart,
donat de la capella
de Sant Salvador
(1377/6/10)
4 anyals
(vinya)

Guillema
dAulovara, vdua
de Bernat dAulova-
ra (1377/8/24)
Aniversaris
(350 sous,
en 10 sous
anyals)

Bernat Flor,
lies Marqus
(1377/11/10)
Misses per a ell i
els seus parents
(50 s. del mas
Flor)
Sana, muller de
Pere Morell, lies
Vilarasa (1379/8/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Sana Marquesa,
vdua de Berenguer
Marqus, lies Flor
(1381/2/28)
Misses per a
ella i els difunts
(100 s.)
Alamanda, muller
dAlemany Eimeric
(1382/6/1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Bernat Serra
(1385/1/8)
3 Misses
Sana, vdua de
Bernat Riera
(1385/10/29)
1 1 1 1 1

1 Misses (
morabat en
franc alou
dun hort)
Misses pels seus
pares i ella (ven-
da dun llenol)
Sana, vdua de
Bernat Riera
(1385/10/29)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Missa a la cape-
lla de Sta. Anas-
tsia de Premi
Sana, muller de
Guillem Matar
(1387/1/13)
1
Jaume Flor
(1387/3/13)
1 1 1 1 1 1
Constana, muller
de Guillem Grau
(1387/4/28)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)

nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesca, rfena
de Pere Banyeres
(1387/11/16)
1 1 1 1 1 1 1
Saurina, muller
de Pere Andreu
(1388/3/2)
1 1 1 1 1 1
Sana, muller
de Pere Llad
(1388/3/2)
1 1 1 1 1 1
Bonanat Canal
(1388/5/7)
1 1 1 1 1 1 Misses
(pacte
venda mas
Canal)
Guillem Vidal
(1388/6/27)
1 1 1 1 1 1
Guillema, muller
de Guillem Vives
(1388/6/28)
1 1 1 1 1 1
Bartomeua, muller
de Bernat Soler
(1388/11/30)
1 1 1 1 1 1
Nicolau, ll dArnau
Castellar, lies Mir,
i de Constana, di-
funta (1388/10/18)
1
Roig (1389/ 2/12)
1
Bernat Isern
(1390/7/15)
Aniversaris
(quartera
forment)
Misses
a Sant
Nicolau
Jaume Mart, de
Girona (1390/10/7)
1 1 1 1 1 1 1 10 misses per les
nimes dels seus
pares
Pere Bonany
(1391/4/28)
Misses per a la
seva nima i la dels
seus difunts (50 s.)
Bernat Soler
(1393/4/1)
2
Elisenda, muller
de Bernat Tolr
(1394/7/27)
1 (41 s. i
3 d.)

Benvinguda, muller
de Pere Bosc lies
Dor (1394/9/7)
1 1 1 1 1 1 1
(45 s.)

nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Peregr Cat, donat
de la capella de
Sant Cristfol de
1 1 1 1 1 1
Raimon Claramunt,
prevere i beneciat
de laltar de Sant
Nicolau de lesglsia
de Sant Gens de
Cap dany
(1 mora-
bat)
Aniver-
saris
Missa a S. Quint
de Mediona (per
a la seva nima,
la dels seus
difunts parents i
tots els creients)
Saurina, muller
de Guillem Aroles
(1396/2/20)
3
(3 s.)
1 1 1 1 1
Pere Veil (1397/6/7) Misses durant
1 any (100 s.)
Constana, muller
de Bartomeu Tria
(1397/6/23)
1
(33 s.)
Aniversaris
(1/2 quarte-
ra forment:
hort alo-
dial)
Angelina, muller
de Bernat Ferrer
(1397/6/28)
2
(1 s.)

Pasquala, muller
de Salvador Pons
(1397/6/29)
1 1 1 1 1 2 1
Guillemona, muller
de Berenguer Riera
(1397/6/30)
2 1 1 1 1 1 2 misses a Santa
Maria de Mont-
serrat i 1 a Santa
Maria de Beluya
Francesc Pi
(1397/7/2)
10
Salvador Matar,
ll de Guillem
Matar (1397/7/3)
1
(1 s.)

Salvadora, muller
de Berenguer Amat
(1397/7/18)
1 1 1 1 1 1
Elisenda, muller
de Francesc Pi
(1397/7/2)
3 2
Antoni Aulovara, ll
de Joan Aulovara
(1398/8/2)
6
Francesca Saura
(1398/1/6)
5 1 1 1 1 1 Misses durant
10 anys (10 quar-
teres de forment)
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Margarida, muller
de Bernat Gur-
dia, de Barcelona
(1399/1/18)
1
Saurina, muller
de Raimon Amat
(1399/6/16)
1 1 1 1 1 1
Francesca, muller
de Pere Cuquet
(1401/6/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Bernat Cartet, de
Moll (1401/10/6)
1 1 1 1 1 1
Pere Ferrer
(1402/4/20)
1 1 1 1 1 1
Antoni Alzina
(1402/9/16)
1 1 1 1 1 1
Francesca, vdua
de Francesc Vidal
(1402/11/6)
1 1 1 1 1 1
Sana, muller de
Jaume Estrany, lies
Soler (1403/9/3)
1 Aniver-
saris (quar-
tera anyal)
Guillema, vdua de
Bartomeu Serra
(1403/9/28)
1 1
Eullia, muller
de Ramon Vidal
(1404/5/30)
1 missa
durant 8
dissabtes
amb 4
preveres
1 1 1 1 1 1 Missa a capella
de Santa Mar-
garida i portar-
hi cera (1 sou)
Sana, vdua
de Guillem Gero-
nella, de Cabrera
(1404/6/5)
1 1 1 1 1 1
Guillem Aroles, de
Vilassar (1404/6/5)
1
Sim Isern
(1404/12/14)
1 1 1 1 1 1
Elisenda, muller
dArnau Castellar
(1405/3/8)
1 1 1 1 1 1
Alamanda, muller
de Guillem Car-
bonell (1406/5/18)
1 2 1 1 1 1
Constana, muller
de Bernat Colomer
(1406/10/10)
1 1 1 1 1 1 1
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Bartomeu Torner,
de Matar
(1407/1/25)
1 1 1 1 1 1
Joan Perell
(1408/1/20)
1 1 1 1 1 1
Elisenda, vdua
de Bernat Agell
(1408/4/10)
1 Novena
Pere Vives
(1408/6/26)
1 1 1 1 1 1
Constana, muller
de Bernat Galcer
(1408/10/25)
1
Bernat Ferrer
(1409/10/28)
20 misses per
parents difunts
(20 s.)
Bernat Isern, ll
de Salvador Isern
(1410/4/13)
1
Pasquala, muller
de Salvador Isern
(1410/4/27)
1 1
Angelina, muller
de Miquel Casals
(1410/5/2)
1 1 1 1 1 1 missa a Santa
Anastsia i a la
Cisa, de Premi
Jaume Casals, ll
de Pere Casals
(1410/5/12)
1
Miquel Casals,
ll de Pere Casals
(1410/5/17)
1
Francesca, muller
de Pere Bonivern
(1410/5/30)
1 1 1 1
Guillem Rafart
(1410/7/28)
1
Francesca, vdua
de Pere Palau, de
Matar (1411/10/21)
1
(1/2)
Trentenari ( a
Matar i a esgl-
sies de Vilassar)
Jaume Roudors
(1412/5/8)
1
Sana, muller
de Pere Sabater
(1413/10/23)
1
Pere Sabater
(1413/10/29)
1
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Margarida, muller
de Salvador Colom
i lla de Bernat
Riera (1413/11/25)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)

Francesca, vdua
de Pere Bonanat
(1415/4/7)
1 1 1 1 1 1
Sana, vdua de
Bernat Juli (1416)
1
Constana,
vdua de Pasqual,
dArgentona i lla
de Pere Dilmer, de
1
Guillemona, muller
de Bernat Ferrer
(1417/1/2)
1
Bernat Soler, de
Matar (1422/10/21)
1
Antnia Dilmera,
rfena dAntoni
Dilmer (1422/10/25)
1
Jaume Roudors, ll
de Jaume Roudors
(1423/7/10)
1
Eullia, muller
de Bernat Tolr
(1423/9/24)
1 Cap dany
Aniversaris
Benvinguda, muller
de Guillem Morot
(1424/3/12)
1 6 misses per na
Tolrana
Francesca, muller
de Bartomeu Marc
(1424/12/3)
2
(2 s.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)

Valen, muller
de Bernat Casals
(1425/1/17)
1
Alamanda, muller
de Guillem Abril
(1425/7/8)
1
Antoni Parera
(1425/10/2)
1 Aniversari
anyal de
4 s. (ns a
60 sous)
Salvador Riera, lies

Botey (1425/10/16)
1
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Bernat Carbonell
(1425/11/4)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
Bernat Colomer
(1425/12/6)
1
Jaume Estrany
(1426/1/16)
1
Bernat Rafart
(1426/3/10)
1
(15 d.)
1
(15 d.)
1
Guillem Duran
(1426/8/23)
1 1 1 1
Constana, muller
de Guillem Duran
(1427/1/6)
1 -- 1 1
Eullia,muller
dAntoni Vidal de la
Penya (1427/1/19)
1
Salvador Juli
(1427/4/5)
1 -
Berenguer Amat
(1427/6/8)
1 1 1 1 1 1
Antnia, muller de
Berenguer Tria, de
Vilassar, i lla de
Pere Torra, dAlella
(1427/11/11)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Bartomeu Tria
(1427/11/28)
1 1 1 Aniversaris
anyals
(nima
seva i
difunts
parents,
quartera
forment )
Francesca, muller
de Bartomeu Fone-
let (1427/12/27)
1
Berenguer Pons
(1428/3/1)
1
Alamanda, vdua
de Bernat Avella
(1428/4/15)
1
Bernat Tolr
(1417/1/19)
1
(2 s.)
1
(6d)
1
(6d)
1
(6d)
1
(6d)
1
(6d)
1 -- 2 trentenaris:
1. nima de
Bernat Tolr, avi
(33 s.)
2. nima de Pere
Tolr, pare (33 s.)
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Sana, muller de
Pere Pi (1417/1/22)
1
Bernat Morot
(1417/4/22)
1
Bernat Vidal
(1417/6/8)
1 Oci de prevere
Novena
Caterina, muller
dAntoni Parera
(1417/12/28)
2
(2 s.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1 1 missa a Santa
Maria de Mont-
serrat (2 s.)
Agns, muller
de Pere Serena
(1418/7/22)
1
Pere Riera
(1418/2/20)
1
(12 d.)

Constana, muller
dAlemany Eimeric
(1418/4/7)
1
Rmia, muller de
1
Pere Sagalar
(1418/10/11)
1
Pere Bonivern
(1419/5/4)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1 Cap dany
Benvinguda, vdua
de Francesc Riera
(1419/6/24)
1
Constana, muller
de Nicolau Colomer
(1420/4/22)
1
Francesca, vdua de
Berenguer Saura
(1421/5/24)
1
Eullia, muller de
Guillem Rafart
(1421/8/10)
1
Salvador Ser
(1421/9/5)
1 Aniversaris
(mare, pare i
difunts
parents,
9 s. del mas
Canal)

nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Salvador
Colom, lies Agell
(1421/9/30)
1
(15 d.)
1
(15 d.)
1
(15 d.)
1
(15 d.)
1
(15 d.)
1
Bernat Avella
(1422/5/22)
1
Eullia, muller
de Miquel Casals
(1422/7/24)
15 1
Saurina, muller
de Pere Llad
(1422/8/13)
1
Joan Aulovara
(1422/8/28)
1 20 misses (pare /
mare) 11 misses
(Bosc de Barce-
lona /11 s.)
Salvadora, muller
de Salvador Pi
(1422/9/8)
2
(4 s.)
2
(4 s.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
Trentenari
(pare)
Bernat Serra
(1429/2/13)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Francesca, muller
de Francesc Riera
(1429/3/23)
1
Constana, muller
de Nicolau Colomer
(1429/4/22)
1
Pere Serena
(1429/6/26)
1
Alamanda,muller
de Salvador Pons
(1430/1/3)
1
Eullia, muller
de Pere Pracoll
(1430/1/18)
1
Martina Bartomeua,
muller de Feliu
Estrany (1430/2/9)
1
Margarida, muller
de Pere Veil
(1430/2/15)
1
Margarida Marque-
sa, vdua de Bernat
Marqus (1430/2/24)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Trentenari
(pares)
Bartomeua Juliana,
vdua de Salvador
Juli (1430/4/18)
1 1 1 1 1 aniversa-
ri a Alella

nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Pere Bonivern
(1430/4/20)
1
Nicolaua, lies Age-
lla, muller de Bernat
Teixidor, lies Agell
(1430/4/20)
1
(1 s.)
1
Miquel Andreu, de
Xtiva (1430/5/11)
1
Jaume Juli
(1430/5/18)
1
(1 s.)
1
Joana, muller de Pere
Sabater (1430/7/3)
1
Bernat Campins
(1431/3/6)
1
(1 s.)
1
(1 )

Bernat Bonivern
(1431/3/7)
1 Novena
Francesca, muller
de Salvador Isern
(1431/4/8)
1 Novena
Pere Serra
(1432/8/19)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Pere Llad
(1432/8/25)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(1 s.)
1
(12 d.)
1
(1 s.)

Bartomeua, muller
de Feliu Estrany
(1432/10/16)
1 Misses per a la
seva nima (15
lliures del dot.
El seu marit ha-
via comprat una
pea de terra a
Vallmorena)
Margarida, muller
de Narcs Riera
(1433/8/20)
1
Bartomeua, muller
de Jaume Rovira,
de Tei, i vdua de
Salvador Serra, de
1
Bernat Vervol
(1434/6/19)
1
Bartomeua, vdua
de Salvador Serra
(1434/2/14)
1
Bartomeua, muller
de Feliu Estrany
(1434/2/22)
1
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesca, muller
de Berenguer Amat
(1434/4/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Berenguer Amat
(1434/7/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Valen Veil,
muller de Guillem
Veil (1434/12/8)
1
Blanca, muller
de Pere Parera
(1434/12/24)
Misses
(2 s.)

Antoni Veil
(1435/12/31)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Antgona, muller de
Gabriel Carbonell
(1437/11/29)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
- 1
(1 s.)

Constana, lla
de Bonanat Grau
i muller de Morell
(1438/8/5)
Novena
Guillem Sagi, lies
(...) (1438/11/15)
1
Constana, muller
de Ramon Torra
(1439/1/8)
Trente-
nari

Bartomeua, vdua de
Bernat Colom, lies
Llad (1441/8/5)
1
Bernat Teixidor, lies
Agell (1441/8/16)
1
Joan Vell, de Cone-
za (1441/9/1)
Missa a laltar
major de la par-
rquia on mori
Bernat Vidal de
Gordey (1441/12/1)
1
Francesca, muller
dAntoni Campins
(1441/12/19)
1 1
Salvador Pons
(1444/3/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Bernat Mas, fuster
(1444/11/19)
1 6 mises
(cap dany)
Margarida, muller
de Miquel Casals
(1448/7/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesc Roudors
(1449/2/15)
1
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Margarida, muller
de Salvador Co-
lomer (1449/7/14)
1
(1 s.)
Cap danys
Salvadora, muller
de Pere Morot
(1449/7/14)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Antoni Tolr
(1449/7/25)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Cap dany Novena
Antnia, muller de
Bartomeu Casals
(1449/7/28)
1
Francesca, muller
de Bernat Tolr
(1449/7/28)
1 Cap dany
Rafaela, muller
de Gaspar Vicens
(1449/8/14)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Pere Pons, lies
Tria (1449/8/16)
1 Cap dany
Angelina, muller de
Nicolau Gener, lies
Vilar (1449/8/17)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Antnia, muller
de Pere Sabater
(1449/8/21)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Pere Lana, de Bi-
gorra (1449/8/27)
Missa (altars de
parrquia, on
sigui enterrat a
1 s. cada una)
Avinent, muller
de Salvador Pi
(1450/5/18)
2
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Caterina, vdua
de Salvador Mas
(1450/10/30)
1
(1 s.)

Eullia, muller de
Salvador Colomer
(1450/11/22)
1
(1 s.)

Bernat Serra
(1451/6/13)
1
(1 s.)
Pobres i
missa anyal
(quartera
forment
neta)

nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Salvadora, muller
de Salvador Abril
(1451/7/19)
Novena al
cap dany
Guillem Abril
(1451/8/22)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Salvador Abril
(1451/8/26)
1 1 1
Joan Camps
(1451/11/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Missa altars de S.
Pere de Premi i a
capelles de Premi
(1 s. cada una)
Joana, muller de
Bernat Dilmer
(1451/12/29)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Nicolaua, muller de
Bartomeu Colomer
(1452/4/4)
1
(1 s.)
1
Bartomeua, vdua
de Bernat Vidal
del mas Gordey
(1452/5/22)
1
(1 s.)

Angelina, muller
dAntoni Tolr
(1452/7/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Bartomeua, muller
de Joan Estrany
(1453/8/12)
1
Francesca Tolrana,
muller de Bernat
Tolr (1454/12/12)
1
Pere Pons, de
Cabrera (1459/6/28)
1 Cap dany 2 misses altars
de Sant Feliu
de Cabrera i de
Santa Maria
(12 d. cada una)
Blanca, muller
de Pere Parera
(1462/4/29)
2
(4 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Antoni Carbonell
(1462/8/26)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1 1 1
Gabriel Carbonell
(1463/6/13)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1 1 1
Jaume Parera, ll
de Pere Parera
(1464/2/25)
2
(4 s.)
2
(4 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Antic Serra
(1465/2/12)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Constana, muller
dEsteve Vidal
(1465/11/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Joana, lla de Sal-
vador Colomer de
Munt (1466/1/9)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Antnia, muller de
Jaume Roudors
(1466/1/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Caterina, vdua de
Bartomeu Marc
(1467/6/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Novena
Constana, muller
dAntic Pons
(1468/6/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Francesca Rafarda
(1470/7/18)
Missa (1 s.)
Jaume Roudors
(1471/2/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Caterina, vdua
de Salvador Mas
(1474/3/1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Salvador Dilmer
(1477/2/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Joana, muller de
Salvador Campins
(1477/4/22)
Trente-
nari
Santa
Creu
Cap dany
Blai Mas (1478/5/1) 1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Cap dany
Angelina, muller de
Salvador Cuquet
(1478/5/6)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12d)
1
(12 d.)

Pere Pons, ll
dAntoni Pons
(1479/3/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Caps
dany
Pere Ferrer
(1480/3/25)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)

Pere Veil de la
Serra (1480/10/3)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
Jaume Serra
(1483/5/15)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Antnia, muller
dAmador Bonivern
(1483/5/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Antnia, muller de
Miquel Carbonell
(1483/6/1)
3 3 3 1 1 1 1 Cap dany Misses de ter
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesc Duran
(1483/6/19)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1 7 misses en honor
de la Verge Maria
Amador Bonivern,
vidrier (1483/9/8)
1 7 misses a les
capelles de la
parrquia
Eullia, muller
de Pere Marqus
(1483/11/16)
1 7 misses a les
capelles de la
parrquia
Marc Rahull
(1483/11/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)

Antnia, muller de
Salvador Vervol
(1486/12/2)
1 7 misses a les
capelles de la
parrquia
37
DEMANDES DE MISSES DELS TESTADORS/ES DE SANT PERE DE PREMI
(1462-1488)
22
nari
Altar
Major
Altar
S. Antoni
Altar
S. Nasari
Altar
S. Rafael
Santa
Anastsia
Sta. Maria
de la Cisa
Sant
Mateu
Antnia, muller de Bernat Maci
(1462/11/14)
1
(1 s.)
1
(1 d.)
1
(1 d.)

Clara, muller de Salvador Cabs,
lies Folgueres (1462/11/14)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Guillem Pujol (1463/4/19) +
Margarida, vdua de Pere Boter
(1463/5/27)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Antnia, muller de Guillem Cas-

tellar (1463/12/8)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Guillem Castellar (1464/8/7) +
Bonanat Partella (1464/12/13) +
Bartomeu Perdal (1466/1/14) 2
(2 s.)
1
(1 s.)

Bartomeu Riera (1466/1/20) 2
(2 s.)
1
(1 s.)

Joana, muller de Bernat Maci
(1466/2/22)
+
Bartomeu Botey (1466/2/28) 1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
22. La petici de trentenaris sespecica a la casella corresponent amb el signe +.
nari
Altar
Major
Altar
S. Antoni
Altar
S. Nasari
Altar
S. Rafael
Santa
Anastsia
Sta. Maria
de la Cisa
Sant
Mateu
Pere Fbregues, lies Dorca
(1466/3/1)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Clara, muller de Joan Castellar
(1466/4/13)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Joan Vidal, ll dAntoni Vidal, de
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
2
(2 s.)

Bartomeu Boter (1466/5/16) 2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Gabriela, lla de Salvador Bassa,
difunt drrius, i de Nadala
(1466/5/17)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Antoni Colomer (1466/9/10) 1
(1 s.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(1 s.)
+
Bartomeu Rob, sastre, habitant
de Premi (1466/10/24)
1
(1 s.)
1
(3 d.)
1
(3 d.)
1
(3 d.)

Rafaela, muller de Salvador Pi, de
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Clara, muller de Bernat Cisa
(1467/12/31)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Miquel Soler (1468/2/29) 1
(1 s.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
+
Berenguer Tai (1468/6/21) 1
(1 s.)
1
(1 s.)

Antoni Cases (1470/1/9) 1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Narcisa, vdua de Bartomeu
Botey (1471/6/16)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
+
Jaume Ferrer, orfe de Pere Pon
Ferrer i Eullia (1471/10/14)
+
Pere Maci (1473/8/9) +
Antnia Cases, vdua de Bernat
Cabs (1473/12/26)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
+
Jaume Font (1476/6/15) 2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Mateu Bay, sastre (1476/6/18) +
Antoni Colomer (1476/6/19) 2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Berenguer Partella (1476/6/20) 2
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Pere Libra, de Matar, habitant
de Premi (1476/7/1)
- 1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Andreu Torrents, ll de Joan
Torrents, de Vic (1476/7/11)
2
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Eufrasina, vdua de Berenguer
Partella (1476/7/15)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
nari
Altar
Major
Altar
S. Antoni
Altar
S. Nasari
Altar
S. Rafael
Santa
Anastsia
Sta. Maria
de la Cisa
Sant
Mateu
Margarida, muller de Salvador
Triador (1477/1/18)
1
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Bartomeua, vdua de Bartomeu
Boter (1482/7/22)
2
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Isabel, muller de Rafael Costa
(1482/7/27)
1
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Bernat Cisa (1482/8/8) 2
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Francesca, muller de Pere Andreu
Rossell (1483/9/19)
+
Antoni Folgueres (1485/3/1) 1
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Joan Rossell dAvall (1485/8/1) 1
(1 s.)
1
(1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
-
Antnia, vdua dAntoni Orriols
(1488/6/27)
+
A
ABELLES, de Barcelona, 174.
ABRIL, de Vilassar, 98, 495.
ABRIL, mas, de Vilassar, 98, 215, 287,
481, 495.
ABRIL, Antoni, de Vilassar, 205, 215, 222,
223, 224, 481, 487, 517, 531, 534.
ABRIL, Guillem, de Vilassar, 47, 69,
124, 158, 159, 222, 299, 316, 325,
446, 454, 464, 468, 469, 470, 485,
492, 512, 522, 527, 528, 529, 539,
540, 542, 544, 551, 552, 557, 569,
576.
ABRIL, Jaume, de Vilassar, 205, 215,
481, 482, 486, 517, 533.
ABRIL, Joan, 205.
ABRIL, Salvador, de Vilassar, 79, 205,
216, 222, 283, 325, 432, 447, 461,
472, 489, 517, 525, 531, 533, 534,
536, 539, 543, 551, 558, 576.
ABRIL, lies Rafart, Bernat, de Vilassar,
191.
Agell, vall d, 33.
AGELL, de Cabrera, 99, 113, 493.
AGELL, de Premi, 99, 494.
AGELL, de Vilassar, 495.
AGELL, mas, de Cabrera, 99, 113, 222,
223, 225, 452, 477, 493, 494, 508,
508, 512.
AGELL, mas, de Premi, 99, 494.
NDEX ONOMSTIC I TOPONMIC
AGELL, mas, de Vilassar, 142, 495.
AGELL, mas den, de Vilassar, 96, 99.
AGELL, resclosa de lhort de n, 92.
AGELL, venat de Cabrera, 97.
AGELL, Bartomeu, 222.
AGELL, Bartomeu, notari pblic, de
Barcelona, senyor til del mas
Agell, de Cabrera, 17, 18, 19, 61,
99, 222, 280, 363, 477, 486.
AGELL, Berenguer, de Vilassar, 149, 158,
159, 184, 204, 211, 452, 464, 465,
478, 482, 487, 514, 520, 544.
AGELL, Bernat, de Cabrera, 515.
AGELL, Bernat, de Vilassar, 339, 542,
568.
AGELL, Guillem, 45.
AGELL, Guillem, de Premi, 458, 465.
AGELL, Joan, de Vilassar, 557.
AGELL, Nicolau, de Premi, 75, 151,
153, 475, 487, 492.
AGELL, Pere, de Vilassar, 251, 274, 294,
540, 556.
AGELL, Sim, de Vilassar, 288, 340,
545, 563.
AGELL, lies Roquer, Berenguer, 288.
AGELLA, Elisenda, muller de Berenguer
Agell, de Vilassar, 150, 464.
AGIARI, Pere, ciutad de Barcelona, 139.
Agns, lla de Bonanat Canal i Sau-
rina, de Vilassar, 183, 190, 204, 210,
211, 513, 526.
Agns, habitant de Cabrera, rfena
de Salvador Garb, lies Libra, de
Matar, i germana de Miquel Libra,
habitant de Cabrera, 54, 66, 166,
433, 434, 455, 480.
Agns, muller de Berenguer Bosc,
lies Dor, hereu del mas Bosc de
Vilassar, 139.
Agns, muller de Francesc Riera, de
Vilassar, 274, 340, 545, 563.
Agns, muller de Pere Serena, de
Vilassar, 545, 555, 571.
Agns, muller de Pere Serena, pubilla
del mas Canal, de Vilassar, 161, 467.
Agns, vdua de Salvador Marc, de
Cabrera, 506, 531.
Agneta, lla de Bonanat Canal i mu-
ller de Pere Serena, lies Dilmer,
i vdua de Berenguer Boix, lies
Bosc, de Vilassar, 109, 112.
Agneta, lla de Joan Rovira, difunt, de
Sant Pere de Roses, 200, 216, 523.
Agneta, lla de Salvadora Mayol, i
germana dEufrasina, vdua de Be-
renguer Partella, de Premi, 536.
Agneta, mare de Joana, muller de
Salvador Pons, de Vilassar, 288.
Agneta, muller de Bartomeu Corbera,
de la Roca, 485.
Agneta, muller de Joan Matar, ha-
bitant de Sant Esteve de Vilanova,
192.
Agneta, muller de Pere Serena, lies
Dilmer, pubilla del mas Canal, de
Vilassar, 458.
Agneta, muller de Pere Serena, lies
Veronell, pubilla del mas Bosc, de
Vilassar, 109, 112, 492.
Agneta, vdua de Berenguer Boix, lies
Bosc, i muller de Pere Serena, de
Cabrera, 58.
Agneta, vdua de Berenguer Catal,
276.
Agneta, vdua de Salvador Abril, de
Vilassar, 205, 216, 517, 525, 533.
AGUILAR, de Cabrera, 493.
AGUILAR, mas, de Cabrera, 145, 461, 493.
AGUILAR, mas, de Vilassar, 495.
AGUILAR, Pere, de Vilassar, 450.
AIGUAVIVA, Joan, dArenys, 208, 525, 533.
AIGUAVIVA, Marc, dArenys, 208, 525,
533.
ALACANT, mas, de Vilassar, 96, 495.
ALACANT, Bernat, 541.
ALACANT, lies Bonivern, Bernat, de
Vilassar, 538.
ALACANT, lies Font, Joan, de Vilassar,
486.
ALACANT, lies Pons, Joan, de Vilassar,
453.
Alamanda, lla de Bernat Galceran,
de Vilassar, 425, 426.
Alamanda, lla de Bernat Sala, de
Premi, 513.
Alamanda, lla de Guillem Abril, de
Vilassar, 512
Alamanda, lla de Pere Estrany, de
Vilassar, 519.
Alamanda, lla de Pere Estrany i
Alamanda, de Vilassar, i muller de
Pere Grau, de Cabrera, 535
Alamanda, lla de Raimon Maci,
difunt, i Guillema, de Premi, 488.
Alamanda, muller dAlemany Eimeric,
de Vilassar, 108, 312, 332, 339, 545,
560, 564.
Alamanda, muller de Bernat Avella, de
Vilassar, 281.
Alamanda, muller de Bernat Boni-
vern, de Vilassar, 276, 487.
Alamanda, muller de Bernat Colom,
Alamanda, muller de Bernat Maci,
lies Partella, de Premi, 157, 160,
488.
Alamanda, muller de Galcer Colo-
mer, de Cabrera, 478.
Alamanda, muller de Galcer Co-
lomer, lies Llad, de Cabrera, 278.
Alamanda, muller de Guillem Abril, de
Vilassar, 159, 299, 485, 542, 551,
557, 569.
Alamanda, muller de Guillem Armen-
gol, de Vilassar, 197, 502.
Alamanda, muller de Guillem Carbo-
nell, de Vilassar, 567.
Alamanda, muller de Pere Bosc, de
Vilassar, 267, 286, 545.
Alamanda, muller de Pere Casa, de
Premi, 161, 490.
Alamanda, muller de Pere Estrany, de
Vilassar, 286, 535, 540.
Alamanda, muller de Pere Sagalar, de
Vilassar, 539.
Alamanda, muller de Pon Ferrer, de
Premi, 247, 262, 280, 284, 327, 536.
Alamanda, muller de Salvador Pons,
de Vilassar, 276, 339, 489, 542, 572.
Alamanda, muller de Salvador Ser,
de Vilassar, 547, 552, 562.
Alamanda, muller de Sim Eres, de
Cabrera, 164.
Alamanda, vdua de Bernat Avella, de
Vilassar, 266, 548, 551, 557, 570.
Alamanda, vdua de Bernat Morera,
de Vilassar, 328, 331, 501, 541,
557, 562.
Alamanda, vdua de Guillem Carbo-
nell, de Vilassar, 286, 311, 544,
551, 555.
ALBERT, Pere, jurista i eclesistic, 196.
Aldncia, muller de Jaume Pi, lies
Sagrera, pubilla del mas Sagrera,
de Cabrera, 489.
Aldncia, muller de Joan Llaurador,
de Premi, 533.
Aldncia, muller de Joan Rovira, pu-
billa del mas Batlle dArgentona,
533.
Aldona, lla de Bernat Sala, lies
Mayol, difunt, i de Salvadora, de
Cabrera, 249, 516, 524, 533.
Aldona, pubilla del mas Coll, muller
dAndreu Sabadell, de Santa Maria
de Vallvidrera, 186, 228.
Aldona, tia de Pere Libra, de Matar,
habitant de Cabrera, 536.
Alella, sagramental, 157.
Alella, vila, 137,193.
ALEMANY, Arnau, de Sant Andreu del
Palomar, 238.
ALEMANY, Eimeric, de Vilassar, 415
(vegeu tamb EIMERIC, Alemany).
Alexidis, muller de Pere Riera, dAr-
gentona, 92.
ALFONS, el Cast, 131.
ALFONS, el Magnnim, 132.
Alicsen, muller de Bernat Riera, car-
nisser, de Vilassar, 542, 556.
ALIER, mas, de Premi, 99, 460, 463,
494.
ALIER, de Premi, 494.
ALIER, Arnau, de Cabrera, 159, 483.
Almoina del Pa de la Seu de Girona,
42, 201.
Almoina de la Seu de Barcelona, vegeu
Pia Almoina de Barcelona.
ALOST, Pere, sastre de draps de llana,
de Barcelona, 454.
Alt Peneds, comarca, 137.
ALTAFULLA, mas, drrius, 193, 506,
525.
ALTAFULLA, Guerau, drrius, 151, 197,
206, 220, 513, 519, 520, 526.
ALTAFULLA, Jaume, drrius, 506, 524,
532.
ALTAFULLA, Pere d, drrius, 193, 470.
ALVERNIA, Guillem, de Barcelona, 144.
ALZINA de Vilassar, 99, 496.
ALZINA mas, de Vilassar, 95, 99, 103,
108, 112, 113, 454, 496, 507, 509.
ALZINA mas de n, de Vilassar, 95.
ALZINA Antoni, de Vilassar, 485, 546,
555, 567.
ALZINA Gabriel, dArenys, 229, 230.
ALZINA Galcer, dArenys, 229, 230.
ALZINA Miquel, dArenys, 228,
ALZINA Ramon, de Vilassar, 101.
ALZINA Raimon, de Vilassar, 485, 538,
541, 554, 555.
AMAD, de Vilassar, 99, 496.
AMAD, mas, de Vilassar, 99, 106, 108,
111, 112, 219, 496, 502, 509.
AMAD, mas Pere, de Vilassar, 96.
AMAD, Guillem, de Vilassar, 509.
Amador, ll de Bartomeu Riera, di-
funt, i de Bartomeua, de Premi,
467.
Amador, ll de Bartomeu Riera, difunt,
i de Bartomeua, difunta, de Premi,
463.
AMAT, de Vilassar, 272.
AMAT, mas, de Vilassar, 96, 522.
AMAT, mas Pere, de Vilassar, 96.
AMAT de Riera, mas, de Vilassar, 496.
AMAT del Sant Crist, mas, de Vilassar,
272, 496.
AMAT, Antoni, de Vilassar, 274, 296, 299,
310, 458, 491, 506, 548.
AMAT, Bartomeu, de Vilassar, 296.
AMAT, Berenguer, del terme del castell
de la Roca, 457.
AMAT, Berenguer, de Vilassar, 81, 142,
214, 263, 274, 282, 294, 304, 311,
450, 483, 506, 522, 532, 537, 539,
540, 545, 546, 547, 551, 554, 555,
557, 558, 566, 570, 574.
AMAT, Berenguer, del Sant Crist de
Vilassar, 81, 142.
AMAT, Guillem, de Vilassar, 265, 277.
AMAT, Joan, del Sant Crist, de Vilassar,
81, 91.
AMAT, Pere, de Vilassar, 311, 540, 546,
554, 555, 557.
AMAT, Raimon, de Vilassar, 417, 449,
465, 546, 555, 567.
AMATLLER, mas, dArgentona, 92.
AMELL, mas de n, de Vilassar, 96.
AMIG, de Premi, 494, 495.
AMIG, mas, de Premi, 103, 104, 113,
155, 241, 242, 447, 476.
AMIG, Andreu, de Premi, 47, 242, 447.
AMIG, Bartomeu, de Premi, 155, 241,
242, 447, 479.
AMIG, Jaume, de Premi, 155, 241,
242, 447.
AMIG, Pere, de Premi, 487.
al-Andalus, 114, 116.
Andrea, vdua dEsteve Marqus, de
Matar, 489.
ANDREU, de Premi, 96, 494.
ANDREU, de Vilassar, 96.
ANDREU, mas, de Premi, 99, 151, 462,
466, 494.
ANDREU, Antoni, 74.
ANDREU, Miquel, ferrer, de Vilassar, 262,
296, 322, 543, 552.
ANDREU, Miquel, de Xtiva, 540, 573.
ANDREU, Nicolau, de Vilassar, 54, 104,
161, 444, 454, 467, 486, 503.
ANDREU, Pere, de Vilassar, 32, 39, 161,
285, 292, 443, 450, 467, 501, 503,
535, 539, 565.
ANDREU, lies Fornells, Pere, de Ca-
brera, 99.
ANDREU, lies Rossell, Pere, de Premi,
232.
ANDROQUADA, Pere, de Premi, 461.
ngela Beneta, lla dAndreu Sabadell
i Aldona, pubilla del mas Coll, de
Santa Maria de Vallvidrera, 186,
228.
Angelina, lla de Bartomeu Botey,
difunt, i Eullia, de Premi, 198,
208, 525, 533.
Angelina, lla de Bartomeu Casals, i
dAntnia, de Vilassar, 294.
Angelina, lla de Bartomeu Cuquet,
de Vilassar, 531.
Angelina, lla de Bartomeu Cuquet i
Salvadora, de Vilassar, 191, 504,
530.
Angelina, lla de Bernat Ferragut, de
Sant Mart de Mata, 521, 527.
Angelina, lla de Lloren Rossell,
difunt, i Clara, pubilla del mas
Rossell, de Premi, 176, 233,
531, 533.
difunt, llastra de Francesca, i
pubilla del mas Rossell, de Pre-
mi, 189, 507.
difunt, vdua de Rafael Rossell,
pubilla del mas Rossell, de Premi,
233.
Angelina, lla de Jaume Correger,
difunt, de Badalona, i de Francina,
muller de Guillem Sauri, dArenys,
229, 230.
Angelina, lla de Joan Estrany, de
Vilassar, muller de Pere Ferrer,
de Vilassar, 294.
Angelina, lla de Miquel Casals i
Eullia, de Vilassar, 265.
Angelina, lla de Pere Boter, difunt, i
Margarida, de Premi, 266.
Angelina, lla de Pere Rossell, difunt,
de Premi, 232.
Angelina, lla de Pere Veil, de Vilas-
sar, 272, 558.
Angelina, lla de Raimon Riba, de
Santa Agns de Malanyanes, 536.
Angelina, muller dAntoni Tolr, de
Vilassar, 539, 556, 576.
Angelina, muller de Bernat Batlle,
dArgentona, 221, 278, 304, 317.
Angelina, muller de Bernat Ferrer, de
Vilassar, 548, 554, 566.
Angelina, muller dEsteve Soler, mo-
liner, orind de Sant Pere de Vila-
major, habitant de Sant Pere de
Mollet, vdua del moliner Bartomeu
Roig, de Riudarenes, habitant de
Sant Pere de Mollet, 439, 440.
Angelina, muller de Francesc Staira,
de Tiana, 484.
Angelina, muller de Gaspar Mates, de
Matar, 88.
Angelina, muller de Guillem Pere
Aroles, de Vilassar, germanastra
de Joana, muller de Bernat Galter,
mercader, de Barcelona, 73, 163.
Angelina, muller de Jaume Ferrer, de
Premi, 197, 223, 532, 534.
Angelina, muller de Joan Sala, pubilla
del mas Canyelles, de Cabrera, 471.
Angelina, muller de Miquel Batlle, del
castell de Montcada, 516, 523, 532.
Angelina, muller de Miquel Casals, de
Vilassar, 312, 548, 554, 568.
Angelina, muller de Miquel Corbera,
de Tei, 205.
Angelina, muller de Miquel Ferrer, de
Vilassar, 274, 556.
Angelina, muller de Nicolau Gener,
lies Vilar, de Vilassar, 543, 575.
Angelina, muller de Pere Fanar, lla
del difunt Pere Aroles, i Eufrsia,
de Vilassar, 163.
Angelina, muller de Pere Ferrer, de
Vilassar, 534.
Angelina, muller de Salvador Cuquet,
Angelina, muller de Salvador Cuquet,
lies Sabater, de Vilassar, 480.
Angelina, vdua de Bartomeu Amig,
de Premi, 241, 447.
Angelina, vdua de Bartomeu Revol,
de Badalona, 506, 516, 524, 532.
Angelina, vdua de Bernat Torra,
dAlella, 118, 453, 463.
Angelina, vdua de Jaume Corbera, de
Tei, 517.
Angelina, vdua de Jaume Ferrer, de
Premi, 200, 212, 214, 279, 525, 533.
Angelina, vdua de Miquel Corbera,
de Tei, 205, 525, 534.
Angelina, vdua de Pere Mora, i lla
de Pere Tai, difunt, i dEullia, de
Premi, 198, 213, 525, 533.
Angelina, vdua de Salvador Morot,
66.
Angelina, vdua de Salvador Morot, de
Cabrera, 433, 480, 486.
Angelina, vdua de Salvador Morot,
teixidor de lli, de Cabrera, 164, 481.
AnGUERA, Pere, de Matar, 465.
ANTIC, Pere, dArgentona, 145, 469.
Antic dels Rocs den Sardiny, jaci-
ment, de Vilassar, 34.
Antgona, lla de Joan Matar i Ag-
neta, habitants de Sant Esteve de
Vilanova, 192.
Antgona, muller de Gabriel Carbo-
nell, de Vilassar, 543, 574.
Antoni, ll dArnau Carbonell, teixidor
de lli, de Vilassar, 289.
Antoni, ll Berenguer Bellot, difunt, i
dEullia, de Matar, 445.
Antoni, ll de Berenguer Matar i
Francesca, de Vilassar, 293.
Antoni, ll de Bonanat Partella, de
Premi, 294, 536.
Antoni, ll de Feliu Estrany i Bar-
tomeua, de Vilassar, 297, 535.
Antoni, ll de Guillem Vidal, de
Vilassar, 294.
Antoni, ll de Pere Bonany, lies Veil,
de Vilassar, 197.
Antoni, ll de Pere Bosc, lies Pere
Dor, i Benvinguda, de Vilassar, 184.
Antoni, ll de Salvador Cabs, lies
Folgueres i Clara, difunta, pubilla
del mas Folgueres, de Premi, 453.
Antoni, ll de Salvador Folgueres i
nebot de Joan Vidal, de Vilassar,
536.
Antoni, ll de Vicen Rodon, de Ca-
brera, 462.
Antnia, lla dAntoni Arn i Salva-
dora, de Cabrera, muller de Toms
Gurri, dAlella, 145.
Antnia, lla dAntoni Campins i
Salvadora, difunts, de Vilassar,
524, 532.
Antnia, lla dArnau Carbonell, tei-
xidor de lli, de Vilassar, 199.
Antnia, lla de Bartomeu Botey,
difunt, i Eullia, de Premi, 205,
215, 216, 517, 525, 534.
Antnia, lla de Bartomeu Manent i
Margarida, pubilla del mas Fornells
muller de Jaume Soler, de Premi,
509.
Antnia, lla de Bartomeu Pons i
Constana, de Matar, 504, 532.
Antnia, lla de Berenguer Saura,
difunt, i de Francesca, de Vilassar,
266.
Antnia, lla de Bernat Bonet i Fran-
cesca, dArgentona, 515, 532.
Antnia, lla de Bernat Canyet i
Francesca, 522.
Antnia, lla de Bernat Casals, de
Vilassar, 212, 215, 220, 522, 527.
Antnia, lla de Bernat Segu, dAr-
gentona, 514, 521, 527.
Antnia, lla de Guillem Artaguil,
difunt, i de Margarida, de Vilassar,
247.
Antnia, lla de Marc Puig i Elisenda,
difunts, de Cabrera, 116.
Antnia, lla de Pere Arnau i Sana,
difunta, de Cabrera, 533.
Antnia, lla de Pere Galceran i An-
tnia, difunta, de Bellpuig, 516,
523, 532.
Antnia, lla de Pere Pons, de Vilas-
sar, 514, 520.
Antnia, lla de Salvador Abril i Sal-
vadora, de Vilassar, 283, 536.
Antnia, lla de Salvador Estruch, lies
Ferrer de la Font, de Vilassar, 210,
523.
Antnia, lla de Salvador Marc, di-
funt, i Agns, de Cabrera, pubilla
del mas Marc, de Vilassar, 506, 531,
532.
Antnia, lla de Salvador Pins i
Salvadora, difunts, de Vilassar, 516.
Antnia, lla de Salvadora Mayol,
germana dEufrasina, vdua de Be-
renguer Partella, de Premi, 536.
Antnia, lies Agns, lla de Be-
renguer Partella i Eufrasina, di-
funts, nta de Salvador Partella,
pubilla del mas Partella de Premi,
189, 223, 227, 283, 440, 441, 442,
509, 532, 534.
Antnia, muller dAmador Bonivern,
de Vilassar, 272, 543, 557, 577.
Antnia, muller dAntic Serra, de
Vilassar, 447.
Antnia, muller dAntoni Cases, de
Premi, 461.
Antnia, muller dAntoni Puig, de
Cabrera, 243.
Antnia, muller dAntoni Soler, de
Premi, 462.
Antnia, muller de Bartomeu Casals,
de Vilassar, 294, 295, 429, 430,
547, 575.
Antnia, muller de Berenguer Tria, de
Vilassar, lla de Pere Torra, dAlella,
263, 279, 547, 570.
Antnia, muller de Bernat Cabs, de
Premi, 315.
Antnia, muller de Bernat Ferrer, lies
Estruch, de Vilassar, 546, 550, 554,
561.
Antnia, muller de Bernat Maci, de
Premi, 265, 578.
Antnia, muller de Bernat Oliver, de
Badalona, 228.
Antnia, muller de Bernat Saura, de
Vilassar, 447.
Antnia, muller de Galcer Doy,
dArenys, 515, 523, 532.
Antnia, muller de Guillem Castellar,
de Premi, 310, 489, 532, 578.
Antnia, muller de Jaume Botey, de
Tei, lla dAntic Pons, de Vilassar,
556.
Antnia, muller de Jaume Ferrer, de
Premi, 247.
Antnia, muller de Jaume Rierol, lies
Altafulla, drrius, 193.
Antnia, muller de Jaume Roudors,
de Vilassar, 310, 557, 577.
Antnia, muller de Joan Bordoy, pu-
billa del mas Marc, de Vilassar, 485.
Antnia, muller de Joan Colomer, de
Vilassar, 288.
Antnia, muller de Joan Colomer,
lies Marc, pubilla mas Marc, de
Vilassar, 55, 276, 288, 439.
Antnia, muller de Joan Ferrer, taver-
ner, de Barcelona, 327.
Antnia, muller de Jofre Rossell, de
Granollers, 208, 525, 534.
Antnia, muller de Marturi Vilarnau,
ferrer, de Vilassar, 75, 484, 492.
Antnia, muller de Miquell Carbonell
de Vilassar, 271, 272, 309, 545, 552,
553, 577.
Antnia, muller de Pau Botey, de
Premi, 148.
Antnia, muller de Pere Arts, de
Premi, 461.
Antnia, muller de Pere Bernat, de
Vilassar, 273, 557.
Antnia, muller de Pere Galceran, de
Bellpuig, 516, 523, 532.
Antnia, muller de Pere Sabater, de
Vilassar, 276, 547, 575.
Antnia, muller de Pere Tria, dAr-
gentona, pubilla del mas de Pere
Ferrer, difunt, dArgentona, 486.
Antnia, muller de Pere de Villalba,
donzell, habitant del Valls, 427.
Antnia, muller de Salvador Barto-
meu, de Cabrera, 222, 243, 518,
526, 531, 534.
Antnia, muller de Salvador Vervol,
de Vilassar, 278, 309, 544, 552, 553,
557, 578,
Antnia, muller de Vicen Colomer, de
Vilassar, 546.
Antnia, vdua dAndreu Ti, de
Premi, 533.
Antnia, vdua dAntoni Orriols, de
Premi, 580.
Antnia, vdua dAntoni Puig, de Ca-
brera, 508, 518, 526, 534.
Antnia, vdua de Joan Terrades,
lies Pons, de Cabrera, muller de
Lloren Partella, de Premi, 518,
526, 534.
Antnia, vdua de Jofre Rossell, sastre,
difunt, de Granollers, 518.
Antnia, vdua de Pere Arn, hereu
del mas Arn, de Cabrera, lla de
Pere Torra, dAlella, 145.
Antnia, vdua de Pere Colomer, lies
Alzina, de Vilassar, 218.
Antnia, vdua de Vicen Oller, pes-
cador de Vilassar, 218.
Antnia, vdua de Vicen Oller, pes-
cador, muller de Pere Sabater, de
Vilassar, 515, 523, 532.
ARAGAY, Lloren, escriv, de Barcelona,
424.
ARANY, de Vilassar, 101, 106.
ARANY, mas, de Vilassar, 99, 101, 102,
103, 450, 465, 496.
ARANY, Guillem, 102, 106.
ARANY, Sim, de Barcelona, 101.
ARBCIES, Arnau, 540.
ARBCIES, Guillem, dAlella, 488.
ARENES, n, 535.
Arenys de Mar, vila, 31.
ARENYS, Pere d, rector de Sant Feliu,
de Cabrera, 71, 161, 275, 458, 466,
475, 478, 487.
ARENYS, Pere, de Sant Andreu del
Palomar, 443.
Argentona, ferreria, 120, 125.
Argentona, mercat, 126.
Argentona, parrquia, 133, 136, 139,
414, 453, 492.
Argentona, riera de, 33,
Argentona, sagramental, 157.
Argentona, universitat, 73, 80, 129,
489, 492.
Argentona, vila, 80, 91, 92, 121, 126,
127, 128, 131, 133, 137, 193, 201,
322, 323.
ARGENTONA, famlia dels, 493.
ARGENTONA, Clara d, segona muller de
Guillem dArgentona, 80.
ARGENTONA, Guillem, 80, 504.
ARGENTONA, Joan d, donzell, de Bar-
celona, 54, 99, 140, 431, 455, 472,
489, 493, 506, 508, 512.
ARGENTONA, Sim d, cavaller, 139.
Argila, puig d, topnim, de Premi,
453.
ARGIMON, Bartomeu, de Premi, 461,
462.
ARGIMON, Bernat, de Premi, 461, 462.
ARGIMON, lies Alzina, Mateu, de Pre-
mi, 319, 546, 550, 554.
ARMENGOL, de Vilassar, 16, 96, 98, 108,
496, 497, 498.
ARMENGOL, mas, de Vilassar, 98, 112,
189, 240, 472, 474, 496, 502, 505,
510.
ARMENGOL, mas de n, de Vilassar, 96.
ARMENGOL, Guillem, de Vilassar, 108,
197, 502, 521, 543, 555.
ARMENGOL, Salvador, de Premi, 483.
ARMENGOL, Salvador, de Vilassar, 58,
72, 74, 105, 108, 112, 189, 191, 197,
299, 467, 471, 472, 474, 484, 486,
487, 502, 505, 558, 563.
ARMENGOL, Salvador, pescador, de
Vilassar, 126.
ARMENGOL, lies Manent, Antoni, de
Vilassar, 240, 474.
ARMENGOLA, Salvadora, de Vilassar, 544,
550, 560.
ARNALD, Pere, de Cabrera, 432, 459.
ARNALD, Pere, escuder de Pere des
Bosc, 417.
ARNAU, de Cabrera, 98, 494.
ARNAU, mas, de Cabrera, 98, 112, 113.
ARNAU, Bartomeu, de Cabrera, 113, 446,
459, 460, 462, 472, 477, 482, 484,
486, 488, 489, 508, 516, 518, 533.
ARNAU, Bartomeu, de Matar, 153,
488, 489.
ARNAU, Francesc, dAlella, 533.
ARNAU, Gabriel, de Matar, 114, 153,
488, 489.
ARNAU, Guillem, dAlella, 533.
ARNAU, Guillem, de Cabrera, 160, 488.
ARNAU, Jaume, de Cabrera, 515, 523,
532.
ARNAU, Pere, de Cabrera, 58, 59, 87,
99, 112, 240, 263, 267, 453, 304,
305, 459, 460, 463, 468, 469, 471,
475, 486, 489, 492, 516, 533.
ARN, de Cabrera, 98, 110, 143-146,
163, 357, 493.
ARN, mas, de Cabrera, 98, 112, 143-
146, 205, 493, 505.
ARN, Antoni, de Cabrera, 65, 66, 74,
104, 112, 143-146, 166, 168, 469,
473, 477, 478, 479, 482, 484, 486,
487, 505, 515, 532.
ARN, Guillem, de Cabrera, 143.
ARN, Pere, de Cabrera, 145, 505, 515.
AROLA, de Vilassar, 496.
AROLA, mas, de Vilassar, 224, 246, 496,
503, 530.
AROLA, lies lo Mas, mas, de Vilassar,
142, 510, 527, 530, 531.
AROLES de Vilassar, 58, 98, 133, 156-
164, 357, 496.
Aroles, bassa d, de Vilassar, 34, 92
AROLES mas, de Vilassar, 44, 95, 98,
157, 158, 357, 496.
AROLES Antoni, de Vilassar, 490,
AROLES Bartomeu, beneciat de laltar
de Santa Agns de la Seu de
Barcelona, 160, 446.
AROLES Berenguer, de Vilassar, 323, 534.
AROLES Bernat, de Vilassar, 157.
AROLES Constana, de Vilassar, 557.
AROLES Guerau, de Tei, 156, 473.
AROLES Guillem, de Vilassar, 44, 45, 49,
57, 69, 74, 75, 89, 90, 142, 157-164,
274, 275, 305, 318, 320, 323, 324,
338, 443, 444, 457, 458, 459, 467,
469, 478, 482, 483-492, 534, 535,
545, 547, 548, 549, 550, 553, 554,
559, 561, 566, 567.
AROLES Guillem, jnior, de Vilassar, 282.
AROLES Guillem Pere, de Vilassar, 67,
73, 89, 157, 158, 164,167, 451, 458,
460, 489, 490, 492, 516, 549.
AROLES Jaume, de Barcelona, 279, 280,
542, 552, 557.
AROLES Jaume, de Tei, 279.
AROLES Pere, de Vilassar, 44, 45, 137,
153, 157, 158, 159, 162, 163, 164,
204, 458, 468, 474, 519, 532, 533.
AROLES lies Bellot, Bartomeu, dAr-
gentona, 447, 505, 523, 532.
ARTAGUIL de Vilassar, 99, 224, 225, 318,
480, 496.
ARTAGUIL mas, de Vilassar, 44, 96, 99,
103, 104, 105, 189, 225, 480, 496,
502, 510, 529, 530.
ARTAGUIL Bernat, 105.
ARTAGUIL Guillem, de Vilassar, 44, 68,
104, 105, 159, 247, 263, 265, 281,
452, 457, 458, 475, 486, 502, 529,
530, 531, 543, 546, 549.
ARTAGUIL Pere, de Vilassar, 189.
ARTAGUIL Pere, sastre, de Barcelona,
105.
ARTAGUIL lies Llad, Antoni, de Vi-
lassar, 104, 545, 555.
ARTAGUILA, Saurina, de Vilassar, 540.
ARTS, Pere, de Premi, 461.
ASBERT Miquel, mercader, de Barcelo-
na, 79.
Augusta, via, 34.
AULADA, Antoni, de Matar, 522,
AULOVARA, de Vilassar, 99, 496.
AULOVARA, mas, de Vilassar, 99, 108,
112, 184, 496, 504, 510.
AULOVARA, mas den, de Vilassar, vegeu
LOVARA.
AULOVARA, Antoni, de Vilassar, 286, 294,
544, 555, 566.
AULOVARA, Bernat, de Vilassar, 108,
541, 564.
AULOVARA, Guillema d, de Vilassar, 108,
541, 564.
AULOVARA, Jaume, de Vilassar, 513.
AULOVARA, Joan, de Vilassar, 108, 151,
286, 294, 466, 485, 540, 544, 549,
551, 555, 556, 559, 566, 572.
AVELLA, de Cabrera, 99, 103, 493.
AVELLA, de Vilassar, 296.
AVELLA, mas, de Cabrera, 99, 103, 461,
493, 501, 510, 523.
AVELLA, mas, de Vilassar, 505.
AVELLA, Antoni, de Vilassar, 240.
AVELLA, Antoni, de Vilassar, habitant
de Matar, 453, 473.
AVELLA, Berenguer, de Vilassar, 465,
485, 501, 513, 520, 526, 541, 554,
555.
AVELLA, Bernat, de Vilassar, 266, 281,
458, 468, 485, 488, 501, 542, 548,
551, 557, 570, 572.
AVELLA, Guillem, de Cabrera, 151, 447.
AVELLA, Jaume, de Vilassar, 265, 284,
318, 535, 547, 550, 556.
AVELLA, Joan, de Vilassar, 92, 233, 459,
473, 481, 505, 516, 523, 532.
AVELLA, Joan, de Tei, 484.
AVELLA, Pere, de Vilassar, 72, 138, 269,
296, 455, 459, 468, 482, 492, 505,
516, 523, 532, 543.
AVELLA, Salvador, taverner de Barce-
lona, 281.
AVELLA, lies Orriols, Pere, del venat
dAgell de Cabrera, 99.
Avinent, muller de Salvador Pi, de
Vilassar, 547, 551, 556, 575.
B
Badalona, sagramental, 157.
Baix Llobregat, comarca, 137.
Balears, illes, 114.
BALLESTER, Pere, de Barcelona, 478.
BANYERES, de Vilassar, 99, 105, 496.
BANYERES, borda den, de Vilassar, 96.
BANYERES, borda, 451, 496.
BANYERES, mas, de Vilassar, 99, 105, 496.
BANYERES, Guillem, de Vilassar, 535.
BANYERES, Pere, 466.
BANYERES, Pere, de Vilassar, 105, 263,
511, 538, 550, 560, 565.
BARATA, mas, de Vilassar, 99, 101, 102,
103, 106, 111, 496.
BARBOSSA, de Vilassar, 96.
BARCEL, Pere, de Vilassar, 467.
Barcelona, bisbat, 31, 136, 299.
Barcelona, ciutat, 11, 12, 13, 36,
37, 79, 85, 86, 91, 106, 110, 114,
116, 119, 121, 129, 130, 135, 136,
156, 176, 179, 191, 193, 199, 201,
202, 207, 221, 231, 245, 246, 247,
251, 257, 259, 262, 279, 280, 281,
293, 305, 314, 316, 324, 325, 330,
343, 345, 355, 356, 357, 362, 363,
368.
Barcelona, vegueria, 31.
Barcelons, comarca, 31, 137.
BAR, Berenguer, cavaller, habitant de
Vilafranca del Peneds, 182.
BAR, Jaume, escriv, de Barcelona,
93, 94, 418, 419.
Barraques, topnim, de Premi, 453.
BARTALOT, Joan, mercader de Barcelo-
na, 247.
BARTOMEU, de Cabrera, 298, 493.
BARTOMEU, vicari de Premi, 89.
Bartomeu, ll de Pere Botey, de Premi,
150.
BARTOMEU, mas, dArgentona, 45.
BARTOMEU, mas, de Cabrera, 156, 469,
493.
BARTOMEU, Antoni, de Cabrera, 262,
280.
BARTOMEU, Arnau, dArgentona, 45.
BARTOMEU, Arnau, beneciat de la Seu
de Barcelona, 466, 478.
BARTOMEU, Arnau, de Cabrera, 113.
BARTOMEU, Guillem, de Cabrera, 60, 99,
160, 190, 466, 499, 534.
BARTOMEU, Guillem, mercader, de Bar-
celona, 262, 280.
BARTOMEU, Salvador, de Cabrera, 69,
99, 164, 189, 222, 243, 432, 445,
459, 460, 463, 479, 490, 508, 518,
526, 531, 534.
Bartomeua, lla de Francesc Eimeric,
lies Bonet, i Salvadora, de Cabrera,
99, 187, 431, 432.
Bartomeua, lla de Bartomeu Estrany,
de Sant Esteve de Vilanova, 214,
523.
Bartomeua, lla de Bernat Pons i Mar-
garida, de Badalona, 228.
Bartomeua, lla de Francesc Eimeric,
lies Bonet, i Salvadora, de Cabrera,
99, 431, 432, 506.
Bartomeua, lla de Gabriel Castellar,
de Tei, 516.
Bartomeua, lla de Guillem Artaguil,
difunt, i de Margarida, de Vilassar,
247.
Bartomeua, lla de Guillem Soler, de
Vilassar, 292.
Bartomeua, lla de Pere Colomer, de
Premi, 247, 512, 519.
Bartomeua, lla de Pere Llad, de Bar-
celona, nta de Pere Llad, de
Vilassar, pubilla del mas Llad, 293,
530, 531.
Bartomeua, lla de Pere Sabater, de
Vilassar, 521, 527.
Bartomeua, lla de Pere Triador, de
Premi, 199.
Bartomeua, madrastra de Joan Llau-
rador, de Premi, germana, de
Salvadora, vdua dAntoni Arn
de Cabrera, 74.
Bartomeua, mare de Pere Boter, de
Premi, 249.
Bartomeua, muller de Bartomeu
Arnau, de Cabrera, 488, 489, 508, 533.
Bartomeua, muller de Bartomeu Ber-
gai, de Vilassar, 161, 547.
Bartomeua, muller de Bartomeu Boter,
de Premi, 266.
Bartomeua, muller de Bartomeu Riera,
de Premi, 298, 463.
Bartomeua, muller de Bernat Soler, de
Vilassar, 124, 278, 541, 565.
Bartomeua, muller de Bernat Vidal,
de Vilassar, 74.
Bartomeua, muller de Bernat Vidal del
mas de Gordey, de Vilassar, 558.
Bartomeua, muller de Feliu Estrany,
de Vilassar, 296, 297, 547, 549, 573.
Bartomeua, muller de Guillem Jaume,
de Cabrera, 72.
Bartomeua, muller de Jaume Rovi-
ra, de Tei, i vdua de Salvador
Serra, de Vilassar, 267, 543, 573.
Bartomeua, muller de Joan Estrany,
de Vilassar, 339, 543, 576.
Bartomeua, muller de Joan Grau, di-
funt sastre de Barcelona, lla de
Francesc Rispau, dArgentona, pu-
billa del mas Rispau, dArgentona,
471.
Bartomeua, muller de Mateu Bergai,
Bartomeua, muller de Pascasi Bon-
any, de Vilassar, 486.
Bartomeua, muller de Pere Andreu,
lies Fornells, de Cabrera, 99.
Bartomeua, muller de Pere Arnau, de
Cabrera, 489.
Bartomeua, muller de Pere Mart, de
Vilassar, 483.
Bartomeua, muller de Salvador Ca-
nyet, de Cabrera, 431, 431.
Bartomeua, nta, de Pere Llad, de
Vilassar, 504.
Bartomeua, vdua de Bartomeu Boter,
de Premi, 174, 208, 249, 518, 525,
526, 534, 580.
Bartomeua, vdua de Bartomeu Riera,
de Premi, 65, 463.
Bartomeua, vdua de Berenguer For-
nells, de Cabrera, 504, 515.
Bartomeua, vdua de Bernat Colom,
lies Llad, de Vilassar, 263, 545,
574.
Bartomeua,vdua de Bernat Vidal del
mas Gordey, de Vilassar, 311, 539,
576.
Bartomeua, vdua de Guillem Llad,
lies Rodon, muller de Guillem
Marqus lies Rodon, de Cabrera,
522.
Bartomeua, vdua de Joan Grau, sas-
tre de Barcelona, pubilla del mas
Rispau, dArgentona, 471.
Bartomeua, vdua de Miquel Riera, de
Vilassar, 476.
Bartomeua, vdua de Pasqual Bonany,
de Vilassar, 482, 483, 486, 539, 551.
Bartomeua, vdua, de Salvador Juli,
de Vilassar, 299, 505, 522.
Bartomeua, vdua de Salvador Serra
BASSA, Bernat, drrius, 513, 520.
BASSA, Guillem, de Barcelona, 282.
BASSA, Salvador, drrius, 579.
BASTER, Gabriel, paraire de Barcelona,
89, 164.
BATLLE, dArgentona, 221,
BATLLE, mas, dArgentona, 220, 221,
452, 533.
BATLLE, Benet, dArgentona, 128.
BATLLE, Bernat, dArgentona, 221, 278,
304, 317.
BATLLE, Miquel, del castell de Montca-
da, 187, 516, 523, 532.
BATLLE, lies Morot, Melcior, 464.
BAY, Mateu, sastre, de Premi, 58,
164, 262, 315, 461, 473, 476, 579.
BAYONA, Pere Joan, prevere beneciat
de la Seu de Barcelona, 440.
BEARN, Gast, senyor de Montcada i
de Castellvell, 124.
BEATRIU, Antoni, dArgentona, 73, 489,
490, 492.
BELL-LLOCH, mas, de Tiana, 93, 94, 419.
BELLOT, dArgentona, 221.
BELLOT, de Cabrera, 99, 493.
BELLOT, mas dArgentona, 504, 505.
BELLOT, mas, de Cabrera, 62, 99, 113,
478, 493, 512.
BELLOT, lies Pujol, mas de Cabrera,
146.
BELLOT, Amador, de Matar, 139, 464,
474.
BELLOT, Antoni, de Cabrera, 39, 445,
472, 488.
BELLOT, Berenguer, de Matar, 39, 445.
BELLOT, Bernat, dArgentona, 220, 221.
BELLOT, Guillem Pere, dArgentona,
505, 523.
BELLOT, Pere, dArgentona, 504.
BELLOT, Pere, de Cabrera, 532.
BELLOT, Peric, dArgentona, 504.
BELLOT, Peric, de Cabrera, 532.
BELLOT, Vicen, de Matar, 464, 472,
474, 488.
BELLOT, Vicen, vicari, de Premi, 58,
474.
BELLSOLEY, Pere, de Santa Maria dA-
renys, 99.
BELLSOLEY, lies Bellot, Antoni, dA-
renys, 62, 139, 474, 478.
BENECASA, Pere, de Barcelona, 488.
BENET XIII, papa, 132.
Benet, ll de Bernat Cabs, lies Casa,
difunt, i Nadala, pubilla del mas
Casa, de Premi, 507.
Beneta, muller de Feliu Cases, de Sant
Andreu del Palomar, 238.
Beneta Antigona, muller de Joan
Franc, lies Teixidor, de Cabrera,
164, 481.
BENGUT, borda, de Vilassar, 99, 496.
Benvinguda, muller de Francesc Ri-
era, 555.
Benvinguda, muller de Guillem Amat,
Benvinguda, muller de Guillem Mo-
rot, de Vilassar, 75, 320, 328, 329,
484, 491, 500, 513, 528, 529, 531,
542, 559, 569.
Benvinguda, muller de Pere Bosc, li-
es Dor, de Vilassar, 281, 500, 526,
546, 550, 554, 565.
Benvinguda, muller de Pere Bosc, li-
es Pere Dor, de Vilassar, 183, 210,
281, 485, 520.
Benvinguda, sogra de Bernat Morot,
de Vilassar, 514,
Benvinguda, vdua de Bernat Ti, de
Llavaneres, muller de Francesc Ri-
era, de Vilassar, 198.
Benvinguda, vdua de Francesc Rie-
ra, de Vilassar, 325, 331, 542, 551,
562, 571.
Benvinguda, vdua de Guillem Amad
de Vilassar, 509.
Benvinguda, vdua de Guillem Morot,
Benvinguda, vdua de Pere Serra, de
Vilassar, 341, 540, 563.
Ber, pujol, 127.
BERENGUER, abat del monestir de Santa
Maria de lEstany, 134, 413.
Berenguer, ll de Pere Bosc, lies
Pere Dor, i Benvinguda de Vilas-
sar, 210, 211.
BERGAI, de Vilassar, 496.
BERGAI, mas, de Vilassar, 96, 496, 540.
BERGAI, Bartomeu, de Vilassar, 161,
547.
BERGAI, Guillem, de Vilassar, 126, 161,
197, 325, 334, 486, 503, 527, 530,
531.
BERGAI, Mateu, de Vilassar, 126, 197,
486, 530, 547, 551.
BERGAI, Salvador, de Vilassar, 473.
BERGAI, lies Rafart, Guillem, de Vi-
lassar, 528, 529.
Bernat, ll dArnau Costa Estrader i
Francesca, de Premi, 503.
Bernat, ll de Berenguer Saura, difunt,
i de Francesca, de Vilassar, 266.
Bernat, ll de Bernat Colom i Ala-
manda, de Vilassar, 291.
Bernat, ll de Guillem Amat i de Ben-
vinguda, de Vilassar, 265.
Bernat, ll de Guillem Aroles, de Vi-
lassar, 157.
Bernat, ll de Guillem Soler, de Vi-
lassar, 292.
Bernat, ll de Jaume Draper, lies
Estrader, difunt, i de Narcisa, de
Premi, 266.
BERNAT, Pere, de Vilassar, 63, 273, 557.
BERRAT, mas de Vilassar, 96.
BERTRAN, Berenguer, de Barcelona, 416.
BIADA, mas, de Vilassar, 497.
Blanca, muller de Pere Parera, de Vi-
lassar, 339, 523, 532, 536, 539, 545,
574, 576.
Blanca, vdua de Joan Riera, de Tei,
485.
BLANES, Pere de, donzell, 132.
BOADA, mas, de Sant Sadurn de Mon-
torns, 521.
BOADA, Berenguer, de Sant Sadurn de
Montorns, 514, 521.
BOET, lies Carbonell, Sebasti, de Vi-
lassar, 101.
BOFILL, Antoni, de Tiana, 488, 558.
BOFILL, Arnau, de Tiana, 209, 212, 512,
519.
BOFILL, Bartomeu, de Sant Mart de
Provenals, 185.
BOFILL, Gabriel, habitant de Sant Cli-
ment de Llobregat, orfe de Bar-
tomeu Boll i dElionor, de Sant
Mart de Provenals, 185.
BOFILL, Pere, de Tiana, 488.
BOGIA, Dalmau, de Barcelona, 174.
BOIX, Antoni, de Premi, 454.
BOIX, lies Bosc, Berenguer, de Vilas-
sar, 58, 109, 112.
Bonanat, ll de Bonanat Partella, de
Premi, 294, 536.
BONANAT, Bartomeu, de Vilassar, 472.
BONANAT, Pere, de Vilassar, 555, 562,
569.
Bonanata, lla de Raimon Maci i
Guillema, de Premi, 205, 514.
Bonanata, lla de Raimon Maci, de
Premi, muller de Bernat Carbo-
nell, de Vilassar, 520.
Bonanata, muller de Berenguer Font,
de Premi, 162, 488.
Bonanata, muller de Berenguer Toxo-
ner, de Vilassar, 482.
Bonanata, muller de Bernat Carbo-
nell, de Vilassar, 68, 161, 247, 275,
424, 483, 487.
Bonanata, muller de Magret Oliver,
247.
Bonanata, vdua de Berenguer Salv,
BONANY, borda den Pasqual, de la
sagrera, de Vilassar, 96.
BONANY, Antoni, de Vilassar, 206, 513.
BONANY, Pascasi, de Vilassar, 486, 554.
BONANY, Pasqual, de Vilassar, 482, 483,
486, 538, 539, 551, 563.
BONANY, Pere, de Vilassar, 541, 554,
556, 561, 565.
BONANY lies Veil, Pere, de Vilassar,
197, 513.
BONART, Esteve, de Barcelona, 515.
BONET, Antoni, de Cabrera, 484.
BONET, Bernat, dArgentona, 515, 532.
BONET, Pere, 548.
BONIVERN, de Barcelona, 535.
BONIVERN, de Vilassar, 98, 157, 296,
341, 496.
BONIVERN, borda, de Vilassar, 496.
BONIVERN, mas, de Vilassar, 44, 96, 98,
341, 452, 496.
BONIVERN, Amador, de Vilassar, 271,
272, 273, 479, 543, 557, 577.
BONIVERN, Amador, vidrier, de Vilassar,
165, 262, 309, 544, 558, 578.
BONIVERN, Bernat, 263.
BONIVERN, Bernat, de Vilassar, 152, 176,
445, 466, 487, 513, 543, 556, 573.
BONIVERN, Bernat, sastre, de Barcelona,
47.
BONIVERN, Joan, de Vilassar, 557.
BONIVERN, Nicolau, de Vilassar, 73, 92,
107, 145, 187, 479, 487, 489, 505.
BONIVERN, Pascasi, de Vilassar, 158.
BONIVERN, Pere, de Vilassar, 44, 75,
157, 158, 160, 282, 324, 330, 340,
439, 447, 452, 457, 466, 482, 491,
500, 513, 514, 539, 547, 557, 568,
571, 573.
BOQUER, mas de Cabrera, 461, 493.
BOQUER, lies a Vall, mas, de Cabrera,
164, 167.
BOQUER, lies Gener, Pere, 472.
BORDOY, Joan, de Vilassar, 485.
Born, passeig de Barcelona, 105, 191,
246, 505.
BORRELL, Guillem, 74.
BORRELL, Ramon, comte de Barcelona,
131.
Bosc, des, senyors dels castells de Vi-
lassar i de Sant Vicen o Burriac,
13, 48, 60, 103, 104, 106, 110, 112,
113, 116, 117, 118, 122, 125, 127,
128, 129, 165, 286, 353, 356, 357,
494 a 498, 507, 508, 509, 510, 539.
BOSC, Frederic des, 129.
BOSC, Gaspar des, 123.
BOSC, Joan, saig del terme de la par-
rquia de Vilassar, 446.
BOSC, Joan des, ll i hereu de Pere des
Bosc, 449, 452, 497.
BOSC, Llus des, de Barcelona, 126,
160, 446.
BOSC, Miquel des, 32, 38, 39, 40, 43,
51, 53, 54, 92, 102, 105, 107, 108,
116, 118, 123, 124, 126, 128, 129,
134, 147, 148, 152, 153, 160, 161,
162, 191, 219, 221, 224, 275, 304,
444, 445, 447, 450, 451, 452, 454,
466 a 469, 477, 481, 483, 489, 494,
495, 501, 502, 503, 505, 510, 511,
521, 522, 529, 530, 539, 541, 542,
543, 545, 546, 547, 548, 549.
BOSC I DE SANT VICEN, Miquel, 99, 101,
102, 105, 110.
BOSC, Pere des, 39, 42, 43, 44, 47, 48,
49, 58, 59, 60, 92, 94, 96, 102, 106,
107, 109, 119 a 128, 130, 131, 132,
133, 150, 151, 157, 158, 160, 163,
164, 165, 167, 190, 220, 221, 224,
274, 275, 285, 327, 352, 356, 414,
415, 416, 417, 437, 438, 439, 443 a
453, 455-458, 464, 465, 466, 470 a
477, 480, 481, 482, 489, 495, 496,
497, 499, 500, 501, 503, 508, 509,
510, 511, 512, 519, 520, 527, 528,
529, 538, 539, 540, 541, 543, 544,
545, 548.
BOSC, Peric, 498.
BOSC, de Barcelona, 572.
BOSC, de Vilassar, 99, 331, 496, 560.
BOSC, mas, de Vilassar, 58, 77, 96, 99,
109, 112, 139, 183, 210, 281, 492,
496, 500, 520.
BOSC, Berenguer, de Vilassar, 183, 452,
485, 500, 513, 520, 526.
BOSC, Bernat, 45.
BOSC, Pere, de Vilassar, 267, 286, 538,
545.
BOSC, lies Dor, Berenguer, de Vilas-
sar, 139.
BOSC, lies Dor, Pere, de Vilassar, 139,
183, 204, 210, 281, 313, 319, 452,
485, 500, 513, 520, 526, 546, 550,
554, 565.
BOSC, lies Serena, Pere, de Vilassar,
152.
BOTER, mas, de Premi, 249, 279, 494,
525.
BOTER, Bartomeu, de Premi, 55, 64,
174, 208, 233, 266, 279, 311, 456,
479, 480, 518, 525, 526, 534, 579,
580.
BOTER, Jaume, de Premi, 480, 488.
BOTER, Pere, de Premi, 208, 249, 263,
266, 518, 525, 534, 578.
BOTEY, de Premi, 58, 98, 110, 111,
146 a 155, 494, 495.
BOTEY, can, de Premi, 16.
BOTEY, mas, de Premi, 98, 112, 113,
146 a 155, 279, 494.
BOTEY, Antoni, candeler de cera, de
Barcelona, 517.
BOTEY, Bartomeu, de Premi, 51, 52,
113, 145, 148, 149, 154, 155, 198,
205, 208, 215, 226, 279, 315, 357,
453, 460, 461, 517, 524, 525, 533,
534, 578, 579.
BOTEY, Bartomeu, de Sant Vicen de
Sarri, 154, 517.
BOTEY, Bartomeu, de Tei, 147.
BOTEY, Bernat, de Premi, 152.
BOTEY, Bernat, candeler, de Barcelona,
153.
BOTEY, Bonanat, de Premi, 152.
BOTEY, Jaume, de Premi, 75, 112, 140,
148, 152, 153, 154, 205, 357, 452,
486, 488, 492, 517, 532.
BOTEY, Jaume, de Sant Vicen de Sar-
ri, 154,155, 238, 461, 517.
BOTEY, Jaume, de Tei, 556.
BOTEY, Josep, de Premi, 149.
BOTEY, Pau, de Premi, 148.
BOTEY, Pere, de Premi, 33, 59, 75, 103,
112, 146 a 152, 198, 238, 282, 305,
357, 451, 457, 458, 464, 465, 466,
475, 483, 484, 485, 486, 487, 489,
491, 492, 513, 519, 549.
BOTEY, Peric, orfe de Bernat.
Botey, candeler, de Barcelona, 153.
BOTEY, lies Dilmer, Pere, de Premi,
151, 475.
BOU, Berenguer, 127.
BRAMONA, de Barcelona, 280.
BRAMONA, Galcer, 284, 536.
BRAMONA, Miquel, rector de Sant Feliu
de Cabrera, beneciat de la Seu de
Barcelona i senyor de la Casa
de Cabrera, 61, 140, 166, 280, 283,
460, 462, 477, 479, 490, 536.
BRAMONA, Miquel Vicen, prevere be-
neciat de la Seu de Barcelona,
habitant dArgentona, 462.
BRAMONA, Pere, dArgentona, 490.
BRAMONA, Pere, de Barcelona, 140, 283,
536.
Brgida, muller de Joan Ferrer, ta-
verner, de Barcelona, 280.
BRILL, mas den, de Vilassar, 96.
Brumissa, muller de Jaume Abelles,
de Barcelona, 174.
Burriac, castell, vegeu Sant Vicen,
castell.
Burriac, muntanya, 34.
BUSQUETS, Arnau, de Barcelona, 115.
C
CABANES, Jaume, de Cabrera, 289, 549,
551.
CABANYES, dArgentona, 232, 531.
Cabanyes, topnim, dArgentona, 452.
CABANYES, Guillem Pere, dArgentona,
483.
CABRER, desprs mas Geronella, de
Cabrera, 39.
CABRERA, Casa de, 31, 51, 57, 61, 121,
140, 150, 448, 452, 460, 462, 463,
467, 469, 477, 490, 494.
Cabrera, parrquia, 133, 136, 139, 188,
311, 414, 454, 460, 466.
Cabrera, quadra de, 121.
Cabrera, sagramental, 157.
Cabrera, sagrera, 97.
Cabrera, universitat, 69, 73, 129, 460,
486, 488, 489, 490.
Cabrera, vall de, 33.
Cabrera, vila, 35, 97, 128, 137, 193,
322, 323, 351, 356, 357, 359.
Cabrils, ferreria, 120.
Cabrils, riera de, 33, 434.
Cabrils, vall de, 33,
Cabrils, venat de Vilassar, 95.
Cabrils, vila, 131.
CABS, Bernat, de Premi, 315, 536,
579.
CABS, lies Casa, Bernat, de Premi,
205, 507, 517, 525, 533.
CABS, lies Folgueres, Salvador, de
Premi, 310, 453, 578,
CABUSA, Francina, mare dAntnia, mu-
ller de Bernat Maci, de Premi,
265.
CADENA, Joan, 490.
Cadira del Bisbe, topnim de Premi
de Dalt, 34.
AGUERA, Pere, mercader de Barcelona,
habitant, de Matar, 488.
CALDER, Joan, sagrist, de Riudellots
de la Selva, 334, 335.
CALDERS, Raimon de, escuder de Pere
des Bosc, 417.
Caldes dEstrac, vila, 31, 485.
Caldes dEstrac, sagramental, 157.
CALVO, Bernat, dAlella, 461.
Cam ral, 34.
CAMP, Lloren, dArgentona, 486.
CAMPS, Joan, de Vilassar, 470, 484, 539,
556, 563.
CAMPS, Juli des, de Premi, 484.
CAMPS, Pere, de Vilassar, 53, 447, 470,
484.
CAMPINS, de Vilassar, 496.
CAMPINS, mas, de Vilassar, 96, 224, 225,
226, 227, 455, 496, 504, 530.
CAMPINS, Antoni, de Vilassar, 227, 269,
312, 313, 451, 470, 524, 527, 529,
530, 532, 538, 543, 550, 557, 563,
574.
CAMPINS, Bernat, de Vilassar, 152, 226,
227, 468, 483, 484, 499, 504, 530,
539, 541, 557, 573.
CAMPINS, Gens, de Vilassar, 92, 140,
148, 154, 451, 455, 470, 471, 481,
483, 556.
CAMPINS, Guillem, de Vilassar, 262, 281,
316, 448, 465, 470, 483, 527, 529,
529, 541, 551, 553, 555.
CAMPINS, Pere, de Cabrera, 455.
CAMPINS, Pere, de Vilassar, 484.
CAMPINS, Salvador, 288.
CAMPINS, Salvador, de Vilassar, 543,
577.
CAMPINS, Salvador, assaonador i pellis-
ser, de Barcelona, orfe de Guillem
Campins i Constantina, de Vilassar,
262, 281, 316.
CAMPINS, lies Dilmer, Antoni, de Vilas-
sar, 458.
CAMP, Juli, de Premi, 484.
CAMPS, Joan, de Vilassar, 139, 470, 539,
556, 563, 576.
CAMPS, Pere, de Vilassar, 139, 454, 470.
CANAL, de Cabrera, 99, 493.
CANAL, de Vilassar, 99, 340, 496, 498.
CANAL, mas, de Cabrera, 99, 445, 459,
477, 493,
CANAL, mas, de Vilassar, 44, 96, 99, 107,
109, 111, 112, 190, 240, 340, 342,
458, 466, 467, 565, 571.
CANAL, Antoni, de Cabrera, 240, 263,
267.
CANAL, Arnau, de Cabrera, 489.
CANAL, Arnau, de Vilassar, 147, 152.
CANAL, Bernat, de Vilassar, 44.
CANAL, Bonanat, de Vilassar, 106, 107,
109, 111, 159, 183, 190, 204, 210,
313, 342, 448, 458, 466, 486, 491,
513, 520, 526, 538, 545, 560, 565.
CANAL, Guillem, de Cabrera, 482.
CANAL, Salvador, de Cabrera, 54, 455,
481.
CANAL, Saurina, de Vilassar, 240, 539.
CANAL, lies Colomer, Bernat, de Ca-
brera, 459.
Canals, font dels, topnim, de Pre-
mi, 94.
CANYADELL, Francesc, de Dosrius, 424.
Canyamars, sagramental, 157.
CANYELLES, mas, de Cabrera, 447, 471,
493.
CANYET de Cabrera, 99, 493.
CANYET, mas, dArgentona, 467.
CANYET, mas, de Cabrera, 99, 187, 431,
432, 493, 506, 512.
CANYET, Bernat, de Cabrera, 51, 452,
522.
CANYET, Pere, 45.
CANYET, Salvador, de Cabrera, 99, 187,
431, 432, 506.
CAPELLA, Antoni, de Matar, 487.
CARB, Francesc, beneciat de Santa
Maria de Montpalau, vicari de Pre-
mi, 537.
CARBONELL, de Vilassar, 98, 102, 496.
CARBONELL, mas, de Vilassar, 96, 98, 101,
111, 450, 496, 519, 520.
CARBONELL Antoni, de Barcelona, 247.
CARBONELL, Antoni, de Vilassar, 539,
576.
CARBONELL, Arnau, de Vilassar, 537.
CARBONELL, Arnau, teixidor, de lli, de
Vilassar, 73,199, 251, 262, 289, 445,
489, 492, 543, 558.
CARBONELL, Bartomeu, de Vilassar, 133,
266, 468, 280.
CARBONELL, Bernat, de Vilassar, 68,
247, 266, 275, 317, 424, 468, 483,
487, 492, 514, 520, 547, 550, 555,
556, 570.
CARBONELL, Gabriel, de Vilassar, 468,
539, 543, 574, 576.
CARBONELL, Guillem, de Vilassar, 75,
111, 159, 205, 286, 211, 311, 417,
418, 448, 484, 485, 491, 513, 514,
515, 519, 520, 544, 548, 551, 555,
567.
CARBONELL, Miquel, de Vilassar, 271,
272, 309, 545, 552, 553, 577.
CARBONELL, Pelegr, de Vilassar, 519.
CARBONELLA, de Vilassar, 558.
Cardedeu, sagramental, 157.
CARDONA, Josep, rector de Sant Pere
de Premi, 15.
CARLEMANY, 41, 95,132.
CARLES, Joan, notari, de Barcelona, 48.
CARTERENYA, Nicolau, de Badalona, 518.
CARTET, Bernat, de Moy (Frana), 309,
548, 567.
CASA, de Premi, 494.
CASA, mas, de Premi, 205, 494, 507,
511, 517, 525, 533.
CASA, Antoni, de Premi, 461.
CASA, Benet, de Premi, 507.
CASA, Berenguer, de Premi, 444.
CASA, Bernat, de Vilassar, 200, 515.
CASA, Joan, de Premi, 205, 507, 517,
525, 533.
CASA, Pere, de Premi, 161, 490.
CASALS, de Vilassar, 98, 496.
CASALS, mas, de Vilassar, 96, 98, 496,
519.
Casals, topnim, de Vilassar, 452, 500,
501.
CASALS, Bartomeu, de Vilassar, 294, 295,
429, 486, 547, 575.
CASALS, Bernat, dAlella, 163.
CASALS, Bernat, de Vilassar, 47, 64, 65,
142, 204, 212, 215, 220, 269, 283,
309, 329, 341, 446, 481, 483, 492,
503, 512, 513, 514, 515, 518, 519,
521, 522, 526, 527, 534, 535, 547,
549, 552, 558, 563, 569.
CASALS, Constana, de Vilassar, 313,
545.
CASALS, Jaume, de Vilassar, 547, 554,
568.
CASALS, Miquel, de Vilassar, 114, 158,
265, 279, 312, 313, 320, 458, 474,
486, 487, 488, 492, 531, 539, 547,
548, 549, 554, 556, 568, 572, 574.
CASALS, Pere, dAlella, 163.
CASALS, Pere, de Vilassar, 547, 554, 568.
CASELA, mas, dArgentona, 92.
CASELA, tur, dArgentona, 92.
CASELLES, Jaume, de Tei, 530, 531.
CASELLES, Joan, de Tei, 105, 530, 531.
CASELLES, Joan, prior del monestir de
Sant Maral del Montseny, 414.
CASELLES, Pere, notari, de Barcelona,
452.
CASES, Antoni, de Premi, 297, 315,
460, 461, 579,
CASES, Antnia, vdua de Bernat Cabs,
de Premi, 536, 579.
CASES, Feliu, de Sant Andreu del Pa-
lomar, 238.
CASES, Jaume, canonge, del sotscaptol
dElna i rector de Vilassar, 140, 454.
CASES, Joan, de Premi, 463.
CASTANYEDA, Arnau de la, barber, de
Cabrera, 54, 72, 90, 146, 164, 166
a 168, 203, 455, 456, 460, 463, 464,
479, 481, 489.
Castell de Cller (Sardenya), 115.
Castella, regne de, 120, 121, 147.
CASTELLAR, 45.
CASTELLAR, de Vilassar, 496.
CASTELLAR, mas, de Vilassar, 107, 108,
458, 496,
CASTELLAR, mas den, de Vilassar, 96.
CASTELLAR, Arnau, de Vilassar, 150, 152,
184, 204, 211, 458, 475, 484, 489,
522, 540, 541, 567.
CASTELLAR, Gabriel, de Tei, 516.
CASTELLAR, Gabriel, de Vilassar, 92, 107.
CASTELLAR, Guillem, de Premi, 147,
310, 311, 330, 459, 487, 489, 494,
495, 532, 578.
CASTELLAR, Joan, de Premi, 139, 315,
460, 462, 472, 489, 532, 579.
CASTELLAR, Pere, de Vilassar, 44, 209,
457, 475, 519, 540, 563.
CASTELLAR, Rafael, de Premi, 109.
CASTELLAR, lies Mir, Arnau, de Vilassar,
339, 541, 565.
CASTELL, Berenguer de, sastre, 413.
CASTELLVELL, senyors de Matar, 124.
CASTELLVELL, Vicen, exprior del mo-
nestir de Casserres, 134.
CASTELLV, Joan, cabaler-pubill del mas
Coll, de Santa Maria de Vallvidrera,
186, 228.
CAT, Peregr, donat de la capella del
Sant Crist, de Vilassar, 546, 554,
561, 566.
CATAL, de Cabrera, 493.
CATAL, mas, de Cabrera, 493.
CATAL, mas, de Matar, 507, 524.
CATAL, Antoni, de Matar, 207, 249,
507, 516, 524, 533.
CATAL, Bartomeu, de Matar, 207, 249,
507, 516, 524, 533.
CATAL, Berenguer, de Cabrera, 276,
489.
CATAL Berenguer, de Vilassar, 147, 152.
CATAL, Francesc, de Cabrera, 222.
CATAL, Pere, de Cabrera, 160, 462.
CATALANA, Margarida, 537.
Catalunya, Principat de, 78, 121.
Catalunya Nova, 183.
Catalunya Vella, 12, 37, 41, 181, 187,
195.
Caterina, lla dAntoni Famades, de
Tei, 517.
Caterina, lla de Gabriel Rovira, ha-
bitant de Cabrera, i dElionor, di-
funta, 193.
Caterina, lla de Jofre Rossell, sastre,
i Antnia, difunts, de Granollers
208, 518, 525, 534.
Caterina, lla de Pere Parera, de Vi-
lassar, 516.
Caterina, lla de Pere Parera i Blanca,
Caterina, lla de Vicen Oller, difunt
pescador, i dAntnia, de Vilassar,
218.
Caterina, muller dAntoni Famades, de
Tei, 209, 524, 533.
Caterina, muller dAntoni Parera, de
Vilassar, 308, 547, 571.
Caterina, pobra dArgentona, 283, 535.
Caterina, vdua de Bartomeu Marc, de
Vilassar, 269, 276, 288, 539, 577.
Caterina, vdua de Joan Bartalot, mer-
cader barcelon, rfena de Magret
Oliver i de Bonata, de Barcelona,
247.
Caterina, vdua de Salvador Mas, de
Vilassar, 544, 548, 575, 577.
a Vall, topnim, de Cabrera, 434.
A VALL, mas de Cabrera, 54, 99, 166,
167, 455, 480, 489, 494.
a Vall, lies Boquer, mas, de Cabrera,
433, 480.
A VALL, lies Tenes, mas, de Cabrera,
167
Cerdanya, comtat de la, 147.
Cerdanyola, Casa de, 472, 493.
Cerdanyola, puig, 127.
CERVERA, mas, de Premi, 494.
CERVERA, Rafael, escriv, de Barcelona,
434.
CIJAR, Joan, escriv, 421.
Cipriana, lla de Lloren Fbregues i
Iolanda, de Tiana, 523, 532.
CISA, de Premi, 58, 98, 494.
CISA, mas, de Premi, 98, 162, 468,
494, 519.
CISA, Bernat, de Premi, 72, 137, 151,
162, 214, 238, 295, 297, 455, 456,
465, 468, 469, 470, 474, 478, 484,
485, 489, 490, 516, 517, 519, 524,
533, 579, 580.
CISA, Bernat Miquel, de Premi, 238,
474, 517, 518, 524, 533, 534.
CISA, Jaume, 108, 294.
CISA, Joan, 108, 294.
CISA, Pere, de Premi, 238.
CISA, lies Parera, Bernat, de Vilassar,
101, 108.
CIVELLER, Jaume, de Barcelona, 275.
Civitas Fracta, 131.
Claps, topnim, de Vilassar, 453, 499.
Clara, cunyada de Constana, muller
dEsteve Vidal, de Vilassar, 265, 289.
Clara, lla dAngelina, nta de Lloren
Rosell, difunt, i Francesca de Pre-
mi, 507.
Clara, lla dAndreu Ti, difunt, i
Antnia, pubilla del mas Ti, de
Premi, 533.
Clara, lla dAntoni Arn, de Cabrera,
dona de Joan Miquel Feu, 65, 146.
Clara, lla dAntoni Arn i Salvadora,
de Cabrera, muller de Llus Mateu,
dArgentona, 145.
Clara, lla de Bartomeu Boter, difunt,
i de Bartomeua, de Premi, 174,
518, 526, 534.
Clara, lla de Francina i dAntoni Mir,
lies Arn, de Cabrera, 146.
Clara, lla de Guillem Llad, lies Ro-
don, difunt, i Bartomeua ara mu-
ller de Guillem Marqus lies Ro-
don, de Cabrera, 522.
Clara, lla de Guillem Segu, dAr-
gentona, 197, 521.
Clara, lla de Guillem Vidal, de Vi-
lassar, 294.
Clara, lla de Nicolau Agell, de Pre-
mi, 152.
Clara, lla de Pere Gener, hostaler, i
Eullia, de Barcelona, 156.
Clara, lla de Pere Ponseta, lies Tria,
i Iolanda, de Vilassar, 516, 524, 533.
Clara, lla de Salvador Bartomeu
i Antnia, de Cabrera, 243, 518,
526, 534.
Clara, lla de Salvador Pi i Salvadora,
difunta, de Vilassar, 532.
Clara, muller dAntoni Catal, de Ma-
tar, 249, 507, 516, 524, 533.
Clara, muller de Bernat Cisa, de Pre-
mi, 297, 579.
Clara, muller de Bernat Colomer, lies
Canal, pubilla del mas Canal, de
Cabrera, 445.
Clara, muller de Jaume Rovira, de
Tei, vdua de Salvador Serra,
de Vilassar, 263.
Clara, muller de Joan Castellar, de
Premi, 315, 579.
Clara, muller de Miquel Morot, de
Vilassar, 489.
Clara, muller de Nicolau Morot, de
Vilassar, 163.
Clara, muller de Nicolau Morot, pu-
billa del mas Pere Ferrer, de Pre-
mi, muller de Nicolau Morot, de
Vilassar, 459.
Clara, muller de Pere Arnau, de Ca-
brera, vdua de Bernat Canal, lies
Colomer, de Premi, pubilla del mas
Canal, de Cabrera, 459.
Clara, muller de Pere Arnau, de Ca-
brera, vdua de Bernat Colomer, de
Premi, pubilla del mas Canal, de
Cabrera, 99, 240, 263, 267.
Clara, muller de Salvador Cabs, lies
Folgueres, de Premi, pubilla del
mas Folgueres, 310, 578.
Clara, vdua dEsteve Mates, de Ma-
tar, 88.
Clara, vdua de Lloren Rossell, de
Premi, 176, 233, 507, 531, 533.
Clar, riera, dArgentona, 133.
CLAR, Mateu de, prior del monestir
de Sant Pere de Clar, dArgento-
na, 450.
CLARAMUNT, Berenguer, de Tei, 466,
478.
CLARAMUNT, Raimon, beneciat de Sant
Nicolau, de Vilassar, 310, 340, 466,
478, 537, 550, 554, 566.
Clareta, lla de Guillem Ros, de Gi-
rona, 43.
CLIMENT IV, papa, 344.
Climenta, lla de Saura, de Vilassar,
273.
CLUNY, monestir de, 133.
COBELLA, cabaler-pubill, vidu de Maria,
pubilla del mas Roig de Santa Maria
de Cornell, 185.
Codina, topnim, de Premi, 453.
Codro, topnim, de Vilassar, 452.
Cogoll, torre, 120.
COLOM, de Vilassar, 99, 341, 496.
COLOM, mas, de Vilassar, 99, 105, 162,
468, 496.
COLOM, borda den, de Vilassar, 96.
COLOM, Bernat, de Vilassar, 45, 96, 159,
269, 284, 291, 312, 443, 447, 482,
541, 543, 544, 554, 555.
COLOM, Salvador, de Vilassar, 162, 468,
547, 569.
COLOM, Sim, 45.
COLOM, lies Agell, Salvador, de Vilas-
sar, 105, 542, 556, 572.
COLOM, lies Llad, Bernat, de Vilassar,
263, 545, 574.
COLOMER, de Premi, 98, 494.
COLOMER, de Vilassar, 98, 102, 108, 496.
COLOMER, mas, de Premi, 98, 147, 279,
467, 494.
COLOMER, mas, de Vilassar, 98, 113, 496.
COLOMER, mas den, de Vilassar, 95.
COLOMER, masos den, de Vilassar, 102.
COLOMER ALZINA, mas, de Vilassar, 218.
COLOMER, Antoni, de Premi, 40, 65,
134, 232, 233, 279, 460, 461, 479,
488, 522, 531, 579.
COLOMER, Bartomeu, de Vilassar, 148,
154, 219, 312, 469, 475, 515, 523,
532, 543, 576.
COLOMER, Berenguer, dAlella, 305.
COLOMER, Bernat, 449.
COLOMER, Bernat, de Premi, 99, 240,
263, 267.
COLOMER, Bernat, de Vilassar, 158, 446,
465, 527, 529, 530, 531, 538, 542,
546, 551, 555, 556, 561, 567, 570.
COLOMER, Francesc, dAlella, 262.
COLOMER, Francesc, fuster de Barcelo-
na, 262, 305.
COLOMER, Galcer, de Cabrera, 340.
COLOMER, Guillem, de Vilassar, 207, 519.
COLOMER, Jaume, de Premi, 482.
COLOMER, Jaume, de Vilassar, 507.
COLOMER, Joan, de Barcelona, 453.
COLOMER, Joan, de Vilassar, 276, 288,
455, 470, 531, 532.
COLOMER, Joan Pere, de Sant Vicen
de Vallromanes, 517.
COLOMER, Nicolau, de Vilassar, 214, 467,
538, 551, 571, 572.
COLOMER, Pere, 45.
COLOMER, Pere, de Cabrera, 340, 478.
COLOMER, Pere, de Premi, 94, 247, 448,
460, 478, 488, 512, 519, 522, 561.
COLOMER, Pere, de Sant Vicen de Vall-
romanes, 515, 522.
COLOMER, Pere, de Vilassar, 113, 438,
439, 507.
COLOMER, Salvador, de Vilassar, 89, 102,
117, 140, 148, 154, 202, 203, 219,
295, 296, 445, 459, 469, 471, 479,
415, 523, 527, 529, 531, 532, 537,
540, 557, 575.
COLOMER, Sim de, de Vilassar, 124,
125, 465.
COLOMER, Toms, de Premi, habitant
de Cabrera, 488.
COLOMER, Vicen, de Vilassar, 546.
COLOMER ALZINA, de Vilassar, 218.
COLOMER, lies Alzina, Pere, de Vilas-
sar, 218.
COLOMER, lies Canal, Bernat, de Ca-
brera, 445.
COLOMER, lies Llad, Galcer, de Ca-
brera, 340, 478.
COLOMER, lies Marc, Joan, de Vilassar,
55, 285, 438, 439.
COLOMER, lies Vilalta, Joan, 515.
COLOMER DAMUNT, Salvador, de Vilassar,
269, 473, 518, 539, 577.
COLOMER DEL CAM, Salvador, de Vilas-
sar, 104, 218, 232, 234, 460, 517,
525, 533,
COLOMER DEL CAM, Vicen, de Vilassar,
102,164.
COLOMERS, masos de Vilassar, 102.
Colomers, alia as Palau, topnim de
Cabrera, 427.
COLL, mas, de Santa Maria de Vall-
vidrera, 186, 228.
COLL, Antoni, jurisperit de Barcelo-
na, 73.
COLL, Jaume, dAlella, 238, 518.
COLL, Vicen, de Tiana, 472.
COLL, lies Trobat, Antoni, dAlella, 214,
238, 518, 534.
COMES, Joan, de Matar, 424, 425.
COMPANY, Narcs, de Premi, 516.
COMPANY, Raimon, dAlella, 483, 484,
491.
COMPANY, lies Mart, Bartomeu, de
Tei, 460.
CONQUES, Pere, ballester, de Barcelo-
na, 486.
Conolec, topnim, de Premi, 453.
Constana, lla de Berenguer Amat,
de Vilassar, 263, 282, 304, 532, 537.
Constana, lla de Bernat Carbonell
i Bonanata, de Vilassar, muller de
Joan Comes, de Matar, 424.
Constana, lla de Bernat Casals, de
Vilassar, 515, 521, 527.
Constana, lla de Bernat Soler, de
Vilassar, 529, 531.
Constana, lla de Bernat Veil i Valen-
ona, de Vilassar, 220, 226, 529, 531.
Constana, lla de Bonanat Canal, de
Vilassar, 190.
Constana, lla de Bonanat Grau i mu-
ller de Morell, de Vilassar, 543, 574.
Constana, lla de Guerau dAltafulla,
difunt, i de Saurina, drrius, 197,
206, 220, 513, 520, 526.
Constana, lla de Guillem Aroles, de
Vilassar, 157.
Constana, lla de Guillem Carbonell,
de Vilassar, 513.
Constana, lla de Guillem Carbonell,
de Vilassar, muller dArnau Seyol,
dAlella, 520.
Constana, lla de Guillem Matar,
pubilla del mas Matar, de Vilas-
sar, 226, 502, 529, 531.
Constana, lla de Guillem Morot, de
Vilassar, 190, 520, 526.
Constana, lla de Guillem Morot i
Benvinguda, de Vilassar, 513.
Constana, lla de Jaume Grau, de
Vilassar, 291.
Constana, lla de Pere Jofre, difunt,
drrius, 198, 521.
Constana, madrastra de Bartomeu
Riera, de Premi, 297.
Constana, muller dAlemany Eime-
ric, de Vilassar, 542, 556, 571.
Constana, muller dAntic Pons, de
Vilassar, 209, 269, 507, 517, 524,
533, 543, 577.
Constana, muller dAntoni Canal, de
Cabrera, 240, 263, 267.
Constana, muller dAntoni Tolr, de
Vilassar, 562.
Constana, muller dAntoni Ferrer, de
Vilassar, 504.
Constana, muller dAntoni Veil, de
Vilassar, 502, 542, 551, 556, 563.
Constana, muller dArnau Castellar,
pubilla del mas Castellar, de Vilas-
sar, 150, 458, 475, 484, 489, 540,
541.
Constana, muller dArnau Castellar,
lies Mir, de Vilassar, 339, 540, 565.
Constana, muller de Bartomeu Pons,
de Matar, 504, 532.
Constana, muller de Bartomeu Tria,
de Vilassar, 149, 305, 464, 527, 548,
554, 566.
Constana, muller de Bartomeu Veil,
Constana, muller de Bernat Cam-
pins, de Vilassar, 499.
Constana, primera muller de Bernat
Casals, de Vilassar, 341, 563.
Constana, muller de Bernat Cisa, de
Premi, 485, 490.
Constana, muller de Bernat Colomer,
de Vilassar, 465, 546, 555, 567.
Constana, muller de Bernat Galcer,
Constana, muller de Bernat Soler, de
Vilassar, 487.
Constana, muller de Bernat Tolr,
556.
Constana, muller de Bernat Tria, de
Vilassar, 457.
Constana, muller de Bernat Veil, de
Vilassar, 501.
Constana, muller de Bonanat Par-
tella, de Premi, 262, 314.
Constana, muller dEsteve Vidal, de
Vilassar, 265, 289, 310, 544, 577.
Constana, muller de Guillem Aroes,
jnior, de Vilassar, 282.
Constana, muller de Guillem Cam-
pins, de Vilassar, 541, 551, 553, 555.
Constana, muller de Guillem Duran,
de Vilassar, 465, 542, 556, 570.
Constana, muller de Guillem Grau,
de Vilassar, 313, 545, 550, 554, 564.
Constana, muller de Guillem Vernia,
de Matar, 452.
Constana, muller de Jaume dAlta-
fulla, drrius, 506.
Constana, muller de Jaume Botey, de
Premi, 532.
Constana, muller de Jaume Roudors,
de Vilassar, 535, 546, 553, 555.
Constana, muller de Jaume Segu, de
Cabrera, 504.
Constana, muller de Joan dAulovara,
de Vilassar, 540.
Constana, muller de Jofre de Sent-
menat, 132.
Constana, muller de Miquel des Bosc,
senyor dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar, 275, 304, 549.
Constana, muller de Nicolau Agell,
de Premi, 151, 475.
Constana, muller de Nicolau Colo-
mer, de Vilassar, 467, 538, 551,
571, 572.
Constana, muller de Pere des Bosc,
senyor dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar, 327.
Constana, muller de Pere Ferrer, de
Vilassar, 504.
Constana, muller de Pere Llad, lies
Espinal, de Vilassar, 483.
Constana, muller de Pere Matar, de
Vilassar, 447.
Constana, muller de Pere Matar,
lies Espinal, de Vilassar, 483.
Contana, muller de Pere de Torra, lla
de Berenguer Bar, cavaller, habi-
tant a Vilafranca del Peneds, 182.
Constana, muller de Pere Torrent, for-
ner, de Barcelona, i lla del difunt
Guillem Artaguil i Margarida, de
Vilassar, 105, 247, 263, 265, 281.
Constana, muller de Pere Veil, lies
Crosanyes, de Vilassar, 531.
Contana, muller de Ramon Torra, de
Vilassar, 537, 558, 574.
Constana, muller de Raimon Torre,
lies Soler, de Vilassar, 483, 491.
Constana, muller de Salvador Perdal,
de Premi, 160, 485.
Constana, nta de Guillem Banyeres,
difunt, i de Saurina, de Vilassar,
535.
Constana, vdua de Bartomeu Roig,
difunt, de Sant Vicen de Sarri,
533.
Constana, vdua dEsteve Vidal, de
Vilassar, 289.
Constana, vdua de Guillem Aroles,
de Vilassar, 57, 157, 162, 163, 164,
458, 459, 469, 488, 489, 535, 547.
Constana, vdua de Guillem Prats, de
Barcelona, 101, 275, 485, 535, 537.
Constana, vdua de Pasqual, dArgen-
tona, lla de Pere Dilmer, de Vilas-
sar, 309, 547, 551, 558, 562, 569.
Constana, vdua de Sim Colomer,
de Vilassar, 465.
Constantina, muller de Guillem Cam-
pins, de Vilassar, 262, 281, 316.
CORAL, Guillem, corredor danimals, de
Barcelona, 175.
CORBERA, Bartomeu, de la Roca, 485.
CORBERA, Bernat, 299.
CORBERA, Gabriel, de Tei, 472.
CORBERA, Jaume, de Tei, 205, 517,
525, 534.
CORBERA, Miquel, de Tei, 205, 517,
525, 534.
Crsega, illa de, 115.
COROMINES, Pere de, de Barcelona, 457.
CORREGER, mas, de Badalona, 229, 230.
CORREGER, Jaume, de Badalona, 229.
Corr dAvall, sagramental, 157.
CORS, de Cabrera, 98, 493.
CORS, mas, de Cabrera, 98, 468, 493.
CORS, Arnau, de Cabrera, 68, 71, 486.
CORS, Berenguer, de Cabrera, 429, 469.
CORS, Pere de, de Cabrera, 445, 459,
468.
CORSANA, mas, de Cabrera, 504, 512.
Cort novell, topnim, de Premi, 52,
453.
CORTADA, Nicolau, rector de Sant Feliu
de Cabrera, 454.
CORTS, Jaume, de Badalona, 457.
COSTA, de Premi, 494.
COSTA, mas, de Premi, 494.
COSTA ESTRADER, mas, de Premi, 503,
511, 521.
COSTA, Arnau, de Premi, 485, 521, 527.
COSTA, Bernat, de Premi, 51, 52, 154,
453, 459, 461, 469, 503.
COSTA, Jaume, de Premi, 485, 503,
521, 527.
COSTA, Rafael, de Premi, 51, 52, 154,
453, 461, 517, 580.
COSTA, Toms, notari pblic de Bar-
celona, 417.
COSTA, lies Estrader, Arnau, de Premi,
59, 151, 475, 485, 491, 503.
COST, Arnau, orind de Castell de
Farfany, 93, 94, 418, 419.
COSTONERA, de Vilassar, 99,
COSTONERA, mas, de Vilassar, 44, 99,
108, 496.
CRESPI, Antoni, espaser, de Barcelo-
na, 199.
Cristo de can Pei, creu de, topnim
de Vilassar, 96.
CRIVELLER, Domnec, prevere, 418.
CROANYES, mas, dArgentona, 452.
CROANYES, Gabriel, dArgentona, 487.
CROANYES, Galcer de, mercader de
Barcelona, 69, 73, 489, 490.
CROANYES, Joan, dArgentona, 487.
CROSANYES, Galcer, de Sant Cebri de
Vallalta, 226, 240, 282, 531.
CROSANYES, Pere, dArgentona, 220,
526, 529.
CROSANYES, Pere, de Sant Cebri de
Vallalta, 531.
CROSANYES, Sim, dArgentona, 197,
283, 535, 548, 560.
CUBA, Pere, prior del monestir de Sant
Pere de Clar, dArgentona, 220.
CUBA, Raimon, prior del monestir de
Sant Pere de Clar, dArgentona,
448.
CUCA, na, de Matar, 535.
CUQUET, de Vilassar, 98, 108, 496, 497.
CUQUET, mas, de Vilassar, 96, 98, 111,
224, 480, 497, 504, 530.
Cuquet, toponmic de Vilassar, 32
CUQUET, Bartomeu, de Vilassar, 140,
148, 154, 191, 484, 504, 530, 531,
557.
CUQUET, Jaume, 504.
CUQUET, Joan, de Vilassar, 471, 483, 504.
CUQUET, Pere, de Cabrera, 487.
CUQUET, Pere, de Sant Vicen de Vall-
romanes, 74, 214, 522.
CUQUET, Pere, de Vilassar, 111, 160,
161, 443, 469, 483, 484, 488, 490,
492, 509, 519, 539, 544, 555, 567.
CUQUET, Salvador, de Vilassar, 539, 577.
CUQUET, lies Sabater, Salvador, de
Vilassar, 480, 531.
D
DENAGA, Raimon, habitant de Sant Sant
Cebri de Tiana, 85.
DEULOFEU, Guillema, de Sant Cristfol
de Folgars, 283, 310, 322, 535, 548,
551, 555, 562.
DEULOFEU, Jaume, de Blanes, 479.
DEULOFEU, Joan, de Blanes, 479.
DEVESA, Raimon, de Tei, orind de
Tamarit de Llitera, 420, 421.
DILMER, de Vilassar, 96, 98, 142, 296,
497.
DILMER, borda den, de Vilassar, 96.
DILMER, mas, de Vilassar, 44, 96, 98,
141, 226, 457, 474, 482, 497, 508.
DILMER, Antoni, de Vilassar, 89, 140,
141, 148, 154, 227, 295, 329, 484,
485, 530, 548, 549, 552, 557, 569.
DILMER, Bernat, de Vilassar, 92, 163,
269, 289, 444, 454, 456, 458, 459,
467, 479, 483, 530, 539, 576.
DILMER, Joan, de Vilassar, 86, 90, 457,
474, 477, 481, 482, 508, 517.
DILMER, Pere, de Vilassar, 65, 81, 309,
547, 551, 558, 559, 561, 562, 569.
DILMER, Salvador, de Vilassar, 65, 82,
154, 163, 455, 456, 457, 458, 459,
460, 477, 479, 481, 508, 517, 530,
538, 577.
DILMER, lies, Campins, Antoni, de Vi-
lassar, 269, 304, 538.
DILMERA, Antnia, rfena dAntoni Dil-
mer, de Vilassar, 89, 289, 295, 329,
548, 552, 557, 569.
Dolmen de la roca den Toni, 34.
DOMNEC, de Vilassar, 99, 497.
DOMNEC, mas, de Vilassar, 33, 49, 99,
449, 497.
DOMINGO, Andreu, de Mont-roig (Tor-
tosa), 455.
DOR, mas de Pere, de Vilassar, 96, 108,
496.
DOR, lies Bosc, Berenguer, de Vilas-
sar, 546.
DORCA, de Premi, 98, 494.
DORCA, mas, de Premi, 96, 98, 446,
480, 494.
DORCA, Gilabert, jnior, de Premi, 484.
DORCA, Gilbert, de Premi, 485, 487.
DORCA, Pere, de Premi, 65, 468, 480.
DRIA, Brancale, de Sardenya, 116.
Dosrius, sagramental, 157.
DOY Galcer, dArenys, 515, 523, 532.
DOY Pere, mariner, dArenys, 263, 305,
515, 523, 532.
DRAPER, mas, de Vilassar, 497.
DRAPER, lies Domnec, mas de Vilas-
sar, 96.
DRAPER, Bernat, de Sant Juli de Pa-
lou, 449.
DRAPER, Pere, de Vilassar, 49.
DRAPER, Pere, de Sant Juli de Palou,
449.
DRAPER, lies Estrader, Jaume, de Pre-
mi, 131, 266, 286, 453, 461, 469.
DRAPER, lies Domnec, Pere, de Vi-
lassar, 554.
DURAN, 107, 496.
DURAN, de Premi, 496.
DURAN, mas, de Vilassar, 96, 497.
DURAN, Berenguer, poller, de Barcelona,
420, 492.
DURAN, Berenguer, de Vilassar, 233, 274.
DURAN, Bernat, de Premi, 59, 159, 190,
342, 458, 466, 475, 484, 491, 492.
DURAN, Bernat, de Tei, 294, 487.
DURAN, Bernat, de Vilassar, 492.
DURAN, Francesc, de Vilassar, 272, 278,
309, 544, 552, 557, 578.
DURAN, Francesc, rajoler, de Vilassar,
165, 296.
DURAN, Guillem, de Vilassar, 299, 465,
483, 487, 542, 547, 556, 562, 570.
DURAN, Pere, de Vilassar, 499.
DURANA, Francesca, vdua de Bernat
Duran, de Premi, 492.
E
EIMERIC, de Vilassar, 99, 108, 496, 497,
498.
EIMERIC, mas, de Cabrera, 493.
EIMERIC, mas, de Vilassar, 99, 44, 107,
108, 187, 415, 480, 497, 505.
EIMERIC, Alemany, de Vilassar, 44, 58,
96, 107, 108, 127, 312, 320, 332,
339, 340, 415, 416, 447, 467, 502,
542, 545, 551, 556, 560, 564, 571.
EIMERIC, Bernat, de Vilassar, 44, 160,
180, 197, 269, 278, 279, 283, 294,
322, 415, 443, 457, 467, 487, 535,
537, 549, 555.
EIMERIC, Bonet, pescador, de Cabrera,
126.
EIMERIC, Ferrer, de Vilassar, 44, 108,
415, 416, 535, 541, 543.
EIMERIC, Galcer, de Cabrera, 58, 151,
466, 484.
EIMERIC, Pere, de Cabrera, 58, 71, 96,
151, 466, 484, 512.
EIMERIC, Salvador, 431.
EIMERIC, Salvador, de Vilassar, 58, 96,
107, 108, 187, 447, 455, 467, 470,
502, 505, 506, 521.
EIMERIC, lies Bonet, Francesc, de Ca-
brera, 49, 187, 431, 459, 506.
EIMERIC, lies Perpiny, Alemany, de
Vilassar, 521.
EIMERIC, lies Perpiny, Ferrer, de
Vilassar, 108.
EIXIMENIS, Francesc, 67, 169, 250.
ELIONOR, de Siclia, 120.
Elionor, lla de Pere Aroles i Angelina,
de Vilassar, 533.
Elionor, lla de Pere Aroles, difunt, i
Eufrasina, de Vilassar, 532.
Elionor, lla de Pere Mas i dElionor,
difunta, de Badalona, 518.
Elionor, lla de Vicen Juli, difunt,
i Margarita, de Vilassar, 110, 210,
211, 524, 533.
Elionor, germana de Lloren Juli, de
Vilassar, 517.
Elionor, muller dArnau de Novalles,
botiguer, de Barcelona, 489.
Elionor, muller de Bartomeu Boll,
de Sant Mart de Provenals, 185.
Elionor, muller de Bartomeu Carbo-
nell, de Vilassar, 266, 280.
Elionor, muller de Bernat Ferrer, de
Barcelona, germana difunta de Gui-
llem Pere Aroles, de Vilassar, 164.
Elionor, muller de Brancale Dria,
116.
Elionor, muller de Joan Mar, de Tiana,
223, 227, 532, 534.
Elionor, muller de Pere Joan Ferrer,
Elionor, muller de Pere Mas, de Ba-
dalona, 174, 526, 534.
Elionor, muller de Salvador Pi, de Vi-
lassar, lla del difunt Vicen Juli
i Margarida, de Vilassar, germana
de Lloren Juli, hereu del mas
Juli, 110.
Elionor, vdua dAntoni Colomer, de
Premi, 474.
Elisabet de nAmat del Sant Crist, 272.
Elisenda, lla dArnau Ponseta, pu-
billa del mas Ponseta, de Premi,
499, 528.
Elisenda, lla de Berenguer Agell i
Elisenda, de Vilassar, 514.
Elisenda, lla de Guillem Grau i Sau-
rina, de Vilassar, 528.
Elisenda, muller dArnau Castellar, de
Vilassar, 541, 567.
Elisenda, muller de Bartomeu Vives,
de Premi, 33, 67, 151, 465, 466.
Elisenda, muller de Berenguer Agell,
de Vilassar, 158, 159, 452, 465, 478,
482, 487, 514, 520.
Elisenda, muller de Berenguer Agell,
lies Roquer, 288.
Elisenda, muller de Berenguer Font,
de Premi, 490.
Elisenda, muller de Berenguer Poal,
de Tei, 501, 521.
Elisenda, muller de Berenguer Vilar,
Elisenda, muller de Bernat Riera, car-
nisser, de Vilassar, 468.
Elisenda, muller de Bernat Tolr, de
Vilassar, 308, 310, 328, 548, 550,
559, 565.
Elisenda, muller de Bonanat Grau, de
Vilassar, 541.
Elisenda, muller de Francesc Pi, de
Vilassar, 544, 554, 566.
Elisenda, muller de Guillem Bergai,
de Vilassar, 161, 197, 486.
Elisenda, muller de Guillem Ber-
gai, lies Rafart, de Vilassar, 528,
529.
Elisenda, muller de Guillem Oliu, lies
Simonet, de Vilassar, 275.
Elisenda, muller de Guillem Simonet,
lies Planel, de Vilassar, 501.
Elisenda, muller de Marc Puig, de
Cabrera, 116.
Elisenda, muller de Pasqual Bonany,
de Vilassar, 563.
Elisenda, muller de Pere Perpiny, de
Vilassar, 285, 310, 313, 548.
Elisenda, muller de Sim Flor, de Pre-
mi, 134, 413.
Elisenda, vdua de Bernat Agell, de
Vilassar, 339, 542, 568.
Elisenda, vdua de Berenguer Vilar, de
Vilassar, 541, 553.
Elisenda, vdua de Guillem Galcer,
de Vilassar, 538.
Elisenda, vdua de Pere Parera, de
Vilassar, 287, 546, 554.
Empord, comarca, 79.
ERES, de Cabrera, 99, 493.
ERES, mas, de Cabrera, 99, 103, 164,
472, 493.
Eres, les, topnim, de Premi, 453.
ERES, Sim, de Cabrera, 164.
ERMESSENDA, muller de Ramon Borrell,
comte de Barcelona, 131.
EROLES, vegeu Aroles.
ESPINAL, mas, dArgentona, 45.
ESPINAL, Pere, dAlella, 226, 529, 531.
ESPINAL de Pins, Arnau, dArgentona,
457.
ESTANY, Bernat, de Tiana, hereu del
mas Soler dAvall, de Premi, 472.
ESTAPER, Guillem, de Collsabadell,
526.
Esteve, ll dArnau Carbonell, teixidor
de lli, de Vilassar, 289.
ESTRADER, de Premi, 98, 494.
ESTRADER, mas, de Premi, 98, 460,
469, 494.
ESTRADER, Antoni, de Premi, 469.
ESTRADER, Berenguer, de Premi, 149,
464.
ESTRADER, Jaume, de Premi, 58, 164,
460, 473.
ESTRADER, Joan, de Premi, 164, 473.
ESTRADER, Narcisa, muller de Jaume
Estrader, pubilla del mas.
Estadrer, de Premi, 460.
ESTRANY, de Vilassar, 98, 224, 226, 497.
ESTRANY, mas de n, de Vilassar, 96.
ESTRANY, mas, de Vilassar, 44, 98, 189,
225, 226, 415, 497, 501, 528.
ESTRANY, Antoni, de Vilassar, 189, 452,
501, 535.
ESTRANY, Bartomeu, de Sant Esteve de
Vilanova, 214, 251, 523.
ESTRANY, Bernat, de Tiana, 472.
ESTRANY, Bernat, rector de Premi i
beneciat de la capella de Santa
Anastsia, de Premi, 139.
ESTRANY, Feliu, de Vilassar, 294, 296,
535, 547, 549, 572, 573.
ESTRANY, Flix, de Vilassar, 251.
ESTRANY, Jaume, de Vilassar, 38, 102,
283, 288, 331, 334, 444, 492, 535,
538, 547, 549, 551, 556, 562, 570.
ESTRANY, Joan, de Vilassar, 73, 107,
294, 339, 452, 489, 543, 548, 549,
558, 576.
ESTRANY, Pere, de Vilassar, 158, 226,
286, 519, 535, 540.
ESTRANY, Pere, ll de Bartomeu Estrany,
de Sant Esteve de Vilanova, 251.
ESTRANY, Salvador, de Vilassar, 107, 226,
288, 294, 480, 481, 538.
ESTRANY, lies Dilmer, Pere, de Vilassar,
44, 189, 415, 446, 501, 528, 531.
ESTRANY, lies Font, Jaume, de Premi,
476,
ESTRANY, lies Soler, Jaume, de Vilassar,
263, 541, 567.
ESTRUC, de Vilassar, 497.
ESTRUC, mas, de Vilassar, 44, 497.
ESTRUC, Bernat, de Vilassar, 59, 468,
475.
ESTRUC, Bernat, ferrer, de Vilassar, 44.
ESTRUCH, Sim, de Vilassar, 544.
ESTRUCH, lies Ferrer de la Font, Sal-
vador, de Vilassar, 210, 523.
ESTRUCH DE LA FONT, lies Ferrer, Sal-
vador, de Vilassar, 558.
Eufrsia, vdua de Pere Aroles, de Vi-
lassar, 163.
Eufrasina, lla dEsteve Marqus i de
Margarida, de Matar, 184, 202.
Eufrasina, muller dAntoni Isern, de
Tei, 516, 523, 532.
Eufrasina, muller de Bartomeu Ribes,
pellisser, de Barcelona, 202, 434 a
438, 517, 524, 533.
Eufrasina, muller de Berenguer Parte-
lla, de Premi, 223, 227, 283, 440,
509, 532, 534.
Eufrasina, vdua de Berenguer Parte-
lla, de Premi, 283, 536, 579.
Eufrasina, vdua de Pere Aroles, de
Vilassar, 532.
Eufrasina, vdua de Pere Conques, Ba-
llester, de Barcelona, 486.
Eullia, de Barcelona, nta de Clara,
muller de Bernat Cisa, de Premi,
297.
Eullia, lla dAntoni Arn i Salva-
dora, de Cabrera, muller de Jaume
Mir, de Cabrera, 145, 532.
Eullia, lla dAntoni Reniu, de Ma-
tar, muller de Lloren Soler, de
Vilassar, pubilla del mas Reniu,
de Matar, 505.
Eullia, lla de Bartomeu Botey, di-
funt, i dEullia, de Premi, 517,
524, 533.
Eullia, lla de Bartomeu Ribes, pe-
llisser, i Eufrasina, de Barcelona,
202, 434 a 438, 517, 524, 533.
Eullia, lla de Bartomeu Soler, di-
funt, mercader, i dIsabel, de Bar-
celona, 155, 156, 212, 213, 214, 507,
508, 525, 533.
Eullia, lla de Bernat Galceran, de
Vilassar, 425, 426.
Eullia, lla de Bernat Juli, difunt
drrius, i Eullia, muller de Pere
Colomer, de Premi, 522.
Eullia, lla de Bernat Juli i Sana,
de Vilassar, 521.
Eullia, lla de Bernat Llad, de Ca-
brera, muller de Joan Mayol, lies
Llad, 162, 489.
Eullia, lla de Bernat Maci i Ant-
nia, de Premi, 265.
Eullia, lla de Bernat Rafart i Saurina
Rafarda, pubilla del mas Rafart, de
Vilassar, 287, 501, 531.
Eullia, lla de Guillem Armengol,
muller de Salvador Eimeric, de
Vilassar, 108, 521.
Eullia, lla de Guillem Bergai, pubi-
lla del mas Arola, lies Mas, de Vi-
lassar, 503, 527, 530, 531.
Eullia, lla de Guillem Rafart, de Vi-
lassar, pubilla del mas Mas, lies
Arola de Vilassar, 503.
Eullia, lla de Jaume Estrany, de Vi-
lassar, 283, 288.
Eullia, lla de Jaume Rierol, lies
Altafulla, i Antnia, difunts, dr-
rius, 193.
Eullia, lla de Miquel Batlle i Ange-
lina, del castell de Montcada, 187,
516, 523, 532.
Eullia, lla de Miquel Casals i Eullia,
de Vilassar, 265.
Eullia, lla de Nicolau Colomer, de
Vilassar, 214, 522.
Eullia, lla de Pere Castellar, de Vi-
lassar, 209, 519.
Eullia, lla de Pere Estrany i de Sana,
de Vilassar, 226.
Eullia, lla de Pere Estrany, lies
Dilmer, de Vilassar, 531.
Eullia, lla de Salvador Abril, difunt,
i Agneta, de Vilassar, 417.
Eullia, lla de Salvador Isern, de Vi-
lassar, 521, 527.
Eullia, germana de Sana, muller de
Pere Estrany, pubilla del mas.
Estrany, de Vilassar, 226.
Eullia, hereua de Bartomeu Orenga,
de Premi, 462.
Eullia, muller dAntoni Bellot, de Ca-
brera, 39, 445, 472, 488.
Eullia, muller dAntoni Vidal de la Pe-
nya, de Vilassar, 542, 552, 556, 570.
Eullia, muller de Bartomeu Botey, de
Premi, 198.
Eullia, muller de Bartomeu Vives, de
Premi, 209.
Eullia, muller de Berenguer Amat, de
Vilassar, 294, 545.
Eullia, muller de Bernat Miquel Cisa,
de Premi, 238.
Eullia, muller de Bernat Llad, de
Cabrera, vdua de Pere Teixidor,
lies Bonanat, de Cabrera, 472.
Eullia, muller de Bernat Tolr, de Vi-
lassar, 318, 549, 553, 556, 562, 569.
Eullia, muller de Francesc Gil, de
Tiana, 522, 532.
Eullia, muller de Gens Campins, de
Vilassar, 92, 470, 481, 556.
Eullia, muller de Guillem Rafart, de
Vilassar, 265, 275, 328, 547, 551,
556, 562, 571.
Eullia,muller de Jaume Cabanes, de
Cabrera, 289, 549, 551.
Eullia, muller de Jaume Estrany, lies
Font, de Premi, 476.
Eullia, muller de Jaume Soler, pu-
billa del mas de Pere Dor, de Vi-
lassar, 476.
Eullia, muller de Joan Camps, de
Vilassar, 139, 470.
Eullia, muller de Joan Estrany, de
Vilassar, 294, 452, 549.
Eullia, muller de Joan de Maspon,
lies Ginesta, pubilla del mas Gi-
nesta, de Vallromanes, 506.
Eullia, muller de Joan Parera, de
Barcelona, nta de Clara, muller
de Bernat Cisa, de Premi, 297.
Eullia, muller de Joan Rafart, de
Vilassar, 232, 518, 526, 534.
Eullia, muller de Miquel Casals, de
Vilassar, 265, 279, 320, 549, 572.
Eullia, muller de Pere Bramona, de
Barcelona, 140.
Eullia, muller de Pere Colomer, de
Premi, 488.
Eullia, muller de Pere Fontanils, de
Tei, 504, 532.
Eullia, muller de Pere Gener, hos-
taler, de Barcelona, orind de Ca-
brera, 156.
Eullia, muller de Pere Marqus, de
Vilassar, 271, 273, 309, 480, 543,
552, 557, 578.
Eullia, muller de Pere Pon Ferrer,
de Premi, 278, 305, 579.
Eullia, muller de Pere Pracoll, de
Vilassar, 339, 542, 572.
Eullia, muller de Pere Teixidor, lies
Bonanat, de Cabrera, 470.
Eullia, muller de Raimon Vidal, de
Vilassar, 545, 555, 567.
Eullia, muller de Salvador Colomer,
Eullia, muller de Salvador Colomer
dAmunt, de Vilassar, 473.
Eullia, muller de Salvador Eimeric,
de Vilassar, 502.
Eullia, muller de Salvador Pi, de Vi-
lassar, 548.
Eullia, muller de Vicen Bellot, de
Matar, 464, 474.
Eullia, nta de Bernat Galceran, de
Vilassar, 425.
Eullia, vdua de Bartomeu Botey, de
Sant Vicen de Sarri, 154
Premi, 208, 215, 461, 517, 524,
525, 533, 534.
Premi i muller de Joan Rossell,
de Tei, 155, 461.
Eullia, vdua de Bartomeu Orenga,
de Premi, 155.
Eullia, vdua de Bartomeu Puig, ar-
genter, de Barcelona, 79, 489.
Eullia, vdua de Berenguer Bellot, de
Matar, 39, 445.
Eullia, vdua de Bernat Juli, dr-
rius, muller de Pere Colomer, de
Premi, 522.
Eullia, vdua de Bernat Mora, de Pre-
mi, 516, 523, 532.
Eullia, vdua de Guillem Arnau, dAle-
lla, 533.
Eullia, vdua de Guillem Rovira, de
Sant Cristfol de Lli dAvall, 459.
Eullia, vdua de Jaume Sorts, pubilla
del mas Isern, de Vilassar, 187, 506.
Eullia, vdua de Pere Bonany, 556.
Eullia, vdua de Pere Ferrer, 72.
Eullia, vdua de Pere Tai, de Premi,
198, 213, 525, 533.
Eullia, vdua de Pere Teixidor, lies
Bonanat, de Cabrera, 460.
Eullia, vdua de Vicen Bellot, de
Matar, 472, 488.
F
FBREGUES, Lloren, de Tiana, 523, 532.
FBREGUES, lies Dorca, Pere, de Pre-
mi, 65, 261, 314, 446, 480, 579.
FALC, Guillem, sabater, habitant de
Ciutadella, procurador dels jurats
de Menorca, 114.
FAMADES, Antoni, de Tei, 209, 469,
517, 524, 533.
FAMADES, Bernat drrius, 470, 519.
FAMADES, Joan, de Tei, 533.
FANAR, Pere, mercader, de Barcelona,
163.
FAVAR, Francesc, patr de lleny, de Sant
Feliu de Guixols, 115.
FEBRER, Jaume, 45.
FELIP II, 173, 259.
FELIP III, 129.
Feliu, ll de Joan Estrany i Eullia,
de Vilassar, 294.
FELIU, de Cabrera, 99, 427, 493.
FELIU, mas dAlella, 542,
FELIU, mas, de Cabrera, 90, 99, 168,
463, 464, 482, 493,
FELIU, Joan, de Sant Andreu del Palo-
mar, 488.
FELIU, Pere, de Cabrera, 459.
Femada del castell de Vilassar, Top-
nim, de Vilassar, 452.
FAMADES, Bernat, drrius, 512.
FEMADES, Antoni, de Tei, 238.
FEMADES, Jaume, de Santa Maria de
Cornell, 238.
FERRAGUT, Bernat, de Sant Mart de
Mata, 521, 527.
FERRAN II, 129.
FERRAN, Guillem, de Vilassar, 285, 304.
FERRAN, lies Palou, Guillem, de Vilas-
sar, 535, 550.
FERRANDA, Sana, muller de Guillem
Ferran, de Vilassar, 285, 304.
FERRER, de Barcelona, 110.
FERRER, de Cabrera, 493.
FERRER, de Premi, 99, 110, 155, 156,
357, 494, 495.
FERRER, de Vilassar, 497, 498.
FERRER, mas, de Premi, 99, 113, 155,
495.
FERRER, mas de Vilassar, 215, 497, 498,
501, 521.
FERRER, mas del, de Vilassar, 520.
FERRER, Pons, mas, de Premi, 462.
FERRER, Antoni, de Premi, 463.
FERRER, Antoni, de Vilassar, 82, 131,
152, 153, 198, 447, 451, 453, 456,
458, 459, 469, 471, 479, 482, 486,
490, 492, 503, 504, 521, 522, 527.
FERRER, Antoni, germ de Jaume Es-
trany, de Vilassar, 535.
FERRER, Arnau, mercader, de Barcelo-
na, 67, 88, 164.
FERRER, Bartomeu, de Cabrera, 460,
483, 484.
FERRER, Bartomeu, de Vilassar, 479.
FERRER, Berenguer, prevere, beneciat
de la Seu de Barcelona, 478.
FERRER, Berenguer, rector de Santa
Maria de Llinars, 457.
FERRER, Bernat, 158, 164.
FERRER, Benet, de Vilassar, 95.
FERRER, Bernat, de Barcelona, habitant
de Matar, 164, 532,
FERRER, Bernat, de Dosrius, 424.
FERRER, Bernat, de Matar, 163, 477,
483, 487, 489.
FERRER, Bernat, de Vilassar, 90, 143,
158, 202, 206, 207, 220, 338, 339,
342, 443, 448, 483, 457, 467, 499,
501, 514, 520, 521, 526, 527, 542,
546, 548, 554, 566, 568, 569.
FERRER, Francesc, baster de Barcelona,
140, 148, 153, 154.
FERRER, Guillem, de Sant Gens dels
Agudells, 232, 518, 526, 534.
FERRER, Jaume, dAlella, 215.
FERRER, Jaume, de Premi, 113, 139,
155, 156, 197, 200, 212, 214, 223,
247, 278, 279, 295 305, 447, 453,
462, 463, 476, 525, 532, 533, 534,
579.
FERRER, Jaume, de Vilassar, 451.
FERRER, Joan, mercader, de Barcelona,
74, 139, 453, 490.
FERRER, Joan, taverner, de Barcelona,
156, 247, 262, 280, 284, 327, 536.
FERRER, Mart, de Cabrera, 288, 467,
478.
FERRER, Miquel, de Vilassar, 274, 556.
FERRER, Pere, 72.
FERRER, Pere, dArgentona, 486.
FERRER, Pere, de Barcelona, 174, 357.
FERRER, Pere, mercader, de Barcelona,
113, 463.
FERRER, Pere, taverner, de Barcelona,
247, 284, 536.
FERRER, Pere, de Cabrera, 513.
FERRER, Pere, de Premi, 65, 113, 150,
155, 156, 200, 212, 213, 214, 357,
462, 465, 498, 525, 533.
FERRER, Pere, de Vilassar, 44, 95, 133,
150, 155, 198, 269, 275, 294, 328,
341, 446, 449, 458, 476, 481, 484,
485, 486, 488, 490, 498, 503, 504,
511, 512, 521, 522, 527, 534, 536,
537, 546, 559, 567, 577.
FERRER, Pere Joan, de Barcelona, 463,
494.
FERRER, Pere Joan, diputat de la Ge-
neralitat pel bra militar, cavaller,
bar del Maresme, 128, 129.
FERRER, Pere Pon, de Premi, 278,
305, 579.
FERRER, Pon, de Premi, 47, 75, 99,
144, 153, 154, 156, 247, 262, 278,
280, 284, 305, 327, 447, 453, 457,
459, 460, 462, 468, 473, 476, 479,
484, 488, 490, 492, 532, 536, 579
FERRER, Pon, de Tei, 469.
FERRER, Salvador, 59.
FERRER, Salvador, de Cabrera, 155, 453,
460, 475, 483.
FERRER, Salvador, ferrer, de Cabrera,
58, 99, 155, 461, 469, 484.
FERRER, Salvador, de Vilassar, 79, 295,
461, 479, 515.
FERRER, sant Vicent, 27.
FERRER, lies Catal, Bernat, de Ca-
brera, 222, 488.
FERRER, lies Estruch, Bernat, de Vi-
lassar, 150, 215, 487, 501, 546, 550,
554, 561.
FERRER, lies Estruch, Salvador, de
Vilassar, 104, 468, 484.
FERRER, lies Salat, Bernat, de Sant
Gens dels Agudells, 232, 518, 526,
534.
FEU, Joan Miquel, de Matar, 65, 146.
FIGUERA, de Premi, 98, 142, 495.
FIGUERA, mas, de Premi, 98, 462, 495.
FIGUERA, Berenguer, de Premi, 461,
462, 473, 477.
FIGUERA, Bernat, de Premi, 151, 466,
500.
FLAQUER, Guillem, de Mata, 500, 517.
FLOR, de Vilassar, 497.
FLOR, mas, de Vilassar, 96, 105, 466,
467, 497, 500, 503, 510, 521, 563.
FLOR, Bartomeu, de Vilassar, 105, 304,
318, 503, 549, 552, 554.
FLOR, Bernat, de Vilassar, 514, 527,
548, 555.
FLOR, Guillem, de Vilassar, 75, 105,
304, 318, 485, 491, 500, 503, 513,
519, 521, 527, 548, 549, 552, 554,
555, 561.
FLOR, Jaume, de Vilassar, 75, 204, 311,
482, 485, 491, 500, 513, 514, 519,
549, 554, 560, 564.
FLOR, Pere, de Vilassar, 540.
FLOR, Sim, de Premi, 134, 413.
FLOR, lies Marqus, Bernat, de Vilas-
sar, 276, 500, 548, 564.
FLOR, lies Sag, Bernat, de Vilassar,
321, 332, 558, 563.
Florncia, 203.
FOLGUERES, de Premi, 495.
FOLGUERES, mas, de Premi, 453, 495.
FOLGUERES, Antoni, de Premi, 453, 580.
FOLGUERES, Bernat, de Premi, 151, 458.
FOLGUERES, Pere, 294.
FOLGUERES, Pere, de Barcelona, notari
pblic, 425.
FOLGUERES, Salvador, 536.
FONELET, Bartomeu, 547, 570.
FONOLLEDA, Pere de, notari de Barce-
lona, 48.
FONT, de Premi, 98, 494, 495.
FONT, mas, de Cabrera, 34, 464, 493,
512.
FONT, mas, de Premi, 98, 187, 249,
495, 508.
Font, tur de la, topnim de Cabrera,
34.
FONT, Antoni, de Premi,162, 462, 480,
487, 488.
FONT, Berenguer, de Cabrera, 449.
FONT, Berenguer, de Premi, 162, 488,
490.
FONT, Bernat, de Premi, 462, 476.
FONT, Jaume, rector de Sant Feliu de
Cabrera, 456.
FONT, Jaume, de Premi, 530, 579.
FONT, Joan, formatger, de Barcelona,
462.
FONT, Joan, de Premi, 187, 249, 462,
464, 480, 492, 508.
FONT, Lloren, de Premi, 480, 487.
FONT, Miquel, de Premi, 187, 249, 508.
FONT, Miquel, teixidor, de Premi, 439,
440.
FONT, Raimon sa, de Sant Esteve del
Coll, 457.
FONT, Salvador, de Matar, 464.
FONT, lies Roig, Antoni, habitant de
Cabrera, de Matar, 464.
FONTANALS, Antoni, sastre de Cabrera,
164, 445.
FONTANALS, Arnau, cavaller, senyor de
la Casa de Cabrera, 140, 166, 280,
460, 477.
FONTANALS, Pere, de Tei, 492.
FONTANILS, mas, de Tei, 504, 522.
FONTANILS, Antoni, de Tei, 504, 522,
532.
FONTANILS, Arnald, teixidor de draps de
llana, e Barcelona, 105.
FONTANILS, Joan Mart, de Tei, 472.
FONTANILS, Pere, de Tei, 458, 459, 504,
522, 532.
Forez, comtat de, (Frana), 314.
Forn, topnim, de Cabrera, 452.
FORNELLS, mas, de Premi, 99, 495,
509, 511.
FORNELLS, Berenguer, de Cabrera, 504,
515.
FORNELLS, Bonanat, de Premi, 458,
483, 484, 491.
FORNELLS, Joan, de Matar, 442.
FORNELLS, Pere, de Matar, 161.
FORNELLS, Pere, de Vilassar, 515.
FORNELLS, lies Cors, Berenguer de
Cabrera, 68, 486.
FORNELLS, lies Corsana, Pere, de Ca-
brera, 504.
FORNER, mas, de Cabrera, 493.
Framenors, convent, de Barcelona,
122, 281, 327.
Framenors, quarter, de Barcelona, 122.
FRANC, lies Teixidor, Joan, de Cabrera,
164, 481.
Francesc, ll Pere Pon, difunt, i de
Rmia, de Cabrera, 62.
Francesca, cunyada de Bernat Ei-
meric, de Vilassar, 197.
Francesca, lla dAntoni Arn i Sal-
vadora, de Cabrera, muller de Ni-
colau Bonivern, de Vilassar, 145,
146.
Francesca, lla dAntoni Veil, de Vi-
lassar, 527, 529.
Francesca, lla dAntoni Veil i Cons-
tana, pubilla del mas Veil, de Vi-
lassar, 502.
Francesca, lla de Berenguer Ti i
Saurina, de Premi, 521.
Francesca, lla de Berenguer Vives, de
Vilassar, 520, 526.
Francesca, lla de Bernat Casals, de
Vilassar, muller de Berenguer Poal,
de Tei, 521, 526.
Francesca, lla de Bernat Veil, de Vi-
lassar, 226, 513, 526,
Francesca, lla de Bernat Vives, de
Premi, 513.
Francesca, lla dElisenda Ponsa, de
Vilassar, 534.
Francesca, lla de Ferrer Eimeric, di-
funt, i de Saurina, de Vilassar, 535.
Francesca, lla de Ferrer Sabater, di-
funt, de Vilassar, 519.
Francesca, lla de Francesc Solsona,
de Barcelona, 175.
Francesca, lla de Guerau dAltafulla,
difunt, i Saurina, drrius, 206, 513,
519.
Francesca, lla de Guillem Abril, de
Vilassar, 522, 527.
Francesca, lla de Guillem Arn i
Francesca, de Cabrera, 143, 146.
Francesca, lla de Guillem Banyeres,
difunt, i de Saurina, de Vilassar,
535.
Francesca, lla de Guillem Morot, di-
funt, i de Benvinguda, de Vilassar,
219, 514, 521, 527.
Francesca, lla de Guillem Rafart i
dEullia, de Vilassar, 265.
Francesca, lla de Jaume Grau, de
Vilassar, 291.
Francesca, lla de Mateu Bergai, de
Vilassar, 197.
Francesca, lla de Nicolau Villar i pro-
mesa de Pere Terrades, bracer, de
Berga, 187, 508.
Francesca, lla de Pere Andreu i Sau-
rina, de Vilassar, 292, 535.
Francesca, lla de Pere Aroles, de
Vilassar, 204, 519.
Francesca, lla de Pere Banyeres, di-
funt, de Vilassar, 263, 535, 538, 550,
560, 565.
Francesca, lla de Pere Sagalar, de
Vilassar, 529.
Francesca, lla de Salvador Isern, de
Vilassar, 514, 521.
Francesca, lla de Salvador Colomer
del Cam i de Joana, de Vilassar, 234.
Francesca, lla de Salvador Pons, de
Vilassar, 522, 527.
Francesca, germana de Guillem Aroles,
de Vilassar, 157.
Francesca, hereua de Pere Sagalar i
Gueraula, de Vilassar, 527.
Francesca, muller dAntoni Campins,
de Vilassar, 543, 550, 557, 563, 574.
Francesca, muller dAntoni Dilmer, de
Vilassar, 484, 485.
Francesca, muller dAntoni Mir, lies
Arn, de Cabrera, 205.
Francesca, muller dArnau Costa, Es-
trader, de Premi, 503.
Francesca, muller de Bartomeu Fo-
nelet, de Vilassar, 547, 570.
Francesca, muller de Bartomeu Marc,
de Vilassar, 537, 558, 562, 569.
Francesca, muller de Berenguer Amat,
Francesca, muller de Berenguer Ma-
tar, de Vilassar, 293.
Francesca, muller de Berenguer Saura,
de Vilassar, 276, 288, 467.
Francesca, muller de Bernat Alacant,
lies Bonivern, de Vilassar, 538.
Francesca, muller de Bernat Bonet,
dArgentona, 515, 532.
Francesca, muller de Bernat Canyet,
de Cabrera, 51, 452, 522.
Francesca, muller de Bernat Casa, de
Vilassar, 200, 515.
Francesca, muller de Bernat Ferrer, de
Vilassar, 143.
Francesca, muller de Bernat Juli, de
Vilassar, 150, 158, 483, 489, 540, 554.
Francesca, muller de Bernat Juli,
lies Sala, pubilla del mas Juli, de
Vilassar, 457.
Francesca, muller de Bernat Mas, fus-
ter, de Barcelona, 58, 467.
Francesca, muller de Bernat Tolr, de
Vilassar, 547, 575.
Francesca, muller de Francesc Riera,
de Vilassar, 294, 542, 559, 572.
Francesca, muller de Guillem Arn,
de Cabrera, 143.
Francesca, muller de Jaume Avella, de
Vilassar, 265, 284, 318, 535, 547,
550, 556.
Francesca, muller de Jaume Reniu,
556.
Francesca, muller de Jaume Riera, de
Premi, 261, 281.
Francesca, muller de Joan Parera, de
Vilassar, 533.
Francesca, muller de Lloren Puig, de
Cabrera, 243, 505, 508, 515, 532.
Francesca, muller de Lloren Puig,
lies Bellot, de Cabrera, 278, 304,
316, 317.
Francesca, muller de Nicolau Boni-
vern, germana de Salvador Eime-
ric, de Vilassar, 107, 187, 505.
Francesca, muller de Pere Andreu Ros-
sell, de Premi, 580.
Francesca, muller de Pere Avella, de
Vilassar, 523.
Francesca, muller de Pere Bonivern,
de Vilassar, 324, 547, 568.
Francesca, muller de Pere Botey, de
Premi, 282.
Francesca, muller de Pere Castellar,
de Vilassar, 540.
Francesca, muller de Pere Cuquet, de
Vilassar, 111, 509, 544, 567.
Francesca, muller de Pere Ferrer, de
Vilassar, 275, 503, 536.
Francesca, muller de Pere Pons, de
Vilassar, 332, 544, 561.
Francesca, muller de Pere Roig, de
Vilassar, 546, 550, 555, 561.
Francesca, muller de Pere Rossell, de
Premi, 485.
Francesca, muller de Pere Sagalar, lies
Serena, de Vilassar, 160, 451, 483.
Francesca, muller de Pere Terrades,
bracer, de Berga, 187.
Francesca, muller de Pere Vidal, de
Vilassar, 484.
Francesca, muller de Peric Sagalar,
de Vilassar, 105.
Francesca, muller de Salvador Ar-
mengol, de Vilassar, 505.
Francesca, muller de Salvador Isern,
de Vilassar, 486, 545, 573.
Francesca, muller de Salvador Tenes,
de Cabrera, 162, 167, 489.
Francesca, muller de Salvador Tenes,
de Cabrera, pubilla del mas a
Vall, de Cabrera, 489.
Francesca, muller de Salvador Torres,
de Cabrera, 468.
Francesca, muller de Sim Crosa-
nyes, dArgentona, 180, 283, 535,
548, 560.
Francesca, nta de Pere Sagalar i Gue-
raula, pubilla del mas o borda Saga-
lar, de Vilassar, 502, 527.
Francesca, pubilla del mas Oliver,
dAlella, 181.
Francesca, pubilla del mas Canal, de
Cabrera, 477.
Francesca, vdua de Berenguer Saura,
de Vilassar, 266, 545, 551, 556, 571.
Francesca, vdua de Francesc Vidal,
de Vilassar, 546, 555, 567.
Francesca, vdua de Gilabert Dorca,
jnior, de Premi, 484.
Francesca, vdua de Jaume Riera, de
Premi, 262.
Francesca, vdua de Jaume Rossell, de
Premi, i de Berenguer Colomer,
dAlella, 262, 305.
Francesca, vdua de Lloren Rossell,
de Premi, 189, 507.
Francesca, vdua de Pere Bonanat, de
Vilassar, 555, 562, 569.
Francesca, vdua de Pere Bonet, de
Vilassar, 548.
Francesca, vdua de Pere Cuquet, de
Vallromanes, 214, 522.
Francesca, vdua de Pere Juli, de Vi-
lassar, 44.
Francesca, vdua de Pere Llad, as-
saonador, de Barcelona, 330, 556.
Francesca, vdua de Pere Palau, de
Matar, 317, 549, 452, 552, 559,
562, 568.
Francesca, vdua de Salvador Isern, de
Vilassar, 73, 489.
Francina, lla dAntoni Arn i Salva-
dora, de Cabrera, pubilla del mas
Arn, muller dAntoni Mir, lies
Arn, 145, 146.
Francina, lla de Benet Batlle, dAr-
gentona, 128.
Francina, lla de Salvador Bartomeu
i Antnia, i pubilla del mas Agell,
de Cabrera, 99, 189, 222, 223, 224,
508, 531.
Francina, lla de Salvador Colomer del
Cam i Joana, de Vilassar, 232, 234,
525, 533.
Francina, muller de Bernat Portell, de
Matar, 202.
Francina, muller de Bernat Rovira, de
Matar, 193, 525, 533.
Francina, muller de Pere Fbregues,
lies Dorca, pubilla del mas Dorca,
de Premi, 446.
Francina, muller de Salvador Portell,
de Matar, 184, 185.
Francina, neboda de Clara, muller de
Bernat Cisa, de Premi, 297.
Francina, vdua de Jaume Correger,
de Badalona, muller de Guillem,
Sauri, dArenys, 229.
Francina, vdua de Jaume Joan, habi-
tant de Premi, i lla de Bartomeu
Carbonell i Elionor, de Vilassar, 265,
280.
Francina, vdua de Pere Fbregues,
pubilla del mas Dorca, de Premi,
65, 480.
Frana, regne de, 177, 178, 186, 216,
336.
FRANQUESA, Esteve, de Premi, 154, 155,
446, 461, 473.
FRANQUESA, Esteve, bter, de Premi,
165, 463, 480.
FRANQUESA, Miquel, notari pblic, de
Barcelona, 17, 20, 21, 22, 201, 207,
232, 245, 249.
FRUITS, Pere, prevere i beneciat de la
capella de Sant Vicen de Burriac,
58, 450, 466.
FULLAREN, Bernat, mestre de cases i
lapicida, de Lleida, 533.
Fusteria, carrer de la, de Barcelona,
105, 191, 246, 499, 505, 512.
G
GABRIEL, Pere, sastre de draps de llana,
de Barcelona, 472.
Gabriela, lla de Salvador Bassa, difunt
drrius, i de Nadala, de Premi,
579.
Gabriela, muller de Joan Llad, lies
Feliu, pubilla del mas Feliu, de Ca-
brera, 90, 168, 459, 463, 464, 482.
Gabriela, muller de Salvador Garb,
lies Libra, de Matar, lla de Sal-
vador Tenes i Francesca, de Cabre-
ra, 66, 167, 481.
GALCER, Berenguer, de Vilassar, 538.
GALCER, Bernat, de Vilassar, 538, 542,
551, 558, 568.
GALCER, Guillem, 538.
GALCER BRAMONA, Pere, de Barcelona,
habitant dArgentona, 462, 490,
GALCERAN, de Vilassar, 497.
GALCERAN, borda, de Vilassar, 96, 497.
GALCERAN, Bonanat, de Vilassar, 519.
GALCERAN, Bernat, de Vilassar, 47, 58,
276, 295, 425, 426, 446, 465, 467.
GALCERAN, Pere, de Bellpuig, 516, 523,
532.
GALCERAN, Pere, de Vilassar, 519.
GALTER, Bernat, mercader, de Barce-
lona, 73, 163.
GAMBERT, Narcs, bter, de Barcelona,
procurador de Nicolau Cortada,
rector de Cabrera, 454.
GAMON, lies Teixidor, mas, de Cabrera,
164, 481.
GARAU, mas, de Cabrera, 434.
GARAU, mas, de Vilassar, 501.
Garau, topnim, de Cabrera, 431, 506.
GARAU, Bartomeu, notari pblic de
Barcelona, 434.
GARAU, Jaume, de Vilassar, 501.
GARAU, Pere, de Vilassar, 501.
GARB, mas, de Vilassar, 105.
GARB, lies Libra, Salvador, de Ma-
tar, 54, 66, 166, 167, 433, 455,
462, 481.
Garraf, comarca, 137.
GASSOL, mas, de Vilassar, 449, 497.
GASSULL, Raimon, taverner, de Barce-
lona, 85, 420.
GENER, dArgentona, 45.
GENER, de Cabrera, 494.
GENER, mas, dArgentona, 45.
GENER, mas, de Cabrera, 58, 156, 468,
493, 512.
GENER, Antoni, dArgentona, 433.
GENER, Bartomeu, dArgentona, 433.
GENER, Berenguer, de Cabrera, 458,
475.
GENER, Bernat, de Cabrera, 458, 475,
499, 519.
GENER, Pere, dArgentona, 168, 462, 480.
GENER, Pere, de Barcelona, 543.
GENER, Pere, de Cabrera, 66, 167, 433,
467, 480, 499, 519.
GENER, Pere, hostaler, de Barcelona,
58, 87, 156, 162, 468, 469.
GENER, lies Boquer, Pere, de Vilas-
sar, 60.
GENER, lies a Vall, Pere, de Cabrera,
461.
GENER, lies Vilar, Nicolau, de Vilassar,
447, 459, 543, 575.
GENS, lies Tria, Pere Pons de Vilas-
sar, 473.
Gnova, ciutat, 116, 121.
GERONELLA, de Cabrera, 98, 494.
GERONELLA, antic mas Cabrer, de Ca-
brera, 39.
GERONELLA, mas, de Cabrera, 58, 39,
98, 103, 104, 112, 113, 453, 471,
478, 482, 494.
GERONELLA, Arnau, de Cabrera, 487.
GERONELLA, Guillem, de Cabrera, 319,
537, 555, 567.
GERONELLA, Pere, de Cabrera, 38, 39,
58, 59, 112, 145, 429, 453, 458, 471,
475, 478.
GIL, Francesc, de Tiana, 522, 532.
Gili, torrent, de Premi, 94.
GILI, Bonanat, de Premi, 474, 489.
GILI, Bonanat, de Tiana, 214, 489, 518,
534.
GILI, lies Cisa, Bonanat, de Tiana,
517, 524, 533.
GINESTA, mas, de Vallromanes, 506, 524.
Girard, Jaume, carrer, de Barcelona,
213, 507.
Girona, ciutat, 209, 220, 344.
Girona, bisbat, 31.
Girona, vegueria, 31.
GODAY, Andreu, de lHospitalet de Santa
Eullia de Provenana, ll de Galce-
ran Goday, difunt, i de Joana, 202.
GODAY, Galceran, de Santa Eullia de
Provenana, 202.
GONMARC, Bernat, de Badalona, 116.
GORCHS, lies Ripoll, Pere, de Cabrera,
60, 476.
GORDEY, mas de Vilassar, 311, 558,
576, vegeu Vidal de Gordey, mas,
de Vilassar.
Gordey, topnim, de Vilassar, 499.
GORDIOLA, Bartomeu, de Montorns,
191.
GOTMAR, de Girona, 204.
Granollers, vila, 485.
Granota, coves de la, topnim, de Vi-
lassar, 34.
GRAU, de Cabrera, 494.
GRAU, de Vilassar, 497.
GRAU, del venat de Cabrils, de Vilas-
sar, 466.
GRAU, Font de Bonanat, 91, 92.
Grau, topnim de Cabrera, 452.
GRAU, mas, de Cabrera, 494, 519.
GRAU, mas, de Sant Mart de Mata, 520.
GRAU, mas, de Vilassar, 191, 226, 466,
497, 510, 519, 520.
GRAU, Antoni, sastre de lli, de Matar,
477.
GRAU, Antoni, sastre de lli, de Matar,
habitant de Vilassar, 60.
GRAU, Antoni, teixidor de lli, de Vi-
lassar, 96, 445.
GRAU, Arnau, de Cabrera, 486, 519.
GRAU, Bonanat, de Vilassar, 59, 60, 476,
541, 543, 544, 550, 574.
GRAU, Francesc, de Sant Mart de Mata,
514, 520.
GRAU, Guillem, de Vilassar, 269, 313,
492, 528, 540, 544, 545, 550, 554,
564.
GRAU, Jaume, de Sant Vicen de Llobre-
gat, 501.
GRAU, Jaume, de Santa Maria de Liost,
220, 526.
GRAU, Jaume, de Vilassar, 291, 513,
520, 526, 546, 561.
GRAU, Joan, sastre, de Barcelona, 471.
GRAU, Pere, 263.
GRAU, Pere, de Cabrera, 486, 519, 535.
GRAU, Pere, de Sant Mart de Mata,
514, 520.
GRAU, Pere, de Vilassar, 60, 105, 191,
246, 291, 455, 464, 476, 505, 510,
513, 520, 526, 541, 546, 561.
GRAU, Salvador, habitant dArgentona,
hereu de Pere Pujol, lies Grau, de
Cabrera, 144.
GRAU, Salvador, de Vilassar, 469.
GRAU, lies Bergai, Guillem, de Vilas-
sar, 541.
GUADALL, Adalets, 133.
GUADALL, Berenguer, 133.
GUALBES, Joan de, de Barcelona, 489.
GURDIA Bernat, de Barcelona, 319, 338,
546, 555, 567.
GUERAU, de Vilassar, 96.
GUERAU, mas Guillem, lies Veil, de
Cabrils (Vilassar), 96.
GUERAU, Bonanat, mas, de Vilassar, 96.
GUERAU, mas Pere, de Vilassar, 96.
GUERAU, Arnald, de Cabrera, 417.
GUERAU, Joan, notari pblic, de Bar-
celona, 22.
GUERAU, Salvador, de Vilassar, 515.
Gueraula, muller de Pere Sagalar, de
Vilassar, 105, 502, 527.
Gueraula, vdua de Pere Sagalar, de
Vilassar, 266, 535, 538.
Guillem, ll de Guillem Soler, de Vi-
lassar, 292.
Guillema, lla de Bernat Casals, de
Vilassar, 519.
Guillema, lla de Bernat Ferrer, de
Vilassar, 202, 220, 501, 514, 520,
521, 526.
Guillema, lla de Bernat Ferrer, lies
Estruch, de Vilassar, 487.
Guillema, lla de Bernat Serra, difunt,
de Vilassar, 520.
Guillema, lla de Guillem Colomer,
difunt, de Vilassar, 207, 519.
Guillema Simona, lla de Sim Es-
truch, de Vilassar, 544.
Guillema, mare de Francesca, muller
de Pere Botey, de Premi, 282.
Guillema, muller de Bernat Colom, de
Vilassar, 269, 543, 554.
Guillema, muller de Bernat Ferrer, de
Vilassar, 521, 527, 542.
Guillema, muller de Bernat Ferrer,
lies Estruch, de Vilassar, 150, 487.
Guillema, muller de Francesc Mart,
de Vilassar, 215.
Guillema, muller de Guillem Morell,
de Vilassar, 101, 499, 501.
Guillema, muller de Guillem Riera, de
Vilassar, 540.
Guillema, muller de Guillem Vidal, de
Vilassar, 483.
Guillema, muller de Guillem Vives, de
Vilassar, 158, 286, 545, 560, 565.
Guillema, muller de Jaume Flor, pu-
billa del mas Flor de Vilassar, 500.
Guillema, muller de Raimon Maci,
de Premi, 197, 205, 514.
Guillema, muller de Ramon Marc, lies
Gosau, de Sant Cristfol de Folgars,
140, 141.
Guillema, muller de Salvador Isern,
de Vilassar, 543.
Guillema, vdua de Bartomeu Serra,
Guillema, vdua de Francesc Mart, de
Vilassar, 521.
Guillema, vdua de Francesc Mart,
lies Roudors, de Vilassar, 514.
Guillema, vdua de Francesc Mart,
lies Roudors, i muller de Jaume
Roudors, 197.
Guillema (o Guillemona), vdua de
Raimon Maci, de Premi, 160, 488.
Guillemona, lla de Pere Botey, de
Premi, 150, 519.
Guillemona, muller de Berenguer Rie-
ra, de Vilassar, 546, 554, 566.
Guillemona, muller de Bernat Ferrer,
de Vilassar, 338, 339, 542, 569.
GUILLOT, de Vilassar, 96.
GUIRAU, Antoni, sastre de lli, de Matar,
210, 523.
GUITARD, Raimon, beneciat de Santa
Anastsia, de Premi, 448.
GURRI, Toms, dAlella, 145.
H
HOMEDES, Joan, escriv, de Barcelona,
442.
Horta del castell, topnim de Vilassar,
91.
Hortals, topnim de Cabrera, 91.
HOSTALRIC, Francesc, senyor de la Casa
de Cerdanyola i de la vall dAgell de
Sant Feliu de Cabrera, 145.
HULMO, Pere de, 413.
I
Iolanda, muller de Lloren Fbregues,
de Tiana, 523, 532.
Iolanda, muller de Pere Ponseta, lies
Tria, de Vilassar, 516, 524, 533.
Isabel, lla de Gabriel Cobella i de
Maria, difunta pubilla del mas
Roig, de Santa Mari de Cornell,
185.
Isabel, lla de Joan Terrades, lies
Pons, difunt, i dAntnia, de Cabre-
ra, muller de Lloren Partella, de
Premi, 518, 526, 534.
Isabel, lla de Pere Ballester, muller
de Joan Quer, de Barcelona, 478.
Isabel, muller dAntoni Font, de Pre-
mi, 480, 487.
Isabel, muller dArnau de Fontanals,
cavaller i senyor de la Casa de Ca-
brera, 280.
Isabel, muller de Rafael Costa, de Pre-
mi, 580.
Isabel, vdua dArnau de Fontanals,
cavaller i senyor de la Casa de
Cabrera, 140, 166, 280, 477.
Isabel, vdua dArnau de Quer i dArnau
Fontanals, senyora de la Casa de
Cabrera, 460, 490.
Isabel, vdua de Bartomeu Soler, mer-
cader, de Barcelona, lla de Pere
a Plana, de Barcelona, 156, 212,
213, 214, 507, 508, 525, 533.
Isabel, vdua de Jaume Morot, mer-
cader de Barcelona, 490.
Isabel, vdua de Joan Font, de Premi,
187, 249, 508.
ISERN, de Vilassar, 58, 98, 157, 497.
ISERN, borda de Vilassar, 95.
ISERN, mas dAlella, 502, 521.
ISERN, mas, de Vilassar, 44, 96, 98, 187,
204, 415, 497, 506, 510, 519.
ISERN, Antoni, de Tei, 187, 506, 516,
523, 532.
ISERN, Benet, de Vilassar, 95.
ISERN, Bernat, 52, 534.
ISERN, Bernat, de Tei, 187, 516, 523,
532.
ISERN, Bernat, de Vilassar, 44, 52, 69,
90, 262, 305, 308, 310, 313, 325,
328, 334, 338, 443, 449, 457, 482,
483, 484, 485, 487, 537, 544, 546,
548, 549, 506, 550, 553, 555, 559,
560, 561, 565, 568.
ISERN, Francesc, dAlella, 502.
ISERN, Ferrer, de Matar, 465.
ISERN, Marc, paraire, de Barcelona,
105.
ISERN, Salvador, de Vilassar, 33, 72, 73,
141, 157, 204, 207, 262, 310, 338,
443, 444, 450, 467, 486, 488, 489,
514, 519, 521, 527, 543, 545, 546,
547, 549, 552, 555, 558, 568, 573.
ISERN, Sim, dAlella, 502, 515, 521, 527.
ISERN, Sim, de Vilassar, 45, 96, 157,
204, 207, 443, 458, 465, 466, 513,
514, 519, 546, 551, 567.
ISERN, Simonet, dAlella, 502, 515, 521,
527.
J
JACOB, Joan, 556.
JASSET, de Vilassar, 44, 497,
JASSET, mas, de Vilassar, 99.
JASSET, mas den, de Vilassar, 44, 497.
JAUME I, 63, 217.
JAUME II, 115, 217.
JAUME III, de Mallorca, 147.
JAUME, infant, ll de Pere III de Ma-
llorca, 147.
JAUME, de Cabrera, 99, 494.
JAUME, mas, de Cabrera, 99, 112, 494.
JAUME, Antoni, de Cabrera, 469, 477.
JAUME, Bartomeu, de Barcelona, 443.
JAUME, Bernat, de Cabrera, 458, 475.
JAUME, Guillem, de Cabrera, 39, 72,
112, 133, 445, 462, 463, 472, 488.
JAUME, Jaume, de Cabrera, 39, 72, 112,
445, 462, 463, 472, 488.
Jaume, ll dArnau Oliver, lies Cer-
vera, de Premi, 152.
Jaume, ll de Bartomeu Revol, difunt,
i Angelina, de Badalona, 506.
Jaume, ll de Berenguer Amat i dEu-
llia, de Vilassar, 294.
Jaume, ll de Francesca, pubilla del
mas Oliver, dAlella, 181.
Jaume, ll de Jaume Grau, de Vilas-
sar, 291.
Jaumeta, rfena de Sim Arany, de
Barcelona, nta de Constana, v-
dua de Guillem Prats, de Barce-
lona, 101.
Jaumeta, vdua de Bernat Ferrer, lies
Salat, de Sant Gens dels Agudells,
232, 518, 526, 534.
JOAN II, 128.
Joan, ll dAntoni Manent i Joana,
pubilla del mas Armengol, de Vi-
lassar, 472.
Joan, ll de Bartomeu Roig, difunt,
de Riudarenes, habitant de Sant
Pere de Mollet, i dAngelina, mu-
ller dEsteve Soler, moliner, habi-
tant de Sant Pere de Mollet, 439,
440.
Joan, ll de Bernat Calvo, difunt,
dAlella, i Natlia, de Premi, 461.
Joan, ll de Gaspar Vicen, lies Serra,
de Vilassar, 459.
Joan, ll de Joan Estrany i Eullia,
de Vilassar, 294.
Joan, ll de Joan Saupenya, difunt
i nt de Guillem Prats, difunt, i
Constana, de Barcelona, 535.
Joan, ll de Joan Soler i de Pascsia,
pubilla del mas Segu, de Cabrera,
134.
Joan, ll de Miquel Casals i Eullia,
de Vilassar, 265.
Joan, ll de Narcisa, vdua de Jaume
Estrader, de Premi, 58.
Joan, ll de Salvador Marc i Agns,
de Cabrera, 506.
Joan, ll de Salvador Sabater, de Vi-
lassar, 191.
Joan, ll de Vicen Oller, pescador di-
funt, i dAntnia, de Vilassar, 218.
JOAN, Berenguer, de Tei, 492.
JOAN, Jaume, habitant de Premi, 266,
280.
JOAN, Mart, de Tei, 465, 499, 512, 519.
Joana, lla dAntoni Riera, de Vilassar,
202, 203, 515, 523, 532.
Joana, lla de Bartomeu Arnau i Bar-
tomeua, de Cabrera, 533.
Joana, lla de Bartomeu Gordiola,
de Montorns, nta de Salvador
Armengol, de Vilassar, i hereva de
Pere Grau, de Vilassar, 191.
Joana, lla de Bartomeu Pou, de Car-
dedeu, nta de Joan Ferrer, taverner
de Barcelona, 247.
Joana, lla de Bartomeu Sol, difunt,
i de Salvadora, muller de Bernat
Miquel Cisa, 238.
Joana, lla de Berenguer Catal, difunt,
i dAgneta, de Cabrera, i muller de
Salvador Pons, de Vilassar, 276.
Joana, lla de Bernat Oliver i Antnia,
difunts, pubilla del mas Oliver, de
Badalona, 228.
Joana, lla de Jaume Arnau i de Joa-
na, difunta, de Cabrera, 515, 523,
532.
Joana, lla de Jaume Roca, de la Pobla
del terme del castell de Claramunt,
202.
Joana, lla de Jaume Teixidor, de Ca-
brera, 515.
Joana, lla de Jaume Torre, de Vilas-
sar, 203.
Joana, lla de Joan Estrany i Eullia, de
Vilassar, muller de Francesc Soler,
de la Roca, 294.
Joana, lla de Joan Ferrer, taverner de
Barcelona, muller de Gabriel Soler,
assaonador, de Barcelona, 247.
Joana, lla de Joan Matar i Agneta,
habitants de Sant Esteve de Vila-
va, 192.
Joana, lla de Joan Palau, hostaler, i
Joana, de Matar, 197, 223, 509,
532, 534.
Joana, lla de Joan Parera i Francesca,
de Vilassar, 533.
Joana, lla de Joan Rafart i dEullia,
difunta, de Vilassar, 232, 518, 526.
Joana, lla de Pere Estrany i de Sana,
de Vilassar, 226.
Joana, lla de Pere Ferrer, de Vilassar,
133, 534.
Joana, lla de Salvador Abril, difunt, i
Agneta, de Vilassar, 205, 216, 517,
525, 533.
Joana, lla de Salvador Colomer dA-
munt, de Vilassar, 269, 539, 577.
Joana, lla de Salvador Colomer del
Cam i de Joana, de Vilassar, 234.
Joana, lla de Vicen Juli, difunt, i de
Margarida, de Vilassar, 524.
Joana, germana de Sana, muller de
Pere Estrany, pubilla del mas Es-
trany, de Vilassar, 226.
Joana, muller dAntoni Crespi, espa-
ser de Barcelona, 199.
Joana, muller dAntoni Manent, pu-
billa del mas Armengol, de Vilas-
sar, 472, 474.
Joana, muller dAntoni Riera, de Vi-
lassar, 516, 523, 532.
Joana, muller dAntoni Soler, de Ca-
brera, 113.
Joana, muller de Bernat Argimon, de
Premi, 461, 462.
Joana, muller de Bernat Dilmer, de
Vilassar, 269, 458, 467, 539, 576.
Joana, muller de Bernat Galter, mer-
cader, de Barcelona, germanastra
dAngelina, muller de Guillem Pere
Aroles, de Vilassar, 73, 163.
Joana, muller de Bernat Maci, de
Premi, 315, 578.
Joana, muller de Bernat Dilmer, de
Vilassar, 539, 576.
Joana, muller de Bernat Rovira, de Tia-
na, pubilla del mas Oliver de Ba-
dalona, 228.
Joana, muller de Bernat Vervol, 556.
Joana, muller de Francesc Senderi,
477.
Joana, muller de Jaume Aroles, de
Tei, 279.
Joana, muller de Gens Tolr, de Vi-
lassar, 279, 539.
Joana, muller de Jaume Arnau, de
Cabrera, 515, 523, 532.
Joana, muller de Joan Palau, hosta-
ler, de Matar, 197, 223, 509, 534.
Joana, muller de Joan Torres, mari-
ner, de Barcelona, orind de Torres
(regne dArag), 182.
Joana, muller de Pascasi Morot, de
Cabrera, 484.
Joana, muller de Pere Arnau, de Ca-
brera, 488.
Joana, muller de Pere Sabater, de Vi-
lassar, 212, 547, 573.
Joana, muller de Salvador Abril, de
Vilassar, 222, 531, 533, 534.
Joana, muller de Salvador Campins,
de Vilassar, 288, 543, 577.
Joana, muller de Salvador Colomer del
Cam, de Vilassar, 232, 234, 517,
525, 533.
Joana, muller de Salvador Pons, de
Vilassar, 288, 545, 555.
Joana, muller de Sim Llopis, pubi-
lla del mas Eres, de Cabrera, 103,
472.
Joana, nta de Salvador Armengol, de
Vilassar, 105, 189, 191, 505.
Joana, vdua dAntoni Riera, de Vilas-
sar, 481.
Joana, vdua de Galceran Goday, de
Santa Eullia de Provenana, 202.
Joana, vdua de Joan Aiguaviva, dA-
renys, 208, 525, 533.
Joana, vdua de Pascasi Morot, de
Cabrera, 486.
Joana, vdua de Pere Doy, mariner de
Sant Mart dArenys, rfena de Pere
Arnau, de Cabrera, 263, 305.
Joanet, aprenent dAmador Bonivern,
vidrier, de Vilassar, 165.
Joaneta, lla dAntoni Orriols, de Ca-
brera, 199, 247, 422, 423.
JOFRE, Berenguer, drrius, 448.
JOFRE, Jaume, de Granollers, 518.
JOFRE, Joan, de Granollers, 518.
JOFRE, Pere drrius, 198, 521.
JOFRE, Pere Guillem, canonge de la Seu
de Barcelona, 478.
JORD, Francesc, prevere de la rectoria
de Cabrera, 454.
JULI, de Vilassar, 96, 98, 108, 199, 294,
295, 497.
JULI, mas, de Vilassar, 44, 98, 110,
113, 197, 234, 457, 497, 505, 510,
517, 522, 525.
JULI, Benet, de Vilassar, 141.
JULI, Bernat, drrius, 522.
JULI, Bernat, de Vilassar, 150, 158, 450,
483, 489, 519, 521, 540, 542, 546,
552, 554, 569.
JULI, Jaume, de Vilassar, 110, 276, 455,
542, 551, 553, 557, 573.
JULI, Joan, calderer, de Barcelona, 117.
JULI, Lloren, de Vilassar, 110, 113,
197, 232, 233, 234, 462, 517, 525,
533.
JULI, Pere, ll de Galcer Bramona,
284, 536.
JULI, Pere, de Vilassar, 199, 546, 561.
JULI, Salvador, de Vilassar, 152, 299,
505, 515, 522, 542, 556, 570, 572.
JULI, Vicen, de Vilassar, 104, 110, 210,
211, 232, 462, 505, 515, 517, 522,
524, 525, 533.
JULI, lies Sala, Bernat, de Vilassar,
457.
Juliana, lla de Guillem Rafart i dEu-
llia, de Vilassar, 265.
JULIANA, Bartomeua, de Vilassar, 276,
542.
JULIANA, Bartomeua, vdua de Salvador
Juli, de Vilassar, 515, 572.
JULIANA, Francesca, de Vilassar, 150,
489.
JULIANA, Francesca, vdua de Pere Juli,
de Vilassar, 199, 546, 561.
JUSTINI, emperador rom, 37.
Jutglar, carrer den, de Barcelona, 202,
435.
L
Ladernosa, Francesc, notari pblic, de
Barcelona, 22, 44, 414, 415, 417.
LANA, Pere, de Bigorra, 279, 538, 575.
LEBRER, Joan, donat de lermita de Sant
Salvador, 278, 542, 556.
LEGET, Manuel, de Badalona, 518, 526,
534.
LEGET, Mateu, de Badalona, 518, 526,
534.
LENA, mas, de Premi, 99, 109, 110,
113, 147, 459, 480, 495, 507, 511.
LIBRA, Miquel, de Matar, habitant
de Cabrera, 54, 66, 166, 433, 434,
455, 480.
LIBRA, Joan Miquel, de Matar, 462,
481.
LIBRA, Joan Miquel, propietari del mas
a Vall, lies Tenes, de Cabrera, 167.
LIBRA, Pere, de Matar, habitant, de
Premi, 536, 579.
Lina, muller de Salvador Estruch de
la Font, lies Ferrer, de Vilassar,
558.
Li, ciutat de, (Frana), 314, 318, 341.
Liost, vila, 193.
Lobera, topnim, de Vilassar, 501.
Longa, topnim, de Cabrera, 499.
LOTARI, monarca carolingi, 131.
LOVARA, mas den, de Vilassar, 96.
LUTER, Mart, 335.
LLAD, de Cabrera, 98, 494.
LLAD, de Vilassar, 497.
LLAD, borda den, de Vilassar, 96.
LLAD, mas de Cabrera, 98, 494.
LLAD, mas de Vilassar, 224, 497, 504,
519, 530, 531.
LLAD, Can, de Cabrera, 34.
LLAD, Arnau, de Vilassar, 45, 540.
LLAD, Bernat, 71, 459, 470, 489.
LLAD, Bernat, de Cabrera, 162, 444,
468, 470, 472, 475.
LLAD, Bernat, de Matar, 487.
LLAD, Bernat, de Vilassar, 450, 557.
LLAD, Gabriel, guarda de la bolla
del General del Principat de Cata-
lunya, 436, 517.
LLAD, Jaume, paraire de draps de lla-
na, de Barcelona, 460, 461.
LLAD, Jaume, sastre de draps de llana,
LLAD, Jaume, taverner, de Barcelona,
54.
LLAD, Joan, dArgentona, 73, 489.
LLAD, Pere, de Barcelona, 293, 530,
531.
LLAD, Pere, assaonador, de Barcelona,
330, 556.
LLAD, Pere, de Cabrera, 468.
LLAD, Pere, de Matar, 487.
LLAD, Pere, de Vilassar, 69, 152, 159,
161, 198, 289, 293, 339, 468, 476,
482, 483, 492, 504, 519, 542, 545,
554, 558, 560, 565, 572, 573.
LLAD, Salvador, de Vilassar, 476, 484,
486.
LLAD, lies Artaguil, Antoni, de Vilas-
sar, 104, 225, 529.
LLAD, lies Feliu, Joan, de Cabrera,
90, 168, 459, 463, 464, 482.
LLAD, lies Rodon, Guillem, de Ca-
brera, 522.
Llarga, vall, topnim, de Premi, 33.
LLAURADOR, de Premi, 495.
LLAURADOR, mas, de Premi, 495.
LLAURADOR, Gabriel, de Premi, 462.
LLAURADOR, Joan, de Premi, 74, 153,
460, 486, 533.
Llavaneres, 131.
Llavaneres, sagramental, 157.
Llenguadoc, 147.
LLOBET Jaume, de Barcelona, habitant
de Santa Perptua de Mogoda, 516,
524, 533.
Llobregat, delta del, 201.
LLOPIS, de Cabrera, 493.
LLOPIS, Sim, de Cabrera, 103, 472.
LLOPIS, Sim, de Lleida, habitant de
Cabrera, 488.
LLOPIS, lies Pon, Sim, de Cabrera,
103, 472.
LLOREN, Bernat, 534.
Llorena, muller de Guillem Sala, de
Cabrera, 490.
Llorena, vdua de Guillem Sala, de
Cabrera, 484.
LLULL, mas, de Llavaneres, 522.
LLULL, Pere, de Llavaneres, 211, 215,
220, 522, 527.
M
MACI, de Premi, 157, 495.
MACI, mas, de Premi, 118, 450, 453,
463, 495.
MACI, Bernat, de Premi, 265, 315,
578.
MACI, Pere, de Premi, 139, 156, 295,
459, 471, 476, 479, 488, 579.
MACI, Raimon, de Premi, 160, 197,
205, 488, 514, 520.
MACI, lies Partella, Bernat, de Pre-
mi, 160, 488.
MACI, lies Partella, Pere, de Premi,
157, 492.
MACIANA, muller de Bartomeu Ferrer,
de Cabrera, 484.
MACORT, Berenguer, de Sant Mart de
Mata, de Matar, 485.
Magdalena, lla de Bernat Fullaren,
mestre de cases i lapicida, i Maria,
difunta, de Lleida, 533.
Magdalena, muller de Berenguer Ri-
poll, 488.
Magrib, 116.
MAIANS, can, de Vilassar, 157.
MAIM, Bernat, de Sant Esteve de Vila-
nova, 448.
MAIM, Joan, pescador, de Vilassar, 126.
MAIOLES, dArgentona, 45,
MAIOLES, mas, dArgentona, 45.
MALLOLL, de Cabrera, 98, 113, 493, 494.
MALLOLL DAVALL, de Cabrera, 99.
MALLOLL, mas, de Cabrera, 98, 99, 494.
MALLOLL DAVALL, Pere, de Cabrera, 99,
113.
MALLOLL DAMUNT, Esteve, de Cabrera,
146.
MALLOLL, Pere, de Cabrera, 518.
MALLOLAS, mas, de Vilassar, 497.
MALLOLES, can, de Vilassar, 497.
Mallorca, regne de, 116, 120, 147.
MANENT, de Premi, 495.
MANENT, mas, de Premi, 495.
MANENT, Antoni, de Premi, 461, 484,
491.
MANENT, Antoni, de Vilassar, 240, 447,
460, 472, 474.
MANENT, Bartomeu, de Premi, 461,
506, 509, 516, 523, 532.
MANENT, Jaume, de Premi, 52, 304,
506, 516, 523, 532.
MANENT, Salvador, de Premi, 506.
MARC, de Vilassar, 497.
MARC, mas, de Vilassar, 224, 485, 497,
505, 506, 510, 523.
MARC, Bartomeu, de Vilassar, 55, 64,
200, 269, 276, 288, 296, 297, 454,
456, 479, 505, 506, 515, 523, 537,
539, 558, 562, 569, 577.
MARC, Berenguer, rector i notari de
Vilassar, 75, 140, 322, 466, 484, 553.
MARC, Bernat, de Vilassar, 184, 204,
211, 465, 466, 469, 513, 535, 542,
556, 562.
MARC, Bernat, beneciat de laltar de
Santa Maria de lesglsia parroquial
de Vilassar, 43, 139, 183, 212.
MARC, Bernat, prevere, de Vilassar, 74,
160.
MARC, Pere, corder, de Barcelona, 437.
MARC, Pere, de Vilassar, 539.
MARC, Salvador, de Cabrera, 531, 532.
MARC, Salvador, de Vilassar, 64, 200,
216, 479, 505, 506, 515, 523.
MARC, lies Gosau, Ramon, de Sant
Cristfol de Folgars, 140, 141, 553,
559.
MARCA, Guillema, vdua de Ramon
Marc, lies Gosau, de Sant Crist-
fol de Folgars, mare de Berenguer
Marc, rector de Sant Gens de Vi-
lassar, 553, 559.
Margarida, lla dAntoni Riera i Joana,
de Vilassar, 516, 523, 532.
Margarida, lla de Berenguer Riera,
Margarida, lla de Berenguer Riera,
muller de Guillem Flor, de Vilas-
sar, 519.
Margarida, lla de Bernat Campins,
pubilla del mas Campins, de Vilas-
sar, 227.
Margarida, lla de Bernat Riera, pu-
billa del mas Riera, de Vilassar, 502,
527, 529, 531.
Margarida, lla de Guillem Artaguil,
de Vilassar, muller dAntoni Llad,
lies Artaguil, pubilla del mas Ar-
taguil, de Vilassar, 104, 529.
de Vilassar, muller de Joan Case-
lles, de Tei, pubilla del mas Arta-
guil, de Vilassar, 104, 105, 502, 530,
531.
Margarida, lla de Guillem Vidal, de
Vilassar, 294.
Margarida, lla de Joan Estrany i Mar-
garida, de Vilassar, muller de Pere
Agell, de Vilassar, 294.
Margarida, lla de Pere Colomer, de
Sant Vicen de Vallromanes, 522.
Margarida, lla de Pere Mart Salanga
i Nicolaua, difunta, de Mieres, 207.
Margarida, lla de Pere Serra, de Vi-
lassar, 522.
Margarida, lla de Vicen Oller, pes-
cador, difunt, i Antnia, de Vilassar,
218, 219.
Margarida, lla de Vicen Oller, difunt,
i dAntnia, vdua de lanterior i
muller de Pere Sabater, de Vilas-
sar, 515, 523, 532.
Margarida, mare de Bernat Flor, de
Vilassar, 514.
Margarida, mare de Vicen Juli, de
Vilassar, 234.
Margarida, mare de Vicen Oller, pes-
cador, difunt, de Vilassar, sogra
dAntnia, 218.
Margarida, muller dAntic Rossell, de
Badalona, 533.
Margarida, muller dAntoni Llad, li-
es Artaguil, de Vilassar, 325.
Margarida, muller de Bartomeu Ma-
nent, de Premi, 509.
Margarida, muller de Berenguer Es-
trader, de Premi, 149.
Margarida, muller de Berenguer Mas,
de Vilassar, 482.
Margarida, muller de Berenguer Mas,
lies Arola, de Vilassar, 46, 47, 446,
477.
Margarida, muller de Bernat Cam-
pins, de Vilassar, 226, 227, 504, 530.
Margarida, muller de Bernat Gurdia,
de Barcelona, 319, 338, 546, 555,
567.
Margarida, muller de Bernat Pons, de
Badalona, 228.
Margarida, muller dEsteve Marqus,
de Matar, 202.
Margarida, muller de Guillem Arta-
guil, de Vilassar, 159, 265, 281,
458, 486.
Margarida, muller de Miquel Casals,
de Vilassar, 313, 531, 539, 556, 574.
Margarida, muller de Narcs Riera, de
Vilassar, 299, 547, 557, 573.
Margarida, muller de Nicolau Vidal,
Margarida, muller de Pere Agell, de
Vilassar, 294.
Margarida, muller de Pere Marqus,
Margarida, muller de Pere Morot, de
Vilassar, 489, 557.
Margarida, muller de Pere Riera, de
Vilassar, 505.
Margarida, muller de Pere Veil, de
Vilassar, 549, 552, 572.
Margarida, muller de Pere Vervol, de
Vilassar, 329, 334, 557.
Margarida, muller de Raimon Alzina,
de Vilassar, 485, 541, 554.
Margarida, muller de Salvador Colom
i lla de Bernat Riera, de Vilassar,
547, 557, 569.
Margarida, muller de Salvador Colo-
mer, de Vilassar, 537, 575.
Margarida, muller de Salvador Tria-
dor, de Premi, 298, 580.
Margarida, vdua de Berenguer Mas,
lies Arola, de Vilassar, 541.
Margarida, vdua de Bernat Mas, lies
Arola, de Vilassar, 503.
Margarida, vdua de Guillem Artaguil,
de Vilassar, 105, 247, 263, 265.
Margarida, vdua de Guillem Flor i
muller de Bernat Segu, lies Flor,
Margarida, vdua de Lloren Juli, de
Vilassar, 533.
Margarida, vdua de Pere Artaguil, de
Vilassar, 247.
Margarida, vdua de Pere Boter, de
Premi, 263, 266, 578.
Margarida, vdua de Pere Marqus, de
Vilassar, 103, 105, 202, 434 a 438,
480, 517, 524, 533.
Margarida, vdua de Pere Mayol, de
Cabrera, 288, 467, 538.
Margarida, vdua de Pere Riera, de
Vilassar, 455.
Margarida, vdua de Vicen Juli, de
Vilassar, 110, 210, 211, 232, 233,
517, 524, 525, 533.
MARGENS, Pere, senyor del castell de
Matar, 465.
MAR, Bartomeu, de Tiana, 223, 227,
228, 532, 534.
MAR, Joan, de Tiana, 223, 227, 532, 534.
MAR, Pere, de Tiana, 232, 298.
MARIA de Navarra, consort de Pere el
Cerimonis, 48, 120, 126.
Maria, esclava trtara dAntnia, r-
fena de Marc Puig i Elisenda del
mas Puig de Cabrera, 116.
Maria, esclava de Bartomeu Botey, de
Premi, 154.
Maria, lla dAntoni Famades i Cate-
rina, de Tei, 209, 524, 533.
Maria, lla de Berenguer Agell i Eli-
senda, de Vilassar, muller de Pere
Serra, de Vilassar, 520.
Maria, dAlella, muller dAntoni Coll,
lies Trobat, de Sant Andreu del
Palomar, 214, 534.
Maria, muller de Bartomeu Aroles, li-
es Bellot, pubilla del mas Cayelles,
de Cabrera, 447.
Maria, muller de Bernat Fullaren,
mestre de cases i lapicida, de Llei-
da, 533.
Maria, muller de Bernat Marc, de
Vilassar, 466.
Maria, muller de Gabriel Cobella, pu-
billa del mas Roig, de Santa Maria
de Cornell, 185.
Maria, muller de Jaume Botey, de Sant
Vicen de Sarri, 517.
Maria, muller de Joan Vivent, de Vilas-
sar, 467.
Maria, muller de Manuel Leget, de
Badalona, 518, 526, 534.
Maria, muller de Pere Agell, de Vilas-
sar, 274, 556.
Maria, muller de Pere Morell, de Vi-
lassar, 263, 541, 550.
Maria, neboda del difunt Berenguer
Marc, prevere de Vilassar, 484.
Maria, neboda de Bernat Marc, de
Vilassar, 535.
Maria, vdua dAntoni Coll, jurisperit,
de Barcelona, 73.
Maria, vdua dAntoni Coll, lies Tro-
bat, dAlella, 518.
Maria, vdua dArnau Alemany, de Sant
Andreu del Palomar, 238.
Maria, vdua de Bartomeu Botey, de
Premi, 155, 279.
MARQUS, de Vilassar, 497.
MARQUS, mas, de Vilassar, 96, 105, 497,
500, 503, 510, 519.
MARQUS, borda den Berenguer, de
Vilassar, 96.
MARQUS, Berenguer, de Vilassar, 152,
214, 468, 503, 522, 544, 548, 552,
558, 563.
MARQUS, Bernat, de Vilassar, 444.
MARQUS, Esteve, de Matar, 182, 202,
489,
MARQUS, Joan, de Vilassar, 538.
MARQUS, Pere, de Vilassar, 74, 103,
105, 117, 140, 148, 154, 202, 214,
269, 271, 273, 279, 309, 434 a 438,
469, 480, 483, 503, 517, 522, 524,
533, 538, 539, 543, 552, 557, 578.
MARQUS, Pere, escriv racional i senyor
del castell de la Roca, 121.
MARQUS FONTANIL, Joan, de Tei, 480.
Marqus, lies Flor, Berenguer, de
Vilassar, 285, 339, 553, 564.
MARQUS, lies Flor, Bernat, de Vilas-
sar, 500.
MARQUS, lies Rodon, Guillem, de
Cabrera, 522.
MARQUS, lies Sagi, Bernat, de Vilassar,
263, 266, 278, 294, 535, 549, 572.
MARQUESA, Margarida, vdua de Bernat
Marques, lies Sagi, de Vilassar,
263, 266, 278, 294, 535, 549, 572.
MARQUESA, Sana, muller de Bernat
Flor, lies Marqus, de Vilassar,
276, 500.
MARQUESA, Sana, vdua de Berenguer
Marqus, de Vilassar, 548.
MARQUESA, Sana, vdua de Berenguer
Marqus, lies Flor, de Vilassar, 285,
339, 553, 564.
Mart, esclau, trtar, de Miquel des
Bosc, 116.
MART, mas, de Tei, 521.
MART, de Vilassar, 96, 98, 99, 497.
MART, mas, de Vilassar, 44, 54, 96, 98,
99, 103, 104, 113, 214, 215, 241,
447, 454, 462, 497.
MART, mas, lies Morera, de Vilassar,
96.
MART, mas den, de Vilassar, 96, 113.
MART, Bartomeu, de Tei, 104, 462,
474.
MART, Bernat, de Tei, 53, 54, 104,
197, 447, 454, 514, 521.
MART, Bernat, de Vilassar, 44, 104.
MART, Francesc, de Valncia, 115.
MART, Francesc, de Vilassar, 214, 215,
491, 514, 521, 545.
MART, Galcer, donat de la capella de
Sant Salvador, 331, 541, 559, 564.
MART, Jaume, de Girona, 309, 322, 323,
537, 553, 554, 561, 565.
MART, Jaume, de Vilassar, 215.
MART, Joan, de Tei, 465.
MART, Pere, de Tei, 462, 104, 474.
MART, Pere, de Valncia, 537.
MART, Pere, de Vilassar, 142, 447, 483,
514, 540, 552.
MART, Vicen, de Vilassar, 53, 54, 104,
447, 454.
MART, lies Morera, Benet, de Vilas-
sar, 141.
MART, lies Roudors, Francesc, 197,
514.
MART, lies Rovira, Maci, de Sant
Sadurn de la Roca, 516.
Martina Bartomeua, muller de Feliu
Estrany, de Vilassar, 535, 549, 572.
Marturell, lies Vendrell, puig de, 453.
MAS, de Vilassar, 96, 451, 497.
Mas, mas, de Badalona, 526.
Mas, mas, de Tiana, 519.
MAS, mas, de Vilassar, 451, 497.
MAS, Berenguer, de Vilassar, 452, 466,
482.
MAS, Bernat, fuster, de Barcelona, 58,
262, 467.
MAS, Bernat, de Vilassar, 74, 165, 262,
458, 459, 470, 504, 574.
MAS, Bernat, fuster, de Vilassar, 146,
473, 539, 557, 574.
MAS, Blai, de Vilassar, 165, 313, 458,
538, 557, 577.
MAS, Bonanat, de Vilassar, 289.
MAS, Jaume, de Badalona, 174.
MAS, Jaume, notari pblic, de Barce-
lona, 22.
MAS, Pere, 74.
MAS, Pere, de Badalona, 174, 518, 526,
534.
MAS, Pere, de Barcelona, habitant de
Matar, 487.
MAS, Pere, de Vilassar, 451.
MAS, Salvador, de Vilassar, 538, 544,
548, 575, 577.
Mas, lies Arola, mas de Vilassar, 469,
503, 510.
MAS, lies Arola, Berenguer, de Vilassar,
46, 47, 446, 476, 541, 549, 555.
MAS, lies Arola, Bernat, de Vilassar,
503.
MAS, lies Arola, Jaume, de Vilassar,
541, 554.
MASCAR, mas, de Premi, 111, 112,
148, 495.
MASCAR, Lloren, de Tiana, 85, 421.
MASNOU, Pere, de rector de Vilassar, 299.
MASPON, lies Ginesta, Joan de, Vallro-
manes, 506, 524.
MASSAGUER, mas, de Sant Cebri de
Valldoreix, 192.
MASSAGUER DELS BASSONS, Bartomeu,
hereu del mas Massaguer, de Sant
Cebri de Valldoreix, 192.
MASTRONY, Gabriel, escriv reial, 454.
Mata, 131, 193.
Mata, castell de, 129.
Mata, sagramental, 157.
Mata, Pere, ferrer, de Santa Maria de
Vilalleons, 53, 165, 454.
Matar, castell, 157, 160, 163, 465,
493, 505, 522.
Matar, forn, 157.
Matar, plaa, 157.
Matar, parrquia de, 73, 163.
Matar, sagramental, 157.
MATAR, universitat, 73,129.
MATAR, vila, 128, 133, 277, 321.
MATAR, de Vilassar, 497.
MATAR, mas, de Vilassar, 96, 224, 225,
226, 496, 497, 502, 510, 529.
MATAR, Berenguer, de Vilassar, 282,
291, 293, 540.
MATAR, Guillem, de Vilassar, 45, 226,
267, 339, 475, 502, 529, 531, 538,
540, 545, 555, 564, 566.
MATAR, Jaume, de Vilassar, 426.
MATAR, Joan, 538.
MATAR, Joan, habitant de Sant Esteve
de Vilanova, 192.
MATAR, Pere, de Vilassar, 447.
MATAR, Salvador, de Vilassar, 339,
538, 555, 566.
MATAR, lies Espinal, Pere, de Vilassar,
226, 261, 483, 502, 547.
MATES, Bernat, de Barcelona, 458, 514.
MATES, Esteve, de Barcelona, 458.
MATES, Esteve, de Matar, 88.
MATES, Gabriel Pere, mercader, de Bar-
celona, 451.
MATES, Gaspar, ll dEsteve Mates, di-
funt, i Clara, de Matar, 88.
MATEU, dArgentona, 493.
MATEU, Bernat, dArgentona, 144, 484,
493.
MATEU, Cebri, de Cabrera, 460, 472.
MATEU, Francesc, dArgentona, 144,
447, 484.
MATEU, Gabriel, de Cabrera, 459, 469.
MATEU, Jaume, corredor danimals, de
Badalona, 168, 463.
MATEU, Llus, dArgentona, 145.
MATOSA, Arnau, prevere de Barcelona,
regent i vicari de Sant Pere de Pre-
mi, 537.
MAYOL, mas, dArgentona, 457.
MAYOL, Antoni, de Cabrera, 469.
MAYOL, Esteve, de Cabrera, 69, 103,
432, 458, 459, 460, 472, 490.
MAYOL, Joan, de Cabrera, 433.
MAYOL, Pere, de Cabrera, 144, 249, 429,
477, 486, 487, 488, 516.
MAYOL, Pere, de Vilassar, 288, 467, 538.
MAYOL, Salvadora, mare dEufrasina,
vdua de Berenguer Partella, de
Premi, 536.
MAYOL, lies Barbarasa, Pere, de Vi-
lassar, 275, 304, 331, 561.
MAYOL, lies Llad, Joan, de Cabrera,
162, 460, 488, 489.
MEDIONA, Nicolau, notari pblic, de
Barcelona, 22.
MEDIONA, Pere Vicen, notari pblic,
de Barcelona, 48.
Mediterrnia, mar, 31.
Menorca, illa de, 115.
MERCADAL plaa del, de Vilassar, 60,
96, 165.
MESTRE, Pere, prevere, rector i adminis-
trador dels ciris de laltar de Sant
Feliu de Cabrera, 445.
MIERES, Toms, jurista badalon, 231.
MILLARS, Janfred de, prior del monestir
de Sant Miquel del Fai, 40, 134.
Miquel, ll de Francesc Riera, de Vi-
lassar, 82.
Miquel, ll de Francesc Riera i Fran-
cesca, de Vilassar, 294.
MIQUEL, Bernat, de Premi, 482.
Miquela, muller de Jaume Padr, de
Matar, vdua de Pere Pi, de Vi-
lassar, 54.
Miquela, vdua de Jaume Rierol, lies
Altafulla, drrius, i usufructuria
del mas Altafulla, 193, 525, 533.
Miquela, vdua de Pere Pi, de Vilas-
sar, 110.
MIR, de Cabrera, 142.
MIR, Antoni, de Dosrius, 486.
MIR, Francesc, de Cabrera, 113, 145,
284, 482, 532, 536.
MIR, Guillem, de Dosrius, 486.
MIR, Jaume, de Cabrera, 113, 145, 146,
284, 285, 451, 460, 461, 470, 477,
482, 484, 489, 532, 536.
MIR, Jaume, de Vilassar, 147, 152.
MIR, Vicen, de Cabrera, 284, 285,
536.
MIR, lies Arn, Antoni, de Cabrera,
146, 205, 461.
MIR, lies Castellar, Gabriel, de Vilassar,
habitant de Tei, 454.
MODOLELL, Can, de Cabrera, 34.
Mogoda, baronia de la, 132.
Mo, pla de, topnim, de Premi, 453.
MOI, mas de Vilassar, 497.
MOLAS, Can, antic mas Botey, de Pre-
mi, 149.
MOLES, Berenguer, prevere, de Vilassar,
68, 486.
MOLINER, Francesc, procurador de Jau-
me Botey, de Premi, i de Francesc
Ferrer, baster de Barcelona, arren-
dadors del delme de la parrquia
de Sant Gens de Vilassar, 140,
148, 153.
Montcabrer, puig de, 32, 92, 127.
MONTCADA, Casa de, 124.
MONTCADA, Guillem, senyor de Mont-
cada i de Castellvell, 124.
MONTGAT, tur, 31.
MONTJUC, Berenguer de, doctor
en lleis, de Barcelona, 275.
MONTJUC, Bernat de, de Barcelona,
275.
MONTJUC, Nicolau, de Barcelona, 275.
MONTORNS, Pere de, senyor del castell
de Montorns, 417, 418, 448, 520.
MONTS Joan, de Vilassar, 455.
MONTS, ciutat, 231.
MORA, de Premi, 495.
MORA, de Vilassar, 497.
MORA, mas, de Premi, 495.
MORA, mas, de Vilassar, 497.
MORA, lies Marqus, mas del difunt,
de Vilassar, 522.
MORA, Bernat, de Premi, 454, 470,
516, 523, 532.
MORA, Francesc, de Premi, 470.
MORA, Pere, de Premi, 198, 470, 525,
533.
MORA, Rafael, de Premi, 472, 516,
523, 532.
MORA, lies Coll, Bernat, de Premi,
470.
MORELL, de Vilassar, 96, 189, 497, 543,
574.
MORELL, mas, de Vilassar, 101, 103, 104,
189, 497, 499, 501, 510, 514, 520.
MORELL, mas den, de Vilassar, 96, 189.
MORELL, Bernat, de Vilassar, 465.
MORELL, Guillem, de Vilassar, 45, 101,
150, 288, 312, 499, 501, 544, 560.
MORELL, Pere, de Vilassar, 101, 104,
263, 485, 541, 550.
MORELL, lies Vilarasa, Pere, de Vilas-
sar, 544, 560, 564.
MORELLA, Guillema, muller de Guillem
Morell, de Vilassar, 150, 288, 485,
544.
MORERA, de Tiana, 419.
MORERA, de Vilassar, 96, 99, 497.
MORERA, borda, de Vilassar, 96, 99, 103,
467, 497, 501.
MORERA, borda den, de Vilassar, 96.
MORERA, mas, de Vilassar, 99, 497, 528.
MORERA, lies Bernat, mas, de Vilassar,
55, 456.
MORERA, Alamanda, de Vilassar, 289,
540.
MORERA, Bernat a, de Tiana, 85, 420,
421.
MORERA, Bernat, de Vilassar, 328, 331,
467, 501, 541, 557, 562.
MORERA, Guillem, de Vilassar, 289, 312,
331, 546, 555, 562.
MORERA, Pere, de Vilassar, 538, 557.
MORERA, Suau, sa, de Vilassar, 286, 540.
MORERA, lies Tolr, de Vilassar, 497.
MORERA, lies Tolr, Pere, de Vilassar,
111, 449, 483.
MOROT, de Cabrera, 495.
MOROT, de Vilassar, 98, 497.
MOROT, mas, de Matar, 144.
MOROT, mas, de Vilassar, 44, 57, 66, 96,
98, 163, 189, 224, 458, 497, 500,
510, 528.
MOROT, Bartomeu, deMatar, 144, 486.
MOROT, Bernat, 75, 484, 491.
MOROT, Bernat, de Matar, 144, 486,
527.
MOROT, Bernat, de Vilassar, 514, 528,
547, 571.
Morot, Ferrer, de Vilassar, 286, 309,
457, 544.
MOROT, Franci, de Vilassar, 439.
MOROT, Guillem, 75, 491.
Morot, Guillem, de Vilassar, 44, 190,
219, 320, 328, 329, 457, 484, 500,
513, 514, 520, 526, 527, 528, 529,
531, 542, 559, 569.
Morot, Jaume, mercader, de Barce-
lona, 490.
MOROT, Miquel, de Vilassar, 489.
MOROT, Nicolau, de Premi, 459.
MOROT, Nicolau, de Vilassar, 57, 72,
163, 458, 492.
MOROT, Pascasi, 492.
MOROT, Pascasi, de Cabrera, 75, 433,
482, 486.
MOROT, Pascasi, de Vilassar, 484.
MOROT, Pasqual, de Cabrera, 480, 481,
492.
MOROT, Pasqual, de Vilassar, 66, 487.
MOROT, Pere, dArgentona, 130.
MOROT, Pere, de Barcelona, 500, 513.
MOROT, Pere, de Vilassar, 272, 286, 295,
340, 457, 459, 460, 489, 534, 543,
548, 557, 563, 575.
MOROT, Peric, de Vilassar, 57, 163,
458.
MOROT, Salvador, 66.
MOROT, Salvador, de Cabrera, 433, 480,
481, 486.
MOROT, Salvador, teixidor de lli, de
Cabrera, 164,
MOROT, Salvador, de Vilassar, 531.
MOROT, Vicen, de Cabrera, 433, 480,
481, 486.
MOROT, lies Parera, Bernat, de Vilas-
sar, 488, 528, 529.
MOROT, lies Vallgueres, Guillem, de
Vilassar, 529.
MOROTA, de Vilassar, 455.
MOROTA, Benvinguda, de Vilassar, 67,
483.
MOSSO, mol, dArgentona, 92.
MOYA, Guillem, de Vilassar, 465.
MOY, Guillem, sastre, 421.
MUIAL, Pere, de Vilassar, 444.
MUNTBOY, Joan de, governador general
de les illes de Crsega i Sardenya,
115.
N
NADAL, mas, de Vilassar, 94, 99, 108,
111, 112, 449, 497.
NADAL, Bernat, fuster, de Barcelona,
437.
NADAL, Gabriel, de Badalona, 238, 517.
NADAL, Joan, notari pblic, de Barce-
lona, 22, 424.
NADAL, Pere, de Sant Esteve de Vila-
nova, 448.
NADALA, pbilla del mas Casa, vdua
de Bernat Cabs, lies Casa, de
Premi, 205, 507, 517, 525, 533.
NADALA, vdua de Salvador Bassa, dr-
rius, 579.
Narcisa, muller de Jaume Draper, li-
es Estrader, de Premi, pubilla del
mas Estrader, 52, 131, 453, 461, 469.
Narcisa, vdua de Bartomeu Botey, de
Premi, 579.
Narcisa, vdua de Berenguer Marqus,
de Vilassar, 558.
Narcisa, vdua de Jaume Draper, lies
Estrader, de Premi, 266, 286, 469.
Narcisa, vdua de Jaume Estrader, de
Premi, 58, 164, 473.
Natlia, de Premi, vdua de Bernat
Calvo, dAlella, 461.
Negre, Mar, 114.
NICOLAU V, papa, 132.
Nicolau, ll dArnau Castellar, lies Mir,
i Constana, difunta, de Vilassar,
339, 541, 565.
Nicolau, ll de Pere Andreu i Saurina,
de Vilassar, 292.
NICOLAU, mas de Premi, 59, 111, 112,
147, 152, 475.
NICOLAU, lies Mascar, mas, de Pre-
mi, 147.
NICOLAU, Guillem, teixidor de draps de
llana, de Barcelona, 105.
Nicolaua, lies Agella, muller de Ber-
nat Teixidor, lies Agell, de Vilassar,
535.
Nicolaua, muller de Bartomeu Colo-
mer, de Vilassar, 219, 312, 515, 523,
532, 543, 576.
Nicolaua, muller de Bartomeu Marc,
de Vilassar, 558.
Nicolaua, muller de Bernat Teixidor,
lies Agell, 542.
Nicolaua, muller de Pere Mart Sa-
langa, de Mieres, 207.
Nicolaua, vdua de Salvador Colom,
pubilla del mas Colom, de Vilassar,
162, 468.
NOGUERA, Pere, de Premi, 516.
NOU, mas, de Tei, 480.
NOVALLES, Arnau, botiguer, de Barce-
lona, 72, 489.
O
OLIBA, Joan, mercader, de Barcelona,
437, 438.
OLIU, de Vilassar, 498.
OLIU, lies Riera, mas, de Vilassar, 498,
505, 510.
OLIU, Guillem, de Vilassar, 124, 125.
OLIU lies Simonet, Guillem, de Vilas-
sar, 275, 540.
OLIVA, Francesc, clavari de la uni-
versitat i parrquia del castell de
Matar, 163.
Olivella, topnim, de Vilassar, 502.
OLIVER, mas, dAlella, 181.
OLIVER, mas, de Badalona, 228.
OLIVER, mas, de Cabrera, 99, 113, 494.
OLIVER, mas, de Sant Esteve de Vila-
nova, 520.
OLIVER, Antoni, ferrer, de Matar, 58,
469.
OLIVER, Antoni, rector de Sant Cugat
del Rec de Barcelona, 463, 494.
OLIVER, Arnau, de Premi, 458.
OLIVER, Berenguer, de Sant Esteve de
Vilanova, 215, 513, 520, 526.
OLIVER, Bernat, de Badalona, 228.
OLIVER, Francesc, ferrer, Matar, 58,
469.
OLIVER, Jaume, notari de Barcelona,
128.
OLIVER, Jaume, de Premi, 458, 466.
OLIVER, Magret, de Barcelona, 247.
OLIVER, lies Cervera, Arnau, de Pre-
mi, 152, 466.
OLIVERES, Jame, de Matar, 425.
OLLER, Bartomeu, de Vilassar, 557.
OLLER, Francesc, paraire de draps de
llana, de Barcelona, 474.
OLLER, Galseran, 45.
OLLER, Pere, 45.
OLLER, Vicen, pescador, de Vilassar,
218, 262, 515, 523, 532, 537, 551,
556.
OMBERT, Bernat, de Tiana, 441.
OMBERT, Joan, de Tiana, 441, 509.
OMBERT, Pere, de Tiana, 441, 509.
OR, Pere d, 96.
ORENGA, de Premi, 99, 495.
ORENGA, mas, de Premi, 99, 113, 155,
156, 462, 463, 495.
ORENGA, Antoni, de Vilassar, 473, 482.
ORENGA, Bartomeu, de Premi, 155,
462, 463, 473.
ORENGA, Francesc, de Premi, 139, 470.
ORLHAC, Jaume, sastre, habitant de Vi-
lassar, 262, 541, 555, 561.
ORLHAC, Jaume, sastre de Vilassar, 312,
555.
ORRIOLS, de Cabrera, 427.
ORRIOLS, de Premi, 495.
ORRIOLS, mas, de Cabrera, 494.
ORRIOLS, mas, de Premi, 113, 495.
Orriols, puig, a la Vall dAgell, de
Cabrera, 452.
ORRIOLS, Antoni, de Cabrera, 199, 247,
422, 423, 424.
ORRIOLS, Antoni, de Premi, 462, 580.
ORRIOLS, Bernat, de Cabrera, 92, 247,
468, 515.
ORRIOLS, Bernat, de Premi, 448.
ORRIOLS, Nicolau, de Premi, 113, 156,
463.
ORRIOLS, Pere, de Cabrera, 461.
ORRIOLS, Salvador, de Cabrera, 455.
RRIUS, vila, 133, 193.
P
PABORDIA de Cardedeu, 112, 274, 286,
454, 456, 496, 540, 541, 545.
Pabordia de Santa Maria dAro, 150,
465, 466.
PABORDIA del mes de maig de la Seu
de Barcelona, 135, 136, 156, 471,
472, 473, 475, 479, 495.
PABORDIA de la Pia Almoina de la Seu
PADR, Jaume, de Matar, 54, 110.
PADR, Jaume, de Vilassar, 455.
PADR, Pere, 535.
PADROSES Andreu, ferrer, habitant, de
Vilassar, 53, 54, 454.
PAGUERA, Pere, de Cabrera, 468.
PALAU, Joan, hostaler, de Matar, 197,
223, 225, 509, 532, 534.
PALAU, Joan, de Tiana, 549.
PALAU, Pere, de Matar, 317, 549, 552,
559, 562, 568.
PALAU, Pere, hostaler, de Matar, 317,
509, 532, 534.
PALOU, lies Ferran, Guillem, 537, 560.
PAPIOL, Raimon de, doctor en lleis, de
Barcelona, 39.
PARAY, topnim, de Vilassar, 417.
PARELLADA, Jaume, donat de la capella
de Santa Anastsia, de Premi, 75,
476, 484, 488, 491.
Parellada de Sant Maral, topnim, de
Vilassar, 45.
PARELLADA, Nicolau, candeler de cera,
de Barcelona, 438.
PARERA, de Vilassar, 98, 108, 496, 498.
PARERA, mas, de Vilassar, 96, 101, 112,
184, 498, 504, 510, 522.
PARERA, Antoni, de Vilassar, 108, 112,
294, 287, 308, 325, 340, 450, 536,
542, 547, 552, 557, 569, 571.
PARERA, Antoni, notari pblic, de Bar-
celona, 22, 297.
PARERA, Bartomeu, de Premi, 458.
PARERA, Bartomeu, de Vilassar, 538,
552.
PARERA, Bernat, de Tiana, 528, 531.
PARERA, Caterina, lla de Pere Parera,
de Vilassar, 233.
PARERA, Guillem, de Tiana, 297, 528,
529, 531.
PARERA, Jaume, de Vilassar, 184, 481,
492, 504, 516, 522, 527, 543, 576.
PARERA, Joan, de Vilassar, 533,
PARERA, Pere, de Vilassar, 45, 108, 184,
233, 287, 312, 339, 446, 481, 482,
491, 504, 513, 516, 522, 523, 527,
532, 536, 539, 543, 545, 546, 554,
574, 576.
PARERA, Salvador, de Cabrera, 162, 489.
PARERA, lies Franquesa, Miquel, de
Premi, 463.
PARERES, Joan dAlella, 476.
PARERES, Pere, sastre, de Premi, 464.
PARNYA, borda den Pere, de Vilassar,
96.
PARTELLA, de Premi, 157, 228, 495.
PARTELLA, mas de Premi, 113, 189, 225,
227, 228, 440, 441, 442, 490, 495,
509, 511.
Partella, topnim, de Premi, 453.
PARTELLA, Antoni, de Premi, 536.
PARTELLA, Berenguer, prevere, 417.
PARTELLA, Berenguer, Premi, 113, 156,
223, 227, 283, 297, 440, 446, 461,
462, 465, 476, 499, 509, 529, 532,
534, 536, 579.
PARTELLA, Berenguer, beneciat de la
Seu de Barcelona, 490,
PARTELLA, Bernat, de Premi, 457.
PARTELLA, Bonanat, de Premi, 262,
294, 305, 314, 460, 479, 490, 536,
578.
PARTELLA, Lloren, de Premi, 52, 118,
189, 228, 262, 294, 314, 440, 441,
442, 461, 463, 509, 518, 526, 534.
PARTELLA, Salvador, de Premi, 223,
509.
PARTELLA, Salvador, prevere, 440, 441,
442.
PARTELLA, Salvador, beneciat dels al-
tars dels sants Nicolau i Honorat
de lesglsia de Sant Miquel de
Barcelona, 485.
Pascsia, muller de Joan Soler, pubilla
del mas Segu, de Cabrera, 134, 468.
Pasqual, nt de Benvinguda Morota,
de Vilassar, 67.
PASQUAL, dArgentona, 309, 547, 551,
558, 562, 569.
PASQUAL, lies Simonet, Pere, 486.
Pasquala, de Tiana, 419.
Pasquala, muller de Salvador Isern, de
Vilassar, 549, 568.
Pasquala, muller de Salvador Pons, de
Vilassar, 548, 550, 558, 566.
PASTENNIS, Pon de, rector i notari
pblic de Sant Fructus de Cas-
tellterol, 414.
PASTRANY, Francesc, de Ripoll, 202,
514, 520.
PASTRANY, Pere, de Ripoll, 520.
PELEGR, lies Roure, Joan, boter de
Sant Cristfol de Folgars i habitant
de Vilassar, 165.
PENA, Joan de la, escriv, 421.
PERDAL, de Premi, 99, 495, 496.
PERDAL, de Vilassar, 108.
PERDAL, mas, de Premi, 99, 111, 112,
113, 148, 154, 495.
PERDAL, Bartomeu, de Premi, 148,
154, 578.
PERDAL, Salvador, de Premi, 112, 160,
454, 485.
PERE, infant, ll de Jaume II, 115.
PERE I, 37.
PERE II, el Gran, 179.
PERE III, 37.
PERE, el Cerimonis, 120, 121, 127,
147, 155, 189.
PERE, el Cruel, de Castella, 121, 147.
Pere, ll de Bartomeu Serra, nt de
Guillema Morella i Guillem Morell,
de Vilassar, 288.
Pere, ll de Bartomeu Vallet, de les
Borges Blanques, 462.
Pere, ll de Berenguer Amat, de Vilas-
sar, 282.
Pere, ll de Bernat Casals, dAlella, 163.
Pere, ll de Bernat Duran, de Premi,
190.
Pere, ll de Guillem Soler, de Vilas-
sar, 292.
Pere, ll de Jaume Rierol, lies Alta-
fulla, hereu del mas Altafulla dr-
rius, 193.
Pere, ll de Joan Colomer, lies Marc,
i Antnia, de Vilassar, 438, 439.
Pere, ll de Pere Andreu i Saurina, de
Vilassar, 292.
Pere, ll de Pere Marqus i de Mar-
garida, de Vilassar, 103.
Pere, ll de Valenona i nt de Bernat
Veil i Sana, de Vilassar, 197.
Pere, ll de Vicen Oller, pescador, di-
funt, i dAntnia, de Vilassar, 218.
Perell, topnim, de Vilassar, 417.
PERELL, Joan, de Vilassar, 540, 568.
Pericona, muller de Pere Sagalar, lies
Serena, de Vilassar, 444.
Perpiny, ciutat, 189, 191, 217.
PERPINY, de Vilassar, 99, 107, 108, 109.
PERPINY, mas, de Vilassar, 58, 99, 108,
109, 112, 467, 498, 502, 510, 521.
PERPINY, Pere, de Vilassar, 108, 285,
310, 313, 443, 548.
Planella, la, topnim, de Premi, 33.
PI, de Vilassar, 98, 495, 498.
PI, mas, de Premi, 112, 113, 495.
PI, mas, de Vilassar, 54, 91, 95, 98, 109,
110, 113, 191, 455, 498, 507, 510.
Pi, den Mora, topnim, de Premi,
453.
PI, Bernat, de Vilassar, 110.
PI, Francesc, de Vilassar, 204, 457, 465,
491, 513, 544, 546, 554, 566.
PI, Jaume, de Premi, 247.
PI, Pere, de Mata, 517.
PI, Pere, de Vilassar, 54, 109, 110, 247,
329, 445, 457, 477, 507, 547, 549,
551, 558, 559, 571.
PI, Salvador, 52.
PI, Salvador, de Premi, 210, 212, 517,
524, 533.
PI, Salvador, de Vilassar, 104, 109, 110,
113, 299, 315, 426, 447, 459, 475,
480, 486, 488, 507, 532, 547, 548,
551, 556, 558, 572, 575, 579.
PI, lies Rossell, Pere, de Vilassar, 109,
160, 161, 465, 489, 490.
PI, lies Sagrera, Jaume, de Cabrera,
489.
Pia Almoina de la Seu de Barcelona,
92, 99, 102, 113, 134 a 138, 145,
151, 162, 465, 466, 468, 469, 470,
472, 492, 494, 495, 519.
PIFERRER o Pere Ferrer, mas, de Vilassar,
108, 496, 498, 503, 511, 521, 522.
PINS, dArgentona, 45.
PINS, mas, dArgentona, 45.
PINS, Arnau, dArgentona, 45.
PINS, Bartomeu de, dArgentona, 457.
PINS, Berenguer de, dArgentona, 457.
PINS, Salvador, de Vilassar, 516.
PIP, el Breu, monarca carolingi, 132.
PLA, Joan, de Barcelona, 502.
PLANA, Francesc sa, procurador del mo-
nestir de Sant Pol de Mar, 68, 487.
PLANA, Joan de, doctor en lleis, de Bar-
celona, 506, 510, 521.
PLANA, Joan, teixidor de draps de llana,
de Barcelona, 518.
PLANA, Pere a, de Barcelona, 213, 507.
PLANA, Vicen sa, de Barcelona, 425.
Planella, la, topnim, de Premi, 33.
PLANOLES, lies Simonet, Guillem, 538.
POAL, mas, de Tei, 501, 511, 521.
POAL, Antoni, de Barcelona, 459, 480,
488, 492.
POAL, Antoni, mercader de Barcelona,
58, 75, 153, 154, 473, 487, 489.
POAL, Berenguer, de Tei, 488, 490, 501,
514, 521, 526.
POL, Pere, primer vicari de lesglsia
de Sant Gens de Vilassar, 140, 454.
POLS, Francesc, dArgentona, 501.
PON, Guillem des, prevere i beneci-
at de laltar de Sant Nicolau, de
Vilassar, 283, 284, 308, 340, 341,
342, 534, 537, 559, 563.
PONCE, Jaume, mercader, de Barcelona,
420.
PONCET, Pere de Cabrera, 467.
PON, abat del monestir de Sant Esteve
de Banyoles, 414.
PON, Francesc, de Cabrera, 62, 278,
459.
PON, Guillem, de Cabrera, 427.
PON, Pere, notari pblic, de Barce-
lona, 22.
PON, Pere, de Cabrera, 51, 68, 445,
452, 459, 472.
PON, lies Ros, Guillem, de Cabrera,
429.
PONS, de Cabrera, 60, 98, 141, 494.
PONS, de Vilassar, 98, 498.
PONS, mas, de Badalona, 228.
PONS, de Badalona, 228.
PONS, de Cabrera, 141.
PONS, mas, de Cabrera, 98, 494.
PONS, mas, de Vilassar, 95, 98, 279,
498, 507, 534.
PONS, Antic, de Vilassar, 64, 79, 209,
269, 472, 478, 489, 507, 517, 524,
533, 543, 556, 577.
PONS, Antoni, de Vilassar, 269, 543, 577.
PONS, Bartomeu, de Matar, 504, 532.
PONS, Berenguer, de Vilassar, 294, 544,
570.
PONS, Bernat, de Badalona, 228.
PONS, Francesc, de Cabrera, 477, 478.
PONS, Guillem, de Cabrera, 445.
PONS, Narcs, de Vilassar, 539.
PONS, Pasqual, de Granollers, 151.
PONS, Pere, de Cabrera, 269, 477, 478,
488, 576.
PONS, Pere, de Vilassar, 64, 142, 209,
210, 269, 275, 279, 310, 325, 332,
334, 474, 477, 478, 498, 507, 513,
514, 517, 520, 524, 533, 538, 543,
544, 555, 561, 577.
PONS, Salvador, de Vilassar, 47, 63, 152,
276, 288, 334, 339, 469, 486, 489,
507, 522, 527, 542, 543, 545, 548,
550, 555, 558, 559, 566, 572, 574.
PONS Cerola, Antic, de Vilassar, 103,
480.
PONS, lies Cerola, Pere, de Vilassar,
86, 90, 457.
PONS, lies Tria, Pere, de Vilassar, 312,
548, 575.
PONS, lies Tria, Guillem Pere, de Vi-
lassar, 312, 548.
PONSa, Elisenda, de Vilassar, 534, 540.
PONSa, lies Cerola, Pere, de Vilassar,
482.
PONSETA, de Premi, 495.
PONSETA, mas, de Premi, 224, 495,
499, 511, 528.
PONSETA, Arnau, de Premi, 59, 149,
457, 464, 475, 491, 499, 528.
PONSETA, Guillem, de Premi, 326.
PONSETA, Joan, de Premi, 75, 153, 154,
488, 492.
PONSETA, Pere, 60.
PONSETA, lies Tria, Pere, de
Vilassar, 516, 524, 533.
PONSETA, lies Veil, Guillem, de Pre-
mi, 513.
PONSIC, mas, de Premi, 495.
Portal Nou, de Barcelona, 213, 508.
PORTELL, mas, de Matar, 184.
PORTELL, Bernat, ll de Salvador Portell
i Francina, de Matar, 184, 185,
202.
PORTELL, Salvador, de Matar, 184, 202.
Portella de Sant Joan, topnim, de
POU, Bartomeu, de Cardedeu, 247.
Pou de Vilassar, topnim, 505, 511.
PRACOLL, Pere, de Vilassar, 339, 542,
572.
PRATS, Antoni, de Barcelona, 514.
PRATS, Guillem, de Barcelona, 101, 275,
485, 535, 537.
PRATS, Guillem, carnisser, de Barce-
lona, 522.
PRATS, Pere, prevere, beneciat de San-
ta Maria del Mar de Barcelona i de
laltar de Sant Pere de Premi, 490.
Premi, Casa de, 58,121, 149, 448, 494.
Premi, ferreria, 454.
Premi, plaa de, 155.
Premi, parrquia, 135, 136, 139, 149,
188, 304, 309, 310, 314, 330, 343,
414.
Premi, riera, 33.
Premi, sagrera, 96, 97.
Premi, universitat, 129, 149.
Premi, vila, 35, 97, 128, 131, 137, 155,
193, 258, 322, 323, 351, 356, 359.
Provena, la, 147.
PUIG, de Cabrera, 98, 493, 494.
PUIG, mas, de Cabrera, 98, 99, 116,
243, 493, 494, 508, 512, 521.
PUIG, Antoni, de Cabrera, 99, 243, 463,
508, 518, 526, 534.
PUIG, Bartomeu, argenter, de Barcelo-
na, 79, 489.
PUIG, Bartomeu, de Cabrera, 102, 139,
243, 463, 464, 474, 508, 518, 526,
534.
PUIG, Ferrer, canonge de la Seu de
PUIG, Guillem de, llicenciat en lleis, de
PUIG, Guillem, prevere i beneciat de
laltar de Sant Gens de lesglsia
parroquial de Vilassar, 557.
PUIG, Jaume dArgentona, 513.
PUIG, Lloren, de Cabrera, 243, 505,
508, 515, 532.
PUIG, Marc, de Cabrera, 116, 457.
PUIG, Pere, 463.
PUIG, Pere, dArgentona, 484, 485, 513,
526.
PUIG, Pere, de Cabrera, 243.
PUIG, Pere, de Sant Esteve de Vilano-
va, 516.
PUIG, lies Bellot, Antoni, de Cabrera,
505, 515, 532.
PUIG, lies Bellot, Lloren, de Cabrera,
62, 261, 278, 304, 317, 478.
PUIG, lies Muial, Pere, dArgentona,
458, 483, 488, 489, 492.
PUIGCERCS, Bernat, 67.
Puigrodon, topnim, de Premi, 453.
Puigverd, Pere, de Barcelona, 416.
PUJOL, de Cabrera, 494.
PUJOL, mas, de Cabrera, 112, 144, 494.
Pujol, topnim de Vilassar, 33, 64.
PUJOL, Guillem, de Premi, 578.
PUJOL, Sim, 116.
PUJOL, lies Grau, Pere, de Cabrera, 144.
PUJOL, lies Puig, Bernat, de Cabrera,
521.
PUJOLAR, Pere, 445.
PUJOLAR, Pere, de Barcelona, 471.
PUJOLAR, Pere, de Vilassar, 233.
PUJOLAR, Pere, habitant de Vilassar,
53, 454.
PUJOLAR, Pere, majordom del castell de
Sant Vicen de Burriac, 153.
PUJOLAR, Pere, procurador de Miquel
des Bosc, 53, 54, 105, 165, 454.
Q
QUER, Arnau, 460.
QUER, Joan de, ciutad de Barcelona,
senyor de la Casa de Cabrera, 51,
452, 467, 468, 469.
QUER, Joan, de Barcelona, 478.
Quintana, topnim, de Vilassar, 452.
Quitria, muller de Francesc Orenga,
de Premi, 139, 470.
R
Rafaela, lla de Bernat Cisa, de Pre-
mi, 517.
Rafaela, lla de Francesc Gil i Eullia,
de Tiana, 522, 532.
Rafaela, lla de Joan Llaurador i Al-
dncia, de Premi, 533.
Rafaela, lla de Salvador Triador i
Margarida, de Premi, muller de
Joan Soler, 298.
Rafaela, muller de Bartomeu Manent,
de Vilassar, 516.
Rafaela, muller de Bernat Costa, de
Premi, 461.
Rafaela, muller de Bonanat Gili, de
Premi, 489.
Rafaela, muller de Bonanat Gili, de
Tiana, 214, 518, 534.
Rafaela, muller de Bonanat Gili, lies
Cisa, de Tiana, 524.
Rafaela, muller de Gaspar Vicens, 313,
543, 575.
Rafaela, muller de Jaume Manent, de
Premi, 516, 532.
Rafaela, muller de Rafael Costa, de
Premi, 461.
Rafaela, muller de Salvador Pi, de Vi-
lassar, 109, 315, 579.
Rafaela, vdua de Bonanat Gili, lies
Cisa, de Tiana, 517, 533.
RAFARDA, Eullia, pubilla del mas Ra-
fart, de Vilassar, 104, 225, 287,
529, 531.
RAFARDA, Francesca, de Vilassar, 543,
559, 577.
RAFARDA, Francesca, pubilla del mas
Rafart, de Vilassar, 104, 287.
RAFARDA, Saurina, pubilla del mas
Rafart, de Vilassar, 104, 191, 222,
225, 287, 499, 501, 512, 528, 531,
544.
RAFARDA, Saurina, vdua de Sim Rafart
i muller de Bernat Rafart, pubill del
mas Rafart, de Vilassar, Vilassar,
225, 226, 499, 531.
RAFART, de Vilassar, 83, 96, 98, 163,
246, 498, 512.
RAFART, mas, de Vilassar, 98, 104, 191,
224, 225, 226, 287, 498, 501, 511,
528, 529, 531.
RAFART, Bartomeu, de Vilassar, 287,
455, 467, 469, 470, 556.
RAFART, Bernat, de Vilassar, 142, 225,
287, 310, 316, 450, 467, 483, 485,
487, 488, 499, 501, 512, 527, 528,
529, 531, 546, 548, 551, 555, 556,
570.
RAFART, Guillem, de Vilassar, 191, 225,
226, 265, 275, 310, 317, 328, 499,
503, 528, 547, 548, 551, 552, 556,
558, 562, 568, 571.
RAFART, Jaume, de Premi, 159.
RAFART, Jaume, de Vilassar, 458.
RAFART, Joan, de Vilassar, 73, 232, 479,
480, 481, 482, 489, 518, 526, 534.
RAFART, Pere, de Barcelona, 246.
RAFART, Sim, de Vilassar, 191, 225,
226, 499, 503, 528.
RAFART, lies Abril, Bernat, 222, 225,
226.
RAFART, lies Fonollet, Bartomeu, de
Vilassar, 287, 467, 468.
RAFART, lies Serra, Guillem, de Vilas-
sar, 287, 311, 312, 531, 545.
RAHULL, Marc, de Vilassar, 273, 455,
540, 557, 578.
RAMON BERENGUER I, comte, 133.
Rambla, topnim, 33.
REAL, Joan, prior del monestir de Sant
Pere de Clar, dArgentona, 133.
RENIU, mas, de Matar, 505.
RENIU, Antoni, de Matar, 505.
RENIU, Jaume, 556.
RENIU, Joan, notari pblic, de Barce-
lona, 22.
REQUESCU, Francesc, escriv, de Bar-
celona, 417.
RELL, Marc, 339.
RELL, Narcs, de Premi, 475.
RELL, Narcs, ferrer, de Premi, 58,
474.
REVOL, Bartomeu, de Badalona, 506,
516, 524, 532.
REVOL, Jaume, de Badalona, 516, 524,
532.
Rial, topnim, 33.
Rial del Pou, de Vilassar, 34, 284, 511.
RIBA, de Cabrera, 98, 494.
RIBA, de Vilassar, 498.
RIBA, mas, de Cabrera, 98, 452, 455,
466, 494.
RIBA, mas, de Vilassar, 58, 498.
RIBA, Agust, de Santa Agns de Ma-
lanyanes, 516.
RIBA, Bartomeu, de Cabrera, 460.
RIBA, Berenguer, de Vilassar, 59, 466,
475, 541.
RIBA, Felip, de Cabrera, 51, 452.
RIBA, Feliu, de Cabrera, 469.
RIBA, Flix, de Cabrera, 466.
RIBA, Jaume, 413.
RIBA, Raimon, de Santa Agns de Ma-
lanyanes, 536.
RIBES, Agust, calafat, de Barcelona
i hereu del domini til del mas
Soler, lies Ribes, de Premi, 138,
156, 471.
RIBES, Bartomeu, pellisser, de Barcelo-
na, 202, 434 a 438, 517, 524, 533.
RICARD, Riambald, prevere, 418.
Riera, de Premi, 98, 495.
RIERA, de Vilassar, 98,109, 496, 498.
RIERA, borda, de Vilassar, 96, 187, 498,
505, 511.
RIERA, mas, de Premi, 98, 112, 495.
RIERA, mas, de Vilassar, 96, 224, 455,
468, 481, 482, 498, 502, 505, 511,
529.
Riera de la riera, can, de Vilassar, 16.
RIERA, Amador, de Premi, 463.
RIERA, Antoni, de Premi, 65, 165,
463, 480.
RIERA, Antoni, de Vilassar, 105, 202,
203, 226, 296, 455, 468, 481, 486,
515, 516, 523, 532, 556.
RIERA, Antoni, carnisser, de Vilassar,
140, 148, 154.
RIERA, Bartomeu, de Premi, 65, 297,
298, 461, 463, 480, 516, 578.
RIERA, Bartomeu, de Vilassar, 153, 482,
486, 492.
RIERA, Benet, de Vilassar,142.
RIERA, Berenguer, de Vilassar, 443, 483,
500, 513, 519, 546, 550, 554, 566.
RIERA, Bernat, de Premi, 450.
RIERA, Bernat, de Vilassar, 282, 309,
342, 444, 450, 466, 483, 502, 527,
529, 531, 535, 537, 547, 553, 557,
560, 564, 569.
RIERA, Bernat, carnisser, de Vilassar,
451, 468, 542, 556.
RIERA, Francesc, 214, 535.
RIERA, Francesc, de Vilassar, 82, 98,
214, 274, 294, 325, 331, 340, 505,
523, 535, 542, 545, 551, 555, 559,
562, 563, 571, 572.
RIERA, Francesca, de Vilassar, 539, 545.
RIERA, Gabriel, de Tei, 477, 485.
RIERA, Gabriel, de Tei, de lordre de
Santa Maria de la Merc de Per-
piny, 477.
RIERA, Gaspar, de Cabrera, 464.
RIERA, Guillem, de Vilassar, 124, 125,
540, 544.
RIERA, Jaume, de Premi, 262, 281,
457, 458, 478, 530.
RIERA, Joan, de Cardedeu, 530.
RIERA, Joan, de Tei, 454, 485.
RIERA, Joan, de Tiana, 85.
RIERA, Joan, de Vilassar, 481.
RIERA, Marc, de Vilassar, 486.
RIERA, Miquel, de Vilassar, 105, 140,
148, 154, 183, 214, 294, 456, 472,
476, 505, 523.
RIERA, Narcs, de Cabrera, 515.
RIERA, Narcs, de Vilassar, 299, 470,
547, 557, 573.
RIERA, Pere, dArgentona, 92.
RIERA, Pere, sabater, de Barcelona,
262, 281.
RIERA, Pere, de Vilassar, 96, 187, 217,
278, 308, 313, 323, 324, 453, 455,
473, 492, 505, 541, 542, 550, 551,
552, 557, 558, 562, 571.
RIERA, Pol, de Tiana, 85, 117.
RIERA, Salvador, boter de Sant Cebri
de Vallalta, 486, 492.
RIERA, Salvador, de Premi, 65, 480.
RIERA, Salvador, bter, de Vilassar, 153,
165.
RIERA, Sana, padrina de Guilem des
Pon, prevere i beneciat de laltar
de Sant Nicolau de Vilassar, 534.
RIERA, Sana, de Premi, 112.
RIERA, Sana, de Vilassar, 283, 284,
340, 443, 541.
RIERA, Sana, muller de Pere Rie-
ra, de Vilassar, 550.
RIERA, Sana, vdua de Bernat Riera,
de Vilassar, 466.
RIERA, Toms, de Premi, 459.
RIERA, lies Botey, Salvador, de Vilassar,
261, 545, 552, 557, 569.
RIERA, lies Ferroy, Pere, de Cabrils,
482.
RIERA, lies Font, Bartomeu, de Pre-
mi, 530.
RIERA, lies Orenga, Antoni, de Vilassar,
470, 471.
RIERA, lies Orenga, Bartomeu, de
Vilassar, 281, 556.
RIERA, lies Orenga, Jaume, de Vilas-
sar, 471.
RIERA, lies Pi, Jaume, de Premi, 486.
Rierany, topnim, 33.
RIEROL, lies Altafulla, Jaume, drrius,
193, 525, 533.
RIPOLL, de Cabrera, 494.
RIPOLL, Berenguer, 488.
RIPOLL, Rafael, mercader, de Barce-
lona, 492.
Ripollet, vila, 193.
RIQUER, mas, de Premi, 59, 111, 112,
147,152, 475, 495, 519.
Riquer, camp de, topnim, de Premi,
453.
RIQUER, Bernat, de Premi, 519.
RISPAU, mas, dArgentona, 464, 471.
RISPAU, Francesc, dArgentona, 471.
RISPAU, Guillem, 45.
RISPAU, Nicolau, dArgentona, 40.
Riudellots de la Selva, 334, 335.
ROB, Bartomeu, sastre, de Frana,
habitant de Premi, 262, 304, 579.
Roca, de Vilassar, 296.
ROCA, Jaume, de la Pobla del terme del
castell de Claramunt, 202.
ROCABERT, Antoni, hostaler, de Barce-
lona, 247.
Rocarossa, priorat, 468.
RODON, de Cabrera, 434.
RODON, Antoni, de Cabrera, 462.
RODON, Vicen, de Cabrera, 462.
RODOMS, Francesc, notari, de Barce-
lona, 445.
ROIG, de Vilassar, 108, 496, 498.
ROIG, mas, de Cornell, 185.
ROIG, mas, de Vilassar, 96, 108, 112,
219, 472, 498, 502, 509, 521.
ROIG, Bartomeu, de Riudarenes, habi-
tant de Sant Pere de Mollet, 439.
ROIG, Bartomeu, de Sant Vicen de
Sarri, 533.
ROIG, Guillem, de Vilassar, 108.
ROIG, Pere, de Sant Vicen de Sarri,
533.
ROIG, Pere, de Vilassar, 108, 112, 219,
338, 465, 502, 521, 527, 542, 544,
546, 548, 550, 552, 555, 558, 561,
565.
ROIG, Peric, de Vilassar, 108, 219, 502,
514, 521, 527.
Rmia, muller de Pere Pons, de Ca-
brera, 62, 445, 472, 488.
Rmia, muller de Pere Riera, de Vilas-
sar, 217, 278, 308, 313, 542, 552,
557, 562, 571.
Rmia, vdua de Pere Pons, de Cabrera,
459, 477, 478, 488.
ROQUER, Pere de Montorns, 515.
ROQUET, mas, de Vilassar, 469, 498.
ROS, can, de Vilassar, 496.
Ros, mas, de Vilassar, 183, 496, 498.
Ros, Guillem, de Girona, 43, 444.
Ros, Guillem, donat de la capella de
Sant Salvador, de Vilassar, 547.
Ros, Joan, procurador de Pere des
Bosc, 96, 445.
Rosa, mare de Benvinguda, vdua de
Pere Serra, de Vilassar, 341, 563.
Rossell, de Premi, 98, 495.
Rossell, mas, de Premi, 65, 89, 98,
176, 187, 189, 233, 279, 298, 495,
507, 511.
Rossell, Antoni, de Premi, 459, 483.
Rossell, Constana, muller de Lloren,
452.
Rossell, Jaume, de Premi, 305.
Rossell, Joan, de Premi, 52, 65, 462,
479.
Rossell, Jofre, sastre, de Granollers,
208, 518, 525, 534.
Rossell, Lloren, de Premi, 81, 89,
176, 187, 189, 233, 298, 452, 507,
531, 533.
Rossell, Pere, de Premi, 232.
Rossell, Pere Andreu, de Premi, 452.
Rossell, Rafael, de Vilassar, 456.
ROSSELL dAvall, Joan, de Premi, 279,
580.
Rossell, lies Rossell, Pere Andreu,
de Premi, 299.
ROSSELLA, Angelina, rfena de Lloren
Rossell, lies Rossell, de Premi,
187, 507.
Rossell, de Premi, 98, 495.
Rossell, comtat, 147.
Rossell, mas, de Premi, 98, 225, 465,
495, 507, 512.
ROSSELL, Antic, de Badalona, 533.
Rossell, Arnau, de Premi, 467.
Rossell, Bartomeu, de Barcelona, 92,
468.
ROSSELL, Berenguer, de Badalona, 533.
Rossell, Francesc, sastre, de Barce-
lona, 92, 468.
Rossell, Joan, de Premi, 176, 232,
233, 531, 533.
Rossell, Joan, de Tei, 155, 459, 461.
Rossell, Pere, de Barcelona, 490.
Rossell, Pere, de Premi, 485, 518.
Rossell, Pere Andreu, de Premi, 580.
Rossell, Rafael, de Premi, 176, 198,
213, 232, 233, 478, 525, 531, 533.
Rossell, lies Pi, Pere, de Vilassar,
485, 486.
Rossell, lies Rossell, Joan, de Premi,
198, 213, 525, 533.
Roudors, de Vilassar, 497, 498.
Roudors, mas, de Vilassar, 96, 214, 215,
498, 503, 511, 519, 522.
Roudors, Arnau, de Vilassar, 45, 209,
286, 512, 519, 546, 550, 559.
Roudors, Bernat, de Barcelona, 158,
561.
Roudors, Esteve, de Vilassar, 474.
Roudors, Francesc, de Tei, 39.
Roudors, Francesc, de Vilassar, 313,
543, 558, 575.
Roudors, Jaume, de Vilassar, 92, 138,
152, 197, 214, 288, 310, 313, 326,
328, 425, 444, 468, 474, 481, 486,
503, 513, 514, 518, 519, 522, 535,
542, 543, 546, 548, 549, 552, 553,
555, 556, 557, 558, 568, 569, 577.
Roudors, Pere, 515.
Roudors, Raimon, difunt, de Tei, 39.
Rouet, topnim, de Vilassar, 500.
Roure, de Cabrera, 99.
Roure, mas, de Cabrera, 39, 99, 112,
445, 494.
Roure, Berenguer, notari de Barcelona,
478.
Roure, Berenguer, sabater de Barce-
lona, 478.
ROURICH, Berenguer, rector, de Premi,
139.
Rovira, mas de Tiana, 420.
Rovira, Bernat, de Matar, 193, 525,
533.
Rovira, Bernat, de Tiana, 228.
Rovira, Gabriel, de Matar, habitant
de Cabrera, 193, 525, 533.
Rovira, Guillem, de Sant Cristfol de
Lli dAvall, 459.
Rovira, Jaume, de Tei, 263, 267, 543,
573.
Rovira, Joan, 459.
Rovira, Joan, dArgentona, 533.
Rovira, Joan, de Sant Pere de Roses,
200, 216, 523.
Rovira, Pere, de Sant Sadurn de la
Roca, 516.
S
SABADELL, Andreu, de Santa Maria de
Vallvidrera, 186, 228.
Sabater, de Vilassar, 498.
Sabater, borda den Francesc, de Vi-
lassar, 96.
Sabater, mas, de Vilassar, 63, 96, 142,
163, 224, 498, 527.
Sabater, Cebri, dArgentona, 464, 474.
Sabater, Francesc, de Vilassar, 96, 444.
Sabater, Ferrer, de Vilassar, 519, 527.
Sabater, Pere, de Vilassar, 110, 159,
218, 219, 276, 309, 310, 312, 313,
328, 444, 472, 480, 482, 483, 487,
492, 499, 515, 521, 523, 527, 530,
531, 532, 534, 540, 544, 547, 552,
556, 558, 568, 573, 575.
Sabater, Salvador, de Vilassar, 191,
530, 531.
Sabater, lies Abril, Pere, de Vilassar,
151, 483, 528, 529.
SABATERA, Sana, muller de Pere Saba-
ter, lies Abril, de Vilassar, 151, 483.
SABET, Pere, notari, 417.
SABORIT, Bernat, escudeller, de Barce-
lona, 436, 437, 517.
Sagalar, de Vilassar, 496, 498.
Sagalar, borda de, de Vilassar, 96, 502,
511, 527, 529.
Sagalar, mas, de Vilassar, 99, 105, 224,
498, 502, 511, 527.
Sagalar, Pere, de Vilassar, 105, 160,
266, 321, 483, 502, 511, 527, 529,
535, 538, 539, 542, 551, 557, 571.
Sagalar, Peric, de Vilassar, 105, 106,
511.
Sagalar, lies Serena, Pere, de Vilassar,
160, 444, 451, 483, 529.
SAGERA, Bernat, de Cabrera, 426, 427,
428, 429.
SAG, Guillem, de Vilassar, 339, 549,
574.
SAGRERA, mas, de Cabrera, 489.
SAGRERA, lies Oliver, Vicen, dAlella,
181.
Sala, dArenys, 157,
Sala, de Cabrera, 494.
Sala, de Premi, 98, 495.
Sala, mas, de Cabrera, 463, 469, 494.
Sala, mas, de Premi, 98, 469, 495, 521.
Sala, Alfresina, muller de Pere Aroles,
de Vilassar, 157.
Sala, Antoni, 163.
Sala, Bernat, de Premi, 513, 521.
Sala, Guillem, 45.
Sala, Guillem, de Cabrera, 484, 490.
Sala, Jaume, de Premi, 521.
Sala, Joan, de Cabrera, 446, 471.
Sala, Joan, de Tei, 513.
Sala, Maci, de Premi, 206, 450, 513.
SALA, Pere sa, escriv reial, de Barce-
lona, 438.
Sala, Maria, de Premi, 449.
Sala, Pascasi, de Premi, 492.
Sala, Pere, de Premi, 53, 160, 454, 488.
Sala, Rafael, candeler de cera, de Bar-
celona, procurador de Miquel des
Bosc, 128.
Sala, lies Mayol, Bernat, de Cabrera,
249, 459, 516, 524, 533.
SALANGA, Pere Mart, de Mieres, 207.
SALAT, mas, de Sant Gens dels Agu-
dells, 526.
SALOM, mas, de Cabrera, 494.
SALR, Francesc, representant dels ho-
mes del castell de Matar, 160.
SALV, mas, de Vilassar, 96, 453.
SALV, Berenguer, de Vilassar, 541, 555.
SALVADOR, Bernat, de Matar, 517.
SALVADOR, Joan, missatger de la baronia
i nunci jurat de Des Bosc, 117.
Salvador, esclau de Bartomeu Botey,
de Premi, 149, 154.
Salvador, ll de Bartomeu Serra, de
Vilassar, 32, 65.
Salvador, ll de Bernat Colom i Ala-
manda, de Vilassar, 291.
Salvador, ll de Francesc Eimeric,
lies Bonet, i Salvadora, de Vilas-
sar, 506.
Salvadora, via de Joan Rossell, mare
de Rafael Rossell, difunt, de Pre-
mi, 531.
Salvadora, lla dArnau Castellar, de
Vilassar, 522.
Salvadora, lla de Bernat Campins, i
Margarida, pubilla del mas Cam-
pins, de Vilassar, 504, 530.
Salvadora, lla de Francesc Mart, lies
Roudors, i de Guillema, 197.
Salvadora, lla de Francesc Riera, i
Salvadora, lla de Francesc Mart, Di-
funt, i Guillema, de Vilassar, 214.
Salvadora, lla de Francesc Mart,
lies Roudors, difunt, i Guillema,
muller de Jaume Roudors, de Vi-
lassar, 197, 514.
Salvadora, lla de Francesc Riera i
Salvadora, lla de Guillem Morot i
Benvinguda, pubilla del mas Mo-
rot, de Vilassar, 500, 528, 529, 531.
Salvadora, muller dAntoni Arn, de
Cabrera, 145, 473, 532.
Salvadora, muller dAntoni Dilmer, li-
es Campins, de Vilassar, 538.
Salvadora, muller dAntoni Campins,
Salvadora, muller dAntoni Orenga, de
Vilassar, 482.
Salvadora, muller de Bartomeu Cu-
quet, de Vilassar, 191, 504, 530.
Salvadora, muller de Berenguer Amat,
de Vilassar, 506, 546, 555, 566.
Salvadora, muller de Bernat Ferrer,
lies Catal, 222.
Salvadora, muller de Bernat Morot,
75, 484, 491.
lies Parera, de Vilassar, 488.
Salvadora, muller de Francesc Eime-
ric, lies Bonet, de Cabrera, 99,
187, 431, 506.
Salvadora, muller de Guillem Arnau,
de Cabrera, 488.
Salvadora, muller de Guillem Morot,
491.
Salvadora, muller de Jaume Toxoner,
dArenys, 525, 533.
Salvadora, muller de Joan Pareres,
dAlella, pubilla del mas Amig,
de Premi, 476.
Salvadora, muller de Pere Gener, lies
Boquer, de Cabrera, pubilla del mas
a Vall, de Cabrera, 167, 433.
Salvadora, muller de Pere Gener, lies
a Vall, pubilla del mas Boquer, de
Cabrera, 461.
Salvadora, muller de Pere Morot, de
Vilassar, 543, 575.
Salvadora, muller de Rafael Rossell,
de Premi, 176, 198, 213, 525, 533.
Salvadora, muller de Salvador Abril,
de Vilassar, 283, 536, 543, 551,
558, 576.
Salvadora, muller de Salvador Pi, de
Vilassar, 532, 547, 551, 558, 572.
Salvadora, muller de Salvador Pins,
de Vilassar, 516.
Salvadora, vdua dAntoni Arn de Ca-
brera, 74, 144, 145.
Salvadora, vdua de Bartomeu Sol,
de Sant Andreu del Palomar, lla
dAntoni Coll, lies Trobat, dAlella,
i de Maria, de Sant Andreu del Pa-
lomar, 214, 518, 534.
Salvadora, vdua de Bartomeu Sol,
muller de Bernat Miquel Cisa, de
Premi, 238.
Salvadora, vdua de Bernat Sala, lies
Mayol, de Cabrera, 249, 516, 524,
533.
Salvadora, vdua de Pere Gener, de
Cabrera, 66.
Salvadora, vdua de Pere Gener, pubilla
del mas a Vall, lies Boquer, de
Cabrera, 433, 480.
Sana, lla de Bartomeu Tria, de Vi-
lassar, 457.
Sana, lla de Berenguer Matar, de
Vilassar, 282, 291.
Sana, la de Bernat Bassa, drrius,
512.
Sana, lla de Bernat Casals, de Vi-
lassar, 503, 522.
Sana, lla de Bernat Juli, difunt, de
Vilassar, 519.
Sana, lla de Ferrer Sabater, de Vi-
lassar, 527.
Sana, lla de Guillem Carbonell, de
Vilassar, 519.
Sana, lla de Guillem Morell i Gui-
llema, pubilla, del mas Morell, de
Vilassar, 499.
Sana, lla de Guillem Soler, de Vi-
lassar, 292.
Sana, lla de Guillem Vives, de Vi-
lassar, 514, 520.
Sana, lla de Mart Joan, de Tei,
vdua de Pere Gener, de Cabrera,
499, 519.
Sana, lla de Pere Cuquet, de Vilas-
sar, 519.
Sana, lla de Pere Estrany, lies Dil-
mer, pubilla del mas Estrany, de
Vilassar, 189, 501, 528, 531.
Sana, lla de Pere Grau, muller de
Bernat Bonivern, 263.
Sana, lla de Sim Flor i dElisenda,
de Premi, 134, 413.
Sana, mare de Bartomeu Tria, lies
Morot, de Vilassar, 457.
Sana, mare de Peric Roig, de Vi-
lassar, 514.
Sana, muller dAntoni Vives, de Ma-
tar, 424.
Sana, muller de Berenguer Marqus,
de Vilassar, 503.
Sana, muller de Bernat Eimeric, de
Vilassar, 160, 180, 269, 278, 294,
283, 322, 443, 457, 467, 487, 535,
549.
Sana, muller de Bernat Juli, de
Vilassar, 521.
lies Parera, de Vilassar, 488.
Sana, muller de Bernat Rafart, de
Vilassar, 527.
Sana, muller de Bernat Veil, de Vi-
lassar, 197, 310, 313.
Sana, muller de Francesc Mir, de
Cabrera, 145, 532, 536.
Sana, muller de Guillem Matar, de
Vilassar, 545, 564.
Sana, muller de Guillem Parera, de
Tiana, 297.
Sana, muller de Jaume Estrany, lies
Soler, de Vilassar, 263, 541, 567.
Sana, muller de Jaume Mir, de Ca-
brera, 284.
Sana, muller de Jaume Roudors, de
Vilassar, 548.
Sana, muller de Joan dAulovara, de
Vilassar, 540, 559.
Sana, muller de Pere Amig, de Pre-
mi, 487.
Sana, muller de Pere Arnau, de Ca-
brera, 488, 533.
Sana, muller de Pere Bellot, de Ca-
brera, 532.
Sana, muller de Pere Camps, de Vilas-
sar, 139, 470.
Sana, muller de Pere Estrany, pubilla
del mas Estrany, de Vilassar, 226.
Sana, muller de Pere Llad, de Vilas-
sar, 159, 289, 476, 483, 492, 545,
554, 560, 565.
Sana, muller de Pere Mas, de Bar-
celona, habitant de Matar, 487.
Sana, muller de Pere Morell, lies
Vilarasa, de Vilassar, 544, 560, 564.
Sana, muller de Pere Pi, de Vilassar,
329, 547, 559, 571.
Sana, muller de Pere Pi, lies Rossell,
Sana, muller de Pere Pons, de Vi-
lassar, 64, 478.
Sana, muller de Pere Roig, de Vilas-
sar, 219, 338, 465, 502, 521, 527,
548, 565.
Sana, muller de Pere Sabater, de Vi-
lassar, 159, 308, 309, 310, 313,
482, 487, 492, 534, 547, 552, 558,
568.
Sana, muller de Pere Sabater, lies
Abril, de Vilassar, 528, 529.
Sana, muller de Pere Vidal, lies Fer-
rer, de Barcelona, 187, 505.
Sana, muller de Pere de Vilarasa, de
Vilassar, 465.
Sana, muller de Raimon Valls, 516,
524, 533.
Sana, muller de Sim Isern, de Vilas-
sar, 204, 207, 519.
Sana, vdua dArnau Geronella, de
Cabrera, 487.
Sana, vdua de Bernat Juli, de Vi-
lassar, 542, 569.
Sana, vdua de Bernat Riera, de Vi-
lassar, 282, 309, 342, 535, 537, 553,
560, 564.
Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilas-
sar, 310, 327, 328, 447, 491, 530,
549, 558.
Sana, vdua de Guillem Geronella, de
Cabrera, 319, 537, 555, 567.
Sana, vdua de Guillem Grau, lies
Bergai, de Vilassar, 541.
Sana, vdua de Guillem Morera, de
Vilassar, 312, 331, 546, 555, 562.
Sana, vdua de Guillem Palou, lies
Ferran, 537, 560.
Sana, muller de Guillem Parera, de
Tiana, 297.
Sana, vdua de Jaume Pi, de Premi,
247.
Sana, vdua de Nicolau de Montjuc,
de Barcelona, 275.
Sana, vdua de Pere Gener, de Bar-
celona, 543.
Sana, vdua de Pere Pi i muller dAn-
toni Rocabert, hostaler de Barce-
lona, 247.
Sana, vdua de Raimon Vidal, de Vi-
lassar, 487, 492.
Sant Amador, 338.
Sant Andreu, capella, del claustre del
convent dels Framenors, de Bar-
celona, 122.
Sant Antoni, altar de lesglsia parro-
quial de Premi, 310, 578 a 580.
Sant Bartomeu, altar de la Seu, de
Barcelona, 474,
Sant Bartomeu de Cabanyes, ermita
drrius, 92, 417, 450, 453, 468,
470, 481, 496.
Sant Boi de Llobregat, vila, 285, 304.
Sant Cebri, ermita, de Cabrera, 95.
Sant Cebri de Tiana, esglsia parro-
quial, 95.
Sant Cebri de Vallalta, vila, 193.
SANT CRIST, mas, de Vilassar, 506, 510.
Sant Crist, capella de Vilassar, 483,
487, 546, 554.
Sant Cristfol, ermita, de Cabrils, 95,
111, 311, 426, 430, 561, 566, 563
a 578.
Sant Cugat, monestir de, 519.
Sant Cugat del rec, esglsia, de Bar-
celona, 463.
Sant Esperit, altar de la Seu de Bar-
celona, 138, 468.
Sant Esperit, beneci de lesglsia de
Sant Esteve, de Granollers, 122.
Sant Esperit, hospital, de Barcelona,
313.
Sant Esteve, beneci de lesglsia de
Santa Maria de Matar, 67, 426,
427, 468, 481, 494.
Sant Esteve, esglsia, de Granollers,
122.
Sant Esteve de Vilanova, vila, 193.
Sant Esteve de Banyoles, monestir, 414.
Sant Feliu, altar, de Cabrera, 309, 445,
576.
Sant Feliu dAlella, esglsia parro-
quial, 95.
Sant Feliu de Cabrera, esglsia par-
roquial, 95, 97, 166, 277, 280, 445,
454, 456, 458, 460, 466, 469, 480,
482, 487.
Sant Feliu de Cabrera, parrquia, 132,
133, 460. Vegeu tamb Cabrera.
Sant Gens, altar de lesglsia parro-
quial, de Vilassar, 309, 426, 557,
563 a 578.
Sant Gens, esglsia parroquial, de
Vilassar, 75, 95, 96, 123, 284, 309,
310, 312, 314, 319, 341, 430, 446,
454, 455, 553, 557, 563 a 578.
Sant Gregori, beneci de la Seu de
Barcelona, 140.
Sant Gregori Magne, 338.
Sant Hilari, altar de la Seu de Barce-
lona, 495, 519.
Sant Honorat, beneci de lesglsia de
Sant Miquel, de Barcelona, 485.
Sant Honorat de Lrins, monestir, 131.
Sant Iscle, batllia, 157.
SANT ISIDOR, 263.
Sant Jaume, beneci de lesglsia de
Sant Esteve, de Granollers, 122.
Sant Joan, topnim, de Vilassar, 185.
Sant Joan, altar de lesglsia de Santa
Maria de Matar, 465, 480, 498,
499, 510, 511, 522.
Sant Joan, beneci de la Seu de Bar-
celona, 497.
Sant Joan, hospital de la Seu de Bar-
celona, 496.
Sant Jordi, capella de la Seu de Bar-
celona, 280.
Sant Juli dArgentona, parrquia. Ve-
geu Argentona, parrquia.
Sant Just, parrquia de Barcelona, 122.
Sant Honorat, altar de lesglsia de Sant
Miquel, de Barcelona, 485.
Sant Lloren, altar de lesglsia par-
roquial de Sant Juli dArgentona,
447, 493.
Sant Maral del Montseny, monestir,
43, 44, 45, 130, 131, 156, 357, 414,
415, 416, 475, 496, 497.
Sant Mart dArenys, batllia, 157.
Sant Mart de Tei, esglsia parro-
quial, 95.
Sant Mateu, ermita, de Premi, 95,
176, 311, 578 a 580.
Sant Miquel, 338.
Sant Miquel, capella del monestir dels
agustins, de Barcelona, 122, 280,
281.
Sant Miquel, esglsia, de Barcelona,
185.
Sant Miquel de Cladelles, esglsia,
(Girona) 456.
Sant Miquel del Fai, monestir, 40, 47,
103, 113, 134, 242, 447, 472, 476,
479, 494, 501, 511, 521.
Sant Nasari, altar de lesglsia parro-
quial, de Premi, 310, 578 a 580.
Sant Nicolau, altar de lesglsia de Sant
Miquel, de Barcelona, 485.
Sant Nicolau, beneci de lesglsia par-
roquial, de Vilassar, 47, 141, 310,
283, 284, 308, 340, 341, 426, 430,
443, 447, 466, 478, 534, 537, 550,
554, 559, 564, 563 a 578.
Sant Nicolau de Torentino, 338.
Sant Pere, carrer, de Barcelona, 140,
536.
Sant Pere ms Baix, carrer de Barce-
lona, 454.
Sant Pere de Casserres, monestir, de
les Masies de Roda, 133.
Sant Pere de Clar, priorat, dArgen-
tona, 133, 134, 168, 220, 357, 448,
450, 456, 481, 498, 503, 504, 511,
521, 522.
Sant Pere de Premi, altar de lesglsia
parroquial, 97, 309, 490.
Sant Pere de Premi, esglsia parro-
quial, 95, 112, 113, 139, 154, 176,
277, 310, 470, 473, 474, 476, 495,
537, 537, 576, 578 a 580.
Sant Pere de les Puelles, monestir de
Barcelona, 134, 140, 166, 213, 281,
454, 456, 460, 494, 503, 508, 511,
520, 521, 536.
Sant Pere de Roses, vila, 193.
Sant Pere ms baix, carrer de Bar-
Celona, 454.
Sant Pol de Mar, monestir, 58, 68,
111, 131, 132, 286, 357, 452, 456,
467, 469, 473, 487, 496, 498, 500,
511 512, 519, 520, 521, 544, 545,
546, 548.
Sant Pol de mar, vila, 131.
Sant Quint de Mediona, 566.
Sant Rafael, altar de lesglsia parro-
quial, de Premi, 310, 576, 578 a
580.
Sant Rom, ermita, de Tiana, 95.
Sant Salvador, altar de la Seu de Bar-
celona, 138.
Sant Salvador, ermita, de Vilassar, 95,
278, 311, 426, 430, 541, 542, 547,
555, 556, 559, 563 a 578.
Sant Silvestre, altar de la Seu de Bar-
celona, 138, 286, 495, 521.
Sant Vicen, altar de la Seu de Bar-
celona, 224, 138, 497, 502, 510,
529.
Sant Vicen, beneci de la capella del
castell de Sant Vicen o de Burriac,
58, 112, 123, 311, 417, 450, 466,
468, 494.
Sant Vicen o de Burriac, castell de, 48,
120, 121, 122, 123, 124, 126, 127,
128, 129, 131, 133, 153, 221, 311,
353, 354, 356, 414, 415, 416, 512.
SANT VICEN, senyors dels castells de
Vilassar i de Sant Vicen o Burriac,
106, 119, 120, 121, 130, 356, 495.
SANT VICEN, Berenguer de, senyor dels
castells de Sant Vicen o de Burriac
i de Vilassar, 48, 59, 92, 120, 121,
139, 147, 152, 475.
SANT VICEN, Bernat, senyor de la casa
de Premi, 58, 149, 150, 151, 448,
464, 466, 473, 474, 475, 494, 495,
498, 499, 511, 519, 528, 546.
SANT VICEN, Francesc de, senyor de
la casa de Cabrera, 121.
Sant Vicen de Burriac, capella del
castell, 123.
SANT VICEN I DE VILASSAR, Guillem, 124.
Sant Vicen, parellada de, 133.
Sant Vicen de Vallromanes, 193.
SANTROM, Bernat, de Tiana, 207.
Santa Agns, beneci de la Seu de
Santa Anastsia, ermita, de Premi, 75,
95, 123, 139, 311, 448, 476, 484,
488, 495, 564, 568, 576, 578 a 580.
Santa Anna, beneci de la Seu de Bar-
celona, 103, 450, 496.
Santa Anna, monestir, de Barcelona,
134.
Sant Cebri de Vallalta, 193.
Santa Creu, ermita, de Cabrils, 95, 277,
311, 426, 430, 563 a 578.
Santa Creu, hospital, de Barcelona,
132, 133, 314.
Santa Creu, veinat, de Vilassar, 95.
Santa Eugnia, beneci de la Seu de
Barcelona, 140.
Santa Helena dAgell, ermita, 311.
Santa Margarida, altar de la Seu de
Barcelona, 138, 471, 473, 474, 479,
495, 500, 512, 519, 520, 567.
Santa Margarida, ermita, de Cabrera,
95, 111, 311, 567.
Santa Maria, altar de lesglsia de Sant
Feliu de Cabrera, 310.
Santa Maria, altar de lesglsia de Sant
Gens de Vilassar, 109, 112, 123,
139, 183, 286, 310, 426, 456, 472,
476, 482, 491, 496, 500, 520, 539,
545, 546, 563 a 578.
Santa Maria, benifet del monestir de
Sant Pere de les Puelles, de Bar-
celona, 283, 536.
Santa Maria, esglsia de Caldes dEs-
trac, 446, 467, 468, 473, 494, 497,
498, 504, 519, 521.
Santa Maria, esglsia, de Matar, 279,
452, 468.
Santa Maria de Montalegre, cartoixa,
de Tiana, 103, 111, 132, 133, 146,
286, 357, 473, 494, 495, 496, 498,
505, 510, 523.
Santa Maria de Montpalau, beneci,
537.
Santa Maria de Montserrat, mones-
tir, 566.
Santa Maria de lEstany, monestir, de
Banyoles, 134, 413.
Santa Maria de Roca Rossa, monestir,
dHortsaviny, 134.
Santa Maria del Mar, baslica, de Bar-
celona, 72, 122, 281, 454, 490.
Santa Maria del Pi, parrquia de Bar-
celona, 122, 281.
Santa Maria de la Cisa, ermita, de Pre-
mi, 95, 123, 311, 470, 568, 576,
578 a 580.
Santa Maria de la Merc, esglsia de
Barcelona, 122.
Santa Maria de les Puelles, 280, 281,
511.
Santa Susanna, ermita, dAlella, 95.
Santa Victria, batllia, 157.
SANTROM, Bernat, de Tiana, 207.
Sara, esclava, trtara, de Miquel des
Bosc, 116.
Saragaya, esclava, trtara, de Miquel
des Bosc, 116.
Sardenya, illa, 115, 120.
Sardenya, regne, 78, 121, 147.
Sargall, riera de Vilassar, 31.
Sarriol, font, de Premi, 34.
SAUPENYA, Joan, de Barcelona, 535.
SAURA, de Vilassar, 142, 273, 498.
SAURA, del Sant Crist, venat de Vilassar,
273, 340.
SAURA, mas, de Vilassar, 60, 96, 498,
500, 512.
SAURA, Berenguer, de Vilassar, 266, 276,
288, 467, 485, 500, 544, 545, 548,
551, 556, 558, 571.
SAURA, Bernat, de Vilassar, 140, 148,
154, 447, 456, 467, 484, 491, 533.
SAURA, Francesca, de Vilassar, 286, 546,
500, 555, 566.
SAURA, Ludovic, teixidor de lli, de Vi-
lassar, 533.
SAURI, Guillem dArenys, 229.
Saurina, lla dArnau Roudors, de Vi-
lassar, muller dArnau Boll, de
Tiana, 209, 512, 519.
Saurina, lla de Berenguer Avella, de
Vilassar, 513, 520, 526.
Saurina, lla de Bernat Bassa, drrius,
520.
Saurina, lla de Gilabert Dorca, j-
nior, difunt, i Francesca, muller
dAntoni Bonet, de Cabrera, 484.
Saurina, lla de Simonet, lies Pla-
nel, de Vilassar, muller de Francesc
Pols, dArgentona, pubilla del mas
Simonet, de Vilassar, 501.
Saurina, muller de Berenguer Ti, de
Premi, 521.
Saurina, muller dAntoni Bonet, de
Cabrera, 484.
Saurina, muller de Berenguer Sim,
de Vilassar, 45.
Saurina, muller de Bernat Folgueres,
de Premi, 151, 458.
Saurina, muller de Bernat Gener, de
Cabrera, 499.
Saurina, muller de Bernat Isern, de
Vilassar, 487, 548, 550, 553, 559,
560.
Saurina, muller de Bernat Rafart, de
Vilassar, 485, 528, 529, 531, 546,
555.
Saurina, muller de Bernat Sala, de
Premi, 521.
Saurina, muller de Bonanat Canal, de
Vilassar, 183, 190, 204, 210, 513,
538, 560.
Saurina, muller de Guillem Aroles, de
Vilassar, 159, 323, 458, 548, 550,
554, 561, 566.
Saurina, muller de Guillem Artaguil,
Saurina, muller de Guillem Grau, de
Vilassar, 528.
Saurina, muller de Jaume Ti, pubilla
del mas Ti, de Premi, 500, 513,
520.
Saurina, muller de Pere Andreu, de
Vilassar, 39, 285, 292, 443, 501,
535, 539, 565.
Saurina, muller de Pere Grau, de Vilas-
sar, 541.
Saurina, muller de Pere Llad, de Vi-
lassar, 545, 558, 572.
Saurina, muller de Pere Poncet, de
Cabrera, 467.
Saurina, muller de Pere Veil, de Vilas-
sar, 541.
Saurina, muller de Raimon Amat, de
Vilassar, 546, 555, 567.
Saurina, vdua de Ferrer Eimeric, de
Vilassar, 535, 541.
Saurina, vdua de Guillem Banyeres,
de Vilassar, 535.
Saurina, vdua de Guerau dAltafulla,
drrius, 151, 197, 206, 207, 513,
520.
Saurina, vdua de Nicolau Agell, de
Premi, 75, 153.
Saurina, vdua de Raimon Roudors,
de Tei i mare de Francesc Rou-
dors, 39.
Saurina, vdua de Sim Rafart, de
Vilassar, 499.
Sebasti de nAmat del Sant Crist, de
Vilassar, 272.
Segarra, comarca, 83.
SEGUER, mas, de Premi, 147.
SEGU, de Cabrera, 98, 102, 494.
SEGU, mas, de Cabrera, 102, 103, 134,
463, 468, 477, 494, 504, 512, 522.
SEGU, Antoni, de Cabrera, 522.
SEGU, Bernat, dArgentona, 514, 521,
527.
SEGU, Guillem, dArgentona, 197, 521.
SEGU, Jaume, de Cabrera, 102, 445,
504, 522.
SEGU, Joan, de Cabrera, 102, 504.
SEGU, Pascasi, de Cabrera, 468.
SEGU, Pasqual, de Cabrera, 459, 469.
SEGU, Pere, dArgentona, 197, 514,
530.
SEGU, lies Flor, Bernat, 105, 467, 503.
SEGU, lies Veil, Guillem, de Vilassar,
530.
SENDERI, Francesc, 477.
SENTANY, Pere, mestre de cases, de
Vilasasar, 165, 446, 476, 477, 480.
Sentge, camp, topnim, de Premi,
463.
SENTMENAT, Jofre, 131.
SENTPERE, Pere, de Sant Sadurn de la
Roca, 439.
SER, Salvador, de Vilassar, 322, 324,
542, 547, 552, 556, 562, 571.
Serena, de Vilassar, 496.
SERENA, Pere, de Vilassar, 58, 161, 467,
527, 539, 545, 555, 571, 572.
SERENA, Salvador, de Vilassar, 109, 458.
SERENA, lies Dilmer, Pere, de Vilassar,
109, 112, 458.
SERENA, lies Veronell, Pere, de Vilas-
sar, 492.
SERRA, de Vilassar, 99, 498.
SERRA, borda, de Vilassar, 32, 33, 99,
106, 107, 108, 111, 448, 451, 498.
SERRA, mas, de Vilassar, 96, 99, 104,
481, 498.
SERRA (lo Moyo), mas, de Vilassar, 44.
SERRA, mas den, de la sagrera, de Vi-
lassar, 96.
SERRA, Antic, de Vilassar, 447, 543, 576.
SERRA, Bartomeu, 288.
SERRA, Bartomeu, de Vilassar, 32, 101,
107, 451, 501, 514, 520, 545, 555,
567.
SERRA, Bernat, de Cabrera 163.
SERRA, Bernat, de Premi, 513.
SERRA, Bernat, de Vilassar, 124, 150,
159, 161, 275, 276, 325, 339, 459,
483, 484, 485, 486, 487, 492, 513,
520, 531, 542, 543, 544, 545, 558,
564, 572, 575.
SERRA, Francesca, muller de Bernat
Serra, de Vilassar, 543.
SERRA, Guillem, de Vilassar, 225, 529.
SERRA, Jaume, de Vilassar, 272, 340,
543, 577.
SERRA, Nicolau, de Cabrera, 459.
SERRA, Nicolau, de Vilassar, 484.
SERRA, Pere, de Vilassar, 101, 150, 159,
161, 341, 477, 482, 483, 487, 492,
501, 514, 520, 522, 540, 544, 558,
563, 573.
SERRA, Salvador, de Vilassar, 141, 263,
267, 451, 543, 573.
Serra de Maria, topnim de Tiana, 419.
Serralada Litoral Catalana, 31.
SERVET, mas, de Premi, 103, 111, 112,
148, 152, 452, 495.
SEU de Barcelona, 51, 58, 119, 122,
134 a 138, 280, 281, 313, 314, 357,
452, 478.
SEVILLA, Alfons, de Castella, 218.
SEYOL, mas, dAlella, 500, 520.
SEYOL, Arnau, dAlella, 205, 500, 513,
520.
Sibilia, lla de Berenguer Matar i
Sibilla, muller de Berenguer Avella,
de Vilassar, 485.
Sibilla, vdua de Berenguer Avella, de
Vilassar, 541, 555.
Siclia, regne de, 78, 116.
Sim, ll de Pere Andreu i Saurina,
de Vilassar, 292.
SIM, can, de Vilassar, 108, 496.
SIM, Berenguer, de Vilassar, 45.
SIM, Marc, rector de Sant Miquel de
Cladelles (Girona), 456.
SIMONET, de Vilassar, 498.
SIMONET, mas, de Vilassar, 96, 498,
501, 511.
SIMONET, lies Planel, de Vilassar, 501.
SOCARRATS, Joan de, jurista, 124.
SOL, de Premi, 98, 99, 495.
SOL, mas, de Premi, 98, 99, 448, 495.
SOL, Bartomeu, de Sant Andreu del
Palomar, 214, 238, 518, 534.
SOL, Miquel, monjo del monestir de
Montserrat i prior del monestir
de Sant Pere de Clar, 134.
SOLER, de Cabrera, 98, 494.
SOLER, de Premi, 98, 99, 495.
SOLER, de Vilassar, 305, 498.
SOLER, mas, de Cabrera, 98, 113, 494.
SOLER, mas, de Premi, 98, 99, 472,
473, 495, 519.
SOLER, mas, de Vilassar, 96, 224, 498,
529.
SOLER dAvall, mas, de Premi, 472.
SOLER, lies Ribes, mas, de Premi,
138, 156, 471.
SOLER, Antoni, de Cabrera, 113, 167,
168, 456, 481.
SOLER, Antoni, de Premi, 461, 462,
472, 473, 474, 475, 479.
SOLER, Arnau, mercader, de Sabadell,
485.
SOLER, Bartomeu, bter, de Barcelona,
199, 247, 422, 423, 424.
SOLER, Bartomeu, mercader, de Barce-
lona, 156, 212, 213, 214, 507, 508,
525, 533.
SOLER, Bernat, de Premi, 519.
SOLER, Bernat, de Matar, 339, 504,
548, 551, 556, 562, 569.
SOLER, Bernat, de Vilassar, 124, 278,
328, 487, 529, 531, 538, 541, 565.
SOLER, Esteve, moliner, orind de Sant
Pere de Vilamajor, habitant de
Sant Pere de Mollet, 439.
SOLER, Francesc, de la Roca, 294.
SOLER, Gabriel, assaonador de Barce-
lona, 247.
SOLER, Guillem, beneciat de Sant Bar-
tomeu de Cabanyes, 450.
SOLER, Guillem, de Vilassar, 292, 540.
SOLER, Jaume, de Premi, 509.
SOLER, Jaume, de Santa Maria de Liost,
528, 531.
SOLER, Jaume, de Vilassar, 476.
SOLER, Joan, 298.
SOLER, Joan, barber, de Matar, 484.
SOLER, Joan, vidu de Pascsia, pubi-
lla del mas Segu, de Cabrera, 134,
468.
SOLER, Lloren, de Vilassar, 505.
SOLER, Miquel, bracer, de Barcelona,
154.
SOLER, Miquel, de Premi, 315, 345,
458, 461, 472, 473, 579.
SOLER, Sim, de Santa Agns de Ma-
lanyanes, 218.
SOLER, lies Carreres, Nicolau, preve-
re, 490.
SOLSONA, Francesc, de Barcelona, 175.
Specmerana, coll, de Tiana, 419.
SORTS, Jaume, dAlella, 517.
SORTS, Jaume, sastre, de Barcelona,
470.
SORTS, Jaume, de Vilassar, 187, 506.
SORTS, lies Figuera, Antoni, de Premi,
65, 138, 471.
STAIRA, Francesc, de Tiana, 484.
SULLI, Arnald, escriv, de Barcelona,
417.
SUNYER, abat del monestir de Sant Pol
de Mar, 131.
SUNYER, lies Ribalta, Pon, de Sant
Pere de Vilamajor, 74, 75.
T
Tagamanent, vila, 193.
TAI, de Premi, 495.
TAI, mas, de Premi, 495.
TAI, Berenguer, de Premi, 315, 462,
463, 579.
TAI, Gabriel, de Premi, 525, 526.
TAI, Guillem, de Premi, 526.
TAI, Pere, de Premi, 198, 213, 526, 533.
TAYA, Eullia, 526.
TARASC, Ramon, de Cabrera, 134, 468,
479.
Tarragona, ciutat, 324.
Tei, parrquia, 135, 136.
Tei, sagramental, 157.
Tei, vila, 31, 131, 193.
TEI, Antoni, de Barcelona, 247, 512,
519.
TEIXIDOR, de Cabrera, 494.
TEIXIDOR, mas, de Cabrera, 426-429,
468, 469, 494.
TEIXIDOR, Bartomeu, de Premi, 479.
TEIXIDOR, Francesc, dArgentona, 162,
489.
TEIXIDOR, Jaume, dArgentona, 162,
489.
TEIXIDOR, Jaume, de Cabrera, 515.
TEIXIDOR, Pere, de Cabrera, 426, 429,
445, 468.
TEIXIDOR, lies Agell, Bernat, de Vilas-
sar, 329, 535, 542, 543, 558, 573,
574.
TEIXIDOR, lies Bonanat, Pere, de Ca-
brera, 460, 469, 470, 472.
TEIXIDOR, lies Bonet, Pere, de Cabrera,
51, 452, 469.
TENES, Andreu, de Cabrera, 433.
TENES, Salvador, de Cabrera, 162, 167,
433, 489.
TENES, Salvador, fuster, de Cabrera,
165, 458.
TENES, Salvador, de Rupit, 167.
TERRADES Pere, bracer, de Berga, 187,
508.
TERRADES, lies Pons, Joan, de Cabrera,
518, 526, 534.
TIAGO, Pere, escriv, de Barcelona,
440, 442.
Tiana, sagramental, 157.
Tiana, parrquia, 132, 419.
Tiana, vila, 132, 193.
TI, de Premi, 495.
TI, mas, de Premi, 141, 495, 500,
512, 520, 533.
TI, Andreu, de Premi, 533.
TI, Berenguer, de Premi, 485, 500,
513, 520, 521.
TI, Bernat, 198.
TI, Jaume, de Premi, 500, 513, 520.
TIONA, Antnia, de Premi, 460.
TOLR, de Vilassar, 497, 498.
TOLR, mas, de Vilassar, 96, 112, 190,
498, 499, 511, 520.
TOLR, Antoni, de Vilassar, 112, 159,
190, 449, 457, 474, 481, 499, 513,
514, 520, 526, 538, 539, 556, 562,
575, 576.
TOLR, Bernard, de Vilassar, 150, 486.
TOLR, Bernat, de Vilassar, 68, 75, 106,
112, 140, 148, 154, 159, 190, 266,
269, 296, 308, 310, 316, 318, 323,
324, 328, 331, 341, 448, 449, 457,
466, 485, 486, 491, 492, 499, 513,
514, 515, 520, 530, 539, 545, 547 a
550, 552, 553, 556, 557, 559, 562,
565, 569, 570, 575, 576.
TOLR, Gens, de Vilassar, 162, 163, 266,
279, 452, 456, 458, 469, 470, 471,
535, 538, 539.
TOLR, Pere, de Vilassar, 150, 341, 486,
491, 527, 570.
TOLR, Salvador, de Vilassar, 190, 485,
486, 491, 499.
TOLR, lies Morera, Pere, de Vilassar,
443.
TOLRANA, de Vilassar, 569.
TOLRANA, Francesca, muller de Bernat
Tolr, de Vilassar, 316, 539, 576.
Tomasina, muller dEsteve Franquesa,
de Premi, 446.
TONGI, Miquel, mariner, 128.
Tordera, vila, 31.
Tordera, riu, 31.
TORNAMINA, Berenguer, cavaller, conse-
ller reial i portantveus del general
governador de lilla de Menorca,
114.
TORNER, Bartomeu, de Matar, 542,
568.
TORRA, Bernat, dAlella, 118, 453, 463.
TORRA, Esteve, de Premi, 118, 463.
TORRA, Pere, dAlella, 145, 263, 279,
453, 515, 547, 570.
TORRA, Pere, de Premi, 453.
TORRA, Pere de, mesurador de blat, de
Barcelona, 182.
TORRA, Ramon, de Vilassar, 537, 558,
574.
TORRA, Raimon, de Santa Maria, de
Tagamanent, 529, 531.
TORRA, lies Soler, Raimon, de Vilassar,
483, 491.
TORRE, de Vilassar, 99, 498.
TORRE, mas, de Vilassar, 99, 167, 203,
481, 498.
TORRE, Bartomeu, de Vilassar, 167,
203, 481.
TORRE, Jaume, de Vilassar, 73, 140,
148, 154, 167, 203, 481, 489, 490,
492, 517.
TORRE, Joan, de Vilassar, 517.
TORRENT, mas, de Vilassar, 108.
Torrent, 33.
TORRENT, Pere, forner, de Barcelona,
105, 247, 263, 265, 281.
TORRENTS, mas, de Cabrera, 494.
TORRENTS, mas, de Vilassar, 496.
TORRENTS, Andreu, de Vic, 579.
TORRENTS, Joan, de Vic, 579.
TORRES, Joan de, mariner, de Barcelona,
orind de Torres (regne dArag),
182.
TORRES, Salvador, de Cabrera, 468.
Tortosa, ciutat, 275.
TOS, de Cabrera, 493.
Toscana, la (Itlia), 205.
Toulouse, 304.
TOXONER, Berenguer, de Vilassar, 482.
TOXONER, Jaume dArenys, 525, 533.
TOXONER, lies Salv, Berenguer, de
Vilassar, 539, 560.
TRAI, Bernat Salvador de, de Matar,
167.
TRIA, de Cabrera, 98, 493, 494.
TRIA, de Vilassar, 141, 224, 498.
TRIA, mas, de Cabrera, 98, 113, 494.
TRIA, mas, de Vilassar, 44, 96, 113, 141,
224, 294, 477, 498, 521, 555.
TRIA, Bartomeu, de Vilassar, 44, 149,
152, 305, 457, 457, 464, 477, 484,
514, 527, 548, 554, 556, 566, 570.
TRIA, Berenguer, de Vilassar, 64, 263,
278, 294, 464, 477, 478, 484, 544,
547, 570.
TRIA, Bernat, de Vilassar, 457.
TRIA, Gaspar, de Cabrera, 113.
TRIA, Pere, de Cabrera, 486.
TRIA, Pere, de Vilassar, 521, 527.
TRIA, Peric, de Vilassar, 555.
TRIA, lies Morot, Bartomeu, de Vilas-
sar, 457.
TRIA, lies Palau, Berenguer, de Tiana,
554.
TRIADOR, mas, de Premi, 495.
TRIADOR, Bartomeu, de Premi, 473.
TRIADOR, Miquel, de Premi, 151, 458.
TRIADOR, Pere, de Premi, 151, 199, 458.
TRIADOR, Salvador, de Premi, 52, 139,
298, 492, 580.
TRI, borda den, de Vilassar, 96.
TRUYALS, topnim, de Premi, 89.
U
Udols, carrer, de Barcelona, 283, 536.
ULZINELLES, Francesc, notari pblic de
Barcelona, 418.
URB IV, papa, 344.
URESTELL, Antic, de Sant Esteve de
Ripollet, 72, 484, 531.
URESTELL, Bernat, de Sant Esteve de
Vilanova, 531.
URESTELL, Pere, de Sant Esteve de
Ripollet, 60.
URESTELL, Pere Antic, de Sant Esteve
de Ripollet, 527, 530.
URESTELL, lies Arola, Pau, de Vilas-
sar, 549.
V
VADELLES, puig de, 32.
Valncia, regne de, 120, 123.
Valen, muller de Bernat Casals, de
Vilassar, 309, 329, 547, 552, 558,
569.
Valen, lla de Bernat Veil, pubilla del
mas Veil, de Vilassar, 226, 240, 521.
Valen, lla de Bernat Veil, difunt, i
de Sana, de Vilassar, pubilla del
mas Veil, 530.
Valen, muller de Bernat a Morera,
de Tiana, 420, 421.
Valen, muller de Pere Veil, pubilla
del mas Veil, de Vilassar, 504, 531.
Valen, muller de Sim Isern, dAlella,
502, 521.
Valen, vdua dAntoni Boll, de Tia-
na, 488, 558.
Valenona, lla de Bernat Famades,
drrius, 512, 519.
Valenona, lla de Bernat Veil i Cons-
tana, i pubilla del mas Veil, de
Vilassar, 501.
Valenona, lla de Bernat Veil, i Sana,
de Vilassar, 197.
Valenona, lla de Bernat Veil, difunt,
i de Sana, muller de Guillem Veil,
lies Segu, de Vilassar, 491.
Valenona, muller de Bernat Veil, de
Vilassar, 220, 526, 529, 531.
Valenona, muller de Guillem Veil, de
Vilassar, 453.
Valenona, muller de Guillem Veil,
lies Segu, de Vilassar, 491.
Valenona, vdua de Jaume Vila, draper
de Barcelona, 490.
Valentino, esclau de Miquel Casals, de
Vilassar, 114.
VALL, lies Boquer, mas, de Cabrera,
480.
Vall Llarga, de Premi, 33.
Vallbona, topnim, de Vilassar, 163.
Valls, 31, 34, 130, 137, 179, 180, 201,
215, 304, 307, 343.
VALLS, Jaume, de Sant Jaume ses Oli-
veres, 279, 537.
VALLET, Bartomeu, de les Borges Blan-
ques, 462.
VALLFIGUERES, Bernat de, de Premi,
529.
Vallmajor, sagramental, 157.
VALLMAJOR, Monet de, de Dosrius, 425.
Vallmorena, topnim, de Vilassar, 39,
502, 535, 573.
VALLOBERA, Esteve, de Vilassar, 485.
Vallparads, monestir, de Terrassa, 132.
VALLS, Raimon, 516, 524, 533.
VALLSECA, Jaume, llicenciat en lleis, de
Barcelona, 414.
VEIL, de Vilassar, 98, 107, 498.
VEIL, mas, de Vilassar, 98, 108, 224,
225, 226, 240, 285, 498, 501, 502,
504, 511, 520, 521, 529.
Veil, mas del veinat del Sant Crist, de
Vilassar, 96, 498.
VEIL, Antoni, de Vilassar, 269, 278, 310,
450, 502, 520, 527, 529, 530, 542,
547, 551, 556, 557, 563, 574.
VEIL, Bartomeu, de Vilassar, 470, 538,
543, 551, 558.
VEIL, Bernat, de Vilassar, 117, 197, 220,
226, 240, 310, 313, 326, 327, 328,
438, 439, 447, 457, 491, 501, 513,
514, 521, 526, 529, 530, 531, 548,
549, 553, 555, 558.
VEIL, Guillem, de Vilassar, 447, 453,
457, 528, 547, 556, 574.
VEIL, Joan, de Vilassar, 273, 557.
VEIL, Pere, de Vilassar, 272, 282, 313,
339, 453, 470, 471, 485, 504, 521,
541, 549, 552, 554, 557, 558, 566,
572.
VEIL, Valen, muller de Guillem Veil,
VEIL, lies Bonany, Antoni, de Vilassar,
142, 526.
VEIL, lies Bonany, Pere, de Vilassar,
520.
VEIL, lies Crosanyes, Pere, de Vilassar,
282, 531.
VEIL, lies Moner, Antoni, dArgentona,
480.
VEIL, lies Perpiny, Bartomeu, de Vi-
lassar, 107, 456.
VEIL, lies Perpiny, Pere, de Vilassar,
107, 109, 457, 470.
VEIL, lies Ponseta, Guillem, de Pre-
mi, 513.
VEIL, lies Segu, Guillem, de Vilas-
sar, 491.
VEIL DE LA SERRA, Pere, de Vilassar,
55, 107, 108, 109, 271, 479, 543,
557, 577.
VEILA, Saurina, de Vilassar, 240, 285,
286, 287, 538.
Venat de Mar, de Vilassar, 96.
VELEI, senatconsult rom, 193.
VELL, Joan, de Coneza, 279, 538, 574.
VERDAGUER, de Vilassar, 498.
VERDAGUER, borda den, de Vilassar, 95,
498, 499, 511.
VERDAGUER, mas, de Vilassar, 498.
VERDAGUER, Francesc, de Sant Cristfol
de Folgars i habitant de Vilassar,
483, 485, 491.
VERDAGUER, Guillem, de Vilassar, 45,
150, 487, 499, 514, 538, 540.
VERDAGUERA, Sana, 261.
VERDERA, Andreu, de Barcelona, 282.
VERVOL, mas, de Vilassar, 108, 496.
VERVOL, Bernat, de Vilassar, 106, 144,
482, 540, 551, 556, 558, 573.
VERVOL, Guillem, de Vilassar, 152, 278,
540, 551, 558.
VERVOL, Pere, de Vilassar, 329, 334,
453, 470, 557.
VERVOL, Salvador, de Vilassar, 278, 309,
544, 552, 553, 557, 578.
VERNIA, Guillem, de Matar, 452.
VERNIA, Guillem, de Vilassar, 446.
Vicen, ll de Feliu Estrany i Barto-
meua, de Vilassar, 297.
VICEN, lies Serra, Gaspar, de Vilas-
sar, 459.
VICENS, mas, de Sant Andreu de Lla-
vaneres, 522.
VICENS, Antoni, de Llavaneres, 522.
VICENS, Gaspar, de Vilassar, 313, 543,
575.
Vicenta, mare de Bartomeu Agell, de
Cabrera, 222.
Vicenta, mare de Salvador Bartomeu,
de Cabrera, 99.
Vicenta, vdua dAntoni Bartomeu de
Cabrera, mare de Guillem Barto-
meu, mercader, de Barcelona, 262,
280.
VIDAL, de Vilassar, 98, 497, 498.
VIDAL, mas de, de Vilassar, 95, 98, 480,
498.
VIDAL, Antoni, de Vilassar, 140, 148,
154, 262, 294, 484, 487, 492, 536,
557, 579.
VIDAL, Bartomeu, de Barcelona, 116.
VIDAL, Bernat, de Vilassar, 74, 160, 311,
325, 339, 542, 571, 576.
VIDAL, Esteve, de Vilassar, 164, 265,
289, 310, 474, 544, 577.
VIDAL, Francesc, de Vilassar, 73, 484,
492, 546, 555, 567.
VIDAL, Guillem, de Vilassar, 294, 483,
535, 538, 541, 542, 548, 550, 560,
565.
VIDAL, Jaume, de Vilassar, 541.
VIDAL, Joan, de Badalona, 154, 461.
VIDAL, Joan, de Premi, 262, 579.
VIDAL, Joan, de Vilassar, 536.
VIDAL, Nicolau, de Vilassar, 164, 474,
480, 481.
VIDAL, Pere, de Vilassar, 484.
VIDAL, Ramon, de Vilassar, 44, 141, 152,
457, 464, 487, 492, 545, 555, 567.
VIDAL, Raimon, de Vilassar, 457, 464,
487, 492, 555, 567.
VIDAL, lies Ferrer, Pere, de Barcelona,
187, 505.
VIDAL DE GORDEY, mas, de Vilassar, 96,
164, 311, 474, 481, 484, 498, 558,
576.
VIDAL DE GORDEY, Bernat, de Vilassar,
311, 339, 539, 558, 574, 576.
VIDAL DE GORDEY, Francesc, de Vilassar,
140, 148, 154, 539.
Vidal de la Penya, mas, de Vilassar,
498.
VIDAL DE LA PENYA, Antoni, de Vilassar,
498, 542, 552, 556, 570.
VILA, Berenguer, rector, de Premi,
446.
VILA, Jaume, draper de Barcelona, 490.
Vilanova del cam, vila, 201.
VILAR, mas den, de Vilassar, 95.
VILAR, Berenguer, de Vilassar, 465, 476,
541, 553.
VILAR, Bernat, de Vilassar, 53, 163, 454.
VILARDELL, lies Sala, Gaspar, de Ca-
brera, 446.
VILARAM, Berenguer de, cambrer del
monestir de Santa Maria de lEs-
tany, 413.
VILARNAU, Marturi, ferrer, de Vilassar,
75, 461, 484, 492.
VILARASA, Pere de, de Vilassar, 150,
465, 485.
Vilassar, carnisseria, 117.
Vilassar, castell, 43, 48, 83, 96, 105,
110, 118, 120, 121, 123 a 127, 129,
130, 157, 162, 165, 253, 354, 356,
414, 416, 449, 452, 454, 474, 555.
Vilassar, ferreria, 53, 125, 165, 454.
Vilassar, hostal, 322.
Vilassar, mercat, 43, 96, 126, 165.
Vilassar, parrquia, 117, 133, 136, 140,
141, 148, 153, 154, 188, 271, 264,
288, 304, 307, 308, 310, 311, 316,
318, 325, 326, 328, 330, 338, 339,
341, 343, 489, 553.
Vilassar, plaa, 105, 117, 158.
Vilassar, riera de, 33, 34.
Vilassar, sagramental, 157.
Vilassar, sagrera, 47, 95, 96, 158, 160,
284, 341, 445, 452.
Vilassar, universitat, 73, 129, 489, 490,
492.
Vilassar, vila, 35, 36, 90, 95, 97, 126,
128, 131, 137, 193, 258, 272, 351,
356, 359, 366.
VILELLA, Pere Arnald de, cavaller, 139.
VILLALBA, Urpay d, 72.
VILLALBA, Pere de, donzell, habitant del
Valls, 427.
VILLAR, de Vilassar, 98, 498.
VILLAR, mas, de Vilassar, 98, 187, 498,
508, 511.
VILLAR, Bernat, de Vilassar, 451.
VILLAR, Joan, de Vilassar, 187, 508.
VILLAR, Nicolau, de Vilassar, 187, 508.
VINYALS, Pere, drrius, 198, 448.
Violant, muller de Bernat Serra, de
Vilassar, 275, 276.
VITAL, Bartomeu, receptor i adminis-
trador del forment de la universitat
de Barcelona, 79.
VIVENT, Joan, de Vilassar, 92, 444, 467.
VIVES, de Premi, 495.
VIVES, de Tiana, 419.
VIVES, de Vilassar, 98, 450, 498.
VIVES, mas, de Premi, 495, 519.
VIVES, mas, de Vilassar, 96, 98, 450,
498, 520.
VIVES, Antoni, 74.
VIVES, Antoni, de Matar, 424.
VIVES, Bartomeu, 67.
VIVES, Bartomeu, de Premi, 33, 150,
151, 209, 450, 465, 466, 487, 513,
519.
VIVES, Bartomeu, de Vilassar, 223, 487.
VIVES, Berenguer, de Vilassar, 420, 526.
VIVES, Bernat de Premi, 513.
VIVES, Gabriel, de Vilassar, 223, 487.
VIVES, Guillem, de Vilassar, 158, 286,
452, 514, 520, 544, 545, 555, 560,
565.
VIVES, Joan, 74.
VIVES, Pere, de Vilassar, 223, 339, 452,
471, 479, 487, 545, 568.
VIVES, Pere, de Premi, 286.
VIVES, Ot, 131.
Volta, carrer de la, de Barcelona, 213,
508.
Voltes den Guayita, carrer, de Barce-
lona, 122.

62 La Terra, La Família I La Mort

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

62 La Terra, La Família I La Mort

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FUNDACI NOGUERA

1365-7-24 Compra Pere Botey Constana, muller de

1374-3-14 Compra Pere Botey Bernat Ferrer, lies

1433-7-27 Lluci Jaume Botey,

1446-5-13 Lluci Antoni Poal,

1465-3-14 Permuta Bartomeu Botey Bernat Costa i Rafael

1466-2-28 Testament Bartomeu Botey

De Premi, tamb cal assenyalar una altra famlia pagesa benes-

1371-5-26 Establiment Guillem Aroles Bernat Ferrer Pea de terra

1377-1-2 Confessi Pascasi Boni-

1377-1-20 Confessi Bernat Roudors,

1377-1-20 Confessi Pere Estrany,

1398-5-20 Compra Guillem Aroles Pere Sagalar, Pere

1401-4-24 Compra Guillem Aroles Salvador Perdal

1408-6-3 Lluci Guillem Aroles Pere Serra i Bernat

162 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

1429-5-24 Compra Constana,

1459-1-15 Venda Angelina, muller

164 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

1474-4-15 Requesta Guillem Pere

1483-5-22 Antnia, muller

Candela de santa Maria

Obres de la Seu de Barcelona

Redempci de cristians captius

Santa Maria de Montserrat

1381/9/4 Arnau Costa, lies

1382/2/10 Bernat Morot, Salva-

492 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

1394/11/9 Bernat Carbonell, de

Pere Maci, lies

1372/10/4 Bernat Famades

1372/12/14 Mart Joan Tei Pere Ferrer Vilassar 20 lliures:

9. Ben.: import del dot que sentrega a la benedicci del matrimoni.

1377/6/7 Guillem Morot

514 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

1383/2/12 Pere Pons

1383/12/29 Guillem Vives

515 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

1432/5/5 Jaume Teixidor

1442/6/1 Margarida, lla

1446/1/17 Bernat Bonet i

1449/12/27 Antoni Riera

516 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA

1457/7/10 Miquel Batlle

1451/7/18 Pere Galceran

1458/3/3 Pere Arnau i

1458/10/8 Clara, lla de

1462/3/26 Gabriel Castellar

517 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)

1467/7/24 Jaume Botey i

1469/8/25 Lloren Juli,

1473/2/4 Jaume Abril i

1475/3/28 Jaume Torre i

1478/12/19 Joan Rafart

1481/9/15 Isabel, lla de

Mas Ferrer (Miquel

1429/6/25 Antoni Fon-

1445/5/17 Pere Doy, ll

1450/1/25 Pere Avella,

1453/4/18 Antoni Gui-

1451/7/10 Bernat Isern,

1467/7/24 Bernat Miquel

1469/8/25 Salvador Pi Premi Elionor, lla del