LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA (de la postguerra a l’actualitat)

GUERRA CIVIL

Franco el 18 de juliol de 1936 contra el govern de la Segona República, desencadena la

guerra civil Espanyola, que acaba l’1 d’abril de 1939 amb la victòria franquista. La Tímida
obertura als anys 60, represa cultural i moviments d’oposició a la dictadura 1975 mort del
dictador Franco, recuperació de la democràcia, del sistema parlamentari i recuperació de les
institucions.

Durant la guerra civil, escriptors, artistes i intel·lectuals van esforçar- se per mantenir la vida
cultural del país.

Les iniciatives de la generalitat que promovien l’ensenyament, la conservació del patrimoni i

el manteniment de les institucions. Alguns escriptors compromesos amb la causa
republicana es van allistar al front: Pere Calders, Joan Sales, Avel·lí Artís Gener.

LITERATURA GUERRA CIVIL I DICTADURA (1939-1945)

L’any 1939 van guanyar les tropes franquistes s’imposa una dictadura. Els partits polítics
van ser prohibits, les llibertats sindicals abolides, la Generalitat i l’Estatut suprimits, les
institucions catalanes desmantellades i la llengua catalana, basca i gallega van ser
prohibides de l’àmbit públic.

Lluís Companys, va ser afusellat. Aquest període va ser un intent de genocidi cultural i
lingüístic. La majoria d’escriptors i intel·lectuals catalans van restar fidels a la República,
alguns es van exiliar.

LITERATURA I DICTADURA

La literatura de l’exili: Feta a l'estranger. Els temes eren l’exili, enyorança…

La literatura clandestina: Escriptors que es van quedar al país.

A partir de 1945: La repressió es va moderar per la decadència dels règims feixistes.

La cultura catalana inicia un procés de recuperació. Es conrea poesia simbolista i

d’avantguarda, narrativa psicològica i realisme històric. Recuperació econòmica i creix el
moviment d'oposició.

DEMOCRÀCIA

1975 Mort de Franco, transició d’una dictadura a una monarquia parlamentària.

1978 Constitució.
1979 Estatut d’Autonomia.
1980 Generalitat de Catalunya i Parlament.
El català torna a la vida pública i llengua de l’Administració i Ensenyament.
1983 Llei de normalització lingüística i es crea TV3 i Catalunya Ràdio.

LITERATURA DE PREGUERRA I POSTGUERRA

Avantguardisme: Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Enric Casasses, Pere Quart.

Postsimbolisme: Carles Riba, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni.

Novel·la psicològica: endinsar-se en el coneixement de l’ànima humana: Mercè Rodoreda.

Poesia de l’experiència: es parteix d’una vivència quotidiana, Gabriel Ferreter, Joan

Margarit, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Parcerises, Miquel de Palol…

REALISME HISTÒRIC – anys 1960

Literatura de denuncia, que fa una comunicació directa i eficaç. Es prohibia la representació

pública del català. El teatre català quedà reduït a lectures privades.

Manuel de Pedrolo, Jordi Teixidor, Lluïsa Cunillé, Quim Monzó, Sergi Belbel, Albert Mestres,
Carles Batlle, Maria Barbal, Maria Mercè Marçal, Jaume Cabré.

EL REALISME MÀGIC

Esdeveniments quotidians en els quals s’introdueix un element sorprenent que altera l’ordre
establert de la realitat. Humor i ironia. Va ser molt fructífer en el gènere teatral impulsat per
autors americans i europeus en els anys 40 i 60

Pere calders, escriptor, periodista i dibuixant.

LA POESIA CIVIL

Salvador Espriu.

Vicent Andrés Estellés.

Miquel Martí i Pol.

CRÒNICA DE LA VIDA QUOTIDIANA

Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Jordi Casanovas.