Franquisme Contra Esquerra Tripa

JOSEP MARIA SOL I SABAT
Oriol Dueas Iturbe
EDICI CORREGIDA I AMPLIADA (ELECTRNICA)

SETembre de 2013
Primera edici: desembre de 2007
Edici corregida i ampliada (electrnica): setembre de 2013
2007 de Josep Maria Sol i Sabat i Oriol Dueas Iturbe
de les caracterstiques daquesta edici:
2007 de Fundaci Josep Irla
Calbria 166 entresl 08015 Barcelona
Corregit per Aina Domnec
Compost i compaginat per Jordi Vinyets
Imprs per Offset Color
Dipsit legal: B-46394-2007
Aquesta obra ha rebut una subvenci del

sumari
9
Ra de lestudi
11
Aproximaci al republicanisme catalanista:
lacisme, progrs social, fet nacional, esperana cultural
17
El pes de la revoluci i la guerra en levoluci dERC
Els ajuntaments i la vida municipal des de la revoluci al predomini comunista i fins al final de la Guerra
21
Locupaci militar de Catalunya: repressi, burocrcia,
ideologia, societat i poltica franquista en la immediata postguerra
31
La derrota: quedar-se a labast de la repressi o lexili
35
La repressi contra ERC
41
Els consells de guerra
51
Anlisi del mn penal de postguerra
55
Anlisi de la repressi franquista als alcaldes dERC afusellats
69
Relaci biogrfica de la repressi.
Fitxes biogrfiques dalcaldes dERC afusellats
161
Lassassinat del diputat dERC
i president del Futbol Club Barcelona Josep Sunyol i Garriga
167
El cas de lexecuci del diputat dERC Josep Fbrega
171
Crim destat.
Lexecuci del president Llus Companys
191
Valoraci global
193
Arxius consultats
195
Bibliografia
relaci de sigles
CNT Confederacin Nacional del Trabajo

CTV Corpo Truppe Volontarie
EC Estat Catal
ERC Esquerra Republicana de Catalunya
FAI Federacin Anarquista Ibrica
FET Falange Espaola Tradicionalista
GMN Glorioso Movimiento Nacional
JONS Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
POUM Partit Obrer dUnificaci Marxista
PSUC Partit Socialista Unificat de Catalunya
SU Sumarssim dUrgncia
UGT Uni General de Treballadors
UR Uni de Rabassaires
ra de lestudi
Quants alcaldes dERC foren afusellats pel franquisme? Aquesta s la pregunta que volem con-
testar en aquest llibre.
Malgrat que accedint als arxius que conserven la documentaci sembli fcil la resposta, aques-
ta no s tan difana com a priori hom pugui pensar. Aleshores, en el perode republic, la majoria
de la gent es definia desquerres o de dretes, sense gaires matisos partidistes.
El nostre treball s una investigaci histrica, una recerca que abasta fets del passat del pas. El
seu fruit s un llibre dhistria, un treball que dna resposta a un encrrec de la Fundaci Josep Irla
per avanar en el coneixement dun temps, un perode, ple desperana, estroncat, per, per un cop
destat militar que en fracassar a Catalunya va donar origen a una Revoluci sense precedents en la
histria de la humanitat, i a tot lEstat espanyol, una Guerra Civil ferotge i fratricida. Una Guerra
Civil, tot i que nascuda fora del nostre pas, va ferir de forma profunda, densa, terrible i duradora la
societat catalana. La seva petja influencia encara el nostre present cultural, social i poltic.
La cada cop ms rica bibliografia publicada sobre la Guerra Civil i la repressi franquista ens
ha servit per poder completar de forma creixent lanlisi del context de lpoca, lactuaci del
partit que fou majoritari durant la Repblica i la Guerra Civil, ERC, i el preu que el nacionalisme
espanyol violent i sectari, el franquisme, va fer pagar en sang al partit catalanista republic.
Cal recordar un fet, destacar un avs que cal tenir sempre en compte: la Revoluci i la Guerra
Civil van extremar i radicalitzar postures, de vegades els mateixos testimonis de lpoca discre-
pen dels atorgaments poltics de partit atributs. Sigui en les denncies, sigui fins i tot en la
militncia que descriuen els mateixos familiars o coetanis. Nosaltres hem fet cas de la documen-
taci i acusaci per la qual aquests homes van ser acusats, condemnats i finalment executats: ser
dirigents poltics, de ms o menys projecci, dERC.

9
el franquisme contra esquerra
A partir de tot el que sha investigat i sabut fins ara, de nou podem avanar en les raons profundes
de per qu alguns poltics sobretot a escala de crrecs locals, els ms propers a la gent fugiren
del pas cap a lexili abans que fossin capturats per les tropes franquistes i per qu altres no ho feren.
Tamb la conseqncia daquesta darrera decisi per als qui optaren quedar-se a Catalunya.
El que hem fet per escriure, des de dades indiscutibles, la repressi contra els alcaldes dERC
afusellats ha estat:
Investigar a lArxiu del Tribunal Territorial III. Govern Militar de Barcelona, els consells de
guerra que patiren tots els alcaldes dERC que foren executats. Aquesta recerca ens ha perms
saber aspectes fonamentals dels motius pels quals aquelles persones foren mortes i, de manera
ms genrica, el funcionament de la justcia franquista durant els anys de la postguerra civil.
A ms a ms del fons documental del Govern Militar de Barcelona, hem treballat amb els his-
trics de les presons provincials que hi ha repartits per diferents arxius de Barcelona, Girona,
Lleida i Tarragona.
Hem consultat la bibliografia relacionada amb el tema de lestudi, tant la que fa referncia al
tema de la Guerra Civil i la repressi franquista dabast general com els llibres que de forma
ms concreta o en lmbit local tracten aquests temes.
s un estudi prolix, dur, per necessari. Sense la gentilesa i professionalitat dels arxivers dels
fons consultats arreu de Catalunya, aquest estudi no hagus estat possible. Hem de fer extensi-
ble aquest agrament a la Fundaci Josep Irla i als seus responsables, Josep Vall i ngel Ramos.
Tamb el fem extensible a Jordi Oliva per indicar-nos aquest projecte. Es tracta duna recerca
concreta i monogrfica que hem fet amb voluntat de rigor i honestedat, des de la ms variada
temtica dels partits que jugaren un paper clau en la histria de Catalunya a qui en foren els
actors principals.
Tot el conjunt ens ajuda a entendre ms b una de les conjuntures temporals ms dramtiques
que hem viscut. El fet de poder-ho estudiar, analitzar i interpretar s propi dun pas que confia
en si mateix i no tem, de cap manera, enfrontar-se al seu propi passat.

10
Aproximaci
al republicanisme catalanista:
lacisme, progrs social,
fet nacional, esperana cultural
Tothom, de forma general, estaria dacord a afirmar que els valors predominants del republica-
nisme a la societat catalana dels anys 1930 serien, grosso modo: fet nacional, progrs social, lacis-
me, llibertat i esperana cultural.
Trobarem molts antecedents que ens expliquessin la ra daquests pressupsits; nhi havia
un, per, que era molt fonamental: la llunyania pretrita dels governants espanyols a fer front als
interessos reals de la poblaci, dencarar els seus problemes o de buscar solucions en una societat
que, en el seu conjunt estatal, era de les ms injustes dEuropa.
En el cas especfic prpiament catal s indiscutible que el pes de la Renaixena, el seu afany
culturalitzador, malgrat un marcat historicisme tradicional que la impregnava, va sacsejar ho-
mes i dones, idees, ciutats i pobles, entitats culturals de tota mena i condici, i pertot arreu va
arribar, amb ms o menys impacte, la seva influncia.
La catalanitat, el carcter o esperit propi dels catalans shavia mantingut des de 1714 malgrat
la imposici militar de les lleis del Regne de Castella, el liberalisme que al llarg del segle XIX
conculc drets histrics i furs catalans, la divisi provincial de 1833 que esquarter Catalunya i li
arrabass lespecfica i prpia divisi territorial o lensenyament obligatori, mai no complet, que
ignorava la llengua catalana i seguia la tradicional voluntat de genocidi lingstic i cultural.
El republicanisme havia anat quallant com a alternativa poltica en una Espanya retardada,
pobra i centralista. Ladmiraci als pasos que eren repbliques enlluernava de forma acrtica
els esperits ms oberts del poble catal. El republicanisme de vegades a Catalunya agafava el
concepte de civilisme, que s una mena de filosofia poltica laica, que sintetitza elements liberals
i comunitaris i que considera que lnic govern legtim s el del poble, pel poble i per al poble.

11
Aqu cal afegir que, desprs del fracs de la via insurreccional del carlisme cal recordar que
el carlisme i el federalisme del segle XIX eren la cara i creu duna moneda que tenien un aspecte
com compartit, el particularisme catal, aquest per tradici, per ser el poble sense idees
com emfticament afirmava Karl Marx, per poble al cap i a la fi, aquest havia derivat de forma
majoritria vers el catalanisme conservador. Quan el 1901 aparegu de forma imparable la Lliga
Regionalista, partit dels ms moderns amb referncia a la seva poca dels que hi ha hagut a
Catalunya i Espanya, que defensava els interessos dels dirigents industrials i de la burgesia del
pas, tamb del sector de propietaris agraris, alhora duia modernitat i progrs que beneficiaven
a tothom, fet que ajuda tamb a explicar el per qu dels seus xits electorals de 1901 fins al 1923.
En ser accidentalista en la forma de govern, donava a entendre que mentre la Monarquia no per-
judiqus Catalunya no en seria belligerant, per aix se lacceptava, sense cap entusiasta adhesi,
perqu en la mateixa argumentaci quedava implcit que era una forma arcaica de govern.
El catalanisme bevia dun ressorgiment poders i general nascut al cor de les classes populars
que sexpressava en totes les manifestacions sociopoltiques i culturals. La crisi finisecular espa-
nyola de 1898 amb la derrota i el desastre absolut, sense palliatius, a les batalles navals de Santi-
ago de Cuba i Cavite a les Filipines, que va dur a la prdua de les colnies espanyoles a ultramar
i a la independncia de Cuba, Puerto Rico i les Filipines, no tan sols va colpir els sectors poltics
espanyols i va provocar un ja nhi ha prou de la generaci de 1901, que deia en Jaume Vicens
Vives, a la conscincia dels capitans dindstria catalans i a la burgesia del pas en veure en perill
els seus interessos de classe, sin que aquelles fracassades aventures colonials a qui ms havien
afectat en el nombre de morts, i vctimes per sempre, era la poblaci pagesa, menestral, obrera
i popular. El cost hum de les guerres colonials va ser molt elevat; sha de dir que hi hagu, com
arreu dels pasos colonials, ms oposici a la participaci en la guerra, en les guerres, que no un
conscient i elaborat discurs ideolgic anticolonial, per que s que va provocar una fossa impor-
tant entre les classes dirigents espanyoles i el seu sistema de govern, la Monarquia, una fossa que
a ms de culpar-la de tots els estralls soferts va ajudar a desautoritzar-la amb una extraordinria
prdua de prestigi i popularitat.
La cicatriu inesborrable del 1898 faria decantar encara ms els sectors populars, la base del
catalanisme cada cop ms hegemnic, vers el somni duna societat catalana ms moderna, ms
lliure, ms justa, ms igualitria. Aix lligava amb les prdiques i tot el propagandisme del repu-
blicanisme del XIX, ja que, tot i haver fracassat durant la I Repblica del 1874, hom podia llegir en
la renovada catalanitat activa aquell concepte de Pau Claris parlant dels monarques del XVII que

12
JOSEP MARIA SOL I SABAT ORIOL DUEAS ITURBE
volien governar Catalunya els homes van fer als reis; no els reis, als homes.
Hom ha explicat que els conceptes bsics del republicanisme els trobem mpliament i con-
tnuament compartits per la tradici cultural catalana moderna. Aix, sha destacat que intel
lectuals com el primer Eugeni dOrs, obviant el vedetisme i oportunisme poltic posterior buit
de qualsevol planteig i ambici poltica noble, la idea del republicanisme apareix com a teoria de
la forma civil de convivncia, un pargraf conegut i citat seria el fragment: En el ver republic,
lactivitat en qualsevulla de ses formes, se vesteix desperit pblic. Aix, tot el mn clssic s
essencialment poltic, cvic: el ciutad, sa famlia, sa filosofia, son art, sa cincia, sa moral, sos
modals, sos esports, tot. La literatura clssica s una literatura republicana. Lesperit pblic s la
nota essencial del classicisme.1
El progrs social consubstancial amb lideal republic era, i s, el lgic equivalent a les bases
socials majoritries que tenia en el primer ter del segle passat, s a dir, els obrers i la menestralia,
els pagesos petits i mitjans propietaris fins arribar a jornalers sense terra. Tot un conjunt de sectors
populars que es movia entre amplis marges dels moviments socials del mn de la indstria i de la
ciutat, del mn rural i del camp. Seria erroni no tenir en compte uns factors de sensibilitat social,
formaci cultural i ideolgica que superen aquest esquema dadhesi al republicanisme. Aix s
el que explica la presncia al seu ideari, com a defensors actius de la Repblica, de professionals,
intellectuals, persones de mentalitat oberta i progressista i fins i tot gent adinerada i de casa bona
que comparteix la voluntat de transformaci i evoluci de la societat a partir duna millora real de
la sociabilitat mitjanant una correcta i honesta gesti de la res publica, de la cosa pblica.
La cultura poltica del republicanisme tenia com a ideal immediat aconseguir una forma de
govern republicana. Per aix trobem en ateneus, centres obrers, casinos, foments culturals i ar-
tesanals, centres democrtics i progressistes, cases del poble, etc., tota mena despais dacci col
lectiva, mitjanant conferncies, cursos, fundaci descoles, revistes, premsa, opuscles, auques,
dibuixos i la ms variada expressi popular; elements que podem considerar tamb deducaci,
formaci i inducci de valors republicans.
El republicanisme catal era poc sensible davant el mn de la dona i un posicionament ms
clar del seu paper en la societat, el feminisme. Greuge que era molt ms acusat en el mn ms
feble i menys ests a nivell general del republicanisme espanyol, per ra de la major complexitat
i riquesa cultural i formativa de la societat catalana. Malgrat tot, en els rengles dels republicans
1 DOrs, Eugeni. Per a la reconstrucci de la ciutat. El Poble Catal, II, nmero 44, 9 de setembre de 1905, pp. 6-7.

13
catalans, ERC hagu un destacat component reivindicatiu per igualar el pes electoral, poltic i
representatiu de la dona; ns un exemple el fefaent treball coordinat per Dolors Ivern.2
El carcter laic del republicanisme catal derivava de lacceptaci conceptual del principi que
era la voluntat popular qui havia de dirigir lEstat. Lacitat que molt sovint derivava en lacisme
per aconseguir fer disminuir el poder de lEsglsia, fos en la seva capacitat econmica com en la
social, educativa i cultural. Lacisme ents com una acci cvica integradora, que suma valors
cvics comuns; sovint, s innegable, hom manifestava actituds anticlericals. Darrere lexpressi
conceptual de pensament lliure per part dels dirigents i pensadors republicans la gran massa
de la poblaci popular hi llegia, no llibertat de conscincia, sin lacusaci concreta, el fet de
voler posar el dit a lull al mn clerical davant el quasi monopoli religis de lEsglsia en valors
espirituals i una denncia cap a tota lmplia xarxa descoles i centres educatius en mans dordes
religiosos i centres eclesistics.
A les acusacions des de posicions no republicanes de ser responsables datacs a lEsglsia, la
resposta de defensa donada per rebutjar aquestes acusacions era que de cap manera els republi-
cans no anaven contra els drets particulars de cap religi, de cap sentiment religis, ni de cap
creient. El que reivindicaven era la separaci entre lEstat, i la gesti de la res publica i la religi.
La llibertat del republicanisme sha dentendre com a rebuig especfic i concret del mn que vi-
via la Catalunya de lpoca. El republicanisme i lexpressi reclamada de la llibertat de Catalunya
de tants pensadors i publicistes dels menys coneguts fins a Valent Almirall, per que en conjunt
aportaren un constant gavadal conceptual i feren propaganda de la idea a cavall dels segles XIX i
XX, era una amalgama que sumava enyorances i raons histriques i nacionals, culturals, lings-
tiques i socials.
Des de posicions basades en el federalisme i dun cada cop ms negat unitarisme, els models
dorganitzaci de la societat, els projectes poltics es consideraven possibles noms en una Ca-
talunya lliure, sense cap jou. Molt sovint, la llibertat, majoritriament admesa, era vista en una
Catalunya republicana reconeguda per una Espanya tamb republicana; la concreci de com i
quina manera seria aquest reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya no es definia
de forma concreta i precisa.
En lhoritz darribar algun dia a la Repblica un paper clau era leducaci i la cultura. Els
nens i joves havien de ser educats des duna perspectiva descola gratuta, pblica, aconfessional
2 Ivern, Maria Dolors. Les dones dEsquerra (1931-1939). Fundaci Josep Irla. Barcelona, 2007.

14
i mixta. Els esforos de qui sesmeraven per fer crixer els planons de la gent jove en carcter
republic eren molts. La realitat, per, sovint estava molt allunyada daquest sentit desig.
Educaci i cultura republicana que hom sesforava per introduir a tots els llocs en qu el ven-
tall de lampli espectre republic ho fes possible. La cultura, la gent de cultura, el fet de posseir
cultura, era smbol de prestigi i respecte en la visi del mn republicana; per aquest motiu exis-
tien tants autodidactes, que trobem tant en els medis menestrals com obrers, menys en el mn
rural, per dacusada presncia local.
La suma de largumentari ideolgic i conceptual, de les esperances i illusions del republicanis-
me catal, lhavia de fer la Generalitat. Era lesperana que es va obrir el 14 dabril de 1934 amb la
proclamaci de la Repblica Catalana per part de Francesc Maci, lAvi, rpidament tallada darrel
per la II Repblica Espanyola i transformada, noms en 72 hores, en Generalitat de Catalunya.
Lacceptaci va ser massiva, no absoluta: els ms ferms defensors de la Repblica Catalana,
lluitadors i resistents contra el centralisme espanyol i la Dictadura del general Primo de Rivera,
es van sentir trats, per lautonomia amb la Generalitat i el vague programa que hom intua de
profunda sensibilitat social i nacional feia que el corpus republic espers que aleshores es pogu-
s fer una transformaci real de lestructura poltica, administrativa i econmica de Catalunya.
Per aix quan hom ha de definir uns trets especialment assenyalats de laplicaci de lEstatut
dAutonomia de Catalunya per la Generalitat Republicana es destaca la labor especialment efec-
tuada en lmbit de lensenyament i la cultura, malgrat la limitada capacitat dautofinanament.
Lensenyament pblic era de competncia estatal, la Generalitat va optar per desenvolupar un
ensenyament pblic propi, catal, en qu la pedagogia ms moderna marqus la pauta educati-
va. El record nostlgic daquells anys ha estat en limaginari collectiu del pas, sovint poc crtic
perqu estava molt centrat en la mirada posada bsicament a la ciutat de Barcelona. Es parla de
lInstitut Escola, densenyament secundari, o de la voluntat de renovaci de lEscola Normal, de
les escoles destiu, de les colnies escolars o de noves biblioteques.
Pertot arreu, en tot lloc, en totes les conselleries, ms projectes que concrecions per culpa
dels avatars poltics que tant reprimiren i represaliaren Catalunya. Des del triomf de la dreta
espanyola ms centralista, el novembre de 1933, passant pels Fets dOctubre de 1934 i la posterior
repressi contra el republicanisme catalanista durant el Bienni Negre, fins al febrer de 1936 i la
victria electoral del Front dEsquerres a Catalunya i el Frente Popular a Espanya, lesclat de la
Revoluci i la Guerra Civil i la derrota militar contra els rebels franquistes estroncaren iniciatives
de tota mena.

15
Certament foren pocs anys dautogovern; la comprensi i el respecte al dret dels catalans com
a naci amb especfica personalitat van avanar poc malgrat que hi havia un govern republic a
Espanya. Per el poble de Catalunya, fins arribar a la fractura de la Guerra Civil i la Revoluci,
don suport, com poques vegades a la histria contempornia del pas, a la seva instituci i al
nombre extraordinari diniciatives i fets realitzats pel Govern de la Generalitat.

16
El pes de la revoluci i la guerra
en levoluci dErc.
Els ajuntaments i la vida municipal
des de la revoluci al predomini comunista
fins al final de la Guerra
La victria popular de juliol de 1936 va ser heterognia i variada en tot el territori catal. Tota la
recerca sobre el procs revolucionari reconeix que qui simpos de forma majoritria fou la CNT-
FAI; aquesta afirmaci, per, ha estat poc matisada. Caldria veure que a lallau de noves trans-
formacions i illusions generals que van produir-se vers un canvi radical de totes les estructures i
relacions socials hi va haver sempre en la composici dels comits apareguts arreu de tot el pas,
fossin del partit o organitzaci que fossin, una radicalitzaci de les seves postures ideolgiques.
Si hom accepta que hi hagu una atomitzaci del poder, si a cada lloc el comit revolucionari
tenia una especificitat diferenciada per ra dels homes que es faran crrec del poder, que, cal no
oblidar-ho, era el poble en armes i actuava sota limpacte dun apassionament desbordant, si ens
apropem a tots els comits sorgits a cada un dels pobles, ciutats i comarques del pas i veiem la
seva actuaci municipal, sovint hi trobem una relaci, complicitat o convivncia que desmenteix
la creena que tots els ajuntaments es van desfer per la fora abassegadora dels comits revolu-
cionaris.
La subordinaci dERC a la Revoluci s indubtable. Els dirigents i el partit, si es vol lesperit
collectiu de la gran majoria dels votants dERC, no eren revolucionaris; s que eren ferms radicals
de la transformaci de la societat catalana, per revolucionaris no ho eren. Al carrer, al mn del
treball i leconomia, en la concepci de molta gent en aquells primers dies i mesos, el que havia
triomfat era la Revoluci. Aix no evit veure-hi posicions diferents que aviat marcarien estrat-
gies i fins i tot enfrontaments entre si mateixos.
Un estudi rigors sobre levoluci municipal a tot Catalunya durant la Guerra Civil, ara per
ara inexistent, ens aportaria ms comprensi de com a poc a poc es reorden el poder local a

17
Catalunya. Ara b, shauria de destacar que la subordinaci dERC davant el fet revolucionari no
deix el partit sense un grau significatiu de poder.
El poder poltic de la Generalitat estigu durant tota la guerra en mans del president Llus
Companys, destacat home dERC. No sha de menystenir que el 9 de novembre de 1937 va ser con-
firmat com a president de Catalunya, per cert en la mateixa sessi en qu el Parlament amb
mnima vida poltica durant tota la guerra prorrog la legislatura fins al final de la guerra.
Fa anys lhistoriador Pierre Vilar en els seus estudis pioners sobre la Guerra Civil espanyola
va destacar lcidament que, malgrat que inicialment noms es toler la pervivncia de la Gene-
ralitat, per raons dequilibris poltics i de partits i visions estatals i internacionals, la instituci
de govern del pas no podia assegurar ni la prpia vida dels seus consellers lobligada fuga a
lestranger den Ventura Gassol, conseller de Cultura, o Josep Maria Espanya, conseller de Go-
vernaci, a causa de les amenaces de la FAI, en sn lexemple ms colpidor, per que malgrat
tot la Generalitat va gosar legislar, fet que seria molt important de cara a un futur proper. Sobre-
tot desprs del Fets de Maig de 1937.
O b encara que les forces revolucionries mai no van ocupar plenament tot el poder poltic
el cas de ms relleu seria el Comit Central de Milcies Antifeixistes ni leconmic lagost
de 1936 la Generalitat intervingu el Banc dEspanya i les delegacions dHisenda. I la llista seria
prolixa i complexa, com ens han mostrat els estudis que shan realitzat sobre lobra de Govern
de la Generalitat durant el perode 1931-1939.1 Certament en el perode de guerra disminueix la
tasca de govern, per alhora napareixen de noves i de prou significaci. Des de la creaci del
Comissariat de Propaganda, en mans gaireb exclusives dERC, fins al control de la radiodifusi
de forma similar. Sense oblidar el paper predominant que tingu la Conselleria de Justcia o b
encara, amb totes les mediacions que hom vulgui, una Conselleria de Defensa.
ERC, sent el partit majoritari en el Govern, no assum de bon grat la coparticipaci en el pro-
cs revolucionari, afirma Ramon Alquezar. Per raons controvertides tampoc no opt per avortar
la revoluci, cosa que feu que intents frenar-la i reconduir-la. Lestratgia fou manifesta i pbli-
ca: enquadrar el moviment revolucionari a les institucions.
A partir del setembre de 1936 aquest fet comen a ocrrer.
ERC, partit de profunda sensibilitat social, popular i populista, amb voluntat reformista, du-
rant la guerra accentu el seu tarann socialitzant. Malgrat lexistncia de dos corrents diferents
1 Bonamusa, Francesc (dir.) Generalitat de Catalunya. Obra de Govern 1931-1939.

18
davant lanarcosindicalisme, sacab imposant la que acceptava la collaboraci amb la CNT-FAI.

Seria la duns homes clau dins el partit: Companys, Tarradellas, Pi i Sunyer, Llus Mestres. La
ms explcitament nacional va ser derrotada, o silenciada i perseguida; era la que representaven
Joan Casanovas, Ventura Gassol, el Dr. Sol i Pla i els dirigents dEstat Catal, Torres i Picart, o
Gabriel Xammar.
Desprs dels Fets de Maig de 1937, a les fractures internes que hi havia hagut a ERC en ser
acusada de connivncia amb la Revoluci i de desdibuixar el projecte democrtic i catalanista en
sotmetrel a un ali, anarcosindicalista i espanyolista, aparegu un altre punt dacusaci tamb
molt dur, el de sotmetre la poltica del pas als interessos del PSUC. EL Partit Socialista Unificat
de Catalunya, fundat els primers dies de la guerra per la suma de sensibilitats marxistes diferents
amb un fort pes de la identitat nacional, en el decurs del conflicte bllic cada cop va quedar ms
a merc de les directrius sovitiques, tot i el fet de seguir una poltica reformista que refreds
els nims revolucionaris, per exemple amb el retorn a la petita propietat, tot amb lobjectiu de
guanyar la guerra; el cert s que la seva actuaci seguia i formava part duna poltica estatalista,
republicana i espanyolista, que menystenia la personalitat de Catalunya i les seves institucions i
amb una ingerncia permanent de lEstat.
Les acusacions mtues entre la Generalitat i lEstat per les competncies exercides i conculca-
des eren lexterioritzaci duna manca de sintonia i projecte social i poltic entre ambds governs,
que la derrota militar desdibuix, tema tamb poc estudiat.
Levoluci interna dERC durant la guerra s poc coneguda. Molts dels seus militants es van ra-
dicalitzar, i per aix una xifra desconeguda daquests es van afiliar a des de la CNT-FAI fins al PSUC,
i no tant al POUM, pel que sembla. Quants en cada organitzaci? En quin calendari succe?
ERC va perdre poder, influncia i militants, fet ms que lgic si tenim en compte el trencament
entre lideari que defensava i la realitat canviant que simpos en els tres anys de guerra. Per
la fidelitat al partit, al pensament democrtic, republic i catalanista amb una dosi acusada de
liberalisme, ents en el sentit ms profund de defensa de la llibertat, explica el comproms perso-
nal i poltic de molts dels seus homes i dones que des dels ajuntaments maldaren per la defensa
daquests valors malgrat els esculls i reptes que van haver de viure com a alcaldes i responsables
de les seves ciutats i pobles.

19
Locupaci militar de Catalunya:
repressi, burocrcia, ideologia,
societat i poltica franquista
en la immediata postguerra
La bota militar franquista va trepitjar per primer cop Catalunya el 27 de mar de 1938. Desprs de
vint mesos de guerra lexrcit rebel aconseguia un dels seus mxims objectius: tenir Catalunya a
la punta de la baioneta, tal com havia declarat Serrano Suer, ministre de Governaci del Govern
de Burgos i cunyat del general Franco.
La primera poblaci catalana que fou ocupada per les tropes rebels fou Massalcoreig, al Segri,
vora de Lleida. El mateix dia, el general Yage, cap del Cos de lExrcit Marroqu, ocupava Fraga,
a la Franja, i sencaminava amb les tropes cap a Lleida, que veia com pel sud les tropes franquis-
tes tamb sapropaven, en ser ocupades les poblacions de Sers i Aitona, a la riba dreta del riu
Segre.
Desprs dun intent desesperat per part de les tropes republicanes de defensar la capital del
Segri, les tropes encapalades pel general Yage, entraren el 3 dabril i ocuparen bona part de la
ciutat. Havia caigut la primera capital de provncia catalana.
A continuaci de Lleida, foren caient totes les poblacions de les ribes dretes dels rius Noguera
Pallaresa, Segre i Ebre, fins arribar a la Vall dAran. El 6 dabril queia Balaguer, capital de la No-
guera, i el 7, Tremp, capital del Pallars Juss. A totes dues poblacions les tropes franquistes esta-
bliren un cap de pont. L11 dabril, Sort, capital del Pallars Sobir, era ocupada; el 14 queia Esterri
dneu, i el 17 les tropes franquistes van ocupar el port de la Bonaigua i eren a les portes de la Vall
dAran, que pass a estar plenament sota el seu domini el 20 daquell mateix mes.
Amb la dominaci daquella zona geogrfica, les tropes rebels, a part del control territorial,
tamb van ocupar les diferents centrals hidroelctriques dels Pirineus, situaci que els serv per
tallar el subministrament denergia a tot el Principat.

21
Mentrestant, a la zona de lEbre les tropes franquistes entraven per Fai i Nonasp cap a la
Terra Alta, desprs de vncer una forta defensa republicana sobre els rius Matarranya i Algars. El
2 dabril eren ocupades la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i la Fatarella. El dia segent, el
Corpo Truppe Volontarie CTV, les tropes que Mussolini envi a lluitar al costat de Franco
entrava al Pinell de Brai, i tota la comarca fins a lEbre quedava ocupada el dia 5.
Ms al sud, a Alcanar, tocant el mar, havia caigut el 14 dabril, igual que Ulldecona. Amposta
sucumbia el 18 dabril i el 19 lexrcit franquista ja es trobava davant de Tortosa.
En aquells moments noms els rius que recorren de nord a sud el Principat separaven les tro-
pes de Franco de la total ocupaci de Catalunya. La Noguera Pallaresa, el Segre i lEbre shavien
convertit en una frontera natural davant la qual les tropes franquistes van haver daturar-se.
Davant les perspectives dun atac imminent per part de les tropes rebels, salt la sorpresa i
Franco, contra tota lgica, decid aturar les seves forces. Va assegurar les posicions a les ribes
dretes dels rius i va defensar els caps de pont, que durant els vuit mesos segents les tropes re-
publicanes intentaren recuperar de manera infructuosa en el que sha anomenat les batalles del
Segre i la Noguera Pallaresa. Aquest fet provoc que durant uns vuit mesos una part del territori
catal estigus sota el control franquista i laltra part, sota el control de la Repblica.
Els territoris catalans que foren sotmesos aquell any 1938, per un exrcit que ell mateix sauto-
denominava docupaci, experimentaren rpidament el que significava estar sota el control dels
ja considerats vencedors. Daquesta manera, a partir daquest moment comenaren a produir-se
les primeres denncies i detencions indiscriminades, els primers empresonaments i els primers
consells de guerra, amb les penes de mort i els afusellaments consegents. Aquesta primera re-
pressi franquista fou extremadament dura. Aix ho demostraren les seves actuacions, fins al
punt que l11 dabril de 1938 el mateix general Franco va haver de dictar un comunicat adreat als
generals en cap dels seus cossos dexrcit que havien entrat a Catalunya, en qu els demanava que
actuessin de manera justa i comprensiva amb la poblaci civil catalana.
Malgrat aquesta demanda, les primeres execucions que es produren a territori catal es dona-
ren, com a conseqncia de diferents consells de guerra, a Tremp, Balaguer i Torrelameu. Aquests
actes repressius tamb sefectuaren a Alguaire (Segri) i Almacelles (Segri), on foren executats
22 vens labril de 1938 per la seva vinculaci poltica amb la Repblica i la seva participaci en els
fets revolucionaris durant la guerra.
Precisament fou a Almacelles on els ocupants franquistes realitzaren el primer acte de propa-
ganda falangista en terres catalanes el 2 de maig de 1938. Aquest acte estigu presidit pel coronel

22
Dario Gazapo, cap de lestat major de lexrcit de lArag, el qual dirig les segents paraules als
all presents: No os engais, la vida de Espaa ha de ser muy dura. Todos hemos de hacer un
sacrificio y Catalua lo har con cario, y si no lo hace con amor, la obligaremos por la fuerza,
que somos los ms hombres, los ms fuertes, los ms gallardos del mundo [...]. Lacte acab
amb els crits de Franco, Franco, Franco! Arriba Espaa, viva Espaa, viva el Caudillo, viva
Catalua espaola!, que a poc a poc sanirien imposant a la vida quotidiana catalana.
Els consells de guerra contra tota persona considerada contrria a les noves autoritats se cele-
braven a Lleida i a les capitals de partits judicials sota jurisdicci militar franquista, mentre que
a la zona de lEbre, com que Tarragona encara no havia estat ocupada, se celebraren a Gandesa i
Vinars (Castell). Durant aquest perode, tamb es donaren les primeres execucions arbitrries,
sense consell de guerra, a poblaci civil catalana. A Santa Linya, a la Noguera, les tropes fran-
quistes de la 61a i 62a divisions que arribaren aquell abril de 1938, detingueren una vintena de
vens a lAjuntament, dels quals nou foren assassinats i sepultats en algun indret desconegut. Els
seus delictes no havien estat altres que la seva simpatia pel catalanisme i el republicanisme.
Per sense cap mena de dubte la zona que fou ms castigada per aquesta primera repressi
franquista durant aquells mesos de 1938 fou la del Pallars. Entre el 10 i 16 dabril de 1938, les tropes
de la 62a i 63a divisions ocuparen tot el Pallars. A la zona del sud rest la 63a divisi, mentre que
al nord de la comarca, a les valls dneu, shi establ la 62a divisi, la del general Antonio Sagar-
da Ramos. Siniciaven daquesta manera nou mesos de front, en qu les tctiques de guerrilla
que utilitzaren les tropes republicanes originaren diferents baixes entre les forces ocupants. A la
vall, per, els vens mantenien una altra lluita per la supervivncia. Noms arribar la 62a divisi
a Valncia dneu el 15 dabril, foren detingudes i mortes cinc persones. Era linici duna srie
dassassinats en total seixanta-set, que han estat recollits en lestudi de Manel Gimeno Revolu-
ci, guerra i repressi al Pallars (1936-1939) dhomes i dones de la comarca que, a ms de perdre la
vida, perderen la dignitat, la seva i la dels seves famlies, en ser mal sepultats en fosses comunes
en cunetes i prats.
Locupaci de les localitats era seguida immediatament per la implantaci de laparell legal,
dels organismes repressius i de les institucions del rgim franquista, i es procedia al nomena-
ment de les noves autoritats: alcalde i comissi gestora de lAjuntament. Els ajuntaments eren
nomenats per lExrcit i la vida quotidiana es regulava a partir dels bans militars.
La implantaci de la dictadura en el territori ocupat es va fonamentar en dos eixos bsics:
repressi i suport social. Els mecanismes de la repressi no quedaren totalment estructurats i

23
definits fins desprs de la guerra. En els primers dies les delacions tingueren un paper determi-
nant en la repressi i, a la vegada, era un salconduit per a tots aquells que en el darrer moment
decidiren apostar per la nova situaci.
El suport social sortia daquells que ideolgicament simpatitzaven amb la dictadura, carlistes
i falangistes, dels que shavien passat a la zona rebel en comenar la guerra o en el seu transcurs
i que residirien a Burgos, Sevilla, Salamanca, Sant Sebasti, etc.; de la Cinquena Columna; dels
adherits de darrera hora, i dels que consideraven que la dictadura imposaria lordre.
Amb lobjectiu dimpedir lavan franquista i de canviar el signe negatiu de la guerra per part
de la Repblica, les autoritats militars republicanes decidiren preparar una gran ofensiva a la
zona sud de lEbre. A un quart duna de la matinada del 25 de juliol de 1938, les millors divisions
de lexrcit republic creuaven lEbre, trencant daquesta manera el front franquista. Foren cent
quinze dies de lluita contnua, de patiment constant, de guanyar terreny per desprs perdrel a
costa de moltes vides de joves soldats. En molts casos eren nois joves acabats de reclutar, les dar-
reres quintes cridades que es van conixer amb el nom de la quinta del biber, que amb prou
feines havien rebut instrucci militar i que foren utilitzats com a carn de can duna defensa
desesperada, la qual estigu sempre destinada a fracassar. En la mateixa situaci es trobaren els
companys ms grans la majoria ja casats i amb fills a laltre extrem, els que ja pertanyien a
la reserva, que foren tamb incorporats a files a darrera hora i que popularment van ser coneguts
com la quinta del sac.
Malgrat lxit inicial, amb locupaci duna part de la riba dreta del riu, i una resistncia deses-
perada per mantenir el control de les zones conquerides, a partir dhaver de suportar atacs con-
tinus de lartilleria i aviaci franquista, finalment el 16 de novembre de 1938, les darreres tropes
republicanes hagueren de creuar en retirada lEbre per tornar a les posicions dabans de linici de
lofensiva.
El 23 de desembre de 1938, fent cas oms a la treva nadalenca que havia proposat el Vatic, sini-
ci lofensiva final de les tropes franquistes a la resta de la Catalunya autnoma i republicana.
Lavan franquista, el qual es marc com a objectius principals la conquesta de Tarragona i
Barcelona, estigu en tot moment precedit de bombardeigs que castigaren diferents localitats
properes al front i algunes de les principals ciutats del pas, com fou el cas de la capital catalana.
A partir daquells moments, els bombardeigs foren una constant prcticament fins a la fi de la
guerra. Lobjectiu daquelles accions indiscriminades foren desmoralitzar la poblaci i minvar
qualsevol resistncia de les forces republicanes.

24
Un cop es confirm que les tropes rebels havien trencat el front de la lnia Segre-Ebre i, ms al
nord, de la Noguera Pallaresa, sinici locupaci de diferents poblacions catalanes. Larribada de la
notcia, el 15 de gener de 1939, que Reus i Tarragona havien estat ocupades per les tropes rebels des-
moralitz de manera definitiva els caps militars republicans, els quals foren conscients que el seu
exrcit havia arribat al lmit de la seva capacitat de resistncia. Les poques esperances de poder re-
sistir latac franquista quedaren prcticament esvades amb locupaci daquelles dues poblacions.
El dia 24 de gener els invasors arribaven al Llobregat i es preparaven per ocupar la capital catalana.
Era un dijous, 26 de gener, quan la ciutat de Barcelona despert per darrera vegada com a ciu-
tat republicana. Les tropes franquistes es trobaven ja als afores de la capital catalana preparades
per conquerir-la, mentre que els barcelonins estaven expectants davant la nova situaci que sels
plantejaria a partir daquell moment. La ciutat, finalment, fou ocupada sense cap resistncia i,
en certa mesura, gran part de la poblaci que no havia fugit cam de lexili reb locupaci, si no
amb entusiasme, s amb un cert alleujament, perqu significava la fi de la guerra i, sobretot, dels
bombardeigs.
Els darrers dies de la Guerra Civil a Catalunya foren un veritable calvari per a les tropes repu-
blicanes en retirada. Malgrat els diversos intents, fou del tot impossible estabilitzar una lnia de
front i lnic que aconseguia retardar lavan de les tropes franquistes era la voladura dels ponts
que hi havia a les carreteres en direcci a la frontera francesa. La retirada de lexrcit cap a Frana
va ser dificultada pels constants bombardeigs de laviaci franquista, per lallau de la poblaci
civil que fugia dels invasors i pel trgic deambular dun govern que no trobava un lloc prou arre-
cerat per establir-hi les seves diverses dependncies i poder aix organitzar una millor retirada.
En suma, la Catalunya republicana i autnoma emprenia el cam de lexili en una dramtica
fugida cap a la frontera amb les tropes franquistes trepitjant-li els talons. En els darrers dies, la
masia de Can Perxers dAgullana es convert en la residncia provisional del president de la Gene-
ralitat Llus Companys i del president del Govern Basc Jos Antonio Aguirre, mentre
que el castell de Figueres ho fou del Govern de la Repblica Espanyola. Tamb a Figueres es rea-
litz la darrera reuni de les Corts de la Repblica en territori peninsular, l1 de febrer de 1939.
Per la seva banda, les tropes franquistes seguiren el seu avan cap a la frontera. Abans darribar
en aquell punt foren ocupant les diferents poblacions catalanes que quedaven encara sota control
republic. Girona, la darrera capital catalana que encara no havia estat ocupada, va caure el 4 de
febrer de 1939. La ciutat bullia de moviment, tothom que fugia de les tropes enemigues shi havia
dirigit pensant que si Barcelona queia, Girona resistiria. Per ni la ciutat, ni la poblaci, ni els

25
diversos governs que shi havien concentrat al seu voltant, ni lexrcit, no estaven ja per resistir.
No es cre cap darrera i desesperada lnia defensiva: la derrota ja era un fet i era qesti de dies
que es materialitzs.
Impotent davant la imminent derrota, a les vuit del mat del dia 5 de febrer, el president Com-
panys deix el Mas de Can Perxers i, amb alguns dels seus consellers com ara Tarradellas, Sbert,
Pi i Sunyer, i el president basc amb membres del seu govern, es dirig en cotxe cap a la Vajol, on
lesperava el president de les Corts de la Repblica Martnez Barrio, que els comunic que
el president de la Repblica, Manuel Azaa, contrriament al que havien acordat, ja havia tra-
vessat la frontera.
Desprs de la sortida del president Companys i dels membres del Govern de la Generalitat, la
caravana de refugiats encara dur alguns dies ms fins al final de la Guerra a Catalunya, que ofi-
cialment els vencedors dataren el dia 10 de febrer. En quinze dies, unes 500.000 persones tant
catalanes com refugiats daltres parts de lEstat prengueren el cam de lexili. Aix no obstant,
algunes bosses de tropes republicanes no travessaren la frontera fins la tarda del dia 13, quan em-
prengueren el descens del coll dAres cap a Prats de Moll.
El 10 de febrer de 1939 fou el darrer dia que es parl de Catalunya als diferents comunicats
de guerra. Lexrcit republic es limitava a dir: Nuestras fuerzas continan sus repliegues con
orden absoluto, salvando totalmente sus efectivos, material y armamento. Per contra, el comu-
nicat franquista deixava clara la situaci: Nuestras fuerzas han alcanzado victoriosamente, en
el da de hoy, todos los pasos de la frontera francesa desde Puigcerd hasta Port-Bou. La guerra
en Catalua ha terminado. Catalua para la Espaa triunfal de Franco.
Per entendre el carcter i labast de la repressi franquista amb els catalans derrotats a la guer-
ra, cal tenir presents diferents elements. En primer lloc, que mai en la histria contempornia
del nostre pas shavia produt ni tan sols durant les diferents guerres carlines que es donaren
el segle XIX un conflicte civil tan sagnant, violent, cruel i que hagus acumulat tants odis com
la Guerra Civil de 1936 a 1939. En segon lloc, cal recordar que, ats el carcter del franquisme, la
repressi esdevingu una necessitat poltica per a mantenir i consolidar el projecte dictatorial i
contrarevolucionari que volia imposar. Per aquesta causa, en cap moment el nou rgim no va
voler integrar els venuts per cercar una conciliaci, noms va voler acabar amb ells o sotmetrels
per aix poder consolidar-se en el poder. El franquisme sempre fou conscient que si no actuava,
des del primer moment, daquesta manera tan expeditiva mai no es podria afermar en el poder.
La repressi exercida des de dalt, per tant, no va ser en general resultat duna rbia espon-

26
tnia, sin que hi hagu una planificaci i una preparaci fredes i sistemtiques de les diferents
mesures repressives que calia utilitzar contra els venuts.
A grans trets, es pot dir que el conjunt de mesures repressives que es van adoptar es distingiren
pel seu carcter dexemplaritat i de cstig, de totalitat i massivitat, i de continutat. El carcter
totalitari daquesta repressi abra diferents mbits. El franquisme abol totes les institucions
autonmiques catalanes, prohib els partits poltics, els sindicats, les associacions, les entitats i
les publicacions de tot tipus que no es consideraven addictes al nou rgim. I, al costat daquestes
prohibicions, hi va haver les depuracions i les confiscacions. La repressi, per tant, arrib fins als
aspectes ms insignificants de la mateixa vida quotidiana dels venuts.
La implantaci del rgim franquista a Catalunya sacompany duna violncia repressora que
embolcall tota la vida poltica, social i cultural del Principat al llarg de quatre dcades. Tot i que
el nou rgim, i sobretot el seu dictador, es recolzaren en la fe catlica per exercir el seu poder, la
conducta daquest qued molt lluny de les pautes de misericrdia i perd que defensava lEsglsia.
La repressi de la dictadura fou brutal i compt amb el suport i la implicaci de les jerarquies eclesi-
stiques, que esdevingueren des del primer moment uns dels principals elements del nou rgim.
Lanlisi dall que es podria definir com una fenomenologia de la repressi preveu que es tin-
guin en compte diversos mbits. Un dells fou lanomenat terror blanc prpiament dit: la liquida-
ci fsica dels opositors, o presumptes opositors, a ms de lempresonament i la segregaci dun
nombre consistent de persones del nou Estat que es volia formar. Foren milers de catalans els
que a partir de 1939 foren eliminats perqu eren considerats culpables dels fets violents produts
a la vila a partir del 19 de juliol de 1936 o perqu eren considerats enemics del nou rgim. Daltra
banda, foren desenes de milers els catalans que patiren privaci de llibertat en diferents centres
de privaci de llibertat com ara camps de concentraci, batallons de treballs forats o pres,
pel sol fet dhaver lluitat en les files de lexrcit republic de manera voluntria, dhaver estat
afiliats a algun partit desquerres, catalanista o sindicat, o dhaver participat dalguna manera en
la vida poltica del pas durant la II Repblica i la Guerra Civil.
El marc jurdic en qu es va fonamentar la repressi franquista fou nombrs i constantment
ampliat i modificat. Les disposicions legals ms essencials dels anys quaranta foren: el decret de
prohibici de tots els partits poltics del 13 de setembre de 1936, la llei de prohibici dassociaci-
ons poltiques i sindicals del 25 doctubre de 1936, la llei de responsabilitats poltiques del 9 de
febrer de 1939, la llei de repressi de la maoneria i el comunisme de l1 de mar de 1940, la llei de
seguretat de lEstat del 29 de mar de 1941 i la llei de rebelli militar del 2 de mar de 1943. Les

27
quatre primeres disposicions es referiren a actes realitzats abans i durant la Guerra Civil; les dues
darreres implicaven cstigs per accions de postguerra.
Al mateix temps, la repressi pretendr fer que els culpables, fins i tot desprs de sortir de
la pres o del camp de concentraci, siguin uns marginats socials posant-los tota mena de difi-
cultats per residir en la prpia localitat o recuperar el lloc de treball. Amb aquesta actuaci es va
voler deixar per sempre marcada la gent de la vila que es considerava culpable o sospitosa per aix
impedir-li sobreviure i fins i tot obligar-la a marxar del poble.
En la majoria de poblacions de Catalunya, la responsabilitat directa daquesta repressi no
fou realitzada pel dictador ni pels alts jerarques del rgim, sin que estigu dirigida per una srie
dindividus del mateix poble que buscaven venjana per tots els ssers estimats que havien estat
assassinats o per tot el que havien hagut de patir en els mesos anteriors. Tota aquella rbia san
acumulant amb el temps i esclat en forma de violncia extrema ja des dels primers dies de locu-
paci militar. Tal com havia passat amb les figures dels anomenats incontrolats en els primers
mesos de guerra, els greuges patits en el temps es van fer pagar amb sang o amb la prdua de la
llibertat sobre tota persona que consideraven culpable de les seves desgrcies.
A la gent que cercava venjana personal, tamb shi apunt un nombre important de perso-
nes que aprofitaren aquella nova onada de terror per obtenir alguna mena de benefici personal.
Aquests beneficis podien ser en conceptes materials o en conceptes personals dajustament de
comptes denfrontaments passats. Aquest grup es pos al costat de les famlies que reclamaven
venjana per treure benefici particular, i foren, moltes vegades des de lombra amb el sistema de
les denncies, els qui anaven indicant el que shavia de castigar o eliminar. Entre el 1939 i el 1940
es produ una autntica onada de denncies com a resultat del deure de delatar lenemic per
tamb com a acte de revenja. Com els incontrolats, per a ells la poltica o la ideologia fou el menys
important, encara que actuaren sota les sigles de la Falange Tradicionalista y de las JONS (FET y
de las JONS) tal com ja havien fet els incontrolats ms radicals amb la CNT-FAI durant la guer-
ra; el ms important fou aconseguir els seus propsits o eliminar aquella persona que durant
molts anys li havia ocasionat problemes.
Tant unes motivacions com les altres van ser utilitzades pel nou rgim per consolidar-se en el
poder. Al franquisme ja li va anar b tenir tota aquella gent que utilitz el terror per aconseguir
els seus propsits en nom seu, ja que daquesta manera aconsegu una important clientela duna
gran fidelitat durant molts anys, que a ms a ms li servia per desfer-se de persones de tendncia
poltica i ideolgica contrria al seu pensament. Els jerarques franquistes van deixar fer i desfer a

28
tota aquella massa que reclamava sang a canvi que un cop satisfeta la seva set de venjana aques-
ta li dnes un suport absolut en la implantaci i consolidaci del nou rgim. Tamb utilitz les
accions violentes daquells grups per implantar la por en la societat. El temor serv per eliminar
qualsevol mena dintent de resistncia i aconseguir aix la seva permanncia en el poder fins a la
mort del dictador. La por sexerc amb la repressi fsica per tamb amb el control de la socie-
tat, a partir de la vigilncia constant del possible enemic. Qualsevol persona sabia que podia ser
denunciada per alg que desconeixia, i aquest aspecte fren qualsevol intent dorganitzar una re-
sistncia contra les noves autoritats. Aquest control encara fou ms acusat en poblacions petites,
on tothom es coneixia i sabia el que havien fet i pensaven els vens de lentorn.
Per la seva banda, els fervents seguidors del nou rgim aconseguiren, a part de privilegis so-
cials o econmics, poder utilitzar la repressi contra els culpables primer de manera directa,
grcies al consentiment dels vencedors, i desprs de manera indirecta, grcies a la legalitat que
els proporcion el nou rgim amb els consells de guerra.
La repressi franquista es caracteritz per la seva crueltat a causa que, tal com ja havia passat
lany 1936, aquesta es va recolzar en odis personals. Quan els individus senfronten per passar
comptes personals de temps passats, la violncia que es desencadena s la ms dura i cruel. Si a
aix shi sumen tots els desgreuges acumulats abans de linici de la Guerra Civil, es pot explicar
el perqu sorigin aquella repressi.

29
La derrota:
quedar-se a labast
de la repressi o lexili
Sabudes per la poblaci de Catalunya la duresa i la mania persecutria, de vegades fins i tot odi,
contra la seva llengua i cultura, veient lhostilitat contra la seva autonomia ns lexemple ms
concloent la derogaci de lEstatut dAutonomia just desprs de trepitjar terra catalana i ocupar
la ciutat de Lleida, denunciada la violenta i cruel actuaci del Ejrcito franquista a les zones que
havia ocupat a les Terres de Ponent, a les zones ms occidentals de les valls del Pirineus i al sud
de Catalunya, s a dir, les comarques de la Terra Alta, Ribera dEbre, Baix Ebre i Montsi, no s
destranyar que en trencar lexrcit franquista el front pel cap de pont de Sers la viglia de Nadal
de 1938 un ingent nucli de poblaci fugs de labast de lautoanomenat Ejrcito de Ocupacin.
Calia escapar-se de la lnia de front, de les tropes que avanaven. Del temor als rumors i a les
brutals llegendes que corrien sobre les tropes regulars del nord de lfrica. La ciutat de Lleida es
va quedar gaireb buida de poblaci, a tot arreu la gent va anar cap a la rereguarda republicana
fugint de lexrcit ocupant. Tothom qui podia cercava refugi en torres i masos que hi havia en
terres i camps de cultiu, altres buscaven el recer de la famlia fos a la zona que fos, o b en un lloc
protegit esperaven que passessin els dies de foc i metralla i el pas de les tropes que tant de temor
provocaven, sobretot entre la poblaci femenina.
La propaganda franquista havia manifestat de forma constant i reiterada que res no havia de
tmer qui no tingus les mans brutes de sang. Aquesta crida va ser un fort reclam per a centenars
i milers de persones que no se sentien responsables de cap malifeta, violncia o fet daquesta
mena que hagus pogut produir-se a la seva poblaci, i que, daltra banda, sempre havien con-
demnat en lactivitat poltica i en la seva prpia actuaci personal.
Els qui per raons de ms conscincia poltica copsaven la ideologia franquista i el rgim que

31
pretenia instaurar, els qui s que temien la repressi franquista per por de les denncies, els qui
per la seva actuaci durant la Revoluci i la Guerra shavien significat, van tenir tot el temps del
mn per exiliar-se.
El calendari no ofereix cap mena de dubte: des del final del mar de 1938 fins al dia 10 de febrer
de 1939 totes les persones que a Catalunya tenien por de les represlies franquistes van poder
fugir cam de lexili. Els exemples sn de centenars de milers de persones. Noms no pogueren
escapar-se de labast franquista els qui foren fets presoners als camps de batalla. I aquest no s el
cas que ens ocupa en els crrecs dalcaldes republicans represaliats.
La pregunta que hom es fa s: per qu aquests alcaldes dERC de Catalunya, i tantes altres per-
sones que finalment serien afusellades, no van prendre el cam de lexili com gaireb van fer-ho
de forma massiva i encomanadissa mil mili de persones ms?
La resposta, de tan humana i lgica, s clara i senzilla. Perqu no temien la repressi, perqu
no se sentien, ni eren, culpables de les acusacions de qu desprs foren inculpats.
Lexili, la marxa cap a la frontera de Frana, era a la Catalunya daleshores un mn desconegut.
Significava trencar el mn de cadasc, tallar els llaos familiars en un temps i un pas on la fam-
lia era per a molts homes i dones daquella poca el ms primordial. En el preeminent mn rural
de la Catalunya dels anys 30 del segle passat deixar la casa, la terra, el poble, la feina, els amics,
els nuclis de sociabilitat era vist com un mur infranquejable. Dur la famlia i els fills cap a la in-
certesa de pasos llunyans sense cap seguretat de res, sense terra, sense feina especialitzada, sense
treball, sense saber res del seu idioma, cultura i forma de fer i de viure, sense conixer ning, era
un abisme superior a encarar la repressi franquista, que, al cap i a la fi, seria com altres repressi-
ons posteriors en la torturada histria de Catalunya i Espanya, fet no lluny per lexperincia de
les tres guerres carlines que havia viscut el pas al llarg del segle XIX i que, de generaci en gene-
raci, shavia transms en les converses a la vora del foc o prenent la fresca en mesos de calor. La
repressi que hom suposava que hi hauria consistiria, a males, en uns anys de pres i en algunes
rascades que farien mal per que es curarien, rasguos, es deia en argot castell. Molta de la gent
que va optar per quedar-se a Catalunya, a casa, havia assumit que el preu per poder romandre al
mn de sempre tindria aquest peatge. Amb aquesta idea no van anar a lexili.
Al llarg danys de recerca arreu del pas en preguntar directament a persones que havien so-
fert una dura repressi o a familiars la ra per la qual no van exiliar-se, la resposta era semblant.
No van sentir la necessitat de fer-ho per la responsabilitat del que havien fet durant la guerra,
laventura danar-sen fora de Catalunya els semblava, a priori, ms agosarada que no fer front a

32
la repressi franquista que sabien que es produiria per que mai no imaginaren que fos tan cruel
i vesnica.
Daqu neix un concepte concloent que ens ha arribat fins al present: la repressi va aplicar-se
a persones innocents. Tots aquells presumptes responsables de les acusacions ms diverses
havien pogut fugir amb els centenars de milers dexiliats, fet que encara crea un greuge ms con-
demnatori a la repressi franquista: el cstig va recaure en els que es van quedar perqu no van
poder castigar els que se nanaren. Terrible conclusi.

33
La repressi
contra ERC
El somni impossible de generacions de les classes populars catalanes posar fi al sistema mo-
nrquic borbnic centralista i caciquil basat en la topinada electoral el feu realitat el 14 dabril
de 1931 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en proclamar la Repblica Catalana a la plaa
de Sant Jaume de Barcelona. Un partit fundat feia poc que en menys de dos mesos dexistncia va
parlar de tu a tu amb Espanya, grcies al suport del seu impensable i absolut triomf electoral.
Els homes i dones que saproparen a ERC ho feren per lassumpci dels valors republicans i pro-
gressistes, per latracci de la figura captivadora i seductora de la personalitat nica de Francesc Ma-
ci, lhome honest i pur, la personificaci de lideal, lAvi, i de tots els que amb ell havien guanyat.
Ells serien la massa que hauria de fer possible la continuaci amb profunditat dun procs
de transformaci que Catalunya havia endegat al principi del segle amb la Generaci de 1901, la
daquella muni dindustrials i burgesos, de persones del mn professional i de la cultura, que
no van acceptar el desastre espanyol de 1898 i que desprs es llepessin les ferides i es lamentessin
dels mals averanys i fets ocorreguts, sin que volia aconseguir, a partir de laven gradual per
constant de la democrcia, la indstria i tenint com a objectiu el nord s a dir lEuropa ms
avanada i moderna, conduir Catalunya pel cam del progrs econmic i social. La base de
ms llibertat nacional.
Aquesta gosadia la pagaria molt i molt cara, tant el partit com la gent que hi participaria. El
preu que van haver de pagar va ser una ferotge persecuci ideolgica i fsica; cap altra fora pol-
tica de Catalunya sofriria tanta repressi com ERC quan es va acabar la Guerra Civil de 1936-1939.
De les gaireb 3.500 persones afusellades a Catalunya en la immediata postguerra, ERC sempre
s la fora poltica ms perseguida en els medis i comarques rurals. En les poblacions ms indus-

35
trialitzades o amb forta presncia del sector dels serveis, desprs de la CNT-FAI, sempre s la ms
castigada, i a vegades fins i tot per davant de la CNT-FAI.
Si analitzem les dades segents es pot veure que el percentatge relatiu de la militncia que
coneixem de les persones afusellades en el perode inicial de locupaci militar de Catalunya
sha de dir que el concepte s sovint vague, els mesos entre el final del mes de mar de 1938 i
els primers dies de febrer de 1939, quan acaben les activitats blliques a Catalunya, ja ens donen
una idea del pes que la militncia tenia en aquestes zones del pas. Llocs dabsolut predomini
rural i agrari. Zones que correspondrien a la riba dreta dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa,
a loest del seu curs fluvial.
ANYS 1938-1939
ERC 42.5 %
CNT-FAI 37.5 %
POUM 5.5 %
PSUC 5.3 %
UR 5.1 %
UGT 2.6 %
EC 1.2 %
ALTRES 0.3 %

36
Igualment, ja en tot el conjunt del pas, tot sota la bota militar franquista des de febrer del 1939
i fins al 1953, quan es produren les darreres execucions que podem considerar derivades de la
Guerra Civil i les seves conseqncies immediates:
ANYS 1939-1953
CNT-FAI 42 %
ERC 36.6 %
PSUC 6.6 %
POUM 6.4 %
UR 4%
UGT 1.9 %
EC 1.2 %
ALTRES 1.3 %
Si aquestes xifres de dades que acaben amb la vida dels detinguts hi afegim les vctimes de camps
de concentraci, presons, batallons de treballadors, depuracions i les formes ms variades duna
totalitria voluntat repressiva que abastava tots els mbits de la vida social, ERC sempre destaca
com la fora politicosocial ms castigada.
Qu explica aquesta xarxa repressiva a tot el territori de Catalunya?
La societat civil emergent que sanava covant a Catalunya des de la Renaixena i el liberalisme
a mitjan segle XIX arrib al poder amb la Lliga al principi del segle XX. Quan aquest partit tan
important en levoluci, democratitzaci i modernitzaci del pas va anar abandonant a poc
a poc el seu paper central per decantar-se sobretot desprs de la mort de Prat de la Riba lany
1917 i la complexa problemtica social que va comportar la I Guerra Mundial cap a uns plan-
tejaments cada cop ms classistes i de flirteig no democrtics, la massa social majoritria es va
aglutinar, a poc a poc per de forma constant, al voltant del republicanisme.
Un republicanisme ms que divers de tot un conjunt de propostes darrere les quals, de for-
ma imprecisa i en les ms variades institucions casinos, ateneus, centres, casals, etc., van

37
agrupar-se uns idearis en qu semmarcava un nou protagonisme social cada cop ms proper als
sectors populars. s a dir, el gran gros de la poblaci de Catalunya: obrers, pagesos, menestrals,
classes mitjanes i petita burgesia.
ERC va ser el partit que va aglutinar aquesta calidoscpica societat civil de caire ms republic,
liberal i progressista, amb una marcada sensibilitat social que feia possible rebre nombrosos vots
procedents dun ventall ben ampli, que anava des dobrers significats de la CNT fins a patricis,
industrials i burgesos liberals. Tots, malgrat les evidents diferencies internes, li donaven suport.
En el mn cultural va passar un fenomen semblant: la gradual realitat democrtica va fer fra-
cassar trets dun cert elitisme politicocultural i finalment va confluir vers ERC. El cas ms paradig-
mtic, que serveix dexemple a molts homes que aniran al partit republic, potser s el de Rovira i
Virgili, home duna indiscutible importncia social pel ress popular i nacional dels seus escrits,
de la seva publicstica, i que tamb aniria a desembocar, tot i el seu rebuig inicial i pblic, a ERC.
En definitiva, ERC fins a lesclat de la revolta militar de juliol de 1936 era el partit que recollia les
aspiracions majoritries de la poblaci catalana; per aix la Guerra Civil va suposar una fractura
tan forta.
La Guerra Civil estava impregnada de Revoluci. Aix, doncs, s fcil entendre que la iniciati-
va en els primers temps de lenfrontament no podia estar a les mans de bregats homes de lluita
republicana, per no revolucionria, que s el que hi havia al carrer. Per aix es va produir una
marcada fossa entre el teric poder, la Generalitat sota la presidncia de Llus Companys, i el
poder de fet, el que est sota lhegemonia de les organitzacions sindicals i obreristes. Inicialment
la CNT-FAI, i al seu reds el POUM, i posteriorment el PSUC i, sota la seva protecci per de forma
subsidiria i sense tenir una veritable iniciativa poltica, ERC.
La Revoluci, nascuda com a reacci de la fracassada revolta militar i esdevinguda desprs
duna Guerra Civil tamb fratricida entre catalans, fou venuda pels militars facciosos i la
dreta espanyola; sha de dir que tamb amb una significativa ajuda duna dreta catalana col
laboracionista, lliurada en cos i nima al franquisme desprs dhaver viscut terroritzada per la
violncia que sofria fsica o moral i en veure com es confiscaven les seves propietats i els
seus bns.
Tot aix sota signatura de destacats dirigents dERC que, com que gosaven legislar, altre
cop ocuparien crrecs i responsabilitats quan des dERC es reorients o frens la Revoluci o b
la Guerra agafs un caire ms regulat i dirigit per estructures militars, per poder en un futur no
lluny, creien, tornar a governar.

38
A la postguerra, a la repressi programada, freda i metdica exercida per lExrcit usant la ven-
jana com a eina de consolidaci del nou estat, contra els qui havien lluitat contra el franquisme,
shi havia de sumar un altre fet injust i sagnant: tant a lexili com a linterior, de molts dels fets
que van succeir en lmbit poltic sen responsabilitzava la Generalitat i, com a conseqncia
directa, ERC. Aix, amb aquesta argcia poltica datribuci aliena als propis errors sesborraven
responsabilitats i samagaven complicitats, lesquema de culpabilitat [sic] coincidia tant si les
acusacions venien de sectors republicans espanyols com del franquisme. Els partits marxistes
atribuen a Companys la responsabilitat mxima dels dramtics reversos soferts.
Pel franquisme el mal suprem era lesquerranisme i el nacionalisme no espanyolista. Dins
aquesta lgica totalitria era ERC qui donava el perfil ms definitiu i majoritari del rojo-separatis-
mo; en seria, doncs, qui en sortiria ms represaliada.
Hi ha una srie daspectes clau per entendre la repressi que sexerc amb les persones dads-
cripci o properes a les directrius dERC els alcaldes, lgicament, en serien bocs expiatoris.
Entre daltres, serien:
a. Majoritriament els crrecs darreu del territori del pas que no tenien una projecci poltica
poc destacada no se nanaren a lexili.
b. Era el grup poltic de lesquerra ms implantat al territori, ra per la qual el nou Estat fran-
quista el fa boc expiatori de lexemplaritat totalitria per esborrar el concepte de catalanisme
i fins i tot de liberalisme.
c. El republicanisme dERC era ms que una determinada concreci poltica, fins i tot significava
una determinada visi del mn. En el seu horitz ideolgic no es preveia que a Catalunya
apareguessin uns sectors o poguessin haver-hi unes persones de dreta instrumentalitzades
ms o menys pel franquisme brutal i violent de la immediata postguerra que tot i venir
dun catalanisme penedit i vergonyant, alguns cal dir-ho, s clar, no tots procedents de
la Lliga Catalana, renuncis a tot lideari dun ter de segle dexistncia i fos corresponsable
actiu per collaboraci del terror blanc.
d. ERC, ni tampoc la CNT-FAI, no tenien un equivalent internacional com tenien altres forces socials
o poltiques catalanes. Lexili per als dERC era una opci ms incerta que per a la resta, encara que
tamb les files de lexili de gaireb mig mili de persones de forma majoritria estiguessin compos-
tes per persones al voltant dERC, i tamb, lgicament, en un nombre similar, de la CNT-FAI.

39
La postguerra va anar seguida en pocs mesos de lesclat de la II Guerra Mundial. Des del primer
dia ERC va tenir una actitud denfrontament difan, sense dubtes de cap mena com van tenir
altres forces poltiques: calia lluitar pel triomf dels aliats. Ra que explica tamb aquest abast
repressiu. Era una herba maligna que calia tallar darrel.
Els informes que rep o elabora la policia espanyola sobre la situaci dels refugiats a Frana
destaquen lexplcita actitud dERC dunir-se als aliats per combatre el feixisme.
ERC estava molesta per la crrega nacional que duia i la que podia generar. Aix tamb explica
la repressi.
ERC era els anys trenta un partit de masses fruit dun sentiment nacional i duns arrelats prin-
cipis republicans i democrtics. La seva actuaci en la postguerra civil havia destar escapada
per lexecuci o lestranyament dels seus homes ms valuosos. La repressi sexerciria contra ells,
matant-los o silenciant-los.
La repressi contra ERC fou brutal, en morts, persecuci, pres, allament social, etc. Per, si
hom imagina que milers de persones del partit republic o properes a aquest van exiliar-se, esgar
rifa pensar qu hagus pogut succeir en cas que no haguessin fugit de la seva prpia terra.

40
ELS CONSELLS
DE GUERRA
El rgim franquista va organitzar, ja des del primer moment, tot un entramat jurdic per tal de donar
una aparena legal a la repressi a gran escala que va dur a terme. Amb ladaptaci del Codi de Justcia
Militar als seus interessos de venjana, el rgim franquista va desencadenar una persecuci sistemti-
ca contra aquells que havien actuat a favor de la causa republicana abans i durant la guerra.
Els origens de la justcia franquista els trobem amb lalament militar del 18 de juliol de 1936.
Un cop qued clar que lintent de cop destat havia fracassat, les autoritats rebels van haver de
constituir un nou govern al territori que havien aconseguit controlar. Mancats duna figura ca-
rismtica que ocups el poder i aglutins les diferents organitzacions que shavien revoltat contra
el govern republic la figura escollida havia estat el general Sanjurjo, qui mor en un accident
davi quan es desplaava a Espanya per encapalar lalament el mateix 18 de juliol, els m-
xims responsables rebels decidiren crear un govern provisional. Aquest govern fou la Junta de
Defensa Nacional, que es constitu el 23 de juliol de 1936, i que estigu presidida pel veter general
Cabanellas. Aquests govern provisional va assumir tots els poders de lEstat i de representaci del
pas a lestranger per tot el territori que qued sota el control dels sollevats.
La Junta de Defensa va regular, administrar i dirigir tota lactivitat de la zona ocupada pels
rebels. Durant els quasi dos mesos i mig que dur el seu mandat, la legislaci que neman va
constituir la base del nou Estat, desprs dhaver eliminat la legalitat republicana i haver fona-
mentat la seva prpia.
El dia 28 de juliol la Junta de Defensa ratific lestat de guerra en tota la zona que controlava
amb la publicaci dun ban militar. Aquell ban estenia la declaraci de lestat de guerra a tot el
territori de lEstat que havia quedat sota control dels rebels i als territoris que sanessin ocupant.

41
En el mateix ban, tamb es disposava que se sotmetrien a la jurisdicci militar en procediment

sumarssim tots els delictes de carcter militar previstos al Codi de Justcia Militar.
Aquell procediment, en un principi, noms estava previst per als casos de delictes flagrants,
que eren castigats amb la pena de mort. Per aquell ban de juliol de 1936 va decidir ampliar-los,
a ms a ms, a altres fets que foren assimilats al delicte de rebelli, relacionats amb actuacions
de carcter poltic o amb lordre pblic. A la prctica aquella actuaci va significar deixar qual-
sevol acte punible en mans de la justcia militar, cosa que suposava una actuaci judicial i unes
condemnes ms dures.
Per decret de l1 de novembre de 1936, quan Franco ja havia aconseguit encapalar lactuaci dels
sollevats, es va recollir que a les poblacions ocupades per les tropes rebels sestablissin consells de
guerra permanents que jutgessin amb un procediment sumarssim encara ms abreujat, que es va
conixer amb el nom de sumarssim durgncia. Aquella manera de procedir redua al mnim les ja
poques garanties de defensa establertes per al procediment sumarssim, situaci que provocava que
ladvocat defensor, designat entre els oficials de lexrcit rebel, no tingus accs al sumari fins unes
quantes hores abans que sinicis la vista. Les persones jutjades ni tan sols no podien parlar amb el
seu defensor per poder preparar el judici en condicions. Per tant, poc podia fer en la seva defensa, ja
que ni tan sols no podia contrastar la versi donada pels fets al sumari amb la de lacusat, i menys
encara proposar cridar testimonis o practicar qualsevol altra mena de prova en defensa.
El febrer de 1939 el territori del Principat estigu totalment ocupat per les tropes rebels. Fou
llavors quan, iniciat el procs de consolidaci, sintent fer taula rasa de lenemic venut duna
manera que difcilment en etapes anteriors shavia produt. Laplicaci de la repressi franquista
en tot el territori catal fou molt dura, per aquesta encara fou ms cruel quan nexaminem lapli-
caci en les diferents poblacions catalanes. En cadascun daquests indrets hi va haver diferents
grups de persones que encapalaren la repressi contra els qui consideraven culpables dels fets
revolucionaris i contra els que havien destacat per la seva defensa a favor de la Repblica i de
Catalunya. Les persones que dirigiren en lmbit local la persecuci dels considerats culpables ho
feren en defensa del nou rgim, per sobretot com a venjana dels fets violents de la rereguarda.
Aquest fet provoc que molts dels responsables mxims daquesta repressi fossin familiars de
persones que havien estat assassinades durant el perode de guerra (juliol 1936- febrer 1939).
Qualsevol persona podia sser acusada i la premsa sencarregava de recordar contnuament els
crims comesos en del perode esmentat. El nou poder imposat burx les nafres per tal de rebre
collaboraci i ajuda en la captura de culpables. Un exemple daquest fet el podem trobar a La

42
Vanguardia Espaola del dia 8 de febrer de 1939, en qu es demanava a la poblaci que collabors
en la persecuci dels culpables: La Justicia de Franco necesita y pide la cooperacin de todos
los espaoles.
En la Espaa Nacional existe una Justicia igual para todos. Esta justicia, que se conoce por el
nombre de Justicia de Franco, constituye una de las bases principales del Nuevo Estado edificado
con tanta sangre heroica e innumerables sacrificios sublimes. Los marxistas han temido tanto los
efectos de la Justicia de Franco, no slo en los territorios liberados por las armas (gloriosas del
Generalsimo), sino tambin en la zona espaola que aun todava gime bajo el terror moscovita
implantado por Largo Caballero y Negrn, que se han servido de todas las mentiras imaginables
para intentar imponer en la gente el concepto alto que tiene de esta Justicia. Sin embargo, toda
la propaganda marxista no ha podido evitar que la Justicia de Franco prosiga su camino recto y
realice una obra fundamental en Espaa.
Pero para que la Justicia de Franco sea igual para todos, necesita y pide la colaboracin de los
buenos espaoles. A la tarea complicada de hacer justicia en Barcelona y Catalua, despus de
ms de 30 meses de dominacin anarcocomunista, deben cooperar todos los ciudadanos. Aque-
llos que tengan referencias exactas de injusticias cometidas por los hombres que durante todo el
perodo de Companys han dispuesto a su capricho de las vidas y haciendas de las personas que
no pudieron escapar del terror rojo, deben ponerlas en conocimiento de las autoridades compe-
tentes, puesto que de esta manera colaborarn eficazmente en la obra de justicia tan necesaria
que actualmente se realiza en Catalua.
Los crmenes innumerables y las persecuciones infinitas perpetrados por los rojos no pueden
quedar impunes. Es necesario que todos cooperemos en la labor depuradora con el fin de que la
Justicia de Franco contine siendo una de las bases principales del Nuevo Estado.
La repressi tamb sexerc contra un personal que shavia significat polticament i socialment du-
rant letapa republicana, i que havia optat per no marxar a lexili. Aquesta opci sorprn, encara ms
si es t en compte que es coneixia la ferotge repressi que iniciaven les forces franquistes als territoris
ocupats. Probablement pensaven que el seu dest no seria millor a lexili, o decidiren quedar-se per
motius familiars pensant que la seva actuaci no seria castigada. Aquesta resoluci degu ser la conse-
qncia ms immediata del desgast fsic i psicolgic desprs de prop de tres anys de guerra.
Els tres poders que sencarregaren dexercir la repressi a tots els nivells foren la Falange, la
Gurdia Civil i els ajuntaments. Aquestes institucions, en qu es recolz el poder, sencarregaren
dinformar en totes les causes militars que es donaren a totes les poblacions catalanes. Els seus

43
informes foren essencials per a sentenciar les persones jutjades duna manera o altra. Aquests
tres organismes foren els protagonistes actius de la repressi, grcies als quals la maquinria
repressiva franquista pogu funcionar duna manera eficient.
Les acusacions que utilitzaren els membres daquestes organitzacions foren en tots els casos
imprecises i no aportaren cap mena de proves. Les denncies, en la majoria dels casos, es recol-
zaren en rumors, en creences i en conviccions dels acusadors, que serviren per iniciar el procs.
En el moment en qu els repressors creien oport, denunciaven davant les forces de la Gurdia
Civil una persona concreta que consideraven culpable. Aquesta denncia es realitzava a partir
dun fitxer que san efectuant a partir de les aportacions de la gent que hi volia collaborar i en
qu apareixien totes les actuacions de les persones que serien denunciades. Aquesta denncia era
formalitzada habitualment de manera verbal davant de la Gurdia Civil per una o diverses per-
sones segons els casos. Els denunciants, habitualment, eren persones que havien patit de manera
directa o indirecta les actuacions dels incontrolats durant la guerra, o gent dacreditada fidelitat
al nou rgim que havien presenciat les accions dels revolucionaris.
En aquesta denncia, en cap moment els qui les realitzaven no aportaven proves, sin que
nicament la seva paraula i la seva afiliaci al partit nic (FET y de las JONS) eren motius ms que
suficients per detenir la persona en qesti. Com que la tasca de recerca de proves hauria estat
molt llarga i laboriosa, cosa que significava que no es podien realitzar els cstigs i les venjances
de manera rpida, sutilitzaren uns mtodes indiscriminats molt simples i primaris, ideats per
aconseguir resultats immediats. Mitjanant la utilitzaci del rumor, la creena o altres tpics es
va poder fer s de la fora i la violncia pblica contra el personal antifranquista.
La utilitzaci del rumor fou una forma senzilla per denunciar una persona, malgrat que no
se sabs si aquesta havia tingut participaci o no en algun fet delictiu. Va tractar-se duna apre-
ciaci collectiva, que la comunitat lempr amb la finalitat de protegir-se dall que ella matei-
xa prviament havia establert com a nociu. Es tract dun comportament collectiu, irracional,
sustentat sempre en la ideologia imperant. Aix, per, no represent cap entrebanc perqu fos
utilitzat com una autntica arma perversa, a la disposici duns elements poltics exaltats. El
rumor i la creena tamb van ser utilitzats fora de lmbit legal, en la vida quotidiana, i causaren
la marginaci i lexclusi social dun percentatge elevat de la poblaci.
Un cop es realitzava la denncia, les forces de la Gurdia Civil, acompanyades en ms duna
ocasi per escamots de falangistes, es personaven davant la casa de la persona en qesti per de-
tenir-la i traslladar-la al quarter de la fora dordre pblic.

44
Ja davant la Gurdia Civil, la persona detinguda era interrogada per diferents agents i feia la seva
primera declaraci. Abans de declarar facilitava el seu nom i cognoms, ledat, lestat civil, el lloc de
naixement, el carrer on vivia, el nom dels pares i lafiliaci poltica. Un cop havia donat les seves
dades, un dels gurdies civils li llegia les acusacions que shavien presentat en contra de la seva per-
sona, punt per punt. Ja conegudes les acusacions, el detingut iniciava la seva declaraci, en qu es
dedicava a explicar la seva actuaci durant el mesos de guerra i negava les imputacions ms greus.
Un cop finalitzava la seva declaraci, lacusat la signava i quedava privat de llibertat a les de-
pendncies de la Gurdia Civil, a lespera de ser traslladat a una pres. Abans de finalitzar aquest
primer procs, els denunciants havien de declarar davant les forces dordre pblic sobre lactua-
ci de la persona denunciada. En aquestes declaracions aquests testimonis es reafirmaven en els
fets denunciats i fins i tot els ampliaven amb explicacions ms concretes. Com s natural les seves
declaracions no tenien res a veure amb les que havia realitzat la persona afectada. Malgrat aix,
la paraula daquests darrers era la que valia, fet que propiciava lempresonament del sospits i
lenviament de tota aquesta documentaci a la justcia militar perqu un jutge instructor inicis
les investigacions pertinents per aclarir els fets denunciats.
En el moment en qu el jutge militar rebia la denncia, aquest incoava el judici sumarssim.
A continuaci sollicitava els informes sobre lacusat a lAjuntament, la Gurdia Civil i la Falan-
ge. No importava el fet que hagus estat, en moltes ocasions, la mateixa Falange la denunciant
perqu el jutge militar instructor del cas torns a demanar-li informaci. En aquesta demanda
dinformaci el jutge militar requeria les dades segents: Ruego [...] remitir a este Juzgado, con
la mayor urgencia, informe detallado y por separado respecto la conducta observada por los su-
jetos anotados al margen, en sus aspectos moral, pblico y privado, social y poltico, antes de la
iniciacin del Glorioso Movimiento Nacional, as como sus actividades en relacin con el mismo,
especificando: si actu como dirigente o dirigido, si desempe cargo alguno en las Milicias rojas
y luch en los frentes de combate, si form parte de alguna Checa o tribunal popular, si contri-
buy de algn modo, con su persona o bienes, a la oposicin del triunfo de Nuestras Armas, si
intervino en mtines polticos o sociales, si perteneca a algn partido encuadrado en el frente
popular, y, en fin, concentrado todos los actos subversivos que haya realizado as como los deli-
tos comunes que haya cometido y personas que de los mismos pueden dar razn, pues as lo he
acordado en el procedimiento sumarsimo que contra dichos sujetos instruyo [...].
Malgrat el detall de la petici, els informes que realitzaren tots tres organismes se centraven
bsicament en lexplicaci de les actuacions de les persones investigades abans de linici de lala-

45
ment militar i durant aquest. Tamb se nespecificava lafiliaci poltica i si havia marxat al front
de manera voluntria. La informaci demandada, seguint les ordres de la llei de responsabilitats
poltiques de 9 de febrer del 1939, havia de parlar de lactuaci de tots els subjectes des de loctu-
bre de 1934 fins al juliol de 1936.
Tots els informes realitzats per aquests organismes sempre acabaven amb la firma de diferents
persones del poble, totes afiliades a la Falange, que donaven fe del que shavia exposat, com si aix
la narraci dels episodis pel sol fet de ser reafirmada per aquestes persones fos veritat.
Un cop el jutge militar instructor del consell de guerra rebia els diferents informes, tot seguit
assenyalava un dia per prendre declaraci als testimonis. Aquests testimonis shavien de des-
plaar a la capital de provncia o de partit judicial, segons els casos, per declarar davant el jutge
el que ja havien testificat davant la Gurdia Civil. Aquests declarants van ser els que aportaren
les creences, les conviccions, els rumors per acusar la persona jutjada en els casos en qu no po-
gueren veure ells mateixos els fets de qu lacusaren. La declaraci daquests testimonis sempre
era de crrec i molt semblant entre si. El que declarava un era prcticament repetit per la resta,
aspecte que ens fa pensar que la majoria de declaracions estaven preparades. Aquesta situaci
canvi en els judicis que es van instruir a partir de 1943, en els quals es va comenar a permetre la
presentaci de proves de descrrec.
Fou en aquest moment quan sutilitzaren expressions com aquestes per acusar una persona: Sa-
biendo por referencias, posteriormente ha llegado a la conclusin que el manifestante no sabe que
haya tomado parte directamente en ningn asesinato pero lo considera culpable de todos los come-
tidos en este pueblo, as que si no es directamente autor de estos crmenes, es inductor, pues sus
continuas conversaciones slo se referan a la terminacin de toda persona que no pensaba como l
[...]; que el declarante permaneci ausente de esta localidad durante el pasado periodo rojo, por lo
que de ciencia propia ignora las actividades del citado individuo, pero tiene referencias fidedignas...
. Com es pot advertir en tots aquests casos, i en molts daltres, els testimonis no van presenciar cap
dels crims dels quals acusaven les persones investigades, sin que totes les acusacions les feren a
partir de referncies daltres persones, per rumors, a partir darribar a conclusions prpies o sim-
plement utilitzant el testimoni de persones que havien mort. El sol fet de veure una persona acom-
panyant els principals caps del comit revolucionari del poble o formant part de lanomenat cotxe
fantasma ja era motiu suficient perqu aquell individu fos considerat un assass.
En altres casos, els testimonis utilitzaren les paraules pronunciades pels acusats durant la
guerra per testificar en contra seva. Expressions atacant el futur rgim, comentaris de persones

46
que manifestaven que ell havia participat en la mort dalguna persona o expressions dalegria per
algun fet repressiu, sutilitzaren com a proves dincriminaci contra molts acusats. En aquest cas,
els testimonis no acudiren als tpics de les creences o als rumors ja descrits, sin a les explicaci-
ons que els mateixos acusats havien donat i que els futurs denunciants havien anat acumulant.
Lafiliaci poltica o el fet dhaver format part dalguna instituci republicana ajuntaments,
Generalitat, Parlament, Justcia, forces dordre pblic, etc. foren altres motius per iniciar un
procs contra una persona.
En altres ocasions, els testimonis ampliaven les seves manifestacions a partir de desqualificar
lacusat en lmbit de la seva vida privada. Aix, es troben declaracions en qu es diu que la per-
sona acusada bevia en excs, o jugava, o no li agradava treballar, etc., arguments per demostrar
que el futur condemnat era un indesitjable en tots els aspectes.
Un cop finalitzava tot aquest procs, el jutge dictava la interlocutria de processament. El jutge
militar es limitava a resumir els fets imputats per la Falange i els testimonis, sempre recollint les
actuacions ms greus i deixant de banda les dades aportades per lacusat. Tot i aix, en molts
casos, la interlocutria de processament era anterior a la declaraci dels testimonis, la qual cosa
encara eixampl ms larbitrarietat en els processos.
Quan el jutge instructor acabava la investigaci de la causa la remetia a lauditor de guerra,
el qual havia de ratificar la conclusi de la instrucci. Quan lauditoria de guerra rebia el judici
sumarssim instrut, aleshores assenyalava el dia per a la celebraci del consell de guerra o fase
plenria. Sha de fer constar que una causa sumarssima no corresponia necessriament a un ju-
dici, sin que tots els que fossin jutjats aquell dia quedaven per sempre ms units per un mateix
lligall. Aix, doncs, es redactava una sola sentncia per a tots els acusats, en qu sespecificaven
numricament les actuacions, els raonaments jurdics i la decisi per a cadascun.
La vista dels consells de guerra era pblica i els judicis eren habitualment al mat, de deu a
onze i donze a dotze. Cada hora es feia la vista de deu persones, dotze, de vegades quinze i fins
i tot algun cop setze; fins i tot sarribaven a fer judicis el mat i la tarda. Aix volia dir que dotze
persones o ms eren jutjades per uns fets que suposaven molt sovint una condemna a pres
prolongada, i per a molts la prdua de la vida, en una hora de temps. Aquesta era una manera
dabreujar els trmits processals davant el nombrs personal que havia de patir repressi. Un
cop passaren els primers mesos de repressi, molts judicis comenaren a realitzar-se de manera
individual. Daquesta manera es realitzaren judicis sobre un acusat, encara que les garanties jur-
diques seguien sent inexistents i el temps que es dedicava a la seva defensa era inexistent.

47
Els consells de guerra se celebraven a les delegacions que tenia lAuditoria de Guerra de Cata-
lunya. Hi havia dos auditors de guerra per a Catalunya: un per a Barcelona i Girona i laltre per
a Lleida i Tarragona. Dins el sector que comprenia la provncia de Barcelona nhi hagu, a ms
de Barcelona, a Arenys de Mar, Manresa, Matar, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Granollers,
Terrassa, Canet de Mar, Vilanova i la Geltr, Vilafranca del Peneds, Igualada, Badalona, lHos-
pitalet del Llobregat, Vic i Sant Feliu de Guxols. Pel que fa a la provncia de Tarragona, a ms de
la capital, sen feren a Tortosa, Reus i Falset. A la de Lleida es realitzaren a la capital, a Balaguer
i a Solsona, i a la de Girona tamb a la capital i a Figueres.
El consell de guerra no era altra cosa que la fase plenria del procs criminal militar. Aix sig-
nific que, mentre en la instrucci de la causa tot shavia de fer per escrit, davant el tribunal totes
les proves es presentaven verbalment i, per aquest motiu, tamb se lanomenava judici oral. Tot
i que les disposicions processals militars preveien aquestes dues fases, la realitat quotidiana era
ben diferent. Lexistncia duna gran quantitat de causes per jutjar imped que sactus dacord
amb la legalitat castrense, per tamb incid en aquesta vulneraci el menyspreu del rgim pel
personal processat. La fase plenria no va ser oral en cap moment. En la majoria dels casos no es
va practicar cap tipus de prova davant el consell de guerra. Lacte del judici no era altra cosa que
la lectura de la causa segons lacta castrense. Per, dacord amb el temps que es dedicava a cada
judici, costa de creure que realment es realitzs.
El consell de guerra estava format per militars designats expressament per aquesta comesa per
la Capitania General de la IV Regi Militar. Aquest tribunal el formaven un president, tres vocals
i un ponent, els quals havien de presenciar la vista i dictar la sentncia. El ponent era lencarregat
de redactar-la i lnic militar que estava en possessi, obligatriament, del ttol de llicenciat en
dret. Normalment procedia del cos honorari juridicomilitar, s a dir, aspirants a la judicatura o
fiscalia, jutges de carrera o simplement llicenciats. A part daquests membres hi havia el fiscal
que es dedicava sempre a exaltar les actuacions criminals de lacusat i un advocat defensor que
tamb formava part de lexrcit i que habitualment sencarregava de demanar clemncia per a
lacusat o una pena inferior a la que exigia el fiscal: FISCAL: basndose en las pruebas sumari-
ales y en la negativa del encartado, hace un relato de la actuacin de ste en el periodo rojo, que
comete actuando como miliciano y tomando parte en asesinatos. Califica los hechos de adhesin
a la rebelin, solicitando la pena de muerte. DEFENSA: quien expone la actuacin de su patro-
cinado calificando los hechos que ha cometido como constitutivos de un delito de auxilio a la
rebelin, solicitando que se imponga al mismo la pena ms justa. Com es veu, el defensor no

48
salvaguardava el seu representat sin tot el contrari, ja que li demanava una condemna perqu el
considerava tamb culpable. En cap cas el militar defensor no havia estudiat el cas de la persona
que havia demparar i per aquest motiu durant el consell de guerra noms demanava clemncia.
Tampoc no exigia mai labsoluci del seu client, aspecte que ens torna a confirmar la manca de
garanties jurdiques que tingueren totes les persones que patiren aquells consells de guerra. Totes
partien des de linici amb una condemna, poques vegades en sortien absolts i noms podien aspi-
rar que el cstig fos el menor possible. Per tant, els consells de guerra noms foren un sistema per
donar una certa aparena de legalitat a una repressi que en tot moment estava predeterminada
des del principi.
En el moment en qu el fiscal i la defensa acabaven de realitzar la seva intervenci, els oficials
que formaven part del consell de guerra es retiraven a deliberar. Aquest fet habitualment no du-
rava gaire estona. Quan es prenia una decisi, el consell de guerra tornava a la sala i dictava sen-
tncia, la qual podia anar de mesos de pres a la pena de mort. En cas que la persona jutjada fos
condemnada a mort, aquesta tenia la possibilitat la pena li fos commutada per cadena perptua
sempre que aconsegus bons avals o que el mateix general Franco decids tenir la benevolncia de
commutar-la-hi, fet que pass en molt poques ocasions.
Lactuaci dels consells de guerra fou veritablement sumarssima, sense cap mena de contem-
placions. En cap moment en els judicis celebrats no es va voler esbrinar els successos passats sin
que noms es volia castigar una srie de personal que havia destacat per la seva participaci en
els fets revolucionaris o que shavia significat polticament amb la Repblica i Catalunya. Foren
pocs els condemnats a mort de qui realment es va demostrar amb proves irrefutables que tenien
les mans tacades de sang. Per aquest motiu, la jurisdicci franquista daquells primers anys serv
com a instrument repressiu per a tota aquella gent que reclamava venjana pels fets esdevinguts
a la rereguarda catalana durant la Guerra i per portar a terme revenges personals.

49
Anlisi del mn penal
de postguerra
La repressi de postguerra no fou resultat dun moment extrem de passi i odi, sin que aquesta
va ser freda, metdica i calculada. Un fet que va anar perllongant-me en el temps, any rere any,
amb la finalitat dexemplificar, amb voluntat selectiva, per la via del cstig pels actes o idees dels
acusats.
El fet repressiu, per la fredor i complicitat de denunciants, cmplices o delators en lexecuci,
s implacable, circumstncia que el fa encara ms incomprensible en el cor de la societat catalana,
i aix s precisament el que pretn el franquisme venjatiu de postguerra. Segar les personalitats
ms destacades daquesta poca. Treurels la vida o silenciar-los en presons o centres de tensi i
cstig.
A qui ms afect la repressi fou sobre manera tots aquells que havien defensat les institucions
autnomes, republicanes i sindicals. Les vctimes, principalment, provenen de tres grans grups:
persones que han ocupat crrecs politicosocials durant la Guerra Civil; acusats de participar di-
rectament en fets considerats dextrema gravetat, com ara delictes de sang, vexacions religioses,
etc., i personalitats destacades en lmbit local. La repressi amb aquest darrer grup tindr en
aquell present, i en el futur, durant els llargs anys de postguerra, un pes moral determinant per
a la poblaci.
Lempresonament que a partir de 1939 i la fi de la guerra no acabava amb lexecuci dels acu-
sats era posterior a un consell de guerra que els condemnava a llargs danys de pres. La gran ma-
joria de les vegades les sentncies imposades de cadena perptua o llargs perodes de condemna
de pres no serien complides en la seva totalitat. Ja fos pels indults continuats que el franquisme
aniria atorgant per ra de la massa ingent de poblaci reclosa que tenia a les presons i centres

51
de detenci, ja fos tamb per levoluci de la guerra mundial i, posteriorment, un cop acabada
aquesta, amb linici de lanomenada Guerra Freda entre els ahir aliats. Mn occidental democr-
tic contra el mn sovitic rus i pasos satllit.
La vida quotidiana en la postguerra civil fou tremendament dura per a la poblaci catalana
que, malgrat estar cansada de la guerra fet indiscutible, mai no shavia imaginat una post-
guerra tan totalitria i violenta.
La vida de la poblaci civil s recordada pels testimonis dels qui la visqueren acompanyada de
recels, por, denncies, depuracions, avals, multes, persecucions, claudicacions i gent enganyada
que no simaginaven la fa brutal que la Dictadura genocida anticatalana aviat mostraria en tot
i pertot arreu. Des del mn de la llengua i la cultura, amb voluntat i actuaci genocida, fins als
nivells ms precisos i concrets de les relacions entre les persones, i encara arribant a aspectes de
la vida privada i ntima.
Cal imaginar com seria la vida daquells que anirien a parar a les presons a complir condemna,
en batallons de treballadors, penals o de cstig. Una muni de gent, una xifra extraordinria
dhomes, tamb moltes dones, anaven a les presons, o noms hi passaven, malgrat que totes
quedaven marcades per sempre ms. Tenien un senyal, un estigma excloent, que per sempre ms
condicionaria les seves vides. En cas doposar-se al franquisme i ser acusats dactivitats contra el
Rgim serien considerats reincidents o de delito continuado i, a reds seu, amb la mirada atenta
sobre seu, hi hauria a ms a ms dels franquistes convenuts els que s que havien guanyat la
guerra, els oportunistes neofranquistes que havien canviat de camisa i feien mans i mnigues per
fer mrits i beneficiar-se del nou estat en benefici propi.
Al rigor del mn penal cal afegir-hi una gran acumulaci de reclusos en centres calculats per
a xifres dempresonats de 10 a 15 vegades menys. Lexemple ms concloent s la pres Model de
Barcelona: amb una poblaci reclosa normalment inferior als 1.500 detinguts, va arribar a tancar
ms de 15.000 reclusos!
Les mancances generals, les deficients o inexistents condicions sanitries, el reviscolament
de malalties gaireb oblidades, la promiscitat embrutidora fsicament i moralment, juntament
amb un reglament intern desfasat, ens permeten tenir una certa explicaci sobre lalt ndex de
morts per uns motius que, a priori, sn definits mdicament com de causa natural.
Ajuda lincrement daquestes xifres elevades de mort a les presons la presncia de violncia
arbitrria i de cstigs. Sense oblidar els sucidis, que sovint apareixen com la ra de la mort dal-
guns reclusos.

52
Hi havia la possibilitat de redimir la condemna del temps de pres amb el treball; daquesta
filosofia del treball obligat, naixerien els batallons de treballadors.
Lestudi social dels reclusos t una relaci parallela daltra banda, lgica si el compa-
rem amb el total de les execucions franquistes a Catalunya: un pes notori de la poblaci reclusa
dorigen pags, el predomini relatiu del nombre dencarcerats de les comarques rurals sobre les
industrials i tamb un ndex superior de morts a les presons de les capitals de provncia de pre-
domini agrcola (Tarragona, Girona, Lleida) que no pas a les presons de la capital de les zones de
la provncia ms industrial (Barcelona).
Molts dels detinguts i represaliats serien majoritriament propers o militants dERC.
Els reclusos, els condemnats, els qui havien estat privats de llibertat per la sentncia dun
consell de guerra, en abandonar aquests establiments o llocs havien de fer front a una nova
situaci social: es definia amb el nom de libertad vigilada. Qui tenia antecedents havia de
passar amb regularitat, la que determins la junta corresponent, per un control quotidi ruti-
nari. El que volia el franquisme era que el pres, el condemnat per mal espanyol o rojo separatista,
tingus ben present la conscincia que estava sota control policial i que calia que contnuament
ho records.
No tots els aspectes repressius sn la mort o la pres. La repressi era un fet constant i sempre
present en la vida diria de la gent. La sensaci de control, de ser vigilat, era permanent. Les
penries generalitzades de lpoca accentuaven encara aquesta percepci; noms cal recordar els
llargs anys de necessitat o b el racionament generalitzat que arribar fins als primers anys de la
dcada dels 50, feia ms duna dotzena danys que havia acabat la guerra!
Els avals i favors eren el pa de cada dia. Les influencies i les pressions eren les principals eines
per acostar-se als franquistes i intentar amortir labast repressiu.
No cal dir qui serien els beneficiaris o ms perjudicats de la parcialitat en el control de les co-
llites i les taxes de racionament de les famlies, aqu cal sumar-hi un repartiment desigual de les
existncies que oferien les establiments.
Darrere els controls de les taxes, dels cupons, de les cartilles de racionament, i en una escala
no quantificable perqu un amplssim sector de la poblaci ho feia forma illegal, hi hem dafegir
lestraperlo. No s difcil discernir que serien els franquistes qui es beneficiarien de forma abso-
luta de la corrupci generalitzada.
Hi hagu una allau de noves lleis. Les complicitats i els interessos del nou estat ens acosten a
una postguerra indita en la histria. En tots els finals i temps posteriors a les guerres civils a Es-

53
panya, ls de la violncia i la repressi gaireb desapareixia, per aquesta noms era viva i roent
durant la guerra fratricida, per mai no acabada.
La repressi, cal repetir-ho per desfer equvocs de persones poc informades, mal documen-
tades i altres que ho fan mentint i amb mala alimentaci, tenia un carcter constant, metdic i
regular. No era arbitrria, sin selectiva i pensada. El seu compliment formava part del sistema i
alhora crearia una xarxa plena de complicitats, que tamb ens ajuden a explicar els quasi quaran-
ta anys de pervivncia del franquisme.

54
Anlisi de la repressi franquista
als alcaldes dERC afusellats
Tan bon punt locupaci militar franquista es va anar consolidant a les diferents localitats ca-
talanes, es va posar en marxa la maquinria repressiva dels vencedors. Aquesta repressi afect
principalment tots aquells elements que eren considerats responsables, duna manera directa
o indirecta, dels fets violents o revolucionaris que shavien produt durant la Guerra a la rere-
guarda catalana. Des del primer moment, tot individu que era considerat responsable daquelles
actuacions era denunciat, detingut i finalment empresonat.
Entre el personal que pat ms aquella repressi cal destacar tot el que durant els anys de Guer-
ra estigu vinculat a la poltica. Molts alcaldes i regidors de diferents opcions poltiques vincula-
des als valors republicans, a ideologies desquerres i, en el cas de Catalunya, al fet nacional, foren
detinguts, jutjats, empresonats, condemnats a diferents penes i, en el pitjor dels casos, afusellats.
A tots ells sels considerava culpables dhaver ocupat un crrec poltic durant els anys de Repbli-
ca, de formar part de partits poltics contraris a les noves directrius ideolgiques que estava im-
posant el rgim, per sobretot sels considerava responsables dhaver participat o perms els fets
revolucionaris i violents que havien tingut lloc a Catalunya durant els primers mesos de guerra.
Aquesta argumentaci fou la que feren servir les noves autoritats franquistes per condemnar a
diferents penes de pres, o fins i tot a la mort, tants crrecs pblics catalans.
Una repressi que fou especialment cruenta amb els alcaldes i regidors que es trobaven afiliats
a ERC. La gran majoria daquell personal poltic, que per diferents circumstncies no havia mar-
xat a lexili, pat algun tipus de repressi. Com ms responsabilitat tingueren durant el perode
republic i de guerra, ms dura fou la repressi que sels impos. Aix explicaria els motius que
portaren tants alcaldes dERC a ser condemnats a mort. Tots ells, i aix queda perfectament re-

55
flectit en la documentaci que sha consultat, foren acusats de no impedir, i en casos ms extrems
de collaborar-hi, els assassinats que es produren majoritriament entre juliol i desembre de 1936.
A part daix, la seva afiliaci poltica a un partit catalanista, desquerres i republic, tres dels
motius pels quals els rebels saixecaren en contra de la legalitat republicana, acabarien dexplicar
les raons que portaren el franquisme al final de la guerra a passar-los una factura molt elevada.
Una factura que es comen a cobrar tot coincidint amb el final de la guerra. La majoria dho-
mes que havien ocupat lalcaldia durant algun moment de la guerra foren immediatament de-
nunciats per les noves forces vives del poble. En aquelles denncies sacusava la persona en qes-
ti dhaver participat en actes revolucionaris, en denncies i en actes violents contra persones
dordre. Per a part de la denncia per la seva actuaci poltica, aquelles acusacions tamb es
trobaven impregnades dun cert aire de revenja contra lenemic poltic de tota la vida. Les ten-
sions i els odis acumulats durant molts anys foren resolts per una part dels contenciosos amb
larribada de la dictadura.
En aquest captol es far una anlisi detallada de les caracterstiques generals que compartiren
tots aquells alcaldes que foren executats per haver ocupat un crrec de mxima responsabilitat
poltica en un perode i en un partit determinats.
Quadre dalcaldes afusellats per la dictadura franquista

Lloc
de Estat Data
Cognoms Nom Edat naixement Venatge Civil Professi execuci Lloc
Ventura i Pino Agust 55 Amposta L'Aldea Casat Llaurador 14/07/1939 Tarragona

(Montsi) (Baix Ebre)
Pujadas i Niell Antoni 49 Alella (Maresme) Alella (Maresme) Casat NC 11/05/1939 Camp de
la Bota
Pags i Gasch Pau/Pere 55 Alp (Cerdanya) Alp (Cerdanya) Casat Llaurador 03/04/1940 Lleida
Xifre i Masferrer Frederic 55 Badalona Badalona Vidu Comerciant 15/02/1940 Camp de

(Barcelons) (Barcelons) la Bota
Badia i Sobrevias Josep M. 45 Espunyola Berga (Bergued) Casat Advocat 19/04/1939 Camp de
(Bergued) la Bota
Vila i Selga Salvador 34 Castellbell Castellbell Casat Llaurador 29/07/1939 Camp de

i el Vilar (Bages) i el Vilar (Bages) la Bota

56
Lloc
de Estat Data
Vila i Subirana Isidre 44 Castellbell Castellbell Casat Pags 29/07/1939 Camp de

i el Vilar (Bages) i el Vilar (Bages) la Bota
Puigredon Domnec 64 Artesa de Segre Cervera Vidu Advocat 28/07/1939 Lleida
i Borruix (Noguera) (Segarra)
Ramon i Segarra Francesc 37 Conesa (Conca Conesa (Conca Casat Pags 14/07/1939 Tarragona
de Barber) de Barber)
Busquets i Garca Joan 50 Cornudella Cornudella Casat Sastre 06/05/1939 Tarragona
de Montsant de Montsant
(Priorat) (Priorat)
Farr i Climent Ricard 45 LEspluga de LEspluga de Casat Industrial 19/10/1939 Tarragona
Francol (Conca Francol (Conca
Soro i Baul Vicent 57 Gandesa Gandesa Casat Llaurador 29/01/1941 Tarragona
(Terra Alta) (Terra Alta)
Dalmau i Tost Josep 43 Juncosa Juncosa Casat Comerciant 09/08/1940 Lleida
(Garrigues) (Garrigues)
Barrufet i Be Josep 50 Bellver Juneda Casat Llaurador 18/08/1939 Lleida
(Cerdanya) (Garrigues)
Marf i Mart Salvador 50 Masnou Masnou Casat Mecnic 18/11/1939 Camp de
(Maresme) (Maresme) la Bota
Abril i Argem Josep 70 Palautordera Matar Casat Sabater 16/03/1939 Camp de
(Valls Oriental) (Maresme) la Bota
Palau i Cots Francesc 41 Miralcamp Miralcamp Casat Llaurador 11/05/1940 Lleida
(Pla d'Urgell) (Pla d'Urgell)
Fortuny i Torrens Josep 36 Mollet del Valls Mollet del Valls Casat Pastisser 16/07/1939 Camp de
(Valls Oriental) (Valls Oriental) la Bota
Roura Pere 62 Montagut Montagut Casat Llaurador 11/05/1939 Girona
i Casamitjana (Garrotxa) (Garrotxa)
Salom i Torn Leandre 39 Sant Quirze de Montesquiu Casat Manyac 08/08/1939 Camp de
Besora (Osona) (Osona) la Bota
Figueras i Aragay Flix 45 Olesa Olesa Casat Transport 19/02/1939 Cementiri
de Montserrat de Montserrat d'Abrera
(Baix Llobregat) (Baix Llobregat)

57
Lloc
de Estat Data
Garrell i Tauler Didac 50 Palams Palams Casat Comissio- 12/08/1939 Girona

(Baix Empord) (Baix Empord) nista
Brunat i Escona Joan 48 Montmel Parets del Valls Casat Llaurador 31/05/1939 Camp de
(Valls Oriental) (Valls Oriental) la Bota
Gorchs i Font Pere 36 Perafita Perafita Solter Llaurador 08/11/1939 Camp de
(Osona) (Osona) la Bota
Parera i Casas Pere 40 Creixell La Pobla Casat Llaurador 08/11/1939 Camp de
(Tarragons) de Montorns la Bota
(Tarragons)
Clergas i Folch Eduard 49 Riudecols Riudecols Casat Paleta 11/11/1939 Tarragona
(Baix Camp) (Baix Camp)
Garca i Solanes Jaume 41 Ruidecols Riudecols Casat Llaurador 19/09/1940 Tarragona
(Baix Camp) (Les Irles)
(Baix Camp)
Llorens i Collell Bernab 64 Llagostera Sant Feliu Casat Escrivent 16/03/1939 Girona
(Girons) de Guxols
(Baix Empord)
Camp i Viarns Francesc 37 Darnius Sant Feliu Casat Lampista 16/03/1939 Girona
(Alt Empord) de Guxols
(Baix Empord)
Calm i Aulinas Josep 47 Joanetes Sant Feliu Casat Llaurador 28/07/1939 Girona
de Pallarols
(Garrotxa)
Soler i Fosas Sebasti 39 Sant Mart Sant Joan Casat Llaurador 08/11/1939 Camp de
de Torruella de Vilatorrada la Bota
(Bages) (Bages)
Pont i Creus Ramon 67 Sant Mart Sant Mart Casat Pags 18/10/1939 Camp de
de Sesgueioles de Sesgueioles la Bota
(Anoia) (Anoia)
Costabella i Torres Joan 56 Sant Pere Sant Pere Casat Pags 31/05/1939 Girona
Pescador Pescador
(Alt Empord) (Alt Empord)
Ports i Basagaa Joan 46 Torell Sant Quirze de Casat Electricista 24/07/1940 Camp de
(Osona) Besora (Osona) la Bota

58
Lloc
de Estat Data
Mon i Pascual Llus 35 Santa Coloma de Santa Coloma de Casat Funcionari 11/05/1939 Girona
Farners (Selva) Farners (Selva)
Boada i Salvador Celest 36 Santa Coloma Santa Coloma Casat Pags 18/10/1939 Camp de
de Gramenet de Gramenet la Bota
(Barcelons) (Barcelons)
Sol i Padr Llus 48 Santa Coloma de Santa Coloma de Casat Escrivent 20/10/1939 Tarragona
Queralt (Conca Queralt (Conca
Camprub Maurici 45 Santa Maria d'Ol Santa Maria d'Ol Casat Llaurador 27/04/1939 Camp de
i Fornells (Bages) (Bages) la Bota
Blasi i Blasi Ramon 45 Taradell Taradell Casat Llaurador 25/05/1939 Camp de

(Osona) (Osona) la Bota
Rodrguez Josep 42 Tortosa Tortosa Casat Fuster 08/08/1939 Tarragona

i Martnez (Baix Ebre) (Baix Ebre)
Sal i Valls Pere 51 Ullastret Ullastret Casat Llaurador 28/07/1939 Girona

(Baix Empord) (Baix Empord)
Torrent i Maspoch Josep 48 Verges Verges Solter Pags 11/05/1939 Girona

(Baix Empord) (Baix Empord)
Deutu i Murt Antoni 57 Vimbod (Conca Vimbod (Conca Casat Llaurador 31/05/1939 Tarragona
Edat dels alcaldes afusellats
Ledat mitjana dels alcaldes que foren executats per la dictadura franquista fou de 48,02 anys,
dada que estaria lligada a la franja dedat que va dels 41 als 50 anys i que sense cap mena de dubte
fou la que tingu un nombre ms important dexecutats, ms del 50%. Aquesta mitjana seria
una mica ms alta que la que es va donar en tota la poblaci catalana, de 38 anys, com a conse-
qncia que estem parlant dun sector molt concret de la societat. Es tract dun personal poltic
que ocupava uns crrecs de molta responsabilitat i que per portar-los a terme necessitaven certa
experincia. Per aquest motiu entre els executats no hi ha cap noi jove i, daltra banda, nhi ha
molt pocs que fossin dedat avanada, ja que la gran majoria ja shavien retirat de la vida poltica.

59
En aquests darrers casos, la repressi sexerc amb una finalitat clarament de donar exemple a la
resta de la societat.
Alcaldes
Edats afusellats
20-30 0
31-40 9
41-50 22
51-60 7
61-70 5
71-80 0
Estat civil dels alcaldes afusellats
Relacionat amb el punt anterior, trobem que la gran majoria daquells alcaldes, ms dun 90%,
estaven casats i amb fills. Aquesta dada aniria totalment enllaada amb ledat dels alcaldes exe-
cutats, la qual era la dhomes madurs que havien tingut temps de formar una famlia. Davant
aquestes dades, podem arribar a la conclusi que la repressi que exerc el franquisme amb els
alcaldes dERC fou doble. Duna banda, aquella repressi sexerc amb la persona afectada. Per,
de laltra, amb la confirmaci i execuci de la darrera pena, la famlia de lexecutat quedava viuda
i orfe del cap de famlia, situaci que li provoc moltes dificultats per poder tirar endavant. Unes
dificultats que van ser augmentades pel rebuig que una part de la societat franquista realitz a
aquelles famlies pel sol fet dhaver estat emparentades amb una persona considerada culpable
dels fets de guerra. Davant aquella situaci, moltes daquelles famlies hagueren dabandonar els
seus llocs de residncia per poder sobreviure.
Estudi comarcal de la repressi

60
estat civil dels alcaldes afusellats
Lorigen de tots els alcaldes localitzats pertanyents a ERC era catal, fet que anava lligat amb el
partit poltic del qual formaven part.
La majoria dalcaldes afusellats per la dictadura franquista es trobaven relacionats amb co-
marques i localitats litorals i interiors vinculades al mn rural. Exceptuant-ne alguns casos, com
ara Badalona i Santa Coloma de Gramenet, aquella repressi sexerc amb poltics vinculats a
localitats mitjanes o petites, i a un sector econmic predominant: lagrari. Aquesta dada seria
complementria amb la que es don amb tots els catalans que foren executats pel franquisme.
Les fortes tensions que es produren al camp, on els conflictes socials van ser molt importants al
llarg del temps, van fer que en aquells indrets la repressi fos molt destacada. El conflicte rabas-
saire contra els grans propietaris, que venia ja de feia anys, gener una srie dodis que acabarien
passant factura durant aquells anys. A tot aix cal afegir el fet que la gran majoria daquells alcal-
des eren originaris de les localitats on estaven exercint, fet que feia que la gent conegus la seva

61
actuaci poltica de tota la vida.

Alcaldes
Comarques afusellats
Alt Empord 1
Anoia 1
Bages 3
Baix Camp 2
Baix Ebre 2
Baix Empord 5
Baix Llobregat 1
Barcelons 2
Bergued 1
Cerdanya 1
Conca de Barber 4
Garrigues 2
Garrotxa 2
Maresme 3
Noguera 1
Osona 4
Pla d'Urgell 1
Priorat 1
Segarra 1
Selva 1
Tarragons 1
Terra Alta 1
Valls Oriental 2
Aquest fet aniria estretament enllaat al fet que aquella repressi es produ en localitats no gai-
re grans, on tothom es coneixia i era ms fcil acusar la persona que calia castigar. A ms, cal

62
apuntar que als indrets on la repressi tingu un tant per mil ms elevat, en comparaci amb el
nombre dhabitants que tenia i el nombre de vens que foren afusellats, tamb es va donar lexe-
cuci dun alcalde. En alguns casos lnica persona executada de tota la poblaci va ser lalcalde.
Amb aquestes dades es vol dir que els repressors tenien molt clar que aquells alcaldes eren en part
responsables dels fets violents i revolucionaris produts a la rereguarda i que, per tant, havien de
ser castigats amb la mxima duresa.
Tant per mil
repressi
Nombre (mitjana
Localitat Comarca Circumscripci Habitants dexecutats Catalunya 1,2)
LAldea Baix Ebre Tarragona 9 1,6
Alella Maresme Barcelona 1.652 4 2,9
Alp Cerdanya Lleida 567 3 5,3
Badalona Barcelons Barcelona 47.929 93 1,9
Berga Bergued Barcelona 6.929 15 2,2
Castellbell i el Vilar * Bages Barcelona 3.108 10 3,2
Cervera Segarra Lleida 4.670 10 2,1
Conesa Conca de Barber Tarragona 475 4 8,4
Cornudella de Montsant Priorat Tarragona 1.575 2 1,3
LEspluga de Francol Conca de Barber Tarragona 3.255 14 4,3
Gandesa Terra Alta Tarragona 3.282 30 9,1
* A Castellbell i el Vilar i a Sant Feliu de Guxols es van afusellar 2 alcaldes a cada poblaci

63
Tant per mil

repressi
Nombre (mitjana
Les Irles Baix Camp Tarragona 125 1 8
Juncosa Garrigues Lleida 1131 15 13,2
Juneda Garrigues Lleida 3.315 13 3,9
El Masnou Maresme Barcelona 5.069 2 0,4
Matar Maresme Barcelona 28.804 12 0,4
Miralcamp Pla dUrgell Lleida 981 2 2
Mollet del Valls Valls Oriental Barcelona 6.132 4 0,6
Montagut Garrotxa Girona 1.137 7 6,2
Montesquiu Osona Barcelona 1.184 1 0,8
Olesa de Montserrat Baix Llobregat Barcelona 6.728 24 3,5
Palams Baix Empord Girona 5.450 10 1,8
Parets del Valls Valls Oriental Barcelona 2.104 4 1,9
Perafita Osona Barcelona 529 3 5,7
La Pobla de Montorns Tarragons Tarragona 840 2 2,4
Riudecols Baix Camp Tarragona 1.019 3 2,9
Sant Feliu de Guxols (*) Baix Empord Girona 9147 9 0,9

64
Tant per mil

repressi
Nombre (mitjana
Sant Feliu de Pallerols Garrotxa Girona 1.651 4 2,4
Sant Joan de Vilatorrada Bages Barcelona 1.706 6 3,5
Sant Mart de Sesgueioles Anoia Barcelona 567 1 1,8
Sant Pere Pescador Alt Empord Girona 1.112 4 3,6
Sant Quirze de Besora Osona Barcelona 2.018 7 3,5
Santa Coloma de Farners Selva Girona 4.533 6 1,3
Santa Coloma de Gramenet Barcelons Barcelona 16.670 14 0,8
Santa Coloma de Queralt Conca de Barber Tarragona 3.434 7 2
Santa Maria dOl Bages Barcelona 1.202 9 7,5
Taradell Osona Barcelona 2.322 13 3,9
Tortosa Baix Ebre Tarragona 38.269 34 1,1
Ullastret Baix Empord Girona 406 4 9,8
Verges Baix Empord Girona 1.212 6 5
Vimbod Conca de Barber Tarragona 1.504 10 6

65
Professi dels alcaldes afusellats
Ms de la meitat dels alcaldes dERC que shan localitzat tenien una professi vinculada al mn
rural. s una dada complementria a la que ja sha indicat en lestudi comarcal, en qu sha ft
referncia al fet que la repressi franquista contra el mn municipal dERC se centr en comar-
ques vinculades al camp. Una vinculaci que tamb estaria relacionada amb el sector social que
aglutinava ERC dins del seu electorat.
Pel que fa a la resta de professions, no nhi ha cap altra que destaqui sobre la resta, i la majoria
estan relacionades amb el sector dels serveis.

66
Professions Nombre %
Camp 23 53,5
Advocat 2 4,6
Comerciant 2 4,6
Escrivent 2 4,6
Lampista 2 4,6
Comissionista 1 2,3
Funcionari 1 2,3
Fuster 1 2,3
Industrial 1 2,3
Many 1 2,3
Mecnic 1 2,3
Paleta 1 2,3
Pastisser 1 2,3
Sabater 1 2,3
Sastre 1 2,3
Transportista 1 2,3
NC 1 2,3

67
Alcaldes afusellats per anys
La majoria dalcaldes afiliats a ERC foren executats lany 1939. Aquesta dada coincidia amb la
que es va donar a la resta de Catalunya i aniria lligada al fet que fou precisament en aquell any
quan la repressi fou ms important. El final de la guerra port les noves autoritats a castigar tan
rpid com fos possible tots els que duna manera o una altra shavien oposat al cop destat. Un
daquells grups fou el que havia tingut el poder municipal a les seves mans. Per aquesta ra fou
precisament lany 1939 quan es produren ms condemnes de mort i ms execucions.
Desprs daquesta anlisi estadstica que sha realitzat amb els alcaldes que foren represaliats
per la dictadura franquista, es pot afirmar que el prototip daquell personal poltic fou el segent:
un home duns 48 anys dedat, casat, amb fills, natural de Catalunya i de la localitat on desprs
seria escollit batlle, amb experincia poltica, amb una professi relacionada amb el camp, que
ocup el crrec durant algun moment de la guerra, que va ser detingut i empresonat amb la fi de
la Guerra a Catalunya i que seria condemnat a mort i executat lany 1939.
ALCALDES AFUSELLATS PER ANYS

68
Relaci biogrfica de la repressi.
Fitxes biogrfiques
dalcaldes dERC afusellats
AGUST VENTURA I PINO
Alcalde de lAldea (Baix Ebre)
Lloc de naixement: Amposta (Montsi)

Edat: 55
Estat civil: Casat
Professi: Llaurador.
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Ingress a ERC loctubre de 1932 i en fou membre de la junta
directiva. Particip de manera activa durant els Fets dOctubre de 1934. Per aquells fets fou detin-
gut i empresonat durant vuit mesos.
Perode en qu fou alcalde: Abril de 1938.
REPRESSI
Data de la detenci: 14 dabril de 1939.
Principals acusacions franquistes: Durant el perode roig forma part del Comit Revolucionari, s au-
tor de diversos actes violents i ordena la detenci de diverses persones de dreta. s un dels elements ms
destacats, intervingu en la crema de les imatges i objectes de culte de lesglsia i, durant el seu temps i amb
laprovaci de tot el comit, foren assassinats Francesc Enguidanos i Agust Queral, i desaparegueren Ma-
nel Morales i Ramon Mores. Pass desprs a ocupar el crrec dalcalde.
Lacusat neg totes aquestes acusacions. Afirm que s completament incert que forms part del Comit Re-
volucionari del seu poble, ni de cap altre comit, i, per tant, ignora si fou assassinada alguna persona de dretes
per ordre del comit de referncia. Tamb s fals que hagi participat en detencions delements dordre.
Consell de guerra: Tarragona, 23 de maig de 1939. Consell de guerra permanent daquesta plaa.
Sumarssim durgncia nm. 1.250 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 23 de maig de 1939 i executat a Tarragona el 14 de juliol de 1939.

72
ANTONI PUJADAS I NIELL

Alcalde de Alella (Maresme)
Lloc de naixement: Alella (Maresme)

Edat: 49
Estat civil: Casat
Professi: Corredor de comer
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Particip en els Fets dOctubre de 1934. Home desquerres.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - gener de 1939.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Organitzador del PSUC en lmbit local. Responsable de detencions.
Registres domiciliaris. Repartiment de finques i terres.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 11 dabril de 1939. Lloc: Barcelona. Jutjat junta-
ment amb 8 persones. Total de persones jutjades alhora: 9.
Sentncia: Pena de mort per rebelli militar. T expedient de responsabilitats poltiques.
Data i lloc on es va produir lexecuci: Camp de la Bota. Barcelona. 11-5-1939.
Linforme local no explicita la seva militncia poltica. Tot fa creure que ho era pel PSUC, per
anteriorment era militant dERC.

73
PERE PAGS I GASCH

Alcalde dAlp (Cerdanya)
Lloc de naixement: Alp (Cerdanya)

Edat: 53
Estat civil:
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Desquerres de sempre.
Perode en qu fou alcalde: Agost de 1936 - 17 de setembre 1936.
REPRESSI
Data de la detenci: 19 de mar de 1939.
Principals acusacions franquistes: Requises. Participaci en actes contra dret de gents.
Consell de guerra: Data: 20 setembre 1939. Lloc: Lleida. Jutjat juntament amb 6 persones ms.
Total de persones jutjades alhora: 7.
Sentncia: Pena de mort per rebelli militar.
Data: 30-4-40. Lloc: Lleida.

75
En el mateix informe de postguerra safirma: Socialmente no se le tena por mala persona.

Encara es diu que no es t conscincia que dispars contra ning.

76
FREDERIC XIFR I MASFERRER

Alcalde de Badalona (Barcelons)
Lloc de naixement: Barcelona (Barcelons)

Edat: 55
Estat civil: Casat
Fills: 3
Professi: Comerciant
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Republic liberal de sempre, particip en la fundaci dERC.
Prohom de la ciutat. El 1917 fou elegit conseller per la coalici republicana 8 UFNR-PRR. El 1918 fou
elegit regidor de lAjuntament de Badalona en representaci dUFNR. Fou escollit regidor dERC
en les eleccions de 1934, fins als Fets dOctubre del mateix any.
Perode en qu fou alcalde: Abril de 1936 - desembre de 1936.
REPRESSI
Data de la detenci: 23 de mar de 1939, Alella.
Principals acusacions franquistes: Tot i no ser a la ciutat, per absncia laboral a Marsella, en ser al-
calde fou designat president del comit de salut pblica. Responsable de totes les violncies i manca dordre
a Badalona.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 27 de juliol de 1939. Lloc: Barcelona. Jutjat jun-
tament amb 19 persones ms.

77
Sentncia: Pena de mort.
Data: 11-2-1940. Lloc: Camp de la Bota. Barcelona.
La mateixa indagatria del Consell de Guerra especifica: De los autos se desprende que este
procesado no actu en forma positiva en el comit revolucionario en el que nominalmente de-
sempeaba el cargo de presidente, ni tuvo participacin directa y personal en los asesinatos, in-
cendios y dems excesos cometidos en la poblacin, as como que protegi a algunas personas
perseguidas, entre ellas a veintids Padres Cartujos de Montealegre, salvando con su intervenci-
n algunas vidas.
Hi va haver un veritable, i excepcional, clam unnime de la ciutat per demanar que no se lexe-
cuts. Des dels 66 treballadors de la seva fbrica fins a la Jefatura de Falange de Badalona, la
Corporaci Gestora Municipal; tot fou endebades.

78
Josep Maria BADia I Sobrevias

Alcalde de Berga (Bergued)
Lloc de naixement: Berga (Bergued)

Edat: 45
Estat civil: Casat
Fills: 1
Professi: Advocat i propietari
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Dirigent dERC. Alcalde diverses vegades. Una de les perso-
nalitats poltiques locals ms destacades.
Perode en qu fou alcalde: Diversos perodes.
Repressi:
Principals acusacions franquistes: Autor moral dels esdeveniments locals contra el dret de gents i lEsgl-
sia i les Germanes de la Caritat. Durant 13 mesos va actuar de notari. Per la cultura tenia prestigi davant
les masses. Propagandista marxista. Primer alcalde dERC.
Consell de guerra: Sumarsssim durgncia. Data: 21 de mar de 1939. Lloc: Barcelona.

79
Acusacions privades contra ell.

80
SALVADOR VILA I SELGA

Alcalde de Castellbell i El Vilar (Bages)
Lloc de naixement: Castellbell i Vilar (Bages)

Edat: 34
Estat civil: Casat
Fills: 2
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Fou president del sindicat Uni de Rabassaires. Conseller de
lAjuntament republic. Particip de manera activa en els Fets dOctubre de 1934.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - juny de 1937.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Membre del Comit Revolucionari del poble. Aquest organisme fou
responsable de lassassinat de 9 persones al terme municipal i de dues ms fora del terme, dhaver exigit
multes als propietaris de dretes, dhaver confiscat productes del camp de persones que per eludir la persecuci
a mort de qu eren objecte havien marxat de la localitat, i dhaver ocupat lalcaldia de lAjuntament de
Castellbell i Vilar durant el perode roig separatista.
Consell de guerra: Barcelona, 11 de maig de 1939. Consell de guerra permanent de Barcelona.


81
Sentncia: Condemnat a mort l11 de maig de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el
29 de juliol de 1939.

82
ISIDRE VILA I SUBIRANA

Alcalde de Castellbell i El Vilar (Bages)
Lloc de naixement: Castellbell i el Vilar (Bages)

Edat: 44
Estat civil: Casat
Fills: 2
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Membre del sindicat Uni de Rabassaires i de lAjuntament
de Castellbell i el Vilar.
Perode en qu fou alcalde: Setembre de 1936. Va substituir lalcalde titular Esteve Biosca fins a
la seva tornada.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Exigir diferents quantitats de diners a diferents propietaris, haver con-
fiscat i apoderar-se de diversos productes de la terra dun propietari absent i haver ordenat la subhasta dun
bosc cremat que pertanyia a la mateixa persona. Durant letapa que estigu a lalcaldia es produren assassi-
nats, saqueigs, destruccions dimatges, registres, detencions, etc. Es confiscaren productes de la terra i sexigiren
multes. Sel considerava linductor de la mort i assassinat de Francesc Pijoan, exjutge municipal.
Era secretari del sindicat agrcola. Amena de mort un propietari perqu declars en nom duna espcie
de comit formulat per elements rabassaires de la localitat.

83
Consell de guerra: Barcelona, 11 de maig de 1939. Consell de guerra permanent de Barcelona.

Sentncia: Condemnat a mort l11 de maig de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el
29 de juliol de 1939.

84
DOMNEC PUIGREDON I BORRUIX

Alcalde de Cervera (Segarra)
Lloc de naixement: Artesa de Segre (Noguera)

Edat: 64
Estat civil: Vidu
Professi: Advocat
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Actuaci sempre lligada a projectes desquerra. Delegat dOr-
dre Pblic de la Generalitat loctubre de 1934. Membre del Centre Republic.
Perode en qu fou alcalde: Juny de 1936 - ?.
REPRESSI
Data de la detenci: 23-5-1939.
Principals acusacions: Ser president local dERC. Haver actuat loctubre de 1934. No haver impedit lassalt
a les esglsies i la crema dimatges. Ser un intellectual.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia nm. 768. Data: 31 de maig de 1939.
Lloc: Lleida.

85
Existeixen testimonis que declaren en contra seva. dem amb Fet y de las JONS.

86
FRANCESC RAMON I SEGARRA

Alcalde de Conesa (Conca de Barber)
Lloc de naixement: Conesa (Conca de Barber)

Edat: 37
Estat civil: Casat
Fills: 2 (Josep i Maria)
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Alcalde en proclamar-se la Repblica lany 1931. Particip en
els Fets dOctubre de 1934. Altre cop alcalde desprs de les eleccions de febrer de 1936.
Perode en qu fou alcalde: Juliol de 1936 - fi de la guerra.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: President del Comit. Detencions, persecuci de gent dordre i catlics.
Actes iconoclastes. Persecuci demboscats.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 26 de maig de 1939. Lloc: Tarragona. Jutjat jun-
tament amb 11 persones ms. Total de jutjats en el mateix procs: 12. T expedient de responsabi-
litats poltiques.
Data: 14-7-1939. Lloc: LOliva. Tarragona.

87
JOAN BUSQUETS i GARCIA

Alcalde de Cornudella de Montsant (Priorat)
Lloc de naixement: Cornudella (Priorat)

Edat: 50
Estat civil: Casat
Professi: Sastre
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Secretari dERC local. Particip en els Fets dOctubre de 1934,
tot i que no va ser processat.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - novembre de 1936.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Crrec local dERC. Vocal i membre del Comit. Membre de la CNT.
Alcalde i desprs regidor deconomia de lAjuntament. Enviar persones a fer fortificacions. Actes iconoclas-
tes. Imposici de multes a particulars. Confiscaci daparells de rdio.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 14 dabril de 1939. Lloc: Tarragona. Jutjat junta-
ment amb 11 persones ms.

89
En linforme de lAjuntament textualment es diu: Se desconoce que influyera en asesinatos que

afortunadamente no se produjeron [subratllat en loriginal]. En la denncia de la FET y de las
JONS safirma: Constituye un estorbo para la sociedad, si ocasin tuviera volvera a levantar la
cabeza.
Hi ha informes particulars signats favorables a ell.

90
RICARD FARR I CLIMENT

Alcalde de lEspluga de Francol (Conca de Barber)
Lloc de naixement: LEspluga de Francol (Conca de Barber)

Edat: 45
Estat civil: Casat
Professi: Industrial
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC. Va fundar un negoci propi de pastisseria. Fou
fundador de lAteneu Federal Republic lany 1931. Fou alcalde des de labril de 1931 fins al desem-
bre de 1932, moment en qu dimit per problemes personals. Particip de manera destacada en
els Fets dOctubre de 1934.
Perode en qu fou alcalde: Febrer - octubre de 1936.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Durant el perode roig fou linspirador del comit revolucionari i per la seva
influncia foren assassinades 11 persones de dretes. Intervingu en la destrucci dels ornaments de lesglsia i imat-
ges sagrades. Es va fer crrec de lestafeta de correus i fou organitzador i encapal lexpedici que sort del poble per
reprimir lalament patritic de Solivella, en qu foren assassinades 28 persones. Feia conferncies i mtings.
Consell de guerra: Tarragona, 22 de juny de 1939. Consell de guerra permanent de Tarragona.

Sumarssim durgncia nm. 2.529 i acumulats. T expedient de responsabilitats poltiques.

91
Sentncia: Condemnat a mort el 22 de juny de 1939 i executat a Tarragona el 19 doctubre de

1939.

92
VICENT SORO I BAUL

Alcalde de Gandesa (Terra Alta)
Lloc de naixement: Gandesa (Terra Alta)

Edat: 47
Estat civil: Casat
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Membre dIzquierda Republicana, partit radical. Alcalde
dERC des de les eleccions de febrer de 1931 fins a loctubre de 1934. Partcip en els Fets dOctubre
de 1934.
Perode en qu fou alcalde: 20 de febrer de 1936 - setembre de 1936.
REPRESSI
Data de la detenci: 1 de maig de 1939.
Principals acusacions franquistes: Alcalde dERC, actuaci moral contra gent de dreta i Esglsia. Cre-
mar arxius. No haver batejat els seus fills. Actes anticlericals i iconoclstics. Responsable moral dels assas-
sinats ocorreguts encara que els denunciants afirmen que no hi particips. Tallar arbres i pals telegrfics
tant loctubre de 1934 com al final del mar i al principi de labril de 1938 per oposar-se a lavan de lexrcit
franquista. Haver donat diners propis, 2.000 pts, a lAjuntament durant la guerra. Membre dUGT de
tendncia comunista com a simple afiliat.
Sentncia: Rebelli militar. T expedient de responsabilitats poltiques.

93
Informes particulars desfavorables contra ell.

94
JOSEP DALMAU I TOST

Alcalde de Juncosa (Garrigues)
Lloc de naixement: Juncosa (les Garrigues)

Edat: 43
Estat civil: Casat
Fills: 2
Professi: Comerciant
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Participaci en els Fets dOctubre de 1934. Actiu militant
desquerres. Membre del Centre Republic.
Perode en qu fou alcalde: Octubre 1936 - ?.
REPRESSI
Data de la detenci: 13 doctubre de 1939, provinent de la Pres Cellular de Barcelona.
Principals acusacions franquistes: Anarcosocialista i comunista abans de la guerra. Particip en els

Fets dOctubre de 1934. Primer alcalde de la Repblica. President del Comit. Bestia ms feroz que se ha
conocido en el mundo. Retir la cartilla de racionament a gent de dreta. Oblig a fer trinxeres.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia nm. 3.808. Data: 23 de gener de 1940. Lloc: Lleida.
Jutjat juntament amb 11 persones ms.

95
Informes desfavorables contra ell.

96
JOSEP BARRUFET I BE
Alcalde de Juneda (Garrigues)
Lloc de naixement: Bellver (Cerdanya)

Edat: 50
Estat civil: Casat
Professi: Barber
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Membre actiu dERC. Particip en els Fets dOctubre de
1934.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - ?.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Haver participat dinterventor en eleccions. Participar en els Fets
dOctubre de 1934. Ser membre dERC. Propagandista marxista. Regidor i alcalde durant la guerra. Induc-
tor dassassinats encara que no hi particips. Requisa de diners.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 18 dabril de 1939. Lloc: Lleida. Jutjat juntament
amb 9 persones ms. Total de persones jutjades alhora: 10.

97
Informes desfavorables particulars contra ell.

98
SALVADOR MARF I MART

Alcalde del Masnou (Maresme)
Lloc de naixement: Masnou (Maresme)

Edat: 50
Estat civil: Casat
Professi: Mecnic
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC i president del Centre Catalanista.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - maig de 1937.
REPRESSI
Data de la detenci: Mar de 1939.
Principals acusacions franquistes: Fou membre del comit que actuava a la Casa Consistorial, denun-
ci i detingu persones que foren ms endavant assassinades. Actu en diferents registres en qu confisc
rdios i detingu persones considerades afectes al Moviment Nacional. Compr armes amb els diners que
robava a persones de dretes. Cooper en la destrucci dimatges i altres objectes religiosos.
Consell de guerra: Barcelona, maig de 1939. Consell de guerra permanent nm. 1 de Catalunya.
Sentncia: Condemnat a mort el maig de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el 18 de

novembre de 1939.

99
Josep Abril i Argem

Alcalde de Matar (Maresme)
Lloc de naixement: Santa Maria de Palautordera (Valls Oriental)

Edat: 70
Estat civil: Casat
Professi: Sabater
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat al Partit Federalista de Pi i Margall. Fou conseller
de lAjuntament durant els anys de la Restauraci. Va escriure a la premsa mataronina amb el
pseudnim de Lirba.
Fou un dels fundadors dERC a Matar, i va ser nomenat alcalde del primer ajuntament repu-
blic labril de 1931. Va participar en els Fets dOctubre de 1934, situaci que li va valdre per ser
empresonat.
Lany 1936 don suport i particip de manera activa en les eleccions de febrer de 1936.
Perode en qu fou alcalde: Abril 1931 - octubre de 1934 / febrer de 1936 - octubre de 1936.
Repressi
Data de la detenci: 2 de febrer de 1939.
Principals acusacions franquistes: Va pertnyer al partit dEsquerra Republicana, en el qual va ocupar

diverses vegades el crrec de president. Va realitzar una intensa propaganda pels partits esquerrans i va ser el
primer alcalde republic que va tenir la vila de Matar, crrec que ocupava quan va iniciar-se el Moviment
Nacional i en el qual va continuar; va collaborar com a apoderat del Front Popular a les eleccions de 1936 i

101
va estar processat per la seva actuaci en la revoluci doctubre de 1934; va formar part durant letapa roja del
primer comit revolucionari o antifeixista de la citada plaa de Matar, i va permetre detencions, assassinats,
destrucci de tota classe dobjectes religiosos. Ms tard va ser designat comissari o delegat governatiu al poble
de Dosrius; amb motiu de la marxa de la denominada columna Malatesta va dirigir la paraula a les masses
des de lAjuntament desprs dhaver-ho fet un representant de la FAI, el qual va donar a conixer lassassinat
perpetrat aquell mateix dia en la persona del que va ser rector de Santa Maria.
Reconeix haver exercit el crrec de tinent dalcalde i de fiscal a Matar, i el de comissari municipal al de
Dosrius; haver estat president diverses vegades durant els cinquanta anys que milit a ERC; haver realitzat
propaganda del Front Popular, i haver parlat una sola vegada des del balc de lAjuntament a la columna
Malatesta. Nega els altres crrecs.
Consell de guerra: Barcelona, 7 de mar de 1939. Consell de guerra permanent nm. 2, al Palau
de Justcia de Barcelona. Sumarssim durgncia nm. 502. T expedient de responsabilitats po-
ltiques.
Sentncia: Condemnat a mort el 8 de mar de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el

16 de mar de 1939.

102
FRANCESC PALAU I COTS

Alcalde de Miralcamp (Pla dUrgell)
Lloc de naixement: Miralcamp (Pla dUrgell)

Edat: 41
Estat civil: Casat
Fills: 4
Professi: Pags-matalasser
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Persona desquerres, fou un ferm impulsor del Front dEs-
querres en les eleccions de febrer de 1936.
Perode en qu fou alcalde: 17 doctubre de 1936 - 5 de juliol de 1937.
REPRESSI
Data de la detenci: 1 de setembre de 1939 a les Borges Blanques (Garrigues).
Principals acusacions franquistes: Membre del Comit. Particip en la detenci de 22 persones, la crema
de lesglsia i el saqueig del convent de les monges. Confiscaci de terres.
Consell de guerra: Data i lloc: 17 de setembre de 1939. Lleida. Causa 2.363, sumarssim durgncia.
Sentncia: Adhesi a la rebelli militar. Pena de mort.

103
JOSEP FORTUNY I TORRENS

Alcalde de Mollet del Valls (Valls Oriental)
Lloc de naixement: Mollet del Valls (Valls Oriental)

Edat: 36
Estat civil: Casat
Professi: Pastisser
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Fundador del Centre Republic de Mollet. Militant dERC.
Regidor 1931-1934 i febrer 1936 gener 1937.
Perode en qu fou alcalde: 10 de gener de 1937 5 de juny de 1938.
REPRESSI
Data de la detenci: Febrer de 1939.
Principals acusacions franquistes: Regidor ajuntament. Adhesi proclamaci Estat Catal Octubre
1934. Alcalde perode guerra.

105
PERE ROURA I CASAMITJANA

Alcalde de Montagut de Fluvi (Garrotxa)
Lloc de naixement: Sales de Llierca (Garrotxa)

Edat: 62
Estat civil: Casat
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a idees desquerra.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - fi de la guerra. Linforme s equvoc quant a les dates.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Delaci des de lAjuntament de gurdies civils fugitius. Multes a
familiars amb desertors a lEspanya franquista.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 31 de mar gener 1939. Lloc: Girona. Jutjat jun-
tament amb 14 persones ms. Total de persones jutjades en el mateix procs: 15.
Data: 11-5-1939. Lloc: Girona.
Linforme de lAjuntament de postguerra lexculpa de qualsevol responsabilitat. Indica que tenia

familiars desertors a lEspanya franquista.

107
LEANDRE SALOM I TORN

Alcalde de Montesquiu (Osona)
Lloc de naixement: Sant Quirze de Besora (Osona)

Edat: 39
Estat civil: Casat
Professi: Manyac
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC i al sindicat UGT. Ocup crrecs directius dins
dERC.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1937 - octubre de 1938.
REPRESSI
Data de la detenci: febrer de 1939.
Principals acusacions franquistes: Form part del comit revolucionari del poble, aix com de lAjunta-
ment amb els crrecs de conseller i alcalde. Durant la seva actuaci es produren a la localitat, entre altres
fets vandlics, lassassinat de dos vens.
Linforme elaborat per lalcaldia franquista indica que la seva conducta sempre fou bona. Com a alcalde
mostr bons sentiments en no perseguir els familiars dels desertors.
Per la seva banda, la Gurdia Civil valora la seva conducta com a bona, ja que fins i tot vot a favor que
el capell de la vila rebs un subsidi.

109
Consell de guerra: Barcelona, 13 de maig de 1939. Consell de guerra permanent nm. 2 de Catalu-
nya. Sumarssim durgncia nm. 1.598 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 13 de maig de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el

8 dagost de 1939.

110
Flix Figueras i Aragay

Alcalde dOlesa de Montserrat (Baix Llobregat)
Lloc de naixement: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Edat: 45
Estat civil: Casat
Fills: 5
Professi: Transportista
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Va estudiar a lescola i desprs feu terica de teixits, mentre
treballava de jornaler i aprenent en una fbrica de la vila. Amb lajut del seu pare install un comer
de queviures. El 1933 va deixar el comer i compr la Companyia de Transports Generals dOlesa.
Labril de 1920 ocup el crrec de regidor i vocal de la Comissi dHisenda per part del partit
Republic Federal en coalici amb els Radicals. Lany 1922 ocup el crrec de tinent dalcalde. Amb
larribada de la Dictadura de Primo de Rivera deix lAjuntament. Lany 1925 exerc el crrec de se-
cretari a la Comunitat Minera Olesana, una societat cooperativa que gestionava els serveis daigua
a la vila. Amb la caiguda de Primo de Rivera es forma un nou consistori municipal, del qual form
part com a part de loposici republicana a lAjuntament governat pels liberals monrquics.
Amb larribada de la II Repblica fou escollit alcalde sota la candidatura dERC. Aquest crrec
locup fins a loctubre de 1936, a excepci del perode que va de loctubre de 1934 al febrer de 1936.
Perode en qu fou alcalde: Abril de 1931 - octubre de 1936.
Repressi
Data de la detenci: Febrer de 1939.

111
Al principi de febrer de 1939 fou detingut per un escamot de soldats, que el traslladen del seu
domicili al local del Crcol, seu dERC, on rest empresonat juntament amb una trentena de per-
sones. Durant el perode que pass detingut fou jutjat de manera extraoficial per part de les au-
toritats militars que restaven a Olesa i un grup de viudes i familiars de persones assassinades
durant els primers mesos de guerra. Aquest judici fou conegut a la vila com el judici de les viudes.
Finalment, la matinada del 19 de febrer de 1939 va ser afusellat per un grup de soldats franquistes
al cementiri dAbrera, juntament amb 13 persones ms.

112
DDAC GARRELL I TAULER

Alcalde de Palams (Baix Empord)
Lloc de naixement: Palams (Baix Empord)

Edat: 50
Estat Civil: Casat
Professi: Comissionista
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Membre dAcci Catalana, ms tard safili a ERC. Era alcalde
durant els Fets dOctubre de 1934. Durant aquells fets proclam lestat de guerra a la vila.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Durant la seva etapa com a alcalde es produren innumerables regis-
tres, saqueigs i detencions de persones dordre, quatre de les quals foren assassinades. Tamb durant la seva
etapa com a alcalde fou saquejada lesglsia de la localitat i es cremaren diferents objectes de culte; lacusat
arrib a dir que mentre la gent sentretenia a cometre aquells actes se nevitaven altres de pitjors. En aquella
poca simposaren sancions per un valor aproximat de dues centes mil pessetes, i fou lacusat lencarregat
de cobrar-les. Assist a una reuni delements rojos la nit del 16 de novembre de 1936, reuni de la qual sort
lordre dassassinat de sis persones dordre de la localitat, encara que en aquella poca ja no era alcalde i
sembla que, segons declara un testimoni, hi assist per evitar que es portessin a terme aquells assassinats.

113
Lacusat manifesta que en iniciar-se el Moviment continu com a alcalde per espai duns tres mesos i que
durant els fets revolucionaris de lany 1934 ocupava el crrec dalcalde. Estava encarregat per ordre del comi-
t de cobrar els impostos de guerra que es lliuraven al comptador de lAjuntament. Nega la resta de crrecs
que se li imputen.
Consell de guerra: Girona, 4 de maig de 1939. Consell de guerra permanent nm. 3 de Catalunya,
a lAudincia Provincial. Sumarssim durgncia nm. 127 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 4 de maig de 1939 i executat a Girona el 12 dagost de 1939.

114
JOAN BRUNAT I ESCONA

Alcalde de Parets del Valls (Valls Oriental)
Lloc de naixement: Montmel (Valls Oriental)

Edat: 48
Estat civil: Casat
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC. Particip en els Fets dOctubre de 1934, actua-
ci que li supos la detenci i posterior empresonament.
Perode en qu fou alcalde: Juliol - octubre de 1936.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Era dideologia extremista, realitz propaganda a favor del Front
dEsquerres. Durant el Moviment es trobava en ntima connexi amb els membres del comit, fins que
aquest se separ de lAjuntament, i lacusat qued com a alcalde. Durant la seva gesti port a terme diver-
sos assassinats. Impos multes a persones de dretes.
Reconeix que fou alcalde i nega la resta de crrecs que se li imputen.

115
Sentncia: Condemnat a mort el 12 de maig de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el

31 de maig de 1939.

116
PERE GORCHS I FONT

Alcalde de Perafita (Osona)
Lloc de naixement: Perafita (Osona)

Edat: 36
Estat civil: Solter
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat al sindicat agrcola Uni de Rabassaires. Membre
dERC i alcalde durant letapa republicana. Particip en els Fets dOctubre de 1934.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Fou president del comit. Durant el perode que funcion es produ-
ren 10 assassinats, entre els quals hi hagu el del capell daquell poble. Sel considera responsable de la
profanaci de lesglsia.
Reconeix haver format part de la Uni de Rabassaires, de ser alcalde de lAjuntament fins al 1936, quan
lliur les claus de lesglsia a uns forasters, i de realitzar gurdies pel poble. Neg la resta de crrecs.
Consell de guerra: Barcelona, 12 de juliol de 1939. Consell de guerra permanent nm. 1 de Catalu-

117
Sentncia: Condemnat a mort el 12 de juliol de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el

8 de novembre de 1939.

118
PERE PARERA I CASAS

Alcalde de la Pobla de Montorns (Tarragons)
Lloc de naixement: Creixell (Tarragons)

Edat: 41
Estat civil: Casat
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Idees poltiques de caire social.
Perode en qu fou alcalde: Octubre 1936 - juny/juliol 1937.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Confiscaci de diners. Crema de lesglsia i actes iconoclstics. Batu-
des contra emboscats. President del Comit. Confiscaci de finques. Instigador del POUM. President de la
collectivitat.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 20 de juliol de 1939. Lloc: Barcelona. Jutjat jun-
tament amb 18 persones ms.
Sentncia: Pena de mort, per rebelli militar.

119
EDUARD CLERGAS I FOLCH

Alcalde de Riudecols (Baix Camp)
Lloc de naixement: Riudecols (Baix Camp)

Edat: 49
Estat civil: Casat
Professi: Paleta
Vida fins a linici de la Guerra Civil:
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - juny de 1937.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Extremista anticlerical, manifest abans del Moviment que faltava
poc temps perqu les esglsies fossin cremades. Durant el perode roig fou nomenat president del Comit
Revolucionari i alcalde del primer Ajuntament, i durant aquell temps foren detinguts i assassinats a Bar-
celona tres vens del poble. Fou ell el responsable de lliurar les seves fotografies al comit. Intervingu en la
destrucci i profanaci de lesglsia. Recoll imatges religioses pels domicilis, vengu una campana de la
torre i una presa hidrulica, i es qued el producte de la venda.
Consell de guerra: Tarragona, 19 de juny de 1939. Consell de guerra permanent de Tarragona.


121
Sentncia: Condemnat a mort el 19 de juny de 1939 i executat a Tarragona l11 de novembre de

1939.

122
JAUME GARCIA I SOLANES

Alcalde de les Irles (Riudecols) - (Baix Camp)
Lloc de naixement: Tarragona (Tarragons)

Edat: 41
Estat civil: Casat
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Segons un avalador havia format part dUni Patritica del
general Primo de Rivera. Desprs es mogu en el camp didees esquerranes. Particip en els Fets
dOctubre de 1934.
Perode en qu fou alcalde: Juliol de 1937 fins a locupaci franquista del poble.
REPRESSI
A la immediata postguerra, abans de ser enviat a Tarragona, va estar al camp de concentraci de

Len, i com a presoner de guerra va ser castigat al batall de treballadors nm. 64.
Principals acusacions franquistes: Voluntari al front dArag. Membre actiu de la FAI. Inductor das-
sassinats a Alcanys i pobles de la zona. Tasca propagandstica revolucionria al poble. Confiscaci de
terres.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia nm. 4.730. Data: 6 de juny de 1940. Lloc: Tarragona.
Sentncia: Pena de mort per rebelli militar. T expedient de responsabilitats poltiques.

123
En linforme local de denncia es diu que va estar detingut a lArag por los mismos rojos.
T informes favorables signats a favor seu.

124
Francesc Camp I Viarns

Alcalde de Sant Feliu de Guxols (Baix Empord)
Lloc de naixement: Darnius (Alt Empord)

Edat: 37
Estat civil: Casat
Fills: 2
Professi: Lampista
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Des de la fundaci dERC sempre ocup crrecs destacats a
la directiva del partit. Era coneguda la seva amistat amb el president del Parlament de Catalu-
nya i posterior president de la Generalitat a lexili Josep Irla. Durant els Fets dOctubre de 1934
ocupava el crrec de tinent dalcalde de Sant Feliu de Guxols. Per aquest fet fou detingut, jutjat
i posteriorment executat. Amb la victria del Front dEsquerres el febrer de 1936 fou alliberat i
escollit alcalde.
Perode en qu fou alcalde: Febrer de 1936 - octubre de 1936.
Repressi
Principals acusacions franquistes: Pertanyia al sindicat CNT-FAI i ms tard a ERC, en qu ocup cr-
recs de relleu a la direcci del partit a Sant Feliu. Durant la dominaci roja Camp desenvolup els crrecs
dalcalde i membre del Comit de Guerra, i durant el seu mandat foren detingudes diverses persones, moltes
de les quals foren desprs assassinades la matinada del dia primer de novembre de 1936. Tamb formava

125
part de la societat de lliurepensadors local. s per acabar considerat el principal dirigent i mxim respon-
sable de tots els successos que es donaren a Sant Feliu durant el temps que ocup aquells crrecs.
Lacusat reconegu que va ocupar els crrecs dalcalde i membre del Comit de Guerra a Sant Feliu, en-
cara que estigu quatre mesos fora de la localitat perqu es va haver de sotmetre a una operaci quirrgica.
Quan torn actu noms com a conseller.
Consell de guerra: Girona, 8 de mar de 1939. Consell de guerra permanent nm. 3, al Palau de
Justcia de Girona. Sumarssim durgncia nm. 41 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 8 de mar de 1939 i executat a Girona el 16 de mar de 1939.

126
Bernab Llorens I Collell

Alcalde de Sant Feliu de Guxols (Baix Empord)
Lloc de naixement: Llagostera (Girons)

Edat: 64
Estat civil: Casat
Professi: Escrivent
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Durant els seus inicis a la poltica form part del Partit Fede-
ral Republic de Catalunya. Durant les eleccions de febrer de 1936 fou escollit regidor per ERC.
Perode en qu fou alcalde: Octubre - novembre de 1936.
Repressi
Principals acusacions franquistes: Amb linici del GMN, ocupava el crrec de tinent dalcalde daquesta vila
i des daquesta oposici sopos a la Causa Nacional. Com a suplent desenvolup en diferents moments i per
absncia del titular les funcions dalcalde, i durant el seu mandat foren detinguts diversos ciutadans, alguns
dels quals foren assassinats la matinada del primer de novembre de 1936 al cementiri daquesta localitat.
Lacusat admet que desenvolup les funcions dalcalde per absncia del propietari i de tinent dalcalde de
la localitat; que en ser assaltat lajuntament pels de la FAI deix de formar-ne part i marx a Barcelona,
on treball a les oficines de Contribucions i Impostos de la Generalitat de Catalunya i on es va estar fins
a la fi de la guerra, i que deix lajuntament al final de loctubre de 1936. Nega la resta de crrecs que se li
imputen.

127
Consell de guerra: Girona 8 de mar de 1939. Consell de guerra permanent nm. 3, al Palau de
Justcia de Girona. Sumarssim durgncia nm. 42 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 8 de mar de 1939 i executat a Girona el 16 de mar de 1939.

128
JOSEP CALM I AULINAS

Alcalde de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
Lloc de naixement: Joanetes (Garrotxa)

Edat: 47
Estat civil: Casat
Fills: 4
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Des de 1931 estigu afiliat a ERC i ocup la comissi gestora
de la localitat.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Haver estat alcalde de lAjuntament de Sant Feliu de Pallerols i president
del Comit Revolucionari del mateix poble durant la dominaci roja. Destacat marxista i propagandista de la
seva ideologia, afiliat a ERC. El comit de qu era president impos multes a les persones de dretes de la localitat.
Orden la tala darbres dels boscos propietat de persones dordre daquella vila. Orden la detenci de don Matias
Castaer i de don Juan Vidal, qui ms tard foren assassinats. El citat comit, dacord amb el comit de Salt, orden
la crema de les imatges de lesglsia. Lacusat en una ocasi i acompanyat duns carrabiners es present a la casa de
camp coneguda com a Manso Pla amb lobjectiu de fer un registre: els carrabiners realitzaren un tir per intimidar
els habitants de la casa i practicaren la detenci del germ dun soldat que shavia passat a la zona nacional.

129
Lacusat neg que es dediqus a perseguir les famlies dels que passaven a la zona nacional i afirm que sn
falsos els fets delictius que se li imputen.
Consell de guerra: Girona, 6 de maig de 1939. Consell de guerra permanent nm. 3, a lAudincia
Provincial de Girona. Sumarssim durgncia nm. 627 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 6 de maig de 1939 i executat a Girona el 28 de juliol de 1939.

130
AGUST SOLER I FOSAS

Alcalde de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)
Lloc de naixement: Sant Mart de Torruella (Bages)

Edat: 39
Estat civil: Casat
Fills: 3
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC i Uni de Rabassaires. Fou detingut i empreso-
nat arran de la seva participaci en els Fets dOctubre de 1934.
Perode en qu fou alcalde: octubre de 1936 - maig de 1938.
REPRESSI
Data de la detenci: 20 de juny de 1939.
Principals acusacions franquistes: Form part del comit antifeixista del poble fins a linici doctubre de 1936,
en qu fou nomenat alcalde, crrec que port a terme fins al 15 de maig de 1938. Durant la seva estada com a mem-
bre del comit es cometeren nou assassinats al poble i, malgrat que el processat assegurava als qui li donaven diners
que no els passaria res, sha provat que una de les persones que li pagaren finalment fou assassinada.
Nega totes aquestes acusacions.
Consell de guerra: Barcelona, 29 de juliol de 1939. Consell de guerra permanent nm. 1 de Cata-
lunya. Sumarssim durgncia nm. 104 i acumulats.

131
Sentncia: Condemnat a mort el 29 de juliol de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona

el 8 de novembre de 1939.

132
RAMON PONT I CREUS

Alcalde de Sant Mart de Sesgueioles (Anoia)
Lloc de naixement: Sant Mart de Sesgueioles (Anoia)

Edat: 67
Estat civil: Casat
Fills: 1
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Safili lany 1931 a ERC i ocup el crrec de fiscal municipal.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Safili al sindicat nic de llauradors i fou alcalde. Requis animals
i collites, intervingu en registres domiciliaris. Prctica destruccions a lesglsia i es repart la fusta, part de
la qual tamb es qued. Particip en la detenci i lliurament de 23 familiars de prfugs i desertors al Servei
dInvestigaci Militar (SIM), dels quals en moriren quatre.
Lacusat manifest que tots els actes comesos al poble, com ara detencions de persones de dretes que tenien
fills desertors, registres i saqueigs, no partiren de la seva iniciativa, ni hi prengu part, perqu eren directa-
ment ordenats i executats pel comandant militar. Nega tota la resta de crrecs que se li feren.

133
Consell de guerra: Barcelona, 26 de juny de 1939. Consell de guerra permanent nm. 2, de Barce-
lona. Sumarssim durgncia nm. 10.071 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 26 de juny de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el

18 doctubre de 1939.

134
JOAN COSTABELLA I TORRES

Alcalde de Sant Pere Pescador (Alt Empord)
Lloc de naixement: Sant Pere Pescador (Alt Empord)

Edat: 56
Estat civil: Casat
Fills: 1
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Desquerres de sempre.
Perode en qu fou alcalde: Febrer de 1936 - maig de 1937.
REPRESSI
Data de la detenci: 17 dabril de 1939. Figueres.
Principals acusacions franquistes: Confiscaci de propietats i productes. Collectivitzaci de terres. Im-

posici de multes. Responsable de la crema de lesglsia i de violncia contra persones.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 25 dabril de 1939 Lloc: Girona, jutjat juntament
amb 13 persones. Total de persones jutjades alhora: 14.
Data: 31-5-1939. Lloc: Girona.

135
JOAN PORTS I BASAGAA

Alcalde de Sant Quirze de Besora (Ripolls)
Lloc de naixement: Torell (Osona)

Edat: 46
Estat civil: Casat
Fills: 1
Professi: Electricista
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Participaci en els Fets dOctubre de 1934. Dirigent local
desquerres.
Perode en qu fou alcalde: 18 de juliol - 28 setembre de 1936 i 17 de juny de 1938 - ocupaci fran-
quista de la vila el 1939.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: President del Comit i inductor de violncia i drets de gent. Membre
de la CNT. Regidor de lAjuntament.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 20 de juny de 1940. Lloc: Vic.

137
Hi ha informes favorables signats a favor seu.
Amb lafany de fer-lo culpable sarriba a afirmar en una denncia que particip en els fets de la
Setmana Trgica de 1909, cosa que significaria que ja als 13 anys, en cas que fos veritat el que es
diu, el denunciant ja es considerava un perills activista.

138
LLUS MON I PASCUAL

Alcalde de Santa Coloma de Farners (Selva)
Lloc de naixement: Santa Coloma de Farners (Selva)

Edat: 35
Estat civil: Casat
Professi: Funcionari
Vida fins a linici de la Guerra Civil: En la seva etapa de formaci va ser escol de lAbadia de
Montserrat de 1913 a 1916. Des del punt de vista professional, fou representant de la Tabacalera a
Santa Coloma. Lany 1936 va ser escollit president de lAteneu Republic Federal de Santa Colo-
ma de Farners. Form part de la Uni Patritica i, amb linici de la Repblica, dERC.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - abril de 1937.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Durant el Moviment fou alcalde, i orden i consent la detenci
de trenta-cinc persones de dretes que foren lliurades en plena nit a les patrulles de control, les quals foren
empresonades, per sense que cap fos assassinada. Fou tamb un dels que amb ms intensitat perseguia els
familiars dels desertors i els imposava fortes multes. Darrerament fou president del Consell Municipal, i
orden saqueigs, registres i detencions de persones de dretes.
Lacusat admet haver ocupat el crrec dalcalde. Nega la resta de crrecs que se li fan, i manifesta que
sent alcalde en una de les sessions de lAjuntament va fer constar en acta la seva protesta per les detencions

139
efectuades pel Consell de Defensa de lAjuntament.
Consell de guerra: Girona 1 dabril de 1939. Consell de guerra permanent nm. 3, a lAudincia
Provincial de Girona. Sumarssim durgncia nm. 232 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort l1 dabril de 1939 i executat a Girona l11 de maig de 1939.

140
CELEST BOADA I SALVADOR

Alcalde de Santa Coloma de Gramenet (Barcelons)
Lloc de naixement: Santa Coloma de Gramenet (Barcelons)

Edat: 36
Estat civil: Casat
Fills: 5
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Militant dERC i de la Uni de Rabassaires. La victria dERC
a les eleccions de gener de 1934 li va permetre ser escollit regidor i ocupar la segona tinena dal-
caldia. Els Fets dOctubre de 1934 marcaren la seva vida poltica, ja que va ser empresonat al Palau
dExposicions de Barcelona. Es va reincorporar a lAjuntament el mar de 1935, per el 3 de juny es
va decretar lordre de destituci de tots els regidors que havien participat als Fets dOctubre. Amb
la victria del Front dEsquerres, el febrer de 1936, torn a ocup la seva plaa en lAjuntament.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - mar de 1938.
REPRESSI
Data de la detenci: 12 de maig de 1939.
Principals acusacions franquistes: En iniciar-se el Moviment Nacional era tinent dalcalde, i pass a
formar part del nou comit revolucionari i a ocupar-hi un lloc durant lpoca de ms assassinats. Pel citat
comit passaven les denncies contra les persones dordre, moltes de les quals foren assassinades. El seu
comportament en aquell lloc fou ms moderat que el de la resta de components, ja que proteg i ajud per-

141
sones dordre. Fou nomenat alcalde. Oblig els membres del sometent que lliuressin les armes. Fou delegat
a la missi a Rssia i en tornar expos per rdio les impressions del viatge. Sapropi de mobles duna casa
anomenada La Pallaresa.
Abandon la vida poltica per ingressar a lexrcit republic.
Consell de guerra: Barcelona, 26 de juny de 1939. Consell de guerra permanent nm. 1 de Barce-
lona al Palau de Justcia. Sumarssim durgncia nm. 7.822 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 26 de juny de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona el

18 doctubre de 1939.

142
LLUS SOL I PADR

Alcalde de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber)
Lloc de naixement: Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber)

Edat: 48
Estat civil: Casat
Professi: Escrivent
Vida poltica fins a linici de la Guerra Civil:

Militant de sempre amb opcions desquerres. Fou el primer alcalde en ladveniment de la II Re-
pblica. Va ser detingut 40 dies al vaixell pres Manuel Arns al port de Tarragona desprs dels
Fets dOctubre de 1934. Delegat dERC a la comarca.
Perode en qu fou alcalde: Abril de 1931 - agost de 1934.
REPRESSI
Data de la detenci: 27 de gener de 1939.
Principals acusacions franquistes: Cap dels Fets dOctubre de 1934 a Sarreal, Vallfogona de Riucorb i
altre pobles. Responsable de detencions. Assessor del Comit de Santa Perptua de Gai.
Consell de guerra: 23 de juny de 1939. Tarragona. Jutjat juntament amb 15 persones. Consell de
guerra permanent. Tarragona.
Sentncia. Rebelli militar. Pena de mort.

143
Data: 20 doctubre de 1939. Lloc: LOliva. Tarragona.
Informes privats signats favorables a ell.
Informe del sacerdot Llus Altarriba avalant-lo, 2 de maig de 1939.

144
Maurici Camprub I Fornells

Alcalde de Santa Maria dOl (Bages)
Lloc de naixement: Santa Maria dOl (Bages)

Edat: 45
Estat civil: Casat
Fills: 2
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Fou president del sindicat Uni de Rabassaires i membre
dERC.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - fi de la Guerra.
Repressi
Principals acusacions franquistes: En iniciar-se el GMN es pos al davant del poble i va ser escollit presi-
dent del comit revolucionari local; quan el citat organisme desaparegu continu al capdavant del poble com
a alcalde. En aquest poble foren incendiades les imatges de lesglsia, violades sepultures del cementiri i, a ms,
el processat perseguia les persones dordre que considerava desafectes al rgim roig, i els imposava sancions, els
privava de la cartilla de racionament o b del saqueig i robatori dels mobles i objectes existents a les torres dels
voltants. Tamb delatava els qui desertaven de lExrcit Roig. Sel considera responsable de lassassinat dngel
Altamira. Tamb autoritz la detenci del pare missioner Pere Bertran que igualment fou assassinat.

145
RAMON BLASI I BLASI

Alcalde de Taradell (Osona)
Lloc de naixement: Taradell (Osona)

Edat: 45
Estat civil: Casat
Fills: 1
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Participa lany 1932 en un moviment popular local de reivin-
dicaci per la construcci dun rentador pblic.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - ?.
REPRESSI
Data de la detenci: 4 de mar de 1939. Vic.
Principals acusacions franquistes: President del Comit. Alcalde. Multes als familiars dels desertors.
Usar fustes de lesglsia per a lescola. Crema de lesglsia i el convent de les Dominiques. Denunciar gent
de dreta.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 21 dabril de 1939. Lloc: Barcelona.
Sentncia: Pena de mort per adhesi rebelli militar. T expedient de responsabilitats polti-
ques.

147
Acusacions desfavorables de particulars.
Informe favorable de particulars.

148
JOSEP RODRGUEZ I MARTNEZ

Alcalde de Tortosa (Baix Ebre)
Lloc de naixement: Tortosa (Baix Ebre)

Edat: 42
Estat civil: Casat
Professi: Fuster
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Desprs de la caiguda de la Dictadura del general Primo de
Rivera passa de ser actiu del tradicionalisme i membre del requet a ser afiliat dAcci Catalana
Republicana. Posteriorment marcellinista (seguidor de Marcell Domingo a Izquierda Republi-
cana) i finalment dERC. Era regidor de Sanitat en esclatar la Guerra Civil.
Perode en qu fou alcalde: Octubre de 1936 - primers dies de maig de 1937. Del final del maig de
1937 fins a la fi de la guerra.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Detencions, violncies, registres i assassinats. Destruccions dedificis

i imatges religioses. Imposar contribucions per construir refugis contra bombardeigs. Emissi de moneda.
Membre de Socors Roig Internacional. Membre del Comit del Perell.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Data: 13 de maig de 1939. Lloc: Tarragona.

149

150
PERE SAL I VALLS

Alcalde dUllastret (Baix Empord)
Lloc de naixement: Ullastret (Baix Empord)

Edat: 51
Estat civil: Casat
Fills: 6
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC i a la CNT.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Sindicat a la CNT, era membre del comit roig del poble. Aquell co-
mit va ser responsable dinnombrables altercats; per ordre del comit es practicaren registres i es realitzaren
diferents detencions i saqueigs. Lacusat, en uni daltres processats, detingueren el senyor Soler, capell del
poble, a qui maltractaren i insultaren. Ells foren els encarregats de conduir-lo davant el comit roig de la
Bisbal, el qual sencarreg dassassinar-lo. Sembla que tenia un deute amb la vctima. Es va confiscar la
casa rectoral i tots els seus efectes. Va prendre part en la destrucci de lesglsia i de larxiu parroquial.
Consell de guerra: Girona, 5 de maig de 1939. Consell de guerra permanent nm. 3, a lAudincia
Provincial de Girona. CA nm. 67 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort el 5 de maig de 1939 i executat a Girona el 28 de juliol de 1939

151
JOSEP TORRENT I MASPOCH

Alcalde de Verges (Baix Empord)
Lloc de naixement: Verges (Baix Empord)

Edat: 48
Estat Civil: Solter
Professi: Pags
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Afiliat a ERC.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: En iniciar-se el Moviment Nacional ingress a la CNT i pass a

formar part del comit de guerra de Verges. En dissoldres aquest, qued exercint el crrec dalcalde. Inter-
vingu de manera personal en nombrosos actes de requisa, entre els quals cal destacar el que realitz a casa
de Llus S. s considerat pels testimonis el principal responsable de tots els actes vandlics que es produren
a Verges.
En la seva declaraci reconegu la seva ideologia desquerres, encara que no va militar mai en cap partit
poltic. Reconeix haver format part del comit, aix com haver estat alcalde. Nega la resta de crrecs.
Consell de guerra: Girona, abril de 1939. Consell de guerra permanent. Sumarssim durgncia
nm. 339 i acumulats.
Sentncia: Condemnat a mort labril de 1939 i executat a Girona l11 de maig de 1939.

153
ANTONI DEUTU I MURT

Alcalde de Vimbod (Conca De Barber)
Lloc de naixement: Vimbod (Conca de Barber)

Edat: 57
Estat civil: Casat
Professi: Llaurador
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Abans de la proclamaci labril de 1931 de la II Repblica
va formar part de la Uni Patritica. Ja amb la Repblica safili a ERC i va ser nomenat alcalde.
Particip de manera destaca durant els Fets dOctubre de 1934.
Perode en qu fou alcalde: Febrer - octubre de 1936; abril de 1938 - final de la guerra.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Extremista dacci, fou alcalde durant el perode roig i secretari de
la Collectivitat. Firm denncies contra persones dordre i es va afiliar a la CNT; durant la seva actuaci
com alcalde, realitza propaganda i obliga a anar al front a defensar la revoluci. Com a cap coopera en les
brutalitats del comit, al qual aconsellava i dirigia, traient els bns a molts elements de la dreta del poble.
Desprs de presentar-se a casa seva el sacerdot D. Joaquim Balcells i el seu pare, que es trobaven fugits, on
anaren a buscar auxili, els lliur al comit malgrat conixer les conseqncies; efectivament foren assassi-
nats poc desprs.

155
Consell de guerra: Tarragona, 24 dabril de 1939. Consell de guerra permanent, a lAudincia Pro-
vincial de Tarragona. Sumarssim durgncia nm. 744 i acumulats. T expedient de responsabi-
litats poltiques.
Sentncia: Condemnat a mort el 24 dabril de 1939 i executat a Tarragona el 31 de maig de 1939.

156
JAUME BASORA I PASQUINA

President de lAteneu de Sant Vicen de Castellet (Bages)
Lloc de naixement: Cardona (Bages)

Edat: 52
Estat civil: Casat
Professi: Sastre
Vida fins a linici de la Guerra Civil: President de lAteneu. Home dideologia desquerres que es
movia en el mn cultural.
REPRESSI
Afusellat.
Principals acusacions franquistes: Responsable contra drets de gent.
Consell de guerra: Sumarssim durgncia. Jutjat juntament amb 18 persones.

Total de persones jutjades alhora: 19.
Sentncia: Pena de mort per adhesi a la rebelli militar.

157
SEBASTI CAMPOS I FERR

Periodista. Director del diari El Poble de Tortosa
Lloc de naixement: Tarragona (Tarragons)

Edat: 28
Estat civil: Casat
Professi: Periodista
Vida fins a linici de la Guerra Civil: Treball de molt jove com a escrivent del Banc dArag. Un
cop deix aquesta feina, aconsegu una feina a ladministraci del diari La Creu de Tarragona, el
qual durant el perode republic fou lrgan de la Lliga. Amb la proclamaci de la Repblica es
trasllad a Tortosa i al cap de poc fou nomenat director del diari El Poble, propietat de Marcell
Domingo. Com a conseqncia dels Fets dOctubre de 1934 fou detingut i empresonat al vaixell
Miguel Arns al port de Tarragona. Durant el seu temps de captiveri escrigu un llibre titulat El
6 doctubre a les comarques. El maig de 1936 deix el seu crrec al diari i marx a Madrid, on el
sorprengu linici de la guerra.
REPRESSI
Principals acusacions franquistes: Durant la guerra continu la seva campanya dexcitaci, i a ms a

ms senrol de manera voluntria a lexrcit republic i entr a formar part de la columna de Ferro, en la
qual tingu la graduaci de capit. A part daix se lacusa per la seva vinculaci al diari El Poble, des don
es considera que realitzava una activa campanya promarxista.

159
Sentncia: Condemnat a mort el 10 de maig de 1939 i executat al Camp de la Bota de Barcelona

el 6 de juliol de 1939.

160
Lassassinat del diputat dERC
i president del Futbol Club Barcelona,
Josep Sunyol i Garriga
En esclatar la guerra, va aparixer un Josep Sunyol, diputat dERC i president del Futbol Club
Barcelona, altre cop comproms amb la sort de la Generalitat, com ja havia passat en els Fets
dOctubre de 1934, quan va assumir molt del comproms poltic del catalanisme ms explcit en
no haver estat detingut per la repressi posterior a la revolta perqu no era a Cayalunya.
Home destacat de la societat, popular i sovint diana dels periodistes, el setmanari humorstic
El Be Negre shavia referit a la seva persona com en Sunyol del Sucre ironitzant sobre el fet
que era un industrial del sucre, i alhora es referia a la personalitat del dirigent sindical el Noi del
Sucre. Aquest mateix setmanari va rebatejar el lema Esport i ciutadania com a Sunyol i ciu-
tadania, mig ridiculitzant la pretensi de Sunyol de millorar la societat ms popular i esportiva
a partir dun ideal democrtic. En aquest moment, doncs, ens tornem a trobar davant un home
ferm i fidel a Catalunya i a la Repblica que, en la seva tasca denlla entre una molt afeblida
Generalitat i els nous poders que anaven apareixent, acabaria trobant la mort.
Com a parlamentari dERC a les Corts de Madrid, Sunyol shi despla des de Valncia els pri-
mers dies de la Guerra Civil, on havia anat a realitzar tasques denlla en nom del president del
Parlament de Catalunya, Joan Casanovas. Segons ens explica lhistoriador Joan Villarroya, Su-
nyol portava cartes firmades de Casanovas per a Diego Martnez Barrio i Jos Giral, president de
les Corts i cap del govern espanyol, respectivament. Pel seu contingut sabem exactament quina
era la tasca que se li encoman: Le agradecer, sin embargo, que le considere como persona de
mi entera confianza que recorre Espaa para ejercer una funcin de enlace poltico que me parece
conveniente en las actuales circunstancias.

161
Josep Sunyol actuava com a enlla poltic i no pas per fitxar cap jugador, com sha escrit en alguna
obra indocumentada o escrita amb mala intenci. Tothom entn que s ridcul creure que en plena
revoluci i en linici duna guerra ferotge i cruel alg tingus com a fet preferent aital comesa.
Cal considerar totalment lgic aquest encrrec governamental perqu en la seva condici de
diputat a Madrid era una persona idnia per dur cartes a les mximes autoritats republicanes en
uns moments de caos poltic en qu la desinformaci, les desercions i les suspiccies ms pro-
fundes eren lordre del dia. De la tasca de Sunyol a Madrid sen feu ress el peridic madrileny
Abc, que el 5 dagost de 1936 publica: Una delegacin de la Generalidad de Catalua. Valencia
4, 4 tarde. Ha llegado a Valencia el diputado cataln don Jos Sunyol, con el periodista Ventura
Virgili. El objeto de su viaje es establecer contacto por delegacin de la Generalidad con la Junta
Delegada en Valencia. Despus seguirn su viaje a Madrid. FEBUS.
Sabem, doncs, qu feia Sunyol a Madrid, per el que ja s ms complicat de saber s per qu va
fer aquella fatdica expedici a la serra de Guadarrama els primers dies dagost de 1936. Per com-
prendre-ho millor potser cal considerar el marc de les operacions de guerra en aquelles primeres
setmanes. En esclatar la rebelli militar del 18 i 19 de juliol, un dels objectius militars estratgics
preeminents, per a ambds bndols, va ser la presa dels ports de la serra. En paraules de lhis-
toriador i exmilitar Gabriel Cardona, es va registrar una carrera por los puertos... el mismo 18
de julio. Guadarrama, malgrat la inexistncia duna lnia de front ntida, va esdevenir un punt
estratgic clau en els primers dies de guerra. Per als militars rebels era una de les principals vies
daccs a la capital de lEstat i un punt vital de tota lestratgia del colpista general Emilio Mola.
Un dels resultats immediats daquesta situaci va ser que Guadarrama va esdevenir un centre
improvisat del que es podria anomenar, potser arriscadament, turisme bllic. Desprs de la
caiguda de la caserna cuartel de la Montaa de Madrid, la poblaci i serra del Guadarrama es va
convertir en el punt ms proper a la capital on es produen enfrontaments armats de conside-
raci. Els dirigents republicans de Madrid podien acudir amb relativa seguretat a lrea propera
a Guadarrama per visitar un front vital per a la salvaguarda de la capital. Ho feien per infondre
nims per tamb, cal suposar, per tenir notcies ms objectives duns fets que la premsa madri-
lenya maquillava amb grans dosis de propaganda. Fins i tot es dna el fet ben curis que alguns
dels poltics de la capital que hi van acudir pretengueren intervenir personalment en les inicia-
tives blliques. La Hoja Oficial del Lunes de Madrid del 27 de juliol parla de la visita daltres lders
poltics a la serra i a lrea de Guadarrama, para dar nimos a los milicianos y no perder contac-
to poltico con los combatientes. Entre aquestes visites cal comptar les de lalcalde de Madrid,

162
Pedro Rico, i les de Largo Caballero. Aquest darrer, el mes de setembre seria president del govern
del Front Popular. Cal incloure-hi tamb les visites de Casares Quiroga, que fins al 18 de juliol va
ser president del govern republic. Tenint en compte aquesta informaci, cal entendre com que
s perfectament normal la visita de Josep Sunyol i Garriga al front de Guadarrama per recollir
impressions personals de cara a donar informes directes i fidedignes a les autoritats catalanes.
Sn molt variades les informacions dels mitjans de comunicaci sobre com va anar lassassinat
de Josep Sunyol i Garriga, basades en comunicats de premsa, rumors i fins i tot el testimoni de
soldats catalans. De tot el conjunt de testimoniatges i documents que hi ha sobre lafusellament
del president del FC Barcelona podem concloure que la seva mort va ser a les mans dunitats
militars franquistes el dia 6 dagost de 1936 al vespre, davant la caseta de peons caminers anome-
nada casilla de la muerte, que era al quilmetre 52 de lantiga carretera MadridLa Corunya el
quilmetre 51,300 de lactual N-VI. Tamb sabem que hi havia anat en un cotxe de marca Ford,
matrcula ARM 2929, que portava la bandera de Catalunya. I que anava acompanyat per un peri-
odista, Ventura Virgili, un xofer i un oficial.
Sunyol i els seus acompanyants van ser afusellats a la cuneta, i els seus cadvers van ser diposi-
tats all mateix. El cadver de la quarta vctima, loficial que els acompanyava, es va trobar a una
certa distncia dels altres. Cal afegir que els van robar una important xifra de diners que duien a
sobre i que el 14 dagost, per acord de la Junta de Defensa Nacional de Burgos, el patrimoni de la
famlia Sunyol va ser requisat.
Aviat la notcia de la seva mort, sense confirmaci oficial, s recollida per tota la premsa catala-
na. I tamb a lacta 370 del consell directiu del Futbol Club Barcelona, corresponent al 13 dagost
de 1936. En aquella reuni, sota la presidncia de Soler i Juli i amb lassistncia de Bo, Carbonell,
Casals, Perenya i Nonell, i labsncia de Figuerola, Barguny i Guardiola, el document oficial del
Club diu: Notcies alarmants: el consell reunit fa constar el seu sentiment i la seva inquietud
per les notcies alarmants que li han arribat per diversos conductes per les quals sanuncia que el
president del Club, el senyor Josep Sunyol i Garriga, ha trobat la mort a la serra de Guadarrama,
on es trasllad en la seva qualitat de ciutad i de diputat al Parlament de la Repblica. Encara
que aquesta notcia no ha estat oficialment confirmada, el consell directiu, atenent a lafecte i
admiraci que sent en tots els terrenys per la persona del seu president, no pot menys que fer
constar en acta el pregon sentiment que a tots ha causat la nova, i acorda esbrinar amb inters i
per tots els mitjans al seu abast la realitat del succet tot fent vots perqu tan sensible i dolorosa
notcia no tingui confirmaci.

163
El mateix dia, la junta de la Federaci Catalana de Futbol emet una nota en qu fa saber el
desig ferventssim i lesperana de veure reincorporat ben aviat a la vida quotidiana, poltica i
esportiva de la nostra terra el nostre amic Sunyol i Garriga, el parador del qual signora en aquest
moment. Sunyol, per, ja feia una setmana que era mort.
En aquell moment, no cal dir-ho, el Futbol Club Barcelona vivia moments dincertesa. La
popularitat de Sunyol feia augmentar la preocupaci pel seu futur. No ens ha destranyar que
llavors, i durant molt temps, la premsa ans plena de tota mena de rumors, des de qui feia cri-
xer de forma malvolament calumniosa i amb un caire misteris una possible fuga cap al sector
franquista, fins a acusar Sunyol destar amb els militars rebels, a la zona franquista. Des dasse-
gurar que Sunyol havia estat fet presoner a Burgos, fins a una suposada addici a la morfina que
lhauria portat a un exili a Sussa. Sn manifestacions que responien a un rerefons de rivalitats
poltiques entre mitjans periodstics que defensaven opcions poltiques diferents, en un perode
en qu la revoluci inicial dels primers mesos de guerra donava pas a una gradual recuperaci del
poder institucional sota un pes poltic cada vegada ms proper a una hegemonia del PSUC i una
prdua del pes sociopoltic de la CNT-FAI.
La incertesa, el desconcert, la contradicci permanent de la societat seran tamb les niques
realitats doloroses que viur Catalunya. El clima de guerra es far palpable cada cop ms als car-
rers, als pobles, a les ciutats, en els mitjans de comunicaci i en les institucions.
Finalment, el 16 dagost, el diari La Humanitat va confirmar la notcia que Josep Sunyol havia
estat afusellat. La nota deia, errniament, que la mort del president del Bara havia estat tres dies
abans. La notcia va causar una gran commoci arreu del pas.
Per la seva banda, en un club com el Bara s lgica la profunda preocupaci que hi havia
davant dels fets que sanaven succeint. s per aquest sentiment que el FC Barcelona va oferir per-
manentment la seva collaboraci un fet repetit en el decurs de tota la guerra a tota mena
dactivitats, com lacord de celebrar un partit benfic per ajudar en les necessitats creades pels
successos ocorreguts a la nostra ciutat aquests dies.
La sort que tenim de cara a la constncia histrica s que tot el que es va fer en aquest perode
sempre es va comunicar al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La conselleria
era la responsable de la gesti de tots els desports i era qui feia el comunicat de premsa per a
coneixement pblic.

164
El ress popular de la mort de Sunyol
Arreu del pas limpuls de molts sectors de la poblaci va ser divers per canviar noms de pobles
i ciutats. Tamb el nomencltor de carrers on hi hagus referncies que recordessin aspectes re-
ligiosos, cristians i catlics, i encara personalitats que es poguessin considerar en aquelles cir-
cumstncies representants del passat que es volia abolir. Alhora, es fa palesa la voluntat de posar
el nom de persones que havien estat vctimes del feixisme que era com llavors es definien les
vctimes de lexrcit franquista a indrets, edificis, carrers, places, jardins, monuments i espais
diversos. I s per aix que comencen a sorgir iniciatives populars encaminades a dedicar carrers
a gent que havia esdevingut un smbol. Aquest va ser el cas de Josep Sunyol i Garriga, a qui es va
dedicar un carrer. El 28 dagost de 1936, un grup de milicians i vens del barri de Grcia de Barce-
lona, sense esperar a tenir tota la informaci precisa i fidedigna sobre lassassinat de Sunyol, per
amb el convenciment que era mort, van canviar el nom del carrer de Sant Domnec gaireb
tocant al carrer de Salmern, lactual Major de Grcia pel de Josep Sunyol i Garriga. Eren les
onze del mat quan un grup de vens van anar a lesmentat carrer i van collocar uns rtols nous
a sobre dels antics. Ledici de La Rambla del 29 dagost explica lespontanetat de lacte i la seva
senzillesa, que va resultar extremadament emocionant.
Per la derrota militar i el triomf franquista van impossibilitar que aquell carrer que shavia
rebatejat amb el nom del president del Bara executat acabs sent conegut daquella manera. En
ser una iniciativa popular, espontnia, no hi va haver acord municipal, i no es va deixar constn-
cia de lacte. Aquest va ser, com molts altres, un fet ms de la guerra. La policia franquista, per,
no ho va considerar daquesta manera. El Tribunal de Responsabilitats Poltiques va obrir un
expedient a Josep Sunyol i Garriga el 22 de novembre de 1939, malgrat que feia tres anys que era
mort. s un informe calumnis que els agents dinvestigaci van confegir amb voluntat de requi-
sa econmica. Un report que es pot definir com de persecuci personal i poltica fins i tot desprs
de mort, fet, per ms escarni, per ordre del rgim que avalava els seus propis assassins.
No sels escapa fer esment que incluso fue dado su nombre a una calle de Barcelona. Duns
dies abans, del 7 de novembre, s linforme de la Falange y las JONS, a la prefectura provincial de
Barcelona, signat per Pedro de Armenteros, en qu apareixia a ms dun control amb el seu
pare una expressi que ens dna una idea de la visi que es tenia del FC Barcelona des de la
mentalitat dun policia de lpoca: Durante algunos aos desempe el cargo de presidente del
Ftbol Club Barcelona, pudiendo ser considerado como el responsable del rumbo marcadamen-

165
te antiespaol de dicho club. I encara trobem en aquest informe un altre exemple que descriu
lafany inquisitorial anticatal que tenia la policia a Catalunya abans de la guerra: En el fichero
de esta delegacin provincial existen varias copias fotogrficas de documentos relacionados con
las actividades del informado y de su padre, Jos Suol Casanovas. Aquesta afirmaci ens indi-
ca que tamb controlaven el seu pare.
Aquest vergonys episodi descarni amb la vctima dun assassinat no seria reparat fins a lany
1996, data en la qual es va inaugurar un carrer amb el nom de Josep Sunyol al barri lgica-
ment de les Corts, a prop del Camp Nou.

166
El cas de lexecuci
del diputat dERC Josep Fbrega i Pous
Josep Fbrega va nixer a Palams el 4 de gener de lany 1868. La seva famlia paterna provenia
dOlot; la materna, de Sant Feliu de Guxols. De petit fou escol de la parrquia i estudi, entre
el 1878 i 1883, al seminari de Girona, encara que finalment en sort sense haver-hi trobat all que
cercava.
Ja des de molt jove Josep Fbrega fou conscient que volia ser una persona til per a la socie-
tat. Amb un grup de joves realitzaren un fons com en qu dipositaven els estalvis aconseguits
durant la setmana. Amb aquestes quantitats que aconseguien, desenvoluparen una obra bsica-
ment humanitria a partir de socrrer els desvalguts.
El 1902, Fbrega, ficat de ple en lactuaci poltica, va ser designat alcalde de Palams. Durant
aquell mandat tingu lloc lacte de collocaci de la primera pedra del port de la vila. Tamb durant
el seu mandat, va succeir un dels fets ms remarcables de la seva actuaci com a alcalde. Amb mo-
tiu duna vaga de paletes, es plantej la vaga general. Quatre agents de la Gurdia Civil, que havien
sortit al carrer per posar ordre, foren voltats per una multitud airada, situaci que provoc la sortida
de la caserna de la resta de forces dordre pblic per actuar amb contundncia contra els vaguistes.
Davant aquella situaci, Fbrega shi present i es pos entremig de la Gurdia Civil i dels manifes-
tants. Impos la seva autoritat com alcalde i evit daquesta manera un gran nombre de morts.
El juny de 1921 va ser elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya pel districte de la Bisbal.
Les eleccions foren molt polmiques, ja que tamb shi va presentar lescriptor Josep Pla, lacta
del qual fou objecte de fortes discussions. Els quatre candidats que van ser elegits foren Josep Pla,
Miquel Roger, Josep Irla i el mateix Josep Fbrega. Els dos primers eren els responsables de la Lliga,
mentre que els dos darrers eren els representants de la Uni Federal Nacionalista Republicana.

167
Malgrat la seva elecci, Fbrega renunci a la seva acta de diputat quan sassabent que havia
estat escollit per una maniobra illegal, el que es coneixia com a topinada, portada a terme per uns
elements contraris que no volien que sorts elegit Albert de Quintana de Len.
Des de 1920 va ser el president del Comit Comarcal del Partit Republic Federal del Baix
Empord, i exerc aquest crrec fins a lany 1930. El 1923, tot coincidint amb linici de la dictadura
de Primo de Rivera, fou detingut i empresonat com a conseqncia de la seva filiaci poltica
republicana i catalanista.
El 1931, amb la proclamaci de la II Repblica, torn a ser nomenat alcalde de Palams, ara ja
com a membre de la jove formaci encapalada per Francesc Maci, Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC). En aquell crrec shi va estar poc temps, ja que va haver dabandonar-lo a causa
de diferents pressions per part de la patronal palamosina.
Lagost de 1932, els republicans gironins li reteren un homenatge a la platja de la Fosca per la
seva ja llarga i important trajectria poltica. En el programa dactes daquell homenatge destac
la presncia del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maci.
Aquell mateix any va formar part de la candidatura dERC, amb vista a les eleccions de dipu-
tats al Parlament de Catalunya, per la circumscripci de Girona. Els seus membres foren els que
assoliren les mximes votacions i tots foren elegits membres de la instituci legislativa catalana
per majoria de sufragis. Josep Fbrega, que va rebre el suport de ms de 30.000 persones, va ser el
sis candidat per ordre de vots recollits.
La seva actuaci en el Parlament es pot considerar discreta. No era un home de grans discursos,
encara que s que fou un treballador nat ja que form part de diferents comissions parlament-
ries.
Tampoc no va ser un home que es distings per les seves collaboracions a la premsa, encara
que realitz algun article en publicacions com ara Marinada de Palams; El Programa, de Sant
Feliu de Guxols, i LAutonomista de Girona.
Durant la Guerra Civil va denunciar els estralls causats pels bombardegis i es mostr especial-
ment dur amb els qui es posaren al costat dels sollevats.
En arribar el final del gener de 1939 les terres gironines esdevingueren el centre de la guerra, i
un gran nombre de persones, entre les quals hi havia molts poltics, enfilaren un llarg i trist cam
cap a lexili davant larribada immediata de les tropes franquistes. Noms Josep Fbrega, poltic
representatiu del republicanisme i del catalanisme, decid no marxar a conseqncia de la seva
edat, 71 anys, i perqu estava malalt.

168
L1 de mar de 1939, amb la guerra ja finalitzada a Catalunya i amb linici de la repressi, Josep
Fbrega fou detingut a Palams per forces de la Gurdia Civil. Aquell mateix dia, per ordre de
lauditor de Guerra, va ingressar a la pres de Girona.
A la pres, en unes condicions terribles, la delicada salut de Fbrega empitjor molt. Ats que
la seva situaci comenava a ser alarmant, el dia 5 dabril el metge oficial de la pres va haver
denviar un comunicat al director del centre en qu li feia saber que havia de ser hospitalitzat i
intervingut quirrgicament de manera urgent per un problema de prstata. Aquell mateix dia,
lauditor nautoritz el trasllat a lhospital.
Fou precisament a lhospital on el dia 17 dabril de 1939 el jutge instructor del seu cas es presen-
t per prendre-li declaraci. En la declaraci Fbrega va manifestar que estava afiliat a ERC, que
havia ocupat el crrec dalcalde de Palams, aix com el de diputat del Parlament de Catalunya,
que durant la guerra havia mantingut lacta de diputat i que la major part del temps havia residit
a Barcelona. La seva declaraci finalitz amb la negaci de la resta dacusacions que se li estaven
formulant. Entre aquestes acusacions destacaren, a part de formar part dERC i docupar dife-
rents crrecs poltics: Que el 1934 havia declarat des del balc de lAjuntament de Palams la
independncia de Catalunya. Iniciada la guerra, continu amb el seu crrec de diputat, parlant
de manera pblica en diferents ocasions, tals com un mting pronunciat per lacusat al cementiri
de la localitat, amb motiu de lenterrament dun aviador republic. Com a diputat continu fins
al final de la guerra i en els seus discursos sempre declar el seu odi pel clergat i les institucions
religioses. La nit del 17 de novembre de 1936 acud a una reuni a lAjuntament, que preced las-
sassinat de sis persones dordre de la localitat.
El dia 4 de maig el tribunal militar reunit en consell de guerra a Girona va jutjar les persones
incloses en les causes 60, 61 i 62, que donaren per resultat la petici de sis penes de mort, a les
quals calgu afegir les demanades en la causa 63, que era la de Fbrega.
Josep Fbrega no pogu acudir a lacta de celebraci del consell de guerra perqu continuava
ingressat a lhospital. La sentncia va ser aprovada per lauditor de la regi el dia 10 de maig i
notificada, tot seguit, a lauditor del cap de lEstat perqu hi dons el vistiplau. El 7 dagost, lau-
ditoria de la regi militar comunic al seu delegat de Girona lacceptaci de la darrera pena de
les persones encartades. Finalment, el 12 dagost de 1939 Josep Fbrega, encara no recuperat del
tot de loperaci a la qual havia estat objecte, fou afusellat al cementiri de Girona juntament amb
trenta-tres persones ms. Fou enterrat a la fossa comuna daquest cementiri.
La repressi franquista no en va tenir prou amb lafusellament de Josep Fbrega, sin que va

169
afegir-hi un cstig ms. Aix, tres anys ms tard, el 1941, el Tribunal de Responsabilitats Poltiques,
que sencarregava de castigar de manera econmica persones que havien estat condemnades, li
obr un expedient sancionador. Desprs de totes les complicacions que hagueren de patir els seus
hereus a conseqncia de lexpedient, el 23 de maig de 1949 el jutge acord, finalment, deixar sen-
se efecte els embargaments i altres mesures en virtut del sobresement daquella causa.

170
Crim destat.
Lexecuci del president Llus Companys
La detenci a La Baule
Sempre sha ressaltat la feblesa de Companys vers el seu fill malalt. Aquest, Llus Companys
Mic, havia nascut el 5 de novembre de 1911. Havia estudiat el batxillerat a lInstitut Balmes de
Barcelona, secci de lletres. El curs 1931-1932 havia ingressat a Facultat de Dret. Per lany 1933
lafect una greu malaltia mental: hebefrnia catatnica. Un tipus desquizofrnia molt greu
i progressiva, amb perodes de forta depressi i altres dagressivitat, que es dna generalment
abans dels 25 anys. En el seu expedient acadmic hem localitzat una carta del pare, de 22 de se-
tembre de 1934, dirigida al rector de la Universitat de Saragossa amb la idea del trasllat, mai fet,
del jove malalt a la capital aragonesa. All hi residia una germana de Companys.
A lexili del president les referncies al fill malalt sn contnues en tota la correspondncia que
lhistoriador Josep Benet aporta. Aquesta s la ra clau que va de mantenir Llus Companys en
una situaci de perill de poder ser detingut, com aix va succeir, ja que va romandre a La Baule i
va obviar aix les propostes que persones del seu entorn li van fer que sexilis a Mxic.
La persecuci del govern franquista contra els qui havien defensat la Generalitat i la Repblica
continuava sense treva. Desprs de les declaracions que el ministre dEstat francs, M. Ibarnega-
ray, va fer al peridic Paris-Soir, en qu exposava un enduriment davant sobretot dels refugiats
catalans i bascos, dos dies ms tard, el 29 de maig de 1940, La Vanguardia Espaola, en un editorial
titulat Ms vale tarde..., reblava el clau i deia: Y es a Francia y no a Espaa a quien urge ahora
defenderse contra la lepra de los indeseables evadidos de la justicia de Franco.
Pressions i control que simposaven sobre una Frana ocupada per les tropes de Hitler o amb

171
un armistici claudicant com era el govern de Vichy. Lambaixador del govern de Vichy a Madrid,
Franois Pietri, recordava: Il a toujours t rpondu ngativement aux demandes dextradition
du gouvernement espagnol concernant les personnalits rouges rfugies en France [...]. Cette
lutte a t spcialement dure, car lEspagne y apportait une insistance passionn.
Quan Pars va ser ocupada pels nazis fou lliurada al consolat general franquista tot el que per-
tanyia a organismes rouges. s aleshores quan es produeix una dispersi general per fugir del seu
abast; tamb, com hem explicat, es fund a Londres, el 1940, el Consell Nacional de Catalunya,
presidit per Carles Pi Sunyer.
Mentrestant, a Pars trobem que lambaixador espanyol Jos Flix de Lequerica organitza els
serveis de policia. All trobem Velilla, cap de la Falange Espanyola a Frana. Tamb lagent Pedro
Urraca Rendueles. Aleshores s quan es produeixen els segrests per part dels nazis dels refugiats
espanyols que resten en zona ocupada sota la petici duna llista de centenars de noms. Lexecu-
ci franquista dels que foren lliurats, com ara Companys o Zugazagoitia, frena els nazis. El darrer
lliurat fou Joan Peir.
En la modesta oficina Layetana Office de la Generalitat, al nmero 25 de la Rue de la Pepinire,
al districte VIII de Pars, hi havia ladrea de La Baule, aix que no s estrany pensar que, quan
Pars va ser ocupada per les tropes alemanyes i els serveis de la policia franquista agregada a lam-
baixada van confiscar les delegacions republicanes rouges, ladrea de La Baule hi aparegus. Aix
vol dir que, sense tenir proves de cap denncia vers Companys, ni tampoc que no hi fossin, no s
gens inversemblant pensar que aquesta fos una de les raons per les quals van saber el seu domici-
li. Cal tenir en compte que les tropes alemanyes arriaben a La Baule entre el 17 i 18 de juny.
Tenim el testimoni, de vegades poc precs, de Manuel Tarn Iglesias. Noi dapassionat fran-
quisme, qui aleshores era soldat de la Segona Secci Bis de lEstat Major de la Capitania de la
IV Regi Militar, afirma que les dades per la detenci de Companys foren proporcionades per
dos funcionaris de la policia espanyola adscrits a lambaixada, el comissari Urraca Rendueles i
linspector Dez.
A La Baule, de lextensa colnia de refugiats catalans daltres estius noms hi resta Companys,
amb la seva esposa, Carme Ballester, un nebot daquesta, Francesc Ballester, duns vint-i-sis anys,
una minyona catalana i la famlia dAntoni Sbert. El 13 dagost a la tarda, mentre tenia a les mans
un llibre del propietari de la casa llogada, Vies des Saints, una vella edici del 1871, irrompen a la
casa cinc membres de la policia militar alemanya. Un dells parlava francs. Fan un escorcoll
rigors, confisquen tota la propietat que tenen, 70.000 francs, i sn conduts en un cotxe Citron

172
al quarter general de La Baule, situat a la Ville Caroline, al nmero 35 de lavinguda Des Lilas.
Tancats a la capella que hi havia al jard, reconvertida en pres, all dormiren a terra. Desprs
duna setmana de detenci, del 13 al 20 dagost, foren traslladats a la pres de La Sant, a Pars.
El trasllat es feu en dos cotxes descapotables, juntament amb tres agents de la policia alemanya.
Van aturar-se a Chartres. El tracte, com testimoni personalment Francesc Ballester a Josep Be-
net, fou sempre correcte.
Mentrestant, hi ha hagut una intervenci, continutat dun impagable comportament huma-
nitari de la Repblica de Mxic cap al poble espanyol, que beneficia milers dexiliats. A partir
del dia 22 dagost la representaci diplomtica de Mxic a Frana i al govern de Vichy establien
lacord pel qual quedaven sota la protecci diplomtica mexicana els republicans espanyols, fos-
sin on fossin del territori francs, ocupat o no pels alemanys. Per a molts fou una nova vida.
A la pres parisina de La Sant hi arribaren el mateix 20 dagost a les 21.08 hores. Companys
const amb el registre dentrada nmero A 184, i Francesc Ballester amb el A 185. El president fou
recls a la cella 66 de la divisi segona. En entrar a la pres disposava de 142,60 francs, que van
quedar a les oficines de ladministraci juntament amb la seva ploma estilogrfica.
A la pres de la Sant Companys reb un tracte correcte. A la direcci del centre penitenciari li
arrib el 26 dagost un comunicat de lencarregat de lambaixada espanyola a Pars, Jaime del Cas-
tillo, que obea ordres del director general de seguretat, Jos Finat y Escriv de Roman (comte de
Mayalde), en qu es comunicava: A fin de que Companys sea entregado a primeras horas del da de
maana al Sr. Urraca [...]. Els alemanys van fer que queds clar que el lliurament del pres era per
demanda espanyola i no per decisi seva, com ho certifica el document signat pel ministre conseller
de lambaixada Cristobal del Castillo. Aquesta nota de lambaixada espanyola a Pars s fonamen-
tal. Demostra que el govern espanyol s el responsable del trasllat de Companys, i tal responsabilitat
no pot ser obra de cap policia. s una ordre que ve des de les ms altes instncies de lEstat.
El dia segent, 27 dagost, a les 5 de la matinada un cotxe el trasllad cap a Espanya. Fou el
comte de Mayalde qui aconsegu de les autoritats nazis que Companys els fos lliurat desprs de
parlar amb el coronel Rudolph, cap de la policia amb seu a lhotel Lutecia. Sense oblidar que el
ministre de la Governaci espanyol, Ramon Serrano Suer, va fer pressi a Berln perqu el Pre-
sident de la Generalitat fos lliurat a Espanya.
La tragdia sacosta. Abans de ser-hi condut, Companys pot deixar unes notes per al doctor
Joan Anguera de Sojo, metge que vetllava pel seu fill malalt. Llus Companys Mic, el fill de pre-
sident, havia estat traslladat de linstitut mental Pere Mata de Reus a Kreuzlingen (Sussa) per

173
ra de la Guerra Civil espanyola. Durant el conflicte bllic europeu de Blgica, prop de Waterloo,
fou traslladat a la clnica neuropsiquitrica francesa LAbbaye, situada a Villy-Chatillon, a Juvisy,
a prop de Pars. En acostar-se els combats i els bombardeigs a prop de Pars lequip mdic volgu
traslladar els interns al migdia de Frana: en un bombardeig alemany, el jove malalt Llus Com-
panys es va perdre.
El missatger ser un aumnier sacerdot que presta serveis religiosos a la pres francs
de la pres que s amic de Vctor Montserrat, pseudnim de Josep Tarrag, capell exclaustrat
que ajudava tamb a buscar el fill de Companys, perdut a causa del desgavell generalitzat que va
produir lofensiva de lexrcit alemany.
El testimoni que Josep Tarrag (Vctor Montserrat) don a lautor daquest article coincideix
fil per randa amb el treball precs i documentat de Josep Benet.
El policia que el trasllad, Urraca Rendueles, el condu i feu nit a la pres del fort H de Bordeus,
on va estar dues nits recls per una avaria del cotxe, fins al dia 29, que ja arrib a Hendaia. All li va
fer una fotografia, que envi a Carme Ballester, lesposa del president. Era la prova documental del
tracte professional dun policia intelligent que sap el que succeir i no vol que res el pugui responsa-
bilitzar ms enll del seu treball. Per aix, quan retorni a Pars, la vdua de Companys demana que
no facin res contra ell. Des de lagost de 1940 era agent de la Gestapo. El 5 de gener de 1948 fou jutjat
a Frana i condemnat a mort, amb confiscaci dels seus bns per actes similars i complicitat greu
amb els nazis. En rebellia, mai no fou detingut, estava refugiat a lEspanya de Franco.
Un cop van arribar a Espanya, Llus Companys fou condut directament als calabossos de la
Direcci General de Seguretat de lEstat, situats a la Puerta del Sol de Madrid.
A la Direcci General de Seguretat a Madrid
A les deu de la nit del mateix 29 dagost arribava als calabossos de la Direcci General de Segure-
tat. A la cella nmero 11, situada en un soterrani de ledifici, on no arriba mai la llum del dia.
Els primers quinze dies estigu en total incomunicaci, sense poder-se canviar de roba. Els tes-
timonis de presos que ocasionalment coincidiren amb ell, lescriptor argent Valentn de Pedro,
Rivas-Cheriff, Carlos Morales, coincideixen a descriurel en un estat decrpit, fet totalment lgic
desprs de 15 dies dincomunicaci en una cella, la nmero 11, totalment isolat, sense cap mena
de llum natural i ni tan sols poder-se afaitar.

174
Ha estat insultat, vexat, mostrat a alts jerarques del rgim com si fos una mona del zoo a la
qual llancen cacauets. De vegades alts jerarques del rgim franquista acompanyats de loficial
de gurdia eren invitats a contemplar com en un macabre espectacle aquell pres. Alguns li
llanaven rosegons de pa sec o monedes o li tiraven escopinades. Altres vegades un dels gurdies
li feia abocar sorra pel terra; aleshores era obligat a escampar-la i posteriorment a recollir-la amb
les mans repetidament. Torturat, a ms de deixar la seva roba amb taques de sang, morir encara
amb nafres a lespatlla i amb els peus tan inflats que ja no es va poder posar ms les sabatilles de
platja amb qu fou detingut a La Baule; les duia a retal, no li entraven als peus.
Companys pot preveure i acabar de meditar quina ha de ser la seva conducta al final de la seva
vida.
Fins al dia 17 de setembre no fou interrogat de forma oficial. I s el dia segent, a les 5 de la tarda,
quan se li feu un altre interrogatori ms rigors i profund, el que tots els analistes del perode hem
considerat el ms important des del punt de vista poltic a qu fou sotms durant tot el seu captiveri.
El port a terme pel capit de la Gurdia Civil, Jos Gonzlez Rodrguez, amb la collaboraci de
lagent dInvestigacin y Vigilancia, Lesmes Garcia Pieiro. Un interrogatori molt extens a una per-
sona que viu una situaci molt dura des de fa ms dun mes, per aix el mateix Companys exposa al
final de la seva declaraci: Las manifestaciones que ha hecho debe tenerse en cuenta que a falta de
memoria ve las cosas como una nebulosa, por haber sufrido en Francia recientemente una tragedia
ntima [vol dir la desaparici del seu fill] y por la incomunicacin que ha sufrido.
Malgrat tot, amb la ms noble honradesa afirma: Declara y reconoce que siempre ha hecho
todo lo posible para el triunfo de la causa que defendi.
Lendem va ser, gaireb un mes desprs de ser detingut, quan per primera vegada va poder
atendre a la seva higiene personal. Des de roba interior neta oferta per un altre pres a un barber
que li va tallar els cabells, per res de poder fer rentar la seva roba, ni compartir queviures amb
altres presos ni establir comunicaci real amb la famlia.
Desprs de 5 setmanes a la Direcci General de Seguretat de Madrid, el dia 3 doctubre, a un
quart de set del mat el conduren a Barcelona en un cotxe Hispano-Sussa gran amb cortinetes
per evitar mostrar-ne linterior, emmanillat, juntament amb Mximo Garca Royo. Pel seu testi-
moni sabem que ell mateix li ofer uns entrepans i que el cotxe anava escortat per dos ms amb
gurdies civils.

175
Cam de Catalunya
En direcci a la capital de Catalunya van fer parada a Saragossa. Van arribar a la seu de la policia
de la ciutat aragonesa, al carrer de Ponzano, cap a les dotze del migdia. All va acomiadar-se
daquest detingut republic i li va dir: Que tenga mejor suerte que yo. Voy a morir en mi Cata-
lua y por Catalua.
A Saragossa, on va ser tractat correctament pel comissari Eduardo Flez del Hierro, pogu veu-
re la seva germana Maria Alba, casada amb un enginyer catal, Ramon Puig i Negre, propietari
duna fbrica de gel a la capital aragonesa. Tenien un fill, Blas, aleshores de 23 anys, i a petici de
Companys i grcies al venatge dun inspector de policia, Pascual Coderque, tots tres pogueren
enraonar amb ell gaireb una hora.
A Saragossa es va produir una impensada entrevista, la primera que se li va fer des el seu forat
retorn. Un aleshores jove periodista de 20 anys que treballava al diari Amanecer, i que traslladat poc
desprs a Barcelona seria mestre del periodisme esportiu a travs dEl Mundo Deportivo, va aparixer
a la Jefatura per la informaci diria, i all va parlar amb ell juntament amb un altre colega de lHe-
raldo de Aragn. Del que van parlar mai no es va publicar res, ja que la censura ho va evitar.
Cap a les quatre de la tarda, Companys amb els qui el vigilaven feien via cap a Barcelona.
Al Castell de Montjuc
Aquest mateix dia al vespre arribava a Barcelona. Fou condut al local de la Jefatura Superior
de Policia de Barcelona, aleshores a lavinguda Diagonal, 594, perqu estava en obres el local
de la Via Laietana. A la inspecci de gurdia hi havia de servei linspector Atilano Corrales. Un
dels agents presents era Evaristo Rutea Murciano, que, com indica Benet, era un veter policia
de lpoca de la Generalitat republicana. All hi estigu pels volts duna hora i mitja, sense ser
internat als calabossos. Dall fou traslladat a la pres del Castell de Montjuc, desprs de lordre
telefnica que havia comunicat el capit general de Catalunya, el general Orgaz. Segons informa
Manuel Tarn Iglesias, aleshores un soldat de vint anys represaliat durant la Guerra Civil, que
feia el servei militar a les oficines de la Secci Bis de lEstat Major de la IV Regi Militar, el ca-
pit general estava molest per lofici rebut del director general de Seguretat de fer-se crrec del
detingut. Orgaz estava en contra de com se seguia aquest procs, del secretisme que lenvoltava i,
encara ms, perqu el consell de guerra tingus lloc a Barcelona.

176
Larribada de Companys al castell de Montjuc utilitzat aleshores com a pres militar caus
una gran sorpresa. El seu ingrs va fer-se desprs que el capit general ho ordens, puix que loficial
de gurdia inicialment es resistia a admetrel per la total ignorncia del fet que se li imposava.
El governador militar de Montjuc era el tinent coronel dinfanteria, Joaqun Pascual Snchez.
Fou qui orden que Companys fos tancat a la casa que estava destinada al capell del castell per
allar-lo de la resta de presos. Alhora, es va incrementar la vigilncia i els soldats catalans que
eren a la guarnici aviat van saber la notcia.
El seu allament feia que fins i tot el menjar fos preparat de forma individualitzada a la cuina
de la cantina del castell regentada per la famlia Noguera des de la guerra. Tanmateix uns presos
catalans, Jaume Fortuny, excomissari poltic republic, que feia treballs de neteja, i un altre, Da-
niel Garca, que treballava a la cuina, li enviaran missatges dencoratjament: President, estem
amb vs. Quan els van descobrir, foren arrestats. Els carcellers sospitaren dels militars republi-
cans tancats a Montjuc el coronel Botet, el tinent coronel Ricart i altres, i van ser traslladats
a la pres Model de Barcelona.
El 26 dabril de 1940 un decret del rgim franquista havia establert al Ministerio Fiscal latri-
buci de la instrucci sobre la Causa general sobre la dominacin roja en Espaa. Mentre
sinstrua el sumarssim per la jurisdicci militar fou interrogat pel fiscal delegat a Barcelona de
la Causa General, en qu ja sindicaven les acusacions de qu ms fonamentalment i de forma
constant se linculparien: la responsabilitat de repartir armes la viglia del 19 de juliol de 1936 i el
fet dhaver fet front a la rebelli que es produa als carrers de Barcelona.
Ja aleshores, com tamb faria en el judici del consell de guerra militar, neg la falsedat dunes
acusacions que aleshores hom ja sabia i que la histria ha provat sobradament: el Govern de la
Generalitat no va lliurar cap arma i la revolta militar fracass a Barcelona per la defensa de la
legalitat existent, la que dimanava de la Repblica i de la Generalitat, que havien atorgat demo-
crticament el poble espanyol i el poble de Catalunya.
Per cert, la declaraci de Llus Companys davant el fiscal Luis Mazo Mendo, futur governador
civil de la provncia de Girona, arrib a lauditor militar quan el president Companys ja havia
estat executat. Dins aquesta srie datrocitats jurdiques hem dincloure la sentncia del Tribunal
de Responsabilidades Polticas, dictada el 13 de desembre de 1939, en qu sel condemnava, mentre
encara romania a lexili, a: Incautacin total de bienes, inhabilitacin perpetua y extraamiento
perpetuo, proponindose al Gobierno, dada la extraordinaria gravedad de los hechos realizados
por el condenado, le sancione asimismo con la prdida de la nacionalidad espaola.

177
I encara una altra mostra de la persecuci dodi per afegir, el tribunal especial per a la Repre-
sin de la Masoneria y el Comunismo li obr un expedient el 23 de juliol de 1940, el qual dictaria
providncia de sobreseimiento definitivo fet mesos desprs de la seva acusaci por la muerte
del presunto culpable.
Consell de guerra sumarssim
El consell de guerra va tenir lloc el dia 14 a les 10 del mat amb el ms rigors secret. Les seves
germanes no hi pogueren assistir, i laudincia pblica noms don pas a un pblic format exclu-
sivament per caps o oficials de lexrcit, la Falange i una dotzena de senyores, entre les quals hi
havia la muller del fiscal, el comandant Querol. Qui formava el consell de guerra s prou conegut:
actuava de jutge instructor el general de brigada Ramon de Puig i Ramon, i de secretari del jutjat
el comandant de cavalleria Jos Urrutia Huerta. Fou designat un defensor dofici, el capit dar-
tilleria Ramon de Colub i de Chnez, que no era jurista.
Ramon de Colub havia sollicitat la baixa del Cos de Seguretat de Catalunya, juntament amb
els tamb tinents Carles Pascual de Pobil i de Zuazurregui, Francesc Sanmiguel i Rasilla, poc
abans de lesclat dels Fets dOctubre de 1934. A proposta del conseller de Governaci era Josep
Dencs i del Consell Executiu, foren cessats per decret del 2 doctubre de 1934.
La voluntat de Companys dautodefensar-se no li fou admesa. Sha de dir que aquest militar,
dorigen catal i malgrat les diferncies ideolgiques amb el president Companys, es comport
amb tota dignitat, tot i que era un perode en qu les passions eren molt vives, fet que Companys
li agra sincerament.
La ra per la qual el general Franco decid que el president de la Generalitat de Catalunya fos
sotms a un consell de guerra sumarssim doficials generals i que fos executat a la mateixa capital
catalana, neix en produir-se la revolta militar el juliol de 1936. Els facciosos proclamaren mitjanant
bans lestat de guerra, cosa que significava que a partir daleshores saplicaria el Codi de Justcia
Militar a tots els que soposessin a lalament. s a dir, tots els van ser fidels a la legalitat constituci-
onal republicana els militars rebels al govern legtim de lEstat els considerarien culpables i reus de
rebelli militar. Aix significava que els veritables rebels contra lautoritat legal condemnaven pel
delicte de rebelli, adhesi o auxili a la rebelli els qui havien estat lleials al govern legal.
El mateix Ramn Serrano Suer ho reconeixeria en afirmar que tota la base jurdica sobre els

178
fets de la Guerra Civil es fonamentaven en una justcia al revs, que, en definitiva, concloa:
Fue, pus, un error configurar delitos de rebelin y sedicin para atribuirlos a los defensores del
Gobierno republicano, dado que estos jurdica y hasta metafsicamente era imposible que
los cometieran.
Aquest reconeixement a posteriori, anys desprs de la seva aplicaci, mostra encara ms la du-
resa de la repressi militar, en qu lacusat no tenia cap garantia imparcial de defensa si es t en
compte la rapidesa del procs i, en el cas del president Companys, lexecuci de la sentncia. Aix,
veiem que el procediment del consell de guerra sumarssim suposava:
a) El processat havia de romandre pres durant tot el curs del sumarssim.

b) El processat podia ser mantingut en estat dincomunicaci total, dhuc amb el seu defensor, que
havia de ser forosament militar, fins al trmit de lescrit de qualificaci provisional de la defensa.
c) No es reconeixia el dret de la defensa a tenir vista de la causa fins que, en el plenari, arribs el
trmit de lescrit de defensa i la proposici de prova. En aquest moment, es passava la causa a
la defensa per tal que, en el termini de quatre hores, amb lentrevista prvia obligada amb el
processat, sinstrus de les actuacions i formuls el seu escrit de defensa i la proposici de prova,
els quals, admesos o rebutjats sense recurs possible, no podien ser ampliats posteriorment.
d) Els processats en una mateixa causa noms podien tenir un sol defensor, llevat que existissin
incompatibilitats en la defensa duns i altres.
e) La defensa no podia interposar cap mena de recurs contra les resolucions del jutge instructor,
ni contra la sentncia del tribunal.
El procediment numero 23.468 siniciava el 3 doctubre de 1940 com a sumarssimo ordinario

contra Luis Companys Jover por el delito de rebelin militar.
Instrucci de la causa
El dia 4 doctubre compareixia davant el jutge instructor a la mateixa pres de Montjuc. All,
Llus Companys afirmava i ratificava el que havia declarat a Madrid el 18 de setembre als locals
de la Direcci General de Seguretat davant els policies de la Brigada Politicosocial.
Els testimonis citats per ordre legal para que comparezcan en este juzgado a la mayor brevedad

179
posible, a Don Carlos Trias, a Don Pedro Armenteros Urbano, Don Jos Tapies Mestres, Don Antonio Fer-
nndez Argelles, Don Joaqun Mara Balcells, Don Manuel Bravo Montero, Don Buenaventura Snchez
Caete ho foren segons Josep Benet en la seva anlisi de la mort de Llus Companys sim-
plement pel criteri de la facilitat i rapidesa en lactuaci. En el simulacre de judici calia que hi
haguessin testimonis.
Els testimonis cridats foren: el cap de la Delegacin Provincial de FET y de las JONS i, tamb
dins el mateix partit nic, el cap de la Delegacin Provincial de Informacin; dos antics fun-
cionaris de la Generalitat; un metge que havia estat pres a la rereguarda republicana durant la
guerra i que treballava a la Diputaci Provincial de Barcelona restablerta pel rgim franquista;
un antic cap de policia que aleshores pertanyia als serveis dinformaci de lexrcit, i finalment
un magistrat de marcada actitud anticatalana, el nom del qual estava en la relaci dimplicats en
laixecament militar del juliol de 1936.
Cap testimoni que pogus declarar a favor de qui tant havia fet, malgrat les ms adverses cir-
cumstncies, per salvar la vida de milers de persones, moltes delles religiosos o religioses, durant
el perode revolucionari i la Guerra Civil.
Les acusacions ms repetides sn les de separatista o catalanista i poltic desquerres, i les que
ms podien desacreditar: infamants acusacions de lladrocini i sobre la seva vida privada. Les
declaracions acusatries ms difamants provenien de la Delegacin Provincial de Informacin
e Investigacin de FET i de las JONS. Larxiu daquest organisme fou destrut, com impunement
hem denunciat els historiadors, per ordre de laleshores ministre franquista Rodolfo Martn Vi-
lla, en comenar la Transici poltica de la dictadura a la democrcia.
El 7 doctubre, completats tots els interrogatoris, rebuts els informes i afegida la documentaci
lliurada per dos testimonis i reproduda a la pea separada, el jutge dictava lacte de processament.
El dimecres 9 doctubre, en passar la causa al fiscal militar aquest en determina la qualificaci
provisional, el fet ms destacat del qual s que Enric de Querol y Duran, que havia participat en
la fracassada revolta militar de Barcelona, mantenia el que ell sabia perfectament i personalment i
que era una falsa acusaci evident: Iniciado en nuestra Patria el Glorioso Movimiento Nacional
se opuso tenazmente a su triunfo [], autorizando o cuando menos consintiendo sin tomar provi-
dencia alguna para impedirlo el reparto de armas que con profusin se hizo en esta ciudad entre ele-
mentos extremistas e integrantes del Frente Popular y con las que hizo frente al Ejrcito Nacional.

180
La defensa, un advocat militar
El president Llus Companys, en ser informat pel jutge instructor que proceds a designar un
defensor, el qual forosament havia dsser un militar, encara que no fos jurista, es neg a fer-ho.
Ell, que era advocat, pel procediment militar que se li seguia, no podia defensar-se. No volgu
designar un defensor militar adduint que si era jutjat per ser president de la Generalitat de Cata-
lunya aquesta actuaci noms podia ser jutjada pel Parlament de Catalunya, que era qui lhavia
elegit i a qui havia de donar raons dels seus actes.
Li fou designat el defensor militar dofici que per torn correspongu al militar dartilleria, Ra-
mn de Colub i de Chnez, el ms antic del regiment dartilleria nmero 44. Aquest havia par-
ticipat com a tinent dartilleria del regiment dartilleria lleugera nmero 7 a la caserna de Sant
Andreu del Palomar a Barcelona en lalament militar del 19 de juliol de 1936. Jutjat i condemnat
a mort el 3 doctubre de 1936, li fou commutada la pena per la de trenta anys de reclusi. Protegit
davant de possibles represlies dextremistes incontrolats de les organitzacions revolucionries,
form part dun bescanvi de presos duna i altra zona que des de Figueres es feu el gener de 1938.
De Frana pass a la zona franquista ascendit a capit i particip en combat en la campanya
del nord. Malgrat totes les evidents diferencies ideolgiques i poltiques existents entre acusat
i defensor, el capit Ramn de Colub actu duna forma honesta i noble, que el mateix Llus
Companys va manifestar i reconixer amb sincera gratitud.
Li fou comunicada la notificaci oficial de la defensa de Llus Companys a les 10 de la nit del
dia 8 doctubre al seu domicili del carrer de Muntaner, nmero 4, de Barcelona, i el dia segent
accept oficialment la defensa. El documentat periodista Jordi Finestres va aconseguir a Vene-
uela el seu testimoni 63 anys desprs, i la conclusi de lexmilitar s lapidria.
Sabia que a mi em tocava cobrir les aparences perqu el procs a Companys sembls del tot
legal, quan tots sabem que all responia a una ordre concreta del general Franco perqu Com-
panys fos afusellat.
Desprs dels trmits propis dun consell de guerra sumarssim, el dissabte dia 12 doctubre, el
capit general de la IV Regi Militar, Lus Orgaz, decid que la vista de la causa seria el dia 14 al
Castell de Montjuc, a les 10 del mat.
Larticle 558 del Codi de Justcia Militar disposava que el jutge instructor cits el defensor de
Llus Companys, el capitn de artilleria Don Ramn Colub, al que se le pondr de manifiesto
para su estudio por un trmino de dos horas.

181
Lordre general de la IV Regi Militar del dia 13 doctubre dictaminava la composici del Con-
sejo de Guerra de Oficiales Generales, la gran majoria persones dedat avanada, que es trobaven
en una situaci militar de segona reserva, s a dir, retirats per mobilitzats per formar part en
concret daquest tribunal.
La interpretaci daquesta circumstncia cal seguir-la amb detall. Simplicava en la postguer-
ra civil militars que no havien participat en actiu en la guerra; prcticament tots havien viscut
com Carlos Engels i Jos Lus Infiesta ens han donat a conixer, ms o menys amagats, a la
zona republicana.
Laplicaci de consells de guerra posteriorment al final del conflicte civil lany 1939 i fins a lany
1963, en qu es cre el Tribunal dOrdre Pblic (TOP), contra totes les activitats politicosocials
considerades contrries al rgim franquista, provocaria que milers de militars, caps i oficials par-
ticipessin en la repressi que eixamplaria la fossa entre el rgim franquista i els franquistes de la
resta de ciutadans. LExrcit esdevenia aix, tamb, responsable de la repressi, fet que provocaria
un enroc de la milcia professional vers el general Franco. Qualsevol escletxa dobertura ideolgi-
ca seria vista com un perill, no solament pel rgim sin pel mateix exrcit com a instituci.
El dia 14 doctubre a les 10 del mat en una sala del front sud del pati darmes del Castell de
Montjuc, propera a langle oest, siniciava el consell de guerra. Malgrat anunciar-se com una
audiencia pblica, el judici es feu completament en secret, imposat per les autoritats franquis-
tes. Cap medi de difusi no nhavia pogut esmentar res.
La muntanya de Montjuc estava presa sota el control ms estricte de la Gurdia Civil. Els
accessos estaven rigorosament controlats i a la tropa que feia el servei militar a Montjuc, tant a
la pres militar com a la bateria de costa, els havien estat anullats els permisos de sortida, de ma-
nera que havien quedat incomunicats. Els punts ms estratgics de la muntanya foren reforats
militarment amb metralladores i reflectors, i shavia installat una emissora de rdio per assegu-
rar en tot moment i circumstncia la comunicaci amb lexterior. Una secci de la Gurdia Civil
sota el comandament dun oficial estava formada al pati darmes per qualsevol eventualitat.
En anunciar-se laudiencia pblica tingueren accs a la sala unes 300 persones rigorosament
identificades i escorcollades, la majoria de les quals eren caps o oficials de lexrcit, policies o
membres dels serveis dinformaci, una dotzena de dones i uns pocs periodistes escollits.
Lentrada de Llus Companys a la sala es feu enmig duna gran expectaci. Els testimonis ens
han deixat constncia que caminava lentament i amb una gran dignitat. Lacompanyaven dos
sergents de la Gurdia Civil i el tinent coronel governador del castell. La salutaci feixista obli-

182
gatria del ritual franquista quedava trencada per un Companys ser, vestit amb un vestit gris,
corbata blanca i les mateixes sabatilles de roba blanca del dia en qu havia estat detingut a La
Baule bretona. I un detall que ressaltava ms que mai: un petit mocador blanc de quatre puntes
a la butxaca superior de lamericana.
El judici comena amb la lectura de lapuntament, que era extens, per el sumari era molt breu.
I encara existia una pea separada, que era la documentaci entregada pels testimonis: Manuel
Bravo Montero i Joaquim Maria Balcells.
El capit Bravo Montero, fou el cap de lanomenat Rondn Anti-marxista, una policia paral
lela formada preferentment per antics presos de la zona republicana, que actuava amb afany
repressiu contra els rojos separatistas. Durant lany i mig dactuaci afirmaven amb ostentaci
haver efectuat unes 40.000 detencions. Per nombroses irregularitats i fins i tot extorsions, el
Rondn Anti-marxista fou dissolt. Aleshores, Bravo Montero pertanyia a la Segona Secci Bis de
lEstat Major de la IV Regi Militar. Havia estat nomenat el juliol del 1939 membre de la Junta
Gestora del Bara per espaolizarlo. s qui en un acte dexorcisme realitzat al camp de futbol de
les Corts havia declarat amb referncia al club blaugrana: Que por haberlo combatido y odiado,
le quera. Comproms posteriorment amb la desaparici i mort dun agent despionatge i alhora
valus collaborador del Servei dInformaci Militar espanyol, fou condemnat a pres i expulsat
de lexrcit. Tamb se linvolucr en la venda de joies, de la Mare de Du de la Merc, desapare-
gudes durant la Guerra Civil. Finalment, aquest testimoni contra el president de la Generalitat
de Catalunya, Llus Companys, mor assassinat a Famagusta (Xipre) el juliol de 1973 arran duns
afers foscos. Malgrat tot, uns anys abans havia reconegut la dignitat de Llus Companys en ser
condemnat a mort.
La documentaci aportada pel metge Joaquim M. Balcells, que havia estat processat i empreso-
nat durant la guerra a la zona republicana catalana pel supuesto delito de Alta Traicin y Espio-
naje a favor del Glorioso Movimiento Nacional, eren plnols de la ciutat de Barcelona en els inicis
de la rebelli, que corresponien a les dates del 19 de julio, 21 de julio, 6 de agosto, 7 de agosto, 8 de
agosto, 9 de agosto, 10 de agosto, 11 de agosto y 12 de agosto de 1936; escritos a mano sobre la misma
materia con un total de cuartillas veinte (20) y unos recortes de peridicos con sueltos dedicados a
la guerra y a propaganda del Gobierno rojo, que fueron encontrados en el cajn de una mesa de su
despacho de la Diputacin y que creyndolo de inters hace su immediata entrega.
s a dir, el consell de guerra sumarssim que sestava a punt de fer es fonamentaria en les
declaracions que Companys havia fet en la Direcci General de Seguretat a Madrid, davant la

183
policia de la brigada politicosocial i les que havia fet durant la instrucci de la seva actuaci
davant lalament militar del 19 de juliol. Tamb les declaracions fetes pels testimonis citats pel
jutge instructor i els informes facilitats per FET i de las JONS, amb calmnies greus sobre la seva
vida privada, que duen a Companys a interrompre el relator: Protesto. Lo que acaba de leerse es
falso y canallesco. El president del tribunal el va fer callar tot dient: Sintese, seor Companys,
que al final del juicio podr decir libremente cuanto desee y quiera.
En acabar la lectura dels folis, el president del tribunal pregunt al fiscal, al defensor i als
vocals si desitjaven interrogar els testimonis que havien declarat durant la instrucci de la causa.
Tant el fiscal com la defensa hi renunciaren.
El fiscal va demanar que suns a la causa, com a proves, uns testimonis de la causa nmero 900
de 1936, instruda a la Capitania General de Balears. La petici fou acceptada.
La sessi fou suspesa durant deu minuts pel president del tribunal dacord amb el procediment
militar, per tal que el fiscal i el defensor poguessin ordenar les seves notes, valorar o modificar les
conclusions provisionals i preparar llurs informes respectius. En aquest descans, Companys fou
traslladat a la seva cella. Tant danada com de retorn fou fotografiat per lagent dels serveis de vigi-
lncia de la 2 BIS, el capit de la Gurdia Civil Gonzalo Fernndez Valds. En reprendre el judici
el fiscal de forma breu, i obviant per un mnim de decncia les calmnies que shavien esmentat
contra la vida privada de Companys, lacus del delicte dadhesin a la rebelin militar, desprs
de fer un reps acusatori a tota la seva vida de republicanisme catalanista. Deman, dacord amb el
Codi de Justcia Militar i segons el qual estava previst i penat a larticle 238, en relaci amb larticle
237 i les circumstncies agreujants de larticle 173 del mateix Codi, la pena de mort.
Aleshores va prendre la paraula el defensor, el capit dartilleria Ramn de Colub, que malgrat
llacunes jurdiques feu una lectura del seu informe de forma tamb breu i concreta. Es manifest
com un dels militars participants de lalament el 19 de juliol de 1936 i va presentar Companys com
lhome que sent president de la Generalitat de Catalunya, i malgrat el buit de poder que es vivia
als inicis del procs revolucionari que de la ciutat de Barcelona shavia ests a tot el territori, havia
aconseguit salvar la vida a uns 250 o 300 militars i paisans que havien participat en lalament a
Barcelona, i mitjanant indults de les penes de mort imposades pels tribunals havia sabut frenar els
impulsos de les masses i canalitzar la repressi. Va allegar que Companys, durant el seu mandat,
mai no havia emparat cap delicte com i sempre va evitar sofriments als detinguts i empresonats, i
que havia estat fidel a si mateix i a la seva ideologia en continuar sent president de la Generalitat de
Catalunya. s per aix que demanava que sapliqus al processat larticle 238, 2n., en relaci amb el

184
237 del Codi de Justcia Militar, per sense que concorreguessin les circumstncies agreujants que
apreciava el fiscal, mentre, en canvi, era daplicaci latenuant 4t. de larticle 9 del Codi Penal com.
Per tant, procedia imposar al processat la pena de 20 anys i un dia de reclusi.
Anys a venir, el 1-8-2005, amb motiu de la demanda de revisi del procs contra Llus Com-
panys, el mateix Tribunal Constitucional per boca del magistrat Antonio Martn Palln va de-
nunciar que entre les moltes irregularitats dels milers de judicis que hi hagu durant el fran-
quisme, que ni tan sols aleshores sadaptaven a la legislaci vigent el escrito de acusacin del
fiscal en el caso de Llus Companys, por ejemplo, se hizo con la misma mquina de escribir que
el escrito del jurdico militar que le defenda.
El president del tribunal, abans dacabar el consell de guerra, en compliment dall que dis-
posava el Codi de Justcia Militar, va preguntar a lacusat si tenia alguna cosa per declarar. La
intervenci de Companys ha estat destacada pels qui eren a la sala i, fins i tot, pels qui neren
enemics i adversaris, de forma coincident.
Llus Companys parl de forma serena, digne, amb veu reposada i ferma, sense retrica, amb
senzillesa. Va comenar dient que no volia comentar els miserables informes sobre la seva vida
privada, perqu eren tan innobles i falsos que ni lacte de processament ni el fiscal no els havien
recollits. Davant el que suposava que seria una condemna a mort digu als militars que formaven
el tribunal: Ustedes no tienen la culpa de mi muerte.
Es declar totalment responsable de la seva actuaci pblica, com a dirigent poltic i com a
president de la Generalitat de Catalunya, i afirm que assumia la responsabilitat de tots els seus
collaboradors, dabans, de durant i de desprs de la guerra. En dir que no sel jutjava a ell sin
al president de la Generalitat de Catalunya, afirm: La historia nos juzgar a todos en nuestra
intencin. Lacte oficial del judici encara recull que remarc el segent: Y si la sentencia le con-
denaba a morir, morira sereno y muy tranquilo por sus ideales. I, abans que el president del tri-
bunal toqus la campaneta per donar per acabat el judici, digu: Ah! Y sin sombra de rencor.
La condemna
El consell de guerra sumarssim era acabat a les 11 hores daquell dia 14 doctubre. s a dir, el judi-
ci no havia durat ni tan sols una hora. Com tantes i tantes vctimes del franquisme, del qual Llus
Companys esdevindria el smbol de Catalunya, shavia realitzat un trgic simulacre judicial.

185
La capitania general de Barcelona, per ordre del general Orgaz, va redactar una nota informa-
tiva sobre la celebraci del consell de guerra perqu fos publicada a la premsa del dia segent.
Malgrat que estava redactada i feta per la mateixa Capitania General, la censura de la Direcci
General de Premsa de Madrid nimped la difusi. Tarn-Iglesias ho atribueix a Dionisio Ridrue-
jo. Havia estat trams un ofici que ordenava: De la Direccin General de Prensa a todos los jefes
de prensa. Esa jefatura cuidar muy especialmente de que ningn peridico de su demarcacin
publique informacin alguna referente al asunto Companys, recomendando a la censura vigile
con toda atencin esta consigna.
En acabar el judici, el tribunal continu reunit i dict tot seguit la sentncia que condemnava
a mort el president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys.
Durant anys i fins que no sha pogut consultar loriginal de la causa, va crrer la notcia, en
forma de rumor, que algun dels generals que formaven part del tribunal militar shavien mostrat
refractaris a aprovar la sentncia. Fins i tot shavia arribat a dir que shavia formulat algun vot
particular de dissentiment. Ara, en poder disposar de loriginal de la causa, ja es pot assegurar
i comprovar que no es va formular cap text de vot particular. S que hi ha un fet que sha de
ressaltar, una circumstncia que podria indicar que algun general es va resistir a donar la seva
conformitat a la sentncia. Sembla ser que el general Irigoyen fou un dells.
El general Gonzalo Calvo, molt integrat a la societat catalana i retirat des dabans de la procla-
maci de la Repblica, no signa en lordre jerrquic del tribunal format, que estableix a larticle
594 del Codi de Justcia Militar que havia de comenar per el Presidente y siguiendo por su
orden los dems.
Immediatament desprs destar signada la sentncia, seguien els trmits del procediment mi-
litar. Desprs de ser examinada per lauditor de guerra, aquest proposava al capit general la seva
aprovaci.
El general Orgaz, capit general de la IV Regi Militar, el mateix dia 14 doctubre aprovava la
sentncia, per la qual aquesta es convertia en ferma i executria immediatament, sense cap pos-
sibilitat de demanda de commutaci de la pena, adreada al ministre de la Guerra o al general
Franco.
Aqu hi ha un altre punt que cal afegir. Per una ordre circular de 25 de gener (BOE 26-I-1940) i
per tal dagilitar el compliment de les sentncies a mort, sobviava el preceptiu enterado del gene-
ral Franco i, per aplicaci de larticle 238 del Codi de Justcia Militar, per a les persones que havien
estat membres dels governs, diputats, governadors civils o altres crrecs de ladministraci repu-

186
blicana quedava negada la possibilitat de elevar al Jefe del Estado la propuesta de conmutacin
de la pena de muerte por la de reclusin perptua.
El jutge instructor del tribunal, juntament amb el secretari, es va traslladar a Montjuc per tal
de llegir la sentncia de mort al condemnat Llus Companys i va ordenar la seva entrada en cape-
lla, aix com que podia demanar els auxilis espirituals que necessits. Per cert, malgrat el que de
vegades sha afirmat, fins i tot Manuel Tarn diu [sic], el nom del suposat notari, Llus Companys,
segons informaci demanada al Ministerio de Justicia 9 de febrer de 2006, no atorg cap
mena de testament legal.
El president Llus Companys escolt sense immutar-se ni sorprendres la sentncia, i no feu
cap comentari. Va demanar la presncia dun sacerdot caputx, ordre de fidel catalanitat i esperit
obert, la visita del qual no se sap per qu no fou possible. Finalment latengueren espiritualment
un capell castrense i un jesuta. Companys en els darrers escrits havia deixat textos impregnats
de religiositat i fe en Du.
Va confessar-se i assist a la missa en qu ell mateix ajud, tot recordant que dinfant al Tarrs
havia fet descol. A lhora de la comuni, combreg.
Maurici Serrahima, a instncies del conseller de Justcia daleshores, Bosch Gimpera, tingu una
llarga conversa amb Companys mitjan 1938 per millorar la situaci de lEsglsia. En les seves
Memries de la guerra i de lexili transcriu aquestes paraules del president: Jo no sc catlic en el sen-
tit que ho sou vs. Per aix no vol pas dir que, davant de la realitat del mn, em senti allunyat del
sentiment religis i de la preocupaci per les realitats absolutes. A la meva manera jo crec en Du:
en un principi superior. Porser el veig duna manera imprecisa, per crec que existeix.
Lexecuci
Les germanes de Companys, Ramona, Neus i Maria Alba, que no sabien que es feia el judici, hi van
arribar quan shavia acabat. Desprs de fer-se ms que insistents aconseguiren perms del jutge militar,
el general Ramon de Puig, per estar amb el seu germ, amb el qual van poder estar unes tres hores.
La integritat de Companys qued reflectida pels mateixos informes secrets dels Serveis dIn-
formaci de lExrcit (SIE o Segona Bis). Lexecuci de la condemna depenia de lenterado que
signava el general Franco, que havia de corroborar personalment la condemna a mort o la com-
mutaci. Aquell mateix dia 14 arribava a Madrid lenterado.

187
A la vetlla de la mort, el president Companys deixa uns darrers escrits que sn el seu testament
poltic. Tant en lletres dirigides a la seva famlia, com al seu poble, totes tretes clandestinament de la
pres per la seva germana Ramona, es destaca sobretot la seva voluntat de president de Catalunya.
En una carta dirigida a la seva filla Maria diu: Filla meva, no ploris, ni tentristeixis. Pensa en
el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el cam de la teva vida. Et deixo un nom net
de tota mala intenci i voluntat; morir per Catalunya i pel que ella representa. Ser una mort
bella, de qu donar grcies a Du, i dignificar la meva humil persona.
En la carta en qu sadrea al seu poble, acaba dient: A tots els que mhan ofs perdono; a tots
els que hagi pogut ofendre demano perd. Si he de morir, morir serenament. No queda tampoc
en mi lombra dun rancor. Donar grcies a Du que mhagi procurat una mort tan bella pels ide-
als. Ell ha volgut aquest dest; i li dec encara la gratitud daquesta placidesa i serenitat que mom-
ple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una
fi ms digna. Per Catalunya, i el que representa de Pau, Justcia i Amor. Llus Companys.
El dia 15 doctubre, festivitat de Santa Teresa, a les 6 dun mat ennuvolat i tot esperant que
es fes clar en compliment del que disposava la llei espanyola en el cas dexecucions de la pena
de mort, Llus Companys, fent un petit passeig i fumant una cigarreta, sadre ell mateix a la
comitiva fnebre dient-los: Vamos ya.
El lloc de lexecuci era al fossar de Santa Eullia. Obria la marxa un soldat, que portava una
creu alada; el seguien dos soldats ms que illuminaven el cam amb dos potents focus de gasoli-
na; a continuaci marxava el president Companys, acompanyat dels dos sacerdots i del defensor;
desprs el jutge militar, el governador de la fortalesa i altres persones dabsoluta confiana fran-
quista. Tancava la marxa un piquet de la Gurdia Civil manat per un oficial. En arribar al fossar
Companys torn a parlar de forma animada amb els dos sacerdots i, dins el silenci impressionant,
sacomiad dels seus acompanyants ms immediats i, molt especialment, del seu defensor.
El piquet que lexecutaria estava format per soldats dinfanteria, manats per un tinent provisi-
onal que havia estat elegit per torn rigors. Home jove, els testimonis presents indiquen que sel
veia impressionat.
De cara al piquet, rebutjant que li embenessin els ulls, les seves darreres paraules foren: Per
Catalunya. El jove oficial li don el tret de grcia, que hagu de repetir. Cap a les 6.30 hores del
mat moria el president de Catalunya, Llus Companys.
El president Companys tancava un cicle que havia pogut madurar en tot el procs que va del
seu segrest fins a la seva mort. Podien matar lhome per alhora feien nixer el mite.

188
El comte de Gell, lltim alcalde de Barcelona durant la monarquia dAlfons XIII, va saber
copsar amb lucidesa el significat de com havia mort el president Llus Companys. Al seu Journal
dExpatri Catalan, publicat a lexili, va escriure: Companys presid i govern Catalunya en les
hores ms tristes i amargues de la seva histria. Du i la Histria jutjaran la seva vida. Nosaltres,
els catalans, no oblidarem mai la seva mort.
La ms rigorosa censura va evitar publicar cap nota a la premsa. El silenci, per, es trencava a
poc a poc. La remor de la seva execuci es va anar estenent. Tamb es va anar sabent a partir de
les notes que des del consolat alemany a Barcelona anaven cap a Berln i que la premsa interna-
cional recollia. El cas de Companys va anar esdevenint en la conscincia general el cas de Catalu-
nya. La dictadura franquista va continuar el seu intent de genocidi. No va ser fins al relleu dal-
tres generacions que la seva memria es va reivindicar massivament. A ms a ms, de la manera
que ell pretenia, el judici i la crtica de la seva actuaci poltica no sn obstacle per creure que les
bales dirigides a ell anaven contra la vida i el ser del pas que ell representava i pel qual, desprs
de vexacions i tortures, moria. Esdevenia definitivament el president del poble.
La seva germana Ramona Companys, tingu encara una actitud de coratge que sorprn en
aquells moments. El seu cunyat Ramon Puig, marit de Maria Alba Companys, adquir un nnxol
a nom della al cementiri nou de Montjuc per evitar que el cos del president ans a la fossa co-
muna de la Pedrera. Tamb duia un tat noble, de roure cascall, on el cos del president pogus ser
enterrat de forma digna. Aix mateix, una vegada executat el seu germ, desprs danar de pressa
i corrents a la fossa comuna aconsegu parar els trmits per enterrar-lo all i traslladar-lo al fre-
tre que ella havia dut. Aleshores va aconseguir desclavar lanterior tat i, desprs de posar-lo al
que ella havia dut, va poder enterrar-lo finalment al nnxol que havia adquirit desprs de canviar
el vestit esquinat i ensangonat per les bales per un que ella havia dut.
El 3 de mar de 1998 les restes de Carme Ballester, la segona esposa del president de la Gene-
ralitat Llus Companys, morta el 1972, i les del fill del president, Llus Companys i Mic, mort el
1954, van ser enterrades al pante familiar del cementiri de Montjuc, en un acte al qual assistiren
laleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, el del Parlament, Joan Revents, i lalcalde de
Barcelona, Joan Clos.
La dispersi documental a Europa i Amrica, la llarga dictadura franquista, la desaparici,
la prdua i la destrucci de la ms diversa informaci, han estat les raons que han fet tan difcil
apropar-se al coneixement fidedigne del cas Companys. Ara, la mort del president de la Genera-
litat de Catalunya, Llus Companys, la podem calibrar amb una ms justa mesura. Sha de recor-

189
dar que fou lnic president dun pas democrtic afusellat pel totalitarisme que volia imposar-se
arreu dEuropa durant la II Guerra Mundial.
Els analistes ms profunds i equnimes, els historiadors, els investigadors socials, la societat
en general no dubten a confirmar la tesi que lexecuci del president de la Generalitat de Catalu-
nya fou un crim destat.

190
VALORACI
GLOBAL
El motiu principal daquesta investigaci basada en la repressi dels alcaldes i altres personalitats
destacades d demostra que foren executats per haver defensat la legalitat republicana sota les
sigles dun partit catalanista, que tot i ser depassat pels fets revolucionaris al principi de la guerra
intent frenar i reconduir la revoluci per seguir la via constitucional existent.
La documentaci oficial dels consells de guerra s copiosa, prolixa i difana, i no ofereix dubtes.
Aix possibilita aprofundir en tots i cadascun dels processos que van posar fi a la vida dels alcaldes
dERC estudiats. La xifra de ms de 40 alcaldes dERC afusellats pel franquisme en la postguerra civil
s prou significativa de labast de la repressi exercida per defensar la Generalitat i el republicanisme
catalanista. Possiblement hi hagi ms alcaldes que foren executats per la seva permanncia a ERC,
per noms hem treballat els que indiscutiblement per aquesta precisa ra sn jutjats i executats.
La recerca mostra i demostra la utilitzaci del ressentiment i les passions desfermades de sectors de
la poblaci perjudicades per la revoluci o la guerra per part del franquisme per poder unir repressi
i venjana en contra de posicions democrtiques, republicanes i fins i tot liberals, fet majoritari i ideal
com de la poblaci catalana dels anys 30 dels segle XX. Un dels exemples ms colpidors daquest
ampli ventall ideolgic i social s lassassinat per les tropes franquistes a la serra del Guadarrama els
primers dies de la Guerra Civil dun dels industrials ms poderosos del pas, republic, liberal i dem-
crata, que a ms a ms era el president del Futbol Club Barcelona: Josep Sunyol i Garriga.
Linici de la dictadura franquista a Catalunya provoc una important repressi amb el catala-
nisme poltic amb lobjectiu deliminar-lo. Aquesta repressi fou especialment important amb
ERC, el partit hegemnic a Catalunya durant els anys de la II Repblica, fet que motiv que la
persecuci que patiren els seus membres fos molt important.

191
El segrest del president Llus Companys a Frana, per part de la policia espanyola amb lajut
de la policia militar alemanya del rgim nazi, s el millor resum de la voluntat genocida de lEstat
Espanyol forjat al voltant de la Dictadura del general Franco. Abans i desprs es condemnar tota
mena de representants poltics, culturals, socials i sindicals. Lobjectiu era un: fer taula rasa de
la Catalunya emergent que des de mitjan segle XIX, a partir de la cultura, la democrcia, la par-
ticipaci popular i interclassista del poble de Catalunya, volia, via republicana, una societat ms
justa, lliure i espiritualment ms rica, com havia proclamat el qui havia precedit Llus Companys
en el crrec de president de Catalunya, Francesc Maci.
La repressi exercida contra els alcaldes republicans sn una diana ideal per abatre, atemo-
rir i terroritzar tothom. Gent normal i corrent, de la Catalunya profunda, de la plana i de la
muntanya, de les zones litorals de la costa i de la ms industrial. Una Catalunya poltica mplia,
formada per una barreja de batlles que sn una barreja de pagesos i jornalers, de treballadors
industrials, de professionals liberals, de fabricants i burgesos. El franquisme, amb la repressi i
la seva condemna a mort, pretn posar fi a Catalunya, tota, sense diferncies.
Els graus de responsabilitat davant les acusacions franquistes sn desiguals. Si es vol, fins i
tot, en algun cas, controvertit. Totes les acusacions, les denncies, les inculpacions atorgades
queden deslegitimades quan en tots, sense excepci possible, els processos que se seguiren contra
els acusats cap dells no va tenir cap garantia jurdica legal. Ni per origen del nou estat, ni per la
trama judicial arbitrria i conceptualment falsa que se segu en tota la mal anomenada justcia
franquista. Segons definici i paraules dells mateixos, l aplicaci de la justcia al revs.
La gran majoria dells eren homes casats, amb famlia i fills, dedat madura, de llarga traject-
ria cultural i dinmica poltica republicana. El franquisme va usar la infmia, la venjana, lenve-
ja, la cobdcia, el ressentiment de les passions desbordades per crear terror i pnic. Per inutilitzar
ja acabada la guerra amb la continuaci de la violncia de contrarevoluci preventiva iniciada el
juliol de 1936 qualsevol focus doposici.
La figura poltica ms propera a la gent, lalcalde, fou pel franquisme, gaireb sempre que va
poder detenir-lo, lhome amb qui el nou rgim sacarniss com a demostraci indubtable de voler
posar fi duna vegada a la Catalunya millenria, la de la gent normal i corrent.

192
ARXIUS
CONSULTATS
Arxiu del Tribunal Militar Territorial III (Govern Militar)
Arxiu Nacional de Catalunya
Arxiu Histric de Girona
Arxiu Histric de Lleida
Arxiu Histric de Tarragona
Arxiu Biblioteca del Pavell de la Repblica - Centre dEstudis Histrics Internacionals (CEHI)
de la Universitat de Barcelona

193
BIBLIOGRAFIA
II Repblica i Guerra Civil 1931-1939
Abad de Santilln, Diego. Por qu perdimos la guerra. Una contribucin a la historia de la tragedia
espaola. Buenos Aires: Imn, 1940.
Alba, Vctor. Los colectivizadores. Barcelona: Laertes, 2001.
Alcal Jimnez da Costa, Csar. Persecucin en la retaguardia. Catalunya. Madrid: Actas, 2001.
Aliana, Ramn. Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys dhistria (1931-2001). Barcelona: Co-
lumna, 2002.
Balcells, Albert. El problema agrari a Catalunya 1890-1936. La qesti Rabassaire. Barcelona: Nova
Terra, 1968.
Balcells, Albert. Justcia i presons desprs de maig de 1937 a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau,
1989.
Ballester, David. Els anys de guerra: la UGT de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Columna, 1998.
Benet, Josep. Catalunya sota el franquisme. Pars: Edicions Catalanes de Pars, 1973.

195
Bernecker, Walther L. Colectividades y revolucin social. El anarquismo en la guerra civil espaola

1936-1939. Barcelona: Crtica, 1982.
Bonamusa, Francesc. Ladministraci de justcia a Catalunya (setembre - desembre 1936). Re-

cerques, nm. 4, (1974), pg. 191-222.
Bonamusa, Francesc. Generalitat de Catalunya. Obra de govern: 1931-1939. 2 vol. Barcelona: Gene-
ralitat de Catalunya, 2006-2008.
BOSCH, Anna. Lalcalde Fortuny, Notes, vol. 5, Mollet del Valls (1991), pg. 37-61.
Bricall, Josep Maria. La poltica econmica de la Generalitat (1936-1939). II vol. Barcelona: Edicions
62, 1970-1979.
Brusco, Ramon. Les milcies antifeixistes i lexrcit a Catalunya. Barcelona: El Jonc, 2003.
Card, C. Les dues tradicions. Histria espiritual de les Espanyes (edici catalana). Barcelona: Claret,
1977.
Cardona, Gabriel. Locupaci militar de Catalunya, 1939-1939. LAven, nm. 96, setembre 1986.
Castells Benosa, Vctor. Nacionalisme catal i Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Barcelona:
Rafael Dalmau, 2002.
Colomer, Margarida. La Guerra Civil a Matar 1936-1939. Barcelona: Publicaci de lAbadia de

Montserrat, 2006.
CoRBALN I GIL, Joan i Lardn i Oliver, Antoni. Josep Fortuny i Torrens. Una biografia poltica.
Mollet del Valls: Centre dEstudis Molletans Ajuntament de Mollet del Valls Diputaci
de Barcelona, Collecci Vicen Plantada, nm. 5, 2000.

196
CoRBALN I GIL, Joan i garcia-moreno i marchan, Consol. Joan Ambrs i Lloreda. Per Catalu-
nya i la Llibertat. Mollet del Valls: Centre dEstudis Molletans Ajuntament de Mollet del
Valls Diputaci de Barcelona, Collecci Vicen Plantada, nm. 7, 2002.
Cruells, Manel. Els fets de maig. Barcelona 1937. Barcelona: Joventut, 1970.
Cruells, Manel. La societat catalana durant la guerra civil. Crnica dun periodista poltic. Barcelona:
Edhasa, 1978.
DD.AA. Justicia en guerra. Jornadas sobre la administracin de justicia durante la guerra civil espaola:
instituciones y fuentes documentales. Madrid: Ministerio de Cultura, 1990.
DD.AA. Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys dhistria (1931-2001). Barcelona: La Columna, 2002.
DD.AA. Una ciutat dormitori sota el franquisme. Santa Coloma de Gramanet 1939-1975. Barcelona: Ca-
rena, 2006.
Dueas Iturbe, Oriol. La violncia duns i altres. La repressi de guerra i postguerra 1936-1945. El cas
dOlesa de Montserrat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007.
Gallardo Romero, Juan J. Revolucin y guerra en Gramanet del Bess (1936-1939). Santa Coloma de
Gramenet: Grup dEstudis Histrics de Gramenet de Bess, 1997.
Gimeno, M. Revoluci, guerra i repressi al Pallars (1936-1939). Barcelona: Publicacions de lAbadia

de Montserrat, 1989.
Guarner, Vicen. Laixecament militar i la guerra civil a Catalunya 1936-1939. Publicacions de lAba-
dia de Montserrat, 1980.
Ivern i Salv, Maria Dolors. Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936). 2 vols. Barcelona: Pu-
blicacions de lAbadia de Montserrat, 1988-1989.

197
Ivern i Salv, Maria Dolors. Les dones dEsquerra: 1931-1939. Barcelona: Fundaci Josep Irla, 2007.
Jackson, Gabriel. La Repblica espaola y la guerra civil. Mxic: Princenton University Pren, 1967.
Juli, Santos (coord.). Vctimas de la guerra civil. Madrid: Temas de Hoy, 1999.
Llarch, Joan. La trgica mort de Companys. Barcelona: Ed. Bruguera, 1979.
Maci i grcia, M. Carme. El personal poltic de lAjuntament de Mollet del Valls de 1930 a
1942, Notes, vol. 6, Mollet del Valls (1992), pg. 33-44.
Manent, Albert; Ravents, Josep. Lesglsia clandestina a Catalunya durant la guerra civil (1936-
1939). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984.
Martn Ramos, Jos Luis. Els orgens del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1930-1936). Barce-
lona: Curial, 1977.
Mas Gibert, X. Guerra, revoluci i contrarevoluci a Canet de Mar (1936-1939). Canet: Caixa Laietana,
2002.
Massot i Muntaner, Josep. La guerra civil a Montserrat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de

Montserrat, 1984.
Massot i Muntaner, Josep (ed.). La persecuci religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges. Barce-
lona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987.
Ministerio de Justicia. Causa General. La dominacin roja en Espaa. Avance de la informacin ins-
truida por el Ministerio Pblico. Madrid, 1943.
Molas, Isidre. El sistema de partits poltics a Catalunya (1931-1936). Barcelona: Edicions 62, 1977.

198
Pujadas, Xavier i Santacana, Carles. Lesport catal i el fet nacional 1900-1939. Revista de
Catalunya, nm. 65. Juliol-agost 1992. Histria illustrada de lesport a Catalunya. 1931-1975. Bar-
celona: Ed. Columna i Diputaci de Barcelona, 1997.
Oliva i Llorens, Jordi. El cost hum de la Guerra Civil de 1936-1939. Els combatents morts.
Recerques, nm. 30 (1994).
Pags, Pelai. La guerra civil espanyola a Catalunya (1936-1939). Barcelona: Llibres La Frontera, 1991.
Pags, Pelai. La pres Model de Barcelona. Histria dun centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939).
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1996.
Pastor Petit, D. La cinquena columna a Catalunya (1936-1939). Barcelona: Galba, 1978.
Poms Vives, Jordi. Uni de Rabassaires. Llus Companys i el republicanisme. El cooperativisme i el

sindicalisme pags a la Catalunya dels anys vint. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Mont-
serrat, 2000.
Pozo Gonzlez, Josep A. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de
1936. Crisi i recomposici de lEstat. 4 Vol. Tesi doctoral: Universitat Autnoma de Barcelona,
juny 2002.
Puig i Ferreter, Joan. Memries poltiques. Barcelona: Proa, 1981.
Raguer, Hilari. LEsglsia i la Guerra Civil: 1936-1939. Bibliografia recent, 1975-1985. Barcelona: Facul-
tat de Teologia, 1986.
Raguer, Hilari. La Iglesia y la guerra civil espaola: 1936-1939. Barcelona: Pennsula, 2001.
Sabater, Jordi. Anarquisme i Catalanisme: la CNT i el fet nacional catal durant la guerra civil. Bar-
celona: Edicions 62, 1986.

199
Sans, Ricard M. Montserrat 1936-1939. Episodis viscuts. Barcelona: Publicacions de lAbadia de

Montserrat, 1984.
Serrallonga Urquidi, J. Refugiats i desplaats dins la Catalunya en guerra 1936-1939. Barcelona:

Ed. Base, 2004.
Servicio Histrico Militar. Partes oficiales de guerra. Ejrcito nacional. II Vol. Madrid: San Martn, 1977.
Sobrequs, Jaume (dir.). Histria del Futbol Club Barcelona (6 volums). Barcelona: Ed. Labor, 1993.
Sol i Sabat, Josep Maria; Llorens, Carles i Strubell, Antoni. Sunyol, laltre president afusellat.
Lleida: Pags Editors, 1996.
Sol i Sabat, Josep Maria; Villarroya, Joan. Locupaci militar de Catalunya. Barcelona:
LAven, 1987.
Sol i Sabat, Josep Maria.; Villarroya, Joan. La repressi a la reraguarda de Catalunya (1936-1939).
II vol. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1989-1990.
Sol i Sabat, Josep Maria; Villarroya, Joan (dir.). La Guerra Civil a Catalunya. IV vol. Barce-
lona: Edicions 62, 2004-2005.
Sol tura, Joan. Mollet: Cent vides, cent histries. Argentona: LAixernador, 1986, pg. 64-65.
Tarn Iglesias, M. Los aos rojos. Barcelona: Planeta, 1985.
Tasis, Rafael. Les presons dels altres. Records dun escarceller docasi. Barcelona: Prtic, 1990.
Termes, Josep. La immigraci a Catalunya i altres estudis dhistria del nacionalisme catal. Barcelo-
na: Empries, 1984.
Termes, Josep. De la revoluci de setembre a la fi de la guerra civil (1868-1939). Barcelona: Edicions 62, 1999.

200
Thomas, Hugh. La guerra civil espaola, 1936-1939. II Vol. Barcelona: Grijalbo, 1986.
Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Histria de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966.
Villarroya, Joan. Revoluci i Guerra Civil a Badalona 1936-1939. Badalona: Ajuntament de Bada-
lona, 1985.
Franquisme 1939-1945
Alba, Vctor. La oposicin de los supervivientes. Barcelona: Planeta, 1978.
Aracil, Rafael; Segura, Antoni; Oliva, Jordi; Pont, Maria. Empresaris de postguerra. La Comisi-
n de Incorporacin Industrial y Mercantil n 2. 1938-1942. Barcelona: Cambra Oficial de Comer,
Indstria i Navegaci de Barcelona, 1999.
Aroca, J. Los republicanos que no se exiliaron. Barcelona: Acervo, 1976.
Balcells, Albert. Violncia social i poder poltic. Sis estudis histrics sobre la Catalunya contempornia.
Barcelona: Prtic, 2001.
Barallat, M. La repressi a la postguerra civil a Lleida (1938-1945). Barcelona: Publicacions de

lAbadia de Montserrat, 1991.
Benet, Josep. Catalunya sota el rgim franquista. Pars: Edicions Catalanes, 1973.
Benet, Josep. El president Companys, afusellat. Barcelona: Edicions 62, 2005.
Cabruja i Auguet, Agust. Homes de la meva terra. Girona: Diputaci de Girona, 2002.
Clara, Josep. Girona sota el franquisme, 1939-1975. Girona: Ajuntament de Girona, 1991.

201
Clara, Josep. Girona, 1939: quatre sentncies de mort. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Mont-
serrat, 2001.
Creixell, Joan; Manent, Albert. Bibliografia catalana dels anys ms difcils: 1939-1943. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1988.
DD.AA. El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2001.
DD.AA. Lpoca franquista. Estudi sobre les comarques gironines. Girona: Cercle dEstudis Histrics i
Socials, 1989.
Daz Esculies, Daniel. Loposici catalana al franquisme. El republicanisme liberal i la nova oposici
(1939-1960). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1996.
Daz Esculies, Daniel. El Front Nacional de Catalunya (1939-1947). Barcelona: Edicions La Magra-
na, 1983.
Domench, Immaculada; Vzquez, Federico. La repressi franquista a lmbit local. Manlleu

(1939-1945). Catarroja-Barcelona: Ed. Afers, 2003.
Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme 1939-1951. Reus: Associaci dEstudis Reusencs, 1996.
Fabre, J; Huertas, J.; Ribas, A. Vint anys de resistncia catalana (1939-1959). Barcelona: La Magrana,
1978.
Fabre, J. Els que es van quedar. 1939; Barcelona, ciutat ocupada. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 2003.
Gavald i Torrents, A. Jo delato, tu inculpes, ell denuncia (repressi franquista i comarca). Valls:
Institut dEstudis Vallencs, 1997.

202
Gonzlez Agapito, Josep; Marqus i Surera, Salom. La repressi del professorat a Catalunya
sota el franquisme: 1939-1943. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1996.
Lorenzo, A; Lloren, E. Republicans represaliats pel franquisme. Girona: Editorial CCG, 2007.
Manent, Albert. De 1936 a 1975. Estudis sobre la guerra civil i el franquisme. Barcelona, Publicacions
de lAbadia de Montserrat, 1999.
Manent, Albert. La Guerra Civil i la repressi del 1939 a 62 pobles del camp de Tarragona. Valls: Cos-
setnia Edicions, 2006.
Marqus i Sureda, Salom. Joan Bagu, mestre i alcalde republic de Sant Esteves den Bas
afusellat pels franquistes. A: DD.AA. Actes de les Jornades sobre la fi de la guerra civil. Girona:
Edici Patronat dEstudis dOlot i Comarca, 2001.
Mas i Soler, Marc. Postguerra. Un poble de Catalunya de 1939 a 1942. Barcelona: Prtic, 1983.
Mir, C; Agust, C; Gelonch, J. (ed.). Violncia i repressi a Catalunya durant el franquisme. Balan
historiogrfic i perspectives. Monogrfic de la revista Espai i Temps, nm. 43 (2002).
Molas, Isidre (ed.). Diccionari de partits poltics de Catalunya. Segle XX. Barcelona: Enciclopdia
Catalana, 2000.
Prez del Pulgar, J.A. La solucin que Espaa da al problema de sus presos polticos. Valladolid,
1939.
Pietri, F. Mes annes dEspagne 1940-1948. Pars, 1954.
Recasens i Llort, Josep. La repressi franquista a la Conca de Barber: 1939-1945. Montblanc: Cen-
tre dEstudis de la Conca de Barber, 2000.

203
Recasens i Llort, Josep. La repressi franquista a la Ribera dEbre: 1938-1945. Valls: Cossetnia Edi-
cions, 2003.
De Riquer, Borja; Culla, Joan B. El Franquisme i la Transici Democrtica, 1939-1988. Barcelona:

Edicions 62, 1989.
De Riquer, Borja (coord.). Histria, poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans. [Vol. 9-10-11.]
Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997-1998.
Rufat, R. En las prisiones de Franco. Mxic: Cajica, 1966.
Sabin, Josep M. Prisin y muerte en la Espaa de Posguerra. Madrid: Anaya-Mario Munchnik,

1996.
Snchez Cervell, Josep. Metodologia de la repressi franquista (1938-1947). A: La provncia

de Tarragona durant el franquisme (1939-1976). Poltica, societat i cultura. Tarragona: Publicacions
del Cercle dEstudis Histrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 1996.
Santacana, Carles. Victoriosos i derrotats. El franquisme a lHospitalet, 1939-1951. Barcelona: Publi-

cacions de lAbadia de Montserrat, 1994.
Sol Barjau, Queralt. A les presons de Franco. Barcelona: Proa, 2004.
Sol Barjau, Queralt. Catalunya 1939. lltima derrota. Barcelona: Ara Llibre, 2006.
sol i Sabat, Josep Maria. La repressi franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62,
1985.
Sol i Sabat, Josep Maria (dir.). Histria de la pres Model de Barcelona. Lleida: Pags Editors,
2000.

204
Sol i Sabat, Josep Maria; Villarroya, Joan (dir.). El Franquisme a Catalunya. La dictadura totalitria 1939-1945. Vol.1. Bar
Edicions 62, 2005.
Sol i Sabat, Josep Maria (dir.). Llus Companys. President de Catalunya. Biografia humana i poltica (1931-1940). 2 Vol. Bar
Enciclopdia Catalana, 2006.
Sol i Sabat, Josep Maria; Villarroya, Joan. El franquisme a Catalunya. La repressi franquista (1938-1977). Barcelona: E
62, 2007.
Torrent, Martn. Qu me dice usted de los presos? Alcal de Henares: Impremta Talleres Penitenciarios, 1942.
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc. Repressi poltica i coacci econmica. Les responsabilitats poltiques dels republicans i conse
catalans a la postguerra (1939-1942). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999.
Villarroya, Joan. Desterrats. Lexili catal del 1939. Barcelona: Base, 2002.

205

Franquisme Contra Esquerra Tripa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Franquisme Contra Esquerra Tripa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

JOSEP MARIA SOL I SABAT

Oriol Dueas Iturbe

EDICI CORREGIDA I AMPLIADA (ELECTRNICA)

Aquesta obra ha rebut una subvenci del

CNT Confederacin Nacional del Trabajo

1 Bonamusa, Francesc (dir.) Generalitat de Catalunya. Obra de Govern 1931-1939.

davant lanarcosindicalisme, sacab imposant la que acceptava la collaboraci amb la CNT-FAI.

En el mateix ban, tamb es disposava que se sotmetrien a la jurisdicci militar en procediment

Quadre dalcaldes afusellats per la dictadura franquista

Ventura i Pino Agust 55 Amposta L'Aldea Casat Llaurador 14/07/1939 Tarragona

Xifre i Masferrer Frederic 55 Badalona Badalona Vidu Comerciant 15/02/1940 Camp de

Vila i Selga Salvador 34 Castellbell Castellbell Casat Llaurador 29/07/1939 Camp de

Vila i Subirana Isidre 44 Castellbell Castellbell Casat Pags 29/07/1939 Camp de

Garrell i Tauler Didac 50 Palams Palams Casat Comissio- 12/08/1939 Girona

Blasi i Blasi Ramon 45 Taradell Taradell Casat Llaurador 25/05/1939 Camp de

Rodrguez Josep 42 Tortosa Tortosa Casat Fuster 08/08/1939 Tarragona

Sal i Valls Pere 51 Ullastret Ullastret Casat Llaurador 28/07/1939 Girona

Torrent i Maspoch Josep 48 Verges Verges Solter Pags 11/05/1939 Girona

Edat dels alcaldes afusellats

Estat civil dels alcaldes afusellats

Estudi comarcal de la repressi

estat civil dels alcaldes afusellats

actuaci poltica de tota la vida.

LAldea Baix Ebre Tarragona 9 1,6

Alella Maresme Barcelona 1.652 4 2,9

Alp Cerdanya Lleida 567 3 5,3

Badalona Barcelons Barcelona 47.929 93 1,9

Berga Bergued Barcelona 6.929 15 2,2

Castellbell i el Vilar * Bages Barcelona 3.108 10 3,2

Cervera Segarra Lleida 4.670 10 2,1

Conesa Conca de Barber Tarragona 475 4 8,4

Cornudella de Montsant Priorat Tarragona 1.575 2 1,3

LEspluga de Francol Conca de Barber Tarragona 3.255 14 4,3

Gandesa Terra Alta Tarragona 3.282 30 9,1

Tant per mil

Les Irles Baix Camp Tarragona 125 1 8

Juncosa Garrigues Lleida 1131 15 13,2

Juneda Garrigues Lleida 3.315 13 3,9

El Masnou Maresme Barcelona 5.069 2 0,4

Matar Maresme Barcelona 28.804 12 0,4

Miralcamp Pla dUrgell Lleida 981 2 2

Mollet del Valls Valls Oriental Barcelona 6.132 4 0,6

Montagut Garrotxa Girona 1.137 7 6,2

Montesquiu Osona Barcelona 1.184 1 0,8

Olesa de Montserrat Baix Llobregat Barcelona 6.728 24 3,5

Palams Baix Empord Girona 5.450 10 1,8

Parets del Valls Valls Oriental Barcelona 2.104 4 1,9

Perafita Osona Barcelona 529 3 5,7

La Pobla de Montorns Tarragons Tarragona 840 2 2,4

Riudecols Baix Camp Tarragona 1.019 3 2,9

Sant Feliu de Guxols (*) Baix Empord Girona 9147 9 0,9

Tant per mil

Sant Feliu de Pallerols Garrotxa Girona 1.651 4 2,4

Sant Joan de Vilatorrada Bages Barcelona 1.706 6 3,5

Sant Mart de Sesgueioles Anoia Barcelona 567 1 1,8

Sant Pere Pescador Alt Empord Girona 1.112 4 3,6

Sant Quirze de Besora Osona Barcelona 2.018 7 3,5

Santa Coloma de Farners Selva Girona 4.533 6 1,3

Santa Coloma de Gramenet Barcelons Barcelona 16.670 14 0,8

Santa Coloma de Queralt Conca de Barber Tarragona 3.434 7 2

Santa Maria dOl Bages Barcelona 1.202 9 7,5

Taradell Osona Barcelona 2.322 13 3,9

Tortosa Baix Ebre Tarragona 38.269 34 1,1

Ullastret Baix Empord Girona 406 4 9,8