TASCA D’ACTIVITATS

Pregunta 1 (2,5 pts)

Font: autor anònim. Gráficas Ultra, 1939

a) Descriviu el tipus de font i digueu de

què tracta.
Es tracta d’una font iconogràfica, un pòster
extremista, de caràcter polític, públic, d’un
autor anònim, extreta de Gràfiques Ultra, de
1939. Aquesta font tracta de l’alçament de les
forces sublevades per damunt de les
republicanes, destacant la transformació de
l’escut espanyol amb símbols falangistes i l’ús
de la bandera rojinegra de la Falange, amb la
figura victoriosa de la guerra presidint el
desfilament militar.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
Aquesta font pertany a la Guerra Civil Espanyola, període que comença el 18
de juliol de 1936 amb l'inici de l'Alzamiento militar contra la República, liderat
pel general Franco, i acaba l'1 d'abril de 1939 amb la victòria de les forces
franquistes i l'establiment de la dictadura de Franco, caracteritzat per tensions
econòmiques, inestabilitat política i crisi social.
c) Comenteu la consigna que transmet la font i les imatges que hi
apareixen.
La imatge anònima transmet clarament un missatge carregat d'ideologia i
simbolisme associat al règim franquista durant la Guerra Civil Espanyola. En
aquesta obra, la consigna "¡España, resucita!" reflecteix la narrativa de la
resurrecció o recuperació d'Espanya sota el lideratge de les forces
franquistes.
Les imatges i descripcions detallades en la font revelen una transició
simbòlica dels primers dies de l'Alzamiento, amb l'ús inicial de la bandera
tricolor republicana per part de les forces sublevades. La posterior adopció de
la bandera monàrquica i la rojigualda tradicional indica un canvi ideològic i
polític.
El cartell nacional mostra la presència de diverses banderes, incloent-hi les
de partits, acompanyant la tradicional bicolor. Destaca la simbologia
associada amb la Falange, com la bandera rojinegra i l'aspa roja dels
requetès carlistes. El canvi en l'escut d'Espanya, amb l'afegitó dels símbols
falangistes del yugo i les fletxes, juntament amb les cadenes del regne de
Navarra, il·lustra les transformacions ideològiques i polítiques durant aquest
període.

Pregunta 2 (2,5 pts)

2.1 Llegiu el document següent i responeu les qüestions:

“Los agentes de la Brigada Móvil han realizado un importante servicio con la

detención de cuatro sujetos que acaparaban huevos, aceite y azúcar para
vender estos artículos a precios superiores a los fijados por la autoridad.
Después de comprobarse que los detenidos vendían los huevos a 12 pesetas
la docena, el aceite a 11 pesetas el litro y el azúcar a 10 pesetas el kilo, la
policía los puso a disposición de la autoridad y dio las mercancías a Auxilio
Social”.
LA VANGUARDIA, 3 de agosto de 1939
Preguntes:
1. Per què creus que s'acaparaven ous, oli i sucre?
L'acaparament d'ous, oli i sucre podria haver tingut diverses raons, com ara la
escassetat d'aquests productes a causa de la situació econòmica o les restriccions
imposades pel govern en aquell moment, o com en el mateix text afirma la intenció
dels detinguts de vendre els productes a preus més alts per obtenir un benefici.
2. Qui fixava els preus dels productes?
El text no especifica qui fixava els preus dels productes, però es fa referència a que
els detinguts els venien a preus superiors als fixats per l'autoritat. Això suggereix
que potser hi havia un control de preus establert per les autoritats governamentals.
3. Hi havia liberalisme econòmic? Raona la resposta.
Pel que es pot deduir del text, sembla que hi havia alguna forma de control estatal
sobre els preus dels productes, ja que es fa menció que els detinguts venien els
productes a preus superiors als "fijados por la autoridad". Això podria indicar una
intervenció de l'estat en l'economia, o sigui que no hi havia un sistema totalment
basat en el liberalisme econòmic.
4. Com es deia el sistema econòmic que hi havia?
La política econòmica que hi havia en aquells moments era de caràcter
intervencionista i autàrquic; és a dir, pretenia ser autosuficient i mantenir poca
connexió amb l'exterior.
5. Quina situació econòmica vivia Espanya en aquesta època?
La situació econòmica a Espanya durant el període franquista es descriu com una
llarga i profunda crisi, que va ocasionar una severa deterioració de les condicions de
vida dels ciutadans. Això es va traduir en un increment de la misèria, l'auge del
mercat il·legal i representa el declivi més destacat en els nivells de benestar de la
població en els darrers 200 anys de la història espanyola. Les estratègies de política
econòmica van seguir una línia autàrquica, desenvolupant-se en un context
d'aïllament internacional.

2.2 Comenteu el text següent:

(…) el Gobierno (…) considera llegado el momento de dictar una Ley de
Responsabilidades Políticas, que sirva para liquidar las culpas de este orden
contraídas por quienes contribuyeron con actos u omisiones graves a forjar la
subversión roja (…) Los Tribunales encargados de imponer las sanciones estarán
compuestos por representantes del Ejército, de la Magistratura y de la Falange
Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. (…)
Art. 1. Se declara la responsabilidad política de las personas, tanto jurídicas como
físicas que desde 1º de octubre de 1934 y antes de 18 de julio de 1936,
contribuyeron a crear o a agravar la subversión de todo orden de que se hizo
víctima a España y de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas,
se hayan opuesto o se opongan al Movimiento Nacional con actos concretos o con
pasividad grave.
Art. 2. Como consecuencia de la anterior declaración (…) quedan fuera de la Ley
todos los partidos y agrupaciones políticas y sociales que, desde la convocatoria de
las elecciones celebradas en 16 de febrero de 1936, han integrado el llamado
Frente Popular, así como los partidos y agrupaciones aliados y adherido a éste por
el solo hecho de serlo, las organizaciones separatistas y todas aquellas que se
hayan opuesto al Triunfo del Movimiento Nacional.
Art. 3. Los partidos, agrupaciones y organizaciones declaradas fuera de la ley,
sufrirán la pérdida absoluta de sus derechos de toda clase y la pérdida total de sus
bienes.
Font: Boletín Oficial del Estado, 13 de febrero de 1939.

Preguntes:
1. Quina conseqüència va significar l’aplicació d’aquesta llei?.
La conseqüència principal d'aquesta llei va ser la persecució i sanció de tots aquells
considerats com a "culpables" de contribuir a la subversió de l'ordre establert o
d'oposar-se al règim franquista. Aquesta llei, per tant, va tenir un impacte devastador
sobre els opositors al règim i als membres dels partits polítics considerats com a
"enemics". Així doncs, va servir per consolidar el poder del règim, eliminar l'oposició
política i social i imposar una ideologia específica a la societat espanyola.
2. Creus que es van aplicar amb duresa aquests TRIBUNALS penals?
És evident que aquests tribunals penals estaven compostos per membres del règim
franquista, doncs això implica que les decisions judicials estaven subjectes a la
voluntat del règim, i no es podria considerar justícia independent. És probable que
els processos judicials i les sentències hagin estat influïdes per motius polítics i
ideològics, més que per un genuí compromís amb la justícia.
3. Quina era la pena de càstig habitual per aquelles persones que eren
Culpables?
Les persones declarades culpables d'haver contribuït a la subversió o d'haver-se
oposat al règim van patir diverses formes de càstig, com la pèrdua de drets civils i
polítics, la confiscació de béns, la detenció, la deportació, la presó o fins i tot
l'execució. Sembla evident pensar, així, que les penes eren sovint severes i
destinades a servir com a advertència per a altres potencials opositors.
Pregunta 3 (2,5 pts)
El Parlament de Catalunya va aprovar una Llei (11/2017, del 4 de juliol) on declara
il·legal “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada
posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de
l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les
més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix
la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i
resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes
polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
A continuació trobareu un enllaç que és una llista de reparació jurídica de víctimes
del Franquisme (1938-1975), consulteu aquest PDF per sobre ( hi ha més de 2600
pàgines) i escriviu 10 noms i cognoms –els que vulgueu- amb la seva pena
corresponent.
Enllaç:
http://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/20171101_actualitzacio_
PC_llei_victimes.pdf

Els noms de deu persones víctimes del franquisme, amb les seves penes, són:
● ABAD LARA, Vicente (Consells de guerra) → Vint anys de reclusió temporal
● ABADIA GOMEZ, Francisco (Consells de guerra) → Mort executat/da
● MONTSECH ESQUÉ, Antonio (Consells de guerra) → Quinze anys de
reclusió temporal
● CARRES TALARN, Ramón (Consells de guerra) → Sobreseïment
● LUCAS LLUMANERAS, Francisco (Consells de guerra) → Reclusió perpètua
● MARÍ MILL, José (Consells de guerra) → Dotze anys i un dia de reclusió
temporal
● MULA MARCH, José (Consells de guerra) → Quinze anys de reclusió
temporal
● MUNILL MATARÓ, Antonio (Consells de guerra) → Mort executat/da
● SALA PLANAS, Concepción (Consells de guerra) → Sis anys i un dia de
presó major
● VICENTE ORTIZ, Daniel (Consells de guerra) → Reclusió perpètua
Pregunta 4 (2,5 pts)
La presó de dones a Barcelona.

Masia can duran convertida en presó

Llegeix aquest article de l’enllaç i contesta les preguntes següents

Enllaç:
https://tribunafeminista.org/2016/09/la-carcel-de-mujeres-de-barcelona-les-cort
s-un-instrumento-represivo-de-adoctrinamiento-ideologico-y-moral-durante-el-
franquismo/

1. Per què diu l’article que la dona sota el franquisme era doblement
reprimida?
L'article assenyala que les dones sota el franquisme eren doblement reprimides
perquè, a més de ser víctimes de la repressió política com a "rojes", també eren
reprimides com a dones, subjectes a les normes i expectatives de gènere
imposades pel règim patriarcal franquista.
2. Quantes dones van ser empresonades en la primera etapa del franquisme
(1939-1959)?
En la primera etapa del franquisme (1939-1959), un nombre significatiu de dones
van ser empresonades. No es proporciona un nombre exacte, però es fa referència
a la presència de població infantil a la presó, el que indica que hi havia un nombre
considerable de dones empresonades juntament amb els seus fills.
3. Quin era el delicte majoritari amb el qual eren condemnades?
El delicte majoritari pel qual eren condemnades les dones durant aquesta època era
la prostitució, encara que oficialment el règim franquista negava la seva existència.
4. Quina funció tenia la presó com a eina d’adoctrinament?
La presó tenia una funció d'adoctrinament, ja que servia per inculcar la ideologia
franquista a les recluses a través de celebracions religioses, ceremonies i altres
actes que promovien els valors del règim, com l'amor a la pàtria i la moral catòlica.
Així, la presó es convertia en un espai de control i disciplina, on es buscava "redimir"
a les preses i convertir-les a la causa oficial del nacionalcatolicisme franquista.

Pregunta 5 (2,5 pts)

La llei de Memòria Històrica (52/2007 del 26 de desembre) és La Llei per la qual es
reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir
persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Aquesta llei reconeix a
totes les víctimes de la guerra civil i de la dictadura però NO l’obertura de fosses
comunes en la qual encara queden restes de cossos sense identificar.
L'inventari que ha realitzat fins ara el ministeri de Justícia xifra en 2.246 el total de
fosses comunes localitzades a l'Estat espanyol. Si consulteu aquesta adreça
d’internet de la pàgina oficial de la Generalitat trobareu la situació de les fosses
comuns a Catalunya(prop de 200): http://fossesirepressio.cat/.
Activitat.
Llegiu aquesta notícia del diari El País:
https://elpais.com/elpais/2019/05/07/ciencia/1557240719_368278.html
Feu una valoració personal sobre la importància que té aquesta llei i sobre la
Memòria Històrica. Busca informació sobre aquesta llei i explica , segons el teu
parer, en què s’ha de millorar o si per el contrari, s’ha de suspendre aquesta llei

La llei de memòria històrica (52/2007 del 26 de desembre) és una eina legislativa

fonamental per a la reconciliació nacional i la justícia històrica, reconeixent les
víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. No obstant això, crec que
presenta mancances importants que limiten el seu impacte i efectivitat, com
l'absència de disposicions específiques per a l'obertura de fosses comunes i la
identificació de les víctimes, la qual cosa constitueix un greu obstacle per a la plena
reparació i reconeixement de la memòria històrica. Això ho podem veure clarament
reflectit en el cas de Catalina Muñoz, la llei no ha pogut proporcionar la justícia que
mereixia, ja que les seves restes encara romanen sense identificar. Per tant, és
essencial revisar i millorar la llei, incloent-hi mesures concretes per a la localització,
exhumació i identificació de les víctimes, així com per a la reparació integral de les
seves famílies i el reconeixement ple de totes les víctimes derivades d’aquest
conflicte. Així doncs, opino que la suspensió de la llei seria un retrocés greu en la
lluita per la justícia i la veritat històrica, seria un crit a la vulneració dels fonaments
d'una societat democràtica històricament.