Professional Documents
Culture Documents
ESTUDIS, 62
LA TERRA, LA FAMLIA
I LA MORT AL BAIX MARESME
(1348-1486)
Montserrat RICHOU I LLIMONA
BARCELONA, 2012
Montserrat Richou i Llimona, 2012
Edita: Pags Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edici: setembre de 2012
ISBN: 978-84-9975-269-3
Dipsit legal: L-806-2012
Impressi: Arts Grques Bobal, S L
www.bobala.cat
textos edievals
catalans
A la meva petita i gran famlia,
especialment a Maria Montserrat,
la meva mare, a Maria, la meva lla,
i en memria de Josep Mohedano i Barcel.
SUMARI
INTRODUCCI ................................................................................ 11
PRIMERA PART
LA TERRA
EL MARC GEOGRFIC ................................................................. 31
LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS ........................................... 37
Lemteusi i les seves escriptures ............................................ 37
Lemteusi i els establiments .............................................. 37
La subemteusi i els sotsestabliments ............................... 46
Els capbreus.......................................................................... 48
Les cartes precries ............................................................. 49
Altres tipologies contractuals ................................................... 51
Les permutes......................................................................... 51
Els arrendaments o lloguers ............................................... 52
Les compravendes ................................................................ 55
Les compravendes pures ................................................ 55
Els empenyoraments i les compravendes a carta de
grcia ................................................................................ 62
Els violaris i els censals morts ...................................... 66
ELS BNS COM A OBJECTE DELS CONTRACTES ................. 77
La terra ....................................................................................... 77
Lhabitatge ................................................................................... 94
Altres objectes contractuals ...................................................... 114
8 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
ELS SUBJECTES DELS CONTRACTES ...................................... 119
Els senyors ................................................................................. 119
Els senyors laics ................................................................... 119
Els senyors eclesistics ........................................................ 130
La pagesia ................................................................................... 142
Els Arn de Cabrera ............................................................ 143
Els Botey i els Ferrer de Premi ........................................ 146
Els Aroles de Vilassar .......................................................... 156
La menestralia ........................................................................... 164
SEGONA PART
LA FAMLIA
EL MATRIMONI .............................................................................. 173
La tipologia dels contractes matrimonials ............................. 181
Lheretament o les donacions a lhereu i la pubilla ......... 181
El dot o la llegtima de les lles cabaleres ....................... 195
Lesponsalici o escreix .......................................................... 207
Laixovar o el dot del pubill ................................................ 221
Els captols matrimonials .................................................... 230
LA FAMLIA ..................................................................................... 237
TERCERA PART
LA MORT
LA MORT ......................................................................................... 257
ELS TESTAMENTS I LA SEVA ESTRUCTURA .......................... 259
El protocol inicial ...................................................................... 260
Les disposicions testamentries ............................................... 274
El protocol nal, els deutes i els codicils ............................... 295
ELS RITUALS FUNERARIS .......................................................... 301
Els llegats religiosos .................................................................. 303
Les cerimnies funerries ......................................................... 319
Les cerimnies de commemoraci .......................................... 335
9 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
PART FINAL
CONSIDERACIONS FINALS .......................................................... 351
NDEXS .......................................................................................... 369
BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 373
APNDIX .......................................................................................... 409
Documents .................................................................................. 411
Taules .......................................................................................... 443
ndex onomstic i toponmic ................................................... 581
INTRODUCCI
Aquest llibre s fruit dun llarg perode de recerca i de reexi
que mostra, duna banda, lestudi elaborat en la nostra tesi doctoral
dirigida pel doctor Antoni Riera i Mellis
1
i, de laltra, la participaci en
diversos mbits de recerca.
2
Per tant, si b les bases de recerca, anlisi
i teoritzaci han de cercar-se en una investigaci basada en el mn
rural del Baix Maresme als darrers segles medievals, tamb s cert
que aquest punt inicial sha vist certament enriquit per laprofundiment
realitzat en aquesta direcci i, sobretot, per les passes adreades vers
lestudi dalguns aspectes de la Ciutat Comtal baixmedieval com el
matrimoni i el comer frumentari dmbit privat barcelon. Aix doncs,
als segents fulls, sha adaptat la tesi doctoral per a la seva publicaci,
realitzada mercs a lobtenci de la Beca Raimon Noguera 2010, i sha
ampliat amb el resultat dalgunes recerques que complementen lestudi
elaborat per a la tesi doctoral.
1. La tesi doctoral es titul El Baix Maresme a lpoca baixmedieval i fou de-
fensada, el 26 doctubre de 2007, a la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat
de Barcelona.
2. Entre aquests, cal assenyalar els segents, Escassetats, fams i mortaldats a
Catalunya a ledat mitjana. Estudi i corpus documental de lInstitut dEstudis Cata-
lans (PT2008-S0118-RIERA01), dirigit pel doctor Antoni Riera i Melis (Universitat de
Barcelona) i Caresta, hambre y mortalidad en la Catalua medieval: explicaciones y
representaciones de las crisis de ciclo corto y los malos aos en la historia, reconegut
i nanat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat (HAR2008-03031) del qual s inves-
tigador principal el doctor Pere Benito i Moncls (Universitat de Lleida). Actualment
tamb formo part com a investigadora associada de lInstitut de Recerca en Cultures
Medievals (IRCVUM), de la Universitat de Barcelona.
12 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
LOBJECTE DE LESTUDI
Lobjecte daquest estudi s lanlisi de la pagesia baixmaresmenca
de les viles de Sant Feliu de Cabrera, de Sant Pere de Premi i de
Sant Gens de Vilassar, durant el perode que sinici lany 1348 amb
la Pesta Negra i que nalitz el 1486 amb lintent no reeixit de donar
resposta a les reivindicacions dels diferents sectors del moviment re-
mena catal amb la sentncia arbitral de Guadalupe.
Lobjectiu daquesta recerca s contribuir a un millor coneixement
de la pagesia baixmedieval de la Catalunya Vella mitjanant lanlisi
descriptures generades per aquesta classe social. Es tracta de ms
de dos mil documents que es troben dispersos tant als arxius de les
localitats estudiades com en diversos arxius de la Ciutat Comtal.
Lelaboraci daquesta investigaci sha realitzat a partir de lanlisi
de tres mbits de relaci: el mercat de la terra i del diner, la famlia i
la mort que sinterrelacionaren a la vida quotidiana del nostre objecte
destudi a travs dels referents de la famlia i el mas. Aix doncs, es
presenta un mateix objecte destudi, que sanalitza des de tres ptiques
diferenciades, tot i ser evidentment complementries. Per aquesta ra,
la recerca inclou aportacions de caire antroplogic, jurdic i sociolgic
que complementen els aspectes econmics, socials i poltics que acos-
tumen a caracteritzar les investigacions histriques.
De manera similar a daltres contrades, a la comarca del Maresme
latenci que la historiograa tradicionalment ha dispensat a lestudi de
la pagesia medieval sha presentat com un tema secundari o de segon
ordre. En aquestes recerques, lobjecte destudi prioritari sha focalitzat
en lanlisi dels grans senyorius i dels seus representants. En aquestes
investigacions, es deneix la pagesia en contraposici al poder senyorial
i se la percep a partir de la imatge generada per les fonts sorgides de
les notaries senyorials. Daquesta manera, es compta amb excellents
estudis sobre els senyors de les grans famlies de terratinents de les
poques medieval i moderna davant duna minsa producci de recerques
especialitzades en la pagesia maresmenca medieval. Per aquest motiu,
la nostra aportaci representa un complement daquestes recerques. s
laltra cara de la moneda, mitjanant la qual es reinterpreta un espai
i un perode des de lptica de la pagesia, amb les fonts emanades de
les relacions que aquesta classe social confeg.
Lestructura daquest llibre sorganitza a partir de sis apartats.
Als fulls segents, en aquesta mateixa introducci, sofereix una visi
general de les fonts consultades i de la metodologia utilitzada. A con-
tinuaci, es desenvolupen els eixos fonamentals de la recerca dividits
13 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
en diferents apartats.
A la primera part, es contextualitza lobjecte destudi mitjanant
la presentaci i anlisi dun primer mbit de relaci, loriginat al vol-
tant de la possessi, de lalienaci de lagrer i del diner. En aquest
apartat, sestudien els pactes o contractes estipulats en relaci amb el
mercat de la terra i la compravenda de pensions de violaris i de censals
morts. Tamb sobserven els principals bns que han estat lobjecte
daquests pactes, els agents o subjectes daquests tipus descriptures i
els models dincorporaci o aglevament de masos analitzats a partir
de la coincidncia o divergncia de lantropnim del grup familiar
amb el topnim del seu mas. Aquest estudi permet conixer, a ms,
les tendncies expansives o evolucionistes dalguns patrimonis pagesos.
Dentre els grans terratinents, sha destacat la presncia de la
famlia patrcia barcelonina dels des Bosc que adquir els castells de
Sant Vicen o de Burriac i de Vilassar. Tamb shan analitzat alguns
dels membres de les famlies pageses grasses de les localitats baixma-
resmenques estudiades i sha incidit en la participaci dalguns membres
de la menestralia en el mercat de la terra i del diner.
La segona part es dedica a lanlisi de la instituci matrimo-
nial i el seu paper en la construcci de la famlia baixmedieval. La
reorganitzaci familiar originada arran dels enllaos matrimonials
i la incidncia econmica que aquestes unions representaren per a
les famlies implicades expliquen la gran quantitat de documentaci
notarial generada.
Dentre altres aspectes treballats, cal assenyalar les reexions i
aportacions que demostren la diversitat de relacions conjugals i siste-
mes familiars existents, les repercussions socials i econmiques dels
contractes desposalles i la incidncia de la migraci del Baix Maresme
vers la Ciutat Comtal.
A la tercera part, sestudien en profunditat diferents aspectes
relacionats amb la capacitat de regulaci familiar davant dun im-
ponderable com s la mort. En aquest espai, la documentaci testa-
mentria sanalitza tant des duna ptica diplomtica com des duna
perspectiva ms mplia i integradora, mitjanant la qual sestudien els
tipus de llegats ordenats a les darreres voluntats i les cerimnies fune-
rries organitzades pels marmessors o executors testamentaris. Com
s evident, en aquestes escriptures testamentries i a les cerimnies
celebrades a lbit dels testadors reapareixen temtiques tractades als
apartats precedents. Daquesta tercera part, cal assenyalar les apor-
tacions relacionades amb leconomia de la mort i la importncia dels
pats funerris que incideixen a demostrar la plasticitat de la instituci
14 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
familiar que per a subsistir sadapta a les circumstncies.
Seguidament, a la part nal, hi ha unes conclusions o conside-
racions nals que mostren la transversalitat de la nostra investigaci.
En aquest apartat, tamb es pot consultar un ndex de taules i de
grcs que illustren les exposicions desenvolupades al cos expositiu
dels diferents apartats i, a continuaci, la relaci del fons bibliogrc
i dinformaci utilitzat.
Per acabar, el darrer apartat est constitut per tres apndixs
elaborats per a la publicaci daquest llibre. En el primer apndix, es
pot consultar una selecci de textos documentals. Tamb en aquest
espai shi exposen els criteris de selecci daquestes fonts i les nor-
mes de transcripci emprades. El segon apndix est comformat
per trenta-set taules que complementen les explicacions, les taules
i grcs exposats en els diferents apartats daquesta publicaci. El
darrer apndix s el compendi dantropnims i topnims que han
anat farcint i illustrant els mbits de relaci protagonitzats pel nostre
objecte destudi.
LES FONTS
Aquest estudi est basat en un fons documental que supera els
dos mil documents. Daquests, sis-cents vint-i-cinc escriptures estan
directament relacionades amb les transaccions dagrer i les operacions
creditcies, sis-centes vint-i-set fonts documenten sobre el mercat matri-
monial i cinc-cents quaranta-cinc testaments reecteixen les darreres
voluntats de la poblaci estudiada. Aquesta documentaci s lespina
dorsal de la recerca i de lexposici dels seus resultats. Tamb sha uti-
litzat una altra documentaci que complementa lanterior i que facilita
laportaci de nombrosos exemples que faciliten lexposici.
La major part daquesta documentaci sorigin arran descripturar
un gran nombre de pactes o contractes elaborats per notaris civils o
eclesistics i sexposa a les taules que complementen les explicacions
dels diferents apartats de la recerca o que conguren un dels apndixs
de lannex. Com sha comentat anteriorment, aquestes fonts reecteixen
les relacions establertes entre les classes socials no privilegiades: la
pagesia i la menestralia de les localitats estudiades del Baix Maresme.
Aquest conjunt documental est dipositat en els arxius que sesmenten
a continuaci.
Els documents procedents de lArxiu Histric Municipal dAr-
gentona (AHMAR) bsicament sn de quatre tipus: una collecci de
15 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
pergamins, que ja vrem examinar per a lelaboraci de la nostra tesi
de llicenciatura,
3
lescassa documentaci en paper conservada, lndex
del Llibre del Baixell
4
(sic), aix com dos capbreus estudiats per Maria
Josep Castillo per a la realitzaci de la seva tesi de llicenciatura.
5
De
lesmentada documentaci, lndex del Llibre del Baixell i els capbreus
elaborats per als senyors de Sant Vicen i de Vilassar destaquen per
la qualitat i quantitat dinformaci que contenen.
6
Al Museu Arxiu de Santa Maria de Matar (MASMM) shan consul-
tat tres-cents pergamins. La majoria daquestes fonts bsicament infor-
men sobre les viles de Sant Feliu de Cabrera i de Sant Gens de Vilassar.
De lArxiu parroquial de Sant Pere de Premi (APSPPD), sha
elaborat un buidatge sistemtic de tres manuals notarials elaborats pels
rectors de la parrquia daquesta localitat.
7
Al manual 1, que compta
amb trenta-nou documents del perode 1462-1488, les escriptures pre-
dominants sn les compravendes i les permutes dagrer. Al manual 2,
que comprn el perode 1470-1506, shan localitzat seixanta-sis docu-
ments i les tipologies documentals ms presents sn les compravendes
i els testaments. Del darrer manual consultat, que socupa del perode
1463-1549, procedeixen trenta testaments i dos codicils.
Mercs al Museu Municipal de Premi de Dalt (MMPD) i a Imma
Ginferrer, es compta amb informaci de referncies documentals de
tipus patrimonial daquesta localitat.
8
Malgrat aix, no ha estat pos-
3. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles
XIII-XV), Argentona: Copisteria la Juliana, 1987. Tesi de llicenciatura dirigida pel doctor
Josep M. Salrach lany 1985.
4. Aquest ndex incomplet, dpoca posterior, correspon al manual 5 o Llibre del
Baixell (sic) de lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar. s evident que la informaci
que proporciona el manual original s molt ms completa que la cpia. Malgrat aix,
en la realitzaci dambds buidatges documentals, sha observat que hi ha alguns fons
que no shan conservat en el manual original.
5. Maria Josep CASTILLO I EZQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques.
Argentona: lAixernador Edicions Argentonines (Collecci el Montalt, nm. 7), 1990. Tesi
de llicenciatura dirigida pel doctor Josep M. Salrach.
6. Les informacions aportades pel Capbreu vell de les rendes dArgentona i Vilassar
complementen les dades obtingudes amb la documentaci indita consultada en daltres
arxius. El segon capbreu, redactat entre els anys 1558 i 1614, ofereix dades de diferent
tipologia documental que va aportar la pagesia a les confessions. De vegades, aquestes
referncies es ratiquen mitjanant les fonts daltres arxius; en daltres, aquestes dades
sn cabdals perqu constitueixen referncies de documentaci no conservada o de fons
dipositats en arxius patrimonials que no faciliten laccs als estudiosos.
7. Posteriorment, durant el segle XVII, el rector Josep Cardona va elaborar uns
ndexs daquests manuals. Aquests ndexs han facilitat els buidatges realitzats, per tot
i aix sha constatat lexistncia de documentaci no indexada per Cardona.
8. Es tracta de reproduccions documentals, procedents de lArxiu Patrimonial de
Can Pi dAiguafreda, aportades per Jaume Oliver i Bruy. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci
a la Histria de Premi de Dalt. Premi de Dalt: Ajuntament de Premi de Dalt (Collecci
16 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
sible accedir a la consulta de la documentaci dipositada als arxius
patrimonials de can Riera de la riera ni de can Botey.
Del Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar (MMMVM),
sha consultat el fons cedit per la famlia de can Carbonell. Entre els
documents en pergam, cal assenyalar catorze pergamins amb infor-
maci sobre diferents aspectes de la poblaci de les viles de Cabrera
i de Vilassar.
Del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (MAMVD) provenen
quatre documents en pergam del fons cedit per la famlia Armengol:
un establiment, una venda, una donaci i un testament.
Sens dubte, lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar (APSGVD)
s el que ha proporcionat el major nombre de documents procedents
dels arxius daquesta comarca. Sha realitzat el buidatge de nou ma-
nuals notarials i de centenars de documents, ms de 300, pendents
de classicar, que provisionalment shan anomenat Diversorum. Es
tracta de documentaci dispersa, congurada per manuals notarials
sense relligar i de documentaci independent escripturada en paper.
El manual 1 (1337-1381), el manual 3 (1365-1462) i el manual
dbits (1468-1507) sn llibres notarials, dorigen eclesistic, en els
quals el gruix documental est constitut per testaments. El manual
6 (1417-1438) i el manual 8 (1443-1449) tamb contenen escriptures
testamentries i daltres tipologies documentals com ara poques de
dot, debitoris, vendes de censals, donacions, enfranquiments, crides,
empares, etc. Al manual 2 (1359-1377), manual 4 (1377-1384), manual 5
o Llibre del Baixell (1391-1423), manual 7 (1443-1449) i a la documen-
taci classicada com a Diversorum, no shi ha trobat documentaci
testamentria i les fonts sn de diversa tipologia.
A lArxiu de la Catedral de Barcelona (ACB), sha treballat amb
diferents manuals notarials de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona
9
del Museu de Premi de Dalt), 2003. Tamb disposem dun resum de dades documentals
de Can Botey, cedides al museu per Josep Madurell que va realitzar un petit inventari de
part de la documentaci daquest arxiu patrimonial. Tamb agram la collaboraci de Josep
M. Pinto que va facilitar-nos informaci sobre la documentaci existent a lArxiu Patrimonial
de Can Riera de la riera.
9. Els manuals consultats daquesta instituci sn: Establiments y proprietats
situats al pla de Barcelona, costa del mar, Valles, Panades y Sitges; Llibre de precharis y
stabliments de la Pia Almoyna de la Seu de Barcelona. Rebut en poder de Pere Pasqual,
notari public de Barcelona; Llibre de Precaris de la Pia Almoyna en poder de Bernat
Matheu, nottari de Barcelona. Comensa 19 de octubre del any 1426 y ha nit 15 de
setembre de 1443; Llibre de precaris, y altres actes fahens per la Pia Almoyna de la Seu
de Barcelona en poder de Francesch Molis notari public de Barcelona des del any 1456
ns 1459; Pia Almoyna, en poder de Pere Pasqual notari. Incipit dia 4 decembris 1480
et nivit dia 11 augusti 1489. Alous de Cornella, dins Barcelona, Hospitalet, Cabrera,
17 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
i de la Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona.
10
Daquesta
documentaci destaquen les fonts relacionades amb la gura jurdi-
ca de lemteusi com ara establiments emtutics, cartes precries i
confessions de capbreus. Es tracta duna trentena de documents rela-
cionats amb la gesti del patrimoni maresmenc daquestes dues ins-
titucions eclesistiques. En aquest sentit, cal assenyalar que la major
part daquestes fonts ens documenten sobre les propietats que aquestes
dues institucions tenien a Sant Pere de Premi.
A la secci de Reserva de la Biblioteca de Catalunya (BC), sha
consultat i analitzat la documentaci de diferents lligalls de paper
del Fons del Marquesat de Moja. Amb lobjectiu dagilitzar la recerca,
sha utilitzat el catleg elaborat, lany 2001, per Pere Benito i Moncls.
A lArxiu Histric de Protocols de Barcelona (AHPB), shan con-
sultat cent disset manuals notarials de catorze notaris barcelonins,
dentre els quals Bartomeu Agell (1402-1466), originari de Cabrera, i
Miquel Franquesa (1456-1482) han estat els que han proporcionat ms
documentaci.
Dels quaranta-tres manuals de Bartomeu Agell, cal assenyalar que
vint sn comuns i la resta es dedicaren a escripturar compravendes. De
Miquel Franquesa sha realitzat el buidatge de quaranta-nou manuals,
que es classiquen en manuals comuns, llibres de compravendes, llibres
de testaments o plecs de documentaci diversa. Les fonts procedents
dels llibres de diferent tipologia i de la documentaci dispersa dambds
notaris representen 478 documents. Als segents fulls, es pot consultar
la classicaci de tipologies documentals de part de la documentaci
de Bartomeu Agell i de Miquel Franquesa.
Garraf, Vich, Sant Feliu de Llobregat, Miralpeix y Castell de Port; Pia Almoina del
territori en poder de Francech Sunyer y Salbador Coll notaris publics de Barcelona y
scrivanias del capitol.
10. De la Pabordia del mes de Maig de la Seu de Barcelona noms es constata
documentaci del Baix Maresme als manuals Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540
ACB i Pabordia Capbreu P.n51 E 1439 a 1440 ACB.
18 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
T
A
U
L
A
1
T
i
p
o
l
o
g
i
a
d
o
c
u
m
e
n
t
a
l
d
e
l
s
m
a
n
u
a
l
s
n
o
t
a
r
i
a
l
s
d
e
B
a
r
t
o
m
e
u
A
g
e
l
l
(
A
H
P
B
)
*
Manual
Nombre
documents
poca
dot
poca
eixovar
poques
llegat testa-
mentaris
Arrenda-
ments
Captols
matrimo-
nials
Censals
morts
Compra-
vendes
Compra-
vendes carta
grcia
Confessions
Denici
drets
familiars
Donacions
Enfran-
quiments
Espon-
salicis
Establi-
ments/
sotses-
tabliments
Procures
Permutes
Restitucions
dot
Restitucions
eixovar
1
3
3
3
-
-
-
1
8
1
7
-
-
-
1
1
-
-
-
2
1
-
2
3
4
4
-
-
-
3
1
1
9
-
1
-
1
-
3
1
-
1
-
-
3
3
9
-
-
3
1
-
1
8
-
5
-
-
-
1
-
2
3
-
3
1
4
6
1
1
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
5
1
2
1
-
-
-
1
1
4
-
1
-
1
-
-
1
-
-
-
-
6
5
-
-
-
-
-
1
-
3
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
7
6
1
1
1
1
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
8
7
-
-
-
1
-
1
4
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
9
6
1
1
-
-
1
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
1
0
1
5
2
1
-
-
2
3
5
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
1
1
4
1
-
2
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
2
1
5
4
-
-
-
3
3
1
-
-
2
1
-
-
-
-
-
-
-
1
3
0
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
4
0
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
5
1
1
1
-
1
-
1
2
3
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
1
6
1
5
2
1
-
-
1
5
4
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
1
7
2
2
2
-
-
-
1
3
5
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
1
8
1
6
1
-
-
-
-
4
6
1
-
-
2
-
-
2
-
-
1
-
1
9
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
0
1
3
-
-
-
-
3
3
4
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
2
1
1
3
-
-
-
-
-
3
3
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
2
2
2
-
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
4
1
-
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
5
3
-
-
-
-
-
1
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
6
7
-
-
-
-
-
2
2
-
-
-
-
-
-
-
-
1
-
-
2
8
5
-
-
-
-
-
2
2
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
2
9
6
-
-
-
-
-
2
2
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
3
0
4
-
-
-
-
-
1
2
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
T
o
t
a
l
3
0
1
2
4
5
7
3
1
7
7
6
7
8
1
1
2
2
7
3
3
8
5
5
6
1
*
A
l
a
t
a
u
l
a
s
h
a
n
e
s
c
r
i
p
t
u
r
a
t
l
e
s
t
i
p
o
l
o
g
i
e
s
d
o
c
u
m
e
n
t
a
l
s
m
s
f
r
e
q
e
n
t
s
.
N
o
s
i
n
c
l
o
u
e
n
e
l
s
d
o
c
u
m
e
n
t
s
d
e
l
s
m
a
n
u
a
l
s
e
s
p
e
c
i
a
l
i
t
z
a
t
s
e
n
c
o
m
p
r
a
v
e
n
d
e
s
.
19 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Els nmeros de la primera columna de la taula de Bartomeu
Agell, que sha inserit a la pgina anterior, corresponen als manuals
comuns i de compravendes que tot seguit esmentem:
1. Manuale primum (1419/1424)
2. Primum manuale (1428/1430)
3. Tercium manuale(1431/1432)
4. Manual (1434/1435)
5. Septimum manuale (1435/1436)
6. Manual (1438/1439)
7. Manual (1441)
8. Manual (1442/1443)
9. Manual (1445)
10. Vigesimum primum manuale instrumentorum et contractorum (1446)
11. Vigesimum sextum manuale (1449)
12. Manual (1451)
13. Manual (1457/1458)
14. Manual (1448)
15. Manual (1458)
16. XXXVIII manuale (1458/1459)
17. XXXV (IIII manuale) (1458/1459)
18. Manual (1461)
19. Manual (1461/1462)
20. XXXX manuale (1464)
21. Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum alienari-
orum (1428/1430)
22. Llibre de vendes (1431/1432)
23. Llibre de vendes (1439/1442)
24. Llibre de vendes (1444/1445)
25. Llibre de vendes (1446/1447)
26. Llibre de vendes (1452/1453)
28. Llibre de vendes (1455/1456)
29. Liber vendicionum (1459)
30. Llibre de vendes (1461/1462).
20 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
T
A
U
L
A
2
T
i
p
o
l
o
g
i
a
d
o
c
u
m
e
n
t
a
l
d
e
l
s
m
a
n
u
a
l
s
n
o
t
a
r
i
a
l
s
d
e
M
i
q
u
e
l
F
r
a
n
q
u
e
s
a
(
1
4
5
6
-
1
4
8
2
)
Manual
Nombre
document
poques
dot
poques
eixovar
Arrenda-
ments
Captols
matrimo-
nials
Censals
morts
Compra-
vendes
Compra-
vendes
a carta de
grcia
Esponsa-
licis
Establi-
ments*
Permutes
Resti-
tucions
dot
Altres
1
2
-
-
-
-
1
1
-
-
-
-
-
-
2
4
-
-
-
2
1
1
-
-
-
-
-
-
4
7
-
1
-
3
1
2
-
-
-
-
-
-
5
2
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
1
6
1
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
7
6
-
-
1
1
-
2
1
-
-
-
-
1
9
4
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
-
3
1
0
4
-
-
-
2
-
1
-
-
-
-
-
1
1
2
1
4
2
-
-
-
2
4
-
-
-
-
-
6
1
3
9
-
-
-
6
-
-
-
-
-
-
-
3
1
4
3
-
-
1
-
-
-
-
-
-
-
-
2
1
5
1
5
-
-
2
2
1
2
3
-
-
-
-
5
1
6
8
-
-
-
1
-
3
1
-
-
1
-
2
1
7
1
0
-
-
-
1
1
1
3
-
-
-
1
3
1
9
1
4
1
-
-
1
1
7
-
-
1
-
-
3
2
0
5
1
-
-
1
1
-
2
-
-
-
-
-
2
1
4
-
-
-
2
1
-
-
-
-
-
-
1
2
2
2
-
-
-
1
-
-
-
1
-
-
-
-
2
3
1
5
-
-
-
-
2
4
-
-
1
2
-
6
2
5
2
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
2
8
3
1
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
1
2
9
4
-
-
-
-
-
3
-
-
1
-
-
-
3
0
5
-
-
-
-
-
2
-
-
-
1
-
2
3
2
2
-
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
3
3
1
-
-
-
-
-
1
-
-
-
-
-
-
3
4
8
-
-
-
-
-
7
1
-
-
-
-
-
3
5
2
-
-
-
-
-
1
1
-
-
-
-
-
3
6
2
-
-
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
3
7
2
-
-
-
2
-
-
-
-
-
-
-
-
T
O
T
A
L
1
6
0
6
2
4
2
5
1
5
4
5
1
2
1
3
4
2
4
0
*
T
a
m
b
h
i
h
a
c
o
m
p
t
a
t
e
l
s
s
o
t
s
e
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t
s
.
21 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Els nmeros de la primera columna de la taula de Miquel Fran-
quesa corresponen als manuals de diferent tipologia daquest notari:
1. Primum manuale omnium instrumentorum (1456-10-2/1462-11-3)
2. Primum manuale omnium instrumentorum (1462-12-2/1465-2-20)
3. Manual (1465-7-1/1466-3-22)
4. Quartum manuale (1466-12-23/1467-10-6)
5. Manuale sextum (1468-5-20/1469-1-5)
6. Manual (1469-9-12/1470-4-10)
7. Manual (1470-11-10/1471-5-9)
8. Manual (1471-5-10/1472-4-14)
9. Manuale duodecim (1472-4-15/1473-2-3)
10. Manuale tercium decimum (1473-2-3/1473-8-25)
11. Manuale (1473-8-26/1473-12-18)
12. Manual (1475-9-8/1476-10-25)
13. Manuale decimum octavum (1476-10-25/1477-6-6)
14. Manuale (1477-6-6/1477-12-12)
15. Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-7-28)
16. Manuale (1478-7-28/1479-4-16)
17. Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10)
18. Manual (1479-11-22/1480-5-15)
19. Manual (1480-6-23/1481-1-18)
20. Manual (1481-1-19/1481-8-2)
21. Manual (1481-8-9/1482-2-20)
22. Llibre com (1463-2-11/1464-6-28 i 1464-11-8/1465-5-13)
23. Llibre com (1465-4-23/1479)
24. Llibre com (1466-7-23/1467-1-22)
25. Llibre com (1467-10-29/1468-1-21)
26. Llibre com (1468-10-11/1468-12-8)
27. Llibre com (1469-3-22/1469-5-14)
28. Llibre com (1469-8-11/1470-7-23)
29. Liber primus vendicionum (1463-2-28/1466-3-8)
30. Tercius liber vendicionum (1467-11-20/1469-2-16)
31. Llibre de vendes (1469-6-?/1470-11-14)
32. Llibre de vendes (1470-11-3/1473-1-13)
33. Llibre de vendes (1473-2-12/1474-4-?)
22 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
34. Liber septimus vendicionum (1474-10-4/1477-1-18)
35. Llibre de vendes (1477-1-23/1478-6-3)
36. Llibre de vendes (1478-5-29/1480-5-17)
37. Plec de captols matrimonials (1452/1482).
De Miquel Franquesa tamb sha realitzat un buidatge de la do-
cumentaci segent, que no es troba reectida a la taula nm. 2:
Libre de testaments (1457/1480)
Plec de testaments (1465/1482)
Llibre de testaments (1474/1482)
Plec de documentaci diversa (1458/1480)
Plec de documentaci diversa (1463/1482)
Plec de documentaci diversa (1464/1482)
En aquest arxiu tamb shan consultat trenta-quatre manuals
daltres notaris barcelonins com Francesc Ladernosa (1355-1381), Joan
Nadal (1384-1431), Pere Pon (1401-1447), Joan Reniu (1413-1439), Pere
Folgueres (1393-1442), Antoni Parera (1431-1471), Nicolau de Mediona
(1432-1498), Jaume Mas (1449-1505) i Joan Guerau (1452-1474). Mal-
auradament, la consulta no ha estat reeixida car noms han originat
lobtenci duna vintena de fonts dinters.
LA METODOLOGIA
Tota investigaci acostuma a dividir-se fonamentalment en
tres fases. En la primera, la tasca consisteix a cercar, seleccionar i
classicar les fonts considerades dinters. En el nostre pas, quan
lestudi projectat s de caire local, aquest primer procs dinvestiga-
ci tot sovint comporta la recerca documental dunes fonts que es
troben disperses en un territori que supera els lmits geogrcs de
les delimitacions actuals. Molt sovint aquesta circumstncia com-
porta a linvestigador que es dedica a la docncia no universitria
dos reptes. El primer, s la conciliaci de la recerca amb la vida
familiar i laboral i, el segon, s que hi ha un gran nombre darxius
locals que custodien documentaci pendent de classicaci. Aquesta
circumstncia comporta que lestudis hagi dinvertir ms temps
en la realitzaci duna primera selecci documental. Esperem que,
fora aviat, amb la utilitzaci de les noves tecnologies sendegui una
sistematitzaci digital dels fons documentals de diversa tipologia i
que linvestigador pugui accedir via telemtica al nostre patrimo-
23 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
ni documental i, daquesta manera, alleugerir i democratitzar les
primeres fases de les investigacions.
La recerca documental realitzada ha resultat rdua perqu sha
hagut desmerar molt de temps als arxius per desplaar-nos-hi i tre-
ballar-hi. Tot i aix, tamb s cert que la recopilaci de ms de dos
mil fonts maresmenques darxius locals i de la Ciutat Comtal i els
resultats obtinguts de la seva anlisi ha recompensat lesfor invertit.
A la segona fase de la recerca, tenint en compte la primera clas-
sicaci documental realitzada, es deneix el marc destudi, tenint
en compte les variables territori, cronologia i temtica. En el nostre
cas, en aquesta segona fase, sha decidit que lobjecte destudi seria la
pagesia del Baix Maresme durant el perode 1348-1486.
A la tercera fase, shan treballat de manera simultnia diferents
aspectes, entre els quals cal destacar lelaboraci de diferents bases de
dades que proporcionen una segona classicaci documental; la cerca
i anlisi de fonts bibliogrques i la redacci dels diferents apartats
que exposen les bases teriques de la recerca.
La presentaci formal dels tres apartats expositius desenvolupats
presenta una estructura semblant. Es t en compte lexposici danlisis
diplomtiques i jurdiques de les tipologies documentals treballades i
es relacionen les dades obtingudes a les nostres anlisis amb lexpo-
sici dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions
sutilitzen, es comenten i, ns i tot, es qestionen els resultats i inter-
pretacions realitzats anteriorment per daltres investigadors.
Sha volgut acomplir lobjectiu de realitzar una rigorosa anlisi
de carcter regional que contribus a laven del coneixement dun
territori ms extens, com s la Catalunya Vella baixmedieval, sha
intentat sser rigors en tot el procs del nostre estudi.
AGRAMENTS
Abans de donar pas al cos expositiu daquesta obra, vull destacar
que lelaboraci daquesta investigaci i la posterior adaptaci per a
la seva edici no shauria pas pogut realitzar sense lajuda i lencorat-
jament de tota una srie de persones i dinstitucions. Dentrada, vull
manifestar el meu ms sincer agrament al doctor Antoni Riera i Melis,
que mha ofert suport personal i cientc durant tots aquests anys. La
seva pacincia i el seu mestratge han estat cabdals per a lelaboraci
daquesta recerca, base de la present publicaci divulgativa, i linici
de noves investigacions.
Aix mateix, vull fer arribar el meu agrament a la doctora Eva
Serra i Puig, que sempre ha mostrat la seva conana envers aquest
24 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
projecte. Tamb cal recordar que aquest estudi sorigin a partir duna
conversa en la qual em sugger que una recerca iniciada sobre el Ma-
resme podia encaminar-se vers lelaboraci duna tesi doctoral. Tamb
dins de lmbit acadmic he de regraciar les valuoses aportacions del
tribunal que va examinar la tesi, les doctores Milagros Rivera Garretas
i Eva Serra i Puig i els doctors Salvador Claramunt Rodrguez, Gaspar
Feliu i Montfort i Salvador Giner Sanjulin.
Tamb vull agrair la collaboraci de tots aquells arxivers i arxi-
veres que mhan facilitat la tasca de recerca, aix com a tots aquells
companys i companyes que, duna manera o una altra, mhan acon-
sellat i/o han compartit les meves dries amb magnques conver-
sacions. Entre aquests, vull mencionar especialment Rosario Moya,
Josep Samon Forgas, Josep Mohedano i Barcel i Antoni Albacete.
I ja per acabar, tan sols em resta recordar el suport logstic i
moral de la meva mare, M. Montserrat Llimona i Marimon, i de la
meva lla Maria Gueye i Richou, que ha crescut envoltada de llibres
i paperassa.
SIGLES I ABREVIATURES
ACB Arxiu Capitular de Barcelona
AHMAR Arxiu Histric i Municipal dArgentona Jaume Clavell i Nogueras
AHPB Arxiu Histric de Protocols de Barcelona
APCBPD Arxiu Patrimonial de Can Botey de Premi de Dalt
APCMPD Arxiu Patrimonial de Can Moles de Premi de Dalt
APCRPD Arxiu Patrimonial de Can Riera de Premi de Dalt
APPA Arxiu Patrimonial de Can Pi dAiguafreda
APSGVD Arxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar de Dalt
APSPPD Arxiu Parroquial de Sant Pere de Premi de Dalt
BC Biblioteca de Catalunya
MAMVD Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt
MASMM Museu Arxiu de Santa Maria de Matar
MMMVM Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar
25 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
a. anyals
ant. anterior
ben. benedicci
benef. beneci
d. diners
fol. foli
fols. folis
= equivalents
ll. lliura/lliures
mon. monestir
no sesp. no sespecica
p. pgina
pp. pgines
ref. referncia
s. sou/sous
S. Sant
Sta. Santa
v. verso
mitja
un quart
1/8 una vuitena part
% percentatge
Les cames e los peus que sostenen tot lo cors, sn los llauradors,
qui sostenen lo mn, tots los stats, a reys, comtes car de all que
ells treballen, tots ne havem de viure; mas ja sn malalts, car ja no
paguen delmes e, si u fan, no com deuen, juradors, envejosos, indevots.
Sant Vicent Ferrer S. II 37,21-38,21.
PRIMERA PART
LA TERRA
La comarca del Maresme est formada per un mosaic de muntanyes
de poca alada i per petites valls, drenades per rieres, nascudes als cims
del vessant oriental de la Serralada Litoral Catalana. Aquesta carena
marca el lmit amb el Valls i ocupa els dos teros de la comarca. La
resta de lespai est conformat per les zones baixes o planes situades
prop de la costa i de les valls interiors. Generalment, quan es descriu
aquesta comarca, se la situa entre la Serralada Litoral Catalana i la
costa, el tur de Montgat i la desembocadura del riu Tordera, malgrat
que alguns dels seus municipis superin els lmits abans esmentats.
1
La distncia entre la Serralada Litoral Catalana i la mar Mediterrnia
oscilla entre els cinc i els quinze quilmetres. Aquesta circumstmcia
explica que, ns fa ben b dos segles, els habitants daquest indret no
distingissin entre la costa i els pobles de linterior.
2
Al segle XIX, Francesc Carreras Candi va reivindicar la divisi in-
terior de la comarca en lAlt i el Baix Maresme, basada en la separaci
dels bisbats de Barcelona i de Girona, en lestabliment de les vegueries
de Barcelona i de Girona i en la presncia de la casa de Cabrera, des
dArenys de Mar ns a Tordera. Per tant, el Baix Maresme correspon
a la part ms meridional, a la zona ms propera al Barcelons.
3
s a
dir, al territori delimitat al sud per la vila de Tei i al nord per Caldes
dEstrac.
1. Per exemple, Sant Gens de Vilassar o Vilassar de Dalt est situat a la part
inicial de la riera de Sargall, sobrepassant la Serralada Litoral Catalana, Josep IGLSIAS
FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals. Matar: Caixa dEstalvis
Laietana, 1971, p. 12.
2. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 19.
3. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals,
pp. 13-14.
EL MARC GEOGRFIC
32 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Tordera
Palafolls
Palafolls
Pineda
Montpalau
Vallalta
Arenys
Arenys
Castell vell
Dosrius
Dosrius
Argentona
Mata
Matar
Cabrera
Vilassar
Premi
Tei
Alella
Tiana
Montgat
BARCELONS
MAR MEDITERRNIA
VALLS ORIENTAL
LA SELVA
Castells
Monestirs
Parrquies conservades
Parrquies desaparegudes
Ermites
Capelles
Basliques
Font: El Maresme en mapes (Consell Comarcal del Maresme).
4
A les fonts medievals consta un ventall de topnims que docu-
menten lorograa i la hidrograa comentades.
5
La presncia de les
zones ms muntanyoses es reecteix de diversa manera: des de lali-
enaci de muntanyes senceres ns a la utilitzaci de topnims que
identiquen la situaci i els lmits de les terres traspassades en el
mercat de lagrer.
6
Lexistncia de terrasses que conguren una gradaci de feixes
permet observar una gradual transformaci daquest espai muntanys
4. <http://mapes-maresme.ccmaresme.es/mapes.html>.
5. Per a la toponimia maresmenca del segle X ns a mitjan segle XIV, pot con-
sultar-se Coral CUADRADA, El Maresme Medieval: Hbitat, Economia i Societat, segles X-XIV.
Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1988. Coral CUADRADA, El paisatge i lorganitzaci del
territori al Maresme Medieval, a BOLS, Jordi i BUSQUETA, Joan Josep, Territori i Societat
a lEdat Mitjana. Histria, Arqueologia, Documentaci, volum I. Lleida: Institut dEstudis
Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 83-129. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estra-
tgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Treball indit, 2002.
6. El 5 de juny de 1396, Miquel des Bosc elabor una carta precria a favor de
Pere Andreu, de Vilassar, relacionada amb una muntanya, situada a Cuquet, i sis peces
de terra. Una de les peces tenia com a lmit in capite vel podi vel montis (APSGVD,
Manual 5, fols. 22-23 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 22). El dia 1 dabril de 1397,
en una altra carta precria, Miquel des Bosc reconegu a Bartomeu Serra i al seu ll
Salvador, de Vilassar, la possessi emtutica de tres peces de la borda Serra. Una
daquestes peces estava situada a Montcabrer i una altra a Puig de Vadelles, APSGVD,
Manual 5, fols. 35v-36.
MAPA 1
Lpoca medieval al Maresme
Montalt
Llavaneres
Burriac
Vilassar
Premi
33 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
en una zona dexplotaci agrcola, mentre que els topnims de les zo-
nes de la plana mostren una explotaci continuada de les explotacions
agrries situades a les diferents valls
7
i a la ribera martima.
8
Un dels trets ms caracterstics de la comarca del Maresme s la
seva xarxa hidrogrca constituda per rieres de curta trajectria amb
considerables desnivells, un cabal irregular al llarg de lany i amb grans
avingudes o rierades quan es produeixen considerables precipitacions.
9
La majoria daquests cursos uvials destaquen ms pel seu paper
morfolgic que per laigua que hi discorre. Per aix, a la baixa edat
mitjana, algunes daquestes rieres no sidenticaren amb cap topnim
quan sescripturaren.
10
Aquestes rieres constitueixen unes importants vies
de comunicaci, ja que, com que estan disposades perpendicularment
al mar, enllacen transversalment les zones de costa amb linterior. Per
aquesta ra, tot sovint sequipararen aquests cursos hidrogrcs amb
els camins.
11
El topnim de les rieres o torrents ms importants coincideix
amb el nom de les poblacions que travessen. Aquest s el cas de la
riera dArgentona, de Cabrils, de Premi i de Vilassar.
12
Aquestes rieres
principals recullen laigua daltres rieres o torrents secundaris que, com
s evident, podien aparixer escripturades de manera genrica o amb
el topnim corresponent.
13
7. Vall de Cabrils (1378-12-18, APSGVD, Manual 4, fols. 84v-85v); Vall de Cabre-
ra (1380-4-18, APSGVD, Manual, fol. 118); Vall Llarga, de Premi (1395-5-31, APSGVD,
Manual 5, fol. 14v i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 14); Vall dAgell (1420-7-22, AHPB,
Bartomeu Agell, Manuale Primum (1419/1434), fol. 19v).
8. En una compravenda de terra de lany 1372, Pere Botey, de Premi, va com-
prar a Bartomeu Vives, de lesmentada vila, una pea de terra situada a la planella.
Un dels lmits daquesta pea era el litoral mar (1372-4-8, APSGVD, Manual 2, fols.
33v-34). Tres anys ms tard, Bartomeu Vives i Elisenda, de Premi, vengueren a Salva-
dor Isern, de Vilassar, dues peces de terra situades a ses ribes, 1375-1-28, APSGVD,
Manual 2, fols. 49v-50.
9. Al Maresme, com a sinnim de riera tamb sutilitzen els segents termes:
rial, torrent, rierany, reguerany i rambla, <http://arenys.org/riera/lariera.htm>.
10. Precisament s aquesta la imatge reectida a diverses fonts. Per exemple, en
la descripci dun torrent presentat com una de les tes del mas Domnec, de Vilassar,
es pot llegir: qui ibi discurrit in tempore pluviarum, 1379-12-18, APSGVD, Manual 4,
fols. 116-117.
11. A Premi, com a tes duna terra erma aloera alienada sescriptur dues
vegades un torrent o cam del qual no es consign el topnim corresponent, 1480-3-14,
APSPPD, Manual 2, fols. 7v-8.
12. Com a lmit de la borda de Serra gur la riera de Cabrils, i com a lmit
duna pea de terra sotsestablerta, situada a Pujol, la riera de Vilassar, 1374-3-6, APSGVD,
Manual 2, fols. 88v-89v.
13. A la nostra tesi de llicenciatura vam identicar i situar trenta-quatre rieres
dependents de la riera dArgentona, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la his-
34 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
La importncia de laigua es reecteix mitjanant la consignaci
duna gran quantitat de distribudors, com ara basses,
14
fonts
15
i pous.
16
La poblaci emmagatzemava laigua daquestes rieres i tamb utilitzava
la que provenia dels cursos daigua subterranis.
La uni del relleu, labundncia daigua, la climatologia i la fer-
tilitat de les terres maresmenques ha facilitat que aquesta comarca
mantingus una poblaci estable des de ledat de bronze.
17
Posterior-
ment, el traat de la Via Augusta, el cam ral i la xarxa de comunicaci
dpoca contempornia amb la lnia ferroviria, la carretera nacional
i lautopista, que reprodueixen lantiga via romana, fan del Maresme
un important cam de pas. En canvi, els camins transversals que co-
muniquen, mitjanant els colls de muntanya, la comarca del Maresme
amb la vena comarca del Valls han estat unes vies de comunicaci
histricament menys transitades.
18
La quanticaci de la poblaci medieval ha estat un repte per als
estudiosos de la demograa histrica perqu les fonts sn escadusseres
i selaboraren amb uns objectius scals. Per aquesta ra, alguns inves-
tigadors no sn gaire partidaris dacceptar com a vlides les dades dels
fogatges, de les talles, dels estims i dels capbreus. Com aquestes fonts
es confeccionaren per a controlar el cobrament dimpostos o censos,
sovint es planteja el dubte sobre possibles ocultacions.
19
La desconan-
tria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 16-17. Vegeu per a Sant Gens de Vilassar, Josep
VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt.
14. La bassa de nAroles estava situada prop de la riera de Vilassar, 1474-12-4,
APSGVD, Manual 8, fol. 173v.
15. A Premi sesmenta la font de Sarriol (1469-3-5, APSPPD, Manual 1, fols. 40-
41v) i el mas Font de Cabrera tenia tinences al tur de la Font, 1481-1-2, AHPB, Miquel
Franquesa, Manual (1480/1481).
16. El rial de Pou de Vilassar estava situat a la ribera martima, 1401,4,20,
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 55 i APSGVD, Manual 5, fols. 55v-56.
17. De Cabrera, cal assenyalar les restes arqueolgiques dels jaciments dun poblat
ibric, de la necrpoli de Burriac i de Can Modolell o Can Llad; de Premi de Dalt,
el poblat ibric de la Cadira del bisbe; de Vilassar de Dalt, els jaciments neoltics Antic
dels Rocs den Sardiny, el dolmen de la Roca den Toni i les coves de la granota. Vegeu
Coral CUADRADA, El Maresme Medieval. Josep M. MODOLELL, Cabrera de Mar. Castell de
Sant Vicen o de Burriac. Sntesi histrica. Argentona: LAixernador Edicions (collecci
El Montalt, nm. 13), 1994. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi
de Dalt..., Josep VILADEMUNT I CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas
de Vilassar de Dalt...
18. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 20.
19. Els fogatges sn el mecanisme utilitzat per a distribuir els donatius sobre
la base del nombre de focs (llars) de les comunitats rurals i urbanes. Aquestes comu-
nitats mitjanant les talles (impost diferenciat segons la riquesa moble i immoble de
cada contribuent) i/o la venda de censals morts i violaris havien de recaptar el donatiu
via fogatge que les Corts havien decidit concedir al monarca. Les cases taxades o de-
35 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
a tamb es justica quan sallega que aquest tipus de documentaci
no inclou les llars insolvents, no determina el nombre de membres de
cada llar familiar i segueix una diversitat de criteris que no faciliten
dades ables.
20
Ara b, si es rebutgen totes aquestes dades, com les
aportades pels fogatges, ens quedem sense cap altra base que ens
permeti fer unes estimes ms o menys aproximades per al segle XIV,
ja que llavors no es realitzaven censos poblacionals com els actuals.
21
Seguint la lnia iniciada per Josep M. Iglsias, qui elabor un estudi
dels fogatges del Maresme, es poden utilitzar els fogatges del perode
1358-1497, per apropar-se a la demograa dalgunes de les localitats
estudiades.
22
En aquestes fonts, en general, es constata una prdua
dhabitants a les localitats de Cabrera, de Premi i de Vilassar a partir
del fogatge efectuat lany 1358.
23
TAULA 3
Taula-resum de focs entre 1358 i 1497
Municipis 1358
focs
1365-1370
focs
1378
focs
1497
focs
Cabrera - 64 59 38
Premi 65 56 49 41
Vilassar 40 80 77 -
Al Principat, la davallada poblacional sinici uns anys abans de
lelaboraci dels primers fogatges. La poblaci baixmedieval es vei
trasbalsada per la incidncia duna srie de caresties frumentries que
culminaren lany 1333 amb una greu crisi de subsistncies coneguda
marcacions senyorials, contribuen en el fogatge com un bloc segons uns criteris que
desconeixem, per que no partien dun recompte de focs reals, Pere ORT GOST, Una
primera aproximaci dels fogatges catalans de la dcada de 1360. Anuario de Estudios
Medievales, 29 (Barcelona, 1999), pp. 747-773.
20. Gaspar Feliu utilitza el terme estiatge per referir-se a la migradesa destudis
dedicats durant els anys noranta a la demograa medieval, Gaspar FELIU, La demogra-
a baixmedieval catalana: estat de la qesti i propostes de futur, Revista dHistria
Medieval, 10 (Valncia, 1999), pp. 13-43.
21. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals..., p. 15.
22. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals...,
p. 31. Les dades del fogatge de 1378 coincideixen amb les obtingudes per Esther Redondo
en el seu estudi, Esther REDONDO GARCA, El Fogatjament general de Catalunya de 1378.
Barcelona: Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2002.
23. Pel que es refereix a la dada de lestima del 1365-1378, en la qual la po-
blaci de Vilassar dobl el nombre de focs, Josep Iglsias Fort consider aquesta dada
exagerada i fruit dalguna errnia interpretaci per la nostra banda, La Poblaci del
Maresme a la llum dels censos generals..., p. 19.
36 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
com lo mal any primer.
24
Posteriorment, a partir de lany 1348, la
Pesta Negra origin el sorgiment de rebrots endmics,
25
els quals amb
daltres malalties infeccioses com la verola, les febres de tipus palldic,
lergotisme, la tuberculosi o pesta blanca, la lepra i el xarrampi,
26
delmaren la poblaci baixmedieval.
27
Finalment, la guerra civil de 1462-
1472 represent un perode de fam i de mortaldat al Principat. Aquesta
societat rural internalitz la crisi daquest perode, que Guy Bois ha
qualicat com a sistmica
28
enfront daltres estudiosos que lhan con-
cebuda com un perode de dicultats
29
o una etapa de decontracci
seguida per continus renaixements, que no afect tots el seus membres
de la mateixa manera.
30
24. Aquesta etapa de dicultats sinici a Europa lany 1280 i no afect als Pasos
Catalans ns al segon quart del segle XIV, Josep FERNNDEZ I TRABAL i Antoni RIERA MELIS,
La crisi social i econmica al camp, Histria Agrria dels Pasos Catalans, vol. II, Edat
Mitjana, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 120.
25. Per a Barcelona, Pierre Vilar va comptabilitzar diferents anys en qu la pesta
hi fou present. Entre aquests, es poden mencionar els segents, 1362, 1363, 1371, 1396,
1397, 1410, 1429, 1439, 1448, 1465, 1466, 1476, 1483, 1486, Pierre VILAR, Catalunya dins
lEspanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals,
vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 198.
26. Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad medieval. Enfermedad.
Peste. Muerte. Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la
Universidad de Valladolid (Historia y Sociedad, 107), 2004.
27. Actualment, per a les zones rurals, es tendeix a observar lempremta de la
Pesta Negra amb una visi ms mplia. Es considera aquesta malaltia com un factor
ms de la davallada poblacional considerada un fenomen de llarg termini i no en re-
laci directa amb la pesta, Gaspar FELIU, La demograa baixmedieval catalana: estat de
la qesti i propostes de futur, pp. 32-34. Per a Sant Gens de Vilassar, el rector anota
95 parroquians morts entre 1337 i 1339, i 68 ms ns a 1348, la qual cosa ens sembla
realment elevada donada la demograa de la zona, i deplorem no poder comparar-la amb
la mortalitat en altres parrquies, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265.
28. Guy BOIS, La gran depresin medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis
sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva, 14), 2003.
29. Antoni Riera Melis qualica el perode anterior a la guerra civil com una
poca de dicultats, perqu s un trmino preferible al de crisis bajomedieval, puesto
que durante esta etapa los conictos econmicos, sociales o polticos, a menudo muy
intensos, alternaron o coincidieron casi siempre con manifestaciones de creatividad y
de fuerza en otros mbitos, especialmente en el cultural y en el artstico. Despus de
cada epidemia, mala cosecha o revuelta popular se produjo una ms o menos rpida
reactivacin. Hasta la guerra civil de 1462-1472, la sociedad catalana conserv una no-
table capacidad de reaccin frente a las adversidades colectivas, conoci una larga serie
de cracs parciales, intermitentes, que, aunque graves, no desarticularon sus estructuras
ni las sumieron en una profunda recesin, Antoni RIERA i MELIS, Panem nostrum
quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos populares
en el Meditrreo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana en la Edad
Media. VIII Semana de Estudios Medievales, Logroo, Gobierno de la Rioja i Instituto
de Estudios Medievales, 1998, p. 26.
30. Georges DUBY, Obertura, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feu-
dal al Renacimiento. Madrid: Grupo Santillana Ediciones SA (Collecci Taurus Minor),
2001, p. 15.
LEMFITEUSI I LES SEVES ESCRIPTURES
Lemteusi i els establiments
Lestudi de la gura jurdica de lemteusi s cabdal per entendre
les relacions econmiques, jurdiques i socials del camp catal baixme-
dieval, perqu s a la base de la possessi i lalienaci de lagrer. Tot i
que lorigen de lemteusi sha de cercar al segle VI, al Codi de Justini,
1
lemteusi no es desenvolup a la Catalunya Vella ns als segles XI i
XII, quan es redescobr i aplic el dret rom en una societat feudal.
2
Lemteusi dividia la possessi del domini de lobjecte emtutic
en dos dominis (el directe i ltil) que es formalitzaven amb un ttol
de constituci, ms conegut com establiment emtutic.
3
Amb aquest
1. Antoni MIRAMBELL I ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya: la qesti
de lemteusi (a propsit de la llei especial 6/1990). Barcelona: Departament de Justcia
de la Generalitat de Catalunya, 1997, p. 36-37.
2. Francesc CARRERAS CANDI, Notes sobre los orgens de lemteusi en lo territori
de Barcelona, Revista Jurdica de Catalunya, XV (Barcelona, 1909-1910), p. 197. Amb la
Constituci Car dignament, concedida per Pere I a les Corts de Barcelona lany 1210,
sutilitz per primera vegada lexpressi emphiteosim (Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els
censos en el dret civil de Catalunya: la qesti de lemteusi, p. 15). Posteriorment, amb
el privilegi concedit a la ciutat de Barcelona per Pere III, conegut com a Recognove-
runt Proceres, es regul la reglamentaci daquesta gura jurdica, sintrodu una srie
daccepcions de marcada inuncia feudal. Entre aquestes, es poden esmentar els sots-
establiments, la gradaci dels emteutes i les possibilitats dempara del senyor directe.
Per a laparici i evoluci dels contractes destabliment per a la zona del Maresme,
ns a la primera meitat del segle XIV, vegeu Coral CUADRADA, El Maresme Medieval,
pp. 219-228. Per al cas dArgentona, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona, pp. 122-135.
3. Per a lestructura diplomtica dels establiments emtutics, vegeu Daniel PIOL
ALABART, El notariat pblic al Camp de Tarragona. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci
Estudis, 27), 2000, pp. 259-263.
LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS
38 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
contracte el senyor directe alienava o entregava a perpetutat part del
domini del b emtutic
4
a canvi de la recepci duna entrada, dun
cens anyal o pensi i la reserva dels drets del domini directe. Aquests
drets es referien a la detenci daquest domini, les millores, la rma,
el llusme, la fadiga, lamortitzaci i el coms.
5
Per la seva banda, el
domini til de lemteuta contemplava els drets de possessi, fruci,
alienaci, dimissi o renncia, sempre que es respectessin els drets
pertanyents al domini directe.
6
Lemteusi sorigin arran de la idea de la meliorato, s a dir, de la
millora i la fertilitzaci de les terres incultes. Aquest objectiu de millora
persist genricament a la majoria dels establiments emtutics dels
darrers segles medievals i a les escriptures derivades daquells tractes
com els sotsestabliments, els capbreus i les cartes precries.
A la prctica, algunes vegades, lexercici daquests drets dominicals
comport confrontacions entre les dues parts dominicals. El 3 de gener
de 1421 sinici un plet que no es resolgu ns al 19 de desembre de
lany segent. En aquesta causa senfrontaren Miquel des Bosc, senyor
dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, i Pere Geronella, pags de
4. Sit omnibus notum quod ego Michael de Bosco, dominus castrorum de Sancto
Vincencio et de Vilaario, gratis et ex certa sciencia per me et omnes meos presentes et
futuros stabilio et emphiteosim dono et concedo vobis Jacobum Astrany, homini propio
meo, parrochie Sancti Genesi de Vilaario, et vestris et quibus velitis perpetue unam
peciam terre, APSGVD, Manual 5, fol. 3.
5. Els drets de domini, rma, llusme i fadiga del senyor directe estaven di-
rectament relacionats amb el dret dalienaci que pertanyia a lemteuta. Per tant, el
senyor directe tenia el dret daprovar lalienaci del b emtutic, quan lemteuta vo-
lia traspassar-lo a un tercer. Amb la signatura, el senyor directe manifestava el seu
vistiplau en una alienaci. Amb el dret de fadiga, que noms era vigent durant trenta
dies, el senyor directe podia adquirir el b emtutic pel preu estipulat al contracte.
Tant a Barcelona i el seu territori, com en daltres ciutats, entre les quals gur la de
Matar, el pagament del llusme, tamb conegut com a ter o foriscapi, corresponia a
lemteuta. Daquesta manera, quan lemteuta realitzava una srie dalienacions, havia
de satisfer al senyor directe de la cosa emtutica una tercera part de limport rebut.
Entre les alienacions, susceptibles a pagament de llusme, hi havia les cartes precries,
els sotsestabliments, les compravendes a carta de grcia, les permutes, les hipoteques
amb possessi real del b emtutic, les donacions a parents collaterals, les restitucions
dherncia i els arrendaments superiors de deu anys, que ja es consideraven equivalents
a una compravenda, Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya:
la qesti de lemteusi..., p. 90.
6. Per aquesta ra, a tots els contractes demteusi apareixia la frmula jurdica
segent: nec proclametis vos vel vestri alium dominum sive dominos nisi tantum me
et meos, liceatque vobis et vestris, post dies triginta ex que in me vel in meis faticati
fueritis predicta, que vobis astabilio cum omnibus melioramentis, que ibi feceritis ven-
dere, astabilire vel aliter alineare, positis vestris tamen consimilibus, salvis tamen iure,
dominio, rma et faticha triginta dierum et dicto agrario mei et meorum.
39 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Cabrera.
7
Aquesta disputa sorigin per ladquisici, el 28 de gener
de 1414, que va fer Pere Geronella dels censos i altres drets del mas
Geronella, abans conegut com a Cabrer. Geronella els havia comprat
a Francesc Roudors i a la seva mare, Saurina, vdua de Raimon de
Roudors de Tei.
8
Aquests darrers els havien heretat del difunt Raimon
Roudors.
Durant la causa, Miquel des Bosc arm que el venedor, venien-
do contra formam naturam feudi dictos mansos... vendidit et alienavit
et alia iura que ipse in feudum tenebat in dicto manso prefato Petro
Geronella absque consensu voluntate et rma dicti Michaelis domini
directi feudi.
9
Arran de les acusacions efectuades per Miquel des Bosc,
Raimon de Papiol, doctor en lleis, de Barcelona, adre una carta a
Geronella en qu requeria la seva presncia o la dun procurador per
respondre a la petici que Miquel des Bosc havia endegat amb lobjectiu
de recuperar el domini directe del mas Geronella.
Des Bosc guany el plet i Pere Geronella es vei obligat a escriptu-
rar una confessi en la qual es declar home propi de Miquel des Bosc,
per ra del mas Geronella.
10
Malgrat aix, Miquel des Bosc no sign
laprovaci de la venda realitzada pels Roudors ns al 12 dabril de 1429.
En aquesta aprovaci sescripturaren els drets dominicals de Miquel des
Bosc i sespecicaren els censos que aquest havia de percebre: quiscun
any una gallina y sis diners.
11
Ms endavant, en 1479, el mas Geronella
sescriptur en una carta de grcia com a derrut.
12
Durant el perode 1367-1480, els imports satisfets pels emteutes
en concepte dentrada oscillaren entre els 2
13
i els 300 sous.
14
Com
que els establiments daquest perode no faciliten dades relatives a
les dimensions dels bns establerts, s impossible oferir una explica-
7. BC, Fons Moja, lligalls 278 i 490.
8. BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 30, Notcia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell.
9. AHMAR, Causa entre Miquel des Bosc i Pere Geronella, fols. 18-19.
10. BC, Fons Moja, lligall 490, full solt.
11. BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 32, Noticia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell.
12. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-
11-10).
13. Establiment emtutic de dues peces a Vallmorena de Pere des Bosc a Pere
Andreu i Saurina, de Vilassar, 1367-12-1, APSGVD, Diversorum 71.
14. Establiment emtutic del mas Roure, de Cabrera, i un hort amb aigua per
a regar dEullia, vdua de Berenguer Bellot, de Matar, i del seu ll Antoni i la muller
daquest, Eullia, de Cabrera, a Guillem Jaume i el seu ll, Jaume, de Cabrera, 1461-
5-25, AHPB, Bartomeu Agell, manual (1461).
40 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
ci documentada de la relaci existent entre els imports satisfets en
concepte dentrada i la superfcie de les terres establertes.
Durant el segle XIV, la majoria dels censos es requeriren en espcie,
mentre que en la segent centria predominaren les pensions xes en
numerari. No obstant aix, durant el segle XV, la satisfacci de censos
en espcie no desaparegu, fou un complement de la pensi numer-
ria satisfeta. Les nombroses referncies que proporciona el capbreu de
1558-1614 sobre la reducci de censos i de commutacions realitzats a
partir de la segona meitat del segle XIV pels senyors de Sant Vicen i de
Vilassar ratiquen linters daquests estabilients de cobrar en diners.
15
Els censos en espcie consistien en la satisfacci de part de la
collita, gallines, pollastres, formatges, ous
16
i pernils.
17
Al segle XIV,
les parts de la collita ms escripturades foren el quint i el quart. Al
segle XV, el sis i la tasca (onzena part de la collita).
18
Aquests can-
vis demostren una millora de les condicions de lemteuta, ja que
la tendncia predominant fou la disminuci de la pensi estipulada.
Els imports dels censos pecuniaris oscillaren entre els 12 diners i
els 23 sous anyals. En general, lentrega de censos de diner en metllic
acostumaren a ser fora modestes, ja que la majoria se situaren entre 2
i 4 sous anuals. Aquest fet sexplica perqu lobjectiu del senyor directe
o estabilient no se centr en la percepci de la pensi anyal. Aquests
senyors preferiren assegurar-se lobtenci duns guanys superiors amb
les satisfaccions dels pagaments de les entrades i lexercici dels drets
de llusme.
Lemteusi medieval no pot entendres sense tenir en compte la
inuncia del sistema feudal. Durant les corts celebrades a Barcelona
15. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
Aquesta preferncia tamb sobserva en daltres terratinents, com per exemple Janfred
de Millars, prior del monestir de Sant Miquel del Fai, qui commut a Antoni Colomer,
de Sant Pere de Premi, la satisfacci del quint dels fruits del pa i del vi de dues peces
de terra pel pagament de sis diners anyals, AHPB, Miquel Franquesa, Tercius Liber
Vendicionum (1465-1469).
16. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...,
p. 86.
17. El 7 de juny de 1391, Miquel des Bosc establ una pea a Nicolau Rispau,
dArgentona, amb un cens anual de duas partes de una perna de carn salada, Mont-
serrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 216-217.
18. En el seu estudi dels capbreus, M. Josep Castillo observa la distinci de
pagaments entre les peces situades a la plana i les muntanyoses. Les peces de la plana
satisfeien el quint i el braatge del pa i el quint del vi. Les de muntanya abonaven la tasca
i el braatge. Aquesta circumstncia sexplica per la major productivitat, accessibilitat
i facilitat del conreu a les terres de la plana, M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i
Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 82-83.
41 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
lany 1283, lassemblea parlamentria promulg la llei En les terres
o llocs, que exigia als tinents dependents el pagament duns drets de
redempci si abandonaven les terres senyorials.
19
Aquesta llei legitim
les exaccions arbitrries que, des del segle XI, shavien anat imposant a
bona part de la Catalunya Vella amb la revolta dels feudals. Dentre
aquestes exigncies, cal assenyalar els sis mals usos.
20
Des de llavors,
es va anar distingint la pagesia segons la seva condici jurdica.
21
s
a dir, entre laloera, lemteuta i, dentre aquesta darrera, la sotmesa
als mals usos com la remena. Amb aquesta exacci sintent garantir
la producci del mas, mitjanant lestipulaci duns pagaments que
gravaven la sortida dels seus habitants. La poblaci remena estava
vinculada al mas i, per tant, si el senyor directe alienava aquesta ex-
plotaci tamb sen traspassaven els habitants, els quals passaven a ser
dependents del nou senyor.
Tot i aix, amb el pas del temps, la participaci de la pagesia en
el mercat de lagrer origin laparici duna pagesia que podia comptar
tant amb terres aloeres com emtutiques. Per aix, qualsevol pags
mitj o benestant encara que fos remena pogu incorporar dins del seu
patrimoni terrer parcelles aloeres i/o dependents de diferents senyors.
Alguns autors, com Pierre Bonnassie, consideren que els mals
usos foren unes imposicions originades per lexercici de la pirateria
senyorial. En canvi, per a daltres estudiosos no es produ una ruptura
entre la situaci pagesa de la baixa romanitat i la dabans de lany 1000.
Segons Gaspar Feliu, en aquell perode, van conviure dos sistemes
19. Paul H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval.
Barcelona: Edicions 62, 1988, p. 143.
20. Amb lrsia o rsina el senyor obtenia una tercera part dels bns mobles
del pags a qui se li havia incendiat el mas dependent. La cugucia castigava el pags
que tenia una muller adltera. Mitjanant leixorquia, el senyor podia apropiar-se duna
tercera part dels bns del pags sense descendncia. Amb la ferma despoli forada el
pags havia de pagar uns diners al senyor quan es garantia el pagament dun dot hipo-
tecant un mas dependent. La intestia penalitzava els pagesos que morien intestats. La
remena era el pagament que havia de satisfer la pagesia dependent per abandonar el
mas, Jordi Bols, El mas, el pags i el senyor, Barcelona, Curial (Biblioteca de Cultura
Catalana, 81), 1995, pp. 35, 94, 109, 122, 148 i 220. Per als orgens dels mals usos, vegeu
Gaspar FELIU, La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. Valncia:
Publicacions de la Universitat de Valncia, 2010, pp.153-172
21. Per a Paul H. Freedman, els mals usos constituen unes prctiques rutinries
hereditries, adreades al lucre dels senyors. Cap legislaci havia promulgat especca-
ment els mals usos. Alguns juristes dels segles XIII i XIV intentaren justicar lexistncia
de la servitud mitjanant interpretacions llegendries que es remuntaven als orgens de
Catalunya. En una daquestes es considerava els tinents remences de la baixa edat mitjana
descendents daquells cristians captius dels musulmans que es negaren a ajudar lexrcit
enviat per Carlemany. Desprs de la victria cristiana, es castig els nadius covards,
Paul H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval..., p. 217.
42 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
de propietat i explotaci de la terra: un sistema antic, prerom, i el
sistema rom, ms o menys evolucionat. Per aix, aquest historiador
defensa lexistncia de dues remences: lantiga o consuetudinria i la
nova, dorigen medieval.
22
M. Josep Castillo constata en lestudi del capbreu dels anys 1354-
1356, endegat per Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar, que el 45,5% dels emteutes declarants confessaren ser
homes propis, solius i afocats i no esmentaren directament la redi-
mencia. Per aquest fet, Castillo suposa que redempcionibus equival a
remena.
23
Rosa Lluch defensa el mateix a la seva tesi doctoral dedicada
als remences de la senyoria de lAlmoina del Pa de la Seu de Girona.
24
Per tant, sembla cloures el debat que intentava esbrinar les similituds
i diferncies entre els homes propis, els homes propis i solius, els
homes propis, solius i afocats i els remences.
25
Un dels objectius dels grans terratinents senyorials fou laplicaci
sistemtica dels mals usos a tota la poblaci de condici servil, perqu
aquestes servituds permeten al senyor efectuar puncions regulars sobre
els bns i els estalvis de la pagesia sotmesa.
26
Per aquesta ra, alguns
autors deneixen lemteusi medieval com ambivalent, ja que a la
prctica laplicaci del contracte depenia de la situaci de cada llar.
27
22. Gaspar FELIU, Feudalisme: Llibertat i servitut, El Feudalisme comptat i debatut.
Formaci i expansi del feudalisme catal, Valncia, Universitat de Valncia, 2003, p. 47.
23. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...,
p. 57.
24. La prctica, per, demostra que la prestaci de lhomenatge implicava que
el senyor que lhavia rebut aplicava des de llavors els mals usos al portador i el tracta-
va com una persona no lliure i sotmesa a ell. Encara que hagus reconegut ser noms
home propi, o noms home propi i soliu, o home propi, soliu i afocat, a la prctica la
documentaci generada per lAlmoina del Pa de la Seu de Girona ens demostra que no
hi havia cap diferncia entre aquestes denominacions. Per tant, no podem assegurar
que els homes propis no estiguessin sotmesos als mals usos i que no fossin, per tant,
homes de remena, ms aviat al contrari, si ms no pel que fa als pagesos de lAlmoina
de Girona, Rosa LLUCH i BRAMON, Els remences de lAlmoina del Pa de la Seu de Gi-
rona (segles XIV i XV), tesi doctoral dirigida pel doctor Llus To i Figueras. Universitat
de Girona, Departament de Geograa, dHistria i Histria de lArt i Centre de Recerca
dHistria Rural, 2003, p. 99.
25. Per a Eduardo Hinojosa el remena havia de satisfer una redempci per
abandonar el predi, mentre que lhome propi, soliu i afocat com que shavia compro-
ms amb un contracte, el podia abandonar quan vulgus, Eduardo HINOJOSA, Orgen
y vicisitudes de la pagesa de remensa de Catalunya, Obras. Estudios de investigacin,
tom 2, Madrid, Publicaciones del Instituto Nacional de Estudios Jurdicos, 1955, p. 14.
26. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval. Els Belllloc de
Girona 1267-1533. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (collecci Abat
Oliba, 161), 1995, p. 207.
27. Antoni RIERA i MELIS i Josep FERNNDEZ i TRABAL, La crisi social i econmica
al camp, p. 129.
43 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
De vegades, la pagesia ms desvalguda estigu obligada a escollir
entre lacceptaci de les condicions establertes pel senyor o la fam.
28
En canvi, per a la pagesia ms ben situada lemteusi represent una
via daccs a part de la propietat de la terra, en un perode en el qual
no hi hagu una gran oferta dagrer.
Les fonts consultades mostren com homes propis, solius i afocats
especicaren la remena com una situaci addicional en actes den-
comanaci.
29
Aquesta documentaci tamb reecteix que el fet des-
cripturar alguns establiments comport la imposici de la remena a
la poblaci lliure
30
i fu aparixer un altre tipus de servitud: la dels
homes propis del castell de Vilassar, la dependncia dels quals es regul
tant per qestions de domini castral, com per redempcions, intesties,
exorquies i cugucies.
31
Lany 1364, una sentncia arbitral oblig Pere des Bosc, ciutad de
Barcelona i senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, a revendre
per 33.000 sous a una srie de pagesos els bns que havia adquirit al
prior del monestir de Sant Maral del Montseny, sense contemplar el
dret de fadiga dels pagesos.
32
28. s, doncs, fruit duna coacci que es fa explcita i ms frria quan es con-
diciona la consolidaci de lestabliment a lentrada en dependncia, Antoni Llus SANZ,
La Pabordia de la Catedral de Girona, 1180-1343, comunicaci presentada al congrs
La Formaci i Expansi del Feudalisme Catal, Girona, del 8 a l11 de gener de 1985.
29. facimus nos homines proprios, solidos et afocatos vestri discreti Bernardi
March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de Vilasario, cum remensis
et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie nostra nascitura et cum
omnibus bonis nostris, habitis et habendis. Et promitimus vobis, quod erimus vobis et
succesoribus vestris semper deles et legales, tamquam domino nostro naturali pro-
mitentes... renunciantes quantum ad hoc omnia privilegio et consuetudini Barchinone
et alterius civitatis ville castri et loci et omni ali juri racioni et consuetudini, 1381-1-3,
APSGVD, Manual 4, fol. 131.
30. El 28 doctubre de 1399, amb lestabliment dunes cases, situades prop del
mercat de Vilassar, Miquel des Bosc impos a Guillem Ros, de Girona, el segent: et
que vos et vestri succesores, excepte una lia vestra vocata Clareta, sitis hominis propri
solidi et afocati mei et meorum cum intratis, exitis, cugucis, exorquis et redempcionibus
hominum et mulierum et cum omnibus iuribus, usibus, jornalibus et cum omnibus aliis
iuribus, quibus alii hominis dicti castri de Vilaario mei et meis sunt destricti et obligati.
Per la seva banda, Guillem Ros, per donar seguretat a la nova situaci jurdica familiar,
efectu una promesa davant dels Evangelis i realitz un homenatge manual i oral: et
ad maiorem securitate iuro sponte per Dominus Deum et eius Sancta quatuor Evangelia
manibus meis corporaliter tacta facio vobis homagium ore et manibus comendatum
iuxta usaticos Barchinone, AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108 i APSGVD, Manual 5,
fols. 108v-109.
31. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques,
pp. 54-55.
32. Per a la gnesi del domini del monestir de Sant Maral del Montseny i la
situaci de la pagesia dArgentona i de Vilassar, dependent daquest monestir durant el
44 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
El 27 de mar de 1365 es port a terme lacte de vendicionis,
liberacionis et infranquimenti.
33
Amb aquesta escriptura els homes
proprios, solidos et affocatos dalguns masos argentonins i vilassarencs
salliberaren de les rmis sponsaliciorum, redempcionibus hominum
et mulierum, intratis, exitis, intestis, cugucis, exorquis, iovis, traginis,
batudes, questis, ademprivis, emparis directo dominio.
34
Al costat de
la pagesia enfranquida tamb hi hagu daltres pagesos que sortiren
beneciats. Foren aquells homes de diverses parrquies de la zona que
compraren el domini directe duna srie de terres, de les quals com
a emteutes noms detenien el domini til. Amb aquesta adquisici,
accediren a la possessi ntegra dels bns i, per tant, es convertiren
en aloers.
TAULA 4
Pagesos i masos enfranquits per Pere des Bosc (1365)
Parrquia Pags Mas
Vilassar Pere Aroles i Guillem Aroles, ll
Guillem Artaguil
Bartomeu Tria
Pere Castellar
Pere Bonivern
Ramon Vidal
Bernat Estruc, ferrer
Pere Ferrer
Francesca, vdua de Pere Juli
Guillem Morot
Bernat Canal
Bernat Isern
Bernat Mart
Aroles
Artaguil
Tria
Costonera
Bonivern
Serra (lo Moy)
Estruc
den Jasset
Juli
Morot
Canal
Isern
Mart
segle XII, vegeu Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa.
Els homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del
segle XII, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 37 (Matar,1990), pp. 15-27.
33. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles
XIII-XV), tesina, pp. 142-160 i comentat a pp. 112-114 i 209. Es pot consultar un frag-
ment daquesta font a lannex.
34. En aquesta font tamb es mencion la sentncia arbrital, signada pel no-
tari Francesc de Ladernosa, i sinform de lexistncia daltres pagesos que voluerint
remanere homines mei dicti Petri de Boscho. Es tract de Ferrer Eimeric i Alemany
Eimeric, del mas Eimeric; Alemany i Bernat Eimeric, parents dels anteriors, del mas
Isern, i Pere Estrany, lies Dilmer, que tenia el mas Estrany i la meitat del mas Dilmer.
45 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Parrquia Pags Mas
Argentona En Pins
Arnau Pins
En Maioles
En Gener
Arnau Bartomeu
Pins
Espinal
Maioles
Gener
Bartomeu
TAULA 5
Pagesia que adquireix dominis directes
Domini directe Bns Censos
Pere Aroles i Guillem, ll La parellada de
Sant Maral
Quint, braatge, tasca, rma i
llusme
Sim Colom Peces Quint i braatge
Castellar Pea Quint i braatge (pa i vi)
Pere Oller Pea Set (vi), quint i braatge (pa/vi)
Arnau Llad Honor Quint i braatge
Guillem Agell Pea Quint i braatge
Saurina, muller de Berenguer Sim Peces Quint, braatge, gallina, 1/2 jova
Guillem Matar Honor Quint i braatge
Arnau Roudors Honor Set i braatge
Guillem Verdaguer Honor Quint i braatge
Domini directe Bns Censos
Pere Parera Honor Quint i braatge
Pere Colomer Honor Quint i braatge
Bartomeu Parera Honor Quint i braatge
Sim Isern Honor Tasca i braatge
Galseran Oller Honor Quint i braatge
Guillem Morell Honor Quint i braatge
Guillem Sala Pea Set i braatge
Guillem Rispau Peces Set (vi), quint i braatge
Bernat Colom Peces Quint
Jaume Febrer Peces Tasca
Pere Canyet Peces 1 pea: 16 diners, resta: tasca
Bernat Bosc Peces Tasca
46 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
La subemteusi i els sotsestabliments
Amb la subemteusi, lemteuta sotsestablia el b emtutic,
del qual noms detenia el domini directe, a un altre individu que es
convertia en el seu sotsemteuta.
35
Els contractes de sotsestabliment
afavoriren la creaci duna gradaci dels dominis directes que, duna
manera encadenada, relacionaren piramidalment el senyor directe amb
el senyor til, mitjanant els senyors mitjans o intermedis. Per aquest
motiu, la prctica del sotsestabliment comport laparici de diferents
estrats o nivells de possessi emtutica en lmbit jurdic. Si es con-
templa aquesta situaci des duna ptica economicosocial, es copsa com
aquesta reecteix duna manera evident la diversitat pagesa existent.
36
Lestructura diplomtica del contracte de sotsestabliment emtu-
tic fou similar a la dun establiment. Siniciava amb el protocol, en el
qual es presentava als atorgants del sotsestabliment. A la part central
del document, lexpressi ex certa sciencia acostumava a precedir el
verb que relacionava la tipologia del contracte amb lemteusi: asta-
bilio et in emphiteosim concedo,
37
ad bene meliorandum astabilio et
dono
38
i astabilio.
39
Desprs, sidenticava el sotsemteuta,
40
sesmen-
35. Malgrat que noms es compta amb divuit sotsestabliments, aquest contracte
fou ms important del que reecteix la mostra estudiada. De fet, en contractes de diferent
tipologia, que es presentaran posteriorment, sobservar la presncia de la subemteusi.
36. Per tant, no compartim lequiparaci entre establiment i sotsestabliment
realitzada per Coral Cuadrada quan arma: Ens inclinem a creure que, als pagesos, els
era ben indiferent establir-se o sotsestablir-se, car les estructures feudals havien arrelat
profundament en les mentalitats de les gents, i la qesti de fer-se vassall dalg que era
a la vegada vassall dun altre, era el tarann ms corrent del perode estudiat (Coral
CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 234). Ms aviat, ens situem en la lnia de la doctora
Merc Aventn. Aquesta historiadora des duna visi ms pragmtica de la prctica del
sotsestabliment arma que una terra venuda s una terra perduda, mentre que una
terra sotsestablerta s una terra que dna alguna cosa i que en el futur, si les circum-
stncies hi acompanyen, potser es podr recuperar o sen podran treure alguns diners
si es ven (Merc AVENTIN PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals. Valls
oriental, segles XIII-XVI. Barcelona: Editorial Columna (Columna Assaig, 5), 1996, p. 108).
Aix, la sotsemteusi podia afavorir tant la pagesia empobrida, que havia de despendres
de part del seu patrimoni immoble, com la que podia ampliar el seu patrimoni. Per a
la pagesia grassa el sostestabliment fou un negoci. A ms de cobrar una bona entrada,
podia intentar assegurar-se el pagament dun cens superior al que ella havia de satisfer,
Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 120.
37. 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.
38. 1373-10-17, APSGVD, Manual 2, fols. 50-50v.
39. 1374-6-27, APSGVD, Manual 2, fols. 77-77v.
40. En els contractes de sostestabliment sindicava la procedncia de lemteuta
i del sotsemteuta i si es tractava de dones la seva situaci civil. Com en daltres fonts,
era inusual oferir cap referncia sobre ledat dels individus i noms es documentava
lactivitat econmica dels contractants quan no eren pagesos. El 1375, Margarida, muller
47 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
tava lobjecte sotsestablert
41
i la seva dependncia.
42
Tamb se situava
geogrcament lobjecte establert quan sescripturaven el topnim i les
afrontacions. Es mencionava lobligaci de la satisfacci del cens o censos,
limport de lentrada i els drets que es reservaven els diferents senyors
del b emtutic.
43
A lescatocol o protocol nal hi gurava la data en
qu shavia escripturat el document, les signatures dels atorgants, els
noms i cognoms dels testimonis i, a vegades, la signatura del senyor
directe, que validava lalienaci realitzada i rearmava els seus drets.
44
En els contractes de subemteusi estudiats, els censos pactats
predominants foren en espcie i les parts alquotes de la collita ms
mencionades sn el sis, el nov i la tasca.
45
Del pagament dels censos
acordats, acostum a beneciar-sen el senyor directe i, per tant, lem-
teuta mitj es deslliur del seu pagament.
46
En general, les entrades
de Berenguer Mas, lies Arola, i aquest darrer sotsestabliren una pea a Vilassar, depe-
nent de Pere des Bosc, a Bernat Galceran, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual
2, fols. 70v-71.
41. Segons les nostres fonts, un 55% de lagrer depenent es dedicava al conreu de
la vinya. A partir del segle XV, sovintej lobligaci de tenir terres sotsestablertes a aquest
conreu i per aquesta ra aparegu una clusula com la segent: ad meliorandum et ad
vineam plantandam unam peciam terre, 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.
42. El 18 de mar de 1418, Bernat Bonivern, sastre de Barcelona, sotsestabl unes
cases de la sagrera de Vilassar, dependents del beneci de Sant Nicolau de lesglsia de
Sant Gens de Vilassar, a Salvador Pons, de lesmentada vila, APSGVD, Manual 5, fol. 83.
43. Entre aquests drets, sescripturava el domini, la rma i la fadiga del senyor
directe, aix com els drets de sotsestablir, vendre i empenyorar del darrer emteuta.
Evidentment, tamb sinsistia en lobligaci de satisfer el cens estipulat en el contracte:
ibi vero nullum alium dominum sive dominos proclametis neque faciatis vos nec vestri
nisi tantum dictum venerabilem Petrum de Bosco et suos et me et meos. In dicto sensu
liceatque vobis et vestris, post dies triginta et quo in dicto domino Petri de Bosco, faticati
fueritis predicta que vobis astabilio, vendere, impignorare aut alio meo alienare, pocitis
vero tamen consimilibus, salvo tamen dictum agrarium, iure, dominio. rma et fatica
triginta dierum dicti venerabili domini Petri de Bosco et suorum et dictum censum mei
et meorum, 1376-11-9, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
44. Ego Petrus de Bosco, dominus castrorum de Sancto Vincencio et de Vilasario,
rmo et laudo omnia supradicta salvo tamen semper iure mei et meorum, 1376-11-9,
APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
45. Lnic cens en metllic de la mostra documental sn 13 sous i 6 diners
acordats, el 28 de gener de 1439, entre Andreu Amig i el seu ll, de Premi, i Pon
Ferrer, de lesmentada localitat, per una pea erma, dependent del monestir de Sant
Miquel del Fai, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).
46. Noms es documenten dos casos, en els quals el sotsemteuta havia de satisfer
censos tan al senyor directe com al senyor mitj. El 9 de novembre de lany 1376, Bernat
Casals, de Vilassar, sotsestabl una pea de terra a Guillem Abril, de lesmentada vila, a
canvi duna quartera de forment net, segons la mesura de Granollers i una entrada de
40 sous. La pea estava sota domini i alou de Pere des Bosc, que hauria de percebre
del sotsemteuta el nov i el braatge, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
48 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
satisfetes pels sotsestabilients foren superiors als dels contractes em-
tutics, ja que oscillaren entre els 10 i els 120 sous.
Els capbreus
Els contractes destabliment i de sotsestabliment emtutic ori-
ginaren daltres escriptures complementries: els capbreus i les cartes
precries. Un caput breve o capbreu era un recull de confessions que
realitzaven els emteutes a petici del seu senyor directe.
47
En aquestes confessions sescripturaven els trets identicadors
de lemteuta, els bns emtutics, la seva localitzaci geogrca, les
afrontacions i els censos que shavien de satisfer. Per tant, amb aquestes
escriptures ambdues parts (el senyor directe i el senyor til) reconeixien
lexistncia de relacions emtutiques.
A la seva tesi de llicenciatura, M. Josep Castillo va analitzar dos
capbreus elaborats a instncia de la famlia des Bosc. El capbreu vell
de les rendes de Vilassar i Argentona aplega la confessi de cinquanta-
sis emteutes de Pere des Bosc. Lelabor el notari Pere de Fonolleda
entre els anys 1354 i 1356. La redacci daquesta escriptura sinici dos
anys desprs que Pere des Bosc hagus adquirit els castells de Sant
Vicen o de Burriac i el de Vilassar als marmessors de Berenguer de
Sant Vicen. Per tant, fou el primer capbreu elaborat a instncies de
la famlia des Bosc. Per referncies documentals, se sap que, durant el
segle XV, el notari Pere Vicen de Mediona escriptur un altre capbreu,
del qual no sha conservat cap vestigi.
48
La redacci de la primera capbrevaci de la famlia des Bosc es
realitz molt lentament ateses les dicultats per recollir tota la docu-
mentaci del senyor, del notari i dels pagesos que shavia de justicar
per escrit. Les declaracions efectuades pels emteutes seguiren una
estructura idntica. Siniciaren amb la data, la presentaci del notari i
dels testimonis presents a la confessi. A continuaci, sesment lem-
teuta i sescriptur el jurament que aquell havia realitzat davant dels
quatre Sants Evangelis. Seguidament, sespecicaren els bns dependents
i els censos que havia de percebre Pere des Bosc.
El capbreu de 1558-1614 lelabor el notari Joan Carles i recopil
387 confessions demteutes. Dentre aquestes confessions, cinquanta-set
foren dhomes propis, solius i afocats dels des Bosc. Aix doncs, seixanta-
47. Els capbreus es consideren equivalents als llevadors de comptes dpoques
anteriors, Jordi BOLS, Diccionari de la Catalunya Medieval..., p. 57.
48. Lany 1435, la reina Maria autoritz Pere des Bosc a endegar una nova
capbrevaci, Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents..., p. 171.
49 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
dos anys desprs de la sentncia arbitral de Guadalupe, continu existint
poblaci asservida que confess la seva condici jurdica.
49
A la Baixa Edat Mitjana, al Baix Maresme, altres grans domi-
nicatures senyorials com la Pabordia de la Pia Almoina de la Seu
de Barcelona tamb endegaren capbrevacions. Alguns membres de la
pagesia grassa de la contrada tamb escripturaren reconeixements
del seu domini directe amb la confessi dels seus emteutes. Lany
1377, Guillem Aroles, de Vilassar, fu escripturar la confessi de quatre
pagesos.
50
Les cartes precries
Amb les cartes precries el senyor directe realitzava una nova
aprovaci o conrmaci de la possessi del domini til a lemteuta
que havia perdut les escriptures emtutiques originals. Lestructura
interna daquests documents s similar a lobservada als contractes
destabliment i sotsestabliment. A la part central de les cartes prec-
ries, la frmula laudo, aprovo et comrmo adque de novo astabilio
indicava la renovaci dun pacte anterior.
Algunes vegades, el senyor directe volia assegurar-se la percepci
dun cens superior, si es provava lexistncia de frau. El pags podia
haver fet desaparixer lescriptura feta als seus predecessors aprotant
el canvi de senyor directe esdevingut arran duna alienaci, com per
exemple una venda o donaci. Lobjectiu de lemteuta era rebaixar el
cens que havia de satisfer pel b emtutic.
Daltres vegades, el senyor directe aprot la redacci de la carta
precria per exigir de nou el pagament dun import en concepte den-
trada i per modicar algunes de les clusules estipulades anteriorment
en els contractes destabliment. Per aix, Eva Serra arma que un dels
objectius de la carta precria fou el de permetre al vell sistema feudal
refer el domini: nous establiments emtutics a vells emteutes.
51
Aix,
alguns pagesos perderen la seva llibertat i entraren a formar part de la
poblaci asservida. Aquest fou el cas de Pere Draper i la seva famlia.
Lany 1379, Pere des Bosc conrm la possessi del domini til del
mas Domnec de Vilassar. Per aquest reconeixement, passaren a ser
homes propis, solius i afocats amb lobligaci de satisfer les entrades,
49. M. Josep CASTILLO, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
50. APSGVD, Manual 4, fols. 36-36v.
51. Eva SERRA, Notes sobre els orgens i levoluci de lemteusi, Estudis dHis-
tria Agrria, 7 (Barcelona, 1986), p. 131.
50 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
les remences, les intesties, les eixorquies, les cugucies, les qusties i
daltres usos, serveis i jornals, que no sespecicaren.
52
GRFIC 1
Parts alquotes de la collita de cartes precries (1369-1456)
A les cartes precries, la majoria dels censos se satisferen en es-
pcie i segons la documentaci localitzada representen un percentatge
dun 81% del total. Els segents percentatges corresponen a un 11%
que se satisfeia en metllic i un 8% en el qual sinclouen aquelles
prestacions no especicades.
Dentre els pagaments en espcie, predominaren les parts alquo-
tes de les collites del pa i del vi, destacaren el quint amb un 31%, el
braatge amb un 26% i la tasca amb un 22%. La resta dabonaments
pertany al fet descripturar censos xos en espcie, mesurats en quarteres
i a lentrega de gallines. En canvi, signoren serveis personals com les
batudes, les joves i les tragines, la qual cosa conrma la contracci de
les reserves senyorials a la baixa edat mitjana. Durant aquest perode,
aquestes antigues terres senyorials ja shavien establert emtuticament.
53
52. sub tali forma et condicione, quod vos et vestri sitis hominis propri, solidi
et afocati ad servicium et delitatem mei et meorum cum introitibus et cum remensis
hominum et mulierum et cum intestis, exorquis, cugucis, questis et cum omnibus alibus
usibus, quibus alii homines propri mei, solidi et afocati sunt mei et meis districtu et
facere et prestare mihi et meis omnia servicia, jornalia et usatica, APSGVD, Manual
4, fols. 116-117.
53. Antoni RIERA i MELIS i Josep FERNNDEZ i TRABAL, La crisi social i econmica
al camp..., p. 129.
primcia 4%
quint 31%
sis 5%
set 5%
octau 4% delme 3%
tasca 22%
braatge 26%
51 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
ALTRES TIPOLOGIES CONTRACTUALS
Des del darrer ter del segle XIV i, sobretot, a partir de la centria
segent, al camp baixmedieval, la gura jurdica de lemteusi compar-
t protagonisme amb daltres tipologies contractuals. Malgrat aix, la
inuncia de lemteusi continu reectint-se en bona part daquestes
escriptures, circumstncia que corrobora la seva importncia i vigncia.
Les permutes
Una permuta s un intercanvi de terres que es realitzava entre
dos o ms individus.
54
En la majoria daquestes transaccions, els per-
mutadors intercanviaven peces de terra que tenien sotsdomini i alou
dun mateix senyor.
55
A continuaci, guren els intercanvis de possessi-
ons de condici aloera, els realitzats amb terres jurdicament diferents
(aloeres/emtutiques) i daltres permutes que no ens especiquen la
tipologia jurdica de lagrer.
56
Els contractes de permuta mostren les reorganitzacions patri-
monials endegades per alguns pagesos emprenedors. Aquests pagesos
volien concentrar el seu patrimoni agrer desprenent-se de les terres
ms allunyades i aconseguint-ne daltres ms properes a les seves ex-
plotacions. Lobjectiu daquestes concentracions territorials respongu
a la voluntat de racionalitzar i rendibilitzar el treball invertit en les
tasques agrcoles. En concentrar-se les explotacions agreres sinvert
menys temps en els desplaaments i tamb sestalviaren energies en
el transport dutillatge agrcola i fruits de les collites.
En una permuta realitzada, el 14 de mar de 1465, entre Bar-
tomeu Botey, de Premi, i Bernat Costa i Rafael, ll de lanterior, de
lesmentada localitat, es constata com els dos permutadors tenien terres
54. michi inferius permutatis et ex cambiatis ac datis et conceditis permuto et
ex cambio et ex causa permutacionis et cambi dono et concedo vobis et eiusdem ... et
vestris ac quibus voluistis perpetuo, 1465,3,14, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre com
(1465/1479).
55. Com a exemple de permuta, en la qual es consignen diferents senyors directes,
es pot veure el segent: Pere Teixidor, lies Bonet, de Cabrera, permut amb Felip Riba
una pea, dependent de Miquel des Bosc, per una pea que estava sota domini i alou
de la Seu de Barcelona, 1422,2,8, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424),
fols. 42-43v.
56. El 23 de febrer de 1421, Francesca, muller de Bernat Canyet, de Cabrera,
permut dues peces, dependents de Joan de Quer, ciutad de Barcelona i senyor de la
Casa de Cabrera, amb Pere Pon, de Cabrera. A canvi, Francesca reb una pea aloera.
Per aquesta permuta, Pere Pon havia de satisfer a Joan de Quer 2 diners per Nadal,
AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424), fol. 25.
52 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
limtrofs a les permutades (vegeu la illustraci daquesta pgina).
57
Se
sap que els Costa, tamb escripturaren el mateix dia una segona per-
muta. Amb aquesta operaci, pare i ll obtingueren de Narcisa, muller
de Jaume Draper, lies Estrader, de Premi, una honor situada al costat
de la pea adquirida amb la permuta realitzada amb Bartomeu Botey.
En compensaci, Narcisa va rebre dels Costa una peceta aloera erma
situada a Cort Novell.
Si no es compts amb ms documentaci, es podria armar que
loperaci dels Costa havia estat perfecta, perqu ambdues permutes els
havien reportat ladquisici de dues peces de terra limtrofs a les seves
possessions. El cas s que el dia segent a ladquisici de la segona pea
permutada, la revengueren a Lloren Partella per 12 lliures i 13 sous.
s molt plausible que els Costa necessiten diners en metllic en plena
guerra civil i que el nou adquisidor aprots locasi per ampliar el
seu patrimoni.
58
Els arrendaments o lloguers
Amb aquest contracte temporal es transferia un b a canvi duna
renda xa en metllic o en espcie. Aquests contractes no podien supe-
rar el termini de deu anys, perqu si sexcedia aquest perode temporal
57. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre com (1465/1479).
58. AHPB, Miquel Franquesa, Manual com (1465/1479).
53 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
ja es considerava un contracte indenit de carcter emtutic. Segons
les fonts consultades, els terminis ms escripturats foren els de tres i
quatre anys (vegeu el grc 2).
Les frmules jurdiques daquests contractes poden classicar-se
segons quatre modalitats. La primera utilitz el terme dimito,
59
la segona
introdu el concepte darrendament,
60
la tercera opt pel de lloguer
61
i
la darrera equipar els contractes darrendament o lloguer a una venda
temporal
62
o a un contracte emtutic de rabassa morta.
63
GRFIC 2
Perode darrendament o contracte (1401-1478)
59. Sit omnibus notum quod ego Petrus Sala, parrochie Sancti Petri de Premiano,
gratis et de ex certa sciencia, per me et meos dimito vobis Petro Camps, parrochie Sancti
Genesi de Vilasario, ad tres annos proxime nunch venturosvidelicet quasdam vineas
quas habeo et pocideo in parrochia Sancti Petri de Premiano, 1430-12-17, APSGVDP,
Diversorum 8.
60. Petrus Puyolar, procurator venerabilis Michaelis de Bosco, gratis et de ex
certa sciencia arrendo vobis Petrus Mata, faber, parrochie Beate Marie de Vilayons,
diocesis Vincensis, totam illam fargam sive fabrege cum manxis et aliis ornamenti,
1434-12-10, APSGVD, Manual 8, fol. 109.
61. Jo Bernat Vilar, de Vilassar, hans e custum de Barcelona loguer fas a vosaltres
senyos Andreu Padroses, ferrer, et Pere de Pujolar, habitans en Vilasar, de tots aquells
meus orts he fexes de terra ques puxan laurara quatre anys, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1442/1443), fol. 102 i APSGVD, Diversorum 64.
62. Bernardus Martini, parrochie de Teyano, curator Vicenci Martini, de Vilaario,
parrochie predicte, vendivit sive arrendavit, 1435-2-12, APSGVD, Manual 8, fol. 124.
63. ad bene meliorandum et cultivandum stabilimus et in emphiteosim damus
et concedimus vobis ad certum tempus vulgariter dicitur a rabassavinea plantanda
a die presenti intra decem annos continuos, APSGVD, Diversorum 30.
1 any 4%
3 anys 13%
4 anys 46%
5 anys 4%
8 anys 4%
10 anys 8%
no sesmenta 21%
54 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Els pagesos del Baix Maresme i els ciutadans barcelonins utilit-
zaren els arrendaments o lloguers amb objectius evidentment diferents.
La temporalitat daquest contracte i, per tant, la possible recuperaci
dels bns arrendats facilitaren la difusi daquesta modalitat contrac-
tual entre els tutors dhereus menors dedat,
64
les vdues,
65
i la pagesia
necessitada de numerari.
66
Els ciutadans barcelonins
67
coneixedors de
les gestions realitzades prop de les rees urbanes, on es desenvolup
una agricultura intensiva i especulativa, intentaren adaptar limport
dels lloguers a levoluci dels preus.
68
La major part dels contractes darrendament estipularen pagaments
de numerari en metllic. Els imports daquests contractes superaren
mpliament els censos dels contractes emtutics, ja que els preus
daquests lloguers se situaren entre els 20 i els 260 sous anyals.
Dentre aquests contractes darrendament, cal assenyalar lexis-
tncia duna srie descriptures en les quals els arrendadors declara-
ren lexistncia de deutes originats arran de la concessi de prstecs
sense inters. A linici daquestes escriptures notarials, sevidenci que
larrendador era deutor de laltra part contractual. Per tant, amb aquests
contractes sestipul una relaci contractual entre deutor/s i prestamista
que permet assegurar el retorn del numerari al creditor mitjanant la
64. El 12 de febrer de 1435, Bernat Mart, de Tei, tutor de Vicen Mart, de
Vilassar, llog per quatre anys a Nicolau Andreu, de Vilassar, el mas Mart, la seva
quintana, el seu hort i les vinyes, APSGVD, Manual 8, fol. 124.
65. El 19 de mar de 1473 sescriptur una poca de Jaume Padr, de Matar, i
de la seva muller Micaela, vdua de Pere Pi, de Vilassar. En aquest document sexplicit
que Jaume havia arrendat per quatre anys la quintana, els horts i les vinyes del mas
Pi, de Vilassar, per 12 lliures, APSGVD, Diversorum 35.
66. Per exemple, els germans Libra, orfes de Salvador Garb, lies Libra, de
Matar, i habitants de Cabrera. Miquel Libra, de vint-i-quatre anys, i la seva germana,
Agns, de catorze, arrendaren per quatre anys el mas a Vall i diverses peces de terra
a Arnau de la Castanyeda, barber de Cabrera. Aquest es compromet a efectuar el pa-
gament dalguns deutes dels germans i a entregar-los la resta de lestipulat al contracte:
de quibus solvere habeatis de presenti triginta libras videlicet dicto Salvatori Canal pro
redempcione dicta pecie terre octo libras et Jacobo Led, tabernario civi Barcinone,
viginti duos solidos et sex denarios pro pensionibus cuiusdam censualis et residuas vi-
ginti libras et decem solidos et sex denariis tradere habeatis michi dicto Michael, AHPB,
Miquel Franquesa, Manual (1470/1471).
67. Aix es constata a Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen o
de Burriac i de Vilassar, representat per Pere Pujolar com a procurador (1434-12-15,
APSGVD, Manual 8, fol. 109). A Pere Pujolar que actu en nom propi i conjuntament
amb Andreu Padroses, ferrer, de Vilassar (1443-5-12, APSGVD, Diversorum 64 i AHPB,
Bartomeu Agell, Manual (1442/1443), fol. 103). Tamb es constata la presncia de Joan
dArgentona, donzell barcelon, 1476-11-8, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1477).
68. Antoni RIERA i MELIS i Josep FERNNDEZ i TRABAL, La crisi social i econmica
al camp, p. 133.
55 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
cessi temporal dun b immoble a canvi duns imports irrisoris i, ns
i tot, sense la satisfacci de cap tipus de pagament.
69
En conseqncia,
aquestes fonts sn una mostra de prstecs amb penyora viva, linters
dels quals rau en la percepci dels fruits. La relaci entre aquests tipus
de lloguers i les vendes a carta de grcia o empenyoraments es reecteix
en dues fonts que es podrien situar en una tipologia entremitja entre
ambds pactes o contractes. La primera qualica el document com
una impignoracionem sive logerium, pactat per un perode de quatre
anys, entre Joan Colomer, lies Marc, Antnia, sa muller, pubilla del
mas, i els seus lls, de Vilassar, i Pere Veil de la Serra, de Vilassar.
70
A la segona font torna a evidenciar-se lexistncia dun deute, la
manca de queviures a causa de la guerra, la xaci dun termini per a
satisfer limport degut, la cessi duna pea a rabassa i la possibilitat
de transformar lacord en una compravenda a carta de grcia (vegeu el
regest i la transcripci daquest document a lapndix 1, document 14).
Les compravendes
Les compravendes pures
A les compravendes pures salienava un b a canvi de la satisfacci
dun capital que sestipulava en el contracte. A les fonts analitzades, la
major part de les compravendes pures sn vendes dagrer o de drets
derivats de la possessi terrera. La resta descriptures illustren trans-
accions daltres bns.
71
Les compravendes dagrer o de drets relacionats amb la possessi
daquest shan classicat dacord amb la proposta presentada per M.
del Rosario Moya en el seu estudi sobre el mercat de la terra a la
Selva del Camp.
72
Seguint aquesta lnia de treball, basada en la tipo-
logia dels bns alienats, sobserva diferents tipus de vendes com les
69. El dia 17 de gener de 1449, Bartomeu Marc, senyor til del mas Morera,
lies Bernat de Vilassar, reconegu un deute de 8 lliures i 19 sous a favor de Bartomeu
Boter, de Premi, i realitza un lloguer daquesta modalitat. En aquesta escriptura es
pot llegir: cum hoc eodem instrumento loco vobis et quibus volueritis per tempus ad
satisfactiones subscriptas sufcients scilicet duas pecias terre, APSGVD, Diversorum 50.
70. 1473-4-25, APSGVD, Diversorum 69.
71. Es compta amb 386 documents de compravenda. Daquestes escriptures, 319
fonts sn compravendes pures. La resta sn compravendes a carta de grcia.
72. M. del Rosario MOYA GUERRERO, El Mercat de la terra a la Selva del Camp
(1319). Sucincia Investigadora i Diploma dEstudis Avanats. Barcelona: Departament
dHistria Medieval, de Paleograa i Diplomtica de la Facultat de Geograa i Histria
de la Universitat de Barcelona, 2005.
56 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
compravendes de bns aloers, de bns gravats amb cens, de drets sobre
les tinences, la recuperaci dalous i els revessejats (vegeu grc 3).
Les compravendes de bns aloers
Amb la compravenda dun b aloer se nalienava el ple domini a
canvi de la percepci dun import en metllic. Dacord amb el que sha
assenyalat en lnies anteriors, la major part daquestes compravendes
estigu relacionada amb el mercat de sl agrcola.
GRFIC 4
Immobles aloers venuts
GRFIC 3
Compravendes (1348-1481)
6. altres bns 4%
7. sense especifcar 4%
1. bns aloers 40%
2. bns gravats amb
cens 40%
3. drets sobre tinences 4%
4. recuperaci dalous 3%
5. revessejats 5%
puig 1%
terra 86%
vinya 6%
masos 5%
bosc 1%
hort 1%
57 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Segons la mostra analitzada, en aquest mercat, es traspassaren
denitivament ms peces de terra que feixes, camps o parellades. En
aquestes transaccions tamb salienaren peces plantades de vinya, ma-
sos, cases, horts, parcelles de bosc i un puig.
De lalienaci dagrer aloer cal assenyalar que el percentatge resul-
tant s molt proper al dels bns dependents (vegeu grc 3). Aquests
resultats demostren que, a la zona del Baix Maresme, el mercat agrer
ha estat parcialment estudiat perqu la major part dels estudis realit-
zats shan basat en fonts senyorials com els llevadors de censos i els
capbreus. Aquestes recopilacions de confessions tenien com a objectiu
inventariar un domini i no un territori i, per tant, no incloen els tinents
dependents daltres senyories ni les terres aloeres.
73
Els preus satisfets en aquestes compravendes oscillaren entre
els 11 sous i les 425 lliures i incloen des de la venda de petites peces
de terra ns a lalienaci dimportants patrimonis, com fou el cas de
la Casa de Cabrera o dAgell. Fora sovint, els preus daquests bns
aloers superaren els imports abonats per les terres dependents perqu
la seva adquisici era una bona inversi. La incorporaci de bns en
ple domini deslliurava els compradors de la satisfacci de censos i de
pagaments contemplats al senyor directe emtutic. Com s evident,
els pagesos benestants foren els que incorporaren ms terres aloeres al
seu patrimoni terrer. En canvi, els ms desvalguts hagueren de vendre
moltes de les seves possessions aloeres i, ns i tot, del mas.
74
Les compravendes de bns gravats amb cens
En aquestes compravendes lobjecte alienat era emtutic i, per
tant, en aquestes operacions tamb es traspassava lexercici dels drets
i deures del domini til dun b dependent. El comprador havia das-
sumir el pagament dun cens i havia de respectar els drets del senyor
directe. Per aix, els censos reectits en aquestes fonts coincideixen
amb els estipulats als contractes demteusi analitzats a lapartat adreat
a lestudi de lemteusi.
Com s lgic, els grans terratinents de la zona foren els m-
xims detentors dels dominis directes. Desprs daquests, destacaren
73. Llus TO i FIGUERES, La diferenciaci pagesa a la dicesi de Girona (segle XIV):
una nota metodolgica, El Feudalisme comptat i debatut. Formaci i expansi del feu-
dalisme catal. Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 443 i 455.
74. El 2 doctubre de 1435, Constana, vdua de Guillem Aroles, revengu a
Nicolau Morot, pare i legal administrador del seu ll, Peric Morot, de Vilassar, el Mas
Morot per 30 lliures, AHPB. Bartomeu Agell, Septimum manuale, fols. 42v-43.
58 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
els titulars dels benecis instituts en altars maresmencs o a la Seu
de Barcelona.
Les famlies pageses benestants tamb encapalaren les adquisi-
cions daquest tipus dagrer.
75
A continuaci, guraren com a compra-
dors famlies pageses ms modestes, alguns representants de la baixa
jerarquia eclesistica
76
i menestrals maresmencs o barcelonins.
77
En aquesta tipologia contractual, els objectes ms venuts foren
peces de terra, cases situades a les sagreres i masos.
78
Els preus satis-
fets foren inferiors als abonats a les compravendes franques i lliures,
perqu com sha comentat anteriorment la seva adquisici comport
el pagament de censos i el respecte dels drets dominicals del senyor
directe.
Les compravendes de drets sobre les tinences
En aquestes compravendes, els emteutes alienaven el domini
directe de lobjecte emtutic o algun dels drets del domini til com
el fruit de les collites i el dret de percebre limport de censos sotsem-
tutics.
75. Com per exemple, els Botey i els Cisa, de Premi, i els Aroles i els Isern,
de Vilassar.
76. Lany 1381, Pere Fruits, prevere i beneciat de la capella de Sant Vicen
de Burriac, compr a Pere Eimeric i Galcer, el seu ll, de Cabrera, una casa amb
quintana i hort per 15 lliures (APSGVD, Manual 4, fols. 146v-147). El 14 de mar de
1479, Narcs Rell, ferrer de Premi, vengu per 9 lliures a Vicen Bellot, vicari de
Premi, una pea parcialment plantada de vinya, sota domini i alou de Pere des Bosc,
APSGVD, Diversorum 72.
77. El 1398, Bernat Galceran, de Vilassar, alien una pea de terra a Bernat Mas,
fuster de Barcelona, i Francesca, per 6 lliures i 12 sous (APSGVD, Manual 5, fols. 37v-
38). El 1432, Antoni Oliver i Francesc, el seu ll, ferrers, de Santa Maria de Matar,
vengueren unes cases, sota domini i alou del rector de Sant Feliu de Cabrera, a Salva-
dor Ferrer, ferrer de Cabrera, per 66 sous (AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale
(1431/1432), fol. 53v). El 1465, Narcisa, vdua de Jaume Estrader, i el seu ll Joan, de
Premi, vengueren a Mateu Bay, sastre de Premi, una vinya, sota domini i alou del
monestir de Sant Pol de Mar (APSPPD, Manual 1, fol. 10). Quatre anys ms tard, Mateu
Bay, adquir per 88 sous a Antoni Poal, mercader de Barcelona, una pea boscosa de
Tei a Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi, AHPB, Miquel Franquesa,
Tercius liber vendicionum (1465/1469).
78. Venda del mas de Berenguer Riba, de Vilassar (1381-2-17, APSGVD, Manual
5, fols. 133v-134). Venda del mas Bosc de Pere Eimeric, de Cabrera, a Agneta, vdua
de Berenguer Boix, lies Bosc i muller de Pere Serena (1407-1-10, APSGVD, Manual
5, fols. 115v-116). Venda del mas Perpiny dAlemany Eimeric i Salvador Eimeric, de
Vilassar, a Salvador Armengol, de Vilassar (1411-9-28, APSGVD, Manual 5, fol. 188v).
Venda del mas Gener, de Cabrera, de Pere Gener, hostaler de Barcelona, que abans
vivia a Cabrera, a Pere Arnau, de Cabrera (1429-1-26, AHPB, Bartomeu Agell, Primum
manuale (1428-1430), fol. 22v). Venda del mas Geronella, de Cabrera, de Pere Geronella
a Pere Arnau, de Cabrera, 1452,12,28, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1452/1453).
59 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Dacord amb el que sha enunciat en daltres pargrafs, la major
part dels censos alienats foren censos en espcie, circumstncia que
demostra que hi hagueren pagesos que no commutaren la percepci
daquests censos per numerari. Lany 1382, Arnau Costa, lies Estrader,
de Premi, vengu per 30 sous a Arnau Ponseta el cens de mig sis del
pa i del vi duna pea. Arran daquesta transacci, Arnau Costa noms
havia de satisfer laltre mig sis a Bernat Estruch, de Vilassar.
79
El 28
de desembre de 1452, Pere Geronella, de Cabrera, vengu a Pere Ar-
nau, de lesmentada vila, el dret a percebre de Salvador Ferrer el cens
dun hort i una terra contigua, consistent en lentrega duna gallina.
80
Com s lgic, en aquesta tipologia documental, tamb es reec-
teix una diferenciaci de les actuacions pageses. Mentre que la pagesia
grassa aprot aquests contractes per expandir el seu patrimoni, la ms
desvalguda els utilitz com un mitj per a sobreviure. Aix, per exem-
ple, lany 1398, Pere Botey, de Premi, adquir el domini eminent dels
masos Nicolau i Riquer als marmessors de Berenguer de Sant Vicen.
81
A diferncia daltres indrets, en els quals les vendes avanades
de collita foren bsicament de blat, al Baix Maresme predominaren
les vendes de ram.
82
Aquestes transaccions tamb identicades com a
compravendes ad esperam mostren operacions creditcies emmascara-
des que obtenien productes agrcoles amb bona sortida al mercat de
famlies pageses que necessitaven numerari amb celeritat. El producte
resultant daquests pactes permet als creditors obtenir substanciosos
guanys mitjanant lespeculaci. El 17 de febrer de 1381, Berenguer
Riba, de Vilassar, vengu a Bernat Duran, de Premi, per un perode
de quatre anys, el ram procedent de les seves vinyes, dependents de
Pere des Bosc i del mas Bonanat Grau.
83
Lextrema necessitat pecuniria
de Riba es ratica amb el fet que aquell mateix dia ja havia hagut de
desprendres del seu mas.
84
Berenguer Riba tamb lhavia venut al seu
creditor: Bernat Duran.
79. APSGVD, Manual 4, fols. 52v-53v.
80. AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1452/1453).
81. APCMPD, pergam nm. 11.
82. Xavier SOLDEVILA I TEMPORAL, La crisi del 1333 al comtat dEmpries. Comu-
nicaci presentada a El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis aliment-
ries i poltiques pbliques dabastament (II). 2n Seminari Crisis i cicles en la histria,
Barcelona, Facultat de Geograa i Histria, 12 de gener de 2011.
83. APSGVD, Manual 5, fol. 134.
84. APSGVD, Manual 5, fols. 133v-134.
60 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Les compravendes de recuperacions de tinences franques i lliures
de cens
Aquest tipus de compravendes tamb estava relacionat amb la
gura jurdica de lemteusi. Els adquirents compraven la part del
domini que no detenia al venedor. Per consegent, amb aquests pactes
sanullaven els drets i deures originats quan sescripturaven contractes
emtutics. I, per tant, els objectes emtutics adquirien la condici
daloers.
Daquesta manera, mitjanant els drets de fadiga o de prelaci,
alguns senyors directes pogueren adquirir els dominis tils dobjectes
emtutics i reconvertir-los en tinences franques i lliures de cens, s
a dir, aloeres. Aquesta fou una estratgia desenvolupada per alguns
terratinents com els des Bosc.
El 16 doctubre de 1382, Pere Grau, ll i hereu de Bonanat Grau,
de Vilassar, vengu a Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar, un cens de 12 diners provinent de cinc peces de terra,
dependents de Pere des Bosc.
85
Limport daquest cens estava consti-
tut pels censos que Bonanat Grau percebia dels seus sotsemteutes:
4 diners de Guillem Bartomeu, 2 diners de Pons, de Cabrera, 1 diner
de Pere Ponseta, 4 diners de Pere Gener, lies Boquer, i 1 diner del
mas Saura, de Vilassar. A ms a ms, Pere des Bosc tamb compr a
Bonanat Grau un cens de 6 diners que li satisfeia Pere Gorchs, lies
Ripoll, de Cabrera. Limport de la venda dels primers censos ascend
a 22 sous i el del segon a 15 sous.
Daltres membres de la famlia des Bosc continuaren utilitzant
aquesta tipologia contractual per a poder detenir el domini ple dobjectes
emtutics i obtenir uns guanys superiors amb les seves alienacions. El
22 de maig de 1474, Antoni Grau, sastre de lli, de Matar, que havia
viscut a Caldes dEstrac i que, en aquells moments, era parroqui de
Vilassar, vengu unes cases amb hort i aigua per a regar, situades al
Mercadal de lesmentada vila, a Pere des Bosc.
86
En aquesta font es descriuen les penalitats sofertes per Antoni
Grau i que lobligaren a alienar el domini til de les cases vilassaren-
ques. Antoni Grau havia hagut de canviar contnuament de residncia
perqu les seves cases havien estat cremades post cause guerre fuerunt
combuste i no podia fer front al pagament duna pensi de 20 sous
de censal mort que havia venut a Pere Antic Urestrell, de Ripollet, per
reparar les cases incendiades.
85. APSGVD, Manual 4, fols. 160-161.
86. APSGVD, Manual 8, fols. 174v-175v.
61 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Daltres vegades, els senyors tils foren els beneciats daquestes
compravendes. Amb aquests contractes, els emteutes adquiriren el do-
mini directe de lobjecte emtutic i, per tant, tamb desaparexia el lligam
emtutic respecte a laltra part contractual que ns llavors el detenia.
Per aix, aquests objectes tamb passaren a ser considerats aloers.
Lany 1461, Miquel Bramona, rector de lesglsia de Sant Feliu
de Cabrera i senyor de la Casa de Cabrera, vengu a Bartomeu Agell,
notari pblic barcelon, senyor til i propietari del mas Agell:
illas tres juvas sive jornals: unum videlicet de sarmenter, aliud
de treginar et aliud de batre, que vos racione vestri mansi michi
ut dominus de Capraria facere Item vendo, absolvo et difnio
vobis totum directum et alodiale dominium michi ut domino
dicte domus de Capraria in illa pecia terre partim herema et
partim ortina sive de ort cum aqua ex qua rigaturet tenens per
me et sub dominio et alodio meo et dicte domus de Capraria sine
tamen prestacione alicuius census.
87
Les compravendes de revessejats
Amb els contractes de revessejat soriginaren uns lligams similars
als emtutics.
88
Amb aquesta tipologia contractual, el ple domini dun
b aloer es dividia en dos dominis: ltil i el directe. A diferncia de
lemteusi, el venedor que detenia el ple domini alienava el domini di-
recte i, per tant, es convertia en senyor til o emteuta del comprador.
89
87. 1461-3-14, AHPB, Miquel Franquesa, Primum manuale omnium instrumen-
torum (1456-10-2/1462-11-3).
88. La inuncia de lemteusi en els contractes de revessejats es constata perqu
aquests pactes utilitzaren formes jurdiques similars a les emtutiques: Ita quod ab
inde nos et nostri in dictis peciis terre sucessores teneamus et tenere habeamus ipsas
pecias terre cum omnibus iuribus et pertinenciis ipsarum pro vobis et vestris in dicto
manso et administracione prefati aniversarii futuroribus et sub dominio et alodio vestro
et eorum et ipsius etiam aniversarii...non faciemus seu proclamabimus alium dominum
seu dominos nisi tamen vos et vestros in dicto manso et administracione prefati aniver-
sarii successores net ipsas pecias terre aut aliquam ipsarum vendemus seu alianamus......
in vos et vestros fatichati fuerimus, faticha XXX dierum, post ipsos XXX dies, pecias
terres ipsas vendere, stabilire et aliter alienare nobis tamen et nostris consimilibus,
salvis tamen semper vobis et vestris...ac iure, dominio, rma et faticha XXX dierum ac
laudimio sive tercio vestri et prefati etiam aniversari, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de
vendes (1446/1447), fols. 21-23v.
89. Et dictas pecias terre et fructus ipsarum emparando et alia super de eis-
dem faciendo ea omnia, que dominus directus et alodialis facere et exercere potest
super re emphiteoticali que pro eo tenetur, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes
(1446/1447), fols. 21-23v.
62 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Per aquesta ra, Guillem Maria Broc den aquest tipus de contractes
com establiments otorgados al revs i en justica lexistncia per la
necessitat de dinerari dels venedors.
90
Com a compradors de revessejats sovintejaren els hereus o mar-
messors testamentaris, els quals volgueren adquirir unes rendes que
asseguressin les demandes realitzades per un testador. El 2 de novembre
de 1446, Rmia, vdua de Pere Pon, i el seu ll, Francesc, de Cabrera,
vengueren el dret a percebre un cens de 8 sous per dues peces aloeres
a Lloren Puig, lies Bellot.
91
Puig era lhereu del mas Bellot, de Ca-
brera i, per aix, havia de responsabilitzar-se de les darreres voluntats
dAntoni Bellsoley, lies Bellot, dArenys, cabaler del mas Bellot. Entre
daltres peticions, en el seu testament, Bellsoley havia demanat la cele-
braci daniversaris perpetus per a la seva nima i la de tots els seus
avantpassats mitjanant un import de 8 sous.
Els empenyoraments i les compravendes a carta de grcia
Per a Pere del Pozo i Carrascosa, els contractes dempenyorament
eren laccepci popular de les compravendes a carta de grcia.
92
En
canvi, daltres erudits consideren que aquests contractes no es poden
equiparar perqu eren contractes diferents. En aquesta lnia, Josep
Hernando considera que el prstec amb penyora era el que posa(va)
en mans del creditor una terra o una altra cosa ns que el deute ha-
gus estat retornat. En canvi, el contracte de compravenda a carta de
grcia combinava un contracte de prstec amb penyora i un contracte
de venda simulat.
93
90. I si el titular de la nca se reserva el dominio til, cediendo a tercero el
derecho de censo en cualquiera de las variantesse entenda que la emteusis se haba
constituido al revs y, por este motivo, se denomina la gura revessejat, Guillem Maria
BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del civil y Exposicin de las insti-
tuciones del derecho civil del mismo territorio en relacin con el cdigo civil de Espaa
y la jurisprudencia. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalua
(Textos Jurdics Catalans. Escriptors, 1/1 i 1/3), 1985-1987, pp. 231, 278-279.
91. AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1446/1447), fols. 21-23v.
92. Pere del POZO i CARRASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del
dret civil de Catalunya. Barcelona: Fundaci de Pere Calls, 1992, p. 27.
93. Els fruits originats de la penyora com per exemple les collites duna pea
de terra no contribuen al pagament del deute. Si es retornava el capital del prstec, el
deutor recobrava la penyora i el creditor limport prestat i un beneci addicional, Josep
HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a Catalunya (segle XIV), La societat barce-
lonina a la Baixa Edat Mitjana. Barcelona, Acta Mediaevalia Annexos dHistria Medieval,
annex 1 (Barcelona, 1982-1983), p. 123.
63 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Segons Hernando, laparici de la compravenda a carta de grcia
sexplica per la pressi eclesistica, que no permetia la prctica del
prstec amb usura. Amb aquesta modalitat contractual s legitimava
lobtenci duna penyora. Malgrat que el dret cannic medieval no
condemn aquestes compravendes, les limitava amb una srie de re-
quisits: els preus de venda i de redempci havien de ser idntics, el
preu havia de ser mdic i el comprador no podia haver participat en
negocis usuraris amb anterioritat.
94
Per tant, els empenyoraments i les
compravendes a carta de grcia formaven part del sistema creditici
vigent durant la baixa edat mitjana.
A la documentaci analitzada, sobserva que shan escripturat
penyores mitjanant tres tipus de contractes: els empenyoraments, els
lloguers i les compravendes a carta de grcia. El 10 de novembre de
1486, Pere Bernat, de Vilassar, reconegu que devia cinc lliures a Salva-
dor Pons, de Vilassar, i promet al creditor pactar lentrega duna pea
de terra cum instrumento gracie mediante vendere, impignorare vel
ad logerium vobiscum contrahere.
95
Segons aquesta escriptura, Pere
Bernat opt pel lloguer,
96
per lidentic amb un empenyorament
97
i
una carta de grcia.
98
En realitat, aquesta operaci ha de considerar-se
un fals lloguer, car no consta cap tipus de pagament del llogater ns
a la restituci del deute al creditor.
99
94. Segons Pere del Pozo, la modicitat del preu en la venda a carta de grcia
es calcular sobre les dues terceres parts del valor en abstracte de la cosa, que s el
valor que satribueix a la propietat gravada al dret de redimir. Pozo tamb relaciona la
inuncia de la legislaci cannica, referent a la prohibici de la usura, amb la llei 1,
ttol 20, llibre 4, volum primer de Jaume I. Aquesta llei contemplava la possibilitat que
les cartes de grcia fossin considerades com una prctica usurria, Pere del POZO i CAR-
RASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del dret civil de Catalunya, pp. 16-19.
95. 1486-11-10, APSGVD, Diversorum 22.
96. loco vobis et vestris net quibus volueritis, per tempus ad satisfaccionem
subscripta suciens, totam illam peciam terre campam cum omnibus introitibus et exitibus
et omnibus iuribus et pertinensis suis et omnibus fructis tan bladi quam etiam olivarum.
97. durante impignoramento seu loguerio que vobis dicto Salvatore Ponsio
facio de dicta pecia terre.
98. durante impignoramento seu loguerio pro quibus dicta pecia terre impignoro
cum instrumento valituro gracia redimendi mediante quaquidem pecia terre quod habeo
et teneo et in franco alodio possideo in dicta parrochie Sancti Genesi de Vilassario in
loco satis prope mansi de Sabaterio.
99. de qua minime teneamini solvere sensus nec aliis iuribus de dicta pecia
terre nisi tantum teneatis et possideatis dictam terram cum omnibus fructibus in ea
pervenientibus tam bladis quam leguminis et olivariis et omnibus aliis tamtum et tamdiu
donech restituam vobis vel vestris seu quibus volueritis totas illas quinque libras, valentes
centum solidos, quas mihi prestitistis et tradistis ad meas voluntates in pecunia numerata.
64 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
A la majoria dels empenyoraments analitzats,
100
la penyora era
una pea de terra aloera que garantia el pagament dun prstec emmas-
carat.
101
Lempenyorament protagonitzat, lany 1445, per Sana, muller
de Pere des Pons, de Vilassar, demostra que aquesta prctica era fora
estesa entre la pagesia. Sana empenyor una pea per 30 lliures, que
ella tamb tenia com a penyora:
Jo Sansa, muler del senyer en Pere des Pons, de la parrquia de
Sant Janis de Vilassar, al bisbat de Barsalona, met payora hun
tros de terra, apalat Colomines, a vos senyer Antich Pons, de la
dita parrquiaLa dita pesa de terra tench jo, Sana, en payora
de mon l en Berenguer Tria. La qual pesa jo tench en payora
per preu de trenta lliures de moneda de Barsalonaanpayora a
vos Antich Pons per preu de XX lliures.
102
La compravenda a carta de grcia es diferenciava de la compra-
venda pura perqu contenia la frmula instrumentum tamen gracie
redimendi, accepci vulgar del pactum de retrovendo.
103
Aquesta
clusula permetia la possibilitat de recuperar el b empenyorat mit-
janant la creaci del dret de reserva a perpetutat.
104
s a dir, quan
el deutor dun prstec escripturava una venda a favor del seu creditor,
100. Els documents dempenyorament pertanyen al perode 1439-1450. La majoria
daquests contractes van ser escripturats en catal i les clusules que els identicaren
foren empenorum per me et meorum vobis (APSGVD, Diversorum 93) i met en pe-
nyora (APSGVD, Manual 7, fol. 3).
101. Bartomeu Marc e Salvador Marc, ll seu, un camp de terra empemyo-
ram, lo qual tenim dins la parroquia de Vilaar en lo loch apellat Pujol, a vos senyer
en Barthomeu Boter, de la parrquia de Sant Pere de Premi per preu de X orins e
que vos dit Barthomeu Boter le agats tenir a dos asplets e si ho famats un splet de
guaret velt e que nos dit Barthomeu Boter siats tangut de pagar a la festa de Sent Feliu
II sous VI per cascun splet, 1445-10-24, APSGVD, Manual 7, fol. 6.
102. 1445-10-9, APSGVD, Manual 7, fol. 3.
103. Pere DEL POZO I CARRASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del
dret civil de Catalunya..., p. 53.
104. En algunes de les fonts estudiades no sescriptur el dret a redimir. Potser
aquest dret es consider inherent a la tipologia del document. En canvi, a la majoria
dels contractes aquest dret gur en una clusula com la segent: sub hiis tamen con-
dicionibus et retencionibus sequentibus videlicet: quod quandocumque nos vel nostros
vollemus recuperare seu redimere dictam peciam terre per nostros et eorum propriis
usibus et emprivis et non alia quod illa posumus vel possint illa recuperare restituendo
vobis precium infrascriptum (1469-3-9, APSPPD, Manual 1, fols. 39-40). En daltres
contractes, es constata quan sescriptur el dret a redimir a continuaci de lpoca del
venedor que sescriptur desprs de la compravenda. Com a tall dexemple, es pot mostrar
el segent: Item dictus Bernardus Casals rmavit instrumentum gracie super luycione
dicte pecie terre promitens dicto venditori quod quocienscumque ipse vel sui restituererit
sibi dictum precium ipse restituet abolvet et difnet dictam peciam terre et omnia juravi
hoc, 1477-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimo (1477/1478), fols. 6v-7.
65 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
per a garantir la satisfacci dun deute es reservava la possibilitat de
poder recuperar el b empenyorat.
105
Per la seva banda, el creditor es
reservava la potestat de gaudir dels fruits procedents duna inversi
realitzada. Per tant, si el prestamista havia llaurat la terra i lhavia
sembrat o plantat, sassegurava la percepci dels fruits de les collites.
106
En general, els venedors-deutors justicaven aquests empenyora-
ments de forma genrica, explicitant lexistncia de grans necessitats
per sense concretar en qu consistien.
107
En canvi, per daltres do-
cuments ms generosos en detalls se sap que aquesta societat estigu
constituda per una poblaci molt endeutada
108
que havia dassumir
contnues fugues de numerari
109
i que havia sofert caresties de blat
i robatoris durant la guerra civil.
110
Lendeutament i la prdua de part dels bns productius, originats
amb les compravendes a carta de grcia, repercutiren en la situaci
econmica dels deutors i dicultaren la recuperaci dels bns em-
penyorats. Alguns venedors-deutors entraren en una espiral creditcia
105. La majoria de les penyores foren peces de terra dependents dels des Bosc.
106. tamen salvo quod si tempore ipsius restitucionis dicta pecia terre fuit arata
sive seminata ipse Bernardus et sui habeant expletare et colligere expletum eiusdem illo
anno (1477-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478), fols. 6v-
7). Aquesta prerrogativa del creditor tamb apareixia als lloguers precedits de debitoris
i als empenyoraments.
107. Cas de Francina, vdua de Pere Fbregues, propietria del mas Dorca, de
Premi, i del seu ll, Pere Dorca, que el 9 de mar de 1469 es justicaren de la segent
manera: quod sucurrendis quibusdam magnis nostris nesetitatibus, APSPPD, Manual 1,
fols. 39-40.
108. Salvador Dilmer i el seu ll, Joan, de Vilassar, anullaren un contracte de
lloguer i el reconvertiren en una compravenda a carta de grcia a favor de Pere Ferrer,
de Premi (1474-11-1, APSGVD, Diversorum 30). Joan Rossell, de Premi, vengu a carta
de grcia tres peces de terra a Antoni Colomer, de Premi, pro subveniendo quibusdam
necessitatibus meorum, specialiter pro lluendo illud sensuale cum sua annua pensione que
Anthonius Sort, alias Figuera, predicte parrochie de Premiano, recipiebat anno quolibet
in et super mansum meum vocatum Rocell, 1462-1-22, APSPPD, Manual 2, fol. 28.
109. El dia 10 de gener de lany 1464, Antoni Arn de Cabrera explicava en
la venda de dues feixes: atendens etiamhabere necessariam pecuniam quantitatem
subscripta pro solvendo dote Clare, lie mee, sponseque Joannis Michaelis Feu (AHPB,
Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478), fol. 12v). Cinc anys ms tard, Antoni
Riera, de Premi, tutor del seu nebot Salvador, orfe de Bartomeu Riera, realitz una
venda a carta de grcia de dues feixes de terra per a retornar el dot aportat a Bartomeua,
vdua del nat, 1469-6-12, APSPPD, Manual 1, fols. 41-42.
110. ...ad efectum et cum causa guerre et maxime caristie bladorum que nunc est
in partibus simus carentes pecuniis et bonis mobilibis (1473-4-16, APSGVD, Diversorum
30). et cum causa guerre que per ibidem fuit sit de pluri magna carestia bladorum
(1474-1-11, APSGVD, Diversorum 35). hiis diebus eminente guerrafuit depredatus de
quibsudam animalibus grossis, quibus duceban labo et negotia mee domus et deciente
de causa decit... cum propter pericula famis et nuditatis et racione senectutis mee et
uxore mee quibus cotidie gravamur in augmento (APSGVD, Diversorum 31 i 39).
66 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
que els empeny a recrrer una i altra vegada al prstec.
111
Fins i tot,
daltres ms desesperats arribaren a desprendres del dret a redimir
el b alienat, amb la qual cosa la compravenda a carta de grcia es
transform en una alienaci perptua.
El dia 23 de novembre de 1470, Miquel Libra, de vint-i-quatre
anys, orfe de Salvador Garb, lies Libra, i de Gabriela, de Santa Maria
de Matar, i la seva germana, Agns, de catorze anys, hereva universal
de Salvadora, vdua de Pere Gener de Cabrera, vengueren a carta de
grcia una pea contigua del mas Morot per 18 lliures. La compra-
dora fou Angelina, vdua de Salvador Morot, curadora i procuradora
de Vicen Morot, orfe de Pasqual Morot, de Vilassar.
112
Nou anys ms
tard, concretament el 15 de maig de 1479, Miquel Libra vengu per
7 lliures a Angelina el dret de redimir la pea de la compravenda re-
alitzada lany 1470.
113
Els violaris i els censals morts
Els violaris i els censals morts eren uns contractes de compra-
venda a carta de grcia
114
mitjanant els quals les parts contractants
pactaven la percepci duna renda en metllic anomenada pensi a
canvi del lliurament dun capital
115
Aquest capital se satisfeia el mateix
dia que sescripturava la compravenda i la recepci del seu import es
recollia documentalment en una poca. El lliurament de la pensi era
de carcter anual i acostumava a coincidir amb algunes de les dates
en les quals es realitzava el pagament de censos emtutics.
116
Com
111. Lany 1464, Antoni Arn, de Cabrera, sendeut amb una carta de grcia
per 7 lliures i 12 sous. Ms endavant, el 10 de gener de 1478, torn a empenyorar-se
amb una escriptura similar per 14 lliures, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum
(1477/1478), fol. 12v.
112. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470/1471). Vegeu la transcripci al
document nmero 12 de lapndix documental.
113. ego absolvo difnio et remito vobis dictam graciam redimendimichi re-
tento itaque vos dicto nomine ac dictus Vincencius et succesores suis perpetuo de dicta
pecia terre possitis ac possint vestras et suas facere voluntates, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale vicesimum Secundum (1479-4-17/1479-11-10).
114. perpetuo instrumento gracie redimendi. undecim solidos annuales et
rendales vocatos vulgariter censal mort, 1453, 10, 30, APSGVD, Manual 6, fols. 84v-86.
115. Es compta amb 151 documents de compravendes de censals morts per al
perode 1373-1481 i amb sis fonts de compravendes de violaris pel perode 1378-1382.
116. Algunes daquestes dates coincidien amb dies importants del calendari li-
trgic cristi, com lAnunciaci, lAssumpci, la conversi de sant Pau al mes de gener;
la crucixi, el Nadal, el naixement de Maria al mes de setembre, la Pasqua o la Pen-
tecosta. Tamb era freqent el pagament de la pensi dun censal mort o violari durant
la festivitat dedicada a sants com sant Agust, sant Andreu, sant Cugat, sant Jaume, sant
Joan, santa Llcia, santa Magdalena i santa Margarida. Igual que els censos emtutics
les cartes de grcia, els violaris i els censals morts eren redimibles.
67 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Els compradors de pensions de censals morts havien de cobrar les
rendes pactades ns a la redempci del censal. Els drets i els deures
dels creditors i dels deutors podien traspassar-se amb les donacions inter
vivos
117
o per via testamentria.
118
En canvi, el violari era un contracte
vitalici
119
i, per tant, la satisfacci de les seves pensions acabava amb
la mort de les persones de referncia escripturades en el contracte de
compravenda.
120
Els violaris i els censals morts originaren la creaci dunes noves
rendes caracteritzades per la compravenda del dret a percebre una
renda o pensi en numerari a nua percepci. Per tant, sine omni
videlicet rma, faticha, laudimi, tercio et foriscapio, caracterstics
de les rendes emtutiques.
121
Per aquest fet, Bernat de Puigcercs i
Francesc Eiximenis defensaren la licitud del censal mort.
122
Precisa-
ment Eiximenis escrigu els segents mots en relaci amb aquestes
operacions creditcies: qui per tal sn dits morts car lo comprant
no ha censal mort nengun dret en les coses sobre que compra lo dit
censal sin solament dret de percebra la quantitat que compra.
123
Aix doncs, aquesta prctica creditcia fou acceptada per lEsglsia i el
relacionats amb lagrer, les dates ms utilitzades pels pagaments de pensions de violaris i
censals morts foren el Nadal i el dia dedicat als sants Pere i Feliu lagost. Aquesta darrera
data coincidia amb la collita i, per tant, les llars rurals tericament havien de comptar
amb una entrada de capital sucient per poder fer front a aquests pagaments crediticis.
117. El 30 de desembre de 1484, Guillem Pere Aroles, de Vilassar, fu donaci
de dos censals morts, relacionats amb el beneci de sant Esteve de lesglsia de santa
Maria de Matar, al seu nebot Arnau Ferrer, mercader de Barcelona, APSMM, pergam
62, calaix 2 (1. secci).
118. El dia 1 de maig de lany 1418, Benvinguda Morota, de Vilassar, quan
adquir una pensi de 7 sous i 6 diners per 110 sous, fu escripturar que a la seva
mort el beneciari daquest censal seria el seu nt Pasqual: Item volo et mando quod
dictum sensalem revertatur ad Pasqualem, neptem meum sive net, post obitum meum,
APSGVD, Manual 5, fols. 180v-181.
119. La paraula violari prov del llat medieval. Precisament del mot llat vi-
volarius, que pot traduir-se com de per vida o vitalici, Juan Vicente MARSILLA, Vivir a
crdito en la Valencia Medieval. De los orgenes del sistema censal al endeudamiento del
municipio. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2002, p. 190.
120. habendos et recipiendos per vos et vestros ad violarium sive violario
toto tempore vite vestre naturalis Bartholomei Vives et Elicsendi, uxore eius, 1378-7-14,
APSGVD, Manual 4, fols. 71-72v.
121. AHPB, Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum (1428/1430), fol. 50.
122. Ambds consideraven que aquests contractes eren moralment acceptables
perqu no els consideraven prstecs usuraris ni contractes en frau dusura sin con-
tractes justos de compravenda, Josep HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a
Catalunya (segle XIV), p. 130.
123. Josep HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a Catalunya (Segle
XIV)..., p. 130.
68 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
clergat particip activament en aquest mercat en nom de lEsglsia
124
o a ttol personal.
125
s a dir, tamquam laice et private persone.
126
Els censals morts i els violaris formaven part del sistema creditici
baix Medieval,
127
i aportaren als creditors uns evidents benecis econ-
mics, ja que la pensi que satisfeia el deutor no rebaixava el preu de
redempci.
128
Aquests benecis es constaten mitjanant el for, que s
la proporci entre la pensi que shavia de satisfer i el preu abonat pel
comprador del censal o creditor. O sigui, limport que el comprador del
censal havia pagat per aconseguir el dret de rebre la pensi venuda.
A les localitats estudiades, el for dels censals morts fou dun 7% i el
dels violaris dun 14%.
Els interessos dels censals morts eren inferiors als que regien
altres tipologies creditcies. Per exemple, els mutuum, prstec que havia
de retornar-se a curt termini, acostumaven a tenir un inters entre el
10 i el 20%. Als debitoris daquests prstecs, escripturats davant de
notari i de dos o tres testimonis, el deutor assegurava haver rebut un
capital gratis et de bone amore.
129
Amb aix sintent que aquestes
operacions no fossin equiparades als prstecs amb inters. Amb idn-
tic objectiu, quan es retornava el capital a lescriptura sutilitzaven
frmules in continenti, cum vobis et vestris fuero requisitis o sine
omnia dilacione.
124. El 28 de juny de 1407, Bernat Carbonell i Bonanata, sa muller, de Vilas-
sar, vengueren 15 sous de pensi de censal mort a Francesc sa Plana, procurador del
monestir de Sant Pol de Mar, APSGVD, Manual 5, fols. 95-96v.
125. Aquesta circumstncia tamb es don en daltres tipologies contractuals i
facilit la participaci dels eclesistics en el mercat de lagrer i de la mort, Montserrat
RICHOU i LLIMONA, Els negocis de Raimon de Ganovardes, prevere beneciat de la Seu de
Barcelona, Estudis Histrics i Documents dels Arxius de Protocols del Collegi de notaris
de Catalunya, nm. XXVII (Barcelona, 2009), pp. 153-166.
126. Mercs a aquesta frmula, el prevere vilassarenc Berenguer Moles deix
molt clar que ladquisici de 20 sous de pensi realitzada a Arnau Cors i Berenguer
Fornells, lies Cors, de Cabrera, era a ttol personal, APSGVD, Manual 5, fol. 136.
127. Dins daquest sistema, Josep Fernndez Trabal diferencia el crdit a curt
termini del crdit a llarg termini o consolidat. Dins de la primera tipologia, inclou els
mutui, els debitoris i les comandes. A la segona, els censals morts i els violaris, Josep
FERNNDEZ TRABAL, Una famlia catalana medieval..., pp. 365, 375-379.
128. En realitat tot, des de la primera pensi cobrada, eren benecis, perqu el
seu capital continuava ntegre, i sempre podia recuperar-lo en molt poc temps venent la
renda a un tercer, Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit.
Orgens i difusi del censal en la societat valenciana: segles XIII-XIV, Butllet de la Societat
Catalana dEstudis Histrics, XII (Barcelona, 2001), p. 142.
129. El 4 de gener de 1377, Guillem Artaguil, de Vilassar, fu un debitori de 10
lliures i 15 sous a favor de Bernat Tolr de la mateixa contrada. En aquest document,
Artaguil assegur haver rebut el numerari pro racione mutui quod vos amore nostri
fescisti i es compromet a retornar-lo lany segent, APSGVD, Manual 4, fols. 19v-20.
69 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
A la baixa edat mitjana tamb exist un altre tipus de prstec
conegut com a comanda o contracte de dipsit. Mitjanant aquests
pactes se simulava el dipsit duna quantitat de diners que efectuava el
creditor a favor del deutor. A ms a ms, a lescriptura no es deixava
constncia dels terminis del retorn del prstec.
130
Aquesta prctica creditcia fora sovint comportava problemes
quan el creditor volia recuperar el capital, perqu com que no shavien
especicat documentalment unes dates de retorn del numerari pres-
tat, el creditor no podia comptar amb proves legals que navalessin la
demanda. Aquesta circumstncia explica la creaci i la difusi de les
compravendes de pensions de censals morts. Aquests contractes sori-
ginaren amb lobjectiu dassegurar als creditors que els imports deixats
serien retornats. Mentrestant, en compensaci, els creditors percebien
dels deutors unes pensions en numerari que no amortitzaven el capital
entregat en prstec i que representaven un guany considerable per a
la seva inversi pecuniria.
La major part dels venedors de pensions de violaris i de cen-
sals morts realitzaren aquestes compravendes collectivament. Dentre
aquests venedors, destacaren membres duna mateixa famlia i, en
segon lloc, els representants o procuradors de diferents universitats
maresmenques.
Dins de lmbit familiar predominaren les compravendes realit-
zades per parelles de cnjuges. En segon lloc, guren daltres combi-
nacions com un pare i el seu ll, la parella i llur ll i, nalment, els
pares, llur ll i la muller daquest darrer.
131
En canvi, en general, els
compradors de pensions de violaris i de censals morts foren individus
que adquiriren aquestes rendes creditcies de manera individual (vegeu
els grcs 5, 6 i 7).
A la zona estudiada, els imports satisfets per ladquisici de censals
morts se situaren entre els 25 i els 5.200 sous.
132
Tot i aix, les opera-
130. El 17 de maig de 1377, Guillem Abril, de Vilassar, sign una comanda de
dipsit de 45 sous a favor de Guillem Aroles, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual
4, fol. 31.
131. Tamb hi ha daltres combinacions dins de lmbit familiar, encara que totes
sn poc representatives. Dentre aquests casos, podem esmentar: marit i muller ms un
ascendent (dos casos), mare i ll i nora (un cas), mare i ll (un cas), sogre i gendre (un
cas), oncle i nebot (un cas), tutors (dos casos), germans (un cas), etc.
132. Pere Llad, de Vilassar, vengu per 25 sous a Bernat Isern, de Vilassar, el
dret a cobrar una pensi d1 sou i 10 diners (1377-8-9, APSGVD, Manual 4, fols. 71-72v).
Salvador Bartomeu i Esteve Mayol, sndics de la Universitat de Sant Feliu de Cabrera,
alienaren una pensi de 260 sous anyals per 5.200 sous a Galcer de Croanyes, mercader
de Barcelona, 1459-7-31, Bartomeu Agell, XXX (VIII Manuale) (1458/1459).
70 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 5
Venedors de violaris i censals morts (1373-1481)
GRFIC 6
Venedors collectius de censals morts (1373-1481)
GRFIC 7
Venedors de censals morts dins de lmbit familiar (1373-1481)
individual 38%
parella conjugal 38%
pare i fll 24%
parella i fll 12%
altres combinacions 21%
parella conjugal
i parella fll 5%
collectiu 62%
sense especifcar relaci 3%
mbit familiar 81%
universitats 16%
71 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
cions predominants foren petites, ja que oscillaren entre els 100 i els
300 sous. Aquests darrers imports representen un 63% de la mostra
documental consultada.
133
Lampli ventall dimports observats en aquestes compravendes
ratica la teoria de la doctora Merc Aventin que qualica els cen-
sals morts com a plstics. Per Aventin, aquesta tipologia contractual
noms present els lmits de capacitat dendeutament dels censataris
i dadquisici dels censalers. Per aquest motiu, aquests pactes perme-
teren adaptar loferta a la demanda, incentivaren la participaci de
famlies desplaades del mercat de la terra i possibilitaren inversions
als creditors i deutors.
134
La generalitzaci i, per tant, popularitzaci daquest sistema credi-
tici a llarg termini, comport un abaratiment del preu del diner, la qual
cosa incentiv encara ms la utilitzaci daquest mercat de compravenda
de censals morts.
135
Com sha comentat anteriorment, la difusi daquest
contracte tamb sexplica per la seguretat que es transmetia als compra-
dors davant dels impagaments dels deutors. A mesura que les clusules
garants dels drets dels compradors sanaren generalitzant, lassegurana
o hipoteca sobre tot tipus de bns an desapareixent.
136
La documentaci consultada noms constata un 3,3% descriptu-
res en les quals sespecic el b hipotecat. Dentre aquests bns, cal
assenyalar terres,
137
censos
138
i, ns i tot, la promesa de vendre o llogar
133. Sha seguit la classicaci utilitzada per la doctora Merc Aventin que di-
ferencia els imports satisfets pels compradors de censals morts de la segent manera:
operacions molt petites (inferiors a 100 sous), petites (de 100 a 300 sous), mitjanes (de
400 a 1.680 sous), elevades (de 2.000 a 4.000 sous) i molt elevades (de 5.000 a 20.000
sous), Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., pp. 431-434.
134. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 471.
135. Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit..., p. 142.
136. Els procediments jurisdiccionals contra els deutors censalistes i violaristes
adquiriren un major grau de uidesa i eccia. La qesti de les execucions de cen-
sals, violaris i escriptures de ter..(es tract) a les Corts de Barcelona de 1348, les
quals refermaren i ampliaren tots els procediments en matria dexecucions vigents ns
aleshores. La constituci sancionada en aquella reuni de corts generals ordenava als
ocials judicials ordinaris procedir rigorosament contra els deutors per via de trencament
de portas e convocacions de hosts reyal. Els resistents eren foragitats de pau i treva, a
Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 380.
137. El 18 doctubre de 1376, Pere Eimeric, de Cabrera, vengu 15 sous de pensi
de censal mort a canvi de 200 sous satisfets i va hipotecar omnia bona mea mobilia
et immobilia habita et habenda et especialiter totum illum campum meum quem per
liberum et franchum alodium habeo et posideo in parrochia Sancti Juliani de Argentona,
APSGVD, Manual 4, fols. 7-9.
138. Lany 1402, Pere Arenys, rector de Sant Feliu de Cabrera, ofer com a
garantia del pagament de les pensions dun censal mort una vinya, situada a Vilassar,
i limport de la renda de dos censos: 2 morabatins censals lliurats per Bernat Llad i
1 morabat satisfet per Arnau Cors, APSGVD, Manual 5, fol. 45.
72 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
unes cases amb obradors, que el venedor tenia prop del cementiri de
lesglsia de Santa Maria del Mar de la ciutat de Barcelona.
139
A ms a ms, a les compravendes de censals morts guraren en
qualitat de adors familiars o amics dels deutors. Si hi havia impagament
de les pensions, els adors escripturats en aquests contractes estaven
obligats a satisfer al procurador del creditor un salari diari que oscil-
lava entre 3 i 5 sous diaris. Malgrat tot, sovintejaren les requestes i les
procures per impagaments.
140
Aquesta circumstncia ratica la idea que
en aquesta poca hi hagu un endeutament generalitzat. Per a Josep
Fernndez i Trabal, aquest endeutament permanent i estructural de la
pagesia sorigin per les necessitats de reproducci de les explotacions
i del patrimoni daquesta classe social.
141
Dacord amb el que es veur
a la segona part daquest estudi, el sistema dotal que regia legalment
la creaci i la dissoluci dels enllaos matrimonials comport que les
famlies implicades haguessin de comptar amb capital sucient per a
invertir en el mercat matrimonial. Per aix, molt sovint les famlies ms
desvalgudes hagueren dendeutar-se participant en el mercat creditici
de la compravenda de pensions de violaris i censals morts.
142
Des de la segona meitat del segle XIV, algunes universitats del Baix
Maresme comenaren a vendre pensions de violaris i de censals morts
per a obtenir els imports necessaris pel llument de jurisdiccions.
143
Per
139. En plena guerra civil, lany 1464, Arnau de Novalles, botiguer de Barcelona,
assegur a Arnau de la Castanyeda, barber de Cabrera, una pensi de censal mort de
107 sous i 9 diners amb unes cases amb obradors situades prop de la baslica de Santa
Maria del Mar de Barcelona (AHPB, Bartomeu AGELL, Manuale XXXXIII (1464)). Per
a aprofundir en aquesta temtica consulteu Daniel RUBIO, El crdit a llarg termini a
Barcelona i a la segona meitat del segle XIV: els censals morts i els violaris, Butllet de
la Societat Catalana dEstudis Histrics, XIV (Barcelona, 2003), pp. 159-178.
140. Del 16 doctubre al 3 de desembre de 1436, Bernat Cisa de Premi, procu-
rador dUrpay de Villalba, endeg requestes contra Nicolau Morot, Pere Avella i Salvador
Isern, deutors de pensions de censal mort (APSGVD, Diversorum 34, Diversorum 51 i
Diversorum 89). El 20 dagost de 1441, Antic Urestrell, de Sant Esteve de Ripollet, es-
criptur una procura a favor de Salvador Armengol, de Vilassar ad petendum videlicet
exigendum et recipiendum ac recuperandi et habendum per me et nomine meo omnes
et singulas peccunie quantitates res bona et iuras pensiones sensualium mortuorum et
violariumque michi debent, APSGVD, Diversorum 46.
141. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 365.
142. pro ex solvenda dote Bartholomeue, lie mee, sponseque pro verba de pre-
senti Jacobi Jaume, lii Guillermi Jaume, parrochie Sancti Felicis de Capraria (APSGVD,
Diversorum 30). pro habenda et procuranda pecunie quantitate subscripta nobis valde
necesaria de presenti pro et solvendo et restituenda domine Eulalie, uxoris Petri Ferra-
rii, quondam,dotem quam ipsam atulerat ipsi Petro Ferrarii, quondam, frater meo,
AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1458).
143. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona:
Copisteria La Juliana, 1980.
73 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
alguns historiadors com Josep Fernndez Trabal, amb aquestes ope-
racions creditcies se superpos un endeutament comunitari sobre un
altre de particular, amb la qual cosa es facilit la captaci de lexcedent
de les petites explotacions pageses. Per aix aquest sistema creditici s
considerat per molts erudits un sistema parasitari.
144
Per la seva banda, Merc Aventin assegura que, a la baixa edat
mitjana, lexplotaci de les capes populars es desenvolup per laliana
tctica dels grups tradicionalment dirigents de la societat laristocrcia
militar i leclesistica i les elits locals.
145
Al Maresme, els compradors
dels censals venuts per les universitats foren ciutadans barcelonins
146
i alguns membres de les famlies pageses grasses de la comarca.
147
Daltres estudiosos, com Juan Vicente Marsilla que deneix els
censals morts com noves frmules nanceres a llarg termini a imita-
ci de lestructura i formulaci de les rendes agrries
148
pensen que
representen una de les manisfestacions ms importants de levoluci
del sistema feudal.
149
144. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 367.
145. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 415.
146. poca de 40 lliures escripturada a favor dels prohoms i singulars de les
universitats de Sant Gens de Vilassar i de Sant Juli dArgentona per Maria, vdua
dAntoni Coll, jurisperit de Barcelona (1423-8-18, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum
(1419/1424), fol. 73v). Venda dun censal mort de Guillem Pere Aroles, Jaume Torre, de
Vilassar, Antoni Beatriu i Joan Llad, dArgentona, representants de llurs universitats, a
Galcer Croanyes, mercader de Barcelona (1452-7-12, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de
vendes (1452/1453)). Compra duna pensi de censal mort de 260 sous per 5.200 sous
per Galcer Croanyes, mercader de Barcelona, a la universitat de Sant Feliu de Cabrera,
1459-7-31, AHPB, Bartomeu Agell, XXX (VIII) Manuale (1458/1459).
147. Venda de 45 sous de pensi de censal mort de Nicolau Bonivern, batlle,
Joan Estrany i Joan Rafart, representants de la universitat de Sant Gens de Vilassar,
a Francesca, vdua de Salvador Isern, de Vilassar (1454-10-8, AHPB, Bartomeu Agell,
Manual (1451)). Venda de 60 sous de pensi de Jaume Torre, en nom de la universitat
de Vilassar, a Arnau Carbonell, teixidor de lli, de lesmentat indret (1455-5-20, AHPB,
Miquel Franquesa, Quartum manuale (1466/1467)). Procura dAngelina, muller de Guillem
Pere Aroles, de Vilassar, i la seva germanastra, Joana, muller de Bernat Galter, merca-
der barcelon, a favor de Francesc Vidal, de Vilassar, perqu no cobraven les pensions
degudes per la parrquia i la universitat de Matar, 1458-10-8, AHPB, Bartomeu Agell,
XXXV (III) Manuale (1458/1459).
148. Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit, p. 135.
149. La difusi massiva de les rendes constitudes representa una de les mani-
festacions ms importants de la prpia evoluci del sistema feudal, una de les estratgies
que aquest sistema gener per adaptar-se al desenvolupament incontenible dun mercat
que havia nascut com a part dell, per que estava alterant de forma radical les relacions
de producci En cert sentit, aquesta societat del censal era lepgon del feudalisme, la
seva expressi ms acabada, i lltim intent de perpetuar el sistema, per implicava en
si mutacions fonamentals: el protagonisme que se li concedia al numerari enfront de
la terra, la monetitzaci de totes les esferes de la vida, que portava a la convicci que
totes podia comprar amb diners, Juan VICENTE GARCA MARSILLA, La formaci dun
74 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 8
Preus de compravenda de censals morts de 1373 a 1481
Els compradors de pensions de censals morts podien revendre-
les i, daquesta manera, recuperar el capital invertit. La major part
de la documentaci consultada reecteix aquestes compravendes,
identica els deutors i explicita la quantia de les pensions i el preu
de la compravenda. En canvi, no especica la data de la creaci
del censal mort.
150
Tot i aix, algunes fonts sn ms explcites i ens
informen sobre aquest aspecte. Per exemple, el 12 de mar de 1459,
per 280 sous, Joan Llaurador, de Premi, revengu una pensi de 20
sous a Joan Ferrer, mercader, de Barcelona. Aquesta pensi lhavia
de lliurar Pon Sunyer, lies Ribalta, de Sant Pere de Vilamajor. Cinc
anys abans, Joan Llaurador havia obtingut aquest censal mort per
una donaci realitzada per Bartomeua, la seva madrastra. Bartomeua
havia gaudit del cobrament daquesta renda des de lany 1439, arran
de la donaci que li fu la seva germana, Salvadora, vdua dAntoni
mercat del crdit, p. 144. Juan VICENTE GARCA MARSILLA, Vivir a Crdito en la Valencia
Medieval, p. 386.
150. El 25 de novembre de 1398, el prevere vilassarenc Bernat Marc revengu
per 30 lliures a Guillem Aroles, de Vilassar, una pensi de 30 sous de censal mort que
satisfeien Bernat Vidal i Bartomeua (APSGVD, Manual 5, fol. 38). El dia 1 de novembre
de 1423, per 26 lliures i 9 sous, Bernat Mas, de Vilassar, alien al seu germ, Pere Mas,
les pensions de tres censals morts que havien de lliurar Antoni i Joan Vives, Guillem
Borrell i Antoni Andreu (AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424), fol. 78).
El 8 doctubre de 1432, per 110 sous, Pere Marqus de Vilassar vengu a Salvador
Armengol, de lesmentada vila, una pensi de 7 sous pagada per Pere Cuquet, de Sant
Vicen de Vallromanes, AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fol. 147.
op. molt petites 7%
op. molt elevades 1%
op. petites 63%
op. mitjanes 27%
op. elevades 2%
75 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Arn de Cabrera. Aquest darrer havia adquirit aquest censal mort,
lany 1427, a Pon Sunyer.
151
De manera similar a les compravendes a carta de grcia, les re-
ferncies documentals de llucions de pensions de violaris i de censals
morts sn escadusseres i les seves referncies incompletes.
152
Per aix,
la informaci obtinguda dun nombre de fonts poc signicatiu no en
permet la generalitzaci. Una de les poqussimes mostres de fonts ms
completes s una lluci del 13 de maig de 1446 en la qual Antoni Poal,
de Barcelona, escriptur: Absolvo, difnio et remito vobis predictum
censale mortum in precio scilicet et pensionibus. Per aquesta font se
sap que la pensi era de 31 sous i 5 diners. Fou creada el 10 doctubre
de 1429 per Jaume Botey, Pon Ferrer i Joan Ponseta, de Premi, els
quals la vengueren a Antoni Poal per 440 sous.
153
El perode que anava des de la constituci de la pensi dun censal
mort ns a la seva redempci podia ser dun mes ns a cinquanta-un
anys.
154
Aquestes redempcions podien ser totals o parcials.
155
Les re-
dempcions dalguns censals morts comportaren la utilitzaci fraudulenta
daltres tipologies contractuals com les compravendes pures. Aix, lany
1466, per 200 sous, Marturi de Vilarnau, ferrer, i la seva dona Antnia,
de Vilassar, vengueren una vinya pro lluendo, quitando et redimendo
151. AHPB, Bartomeu Agell, Liber vendicionum (1459).
152. De la venda de 15 sous de pensi de censal mort, realitzada per Guillem
Carbonell, de Vilassar, a favor de Guillem Aroles, de la mateixa vila, per 220 sous, es
desconeix la data de lluci. A continuaci del document de compravenda apareix: solvit
dictus Guillermus Carbonell dictum sensuale cum interese et est nitus dictus sensual
(APSGVD, Manual 4, fols. 137v-138v). Guillem Flor, ll de Jaume Flor, de Vilassar, redi-
m una pensi de 5 sous venuda pel seu pare a favor de Du i de la candela de Santa
Maria de lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar. Al marge de lescriptura del
document de la compravenda es pot llegir que Guillem Flor pag tot lenters a la dita
caxa presens Bernat Tolr, Pere Bonivern e molts altres perque manaren a mi Beren-
guer Marc, rector i notari, que li cancels la carta, APSGVD, Manual 4, fols. 106v-107.
153. AHPB, Bartomeu Agell, Vigesimum primum manuale instrumentorum et
contractorum (1446), fol. 105.
154. Referncia datada el 27 de juliol de 1433 i anotada a continuaci de la
compravenda duna pensi de censal mort, realitzada el 28 de setembre de 1382. En
aquesta alienaci, Nicolau Agell, de Premi, vengu a Pere Botey, de Premi, 20 sous
de pensi per 300 sous. La redempci daquest censal mort fou feta per Saurina, vdua
de Nicolau Agell, APSGVD, Manual 4, fols. 159v-160.
155. quod de illo precio per quo ego enim ab erebus mansi Morot..absolvo
dinio et penitus dimito et relaxo de perpetuo de dictis triginta solidos censualibus
quindecim solidos sensuales et anuales. Aquesta informaci es refereix a una pensi de
30 sous, venuda per 200 sous per Bernat Morot, Salvadora, la seva muller, i Benvinguda,
dona de Guillem Morot, a Jaume Parellada, donat de la capella de Santa Anastsia, de
Premi, el 10 de febrer de 1382, APSGVD, Manual 4, fol. 152.
76 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
illud censuale mortuum a Pascasi Morot, de Cabrera. Durant vint-i-
tres anys, aquest fou el creditor dun censal mort de 200 sous pel qual
shavia dabonar una pensi de 14 sous, 3 diners i 1 bol.
156
156. APSPPD, Manual 1, fols. 17-18.
LA TERRA
A la baixa edat mitjana, en el marc de les societats preindustrials,
el sl es destina principalment a la producci agrcola i ramadera. Al
sl agrcola sel denomina de diverses maneres, entre les quals cal des-
tacar: pea de terra, peceta, peciola terre, camp, tros de terra, feixa,
1
hort i parellada.
2
Aquestes terres podien presentar diferents estats depenent del tre-
ball que shi fes. Nhi havia dermes perqu estaven abandonades o en
guaret i daltres parcialment o totalment conreuades. Per aquesta ra,
a la documentaci relacionada amb els masos baixmedievals catalans
acostuma a aparixer una clusula que deneix el conjunt de terres dun
mas, en la qual sinclou aquesta diversitat de sl agrcola. Lany 1379, a
lescriptura de donaci del mas Bosc, de Vilassar, es descrigu lextens
patrimoni agrer daquest mas cum domibus et omnibus honoribus,
possessionibus, tenedonibus, iuribus ad emprivis et pertinenciis suis,
cultis et eremis, in montibus et in planis per omnia loca.
3
1. La feixa s una pea de terra situada als vessants muntanyencs, estructura-
da en forma de terrassa i separada amb marges de pedra seca o de terra. Per a Jordi
Bols, el pags que havia de construir aquestes terrasses havia de treballar de valent,
invertint-hi una gran quantitat dhores de m dobra. Tamb havia de comptar amb un
coneixement teric i prctic de construcci (sosteniment de les terres, resistncia dels
marges davant de la pressi de laigua i de les terres, etc.). Jordi BOLS, Els orgens me-
dievals del paisatge catal. Larqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria
de Catalunya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Textos i Estudis de
Cultura Catalana, 100), 2004, p. 329.
2. La parellada, tamb coneguda com a bovada, era lextensi de terra que podia
llaurar en un dia una parella de bous.
3. APSGVD, Manual 4, fols. 95v-96v.
ELS BNS COM A OBJECTE DELS CONTRACTES
78 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Com en segles anteriors, almenys des del segle X, les collites bladeres
i vitcoles constituren la base alimentria de la major part de la poblaci.
Lexpansi daquests productes cal cercar-la en ladaptabilitat daquests
conreus al sec, a sls de diferent tipologia, a la facilitat demmagatze-
matge i transport dels seus fruits i a lexigncia dels senyors feudals.
4
En una zona decitria de cereal com el Principat de Catalunya,
la importncia del forment dins de la dieta de la poblaci baixmedieval
5
explica les incorporacions de Siclia (1282) i de Sardenya (1323), la
importncia del comer frumentari i, a partir de lo mal any primer,
6
la preocupaci de les autoritats reial i municipals de garantir-ne el
consum.
7
Els freqents atacs a naus frumentries demostren que el cereal
fou un dels productes ms cobejats pels pirates i els corsaris baixme-
dievals. Mitjanant aquestes actuacions, es pretenia obtenir uns guanys
4. Antoni FURI, Lutillatge i les tcniques agrcoles, Histria agrria dels Pasos
Catalans, pp. 335 i 336.
5. Una persona necessitava uns 220 kg de gra a lany per alimentar-se per tal de
sobreviure, Eva SERRA i PUIG, Els cereals a la Barcelona del segle XIV, a Antoni RIERA i
MELIS (coordinador), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval, Barcelona, Instituci
Mil i Fontanals del Consell dInvestigacions Cientques (collecci Anuario de Estudios
Medievales, annex 20), p. 72. Antoni RIERA i MELIS, Estructura social y sistemas alimen-
tarios en la Catalua Bajo Medieval, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia,14/15,
(Barcelona, 1993-1994), pp. 193-217. Antoni RIERA i MELIS, Documentacin notarial e
historia de la alimentacin, Napoli Nobilissima. Rivista di arti gurative, archeologia e
urbanistica, vol. XXXIII, fascs. III-VI, (Npols, 1994), pp. 121-138. Antoni RIERA i MELIS,
Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos
populares en el Mediterrneo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana
en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medievales de Njera, 1998 pp. 25-46. Antoni
RIERA i MELIS, Pobreza y alimentacin en el Mediterrneo Noroccidental en la Baja Edad
Media, XV Jornades dEstudis Histrics Locals. La Mediterrnia, rea de convergncia de
sistemes alimentaris (segles V-XVIII), Palma de Mallorca, Institut dEstudis Balerics, 1986.
6. La crisi frumentria del 1333 signic un tomb en la conscincia social de
la poltica bladera i possiblement el trencament duna poltica de tendncies noms
especulatives i lavan cap a una poltica dexigncies socials, Eva SERRA I PUIG, Els
cereals a la Barcelona del segle XIV..., pp. 74-75.
7. Juanjo CCERES NEVOT, La participaci del Consell Municipal en laprovisio-
nament cerealer de la ciutat de Barcelona (1301-1430), tesi doctoral dirigida pel doctor
Antoni Riera i Melis, Barcelona, Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de
Barcelona, 2007. Josena MUTG i VIVES, Labastament de blat a la ciutat de Barcelona
en temps dAlfons el Benigne (1327-1336), Anuario de Estudios Medievales, 31-2 (Bar-
celona, 2001), pp. 649-691. Pere ORTI GOST, El forment a la Barcelona baixmedieval:
preus, mesures i scalitat 1283-1345, Anuario de Estudios Medievales, 22 (Barcelona,
1992), pp. 377-423. Pau TUTUSAUS, Un mal any en la ciutat de Barcelona (1374-1375),
memria de llicenciatura indita dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis, Barcelona,
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1986. Sebasti RIERA
VIADER, El mal any primer a Barcelona, tesi de llicenciatura, Barcelona, Facultat de
Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1985.
79 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
amb les captures i originar problemes dabastament frumentari als
territoris enemics.
8
Fora sovint, la manca de cereal provoc una carestia frumentria
en la qual es veieren ms afectades les zones urbanes que les rurals.
9
A Barcelona, laprovisionament frumentari fou tan important que ns
i tot arrib a crear-se una ota per a custodiar les costes i previndre
els robatoris del blat que era per a la ciutat.
10
En el camp, la manca
de cereal podia compensar-se mitjanant la ingesta daltres productes.
11
Malgrat aix, en certes males anyades, els prohoms dalgunes
viles maresmenques es veieren obligats a organitzar-se per comprar
blat. En una escriptura, datada el 1459, Antic Pons i Salvador Abril,
procuradors dels habitants de Vilassar, nomenats per Salvador Ferrer,
batlle reial, vengueren una pensi de censal mort de 55 sous i 2 diners
per 1.000 sous a Eullia, vdua de Bartomeu Puig, argenter barcelon.
8. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Una dcada dabastament frumentari: Bar-
celona i la iniciativa privada als anys 70 del s. XIV, I
er
Seminari Crisis i cicles en la
Histria. El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis alimentries i poltiques
pbliques dabastament, Barcelona, Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de
Barcelona, 6 de juliol de 2010. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aportacions al comer
frumentari baixmedieval: lassalt i segrest pirtic de la coca de Guillem Morey (1361)
(en premsa a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia).
9. Antoni RIERA i MELIS, Crisis frumentarias y polticas municipales de abas-
tecimiento en las ciudades catalanas durante la Baja Edad Media, a Hiplito Rafael
OLIVA HERRER i Pere BENITO (editors), Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad
Media, Sevilla: Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2007, pp. 125-159. Antoni
RIERA i MELIS, Lo pus greu crrech e perill que jurats daquesta ciutat han s tenir
aquella sens fretura de blats. El aprovisionamiento urbano de cereales en las ciudades
de la Corona de Aragn durante la baja edat media, a ngel Sesma y Muoz (direc-
tor cientco), 09 Congreso La Corona de Aragn. La Corona de Aragn en el centro de
su historia 1208-1458. Aspectos econmicos y sociales, Saragossa, Gobierno de Aragn
(Coleccin Actas, 75), 2009, pp. 233-277.
10. El 7 de febrer de 1402, Miquel Asbert, mercader, de Barcelona, fu una
poca de 2 lliures, 4 sous i 2 diners a favor de Bartomeu Vital, receptor i administrador
del forment quod universitatis civitatis Barchinone pro succurrendo necessitat civitatis
ipsius emi fecit. Aquest darrer havia adquirit dAsbert una quartera de faves, mitja quar-
tera de fesols, quatre quartans doli i tres cabeces dall per a proveir un lleny armat de
tres-cents bancs, que estava al servei de la ciutat de Barcelona, 1402-2-7, AHPB, Toms
de Bellmunt, Liber duodecimus contractuum comunium (1401-11-23/1402-3-4), fol. 94.
11. Una cosa era padecer hambre y otra morir de inanicin. Y no parece que
los habitantes del Empord murieran de hambre durante las hambrunas bajomedievales.
Ni siquiera durante los crticos aos de 1333-1334 y 1374-1375. Es razonable suponer
que, frente a las carestas de grano, las familias ampurdanesas tenan un margen de
maniobra, seguramente escaso, pero suciente para evitar la muerte, Xavier SOLDE-
VILA i TEMPORAL, Carestas y crisis de subsistencia en el mundo rural cataln: el Baix
Empord en el siglo XIV, a Hiplito Rafael OLIVA HERRER i Pere Benito (eds.), Crisis de
subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media. Sevilla: Publicaciones de la Universidad
de Sevilla, 2007, pp. 226-227.
80 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Aquests vilassarencs justicaren lesmentada operaci creditcia adduint
la necessitat de numerari per a comprar blat i, daquesta manera, poder
alimentar les seves famlies: plurium indigemus ac indiget frumento
et blado ex quo vilam nostram et ipsorum ac liorum et familie nos-
trorum et eorum ducere ac sustentare valeamus ac valeant ex quo ad
pressens non habeamus nec habere pecunias ex quibus emere valeamus
ac valeant frumentum ac bladum ipsum, quod etiam magna difcultate
procurari habet et quia ipsas pecunias habere non valeamus.
12
El mateix any, el batlle reial i els jurats de la vila dArgentona
compraren a Barcelona 200 quarteres de forment a 5 sous la quartera.
Per fer front als 1.000 sous de limport daquest cereal tamb hagueren
de vendre un censal mort als marmessors de Clara dArgentona, segona
muller de Guillem dArgentona.
13
Hi havia diferents tipus de blat i, per tant, cal diferenciar els
blats grossos, entre els quals predomin el forment, dels blats me-
nuts. Daquests darrers cal assenyalar lordi, la civada, lespelta i el
mill. Els primers eren de cicle hivernal amb collita a la primavera i els
segons de cicle primaveral amb collita a la tardor.
14
Amb el forment
selaborava una farina blanca, amb la qual es feia un pa blanc de gran
qualitat. A partir de la barreja dels blats menuts selaborava un pa
negre dinferior qualitat conegut com el pa de mestall.
15
Els inventaris de masos maresmencs demostren lexistncia de
reserves de cereals panicables (blat, ordi, mestall, espelta, sgol i mill)
i de lleguminoses (faves, psols i cigrons). Aquests excedents demostren
les opcions de consum i de comercialitzaci dels seus habitants. La
pagesia maresmenca baixmedieval prioritz el conreu del blat davant
daltres cereals perqu aquest producte compt amb una important
12. AHPB, Bartomeu Agell, XXXVIII manuale (1458/1459).
13. Enric SUBI i COLL, Argentona al segle XV. Terra de remences. Argentona: La
Comarcal Edicions, 2010, p. 76.
14. Ferran GARCA OLIVER, Els cultius, Histria agrria dels Pasos Catalans, p. 303.
15. Per a la zona del Maresme, a partir del segle XIII, Coral Cuadrada demostra
lexistncia de diversos blats menuts. Cuadrada suposa que se sembraven barrejats,
identicant-se com a sembra de mestall, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 192.
Pere Benito i Moncls documenta pasteres a les cuines dels masos pagesos i a les cases
menestrals. Per a aquest historiador, al mn rural tamb existiren grans diferncies
alimentries entre els pagesos productors dimportants excedents agrcoles i daltra po-
blaci que havia de comprar blat al mercat. Per tant, es mostra contrari a la visi que
centralitza el consum de pa blanc a les poblacions urbanes i el de mestall al mn rural,
Pere Benito i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents. El testimoni dels inventaris
post-mortem (1425-1454), treball indit, pp. 58-59.
81 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
demanda.
16
A linventari dels bns de Pere Dilmer, de Vilassar, sanota-
ren dues sachs de ordi i quatre quarteres de blat.
17
Al de Berenguer
Amat, de lesmentada localitat, dues quarteres de forment, tres quarteres
dordi, dues quarteres de mestall i una quartera despelta.
18
Al de Joan
Amat, del venat del Sant Crist de la parrquia de Vilassar, shi anot:
tem entorn de vint corteras de mastall ordis. tem entorn de una
cortera de forment. tem entorn de tres corteras de mastall segals.
tem tres corteres dordi o entorn. Item una botota ab tres corteres o
entorn de spelta.
19
La situaci geogrca, lextensi de les parcelles i la m dobra
familiar de cada mas foren factors cabdals a lhora dassegurar la qua-
litat de la preparaci de les terres que shavien previst sembrar. Per
a cavar o llaurar, sutilitz laixada,
20
el cvec, el magall
21
o larada.
22
El nombre deines escripturades als inventaris post mortem reec-
teix la capacitat productiva dun mas, s a dir, lextensi de les seves
parcelles i els recursos humans amb els quals podia comptar.
23
La
possessi duna arada i de bestiar de treball fou un dels elements que
demostren la diversitat econmica i social de la pagesia perqu suposava
una important inversi que noms pogueren costejar els pagesos ms
ben situats. Per aquesta pagesia grassa tamb represent una entrada
de numerari ats que es podien llogar a daltres pagesos.
24
16. Pere BENITO I MONCLS, Casa rural y niveles de vida en el entorno de Barce-
lona a nes de la Edad Media, FURI, Antoni i GARCA-OLIVER, Ferran (editores), Pautas
de consumo y niveles de vida en el mundo rural medieval. Valncia: Publicaciones de la
Universidad de Valencia (en premsa).
17. 1434-7-9, APSGVD, Diversorum 143.
18. 1434-8-2, APSGVD, Diversorum 133.
19. 1480-11-11, APSGVD, Diversorum 150.
20. Laixada s una planxa de ferro rectangular o trapezodal adaptada a un
mnec de fusta. Les ms amples serveixen per a cavar terrenys pedregosos i horts.
Tamb sutilitza per treure les herbes i per remoure la terra si es vol regar, Nria VIL,
Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp. Barcelona: Institut dEstudis
Catalans, 1991, pp. 23-25.
21. El cvec t una fulla ms estreta que laixada i el magall s una aixada amb
escarpell, Nria VIL, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp..., pp. 48-56.
22. Larada medieval era dherncia romana. Era de fusta, llevat de la rella (fulla
triangular de ferro). Es xava la rella al dental, mitjanant la cameta. Els animals que
hi anaven junyits es collocaven a lespgol o camatim. El llaurador la manipulava pel
tim (Nria VIL, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp..., pp. 63-65).
A linventari, realitzat pel vicari de Premi, el 26 de juliol de 1463, dels bns dels pubills
de Lloren Rossell, de Premi, es constatla presncia duna arada ab una reya, un gou
e coxins i un un bou de miga tala denit en nou anys, APSPPD, Manual 1, fols. 2v-3.
23. Pere BENITO i MONCLS, Casa rural y niveles de vida....
24. Per Antoni Furi encara existeixen tpics fora estesos sobre la baixssima
productivitat i lutillatge baixmedieval: aquesta imatge tpica del pags pobre, provet
noms duna aixada per cavar la seva petita heretat, enfront del pags ric, dotat darada
82 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Segons els contractes darrendament i empenyorament de terres de
la zona del Maresme, la tcnica de larada fou estimulada per la mateixa
pagesia. A la major part daquests pactes sobserva com sincentivaven
les tasques de remoure la terra amb les relles de larada. Lany 1443,
Francesc Riera i el seu ll Miquel, de Vilassar, arrendaren una pea de
terra a Antoni Ferrer, de lesmentada vila, i li asseguraren que si illo
tunch dictam peciam terre giraveritis cum livore seu reya illo anno
positis in eadem seminare et inde fructus percipere.
25
Quan Salvador
Dilmer, de Vilassar, va empenyorar una terra aloera a Antoni Ferrer, se
li va assegurar el dret de retenir la possessi de lagrer ns que hagus
recollit els fruits de la collita, sempre que aquesta hagus estat llaurada:
tem se ret lo dit Anthoni Ferrer si havia leurade la dita terra que lo
dit Salvador nol ne pugue traure ns que age cullit lesplet.
26
La importncia del conreu del blat es reectia en lorganitzaci
de la vida quotidiana pagesa que es basava en el cicle agrcola daquest
cereal. Durant el mes doctubre, desprs dhaver preparar el sl, ca-
vant-lo o llaurant-lo, arribava lhora de la sembra dels blats dhivern.
En els solcs oberts, la pagesia escampava les llavors amb la m
que guardava en una senalla o cabs. Ms tard, aquestes llavors es
colgaven aplanant la terra amb larada o el rasclet. Posteriorment, sai-
xafaven els terrossos amb una maa de fusta i es cavava amb laixada
les vores i els racons, on no shavia pogut treballar amb larada. A partir
de la sembra, a excepci del mes dabril, quan les dones acostumaven
a birbar els camps, s a dir, a tallar amb laixadeta o collir amb les
mans les herbes que havien crescut al costat dels cereals, prcticament
no hi havia feina als camps conreuats ns a la sega.
Als mesos de juny i de juliol, quan els cereals ja havien granat
i les espigues es mostraven fora torrades, arribava lhora de la sega.
Es comenava amb lordi i es continuava amb el blat, el mestall i el
sgol. Es tallaven les espigues amb la fal, es deixaven en manats i,
desprs, es recollien, lligaven i sagrupaven en garbes. Finalment i per
aprotar-ho tot, les dones espigolaven o recollien les espigues que ha-
vien quedat al camp segat.
A lera del mas, es deslligaven les garbes i sestenien amb una
forca. Amb la batuda o trilla es destriava el gra de la palla. Aquesta
i danimals, no tenia en compte, primer, que les eines i el bestiar podien com de fet
era habitual ser llogats i, segon, que el preu de larada i del bestiar de treball no
sempre era fora de labast de la majoria dels camperols, Antoni FURI, Lutillatge i
les tcniques agrcoles, Histria agrria dels Pasos Catalans, volum II. Edat Mitjana.
Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 343.
25. APSGVD, Diversorum 98.
26. 1446-4-19, APSGVD, Manual 7, fol. 9.
83 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
operaci podia realitzar-se manualment amb la batolla o amb lajuda
de cavalls, mules o bous.
27
Desprs amb les garbelladores sacabava de
netejar el gra eliminant els caps despiga, els tronquets i les pedres.
Quan el blat estava net, es posava en sacs.
28
A partir daqu, tornava
a comenar el cicle agrcola del blat amb la preparaci de les terres
que shavia previst conrear aquell any.
Lesgotament de la terra, la disminuci i la prdua de collites fo-
ren els grans reptes del pags medieval. Per evitar-ho i assegurar una
mnima productivitat, shavia de facilitar la restituci de la fertilitat
del sl, mitjanant tres tcniques que podien ser complementries:
ladobament, el guaret i les rotacions de conreus.
Ladobament de les terres segades podia iniciar-se a partir dels
rostolls. Quan en aquests camps hi havia pasturat el bestiar, es llauraven
i es colgaven les restes dels rostolls barrejades amb els excrements
del bestiar. Quan no hi havia prou fem, la pagesia havia daconse-
guir-ne per a dipositar-lo als camps.
29
Per aix, en alguns contractes
dempenyorament, en els quals un pags perdia el control directe de la
seva explotaci agrcola, sestipulava que si el creditor realitzava certs
treballs en la pea empenyorada, com llaurar i femar, desprs pogus
aprotar-se dels fruits de la seva inversi.
30
De manera parallela es realitzaven rotacions de conreus anyals.
Es plantava un any i es deixava reposar lagrer al segent. Mentre la
terra estava en guaret, es regenerava. Tot i aix, el pags hi continuava
treballant. Shi efectuaven diverses llaurades,
31
sarrancaven les herbes,
es desfeien els terrossos i es realitzaven bocs o formiguers.
32
27. Quan es realitzava amb animals, sestenia la collita a lera i shi passava
un trill (post de fusta rectangular amb una srie de ferros, claus o puntes de slex
incrustades a la seva cara inferior). Amb aquesta tcnica les espigues es desgranaven i la
palla saixafava i era curta, Merc AVENTIN I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps
feudals..., p. 57. Ramon GARRABOU, El conreu del blat, Per a una histria de la societat
tradicional. Les formes de treball. LAven, 29 (Barcelona, 1981), p. 59.
28. Segons la documentaci consultada, la majoria dels censos de blat sexigien
en garba i els emteutes dels senyors del castell de Vilassar els havien dentregar a lera
del castell. No sacostumava a demanar lentrega de gra pulcre i net.
29. Per a Merc Aventin, els fems, que els pagesos escampaven pels solcs en la
major quantitat possible foren el principal reconstituent ns al segle XIX, Merc AVENTIN
I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 59.
30. tem ms que, si per ventura lo mes de novembre lo dit Rafart a dat de reya
en la dita pea de terra, aja colir tot aquel esplet. tem ms que si lo dit Rafart famava la
dita terra un any aja colir laltra esplet vinent, 1440-10-11, APSGVD, Manual 7, fol. 49.
31. Per a la comarca de la Segarra i per a perodes posteriors, la primera llau-
rada es deia emprimar i es comenava a fer cap a nals de gener; la segona mantornar,
es realitzava cap a labril, i cap al juny es tercejava. Si a la terra havien crescut herbes,
es tornava a llaurar abans de sembrar, Ramon GARRABOU, El conreu del blat, p. 54.
32. El boc o formiguer s un pilot de llenya seca i brossa cobert de terra. Desprs
de ser cremat sescampa pel sl agrcola. Sutilitza com a adob natural.
84 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Les dicultats a les quals hagu de fer front part de la pagesia
maresmenca sobserva mitjanant la classicaci de les compravendes,
els empenyoraments i les cartes de grcia en dos perodes: de juny a
octubre i de novembre a maig. El segon perode, el ms allunyat de
les collites cerealstiques i vitivincoles, fou el que concentr un major
nombre dalienacions dagrer (vegeu taula 6). Mitjanant aquestes alie-
nacions, el pags intent obtenir el numerari necessari per a la seva
vida quotidiana, com ara invertir en lexplotaci agrcola, satisfer censos
i pagaments crediticis, abonar i retornar dots, etc.
TAULA 6
Alienacions dagrer
Tipologia documental Nombre de
documents
Juny a octubre Novembre a
maig
Compraven-
des pures
Bns aloers 102 392% 608%
Tinences gravades
amb cens
112 392% 608%
Drets sobre les
tinences
14 285% 715%
Recuperacions de
tinences franques i
lliures de cens
12 333% 667%
Revessejats 6 166% 834%
Empenyoraments 9 444% 556%
Compravendes
a carta de grcia
61 351% 649%
Des de la romanitzaci, la vinya fou juntament amb el blat un
dels productes ms conreats al Maresme. La desintegraci de lImperi
rom i la consegent minva del comer provocaren una primera ex-
pansi del conreu vitcola que intent garantir lautoconsum.
Des del segle XI, el vinyar esdevingu un conreu devident nali-
tat comercial. Va comenar a expandir-se pels vessants muntanyencs i
les planes de lentorn rural barcelon
33
i la pagesia benestant daquest
hinterland va portar part dels seus excedents al mercat barcelon.
34
En
aquesta centria, aparegu la combinaci de la producci per al con-
33. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., pp. 84-85.
34. Josep M. SALRACH, La vinya i els viticultors a la Catalunya de lAlta Edat
Mitjana, Vinyes i vins: mil anys dhistria. III Colloqui dHistria Agrria sobre mil
anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans.
Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 122.
85 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
sum, per al comer i per a la satisfacci de rendes senyorials. Aques-
ta circumstncia comport que lexplotaci agrcola dalguns pagesos
pogus dedicar-se exclusivament a la producci vitcola o combinar-se
amb la daltres productes com el blat.
35
Ms endavant, durant la baixa
edat mitjana, algunes zones del Principat es dedicaren tant al comer
interior catal com a lexportaci vincola europea.
36
Com en el cas del blat, el ram tamb fou objecte de transaccions
creditcies. Abans de les collites vitcoles, alguns taverners barcelonins
efectuaren comandes de dipsit a favor de pagesos de lentorn rural ms
proper a la Ciutat Comtal per assegurar-se una bona provisi de ram
a un preu ms baix de lhabitual. Aix, el 2 de juliol de 1392, Raimon
Gassull, taverner barcelon, i Raimon Denaga, habitant de Tiana, com-
praren a Lloren Mascar, de Tiana, 40 quintars de ram de les seves
vinyes per 8 lliures. s a dir, a 4 sous el quintar.
37
Cinc dies ms tard,
els compradors efectuaren una operaci similar, mitjanant una comanda
de dipsit. Aquesta vegada, el venedor fou Bernat a Morera, de Tiana,
i es negoci la satisfacci de 20 quintars de ram per 80 sous.
38
A la baixa edat mitjana, el vi que es consumia quotidianament
era el vi blanc, el vermell, el grec, el de pur most, el de remost i les
aiguades.
39
En festes importants, es bevien daltres vins com el moscat,
35. Creiem que en ms terres es va donar una estreta associaci entre terra
i vinya, ms ben dit, entre terra de sec, productora de cereal, i vinya, que devien for-
mar una unitat fsica i econmica. Aquesta associaci adquiria probablement dues formes:
una imatge, encara present avui, en podria ser la de les terres campes delimitades per un,
dos o tres costats per formacions ms o menys mplies i espesses de ceps. El pags,
cavant la vinya o llaurant el camp, feia un mateix viatge, estalviava energies i temps
de desplaaments i controlava ms fcilment lexplotaci Una segona imatge, potser
llavors ms freqent que no sembla, podria ser la de la terra campa sembrada de ceps
esparsos, prou esparsos per a permetre el conreu de cereals entre ells. s clar, qui diu
ceps, tamb diu altres arbres fruiters, Josep M. SALRACH, La vinya i els viticultors a la
Catalunya de lAlta Edat Mitjana..., pp. 125-126. Per Assumpta Serra, durant la primera
meitat del segle XIV, els senyors desitjosos de bons vins per a llurs taules i tamb per a
mercadejar, impulsen el conreu de la vinya entre els tinents i els arrendadors, Assumpta
SERRA i CLOTA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre els segles XIII-XIV a
la Catalunya Central, Vinyes i vins: mil anys dhistria. III Colloqui dHistria Agrria
sobre mil anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos
Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 288.
36. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre els
segles XIII-XIV a la Catalunya Central..., p. 283.
37. AHPB, Bernat Nadal, Manual (1392-1-4/1392-7-11), fols. 88v i 91.
38. AHPB, Bernat Nadal, Decimum manuale (1392-7-11/1393-1-23), fol. 4. El
regest i transcripci daquesta font corresponen al document 5 de lapndix documental.
39. El 20 doctubre de 1480, Pol Riera, de Tiana, vengu per 32 lliures i 12 sous
al seu germ Joan Riera, de lesmentada vila, 22 somades de vini virimili most, que
tenia en una bta grossa de fusta al celler de casa seva, i 6 somades de vini albi cocti,
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
86 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
la malvasia i el piment.
40
El consum dun o altre tipus de vi depenia
de la posici econmica i social de cada llar familiar.
En aquesta poca, lelevat consum de vi ha de relacionar-se amb
la salubritat de laigua i antics hbits alimentaris en els quals es valo-
rava moltssim la gran aportaci energtica daquest producte i el seu
baix cost.
41
A ms, aquest producte tingu un paper cabdal en els ritus
cristians, perqu lEsglsia catlica continu utilitzant simblicament
el vi durant lacte de consagraci, equiparant-lo a la sang de Crist. Per
la seva banda, la toponmia medieval tamb reecteix indrets de sl
vitcola quan utilitzava termes com vinyals
42
, vinyet
43
i Truyalls
per a situar geogrcament les terres dalguns contractes agrcoles.
44
Als contractes estudiats, els establiments i els sotsestabliments
sn els que mostren una major dedicaci de sl agrcola al conreu del
vinyar. Daltres contractes agrers en els quals sovintegen les referncies
del conreu vitcola sn les compravendes, els lloguers, els arrendaments
i els empenyoraments.
Tot i que els establiments i els sotsestabliments del segle XIV encara
no sdenticaren com a contractes de rabassa morta, en aquests pactes
ja sobserva lexistncia duna srie delements que, ms tard, van carac-
teritzar aquesta modalitat emtutica. En aquests contractes, els senyors
directes imposaren lexigncia de plantar vinya als senyors tils
45
i, a
ms, aconseguiren escripturar la recuperaci del b establert quan el
vinyar fos vell i no dons fruits.
46
Ms tard, des dels inicis del segle XV,
40. Al segle XV, a Barcelona, la malvasia, el vi moscat i el grec foren els vins
ms apreciats. Els vins ms consumits per les classes populars foren el blanc i el negre,
Teresa VINYOLES i VIDAL, La vida quotidiana de Barcelona vers 1400. Barcelona: Fundaci
Vives Casajuana, 1985, pp. 162-163.
41. El dia 1 de junt de 1478, Joan Dilmer, de Vilassar, simul larrendament
duna pea de terra a Pere Pons, lies Cerola. Aquest darrer li havia deixat diners per
a comprar blat i vi: et cum sit res veritas quod ex post istis diebus de proximo elapsis
exhigente necesitate vosmihi uxoreque me et aliis de domo mea provirtu nostru de
grano ad valorem quatuor librarum et trium solidorum et tam de vino ad valore seu
precio undecim solidorum, APSGVD, Diversorum 55 i 74.
42. 1445,11,12, BC, Fons Moja, lligall 278.
43. 1465,11,12, AHPB, Miquel Franquesa, Liber primus vendicionum (1463/1465).
44. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 86.
45. teneamini etiam dicta pecia terre plantare vices quolibet anno, Montserrat
RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 128-129 i 198.
46. quod postquam dicta vinea per vos plantandam per vetustater fuerit extirpata
seu heremata taliter fructicare non valeat.. quod ipsa pars pecia terre per me vobis sta-
bilita cum omni suo pleno iure michi et meis revertatur que ad modum erat antequam
vobis stabiliretur, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona,
pp. 129-130 i 221.
87 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
el contracte de rabassa morta ja sescriptur com un pacte a rabaa.
47
Per consegent, lorigen i desenvolupament daquesta tipologia contrac-
tual fou sense cap tipus de dubte medieval.
El treball que el pags havia de realitzar per a preparar el terre-
ny vitcola depenia de lestat del sl, o sigui, de si estava conreat o
no.
48
Si ho estava, tamb es diferenciava si tot el camp era de vinya
o si aquesta shavia conreat amb daltres productes agrcoles. Aix,
per exemple, a les peces ermes, shavia de realitzar una eixarmada o
rompuda. Sarrencaven les plantes, els arbres i arbusts i, desprs, el
fustam i la brossa de leixarmada sescampava sobre la pea de terra o
sadreava a lelaboraci de formiguers per a daltres terrenys agrcoles.
Abans de plantar vinya, shi conreaven cereals, lleguminoses i ferratge
amb lobjectiu de rendibilitzar la inversi.
Els terrenys dedicats a daltres conreus shavien de deixar de
dos a tres anys en reps. En els sls de vinya, no es podia tornar
a plantar vinya ns a set o vuit anys desprs. Mentrestant es plan-
tava farratge, lleguminoses o cereals. Abans dendegar el conreu dels
nous ceps, si la terra ho permetia es llaurava dos o tres vegades
lany anterior.
49
A diferncia del pags que comptava amb vinyes a les planes, el
pags que tenia terres de vinya en zones muntanyoses tamb havia de
retirar roques o pedres, construir marges o murs de contenci, obrir
rases o desguassos per evitar lerosi del terreny i, ns i tot, transportar
terra frtil.
50
Desprs el treball consistia a cavar, mantornar, podar i
veremar.
51
47. ad bene meliorandum et cultivandum stabilimus et in emphiteosim damus
et concedimus vobisad certum tempus ad stirperm vulgariter mancupatum a rabaa,
APSGVD, Diversorum 29, 98, 108 i 139.
48. El 26 de gener de 1429, Pere Gener, hostaler de Barcelona, que abans vivia
a Cabrera, vengu a Pere Arnau, de Cabrera, partem vineam plantatam in quo solebat
esse ortus dicti mansi maior, AHPB, Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum et
stabilimentorum et aliarum alienariorum (1428-1430), fols. 24v-27v.
49. Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la lloxera,
Per a una histria de la societat pagesa tradicional. Les formes de treball, 3. LAven, 31
(Barcelona, 1980), pp. 64-65.
50. Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la l-
loxera, pp. 64-65.
51. M. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre el
segle XIII-XVI a la Catalunya Central..., p. 291. cavar, podar, mangencar e colgar simest
sua, 1450-12-13, APSGVD, Manual 7, fol. 48v.
88 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Alguns pagesos rabassaires podien allargar la vida dels ceps mit-
janant les tcniques dels colgats
52
i capgats o morgons
53
que requerien
laportaci duna quantitat considerable de fems. El dia 12 de gener
de 1473, Clara, vdua dEsteve Mates, de Matar, el seu ll Gaspar i
Angelina, la dona daquest darrer, alienaren una pea erma a Arnau
Ferrer, mercader barcelon. En aquesta compravenda, es pact lobliga-
ci que tenia el comprador de plantar-hi vinya i de gaudir de la seva
possessi mentre els ceps fossin vius. Tamb Ferrer podia aplicar les
tcniques dels colgats i capgats:
sub tali tamen pacto et condicione, quod vos seu vestri valeatis
ac etiam habeatis et teneatis dictam peciam terre, quam vobis
vendimus et ipsa vinea plantata dictam peciam terre teneatis
et posideatis vos et vestri et quibus volueritis quamdiu ipsa vinea
in ea plantanda duraverit et fructicaverit et non ultra, sic quod
extirpata et heremata ipsa vinea nos et nostri recuperemus dictam
peciam terre.Liceat tamen vobis et vestris facere in ipsa pecia
terre quam et totiens quotiens volueritis colgats sive morgons.
54
Al mes de setembre, durant la verema la pagesia vivia un dels
punts lgids del calendari agrcola. La verema comportava una gran
inversi de m dobra i, en conseqncia, un gran esfor per a les
famlies que tenien vinyes. La migraci dalguns joves cabalers a Bar-
celona rest potencial de m dobra a algunes daquestes explotacions
agrries pageses. Malgrat aix, en els contractes daprenentatge de molts
daquests cabalers es contempl, per a dates concretes del calendari
agrcola, el perms per desplaar-se a les localitats dorigen per ajudar
els seus familiars en treballs agrcoles com la sega i la verema.
En aquestes dates, quan no es comptava amb sucient m dobra
familiar, es formalitzaren contractes verbals per contractar jornalers.
Limport dels jornals satisfets a aquesta m dobra assalariada no jus-
tic el fet descripturar aquests pactes i, per tant, prcticament no se
nha conservat cap evidncia escrita. Per tant, no seria gens estrany
52. Amb els colgats sageia i enterrava un cep en un clot de dos pams damplria
i uns tres o quatre de profunditat. Shavia de deixar que sortissin per damunt la terra
dos o ms sarments. Un daquests havia docupar el lloc del cap enterrat. Lany segent,
la resta de sarments saprotaven per transplantar-los i substituir ceps malalts o morts,
Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la lloxera..., pp. 68-71.
53. Per a capcar o murgonar un cep senterrava un sarment sense tallar-li la
soca, fent sortir la punta pel lloc on shavia deteriorat. Lany segent es tallava del cep
mare la redolta i esdevenia un nou cep, Emili GIRALT I RAVENTS, Les tcniques de la
viticultura anterior a la lloxera, pp. 68-71.
54. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., doc. 67,
p. 222.
89 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
que alguns dels imports que apareixen sense especicar com a deutes
als testaments estiguessin relacionats amb jornals realitzats en explota-
cions agrries pageses. Per exemple, el 25 doctubre de 1422, Antnia
Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, de Vilassar, va encarregar als seus
marmessors la satisfacci de 20 sous a Salvador Colomer per haver-li
podat les vinyes.
55
La verema comportava la realitzaci dunes feines entretingudes
i feixugues. Als vinyars shi havia de recollir el ram, dipositar-lo i
portar-lo en cistells o coves, emmagatzemar-lo en portadores i desprs
dur-lo al celler del mas familiar.
56
A partir dels segles XIV i XV, el celler
fou un espai ben denit i diferenciat de la resta de les estances dun
mas,
57
estava situat al vessant nord i a la part baixa del mas.
58
En aquesta estana fresca i fosca, els pagesos que comptaven
amb terres dexplotaci vitcola hi emmagatzemaven tots els estris rela-
cionats amb el conreu i el procs delaboraci del vi. Del celler ha de
destacar-se el cup que podia ser de fusta, de ciment rom o de pedra.
59
El cup era possible substituir-lo per una tina o un gran cubell de
fusta que podia traslladar-se a les vinyes.
60
Aquest dispositiu tamb es
llogava als pagesos que no arribaven a costejar un cup x de pedra o
dobra.
61
Per tant, la situaci econmica dun determinat grup familiar
tamb pot mesurar-se per la possessi dun cup.
En el cup shi dipositava la verema, es trepitjava amb els peus i
es guardava el lquid resultant de la primera fermentaci. Seguidament
55. APSGVD, Manual 3, fol. 138.
56. Els inventaris medievals estudiats per Pere Benito demostren que sescrip-
turaren de 2 a 8 portadores en els cellers vilassarencs, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., p. 80.
57. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre el
segle XIII-XVI a la Catalunya Central..., p. 292.
58. Emili GIRALT I RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la l-
loxera..., p. 50. Joan SALICR PLANS, Les feines del camp i del bosc a Vallgorguina. Matar:
Copisteria Castell, 1993, p. 29.
59. El 1480, Guillem Pere Aroles, de Vilassar, compr a Gabriel Baster, paraire,
de Barcelona, un cup de fusta de 50 somades per 6 lliures, 17 sous i 7 diners (AHPB,
Miquel Franquesa, Manual (1480/1481)). En un inventari dels bns dels pubills de Llo-
ren Rossell, elaborat lany 1463 per Bartomeu, vicari de Premi, del celler del mas
Rossell shi escriptur: Primo un cup gran de fusta ab dos bancs. Item altra cup petit.
Item un ambut de fust. tem dos parelles de portadores de poqua valor. Item una scala
de onze scalons. tem una guarbela.tem una arada ab una reya un gou, 1463-7-26,
APSPPD, Manual 1, fols. 2v-3.
60. Lexistncia de trulls prop de vinyes premiarenques s una possibilitat con-
siderada per Jaume Oliver que observa la presncia del topnim Truyals a Premi,
Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 86.
61. Emili GIRALT i RAVENTS: Les tcniques de la viticultura anterior a la l-
loxera..., p. 50.
90 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
se separava el vi de les matries slides (granes, pells i raspes o brises).
De la primera premsada sobtenia el vi de most, i de la segona o tercera
premsada, el vi de remost. Per a posteriors fermentacions sutilitzaven
tones de fusta. Finalment, es dipositava el vi a diferents recipients de
menor capacitat com ara btes, carretells o barrils petits, barrals i bts.
En el Baix Maresme, com a complement del conreu frumentari i
vitcola, lolivera fou un producte poc important. Lestudi dels inventaris
post mortem de Vilassar mostren lescassa importncia de la producci
autctona doli. Per Pere Benito, aquest producte es comprava en grans
quantitats al mercat local de lesmentada vila. De lanlisi daquests
inventaris, Benito constata petites quantitats doli en setrills i gerres
olieres, la majoria buides.
62
Loli sutilitzava per a la illuminaci, per a
la cocci daliments, per a lelaboraci de productes medicinals i sab,
durant la fabricaci de teixits, per a la producci de medecines i en
actes i cerimnies religioses.
63
En general, als contractes agraris de la baixa edat mitjana, es
menciona lolivera com un dels arbres que hi havia als terrenys de
sl agrcola (camps, peces, feixes, vinyes i horts).
64
Per com ja sha
comentat, en aquesta zona els oliverars foren descassa entitat.
65
En la majoria dels contractes es documenten altres arbres frui-
ters, que sesmenten duna manera genrica amb la frmula segent:
et omnibus arboribus diversorum generum que ibi sunt. Tot i aix,
es coneix lexistncia duna mplia gamma darbres fruiters, com ara
gueres, ametllers, avellaners, cirerers, nogueres, pereres, pomeres i
pruneres.
66
Aquests arbres fruiters sutilitzaven per marcar els lmits de
62. Pere BENITO i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 59.
63. Ferran GARCA OLIVER, Els cultius..., p. 312.
64. En un contracte destabliment emtutic duna pea de terra, del 18 de gener
de 1374, Bernat Isern es retingu lusdefruit duna olivera: retineo tamen de vita mea et
non plus unum olivarium (APSGVD, Manual 2, fols. 46v-47). En una compravenda del
5 de desembre de 1480, Joan Llad, lies Feliu, i Gabriela, propietria del mas Feliu, de
Cabrera, alienaren un tros de terra amb dues oliveres a Arnau de la Castanyeda, mestre
barber i cirurgi de lesmentada localitat, BC, lligall 278.
65. El 2 de gener de 1377, Bernat Ferrer, de Vilassar, confess la detenci del
domini directe duna pea de terra i duna srie doliveres a Guillem Aroles, senyor til
dels esmentats bns, (APSGVD, Manual 4, fol. 36). El 5 de desembre de 1480, Joan
Dilmer vengu a carta de grcia unes feixes amb oliveres a Pere Pons, lies Cerola,
APSGVD, Diversorum 30.
66. A partir de lany mil sexpand la guera per la Catalunya litoral, Pierre
BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). 1/Economia i societat pre-feudal. Bar-
celona: Edicions 62 (Collecci dEstudis i documents, 31), 1979, p. 399. Coral CUADRADA,
El Maresme Medieval..., p. 177. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi
de Dalt..., pp. 87-88.
91 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
les possessions agrries i, a ms a ms, protegien amb la seva ombra
els productes conreats als terrenys de regadiu.
En aquests camps shi plantaven verdures i llegums: cols, alls
tendres, cebes, carbasses, cogombres, pastanagues, llenties, faves i ci-
grons. A partir del segle XIII, amb lexpansi de les lleguminoses safavor
lestructura econmica de lexplotaci pagesa, perqu aquests productes
foren molt rendibles, aportaren un alt valor nutritiu i actuaren com un
adob natural dels sls.
67
Part daquesta producci hortcola senviava
a la Ciutat Comtal que consumia hortalisses procedents de les explo-
tacions agrcoles situades a lentorn rural ms proper.
68
A ms a ms,
en temps de carestia frumentria, per a paliar la fam de la poblaci
es panicaren algunes lleguminoses com les faves i els cigrons.
69
En aquests espais agrcoles, tamb es plantaren alguns conreus
preindustrials com el lli i el cnem que representaren una nova entrada
de capital per a les famlies pageses
70
o, simplement, foren exigits pels
arrendadors dalguns censos. En algunes zones del Maresme, com fou
el cas de la vila dArgentona, els pagesos havien de satisfer totum
decimum panis, vini, carniun, denariorum lini canabi.
71
A les explotacions de regadiu es diferenciava lhort, concebut
com un dels components de lexplotaci agrcola associada als masos,
de lhorta, espai de major superfcie situat en una zona on era possi-
ble fer-hi arribar una conducci daigua.
72
Coral Cuadrada demostra
que a lalta edat mitjana existiren hortes que es concentraven prop de
les rieres maresmenques.
73
La toponimia baixmedieval conrma que
aquestes extensions dhorta tamb existiren al segle XV. Entre daltres,
cal assenyalar lHorta del castell de Vilassar
74
i els Hortals de Ca-
brera.
75
Amb lobjectiu de palliar la irregularitat dels cursos uvials i la
sequera estival, els pagesos maresmencs aprotaren laigua de fonts,
76
67. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 200.
68. Teresa-Maria VINYOLES, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, p. 170.
69. Pere BENITO i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 58.
70. A linventari dels bns de Joan Amat, del venat del Sant Crist de Vilassar,
entre daltres objectes sescripturaren entorn de quatre lats de li amarat, 1480-11-11,
APSGVD, Diversorum 150.
71. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 92-
93, 143 i 210.
72. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 87.
73. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 177.
74. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 64.
75. AHPB, Bartomeu AGELL, Manuale primum, fol. 46.
76. Font de Bonanat Grau (1411-7-25, APSGVD, Manual 5, fols. 162v-163.
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 162). Torrent ab font prop del mas Pi (1377-2-15
APSGVD, Manual 4, fols. 24-25).
92 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
mines, pous, rescloses,
77
dics i basses
78
i construren canals.
79
En alguns
contractes, la importncia de laigua tamb es veu reectida amb la
cessi del dret de regar
80
i amb lestabliment de torns de regatge.
81
Si b per a daltres zones i per a poques anteriors es pot aplicar
lexpressi que lhort s lespai de la llibertat pagesa,
82
aquesta imatge
no s la que correspon a la zona del Baix Maresme. Als contractes
estudiats es constata com bona part daquestes terres de regadiu foren
dependents i, per tant, estigueren sotmeses al pagament de censos.
83
77. Com a lmit dun hort de Cabrera, venut per Gabriel Castellar a Nicolau
Bonivern, de Vilassar, gur la resclosa de lhort de nAgell, 1444,11,3, APSGVD, Ma-
nual 7, fol. 24v.
78. Dues de les afrontacions dunes cases vilassarenques estaven prop de la bassa
dAroles (1474-12-4, APSGVD, Manual 8, fol. 173v). El topnim que situava una pea
plantada de vinya i en part erma fou sobre la bassa regadora (1479-3-14, APSGVD,
Diversorum 72). Tamb sidentic un hort i un tros de terra que estaven a la bassa del
mol, 1399-10-28, APSGVD, Manual 5, fols. 108-109 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108.
79. A partir del segle XI es pass de laprotament dels recs moliners a la cons-
trucci especca de canals de regadiu (Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 178-
179). Malgrat aix, al segle XIII, a Argentona, molins i zones dhorta compartien laigua.
El 25 de maig de 1256, Pere Riera i Alexidis foren establerts per Berenguer de Sant
Vicen en el mas Casela i specialiter cum tota illa pars quod dictus mansus habere et
facere debet in illo molendino de Mossode predicta vero aqua possit rigare mansus de
Amatller in die martis et in die veneris tam in die quam in nocte regidivis autem diebus
in mansi tuo de Chasela in noctibus (Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona..., pp. 142, 188-189). El 4 de maig de 1396, un establiment efectuat
per Miquel des Bosc a favor de Bernat Dilmer, de Vilassar, mostra com dos dels seus
lmits foren una muntanya ab lo rech que alli s, AHMAR Llibre del Baixell, fol. 144.
80. En un establiment de lany 1479, gur una pea amb un cobert de teules
i pedra i el dret de poder regar (BC, Fons Moja, lligall 269). A canvi de lentrega dun
pollastre, el 14 de febrer de 1395, Miquel des Bosc establ laigua de Montcabrer a Jaume
Roudors, de Vilassar, APSGVD, Manual 5, fols. 11v-12 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 11.
81. Miquel des Bosc pact el dret o facultat de poder regar lo disapte y diumenge
lo hort que dit adquisidor t prop de sa casa que hip de la font de Bonanat Grau a Joan
Vivent, de Vilassar, 1411,7, 25, Manual 5, fols. 162v-163 i AHMAR, Llibre del Baixell,
fol. 162.
82. Jaume VILAGINS, El paisatge, la societat i lalimentaci al Valls Oriental (segles
X-XII). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 234),
2001, p. 88.
83. Venda entre Francesc Rossell, sastre barcelon, i el seu ll Bartomeu a Bernat
Orriols, de Cabrera, dun hort amb aigua per a regar, dependent de la Pia Almoina de
la Seu de Barcelona (1422-4-13, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424),
fol. 46). Venda a carta de grcia de Gens Campins i Eullia, del venat de la Santa
Creu de Vilassar, a Joan Avella, de Vilassar, dun hort amb aigua, alou de Pere des Bosc
(1474-4-14, APSGVD, Diversorum 113). Els mateixos venedors tamb alienaren a carta
de grcia dos horts amb aigua per a regar, sota domini i alou de la capella de Sant
Bartomeu de Cabanyes, a Jaume Roudors. Shavia de satisfer una gallina en concepte
de cens, 1475-5-15, APSGVD, Diversorum 113.
93 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Com a excepci del que sha comentat ns aquest moment,
quan sha constatat la importncia del treball rural basat en la m
dobra familiar pagesa, es compta amb una escriptura que mostra
un contracte atpic per a la zona estudiada. Aquesta font demostra
documentalment lexistncia de casos allats de treball assalariat i,
a ms a ms, resumeix a la perfecci molts dels aspectes que shan
presentat amb anterioritat.
84
Es tracta duns captols del 6 dabril de 1387 pactats entre Jaume
Bar, escriv barcelons, i Arnau Cost, orind de Castell de Farfanya.
Segons aquests acords, a canvi de 22 lliures anyals i daltres concessions
de Jaume Bar a favor dArnau Cost i la seva muller, aquests tenien
lobligaci de conrear cinc vinyes situades prop del mas Belllloch, de
Tiana, i viure a lesmentat mas.
85
El captol que escriptur el complement salarial dArnau Cost
i la seva muller mostra la diversitat de productes conreats als masos
baixmedievals de la Catalunya Vella, els animals tpics daquestes ex-
plotacions i algunes de les feines agrcoles realitzades per la pagesia.
Aix es constata la planicaci del repartiment de les terres per dedi-
car-les al conreu de determinats productes com lordi, les faves, els alls
i daltres llegums que no sespeciquen. Aquests productes, les aus de
corral i un porcell foren el complement salarial que el propietari del
mas Belloch conced als seus treballadors per alimentar-se.
Segons aquests captols, Arnau Cost i la seva muller havien de
dedicar part de la seva jornada laboral a les vinyes del mas, s a dir,
a xubrir e poar e cavar les vinyes. Per tant, havien dajudar a Bar
durant la verema i a trafegar lo vi quis fa en lo dit mas e de levar
les btes qui sn en lo dit mas a messi del dit Arnau. Arnau Cost
tamb havia de planicar el conreu de les fexes e altres terres del dit
mas ax en sembrar ordi, faves o aylls o altres legums aytals com lo
dit Jacme Bar elegir. Per consegent, aquest darrer tingu la potestat
descollir els productes de sec i de regadiu que shavien de conrear
a les seves terres. A ms, segons aquests acords, Bar tamb havia de
pagar les llavors i podia alimentar-se amb els productes conreats quan
resids al mas.
84. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Explotacin agraria y trabajo campesino en el
entorno de Barcelona durante la Baja Edad Media, a XIII Congrs dHistria Agrria.
Congrs Internacional de la SEHA, Universitat de Lleida, 12-14 de maig de 2011. <http://
www.seha.info/congresos/2011/S1-Richou,%20Montserrat.pdf>.
85. AHPB, Pere Granyana, Capibrevium secundum (1386-VI-27/1387-IV-2), fol. 136.
La transcripci daquest document es pot consultar al document 4 de lapndix documental.
94 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
En aquests acords, tamb es va explicitar per escrit que, a ex-
cepci de les ametlles, la resta de les collites havien de ser per a
Cost. Unes clusules semblants serveixen per als animals del mas.
Es compraria un porcell a mitges, lalimentaria Arnau Cost i desprs
es repartiria la carn daquest animal entre ambds. Cost podia tenir
un gall i dos parells de gallines, que les alimentarien entre tots dos
i que sestabularien amb les gallines de Bar. Tamb es pacta que
els ous daquestes aus havien de ser per als Cost. Tot i aix, si Bar
o un dels seus procuradors volien menjar-ne tamb podrien fer-ho.
Lalienaci de muntanyes senceres o duna part noms gura
documentada en cartes precries. En una carta precria, realitzada
el 21 de maig de 1371, Pere des Bosc conrm el domini til duna
muntanya, a Pere Colomer, de Premi, situada al torrent Gili i de-
limitada per dos recs, el que anava a la font dels Canals i el que
arribava ns al mas Nadal. Si la muntanya es conreava, shavia de
satisfer loctau i el braatge del pa i el set del vi. En cas contrari,
shavia de pagar 4 sous.
86
Les peces bosquines permeteren lampliaci del territori per con-
rear productes agrcoles, malgrat que eren menys frtils que les de
la plana. Aquests espais muntanyencs tamb sutilitzaren per a lex-
tracci de fusta i per a la recollecci de fruits silvestres destinats a
lalimentaci de la poblaci i dels animals. Dentre aquests productes
cal assenyalar les mres, les maduixes de marge, els esprrecs silves-
tres, els bolets i els aglans. La muntanya tamb oferia a la poblaci
daltres recursos, com ara els animals procedents de la cacera.
LHABITATGE
Als segles XIV i XV, la poblaci del Baix Maresme sorganitzava
segons dos tipus de poblament.
87
En el concentrat, la poblaci sagru-
86. APSGVD, Manual 2, fols. 27v-28.
87. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 56-58. Jaume OLIVER i BRU, Intro-
ducci a la histria de Premi de Dalt..., 76-80. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci
a la histria dArgentona..., pp. 65-72. Josep Maria ROQU i MARGENAT, rrius. Contribuci
a la histria del poble. Matar: Grup dHistria del Casal (Collecci el Rac, 2), 1998,
pp. 41-43. Josep SAMON FORGAS, Per la sagrera de Vilassar. Ipsa Arca, 2 (Vilassar de
Dalt, 1999), pp. 36-47. Enric SUBIA i COLL, Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900).
Argentona: Ajuntament dArgentona, 2001.
95 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
pava a reds de les esglsies parroquials i dalgunes capelles.
88
En
canvi, el dispers estigu conformat per una srie de masos allats.
89
A Vilassar, cal diferenciar tres zones de poblament:
90
el nucli de
Vilassar,
91
el venat de Cabrils i el venat de la Santa Creu.
92
Al nucli
de Vilassar, la poblaci habitava en cases o masos, situats al voltant de
la sagrera de lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar o prop
daquesta.
93
La poblaci dels venats de Cabrils i de la Santa Creu
vivia respectivament a recer de les sagreres de lermita de Sant
Cristfol de Cabrils i de la capella de la Santa Creu.
94
A la zona
88. Lorigen de les esglsies parroquials i de les capelles fou similar. Entre els
segles X i XI, la majoria daquests temples foren fundats com a ermites. Posteriorment,
algunes daquestes ermites es convertiren en esglsies parroquials, com Sant Feliu dAlella,
Sant Mart de Tei, Sant Pere de Premi, Sant Feliu de Cabrera i Sant Cebri de Tiana.
En canvi, daltres ermites esdevingueren capelles sufragnies dependents desglsies par-
roquials. Entre aquestes ermites, cal recordar la de Santa Susanna, dAlella, la de
Santa Anastsia, de Premi; la de Santa Maria de la Cisa, de Premi, i la de la Santa
Creu de Cabrils. Daltres ermites continuaren amb la mateixa consideraci, com Sant
Rom, de Tiana, Sant Mateu, de Premi; Sant Cristfol, de Cabrils, Sant Salvador, de
Vilassar de Dalt; Sant Cebri, de Cabrera, i Santa Margarida, de Cabrera, Joaquim
GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa pre-romnica i romnica al Baix Maresme.
Vol. 2. Argentona: Edicions La Comarcal, 2002. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies
humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, pp. 10-11.
89. Per a Jordi Bols, s probable que el mot mas provingui de la Gllia pre-
carolngia. Aquest terme es va difondre per la Marca Hispnica arran de la conquesta
francoaquitana dirigida per Carlemany. Per tant, si fos aix, es tractaria dun procs
daculturament, mitjanant el qual sintrodu un vocabulari nou, que serv per a denir
un tipus de poblament anterior a la conquesta carolngia, Jordi BOLS, El mas, el pags
i el senyor..., Barcelona, Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 81), 1995, pp. 40-42.
90. Pere BENITO i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 22.
91. El nucli de Vilassar est situat a un empit de la Serralada enfocat a mar i
interposat entre dues rieres, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci
del territori, el cas de Vilassar de Dalt.
92. s probable que lorigen del venat del Sant Crist fos un assentament ibric
de plana, al qual es sobrepos una villa durant la romanitzaci. Posteriorment, aquesta
es va anar disgregant en els vuit masos dpoca medieval (Josep VILADEMUNT I CORNEI,
Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt..., p. 18). Aquest
venat es desenvolup al voltant de la capella dedicada a sant Cristfol, a lactual loca-
litat de Cabrils. La referncia documental ms antiga daquesta capella pertany al se-
gle XI. Es tracta dun document de compravenda duna casa i les seves terres on apareix
com a afrontaci, Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa pre-romnica
i romnica al Baix Maresme..., p. 46.
93. Aquesta realitat no coincideix amb la imatge que ens han transms un llarg
nombre descriptors, historiadors i folkloristes del nostre pas, que han privilegiat la visi
del mas allat, Antoni Furi, Les estructures: de la terra al mercat, Histria agrria dels
Pasos Catalans. Edat Mitjana, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 247.
94. Mercs a un capbreu-consueta del segle XV, es pot saber la distribuci geogrca
dels masos i bordes vilassarencs. Al venat de Vilassar hi havia: el mas Aroles, el mas
Pons, la borda de Benet Isern, el mas den Pi, el mas de nAlzina, el mas den Colomer,
el mas den Benet Ferrer, la borda den Verdaguer, el mas den Vilar, el mas den Vidal,
96 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
costanera, hi havia una concentraci de botigues i barraques de
pescadors que, a partir del segle XVI, es denomin venat de mar.
95
Dels quatre nuclis de poblament esmentats, el de Vilassar fou el
que experiment un major creixement, ats que en expandir-se, en
direcci al castell, super lmbit de la sagrera. En aquesta zona
es concentr lactivitat artesanal i comercial del terme, ja que a la
plaa del Mercadal se celebrava el mercat setmanal.
96
El poblament concentrat premiarenc fou anterior a la creaci
de la sagrera.
97
Per aix, al segle XI, amb laparici daquest espai,
la borda den Dilmer que fou den Barbarossa o den Guillot, el mas den Mart, el
mas den Juli, el mas den Tria, el mas den Sim Isern prop de lesglsia, el mas den
Riera de la sagrera, el mas den Serra de la sagrera, la borda den Pasqual Bonany de la
sagrera, el mas den Pere Ferrer de la sagrera, el mas den Eimeric de la sagrera, el mas
den Agell, el mas den Morell, la borda den Berenguer Marqus, que fou den Morera
o de nAndreu, el mas den Castellar, el mas de nEstrany, el mas den Lovara, el mas
Sabater, el mas Bosc o den Pere dOr, el mas Matar, el mas Draper lies Domnec, el
mas Mart lies Morera, el mas Morot, el mas Marqus, el mas Canal, el mas Alacant,
el mas Bonhivern, el mas Artaguil, el mas de nAlemany Eimeric, el mas o borda de
Vidal de Gordei, el mas den Riera del pou, el mas Parera, la borda den Colom, la borda
den Berenguer Marqus, la borda den Tri, el mas Dilmer i la borda de Pere Parnya. Al
venat de Cabrils: la borda de Sagalar, el mas Tolr, el mas den Rafart, el mas den Mas,
el mas Bonanat Guerau, el mas Cuquet, el mas Berrat, la borda de Galceran, la borda
de Morera, el mas dArmengol, el mas den Salv, el mas de nAmell, el mas Campins,
el mas Bergai, el mas Serra, el mas de Brill, el mas Pere Guerau, el mas Guillem Guerau
lies Veil de Cabrils, el mas Duran, el mas Simonet, el mas Pere Riera de Cabrils, la borda
den Llad, el mas Soler, el mas Pere Amat, el mas Roig, el mas Pere Amad i la bor-
da den Banyeres. Al venat del Sant Crist: el mas Amat, el mas Carbonell, el mas Saura,
el mas Vives, el mas Flor, el mas Veil, el mas Roudors i el mas Casals. A la zona costanera: el
mas den Pere Riera i la borda den Francesc Sabater, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., pp. 25-26.
95. Pere BENITO i MONCLS, Lobertura al mas duna societat feudal. La gnesi
dels primers venats martims de la comarca del Maresme: Vilassar 1400-1550, 1490
En el umbral de la Modernidad. Valncia: Consell Valenci de Cultura de la Generalitat
Valenciana, 1994, pp. 721-732.
96. Aquesta plaa estava situada en el lmit dels horts i del recinte emmurallat
del castell i de la sagrera i de lalou de lesglsia parroquial i en la conuncia de dos
camins, presidida per una creu. La creu, el Cristo de Can Pei, s lnic element que
resta com a vestigi de lantiga fesomia histrica daquest centre neurlgic (Pere BENITO
i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents, p. 22). El 24 de juliol de 1370, Pere des
Bosc establ un tros de terra, situat al mercat de Vilassar, a Bernat Colom, de Vilassar.
En aquest terreny, lemteuta estava obligat a construir-hi cases (APSGVD, Manual 2,
fols. 37v-41). El 26 de juny de 1440, Joan Ros, procurador de Pere des Bosc, establ a
Antoni Grau, teixidor de lli, de Vilassar, unes cases amb hort, situades prop del castell
i entre les tinences de Salvador Eimeric i de Pere des Bosc, la plaa del Mercadal i un
cam pblic, BC, Fons Moja, lligall 278.
97. Jaume Oliver dissenteix de la visi tradicional de la sagrera que contempla
aquest espai consagrat al voltant duna esglsia, on els pagesos emmagatzemaven les
seves collites, les seves eines del camp i els seus bns ms preuats, com una instituci
que havia intentat aturar la violncia feudal. Per a Oliver, les sagreres i les assemblees
97 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
shagu de reorganitzar el nucli de poblaci, senderrocaren les cases
que no respectaven les trenta passes al voltant del temple parroquial.
Possiblement, el poblament dispers sorigin amb levoluci dantics
casals dels segles X i XI situats als vessants muntanyencs.
98
A Cabrera,
a part del nucli concentrat que sorigin al voltant de la seva esglsia
parroquial, destac el venat dAgell.
TAULA 7
Tipologia de les escriptures referents a lhabitatge
H
a
b
i
t
a
t
g
e
C
o
n
f
e
s
s
i
o
n
s
E
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t
s
S
o
t
s
e
s
t
a
b
l
i
m
e
n
t
s
C
a
r
t
e
s
p
r
e
c
r
i
e
s
E
n
f
r
a
n
q
u
i
m
e
n
t
s
P
e
r
m
u
t
e
s
A
r
r
e
n
d
a
m
e
n
t
s
C
o
m
p
r
a
v
e
n
d
e
s
p
u
r
e
s
C
o
m
p
r
a
v
e
n
d
e
s
a
c
a
r
t
a
d
e
g
r
c
i
a
T
o
t
a
l
Bordes 4 - - 3 - - - - - 7
Cases 13 4 1 1 - - 4 14 - 37
Masos 35 1 2 6 13 2 4 15 - 78
TOTAL 52 5 3 10 13 2 8 29 0 122
Lanlisi de la documentaci consultada ha perms quanticar
els tipus dhabitatges i com a resultat sha obtingut el percentatge
dun 64% de masos, 30% de cases i 6% de bordes. La major part dels
contractes que alienaren masos foren emtutics, destaquen les confes-
sions amb un 42% i les cartes precries amb un 8%. A les escriptures
de compravendes pures destaca lalienaci dun 65% de cases dependents
davant dun 40% de masos de la mateixa condici.
99
Aquests resultats
ratiquen la importncia de lemteusi i la continutat poblacional de
la zona estudiada, malgrat la migraci i laglevament dalguns masos,
que veurem a continuaci.
A lpoca medieval, el mas fou lhabitatge predominant ms que
no pas cases i bordes (vegeu la taula 7). La famlia pagesa desenvolup
de Pau i Treva tamb contriburen a la consolidaci del sistema feudal, car ambdues
institucions diferenciaren la violncia legtima de la tolerada i de la proscrita. Les sa-
greres, en realitat, constitueixen lexpressi del pacte que, en el si de la classe dirigent,
tant laica com eclesistica, permet la reproducci estable del domini feudal, Jaume
OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 77.
98. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., pp. 76-81.
99. A lannex es pot consultar la relaci de masos de Cabrera, de Premi i de
Vilassar del perode 1348-1486 (vegeu taules 17, 18 i 19).
98 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
la major part de les seves activitats econmiques al voltant del mas,
ents en el sentit ms ampli del terme, que comprenia la gent que hi
habitava, la casa pairal amb les seves dependncies, les seves terres
i les activitats econmiques que shi realitzaven.
100
Aquests espais
conguraren diferents unitats dexplotaci familiar i es consideraven
rendibles quan permetien satisfer les necessitats de manutenci i de
reproducci de la famlia del mas i el pagament de diferents tipus
de rendes (senyorials, jurisdiccionals i contractuals). Si hi havia exce-
dents podia adrear-se aquesta part de la producci al mercat.
Lalienaci de masos fou fora cobejada perqu no hi havia gaires
oportunitats dadquirir-ne en bones condicions. Els masos podien pas-
sar per diferents fases i en el pitjor dels casos aquests cicles podien
originar abandonaments, enrunaments i aglevaments.
101
TAULA 8
Relaci entre topnims de masos i bordes amb antropnims
dhereus i pubilles (Cabrera, Premi i Vilassar 1348-1486)
COINCIDNCIES PERLLONGADES
Arnau, Arn, Cors, Geronella, Llad, Malloll, Pons, Puig, Riba, Segu, Soler i Tria
(Cabrera).
Botey, Cisa, Colomer, Dorca, Estrader, Figuera, Font, Riera, Rossell, Rossell, Sala,
Sol i Soler (Premi).
Abril, Armengol, Aroles, Bonivern, Carbonell, Casals, Colomer, Cuquet, Dilmer,
Estrany, Isern, Juli, Mart, Morot, Parera, Pi, Pons, Rafart, Riera, Veil, Vidal, Villar i
Vives (Vilassar).
100. La major part dels masos baixmedievals vilassarencs tenien una estructura
ms complexa i evolucionada que la casa. Comptaven amb cinc o sis espais distributs
en una o dues plantes. Aquestes estances acostumaven a ser lentrada, el celler, la cuina,
els cortals i una o dues cambres. Els models ms simples de cases eren duna sola pea.
En canvi, les cases dels menestrals estaven distribudes en tres mbits: lentrada on hi
havia el menjador, la cuina i la cambra-dormitori. A la sagrera, hi havia cases de dues
plantes. A la primera planta, hi havia la cuina i una cambra i, a la segona planta, una
altra cambra, Pere BENITO, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 52.
101. Lalienaci i laglevament de masos tamb han estat observats per a poques
anteriors. Per tant, no sels ha de considerar com un fennem caracterstic de la baixa
edat mitjana, Pere BENITO i MONCLS, Senyoria de la terra i tinena pagesa al comtat de
Barcelona (segles XI-XIII). Barcelona: CSIC, 2003, pp. 308-315.
99 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
DIVERGNCIES CONSTANTS
Alier, Andreu, Ferrer, Fornells i Lena (Premi).
Arany, Barata, Bengut (b),
102
Jasset, Mart, Nadal i Perpiny (Vilassar).
DIVERGNCIES DETECTADES
Agell,
103
Avella,
104
Bellot,
105
Canal,
106
Canyet,
107
a Vall, Eres, Feliu, Jaume i Roure
(Cabrera).
Alier, Agell, Andreu, Pere Ferrer, Fornells, Lena, Orenga, Perdal, Sol i Soler (Premi).
Alzina, Amad, Artaguil, Aulovara, Banyeres, Bosc, Canal, Colom, Costonera,
Domnec, Eimeric, Mart, Morera, Morera (borda), Sagalar, Serra, Serra (borda) i Torre
(Vilassar).
102103104105106107
Lantropnim de la famlia que habitava un mas acostumava a
coincidir amb el topnim amb el qual sidenticava aquell mas.
108
Per
102. (b): borda.
103. El 20 dabril de 1477, Salvador Bartomeu, de Cabrera, fu donaci del mas
o casa Agell a la seva lla, Francina. Salvador ho havia rebut, per via testamentria de
Vicenta, la seva difunta mare, qui ho heret via testamentria de Bartomeu Agell, notari
de Barcelona (AHPB, Miquel Franquesa Plec de captols matrimonials (1452/1482) i Ma-
nuale decimum octavum (1476/1477)). El 17 de febrer de 1481, Pere Malloll dAvall, de
Cabrera, confess en un capbreu de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona unes peces
de terra i els masos Malloll, Agell i Oliver, 1481-2-17, ACB, Pia Almoina, Capbreus A.
N 38 1485 a 1645, fol. 92.
104. Denici de tots els bns de Pere Avella, lies Orriols del venat dAgell de
Cabrera, a favor de Salvador Ferrer, ferrer, 1459-6-15, APSGVD, Diversorum 98 i 107.
105. El mas Bellot pass a ser mas Puig. El 17 de gener de 1445, Pere Bellso-
ley, de Santa Maria dArenys, fu donaci daquest mas a Antoni Puig. En el testament
daquest darrer, del 30 de mar de 1470, sespecic que aquest mas abans es deia Puig,
BC, Manuscrit nm. 1221, nm. 63 Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa
y mas anomenat Arn, en la parrochia de Cabrera en lo Veynat de Agell.
106. El 20 dagost de 1472, Clara, muller de Pere Arnau, de Cabrera, vdua de
Bernat Colomer, de Premi, senyora til i propietria del mas Canal, escoll com a hereu
universal Guillem Bartomeu, de Cabrera, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 98-99.
107. Donaci del mas Canyet de Salvador Canyet a Bartomeua, lla de Francesc
Eimeric, lies Bonet i Salvadora, consobrine germane mee (1461-6-28, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1461)). Sis anys ms tard, Joan dArgentona, donzell barcelon i senyor
directe del mas, escriptur una poca a favor de Pere Andreu, lies Fornells, de 101 sous,
tres quarteres dordi i un parell de gallines pro censibus de tempore preterito et usque
in die quo vos matrimonium contracistis cum Bartholomea quondam sponsa vestra do-
mina et propietaria subscripti mansi michi debitis et solvi cessatis racione et ocasione
mansi Canyet, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre com (1465/1479).
108. Montserrat RICHOU I LLIMONA, La famlia i el mas en les estratgies patri-
monials al Vilassar Baix medieval, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics,
nm. XX (Barcelona, 2009), pp. 259-275.
100 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
aix, la interdependncia dambds identicadors facilita lestudi tant
de la situaci duna unitat familiar i del seu mas en un moment donat
com de la seva evoluci temporal. Un cas a part fou la dalguns ca-
balers pubills que en maridar-se no utilitzaren el cognom de la pubilla,
sin que el desplaaren al darrer lloc com a lies. En aquests casos,
linvestigador ha de consultar fonts de diferent tipologia per poder
elaborar lestudi de cas. En un pol oposat, la presncia de pubilles
amb antropnims feminitzats s un fet que facilita en gran mesura
les tasques dinvestigaci.
En levoluci dun mas pot observar-se diferents fases o cicles
que mostren tendncies destabilitat, de creixement o dinvoluci. Com
s evident, les estratgies de reproducci familiar i les actuacions des-
envolupades pels hereus o les pubilles de cada unitat familiar foren
el motor que impuls el mas vers una direcci o una altra. El paper
desenvolupat pels capdavanters del mas tamb es reect en la situaci
social que an ocupant la seva famlia pel que respecta a un espai ms
ampli compartit amb els convilatans.
Lanlisi de les convergncies i de les divergncies detectades entre
els antropnims dels hereus i de les pubilles vilassarencs i els topnims
dels seus respectius masos, durant el perode 1348-1486, indiquen les
diferents tendncies o dinmiques relacionades amb les fases devoluci
abans esmentades.
Lobservaci de llargs perodes en els quals predomin la coin-
cidncia entre lantropnim i el topnim, identicadors de la famlia
i de la seva explotaci familiar, demostren la pervivncia del llinatge
familiar pags analitzat en un indret geogrc concret. Lhabitatge i
explotaci continuats dun mas per aquestes famlies indica que la ten-
dncia predominant fou destabilitat i/o expansi, ja que les estratgies
de reproducci i patrimonials havien estat les encertades i, per tant,
com a mnim, havien assegurat una identicaci continuada amb un
antropnim i un topnim idntics. En la majoria dels casos, aquesta
circumstncia es ratica amb les informacions aportades pel capbreu
de 1558-1614, recopilat a instncies de Miquel des Bosc i de Sant
Vicen.
109
En canvi, per a daltres casos, aquesta font s insucient,
ja que no aporta la identicaci dels hereus i de les pubilles dalguns
masos aloers o dels dependents daltres senyories.
Lanlisi de les divergncies detectades entre un antropnim i
un topnim fora sovint comport la consulta de fonts notarials de
diferent tipologia per a determinar si les divergncies detectades foren
109. M. Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...,
pp. 111-309.
101 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
puntuals o constants. Lestudi de les divergncies puntuals assenyala la
presncia duna problemtica familiar, que podia derivar en dues ten-
dncies oposades: lestabilitat o la involuci. A la tendncia destabilitat,
sobserva un redreament vers la convergncia inicial,
110
mentre que en
la dinvoluci sinici una dissociaci o divergncia continuada entre
un antropnim i un topnim, que ns llavors havien estat idntics. En
aquests casos, es constata des de la desaparici dun grup familiar
111
ns a lalienaci dun mas a una branca collateral, fora de lmbit fa-
miliar o la seva disgregaci. Dins daquesta categoria, tamb sobserva
la presncia de cabalers pubills reticents a utilitzar lantropnim de la
seva muller pubilla, que coincideix amb el topnim del seu mas, i a
desplaar el seu cognom al darrer lloc com a lies.
112
En algunes ocasions, la fase dinvoluci dun mas comport di-
ferents situacions. Entre aquestes, cal assenyalar labandonament, les-
tat runs, lenrunament i/o laglevament per daltres famlies que ja
comptaven amb un altre mas. Aquesta temtica encara no ha estat
tractada pel Maresme baixmedieval, perqu les fonts acostumen a ser
escadusseres i no faciliten lestudi de les darreres actuacions de totes
aquelles famlies que hagueren dabandonar el seu mas. En general,
aquestes fonts forneixen a lestudis des de notcies puntuals, que noms
aporten algunes dades, ns a un conjunt documental dalguns masos,
cosa que permet conixer millor alguns aspectes de la problemtica
familiar aix com lestat del mas en diferents poques.
Per al perode 1354-1479, les fonts consultades mostren lexistncia
de catorze masos i una borda que estigueren deshabitats, enrunats,
derruts o disgregats. Els primers casos de masos rnecs localitzats al
Vilassar baixmedieval sn els masos Barata i Arany. Lany 1354, el
110. Donaci del mas Morell de Guillema, muller de Guillem Morell, i aquest
darrer al seu nt Pere Serra, ll de Bartomeu Serra, de Vilassar (1383-12-29, APSGVD,
Manual 4, fols. 164-164 bis). A les escriptures desposalles Pere continu utilitzant el
cognom Serra (1383-12-29, APSGVD, Manual 4, fols. 165-166v). Ms tard, quan Pere
actu com a legtim hereu sidentic amb el cognom Morell, antropnim que torn a
coincidir amb el topnim del mas Morell.
111. Hi ha antropnims que no apareixen mai a la documentaci consultada
i que podrien correspondre a topnims de masos rnecs, detectats al segle XIV i que
continuaren esmentant-se als segles XVI i XVII. Com a exemples, es poden esmentar els
masos Arany i Barata. La migraci dels Arany a Barcelona es conrma amb el llegat
testamentari, realitzat per Constana, vdua de Guillem Prats, de Barcelona, a favor de
la seva nta Jaumeta, rfena de Sim Arany, de Barcelona. Es tracta dun censal mort
que satisfeia Ramon Alzina, de Vilassar, 1382-2-1, APSGVD, Manual 3, fol. 34.
112. Aquesta actitud tamb es reecteix en les confessions dalguns cabalers pubills
al capbreu de 1558-1614 de Miquel des Bosc i de Sant Vicen. Per exemple, Sebasti Boet,
lies Carbonell, declar el mas Carbonell i Bernat Cisa, lies Parera, el mas Parera, M.
Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 229-230.
102 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
mas rnec Barata fou confessat per la famlia Carbonell al capbreu
de Pere des Bosc.
113
Posteriorment, en el segon capbreu dels des Bosc,
lescripturat als segles XVI-XVII, la famlia Carbonell continu declarant
la possessi daquest mas. Abans de lany 1394,
114
el mas Arany fou
objecte de la disgregaci dalgunes de les seves tinences, desaparegu
amb lestabliment dels masos den Colomer
115
i un descendent daquesta
famlia, en Vicen Colomer del Cam, encara el confess al capbreu de
Miquel des Bosc i de Sant Vicen.
116
Les causes de labandonament daquests masos no estan docu-
mentades, per algunes dades permeten suggerir una explicaci. Com
que labandonament dun mas preced al seu deteriorament i posterior
enrunament,
117
lestat daquests masos vilassarencs demostra una mnima
incidncia a Vilassar de la fam de 1333, de la primera pesta (1348) i
dels successius rebrots, aix com de la carestia del 1374-1376.
118
Per
tant, s ms plausible considerar la hiptesi que en aquests dos casos
es percep un fracs de les estratgies de reproducci de les unitats
familiars, ja que foren incapaces dassegurar el relleu generacional de
les branques troncals dels masos ni amb parents collaterals. Dit duna
altra manera, es constata la incapacitat dassegurar lexplotaci del mas
per manca de m dobra familiar.
119
Aquesta circumstncia tamb sob-
113. AHMAR, Capbreu vell de les rendes de Vilassar i Argentona 1354-1356. BC,
Fons Moja, lligall 279, full solt.
114. El darrer Arany documentat com a habitant de Vilassar fou Guillem Ara-
ny, que mor entre els anys 1337-1339, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 264.
Carta precria duna pea de terra del mas Arany de Miquel des Bosc a favor de Jaume
Estrany, de Vilassar, 1394,10, APSGVD, Manual 5, fol. 4.
115. Establiment duna pea sobre los masos dits los Colomers, on abans hi
havia el mas Arany, de Pere des Bosc a Salvador Colomer, de Vilassar, 1443-11-18, BC,
Fons Moja, lligall 278.
116. M. Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
117. Es pot situar el primer ter del segle XV, com el perode dabandonament
del mas Segu, de Cabrera. No sha trobat cap referncia de la famlia Segu, des de la
donaci del mas Segu, efectuada per Jaume Segu al seu ll, Joan, el dia 1 dagost de
1429, i algunes escriptures relacionades amb les esposalles daquell (AHPB, Bartomeu
Agell, Primum Manuale (1419-1424), fol. 74v). Posteriorment, lany 1458, sescriptur el
mas Segu enrunat (AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1458)). Lany 1481, a la confessi
realitzada per Bartomeu Puig, de Cabrera, a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, se
situ una pea de terra, in qua antiquitatus erat constructus lo mas Segu, ACB, Pia
Almoina, Capbreus A N38 1485 a 1645, fol. 91.
118. Coral Cuadrada ja constata a la seva tesi doctoral que la presncia de masos
rnecs no fou gaire elevada, CORAL CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 289.
119. Pierre VILAR, Catalunya dins lEspanya Moderna, vol. 1. Barcelona: Curial,
1981, pp. 100-203. Eva SERRA, El rgim feudal catal abans i desprs de la Sentncia
Arbitral de Guadalupe, Recerques, 10 (Barcelona, 1980), pp. 17-32. Josep M. SALRACH,
La Pesta Negra i els orgens del problema remena, Anuario de Estudios Medievales,
annex 24 (Barcelona, 1989), pp. 13-34. Rosa LLUCH i BRAMON, Els remences de lAlmoina
del pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)..., 2003.
103 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
serva als altres masos, que es poden consultar a la taula 9. Com que
dalguns daquests darrers es compta amb ms informaci documental,
les causes de lestat del mas poden explicar-se amb ms seguretat.
TAULA 9
Masos deshabitats o derruts a Cabrera, Premi i Vilassar
(1354-1479)
120121122123
Data Mas Dependncia Localitat Estat
1354 Barata des Bosc Vilassar Rnec
1402 Borda de
Morera
des Bosc Vilassar Disgregaci
1429 Servet Pere Botey, de Premi Premi Deshabitat
1443 Mart Alou Vilassar Rnec
Arany Beneci de Sta.
Anna de la Seu de
Barcelona
Vilassar Rnec
1458 Segu Cabrera Derrut
1461 Avella Cabrera Derrut
1464 Amig Monestir de Sant
Miquel del Fai
Premi Derrut
Eres
121
Cabrera Derrut
1466 Avella Cartoixa de Santa
Maria de Montealegre
Vilassar Derrut
1473 Alzina
122
des Bosc Vilassar Deshabitat
Artaguil Alou Vilassar Rnec
Morell
123
des Bosc Vilassar Derrut
120. A la taula, sha consignat la dada ms antiga que informa de la situaci
del mas.
121. El 4 de setembre de 1464, Sim Llopis, lies Pon, ll i hereu de sa difunta
mare, Joana, muller de Sim Llopis i domina util et propietaria del mas Eres diruti
et inhabitati vengu una pea a Esteve Mayol, de Cabrera, AHPB, Bartomeu Agell,
XXXXIII Manuale (1464).
122. En un document de compravenda, Margarida, vdua de Pere Marqus, i
el seu ll, Pere, de Vilassar, vengueren a Antic Pons Cerola, de lesmentada parrquia,
una pea de terra del mas Artaguil, que sescriptur com a rnec. Dentre els lmits de
la pea venuda, sassenyalen una tinena del mas Alzina, que gur com a deshabitat,
i un honor del mas Morell, derrut, APSGVD, Diversorum 30.
123. Vegeu la nota anterior.
104 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Mas Dependncia Localitat Estat
1474 Serra Franquesa de
Montcada /des Bosc
Vilassar Derrut
1479 Geronella Antoni Arno, de
Cabrera
Cabrera Derrut
De vegades, aquesta situaci sexplica per la minoria dedat de
lhereu,
124
per labsncia de descendncia que es responsabilitzi del mas
familiar,
125
per la infertilitat
126
i a causa de la continuada presncia de
la mort.
127
A ms a ms, la migraci maresmenca vers la Ciutat Comtal
124. En aquesta situaci es trobarien per exemple els masos Amig, de Premi,
i el Mart, de Vilassar. El dia 27 de gener de 1435, Bernat Mart, de Tei i curador de
Vicen Mart, de Vilassar, realitz un inventari dels bns del mas Mart que en demostra
el despoblament. El 15 de febrer de 1435, es fu un encant pblic dels pocs bns que
encara restaven al mas i que aportaren a Bernat Mart, curador de Vicen, 48 lliures,
8 sous i 1 diner. Pere Benito i Moncls dugu a terme una minuciosa presentaci de les
estances del mas, dividit en sis mbits domstics (entrada, cuina, celler, cambra, cambra
major i cortals), aix com dels objectes inventariats (Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents, pp. 36-38). El 12 de febrer de 1435, Bernat Mart, de Tei,
tutor de Vicen Mart, de Vilassar, arrend per 112 sous anyals el mas Mart, la quinta-
na, lhort i les vinyes a Nicolau Andreu, de Vilassar (APSGVD, Manual 8, fol. 124). El
14 de febrer de 1443, un sotsestabliment de Bernat Mart, que continu actuant com a
representant de Vicen, reecteix lenrunament del mas Mart (APSGVD, Diversorum 29).
Lestat denrunament del mas Mart es ratica reiteradament durant el perode 1449-1462
(APSGVD, Diversorum 30, 49 i 59). Lany 1474, Bartomeu Mart, de Tei, ll de Pere
Mart, escriptur una venda realitzada del mas Mart, lany 1462 pel seu avi, Bernat
Mart de Vilassar, a favor del difunt Vicen Juli, de Vilassar. Lalienaci li havia estat
comentada pel seu pare i conrmada per Salvador Ferrer, lies Estruch, per Salvador
Pi i per Salvador Colomer del Cam et plures alii homines dedigni dicte parrochie
de Vilasar. En aquesta escriptura, es descrigu el mas Mart com illo manso dirruto
in partetrocis parietum o tapies ipsius dicti mansi vocati den Marti de Vilasar. La
desaparici dels documents originals de lany 1462 sexplica per un incendi que crem
documents de lescrivania de lesglsia de Vilassar reconditis in quadam techatempore
guerre anno LXXII, APSGVD, Diversorum 30.
125. Un cas contrari s el de quatre generacions de pubilles Rafart (Saurina,
Saurina, Eullia i Francesca), que feminitzaren, durant el perode 1354-1470, lantrop-
nim com a Rafarda. Daltra banda, les actuacions reproductives daquest grup familiar
es ratiquen en la confessi daquest mas per un Rafart al capbreu dels segles XVI-XVII.
126. La documentaci de la famlia Morell i del mas Morell, de Vilassar, demostra
que aquest mas estava enrunat lany 1473. s possible que labandonament comencs,
lany 1443, arran de la mort de Pere Morell. Des de linventari, realitzat per la seva vdua
usufructuria, ns lany 1473, en qu el mas aparegu com a derrut no es compta amb
cap tipus dinformaci, APSGVD, Diversorum 30.
127. Aquest seria el cas del mas Artaguil, de Vilassar: donaci del mas aloer
Artaguil de Guillem Artaguil a la seva lla Margarida i poca deixovar dambds a favor
dAntoni Llad, lies Artaguil, marit de Margarida (1402-4-20, APSGVD, Diversorum,
68 i 100, Manual 5, fol. 75). Testament i bit dAntoni Artaguil, lies Llad (1405-7-
28-1405-8-2, APSGVD, Manual 3, fol. 9). poca de dot marital de Guillem Artaguil i
105 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
dicult el relleu generacional quan es necessit alguns parents col-
laterals que no volgueren tornar a les seves viles dorigen per dur les
regnes del mas familiar.
128
El capbreu elaborat durant els segles XVI-XVII a instncies de Mi-
quel des Bosc i de Sant Vicen informa sobre masos rnecs, que no
eren denits amb aquest estat als segles XIV i XV. Per aquests segles, es
compta amb indicis que mostren que aquests masos no gaudien pas
dun perode destabilitat, perqu lobservaci duna absncia continu-
ada de documentaci a partir dun moment donat reecteix aquesta
situaci. Aquests masos sn els coneguts com a Banyeres,
129
Colom,
130
Flor,
131
Garb, Marqus i Sagalar.
132
Aix doncs, durant els segles XIV
Margarida a favor de Joan Caselles, de Tei (1406-4-19, APSGVD, Manual 3, fols. 112v-
1123). Testament de Constana, muller de Pere Torrent, forner, de Barcelona, i lla del
difunt Guillem Artaguil. Constana escriptur deixes a favor de la seva mare Margarida
i per a les seves germanes. Com a marmessors guraren Pere Artaguil, sastre, i Marc
Isern, paraire. Ambds de Barcelona i amb orgens vilassarencs (1410-7-12, AHPB, Pere
Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405-1442), fols. 126-127). Adquisici de Mar-
garida, vdua de Pere Marqus, i el seu ll duna pea del mas Artaguil, qualicat de
rnec (1473-4-16, APSGVD, Diversorum 30). Tamb sha localitzat una procura efectuada,
el 9 de juny de 1395, per Guillem Nicolau, teixidor de draps de llana, de Barcelona, a
favor dArnald Fontanils, tamb teixidor de draps de llana barcelon. En aquesta procura
sexpressa lencrrec de demanar a Bernat Artaguil, ll de Guillem Artaguil, quarum
michi servivat per illud tempus quod restat ex illus tribus annis per quos promissit stare
mecum, AHPB, Bernat Nadal, Manual (1395-5-10/1395-11-13), fol. 21.
128. Aquest podria ser el cas de Joana, nta de Salvador Armengol, de Vilassar
i hereva de Pere Grau. s probable que Joana opts per installar-se en una de les cases
del carrer de la fusteria, sota el Born de Barcelona. Aquests immobles els havia rebut
com a donaci inter vivos del seu avi juntament amb el mas Pere Grau i una srie de
censals morts, MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4.
129. Una de les darreres referncies dels Banyeres i del seu mas correspon a
la donaci daquest mas de Pere Banyeres a Pere Sagalar, Peric Sagalar i Francesca,
muller daquest darrer. Sintueix per informaci testamentria consultada que ambdues
famlies estaven emparentades, 1398-5-20, APSGVD, Manual 5, fols. 156v-157.
130. La confessi de Miquel Riera del mas Colom com a rnec al capbreu
dels segles XVI-XVII conrma com aquest mas continu pertanyent a la mateixa famlia.
Lany 1427, Antoni Riera, ll de Salvador Colom, lies Agell, confess a Pere Pujolar,
procurador de Miquel des Bosc, que possea les cases i el pati del mas Colom, situat a
la plaa de Vilassar, davant lhorta del castell, 1427-5-10, APSGVD, Manual 8, fol. 18v.
131. Des de mitjan segle XIV, la famlia Marqus tingu a les seves mans els
masos Marqus i Flor. Els intents de mantenir habitats ambds masos no reeix i nal-
ment acabaren aglevats. Els darrers documents daquests dos masos sn una donaci i
un testament. El 1408, Margarida, vdua de Guillem Flor i muller de Bernat Segu, lies
Flor, de Vilassar, fu donaci del mas Flor a Bartomeu Flor, hereu del seu marit difunt
(1408-5-15, APSGVD, Manual 5, fols. 18v-19). El 1410, a les seves darreres voluntats,
Bartomeu Flor, ll de Guillem Flor, conrm la donaci del mas Marqus a favor de la
seva mare, 1410-5-1, APSGVD, Manual 3, fols. 100v-101.
132. Els darrers documents daquesta famlia sn els testaments de Pere Sagalar
i de la seva muller Gueraula, que moriren poc desprs dhaver testat. Mentre que Pere
106 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
i XV, aquestes explotacions familiars tamb van passar per una etapa
involutiva dels seus recursos humans i patrimonials. Aquesta circums-
tncia potser comportaria acceptar una major incidncia daquelles
crisis a les quals sha fet referncia amb anterioritat, s a dir, el mal
any primer, les primeres pestes i lany de la fam del 1374-1376.
133
En general, la fase involutiva dun mas nalitzava quan laglevava
una altra unitat familiar que ja disposava dun altre mas. Com s obvi,
no representava el mateix la incorporaci dun nou mas deshabitat
i amb dependncies habitables i conservades que aglevar-ne un de
rnec o un de derrut. Tampoc podia equiparar-se ladquisici dun
mas amb totes les seves tinences amb la dun altre del qual ja se
nhavia alienat una part. Tamb es diferenciava entre la incorporaci
dun mas amb tinences ermes i la dun mas productiu.
Quan es fa una anlisi exhaustiva de la documentaci notari-
al daquelles unitats familiars que accediren a la possessi dun nou
mas, no sempre saconsegueix obtenir informaci sobre lestat del mas
aglevat, la seva incorporaci i les estratgies patrimonials endegades
per la unitat familiar que lincorpor. Lanlisi daquestes fonts permet
la classicaci donze dels tretze masos aglevats a Vilassar durant el
perode 1354-1474
134
dins dun model explicatiu, que considera tant les
actuacions senyorials com les estratgies patrimonials pageses.
A mitjan segle XIV, part del patrimoni maresmenc de la famlia
dels Santvicen pass a mans dels des Bosc. Les estratgies patrimonials
desenvolupades pels membres daquest nou llinatge senyorial respongue-
ren a un intent de rearmar la seva nova posici senyorial davant de
les poblacions dependents i a obtenir benecis de la inversi realitzada
per continuar projectant-se socialment a la Ciutat Comtal. Una mostra
daix fou la capbrevaci ordenada per Pere des Bosc de totes les seves
possessions maresmenques aloeres. Les confessions dels anys 1354 i 1356
signicaren linici duna nova etapa en la qual els pagesos visqueren un
enduriment de les condicions imposades pels seus senyors.
135
Sagalar institu hereu universal Bernat Vervol, la seva muller ho fu a favor del seu
ll Bernat Tolr, probablement fruit dun anterior matrimoni, 1418-10-11, APSGVD, Ma-
nual 3, fol. 129 i 1426-7-1, APSGVD, Manual 3, fol. 147v.
133. Coral Cuadrada ofereix un recull dels vilassarencs morts durant els anys
1337-1339 (noranta-cinc parroquians) i 1340-1348 (seixanta-vuit parroquians). Coral CUA-
DRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265. Dentre els difunts del primer perode, noms
es pot relacionar la desaparici del darrer Arany amb el decs de Guillem Arany.
Quant als difunts del perode 1340-1348, tots els que disposaven dun mas presenten
una continutat documental.
134. Malauradament, a hores dara no hi ha documentaci per explicar els agleva-
ments dels masos Barata i Amado, de Vilassar, realitzats respectivament el 1354 i el 1395.
135. Lany 1374, Pere des Bosc fa una carta precria, relacionada amb la borda
Serra, a favor de Bonanat Canal. Aquest vilassarenc ja disposava dun altre mas, del
107 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
La defunci de lhereu o de la pubilla dun mas sense candidats
aptes o escripturats per a substituir-lo podia generar diferncies i contro-
vrsies entre parents o pretesos parents que reivindicaven els seus drets
de successi al capdavant del mas.
136
Per aix, quan un mas quedava
deshabitat, sorganitzaven crides amb lobjectiu de localitzar parents
que tinguessin drets sobre el mas, i assegurar-se que les actuacions
senyorials no incorrien en la illegalitat per estalviar-se controvrsies
i enfrontaments.
137
Si amb les crides no sobtenia resposta de parents
interessats en lexplotaci agrera del mas que, a ms a ms, acceptessin
les condicions contractuals a les quals estava sotms, el senyor terri-
torial podia emprendre diferents actuacions.
138
Dentre aquestes estra-
qual era cabaler pubill. Pere des Bosc volgu assegurar-se la rendibilitat de la conr-
maci de lestabliment perqu exig a Canal la reconstrucci de la borda i lelecci dun
hereu que seria solidi, proprii et affocati cum remensis, intratibus, intestis, exorquis,
cugucis et aliis usibus et servitutibus quibus alii homini nostri solidi propii et affocati
sunt in dicto termino me vel mei districti (1374-3-6, APSGVD, Manual 2, fols. 88v-89v).
Ms tard, Bonanat Canal vengu el mas Canal, de condici aloera, als Duran i pact el
matrimoni entre els descendents dambdues famlies (1380-11-11, APSGVD, Manual 4,
fols. 127v-128). Lestratgia senyorial no funcion perqu desprs de la mort de Bonanat
Canal (1388-4-10, APSGVD, Manual 3, fols. 51-51v), Miquel des Bosc escrigu una carta
precria de tres peces de la quintana de la borda Serra, de tres peces i duna peceta a
favor de Bartomeu Serra i de Bartomeu, el seu ll, 1397-4-1, APSGVD, Manual 5, fols. 35v-
36. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 35.
136. Aquest fou el cas del mas Eimeric, que acab desapareixent desprs dhaver
passat per una srie de mans i dhaver estat alienat el seu patrimoni per algun dels seus
propietaris. Lestiu de 1431, es realitz una crida pblica en relaci amb els drets del
mas Eimeric del difunt Alemany Eimeric, que estava sota domini i alou de Pere des
Bosc (APSGVD, Manual 8, fol. 37). En Veil, lies Perpiny, i Joan Estrany respongueren
a lesmentada crida (APSGVD, Manual 8, fol. 57 i Diversorum 18). Lany 1449, Salvador
Eimeric fu donaci de la meitat del mas Eimeric a la seva germana Francesca, muller
de Nicolau Bonivern (1449-11-21, APSGVD, Manual 8, fol. 153v). Quatre anys abans,
Salvador ja havia comenat a vendre algunes peces del mas. Dotze daquestes tinences
foren adquirides per Pere i Bartomeu Veil, lies Perpiny (1445-1-22-1445-6-6, BC, Fons
Moja, lligall 273, 1561-3-20, AHMAR, Capbreu 1558-1614, referncia de la confessi de
Pere Veil de la Serra, hereu del mas Veil o Perpiny). Posteriorment, el 1474, lantiquitus
mas Eimeric estava en poder de Salvador Estrany (1474-1-22, APSGVD, Diversorum 35).
Per tant, les darreres referncies documentals sobre aquest mas es remeten a successors
de Veil i Perpiny que, a la primera meitat del segle XV, ja reivindicaren els seus drets
sobre el mas Eimeric. Aquest mas no gur al capbreu dels segles XVI-XVII.
137. Ara hoiats, tothom generalment, de part del veguer de Barchinona, en
stancia de Gabriel Castalar a tothom generalment quis de dret et demanda per qual-
sevulla rah o manera que ni hage en hi sobre tot aquel mas Castalar et proprietats
de aquell, situat dins lo terma de Vilassar, que dins XXX dias agen mostrat de lur dret
en altra manera, que noy sarien scoltats en res, 1441-7-8, APSGVD, Manual 8, fol. 57.
138. En contraposici amb daltres estudis, no es disposa de processos judicials
mitjanant els quals els senyors territorials intentessin recuperar el domini til de ma-
sos rnecs amb lobjectiu de paralitzar possibles demandes per deutes dels seus antics
estadants. Eva SERRA, Reaccions senyorials a la crisi agrria a Catalunya a la Baixa
108 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
tgies, cal assenyalar lalienaci de les tinences del mas, cosa que en
provocava la disgregaci, o un nou establiment del mas amb lobjectiu
de facilitar-ne lexplotaci.
139
Des de mitjan segle XV, aquesta darrera
opci facilit a pagesos vilassarencs laglevament de nous masos com
la borda Serra, el mas Nadal i el mas Amad, que es realitzaren sota
laixopluc senyorial.
140
Com s ben sabut, els agrupaments tamb es van fer mitjanant
alienacions dutes a terme entre membres de la pagesia. En el cas de
Vilassar, aquests aglevaments sorgiren de dues lnies dactuaci o es-
tratgies de gesti del patrimoni pags diferenciades, depenent de si
es realitzaven dins o fora de lmbit familiar. Dins de lmbit familiar,
predomin ladquisici dun nou mas mercs a les donacions testamen-
tries. Aix els masos Amad, Alzina i Aulovara foren respectivament
aglevats pels Cuquet i pels Roig, pels Perdal i pels Colomer, i pels
Parera.
141
Daltres vegades, la incorporaci dun nou mas sorg duna
compravenda entre parents. En aquest segon grup, ha de classicar-se
la venda del mas Perpiny,
142
efectuada pels Eimeric,
143
i les compra-
Edat Mitjana: els remences, Anuario de Estudios Medievales, XIX (Barcelona, 1999),
pp. 1005-1042. Joan BLANCO DE LANA, Masos grassos a la Vall dAmer (segles XIV-XVI):
masos ad benevisum i estructures senyorials, El feudalisme comptat i debatut. Formaci
i expansi del feudalisme catal, Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 403-439.
139. La desaparici documental del topnim dun mas no sempre es tradueix en
la seva desaparici real. En alguns masos, sobserva el canvi de topnim per un altre
que coincideix amb lantropnim del seu nou estadant. Per exemple, el mas Costonera
o den Pere dOr va anar canviant gradualment el seu topnim per Castelar, Vervol,
Torrent, Piferrer i actualment es coneix amb el nom de Can Sim, Josep VILADEMUNT,
Estratgies humanes docupaci del territori: El cas de Vilassar de Dalt.
140. El 25 de gener de 1398, Guillem Roig i el seu ll Pere, confessaren el do-
mini til del mas Roig. Aquesta famlia tamb tenia el mas Amad, pel qual eren homes
propis, solius, afocats i de remena de Miquel des Bosc, APSGVD, Manual 5, fol. 158 i
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 154.
141. Pel testament de Guillema Aulovara, vdua de Bernat Aulovara, se sap que
una lla seva era muller de Pere Parera (1377-8-24, APSGVD, Manual 3, fols. 19v-20v).
Posteriorment, en el seu testament Joan dAulovara nomen Antoni Parera hereu uni-
versal, i en substituci daquell sescoll Juli, Joan Cisa, Jaume Cisa i els parents ms
propers (1422-8-28, APSGVD, Manual 3, fol. 136). Mentre que el mas Aulovara no gur
al capbreu dels segles XVI-XVII, el mas Parera fou confessat per Bernat Cisa, lies Parera.
Aix doncs, durant tot aquest perode aquest mas continu estant en poder de parents.
142. Per una poca de dot realitzada per Ferrer Eimeric i el seu ll, Alemany,
a favor de Pere Perpiny, per la seva cunyada Alamanda, se sap que els Perpiny eren
parents dels Eimeric, 1370-5-27, APSGVD, Manual 2, fol. 5.
143. El 2 de novembre de 1411, Salvador Armengol compr el mas Perpiny per 80
lliures a Alemany Eimeric i Salvador Eimeric, de Vilassar (APSGVD, Manual 5, fol. 188v.
1561-3-20, AHMAR, Capbreu 1558/1614, Confessi de Pere Veil de la Serra, pags de
Vilassar i hereu del mas Veil o Perpiny. BC, Fons Moja, lligall 279). Els Armengol i
els Eimeric semparentaren mitjanant lenlla dEullia, lla de Guillem Armengol, i
Salvador Eimeric, ll de Ferrer Eimeric, lies Perpiny (1397-2-2, APSGVD, Manual 5,
109 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
vendes realitzades per Agneta, lla de Bonanat Canal i muller de Pere
Serena, lies Dilmer i vdua de Berenguer Boix, lies Bosc. A la
primera daquestes compravendes, Agneta adquir el mas Bosc, sota
domini i alou de laltar de Santa Maria de lesglsia de Sant Gens de
Vilassar, probablement amb la intenci de recuperar el mas familiar
del seu primer difunt marit.
144
A la segona, Agneta vengu el mas
Canal de condici aloera a Salvador Serena, parent per via marital.
145
Els aglevaments pagesos realitzats fora de lmbit familiar sn poc
nombrosos a Vilassar. Per aquesta ra, a continuaci es desenvolupar
lexplicaci de les estratgies de reproducci de la unitat familiar i pa-
trimonial, observades en un dels casos documentats ms interessants:
el mas Pi, sota domini i alou de Pere des Bosc.
A nals del segle XIV, mitjanant una permuta feta per Pere Pi,
lies Rossell, la famlia Pi incorpor un nou mas al seu patrimoni.
146
Era el mas Lena de condici aloera i situat a la vena poblaci de
Premi. Posteriorment, lany 1460, Salvador Pi, lhereu dels dos ma-
sos, aprot aquesta doble possessi per elaborar i, posteriorment,
escripturar unes lnies dactuaci favorables per a la reproducci de
la branca troncal del mas Pi i lexplotaci familiar del mas Lena. Per
aix, quan institu hereu dambds masos el seu ll Salvador, li exig el
compliment dunes pautes de convivncia en relaci amb un altre ll del
donant, Pere, germ del donatari. Entre aquestes clusules destacaren
les segents: ambds germans havien de conviure al mas Pi; si Salvador
moria abans que Pere, el mas havia de ser per aquest darrer o la seva
descendncia; si hi havia discrdia entre ambds germans, Salvador
havia de retornar el mas Lena; si Pere volia marxar del mas, havia de
rebre la seva legtima o traslladar la seva residncia al mas Lena.
147
Al cap de poc temps, Salvador Pi, ll, enviud eixorc de Rafaela,
lla de Rafel Castelar de Premi, i retorn al seu pare el mas Pi.
148
Aquest darrer, el 27 de maig de 1467, fu una altra donaci de lesmentat
mas. Aquesta vegada, a favor del seu altre ll, Pere. A les condicions
escripturades de la donaci, shi continua observant la meticulositat
fols. 150-151v). Segons una compravenda realitzada per Pere Veil, lies Perpiny, el 1445,
a Salvador Eimeric, se sap que Pere Veil de la Serra, que confess la possessi del mas
Perpinya als segles XVI-XVII, tamb era parent dels Perpiny, BC, Fons Moja, lligall 278.
144. 1407,1,10, APSGVD, Manual 6, fols. 114v i 166. Des del 1445, est docu-
mentada la possessi del mas Bosc pels Riera (1445-1-22, BC, Fons Moja, lligall 278).
Al capbreu dels segles XVI-XVII no sidentic lhereu o pubilla.
145. 1407,8,4, APSGVD, Manual 5, fol. 96v.
146. APSGVD, Manual 5, fol. 35v.
147. APSGVD, Diversorum 131.
148. APSGVD, Diversorum 32.
110 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
amb la qual Salvador Pi, pare, planic la reproducci de la branca
troncal del mas Pi basant-se en la convivncia familiar, facilitada per
la possessi dels dos masos. En les clusules daquesta darrera donaci
shi observa: la reserva de lusdefruit del que sha donat i 15 lliures per
a testar Salvador Pi, pare; la lnia de successi del mas Pi, la continu-
tat de la possessi del mas Lena per part de Salvador, ll, i el retorn
del dot a la famlia de la difunta muller den Salvador. En referncia
a les estratgies elaborades per a garantir la successi del mas Pi, cal
destacar les segents puntualitzacions de Salvador Pi, pare: el mas Pi
havia de donar-se al nt primognit dels lls varons de Pere i Salvador;
si no hi havia descendncia masculina ni femenina, el mas Pi revertiria
a Salvador, ll, i aquest designaria hereu al seu testament.
149
Tres anys ms tard daquesta donaci del mas Pi, el 15 de gener
de 1470, Salvador Pi, orfe, marid amb Elionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida, de Vilassar i germana de Lloren Juli, hereu del
mas Juli. Pel que sembla, la favorable situaci de Salvador li perme-
t adquirir una pea de terra a carta de grcia de Pere Sabater per
10 lliures. Aquest justic la transacci amb la seva vellesa i els ro-
batoris soferts a causa de la guerra.
150
En canvi, el mas Pi no tingu
la mateixa sort. Segons una poca de Jaume Padr de Matar, sogre
de Miquela, vdua de Pere Pi, escripturada el 19 de mar de 1473, a
favor de Jaume Juli, la quintana i les vinyes daquest mas havien estat
arrendades per quatre anys al preu de 12 lliures.
151
Malgrat aix, el
vilassarenc Bernat Pi fu confessi del mas Pi al capbreu de Miquel
des Bosc i de Sant Vicen.
152
Els masos de les viles de Cabrera i de Premi no shan analit-
zat amb tanta profunditat com els de Vilassar perqu no shan pogut
consultar els arxius patrimonials dantigues famlies pageses benestants
maresmenques ni les fonts documentals de la famlia des Bosc dipo-
sitades a larxiu del castell de Vilassar. Malgrat aix, sintueix que,
en aquestes viles, la majoria dels masos aglevats foren adquirits per
famlies pageses benestants mitjanant contractes de compravenda.
Aquest fou el cas dels Arn, de Cabrera; dels Botey, de Premi, i duna
branca collateral de la famlia Ferrer, originria de Premi i ancada
a Barcelona.
153
149. APSGVD, Diversorum 26.
150. APSGVD, Diversorum 31 i 39.
151. APSGVD, Diversorum 35.
152. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues po-
ques..., p. 230.
153. A Premi destac la famlia Botey que combin ladquisici dagrer de diferent
condici jurdica amb la compra de masos i de pensions de censals morts. Del 1398
111 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Els resultats obtinguts pel cas de Vilassar reecteixen la impor-
tncia de lendogmia existent en aquesta vila i ratiquen la conve-
nincia de conixer les diverses vies daglevament i lestat dun mas
incorporat, ja que no represent el mateix laglevament dun mas en
ple rendiment que la incorporaci dun mas deshabitat, un de rnec o
un enrunat.
154
Ambds factors sn essencials per a lelaboraci duna
posterior redenici de la diversitat pagesa vilassarenca, sense caure
en models explicatius generalistes que contemplarien com a pags gras
tot pags que tingus ms dun mas.
Laglevament de masos i lestat runs dalguns continuar essent
un fet durant els primers anys de lpoca moderna, dacord amb el que
demostra M. Josep Castillo amb lestudi del capbreu de 1559-1614.
TAULA 10
Aglevament de masos a Cabrera, Premi i Vilassar (1354-1481)
155
Data Aglevador Mas familiar Mas aglevat Via
daglevament
1354 Carbonell,
Guillem,
(Vilassar)
Carbonell
monestir
de Sant Pol de
Mar / Cartoixa
de Montalegre
Barata
(des Bosc)
?
1371 Cuquet, Pere
i Francesca,
muller
(Vilassar)
Cuquet
(des Bosc)
Amad
(des Bosc)
Donaci
testamentria
1374
(anterior)
Canal, Bonanat
(Vilassar)
Canal
(alou)
Borda Serra
(franquesa de
Montcada/ des Bosc)
Carta precria
1383
(anterior)
Morera, lies
Tolr, Pere
(Vilassar)
Nadal
(des Bosc)
Carta precria
al 1464, els Botey incorporaren al seu patrimoni familiar els masos Nicolau, Riquer,
Mascar, Servet i Perdal, 1398-7-22 APCMPD, pergam 11. 1412-9-28, APCMPD, pergam
38. 1429-6-11, AHPB, Bartomeu Agell, Primum Manuale (1428-1430), fols. 53v-54. 1464-
3-23, AHPB, Bartomeu Agell, XXXXIII Manuale (1464).
154. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Famlia pagesa i estratgies patrimonials: el
Baix Maresme als darrers segles medievals, Jordi BOLS i altres (eds.): Famlia pagesa
i economia rural. VII Congrs sobre Sistemes Agraris, Organitzaci Social i Poder Local,
Lleida, Diputaci de Lleida i Institut dEstudis Ilerdencs, 2010, pp. 268-269.
155. Els masos que apareixen en cursiva foren escripturats com a deshabitats
o rnecs.
112 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Aglevador Mas familiar Mas aglevat Via
daglevament
1383 Tolr, Bernat i
Antoni, ll
(Vilassar)
Tolr
(des Bosc)
Tres peces del mas
Nadal sannexionen
al mas Tolr
Establiment
1395 Roig, Pere
(Vilassar)
Roig
(des Bosc)
Amad
(des Bosc)
?
1398 Botey, Pere
(Premi)
Botey
(des Bosc/
alou)
Nicolau i Riquer
(domini eminent)
Compra
1407 Agneta, muller
de Pere Serena,
lies Dilmer,
i vdua de
Berenguer Boix,
lies Bosc
(Vilassar)
Canal
(alou)
Bosc
(altar de Sta. Maria
de lesglsia de Sant
Gens de Vilassar)
Compra
1408 Perdal,
Salvador
(Premi)
Perdal
(esglsia de
Sant Pere de
Premi)
Alzina
(des Bosc)
Donaci
testamentria
1411 Armengol,
Salvador
(Vilassar)
Armengol
(des Bosc)
Perpiny
(des Bosc)
Compra
1412 Botey, Pere
(Premi)
Botey
(alou)
Mascar
(?)
Compra
1416 Riera, Sana
(Premi)
Riera
(pabordia
de la Seu de
Barcelona)
Pi
(pabordia de la Pia
Almoina de la Seu
de Barcelona)
?
1420 Arn, Antoni
(Cabrera)
Arn Pujol
(beneci de Sant
Vicen de la Capella
del castell de
Burriac)
Compra
1422 Parera, Antoni
(Vilassar)
Parera
(pabordia de
Cardedeu)
Aulovara
(des Bosc)
Donaci
testamentria
1429
(anterior)
Botey, Jaume
(Premi)
Botey
(alou)
Servet ?
1452 Arnau, Pere
(Cabrera)
Arnau Geronella
(Antoni Arno i Pere
Geronella)
Compra
1461 Jaume, Guillem
i Jaume Jaume,
ll (Cabrera)
Jaume
(rector de
Cabrera)
Roure Establiment
113 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Aglevador Mas familiar Mas aglevat Via
daglevament
1461 Pi, Salvador
(Vilassar)
Pi
(des Bosc)
Lena, a Premi
(alou)
Permuta
1464
Botey,
Bartomeu
(Premi)
Botey
(alou)
Perdal
(esglsia de Sant
Pere de Premi)
Donaci
Ferrer, Jaume
(Premi)
Ferrer Amig
(Sant Miquel del
Fai)
Sots-
establiment
1469 Colomer, Pere
(Vilassar)
Colomer
(des Bosc)
Alzina
(des Bosc)
?
1470 Ferrer, Pere,
mercader de
Barcelona i
ll de Jaume
Ferrer, de
Premi
(Premi)
Ferrer Orenga
(alou)
Compra
1474 Juli, Lloren
(Vilassar)
Juli
(alou)
Mart
(alou)
Compra
1475
Orriols, Nicolau
(Premi)
Orriols Orenga
(alou)
Compra
Partella,
Berenguer
(Premi)
Partella
(alou)
dret i empriu del
mas Orenga i aigua
per regar
(alou)
Compra
1478 Soler, Antoni i
Joana
(Cabrera)
Soler Bellot ?
1479 Arnau,
Bartomeu i Mir,
Francesc nebot,
i ll heretat de
Jaume Mir
(Cabrera)
Arnau Domini directe mas
Geronella
(alou)
Compra
1481
Malloll dAvall,
Pere
(Cabrera)
Malloll
(Pia Almoina
de la Seu de
Barcelona)
Agell i
Oliver
(Pia Almoina de la
Seu de Barcelona)
?
Tria, Gaspar
(Cabrera)
Tria
(Pia Almoina
de la Seu de
Barcelona)
Agell
(Pia Almoina de la
Seu de Barcelona)
?
114 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
ALTRES OBJECTES CONTRACTUALS
A Barcelona, a la baixa edat mitjana, es desenvolup un impor-
tant comer desclaus. En aquesta poca, la documentaci notarial
consultada a lArxiu Histric de Protocols de Barcelona reecteix que
el trc dssers humans fou un comer molt lucratiu i ms ests del
que sacostuma a explicitar.
156
El comer interior fou duna extrema
udesa i rendibilitat, que explica la seva gran expansi en moments
duna oferta sostinguda i abundant.
157
Dins daquest tipus de comer,
tamb cal recordar lexistncia de compravendes temporals desclaus.
El 14 de gener de 1436, Miquel Casals, de Vilassar, vengu per dotze
anys i 35 lliures a Gabriel Arnau, de Santa Maria de Matar, un servo
et captivo anomenat Valentino, de vint-i-cinc anys.
158
A la pennsula, a mesura que hi hagu un avan territorial dels
regnes cristians davant dal-Andalus el negoci esclavista an prenent
una gran volada. A partir del segle XIII, amb laturada de les grans
conquestes cristianes peninsulars i amb la implantaci de genovesos i
venecians al mar Negre, es comen a tracar amb esclaves i esclaus
dorigen oriental com ara trtars, circasians, russos, grecs, albanesos,
bosnis, blgars i turcs.
La progressiva arribada daquests esclaus orientals es combin amb
la daltres captius que procediren datacs i assalts de pirates i corsaris
159
156. Josep HERNANDO i DELGADO, Els esclaus islmics a Barcelona: blancs, negres,
llors i turcs. De lesclavitud a la llibertat (segle XIV). Barcelona: CSIC, 2003. Antoni ALBA-
CETE i GASCN, El matrimoni com a via dintegraci dels lliberts a la Barcelona del segle
XV, La ciutat en xarxa: actes de lXI Congrs dHistria de Barcelona: 1-3 de desembre de
2009, Barcelona, Arxiu Histric de la ciutat de Barcelona, 2009 (recurs en lnia). Antoni
ALBACETE i GASCN, Els lliberts barcelonins a mitjans del segle XV, Estudis Histrics i
Documents dels Arxius de Protocols, XXVI (Barcelona, 2008), pp. 147-190. Antoni ALBA-
CETE i GASCN, Els lliberts barcelonins del segle XV a travs dels seus testaments, Acta
Historica et Archaeologica Mediaevalia, 27-28 (Barcelona, 2006-2007), pp. 143-172. Antoni
ALBACETE i GASCN, Les formes dalliberament pactat a la Barcelona del segle XV (1440
-1462), treball de segon curs de doctorat (curs 2007-2008) dirigit pel doctor Ignasi
Baiges i Jard, Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Geograa i Histria,
Departament dHistria Medieval i Paleograa i Diplomtica, 2008 (indit).
157. Antoni FURI, Esclaus assalariats. La funci econmica de lesclavitud en la
Pennsula Ibrica a la Baixa Edat Mitjana, Maria Teresa FERRER MALLOL i Josena MUTG
i VIVES (eds.), De lesclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana. Barcelona:
Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2000, p. 22.
158. AHPB, Bartomeu Agell, Septimum Manuale (1435/1436), fols. 86v-87.
159. La distinci entre pirateria i corsarisme ha estat un tema fora debatut pels
estudiosos medievalistes. Des dels anys setanta de lanterior segle, mercs a les aporta-
cions duna srie destudiosos com Michel Mollat, existeix un consens generalitzat que
reconeix lexistncia duna diferncia jurdica i la posada en escena dunes actuacions
similars entre ambdues prctiques, Michel MOLLAT, Guerre de course et piraterie la
115 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
exrcits contra els musulmans granadins i els regnes magrebins.
160
A
partir de lany 1323, quan lilla de Sardenya fou conquerida per linfant
Pere, ll de Jaume II, tamb sesclavitz un gran nombre desclaus sards
rebels.
161
Des de mitjan segle XV, les expedicions portugueses per les
costes africanes aportaren una quantitat important desclaus negres.
162
Lesclavitud baixmedieval no t res a veure amb lesclavisme cls-
sic, ni deriva de la servitud alt medieval i queda allunyada, tamb, de
lesclavitud de ledat moderna.
163
A la Catalunya feudal, lesclavitud no
era necessria ni indispensable. Fou un recurs excepcional, mitjanant
el qual es podia obtenir fora de treball complementria a bon preu.
164
Tot i aix, la presncia daquesta prctica provoc falses justicacions
morals i tiques per a molts que la practicaren.
165
Per aquest fet, als
documents on sescripturava la compravenda dun esclau no sarra,
acostumava a especicar-se que aquell havia estat batejat i que procedia
dun acte de guerra justa.
166
n du moyen ge: aspects conomiques et sociaux. Position des problemes, tudes
dHistoire Maritime: 1938-1975, Tor: Bottega dErasmo, 1977, pp. 591-603.
160. Jacques HEERS, Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterrneas durante
la Edad Media. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim, Instituci Valenciana dEstudis
i Investigaci (Estudios Universitarios, 36), 1989, pp. 31-63.
161. A les Illes Balears, la carestia de 1373-1375 fou tan important que les au-
toritats locals dictaren ordinacions perqu les famlies amb esclaus sards els venguessin
fora de lilla, ja que era molt difcil alimentar-los. El dia 1 de novembre de 1374, Beren-
guer Tornamina, cavaller, conseller reial i portantveu del general governador de lilla de
Menorca, inform als batlles, als veguers i daltres ocials de lesmentada illa que per
la ferma necessitat de vitualles que s en la villa de Manorchaes stada feta ordinaci
per mi e per los honrats jurats de la dita illa entre les altres coses que totes aquelles
persones qui agen sarts ho sardes en la dita illa quels ne defen traure.e ordonem
procurador en Guillem Falc, sabater habitador de la vila de Ciutadella, a vendra e
alienar, baratar en qualsevol altra manera transportar los sarts e sardes davall scrits
de la juredicti del dit molt alt Senyor Rey nostre per aquell preu ho preus que sia vist
fahedore daquells fer e apocha de la cosa reabuda (AHPB, Pere Mart, Llibre XXX
de (1374-9-7/1375-1-14), fols. 73-74v). Per aprofundir sobre aquest tema vegeu Josep
Maria MADURELL I MARIMON, Venda desclaus sards de guerra a Barcelona en 1374,
VI Congreso de Historia de la Corona de Aragn, vol. I. Saragossa: Institucin Fernando
el Catlico..., 1959, pp. 285-286.
162. Antoni FURI, Esclaus assalariats..., p. 23.
163. Roser SALICR I LLUCH, Esclaus i propietaris desclaus a la Catalunya del segle XV.
Lassegurana contra fugues. Barcelona: CSIC, 1998, p. 77.
164. Al segle XV, quan gaireb va desaparixer el treball assalariat lliure, lescla-
vatge fou la base de leconomia domstica de la famlia dels Bell-lloc, Josep FERNNDEZ
I TRABAL, Una famlia catalana medieval...
165. Antoni FURI, Esclaus assalariats..., p. 22.
166. El 6 dabril de 1394, Francesc Favar, patr de lleny, de Sant Feliu de Guxols,
i Francesc Mart, de Valncia, vengueren a Arnau Busquets, de Barcelona, un esclau sard
de disset anys per 30 ll i 16 s. En aquesta escriptura es reprodueix una crida feta a Castell
de Cller per Joan de Muntboy, governador general de les illes de Crsega i Sardenya.
116 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
El baptisme no canvi la condici jurdica de lesclava o lesclau.
Tericament, lavantatge dun esclau batejat davant del que no ho estava
era que no podia ser venut a pagans, per a la prctica lesclavisme
amb cristians es continu exercint. Jacques Heers constata que els
catalans dirigien un trc que contravenia el que acabem desmentar.
Es compraven esclaus a Gnova per a revendrels a Siclia o Mallorca,
des don altres tracants els revenien a al-Andalus o al Magrib.
167
A ciutat, la possessi dun esclau fou un fet ms quotidi. A
lentorn rural, la possessi desclaus sutilitz com un element ms de
diferenciaci i dostentaci social.
168
Per aix, aquest producte tamb
fou present en les operacions de compravenda dels grans senyors ter-
ritorials com els des Bosc
169
i dels pagesos benestants maresmencs.
170
A la baixa edat mitjana, al Maresme com a daltres zones de
lentorn rural barcelon, es dedicaren les millors terres als conreus ms
lucratius (cereals, vinya i horta) i, per tant, es relegaren les terres de
pastura a les zones ms allunyades i marginals.
171
Per aix, lhinter-
land barcelon no compt amb una producci ramadera sucient per
abastar de carn la Ciutat Comtal. Els carnissers barcelonins hagueren
de cercar el bestiar que havien de tallar a la Ciutat Comtal a zones
relativament allunyades.
172
En aquesta crida es justic la captura i lesclavitzaci dels seguidors de Brancale Doria
i sa muller Elionor, perqu shavien revoltat contra el comte rei, AHPB, Bernat Nadal,
Secundus liber anni Nativitatis Domini M.CCC.XC.IIII (1394-3-28/1394-7-11), fols. 20-21.
167. Jacques HEERS, Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterrneas durante
la Edad Media..., p. 99-100.
168. Per a Roser Salicr, al mn rural, la possessi desclaus podia representar
ms una voluntat de prosperar que no pas lexpressi daquesta prosperitat, Roser SALICR
i LLUCH, Esclaus i propietaris desclaus a la Catalunya del segle XV..., p. 78.
169. El 18 de setembre de 1401, Bartomeu Vidal, de Barcelona, alien tres esclaus
per 142 lliures i 10 sous a Miquel des Bosc: tres esclavos et captivos meos, de progenie
tartarorum, vocatos Saragaya et Sara et Marti, etatis quolibet de viginti annorum ad
triginta vel circa, quos ego justis et certis titulis et de bona lite seu guerra habeo et
poscideo in civitate Barchinone, APSGVD, Manual 5, fol. 59v.
170. El 9 de maig de 1384, Sim Pujol, tutor dAntnia, orfe dels difunts Marc
Puig i Elisenda del mas Puig de Cabrera, vengu a Bernat Gonmarc, de Badalona, una
esclava dorigen trtar per 45 lliures: vendo et corporaliter trado vobisquandam es-
clavam, servam et captivam dicte Antonie, de progenie tartarorum, que antequam esset
babtizata vocabatur Catarina, nunch vero est babtizata in dicta parrochia de Capraria
et est vocata Mariampromito vobis et vestris, quod predicta esclava non est furto,
habita seu de pase, tregua vel alia domini regis aut de aliis loco suspecto immo est de
bona guerra, APSGVD, Manual 4, fols. 195v-196.
171. Coral CUADRADA, Sobre les relacions camp-ciutat a la Baixa Edat Mitjana:
Barcelona i les comarques de lentorn, Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 11-12
(Barcelona, 1990), p. 172.
172. Ramn Agustn BANEGAS LPEZ, Laprovisionament de carn a Barcelona durant
els segles XIV i XV, vol. 1, tesi doctoral dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis. Barcelona:
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 52.
117 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
El sistema alimentari de la pagesia maresmenca es bas en el
consum de cereals i en una srie de productes complementaris que
depengueren de la seva producci i de la capacitat econmica de cada
famlia. La pagesia grassa que tenia terres per a sotsestablir compt
amb capital ms que sucient, procedent dentrades i censos aportats
pels sotsemteutes, per accedir als mercats dels voltans i gaudir duna
dieta ms variada que la resta dels seus convilatans. En canvi, la resta
intent basar la seva dieta alimentcia en lautoconsum, perqu tot sovint
estaven endeutats. A la baixa edat mitjana, moltes vegades, lequilibri
entre produccci prpia i consum familiar es trenc a causa de la
presncia de males collites i caresties frumentries.
La ingesta de carn depenia de la capacitat econmica de cada
llar pagesa. A la primavera i a lestiu, les carns ms consumides eren
les dovella, xai i cabra; a lhivern, el porc salat i, durant tot lany, la
carn de gallina.
Es coneix lexistncia duna carnisseria de districte a Vilassar i de
crides efectuades pels des Bosc en plena guerra civil per a exercir el
monopoli de la carn de cabrit. El 15 dagost de 1473, Joan Salvador,
missatger de la baronia i nunci jurat, inform que naguna persona no
gos comprar cabrits per a menjar fora del terme o parrchia, mentre
sen trobaran o sen tallaran prestes per a vendre e a comprar a la
carniceria e plasa de la dita parrchia de Vilassar. E a, sots pena
de sinch sous, e quel ter sie del acusador ax com s acustumat.
173
La pagesia intent assegurar-se el consum de carn mitjanant
aviram estabulat i la ms ben situada compt amb alguns petits ramats
dovelles, de moltons, de cabres i de vaques.
174
L11 de novembre de
1473, Bernat Veil, del venat del Sant Crist de Vilassar, i Salvador Co-
lomer, de Vilassar, signaren uns acords. Segons aquests captols, Bernat
Veil conaria vint cabres i un boc a Salvador Colomer. A canvi, aquest
darrer rebria la meitat de les cries que naixessin del ramat, reservant-
se Bernat Veil laltra meitat dels cabrits i tota la llet.
175
173. APSGVD, Diversorum 133.
174. El 20 doctubre de 1480, Pol Riera, de Tiana, vengu al seu germ per 26
lliures quatuor bestias bovinas videlicet(una) temporis undecim annorum quendam
bovum temporis sex annorum et duos bravos. Unum scilicet duorum annorum et alium
unius anni vel circa (AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481)). El 29 dabril de
1462, Pere Marqus realitz un debitori a favor de Joan Juli, calderer de Barcelona,
de 15 lliures i 32 sous per quatre vaques, APSGVD, Diversorum, 113.
175. E sn pactats quels fruyts que ixiran dequelles sien a miges partits. o
s, los cabrits, emper le llet roman e s tota del dit Colomer e els seus, APSGVD,
Manual 8, fol. 173v.
118 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
En alguns contractes, els venedors es reservaren el dret de pas
del seu bestiar. El 8 dagost de 1478, Angelina, vdua de Bernat Torra,
dAlella, i Esteve Torra, ll seu, del mas Maci de Premi, vengueren
una pea aloera i una vinya a Lloren Partella, de Premi, reservant-se
per quas pecias terre, vobis supra venditas, nos et nostri succesores
in dicto manso Maci, habeamus caminum decem palmorum ac ius
erundi transferendi et ambulandi cum animalibus grossis et minutis
usque ad dictam riariam.
176
Alguns grans senyors com els des Bosc tamb intentaren protegir
dincursions de ramats les collites dels camps que estaven sota el seu
domini. El 28 de maig de 1430, Miquel des Bosc, senyor dels castells
de Sant Vicen i de Vilassar, anunci mitjanant un ban: Are hoiats
que us fa hom a aber da part dal honorable den Miquel des Bosch a
tot hom generalment qui tinge pee da tere de qui do agrer al demunt
dit honorable en Miquel des Bosch qui bans qui segam lo dit blat ho
agen danunciar al dit senyor ax aquels qui sn poblats dins lo terma
dal castell de Vilaar com fora del termaqui nagun no gos a metre
bestiar gros ni manut.
177
Com sha vist en un altra apartat, la pagesia utilitz per a les
feines agrcoles la fora de treball de bestiar. Dentre aquest bestiar cal
assenyalar la presncia dases i muls, emprats per al transport hum
i de mercaderies.
178
176. AHPB, Miquel FRANQUESA, Manuale (1478/1479).
177. APSGV, Manual 88, fol. 77.
178. Venda dun mul per 18 orins (1415-6-4, APSGVD, Manual 5, fol. 166v).
Comanda relacionada amb un mul negre (1427-6-21, APSGVD, Manual 8, fol. 94). Debitori
de 20 orins per un mul negre (1452-6-17, APSGVD, Manual 7, fol. 93v). Intercanvi dun
ase per tres quarteres de forment, 1458-5-17, Manual 8, fol. 154v.
ELS SENYORS
A la baixa edat mitjana, els grans terratinents del Baix Maresme
foren laics o eclesistics. Els senyors laics pertanyien a famlies de
la petita noblesa o del patriciat barcelon. Aquests senyors posseren
senyories territorials i, en certs perodes, jurisdiccionals. En canvi, el
domini eclesistic estigu fora atomitzat. Lexercici dels dominis eclesi-
stics sexerc mitjanant les actuacions dalguns rectors, dels beneciats
daltars i de capelles, de diversos monestirs i de la Seu de Barcelona.
Generalment, aquests dominis eclesistics noms van detenir el domini
alodial o dominical originat amb la possessi del domini directe de
lobjecte emtutic.
Els senyors laics
Des del segle XI, dentre els grans senyors laics amb patrimoni al
Baix Maresme destac el llinatge dels Sant Vicen.
1
A mitjan segle XIV,
part del patrimoni daquesta famlia de la baixa noblesa pass a mans
de Pere des Bosc.
2
En aquesta centria, alguns membres del patriciat urb ms ben
situat compraren senyorius propers a la Ciutat Comtal, evidenciant
1. Francesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica. Argentona: Ajuntament dArgen-
tona, 1982. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Matar:
Abadal, 1908. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 359-365.
2. Per a lpoca moderna i el posterior trasps daquests castells a daltres familiars,
que van anomenar-los amb altres gentilicis, vegeu M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des
Bosch del Maresme... Rosa ALMUZARA, Els plnols del Marquesat de Moja. Argentona,
Fonts, 9 (Argentona, gener 2002), pp. 18-24.
ELS SUBJECTES DELS CONTRACTES
120 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
la decadncia duna part de la petita noblesa catalana i lenfortiment
ecnomic i social dalguns membres del bra reial amb representaci,
que desplaaren alguns membres de la petita noblesa al capdavant
dalgunes senyories.
3
Evidentment la capacitat de gesti daquests nous senyors dorigen
patrici fou molt diferent a la dels seus antecessors, ja que domina-
ven la jurisprudncia i la comptabilitat i, per tant, podien scalitzar
millor els seus agents. Alguns daquests nous senyors aprotaren el
crtic estat nancer de la monarquia per augmentar el seu poder dins
dels seus senyorius, i van adquirir els drets per a exercir-hi la baixa i
lalta jurisdicci.
4
Lany 1352, Berenguer de Sant Vicen, senyor dels castells de
Sant Vicen i de Vilassar, mor de pesta, intestat, endeutat i sense
descendncia. El 2 de juny del mateix any, en una subhasta pblica
celebrada a Barcelona, Pere des Bosc, ciutad de Barcelona i escriv de
raci,
5
adquir per 9.500 lliures el castell de Sant Vicen, sota domini
reial, el castell aloer de Vilassar i la torre de Cogoll als marmessors de
Berenguer de Sant Vicen.
6
La decadncia dels Sant Vicen continu
amb la prdua daltres senyorius que detenien parents collaterals. El
3. Maria Teresa FERRER i MALLOL, La redacci de linstrument notarial a Catalunya.
Cdules, manuals, llibrets i cartes, Estudios Histricos y Documentos de los Archivos de
Protocolos, vol. IV (Barcelona, 1974), p. 52. Joan Josep BUSQUETA i Coral CUADRADA, Els
funcionaris regis i la seva implantaci al Pla de Barcelona i en el Maresme, LAven,
84 (Barcelona, 1986), pp. 36-41.
4. Maria Teresa FERRER MALLOL, El patrimoni reial i la recuperaci dels senyo-
rius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la del segle XIV, Anuario de
Estudios Medievales, 7 (Barcelona, 1970-1971), pp. 351-492.
5. Pere des Bosc era funcionari reial des de lany 1325. Lany 1337 exerc com
a tresorer reial de Pere el cerimonis. De lany 1338 al 1340 fou escriv de raci de la
reina Maria de Navarra i, durant el perode 1339-1341, dElionor de Siclia. Continu
treballant per al rei com a escriv de raci del 1343 al 1368. Lany 1362 fou membre
del Consell de Cent barcelon. Tamb particip en diverses campanyes militars com
la conquesta de Sardenya, en expedicions contra Mallorca (1343-1347,1355), Valncia
(1356 i 1357) i en la guerra contra Castella (1358-1361), CORAL CUADRADA, El Maresme
medieval..., pp. 417-419.
6. A ms a ms de les fortaleses, tamb salienaren els honors i feus, masos,
bordes, masoveries, cases i habitacions. Es detallen horts i hortes prats, pastures,
boscos, deveses, muntanyes, plans i garrigues; aiges, aqeductes, rius, vivers i fonts;
vinyes i plantes; els molins amb llurs casals, recs, cap-recs, trestalladors i lutillatge;
les ferreries de Cabrils i dArgentona; ... rdits, censos, agrers; serveis que shavien de
prestar: joves i tragines; les taxes extraordinries: qusties, toltes, frcies; mals usos i
els drets: establiments, homenatges, bans, senyoria major i dret de pesca, de moltura i
de troba, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 429 i 430. Es pot consultar una
cpia en llat i catal al lligall 476 del Fons Moja de la Biblioteca de Catalunya. <http://
www.bnc.es/catalegs/vilassar/inici.php>, documentaci de lArxiu del castell de Vilassar a
la Biblioteca virtual de la Biblioteca de Catalunya, pergamins 2-3-04 (B-2) i 2-3-11 (B-2).
121 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
1384, la Casa de Premi i la quadra de Cabrera salienaren a Pere
Marqus, escriv racional i senyor del castell de la Roca,
7
i, lany 1387,
els prohoms de Cabrera adquiriren la Casa de Cabrera a Francesc de
Sant Vicen.
8
Lambici de Pere des Bosc no satur amb ladquisici de part
del patrimoni dels Sant Vicen. Lany 1354 obtingu lexercici de la
jurisdicci del terme dArgentona. Entre els anys 1364 i 1356, orden
la capbrevaci de totes les seves possessions aloeres maresmenques i,
ms tard, el 1360, compr a Pere el Cerimonis mitjanant una carta
de grcia el mer imperi i la jurisdicci dels castells de Sant Vicen
i de Vilassar. Aquestes adquisicions iniciaren un procs reivindicatiu
de les poblacions sotmeses que intentaren retornar sota laixopluc de
la jurisdicci reial cada vegada que la monarquia les revenia per acon-
seguir numerari.
9
Pere des Bosc, funcionari reial i membre del Consell de Cent
barcelon, coneixia a la perfecci la situaci poltica i econmica tant
del Principat com de la Ciutat Comtal. Per aix, aprot lestat crtic
del Principat, originat per les contnues revoltes sardes, la guerra contra
Gnova i la guerra dels dos Peres, que enfront Pere el Cerimonis
amb Pere el Cruel de Castella, per a obtenir ms patrimoni. La gura
de Pere des Bosc tamb reecteix a la perfecci el nou canvi al qual
estigueren sotmeses les comunitats pageses dependents dels seus do-
minis territorials i jurisdiccionals.
Amb aquest nou tipus de senyor el sistema feudal es reden i
enfort, utilitzaren tots els mitjans que tenien al seu abast: formaci
gestora, capital, inuncies i informaci valuosa.
10
7. CORAL CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 412-413.
8. Josep M. MODOLELL, Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicen o de Burriac...,
p. 89. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Contribuci a lestudi del Baix Maresme medieval:
la compravenda de la Casa de Cabrera i altres drets (1392), V Jornades dArqueologia
Medieval del Maresme, Argentona 11-13 de febrer de 2011, Grup dHistria del Casal
(en premsa).
9. Per aquest motiu, lany 1364, el monarca utilitz el pacte de retrovendo
i recuper lexercici de la jurisdicci, el qual ms endavant fou de nou revenut, Fran-
cesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica..., p. 48. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de
Burriach o de Sant Vicents...
10. Malgrat aix, Pere des Bosc tamb hagu dassumir les conseqncies de la
denici atorgada a vint-i-un argentonins, el 12 de juny de 1348, per Berenguer de Sant
Vicen, el seu predecessor. A aquests homes del terme del castell de Sant Vicen sels
exim duna gran part de les exaccions, prestacions i serveis que ns llavors havien estat
obligats a satisfer. Entre aquestes, es constaten serveis com qsties, jornals dhomes i
animals, tragines, obres al castell i al mol, serveis de collita i batuda, guarda de castell,
recaptes o altres serveis forats. Per tant, a partir daquell moment, aquests argentonins
noms haurien dentregar els censos escripturats de les seves possessions emtutiques
122 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Una part de les rendes obtingudes pels llinatge dels des Bosc
serviren per a patrocinar capelles a Barcelona i a la comarca del Ma-
resme. Com a mecenes, instituren benecis eclesistics, al capdavant
dels quals collocaren parents seus per assegurar-se que la percepci
de les rendes generades revertia dins de lmbit familiar.
11
A mitjan segle XIV, Pere des Bosc inici aquest sistema de patro-
natge exercint el seu mecenatge sobre algunes capelles perimetrals,
situades entre els contraforts de les voltes dalgunes esglsies parroquials
barcelonines i maresmenques.
12
Aquest patronatge coincid amb les
ampliacions de la Seu de Barcelona, de les parrquies de Santa Maria
del Pi i de Sant Just i la construcci de lesglsia de Santa Maria del
Mar de Barcelona.
13
Tot i que Pere des Bosc vivia al quarter dels framenors, in vico
quo itur ad ecclesia Beate Marie Mercedis Barchinone ad voltas den
Guayta, no va promocionar lesglsia de Santa Maria del Pi, sin la de
Sant Miquel. Lany 1349 va fundar el beneci dedicat als sants Esteve i
Miquel, per va disposar el seu enterrament a la capella de Sant Andreu,
situada al claustre del convent dels framenors. La instituci daquest
beneci en vida i la promoci duna altra capella pel seu enterrament
ratica lexcellent capacitat econmica de Pere des Bosc.
La famlia des Bosc tamb fund capellanies en daltres poblaci-
ons, com els benecis del Sant Esperit i de Sant Jaume a lesglsia de
Sant Esteve de Granollers.
14
A la comarca del Maresme, els benecis
eclesistics patrocinats per aquesta famlia senyorial es fundaren a la
i garantir uns serveis mnims anyals. Entre aquests serveis, sassenyalaren una jova i
una tragina en poca de sembradura i una jova a la batuda. A ms, tamb sassegur
la realitzaci dobres foranes al castell, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 205-206, doc. 35.
11. El dret de patronat deriva del dret de capellania que provenia de les anti-
gues esglsies privades, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa
Edat Mitjana. Una aproximaci des de les Visites Pastorals (1305-1447). Matar: Caixa
dEstalvis Laietana, 1992, pp. 75-76.
12. Per a ledat moderna, Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme...,
pp. 289-304.
13. Les autoritats eclesistiques, des del principi, van preveure que aquestes
obres serien molt llargues i costoses, de manera que van intentar garantir la continutat
del nanament a travs de diverses mesures: aplicaci de les rendes dels benecis ecle-
sistics vacants a lobra de la Seu, recaptaci mitjanant fogatge entre els habitants de
les demarcacions parroquials(i) ladjudicaci de les capelles que sanaven construint a
particulars adinerats a canvi de quantiosos donatius, Cristina BORAU i MORELL, Lascens
social a la Barcelona del segle XIV vist a travs dels promotors de capelles a la Seu i
de les grans esglsies parroquials, Anuario de Estudios Medievales, 32/2 (Barcelona,
2002), p. 695.
14. ASSUMPCI ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., p. 303.
123 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
capella de Sant Vicen del castell de Burriac, a la capella del castell
de Vilassar, a la capella de Santa Maria de lesglsia parroquial de Sant
Gens de Vilassar i a les capelles de Santa Maria de la Cisa i de Santa
Anastsia, incorporades el 1385 dins del terme del castell de Sant Vicen
i de Vilassar.
15
La famlia des Bosc exerc els drets territorials per la possessi
dels dos castells termenats que possea.
16
El desenvolupament daquests
drets va comportar un triple mbit dactuaci. Duna banda, hi havia
els drets relacionats amb lorganitzaci de la defensa del territori i, de
laltra, els drets a percebre una srie de rendes i treballs a les terres
senyorials, aix com la detenci dun conjunt de monopolis.
Dins de lorganitzaci de la defensa del territori, es contemplaren
els serveis de vigilncia o de guaita, dhost, de cavalcada i la realitza-
ci dobres foranes al castell que havien de fer els habitants del seu
terme. Precisament per aquest darrer servei, diferents senyors de la
famlia des Bosc tingueren problemes amb els homes de Vilassar, que
no acceptaven lobligaci imposada pels des Bosc de treballar en les
obres del castell.
El malestar per aquestes obres sinici lany 1374. Tres anys ms
tard, el 21 de mar de 1377, una sentncia declar que Pere des Bosc
no tenia lobligaci dalimentar els homes vilassarencs que treballaven
a les obres foranes del castell de Vilassar.
17
Les picabaralles entre els senyors i els vilassarencs continuaren
amb un conicte similar a principis dels segle XV. Per aix, lany 1406,
els homes aloers del castell de Vilassar foren condemnats a realitzar
unes obres a la cuina del castell.
18
Lany 1409, alguns homes vilassarencs
es lamentaven per una qesti similar: Requesta presentada per los
homens aloers de Vilassar aserca de que Miquel des Bosch havia feta
fer una crida que dins 30 dies tragassen cals, arena y pedra que vulia
obrar la paret de la cuyna a sertas penas per los contrafahents y ne
havia penyorat alguns protestaren de que anomenassen dos mestras
de casas de Barcelona.
19
Lenfrontament entre Pere des Bosc i els homes alodials del
terme de Vilassar fou un fet conegut per la jurisprudncia de lpoca,
15. Lany 1408 el collector daquest beneci era Miquel des Bosc i, el 1415,
Gaspar des Bosc, Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., pp. 298-301.
16. A mitjan segle XIV es collocaren mollons i tes per a delimitar els termes
o lmits dependents dels castells de Burriac o de Sant Vicen i de Vilassar, Francesc
CARRERAS CANDI, Argentona histrica, pp. 107-118.
17. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 17.
18. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 18.
19. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 18.
124 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
ja que posteriorment, lany 1551, el jurista Joan de Socarrats hi fu
referncia:
Et pro ista parte fuit per binas sentencias iudicatum, declaratum
per Michaelem de Boscho, domini castri de Vilassar, videlicet quod
eius allodiarii tenentur ad opera castri tam tempore guerrae quam
pacis dum tamen sint opera necessaria pro tempore guerrae, ut
in dictis sentenciis de consilio maioris partis advocatorum civi-
tatis Barchinonae Sed contra hoc dicitur sentenciarum fuisse
dictos allodiarios teneri ad opera foranea tam tempore guerrae,
quam pacis. ut tempore pacis ipsi allodialii faciant dicta opera
necessaria pro tempore guerrae.
20
La poblaci dependent dun castell termenat estava sotmesa al
pagament duna srie de censos i a la realitzaci de feines a les terres
senyorials. El 5 de febrer de 1356 es pact una concrdia entre Pere
des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar, i Sim de
Colomer, Guillem Abril, Bernat de Soler i la seva muller Bartomeua,
Bernat Serra, Guillem Riera i Guillem Oliu, homes de les franqueses
de Montcada
21
o feu de Vilassar,
22
del terme del castell de Vilassar.
23
Des Bosc pretenia que
los dalt nomenats erans homens propris, solidos y afocats seus
per rah de dit castell cum intratis, exhitis et redempcionibus
hominum et mulierum, intestiis, exorquiis, cuguciis et aliis ac-
cionibus, quas Domini allodialii habere deberit et consueverunt
in hominibus et feminis suis propriis, solidis et affocatis. Y los
referits confessaven ser homes propris, solidos y affocats y que
duran prestar lo homenatge y pagar los censos acostumats y ne-
gavan que estiguessen obligats a las cosas dalt ditas per rah
de la franquesa nomenada Montcada. Lo dispositiu fou que los
referits fossen homes propris, solidos y affocats de dit castell y
de los dueos faciendo et prestando sibi homagium et quod sint
20. BC, Ioannes de Socarratis, Tractatum Petri Alberti canonici Barchinonensis,
de Consuetudinis Cathaloniae inter dominos et vasallos, ac non nullis aliis, quae Com-
memorationes Petri Alberti appellantur, doctisima, ac locupletissima commentaria nunc
primum typis excusa, quibus feudorum materia diligentissime per tractatum, Barchinona,
Apud Iohannem Gordioem, 1551, pp. 58-59.
21. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 644-652.
22. Lorigen daquesta franquesa sexplica pel parentiu existent entre els Montcada
i els Castellvell, senyors de Matar, i per la relaci de Gast de Bearn, successor de
Guillem de Montcada, senyor de Montcada i de Castellvell, que tingu com a procurador
general de Catalunya Guillem de Sant Vicen i de Vilassar, Maria Assumpci ZAPATA, La
Baronia des Bosch del Maresme..., pp. 168-169.
23. BC, Fons Moja, lligall 279.
125 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
et etiam de suo termino in iurisdiccione ipsius castri et faciant
et prestant sibi et suis y que cada un menos Guillem Riera y
Guillem Oliu degus pagar 5 sous de tern cada any en recom-
pansa de las jovas, obras, traginas y altras quaselvols jornals que
doguessen fer, no obstant que fossen de la franquesa de Moncada.
I dit Riera hagus de donar cada any dos jovas per a cultivar, dos
per batre y dos traginas. Y lo mencionat Oliu, los jornals sempre
que se li demanasse que tots los referits haguessen de assistir
y fer las obras en lo castell y vall y fer la gayta com los dems
homes del terme del dit castell. Que no deguessen fer ni prestar
intratas, exitas, intestias, exorquias, cugucias, redempciones ho-
minum et mulierum, onera palearum, in questia, servicium nec
aliqua alia predicta superius nominata et foriscapia vendicionum,
stabilicionum et aliorum quarumlibet alienatorum. Immo sint qui-
ti et immune racione dicti franquitudinis de Moncada exceptis
predictis superius exceptatis atque tenerentur predicto Domino et
suis et quant a Simon de Colomer se troba un captol exprs
del tenor segent: est tamen certum quod cum dictus Simon de
Columbario et sui sint baiuli perpetuo et esse consuevenit dicti
Domini et suorum pro qua bajulia habet et tenetur congregare
suis propris expensis redditis et census baiulie sua vocate de la
franquesa de Moncada... dicti Simon et sui quiti et imnunes ra-
cione baiulie predicte homagio excepto.
En aquesta concrdia es constata com les exaccions i demandes
senyorials es barregen amb la satisfacci duna srie de rdits, refe-
rents a lexercici del dret dun castell termenat, amb lexercici dels
mals usos, que acostumaven a relacionar-se amb la possessi dual
de la terra, derivada de lemteusi medieval. Un cas similar sobserva
a la confessi, realitzada cinc dies ms tard, de trenta homes a Pere
des Bosc. Aquests homes declararen ser homes propis del castell i per
aquest motiu estaven obligats a fer joves, tragines, batudes, femades,
podades i obres, i a satisfer, entre daltres, les entrades, les sortides,
les redempcions, les intesties, les eixorquies i les cugucies.
24
La famlia des Bosc pogu controlar lactivitat productiva dels
homes que vivien als termes dels seus castells termenats mitjanant la
detenci del monopoli duna srie de bns i de drets. Els monopolis
exercits per aquests senyors estigueren relacionats amb la farga,
25
el
24. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...,
pp. 54-55.
25. Sequipara farga a ferreria. s a dir, obrador en el qual el ferrer es dedicava
a vendre i a reparar les eines agrcoles. La poblaci de les diferents viles estava obli-
126 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
forn, els molins
26
i la venda de vi. Aquesta famlia tamb tingu la
facultat de percebre part del peix pescat dins dels seus termes
27
i de
rebre lexacci dun sou per a cada ovella i porc, que transits dins
dels seus dominis.
28
Pere des Bosc tamb va detenir el dret dapoderar-se de tots els
objectes trobats a la vora de la mar dins dels termes dels castells de
Sant Vicen i de Vilassar.
29
Ms tard, lany 1436, Miquel, Llus i Pere
des Bosc obtingueren un privilegi de la reina Maria que els conced
tenir carnisseries i peixateries als castells de Burriac i de Vilassar.
30
Posteriorment, lany 1452, lesmentada reina orden derruir i cremar
els mercats que els habitants dArgentona i Vilassar havien construt.
31
Amb lexercici dels drets del castell termenat, la poblaci dels
termes dels castells de Sant Vicen o de Burriac i de Vilassar rest
sotmesa en els processos bsics de producci i dactuaci. Se loblig
a utilitzar, mitjanant pagament de censos, les ferreries i els molins
necessaris per poder dur a terme i completar les feines agrcoles. Havia
dinvertir dies de treball a la dominicatura senyorial i, a ms a ms,
una part dels productes que shavien obtingut no es podien vendre
lliurement al mercat de la seva localitat.
Alguns grans terratinents amb dominis dependents de castells
termenats obtingueren el dret a exercir la jurisdicci civil i criminal.
Aquests senyors castrals mitjanant lexercici daquesta potestat pogueren
gada a utilitzar les ferreries de la seva vila, sota domini senyorial, i a satisfer un cens
en concepte de llool. El senyor del castell termenat establia les ferreries mitjanant
contractes demteusi.
26. Mentre que per a la zona dArgentona es poden consultar escriptures de
diversa tipologia, com ara establiments i plets de molins, no es conserva documentaci
de molineria a daltres viles properes. A la documentaci dipositada a lArxiu Munici-
pal Histric dArgentona es pot llegir: A Argentona per haver-hi ms aiges corrents
i molins i com a Vilassar les aiges sn poques no hi ha molins, Maria Assumpci
ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme, p. 186. Per als molins dArgentona, Montserrat
RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 144-154. Per a un resum de
les aportacions de Coral Cuadrada, M. Josep Castillo i Montserrat Richou vegeu, Joaquim
GRAUPERA, Els molins medievals dArgentona, Fonts, 11 (Argentona, 2002), pp. 19-26.
27. El dia 1 de mar de 1408, Guillem Bergai, el seu ll Mateu, Salvador Ar-
mengol, Joan Maim, pescadors de Vilassar, i Bonet Eimeric, de Cabrera, confessaren
a Miquel des Bosc que havien dentregar-li una tonyina de cada trenta que pesquessin,
APSGVD, Manual 5, fol. 98v. AHMAR, Llibre del Baixell, fol 98.
28. BC, Fons Moja, lligall 297.
29. BC, Fons Moja, lligall 297.
30. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme. Tres trajectries: Des Bosc,
Ferrer i Sala (s. XIV-XVII), pp. 32-33. M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Ma-
resme..., p. 208.
31. M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., p. 208.
127 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
administrar justcia i elaborar lleis mitjanant bans i capitulacions.
32
Per tant, no ha destranyar que Pere des Bosc safanys a adquirir, lany
1354, el dret dexercir lalta i la baixa jurisdicci, aix com el mer i el
mixt imperi, civil i criminal del terme dArgentona per 12.000 sous.
33
Amb aquesta adquisici, Pere des Bosc posse durant un perode
limitat els dominis alodial, territorial i jurisdiccional. Com sha con-
templat anteriorment, lexercici de la jurisdicci senyorial comport
enfrontaments entre alguns senyors de la famlia des Bosc i les pobla-
cions dependents dels castells de Sant Vicen i de Vilassar.
El sistema feudal afavor aquests enfrontaments perqu permet
larbitrarietat de lexercici de la justcia. Duna justcia que, a ms a
ms, tot sovint estava en poder del senyor alodial i castral, que uti-
litzava les forques
34
i els costells per a intimidar els habitants de les
seves jurisdiccions.
35
Si els habitants dels termes jurisdiccionals delinquien en dal-
tres indrets eren entregats als agents del senyor perqu aquest pogus
jutjar-los i castigar-los.
36
De la mateixa manera, tamb es lliuraven,
32. Eduardo HINOJOSA Y NAVEROS, El rgimen seorial y la cuestin agrria en
Catalua durante la Edad Media. Madrid: Librera general de Victoriano Surez, 1905,
pp. 120-128.
33. La jurisdicci civil, amb el mixt imperi, donava al senyor o bar que el possea
el dret a anomenar batlle, jutge, saigs, nuncis i corredors i tenir cort amb escriv, rebre
fermes de dret, conixer totes les causes civils i executar-ne les sentncies, intervenir en
emancipacions, castigar delictes lleus, aplicar penes dassot i posar en costell i controlar
lordre pblic. La mnima jurisdicci, tamb dita simple, facultava al titular per posar
empares, bans i multes petites, i resoldre plets poc importants. La jurisdicci criminal,
amb el mer imperi com a facultat sancionadora, comprenia tots els delictes pels quals
es podia imposar la pena de mort o mutilaci, com lassassinat, les lesions greus i els
furts importants. El senyor que el possea tenia dret a alar forca i costell, i aplicar la
pena capital, Josep M. SALRACH, La senyoria, Histria Agrria dels Pasos Catalans,
vol. II. Edat Mitjana. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 204, p. 565.
34. Habitualment, laplicaci de les sentncies de mort es realitzaven penjant el
condemnat duna corda en una forca. Les forques expressaven lostentaci de la mxi-
ma potestad judicial que podia desenvolupar un senyor feudal, Xavier PREZ GMEZ, La
Cartoixa de Montalegre. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 2004, p. 116.
35. Durant el segle XIV, les forques pertanyents al castell de Burriac estaven
situades sobre el puig de Montcabrer, al pujol de Ber, en un camp sobre el mar, al camp
de Berenguer Bou al costat del mar i al puig de Cerdanyola. El costell era un pal o una
columna de pedra collocat a lentrada de les viles que servia per exposar pblicament
qui havia estat castigat a ser assotat, Coral CUADRADA, El Maresme medieval, pp. 140-141.
36. Carta amb la qual apar que per lo veguer de Barchinona fonch pres y capturat
Alemany Aymerich, que havia nafrat a un altre en lo terme de Vilassar y per lo Rey en
Pere fonch manat se li restitus a Pere des Bosch, senyor dels castells de Sant Vicens
y de Vilassar, perqu dit des Bosch conegus de la culpa del dit delinqental primer
de Abril de 1373 (BC, Fons Moja, lligall 297, Borrador dels actes que estan archivats
en Casa del Senyor don Pedro des Bosch y de Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet
128 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
jutjaven i condemnaven els homes i les dones daltres poblacions que
delinquien dins dels termes castrals. Un exemple daix es pot llegir en
una escriptura que sintetitza el contingut duna carta del 17 de maig
de 1420: Carta ab que apar com lo veguer de Barchinona restitui a
Miquel des Bosch, Senyor de Vilassar, la persona de Miquel Tongi,
mariner, perque havia delinquit en la jurisdictio del dit des Bosch. Lo
qual entregaren ha dit des Bosch en Vilassar.
37
El 30 dagost de 1471, Joan II recompens a Pere Joan Ferrer,
diputat de la Generalitat pel bra militar, el suport que aquest cavaller li
havia dispensat durant la guerra civil nomenant-lo bar del Maresme i
concedint-li la vila de Matar, el castell de Burriac i els pobles dArgen-
tona, de Cabrera, de Premi i de Vilassar.
38
A linici de la guerra, Pere
Joan Ferrer destac pels seus enfrontaments contra les tropes reials.
Ms tard, canvi de bndol i lluit al costat de Joan II combatint els
des Bosc, que restaren dels a la part capitanejada per la Generalitat.
Les poblacions sotmeses a Pere Joan Ferrer tornaren a organitzar-
se per a obtenir diners mitjanant la compravenda de censals morts
i, daquesta manera, intentar retornar a la jurisdicci reial. Fou un
perode en el qual els habitants daquestes localitats veieren com el
rei retirava i tornava a atorgar les jurisdiccions al militar, a canvi de
serveis prestats.
39
De fet, es tracta duna etapa que contextualitza la
llegenda negra de Pere Joan Ferrer. Aquesta llegenda fou elaborada per
Francesc Carreras Candi, que qualic aquest cavaller de trador de
la terra i maltractador de vassalls, basant-se en la tradici reivindi-
cativa de moltes poblacions baixmaresmenques que, des de lany 1419,
sorganitzaren per aconseguir el retorn a la jurisdicci reial, en el canvi
de bndol de Ferrer durant la guerra civil i la pressi exercida des del
Consell de Cent barcelon instrumentalitzat pels des Bosc. Benet Oliva
en lo any 1639, fol. 7). Requesta donada per Rafel Sala, candeler de sera ciutada de
Barchinona, procurador de Miquel des Bosch y de Sant Vicens, senyor dels castells
de Sant Vicens y de Vilassar, al veguer de Barchinona, perque sercs per Barchinona na
Francina, lla den Benet Batlle, de Argentona, la qual sen era anada de Argentona y
de sa jurisdicci com ms llargament apar ab altre rebut y testicat en poder de Jau-
me Oliver, notari de Barchinona als 18 de febrer de 1418, BC, Fons Moja, lligall 297,
Borrador dels actes que estan archivats en Casa del Senyor don Pedro des Bosch y de
Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet en lo any 1639, fol. 11.
37. BC, Fons Moja, lligall 297, Borrador dels actes que estan archivats en Casa
del Senyor don Pedro des Bosch y de Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet en lo
any 1639, fol. 8.
38. Francesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica..., p. 57. Francesc CARRERAS
CANDI, Pere Joan Ferrer. Militar i senyor del Maresme. Matar: Editorial Altafulla, 1987.
39. Josep VIALS i IGLESIAS, Premi a comenaments del segle XVIII: un assaig dhis-
tria econmica local. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1983, p. 43.
129 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
demostra que Pere Joan Ferrer fou ms vctima que botx. Quan estigu
al capdavant de la baronia, no sexerc cap tipus de repressi contra el
moviment remena i, a ms a ms, lany 1480, a petici de Ferran II,
accept la reducci del preu del llusme i sign una concrdia amb la
renncia de les jurisdiccions.
40
Per aix, el 31 de juliol de 1480, Ferran II atorg uns privilegis
als castells de Mata, de Sant Vicen i de Vilassar. Amb aquestes dis-
posicions saconsegu el retorn denitiu a la corona i es consolidaren
les universitats dArgentona, de Cabrera, de Premi, de Matar i de
Vilassar.
41
Un any ms tard, desprs de la mort de Pere Joan Ferrer,
aquestes poblacions aconseguiren el dret de carreratge de la ciutat de
Barcelona. s a dir, la jurisdicci reial pass a exercir-se mitjanant el
municipi barcelon i, per tant, aquestes universitats es comprometeren a
contribuir en labastament del blat, a satisfer la seva part de redempci,
a participar en lexrcit, a incorporar-se a lhost barcelonina, a reparar
les muralles de Barcelona i a participar en lorganitzaci darmades
per a la defensa martima. A canvi de tot lanterior, la poblaci de les
esmentades universitats pogu obtenir la carta de ciutadania de Bar-
celona i eximir-se del pagament duna srie dimpostos.
42
Coneguda la importncia de la famlia des Bosc dins de la poltica
barcelonina baixmedieval i moderna, sobta que les esmentades pobla-
cions maresmenques vulguessin unir-se al municipi barcelon. Com
constata Benet Oliva: Imagineu-vos la perplexitat dels vassalls de la
senyoria: passar-se decennis suspirant per garantir lalliberament del
feudal, aconseguir dependre de la ciutat i, un cop assolit, trobar-sel
front del Consell barceloni!
43
Lany 1567, Miquel des Bosc reclam mitjanant un plet les juris-
diccions, per no ho aconsegu. Lany 1653, Felip III conced a Frederic
des Bosc les jurisdiccions i, nalment, lany 1660 aquelles retornaren
al monarca.
44
40. Benet OLIVA i RICS, Pere Joan Ferrer (1431-1512), Bar del Maresme. Per una
renovaci historiogrca, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del Maresme.
Els monestirs medievals. Felibrejada, 93 (Matar, 2011), pp. 214-234.
41. Es pot consultar una transcripci daquests privilegis a Roser DAZ i PREZ
i Francesc FORN SALV, 500 Aniversari de lalliberament dels lligams senyorials dels
castells de Burriac i Matar, Quaderns de Prehistria i dArqueologia del Maresme, 10
(Matar, 1980).
42. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 38.
43. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 40.
44. M. Assumpci ZAPATA, Les jurisdiccions locals en el pas de ledat mitjana a
ledat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia des Bosc. Matar: Caixa
dEstalvis Laietana, 1998, pp. 67-68.
130 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Els senyors eclesistics
Des del segle X, la proximitat de la Ciutat Comtal comport lesta-
bliment al Baix Maresme dalgunes entitats eclesistiques barcelonines
que comenaren exercint-hi dominis territorials i, ms endavant, adqui-
riren els drets jurisdiccionals.
Pere Benito i Moncls estudi la tibantor i conictivitat existents
entre els senyorius laics i eclesistics durant els anys 1172
45
i 1243.
46
Aquesta situaci explica que la majoria dels monestirs amb terres al
Maresme es limitessin a conservar llurs possessions i, si de cas, a
ampliar-les mitjanant donacions. En daltres contrades properes com
el Valls sha observat una actuaci similar.
47
La violncia exercida pels senyors laics tamb provoc el sorgi-
ment duns nous moviments de collectivitats pageses que sorganitzaren
amb lobjectiu denfranquir-se i/o dadquirir la plena propietat de les
seves terres abans que compartir el domini agrer amb els senyors de
qui havien estat vctimes.
48
Un clar exemple del que sest comentant
s la coneguda sentncia arbitral de lany 1364, mercs a la qual Pere
des Bosc, funcionari reial, ciutad de Barcelona i senyor dels castells
de Sant Vicen i de Vilassar, fou obligat a revendre als pagesos afec-
tats els bns i drets que havia adquirit al prior del monestir de Sant
Maral del Montseny.
49
45. Lany 1172, els homes de Sant Vicen entraren a casa de Pere Morot, dArgen-
tona, i cremaren tota la llenya, sendugueren el bestiar, cereals i una part de la verema.
En la declaraci que posteriorment fu Morot, explic que arran daquest incident els
seus pares moriren de fam, Coral CUADRADA, Senyors i ciutadans: les senyories catalanes
a la Baixa Edat Mitjana, Revista dHistria Medieval, 8 (Valncia, 1997), p. 59.
46. Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa. Els
homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i a Argentona a la segona meitat del
segle XII, Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, 7 (Matar, 1990), p. 15.
47. El gruix dels patrimonis eclesistics com els de la noblesa sembla ha-
ver-se constituit durant lalta i la plena edat mitjana, de tal manera que els clergues de la
baixa edat mitjana shaurien limitat a administrar els bns i, com a mxim, ampliar-los.
Per a formar i ampliar patrimoni, monestirs, seus, parrquies i altars no es lliurava
a operacions de compra si de cas, de permuta... Amb aquesta actitud passiva, ms
aviat esperaven les donacions dels dels, Merc AVENTIN, La societat rural a Catalunya
en temps feudals..., p. 202.
48. Segons Josep M. Salrach, a partir dels segles XII i XIII els senyors jurisdiccio-
nals afavoriren la institucionalitzaci de les collectivitats de les seves senyories amb la
nalitat de fer demandes dajuts i obtenir-les (Josep M. SALRACH, La senyoria..., p. 572).
A partir del segle XIV, quan els vassalls de totes les senyories hagueren de fer front a les
demandes pecuniries reials aprovades pels estaments reunits en corts, senfortiren els
lligams de les diferents collectivitats pageses, Manuel SNCHEZ MARTNEZ, El naixement
de la scalitat dEstat a Catalunya (segles XII-XIV). Vic: Eumo (Biblioteca Universitria,
Histria 4), 1995.
49. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 112-
114, 209 i 142-160. Un fragment daquesta font pot consultar-se al document 2 de lannex
documental.
131 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
A lacta de consagraci de lesglsia del monestir de Sant Mar-
al del Montseny de lany 1066, entre les propietats que conguraren
la dotaci patrimonial daquesta comunitat, sobserva la presncia de
possessions al Maresme.
50
Es tracta duna srie de terres situades a
les localitats dArgentona i de Civitas Fracta, donades per Ot Vives.
Aquesta donaci coincid amb larribada del llinatge dels Sant Vicen
al Maresme.
51
Posteriorment, el patrimoni maresmenc daquest monestir an
creixent mercs a daltres donacions i integr terres daltres poblacions
com Vilassar.
52
A la segona meitat del segle XIV, quan el monestir de
Sant Maral del Montseny vengu els seus alous dArgentona, Premi
i Vilassar a Pere des Bosc, prcticament desaparegu de la comarca
del Maresme.
El monestir de Sant Pol de Mar fou una altra comunitat religiosa
amb patrimoni maresmenc.
53
Aquest monestir fou fundat lany 950 a
Sant Pol de Mar. Atesa la seva precria situaci, a partir de lany 1068
pass a dependre del monestir de Sant Honorat de Lrins i es convert
en un priorat.
Tot i que, des de nals del segle X, es coneix lexistncia documen-
tada de possessions de diversos indrets de la comarca, la sistematitzaci
de les rendes i drets dominicals que shavien de percebre no es port
a terme ns al segle XIII.
54
En aquesta centria, selabor un llevador
de censos mitjanant el qual sescripturaren els censos i els serveis que
gravaven els diferents masos que depenien del monestir.
55
50. Antonio PLADEVALL, Sant Maral del Montseny. Antiguo cenobio y parroquia
del obispado de Vich, Ausa, 35 (Vic, 1961), pp. 9-25.
51. Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa, p. 17.
52. Lany 1178 el rei Alfons fu una donaci pietosa, per remei de la seva nima
i la dels seus antecessors, dalous i de censos dArgentona, de Vilassar i daltres llocs
del Maresme als abats de Banyoles i de Sant Maral del Montseny, Coral CUADRADA, El
Maresme medieval..., p. 463.
53. El 1435, Jaume Draper, lies Estrader, i Narcisa, la seva muller, pubilla del
mas Estrader, de Premi, vengueren a Antoni Ferrer, de Vilassar, una pea de terra
campa, dependent del monestir de Sant Pol de Mar, AHPB, Bartomeu Agell, Septimum
Manuale (1435/1436), fol. 32.
54. Dentre aquestes rendes i bns, pot assenyalar-se lalou de Llavaneres, que
fou concedit lany 968 a labat Sunyer pel rei Lotari (Josep M. PONS GURI, Recull destudis
dhistria jurdica catalana. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci textos y documents,
22), 1989, p. 369, doc. 2). Tamb sha de destacar la donaci al monestir de Sant Pol
de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i dErmessenda, la seva muller. Es tracta dels
alous que aquests tenien dins dels termes dArgentona, Cabrils, Mata, Premi, Tei i
Vilassar, Pere BENITO i MONCLS, Lalou del monestir de Sant Pol a la marina del comtat
de Barcelona, Ipsa Arca, 3 (Vilassar de Dalt, 2000), pp. 28-32.
55. Pere BENITO I MONCLS, Els homes de Sant Pol del venat del Sant Crist,
Fulls, 41 (Matar, 1991), p. 19.
132 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
El 24 de setembre de 1415, una butlla del papa Benet XIII aprov
la uni de les comunitats cartoixanes de Sant Pol de Mar i de Vallpa-
rads de Terrassa. Aquest fou lorigen de la cartoixa de Montalegre. Els
primers monjos que sinstallaren al vell convent de Montalegre, situat
a Tiana, procedien de Vallparads. Els cartoixants de Sant Pol no shi
incorporaren ns al 1434.
Amb la cartoixa de Montalegre sinici una poltica dexpansi
senyorial i territorial, com ho demostra lobtenci, lany 1425, dun
privilegi reial amb el qual sobtingu dAlfons el Magnnim tota la
jurisdicci civil i criminal. s a dir, lalta i la baixa, aix com el mer i
el mixt imperi de les pertinences presents i futures de la cartoixa. El
rei, per, es reserv les penes de mort, les mutilacions de membres i
els exilis perpetus.
56
Uns anys ms tard, sinici una poltica dadquisici de delmes,
que havien estat alienats per laics durant els segles XI i XII amb lobjec-
tiu dobtenir rendes per a la manutenci de la comunitat cartoixana i
per a nanar les obres dun nou cenobi.
57
Entre els anys 1432 i 1435,
els cartoixans compraren els delmes de les parrquies vallesanes de la
baronia de la Mogoda. A partir de lany 1442, amb ladquisici duna
part del delme de la parrquia de Tiana, sexpandiren per la comarca
del Maresme.
58
Ms tard, lany 1461, aconseguiren una part dels del-
mes de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera i, posteriorment, en
compraren una altra a lHospital de la Santa Creu de Barcelona.
59
Al
56. Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de Montalegre. Barcelona: Fundaci Vives
i Casajuana, 2004, p. 22.
57. El delme representava la desena part de tota la producci agrcola i rama-
dera. Es cobrava per parrquies. El seu origen es remunta al monarca franc Pip, el
Breu. Posteriorment, Carlemany el ratic i sestengu pels comtats catalans. Fou una
renda regulada pels concilis de Toledo del segle VII. El delme havia de subdividir-se
en tres parts. Una part sadreava al sosteniment del clergat parroquial, una altra al
manteniment de ledici parroquial i una tercera, havia dentregar-se a la Seu episcopal.
Amb la feudalitzaci, aquesta renda dorigen eclesistic se secularitz. A partir de la
reforma gregoriana, lEsglsia intent recuperar part dels seus bns i drets eclesistics,
entre els quals gur el delme, Joaquim MARIA PUIGVERT, El delme, Diccionari dHistria
de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, pp. 334-335. Jordi BOLS, Diccionari de la
Catalunya Medieval, p. 97.
58. La cartoixa compr el ter del delme de la parrquia de Sant Cebri de Tiana
a Jofre de Sentmenat i a la seva muller, Constana, per 800 lliures. Aquesta renda supos
el delme del pa, vi, carnelatges y altres qualsevol fruits que ells acostumaven a rebre en
dita parrchia. Desprs, lany 1447, el papa Nicolau V conced mitjanant una butlla a la
cartoixa la vicaria perptua de la parrquia de Tiana. Lany 1448, sincorpor la rectoria
perptua de lesmentada parrquia. Amb aix, el prior cartoix podia nomenar el rector
de Tiana i controlar la primcia, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de Montalegre..., p. 78.
59. Lany 1461, es compr un ter daquest delme al donzell Pere de Blanes i,
ms tard, un altre ter a lHospital de la Santa Creu de Barcelona. Daquesta manera el
133 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
cap de poc temps, el 1467, Montalegre senfront al senyor del castell
de Vilassar pels lmits de les parrquies de Sant Gens de Vilassar i
de Sant Feliu de Cabrera. El conicte nalitz amb una concrdia, la
collocaci de tres tes de pedra entre les esmentades poblacions i la
posterior raticaci de Pere des Bosc, jnior, com a senyor del castell
i terme de Vilassar.
60
El priorat de Sant Pere de Clar fou una altra de les comunitats
propietries de bns i de drets del Maresme.
61
Les seves restes encara
es poden contemplar a la riera de Clar, dins del terme municipal de
la vila dArgentona, prop drrius.
A la baixa edat mitjana, el priorat de Sant Pere de Clar perta-
nyia al terme del castell de Sant Vicen o de Burriac i a la jurisdicci
eclesistica de la parrquia de Sant Juli dArgentona. Els seus orgens
remunten al segle IX. Entre els anys 1027 i 1035, quan el comte Ramon
Berenguer I vengu el castell de Sant Vicen a Berenguer Guadall,
aquest hi torn a installar una comunitat, ja que en aquells moments
el priorat estava deshabitat.
62
A partir de llavors, els diferents senyors
del castell de Sant Vicen van detenir el patronatge de Clar. Lany
1080, Adalets Guadall don el priorat de Clar al monestir francs de
Cluny i pass a dependre del monestir osonenc de Sant Pere Casserres,
tamb relacionat amb Cluny.
63
Des de lpoca de la fundaci, aquest priorat sexpand mitjan-
ant donacions i compravendes. Del segle XIII, cal destacar una srie
delme de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, una vegada shavia realitzat la collita,
es dividia de la segent manera: sen feien nou parts, de les quals vuit restaven en mans
del pags. Laltra es distribua entre els decimadors en concepte de delme i primcia.
Aquesta part, al seu torn es dividia en nou. Montalegre en rebia quatre, el rector sen
quedava tres en concepte de primcia i la resta, s a dir, les dues parts restants, eren
per a lHospital de la Santa Creu de Barcelona, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de
Montalegre..., pp. 72 i 79.
60. Els punts de referncia foren un puig, situat entre les terres de Bartomeu
Carbonell, de Vilassar, i Guillem Jaume, de Cabrera; sobre el cam que anava a Ma-
tar, el camp conegut com la parellada de Sant Vicen i la parellada de nArgentona,
contigua a lhonor dAroles, de Vilassar, al litoral, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de
Montalegre, pp. 61-62.
61. El dia 5 de desembre de 1475, Joan Real, prior del monestir de Sant Pere
de Clar, enfranqu Joana, lla de Pere Ferrer, de Vilassar, per 5 orins dor dArag,
AHPB, Bartomeu Agell, Vigesimum primum manuale instrumentorum et contractorum
(1446 ), fol. 34v.
62. Pere BENITO i MONCLS, Poder i societat al Maresme medieval: els Sant Vicen
(1022-1271), Jornades dHistria i dArqueologia medieval del Maresme. LArquitectura
militar medieval. Matar: Grup dHistria del Casal, 2000, p. 25.
63. Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa preromnica i romnica
en el Baix Maresme, vol. 2. Argentona: Edicions la Comarcal, 2002, p. 92.
134 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
de litigis que enfrontaren els senyors dels castells de Sant Vicen i de
Vilassar amb el priorat. El conicte sorigin perqu el senyor de Sant
Vicen exig als homes dependents del priorat que participessin en el
sometent i satisfessin un conjunt dobligacions de caire militar.
64
Al
segle XIV, comen la decadncia de Sant Pere de Clar. El priorat
comen a desprendres de propietats i de drets i la seva comunitat
de monjos disminu.
65
Durant el segle XV, amb Miquel des Bosc, que
continu exercint els seus drets feudals sobre el priorat, es reinici una
nova etapa de conictivitat. Segons el prior de Clar, Miquel des Bosc
volia obtenir usos indeguts com els drets dempara de la verema i el
forestatge. Daquesta centria tamb destaquen els enfrontaments del
frare Miquel Sol, monjo de Montserrat i prior de Clar, amb Vicen
Castellvell, exprior de Casserres, que havia desposset i expulsat del
priorat Miquel Sol.
66
En aquesta poca, daltres comunitats religioses tamb comptaren
amb patrimoni terrer al Maresme. Dentre aquestes entitats eclesis-
tiques cal destacar els monestirs de Santa Anna i de Sant Pere de
les Puelles, de Barcelona, el de Sant Miquel del Fai, de Bigues,
67
el
de Santa Maria de Roca Rossa,
68
dHortsaviny, i el de Santa Maria de
lEstany, dOsona.
69
Durant el segle XIV, la Seu de Barcelona, entitat eclesistica de
primer ordre, comptava amb una diversitat de rendes que nasse-
guraven la viabilitat econmica com a instituci. Dentre aquestes
rendes, cal assenyalar les aportades per les pabordies, lAlmoina de
la Seu de Barcelona i els benifets instituts als diferents altars de la
Seu. A ms a ms, tant els canonges com els beneciats de la Seu
barcelonina realitzaren adquisicions a ttol privat, tamquam laice et
64. Coral CUADRADA, El Maresme medieval, p. 472.
65. Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa preromnica i romnica
en el Baix Maresme..., p. 95.
66. Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa preromnica i romnica
en el Baix Maresme..., pp. 96-97.
67. El dia 1 de juliol de 1468, sescriptura la commutaci de Janfred de Millars,
prior del monestir de Sant Miquel del Fai, a favor dAntoni Colomer, de Sant Pere de
Premi. Amb aquesta escriptura es pass de satisfer la cinquena part dels fruits del pa
i del vi a abonar 6 diners per dues peces de terra, AHPB, Miquel Franquesa, Tercius
liber vendicionum (1465/1469).
68. El 13 dabril de 1422, Joan Soler, vidu de Pascsia, pubilla del mas Segu,
de Cabrera, i el seu ll, Joan, alienaren a Raimon Tarasc una pea de terra a sota
domini i alou del priorat de Santa Maria de Roca Rossa, AHPB, Bartomeu Agell, Ma-
nuale primum, fol. 47.
69. El 23 de mar de 1348, Sana, lla de Sim Flor i dElisenda, de Premi,
senfranqu de Berenguer, abat del monestir de Santa Maria de lEstany, MMMVM, Fons
Carbonell, pergam 153.
135 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
private persone.
70
Dentre aquestes entitats dependents de la Seu de
Barcelona, lAlmoina nha estat la instituci ms estudiada.
71
Des dels segles XII i XIII, els canonges i els eclesistics de la Seu de
Barcelona utilitzaren estratgies expansionistes similars a les emprades
per loligarquia laica barcelonina amb lobjectiu daconseguir ms rendes.
Aquesta elit vivia a Barcelona i invertia part del seu capital en ladqui-
sici de bns mobles i immobles i drets de diferent tipologia de viles
properes a la Ciutat Comtal. s a dir, en poblacions situades dins del
Pla de Barcelona, genricament identicades com hort i vinyet,
72
i
en les de lhinterland barcelon.
73
A causa de la gesti daquest patri-
moni i per daltres qestions, existiren algunes tensions entre el bisbe
barcelon i el captol catedralici.
74
Des del segle X, la Seu de Barcelona disposava de terres al Mareme.
En uns primers moments, aquests bns es concentraren a les parrquies
de Premi i de Tei. Amb el temps, aquesta instituci an ampliant els
seus dominis per daltres poblacions de la comarca.
Durant el segle XII, sinstitu la distribuci patrimonial de la can-
nica en dotze pabordies o prepositures que corresponien als diferents
mesos de lany. La gesti de les rendes obtingudes daquestes pabordies
tenia lobjectiu dassegurar la manutenci dels canonges, dels beneciats
70. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Els negocis de Ramon de Ganovardes, pp. 33-51.
71. Josep BAUCELLS I REIG, La Pia Almoina de la Seo de Barcelona: origen y
desarrollo, A Pobreza e assistncia aos pobres na pennsula ibrica durante a Idade Mdia.
Actas das 1as Jornadas Luso-Espanholas de Histria Medieval (Lisboa, 1972), pp. 73-175.
Josep BAUCELLS I REIG, Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: els fundadors,
La pobreza y asistencia a los pobres en la Catalunya Medieval, vol. I. Barcelona: CSIC,
1980, pp. 17-75. Josep BAUCELLS I REIG, Limosnas y Pia Almoina. Institucionalizacin de
la caridad para los ms necesitados en el rea catalana, Memoria Ecclesiae, 11 (Oviedo,
1997), pp. 161-211. Josep BAUCELLS I REIG, El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de
Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984. Josep BAUCELLS I REIG, El Mares-
me i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987.
Toms LPEZ PIZCUETA, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina de Barcelona
en los siglos XIII-XIV, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 18 (Barcelona, 1997),
pp. 427-449. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona: estudi dun patrimoni
eclesistic catal baixmedieval. Barcelona: Fundaci Noguera (Estudis, 16), 1998.
72. Joan Josep BUSQUETA, Ciutat-camp a la Catalunya Medieval, Acta Historica
Archaeologica Mediaevalia, 10 (Barcelona, 1989), pp. 482-487.
73. Per a Pere Ort, el concepte dhort i vinyet s un tpic historiogrc, aparegut
amb els estudis de Maluquer Viladot, de Broc i de Carreras Candi, continuat per alguns
investigadors que confonen els exercicis de les jurisdiccions, Pere ORT i GOST, Renda i
scalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona: CSIC, 2000, p. 64.
74. ngel FBREGA I GRAU, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en decli-
nar el Renaixement. Any 1580. Barcelona: Reial Academia de Belles Arts de Sant Jordi,
1978, p. 20.
136 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
i del personal eclesistic i laic de la Seu de Barcelona.
75
El patrimoni
agrer dependent de les prepositures barcelonines que havia de nodrir
de rendes en espcie i en diner es trobava en diferents indrets que
depenien del bisbat barcelon. Com en poques anteriors, al segle XV,
la pabordia del mes de maig continu exercint els seus drets terrers a
les parrquies dArgentona, Cabrera, Premi, Tei i Vilassar.
76
LAlmoina de la Seu de Barcelona fou una instituci eclesistica
present a la histria de la Ciutat Comtal des del segle XIII ns a la
seva desaparici lany 1986. A partir del segle XIII, aquesta entitat ecle-
sistica de la Seu es denomin Elemosina Ecclesie Barchinonensis i
x els seus trets caracterstics i les seves lnies bsiques dactuaci.
77
Finalment, durant la segona meitat del segle XV adopt la denominaci
de Pia Almoina.
78
A la seva tesi doctoral, Toms Lpez Pizcueta estudia levoluci
del domini territorial de lAlmoina de la Seu de Barcelona durant el
perode comprs entre els anys 1161 i el 1350.
79
Lpez Pizcueta observa
el creixement territorial de lAlmoina, proposa una srie de perodes,
sorgits duna acurada anlisi de fonts documentals,
80
i deneix aquesta
instituci eclesistica com una entitat de naturalesa urbana, nascuda
en un marc ciutad i amb unes nalitats socials dins dun recinte
emmurallat, que obtingu rendes tant dimmobles rurals com urbans.
81
I, per tant, pel que fa al seu domini territorial, es convert en un
canal apte per al desenvolupament de les mtues relacions entre la
ciutat i el camp.
82
La interrelaci entre ambds territoris ja aparegu
a lpoca dels primers fundadors de porcions i sincrement notria-
ment mercs a la inuncia de loligarquia barcelonina dels segles XII i
XIII. Per aquesta ra, lAlmoina exerc els seus drets com a senyora de
75. A les rendes originades pels lots de les diferents pabordies, se nhi afegiren
daltres des del 1373. A partir de la devaluaci monetria de lany 1258, simposaren no-
ves pensions anyals a parrquies solvents del bisbat amb la nalitat daugmentar les dis-
tribucions rebudes pels canonges, ngel FBREGA I GRAU, La vida quotidiana a la catedral
de Barcelona en declinar el Renaixement..., p. 23.
76. ACB, Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540.
77. Josep BAUCELLS I REIG, Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona...,
p. 30.
78. Josep BAUCELLS I REIG, La Pia Almoina de la Seo de Barcelona..., pp. 74-75.
79. Toms LPEZ PIZCUETA, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina
de Barcelona en los siglos XIII-XIV..., pp. 427-449.
80. La perioditzaci que proposa Lpez Pizcueta es divideix en cinc etapes:
1. Del naixament a la reorganitzaci: lpoca de les fundacions (1161-1275); 2. Etapa
urbana de lAlmoina (1275-1299); 3. La gran expansi de lAlmoina (1300-1317); 4. Els
anys del Llibre Verd (1317-1326); 5. Lpoca de les dicultats (1326-1350).
81. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona..., pp. 41-42.
82. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona..., p. 313.
137 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
dominis directes emtutics
83
i com a detentora de les jurisdiccions
de les senyories que adquir.
84
Duna manera genrica es caracteritza com a pobres els subjectes
beneciats de les racions alimentries i/o numerries de lAlmoina de la
Seu de Barcelona.
85
En realitat, la prctica benca daquesta institu-
ci eclesistica noms afavor un nombre limitat de necessitats, que
conguraren lelit de la pobresa, ja que gaudien duna posici social
reconeguda.
86
Els beneciats daquests ajuts foren els pobres vergonyants.
Dins daquesta categoria social, sobserva des de la presncia dindividus,
provinents de les capes socials ms humils que havien experimentat
un empobriment originat per un canvi de la seva situaci familiar
com ara la mort del cap de famlia, ns a estudiants, aprenents dun
oci, dones i homes, grans i sols, o persones que podien demostrar la
seva pertinena als llinatges dels fundadors de porcions. A ms a ms,
els que volien accedir al dret de percebre una raci daquesta entitat
eclesistica havien de presentar una sollicitud al captol catedralici,
explicitant les raons de la seva petici.
87
Aix doncs, s evident que els
pobres vergonyants formaven part de la poblaci que tenia accs a la
documentaci notarial convenient, personalment o a travs de procura-
dors, situaci que els diferencia clarament dels sectors ms marginats
com els captaires o vagabunds.
88
s a dir, dels pobres de solemnitat.
Les racions en espcie satisfetes al menjador de lAlmoina de la
Seu de Barcelona consistien en un dinar a base de pa, de vi, de carn o
peix, formatges o ous, els dies dabstinncia, i de verdures.
89
La inexis-
83. Venda duna pea de terra, dependent de la Pia Almoina de la Seu de Barce-
lona, de Bernat Cisa, de Premi, a Pere Aroles, de Vilassar, 1421-7-6, AHPB, Bartomeu
Agell, Manuale primum (1419-1424), fols. 33 i 53.
84. Lrea territorial per la qual sexpand lAlmoina de la Seu de Barcelona es-
pecialment es concentr a lAlt Peneds, el Barcelons, el Baix Llobregat, el Maresme, el
Garraf i el Valls Oriental. A la comarca del Maresme, aquestes terres es concentraren
a Alella, Argentona, Cabrera, Premi i Vilassar. Pere BENITO i MONCLS, La parti entre
Premi i Vilassar i els orgens medievals de la capella de Santa Maria i del mas Cisa,
La Cisa mil anys dhistria. Argentona: La Comarcal Edicions (Collecci Llevant. Srie
Major, 1), 1999, pp. 35-44.
85. Des de 1241, lAlmoina de la Seu de Barcelona combin latenci al menjador
amb lentrega de numerari, Josep BAUCELLS I REIG, Limosnas y Pia Almoina..., p. 195.
86. Pedro FATJ GMEZ, Un instrument de la caritat eclesistica: la Pia Almoina,
LAven, 91 (Barcelona, 1986), p. 47, nota 11.
87. Josep BAUCELLS i REIG, Limosnas y Pia Almoina..., p. 195.
88. Pedro FATJ GMEZ, Un instrument de la caritat eclesistica: la Pia Almoina...,
p. 47, nota 11.
89. Pel dejuni vegeu Josepa MUTG i VIVES, LAbastament de peix i carn a Bar-
celona, a Antoni RIERA I MELIS (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval.
Barcelona: Instituci Mil i Fontanals, CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales
annex 20), 1988, pp. 109-110.
138 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
tncia destudis dedicats a lanlisi del provement daquests productes
per part de lAlmoina durant el segle XIV, impossibilita poder vericar si
la majoria de les apreciacions realitzades per Maria Echniz Sans pels
anys 1283 i 1284 encara sn vlides a la segona meitat del segle XIV.
90
Els beneciats de la Seu de Barcelona eren els encarregats do-
ciar les misses a un o diversos altars de la Seu
91
i obtenien daquest
benifet unes rendes en espcie o en diner.
92
Per tant, en aquests altars
es desenvolup una part dels rituals funeraris, com ara els aniversaris
a perpetutat, els trentenaris o misses de Sant Amador, els novenaris i
totes les misses, estipulades a les darreres voluntats de testadors de la
Ciutat Comtal i de viles de lhinterland barcelon o encarregades pels
seus marmessors. Aix, per exemple, el 13 de juny de 1424, Jaume
Roudors, de Vilassar, vengu a Pere Avella, de lesmentada localitat,
una pea a Vilassar, sota domini i alou de laltar del Sant Esperit de
la Seu de Barcelona.
93
Els rectors, vicaris i preveres tenien cura de lesglsia parroquial
i, de vegades, de les esglsies sufragnies i de les capelles, pertanyents
i dependents de cada parrquia.
94
90. Segons Maria Echniz, durant els anys 1283 i 1284, lAlmoina sabast de
cereal panicable mitjanant censos en espcie i compres a lengrs. En canvi, ladquisici
del vi es realitzava, diriament, a la menuda, probablement perqu es tractava dun vi
de baixa qualitat. La carn tamb es comprava diriament a les carnisseries de la ciu-
tat, sobretot la carn de molt que, segons Echniz, podia comprar-se ms barata a les
carnisseries dedicades a vendre carn danimals malalts. Segurament, el peix, consumit
durant els dies dabstinncia, era fresc perqu Barcelona era una zona pesquera, Maria
ECHNIZ SANS, La alimentacin de los pobres asistidos por la Pa Almoina de la Catedral
de Barcelona segn el libro de cuentas de 1283-1284, a Antoni RIERA I MELIS (coord.),
Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fontanals,
CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales annex 20), 1988, pp. 178-182.
91. Per exemple, a la comarca del Maresme del segle XV, sha localitzat propietats
dependents daltars de la Seu de Barcelona. Entre aquests, es poden mencionar els dedicats
al sant Esperit, a sant Salvador, a sant Silvestre, a sant Vicen i a santa Margarida. El
13 dagost de 1455, Agust Ribes, calafat, de Barcelona i hereu del domini til del mas
Soler, lies Ribes, de Premi, vengu a Antoni Sorts, lies Figuera, de Premi, un hort
amb aigua, sota domini i alou del beneci institut a laltar de Santa Margarida de la
Seu de Barcelona, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1455/1456).
92. Fins al concili de Trento, concretament a les sessions celebrades el 13 de
gener de 1547 i el 15 de juliol de 1563, no sestabl la unicitat dels benecis i lobli-
gatorietat de la residncia personal al lloc del beneci. Es desconeix el nombre de
beneciats de la Seu de Barcelona per a lpoca medieval. Per a nals del segle XVI,
Fbrega comptabilitza cent quaranta-vuit benecis i setanta capellanies i suposa que als
quaranta canonges sels podria afegir ms dun centenar de beneciats, que acumulaven
benecis, ngel FBREGA i GRAU, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar
el Renaixement..., pp. 26-27.
93. APSMM, pergam 112.
94. Les funcions del rector eren loci div, que comprenia el manteniment
del culte, la celebraci de les misses preestablertes pel costum, i el cant de les hores
139 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
A la baixa edat mitjana, la comptabilitat dels bns de les esgl-
sies parroquials es complic per les fragmentacions de les donacions
dels dels, per la construcci de nous altars i capelles dins del temple
parroquial i per laparici de les misses daniversaris.
95
Per aquesta
ra, lentrada de rendes es diversic segons la tipologia dels bns:
parroquials,
96
de benecis instituts
97
i dinstitucions pietoses o adreats
a la celebraci de misses daniversari.
98
Com en poques anteriors, la major part dels delmes de les par-
rquies estaven en poder dels laics i, per tant, no garantien el manteni-
ment del temple ni dels seus representants. Si b, de primer moment,
aquests laics pertanyien al sector nobiliari,
99
a la baixa edat mitjana
els beneciaris daquestes rendes foren ciutadans barcelonins i alguns
representants de lelit pagesa.
100
canniques; ladministraci dels sagraments, excepte els reservats als bisbes; la predica-
ci, informaci, i instrucci dels laics, etc., Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del
Maresme a la Baixa Edat Mitjana, p. 111.
95. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 207.
96. El 17 de gener de 1440, Pere Camps, Sana, llur ll, Joan i Eullia, mu-
ller daquest darrer, de Vilassar, vengueren a Quitria, muller de Francesc Orenga, de
Premi, unes cases amb les seves quintanes, els horts, laigua per a regar i els emprius
dependents de lesglsia parroquial de Sant Pere de Premi, APSGVD, Diversorum 23.
97. El 3 de gener de 1381, Berenguer Bosc, lies Dor, hereu del mas Bosc de
Vilassar, i Agns, la seva muller, es proclamaren homines proprios solidos et afocatos
vestri discreti Bernardi March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de
Vilasario, cum remensis et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie
nostra nascitura (APSGVD, Manual 4, fol. 131). El 19 de gener de 1462, Jaume Ferrer,
Pere Maci, jurats de la parrquia de Sant Pere de Premi, Joan Castellar, Salvador
Triador, operaris de lesglsia parroquial i de la capella de Santa Anastsia, de lesmen-
tada localitat, prometeren concedir a Bernat Estrany, rector de lesmentada parrquia i
beneciat de Santa Anastsia, unes cases amb terres. Entre les condicions de la donaci,
cal destacar que les cases havien dsser habitades per un home o donat que tingus
el vistiplau dels operaris; a les terres shi havia de conrear vinya i Bernat Estrany havia
doferir un missal i nous guarniments a la capella de Santa Anastsia, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1461/1462), fol. 12.
98. Venda dAmador Bellot, de Matar, a Bartomeu Puig, de Cabrera, de dues
peces de terra, situades a Cabrera, sota domini i alou de les misses daniversari del
difunt Antoni BellSoley, lies Bellot, 1479, 10, 16, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
vicesimum secundum.
99. El 30 de maig de 1292, el cavaller Sim dArgentona vengu a Pere Arnald
de Vilella, cavaller, i a Pere dAgiari, ciutad de Barcelona, el delme del pa, del vi, de
la carn i dels diners del lli de la parrquia de Sant Juli dArgentona, que estaven sota
domini i alou de Berenguer de Sant Vicen, a Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci
a la histria dArgentona, p. 191, doc. 8.
100. El dia 11 de gener de 1439, Berenguer Rourich, rector de Premi, vengu a
Joan Ferrer, mercader de Barcelona, per 165 lliures el delme dels fruits del pa i del vi,
de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).
140 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Entre el 28 de desembre de 1439 i el 4 de gener de 1440, diver-
sos parroquians vilassarencs confessaren que devien la seva part del
delme a Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey, de Premi, i
de Francesc Ferrer, baster de Barcelona, arrendadors del delme de la
parrquia de Sant Gens de Vilassar. Dentre els deutors daquests del-
mes, hi havia Pere Marqus (25 sous), Antoni Riera (50 sous), Bernat
Saura (84 sous), Bartomeu Cuquet (61 sous i 6 diners), Gens Campins
(3 sous), Bernat Tolr (24 sous), Antoni Vidal (12 sous), Antoni Dilmer
(42 sous), Miquel Riera (58 sous i 6 diners), Jaume Torre (6 lliures,
14 sous i 7 diners), Salvador Colomer (70 sous) i Francesc Vidal de
Gordei (37 sous).
101
Des de mitjan segle XIV, els rectors maresmencs pertanyien a lalt
clergat i detenien crrecs importants.
102
Molts daquests rectors no vivien
a les parrquies on havien dexercir com a rectors i, per aix, larrendaven
a un vicari regent. Jaume Cases, canonge del sotscaptol dElna i rector
de Vilassar, lany 1424 larrend a Pere Pol.
103
Un altre cas fou el de
Miquel Bramona,
104
rector de Sant Feliu de Cabrera, prevere beneciat
de lesglsia del monestir de Sant Pere de les Puelles a Barcelona
105
i
dels benecis dedicats a santa Eugnia i sant Gregori, instituts a la
Seu de Barcelona.
106
Miquel Bramona tamb fou lhereu universal de
la seva cosina Isabel, vdua dArnau de Fontanals, cavaller i senyor de la
casa de Cabrera. Lany 1459, alien la jurisdicci daquesta casa al
cavaller Joan dArgentona.
107
En canvi, daltres rectors vivien a les rectories del complex par-
roquial i exerciren com a notaris i testimonis de les escriptures elabo-
rades a les seves parrquies.
108
Entre daltres exemples, es pot esmentar
Berenguer Marc, rector de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, ll
de Ramon Marc, lies Gosau, i Guillema, de Sant Cristfol de Fol-
101. APSGVD, Diversorum 106 i 124.
102. Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitja-
na..., p. 113, 133-143.
103. APSGVD, Manual 8, fols. 36v-39.
104. Miquel Bramona fou ll de Pere Bramona, de Barcelona, i dEullia. Aquesta
famili visqu a Argentona tot i tenir una casa al carrer de Sant Pere, de Barcelona
prop de la cantonada del carrer qui va a la portella de Sant Johan, AHPB, Jaume Mas,
Primus liber testamentorum (1445/1505), fols. 33v-36.
105. 1459-6-12, AHPB, Bartomeu Agell, XXX (VIII) Manuale (1458/1459).
106. 1468-11-21, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre Com (1465/1479).
107. 1459-7-30, AHPB, Bartomeu Agell, Liber vendicionum (1459).
108. El complex parroquial era lespai format per lesglsia parroquial, el cemen-
tiri o fossar, lhospici del rector o rectoria i els sagrers o centre demmagatzemament
de productes agrcoles, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa
Edat Mitjana, p. 60.
141 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
gars.
109
Probablement aquest rector fou lautor duna consueta de la
parrquia de Vilassar, on sescripturaren els productes que el rector
i altres decimers, que no sespeciquen, havien de percebre anual-
ment dels parroquians vilassarencs. Els productes anotats en aquest
document foren forment, ordi, sgol, mestall i altres blats, anyells,
cabrits, porcs i polls.
110
A lesmentada font, gura un capbreu de les
peces aloeres de la rectoria que demostra com aquesta plaa nera
dinteressant (vegeu la taula 11).
111
TAULA 11
Capbreu dels alous de la rectoria de Sant Gens de Vilassar
(1380-1410)
Censaler Bns Censos
Beneciat de S. Nicolau
de lesglsia parroquial
alberg 2 gallines
Salvador Isern hort
pea
4 lliures
quint, braatge, delme i primcia
Antoni Dilmer celler i hort
pea
2 gallines
quint, braatge, delme i primcia de
tots els esplets
Benet Mart, lies
Morera
pea quint, braatge, primcia i qustia
Ramon Vidal boiga del mas Ti
hort quintana
Ha destar poblada, afogada e
abitada
dos parells de gallines
delme, primcia (i part illegible)
Pons, de Cabrera pea parell de gallines, quint, braatge,
delme i primcia
Hereu del mas Tria peces quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Benet Juli pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Salvador Serra pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
109. 1382-10-26, APSGVD, Manual 3, fol. 37v.
110. Document datat entre 1380 i 1410, Pere BENITO i MONCLS, Els inventaris
post mortem...; Benet OLIVA i RICS, El plet de lesc. Una microhistria sobre les co-
munitats locals, el rgim senyorial y la Contrareforma a la Catalunya del 1600. Matar:
Caixa dEstalvis, 2005.
111. Benet OLIVA i RICS, El plet de lesc..., p. 90.
142 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Censaler Bns Censos
Benet Riera pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia de tots els fruits
Guillem Aroles 3 peces quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Bernat Casals pea quint, braatge, un parell de polls,
delme i primcia
Bernat Rafart pea
pea comprada als
hereus del mas Dilmer
quint, braatge, delme i primcia de
tots els esplets
sis, braatge, delme i primcia
Hereu del mas Agell pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Antoni Veil, lies
Bonany
pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Hereu del mas Arola,
lies lo Mas
pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Pere Mart pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Berenguer Amat del
Sant Crist
pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Figuera, de Premi pea delme i primcia de tots els fruits
Mas Sabater, de Vilassar pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els fruits
Mir, de Cabrera pea delme i primcia de tots els fruits
Saura pea parell de gallines
Pere Pons pea quint, braatge, delme i primcia
LA PAGESIA
A la baixa edat mitjana, la pagesia fou la classe social ms nom-
brosa. Daquesta poblaci procediren les rendes en serveis, en espcie
i en capital que permeteren als grans terratinents laics i eclesistics
diferenciar-se socialment, econmicament i polticament de la resta.
Des de mitjan anys vuitanta de lanterior segle, diversos estu-
dis han insistit en la diversitat de la pagesia medieval. Mentre que
alguns medievalistes especialitzats en la histria de la comarca han
categoritzat la pagesia basant-se en la seva condici jurdica,
112
daltres
112. Aquest s el cas de Coral Cuadrada, qui esmenta Altisent o Freedman i
elabora, pels casos dArgentona i de Vilassar, una classicaci de la pagesia en cinc
categories: aloers, tinents sotmesos a censos, tinents dependents i amb satisfacci de
143 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
han considerat que aquest factor no fou decisiu per a determinar la
situaci econmica ni la consideraci social dalgunes famlies page-
ses.
113
Malgrat aix, les famlies pageses ms ben situades procuraren
deslliurar-se dels mals usos.
Lestudi de la diversitat pagesa ha de basar-se en un ampli ventall
de fonts que contemplin la condici jurdica de la pagesia i, a ms a
ms, les estratgies utilitzades pels membres daquesta pagesia en el
marc de diferents mercats com foren lagrer, el matrimonial i el de la
mort.
114
Com s evident la pagesia grassa fou la que particip ms acti-
vament en la vida econmica i, en conseqncia, escriptur un major
nombre de fonts documentals. Mercs a la documentaci consultada
en els arxius presentats a la introducci, es poden esmentar alguns dels
representants daquesta elit pagesa baixmaresmenca. La presentaci de
les seves actuacions s un tast de molts aspectes que exemplicaran
qestions tractades en aquesta primera part de lestudi o que es de-
senvoluparan amb ms profunditat als altres apartats.
Els Arn de Cabrera
Lany 1396, Guillem Arn, hereu del mas Arn, de Sant Feliu de
Cabrera, i Francesca, la seva muller, feren donaci del mas Arn al
seu ll Antoni.
115
Dos anys desprs, es dot amb 30 lliures Francesca,
germana dAntoni, que marid amb Bernat Ferrer, de Vilassar.
116
Les actuacions dAntoni Arn al capdavant del mas comportaren
linici duna etapa de creixement que revert favorablement en lexpan-
censos, taxes arbitrries i serveis en treball; tinents com els anteriors i adscrits a la terra
i tinents que a ms de les dependncies anteriors estan sotmesos a daltres mals usos,
Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 514, 519 i 520.
113. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona...; Mont-
serrat RICHOU i LLIMONA, La famlia i les esposalles a Sant Gens de Vilassar (1348-1486).
Crdit del perode dinvestigaci Cultura i mentalitat al mn medieval, tutelat per la
doctora Merc Aventin i Puig. Sucincia Investigadora i Diploma dEstudis Avanats,
setembre 2005. M. JOSEP CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
114. Aix, per exemple, als segents apartats daquest estudi es podr observar
els imports satisfets en concepte de llegtima pels cabalers i cabaleres i mltiples refe-
rncies pecuniries reectides a les darreres voluntats.
115. BC, Manuscrit nm. 1221, Notcia primera del Llibre de Noticias de la Casa
y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 21. El
1416, en el seu testament Guillem Arn ratic lelecci de lhereu del mas, anomenant-lo
hereu universal, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 24.
116. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell., nm. 22.
144 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
si dels bns patrimonials daquesta famlia. Antoni Arn bas la seva
estratgia dexpansi patrimonial en la incorporaci de bns immobles
de diferent tipologia, pensions de censal mort i rendes emtutiques.
Dentre aquestes adquicions, es pot assenyalar la compra rea-
litzada, el 3 doctubre de 1404, als marmessors de Guillem Alvernia,
de Barcelona, del cens duna quartera de blat, duna casa i dun hort
situats a Argentona.
117
Ms tard, el 22 de juliol de 1420, mitjanant un encant pblic,
Antoni Arn adquir per 40 lliures el mas Pujol, de Cabrera, al seu
germ Salvador Grau, habitant dArgentona i hereu de Pere Pujol, li-
es Grau, de Cabrera. Amb aquesta compravenda, Arn aconsegu la
quintana del mas i quaranta-una peces de terra.
118
Entre els anys 1422 i 1432, Antoni Arn compr cinc pensions
de censals morts a pagesos dArgentona, Cabrera, Matar, Premi i
Vilassar. Aquestes compravendes signicaren una inversi de 1.047 sous
i la percepci duna renda pecuniria anyal de 74 sous i 14 diners.
119
A partir del 1433, Antoni hagu diniciar algunes requestes per limpa-
gament daquestes pensions, fet que probablement signic la inversi
en daltres negocis que comportessin menys maldecaps.
120
Fins a la seva mort, Antoni Arn continu adquirint bns i rendes
de la pagesia de les viles properes.
121
El 26 de juny de 1429, compr
117. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 29.
118. AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 10v. BC, Ma-
nuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas anomenat
Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 23, i Noticia Segona del
Llibre de Notcias de la Casa y Mas anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo
Veynat de Agell. Enric SUBI i COLL, El mas Arn dAgell, El mas catal durant lEdat
Mitjana i moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics
i antropolgics. Barcelona: CSIC, 2001, p. 443.
119. Compra de 5 sous i 6 diners per 77 sous a Bernat Vervol, de Vilassar
(1422-6-1, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 48). Compra de
12 sous i 6 diners per 8 lliures i 10 sous a Pon Ferrer, de Premi (1428-11-29, AHPB,
Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum alienacionum
(1428/1430), fols. 6v-8). Compra de 14 sous per 9 lliures i 10 sous a Bernat Mateu i el
seu ll Francesc, dArgentona (1429-1-23, Primus liber vendicionum et stabilimentorum
et aliarum alienacionum (1428/1430), fols. 13v-15v). Compra de 23 sous i 2 diners per
9 lliures i 10 sous per 16 lliures i 20 sous a Pere Mayol, de Cabrera (1429-1-25, AHPB,
Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1429), fol. 22) Compra de 20 sous per 14 lliu-
res a Bernat i Bartomeu Morot, del mas Morot de Santa Maria de Matar, 1432-8-10,
AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fols. 122v-134.
120. APSGVD, Diversorum 13.
121. La mort dAntoni Arn ha de situar-se entre la data de la darrera escriptura
en la qual particip, que fou el 26 de maig de 1436, i la primera font en qu gur
Salvadora, la seva muller, com a vdua, datada el 15 dabril de 1437, BC, Manuscrit
145 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
un cens de 9 sous cum dominio, rma et faticha per 16 lliures i
10 sous a Pere Geronella, de Cabrera.
122
Tres anys ms tard, el dia 1
de juny de 1332, aconsegu una pea del mas Aguilar de Pere Antic,
dArgentona, per 4 lliures i 8 sous i una peceta, sota domini i alou de
la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, per 4 lliures i 8 sous.
123
Els membres de la famlia que vivien al mas Arn eren homes
propis, solius, afocats i remences. El dia 11 de maig de 1421, es for-
malitzaren els captols matrimonials de Jaume Mir, ll de Francesc Mir,
i Sana, de Cabrera, i dEullia, lla dAntoni Arn i de Salvadora.
124
Cinc dies ms tard, Eullia senfranqu, previ pagament de 110 sous,
de Francesc dHostalric, senyor de la casa de Cerdanyola i de la vall
dAgell de Sant Feliu de Cabrera.
125
La quantitat satisfeta per la remena
dEullia demostra que limport satisfet per Antoni Arn fou molt elevat
i, per tant, que el seu senyor volgu aprotar-se dels negocis dArn
augmentant limport daquest mal s.
Segons les fonts consultades, Antoni Arn tingu cinc lles i un
ll: Pere, lhereu, Eullia, casada amb Jaume Mir, de Cabrera; Francesca,
dotada amb 60 lliures i casada amb Nicolau Bonivern, de Vilassar;
126
Clara, dotada amb 80 lliures i casada amb Llus Mateu, dArgentona;
127
Antnia,
128
dotada amb 60 lliures i casada amb Toms Gurri, dAlella,
i Francina.
129
Aquesta darrera, que encara estava vivint al mas arran
de la mort del seu germ Pere, lhereu, es convert en la pubilla del
mas Arn.
130
Francina es cas amb Antoni Mir reforant els lligams
nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas Anomenat Arn,
en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nms. 36-37.
122. AHPB, Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1430), fols. 59v-60.
123. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 34.
AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fol. 109.
124. AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 30.
125. 1421-11-13 AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 36.
126. 1431-1-6, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell,
nm. 33.
127. 1436-10-10, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de No-
ticias de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de
Agell, nm. 35.
128. 1439-11-19, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de No-
ticias de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de
Agell, nm. 38.
129. Enric Subia i Coll: El mas Arn dAgell, pp. 444-445.
130. El 15 dabril de 1437, Salvadora, vdua dAntoni Arn, restitu el dot aportat
per Antnia, vdua de Pere Arn, hereu del mas Arn, i lla de Pere Torra, dAlella, BC,
Manuscrit nm. 1221. Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas Anomenat
Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 37.
146 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
amb aquesta famlia cabrerenca, iniciats amb el casament de la seva
germana Eullia.
Amb aquest cabaler-pubill, que gura a la documentaci alternant
la seva identicaci entre Antoni Mir, lies Arn, i Antoni Arn, sinici
una tendncia involutiva del mas Arn. De fet, aquest cabaler-pubill no
ho tingu fcil. Hagu de fer front als pagaments de part dels dots de
les seves cunyades
131
i efectuar requestes per aconseguir les pensions
de censals morts impagades pels censalistes deutors.
132
La situaci crtica del mas Arn sagreuj amb la guerra civil.
Entre els anys 1464 i 1476, Antoni Arn, cabaler-pubill del mas Arn,
alien dues feixes de terra a carta de grcia,
133
dues peces de terra
aloeres,
134
una feixa dependent
135
i una pea sotsestablerta.
136
A ms a
ms, lany 1478, augment el capital amb els ingressos obtinguts amb
la compravenda a carta de grcia pactada lany 1464 amb Arnau de la
Castanyeda, cirurgi, de Cabrera, perqu la famlia Arn no tenia prou
diners per satisfer el dot de Clara, lla de Francina i dAntoni Mir, lies
Arn.
137
La involuci experimentada per la famlia del mas Arn fou
temporal. En poques posteriors, els Arn tornaren a endegar estrat-
gies encarades a lampliaci del seu patrimoni familiar i recuperaren
la posici econmica i la consideraci social dels seus convilatans.
Els Botey i els Ferrer de Premi
Des de mitjan segle XIV, Pere Botey del mas Botey, de Premi,
va anar ampliant el patrimoni agrer del seu mas amb ladquisici de
131. s molt probable que aquests pagaments fossin a terminis, com ho demostra
la documentaci relacionada amb el dot de Francesca. Els seus captols matrimonials
sescripturaren lany 1431. Dotze anys ms tard, encara sestava abonant part del dot
pactat, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y
mas anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 40.
132. APSGVD, Manual 7, fol. 32v, 33v i 34v.
133. 1464-1-10, Venda a carta de grcia de dues feixes de terra per 14 lliures
a Arnau de la Castanyeda, cirurgi, de Cabrera, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
vicesimum (1477/1478), fol. 12v.
134. 1467-4-18, Venda de dues peces de terra aloeres per 18 lliures i 14 sous a
Jaume Mir, de Cabrera, parent seu, Miquel Franquesa, Quartum manuale (1466/1467).
135. 1470-1-5, Venda duna feixa a Vilassar, sota domini i alou de Santa Maria
de Montalegre, per 50 sous a Bernat Mas, fuster, de Vilassar, APSGVD, Diversorum 109.
136. 1476-5-3, Venda a carta de grcia duna pea del mas Bellot, lies Pujol,
per 8 lliures, a Esteve Mallol dAmunt, de Cabrera, Enric SUBI i COLL, El mas Arn
dAgell, p. 445.
137. Attendens etiam me in presenciam haberem necessariam pecuniam quan-
titatem suscripta pro solvendo dote Clare lie mee sponseque Joannis Michaelis Feu,
de Santa Maria de Matar, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478),
fol. 12v.
147 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
diferents peces de terra, la majoria dependents.
138
Posteriorment, cap
a nals de lesmentada centria, aquest premiarenc combin la com-
pra dagrer amb la de pensions de censal mort de pagesos premia-
rencs i vilassarencs. Pere Botey formalitz disset actes de compravenda
daquests prstecs i invert quantitats que oscillaren entre els 8 sous i
les 80 lliures. Aquest darrer import correspon a la compra de 115 sous
de pensi de censal mort, efectuada el 24 de novembre de 1383, a
Berenguer Catal, Arnau Canal i Jaume Mir, procuradors dalguns homes
de Vilassar.
139
Pere Botey compr la major part daquestes pensions creditcies
durant la crisi frumentria dels anys 1374-1376.
140
Lexistncia de tres
males collites seguides, originades per una reiterada sequera i la coin-
cidncia duna srie de factors conjunturals com els rumors sobre la
manca de gra, lacaparament i la retenci de cereals amb lobjectiu
despecular, la incidncia de la guerra i la pressi scal provocaren
una carestia frumentria al Principat. Dins daquest context, cal situar
la revolta de Sardenya, la guerra contra Pere el Cruel de Castella i
lintent dinvasi del Principat de linfant Jaume amb tropes mercenries
reclutades al Llenguadoc i la Provena.
141
Amb Pere Botey, ll de Pere Botey, aquesta famlia inici una
estratgia dexpansi patrimonial basada amb la incorporaci de nous
masos. Lany 1397, per 130 lliures, Pere Botey compr al seu germ
Bartomeu Botey, de Tei, els drets sobre els masos Colomer, Lena,
Nicolau, lies Mascar, i Seguer. Bartomeu havia adquirit aquests
drets a Guillem Castellar, de Premi, qui compartia el domini directe
daquests masos amb Miquel des Bosc.
142
Quatre anys ms tard, Pere
Botey aconsegu el domini eminent dels masos Nicolau i Riquer per
30 lliures a un marmessor subrogat de Berenguer de Sant Vicen.
143
El 25 de gener de 1411, Pere Botey renegoci amb molt bones
condicions la possessi del domini til de part duna muntanya, situada
a Vilassar. En aquesta operaci, commut el vuit i el braatge per
138. De fet, shan comptabilitzat tretze peces de terra, encara que podrien ser-ne
moltes ms. La impossibilitat de consultar les fonts dipositades a larxiu patrimonial de
la famlia Botey no permet oferir ms dades.
139. APSGVD, Manual 4, fols. 159v-160.
140. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Una dcada dabastament frumentari a Barcelona:
Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del segle XIV (en premsa).
141. Linfant Jaume volia recuperar el Rossell, la Cerdanya i el regne de Ma-
llorca, arrabassats al seu pare Jaume III de Mallorca per Pere el Cerimonis el 1349.
142. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la Histria de Premi de Dalt..., p. 67.
143. APCMPD, pergam nm. 11.
148 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
4 sous anyals.
144
Cent-cinquanta anys ms tard, la famlia Botey encara
continuava satisfent als des Bosc el mateix cens.
145
El 1412, compr
el domini til del mas Mascar amb la seva quintana, vuit peces de
terra i altres pertinences daquest mas. Entre aquestes, cal destacar la
presncia de cups, btes i portadores.
146
Des de mitjan segle XV, Jaume i Bartomeu, lls de Pere Botey,
continuaren invertint en ladquisici de pensions de censals morts i
masos. Aix, per exemple, lany 1429, en una permuta, Jaume Botey -
gur com a propietari del mas Servet
147
i, ms tard, Bartomeu Botey
incorpor al patrimoni familiar el mas Perdal, mercs a una donaci
de Bartomeu Perdal, a qui havia ajudat en les necessitats.
148
Amb
aquests aglevaments la famlia Botey pogu deixar de treballar direc-
tament la terra, ja que lexplotaci del seu patrimoni es vei garantida
per la utilitzaci de diferents contractes com ara establiments, sotses-
tabliments i arrendaments.
De Jaume Botey tamb es pot destacar que compart amb Fran-
cesc Ferrer, baster de Barcelona, larrendament del des de la parr-
quia de Vilassar. El cobrament daquestes rendes comport a Botey i
a Ferrer fora maldecaps. Ambds instituren Francesc Moliner com a
procurador perqu una srie de vilassarencs no satisfeien els delmes.
Mercs a les gestions de Moliner, que endeg una srie de requestes
i de requeriments,
149
els arrendadors aconseguiren lescripturaci de
debitoris dels deutors.
150
144. APSGVD, Manual 5, fol. 130. AHMAR, Llibre Baixell, fol. 130.
145. 1561,4,2, Confessi dAntnia, dona de Pau Botey, pags de Sant Pere de
Premi, AHMAR, Capbreu 1558-1614.
146. APCMPD, pergam nm. 38.
147. 1429,6,11, AHPB, Bartomeu Agell, Primum Manuale (1428/1430), fols. 53v-54.
148. 1464,3,23, AHPB, Bartomeu Agell, XXXXIII Manuale (1464). Aquesta do-
naci fou raticada el 14 de gener de 1466 a les darreres voluntats de Perdal, escoll
Bartomeu Botey com a hereu universal, APSPPD, Manual 3, fol. 51v.
149. Requesta de Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey i Francesc Ferrer,
arrendadors del des de la parrquia de Vilassar (1438-12-19, APSGVD, Diversorum 89).
Demanda de Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey i Francesc Ferrer, als jurats
de la parrquia de Vilassar, 1438-12-20, APSGVD, Diversorum 89.
150. Debitoris escripturats a favor de Jaume Botey i Francesc Ferrer, baster
de Barcelona, arrendadors del des de la parrquia de Vilassar, de Bernat Saura, de
Bartomeu Cuquet, de Gens Campins, de Bernat Tolr, dAntoni Vidal, dAntoni Dilmer,
de Miquel Riera, de Jaume Torre, de Salvador Colomer, ll de Bartomeu, i de Francesc
Vidal de Gordey (1439-1-1-1439-1-4, APSGVD, Diversorum 124). Debitoris a favor de
Jaume Botey i Francesc Ferrer, baster de Barcelona, com a arrendadors del des de la
parrquia de Vilassar, de Pere Marqus i dAntoni Riera, carnisser, de Vilassar, 1439-12-28,
APSGVD, Diversorum 106.
149 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Bartomeu Botey fou jurat de la parrquia de Sant Pere de Pre-
mi
151
i abans de morir, per obtenir el perd dels seus pecats, promet
a Salvador, un esclau negre, de sis anys, que se lalliberaria a ledat
de vint-i-cinc anys. Mentrestant, havia de continuar sota les ordres de
la famlia Botey.
152
Malgrat que les fonts documentals a partir de la mort de Barto-
meu Botey reecteixin una certa involuci patrimonial, aquesta situaci
fou conjuntural.
153
Com la pagesia benestant del Maresme, la famlia Botey tamb
destac per la solidesa de la seva masia, la qual ns i tot compt amb
una gran torre de guaita quadrada adossada a lhabitatge.
154
TAULA 12
Documentaci de la famlia Botey, de Premi (1355-1471)
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1355-1-4 Compra Pere Botey Arnau Ponseta, pro-
curador de Margarida,
muller de Berenguer
Estrader, de Premi
Pea, sotsdomini i alou
de Bernat de Sant Vicen,
senyor de la Casa de
Premi
1377-1-18 Compra Pere Botey Bernat Cisa, de Premi Pea amb vinya a
rabassa, sota domini i
alou de la Pia Almoina
de la Seu de Barcelona
8 lliures
1377-3-6 Compra Pere Botey, lies
Dilmer
Nicolau Agell i
Constana, de Premi
Cinqu duna pea, sota
domini i alou de Pere
des Bosc i Bernat de
Sant Vicen senyor de la
Casa de Premi
67 sous
1377-6-20 Compra Pere Botey Joan Aulovara,
de Vilassar
15 sous de pensi de
censal mort
10 lliures
i mitja
1378-10-16 poca de
comanda
Saurina, vdua
de Guerau dAlta-
fulla, drrius
Pere Botey 7 lliures
1379-1-18 poca de
comanda
Guillem Avella,
de Cabrera
Pere Botey 7 lliures i 4 sous
1379-4-9 Compra Pere Botey Bernat Cisa, de Premi 12 sous de pensi de
censal mort
8 lliures
1381-1-2 Compra Pere Botey Bernat Figuera hereu
mas Andreu, de Premi
Pea, sota domini i alou
de Pere des Bosc i
Bernat de Sant Vicen,
senyor de la Casa
Premi
100 sous
1381-9-4 Compra Pere Botey Arnau Costa, lies
Estrader, de Premi
15 sous de pensi
de censal mort
10 lliures
i 10 sous
1381-9-20 poca de
comanda
Pasqual Pons,
de Granollers
Pere Botey 25 lliures
1382-5-20 Compra Pere Botey Bernat Folgueres i
Saurina, de Premi
pea aloera 19 lliures
1382-6-20 Compra Pere Botey Bartomeu Vives
i Elisenda, de Premi
2 peces en franquesa 6 lliures i
1 sou
1382-9-28 Compra Pere Botey Nicolau Agell,
de Premi
20 sous de pensi
de censal mort
15 lliures
1383-3-24 Compra Pere Botey Pere Triador i Miquel
Triador ll, de Premi
Pea aloera 77 sous
152 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1383-11-24 Compra Pere Botey Berenguer Catal,
Arnau Canal i
Jaume Mir, procura-
dors dalguns homes de
Vilassar
115 sous de
pensi de censal mort
80 lliures
1388-7-30 Testament Pere Botey
1393-8-21 Compra Pere Botey Arnau Oliver, lies
Cervera, i Jaume, ll,
de Premi
Pea, sota domini i alou
de Miquel des Bosc
1397-5-11 Enfranqui-
ment
Miquel des
Bosc, senyor
dels castells de
Sant Vicen i de
Vilassar
Bernat i Bonanat Botey,
lls de Pere Botey
Condici jurdica 16 lliures
i 10 sous
1398-7-22 Compra Pere Botey Marmessors de
Berenguer de Sant
Vicens
Domini eminent dels
masos Nicolau, Riquer
i altres honors i posses-
sions, sota domini i alou
de Berenguer de Sant
Vicens
30 lliures
1406-11-14 Compra Jaume Botey Bernat Avella, Barto-
meu Tria, Salvador
Pons, Ramon Vidal,
Salvador Juli, Antoni
Ferrer, Pere Llad,
Bernat Campins,
Pere Bosc, lies
Serena, Arnau Castellar,
Bernat Bonivern,
Jaume Roudors,
Guillem Vervol i
Berenguer Marqus,
de Vilassar
31 sous i 6 diners de
pensi de censal mort
22 lliures
1411-1-25 Carta precria Miquel des Bosc Pere Botey Tros de muntanya a
Vilassar
Commu-
taci del
vuit i
del bra-
atge per
4 sous
anyals
1412-9-28 Compra Pere Botey Clara, lla de Nicolau
Agell, de Premi
Mas Mascar, quintana,
cups, btes, portadores,
8 peces de terra
1429-6-11 Permuta Jaume Botey, que
t el mas Servet
153 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1429-9-10 Venda Jaume Botey
Pon Ferrer i
Joan Ponseta,
de Premi
Antoni Poal, de Bar-
celona
31 sous i 5 diners de
pensi de censal mort
22 lliures
1430-1-25 Compra Jaume Botey Joan Llaurador, pare i ll,
de Premi
20 sous de pensi de
censal mort
14 lliures
1430-1-31 Compra Jaume Botey Bartomeu Arnau
i Gabriel, ll, de Santa
Maria de Matar
20 sous de pensi
de censal mort
30 lliures
1432-3-7 Compra Jaume Botey,
Francesc Ferrer,
baster, de
Barcelona i
daltres, que no
sesmenten de
Vilassar
Antoni Ferrer, tutor
amb Pere Aroles, de
Bartomeu Riera, pubill
i hereu de Salvador
Riera, difunt bter,
de Vilassar
30 lliures i 4 sous de
pensi de censal mort
1377-5-17 poca de
comanda
Guillem Abril,
de Vilassar
Guillem Aroles 45 sous
173. Benet OLIVA I RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 33.
159 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1377-6-25 poca de
comanda
Bernat Tolr i
Antoni, ll, de
Vilassar
Guillem Aroles 115 sous
1377-7-25 Compra Guillem Aroles Sana, muller
de Pere Sabater,
Pere Sabater;
Elisenda, muller de
Berenguer Agell,
Berenguer Agell i
Bernat Colom, de
Vilassar
5 sous i 6 di-
ners de pensi
de censal mort
73 sous
1377-11-8 Compra Pere Aroles, ll
de Guillem i
Saurina, muller
del darrer
Jaume Rafart, de
Premi
Pea aloera 95 sous
1379-3-24 Compra Guillem Aroles Bernat Serra, Pere
Serra, ll, Sana,
muller de Pere Sa-
bater, de Vilassar
30 sous de pen-
si de censal
mort
21 lliures
1379-3-24 Compra Guillem Aroles Elisenda, muller de
Berenguer Agell,
de Vilassar
5 sous i 3 diners
de pensi de
censal mort
70 sous
1379-7-18 Compra Guillem Aroles Guillem Artaguil
i Margarida, de
Vilassar
21 sous de pen-
si de censal
mort
14 lliures
1380-7-22 Compra Guillem Aroles Guillem Abril i Ala-
manda, de Vilassar
15 sous de pen-
si de censal
mort
10 lliures
i 10 sous
1380-12-14 Compra Guillem Aroles Bernat Duran de
Premi
14 sous
de pensi de
censal mort,
que satisf
Bonanat Canal
de Vilassar
10 lliures
1381-6-8 Compra Guillem Aroles Guillem Carbonell,
de Vilassar
15 sous de pen-
si de censal
mort
10 lliures
i 10 sous
1383-7-28 Compra Guillem Aroles Pere Llad i Sana,
de Vilassar
9 sous de pensi
de censal mort
6 lliures
1383-7-28 Compra Guillem Aroles Guillem Carbonell,
de Vilassar
12 sous de pen-
si de censal
mort
8 lliures
1383-11-12 Compra Guillem Aroles Arnau Alier, de
Cabrera
7 sous i 7 diners
de pensi de
censal mort
105 sous
160 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1395-6-6 poca de
dot
Guillem Aroles Pere Bonivern 10 lliures
(Cons-
tana,
lla i nora
dAroles)
1396 Compra Guillem Aroles Guillem Arnau,
Pere Catal i Gui-
llem Bartomeu, de
Cabrera
30 sous de pen-
si de censal
mort
1475-7-28 Compra a
carta de
grcia
Arnau de la Cas-
tanyeda, cirurgi
de Cabrera
Antoni Soler,
de Cabrera
2 peces, sota
domini i alou
del monestir de
Sant Pere de
Clar
5 lliures,
12 sous i
6 diners
1475-11-22 Captols Joan Miquel Li-
bra, propietari del
mas a Vall, lies
Tenes, de Cabre-
ra, ll de Salva-
dor Garb, lies
Libra de Matar,
i de Gabriela,
lla de Salvador
Tenes de Cabrera
i de Francesca,
difunts
Arnau de la Casta-
nyeda, cirurgi
de Cabrera
venda de
5 lliures i de
7 sous de pen-
si de censal
mort
75 lliures
1476-6-13 Compra
a carta de
grcia
Arnau de la Cas-
tanyeda, cirurgi
Jaume Torre, pare
i Bartomeu, ll i
hereu del mas Tor-
re, de Vilassar
Pea a Vilas-
sar, sota
domini i alou
de les Franque-
ses de Mont-
cada, que t
Pere des Bosc
9 lliures
1477-7-18 poca Bernat Salvador
de Trai, de
Santa Maria de
Matar
Arnau de la Casta-
nyeda, que t certs
ttols de possessi
del mas a Vall, de
Cabrera
Censal amb
pensi de 16 s.
i 6 d., satisfets
pels succes-
sors i hereus
de Salvador
Tenes, de
Pere Gener de
Cabrera i de
Salvadora, sa
muller, senyo-
ra til del mas
a Vall, Pere
Vives, de Vilas-
sar, i els hereus
de Pere Tenes,
germ de Sal-
vador Tenes,
de S. Mart de
Rupit
11lliures
i 11 sous
168 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Tipologia
documental
De A Objecte Preu
1478-1-10 Augment
de limport
duna carta
de grcia
Arnau de la
Castanyeda
Antoni Arno La compr
lany 1364
Antoni Arno
7 lliures i
12 sous
1478-3-6 Compra Arnau de la
Castanyeda
Joan Llad, lies
Feliu i Gabriela,
muller i senyora
til del mas Feliu,
de Cabrera
Feixa aloera 10 lliures
1478-3-8 poca de
venda
Pere Gener,
dArgentona
Arnau de la
Castanyeda
Pea de terra 20 lliures
1478-7-28 Arrendament
per 3 anys
Antoni Soler,
de Cabrera
Arnau de la
Castanyeda
3 peces de
vinya, depen-
dents del mo-
nestir de Sant
Pere de Clar
3 lliures
1478-7-28 Debitori Antoni Soler, de
Cabrera
Arnau de la
Castanyeda
4 lliures
1478-8-14 Compra Arnau de la
Castanyeda
Jaume Mateu
corredor danimals,
de Badalona
Pea aloera del
mas Segu
40 sous
1480-12-5 Compra Arnau de la
Castanyeda
Joan Llad, lies
Feliu, i Gabriela,
propietria del mas
Feliu, de Cabrera
Tros de terra
erma i
2 oliveres
98 sous
car la condici e estament en qu Dus ha creada la fembra
s, que sia subjugada al marit. Aix li ho dix lo senyor benet a
la primera fembra quan hac pecat dient-li: sub potestate viri eris
(Gen 3/16). ...qui massa delicadement nodreix o que li servir que
ell trobar prou rebelli lla on deuria trobar humilitat e subjecci
e obedincia a si mateix.
Francesc DEIXIMENIS
SEGONA PART
LA FAMLIA
La famlia medieval concebuda des duna mirada mplia i inte-
gradora
1
i generalment denida com la cllula bsica de la societat
feudal, utilitz una srie destratgies per assegurar la reproducci de
la seva fora de treball, la continutat del seu patrimoni i la collocaci
del seu excedent demogrc.
2
Lnica opci que assegurava la continutat de la famlia i el seu
patrimoni fou la reproducci de la branca troncal mitjanant linici de
noves relacions familiars.
3
Per aix, els enllaos matrimonials formaren
part de les actuacions reproductores i foren objecte duna minuciosa
planicaci, en la qual participaren els responsables de les unitats
familiars aconsellats per daltres parents i amics.
Fins al concili de Trento, els telegs cristians no distingiren entre
esposalles i matrimoni, un sagrament que encara avui es considera
indissoluble.
4
Per alguns telegs, aquesta indissolubilitat siniciava amb
1. Merc AVENTIN I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals...,
pp. 459-538. Merc AVENTIN i PUIG, Famlia i unitat dexplotaci, Histria agrria dels
Pasos Catalans. Edat Mitjana, vol. 2. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 467-503.
2. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Vers una caracteritzaci de la pagesia baixmedi-
eval dins dun mbit regional, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del Maresme,
2007. Felibrejada, 93 (Matar, 2011), pp. 196-206.
3. Georges Duby equipara el concepte de famlia amb el de la reialesa providen-
cialista de lalta edat mitjana. Ambdues institucions van detenir una propietat personal,
hereditria i patrimonial que es transmetia per la copulaci i la sang i que es repartia
a cada successi entre els consanguinis o es retenia indivisa com una llar entre els
germans, Georges DUBY, Historia de la vida privada, 2. De la Europa feudal al Renacimi-
ento. Madrid: Grupo Santillana Ediciones SA (Coleccin Taurus Minor), 2001, pp. 32-35.
4. El 12 de juliol de 1564, amb una reial cdula, Felip II introdu la reforma
tridentina als territoris de la monarquia hispnica. A partir daleshores i ns al 18 de
EL MATRIMONI
174 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
la concertaci de les esposalles, s a dir, mitjanant el comproms ferm
de matrimoni. Per daltres, amb la celebraci de la cerimnia nupcial
i per uns darrers amb la uni carnal. Per aix, el 27 de juny de 1367,
Dalmau Bogia i Pere Ferrer, rbitres i amigables componedors, escollits
per Jaume Abelles i Brumissa, la seva muller, de Barcelona, desprs
dhaver resolt la separaci daquesta parella, deixaren constncia escrita
que malgrat la separaci civil, aquesta parella continuava casada per
lEsglsia: Aquestes coses emper nos ne entenen a dir et ne pronun-
ciar contra lo sant matrimoni que s entrels dit marit e muller. Ans si
Deus lus donava tanta de gracia que ensemps posquesquen pacicament
estar ax com marit e muller deven fer que puxen e o degen fer.
5
En canvi, la poblaci baixmedieval diferenci clarament entre
les esposalles, la cerimnia nupcial in facie ecclesie i les noces. Als
captols matrimonials de Jaume Mas, ll de Pere Mas, i dElionor,
difunta, de Badalona, i de Clara, lla de Bartomeu Boter, difunt, i de
Bartomeua, de Premi, sacord fer entre si sposalles per paraules de
present abtes e sufcients a contractar matrimoni e ax mateix lo dit
matrimoni hauran entre si solemnitzar en fas esglsia, segons cannicas
sancions e ordinacions de aquella e fetes nosses per lo mes de juny
primer vinent. A ms a ms, Clara ab consentiment de Jaume Mas,
esdevenidor marit seu, promet a Bartomeua, la seva mare, i al seu
germ, que quinze dies desprs de les nosses, quan visqus a casa del
marit, els deniria daltres drets a ella ara o en futur a ella pertanyen...
ab retenci emper del dits vincles e substitucions.
6
En aquesta poca, els enllaos matrimonials identicats com np-
cies i afermalles,
7
es formalitzaren segons tres modalitats denllaos:
les cerimnies pbliques de carcter laic, les cerimnies canniques i
les unions matrimonials clandestines o secretes. Malgrat aix, els es-
pecialistes en dret cannic defensen diferents postures envers aquesta
diversitat dopcions matrimonials aceptada pels historiadors.
Felipe Snchez Roman deneix els sistemas matrimonials medi-
evals de la manera segent: al lado del matrimonio solemne religioso
in facie ecclesiae, el llamado primitivamente yuras y despus presunto
juny de 1870, lnic matrimoni vlid dins lesfera del mn cristi catlic fou el cannic,
Federico R. AZNAR GIL, La institucin matrimonial en la hispania bajo-medieval (1215-1563).
Salamanca: Universidad Ponticia (Bibliotheca Salmantinencis. Estudios), 123, p. 18.
5. AHPB, Pere de Pujol, Primer manual (1366-(2)-5/1368-6-1).
6. 1482-2-24, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481).
7 Teresa-Maria VINYOLES, Les barcelonines a les darreries de lEdat Mitjana. Barce-
lona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1976, p. 93. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES,
Mirada a la Barcelona medieval des de les nestres gtiques. Barcelona: Rafael Dalmau
Editor (Collecci Bufarull), nm. 6, 2002, p. 92.
175 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
o clandestino, por falta de prroco.
8
Federico R. Aznar no accepta
lexistncia dun sistema matrimonial plural. Considera que, des del
1215, lEsglsia ja havia defensat als concilis provincials i als snodes
diocesans la necessitat duna regularitzaci cannica del matrimoni
clandesti.
9
Per aquest jurista, tots aquests sistemes presentaven elements
comuns i, per aix, lEsglsia mostr una aceptacin generalizada de
la legislacin de los diferentes pueblos sobre el matrimonio y rechazo
de algunas normas () que no parecan concordar con el espiritu
cristiano. Per a Aznar, tant el matrimoni eclesistic com el clandest
tenien requisits i efectes idntics, coincidncia de voluntats i declaraci
de consentiment dels futurs cnjuges.
10
Dentre les unions no tolerades per laparell eclesistic, cal es-
mentar el concubinatge, que la llei toler i la societat civil accept
a canvi de la satisfacci dun cnon.
11
A banda daix, tampoc sha
dobviar daltres unions penalitzades com ladulteri i la bigmia.
12
Lany
1387, Francesca, lla de Francesc Solsona, de Barcelona, que havia
conviscut illicite e irreverente et contra omnimoda honestatem et
contra etiam voluntatem et consensum omnium amicorum meorum
et vestrorum amb Guillem Coral, corredor danimals de Barcelona,
es compromet a no interposar-li cap tipus de demanda. Desprs de
la separaci, Guillem Coral havia mullerat amb una altra dona i no
volia cap problema amb Francesca.
13
8. Felipe SNCHEZ ROMAN, Estudios de derecho civil espaol e Historia general
de la legislacin espaola, tom 5.1. Madrid: Estab. Tip. Sucesores de Rivadeneneyra,
1898, p. 404.
9. Al IV concili del Later, lany 1215, saprov la publicaci dels futurs enllaos
matrimonials en bans. Lobjectiu fou propiciar les denncies deventuals consanguinitats.
En aquest concili tamb es rebaix la prohibici de parentiu del set al quart grau.
Sintent afavorir el consentiment dels futurs cnjuges i la indissolubilitat del matrimoni,
sobretot de les famlies aristocrtiques, que eren les ms recies a la reforma gregoriana
del segle anterior. Amb aquesta reforma shavia intentat imposar la indissolubilitat, el
consentiment dels futurs cnjuges, la monogmia i lexogmia ns al set grau, Didier
LETT, Famille et parent dans loccident mdieval v-XV sicle. Pars: Hachette Suprieur
(Carr histoire, 49), pp. 99, 106-107.
10. Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la Hispnia Cristiana bajo-
medieval..., pp. 31-42.
11. Jos Luis MARTN RODRGUEZ, El proceso de institucionalizacin del modelo
matrimonial cristiano, La familia en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales.
Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, pp. 174-178.
12. Maria-Teresa LPEZ BELTRAN, En los mrgenes del matrimonio: transgresi-
ones y estrategias de supervivencia en la sociedad bajomedieval castellana, La familia
en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales. Logronyo: Gobierno de la Rioja i
Instituto de Estudios Riojanos, 2001, pp. 349-386.
13. AHPB, Pon Amors, Primum manuale (1386-5-30/1389-1-9), fol. 103.
176 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
A la baixa edat mitjana, al Maresme, lenlla cannic fou sense
cap tipus de dubte el predominant.
14
Si no fos per la documentaci
que demostra el contrari, es podria pensar que fou lnica modalitat
existent. Als captols matrimonials de Joan Rossell, ll de Rafael Ros-
sell, difunt de Premi, i Angelina, pubilla del mas Rossell, lla del
difunt Lloren Rossell i de Clara, de lesmentada vila, en cap acord
sobserva una posterior solemnitzaci religiosa del matrimoni civil. A
ms a ms, en aquesta escriptura, abans dels acords capitulars es pot
llegir: com Johan Rosel, l den Rafael Rosel e de na Salvadora,
mare sua, pren per sponsa la dita Angelina e la dita Angelina pren per
spos lo dit Johan Rosel en la forma segent.
15
Per a la ciutat de Barcelona, Carme Batlle i Teresa Vinyoles di-
ferencien tres seqncies cabdals per al matrimoni: les converses o
negociacions de les famlies implicades, els esponsals (contractes i in-
tercanvi dels anells amb o sense presncia eclesistica) i lentrada de
la noia al domicili marital.
Un dels moments ms importants daquest procs era el bes i lin-
tercanvi dels anells entre els nuvis. Desprs daquest ritual, les famlies
i els convidats es reunien a casa de la nvia, dun parent o dun amic
per a menjar lpat nupcial.
16
Arreu dEuropa, la celebraci daquests
banquets origin el sorgiment de legislacions que intentaren limitar els
excessos de les manisfestacions pbliques dostentaci i malbaratament
a les festes nupcials.
17
A partir del segle XIII, desprs de la petici de m als familiars
de la noia i de la celebraci dels esponsalicis, safeg un nou ritual
matrimonial. Es tracta duna altra cerimnia de carcter familiar, en la
qual els pares de la noia o uns parents prxims lentregaven al sacerdot.
Desprs de la benedicci, aquest la conava al marit.
18
Segons Federico
14. Eadem die predicte partes concordarunt predictum matrimonium cele-
brandum in facie ecclesie seu capelle Sancti Mathei, sufraganie eclesie Sancti Petri de
Premiano, et omnes diocesi Barchinone, intra terminum sex mensium a die presenti
continue computandum. Et hoc sub pena decem librarum, 1469, APSGVD, Diversorum
25, Captols matrimonials de Salvador Pi, de Premi, i dElionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida, de Vilassar.
15. 1463-7-30, APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4v.
16. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval des de les
nestres gtiques..., pp. 92-98.
17. Charles de la RONCIRE, La vida privada de los notables toscanos en el
umbral del Renacimiento, Historia de la vida privada. 2. De la Europa Feudal al Rena-
cimiento..., p. 263.
18. En aquest segle, en una bona part de lEuropa cristiana, lexaltaci del paper
del sacerdot es tradu en una absorci del ritual laic per la simbologia de caire religis.
177 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
R. Aznar Gil, aquest era el ritual que lEsglsia havia volgut imposar des
dels segles X i XI.
19
Malgrat aix, a la baixa edat mitjana,
20
els diferents
snodes eclesistics insistiren en la convenincia del matrimoni cannic
perqu shavia de comprovar pblicament la inexistncia dimpediments
als enllaos matrimonials.
21
Per tant, entre daltres situacions, laparell
eclesistic intent controlar els graus de parentiu,
22
la poligmia, el
Malgrat aix, no desaparegu lentrega de la noia al marit, Dominique BARTHLEMY, Pa-
rentesco, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feudal al Renacimiento..., p. 144.
19. Federico R. AZNAR GIL, La institucin matrimonial en la hispania bajo-medieval,
p. 25. Jos-Luis MARTN, El proceso de institucionalizacin del modelo matrimonial
cristiano..., pp. 162-167.
20. Mart Aurell estudia les diferents fases o etapes que caracteritzaren els enllaos
matrimonials dels comtes catalans dels segles IX al XII relacionant-les amb la situaci
poltica. Per a cada perode observa els tipus de lligams familiars predominants, les
estratgies denlla emprades i els objectius eclesistics. Per al segle IX, constata una
cursa frentica pel control dels comtats pirinencs entre les ms altes famlies de laristo-
crcia medieval que es compagina amb lexercici dun cosinatge (famlia organitzada
segons el model matrilinial, que agrupava germans, cosins i aliats en la coherncia
duna parentela que gaudia collectivament dun patrimoni indivs) i lexercici entre les
famlies comtals duns matrimonis endogmics, centrats en un nucli estret de parents.
A partir de nals del segle X, amb la individualitzaci dels llinatges comtals, observa la
substituci del cosinatge per la supremaca del llinatge, encapalat pels primognits.
En aquest perode, les relacions de parentiu demostren una exogmia limitada en el
cas dels primognits, que cercaren cnjuges entre els reialmes ibrics i les zones de la
Septimnia, la Provena o la Itlia normanda. Tamb existiren relacions desposalles
hipergmiques quan els comtes enllaaren les seves lles amb membres de laristocrcia
local per a estrnyer relacions de delitat. Fou un perode caracteritzat pel repudi de les
esposes, quan es capgiraren les aliances poltiques o desprs de llargs anys desterilitat,
per la prctica duna polignia simultnia i per lacceptaci dels lls illegtims. A partir
del segle XI, lexogmia fou un fet. Aquesta situaci coincid amb la reforma gregoriana
i amb la primacia del comtat de Barcelona, que aconsegu un segle ms tard el ttol
reial amb la confederaci del reialme ve dArag, Mart AURELL, Les noces del Comte.
Matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Ediciones Omega, 1998.
21. Item quia matrimonium qui est apud omnes gentes, dicimus quod cum magna
reverencia et honore celebretum et in facie ecclesie non risu nec loco ne contempnatur i
et sacerdos querant ad hostium ecclesie si est aliquis qui sciat impedimenta et si dictum
non desponset eos per verba de presenti recipiendo anulum primo de manu mariti et
dicat ego Petrus recipio te Bertam in uxorem et trapo me ipsum in legalem virum. Et
ita ponat anulum in quarto digito mulieris dicendo: in nomine Patris et Filii et Spiritus
Sancti. Amen. Eodem modo faciat uxor ut dicatur de marito. Et sic est matrimonium
conrmatum...et prohibeat sacerdos ne ant clandestina matrimonia, Compilacin sino-
dal de Barcelona de 1350, Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la Hispnia
bajo-medieval..., pp. 225-239.
22. Per a la Frana medieval, Flandrin observa una evoluci parallela de les
prohibicions denlla matrimonial entre parents per part de lEsglsia i lEstat de les soli-
daritats de llinatge. Per als segles X-XII, constata un moment culminant de les solidari-
tats de llinatge que sorigin arran duna exageraci de les prohibicions eclesistiques.
De manera contrria, a partir del segle XIII, quan hi hagu una relaxaci de les prohi-
bicions tamb decaigu la fora del llinatge davant de la inuncia de les tendncies
patrilineals. En aquesta poca, els rectors estaven obligats a ensenyar als dels de la
178 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
consentiment no compartit dels contraents,
23
el divorci i les esposalles
abans de la pubertat.
24
Per a lEsglsia shavien de protegir els vincles
entre el matrimoni i la liaci, ja que la funci bsica daquesta uni
era la reproducci.
25
Jos-Luis Martn es va mostrar fora crtic davant daquestes ini-
ciatives eclesistiques i, per aix, va armar que las razones eclesis-
ticas para imponer testigos, para convertir en pblico un acuerdo que
en principio slo afecta a los contrayentes, pueden reducirse a tres:
garantizar la legitimidad de los hijos, y el consiguiente reparto de la
herencia; evitar los abusos a que puede dar lugar un acuerdo privado;
y aanzar el control, la autoridad eclesistica.
26
LEsglsia intent controlar la vida privada i quotidiana de la
poblaci baixmedieval mitjanant les visites pastorals.
27
En aquestes
inspeccions, els visitadors aplegaven informaci de la vida i de la gesti
del clergat
28
i de la moralitat dels seus parroquians.
29
seva parrquia a comptar segons la computaci cannica perqu es tingus molt clar
la gradaci parental, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia. Barcelona: Editorial
Crtica (Estudios y Ensayos), 1979, pp. 38-39.
23. Tot i les prohibicions eclesistiques, imposades des de dalt i des de fora,
els interessos familiars actuaren com a forces resistents des de baix. Molts familiars
obligaren a dur a terme enllaos matrimonials, amb lamenaa del desheretament en cas
de desobedincia. En els enllaos entre menors dedat, aquests no podien mostrar un
consentiment real, Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa.
Barcelona: Editorial Herder, 1986, pp. 252-253.
24. En aquesta poca, la pubertat comenava als dotze anys pels nois i als catorze
per les noies, Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la hispnia bajo-medieval...,
p. 71. Puede concertarse el matrimonio a partir de los 7 aos, pero el compromiso no
es denitivo hasta que lo rearman los contrayentes al llegar a los 14 o a los 12 aos o
antes si estan en condiciones de consumar el matrimonio, Jos-Luis MARTN, El proceso
de institucionalizacin del modelo matrimonial cristiano, p. 162.
25. En aquesta poca, alguns eclesistics defensaven el sexe dins del matrimoni,
ns i tot quan no sadreava a la procreaci, Leah OTIS-COUR, Historia de la pareja en la
Edad Media. Placer y amor. Madrid: Siglo Veintiuno de Espaa Editores, 2000, pp. 94-97.
26. Jos-Luis MARTN, Matrimonio cristiano y sexualidad medieval, Historia 16,
nm. 124 (Madrid, 1986), p. 40.
27. Joaquim-Maria PUIGVERT (ed.), Les visites pastorals. Dels orgens a lpoca
Contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca dHistria Rural / Collecci Fonts,
3), 2003. Llus MONJAS, Reforma eclesistica i religiosa de les dicesis de la Tarraconense
al llarg de la Baixa Edat Mitjana (a travs dels qestionaris de visita pastoral), Institut
Universitari dHistria Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, tesi doctoral
indita, 2004.
28. Arran daquestes visites pastorals sacus el clergat maresmenc de concubi-
natge, de jugar, de practicar el prstec usurari, dalienar bns eclesistics i de mostrar
decincies en el servei religis, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la
Baixa Edat Mitjana..., pp. 161-205.
29. Per a Llus Monjas, la manca aparent de problemes entre els laics ama-
gava que els rectors encobrien llurs parroquians normalment, de la mateixa manera
179 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Pere Benito i Moncls ha estudiat les visites pastorals realitzades
al Maresme entre els anys 1305 i 1447 i classica les acusacions refe-
rides als parroquians segons si estaven relacionades amb la moralitat
(concubinatge, fornicaci, adulteri, incest i prostituci), el matrimoni
(no solemnitzat, no consumat, sense cohabitaci); el joc, la usura, la
blasfmia i la prctica religiosa.
30
Daquestes inspeccions constata
la denncia de deu matrimonis no solemnitzats in facie ecclesie i que
daquestes parelles vuit es negaren a rebre la benedicci eclesistica
sense especicar-ne els motius.
31
En conseqncia, sobserva com en
lmbit local exist una coacci duta a terme pels mateixos convilatans,
que rebia el suport i havia estat instrumentalitzada per les altes esferes
eclesistiques.
32
El matrimoni clandest o secret
33
no tenia laprovaci dels pro-
genitors de la parella implicada
34
i, per tant, podien ser desheretats i
considerar que vivien en concubinatge.
35
Aquesta modalitat denlla
podia comportar una penalitzaci contemplada a la legislaci civil
baixmedieval. Segons el privilegi Recognoverunt proceres, concedit
lany 1283 per Pere el Gran a la ciutat de Barcelona, les noies havien
dobtenir lautoritzaci paterna a lhora descollir marit.
36
Amb aquest
privilegi sen conrm un danterior, de lany 1269, amb el qual es le-
gitim el procedir dels pares que desheretaven una noia quan aquesta
es casava sense el seu perms. A partir del segle XIII, tamb es regul
que els parroquians devien fer-ho amb els rectors, Llus MONJAS, Les visites pastorals:
de lpoca medieval a la viglia del Concili de Trento, Joaquim M. PUIGVERT (ed.), Les
visites pastorals. Dels orgens a lpoca contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca
dHistria Rural / Collecci Fonts, 3), 2003, p. 65.
30. Pere BENITO I MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana...,
pp. 207-230.
31. Pere BENITO I MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana...,
p. 214.
32. Per al Valls vegeu Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parr-
quies del Valls a lEdat Mitjana. Estudi de les visites pastorals dels anys 1303-1324.
Treball dIniciaci a la Recerca indit dirigit pel doctor Josep M. Salrach. Barcelona,
Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra,
setembre de 2002.
33. En aquestes unions, els promesos pronunciaven unes frases davant dalguns
testimonis: Jo nado mon cors a vos en per leyal muller e prench lo vostre per leyal
marit, Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 98.
34. Teresa VINYOLES i VIDAL, Estimar a ledat mitjana, Maria dels ngels PREZ
SAMPER (coord.), La vida quotidiana a travs dels segles. Barcelona: Prtic/Biblioteca Uni-
versitria (Els Juliols, 6), 2002, pp.79-101.
35. Jean-Louis FLANDRIN, Los orgenes de la famlia moderna, Barcelona, Editorial
Crtica, 1972, p. 232. Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parrquies del
Valls a lEdat Mitjana, p. 91.
36. Guillem Maria BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del ci-
vil..., p. 318.
180 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
que cap dona podia casar-se sense dot, el matrimoni clandest o secret
es convert en illegal per partida doble: per la desobdiencia als pares
i perqu la noia no podia aportar un dot.
37
Malgrat aix, ats el fet
que lEsglsia defens una concepci jurdica del matrimoni, basada en
el consentiment individual dels dos contraents, el consider legtim.
38
Daquesta manera, els matrimonis clandestins o secrets disposaren duna
petita escletxa que, a desgrat seu, els ofer lEsglsia medieval.
39
En aquesta poca, tamb existiren algunes separacions conjugals.
40
s fora probable que soriginessin arran de ladulteri del marit, ja que
els Usatges i les Constitucions de Catalunya noms penalitzaven ladulteri
femen. Lhome adlter era concebut com a amant de la muller adltera.
Lhome casat, encara que cohabits amb una dona soltera o vdua, no
cometia adulteri, car aquest delicte depenia de lestat civil de la dona.
41
Segons Lucia Comte, a la zona del Valls, els maltractaments fsics
infringits a la muller pel seu marit adlter no foren generalitzats. Com
s lgic, quan aquestes relacions illcites eren conegudes i pbliques
esdevenien un maltractament psicolgic per a les dones enganyades.
37. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 147.
38. El consentiment dels cnjuges que defensava lEsglsia, refusant el control
parental, origin una parella adulta i indestructible. Per aix, a lalta edat mitjana,
sobserva lesfor parental per a mediatitzar aquesta atomitzaci dels seus membres,
Robert FOSSIER, La era feudal (siglos XI-XIII), Historia de la familia. 1. Mundos lejanos,
mundos antiguos, p. 383. Jos-Luis Martn qestionava el consentiment dels contraents,
ja que la doctrina eclesistica justicava la inferioritat i la dependncia de la muller vers
lhome, Jos-Luis MARTN, El proceso de institucionalizacin del modelo matrimonial
cristiano..., pp. 158-162.
39. A partir del segle XIV, les accions dels ordes dominics i franciscans, que seri-
giren com a mitjaners entre lmbit privat de la famlia i el cel, concebiren la famlia
i la llar com a pedres angulars de la societat cristiana, Charles de la RONCIRE, Historia
de la vida privada..., p. 312. Goody relaciona lexpansi territorial de lEsglsia catlica
amb les limitacions de les herncies i les unions conjugals, que li garantiren lobtenci
de ms donacions, Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa...
40. En alguns testaments, es constata com algunes dones no adrearen cap deixa
al seu marit i demanaren ser enterrades al cementiri de la seva vila dorigen. Francesca,
muller de Sim de Crosanyes, dArgentona, en el seu testament adre 15 lliures per a
la sepultura i diversos llegats religiosos. Lleg a Sana, germana seva i muller de Bernat
Eimeric de Vilassar, una tnica vermella amb botons dargent i cinc vels de lli (1381-
5-15, APSGVD, Manual 3, fols. 36v-37). Nicole Lemaitre constata el mateix fennem a
Rodez. Quan analitza les disposicions testamentries, sadona que moltes dones escollien
el lloc denterrament al costat dels seus pares, dels seus germans, daltres familiars i,
ns i tot, damigues. Lemaitre pensa que aquestes actituts foren un intent de retornar
a la llar originria i una mostra de rebuig davant del marit, que havia estat imposat la
majoria de vegades, Nicole LEMAITRE, Le Rouerge amboyant. Le clergu et les dles du
diocse de Rodez 1417-1563. Pars: CERF, 1988.
41. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 154.
181 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Lhome adlter podia abandonar la seva muller, podia fer-la fora
de la llar i, en alguns casos, ns i tot, podia obligar-la a cohabitar
amb la seva amant.
42
En aquesta lnia, cal deixar pals que les lleis
baixmedievals establien que les dones i els lls se subordinessin al
pare de famlia, que tenia dret ns i tot daplicar cstigs corporals, si
b limitats, sin eren obedients i submisos. Les agressions contra les
dones perpetrades pels marits, eren doncs, difcilment denunciables,
si no s que es tracts de casos molt greus.
43
LA TIPOLOGIA DELS CONTRACTES MATRIMONIALS
Lheretament o les donacions a lhereu i la pubilla
En aquesta poca, existiren diferents tipus de donacions com ara
les testamentries, el dot femen de les cabaleres, el dot mascul dels
cabalers, el dot mascul o aixovar dels cabalers-pubills i les donacions
inter vivos o heretaments amb els quals salienava la major part del
patrimoni familiar a un hereu o pubilla.
44
A la Catalunya Vella baixmedieval, tericament, els hereus i les
pubilles acostumaven a percebre el 75% del patrimoni familiar i el
25% restant havia de dividir-se entre les germanes i germans cabalers
dels primers. Limport corresponent constitua la llegtima daquests
cabalers.
45
A la prctica, per, aquests percentatges sadequaren a
les realitats de cada llar familiar. Lany 1477, Vicen Sagrera, lies
Oliver, dAlella, fou institut hereu del mas Oliver per Francesca, la
seva mare, dona til de lesmentat mas. Aquesta pubilla deix ben
clar que Jaume, un germ del futur hereu, havia de romandre al mas
aiudant en lo conreu e no en altra manera. An si lo dit Jacme no
observa les dites coses noms havia de rebre 5 sous en concepte de
llegtima.
46
Segons Flandrin, durant el perode 1400-1550, en algunes zones
de la Frana meridional, on tamb predomin el trasps del patrimoni
42. Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parrquies del Valls a
lEdat Mitjana..., pp. 105-107.
43. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 155.
44. La donaci inter vivos o heretament es realitzava en vida dels donants i
era irrevocable. En canvi, la donaci o heretament testamentari podia modicar-se en
vida del testador, Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del
civil..., p. 682.
45. Merc AVENTIN, Famlia i unitat dexplotaci..., p. 472.
46. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1577-6-6/1477-12-12), Montserrat RICHOU i
LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels captols matrimo-
nials del notari barcelon Miquel Franquesa (1458-1482), Estudis Histrics i Documents
dels Arxius de Protocols, nm. XXVIII (Barcelona, 2010), p. 78.
182 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
a un nic hereu, aparegu una altra frmula coneguda com agermana-
ment. Aquesta nova instituci sorigin per a limitar el poder del pare
donant, el qual utilitzava la reserva de lusdefruit per a detenir totes les
prerrogatives dun veritable patriarca. La frrche (agermanament) es
desenvolup amb un doble objectiu. Duna banda, aanar i estrnyer
els vincles de solidaritat i, de laltra, garantir la m dobra familiar.
47
Des de nals del segle XIV, a Barcelona, lagermanament fou
practicat sobretot per estrangers
48
i per una minoria de catalans.
49
A Catalunya, aquestes donacions inter vivos acostumaren a realitzar-
se entre cnjuges sense lls, es donaven els bns lun a laltre, per
assegurar-se que quan mors un dels dos laltre heretaria la totalitat
dels bns de la parella.
Durant el segle XI, la instituci de lhereu sexpand entre la classe
nobiliria del Principat de Catalunya.
50
A la centria segent, mal-
grat la tendncia senyorial a imposar lheretament indivs a la pagesia
dependent,
51
aquesta continu practicant la divisi igualitria darrel
visigoda o la indivisi i successi conjunta de lls i lles.
52
Per a Jess Lalinde, la primogenitura es generalitz durant el se-
gle XIII,
53
mentre que per a Coral Cuadrada en aquesta poca lheretament
del primognit ja estava fortament arrelada a la comarca del Maresme.
54
En canvi, a partir daquest segle, en altres contrades, sobretot de la
47. Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la famlia moderna..., p. 108.
48. Agermanament entre Joan de Torres, mariner, de Barcelona, orind de Torres
(regne dArag) i sa muller Joanna, orinda de Castella, 1393-7-9, AHPB, Bernat Nadal,
Duodecimum manuale (1393-7-4/1393-11-18), fol. 7.
49. Agermanament entre Pere de Torra, mesurador de blat, de Barcelona, i
Constana, sa muller, lla de Berenguer Bar, cavaller, domiciliat a Vilafranca del Pene-
ds, 1392-2-26, AHPB, Bernat Nadal, Primus liber anni Nativitatis Domini M.CCC.XC.
secundi (1392-1-13/1392-3-24), fols. 122v-123.
50. Marc AURELL, Les Noces del Comte... Llus TO I FIGUERAS, Evoluci de les es-
tructures familiars en els comtats de Girona, Besal, Empries-Peralada i Rossell (segles
X-principis del XIII), vol. 2, tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984, pp.
343-345.
51. Pere BENITO i MONCLS, Senyoria de la terra i tinena pagesa al comtat de
Barcelona (segles XI i XIII). Barcelona: CSIC, 2003. Llus TO I FIGUERAS, Seoro y famlia:
los orgenes del hereu catalan (siglos X-XII), Studia Historica-Historia medieval, vol.
XI, (Salamanca, 1993), pp. 57-79.
52. Encara queda pendent el dubte sobre quin fou lorigen de la gura de lhern-
cia que privilegiava la gura de lhereu o de la pubilla. Llus TO I FIGUERAS, Evoluci de
les estructures familiars en els comtats de Girona, Besal, Empries-Peralada i Rossell...,
vol. 2, pp. 343-345. Ignasi TERRADAS, El mn histric de les masies..., pp. 34-35. Jaume
VILAGINS: El paisatge, la societat i lalimentaci al Valls Oriental (segles X-XII). Barcelo-
na: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 234), 2001, p. 57.
53. JESS LALINDE ABADIA: Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 204.
54. Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 529.
183 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Catalunya Nova i del Pas Valenci, aparegu la divisi patrimonial
entre tots els lls.
55
A la Catalunya Vella baixmedieval, tant a ciutat com a lentorn
rural, predomin que un dels lls o lles fos institut hereu o pubilla.
Aquestes donacions no foren desinteressades, neixeren dun pacte entre
lheretant i lhereu o la pubilla. Amb aquest acord shavia de garantir la
reproducci de la famlia troncal, vetllar pel patrimoni familiar, asse-
gurar el manteniment dels progenitors i la collocaci de les germanes
i germans cabalers.
Els heretaments o donacions inter vivos presentaven una estructura
interna idntica.
56
En aquests pactes, cal assenyalar les segents parts:
la presentaci del donant, del donatari i de la tipologia documental,
57
lexplicitaci dels bns donats i la seva condici jurdica,
58
les clu-
55. Antoni FURI, Camperols del Pas Valenci. Sueca, una comunitat rural a la
tardor de lEdat Mitjana. Valncia: Instituci Alfons el Magnnim, 1982. Antoni FURI,
Tierra, familia y transmisin de la propiedad en el Pas Valenciano durante la Baja
Edad Media, REINA PASTOR (Comp.), Relaciones de poder, de produccin y parentesco en
la Edad Media. Madrid: CSIC, 1990, pp. 305-328. Merc BARCEL CRESP, El ritmo de
la comunidad: vivir en el mundo rural, los trabajos y los das. El ejemplo de Mallorca
Bajomedieval, La vida cotidiana en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medieva-
les. Logroo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 129-167.
56. Per aquesta presentaci sutilitza una escriptura de la donaci, realitzada el
dia 13 de mar de 1379, del mas Bosc, de Vilassar, dependent del beneci de Santa
Maria, institut a lesglsia parroquial de lesmentada localitat (APSGVD, Manual 4,
fols. 95v-96v). Berenguer Bosc havia de maridar amb Agns, lla de Bonanat Canal
i Saurina, de lesmentada parrquia. Tamb es disposa de ms documentaci relacio-
nada amb aquest pacte desposalles, aix com fonts que informen sobre esdeveniments
posteriors. Dentre aquestes fonts, cal assenyalar: el debitori de dot dAgns (APSGVD,
Manual 4, fols. 96v-97v), lesponsalici de Berenguer Bosc a favor dAgns (APSGVD,
Manual 4, fols. 98-98v); la conversi, lany 1381, de Berenguer Bosc i Agns en homes
propis, solius i afocats amb remena del rector vilassarenc Bernat Marc, beneciat de
Santa Maria (APSGVD, Manual 4, fols. 131-131v); una venda de lany 1407 del mas
Bosc per 46 lliures (APSGVD, Manual 5, fols. 115v-116v). Ms endavant, concretament
lany 1445, aquest mas estigu en poder de Miquel Riera (BC, Fons Moja, lligall 278) i
el 1728, lantic mas Bosc es coneixia com a mas Ros, Benet OLIVA I RICS, La generaci
de Feliu de la Penya...
57. Sit omnibus notum quod nos Petrus Bosca, alias Petrus Dor et Benevenguda,
uxore eius, parrochie Sancti Genesi de Vilasario, gratis et de certa sciencia per nos et
omnes presentes et futuros damus et heretamus donacione pura et perfecta inrevocabilis
inter vivos.pro hereditate et legitima paterna et materna ad diem nupciarum vestrarum.
58. totum mansum nostrum vocatum Bosca cum domibus et omnibus honoribus,
possessionibus, tenedonibus, iuribus ad emprivis et pertinensis suis, cultis et eremis, in
montibus et in planis per omnia loca, quam habeo et teneo per benecium beate Marie,
constructum in predicta ecclesia de Vilasario, et per eius beneciatum nomine ipsius, in
dicta parrochia de Vilasario. Item per via racione damus vobis et vestris et quibus velitis
perpetua omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda.
184 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
sules de transferncia del patrimoni familiar,
59
la reserva de lusde-
fruit del donant o donants,
60
la previsi de discrdia,
61
la satisfacci
de les llegtimes als cabalers del mas,
62
la promesa de no contravenir
la donaci per part dels donants,
63
la consignaci del lloc, la data de la
donaci, la signatura del donant o donants i la dels testimonis dels
pactes escripturats.
64
Dels anteriors pactes cal comentar dos aspectes. El primer est
relacionat amb la reserva de lusdefruit dels bns donats. Mentre que
en la majoria de les donacions sobserva clarament aquesta reserva, en
algunes donacions de mitjans i nals del segle XV es constata com alguns
donants exigiren obedincia als nous hereus i, a ms a ms, algunes
clusules mostren la retenci de ladministraci pels antics hereus o
pubilles i els vidus i vdues usufructuaris ns a la seva mort. Lany
1431, quan Pere Parera, de Vilassar, fu donaci dels masos Parera i
Aulovara al seu ll Jaume li exig teneamini obedire et servire.
65
En
els captols matrimonials de Bernat Portell, ll de Salvador Portell i
Francina, de la parrquia de Santa Maria de Matar, i Eufrasina, lla
dEsteve Marqus, de lesmentada parrquia, els pares de Portell es
mostraren reticents a passar les regnes del mas al nou hereu ns a la
mort dambds: e que tots los fruyts e guanys vinguen en mans del dit
Salvador Portell, mentre que viur, e aprs sa mort, en mans e poder
59. Hanc autem donacionem predictorum omnium et singulorum facimus vobis
et vestris perpetuo sicut melius dici potest et intelligi ad salvamentum et bonum intellec-
tum vestrum et vestrorum et extraimus de predicta de ius, dominium et pose mitimus
et transferimus irrevocabiliter pleno iure et cum hoc publico instrumento perpetuo.
60. Retineamus tamen et in super predictis, quod nos sumus dominos et potentes
cunctis diebus vite nostre de predictis, que vobis damus et vivamus nos et vos manea-
muset nostra negocia in simul faciamus dum vixerimus.
61. sed discordia insurgeret, quod absit inter nos ita, quod non pocemus aut
volleamus in simul vivere aut manere, retineamus medietatem...usufructuario et per
melioramento, retineamus totum illud campum, qui est de pertinensis dicti mansi in
loco vocato Sent Johan.
62. Item retineamus, quod Antonius, lius comunis nostri, fraterque vestri, quod
habeat de dictis bonis que vobis damus secundum pose dicti mansi ad cognicione duo-
rum vel triorum amicorum vestrorum.
63. Promitentes vobis et vestris et etiam iurantes sponte per Dominum Deius
et eius Sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta, quod predictam
donacionem per racioni et rma habebimus, tenebimus et observabimus et quod ipsa
non revocabimus racione ingratitudinis nec etiam et quamcumque alia racione, iure seu
causa immo renuciantes quantum ad hec legi sive iure.
64. Actum est hoc, in parrochia de Vilasario, XIII die marci anno a Nativitate
Domini MCCCLXX nono. Sig+num Petri Bosca, alias Petri Dor. Sig+num Benvenguda,
eius uxoris, qui predicta rmamus, laudamus et iuramus. Testes huius rei sunt : Ber-
nardus March, Arnaldus Castalar, Berengarius Agelli, de Vilasario.
65. APSGVD, Manual 6, fols. 52v-53 i APSGVD, Diversorum 115.
185 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
de la dita madona Francina, muller sua... los quals marit e muller, o
s, la hu aprs laltre de tota llur vida natural, segons s dit, hagen e
tinguen lo domini e administraci de les dites coses donades. Seguida
emper la mort dels abds, tot sia aplicat e consolidat a la propietat
del dit Bernat, ll seu.
66
El segon aspecte est relacionat amb els acords pactats per als
casos de discrdia. En general, la tnica predominant fou passar de
puntetes obviant aquest tema. Aix, al Maresme com a molt sobserva
la retenci feta per lanterior hereu o pubilla duna pea de terra. En
canvi, en daltres zones de lentorn rural barcelon algunes escriptures
mostren un enduriment de les clusules per a preveure futures discrdies.
El 28 doctubre de 1476, en la donaci del mas Roig, de Santa Maria
de Cornell, efectuada a favor dIsabel pel seu pare Gabriel Cobella,
cabaler-pubill, vidu de Maria, senyora til de lesmentat mas, es varen
acordar unes condicions entre el donant i el seu futur gendre, Gabriel
Boll, habitant de Sant Climent de Llobregat, orfe de Bartomeu Boll
i dElionor, de Sant Mart de Provenals.
67
En aquests captols, sestipul una previsi graduada del reparti-
ment dels fruits obtinguts amb les collites i dels mitjans de producci
del mas Roig segons la gravetat i la persistncia de les desavinences.
Per a una discrdia puntual, es pact que el sogre i el gendre es repar-
tirien el producte de les collites i els animals del mas.
68
Si la situaci
no millorava, ambds es repartirien les terres de guaret que aquell any
shaguessin previst conrear i els animals de tir del mas.
69
Finalment,
com a mesura excepcional, en una clusula tamb es contempl que
si la convivncia era insostenible, Isabel com a pubilla i el seu marit,
Gabriel Boll, havien de satisfer 50 lliures a Gabriel Cobella. Aquest
import corresponia al dot que havia entregat a la seva entrada al mas
Roig. Desprs de rebre aquest numerari, Cobella havia dabandonar
el mas.
66. 1481-8-19, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481-8-9/1482-2-20).
67. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476-10-5/1477-8-6),
Montserrat RICHOU i LLIMONA, Explotacin agraria y trabajo campesino en el entorno de
Barcelona durante la Baja Edat Media..., p. 11.
68. que en tal cas, tots los blats, vins e altres fruyts qui ladonchs se trobarien
en la dita heretat, ax cullits com (sembrats) en les dites terres, sien partits egualment
entre los dits Berenguer Cervell e Gabriel Boll, esdevenidor gendre seu.
69. E ax mateix s concordat que si les terres estaven en goret en temps que
es seguiria la dita discrdia e aquelles hagen sser sembrades per aquell any dos splets
se hagen a partir entre los desss dits egualment. E ax mateix se hagen a partir les
bsties quis trobaran ladonchs en la dita heretat, guanyats et acquirits per les dites
parts ensemps stans e habitans.
186 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Daltres vegades, els acords foren ms desfavorables per a la nova
parella. Lany 1481, els pares dngela Beneta, Andreu Sabadell i Aldon-
a, pubilla del mas Coll, de Santa Maria de Vallvidrera, condicionaren
la donaci del mas a lacceptaci dun acord. En cas de desavinences,
Agneta i Joan Castellv, el cavaler-pubill, haurien dabandonar el mas.
Sels entregaria el dot aportat per Castellv i 20 lliures per ngela
Beneta, lobjectiu era que sen vagen star e habitar all on volran.
70
Al Maresme, com a la major part de lEuropa llatina, sutilitz
el parentiu cognatici, segons el sistema de branca i de lnia.
71
Aquest
sistema de parentiu s collateral, es reconeixen com a parents tant els
procedents per via materna com paterna.
72
Malgrat aix, en la trans-
missi de bns, es prioritz les donacions als descendents directes. La
majoria de vegades, la collateralitat sutilitz quan els recursos humans
familiars no facilitaren lexercici de la verticalitat.
Entre el 1359 i el 1481, amb un percentatge dun 43%, el pare
del nou hereu o pubilla fou el donant de masos predominant. A con-
tinuaci, amb un 16%, destaca la parella, formada pel pare i la mare.
En aquestes donacions, la majoria de les mares detenien la condici
de pubilla. Molt sovint aquesta situaci sha dintuir perqu no sempre
sespecic clarament.
73
La incidncia de la migraci i de la mortalitat
de la generaci dels pares es reecteix en el percentatge dun 15%, que
mostra les donacions efectuades per avis i vies.
74
Desprs, amb un
70. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481-1-19/1481-8-2).
71. Parentesco transmitido indiferenciadamente por via materna o paterna. Se
habla tambin de parentesco o liacin indiferenciada, Glosario, a Historia de la
familia. 1. Mundos lejanos, mundos antiguos, p. 656.
72. A Frana, los bienes propios se transmitan segn la regla paterna paternis,
materna maternis, es decir que nicamente los parientes por lnea paterna tenan derecho
sobre los bienes que provenan del padre, mientras que los parientes por lnea materna
lo tenan sobre los que provenan de la madre. Este principio era indiscutible, pero era
objeto de interpretaciones diferentes segn las diferentes costumbres. En el sistema de
rama unilateral, todos los parientes... de la misma rama tenan el derecho de recupe-
racin A la inversa, el sistema troncal, slo acordaba el derecho de recuperacin a
los descendientes en lnea directa Por ltimo, el sistema de rama y de lnea, el ms
difundido de los tres, era intermedio entre los precedentes. Conceda el derecho de re-
cuperacin a todos los parientes del primer adquiriente, descendiese por lnea directa
o colateral, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia moderna..., p. 28.
73. En aquests casos, a la clusula inicial de lescriptura, la identicaci de la
mare pubilla precedia a la del seu marit, que era cabaler-pubill. Amb aquest exemple es
reecteix la histria dels silencis, s a dir, aquelles realitats tcites de la vida privada que
no sescripturaren i, per tant, restaren al marge de les paraules, Dominique BARTHLEMY,
Parentesco, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feudal al Renacimiento, p. 103.
74. La sociedad en crisis combina el retroceso de la esperanza de vida y el
envejecimiento medio de la poblacin, Guy BOIS, La gran depresin medieval, p. 77.
Antes de las pestes las casas parecan hervir de nios es verdad que los jvenes siguen
187 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
9%, guren les mares vdues que sidenticaren com a senyores tils
del patrimoni alienat.
75
Els donants menys representatius els comfor-
men els lls (5%),
76
els germans (3%),
77
els oncles i les tietes (2%)
78
i els nts i les ntes (1%).
79
Tamb hi ha escriptures en les quals no
sespecic cap tipus de relaci de parentiu (6%). Es tracta de donants
eixorcs o sense descendncia que cercaren coneguts o parents llunyans,
dels quals no consta documentalment cap relaci parental, i crearen
vincles similars als que haurien tingut amb descendncia prpia amb
lobjectiu dassegurar-se una vellesa digna. Entre daltres, trobem una
donaci del 4 de mar de 1442, mitjanant la qual Pere Riera i Mar-
garida, de Vilassar, senilis etatis, donaren a Sana, muller de Pere
Vidal, lies Ferrer, de Barcelona el mas Riera i la seva borda, prop
del mar, a Cabrils.
80
siendo numerosos en las familias, pero tambin encontramos una proporcin indita
de gente de ms de sesenta y cinco aos (del 9 al 10% en la campia toscana). Y esa
poblacin as denida es una poblacin vieja en el sentido demogrco, Charles de la
RONCIRE, La vida privada de los notables toscanos en el umbral del Renacimiento...,
p. 185. Als segles XIV i XV hi hagu una edat dor dels ancians amb laugment de la seva
esperana de vida. Les successives onades epidmiques enfortiren els ms resistents que
esdevingueren immunes a la pesta, Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad
medieval..., p. 118.
75. El 9 de juliol de 1451, Eullia, vdua de Jaume Sorts, domina utilis et pro-
prietaria mansi Isern, de Vilassar, feu donaci inter vivos daquest mas a Bernat Isern,
nebot seu i ll del seu difunt germ, Antoni Isern, de Tei. Bernat Isern havia de maridar
amb Eullia, lla de Miquel Batlle, de Montcada, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1451).
76. El 8 de novembre de 1476, Miquel Font, orfe de Joan Font, de Premi, don
el mas Font a Isabel, la seva mare, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1477).
77. El 21 de novembre de 1449, Salvador Eimeric, de Vilassar, alien a la seva
germana Francesca, muller de Nicolau Bonivern, de lesmentada localitat, la meitat del
mas Eimeric (APSGVD, Manual 8, fol. 153v). El 14 de setembre de 1475, Joan Villar,
ll i hereu del difunt Nicolau Villar, de Vilassar, don el mas Villar a Francesca, la seva
germana, promesa de Pere Terrades, bracer de Berga, APSGVD, Diversorum 85.
78. El dia 28 de juny de 1461, Salvador Canyet, de Cabrera, don el mas Ca-
nyet a Bartomeua, consobrine germane mee, lla de Francesc Eimeric, lies Bonet i
Salvadora, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461).
79. El 16 de setembre de 1469, Angelina Rossella, orfena de Lloren Rossell, de
Premi, don el mas Rossell a la seva via. A canvi daquesta donaci, Angelina Rossella
havia de ser cuidada i mantinguda amb els bns del mas i tenia el dret de disposar de
10 lliures per a testar, APSPPD, Manual 1, fol. 43.
80. APSGVD, Diversorum 29.
188 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 9
Donants a hereus i pubilles (1359-1481)
GRFIC 10
Donacions a hereus i pubilles (1359-1481)
Entre els anys 1359 i 1481, a les parrquies de Sant Feliu de
Cabrera, de Sant Pere de Premi i de Sant Gens de Vilassar, la ins-
tituci de nous hereus i pubilles origin lelecci dun 56% dhereus i
dun 44% de pubilles.
81
Aquestes dades contradiuen la visi de la unige-
81. Assumpta Serra tamb observ uns resultats molt similars. La igualtat entre
els nois i les noies per esdevenir hereus, ens la mostren els resultats estadstics: trenta-
cinc nois enfront de vint noies en els captols matrimonials i de cinquanta-quatre nois
i trenta noies en els testaments. Ho corroboren les voluntats dalguns testadors quan
donen poder a la seva dona perqu faci hereu el que millor dentre els seus lls i lles
40
35
30
25
20
15
10
5
0
a
v
i
s
f
l
l
g
e
r
m
m
a
r
e
p
a
r
e
m
a
r
e
-
p
a
r
e
n
t
a
o
n
c
l
e
n
o
s
e
s
p
e
c
i
f
c
a
noies 44%
nois 56%
Donants
N
o
m
b
r
e
d
e
c
a
s
o
s
189 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
nitura del bar que la historiograa dels folkloristes de la Renaixena
va assenyalar com un dels costums tradicionals catalans.
Per tant, els resultats daquestes dades demostren que, malgrat
que es prioritza la gura masculina de lhereu en consonncia amb
el patriarcat predominant, justicat per la negativa visi eclesistica
de la dona, lelecci dhereus es vei certament eclipsada per lopci
duna pubilla.
82
Amb aquesta darrera elecci es va donar prioritat i es
va reforar la lnia directa de successi vertical, identicada amb la
famlia troncal, desplaant els parents collaterals que comportarien
una alienaci horitzontal.
83
De fet, en una poca de dicultats com lanalitzada, davant de
la fam, de la mort, de les violncies i de la migraci, qualsevol alter-
nativa es convert en vlida i respectable.
84
En denitiva, cal mostrar
una visi ms oberta, prctica i exible de la praxi de lheretament
baixmedieval perqu, en tot moment, les estratgies que empr cada
famlia sadaptaren plsticament a les seves necessitats.
85
Per aix,
savingui per viure amb ella, Assumpta SERRA i CLOTA, La Catalunya medieval: Collsacabra
(s. XII-XVI). Vic: Eumo Editorial (collecci LEntorn, 18), 1990, p. 161.
82. El concepte eclesistic dimbecilitas sexus justicava la desigualtat de gnere
perqu assegurava que la muller era ms vulnerable al Mal, Robert FOSSIER, La era feudal
(siglos XI-XIII), Andr BURGUIRE et al., Historia de la familia. Mundos lejanos, mundos
antiguos, vol. 1. Madrid: Alianza, 1988, p. 396.
83. Donaci de la meitat del mas Morell a Sana, de Vilassar. No rebria laltra
meitat ns a la mort de la seva mare (1359, APSGVD, Manual 2, fol. 2). Donaci del
mas Morot a Salvadora, lla i neboda dels tres donants (1378, APSGVD, Manual 4,
fols. 80v-82). Donaci del mas Estrany, de Vilassar, a Sana, lla de Pere Estrany, lies
Dilmer, i germana dAntoni, el donant (APSGVD, Manual 4, fols. 122v-123). Donaci del
mas Artaguil, de Vilassar, a Margarida, lla de Pere Artaguil (1402, APSGVD, Manual 5,
fol. 71 i Diversorum 68 i 118). Donaci del mas Armengol de Salvador Armengol, de
Vilassar, a Joana, la seva nta (1436 MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4). Donaci
del mas Rossell, de Premi, de Francesca, vdua de Lloren Rossell, de Premi, a la seva
llastra, Angelina. Tres anys desprs Angelina alienar aquest mas a la seva via, 1463
(APSPPD, Manual 1, fol. 43). Donaci de Salvador Bartomeu, de Cabrera, a la seva lla
Francina (1477, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de captols matrimonials (1452/1482) i
Manuale decimum octavum (1476/1477)). Donaci del mas Partella, de Lloren Partella,
de Premi, a la seva nta Antnia, 1479, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
84. A les corts convocades a Perpiny per Pere el Cerimonis el 1351, en con-
traposici a lelement ciutad, la noblesa i la clerecia es van queixar del fet que molts
pagesos de senyoriu, escapant a la jurisdicci senyorial, abandonaven llurs masos per
establir-se en viles i ciutats de reialenc, perqu amb lxode rural aquells estaments
perdien rendes i m dobra en prot dels ciutadans, Josep M. SALRACH, Dels orgens a
1714, Albert BALCELLS (coord.), Histria dels Pasos Catalans. Barcelona: Edhasa, 1982,
pp. 755-756. Guy Bois tamb observa la dispersi dels membres de les famlies dins i
fora de les parrquies medievals, Guy BOIS, La gran depresin medieval..., p. 95.
85. La grande plasticit de la sctructure familiale au Moyen ge, sadaptant la
vie et la mort, et nous incite a la prudence lorsquon labore des statistiques partir
dun recensement portant sur un ann, Didier LETT, Famille et parent dans lOccident
mdival ve-XVe sicles..., p. 136.
190 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
lhereu o la pubilla escollit fou el noi o la noia que gaud de les mi-
llors condicions per a ser-ho.
86
Quan lalternativa femenina tampoc fou
possible, sempraren daltres estratgies en la prctica de lheretament.
Aix, malgrat que sopt per lhorizontalitat, es despla de lheretament
els menors i safavoriren daltres familiars ms aptes. El 25 de gener
de 1377 Bernat Tolr, de Vilassar, i Guillem Bartomeu, de Cabrera,
avis i tutors de Salvador, justicaren la revocaci de la instituci de
Salvador com a hereu escripturant que aquest infant era incapa de
conrear les terres del mas Tolr i satisfer els censos a Pere des Bosc.
Ambds avis comptaren amb el consell de familiars, damics propers i
amb el beneplcit del senyor. El nou hereu fou Antoni Tolr, germ de
lhereu difunt, pare de Salvador, qui maridaria amb Constana, lla de
Guillem Morot. A canvi daccedir al capdavant del mas, Antoni Tolr
es compromet a cuidar el pupil i a satisfer-li 85 lliures.
87
Tamb saprot lescripturaci de compravendes per a introduir-hi
aliances matrimonials. Daquesta manera, els venedors sasseguraven una
certa possessi del b venut emparentant algun dels seus descendents
amb la famlia adquisidora dels bns alienats. L11 de novembre de
1380, Bonanat Canal, de Vilassar, vengu a Bernat Duran, de Premi,
el mas Canal. Bonanat Canal, vidu i hereu de Saurina, la seva muller,
volgu assegurar la percepci de 25 lliures pel dot de la seva lla Agns,
i que dictus Bernat Duran habeat complere matrimonium cum Petro,
lio suo dicti Bernat Duran, et Constancia, lia dicti Bonanate Canal.
Per si de cas aquesta opci no era viable, Canal escriptur daltres al-
ternatives com la denllaar altres lls amb els del comprador i, ns i
tot, es contempl lenlla matrimonial dun nt o nta de Canal.
88
Vuit
anys ms tard, segons el testament de Bonanat Canal, encara no sha-
via fet cap enlla matrimonial entre els membres dambdues famlies i
els Duran devien 50 lliures: 40 pel mas i 10 per lnima del venedor.
89
Daltres vegades, es condiciona la donaci a una pubilla regulant
el canvi de mans del patrimoni familiar, facilitant-ne el retorn a una
86. En el fondo siempre la casa; la unidad del patrimonio y la continuidad de la
estirpe troncal, como prioridades absolutas. Los individuos son secundarios, contingentes,
mientras la casa ha de permanecer de generacin en generacin. La norma establece
que los intereses de la casa pairal han de prevalecer sobre cualquier otra consideracin,
Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural (Lgica de la razn
domstica). Madrid: Alianza Editorial (Alianza Universidad, 634), 1990, p. 43. Per a
la baixa edat mitjana, lartesanat i la pagesia seguiren uns costums dorigen nobiliari i
patrici que reforaren el concepte i els lligams del llinatge, Henri BRESC, La Europa de
las ciudades y de los campos (siglos XIII-XV), p. 411.
87. APSGVD, Manual 4, fols. 32v-34v.
88. APSGVD, Manual 4, fols. 127-128v.
89. APSGVD, Manual 4, fol. 51.
191 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
gura masculina que havia desdevenir lhereu.
90
Daltres heretaments
contemplaren clusules que facilitaven el canvi dun hereu eixorc,
91
el
retorn de ntes o nts que vivien en daltres localitats
92
i la recuperaci
de bns alienats en anteriors donacions per vdues que es tornaren a
maridar.
93
El 2 de febrer de 1373, Guillem Rafart, de Vilassar, orfe de Sim
Rafart, escriptur la donaci del mas Rafart a favor de Saurina Ra-
farda, la seva mare, i de Bernat Abril, lies Rafart, el seu padrastre. A
canvi del mas, el donant perceb una casa al carrer de la Fusteria de
la Ciutat Comtal. Mitjanant aquesta donaci se nanull una danterior
inter vivos, en la qual Guillem Rafart havia obtingut el mas de mans
del seu pare.
94
En principi, aquest tipus de donacions eren irrevocables.
A la prctica, amb aquest exemple es constata que no.
Si no es disposs de ms documentaci daquesta famlia s molt
possible que pensssim que Guillem Rafart fou un daquells joves que
volia installar-se a la vena Ciutat Comtal i per aix prefer detenir la
possessi de la casa, situada prop del Born, un dels punts neurlgics
de Barcelona. Per aix no era aix, ja que Guillem Rafart entr com
a pubill del mas Grau, de Vilassar, en unes dates que no sallunyen
gaire de la donaci comentada.
Tamb alguns hereus vidus tornaren a mullerar-se. Com s lgic,
la importncia del mas, el seu estat, la situaci de lhereu i els recursos
90. Lany 1443, Bartomeu Cuquet i la seva muller Salvadora, de Vilassar, donaren
el mas Cuquet a llur lla Angelina, qui havia de maridar-se amb Salvador Sabater, de
lesmentada localitat. En aquesta escriptura es condicion lheretament al retorn dun
ll: Item me retinch, que a naquel cas que en Johan, l meu, volgus la haratat, que
aja a pagar sinqcentes lliures a la dita Engelina he tot lo dot ms avant, APSGVD,
Manual 6, fol. 38.
91. Recordem el cas del mas Pi comentat a la primera part daquest estudi,
APSGVD, Diversorum 26, 32 i 131.
92. Lany 1436, Salvador Armengol, de Vilassar, pact la donaci del mas Pere
Grau, dependent de Miquel des Bosc, amb Joana la seva nta, lla de Bartomeu Gordiola,
de Montorns, i duna lla de Salvador, ambds vius, MMMVD, Arxiu Fons Armengol,
pergam 4.
93. Per a la reglamentaci de la nullitat de les donacions inter vivos, pot con-
sultar-se la constituci A fora gitar fraus, sorgida de les Corts de Perpiny de lany
1351. Aquesta llei tenia lobjectiu danullar les retrodonacions pactades entre pares i
lls, desprs dhaver consumat un matrimoni lucratiu: A fora gitar fraus las quals so-
bre las cosas dejs scritas sovint se cometen, ordenem statuim que si alguna carta se
sdevendr sser feta per lls a lurs parents, o per qualsevol altra persona, en diminuci,
derogaci o perjudici del heretament o donaci feta o faedora per aquells parents o
qualsevol altres en temps de noces, aytal carta sie nulla, cassa e irrita ipso iure, e se a
ella en judici o fora juy en alguna manera no sie hauda, prohibints a tots los notaris de
la nostra terra que no reeban aytals cartas, Guillem Maria BROC, Historia del derecho
de Catalua..., p. 684.
94. APSGVD, Manual 2, fols. 67v-68.
192 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
humans amb els quals podia comptar condicionaren els pactes despo-
salles. Com es veur tot seguit, a alguns hereus la malaltia, ledat i la
manca de familiars els port a haver dacceptar unes condicions fora
dures.
95
Lany 1476, Bartomeu Massaguer dels Bassons, hereu del mas
Massaguer, de Sant Cebri de Valldoreix, pact uns captols matrimonials
per a maridar-se amb Joana, lla de Joan Matar i Agneta, habitants de
Sant Esteve de Vilanova.
96
Entre daltres, accept els segents acords:
que tota la famlia de la nvia visqus indenidament al seu mas,
97
que el matrimoni se celebrs passats dos anys, que el seu sogre detin-
gus la senyoria del mas durant vuit anys,
98
que Antgona, germana
de Joana, es casaria amb un dot aportat per Massaguer
99
i que aquest
darrer pagus els censos ordinaris i extraordinaris del mas.
100
A ms
a ms, Joan Matar tamb obtingu el vistiplau per a poder recom-
pensar el seu treball amb diners: E que lo dit Johan Mater hage a
sembrar en les terres del dit mas dues quarteres de llavor seva, propi
del dit Barthomeu Massaguer e de aquell puxa fer a ses voluntats.
E que lo dit Johan Mater prenga ab inventari tots los bns del dit
mas. E aquells, a la del dit temps, haga restituir al dit son gendre,
esdevenidor, retenguts vers ell tots los milloraments que fets haur en
la dita heretat, los quals li hagen sser satisfets a coneguda de dues
persones elegidores fer cascuna de les dues parts.
La mort dun hereu o duna pubilla amb lls petits oblig els
familiars i els tutors daquests menors a conar en els matrimonis
creuats. Mitjanant aquestes unions, es pretenia assegurar la super-
vivncia del futur hereu o pubilla i el comproms que aquest darrer
enllaaria amb un/a ll/a del cabaler/a vidu/a, que havia entrat al mas,
95. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials:
la clientela dels captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa..., p. 103.
96. AHPB, Miquel Franquesa, Manual 1475-9-8/1476-10-25.
97. Item s concordat entre lo Barthomeu Massaguer, de una part, e lo dit
Johan Mater, de la part altra, que lo dit Johan Mater de present ab la dita muller e
la dita Johana e encara ab na Antigona, lles sues, se vinga en la casa del dit Bartho-
meu Massaguer.
98. e la dita casa, terres, honors e possessions de aquella tinga e possahescha
per spay de huit anys del dia que en la dita casa ser vengut E passats e complits los
dits huyt anys de lli avant, lo domini e senyoria de la dita casa o herensia sia del dit
Barthomeu Massaguer, lo qual hage a tenir lo dit Johan Mater e sa muller e la dita
Antiga, lla llur, en la dita casa. E provehir e alimentar aquells en totes coses necessries.
99. Si passats els vuit anys Antgona no shavia maridat, Massaguer li hage
a donar en ajuda de son maridar, o s per dues persones elegidores una per cascuna
part. A ms a ms, Antgona havia de percebre una soldada durant els vuits anys que
havia de treballar al mas de Massaguer.
100. Segons els acords, els censos ordinaris ascendien a 7 o 8 orins.
193 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
casant-se amb el vidu/a cabaler/a usufructuari/a. Aquest fou el cas de
Miquela, vdua de Jaume Rierol, lies Altafulla, drrius, i usufruc-
turia del mas Altafulla, que es marid el 31 de gener de 1477 amb
Gabriel Rovira, habitant de Cabrera, orfe de Bernat Rovira i Francina,
de Matar. En aquests pactes se sign el comproms que Pere, de vuit
o nou anys, hereu universal de Jaume Rierol, es casaria amb Cate-
rina, de set anys, lla de Rovira i dElionor, la seva difunta muller.
101
Tenim els captols dEullia, rfena de Jaume Rierol, lies Altafulla, i
dAntnia, la primera muller daquell i, per tant, germanastra de Pere,
el futur hereu del mas Altafulla, que van casar-la amb un barcelon, el
seu padrastre es fu crrec del pagament del dot.
102
Amb els dos darrers
exemples comentats sobserva que la franja dedat dels hereus i de les
pubilles casats s molt ms mplia del que alguns estudis acostumen
a explicitar.
Al Maresme baixmedieval, les famlies dels nois i de les noies que
eren instituts hereus i pubilles utilitzaren el mercat matrimonial amb
evidents diferncies. Per a exemplicar-ho, ens centrem en el cas de
Vilassar. En aquesta localitat, entre els anys 1348 i 1486, un 60%, dels
hereus saparellaren amb cabaleres vilassarenques, mentre que noms
un 46% de pubilles maridaren amb cabalers de lesmentada parrquia.
103
Amb aquests resultats es copsa una diversicaci de la demanda
de pubilles i un augment de cabalers forans, entre els quals predomi-
naren els cabalers procedents daltres contrades
104
davant dels mares-
mencs.
105
Per a entendre aquesta estratgia matrimonial, ha de tenir-se
en compte que a la famlia de la pubilla li interessava poder actuar en
un marc geogrc ms ampli i, daquesta manera, poder comptar amb
un nombre sucient de candidats. Entre aquests, podia seleccionar els
ms aptes i afavorir en lelecci el ms rendible dels cabalers segons
una srie de parmetres com, per exemple, ledat, la salut, limport de
laixovar i la posici economicosocial del grup dorigen.
La incorporaci de cabalers-pubills daltres parrquies tamb podia
afavorir una situaci de poder capgirada respecte del patr hegemnic,
101. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476-10-25/1477-6-6).
102. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1476-7-28/479-4-16).
103. En el cas dels hereus, les noies que procedien de parrquies ms properes
a Vilassar presenten els segents percentatges: un 11% drrius, un 7% dArgentona i
el respectiu 3% de Cabrera, Mata, Premi i Sant Esteve de Vilanova. Quant a les par-
rquies ms allunyades, cal assenyalar Sant Pere de Roses amb un 3% i Sant Vicen
de Vallromanes amb un 7%.
104. Barcelona amb un 6%, Liost, Ripollet, Sant Cebri de Vallalta i Tagamanent
amb el 7%.
105. Alella, Tei i Tiana el 6%.
194 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
ja que la posici del nouvingut, allat del seu grup familiar, safebliria
i, alhora, reforaria la pubilla i el seu entorn familiar ms proper.
GRFIC 11
Enllaos matrimonials dels hereus de Sant Gens de Vilassar
(1348-1486)
GRFIC 12
Enllaos matrimonials de les pubilles de Sant Gens de Vilassar
(1348-1486)
Argentona 7%
Cabrera 3%
Mata 3%
rrius 11%
Premi 3%
S. Esteve Vilanova 3%
S. Pere Roses 3%
Vilassar 60%
Alella 6%
Barcelona 6%
S. Cebri Vallalta 7%
S. Esteve
de Ripollet 7%
Sta. Maria Liost 7%
Sta. Maria Tagamanent 7%
Tei 7%
Tiana 7%
Vilassar 46%
S. Vicen Vallromanes 7%
195 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Al mn rural de la Catalunya Vella no acostumaren a fer-se enlla-
os matrimonials entre hereus i pubilles. Aquestes unions no estaven
ben considerades perqu la seva prctica comportaria molts conictes
entre les famlies troncals de dos masos. Entre aquests, cal destacar
les desavinences que podien generar-se arran de la preeminncia dun
dels dos cognoms familiars i la gesti de latenci dels progenitors i
els cabalers dels masos.
106
El dot o la llegtima de les lles cabaleres
Malgrat la decadncia dels captols matrimonials,
107
el dot o la
llegtima de les cabaleres s una gura jurdica que forma part de
les donacions i de les contradonacions que les esposalles catalanes
avui dia encara contemplen.
108
A lpoca medieval, la dotaci de les
noies cabaleres sescriptur als captols matrimonials, als debitoris
de dot, als esponsalicis, a les poques de dot, en algunes promeses
efectuades entre els futurs cnjuges, als pagaments de remena i a
les restitucions de dot.
109
Els acords relacionats amb el mercat de
la terra i les darreres voluntats tamb aporten informaci sobre la
dotaci de les cabaleres.
110
Lorigen histric del dot encara no est resolt. Alguns investi-
gadors defensen lorigen clarament rom daquesta instituci basant-se
en les aportacions de Guillem Maria Broc. Aquest jurista aplic la
funci del dot dpoca romana per a tots els perodes histrics, den
aquesta aportaci com lo que la mujer u otro en su nombre, aporta
106. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural...,
pp. 201-202.
107. Jaume CODINA, Contractes de matrimoni al delta del Llobregat (segles XIV a
XIX). Barcelona: Fundaci Noguera (Estudis, 13), 1997, p. 19.
108. Llus PUIG FERRIOL i Encarna ROCA TRAS, Instituciones del Derecho civil de
Catalua. Barcelona: Bosch Casa Editorial S. A., 1987, pp. 303-318.
109. Disposem de 81 debitoris de dot, 88 esponsalicis i 246 poques de dot.
110. A la baixa edat mitjana, la separaci de bns vigent comport que la muller
hagus dintervenir en moltes escriptures relacionades amb el mercat de la terra. En la
major part dels contractes emtutics, compravendes i arrendaments, hi havia formalismes
que es referien a la renncia de les diligncies elaborades pel senatconsult Velei a favor
de les dones. Per tant, amb la utilitzaci de la frmula jurdica de renncia a la part
que li pertocaria a la muller, corresponent al dot i a lesponsalici, es don plens poders
al marit a lacte jurdic, encara que hagus hipotecat el mas per a respondre dels bns
aportats per la muller en matrimoni (dot) i laugment que dacord amb aquells shavia
constitut (esponsalici), Joan MALUQUER I ROSES, El dret catal avui vigent. Barcelona.
Editorial Barcino: 1962, p. 37. Josep IGLSIES, Derecho Romano. Instituciones de Derecho
Romano. Barcelona: Ediciones Ariel, 1972, p. 503.
196 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
al matrimonio para el sostn de sus cargas.
111
Daltres historiadors
112
es basen en les investigacions realitzades per Jess Lalinde Abadia, en
les quals presenta levoluci de la gura jurdica del dot.
113
En els seus estudis, Lalinde inicia la seva anlisi a alta edat mit-
jana i observa lexistncia de diferents tipus de donacions. En aquell
perode, malgrat la inexistncia de pactes relacionats amb el rgim
general de bns, si la muller es casava amb un visigot rebia el preci-
um o dot marital, que corresponia a la meitat dels bns del marit. En
canvi, si es maridava amb un hispanorom percebia la donaci ante
nupcias. Posteriorment, entre els segles XI-XII, aquestes aportacions ana-
ren concretant-se en unes donacions maritals denominades esponsalici
o dcim.
114
Tot i aquesta denominaci no exist una correspondncia
generalitzada entre limport daquesta donaci i la dcima part del
patrimoni del marit perqu la quantia satisfeta podia superar aquesta
proporci.
A partir de la segona meitat del segle XII i, sobretot, del segle XIII,
Lalinde observa que, a Catalunya, es produ un desplaament progres-
siu del dret visigot.
115
Aquesta legislaci san substituint gradualment
pel dret romanocannic. Aquesta nova normativa comport un canvi
en laportaci del dot, ja que en comptes de satisfer-lo el bar lhavia
dentregar la muller o la seva famlia. A partir del segle XIII, noves
legislacions com el Recognoverunt proceres, les Commemoracions de
Pere Albert i diverses compilacions de costums condicionaren les uni-
ons matrimonials amb la imposici de la donaci femenina. s a dir,
no es podia formalitzar un matrimoni sense una prvia aportaci de
dot de la muller.
Des de la baixa edat mitjana, el dret civil catal establ una es-
tricta separaci entre els bns de la muller i els del seu marit. Davant
daix, el dot intent assegurar un futur digne per a la cabalera vdua
111. Guillem M. BROC, Histria del derecho de Catalua..., p. 745.
112. Llus TO FIGUERAS, Famlia i hereu a la Catalunya nord-occidental (segles X-
XII). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 185),
1997, pp. 151-171.
113. Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones i donaciones patrimoniales en el derecho
cataln. Barcelona: Imprenta Alts, 1965. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales
catalanes. Anuario de Historia del Derecho Espaol, 33 (Madrid, 1963), pp. 133-248.
114. Dentre els pactes estipulats en aquestes dotacions maritals, sovintej la
destinaci nal del dot (els lls, el marit o la famlia daquest, depenent de la situaci)
i una garantia pel compliment del matrimoni. La penalitzaci podia comportar el pa-
gament de quantitats que superaven el dot acordat.
115. Segons Lalinde, el dret com (rom-cannic-feudal) sorg lany 1409, Jess
LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 172.
197 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
o separada.
116
Passat el primer any de la mort de lesps, lany de
plor, si la vdua no gaudia de lusdefruit dels bns del difunt marit,
podia perdre ns i tot lhabitatge: Lo seu usdefruit aprs mort del dit
marit seu ns al die del pagament e satisfacci de la dita sua dot e
lexa no pugus sser gitada de casa entretant ns que fos pagada.
117
Els imports dotals depenien dun conjunt de variables, entre les
quals cal assenyalar factors com lestatus socioeconmic de la famlia
que laportava, el nombre de cabalers i cabaleres a collocar, la po-
sici social de la famlia amb la qual es pretenia emparentar, la
situaci nancera dambdues famlies en un moment donat i els acords
negociats a les esposalles.
Com s lgic, els atorgants del dot foren similars als dels here-
taments. Dentre els familiars ms propers, es contemplen el pare, la
pubilla i el seu marit,
118
la mare vdua
119
i la vdua que shavia tornat a
maridar.
120
Altres parents que tamb evidencien les nostres fonts foren
els germans,
121
el cunyats,
122
els avis i vies,
123
aix com els oncles.
124
116. Les lleis a partir del 1351, deixaven les dones barcelonines en particular,
i en general totes les dones vdues catalanes, a merc dels seus propis bns, els que
elles haguessin aportat al matrimoni en forma de dot o els bns parafernals, o b a la
voluntat del marit que en el testament podia deixar-les una mica ms ben provedes
per sempre perqu ell volia, ja que la llei no reconeixia cap dret de la dona sobre els
bns del marit, un cop li era restitut el dot i lescreix, Teresa-Maria VINYOLES i VIDAL,
La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, p. 182.
117. 1481-11-21, AHPB. Miquel Franquesa, Manual (1481/1482), captols matri-
monials de Jaume Ferrer, orfe de Jaume Ferrer i Angelina, de Premi, i Joana, lla de
Joan Palau, hostaler, i de Joana, de Santa Maria de Matar.
118. Debitori de dot de Guillema, muller de Raimon Maci, de Premi, 1383,
APSGVD, Manual 4, fols. 167v-168.
119. Debitori de dot de Saurina, vdua de Guerau dAltafulla, drrius. La seva
lla, Constana, shavia de maridar amb Antoni, ll de Pere Bonany, lies Veil, de Vi-
lassar, APSGVD, Manual 4, fols. 55-56.
120. Guillema, vdua de Francesc Mart, lies Roudors, i muller de Jaume Rou-
dors, apareix com a debitora juntament amb el seu segon marit, del dot escripturat
de Salvadora, lla tinguda en el primer matrimoni, que havia desposar-se amb Bernat
Mart de Tei, APSGVD, Manual 5, fol. 15.
121. Debitori de dot de Lloren Juli, ll i hereu del mas Juli, 1469, APSGVD,
Diversorum 25.
122. El 25 de mar de 1368, sescriptura una poca de dot de 100 sous de Sim
de Crosanyes, dArgentona, a favor de Bernat Eimeric, de Vilassar, per Francesca, la seva
cunyada, APSGVD, Manual 2, fol. 3.
123. Debitori de dot dElisenda, muller de Guillem Bergai, i Mateu, el seu ll, a
favor dAlamanda, muller de Guillem Armengol, i Salvador, el seu ll. Els primers devien
40 lliures en concepte de dot per Francesca, lla de Mateu, que havia de casar-se amb
Salvador, 1400,6,20, APSGVD, Manual 5, fols. 61v bis-62.
124. Lany 1398 Pere Segu, dArgentona, soblig mitjanant un debitori de dot a
satisfer 60 lliures per Clara, lla del seu germ, Guillem Segu, que shavia de maridar amb
Pere, ll de Valenona i nt de Bernat Veil i Sana, de Vilassar, APSGVD, Manual 5,
fols. 35v-36.
198 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Tamb satisferen dots tutors de menors que podien pertnyer al grup
familiar o ser amics de la famlia.
125
Les vdues acostumaven a prometre
laportaci del dot del seu primer enlla matrimonial i, si era possible,
lescreix o esponsalici proms pel difunt marit.
126
En general, el dot de les cabaleres procedia de la suma de les
llegtimes materna i paterna, que des de la pragmtica de lany 1343
fou considerada com la quarta part de lherncia.
127
Aquestes foren les
donacions mnimes a les quals podia aspirar una cabalera que provin-
gus dun nucli familiar amb prou capacitat econmica com per poder
assegurar la satisfacci dun dot.
A part daquestes donacions dels progenitors, el dot podia estar
congurat per una quantitat variable de donacions que depenien de la
situaci de la cabalera i, en casos de necessitat, de la solidaritat exer-
cida pel seu entorn ms immediat i/o per la benecincia eclesistica.
Per aquest fet, a les esmentades llegtimes, algunes noies hi pogueren
afegir la percepci daltres donacions, com ara deixes testamentries
de progenitors i daltres parents difunts,
128
les aportacions pecuniries
de parents, aix com la satisfacci de soldades a nenes collocades com
125. El 7 de novembre de 1403, els tutors de Constana, rfena de Pere Jofre,
drrius, escripturaren un debitori de dot de 30 lliures a favor de Pere Ferrer i Antoni,
de Vilassar. Mentre Pere Vinyals, drrius, assegur el pagament de 20 lliures el dia de
la benedicci eclesistica, laltre tutor, Pere Llad, de Vilassar, soblig al pagament de
50 sous anyals, APSGVD, Manual 4, fol. 79 bis.
126. poca de dot de 15 lliures de Francesc Riera, de Vilassar, a favor de Ben-
vinguda, vdua de Bernat Ti, de Llavaneres, i muller de Riera (1368-4-12, APSGVD,
Manual 2. fol. 2v). En els captols matrimonials, de Joan Rossell, lies Rossell, orfe de
Rafael Rossell i Salvadora, de Premi, i Angelina, vdua de Pere Mora, i lla de Pere
Tai, difunt, i dEullia, de Premi, Salvadora es dot ella mateixa amb un import de
760 lliures,1476,1,30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
127. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 368.
128. A les donacions efectuades per Pere Botey, de la parrquia de Sant Pere de
Premi, ll i hereu del difunt Bartomeu Botey, a la seva germana Angelina es pot llegir:
part heretat e legtima paternal e maternal, e simplement de aquella, e en satisfacci
encara de la leixa per lo dit Barthomeu Botey, qundam, pare seu ab son testament, a la
dita Angelina, lla sua feta, e del creix o part a ella pertanyent en lo creix, fet a la dita
madona Eulalia, mare sua, e per altres qualsevol drets a la dita Angelina pertanyents
en los bns dels dits pare e mare seus, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum
octavum (1476-10-25/1477-6-6).
199 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
a aprenentes dun oci
129
o minyones
130
i els ajuts per a maridar-se, de
parents i convilatans.
131
TAULA 15
Comparaci dimports de dots
(perodes 1349-1400 i 1402-1481)
Perode 1349-1400 Perode 1402-1481
Import (sous) % Import (sous) %
200 3
300 4 300 3
360 3
400 2 400 3
500 4 500 7
600 10 600 13
700 11
760 2
800 22 800 8
900 5
940 2
1.000 15 1.000 15
1.100 2
1.200 15 1.200 7
1.400 6
1.500 2
1.600 8 1.600 8
2.000 6 2.000 7
129. A la Barcelona baixmedieval hi havia moltes nenes procedents de famlies
humils de les rodalies. Algunes foren collocades a casa dalguna muller artesana de la
Ciutat Comtal. Vinyoles ho exemplica amb un document de lany 1388, mitjanant el
qual sestipul que Bartomeua, donze anys i lla de Pere Triador, de Premi, sestaria
durant tres anys i mig a casa de Joana, muller dAntoni Crespi, espaser de Barcelona,
on aprendria a cosir. A canvi, Bartomeua rebria un vestit valorat en 16 sous, Teresa-
Maria VINYOLES, Les barcelonines a les darreries de ledat mitjana..., pp. 36-37.
130. El 4 dabril de lany 1400, Antoni Orriols, de Cabrera, pare de Joaneta,
donze anys, pact que aquesta nena, durant sis anys, per un salari de 2 lliures i 10 sous
anyals, seria minyona de Bartomeu Soler, boter, de Barcelona (AHPB, Bernat Nadal,
Manual (1400-3-3/1400-8-12)). En el seu testament, Arnau Carbonell, teixidor de lli de
Vilassar, exig 50 sous a Juli per loguer de na Anthonia, lia mia, qui estech ab ell,
1449-9-4, APSGVD, Manual 8, fols. 150-151v.
131. Els marmessors de Francesca Juliana, vdua de Pere Juli, donaren a I
nina a maridar per amor de Du 10 sous, 1389-11-28, APSGVD, Manual 3, fols. 55v-56.
200 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Perode 1349-1400 Perode 1402-1481
Import (sous) % Import (sous) %
2.200 6
2.400 2
5.000 2
5.400 2
Durant els anys 1349 i 1481,
132
les quantitats destinades a la cons-
tituci dotal oscillaren entre els 200
133
i els 5.400 sous.
134
Daquest
ampli ventall de possibilitats dotals, els imports situats entre els 600
i 1.000 sous foren els predominants. En el perode 1349-1400, els im-
ports predominants foren de 800 a 1.200 sous. Al perode 1402-1481,
aparegu una dotaci mnima de 200 sous i laportaci ms elevada
ascend a 5.400 sous. Al segle XV, les sumes de dot es presenten ms
diversicades. Daquestes dades, cal assenyalar que els imports de 1.000
sous representen un 15%, les sumes de 600 sous un 13% i els de 800
i 1.600 sous un 8%.
La comparaci dels resultats obtinguts per als segles XIV i XV sn
fora interessants. Al segle XIV, noms el 20% dels dots analitzats se
situaren entre els 300 i els 600 sous. Al segle XV, els imports de dot de
200 a 600 sous representen el percentatge dun 32% dels documents.
A ms a ms, limport de dot de 800 sous que, al segle XIV, presenta
el percentatge dun 22% al segle segent minva ns a un 8%. Aquestes
dades demostren que, al segle XV, la pagesia grassa mantingu la
satisfacci dunes sumes considerables, la resta acord uns imports de
menor quantia i augmentaren les quantitats mnimes percebudes. En
conseqncia, sobserven canvis importants dins la composici social
pagesa amb un augment del potencial econmic i social de la pagesia
benestant, una prdua patrimonial generalitzada per a la majoria i un
132. Per a lobtenci daquestes dades, sha utilitzat la informaci de cent vint-i-
vuit documents que informen sobre el mateix nombre denllaos matrimonials detectats.
Daquestes fonts setanta-quatre corresponen al segle XIV (quaranta-nou debitoris de dot i
setze esponsalicis) i la resta sn del segle XV (dinou debitoris de dot, quatre esponsalicis
i trenta-un captols matrimonials).
133. Debitori de dot de 10 lliures (200 sous) de Bernat Casa i Francesca, sa
muller, de Vilassar, per Agneta, rfena de Joan Rovira, a favor de Bartomeu Marc i el
seu ll Salvador, 1439-12-26, APSGVD, Manual 8, fol. 99v.
134. Limport ms elevat de dot sobserva als captols matrimonials, datats el 27
de febrer de 1473, de Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i dAngelina, de Premi, i
Eullia, lla de Bartomeu Soler, mercader, difunt, i dIsabel, de Barcelona. AHPB, Miquel
Franquesa, Manuale Tercium decimum (1473). A les pgines 212 i 213 es comenta ms
detalladament laportaci econmica dambdues parts contractuals.
201 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
augment de la pagesia desvalguda. Les diferncies entre aquests darrers
pagesos i els ms benestants cada vegada foren ms notables i, per
tant, cal parlar dun augment o bipolaritzaci de la diversitat pagesa.
Els resultats de la quanticaci dels imports del dot analitzats no
sallunyen pas gaire dels resultats aportats per daltres medievalistes.
Merc Aventin constata que les famlies benestants de les comunitats
rurals del Valls pagaven una mitjana de 600 sous al segle XIII, de 800
sous al segle XIV i de 1.500 al segle XVI.
135
Pere Benito observa que
els imports de dot ms elevats a Vilanova del Cam sobrepassaren
limport de 1.000 sous quan les cabaleres es casaven amb hereus de
masos i de cases de lesmentada vila que disposaven de terres.
136
Rosa
Lluch tamb conrma que, al segle XV, la dotaci mitjana duna noia
dependent de lAlmoina de Girona era de 1.000 sous.
137
Per a la vila
dArgentona, Enric Subia comptabilitza una mitjana de 980 sous per
als segles XIV i XV.
138
Totes aquestes dades superen la mitjana de 776
sous per al segle XV de la zona del delta del Llobregat estudiada per
Jaume Codina.
139
A Barcelona, la clientela de la notaria de Miquel Franquesa
fou molt diversa, ats que la freqentaren barcelonins i habitants
de lentorn rural ms proper a la Ciutat Comtal. Lestudi dels seus
manuals mostra com els imports de dots ms modestos oscillaren
entre els 240 i els 360 sous i es pactaren entre membres del poble
menut barcelon, dins del qual pogu inserir-shi una esclava alliberada
pel seu difunt amo, i els clients menys acabalats daquest notari de
lentorn rural barcelon. Els imports ms quantiosos, que suposaren
la satisfacci de dots dentre 40.000 i 670.000 sous, reecteixen les
relacions econmiques i socials sorgides entre membres de lesta-
ment nobiliari rural i les dalguns membres daquest estament amb
el patriciat urb barcelon. Entre els imports ms modestos i els
ms quantiosos, se situ un conjunt dimports de dots. Aix, per a
Barcelona, els imports entre 240 i 1.000 sous foren els compromesos
per un 43% de la poblaci daquesta ciutat, les sumes entre 1.100
135. Merc AVENTIN PUIG: La societat rural..., p. 447.
136. Pere BENITO i MONCLS, Histria medieval, Histria de Vilanova del Cam.
Vilanova del Cam: Ajuntament de Vilanova del Cam i Pags Editors, 2003, p. 140.
137. Rosa LLUCH BRAMON, Las dotes y la diferenciacin campesina: una apro-
ximacin a partir de la exaccin servil del matrimonio, FURI, Antoni i GARCA-OLIVER,
Ferran (editors), Pautas de consumo y niveles de vida en el mundo rural medieval, Valncia:
Publicaciones de la Universidad de Valencia (en premsa).
138. Enric SUBI, Argentona al segle XV..., pp. 131-132.
139. Jaume CODINA, Contractes de matrimoni al delta del Llobregat..., p. 256.
202 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
i 2.000 sous per un 28,6% i les que oscillaven entre 2.400 i 3.300
sous per un 24,7%. Per tant, els imports de dots menys quantiosos a
la Ciutat Comtal foren els acordats pel percentatge de poblaci ms
important. Els dots aportats per les nvies cabaleres als clients dels
masos de lhinterland barcelon estigueren entre els 500
140
i els 2.000
sous,
141
amb una mitjana de 580 lliures. En lobservaci cronolgica
de les quantitats satisfetes en concepte de dot no saprecia diferncies
dimports que puguin relacionar-se amb la guerra civil.
142
En general, al Maresme, en aquestes consignacions dotals no
sescripturaren donacions daltres tipus de bns. Tot i aix, algunes bar-
celonines de famlies benestants promeses amb cabalers maresmencs
aportaren en el seu dot alguns bns immobles. El 9 de mar de 1471,
als captols matrimonials de Pere Marqus, ll de Pere Marqus, difunt,
i Margarida, de Vilassar, i Eullia, lla de Bartomeu Ribes, pellisser, i
Eufrasina, de Barcelona, saport un dot de 400 sous (11 lliures i 12 sous
en bns mobles sense especicar i 8 lliures i 8 sous en capital). En
aquests acords, tamb es contempl la donaci dunes cases al carrer
den Jutglar de Barcelona.
143
Tamb cal mencionar la donaci dun vestit nupcial
144
i tres do-
nacions, a les quals safeg un cofre. Segons els captols matrimonials
acordats el 27 de desembre de 1449 entre Joana, lla dAntnia Riera,
de Vilassar, i Salvador Colomer, de lesmentada parrquia, la donaci
dun cofre era un fet que sacostumava a realitzar: Item lo dit Anthoni
Riera vull e daltra part donar a la dita Joana, lia mia, un cofre ax
com s s e costum de la terra, so s, ab totes les joies.
145
Aquest co-
fre amb joies acompany un dot de 600 sous que havia de satisfer-se
a terminis. La situaci nancera dels Riera no passava per un bon
140. Als captols matrimonials dAndreu Goday, de lHospitalet de Santa Eul-
lia de Provenana, ll de Galceran Goday, difunt, i de Joana, de les esmentades vila i
parrquia, i Joana, lla de Jaume Roca, de la Pobla del terme del castell de Claramunt,
el dot aportat fou de 500 sous, 1475-10-8, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1475-9-
8/1476-10-25).
141. 1481-8-19, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481-8-9/1482-2-20), Captols
matrimonials de Bernat Portell, ll de Salvador Portell i Francina, de la parrquia de
Santa Maria de la vila de Matar, i Eufrasina, lla dEsteve Marqus i de Margarida,
de lesmentada parrquia.
142. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la
clientela dels captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 85-102.
143. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470/1471).
144. Lany 1383, Francesc Pastrany, de Ripoll, fu donaci esponsalicia de 400
sous a favor de Guillema, lla de Bernat Ferrer, de Vilassar. Pastrany havia de percebre
800 sous del dot de Guillema i un vestit nupcial, APSGVD, Manual 4, fol. 180.
145. APSGVD, Manual 8, fol. 155.
203 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
moment, ja que ns i tot sempenyor al futur marit una pea de terra
com a garantia del pagament del dot proms per Joana.
146
Com arreu dEuropa,
147
la majoria de les llars maresmenques
hagueren de fer un veritable esfor econmic per satisfer els imports
dotals ms generalitzats i, per tant, moltes daquestes famlies hagueren
dempenyorar-se o vendre una pensi de censal mort.
148
Per a aquestes famlies les aportacions dotals signicaren la satis-
facci dunes importants sumes pecuniries que superaven els imports
destinats a lalimentaci i a ladquisici dagrer. Segons Merc Aventin,
eren quantitats importants, amb les quals, en aquella poca, es podia
comprar el blat sucient per a mantenir una persona durant molts
anys: entre 8 i 12.
149
Aquesta situaci reecteix la coexistncia de dues tendncies con-
tradictries dins la dinmica dels enllaos matrimonials de la baixa edat
mitjana. Duna banda, es constata la necessitat que tenien els grups
familiars ms desvalguts de collocar rpidament les lles cabaleres i
aix estalviar-sen la manutenci. I, de laltra, que els enllaos nupci-
als daquestes cabaleres tot sovint comportaven grans despeses per a
les seves famlies. Per aix, Henri Bresc qualica aquesta sortida de
numerari com a capital lquid.
150
A ms a ms, les cabaleres de les famlies que no podien costejar
un dot atractiu experimentaven una prdua de valor dins del mercat
146. XX lliures feta la selebraci del matrimoni XV dies abans e lo restant jo,
Anthoni Riera, met en penyora vos, dit Salvador Colomer, l una pessa de terra (a ses
Aroles) la qual pessa de terra jo, dit Anthoni, vull que vos posseiats en pro e tan
longament ns que a les XXX lliures ayats compliment, APSGVD, Manual 8, fol. 155.
147. A Florncia, lany 1425, hi havia el Monte delle doti, una especie de
seguridad social para las hijas (aunque tambin para los chicos), en dnde un depsito
de 100 orines de oro proporcionaba una dote de 250 orines, siete aos despus, y
una dote de 500 orines, quinze aos despus; en caso de muerte de esa hija, el capital
pasaba en las mismas condiciones a la hermana ms joven o, si no, volva al munici-
pio, Jacques HEERS, El clan familiar en la Edad Media. Barcelona: Labor Universitaria
(Manuales), 1978, p. 76. Mara Milagros RIVERA GARRETAS, La legislacin del Monte
delle Doti en el Quatrocento orentino, Las mujeres medievales y su mbito jurdico.
Madrid: Universidad Autnoma, 1983, pp. 155-173.
148. El 13 de juny de 1476, Jaume Torre i Bartomeu, ll i hereu del mas Torre,
del venat de Cabrils de Vilassar, vengueren per 9 lliures una pea de terra a Arnau de
Castanyeda, barber i cirurgi de Cabrera. En aquesta escriptura els venedors justica-
ren loperaci creditcia de la segent manera: pro nostris necessitatibus sucurrendis
signaturque solucione enda de dote danda promissa Johanne lie mei, APSGVD, Di-
versdorum 30.
149. Merc AVENTIN PUIG, La societat rural..., p. 479.
150. Henri Bresc constata lexclusi de les lles dotades de la resta de lherncia
i el trasps de capital lquid entre famlies, Henri BRESC, La Europa de las ciudades
y de los campos, p. 433.
204 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
matrimonial. Per aquest motiu, la prctica de collocar nenes com a
minyones o aprenentes dun oci fou un recurs fora ests entre els
pagesos ms desvalguts. Per aix, Jean Louis Flandrin assenyala que
una possible soluci per a les famlies ms pobres fou el concubinat.
151
Atesa aquesta situaci, s fcil dentendre la massiva utilitzaci,
i per tant escripturaci, de documents de debitori de dot. En aquestes
fonts es consignava per escrit el reconeixement del deute pels portant-
veus o representants de la noia cabalera i lacceptaci feta pel proms
i/o els seus representants de la quantia del dot i els terminis del seu
pagament. En general, sacordava que el dia de la benedicci eclesis-
tica in facie ecclesie se satisfaria la meitat o una tercera part del dot
i la resta de limport sabonaria mitjanant pagaments anyals en una
data assenyalada. Dentre aquestes dates, les ms freqents foren al cap
dun any de la celebraci del matrimoni, per Pasqua, la festivitat de la
Resurrecci, per Tots Sants i per Sant Miquel. Tot seguit els debitors
juraven damunt els quatre Sants Evangelis que complirien lestipulat,
i com a mesura de seguretat aportaven adors. En cas dinsolvncia,
aquests adors havien de respondre dels impagaments. Com a tota font
notarial, a la part nal daquestes escriptures hi guraven les signatures
dels adors i les dels testimonis.
152
Un cas a part, per la seva excepcionalitat, fou el protagonitzat,
lany 1372, per Pere Aroles, de Vilassar, que promet la total satisfacci
dun dot de 1.000 sous el dia del casament de la seva lla Francesca.
Aquesta cabalera havia estat compromesa amb Salvador Isern, ll i
hereu de Sim Isern i de Sana, que tenien el mas Isern, de Vilassar.
153
Dacord amb el que sha pogut copsar a la primera part daquest estu-
di, ambdues famlies formaven part de la pagesia grassa vilassarenca.
Lopci de satisfer un dot a terminis obligava els hereus i les
pubilles a planicar les entrades i sortides de numerari del patrimoni
que gestionaven. De vegades, com fou el cas de la famlia Gotmar
de Girona, famlies benestants que practicaren una ambiciosa poltica
151. Lo mismo que en el siglo XVIII, se encuentran en la Edad Media miserables
que viven en concubinato porque no son lo sucientemente ricos como para casarse.
En estos casos es raro que los archivos hayan conservado alguna huella de sus hijos,
Jean-Louis FLANDRIN, Los orgenes de la familia moderna..., p. 232.
152. El 13 de mar de 1379, en representaci de la seva lla Agns, Bonanat
Canal i la seva muller Saurina, de Vilassar, escripturaren un debitori de dot de 30 lliu-
res a favor de Pere Bosc, lies Pere Dor, i el seu ll de lesmentada parrquia. Segons
aquesta font, els Canal es comprometeren a satisfer 12 lliures el dia de la benedicci
nupcial i 40 sous anyals. Com a adors presentaren Bernat Casals, Jaume Flor, Sim
Isern i Francesc Pi, de Vilassar. Els testimonis daquest acte foren Bernat Marc, Arnau
Castellar i Berenguer Agell, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual 4, fols. 96v-97v.
153. APSGVD, Manual 2, fol. 27.
205 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
matrimonial entraren en decadncia.
154
Al darrer captol de la primera
part daquest estudi, tamb sha pogut observar com el pubill Antoni
Mir, lies Arn, marit de Francesca hagu de costejar la satisfacci dels
dots de les seves cunyades, circumstncia que afect negativament el
patrimoni del mas Arn.
Daltra banda, el pagament a terminis dels dots tamb reecteix
un procedir fora pragmtic, car permetia simultaniejar el pagament
de les quantitats pactades amb una autntica uni conjugal. En canvi,
en daltres indrets com a la Toscana, moltes parelles artesanes hague-
ren de viure separades durant mesos i anys perqu els familiars de les
cabaleres no havien acabat de satisfer el dot. Aquestes noies casades
que restaven a la llar dels seus pares eren denominades dones maridate
per no ite.
155
Lestudi descriptures de debitoris de dot mostra els anys que la
poblaci invert en satisfer limport dels dots acordats.
156
La resposta
dels deutors no fou homognia. La diversitat existent contempl dife-
rents opcions que anaren des de la satisfacci del pagament abans de
la celebraci de les noces, representat amb un percentatge dun 5%,
157
ns a les satisfaccions dotals que acompliren el mxim perode que
fou de quinze anys.
158
Aquest darrer termini tamb coincideix amb els
imports de dots ms elevats del segle XIV. Es tracta de dos documents,
relacionats amb Guillem Carbonell de Vilassar. Un pags vilassarenc
que, tot i la seva condici de remena, consolid relacions de parentiu
amb pagesos benestants baixmaresmencs.
159
154. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., pp. 232-237.
155. Charles de la RONCIRE, La vida privada de los nostables toscanos en el
umbral del renacimiento, p. 203.
156. Shan analitzat setanta-nou debitoris de dot. Alguns daquests documents
estan inserits dins de captols matrimonials.
157. El 4 de febrer de 1473, en els captols matrimonials de Joana, lla de
Salvador Abril, difunt, i dAgneta, de Vilassar, i Joan Casa, ll de Bernat Cabs, lies
Casa, difunt, i Nadala, senyora til i propietria del mas Casa, de Premi, Jaume Abril
i Antoni Abril, germans de Joana, prometeren satisfer 20 lliures vuit dies abans de la
solemnitzaci del matrimoni en fas de esglsia (AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
tercium decimum (1473)). El 27 de febrer de 1427, Jaume Botey, ll i hereu universal
del difunt Bartomeu Botey, de Premi, pact amb Jaume Corbera, ll del difunt Miquel
Corbera i dAngelina, de Tei, labonament de 50 lliures per la seva germana Antnia,
les quals a ella o per ella o per son dot promet lliurar e pagar al dit Jachme Corbera,
esdevenidor marit seu, en peccunia nombrant quinze dies ans de la celebraci del dit
matrimoni entre ells fahedora en fas de esglsia, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
decimum octavum (1476/1477).
158. Lany 1379, Guillem Carbonell, de Vilassar, escriptur un debitori de dot de
2.400 sous a favor dArnau Sayol, dAlella, i del seu ll, APSGVD, Manual 4, fols. 112-112v.
159. Lany 1383, Guillema, muller de Raimon Maci i aquest, de Premi, es
comprometeren a abonar 2.200 sous a Guillem Carbonell, de Vilassar, per la seva lla
Bonanata, APSGVD, Manual 4, fols. 167v-168. Vegeu tamb la nota anterior.
206 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 13
Terminis de satisfacci de dots (1379-1481)
El termini de pagament fraccionat de dot predominant fou el de
set anys, que representa un 14% del total de la mostra analitzada. Altres
terminis que sovintegen a les escriptures de debitori de dot consultades
sn els de nou anys amb un 12% i els de cinc i sis anys amb un 8% res-
pectivament. A banda dels pactes realitzats, lexplicaci daquests terminis
rau en limport total del dot, la suma avanada a la cerimnia nupcial, la
quantia aportada anyalment, aix com el nombre de cabalers i cabaleres
a collocar. Per exemplicar-ho es pot comparar el cas de Saurina, vdua
de Guerau dAltafulla, drrius, amb el de Bernat Ferrer, de Vilassar.
El dia 1 de juny de 1378, Saurina es compromet a satisfer a
Antoni Bonany, de Vilassar, 40 lliures per Constana, la seva lla. Daquest
import, 15 lliures shavien dabonar el dia de la benedicci. La resta
del dot es fraccion en uns pagaments anyals de 50 sous.
160
Nou mesos
desprs, el 16 doctubre del mateix any, Saurina torn a pactar un altre
entrega dotal a terminis.
161
Aquesta vegada, Saurina acord el pagament
de 30 lliures per Francesca, una altra de les seves lles, que havia de
maridar amb Maci Sala, de Premi. Labonament daquest dot shavia
de satisfer de la manera segent: 60 sous el dia de la benedicci, 60
sous per Nadal i, a partir daquesta data, 60 sous anyals ns la plena
satisfacci de limport dotal. Segons les fonts analitzades, durant nou
160. APSGVD, Manual 4, fols. 55-56.
161. APSGVD, Manual 4, fols. 77v-78.
15 anys 3%
no sespecifca 20%
abans noces 5%
1any 1%
2 anys 5%
3 anys 4%
4 anys 3%
5 anys 8%
6 anys 8%
7 anys 14%
8 anys 5%
8 anys i mig 5%
9 anys 12%
10 anys 3%
11 anys 4%
13 anys 1%
207 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
anys, Saurina simultaniej els pagaments dotals de les seves dues lles
que ascendiren a 110 sous anyals.
En canvi, lany 1383, Bernat Ferrer, de Vilassar, encapal un debi-
tori de dot de 40 lliures i es compromet a costejar un vestit nupcial.
El termini de pagament acordat fou de dos anys. En aquesta escriptura
es constata que el dia de la benedicci shavien dabonar 15 lliures i
la nvia havia de lluir el vestit nupcial. Bernat Ferrer es compromet
a satisfer la resta del dot, s a dir, 25 lliures lany segent.
162
Al segle XV, a Barcelona i en alguns masos del seu entorn rural
ms proper, els pagaments a terminis foren una excepci. La majoria
de les aportacions dotals se satisferen de vuit a quinze dies abans de
la benedicci i els terminis pactats pels que ho satisferen a termi-
nis no superaren el perode dels quatre anys.
163
Dins dun context de
crisi generalitzada com fou el perode de 1458-1482, en el qual Miquel
Franquesa exerc de notari a Barcelona, augment la pressi social
per a obtenir, al ms aviat possible, la satisfacci de limport dun dot
en pecunia comptant que, com sha vist, acostumava a superar les
inversions realitzades en daltres mercats.
164
Lesponsalici o escreix
La gura jurdica de lesponsalici o escreix fou present a diferents
zones de la geograa hispana i de la resta del continent europeu.
165
A Catalunya, el mot escreix fou laccepci vulgar de sponsalicium, do-
talicium i donacio propter nupcias. Aquests termes jurdics sn equi-
parables a les arras castellanes, al haereditamentum maritorum i a la
rma dotis aragons, al greix valenci i al docraine francs. Com en el
cas del dot, lorigen histric de lesponsalici tamb cal cercar-lo en
162. APSGVD, Manual 4, fol. 181.
163. Als captols matrimonials de Bernat Santrom, de Tiana, i de Margarida,
lla de Pere Mart Salanga i de Nicolaua, difunta, de Mieres (bisbat de Girona), sacord
el pagament del dot de Margarida en quatre anys, 1479-11-16, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10).
164. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la
clientela dels captols matrimonials del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 61-142.
165. Els esponsalicis consultats per a lelaboraci daquest apartat han estat
vuitanta-vuit documents: quaranta del segle XIV i quaranta-vuit del segle XV. Mercs a
aquestes fonts sha pogut identicar alguns hereus dels quals no es disposava del seu
corresponent heretament. Entre daltres es pot esmentar lesponsalici de Salvador Isern,
ll i hereu de Sim Isern i Sana, de Vilassar, a favor de Guillema, rfena de Guillem
Colomer (1365-11-2, APSGVD, Manual 2, fols. 7v-8). Esponsalici del 14 dabril de 1464,
de Bartomeu Catal, ll emancipat e heretat den Anthony Cathala i de Clara, difunta,
de Santa Maria de Matar, 1464-4-14, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de Captols Ma-
trimonials (1452/1482).
208 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
poques anteriors.
166
Segons Broc,
167
aquesta gura jurdica sorigina
arran de la inuncia del contradot del Baix Imperi i de la morgengabe
(donaci del mat) o precium virginitatis de legislacions germniques.
168
Jess Lalinde constata que, desprs dun primer llarg perode de
temps, en el qual els enllaos matrimonials, inuts per les legislacions
germniques, es basaren en el dot mascul, durant el segle XIII, a tot
Europa, amb el redescobriment del dret rom es produ un retorn al
concepte primigeni dpoca romana, la donacio propter nupcias. Per
tant, a partir daquesta centria, segons Lalinde, el dot recobr el seu
sentit original, es presentava com la donaci efectuada per la famlia
de la promesa al futur esps. La satisfacci daquest dot no comport
una desaparici de laportaci marital. Lalinde esgrimeix aquesta cir-
cumstncia per qestionar-se la correcci de la generalizada utilitzaci
del terme rgim dotal pels juristes i planteja, com a opci ms adient,
la de rgim donacional. Per aquest jurista, encara que laportaci fe-
menina fou fonamental pel rgim matrimonial en la seva darrera fase
devoluci, tamb ho s que la gura del matrimoni es basava en una
srie de donacions recproques efectuades entre els futurs esposos.
169
Malgrat aquestes disquisicions, a la documentaci consultada, lespon-
salici o escreix gura al costat dels termes carta dotal i donaci.
170
166. No aparece clara la etimologa de la palabra, pues se han dado dos ac-
cepciones: rabe, la una, y romana la otra. Segn la primera, el trmino procede de
xacava, dar las gracias, y segn la segunda de crescere o crecer. Ambas aluden a dis-
tintas caractersticas de la institucin. La primera tiene en cuenta que se trata de una
donacin en premio a la virginidad de la mujer, y expresa por tanto un agradecimiento
a la entrega de sta. La segunda, considera que en el aspecto econmico matrimonial,
el esponsalicio signica un aumento de la dote, y en este sentido las fuentes romanas
hablan de augmento dotis. Lalinde no es decanta ni a favor ni en contra en relaci
aquests dos probables orgens etimolgics, ja que arma que ambds tenen importants
raons al seu favor, Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el
derecho cataln..., pp. 239-240.
167. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 798-803.
168. tem lo dit March Aiguaviva fa spoli o carta dotal a la dita Angelina,
esdevenidora muller sua, de les dites LXX lliures sues dotals e per aquelles et alias
per sa virginitat, li fa crex o donaci per noces de bns seus propris de XV lliures,
1476-11-30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale Decimum Octavum (1476/1477), captols
matrimonials de Marc Aiguaviva, ll de Joan Aiguaviva, difunt, i de Joana, dArenys, i
Angelina, lla de Bartomeu Botey, menor difunt, i dEullia, de Premi.
169. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 182-197.
Aquesta visi es compartida per daltres erudits, Llus PUIG FERRIOL i Encarna ROCA TRIAS,
Instituciones del Derecho Civil de Catalua..., pp. 123-133.
170. fan o fermen spoli o carta dotal, 1477-3-22, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale decimum octavum (1476/1477), captols matrimonials de Pere Boter, hereu
universal del difunt Bartomeu Boter, difunt, i ll de Bartomeua, de Premi, i Caterina,
lla dels difunts Jofre Rossell, sastre, i Antnia, de Granollers.
209 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
La darrera fase devoluci del dot femen discorregu parallela al
retrocs experimentat per la legislaci visigtica davant del dret com.
Com que el canvi fou lent i gradual, abans de la reutilitzaci genera-
litzada del dret com, lesponsalici experiment una lenta evoluci que
comen amb lassimilaci del concepte de donacio propter nupcias rom
i que nalitz amb la transformaci daquesta gura jurdica en un
contradot, quan el seu import es x segons el dot femen. Per aquest
motiu, en un primer moment, predomin la igualtat entre els imports
dambdues donacions (dot i esponsalici) i, ms tard, sacab imposant
la inferioritat de limport de lesponsalici en relaci amb el del dot.
Com a excepci es constata lexistncia del tantundem dels Costums
de Girona. Aquest rgim jurdic regul que els promesos daquesta
zona aportessin un import idntic en concepte de dot i esponsalici.
171
Mentre que els heretaments estigueren encapalats pels antics
hereus i pubilles que traspassaven llur responsabilitat al capdavant del
mas, escripturant i donant validesa jurdica al relleu generacional, els
debitoris de dot ho estigueren pels representants de les noies cabaleres,
als esponsalicis shi observa dues tendncies. Una minoria daquestes
escriptures don protagonisme al proms dels pactes desposalles i, en
la majoria daquestes fonts, els promesos cabalers guraren al costat
dels nous hereus o dels seus progenitors. En ambds casos, la cabalera
promesa acostum a aparixer com a futura muller i, ns i tot, muller.
172
Quan lesponsalici o escreix sescripturava en un nic document, es
presentava jurdicament com un augmentum seu donacionem propter
nupcias i salternava aquesta accepci amb el terme desponsalici.
173
A
partir de mitjan segle XV, amb la generalitzaci dels captols matrimo-
nials, lesponsalici es desenvolup en un dels captols daquests acords i
sescriptur amb diferents accepcions. En aquesta centria, es constata
laparici i la consolidaci del mot escreix.
174
De tant en tant, per,
171. Jess Lalinde qualica el costum daquesta dicesi com a esttic i igualitari,
ja que codic les prctiques relatives primignies de lesponsalici i, per tant, aquests
costums no sdaptaren als canvis introduts per legislacions posteriors, Jess LALINDE
ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 191.
172. A lesponsalici del 9 de novembre de 1366, efectuat per Arnau Boll, de
Tiana, sescriptur Saurina, lla dArnau Roudors, de Vilassar, com a uxoreque mee,
APSGVD, Manual 2, fols. 6v-7.
173. A lesponsalici, datat el 20 doctubre de 1349, Bartomeu Vives, de Premi,
arm haver rebut 40 lliures tempore nupciarum dEullia, lla de Pere Castellar, de
Vilassar, i constitu un aucmentum seu donacionem propter nupcias de 20 lliures,
APSGVD, Manual 2, fols. 24v-25.
174. El 27 de desembre de 1465, als captols matrimonials de Pere Pons, ll
dAntic Pons i Constana, de Vilassar, i Maria, lla dAntoni Famades i Caterina, de Tei,
gur la ferma despoli o carta dotal dels Pons vers les 50 lliures, aportades per Maria.
210 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
tamb sobserva la combinaci daquest mot amb el desponsalici
175
o
la substituci per daltres frmules jurdiques.
176
La major part de la documentaci esponsalcia escripturada en
un nic document sorganitzava seguint una estructura similar.
177
El
document siniciava amb la presentaci dels dispensadors de lesponsa-
lici.
178
Continuava amb lacceptaci per part del proms i/o els seus
representants del dot aportat per la noia cabalera i del debitori correspo-
nent.
179
Ms tard, es formulava la constituci de lesponsalici i sexposava
limport total del capital, que gurava escripturat a les diferents parts
del document. s a dir, el dot entregat o proms i lesponsalici resul-
tant.
180
Posteriorment, es procedia a la hipoteca dels bns de lhereu o
del cabaler.
181
A continuaci, sescripturava lusdefruit de la muller amb
En relaci amb aquesta quantitat, Pere fu screx o donaci per noces de 25 lliures,
AHPB, Miquel Franquesa, Primum Manuale Omnium Instrumentorum (1462/1465) i
Llibre com (1463/1465).
175. Als captols matrimonials dAntoni Guirau, sastre de lli de Matar, i Antnia,
lla de Salvador Estruch, lies Ferrer de la Font, de Vilassar, saprecia la segent frmu-
la facio vobis de sponsalicio sive de escrex, 1453-4-18, APSGVD, Manual 7, fol. 81v.
176. Salvador Pi, de Premi, lany 1469, fu augmentum sive donacionem prop-
ter nupcias donacione pura inter vivos a favor dElionor, lla del difunt Vicen Juli i
Margarida, de Vilassar, APSGVD, Diversorum 35.
177. Per a referir-nos a lorganitzaci interna daquesta tipologia documental,
sutilitza un mateix document, datat el 13 de mar de 1379. Es tracta de lesponsalici de
Berenguer, ll i hereu universal de Pere Bosc, lies Pere Dor, i de Benvinguda, de Vilassar,
a favor dAgns, lla de Bonanat Canal i Saurina, de lesmentada parrquia (APSGVD,
Manual 4, fol. 98). Aquesta font es desglossar a les segents notes a peu de pgina.
178. Sit omnibus notum, quod ego Berengarius, lius et eres universalis Petri
Bosc, alias Petri Dor, et Benvenguda, uxor eius, parrochia Sancti Genesi de Vilasario,
gratis et de certa scientia.
179. Conteor et recognosco vobis Agnete sive Agns, quam Deo volent ductus
sum in uxore, lie Bonati Canal, predicte parrochie, quod habui et recepi a vobis seu
pro vobis et conteor me a vobis habuie et recepie plenarie voluntati me in dotem
vestram seu nomine dotis vestre per manus dicti patris vestri triginta libras monete
Barchinone de terno, super quibus renuncio exseptioni pecunie non numerate et dotis
predicte a vobis non habite et non resepti.
180. Facio vobis augmentum sive donacionem proptem nupciarum de quindecim
libras predicte monete et sich sunt in suma omnes predicte pecunie quantitates inter
dote videlicet et augmentum quadraginta quinque libras.
181. Quasquidem quadraginta quinque libras asigno vobis habendas, tenendas
et poccidendas ac si forte fuerit recuperandas super omnibus bonis meis mobilibus et
immobilibus, habitis et habendis, especialem super toto ipso meo manso, vocato Bos-
c, honoribus, tenedonibus et possecionibus suis, quam habeo et pocideo et habere et
pocidere debeo, in dicta parrchia de Vilasario, et teneo ipsum sub dominio et alodio
altaris Beate Marie, constructi in dicta eclesia de Vilasario, et eius rectori nomine.
Aquestes clusules intentaren assegurar que la muller, la seva descendncia, nascuda en
el matrimoni, o el grup familiar originari de la dona recobressin les quanties invertides
al dot. Per aix, tant els hereus com els cabalers asseguraren les restitucions de dot i
les aportacions esponsalcies hipotecant el mas familiar. Aquesta hipoteca tamb havia
211 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
referncia a limport total. s a dir, la suma resultant de la donaci
i de la contradonaci estipulades (dot i esponsalici), tant en vida del
marit com en absncia daquest, amb descendncia o sense aquesta, i
si shavia de restituir, assegurant-ne la no-intromissi de familiars.
182
Desprs, es reservava una part del dot de la muller perqu aquella
pogus disposar les seves darreres voluntats.
183
A continuaci, es pre-
sentava als beneciaris del dot i de lesponsalici.
184
Posteriorment, per
evitar vidutats conictives sassegurava una hipottica futura sortida
del mas de la muller, sincidia de nou a garantir el retorn del dot i es
rearmava lusdefruit de lesponsalici.
185
Tot seguit, la promesa o futura
muller aprovava totes les clusules acordades.
186
Al nal daquestes
escriptures hi gurava la data,
187
les signatures dels promesos,
188
si
esqueia la daltres familiars propers, i la identicaci dels testimonis.
189
de garantir al cabaler la percepci de la seva llegtima i el retorn de dot i esponsalici
de la seva muller. Una vegada shavien rebut aquestes quanties els cabalers realitzaven
una denici dels seus drets envers el mas dorigen a favor de lhereu.
182. ipsius quos quidem quadraginta quinque libras habeatis, teneatis et poci-
deatis cunctis diebus vite me cum marito et sine marito, cum infante et sine infantibus
et absque vinculo et contradiccione mei et meorum, promitentes et convenientes vobis
dictam dotem vestram simul cum dicto augmento reddere et restituere vobis vel vestris aut
cui volueritis loco vestri ad vestram voluntatem nito matrimonio inter me et vos et alii.
183. In die autem obitus vestri, habeatis vos ad vestras voluntates faciendas
de dictis triginta libris decem libris predicte monete de quibus pocitis testari et alias
vestras in omnibus facere libera voluntates.
184. Residuo vero dicte dotis vestre simul cum dicto augmento proli de me in
vobis procreate, si viva procreata die obitus vestris fuerit et ad hetatem quatordecim
annorum pervenenint, si vero proles de me in vobis viva procreata non fuerint aut forte
fuerint et non venerint ad dictam hetatem revertatur dicta dos vestra et dicto patri ves-
tro vel eius heredi, quam sub hoc pacto ipse mihi dictam dotem pro vobis se solvere
constituit augmentum vero predictum post obitum vestrum mihi vel meis revertatur.
185. Et pro predictis omnibus et singulis complendis et rmiter atendendis,
obligo vobis et vestris et notario infrascripto, tamquam publice persone, hec me pro
vobis pro prole predicta nec non et pro omnibus aliis personis quarum de predictis
interest et intererit ac interese potest et poterit recipienti et pasicenti ac etiam legitime
estipulanti, especialiter totum meum predictum mansum et generaliter omnia alia mea
mobilia et inmobilia, habita et habenda. Renuncians quantum ad hec hoc omni alii
iuri, racioni et consuetudini contra hec repugnantibus, verum si contingerit decere sint,
quam vos nullus meus proximus lius vel nepos aut aliquos poet vos eyere de bonis
meis predictis, donec vobis primo dederint et persolverint totam dictam dotem vestram
simul cum dicto augmento.
186. Ad hec ego predicta Agns, de voluntate predicti esponsi mei, predicta
laudans et rmans. Convenio et promito omnia predicta et singula semper tenere et
observare et in aliquo non contrafacere vel venire iure aliquo causa vel racione.
187. Actum est hoc, in parrochia de Vilasario, XIII die marci anno a Nativitate
Domini MCCCLXX nono.
188. Sig+num Berengari lii Petri Bosc, alias Dor, qui hec rmo et laudo.
Sig+num Agnetis, eius esponse, qui hec laudo et consesio et rmo.
189. Testes huius rei sunt: Bernardus March, Arnaldus Castallar et Berengarius
Agell, de Vilasario.
212 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
A ms a ms, als esponsalicis relacionats amb pagesos dependents
tamb acostumava a gurar la signatura del senyor.
190
Segons les fonts consultades, els imports adreats a la constituci
dels esponsalicis se situaren entre els 100 i els 940 sous. En general,
aquests imports estipularen la meitat del dot aportat per la cabalera.
191
Aquestes dades corroboren les apreciacions formulades anteriorment
amb el dot, ja que sobserva una generalitzada correspondncia entre
ambdues donacions. Noms una minoria desponsalicis reecteix lescrip-
turaci dun import fora inferior al pactat com a dot. El 25 dagost de
1469, Salvador Pi, de Premi, aport noms 80 sous desponsalici, tot
i que havia rebut un dot de 360 sous dElionor, lla del difunt Vicen
Juli i Margarida, de Vilassar.
192
Per entendre la desproporci entre els dots i els corresponents
esponsalicis, es poden plantejar tres possibles hiptesis. A la primera,
es podrien incloure en aquelles cabaleres que procedien de famlies
pageses amb una situaci socioeconmica inferior respecte a laltre
grup familiar o que vivien una situaci desfavorable. A la segona, es
podria percebre lurgent necessitat de lentrada dun cabaler que pogus
assegurar la continutat de la gesti del patrimoni familiar originada
arran de la mort de lhereu. I a la tercera, es penalitzaria la cabalera
que no fos verge.
Dues de les hiptesis plantejades podrien talment explicar un es-
ponsalici datat el 27 de gener de 1409 i realitzat per Pere Llull, pags
remena de Llavaneres, a favor dAntnia, lla de Bernat Casals, de
Vilassar. Aquesta cabalera aport un dot de 1.600 sous i el seu proms
noms constitu un esponsalici de 300 sous.
193
El 27 de febrer de 1473, Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i
dAngelina, de Premi, pacta laportaci dun esponsalici de 940 sous.
194
Aquesta quantitat s fora inferior al dot pactat per Eullia, lla de
Bartomeu Soler, difunt mercader, i dIsabel, de Barcelona. En la seva
dotaci, Eullia havia de disposar de 3.600 sous. En aquest import, shi
contempl el dot de la seva mare i 1.800 sous descreix aportat pel seu
190. Ego, Bernardus Marchi, beneciatus altaris Beate Marie, constructi in
ecclesia Sancti Genesi de Vilasario, predicta rmo salvo semper iure meo et success-
sorum meorum.
191. La cuanta del escreix suele jarse con base proporcional respecto de la
dote, a la cual se une. La proporcin puede ser diversa... Sin embargo lo ms extendido,
sobre todo por usarse en Barcelona y su comarca, es la mitad, Jess LALINDE ABADIA,
Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 244,
192. APSGVD, Diversorum 25.
193. APSGVD, Manual 5, fol. 135.
194. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale Tercium decimum (1473).
213 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
difunt pare. A la dotaci dEullia, tamb sinclogu una srie de bns
immobles que sinfravaloraren a lescriptura, ja que Pere Ferrer fa e
ferme spoli o carta dotal del dot aportat i fu screx o donaci per
noses noms de 47 lliures que sn meitat de la stima dels dits bns
mobles en dot constituts. Aquests bns foren els segents: unes cases
dIsabel situades al carrer de Jaume Girard, procedents de la donaci
testamentria de Pere a Plana, el seu difunt pare. Aquestes cases de-
penien de diferents senyors i satisfeien un cens de 40 sous anyals; unes
cases ubicades al carrer de la Volta, dependents de diferents senyors
i amb un cens de 18 sous anyals; 135 sous amb tota senyoria ferma
fadiga, satisfets per diferents emteutes per unes honors situades prop
del Portal Nou de Barcelona, sota domini i alou del monestir de Sant
Pere de les Puelles i amb el pagament dun cens de 30 sous anyals. En
aquesta aportaci dotal tamb sesmentaren genricament altres bns
mobles i immobles que no sespecicaren al detall. En aquesta font
sobserva un heretament encobert i tamb demostra la segona hiptesi
enunciada, s a dir, la necessitat de comptar amb un cabaler perqu
gestions el patrimoni familiar.
A ms a ms, en aquesta escriptura hi guren una srie de con-
dicions exigides per Isabel, mare dEullia, a Pere Ferrer i que sn
equivalents a les presentades al captol dedicat als heretaments. Entre
aquestes condicions hi ha la cohabitaci,
195
el treball conjunt,
196
laprovi-
sionament i la cura de tots els membres de la famlia que cohabitaven,
197
lestimaci i la garantia de lusdefruit dIsabel, malgrat lexistncia de
discrdies que impossibilitessin la cohabitaci. De manera similar que
als heretaments o les donacions inter vivos, es reservaren uns imports
per a les darreres voluntats: Eullia podria testar sense infants amb
2.000 sous i Isabel amb 1.100 sous.
En el cas de les vdues que tornaven a maridar-se,
198
aquesta
aportaci esponsalcia podia obviar-se.
199
Per, en daltres casos, es pro-
195. Que ella dite madona Isabel e la dite lla sua e lo dit Pere Ferrer, esde-
venidor marit seu, e lls e famlia llurs stiguen e habiten ensemps en la present ciutat
en una matexa casa o habitaci.
196. E treballen ensemps tot e per esguard bonament gonyar e atquirir poran.
197. E que dels guanys, que feran encare dels fruits, qui procehiran de les dites
coses donades, sien tots provehits e alimentats per lo dit Pere Ferrer en mans del qual
totes les dites coses hagen e provein en menjar, beure, vestir e calsar e tots altres coses
a ells e a cascun dells necessaris ax en sanitat com en malaltia.
198. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 801.
199. Als captols matrimonials de Joan Rossell, lies Rossell, orfe de Rafael
Rossell i Salvadora, de Premi, i Angelina, vdua de Pere Mora, i lla de Pere Tay,
difunt, i dEullia, de lesmentada localitat, Angelina aport un dot de 860 sous. No es
consign creix a la ferma despoli o carta dotal (1476-1-30, AHPB, Miquel Franque-
214 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
met una donaci esponsalcia en deferncia al dot que havia aportat
la cabalera vdua.
200
Laportaci esponsalcia dhereus i cabalers no present notables
diferncies. Malgrat aix, cal assenyalar que alguns hereus aportaren
uns esponsalicis de quanties inferiors
201
als satisfets per alguns caba-
lers.
202
Aquesta circumstncia sexplica per la consideraci social dels
grups familiars que shavien demparentar i per la seva situaci eco-
nomicosocial real en un moment donat.
Lusdefruit dels bns del difunt marit i la recuperaci del dot
per la seva vdua cabalera reecteixen algunes de les obligacions i
responsabilitats de lhereu i de la pubilla. A les donacions inter vivos
o heretaments dhereus i pubilles, els seus progenitors shavien reservat
la detenci de lusdefruit de part dels bns del mas alienat. De manera
que si existien conictes de relaci i de convivncia que no garantissin
latenci i la cura dels ms grans, els nous hereus i pubilles podien
perdre part del control del patrimoni familiar. Quan sesdevenia la mort
dels progenitors usufructuaris, aquests hereus i pubilles obtenien el
control total del patrimoni.
Lhereu tamb es responsabilitzava de la percepci del dot i de
lesponsalici de la seva muller cabalera. Per assegurar la satisfacci
daquest dinerari hipotecava el seu mas mitjanant unes clusules que
apareixien a les dotacions, als debitoris de dot i als esponsalicis. Lhereu
tamb assumia la collocaci i la satisfacci de les llegtimes materna
i paterna dels seus germans i germanes cabalers.
203
En resum, les ac-
sa, Manuale decimum octavum (1476/1477)). Entre daltres, tamb sobserva, labsncia
daportaci marital als captols matrimonials de Bernat Miquel Cisa, de Premi, orfe
de Bonanat Gili, de Tiana, i de Rafaela, difunts, i de Salvadora, vdua de Bartomeu
Sol, lla dAntoni Coll, lies Trobat, dAlella, i de Maria, de Sant Andreu del Palomar,
1478-5-27, Miquel FRANQUESA, Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-7-28), fols. 74-75.
200. Berenguer Amat, de Vilassar, promet la satisfacci de 300 sous desponsa-
lici als 200 sous de dot aportats per Francesca, vdua de Pere Cuquet, de Vallromanes,
1411,2,2, APSGVD, Manual 5, fols. 131v-132.
201. Esponsalici de 250 sous de Pere, ll de Berenguer Marqus, a favor dEullia,
lla de Nicolau Colomer, 1411-2-1, APSGVD, Manual 5, fols. 133v i 139. Esponsalici de
100 sous de Miquel, ll de Francesc Riera, a favor de Bartomeua, lla de Bartomeu Es-
trany, de Sant Esteve de Vilanova, qui seria dotada amb 200 sous, 1434-12-28, APSGVD,
Diversorum 133.
202. Esponsalici de 940 sous de Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i dAn-
gelina, de Premi, a Eullia, lla de Bartomeu Soler, mercader difunt, i dIsabel, de
Barcelona, 1473-2-27, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale tercium decimum (1473).
203. En el testament del 22 de setembre de 1384 de Francesc Mart, de Vilassar,
es contempl una subordinaci del mas Mart envers el mas Roudors. El testador recla-
m per a la seva lla Salvadora omnem dotem meam, quam habeo super toto manso
vocato de Jacme Roudors, fratri meo, dicta parrochia de Vilaario. Tots els lls i lles
215 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
cions de lhereu estaven limitades per tota una srie de circumstncies
i dobligacions. Per aix, Andrs Barrera Gonzlez parla de la funci
social de lhereu, que laccepta ms a nivell teric que real.
204
Cal deixar pals que enfront de la imatge dels folkloristes de la
renaixena que presentaren lhereu com un sser desptic i allat, les
fonts consultades demostren que lhereu no estava sol, ni actu sense el
consell de parents i damics.
205
Pel fet dsser hereu havia de respondre
de la gesti del patrimoni familiar davant de fora gent.
En els esponsalicis tamb es raticava la reserva duna part del
capital del dot que havia de garantir a la muller cabalera disposar
de numerari per a testar. Segons Merc Aventin, les noies cabaleres
del Valls Oriental daquesta poca dedicaven entre un 8% i un 27%
de limport del dot a les seves darreres voluntats.
206
A les poblacions
estudiades, laportaci pecuniria fou fora ms elevada perqu shi
adre entre un 12,5%
207
i un 50%.
208
Fins i tot, en una ocasi es
permet dedicar-hi la totalitat del dot.
209
Els percentatges ms usuals
del testador havien dheretar del mas Mart, segons la seva posici, i Guillema, la seva
muller, aparegu com a usufructuria i administradora dels bns del mas Mart i dels
seus lls amb la condici que dum vixerit caste et sine marito et sine amansio. En
cas contrari, shavia dadrear la tutoria i ladministraci dels seus bns al seu germ
Jaume Roudors, hereu del mas Roudors. Sinstitu com a hereu universal dels bns al
seu ll Jaume i, en substituci daquest, els seus altres lls, segons ledat, o els parents
ms propers (APSGVD, Manual 3, fols. 39v-40). El 4 de gener de 1383, Bernat Ferrer,
lies Estruch, de Vilassar, el mateix dia que fu heretament del mas Ferrer a favor del
seu ll Bernat, satisfeu al seu altre ll Jaume Ferrer, dAlella, 12 lliures corresponents
a les llegtimes materna i paterna, provinents del mas Ferrer, lies Estruch, APSGVD,
Manual 4, fol. 168v-169.
204. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural, p. 105.
205. Lany 1478, els germans Jaume i Antoni Abril de Vilassar escolliren com-
promissaris per a salvar les seves diferncies originades per ladministraci del mas
Abril. Antoni havia estat al capdavant del mas ab concordia de parents e amichs lurs,
perqu Jaume, el legmim hereu, havia estat pres a Galeres (APSGVD, Manual 8, fols.
181-183). Quatre anys abans, ambds germans havien signat uns captols, mitjanant
els quals Jaume, lhereu, cedia uns bns del mas Abril: terres al pla i a la muntanya,
oliveres, gueres i altres arbres fruiters sense especicar, aix com aquella cambra que
sta a levant el corral i consent que aquella altra cambra que s pus prop de la scala
al menjador que sie per a servei de abdozos per acollir cascun sos hostes, APSGVD,
Diversorum 104.
206. Merc AVENTIN PUIG, Famlia i unitat dexplotaci, p. 478.
207. A lesponsalici de Pere Llull, de Llavaneres, sescriptur que Antnia, lla
de Bernat Casals, podria disposar de 200 sous per a testar dun dot de 1.600 sous, 1409-
1-27, APSGVD, Manual 5, fol. 135.
208. Segons lesponsalici de Berenguer Oliver, de Sant Esteve de Vilanova, es
concediren 300 sous per a testar dun dot de 600 a Francesca, lla de Berenguer Vives,
1381-10-24, APSGVD, Manual 4, fols. 147-148.
209. Quan es dot amb 1.000 sous Antnia, lla del difunt Bartomeu Botey i
Eullia, de Premi, sescriptur que si aquesta cabalera moria sense infants podia testar
216 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
foren el 25%, el 30% i el 50%. Les quantitats reservades per a testar
oscillaren entre les 5 lliures (100 sous) i les 50 lliures (1.000 sous).
210
Dentre ambdues quantitats, els imports ms usuals foren els de 10,
15 i 20 lliures.
211
Els beneciaris del dot femen i de lesponsalici depengueren de
diferents circumstncies.
212
La primera beneciria del dot era la muller
vdua o separada que marxava del mas o la casa marital. En absncia
daquesta, els beneciaris eren els seus lls o, en cas deixorquia o que
no hi hagus descendents legtims vius, els parents que havien aportat
el dot o els seus descendents. Per tant, aquest capital dotal que havia
sortit del nucli familiar de la muller havia de retornar al seu grup
familiar originari. Com en el cas de la constituci dotal, els retorns
de dot tamb se satisferen a terminis. Aquests imports suposaren una
injecci econmica per al mas que recuperava el capital dotal i una
prdua pecuniria important pels pagadors. Per aix, els retorns de
dot tamb entraren dins la planicaci de la gesti patrimonial dels
masos baixmaresmencs.
Amb lesponsalici, si la muller moria abans que el seu marit,
sanullava la hipoteca o garantia que aquell hagus realitzat sobre
el seu patrimoni, perqu de fet limport de lesponsalici no havia es-
capat mai al seu control.
213
En cas de mort de lesps, lesponsalici
shavia de satisfer a la vdua que marxava de la llar o el mas marital.
Si aquesta vdua no marxava gaudia de lusdefruit de tot o duna part
del patrimoni marital. Si aquesta vdua tenia descendncia, desprs del
amb la totalitat del dot. En canvi, si moria amb descendncia noms podria adrear-hi
la meitat, 1477, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
210. Dels 200 sous de dot, Agneta, rfena de Joan Rovira, de Sant Pere de Roses,
promesa de Salvador Marc, de Vilassar, es reserv la meitat de limport per a testar,
1439-12-26, APSGVD, Manual 8, fol. 99.
211. Dels 800 sous de dot, Joana, lla de Salvador Abril, difunt, i Agneta, es
dispos que podia testar amb la meitat de limport dotal, 1473, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale tercium decimum (1473).
212. Segons Jean-Louis Flandrin, en aquest mateix perode, a la Frana septen-
trional a diferncia de la meridional, que disposava de dret escrit i transmetia lherncia
a un nic hereu, els parents ms propers anaren perdent per inuncia del dret rom el
dret de recuperaci dherncia. Si no hi havia acord familiar, aquest privilegi permetia
als parents recuperar lherncia que havia estat venuda o donada a un altre parent,
Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia..., p. 26.
213. Quan es refereix al rgim familiar catal, Maspons i Anglasell arma que
lescreix no es dna, sin que es promet, perqu els bns que el formen, que sn del
marit, no passen a mans de la muller, sin que segueix tenint-los ell. Per aquest motiu,
durant el matrimoni, no pot sser reclamat, si no s en aquelles circumstncies excep-
cionals en qu tamb pot sser-ho el dot, Francesc de Paula MASPONS i ANGLASELL, La
llei de la famlia catalana. Barcelona: Editorial Barcino, 1935, p. 39.
217 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
seu bit, els beneciaris de lesponsalici eren els seus lls i lles. Si la
vdua era eixorca lescreix havia de ser per als familiars ms propers
del marit difunt.
214
Els matrimonis acordats generaren alguns desacords i conictes
entre els seus consorts. Aquesta situaci es reecteix a les escriptures
testamentries, en les quals sevidencia que hi hagu moltes dones i
homes, sobretot homes, que no llegaren res a les seues cnjuges.
215
Si de vegades les relacions conjugals podien ser problemtiques, les
mantingudes amb els descendents i els seus consorts tamb podien
generar molta conictivitat.
A Catalunya sorgiren diferents legislacions que intentaren garan-
tir el retorn del dot aportat per la muller cabalera. Lany 1241, una
pragmtica del rei Jaume I origina laparici de lopci dotal que fou
raticada i completada per posteriors disposicions.
216
Entre aquestes,
destaca el Recognoverunt proceres i una constituci de lany 1432 mit-
janant la qual es regul que les dones que havien donat el seu vistiplau
a la compravenda de censals morts i violaris, no podien oposar-se a
lempara dels bns del seu marit.
217
La constituci Hanc nostram, originada a les Corts a Perpiny
de 1351, impos a les vdues usufructuries que volien conservar els
drets de manutenci i vestuari durant lany de plor o primer any de
dol, lescripturaci dinventaris dels bns dels seus difunts marits.
218
Aquesta constituci tamb regul que aquestes vdues usufructuries
havien de gaudir de lusdefruit dels bns del difunt marit ns a la
recuperaci del dot i la satisfacci de lesponsalici.
219
214. El retorn dels bns aportats en matrimoni a la famlia dorigen s una prova
del poder que mostren els grups familiars pagesos a lEuropa baixmedieval davant de
la familia nuclear, Henri BRESC, La Europa de las ciudades y de los campos..., p. 411.
215. El 8 de setembre de 1418, al testament de Rmia, muller de Pere Riera, de
Vilassar, sobserva que tots els seus llegats foren de carcter religis, APSGVD, Manual
3, fols. 117v-118.
216. Amb lopci dotal es protegia la muller davant de la possibilitat dembarga-
ment dels bns del seu marit. Abans de fer efectiva lempara dels bns daquell, shavien
davaluar els bns mobles per a satisfer el dot i lesponsalici de la muller. Si aquests bns
eren insucients, shavia de completar amb els bns immobles del consort, Guillem M.
BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 816.
217. Les mullers que volien acollir-se a lopci dotal havien de demostrar len-
trega del dot i de la constituci de lescreix o esponsalici, Guillem M. BROC, Historia
del derecho de Catalua..., pp. 816-821.
218. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 851-863. Pere
BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 8.
219. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 863-874.
218 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Malgrat tot, continuaren les picabaralles entre vdues usufructuri-
es i alguns dels seus parents. Daquests enfrontaments destaca la situaci
dAntnia, vdua de Pere Colomer, lies Alzina, de Vilassar. Lany 1473,
aquesta vdua volgu recuperar 10 lliures aportades en concepte de dot
per les noces amb Pere Colomer. Per aix, Antnia fu una procura
a favor de Sim Soler, el seu nebot, de Santa Agns de Malanyanes.
Soler lhavia de representar en lavinena i la concrdia que shavia
de dur a terme amb Salvador Colomer del Cam, de Vilassar, regent
i administrador del mas de Colomer Alzina, el seu avi. Finalment,
aquest darrer accept el pagament del retorn dotal i promet la seva
restituci en dos terminis de 5 lliures cadascun. Nou mesos desprs,
el 7 de novembre de 1473, es fu efectiu el primer pagament.
220
En canvi, daltres vegades, es percep una sintonia que denota
solidaritat entre els membres dun mateix grup familiar. Aquest fou el
cas de dues vdues, una sogra i la seva jove. Es tracta dAntnia, vdua
de Vicen Oller, pescador de Vilassar, i de Margarida, mare de Vicen i
sogra dAntnia. Vicen Oller i Antnia tenien quatre lls, Joan, Pere,
Caterina i Margarida.
221
En el seu testament, datat el 26 de juny de 1434, Vicen Oller
reconegu un dot de 32 lliures aportat per la seva muller, institu usu-
fructuria dels seus bns la seva mare Antnia i hereu universal Joan,
el seu ll.
222
Ms endavant, el 29 dagost, Margarida entreg a la seva
jove limport del dot, 5 lliures per augmento o esponsalici i 2 lliures
de deixa testamentria del nat.
223
Abans, per, el mateix dia de lbit de Vicen Oller, esdevingut el
30 de juny de 1434,
224
la seva mare Margarida i la ja vdua Antnia,
en presncia de Pere Sabater, de Vilassar,
225
i dAlfons de Sevilla, del
regne de Castella, selabor linventari dels bns del difunt pescador.
226
Mercs a aquest document es poden conixer detalls de la vida quo-
tidiana daquests vilassarencs que vivien al venat de Mar de Vilassar.
Entre daltres aspectes, s interessant observar que els pescadors com-
paginaven la pesca amb el conreu dalguns horts.
227
220. APSGVD, Manual 8, fols. 172-172v.
221. APSGVD, Diversorum 25.
222. APSGVD, Manual 6, fols. 35v-36.
223. APSGVD, Diversorum 133.
224. APSGVD, Manual 7, fol. 131 bis.
225. Un dels deutors del difunt Vicen Oller, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., pp. 108-109 (document nm. 4) i APSGVD, Manual 7, fol. 131v.
226. Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 110-112 (do-
cument nm. 5) i APSGVD, Manual 7, fol. 132.
227. Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 33.
219 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Antnia torn a maridar-se i ho fu amb Pere Sabater, de Vilas-
sar. Lany 1442, Margarida, una de les lles dAntnia i del seu primer
marit, el difunt Vicen Oller, aport 500 sous en concepte de dot a
Salvador Colomer, ll de Bartomeu Colomer i Nicolaua, de Vilassar.
228
En els esponsalicis, quan shipotecava el mas per a garantir el
retorn del dot i la satisfacci de lesponsalici, es reecteix la condici
jurdica de les famlies implicades en els pactes desposalles. Per tant,
la documentaci sorgida daquests contractes s cabdal per aquelles
poblacions que no conserven sucient documentaci per a reconstruir
les relacions establertes al voltant de la possessi de masos.
En general, els pagesos que tenien ms dun mas, tant si era
aloer com si era dependent, noms nhipotecaven un, el principal o
ms important. El 20 de desembre de 1395, Peric, ll de Pere Roig i
de Sana, de Vilassar, escriptur un esponsalici de 400 sous a favor de
Francesca, lla del difunt Guillem Morot i Benvinguda, la qual havia
proms entregar 800 sous de dot. Aquestes quanties pactades pel dot
i lesponsalici formen part dels imports ms usuals al Baix Maresme.
Dins del patrimoni familiar dels Roig hi havia els masos Amad i
Roig, els quals depenien de Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant
Vicen o de Burriac i de Vilassar. Amb lobjectiu de garantir el retorn
del dot i el pagament de lesponsalici noms shipotec el mas Roig.
Mitjanant aquest enlla matrimonial, Francesca entr a formar
part dun grup familiar de condici remena.
229
El 25 de gener de 1398,
Guillem Roig i Pere, el seu ll, confessaren que tenien els masos Roig
i Amad sota domini i alou de Miquel des Bosc. En aquest document,
els Roig tamb confessaren que pel mas Amad havien dsser i eren
homes propis, solius, afocats i de remena, amb entrades, eixorquies,
intesties, cugucies, serveis i jornals.
En aquesta escriptura, els Roig es van comprometre a la realit-
zaci dels treballs i la satisfacci dels imports derivats dels mals usos
als quals estaven sotmesos pel mas Amad. Per, a ms a ms, tamb
prometeren la satisfacci dels serveis, jornals i pagaments tant si vivien
al mas Amad com al Roig que no era remena.
230
Als esponsalicis, comptadssimes vegades, com la que sacaba de
presentar, es mencionava la condici remena dels habitants dun mas.
Lestat jurdic dels promesos, cabalers o hereus, sescripturava en un
document independent de lesponsalici. En unes poques lnies, el proms
228. APSGVD, Diversorum 29.
229. APSGVD, Manual 5, fols. 20-20v.
230. APSGVD, Manual 5, fol. 158. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 154.
220 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
garantia que si ms endavant era pertinent es pagaria la remena de
la cabalera que entrava en un mas amb la condici franca et quitia.
Entre daltres exemples, tenim els segents: quod si dicta Guillelma avia
se remembre del senyor en Pere des Bosc que ell reembra a son cost
et a sa maci.
231
Item rmavit instrumentum quod si dicta Antonia
oportuerit exire per mortem suam de dicto manso suo quod posse ire
cum omnibus bonis suis franqua et quitia.
232
Leixida dun mas remena shavia de satisfer tant si es canviava
de senyoria com si shavia de recuperar la condici de lliure. Per aix,
aquestes promeses del pagament de la remena tamb es formalitzaven
quan entraven cabalers-pubills en un mas remena. Aix, el 1394, Bernat
Veil i Valenona, de Vilassar, pares de Constana, prometeren al seu
futur gendre, Pere Crosanyes, dArgentona: Itaque aix com hi entra
franch quiti que sen ans franch et quiti.
233
Per tant, la pagesia de remena havia de preveure dues crregues
econmiques ms a les esposalles dels seus lls i lles cabalers.
234
La
ferma despoli del senyor i la remena dels lls que havien dabando-
nar el mas o havien dentrar en un mas remena dependent dun altre
senyor. Lany 1378, Constana, lla de Guerau dAltafulla, drrius, es
redim de Pere de Cuba, prior del monestir de Sant Pere de Clar,
mitjanant el pagament de 96 sous.
235
Com s evident i lgic, la condici jurdica pagesa provoc en-
frontaments entre els senyors i els pagesos remences. Entre daltres,
es poden recordar els conictes relacionats amb dues escriptures del
mas Batlle dArgentona. El primer daquests documents s un sentncia
arbitral de lany 1379, mitjanant la qual es copsa lenfrontament de
Pere des Bosc, senyor del castells de Sant Vicen i de Vilassar i ciutad
de Barcelona, amb Bernat Bellot, dArgentona. La causa de la disputa
se centr en la condici jurdica dels habitants del mas Batlle. Segons
des Bosc, aquest mas ostentava la condici de propi, soliu i afocat.
Entre daltres coses, la sentncia oblig Bernat Bellot a declarar-se home
propi, soliu i afocat, i a presentar lescriptura desposalles a Pere des
Bosc, perqu Bernat Bellot i la seva muller havien de satisfer el mal
231. Promesa de Bernat Ferrer, de Vilassar, a Jaume Grau de Santa Maria de
Liost, per Guillema, lla del segon, 1381-7-17, APSGVD, Manual 4, fol. 139v.
232. Promesa de Pere Llull, de Llavaneres, a Antnia, lla de Bernat Casals, de
Vilassar, 1409-1-27, APSGVD, Manual 5, fol. 136.
233. APSGVD, Manual 5, fol. 8v.
234. Per a la zona de Girona vegeu, Rosa LLUCH BRAMON, Las dotes y la dife-
renciacin campesina: una aproximacin....
235. APSGVD, Manual 4, fol. 63.
221 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
s de la ferma despoli amb carcter retroactiu: dret dentrada per lo
exovar aportat al dit Bernard per la dita muller sua en temps de les
npcies e que en lo sponsalici de la dita dona deven requerir e haver
ferma de senyoria del dit Pere des Bosch ax com de senyor natural
lur propi e de la quantitat del dot paguen al dit senyor deu solidos
per centenar e per ferma de spolici.
El segon document tamb est relacionat amb la famlia Bellot,
que combin aquest cognom amb el de Batlle. Es tracta duna escriptura
del 3 de gener de 1416, mitjanant la qual Angelina, muller de Bernat
Batlle, es convert en dona prpia, soliua, afocada i de remena et cum
redimencis, intestis, eixorquis et cum aliis adimprivis et servitutibus,
quibus alii homines et mulieres vestri proprii, solidi et afochati dicti
castri de Sancti Vincenti vobis et vestris tenentur et sunt districtu de
Miquel des Bosc, pel fet dhaver entrat en el mas Batlle. Lesmentada
Angelina tamb renunci quantum ad hec omni privilegio et consue-
tudini Barchinone et alterius civitatis, castri, ville, vel loci, et omni alii
auxilio, iure, racione et consuetudine.
236
Laixovar o el dot del pubill
Laixovar o el dot del pubill era laportaci pecuniria efectuada
per un cabaler o la seva famlia quan aquest darrer es maridava amb
una pubilla i, per tant, entrava a viure en un mas ali. El mot pubill
ja denota una dependncia daquest tipus de cabaler envers la seva
muller pubilla, car reecteix la posici desenvolupada per la muller al
capdavant del mas i com aquesta situaci li venia donada al cabaler
que entrava al mas com un estrany.
237
Per aix, segons els juristes,
aquest fet mostra una inversi de lordre natural dels esposos
238
i alguns
deneixen laixovar com un dot al revs.
239
No hi ha un consens unnime en relaci amb laixovar. Aix, per
exemple, Andrs Barrera es qestiona les possibles nalitats daquesta
donaci, sense mostrar cap preferncia envers les hiptesis que planteja.
236. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., pp. 163-
165 i 213-218.
237. Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones matrimoniales en el derecho
cataln..., pp. 221 i 228.
238. Desde el punto de vista jurdico, lo importante es que, por una o otras
circunstancias, cuando ha existido una inversin en el orden natural econmico de los
esposos, esto es, cuando la posicin de la esposa ha sido muy superior a la del esposo,
se ha adoptado el viejo modelo del esponsalicio o dote marital, pero constituido por
ella en la misma forma que anteriormente lo habia hecho l, Jess LALINDE ABADIA, Los
pactos matrimoniales catalanes..., p. 208.
239. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 826.
222 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Per aquest investigador, lentrega de laixovar podria estar relaciona-
da tant amb la inversi dels papers dins del matrimoni i davant del
patrimoni, com amb lentrada dun nouvingut, sense terres i amb el
joc de loferta i la demanda. Aix doncs, davant duna oferta minsa de
pubilles, el mercat matrimonial no es correspondria amb una oferta
superior de cabalers.
240
Mentre la pubilla aportava lheretament en concepte de dot, el
cabaler pubill entregava, o ms aviat prometia satisfer, una quantitat
en metllic en concepte daixovar. De manerta similar al dot, amb
aquest import sintentava contribuir a les crregues matrimonials i a
garantir el futur del cabaler en cas de dissoluci del matrimoni i si hi
havia desavinences a lbit de la pubilla, la seva muller.
De totes maneres, cal anar en compte i no confondre el dot femen
amb el dot del pubill. La diferncia entre ambdues gures jurdiques
rau en el fet que el dot femen aportava uns privilegis no contemplats
en laixovar com ara lopci dotal, la tenuta i la utilitzaci duna hipo-
teca de tipus legal. La satisfacci daquest dot mascul era voluntari i
la hipoteca del mas de la pubilla tamb. En conseqncia, la situaci
del cabaler pubill estava ms desprotegida legalment si la comparem
amb la de la cabalera.
En general, a la documentaci estudiada, el terme jurdic ms uti-
litzat per aquest tipus daportaci fou el de dot.
241
A partir de la segona
meitat del segle XV, el mot aixovar comen a aparixer documentat
i, a nals daquesta centria, fou lnic vocable emprat.
242
Aquest s el
cas dels captols matrimonials dAntoni Abril, orfe de Salvador Abril i
Joana, difunts, de Vilassar, i de Francina, lla de Salvador Bartomeu
i Antnia, de Cabrera, pubilla del mas o casa Agell.
243
240. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural...,
p. 115.
241. En una poca de Saurina Rafarda escripturada a favor de Guillem Abril,
germ de Bernat, marit de Saurina, es pot llegir quod dedistis michi ad mea voluntate
septem libras et mediam quas mihi debebatis racione dotis dicti mariti mei, fratris
vestri, 1370-3-5, APSGVD, Manual 2, fol. 8.
242. En una poca de Salvadora, muller de Bernat Ferrer, lies Catal, hereva
de Francesc Catal, difunt, elaborada a favor del seu marit consta: quas inter diversas
vices sive soluciones michi bene et plenarie ad meam voluntatem omnes sexaginta libras
monete Barchinone de terno, quas vos promisis michi dare et apportare in dotem seu
axovarum vestrum, 1434-12-15, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1434/1435), fols. 26v-27.
243. Bartomeu Agell era lhereu del mas Agell. Lhavia heretat de Vicenta, la seva
mare, la qual al seu torn lhavia rebut per via testamentria de Bartomeu Agell, notari
pblic barcelon, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de captols matrimonials (1452/1482) i
Manuale decimum octavum (1476/1477).
223 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Antoni Abril es compromet a satisfer, quinze dies abans de len-
lla, son axovar a la dita Francina, esdevenidora muller sua, e en lo
dit mas Agell a ella per lo dit pare seu desss seu donat sinquanta
lliures convertidores en vestir e abillar la dita Francina e en prots
e utilitats del dit mas Agell.
Dins laixovar tamb es contempl la donaci, tots temps durant
lo present matrimoni entre ells, dun censal mort que valia 20 lliures
i 8 sous i del qual Francina percebria anyalment 28 sous i 11 diners
anyals de Pere Vives, Bartomeu Vives i Gabriel Vives, lls de Pere
Vives de Vilassar.
En aquesta font, tamb sobserva una utilitzaci errnia dels termes
jurdics espoli i carta dotal, ja que el que veritablement es realitz
fou una hipoteca de laixovar sobre els bns del mas Agell:
tem la dita Francina fahent ab e pres consentiment del dit Sal-
vador Bartomeu, pare seu, fa e ferma spoli o carta dotal al dit Anthoni
Abril, esdevenidor marit seu, de les dites sinquanta lliures, a ella per
ell desss per son dot axovar, constituydes e aportades, comprs lo
desss dit, les quals salva e assegura a ell e als seus en sobre lo dit
mas Agell, terres, honors e possessions de aquell e sobre tots altres
bns seus mobles e immobles haguts e havedors.
244
Al nal daquest document, entre daltres clusules, es pact lela-
boraci dun inventari amb lobjectiu de poder-se repartir amb equitat
els guanys de les millores obtingudes:
tem ms s concordat entre les dites parts, que dels milloraments,
fahedors per los dits esdevenidors marit e muller, durant lo present
matrimoni, hage la meytat lo dit Anthoni Abril e laltre meytat
sia per la dita Francina. E ms s concordat, que dels bns del
dit mas Agell sia pres inventari, aprs que los dits esdevenidors
244. Una frmula jurdica similar es contempla en dos captols matrimonials
ms. Als captols matrimonials de Bartomeu Mar, ll de Joan Mar i Elionor, de Tiana,
i Antnia, lies Agns, de deu anys, rfena de Berenguer Partella i Eufrasina, de Premi,
sescriptur: Item los dits Salvadors Partella e Anthnia, lies Agns nta sua. (...) ab
consentiment de sos tudors e altres parents seus, devall escrits, venin matrimoni a son
effecte, fan spoli al dit Barthomeu Mar de les dites cent lliures (1480-7-19, AHPB,
Miquel Franquesa, Manual (1480/1481)). Als captols matrimonials de Jaume Ferrer, orfe
de Jaume Ferrer i Angelina, de Premi, i Joana, lla de Joan Palau, hostaler, i Joana,
de Matar, Joan Palau i Joanna fan e fermen spoli o carta dotal al dit Jaume Ferrer,
sdevenidor gendre e marit llur, dels dits trecents orins, valents les dites CLXV lliures per
ell dit Jaume a ells dits pare e lla ab lo predit captol per son dot e axovar constituhts
e aportats. Joan Palau i Joana asseguraren aquest import sobre els seus bns i pactaren
que, en cas de restituci, es retornaria en dos anys, pagant cada vegada la meitat de
limport, 1481-11-21, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481/1482).
224 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
marit e muller hauran fetes noses perqu, pus fcilment, aparega
dels milloraments, que seran fets per los dits esdevenidors marit
e muller.
Amb aquesta clusula sintent incentivar la feina que aquest i
daltres cabalers-pubills havien de realitzar en el mas de la seva muller.
En canvi, les cabaleres que es maridaven amb un hereu no veieren
reconeguda la seva dedicaci ni esfor amb cap clusula jurdica.
TAULA 16
Imports daixovar (1369-1481)*
Any Import
en sous
Masos entrada del pubill i dependncia
1369 1.400 Tria de Vilassar
1371 600 Sabater de Vilassar (Pere des Bosc)
1372 800
1.200
Rafart de Vilassar (Pere des Bosc)
Ponseta de Premi (Bernat de Sant Vicen, senyor de la
Casa de Premi, i Pere des Bosc)
1373 600 Grau de Vilassar (Pere des Bosc)
1378 1.600 Morot de Vilassar
1380 600 Estrany de Vilassar (Pere des Bosc)
1384 600 Rafart de Vilassar (Pere des Bosc)
1394 2.000 Veil de Vilassar (Miquel des Bosc)
1395 400 Soler de Vilassar (Franquesa de Montcada que tenia Miquel
des Bosc)
1397 800 Veil de Vilassar (Miquel des Bosc)
1398 210 Sagalar de Vilassar (Miquel des Bosc)
1400 600 Riera de Vilassar (Miquel des Bosc)
1402 330 Riera de Vilassar (Miquel des Bosc)
1406 600 Artaguil de Vilassar
1407 900 Arola de Vilassar (Miquel des Bosc)
1411 700 Llad de Vilassar (sta. Maria de Caldes dEstrac)
1432 300 Campins de Vilassar
1432 550 Matar de Vilassar (Beneci de Sant Vicen de la Seu de
Barcelona)
1433 400 Cuquet de Vilassar
1450 1.000 Marc de Vilassar
* La dependncia apareix entre parntesis.
225 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Any Import
en sous
Masos entrada del pubill i dependncia
1463 600 Rossell de Premi
1477 1.000 Agell de Cabrera
1480 2.000 Partella de Premi
1481 3.300 Hostal de Joan Palau de Matar (no s un mas)
Les poques daixovar o dot marital sescripturaven utilitzant una
estructura molt semblant a la dels esponsalicis. Per tant, en aquestes
escriptures sacceptava la quantitat de limport,
245
se nassegurava al ca-
baler-pubill la recuperaci garantint-ho amb possessions patrimonials,
246
es reservava una quantitat del numerari per a les darreres voluntats
del cabaler i sespecicava als beneciaris de laixovar. Com s lgic,
els debitoris daixovar tamb presenten una estructura similar als de-
bitoris de dot.
Els imports daixovar del perode 1369-1481 oscillaren entre els
210 i els 3.300 sous. Limport ms generalitzat amb el percentatge dun
34% fou el de 600 sous i, per tant, aquesta quantitat s inferior als
dots observats per les cabaleres del mateix perode. Per exemplicar les
aportacions dotals daquests cabalers-pubills, sofereix una breu pinze-
llada mitjanant la presentaci de casos concrets relacionats amb sis
masos de Vilassar: Rafart, Matar, Estrany, Veil, Artaguil i Campins.
Lany 1384, Saurina Rafarda,
247
vdua de Sim Rafart i muller de
Bernat Rafart, lies Abril, fu donaci del mas Rafart,
248
a Eullia, la
seva lla.
249
Guillem Serra, de Vilassar, el proms dEullia, es compro-
met a satisfer 800 sous daixovar.
250
Tretze anys abans, Bernat Rafart,
el segon marit de Saurina Rafarda, entr al mas Rafart amb un dot
245. Recognoscimus a vobis Antonio Lad, lias Artaguil, marito meo dicte
Margarita, quod habuimus a vobis seu pro vobis in dotem vestram sexdecim libras et
decem solidos, 1402-4-20, APSGVD, Manual 5, fol. 71.
246. Asignamus quod vestris habendas, tenendas et poscidendas ac si forte fuerit
recuperandas super ipso manso nostro vocato mas Artaguil, quam habeamus per liberum
et franchum alodium, in dicta parrochia, et super omnis alis bonis nostris mobilibus et
inmobilibus, 1402-4-20, Manual 5, fol. 71.
247. Al subapartat dedicat a lheretament, ja sha comentat la donaci del mas
Rafart realitzada per Guillem Rafart a Saurina Rafarda, la seva mare, APSGVD, Manual 2,
fols. 66v-67.
248. APSGVD, Manual 4, fol. 194.
249. Posteriorment, en el seu testament, Saurina Rafarda ratic la seva condici
de pubilla, perqu lescoll com a hereva universal, 1402-2-13, APSGVD, Manual 3, fol. 91.
250. APSGVD, Manual 4, fols. 194v-195v.
226 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
didntica quantia.
251
Per tant, s possible que aquesta famlia que, en
diferents perodes, incorpor dos cabalers al mas, volgus mantenir
unes coherents estratgies pecuniries dacord amb la consideraci so-
cial del seu entorn ms proper. Respecte a aix, cal assenyalar que els
imports dels esmentats cabalers superaren laixovar de 600 sous que
es van escripturar per Guillem Rafart, ll de Saurina, quan entr al
mas Grau de Vilassar.
252
Els masos Estrany, Matar i Veil ofereixen dues realitats ben
diferents sobre lesperana de vida daquesta poca. Mentre el mas
Estrany documenta un matrimoni que dur vint-i-nou o trenta anys,
253
el matrimoni del mas Matar no super els dotze anys.
254
Per una do-
naci del mas Estrany se sap que la famlia Estrany possea un segon
mas, el Dilmer,
255
i per una del mas Veil, que Valen, lanterior pubi-
lla, havia estat poc ms de tres anys al capdavant del mas.
256
La seva
germana, Francesca, fou la nova pubilla
257
i reb del pubill un aixovar
signicativament inferior al que havia rebut la seva germana difunta.
258
En el cas del mas Artaguil, desprs de quatre anys de matrimoni, la
mort del pubill
259
comport el nou enlla de la pubilla daquest mas.
260
Les escriptures relacionades amb el mas Campins demostren que
el pare no traspass realment el seu patrimoni ns al darrer moment
de la seva vida. El 6 de mar de 1431, en el seu testament, Bernat
Campins reconegu lusdefruit del mas a Margarida, la seva muller,
realitz una srie de donacions als seus nts i nomen hereva universal
251. APSGVD, Manual 2, fol. 28v.
252. APSGVD, Manual 2, fols. 35-36.
253. Les escriptures desposalles estan documentades a partir de lany 1380
(APSGVD, Manual 4, fols. 123v-124v i 137). El 1410 mor Sana, muller de Pere Es-
trany, pubilla del mas Estrany. En el testament de la nada es reconegu laixovar del
marit i el seu dret dusdefruit. Com a hereu universal gur Salvador, el seu ll, i, en
substituci daquest, les seves germanes Joana i Eullia, APSGVD, Manual 3, fol. 99.
254. Les escriptures desposalles de Constana, lla de Guillem Matar, pubilla
del mas Matar, de Vilassar, i Pere Espinal, dAlella, sn de lany 1398 i Pere Matar,
lies Espinal, mor lany 1410, APSGVD, Manual 3, fols. 103v-104.
255. 1380-9-10, APSGVD, Manual 4, fols. 122v-123.
256. Donaci del mas Veil de Bernat Veil a la seva lla Valen que havia de
maridar-se amb Galcer de Crosanyes, de Sant Cebri de Vallalta, 1394-12-20, APSGVD,
Manual 5, fols. 7-8v.
257. Donaci del mas Veil de Bernat Veil a la seva lla, Francesca, 1397-8-14,
APSGVD, Manual 5, fol. 152. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 153.
258. Valen reb 2.000 sous daixovar del seu marit pubill (APSGVD, Manual
5, fols. 7v-8. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 7). En canvi, la seva germana Francesca
noms 800 sous, APSGVD, Manual 5, fol. 153. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 153.
259. APSGVD, Manual 5, fol. 71 i Diversorum 68 i 118.
260. APSGVD, Manual 5, fols. 95 i 112-113v.
227 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Margarida, la seva lla. Margarida estava casada amb Antoni Campins,
a qui Bernat Campins reconegu un aixovar de 300 sous.
261
La donaci del mas Campins no sefectu ns al cap dun any
de lescripturaci de les darreres voluntats de Bernat Campins, el 6
dabril de 1432,
262
coincidint amb la data de lescripturaci de lentrega
de laixovar dAntoni Dilmer.
263
En aquest document, el pubill torn a
utilitzar el seu cognom originari, quan al testament de Bernat Campins
sidentic noms amb el de la seva muller. En aquest cas, gaireb es
pot assegurar que un matrimoni clandest o laic preced lescripturaci
de les darreres voluntats de Bernat Campins i que lhereu no ced les
regnes del mas ns a les portes de la seva mort. Llavors, es degu
formalitzar el matrimoni eclesistic i la donaci efectiva i real del mas.
Pel que sembla, a la zona del Baix Maresme no estigu gaire ests
el salari, soldada o cabalatge,
264
ja que noms es contempla en
dos documents de la mostra analitzada. Es tracta duna compensaci
econmica si se separava el matrimoni i el cabaler marxava del mas
o la muller moria, que havia de satisfer el mas de la pubilla al caba-
ler-pubill. El pagament daquesta soldada no ha de confondres amb el
numerari que rebien alguns mossos que treballaven i vivien en un mas.
265
Vegem-ne un exemple. Es tracta dels captols matrimonials del 19
de juliol de 1480 amb qu es pact lenlla entre Bartomeu Mar, ll
de Joan Mar i Elionor, de Tiana, i Antnia, lies Agns, de deu anys,
rfena de Berenguer Partella i Eufrasina, de Premi.
266
En aquests
captols, es ratic la donaci del mas a favor dAntnia, realitzada un
any abans,
267
i sacord que lenlla matrimonial no se celebraria ns
que haguessin passat quatre anys.
Mentrestant, Bartomeu Mar havia de viure i treballar al mas
Partella
268
i, a canvi, havia de ser alimentat i rebre quinze orins amb
261. APSGVD, Diversorum 31.
262. APSGVD, Manual 6, fols. 67v-68.
263. APSGVD, Manual 6, fol. 69.
264. APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
265. Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el derecho
cataln..., p. 228.
266. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
267. 1479-2-9, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-
4-17/1479-11-10). El regest i transcripci de la donaci del mas Partella pot consultar-se
al document 16 de lannex documental.
268. tem s stat concordat entre les dites parts, que de continent fermats los
presents captols, lo dit Barthomeu Mar sen vinga en lo dit mas Partella de la dita esde-
venidora muller sua, desss donat, e en aquell tinga estar e habitar, hage contnuament
treballant en los negocis e conreu del dit mas e de les terres e possessions de aquell.
228 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
els quals shavia de procurar calat i vestit.
269
Aquesta manutenci i
numerari constituren la seva soldada. Tamb es pacta que ms enda-
vant, quan ja estigus casat, la situaci de Bartomeu milloraria, car
percebria la meitat dels guanys obtinguts al mas Partella.
270
Dentre les condicions escripturades, cal deixar pals que soblig
a adoptar el cognom Partella a Bartomeu Mar als documents que
sescripturessin quan ja fos cabaler-pubill: e que lo dit Barthomeu Mar
en cartes e tots actes, que fer e hage a fer, dir e hanomenar Partella,
prenent lo nom de la cosa en la qual entra.
271
De fet, segons el costum, tot cabaler que entrava en un mas en el
qual la seva muller era la pubilla havia dutilitzar el cognom daquella.
No ser ns a mitjan segle XIX quan es reglament jurdicament la
utilitzaci dels cognoms. A partir de llavors, la dona, tot i sser la
pubilla, perd el seu cognom i adopt el del seu marit.
272
Per tant, amb la clusula daquests captols matrimonials es vol-
gu afavorir la posici de la dona pubilla davant de lactitud dalguns
cabalers-pubills que, com sha comentat amb anterioritat, foren reti-
cents a adoptar el cognom de la seva muller i a desplaar el propi
en darrer lloc. El paper de la pubilla fou molt sovint silenciat per
la societat patriarcal medieval que no acceptava fcilment la inversi
de poder que suposava aquesta gura. Aquesta actitud es reecteix de
269. E que lo dit Loren () li hage a fer provisi de menjar e de beure e no res
menys li hage a donar per soldada de cascun any, que abans de fer nosses haur stat en
lo dit mas quinze orins valents huit lliures sinch sous barcelonesos, de los quals lo dit
Barthomeu se hage de vestir e calar s de la dita soldada. El vestit e calat res sobrar.
270. tem s concordat que de les compres e milloraments, ques faran durant
lo present matrimoni, aprs que los dits esdevenidors marit e muller hauran fetes nos-
ses, hage la meitat lo dit Barthomeu e laltra meitat sua la dita Anthnia, alies Agns.
271. Aquesta obligaci tamb sobserva en daltres documents com els segents:
tem s concordat entre lo dit Bernat Rovira, de una part, e la dite Johana, de la part
altre, que lo dit Bernat aprs haur fetes noces e ser intrat en lo dit mas Oliver, se fassa
e hage fer nomenar Oliver, prenent lo cognom de la dite case en la qual deu intrar.
(1472-11-28, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale duodecim (1472-IV-15/1473-II-3), captols
matrimonials de Bernat Rovira, de Tiana, i Joana, orfe de Bernat Oliver i dAntnia, de
Badalona). tem s concordat entre les dites parts que lo dit Miquel Alzina haia pendre
lo nom del dit mas en que entrar, es fassa dir o cognomar Pons en cartes e altres
actes o contractes que far (1477-11-15, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1477-VI-
6/1477-XII-12), captols matrimonials de Miquel Alzina dArenys i Bartomeua, lla de
Bernat Pons i Margarida, de Badalona). tem s concordat que lo dit Johan Castellvii,
menor de dies, pus sia entrat en lo dit mas si fassa dir e cognomenar en cartes e altres
actes Coll, prenent lo nom del dit mas, 1481-2-10, AHPB, Miquel Franquesa, Manual
(1481-I-19/1481-VIII-2), captols matrimonials de Joan Castellv, de Sant Pere de Gornal,
i dAngela Beneta, lla dAndreu Sabadell, de Santa Maria de Vallvidrera, i dAldona.
272. Francesc de Paula MASPONS I ANGLASELL, La llei de la famlia catalana..., pp. 46-
47.
229 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
diferents maneres. Per exemple, en algunes escriptures sobserva com
alguns notaris no esmentaren la seva condici i, en canvi, lescriptu-
raren precedint el seu marit.
Daltres vegades, el desemparament de la jove pubilla fou aprotat
pel cabaler-pubill i la seva famlia. El 7 de mar de 1478, sescriptura-
ren els captols matrimonials dAngelina, de tretze anys, lla del difunt
Jaume Correger, hereu del mas Correger, de Badalona, i de Francina,
que shavia maridat en segones npcies amb Guillem Sauri, i Galce-
r Alzina, de tretze anys, ll de Gabriel Alzina, dArenys.
273
Mercs a
aquests acords, Gabriel Alzina, futur sogre de la pubilla, obtingu el
domini del mas
274
per quatre anys i tots els membres de la famlia Alzina
pogueren installar-se al mas Correger per a viure-hi amb Angelina.
275
En aquest perode de temps, Gabriel Alzina havia de responsabi-
litzar-se del pagament dels censos,
276
havia de fer obres al mas i plan-
tar-hi arbres fruiters a la seva quintana.
277
En aquests acords, tamb
sestipul que lesmentat Gabriel Alzina podria plantar vinya a les terres
del mas i lluir els censals que nofegaven la viabilitat.
278
A canvi de tot
aix, Gabriel Alzina havia de rebre una compensaci de 15 lliures.
279
273. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477-XII-12/1478-VII-28),
fols. 51v-54v.
274. E primerament, s stat concordat entre lo dit Gabriel Alzina, de una part,
e la dita Angelina, fahent ass an exprs consentiment e voluntat de la dita madona
Francina, mara sua, e de alguns amichs e parents seus en a presents, que lo dit Gabriel
Alzina tinga e posseescha lo mas Correger, lo qual la dita Angelina com hereva del dit
pare seu e per altres ttols e causes ha e posseex en la dita parrochia de Badalona. E
que culture e culturar age les terres e possessions del dit mas, e los fruyts de aquells
reebre e seus propris fassa per spay de quatre anys, qui comensa a crrer e comptar lo
primer die del mes de maig primer vinent.
275. E encara durant lo dit temps lo dit Gabriel Alzina ensemps ab sa muller
e lo dit Galceran, ll seu, e altres lls e lles seus, e sa famlia ensemps ab la dita An-
gelina, stigan e habiten e hagen star e habitar en lo dit mas Correger, e tots treballen
en los negocis e conreus del dit mas e terres e possessions de aquell e los fruyts dels
dits quatre anys sien del dit Gabriel desss dit.
276. E que lo dit Gabriel durant lo dit temps sia tengut pagar los censos e
crechs del dit mas, ordinaris e extraordinaris.
277. dins lo qual temps, lo dit Gabriel Alzina hage scurar una rasa, que s al
costat del dit mas Correger e discrrer anar, talment que la aygua que acustuma pas-
sar per la dita rasa puxa discrrer a mar sens dan de les terres del dit mas. E no res
menys, lo dit Gabriel en casc dels dits quatre anys hage a plantar en la quintana del
dit mas almenys dotze arbres fruyters de aquella spcia dey que lo dit Gabriel voldr.
278. E puxa ax matex lo dit Gabriel obrar lo dit mas e plantar vinyes en les
terres de aquell.
279. E per quant la dita masia e les terres de aquella sn molt admeses e en
for mala disposici, per tant et alia s stat convengut entre les dites parts que lo dit
Gabriel Alzina hage haver per smena de sos treballs e tenir en son dret lo dit mas per
lo dit temps, quinze lliures barceloneses, les qual vol la dita Angelina romanguen segures
() sobre lo dit mas, terres, honors e possessions de aquell.
230 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Gabriel Alzina tamb obtingu de la famlia dAngelina, que si
aquesta darrera no volia o no podia satisfer les quantitats que ell havia
invertit al mas Correger, el seu ll, Galcer Alzin, obtindria la propietat
del mas per 50 lliures.
280
De fet, al quart captol es desenvoluparen unes
clusules que permetien una residncia continuada de la famlia Alzina
al mas Correger de Badalona. Dentre aquestes clusules, cal destacar
que Gabriel Alzina fu donaci al seu ll Galcer, proms dAngelina,
de tots els seus bns, presents i futurs, es reservava lusdefruit, inclo-
ent-hi la cohabitaci al mas Correger, i responsabilitzava el seu ll de
la collocaci dels seus germans i germanes cabalers amb un dot de
50 lliures per a cadascun. De fet, si el sogre tenia a les seves mans
tots els mitjans de producci i els fruits de les collites, don podria
aconseguir Angelina el capital per a compensar el treball efectuat pel
seu sogre? Per tant, amb aquests captols la jove pubilla tenia molt
poques possibilitats dexercir el seu paper i moltes de perdre el mas.
Els captols matrimonials
Mitjanant els captols matrimonials es regularen els acords ca-
pitulars dels diferents tipus dunions que shan anat presentant en els
subapartats anteriors.
281
El 37% de la mostra documental correspon
a la uni entre un hereu i una cabalera, el 31% a lenlla duna ca-
280. E que a la del dit temps de quatre anys, sia vist quins censals e crrechs
per ell seran stats quitats e pagats, e ax matex sia vist quines quantitats haura conver-
tides en obrar lo dit mas e en plantar les dites terres () E que de tota la quantitat
a que pugaran los dits censals e crechs quitats e pagats e les dites obres e plantades
e altres milloraments que haura fets, sia feta regonexensa per la dita Angelina () en
cas que lo present matrimoni no sort son efecta, e encara com vingus a efecte, en cas
de restituci de dot o axovar, e altrament no puxa sser tret del dit mas e heretat ans
aquell tinga e posseescha no prenent los fruyts en fort de paga ns que que pagat sia
integrament en la dita quantitat. () E si per ventura la dita Angelina, la dita quantitat
no voldr o no podia pagar, que en tal cas, lo dit Gabriel hage a donar e pagar la dita
Angelina o als seus sinquanta lliures () e en aquest cars, en lo acte de pagament de
les dites sinquanta lliures, la dita Angelina haia a donar, absolre e difnir al dit esdeve-
nidor marit seu e als seus lo dit mas Correger, terres, honors e possessions de aquell ab
translaci de drets e altres clusules necessries a coneguda del notari qui ho pendr e
confessar per ass haver hagudes les dites sinquanta lliures.
281. El signicat histric dels captols matrimonials s el dassegurar, mitjanant
els heretaments, la perpetuaci del patrimoni familiar generaci rera generaci, mitjanant
la lliure ordenaci de la successi pactada irrevocablement en captols matrimonials,
dacord amb el costum de la terra El correcte funcionament daquest sistema successori
va ser el determinant, juntament amb lemteusi i la masoveria del desenvolupament de
lagricultura catalana durant el segle XVIII, Juan-Jos LPEZ BURNIOL, La Resurrecci dels
Captols Matrimonials (Lmbit de lautonomia de la voluntat en els contractes reguladors
de la convivncia). Discurs dingrs. Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci
de Catalunya, 30 de novembre de 1999, pp. 16-17.
231 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
balera i un cabaler, el 14% al duna pubilla i un cabaler i el 18% no
sespecic res.
A Catalunya, els captols matrimonials aparegueren arran de lapro-
vaci duna constituci originada a les Corts de Monts celebrades lany
1363. Mitjanant aquesta constituci sintent aturar el pagament de
sumes arbitrries i desmesurades per lescripturaci de documentaci
relacionada amb els pactes desposalles. Per aix, es tasaren els salaris
dels notaris reials, que escripturaven instruments nupcials, prenent com
a referncia la quantitat de dot aportat.
282
Segons Mieres, jurista giron daquesta poca, un segle desprs
daquesta regularitzaci, els notaris barcelonins, que redactaven els
capitula nupcialia o instrumentis nupcialibus, encara continuaren de-
manant el pagament de cada escriptura que desenvolupava els diferents
captols dels acords capitulars.
283
Per aquest motiu, en alguns captols
matrimonials estudiats cada captol fou signat per testimonis.
Al cap de poc temps i amb idntic objectiu, sacord que aquests
pactes havien descripturar-se en un nic instrument notarial. I, en con-
seqncia, les parts implicades noms havien de satisfer el pagament
dun sol document al notari. A ms a ms, tamb es recoman que es
moders la percepci dels honoraris si shavia descripturar algun altre
document per separat. Aix dons, entre nals del segle XIV ns a la
centria segent, en la qual es generalitz aquest nou document nota-
rial, cal situar la praxi notarial dun establiment normatiu anterior.
284
Disposem de quaranta-vuit notcies de captols matrimonials.
Daquests acords, trenta-vuit captols corresponen a escriptures que
reecteixen tots els acords desenvolupats i nou daquests captols mos-
tren anteriors fases descripturaci de la documentaci notarial.
285
La
majoria de les escriptures que desenvoluparen detalladament tots els
pactes es presentaren com a captols matrimonials i vint daquestes
fonts utililitzaren el catal en comptes del llat.
Els captols matrimonials acostumaren a desenvolupar-se en cinc
apartats que corresponen a la introducci, la invocaci, el captol ini-
cial, la resta de capitulacions i la conclusi.
286
282. Aquests acords no foren especcs de Catalunya. Tamb existiren en daltres
regnes peninsulars, Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en
el derecho cataln..., p. 21.
283. Els pactis nupcialibus i Instrumentis nupcialibus foren la denominacions eru-
dites dels captols matrimonals catalans i de les cartes npcies dels Costums de Tortosa,
Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el derecho cataln..., p. 21.
284. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 212-213.
285. Maria-Teresa FERRER i MALLOL, La redacci de linstrument notarial a Ca-
talunya. Cdules, manuals, llibrets i cartes, Estudios Histricos y Documentos de los
Archivos de Protocolos, IV (Barcelona, 1974), pp. 29-191.
286. Jess LALINDE ABADIA: Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 217-222.
232 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
A la introducci dels acords capitulars, es procedia a la pre-
sentaci de la parella, dels seus ascendents vius i daltres parents
i amics que participaren en els acords. Dentre els parents i amics
destacaren els tutors i els curadors, atesa la minoria dedat i lorfa-
nesa dalguns dels consorts. Per exemple, els tutors de Joan Rossell,
orfe de Rafael Rossell de Premi, foren Antoni Colomer de Premi
i en Cabanyes dArgentona i els de la seva promesa Angelina, rfena
de Pere Rossell, de Premi, Pere Mar, de Tiana, i Pere Andreu, lies
Rossell, de Premi.
287
La majoria de vegades, encara que el document estigus desprs
escripturat en catal, la introducci gur en llat.
288
Desprs de la
invocaci,
289
en els documents escrits en catal la introducci apareixia
en aquesta llengua.
290
Segons el tipus duni que es pacts, al primer captol o cap-
tol inicial, sacostumava a desenvolupar lheretament,
291
la constituci
287. 1463-7-30, APSPP, Manual 1, fols. 3v-4v.
288. Instrumentum capitulorum inhitorum et concordatorum super matrimonio
promitente clementia endo per et inter Guillermum Ferrari, parrochie Sancti Genesi
de Agudellis, lium Bernardi Ferrarii, alies Salat, quondam dicte parrohie, et domine
Jachmete, que fuit uxor illius, etiam viventis, ex una parte. Et Joanna, domicellam, liam
Joannis Raffard, parrochie Sancti Genesi de Vilaario, viventis, et domine Eulalie, quon-
dam, que fuit uxori eiusdem ex parte altera quodquidem capitulorum tenor dinostitur
esse talis, 1478-12-19, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1478/1479).
289. La invocaci utilitzada en vint captols redactats a la notaria del barcelon
Miquel Franquesa fou la segent: En nom de Du e de la gloriosa Verge Maria, mare
sua, Amen. Una frmula ms elaborada i present noms en uns acords matrimonials
s la segent: En nom de nostro Senyor he de la Divina Trinitat, qui s pare e ll e
Sant Sperit, he de la Sagrada Verge Maria e de tots los sants de Parads, APSPPD,
Manual 1, fol. 3v.
290. Sobre lo matrimoni deu volent fahedor entre en Guillem Ferrer de la par-
roquia de Sent Genis dels Agudells, ll den Bernad Ferrer, lias Salat, qundam, de la
dita parrquia, e de la dona na Jacmeta, que fou muller de aquell, encara vivent, de
una part. E na Joana, donzella, lla den Johan Raffard de la parrquia de Sent Gens
de Vilaar, vivent, e de la dona na Eullia, qundam, que fou muller de aquell, de la
part altra. Sn stats concordats, fets e fermats los captols segents e los pactes et con-
vinences en aquells contenguts e contengudes, 1478-12-19, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale (1478/1479).
291. Le dite Margalida hereta e fa donaci entre vius al dit Loren Juli, ll
seu, per contemplaci del dit matrimoni de tot son dot e axovar, aportat al dit Vicen
Juli en temps de son e lur matrimoni, exceptat de la quantitat, que li fou terada de que
pusqus testar e fer a ses prpries volentats E ms avant, li fa donaci de tots altres
bns seu presens he sdevenidors e dret della pertanyents a on se vulla sien, prometent
non contravenir a les dites donacions, obligant tots sos bns renunciant a naquell dret
o ley, que per ingratitud se pot revocar e a tot altre dret e ley e custum llargament e
ab ferma e jura et etc., 1473-8-22, APSGVD, Diversorum 35, captols matrimonials de
Lloren Juli, orfe de Vicen Juli, de Vilassar, i ll de Margarida, i de Francina, lla
de Salvador Colomer del Cam i de Joana, de Vilassar. Daquest document tamb cal
233 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
del dot o lacceptaci de laixovar del pubill per la pubilla.
292
Daltres
vegades, alguns captols no desenvoluparen lheretament ns a ms
endavant. Aquestes donacions inter vivos es veieren postergades ns
a un tercer,
293
un cinqu
294
i, ns i tot, un set acord,
295
depenent del
grau de desenvolpament capitular anterior. Per tant, i com s lgic,
en els altres acords o captols, de manera similar al que sha comentat
als apartats de les constitucions desponsalicis i daixovars, el contingut
que shi desenvolup depengu de lexposici del primer captol i del
tipus duni establert (hereu/cabalera, pubilla/cabaler-pubill i cabaler/
cabalera). Aix, als acords matrimonials, escripturats el 30 de juliol de
1463, es negoci lenlla de Joan Rossell, orfe de Rafael Rossell,
de Premi, i Angelina, rfena de Lloren Rossell, i Clara, de lesmentada
localitat, aix com letapa de transici i la regulaci familiar posterior
daquesta parella.
Com que els dos promesos eren menors i estaven sota la tutela
de curadors, en un dels acords, sestipul que Joan Rossell havia de
viure al mas de la seva futura muller i, durant tres anys, havia de tre-
ballar-hi a canvi duna soldada de 100 sous anyals: tem s concor-
dat entre les dites parts, que lo dit Johan Rosel aga sperar a la dita
Angelina, e lo dit Rosel aga star dins la casa faent en aquella tot
treball e donar bon recapte. E lo dit Johan aga per sos treballs cent
sous per any. E si cas de mort si esdevenia, o Dus no vula, agen a
comtar per prorrata.
296
A les conclusions, el darrer apartat dels captols matrimonials,
guraven les signatures dels representants de les famlies implicades i
es jurava el compliment de les esposalles dins dun termini establert,
el possible ajornament o la renegociaci de les dates
297
i senunciaven
destacar-ne, lnica mostra de gratitud documentada: El dit Loren Juli le donaci
dita pren e accepta ab moltes grcies et cetera.
292. Lany 1450, es constitu el dot de Caterina Parera, la qual havia de mari-
dar-se amb Joan Avella, de Vilassar: tem s concordat per los dits perents e amichs,
demunt dits, Johan Avela e per los amichs de na Caterine, demunt dita, la del dit Pere
Parera, que lo dit Pere Parera, pare seu, li dna en a dot sinquanta liures barceloneses
de tern, 1450-1-25, APSGVD, Manual 8, fol. 156v.
293. APSGVD, Manual 8, fols. 156v-157v.
294. APSGVD, Manual 8, fols. 158-159v.
295. APSGVD, Manual 7, fols. 54-55.
296. APSPPD, Manual 1, fol. 4.
297. Emper si per cas inconvenient dins lo terma lo dit matrimoni no pudie
aver compliment, que a nes hometem soltement qutia en poder de nAnthoni Colo-
mer e Barthomeu Boter, de Premi, e Berenguer Duran e Pere Pugelar, de la perrquie
de Vilassar, que els pugam alerguar e acursar les esposayes e lo matrimoni a nequela
manera, que en els ser vist fesador, APSGVD, Manual 8, fol. 159.
234 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
les sancions que shavien de satisfer si no es respectava lacordat per
a la formalitzaci del matrimoni.
Lestipulaci de la data de les esposalles es comptava a partir
de lescripturaci dels acords capitulars. Es tractava dun perode de
temps que acostumava a perllongar-se entre els quatre mesos
298
i els
tres anys.
299
En canvi, en algun cas, la uni matrimonial sefectu a la
notaria durant la consignaci escrita dels captols matrimonials: Die
eadem nos Margalida, mara e Lorens Juli, son l, hereu del mas
Juli de Vilasar, terres, posesions e drets daquelle heretat dels drets
pertanyents a le dite mare mia de voluntat de ella e consentiment de
altres parents e amichs, ara en temps de npcies duco e prenc vos
Francescha, lla den Salvador Colomer del Cam e de na Joana, muller
sua, per muler mia, e don me a vs, per legal matrimoni com afermen
los actes dels Sants Apostols.
300
I, per tant, es constata una matrimoni
civil, uni que, com sha vist amb anterioritat, no es reecteix gaire en
la documentaci dpoca medieval.
Les sancions pactades en cas dincompliment de lacordat foren
diverses i no seguiren una pauta predeterminada. En uns captols del
25 de gener de 1450, la sanci que havia dabonar la part infractora
fou de 50 lliures, import similar al dot aportat per la cabalera.
301
En
uns altres acords, es contempl una pena de 8 lliures per al cabaler-
pubill que havia aportat un aixovar de 30 lliures.
302
En una escriptura
de lany 1469, la pena de 10 lliures fou equivalent a limport del dot
aportat per la noia cabalera i, per tant, superior a lescreix de 4 lliures
proms pel cabaler.
303
Finalment, tamb cal assenyalar que, de vegades,
la sanci escripturada no es concret: Item instrumentum arrarum
super dicto endo inter dictas partes inhitarum et rmitarum.
304
En aquest darrer apartat capitular tamb sestipul lentrada de la
cabalera i el cabaler-pubill al mas. Dacord amb el que sha comentat
en un altre subapartat, lentrada daquests cabalers en masos remences
comport la promesa de lluci si el cabaler o cabalera abandonava
lexplotaci posteriorment.
298. APSGV, Manual 8, fols. 156v-157v.
299. APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4v.
300. 1473-8-22, APSGVD, Diversorum 35.
301. APSGVD, Manual 8, fols. 156v-157v.
302. APSPPD, Manual 1, fols. 3v-4v.
303. APSGVD, Diversorum 25.
304. AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1445), fol. 16v, Manual (1451), Manual
(1458) i XXXVIII Manuale (1458/1459). AHPB, Miquel Franquesa, Quartum Manuale
(1466/1467).
235 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Aix mateix, en alguns captols matrimonials, mitjanant una clu-
sula, es pact que lherncia del matrimoni havia de ser per als lls i
lles que havien de nixer de la uni acordada en els acords: tem s
concordat que ls e les dels proceynt ayen esser areus.
305
305. APSGVD, Manual 8, fols. 156v-157v.
LA FAMLIA
A la baixa edat mitjana, la famlia fou una entitat fora ms
complexa que la imatge transmesa per la majoria dels estudiosos de la
histria del dret civil catal. La historiograa del nostre pas acostuma
a denir la famlia medieval com la cllula bsica de la societat feudal,
per no nha fet estudis que lanalitzin en profunditat.
1
La pagesia catalana baixmedieval estava immersa dins dun con-
junt de relacions de diversa tipologia que caracteritzaren els diferents
aspectes de la seva vida quotidiana. Les relacions familiars sn de
tipus primari perqu sn inherents a la supervivncia de lindividu i a
la reproducci dels grups familiars. Com s obvi, les relacions fami-
liars dun individu soriginen a partir del naixement que determina la
pertinena a un determinat grup familiar. Desprs aquestes relacions
van canviant segons els diferents papers que pot desenvolupar cada
individu al llarg de la seva existncia. Per tant, cal tenir en compte
una srie de factors que condicionaren aquesta tipologia de relacions,
entre els quals destac la qesti del gnere i un conjunt de variables
que afectaren el paper individual del subjecte en relaci amb el seu
grup familiar. Dentre aquestes variables, poden assenyalar-se les con-
juntures econmiques i socials que contextualitzaven el grup familiar
en un moment donat, els diferents papers desenvolupats per un mateix
1. El recinto circunscribe el refugio al que los hombres se retiran para dormir,
donde encierran lo que poseen de ms precioso y han de recluirse tras el toque de queda.
La imagen ms expresiva podra pedrsele en prstamo a la biologa, la de clula: un
ncleo, la vivienda, una membrana, la cerca, ambas formando un todo, ese todo que los
textos de la poca carolingia denominan el mansus, el lugar en que se mora, Georges
DUBY, Historia de la vida privada, 2. De la Europa feudal al renacimiento. Madrid: Grupo
Santillana Ediciones SA (Coleccin Taurus Minor), 2001, p. 32.
238 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
individu dins del seu nucli familiar,
2
els enllaos matrimonials i la
incidncia de la mort.
3
A les escriptures consultades del Maresme baixmedieval, el mot
famlia no gura documentat.
4
Per a identicar els individus rela-
cionats amb llaos de consanguinitat sutilitzava el mot parentela i
ladjectiu consanguinis.
5
Com avui dia, els diferents membres de la
parentela sidenticaven pel paper que desenvolupaven dins del grup
i respecte una persona en concret. Als precaptols matrimonials de
Pere Cisa, de set anys, ll de Bernat Miquel Cisa i dEullia, difunta,
de Premi, i de Joana, de quatre anys, lla de Bartomeu Sol, difunt,
i de Salvadora, vdua de lanterior i muller de Bernat Miquel Cisa, es
constata el que es comenta:
E primerament, lo dit Bernat Miquel Cisa, pare del dit Pere, e
encara en Bernat Cisa, avi seu, en Jaume Botey de la parrquia
de Sent Vicens de Sarri, en Gabriel Nadal, de la parrquia de
Santa Maria de Badola (sic) e Pere Botey, oncle del dit Pere, pu-
bill, tots de parentella del dit Pere de una part. E la dita madona
Salvadora, mare de la dita Johana, e encara nAnthoni Coll, lies
Trobat, avi, Jaume Coll, ll seu de la parrquia de Sent Feliu de
Alella, oncle, la dona na Maria, que fou muller den Arnau Ala-
many, de la parrquia de Sant Andreu del Palomar, thia germana
e hereva del dit Barthomeu Sol, difunt, en Feliu Cases, de la
propter dita parrquia, gendre seu, e la dona na Beneta, muller
sua e lla heretada de la dita madona Maria, Nanthoni Femades,
de la parrquia de Sent Mart de Tay, e Jaume Femades, germ
seu, de la parrquia de Santa Maria de Cornell, tots de afnitat
e parentela de part de mare de la dita Johanna.
6
2. En aquest sentit, com avui dia, al llarg de la seva vida, un mateix individu pot
ser gradualment lla o ll de, mare o pare de, gendra o gendre de, cunyada o cunyat
de, sogra o sogre de, via o avi de, etc.
3. Daqu ve la gran importncia dels estudis de carcter regional. Aquest tipus
de recerques permeten la realitzaci danlisis de les poblacions medievals en profunditat
tant a nivell individual com collectiu.
4. Per a observar els diferents signicats del vocable famlia vegeu Jack GOODY,
La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa...; Leah OTIS-COUR, Historia de la
pareja en la Edad Media. Placer y amor..., pp. 10-14.
5. Per a Maria Isabel Loring, el terme parentela comen a generalizarse en el
siglo VI para designar el conjunto de consanguneos tanto por linea paterna como ma-
terna hasta el sptimo grado y que algo ms tarde se ampliar su campo para integrar
tambin a los anes, es decir, a los cnyugues y a los consanguineos de estos, Maria
Isabel LORING GARCA, Sistemas de parentesco y estructuras familiares en la Edad Media,
La familia en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales. Njera 2000, Logroo,
Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, p. 30.
6. 1478-5-30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-
7-28), fols. 77-79v.
239 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Lestudi de les relacions de parentiu s una tasca fora rdua pels
perodes histrics anteriors al segle XIX, ja que no ser ns a mitjan
daquell segle quan la legislaci reglamentar jurdicament la utilitzaci
dels cognoms, prioritzant el del marit.
7
Per a la realitzaci de tot tipus de treball s imprescindible la
consulta de fonts documentals primries i la inversi de temps per
analitzar aquestes fonts. En cas contrari, es pot caure en el parany
de repetir el que la bibliograa medieval acostuma a explicitar, sen-
se abans haver-ne comprovat documentalment la veracitat. Gaireb
sempre sobserva una distncia entre la legislaci i la societat coet-
nia, perqu els corpus jurdics estaven desfasats respecte als canvis
econmics i socials. Aquest fet pot explicar-se perqu, en general,
les legislacions civils reecteixen els interessos de les classes domi-
nants i, mitjanant el dret cannic, lEsglsia intent augmentar el
seu control social.
En general, les escriptures dels notaris baixmedievals acostuma-
ven a reectir el paper desenvolupat per cada individu dins del seu
grup familiar en un moment donat. Per, de vegades, per treuren
lentrellat, lestudi dun individu o les relacions familiars de grups fa-
miliars concrets requereix la consulta dun gran nombre descriptures
de diferent tipologia. Entre daltres, es pot recordar el cas ja esmentat
anteriorment dalguns cabalers-pubills que no adoptaren el nom de
la seva muller pubilla i continuaren utilitzant el propi. Aquestes ac-
tuacions diculten la identicaci de lindividu i la seva relaci amb
el seu grup de parents.
En general, a les escriptures notarials, sidentic els hereus i
els cabalers amb el nom, el cognom i la poblaci dorigen. La viu-
detat daquests homes mai consta en aquest tipus de fonts. Per a les
dones cabaleres solteres i els menors dedat sutilitz el mateix recurs
didenticaci. s a dir, amb lanotaci del seu nom i, a continuaci,
els noms dels seus progenitors, especicant noms el cognom del pare
i la pertinena a una determinada poblaci.
A les dones cabaleres casades i vdues se les identic de dues
maneres. En la primera, sescripturava el nom de la muller i desprs
sespecicava la seva condici de casada o vdua, esmentant el seu
consort amb el nom, el cognom i la vila dorigen. Amb aix, es percep
com la dona passava de la dependncia paterna a la del seu marit,
circumstncia que comport obviar lescripturaci de la vila dorigen.
En la segona, la identicaci es completava amb laportaci del nom
7. Francesc de Paula MASPONS I ANGLASELL, La llei de la famlia catalana..., pp. 46-47.
240 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
de la mare i de la identicaci completa del pare. s a dir, amb el
corresponent nom i cognom.
8
La identicaci de les pubilles acostumava a presentar-se de tres
maneres. A la primera, noms se la identicava amb el nom i precedia
la identicaci del cabaler-pubill que era el seu marit. A la segona, la
pubilla apareixia amb el seu cognom.
9
I, a la tercera, el cognom de
la branca troncal del mas es feminitzava.
10
En totes aquestes variants
tamb sescripturava la pertinena a una parrquia, vila o ciutat.
Com sha comentat daltres vegades, el cas dels cabalers-pubills
s similar al de les mullers cabaleres. En general, els cabalers que en-
traven al mas de la seva muller pubilla sidenticaven amb el cognom
daquella i desplaaven loriginari en darrer lloc precedit del terme
lies. Amb aix, es contempla una completa assimilaci de lindividu
pel grup familiar que tenia el mas al qual aquest cabaler-pubill anava
a viure i a treballar.
En alguns casos, s dcil de determinar lorigen familiar dels
cabalers-pubills que adoptaren el cognom de la seva muller pubilla si
no es disposa de documentaci relacionada amb els contractes despo-
salles o testaments on es demostra la seva procedncia familiar.
11
La
identicaci de lorigen familiar dun pubill encara es complica ms
en el cas dels pubills rebels o reticents a desplaar el seu cognom
dorigen en un segon terme i a adoptar com a prioritari el de la famlia
de la seva muller pubilla.
A partir de la primera meitat del segle XV, alguns cabalers-pubills
no acceptaren la prdua del seu cognom, ja que desprs dhaver-se
maridat i dhaver entrat al mas de la seva muller pubilla continuaren
utilitzant el seu cognom. Daquests, uns quants desplaaren el cognom
de la seva muller pubilla al darrer lloc. Daltres, a ms a ms, ni el
mencionaren precedit de llies.
12
Per aquesta ra, a partir del segle XV,
ateses les resistncies mostrades per alguns cabalers i amb lobjectiu
8. Testament de Clara, muller de Pere Arnau, de Sant Feliu de Cabrera, vdua
de Bernat Colomer, de Sant Pere de Premi, orfe dAntoni Canal i Constana, de Sant
Feliu de Cabrera, 1472-8-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de Testaments (1457/1480),
fols. 98-99.
9. Testament de Saurina Canal, de Vilassar, 1362-3-9, APSGVD, Manual 8, fol. 161v.
10. Testament de Saurina Veila, del venat de Cabrils de Vilassar, 1362-2-21,
APSGVD, Manual 8, fol. 160.
11. Donaci del mas Veil de Bernat Veil, de Vilassar, a Valen, la seva lla, que
maridar amb Galcer de Crosanyes, de Sant Cebri de Vallalta, APSGVD, 1394-12-20,
Manual 5, fols. 7-8v.
12. Venda dAntoni Manent, usufructuari del mas Armengol, de Vilassar, i el
seu ll, Antoni Armengol, lies Manent, a Antoni Avella, de Vilassar, 1480-3-1, APSGVD,
Diversorum 119.
241 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
daturar tensions dins de lmbit familiar, algunes escriptures especi-
caren lobligaci que tenia el cabaler-pubill dadoptar el cognom de
la seva muller pubilla. Amb aquesta actuaci tamb es reforava el
paper de la pubilla davant lintent de silenciar-la documentalment i,
a ms a ms, es protegia la tradicional interdependncia existent entre
el cognom de la famlia i el topnim del seu mas.
En consonncia amb el que es comenta, cal recordar que lantro-
pleg Ignasi Terradas es refereix a la histria de la famlia i a la dels
seus masos com una histria legal, perqu la documentaci emprada
per a reconstruir-la s fonamentalment de caire notarial: tant la famlia
com el seu patrimoni fan legalment la seva histria, escripturant l
per randa tots els passos mnimament importants en la vida domstica
i patrimonial.
13
A lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar, una srie dinventa-
ris de masos del segle XV reecteixen lexistncia descriptures de caire
familiar en alguns daquests masos inventariats. Aquesta documentaci
estava escripturada en pergamins, els quals es guardaven enrotllats en
uns sacs allargats anomenats doblers.
14
Bsicament, les escriptures inventariades pertanyien a tres tipo-
logies diferents. En la primera, hi havia les fonts relacionades amb la
constituci del domini til del patrimoni familiar. Per tant, en aquests
doblers es conservaven establiments, sotsestabliments, cartes precries
i tot tipus de compravendes. En la segona, hi havia la documentaci
relacionada amb la transmissi patrimonial, com ara heretaments,
esponsalicis, testaments i retorns de dot. En la tercera, hi havia es-
criptures relacionades amb les transaccions econmiques efectuades
pels diversos hereus i pubilles del mas (compravendes, censals morts,
violaris, debitoris, etc.). Per exemple, linventari del mas Mart, de Vi-
lassar, mostra que hi havia cinquanta-sis escriptures dins dun dobler.
Els documents inventariats foren testaments, denicions, establiments,
sotsestabliments, poques, censals, absolucions i compravendes.
15
Com s comprensible, la major part de la documentaci que guar-
daven els masos estava relacionada amb la lnia troncal familiar. s a
dir, lencapalada pels hereus i pubilles. Lany, 1464, Jaume Amig, de
Premi, ll de Bartomeu Amig, difunt, i dAngelina, amb el consen-
timent dels seus tutors, sotsestabl el mas Amig que estava derrut
i dues peces de terra. Aquesta escriptura s molt interessant perqu
13. Ignasi TERRADAS, El mn histric de les masies. Barcelona: Curial Edicions
Catalanes, 1984, p. 111.
14. Pere BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 88-89.
15. Pere BENITO I Moncls, Viure al Vilassar del quatre-cents..., pp. 36-38.
242 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
recorda les darreres quatre generacions dhereus del mas Amig que
es perllong durant cent anys.
Jaume Amig era lhereu del mas Amig perqu el seu pare lins-
titu com a tal en el seu testament, el 12 de mar de lany 1461. Al seu
torn, Bartomeu Amig havia estat lhereu universal del seu progenitor,
Andreu Amig, avi de Jaume Amig. I aquest darrer havia rebut el
patrimoni familiar de mans del seu pare, revesavi de Jaume Amig. El
5 de novembre de 1364, Jaume Amig pact amb el prior del monestir
de Sant Miquel del Fai la raticaci de la possessi del domini til del
mas mitjanant una carta precria.
16
Cada unitat familiar estava inserida en un grup de parents ms
ampli conformat per diferents unitats familiars. La relaci de paren-
tiu era de tipus bilateral o bilineal. Es reconeixia la relaci familiar
amb els dos grups dorigen i, per tant, es consideraven parents tant
els de part de mare com els de part de pare. Alguns parents pro-
tagonitzaren un paper molt ms destacat del que generalment sha
enunciat. Aquests parents formaven part del que ms endavant es
conegu com a consell familiar. Es tractava dun grup de consell, de
suport i de pressi que oblig els hereus i les pubilles a complir amb
la seva responsabilitat respecte als altres membres del grup familiar.
Aquest grup redut de parents tamb don suport testimonial i econ-
mic en contractes de diferent tipologia i reorient algunes situacions
conictives que pertorbaven la convivncia i la relaci dels diferents
membres del grup familiar.
Si es considera famlia el conjunt de parents que compartien
residncia, aquesta instituci no pot concebres segons un nic model
caracteritzat per la monogmia, la benedicci eclesistica, el patriarcat
i la bilateralitat. Sha de tenir cura a lhora doferir denicions categ-
riques i massa generalistes del concepte famlia, ja que pot caures en
el parany de transmetre una visi idealitzada de la famlia medieval
ms propera a la voluntat eclesistica que a la realitat.
La cllula familiar bsica o unitat familiar no fou nica. Present
una diversitat de conguracions o sistemes familiars en continu mo-
viment. El pas dun tipus dunitat a un altre depengu de les circums-
tncies que afectaren els diferents membres de cada unitat familiar.
De fet, com assenyala la doctora Merc Aventin a la seva tesi doctoral,
la incidncia del pas del temps i la daltres factors com els enllaos
matrimonials, els naixements, els bits i les migracions comportaren
16. 1464-8-1, AHPB, Miquel Franquesa, Manual com (1465/1479).
243 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
que un mateix grup familiar passs obligatriament per algunes de
les tipologies o modalitats familiars que senunciaran a continuaci.
17
Per tant, deixant de banda les unions de concubinat i els en-
llaos clandestins molt poc documentats, es constaten les unitats fa-
miliars constitudes per famlies conjugals amb lls i sense lls,
18
les
monoparentals, les reconstitudes,
19
les famlies conjugals ampliades
20
i les famlies conjugals mltiples,
21
les famlies davis i les vies, que
convivien amb els seus nts i/o ntes, sense la generaci intermdia.
22
Aquests nuclis o sistemes familiars simples estaven immersos dins dal-
tres grups ms amplis de parents, amb els quals es formaven sistemes
familiars compostos.
Daquesta manera es ratiquen les armacions que alguns histo-
riadors han efectuat sobre la histria de la famlia. Levoluci histrica
de la famlia no ha estat linial. Si b a partir del segles IX i X es pot
parlar duna importncia creixent de la famlia nuclear, aquesta es re-
pleg per inuncia de les diferents crisis baixmedievals, deixant pas
a extenses relacions de solidaritat basades en el parentiu.
23
17. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., pp. 216-
217.
18. Per alguns juristes els cnjuges no conguren una unitat familiar ni tenen
relacions de parentiu: s cert que hi ha una tendncia general a estendre el concepte
de famlia a la parella Jo sempre he tingut ents que lhome i la dona, en el matri-
moni no sn parents, sin cnjuges i, per tant, que la seva relaci no s de famlia,
sin simplement matrimonial, que no s poc. s a dir, tots els drets que tenen lun i
laltre constant matrimoni i en el moment de la seva dissoluci, per mort o altra causa,
els correspon per ra de matrimoni, i no els cal un altre ttol. El concepte de famlia,
en canvi, neix amb lexistncia de lls, ns i tot adoptius, Josep Maria PUIG SALELLAS,
La Resurrecci dels Captols Matrimonials (Lmbit de lautonomia de la voluntat en els
contractes reguladors de la convivncia). Contestaci al discurs dingrs de lacadmic de
nmero Il-LM senyor Juan-Jos Lpez Burniol, pp. 56-57.
19. Les famlies reconstitudes estaven conformades per vidus o vdues que tor-
naven a maridar-se.
20. Les famlies ampliades sn aquelles en les quals els cnjuges convivien amb
algun parent o parents.
21. Les famlies mltiples es caracteritzaven per la convivncia en una matei-
xa residncia de diverses unitats conjugals. En els captols matrimonials de Bartomeu
Puig, ll i hereu universal del difunt Antoni Puig, i Antnia, de Cabrera, i de Clara,
lla de Salvador Bartomeu i Antnia, de lesmentada localitat, es constata la previsi
de la cohabitaci de diferents generacions. Aix, en el mas Puig havien de conviure la
nova parella amb Antnia, la mare vdua de Bartomeu, Lloren Puig i Francesca, els
avis paterns de lhereu, i Pere Puig, un oncle conco, s a dir, solter, 1479-7-25, AHPB,
Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10).
22. Aquesta generaci podia haver mort o traslladat la seva residncia fora de la
vila. En general, els nts i ntes que es traslladaren als masos dels seus avis i vies ho
feren per a convertir-se en hereus i pubilles i, daquesta manera, assegurar la continutat
del grup familiar i del mas.
23. Georges DUBY I Henri BRESC, Historia de la familia. 1. Mundos Lejanos, mun-
dos antiguos..., pp. 285, 401-438.
244 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
En una mateixa lnia, Didier Lett considera que la imatge de
la famlia medieval no es correspon amb la que encara avui en dia
defensen certes ideologies reaccionries que deneixen la famlia com
una instituci estable, completa i unida. Ans al contrari, a la baixa
edat mitjana, aquesta instituci mostr evidents signes dinestabilitat
que loblig a tenir una gran plasticitat per adaptar-se a les diferents
conjuntures que li toc viure.
24
La diversitat observada en la constituci dels diferents nuclis fa-
miliars, basada en la consanguinitat i laliana, tamb presenta daltres
lectures. Per a Maria Isabel Loring, cal afegir als sistemes de parentiu
naturals un parentiu articial com s lespiritual, desenvolupat per les
padrines i els padrins de bateig. Dins daquest parentiu articial tamb
hauria de contemplar-se lafnitas, exercit pels diferents membres del
clergat regular i secular en relaci amb la divinitat.
25
Com sha comentat amb anterioritat, a lentorn rural els grups fami-
liars simples es poden relacionar fcilment amb lhabitatge. I tamb sha
constatat com la coincidncia entre lantropnim familiar i el topnim
del mas no s un tret plurisecular de la pagesia catalana, que estaria
ms pendent de la continutat de la coincidncia esmentada que dels
petits i grans problemes a qu havia hagut de fer front durant segles.
Els captols matrimonials de vidus i vdues amb lls o sense, els
matrimonis creuats, laparici constant de tutors i curadors en docu-
mentaci de diversa ndole, aix com els heretaments de nts i ntes
per part dels seus respectius avis i/o vies reecteixen una societat
acostumada a conviure amb la mort, a perdre poblaci i a adaptar-se a
aquesta situaci.
26
Aquest panorama origin lexistncia duna diversitat
de conguracions o sistemes familiars que contradiu la visi tradicional
24. La famille mdivale, et plus gnralement celle dAncien Rgime: ne rpond
donc absolument pas limage de la famille vhicule aujourdhui encore pas certaines
idelogies ractionnaires: des familles stables, compltes, unies. Tout au contraire, la
famille de lEurope traditionnelle est caracterise, elle aussi, surtout cause des assauts
incessants de la mortalit, par une grande inestabilit. Ce qui doit surtout retenir lattention
de lhistorien, cest la forte plasticit des structures de parent et des structures familiales
qui ont su, tout au long de lpoque mdivale, sadapter aux diverses conjonctures,
Didier LETT, Famille et parent dans LOccident mdival V-XV sicle, p. 238.
25. Maria Isabel LORING GARCA, La familia en la Edad Media..., pp. 13-38.
26. Les phnomnes de famille en miettes et de familles recomposs, qui proc-
cupent tant les sociologues en cette n du XX sicle, ne sont pas nouveaux. Si aujourdhui,
lclatement de la cellule familiale se fait essentialement pour cause du divorce, au Moyen
Age, dans la trs grande majorit des cas, elle est la consquence de la mort de lun de
deux parents... plus dun tiers des enfants vit dans une famille recompose, Danile
ALEXANDRE-BIDON i Didier LETT, Les enfants au Moyen ge V-XV sicle. Pars: Hachette
(Pluriel Histoire), 1997, p. 98.
245 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
de la famlia pagesa catalana medieval.
27
Per aix, cal recordar la relle-
vant presncia de pubilles dins duna societat marcadament patriarcal
i daltres estratgies successries, comentades en daltres subapartats,
que demostren la coexistncia de diferents realitats i que superen la
visi dissenyada per alguns juristes i folkloristes decimonnics.
A la baixa edat mitjana, la migraci a la Ciutat Comtal fou un
altre dels elements que contribu a la prdua poblacional del Baix
Maresme medieval. A partir de 1350, les ciutats catalanes reberen un
important corrent migratori de les zones rurals properes, on ja exer-
cien la seva inuncia mitjanant el control de diferents mercats. Es
tractava duna relaci de plena simbiosi entre el nucli urb i la regi
circumdant, en la qual ambdues zones mostraven uns clars lligams
dinterdependncia.
28
Els habitants de les zones rurals es desplaaven a la ciutat per a
vendre productes agrcoles i per adquirir-ne daltres que no produen ni
podien aconseguir a la seva localitat. Tamb hi accediren per aconseguir
crdit, per a satisfer les pensions dels contractes crediticis realitzats i
per escripturar tota mena de contractes amb els notaris urbans.
29
Per
la seva banda, dacord amb el que sha comentat al primer subapartat
daquest estudi, els ciutadans i les institucions eclesistiques urbanes
utilitzaven aquestes zones rurals per a invertir-hi el seu capital i obtenir,
segons el seu potencial econmic, agrer, pensions de violaris i censals
morts, drets i rendes reials, aix com drets jurisdiccionals o senyories.
Les zones urbanes absorviren un ux constant dimmigraci de
les zones rurals properes, les quals al seu torn veieren minvar els seus
recursos humans. Aquesta nova poblaci urbana treball en diferents
activitats econmiques i contribu a equilibrar la prdua poblacional
de les ciutats.
En aquesta poca, Barcelona era una ciutat atractiva tant a nivell
individual com al collectiu per aquelles persones i poblacions que
27. Fins fa ben poc, a la nostra societat no sha elaborat una denici integra-
dora del concepte de famlia en el sentit de contemplar la diversitat de models existents
davant del sistema conjugal tradicional. s recent la regularitzaci a les Corts espanyoles
dels matrimonis homosexuals. Malgrat aix, encara certs sectors socials, partits poltics i
lEsglsia catlica es mostren reticents a acceptar les unions de fet o reglamentades
daquest collectiu.
28. Flocel SABAT i CURULL, El territori de la Catalunya Medieval. Percepci de lespai
i divisi territorial al llarg de lEdat Mitjana. Barcelona: Fundaci Casajuana, 1997, p. 170.
29. En un estudi sobre la clientela del notari Miquel Franquesa, es constata
que el percentatge dun 41% correspon a maresmencs, Montserrat RICHOU i LLIMONA,
Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels captols matrimonials
del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 70-72.
246 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
estaven sota la seva rea dinuncia. Aquesta projecci es tradu en
una auncia constant de poblaci forana rural vers la Ciutat Comtal
i en les sollicituds de moltes viles que aspiraven a ser considerades
com a carrers barcelonins. A ms a ms, la capitalitat exercida per la
Ciutat Comtal al Principat tamb es reect en larribada a Barcelona
de poblaci procedent daltres zones de Catalunya, daltres pasos de
la Corona dArag i, en una menor proporci, daltres pasos europeus.
Segons Flocel Sabat, latracci que experimentaren les ciutats es
vei afavorida pels interessos dels municipis, que copsaven la quantitat
del nombre dels seus ciutadans com una de les bases de la seva vita-
litat.
30
Per aix, a mitjan segle XIV, les ciutats fomentaren la migraci
de la poblaci del seu entorn rural ms proper. A partir de la cent-
ria segent, aquesta migraci es comen a controlar, car les llistes
dhabitants de totes les grans poblacions superaven el volum real de
pobladors. En aquesta poca, alguns individus sense viure a ciutat volien
gaudir dels avantatges scals i de solidaritat que lentorn urb oferia.
Per a la baixa edat mitjana, Teresa Maria Vinyoles assenyala tres
condicions per a ser considerat ciutad barcelon: disposar de domicili
propi encara que fos de lloguer, que la muller hi resids i desenvolupar-hi
un oci.
31
Per tant, lenlla matrimonial realitzat per un noi de pags
amb una barcelonina facilitava en gran mesura laccs a lobtenci de
la ciutadania barcelonina.
Des de mitjan segle XIV hi hagu un nombre rellevant de maresmencs
installats a la Ciutat Comtal.
32
Aquest fet evidencia que la migraci de
la poblaci maresmenca vers la ciutat de Barcelona sinici abans de
lempremta de les crisis baixmedievals.
33
Per a la primera meitat del
segle XV sobserva com la majoria dels maresmencs que havien mar-
30. Un major nombre dhabitants concedeix un ms gran dinamisme a les ac-
tivitats, una elevada empenta i una superior pressi, Flocel SABAT i CURULL, El territori
de la Catalunya Medieval..., p. 168.
31. Teresa Maria VINYOLES i VIDAL, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400.
Barcelona: Fundaci Vives Casajuana, 1985, pp. 83-85.
32. En una escriptura del 1373 sesment una casa al carrer de la Fusteria que
tenia Pere Rafart, parent dels Rafart de Vilassar (APSGVD, Manual 2, fols. 67v-68). En
una donaci del mas de Pere Grau, de Vilassar, es torna a mencionar lexistncia de
ms cases de barcelonins dorigen vilassarenc al carrer barcelon de la Fusteria, situat
sota el Born (MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4). En una altra donaci es pot
llegir: quod in casu que non poteritis possidere dictum mansum Arola quod nos dabi-
mus vobis totum ospicium nostrum civitatis Barchinone, APSGVD, Manual 5, fol. 99v.
33. Segons Henri Bresc, arreu dEuropa, la primogenitura i la ultimogenitura,
no tan estesa com lanterior, provocaren el celibato permanente y que requera la vl-
vula de seguridad de la emigracin de los segundones, Henri BRESC, La Europa de las
ciudades y de los campos, p. 435.
247 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
xat a Barcelona encara continuaven mantenint relacions amb els seus
parents del Baix Maresme. Una vegada installats en aquesta ciutat,
molts es mulleraren amb noies barcelonines.
34
La intensa relaci entre
la Ciutat Comtal i lrea del Baix Maresme tamb es constata pel gran
nombre de cabalers i cabaleres que tot i viure a pags es maridaren
amb barcelonines i barcelonins.
35
A les escriptures testamentries daquests barcelonins dorigen
maresmenc hi guren donacions als seus parents maresmencs,
36
lexis-
tncia de nenes i nens orfes o no, acollits per parents
37
o collocats
com a aprenents dun oci o com a minyones de parents ms ben
situats.
38
Daqu ve el nostre desacord amb Guy Bois, qui generalitza
una reducci dels llaos de solidaritat i dassistncia mtua a partir
de la Pesta Negra.
39
Ms aviat ens situem en la lnia dHenri Bresc, qui assenyala una
contradicci en la praxi de les relacions de parentiu baixmedieval. En
aquest tipus de relacions, duna banda es constata una creixent allibe-
raci jurdica de la persona i la conscienciaci progressiva dels seus
drets i, de laltra, la consolidaci del sistema parental. Bresc deneix
aquest sistema com el instrumento a manos del grupo, que la mo-
34. poca de 56 lliures de dot dAntoni Carbonell, de Barcelona, ll de Bernat
Carbonell i Bonanata, difunta, de Vilassar, a favor de la seva promesa Caterina, vdua de
Joan Bartalot, mercader barcelon, rfena de Magret Oliver i de Bonanata, de Barcelona,
1434-10-11, AHPB, Manual (1434/1435), fol. 29 i full solt.
35. Debitori de dot 80 lliures de Pere Colomer, de Premi, a Antoni Tei, de
Barcelona. Bartomeua, lla de Colomer, shavia de maridar amb Tei (1372-5-2, APSPPD,
Manual 2, fols. 43-44). Restituci de dot de Sana, vdua de Jaume Pi, de Premi, a la
seva nora Sana, vdua de Pere Pi i muller dAntoni Rocabert, hostaler de Barcelona,
1421-11-16, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1414), fol. 36.
36. En el testament de Constana, muller de Pere Torrent, forner de Barcelona, lla
del difunt Guillem Artaguil i de Margarida, de Vilassar, sescriptur un llegat de 50 sous
per a la seva mare i idntiques quantitats per a Antnia i Bartomeua, les seves germanes,
AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127.
37. En el testament de Joan Ferrer, taverner de Barcelona i ll de Pon Ferrer
i dAlamanda, difunts de Premi, hi gura Joana, que vivia amb ell. Joana era nta
seva i lla de Bartomeu Pou, de Cardedeu. El testador fu hereva universal la seva lla
Joana, muller de Gabriel Soler, assaonador de Barcelona. Aquest darrer fou marmessor
de Joan Ferrer amb Pere Ferrer, tamb taverner de Barcelona, nebot seu i ll de Jaume
Ferrer, de Premi, i dAntnia, germana del testador, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre
de Testaments (1457-1480), fols. 180v-182.
38. El 20 dabril de 1400, Antoni Orriols, de Cabrera, pact amb Bartomeu Soler,
boter, de Barcelona, que la seva lla Joaneta, donze anys, treballaria com a minyona
de Soler durant sis anys a canvi duna soldada de 15 lliures (AHPB, Bernat Nadal, Se-
cundus liber anni (Nativitatis Domini M.CCCC) (1400-3-1/1400-5-31), fols. 106-107v). El
regest i la transcripci daquesta font correspon al document 6 de lapndix documental.
39. Guy BOIS, La gran depresin medieval. Siglos XIV-XV. El precedente de una crisis
sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva, nm. 14), 2003, p. 95.
248 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
dela (es refereix a la persona) y la transforma para utilizarla, roturar,
hallar capital y alianzas y edicar una potencia.
40
Precisament s el
que Didier Lett defensa quan argumenta la plasticitat de lestructura
familiar de ledat mitjana.
41
Com en poques anteriors, les esposalles i els enllaos matrimo-
nials foren un mitj per a relacionar-se econmicament i socialment
mitjanant lintercanvi dindividus de diferents grups familiars. Dins
les relacions socials, no sha doblidar les relacionades amb el suport
i la solidaritat del propi entorn familiar.
42
Malgrat els grans silencis de la majoria de les escriptures con-
sultades, es constata que les edats dels promesos foren diverses. Entre
aquests hi havia nens i nenes orfes, nois i noies de tretze a quinze
anys i adults vidus. s lgic pensar que les noies ms buscades foren
les ms joves, car aquestes podien garantir un perode de fertilitat ms
perllongat que assegurs el naixement de ms infants en una poca
de gran mortalitat infantil. Per aix, si les vdues no eren gaire joves
o no tenien prou capacitat econmica com per emprendre un nou
enlla nupcial, no podien recuperar la consideraci social perduda
amb la mort del marit. En canvi, la posici dels vidus dins del mercat
matrimonial fou diferent. Els homes vidus es casaven ms vegades en
segones npcies que les dones i, per tant, els vidus presentaven un
ventall dedats ms ampli que les vdues. Tampoc cal oblidar un altre
factor molt important: lalta mortalitat femenina a causa dels parts.
Fora vegades, la incidncia de la mort desfas la correspon-
dncia entre els cicles vitals, identicats amb els diferents papers que
podia desenvolupar un mateix individu al llarg de la seva existncia,
i ladministraci dels sagraments cristians. Una mostra daix est di-
rectament relacionada amb la poca esperana de vida que escapava
la franja demogrca dels ms petits i joves que no arribarien a ma-
ridar-se, mentre que daltres individus de major edat ocialitzarien
aquest ritus ms duna vegada. Els ms desafortunats, en poc temps,
enllaaren cicles ben diferents com el de les esposalles i lescripturaci
de les darreres voluntats.
43
40. Henri BRESC, La Europa de las ciudades y de los campos..., pp. 419-420.
41. Didier LETT, Famille et parent dans loccident mdieval..., p. 136.
42. Tot i la gran importncia dels atorgaments capitulars, el seu paper dins del
pactisme social i la seva vigncia, malgrat la derrota del 1714 i la desaparici del pac-
tisme poltic, shan realitzat pocs estudis sobre aquest tipus dacords, Josep M. SALELLAS,
La Resurrecci dels Captols Matrimonials..., p. 60.
43. Merc AVENTIN, La familia ante la muerte: el culto a la memoria, La fami-
lia en la Edad Media. Logronyo: Gobierno de la Rioja i Instituto de Estudios Riojanos,
2001, pp. 387-412.
249 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Tot i que lamor a la baixa edat mitjana s un dels temes que ha
cridat ms latenci dalguns medievalistes,
44
aquest mot noms apa-
reix documentat a les escriptures originades a la notaria del barcelon
Miquel Franquesa. Als captols matrimonials de Bartomeu Catal, ll
dAntoni Catal i orfe de Clara, de Santa Maria de Matar, i dAldona,
lla de Bernat Sala, lies Mayol, difunt, i de Salvadora, de Cabrera, es
constata en la dotaci dAldona feta pel seu germ Pere Mayol: en
contemplacio del present matrimoni et per amor fraternal.
45
A la donaci del mas Font, de Premi, efectuada per Miquel Font,
ll del difunt Joan Font i dIsabel, a la seva mare, sescriptur prop-
ter amorem, quem gero erga vos dictam dominam Isabelem, matrem
meam, carissimam, et alia ex mea liberalitate animo dono et titulo
donacionis irrevocabilis inter vivos.
46
Lexigncia de demostrar amor apareix en una de les clusules
de les condicions de Bartomeua, mare de Pere Boter, dona poderosa
e usufructuria de tota vida sua natural dels bns de la heretat del
quondam marit seu: E aixi stants e vinents los dits Pere Boter e
Catherina amen e honren la dita mare de ell dit Pere com a cara
mare e ella ax mateix am e tinga los desss dits com a cars lls.
47
Com s evident, no es pot equiparar el concepte damor modern
i ms contemporani amb el de la baixa edat mitjana.
48
Com sha vist
amb anterioritat, molt poques vegades, les unions conjugals respon-
gueren a lamor. En aquesta poca, els enllaos matrimonials pactats
cercaren la reproducci per a garantir la pervivncia o supervivncia
del grup i del seu patrimoni familiar. Malgrat aix, i com veurem ms
44. Henri BRESC, Las mujeres con las que se casan y aquellas que se aman,
La Europa de las ciudades y de los campos, pp. 424-428. Didier LETT, La vie familiale
(V-XV), Famille et parent dans lOccident mdival, pp. 165-189. Jean-Louis FLANDRIN,
Orgenes de la familia moderna...; Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimo-
nio en Europa...; Leah OTIS-COUR, Historia de la pareja en la Edad Media...; Charles de la
RONCIRE, Cmo vivir juntos..., Lo privado personal dentro de lo privado del mbito
familiar y La clula privada, matriz de la vida interior, Historia de la vida privada.
2. De la Europa feudal al Renacimiento, pp. 213-294.
45. 1464-4-14, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de Captols Matrimonials
(1452/1482) i Llibre com (1463/1465).
46. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1477).
47. 1477-3-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
48. Nuestro siglo que slo cree en los matrimonios por amor, se re, o se indigna
de los matrimonios de razn arreglados por las familias en los que se tiende a ver nada
ms que matrimonios de dinero. Pero en una sociedad en donde la inmensa mayora de
las familias viva de un capital, pequeo o grande, que hacan fructicar o no con el
trabajo de sus manos, era criminal, en consideracin a los hijos por nacer, casarse sin
tener el capital necesario para mantener una familia. Y de ello, aparentemente, no se
daban cuenta, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia moderna..., p. 240.
250 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
endavant, al segent apartat dedicat a lescripturaci testamentria, el
tema de lamor tamb hi fou present.
49
Malgrat les disquisicions dels moralistes de lpoca, que ns
i tot condemnaven lenamorament conjugal, es constata la presncia
dun sentiment difcil de denir que unia els diferents membres dun
grup familiar. En aquest sentit, cal evocar Francesc dEiximenis, qui
defens un concepte damor entre pares i lls, ents com una neces-
sitat merament instintiva, barrejada amb un fort component racional.
Eiximenis tamb justica lautoritat patriarcal i elabor un conjunt
de regles perqu els marits poguessin educar les seves mullers com a
bones esposes.
50
Per tant, el concepte damor predominant dins lmbit
familiar daquesta poca fou un sentiment que es bas en lexistncia
dunes evidents desigualtats. Com en societats actuals que mantenen
els enllaos concertats, se suposa que aquest sentiment destimaci
havia daparixer amb la convivncia conjugal.
Daltra banda, cal recordar que la historiograa medievalista actual
qestiona les idees exposades per Philippe Aris sobre la infncia.
51
Segons Aris, la societat medieval basava la seva relaci amb la infantesa
partint de la indiferncia. Davant daquesta armaci, daltres autors
com Didier Lett relacionen laparici, al segle XII, del limbus puerorum
amb la pressi social, que no acceptava la condemna eterna dels seus
nadons que havien mort sense haver estat batejats.
52
Malgrat aix, a la
baixa edat mitjana com en lactualitat, tamb hi hagu individus que
maltractaren i descuidaren els infants.
53
49. Mater mea amor maternali i envers el marit pro amore conjugali (1476-
6-15, APSPPD, Manual 2, fol. 44). En relaci amb un gendre, bono amore et servicio
michi facto inrmitatis mee longo tempore facienda cotidie, 1482-1-20, APSPPD,
Manual 3, fol. 3v.
50. David GUIXERAS i Xavier RENEDO, Francesc Eiximenis. Llibres. Mestres i sermons.
Barcelona: Editorial Barcino (Biblioteca Barcino, volum 2), 2005, pp. 70 i 135-142.
51. Philippe ARIS, El nio y la vida familiar en el Antiguo Rgimen. Madrid:
Taurus (Ensayistas, 284), 1987.
52. Didier LETT, De lerrance au deuil. Les enfants morts sans bpteme et la
naissance du limbus puerorum aux XII-XIII sicles, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance
dans lEurope Medievale et Moderne. Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire
de lAbbaye de Flaran Septembre 1994. Tolosa: Universit de Toulouse-Le Mirail, Presses
Universitaires du Mirail, 1997, pp. 77-92.
53. Mara del Carmen GARCA HERRREO, Elementos para una historia de la in-
fancia y de la juventud a nales de la Edad Media, La vida cotidiana en la Edad Media.
Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 228-229.
Pierre ANDR SIGAL, Les accidents de la petite enfance la n du Moyen Age daprs
les rcits de miracles, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance dans lEurope Medievale et
Moderne. Tolosa: Presses universitaires du Mirail, 1977, pp. 59-76.
251 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Dins de lmbit familiar tamb cal assenyalar la divisi interna
del treball. A pags, els diferents membres del grup familiar havien
dassumir les diferents tasques de lempresa familiar. Els homes i els
nois dedicaven les seves energies al conreu de les diferents peces de
terra. Les dones i les noies combinaven les tasques agrcoles amb les
feines de la llar, latenci del bestiar menor, la venda de productes
agrcoles i delaboraci prpia.
54
La migraci dalguns joves cabalers a
la Ciutat Comtal va restar potencial de m dobra a algunes daquestes
explotacions agreres pageses. Per aix, en alguns contractes daprenen-
tatge de molts daquests cabalers es comtempl que durant les dates
ms importants del calendari agrcola pags poguessin desplaar-se als
masos dels seus progenitors per a ajudar-los.
Com s lgic, aquesta presentaci vlida per a una famlia conju-
gal amb lls sha dadaptar a la diversitat de nuclis familiars existents,
aix com al potencial econmic i demogrc de cada mas. Com en
lactualitat, en aquella poca, es formalitzaren una srie de contractes
orals amb pagesos jornalers que treballaven a les terres dels pagesos
ms rics. Era una m dobra que no es visualitza documentalment,
per que exist dacord amb el que sha comentat a la primera part
daquest estudi.
El sector artesanal de la contrada tamb particip en contractes
daprenentatge, mitjanant els quals sincorporaren aprenents provinents
daltres zones ms rurals:
Sit omnibus notum quod ego Petrus Strany, lius Bartholomei
Estray, parrochie Sancti Stephani de Vilanova, diocesis Barchinone,
gratis et ex certa sciencia promito vobis Arnaldo Carbonelli, texto-
ris panni lini, parrochie de Vilaario, destar ab vos dit Arnau de
Nadal de MCCCCXXXV a tres anys pus prop vinents que niran
a Nadal MCCCCXXXVIII. He que lo dit Carbonel sia tengut de
mostrar loci de texedoria. He ms avant, fer una cota cascun
any et un perel de camisas het VII parel de calses het VII parel de
bragas het sabates aqueles agi menester. He ms avant, la derrera
anyada, un gip he ms que la derrera anyada sia la vestedura
de color. Ferma lo dit contracta Pere Stray he Barthomeu Stray,
pare del dit Pere, he nArnau Carbonel. Testes huius rei sunt: Flix
Stray et Petrus Agell, dicte parrochie de Vilaario.
55
54. Merc AVENTIN, Famlia i unitat dexplotaci..., pp. 486-487.
55. 1434-11-2, APSGVD, Manual 8, fol. 102. Vegeu a lannex el document nm. 15,
que tamb es refereix a un contracte daprenentatge relacionat amb loci de teixidor.
Vita brevis breviter in brevi nietur mors
venit velociter quae neminem veretur
Ad mortem festinamus,
Llibre Vermell de Montserrat, fol. 26v, 1399.
TERCERA PART
LA MORT
LA MORT
Des de temps remots, la incidncia de la mort ha generat una
srie de manifestacions rituals que han recondut lexpressi de temor
i de dolor dels homes i de les dones de les societats que ens han pre-
cedit histricament. Quan linvestigador analitza les relacions entre la
prctica testamentria escrita i la poblaci rural baixmedieval que la
produ, sendinsa en un espai de reexi en el qual els afers jurdics,
les creences i les cerimnies funerries jugaren un important paper
en la conguraci de limaginari collectiu
1
i en les reglamentacions
escrites medievals.
2
Per aix, en aquest darrer apartat, a ms a ms de
la histria, es far una especial referncia a daltres disciplines com la
losoa, la histria de les mentalitats, la histria de la religi cristiana
i del dret.
3
Les aportacions daquestes cincies complementaran lestudi
de les relacions economicosocials presentat als apartats precedents.
1. En el momento actual, los testamentos constituyen una de las fuentes favo-
ritas para la investigacin del tema de la muerte. Y no se trata slo de su utilizacin
con vistas al estudio de la transmisin de patrimonios. Los testamentos son tambin
pieza bsica para el conocimiento de las mentalidades medievales y de los cambios de
los sentimientos ante la muerte, Emilio MITRE FERNNDEZ, La muerte y sus discursos
dominantes entre los siglos XIII y XV, Eliseo SERRANO, Muerte, religiosidad y cultura
popular: encrucijadas. Saragossa: Institucin Fernando el Catlico, 1994, pp. 15 i 25.
2. Jos-Ramn JULI VIAMATA, La sociedad de Barcelona de principios del si-
glo XIV a travs de un manual notarial de testamentos. Tesi de llicenciatura dirigida pel
doctor Antoni Riera i Melis, Barcelona, Departament de Paleograa, Diplomtica i Hist-
ria Medieval de la Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1985.
3. Per a Bernard Guillemain, el testament s susceptible duna anlisi jurdica i,
a ms a ms, ofereix informaci de les famlies, de la imatge de la mort, de les cerim-
nies funerries, de la visi del ms enll, de les devocions religioses i de la popularitat
de les institucions eclesistiques, Bernard GUILLEMAIN, Prface, Marie-Claude MARANDET,
Le souci de lau-del: la pratique testamentaire dans la rgion toulousaine (1300-1450).
Perpiny: Presses Universitaires de Perpignan (Collection tudes), 1992, vol. I, p. 5.
258 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
La base documental daquest apartat est conformada per 525
testaments, dels quals 178 pertanyen al segle XIV i la resta, s a dir
347 testaments, a la centria segent. La major part daquests docu-
ments, concretament 450 fonts, pertanyen als diferents llibres notarials
de lArxiu Parroquial de Sant Gens de Vilassar. Tamb disposem de
49 testaments de lArxiu Parroquial de Sant Pere de Premi i amb 26
testaments de lArxiu Histric de Protocols de Barcelona.
4
Per tant,
la major part daquestes disposicions testamentries foren registrades
pels rectors o els vicaris de les viles de Sant Gens de Vilassar i de
Sant Pere de Premi. A la documentaci testamentria, shi ha dafegir
unes altres fonts com les consignacions dbits i denterraments, aix
com els diferents pagaments satisfets pels marmessors. Tamb shan
estudiat una srie dpoques, debitoris, compravendes, litigis i procures
que relacionen el fet mortuori amb el seu entorn ms proper.
4. Maria-Teresa Ferrer Mallol ha estudiat les diferents fases de redacci dels
documents notarials al nostre pas i ha analitzat les diferents fases de redacci (rogatio,
scaeda, inserci i carta o instrumentum). Per tant, la majoria dels testaments analitzats
formen part dun procs delaboraci i, en conseqncia, noms visualitzen el document
nal que sestenia als interessats, Maria-Teresa FERRER MALLOL, La redacci de linstrument
notarial a Catalunya. Estudios Histricos y Documentos de los Archivos de Protocolos,
IV (Barcelona, 1974), pp. 29-191.
ELS TESTAMENTS I LA SEVA ESTRUCTURA
A la baixa edat mitjana, lelaboraci de les darreres voluntats
estava restringida a una minoria social perqu un ampli sector de la
poblaci no podia accedir a la successi testada.
1
Dins daquest darrer
grup hi ha els menors, les dones solteres, que encara estaven sota la
ptria potestat del pare, els individus que no tenien plenes facultats
mentals i els pobres.
2
En els darrers segles medievals, la importncia de les escriptures
testamentries ha dentendres com lexponent dun cmul dinteressos
que sobrepassaven la voluntat del testador. Per a Emilio Mitre el testa-
ment pot denir-se como instrumento de reconciliacin del moribundo
con los suyos, como reparacin de entuertos, como pasaporte para la
otra vida o como instrumento de la matemtica de la salvacin.
3
Per
la seva banda, Marie-Thrse Lorcin assenyala la intensitat dramtica
que contextualitzava lescripturaci daquest tipus de documents quan
el testador o la testadora contemplava la mort des duna ptica propera
i, per tant, havia arribat lhora de fer balan. Segons Lorcin, mitjan-
ant aquesta reexi, el testador realitzava una projecci de tres espais
temporals fora diferenciats: lexistncia terrenal, que molt aviat podia
esdevenir passat; el futur immediat, que havia de preservar-se en la
1. Noms podia testar qui reunia les condicions exigides pel rgim de successions
testades vigent a Catalunya i que es basaven en el dret rom, la Lex Visigotorum i les
successives disposicions legals i costums adoptats i aplicats des del segle XII. Posteri-
orment, el 1595, a les Corts de Barcelona convocades per Felip II, aquest cos jurdic i
daltres disposicions originaren la constituci determinativa del dret vigent a Catalunya,
Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 541.
2. Pour tester, il faut avoir quelque chose lguer..., Marie-Thrse LORCIN, Les
campagnes de la rgion Lyonnaise aux XIV et XV sicles. Tesi doctoral. Li: Imprimerie
Bosc Frres, 1974, p. 211.
3. Emilio MITRE FERNNDEZ, La muerte y sus discursos dominantes entre los
siglos XIII y XV, p. 25.
260 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
memria de familiars i amics, i leternitat basada en la immortalitat
de lnima.
4
La cura o latenci daquests tres espais que preocupaven
i ocupaven latenci de la major part dels testadors es constata a les
diferents parts de les darreres voluntats escripturades.
Lestructura del testament maresmenc tenia una organitzaci simi-
lar a la daltres contrades del nostre pas. Per tant, en general, aquestes
escriptures es dividiren en tres apartats ben denits: el protocol inicial,
les disposicions i el protocol nal o escatocol.
5
EL PROTOCOL INICIAL
Al protocol inicial sescripturava lencapalament o prembul i la
presentaci del testador o testadora. A lencapalament, se situava
la invocatio desenvolupada mitjanant diferents invocacions religioses.
Les frmules ms usuals foren les que feien referncia a la divinitat.
6
A partir del segle XV, aparegueren daltres frmules ms elaborades
que incidiren en la incertesa de larribada de la mort
7
o esmentaren el
parads,
8
Jesucrist i la Verge Maria,
9
la Cort Celestial
10
i la Passi de
4. Marie-Thrse LORCIN, Le temps chez les humbles: pass, prsent, et futur
dans les testaments forziens (1300-1450), Revue Historique, 566 (Vndome, 1988), p. 314.
5. Per al perode precedent, pot consultar-se Antoni Maria UDINA ABELL, La
successi testada a la Catalunya Altomedieval. Barcelona: Fundaci Noguera (collecci
Textos i Documents, 5), 1984.
6. In Cristi nomine amen (1423-5-3, APSGVD, Manual 3, fol. 157v; 1471-
10-18, AHPB, Jaume MAS, Primus Liber Testamentorum (1449/1505), fol. 46v). In Dei
nomine (1355-5-26, APSGVD, Manual 1, fol. 107; 428-1-18, Manual 3, fol. 154v). In
nomine domini amen, 1362-3-9, APSGVD, Manual 8, fol. 162.
7. In Christi nomine quoniam nullus in carne positus mortem corporalem evade-
re non posit id circo ego (1441-8-5, APSGVD, Manual 7, fol. 136). In Dei nomine quoniam
nullus in carne positus mortem evadere potest corporalem et quod nill est cercius quam
mori et incercius quam hora mortis quia propter ego (1409-8-4, APSGVD, Manual 3,
fol. 168). Aquests encapalaments tamb es presentaven obviant algunes parts del text,
que es donaven per sabudes. Aquest fet es pot observar en la gradaci dabreujaments que
es presenten als segents exemples: Quam nullus in carne positus mortem corporalem
evadere non potest et cetera ideo ego (1450-10-30, APSGVD, Manual 7, fol. 45); Cum
nullus in carne positus et cetera id circo ego (1451-8-24, APSGVD, Manual 7, fol. 31);
Quam nullus in carne et cetera jo (1451-7-19, APSGVD, Manual 7, fol. 61v); Quam
nullus et cetera (1451-8-26, APSGVD, Manual 7, fol. 70v) i Quam et cetera (1467-6-2,
APSGVD, Manual 7, fol. 134v).
8. In Christi nomine et eius divine gracie, qui nominem vult partire si omnes
expectantivus custodit et delis ad gaudia paradisi producit id circo ego, 1468-6-2,
APSGVD, Llibre dbits, fol. 3.
9. In nomine Domini nostri Ihesu Christi et eius genitricis gloriose semperque
virginis Marie amen, 1465-10-27, AHPB, Antoni Parera, Secundus liber notularum tes-
tamentorum (1457/1472), fol. 27.
10. En nom de nostro senyor Deus e de la humil verge Maria et tota la cort
celestial, 1464-11-7, AHPB, Jaume Mas, Primus liber testamentorum (1449/1505), fol. 33v.
261 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Crist.
11
Tamb hi hagueren algunes escriptures que obviaren la invocaci
religiosa i siniciaren amb la presentaci del testador.
12
Aquestes frmules invocatries reecteixen laportaci dels notaris
als testaments
13
i la uniformitzaci imposada per la cultura notarial.
14
El notari era el guardi del costum perqu regulava els llegats, lelecci
dels hereus i lorganitzaci de les exquies. Era qui proposava al testador
o a la testadora lordre dels llegats i qui adjuntava a posteriori, durant
lescripturaci, les frmules estereotipades als instruments testamentaris.
El retorn del document escripturat a linteressat i/o a la seva
famlia, aix com la intensa circulaci dels homes de lleis i dels seus
formularis contribuiren a lestandarditzaci de la imatge del fenomen
de la mort. Aix doncs, cal deixar ben clar que les escriptures testa-
mentries no foren discursos personalitzats a les portes de la mort,
ja que le moule juridique, le cadre troit de la convention notariale
laisse donc peu de place a lindividu.
15
Desprs de la invocaci, amb la intitulatio es procedia a la pre-
sentaci del testador. Com s lgic, en aquest apartat sidentic els
testadors de la mateixa manera que en daltres fonts notarials ja pre-
sentades amb anterioritat en aquest estudi. Sidenticava els homes
amb el seu nom i cognom i se nespecicava lestatus dhereu o cabaler.
En general, els pubills utilitzaven en primer lloc el cognom adoptat
en casar-se precedint el que sutilitzava com a lies.
16
De vegades
tamb sescripturaren les identicacions dels progenitors del testa-
11. In Christi nomine et eius gracia qui pro humani salute generis in sacro
Virginis thalamo patibilem asumere voluit carnem et per lapsum hominis redimendum
sacratissimum corpus suum humiliter exposuit passioni, ego, 1468-6-21, APSPPD, Ma-
nual 2, fol. 52.
12. Ego Sancia Verdeguera (APSGVD, Manual 1, fol. 9). Yo Constana,
APSGVD, Manual 8, fol. 13v.
13. Seul un spcialiste de lhistoire religieuse pourrait traiter fond le problme
essentiel, cest--dire montrer le rapport entre le dogme catholique enseign lpoque,
et les pratiques dont font tat les testaments (du Lyonnais), Marie-Thrse LORCIN, Les
clauses religieuses dans les testaments du Plat Pays Lyonnais aux XIV et XV sicles.
Revue dHistoire et de Philologie, 78 (Lieja, 1972), p. 291.
14. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 548.
15. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del. Les hommes, la mort et la
rligion dans la rgion dAvignon la n du Moyen Age (vers 1320-vers 1480). Rome:
cole Franaise de Rome Palais Farnse, 1980, pp. 86-87 i 105.
16. Testament de Pere Matar, lies Espinal, de Vilassar (1410-5-9, APSGVD,
Manual 3, fols. 103v-104). Testament de Salvador Riera, lies Botey, de Vilassar (1425-
10-16, APSGVD, fols. 144v-145). Testament de Pere Fbregues, lies Dorca, de Premi
(1466-3-1, APSPPD, Manual 3, fols. 54v-55). Testament de Lloren Puig, lies Bellot,
de Cabrera, 1480-10-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482), fols.
41-42 i Plec de testaments (1465/1482).
262 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
dor.
17
Aquesta circumstncia permet la localitzaci de maresmencs
que havien marxat a viure a Barcelona i, a ms a ms, saber locu-
paci a la qual es dedicaven.
Entre daltres, sha constatat artesans
dorigen maresmenc que visqueren a la Ciutat Comtal i treballaren
com a assaonadors, pellissers,
18
fusters,
19
sabaters,
20
taverners
21
i mer-
caders.
22
Quan els testadors desenvolupaven un oci a les viles del
Baix Maresme, tamb sacostumava a consignar per escrit aquesta
ocupaci. Aix cal assenyalar, entre daltres, pescadors,
23
sastres,
24
ferrers,
25
, fusters,
26
teixidors
27
i vidriers.
28
La identicaci de les testadores tamb es realitzava mitjanant
referents masculins, car la inserci social daquestes dones es realitzava
mitjanant el matrimoni i/o la dependncia vers un referent mascul. En
17. Testament de Bernat Isern, ll de Salvador Isern, de Vilassar (1410-4-13,
APSGVD, Manual 3, fol. 99v). Testament de Joan Vidal, de Premi, ll dAntoni Vidal,
de Vilassar (1466-4-22, APSPPD, Manual 3, fol. 57). Testament de Lloren Partella, de
Premi, orfe de Bonanat Partella i Constana, 1479-9-21, AHPB, Miquel Franquesa,
Llibre de testaments (1474/1482), fols. 20-31.
18. Testament de Salvador Campins, assaonador i pellisser de Barcelona, orfe de
Guillem i de Constantina, de Vilassar, 1429-12-13, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber
testamentorum (1405/1442), fols. 41v-42.
19. Testament de Francesc Colomer, fuster de Barcelona, ll de Berenguer Co-
lomer, difunt dAlella i de Francesca, vdua de Jaume Rossell, de Sant Pere de Premi,
1435-9-8, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 104-105.
20. Testament de Pere Riera, sabater de Barcelona, orfe de Jaume Riera de
Premi, i de Francesca, 1436-11-3, AHPB, Joan RENIU, Llibre de testaments (1420/1439),
fols. 113-114.
21. Testament de Joan Ferrer, taverner, de Barcelona, orfe de Pon Ferrer i dAla-
manda, de Premi, 1479-2-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480),
fols. 180v-182.
22. Testament de Guillem Bartomeu, mercader, de Barcelona, ll del difunt An-
toni Bartomeu i Vicenta, de Cabrera, 1465-6-29, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de
testaments (1457/1480), fols. 56-58v.
23. Testament de Vicen Oller, pescador, de Vilassar, 1434-6-26, APSGVD, Ma-
nual 6, fols. 35v-36 i Manual 7, fol. 131 bis.
24. Testament de Jaume Orlhac, sastre, habitant de Vilassar (1399-11-8, APSGVD,
Manual 3, fol. 77). Testament de Bartomeu Rob, sastre, de Frana, habitant de Premi
(1466-10-24, APSPPD, fol. 59). Testament de Mateu Bay, sastre, de Premi, 1476-6-18,
APSPPD, Manual 2, fol. 54v.
25. Testament de Miquel Andreu, ferrer, de Vilassar, 1434-11-6, APSGVD, Manual 6,
fols. 37-39.
26. Testament de Bernat Mas, fuster, de Vilassar, 1444-11-19, APSGVD, Manual 3,
fol. 165.
27. Testament dArnau Carbonell, teixidor de lli, de Vilassar, 1449-9-4, APSGVD,
Manual 8, fols. 150-151v.
28. Testament dAmador Bonivern, vidrier, de Vilassar, 1483-9-8, APSGVD, Llibre
dbits, fol. 9.
263 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
general, de les dones solteres sen consignava el nom i, a continuaci,
les identicacions dels progenitors.
29
Si les testadores eren dones casades o vdues sescripturaven les
referncies dels seus respectius cnjuges.
30
De vegades, la informaci s
fora valuosa, car dalgunes testadores sespecicaren les identicacions
dels cnjuges vius o difunts i la dels progenitors.
31
Per a les dones vdues que shavien tornat a maridar, es feia
constar en primer lloc la identicaci del marit seguit de la refern-
cia del cnjuge difunt.
32
En el cas dalgunes pubilles sescripturava el
cognom familiar feminitzat.
33
Un altre dels elements identicadors daquests testadors fou les-
cripturaci de la poblaci don eren originaris i gaireb mai es fu
constar ledat, dates desdeveniments familiars signicatius ni el temps
que shavia conviscut amb el cnjuge. Malgrat aix, se sap que, en
aquesta poca, els homes es classicaven segons sis etapes primera
infncia, segona infncia, adolescncia, juventut, maduresa i senectud
elaborades per sant Isidor a lEtimologia XI.
34
29. Testament de Francesca, rfena de Pere Banyeres, de Vilassar (1387-11-16,
APSGVD, Manual 3, fol. 49v). Testament de Constana, lla de Berenguer Amat, de
Vilassar, 1430-4-22, APSGVD, Manual 6, fol. 11 i Manual 8, fol. 39v.
30. Testament de Maria, muller de Pere Morell, de Vilassar (1384-10-12, APSGVD,
Manual 3, fol. 48v). Testament de Sana, muller de Jaume Estrany, lies Soler, de Vilas-
sar (1403-9-3, APSGVD, Manual 3, fol. 99). Testament de Bartomeua, vdua de Bernat
Colom, lies Llad, de Vilassar (1441-8-5, APSGVD, Manual 7, fol. 136). Testament de
Margarida, vdua de Pere Boter, de Premi, 1463-5-27, APSPPD, Manual 3, fol. 48.
31. Testament de Sana, lla de Pere Grau, muller de Bernat Bonivern (1358-
11-6, APSGVD, Manual 3, fol. 29). Testament de Constana, muller de Pere Torrent,
forner de Barcelona, lla del difunt Guillem Artaguil i de Margarida, de Vilassar (1410-
7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127).
Testament dAntnia, muller de Berenguer Tria, de Vilassar, lla de Pere Torra, dAlella,
(1427-11-11, APSGVD, Manual 8, fols. 24v-25). Testament de Joana, vdua de Pere Doy,
mariner de Sant Mart dArenys, rfena de Pere Arnau, de Cabrera, 1478-3-8, AHPB,
Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 167-168.
32. Testament de Clara, muller de Jaume Rovira, de Tei, vdua de Salvador
Serra, de Vilassar (1434-2-14, APSGVD, Manual 8, fol. 45). Testament de Clara, muller
de Pere Arnau, de Cabrera, vdua de Bernat Colomer, de Premi, rfena dAntoni Canal
i Constana, de Cabrera, 1472-8-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 98-99.
33. Testament de Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de
Vilassar (1430-2-24, APSGVD, Manual 8, fol. 52).
34. Seis son las etapas de la vida: infancia, niez, adolescencia, juventud, ma-
durez y senectud. La primera es la infancia, desde el momento en que el nio nace,
hasta que cumple los siete aos. La segunda es la niez, o etapa pura y no apta para
la procreacin: abarca hasta los catorce aos. La tercera es la adolescencia, adulta ya
para engendrar; dura hasta los veintiocho aos. La cuarta es la juventud, que es la ms
rme de todas y llega hasta los cincuenta aos. La quinta es la madurez o gravedad,
264 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
A continuaci de la presentaci del testador, sen raticava la
salut fsica i mental,
35
sexplicitava la causa per la qual selaborava el
testament i sesmentaven els marmessors.
Lestudi dels testaments elaborats entre els anys 1348 i 1486 a la
parrquia de Sant Gens de Vilassar aporta fora informaci sobre la pobla-
ci daquesta localitat. La distribuci per gneres dels testadors daquesta
parrquia indica un percentage dun 51% dhomes davant dun 49% de
dones. El sistema utilitzat a les escriptures testamentries per a identicar
les dones testadores permet fcilment classicar aquest sector de la pobla-
ci segons el seu estat civil. Seguint aquest criteri, es percep el percen-
tatge dun 73% de dones casades, un 24% de vdues i un 3% de solteres.
En canvi, aquesta classicaci no s una tasca fcil en el cas dels
testadors masculins, car no sacostumava a especicar la vidutat
dels homes. Per aquesta ra, les segents dades sn hipottiques ja que
es basen en la informaci facilitada per la documentaci testamentria
i/o per daltres fonts relatives al testador o a la seva famlia. Aix doncs,
es presenten com a provisionals els segents percentatges: 54% dhomes
casats, 24% dhomes vidus i 22% dhomes solters.
El predomini de testadors casats o vidus reecteix la ideologia
predominant del moment en qu es contemplava aquest estat civil com
a prioritari, ja que shavia dassegurar la continutat de la famlia i
del patrimoni mitjanant la procreaci. La diferncia existent entre el
nombre de solteres i de solters pot explicar-se perqu a la dona noms
se li reconeixen dos destins: casar-se o dedicar la vida a Du. Les noies
malaltes no podien optar per cap daquests dos camins.
36
Per aix i
dacord amb el que sha comentat daltres vegades, la identicaci de la
dona estava sotmesa a la identitat duna gura masculina representada
pel pare o el marit.
que es el paso de la juventud a la ancianidad; no es todava ancianidad, pero tampoco
es juventud, porque se trata de una edad ms avanzada Esta etapa comienza a los
cincuenta aos y culmina a los setenta. La sexta edad es la senectud, que ya no tiene
lmite: despus de transcurridas las cinco etapas precedentes, todo cuanto resta de vida
se llama senium (ancianidad) por ser el nal, Maria Isabel PREZ de TUDELA VELASCO,
Ancianidad, viudedad El hombre medieval en su edad postrera, La Familia en la Edad
Media. Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, p. 286.
35. A la documentaci testamentria analitzada, entre daltres, hi apareixen les
segents expressions: fas e ordon meus testament ab bon enteniment e ab plena paraula
(1422-10-21, APSGVD, Manual 3, fols. 139v-140); in meo plenu sensu memoria integra
cum rma loquela existens meum facio et ordino testamentum (1468-6-2, APSGVD,
Llibre dbits, fol.3) i in meo pleno sensu sana et integra memoria cum rma loquela,
1480-10-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482), fols. 5-6.
36. Nria CAELLAS i VILAR, Entre laqu i el ms enll. Anlisi duna societat urbana del
segle XV a la Catalunya Nova a travs dels testaments: Tortosa 1425-1455. Memria de ma-
trise codirigida per Maurice Berthe i Antoni Riera, Universitat Toulouse-Le Mirail, 1992, p. 49.
265 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Com que s impossible oferir ledat exacta dels testadors, les dades
dels familiars sn crucials per a aproximar-nos-hi. De les testadores
casades vilassarenques un 44% tenien lls.
37
A continuaci i amb un
28%, se situaren les vilassarenques casades que esmentaren en els seus
testaments lls i ascendents o progenitors.
38
Amb un 15%, les que feren
donacions a lls i nts.
39
Amb un 7%, les casades vilassarenques que
disposaren llegats per a ascendents i daltres parents collaterals
40
i
amb un 6% les que no esmentaren lls, nts ni ascendents que shagin
pogut identicar.
41
GRFIC 14
Casades testadores amb familiars ascendents i descendents
(1348-1486)
37. Eullia, muller de Miquel Casals, de Vilassar, noms esment lls i lles.
Daquesta descendncia fu escripturar els noms de Joan, lhereu universal, dEullia i
dAngelina. No hi hagu cap deixa pel marit, 1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fols. 135v-136.
38. Benvinguda, muller de Guillem Amat, de Vilassar, orden el lliurament de 45
sous per a la seva mare i escoll Bernat, el seu ll, hereu universal (1348-6-10, APSGVD,
Manual 1, fol. 5v). Antnia, muller de Bernat Maci, de Premi, fu donacions a Francina
Cabusa, la seva mare, als seus germans i al seu marit, nomen hereva universal Eullia,
la seva lla, 1462-11-14, APSPPD, Manual 2, fols. 43v-44.
39. Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar, dispos llegats per a les se-
ves lles Juliana i Francesca, pels seus nts i ntes, el seu gendre i les seves germanes,
1421-8-10, APSGVD, Manual 3, fol. 134.
40. Constana, muller de Pere Torrent, forner de Barcelona, lla de Guillem
Artaguil, difunt, i de Margarida, de Vilassar, escoll com a hereu universal el seu marit.
La resta dels llegats els escriptur a favor de la seva mare i les seves germanes, 1410-
7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127.
41. Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar, noms dispos deixes per al
seu marit, al qual tamb reconegu 8 lliures que aporta per via de dot (APSGVD, Ma-
nual 3, fols. 154v-155). Constana, muller dEsteve Vidal, de Vilassar, noms llega un cot
per a Clara, la seva cunyada i hereva universal, 1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186.
F: lls
F/A: lls i ascendents
F/N: lls i nts
NF/NN/A: ni lls, ni nts
i ascendents
NF/NN/NA: ni lls,
ni nts ni familiars
ascendents
NF/NN/NA 6%
F 44%
F/A 28%
F/N 15%
NF/NN/A 7%
266 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Pel que fa a les dones vdues, els resultats obtinguts mostren un
percentatge del 39% de vdues amb lls i nts,
42
del 38% amb lls,
43
del
18% sense lls, nts ni ascendents
44
i del 5% amb lls i ascendents.
45
Tamb sha detectat un cas que no sha comptabilitzat a la mostra
realitzada, que contempla una dona vdua que escoll Bernat Carbonell,
el seu avi, de Vilassar, com a hereu universal i li ced 40 lliures in
satisfaccionem provisionis et alimentacionis per ipsum michi facte.
Aquesta testadora tamb don 6 lliures al seu germ, Pere Carbonell. Es
tracta de Francina, vdua de Jaume Joan, habitant de Premi, i lla de
Bartomeu Carbonell, del venat del Sant Crist de Vilassar, i dElionor.
46
GRFIC 15
Vdues testadores amb familiars ascendents i descendents (1348-1486)
42. Alamanda, vdua de Bernat Avella, de Vilassar, escriptur llegats per als
seus tres lls, per als seus nts, per a la seva germana i les seves nebodes (1428-4-15,
APSGVD, Manual 6, fol. 7 i Manual 8, fols. 34v-35). Margarida, vdua de Pere Boter, de
Premi, esment com a beneciaris dels seus llegats testamentaris Bartomeu Boter, el
seu ll, Bartomeua, la seva nora, Angelina, la seva lla, i un nombre indeterminat de
nts, 1463-5-27, APSPPD, Manual 3, fol. 48.
43. Gueraula, vdua de Pere Sagalar, de Vilassar, noms esment dos lls, Gens
Tolr i Bernat Tolr (1426-7-1, APSGVD, Manual 3, fol. 147v). Narcisa, vdua de Jaume
Draper, lies Estrader, de Premi, noms tingu com a beneciari el seu ll Bernat,
APSPPD, Manual 3, fols. 64v-65.
44. Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de Vilassar, lleg
a favor dAntoni Riera, el seu hereu universal, i dun ll duna neboda seva, 1430-3-24,
APSGVD, Manual 8, fol. 52.
45. Francesca, vdua de Berenguer Saura, de Vilassar, esment al seu testament
els seus dos lls, Antnia i Bernat, i la seva mare, de la qual no es consign el nom,
1421-5-24, APSGVD, Manual 3, fol. 124.
46. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fol. 141.
F: lls
F/A: lls i ascendents
F/N: lls i nts
NF/NN/NA:
ni lls, ni nts ni
ascendents
F 38%
F/A 5%
F/N 39%
NF/NN/NA 18%
267 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Aquests resultats aporten una visi ben diferenciada de les tipo-
logies referents a les dones casades i les vdues. Aix, la dona casada
predominant era una testadora que noms tenia lls. Dins daquesta
tipologia, amb una proporci inferior, tamb hi havia una dona casada
ms jove amb descendents i ascendents. Ambds casos representen
un 72% de la mostra i, amb algunes excepcions, sn dones de mit-
jana edat: les primeres sense pares ni avis i les segones amb alguns
daquests ascendents. El tercer grup corresponia a dones ms grans,
que ja tenien lls i nts. En quart i darrer lloc, se situava la dona molt
jove que encara no havia procreat i podia tenir els progenitors vius.
Al grup de les dones vdues, que acostumaven a ser dotze anys
ms joves que els seus marits, predominaven les que tenien lls i nts.
A continuaci, hi havia les dones vdues ms joves, que noms es-
mentaren els seus lls. Tamb disposem dun grup de vdues que no
esmentaren ascendents ni descendents. Finalment, dins daquesta ti-
pologia, hi hagu les vdues ms joves que disposaren llegats per als
seus lls i ascendents. Les vdues que havien tornat a maridar-se han
estat classicades dins de lapartat de les casades, ja que aquest estat
civil s el que consta a lescripturaci de les seves darreres voluntats.
47
La presentaci dels testadors restaria incompleta si no es contem-
plessin altres categories de familiars. Per aquest motiu, sha ampliat
lanlisi de les categories de familiars, tant consaguinis com per anitat,
i sha incorporat als parents espirituals, com els llols i els padrins.
48
Els resultats obtinguts demostren que els parents ms esmentats en
els testaments dambds sexes foren els descendents directes. Els lls
i les lles guraren amb un percentatge dun 32%. A continuaci, amb
un 13% sescripturaren els nts, amb un 11% els germans, amb un 9%
els respectius cnjuges, amb un 8% els pares i amb un 5% els nebots.
La resta de parents reectits documentalment conguren unes xifres
poc representatives.
Com s lgic, amb un percentatge dun 29% els lls foren els
beneciats ms esmentats per les dones casades. Seguidament, amb un
22%, se situ el marit, amb un 13% els germans, amb un 10% els pares,
amb un 9% els nts, amb un 5% els gendres, amb un 4% els nebots
i amb un 3% els sogres (vegeu el grc 16).
47. Testament de Bartomeua, muller de Jaume Rovira, de Tei, i vdua de Sal-
vador Serra, de Vilassar (1434-2-14, APSGVD, Manual 6, fol. 45). Testament de Clara,
muller de Pere Arnau, de Cabrera, vdua de Bernat Colomer, de Premi, rfena dAntoni
Canal i Constana, de Cabrera, 1472-8-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 98-99.
48. Alamanda, muller de Pere Bosc, de Vilassar, dispos llegats pels lls de
Guillem Matar, que eren els seus llols, 1368-5-10, APSGVD, Manual 3, fol. 6v.
268 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Els percentatges obtinguts per a les vdues testadores tamb mos-
tren els lls com a mxims beneciaris dels seus llegats amb un 39%.
A continuaci, se situaren els nts amb un 21%, els nebots amb un
11%, els germans i gendres amb un 10% i amb un 5% els llols. Amb
aquestes xifres es ratica el que sarmava daquestes testadores: la
major part de les dones casades eren ms joves que les vdues, ja que
entre les primeres es constata la presncia de les que shavien tornat
a maridar. Tamb amb aquests resultats sobserva una cohesi ms
ferma de lmbit familiar que acostum a basar-se en els lligams de
parentiu ms propers.
GRFIC 16
Parents amb llegats de les dones testadores casades (1348-1486)
GRFIC 17
Parents amb llegats de les dones vdues testadores (1348-1486)
fllols 1%
marit 22%
flls 29%
pares 10%
avis 2%
germans 13%
cunyats 1%
sogres 3%
nebots 4%
oncles 1%
nts 9%
nora/gendre 5%
fllols 5%
flls 39%
pares 3%
germans 10%
cunyats 1%
nebots 11%
nts 21%
nora/gendre 10%
269 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
La percepci que tenien els testadors vilassarencs sobre el seu
estat de salut era realment fora negativa. Un 61% daquests testadors
consideraven que estaven malalts.
49
Un 22% armaven ques estaven molt
malalts,
50
un 9% no explicitaren el seu estat de salut, noms un 6%
asseguraren que tenien un bon estat de salut,
51
i un 2% manifestaren
que eren grans.
52
Tamb disposem de dues escriptures en les quals es
justic lescripturaci testamentria per linici duna peregrinaci.
53
El fet que no sobservin diferncies signicatives entre el temps
transcorregut des de lelaboraci del testament i lbit dels testadors molt
49. detentus/a in inrmitate (1374-5-22, APSGVD, Manual 3, fol. 75v, testament
de Guillema, muller de Bernat Colom, de Vilassar); detenta de malaltia (1430-5-29,
APSGVD, Manual 8, fol. 68v, testament de Margarida, muller de Pere Marqus, de Vi-
lassar); egritudine detentus/a (1448-3-8, APSGV, Manual 8, fols. 141-142v, testament
de Pere Avella, de Vilassar); detenta egritudine de qua morti me timeo (1451-12-29,
APSGVD, Manual 7, fol. 49v, testament de Joana, muller de Bernat Dilmer, de Vilassar);
detengut/da de malaltia de la qual me tem morir de mort corporal (1466-1-9, APSGVD,
Manual 8, fol. 186v, testament de Joana, lla de Salvador Colomer dAmunt, de Vilassar)
i estant en melaltia de le cal me tem morir, 1417-1-19, APSGVD, Manual 3, fols. 114v-
115, testament de Bernat Tolr, de Vilassar.
50. Cal constatar, que durant el segle XIV, laccepci de molt malalts o malaltes
noms apareix en el perode 1362-1379. Aquests testadors consignaren el seu estat de
salut de la segent manera: gravi inrmitate detentus/a de qua per mortem corporalem
mori me timeo (1459-6-28, APSGVD, Diversorum 13, testament de Pere Pons, de Cabre-
ra); detentus/a ex magna inrmitate (1449-7-20, APSGVD, Diversorum 133, testament
dAntoni Dilmer, lies Campins, de Vilassar); detengut/da en greu malaltia de la qual
me tem morir (1449-7-20, APSGVD, Diversorum 133, testament dAntoni Dilmer, lies
Campins, de Vilassar) i posat/da en greu malaltia, 1480-3-25, APSGVD, Manual 8,
fol. 188, testament de Pere Ferrer, de Vilassar.
51. detentus in sanitate (1427-5-12, APSGVD, Manual 3, fols. 156v-157v i Manual
8, fols. 10v-21, testament de Bernat Casals, de Vilassar). in mea bona sanitate, 1401-1-16,
APSGVD, Manual 3, fol. 95, Testament de Sana, muller de Bernat Eimeric, de Vilassar.
52. licet corpore languens (1435-12-31, APSGVD, Diversorum 127, testament
dAntoni Veil, de Vilassar); in etate senili (1450-5-6, APSGVD, Diversorum 133, testa-
ment dAntoni Campins, de Vilassar). Al testament de Caterina, vdua de Bartomeu Marc,
de Vilassar, tamb es fu constar: et etiam atenta ad etatem quasi centum annorum
et tamen in mea bona memoria atque rma loquela et bono sensum meum (1467-6-2,
APSGVD, Manual 7, fol. 134v). Dins daquest grup, tamb cal assenyalar els que a ms
de ser grans armaren estar malalts: senio deducta et inrmitate detenta/us de qua me
timeo mori, 1468-6-2, APSGVD, Llibre dbits, fol. 3, testament de Constana, muller
dAntic Pons, de Vilassar.
53. Guillem Grau mor en lo Sant Romiange del Sant Perdo de Roma de
MCCCC. Test a Vilassar, quatre anys abans (APSGVD, Manual 3, fol. 79). Uns anys ms
tard, Pere Pons, ll dAntoni Pons, test el 22 de mar de 1479 i declara estar sanus
corpore set quia Deo duce atendere cupio in brevi viam longam videlicet ad Sanctum
Jacobum Compostella et in longa via evenint pericula, APSGVD, Manual 7, fol. 140 bis.
270 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
malalts i malalts
54
demostra que el seu estat de salut fou similar.
55
Per tant, la consignaci escrita daquest estat de salut correspongu a
apreciacions personals i subjectives.
GRFIC 18
Estat de salut dels testadors (1348-1486)
GRFIC 19
Mortalitat dels molt malalts (1362-1486)
Perode testament/bit
54. De larxiu parroquial de Sant Gens de Vilassar es disposa de 417 testaments
i els respectius bits: 118 sn del segle XIV i 299 del segle XV.
55. Marie-Claude Marandet presenta unes conclusions similars. Marandet ha
calculat per a quaranta-nou casos, que la supervivncia fou de setanta-dos dies de mit-
jana i que la majoria de testadors escripturaren les seves darreres voluntats pocs dies
abans de morir, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del: la pratique testamentaire
dans la rgion toulousaine (1300-1450). Perpiny: Presses Universitaires de Perpignan
(Collection tudes), 1998, tom I, p. 116.
no sespecifca 9%
malalt 61%
mateix dia a un mes 80%
dos mesos a sis mesos 7%
sis mesos a un any 13%
molt malalt 22%
salut 6%
vellesa 2%
271 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
GRFIC 20
Perode entre testament/bit dels malalts (1380-1486)
En general, als testaments dels testadors que es consideraren
malalts o molt malalts no sespecic el tipus de malaltia que patiren.
Noms una petita mostra daquesta documentaci testamentria deix
constncia daquesta temtica. El 3 doctubre de 1480, Pere Veil de la
Serra, de Vilassar, declar al seu testament que estava inrmus corpore
per scaldament de vi calent e colp rebut.
56
Quatre testaments de la parrquia de Sant Gens de Vilassar men-
cionen lexistncia duna epidmia en aquesta localitat, per malaura-
dament no especicaren la malaltia.
57
En canvi, a primers de juny de
lany 1483, quan Antnia, muller de Miquell Carbonell del venat del
Sant Crist, fu escripturar les seves darreres voluntats es refer a la
pesta amb les segents paraules: inrmitate detenta de gravi pestilencie
de qua timeo mori.
58
Quinze dies ms tard, Eullia, muller de Pere
Marqus, de Vilassar, tamb fu constar al seu testament que la causa
de la seva malaltia era la pesta.
59
Lanlisi daltres referncies del Llibre dbits de lArxiu Parro-
quial de Sant Gens de Vilassar demostra que des del mes de maig
ns al mes de novembre de lany 1483, disset vilassarencs van morir
en aquesta parrquia (vegeu la taula 17). s a dir, es produren disset
56. APSGVD, Manual 7, fol. 139.
57. Al primer shi llegeix: in gravi inrmitate epidemie detenta de qua timeo
mori (1483-5-22, APSGVD, Llibre dbits, fol. 5, testament dAntnia, muller dAmador
Bonivern). Lbit dAntnia sesdevingu quatre dies desprs (APSGVD, Llibre dbits,
fol. 5). Aquesta mateixa expressi es constata al testament de Jaume Serra, 1483-5-25,
APSGVD, Llibre dbits, fol. 4.
58. APSGVD, Llibre dbits, fol. 7.
59. APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11.
mateix dia a un mes 75%
dos mesos a sis mesos 13%
sis mesos a un any 12%
272 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
defuncions en noms set mesos. Aquestes xifres i el fet que el nom-
bre dbits no augments signicativament durant els mesos posteriors
descarta la presncia de la pesta a Vilassar. Per tant, es tracta dun
altre tipus de malaltia infecciosa que, en alguns casos, afect diver-
sos membres duna mateixa famlia. Tot i aix, la incidncia daquesta
malaltia fou baixa, si la comparem amb la mortalitat produda per la
pesta o daltres malalties contagioses.
60
TAULA 17
Mortalitat a Vilassar del 1483-5-15 al 1483-12-8
Data Testador/a Estat bit
1483-5-15 Jaume Serra gravi
inrmitate
epidemie
detentus
Bernat Cisa
i Constana,
sa muller, de
Premi
Berenguer
Font i Elisen-
da, sa muller,
de Premi
Pere Pi, lies
Rossell, de
Vilassar
15 s
7 ll,
6 d
10 ll,
10 s
1395
Pere Pi, lies
Rossell, de
Vilassar
Berenguer Poal,
de Tei
491 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Creaci
censal
Venedor Comprador Pensi Preu Revenda
de pensi
Revenedor Comprador
1403 Raimon Torra,
lies Soler i
Constana,
sa muller, de
Vilassar
Francesc
Verdaguer, de
Sant Cristfol
de Folgars,
habitant de
Vilassar
6 s,
4 d
85 s 1405 Francesc
Verdaguer, de
Sant Cristfol
de Folgars,
habitant de
Vilassar
Sana, vdua de
Bernat Veil, de
Vilassar
1404 Raimon Com-
pany, dAlella
Bonanat
Fornells,
de Premi
10 s 7 ll 1405 Bonanat
Fornells,
de Premi
Sana, vdua de
Bernat Veil, i
Valenona lla,
muller de Gui-
llem Veil, lies
Segu de Vilassar
1433 Bernat Saura,
de Vilassar
Antoni Manent,
de Premi
11 s 14 orins
dArag
1435 Antoni
Manent,
de Premi
Antoni Amat, de
Vilassar
16
LLUCIONS DE PENSIONS DE CENSAL MORT (1379-1467)
Data Venedor/s Comprador Fiadors Pensions
i preu
Redempci
1379/6/5 Jaume Flor,
de Vilassar
Du i candela de
Santa Maria de
lesglsia de Vilassar i
els seus representants
Pere Bonivern i Pere
Parera, de Vilassar
Pere Tolr
(Vilassar)
5 sous
anyals
4 lliures
1379/7/...
1380/12/14 Bernat Duran, de
Premi
Guillem Aroles, de
Vilassar
14 sous,
que pagava
Bonanat
Canal, de
Vilassar
10 lliures
1394
1381/6/8 Guillem Carbonell,
de Vilassar
Guillem Aroles, de
Vilassar
Bernat Veil
(Vilassar)
15 sous
10 lliures
i 10 sous
30 sous
10 lliures
1383/11/8
1382/2/24 Jaume Flor
i Guillem, ll,
de Vilassar
Salvador Tolr, ll del
difunt Bernat Tolr,
de Vilassar
Francesc Pi i
Francesc Mart
(Vilassar)
16 sous
11 lliures
Francesca Durana,
vdua de Bernat
Duran, i Berenguer
Duran, ll, de Bar-
celona
Agneta, muller de
Pere Serena, lies
Veronell, pubilla
del mas Bosc,
de Vilassar
35 sous
i 9 diners
25 lliures
1408/12/2
1419/1/5 Antoni Vidal, de
Vilassar
Sana, vdua de
Raimon Vidal,
de Vilassar
Pere Fontanals,
Berenguer
Joan, de Tei
24 sous
20 lliures
1425/8/25
1425/11/2 Bernat Tolr, de
Vilassar
Salvador Riera, boter
de Sant Cebri
de Vellalta
16 sous
i 6 diners
11 lliures
1431/ 11/ 11
Pere Arnau,
de Cabrera
Rafael Ripoll, merca-
der, de Barcelona
30 sous
21 lliures
1432/6/6
1433/4/13 Pere Avella,
de Vilassar
Antoni Ferrer, tutor
de Bartomeu Riera,
de Vilassar
Nicolau Morot,
de Vilassar
6 sous
8 orins dor
dArag
1437/9/20
1437/12/18 Miquel Casals,
de Vilassar
Pasqual Morot,
de Cabrera
22 sous
15 lliures
8 sous
1468/1/14
1443/1/21 Marturi de Vilar-
nau, ferrer i Antnia,
la seva muller, de
Premi
Pascasi Morot Joan Font,
Salvador
Triador,
Pascasi Sala
(Premi),
Jaume Parera i
Francesc Vidal
(Vilassar)
14 sous,
3 diners
i 1 bol
10 lliures
1466/9/8
493 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Venedor/s Comprador Fiadors Pensions
i preu
Redempci
1447/12/4 Guillem Pere Aroles,
de Vilassar, Jaume
Torre i Antoni
Beatriu, dArgentona
1451/9/1
procuradors
dels sndics
de la parr-
quia de Sant
Juli dArgen-
tona i de la
seva univer-
sitat (Ref. de
1447/12/4)
1455/5/20 Jaume Torre en nom
de la Universitat
de Sant Gens de
Vilassar
Arnau Carbonell,
teixidor de lli,
de Vilassar
60 sous
60 lliures
1467/6/3
17
RELACI DE MASOS DE CABRERA (1348-1481)
3
Borda o mas Dependncia Famlia
Agell Pia Almoina de la Seu de Barcelona Agell/Tria
Aguilar Pia Almoina de la Seu de Barcelona Aguilar
Arnau Arnau
Arn Senyor de la casa de Cerdanyola Arn
Avella Pia Almoina de la Seu de Barcelona Avella/Ferrer
Bartomeu Bartomeu
Bellot (desprs Puig) Els Argentona Bellot/Puig
Boquer
Canal Canal /Bartomeu
Canyelles Altar de Sant Lloren de la parrquia de Sant Juli
dArgentona
Mateu, dArgentona
Canyet Castl del castell de Matar i Joan dArgentona Canyet
Catal Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catal/Mateu
Cors Cors
Eimeric Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Eres Eres/Tos/Llopis
Feliu Feliu
Font Pia Almoina de la Seu de Barcelona Malloll
Forner Pia Almoina de la Seu de Barcelona
3. Els masos que consten a la documentaci com a derruts o deshabitats guren
a les taules 17, 18 i 19 en cursiva.
494 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Borda o mas Dependncia Famlia
Gener Beneci de Sant Esteve de Matar Gener
Geronella des Bosc /Arnau, de Cabrera Geronella
Grau Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi Grau
Jaume Rector de Cabrera Jaume
Llad Llad
Mallol Pia Almoina de la Seu de Barcelona Malloll
Oliver Pia Almoina de la Seu de Barcelona Malloll
Orriols Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Pons Pons
Puig Santa Maria de Caldes dEstrac Puig
Pujol Beneci de Sant Vicen de la capella del castell de Sant
Vicen o de Burriac
Pujol /Arn
Riba Pia Almoina de la Seu de Barcelona Riba
Roure Pons / Jaume
Sala Casa de Cabrera /Elionor, muller de Pere Joan Ferrer /
Antoni Oliver, rector de Sant Cugat del rec
Sala
Salom Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Segu Pia Almoina de la Seu de Barcelona Segu
Soler Soler
Teixidor Teixidor / Tria
Torrents Pia Almoina de la Seu de Barcelona Tria
Tria Pia Almoina de la Seu de Barcelona Ripoll
a Vall Libra
18
RELACI DE MASOS DE PREMI (1348-1481)
Borda o mas Dependncia Famlia
Agell Franquesa reial Agell /Font
Alier Pia Almoina de la Seu de Barcelona Alier/Font
Amig Monestir de Sant Miquel del Fai Amig /Ferrer
Andreu Andreu
Boter
Botey des Bosc i Casa de Premi /alou Botey
Casa Casa
Cervera
Cisa Pia Almoina de la Seu de Barcelona Cisa
Colomer Guillem Castellar i Miquel des Bosc /Botey Colomer
Costa Monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona Costa
Dorca Dorca
Estrader Cartoixa de Santa Maria de Montalegre Estrader
495 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Borda o mas Dependncia Famlia
Ferrer Ferrer /Morot
Figuera Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona Figuera
Folgueres Folgueres
Font Cartoixa de Santa Maria de Montalegre Font
Fornells Manent
Lena Guillem Castellar i Miquel des Bosc /Botey /alou /Pi de Vilassar
Llaurador Llaurador
Maci Maci
Manent Manent
Mascar Guillem Castellar i Miquel des Bosc /Botey
Mora Mora
Orenga Orenga /Ferrer /Orriols
Orriols Orriols
Partella Partella
Perdal Esglsia de Sant Pere de Premi Perdal /Botey
Pi Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona Pi /Amig
Ponseta Bernat de Sant Vicen i Pere des Bosc Ponseta
Ponsic
Riera Pabordia del mes de maig de la Seu de Barcelona Riera
Riquer Sant Vicen /Botey
Rossell Rossell
Rossell Pia Almoina de la Seu de Barcelona Rossell/Rossell
Sala Altar de Sant Silvestre de la Seu de Barcelona Sala
Servet Guillem Castellar i Miquel des Bosc / Botey
Sol Franqueses de Montacada / Bernat de Sant Vicen i
beneci de Santa Anastsia
Sol
Soler Altar de Santa Margarida de la Seu de Barcelona Soler
Tai Tai
Ti Altar de Santa Margarida de la Seu de Barcelona Ti
Triador
Vives Altar de Sant Hilari de la Seu de Barcelona Vives
19
RELACI DE MASOS DE VILASSAR (1348-1481)
Borda o mas Dependncia Famlia
Abril Franqueses de Montcada i des Bosc Abril
Agell des Bosc Agell
Aguilar
Alacant
496 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Borda o mas Dependncia Famlia
Alzina des Bosc Alzina / Perdal, de
Premi / Colomer,
de Vilassar
Amad des Bosc Amad / Cuquet /
Roig
Amat de Riera des Bosc Arola
Amat del Sant Crist Hospital de Sant Joan de la Seu de Barcelona
Arany Beneci de Santa Anna de la Seu de Barcelona
Armengol des Bosc Armengol
Arola Arola
Aroles Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Aroles
Artaguil Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Artaguil
Aulovara Pabordia de Cardedeu Aulovara / Parera
Banyeres (borda) des Bosc Banyeres / Sagalar
Banyeres des Bosc
Barata des Bosc Carbonell
Bengut Franqueses de Montcada Riera
Bergai des Bosc Bergai
Bonivern Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Bonivern
Bonivern (borda) des Bosc
Bosc
4
Altar de Santa Maria de Sant Gens de Vilassar Bosc / Eimeric /
Canal
Campins Capella de Sant Bartomeu de Cabanyes Campins
Canal Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Canal / Duran /
Canal / Serena
Carbonell Monestir de Sant Pol de Mar / Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Carbonell
Casals des Bosc Casals
Castellar
5
Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Castellar
Colom des Bosc Colom
Colomer Franquesa de Montcada i des Bosc Colomer
Costonera Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Castellar
4. Amb el pas del temps, aquest mas detindr altres noms. Aix, sel coneixer
amb els topnims Bosc, Matar, Ros i lactual Can Ros, Josep VILADEMUNT i CORNEI,
Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
5. Aquest mas anteriorment shavia anomenat Costonera o mas de Pere Dor. Des-
prs pass a ser el mas Castellar, Vervol, Torrents, Piferrer i Can Sim, Josep VILADEMUNT
i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
497 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Borda o mas Dependncia Famlia
Cuquet des Bosc Cuquet
Dilmer Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Dilmer
Domnec
6
des Bosc Domnec
Duran
Eimeric Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc / Eimeric
Estrany des Bosc Estrany
Estruc Estruc
Ferrer Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc / Ferrer
Flor des Bosc Flor / Marqus
Galceran (borda) Galceran / Roudors
Gassol Franqueses de Montacada i des Bosc Joan des Bosc
7
Grau des Bosc Grau / Armengol
Isern Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Isern / Eimeric
Isern
Jasset Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Ferrer
Juli Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Juli
Llad Esglsia de Santa Maria de Caldes dEstrac Llad
Marc Marc
Marqus des Bosc Marqus
Mart Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Mart / Juli
Mas des Bosc Mas
Matar Altar de Sant Vicen de la Seu de Barcelona Matar
Moi Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Vidal
Mora Beneci de Sant Joan de la Seu de Barcelona Mora / Marqus
Morell des Bosc Morell
Morera des Bosc Morera / Marc
Morera (borda) des Bosc Morera
Morot Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Morot
Nadal Alou / des Bosc Tolr / Morera, lies
Tolr
6. Altres denominacions posteriors del mas foren Draper, Mallolas, Biada i lactual
Can Mallolas, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el
cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
7. Daquest mas noms tenim una referncia. Es tracta duna carta precria
de Pere des Bosc a Joan des Bosc del 18 de febrer de 1378, amb la qual es ratic la
possessi del domini til del mas Gassol, de Cabrils, APSGVD, Manual 4, fols. 84v-85v.
498 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Borda o mas Dependncia Famlia
Oliu, lies Riera Franquesa de Montcada i des Bosc Oliu / Riera
Parera des Bosc Parera
Perpiny des Bosc Eimeric / Armengol
Pi des Bosc Pi
Piferrer o de Pere
Ferrer
Priorat de Sant Pere de Clar Ferrer
Pons Altar de Sant Joan de lesglsia de Matar
8
Pons
Rafart des Bosc Rafart
Riba Esglsia de Santa Maria de Caldes dEstrac Riba
Riera Franquesa de Montcada i des Bosc Riera
Riera (borda) des Bosc Riera
Roig des Bosc Roig
Roquet
Ros des Bosc Ros
Roudors Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi /
alou
Roudors
Sabater des Bosc Sabater
Sagalar des Bosc Sagalar
Saura Monestir de Sant Pol de Mar / Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Saura
Serra Franquesa de Montcada i des Bosc Serra
Serra (borda) Franquesa de Montcada i des Bosc Canal
Simonet des Bosc Simonet
Soler Franquesa de Montcada i des Bosc Soler
Tolr des Bosc Tolr
Torre Torre
Tria Monestir de Sant Maral del Montseny / Pere des Bosc /
alou
Tria
Veil de Cabrils des Bosc Veil
Veil del Sant Crist des Bosc Veil
Verdaguer des Bosc Verdaguer / Ferrer
Verdaguer (borda) Altar de Sant Joan de lesglsia de Santa Maria de
Matar
Verdaguer
Vidal des Bosc Vidal
Vidal de Gordey Vidal de Gordey
Vidal de la Penya Vidal de la Penya
Villar des Bosc Villar
Vives Monestir de Sant Pol de Mar / Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Vives
8. Sagrament i homenatge del 1369 de Pere Pons a Peric des Bosc, Coral
CUADRADA, El Maresme medieval, p. 509.
499 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
20
HERETAMENTS (1359-1481)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1359/11/4 Guillema, muller
de Guillem Morell i
aquest, de Vilassar
Sana, lla Mas Morell
(meitat)
.altra meitat del mas a la
mort de la mare
.50 lliures pels germans que
surtin del mas
.10 lliures per testar
1370/8/16 Pere Sabater, ll
i hereu del difunt
Pere Duran, de
Vilassar
Constana (germana),
muller de Bernat
Campins, de Vilassar
Horts amb cases,
drets de rec i em-
prius a Cabrils
Malgrat que la germana
mori amb descendncia, els
bns retornaran a latorgant
1372/2/11 Arnau Ponseta, de
Premi
Elisenda (lla) Mas Ponseta (Ber-
nat de Sant Vicen
i Pere des Bosc)
.Usdefruit donat
.25 lliures per testar
1373/2/2 Guillem Rafart, ll
del difunt Sim
Rafart i Saurina,
de Vilassar
Saurina Rafarda
(mare) i Bernat
Rafart (padrastre),
de Vilassar
Mas Rafart
1373/2/2 Saurina, muller
de Bernat Rafart, i
aquest, de Vilassar
Guillem Rafart, ll de
Saurina i llastre de
Bernat, de Vilassar
Casa al carrer
de la fusteria
de Barcelona
1375/7/18 Guillem Verda-
guer, de Vilassar
Bernat Ferrer, nt .Borda de Verda-
guer (altar de Sant
Joan Santa Maria
de Matar: 2 sous)
.Feixa (Berenguer
Partella: quint i
braatge (pa) i
quint (vi i oliveres)
.Pea a Gordei
(Pere des Bosc:
tasca i braatge
(pa) i tasca (vi)
.2 peces a Claps
(Pere des Bosc:
tasca)
sser alimentat, calat i
vestit
Ret 10 lliures per a testar
1376/2/11 Bernat Gener i
Saurina, la seva
muller, de Cabrera
Bernat Gener (nt)
ll difunt Pere Gener
i Sana, lla de
Mart Joan de Tei
(neboda de Saurina)
Mas a Cabrera
(Pere des Bosc)
.1/2 hort i vinya a Longa
com a usdefruit
.Per a poder testar: Bernat
30 lliures i Saurina 10 lliures
.Si Bernat (nt) premor a
Sana, i aquesta es torna a
casar, no podr gaudir del
donat
1377/1/25 Bernat Tolr, de
Vilassar i Guillem
Bartomeu, avis
patern i matern
de lhereu del mas
(Salvador, orfe de
Bernat Tolr)
Antoni Tolr, ll de
Bernat Tolr i oncle
de Salvador
Mas Tolr (Pere
des Bosc)
.Pagar 85 lliures a Salvador,
cuidar-lo tant si est bo com
malalt, calar-lo i vestir-lo
500 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1377/3/7 Saurina, muller de
Jaume Ti i aquest,
de Premi
Berenguer, ll Mas Ti, a Premi
(beneci de Santa
Margarita de la
Seu de Barcelona)
.Retenci com a usufructua-
ris de donaci i un camp,
comprat a Pere Bonivern,
de Vilassar
.Per a testar: Saurina 20 lliu-
res i Jaume Ti 25 lliures
1377/12/2 Sana Marquesa,
muller de Bernat
Flor, lies Marqus,
i aquest, de Vilassar
Jaume Flor (ll) i
Guillem (nt)
Mas Marqus i
Batllia del terme
de Vilassar (Pere
des Bosc)
.Matrimoni del nt amb
Margarida, lla de Beren-
guer Riera, de Vilassar
.Usdefruit del donat
.Jaume ha dadministrar la
Batllia a la mort del pare
.Retenci de 10 lliures per a
testar cada atorgant
1378/11/20 Benvinguda, mu-
ller de Guillem
Morot, aquest de
Vilassar, i Pere
Morot, de Barce-
lona (germ de
Benvinguda)
Salvadora, lla de
Benvinguda i
Guillem Morot,
i neboda de Pere
Morot
Mas Morot
(alou)
.1/2 bns en usdefruit
.Si moren sense lls, ha de
revertir a familiars
.Per a testar pares: 15 lliures
cadasc
.Pere Pere Morot: 30 lliures
10 lliures, quan les demani i
cada any 100 sous ns haver
satisfet tot limport
1379/1/27 Guillema, muller
de Jaume Flor, i
aquest, de Vilassar
Guillem (ll) Mas Flor al Sant
Crist (Pere des
Bosc)
.Usdefruit de bns
.Retenci directa de femada
de Rouet i vinya a Casals
.Per a testar: Guillema 15
lliures i Jaume Flor 75
lliures
1379/3/13 Pere Bosc, lies
Dor, i Benvinguda,
de Vilasar
Berenguer (ll) Mas Bosc
(beneciat de
Santa Maria
de lesglsia de
Vilassar)
.Usdefruit bns i camp a
Sant Joan
.Per testar: 10 lliures per a
cada atorgant
.Antoni, germ: collocar
segons la posici al mas
1379/5/1 Francesca Saura,
vdua de Berenguer
Saura de Vilassar
Bernat Figuera, de
Premi i als seus
Mas Saura (Sant
Pol de Mar)
.Usdefruit bns
.Per a testar: 30 lliures
.Lhereu que Bernat esculli
ha de casar-se amb un ll o
lla de Guillem Flaquer de
Sant Mart de Mata, a qui
haur dentregar 30 lliures a
lesponsalici
.Bernat Figuera haur
dabonar el vestit nupcial i
rebr 10 lliures
1379/8/13 Arnau Seyol,
dAlella
Arnau Seyol (ll) Mas Seyol, a Alella .Antic mas Seyol i una
feixa de terra, per si no s
possible la convivncia en
usdefruit
.Per a testar: 100 lliures pel
matrimoni
501 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1379/12/29 Pere Garau, de
Vilassar
Jaume (ll) Mas Garau a
Cabrils (Pere des
Bosc)
.Usdefruit de del donat i
1 femada
.Per a testar: 10 lliures Pere
i 10 ms sa muller
1380/9/10 Pere Estrany, lies
Dilmer, i el seu ll,
Antoni, de Vilassar
Sana (lla /
germana)
Mas Estrany (Pere
des Bosc)
.Eines del mas: shan de
repartir amb el germ
1381/3/17 Alamanda, vdua
de Bernat Morera,
de Vilassar
Pere Andreu i Sau-
rina, de Vilassar
20 lliures que t a
ra desponsalici
a la borda den
Morera. Borda de
Morera
Ser cuidada i viure junts a
la borda
.Per testar: 100 sous
1381/7/17 Jaume Grau, de
Sant Vicen de
Llobregat
Guillema, lla de
Bernat Ferrer,
de Vilassar (futura
muller)
Bns mobles i
immobles
.Per testar 10
lliures, si mort
abans. Ella tamb:
10 lliures
1381/9/20 Elisenda, muller
de Guillem Simo-
net, lies Planel, i
aquest, de Vilassar
Francesc Pols,
dArgentona i
Saurina, lla de
Guillem Simonet
Mas Simonet, a
Cabrils de Vilassar
(Pere des Bosc)
.Usdefruit del donat
.Per testar: Elisenda 10
lliures i Guillem 50 sous
1382/5/24 Berenguer Avella,
de Vilassar
Bernat (ll) Mas Avella .Per testar: 10 lliures Beren-
guer i 10 lliures Sibilla
1383/2/12 Bernat Ferrer, lies
Estruch, de Vilassar
Bernat (ll) Mas Ferrer (Pere
des Bosc)
.Usdefruit bns pels pares
.Per testar: 15 lliures
1383/12/29 Guillema, muller
de Guillem Morell,
i aquest, de Vilas-
sar
Pere Serra (net), ll
de Bartomeu Serra,
de Vilassar
Mas Morell (Pere
des Bosc)
.Usdefruit bns
.Per a testar: 15 lliures
entre tots dos (sespecica la
meitat per cada progenitor)
1384/1/4 Saurina Rafarda,
muller de Bernat
Rafart, i aquest, de
Vilassar.
Eullia (lla) Mas Rafart
(Pere des Bosc)
.Usdefruit donat i 2 peces
de de terra: a la Lobera i a
Casals
.Per testar: Saurina 40 lliures
i Bernat tot el seu aixovar
.Si no hi ha descendncia
ha de retornar a parents
propers de la mare i pot
tenir 20 lliures per a testar
1394/12/20 Bernat Veil, de
Vilassar
Valenona (lla) Mas Veil (Miquel
des Bosc)
.Usdefruit bns
.Per a testar: Bernat
20 lliures i Constana tot el
seu esponsalici
.Si no t lls en edat de tes-
tar (14 anys), 20 lliures per
a testar i fer el que vulgui
1395/2/24 Elisenda, muller
de Berenguer Poal,
de Tei
Berenguer (ll) Mas Poal (Priorat
de Sant Miquel del
Fai)
.Si Elisenda premor a Be-
renguer, marit, aquest no
pot portar al mas cap ms
dona
502 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1395/12/20 Sana, muller de
Pere Roig, i aquest,
de Vilassar
Peric (ll) Masos Roig i Ama-
d (Miquel des
Bosc)
.Usdefruit mas Amad
.Per a testar 10 lliures cada
progenitor
1396/2/22 Pere Sagalar i
Gueraula, la seva
muller, de Vilassar
Francesca (nta) Mas o borda de
Sagalar, a la Vall
de Cabrils (Miquel
des Bosc).
.Usdefruit donat
.Per a testar: 100 sous
cadasc
.Si Francesca no t des-
cendncia el mas o borda
ha destar de nou en mans
de familiars i pot tenir 50
sous per a testar. 50 ms pel
proms Pere Serena
1397/1/17 Sim Isern i Valen-
, la seva muller,
dAlella
Simonet (ll) Mas Isern, a Alella
(Joan Pla, de
Barcelona)
.Usdefruit del donat
.Collocaci de Francesc
(germ)
.Per a testar 25 lliures cada
progenitor
1397/2/2 Alemany Eimeric,
de Vilassar
Salvador Eimeric i
Eullia
Mas Perpiny Usdefruit del mas
1397/8/14 Antoni Veil i
Contana, la seva
muller, de Vilassar,
Francesca (lla) Mas Veil (Miquel
des Bosc)
.sdefruit del donat
.Altres lls siguin dotats
segons les possibilitats del
mas
.Per a testar: 10 lliures per
Antoni
1398/5/14 Guillem Matar, de
Vilassar
Constana, lla Mas Matar (altar
de Sant Vicen
de la Seu de
Barcelona)
1400/6/20 Alamanda, muller
de Guillem Armen-
gol, de Vilassar
Salvador (ll) Mas Armengol
(Miquel des Bosc)
.Usdefruit del donat
.1 vinya a Vallmorena i
pea a lOlivella
.Collocaci dels altres lls
Per testar: 15 lliures
1400/12/28 Bernat Riera, de
Vilassar
Margarida (lla) Mas Riera (Miquel
des Bosc)
.Collocaci dels altres lls
Per a testar: 10 lliures
1401/5/10
(s ante-
rior)
Guillem Matar, de
Vilassar
Pere Matar, lies
Espinal, i Constana,
de Vilassar
Mas Matar
1402/4/20 Guillem Artaguil,
de Vilassar
Margarida, lla Mas Artaguil
(alou)
. en usdefruit si hi ha
discrdia
.10 lliures i 100 sous per a
testar
.Si Margarida mor sense
descendncia amb lls de
14 anys o ms, reversi del
b donat
503 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1402/5/30 Arnau Costa Estra-
der, de Premi
Jaume, ll Mas Costa Estra-
der (Sant Pere de
les Puelles de Bar-
celona)
.Per a Bernat, germ de
Jaume, ha dhaver-hi lleg-
tima amb els bns del mas,
sabent-ho Arnau i amics
.10 lliures per a Arnau i
10 lliures per a Francesca,
mare, per a testar
.10 lliures per a Jaume per
testar, en el cas que no hi
hagi descendncia: retorn
dels bns a familiars
1403/4/23 Margarida, vdua
de Bernat Mas,
lies Arola, de
Vilassar
Eullia, lla de
Guillem Rafart, ll
de Sim Rafart, del
terme del castell de
Vilassar
Mas Mas, lies
Arola (Miquel des
Bosc)
.Cuidar i alimentar
Margarida
.100 sous per a testar
1403/11/7 Pere Ferrer, de
Vilassar
Antoni, ll Mas Piferrer
(Priorat Sant Pere
de Clar)
.Usdefruit de Pere i Fran-
cesca (mare) del donat
.1/2 bns si hi ha discrdia
.10 lliures per a testar
.Retorn del mas si no hi ha
descendncia i 10 lliures per
a testar lhereu
1403/12/27 Jaume Roudors, de
Vilassar
Jaume, ll Mas Roudors
(alou)
.Casar-se amb Sana, lla
de Bernat Casals, de
Vilassar
.1 ll dambds sigui lhereu
.50 lliures per a testar
.Torna el mas a les mans
de la famlia si no hi ha
descendncia i Jaume
tindr 20 lliures per a testar
1407/6/11
(s ante-
rior)
Margarida, muller
de Berenguer Ber-
gai? (no gura), de
Vilassar
Eullia, lla de Gui-
llem Bergai i hereva
del mas Arola, lies
Mas
Mas Arola, lies
Mas (Miquel des
Bosc)
1408/5/15 Bartomeu Flor,
hereu del difunt
Guillem Flor, de
Vilassar
Margarita, mare
seva, i ara muller de
Bernat Segu, lies
Flor
Mas Marqus i la
batllia del terme de
Vilassar
1408/5/15 Margarita, vdua
de Guillem Flor
i ara muller de
Bernat Segu, de
Vilassar
Bartomeu Flor,
hereu del difunt
Guillem Flor, de
Vilassar
Drets que t sobre
el Mas Flor
1411/1/22 Pere Andreu, de
Vilassar
Nicolau Andreu, ll No sespeciquen
(varis senyors)
1411/2/1 Berenguer
Marqus,
de Vilassar
Pere, ll Mas o borda
Marqus
.Berenguer i Sana (mare)
usdefruit
.1/2 si hi ha discrdia
.Per a testar Berenguer 8 lliu-
res i per a Sana (esponsalici)
504 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1411/3/15 Pere Llad,
de Vilassar
Bartomeua, nta Mas Llad (esgl-
sia de Santa Maria
de Caldes dEstrac)
.10 ll per a testar
.10 ll per a testar Bartomeua
si mor sense descendncia
1422/3/28 Bernat Soler,
de Matar
Bernat Mas, nebot
de Vilassar
Tots els seus bns
(no sespeciquen)
.Ser alimentat, vestit i calat
.Poder testar i fer el que
vulgui amb 14 orins
1428/2/8 Antoni Ferrer,
de Vilassar
Pere, ll Mas Pere Ferrer
(Priorat de Sant
Pere de Clar
dArgentona)
.Si no pot conviure amb ell
i sa mare Constana: usde-
fruit daltres bns mobles i
immobles (no se citen)
.10 ll per a testar
.collocaci dels lls nascuts
i per nixer
1429/6/25 Pere Fontanils, de
Tei
Antoni Fontanils, ll
amb Eullia
Mas Fontanils
1429/8/1 Jaume Segu, de
Cabrera
Joan, ll seu amb
Constana
Mas Segu .100 sous per a testar
.usdefruit del donat
1429/8/15 Pere Bellot, dAr-
gentona
Peric Bellot, ll
amb Sana, difunta
Mas Bellot (Guillem
dArgentona, difunt)
.Usferuit del donat
.50 lliures per a testar
1429/2/22 Bartomeu Pons i
Constana, la seva
muller, de Santa
Maria de Matar
Antnia, lla Casa a Barcelona
1431/9/26 Valen, muller
de Pere Veil, de
Vilassar
Pere, ll Mas Veil .Usdefruit del donat
.9 sous cada any per a ella i
el seu marit
1431/10/13 Bartomeua, vdua
de Berenguer For-
nells, de Cabrera
Pere Fornells, lies
Corana, ll
Mas Corsana .Usdefruit del donat
.10 lliures per a testar
1431/8/8 Pere Parera, de
Vilassar
Jaume, ll Mas Parera
i Aulovara
.Lhan de servir i obeir
.Usdefruit del donat
.Collocaci dels altres lls
.Pagar els agrers, rmes i
fadigues
1432/4/6 Bernat Campins i
Margarida, la seva
muller, de Vilassar
Salvadora, lla Mas Campins .100 sous per a testar
.2 peces en usdefruit
1433/7/12 Bartomeu Cuquet i
Salvadora, la seva
muller, de Vilassar
Angelina, lla Mas Cuquet (prop
de la capella de la
Santa Creu)
.Usdefruit del donat
.1 lliura per a testar els
donataris
.quod los infants sien co-
llocats ha coneguda dels
amichs
.tem me retinch que a na
quel cas que en Johan l
meu volgs la haratat que aja
a pagar sinqcentes liures a la
dita Engelina he lo dot ms
avant
505 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1434/1/24 Bartomeua, vdua
de Salvador Juli,
de Vilassar
Vicen Juli, ll Mas Juli (ratllat
al document)
.Usdefruit del donat
.15 lliures per a testar
1434/12/28 Francesc Riera, de
Vilassar
Miquel Riera, ll Mas Oliu, lies
Riera
.Usdefruit del donat
.12 lliures per a testar
.12 lliures pel ll per a tes-
tar si premort
1435/9/25 Antoni Reniu, de
Santa Maria de
Matar
Eullia, lla i muller
de Lloren Soler, de
Vilassar
Mas Reniu, sota
domini i alou del
Castell de Matar
1436/10/27 Salvador
Armengol,
de Vilassar
Joana, nta .Mas Pere Grau
(Miquel des Bosc)
.Cases al carrer de
la fusteria, sota el
carrer del Born de
Barcelona (diver-
sos)
.Censals morts
.Usdefruit dels avis: Salva-
dor i Francesca
.Viure junts al mas Armen-
gol o al mas Pere Garau (on
decideixin)
.Poder disposar de 400 orins
.Si Joana mor, disposar de
15 ll. i revertir la donaci a
Salvador, el seu pare, o a qui
aparegui al seu testament
1439/12/26 Bartomeu Marc, de
Vilassar
Salvador, ll Mas Marc .5 lliures per a testar
.5 lliures per Salvador si
premor
Sense data Antoni Arn,
de Cabrera
Pere, ll Mas Arn .Usdefruit
.Collocaci dels altres lls
.15 lliures per a testar
1442/3/4 Pere Riera i Mar-
garida, la seva
muller, de Vilassar
Sana, muller de
Pere Vidal, lies Fer-
rer, de Barcelona
Mas Riera, de
Cabrils i la borda,
prop del mar al
Pou de Vilassar
.Cuidar-los ells i els seus
descendents
1446/1/17 Lloren Puig, de
Cabrera
Antoni Puig, lies
Bellot, ll amb
Francesca
Mas Bellot
(dArgentona)
1446/6/14 Bartomeu Aroles
lies Bellot,
dArgentona
Guillem Pere
Bellot, ll
Mas Bellot
(Argentona)
1449/11/21 Salvador Eimeric,
de Vilassar
Francesca, germa-
na seva i muller de
Nicolau Bonivern,
de Vilassar
mas Eimeric
1450/1/25 Pere Avella, de
Vilassar
Joan, ll Mas Avella (vall de
Cabrils) (Priorat
de Santa Maria de
Montalegre)
.10 lliures per a testar pare
.15 lliures per a testar ll
.Collocaci dels altres lls
amb bns del mas
.Usdefruit del donat
506 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1450/3/15 Bartomeu Marc, de
Vilassar (avi)
Antnia, lla del di-
funt Salvador Marc
i Agns de Cabrera
(nta)
Mas Marc . Usdefruit
.50 sous per a testar avi
.50 sous per a testar Antnia
.Joan, germ, a colocar
segons el poder del mas
.Si no hi ha descendncia en
edat de testar el mas revertir
a Joan, germ, o als familiars
del pare difunt dAntnia
1451/2/6 Bartomeu Manent,
de Premi
Jaume Manent, ll Tots els seus bns
(no sesmenten)
.Collocaci de Salvador,
germ, amb els bns del mas
.15 lliures per a testar
Bartomeu
.20 lliures per a testar
Bartomeu
1451/7/9 Eullia, vdua de
Jaume Sorts, pubi-
lla del mas Isern,
de Vilassar
Bernat Isern, nebot i
ll del seu difunt
germ, Antoni Isern,
de Tei
Mas Isern de
Vilassar
.Usdefruit de tot el donat
.Viure conjuntament
.20 lliures per a testar
Eullia i Bernat Isern
1454/6/17 Berenguer Amat,
de Vilassar, vidu de
Salvadora
Antoni Amat, ll Mas Sant Crist (sic)
(Joan de Plana,
doctor en lleis de
Barcelona. Es paga
un parell de
gallines)
.Si no s possible convivn-
cia, partir el que sha donat
en 2 parts i rebre 20 lliures
.Collocaci dels altres lls
1458/3/3 Jaume dAltafulla
i Constana,
sa muller, parents
drrius
Jaume, ll del difunt
Bartomeu Revol i
Angelina,
de Badalona
Mas dAltafulla
drrius
1461/2/6 Joan de Maspon,
lies Ginesta, i
Eullia, la seva
muller, pubilla,
de Sant Vicen de
Vallromanes
Joan, ll Mas Ginesta .Usdefruit del donat
.100 sous per testar
.7 lliures per testar el ll si
els premort
.27 lliures (dot i esponsalici
de Joana)
1461/6/28 Salvador Canyet,
de Cabrera
Bartomeua, lla de
Francesc Eimeric,
lies Bonet i Salva-
dora, neboda seva
Mas Canyet i tots
els bns mobles i
immobles (Joan
dArgentona)
.Retenci duna pea al
Garau donada a Salvador,
germ de Bartomeua
.Usdefruit del donat
.Conviure al mas
.Disposar de 50 sous a sa
voluntat i 100 sous per
a testar
.Si el donant els sobreviu
els bns donats tornaran a
ser seus.
.Bartomeua podr testar
amb 10 lliures
.Si Bartomeua mor sense lls
ni germans, els bns reverti-
ran a qui Salvador esculli en
testament o al de ms edat
dels familiars ms propers
507 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1461/6/21 Salvador Pi, de
Vilassar
Salvador, ll Mas Pi (des Bosc) i
Lena (alou)
Extensament comentat
(1461/1467) Salvador Pi, de
Vilassar
Salvador Pi, pare Tota la donaci,
realitzada pel seu
pare, menys el mas
Lena, de Premi
1463/7/30 Francesca, vdua
de Lloren Rossell,
de Premia
Angelina, lla del
difunt Lloren Ros-
sell, i Clara (nta)
Mas Rossell, de
Premi
.15 lliures per a testar
.Collocaci dels germans
segons estament
1463/8/17 Antoni Catal, de
Sta. Maria de Matar
Bartomeu Catal, ll
amb la difunta Clara
Mas Catal (Santa
Maria de Matar)
1465/12/27 Antic Pons, de
Vilassar
Pere Pons, ll amb
Constana
Mas Pons Usdefruit del donat
.Cohabitaci i treball conjunt
.Alimentaci amb els fruits
del mas i atenci en el que
sigui necessari
.Collocaci en matrimoni
de Salvador, ll, segons les
possibilitats del mas
.5 lliures per a testar Pere, si
mor sense lls
.Antic Pons es ret per a
testar 20 lliures
1467/5/27 Salvador Pi, de
Vilassar
Pere, ll Mas Pi (Pere des
Bosc)
Extensament comentat
1469/8/17 Pere Colomer, de
Vilassar
Jaume, ll Mas Alzina
1469/9/16 Angelina Rossella,
lla del difunt
Lloren Rossell, de
Premi
Francesca, vdua de
Lloren Rossell,
de Premi (via)
Mas Rossell .Ser cuidada i mantinguda
amb els bns del mas
.10 lliures per a testar
1473/2/4 Nadala, de Premi Joan Casa, ll de
Bernat Cabs, lies
Casa, difunt i Na-
dala, senyora til i
propietria del mas
Casa
Mas Casa Usdefruit
Cohabitaci
Cuidar-la
20 lliures per a testar ella,
Nadala
Collocaci de Benet, ll
amb llegtima
10 lliures per a testar Joan,
en cas deixorquia
1473/2/27 Isabel, vdua de
Bartomeu Soler, de
Barcelona
Eullia, lla amb
Bartomeu Soler,
mercader, difunt
.180 lliures dot
dIsabel i 90 lliures
descreix del seu
difunt marit
.Cases dIsabel al
carrer de Jaume
Girard (alou de
diferents senyors)
Cohabitar a Barcelona
Treball conjunt
Mostrar-se estimaci mtua
En cas de discrdia que
impossibiliti la cohabitaci,
Isabel es ret lusdefruit de
tot el donat
Eullia podr testar sense
infants amb 100 lliures i
ella, Isabel, amb 55 lliures
508 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
.Cases al carrer de
la Volta (de dife-
rents senyors)
.135 sous, satisfets
per diferents em-
teutes (terres prop
del Portal Nou de
Barcelona, domini
i alou del monestir
de Sant Pere de les
Puelles)
.Altres bns
mobles i immobles
sense concretar
1475/3/28 Salvador Dilmer,
de Vilassar
Joan, ll Mas Dilmer
(Pere des Bosc)
.Usdefruit del donat
1475/9/14 Joan Villar, ll i
hereu del difunt
Nicolau Villar de
Vilassar
Francesca, germana,
promesa de Pere
Terrades, bracer de
Berga
Mas Villar
1476/11/8 Miquel Font, ll del
difunt Joan Font i
dIsabel, de Premi
Isabel, mare Mas Font, de
Premi
.20 lliures per a testar
donant
1477/4/20 Salvador Barto-
meu, de Cabrera
Francina, lla Casa o mas Agell i
les seves pertinences
(entre daltres, que
no sespeciquen,
Joan dArgentona)
.Francina amb infants po-
dr testar a voluntat i sense,
amb 20 lliures
La resta a retornar al seu
pare o a lhereu daquest
1479/7/25 Antnia, vdua
dAntoni Puig, de
Cabrera
Bartomeu Puig, ll i
hereu universal del
difunt Antoni Puig i
dAntnia
Mas Puig? (no se
nespecica nom)
Cohabitaci al mas
Treballar tots junts
Alimentats, vestits i cuidats
amb els bns del mas
Estimaci mtua
15 lliures per a testar
Bartomeu, oncle, Lloren
Puig i Francesca, avis
paterns sn usufructuaris
del mas. Donen el seu
consentiment a la cohabi-
taci
1479/4/2 Bartomeu Arnau,
ll de Bartomeu
Arnau i Bartome-
ua, la seva muller,
de Cabrera
Bartomeu Arnau,
pare
Tots els seus bns .Collocaci dels lls nascuts
i per nixer amb donaci de
la llegtima amb el coneixe-
ment de dos parents i amics
de part seva i de part de la
seva mare
.Quan estiguin collocats els
lls, els proveiran de beure,
menjar i vestir
.Testar amb 10 lliures
509 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1480/7/19 Lloren Partella,
avi patern i hereu
universal del seu
difunt ll,
de Premi
Antnia, nta seva
i lla de Berenguer
Partella i Eufrsia,
difunts, de Premi
Mas Partella (alou) .Donaci nulla si el dia del
seu bit t lls o lles de
legtim i carnal matrimoni
En aquest cas, la dotaria
amb coneixement damics
seus i della
.Si ella mor sense lls ha de
revertir el donat al seu oncle
prevere, Salvador Partella, o
a Joan Ombert, orfe de Pere
Ombert, nebot seu de Tiana,
o a Bernat Ombert, nebot
seu de Tiana. Si aquests
moren sense lls als ms
propers per lnia paterna
.Lavi es reserva per a testar
20 lliures
1480/11/29
(s ante-
rior)
Bartomeu Manent
i Margarida, la
seva muller, de
Premi
Antnia, lla i mu-
ller de Jaume Soler
Mas Fornells
1481/11/21 Joan Palau, hosta-
ler, de Matar
Joana (lla amb
Joana)
cases a Matar,
entre les quals hi
ha el seu hostal,
cases, terres i
honors, alodials i
dependents
Joan Palau i Joana:
daltres bns
mobles i
immobles, que no
se citen
Joana, mare, no ha de
tornar a maridar-se. Si
reclama el dot a la mort del
donant, neix lusdefruit
Cohabitaci i treball conjunt
Guanys en mans de Joan
Palau
Collocaci dels altres lls
en matrimoni
100 lliures per a testar Joan
Palau i 25 lliures per a fer-
ho Joana, mare
Joana, lla, podr testar a
voluntat amb lls i sense
aquests, podr fer-ho amb
100 lliures
21
HERETAMENTS DE MASOS, BORDES I CASES (SEGLES XIV-XV)
Data Mas Dependncia De/ a Parrquia
1469/8/17 Alzina des Bosc Pare / ll Vilassar
1371/8/27
1395/12/20
Amad
Amad i Roig
Pere des Bosc
Pere des Bosc
Benvinguda, vdua
de Guillem Amad /
Francesca, muller de
Pere Cuquet i aquest
Pares / ll
Vilassar
510 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Mas Dependncia De/ a Parrquia
1454/6/17
Sant Crist (sic) Joan de Plana, doctor en
lleis de Barcelona
Pare / ll Vilassar
1400/6/20 Armengol Miquel des Bosc Mare / ll Vilassar
1402/4/20 Artaguil alou Pare / lla Vilassar
1431/8/8 Aulovara Pare / ll Vilassar
1382/5/24
1450/1/25
Avella
(vall de Cabrils)
Alou
Cartoixa de Santa Maria
de Montalegre
Pare / ll
Pare / ll
Vilassar
1379/12/29
1436/10/27
Grau
Mas Pere Grau
Pere des Bosc
Pare / ll
Avi / nta
Vilassar
1451/7/9 Isern Tia / nebot Vilassar
1434/1/24
1473/8/22
Mas Juli Mare / ll Vilassar
1439/12/26
1450/3/15
Marc
Pare / ll
Avi / nta
Vilassar
1377/12/2
1408/5/15
Marqus i Batllia
de Vilassar
Pere des Bosc
Avis / nt
Pares / ll
Fill / mare (darrera
renncia a drets mas
Flor, ja en poder del ll
Mare: sha tornat a casar)
Vilassar
1411/2/1
Marqus
(mas o borda)
Beneci de Sant Joan de
Santa Maria de Matar
Pare / ll Vilassar
1403/4/23
1407/6/11
(s
anterior)
Mas, lies Arola
Arola, lies Mas
Miquel des Bosc
Vdua/ ? (no sesmenta
relaci)
No sesmenta relaci
Vilassar
1398/5/14
1401/5/10
(s
anterior)
Matar
Altar de Sant Vicen de la
Seu de Barcelona
Pare / lla
Pare / lla
Vilassar
1359/11/4
1383/12/29
Morell Pere des Bosc
Pares / lla
Avis / nt
Vilassar
1378/11/20 Morot alou Pares i oncle / lla Vilassar
1434/12/28 Mas Oliu, lies Riera des Bosc Pare / ll Vilassar
1431/8/8 Parera des Bosc Pare / ll Vilassar
1436/10/27 Pere Grau Miquel des Bosc Avi / nta Vilassar
1397/2/2 Perpiny des Bosc Pare / ll i muller Vilassar
1461/6/21
1467/5/27
Pi Pere des Bosc
Pare / ll
Pare / ll
Vilassar
511 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data Mas Dependncia De/ a Parrquia
1403/11/7
1428/2/8
Piferrer
Pere Ferrer
Priorat de Sant Pere de
Clar
Pare / ll
Pare / ll
Vilassar
1373/2/2
1384/1/4
Rafart
alou
Pere des Bosc
Fill / mare i padrastre
Pares / lla
Vilassar
1400/12/28
1442/3/24
1454/11/28
Riera
Riera (Cabrils) i la bor-
da, prop del mar al Pou
de Vilassar
Drets mas Riera
Miquel des Bosc
Pare / lla
Matrimoni / ?
(no sespecica relaci
familiar)
Fill / mare
Vilassar
1403/12/27 Roudors alou Pare / ll Vilassar
1396/2/22
1398/5/20
Sagalar (Cabrils) (apa-
reix com a mas o borda)
(apareix com a borda) des Bosc
Avis/ nta
Pere Banyeres / Pere i
Peric Sagalar i muller
del darrer
Vilassar
1381/9/20 Simonet des Bosc
Pare i madrastra? / lla
i marit
Vilassar
1377/1/25 Tolr Pere des Bosc
Avi patern i matern
(deshereten hereu orfe)
/ oncle de lhereu (ll
davi patern)
Vilassar
1394/12/20
1397/8/14
1431/9/26
Veil
des Bosc
des Bosc
Pare / lla
Pares / lla
Mare / ll
Vilassar
1375/7/18 Verdaguer
(borda)
Altar de Sant Joan de Santa
Maria de Matar
Avi / nt Vilassar
1475/9/14 Villar des Bosc Germ / germana Vilassar
1395/2/24 Poal
Monestir de Sant Miquel
del Fai
Mare / ll Tei
1473/2/4 Casa Mare / ll Premi
1402/5/30
Costa Estrader
Monestir de Sant Pere de
les Puelles de Barcelona
Pare / ll Premi
1480/11/29
(anterior)
Fornells Pares / lla Premi
1461/1467 Lena Alou Pare / ll Premi
1479/9/2
1480/7/19
Partella Alou
Avi / nta
Avi / nta
Premi
1372/2/11 Ponseta Bernat de Sant Vicen i
Pere des Bosc
Pare / lla Premi
1463/7/30 Rossell Madrastra / llastra Premi
512 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Data Mas Dependncia De/ a Parrquia
1463/7/30
1469/9/16
Rossell
via / nta
Nta / via
Premi
1379/5/1 Saura Sant Pol de Mar
No sespecica relaci
de parentiu
Premi
1377/3/7 Ti
Beneci de Santa Margari-
ta de la Seu de Barcelona
Pares / ll Premi
1477/4/20 Agell
Entre daltres, Joan
dArgentona
Pare / lla Cabrera
1446/1/17 Bellot Pare / ll Cabrera
1461/6/28 Canyet Joan dArgentona Oncle / neboda i marit Cabrera
1382/9/28
Casa amb hort i
quintana a la sagrera
Beneci de Sant Vicen
Beneciat de
Pere Eimeric
Cabrera
1431/10/13 Corsana Mare / ll Cabrera
1476/11/8 Font Fill / mare Cabrera
1376/2/11 Gener Pere des Bosc Avis materns / nt Cabrera
1479/7/25 Puig Mare / ll Cabrera
1429/8/1 Segu Pare / ll Cabrera
1373/2/2
Casa carrer Fusteria
(Rafart, de Vilassar)
Mare i padrastre / ll Barcelona
1436/10/27 Casa carrer Fusteria Avi / nta Barcelona
22
DEBITORIS DE DOT (1371-1481)
Data De Parrquia A Parrquia Dot Clusules
1371/3/22 Arnau Boll Tiana Saurina,
lla dArnau
Roudors
Vilassar 50 lliures:
30 ben.
9
i
100 sous a.
inter diversas solucio-
nes et tam cum albara-
nis quam sine albaranis
1372/1/6 Saurina Rafarda,
muller de Bernat
Rafart
Vilassar Guillem
Abril (Ala-
manda, lla)
Vilassar 15 lliures ben.
i 50 sous a.
1372/5/2 Pere Colomer
(Bartomeua, lla)
Premi Antoni Tei Barce-
lona
80 lliures:
40 ben.
i 10 lliures a.
1383/8/13 Bernat
Ferrer (pare de
Guillema)
Vilassar Francesc
Pastrany
(marit)
Ripoll 40 lliures i un
vestit nupcial:
15 lliures
i vestit a la
ben. i la resta
al cap de lany
1439/12/26 Bartomeu
Marc i
Salvador, ll
Vilassar Agneta, rfena
de Joan Rovira
Sant
Pere de
Roses
10 lliures 5 lliures Mas Marc
1442/6/1 Salvador Co-
lomer, ll de
Bartomeu i
Nicolaua
Vilassar Margarida, lla
del difunt Vicen
Oller i Antnia,
ara muller de
Pere Sabater
Vilassar 25 lliures 12 lliures
1461/2/6 Joan de
Maspon, lies
Ginesta
Sant Vi-
cen de
Vallro-
manes
Joana, lla de
Margarida, vdua
de Vicen Juli
Vilassar 18 lliures 11 lliures Mas Ginesta
1464/4/14 Bartomeu
Catal, eman-
cipat i heretat
per Antoni
Catal, pare, i
orfe de Clara
Santa
Maria
de
Matar
Aldona, lla de
Bernat Sala, lies
Mayol, difunt, i
de Salvadora
Cabrera 80 lliures 40 lliures Mas Catal
1465/12/27 Pere Pons, ll
dAntic Pons i
Constana
Vilassar Maria, lla dAn-
toni Famades i
Caterina
Tei 50 lliures 25 lliures
24
PROMESES RELACIONADES AMB LEIXIDA DEL MAS (1377-1431)
Data De Parrquia A Parrquia
1377/6/7 Antoni Tolr Vilassar Constana, lla de Guillem
Morot
Vilassar
1378/1/28 Antoni Veil, lies Bonany Vilassar Constana, lla de Guerau
dAltafulla
rrius
1378/7/11 Pere Puig Argentona Francesca, lla de Bernat
Veil, de Vilassar
Vilassar
1379/3/13 Berenguer, ll i hereu de Pere
Bosc, lies Dor i Benvinguda
Vilassar Agns, lla de Bonanat Canal Vilassar
1379/12/29 Jaume Grau, ll i hereu de Pere
Grau
Vilassar Saurina, lla de Berenguer
Avella
Vilassar
1381/7/17 Bernat Ferrer (Guillema, lla) Vilassar Jaume Grau Santa Maria
de Liost
1381/10/24 Berenguer Oliver Sant Esteve
de Vilanova
Francesca, lla de Berenguer
Vives
Vilassar
1394/12/20 Bernat Veil i Valenona, pares
de Constana
Vilassar Pere Crosanyes Argentona
1394/7/19 Berenguer Poal Tei Francesca, muller, lla de
Bernat Casals
Vilassar
527 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Data De Parrquia A Parrquia
1395/3/16 Bernat Flor, ll i hereu de Gui-
llem Flor
Vilassar Antnia, lla de Bernat Segu Argentona
1395/12/20 Sana, muller de Pere Roig,
aquest i Peric, ll
Vilassar Francesca, lla del difunt
Guillem Morot i Benvinguda
Vilassar
1396/2/22 Francesca, hereva de Pere
Sagalar i Gueraula
Vilassar Pere Serena Vilassar
1397/1/17 Simonet Isern, ll de Sim Isern Alella Constana, lla de Bernat
Casals
Vilassar
1397/2/14 Bernat Ferrer, Guillema i Bernat,
ll
Vilassar Angelina, lla de Bernat
Ferragut
Sant Mart de
Mata
1397/8/14 Francesca, lla dAntoni Veil Vilassar Antoni Campins ll de
Guillem Campins
Vilassar
1300/12/ 28 Bernat Riera i Margarida, lla Vilassar Bernat Colomer, ll de
Salvador
Vilassar
1402/5/30 Arnau Costa i Jaume, ll Premi Bartomeua, lla de Pere
Sabater
Vilassar
1403/7/16 Bartomeu Tria (oncle de Pere) Vilassar Eullia, lla de Salvador
Isern i muller de Pere Tria
Vilassar
1407/6/11 Eullia, lla de Guillem Bergai i
hereva del mas Arola, lies Mas
Vilassar Pere Urestrell Sant Esteve
de Ripollet
1409/1/27 Pere Llull Llavaneres Antnia, lla de Bernat Casals Vilassar
1428/2/8 Antoni Ferrer i ll, Pere Vilassar Francesca, lla de Salvador
Pons
Vilassar
1431/8/8 Jaume Parera, ll i hereu de Pere
Parera
Vilassar Francesca, lla de Guillem
Abril
Vilassar
25
POQUES DAIXOVAR (1369-1483)
Data De Parrquia A Parrquia Import Bns Hip.
1369/12/20 Constana, muller
de Bartomeu Tria
Vilassar Bernat Morot
(germ marit)
Terme
castell de
Matar
1.400 sous
1380/4/8 Benvinguda,
muller de Guillem
Morot i Salvadora,
lla i muller de
Bernat Morot lies
Parera
Vilassar Bernat Morot Vilassar 20 lliures
30 lliures
de 40
1433/7/12 Bartomeu
Cuquet, Salvadora
i Angelina, lla
Vilassar Salvador, ll de
Pere Sabater
Vilassar 20 lliures Mas Cuquet
1483/2/3 Jaume Font, i
Bartomeu Riera,
lies Font
Premi Joan Riera
(germ de
Bartomeu Riera)
Cardedeu 43 lliures
Bernat Casals
(1367/8/25)
Missa aniversari:
Constana,
primera muller
Benvinguda, v-
dua de Pere Serra
(1368/1/16)
Misses: nimes
de na Rosa, la
seva mare i
ascendents
(12 s.)
Agns, muller de
Francesc Riera
(1368/3/17)
2 (1/2
quartera
forment)
Elisenda, muller
de Pasqual Bonany
(1368/8/18)
misses
Pere Castellar
(1371/8/2)
Aniver-
sari:
(quartera
forment)
21. Entre parntesis sindica el que shavia de satisfer per cada missa i el tipus
de missa demanada per a daltres difunts. Les abreviatures s. i d. indiquen sous i diners,
respectivament.
564 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Guillem des Pon,
prevere i beneciat
de laltar de Sant
Nicolau de lesglsia
parroquial de Sant
Gens de Vilassar
(1372/6/9)
2 ani-
versaris
(venda
hort /
cens
famada)
No sesp No sesp. No sesp. A Sant
Nicolau
Misses pels seus
difunts ( a Sant
Gens de Vilassar
i on siguin
enterrats, 50 s.)
Galcer Mart,
donat de la capella
de Sant Salvador
(1377/6/10)
4 anyals
(vinya)
Guillema
dAulovara, vdua
de Bernat dAulova-
ra (1377/8/24)
Aniversaris
(350 sous,
en 10 sous
anyals)
Bernat Flor,
lies Marqus
(1377/11/10)
Misses per a ell i
els seus parents
(50 s. del mas
Flor)
Sana, muller de
Pere Morell, lies
Vilarasa (1379/8/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Sana Marquesa,
vdua de Berenguer
Marqus, lies Flor
(1381/2/28)
Misses per a
ella i els difunts
(100 s.)
Alamanda, muller
dAlemany Eimeric
(1382/6/1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Bernat Serra
(1385/1/8)
3 Misses
Sana, vdua de
Bernat Riera
(1385/10/29)
1 1 1 1 1
1 Misses (
morabat en
franc alou
dun hort)
Misses pels seus
pares i ella (ven-
da dun llenol)
Sana, vdua de
Bernat Riera
(1385/10/29)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Missa a la cape-
lla de Sta. Anas-
tsia de Premi
Sana, muller de
Guillem Matar
(1387/1/13)
1
Jaume Flor
(1387/3/13)
1 1 1 1 1 1
Constana, muller
de Guillem Grau
(1387/4/28)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
1
(4 d.)
565 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesca, rfena
de Pere Banyeres
(1387/11/16)
1 1 1 1 1 1 1
Saurina, muller
de Pere Andreu
(1388/3/2)
1 1 1 1 1 1
Sana, muller
de Pere Llad
(1388/3/2)
1 1 1 1 1 1
Bonanat Canal
(1388/5/7)
1 1 1 1 1 1 Misses
(pacte
venda mas
Canal)
Guillem Vidal
(1388/6/27)
1 1 1 1 1 1
Guillema, muller
de Guillem Vives
(1388/6/28)
1 1 1 1 1 1
Bartomeua, muller
de Bernat Soler
(1388/11/30)
1 1 1 1 1 1
Nicolau, ll dArnau
Castellar, lies Mir,
i de Constana, di-
funta (1388/10/18)
1
Sana, muller de Pere
Roig (1389/ 2/12)
1
Bernat Isern
(1390/7/15)
Aniversaris
(quartera
forment)
Misses
a Sant
Nicolau
Jaume Mart, de
Girona (1390/10/7)
1 1 1 1 1 1 1 10 misses per les
nimes dels seus
pares
Pere Bonany
(1391/4/28)
Misses per a la
seva nima i la dels
seus difunts (50 s.)
Bernat Soler
(1393/4/1)
2
Elisenda, muller
de Bernat Tolr
(1394/7/27)
1 (41 s. i
3 d.)
Benvinguda, muller
de Pere Bosc lies
Dor (1394/9/7)
1 1 1 1 1 1 1
(45 s.)
566 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Peregr Cat, donat
de la capella de
Sant Cristfol de
Vilassar (1395/1/22)
1 1 1 1 1 1
Raimon Claramunt,
prevere i beneciat
de laltar de Sant
Nicolau de lesglsia
de Sant Gens de
Vilassar (1395/11/6)
Cap dany
(1 mora-
bat)
Aniver-
saris
Missa a S. Quint
de Mediona (per
a la seva nima,
la dels seus
difunts parents i
tots els creients)
Saurina, muller
de Guillem Aroles
(1396/2/20)
3
(3 s.)
1 1 1 1 1
Pere Veil (1397/6/7) Misses durant
1 any (100 s.)
Constana, muller
de Bartomeu Tria
(1397/6/23)
1
(33 s.)
Aniversaris
(1/2 quarte-
ra forment:
hort alo-
dial)
Angelina, muller
de Bernat Ferrer
(1397/6/28)
2
(1 s.)
Pasquala, muller
de Salvador Pons
(1397/6/29)
1 1 1 1 1 2 1
Guillemona, muller
de Berenguer Riera
(1397/6/30)
2 1 1 1 1 1 2 misses a Santa
Maria de Mont-
serrat i 1 a Santa
Maria de Beluya
Francesc Pi
(1397/7/2)
10
Salvador Matar,
ll de Guillem
Matar (1397/7/3)
1
(1 s.)
Salvadora, muller
de Berenguer Amat
(1397/7/18)
1 1 1 1 1 1
Elisenda, muller
de Francesc Pi
(1397/7/2)
3 2
Antoni Aulovara, ll
de Joan Aulovara
(1398/8/2)
6
Francesca Saura
(1398/1/6)
5 1 1 1 1 1 Misses durant
10 anys (10 quar-
teres de forment)
567 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Margarida, muller
de Bernat Gur-
dia, de Barcelona
(1399/1/18)
1
Saurina, muller
de Raimon Amat
(1399/6/16)
1 1 1 1 1 1
Francesca, muller
de Pere Cuquet
(1401/6/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Bernat Cartet, de
Moll (1401/10/6)
1 1 1 1 1 1
Pere Ferrer
(1402/4/20)
1 1 1 1 1 1
Antoni Alzina
(1402/9/16)
1 1 1 1 1 1
Francesca, vdua
de Francesc Vidal
(1402/11/6)
1 1 1 1 1 1
Sana, muller de
Jaume Estrany, lies
Soler (1403/9/3)
1 Aniver-
saris (quar-
tera anyal)
Guillema, vdua de
Bartomeu Serra
(1403/9/28)
1 1
Eullia, muller
de Ramon Vidal
(1404/5/30)
1 missa
durant 8
dissabtes
amb 4
preveres
1 1 1 1 1 1 Missa a capella
de Santa Mar-
garida i portar-
hi cera (1 sou)
Sana, vdua
de Guillem Gero-
nella, de Cabrera
(1404/6/5)
1 1 1 1 1 1
Guillem Aroles, de
Vilassar (1404/6/5)
1
Sim Isern
(1404/12/14)
1 1 1 1 1 1
Elisenda, muller
dArnau Castellar
(1405/3/8)
1 1 1 1 1 1
Alamanda, muller
de Guillem Car-
bonell (1406/5/18)
1 2 1 1 1 1
Constana, muller
de Bernat Colomer
(1406/10/10)
1 1 1 1 1 1 1
568 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Bartomeu Torner,
de Matar
(1407/1/25)
1 1 1 1 1 1
Joan Perell
(1408/1/20)
1 1 1 1 1 1
Elisenda, vdua
de Bernat Agell
(1408/4/10)
1 Novena
Pere Vives
(1408/6/26)
1 1 1 1 1 1
Constana, muller
de Bernat Galcer
(1408/10/25)
1
Bernat Ferrer
(1409/10/28)
20 misses per
parents difunts
(20 s.)
Bernat Isern, ll
de Salvador Isern
(1410/4/13)
1
Pasquala, muller
de Salvador Isern
(1410/4/27)
1 1
Angelina, muller
de Miquel Casals
(1410/5/2)
1 1 1 1 1 1 missa a Santa
Anastsia i a la
Cisa, de Premi
Jaume Casals, ll
de Pere Casals
(1410/5/12)
1
Miquel Casals,
ll de Pere Casals
(1410/5/17)
1
Francesca, muller
de Pere Bonivern
(1410/5/30)
1 1 1 1
Guillem Rafart
(1410/7/28)
1
Francesca, vdua
de Pere Palau, de
Matar (1411/10/21)
1
(1/2)
Trentenari ( a
Matar i a esgl-
sies de Vilassar)
Jaume Roudors
(1412/5/8)
1
Sana, muller
de Pere Sabater
(1413/10/23)
1
Pere Sabater
(1413/10/29)
1
569 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Margarida, muller
de Salvador Colom
i lla de Bernat
Riera (1413/11/25)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
Francesca, vdua
de Pere Bonanat
(1415/4/7)
1 1 1 1 1 1
Sana, vdua de
Bernat Juli (1416)
1
Constana,
vdua de Pasqual,
dArgentona i lla
de Pere Dilmer, de
Vilassar (1416/1/30)
1
Guillemona, muller
de Bernat Ferrer
(1417/1/2)
1
Bernat Soler, de
Matar (1422/10/21)
1
Antnia Dilmera,
rfena dAntoni
Dilmer (1422/10/25)
1
Jaume Roudors, ll
de Jaume Roudors
(1423/7/10)
1
Eullia, muller
de Bernat Tolr
(1423/9/24)
1 Cap dany
Aniversaris
Benvinguda, muller
de Guillem Morot
(1424/3/12)
1 6 misses per na
Tolrana
Francesca, muller
de Bartomeu Marc
(1424/12/3)
2
(2 s.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
1
(16 d.)
Valen, muller
de Bernat Casals
(1425/1/17)
1
Alamanda, muller
de Guillem Abril
(1425/7/8)
1
Antoni Parera
(1425/10/2)
1 Aniversari
anyal de
4 s. (ns a
60 sous)
Francesca, muller
de Bartomeu Fone-
let (1427/12/27)
1
Berenguer Pons
(1428/3/1)
1
Alamanda, vdua
de Bernat Avella
(1428/4/15)
1
Bernat Tolr
(1417/1/19)
1
(2 s.)
1
(6d)
1
(6d)
1
(6d)
1
(6d)
1
(6d)
1 -- 2 trentenaris:
1. nima de
Bernat Tolr, avi
(33 s.)
2. nima de Pere
Tolr, pare (33 s.)
571 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Sana, muller de
Pere Pi (1417/1/22)
1
Bernat Morot
(1417/4/22)
1
Bernat Vidal
(1417/6/8)
1 Oci de prevere
Novena
Caterina, muller
dAntoni Parera
(1417/12/28)
2
(2 s.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1 1 missa a Santa
Maria de Mont-
serrat (2 s.)
Agns, muller
de Pere Serena
(1418/7/22)
1
Pere Riera
(1418/2/20)
1
(12 d.)
Constana, muller
dAlemany Eimeric
(1418/4/7)
1
Rmia, muller de
Pere Riera (1418/9/8)
1
Pere Sagalar
(1418/10/11)
1
Pere Bonivern
(1419/5/4)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1 Cap dany
Benvinguda, vdua
de Francesc Riera
(1419/6/24)
1
Constana, muller
de Nicolau Colomer
(1420/4/22)
1
Francesca, vdua de
Berenguer Saura
(1421/5/24)
1
Eullia, muller de
Guillem Rafart
(1421/8/10)
1
Salvador Ser
(1421/9/5)
1 Aniversaris
(mare, pare i
difunts
parents,
9 s. del mas
Canal)
Margarida, muller
de Miquel Casals
(1448/7/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
575 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesc Roudors
(1449/2/15)
1
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Margarida, muller
de Salvador Co-
lomer (1449/7/14)
1
(1 s.)
Cap danys
Salvadora, muller
de Pere Morot
(1449/7/14)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Antoni Tolr
(1449/7/25)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Cap dany Novena
Antnia, muller de
Bartomeu Casals
(1449/7/28)
1
Francesca, muller
de Bernat Tolr
(1449/7/28)
1 Cap dany
Rafaela, muller
de Gaspar Vicens
(1449/8/14)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Pere Pons, lies
Tria (1449/8/16)
1 Cap dany
Angelina, muller de
Nicolau Gener, lies
Vilar (1449/8/17)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Antnia, muller
de Pere Sabater
(1449/8/21)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Pere Lana, de Bi-
gorra (1449/8/27)
Missa (altars de
parrquia, on
sigui enterrat a
1 s. cada una)
Avinent, muller
de Salvador Pi
(1450/5/18)
2
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Caterina, vdua
de Salvador Mas
(1450/10/30)
1
(1 s.)
Eullia, muller de
Salvador Colomer
(1450/11/22)
1
(1 s.)
Bernat Serra
(1451/6/13)
1
(1 s.)
Pobres i
missa anyal
(quartera
forment
neta)
Guillem Abril
(1451/8/22)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Salvador Abril
(1451/8/26)
1 1 1
Joan Camps
(1451/11/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Missa altars de S.
Pere de Premi i a
capelles de Premi
(1 s. cada una)
Joana, muller de
Bernat Dilmer
(1451/12/29)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Nicolaua, muller de
Bartomeu Colomer
(1452/4/4)
1
(1 s.)
1
Bartomeua, vdua
de Bernat Vidal
del mas Gordey
(1452/5/22)
1
(1 s.)
Angelina, muller
dAntoni Tolr
(1452/7/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Bartomeua, muller
de Joan Estrany
(1453/8/12)
1
Francesca Tolrana,
muller de Bernat
Tolr (1454/12/12)
1
Pere Pons, de
Cabrera (1459/6/28)
1 Cap dany 2 misses altars
de Sant Feliu
de Cabrera i de
Santa Maria
(12 d. cada una)
Blanca, muller
de Pere Parera
(1462/4/29)
2
(4 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Antoni Carbonell
(1462/8/26)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1 1 1
Gabriel Carbonell
(1463/6/13)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1 1 1
Jaume Parera, ll
de Pere Parera
(1464/2/25)
2
(4 s.)
2
(4 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Antic Serra
(1465/2/12)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
577 LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486)
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Constana, muller
dEsteve Vidal
(1465/11/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Joana, lla de Sal-
vador Colomer de
Munt (1466/1/9)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Antnia, muller de
Jaume Roudors
(1466/1/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Caterina, vdua de
Bartomeu Marc
(1467/6/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Novena
Constana, muller
dAntic Pons
(1468/6/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Francesca Rafarda
(1470/7/18)
Missa (1 s.)
Jaume Roudors
(1471/2/4)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Caterina, vdua
de Salvador Mas
(1474/3/1)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Salvador Dilmer
(1477/2/16)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Joana, muller de
Salvador Campins
(1477/4/22)
Trente-
nari
Santa
Creu
Cap dany
Blai Mas (1478/5/1) 1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Cap dany
Angelina, muller de
Salvador Cuquet
(1478/5/6)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12d)
1
(12 d.)
Pere Pons, ll
dAntoni Pons
(1479/3/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Caps
dany
Pere Ferrer
(1480/3/25)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
Pere Veil de la
Serra (1480/10/3)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
(12 d.)
1
Jaume Serra
(1483/5/15)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1 Cap dany
Antnia, muller
dAmador Bonivern
(1483/5/22)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
Antnia, muller de
Miquel Carbonell
(1483/6/1)
3 3 3 1 1 1 1 Cap dany Misses de ter
578 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Aniversaris Altres
Altar
Major
Altar Sta
Maria
Altar S.
Nicolau
Santa
Creu
Sant
Cristfol
Sant
Salvador
Francesc Duran
(1483/6/19)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1
(6 d.)
1 7 misses en honor
de la Verge Maria
Amador Bonivern,
vidrier (1483/9/8)
1 7 misses a les
capelles de la
parrquia
Eullia, muller
de Pere Marqus
(1483/11/16)
1 7 misses a les
capelles de la
parrquia
Marc Rahull
(1483/11/2)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
Antnia, muller de
Salvador Vervol
(1486/12/2)
1 7 misses a les
capelles de la
parrquia
37
DEMANDES DE MISSES DELS TESTADORS/ES DE SANT PERE DE PREMI
(1462-1488)
22
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Altar
Major
Altar
S. Antoni
Altar
S. Nasari
Altar
S. Rafael
Santa
Anastsia
Sta. Maria
de la Cisa
Sant
Mateu
Antnia, muller de Bernat Maci
(1462/11/14)
1
(1 s.)
1
(1 d.)
1
(1 d.)
Clara, muller de Salvador Cabs,
lies Folgueres (1462/11/14)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
+
Guillem Pujol (1463/4/19) +
Margarida, vdua de Pere Boter
(1463/5/27)
2
(2 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)
1
(1 s.)