Departament de Geografia i Història. IES Serra d’Espadà.

DEFINICIÓ DE CONCEPTES. (2a avaluació).

LES DEFINICIONS SEMPRE S’HAN D’EXPOSAR EN FORMA DE REDACCIÓ. OCUPEN
APROXIMADAMENT ENTRE 7 i 8 LÍNIES ESCRITES A ORDINADOR. Sempre és recomanable
que s’establisca alguna relació entre elles i el tema de l’examen. Per tant, en algun cas serà
necessari una breu ampliació per la teua part.

Algunes de les definicions estan estretes dels apunts, amb breus ampliacions. Venen donades
per a que les agafes de model i sàpigues preparar-ne d’altres. Les definicions no estan tancades:
es poden ampliar o millorar. El més important per a recordar-les és ENTENDRE-LES.

• CONCEPTES DE L’AVALUACIÓ ANTERIOR QUE CAL SEGUIR ESTUDIANT: (recorda: cal

adaptar la definició al període de l’examen).

Constitució Sobirania nacional

Separació de poders Estat confessional
Pronunciament militar Proteccionisme
Marxisme o socialisme Anarquisme
Nacionalisme Institución Libre de Enseñanza

• NOUS CONCEPTES:

Imperialisme. Sistema en el qual la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen

segons el domini d’uns països sobre els altres; es desenvolupa sobretot entre 1870 i 1914.
El duen a terme les grans potències del moment (Gran Bretanya, França, Alemanya,
Bèlgica, Rússia, EUA, Japó), que colonitzen África i part d’Àsia. Les causes són diverses:
econòmiques (recerca de primeres matèries i mercats); polítiques; ideològiques
(demostració de la “superioritat blanca”). Despertarà greus rivalitats entre potències, i serà
una de les causes fonamentals de la Primera Guerra Mundial. També es pot intentar
relacionar amb la situació espanyola (que va en sentit contrari).

Protectorat: territori que no gaudeix de total sobirania (no és totalment independent),

sinó que una metròpoli el controla en diferents àmbits, habitualment militar, polític,
econòmic. És, per tant, una situació intermèdia entre la colònia i l’Estat independent. Un
exemple el trobem al protectorat de França i Espanya sobre el Marroc, on l’autoritat sobre
la població indígena està en mans del sultà; hi ha forces militars autòctones, però tutelades
pels exèrcits dels Estats “protectors”.

Anticlericalisme: moviment contrari al clericalisme, és a dir, que s’oposa a la influència

excessiva de les institucions religioses en els assumptes polítics, socials, culturals, etc. Una
manifestació clara d’anticlericalisme pacífic al llarg de la Restauració és la Institución Libre
de Enseñanza, que responsabilitza l’Església de l’endarreriment cultural i científic, per això
defensa un ensenyament laic. D’altra banda, també hi ha manifestacions anticlericals
violentes, com la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909. Durant la II República i la Guerra
Civil aquestes accions són dutes a terme pels sectors obrers més radicals.

Dictadura: sistema polític en el qual el poder es concentra en mans d’una persona o grup
reduït (és a dir, no hi ha divisió de poders). A partir d’aquesta definició bàsica, has
d’assenyalar els trets principals de la dictadura de la qual es parla a l’examen (Primo de Rivera o
Franco), relacionats amb aquesta forma de govern (caràcter dictatorial, model que se segueix,
5 Definicions

institucions principals).
 Departament de Geografia i Història. IES Serra d’Espadà.

Govern de concentració: govern format per diferents partits polítics, que s’uneixen, de
forma extraordinària, en un moment de crisi, per intentar solucionar els problemes del
país. Cal assenyalar en quin moment del tema de l’examen o del nucli temàtic els trobem, els
partits que els formen i el que s’aconsegueix.

Estat de guerra: situació excepcional decretada pel govern, en la qual deixen d’aplicar-se
les lleis ordinàries del país, i s’atorguen poders extraordinaris (temporals) a les forces
armades i/o a la policia per a administrar justícia i dirigir l’ordre públic. Per exemple,
s’aplica la pena de mort per robatoris o saquejos, delictes que en una situació normal no
serien tan durament castigats. També rep el nom de “llei marcial”. Cal parlar d’algun
moment en el qual es decreta a Espanya, relacionat amb l’examen.

Sometent: organització paramilitar formada per un conjunt de voluntaris, no uniformats.

Té el seu origen a Catalunya, durant l’Edat Mitjana, primer com un forma d’enfrontar-se a
les agressions externes per part dels camperols, i més tard com una mena de policia. Ja en
temps de l’Estat liberal, el Sometent està unit a forces conservadores (autoanomenats
“persones d’ordre”). Durant la dictadura de Primo de Rivera està al servei dels cacics que, a
la vegada, serveixen al règim. En aquest període s’intentarà estendre’l a la resta de l’Estat,
amb escàs èxit. Serà prohibit en la II República, es torna a formar durant la Guerra Civil, i
es dissol definitivament en 1978.

Latifundi (definició actualitzada per al segle XX): Finca de gran extensió (més de 100
hectàrees) explotada en règim extensiu, amb una abundant mà d’obra (jornalers) i una
escassa inversió de capital. A Espanya es localitzen al sud de Castella, Extremadura i
Andalusia. El seu origen es remunta a la Baixa Edat Mitjana. La reforma agrària liberal del
segle XIX no acaba amb aquest tipus de gran propietat; en moltes ocasions, la major part
del terreny es manté improductiu, mentre la classe treballadora pateix unes dures
condicions de vida. El govern reformista de la II República serà el primer que intentarà
solucionar aquest problema, posant les terres en producció mitjançant expropiacions i
l’obligatorietat de cultivar la terra.

Missions Pedagògiques: projecte cultural creat durant el govern reformista de la II

República, i inspirat en els principis de la Institución Libre de Enseñanza. El seu objectiu és
difondre la cultura en les zones rurals per a disminuir l’alt percentatge d’analfabetisme i
incultura que afecta a la població. Es du a terme fent arribar als pobles biblioteques,
conferències, obres de teatre, sessions de cine, museus ambulants, etc. El seu director és
Manuel Cossío, i compta amb la participació de destacades figures intel·lectuals de l’època
(Antonio Machado, Pedro Salinas, María Zambrano, Alejandro Casona...), estudiants,
professors, etc. Destaca, com a símbol del projecte, la companyia teatral La Barraca,
organitzada per Federico García Lorca.

Estat laic: És aquell en el qual hi ha llibertat de cultes, i no es finança cap religió. Espanya
només ha segut un Estat laic durant la II República, segons estableix la Constitució del
1931. Implica, per tant, un gran canvi respecte a la Constitució anterior (1876), que, com
altres abans (1812, 1845), definia el país com un Estat confessional. D’aquesta manera,
per tant, l’Església perd diversos privilegis, entre els quals destaca el finançament i el
control de l’educació.

Alzamiento Nacional. Nom amb el qual els insurrectes designen el colp d’Estat, per tal de
justificar que la insurrecció armada era un “alçament” (alzamiento) contra el desordre i el
comunisme, en defensa de la pàtria (nacional). Per tant, es tracta, en realitat, d’un colp
6 Definicions

d’Estat o pronunciament militar (completar amb la definició corresponent).

Milicians: Integrants de les milícies, és a dir, grups de civils voluntaris armats que
defensen la República. Aquest concepte té el seu origen en la Guerra del Francès, i en el
 Departament de Geografia i Història. IES Serra d’Espadà.

segle XIX va lligat a la defensa del liberalisme. Durant la Guerra Civil els milicians
s’agrupen en batallons (formats pels partits d’esquerres i sindicats) i, en els primers mesos
de la Guerra, són la veritable força d’atac dels republicans, ja que l’exèrcit regular ha estat
dissolt. Això provoca problemes d’organització, preparació i disciplina, que intentarà
resoldre el president Largo Caballero amb la creació de l’Exèrcit Popular, que suposarà la
militarització de les milícies.

Revolució social (anomenada “llibertària” pels anarquistes): Consisteix en la substitució

del capitalisme per una societat sense classes, defensada per l’anarquisme i el socialisme.
Suposa la implantació d’una sèrie de mesures, entre les quals destaquen la creació de
comitès que controlen els diferents àmbits (economia, ordre públic, etc.) i, sobretot, la
col·lectivització (ampliar breument aquest punt). A Espanya es va dur a terme en
determinats territoris al llarg de la Guerra Civil, sobretot a Catalunya i en l’àmbit agrari
d’Aragó, País Valencià, la Manxa i Andalusia.

• DEFINICIONS QUE S’HAN DE PREPARAR A PARTIR DELS APUNTS I/O ALTRES

DOCUMENTS DONATS:

Trienni bolxevic Brigades Internacionals

Pistolerisme Acord de Munic
Comitè de no-intervenció Col·lectivització

També es pot preguntar alguna definició que no apareix al llistat. En aquest cas, s’haurà
treballat clarament a classe i/o apareixerà als apunts.

RECORDA: Per a elaborar les definicions de forma correcta, consulta les orientacions.

Si alguna part de les que inicialment van per a l’examen es deixa per a un examen
posterior, es fa el mateix amb els conceptes relacionats.

7 Definicions