Solucionari de l'activitat

L1ACR1_Carta de Jamaica

1. Explica de manera raonada quin tipus de font és i resumeix el

contingut (7-8 línies). Recorda que has d’incloure com a mínim 4
característiques diferents, segons s’indica a l’enllaç dels Recursos
generals de la matèria sobre Anàlisi i comentari de fonts
històriques  (1 punt)
Es tracta d’una font textual, perquè transmet el seu contingut
mitjançant un escrit, de caràcter primari, perquè és el text escrit per
un protagonista dels esdeveniments en el moment en què s'estan
produïnt, de tema polític, perquè parla dels con ictes per la
independència a les colònies americanes, i destinada al
coneixement públic.
Es poden admetre com a correctes els dubtes, raonats, sobre el
caràcter públic o privat del document.
La presentació i caracterització de fonts és una part xa a les
proves d'accés a la universitat i nosaltres la practicarem al llarg de
tot el curs. Cal tenir sermpre present el contingut de l’enllaç "Anàlisi
i comentari de fonts històriques".

2. Descriu el context històric d’aquesta declaració. De neix primer

el període. Descriu què estava passant a la Península Ibèrica l’any
1815 i què havia passat durant els anys anteriors? (8-10 línies) (2
punts)
El context històric correspon al període de la Restauració
absolutista. En 1815 s’ha instaurat de nou un règim absolutista. El
rei Ferran ha retornat desprès de la Guerra del Francès, durant la
qual els francesos van ocupar la Península Ibèrica. A Amèrica, les
declaracions d’independència s’han estés per alguns territoris.
L'alumne ha d'explicar breument què ha passat durant els anys
anteriors a la Península i a les colònies americanes 
Pots obtenir més informació sobre el context històric al capítol 2
dels Recursos d’estudi del lliurament
fl
fi
fi
 3. Desenvolupa aquests temes (20-30 línies en total) (4 punts):
1. Com apareixen aquests moviments contra les autoritats
espanyoles? Quin és l'orígen? Tenen inicialment una intenció
independentista? (raona la teva resposta esmentant les
referències que apareixen al text)
Cal extreure informació del text, fent referència explícita al que s’hi
diu, i separant-lo del què signi ca explicar el concepte de crioll o la
situació dels criolls exposada al material d’estudi. Les referències
directes a la situació dels criolls es troben sobre tot al darrer
paràgraf del text, quan diu que:

«somos un pequeño género humano; poseemos un mundo aparte,

cercado por dilatados mares, nuevo en casi todas las artes y
ciencias aunque en cierto modo viejo en los usos de la sociedad
civil. (...) Nosotros, que apenas conservamos vestigios de lo que en
otro tiempo fue, y que por otra parte no somos indios ni europeos.»
3.2. Quines de les frases d’aquest text entens que fan referència a
qui eren i quina era la situació política i social dels «criolls» durant
els con ictes independentistes americans? Qui eren els «criolls» i
quin considera Bolívar que és el seu paper? (raona la resposta)
Els criolls eren els descendents d’espanyols que havien fet la
conquesta d’Amèrica o que havien anat emigrant a aquest
continent. No eren una barreja de espanyols i americans, sinó l'èlit
de les colònies. Al text, Bolívar es situa entre els nadius americans i
els espanyols.
Pel què fa al paper que han de jugar els criolls dins les futures
independències, Bolivar diu clarament:
«siendo nosotros americanos por nacimiento y nuestros derechos
los de Europa, tenemos que disputar éstos a los del país y que
mantenernos en él contra la invasión de los invasores; así nos
hallabamos en el caso más extraordinario y complicado»
Signi ca que, en els futurs estats independents, els criolls volien
mantenir el poder en els territoris americans, en disputa amb les
poblacions nadiues i contra els «invasors», en aquest cas les
forces peninsulars que obeeixen al rei d’Espanya. Demanen ajut
als europeus del nord d'Amèrica per no haver de compartir el poder
ni amb els uns ni els altres. Les aspiracions a la independència
fi
fl
fi
 estan relacionades amb la voluntat de retenir el control social i
econòmic de les colònies.
Pots trobar més informació a l’apartat 2.8 del material d’estudi i
recomanar-li l’àudio que acompanya el text.

3.3.  D’acord amb aquest text, es pot considerar que Simon Bolívar
es partidari de la democràcia a les noves repúbliques americanes?
D’acord amb el que hem vist al material d’estudi del lliurament, els
liberals europeus del segle XIX comparteixen aquesta idea? (raona
les respostes)
En el text Bolívar no es mostra massa entusiasmat per la idea d’un
liberalisme parlamentari o democràtic, ja que diu expressament:
«Los acontecimientos (...) nos han probado que las instituciones
perfectamente representativas no son adecuadas a nuestro
carácter, costumbres y luces actuales»
Podem veure clarament que els criolls volen mantenir el control
polític i social, amb l’argument de què la població no està
preparada pels vicis inculcats per la nació espanyola. Bona part
dels liberals d’aquella època tampoc no volien la participació de la
majoria del poble a la política, i per això preferien el sufragi
censatari a l’universal. En aquest cas, no només no sembla ser
partidari de la democràcia, sinó ni tan sols del sistema pròpiament
parlamentari, ja que no creu en les «instituciones perfectamente
representativas». D’alguna manera, està justi cant les dictadures
cabdillistes que van aparèixer desprès de la independència, com
s’explica als Recursos d’estudi.
La informació per respondre aquesta qüestió es troba a l’apartat 2.8
sobre les revolucions americanes i l’apartat 5, sobre el regnat
d’Isabel II.
3.4 La creació dels nous estats independents a Amèrica, es va fer
en bene ci de tota la població? (explica els arguments en que
bases la teva opinió)
La creació dels nous estats americans no es va fer generalment en
bene ci de tota la població. El grup més benestant, els criolls, van
pretendre mantenir el seu predomini polític, econòmic i social, com
es pot veure en el fet de que volen fer la independència en lluita
contra els espanyols, però també contra els nadius del territori.
fi
fi
fi
 També quedaven fora els esclaus negres i totes les classes
treballadores.
Pots trobar informació a l’audio sobre les independències
americanes de l’apartat 2.8 dels Recursos d’estudi.
4. Fes una exposició personal, en 10-12 línies, del què podia
signi car, per a una persona del segle XIX, deixar de viure en un
sistema d'Antic Règim per passar a viure en una societat de caire
liberal (3 punts).
Cal descriure que el canvi de model de societat i règim polític
comportava uns canvis, triant alguns entre aquests aspectes:
- igualtat davant la llei i de la societat estamental
- d'un sistema legal basat en el privilegi
- neutralitat scal
- del govern absolut dels reis 
- reducció dels furs i sistemes de govern local
- reducció del paper social i polític del clergat i la noblesa
- predomini del comerç i la indústria en front de l'agricultura
- acceleració del procés d'urbanització i dels transports
- liberalisme econòmic
També cal assenyalar que no tothom sortia guanyant o perdent el
mateix, i que ns i tot dins de cada estament es podien produir
situacions en què alguns trobessin una oportunitat i d'altres
perjudicis. Una part de la noblesa es va enriquir encara més amb la
nova economia capitalista i liberal, i una part dels plebeus va perdre
els petits privilegis que tenia o els bene cis de què gaudia en
l'economia pre-capitalista.
Aquesta informació es troba, sobre tot, al capítol 1 dels Recursos
d’estudi del lliurament, i també quam hem parlat de les guerres
carlistes, les desamortitzacions i desvinculacions durant el regnat
d'Isabel II. 
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Solucionari activitat L2ACR1_El
preu del blat
1. Observa amb atenció aquest grà c i contesta les preguntes.
(10 línies) 3 punts.
• De quin tipus de font es tracta? Raona la teva resposta. 
Es tracta d’una grà ca de caràcter social i pública, extreta del llibre
Història de la Catalunya contemporània, publicat a Barcelona l’any
1999. Explica per què.
• De què ens parla?
La font fa referència a les condicions de vida obrera a nals dels
s.XIX i més concretament a l’evolució del preu del blat i del sou
dels obrers a Barcelona entre el 1851 i el 1860. Veiem que el preu
del blat augmenta de forma considerable entre el 1851 i el 1860.
Així, el 1852 se situa 10 punts per sota de l'índex de referència
mentre que el 1858 arriba als 40 punts per sobre. Al contrari, la
corba que exposa el preu dels sous dels obrers es manté estable i
inclòs baixa per sota a l’índex establert. Per tant, podem concloure
de les dades aportades per aquesta font que les condicions de vida
obrera empitjoren en la segona part del s.XIX. 

• Quin és el context històric de la font.

Aquesta font es contextualitza just abans del període històric de la
Restauració borbònica (1875-1931), moment de grans canvis
socials amb el naixement i organització dels moviments obrers a
Espanya. Concretament, durant el període del regnat d'Isabel II
(1843-1868), amb l'alternança de períodes de governs liberals
moderats i períodes progressistes. També seria correcte si l'alumne
parla del context econòmic (industrialització, desamortitzacions…),
demogrà c (migració del camp a les ciutats), revolució dels
transports…
 
fi
fi
fi
fi
 2. Quina era la situació dels obrers al segle XIX. Quines eren les
seves condicions de vida? Que van fer per intentar canviar la
situació? (6-8 línies) 2 punts.
Condicions de vida duríssimes. Es treballa entre 12 i 14 hores al
dia, sense cap condició d’higiene o seguretat, disciplina laboral i
càstig que impedia qualsevol queixa, amb l’amenaça constant de
l’acomiadament. Salaris molt baixos, que no donaven per viure.
Cases miserables, al voltant de les fàbriques o en barris sense
serveis. Dones i nens també treballaven i en pitjors condicions.
Comencen a organitzar-se, en societats obreres. Associacionisme
mutualista. Primeres vagues i reivindicació de drets laborals i
d’associació. Caixes de resistència per sobreviure les vagues, tot i
la repressió.
--> Aquesta informació es troba a l'apartat 4 del material d'estudi.

3. Per què creus que els empresaris van optar, en molts casos,
per fer colònies industrials? Enumera'n mínim tres motius i
raona la resposta. (6-8 línies) 2 punts.

1. La cerca d’energia natural, més barata (com la hidràulica). Les

colònies s’estenen al llarg dels rius i apro ten la força de
l’aigua per fer moure les turbines que fan funcionar la fàbrica,
en comptes de fer servir energia fòssil, com el carbó, que cada
cop era més car.

2. Fugir dels principals nuclis de con icte. Les fàbriques a les

ciutats s’havien convertit en polvorins, els obrers s’estaven
organitzant i reclamaven drets laborals. Allunyar-los d’aquelles
idees i “donar-los” tot el que necessiten per viure a canvi de no
revelar-se va ser una solució pels empresaris.

3. La llei de colònies, que va promocionar aquest model, donants

excepcions tant a empresaris com a treballadors, com no
pagar alguns impostos o anar a la mili. Per evitar la
con ictivitat social, l’estat va promoure aquest model a través
de lleis.
--> Aquesta informació es troba a l'apartat 3.1 del material d'estudi
fl
fl
fi
 • Quin va ser el paper que van jugar les cooperatives en
l'organització del moviment obrer?

Les cooperatives neixen com a eina d’organització obrera per fer

front a les necessitats més bàsiques:
• Alimentació
• Feina
• Subsidis, pensions, assistència sanitària
• Educació 
• Cultura
Juguen un paper de resistència, d’alternativa econòmica, contra
l’acumulació de capital i des de la idea de l’economia solidària.
Són una eina d’organització obrera, la base i el sosteniment
material de moltes vagues obreres.
S’organitzen al voltant d’una caixa de resistència, l’excedent del
qual decideixen invertir-lo en millores per la seva vida.

• Creus que aquest model d'organització econòmica podria

tenir cabuda en l'actualitat o forma part del passat? Raona
la teva resposta.

Aquí és important que com alumnat doneu la vostra opinió, si

creieu que és un model que es podria reproduir avui en dia o no.
Tant si la resposta és una o una altra, cal que estigui argumentada
amb una opinió fonamentada per vosaltres, basada, en part, en els
materials i coneixements adquirits durant la tasca.
Solucionari L3ACR01_La
Restauració
1. Observa amb atenció aquesta vinyeta i contesta les preguntes. 3
punts.

◦ De quin tipus de font es tracta? Raona la teva resposta.

(2-3 línies)

Es tracta d'una font, pública, iconogrà ca i de tema polític, perquè

va ser publicada en un diari, conté imatges caricaturesques del
món real i parla sobre els vots a les eleccions.

◦ A què fan referència aquestes vinyetes? (2-3 línies)

Aquestes vinyetes fan referència al torn de partits i a la manipulació

del sufragi. El conegut com a "tupinada" o "pucherazo" (en castellà)
i el caciquisme. La "tupinada" consistia en la manipulació dels vots,
el mateix dia de les eleccions i el caciquisme feia ús de les
estructures de poder existents, comprant vots o obligant a votar a
canvi de drets.

◦ Quin és el context històric de la font. (mínim 5 línies)

Ens trobem a l'època de la Restauració: El retorn dels Borbons, la

regenta Maria Cristina. El Pacte del Pardo i el torn de partits.

2. Llegeix aquesta cita i contesta les preguntes: "Tota tendència a

conjurar els con ictes socials serà ine caç si no es desterra la
pobresa del sol espanyol, perquè la fam que patim els obrers no
sembla creïble als satisfets, i la rebel·lia que engendra és
terrible" Sociedad Obrera de Fernán Nuñez. Còrdova 1919. (15
línies) 3 punts.

◦ Que vol dir aquesta frase i que te a veure amb el

moviment obrer? Raona la teva resposta.
fl
fi
fi
La frase es refereix al fet que la repressió cap al moviment obrer no
servirà per acabar amb els con ictes socials si primer no es fan
polítiques per millorar les condicions de vida dels obrers. Perquè el
nivell de vida, la fam, de la classe obrera és tal que qui no la pateix
no se la pot imaginar. Amb això es refereix que els polítics, les
persones més benestants, que són qui prenen les decisions
polítiques no són conscients d'on pot arribar la ràbia o frustració
que genera el no tenir per menjar. Per tant, no aconseguiran aturar
les accions del moviment obrer sense posar remei a unes
condicions de vida pèssimes.

◦ En quines dos principals corrents ideològiques es separa

el moviment obrer? Digues mínim dos característiques de
cadascuna. 

Socialistes: El seu objectiu era obtenir el poder polític en nom de la

classe treballadora. Tenen més in uència a Madrid i el País Basc.
Moviment lligat al sindicat de la UGT i al partit polític PSOE. El
principal  líder era Pablo Iglesias. Diferencies entre els que volien
unir-e als republicans i els que volien mantenir-se al marge i lluitar
directament per la revolució obrera.

Anarquistes: Dos moviments, anarco-comunisme i anarco-

sindicalisme. Primers partidaris de l'acció directa  a través de les
vagues i atemptats violents. Canvi a través de la revolució social.
Els segons partidaris de l'organització sindical  per assolir la força
necessària per transformar el sistema econòmic i polític. Coincidien
en el fet que també volien posar al sistema capitalista i l'estat
burgès.
fl
fi
fl
Solucionari L4ACR1_Rosa de foc
1. Observa amb atenció aquesta fotogra a i contesta les
preguntes. 3 punts.

◦ De quin tipus de font es tracta? Raona la teva resposta.

(2-3 línies) 

Es tracta d'una font iconogrà ca, perquè és una reproducció de la

imatge de les revoltes a Barcelona des d'un punt elevat. És una
font pública i de tema polític i social.
Cal que recordeu, que a les fonts grà ques no s'ha de marcar la
diferència entre font primària o secundària, tal com explica el
material d'estudi.

◦ Que ens mostra la fotogra a? Que passava? Descriu la

font en relació amb els fets. (2-3 línies)

A la fotogra a podem veure una panoràmica de Barcelona des de

la muntanya de Montjuïc on es veuen diferents columnes de fum,
que ens mostren les destrosses i incendis que provoques els
aldarulls de la Setmana Tràgica a la ciutat.

◦ Quin és el context històric de la font?  (5-10 línies)

Regnat d''Alfons XIII, governs molt més febles i breus, govern llarg
de Maura, revolució "des de dalt", represió als moviments obrers.
Guerra del Marroc. Oposició dels republicans i enfortiment del
moviment obrer.
fi
fi
fi
fi
fi
2. El pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va ser una de les
persones represaliades per l’esclat de la Setmana Tràgica. Fes una
cerca de la seva biogra a i explica qui era, que va fer i de quina
manera i perquè va patir les conseqüències de la revolta. (8-10
línies) 2 punts.
Francesc Ferrer i Guàrdia és un pedagog, impulsor de l'escola
moderna, en la línia de la pedagogia llibertària. Era anarquista i
impulsava una escola amb una pedagogia basada en l'humanisme,
la no competitivitat i el lliurepensament. L'escola moderna va
funcionar des de 1901 ns a 1909 de forma intermitent i va
escolaritzar més de 100 infants. Un cop acabada la Setmana
Tràgica Francesc Ferrer i Guàrdia és jutjat com un dels instigadors
de la revolta, tot i que ell no va tenir relació amb els fets. En el judici
és declarat culpable i conseqüentment executat al castell de
Montjuïc el 13 d'octubre. 

Conceptes importants: Pedagog, escola moderna, anarquista,

Setmana Tràgica, execució.

3. Escolta aquesta cançó d’Ebri Knight, anomenada “Rosa de Foc”

i, tenint presents els apunts, contesta aquestes preguntes.(10-15
línies) 3 punts

◦ Qui/que és la Rosa de foc? A quin moment de la història

fa referència? 

Quan parlen de la Rosa de foc fan referència a la ciutat de

Barcelona durant la Setmana Tràgica. 

◦ Quan diu “I van venir els dies de cendra, Tortures, horrors

i malsons, Les lluites es feren furtives, Les boques es
feren presons” Que vol dir? 

Es refereix a la repressió que va patir el moviment obrer després de

la Setmana Tràgica. Política del govern de Maura.
fi
fi
 ◦ En l'última estrofa diu: “Retornaran els crits del passat”
[...] “la Rosa que mai ha marxat”. A què creus que es
refereixen? 

Es refereixen a les manifestacions posteriors o actuals, que hi ha

hagut a Barcelona, per altres motius i que aquest grup lliga amb els
fets de la Setmana Tràgica i la història de mobilització popular de la
ciutat.

4. Durant les protestes en contra de la sentència dels presos

polítics catalans, que hi va haver a Barcelona al novembre de l’any
2019, es va fer sovint referència a “La Rosa de foc”, com si
aquesta no hagués marxat mai. Estàs d’acord amb aquesta
a rmació? Raona la teva resposta, amb el suport del material
d'estudi. (6-8 línies) 2 punts.

Es busca que l'alumne compari les destrosses de les

manifestacions del procés amb les que es donen durant la
Setmana Tràgica, compari els motius d'una i altra, les condicions de
vida del moment i les actuals, la repressió...
fi
 Solucionari L5ACR1_Crisi i
con icte social
1- Llegeix amb atenció la font i contesta a les preguntes. 3 punts

◦  De quin tipus de font es tracta? Raona la teva resposta.

(2-3 línies)

Es tracta d'una font textual, secundària, perquè pertany a un estudi

històric sobre el període, de caràcter públic i tema polític i/o social,
ja que s'ocupa d'una vaga a la ciutat de Barcelona. 

◦ Que ens explica el text? Fes un breu resum dels fets.

(2-3 línies)
Podem veure al text com es parla de la in ació en el preu de certs
productes i l'escassedat d'altres, i com eren les classes populars
les que patien fonamentalment aquestes circumstàncies. Es
demanava un control de preus i de l'abastiment. Es tracta d'una
revolta orquestrada per les dones i reivindicada per elles.

◦ Quin és el context històric de la font?  (5-10 línies)

Els con ictes socials dels anys 1914-1920 van estar marcats per
les conseqüències de l'impacte de la Primera Guerra Mundial.  La
guerra havia provocat l'exportació d'una gran quantitat de béns de
consum i una entrada de diners que va generar una forta in ació.
Els salaris van pujar, però molt per sota de la in ació, la qual cosa
va provocar un empobriment de les classes populars. La pobresa,
juntament amb l'abundor en l'oferta de feina van animar la lluita
sindical. La situació es va agreujar al nal de la guerra, quan va
caure la demanda externa, va disminuir molt la producció i va
augmentar l'atur. Estem dins el període de crisi de la Restauració
(1899-1929) i el regnat d'Alfons XIII. 
fl
fl
fi
fl
fl
fl
2. Explica quina és la ideologia i pràctica política dels grups que
apareixen esmentats al text. Pots trobar informació també als
Recursos d'estudi del 4t lliurament (6-8 línies) 2 punts

Al text apareixen esmentats el partit republicà radical i els

anarquistes. El partit republicà radical era un grup d'esquerres que
volia transformar la monarquia en república, això no obstant, estava
dirigit per un demagog populista, Alejandro Lerroux, que feia servir
l'anticlericalisme i l'anticatalanisme com a elements de
mobilització.  A la font també s'esmenta als militants  anarquistes,
que volien destruir l'estat al mateix temps que el capitalisme.  Els
anarquistes actuaven principalment dins del moviment sindical, i
van ser els grans impulsors de la Confederació Nacional del Treball
(CNT). Es pot  trobar informació per a respondre al capítol 3 dels
recursos d'estudi d'aquest lliurament, i als apartats 2.3 i 2.4 del 4t
lliurament

Que va passar durant la vaga de la canadenca. Fes un resum

de les principals causes i fets. (8-10 línies)

L'empresa va decidir fer xos a alguns treballadors, a canvi de

baixar els sous, el que va provocar protestes d'aquests
treballaldors, que estaven a ciliats a la CNT. Les protestes acaben
amb l'acomiadament de 8 d'ells.
Això fa que comenci la vaga en protesta i solidaritat amb ells i la
resposta de l'empresa és acomiadadr més de cent persones, el que
provoca la radicalització de les protestes i una onada de solidaritat
des d'altres empreses del sector que faran que la ciutat de
Barcelona es quedi sense energia electrica a causa de la vaga. El
govern respon militaritzant l'energia, enviant ingeniers de
l'exercit. Els sindicats radicalitzen les sevs posicions davant la
negativa a negociar de l'estat i la patronal. Apareix la Censura Roja
i l'estat desclara l'estat de guerra a la ciutat, el que fa que
s'extengui la vaga i es converteixi en una vaga general a la ciutat
de Barcelona. Finalment aconsegueixen negociar i arriben a l'acord
amb la readmissió dels acomiadats, l'alliberació dels presos (més
de 3000) i l'aplicació de la jornada de 8 hores laborals a tots els
sectors.
fi
fi
 ◦ Per què creus que és important en l’actualitat la vaga de
la canadenca? Raona la teva resposta.(4-6 línies)

S'espera de l'alumne que mencioni la consecució de les 8 hores de

treball com a una ta rellevant pel que fa a drets laborals, tenint en
compte que és la que encara és vigent avui en dia. També poden
parlar de la Canadenca com a referent de lluita o d'unió dels i les 
treballadores. 

4. Busca informació als apunts sobre Salvador Seguí. Qui va ser?

Quin era el sobrenom amb què era conegut? Perquè va ser
important i com això va condicionar la seva vida? Explica amb les
teves paraules la seva biogra a. (6-8 línies) 2 punts.

Salvador seguí, era conegut com "el noi del sucre". Fill de forners,
des de la seva juventut va estar vinculat als moviments
anarquistes, vinculat a l'escola moderna i autodidacta. 
Va ser sindicalista de la CNT i el líder que va dur a terme la seva
reorganització, que va fer que la CNT cresques en nombre
d'a liats. També va ser el líder que va preparar la vaga de la
Canadenca i liderar la vaga de Canadenca, on es van aconseguir
les 8 hores de treball. És el record de l'assemblea a la plaça de
toros de la monumental on coneixem el seu discurs que convenç
als treballadors per tornar a la feina després d'haver aconseguit
una serie de compromisos per part de l'estat i la patronal.
La seva participació i carisme a la CNT portà al seu assassinat el
1923 a mans dels sindicats lliures, pagats per la patronal, en
l'epoca nomenada "el pistolerisme".
fi
fi
fi