CASES I POBLATS PREHISTÒRICS D’EUROPA

UNA VISIÓ DES DE L'ETNOARQUEOLOGIA

Prehistoric Houses and Villages in Europe
An Ethnoarchaeological Vision

Josep Miret Mestre

abril 2019
Fotografies de la portada: Una borda (estable per a les vaques) amb teulada de
palla prop de Canejan, als Pirineus, fotografiada l'any 1989 (foto: Josep Miret).

© Josep Miret i Mestre, pel text.

© de les il·lustracions: els seus autors.

2
 Navegant, navegant, i desbarrant a
vegades, he arribat fins on soc ara. Els
vents em duien cap on els semblava i jo
no lluitava per anar enlloc, perquè en el
fons no sabia ben bé on anava. O potser
sí.

Sí, crec que en el fons volia entendre

com vivien els homes i les dones
prehistòriques, les seves cases, la seva
forma de vida. Nàufrag, us ensenyo allò
que he après durant el meu periple.

3
Mapa d'Europa amb els països i regions històriques citades al text.

4
CASES I POBLATS PREHISTÒRICS D'EUROPA. UNA VISIÓ DES DE
L'ETNOARQUEOLOGIA

Introducció: cases vives, abandonades, arrasades .......................................... 11

PRIMERA PART: LES CASES VIVES

1- Una mica de teoria, però no massa ............................................................. 15
Cases vives, abandonades i arrasades ................................................... 16
Grau de conservació de les restes ........................................................... 17
Cases aïllades i poblats ........................................................................... 19
Qui viu en una casa? ............................................................................... 20

2- Les cases vives en etnografia ...................................................................... 29

Les formes més simples de l'arquitectura vernacular a Europa ............... 29
Cases amb parets no diferenciades ......................................................... 31
Cases amb parets de pedra ..................................................................... 33
Cases amb parets de fang ....................................................................... 35
Cases amb parets de fusta ...................................................................... 37
Cases amb pati ........................................................................................ 40
Cases adossades .................................................................................... 40
Fons de cabanes ..................................................................................... 41
Palafits ..................................................................................................... 41
Cases amb estable .................................................................................. 42
Magatzems i graners ............................................................................... 42

3- Les cases "vives" en arqueologia ................................................................. 53

Cases abandonades sobtadament .......................................................... 53
La construcció experimental d'edificis ...................................................... 57
Les excavacions etnoarqueològiques ...................................................... 58
Els models de cases ................................................................................ 59

SEGONA PART: LES CASES ABANDONADES

4- Cases de pedra ........................................................................................... 67
Cases amb les parets exclusivament de pedra ........................................ 68
Com es degrada una casa de pedra ........................................................ 70

5- Cases de fang .............................................................................................. 75

Cases de fang fetes amb terra pastada ................................................... 76
Cases de fang construïdes amb toves ..................................................... 76
Cases de fang amb base de pedra .......................................................... 78
Com es degrada una casa de fang .......................................................... 80

5
6- Cases de fusta ............................................................................................. 85
Cases només de fusta ............................................................................. 86
Cases de fusta i de fang .......................................................................... 91
Cases de fusta i de fang amb base de pedra ......................................... 101
Elements de fusta i lligams .................................................................... 103
Com es degrada una casa de fusta ....................................................... 104

7- Altres tipus de cases .................................................................................. 117

Cabanes amb les parets no diferenciades ............................................. 117
Cases amb pati ...................................................................................... 119
Cases adossades .................................................................................. 119
Fons de cabanes ................................................................................... 122
Palafits ................................................................................................... 125
Cases amb estable ................................................................................ 125
Magatzems i graners ............................................................................. 126

8- Distribució interna de les cases .................................................................. 137

TERCERA PART: LES CASES ARRASADES

9- Els poblats arrasats ................................................................................... 147
Com canvia la planta d'una casa en funció de l'arrasament ................... 147
Identificació de les estructures arrasades .............................................. 149
Funcions d'una casa arrasada ............................................................... 150

10- Anàlisi de fosfats ...................................................................................... 159

QUARTA PART: ASSAIG DE SÍNTESI

11- Tractament estadístic de les dades .......................................................... 165
Les regions biogeogràfiques d'Europa ................................................... 166
Cases de pedra, fang i fusta .................................................................. 166
Cases rodones vs. cases rectangulars .................................................. 168
Cases llargues ....................................................................................... 170
Cases absidals ...................................................................................... 170
Cases adossades .................................................................................. 171

12- La reconstrucció de cases ....................................................................... 179

Les darreres cabanes del mesolític ....................................................... 180
Les primeres cases neolítiques.............................................................. 180
Les cases llargues del neolític antic ....................................................... 181
Les cases del neolític mitjà i final ........................................................... 181
Les cases llargues i rectangulars de l'edat del bronze ........................... 182
Les cases rodones de l'edat del bronze ................................................. 182
6
 Les cases llargues o absidals de l'edat del ferro .................................... 182
Les cases rodones de l'edat del ferro .................................................... 183
Els poblats amb cases adossades de l'edat del ferro ............................. 183

ADDENDA
Noves línies d'investigació ..................................................................... 193
Demografia ............................................................................................ 194
Les cases amb gènere .......................................................................... 195
Les cases de fusta amb recobriment de fang......................................... 196
Les estructures domèstiques ................................................................. 197
Els microartefactes i les escombraries ................................................... 197
Dipòsits de fundació .............................................................................. 198
Proporcions i orientació de les cases ..................................................... 198

Glossari .......................................................................................................... 199

Resumen ....................................................................................................... 203
Résumé ......................................................................................................... 206
Summary ....................................................................................................... 209
Bibliografia ..................................................................................................... 213

7
Prehistoric Houses and Villages in Europe
An Ethnoarchaeological Vision

TABLE OF CONTENTS

Foreword: alive houses, abandoned houses and razed houses ....................... 11

PART 1: ALIVE HOUSES

1-A little theory, but not too much .................................................................... 15
Alive houses, abandoned houses and razed houses ............................... 16
Conservation level of the remains ............................................................ 17
Isolated houses and villages .................................................................... 19
Who lived in a house? ............................................................................. 20

2- Alive houses in ethnography ........................................................................ 29

The most simple forms of vernacular architecture in Europe.................... 29
Houses with non-differentiated walls ........................................................ 31
Houses with stone walls........................................................................... 33
Houses with mud walls ............................................................................ 35
Houses with wooden walls ....................................................................... 37
Houses with a courtyard .......................................................................... 40
Terraced houses ...................................................................................... 40
Pit houses ................................................................................................ 41
Pile dwellings ........................................................................................... 41
Byrehouses.............................................................................................. 42
Storehouses and barns ............................................................................ 42

3- ‘Alive houses’ in archaeology ....................................................................... 53

Houses abandoned suddenly .................................................................. 53
The experimental construction of buildings .............................................. 57
Ethnoarchaeological excavations ............................................................. 58
Models of houses..................................................................................... 59

PART 2: ABANDONED HOUSES

4- Stone houses ............................................................................................... 67
Houses with exclusively stone walls ........................................................ 68
How a stone house deteriorates .............................................................. 70

5- Mud houses ................................................................................................. 75

Cob mud houses ..................................................................................... 76
Mud brick houses..................................................................................... 76

8
 Stone-based mud houses ........................................................................ 78
How a mud house deteriorates ................................................................ 80

6- Wooden houses ........................................................................................... 85

Exclusively wooden houses ..................................................................... 86
Houses made of wood and mud .............................................................. 91
Stone-based houses made of wood and mud ........................................ 101
Wooden elements and linkages ............................................................. 103
How a wooden house deteriorates ......................................................... 104

7- Other types of house .................................................................................. 117

Huts with non-differentiated walls .......................................................... 117
Houses with a courtyard ........................................................................ 119
Terraced houses .................................................................................... 119
Pit houses .............................................................................................. 122
Pile dwellings ......................................................................................... 125
Byrehouses............................................................................................ 125
Storehouses and barns .......................................................................... 126

8- The internal distribution of houses ............................................................. 137

PART 3: RAZED HOUSES

9- Razed villages ........................................................................................... 147
How the plan of a house changed if the house was razed ..................... 147
Identifying razed structures .................................................................... 149
Functions of a razed house .................................................................... 150

10- Phosphate analysis .................................................................................. 159

PART 4: SUMMARY TEXT

11- Statistically processing data ..................................................................... 165
Biogeographical regions in Europe ........................................................ 166
Stone, mud and wooden houses............................................................ 166
Round houses vs. rectangular houses ................................................... 168
Longhouses ........................................................................................... 170
Apsidal houses ...................................................................................... 170
Terraced houses .................................................................................... 171

12-Reconstructing houses.............................................................................. 179

The last Mesolithic huts ......................................................................... 180
The first Neolithic houses....................................................................... 180
Early Neolithic longhouses ..................................................................... 181
Middle Neolithic and Late Neolithic houses ............................................ 181
9
 Bronze Age long, rectangular houses .................................................... 182
Bronze Age round houses ..................................................................... 182
Iron Age long or apsidal houses............................................................. 182
Iron Age round houses .......................................................................... 183
Iron Age villages with terraced houses................................................... 183

ADDENDA
New lines of research ............................................................................ 193
Demography .......................................................................................... 194
Houses and gender roles ....................................................................... 195
Wooden mud-covered houses ............................................................... 196
Household structures ............................................................................. 197
Micro-artefacts and waste ...................................................................... 197
Foundation deposits .............................................................................. 198
Proportions and orientation of houses.................................................... 198

Glossary......................................................................................................... 199
Resumen ....................................................................................................... 203
Résumé ......................................................................................................... 206
Summary ....................................................................................................... 209
Bibliography ................................................................................................... 213

10
INTRODUCCIÓ / FOREWORD
Aquesta monografia és la continuació d'un projecte que vaig iniciar l'any 2004.
Primer vaig començar investigant les sitges per emmagatzemar cereals,
després vaig veure que hi havia moltes fosses semblats que servien per altres
funcions, a continuació vaig ampliar la meva investigació a totes les estructures
que podem trobar en una excavació prehistòrica i finalment ara he vist que
moltes d'aquestes estructures formen part d'una casa o poblat. Potser ara ha
arribat el moment d'estudiar les cases on vivien els prehistòrics.

Aquest llibre ha estat dividit en tres grans parts anomenades "cases vives",
"cases abandonades" i "cases arrasades". Són tres conceptes fonamentals que
heu d'aprendre perquè sinó no entendreu res del que s'explica aquí. A la meva
manera de veure aquests conceptes són tant importants que em posaré pesat i
els definiré ara, els repetiré al capítol 1 i al final del treball, també.

1) Així doncs les cases vives són les que podem veure i visitar mentre
els seus habitants hi viuen. Podem veure els objectes al seu lloc habitual
i podem preguntar per a què servien. Generalment les cases vives són
estudiades pels etnògrafs i pels arquitectes especialitzats en arquitectura
vernacular. Els arqueòlegs i prehistoriadors rarament treballem en cases
vives (excepte quan fem etnoarqueologia) però sí que podem construir
cases experimentals o excavar cases que es van abandonar ràpidament
a causa d'una inundació o d'un incendi. Estrictament les darreres no són
cases vives, ja que es van abandonar fa molts anys, però com en les
cases vives trobarem els objectes al mateix lloc on els van deixar els
prehistòrics.
11
 2) Les cases abandonades són les que els prehistòrics van abandonar
per anar a viure a un altre lloc. En marxar van prendre tots aquells
objectes que els eren útils, la casa va quedar buida i poc a poc es va
anar arruïnant. Les cases abandonades conserven el sòl d'ocupació
(living floor), en cas contrari passaríem a la categoria següent.

3) Les cases arrasades conformen la immensa majoria dels jaciments

prehistòrics europeus. Són cases abandonades que van sofrir un
arrasament dels seus nivells d'ocupació i d'enderroc per erosió natural,
aterrassaments o llaurades. D'aquests assentaments ens han pervingut
només algunes estructures subterrànies com forats de pal, sitges i
fosses de tot tipus.

Una de les dificultats que m'he trobat en fer un treball a escala europea ha
estat l'enorme complexitat de cultures arqueològiques, grups culturals o
divisions crono-culturals que apareixen a la bibliografia. Al final m'he decidit per
utilitzar un esquema simple de neolític, edat del bronze i edat del ferro com a
esquema cronològic per situar els jaciments, obviant els centenars de cultures i
grups prehistòrics que podem trobar al nostre continent.

Per localitzar els jaciments que es citen al text m'he trobat amb un problema
semblant, però a la inversa. En principi he optat per indicar el país al qual
correspon, però m'he trobat que alguns països com França, Espanya o
Alemanya resulten massa extensos per als meus propòsits i he decidit en
aquests casos utilitzar regions històriques o divisions administratives. Com que
a Europa hi ha moltes regions i no tothom les coneix les podeu consultar al
mapa de la pàgina 4.

Finalment ja veureu que per fer aquest treball he utilitzat una abundosa
bibliografia amb referències escrites en unes vint-i-cinc llengües distintes. Per
entendre'm dins d'aquesta Babel europea m'ha calgut utilitzar traductors
automàtics i sobretot mirar dibuixos, ja que els dibuixos s'entenen en totes les
llengües. Com que els traductors automàtics són bastant imperfectes i els
dibuixos es poden interpretar malament, dono per fet que en aquesta
monografia hi haurà espifiades i ja d'entrada en demano disculpes.

12
PRIMERA PART

LES CASES VIVES

PART 1: ALIVE HOUSES

13
14
Capítol 1

UNA MICA DE TEORIA, PERÒ NO MASSA /

A LITTLE THEORY, BUT NOT TOO MUCH
Per realitzar aquest treball he estat llegint alguns articles dedicats a la
household archaeology (arqueologia de la llar), ja que l'estudi de les cases
prehistòriques hi està molt vinculada. Però l'estudi de les households ja parteix
d'un mot ambigu. Com diuen Wilk i Netting

"La paraula household és polisèmica, reflecteix sovint conceptes contradictoris

en molts nivells conceptuals diferents. La paraula forma part tant del nostre
folklore com dels vocabularis analítics, el que ens porta a permetre una certa
vaguetat en les nostres definicions, ja que gran part del concepte és part de la
nostra competència cultural. Sota d'aquest consens aparent trobem greus
dificultats ocultes" (Wilk, Netting 1984: 1).

A més, el concepte de household és compartit per diverses ciències socials

com l'antropologia, la història, l'arqueologia, l'economia, etc., amb punts de
vista que no sempre coincideixen. I a sobre, una de les ciències més pròximes
a l'arqueologia, l'antropologia, ha intentat adaptar el concepte a les diverses
societats i cultures que hi ha al món.

En l'adaptació del concepte de household a l'arqueologia cal tenir en compte

que una household es defineix per uns edificis (una casa), unes relacions de
parentiu i unes activitats conjuntes dels seus membres, que poden ser la
producció, distribució, transmissió, reproducció i coresidència (Wilk, Netting
1984; Ashmore, Wilk 1988). Les relacions de parentiu són difícils de copsar en

15
la nostra ciència, però en canvi l'arqueologia es mostra molt adequada per
definir tant els edificis com les diverses activitats de producció i consum que es
poden donar en un assentament. Al capítol 8 insistirem en aquest tema.

Van ser Kent V. Flannery i Marcus C. Winter que van donar a conèixer el
concepte de household cluster aplicat als maies d'Amèrica Central. El
household cluster el formaven una cabana de fusta definida pels forats de pal al
voltant de la qual hi havia les sitges per emmagatzemar el blat de moro, el forn,
el femer, els enterraments i diverses àrees d'activitat dins i fora de la cabana
(fig. 1.1) (Flannery, Winter 1976). El model de Winter i Flannery ha estat criticat
en diverses ocasions per considerar-lo excessivament funcionalista, però tot i
amb això pot resultar útil per fer una primera aproximació al tema. De tota
manera resulta difícilment aplicable a situacions com els poblats neolítics del
Pròxim Orient, on les petites habitacions adossades no sabem si formen part
d'una mateixa unitat domèstica (Ozbal 2012: 323).

Cases vives, abandonades i arrasades / Alive houses,

abandoned houses and razed houses
A continuació explicaré alguns dels conceptes més importants que s'expressen
en aquesta monografia. He dividit el llibre en tres parts dedicades a les cases
vives, abandonades i arrasades. Es tracta de tres conceptes basats en el grau
de conservació que presenta un assentament, lligat al fet de si presenten els
objectes quotidians al seu lloc o si es tracta de cases buides.

Les cases vives són les que es troben en funcionament i podem veure com
viuen els seus habitants. Normalment les cases vives són estudiades pels
etnògrafs o pels arquitectes especialitzats en arquitectura vernacular. Els
arqueòlegs en principi no tenim accés a les cases vives, ja que nosaltres
excavem cases que van ésser abandonades ja fa molts anys. Però hi ha
algunes circumstàncies concretes que fan que puguem parlar de cases "vives"
en arqueologia. Per exemple en el cas de les cases que els seus pobladors van
haver d'abandonar cuita-corrents a causa d'un incendi o d'una erupció
volcànica. El cas més conegut és Pompeia, ciutat que va quedar sepultada per
l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC. En aquests casos la conservació és molt bona
i ens permet trobar els objectes al mateix lloc on es trobaven minuts abans de
la destrucció. De tot això en parlarem al capítol 3.

Sovint els arqueòlegs excavem cases abandonades, és a dir despoblades

pels seus antics habitants. A les cases abandonades els objectes ja no es
troben al lloc on s'utilitzaven, sinó que els antics pobladors es van emportar els
artefactes que els interessaven a la nova casa on anaven a viure. En una casa
abandonada només s'hi troben objectes sense ús (estris trencats, per
16
exemple), objectes oblidats o perduts (com en els amagatalls) i les
escombraries. Respecte a les darreres cal recordar que el terra de les cases
prehistòriques es solia escombrar amb més o menys freqüència. Per exemple,
si es trencava un plat a la zona on menjaven segurament algú escombrava els
padellassos i els llençava al femer. Uns milers d'anys després l'única prova del
fet podria ser un bocí petit de ceràmica que es va escapar de l'escombra i allà
va quedar. En casos com aquest una excavació acurada pot fer bona feina. En
parlarem amb més detall a la segona part d'aquest llibre (capítols 4 a 8).

La tercera categoria són les cases arrasades, que eren cases vives o
abandonades que van sofrir un procés postdeposicional que va motivar la
desaparició o dispersió dels nivells d'ocupació de la casa. El nivell o sòl
d'ocupació (living floor en anglès) correspon a la superfície del terra que
trepitjaven els prehistòrics. El nivell d'enderroc és el situat immediatament
sobre el sòl d'ocupació i el formen nivells d'enrunament de parets i sostres.
Sovint el lloc que ocupava una casa o un poblat prehistòric es convertia segles
més tard en un camp de conreu en el qual l'arada remenava les capes
superiors de la terra i destruïa el sòl d'ocupació. En conseqüència en aquests
jaciments només podem veure les estructures subterrànies que ens han
pervingut. Són, ja ho podem avançar, la immensa majoria dels jaciments
prehistòrics del nostre continent. La tercera part d'aquest llibre (capítols 9 i 10)
s'ha dedicat a les cases arrasades.

Podríem expressar els conceptes de casa viva, abandonada i arrasada amb un

arbre binari en el qual es fan les preguntes següents: "s'ha conservat el sòl
d'ocupació?" i "es troben els objectes al seu lloc?" Les respostes ens porten a
les tres grans categories que considerem en aquest treball (fig. 1.2).

És molt important per a un arqueòleg de saber si està excavant una casa viva,
abandonada o arrasada, ja que la interpretació del jaciment que excava va
lligada directament a un bon reconeixement de la situació. Personalment em
donaré per content si aconsegueixo que amb la lectura d'aquest llibre el lector
entengui la diferència entre un i altre tipus de jaciment i sobretot si aplica
aquests coneixements a l'excavació de cases i poblats prehistòrics. Al meu
entendre, l'arqueòleg ha de saber si la punta del seu paletí es mou per una
casa "viva", abandonada o arrasada. En funció del que trobi adaptarà la
metodologia d'excavació i les hipòtesis preliminars i això és fonamental per a
una bona interpretació del jaciment.

Grau de conservació de les restes / Conservation level of the remains

El prehistoriador Peter Trebsche estudia en dos articles publicats l'any 2009 si
és possible deduir la funció d'un determinat edifici a partir de la seva forma. La

17
resposta de Trebsche és que no, que per conèixer la funció cal combinar
diverses categories de dades (Trebsche 2009a, 2009b). L'autor assenyala que
el grau de conservació de les restes és molt important a l'hora d'interpretar
correctament un jaciment i per això diferencia els quatre graus següents
ordenats de millor a pitjor conservats (Trebsche 2009b: 8-9).

1) Es conserven les parts altes dels edificis, com en algunes cases de

pedra que mantenen els murs fins bastant amunt.
2) Es conserva el sòl d'ocupació (living floor o floor layer en anglès). Es
detecten nivells de terra batuda, paviments, llars de foc, acumulacions
de ceràmica, etc.
3) No es conserva el sòl d'ocupació però es detecten els forats de pal i
les trinxeres de fundació, que ens permeten conèixer la planta de
l'edifici.
4) Només es conserven les parts més baixes dels fonaments de l'edifici.
Desapareixen rases de fundació somes, forats d'estaques i forats de
pals poc profunds, fins al punt que resulta dificultosa qualsevol
interpretació.

Aplegant els criteris de Trebsche i afegint-hi els meus, en aquesta monografia

considerarem sis graus bàsics de conservació, d'acord amb la taula 1.1.

Grau Trebsche Descripció

+2 Cases vives, destruïdes per un incendi o altres causes
+1 1 Es conserven les parets dels edificis fins bastant amunt
0 2 Es conserva el sòl d'ocupació i l'arrencada de parets
-1 3 Es conserven els forats de pal i les trinxeres de fundació
-2 4 Es conserven només les parts baixes d'algunes fosses
-3 Jaciments totalment erosionats amb materials dispersos

Taula 1.1: Grau de conservació de les restes de cases, d'acord amb el criteri
seguit en aquesta monografia.

Els graus de conservació poden ser positius o negatius i han estat ordenats de
+2 a -3. Tots els valors positius i el 0 conserven el sòl d'ocupació i els negatius,
no. Dit d'una altra manera, les cases "vives" tenen el grau +2, les cases
abandonades el +1 o 0 i les cases arrasades del -1 al -3 (fig. 1.3).

El grau 0 ha estat triat per associació amb la "cota 0" que separa una
construcció (del terra cap amunt) del subsòl (del terra cap avall). La majoria de
graus es corresponen amb els de Trebsche (veg. més amunt) i per tant no cal
18
tornar-los a explicar. Potser només cal afegir que el grau -3 correspon a
jaciments totalment erosionats que es localitzen en prospecció superficial amb
els materials dispersos i redipositats a una cota més baixa.

L'arada, si bé ha estat un dels grans invents de la humanitat, també ha estat un

dels grans flagells del patrimoni arqueològic, fins al punt que ha fet baixar del
grau 0 als graus -1 i -2 a la majoria de jaciments prehistòrics.

Val a dir que en els tells i jaciments complexos amb nombrosos nivells
d'ocupació ens podem trobar amb alguns nivells ben preservats a causa d'un
anivellament que segella un nivell anterior, però també podem trobar pous i
sitges que retallen i destrueixen les capes més antigues. Per tant als jaciments
complexos ens trobarem amb una mescla de cases abandonades i arrasades i,
de tant en tant, amb alguna casa viva abandonada sobtadament a causa d'un
incendi.

Cases aïllades i poblats / Isolated houses and villages

En geografia humana hom sol classificar el poblament rural tradicional en tres
grans grups:

Poblament aïllat. Cases distants entre elles separades per camps,

pastures i bosc.

Poblament dispers. Petits nuclis o llogarrets propers a un nucli de

poblament concentrat on hi ha els serveis. Alguns geògrafs fan servir el
terme "poblament intercalar" en comptes de dispers ja que consideren
que es tracta de cases o de petits nuclis que depenen d'un nucli
concentrat.

Poblament concentrat. Cases agrupades en nuclis compactes que

formen un poblat. Molt sovint les diverses cases es troben adossades les
unes a les altres.

En arqueologia es solen agrupar els poblaments aïllat i dispers a causa de la

dificultat de distingir si un jaciment no excavat conté una o més cases i si
depenen o no d'un poblat. A destacar que en un treball sobre el neolític a la
península Ibèrica m'he trobat que en el poblament concentrat es diferencia
entre "poblats disgregats" i "poblats agrupats" (Martí, Bernabeu 2012: 131-138).
Els poblats disgregats es caracteritzen per cases no adossades de fusta i fang,
sense fossats ni palissades, amb sitges i fosses i amb la possibilitat que hi
hagués espais agrícoles com eres i horts entre les cases. Els poblats agrupats,
amb cases adossades o amb cases amb patis adossats, poden tenir muralles,
palissades o fossats de defensa. Dins d'aquests poblats hi ha la majoria dels

19
palafits i poblats lacustres. Al meu entendre les descripcions precedents es
podrien generalitzar a gran part del continent europeu, amb les adaptacions
lògiques a cada zona.

Així, doncs, en arqueologia proposo que s'usin les categories següents

Poblament aïllat. Cases distants entre elles separades per camps, pastures i
bosc. Es poden classificar en

Cases amb ocupació permanent. Cases on es viu durant tot l'any durant
diversos anys, sovint una generació o més.

Cabanes amb ocupació temporal. També hi ha la possibilitat que a les

cases s'hi visqui només durant uns mesos o, de forma repetida, durant
una determinada estació de l'any. En tornarem a parlar a la pàg. 118.

Poblament concentrat. És l'agrupació de diverses cases o cabanes, que en

arqueologia anomenem poblat. Es divideix en

Poblats disgregats. En els poblats disgregats les cases no es troben

agrupades, ni solen tenir fossats i palissades, i hi sol haver prou espai
entre les cases per situar enmig eres, corrals i horts.

Poblats agrupats. Els poblats agrupats es formen amb cases

adossades o amb cases amb patis adossats, i poden tenir muralles,
palissades o fossats de defensa.

Qui viu en una casa? / Who lived in a house?

En principi podem dir que a cada casa hi viu una família, però la família pot ser
de moltes maneres. En antropologia hom distingeix entre famílies nuclears,
extenses i poligàmiques, entre altres opcions més modernes com les famílies
monoparentals o les enllaçades.

La família nuclear és la formada per un pare, una mare i els seus fills no
emancipats. És la forma pròpia del món occidental des de la revolució industrial
cap aquí. Els components de la família nuclear conviuen en una sola casa (fig.
1.4)

La família extensa és la formada per diverses generacions de parents,

començant pels avis, els pares i els néts, que poden conviure en una sola casa
o en cases pròximes (vegeu, per exemple, fig. 1.5).

20
La família poligàmica consisteix en un home casat amb diverses dones
(poligínia) o una dona casada amb diversos homes (poliàndria) que conviuen
en una o diverses cases pròximes. A Europa gairebé no tenim indicis de
famílies poligàmiques però a l'Àfrica tenim conjunts (compounds) de cabanes
destinades una a l'home i les altres a les diverses dones i els seus fills (fig. 1.6).

Així doncs pel que fa a l'Europa prehistòrica quan identifiquem una casa
haurem d'anar jugant amb què s'hi enquibeixi una família nuclear o una
d'extensa.

21
Fig. 1.1: "Household clusters" o unitats domèstiques dins d'una comunitat maia
del període preclàssic a l'Amèrica Central, segons interpretació de Flannery i
Winter.
Font: Flannery, Winter 1976: 45, fig. 2.18.

22
Fig. 1.2: Arbre binari amb les categories cases vives, cases abandonades i
cases arrasades.
Font: elaboració pròpia.

23
Fig. 1.3: Grau de conservació de les restes d'un assentament, des de les cases
vives (grau +2) fins als jaciments totalment erosionats (grau -3).
S) Sitja, M) Mur, P) Forat de pal.
Font: Elaboració pròpia.

24
Fig. 1.4: Choço de Beirã, Alentejo, construït l'any 1947, on vivia un pastor de
cabres amb la seva família nuclear.
Font: Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 110, fig. 18.

25
Fig. 1.5: Planta d'una casa de pagès d'una família extensa a Sèrbia a principis
del segle XX. A l'edifici principal (1) hi viu el pare de família, la dona i els fills
solters, mentre que als "vajats" (edificis 2, 3, 4, 5, 6, 7, 14) hi viuen els fills
casats amb les seves parelles i els convidats. La resta d'edificis són
magatzems i graners.
Font: Cvijić 1918: 235.

26
Fig.1.6: Conjunt (compound) de cabanes a la regió de Moutouroua, al
Camerun, on vivia un home amb les seves dues dones i una tieta. Casa amb
família poligàmica.
Font: Seignobos 1984: 195, fig. 31.

27
28
Capítol 2

LES CASES VIVES EN ETNOGRAFIA /

ALIVE HOUSES IN ETHNOGRAPHY
Les cases vives, com he explicat abans, són les cases que es troben en
funcionament i on podem veure com viuen els seus habitants. Les cases vives
són descrites habitualment per disciplines com l'etnografia o l'arquitectura
vernacular. En aquest capítol parlaré de les cases tradicionals d'Europa (i
ocasionalment també d'Àfrica o del Pròxim Orient) que han estat construïdes
amb tècniques ja conegudes a la prehistòria.

Les formes més simples de l'arquitectura vernacular a Europa /

The most simple forms of vernacular architecture in Europe
A fi de situar-nos dins del món del que serien les cases d'època prehistòrica,
potser és convenient de fer una repassada a les cases vives que han pervingut
fins als nostres dies. Autors de diverses disciplines (arquitectura vernacular,
etnografia, història de les tècniques, etnoarqueologia) m'han facilitat la
informació necessària per redactar el present capítol.

Jo he optat per les solucions més simples tant a nivell de tècniques com
d'esforç de construcció. Les cases tradicionals que al meu parer es relacionen
més amb les cases prehistòriques són les que disposen d'un nombre molt
reduït d'habitacions, és a dir, que manquen de subdivisions internes de la casa.
Un altre element que he tingut en compte és la teulada d'elements de palla o
d'altres tiges vegetals (canya, ginesta, borró...). No és impossible que les
cobertes de lloses de pedra o de posts de fusta (en anglès, shingles) siguin tant
o més antigues que les teulades de palla, però en general les vinculo a
vivendes més evolucionades.

29
A les cases tradicionals d'Europa el material més utilitzat per cobrir una teulada
de matèria vegetal és la palla de sègol (Secale cereale), que és una palla llarga
i molt forta. Altres materials emprats de forma més localitzada són la palla de
blat (Triticum aestivum), la ginesta d'escombres (Cytisus scoparius), el borró
(Ammophila arenaria), la scargia (Stratoides aloides), el càrritx (Ampelodesmos
mauritanica), la savina (Juniperus phoenicea), les canyes (Arundo donax), el
canyís (Phragmites communis), etc.

L'observació de cases amb teulada vegetal que han pervingut fins als nostres
dies mostra uns pendents amb un angle que varia de 35 a 70 graus respecte a
l'horitzontal, tal com podem veure al quadre següent.

Tipus de cases i zona pendent material bibliografia

Cabana d'Alcácer do Sal, Alentejo 35 º canyís Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 288-289
(veg. fig. 2.8)
Majada a Soria, Castella i Lleó 41 º savina Sanz, Benito, Tabernero 2006
Palheiro de Velho, Algarve 43 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 126-127
Black House de les illes Hèbrides, 44 º borró Menéndez 2008: 322-325
Escòcia
Capanna rettangolare de Giovita, 43-45º ginesta Brocato, Galuccio 2001: 292
Laci
Casa de Riaño, Castella i Lleó 45 º palla Menéndez 2008: 254-255
Palloza de Xantes, Galícia 47 º sègol Gimson 1983: 28-29 (veg. fig. 2.5)
Choço de Beirã, Alentejo 48 º ginesta Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 110
(veg. fig. 1.4)
Teito de La Pornacal, Astúries 50 º ginesta Menéndez 2008: 166
Pagghiaro a l'illa de Sicília 52 º ginesta Lopes, Martinelli 2005: 284
Cabana de Cabeçudos, Alentejo 54 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 134
Cabana d'Omeroba, Tràcia 52-58 º palla Eres 2009: 54 (veg. fig. 2.4)
Curveiro de Juromenha, Alentejo 55 º ginesta Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 270
Barraca de València, País Valencià 55 º borró Gosálvez 1998
Sibara a Sèrbia 57 º palla Kuzović 2016 (veg. fig. 2.2)
Choupana de Prime, Beira Alta 58-60 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 254-257
Capanna circolare de Giovita, Laci 60º ginesta Brocato, Galuccio 2001: 288
Cabana de Pindo, Beira Alta 61 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 258-259
Cabanão de Pindo, Beira Alta 63 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 260
Cibana de felga de Vila Cova de 64 º ginesta Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 139-141
Tavares, Beira Alta (veg.fig. 2.6)
Choupana de Prime, Beira Alta 67 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 136-137
Choupana de Prime, Beira Alta 70 º palla Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 106-108

Nota: els pendents de les teulades han estat extrets dels croquis publicats que s'indiquen a la
bibliografia.

Taula 2.1: Pendents de les teulades vegetals de diverses cases d'arquitectura

vernacular d'Europa, ordenades de menys a més pendent.
30
Caldria estudiar els diferents pendents de les teulades tradicionals en funció de
la pluja i la neu que pot caure a la zona. També caldria posar el pendent en
relació a la matèria vegetal (palla, ginesta, canyís, etc.) que recobreix la
teulada.

Les cases d'arquitectura vernacular es poden separar en diversos grups en

funció de diversos paràmetres. En primer lloc faré diferència entre les diverses
tipologies de cases i així les classificaré en

Cabanes amb teulada i paret no diferenciades. Quasi tots els exemples

coneguts són de cabanes de fusta. Coneixem cabanes de planta circular, oval
o rectangular amb els extrems arrodonits. Les cabanes es poden construir amb
pals rectes (exemple: sibara, fig. 2.2) o amb pals corbats (krivulja, fig. 2.3).

Cases amb teulada vegetal i parets diferenciades. Les cabanes que tenen
les parets diferenciades es poden classificar en funció del material de les parets
en cases de pedra, de fang o de fusta. Si ens fixem en la seva planta les cases
poden ser circulars (figs. 2.6, 2.9), el·líptiques (figs. 2.4, 2.5), rectangulars (figs.
2.8, 2.10), etc.

Per altra banda he separat les cases que es troben aïllades (poblament aïllat)
de les que es troben adossades unes a les altres en poblats (poblament
concentrat en poblats agrupats).

Finalment assenyalar que en les cases tradicionals europees és possible trobar

cases amb diversos edificis envoltats per un pati (exemple: casa hongaresa, fig.
2.11) o amb un espai obert. També és possible la combinació en un sol edifici
de la vivenda i l'estable per als animals; en aquest cas parlem de les
byrehouses, de les quals n'hi ha exemples dispersos per Europa (fig. 2.5).

Cases amb les parets no diferenciades / Houses with non-

differentiated walls
Una de les formes més simples de les cabanes són les que no tenen
pròpiament parets sinó que la teulada arriba fins al terra. En etnografia són en
general les cabanes més simples, que utilitzen els pastors nòmades o bé són
refugis temporals de pagesos, pastors o pescadors. Algunes d'aquestes
construccions fins i tot són mòbils, com podreu veure a continuació.

A la Beira Alta (nord de Portugal) els pastors utilitzaven uns choços mòbils de
forma cònica. L'estructura es desmuntava i per sobre es cobria amb palla
posada en capes de baix a dalt (Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 48-50). A la
mateixa regió es coneixen cabanes còniques de palla anomenades choupanas,
que consten d'una estructura de troncs de pi, clavats al terra o posats sobre

31
una sabata de pedra. La coberta consta d'una capa de ginesta d'escombres
(Cytisus scoparius) que serveix de base a una capa de palla (Oliveira, Galhano,
Pereira 1988: 106-108).

Més al sud, a l'Alentejo, Veiga de Oliveira, Galhano i Pereira recullen una

cabana mòbil de planta oval anomenada socho (metàtesi de choço), formada
per una estructura de fusta i per diverses estores de palla (fig. 2.1) (Oliveira,
Galhano, Pereira 1988: 51-54). També recullen una cabana cònica de 4,60 m
de diàmetre (choço), construïda l'any 1947, on vivia la família d'un pastor (fig.
1.4) (Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 109-111).

Continuant a la península Ibèrica, en zones muntanyoses d'Andalusia alguns

pastors encara recorden la manera com es feien els chozos de pastor,
construccions de branques i palla que els servien de refugi temporal quan
sortien amb el ramat d'ovelles. Es tracta de construccions lleugeres que es
construïen amb facilitat, de forma cònica, d'uns dos metres de diàmetre, amb
un llit al fons i una llar de foc al centre. A més dels chozos fixos, n'hi havia de
més petits que es podien desmuntar (Godoy 2006).

A Eslovènia s'han conservat alguns refugis de pastors de planta rectangular

amb teulada a dues vessants recoberta de posts de fusta (Črešnar 2007: 330-
331).

L'arquitecte Duško Kuzović ha estudiat les formes més simples de cases que
s'han conservat als Balcans, sobretot als voltants de Sèrbia (Ćaldović, Kuzović
2014). Els seus treballs aporten plànols i fotografies de nombroses cabanes,
entre les quals assenyalem les següents

Sibara és una cabana cònica de fins a 5 m de diàmetre, construïda amb troncs

inclinats uns 60 º i amb branques horitzontals que suporten una coberta de
palla, d'herba o pa de gespa. La sibara sol tenir una llar de foc al centre.
Existeixen algunes sibara de planta rectangular (fig. 2.2) (Ćaldović, Kuzović
2014: 20-21).

Savardak és una cabana que té una base circular construïda amb troncs i
coberta amb palla. És propi de Bòsnia, Hercegovina i Montenegro (Ćaldović,
Kuzović 2014: 22-25; Cvijić 1918: 226-227).

Krivulja. En algunes regions de Sèrbia apareix una cabana anomenada krivulja,

que consisteix en formar l'estructura de la cabana amb troncs corbats. La
coberta vegetal és similar a la sibara (fig. 2.3) (Ćaldović, Kuzović 2014: 21-22).

Evedre és una cabana construïda amb feixos de canyes o amb tiges de blat de
moro, sense una estructura de suport. S'utilitzava sobretot com a refugi
temporal al camp. Eren de planta rectangular o circular (Ćaldović, Kuzović
2014: 45-46).
32
Mandra és una cabana de planta circular en forma de semiesfera i coberta de
canyes, pròpia de zones muntanyoses de Macedònia. Es coneixen alguns
poblats formats per aquestes cabanes (Ćaldović, Kuzović 2014: 50).

A Transsilvània l'etnògraf Gábor Lükő descriu unes cabanes de pastor de forma

cònica amb un passadís d'entrada. L'estufa ocupa una posició central i als
costats hi ha dos llits (Lükő 1942: 270-271).

A la plana de Tràcia s'han conservat algunes cabanes de fusta fetes de

branques corbades o acabades en forca de planta oval i coberta de palla.
Algunes d'elles s'utilitzen com a refugi i tenen una llar de foc (fig. 2.4) o es
destinen a pallisses i llavors poden tenir unes dimensions més grans (Eres
2009; Karul, Eres, Boratav 1998).

Cases amb parets de pedra / Houses with stone walls

Les cases tradicionals de pedra tenen una distribució meridional dins d'Europa,
centrada sobretot a la Mediterrània. Ens referim a les cases que tenen parets
de pedra i teulada vegetal.

A la península Ibèrica trobem un ric patrimoni de construccions amb pedra. A la

zona fronterera entre Galícia i León, concretament a les muntanyes de Los
Ancares i La Cabrera, es coneixen unes cases de planta circular o oval dins les
quals conviuen persones i animals, anomenades pallozas. Són cases bastant
grans —els seus eixos poden arribar als 17 x 13 m, segons García Bellido
(1967)— amb forn i una llar de foc. La teulada és formada per grans bigues
amb llates i una coberta gruixuda de palla de sègol (Secale cereale) (fig. 2.5)
(Gimson 1983; González 1987; Cruz 2008).

A pocs quilòmetres a l'est, a Astúries, es coneixen unes altres construccions

amb coberta vegetal anomenades teitos, situades a les zones de pastures altes
d'estiu. Aquests edificis són de planta rectangular amb les parets fetes de
pedra i la coberta vegetal formada per ginesta (Cytisus scoparius). Solen tenir
dues plantes. La planta baixa s'utilitza com a estable de les vaques, mentre que
hi sol haver un trespol a la part de sota teulada on s'emmagatzema el farratge i
la palla que consumeix el bestiar (Menéndez 2008).

A Castella, en zones muntanyoses de Soria i de Guadalajara s'han mantingut

uns corrals i estables anomenats chozones sabineros, majadas, parideras i
altres noms, que consisteixen en uns grans edificis rectangulars de parets de
pedra coberts per una acumulació de troncs i branques de savina (Juniperus
phoenicea) o bé de palla (Sanz, Benito, Tabernero 2006; Ruiz 2009).

33
A bona part de Castella-La Mancha, Extremadura, Andalusia i Portugal es
troben els chozos, construccions de planta circular de pedra o de fusta,
dedicats sobretot a refugi temporal de pagesos i pastors (Martín 2006, 2014;
García Bellido 1967; Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 125-145). Els que ens
interessen aquí són els formats per una paret circular de pedra i amb coberta
vegetal de forma cònica (fig. 2.6). Generalment solen tenir un diàmetre reduït
però els que es dedicaven a habitació permanent podien tenir fins a 6,5 m de
diàmetre.

Al Pirineu hom coneix unes construccions dedicades a estables anomenades

bordes. Moltes bordes tenien una teulada de palla malgrat que en els darrers
anys han estat substituïdes per teulades de lloses de pissarra o de fibrociment
(Fernández 2009; Menéndez 2008: 398-399).1

Alguns oficis com els llenyataires, els carboners i els calciners necessitaven un
refugi al bosc. Entre altres, els carboners de l'illa de Mallorca construïen una
barraca formada per un mur circular de pedra cobert per una teulada cònica de
branques.2

L'arquitecta Carmen-Oliva Menéndez ha estudiat totes les cases i edificacions

amb teulada vegetal que han arribat als nostres dies a l'Europa occidental i
septentrional. Al Regne Unit han pervingut unes 50.000 cases amb teulada
vegetal, anomenades sovint cottages. Hi ha de tot, cases, museus, fàbriques,
estables, pallisses, etc., la majoria d'arquitectura vernacular però també n'hi ha
de moderns (Menéndez 2008: 277-338).

A massís Central francès hom coneix un tipus d'arquitectura popular

anomenada pailhissa, consistent en cases de pedra amb teulada de palla de
sègol o de Cytisus scoparius (Menéndez 2008: 339-400).

Al Piemont hi ha alguns exemples escadussers de cases tradicionals amb

teulada de palla de sègol, anomenades taragn (Menéndez 2008: 403-405).

Al Laci, concretament al Monte Lepini, hom ha documentat algunes cabanes

circulars amb parets de pedra que estaven en ús fins al segle XX. Tenien una
teulada cònica de troncs coberta de stramma (Ampelodesmos mauritanica, en
català càrritx) (Cocca et al. 2011; Mironti et al. 2018).

A l'illa de Sicília coneixem unes cabanes de planta circular amb la paret de

pedra i teulada cònica de ginesta anomenades pagghiari. Aquestes cabanes
normalment es situen a la falda d'una muntanya i solen presentar una porta
d'entrada a la part de baix. Al centre de la cabana hi ha una llar de foc i al

1
Vegeu les dues fotos de la portada d'aquest treball.
2
Informació extreta de www.conselldemallorca.net, consultada el novembre de 2016.

34
voltant alguns llits fets amb ginesta. El darrer pagghiaro es va deshabitar l'any
1977. Hi vivien famílies extenses de pastors formades en alguns casos per més
d'una dotzena d'individus (Lopes, Martinelli 2005).

En terres del Friül, d'Hercegovina i de Montenegro el geògraf Jovan Cvijić

assenyala en un treball de 1918 algunes cases de pedra a la regió que ell
anomena "carso-mediterrània", de planta rectangular, sovint de dues plantes i
teulada de palla de sègol (ocasionalment de posts de fusta, pissarres o teules)
(Cvijić 1918: 238-241).

A Montenegro el dubirog és una cabana de planta circular o rectangular que

tenia un mur de pedra de 0,30 a 1 m d'alçada sobre el que s'aixecava una
estructura de troncs de fusta que sostenien una coberta de gespa, falguera o
palla. La kulača tenia una estructura similar al dubirog, però la seva construcció
era més feble i quasi no tenia murs de pedra. Es troba a Sèrbia (Ćaldović,
Kuzović 2014: 22-25).

La busara és una cabana de planta circular coberta amb pa de gespa. Presenta

una base de pedra de fins a un metre d'alçada. També es troba a Sèrbia
(Ćaldović, Kuzović 2014: 26-28).

Als Alps Dinàrics existien diverses construccions amb cobertes de palla o de

posts de fusta que s'utilitzaven sobretot a l'estiu per part de pastors nòmades.
Són construccions semblants al savardak, que reben el nom de katun, stan o
koliba, entre d'altres. Es tracta de construccions de fusta, sovint sobre parets de
pedra, on dormien els pastors i preparaven el menjar i els productes làctics
(Ćaldović, Kuzović 2014: 33-37).

A Croàcia es coneix un tipus de cabana de parets de pedra anomenada teza,

de planta circular. La teulada vegetal és suportada per un pilar central o bé per
un conjunt de quatre pals. A la mateixa zona coneixem una cabana de planta
rectangular i parets de pedra d'un metre d'alçada anomenada mošuna, amb
una teulada vegetal a dues vessants (Ćaldović, Kuzović 2014: 51)

Cases amb parets de fang / Houses with mud walls

Les cases de fang són força conegudes a tota Europa, ja que l'argila és un
material corrent a qualsevol regió europea. En aquest treball faré diferència
entre les cases que tenen les parets íntegrament d'argila i les que el fang
s'assenta sobre un sòcol de pedra.

Per construir amb fang hi ha diverses tècniques (manuals de construcció amb

fang: Achenza et al. 2008; Baldi 2011; Pastor 2017). Les més importants són la
terra pastada, la tova, la tàpia i els arrebossats, a més de les tècniques mixtes

35
(estructura de fusta recoberta de fang), que s'estudiaran a l'apartat següent (p.
37).

La terra pastada (en francès, bauge, en anglès, cob) consisteix en pastar el

fang i fer-ne una mena de boles que es disposen en estat mal·leable unes
sobre les altres per formar una paret. Amb les mans hom construeix la paret i
com que el fang és en estat mal·leable l'operari li dona la forma i amplada que
creu convenient.

La tova (brique crue, mud brick, adobe) és una tècnica de construcció amb fang
que es fa en dues fases. En la primera hom obté un paral·lelepípede de fang,
sovint barrejat amb palla com a desgreixant, que s'obté a l'emmotllar el fang
dins d'un caixó d'unes mides determinades. La tova es desemmotlla i es deixa
assecar al sol durant uns dies fins que té prou consistència. La paret es
construeix disposant les toves en files que es lliguen amb fang i es dipositen
unes sobre altres. També existeixen les toves modelades, és a dir que la forma
rectangular no s'obté emmotllant el fang sinó modelant-lo amb les mans. El
resultat són unes toves no tant regulars i amb un temps d'execució més llarg.

La tàpia (pisé, rammed earth, tapial) és una tècnica que consisteix en posar
terra premsada dins d'unes tapieres que li donen forma. La majoria
d'especialistes consideren que la tàpia apareix en època històrica i per això no
la tractarem en aquesta monografia.

Finalment tenim els arrebossats que es disposen sobre murs de terra pastada o
de toves, que acaben de donar un acabat millor a la paret.

A Europa tenim un bon mostrari de construccions tradicionals fetes amb fang.

Començant per l'occident europeu a la Vendée, País de la Loire, s'han
conservat algunes cases anomenades bourrines, amb parets de terra pastada i
teulada de borró (Ammophila arenaria), collit a les dunes (Le Boeuf 2006).

Hi ha un grup de treball format per diversos arquitectes que ha estudiat les

cases tradicionals de fang de la majoria de països europeus. Aquest grup ha
publicat un mapa on es detallen els diferents tipus de construcció amb fang que
podem trobar a Europa (fig. 2.7). El mapa, una mica complex, mostra les zones
on apareixen les diferents tècniques de construcció amb fang: fusta amb terra,
toves, tàpia i terra pastada. Val a dir que la construcció de fusta amb terra
nosaltres la considerem dins les cases de fusta (veg. paràgraf següent "Cases
amb parets de fusta").

Les barraques valencianes són construccions típiques de l'Horta de València.

Normalment tenen les parets de canyes recobertes de fang, però també es
construeixen amb les parets de toves. En parlem amb més detall a la p. 38.

36
A Moràvia la casa tradicional és de planta rectangular, construïda amb toves i
amb coberta de palla o de teules (Cvijić 1918: 242-244).

A Kosovo i a la vall del riu Maritsa es trobaven les cases dels čifči. Són cases
que tenien la coberta de palla, construïdes amb troncs i argila o bé amb toves
(Cvijić 1918: 249).

Cases amb parets de fusta / Houses with wooden walls

Les cases de fusta són les construccions més freqüents a Europa. Hom pot
distingir entre les construccions fetes només de fusta de les que van recobertes
de fang (torchis, wattle and daub) i de les que a més d'aquest recobriment de
fang tenen un sòcol de pedra.

Les cases amb una estructura de fusta recoberta de fang es consideren de

tècnica mixta, ja que combinen la fusta i el fang. L'estructura de fusta es
recobreix de fang amb la tècnica anomenada "torchis" o "wattle and daub", que
consisteix en estampar petites masses de fang contra els troncs o canyissos de
les parets.

A l'Algarve (sud de Portugal) els pescadors construïen algunes cabanes

anomenades cabanas o palhotas, de planta rectangular i teulades de joncs
amb molt pendent (de 45 a 60 º). L'estructura principal es forma amb troncs i es
completa amb canyes i es recobreixen les parets i la teulada amb joncs. En
aquestes cabanes hi podien viure tot l'any o només una temporada. En el
primer cas podia haver-hi un envà de separació entre la sala-cuina i un o dos
dormitoris (Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 193-214).

A l'estuari del riu Sado, a l'Alentejo, s'han conservat algunes cabanes dels
pescadors fetes amb materials vegetals, de planta rectangular, parets de
canyissos recoberts de fang i teulada de palla, que han merescut estudis
diversos: d'arquitectura de Marta dos Santos Pires (2013), d'etnografia
(Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 227-233) i d'arqueologia / arquitectura (Bruno,
Faria 2010) (fig. 2.8).

Més a l'interior, a l'Alt Alentejo i a Estremadura també trobem cabanes

semblants fetes pels pagesos amb materials diversos com branques, canyes,
joncs, palla de sègol etc. (Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 233-248).

També a l'Alentejo i a la Beira s'han mantingut alguns corrals de cabres amb

cabanes de parets cilíndriques i teulada cònica anomenades curveiros. Les
parets dels curveiros es formaven amb pals de roure clavats al terra i la coberta
era de ginesta d'escombres (fig. 2.9) (Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 113-115,
264-273).

37
La barraca valenciana és una construcció tradicional de l'horta de València
dedicada a aixoplugar pagesos i pescadors de l'Albufera. És una construcció
rectangular amb parets de canya recoberta de fang, amb coberta de borró
(Ammophila arenaria) o de canyís (Phragmites communis). Altres zones
d'aiguamolls com les maresmes del Guadalquivir, la Vega Baja del Segura, el
delta de l'Ebre o la Camarga coneixien barraques similars (Queralt 2006,
Menéndez 2008: 399; Michavila 1918).

A Normandia es coneixen les chaumières, cases d'estructura de fusta amb fang

entre els diversos troncs (torchis) i base de pedra. La teulada és de palla de
sègol (Menéndez 2008: 401-402).

A la vall de la Loire es coneixen uns coberts agrícoles utilitzats per diverses

funcions fets sobre pals de fusta amb teulada vegetal, anomenats "loges"
(Epaud 2010; Zimmermann 1998: 139 i 150-152).

Als països nòrdics, concretament a Dinamarca, Suècia i Noruega, perviuen

alguns edificis històrics de fusta amb teulades d'algues, palla de sègol o
canyissos. Els edificis poden ser cases, graners o estables, molt sovint posant
en un mateix edifici la casa i l'estable (byrehouse) (Menéndez 2008: 373-390).

Al nord d'Alemanya i als Països Baixos, sobretot a la regió de Frísia, han

pervingut alguns edificis històrics amb teulada vegetal. La majoria són edificis
amb estructura de fusta però n'hi ha alguns que combinen la fusta i el fang a
les parets (Menéndez 2008: 339-372). A Flandes, Drenthe, Baixa Saxònia i
Zelanda es coneixen alguns edificis agrícoles amb les parets i teulades
recobertes de palla (Zimmermann 2013).

Els arqueòlegs de parla alemanya són els que més han treballat el tema de les
cases de fusta. Per això disposen d'una terminologia completa sobre els
diferents tipus de cases de fusta que podem trobar a la prehistòria. En llengua
alemanya hom distingeix entre Pfosten "pal plantat a terra" i Ständer "peu dret,
pal no plantat". Per això alguns autors diferencien entre els dos tipus de
construccions següents (Zimmermann 1998; Volmer, Zimmermann 2012):

Pfostenbau. Construcció feta amb pals plantats a terra. És el tipus de

construcció sobre pals més corrent a la prehistòria.

Ständerbau. Construcció feta amb pals no plantats o peus drets, sovint

recolzats sobre una base de pedra. N'hi ha exemples escadussers a la
prehistòria però els millors exemples els trobem des de finals de l'edat mitjana
ençà.

Haio Zimmermann (1998) classifica les cases de fusta en funció de l'estructura

de fusta que conforma les parets i teulades. Entre les construccions tradicionals
o històriques destaquen
38
Fachwerkbau. Casa feta amb una estructura de fusta amb bigues verticals,
horitzontals i en diagonal amb les obertures tapades amb maons o amb un
encanyissat recobert de fang. És el tipus de construcció tradicional de fusta i de
fang més coneguda a bona part d'Europa (veg. distribució actual a la fig. 2.7),
però no es documenta a la prehistòria. Normalment s'assenta sobre una base
de pedra i utilitza pals no plantats.

Bohlenbau. Construcció feta amb posts horitzontals de fusta encaixats dins de

peus drets, sovint sobre un sòcol de pedra.

Blockbau. Construcció feta amb troncs horitzontals sobreposats, amb encaixos

a les cantonades. És una tècnica de construcció que s'utilitza ocasionalment a
la prehistòria i que ha arribat fins als nostres dies.

Al Laci es coneixen algunes capanne de pastors amb teulada vegetal formada

per scargia (Stratiotes aloides), ginesta (Cytisus scoparius) o palla. Hom en
coneix de rodones o de planta rectangular. Eren corrents fins a principis del
segle XX però la majoria ja han desaparegut, malgrat que se'n coneixen dues a
la localitat de Giovita que van ser construïdes l'any 1991 (Brocato, Galluccio
2001).

A la república Txeca l'atlas etnogràfic de Bohèmia, Moràvia i Silèsia ens

documenta diversos tipus de cases tradicionals amb parets de fusta o de toves
i amb teulada de palla (Bahenský et al. 2015).

Lubar era una vivenda de fusta de planta rectangular amb coberta a dues
aigües impermeabilitzada amb escorça d'arbre (avet, bedoll, til·ler, etc.), que
s'utilitzava en diverses zones muntanyoses de Sèrbia i Montenegro (Ćaldović,
Kuzović 2014: 29-32).

A Kosovo es trobaven les cases dels čifči. Són cases construïdes amb parets
de troncs i argila i coberta de palla. Disposaven normalment d'una o dues
habitacions (Cvijić 1918: 249)

A Hongria hi havia nombrosos edificis amb els sostres de palla, cases, graners,
cellers, estables, etc. (Balassa, Ortutai 1984).

A Moldàvia es coneixen algunes cabanes de pastors de parla csángo

(hongarès) amb sòcol de fang, parets formades amb troncs horitzontals i
teulada de palla. Dins hi havia dues habitacions, una de les quals contenia una
llar de foc, un forn, un llit i alguns bancs (fig. 2.10) (Lükő 1942: 269-270).

També a la regió de Moldàvia s'han mantingut fins als nostres dies algunes
cabanes fetes de fusta i fang que han estat estudiades amb metodologia
etnoarqueològica per Petr Netolický i Pavel Vařeka (Netolický, Vařeka 2013).

39
Cases amb pati / Houses with a courtyard
Les cases amb pati són unes vivendes formades normalment per diversos
edificis (casa, graner, estable, etc.) envoltats per un pati amb una tanca. En
podem trobar exemples a la casa hongaresa (fig. 2.11) (Lükő 1942: 250).

Les cases amb pati solen ser cases aïllades que funcionen com a granges
agrícoles, però també podem trobar cases amb pati que formen part d'un poblat
i s'adossen a una altra casa amb pati (la vivenda o altres edificis o la tanca).
Alguns exemples serien les cases adossades de Turquia, del nord-est de Síria
o de l'Iran (fig. 2.13) que estudiarem seguidament.

Cases adossades / Terraced houses

Hem dit més amunt que el poblament concentrat respon a la necessitat de
posar tota la població dins de muralles. Hom troba nombrosos exemples de
poblats fortificats amb una forta densitat de població en poblats i ciutats des del
neolític fins a l'època medieval, però que hagin arribat als nostres dies només
en resten exemples a Turquia, al Pròxim Orient o al nord d'Àfrica.

En algunes ciutats de la Kabília a Algèria es conserven cases tradicionals de

planta rectangular fetes de pedra i fang. Les cases es troben adossades amb
parets mitgeres (fig. 2.12) o bé són cases del tipus de pati que també es troben
adossades (Brown, Bellal 2001; Bellal, Brown 2007).

L'arqueòleg Eckhart Peters va estudiar algunes cases tradicionals de l'est de

Turquia com a complement de les excavacions del poblat calcolític de
Norşuntepe (Peters 1972, 1979).

Al nord-est de Síria, els agricultors solen viure en cases al voltant d'un pati amb
murs de fang. Aquestes cases poden ser aïllades o agrupar-se en poblats
(Pfälzner 2001).

Al nord-est de l'Iran, Lee Horne va estudiar l'arquitectura de la població de

Baghestan, amb cases de fang (Horne 1994, citat per Ozbal 2012).

També a l'Iran, l'arqueòloga Patty Jo Watson va fer la seva tesi sobre el poblat
de Hasanabad, situat entre el Kurdistan i el Luristan, i dóna dades interessants
sobre les cases de fang que construeixen aquestes poblacions (fig. 2.13)
(Watson 1979).

40
Fons de cabanes / Pit houses
Els fons de cabana són estructures enfonsades que corresponen a un
habitatge o a alguna part d’ell. Poden ser una vivenda sencera, tipus lodge, o
algun magatzem o àrea de treball. A Europa les cabanes enfonsades ens han
arribat com a refugis temporals de pagesos, pastors i pescadors en zones
allunyades de la casa pròpia. Alguns exemples serien les cabanes de
pescadors de Nádudvar a la zona de Debrecen, els refugis de pastors de
Nagysárret i de Nagyberek o les barraques de vinya de Sztána, tots ells a
Hongria, d’acord amb el recull que en fa Tibor Sabján (Sabján 1999, 2002).

Haio Zimmermann ha estudiat alguns fons de cabana que s'han conservat a

Europa a partir d'informes etnogràfics i de representacions en pintures i
gravats. Assenyala que als segles XIX i XX els fons de cabana es documenten
a Irlanda, Suècia i Hongria i s'utilitzaven per a emmagatzematge, com a
estables o com a vivendes temporals (Zimmermann 1992).

L'etnògraf László Dám va estudiar algunes construccions tradicionals per tancar

el bestiar a Hongria. A la zona de Debrecen assenyala uns estables
semisubterranis amb una rampa d'accés i coberta de terra i palla (Dám 1995).

Els brothels són cabanes rectangulars parcialment excavades al terra, amb les
parets entreteixides i recobertes de fang. La teulada és de fusta recoberta amb
herbes, falgueres o pans de gespa (Ćaldović, Kuzović 2014).

Els arqueòlegs Petr Netolický i Pavel Vařeka han estudiat algunes cabanes
subactuals excavades al terra a la regió de Moldàvia que han estat estudiades
amb metodologia etnoarqueològica (fig. 2.14) (Netolický Vařeka 2013).

Palafits / Pile dwellings

Els palafits són cases construïdes sobre pals, normalment en zones lacustres,
que eviten la inundació de la casa en cas de pujada del nivell del llac pel fet de
trobar-se elevades sobre el terra.

A Europa ens han pervingut pocs exemplars de palafits en temps recents. A

principis del segle XX Eugeniusz Frankowski assenyalava palafits de pescadors
al Bòsfor, Turquia, i al llac de Garda, al nord d'Itàlia. A Bòsnia hi havia alguns
palafits a Brod (Frankowski 1918: 65). Fins fa uns anys també existien palafits
fets pels pescadors a Cova de Lavos, Beira Litoral (fig. 2.15) i en poblacions
properes, segons Frankowski (1918: 66-69).

Els treballs de Pierre Petrequin sobre els palafits del llac de Nokoué a Benin
són un bon exemple d'estudi etnoarqueològic que ha servit per interpretar els
palafits prehistòrics europeus (Petrequin, Petrequin 1984).

41
Cases amb estable / Byrehouses
En diversos llocs d'Europa s'ha conservat un tipus de casa que combina en un
sol edifici la vivenda d'una família i l'estable per als animals. Aquest tipus de
cases amb estable es solen conèixer amb el nom de byrehouse i la trobem des
de la prehistòria fins als nostres dies. Haio Zimmermann ha estudiat les
byrehouses en diversos treballs (Zimmermann 1999a, 1999b, 2015a, 2015b).

Començant per l'occident d'Europa trobem cases amb estable a les muntanyes
de Los Ancares, entre Galícia i Castella, on coneixem unes cases de pedra de
planta oval amb teulada de palla de sègol (Secale cereale) anomenades
pallozas. Aproximadament la meitat de la casa es dedica a estable i l'altra
meitat a vivenda (fig. 2.5) (Gimson 1983).

Al Llemosí s'han conservat alguns graners-estable com el de Saint-Éloy-les

Tuileries, de planta oval, parets de pedra i teulada de palla (Menéndez 2008:
396-397).

Haio Zimmermann (2015) reporta algunes granges dels Països Baixos dels
segles XVII-XIX on convivien persones i animals, documentades a través de les
pintures de l'època.

Magatzems i graners / Storehouses and barns

El graner és una habitació o un edifici destinat a emmagatzemar tot tipus de
grans de cereals i lleguminoses. El graner s’utilitzava preferentment per a
emmagatzemar grans volums de cereals i lleguminoses a curt i mitjà termini. A
les zones més fresques de la Mediterrània i a les regions de l’Europa
temperada, on el corc del blat i altres plagues no portaven tants problemes per
a la conservació, es podia fer servir per a l’emmagatzematge a llarg termini,
això sí, a costa d’una notable inversió de treball, ja que calia remenar
periòdicament el gra amb una pala o amb un garbell per destorbar el corc del
blat.
El graner podia prendre moltes formes, ja que es pot tractar d’un edifici
independent o d’una habitació alta de la casa. Pot ser una dependència
específica per als grans o un magatzem on s’agrupen tota mena de productes
alimentaris o fins i tot eines i estris diversos. El gra pot ocupar tot l’edifici o pot
ser una habitació on el gra es diposita en piles o en calassos. Quan és un
edifici independent, pot aïllar-se del terra utilitzant una estructura sobre pals,
sobre pedres o sobre parets.

A Europa hom coneix alguns graners sobre pals a la península Ibèrica i en

diversos punts del continent (Miret 2016: 31-36). Destaquen els espigueiros
42
portuguesos (Dias, Oliveira, Galhano 1961), els hórreos d'Astúries i del País
Basc (Frankowski 1918, Gómez-Tabanera 1973) i els graners d'Hongria (Füzes
1981, 1984). A Eslovàquia trobem alguns graners amb teulada de palla i parets
de fusta que han estat descrits pels etnògrafs Štefan Apáthy i Viera Urbanková
(Apáthy 1958; Urbanková 1959). A Sèrbia disposem del treball de l'arquitecte
Duško Kuzović (2018).

43
Fig. 2.1: Socho mòbil de pastor de planta el·lipsoïdal, amb coberta de palla de
la regió de l'Alentejo. Es podia desmuntar en diverses peces.
Font: Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 52, fig. 13.

Fig. 2.2: Sibara de Sèrbia, construcció cònica coberta de palla, herba o pa de

gespa.
Font: Kuzović 2016.

Fig. 2.3: Cabana anomenada krivulja, documentada a Sèrbia, formada per una
estructura de troncs corbats i una coberta de palla.
Font Ćaldović, Kuzović 2014: 22.

44
Fig. 2.4: Cabana d'Omeroba, Tràcia, de planta el·lipsoïdal, amb estructura de
troncs corbats i protecció d'una tanca entrelligada. Al centre hi té una llar de
foc.
Font: Eres 2009: 54, fig. 15.

45
Fig. 2.5: Palloza a Xantes, Galícia, on va viure una família i les seves vaques
fins l'any 1960. D'aleshores ençà s'utilitza només com a magatzem i per als
animals (zona III).
Font: Gimson 1983: 28.

Fig. 2.6: Cibana de felga de Vila Cova de Tavares, a la Beira Alta. El pis de dalt
es feia servir per emmagatzemar palla.
Font: Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 139, fig. 35.

46
Fig. 2.7: Distribució de les cases tradicionals de fang a Europa.
Casa de fusta amb terra / Half timber with earth
Tova / Adobe
Tàpia / Rammed earth
Terra pastada / Cob
Font: http://culture-terra-incognita.org/images/pdf/map.pdf

47
Fig. 2.8: Cabana d'Alcácer do Sal, a la regió de l'estuari del Sado, a l'Alentejo
litoral.
Font: Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 228, fig. 60.

Fig. 2.9: Curveiro de Vale Chaim, a l'Alentejo, amb teulada de ginesta, utilitzada
per allotjar-hi algunes cabres.
Font: Oliveira, Galhano, Pereira 1988: 114, fig. 19.

48
Fig. 2.10: Casa de fusta amb teulada de palla dels pastors de parla csángo
(hongarès) a Moldàvia (Romania). "Ágy" vol dir "llit", "kemence", forn, "pad",
pedrís. Aquesta casa forma part d'una casa amb pati (veg. fig. 2.11).
Font: Lükő 1942: 269, figs. 171 i 172.

Fig. 2.11: Casa amb pati de la minoria hongaresa (csángo) de la regió de

Moldàvia, a Romania, amb diversos edificis d'ús agrícola dins un tancat.
Font: Lükő 1942: 250.

49
Fig. 2.12: Petita casa adossada de la Kabília, amb planta baixa i loft situat a la
planta superior. A la dreta diagrama justificat d'accés de la casa.
Font: Brown, Bellal 2001: 41.11, fig. 3.

Fig. 2.13: Poblat amb cases adossades i patis de Hasanabad, a l'Iran.

Font: Watson 1979: 35, fig. 2.1.

50
Fig. 2.14: Fons de cabana a Hamcearca, a la Dobrudja, Romania, utilitzada fins
fa pocs anys.
Font: Netolický, Vařeka 2013: 37, figs. 12 i 13.

Fig. 2.15: Casa de pescadors sobre pals (palafit) a Cova de Lavos, Beira
Litoral, Portugal, existent fins a principis del segle XX. La casa conté alguns
mobles: a) arques, c) llits, e) prestatges, f) foc.
Font: Frankowski 1918: 68, fig. 31.

51
52
Capítol 3

LES CASES "VIVES" EN ARQUEOLOGIA /

'ALIVE' HOUSES IN ARCHAEOLOGY
En sentit estricte no existeixen cases vives en arqueologia, ja que nosaltres
excavem cases que es van abandonar fa anys, segles o mil·lennis. Però hi ha
certs tipus de cases tractades per l'arqueologia que s'associen a la idea de
"casa viva", com són les cases abandonades sobtadament (normalment a
causa d'un incendi), la construcció experimental d'edificis que fem els
arqueòlegs o les excavacions etnoarqueològiques. Hi afegeixo encara els
models de cases de terracota que recuperem a les excavacions, que ens
donen una imatge més o menys fidel de com era una casa prehistòrica.

Les cases abandonades sobtadament / Houses abandoned

suddenly
Entre totes les excavacions de cases i poblats que podem trobar a la
bibliografia arqueològica destaquen les cases "vives" que foren abandonades
ràpidament com a conseqüència d'una força major. Normalment
l'abandonament sobtat es produeix per un incendi, malgrat que coneixem uns
pocs casos de poblats que es van abandonar cuita-corrents per l'erupció d'un
volcà proper o per la pujada del nivell d'un llac. A la taula 3.1 podeu veure una
llista bastant llarga de cases o poblats vius, abandonats sobtadament.

53
jaciments període causa abandó bibliografia
Corona de Corporales, Castella edat del ferro incendi Sánchez, Fernández 1985, 1986
i Lleó
Vincamet, Aragó bronze final incendi Moya et al. 2005
La Hoya Quemada, Aragó edat del bronze incendi Burillo, Picazo 1986, 1997
Los Castellares, Aragó edat del ferro incendi Burillo, de Sus 1986
Barranc de Gàfols, Catalunya edat del ferro incendi Belarte 1997: 38
Cabezo Redondo, País bronze final incendi Hernández et al. 2012, 2014
Valencià
Loma del Betxí, País Valencià edat del bronze incendi De Pedro 1990, 1998, 2006
Casa Z del Rincón de edat del bronze riuada Ayala 2003: 182
Almendricos, Múrcia
Habitació 5 de son Fornés, illa edat del bronze incendi Dueñas et al. 1986; Gasull, Lull,
de Mallorca Sanahuja 1984
Martigues, Provença edat del ferro incendi Chausserie-Laprée, Nin 1990
Lattes, Llenguadoc edat del ferro incendi Roux 1999
Les Vautes, Llenguadoc neolític final incendi Guilaine, Escallon 2003
Casa A371 de Nørre Tranders, edat del ferro incendi Harvig, Kveiborg, Lynnerup 2013
Jutlàndia
Grontoft, Jutlàndia edat del ferro incendi Webley 2007a
Nørre Fjand, Jutlàndia edat del ferro incendi Webley 2007a
Gørding, Jutlàndia edat del ferro incendi Webley 2007a
Wenns, Tirol edat del ferro incendi Staudt 2011
Monte Sacchetti, Tirol del Sud edat del ferro incendi Migliavacca 1993
Lugo di Romagna, Romagna neolític incendi Degasperi, Ferrari, Steffè 1996
Fidene, Roma, Laci edat del ferro incendi Lindenhout 2016
Nola, Campània edat del bronze erupció volcà Albore Livadie 2005, 2011;
Albore Lidadie et al. 2005, 2011,
2018; Rossenberg 2005;
Castaldo 2012
Afragola, Campània edat del bronze erupció volcà Di Vito et al. 2009; Laforgia et al.
2009, 2015; Matarazzo, Berna,
Goldberg 2010, 2017; Nava et
al. 2007
Cabana 1 de Mokarta, illa de edat del bronze incendi Tusa, Nicoletti 2000
Sicília
Cabanes B4, B5 i B7 de Mursia, edat del bronze incendi Ardesia et al. 2006
illa de Pantelleria
Vráble-Fidvár, Eslovàquia edat del bronze incendi Bátora, Tóth 2015; Bátora, Tóth,
Rassmann 2015
Casa 2 d'Aszód-Papi földek, neolític final incendi Kalicz, Kovács 2012
Hongria
Berettyóújfalu-Herpály, Hongria edat del bronze incendi Kalicz, Raczky 1987; Kalicz et al.
2011
Alsónyék–Bátaszék, Hongria neolític final incendi Osztás, Zalai-Gaál, Bánffy 2012
Casa 2 de Polgár- neolític final incendi Raczky, Anders 2009, 2016
Bosnyákdomb, Hongria
54
Túrkeve-Terehalom, Hongria edat del bronze incendi Csányi, Tárkoni 2013
Opovo, Sèrbia neolític incendi Tringham, Brukner, Voytek 1985;
Tringham 1991; Stevanović 1997
Divostin, Sèrbia neolític incendi Tripkovic 2009
Banjica, Sèrbia neolític incendi Tripkovic 2007
Vinča, Sèrbia neolític incendi Nikolić, Vuković 2008
Vinča–Belo Brdo, Sèrbia neolític incendi Filipović, Marić 2013; Tasić et al.
2016
Crkvine-Stubline, Sèrbia neolític incendi Crnobrnja, Simić, Janković 2009;
Crnobrnja 2009, 2012, 2014;
Spasić, Živanović, Stojić 2014;
Spasić, Živanović 2015;
Spasić 2013
Crkvine-Lajkovac, Sèrbia neolític incendi Marić 2011
Selevac, Sèrbia neolític incendi Tringham, Krstić 1990: 584
Gomolava-Hrtkovci, Sèrbia neolític incendi Jovanović 2011
Okolište, Bòsnia neolític final incendi Hofmann et al. 2009
Sitagroi, Macedònia neolític incendi Renfrew 1970
Avgi, Kastoria, Macedònia neolític incendi Stratouli et al. 2011
Sosandra, Macedònia neolític incendi Georgiadou 2013a, 2013b
Archontiko, Macedònia bronze antic incendi Papadopoulou, Maniatis 2013;
Papanthimou et al. 2013
Promachon-Topolniča, neolític incendi Koukouli et al. 1996, 2007, 2014
Macedònia
Edifici 4 de Dikili Tash, neolític incendi Darcque et al. 2007
Macedònia
Gradište-Iđos, Banat neolític incendi Marić et al 2016; Mirković-Marić,
Marić 2017
Parţa, Banat neolític incendi Draşovean 2007; Draşovean,
Schier 2010
Uivar, casa H2b-11, Banat neolític incendi Draşovean 2007; Draşovean,
Schier 2010
Tărtăria, Transilvània neolític incendi Luca 2016
Şeuşa-Gorgan, Transilvània edat del bronze incendi Ciută 2010; Ciută, Gligor 2003
Mălăieştii de Jos, Muntènia calcolític incendi Frinculeasa et al. 2014
Căscioarele-Ostrovel, Muntènia calcolític incendi Dragoman 2016
Iepureşti, Muntènia calcolític incendi Kogalniceanu et al. 2014
Pietrele, Muntènia calcolític incendi Hansen 2015; Hansen et al.
2011; Benecke et al. 2013;
Reingruber 2012
Bordusani, Muntènia neolitic incendi Chapman 1999: 120
Sultana-Malu Roşu, Muntènia calcolític incendi Andreescu et al 2011
Bucşani-tell La Pod, Muntènia neolític incendi Bem 2001
Illa de La Ostrov, Dobrudja calcolític pujada de Voinea 2005
nivell del llac
Avren-Bobata, Bulgària calcolític incendi Leshtakov, Ivanova 2016
Slatina, Bulgària neolític antic incendi Bailey 2000: 53-54
55
Slatina-Zelenikovo, República neolític incendi Causidis 2017
de Macedònia
Cerje-Govrlevo, República de neolític incendi Fidanoski 2015; Causidis 2017
Macedònia
Tumba-Madzari, República de neolític incendi Causidis 2017
Macedònia
Tell Karanovo, Tràcia neolític final incendi Nikolov 2004
Tell Kapitan Dimitrievo, Tràcia neolític final incendi Nikolov 2004
Aşağı Pınar, Tràcia neolític incendi Eres 2009; Eres, Özdoğan,
Demirtaş 2010; Schwarzberg,
Özdoğan 2013; Özdoğan,
Schwarzberg, Özdoğan 2008;
Özdoğan et al. 2009; Özdoğan
et al. 2017
Ilipinar, Tràcia neolític incendi Gérard 1997; Roodenberg 2008
Edificis 52, 63 i 77 de neolític incendi Hodder, Farid et al. 2006, 2007,
Çatalhöyük, Anatòlia 2008, 2009, 2010, 2011
Habitació 16 de Keçiçayiri, edat del bronze incendi Fidan 2016: 93-94
Anatòlia
Arslantepe, Anatòlia edat del bronze incendi Sadori, Susanna, Persiani 2006
Maidanetske, Ucraïna neolític incendi Müller et al. 2018
Kernavé, Lituània edat del ferro incendi Vengalis 2016

Taula 3.1: Cases o poblats abandonats sobtadament, sigui per un incendi, una
erupció volcànica o una pujada de nivell d'un llac, també anomenades "cases
vives".

Tal com he dit més amunt, la immensa majoria de jaciments han estat
preservats a causa d'un incendi, malgrat que hi ha els casos de Nola i Afragola,
que foren engolits per l'erupció volcànica de l'antic Vesuvi els anys 1880-1680
cal BC. Altres motius que van obligar a l'abandó sobtat d'un poblat són una
riuada al Rincón de Almendricos i una pujada del nivell del llac a l'illa de La
Ostrov.

Aquestes cases i poblats ens posen sobre la pista d'una tragèdia que va passar
fa molts anys i que va comportar una pèrdua de béns per a la població
prehistòrica. En certs casos fins i tot va suposar la mort d'algunes persones,
com en l'incendi d'un estable a Nørre Tranders, Jutlàndia, on van morir sis
persones i una quinzena d'animals (Harvig, Kveiborg, Lynnerup 2013).

Per als arqueòlegs, però, aquests jaciments són una mina on podem trobar
cada objecte al seu lloc, tal com estava minuts abans de l'incendi o de l'erupció
volcànica que destrueix la casa. Per això tots aquests jaciments excepcionals
han de ser excavats amb una metodologia molt acurada, especialment en
relació a la localització de tots els vestigis. No n'hi ha prou amb atribuir cada
56
objecte a la seva unitat estratigràfica, com en les excavacions estàndard amb
mètode Harris, cal una excavació amb coordenades cartesianes, triangulació o
plantes a escala 1:10 o 1:20 per recollir la localització precisa de tots els
vestigis (figs. 3.1-3.3).

A més, en el cas d'incendis, es produeix la carbonització de molts elements

orgànics i l'enduriment d'estructures fetes d'argila, que facilita que ens arribin
en bon estat de conservació. Així, per exemple, en una habitació cremada del
Cabezo Redondo al País Valencià es va detectar una estora carbonitzada
gràcies a una excavació acurada (Hernández et al. 2012: 8).

Per acabar el tema, m'agradaria assenyalar que hi ha bastants autors que

consideren que al neolític de l'Europa de l'Est moltes cases van ser cremades
al final del seu cicle de vida per raons rituals (Chapman 1999, Stevanović 2007,
Gheorghiu 2010).

La construcció experimental d'edificis / The experimental

construction of buildings
Ja fa anys que els arqueòlegs van començar a construir ells mateixos rèpliques
de cases que van trobar en excavacions. Les reconstruccions es van fer amb
finalitat didàctica, per ensenyar com era una casa prehistòrica, o per veure
quines tècniques hi havia involucrades en la construcció.

A Europa tenim una xarxa de museus a l'aire lliure anomenada EXARC

(European Exchange on Archaeological Research and Communication) en la
qual hi ha nombroses cases i edificis reconstruïts a partir dels vestigis
arqueològics, des de la prehistòria fins als temps medievals (EXARC 2002).

D'altra banda, nombrosos equips d'investigació han recreat cases d'època

prehistòrica i les han sotmeses a experimentació. En són exemples el
Laboratori d'Arqueologia Experimental del Vendrell per a l'època protohistòrica
(Morer et al. 1999, 2001), les cases de l'edat del ferro de la Butser Ancient
Farm (Reynolds 1988, 1990), els palafits prehistòrics de Greifensee i Arbon, a
Suïssa (Bauer Leuzingen 2004), el museu del jaciment neolític d'Așaği Pinar a
Tràcia (fig. 3.4) (Karul Eres Botarav 1998; Eres 2009, 2013).3

En les reconstruccions experimentals d'edificis caldrà tenir en compte no tan

sols els detalls tècnics de les cases i cabanes que ens han pervingut fins als
nostres dies sinó també les restes de fusta i de fang que trobem a les

3
Podem parlar també d'algunes reconstruccions de cases fetes a Finlàndia (Muurimaki 2007), a Romania
(Gheorghiu 2010) o la reconstrucció d'una cabana a Tornambé, Sicília (Speciale, Caruso 2015, 2016).
També és possible d'estudiar les temperatures que s'assoleixen dins d'una casa llarga (Beck et al. 2007).

57
excavacions. Hi podem trobar encaixos a la fusta (en jaciments en què s'han
conservat elements de fusta), empremtes de lligades en fragments de fang
(vegeu capítol 6, Elements de fusta i lligams), etc.

Pel que fa a les teulades normalment ens hem de basar en estudis

d'arquitectura i d'etnogràfia que ens indiquen com es podien realitzar. Entre els
d'arquitectura destaquen els treballs de Nicolas Hall (1988) i de Carmen-Oliva
Menéndez (2008). Entre els etnogràfics resulta molt útil el llibre d'Ernesto Veiga
de Oliveira, Fernando Galhano i Benjamim Pereira (1988).

L'arqueòleg Peter J. Reynolds assenyala que les teulades de palla han de tenir
un angle entorn als 45-50 º amb respecte a l'horitzontal quan es vol reconstruir
una casa prehistòrica que sigui impermeable (Reynolds 1994: 4). Mara
Migliavacca, basant-se en edificis d'arquitectura vernacular dels Alps, diu que
l'angle d'una teulada de palla ha de ser de 50-60 º (Migliavacca 1993: 27), però
hem de tenir en compte que en les cases tradicionals d'Europa els pendents
varien de 35 a 70 º i per tant el ventall és més ampli (vegeu taula 2.1).

A més de les teulades de palla a dues vessants cal tenir en compte altres
fórmules com les teulades cilíndriques de palla (Shatilo 2012), les teulades
cobertes de "shingles" (posts de fusta) (Črešnar 2007) o les teulades en
terrassa.

Les excavacions etnoarqueològiques / Ethnoarchaeological

excavations
L'etnoarqueologia és un camp d'estudi que té com a objectiu proporcionar la
informació necessària per obtenir inferències conductuals fiables a partir de
dades arqueològiques (Kelly, Poyer, Tucker 2005: 403).

Les excavacions etnoarqueològiques són excavacions arqueològiques fetes

sobre jaciments recents en els quals es disposa d'informació històrica o
etnogràfica. Estrictament es tracta d'excavacions de cases abandonades però
les posem dins les cases vives perquè les associem a l'etnografia. Un bon
exemple seria l'excavació de cases a les illes de la Societat (Kahn, Kirch 2004).
Altres exemples serien l'organització dels poblats pastorals dels massai a Kènia
(fig. 3.5) (Shahak Gross, Marshall, Weiner 2003; Shahak Gross et al. 2004) o
dels pastors khoekhoe de Sud-àfrica (Bon et al. 2012).

Sovint s'utilitza el mot "etnoarqueologia" per definir enquestes d'etnografia fetes

per arqueòlegs, com per exemple l'estudi de les cases mamprusi de Ghana
(Calvo et al. 2014), els treballs sobre els palafits del llac de Nokoué a Benin fets
pels Petrequin (Petrequin, Petrequin 1984), l'estudi d'estructures sobre pals
dels nòmades de Mongòlia (Issenmann 2008), les cases de Madagascar (Kelly,
58
Poyer, Tucker 2005), etc. En aquests casos els arqueòlegs, bé que no
excaven, documenten i fotografien tots aquells detalls de la cultura material que
els semblen interessants.

Els models de cases / Models of houses

Una altra font que podem utilitzar per conèixer com eren les cases
prehistòriques són els models de cases fets amb terracota que podem trobar en
contextos funeraris o a l'interior de les cases. A bona part d'Europa ens han
pervingut models de terracota que recreen cases o escenes quotidianes
vinculades a les cases, que tenen un elevat interès per documentar elements
de difícil conservació en arqueologia, com per exemple les teulades de palla,
les decoracions de les parets o les activitats domèstiques (fig. 3.6) (Palaguta,
Starkova 2017; Bailey 1990, 2000; Souvatzi 2008; Mazarakis 2001; Shatilo
2012; Damgaard, Horsnaes 2002; Buchsenschutz 2005; Micu, Mihail, Maille
2006; Sabatini 2007, 2013; Naumov, Čausidis 2011).

Els models de cases ens permeten, a més, conèixer alguns detalls de la vida
prehistòrica que són difícils de documentar en arqueologia. Per exemple, un
model de terra cuita de Platia Magoula Zarcou, a Tessàlia, ens mostra l'interior
d'una casa neolítica amb un forn, un envà i diverses figuretes estirades,
aparentment dormint. Hi ha vuit figures, possiblement quatre adults i quatre
infants (deduït per la mida). Seguint amb la interpretació, els quatre adults
podrien ser dos avis i dos pares. Si fos així, seria un petit indici de famílies
extenses dormint dins d'una mateixa casa (Borić 2008: 131-132).

59
Fig. 3.1: Casa 1 de Mălăieştii de Jos, a Muntènia, destruïda per un incendi, amb
les ceràmiques que es van recuperar. "Cuptor", forn; "vatră", llar; "gropi de par",
forat de pal.
Font: Frînculeasa et al. 2014: 31, fig. 5.

60
Fig. 3.2: Cases 14, 13 i 8 de la fase VI d'Ilipinar, a Anatòlia, destruïdes per un
incendi. Els cercles corresponen a ceràmiques.
Font: Gérard 1997: 11, fig. 11.

61
Fig. 3.3: Cases cremades de Banjica, a Sèrbia, del neolític.
Font: Todorović, Cermanović 1961, reproduït per Tripković 2007: 72, fig. 18

Fig. 3.4: Construcció experimental d'una cabana absidal a Așaği Pinar, a

Tràcia, a partir de cabanes actuals de la mateixa zona.
Font: Karul, Eres, Boratav 1998: 20.

62
Fig. 3.5: Poblat dels pastors massai de Kenia, amb els seus tancats per als
animals, i les set cabanes on viuen quatre famílies.
Font: Shahack Gross, Marshall, Weiner 2003: 441, fig. 2.

Fig. 3.6: Model de casa de terracota trobat a Popudnya, Ucraïna, del neolític
final. Hom distingeix diversos elements: un forn, una llar de foc, tres tenalles,
una dona molent gra i un senyor mirant.
Font: Bosch-Gimpera 1975: 333.

63
64
SEGONA PART

LES CASES ABANDONADES

PART 2: ABANDONED HOUSES

65
66
Capítol 4

CASES DE PEDRA / STONE HOUSES

Amb el capítol 4 entrem a la segona part d'aquesta monografia. A diferència
dels tres primers capítols ara ja no parlem de cases "vives" sinó de cases
abandonades pels seus habitants. Les cases que trobem es troben buides, ja
que els antics pobladors es van emportar els seus artefactes al lloc nou on
anaven a viure i només resten eines inservibles o estris de difícil transport, com
els molins. També trobarem algunes escombraries en fosses inutilitzades o les
darreres cendres d'una llar de foc. En resum, no trobarem els objectes
quotidians al seu lloc habitual, si en tenien.

Tal com s'ha dit més amunt, diferenciarem les cases abandonades en funció de
la matèria amb què estan construïdes les seves parets. Parlarem de cases de
pedra (capítol 4), de fang (capítol 5) i de fusta (capítol 6). Després parlarem
d'altres tipus de cases (capítol 7), com les de poblats amb parets adossades,
palafits, cabanes amb parets indiferenciades, fons de cabanes, etc.

Malgrat que moltes cases de fang tenen una base de pedra que els fa de
suport o que evita que pugi la humitat del terra, en aquest capítol tractarem
només de les cases amb tota la paret formada per pedres, ja que considerem
que quan la pedra es combina amb el fang o la fusta només té caràcter de
base.

67
Cases amb les parets exclusivament de pedra / Houses with
exclusively stone walls
Aquestes cases es troben a les regions on la pedra és abundant. Una simple
repassada a la taula 4.1, on he posat un bon nombre de jaciments prehistòrics
amb cases de pedra, revela que tenim una distribució localitzada a les regions
mediterrànies i a les illes britàniques (fig. 11.2, dalt).

Jaciment planta període bibliografia

Skara Brae, illes Orkney, Escòcia circular neolític Simpson et al. 2006
adossada
Lintshie Gutter, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Lairg, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Bracken Rigg, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Navidale, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Stannon Down, Anglaterra circular edat del bronze Jones 2004, 2006; Seager 2011
Leskernick Hill, Anglaterra circular edat del bronze Seager 2011
Conderton, Anglaterra circular edat del ferro Reynolds 1988: 31-35
Cividade do Terroso, Nord de circular edat del ferro Ayán 2008
Portugal
Cividade de Âncora, Nord de circular edat del ferro Silva 1995
Portugal
Citânia de Sanfins, Nord de circular i edat del ferro Silva 1995
Portugal rectangular
Castelo dos Mouros, Beira Alta circular edat del ferro Pedro 1996
Castro da Cárcoda, Beira Alta circular i bronze final Pedro 1996
rectangular
Outeiro Redondo, regió de Lisboa circular i calcolític Cardoso, Martins 2017; Cardoso
rectangular 2017
Valada do Mato, Alentejo circular neolític antic Diniz 2007, 2008
Castro de Punta do Muiño de circular edat del ferro Ayán 2008
Vento, Galícia
Castro de l'illa de Toralla, Galícia circular edat del ferro Ayán 2008
A Cidá de Borneiro, Galícia circular edat del ferro Ayán 2008
Punta de Muros, Galícia rectangular edat del ferro Prieto, Díaz 2016
Castro de San Chuís, Astúries circular edat del ferro Ayán 2008; Jordá, Marín, Molina
2015
Castro de San Juan de Paluezas, circular edat del ferro Ayán 2008
Castella i Lleó
Corona de Corporales, Castella i rectangular edat del ferro Sánchez, Fernández 1985,
Lleó 1986; Ayán, Pope, Alberro 2005-
2006
Cerro del Ecce Homo, regió de circular bronze final Maldonado, Vela 1996
Madrid
San Blas, Extremadura circular calcolític Hurtado 2004
Tozal Macarullo, Aragó rectangular bronze final Picazo 2005
Masada de Ratón, Aragó rectangular bronze final Picazo 2005; Rodanés, Montón
1990
Cabezo Morrudo, Aragó rectangular edat del ferro Picazo 2005
adossada

68
Ca n'Isac, Catalunya el·lipsoidal neolític Tarrús et al. 2016
adossada
Barranc d'en Fabra, Catalunya el·lipsoidal neolític Bosch, Villalbí, Forcadell 1994-5
Genó, Catalunya rectangular bronze final Belarte 1993: 117
adossada
La Ferradura, Catalunya rectangular edat del ferro Belarte 1993: 117
adossada
Sant Jaume-Mas d'en Serrà, rectangular edat del ferro Garcia 2005
Catalunya adossada
Els Vilars d'Arbeca, Catalunya rectangular edat del ferro Alonso et al. 2018
adossada
Cabezo Redondo, País Valencià rectangular bronze final Hernández et al. 2012, 2014
adossada
Ses Païsses, Mallorca rectangular edat del bronze Aramburu, Hernández 2005
adossada / edat del ferro
Closos de can Gaià, Mallorca navetiforme edat del bronze Fornés et al. 2009
Biniparratx Petit, Menorca circular edat del ferro Celma, Hernández, Antolín 2017
Rincon de Almendricos, Múrcia rectangular edat del bronze Ayala 2003: 182
adossada
Los Cipreses, Lorca, Múrcia el·lipsoidal edat del bronze Martínez, Ponce, Ayala 1999
Peñalosa, Andalusia rectangular edat del bronze Contreras, Cámara 2001
Contreras 2009-2010
Cambous, Llenguadoc el·lipsoïdal calcolític Burens-Carozza, Carozza, de
adossada Chazelles, 2005; Gutherz 1986:
370-371
Les Vautes, Llenguadoc el·lipsoïdal neolític final Guilaine, Escallon 2003; Burens-
Carozza, Carozza, Chazelles,
2005
Gailhan, Llenguadoc rectangular i edat del ferro Dedet 1999
el·lipsoidal
Roque de Viou-Saint Dionisy, rectangular bronze final Garmy, Py 1976
Llenguadoc
Campu Stefanu, Còrsega el·lipsoïdal edat del bronze Cesari et al. 2011, 2012
Brunku s'Omu, Sardenya circular bronze final Cicilloni et al. 2015, Cicilloni,
Paglietti 2014
Murru Mannu, Sardenya circular edat del bronze Depalmas 2012
adossada
Serra Orrios, Sardenya circular edat del bronze Depalmas 2012
adossada
Serucci, Sardenya circular edat del bronze Depalmas 2012
adossada
Su Nuraxi, Sardenya circular edat del bronze Depalmas 2012; Paglietti 2012
adossada
Filo Braccio, Filicudi, illes Eòlies el·lipsoidal bronze antic Martinelli, Speciale 2017
Viale dei Cipressi, Sicília el·lipsoidal edat del bronze Levi et al. 2003
Thapsos, Sicília circular bronze mitjà McConnell1992: 39
Dimini, Tessàlia rectangular neolític Souvatzi 2007
adossada
Hoca Çeşme, Tràcia rectangular neolític Karul 2008
Katsambas, Creta rectangular neolític Galanidou, Manteli 2008
Vronda, Creta rectangular bronze final Glowaki 2007; Glowaki, Dafedar
adossada 2010; Glowaki, Klein 2011

69
Priniatikos Pyrgos, Creta rectangular edat del bronze Molloy et al. 2014
adossada
Zagora, Andros, illes Cíclades rectangular edat del ferro Mann 2015
adossada
Dhaskalio, illes Cíclades rectangular bronze antic Boyd 2013
Politiko-Troullia, Xipre rectangular edat del bronze Falconer, Fall 2013
adossada

Taula 4.1: Cases prehistòriques amb les parets de pedra.

En fer la taula anterior al buscar memòries d'excavació i monografies de

jaciments m'he trobat en diverses ocasions que els excavadors presenten una
base de pedra conservada fins a certa alçada però no expliciten si les filades
de pedra arribaven fins al voladís de la teulada o només servien de sòcol i
continuava la paret amb fang i altres materials. En general m'he fixat en si els
nivells d'enderroc estan formats solament per pedres o si hi ha capes argiloses
que indicarien parets de fang amb base de pedra. Però sovint aquests nivells
d'enderroc presenten arrasaments que en dificulten la interpretació. En altres
ocasions m'he hagut de basar en els dibuixos i reconstruccions que fan els
excavadors.

Alguns dels jaciments de la taula 4.1 han estat publicats amb reconstruccions
de la forma de la casa en temps de la prehistòria. Dins d'aquests jaciments jo
destacaria les cases de planta absidal del calcolític de Cambous, al Llenguadoc
(fig. 4.1), les cases de planta circular del jaciment del bronze mitjà de Thapsos,
a Sicília (fig. 4.2), dues habitacions de planta rectangular, una mica irregular,
del poblat de Mokarta, també a Sicília (fig. 4.3). A més d'aquestes, disposem de
reconstruccions interessants al castro de l'edat del ferro de San Juan de
Paluezas al nord-oest de la península Ibèrica (fig. 4.4) i a la unitat domèstica
núm. 1 del poblat de l'edat del ferro de Gailhan, al Llenguadoc (fig. 4.5).

En alguns poblats de cases de pedra de l'edat del ferro de la península Ibèrica

es detecten cases de dos pisos, com a la Moleta del Remei (Pallarés, Gracia,
Munilla 1986), la Penya del Moro, el Puig de Benicarló i el Castellar de la
Llacuna (Ballbé et al. 1986: 309). Normalment es tracta de poblats amb cases
adossades en zones amb forts pendents en els quals s'accedeix a la planta
baixa pel carrer de baix i a la planta superior pel carrer de dalt.

Com es degrada una casa de pedra / How a stone house

deteriorates
Els arqueòlegs rarament excavem cases senceres sinó que trobem les ruïnes
més o menys ben conservades d'una casa. Entre altres coses, l'arqueòleg ha
70
d'entendre el procès que ha portat una casa prehistòrica fins als nostres dies.
És important d'entendre com s'han esfondrat els sostres i les parets, que es
sobreposen als sòls d'ocupació com a nivells d'enderroc. Alguns
prehistoriadors prefereixen utilitzar el terme "nivell d'abandonament" per definir
els nivells formats per l'enderroc de teulades i parets. Jo prefereixo el terme
"nivell d'enderroc" (layer of collapsed building) perquè és més concret, l'altre no
se sap ben bé si correspon al sòl d'ocupació o a la caiguda de les parets i
teulades.

Pràcticament no he trobat bibliografia sobre l'enderroc de cases amb les parets

de pedra. En principi, les parets de pedra es comporten de manera semblant a
les parets de fang: es manté la base, la paret es disgrega i les pedres es
dispersen en la zona propera als murs, adoptant una estratigrafia en forma d'U
(veg. "Com es degrada una casa de fang", p. 80). La zona interior de les cases
de pedra queda reomplerta de pedres caigudes de la part alta dels murs.
Aquest és l'indici més clar que permet a l'arqueòleg parlar de murs
exclusivament de pedra.

71
Fig. 4.1: Planta de les cases del poblat calcolític de Cambous, al Llenguadoc.
Font: Burens-Carozza, Carozza, Chazelles 2005: 433, fig 2.

72
Fig. 4.2: Casa circular del poblat de Thapsos, a Sicília, de l'edat del bronze
mitjà.
Font: McConnell 1992: 40, fig. 18

Fig. 4.3: Planta i reconstrucció de l'edifici quadrangular 1 de Mokarta, a Sicília,

bronze final.
Font: Nicoletti, Tusa 2012: 911, fig 4.

73
Fig. 4.4: Reconstrucció d'una unitat domèstica al castro de l'edat del ferro de
San Juan de Paluezas, Castella i Lleó.
Font: Fernández, Sánchez 1998: 132, fig. 3, reproduït per Ayán 2008: 945, fig.
34.

Fig. 4.5: Reconstrucció de la unitat domèstica núm. 1 de Gailhan, Llenguadoc,

de l'edat del ferro (dibuix: F. Souq).
Font: Dedet 1999: 330, fig. 13.

74
Capítol 5

CASES DE FANG / MUD HOUSES

Les cases de fang són les que tenen les parets formades amb fang, tot i que
són molt corrents les que presenten una base de pedra que evita la pujada
d'humitat del terra.

En els darrers anys han aparegut bastants estudis fets per especialistes en
restes de fang. Són els treballs de Cynthia Poole, Patricia Bruno, María Pastor,
Magdalena Gómez, Carme Belarte, Elena García, Anne-Marie de Chazelles,
Julia Wattez, Alessandro Peinetti, Claudia Speciale, Pavel Vařeka, Miroslav
Marić, Zeynep Eres, entre altres, que podeu consultar a la bibliografia del final
d'aquest treball.

Per ells coneixem no solament les restes de parets i de teulades de fang sinó
també diverses estructures domèstiques com sitges elevades, llars de foc,
forns, calassos, pedrissos i suports de molins fets amb fang. Aquests estudis
solen analitzar també alguns elements mobles de fang: recipients de fang cru,
pesos de teler, capfoguers, brasers, tapadores de sitges, etc. Les estructures
domèstiques són un tema que ja vaig tractar en un treball anterior i no repetiré
aquí (Miret 2016: 55-86).

Al capítol 2, p. 35-37, hem comentat les tècniques emprades en la construcció

amb fang en l'arquitectura vernacular. A continuació parlarem de la construcció
amb terra pastada, amb toves i amb una base de pedra. Al capítol següent
parlarem de cases de fusta amb un recobriment de fang.

75
Cases de fang fetes amb terra pastada / Cob mud houses
La terra pastada (bauge en francès, cob en anglès) és una de les tècniques de
construcció amb fang utilitzades a la prehistòria europea. Consisteix en agafar
masses de terra i d'argila amb un punt d'humitat suficient per poder-les pastar i
obtenir unes boles de terra en estat plàstic que es poden disposar una sobre
l'altra. Com que es troben a l'estat plàstic, és possible modelar aquesta argila i
que s'enganxin noves boles al mur en construcció.

Malgrat que la terra pastada és una tècnica ben coneguda dins del món de
l'etnografia (veg. capítol 2) resulta una mica difícil de detectar en arqueologia,
de tal manera que només ha estat identificada en molt pocs jaciments
prehistòrics, alguns dels quals podem veure a la taula 5.1.

Jaciment planta període bibliografia

Upper Forth Crossing, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Aird Quarry, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Caramoro I, País Valencià edat del bronze Sanchez 1999: 178
Mola d'Agres, País Valencià edat del bronze Sanchez 1999: 178
Ereta del Castellar, País Valencià edat del bronze Sanchez 1999: 178
Lattes, Llenguadoc rectangular edat del ferro Chazelles, Roux 2010
La Capoulière, Llenguadoc el·lipsoide neolític Wattez 2009; Gutherz et al. 2013
Laprade, Franc Comtat* rectangular/ bronze final Billaud 1999
absidal
Lillemer, Bretanya* rectangular neolític mitjà Laporte et al. 2018

* L'autor només indica construcció amb terra

Taula 5.1: Relació de jaciments prehistòrics amb cases fetes amb terra pastada
(bauge, cob).

En alguns treballs de micromorfologia hom ha intentat diferenciar entre diversos

tipus de bauges, com en els de Julia Wattez (Wattez 2009; Gutherz et al.
2013).

Cases de fang construïdes amb toves / Mud brick houses

Les cases de fang també es poden construir amb peces de fang modelades o
emmotllades que es deixen assecar al sol i posteriorment s'empilen per formar
un mur. Resulta una tècnica més emprada que la construcció amb terra
pastada, ja que en la nostra recerca de bibliografia n'hem trobat bastants
exemples que hem posat a la taula 5.2.

76
Jaciment planta període bibliografia
La Hoya, País Basc edat del ferro Vela 2003
Alto de la Cruz, Navarra* rectangular edat del ferro Belarte 2011; García 1994
adossada
Cuestos de la Estación, Castella i circular edat del ferro Ayán, Pope, Alberro 2005-2006
Lleó
Soto de Medinilla, Castella i Lleó rectangular i edat del ferro Belarte 2011
circular
La Mota, Castella i Lleó edat del ferro Belarte 2011
Sant Cristòfol de Maçalió, Aragó rectangular edat del ferro Fatás, Catalán 2005; Pastor
2017: 80
Puig de la Nau, País Valencià rectangular edat del ferro Belarte 2011: 21
Cerro del Real, Andalusia oval edat del bronze Pastor 2017: 54
Almizaraque, Andalusia calcolític Vela 2003
Valencina de la Concepción, calcolític Vela 2003
Andalusia
Mas de Vignoles IV, Nîmes, rectangular neolític final Wattez 2003
Llenguadoc
La Capoulière 2, Llenguadoc rectangular neolític Chazelles 2010; Wattez 2003 i
2009
Saint- Pierre-les-Martigues, rectangular edat del ferro Nin 1999; Pastor 2017: 80
Provença
Baia-În Muchie, Bucovina rectangular neolític final Ursu, Terna 2014
Tell Ovcharovo, Bulgària rectangular neolític Bailey 1996
adossada
Nea Makri, Àtica rectangular neolític mitjà Souvatzi 2008
Troia, Anatòlia rectangular bronze antic Ivanova 2013
adossada
Çatalhöyük, Anatòlia** rectangular neolític antic Düring 2001; Düring, Marciniak
adossada 2006; Hodder, Farid 2006, 2007,
2008, 2009, 2010, 2011; Hodder
2012
Aşikli Höyük, Anatòlia rectangular neolític antic Düring, Marciniak 2006
adossada
Canhassan I, Anatòlia rectangular neolític final/ Düring 2006
adossada calcolític
Canhassan III, Anatòlia rectangular neolític antic Düring 2006
adossada
Erbaba, Anatòlia rectangular neolític antic Düring 2006
adossada
Ilipinar, Anatòlia rectangular neolític Gérard 1997
adossada
Aktopraklik Höyük, Anatòlia rectangular calcolític Karul 2013
adossada

* Segons Garcia 1994: 104 algunes cases tenen un sòcol de pedra

** Segons Hodder 2012 alguns dels murs tenen peus drets i bigues embotits

Taula 5.2: Relació de jaciments prehistòrics amb cases fetes amb murs de
toves.

77
Es tracta d'una tècnica emprada sobretot als països del voltant de la
Mediterrània, que sovint va associada a una o dues filades de pedra que li
serveixen de base. Aquest darrer cas l'estudiarem a l'apartat següent.

Alguns jaciments, com Çatalhöyük, a Anatòlia, mostren murs de 30 cm

d'amplada construïts amb toves (fig. 5.1) (Düring 2001: 4). A l'Alto de la Cruz, a
Navarra, els murs es formen amb toves d'uns 40 x 20 x 10 cm i uns
percentatges de 60% de sorra, 20% d'argila, 15% d'aigua i un 5% d'estabilizant,
calç o palla, afegit per evitar les esquerdes durant l'assecat (fig. 5.2) (Garcia
1994).

Cases de fang amb base de pedra / Stone-based mud houses

El aquest apartat considerem les cases construïdes amb toves o amb terra
pastada que s'assenten sobre una base de pedra. En la majoria de jaciments
es parla de murs de fang amb base de pedra però no es distingueix entre uns i
altres perquè no hi ha fet un estudi acurat. Tan sols en un nombre reduït de
jaciments es documenten toves, com a Monte de São Domingos, Alto do
Outeiro, Puig Roig, Barranc de Gàfols, el Calvari, la Colomina, etc. Només
coneixem tres casos, Orpesa la Vella, Alcalar i Caramoro I, en què es parla
d'un mur de terra pastada amb una base de pedra (Gusi, Olària 2014; Bruno
2010: 167; Pastor et al. 2018).

Jaciment planta període bibliografia

Monte de São Domingos, Beira circular edat del bronze Cardoso 1998
Baixa
Alto do Outeiro, Alentejo rectangular calcolític Grilo 2007; Bruno 2010: 147-
156; Bruno et al. 2010
Alcalar, Algarve circular calcolític Bruno 2010: 156-167
Castro Pequeño de Neixón, circular bronze final Ayán, Pope, Alberro 2005-2006
Galicia
Covaza, Navarra el·lipsoidal edat del bronze Sesma, García 2002-2003
Cabezo de la Cruz, Aragó rectangular edat del ferro Picazo 2005; Picazo, Rodanés
adossada 2009
La Codera, Aragó rectangular edat del ferro Montón 2003-2004
adossada
Cabezo de Monleón, Aragó rectangular bronze final/ Ruiz Zapatero 2004
adossada ferro
Loma de los Brunos, Aragó rectangular edat del ferro Ruiz Zapatero 2004; Belarte
adossada 2011
Vincamet, Aragó rectangular edat del ferro Moya et al. 2005; Belarte, Bonet,
adossada Sala 2009
Puig Castellet, Catalunya rectangular edat del ferro Pons, Llorens 1991
adossada
Puig Roig, Catalunya adossada edat del ferro Belarte 1993
Molí d'Espígol, Catalunya rectangular edat del ferro Maluquer et al. 1971
adossada
78
Barranc de Gàfols, Catalunya rectangular edat del ferro Belarte 1993; Belarte, Bonet,
adossada Sala 2009
El Calvari, Catalunya adossada edat del ferro Belarte 1993
La Colomina, Catalunya adossada edat del ferro Belarte 1993
Aldovesta, Catalunya rectangular edat del ferro Belarte 1993
adossada
Turó del Calvari, Catalunya rectangular edat del ferro Belarte 2011
adossada
La Moleta del Remei, Catalunya rectangular edat del ferro Gracia, Munilla 2004
adossada
La Horna, País Valencià rectangular edat del bronze Serna 1995
adossada
Altet de Palau, País Valencià adossada edat del bronze de Pedro, García 2015
Alt de Benimàquia, País Valencià rectangular edat del ferro Belarte, Bonet, Sala 2009
adossada
La Bastida de les Alcusses, País rectangular edat del ferro Ferrer 2010
Valencià adossada
Orpesa la Vella, País Valencià rectangular edat del bronze Gusi, Olària 2014: 71-76
Terlinques, País Valencià rectangular edat del bronze Jover, Martínez, López 2018
adossada
Caramoro I, País Valencià rectangular edat del bronze Pastor et al. 2018
adossada
Rincon de Almendricos, Múrcia adossada edat del bronze Ayala 2003: 182
Plaza de Moros, Castella-La rectangular edat del ferro Urbina, García, Urquijo 2004
Mancha adossada
Acinipo, Andalusia rectangular i bronze final Aguayo et al. 1986; Izquierdo
oval 1998
Cerro de la Virgen, Andalusia circular calcolític Belarte 2011
El Carambolo, Andalusia rectangular edat del ferro Bruno 2009
Lattes, Llenguadoc rectangular edat del ferro Py 1990; Py, López 1990;
adossada i Belarte 2004, 2008; Garmy et al.
el·lipsoidal 2011, 2012, 2014, 2015;
Chazelles 2005; Roux 1999,
2008
Entremont, Savoia rectangular edat del ferro Nin 1999
Ile de Martigues, Provença rectangular edat del ferro Chazelles 2010; Nin 1999;
Chausserie-Laprée, Nin 1990
Monte Maranfusa, Sicília rectangular edat del ferro Spatafora et al. 2008
adossada
Himera, Sicília rectangular edat del ferro Spatafora et al. 2008
Tsangli, Tessàlia rectangular neolític Souvatzi 2008
Sesklo, Tessàlia rectangular neolític Souvatzi 2008
Oropos, Àtica el·lipsoidal edat del ferro Vlachou 2011
Petras, Creta rectangular edat del bronze Mavroudi 2012
Durankulak-Golemiya ostrov, rectangular calcolític Vajsov, Slavchev 2017
Bulgària
Akarçay Tepe, Anatòlia rectangular neolític antic Arimura et al. 2000
Marki, Xipre rectangular edat del bronze Frankel, Webb 2012
adossada

Taula 5.3: Relació de jaciments prehistòrics amb cases fetes amb murs de fang
i una base de pedra.

79
L'observació de la taula 5.3 mostra que les cases amb murs de fang amb una
base de pedra tenen una distribució mediterrània, ja que gairebé tots els
exemples es troben en països al voltant d'aquesta mar. Destaquen alguns
jaciments com la Moleta del Remei o Lattes, tots dos de l'edat del ferro (figs.
5.3 i 5.4).

Com es degrada una casa de fang / How a mud house

deteriorates
Tal com hem fet amb les cases de pedra, dediquem aquest darrer apartat del
capítol a estudiar la degradació de les cases de fang un cop abandonades.

Alguns especialistes han estudiat com es produeix l'enrunament de les parets

de fang en jaciments contemporanis, com pot ser l'enrunament de cases de
toves al nord de Grècia (Friesem et al. 2014a; 2014b), a Israel (Friesem et al.
2011), als Andes de Bolívia (Goodman-Elgar 2008), a Ghana (McIntosh 1974) o
a Botswana (Baloi 2001). Els estudis etnoarqueològics mostren que la base de
les parets queda recoberta pels nivells d'enderroc de les parts altes de la casa.
En arruïnar-se les parets, els tovots queden apilats prop dels murs i deixen una
estratigrafia en forma de lletra U (fig. 5.5). Els nivells d'enderroc són argilosos ja
que procedeixen de la disgregació de la part alta de les parets i recobreixen el
sòl d'ocupació.

Alguns panys de paret poden caure sencers a terra perquè se'ls desfà la base i
poden arribar sencers als nostres dies (per exemple al barranc de Gàfols,
Belarte 1993; St. Pierre-les-Martigues, Pastor 2017: 80). En condicions àrides,
els tovots que cauen sota les restes de la teulada es mantenen amb els cantells
aguts, mentre que els que queden a l'aire lliure s'arrodoneixen i es desfan,
segons Friesem et alii (2014a).

80
Fig. 5.1: Reconstrucció de part de les cases neolítiques de Çatalhöyük, a
Anatòlia.
Font: Mellaart 1975, reproduït per Chapa, Delibes 1984: 270, fig 87.

Fig. 5.2: Planta general del nivell dels segles VI-Vdel poblat de l'edat del ferro
de l'Alto de la Cruz de Cortes de Navarra (dibuixos: J. Maluquer i A. Garcia).
Font: Llanos 1990: 174.

81
Fig. 5.3: Planta i restitució de la casa 1605 del poblat de l'edat del ferro de
Lattes, al Llenguadoc, amb pati.
Font: Py 1996: 213, modificat.

Fig. 5.4: Planta i reconstrucció isomètrica del poblat de l'edat del ferro de la
Moleta del Remei, a Catalunya. Dibuix: R. Álvarez.
Font: Gracia, Munilla 2004: 743, fig. 9.15, modificat, i 744, fig. 9.16.

82
Fig. 5.5: Planta i secció conservada d'una casa de fang arruïnada a
Mathathane, a Botswana, on es va obrir una trinxera per veure la secció.
Font: Baloi 2001: 58 -59, fig. 2 i 3, modificat.

83
84
Capítol 6

CASES DE FUSTA / WOODEN HOUSES

Les cases de fusta són les que tenen les parets formades per troncs i branques
que suporten la teulada. Les parets poden ser exclusivament de fusta o
aquesta estructura pot anar recoberta amb una capa de fang o fins i tot pot tenir
una base de pedra.

Les cases de fusta més esteses per tot Europa són les anomenades
longhouses ("cases llargues"), que han estat objecte d'estudis i s'ha generat
una terminologia dels diferents pals i bigues que crec que val la pena de recollir
aquí (fig. 6.1) (Hasenfrats, Gross 1995; Ralston, Pope 2005; Joseph et al. 2011;
Adametz 2009).

L'arqueòleg Haio Zimmermann (1998) divideix les construccions de fusta en

Pfostenbau i Ständerbau. La primera deriva de Pfosten, "pal plantat" i la segona
de Ständer, "peu dret, pal no plantat". Com que resulta difícil de traduir aquests
termes sense utilitzar una llarga paràfrasi els reprodueixo en llengua
alemanya.4

Pfostenbau. Construcció feta amb pals plantats a terra. És el tipus de

construcció sobre pals més corrent a la prehistòria. L'espai entre pal i pal sol
portar un canyís recobert amb fang (torchis, wattle and daub). N'hi ha
nombrosos exemples, a Parța (fig. 6.4), Uivar (fig. 6.6), Németbánya, etc.
4
Al capítol 2 trobareu altres categories de cases definides per Zimmermann que no repeteixo aquí
perquè són d'època posterior (veg. p. 35-37). Definicions a Volmer, Zimmermann 2012.
85
Wandpfostenbau. Construcció feta amb pals verticals plantats a terra que
formen les parets. És una variant de Pfostenbau. En podem trobar exemples a
Achbühl (fig. 6.2) o a Brzećś Kujawski (fig. 6.5). Sovint els pals es recobreixen
amb fang, com es pot comprovar a les cases cremades de Banjica (fig. 3.3) o
de Slatina (fig. 8.3).

Ständerbau. Construcció feta amb pals no plantats, sovint recolzats sobre una
base de pedra. Destaca per la seva importància l'anomenada "casa rètica",
tipus de casa de l'edat del ferro present al nord d'Itàlia i països veïns
(Migliavacca 1993). Altres exemples de l'edat del ferro són la casa L11 de
Dragușeni o algunes cases de Most na Soči (fig. 6.12), però els millors
exemplars de Standerbau els trobem des de finals de l'edat mitjana ençà.

Blockbau. Construcció feta amb troncs horitzontals sobreposats, amb encaixos

a les cantonades. És una tècnica de construcció que s'utilitza ocasionalment a
la prehistòria i que ha arribat fins als nostres dies. Construccions en blockbau
les podem trobar a Bad Buchau, Baden-Württenberg, del bronze final (David-El
Biali 1992: 369), a Kučar pri Podzemlju, a Eslovènia (Črešnar 2007: 329) i a
Laion-Wasserbühel, al Tirol del Sud (Tecchiati, Sabattoli 2011). 5

Hi ha jaciments excavats en extensió que han donat desenes de plantes de

cabanes i han permès d'elaborar tipologies de plantes de cases, especialment
als Països Baixos i a Alemanya (vegeu per exemple Modderman 1970;
Gerritsen 2003; Waterbolk 2008 i 2010). No és l'objectiu del meu treball
estendre'm en aquest tema i només el deixo apuntat.

Cases només de fusta / Exclusively wooden houses

En aquest apartat considerarem les cases prehistòriques que tenen les parets
formades per troncs o taulons de fusta, sense que intervinguin altres materials
com el fang o la pedra. Les cabanes en què la teulada arriba fins al terra i per
tant no tenen pròpiament parets s'estudiaran al capítol 7 (Cabanes amb les
parets no diferenciades, p. 117).

A la taula 6.1 presento una llista de jaciments prehistòrics on han aparegut

cases construïdes només amb fusta o si més no que en la bibliografia citada es
parla de construccions de fusta i no s'esmenta cap element de fang.

5
La tècnica del blockbau també es feia servir per revestir les parets dels pous d'aigua (en alemany
Kastenbrunnen, "pous de caixa") (Miret 2016: 68-73).

86
Jaciment planta període bibliografia
Dalladies, Escòcia circular edat del ferro Watkins 1978-1980
Deen's Den, Kintore, Escòcia circular neolític Alexander 2000
Seafield West, Escòcia circular edat del ferro Cressey, Anderson 2011
Lairg, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Auchrennie, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Upper Forth Crossing, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Battlesbury Hillfort, Anglaterra circular edat del ferro Ellis, Powell, Hawkes 2008
White Horse Stone, Anglaterra rectangular i del neolític a Hayden, Stafford 2006
circular l'edat del ferro
Lanton Quarry, Anglaterra circular edat del bronze i Stafford 2007; Pope 2015
edat del ferro
Marnel Park and Merton Rise, circular edat del bronze i Wright 2009
Anglaterra edat del ferro
Longbridge Deverill Cow Down, circular edat del ferro Webley 2007b
Anglaterra
Fairfield Park, Anglaterra circular bronze final Webley, Timby, Wilson 2007
Grove Farm, Anglaterra circular edat del ferro Clay 1992
Ham Hill, Anglaterra circular edat del ferro Brittain 2013
Crickley Hill, Anglaterra rectangular edat del ferro Moore 2003
Goldcliff, País de Gal·les rectangular edat del ferro Moore 2003
Ffridd Faldwyn, País de Gal·les rectangular edat del ferro Moore 2003
Os Remedios, Galícia circular neolític final Ayán, Pope, Alberro 2005-2006;
Bonilla, César, Fábregas 2006
Chan das Pozas, Galícia circular bronze final Prieto, Díaz 2016
Carballeira do Espíritu Santo, circular bronze final Prieto, Díaz 2016; Ayán, Pope,
Galícia Alberro 2005-2006
Os Laguiños, Galícia circular bronze antic Ayán, Pope, Alberro 2005-2006
O Fuxiño, Galícia el·lipsoidal edat del bronze Prieto, Díaz 2016
Setepías, Galícia longhouse bronze final Prieto, Díaz 2016
Manantial de Peñuelas, Castella i longhouse calcolític Villanueva et al. 2014
Lleó
La Cuesta, regió de Madrid longhouse edat del ferro Flores, Sanabria 2012
Las Lunas, Castella-La Mancha circular i edat del ferro Urbina, Urquijo 2012
absidal
Casa Noguera de Archivel, circular calcolític Brotons 1997
Múrcia
Mas d'Is, País Valencià absidal neolític Rojo, Garrido, García 2012;
Bernabeu, Orozco, Díez 2012
Baix, Provença el·lipsoïdal neolític mitjà Raynaud 2018
Boulevard périphérique nord rectangular edat del bronze Vital et al. 2007
de Lyon, Rhône-Alpes
Lyon-Vaise, Rhône-Alpes rectangular edat del bronze Jacquet 1998
Chindrieux Châtilon, llac de rectangular bronze final Billaud, Langenegger 2018
Bourget, Savoia
Conjux 1, llac de Bourget, Savoia rectangular bronze final Billaud, Langenegger 2018
Conjux, Le Port 3, llac de rectangular bronze final Billaud, Marguet 2009; Billaud,
Bourget, Savoia Langenegger 2018
Géovreissiat, Derrière-le- circular i calcolític Bailly et al. 1998
Château, Franc Comtat rectangular
Clairvaux station III, Franc rectangular neolític final Petrequin et al. 1986
Comtat
Allaines Mervilliers, Centre de rectangular i edat del ferro Casadei et al. 2005
França circular
87
Pezou, Clos des Gués, Centre de longhouse neolític mitjà Leroy et al. 2006
França
Muides-sur-Loire, Le Bas des trapezoïdal neolític antic Irribarria et al. 2018
Flénats, Centre de França
Pussigny, Font d'arrêt et de la absidal neolític final Beeching et al. 2018
Pierre Levée, Centre de França
Les Tomelles, Champagne longhouse neolític antic Marchaisseau et al. 2014
Condé-sur-Marne, Le Brabant, rectangular neolític final Peltier, Langry-François 2011
Champagne
Grange des Moines, Picardia rectangular edat del ferro Auxiette et al. 2000
Berry-au-Bac, Le Vieux Tordoir, rectangular edat del ferro Pion 1996
Picardia
Missy-sur-Aisne, Les Gardots et rectangular edat del ferro Pion 1996
le Culot, Picardia
Bucy-le-Long, Le Grand Marais, rectangular edat del ferro Pion 1996
Picardia
Bayonvillers, le Chemin rectangular edat del ferro Gaudefroy 2011
d'Harbonnières, Picardia
Framerville-Rainecourt, le Fond rectangular edat del ferro Gaudefroy 2011
d'Herleville, Picardia
Pont-Rémy, le Fond Baraquin et rectangular edat del ferro Gaudefroy 2011
la Queute, Picardia
Saint-Julien-lès-Metz, Ferme de rectangular neolític mitjà Brunet 2018
Grimont, Lorraine
Pléchâtel, Le Bois, Bretanya rectangular neolític mitjà Juhel, Donnart 2014
Candan, Lenn Sec'h, Bretanya circular edat del bronze Blanchet et al. 2018
Pen Mane, Guidel, Bretanya circular edat del bronze Cherel et al. 2018
Remerschen-Schengerwis, longhouse neolític antic Hauzeur et al. 1994; Hauzeur
Luxemburg 2007
Huesefeld-Platz, Luxemburg longhouse neolític antic Hauzeur, Valotteau 2014
Darion, Valònia longhouse neolític antic Cahen 1985
Sint-Gillis-Waas, Flandes longhouse bronze mitjà Lauwers, de Reu 2011
Schorisse-Bosstraat, Flandes longhouse neolític final Vermeersch, Goossenaerts,
Velghe 1991
Lostraat te Aalter, Flandes rectangular edat del ferro Campenhout, van der Velde
2015
Ronse-Pont West, Flandes rectangular edat del bronze Graeve et al. 2018
Aalst-Rozendreef, Flandes rectangular edat del bronze Graeve et al. 2018
Aalst-Siesegemkouter, Flandes rectangular edat del bronze Graeve et al. 2018
Lede-Kleine Kourrede, Flandes rectangular edat del bronze Graeve et al. 2018
Leeuwergem-Spelaan, Flandes rectangular edat del bronze Graeve et al. 2018
Lantremange, Hesbaye longhouse neolític Marchal et al. 2004
Enkhuizen-Kadijken, Frísia el·lipsoidal edat del bronze Steffens 2016a , 2016b
Colmschate, Holterweg 57, longhouse edat del ferro Klomp, Hermsen 2002
Overijssel
Colmschate-Skibaan, Overijssel rectangular edat del bronze Hermsen 2007
Josink Es, Overijssel rectangular bronze final/ Scholte 2001
edat del ferro
Noordbarge, Drenthe longhouse edat del ferro Arnoldussen, Albers 2015
Zwinderen, Drenthe longhouse edat del ferro Velde 2011; Velde et al. 1999
Wachtum, Drenthe longhouse edat del ferro Velde et al. 1999
Zwaagdijk-Oost, Holanda longhouse edat del bronze Ufkes, Veldhuis 2003
septentrional
Eigenblok, Països Baixos longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 106
88
Enspijk, Països Baixos longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 106
De Bogen, Països Baixos longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 119
Wijk bij Duurstede, Països Baixos longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 140
Lienden, Països Baixos longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 154
Dodewaard, Països Baixos longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 159
Raalte-Noord, Països Baixos longhouse edat del ferro Velde 2011
Jonge-Raan, Països Baixos longhouse edat del ferro Velde 2011
Dalfsen-Gernermarke, Països longhouse edat del ferro Velde 2011
Baixos
Borne-Zuidesch, Països Baixos longhouse edat del ferro Velde 2011
Zeewijk, Països Baixos longhouse neolític final Nobles 2014a
Ruurloseweg te Vorten, Països longhouse bronze final/ Benthem et al. 2010
Baixos edat del ferro
Noordwijk-Bronsgeest, Països longhouse edat del bronze Velde 2008
Baixos
Elst-Het Bosje, Països Baixos longhouse edat del bronze/ Meurkens 2009
edat del ferro
Haamstede-Brabers, Països longhouse neolític final Verhart 1992
Baixos
Heeswijk-Dinther Retsel, Brabant rectangular edat del ferro Moesker et al. 2012
Best-Dijkstraten, Brabant longhouse edat del ferro Moesker, Dijkstra 2015
Oss-Ussen, Brabant longhouse edat del bronze Fokkens 1991, 1996, 2005
edat del ferro
Mierbeek te Esbeek, Brabant rectangular edat del ferro Wesdorp 2007
Elsloo, Limburg longhouse neolític Modderman 1970
Gærdet, Jutlàndia longhouse edat del bronze/ Jensen 2006
edat del ferro
Gedved Vest, Jutlàndia longhouse edat del ferro Grabowski, Linderholm 2014
Kærgård, Daugbjerg, Jutlàndia longhouse edat del ferro Fiedler, Høyem 2014
Limensgård, illa de Bornholm longhouse neolític Nielsen 1999
Grødbygård, illa de Bornholm longhouse neolític Nielsen 1999
Ölmstad, Suècia* longhouse edat del ferro Hylen 2009
Anrås, Suècia longhouse edat del ferro Öbrink 2009
Rickomberga, Noruega rectangular edat del ferro Lucas 2016
Moi, Noruega longhouse edat del bronze/ Reitan 2009
edat del ferro
Grossgartach/ Planig-Frieberg, trapezoïdal neolític mitjà Jeunesse 2018
Rin del Nord-Westfàlia
Bochum-Hiltrop, Hillerberg, Rin rectangular neolític Riedhammer 2003
del Nord-Westfàlia
Rhede, Westfàlia longhouse bronze mitjà Deiters 2008
An der Burg, Westfàlia rectangular edat del ferro Schönfeld 2013
Klobikau, Saxònia-Anhalt longhouse calcolític Balfanz, Fröhlich, Schunke 2015
Wittenwater, Baixa Saxònia el·lipsoidal neolític Turek 2014: 224
Baccum, Löpkers Kamp, Baixa longhouse edat del ferro Both et al. 2010
Saxònia
Hünenburg, Watenstedt, Baixa longhouse bronze final/ Heske et al. 2010
Saxònia edat del ferro
Wittenwater, Baixa Saxònia longhouse neolític Kramer et al. 2012
Engter/Bramsche, Baixa Saxònia longhouse neolític Kramer et al. 2012
Rullstorf, Baixa Saxònia longhouse neolític Kramer et al. 2012
Alleshausen-Hartöschle, Baden- rectangular neolític Schlichtherle 2004
Würtemberg
Aichbühl, Baden-Würtemberg rectangular neolític final Petrequin 1984; Zeeb-Lanz 2001
89
Trudering, Haffstraße, Baviera rectangular edat del ferro Bagley et al. 2010
Stadel, Baviera longhouse neolític O’Neill, Schwarzberg 2016
Thronhof, Baviera rectangular edat del ferro Zuber 2013
Arbon Bleiche 3, Suïssa rectangular neolític Doppler, Pollmann, Röder 2013
Bellinzona-Castel Grande, Suïssa circular neolític final Beeching, Bernabò Brea,
Castagna 2009
Morat/ Pantschau, Suïssa rectangular neolític final Mauvilly, Langenegger 2018
Sutz- Lattrigen Riedstation, rectangular neolític final Mauvilly, Langenegger 2018
Suïssa
Mitterretzbach, Baixa Àustria rectangular bronze mitjà Trebsche 2017
Unterradlberg, Baixa Àustria rectangular edat del ferro Adametz 2009
Parma, Botteghino, Emília- rectangular neolític Beeching, Bernabò Brea,
Romagna Castagna 2009
Sovana-Cattedrale, Toscana el·lipsoidal edat del ferro Negroni, Kori 2010
Monteriggioni-Campassini, el·lipsoidal edat del ferro Negroni, Kori 2010
Toscana
Casale del Cavaliere, Laci el·lipsoidal neolític final Arnoldus-Huyzendveld et al.
2007
Sorgenti della Nova, Laci el·lipsoidal bronze final Dolfini 2002, 2005; Negroni,
Cardosa 2005; Negroni,
Domanico 2001; Negroni, Kori
2010
Maccarese, Laci oval calcolític Manfredini 2005
Luni sul Mignone, Laci absidal edat del ferro Martinelli 2006
Afragola, Campània absidal bronze antic Matarazzo, Berna, Goldberg
2010
Longola, Campania rectangular i edat del ferro Cicirelli, Albore Livadie 2008;
absidal Albore Livadie et al. 2010;
Albore Livadie 2018; Castaldo
2014
Fildidonna, Sicília absidal calcolític Cazzella, Maniscalco 2012
Wojkowice 15, Silèsia rectangular bronze final Gralak 2010
Březno, Louny, Bohèmia rectangular edat del bronze Polívková 2013
Turnov-Maškovy zahrady, rectangular bronze final Polívková 2013
Bohèmia
Jaroměř, Bohèmia rectangular neolític Burget 2013
Rogoza, Eslovènia rectangular del calcolític a Strmcnik 2001
l'edat del ferro

* Alguna de les cases sembla que presenta les parets recobertes amb fang

Taula 6.1: Cases prehistòriques amb les parets formades per una estructura de
troncs de fusta.

Es comprova una distribució dels jaciments que abasta tota Europa i tots els
períodes històrics, des del neolític fins a l'edat del ferro. Hi són representades la
major part de les regions europees.

Per acabar, cal fer notar que part de les cases de la taula 6.1 tenen un grau de
conservació 0 i en molts casos -1, és a dir, que en alguns jaciments s'ha

90
conservat el sòl d'ocupació però en molts casos les cases es troben arrasades
lleugerament per sota del sòl d'ocupació, restant visibles els forats de pal.
Aquesta observació també val per a la taula 6.2.

Cases de fusta i de fang / Houses made of wood and mud

Sovint la fusta es combina amb altres materials com el fang, que s'utilitza per
recobrir parets de troncs posats drets o de canyissos (torchis, wattle and daub).
Les cases de fusta i de fang s'identifiquen per la troballa de forats de pal
acompanyats d'altres elements com

1) Fosses d'extracció d'argila al voltant de la casa. Es considera que la

funció principal de les fosses per extreure argila va ser la d'obtenir argila
per recobrir les parets. Alguns exemples de cases amb fosses
d'extracció d'argila són Cuiry-les-Chaudardes o Rosheim-Sainte-Odile, a
França.

2) Nombrosa presència de torchis i altres elements de fang a l'excavació,

relacionats amb el recobriment de les parets. D'aquests jaciments
podem esmentar Puech Haut i Bram-Buzerens al Llenguadoc.

3) En alguns casos es detecten rases de fundació amb forats de pal

reomplertes de nivells argilosos que s'interpreten com a parets de troncs
amb un recobriment d'argila. En trobem exemples a Flögeln-Eekhöltjen o
a Visbek-Uhlenkamp, tots dos a la Baixa Saxònia.

Amb aquestes dades hem completat la taula 6.2, la més llarga d'aquest llibre.
Això indica que les cases de fusta i de fang van ser molt corrents a l'Europa
prehistòrica i van ocupar totes les regions europees.

Jaciment planta període bibliografia

Monanny, Irlanda rectangular neolític Smyth 2006, 2010
Loughbrickland, Irlanda rectangular neolític Smyth 2006
Corbally, Irlanda rectangular neolític Smyth 2006, 2010
Thornhill, Irlanda rectangular neolític Smyth 2010
Ballygalley, Irlanda rectangular neolític Smyth 2010
Ballyglass, Irlanda rectangular neolític Smyth 2010
Ballyharry, Irlanda rectangular neolític Smyth 2010
Lintshie Gutter, Escòcia circular edat del bronze Terry 1995
Laigh Newton, Escòcia rectangular neolític Toolis 2011
Carronbridge, Escòcia circular edat del ferro Johnston et al. 1994
Ross Bay, Escòcia circular edat del bronze Pope 2015
Great Houghton, Anglaterra circular edat del ferro Chapman 2001
Maiden Castle, Anglaterra circular edat del ferro Reynolds 1988: 28-30
Balksbury, Anglaterra circular edat del ferro Reynolds 1988: 30-31
Pimperne, Anglaterra circular edat del ferro Reynolds 1988: 36-40

91
Pena Fita, Galícia longhouse bronze final Vázquez, Prieto, Núñez 2015;
Prieto, Díaz 2016
Atxa, País Basc circular i edat del ferro Gil, Filloy 1986; Gil et al. 1995
rectangular
Guaya, Castella i Lleó el·lipsoidal edat del ferro Misiego et al. 2005
Casetón de la Era, Castella i Lleó circular calcolític Delibes, Crespo, Rodríguez
2016
El Pico de los Cotorros, Castella i rectangular edat del bronze Fernández 2013
Lleó
El Parpantique, Castella i Lleó rectangular edat del bronze Fernández 2013
Los Torojones, Castella i Lleó rectangular edat del bronze Fernández 2013
Las Camas, regió de Madrid longhouse edat del ferro Agustí et al. 2012; Urbina et al.
2007
La Deseada, regió de Madrid rectangular edat del ferro Martín, Virseda 2005
Camino de las Yeseras, regió de circular calcolític Liesau et al. 2008
Madrid
Dehesa de Ahín, Castella-La rectangular i edat del ferro Rojas, Gómez 2012
Mancha el·lipsoidal
Venta del Rapa, Andalusia circular calcolític Lechuga, Soto, Rodríguez-Ariza
2014
Tossal de les Basses, País circular neolític Rosser 2007
Valencià
La Draga, llac de Banyoles, rectangular neolític antic Bosch, Chinchilla, Tarrús 2000;
Catalunya Tarrus, Mestres 2009; Bosch et
al. 2012
Le Mourral, Llenguadoc absidal neolític final Gandelin, Vaquer 2009; Vaquer
2011
Lo Badarel 2, Llenguadoc absidal neolític final Ranché, Viarouge, Bruxelles
2012
Puech Haut, Llenguadoc rectangular neolític final Burens-Carozza, Carozza, de
Chazelles 2005
Mailhac, Le Traversant, el·lipsoidal edat del ferro Burens-Carozza, Carozza, de
Llenguadoc Chazelles 2005
Bram-Buzerens, Llenguadoc rectangular edat del ferro Carozza et al. 1998; Burens-
Carozza, Carozza, de Chazelles
2005
Raspide 1, Llenguadoc rectangular edat del ferro Sireix et al. 2004
La Moulinasse, Llenguadoc rectangular edat del ferro Burens-Carozza, Carozza, de
Chazelles 2005
Peiro Signado, Llenguadoc el·lipsoïdal neolític antic Briois, Manen 2009
Vernègues, Cazan, Provença el·lipsoidal neolític mitjà Moreau et al. 2014, 2018
Espeluche, Lalo, Delfinat oval neolític antic Beeching 2009
Beaumont, Champ Madame, rectangular neolític mitjà Saintot, Le Barrier 2009
Auvèrnia
Vivoin, le Parc, País del Loira longhouse neolític mitjà Ghesquière, Marcigny 2003
La Motte, Gréez-sur-Roc, País rectangular neolític Guyodo, Mens, Blanchard 2013
del Loira
Plassay, Les Ouchettes, circular neolític antic Laporte, Marchand, Quesnel
Aquitània 2004
Beauclair, Douchapt, Aquitània rectangular neolític final Pérez, Lesueur 2008; Fouéré,
Pérez, Lesueur 2018
Angoulins, Les Ormeaux, rectangular edat del ferro Maguer et al. 2009
Charente

92
La Croix Verte, Antran, Poitou- rectangular neolític final Fouéré, Pérez, Lesueur 2018
Charentes
Les Chavis, Vouillé, Poitou- rectangular neolític final Fouéré, Pérez, Lesueur 2018
Charentes
Les Limousines, Les Fontaines rectangular neolític final Fouéré, Pérez, Lesueur 2018
d'Ozillac, Poitou-Charentes
Auneau, Le Parc du Château, circular neolític mitjà Verjux et al. 1998
Centre de França
Orval, Les Arondes, Centre de circular neolític mitjà Verjux et al. 1998
França
Voves , Le Bois Paillet, Centre de rectangular neolític antic Irribarria et al. 2018
França
Sublaines, Le Grand Ormeau, rectangular neolític antic Irribarria et al. 2018
Centre de França
Pezou, La Plaine, Centre de rectangular neolític antic Irribarria et al. 2018
França
Les Vaux, Moulins-sur-Céphons, rectangular neolític final Hamon et al. 2018; Fouéré,
Centre de França Pérez, Lesueur 2018
Gas, Les Grands Noyers, Centre rectangular neolític final Noël, Onfray 2015
de França
Changis-sur-Marne, longhouse neolític antic Lanchon et al. 2008
Les Pétreaux, Île-de-France
Jablines, La Pente de Croupeton, longhouse neolític antic Lanchon, Bostyn, Hachem 1994
Île-de-France
Varennes-sur-Seine, Marais du rectangular i edat del ferro Séguier et al. 2008
Colombier, Île-de-France el·lipsoidal
Rochemenier, Louresse- rectangular neolític final Fouéré, Pérez, Lesueur 2018
Rochemenier, Pays de Loire
Goulet, Normandia circular neolític mitjà Billard et al. 2018
Banville, Normandia rectangular neolític mitjà Billard et al. 2018
Pléchâtel, La Hersonnais, rectangular neolític final Hamon et al. 2018
Bretanya
Tremuson, Le Coin des Petits ametlla neolític Toron, Donnart, Favrel 2018
Clos, Bretanya
Cuiry-les-Chaudardes, Picardia longhouse neolític antic Hachem 1997, 2000
Menneville, Derrière le Vilage, longhouse neolític antic Jeunesse 1996a; Jeunesse,
Picardia Lefranc 1999
Villeneuve-Saint-Germain, longhouse neolític antic Jeunesse, Lefranc 1999
Picardia
Bucy-le-Long, La Fosse Tounise, rectangular neolític Claude, Farruggia, Guichard
Picardia 1995a
Bucy-le-Long, Le Fonds du Petit longhouse neolític Claude, Farruggia, Guichard
Marais, Picardia 1995b
Berry-au-Bac, Le Chemin de la rectangular edat del ferro Ilet, Plateaux et al. 1995; Pion
Pêcherie, Picardia 1996
Bischoffsheim, Afua, Alsàcia longhouse neolític antic Lefranc 2007, 2014; Denaire et
al. 2018
Rosheim, Rittergrass, Alsàcia longhouse neolític antic Lefranc et al. 2015
Rosheim, Sainte-Odile, Alsàcia longhouse neolític antic Jeunesse 1996b; Jeunesse,
Lefranc 1999; Lefranc et al. 2015
Colmar, Rufacher Huben, Alsàcia rectangular neolític antic Jeunesse 1996b
Bischoffingen, Alsàcia longhouse neolític antic Denaire et al. 2018
Entzheim, Les Terres de la rectangular neolític antic Lefranc et al. 2017
Chapelle, Alsàcia
93
Ittenheim, Alsàcia rectangular neolític antic Lefranc, Dénaire, Boës 2010
Le Joannot, Genlis-Izier, absidal edat del bronze Ducreux, Gaston 2018
Borgonya
Le Bas de Lampone, Le Grand absidal edat del bronze Ducreux, Gaston 2018
Pré, Magny-sur Tille, Borgonya
Les Vernes, Les Côtes-Robin, absidal edat del bronze Ducreux, Gaston 2018
Labergement-Foigney, Borgonya
La Ferme de Bois de Pierre, absidal edat del bronze Ducreux, Gaston 2018
Quétigny, Borgonya
Houplin-Ancoise, Le Marais de longhouse neolític final Joseph et al. 2011
Santes, Nord de França
Aire-sur-la-Lys, Z.A.C. Saint- longhouse neolític final Joseph et al. 2011
Martin, Nord de França
Glisy, Z.A.C. Jules Verne, Nord longhouse neolític final Joseph et al. 2011
de França
Arques, Nord de França longhouse neolític final Joseph et al. 2011
Arleux, Chemin des Croix, Nord longhouse neolític final Joseph et al. 2011
de França
Méaulte, Nord de França longhouse neolític final Joseph et al. 2011
Lauwin-Planque, Nord de França longhouse neolític final Joseph et al. 2011
Darion, Valònia rectangular neolític antic Cahen 1985
Remicourt, En Bia Flo, Valònia rectangular neolític antic Bosquet et al. 1997
Vaux-et-Borset, La Chapelle rectangular neolític Riedhammer 2003
Blanche, Valònia
Aalter-Kerkhof, Flandes rectangular edat del ferro Hoorne, Vanhee 2006
Oostkamp, Waardamme, Flandes rectangular neolític final Hamon et al. 2018
Altwies, Op dem Boesch, longhouse neolític Jost et al. 2001
Luxemburg
Remerschen-Schengerwis, rectangular neolític antic Hauzeur 2007
Luxemburg
Mienakker, Holanda meridional longhouse neolític final Nobles 2013
Ypenburg-locatie 4, Holanda rectangular i neolític mitjà Drenth et al. 2013
meridional el·lipsoidal
Zijderveld, Utrecht longhouse edat del bronze Arnoldussen 2008: 98; Fokkens
2001
Cannerberg, Limburg longhouse neolític antic i Wijk 2016
edat del ferro
Andijk, Frísia longhouse edat del bronze IJzereef, Regteren 1991
Bovenkarspel Het Valkje, Frísia longhouse edat del bronze IJzereef, Regteren 1991
Brandrud, Noruega longhouse edat del ferro Loktu, Gundersen 2016
Vrå, Knivsta parish, Upplands rectangular edat del bronze Karlenby 1994
Glasrutan 2, Linköping, rectangular edat del bronze Karlenby 1994
Östergötland
Løgstrup SØ, Jutlàndia longhouse edat del ferro Boddum, Kieldsen, Nielsen 2007
Strøby Toftegård, illa de Sjælland longhouse edat del ferro Beck 2017
Saerbeck, Sudhoek, Westfàlia rectangular edat del ferro Gaffrey 2015
Bocholt, Westfàlia longhouse bronze antic Deiters 2004
Weisweiler, Rin del Nord- longhouse neolític antic Nockemann 2017
Westfàlia
Frimmersdorf 122, Erft, Rin del longhouse neolític antic Claßen 1999
Nord-Westfàlia
Langweiler 8, Rin del Nord- longhouse neolític antic Stauble, Lüning 1999
Westfàlia
Droßdorf, Saxònia-Anhalt longhouse neolític antic Kretschmer, Viol, Stäuble 2014
94
Salzmünder, Saxònia-Anhalt longhouse neolític Schunke 2014
Zwenkau-Harth, Saxònia rectangular neolític antic Riedhammer 2003
Flögeln-Eekhöltjen, Baixa rectangular neolític Zimmermann 1992; Raemaekers
Saxònia 2013; Kramer et al. 2012
Osterholz-Penningbütel, Baixa longhouse neolític Kramer et al. 2012
Saxònia
Hitzacker-See, Baixa Saxònia rectangular edat del bronze Nikulka 1991
Visbek-Uhlenkamp, Baixa longhouse neolític Mennenga et al. 2013
Saxònia
Bad Homburg–Ober-Erlenbach, longhouse neolític Fröhlich 2006
Hesse
Schwanfeld, Baviera longhouse neolític antic Stauble, Lüning 1999
Wittislingen, Am Wiesenberg, rectangular neolític Rück 2001
Baviera
Unterpleichfeld, Baviera longhouse neolític Schußmann 2003
Atting-Rinkam, Baviera rectangular neolític antic Riedhammer 2003
Straubing-Lerchenhaid, Baviera rectangular neolític antic Riedhammer 2003
Aldersbach-Kriestorf, Baviera rectangular neolític Riedhammer, Schmotz,
Wandling 1999
Osterhofen-Schmiedorf, Baviera rectangular neolític Riedhammer, Schmotz,
Wandling 1999
Baldingen, Baviera rectangular neolític final Zeeb-Lanz 2001
Schernau, Baviera rectangular neolític final Zeeb-Lanz 2001
Creglingen-Frauental, Baden- rectangular neolític final Zeeb-Lanz 2001
Würtemberg
Sindelfingen, Baden-Württemberg rectangular neolític final Zeeb-Lanz 2001
Ehrenstein, Baden-Württemberg rectangular calcolític Sklenárová 2003
Oberschauersberg, Alta Àustria rectangular edat del ferro Trebsche 2007, 2010
Asten-Nordumfahrung Enns, Alta rectangular edat del ferro Trebsche 2010
Àustria
Saladorf, Baixa Àustria longhouse neolític antic Masur 2008
Brunn am Gebirge Wolfholz, longhouse neolític antic Stadler, Kotova 2013
Baixa Àustria
Mitterretzbach, Baixa Àustria rectangular bronze mitjà Trebsche 2017
Mold, Baixa Àustria longhouse neolític antic Coolen 2004
Bruno, Brea, Piemont rectangular neolític mitjà Peinetti, Venturino 2018
Alba, Corso Langhe, Piemont rectangular neolític mitjà Beeching, Bernabò Brea,
Castagna 2009;
Peinetti, Venturino 2018;
Beeching et al. 2018
Carbonara Scrivia, Cascina rectangular neolític mitjà Peinetti, Venturino 2018
Maghisello, Piemont
La Vela di Trento, Trentino rectangular neolític Degasperi, Mottes, Rottoli 2006
Lugo di Grezzana, Véneto rectangular neolític Cavulli, Angelucci, Pedrotti 2015
Coderno di Sedegliano, Friül rectangular bronze final Persichetti, Vinci, Vitri 2014
Bagnolo San Vito, Llombardia rectangular neolític Beeching, Bernabò Brea,
Castagna 2009
Forcello, Llombardia rectangular edat del ferro Castellano et al. 2011
S. Rosa di Poviglio, Emília- rectangular edat del bronze Bianchi 2004; Bianchi, Lincetto
Romagna 2004; Bernabò et al. 2007
Provezza, Emília-Romagna absidal calcolític / Miari et al. 2009a
bronze antic

95
Parma, Via Guidorossi, Emília- absidal neolític final Beeching et al. 2018
Romagna
Travo, San Andrea, Emília- rectangular neolític final Beeching, Bernabò Brea,
Romagna Castagna 2009; Beeching et al.
2018
Piacenza, Le Mose, Emília- rectangular neolític final Beeching, Bernabò Brea,
Romagna Castagna 2009; Beeching et al.
2018
Castenaso, Emília-Romagna rectangular calcolític Cadeddu et al. 2008
Spina, Emília-Romagna rectangular edat del ferro Zamboni 2017
Cattolica, Romagna el·lipsoidal edat del bronze Miari et al. 2009b
Palatino, Roma, Laci rectangular edat del ferro Lindenhout 2016
Fidene, Roma, Laci el·lipsoidal edat del ferro Martinelli 2006; Lindenhout 2016
Valle Cancelli, Pulla absidal neolític final Tunzi et al. 2012
Santa Maria di Vastogirardi, rectangular i edat del ferro Cosentino, Mieli 2010
Molise circular
Montagnoli, Sicilia ----- edat del ferro Spatafora et al. 2008
Erbe Bianche, Sicília circular edat del bronze Ingoglia, Nicoletti, Tusa 2012
Brześć Kujawski, Kujàvia longhouse neolític Grygiel, Bogucki 1986
Wilkostowo, Kujàvia rectangular neolític Rzepecki 2016
Ruda, Kujàvia-Pomerània rectangular bronze final/ Rembisz, Markiewicz 2007
edat del ferro
Zelgno, Kujàvia-Pomerània longhouse neolític Czerniak 2002
Bruszczewo, Gran Polònia rectangular bronze antic Stróżyk 2015
Targowisko, Petita Polònia rectangular neolític Grabowska, Zastawny 2014;
Czerniak 2016
Wojnicz, Petita Polònia rectangular bronze final/ Dzięgielewski 2010
edat del ferro
Postoloprty u Žatce, Bohèmia rectangular edat del bronze Polívková 2013
Hrdlovka, Bohèmia longhouse neolític antic Beneš 1991a, 1991b; Beneš,
Divišová, Vondrovský 2016;
Vondrovský et al. 2016
Bylany, Bohèmia longhouse neolític Šumberová 1996;
Kvĕtina et al. 2012
Vchynice, Bohèmia longhouse neolític Řídký, Kovačiková, Půlpan 2013
Líbeznice, Bohèmia longhouse calcolític Turek 2011, 2014
Stěžírky-U lesa, Bohèmia rectangular bronze antic Bláhová-Sklenářová 2013
Blato, lokalita 2, Bohèmia rectangular bronze antic Bláhová-Sklenářová 2013
Vráble, Fidvár, Eslovàquia longhouse neolític Bátora, Tóth 2015
Domaszék-Börcsök-tanya, rectangular edat del bronze Sánta 2010
Hongria
Balatonőszöd-Temetői, Hongria rectangular edat del bronze Horváth et al. 2007
Balatonszárszó–Kis-Erdei-Dűlő, longhouse neolític Marton 2008, 2013; Marton,
Hongria Oross 2009,Oross 2010, 2013;
Oross et al. 2010
Balatonszemes-Szemesi-berek, longhouse neolític Marton, Oross 2009
Hongria
Németbánya, Hongria rectangular bronze final Ilon 2005
Alsónyék–Bátaszék, Hongria longhouse neolític final Osztás, Zalai-Gaál, Bánffy 2012
Harta-Gátőrház, Hongria longhouse neolític Kustár et al. 2014
Polgár-Csőszhalom, Hongria rectangular neolític final Anders, Raczky 2013
Szentgyörgyvölgy–Pityerdomb, longhouse neolític antic Bánffy 2013
Hongria

96
Sormás-Török-földek, Hongria longhouse neolític Barna 2011; Barna, Pásztor
2011
Berettyoúfalu_Herpály, Hongria rectangular neolític Kalicz et al. 2011
Lébény-Kaszás-domb, Hongria longhouse neolític final Németh 1994
Szajol-Felsõföld, Hongria rectangular neolític Raczky 2012
Szolnok-Szanda, Hongria rectangular neolític Raczky 2012
Százhalombatta, Hongria rectangular edat del bronze Bruck, Fokkens 2013
Hódmezővásárhely-Gorzsa, rectangular neolític final Gogaltan 2004
Hongria
Berettyóújfalu-Herpály, Hongria rectangular neolític Kálicz, Raczky 1987; Kálicz et al.
2011
Zalaegerszeg-Andráshida, rectangular neolític Barna, Kreiter 2006
Gébárti-tó (II.), Hongria
Kalucs-Turján, Hongria rectangular bronze mitjà Jaeger et al. 2018
Gellérthegyi, Budapest, Hongria rectangular edat del ferro Baranyaine 1950
Zamárdi-Kútvölgyi-dulo, Hongria rectangular calcolític Kiss, Réti 2007
Tiszapüspöki–Karancs-Háromág- rectangular neolític final Kovács 2015
dűlő, Hongria
Tikos-Homokgödrök, Hongria rectangular edat del ferro Polgár 2015
Ordacsehi-Bugaszeg, Hongria rectangular edat del ferro Polgár 2015
Vésztő-Bikeri, Hongria rectangular calcolític Gyucha et al. 2006; Kasper 2009
Torony-Nagyrét-dülő, Hongria longhouse neolític antic Ilon 2013
Szentgál, Teleki-dűlő, Hongria rectangular neolític Regenye 2010
Veszprém, Jutasi St. longhouse neolític Regenye 2010
Kurilovec-Belinščica, Croàcia rectangular edat del bronze Kudelić 2016
Bentež, Croàcia rectangular calcolític Minichreiter, Marković 2009
Slavonski Brod, Croàcia rectangular neolític antic Minichreiter 2010
Sopot, Eslavònia rectangular neolític Balen 2010
Okolište, Bòsnia rectangular neolític final Hofmann et al. 2009
Divostin, Sèrbia rectangular neolític Bailey 1999; Tripković 2009
Feudvar, Mošorin, Sèrbia rectangular edat del bronze i Falkenstein, Hänsel, Medović
edat del ferro 2016
Vinča-Belo Brdo, Sèrbia rectangular neolític Filipović, Marić 2013, Tasić et al.
2016
Opovo, Banat, Sèrbia rectangular neolític Stevanović 1997
Kurilovec-Belinščica, Sèrbia rectangular edat del bronze Kudelić 2016
Crkvine, Lajkovac, Sèrbia rectangular neolític Marić 2011
Banjica, Sèrbia rectangular neolític Tripković 2007, 2013
Crkvine, Stubline, Sèrbia rectangular neolític Crnobrnja 2009, 2012, 2014;
Crnobrnja, Simić, Janković 2009;
Spasić 2013; Spasić, Živanovíć,
Stojić 2014
Gradište, Banat rectangular neolític Marić et al. 2016; Mirković-Marić,
Marić 2017
Matejsky brod, Banat rectangular neolític Mirković-Marić, Marić 2017
Cerje-Govrlevo, República de rectangular neolític Fidanoski 2012, 2015
Macedònia
Nea Nicomedia, Macedònia rectangular neolític antic Souvatzi 2008; Aslanis 1992,
2004
Agios Mamas-Nea Olynthos, rectangular neolític Aslanis 2004, 2010
Macedònia
Kastanas, Macedònia absidal i bronze final / Mazarakis 2001; Aslanis 2004
rectangular ferro
Dikili Tash, Macedònia rectangular neolític Darcque et al. 2007
97
Avgi, Kastoria, Macedònia rectangular neolític Stratouli et al. 2011
Makri, Tràcia rectangular neolític Efstratiou et al. 1998;
Efstratiou, Urem-Kotsos 2006;
Papaconstantinou 2015
Nea Makri, Àtica el·lipsoidal neolític mitjà Souvatzi 2008
Promachonas-Topolniča, frontera rectangular neolític Koukouli et al. 1996, 2007, 2014
entre Grècia i Bulgària
Sălacea-Dealul Vida, rectangular edat del bronze Ordentlich, Găvan, Ghemiş 2014
Transsilvània
Tărtăria-Gura Luncii, rectangular neolític Luca 2016
Transsilvània
Ariuşd, Transsilvània rectangular calcolític Laszlo 2010
Malnaş Băi, Transsilvània rectangular calcolític Laszlo 2010
Drăgușeni, Moldàvia, Romania rectangular neolític final Cotiugă 2015
Isaiia, Moldàvia, Romania rectangular calcolític Ursulescu, Tencariu 2010
Căscioarele-Ostrovel, Muntènia rectangular calcolític Dragoman 2016
Pietrele, Măgura Gorgana, rectangular calcolític Cotiugă 2015; Hansen, Toderaș,
Muntènia Winderlich 2012
Bucșani, Muntènia rectangular neolític final Cotiugă 2015
Uivar, Banat rectangular neolític final Cotiugă 2015; Drașovean 2007;
Drașovean, Schier 2010
Parța, Banat rectangular neolític Drașovean 2007; Drașovean,
Schier 2010
Polyanitsa, Bulgària rectangular neolític Todorova, Vajsov 1986; Bailey
adossada 2000
Kovačevo, Bulgària rectangular neolític antic Jaulneau 2010
Tell Karanovo, Tràcia rectangular neolític final Nikolov 2004
Tell Kapitan Dimitrievo, Tràcia rectangular neolític antic Nikolov 2004
Aşaği Pinar, Tràcia rectangular neolític Karul 2008; Eres 2009, 2013;
Eres, Özdoğan 2012;
Papaconstantinou 2015
Kernavé, Lituània rectangular edat del ferro Vengalis 2016
Majdaneckoe, Ucraïna rectangular neolític Videjko 1995

Taula 6.2: Cases prehistòriques amb les parets formades per una estructura de
troncs recoberta amb fang (torchis).

A les figures 6.3 fins a la 6.7 donem una bona mostra de les cases de fusta i
fang de diverses regions d'Europa.

La majoria de les cases són d'una sola planta, malgrat que un petit nombre
d'elles disposava d'un pis sobre la planta baixa. Al Tell Karanovo i al Tell
Kapitan Dimitrievo, a Bulgària, Vassil Nikolov ha documentat algunes cases
neolítiques de dues plantes (Nikolov 2004). També se'n coneixen a França,
Eslovàquia i Ucraïna (Joseph et al. 2011: 264-265; Šiška 1998; Videjko 1995).

Entre les longhouses del neolític danubià (Linearbandkeramik) solen trobar-se

a la part frontal de la casa alguns pals doblats que s'interpreten que uns

98
sostenien la teulada mentre que els altres suportaven un altell o plataforma
elevada que serviria de graner (Lüning 1982: 16; Coudart 1998).

També s'han documentat dues plantes en algunes cases de l'edat del bronze.
En concret als jaciments de Lienden, a Frísia (Arnoldussen 2008: 156), a la
casa 16W de Morgantina, a Sicília (Leighton 2011) i a la casa absidal de
Lefkandi, a l'illa d'Eubea (Mazarakis 2001). En general es tracta d'altells que
aprofiten l'espai de sota teulada.

Resulten interessants algunes cases que disposaven de posts de fusta al terra

al damunt del qual s'hi posava un nivell de terra batuda. Els terres de fusta han
estat documentats en zones properes als llacs o en zones inundables. 6 També
es localitzen en cases que van sofrir un incendi, en les quals es documenten
nivells d'argiles amb empremtes vegetals, com a Crkvine-Lajkovac a Sèrbia
(Marić 2011), Vráble-Fidvár a Eslovàquia (Bátora, Toth 2015) i als poblats de
Parţa i Uivar al Banat (Drașovean 2007; Drașovean, Schier 2010). Finalment, hi
ha algun cas de casa cremada en la qual es conserven els troncs carbonitzats
que formaven el terra, com la casa 7 de Gærdet a Jutlàndia (Jensen 2006: 21)
o la casa 9 de Bucşani-tell La Pod a Muntènia (Bem 2001).

Algunes cases de fusta i de fang tenien les parets decorades amb pintura, tal
com trobem a le Haut des Chaillots, a la Champagne, on van sortir fragments
de torchis amb pintura blanca i vermella. 7

En alguns jaciments s'ha fet un estudi de les restes de fang que apareixen a
l'excavació (veg. taula 9.2, p. 151-153). El fang cru és un element que no
resisteix el pas del temps, ja que la pluja el desfà i en condicions normals arriba
com una massa amorfa d'argila. Per això les restes d'argila només poden
resistir fins als nostres dies si es produeix alguna de les condicions següents:

1) En regions molt àrides, quasi desèrtiques, les restes de fang poden

quedar preservades sota d'un paviment posterior o d'un sostre caigut. A
Europa aquestes condicions només es donen en alguns punts de la
península Ibèrica, a Anatòlia i a les estepes russes.

2) En estructures relacionades amb el foc, com llars i forns, l'argila es

cou i esdevé més resistent.

6
Exemples: Alleshausen-Hartöschle, Bad Buchau-Torwiesen II, Bad Buchau-Dullenried, Seekirch-
Stockwiesen (Schlichtherle 2004) o Zürich-Mozartstrasse, Weil-Pestenacker, Biskupin o Ehrenstein
(Sklenárová 2003).
7
Vegeu https://www.inrap.fr/le-haut-des-chaillots-3675, consultat el novembre de 2018. També
coneixem fragments de torchis amb pintura blanca i vermella al "palau" del mont Saint Marcel de Vix, a
la Borgonya (Chazelles 2011). Al Barranc de Gàfols es coneixen algunes toves amb un arrebossat al
damunt i restes de pintura vermella (Belarte 1997: 70), a Orpesa la Vella pintura ocre (Gusi, Olària 2014)
i a La Almoloya es van trobar fragments de fang amb un enlluït pintat amb motius vermells (Pastor 2017:
161).
99
 3) En parets i estructures domèstiques, les restes de fang es poden
coure a causa d'un incendi.

Com que normalment les restes de fang ens arriben de forma fragmentada, els
especialistes han classificat el torchis a partir de la seva forma i de les
empremtes que presenta. Un exemple de classificació del torchis el vaig donar
fa uns anys (Miret 2016: 28-30) i ara el reprodueixo aquí lleugerament revisat.
Veureu que molts tipus tenen una versió simple (A) o amb una cara plana (B),
tal com podeu veure a les figures 6.8 i 6.9. La descripció dels diferents tipus és
la següent

1.- Fragments irregulars, que no necessiten descripció. Poden ser fragments

irregulars simples (1A) o bé amb una cara plana (1B). Resulten difícils
d’adscriure per si sols a un tipus d’estructura concreta.

2.- Fragments amb empremtes de troncs paral·lels. Poden correspondre a una

paret, a un sostre o a cobertins (tapadores) de sitja, depèn del context i del
diàmetre dels troncs. Si surten dins d’una casa s’interpreta que han caigut del
sostre o de les parets i si es troben al fons d’una sitja probablement
procedeixen del cobertí. Poden presentar una cara plana (2B).

3.- Fragments amb empremtes de troncs fesos. Poden correspondre a una

paret de troncs fesos recoberta amb fang. Sovint les empremtes de troncs
presenten una secció triangular.

4.- Fragments amb empremtes de branques. Les branques tenen un diàmetre

no superior als 3 cm i estan disposades en paral·lel. Poden correspondre a
sostres i terrasses.

5.- Fragments amb canyissos. Corresponen a parets fetes amb una estructura
de troncs i una trama de branquillons recoberta amb fang. Les empremtes de
branques han de ser ordides, és a dir, les branques han de passar d’un costat a
un altre alternativament, tal com podem veure a la figura 6.8, 5. Compareu amb
la fig. 6.8, 4, on les empremtes de branques són paral·leles i noteu les
diferències.

6.- Fragments amb una cara allisada i empremtes d’herbes. Poden

correspondre al sostre d’una casa o a cobertins de sitja i s’atribuiran a un o
altre en funció del context.

7.- Fragments amb una cara allisada i empremtes de còdols de pedra. En algun
cas en comptes de còdols presenten fragments de ceràmica o una capa de
cendra. Sembla que pertanyen a llars de foc o a soleres de forns.

8.- Fragments de parets d’argila, amb dues cares llises. Si el gruix és de 3-5
cm segurament corresponen a recipients d’argila crua o de femta barrejada
100
amb argila. Si el gruix és superior pot ser la paret d'un calàs, d'una sitja elevada
o d'una raconera. Quan és un simple fragment de paret és difícil de decidir de
quina d’aquestes tres estructures es tracta. La cosa s’aclareix millor si entre les
restes es conserva algun fragment corresponent al coll o a la vora.

9.- Vores de recipients, de calassos, de sitges elevades, de raconeres, de forns

o de llars limitades. Fragments corresponents a la part de la boca o de la vora
de l’estructura o recipient. S’atribuiran a un o altre en funció de les mides, de la
forma i del context. Sovint és difícil de decidir de quin cas es tracta, sobretot
quan el material es troba molt fragmentari.

10.- Fragments de graelles. Es detecten per la presència de forats en parets

d’argila molt cuites. Sembla que corresponen a forns de ceràmica de doble
cambra.

Molt més elaborades que la tipologia de restes de fang que us he presentat són
les classificacions que utilitzen alguns especialistes txecs, com Petr Netolický i
Pavel Vařeka, que han estudiat els fragments de torchis d'algunes viles
medievals de Bohèmia i han elaborat unes tipologies de cadascuna de les parts
de les parets d'una casa (Netolický 2010; Vařeka 2012).

Cases de fusta i de fang amb base de pedra / Stone based

houses made of wood and mud
Aquest és un tipus de casa que combina els tres materials que hem considerat.
Generalment és una cabana amb estructura de fusta recoberta de fang que té
una base formada per pedres. En trobem alguns exemples a la taula 6.3.

Jaciment planta període bibliografia

Enagh, Irlanda* rectangular neolític McSparron 2003
Quinta de Crestelos, Trás-os- circular edat del ferro Larrazabal 2017
Montes
Crasto de Palheiros, Trás-os- circular edat del ferro Sanches, Pinto 2006
Montes
Castanheiro do Vento, Nord de circular neolític final Vale 2008-2009, 2011, 2015
Portugal
Cabeço da Velha, Beira Alta* ---- neolític Cardoso et al. 1998
Rocha do Vigio 2, Alentejo el·lipsoidal bronze final Bruno 2010: 167-178
Leceia, Estremadura circular calcolític Cardoso 1989, 1995, 1998,
2000, 2003, 2008, 2012; Felix
2009
Castro de Moura, Galícia circular edat del ferro Rodríguez 1999
Castro de Moriyón, Astúries circular edat del ferro Ríos, García 2001: 94;
Ayán 2008; Villa 2008
Castro de Pendia, Astúries circular i edat del ferro Rodríguez 2012
el·lipsoidal

101
Peña del Castro, Castella i Lleó oval edat del ferro González, Muñoz, Bejega 2015:
195
Castro de los Baraones, Castella circular edat del ferro Barril 1992
i Lleó
Vilches IV, Castella-La Mancha circular calcolític García et al. 2016
San Blas, Extremadura circular calcolític Hurtado 2004: 147
Castellón Alto, Andalusia rectangular bronze mitjà Contreras 2009-2010
Terrera del Reloj, Andalusia** rectangular bronze mitjà Contreras 2009-2010
Peñalosa, Andalusia** el·lipsoidal bronze mitjà Contreras 2009-2010
Cerro de la Coronilla, Andalusia circular calcolític Ruiz et al. 1983
Cerro Mariana, Andalusia circular edat del ferro Izquierdo 1998
Cabezo Pardo, Andalusia rectangular edat del bronze Pastor 2017: 144-171
Illeta dels Banyets, País Valencià circular calcolític Gómez 2006
Gailhan, Lenguadoc absidal edat del ferro Dedet 1990
La Monédière, Llenguadoc absidal edat del ferro Burens-Carozza, Carozza,
Chazelles 2005; Nickels 1976a,
1976b
Courthezon, Le Baratin, Provença oval neolític antic Sénépart 2009, 2018
Cuciurpula, Còrsega el·lipsoidal bronze final Peche-Quilichini et al. 2014a,
2014b, 2015; Peche-Quilichini,
Delvaux, Lachenal 2014; Peche-
Quilichini, Lachenal, Pretta 2013
Nordberg, Farsund, Noruega* el·lipsoïdal edat del ferro Kallhovd, Stylegar 2014
Sosteli, Aserat, Noruega* rectangular edat del ferro Kallhovd, Stylegar 2014
Borremose, Jutlàndia*** rectangular edat del ferro Martens 1988
Mairhof, Kaunerberg, Tirol rectangular bronze final Staudt 2016
Stuemerareal, Fließ, Tirol rectangular edat del ferro Pöll 2014
Laion-Wasserbühel, Tirol del Sud rectangular edat del ferro Tecchiati, Sabattoli 2011
Bressanone, Trentino rectangular edat del ferro Tecchiati et al. 2011
San Giovenale, Laci* el·lipsoidal edat del ferro Negroni, Kori 2010
Torrionaccio, Laci* el·lipsoidal edat del ferro Negroni, Kori 2010
Narce, Laci* el·lipsoidal edat del ferro Negroni, Kori 2010
Isola Farnese, Laci* el·lipsoidal edat del ferro Negroni, Kori 2010
San Vito dei Normanni, Pulla* el·lipsoidal edat del ferro Semeraro 2015
Balsignano, Pulla* rectangular neolític Fiorentino, Muntoni 2002;
Muntoni et al. 2017
Pulo di Molfetta, Pulla el·lipsoidal neolític antic Muntoni et al. 2017
Gravina-Botromagno, Pulla* rectangular edat del ferro Galeandro 2009-2010
Mokarta, Sicília circular i bronze final Tusa, Nicoletti 2000; Nicoletti,
rectangular Tusa 2012
Case Bastione, Sicília* el·lipsoidal calcolític / Giannitrapani 2012;
bronze antic Giannitrapani et al. 2014
Casa 16W de la Cittadella di rectangular bronze final Leighton 2011
Morgantina, Sicília
Tornambé, Sicília circular edat del bronze Giannitrapani, Grillo, Speciale
2014
Manfria, Sicília circular bronze antic Giannitrapani, Grillo, Speciale
2014
Castelluccio, Sicília el·lipsoidal bronze antic Giannitrapani, Grillo, Speciale
2014
La Muculufa, Sicília circular bronze antic McConnell 1992
Mursia, illa de Pantelleria el·lipsoidal edat del bronze Cantisani 2015; Debandi 2015;
Magri 2015; Marcucci 2008;
102
 Nicoletti 2014; Ardesia et al.
2006, 2012; Nicoletti, Trojsi,
Tusa 2012; Cattani 2015
Most na Soči, Eslovènia* rectangular edat del ferro Svoljšak, Dular 2016; Dular,
Tecco 2018
Kučar, Eslovènia rectangular edat del ferro Dular, Ciglenečki, Dular 1995
Angelochori, Macedònia rectangular bronze final Chatzitoulousis 2010
Smyrna, Anatòlia el·lipsoidal, edat del ferro Mazarakis 2001
absidal i
rectangular

* Base de pedra amb forats de pal. No es parla de fang.

** Murs de pedra amb troncs embotits.
*** Base de pedra i alçat de torba sostinguda amb branques trenades.
Taula 6.3: Cases prehistòriques amb les parets formades per una estructura de
troncs recoberta amb fang (torchis o bauge) i amb una base de pedra.

Hi ha un grup de cases (marcades a la taula 6.3 amb un asterisc) que tenen les
parets de fusta amb una base de pedra, sense que consti la utilització de fang.
Per raons pràctiques, les hem inclòs dins d'aquest apartat.

De la llista de la taula 6.3 hem triat alguns jaciments representatius amb bones
reconstruccions per a les figures 6.10 a 6.12.

Elements de fusta i lligams / Wooden elements and linkages

De l'estudi d'algunes cases prehistòriques en bon estat de conservació en
podem deduir la manera com eren encaixats o lligats els diversos troncs que
composaven les parets o les teulades d'una casa. Es tracta fonamentalment de
cases situades prop de llacs en els quals hi ha la possibilitat que la fusta es
conservi sota la capa freàtica. Llavors descobrim alguns encaixos naturals (com
troncs amb forca) o artificials fets amb destrals i aixes. Alguns palafits es
munten sobre pals plantats (fig. 6.14), soleres (Thayngen II, Zürich) o sabates
(Hornstaad) (fig. 6.15).

També hem de tenir presents les cases de fusta i fang en les quals la unió de
troncs es feia amb lligades de lianes o cordes. Si una d'aquestes cases es
crema hi ha la possibilitat que el fang que recobreix els lligams s'endureixi i el
motlle amb la forma dels lligams pugui arribar fins als nostres dies. Aquests
motlles de fang endurit són els que han permès deduir com eren les lligades al
jaciment de Crkvine-Lajkovac a Sèrbia (fig. 6.13) (Marić 2011), del Cabezo
Pardo a Andalusia o del Cabezo Redondo al País Valencià (Pastor 2017: 100).

Tenim molt poca informació sobre les portes i finestres de les cases
prehistòriques. Alguns exemples de portes de fusta conservades es troben als
103
jaciments de Robenhausen, del neolític, i d'Altenburg, de l'edat del ferro
(Črešnar 2007: 333-334). Un altre exemple conservat prové de Zürich,
Parkhaus Opera (Lenneis 2013: 173) i també caldria parlar de les marques
deixades al terra per una porta a Vučedol, Eslavònia, del calcolític (Balen 2010:
60).

Relacionat amb el tema de les fustes conservades, m'agradaria destacar un

element de fusta conservat excepcionalment per haver-se trobat dins d'un pou
al jaciment de l'edat del bronze d'Oss-Ussen, al Brabant. Es tracta d'una talla
de fusta que recorda els elements de decoració de les teulades tradicionals de
Frísia Occidental (fig. 6.16) i ha estat interpretat com a element decoratiu d'una
casa (Fokkens 1993).

Com es degrada una casa de fusta / How a wooden house deteriorates

Tal com hem fet amb els altres tipus de cases, dediquem el darrer apartat
d'aquest capítol a entendre com es produeix el procés de ruïna d'una casa
prehistòrica de fusta.

La fusta és un producte natural que sofreix una degradació a causa dels

insectes i dels fongs, que aprofiten la matèria orgànica que conté. Un cop tallat
un arbre, si la fusta es troba en un lloc arrecerat de la pluja, s'asseca lentament
i esdevé més resistent. Pel contrari, un pal que s'enterra es podreix lentament,
especialment en el punt de contacte amb el terra.

No totes les fustes tenen la mateixa resistència. A Anglaterra es van fer alguns
experiments a llarg termini al Building Research Establishment i posteriorment
al Center for Timber Technology and Construction anomenats "Field Stake
Test", entre els anys 1932 i 1975. L'experiment consistia en clavar estaques de
fustes diferents i comprovar si resistien el pas del temps donant cada cert
temps un cop de mall a l'estaca. Els resultats van ser publicats per D. F.
Purslow (1976) i recollits per Haio Zimmermann (1998: 50-63).

"Field Stake Test"

Espècie Durada en sòl Durada en sòl Mittelwert
argilós sorrenc
Roure (Quercus robur) 17-43 anys 8-63 anys 26,8 anys
Teix (Taxus baccata) 19-26 anys 14-15 anys 17,2 anys
Larix europeu (Larix decidua) 9-18 anys 7-15 anys 12,0 anys
Anoer (Juglans regia) 15 anys 8 anys 12,2 anys
Pi (Pinus) 8-15 anys 5-12 anys 7,4 anys
Avet blanc (Abies alba) 7-8 anys 6-9 anys 7,6 anys
Salze (Salix) 7 anys 5 anys 5,5 anys
Om (Ulmus) 6-8 anys 3-6 anys 5,2 anys
104
Avet roig (Picea abies) 4-6 anys 3-9 anys 5,2 anys
Freixe (Fraxinus) 4-6 anys 4-5 anys 4,4 anys
Faig (Fagus) 3-7 anys 4-5 anys 4,3 anys
Auró (Acer) 5 anys 3 anys 4,0 anys
Vern (Alnus) 4 anys 4 anys 3,9 anys
Bedoll (Betula) 4-3 anys 4-3 anys 3,5 anys
Til·ler (Tilia) 3-4 anys 3-4 anys 3,3 anys
Castanyer d'Indies (Aesculus) ---- ---- 2,2 anys

Taula 6.4: Durada de diferents espècies de fusta segons els experiments a llarg
termini anomenats "Field Stake Test" i Mittelwert, a Anglaterra.
Font: Zimmermann 1998: 55, taula 2, reordenada.

L'espècie que va resistir més va ser el roure (Quercus robur, amb més de 60
anys), seguit del teix (Taxus baccata), Làrix europeu (Larix decidua) i l'anoer
(Juglans regia), que superaven els 10 anys. La resta d'espècies va quedar per
sota. En general, en sòls argilosos les estaques resistien més temps que en els
sorrencs, però hi ha espècies que és al revés. Zimmermann també recull dades
de l'experiment de Mittelwert, publicat per Smith i Orsler (1996), que coincideix
bastant amb el Field Stake Test.

La professora Corrie Bakels (1978) recull altres dades sobre la durada de les
diferents espècies d'arbres a partir de l'experiència de l'Institut de Recerca
Forestal de Delft (Houtinstituut TNO), a Holanda Meridional (taula 6.5). El criteri
utilitzat és quants anys resisteix la llenya que s'empila en un lloc a l'aire lliure
sense corcar-se, diferenciant si s'empila en un terra humit o en un de sec.
Naturalment la llenya que es guarda en un lloc a cobert pot resistir més temps.

Espècie Durada en sòls humits Durada en sòls secs

Roure, oak (Quercus robur) 10-25 anys 25-50 anys
Cirerer, wild cherry (Prunus avium) 10-15 anys 25-40 anys
Auró, maple (Acer sp.)
Om, elm (Ulmus carpinifolia) 5-10 anys 12-25 anys
Pi, pine (Pinus sp.)
Vern, alder (Alnus glutinosa)
Freixe, ash (Fraxinus excelsior)
Til·ler, lime (Tilia cordata) 5 anys 6-12 anys
Pollancre, poplar (Populus canescens)
Salze, willow (Salix L.)

Taula 6.5: Durada de les diferents espècies de fustes segons l'experiència de

l'Institut de Recerca Forestal de Delft.
Font: Bakels 1978: 82, taula 6.
105
Si comparem els resultats de les taules 6.4 i 6.5 veurem que coincideixen
parcialment. El roure, el pi i l'om són els més resistents a les dues taules, però
hi ha espècies que surten en els experiments anglesos i no als holandesos, i al
revés, com el teix, làrix, anoer i cirerer silvestres.

Canviant una mica de tema, un dels arqueòlegs que més va contribuir a

l'experimentació a la prehistòria va ser Peter J. Reynolds. Ell i el seu equip van
construir mitja dotzena de cases a l'Avoncroft Museum of Buildings i a la Butser
Ancient Farm, al sud d'Anglaterra. En algunes cases un cop construïdes es va
seguir la seva degradació sense fer cap tipus de manteniment per veure quants
anys es mantenien dretes (Reynolds 1988, 1995).

Una altra investigació interessant es va produir al Museu d'Asparn an der Zaya,

a la Baixa Àustria. En aquest museu a l'aire lliure es van construir algunes
cases neolítiques a partir de les excavacions de Werner Buttler i Waldemar
Haberey al jaciment de Köln-Lindenthal (Buttler, Haberey 1936). L'any 1964 es
construeix una rèplica de la casa 91 de Köln-Lindenthal, que va ser utilitzada
durant molts anys per a la divulgació del museu. Però l'any 2011 la casa es
trobava en bastant mal estat amb la base dels pals podrida. La casa oferia
l'oportunitat als arqueòlegs d'estudiar a fons la construcció. Eva Lenneis i Peter
Trebsche van desmuntar la casa i van excavar els forats de pal (Lenneis,
Trebsche 2013).

L'experimentació de cases que es van cremar és un altre tema relacionat amb

la degradació de les cases de fusta. En els darrers anys s'han fet diversos
experiments que pretenen saber què passa amb una casa de fusta (o de fusta i
fang) quan es crema. Els experiments han estat recollits als treballs de
Flamman (2004), Gheorghiu (2008), Cavulli i Gheorghiu (2008) i Cotiugă
(2009). Els experiments deixen palès que algunes fustes es carbonitzen (i per
tant, poden perdurar molts segles) i que els recobriments de fang s'endureixen
amb el foc i es poden conservar durant mil·lennis en forma del que anomenem
"torchis". 8

8
Al poblat neolític d'Opovo Mirjana Stevanović ha provat de coure tauletes fetes amb fang extret del
voltant del jaciment, a diferents temperatures, per poder comparar el color obtingut amb els fragments
de torchis trobats a les excavacions (Stevanović 1997).
106
Fig. 6.1: Secció transversal d'una longhouse amb la terminologia de les
diferents bigues que la composen, en francès i en català. Per altres llengües
consulteu el glossari del final d'aquest treball.
Font: Joseph et al. 2011: 257, fig. 7, complementat amb Fullana 1999.

Fig. 6.2: Poblat del neolític mitjà d'Achbühl, a Baviera, amb cases de fusta
(dibuix: R.R. Schmidt).
Font: Petrequin 1984, fig. 9.

107
Fig. 6.3: Reconstrucció de les cases 11 de Schwanfeld, a Baviera, i 77 de
Langweiler 8, a Rin del Nord-Westfàlia. Cases de fusta i de fang, amb fosses
per extreure argila al costat. Neolític antic.
Font: Stauble, Lüning 1999: 170, fig. 1.

Fig. 6.4: Planta i reconstrucció d'una casa de fusta i fang del poblat del neolític
antic de Parța, al Banat.
Font: Schier 2005: 16, fig. 9.

108
Fig. 6.5: Casa 56 de fusta i de fang de Brzećś Kujawski, Kujàvia, neolític, amb
restes de pals clavats drets i torchis.
Font: Grygiel, Bogucki 1986: 127, fig. 6.

109
Fig. 6.6: Casa cremada H2b-11 del poblat neolític d'Uivar, al Banat. Construcció
de fusta i fang. Els departaments de poca alçada segurament corresponen a
calassos per emmagatzemar gra (dibuix: P. Kunz).
Font: Draşovean, Schier 2010: 178, fig. 18.

Fig. 6.7: Casa 1 de Zijderveld, Utrecht, de l'edat del bronze. Casa de fusta i de
fang amb fosses d'extracció d'argila a cada banda.
Font: Fokkens 2001: 253, reproduït per Arnoldussen, Theunissen 2014: 121,
fig. 5.

110
Fig. 6.8: Classificació dels diferents tipus de fragments de fang (torchis) que es
poden trobar en una excavació prehistòrica. Al costat poso el cos que ha donat
forma a l'empremta.
Font: Elaboració pròpia, a partir d' Holub et al. 2005: 63, fig. 26.

111
Fig. 6.9: Correspondència entre els diferents tipus de restes de fang
recuperades (torchis) i les estructures a les quals poden pertànyer.
Font: Elaboració pròpia.

112
Fig. 6.10: Planta i reconstrucció de l'edifici IV-1b de Nichoria, Mesènia, del
bronze final. Casa de pedra, fusta i fang.
Font: Mazarakis 2001: 149, fig. 12.

Fig. 6.11: Planta i reconstrucció de la cabana 1 de Mokarta, Sicília, del bronze

final. Casa de pedra, fusta i fang.
Font: Nicoletti, Tusa 2012: 906, fig. 1 i 909, fig. 3.
113
Fig. 6.12: Reconstrucció d'una casa a Most na Soči, Eslovènia, de l'edat del
ferro, amb una estructura de peus drets muntada sobre bigues soleres i un
sòcol de pedra.
Font Svoljšak 2000, reproduït per Črešnar 2007: 326, fig. 4.

Fig. 6.13: Lligades entre diferents elements de fusta d'una casa cremada del
jaciment de Crkvine-Lajkovac a Sèrbia, conservats en negatiu al fang que
recobria les parets.
Font: Marić 2011: fig. 11.

114
Fig. 6.14 (esquerra): Pal clavat del jaciment neolític de Clairvaux M.M., al Franc
Comtat.
Fig. 6.15 (dreta): Soleres d'alguns palafits dels Alps.
Fonts: Petrequin, Petrequin 1988:134 i Petrequin 1983: 369, fig. 9, modificada.

115
Fig. 6.16: Element decoratiu tallat en fusta trobat en un pou al jaciment d'Oss-
Ussen, de l'edat del bronze, comparat amb la decoració d'una casa tradicional
de Frísia occidental.
Font: Fokkens 1993: 67, figs. 72 i 73.

116
Capítol 7

ALTRES TIPUS DE CASES / OTHER TYPES OF HOUSE

En el capítol 7 tractarem d'altres tipus de cases abandonades que no entren
dins dels paràmetres de les cases aïllades amb parets diferenciades que hem
descrit als capítols 4 a 6.

Cabanes amb les parets no diferenciades / Huts with non-

differentiated walls
Aquest és un grup que m'ha costat força de diferenciar de les cases només de
fusta, ja que sovint ens basem només en la planta de la cabana i les diferències
en planta són exigües.

Nola i Afragola, dos jaciments de l'edat del bronze que s'han conservat en molt
bones condicions perquè foren destruïts per una erupció del volcà Vesuvi, ens
permeten reconstruir unes cabanes de planta absidal sostingudes amb troncs i
recobertes amb una gruixuda capa vegetal (Albore Livadie et al. 2011, 2018;
Matarazzo, Berna, Goldberg 2010, 2017; Di Vito et al. 2009; Laforgia et al.
2009).

Al Regne Unit a partir del neolític hom coneix nombroses cases de planta
circular fetes de fusta o amb parets de pedra. Algunes d'elles, com a Trelystan,
al País de Gal·les, han estat reconstruïdes com a cabanes formades per unes
perxes corbades (fig. 12.6, 1) (Karl 2007).
117
També tenim documentades algunes cabanes de planta circular a Galícia i nord
de Portugal a finals de l'edat del bronze. Es tracta de poblats situats en turons,
predecessors dels anomenats "castros" de l'edat del ferro. La reconstrucció que
n'ofereix Alfredo González Ruibal són cabanes còniques amb coberta vegetal i
un cercle de pedres al voltant, tal com documentem al castro de São Julião, al
nord de Portugal (fig. 7.1) (Bettencourt 2000, citat per González 2006).

A Castella-La Mancha es coneix el jaciment de l'edat del ferro de las Lunas, on

es van excavar algunes cabanes de planta circular de 20 a 40 m2 i absidals de
35 a 50 m2, que es podrien reconstruir com a cabanes en les què la teulada
arribava fins al terra (Urbina, Urquijo 2012: 182).

A Vernègues, a la Provença, hom coneix algunes cabanes del neolític mitjà de

planta el·lipsoïdal (o rectangular amb dos absis) amb uns eixos d'uns 20 x 7 m,
que podrien respondre a aquesta tipologia (Moreau et al. 2014).

L'estructura 505 d'Allaines Mervilliers, a la regió Centre de França, és de planta

circular amb un diàmetre de 8 m. Es data a l'edat del ferro (Casadei et al.
2005).

El jaciment de Sălcuța-Piscul Cornişorului, de Transsilvània, datat al calcolític,

va ser excavat per Dumitru Berciu als anys mil nou-cents cinquanta i publicat el
1961. A l'excavació es van descobrir diverses cabanes de planta el·lipsoïdal
amb entrada (Berciu 1961, citat per Pătroi 2008 i Cotiugă 2015) que al meu
parer podrien ser reconstruïdes com a cabanes sense parets (fig. 7.2).

Al neolític preceràmic de Çayönü, al Kurdistan, es coneixen plantes circulars de

cabanes amb estructura de fusta coberta de fang i amb base de pedra. Això al
PPNA, perquè al PPNB les plantes es tornen rectangulars i amb estructura de
grill building o de cellar building (Özdoğan 2010).

Totes les cabanes que hem esmentat fins aquí, si ens basem en la informació
que ens facilita l'etnografia, podrien correspondre a habitatges temporals, ja
que són de fàcil muntatge i es podria pensar que són refugis efímers utilitzats
per pastors, caçadors, llenyataires, etc. Bernat Martí i Joan Bernabeu creuen
que al neolític de la península Ibèrica hi ha, a més dels poblats, petits
assentaments a l'aire lliure amb ocupacions temporals (Martí, Bernabeu 2012:
138). Caldria estudiar per la via dels estudis de fauna, de pol·len o de llavors i
fruits a quina època de l'any es situen els jaciments, per veure si es tracta
d'ocupacions temporals o de tot l'any.

Per avançar en l'estudi d'aquest tipus de cabanes necessitaríem una petita

modificació de les tècniques d'excavació. L'element arqueològic que millor
defineix les cabanes amb les parets no diferenciades són els forats de pal de
les parets inclinats cap a l'interior de la cabana. L'excavació tradicional dels

118
forats de pal consisteix a partir-los pel mig i deixar a la vista la secció, però
cada excavador secciona el forat de pal com li sembla més bé. Per veure si un
pal es va posar vertical o inclinat cal que les seccions dels forats de pal siguin
transversals a l'eix longitudinal de la cabana (en cabanes rectangulars) o
orientades al centre de la casa (en cases rodones). De tota manera cal
recordar algunes cabanes tradicionals com la krivulja de Sèrbia (fig. 2.3) o les
cabanes de Tràcia (fig. 2.4) que tenen les parets formades per troncs corbats.
El pal està plantat dret i és la corbatura del tronc el que tanca la teulada a dues
vessants.

Cases amb pati / Houses with a courtyard

Les cases de pati són un tipus de casa que podem trobar en diverses parts del
món. Al Pròxim Orient hom coneix cases amb pati al neolític preceràmic als
jaciments de Sha'ar Hagolan i Tel Tsaf, a la vall del Jordà (Garfinkel 2010).

A Anglaterra hom coneix algunes cases amb pati als jaciments de l'edat del
bronze final d'Itford Hill (fig. 7.3) i de l'edat del ferro a Chysauster i Porthmeor
(Bayer 2016), aquestes darreres construïdes amb pedres. També s'han
documentat patis al voltant de cabanes al poblat de l'edat del ferro d'Atxa, al
País Basc (Gil, Filloy 1986) i al Fondo del Roig, a Catalunya, de l'edat del ferro
(fig. 7.4) (García, Morer, Rigo 1996).

Les tanques solen identificar-se per la troballa de línies de forats de pal de

dimensions reduïdes. Hi ha la versió amb una línia d'estaques equidistants en
la qual es passen branques flexibles costat i costat i la versió amb doble estaca
que fixa al centre les branques horitzontals (fig. 7.5). Hom en coneix exemples
a Ölmstad, Suècia (Hylén 2009: 50), a Loon op Zand, Brabant (Fokkens 2005:
425) i a Schipluiden, Holanda Meridional (Hamburg, Louwe Kooijmans 2006:
53-58).

Però de fet la immensa majoria de cases amb pati que he pogut trobar a la
bibliografia són cases adossades en poblats, tal com podreu veure més avall a
l'apartat seguent (taula 7.1).

Cases adossades / Terraced houses

Les cases adossades són aquelles cases, normalment dins de poblats, en què
trobem parets mitgeres que les separen. Els casos més freqüents són les
cases de fang (o de fang i pedra) que trobem a l'edat del ferro a bona part dels
països de la Mediterrània. A la taula 7.1 podem veure una llista de poblats
prehistòrics amb cases adossades, moltes d'elles amb patis.

119
Jaciment pati període bibliografia
Skara Brae, illes Orkney, Escòcia sense neolític Simpson et al. 2006
Briteiros, nord de Portugal amb pati edat del ferro González 2006: 376-377
Santa Luzia, nord de Portugal amb pati edat del ferro González 2006: 376-377
Citânia de Sanfins, nord de Portugal amb pati edat del ferro Almeida 1984;
Ayán, Pope, Alberro 2005-2006;
González 2006: 376-377
Cividade de Ãncora, nord de amb pati edat del ferro Ayán, Pope, Alberro 2005-2006;
Portugal Ayán 2008
Cividade de Terroso, nord de amb pati edat del ferro da Silva 1986; Ayán, Pope,
Portugal Alberro 2005-2006; Ayán 2008;
González 2006: 376-377
Santa Trega, Galícia amb pati edat del ferro Almeida 1984;
González 2006: 376-377
Castromao, Galícia amb pati edat del ferro Ayán, Pope, Alberro 2005-2006
San Cibrán de Lás, Galícia amb pati edat del ferro Ayán, Pope, Alberro 2005-2006
Corona de Corporales, Castella i sense edat del ferro Sánchez, Fernández 1985, 1986
Lleó
Alto de la Cruz, Navarra sense bronze final / Garcia 1994; Belarte 2011
ferro
La Codera, Aragó sense edat del ferro Montón 2003-2004
Clos de Vincamet, Aragó sense bronze final Moya et al. 2005; Belarte, Bonet,
Sala 2009
Cabezo Morrudo, Aragó sense edat del ferro Picazo 2005
Cabezo de la Cruz, Aragó sense edat del ferro Picazo 2005; Picazo, Rodanés
2009
Rincón de Almendricos, Múrcia sense edat del bronze Ayala 2003: 182
Plaza de Moros, Castella- sense edat del ferro Urbina, García, Urquijo 2004
La Mancha
Puente Tablas, Andalusia amb pati edat del ferro Belarte 2004
El Oral, País Valencià amb pati edat del ferro Belarte 2004
La Bastida de les Alcusses, País sense edat del ferro Ferrer 2010
Valencià
La Horna, País Valencià sense edat del bronze Serna 1995
Altet del Palau, País Valencià sense edat del bronze de Pedro, Garcia 2015
Alt de Benimàquia, País Valencià sense edat del ferro Belarte, Bonet, Sala 2009
Cabezo Redondo, País Valencià sense bronze final Hernández et al. 2012, 2014
Ses Païsses, illa de Mallorca sense edat del bronze/ Aramburu, Hernández 2005
edat del ferro
Ca n'Isach, Catalunya sense neolític Tarrús et al 2016
Genó, Catalunya sense bronze final Belarte 1993: 117; 2001
Els Estinclells, Catalunya sense edat del ferro Asensio et al. 2003, 2009
Vilars d'Arbeca, Catalunya sense edat del ferro Belarte 2001; Alonso et al. 2018
La Ferradura, Catalunya sense edat del ferro Belarte 1993: 117
Puig Roig, Catalunya sense edat del ferro Belarte 1993
120
Barranc de Gàfols, Catalunya sense edat del ferro Belarte 1993; Belarte, Bonet,
Sala 2009
El Calvari del Molar, Catalunya sense edat del ferro Belarte 1993
La Colomina, Catalunya sense edat del ferro Belarte 1993
Turó del Calvari, Catalunya sense edat del ferro Belarte 2011
Sant Jaume-Mas d'en Serrà, sense edat del ferro Garcia 2005
Catalunya
La Moleta del Remei, Catalunya sense edat del ferro Gracia, Munilla 2004
Aldovesta, Catalunya sense edat del ferro Belarte 1993
Mas Castellar de Pontós, Catalunya amb pati i edat del ferro Belarte 2004
sense
Illa d'en Reixac, Catalunya amb pati i edat del ferro Belarte 2004
sense
Puig de Sant Andreu, Catalunya amb pati i edat del ferro Belarte 2004
sense
Edificis 1-3 del Castellet de amb pati edat del ferro Belarte 2004; Belarte, Bonet,
Banyoles, Catalunya Sala 2009
Gailhan cases 1 i 18-21, Llenguadoc amb pati edat del ferro Dedet 1999
Pech-Maho, Llenguadoc amb pati i edat del ferro Dedet 1999; Gailledrat et al. 2011
sense
Cambous, Llenguadoc sense calcolític Burens-Carozza, Carozza,
Chazelles 2005; Gutherz 1986:
370-371
Le Moulin de Peyriac-de-Mer, casa amb pati edat del ferro Dedet 1999
36-37, Llenguadoc
Casa 3501 de Lattes, Llenguadoc amb pati edat del ferro Belarte 2004
Murru Mannu, Sardenya amb pati edat del bronze Depalmas 2012
Serra Orrios, Sardenya amb pati edat del bronze Depalmas 2012
Sant 'Imbenia, Sardenya amb pati edat del bronze Depalmas 2018
Sa Sedda 'e Sos Carros amb pati edat del bronze Depalmas 2018
Serucci, Sardenya amb pati edat del bronze Depalmas 2012, 2018
Su Nuraxi, Sardenya amb pati edat del bronze Depalmas 2012, 2018
Thapsos, Sicília amb pati edat del bronze Doonan 2001;
McConnell1992: 39
I Faraglioni, Sicília amb pati edat del bronze Doonan 2001;
McConnell1992: 39
Monte Maranfusa, Sicília sense bronze final / Spatafora et al. 2008
ferro
Dimini, Tessàlia sense neolític Souvatzi 2007
Oropos, Àtica amb pati edat del ferro Vlachou 2011
Petras, Creta amb pati edat del bronze Mavroudi 2012
Vronda, Creta sense bronze final Glowaki 2007; Glowacki, Dafedar
2010
Priniatikos Pyrgos, Creta sense edat del bronze Molloy et al. 2014
Zagora, Andros, illes Cíclades sense edat del ferro Mann 2015
Polyanitsa, Bulgària sense neolític antic Todorova, Vajsov 1986;
Bailey 2000: 157
121
Tell Ovcharovo, Bulgària sense neolític Bailey 1996
Aşaği Pinar, Tràcia sense neolític Özdoğan 2012
Troia, Anatòlia sense bronze antic Ivanova 2013
Çatalhöyük, Anatòlia amb pati i neolític antic Düring 2001; Düring, Marciniak
sense 2006
Aşikli Höyük, Anatòlia amb pati neolític antic Düring, Marciniak 2006
Canhassan I, Anatòlia sense neolític final / Düring 2006
calcolític
Canhassan III, Anatòlia amb pati i neolític antic Düring 2006
sense
Erbaba, Anatòlia sense neolític antic Düring 2006
Keçiçayırı, Anatòlia sense bronze antic Fidan 2016
Ilipinar, Anatòlia sense neolític Gérard 1997
Aktopraklik Höyük, Anatòlia sense calcolític Karul 2013
Marki, Xipre amb pati i edat del bronze Frankel, Webb 2012
sense
Politiko-Troullia, Xipre amb pati edat del bronze Falconer, Fall 2013

Taula 7.1: Llista de poblats prehistòrics amb cases adossades, amb o sense
pati identificat.

De tots els poblats de la llista anterior m'agradaria destacar els de Polyanitsa, a

Bulgària, amb cases de fusta i fang (fig. 7.6) o el de Serra Orrios, a Sardenya,
de pedra (fig. 7.7), a més dels poblats de l'edat del ferro de Lattes (fig 5.3) i la
Moleta del Remei (fig. 5.4).

Fons de cabanes / Pit houses

Els fons de cabana són un clàssic de la literatura arqueològica. Fa 40 o 50 anys
s'identificava com a fons de cabana qualsevol estructura excavada al terra, de
tal manera que en la bibliografia antiga ens trobem descrits com a "fons de
cabana" sitges per cereals, fosses, clots d'extracció d'argila, etc. Fins i tot en
algunes llengües, com en espanyol, s'utilitza el terme "fondo de cabaña" per
designar no tan sols les cabanes excavades al terra sinó també les què
disposen de sòcols de pedra (Suárez, Márquez 2014: 200, nota 2).

De fet, un fons de cabana és una cabana amb el sòl d'ocupació excavat per
sota del nivell del terra. La seva forma és regular, normalment circular o
rectangular, amb el terra generalment pla (malgrat que hi ha casos de fons de
cabana amb banquetes).

Els fons de cabana solen tenir diverses funcions. En uns pocs casos es tracta
de vivendes senceres amb una sola habitació. Al seu interior apareix una llar de
foc amb una zona de cuina i a vegades també un forn, una zona de descans i
possiblement una zona de magatzem. Però de fet la recerca de bibliografia
122
sobre fons de cabana ben excavats mostra fosses de dimensions massa
petites per ser una vivenda i molt sovint s'identifiquen com a cuines properes a
una cabana (amb llars de foc i forns), caves per emmagatzemar aliments o
fosses de treball (pitworking), especialment de treball tèxtil (fosses on es
detecten peses de teler). A la taula 7.2 podeu veure alguns fons de cabana
extrets de la bibliografia amb la funció que li assignen els seus excavadors (si
es coneix).

Jaciment ús període bibliografia

La Deseada, regió de Madrid neolític Díaz del Río, Consuegra 1999
FC-2 de l'Alto del Romo, magatzem calcolític Vicente et al. 2007
Castella-La Mancha
Bois de Saint-Antoine, neolític final Tchérémissinoff et al. 2018
Baillargues, Llenguadoc
Souffelweyersheim, Alsàcia edat del ferro Lefranc, Boës, Véber 2008
Rosheim, Alsàcia edat del ferro Deyber 1984
Rävåsen, Finlàndia calcolític Hertell, Manninen 2006
Kuorikkikangas, Lapònia vivenda amb dues neolític Pesonen 2006
unitats familiars?
Kauvonkangas, Lapònia vivenda neolític Kankaanpää 2002
Nordhausen, Turíngia neolític final Wehmer 2016
Estructura 4375 de treball tèxtil bronze final / Peters 1999: I, 43-46
Wustermark, Brandenburg ferro
Herzsprung, Brandenburg treball tèxtil edat del ferro Peters 1999: I, 44
Aldersbach-Kriestorf, Baviera neolític Riedhammer, Schmotz,
Wandling 1999
Osterhofen-Schmiedorf, Baviera neolític Riedhammer, Schmotz,
Wandling 1999
Hafnerbach, Baixa Àustria treball tèxtil edat del ferro Belanová, Grömer 2010
Oberschauersberg, Baixa edat del ferro Trebsche 2007
Àustria
Michelstetten, Baixa Àustria edat del ferro Trebsche 2010, 2016
Stripfing, Baixa Àustria edat del ferro Trebsche 2016
Etzersdorf, Baixa Àustria edat del ferro Trebsche 2016
Alba, Piemont neolític Cattani 2009
Lugo di Grezzana, Véneto neolític antic Pedrotti, Cavulli, Miorelli 2000
Fornace Gatelli, Lugo di vivenda i neolític Degasperi, Ferrari, Steffè 1996
Romagna, Emilia-Romagna magatzem
Portella, Salina, illes Eòlies bronze mitjà Cattani 2009; Martinelli 2005
Targowisko, Petita Polònia cuina i altres neolític Połczyński, Michalak 2016
Brzezie, Petita Polònia cuina i altres neolític Połczyński, Michalak 2016
Jaroměř, Bohèmia bronze final / Novák 2011
ferro
Praha 5-Zličín, Bohèmia calcolític Dobeš, Šmolíková, Turek 2016

123
Praha 10 – Dubeč, poloha V calcolític Vencl et al. 2011
Litožnicích, Bohèmia
Bílina, Bohèmia calcolític Zápotocký 2008
Březno, Louny, Bohèmia calcolític Zápotocký 2008
Komjatice-Kňazova, Eslovàquia edat del ferro Horváth 2014
Budai Skála, Budapest edat del ferro Beszédes, Hortváth 2008
Balatonmagyaród-Homoki dűlő, edat del ferro Horváth 1987
Hongria
Balatonmagyaród-Kanyavár, edat del ferro Horváth 1987
Hongria
Garabonc-Öfalu, Hongria edat del ferro Horváth 1987
Hahót-Tsz major, Hongria edat del ferro Horváth 1987
Balatonmagyaród-Kiskányavár, edat del ferro Horváth 1987
Hongria
Nagykanizsa-Dávid dűlő, edat del ferro Horváth 1987
Hongria
Magyarszentmiklós-Űjréiti dűlő, edat del ferro Horváth 1987
Hongria
Balatonboglár-Berekre-dűlő, edat del ferro Jáki 2015-2016
Hongria
Győr-Ménfőcsanak, Hongria edat del ferro Ďurkovič 2015
Jászberény-Almási-tanya 5, edat del ferro Kovács 2013
Hongria
Nyíregyháza-Oros , Úr Csere, bronze final Marta et al. 2010
Hongria
Sajópetri-Hosszú-dűlő, Hongria edat del ferro Timár 2013
Ráckeresztúr, Hongria edat del ferro Timár 2013
Ebes, Hongria edat del ferro Czifra 2006
Zgornje Radvanje, Eslovènia calcolític Kramberger 2015
Divostin, Sèrbia neolític Bailey 1999
Moșnița Veche-Dealul Sălaș, edat del ferro Georgescu, Floca 2015
Banat
Pietrosu-La Arman, Muntènia neolític Cotiugă 2015
Boncuklu, Anatòlia central vivenda, sepulcral neolític Baird, Fairbairn, Martin 2016

Taula 7.2: Fons de cabanes prehistòriques d'Europa, amb el seu probable ús

(quan se sap).

Alguns exemples de fons de cabana prehistòrics han estat reproduïts a les

figures 7.8 i 7.9. Són els jaciments de Nyíregyháza-Oros „Úr Csere” i de
Divostin. 9

9
Podeu trobar més informació sobre els fons de cabana a Miret (2016: 37-38). Heu de tenir en compte
que a l'esmentat treball (p. 209-212) es cataloguen com a clots per a extreure argila algunes fosses
irregulars que surten publicades a la bibliografia com a fons de cabana.

124
Gairebé no he vist treballs dedicats a la destrucció dels fons de cabana, i l'únic
que conec és el de Lőrinc Timár (2013).

Palafits / Pile dwellings

Els palafits són un tipus de construcció que ha rebut molta atenció per part dels
arqueòlegs pel seu caràcter original (avui dia queden molt pocs llocs al món
amb palafits) i per la conservació excepcional de la matèria orgànica sota de la
capa freàtica. Els palafits solen conservar eines de fusta, cistells, fustes de
construcció i una profusió de granes i fruits que rarament es troben en
jaciments convencionals.

En els palafits solen conservar-se sobretot els pals clavats al terra que
sostenien les plataformes de les cases (figs. 6.14, 7.10). Els fonaments podien
ser una solera de troncs, com a Thayngen II, pals suportats sobre sabates com
a Hornstaad o bigues soleres com a Zürich Mozartstrasse (fig. 6.15).

Al poblat de Longola, a la Campània, les cases es troben assentades sobre

petites illes de residus amb canals entre les cases (Cicirelli, Albore Livadie
2008; Albore Livadie et al. 2010; Albore Livadie 2018).

Anne-Marie i Pierre Petrequin han excavat diversos palafits als llacs de Chalain
i de Clairvaux-les-Lacs, al Franc Comtat, i a més són autors de diversos estudis
etnogràfics sobre els palafits del llac Nokoué a la República de Benín
(Petrequin, Petrequin 1983, 1988; Petrequin 1984, 1991, Petrequin et al. 1986).

En alguns poblats com a Marin-Les Piecettes o a Chalain 2 AC hom hi ha

descobert un camí d'accès format amb troncs (Honegger 2001; Petrequin,
Viellet, Illert 1999).

Cases amb estable / Byrehouses

A la prehistòria europea trobem indicis que algunes cases combinaven en un
sol edifici la vivenda de les persones i l'estable per als animals. L'edifici que és
compartit per persones i animals sol rebre el nom, en anglès, de byrehouse.

La identificació d'una casa amb estable sol fer-se per una de les raons
següents:

1) Per la troballa de forats d'estaca o rases de fonamentació que delimiten

petits departaments adossats on anava cadascun dels animals. Els
departaments per a cada animal (normalment una vaca o cavall) estan ben
documentats a les granges tradicionals d'Europa (Zimmermann 2015a, 2015b).
Durant l'edat del bronze i del ferro coneixem estables a les longhouses de
125
Bjerre site 2 (Bruck, Fokkens 2013: 84-85), de Nørre Snede i de Grønbjerg
Skole, totes tres a Jutlàndia (fig. 7.11) (Schuster 1972-2008, vol. 34, sv.
Wohnstallhaus). 10

2) Per una anàlisi de fosfats del subsòl de la casa. L'exemple més clar és el de
Flögeln-Eekhöltjen, a la Baixa Saxònia, que fou estudiat detingudament per
Haio Zimmermann (1992) (fig. 10.1).

3) Per l'associació de les parets d'una casa amb tancats que podrien ser
utilitzats com a corrals per al bestiar. Alguns exemples seren Beauclair, a
l'Aquitània (Pérez, Lesueur 2008) o Frederiksdalvej, a Jutlàndia (Webley
2007a). Es tracta d'una prova circumstancial que per si sola no permet parlar
de byrehouses però coneixem casos que es combinen departaments per al
bestiar amb tancats, com per exemple a Grønbjerg Skole, esmentat més
amunt.

4) En cases de l'edat mitjana dels Països Baixos s'han detectat unes

habitacions amb el terra més baix que corresponen a antics estables,
anomenats "potstal" en neerlandès (Broes et al. 2012: 6). Possiblement la
depressió del terra és deguda a l'extracció continuada dels fems. En tot cas, jo
no tinc notícia que s'hagin detectat estables prehistòrics amb aquest criteri,
però crec que val la pena d'investigar el tema.

5) Encara podríem parlar d'algun altre indici circumstancial com els abeuradors
de fusta trobats al jaciment de Longola (Albore Livadie et al. 2010: 3; Cicirelli,
Albore Livadie 2007: 478) o diversos abeuradors de pedra trobats als jaciments
de l'Argilera (Sanmartí, Santacana, Serra 1984: 16) i dels Estinclells (Asensio et
al. 2009), aquests darrers a Catalunya.

Magatzems i graners / Storehouses and barns

Algunes habitacions i edificis es dediquen a l'emmagatzematge de productes
agrícoles. A continuació descriuré alguns dels magatzems i graners més
freqüents que he trobat a la bibliografia de la prehistòria europea.

Graner amb calassos. El graner amb calassos és una habitació o edifici amb
diversos departaments de poca alçada, anomenats cassals o calassos, on

10
Altres exemples serien Ezinge, a Frísia (Broes et al. 2012), Loon-op-Zand, al Brabant, la casa 4 d'Hijken
i Dalen IV, les dues darreres a Drenthe (Fokkens 2005: 415, 417, 425). I encara caldria afegir a la llista les
cases amb estable cremades de Nørre Tranders i de Gørding, també a Jutlàndia (Harvig, Kveiborg,
Lynnerup 2013; Webley 2007a).

126
s’emmagatzemen cadascun dels productes agrícoles. Un bon exemple és una
casa del poblat neolític d'Uivar, amb calassos (fig. 6.6).

Graner sobre pals. L’objectiu principal d’aquest graner és el d’allunyar el gra

de la humitat del terra, així com dificultar l’accés a ratolins i altres bèsties que
es podrien menjar el gra.

En els jaciments prehistòrics de bona part de l’Europa temperada apareixen

agrupaments de quatre, cinc, sis o nou forats de pal disposats de manera
regular. Generalment s’interpreten com a graners de fusta muntats sobre pals
que els suporten. Els pals de suport han de ser reforçats ja que han de suportar
el pes i la pressió lateral del gra sobre les parets.

Graner sobre pedres. Es pot considerar una variant del graner sobre pals i
consisteix en disposar la plataforma que sosté el graner sobre un enllosat de
pedres o sobre un grup de pedres disposades regularment. Es tracta d'un tipus
de graner poc estès.

Graner sobre murs paral·lels. En els darrers anys s'ha identificat un tipus
particular de graner, caracteritzat per edificis amb murs paral·lels que sostenien
un graner o una plataforma elevada. El graner ha desaparegut però els murs
paral·lels són fàcils d’identificar.

A la taula 7.3 dono una llista de jaciments amb graners de tipus diferents amb
la corresponent bibliografia. 11

Jaciment tipus període bibliografia

Rotherly, Anglaterra pals edat del ferro Wainwright 1968
Tollard Royal, Anglaterra pals edat del ferro Wainwright 1968: 112-116;
Evans, Bowman 1968
Fairfield Park, Anglaterra pals edat del ferro Webley, Timby, Wilson 2007
Wyre, illes Orkney, Escòcia calàs neolític Lee 2012
Barrocal Tenreiro, nord de Portugal pals calcolític Carvalho 2003
As Laias / O Castelo, Galícia calàs edat del ferro Tereso et al. 2013
Alto de la Cruz, Navarra murs, calàs edat del ferro Taracena, Gil, Bataller 1954;
Burillo 2009: 324-326; Munilla
et al. 1993: 146; Maluquer,
Gràcia, Munilla 1990: 34
Las Eretas, Navarra murs edat del ferro Armendáriz 1995-1996: 300;
Burillo 2009: 324-326

11
Si esteu interessants en ampliar el tema dels graners podeu consultar un treball que vaig escriure
temps enrere (Miret 2016: 31-36).

127
Cueva del Arevadillo, Castella i calàs Fernández-Posse 1981
Lleó
Castro de los Baraones, Castella i calàs edat del ferro Barril 1992
Lleó
Cerro de la Encina, Andalusia murs edat del bronze Aranda, Molina 2005: 177-178
Cerro de Cabezuelos, Andalusia murs edat del bronze Contreras 1982: 314-315
Riols, Aragó pedres neolític Royo, Gómez 1992, 1996
La Codera, Aragó calàs edat del ferro Montón 2003-2004
Lloma del Betxí, País Valencià calàs edat del bronze de Pedro 1990, 1998
La Draga, Catalunya pedres neolític antic Bosch, Chinchilla, Tarrús 2000;
Bosch et al. 2011
Carrer de la Riereta, Barcelona murs edat del bronze Pujades 2006:169; Carlús,
González 2008; Carlús,
González, Nadal 2010
l'Esquerda, Catalunya calàs medieval Ollich, Reynolds, Rocafiguera
1998
Portal Vielh à Vendres, Llenguadoc pals bronze final Carozza, Burens 2000
Bram, Buzerens, Llenguadoc pals edat del ferro Carozza et al. 1998
Varennes-sur-Seine, Marais du pals edat del ferro Seguier et al. 2008
Colombier, Île-de-France
Saint-Apollinaire, Sur le petit Pré 1, pals edat del ferro Labeaune, Wiethold 2007
Borgonya
Saint-Apollinaire, La Tirbaude 2, pals edat del ferro Labeaune, Wiethold 2007
Borgonya
Varois-et-Chaignot, Les pals edat del ferro Labeaune, Wiethold 2007
Marchemailles 1, Borgonya
Maisnil, Nord-Pas-de-Calais pals edat del ferro Matterne 2001: 153-154
le Marais de Dourges, Nord-Pas-de pals edat del ferro Blancquaert 2003
Calais
Le Camp du Roi, Picardia pals edat del ferro Gransar, Malrain, Matterne
1997; Matterne 1996
La Croix-Saint-Ouen, Le Prieuré, pals edat del ferro Malrain, Zech-Matterne 2014
Picardia
Compiègne, Picardia pals edat del ferro Matterne 2001: 153-154
Ciry-Salsogne, Picardia pals edat del ferro Matterne 2001: 153-154
Metz, Lorraine pals romà Matterne 2001: 153-154
Pen Mane, Guidel, Bretanya pals edat del bronze Cherel et al. 2018
Val-de-Reuil, Le Chemin aux pals edat del ferro Moreau, Granier, Dubreucq
Errants, Normandia 2015
Capelakker, Brecht-Overbroek, pals edat del ferro Gautier, Annaert 2006
Flandes
Sint-Denijs-Westrem - Flanders pals edat del ferro Hoorne et al. 2008, 2009
Expo Zone 2 & 3, Flandes
Someren, Brabant pals edat del ferro Gerritsen 2003: 91
Oss-Schalkskamp, Brabant pals edat del ferro Gerritsen 2003: 91
Mierbeek te Esbeek, Holanda pals edat del ferro Wesdorp 2007
Meridional
128
Westeinde, Drenthe pals edat del ferro Arnoldussen, de Vries 2017
Ruurloseweg te Vorden, Gelgerland pals bronze final Benthem 2010
Colmschate-Skibaan, Overijssel pals edat del bronze Hermsen 2007
Overbygård, Dinamarca pals edat del ferro Matterne 2001: 153-154
Langweiler, Rin del Nord-Westfàlia pals neolític Knörzer 1972, citat per Gyulai
1993: 38
Alle, Les Aiges, Suïssa pals edat del ferro Demarez, Othenin-Girard 2010
Roseldorf, Baixa Àustria pals edat del ferro Holzer, Stadler 2008
Nola, Campània calàs edat del bronze Albore Livadie et al. 2011
Mursia, illa de Pantelleria calàs edat del bronze Ardesia et al. 2012; Cantisani
2015
Polgár-Bosnyákdomb, Hongria calàs neolític final Raczky, Anders 2009
Crkvine, Stubline, Sèrbia calàs neolític Crnobrnja 2009, 2012;
Crnobrnja, Simić, Janković
2009; Spasić, Živanović 2015
Banjica, Sèrbia calàs neolític Tripković 2007, 2011, 2013
Slatina - Zelenikovo, República de calàs neolític Čausidis 2017; Bailey 2000;
Macedònia Tripković 2007: 8
Archontiko, Macedònia calàs bronze antic Papanthimou et al. 2013
Thermi, Macedònia murs neolític Hood 1981: I, 138-141
Argissa, Tessàlia murs neolític Hood 1981: I, 138-141
Knossos, Creta murs edat del bronze Gracia 2009: 23
Emporio, illa de Quios murs neolític Hood 1981: I, 138-141
Saliagos, illes Cíclades murs neolític Hood 1981: I, 138-141
Vitanesti Măgurice, Muntènia calàs neolític Torciča 2017
Uivar, Banat calàs neolític Draşovean 2007; Draşovean,
Schier 2010
Bakla Tepe, Anatòlia murs neolític Erkanal 2008
Çatalhöyük, Anatòlia calàs neolític Bogaard et al. 2009
Çayönü, Kurdistan murs neolític Özdoğan, Özdoğan 1989

Tipus: calàs, graner amb calassos; pals, graner sobre pals; pedres, graner sobre pedres; murs, graner
sobre murs de pedra paral·lels

Taula 7.3: Tipus de graners presents a la prehistòria europea

129
Fig. 7.1: Reconstrucció hipotètica d'un poblat del bronze final del nord-est de la
península Ibèrica, amb cabanes circulars fetes amb pedres i branques.
Font: González 2006: 94, fig. 2.14.

Fig. 7.2: Planta de la cabana trobada a Sălcuța Piscul Cornișorului, a

Transsilvània, possiblement una cabana amb les parets no diferenciades.
Font: Berciu 1961, reproduït per Patroi 2008: 10, fig. 1.

130
Fig. 7.3: Poblat del bronze final d'Itford Hill, a Anglaterra. Cases circulars de
fusta amb pati.
Font: Chapa, Delibes 1984: 520, fig. 220.

Fig. 7.4: Reconstrucció de la casa ibèrica del fondo d'en Roig, a Catalunya,
amb dos patis (dibuix: Rosa Palau).
Font Garcia, Morer, Rigo 1996: 187, fig. 3.

131
Fig. 7.5: Tipus de tanques trobades a Ölmstad, regió de Småland, Suècia. A
l'esquerra línia d'estaques i branques horitzontals ordides, i a la dreta amb
doble línia d'estaques.
Font: Hylén 2009: 50, fig. 42-43.

Fig. 7.6: Nivell antic del poblat neolític de Polyanitsa, a Bulgària, amb les seves
cases adossades de fusta i fang.
Font: Todorova, Vajsov 1986: 75, fig. 2.

132
Fig. 7.7: Planta general del poblat nuragic de Serra Orrios, a Sardenya, amb
cases adossades de pedra, patis i un recinte.
Font: Depalmas 2012: 153: fig. 2.

Fig. 7.8: Planta i reconstrucció d'un fons de cabana trobat al jaciment de l'edat
del bronze de Nyíregyháza-Oros „Úr Csere”, a Hongria.
Font: Marta et al. 2010: 227: fig. 18, modificat.

133
Fig. 7.9: Reconstrucció del fons de cabana neolític de Divostin I, a Sèrbia, de
planta subcircular.
Font: Bogdanović 1988, reproduït per Bailey 1999: 154, fig. 1.

Fig. 7.10: Reconstitució del primer poblat palafític de Clairvaux III, als Alps
francesos, vers 2650 aC. Noteu les piles d'escombraries al davant de les portes
de les cases.
Font: Petrequin, Petrequin 1988: 210.

134
Fig. 7.11: Casa amb estable (byrehouse) de Grønbjerg Skole, Jutlàndia, de
l'edat del bronze, amb dues cases, una d'elles amb departaments pel bestiar, i
un tancat al voltant.
Font: Schuster 1972-2008, vol. 34, p. 191, fig. 24.

135
136
Capítol 8

DISTRIBUCIÓ INTERNA DE LES CASES /

THE INTERNAL DISTRIBUTION OF HOUSES
En aquest capítol ens plantegem com s'organitzava l'espai a l'interior i a
l'exterior de les cases prehistòriques i de quina manera podem estudiar el tema.
D'una forma intuitiva veiem que podem abordar la distribució interna de les
cases abandonades a tres nivells diferents.

1) En primer lloc hem de tenir presents els espais que ens delimiten les parets i
els accessos (portes) que permeten passar d'una habitació a una altra. Els
arquitectes a vegades utilitzen els diagrames d'accés justificat (en anglès
justified access graph o justified access map) que indiquen quines habitacions
estan connectades. S'anomenen "justificats" perquè el pas es fa en diversos
nivells des del carrer. Alguns arqueòlegs han utilitzat aquests gràfics en
jaciments d'Anatòlia (Düring 2006), de les illes Orkney (fig. 8.1) i a Zagora, a les
illes Cíclades (fig. 8.2) (Mann 2014, 2015). En la meva opinió aquests gràfics
poden ésser força útils per relacionar habitacions amb unitats domèstiques.12

2) En segon lloc hem de considerar totes aquelles estructures domèstiques que

organitzen l'espai, per exemple, llars de foc, forns, pedrissos, calassos, suports
de contenidor, suports de molí, etc. (figs. 8.3 i 8.4). Aquestes estructures ens
marquen l'ús de l'espai ja que indiquen que ens trobem en zones de cuina, de
12
Un altre exemple de diagrama d'accès, aquest d'arquitectura vernacular, el trobem a Brown, Bellal
2001 (fig. 2.12). Per teoria vegeu Hillier, Hanson 1984.

137
magatzem, de mòlta... Diversos arqueòlegs han utilitzat la informació espacial
que donen les estructures domèstiques i entre molts treballs jo destacaria els
de Carme Belarte (2004 i 2008) i Kevin Glowacki (2007).

3) En tercer lloc podem utilitzar la informació espacial dels objectes que ens
faciliten les excavacions. Una de les tasques que recullen molt bé les tècniques
d'excavació és la distribució espacial de tots els artefactes i ecofactes. Parlo, és
clar, de cases vives o de cases abandonades que no han sofert ocupacions
continuades que provocarien un palimpsest de difícil interpretació. Parlo,
també, d'excavacions en què es fa servir una quadrícula per excavar el
jaciment (mètode Laplace-Méroc) o s'utilitzen altres mètodes (estació total,
triangulació...) que localitzen cadascun dels artefactes i ecofactes
individualitzats en l'excavació.

Respecte a la localització d'activitats dins d'una casa a partir dels artefactes i

ecofactes que trobem a les excavacions cal matisar una sèrie de punts. Hi ha
indicis per creure que, com a mínim des del neolític ençà, totes les cases eren
escombrades amb certa periodicitat i per tant tota ceràmica que queia al terra i
es trencava era escombrada i llençada al carrer o a un abocador. Sobre el sòl
d'ocupació, sovint de terra batuda, normalment només hi podem trobar alguns
petits fragments de terrissa o d'ossos de fauna que es van escapar de
l'escombra.13

En base a aquesta evidència hom pot fer alguns plànols com el de l'habitació 6
de Cuciurpula, a Còrsega (figura 8.5). Si hom classifica els fragments de
terrissa en ceràmica de taula, de cuina i d'emmagatzematge és possible veure
quines eren les zones destinades a cadascuna d'aquestes activitats. El mateix
passa amb les restes de fauna. Ossos petits que van caure a terra i que van
superar l'escombrada ens serveixen per veure quines eren les zones on es
cuinava o on es menjava. Pel contrari, les zones dedicades al descans no solen
contenir restes de menjar.

També m'agradaria destacar que segons alguns estudis etnoarqueològics fets

en poblacions actuals quan un grup abandona una casa per anar a viure a un
altre lloc sovint es deixen alguns estris pesats o de difícil transport com són els
molins per moldre gra o les grans tenalles d'emmagatzematge (Miret 2016:
156-159). Per exemple, al Txad en alguns poblats abandonats encara es poden
veure les grans tenalles d'emmagatzematge dins les ruïnes de les cases de
fusta i de fang (3789 av. J.-C. 1989: 46). I entre els indis omaha dels Estats
Units i els tuareg del desert del Sahara hi ha el costum de deixar els molins i
morters amagats en una sitja al poblat que s'abandona amb la intenció de

13
Vegeu les explicacions sobre els microartefactes que faig a les p. 197-198. Sobre teoria i explicacions
etnoarqueològiques de les deixalles podeu veure Miret 2011: 12-15, amb bibliografia.

138
reutilitzar-los quan es retorna al mateix lloc (Fletcher, La Flesche 1992: 99;
Gast 1995).

Hi ha jaciments prehistòrics europeus que han mantingut els sòls d'ocupació i

han estat excavats amb tècniques que permeten la localització precisa de les
restes (grau de conservació +1 o 0, veg. p. 17-19). Alguns jaciments que han
estat excavats d'aquesta manera i han estat publicats amb detall es recullen a
la taula 8.1.

Jaciment període bibliografia

Stannon Down, Anglaterra edat del bronze Jones 2004, 2006
Scarcewater Tip, Anglaterra edat del bronze Jones, Taylor 2013
Outerio Redondo, Estremadura calcolític Cardoso, Martins 2017; Cardoso 2017
Castro de Torroso, Galícia edat del ferro González 2006: 198-203
El Parpantique, Castella i Lleó bronze antic Fernández 2013: 63-106
Los Torojones, Castella i Lleó bronze antic Fernández 2013: 107-138
Corona de Corporales, Castella i Lleó edat del ferro Sánchez, Fernández 1985, 1986
Peñalosa, Andalusia edat del bronze Contreras, Cámara 2001
Alto de la Cruz, Cortes de Navarra, edat del ferro Maluquer, Gracia, Munilla 1990
Navarra
Cabezo de la Cruz, Aragó bronze final / ferro Picazo, Rodanés 2009
Los Castellares, Aragó edat del ferro Burillo, de Sus 1986
Puig Castellet, Catalunya edat del ferro Llorens, Pons, Toledo 1986; Pons,
Llorens 1991
Moleta del Remei, Catalunya edat del ferro Pallarés, Gracia, Munilla 1986
Son Fornés, illa de Mallorca edat del bronze Gasull, Lull, Sanahuja 1984a i b
Cuciurpula, Còrsega bronze final Peche-Quilichini et al. 2014a, 2014b;
Peche-Quilichini, Delvaux, Lachenal
2014; Peche-Quilichini et al. 2015
Gailhan, Llenguadoc edat del ferro Dedet 1999
Nages, Lenguadoc edat del ferro Dedet 1999
Lo Badarel 2, Llenguadoc neolític final Ranché, Viarouge, Bruxelles 2012
Les Vautes, Llenguadoc neolític final Guilaine, Escallon 2003
Le Baratin, Provença neolític antic Sénépart 2009
Lyon-Vaise, Rhône-Alpes edat del bronze Jacquet 1998
Les Ouchettes, Charente neolític antic Laporte, Marchand, Quesnel 2004
La Motte, País de la Loire neolític mitjà Guyodo, Mens, Blanchard 2013
Gas, Les Grands Noyers, Centre de neolític final Noël, Onfray 2015
França
Schorisse-Bosstraat, Flandes neolític mitjà Vermeersch, Goossenaerts, Velghe
1991
Noordwijk, Holanda Meridional bronze antic Velde 2008
Zeewijk, Holanda Septentrional neolític final Nobles 2014b
Eigenblok, Països Baixos edat del bronze Arnoldussen 2008: 331
Borremose, Jutlàndia edat del ferro Martens 1988
139
Kuorikkikangas, Lapònia neolític Pesonen 2006
Les Piécettes, Suïssa neolític Honegger 2001, 2007
Arbon Bleiche 3, Suïssa neolític Doppler, Pollmann, Röder 2013
Brunn am Gebirge, Wolfholz, Baixa neolític antic Stadler, Kotova 2010
Àustria
Villaggio Grande S. Rosa di Poviglio, bronze final Bianchi 2004; Bianchi, Lincetto 2004
Emília-Romagna
Solarolo, Emília-Romagna edat del bronze Cattani 2009
Villaggio delle Maccine, Roma bronze mitjà Achino et al. 2014; Angle et al. 2016
Sorgenti della Nova, Laci bronze final Dolfini 2002, 2005
Santa Maria di Vastogirardi, Molise edat del ferro Cosentino, Mieli 2010
Afragola, Campània bronze antic Matarazzo, Berna, Goldberg 2010
Filo Braccio, Filicudi, illes Eòlies bronze antic Martinelli, Speciale 2017
Portella, Salina, illes Eòlies bronze mitjà Martinelli 2005
Viale dei Cipressi, Sicília edat del bronze Levi et al. 2003
Cittadella a Morgantina, Sicília edat del bronze Giannitrapani 2012; Leighton 2011
Mokarta, Sicília bronze final Tusa, Nicoletti 2000; Nicoletti, Tusa
2012
Mursia, illa de Pantelleria edat del bronze Marcucci 2008; Ardesia et al. 2006,
2012; Cantisani 2015; Debandi 2015;
Magrì 2015; Peinetti et al. 2015
Ruda, Kujàvia-Pomerània bronze final / ferro Rembisz, Markiewicz 2007
Zwięczyca, Polònia neolític antic Dębiec, Dzbyński 2010
Andrzejów, Polònia neolític Pelisiak 2001
Lažinky, Moràvia edat del ferro Cervená, Hruby 2016
Most na Soči, Eslovènia edat del ferro Svoljšak, Dular 2016; Dular, Tecco
2018
Okolište, Bòsnia neolític Hofmann et al. 2009
Divostin, Sèrbia neolític Tripković 2009
Feudvar, Sèrbia edat del bronze Falkenstein, Hänsel, Medović 2016
Cerje-Govrlevo, república de neolític Fidanoski 2015
Macedònia
Archontiko, Macedònia, Grècia bronze antic Papanthimou et al. 2013
Oropos, Àtica edat del ferro Vlachou 2011
Fournou Korifi, Creta edat del bronze Whitelaw 1983, 2007
Tărtăria, Transsilvània neolític Luca 2016
Tăşnad, Transsilvània neolític antic Sommer, Astaloş 2015
Marki, Xipre edat del bronze Frankel, Webb 2012
Maidanetske, Ucraïna neolític final Müller, Hofmann, Ohlrau 2016

Taula 8.1: Grup de jaciments que han estat excavats i publicats amb la
localització dels artefactes i ecofactes.

En cases de pedra i de fang, de llarga durada, és possible que una habitació

fos utilitzada per a una determinada funció i després canviés a una altra. Hi ha

140
autors que assenyalen que els usos de l'espai poden canviar amb el temps de
vida de la casa. És per això que trobem jaciments en què no hi ha
correspondència entre les estructures trobades i la distribució d'artefactes i
ecofactes (Belarte 2018: 123).

Hi ha el cas concret de la distribució d'artefactes dins d'un poblat de palafits.

Els palafits que disposen d'una plataforma elevada de fusta on fan vida els
prehistòrics tenen una distribució dels materials arqueològics distinta de les
cases sobre terra ferma. Els Petrequin, en el seu estudi etnoarqueològic sobre
els palafits del llac Nokoué a Benín van descobrir que les dones a l'escombrar
la casa i buidar els focs i forns solen abocar les escombraries a l'aigua davant
la porta de la casa, produint unes piles de detritus que són fàcilment
detectables. A més, la pujada i baixada del nivell del llac provoca el moviment
de residus a cada estació (Petrequin, Petrequin 1984). Un jaciment que ha
estat estudiat amb deteniment és el d'Arbon Bleiche 3 a Suïssa, on s'ha
detectat, per exemple, que les cases properes al llac consumien més porcs que
les altres i que les de terra endins consumien més bous (fig. 8.6) (Doppler,
Pollmann, Röder 2013).

Finalment voldria remarcar que en uns pocs jaciments s'han fet estudis de
micromorfologia que han intentat definir els nivells de trepitjament (sòls
d'ocupació), generalment de terra batuda (Peinetti et al. 2015; Simpson et al.
2006; Karkanas, Moortel 2014; Mateu et al. 2019).

141
Fig. 8.1: Diagrama justificat d'accès d'un conjunt fortificat a les illes Orkney, a
Escòcia, de l'edat del ferro.
Font: Foster 1989: 46-47, figs. 4 i 5.

Fig. 8.2: Diagrama justificat d'accès d'un conjunt d'habitacions de Zagora, a l'illa
d'Andros, a les Cíclades, de l'edat del ferro.
Font: Mann 2015: 56, fig. 3.

142
Fig. 8.3: Casa cremada de Slatina, de fusta i fang, a Bulgària, on s'han marcat
les diferents estructures de l'interior de la casa. Neolític antic.
Font: Nikolov 1992, reproduït per Bailey 2000: 54, fig. 2.4.

Fig. 8.4: Reconstrucció de l'interior d'una casa de Mánika, a l'illa d'Eubea, amb
les seves zones d'emmagatzematge.
Font : Sampson 1985: 325, reproduït per Touloumis 1994, fig. 14.

143
Fig. 8.5: Distribució dels fragments de ceràmica a l'habitació 6, fase 1 del poblat
de Cuciurpula a Còrsega.
Font: Peche-Quilichini et al. 2014: 105, fig. 3.

Fig. 8.6: Distribució d'ossos de bou i de porc al poblat neolític de palafits

d'Arbon Bleiche 3, a Suïssa. Els rectangles indiquen les cases. A la part alta de
la imatge, terra ferma, a baix, el llac.
Font: Doppler, Pollmann, Röder 2013: 124, fig. 8.4.

144
TERCERA PART

LES CASES ARRASADES

PART 3: RAZED HOUSES

145
146
Capítol 9

ELS POBLATS ARRASATS / RAZED VILLAGES

Les cases arrasades composen la immensa majoria dels assentaments que
podem excavar els prehistoriadors, segurament més del vuitanta per cent dels
assentaments prehistòrics coneguts. Per aquest motiu el present capítol és
molt important i tindrà unes característiques especials: la primera, normalment
no posaré llistes de jaciments perquè sortirien massa llargues i amb poc profit.
La segona, m'entretindré a explicar com podem estudiar i identificar les cases i
poblats que han estat arrasats.

A fi de situar-nos correctament, els poblats arrasats corresponen al grau de

conservació -1 o -2 que ja hem explicat al capítol 1 (veg. p. 17-19). Hi ha alguns
arqueòlegs que els anomenen "poblats de sitges" o "poblats de fosses" perquè
es caracteritzen per una munió de sitges i fosses de tota mena (figs. 9.1 i 9.2).

Com canvia la planta d'una casa en funció de l'arrasament /

How the plan of the house changed if the house was razed
A finals del segle XIX algunes excavacions van començar a descobrir els forats
de pal de les cases i construccions de fusta, però va ser entre les dues guerres
mundials que es van començar a interpretar les cases de fusta unint files de
forats de pal (per exemple Buttler, Haberey 1936). A partir d'aquest moment,
hom utilitza les plantes dels jaciments excavats per buscar una xarxa de forats
de pal alineats en direcció longitudinal o transversal. L'any 1969 James A.
Marshall publica un treball a l'American Antiquity on assenyala que es poden
147
utilitzar els principis d'enginyeria per calcular l'estructura d'una cabana, el tipus
de coberta utilitzada, etc. (Marshall 1969).
Slavomil Vencl ja havia deixat clar un any abans que la reconstrucció d'una
cabana de fusta pressuposava que tots els forats de pal s'havien preservat fins
als nostres dies (Vencl 1968). Vencl considerava que un simple estudi de la
planta dels forats de pal, destacant els que estaven arrenglerats, que
suposadament corresponien a una mateixa paret, no resulta prou vàlida (Vencl
1971: 451). Entre moltes raons, en una construcció de fusta no tots els pals han
d'estar plantats a terra (hi ha els peus drets, anomenats Ständer en alemany,
que no estan clavats) i moltes cases han estat arrasades una mica per sota del
sòl d'ocupació de manera que es mantenen els forats profunds però no les
rases de fonamentació o els forats d'estaca. Segons Vencl (1971: 453) "el
mètode estàndard d'interpretar conjunts de forats de pal, unint intuïtivament i
mecànicament aquells punts alineats en files més o menys perpendiculars
sembla que pot ser qüestionat", malgrat que al final de l'article reconeix que
l'aplicació dels principis d'enginyeria de James A. Marshall (1969) que hem
esmentat més amunt és una contribució metodològica substancial.

Vencl va utilitzar alguns jaciments ben conservats com una casa d'Opatovice
nad Labem en la qual podem veure nombrosos forats de pal profunds amb una
paret marcada per una rasa de poca profunditat (fig. 9.3, dalt). Què hauria
passat si la casa hagués estat arrasada uns centímetres més avall? Doncs que
l'excavador s'hauria trobat amb la planta de la figura 9.3, baix, i li hauria costat
bastant de situar correctament les parets de la casa (Vencl 1971: 452-453).

Un pensament semblant al de Vencl el va fer Sten Tesch, que va estudiar les

cases de la zona de Köpinge, a Escània, Suècia, des del neolític fins als temps
medievals. Tesch va descobrir algunes cases de l'edat del bronze que
semblaven longhouses amb els extrems arrodonits. Però l'observació de parets
lleugeres fetes amb wattle and daub, que es podien trobar en cases ben
conservades, feien sospitar que algunes cases tenien una paret lleugera de
fusta i fang que no ha deixat indicis (Tesch 1992: 304).

També Peter Trebsche va reflexionar sobre aquest i altres temes (Trebsche

2009a, 2009b). Trebsche va veure que depenent de la conservació (grau
d'arrasament) de la casa es podia fer una reconstrucció més o menys fiable.
Per això va classificar els jaciments en funció de la seva conservació (veg. p.
17-19 d'aquesta monografia). Trebsche posa l'exemple de la casa amb estable
de Grøntoft (fig. 9.4), delimitada per una rasa de fundació de poca profunditat.
En la hipòtesi d'un major arrasament de la casa pot resultar difícil de fer una
reconstitució adequada (Trebsche 2009b: 9).

Quan el nivell d'arrasament d'un poblat és molt gran, és possible que

desapareguin part dels forats de pal, fins i tot els més profunds (grau de

148
conservació -2). Coneixem algun poblat, com el de Sormás-Török-földek a
Hongria, en el qual s'han identificat algunes cases a través de les fosses
d'extracció d'argila que les envoltaven (fig. 9.5). En aquest jaciment
l'arrasament és tan gran que han desaparegut gairebé la totalitat dels forats de
pal (Barna 2011).

Identificació de les estructures arrasades / Identifying razed

structures
En els darrers anys s'han fet alguns estudis sobre les portes i els accessos de
les cases de fusta que han estat lleugerament arrasades (han perdut el sòl
d'ocupació però mantenen la majoria de forats de pal i rases de fundació, grau
d'arrasament -1). Segurament Gareth Chester (2014) ha fet un dels treballs
més interessants sobre aquest tema. Chester ha estudiat nombroses plantes
de longhouses dels jaciments de Bylany, Elsloo i Olszanica i s'ha fixat que els
pals de les parets es troben a distàncies regulars excepte on hi ha una porta,
que hi ha més espai entre pals (ell els anomena gaps) (fig. 9.6).

Una altra manera de trobar les portes en cases arrasades que tenen fosses per
a extreure argila al seus costats és observar la distribució de les restes
arqueològiques. Els paral·lels etnogràfics diuen que les escombraries es solen
llençar prop de la porta de la casa, i per això es diu que prop d'on hi ha major
acumulació de materials arqueològics hi ha una porta. Un bon exemple seria el
jaciment neolític de Cuiry-les-Chaudardes, on trobem acumulació de restes
arqueològiques prop de les suposades portes laterals (fig. 9.7) (Allard et al.
2013: 21; Hachem 2000).

La tercera manera de trobar les portes en una casa arrasada és a través de les
anàlisis químiques de fòsfor. Com que prop de les portes se solen acumular
escombraries, és freqüent que apareguin nivells elevats de fòsfor orgànic en
una anàlisi química. Un exemple seria la casa 98 de Flögeln-Eekhöltjen, on les
portes laterals de la longhouse queden definides per una acumulació de fòsfor
(fig. 10.2).

Quan s'arrasa un sòl d'ocupació desapareixen també les estructures

domèstiques que hi havia a la casa, com els suports de molins, sitges
elevades, calassos, llars de foc, forns, etc. Algunes estructures tenen un
fonament de pedra que els fa de base i que permet a l'excavador intuir amb
més o menys certesa una determinada estructura en jaciments no gaire
arrasats. Per exemple, al jaciment de l'edat del ferro de l'Ile de Martigues, a la
Provença, es detecten bases de pedra o de graves corresponents a sitges
elevades just per sota del que havia estat el sòl d'ocupació (fig. 9.8)
(Chausserie-Laprée, Nin 1990).

149
Finalment, en les fosses properes a les cases trobarem restes de torchis i de
fang endurit pel foc procedents de llars de foc i forns domèstics propers. És
convenient que a tots els jaciments on es recuperin restes de fang modelat es
realitzi l'estudi pertinent, tal com explicarem més avall.

Funcions d'una casa arrasada / Functions of a razed house

Les cases arrasades solen ser objecte d'una excavació igual que qualsevol
casa abandonada, però és possible que haguem de canviar la metodologia
d'excavació. Els nivells d'una casa arrasada solen ser nivells d'abocaments
dins de fosses i per tant la localització precisa de les restes a través d'una
quadrícula, per triangulació o altres mètodes pot ser innecessària. N'hi ha prou
amb atribuir cada objecte a una fossa concreta i a un determinat nivell. 14

La distribució dels materials arqueològics (artefactes i ecofactes) dins les

fosses d'una casa arrasada dóna una imatge pobra de la distribució de les
activitats. Si em permeteu l'exemple, podríem dir que l'excavació d'una casa
abandonada (amb el seu sòl d'ocupació) seria el mateix que mirar la foto d'una
persona i excavar una casa arrasada seria l'equivalent de mirar la seva ombra.
En l'ombra, per més que ens esforcem, no trobarem tots els detalls que es
poden veure en una fotografia.

A la taula 9.1 podeu veure una llista de jaciments arrasats que han estat
estudiats en relació a la distribució dels materials arqueològics dins de les
fosses conservades. És una taula paral·lela a la taula 8.1 del capítol anterior
però en jaciments arrasats amb un grau de conservació -1 o -2.

Jaciment període bibliografia

Dunston Park, Anglaterra edat del ferro Webley 2007b
Merton Rise, Anglaterra edat del ferro Wright 2009
Battlesbury Hillfort, Anglaterra edat del ferro Ellis, Powell, Hawkes 2008
Allaines Mervilliers, Centre de França edat del ferro Casadei et al. 2005
Les Vaux, Centre de França neolític final Hamon et al 2018
Jablines, La Pente de Croupeton, Île- neolític Lanchon, Bostyn, Hachem 1994
de-France
Mareuil-lès-Meaux, Les Lignières, Île- neolític mitjà Brunet et al. 2018
de-France
Cuiry-les-Chaudardes, Picardia neolític Hachem 1997, 2000; Allard et al. 2013
Pontpoint, Le Fond de Rambourg, neolític antic Bostyn et al. 2012
Picardia

14
En fosses molt extenses com les fosses per extreure argila o els fossats hom pot muntar una
quadrícula i separar els materials per quadres.

150
Rosheim, Sainte-Odile, Alsàcia neolític antic Jeunesse, Lefranc 1999
Houplin-Ancoisne, Le Marais de neolític final Joseph et al. 2011
Santes, nord de França
Mienakker, Holanda Septentrional neolític final Nobles 2013
Zeewijk, Països Baixos neolític final Nobles 2014b
Gedved Vest, Jutlàndia edat del ferro Grabowski 2014
Droßdorf, Saxònia-Anhalt neolític Kretschmer, Viol, Stauble 2014
Stadel, Baviera neolític antic O'Neill, Schwarzberg 2014
Castenaso, via Tosarelli, Emília- calcolític Cadeddu et al. 2011
Romagna
Bruszczewo, Gran Polònia edat del bronze Stróżyk 2015; Jaeger, Stróżyk 2015
Zwięczyca, Polònia neolític antic Dębiec, Dzbyński 2010
Balatonszárszó-Kis-erdei-dűlő, Hongria neolític antic Marton 2008, 2013

Taula 9.1: Grup de poblats arrasats que han estat excavats i publicats amb la
distribució dels artefactes i ecofactes dins de les fosses i forats de pal.

En alguns jaciments de la taula 9.1 s'ha provat de fer remuntatges de

fragments d'una mateixa ceràmica, com són els casos de Balatonszárszó-Kis-
erdei-dűlő, Jablines o Cuiry-les-Chaudardes.

Els poblats arrasats poden donar certa informació sobre les cases que el
formaven, concretament sobre els materials i tècniques amb què es construïen.
Per això en l'excavació cal recollir tota mena de material constructiu de dins les
fosses i encarregar a un especialista l'estudi de les restes de fang. A la taula
següent dono una llista de poblats, molts d'ells arrasats, dels quals hi ha
publicat un estudi sobre les restes de fang.

Jaciment conserv. període bibliografia

Segsbury Camp, Anglaterra -2 edat del ferro Poole 2005
Stanford Wharf, Anglaterra -2 edat del ferro Poole 2012
Fairfield Park, Anglaterra -2 edat del ferro Edwards 2007
Defesa de Cima 2, Alentejo -2 neolític Bruno et al. 2010
São Pedro, Alentejo 0 calcolític Bruno et al. 2010
Rocha do Vigio, Alentejo 0 edat del bronze Bruno et al. 2010
Alto de Outerio, Baixo Alentejo 0 calcolític Bruno et al. 2010
Alcalar, Algarve 0 calcolític Bruno et al. 2010
Castro de Pendía, Astúries 0 edat del ferro Rodríguez 2012
Casetón de la Era, Castella i Lleó -1 calcolític Fonseca 2015,
Fonseca et al. 2016
Cerro de la Cruz, Andalusia 0 edat del ferro Moralejo, Kavanagh, Quesada
2015

151
Bòbila Madurell, Catalunya -2 edat del bronze / Miret 1992
edat del ferro
Can Roqueta, Catalunya -2 edat del bronze / García, Lara 1999
edat del ferro
Mina 84 de can Tintorer, Catalunya -- neolític García 2009
Sant Jaume, Catalunya +1 edat del ferro Mateu, Bergadà, Garcia 2013
Jovades, País Valencià -2 neolític Gómez 2008
Niuet, País Valencià -2 neolític Gómez 2008
Vital, País Valencià -2 neolític Gómez 2008
Colata, País Valencià -2 neolític Gómez 2008; Gómez et al. 2004
Los Limoneros II, País Valencià -1 neolític Pastor 2017: 123-144
Orpesa la Vella, País Valencià 0 edat del bronze Gusi, Olària 2014
Cabezo Pardo, País Valencià 0 edat del bronze Pastor 2014, 2017
Marduel, Llenguadoc -1 edat del ferro Py, Lebeaupin, Chazelles 1992
Puech Haut, Llenguadoc -1 neolític final Chazelles 2005
Carsac, Carcassona, Llenguadoc -2 bronze final / Vaquer 1986
edat del ferro
Les Vautes, Llenguadoc 0 neolític final Chazelles 2003
Jonquière 1, La-Fare-des-Oliviers, -1 neolític final Sargiano et al. 2018
Provença
Champ-Durand, País de la Loira -2 neolític Onfray 2012
Mont Saint Marcel de Vix, Borgonya -1 edat del ferro Chazelles 2011a
Castello di Annone, Piemont -2 neolític a Peinetti 2014, 2016
medieval
Su Coddu-Canelles, Sardenya 0 neolític final / Melis 2010
calcolític
Monte d'Accoddi, Sardenya 0 neolític final / Melis 2010
calcolític
Montecastello, Piemont -2 edat del ferro Gaj et al. 2016
Capitoli de Brescia, Llombardia -2 edat del ferro Croce 2014
Pozzuolo, Friül -2 edat del bronze / Tasca 2014
edat del ferro
Satricum, Laci 0 edat del ferro Lindenhout, Filatova 2014
Longola, Campània 0 edat del bronze Di Maio et al. 2011
Trasano, Basilicata 0 neolític antic Tasca 1998
Favella di Sibari, Calàbria 0 neolític antic Tiné, Tiné 1993
Case Bastione, Sicília 0 edat del bronze Speciale 2015
Mursia, illa de Pantelleria 0 edat del bronze Nicoletti, Trojsi, Tusa 2012;
Peinetti 2016
Bruszczewo, Gran Polònia -2 edat del bronze Jaeger, Stróżyk 2015
Grabowiec, Polònia -1 edat del bronze / Baron, Karpow, Kużbik 2014
edat del ferro
Brno, Moràvia 0 medieval Holub et al. 2005
Chrudim, Bohèmia 0 medieval Netolický 2010
Roztoky, Bohèmia -1 bronze final Vařeka 2012
Ecsegfalva, Hongria -1 neolític Carneiro, Mateiciucova 2007
Balatonőszöd – Temetői dűlő, -1 calcolític Horváth et al. 2007
Hongria

152
Crkvine-Lajkovac, Sèrbia +2 neolític antic Marić 2011
Okolište, Bosnia i Herzegovina +2 neolític final Hofmann et al. 2009
Angelochori, Macedònia 0 bronze final Chatzitoulousis 2010
Agios Mamas-Nea Olynthos, 0 bronze mitjà Aslanis 2010
Macedònia
Augi-Kastoria, Macedònia +2 neolític Stratouli et al. 2011
Așaği Pinar, Tràcia +2 neolític Eres 2009; Özdoğan 2011
Shillourokambos, Xipre 0 neolític antic Chazelles 2011b

Taula 9.2: Grup de jaciments que han estat publicats amb un estudi de les
restes de fang (toves o torchis). Els jaciments amb un grau de conservació
positiu o 0 corresponen a poblats amb el sòl d'ocupació conservat, mentre que
els negatius són de poblats arrasats.

Els estudis de restes de fang trobats dins les fosses permeten aproximar-nos a
com serien les cases d'un poblat arrasat, encara que no s'hagi conservat cap
cabana in situ. Els estudis de restes de fang ens informen de les tècniques que
es van utilitzar per construir les cases. En concret ens indicaran si es troben
fragments de toves o si la construcció era de "tècnica mixta" (torchis, estructura
de fusta recoberta de fang). D'altra banda, si apareixen pedres escairades dins
les fosses podem pensar en parets de toves sobre sòcols de pedra.

Aquests estudis també ens permeten deduir quin tipus d'estructures

domèstiques hi havia prop de les cases. Els especialistes identifiquen restes de
forns, de llars de foc, de sitges elevades, de calassos, etc., que poden ser amb
fang pastat (bauge) o amb torchis (si es troben fragments de fang cuit amb
empremtes de troncs).

153
Fig. 9.1: Planta general del poblat arrasat de Bruszczewo, a la Gran Polònia, de
l'edat del bronze. En gris hi ha marcades les fosses que contenien restes de
fang (torchis).
Font: Jaeger, Strozik 2015: 287, fig. 6.1.

154
Fig. 9.2: Planta parcial del poblat neolític de les Jovades, al País Valencià,
campanya de 2001. En gris fosses arrasades, algunes d'elles en forma de sitja.
Font: Pascual 2003.

155
Fig. 9.3: Casa 1 d'Opatovice nad Labem, del bronze final, a Bohèmia. Dalt, la
casa tal com la van trobar els excavadors, amb una rasa poc profunda que
marcava les parets. Baix, la mateixa casa en la hipòtesi d'un major arrasament
en què només es conserven els elements més profunds.
Font: Vencl 1971: 453, fig. 2.

Fig. 9.4: Planta de la casa amb estable de Grøntoft a Jutlàndia, datada a l'edat
del ferro. Dalt, la casa tal com ens va arribar a l'excavació. Baix, en la hipòtesi
de la mateixa casa si cada vegada s'hagués arrasat 8 centímetres més.
Font: Rindel 2001: 79, fig. 8, reproduïda per Trebsche 2009b: 9, fig. 6.

156
Fig. 9.5: Cases 11, 15 i 16 del jaciment neolític de Sormás-Török-földek, a
Hongria, representades per un rectangle. Noteu que el poblat es troba tan
arrasat que han desaparegut gran part dels forats de pal (grau de conservació
–2) i les presumptes cases es defineixen per l'espai que queda dins de les
fosses d'extracció d'argila.
Font: Barna 2011:42, fig. 2.

Fig. 9.6: Casa 6 d'Olszanica, a Silèsia, amb els buits que hi ha entre pals
marcats amb cercles vermells. Se suposa que les portes d'accés lateral havien
de ser per aquests punts.
Font: Chester 2014: 3, fig. 1.4.

157
Fig. 9.7: Casa 280 de Cuiry-les-Chaudardes, on s'ha assenyalat amb ratllat el
corredor que travessa la casa de costat a costat, i en gris fosc les acumulacions
de material arqueològic de les fosses laterals.
Font: Hachem 2000: 311, fig. 1.

Fig. 9.8: Base d'una sitja elevada cilíndrica i una altra de rectangular en una
habitació de la casa IV A2 de l'Ile de Martigues, de l'edat del ferro. A sota de la
sitja cilíndrica (1) hi ha una capa de graves que li fa de suport.
Font: Chausserie-Laprée, Nin 1990: 94, fig. 59.

158
Capítol 10

ANÀLISI DE FOSFATS / PHOSPHATE ANALYSIS

L'anàlisi de fosfats és el tipus d'anàlisi química més utilitzat pels arqueòlegs.
Consisteix en una anàlisi química de sediments, generalment prenent mostres
dins d'una malla regular, que ens permet veure la concentració d'un determinat
element químic dins del sediment i identificar antigues acumulacions de matèria
orgànica. A més del fòsfor també s'han utilitzat altres elements com calci,
coure, ferro, potassi, magnesi, plom, zinc i alguns compostos orgànics que
donen resultats comparables (Isaksson, Hjulström 2000; Hjulström, Isaksson
2009; Middleton, Price 1996; Middleton 2004). Això fa que puguem detectar
estables per als animals i llocs on s'acumulava la brossa.

De fet, cal aclarir d'entrada algunes coses. En primer lloc, que no és una
tècnica que s'empra només en poblats arrasats sinó que es pot utilitzar com a
tècnica de prospecció abans de començar a excavar un jaciment (veg. per
exemple Furmanek et al. 2015, Linderholm 2007; Salisbury 2010, 2012;
Salisbury, Bertók, Bacsmegi 2013...). També s'ha utilitzat en cases
abandonades que tenen el sòl d'ocupació conservat com a complement de la
distribució de materials (Cervená, Hruby 2016; Terry 1995...). Si expliquem
l'anàlisi de fosfats en aquest capítol dedicat a les cases arrasades és perquè la
majoria d'anàlisis de fosfats es realitzen en cases no molt arrasades on encara
es poden trobar forats de pal i algunes fosses i és possible realitzar anàlisis del
159
subsòl immediat al sòl d'ocupació (grau de conservació -1, veg. p. 17-19).
Finalment, també s'ha utilitzat a l'interior de tombes excavades en sòls àcids
que desfan els ossos per localitzar les zones amb major acumulació de matèria
orgànica (Ernée, Majer 2009; Petrik et al. 2012; Prokeš et al. 2013).

En segon lloc, l'anàlisi de fosfats s'ha utilitzat sobretot per determinar quines
zones d'una casa tenien més matèria orgànica acumulada. La matèria orgànica
s'acumula als estables, on les dejeccions animals i els llits de palla fan pujar la
dosi de fosfats, i als femers i als llocs on s'acumulen les deixalles. Cal recordar
que a les societats preindustrials la major part de les escombraries són
orgàniques.

Potser on més s'ha aplicat l'anàlisi de fòsfor és a les longhouses prehistòriques

del centre i del nord d'Europa. Es tracta de cases que sovint tenen la planta
sencera però es troben més o menys arrasades pel pas de l'arada. L'excavació
ens informa de la planta de la casa però els materials arqueològics només
poden ser recuperats dins dels forats de pal o les fosses per extreure argila. En
aquestes circumstàncies una anàlisi de fòsfor pot donar molta vida a la
interpretació de la planta. L'anàlisi de fòsfor pot indicar quins sectors de la
longhouse estaven dedicats a cuina, a estable o a l'abocament d'escombraries.

A continuació presento la taula 10.1, que conté diversos assentaments

prehistòrics on, segons la bibliografia consultada, s'hi han fet anàlisis de fòsfor
dins d'una malla regular.

Jaciment període bibliografia

Crossiecrown, illes Orkney neolític final Jones et al. 2010
Lintshie Gutter, Escòcia edat del bronze Terry 1995
Dampierre-le-Château neolític mitjà Broes, Fechner, Clavel 2018
Villers-Carbonel, Picardia neolític mitjà Broes, Fechner, Clavel 2018
Eterpigny, Les Croix Noires, Picardia edat del bronze Broes, Fechner, Clavel 2018
Aire-sur-la-Lys, ZAC Saint-Martin, Nord neolític final Broes, Fechner, Clavel 2018
de França
Sauchi-Lestrée, Nord de França neolític Broes et al. 2012
Champfleury, La Fosse aux Fromages, edat del ferro Broes et al. 2012
Champagne
Marnay-sur-Seine, Champagne edat del ferro Broes et al. 2012
Altwies, Luxemburg neolític Broes et al. 2012
Lantremange-Rue de Limbourg, neolític mitjà Broes, Fechner, Clavel 2018
Valònia
Fexhe-le-Haut-Clocher, Valònia neolític antic Broes, Fechner, Clavel 2018
Bakel, Bravant edat del ferro Ufkes 2015
Ammendrup, illa de Sjælland edat del ferro Aarsleff, Appel 2011

160
Gedved Vest, Jutlàndia edat del ferro Grabowski 2014;
Grabowski, Linderholm 2014
Sønderris, Jutlàndia edat del ferro Grabowski 2017
Borremose, Jutlàndia edat del ferro Martens 2003
Ölmstad, Suècia edat del ferro Hylén 2009
Vastkustbanan (Ferrocarril de la Costa neolític / edat del Martens 2006
Oest), Suècia ferro
Kuorikkikangas, Lapònia neolític Pesonen 2006
Flögeln-Eekhöltjen, Baixa Saxònia neolític / edat del Zimmermann 1992, 1998, 2008
ferro
Eitzum, Baixa Saxònia neolític antic Stauble, Lüning 1999
Enkingen, Baviera neolític antic Stauble, Lüning 1999
Schwanfeld, Baviera neolític antic Stauble, Lüning 1999
Altdorf-Aich, Baviera neolític antic Lüning, Reisch 2011
Ruda, Kujàvia-Pomerània bronze final / ferro Rembisz, Markiewicz 2007
Kostomłoty, Silèsia neolític Furmanek et al. 2011
Hrdlovka, Bohèmia neolític antic Beneš, Divišová, Vondrovský 2016
Lažinky, Moràvia edat del ferro Cervená, Hruby 2016
Csárdaszállás, Hongria neolític final Salisbury, Bertók, Bácsmegi 2013

Taula 10.1: Grup de poblats prehistòrics en els quals s'han fet anàlisis de
distribució de fosfats.

Una gran part dels jaciments esmentats a la taula corresponen a longhouses

prehistòriques del centre i nord d'Europa. En canvi als països de la Mediterrània
les anàlisis de fòsfor no s'han estès gens.

Els fosfats conservats a terra solen provenir de materials orgànics, i per això les
anàlisis de fòsfor fetes a l'interior d'una casa solen estar centrades en detectar
a quina part de l'edifici es tancava el bestiar. Però hem de tenir en compte que
els fosfats en context arqueològic també poden provenir de les cendres de
fusta produïdes per llars i forns (Beneš, Divišová, Vondrovský 2016: 73).

Efectivament, a les figures 10.1 i 10.2, corresponents a dues cases del jaciment
de Flögeln-Eekhöltjen, comprovem que l'acumulació de fòsfor a la part central
de la casa 15 pot ser deguda a l'existència d'un antic estable dins la casa. A la
casa 98 es produeixen acumulacions puntuals de fòsfor situades prop de les
suposades entrades laterals de la casa. Se suposa que la pujada de fòsfor és
deguda a què allà es llençaven cendres i escombraries orgàniques.

161
Fig. 10.1: Casa 15 de Flögeln, a la Baixa Saxònia. Al centre s'observa la zona
que es devia dedicar a estable, amb valors alts de fòsfor.
Font: Zimmermann 1992: 118, fig. 88.

Fig. 10.2: Casa 98 de Flögeln, a la Baixa Saxònia, amb valors baixos de fòsfor,
només trencats per valors alts prop de les entrades laterals de la casa (fixeu-
vos en les fletxes que indiquen les entrades).
Font: Zimmermann 1992: 128, fig. 94.

162
QUARTA PART

ASSAIG DE SÍNTESI
PART 4: SUMMARY TEXT

163
164
Capítol 11

TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE LES DADES /

STATISTICALLY PROCESSING DATA
Entrem ara a la quarta part del llibre, en la qual em proposo donar una primera
idea de com eren les cases prehistòriques a través de l'explotació estadística
de les dades dels quadres que heu anat veient als capítols anteriors. L'objectiu
és veure quines diferències hi ha entre diverses regions i quines tendències
s'observen en una determinada zona al llarg dels diferents períodes històrics.
L'observació atenta de la bibliografia que acompanya aquest treball ens permet
treure unes primeres idees de com s'articula tot el complex món de les cases a
la prehistòria europea.

Faré l'explotació de les dades d'una manera somera, només pel damunt.
Prescindiré d'eines potents com l'anàlisi factorial de correspondències
senzillament perquè les mostres que tenim no poden ésser acceptades com a
mostres a l'atzar, sinó fruit de recerques dirigides. Els jaciments de les taules
s'han aconseguit fonamentalment a través de la recerca per paraules clau a
internet. En l'observació de les taules veiem que no hi ha un repartiment
proporcional per països ni per edats prehistòriques. És evident que ni a tot
arreu hi ha la mateixa intensitat de recerca, ni la recerca està centrada en els
assentaments a l'aire lliure (hi ha països en què la investigació incideix més en
les coves o en les necròpolis). A més, és difícil de trobar una paraula clau que
ens serveixi per cercar a tota Europa degut a què les memòries d'excavació es
publiquen en moltes llengües.

165
Les regions biogeogràfiques d'Europa / Biogeographical regions in
Europe
Les regions biogeogràfiques són zones dotades de condicions ecològiques
relativament homogènies. A Europa s'han fet diverses propostes per dividir el
territori en regions biogeogràfiques i entre elles jo he triat la de l'Agència
Europea del Medi Ambient (European Environmental Agency) (fig. 11.1). Les
regions biogeogràfiques solen coincidir a grans trets amb els diferents climes
que podem trobar a Europa, ja que el clima té un important paper en els
ecosistemes. Encara que no ho sembli, Europa, tot i ser un continent petit,
gaudeix d'una diferència de climes que varien des d'un de subtropical a un de
polar.

A efectes pràctics, en el nostre treball hem considerat tres grans àrees dins del
continent europeu, que fet i fet coincideixen a grans trets amb els tres climes
principals que podem trobar al nostre continent: clima continental, oceànic i
mediterrani. Per un costat tenim la regió continental, que inclou la regió
biogeogràfica continental més l'alpina, la pannonica, l'estèpica i la boreal,
regions de les quals tenim pocs jaciments. La regió atlàntica coincideix amb la
regió biogeogràfica atlàntica, de clima oceànic. Finalment la regió mediterrània
inclou les regions que al mapa surten com a mediterrànies, anatòliques i del
Mar Negre (fig. 11.1).

Resumint per països i regions, la regió atlàntica inclou tota la façana atlàntica
d'Europa, amb països i regions com el nord de Portugal, NW d'Espanya, gran
part de França, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca. A la regió mediterrània
entren la major part de Portugal i d'Espanya, el Llenguadoc i la Provença, Itàlia,
part dels països dels Balcans, Grècia i Turquia. La zona de clima continental
inclou la resta de països europeus que no he esmentat. Es tracta de la regió
més extensa que molts geògrafs separen en clima de transició del clima
oceànic al continental (sobretot Europa central) i el clima continental
pròpiament dit (països de l'Europa oriental).

La divisió en tres grans àrees ens permetrà veure que les importants
diferències ecològiques que hi ha a Europa, amb boscos, garrigues i estepes,
que varien d'una regió a una altra, influeixen notablement en els materials i
formes de les cases de les diferents regions europees.

Cases de pedra, fang i fusta / Stone, mud and wooden houses

La primera de les hipòtesis que hem volgut demostrar és la diferència de
materials que s'utilitzaven en la construcció de les cases. Hem utilitzat una
mostra de 528 jaciments procedents de tota Europa (taula 11.1). Tal com
podem veure al gràfic 11.1 cal destacar que a la regió atlàntica les cases es
construeixen sobretot amb fusta sense que es notin diferències massa
166
significatives al llarg del temps. A la regió continental hi ha un predomini total i
absolut de les cases de fusta (o de fusta i de fang), que es manté uniforme al
llarg de les diverses edats prehistòriques. Finalment, la regió mediterrània és la
que presenta una major varietat. Es construeixen cases amb les parets de
pedra, de fang i de fusta, d'una forma molt més equilibrada, i a més, es
detecten petites variacions del neolític a l'edat del ferro (taula 11.1).

Gràfic 11.1: Material amb què es construïen les cases prehistòriques a les
regions atlàntiques, continentals i mediterrànies.
Font: Taula 11.1.

REGIÓ ATLÀNTICA
Neolític Edat del bronze Edat del ferro TOTAL
PEDRA 1 1% 6 12% 9 13% 16 8%
FANG 1 1% 5 10% 2 3% 8 4%
FUSTA 73 98% 38 78% 58 84% 169 88%
TOTAL 75 100% 49 100% 69 100% 193 100%

REGIÓ CONTINENTAL
Neolític Edat del bronze Edat del ferro TOTAL
PEDRA 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%
FANG 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%
FUSTA 61 100% 23 100% 17 100% 101 100%
TOTAL 61 100% 23 100% 17 100% 101 100%

REGIÓ MEDITERRÀNIA
Neolític Edat del bronze Edat del ferro TOTAL
PEDRA 10 11% 24 37% 11 14% 45 19%
FANG 23 25% 16 25% 31 41% 70 30%
FUSTA 60 64% 25 38% 34 45% 119 51%
TOTAL 93 100% 65 100% 76 100% 234 100%

Taula 11.1: Material amb què estan construïdes les cases en funció de la regió
biogeogràfica on es troben i de les edats prehistòriques.
Font: Taules 4.1 a 6.3.
167
Si posem tota aquesta informació en un mapa (o millor, en tres mapes, fig.
11.2) veurem que les cases prehistòriques amb les parets de pedra es troben al
Regne Unit i en algunes regions mediterrànies (dalt), mentre que les cases amb
les parets de fang tenen una dispersió centrada al Mediterrani i resulten
inexistents a la resta del continent (centre). Finalment, les cases de fusta,
sobretot les cases de fusta i fang, tenen una distribució homogènia a tot el
continent (baix). 15

Cases rodones vs. cases rectangulars / Round houses vs.

rectangular houses
Un altre tema que es pot explorar estadísticament és el de la planta de les
cases. Les cases poden ser rodones o rectangulars, i tal com podem veure a la
taula 11.2 el tipus de casa varia en l'espai i en el temps.

Per a l'estudi de la forma de la planta de les cases hem utilitzat una mostra de
399 jaciments 16 procedents de les diferents regions d'Europa. 128 jaciments
són de la regió atlàntica, 89 de la continental i 182 de la mediterrània. Per
regions, veiem que les zones atlàntiques i mediterrànies concentren la major
part de les cases circulars. En aquestes regions la proporció entre cases
rectangulars i circulars és de l'ordre d'un terç de rodones i dos terços de
rectangulars, proporció que pot variar lleugerament en el temps. En canvi, a la
regió continental hi ha un predomini absolut de les cases rectangulars des del
neolític fins a l'edat del ferro (gràfic 11.2).

Gràfic 11.2: Planta de les cases prehistòriques d'Europa en funció de les tres
grans regions biogeogràfiques.
Font: Taula 11.2.

15
Em sorprèn que a la mostra estudiada gairebé no surti cap casa de pedra ni de fang a la península
italiana. Podria ser que jo mateix desestimés algunes cases de pedra de l'edat del ferro considerant-les
ja d'època històrica.
16
Noteu que la mostra no coincideix amb la mostra anterior, tot i que surt de les mateixes taules. La raó
és que no hem pres en consideració les longhouses i a més hi ha jaciments dels quals ens falten dades.
168
 Neolític Edat del bronze Edat del ferro TOTAL
Rodona Rectan Rodona Rectan Rodona Rectan Rodona Rectan
ATLÀNTIC 10 36 23 14 24 21 57 71
CONTINENTAL 2 49 0 23 0 15 2 87
MEDITERRANI 24 45 27 31 19 36 70 112
TOTAL 36 130 50 68 43 72 129 270
22% 78% 42% 58% 37% 63% 32% 68%

Taula 11.2: Distribució de les cases en funció de la planta que presenten

(rodona o rectangular), de la regió biogeogràfica i de les edats prehistòriques.
Font: Taules 4.1 a 6.3.

Podem ampliar la informació que ens dona la taula 11.2 a l'afegir les variables
de les edats prehistòriques i ens surt el gràfic 11.3. Així veiem que la regió
continental pràcticament no té cases rodones (només dues al neolític) i a les
altres regions oscil·len amb tendència a créixer a l'Atlàntic i a minvar al
Mediterrani, però crec que aquestes oscil·lacions són degudes a què la mostra
no és prou representativa.

Gràfic 11.3: Percentatge de distribució de les cases de planta rodona respecte

al total al llarg del temps.
Font: Taula 11.2.

169
Cases llargues / Longhouses
Les cases llargues, conegudes internacionalment com a longhouses, són un
tipus de casa molt estès a gran part de l'Europa central i atlàntica, des del
neolític a l'edat del ferro i en algunes regions fins als temps medievals. A la
taula 11.3 he fet una estadística dels jaciments amb cases que apareixen a la
bibliografia amb el nom de "longhouse" o el seu equivalent en altres llengües
(langhaus, langhus, maison longue, etc.).

Neolític Edat del bronze Edat del ferro TOTAL

REGIÓ ATLÀNTICA 36 54% 19 28% 14 18% 69 100%
REGIÓ CONTINENTAL 33 89% 3 8% 1 3% 37 100%
REGIÓ MEDITERRÀNIA 1 33% 0 0% 2 67% 3 100%
TOTAL 69 22 18 109

Taula 11.3: Cases llargues trobades a Europa, d'acord amb la informació que
faciliten els excavadors.
Font: Taules 6.1 a 6.3.

Es comprova que les regions atlàntiques i continentals són les que acumulen
major nombre de cases llargues, especialment les primeres. En canvi el
Mediterrani sembla quedar-ne al marge i tan sols en coneixem tres jaciments
situats en zones no molt allunyades de les regions atlàntiques (Manantial de
Peñuelas, del calcolític, i La Cuesta i Las Camas de l'edat del ferro, tots tres a
la península Ibèrica).

Cases absidals / Apsidal houses

Les cases de planta absidal consisteixen en una casa rectangular més o menys
llarga amb un costat curt recte, on hi ha l'entrada, i el costat oposat amb la
paret en semicercle (absis). Aquestes cases sembla que procedeixen de dues
tradicions distintes. Per un costat, algunes cases llargues del neolític de
l'Europa central i occidental, fetes amb fusta o amb fusta i fang, ja presenten un
absis en un dels costats i fins i tot coneixem algunes plantes amb els dos
costats arrodonits, com a Wittenwater, a la Baixa Saxònia (fig. 12.4, 2). D'altra
banda, sembla que hi ha una tradició del neolític de la Mediterrània amb cases
fetes de pedra, fang i fusta i plantes absidals o naviformes. En serien exemples
Le Mourral al Llenguadoc (Gandelin, Vaquer 2009), Mas d'Is al País Valencià
(Bernabeu, Orozco, Díez 2012) o Ca n'Isach a Catalunya (Tarrús et al. 2016).

170
Cases adossades / Terraced houses
Les cases adossades es troben dins d'un poblat agrupat i comparteixen parets
mitgeres que separen altres cases o patis.

Hem utilitzat una mostra de 74 jaciments prehistòrics amb cases adossades, la

majoria a la zona mediterrània. Es detecta que conforme avança el temps es
documenten cada cop més jaciments amb cases adossades, excepte a la regió
continental (i associades, com l'alpina, pannònica, estèpica...) en què no hi ha
cases d'aquesta mena (taula 11.4).

Neolític Edat del bronze Edat del ferro TOTAL

REGIÓ ATLÀNTICA 1 9% 0 0% 10 91% 11 100%
REGIÓ CONTINENTAL 0 0% 0 0% 0 0% 0 0%
REGIÓ MEDITERRÀNIA 13 23% 23 41% 20 36% 56 100%
TOTAL 14 23 30 67

Taula 11.4: Poblats amb cases adossades per regions biogeogràfiques i per
edats prehistòriques.
Font: Taula 7.1.

De fet, si mirem detingudament la taula 11.4 veurem que la immensa majoria

de cases adossades es troben a la Mediterrània (56 de 67 jaciments docu-
mentats, és a dir, el 84% del total). Una gran part d'Europa no té cases
adossades a la prehistòria i a la zona atlàntica gairebé tots els jaciments són
tardans i es daten a l'edat del ferro.

171
Fig. 11.1: Regions biogeogràfiques d'Europa segons l'Agència Europea del
Medi Ambient.
Font: https://www.eea.europa.eu/

172
Fig 11.2: Mapa de distribució de jaciments amb cases de pedra (dalt), de fang
(centre) i de fusta (baix).
Font: Taules 4.1 a 6.3.

173
Fig. 11.3: Mostra de diferents tipus de cases prehistòriques de la zona de clima
atlàntic. Hom coneix cases llargues de diverses tipologies fetes de fusta i de
fang, i al bronze final, apareixen les cases adossades. 1) Casa de Banville, a
Normandia, del neolític mitjà. 2) Casa de Kopinge, a Escània, sud de Suècia,
de l'edat del bronze. 3) Casa d'Emmerhout 13, a Drenthe, de l'edat del bronze,
construïda amb fusta i amb parets de pans de gespa. Presenta departaments
per al bestiar a la part central.
Font: Billard et al. 2018: 149-150, figs. 14 i 15. 2) Tesch 1992: 286, fig. 1,
modificada. 3) Huits 1992, fig. 40, reproduit per Fokkens 2001: 255, fig. 10.

174
Fig. 11.4: Mostra de diferents tipus de cases de la zona d'Europa de clima
continental. Totes elles són de planta rectangular i fetes amb fusta i fang.
1) Casa 11 de Berettyoujfal, Hongria, del neolític. 2) Casa de Tirpești, Moldàvia,
Romania, del neolític. 3) Planta i reconstrucció de la casa 1/a de Zalaegerszeg-
Andráshida, Gébarti-to, calcolític d'Hongria. 4) Százhalombatta, Hongria, edat
del bronze.
Font: 1) Kalicz, Raczky 1987: 110: fig. 7. 2) Kovács 2015: 11, fig. 7. 3) P.
Barna, Kreiter 2006: 78, fig. 17. 4) Brück, Fokkens 2013: 87, fig. 5.3.

175
Fig. 11.5: Mostra de cases prehistòriques de la zona mediterrània d'Europa.
Noteu la diversitat de materials que s'utilitzaven (pedra, fusta i fang), la varietat
de formes (rectangulars, rodones) i els diferents tipus d'assentaments (cases
aïllades, cases adossades). 1) Reconstrucció del poblat de Sesklo, a Tessàlia,
del neolític antic. 2) Casa neolítica de Sosandra, a Macedònia. 3) Poblat de
Serra Orrios, a Sardenya, del període nuràgic (bronze final), amb cases circu-
lars de pedra. 4) Cases adossades del poblat de La Seña, al País Valencià, de
l'edat del ferro.
Font: 1) Chapa, Delibes 1984: 300, fig. 104. 2) Georgiadou 2013b: 80, fig. 2.
3) Depalmas 2018: 438, fig. 5. 4) Belarte, Bonet, Sala 2007: 108: fig. 19.

176
Fig. 11.6: Exemples de cases de planta absidal d'Europa. 1) Casa de Parma-
Via Guidorossi, a l'Emília-Romagna, del neolític final. 2) Planta i reconstrucció
de la casa I de Fildidonna, a Sicília, del calcolític. 3) Planta i reconstrucció de la
casa de Quetigny-La Ferme du Bois-de-Pierre, a la Borgonya, del bronze antic.
4) Casa de Kastanas, a Macedònia, del bronze final.
Font: 1) Beeching et al. 2018: 274. fig. 6. 2) Cazzella, Maniscalco 2012: 61, fig.
2. 3) Ducreux, Gaston 2018: 380, fig. 6. 4) Hänsel 1989: fig. 41, reproduït per
Aslanis 2004: fig. 11.

177
Fig. 11.7: Exemples de plantes de cases llargues del final del neolític i de l'edat
del bronze en diferents àrees d'Europa.
Font: Arnoldussen 2008: 170, fig. 5.3.

178
Capítol 12

LA RECONSTRUCCIÓ DE CASES / RECONSTRUCTING

HOUSES
En aquest capítol intentaré esbrinar com eren les cases prehistòriques a través
de les reconstruccions que han publicat els seus excavadors. Es tracta d'una
idea aproximada i molt pel damunt de com eren les cases prehistòriques
d'Europa, ja que es tracta d'un tema complex amb una enorme gamma de
solucions distintes. Varien els climes, varien els materials, varia la tradició
cultural. A Europa hi ha centenars de cultures i de grups culturals i cadascun
d'ells soluciona el tema de la vivenda a la seva manera. Per tant, estic
convençut que ni aquest llibre, ni altres que puguin venir, resoldran un
problema que és de si molt complex.

S'observen, això sí, algunes tendències a llarg termini que en alguns casos es
poden atribuir a determinismes geogràfics mentre que en altres casos semblen
de naturalesa cultural. Per exemple, a la Mediterrània i a les illes Britàniques
s'utilitza molt sovint la pedra com a material de construcció. En canvi, a gran
part de l'Europa no mediterrània les cases es construeixen amb fusta o amb
fusta i fang. L'explicació d'aquest fenomen l'hem de buscar probablement en la
massiva presència de pedres a la Mediterrània i de boscos ben desenvolupats
a la resta del continent. Però, posant un altre exemple, em resulta difícil
d'explicar per característiques del clima o del sòl perquè a les illes Britàniques
s'utilitzen les cases rodones ja des del primer neolític i en canvi en altres llocs
del continent dominen les cases llargues o les de planta absidal.
179
Les darreres cabanes del mesolític / The last Mesolithic huts
Les cases dels pobladors mesolítics corresponen a cabanes de caçadors,
pescadors i recol·lectors que tenen una mobilitat estacional important, ja que
els recursos naturals varien al llarg de l'any i això els obliga a construir cabanes
amb materials recollits a l'entorn del jaciment i a muntar-les amb relativament
poc d'esforç. Sovint es tracta de cabanes de troncs i branques amb parets no
diferenciades com les que mostrem a la figura 12.1.

Com a mostra de com eren les darreres cabanes del mesolític europeu he triat
les reconstitucions de les cabanes de Lepenski Vir, a Sèrbia, de Tannstock, a
Baviera, i de Jásztelek I, a Hongria.

És molt interessant un treball de Johannes Müller en el qual estudia un conjunt

de 91 cabanes mesolítiques i les compara amb 96 cabanes neolítiques de
l'Europa Central i del Nord, datades entre el 9000 i el 2500 aC. En la
comparació observa que la superfície de les cases va creixent des del mesolític
fins al final del neolític. Concretament al novè mil·lenni abans de Crist les cases
són rodones i no solen sobrepassar els 20 m2, mentre que cap al final del
neolític les cases llargues superen molt sovint els 100 m2 (Müller 2012-2013).

Les primeres cases neolítiques / The first Neolithic houses

El neolític europeu comença al setè mil·lenni abans de Crist al SE d'Europa,
com a conseqüència de migracions i d'influències del Pròxim Orient. Apareixen
noves formes de vida (agricultura, ramaderia) i també hi ha canvis notables en
la construcció de les cases. La població passa a ser sedentària i per tant les
cases es fan més grans, s'utilitzen materials més duradors, que suposen una
major força de treball per construir-les, i en general prenen més importància les
estructures d'emmagatzematge, com sitges per a cereals, magatzems i
graners.

Una bona part de les cases es construeixen amb les parets de fang i pedra (a
la Mediterrània) o de fusta i fang a la resta del continent. Entre els molts
exemples que podríem triar de cases del neolític antic podem esmentar Nea
Nicomedia, Sesklo, Khirokitia o Uivar (fig. 12.2), a més d'altres jaciments com
Çatalhöyük i Parța que hem esmentat en altres punts d'aquest llibre.

A la Mediterrània central i occidental comptem amb molts pocs exemples de

cases reconstruïdes i es limiten a uns pocs casos com la Draga, a Catalunya
(Bosch et al. 2012). D'altra banda s'observa com a gran part d'Europa
s'estenen les cases de planta rectangular amb teulada a doble vessant. A
l'extrem SE d'Europa, a Çayönü, veiem que als nivells del neolític preceràmic A
180
(PPNA) les cases són de planta circular, mentre que a la fase següent (PPNB)
passen a ser de planta rectangular (Özdoğan 2010).

Les cases llargues del neolític antic / Ancient Neolithic

longhouses
Al llarg del VI mil·lenni es produeix a la vall del Rin una de les cultures del
neolític antic amb més durada i amb més extensió. Es tracta de l'anomenada
cultura de la ceràmica de bandes (LBK). Una de les característiques d'aquesta
cultura i d'altres que hi estan relacionades és la construcció de cases
rectangulars de notable longitud anomenades "cases llargues" (en anglès
longhouses). El material utilitzat és la fusta, molt sovint recoberta amb fang, al
terra i a les parets.

Podeu veure una bona mostra de cases llargues a la figura 12.3, i a més en
tenim altres exemples a Schwanfeld i a Langweiler 8 (fig. 6.3). En algunes
regions d'Europa, en concret als Països Baixos, Dinamarca i a bona part
d'Alemanya, les cases llargues perduren fins als temps medievals.

La majoria de les cases llargues tenen la planta rectangular, però és possible

trobar en algunes regions concretes cases de planta trapezial allargada, com a
Postoloprty (fig. 12.3, 1) o Brzećś Kujawski (fig. 6.5). També existeixen les
formes absidals (veg. p. 170) i les que tenen els costats curts arrodonits.

Les cases del neolític mitjà i final / Middle Neolithic and Late
Neolithic houses
Les cultures del neolític mitjà i final es caracteritzen per una progressiva
diferenciació entre grups culturals que es tradueix també en cases de tipologies
distintes. A l'Europa oriental es mantenen les cases rectangulars de fusta i de
fang, com a Gomolava, Berettyoujfal, Hódmezővásárhely Gorzsa o Dragușeni.

A l'Europa central i occidental segueixen utilitzant-se les longhouses amb

lleugeres variacions respecte al neolític antic (fig. 11.7) i a la Mediterrània
central i occidental trobem cases de fusta de planta el·lipsoïdal com el Casale
del Cavaliere, al Laci (fig. 12.4, 4).

Al neolític de les illes britàniques la casa més freqüent és la de planta

rectangular construïda amb fusta i fang (Smyth 2006, 2010). Però poc a poc
comencen a veure's algunes característiques que perduraran a l'edat del
bronze: cases rodones, sovint construïdes amb pedra, tal com podem veure als
jaciments de Skara Brae i de Crossiecrown, a les illes Orkney.

181
Les cases llargues i rectangulars de l'edat del bronze / Bronze
Age long, rectangular houses
A l'edat del bronze alguns autors han fet notar les diferències entre cases de
diverses regions d'Europa, especialment pel que fa a les plantes. A
Escandinàvia predominen les cases llargues, a l'Europa Central i del SE les
cases de planta rectangular i a les illes Britàniques i a Normandia les cases
rodones (Brück Fokkens 2013: 84). Pel que fa a les mides de les cases les
tendències també poden ésser oposades. Als Alps la casa creix durant l'edat
del bronze, mentre que a Escandinàvia i als Països Baixos les cases perden
mida del bronze mitjà al bronze final (Brück, Fokkens 2013: 88; Karlenby 1994).

A la figura 12.5 presento un grup de cases llargues i de planta rectangular

corresponents a l'edat del bronze: la casa de Németbánya, a Hongria, la casa
d'Oss-Ussen, al Brabant, de Postoloprty u Žatce, a Bohèmia, la Fonollera, a
Catalunya i Morgantina, a Sicília.

Les cases rodones de l'edat del bronze / Bronze Age round

houses
A l'edat del bronze també podem trobar cases de planta circular, especialment
a la Mediterrània i a les illes Britàniques. Així trobem cases de planta circular o
el·líptica als assentaments de Thapsos, Sorgenti della Nova o Maccarese,
(aquesta del calcolític) (fig. 12.6).

A partir del neolític la progressiva sedentarització de les poblacions va

comportar que els assentaments fossin més estables, les cases més grans i
fetes amb materials més duradors. Tot i amb això, no desapareixen del tot els
refugis temporals dedicats a la cacera, la pesca, la ramaderia o altres activitats
temporals que exigien un trasllat de la població. Per això trobem cabanes de
construcció ràpida com la de Trelystan, a Gal·les, que sembla que tenia una
estructura de pals flexibles amb una lligada de tisora a dalt. És molt possible
que la majoria de cabanes amb parets no diferenciades que hem tractat al
capítol 7 responguin a la idea de refugis temporals.

Les cases llargues o absidals de l'edat del ferro / Iron Age long
or apsidal houses
A l'edat del ferro es mantenen les cases llargues en algunes zones continentals
i atlàntiques (Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, sud d'Escandinàvia),
mentre que a l'Europa de l'Est segueixen essent dominants les cases
rectangulars fetes de fusta i fang. En algunes regions de la península Ibèrica al
bronze final apareixen per primer cop les cases llargues, se suposa que per
influència atlàntica.
182
D'altra banda, en diverses regions de la Mediterrània documentem cases de
planta absidal com a Lefkandi, a illa d'Eubea, a Kastanas, Macedònia, o a
Nichoria, Mesènia, entre d'altres (figs. 11.6 i 12.7).

Les cases rodones de l'edat del ferro / Iron Age round houses
A l'occident europeu, especialment a les illes Britàniques i en zones atlàntiques
del NW de la península Ibèrica ens trobem que al bronze final i a l'edat del ferro
es fan majoritàries les cases circulars amb teulada cònica de palla, sovint amb
pati (fig. 12.8).

Una part d'aquestes cases es concentren en poblats agrupats, especialment en

aquelles illes que tenen cultures autòctones de l'edat del bronze com Còrsega,
Sardenya, Mallorca, Malta, etc. i perduren durant l'edat del ferro.

Els poblats amb cases adossades de l'edat del ferro / Iron Age
villages with terraced houses
A la Mediterrània les cases adossades es poden trobar des del neolític, però és
al bronze final i especialment a l'edat del ferro que proliferen els poblats
agrupats de cases adossades de planta rectangular fetes de toves (algunes
vegades assentades sobre sòcols de pedra). Hi ha alguns exemples com La
Moulinasse, al Llenguadoc, Agios Mamas, a Macedònia, o l'Alto de la Cruz, a
Navarra (fig. 12.9).

També són molt interessants les cases de l'edat del ferro amb sòcol de pedra i
parets de fusta i fang, anomenades cases rètiques. Alguns exemples són Most
na Soči a Eslovènia i Bressanone-Stufles al Tirol del Sud (Svoljšak, Dular 2016;
Tecchiati et al. 2011; Migliavacca 1993).

Tot plegat ens dóna una imatge d'una Europa amb diferents tipus de cases en
funció d'ecosistemes i de grups culturals diferents, que topa clarament amb la
intenció de generalitzar que em vaig proposar en començar el present treball...

I així és com navegant, navegant, he arribat fins on sóc ara. De fet, aquest
capítol de conclusions m'ha quedat més curt del que em pensava. M'he passat
dos anys dedicant estones a estudiar com eren les cases prehistòriques i al
final descobreixo que el tema és complex i no es poden donar unes conclusions
gaire consistents. Per això penso que el millor que puc fer és acabar el llibre,
anar a dormir i demà serà un altre dia.

183
Fig. 12.1: Cases mesolítiques d'Europa. 1) Cabana de Jásztelek I, a Hongria.
2) Campament mesolític de Tannstock, a l'Alta Suàbia. 3) Cabana de
pescadors de Lepenski Vir, a Sèrbia.
Font: 1) Krauss 2016: 202, fig. 9. 2) Petrequin 1984, fig. 4. 3) Srejović 1976,
reproduït per Chapa, Delibes 1984: 305, fig. 107.

184
Fig. 12.2: Les primeres cases neolítiques de la Mediterrània oriental. 1) Casa
d'Uivar, al Banat. 2) Casa de Nea Nicomedia, Macedònia. 3) Casa de Sesklo,
Tessàlia. 4) Poblat de Khirokitia, a l'illa de Xipre.
Font: 1) Drașovean, Schier 2010: 178, fig. 18. 2) Rodden 1965: 87, reproduït
per Aslanis 1992: 73, fig. 13. 3) Chapa, Delibes 1984: 300, fig. 104.
4) Todorova, Vajsov 1993: 24, fig. 19.
185
Fig. 12.3: Les cases llargues del neolític. 1) Casa trapezoïdal de Postoloprty,
Bohèmia. 2) Houplin-Ancoisne, Nord de França. 3) Köln-Lindenthal, Rin del
Nord-Westfàlia. 4) Seekirch-Stockwiesen, Baden-Württemberg. 5) Alleshausen
Hartöschle, Baden-Würtemberg.
Font: 1) Soudsky 1969, reproduït per Coudart 1998. 2) Joseph et al. 2011: 257,
fig. 7.2. 3) Paret 1948: 67, reproduit per Květina, Hrnčíř 2013: 325, fig. 2,
modificat. 4) Schlichtherle 2004: 23, fig. 15. 5) Schlichtherle 2004: 15, fig. 3.

186
Fig. 12.4: Cases del neolític mitjà i final. 1) Casa de Dragușeni L11, a Moldàvia,
Romania, de la cultura Cucuteni. 2) Casa i graner de Wittenwater, a la Baixa
Saxònia, del neolític TRB. 3) Ypenburg-locatie 4, a Holanda Meridional.
4) Casale del Cavaliere a Roma. 5) Casa de Gomolava, a Sèrbia.
Font: 1) Cotiuga 2015: 280, fig. 11. 2) Turek 2014: 224, fig. 7. 3) Drenth et al.
2013: 93, fig. 36. 4) Arnoldus-Huyzendveld et al. 2007: 457, fig. 2. 5) Pecikosa
2004, làmina 14.

187
Fig. 12.5: Cases llargues o rectangulars de l'edat del bronze. 1) Reconstrucció
de la casa 1 de Németbánya, Hongria, del bronze final. 2) Oss-Ussen, Brabant.
3) Postoloprty u Žatce, Bohèmia. 4) La Fonollera, a Catalunya, bronze final.
5) Ciutadella de Morgantina, Sicília, bronze final.
Font: 1) Ilon 2005: 139, fig. 5. 2) Schinkel 1998, fig. 22, reproduït per Gerritsen
2003: 44, fig. 3.4. 3) Pleinerová 1953: 382, fig. 181, reproduït per Polivková
2013: 144, fig. 3 (dibuix I. Hnízdová). 4) Pons 1994: 14, fig. 3 (dibuix P. Rovira).
5) Leighton 2011: 201, fig. 4.
188
Fig. 12.6: Cases rodones o de planta el·lipsoïdal de l'edat del bronze.
1) Cabanes de Stackpole i de Trelystan, a Gal·les. 2) Cabana de Sorgenti della
Nova, al Laci. 3) Cabana de Maccarese, a Roma, del calcolític. 4) Casa de
pedra de Thapsos, a Sicília, del bronze mitjà.
Font: 1) Lynch 2000: 88, reproduit per Karl 2007: 165, fig. 3, modificat. 2) Dolfini
2005: 349, fig. 2. 3) Manfredini 2005: 469, fig. 4. 4) McConnell 1992: 40, fig. 18.

189
Fig. 12.7: Cases llargues o de planta absidal de l'edat del ferro. 1) Budapest-
Gellérthegy, Hongria. 2) Oss-Ussen, Brabant. 3) Casa absidal de La
Monédière, al Llenguadoc. 4) Lefkandi, illa d'Eubea. 5) Esmirna (Old Smyrna),
Turquia.
Font: 1) Tret de www.makettkiallitas.pdf. 2) Gerritsen 2003: 58, fig. 3.15.
3) Burens-Carozza, Carozza, Chazelles 2005: 451, fig. 11. 4) Mazarakis 2001:
146, fig. 7. 5) Mazarakis 2001: 140, fig. 1.

190
Fig. 12.8: Cases rodones de l'edat del ferro de l'occident europeu. 1) Poblat
d'Itford Hill, Anglaterra. 2) Casa de Pimperne, Anglaterra. 3) Castro de
Moriyón, Astúries. 4) Castiellu de Llagú, Astúries. 5) Castro de Henayo, País
Basc.
Font: 1) James 1993, reproduït per Gracia, Munilla 2004: 458, fig. 6.20.
2) Chapa, Delibes 1984: 520, fig. 220. 3) Villa 2008: 730 (dibuix de Yolanda
Viniegra). 4) Berrocal, Martínez, Ruiz 2002: 120, reproduït per Ayan 2008: 959,
fig. 48. 5) Llanos et al. 1975, reproduït per Chapa, Delibes 1984: 604, fig. 270.

191
Fig 12.9: Cases rectangulars de l'edat del ferro, adossades. 1) Cases
adossades d'Agios Mamas, Macedònia. 2) Grup de cases de Cortes de
Navarra, Navarra. 3) Casa del segle XII aC de Kastanas, Macedònia. 4) Casa
del segle VIII aC de Kastanas, Macedònia. 5) Poblat de Zagora, a l'illa
d'Andros.
Font: 1) Aslanis 2004, fig. 6. 2) Maluquer de Motes, reproduït per Bosch
Gimpera 1975: 676. 3) Hänsel 1989, reproduït per Mazarakis 2001: 143, fig. 5.
4) Hänsel 1989, reproduït per Mazarakis 2001: 143, fig. 5. 5) Cambitoglou
1981, reproduït per Mazarakis 2001: 142, fig. 4 (dibuix de J. Coulton).

192
ADDENDA

Noves línies d'investigació / New lines of research

Em desperto i intento mantenir el cap fred. Reflexiono: "M'he passat dos anys
llargs investigant el tema de les cases prehistòriques i em dóna la sensació que
he avançat però no als nivells que jo m'esperava". I torno a pensar: "Ha valgut
la pena l'esforç?"

A veure, crec que ara m'he aclarit que quan excaves un assentament
prehistòric te'l pots trobar amb diferents graus de conservació. Podem trobar
una casa tal com estava en temps prehistòrics, amb tots els objectes al seu
lloc, com a conseqüència de la destrucció de la casa per un incendi. També
podem trobar les restes de la casa en un estat bo, però no tant, com seria el
cas de les cases que acaben abandonant-se i ens arriben buides i només amb
objectes trencats o abandonats. Finalment tenim el cas més freqüent de cases
que es van abandonar i el pas dels anys, les llaurades i l'erosió natural han fet
que només puguem veure les fosses del poblat i en tinguem una visió
esbiaixada: la visió que tindríem de les nostres ciutats si desaparegués el
primer metre de terra de superfície i només veiéssim pous, clavegueres i
soterranis. Un bon arqueòleg a l'excavar una capa de terra sempre hauria de
tenir clar de si és un nivell antròpic o natural, i si és natural no tocar-lo, però ja
veig que no sempre és així.

Una simplificació que faig servir en aquest treball és que només parlo de cases
i poblats, quan és evident que a més de vivendes hi pot haver edificis
comunals, palaus, temples, graners, estables, etc. En general em centro en
edificis presumiblement dedicats a vivenda i quan m'he trobat amb un edifici
193
"singular", de mides molt superiors a les d'una casa normal he optat per no
tenir-lo en compte. A la meva manera de veure no es pot començar la casa per
la teulada. El dia que tinguem clar com vivia la gent "normal" ja ens
preocuparem de saber com vivien les elits de poder, però no a l'inversa.

Amb l'esforç que he fet crec haver apuntat una mica com eren les cases
prehistòriques, així en general i per a tota Europa, i evidentment queda per fer
un enorme treball de recerca cultura per cultura i regió per regió. Jo només he
pretès aclarir si les cases eren de pedra, de fang o de fusta, de si eren de
planta circular o rectangular, de si es trobaven aïllades o adossades unes a
altres o si tenien patis.

El meu esforç ha anat encaminat a aclarir com vivien els homes i les dones
prehistòriques, com eren les seves cases, però no he anat més enllà. Queden
molts temes que no he tractat en aquesta monografia i alguns que potser ni he
apuntat. A continuació parlaré d'alguns temes relacionats amb les cases
prehistòriques que s'han començat a investigar amb treballs molt prometedors
que m'agradaria exposar com a cloenda del meu treball.

Demografia / Demography
Hi ha treballs que intenten fer un estudi demogràfic de quantes persones poden
viure en una casa. Ja fa temps que alguns arqueòlegs han intentat calcular el
nombre de persones que podien viure en una casa o un poblat a partir de
dades extretes de l'antropologia.

Un dels estudis que s'han utilitzat més és el de Raoul Narroll (Narroll 1962).
Aquest antropòleg va utilitzar una mostra de 18 societats actuals de diverses
parts del món i li va sortir una mitjana d'un habitant per cada 10 m 2 sota
teulada. Amb posterioritat a Narroll altres aportacions hi han posat límits i les
han fet variar lleugerament (Tripković 2009). A la prehistòria europea aquestes
ratios s'han utilitzat en alguns treballs com una publicació del poblat de Son
Fornés a l'illa de Mallorca (Dueñas et al. 1986).

En la meva opinió, els únics càlculs demogràfics que podem considerar fiables
són els derivats de l'excavació de cases vives. En aquest cas és possible
comptar quantes copes, quantes tasses, quants plats hi havia en una casa just
abans de l'incendi o l'erupció volcànica que en provoca la destrucció. Aquests
vasos són d'ús individual i per tant es pot inferir "tants vasos tantes persones",
amb les reserves que calgui. Aquesta mena d'estudi, però, es troba molt limitat
ja que només es pot fer en cases vives i val només per al moment anterior a la
destrucció de la casa.

194
Un altre grup de treballs se centren en el creixement de les famílies extenses al
voltant de la casa dels pares amb tot de cases dels fills al voltant. El fenomen
ha estat observat sobretot en palafits que han conservat els pals de suport de
fusta sota la capa freàtica i han pogut ser datats amb precisió per
dendrocronologia. En alguns jaciments com a Cannerberg o Stephansposching
(Wijk 2016; Hofmann 2013) es detecta una casa central més antiga que és
envoltada per noves cases uns vint anys més tard i encara noves cases
posteriors. La interpretació que se'n fa és el d'una nova generació de fills que
es casen i construeixen una nova casa al costat dels seus pares.

Al neolític europeu John Chapman, a partir de vuit jaciments neolítics del SE

d'Europa, considera que el límit entre les cases amb famílies nuclears i les
extenses és de 50 m2 (Chapman 1981, citat per Tripković 2009: 11). En la
mateixa línia, Barton Brown considera que les famílies nuclears solen viure en
cases que no superen els 60 m2, mentre que les cases amb més de 100 m2
corresponen a famílies extenses (multi-family households) (Brown 1987).

El debat entre la família nuclear i la família extensa encara no s'ha acabat. En

el cas de les cases llargues del neolític de bona part d'Europa central i
occidental es segueix discutint si les longhouses són tan llargues per encabir
una família nuclear, el bestiar i les collites o si es tracta de cases llargues
partides en sectors en cadascun dels quals hi viu una família nuclear. En
aquest darrer cas s'utilitzen com a model les cases dels indis iroquesos i
chinook dels Estats Units o dels iban de Borneo (Kvĕtina, Hrnčíř 2013).

Les cases amb gènere / Houses and gender roles

Recordem que a l'època clàssica algunes cases tenien l'androceu (habitacions
reservades als homes) i el gineceu (habitacions reservades a les dones).
Caldria veure si aquestes divisions de gènere ja es poden detectar en època
prehistòrica.

Si acceptem el principi, que jo sàpiga no prou demostrat en prehistòria, que són

els homes els que realitzen la talla de la pedra i les dones bona part de les
tasques domèstiques, entre elles la pesada feina de moldre el gra en molins
manuals, podem intuir zones d'activitats masculines i zones d'activitats
femenines dins la casa o al seu voltant. 17

Al marge dels suggeriments que pot fer l'etnografia, de fet poques vegades
l'arqueologia pot demostrar si una activitat era feta per un home o una dona.
Només l'estudi de representacions i de figuretes permet fer visible el treball de

17
La fabricació d'instruments lítics és una activitat que tradicionalment s'associa als homes, però és
evident que almenys en part també pot ser obra de dones i infants (Orozko-Köhler 2016).
195
les dones, que durant molts anys han estat les grans oblidades de la història.
Així, a l'illa de Xipre diverses figures de dones molent, amb morter o al forn
suggereixen que eren activitats femenines (Frankel, Webb 2012: 491). A la
península Ibèrica les representacions d'art rupestre de l'arc mediterrani mostren
figures d'homes caçant o a la guerra, mentre que les escenes de recollida de
fruits o de mel corresponen a les dones. Els pals cavadors, que tant poden
estar relacionats amb la recol·lecció d'arrels com amb l'agricultura, són portats
tant per homes com per dones. Per contra en les representacions d'arades de
l'art rupestre de Val Camonica als Alps i d'alguns gravats de Suècia l'arada
sempre és portada per un home (Jordá 1971).

L'estudi de les necròpolis sembla que pot donar bons resultats, però cal advertir
que només és possible treure conclusions a partir de necròpolis amb tombes
individuals, ben excavades i amb un estudi osteològic que permeti deduir sexe i
edat de l'individu enterrat. A Catalunya, durant el neolític mitjà, hi va haver una
cultura anomenada dels "sepulcres de fossa", amb vincles amb la cultura de
Chassey, que ha conservat un excel·lent registre de tombes individuals, la qual
cosa permet relacionar tombes masculines i femenines amb els seus aixovars
(Gibaja et al. 2017-2018). Així la indústria lítica s'associa als individus
masculins, la ceràmica als femenins, els ornaments a homes, dones i infants.
Tot i amb això de tant en tant aquests treballs mostren resultats inesperats: els
molins apareixen en tombes masculines i femenines, els nuclis de sílex en
tombes dels dos sexes i fins i tot infantils.

També es possible d'interpretar l'aixovar funerari a partir de tombes individuals

que no han estat estudiades per un antropòleg físic. En aquest cas es
comparen directament les presències / absències de diverses categories
d'objectes trobades en un conjunt de tombes. Un exemple seria l'estudi de la
cultura de l'edat del bronze d'El Argar feta per Vicente Lull (1983) al sud de la
península Ibèrica.

Les cases de fusta amb recobriment de fang / Wooden mud-

covered houses
Una altra línea d'investigació que em sembla molt prometedora és la que han
obert alguns arqueòlegs txecs especialitzats en arqueologia medieval. A veure,
els arqueòlegs medievalistes txecs van un punt per davant dels seus col·legues
prehistòrics. En les excavacions de les viles medievals de Brno i de Chrudim
tenen ben definides les cases amb estructura de fusta recoberta de fang (Holub
2005, Netolický 2010). Aquest coneixement els permet identificar a quina part
de la casa (terra, parets, angles, sostres, etc.) pertany una determinada mostra
de torchis. Les seves tipologies consisteixen simplement en identificar a quina
part de la casa pertany el fragment de torchis estudiat. Aquests mateixos

196
principis es podrien aplicar a la prehistòria, sens dubte, però abans caldria tenir
un millor coneixement de com eren les cases prehistòriques.

Les estructures domèstiques / Household structures

Les estructures domèstiques son les estructures que es troben a dins o al
voltant de les cases. Normalment entre les estructures domèstiques es
compten les llars de foc, els forns domèstics, els calassos i les raconeres, les
sitges elevades, els pedrissos, els morters fets a terra i els suports de molins, a
més d'estructures que solen estar prop de les cases com els forns amb pedres
calentes, els pous d'aigua, les basses per recollir l'aigua de pluja, els clots per
escombraries i femers, etc.

Les estructures domèstiques són un tema que ja vaig tractar en un treball

anterior (Miret 2016: 55-86) i per tant no el torno a repetir. Però sí que val la
pena remarcar que en els darrers anys han aparegut alguns treballs que ajuden
a identificar algunes estructures mal definides com els suports de molí, que
eren unes plataformes que aixecaven el molí manual del terra i recollien la
farina (Čausidis 2017).

Una altra estructura controvertida és el calàs, que és un departament de poca

alçada destinat a conservar el gra o la farina. Cal assenyalar que anys enrere
molts calassos de fang trobats en cases cremades eren considerats "altars",
segurament per desconeixença de les maneres tradicionals de conservar el
gra. Actualment alguns treballs tracten el tema del culte domèstic d'una manera
molt més adequada (Ursulescu, Tencariu 2010; Lazarovici, Lazarovici 2010;
Naumov 2011).

Els microartefactes i les escombraries / Microartefacts and

waste
En els darrers anys diversos equips d'excavació del Pròxim Orient i d'Europa
han integrat la flotació de sediments a l'excavació dels poblats prehistòrics per
poder recuperar carbons, llavors i objectes de mida petita. Els microartefactes
són petits fragments d'artefactes i ecofactes de menys d'1 o d'1,5 centímetres
quadrats que es troben a la superfície dels antics sòls d'ocupació i es poden
recuperar als garbells de malla gran en les mostres de terra sotmeses a flotació
(Rainville 2015: 10; Ozbal 2012: 329). Els microartefactes es composen de
fragments d'ossos i de ceràmica, microfauna, carbons, fragments de petxina,
microascles procedents de la talla lítica, etc. (Tringham 2012: 97).

197
Els microartefactes es poden utilitzar per identificar algunes activitats
realitzades a dins o a fora de les cases (veg. per ex. Ullah 2012). Diversos
autors consideren que els microartefactes són uns bons discriminants per
distingir els espais públics dels privats. La diferenciació es basa en el diferent
comportament en la neteja (escombrada) d'uns espais i altres. Estudis
etnoarqueològics mostren que les cases són escombrades regularment i la
brossa petita sol anar a parar al carrer. Els carrers, per contra, es solen arreglar
de tant en tant però no es solen escombrar amb tant de mirament. Per això les
mostres extretes dels carrers contenen un nombre molt més alt de
microartefactes que les de l'interior de les cases (Rainville 2015).

Penso que estudis semblants als descrits es podrien fer a Europa i crec que
donarien molt bons resultats.

Dipòsits de fundació / Foundation deposits

Els dipòsits de fundació són conjunts d'objectes que es dipositen en una fossa
amb motiu de la construcció d'un edifici. Els objectes poden ser molt variats, ja
que depenen dels ritus per als quals foren dipositats: un animal sacrificat, una
ofrena d'aliments, etc. Els dipòsits de fundació han de ser estratigràficament
anteriors al sòl d'ocupació de la casa.

Diversos autors han tractat el tema dels dipòsits de fundació i entre molts
treballs jo destacaria els de Fokke Gerritsen (2003), de Joanna Brück i Harry
Fokkens (2013) i d'Ines Beilke-Voigt (2007).

També hi ha qui ha defensat que a la prehistòria europea hi va haver dipòsits

d'ofrenes amb motiu dels rituals d'abandonament d'una casa (Steffens 2016a,
2016b).

Proporcions i orientació de les cases / Proportions and

orientation of houses
Deixo per al final dos temes sobre les cases prehistòriques que han estat
tractats pels especialistes i jo he deixat de banda en aquest treball. El primer
tema és el de les proporcions dins les plantes de les cases, que han rebut
l'atenció de Gralak (2010 i 2017) i de Karlovsky i Pavuk (2002), entre d'altres.
Un altre tema és l'orientació de les cases, que ha estat tractat per diversos
autors: Pasztor (2013), Pasztor i P. Barna (2015), Schefzik (2010), Benes,
Divisova, Vondrowsky (2016); Hauzeur (2007), Lefranc (2007: 15), Lefranc et
al. (2017: 23-24), etc.

198
GLOSSARI
Teoria i generalitats

CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ESPANYOL

llar, casa, família household maison, famille hogar, casa,
familia
arqueologia de household archéologie de la household
la llar archaeology maisonnée archaeology
unitat household cluster unité domestique unidad doméstica
domèstica, grup
domèstic
família nuclear nuclear familly famille nucléaire familia nuclear
família extensa extended familly famille élargie familia extensa
casa viva alive house maison vivante casa viva
casa abandoned house maison casa abandonada
abandonada abandonée
casa arrasada razed house maison arasée casa arrasada
sòl d'ocupació living floor, surface de suelo de
floor layer, piétinement ocupación
floor surface
nivell d'enderroc layer of collapsed couche nivel de
building d'efondrement, derrumbe,
couche nivel de
d'abandon abandono
teulada a dues gabled roof toiture a double tejado a dos
vessants pente aguas

Tipus de cases i edificis

CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ESPANYOL

graner granary, barn grénier granero
estable byre, stall étable establo
casa estable byrehouse maison-étable casa establo
fons de cabana pit house fond de cabane fondo de cabaña
pati courtyard cour patio
tancat enclosure enclos, enceinte cercado, vallado
casa llarga, longhouse maison longue casa larga,
longhouse longhouse
casa rodona roundhouse maison ronde casa redonda

199
Cases de pedra

CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ESPANYOL

casa de pedra stone house maison en pierre casa de piedra
base de pedra padstones solin base de piedra
mur de pedra stone wall mur en pierre muro de piedra

Cases de fang

CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ESPANYOL

casa de fang mud house maison en terre casa de barro
mur de fang mud wall mur en terre muro de barro
tova, tovot mud brick, adobe brique crue, adobe
adobe
terra pastada, cob bauge tierra amasada
bauge
torchis wattle and daub torchis bahareque,
manteado de
barro
tàpia rammed earth pisé tapial, tapia

Cases de fusta

CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ESPANYOL

casa de fusta wooden house, maison en bois, casa de madera
timber house maison en
charpente
construcció earthfast post construction sur construcción
sobre pals (1) construction poteaux sobre postes
construcció postpad building construction sur construcción
sobre peus drets poteaux non sobre postes no
(pals no plantés clavados
plantats) (2)
casa amb framed building construction en casa con
entramat de charpente estructura de
fusta triangulée madera
casa de fusta half-timber house maison à casa de madera
amb terra colombage con barro
casa amb posts post-and-plank maison en casa con tablas
horitzontals amb building planches horizontales con
ranura bouvetées ranura
horizontales

200
casa de troncs log building maison en casa con troncos
sobreposats (3) blockbau superpuestos
Construcció feta earthfast wall post construction sur construcción
amb pals construction poteaux des sobre postes que
plantats que parois forman las
formen les paredes
parets (4)
forat de pal post hole trou de poteau agujero de poste
pedra de falca packing stone pierre de calage piedra de cuña
rasa de fundació foundation trench tranchée de zanja de
fondation fundación
pal carener ridge post poteau porteur de poste central,
la faitière poste cumbrero
pal intermedi intermediate post poteau poste intermedio
intermédiaire
pal de paret wall post poteau de paroi poste de pared
biga carenera apex purlin panne faitière viga cumbrera
corretja middle purlin, panne correa
arcade plate intermédiaire
biga sabatera wall plate, panne sablière carrera
roof plate
biga solera sill beam sablière basse, viga solera
solive
tirant tie beam entrait tirante de
armadura
cabiró beam chevron, cabrio
arbalétrier
sòcol socle solin, semelle de zócalo
fondation
post de fusta shingle bardeau tabla de madera
(de teulada) (de tejado)

(1) En alemany Pfostenbau.

(2) En alemany Ständerbau.
(3) En alemany Blockbau.
(4) En alemany Wandpfostenbau.

201
Estructures domèstiques

CATALÀ ANGLÈS FRANCÈS ESPANYOL

mur wall mur muro, pared
pedrís bench banquette poyo,
banco corrido
llar de foc fire hearth foyer hogar
fossa de fire pit trou de fosa de
combustió, combustion, combustión,
llar de cubeta foyer en cuvette hogar en cubeta
calàs, raconera grain bin compartiment de troj, troje
grains
suport de molí millstone support support de meule soporte de molino
suport de pot holder support de soporte de vasija,
contenidor, contenant cantarera, vasar
cantirer
forn domèstic de domed domestic four domestique horno doméstico
volta oven voûté de bóveda
forn domèstic de underground four domestique horno doméstico
fossa domestic oven creusé de fosa
forn amb pedres earth oven, four polynésien, horno polinesio
calentes cooking pit foyer à galets
chauffés
sitja storage pit, silo, silo silo
cache pit
sitja subterrània underground silo silo souterrain silo subterráneo
sitja semi- silo sémi- silo
semisubterrània underground silo souterrain semisubterráneo
sitja elevada above ground silo silo surélevé silo elevado
cava storage cellar, cave depósito, cava
storage pit
pou well puits pozo

202
Resumen

CASAS Y POBLADOS PREHISTÓRICOS DE EUROPA

UNA VISIÓN DESDE LA ETNOARQUEOLOGÍA

Esta monografía pretende conocer cómo eran las casas donde vivían los
hombres y las mujeres prehistóricas del continente europeo. En principio el
trabajo pretende conocer cómo eran físicamente las casas, ya que el registro
arqueológico resulta muy parcial y se necesitan conocimientos de etnografía
para interpretar correctamente los restos que excavamos.

Lo primero que debe detectar un arqueólogo de campo cuando se enfrenta a la

excavación de una casa o de un poblado prehistórico es en qué estado se
encuentra su yacimiento.

Si descubre que la casa se quemó hace unos miles de años y la gente tuvo que
huir toda prisa para no perder su vida tendrá una casa viva. Se llama "casa
viva" porque en este caso el arqueólogo encontrará los artefactos en el mismo
lugar donde los dejaron los prehistóricos. Por lo tanto, tendrá que excavar los
suelos de ocupación con mucho cuidado, recogiendo con planos o con
coordenadas cartesianas la posición de todos los objetos, sobre todo si se tiene
en cuenta que hay pocos yacimientos con casas "vivas". Yo conozco unos
setenta en toda Europa, una parte ínfima de todos los yacimientos que
conocemos.

También puede suceder que la casa fue abandonada por sus habitantes, por
ejemplo para ir a vivir a otro lugar. En este caso los prehistóricos se llevaron a
su nuevo hogar gran parte de los artefactos que utilizaban, y sólo quedan en el
yacimiento objetos rotos, olvidados, depositados por razones rituales y,
naturalmente, la basura. Hay que tener en cuenta que algunos indicios apuntan
a que el suelo de las casas prehistóricas era barrido con más o menos
frecuencia. En las casas abandonadas los artefactos no se encuentran en su
sitio (es decir, el lugar donde se utilizaban o se almacenaban) sino que eran
barridos y tirados cuando se rompían o eran llevados a otra parte al final de la
vida del asentamiento. Es decir, las casas abandonadas se encuentran casi
vacías.

Y finalmente nuestro arqueólogo puede excavar una casa arrasada, que son la
inmensa mayoría de los yacimientos prehistóricos que han pervivido. En estos
casos, las ruinas de una casa son arrasadas por erosión natural o por unas
labores posteriores que destruyen o dispersan el suelo de ocupación y sólo
quedan las estructuras enterradas (agujeros de poste, hoyos, silos, etc.). La
excavación consiste en recoger los materiales caídos o vertidos a los hoyos y
203
tiene poco interés la posición exacta de cada artefacto. Podemos dejar de
coordenar y basta con asignar todos los objetos a su unidad estratigráfica.
Como se puede ver a cada tipo de casas le corresponden unas determinadas
técnicas de excavación.

De la combinación de estas tres categorías de casas con el grado de

conservación que ya hace años propuso Peter Trebsche (2009a, 2009b) surge
mi propuesta de clasificación de los restos en seis grados de conservación
distintos.

Grado Trebsche Descripción

+2 Casas vivas, destruidas por un incendio u otras causas
+1 1 Se conservan las paredes de los edificios hasta una
altura notable
0 2 Se conserva el suelo de ocupación y el arranque de las
paredes
-1 3 Se conservan los agujeros de poste y las trincheras de
fundación
-2 4 Se conservan sólo las partes bajas de algunos hoyos
-3 Yacimientos totalmente erosionados con materiales
dispersos

El grado +2 corresponde a las casas vivas, los +1 y 0 a las casas abandonadas

y los -1 a -3 a las casas arrasadas (v. fig. 1.3). En los grados positivos y en el 0
se conserva el suelo de ocupación y en los negativos no.

Este trabajo preetende conseguir una idea general de cómo eran las casas en
los tiempos prehistóricos. No lo he conseguido totalmente, ya que el tema es
complejo, pero sí puedo dar algunas ideas principales.

A lo largo de la prehistoria europea descubrimos que las casas presentan una

diversidad notable en función de la cultura arqueológica y de la región
geográfica. En este trabajo hemos diferenciado tres grandes regiones
biogeográficas y hemos distribuido los yacimientos entre las regiones
mediterránea, atlántica y continental (esta última es la más extensa e incluye
zonas alpinas, boreales y esteparias).

La región mediterránea, que como se puede comprender incluye todos los

países alrededor de este mar, es la que presenta mayor diversidad de casas.
Pueden ser de planta circular, rectangular, absidal, oval, etc., con las paredes
de madera, de barro o de piedra, y combinaciones de estos materiales. En el

204
Mediterráneo también existen las casas aisladas y las casas adosadas en
poblados con paredes medianeras, especialmente en la edad del hierro.

La región atlántica presenta una variación mucho menor. Casi todas las casas
son de madera, a menudo con recubrimiento de barro. Las plantas son
rectangulares y en gran parte del neolítico se extendieron las llamadas
longhouses, que perduraron hasta la edad del hierro en regiones como los
Países Bajos, Dinamarca o Alemania. Las islas Británicas presentan unas
particularidades que las hacen distintas del continente. En el neolítico de estas
islas ya aparecen las casas redondas y a menudo se utiliza la piedra en su
construcción.

La región continental cubre el resto de Europa. El neolítico antiguo de las

regiones no mediterráneas de la península Balcánica se caracteriza por casas
de planta rectangular hechas con un estructura de madera recubierta con
barro. Esta situación se mantuvo hasta el final de la prehistoria. En el valle del
río Danubio en la mayor parte del neolítico se mantuvieron las longhouses,
como en la región atlántica. En el resto de las zonas de clima continental
predominó la casa rectangular con una estructura de madera recubierta por un
manteado de barro.

Todo ello nos da una imagen de una Europa prehistórica con diferentes tipos
de casas en función de ecosistemas y de grupos culturales diferentes, que
choca claramente con la intención de generalizar que me propuse al empezar
el presente trabajo...

205
Résumé

MAISONS ET VILLAGES PRÉHISTORIQUES DE L'EUROPE

UNE VISION DE L'ETHNOARCHÉOLOGIE
Cette monographie tente de savoir comment étaient les maisons où vivaient les
hommes et les femmes préhistoriques du continent européen. En principe, le
travail est axé sur les caractéristiques physiques des maisons, car les
informations contenues dans le registre archéologique sont très partielles et il
faut connaître l'ethnographie pour interpréter correctement les vestiges que
nous avons mis au jour.

La première chose qu’un archéologue de champ doit détecter face à

l’excavation d’une maison ou d’un village préhistorique, c’est dans quel état se
trouve son site.

S'il découvre une maison qui a brûlé il y a quelques milliers d'années et dont les
habitants ont dû fuir pour ne pas perdre la vie, il se trouve face à une maison
vivante. On l'appelle « maison vivante », car, dans ce cas, l'archéologue va
trouver les objets à l’endroit précis où ils ont été déposés pendant la préhistoire.
Par conséquent, il devra fouiller les surfaces de piétinement avec beaucoup de
précaution, en relevant avec des plans ou avec des coordonnées cartésiennes
la position de tous les objets, surtout s'il prend en compte qu'il existe peu de
gisements contenant des maisons « vivantes ». J'en connais environ soixante-
dix dans toute l'Europe, ce qui ne représente qu’une infime partie des sites que
nous connaissons.

Il peut arriver que la maison ait été simplement abandonnée par ses habitants,
par exemple, en cas de déménagement. Dans ce cas, les habitants
préhistoriques emportaient une grande partie de leurs objets pour les utiliser
dans leur nouvelle maison. Seuls les objets brisés, oubliés ou déposés lors de
rituels et, bien sûr, les déchets, étaient laissés sur place. Il faut tenir compte, en
outre, des indices qui signalent que le sol des maisons préhistoriques était
balayé plus ou moins fréquemment. Dans les maisons abandonnées, les objets
ne sont pas à leur place (je veux dire, à l'endroit où ils ont été utilisés ou
stockés), parce qu’ils ont été balayés ou jetés (une fois cassés) ou emportés
quand le village était abandonné. Autrement dit, les maisons abandonnées sont
presque vides.

Finalement, il se peut que notre archéologue se trouve face à une maison

arasée, les maisons arasées constituant la grande majorité des sites
préhistoriques qui nous sont parvenus. En général, dans ce cas de figure, les
ruines de la maison ont été arasées par l’érosion naturelle ou par des labours

206
qui ont détruit ou dispersé la surface de piétinement et il ne reste donc que les
structures souterraines (trous de poteaux, fosses, silos, etc.). Les fouilles
consistent alors à collecter les matériaux jetés dans les fosses, et la position
spécifique de chaque objet ne présente que peu d’intérêt. Dans ce cas, il n’est
plus nécessaire de donner des coordonnées, il suffit simplement de collecter
chaque objet dans son unité stratigraphique. Comme vous pouvez le constater,
chaque catégorie de maisons correspond à des techniques d’excavation
différentes.

C’est à partir de la combinaison de ces trois catégories de maisons avec le

degré de conservation déjà proposé par Peter Trebsche (2009a, 2009b) il y a
quelques années que je propose un nouveau mode de classification des
vestiges selon six degrés de conservation différents.

Degré Trebsche Description

+2 Maisons d'habitation détruites par le feu ou par d'autres
causes
+1 1 La hauteur des murs des bâtiments conservés est très
élevée
0 2 La surface de piétinement et le début des murs sont
conservés
-1 3 Les trous de poteau et les tranchées de fondation sont
préservés
-2 4 Seules les parties inférieures de certaines fosses sont
préservées
-3 Gisements totalement érodés avec des matériaux
éparpillés

Le degré +2 correspond aux maisons vivantes, les degrés +1 et 0 aux maisons

abandonnées et les degrés -1 à -3 aux maisons arasées (voir la figure 1.3).
Dans le cas des degrés positifs et du degré 0, la surface de piétinement est
conservée et dans le cas des négatifs, elle ne l’est pas.

Mon travail vise à donner une idée générale de la façon dont les maisons
étaient à l'époque préhistorique. Je n’y suis pas complètement parvenu, car le
sujet est complexe, mais je peux donner quelques caractéristiques principales.

Tout au long de la préhistoire européenne, nous découvrons que les maisons

présentent une diversité remarquable selon les cultures archéologiques et les
régions géographiques auxquelles elles appartiennent. Dans ce travail, j'ai
distingué trois grandes régions biogéographiques et réparti les sites en fonction
de celles-ci, à savoir : la méditerranéenne, l’atlantique et la continentale (la

207
dernière est la plus vaste et comprend les zones alpines, boréales et
steppiques).

La région méditerranéenne, qui comprend, comme son nom l’indique, tous les
pays situés autour de la Méditerranée, possède la plus grande diversité de
maisons. Elles peuvent être rondes, rectangulaires, absidales, ovales, etc.,
avec des murs en bois, en argile ou en pierre ou des combinaisons de ces
matériaux. La Méditerranée possède également des maisons isolées et des
maisons mitoyennes situées dans des villages à murs mitoyens datant
notamment de l'âge du fer.

La région atlantique présente beaucoup moins de variété. Presque toutes les

maisons sont en bois, souvent recouvertes de torchis. Les plans sont
rectangulaires et, pendant une grande partie du néolithique, on assiste à l’essor
des maisons longues, qui ont perduré jusqu’à l’âge du fer dans des régions
telles que les Pays-Bas, le Danemark ou l’Allemagne. Les îles Britanniques,
quant à elles, se démarquent du continent. En effet, dès le néolithique, des
maisons rondes y apparaissent et, pour leur construction, la pierre est souvent
utilisée.

La région continentale couvre le reste de l'Europe. Le néolithique ancien des

régions non méditerranéennes de la péninsule balkanique se caractérise par
des maisons au plan rectangulaire dotées d’une structure en bois recouverte de
torchis. Cette caractéristique s'est maintenue jusqu'à la fin de la préhistoire.
Dans la vallée du Danube, durant la plus grande partie du néolithique, les
maisons longues ont perduré, comme dans la région atlantique. Dans le reste
des zones à climat continental, la maison rectangulaire à structure en bois
recouverte de torchis était prédominante.

En définitive, cela nous donne l’image d'une Europe préhistorique avec

différents types de maisons – en fonction des écosystèmes où elles se
trouvaient et des groupes culturels auxquels elles appartenaient –, un constat
qui se heurte clairement à l'intention de généraliser que j'ai proposé au début
de ce travail...

Traduction française : Marie-Agnès Minard

208
Summary

Prehistoric Houses and Villages in Europe

An Ethnoarchaeological Vision
This study aims to identify what the houses of prehistoric men and women were
like on the European continent. The work focuses on the physical
characteristics of houses, as archaeological records are limited and
ethnographical knowledge is required to correctly interpret any remains
excavated.

When excavating a prehistoric house or village, a field archaeologist must first

identify the state of the site.

If the site was burnt thousands of years ago, and people had to flee hastily to
save their lives, it is known as an ‘alive house’. This is because the
archaeologist will find artefacts where they were left by the prehistoric people. It
is, therefore, necessary to excavate the floor surface with great care, recording
the location of all objects through the use of maps or Cartesian coordinates.
This is especially important because few sites with ‘alive houses’ exist. I am
aware of approximately seventy sites with ‘alive’ houses in all of Europe, which
is a small fraction of all the prehistoric sites identified.

A house may also have been abandoned by its inhabitants, to go and live in
another location, for example. In this case, the prehistoric people took a large
part of the objects they used to the new home, and only left broken items,
forgotten items or those left for ritual reasons, as well as, of course, waste. It
should be taken into account that signs indicate that the floors of prehistoric
houses were swept more or less frequently. In ‘abandoned houses’, artefacts
are not found in their place (referring to the place in which they were used or
stored), but were swept or thrown away when they broke, or removed when the
settlement ended. This means that abandoned houses are found virtually
empty.

Finally, ‘razed houses’ are also found. This type of house represents the vast
majority of known prehistoric sites. In these cases, the ruins of a house were
razed by natural erosion or subsequent ploughing that destroyed or dispersed
the floor surface. Only underground structures remain (post holes, pits, silos,
etc.). In these cases, excavation involves collecting materials that had fallen or
been dropped into pits. The specific position of each artefact is of little interest.
We no longer need to provide coordinates and it is enough to identify each
object within its stratigraphic unit. As can be seen, each category of house
requires specific excavation techniques.

209
Combining these three types of house with the conservation levels defined
some years ago by Peter Trebsche (2009a, 2009b) leads to the following
proposed classification of remains, which includes six different levels of
conservation.

Level Trebsche Description

+2 Alive houses destroyed by fire or other causes
+1 1 The walls of the buildings remain and are relatively high
0 2 The floor surface remains, as well as the evidence of
walls
-1 3 The post holes remain, as well as the foundation
trenches
-2 4 Only the lower parts of some pits remain
-3 Sites completely eroded and materials dispersed

Level +2 refers to alive houses. Levels +1 and 0 refer to abandoned houses,

and -1 to -3 are razed houses (see fig. 1.3). The floor surface has been
conserved in the positive levels and 0, whilst not in the negative levels.

The aim of this work, to gain an initial idea of what houses were like in
prehistoric times, has not been achieved fully, due to the complexity of the topic.
However, the work does outline some of the main features.

We discover that, throughout European prehistory, houses show a remarkable

diversity, depending on the archaeological culture and the geographical region.
The work highlights three large biogeographical regions. The sites are
distributed over the Mediterranean, Atlantic and Continental regions (the latter is
the most extensive and includes Alpine, Boreal and Steppic regions).

The Mediterranean region, which includes all the countries surrounding the
Mediterranean sea, has the greatest diversity of houses. There are houses with
floors that are round, rectangular, apsidal, oval, etc., with walls made of wood,
mud, stone or combinations of these materials. The Mediterranean also
includes detached houses and terraced houses, with dividing walls, in villages
dating especially from the Iron Age.

The Atlantic region has much less variety. Nearly all houses were made of
wood, and many were covered in wattle and daub. The floors were rectangular,
and for much of the Neolithic period, the so-called ‘longhouses’, were
widespread. They lasted until the end of the Iron Age in regions such as the
Netherlands, Denmark and Germany. The British Isles feature some
particularities, differentiating them from the continent. During the Neolithic

210
period in the British Isles, round houses emerged, which were often built from
stone.

The continental region covers the rest of Europe. The Early Neolithic period in
the non-Mediterranean regions of the Balkan Peninsula was characterised by
rectangular houses, with a wooden structure covered in wattle and daub. This
continued until the end of prehistoric times. In the Danube Valley, longhouses
were used for a significant part of the Neolithic period, as in the Atlantic region.
In the other areas with a continental climate, rectangular houses predominated,
with a wooden structure covered in wattle and daub.

This gives us an image of prehistoric Europe, in which the different types of

house depend on the different ecosystems and cultural groups. It differs clearly
from the initial intention, made at the beginning of the study, to be able to make
generalisations about the topic.

English translation: Victoria Pounce

211
212
BIBLIOGRAFIA
Aquesta és la bibliografia que he utilitzat per redactar la monografia que teniu a
les mans (o a l'ordinador). Tal com he fet en altres treballs, cito la bibliografia en
versió paper, malgrat que avui la majoria de revistes científiques es publiquen
en paper i per web. De fet, la majoria d'articles que s'esmenten en aquest
treball han estat consultats per internet a les webs academia.edu,
researchgate.net, scribd.com o a altres webs universitàries o institucionals.

Per trobar si un article és a internet només cal introduir les primeres paraules
del títol de l'article a un cercador (Google, Bing, etc) i en els primers resultats us
retornarà l'article, normalment en versió .pdf, si existeix. Si no trobeu el treball
que busqueu, us caldrà anar a la biblioteca.

3789 AVANT J.-C. 1989, 3789 avant J.-C. en Bassin parisien: une révolution
tranquille au néolithique, catàleg d’exposició, París.
AARSLEFF, L.; APPEL, L. 2011, "From the Pre-Roman to the Early Germanic Iron
Age. North-East Zealand ten years after the single farmstead", in L. Boye et al.
ed., The Iron Age on Zealand. Status and Perspectives. København, 51-62.
ACHENZA, M. et al. 2008, Il manuale tematico della terra cruda, Sassari, Sardenya.
ACHINO, K. F. et al. 2014, "The pile dwelling of Villaggio delle Macine: an analysis of
the spatial differentiation of social activities", Debating Spatial Archaeology.
Proceedings of the International Workshop on Landscape and Spatial Analysis
in Archaeology. Santander, June 8 th – 9 th , 2012, 55-64.
ADAMETZ, K. 2009, Eine urnenfelderzeitliche Siedlung von Unterradlberg, VB St.
Pölten, tesi doctoral, Universität Wien.
AGUAYO, P. et al. 1986, "El yacimiento pre y protohistórico de Acinipo (Ronda,
Málaga): un ejemplo de cabañas del Bronce final y su evolución", Arqueología
Espacial, Coloquio sobre el microespacio- 3. Vol. 9, Del Bronce Final a Época
Ibérica, Teruel, 33-58.
AGUSTÍ, E. et al. 2012, "El yacimiento de Las Camas (Villaverde, Madrid).
Longhouses en la Meseta Central", in J. Morín i D. Urbina, eds. El primer
milenio a.C. en la Meseta central. De la longhouse al oppidum, Madrid, 112-
147.
ALBORE LIVADIE, C. 2005, "Nola: la Pompéi de la Préhistoire. Recherches en cours
sur un site du Bronze ancien détruit par l'éruption des Ponces d'Avellino (3500
B. P.), in J.-P. Raynal, C. Albore-Livadie, M. Piperno. Hommes et volcans : de
l'éruption à l'objet : Actes du Symposium 15.2 organisé par la Commission 31
de l'Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques dans le cadre du XIVè
Congrès UISPP (Liège, 8 septembre 2001), 57-65.
ALBORE LIVADIE, C. 2011, "Nola, une Pompéi du Bronze ancien 1800-1700 environ
avant J.-C.", in D. Garcia dir., L’âge du bronze en Méditerranée. Recherches
récentes. Paris, 65-82.

213
ALBORE LIVADIE, C. 2018, "Rinaturalizzazione del sito protostorico di Longola
(Poggiomarino) e ricostruzione di alcune fasi di vita dell’insediamento (capanne
e zone artigianali)", Territori della Cultura, Ravello, 31, 16-27.
ALBORE LIVADIE, C. et al. 2005, “Sur l’architecture des cabanes du Bronze ancien
final de Nola (Naples, Campanie)”, in O. Buchsenschutz et C. Mordant, eds.
Architectures protohistoriques en Europe occidentale du Néolithique final à
l’Âge du Fer, Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et
scientifiques, 127e. congrès (Nancy, 15-20 avril 2002), Paris, 487-512.
ALBORE LIVADIE, C. et al. 2010, "Le strutture abitative e di servizio
dell’insediamento dell’età del ferro di Longola (Poggiomarino, Na)", Atti nono
incontro di studi Preistorico e Protostorico in Etruria, Talentano (Vt)-Pitigliano
(Gr), 12-14 settembre 2008, Milano, 539-551.
ALBORE LIVADIE, C. et al. 2011, "Un paysage fossilisé sous les cendres du Vésuve
(Nola, Naples, Italie)", Cahiers d’archéologie romande, Lausanne, 120, 159-
174.
ALBORE LIVADIE, C. et al. 2018, "The effects of the Avellino Pumice eruption on the
population of the Early Bronze Age Campanian Plain (Southern Italy)",
Quaternary International, Amsterdam.
ALEXANDER, D. 2000, "Excavation of Neolithic pits, later prehistoric structures and a
Roman temporary camp along the line of the A96 Kintore and Blackburn
Bypass, Aberdeenshire", Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland,
130, 11-75.
ALLARD P. et al. 2013, "Linear Pottery domestic space: taphonomy, distribution of
finds and economy in the Aisne valley settlements", in C. Hamon, P. Allard and
M. Ilett eds. The Domestic Space in LBK Settlements, Randen/Westphalia, 9-28.
ALMEIDA, C. A. F. de 1984, "A casa castreja", Memorias de Historia Antigua,
Oviedo, Espanya, 6, 35-42.
ALONSO, N. et al. 2018, "La fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues): Noves
aportacions sobre la primera edat del ferro i l’època ibèrica (2010-2015)",
Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Lleida, 88-99.
ANDERS, A.; RACZKY, P. 2013, "Háztartások és települési egység viszonya Polgár-
Csőszhalom késő neolitikus lelőhelyén / The relation between households and
settlement units at the Late Neolithic settlement of Polgár-Csőszhalom",
Ősrégészeti Levelek, Budapest, 13 (2011), 78-101.
ANDREESCU, R.-R. et al. 2011, "The Eneolithic Settlement and Necropolis of
Sultana-Malu Roşu (Southern Romania)", Acts of the International Symposium
The Golden Fifth Millenium. Thrace and its Neighbor Areas in the Chalcolithic,
Pazardzhik, 27-30 October 2009, Sofia, Bard, 129-142.
ANGLE, M. et al. 2016, "Il sito su impalcato ligneo del Villaggio delle macine a Castel
Gandolfo (Roma)", in E. Calandra, G. Ghini, Z. Mari, eds. Atti del Convegno
"Decimo Incontro di Studi sul Lazio e Sabina". Lavori e Studi della
Soprintendenza per i Beni Archeologici del Lazio, Roma, 315-318.
APÁTHY, Š. 1958, “Spôsob uşkladňovania hespodarskych plodin v Severnom Šariši”,
Slovenský národopis, Bratislava, 6, 4, 347-380.
ARAMBURU, J.; HERNÁNDEZ, J. 2005, Memoria de las excavaciones en el poblado
talayótico de Ses Païsses (Artà - Mallorca). Campañas 1999-2000. Estudio de
los materiales de las campañas de la misión Hispano-Italiana 1959-1963. Palma
de Mallorca.

214
ARANDA, G.; MOLINA, F. 2005, “Intervenciones arqueológicas en el yacimiento de
la edad del Bronce del Cerro de la Encina (Monachil, Granada)”, Trabajos de
Prehistoria 62, Madrid, 165-179.
ARDESIA, V. et al. 2006, “Gli scavi nell’abitato dell’età del Bronzo di Mursia,
Pantelleria (TP). Relazione preliminare delle campagne 2001-2005”, Rivista di
Scienze Preistorische 56, 1-75.
ARDESIA, V. et al. 2012, "Le strutture produttive della capanna B6 di Mursia", Istituto
Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti della XLI Riunione Scientifica (San
Cipirello (PA), 16-19 novembre 2006), Firenze, 1185-1190.
ARIMURA M. et al. 2000, "A new Neolithic settlement in the Urfa region : Akarçay
Tepe, 1999", Anatolia Antiqua 8, 227-255.
ARMENDÁRIZ, J. 1995-1996, “Poblado de las Eretas (Berbinzana). Campañas de
1994, 1995 y 1996”, Trabajos de Arqueología Navarra 12, Pamplona, 298-303.
ARNOLDUS-HUYZENDVELD, A. et al. 2007, "La capanna di Casale del Cavaliere
(Roma) ed alcune riflessioni sulle strategie di insediamento nel territorio di
Roma durante il Neo-eneolitico", Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti
della XL Riunione Scientifica (Roma, Napoli, Pompei, 30 novembre- 3 dicembre
2005), Firenze, vol II, 455-466.
ARNOLDUSSEN, S. 2008, A Living Landscape: Bronze Age settlement sites in the
Dutch river area (c. 2000-800 BC), Leiden.
ARNOLDUSSEN, S.; ALBERS, P. C. H. 2015, "When urnfields lose their
meaning…The case of Middle and Late Iron Age habitation amidst the
Noordbarge urnfield", in E.A.G. Ball & S. Arnoldussen, eds. Metaaltijden 2,
Bijdragen in de studie van de metaaltijden, Leiden, 149-169.
ARNOLDUSSEN, S.; de VRIES, K. M. 2017, "A plan in place? Celtic field habitation
atWesteinde (prov. Drenthe, The Netherlands)", Lunula, Archaeologia
protohistorica 25, 79-89.
ASENSIO, D. et al. 2003, "El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un
assentament fortificat ibèric del segle III aC", Revista d'Arqueologia de Ponent
13, Lleida, 223-236.
ASENSIO, D. et al. 2009, “L’arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels
Estinclells (Verdú, l’Urgell), Segle III aC”, L’espai domèstic i l’organització de
la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC),
Actes de la IV Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell -
Tarragona, 6 al 9 de març de 2007), ArqueoMediterrania 11, 125-142.
ASHMORE, W.; WILK, R. R. 1988, "Household and community in the Mesoamerican
past", in R. R. Wilk and W. Ashmore, eds. Household and community in the
Mesoamerican past, Albuquerque, Estats Units, 1-27.
ASLANIS, I. 1992, "Η προϊστορια τησ Μακεδονιασ: I. η νεοαιθικη εποχη", Atenes
(amb resum anglès).
ASLANIS, I. 2004, "Μελέτες για την Προϊστορική Μακεδονία. Η Αρχιτεκτονική των
οικισμών", περιοδικό «προ-ιστορήματα»: μελέτες για την προϊστορική
Μακεδονία, Atenes.
ASLANIS, I. 2010, "Στοιχεία αρχιτεκτονικής από τη μεσοχαλκη Μακεδονία: τα
δεδομένα από τον Άγιο Μάμα Νέας Ολύνθου", Mesohelladika. La Grèce
continentale au Bronze Moyen. Actes du colloque international organisé par
l'École française d'Athènes, en collaboration avec l'American School of Classical
Studies at Athens et le Netherlands Institute in Athens (Athènes, 8-12 mars
2006), Bulletin de Correspondance Hellenique, suplément 52, 945-953.
215
AUXIETTE, G. et al. 2000, “Structuration générale du site de Braine ‘La Grange des
Moines’ (Aisne) à la Tène finale et particularités, présentation preliminaire”,
Revue archéologique de Picardie 1-2, Amiens, 97-103.
AYALA, M. M. 2003, "Poblados de llanura y poblados de altura de la edad del Bronce
en Murcia. La cultura de El Argar", in S. F. Ramallo, ed. Estudios de
arqueología dedicados a la profesora Ana María Muñoz Amilibia, Murcia, 175-
218.
AYÁN, X. M. 2008, "A Round Iron Age: The Circular House in the Hillforts of the
Northwestern Iberian Peninsula", e-Keltoi (online) 6, 903-1003
AYÁN, X. M.; POPE, R.; ALBERRO, M. 2005-2006, "Una Edad del Hierro redonda:
la cabaña circular en los castros del NW de la Península Ibérica", Kalathos 24-
25, Teruel, 177-217.
BAGLEY, J. M. et al. 2010, "Die späthallstatt-/frühlatènezeitliche Siedlung an der
Haffstraße in München-Trudering", Bericht der Bayerischen Bodendenkmalp-
flege 51, 67-125.
BAHENSKÝ, F. et al. 2015, Etnografický atlas Čech, Moravy a Slezska VII. Lidové
stavitelství, Praha.
BAILEY, D. W. 1990, "The living house: Signifying continuity", in R. Samson, ed. The
social archaeology of houses, Edinburgh, 19-48.
BAILEY, D. W. 1996, "The life, times and works of House 59, Tell Ovcharovo,
Bulgaria", in T. Darvill, J. Thomas, ed. Neolithic Houses in Northwest Europe
and Beyond, Oxford, 143-156.
BAILEY, D. W. 1999, "The built environment: pit-huts and houses in the Neolithic",
Documenta Praehistorica 26, Ljubljana, 153-162.
BAILEY, D. W. 2000, Balkan prehistory. Exclusion, incorporation and identity,
London and New York.
BAILLY, M. et al. 1998, "Le site d'habitat campaniforme de "Derrière -le-Château" à
Géovreissiat et Montréal-la-Cluse (Ain) : premiers résultats", in: A. d'Anna and
D. Binder, Production et identité culturelle. Actualités de la recherche, Antibes,
225-239
BAIRD, D.; FAIRBAIM, A.; MARTIN, L. 2016, "The animate house, the
institutionalization of the household in Neolithic central Anatolia", World
Archaeology, 1-24.
BAKELS, C. C. 1978, Four linearbandkeramik settlements and their environment: a
paleoecological study of Sittard, Stein, Elsloo and Hienheim, Analecta
Praehistorica Leidensia 9, 1-245.
BALASSA, I.; ORTUTAY, G. 1984, Hungarian ethnography and folklore, Budapest
(títol original, Magyar Neprajz, Budapest 1979).
BALDI, M. 2011, Missione archeologica ad Abu Erteila (Sudan): i primi risultati, tesi
di laurea, La Sapienza, Università di Roma.
BALEN, J. 2010, "Building techniques during the Neolithic and Eneolithic in Eastern
Slavonia", International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences,
Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session
C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques
and Spatial Organisation, BAR International Series 2097, 55-61.
BALFANZ, K.; FRÖHLICH, M.; SCHUNKE, T. 2015, "Ein Siedlungsareal der
Glockenbecherkultur mit Hausgrundrissen bei Klobikau, Sachsen-Anhalt,
Deutschland", 2200 BC - Ein Klimasturz als Ursache für den Zerfall der Alten

216
 Welt? 7. Mitteldeutscher Archäologentag vom 23. bis 26. Oktober 2014 in Halle
(Saale), Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle 12, 747-763.
BALLBÉ, X. et al. 1986, "Distribución del espacio en el poblado ibérico de la Penya del
Moro de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)", Arqueología Espacial, Coloquio
sobre el microespacio- 3. Vol. 9, Del Bronce Final a Época Ibérica, Teruel, 303-
320.
BALOI, M. D. L. 2001, "Archaeology and mud wall decay in the Bobirwa Area: An
ethnoarchaeological study" Botswana Journal of African Studies 15, 46-59.
BÁNFFY, E. 2013, "Tracing the beginnings of sedentary life in the Carpathian Basin.
The formation of the LBK house", in D. Hofmann, J. Smyth eds. Tracking the
Neolithic House in Europe, Berlín, 117‒150.
BARAYAINE, E. 1950, "Jelentés a Fővárosi Régészeti Intézet 1946-47. évi
Gellérthegyi ásatásairól", Budapest Régiségei 15, 333-355.
BARNA, J. P. 2011, "Adatok a dunántúli késő neolitikus háztípusokhoz. a sopot- és a
korai lengyeli kultúra házai Sormás-török-földek lelőhelyen", A Móra Ferenc
Múzeum Évkönyvei: Studia Archaeologica 12, 31-45.
BARNA, J. P.; PÁSZTOR, E. 2011, "Different ways of using space traces of domestic
and ritual activities at a Late Neolithic settlement at Sormás-Török-földek",
Documenta Praehistorica 38, Ljubljana, 185-206.
BARNA, J. P.; KREITER, E. 2006: "Középső rézkori települések Zalaegerszeg-
Andráshida, Gébárti-tó (II.) lelőhelyen. Előzetes közlemény", Zalai Museum 15,
47-78.
BARON, J.; KARPOW, J.; KUŹBIK, R. 2014, “Osada z późnej epoki brązu i wczesnej
epoki żelaza w Grabowcu, pow. jarosławski, woj. podkarpackie”, Raport 9, 53-
115.
BARRIL, M. 1992, "El castro de los Baraones (Valdegama, Palencia), un poblado en el
alto valle del Pisuerga", Poblamiento celtibérico, III Simposio sobre los
Celtíberos, Zaragoza, 399-408.
BÁTORA, J.; TÓTH, P. 2015, "Vráble 'Fidvár' archeologické nálezisko európskeho
významu", Vráble. Príspevky k histórii mesta, 3-33.
BÁTORA, J.; TÓTH, P.; RASSMANN, K. 2015, "Centrálne sídlisko zo staršej doby
bronzovej vo Vrábľoch", keď bronz vystriedal meď, Bratislava – Nitra, 123-138.
BAUER, I.; LEUZINGEN, U. 2004, "L'archéologie des palafittes : une vision
expérimentale", Archäologie Schweiz 27, 73-77.
BAYER, O. 2016, Chysauster, Gulval, Cornwall: analytical earthwork survey,
Research Report Series 60-2016.
BECK, A. S. 2017, Assembling the house, building a home. The Late Iron Age
longhouse (500-1000 AD), tesi doctoral, Aarhus University.
BEECHING, A. 2009, "Les maisons ovales du Néolithique ancien de Lalo à Espeluche
(Drôme)", in A. Beeching et I. Sénépart, dirs. De la maison au village. L’habitat
néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen. Actes de
la table ronde des 23 et 24 mai 2003 à Marseille, Mémoire XLVIII de la Société
préhistorique française, 39-48.
BEECHING, A. et al. 2018, "Bâtiments néolithiques et chalcolithiques dans la plaine du
Pô (Italie): Questions d'architecture autour du plan quadrangulaire", in
Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges,
Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21
novembre 2015), 269-280.

217
BEECHING, A.; BERNABÒ BREA, M.; CASTAGNA, D. 2009, "Le village de Travo
près de Piacenza (Émilie-Romagne, Italie) et les structures d’habitat du
Néolithique d’Italie septentrionale", in A. Beeching et I. Sénépart, dirs. De la
maison au village. L’habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-
Ouest méditerranéen. Actes de la table ronde des 23 et 24 mai 2003 à Marseille,
Mémoire XLVIII de la Société préhistorique française, 123-141.
BEILKE-VOIGT, I. 2007, Das ‚Opfer‘ im Archäologischen Befund. Studien zu den sog.
Bauopfern, kultischen Niederlegungen und Bestattungen in ur- und
frühgeschichtlichen Siedlungen Norddeutschlands und Dänemarks, Rahden,
Alemanya.
BELANOVÁ, T.; GRÖMER, K. 2015, "Loom-weights, Spindles and Textiles – Textile
Production in Central Europe from the Bronze Age to the Iron Age", North
European Symposium for Archaeological Textiles X (Copenhagen 2008),
Oxford, 9-20.
BELARTE, M. C. 1993, “Arquitectura domèstica al bronze final i primera edat del ferro
a Catalunya, habitacions construïdes amb materials duradors, estat de la
qüestió”, Pyrenae, 24, Barcelona, 115-140.
BELARTE, M. C. 1997, Arquitectura domèstica i estructura social a la Catalunya
protohistòrica, Barcelona.
BELARTE, M. C. 2001, "Les tècniques constructives al món ibèric", Tècniques
constructives d'època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània,
Actes de la I Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, 20, 21 i
22 de gener del 2000), Arqueo Mediterrània 6, Barcelona, 27-41.
BELARTE, M. C. 2004, "Les maisons du quartier 30-35. Plans, techniques de
construction et aménagements intérieurs", Lattara 17, Lattes. 361-384.
BELARTE, M. C. 2008, Habitat et pratiques domestiques des Ve-IVe s. av. J.-C. dans
la ville de Lattes”, Gallia 65, París, 91-106.
BELARTE, M. C. 2011, "L’utilisation de la brique crue dans la Péninsule Ibérique
durant la protohistoire et la période romaine", in C. A. de Chazelles, A. Klein, N.
Pousthomis, Les cultures constructives de la brique crue, Troisièmes Échanges
transdisciplinaires sur les constructions en terre crue, Actes du Colloque
International de Toulouse (16-18 mai 2008), Montpeller, vol 3, 165-184.
BELARTE, M. C. 2018, "Casas, familias, linajes, comunidades… el caso del mundo
ibérico septentrional", in A. Rodríguez, I. Pavón, D. M. Duque, eds. Más allá de
las casas: familias, linajes y comunidades en la protohistoria peninsular, Cáceres,
111-138.
BELARTE, M. C.; BONET, H.; SALA, F. 2009, "L’espai domèstic i l’organització de
la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània", in M. C. Belarte, ed.
L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la
Mediterrània occidental (1er millenni aC), Actes de la IV Reunió Internacional
d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007),
Barcelona, 93-124.
BELLAL, T.; BROWN, F. E. 2007, "Spatial structure of the M'zabite home: family and
gender", Journal of Architectural and Planning Research, 24(1), 1-22.
BEM, C. 2001, "A Special Type of Aeneolithic Dwelling. Unicum or Deficiency of
Conservation? Studii de Preistorie 1/2001, 153-162.
BENECKE N. et al. 2013, Pietrele in the Lower Danube region integrating
archaeological, faunal and environmental investigations", Documenta
Praehistorica 40, Ljubljana, 175-193.
218
BENEŠ, J. 1991a, "Neolitické sídliště v Hrdlovce-Lipticích. Předběžná zpráva o
výzkumu v letech 1987-1989", Archeologicke Rozhledy 43(1), 29-46.
BENEŠ, J. 1991b, "A Neolithic settlement site at Hrdlovka-Liptice (Excavations of
1987-1990)", Archaeology in Bohemia 1986-1990, Praha, 75-79.
BENEŠ, J.; DIVIŠOVÁ, M.; VONDROVSKÝ, V. 2016, "The Neolithic longhouse
phenomenon at the Hrdlovka site, Czech republic: meanings, inhabitants, and
successors", in L. Amkreutz et al. eds. Something out of the ordinari?
Interpreting diversity in the Early Neolithic Linearbandkeramic and beyond,
Cambridge, 65-88.
BENTHEM, A. van et al. 2010, Prehistorische bewoning aan de Ruurloseweg te
Vorden (gemeente Bronckhorst). Een archeologische opgraving, ADC Rapport
2031, accessible a https,//easy.dans.knaw.nl/
BERCIU, D. 1961, Contribuţii la problemele neoliticului în România în lumina noilor
cercetări, Bucarest.
BERNABEU, J.; OROZCO, T; DIEZ, A. 2012, “Mas d’Is y las construcciones con
fosos del VI al III milenio cal a.C.”, MARQ, Arqueología y Museos, 5, Alacant,
País Valencià, 53-71.
BERNABÒ, M. et al. 2007, Gli scavi nella terramara Santa Rosa a Fodico di Poviglio,
Guida all’exposicione, Poviglio, Itàlia.
BERROCAL, L; MARTÍNEZ, P.; RUIZ, C. 2002, El Castiellu de Llagú (Latores,
Oviedo): Un castro en los orígenes de Oviedo. Madrid.
BESZÉDEZ, J; HORVÁTH, L. A. 2008, “Őslori és római kori lelőhelyek a Budai Skála
bontása során / Prehistoric and Roman period sites uncovered during the
demolition of the Budai Skála department store”, Aquincumi Füzetek, 14,
Budapest, 141-157.
BETTENCOURT, A.M.S. 2000, O Povoado de S. Julião, Vila Verde, Norte de
Portugal, nos finais da Idade do Bronze e na transição para a Idade do Ferro.
Cadernos de Arqueologia, Monografias 10, Braga.
BIANCHI, P. A. E. 2004, "Capanne e spazi domestici del Bronzo Recente avanzato nel
Villaggio grande della terramara S. Rosa a Fodico di Poviglio", Rivista di
Scienze Preistoriche 54, 411-485.
BIANCHI, P.; LINCETTO, S. 2004, "Strutture abitative dell'unità stratigrafica
superiore nel Villaggio Grande di Poviglio", in Atti del Convegno L’età del
Bronzo Recente in Italia, Lido di Camaiore, ottobre 2000, 514-515.
BILLARD, C. et al. 2018, "Variabilité et innovations dans les architectures domestiques
du Néolithique moyen du centre à l'Ouest de la France", in Habitations et habitat
du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes
Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015),
Toulouse, 137-155.
BILLAUD, Y. 1999, "Laprade, Lamotte-du-Rhône (Vaucluse) : un habitat de plaine à
architecture de terre au Bronze final 2b", Bulletin de la Société préhistorique
française. 96 (4), 607-621.
BILLAUD, Y.; LANGENEGGER, F. 2018, "Formes et rithmes de l'habitat palfittique à
la fin de l'Âge du bronze sur les rives des lacs de Neuchâtel (Suisse) et du
Bourget (Savoie, France)", in Habitations et habitat du néolithique à l'âge du
Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de
préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), Toulouse, 395-405.
BILLAUD, Y.; MARGUET, A. 2009, "Structures et vestiges de la fin de l'âge du
Bronze et de l'âge du Fer sur les rives des lacs savoyards : récentes données de
219
 terrain", De l’âge du Bronze à l’âge du Fer en France et en Europe occidentale
(Xe - VIIe siècle av. J.-C.). La moyenne vallée du Rhône aux âges du Fer. Actes
du XXXe colloque international de l’A.F.E.A.F. (Saint-Romain-en-Gal, 26 - 28
mai 2006), 361-371.
BLÁHOVÁ-SKLENÁŘOVÁ, Z. 2013, " Nové doklady staveb starší doby bronzové ve
východních Čechách", Živá Archeologie – REA, 15 (II), 6-12.
BLANCHET, S. et al. 2018, "Un habitat du Néolithique ancien à Betton 'Pluvignon'
(Ille-et-Villaine): Présentation sinthétique des premiers résultats", in C. Billard,
M. Legris, eds. Premiers Néolithiques de l'Ouest, Rennes, 15-39.
BLANCQUAERT, G. 2003, "Dourges 2003: « le Marais de Dourges » : les vestiges
laténiens du site LA1", Revue du Nord 5 (nº 353), 125-139.
BODDUM, S.; KIELDSEN, M.; NIELSEN, M. H. 2007, Løgstrup SØ, en boplads fra
yngre jernalder, aktivitetsspor fra yngre bronzealder", Viborg Stiftsmuseum,
Bygherrerapport nr. 21.
BOGAARD, A. et al. 2009, "Private pantries and celebrated surplus: storing and sharing
food at Neolithic Çatalhöyük, Central Anatolia", Antiquity 83, 649–668.
BOGDANOVIĆ, M. 1988, "Architecture and Structural Features at Divostin". In A.
McPherron and D. Srejović eds., Divostin and the Neolithic of Central Serbia.
Narodni muzej – University of Pittsburgh. Kragujevac-Pittsburgh, 35-142.
BON et al. 2012, "Khoekhoe pastoralists at the junction of historical and archaeological
sources. Proposed models for settlement pattern and technological signature of a
Neolithic population in southern Africa", in Fauvelle-Aymar F.-X. ed.,
Palethnology of Africa, P@lethnology, 4, Toulouse, 141-166.
BONILLA, A.; CÉSAR, M.; FÁBREGAS, R. 2006, “Nuevas perspectivas sobre el
espacio doméstico en la prehistoria reciente del NO, el poblado de Os Remedios
(Moaña, Pontevedra)”, Zephyrus, 59, Salamanca, 257-273.
BORIĆ, D. 2008, "First Households and ‘House Societies’ in European Prehistory", in
A. Jones, ed. Prehistoric Europe: Theory and Practice, Chichester, 109-142.
BOSCH, A. et al. 2012, El jaciment neolític lacustre de la Draga (Banyoles, Pla de
l’Estany), Banyoles, Catalunya.
BOSCH, A.; CHINCHILLA, J.; TARRÚS, J. 2000, El poblat lacustre neolític de la
Draga. Excavacions de 1990 a 1998. Girona.
BOSCH, J.; VILLALBÍ, M. M.; FORCADELL, A. 1994-1995, "El barranc d’en Fabra
(Amposta, Montsià): un assentament neolític a l’aire lliure", Tribuna
d'Arqueologia, Barcelona, 51-62.
BOSCH-GIMPERA, P. 1975, Prehistoria de Europa, Madrid.
BOSQUET, D. et al. 1997, “Découverte d’un village rubané fossoyé à Remicourt au
lieu-dit En Bia Flo (TGV oriental)”, Notae Praehistoricae 17, 103-110.
BOSTYN F. et al. 2012, "Le site d’habitat Blicquy/Villeneuve-Saint-Germain de
Pontpoint « le Fond de Rambourg » (Oise)", Gallia Préhistoire 54, 67-189.
BOTH F. et al. 2010, "Reicher Ertrag trotz magerer Böden – Die Rettungsgrabung auf
dem mehrperiodigen Fundplatz Baccum, Stadt Lingen, Ldkr. Emsland",
Nachrichten aus Niedersachsens Urgeschichte 79, Stuttgart, 47-84.
BOYD, M.J. 2013, "The structure and architecture of the settlement", in C. Renfrew, O.
Philaniotou, N. Brodie, G. Gavalas i M.J. Boyd, eds: The Settlement at
Dhaskalio, Cambridge, 341–385.
BRIOIS, F.; MANEN, C. 2009, "L’habitat néolithique ancien de Peiro Signado à
Portiragnes (Hérault)", in A. Beeching i I. Sénépart, eds., De la maison au

220
 village. L’habitat néolithique dans le sud de la France et le Nord-Ouest
méditerranéen (Marseille, 23-24 mai 2003), Marseille, 31-37.
BRITTAIN, M. 2013, Excavations at Ham Hill, Somerset, 2012, Cambridge
Archaeological Unit Report No 1159, accessible a http,//archaeologydata
service.ac.uk/
BROCATO, P.; GALUCCIO, F. 2001, "Capanne moderne, tradizioni antiche", in J. R.
Brandt, L. Karlsson, eds. From huts to houses: transformations of ancient societies:
proceedings of an international seminar organized by the Norwegian and Swedish
Institutes in Rome, 21-24 September 1997, Stockholm, 283-309.
BROES, F. et al. 2012, "À la recherche des espaces de stabulation. Étude
pluridisciplinaire d’habitats du Néolithique au Moyen Âge dans le nord de la
France" , Archéopages [En ligne], 35, octobre 2012.
BROES, F.; FECHNER, K.; CLAVEL, V. 2018, "Cartographie systématique du
phosphore dans les habitats néolithiques et de l'âge du Bronze: intérêt et
résultats", in Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France
et ses marges, Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente
(Dijon 19-21 novembre 2015), 575-595.
BROTONS, F. 1997, “El poblado calcolítico de Casa Noguera de Archivel.
Excavaciones vigentes durante 1997 en la calle Reyes-calle casa Noguera”,
Memorias de Arqueología, 12, Murcia, 215-234.
BROWN, F. E.; BELLAL, T. 2001, "Comparative Analysis of M'zabite and Other
Berber Domestic Spaces", Proceedings 3rd International Symposium on Space
Syntax Analysis, Atlanta, I, 41.1-41.14.
BRÜCK, J.; FOKKENS, H. 2013, "Bronze age settlements", in H. Fokkens and A.
Harding eds., The Oxford Handbook of the European Bronze Age, 82-101.
BRUNET, V. 2018, "Deux bâtiments du Néolithique moyen à Saint-Julien-les-Metz
«Ferme de Grimont » (Lorraine)", in Habitations et habitat du néolithique à
l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres
Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 93-100.
BRUNET, P. et al. 2018, "Quelles datations pour les bâtiments des « Lignères » à
Mareuil-lès-Meaux (Seine-et-Marne)? Néolithique récent-final ou post-
campaniforme-Bronze ancien?", in Habitations et habitat du néolithique à l'âge
du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de
préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 247-260.
BRUNO, P. 2009, "Mudbrick architectures in Low Guadalquivir on Orientalizant
Period. Some reflections around Carambolo settlement", Mediterra 2009 - 1st
Mediterranean Conference on Earth Architecture, Montfalcone, 131-138.
BRUNO, P. 2010, Arquitecturas de terra nos espaços domesticos pré-historicos do Sul
de Portugal. Sitios, estruturas, tecnologias e materiais, tesi doctoral, Universitat
de Lisboa.
BRUNO, P. et al. 2010, "Earth mortars use on prehistoric habitat structures in Southern
Portugal. Case studies", Journal of Iberian Archaeology, 13, Porto, Portugal, 51-
67.
BRUNO, P.; FARIA, P. 2010, "Cabanas de materiais vegetais na Herdade da Comporta.
Tradição construtiva e novas abordagens", Lisboa: Argumentum, 240-243.
BUCHSENSCHUTZ, O. 2005: "Du comparatisme à la théorie architecturale", in
Architectures protohistoriques en Europe occidentale, Actes des congrès
nationaux des sociétés historiques et scientifiques (127, Nancy 2002), Paris, 49-
63.
221
BURENS-CAROZZA, A.; CAROZZA, L.; DE CHAZELLES, C-A, 2005. "Les
maisons en Languedoc de la fin du Néolithique à l'âge du Fer". Architectures
protohistoriques en Europe occidentale du Néolithique final à l'âge du Fer,
Nancy, 429-461.
BURGET, P. 2013, "Metamorfózy jednoho sídliště: o proměnách půdorysu neolitického
domu v Jaroměři", Živá archeologie, Hradec Králové, 15, 3-5.
BURILLO, F. 2009: “Estructuras de almacenaje en el valle medio del Ebro y sistema
Ibérico central durante el primer milenio a.C.”, a R. García i D. Rodríguez, eds.:
Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares,
Cuenca, 315-350.
BURILLO, F.; DE SUS, M.L. 1986, “Estudio microespacial de la casa 2 del poblado de
época ibérica ‘Los Castellares’ de Herrera de los Navarros (Aragón)”,
Arqueología espacial, 9, Coloquio sobre el microespacio-3, Teruel, 209-236.
BURILLO, F.; PICAZO, J. V. 1986, El poblado del Bronce Medio de la Hoya
Quemada (Mora de Rubielos, Teruel), Teruel.
BURILLO, F.; PICAZO, J. V. 1997, “El sistema ibérico turolense durante el segundo
milenio aC”, Saguntum, 30, València, 29-58.
BUTTLER, W.; HABEREY, W. 1936, Die bandkeramische Ansiedlung Köln-
Lindenthal, Berlin, Leipzig.
CADEDDU, F. et al. 2011, "Strutture abitative di età tardicampaniforme a Castenaso
(Bologna)", XLIII Riunione Scientifica, L’età del rame in Italia, Istituto Italiano
di Preistoria e Protostoria, (Bologna, 26-29 novembre 2008), Firenze, 633-637.
CAHEN, D. 1985, “Résultats des fouilles à Darion en 1984”, Bulletin de la Société
Royale Belgue d’Anthropologie et de Préhistoire, 96, 7-16.
ĆALDOVIĆ-ŠIJAKOVIĆ, S.; KUZOVIĆ, D. 2014, "Најједноставнији облици
становања централног и западног Балкана", catàleg d'exposició, Sirogojno,
Sèrbia (amb resum anglès).
CALVO, M. et al. 2014, "Social identities and material culture: oral history,
archaeology and ethnoarchaeology in the upper basin of the White Volta (NE
Ghana)", Nyame Akuma, Calgary, 82, 23-36.
CAMBITOGLOU, A. 1981, "Αρχαιολογικό Μουσείο Άνδρου. Οδηγός", Atenes.
CAMPENHOUT, K. van; VELDE, H. van der 2015, Wonen op historische grond.
Archeologisch onderzoek naar nederzettingsresten uit de IJzertijd, Romeinse tijd
en Middeleeuwen aan de Lostraat te Aalter. Vlaams Erfgoed Centrum Rapport
24.
CANTISANI, M. 2015, "Le capanne B3 e B9 dell'abitato dell'età del Bronzo di Mursia
(Pantelleria)". IpoTESI di Preistoria, 7, 49-70.
CARDOSO, J. L. 1989, Leceia, resultados das escavações efectuadas. 1983/1988,
Oeiras 1989.
CARDOSO, J. L. 1995, O povoado pré-histórico de Leceia (Oeiras). Resultados das
escavações efectuadas (1983 - 1993). Actas do I Congresso de Arqueologia
Peninsular (Porto, 1993), 5, 115-129.
CARDOSO, J. L. 1998, "O povoado fortificado pré-histórico de Leceia (Oeiras),
exemplo de desenvolvimento nào sustentado na Estremadura no III milénio
a.C.", O Arqueologo Portugués, Lisboa, Serie I, 16, 97-110.
CARDOSO, J. L. et al. 1998, "A Ocupação Neolítica do Cabeço da Velha (Vila Velha
de Ródão). Trabalhos realizados em1988", Trabalhos de Arqueologia da EAM.
Lisboa, 3-4, 61–81.

222
CARDOSO, J. L. 2000, "The fortified site of Leceia (Oeiras) in the context of the
Chalcolithic in Portuguese Estremadura. Oxford Joumal of Archaeology. Oxford.
19 (1), 37-55.
CARDOSO, J. L. 2003, O povoado pré-histórico de Leceia no quadro do investigação.
recuperação e valorização do património arqueológico português. Oeiras,
Portugal.
CARDOSO, J. L. 2008, “The Chalcolithic fortified site of Leceia (Oeiras, Portugal)”,
Verdolay 11, Murcia, Espanya, 49-66.
CARDOSO, J. L. 2012, "The prehistoric settlement of Leceia (Oeiras). Results of the
excavations of 1983-2002", Portugal. Report and Proceedings of the 157th
Summer Meeting of the Royal Archaeological Institute in 2011. Supplement to
the Archaeologícal Journal volume 168 for 201l, Londres, 42-51.
CARDOSO, J. L. 2017, "O povoado pré-histórico fortificado do Outeiro Redondo,
Sesimbra. Breve síntese dos trabalhos até ao presente realizados (2005-2015)",
Akra Barbarion, Sesimbra, Cultura e Património, 175-197.
CARDOSO, J. L.; MARTINS, F. 2017, "O povoado pré-histórico do Outeiro Redondo
(Sesimbra): Resultados das campanhas de escavação de 2013 e 2014", Estudos
Arqueológicos de Oeiras, 23, 2016 /2017, 233-392.
CARLÚS, X.; GONZÁLEZ, J. 2008, "Carrer de la Riereta, 37-37 bis: un nou
assentament prehistòric al pla de Barcelona. Primers resultats", Cypsela 17,
Girona, 91-114
CARLÚS, X.; GONZÁLEZ, J.; NADAL, E. 2010, “Estructures de l’edat del bronze
tipus grill plan al litoral de Barcelona”, Cypsela 18, Girona, 157-169.
CARNEIRO, A.; MATEICIUCOVA, I. 2007, "Daub fragments and the question of
structures", The early Neolithic on the great hungarian plain. Investigations of
the Körös culture site of Ecsegfalva 23, County Békés, Budapest, 255-285.
CAROZZA, L. et al. 1998, "Ferme, hameau, village : l'habitat rural préhistorique dans
le bassin de l'Aude (du IXe s. au Ve s. av. J.-C.)", in S. Mauné, dir. Recherches
récentes sur les établissements ruraux protohistoriques en Gaule méridionale
(IXe-IIIe siècle avant J.-C.), Montagnac, 131-157.
CAROZZA, L.; BURENS, A. 2000, "Les habitats du Bronze final de Portal Vielh à
Vendres (Hérault), Bulletin de la Société préhistorique française 97 (4), París,
573-581.
CARVALHO, A. F. 2003, "O final do Neolítico e o Calcolítico no Baixo Côa (trabalhos
do Parque Arqueológico do Vale do Côa, 1996-2000)", Revista Portuguesa de
Arqueologia 6 (2), 229-273.
CASADEI, D. et al. 2005, "Les structures et le mobilier du site d’habitat Hallstatt final-
La Tène ancienne d'Allaines Mervilliers (Eure-et-Loir)", Revue Archéologique
du Centre de la France 44, 27-54.
CASTALDO, E. 2012, "Contributo per lo studio delle capanne del Bronzo antico di
Nola, Tecnologia e tecnica costruttiva delle capanne", Una capanna del antico
Bronzo, dallo scavo alla ricostruzione.
CASTELLANO, L. et al. 2011, "L’abitato del Forcello", Anthus Marches 1, Mantova,
17-27.
CATTANI, M. 2009, “I “fondi di capanna” e l’uso residenziale delle strutture
seminterrate nella pre-protostoria dell’Italia settentrionale”, IpoTESI di
Preistoria 2, 52-96.
CATTANI, M. 2015, "Gli scavi nel settore B dell'abitato dell'età del Bronzo di Mursia
(Pantelleria)", Ipotesi di Preistoria, 7, 1-16.
223
ČAUSIDIS, N. 2017, "The purpose of daub objects placed near the ovens in Neolithic
houses in the Republic of Macedonia" (en macedoni, amb resum anglès),
Neolithic in Macedonia: a step forward in the study of the first farming societies,
Skopje, 57-108.
CAVULLI, F.; ANGELUCCI, D.; PEDROTTI, A. 2015, "Nuovi dati sui complessi in
elevato di Lugo di Grezzana (Verona)", Preistoria e Protostoria del Veneto, Studi
di Preistoria e Protostoria 2, 593-597.
CAVULLI, F.; GHEORGHIU, D. 2008, "Looking for a methodology burning wattle
and daub housing structures. A Preliminary Report on an Archaeological
Experiment", Journal of Experimental Pyrotechnologies, 1, Bucureşti, 37-43.
CAZZELLA, A.; MANISCALCO, L. 2012, "L’età del rame in Sicilia", Istituto Italiano
di Preistoria e Protostoria, Atti della XLI Riunione Scientifica (San Cipirello
(PA), 16-19 novembre 2006), Firenze, 57-80.
CELMA, M.; HERNÁNDEZ, J.; ANTOLÍN, F. 2017, "Consum alimentari i explotació
forestal durant l’edat del ferro al poblat de Biniparratx Petit (Sant Lluís,
Menorca), Revista de Menorca 96, 147-172.
ČERVENÁ, K.; HRUBÝ, P. 2016, "Sídliště z mladší a pozdní doby halštatské u
Lažínek (kraj Vysočina)", Studia Archaeologica Brunensia 21, Brno, 71-112.
CESARI, J. et al. 2011, “Note préliminaire sur l’habitat pré- et protohistorique de
Campu Stefanu (Sollacaro, Corse-du-Sud)”, Actes des 8es. Rencontres
Méridionales de Préhistoire Récente (Marseille, 7-8 novembre 2008), Tolouse,
264-281.
CESARI, J. et al. 2012, "Note préliminaire sur l’habitat pré- et protohistorique de
Campu Stefanu (Sollacaro, Corse-du-Sud)", Istituto Italiano di Preistoria e
Protostoria, Atti della XLIV Riunione Scientifica (Cagliari, Barumini, Sassari 23-
28 novembre 2009), La Preistoria e la Protostoria della Sardegna, Firenze, II,
435-454.
CHAPA, T.; DELIBES, G. 1984: "El neolítico", in M. Cano et al., Manual de historia
universal, vol. 1, Prehistoria, 258-345.
CHAPMAN, A. 1999, "Deliberate house-burning in the prehistory of central and
eastern Europe", in A. Gustafson, and H. Karlsson, eds. Glyfer och arkeologiska
rum : En vänbok till Jarl Nordbladh. Göteborg, 113-126.
CHAPMAN, A. 2001, "Excavation of an Iron Age Settlement and a Middle Saxon
Cemetery at Great Houghton, Northampton, 1996", Northamptonshire
Archaeology 29, 1-41.
CHATZITOULOUSIS, S. 2010, "The building practices at L. B. A. Angelochori. The
contribution of the study of building clay daub fragments" (en grec), in E.
Stefaní, ed., Angelochori. A Late Bronze Age settlement in Hemathia,
Thessaloniki, 91-122.
CHAUSSERIE-LAPRÉE, J.; NIN, N. 1990, “Le village protohistorique du quartier de
l’Ile à Martigues (B.-du-Rh.). Les espaces domestiques de la phase primitive
(début Ve. s.-début IIe. s. av. J.C.), I- Les amenagéments domestiques”,
Documents d’Archéologie Méridionale 13, Lattes, 35-136.
CHAZELLES, C.-A. de 2003: "La maison 1 du site des Vautes. Les torchis. La toiture
en chaume, terre et lauzezs". In J. Guilaine i G. Escallon dir., Les Vautes (Saint-
Gély-du-Fesc, Hérault) et le Néolithique final du Languedoc oriental, Toulouse,
43-53.
CHAZELLES, C.-A. de 2005, “Les architectures en terre crue du sud de la France aux
âges des métaux (Bronze final-Âge du Fer)”, in O. Buchsenschutz i C. Mordant,
224
 Architectures protohistoriques en Europe occidentale du Néolithique final à
l’âge du Fer. Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et
scientifiques, 127 congrès, (Nancy, 15-20 avril 2002), Paris, 25-39.
CHAZELLES, C.-A. de 2010, "Terre modelée et terre moulée, deux conceptions de la
construction en terre", in R. Carvais, et al. dir. Premier congrès francophone
d'Histoire de la construction, Jun 2008, Paris, 411-419.
CHAZELLES, C.-A. de 2011a, "Étude des vestiges de torchis et de revêtements issus
du bâtiment à abside du mont Saint-Marcel à Vix", in B. Chaume, C. Mordant,
dirs. Le complexe aristocratique de Vix / le mont Lassois. Nouvelles recherches
sur l'habitat et le système de fortifications, Dijon, 2, 651-666.
CHAZELLES, C.-A. de 2011b, "Étude et interprétation des fragments de constructions
en terre crue recueillis dans le secteur 1", in J. Guilaine, F. Briois, J.-D. Vigne,
dirs. Shillourokambos, un établissement néolithique pré-ceramique à Chypre.
Les fouilles du secteur I, Paris, 607-630.
CHAZELLES, C.-A. de; ROUX, J.-C. 2010. "La construction en terre crue en France
méditerranéenne", in Archéologie des rivages méditerranéens : 50 ans de
recherche, Actes du colloque d'Arles 28-29-30 octobre 2009, Paris, 343-347.
CHEREL, A.-F. et al. 2018, "Aliments et modes de conservation au Bronze moyen-final
L'habitat de Pen Mane à Guidel (Morbihan, Bretagne). Approches
archéologiques et biochimiques", Bulletin de la Société archeologique française,
115 (4), París, 769-790.
CHESTER, G. 2014, Identifying and interpreting doors in Linearbandkeramik
longhouses, MA Dissertation, Newcastle University.
CICILONI, R. et al. 2015, "Lo scavo della capanna 16 nel villaggio del Bronzo Finale
di Brunku ’e s’Omu - Villa Verde (Sardegna centro-occidentale)", Rivista di
Scienze Preistoriche, 65, 117-148.
CICILONI, R.; PAGLIETTI, G. 2014, "Il villaggio protostorico di Brunku ʼe s’Omu –
Villa Verde (OR): lo scavo della struttura 16. Notizia preliminare", Traces in
time 4, Fiumicino, 1-18.
CICIRELLI, C.; ALBORE LIVADIE, C. 2008, "Stato delle ricerche a Longola di
Poggiomarino: quadro insediamentale e problematiche", Nuove ricerche
archeologiche nell’area vesuviana (scavi 2003-2006). Atti del Convegno
Internazionale, Roma 1-3 febbraio 2007, Roma, 473-487.
CIUTĂ, M. M. 2010, "Despre o groapă de fundare a unei locuinţe coţofeni descoperită
la Şeuşa-Gorgan (com. Ciugud, jud. Alba), Terra Sebus, Acta Musei Sabesiensis
2, Sebeş, Romania, 47-69.
CIUTĂ, M. M.; GLIGOR, A. 2003, "Descoperiri arheologice în situl de la Şeuşa-
«Gorgan» (com. Ciugud, jud. Alba). I”, Apulum 40, 2003, 1-38.
CLAUDE, C.; FARRUGGIA, J.-P.; GUICHARD, Y. 1995a, "Bucy-Le-Long, "La
fosse-tounise", Revue archéologique de Picardie, n°1-2, 6-16.
CLAUDE, C.; FARRUGGIA, J.-P.; GUICHARD, Y. 1995b, "Bucy-Le-Long, "le Fonds
Du Petit Marais", Revue archéologique de Picardie, n°1-2, 16-23.
CLAßEN, E. 1999, "Der linearbandkeramische Siedlungsplatz Frimmersdorf 122,
Erftkreis", Archäologische Informationen 22/2, 361-366.
CLAY, P. 1992, “An Iron Age Farmstead at Grove Farm, Enderby, Leicestershire”,
Transactions of the Leicestershire Archaeological and Historical Society, 66,
Leicester, 1-82.

225
CONTRERAS, F. 1982, “Una aproximación a la urbanística del bronce final en la Alta
Andalucía. El Cerro de Cabezuelos (Úbeda, Jaén)”, Cuadernos de Prehistoria y
Arqueología de la Universidad de Granada, 7, 307-329.
CONTRERAS, F. 2009-2010, "Los grupos argáricos de la alta andalucía: patrones de
asentamiento y urbanismo. el poblado de Peñalosa (Baños de la Encina, Jaén)",
Anales de Prehistoria y Arqueología 25-26, Múrcia, 49-76.
CONTRERAS, F.; CÁMARA, J. A. 2001, "Arqueología interna de los asentamientos.
El caso de Peñalosa", en Marisa Ruiz-Gálvez ed., La Edad del Bronce ¿Primera
Edad de Oro de España? Sociedad, economía e ideología, Barcelona, 217-255.
COOLEN, J. 2004, "Das Haus II von Mold, Niederösterreich und andere Kleinbauten
der Linearbandkeramik", Archaeologia Austriaca 88, 67-102.
COSENTINO, S.; MIELI, G. 2010, "L'insediamento protostorico di Santa Maria di
Vastogardi (Isernia)", The Journal of Fasti Online, Roma, 1-4.
COTIUĞA, V. 2009, "Experimental Archaeology: the Burning of the Chalcolithic
Dwellings", Itinera in praehistoria. Studia in honorem magistri Nicolae
Ursulescu, Iasi, 303-342.
COTIUĞA, V. 2015, "Tipologia locuințelor eneolitice de pe teritoriul României", Orbis
Praehistoriae. Mircea Petrescu-Dîmboviţa – in memoriam, Iaşi, 243-282.
COUDART, A. 1998, Architecture et société néolithique: l'unité et la variance de la
maison danubienne, Documents d'Archéologie Française, París.
ČREŠNAR, M. 2007, "Wooden house construction types in Bronze Age and Early Iron
Age Slovenia", Scripta praehistorica in honorem Biba er an, Ljubljana, 321-
339.
CRESSEY, M.; ANDERSON, S. 2011, "A Later Prehistoric Settlement and
Metalworking Site at Seafield West, near Inverness, Highland", Scottish
Archaeological Internet Report, 47, Edinburgh, accessible a https://archaeology
dataservice.ac.uk
CRNOBRNJA, A. N. 2009, Neolitsko naselje na Crkvinama u Stublinama – istra`ivawa
2008. godine, Beograd.
CRNOBRNJA, A. N. 2012, “Investigations of Late Vinča house 1/2010 at Crkvine in
Stubline”, Starinar 62, Belgrad, 45-64.
CRNOBRNJA, A. N. 2014, "The (E)neolithic Settlement Crkvine at Stubline, Serbia",
in W. Schier, F. Draşovean, eds. The Neolithic and Eneolithic in Southeast
Europe ; New approaches to dating and cultural Dynamics in the 6th to 4th
Millennium BC, Rahden/Westfalia, 173-186.
CRNOBRNJA, A. N.; SIMIĆ, Z.; JANKOVIĆ, M. 2009, “Late Vinča culture
settlement at Crkvine in Stubline”, Starinar, Belgrad, 59, 9-25.
CROCE, E. 2014: "I concotti dal settore 4", in Rossi, F. ed., Un luogo per gli dei:
L'area del Capitolium a Brescia, Firenze: 49-50.
CRUZ, P. J. 2008, "Notas acerca de las pallozas leonesas: estado de la cuestion y
nuevas perspectivas de estudio", Estudios del Patrimonio Cultural, nº 0, enero
2008, 5-19.
CSÁNYI, M.; TÁRKONI 2013, “A dinner set from a Bronze Age house in level 2 of
the Túrkeve-Terehalom settlement”, in A. Anders et al. eds., Moments in time.
Papers presented to Pál Raczky on his 60th birthday, Budapest, 707-724.
CVIJIĆ, J. 1918, La peninsule balkanique. Géographie humaine, Paris.
CZERNIAK, L. 2002, Settlements of the Brześć Kujawski type on the Polish
Lowlands, Archeologické rozhledy, 54, 9-22.

226
CZERNIAK, L. 2016, "House and household in the LBK", in L. Amkreutz et al. eds.
Something out of the ordinari? Interpreting diversity in the Early Neolithic
Linearbandkeramic and beyond, Cambridge, 33-64.
CZIFRA, S. 2006, "Megjegyzések a szkíta kori Alföld-Csoport veremházainak
kérdéséhez", Archaeologiai Értesítő 131, 171–178.
DA SILVA, A. C. F. 1986, A Cultura Castreja do Noroeste de Portugal. Museu
Arqueológico da Citánia de Sanfins, Paços de Ferreira, Portugal.
DÁM, L. 1995, "A magyar paraszti állattartás építményei", Ház és ember: A Szabadtéri
Néprajzi Múzeum Közleményei 10, 39-70.
DAMGAARD, H.; HORSNAES, H. 2002, "Terracotta house models from Basilicata",
Pots for the Living, Pots for the Death, Copenhagen, 101-125.
DARCQUE, P. et al. 2007, "Recent Researches at the Neolithic Settlement of Dikili
Tash, Eastern Macedonia, Greece: an Overview", The Struma/Strymon River
Valley in Prehistory, Proceedings of the International Symposium Strymon
Praehistoricus, (Kjustendil-Blagoevgrad (Bulgaria), Serres-Amphipolis (Greece)
27.09–01.10.2004), Sofia, 247-256.
DAVID-EL BIALI, M. 1992, "L'habitat a l'âge du Bronze en Suisse: tentative de
synthèse", Colloque international de Lons-le-Saunier (16-19 mai 1990), 359-
376.
DE PEDRO, M. J. 1990, “La Loma de Betxí (Paterna), Datos sobre técnicas de
construcción en la Edad del Bronce”, Archivo de Prehistoria Levantina, 20,
València, 327-350.
DE PEDRO, M. J. 1998, La Lloma de Betxí (Paterna, Valencia). Un poblado de la edad
del bronce, València.
DE PEDRO, M. J. 2006, "El grupo doméstico y las actividaes de mantenimiento en una
aldea de la edad del Bronce. La Lloma del Betxí (Paterna, València)", Las
mujeres en la prehistoria, València, 105-118.
DE PEDRO, M. J.; GARCÍA, P. 2015, "El yacimiento arqueológico de la Edad del
Bronce de Altet de Palau-Arbocer (la Font de la Figuera, Valencia)", Actes de les
I Jornades d'Arqueologia de la Comunitat Valenciana, València, 61-73.
DEBANDI, F. 2015, "La capanna B14 dell'abitato dell'eta' del Bronzo di Mursia
(Pantelleria)", Ipotesi di Preistoria, 7, 71-136.
DĘBIEC, M.; DZBYŃSKI, A. 2010, "Human activity zones around the house of the
Linearbandkeramik culture in South-Eastern Poland (site: Zwięczyca)",
International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences, Proceedings of
the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session C35, Neolithic
and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques and Spatial
Organisation, BAR International Series 2097, 81-84.
DEDET, B. 1990, "Une maison à absides sur l'oppidum de Gailhan (Gard) au milieu du
V s. avant J.-C. La question du plan absidial en Gaule du Sud", Gallia, 47, 29-
55.
DEDET, B. 1999, "La maison de l'oppidum languedocien durant la Protohistoire. Forme
et utilisation de l'espace", Gallia 56, 313-355.
DEGASPERI, N.; FERRARI, A.; STEFFÈ 1996, L’insediamento neolitico di Fornace
Gatelli a Lugo di Romagna, Lugo di Romagna, Itàlia.
DEGASPERI, N.; MOTTES, E.; ROTTOLI, M. 2006, "Recenti indagini nel sito
neolitico de la Vela di Trento", Preistoria dell’Italia settentrionale. Studi in
ricordo di Bernardino Bagolini. Atti del Convegno (Udine, settembre 2005),
Udine, 143-168.
227
DEITERS, S. 2004, "Ein frühbronzezeitlicher Hausgrundriss bei Bocholt, Kr. Borken:
Ein Beitrag zum Siedlungswesen und zur absoluten Chronologie am Übergang
von der Jungsteinzeit zur Bronzezeit im kontinentalen Nordwesteuropa",
Archäologisches Korrespondenzblat, Mainz, 34, 499-506.
DEITERS, S. 2008, "The Middle Bronze Age farmstead from Rhede (North Rhine-
Westphalia, Germany)", in S. Arnoldussen and H. Fokkens, eds. Bronze Age
settlements in the Low Countries, Oxford, 75-82.
DELIBES, G.; CRESPO, M.; RODRÍGUEZ, J. A. 2016, "Anatomía de un recinto de
fosos calcolítico del valle medio del Duero: el Casetón de la Era (Villalba de los
Alcores, Valladolid)", Del neolític a l’edat del bronze en el Mediterrani
occidental. Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver. València, 387-401.
DEMAREZ, J.-D.; OTHENIN-GIRARD, B. 2010, Etablissements ruraux de La Tène et
de l’Epoque romaine à Alle et à Porrentruy (Jura, Suisse), Porrentruy.
DENAIRE, A. et al. 2018, "L'architecture des maisons rubanées en Alsace", in
Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges,
Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21
novembre 2015), 17-26.
DEPALMAS, A. 2012, "Tendenze di sviluppo delle strutture di insediamento
nuragiche", in Carla Del Vais, ed. Epi Oinopa Ponton, Studi sul Mediterraneo
antico in ricordo di Giovanni Tore, Oristano, 143-154.
DEPALMAS, A. 2018, "L'organization de l'espace dans les villages de la période
nuragique", in Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France
et ses marges, Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente
(Dijon 19-21 novembre 2015), 431-442.
DEYBER, A. 1984, “Les structures d’habitat laténien des peuplades préromaines du
nord-est de la Gaule”, Les structures d’habitat à l’Âge du Fer en Europe
temperée. L’evolution de l’habitat en Berry, Actes du Colloque de Chateauroux,
Bourges-le-Chateau, Levroux, octobre 1978, Paris, 89-100.
DI MAIO, G. et al. 2011, "Mineralogical and geochemical characterization of the
concotto artefacts from firing places of Longola protohistoric settlement
(Naples)", Periodico di Mineralogia, 80, 3 (Spec. Issue), 351-367.
DI VITO, M. A. et al. 2009, "The Afragola settlement near Vesuvius, Italy: The
destruction and abandonment of a Bronze Age village revealed by archaeology,
volcanology and rock-magnetism", Earth and Planetary Science Letters, 277,
408–421.
DIAS, J.; OLIVEIRA, E. V. de; GALHANO, F. 1961, Sistemas primitivos de secagem e
armazenagem de produtos agrícolas: Os espigueiros portugueses, Porto.
DÍAZ DEL RIO, P.; CONSUEGRA, S. 1999, “Primeras evidencias de estructuras de
habitación y almacenaje neolíticas en el entorno de la Campiña madrileña, el
yacimiento de ‘La Deseada’ (Rivas-Vaciamadrid, Madrid)”, II Congrés del
Neolític a la Península Ibèrica, Saguntum-PLAV, extra 2, 251-257.
DINIZ, M. 2007, O sítio da Valada do Mato (Évora), aspectos da neolitiçao no
Interior/Sul de Portugal, Lisboa.
DINIZ, M. 2008, "Far from Eden? Acerca de uma figurinha antropomórfica do povoado
do neolítico antigo da Valada do Mato (Évora, Portugal)", Sagvntvm-P.L.A.V.,
València, 40, 9 - 23.
DOBEŠ, M.; ŠMOLÍKOVÁ, M.; TUREK, J. 2016, "Řivnáčská chata z Prahy-Zličína",
Archaeologica Pragensia, 23, 32–55.

228
DOLFINI, A. 2002, "Distribuzione spaziale dei materiali all'interno di una struttura
protostorica: il caso dell'abitazione 2 di Sorgenti della Nova", Preistoria e
Protostoria in Etruria, Atti del quinto incontro di studi, Milano, II, 637-650.
DOLFINI, A. 2005, "Lo spazio abitativo come spazio sociale: Le case di Sorgenti della
Nova nel quadro della protostoria italiana", Papers in italian archaeology VI.
Communities and settlements from the Neolithic to the Early Medieval period,
Proceedings of the 6th Conference of italian Archaeology, BAR International
Series 1452, I, 346-357.
DOONAN, O. 2001, "Domestic architecture and settlement planning in Early and
Middle Bronze Age Sicily: Thoughts on innovation and social process", Journal
of Mediterranean Archaeology, 14.2, 159-188.
DOPPLER, T.; POLLMANN, B.; RÖDER, B. 2013, Considerations about possible
household activities in the Neolithic lakeside settlement Arbon Bleiche 3,
Switzerland - a preliminary approach", in M. Madela et al. eds. The archaeology
of household, Oxford, 118-130.
DRAGOMAN, R.-A. 2016, "Clay Containers in context: The Boian ”Sanctuary” at
Căscioarele - Ostrovel, Southern Romania", Pontica 48-49, Constanţa, Romania,
2015-2016, 99-136.
DRAŞOVEAN, F. 2007, "The neolithic tells from Parţa and Uivar (South-west
Romania). Similarities and diferences of the organization of the social space",
Analele Banatului, S.N., Arheologie - Istorie, XV, 19-32.
DRAŞOVEAN, F.; SCHIER, W. 2010, "The Neolithic tell sites of Parţa and Uivar
(Romanian Banat). A comparison of their architectural sequence and
organization of social space", Leben auf dem Tell als soziale Praxis : Beiträge
des Internationalen Symposiums in Berlin vom 26.-27. Februar 2007, Bonn,
165-187.
DRENTH, E. et al. 2013, Huisplattegronden uit het Laat en Middenneolithicum in
Nederland, in Huisplattegronden in Nederland: Archeologische sporen van het
huis. Amersfoort, 61-96
DUCREUX, F.; GASTON, C. 2018, "L'habitat du Bronze ancien dans l'Est dijonnais
(Côte d'Or, Bourgogne) : Architecture, terroir et territoire", in Habitations et
habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des
secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre
2015), 373-386.
DUEÑAS, J. A. et al. 1986, "Ordenación y funcionalidad del espacio en una casa
talayótica: Son Fornés, Mallorca", Arqueología Espacial, Coloquio sobre el
microespacio- 3. Vol. 9, Del Bronce Final a Época Ibérica, Teruel, 59-78.
DULAR, J.; TECCO, S. eds. 2018, Železnodobno naselje Most na Soči. Razprave / he
Iron Age settlement at Most na Soči. Treatises, Ljubljana.
DULAR, J.; CIGLENEČKI, S.; DULAR, A. 1995, Kučar : Železnodobno naselje in
zgodnjekrščanski stavbni kompleks na Kučarju pri Podzemlju / Eisenzeitliche
Siedlung und frühchristlicher Gebäudekomplex auf dem Kučar bei Podzemelj,
Ljubljana.
DÜRING, B. S. 2001, "Social Dimensions in the Architecture of Neolithic Çatalhöyük",
Anatolian Studies, 51, 1-18.
DÜRING, B. S. 2006, Constructing Communities, Clustered Neighbourhood
Settlements of the Central Anatolian Neolithic ca. 8500-5500 Cal. BC., Leiden.
DÜRING, B. S.; MARCINIAK, A. 2006, "Households and communities in the central
Anatolian Neolithic", Archaeological Dialogues 12 (2), 165–187.
229
ĎÜRKOVIĆ, E. 2015, "Structure of the Early Iron Age Settlement Excavated at Győr -
Ménfőcsanak", Studia archaeologica Nicolae Szabó LXXV annos nato dedicata,
Budapest, 113-148.
DZIĘGIELEWSKI, K. 2010, "Osada z młodszej i późnej epoki brązu na stanowisku 48
w Wojniczu, pow. Tarnów", Wojnicz 18 i 48, powiat Tarnów – osady z epoki
brązu, żelaza i średniowiecza, Via Archaeologica. Źródła z badań
wykopaliskowych na trasie autostrady A4 w Małopolsce, Kraków, 55-116.
EDWARDS, E. 2007: "Fired Clay", in Leo Webley, Jane Timby i Martin Wilson,
Fairfield Park, Stotfold, Bedfordshire: later prehistoric settlement in the eastern
chilterns, 79-81.
EFSTRATIOU, N. et al. 1998, "Excavations at the Neolithic settlement of Macri,
Thrace, Greece (1988-1996) - A preliminary report", Saguntum 31, València,
11-62.
EFSTRATIOU, N.; UREM-KOTSOS, D. 2006, "The Neolithic site of Macri in Thrace -
Greece, its contribution to the issue of the Neolithic sequence of the Sixth
Milennium in the Balkans", Current problems of the transition period from the
Starčevo to the Vinča culture (Zrenjanin, 21-23 October 1996), Zrenjanin,
Sèrbia, 7-29.
ELLIS, C.; POWELL, A. B.; HAWKES, J. 2008, An Iron Age settlement outside
Battlesbury Hillfort, Warminster, and sites along the Southern Range Road,
Warminster.
EPAUD, F. 2010, "Les loges à bois plantés : approche ethnoarchéologique, in E.
Zadora-Rio, dir. Atlas Archéologique de Touraine, 53e Supplément à la Revue
Archéologique du Centre de la France, Tours.
ERES, Z. 2009, "Erkenntnisse aus der ländlichen Architektur in Thrakien für das
Verständnis der vorgeschichtlichen Flechtwerkbauweise. Rekonstruktionsversu-
che zu den Bauten der Schicht 2 des Siedlungshügels Aşağı Pınar", Bautechnik
im antiken und vorantiken kleinasien, Internationale Konferenz 13.-16. Juni
2007 in Istanbul, Istanbul, 39-63.
ERES, Z. 2013, "Trakya’da Özgün Bir Ahşap Mimari Gelenek: İğmeli Yapılar",
Symposium on Restoration and Conservation of Timber Structures 2 (24-25
December 2013), Istanbul, 115-138.
ERES, Z.; ÖZDOĞAN, E. 2012, "A New Approach in Studying the Structural Systems
of Prehistoric Wooden Post Buildings: A Case Study from Aşaği Pinar in
Eastern Thrace", in R. Carvais et al. eds. Nuts & Bolts of Construction History
Culture, Technology and Society, 3, 149-156.
ERES, Z.; ÖZDOĞAN, E.; DEMIRTAŞ, A. 2010, "Aşaği Pinar Açik hava Müzesi:
Yaklaşim, uygulama süreci ve karşilaşilan sorunlar", TÜBA-KED, 8, 183-200.
ERKANAL, H. 2008, "Die neuen Forschungen in Bakla Tepe bei İzmir", Proceedings
of the International Symposium The Aegean in the Neolithic, Chalcolithic and
the Early Bronze Age (October 13th – 19th 1997, Urla - İzmir), Ankara, 165-
177.
ERNÉE, M.; MAJER, A. 2009, “Uniformita, či rozmanitost pohřebního ritu?
Interpretace výsledků fosfátové půdní analýzy na pohřebišti únětické kultury v
Praze 9 – Miškovicích”, Archeologické Rozhledy, 61(3), Praga, 493-508.
EXARC (European Exchange on Archaeological Research and Communication) 2002,
Archaologische Freilichtmuseen in Europa / Archaeological Open Air Museums
in Europe.

230
FALCONER, S. E.; FALL, P. L. 2013, "Household and community behavior at Bronze
Age Politiko-Troullia, Cyprus", Journal of Field Archaeology, 38 (2), 101-119.
FALKENSTEIN, F.; HÄNSEL, B.; MEDOVIĆ, P. 2016, "Feudvar near Mošorin
(Serbia) – Excavations and Research in a Micro-region at the Confluence of the
Danube and Tisza: a recapitulation after thirty years", in H. Kroll and K. Reed,
Die Archäobotanik. Feudvar III. Würzburger Studien zur Vor- und
Frühgeschichtlichen Archäologie 1, Würzburg, 5-35.
FATÁS, L.; CATALAN, S. 2005, "La construcción con tierra en la protohistoria del
Bajo Aragón: el caso de San Cristóbal de Mazaleón", Salduie 5, Zaragoza, 131-
141.
FÉLIX, P. 2009, "Arquitectura doméstica da Pré e Proto-História em territorio
português", Pedra & Cal 43, Lisboa, Julho-Setembro 2009, 8-10.
FERNÁNDEZ, J. 2013, El Bronce antiguo en el oriente de la submeseta norte, tesis
doctoral, Universidad Complutense de Madrid.
FERNÁNDEZ-POSSE, M. D. 1981, "La cueva del Arevalillo de Cega (Segovia)",
Noticiario Arqueológico Hispánico 12, Madrid, 45-84.
FERNÁNDEZ, M. D.; SANCHEZ, F. J. 1998, "Las comunidades campesinas en la
cultura castreña", Trabajos de Prehistoria 55-2, Madrid, 127-150.
FERRER, C. 2010, “Los adobes y la arquitectura del barro en la Bastida de les Alcuses
(Moixent, Valencia). Una aproximación desde el análisis sedimentológico”,
Archivo de Prehistoria Levantina 28, València, 273-300.
FIDAN, E. 2016, "Keçiçayiri: An Early Bronze Age II fortified hilltop settlement
(Northwest Anatolia)", Mediterranean Archaeology and Archaeometry 16 (1),
87-99.
FIDANOSKI, L. 2012, "Govrlevo - exceptional Neolithic site in Macedonia", in Adam
from Govrlevo in Ljubljana, Ljubljana, 12-16.
FIDANOSKI, L. 2015, "Home Sweet Home: Neolithic Architectural Remnants from
Cerje – Govrlevo, Republic of Macedonia", Analele Banatului, S.N., Arheologie
– Istorie 23, 11-44.
FIEDLER, K. HØYEM, M. 2014, “Kærgård ved Daugbjerg – Bebyggelse med
værkstedsområde fra yngre jernalder”, Kuml, Aarhus, 65-108.
FILIPOVIĆ, D.; MARIĆ, M. 2013, "Одвајање Археоботаничких Узорака на
Археолошким Локалитетима у Србији – Предлог Стратегије", Journal of
Serbian Archaeological Society 29, 297-328.
FIORENTINO, G.; MUNTONI, I. M. 2012, "Le capanne di Balsignano: materiali e
tecniche costruttive", in F. Radina, La preistoria della Puglia, Paesaggi, uomini
e tradizioni di 8.000 anni fa, Bari, 167-175.
FLAMMAN, J. P. 2004, "Two burnt-down houses examined", EuroREA 1, 93-102.
FLANNERY, K. V.; WINTER, M. C. 1976, "Analyzing Household Activities", in K.
Flannery, ed. The Early Mesoamerican village, 34-45.
FLETCHER, A. F.; LA FLESCHE, F. 1992: The Omaha tribe, Lincoln-Londres, 2 vols.
(1ª edició Washington 1911).
FLORES, R.; SANABRIA, P. J. 2012, "La Cuesta, Torrejón de Velasco (Madrid): Un
hábitat singular en la I edad del Hierro", in J. Morín i D. Urbina, eds. El primer
milenio a.C. en la meseta central. De la longhouse al oppidum, Madrid, 149-
171.
FOKKENS, H. 1991, “Nederzettingssporen uit de bronstijd en de vroege ijzertijd in Oss-
Usse, wijk Mikkeldonk”, in H. Fokkens i N. Roymans, eds., Nederzettingen uit de
bronstijd en de vroege ijzertijd in de Lage Landen, Amersfoort, 93-110.
231
FOKKENS, H. 1993, Oss, verleden aan het licht. De voorgeschiedenis van Oss. 2500
vóór tot 250 na Christus, Oss.
FOKKENS, H. 1996, "The Maaskant project. Continuity and change of a regional
research project", Archaeological Dialogues, 3 (2), 196-215.
FOKKENS, H. 2001, "The periodisation of the Dutch Bronze Age: a critical review", in
W.H. Metz, B.L. van Beek, H. Steegstra, eds. Patina. Essays Presented to Jay
Jordan Butler on the Occasion of his 80th Birthday. Groningen/Amsterdam,
241–262.
FOKKENS, H. 2005, "Longhouses in unsettled settlements Settlements in Beaker
period and Bronze Age", in L.P. Louwe Kooijmans et al. eds. The Prehistory of
the Netherlands, I, 407-428.
FONSECA, H. J. 2015, Estructuras de habitación calcolíticas en el Valle Medio del
Duero. Un caso de estudio: El Casetón de la Era (Villalba de los Alcores,
Valladolid), treball de màster, Universidad de Cantabria.
FONSECA, H. J. et al. 2016, "Estudio petrográfico de fragmentos de manteado del
yacimiento calcolítico precampaniforme de “El Casetón de la Era” (Villalba de
los Alcores, Valladolid)", Euro-American Congress REHABEND (May 24-27,
2016. Burgos, Spain), 145-153.
FORNÉS, J. et al. 2009, "Más que una casa. Los navetiformes de la Edad del bronce
balear", L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la
Mediterrània occidental (1er millenni aC): actes de la IV Reunió internacional
d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007), 323-
330.
FOSTER, S. 1989, "Analysis of spatial patterns in buildings (access analysis) as an
insight into social structure: examples from the Scottish Atlantic Iron Age".
Antiquity, 63, 40-50.
FOUÉRÉ, P.; PÉREZ, P,; LESUEUR, F. 2018, "Les grands bâtiments artenaciens type
« Antran » : essai de restitution architecturale sur la base des fouilles du site de
«Beauclair » à Douchapt (Dordogne)", in Habitations et habitat du néolithique à
l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres
Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 313-318.
FRANKEL, D.; WEBB, J. M. 2012, "Household Continuity and Transformation in a
Prehistoric Cypriot Village", in B. J. Parker and C. P. Foster, eds. New
perspectives on household archaeology, Winona Lake, Indiana, 473-500.
FRANKOWSKI, E. 1918, Hórreos y palafitos de la Península Ibérica, Madrid.
FRIESEM, D. E. et al. 2011, "Degradation of mud brick houses in an arid environment:
a geoarchaeological model". Journal of Archaeological Science 38: 1135–1147.
FRIESEM, D. E. et al. 2014a, "Where are the roofs? A geo-ethnoarchaeological study
of mud structures and their collapse processes, focusing on the identification of
roofs". Archaeological and Anthropological Sciences, 6, 73-92.
FRIESEM, D. E. et al. 2014b, "Sedimentary processes involved in mud brick
degradation in temperate environments: a micromorphological approach in an
ethnoarchaeological context in northern Greece", Journal of Archaeological
Science 41, 556-567.
FRÎNCULEASA, A. et al. 2014, “Locuințele din așezarea eneolitică de la Mălăieștii de
Jos (jud. Prahova)”, in D. Măndescu, ed., Influenţe, contacte și schimburi
culturale între civilizaţiile spaţiului carpato-dunărean, din Preistorie până în
Antichitate (Cumpăna, 2-4 octombrie 2013), Piteşti, Romania, 19-50.

232
FRÖHLICH, N. 2006, Der bandkeramische Siedlungsplatz Bad Homburg–Ober-
Erlenbach: Häuser und Keramik, Bonn.
FULLANA, M. 1999, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, setena edició,
Mallorca.
FURMANEK, M. et al. 2011, "Odkryć Niewidoczne. Wybrane zagadnienia z
geoarcheologii Śląska", in A. Żelażniewicz, J. Wojewoda, W. Cieżkowski, eds.
Mezozoik i Kenozoik Dolnego Sląska, Wroclaw, 159-168.
FURMANEK, M. et al. 2015, "Geochemical and magnetic prospection of a Neolithic
site: case study from Dzielnica (Poland)", Archaeological Prospection 2015,
452-455.
FÜZES, E. 1981, “Die traditionelle getreideaufbewahrung im Karpatenbecken (Le
stockage traditionnel des céréales dans le bassin des Carpathes)”, in M. Gast, F.
Sigaut eds. Les techniques de conservation des grains à long terme. Leur rôle
dans la dynamique des systèmes de cultures et des sociétés, II, París, 66-83.
FÜZES, E. 1984, A gabona tárolása a magyarparaszt-gazdaságokban, Budapest.
GAFFREY, J. 2015, "Ein eisenzeitliches Wohn-Stall-Haus in Saerbeck »Südhoek«.
Kreis Steinfurt, Regierungsbezirk Münster", Archäologie in Westfalen-Lippe 15,
62-65.
GAILLEDRAT, E. et al. 2011, Pech Maho (Sigean, Aude), Rapport de fouille
programmée 2008-2010. Accessible a https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-
00560425v2
GAJ, G. et al. 2016, "I forni dell'età del Ferro di Montecastello: strutture per il
trattamento di prodotti alimentari?", Quaderni della Soprintendenza
Archeologica del Piemonte, Torino, 31, 35-53.
GALANIDOU, N.; MANTELLI, K. 2008, "Neolithic Katsambas Revisited: the
evidence from the House", in V. Isaakidou and P. D. Tomkins, Escaping the
Labyrinth. The Cretan Neolithic in Context, Oxford.
GALEANDRO, F. 2009-2010, "Case e Capanne in Peucezia nel VI secolo a.C. I casi di
Gravina in Puglia e Rutigliano", Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia:
Università degli Studi di Bari 52, 5-24.
GANDELIN, M.; VAQUER, J. 2009; “Le Mourral, Trèbes (Aude). Les témoins
d’architecture à ossature en bois du Néolithique final”, in A. Beeching et I.
Sénépart, eds., De la maison au village. L’habitat néolithique dans le sud de la
France et le Nord-Ouest méditerranéen (Marseille, 23-24 mai 2003), Marseille,
183-197.
GARCÍA BELLIDO, A. 1967, "Sobre la extensión actual de la casa redonda en la
Península Ibérica", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 23,
Madrid.
GARCÍA, D. 2005, "El yacimiento de la Primera Edad del Hierro de Sant Jaume-Mas
d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Catalunya) y el proceso de iberización en el curso
del río Senia y áreas limítrofes", Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre
Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica, Salamanca, 519-543.
GARCÍA, E. 1994, "Un modelo de análisis de evolución arquitectónica e interpretación
social. El asentamiento del Bronce final-primera edad del Hierro del Alto de la
Cruz (Cortes, Navarra), Pyrenae, Barcelona, 25, 93-110.
GARCÍA, E. 2009, “Restes de fang neolítiques. Morfologia i interpretació dels elements
documentats a la mina 84 de Gavà”, Rubricatum 4, Gavà, Catalunya, 97-108.

233
GARCÍA, E.; LARA, C. 1999, “La construcció en terra”, in P. González, A. Martín i R.
Mora, coords., Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval
(Sabadell, Vallès Occidental), Barcelona, 193-204.
GARCÍA, G. et al. 2016, "El poblado de Vilches IV. Un asentamiento calcolítico en
altura en el Campo de Hellín", Actas de la I Reunión Científica de Arqueología
de Albacete, 313-330.
GARCÍA, J.; MORER, J.; RIGO, A. 1996, "El Fondo del Roig (Cunit). Un nucli
camperol ibèric de la Cossetània", Miscel·lània Penedesenca 1996, Vilafranca
del Penedès, Catalunya, 177-196.
GARFINKEL, Y. "Proto-historic courtyard buildings in the Southern Levant",
International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences, Proceedings of
the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session C35, Neolithic
and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques and Spatial
Organisation, BAR International Series 2097, 35-41.
GARMY, P.; PY, M. 1976, "Deux cabanes stratifiées de l'age du Bronze Final IIIb sur
l'oppidum de Roque de Viou à Saint-Dionisy (Gard), I, Étude archéologique)",
Gallia Préhistoire, 19, 239-264.
GARMY, P. et al. 2011, Lattara (Lattes, Hérault) 2011, Rapport de fouille
programmée, document accessible a https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-
00694495
GARMY, P. et al. 2012, Lattara (Lattes, Hérault) 2012, Rapport de fouille
programmée, document accessible a https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-
00692439
GARMY, P et al. 2014, Lattara (Lattes, Hérault) 2014. : La zone 1. Rapport final
d'operation 2011-2014, document accessible a https://halshs.archives-
ouvertes.fr/halshs-01134009
GARMY et al. 2015, Lattara (Lattes, Herault). La zone 1 : Rapport de fouille
programmée 2015, document accessible a https://halshs.archives-
ouvertes.fr/halshs-01355341v2
GAST, M. 1995: “Des graines nourricières qu’on ne broie pas: les confusions de
‘l’agriculture néolithique saharienne’”, L’Homme méditerranéen: mélanges
offerts à Gabriel Camps. Aix-en-Provence, 249-257.
GASULL, P.; LLULL, V.; SANAHUJA, M. A. 1984a, Son Fornes 1: La Fase
Talayótica. Ensayo de reconstrucción socio-económica de una comunidad
prehistórica de la isla de Mallorca, BAR, International Series 209.
GASULL, P.; LLULL, V.; SANAHUJA, M. A. 1984b, "La habitacion no. 5 de Son
Fornés (Montuiri-Mallorca) : Modelo de una vivienda talayotica", The Deya
Conference of Prehistory. Early Settlement in the Western Mediterranean
Islands and the Peripheral Areas, BAR, International Series 229, 1259-1297.
GAUDEFROY, S. 2011, “Les sites de La Tène moyenne à La Tène finale sur les tracés
linéaires en Picardie , questions méthodologiques et résultats scientifiques”,
Revue Archéologique de Picardie, 2011 n° 3/4, 201-266.
GAUTIER, S.; ANNAERT, R. 2006, "Een woonerf uit de midden-ijzertijd onder de
verkaveling Capelakker te Brecht-Overbroek (prov. Antwerpen)", Relicta 2, 9-
48.
GEORGESCU, A.; FLOCA, C. 2015, "Habitat Structures in the Early and Middle La
Tène Period from the Banat Region. Feature No. 14 discovered at Moșnița
Veche-Dealul Sălaș", Arheovest III1, Timişoara, 299-330.

234
GEORGIADOU, A. 2013a, "Το νεολιθικό σπίτι της Σωσάνδρας", το Αρχαιολογικο
Εργο στη Μακεδονια και στη Θρακη, 23, 2009, Tessalònica, 87-94.
GEORGIADOU, A. 2013b, "Whonen im prähistorischen Makedonien. Das
frühneolithische Haus von Sosandra in Almopia", Antike Welt, 2/13, 79-81.
GÉRARD, F. 1997, "Un village Anatolien au Néolithique : le secteur sud-ouest
d'Ilıpınar", Anatolia Antiqua, 5, 1-18.
GERRITSEN, F. A. 2003, Local identities, Landscape and Community in the Late
Prehistoric Meuse-Demer-Scheld Region, Amsterdam.
GHEORGHIU, D. 2008, "Built to be burnt: The building and combustion of
Chalcolithic dwellings in the Lower Danube and Eastern Carpathian areas", in L.
Nikolovai, M. Merlini, A. Comsa, Circumpontica in prehistory: Western
Eurasian Studies, Oxford, 55-68.
GHEORGHIU, D. 2010, "The technology of building in Chalcolithic Southeastern
Europe", International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences,
Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session
C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques
and Spatial Organisation, BAR International Series 2097, 95-100.
GHESQUIÈRE, E.; MARCIGNY, C. 2003, “L’habitat néolithique moyen I de Vivoin
‘le Parc’ (Sarthe)”, Bulletin de la Société préhistorique française 100, París,
533-573.
GIANNITRAPANI, E. 2012, "Dalla capanna alla casa. Architettura domestica nella
preistoria della Sicilia centrale", Mito e archeologia degli Erei : museo diffuso
ennese : itinerari archeologici, Palermo, 69-75.
GIANNITRAPANI, E. et al. 2014, "Case Bastione: a prehistoric settlement in the Erei
Uplands (Central Sicily)", Origini 36, Roma, 181-211
GIANNITRAPANI, E.; GRILLO, F. M.; SPECIALE, C. 2014, "Household archaeology
nella preistoria siciliana", Agathón, Palermo, 1-8.
GIBAJA, J. F. et al. coords. 2017-2018, Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias
durante el Neolítico en el noreste peninsular, Castelló de la Plana. (Obra en
curs, actualment hi ha editats dos volums i en falten dos més).
GIL, E. et al. 1995, Atxa, poblado indígena y campamento militar romano. Memoria de
las excavaciones arqueológicas 1982-1988, Memorias de yacimientos alaveses,
1, Araba, País Basc.
GIL, E.; FILLOY, I. 1986: "Organización del microespacio en el yacimiento de Atxa
(Vitoria-Gazteiz). II edad del Hierro/Romanización. Avance a su estudio",
Arqueología Espacial, Coloquio sobre el microespacio - 4. Vol. 10, Época
romana y medieval, Teruel, 7-21.
GIMSON, M. 1983, As pallozas, Vigo, Galícia.
GLOWAKI, K. 2007, "House, household and community at LM IIIC Vronda, Kavousi,
in R. Westgate, N. Fisher, J. Whitley eds. Building Communities: House,
Settlement and Society in the Aegean and Beyond. Proceedings of a Conference
held at Cardiff University, 17-21 April 2001, London, 129-139.
GLOWAKI, K,; DAFEDAR, S. K. 2010, "Modeling Domestic Architecture at Late
Minoan IIIC Vronda, Kavouse, Crete", in Archaeological Institute of America
111th Annual Meeting Abstracts, 42-43. Boston.
GLOWACKI, K.T.; N.L. KLEIN 2011, “Analysis of Domestic Architecture in Dark
Age Crete: The LM IIIC Settlement at Vronda, Kavousi,” in A. Mazarakis, ed.
he ‘Dark Ages’ Revisited: Proceedings of an International Symposium in

235
 Memory of William D.E. Coulson, University of Thessaly, Volos, 14-17 June
2007, Volos, 408-418.
GODOY, F. 2006, "El Chozo del Pastor, modelo de arquitectura rural y efímera en la
Comarca de Los Pedroches", Boletín de la Asociación Provincial de los Museos
Locales de Córdoba 7, 331-338.
GOGÂLTAN, F. 2004, "Tell-uri în Orientul Apropiat şi Bazinul Carpatic. O scurtă
privire comparativă asupra habitatului preistoric (I)", Acta Terrae Septem-
castrensis, Sibiu, Romania, III, 43-117.
GÓMEZ, M. 2006, "Estudio de los fragmentos de barro cocido en el yacimiento de la
Illeta dels Banyets (el Campello, Alicante)", in J.A. Soler Díaz ed. La ocupación
prehistórica de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante), MARQ, Museo
Arqueológico Provincial de Alicante, 271-279.
GÓMEZ, M. 2008, "Contribución al conocimiento de los asentamientos neolíticos:
análisis de los elementos de barro", in M. S. Hernández, J.A. Díaz i J.A. López,
coords., IV Congreso del Neolítico Peninsular (Alacant, 2006), Alacant, 200-
209.
GÓMEZ, M. et al. 2004: "El yacimiento de Colata (Montaverner, Valencia) y los
'poblados de silos' del IV milenio en las comarcas centro-meridionales del País
Valenciano", Recerques del Museu d'Alcoi 13, València, 53-128.
GÓMEZ-TABANERA, J. M. 1973, “De la prehistoria del hórreo astur. Notas sobre
silos y graneros aéreos y peraltados en el viejo mundo, en relación con la
primitiva agricultura”, Boletín del Instituto de Estudios Asturianos (Oviedo,
España), 80, 577-612.
GONZÁLEZ, F. A. 1987, "Estudio sobre las pallozas de la Sierra de los Ancares/
España", Informes de la Construcción, Vol. 39 n.° 392, noviembre/diciembre,
1987, 37-52.
GONZÁLEZ, A. 2006, Galaicos, poder y comunidad en el noroeste de la Península
Ibérica (1200 a.C - 50 d.C.), Brigantium, a Coruña, vol.18.
GONZÁLEZ, E.; MUÑOZ, F.; BEJEGA, V. 2015, "El poblamiento castreño en la
montaña leonesa: el caso de La Peña del Castro (La Ercina, León)", Férvedes 8,
Vilalba, Galícia, 191 - 200.
GOODMAN-ELGAR M. 2008, "The devolution of mudbrick: ethnoarchaeology of
abandoned earthen dwellings in the Bolivian Andes". Journal of Archaeological
Science 35, 3057-3071.
GOSÁLVEZ, V. 1998, Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana,
València (facsímil d'un original de 1915).
GRABOWSKA, B.; ZASTAWNY, A. 2014, "Osada kultury malickiej na stan. 10, 11 w
Targowisku, pow. wielicki", Via Archaeologica. Źródła z badań
wykopaliskowych na trasie autostrady A4 w Małopolsce, Kraków, 255–416.
GRABOWSKI, R. 2014, Cereal husbandry and settlement: Expanding
archaeobotanical perspectives on the southern Scandinavian Iron Age, Umeå,
Sweden.
GRABOWSKI, R. 2017, "Activities inside and beyond the longhouse. Integrated
phosphate, plant macrofossil and micro-residue analysis reveals unseen aspects
of Early Iron Age settlements in south-western Jutland", Rural Settlement:
Relating Buildings, Landscape and People in the European Iron Age (Edinburgh,
19-21 june 2017), accessible a https://www.ed.ac.uk/files/
GRABOWSKI, R.; LINDERHOLM, J. 2014, "Functional interpretation of Iron Age
longhouses at Gedved Vest, East Jutland, Denmark: multiproxy analysis of
236
 house functionality as a way of evaluating carbonised botanical assemblages",
Archaeological and Anthropological Sciences 6, 329–343.
GRACIA, F.; MUNILLA, G. 2004, Protohistoria: pueblos y culturas en el
Mediterráneo entre los siglos XIV y II a.C., Barcelona.
GRAEVE, A. et al. 2018, "Gebouwplattegronden uit de midden-bronstijd uit het zuiden
van Oost-Vlaanderen (België)", Lunula. Archaeologia protohistorica, 26, 53-63.
GRALAK, T. 2010, "Osadnictwo ludności kultury Łużyckiej ze stanowiska Wojkowice
15, gm. Żórawina, pow. Wrocław", Archeologiczne Zeszyty Autostradowe 10,
Badania na autostradzie A-4, cz. VIII, Wrocław, 7-100.
GRALAK, T. 2017, Architecture, style and structure in the Early Iron Age in Central
Europe, Wrocław.
GRILO, C. 2007, "O Povoado Pré-Histórico do Alto do Outeiro, Baleizão, Beja",
Vipasca, Arqueologia e História, 2, 2ª série, 95-106.
GRYGIEL, R.; BOGUCKI, P. 1986, "Early Neolithic Sites at Brześć Kujawski, Poland:
Preliminary Report on the 1980-1984 Excavations", Journal of Field
Archaeology 13 (2), Boston, 121-137.
GUILAINE, J.; ESCALLON, G. dir. 2003, Les Vautes (Saint-Gély-du-Fesc, Hérault) et
le Néolithique final du Languedoc oriental, Toulouse.
GUSI, F.; OLÀRIA, C. 2014, Un asentamiento fortificado del Bronce medio y Bronce
final en el litoral mediterráneo, Orpesa la Vella (Orpesa del Mar, Castellón,
España), Castelló.
GUTHERZ, X. 1986, “Circonscription de Languedoc-Roussillon”, Gallia préhistoire
29, París, 353-380.
GUTHERZ, X. et al. 2013, "L’habitat néolithique final de la Capoulière IV (Mauguio,
Hérault) : présentation des principaux résultats 2004-2007", Actes des 8
Rencontres Méridionales de Préhistoire Récente (Marseille, 7-8 novembre
2008), 413-428.
GUYODO, J.-N.; MENS, E,; BLANCHARD, A. 2013, "Transformation de
l'affleurement et architecture en bois durant le Ve. millénaire avant J.-C. : le site
d'habitat de la Motte à Gréez-sur-Roc (Sarthe)", Les premières architectures en
pierre en Europe occidentale, du Ve. au IIe. millenaire avant J.-C., Rennes, 235-
256.
GYUCHA, A. et al. 2006, "House construction and settlement patterns on an Early
Copper Age site in the Great Hungarian Plain", Communicationes Archælogicæ
Hungariæ, Budapest, 5-28.
HACHEM, L. 1997, "Structuration spatiale d'un village du rubané récent, Cuiry-lès-
Chaudardes (Aisne). Analyse d'une catégorie de rejets domestiques: la faune",
Espaces physiques espaces sociaux dans l'analyse interne des sites du
Néolithique à l'Âge du Fer, 119e. congrès CTHS (Amiens 1994), Paris, 245-261.
HACHEM, L. 2000, "New observations on the Bandkeramik house and social
organization", Antiquity 74, 308-312.
HALL, N. 1988, Thatching: A Handbook. London.
HAMBURG, T.; LOUWE KOOIJMANS, L. 2006, "Features", in L. Louwe Kooijmans,
P. F. B. Jongste, eds. Schipluiden, a neolithic settlement on the Dutch North Sea
Coast c. 3500 cal. BC, Analecta Praehistorica Leidensia, Leiden, 37/38, 39-65.
HAMON, T. et al. 2018, "Le gisement des « Vaux » à Moulins-sur-Céphons (Indre) :
de « l'espace habité » à « l'espace exploité »", in Habitations et habitat du
néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes

237
 Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 297-
312.
HÄNSEL, B. 1989, Kastanas. Ausgrabungen in einem Siedlungshügel der Bronze- und
Eisenzeit Makedoniens, 1975-1979: Die Grabung und der Baubefund, Berlin.
HANSEN, S. 2015, "Pietrele – A Lakeside Settlement, 5200–4250 BC", in S. Hansen,
et al. eds. Neolithic and Copper Age between the Carpathians and the Aegean
Sea. Chronologies and Technologies from the 6th to 4th Millennium BC.
International Workshop Budapest 2012, Bonn, 273-293.
HANSEN, S. et al. 2011, Die kupferzeitliche Siedlung Pietrele an der Unteren Donau.
Bericht über die Ausgrabungen und geomorphologischen Untersuchungen im
Sommer 2010. Eurasia Antiqua 17, 45–120.
HANSEN, S.; TODERAŞ, M.; WINDERLICH, J. 2012, "Pietrele, Măgura Gorgana:
Eine kupferzeitliche Siedlung an der Unteren Donau", Das Gebaute und das
Gedachte, Siedlungsform, Architektur und Gesellschaft in prähistorischen und
antiken Kulturen, Bonn, 85-97.
HARVIG, L.; KVEIBORG, J.; LYNNERUP, N. 2013, "Death in Flames: Human
Remains from a Domestic House Fire from Early Iron Age, Denmark",
International Journal of Osteoarchaeology.
HASENFRATS, A.; GROSS-KLEE, E. 1995, "Siedlungswesen und Hausbau / Habitat
et modes de construction", in W. Stökli, U. Niffeler, E. Gross-Klee, eds. Die
Schweiz vom Paläolithikum bis zum frühen Mittelalter, SPM II, Neolithikum,
Basel, 195-229.
HAUZEUR, A. 2007, "Première approche de l'étude des structures d'habitat du Rubané
du Luxembourg : les maisons bipartites", in Camps, enceintes et structures
d’habitat néolithique en France septentrionale, Actes du 24e colloque
interrégional sur le néolithique, Orléans 1999. Tours, 21-38. (Supplément à la
Revue archéologique du centre de la France, 27)
HAUZEUR, A. et al. 1994, "Fouilles de sauvetage à Remerschen-Schengerwis (G.-D.
de Luxembourg) : Note préliminaire sur le village rubané", Notae Praehistoricae
13, 109-114.
HAUZEUR, A.; VALOTTERAU, F. 2014, "Le site rubané de plateau à « Huesefeld-
Plätz » (Aspelt, Hassel ; Grand-Duché de Luxembourg) : de la prospection
géomagnétique à la réalité de terrain", Bulletin de la Société archéologique
champenoise 107(4), 129-138.
HAYDEN, C.; STAFFORD, E. 2006, The Prehistoric landscape at White Horse Stone,
Aylesford, Kent, London.
HERMSEN, I. 2007, Een afdaling in het verleden. Archeologisch onderzoek van
bewoningsresten uit de prehistorie en de Romeinse tijd op het terrein van
Colmschate-Skibaan (gemeente Deventer), Deventer, Països Baixos.
HERNÁNDEZ, M. S. et al. 2012, “Cabezo Redondo (Villena, Alicante). Campaña
2010”, Intervenciones arqueológicas en la provincia de Alicante, 2010,
accessible a http,//www.marqalicante.com/contenido/int_arqueologicas/doc_91.
pdf, consultat el febrer de 2014.
HERNÁNDEZ, M. S. et al. 2014, "Cabezo Redondo (Villena, Alicante).
Caracterización de “espacios domésticos” en un poblado del Bronce Tardío.
Campañas de 2010 a 2012", Arqueología en Alicante en la primera década del
siglo XXI. II Jornadas de Arqueología y Patrimonio Alicantino, MARQ,
Arqueología y Museos, Extra 1, Alacant, 215-221.

238
HERTELL, E.; MANNINEN, M. A. 2006, "House pit formation processes: a
preliminary assessment of pit 4 at Rävåsen, southern Ostrobothnia, Finland",
People, Material Culture and Environment in the North, Proceedings of the
22nd Nordic Archaeological Conference, University of Oulu, 18-23 August
2004, Oulu, Finlàndia, 183-197.
HESKE, I. et al. 2010, "Die jungbronzezeitliche Außensiedlung der „Hünenburg“ bei
Watenstedt, Lkr. Helmstedt. Vorbericht über die Ausgrabungen 2005–2007",
Praehistorische Zeitschrift 85, 159-190.
HILLIER, B.; HANSON, J. 1984, The Social Logic of Space, Cambridge.
HODDER, I. 2012, "Çatalhöyük. A summary of recent work concerning architecture".
In B. Söğüt ed. Ahmet A. ırpan’a Armağan / Festschrift for Ahmet A. ırpan.
İstanbul, 303-314.
HODDER, I.; FARID, S. et al. 2006, Çatalhöyük 2006 Archive Report. Çatalhöyük
Research Project.
HODDER, I.; FARID, S. et al. 2007, Çatalhöyük 2007 Archive Report. Çatalhöyük
Research Project.
HODDER, I.; FARID, S. et al. 2008, Çatalhöyük 2008 Archive Report. Çatalhöyük
Research Project.
HODDER, I.; FARID, S. et al. 2009, Çatalhöyük 2009 Archive Report. Çatalhöyük
Research Project.
HODDER, I.; FARID, S. et al. 2010, Çatalhöyük 2010 Archive Report. Çatalhöyük
Research Project.
HODDER, I.; FARID, S. et al. 2011, Çatalhöyük 2011 Archive Report. Çatalhöyük
Research Project.
HOFMANN, D. 2013, "Narrating the house. The transformation of longhouses in Early
Neolitic Europe", in A. M. Chadwick, C. D. Gibson, eds. Memory, Myth and
Long-term Landscape Inhabitation, Oxford, 32-54.
HOFMANN, R. et al. 2009, "Rekonstrukcija procesa naseljavanja u kasnom neolitu na
prostoru centralne Bosne", Glasnik Zemaljskog Muzeja Bosne i Herzegovine u
Sarajevu, Arheologija Nova Serija, 50/51, 2008/2009, 11-178.
HOLUB, P. et al. 2005, “Ke stavu poznání nezděné měšťanské architektury vrcholně
středověkého Brna”, Fuma 2, Brno, 44-101.
HOLZER, V.; STADLER, P. 2008, "Ein latènezeitlicher Detreidespeicher aus der
keltischen Großsiedlung am Sandberg in Roseldorf (Niederösterreich)",
Germania 86, Frankfurt am Main, 135-179.
HONEGGER, M. 2001, "Marin NE-Les Piécettes au Néolithique: une station littorale
d'exception", Annuaire de la Société Suisse de Préhistoire et d'Archéologie, 84,
29-42.
HONEGGER, M. 2007, "Le site de Marin-Les Piécettes (Neuchâtel, Suisse) et la
question des sanctuaires néolithiques : potentiel et limite de l'approche
archéologique", Sociétés néolithiques, des faits archéologiques aux
fonctionnements socio-économiques. Actes du colloque interrégional sur le
Néolithique (Neuchâtel, 1 et 2 octobre 2005), Cahiers d'archeologie romande,
Lausanne, 108, 175-183.
HOOD, S. 1981, Excavations in Chios 1938-1955. Prehistoric Emporio and Ayio Gala,
London.
HOORNE, J. et al. 2008, Sint-Denijs-Westrem – Flanders Expo Zone 2 & 3 :
Archeologische wegkofferbegeleiding van 13 mei tot 7 juli 2008 (stad Gent,

239
 provincie Oost-Vlaanderen), accessible a http://oar.onroerenderfgoed.be/
publicaties/ROEV/22/ROEV0022-001.pdf
HOORNE, J. et al. 2009, Sint-Denijs-Westrem – Flanders Expo Zone 1: Archeologisch
onderzoek van 25 juni tot 15 november 2007 (stad Gent, provincie Oost-
Vlaanderen), accessible a http://www.archeotheloop.be/rapporten/
Expo07z1OPG.pdf
HOORNE, J.; VANHEE, D. 2006, Archeologisch onderzoek Aalter – Kerkhof. 7 tot 27
februari 2006, KLAD-rapport 2, accessible a https://oar.onroerenderfgoed.be/
publicaties/ROEV/1339/ROEV1339-001.pdf
HORNE, L. 1994, Village spaces: Settlement and society in North-eastern Iran,
Washington DC.
HORVÁTH, L. 1987, “Késővaskori ház- és településtípusok Dél-Zalában”, Zalai
Múzeum, 1, 59-80.
HORVÁTH, P. 2014, “Laténske sídlisko v Komjaticiach, poloha Kňazova jama”,
Študijné Zvesti Archeologického Ústavu 56, Nitra, 69 – 110.
HORVÁTH, T. et al. 2007, "Häuser Der Badener Kultur Am Fundort Balatonőszöd-
Temetői Dűlő Archäologische Untersuchungen", Acta Archaeologica Acade-
miae Scientiarum Hungaricae, 58, 43-105.
HJULSTRÖM, B.; ISAKSSON, S. 2009, "Identification of activity area signatures in a
reconstructed Iron Age house by combining element and lipid analyses of
sediments", Journal of Archaeological Science 36, 174-183.
HURTADO 2004, "El asentamiento fortificado de San Blas (Cheles, Badajoz). III
milenio aC.", Trabajos de Prehistoria 61 (1), Madrid, 141-155.
HYLÉN, H. 2009, För folk och fä. Om tre järnåldersgårdar i nordöstra Småland.
Arkeologisk undersökning inom RAÄ 104 inför planerad bostadsbebyggelse
inom fastigheten Ölmstad 2:16, Jönköpings Läns Museum, Suècia, Arkeologisk
rapport 2008:30.
IJZEREEF, G. F.; REGTEREN, J. F. van 1991, "Nederzettingen uit de midden- en late
bronstijd bij Andijk en Bovenkarspel", in H. Fokkens, N. Roymans, eds.
Nederzettinigen uit de bronstijd en de vroege ijzertijd in de lage landen,
Nederlandse Archeologische Rapporten 13, 61-81.
ILET, M.; PLATEAUX, M. eds. 1995, Le site Néolithique de Berry-au-Bac : « le
Chemin de la Pêcherie » (Aisne), París.
ILON, G. 2005, "Houses of the Late Tumulus/Early Urnfield culture. Based on the
excavations at Németbánya", Osrégészeti Levelek, Budapest, 7, 135-145.
ILON, G. 2013, "The Transdanubian Linear Pottery Culture in County Vas: Recent
Finds and Findings", in Moments in Time. Papers Presented to Pál Raczky on
dfhis 60th Birthday, Budapest, 133-143.
IRRIBARRIA, R. et al. 2018, "L'architecture danubienne en région Centre-Val de
Loire: Le passge du Néolithique ancien au début du Néolithique moyen I", in
Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges,
Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21
novembre 2015), 41-60.
INGOGLIA, A. K.; NICOLETTI, F.; TUSA, S. 2012, "L’insediamento abitato dell’età
del Bronzo di Erbe Bianche (Campobello di Mazara, Trapani)", Istituto Italiano
di Preistoria e Protostoria, Atti della XLI Riunione Scientifica (San Cipirello
(PA), 16-19 novembre 2006), Firenze, 861-870.
ISAKSSON, S.; HJULSTRÖM, B. 2000, "The spatial variation of alkanoic acid and n-
alcane distributions in ancient anthropogenic soils", in S. Isaksson, Food and
240
 Rank in Early Medieval Time. Theses and Papers in Scientific Archaeology 3.
The Archaeological Research Laboratory. Stockholm University.
ISSENMANN, R. 2008, "Propositions d'interprétation des structures sur poteaux d'après
des données ethnologiques issues des peuples nomades de la vallée de
l'Arkhangaï (Mongolie)", Baparea 10, Toulouse, septembre 2008, 42-49.
IVANOVA, M. 2013, "Domestic architecture in the Early Bronze Age of western
Anatolia: the rowhouses of Troy I", Anatolian Studies 63, 17-33.
IZQUIERDO, R. 1998, "La cabana circular en el mundo tartesico. Consideraciones
sobre su uso como indicador étnico", Zephyrus 51, Salamanca, 277-288.
JACQUET, P. dir. 1998, Habitats de l'âge du Bronze à Lyon-Vaise (Rhône), Documents
d'Archéologie Française, París.
JAEGER, M. et al. 2018, Kalucs-Turján, a Middle Bronze Age multi-layered fortified
settlement in Central Hungary, Bonn.
JAEGER, M.; STRÓŻYK, M. 2015, "Remains of buildings inside the settlement and
daub finds in the mineral zone", in J. Czebreszuk, J. Müller, eds. Bruszczewo III.
The settlement and fortification in the mineral zone of the site, 285-297.
JÁKI, A. 2015-2016, "Kora vaskori teleprészlet Balatonboglár-Berekre-Dűlőből",
Communicationes Archæologicæ Hungaricæ, Budapest, 147-172.
JAMES, S. 1993, Exploring the world of the Celts, London.
JAULNEAU, C. 2010, "Méthode d'analyse spatiale des vestiges architecturaux du site
Néolithique ancien stratifié de Kovačevo (Bulgarie)", International Union for
Prehistoric and Protohistoric Sciences, Proceedings of the XV World Congress
(Lisbon, 4-9 September 2006), Session C35, Neolithic and Chalcolithic
Architecture in Eurasia: Building Techniques and Spatial Organisation, BAR
International Series 2097, 43-54.
JENSEN, S. F. 2006, "Gærdet, Diskontinuerlig bebyggelse fra bronze-og jernalder",
Arkæologi i Slesvig / Archäologie in Schleswig, 11, Symposium Jarplund 21.4. -
22.4.2006, 19-26.
JEUNESSE, C. 1996a, "Les enceintes à fossés interrompus du Néolithique Danubien
ancien et moyen et leurs relations avec le Néolithique récent", Archäologisches
Korrespondenblatt 26, Mainz, 251-261.
JEUNESSE, C. 1996b, "Les fossés d'enceintes de la culture à céramique linéaire en
Alsace", La Bourgogne entre les bassins rhénan, rhodanien et parisien:
carrefour ou frontière?, Actes du 18e. Colloque interrégional sur le Néolithique
(Dijon, 25-27 octobre 1991), Dijon, 257-269.
JEUNESSE, C. 2018, "Organisation de l'espace dans les habitats du Néolithique
européen : le cas du Néolithique Danubien (5600 - 3600 av. J.-C.", in
Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges,
Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21
novembre 2015), 61-76.
JEUNESSE, C.; LEFRANC, P. 1999, “Rosheim “Sainte-Odile” (Bas-Rhin), un habitat
rubané avec fossé d’enceinte. Première partie, les structures et la céramique”,
Cahiers de l’Association pour la Promotion de la Recherche Archéologique en
Alsace 15, 1999, 1-111.
JOHNSTON, D.A. et al. 1994, “Carronbridge, Dumfries and Galloway, the excavation
of Bronze Age cremations, Iron Age settlements and a Roman camp”,
Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland, 124, Edinburgh, 233-291.

241
JONES, A. M. 2004, "Settlement and ceremony: archaeological investigations at
Stannon Down, St Breward, Cornwall", Cornish Archaeology 43-44, 2004-2005,
1-140.
JONES, A. M. 2006, "Monuments and Memoires Set in Stone: a Cornish Bronze Age
Ceremonial Complex in its Landscape (on Stannon Down)", Proceedings of the
Prehistoric Society, 72, 341-365.
JONES, R. et al. 2010, "Exploring the Location and Function of a Late Neolithic House
at Crossiecrown, Orkney by Geophysical, Geochemical and Soil
Micromorphological Methods", Archaeological Prospection, 17, 29-47.
JONES, A. M.; TAYLOR, S. R. 2013, "Excavations at Scarcewater Tip, Pennance, St
Stephen-in-Brannel", Cornish Archaeology, 52, 99-103.
JORDÁ, F. 1971, "Bastones de cavar, layas y arado en el arte rupestre levantino",
Munibe 23 (2/3), San Sebastián, 241-248.
JORDÁ, J. F.; MARIN, C.; MOLINA, J. 2015, "El castro de San Chuis (San Martín de
Beduledo, Allande, Asturias): cincuenta y dos años de investigación
arqueológica", Jornadas en homenaje a Francisco Jordá Cerdá (1914-2004),
(Oviedo, 12 y 13 de septiembre, 31 de octubre y 1 de noviembre de 2014),
Anejos de Nailos 2, Oviedo, 135-175.
JOSEPH, F. et al. 2011, "L’architecture domestique des sites du IIIe millénaire avant
notre ère dans le Nord de la France", Le Néolithique du Nord de la France dans
son contexte européen : habitat et économie aux 4e et 3e millénaires avant notre
ère, Actes du 29e colloque interrégional sur le Néolithique, Villeneuve-d’Ascq,
2-3 octobre 2009, Revue Archéologique de Picardie, nº spécial 28, 249-273.
JOST, C. et al. 2001, "Altwies « Op dem Boesch », Grand-Duché de Luxembourg.
Occupation du Rubané final et du Campaniforme en bordure de plateau",
Bulletin de la Société préhistorique française 98 (3), 551-554
JOVANOVIĆ, M. 2011, "Masters of clay and wheat, from the life of prehistoric farmers
in the Danube basin", in M. Jovanović, ed. Masters of clay and wheat, Novi Sad,
13-57.
JOVER, F. J.; MARTÍNEZ, S.; LÓPEZ, J. A. 2018, "Sobre la estructura poblacional de
las sociedades del sur del Bronce Valenciano", Zephyrus, Revista de Prehistoria
y Arqueología 82 Salamanca, julio-diciembre 2008, 93-117.
JUHEL, L.; DONNART, K. 2014, "Un habitat du Néolithique moyen à Pléchâtel « Le
Bois » (Ille-et-Villaine)", InterNéo, París, 10, 169-178.
HUIJTS, C. S. T. J. 1992, De voor-historische boerderijbouw in Drenthe; reconstructie-
modellen van 1300 vóór tot 1300 na Chr. Arnhem.
KAHN, J. G.; KIRCH, P. V. 2004, "Ethnographie préhistorique d’une « société à
maisons » dans la vallée de ’Opunohu (Mo’orea, îles de la Société)", Journal de
la Société des Océanistes 119, París, 229-256.
KALICZ, N.; KOVÁCS, K. 2012, "Háztípusok a késő neolitikus aszódi lelőhelyen",
Ősrégészeti Levelek, Budapest, 12, 31-47.
KALICZ, N.; RACZKY, P. 1987, "Berettyóújfalu-Herpály. A settlement of the Herpály
culture", in L. Tálas, ed., The Late Neolithic of the Tisza region. A survey of
recent excavations and their findings. Budapest-Szolnok, 105-126
KALICZ, N. et al. 2011, Preserved by ancestral fires. Pictures of an excavation. The
Neolithic village at Berettyóújfalu-Herpály, Budapest.
KALLHOVD, K.; STYLEGAR, F. 2014, "Jernalderhus på agder", in L. Jansen, I.
Paulsen, N. O. Sundet, eds. Spor i Setesdalsjord, Oslo, 121-131.

242
KANKAANPÄÄ, J. 2002, "The House Pits at Kauvonkangas, Tervola", in H. Ranta, ed.
Huts and houses : Stone Age and Early Metal Age buildings in Finland,
Helsinki, 65-77.
KARKANAS, P.; MOORTEL, A. 2014, "Micromorphological analysis of sediments at
the Bronze Age site of Mitrou, central Greece: patterns of floor construction and
maintenance", Journal of Archaeological Science, 43, 198-213.
KARL, R. 2007, "From head of kin to king of a country. The evolution of early feudal
society in Wales", Interpretierte Eisenzeiten 2. Fallstudien, Methoden, Theorie.
Tagungsbeiträge der 2. Linzer Gespräche zur interpretativen Eisenzeitarchä-
ologie. Oberösterreichisches Landesmuseum, 153-184.
KARLENBY, L. 1994, "The Bronze Age house in central Sweden: An evaluation of
two recent excavations", Tor 26, Uppsala, 5-33.
KARLOVSKÝ, V.; PAVÚK, J. 2002, "Analyza rozmerov domov lengyelskej kultúry –
Dimension analysis of Lengyel Culture houses", Archeologické rozhledy, 54 (1),
137-156.
KARUL, N. 2008, "Flechtwerkgabäude aus Osttrakien", The Aegean in the Neolithic,
Chalcolithic and the Early Bronze Age, Proceedings of the International
Symposium (October 13th – 19th 1997, Urla - İzmir), Ankara, 263-274.
KARUL, N. 2013, "Ilk Kalkolitik Çağ’da Konut ve Yerleflme: Aktopraklik Höyük",
Arkeoloji Ve Sanat 143, Mayis-Ağustos 2013, 41-50.
KARUL, N.; ERES, Z.; BOTARAV, A. 1998, "Kirklareli'nde Deneysel Arkeoloji: Bir
Neolitik Çag Evinin Yeniden Yapilişi", Arkeoloji Ve Sanat 82, 19-25.
KASPER, K. 2009, "The Spatiality of Food: Defining Early Copper Age Households on
the Great Hungarian Plain", in T. L. Thurston, R. B. Salisbury, eds. Reimagining
Regional Analyses: The Archaeology of Spatial and Social Dynamics,
Cambridge, 164-198.
KELLY, R. L.; POYER, L.; TUCKER, B. 2005, "An Ethnoarchaeological Study of
Mobility, Architectural Investment, and Food Sharing among Madagascar’s
Mikea", American Anthropologist, 107 (3), 403-416.
KISS, V.; RÉTI, Z. 2007, "Középso rézkori alapárkos ház Zamárdiból (A
háromdimenziós számítógépes grafika alkalmazásának lehetoségei régészeti
rekonstrukciók készítésénél)", Ősrégészeti Levelek, 7, 2005[2007], 73-90.
KLOMP, M.; HERMSEN, I. 2002, Archeologisch onderzoek op de locatie De Knoop te
Colmschate (gemeente Deventer). Rapportages Archeologie Deventer 9.
KOĞALNICEANU, R. et al. 2014, "A hoard of astragals discovered in the Copper Age
settlement at Iepureşti, Giurgiu County, Romania", Documenta Praehistorica,
41, 283-304.
KOUKOULI, C. et al. 1996, "Προμαχωνασ - Topolniča Νεολιθικοσ Οικισμοσ
Ελληνοβουλγαρικων Συνορων", Tο Αρχαιολογικό έργο στη Μακεδονία και
Θράκη (ΑEMΘ) 10b, 745–767.
KOUKOULI, C. et al. 2007, "Promachon-Topolnica. A greek-bulgarian archaeological
project", The Struma/Strymon River Valley In Prehistory, Proceedings of the
International Symposium Strymon Praehistoricus, Kjustendil–Blagoevgrad
(Bulgaria), Serres–Amphipolis (Greece) 27.09–01.10.2004, Sofia, 43-78.
KOUKOULI, C. et al. 2014, "Γεωφυσική έρευνα και αρχαιολογική πραγματικότητα
στον νεολιθικό οικισμό Προμαχών-Topolniča", A Century of Research in
Prehistoric Macedonia, 1912-2012, International Conference Proceedings,
Thessaloniki 22-24 November 2012, 251-260.

243
KOVÁCS, P. F. 2013, "Egy késő vaskori telepr észlet a Jászságból – Jászberény–
Almási-tanya 5. lelőhely. A késő vaskori telepek kutatásának helyzete és
kutatástörténeti áttekintése", Tisicum, Szolnok, Hongria, 65-78.
KOVÁCS, K. 2015, "Kísérlet új építéstechnikai megoldás azonosítására egy késő
neolitikus házomladék alapján", Tisicum, Szolnok, Hongria, 7-14.
KRAMBERGER, B. 2015, "Forms, function, and use of Early Eneolithic pottery and
settlement structures from Zgornje Radvanje, Slovenia", Documenta Praehisto-
rica, 42, 231-250.
KRAMER, A. et al. 2012, "Neolithic Settlement and Land Use History in Northwestern
Germany. First Results from an Interdisciplinary Research Project", Siedlung,
Grabenwerk, Großsteingrab. Studien zu Gesellschaft, Wirtschaft und Umwelt
der Trichterbechergruppen im nördlichen Mitteleuropa, Bonn, 317-336.
KRAUSS, R. 2016, "The Mesolithic-Neolithic Transition in the Carpathian Basin",
Southeast Europe before neolithisation, Proceedings of the International
Workshop within the Collaborative Research Centres SFB 1070
“RessourcenKulturen”, Schloss Hohentübingen, 9th of May 2014, Tübingen,
193-222.
KRETSCHMER, S.; VIOL, P.; STÄUBLE, H. 2014, "Ausgrabung eines linienband-
keramischen Fundplatzes bei Droßdorf (Lkr. Leipzig) im Tagebaufeld Peres. Ein
erster Überblick", Ausgrabungen in Sachsen 4, 43-53.
KUDELIĆ, A. 2016, "Kurilovec – Belinščica – brončanodobno naselje u Turopolju /
Kurilovec – Belinščica – a Bronze Age Settlement in the Turopolje Region",
Prilozi. Instituta za arheologiju u Zagrebu 33, Zagreb, 5-52.
KUSTÁR, R. et al. 2014, "Výskum Neolitického sídliska na lokalite Harta-Gátőrház",
Studia Archaeologica Brunensia 19 (1), Brno, 23-43.
KUZOVIĆ, D. 2016, "The simplest architectural forms in the Balkan Peninsula", .pps
accessible a https://www.researchgate.net/
KUZOVIĆ, D. 2018, "Архитектура jавних кошева за кукуруз у југозападној Србији
у 19. веку / Architecture of public Buildings for storing corn in Southwestern
Serbia in the 19th Century", accessible a https://www.researchgate.net/
KVĔTINA, P. et al. 2012, "Neolithic settlement in Bylany: taking a new look at old
digs", Progress in Cultural Heritage Preservation, EUROMED 2012, 61-64.
KVĔTINA, P.; HRNČÍŘ, V. 2013, "Between Archaeology and Anthropology:
Imagining Neolithic Settlements", Anthropologie 51/2, Brno, 323-347.
LABEAUNE, R.; WIETHOLD, J. 2007, "L’habitat du Premier âge du Fer dans le
Dijonnais (Côte-d’Or) d’après les fouilles récentes: résultats archéologiques et
carpologiques", L’âge du Fer dans l’arc jurassien et ses marges. Dépôts, lieux
sacrés et territorialité à l’âge du Fer. Actes du XXIXe colloque international de
l’AFEAF ; Bienne, 5-8 mai 2005, volume 1. Besançon, 73-100.
LAFORGIA, E. et al. 2009, "The Vesuvian “Pomici di Avellino” eruption and Early
Bronze Age settlement in the middle Clanis valley", Méditerranée, 112, 101-
107.
LAFORGIA, E. et al. 2015, "Ambiente e biodiversità nella piana campana. Modalità di
sfruttamento delle risorse vegetali in una comunità del Bronzo Antico. Il
villaggio del Bronzo Antico di Afragola", Istituto italiano di Preistoria e
Protostoria, 50ma Riunione Scientifica Preistoria del Cibo, (6-7 ottobre 2015),
1-12, accessible a http://preistoriadelcibo.iipp.it/sessione2-download.html

244
LANCHON, Y et al. 2008, "Le Néolithique ancien dans la basse vallée de l a Marne :
l’habitat de Changis-sur-Marne « les Pétreaux » (Seine-et-Marne)", Revue
archéologique d'Île-de-France, 1, 43-94.
LANCHON, Y.; BOSTYN, F.; HACHEM, L. 1994, "L'étude d'un niveau archéologique
Néolithique et ses apports à la compréhension d'un site d'habitat : l'exemple de
Jablines, « La Pente du Croupeton » (Seine-et-Marne)", Espaces physiques,
espaces sociaux dans l'analyse interne des sites du Néolithique à l'Âge du Fer,
119e congrès CTHS, Amiens, 327-344.
LAPORTE, L. et al. 2018, "Maison des morts, maison des vivants : une illustration à
travers les vestiges néolithiques de la façade atlantique au Ve millénaire av. J.-
C.", in Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses
marges, Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon
19-21 novembre 2015), 157-170.
LAPORTE, L.; MARCHAND, G.; QUESNEL, L. 2004, "Une structure d'habitat
circulaire dans le Néolithique ancien du Centre-Ouest de la France, Bulletin de
la Société préhistorique française, tome 101, n°1, 55-73
LARRAZÁBAL, J. 2017, "Tierra, madera y piedra. Arquitecturas, mobiliario y
diacronías de la II edad del Hierro en Trás-os-Montes Oriental: Quinta de
Crestelos (Mogadouro)", Estudos do Quaternário, 16, APEQ, Braga, 31-40.
LASZLO, A. 2010, "Sur l'architecture de la civilisation chalcolithique Ariuşd-Cucuteni-
Tripolye. Techniques de construction, types de maison", International Union for
Prehistoric and Protohistoric Sciences, Proceedings of the XV World Congress
(Lisbon, 4-9 September 2006), Session C35, Neolithic and Chalcolithic
Architecture in Eurasia: Building Techniques and Spatial Organisation, BAR
International Series 2097, 111-117.
LAUWERS, B.; DE REU, J. 2011, "Een midden-bronstijdbewoning te Sint-Gillis-Waas
– Kluizenmolen (prov. Oost-Vlaanderen, België)", Lunula. Archaeologia
protohistorica, 19, 27-33.
LAZAROVICI, G.; LAZAROVICI, C.-M. 2010, "Neo-Eneolithic cult constructions in
Southeastern Europe: Building techniques and space management – A brief
overview", International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences,
Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session
C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques
and Spatial Organisation, BAR International Series 2097, 119-127.
LE BOEUF, F. 2006, "Maison de terre et de roseau : regards sur la bourrine du marais
de Monts", In Situ, Revue des Patrimoines 7.
LECHUGA, M.A.; SOTO, M.; RODRÍGUEZ-ARIZA, M.O. 2014, “El poblado
calcolítico “Venta del Rapa” (finales III milenio Cal. BC.), Mancha Real, Jaén.
Un recinto de fosos entre las estribaciones de Sierra Mágina y el Alto
Guadalquivir”, Trabajos de Prehistoria 71 (2), julio-diciembre 2014, Madrid,
353-367.
LEE, D.; THOMAS, A. 2012, "Orkney's first farmers. Early Neolithic settlement on
Wyre", Current Archaeology 268, July 2012, 12-19.
LEFRANC, P. 2007, "L'habitat rubané de Bischoffsheim « AFUA » (Bas-Rhin),
Premiers résultats", Archaeologia Mosellana 7, 9-21.
LEFRANC, P. 2014, "Les villages du Néolithique ancien en Alsace. Un état de la
recherche", Archéopages 40, avril-juillet 2014, 18-25.

245
LEFRANC, P. et al. 2015, "Une nouvelle maison du Rubané récent sur le « Site central»
de Rosheim « Rittergass » / « Sainte-Odile » (Bas-Rhin)", Revue archéologique
de l'Est 64, Dijon, 27-48.
LEFRANC, P. et al. 2017, "L’habitat et les sépultures du néolithique ancien rubané
d’Entzheim « Les Terres de la Chapelle » (Bas-Rhin)", Revue Archéologique de
l’Est, Dijon, 66, 17-74
LEFRANC, P.; BOËS, E.; VÉBER, C. 2008, “Un habitat de La Tène ancienne à
Souffelweyersheim ‘Les Sept Arpents’ (Bas-Rhin)”, Revue Archéologique de
l’Est 57, Dijon, 41-74.
LEFRANC, P.; DENAIRE, A.; BOËS, E. 2010, “L’habitat néolithique ancien et moyen
d’Ittenheim (Bas-Rhin)”, Revue Archéologique de l’Est 59, Dijon, 59, 65-97.
LEIGHTON R. 2011. "La casa 16W del bronzo finale sulla Cittadella di Morgantina
(Sicilia): aspetti strutturali, zone di attività e status sociale". Rivista di Scienze
Preistoriche 41, 197-214.
LENNEIS, E. 2013, "Die Einrichtung des rekonstruierten bandkeramischen Großbaus
von Schwechat im Urgeschichtemuseum Asparn an der Zaya. Die Realisierung
einer Hypothese", in E. Lauermann et al. dir, Das „jungsteinzeitliche“ Langhaus
in Asparn an der Zaya - Urgeschichte zwischen Befund und Experiment, St.
Pölten, 166-183.
LENNEIS, E.; TREBSCHE, P. 2013, "Die Dokumentation des nachgebauten
linearbandkeramischen Langhauses von 1964 – Ein Beitrag zur Diskussion der
möglichen Lebensdauer", in E. Lauermann et al. dir, Das „jungsteinzeitliche“
Langhaus in Asparn an der Zaya - Urgeschichte zwischen Befund und
Experiment, St. Pölten, 87-145.
LEROY, D. et al. 2006, "Une maison dans le groupe de Chambon : Le site du « Clos
des Gués » à Pézou (Loir-et-Cher). Résultats préliminaires", Impacts
interculturels au Néolithique moyen, 25e supplément à la Revue archéologique
de l'Est, 303-317.
LESHTAKOU, P.; IVANOVA, M. 2016, "Avren-Bobata: A Late Chalcolithic Fortified
Settlement on the Avren Plateau, Varna District, Northeast Bulgaria", in K.
Bacvarov and R, Gleser, eds. Southeast Europe and Anatolia in prehistory.
Essays in honor of Vassil Nikolov on his 65th anniversary, Bonn, 327-336.
LEVI, S. T. et al. 2003, "Milazzo (ME). Distribuzione della ceramica e uso degli spazi
della capanna l di Viale dei Cipressi (facies di Capo Graziano)", Istituto Italiano
di Preistoria e Protostoria. Atti della XXXV riunione scientifica. Le comunità
della preistoria italiana, studi e ricerche sul neolitico e le età dei metalli,
Castello di Lipari, chiesa di S. Caterina, 2-7 giugno 2000, Firenze, 895-898.
LIESAU, C. et al. 2008, “Un espacio compartido por vivos y muertos, el poblado
calcolítico de fosos de Camino de las Yeseras (San Fernando de Henares,
Madrid)”, Complutum 19, Madrid, 97-120.
LINDENHOUT, E. 2016, "Taking courage: From Huts to Houses. Reflections on
Changes in Early Archaic Architecture in Latium Vetus (Central Italy)", Early
states, territories and settlements in protohistoric Central Italy. Proceedings of a
specialist conference at the Groningen Institute of Archaeology, Groningen, 143-
152.
LINDENHOUT, E.; FILATOVA, S. 2014, "Fire! on the Acropolis of Satricum. A
preliminary analysis of grumi discovered in 1987-1989", poster accessible a
www.academia,edu

246
LINDERHOLM, J. 2007, "Soil Chemical Surveying: A Path to a Deeper Understanding
of Prehistoric Sites and Societies in Sweden", Geoarchaeology: An International
Journal, 22 (4), 417–438.
LLANOS, A. 1990, "La Edad del Hierro y sus precedentes, en Alava y Navarra",
Munibe (Antropologia - Arkeologia), San Sebastián, País Basc, 42, 167-179.
LLANOS, A. et al. 1975, El castro del Castillo de Henayo (Alegría, Álava). Campañas
1969-1970", Estudios de Arqueología Alavesa, 8, 87-212.
LLORENS, J. M.; PONS, E.; TOLEDO, A. 1986, "La distribución del espacio en el
recinto fortificado ibérico de «Puig Castellet» (Lloret de Mar - La Selva,
Girona)", Arqueología Espacial, Coloquio sobre el microespacio- 3. Vol. 9, Del
Bronce Final a Época Ibérica, Teruel, 237-256.
LOKTU, L.; GUNDERSEN, I. M. 2016, "Jernaldergårdene Ved Breivegen. Kontinuitet
Og Endring Over 300 År", in I. M. Gundersen, ed. Gård og Utmark i
Gudbrandsdalen. Arkeologiske undersøkelser i Fron 2011–2012, Oslo, 145-165.
LOPES, L.; MARTINELLI, M. C. 2005, "Il 'Pagghiaro' dei Monti Peloritani: un
confronto etnografico", in M. C. Martinelli, ed. Il villaggio dell'età del Bronzo
medio di Portella a Salina nelle Isole Eolie, Firenze, 279-285.
LUCA, S. A. 2016, ărtăria Rediviva, Alba Julia, Romania.
LUCAS, R. 2016, En järnåldersboplats i Rickomberga. Bebyggelse och kulturlager,
Upplandsmuseets Rapporter, Uppsala.
LÜKŐ, G. 1942, A magyar lélek formái, Budapest.
LULL, V. 1983, La «cultura» de El Argar (Un modelo para el estudio de las
formaciones económico-sociales prehistóricas), Madrid.
LÜNING, J. 1982, "Research into the Bandkeramik Settlement of the Aldenhovener
platte in the Rhineland", Analecta praehistorica leidensia 15, 1-29.
LÜNING, J.; REISCH, L. 2011, "Phosphatanalysen in der bandkeramischen Siedlung
von Altdorf-Aich, Ldkr. Landshut/Isar, Niederbayern", in J. Lüning, ed.
Untersuchungen zu den bandkeramischen Siedlungen Bruchenbrücken, Stadt
Friedberg (Hessen) und Altdorf-Aich, Ldkr. Landshut (Bayern), Bonn, 245-252.
LYNCH, F. 2000, "The Later Neolithic and the Earlier Bronze Age", in F. Lynch, S.
Aldhouse-Green, J. L. Davies, eds. Prehistoric Wales, Stroud, 79-138.
MAGRI, A. 2015, "La fase tarda dell'abitato di Mursia nell'area nord-ovest del settore
B", IpoTESI di Preistoria 7, 137-264.
MAGUER, P. et al. 2009, “L’habitat littoral des Ormeaux à Angoulins (Charente-
Maritime) , Activités vivrières et salicoles entre marais et océan, Actes du XXXIe
colloque international de l’Association Française pour l’Étude de l’Âge du Fer
(Chauvigny 17-20 mai 2007), tome 1, Les Gaulois entre Loire et Dordogne, 57-
102.
MALDONADO, L.; VELA, F. 1996, "Reconstrucción teórica de la cabaña del
yacimiento del cerro del Ecce Horno (Alcalá de Henares, Madrid). Una
aproximación metodológica al estudio de la prehistoria de la construcción",
Actas del Primer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Madrid,
19-21 septiembre 1996, Madrid, 353-359.
MALRAIN, F.; ZECH-MATTERNE, V. 2014, "La Croix-Saint-Ouen ˝Le Prieuré˝ et
˝Les Jardins˝ (Oise) : un grenier et ses réserves dans leur contexte régional",
Archaeologia Mosellana 9, 325-341.
MALUQUER, J. et al. 1971, “Colaboración de la Universidad de Barcelona en las
excavaciones del poblado ibérico del Molí d’Espígol en Tornabous”, Pyrenae 7,
Barcelona, 19-46.
247
MALUQUER, J.; GRACIA, F.; MUNILLA, G. 1990, Alto de la Cruz, Cortes de
Navarra. Campañas 1986-1988, Trabajos de Arqueología Navarra 9, Pamplona.
MANFREDINI, A. 2005, "Les cabanes énéolithiques de Maccarese (Rome)", in
Architectures protohistoriques en Europe occidentale, Actes des congrès
nationaux des sociétés historiques et scientifiques (127, Nancy 2002), Paris, 465-
472.
MANN, K. 2014, "Social Living: visualizing spatial variability in households at Early
Iron Age Zagora on Andros, Greece", Debating Spatial Archaeology.
Proceedings of the International Workshop on Landscape and Spatial Analysis
in Archaeology, Santander, June 8th – 9th, 2012, 179-198.
MANN, K. 2015, "Mutable spaces and unseen places: A study of access,
communication and spatial control in households at Early Iron Age (EIA)
Zagora on Andros", Archaeological Review from Cambridge 30 (1), 52-62.
MARCHAISSEAU, V. et al. 2014, "Un exemple d'implantations néolithiques dans une
vallée secondaire du pays d'Othe : Le site des « Tomelles » à Fontvannes
(Aube)", Bulletin de la Société archéologique champenoise, 107 (4), 313-326.
MARCHAL, J. P. et al. 2004, "Une grande maison de la première moitié du 4ème
millénaire à Lantremange", Notae Praehistoricae 24, 139-150.
MARCUCCI, S. 2008, "La capanna B6 dell’abitato dell’antica età del Bronzo di Mursia
(Pantelleria –TP) e le strutture produttive domestiche", IpoTESI di Preistoria 1,
125-199.
MARIĆ, M. 2011, "Архитектура и идеална реконструкција објеката од лепа на
локалитету Црквине", Kolubara 5.
MARIĆ, M. et al. 2016, "New results of the archaeological excavations on the site
Gradište near Iđoš: season 2014 / Нови Резултати Археолошких Ископавања
Локалитета Градиште Код Иђоша: Сезона 2014. Године", Journal of the
Serbian Archaeological Society 32, 125-153.
MARSHALL, J. A. 1969, "Engineering principles and the study of prehistoric
structures: a substantive example", American Antiquity 34 (1), 166-171.
MARTA, L. et al. 2010, The Late Bronze Age Settlement of Nyíregyháza-Oros „Úr
Csere”, Satu Mare, Romania.
MARTENS, J. 1988, "Borremose Reconsidered. The Date and Development of a
Fortified Settlement of the Early Iron Age", Journal of Danish Archaeology 7,
159-181.
MARTENS, J. 2003, "Interpreting the Unexpected. Reflections on Failure and Success
in Phosphate Mapping", Probleme der Küstenforschung im südlichen
Nordseegebiet 28, Oldenburg, 293-320.
MARTENS, J. 2006, "Usynlige strukturer", in Skanska spar - arkeologi langs
Vastkustbanan. Järnälder vid Oresund. Band 2. Metod- och materialstudier, 49-
109.
MARTÍ, B; BERNABEU, J. 2012, "La vida doméstica en el Neolítico peninsular: los
lugares de asentamiento", in M. A. Rojo, R. Garrido i I. García, coords, El
Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo, Madrid, 129-141.
MARTÍN GALINDO, J.L. 2006, "Los chozos extremeños. Referente histórico y recurso
socio-cultural para el futuro", Revista de estudios extremeños, 62 (2), 839-890.
MARTÍN GALINDO, J. L. 2014, "Algunos aspectos de la vida de los pastores y su
vivienda: el chozo", Piedras con raíces, suplemento nº 2, febrero 2014, 3-46.
MARTÍN, A.; VIRSEDA, L. 2005, "Espacios domésticos y de almacenaje en la
confluencia de los ríos Jarama y Manzanares", Encuentro de Jóvenes
248
 Investigadores sobre el Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica,
Salamanca, 181-206.
MARTINELLI, M. 2006, "Le capanne della Protostoria dell’Italia centrale. Costruzione
e ricostruzione di architetture in argilla", Arkos 4, 14–50.
MARTINELLI, M. C. ed. 2005, Il villaggio dell'età del Bronzo medio di Portella a
Salina nelle Isole Eolie, Firenze.
MARTINELLI, M. C.; SPECIALE, C. 2017, "Classificazione della ceramica e analisi
dei contesti all’inizio dell’età del Bronzo: la capanna F del villaggio di
Filobraccio (Filicudi, isole Eolie)", IpoTESI di Preistoria 9, 1-36.
MARTÍNEZ, A.; PONCE, J.; AYALA, M. M. 1999, "Excavaciones de urgencia del
poblado argárico de los Cipreses, Lorca. Años 1992-93". Memorias de
Arqueología, Murcia, 156-182.
MARTON, T. 2008, "Development of pottery style on the LBK settlement of
Balatonszárszó–Kis-Erdei-Dűlő in Hungary", Acta Terrae Septemcastrensis 7,
Sibiu, Romania, 197-216.
MARTON, T.; OROSS, K. 2009, "Reconstructing space in a familiar world: the
formation of Late LBK settlements in Central Transdanubia", Interactions
between different models of Neolithization North of the Central European Agro-
ecological barrier, Papers presented on the Symposium organised by the EU
Project FEPRE (The formation of Europe: Prehistoric population dynamics and
the roots of socio-cultural diversity), Kraków, 51-73.
MARTON, T. 2013, "LBK Households in Transdanubia: A Case Study", in A. Anders
et al. eds., Moments in time. Papers presented to Pál Raczky on his 60th
birthday, Budapest, 159-172.
MASUR, A. 2008, Die Hausbefunde des zentralen und nördlichen Bereiches der
frühneolithischen Siedlung von Saladorf, Diplomarbeit, Universität Wien.
MATARAZZO, T.; BERNA, F.; GOLDBERG, P. 2010, "Occupation Surfaces Sealed
by the Avellino Eruption of Vesuvius at the Early Bronze Age Village of
Afragola in Southern Italy: A Micromorphological Analysis", Geoarchaeology:
An International Journal 25, 4, 437-466.
MATARAZZO, T.; BERNA, F.; GOLDBERG, P. 2017, "Micromorphological Study of
Concotto Surfaces Protected by the Avellino Eruption in 3945 ± 10 cal. BP at
the Early Bronze Age of Afragola Village in Southern Italy", Environmental
Archaeology, 1-16.
MATEU, M. et al. 2019, "Micromorphology of the Early Iron Age semi-cemented
floors: El Calvari del Molar (Tarragona, NE Spain) as case study", Journal of
Archaeological Science: Reports 23, 746-762.
MATEU, M.; BERGADÀ, M. M.; GARCÍA, D. 2013, "Manufacturing technical
differences employing raw earth at the protohistoric site of Sant Jaume (Alcanar,
Tarragona, Spain): Construction and furniture elements", Quaternary
International 315, 76-86.
MAUVILLY, M.; LANGENEGGER, F. 2018, "D'un lac à l'autre : architecture
comparée de deux villages lacustres du milieu du IVe millénaire avant J.-C. dans
la région des Trois-Lacs (Suisse)", in Habitations et habitat du néolithique à
l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres
Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 261-267.
MAVROUDI, N. 2012, "House II.1 at Petras, Siteia: its architectural life", Petras,
Siteia, 25 years of excavations and studies, Acts of a two-day conference held at

249
 the Danish Institute at Athens, 9–10 October 2010, Monographs of the Danish
Institute at Athens, 16, 221-231.
MAZARAKIS, A. 2001, "From huts to houses in Early Iron Age Greece", ", in J. R.
Brandt, L. Karlsson, eds. From huts to houses: transformations of ancient societies:
proceedings of an international seminar organized by the Norwegian and Swedish
Institutes in Rome, 21-24 September 1997, Stockholm, 139-161.
McCONNELL, B. E. 1992, "The Early Bronze Age Village of La Muculufa and
Prehistoric Hut Architecture in Sicily", American Journal of Archaeology, 96
(1), 23-44.
McINTOSH, R. J. 1974, "Archaeology and mud wall decay in a West African village",
World Archaeology 6, 154-171.
McSPARRON, C. 2003, "The excavation of a Neolithic house and other structures at
Enagh, County Derry", Ulster Journal of Journal of Archaeology 62, 1-15.
MELIS, M.-G. 2010, "L’architecture domestique en Sardaigne (Italie) entre la fin du
Neolithique et le Chalcolithique", International Union for Prehistoric and
Protohistoric Sciences, Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9
September 2006), Session C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in
Eurasia: Building Techniques and Spatial Organisation, BAR International
Series 2097, 157-163.
MELLAART, J. 1975: The Neolithic of the Near East, Londres.
MENÉNDEZ, C. O. 2008, Teitos: cubiertas vegetales de Europa Occidental, de
Asturias a Islandia, Oviedo, Asturias.
MENNENGA, M. et al. 2013, "Ein neuer hausgrundriss der Trichterbecher-Westgruppe
aus Visbek (Lkr. Vechta)", Archäologisches Korrespondenzblatt 43(4), Mainz,
499-506.
MEURKENS, L. 2009, Laat-prehistorische nederzettingssporen en begravingen op de
sandr-vlakte bij Elst. Resultaten van een opgraving in het plangebied Elst-Het
Bosje (gemeente Rhenen), Archol rapport 128, Leiden.
MIARI, M. et al. 2009a, "Il villaggio della fine del III millennio a.C. di Provezza
(Cesena)", IpoTESI di Preistoria 2, 2009,1, 9-36.
MIARI, M. et al. 2009b, "L'insediamento del Bronzo antico di Cattolica (Rn). Notizie
preliminari", IpoTESI di Preistoria 2, 2009,1, 37-74.
MICHAVILA, A. 1918, La barraca valenciana: monografia geográfica, Madrid.
MICU, C.; MIHAIL, F.; MAILLE, M. 2006, "Une représentation de bâtiment
découverte dans le tell de Luncaviţa, point Cetăţuia", Studii de Preistorie 3,
Bucureşti 2005-2006, 163-171.
MIDDLETON, W. D. 2004, "Identifying chemical activity residues on prehistoric
house floors: a methodology and rationale for multi-elemental characterization
of a mild acid extract of anthropogenic sediments", Archaeometry 46(1), 47-65.
MIGLIAVACCA, M. 1993, "Lo spazio domestico nell’Età del Ferro. Tecnologia
edilizia e aree di attività tra VII e I secolo a.C. in una porzione dell’arco alpino
orientale", Preistoria Alpina 29, 5–161.
MINICHREITER, K, 2010, "Nadzemni objekti u naseljima starčevačke kulture /
Above-ground Structures in the Settlements of the Starčevo Culture", Prilozi.
Instituta za arheologiju u Zagrebu 27, Zagreb, 15-32.
MINICHREITER, K.; MARKOVIĆ, Z. 2009, "Prapovijesno i ranosrednjovjekovno
naselje Bentež kod Beketinaca / The Prehistoric and Early Mediaeval Settlement
of Bentež near Beketinci", Prilozi. Instituta za arheologiju u Zagrebu 26,
Zagreb, 21-44.
250
MIRKOVIĆ-MARIĆ, N.; MARIĆ, M. 2017, "Late Neolithic Tisza Sites in Serbian part
of Banat", Archaeologiai Értesítő 142, 1–34
MIRET, J. 1992, “Bòbila Madurell 1987-88. Estudi dels tovots i les argiles endurides
pel foc”, Arraona, Revista d’Història, III època, 11, Sabadell, Catalunya, 67-72.
MIRET, J. 2011, Els dipòsits de ceràmica a Europa durant la prehistòria, document
accessible a www.academia.edu.
MIRET, J. 2016, Fosses, sitges i altres coses. Catàleg d’estructures prehistòriques
d’Europa (segona edició revisada), document accessible a www.academia.edu.
MISIEGO, J. C. et al. 2005, "Guaya (Berrocalejo de Aragona, Avila): Reconstrucción
de la vida y economia de un poblado en los albores de la Edad del Hierro",
Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Edad del Hierro en
la Península Ibérica, Salamanca, 207-228.
MODDERMAN, P. J. R. 1970, Linearbandkeramik aus Elsloo und Stein, Analecta
Praehistorica Leidensia 3, Leiden.
MOESKER, T. P. et al. 2012, Archeologisch onderzoek op bedrijventerrein Heeswijk-
Dinther Retsel (gemeente Bernheze). Een grafveld uit de IJzertijd-Romeinse tijd;
nederzettingssporen uit de IJzertijd en sporen van landinrichting uit de Late-
Middeleeuwen en Nieuwe tijd, Amsterdam.
MOESKER, T. P.; DIJKSTRA, M. F. P. 2015, Wonen op de flank. Archeologie van de
IJzertijd en de Nieuwe tijd in het plangebied Best-Dijkstraten, Amsterdam.
MOLLOY, B. et al. 2014, "Life and Death of a Bronze Age House: Excavation of Early
Minoan I Levels at Priniatikos Pyrgos", American Journal of Archaeology 118,
307-358.
MONTÓN, J. F. 2003-2004, “El poblado de la Codera. Aproximación al urbanismo de
la I Edad del Hierro”, Espacio, tiempo y forma, serie I, Prehistoria y arqueología,
16-17, Madrid, 373-389.
MOORE, T. 2003, "Rectangular houses in the British Iron Age? 'Squaring the circle'",
in J. Humphrey, ed. Re-searching the Iron Age : Selected Papers from the
Proceedings of the Iron Age Research Student Seminars, 1999 and 2000,
Leicester, 47-58.
MORALEJO, J.; KAVANAGH, E.; QUESADA, F. 2015, "Improntas vegetales en
arquitectura e improntas de cestería en el yacimiento ibérico del Cerro de la Cruz
(Almedinilla, Córdoba)", Lvcentvm 34, 119-144.
MORDANT, C.; MORDANT, D. 1972, “L’enceinte néolithique de Noyen-sur-Seine”,
Bulletin de la Société préhistorique française, 69 (2), París, 554-569.
MORDANT, C.; MORDANT, D.; PRAMPART, J. Y. 1976, Le dépôt de bronze de
Villethierry (Yonne), IX supplément à Gallia préhistoire, Paris.
MORDANT, C.; POITOUT, B. 1982, “Le néolithique moyen recent dans le Bassin de
l’Yonne”, Le Néolithique de l’est de la France, Actes du Colloque de Sens, 27-
28 septembre 1980, Sens, 171-177.
MOREAU, C. et al. 2014, "Vernègues, Cazan (Bouches-du-Rhône) : découverte d’un
habitat structuré du Chasséen récent", Bulletin de la Société préhistorique
française 111 (2), avril-juin 2014, 341-344.
MOREAU, C. et al. 2018, "Vernègues, Cazan. « Le Clos du Moulin » (Bouches-du-
Rhône) : Architecture et organisation d'un site d'habitat du chasséen récent", in
Habitations et habitat du néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges,
Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21
novembre 2015), 213-223.

251
MOREAU, C.; GRANIER, F.; DUBREUCQ, E. 2015, "Stockage et transport fluvial
des céréales au Second âge du Fer : l'exemple de Val-de-Reuil (Eure)", in F.
Olmer, R. Roure. Les gaulois au fil de l’eau. Actes du Colloque AFEAF de
Montpellier, 2013, Bordeaux, Aquitania, 539-568.
MORER, J. et al. 1999, "El laboratori d'arqueologia experimental del Vendrell (Baix
Penedès). Primers resultats", Pyrenae 30, Barcelona, 123-145.
MORER, J. et al. 2001, "El laboratori d'arquitectura protohistòrica de la Universitat de
Barcelona", Tècniques constructives d'època ibèrica i experimentació arquitec-
tònica a la Mediterrània. Actes de la I Reunió Internacional d'Arqueologia de
Calafell (Calafell, 20, 21 i 22 de gener del 2000), Arqueo Mediterrània 6, 157-
180.
MOYA, A. et al. 2005, “El grup del Segre-Cinca II (1250-950 cal. a.n.e.) a les terres del
Baix Cinca, el poblat clos de Vincamet (Fraga-Osca)”, Revista d’Arqueologia de
Ponent, 15, Lleida, 15-58.
MÜLLER, J. 2012-2013, " Mesolithisch – neolithisch: Zur Entwicklung von Hütten und
Häusern im südlichen Skandinavien und nördlichen Mitteleuropa", Offa 69 / 70,
Neumünster, 249-264.
MÜLLER, J. et al. 2018, "The social constitution and political organisation of Tripolye
mega-sites: hierarchy and balance", Surplus without the State. Political Forms in
Prehistory. 10th Archaeological Conference of Central Germany, October 19-
21, 2017 in Halle (Saale), Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte
Halle 18, 247-262.
MÜLLER, J.; HOFMANN, R.; OHLRAU, R. 2016, "From Domestic Households to
Mega-Structures: Proto-Urhanism?", Trypillia Mega-Sites and European
Prehistory 4100-3400 BCE, London-New York, 253-268.
MUNTONI, I. M. et al. 2017, "Abitati e produzioni nella Bassa Murgia barese nel
Neolitico antico e medio: le ricerche negli insediamenti neolitici del Pulo di
Molfetta e di Balsignano", Studi di Preistoria e Protostoria - 4 - Preistoria e
Protostoria della Puglia, 261-275.
MUURIMAKI, E. 2007, "Stone Age Houses in Finland on the bases of Excavations and
experiments", Kivikauden kylä, Saarijärven museo, accessible a http://www.
avoinmuseo.fi/kivikaudenkyla/Stone Age buildings.pdf
NARROLL, R. 1962, "Floor area and Settlement Population", American Antiquity 27
(4), 587-589.
NAUMOV, G. 2011, "Visual and conceptual dynamism of the Neolithic altars in the
Republic of Macedonia", in V. Nikolov, K. Bacvarov and H. Popov, eds.
Interdisziplinäre Forschungen zum Kulturerbe auf der Balkanhalbinsel, Sofia,
89-129.
NAUMOV, G.; ČAUSIDIS, N. 2011, Неолитски Антропоморфни Предмети во
Република Македонија / Neolithic Anthropomorphic objects in the Republic of
Macedonia, Skopje.
NAVA, M. L. et al. 2007, "Tra il Clanis e il Sebeto: nuovi dati sull'occupazione della
piana campana tra il Neolitico e l'età del Bronzo", Istituto Italiano di Preistoria e
Protostoria; Atti della XL riunione scientifica : strategie di insediamento fra
Lazio e Campania in eta preistorica e protostorica, Firenze, 101-126.
NEGRONI, N.; CARDOSA, M. 2005, "Case, forni e magazzini. Un nuovo 'quartiere' di
Sorgenti della Nova (Viterbo - Lazio)", Papers in Italian Archaeology VI.
Communities and Settlement from the Neolithic to the Early Medieval Period.
Proceedings of the 6th Conference of Italian Archaeology held at the University
252
 of Groningen, Groningen Institute of Archaeology, The Netherlands, April 15-
17, 2003, BAR International Series 1452, volume II, 683-688.
NEGRONI, N.; DOMANICO, L. 2001, "L'abitato protourbano di Sorgenti della Nova:
dagli spazi dell'abitare all'organizzazione sociale", in J. R. Brandt, L. Karlsson,
eds. From huts to houses: transformations of ancient societies: proceedings of
an international seminar organized by the Norwegian and Swedish Institutes in
Rome, 21-24 September 1997, Stockholm, 337-359.
NEGRONI, N.; KORI, M. 2010, "Le abitazioni a pianta ellittica in Etruria nei secoli
XII-VIII a.C.", Preistoria e Protostoria in Etruria, Atti del nono incontro di
studi (Valentano - Pitigliano, 12-14 Settembre 2008), Milano, 269-289.
NÉMETH, G. T. 1994, “Vorbericht über spätneolithische und frühkupferzeitliche
Siedlungsspuren bei Lébény (Westungarn)”, Jósa András Múzeum Évkönyve, 36,
Nyíregyháza, Hongria, 241-262.
NETOLICKÝ, P. 2010, "Dřevoholiněné konstrukce z vrcholně středověké Chrudimi",
Chrudimský Vlastivĕdný Sborník 14, Chrudim, Bohèmia, 69-128.
NETOLICKÝ, P.; VAŘEKA, P. 2013, "Etnoarcheologický výzkum tradiční
architektury ve východním Rumunsku", Živá archeologie - REA, 15/2, 32-38.
NICKELS, A. 1976a, "Les maisons à abside d'époque grecque archaïque de La
Monédière, à Bessan (Hérault)", Gallia 34 (1), París 95-128.
NICKELS, A. 1976b, "Contribution des fouilles de l'arrière-pays d'Agde à l'étude du
problème des rapports entre Grecs et indigènes en Languedoc (VIe-Ve siècles)",
Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité, 88, n°1, 141-157.
NICOLETTI, F. 2014, "La fortificazione preistorica di Mursìa (Pantelleria)", ‘My Life is
like the Summer Rose’. Maurizio osi e l’Archeologia come modo di vivere.
Papers in honour of Maurizio Tosi for his 70th birthday, BAR International
Series 2690, 567-579.
NICOLETTI, F.; TROJSI, G.; TUSA, S. 2012, "Analisi tipologiche e mineralogico-
petrografiche sui conglomerati architettonici delle capanne dell’età del Bronzo di
Mursia (Pantelleria)", Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti della XLI
Riunione Scientifica (San Cipirello (PA), 16-19 novembre 2006), Firenze, 817-
828.
NICOLETTI, F.; TUSA, S. 2012, "L’insediamento del tardo Bronzo di Mokarta
(strutture e scavi 1994-97)", Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti della
XLI Riunione Scientifica (San Cipirello (PA), 16-19 novembre 2006), Firenze,
905-916.
NIELSEN, O. 1999, "Limensgård and Grødbygård. Settlements with house remains
from the Early, Middle and Late Neolithic on Bornholm", Settlement and
Lanscape. Proceedings of a conference in Århus, Denmark, May 4-7 1998, 149-
165.
NIKOLIĆ, D.; VUKOVIĆ, J. 2008, "Vinča ritual vessels: archaeological context and
possible meaning", Starinar 58, Belgrad, 51-69.
NIKOLOV, V. 1992, Rannoneolitno Selishte ot Slatina (Sofia), Sofia.
NIKOLOV, V. 2004, "Neolithische zweigeschossige Häuser in Thrakien",
Praehistorische Zeitschrift 79 (2), 231-243.
NIKULKA, F. 1991, "Drei Hausgrundisse vom mehrphasigen Siedlungsplatz Hitzacker-
See, Ldkr. Lüchow-Dannenberg. Vorberich zu den Grabungskampagnen 1989
und 1990", Nachrichten aus Niedersachsens Urgeschichte 60, Stuttgart, 89-99.

253
NIN, N. 1999, “Les espaces domestiques en Provence durant la protohistoire.
Aménagements et pratiques rituelles du VIe. s. av. n. è. à l’epoque augustéenne”,
Documents d’Archéologie Méridionale, 22, Lattes, 221-278.
NOBLES, G. R. 2013, "Spatial Analysis", in J.P. Kleijne et al. eds. A Matter of Life and
Death at Mienakker (the Netherlands). Late Neolithic Behavioural Variability in
a Dynamic Landscape, Amersfoort, 185-240.
NOBLES, G. R. 2014a, "Features", in E. M. Theunissen et al. eds. A Mosaic of
Habitation at Zeewijk (the Netherlands). Late Neolithic Behavioural Variability
in a Dynamic Landscape, Amersfoort, 39-54.
NOBLES, G. R. 2014b, "Spatial analysis", in E. M. Theunissen et al. eds. A Mosaic of
Habitation at Zeewijk (the Netherlands). Late Neolithic Behavioural Variability
in a Dynamic Landscape, Amersfoort, 197-255.
NOCKEMANN, G. 2017, Die bandkeramische Siedlungsgruppe Weisweiler 107 /
Weisweiler 108 im Schlangengrabental, Kerpen-Loogh.
NOËL, J.-Y.; ONFRAY, M. 2015, "Approche pluridisciplinaire des nappes de mobilier
en contexte de plateau : Mise en évidence d'un habitat de la fin du Néolithique à
Gas « Les Grands Noyers » (Eure-et-Loir)", Bulletin de la Société archéologique
champenoise 107 (4), 7-34.
NOVÁK, M. 2011, "Sídliště z mladší doby bronzové a pozdní doby halštatské v
Jaroměři", Archeologie východních Čech 2, 43-89.
ÖBRINK, M. 2009, Gården vid Anrås. En boplats från äldre och yngre järnålder.
Arkeologisk slutundersökning Tanum 1856, Stora Anrås 5:14, Tanums socken
och kommun, Bohusläns museum Rapport 2009:45
OLIVEIRA, E. V. de; GALHANO, F.; PEREIRA, B. 1988, Construções primitivas em
Portugal, Lisboa.
O'NEILL, A.; SCHWARZBERG, H. 2016, "Neue Forschungen zur linearbandkeramis-
chen Siedlung von Stadel, Lkr. Lichtenfels, Oberfranken", in J. Pechtl, T. Link,
L. Husty, eds. Neue Materialien des Bayerischen Neolithikums. Tagung im
Kloster Windberg vom 21. bis 23. November 2014. Würzburger Studien zur
Vor- und Frühgeschichtlichen Archäologie 2, Würzburg, 51–62.
ONFRAY, M. 2012, "Étude des vestiges de terre crue brûlée de Champ-Durand
(Vendée)", in R. Joussaume, dir. L’enceinte néolithique de Champ-Durand à
Nieul-sur-l’Autise (Vendée), Chauvigny, 599-619.
ORDENTLICH, I; GĂVAN, A.; GHEMIŞ, C. 2014, "Sălacea “Dealul Vida = Vida
hegy”, Bihor County", in F. GOGÂLTAN, C. CORDOŞ, A. IGNAT, eds.
Bronze age tell, tell-like and mound-like settlements on the eastern frontier of
the Carpathian Basin: history of research, Cluj-Napoca, 207-230.
OROSS, K. 2010, "Architecture of the Linearbandkeramik Settlement at
Balatonszárszó–Kis-Erdei-dűlő in Central Transdanubia", International Union
for Prehistoric and Protohistoric Sciences, Proceedings of the XV World
Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session C35, Neolithic and
Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques and Spatial
Organisation, BAR International Series 2097, 63-80.
OROSS, K. 2013, "Regional Traits in the LBK Architecture of Transdanubia", in A.
Anders et al. eds., Moments in time. Papers presented to Pál Raczky on his 60th
birthday, Budapest, 187-202.
OROSS, K. et al. 2010, "Die Siedlung der Balaton-Lasinja-Kultur in Balatonszárszó-
Kis-erdei-dulo", in J. Sutekova, P. Pavuk, P. Kalabkova and B. Kovar, eds.
PANTA RHEI: Studies in Chronology and Cultural Development of South-
254
 Eastern and Central Europe in Earlier Prehistory Presented to Juraj Pavúk on
the Occasion of his 75th Birthday, Bratislava: 381-407.
OROZKO-KÖHLER, T. 2016, "El proceso de producción lítica en las sociedades
prehistóricas. Reflexiones desde una perspectiva de género", in A. Delgado, M.
Picazo, eds. Los trabajos de las mujeres en el mundo antiguo. Cuidado y
mantenimiento de la vida, Tarragona, 17-22.
OSZTÁS, A.; ZALAI-GAAL, I.; BANFFY, E. 2012, "Alsónyék-Bátaszék: a new
chapter in the research of Lengyel culture", Documenta Praehistorica 39, 377-
396.
OZBAL, R. 2012, "The Challenge of Identifying Households at Tell Kurdu (Turkey)" in
B. J. Parker and C. P. Foster, eds. New perspectives on household archaeology,
Winona Lake, Indiana, 321-346.
ÖZDOĞAN, E. 2011, "Settlement Organization and Architecture in Aşağı Pınar. Early
Neolithic Layer 6", in R. Krauß, ed. Beginnings – New Research in the
Appearance of the Neolithic between Northwest Anatolia and the Carpathian
Basin; Papers of the International Workshop (8th – 9th April 2009, Istanbul),
Rahden/Westfalia, 213-223.
ÖZDOĞAN, M. 2010, "Transition from the round plan to rectangular. Reconsidering
the evidence of Çayönü", International Union for Prehistoric and Protohistoric
Sciences, Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006),
Session C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building
Techniques and Spatial Organisation, BAR International Series 2097, 29-34
ÖZDOĞAN, M. et al. 2009, "Kirklareli Höyüğü Aşaği Pinar Kazisi 2007 Yili
Çalişmalari", 30. Kazı Sonuçları oplantısı, 2. Cilt, 233-248.
ÖZDOĞAN, M. et al. 2017, "Kırklareli Höyüğü 2015 Yılı Çalışmaları", 38. Kazi
Sonuçlari Toplantisi 3. Cilt (23-27 Mayis 2016, Edirne), Ankara, 115-132.
ÖZDOĞAN, M.; OZDOĞAN, A. 1989, “Cayönü. A conspectus a recent work”,
Paléorient, 15/1, Paris, 65-74.
ÖZDOĞAN, E.; SCHWARZBERG, H.; ÖZDOĞAN, M. 2010, "Kirklareli Höyüğü
2008 Yili Çalişmalari", 31. Kazı Sonuçları oplantısı, 2. Cilt, 357-384.
PAGLIETTI, G. 2012, "Modalità di aggregazione delle capanne circolari nel villaggio
di Su Nuraxi di Barumini", Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, Atti della
XLIV Riunione Scientifica, La Preistoria e la protostoria della Sardegna
(Cagliari, Barumini, Sassari 23-28 novembre 2009), Firenze, vol. II, 745-750.
PALAGUTA, I. V.; STARKOVA, E. G. 2017, "A House Model from Popudnya,
Cucuteni-Tripolye Culture, Ukraine: A New Interpretation", Archaeology,
Ethnology & Anthropology of Eurasia 45 (1), 83-92
PALLARÉS, R.; GRACIA, F.; MUNILLA, G. 1986: "Modelo de reconstrucción del
hábitat nº 1 del poblado ibérico de la Moleta del Remei", Arqueología Espacial,
Coloquio sobre el microespacio- 3. Vol. 9, Del Bronce Final a Época Ibérica,
Teruel, 271-284.
PAPACONSTANTINOU, D. 2015, "Domestic space in the Mediterranean", in C.
Fowler, J. Harding and D. Hofmann, eds. The Oxford Handbook of Neolithic
Europe, Oxford, 255-271.
PAPADOPOULOU, E.; MANIATIS, Y. 2013, "Reconstructing thermal food processing
techniques: the application of FTIR spectroscopy in the analysis of clay thermal
structures from Early Bronze Age Archontiko", Diet, Economy and Society in
the Ancient Greek World. Towards a Better Integration of Archaeology and

255
 Science. Proceedings of the International Conference held at the Netherlands
Institute at Athens on 22-24 March 2010, Leuven-Paris-Walpole, 113-122.
PAPANTHIMOU, A. et al. 2013, "Food storage in the context of an Early Bronze Age
household economy: new evidence from Archontiko Giannitson", Diet,
Economy and Society in the Ancient Greek World. Towards a Better Integration
of Archaeology and Science. Proceedings of the International Conference held at
the Netherlands Institute at Athens on 22-24 March 2010, Leuven-Paris-
Walpole, 103-111.
PARET, O. 1948, Das neue Bild der Vorgeschichte, Stuttgart.
PASCUAL, J. L. 2003, "Les Jovades (Cocentaina, Alacant). Destrucció i recuperació
del patrimoni. Intervencions arqueològiques en les sitges d'una aldea neolítica",
El patrimoni històric i artístic de Cocentaina. La seua recuperació. Les
intervencions arquitectòniques i arqueològiques, Cocentaina, País Valencià, 343-
395.
PASTOR, M. 2014, "Cabezo Pardo. Contribución a las formas constructivas de un
hábitat argárico a partir del estudio de los elementos de barro", in J. A. López,
coord. Cabezo Pardo. Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de la Edad
del Bronce, Alicante, 315-329.
PASTOR, M. 2017, La construcción con tierra en arqueología. Teoría, método,
técnicas y aplicación, Universitat d'Alacant.
PASTOR, M. et al: 2018, "La construcción mediante amasado de barro en forma de
bolas de Caramoro I (Elche, Alicante): Identificación de una nueva técnica
constructiva con tierra en un asentamiento argárico", Cuadernos de Patrimonio
de la Universidad Autónoma de Madrid 44, 81-99.
PÁSZTOR, E. 2013, "Bronzkori házak tájolása a Kárpát-medencében / Orientation of
Bronze Age houses in the Carpathian Basin", Ősrégészeti LeveLek 13, Budapest,
202-214.
PÁSZTOR, E.; BARNA, J. P. 2015, "Neolithic Longhouses and Bronze Age Houses in
Central Europe", in C.L.N. Ruggles, ed. Handbook of Archaeoastronomy and
Ethnoastronomy, New York, 1308-1316.
PĂTROI, C. 2008, “Structuri de locuire în eneoliticul târziu din Oltenia”, Studii şi
comunicări. Arheologie şi Istorie Veche, 16, Craiova, Romania, 1-16.
PECIKOSA, V. 2004, "Late Neolithic ovens in Central Balkans region", work of thesis,
accessible a www.academia.edu
PECHE-QUILICHINI K. et al. 2014a, "Espaces de circulation, espaces de cheminement
Quelques « pistes » de réflexion pour le Sud de la Corse entre Bronze final et
premier âge du Fer", Bulletin de la Société préhistorique française 111 (1), 101-
128.
PECHE-QUILICHINI K. et al. 2014b, "L’habitation 6 de Cuciurpula (Serra-di-
Scopamena et Sorbollano, Corse-du-Sud). Éléments de définition chronologique,
culturelle et économique du Bronze final de Corse méridionale", Chronologie de
la Préhistoire récente dans le Sud de la France. Acquis 1992-2012. Actualité de
la recherche. Actes des 10e Rencontres Méridionales de Préhistoire Récente
(Porticcio, 18-20 octobre 2012), Toulouse, 323-337.
PECHE-QUILICHINI K. et al. 2015, "L’espace domestique au Bronze final et au
premier âge du Fer dans le sud de la Corse", Trabajos de Prehistoria 72 (2),
Madrid, 259-281.
PECHE-QUILICHINI K.; DELVAUX, S.; LACHENAL, T 2014, Cuciurpula,
communes de Serra-di-Scopamene et de Sorbollano (Corse-du-Sud). Rapport de
256
 fouille triannuelle. Deuxième Rapport Intermédiaire, accessible a https://hal.
archives-ouvertes.fr/
PECHE-QUILICHINI K.; LACHENAL T.; PRETTA G. 2013, “Nouvelles données sur
l’habitat du premier âge du Fer en Alta Rocca”, J. LANFRANCHI, dir. Quoi de
neuf en archéologie ? Actes des XIIIe Rencontres du Musée de l’Alta Rocca
(Levie, novembre 2011), Levie, 103-123.
PEDRO, I. 1996, “Estruturas defensivas e habitacionais de alguns povoados fortificados
da região de Viseu”, Máthesis 5, Viseu, Portugal, 177-203.
PEDROTTI, A. L.; CAVULLI, F.; MIORELLI, A. 2000, "Lugo di Grezzana (Verona).
Insediamento neolitico della cultura di Fiorano: l'industria ceramica del settore
IX", La Neolitizzazione tra Oriente e Occidente, Convegno di Studi, Udine
aprile 1999, 111-123.
PEINETTI, A. 2014, "Terra cruda e terra cotta. Architettura domestica e attività
artigianali", in M. Venturino, ed. La memoria del passato. Castello di Annone
tra archeologia e storia, Alessandria, Piemont, 275-319.
PEINETTI, A. 2016, "L'analisi tecnologica di resti strutturali in terra: variabilità delle
tecniche di construzione e osservazioni in sezione levigata per la
caratterizzazione di concotti e conglomeratici architettonici", IpoTESI di
Preistoria 8, 103-138.
PEINETTI, A. et al. 2015, "Spatial Geoarchaeology at the Bronze Age village of Mursia
(Pantelleria, Italy): Activity areas in a polyfunctional room", 21st Annual
Meeting of the European Association of Archaeologists, Glasgow 2015 2-5
September, poster accessible a www.academia.edu
PEINETTI, A.; VENTURINO, M. 2018, "Les habitations du Piémont méridional
(Italie) au Ve millénaire", in Habitations et habitat du néolithique à l'âge du
Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres Nord/Sud de
préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 231-244.
PELISIAK, A. 2001, "Osada kultury pucharów lejkowatych w Andrzejowie, stan. 2,
woj. Łódzkie", Sprawozdania Archeologiczne 53, 165-198.
PELTIER, V.; LANGRY-FRANÇOIS, F. 2011, Condé-sur-Marne, «Le Brabant». Un
habitat du Néolithique final dans la vallée de la Marne. Rapport final
d'opération, Institut national de recherches archéologiques préventives,
accessible a https://multimedia.inrap.fr/
PÉREZ, P.; LESUEUR, F. 2008, "La restitution architecturale de la grande maison de
Beauclair à Douchapt (Dordogne)", accessible a https://halshs.archives-ouvertes.
fr/halshs-00282527.
PERSICHETTI, A.; VINCI, G.; VITRI, S. 2014,"Le capanne della tarda età del bronzo
di Coderno di Sedegliano (Udine)", Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria,
XLIX Riunione Scientifica, Preistoria e Protostoria del Caput Adriae (Friuli
Venezia Julia, 8-12 ottobre 2014), poster accessible a www.academia.edu.
PESONEN, P. 2006, "One house – two households? An investigation of a Late
Subneolithic pithouse in Kuorikkikangas site, Posio, southern Lapland", People,
Material Culture and Environment in the North. Proceedings of the 22nd Nordic
Archaeological Conference, University of Oulu, 18-23 August 2004, 198-213.
PETERS, E. 1972, “Altinova’daki Kerpic Evler / Lehmziegelhäuser in der Altinova”,
Keban Project 1970 activities, Ankara, 163-182 i làmines 123-141 fora text (p.
163-172 versió en llengua turca, p. 173-182 versió en alemany).
PETERS, E. 1979, “Vorratshaltung in der anonymen Architectur der Altinova”, Keban
Project 1973 Activities, Ankara, 135-142 i làmines 78-95 fora text.
257
PETERS, S. 1999, Die jüngstbronze- bis ältereisenzeitliche Siedlung Wustermark Fpl.
14, Lkr. Haveland, tesi doctoral, Universität zu Köln.
PETREQUIN, P. 1983, "Sablières basses et semelles de pieux dans l'architecture
lacustre : 1'exemple de Clairvaux-les-Lacs (Jura)", Bulletin de la Société
préhistorique française 80, N. 10-12, 361-374.
PETREQUIN, P. 1984, Gens de l'eau, gens de la terre. Ethno-archéologie des
communautés lacustres, París.
PETREQUIN, P. et al. ed. 1986, Les sites littoraux Néolithiques de Clairvaux-les-Lacs
(Jura), París.
PETREQUIN, A.-M.; PETREQUIN, P. 1984, Habitat lacustre du Bénin. Une approche
ethno-archéologique, París.
PETREQUIN, A.-M.;PETREQUIN, P. 1988, Le Néolithique des lacs. Préhistoire des
lacs de Chalain et de Clairvaux (4000-2000 av.J.-C.), Arles.
PETREQUIN, P.; VIELLET, A.; ILLERT, N. 1999, "Le Néolithique au nord-ouest des
Alpes : rythmes lents de l'habitat, rythmes rapides des techniques et des styles?"
Habitat et Société. XIX Rencontres Internationales d'Archéologie et d'Historie
d'Antibes, Antibes, 297-323.
PETŘIK, J. et al. 2012, "Pedogeochemical Investigation of Bell Beaker Culture Graves
from Hodonice and Těšetice-Kyjovice, Moravia, Czech Republic", Theoretical
and Methodological Considerations in Central European Neolithic
Archaeology: Proceedings of the Theory and Method in Archaeology of the
Neolithic (7th - 3rd millennium BC) conference held in Mikulov, Czech
Republic, 26th - 28th October 2010, BAR International Series 2325, 45-64.
PFÄLZNER, P. 2001, Haus und Haushalt. Wohnformen des Dritten Jahrtausends vor
Christus in Nordmesopotamien, Mainz am Rheim.
PICAZO, J. V. 2005, "El poblamiento en el Valle Medio del Ebro durante la Prehistoria
reciente: zonas y procesos", Revista d'Arqueologia de Ponent 15, Lleida, 97-117.
PICAZO, J. V.; RODANÉS, J. M. 2009, Los poblados del Bronce Final y Primera
Edad del Hierro: Cabezo de la Cruz, La Muela, Zaragoza, Zaragoza.
PION, P. 1996, "Les établissements ruraux dans la vallée de l'Aisne, de la Fin du second
Âge du Fer au début du Haut-Empire romain (IIe siècle av. J.-C. / Ier siècle ap.
J.-C): bilan provisoire des données et esquisse de synthèse", Revue
archéologique de Picardie 11 (1), 55 - 107.
PIRES, M. S. 2013, Arquitectura das Cabanas do Estuário do Sado. Formas e
Vivências dos Espaços Vernaculares, Dissertação/Projecto para Obtenção do
Grau de Mestre em Arquitectura, Universidade Técnica de Lisboa.
PLEINEROVÁ, I. 1953, "Osady a chaty únětického lidu v Čechách - Hameaux et
cabanes du peuple ouniétitzien en Boheme", Archeologické rozhledy 5, Praha,
375-376, 380-392, 42.
POŁCZIŃSKY, Ł.; MICHALAK, K. 2016, "The role of Sunken-Floored Buildings in
LBK Farmstead", Open Archaeology 2, 368–380
POLGÁR, P. 2015, "Tikos-Homokgödrök und Ordacsehi-Bugaszeg. Urnenfelder-
zeitliche Ansiedlungsstrategien am Balaton aufgrund zweier Fallbeispiele",
Antæus 33, Budapest, 127-162.
POLÍVKOVÁ, L. 2013, Problematika obydlí v době bronzové a době halštatské,
Západočeská univerzita v Plzni, Plzeň, Bohèmia, Diplomová práce.
PÖLL, J. 2014, "Das rätische Haus am Stuemerareal in Fließ", Prähistorische Häuser
im Tiroler Oberland, Begleitheft zum 4. Archäologischen Symposium Fließ,
Eigenverlag des Archäologisschen Museums Fließ, Fließ, Àustria, 44-71.
258
PONS, E. 1994, "L'hàbitat a Catalunya durant el primer mil·lenni aC: Els precedents de
l'habitació consolidada", Cota Zero, Revista d'Arqueologia i Ciència 10, Vic,
Catalunya, 9-18.
PONS, E.; LLORENS, J. M. 1991, “L’organització de l’espai domèstic a Puig Castellet-
Lloret de Mar (la Selva)”, Cypsela, 9, Girona, 95-110.
POOLE, C. 2005, "The Daub and Fired Clay and Briquetage", in Lock, G., Gosden, C.
and Daly, P., Segsbury Camp. Excavations in 1996 and 1997 at an Iron Age
hillfort on the Oxfordshire Ridgeway. Oxford.
POOLE, C. 2012, "Briquetage and Fired Clay", in E. Biddulph et al. eds. London
Gateway: Iron Age and Roman salt making in the Thames Estuary. Excavation
at Stanford Wharf Nature Reserve, Essex, accessible a https://library.
thehumanjourney.net/909/
POPE, R. 2015, "Bronze Age architectural traditions: dates and landscapes", in F.
Hunter, I. B. M. Ralston eds. Scotland in Later Prehistoric Europe, Oxford, 159-
184.
PRIETO, M. P..; DÍAZ, M. 2016, "Settlements and Houses in Galicia in the Middle and
Late Bronze Age", Late Prehistory and Protohistory: Bronze Age and Iron Age.
Proceedings of the XVII UISPP World Congress (1-7 September 2014, Burgos,
Spain), Oxford, 103-125.
PROKEŠ, L. et al. 2013, "Možnosti statistické a prostorové analýzy hodnot půdních
fosfátů na příkladě sekundárně narušených hrobů z Hodonic a Kyjova",
Archeologické prospekce a nedestruktivní archeologie v Jihočeském kraji, kraji
Vysočina, Jihomoravském kraji a v Dolním Rakousku. Sborník z konference,
Jindřichův Hradec 6. 3. – 7. 3. 2013, 229-236.
PUJADES, J. 2006, “Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat”, Quarhis,
època II, núm. 2, Barcelona, 153-171.
PURSLOW, D. F. 1976, "Results of field tests on the natural durability of timber (1932-
1975)". Building Research Establishment current paper 76, Aylesbury, Bucks.
PY, M. ed. 1990, Fouilles dans la ville antique de Lattes. Les îlots 1, 3 et 4-nord du
quartier Saint-Sauveur, Lattara 3, Lattes.
PY, M. 1996, "Les maisons protohistoriques de Lattara (VIe-Ier s. av. n.-è.). Approche
typologique et fonctionnelle", Lattara 9, Lattes, 141-258.
PY, M.; LEBEAUPIN, D.; CHAZELLES, C.-A. de 1992, "Stratigraphie du Marduel
(Saint-Bonnet-du-Gard): V - Les niveaux de la deuxième moitié du Ve s. av. n.
è. sur le Chantier Central", Documents d'Archéologie Méridionale, 15, 261-326.
PY, M.; LÓPEZ, J. 1990, "Histoire de l’îlot 4-nord. Stratigraphie, architecture et
aménagements (IIe s. av. n. è.–Ier s. de n. è.), Lattara 3, Lattes, 211-246.
QUERALT, M. C. 2006, "Les barraques del delta de l’Ebre, un dels habitatges populars
més antics i singulars de Catalunya", Revista d'etnologia de Catalunya 28, 96-
108.
RACZKY, P. 2012, "Research on the settlements of the Körös culture in the Szolnok
area: the excavations at Szajol-Felsőföld and Szolnok-Szanda", The First
Neolithic Sites in Central/South‐East European Transect. Volume III: The Körös
Culture in Eastern Hungary, BAR International Series 2334. 85-95.
RACZKY, P.; ANDERS, A. 2009, "Régészeti kutatások egy késő neolitikus településen
– Polgár-Bosnyákdomb. Előzetes jelentés", Archaeologiai Értesítő 134, 5-21.
RACZKY, P.; ANDERS, A. 2016, "A special oven type from the 5th millennium BC in
the hungarian plain", in K. Bacvarov and R, Gleser, eds. Southeast Europe and

259
 Anatolia in prehistory. Essays in honor of Vassil Nikolov on his 65th
anniversary, Bonn, 349-356.
RAEMAEKERS, D. C. M. 2013, "Looking for a place to stay – Swifterbant and Funnel
Beaker settlements in the northern Netherlands and Lower Saxony",
Marschenratskolloquium 2011 / Marschenrat Colloquium 2011 : Aktuelle archäo
logische Forschungen im Küstenraum der südlichen Nordsee: Methoden –
Strategien – Projekte = Current archaeological Research on the Southern Coast
of the North Sea: Methods – Strategies – Projects : 10. – 12. Februar 2011,
Forum der Ostfriesischen Landschaft, Aurich, Rahden/Westfalia, 111-130.
RAINVILLE, L. "Investigating Traces of Everyday Life in Ancient Households: Some
Methodological Considerations", in M. Müller, ed. Household Studies in
complex societies. (Micro) archaeological and textual approaches, Papers from
the Oriental Institute Seminar held at the Oriental Institute of the University of
Chicago 15-16 March 2013, Chicago, 1-27.
RALSTON, I.; POPE, R. 2005, "La pierre et le bois dans les maisons de Grande-
Bretagne", Architectures protohistoriques en Europe occidentale du Néolithique
à l'Âge du Fer, Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et
scientifiques, 127e, Nancy 2002, 41-48.
RANCHÉ, C.; VIAROUGE, M.; BRUXELLES, L. 2012, "Lo Badarel 2, un habitat du
Néolithique final sur la colline de Montredon, Carcassonne (Aude)",
Dynamismes et rythmes évolutifs des sociétés de la Préhistoire récente. Actualité
de la recherche, Actes des 9e Rencontres Méridionales de Préhistoire Récente,
Saint-Georges-de-Didonne, 8 et 9 octobre 2010, 271-288.
RAYNAUD, K. 2018,"Une architecture Néolithique sur poteaux en moyenne vallée du
Rhône ? Les données de « Baix » (Ardèche)", in Habitations et habitat du
néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes
Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 225-
230.
REGENYE, J. 2010, "Socio-economic structure of the Lengyel culture reflected by two
settlements", International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences,
Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9 September 2006), Session
C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in Eurasia: Building Techniques
and Spatial Organisation, BAR International Series 2097, 89-94.
REINGRUBER, A. 2012, "Copper-Age House Inventories from Pietrele: Preliminary
Results from Pottery Analysis", Tells: Social and Environmental Space.
Proceedings of the International Workshop “Socio-Environmental Dynamics
over the Last 12,000 Years: The Creation of Landscapes II (14th –18th March
2011)” in Kiel, Bonn, Volume 3, 139-151.
REITAN, F. G. 2009, Rapport fra arkeologisk utgravning bosetningsspor fra yngre
Bronsealder, eldre - og yngre Jernalder og middelalder, dyrkningsspor fra
jernalder, samt produksjonsplass med esser fra eldre jernalder, Kulturhistorisk
Museum Universitetet I Oslo Fornminneseksjonen, Oslo.
REMBISZ, A.; MARKIEWICZ, M. 2007, "Pozostałości domostwa ludności kultury
łużyckiej w Rudzie (stan. 3-6), gm. Grudziąd, woj. Kujawsko-Pomorskie w
świetle wyników analiz archeologiczno-przyrodniczych", XV Sesja Pomorzoz-
nawcza. Materiały z konferencji 30 listopada – 02 grudnia 2005, red. G.
Nawrolska, Elbląg, 41-52.
RENFREW, C. 1970, “The burnt house at Sitagroi”, Antiquity, 44, Cambridge, 131-134.

260
REYNOLDS, P. J. 1988, Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur, Vic,
Catalunya.
REYNOLDS, P. J. 1990, La agricultura en la edad del Hierro, Madrid. (Títol original:
Farming in the Iron Age, Cambridge 1976).
REYNOLDS, P. J. 1994, "Experimental Archaeology. A Perspective for the Future",
The Reuvens Lecture 5, Stichting voor de Nederlandse Archeologie.
REYNOLDS, P. J. 1995, "The life and death of a post-hole", Proceedings of a
Conference held at Norwich Castle Museum on 16th June 1994 and supported
by the Norfolk Archaeological Unit, 21-25.
ŘÍDKÝ, J.; KOVAČIKOVÁ, L.; PŮLPÁN, M. 2013, “Chronologie mladoneolitických
objektů a soubor kosterních zvířecích pozůstatků ze sídelního areálu s rondelem
ve Vchynicích (okr. Litoměřice)”, Archeologické rozhledy 65, 227–284.
RIEDHAMMER, K. 2003, "Ein neuer mittelneolithischer Hausgrundriß mit Zaun aus
Niederbayern", in J. Eckert, U. Eisenhauer, A. Zimmermann, dir.
Archäologische Perspektiven, Analysen und Interpretationen im Wandel,
Festschrift für Jens Lüning zum 65. Geburtstag, Rahden, Westfalia, 471-488.
RIEDHAMMER, K.; SCHMOTZ, K.; WANDLING, W. 1999, "Zwei Ungewöhnliche
Siedlungsbefunde des Mittleren Neolithikums im Östlichen Niederbayern",
Vörtrage des 17. Niederbayerischen Archäologentages, Rahden, Westfalia, 15-
53.
RÍOS, S.; GARCÍA, C. 2001, "Observaciones en torno al poblamiento castreño de la
edad del Hierro en Asturias", Trabajos de Prehistoria 58 (2), Madrid, 89-107.
RODANÉS, J. M.; MONTÓN, F. J. 1990, Los yacimientos de la edad del Bronce de
Masada de Ratón y Zafranales (Fraga, Huesca), Estado actual de las
investigaciones, Huesca.
RODDEN, R. J. 1965, "An early neolithic village in Greece". Scientific American, April
1965, 83-92.
RODRÍGUEZ, P. 1999, “Notas sobre un Castro de la Montaña Lucense, el Castro de
Moura (Loúzara. Samos)”, Revista de Guimarães, Volume Especial, II,
Guimarães, 481-493.
RODRÍGUEZ, F. 2012, "Arquitecturas de barro y madera prerromanas en el occidente
de Asturias: el Castro de Pendia", Arqueología de la Arquitectura 9, enero-
diciembre 2012 Madrid-Vitoria, 83-101.
ROJAS, J. M.; GÓMEZ, A. J. 2012, Intervención arqueológica en el yacimiento de
Huerta Plaza, (Poblete, Ciudad Real) y su relación con otros yacimientos
calcolíticos de la provincia de Ciudad Real, accessible a http://www.estudio-
arqueologia.es/pdfs/publicaciones/rojas_gomez.pdf
ROJO, M.A.; GARRIDO, R.; GARCÍA, I. 2012, El neolítico en la Península Ibérica y
su contexto europeo, Madrid.
ROODENBERG, J. 2008, "Stratigraphy and architecture. The basal occupation levels
(Phases X and IX)", in J. Roodenberg, S. A. Roodenberg, ed. Life and Death in a
Prehistoric Settlement in Northwest Anatolia. he Ilıpınar Excavations, Volume
III. With contributions on Hacılartepe and Menteşe, 1-34.
ROSSENBERG, E. van 2005, "The discovery of an Early Bronze Age village at Nola
(Campania, Italy). The Pompeii premise put to the test", Profiel, Archeologisch
Studenten Tijdschrift 11/2-3, 6-9.
ROSSER, P. 2007, Yacimiento arqueológico Tossal de les Basses. Seis mil años de
historia de Alicante, catálogo de la exposición, Alacant.

261
ROUX, J.-C. 1999, “Histoire et évolution de l’habitat dans la zone 1 de Lattes, les îlots
1B, 1C et 1D du IVe. siècle avant notre ère”, Lattara, 12, Lattes, 11-128.
ROUX, J.-C. 2008, “L’emploi de la bauge dans l’architecture protohistorique de Lattes
(fin du VIe s.-milieu du IVe s. av. J.-C.), Gallia, 65, Paris, 107-109.
ROYO, J. I.; GÓMEZ, F. 1992, “Riols I: un asentamiento neolítico al aire libre en la
confluencia de los ríos Segre y Ebro”, a P. Utrilla ed., Aragón litoral
mediterráneo. Intercambios culturales durante la prehistoria, Zaragoza, 297-
308.
ROYO, J.I.; GÓMEZ, F. 1996: “Hábitat y territorio durante el neolítico antiguo y
medio/final en la confluencia del Segre u el Ebro (Mequinenza, Zaragoza)”, I
Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Gavà-Belaterra, 27-29 març de
1995), Rubricatum, 1, vol 2, 767-780.
RÜCK, O. 2001, "Zwei Grundrisse aus der bandkeramischen Siedlung Wittislingen
"Am Wiesenberg", Lkr. Dillingen, Bayerisch-Schwaben", Archäologische
Informationen 24/1, 141-154
RUIZ, A. et al. 1983, "El Cerro de la Coronilla (Cazalilla, Jaen): Fases de la edad del
Cobre", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada,
8, 199-249.
RUIZ ZAPATERO, G. 2004, "Casas y tumbas. Explorando la desigualdad social en el
Bronce final y primera edad del Hierro del NE de la Península Ibérica",
Mainake, Málaga, 24, 293-330.
RUIZ, J. R. 2009, "Sabina Albar (Juniperus Thurifera) en la arquitectura vernácula: los
chozones ganaderos (Guadalajara-España)", Actas del Sexto Congreso Nacional
de Historia de la Construcción (Valencia, 21-24 de octubre 2009), Madrid,
1273-1283.
RZEPECKI, S. 2016, "Houses, Cereal and Society. Reflections on the Agricultural
Economics of the TRB culture at the Site Wilkostowo 23/24", Alteuropäische
Forschungen 9, 191-200.
SABATINI, S. 2007, House Urns. A European Late Bronze Age Trans-cultural
Phenomenon, Göteborgs Universitet.
SABATINI, S. 2013, "Local and transcultural burial practices in Northern Europe in the
Late Bronze Age: Face, house and face/door urns", in M. E. Alberti and S.
Sabatini, eds. Exchange Networks and Local Transformations. Interaction and
local change in Europe and the Mediterranean from the Bronze Age to the Iron
Age, Oxford, 134-145.
SABJÁN, T. 1999, “A veremház rekonstrukcioja”, in Z. Bencze et al. eds, Egy Árpád-
kori veremház feltárása és rekonstrukciojá, Budapest, 131-176.
SABJÁN, T. 2002, “Reconstructions of Medieval pit-houses”, in J. Klapste, ed., The
rural house, from the Migration period to the oldest still standing buildings,
Ruralia IV, Památky archeologické, Supplementum 15, Praga, 320-332.
SADORI, L.; SUSANNA, F.; PERSIANI, C. 2006, "Archaeobotanical data and crop
storage evidence from an early Bronze Age 2 burnt house at Arslantepe,
Malatya, Turkey", Vegetation History and Archaeobotany 15, Berlín, 205–215.
SAINTOT, S.; LE BARRIER, C. 2009, "L’habitat chasséen de Champ Madame et
Artière-Ronzière à Beaumont (Puy-de-Dôme). Structuration, architecture et
fonction du bâtiment 3", in A. Beeching et I. Sénépart, dirs. De la maison au
village. L’habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest
méditerranéen. Actes de la table ronde des 23 et 24 mai 2003 à Marseille,
Mémoire XLVIII de la Société préhistorique française, 99-121.
262
SALISBURY, R. B. 2010, "Neolithic Settlements and Soilscapes in Eastern Hungary",
The European Archaeologist 34, Winter 2010, 5-7.
SALISBURY, R. B. 2012, "Soilscapes and settlements: remote mapping of activity
areas in unexcavated prehistoric farmsteads", Antiquity 86, 178–190.
SALISBURY, R. B.; BERTÓK, G.; BÁCSMEGI, G. 2013, "Integrated Prospection
Methods to Define Small-site Settlement Structure: a Case Study from Neolithic
Hungary", Archaeological Prospection, 1-8.
SAMPSON, A. 1985, Μάνικα. Μια Πρωτοελλαδική πόλη στη Χαλκίδα. Atenes.
SANCHES, M. D.; PINTO, D. 2006, "Terra, madeira e pedra. Materiais para a
construçao de um povoado proto-histórico de Trás-os-Montes: o caso do Crasto
de Palheiros - Murça", Terra: Forma de construir, 83-90.
SÁNCHEZ, F. J.; FERNÁNDEZ, D. M. 1985, La Corona y el Castro de Corporales I.
Truchas (León), Excavaciones Arqueológicas en España 141, Madrid.
SÁNCHEZ, F. J.; FERNÁNDEZ, M. D. 1986, “Hábitat y urbanismo en la Corona de
Corporales”, Arqueología Espacial, 9, Coloquio sobre el microespacio, 3. Del
Bronce Final a Época Ibérica, Teruel, 139-154.
SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J.; SERRA, R. 1984, El jaciment iberic de l'Argilera i
el poblament protohistòric al Baix Penedes, Barcelona.
SÁNTA, G. 2010, "Settlements of the tumulus culture in Hungary", Antaeus 31–32,
513–528.
SANZ, A.; BENITO, J. P.; TABERNERO, C. 2006, Construcciones con cubierta
vegetal en el sur de la provincia de Soria, Soria.
SARGIANO, J.-P. et al. 2018, "L'habitat du Néolithique final de « Jonquière 1 » à la
Fare-des-Oliviers (Bouches-du-Rhône)", in Habitations et habitat du néolithique
à l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres
Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 353-359.
SCHEFZIK, M. 2010, "Siedlungen der Frühbronzezeit in Mitteleuropa – Eine
Gegenüberstellung der Hausformen Süddeutschlands und des Aunjetitzer
Bereiches", Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle 05, 333-348.
SCHIER, W. 2005, "Einführung", Masken Menschen Rituale, Alltag und Kult vor 7 000
Jahren in der prähistorischen Siedlung von Uivar, Rumänien. Katalog zur
Sonderausstellung, Martin-von-Wagner-Museum der Universität Würzburg, 21.
April – 10. Juli 2005, 9-19.
SCHINKEL, C. 1998, "Unsettled settlement, occupation remains from the Bronze Age
and the Iron Age at Oss-Ussen. The 1976-1986 excavations", Analecta
Praehistorica Leidensia, 30, 1998, 5-305.
SCHLICHTHERLE, H. 2004, “Große Häuser – kleine Häuser. Archäologische Befunde
zum Siedlungswandel am neolithischen Federsee”, Ökonomischer und
Ökologischer Wandel am vorgeschichtlichen Federsee, Hemmenhofener Skripte,
Freiburg, 5, 13-56.
SCHOLTE, H. B. G. 2001, Bedrijvenpark Josink Es, gemeente Enschede; een
Aanvullende Archeologische Inventarisatie (AAI-1), RAAP-Rapport 670.
SCHÖNFELD, P. 2013, "Ein eisenzeitlicher und römischer Siedlungsplatz in Erkelenz-
Gerderath. Ergebnisse der archäologischen Ausgrabungen im Neubaugebiet „An
der Burg“", Heimatkalender des Kreises Heinsberg, 18-28.
SCHUßMANN, M. 2003, "Ein Haus der älteren Linearbandkeramik aus
Unterpleichfeld. Landkreis Würzburg, Unterfranken", Das archäologische Jahr
in Bayern 2003, 13-15.

263
SCHUNKE, T. 2014, "Häuser, Gräben, Zäune - ein Gehöft der Stichbandkeramik und
Rössener Siedlungsspuren im Nordwesten des Salzmünder Erdwerks",
Archäologie in Sachsen-Anhalt, Sonderband 21, Sale (Haale), 57-93.
SCHUSTER, J. 1972-2008, "Wohn- und Wohnstallhaus", in J. Hoops, ed. Reallexikon
der Germanischen Altertumskunde, 34, Berlín-New York, 190-198.
SCHWARZBERG, H.; ÖZDOĞAN, E. 2013, "Archäologische Ausgrabungen in
Kirklareli. Zwei Jahrzehnte türkisch-deutscher Forschung in Ostthrakien", in Ü.
Yalcin, ed. Anatolian Metal VI. Der Anschnitt, Beiheft 25, Bochum, 123-144.
SEAGER, M. 2011, "Excavating on the moor", unpublished draft, accessible a
https://www.researchgate.net/publication/264974673_Excavating_on_the_moor,
consultat l'octubre de 2016.
SÉGUIER, J.-M et al. 2008, « Une ferme du début du IIIe s. av. J.-C. au “Marais du
Colombier ”, Varennes-sur-Seine (Seine-et-Marne) , analyse archéologique et
environnementale », Revue archéologique du Centre de la France, 47.
SEIGNOBOS, C. 1984, “L’habitation”, in J. Boutrais et al, Le Nord du Cameroun, des
Hommes, une région, Paris, 181-200.
SEMERARO, G. 2015, "Organizzazione degli abitati e processi di costruzione delle
comunità locali nel Salento tra IX e VII sec. a.C.", Early Iron Age Communities
of Southern Italy, Papers of the Royal Netherlands Institute in Rome, 53, 205-
219.
SÉNÉPART, I. 2009, "L’habitat néolithique ancien cardial du Baratin à Courthézon
(Vaucluse)", in A. Beeching et I. Sénépart, dirs. De la maison au village.
L’habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen.
Actes de la table ronde des 23 et 24 mai 2003 à Marseille, Mémoire XLVIII de
la Société préhistorique française, 61-72.
SÉNÉPART, I. 2018, "Maisons à abside(s) dans le Néolithique ancien du Midi de la
France: une première proposition", in Habitations et habitat du néolithique à
l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes Rencontres
Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 77-90.
SERNA, A. 1995, “Estudio sedimentológico y de técnicas constructivas de un
yacimiento de la edad del bronce, La Horna (Aspe, Alicante)”, Cuadernos de
Geografía, 57, València, 71-89.
SESMA, J.; GARCÍA, M. L. 2002-2003, “Los yacimientos de Covaza y Picarana
(Pitillas, Navarra). Algunos datos sobre la Edad del Bronce en la Navarra
Media”, Trabajos de Arqueología Navarra, 16, 15-44.
SHAHACK-GROSS, R.; MARSHAL, F.; WEINER, S. 2003, “Geo-ethnoarchaeology
of pastoral sites, the identification of livestock enclosures in abandoned Maasai
settlements”, Journal of Archaeological Science, 30, Londres, 439-459.
SHAHACK-GROSS, R. et al. 2004, “Reconstruction of spatial organisation in
abandoned Maasai settlements, implications for site structure in the Pastoral
Neolithic of East Africa”, Journal of Archaeological Science, 31, Londres,
1395-1411.
SHATILO, M. 2012, "До Реконструкції Даху Будівель Кукутень-Трипільської
Культури", Археологія, Kíev, 93-97.
SILVA, A. C. F. da 1995, "A evolução do habitat castrejo e o processo de proto-
urbanização no noroeste de Portugal durante o I milénio a.C.", Revista da
Facultade de Letras 12, Porto, 505-548.

264
SIMPSON, I. A. et al. 2006, "Characterizing Anthropic Sediments in North European
Neolithic Settlements: An Assessment from Skara Brae, Orkney",
Geoarchaeology: An International Journal 21 (3), 221–235.
SIREIX, C. et al. 2004, "Raspide 1 (Blagnac, Haute-Garone) et Les Vergnasses (Gours,
Gironde): deux exemples de fermes gauloises dans le Sud-Ouest de la France",
Les âges du Fer dans le Sud-Ouest de la France, 28e colloque de l'AFEAF
(Toulouse, 20-23 mai 2004), Bordeaux, 293-343.
ŠIŠKA, S. 1998. "Architektúra neolitickej osady v Šarišských Michal’anoch".
Slovenská Archeologia. 46, 187–204.
SKLENÁROVÁ, Z. 2003, "Možnosti a problémy rekonstrukce pravĕkých obytných
staveb", (Re)konstrukce a experiment v archeologii 4, Praha, 11–37.
SMITH, G. A.; ORSLER, R. J. 1996, "The biological natural durability of timber in
ground contact". Building Research Establishment laboratory report BR311,
London.
SMYTH, J. 2006, "The role of the house in Early Neolithic Ireland", European Journal
of Archaeology 9 (2–3), 229-257.
SMYTH, J. 2010, "The house and group identity in the Irish Neolithic", Proceedings of
the Royal Irish Academy 111C, 1-31.
SOMMER, U.; ASTALOŞ, C. 2015, "The village and the house in the early
Neolithic. Research into activity areas and rubbish disposal at the late Criş
settlement of Tăşnad (Satu Mare County, Romania)", Neolithic cultural
phenomena in the upper Tisza basin: International Conference: (July 10-12,
2014, Satu Mare), Satu Mare, Romania, 75-96.
SOUDSKY, B. 1969, "Etude de la maison néolithique", Slovenska Archeologia 17, 5-
96.
SOUVATZI, S. 2007, "The identification of Neolithic households: unfeasible or just
disregarded?", Building communities: House, Settlement and Society in the
Aegean and Beyond, British School at Athens Studies 15, 19-28.
SOUVATZI, S. 2008, "Household dynamics and variability in the Neolithic of Greece:
the case for a bottom-up approach", Living Well Together? Settlement and
Materiality in the Neolithic of South-East and Central Europe, Oxford, 17-26.
SPASIĆ, M. P. 2013, "Неолитско Насеље у Стублинама", Годишњак града
Београда Књ. LX, Belgrad, 11-42.
SPASIĆ, M. P.; ŽIVANOVIĆ, S. R.; STOJIĆ, D. D. 2014, "Истраживање Куће
1_2014 на Стублинама", Годишњак града Београда Књ. LXI‒LXII, Belgrad,
2014‒2015, 11-51.
SPASIĆ, M. P.; ŽIVANOVIĆ, S. R. 2015, "Foodways architecture: storing, processing
and dining structures at the Late Neolithic Vinča culture site at Stubline",
Documenta Praehistorica 42, 219-230.
SPATAFORA, F. et al. 2008, "The use of earth in central-western Sicily: attestations
and documentary evidence / L’uso della terra cruda nella Sicilia centro-
occidentale: attestazioni e documentazioni", in S. Mecca et al. Earth / Lands,
Terra / Terre, Earthern Architecture of Southern Italy, Architecture in terra
nell'Italia del Sud, Pisa, 201-225.
SPECIALE, C. 2015, "La capanna 1 dell'area Beta di Case Bastione (Villarosa, Enna):
prime osservazioni sulle tecniche costruttive dell’età del Bronzo in Sicilia
attraverso lo studio degli intonaci", Archeologi in progress. Il cantiere
dell'archeologia di domani, Atti del V Convegno Nazionale dei Giovani
Archeologi (Catania, 23-26 maggio 2013), Bologna, 163-170.
265
SPECIALE, C.; CARUSO, K. 2015, "Dallo scavo alla ricostruzione di una capanna:
archeologia sperimentale a Tornambé (Pietraperzia, Enna)", Archeologi in
progress. Il cantiere dell'archeologia di domani, Atti del V Convegno Nazionale
dei Giovani Archeologi (Catania, 23-26 maggio 2013), Bologna, 622-630.
SPECIALE, C.; CARUSO, K. 2016, "Hut 1 of Tornambé, Pietraperzia: an Experimental
Project for Prehistoric Sicily Studies", EXARC Journal Digest 2016, 2, 6-9.
SREJOVIĆ, D. 1976, Lepenski Vir, Belgrad.
STADLER, P.; KOTOVA, N. 2010, "Early Neolithics Settlement from Brunn Wolfholz
in Lower Austria and the Problem of the Origin of (Western) LBK",
Neolithization of the Carpathian Basin: Northernmost Distribution of the
Starčevo/Körös Culture, Kraków, 307-330.
STADLER, P.; KOTOVA, N. 2013, "The longhouses from Brunn Wolfholz,
distribution of finds and the importance of the different sites for the development
of the Linear Pottery culture", in C. Hamon, P. Allard and M. Ilett, eds. The
Domestic Space in LBK Settlements, Rahden, Westfalia, 51-78.
STÄUBLE, H.; LÜNING, J. 1999, "Phosphatanalysen in Bandkeramischen Häusern",
Archäologisches Korrespondenzblatt 29, Heft 2, Mainz, 169-187.
STAUDT, M. 2011, "Ein rätisches Haus in Wenns, Tirol", Fundberichte aus Österreich
49 / 2010, Wien, 145-162.
STAUDT, M. 2016, "Die spätbronzezeitliche Siedlung beim Weiler Mairhof im
Kaunertal (OG Kaunerberg), Tirol", Fundberichte aus Österreich 53 / 2014,
Wien, 41-82.
STEFFENS, B.J.W. 2016a, Abandonment issues: Exploring house abandonment in the
Bronze Age of North-western Europe, Research Master Thesis, Leiden
University.
STEFFENS, B.J.W. 2016b, "Abandonment & re-use: Westfrisian Bronze Age house-
sites within a biographical perspective", in A. Müller, R. Jansen, eds.
Metaaltijden 3, Bijdragen in de studie van de metaaltijden, Leiden, 105-117.
STEVANOVIĆ, M. 1997, "The Age of Clay: The Social Dynamics of House
Destruction", Journal of Anthropological Archaeology 16, 334–395.
STRATOULI, G. et al. 2011, "«Σπίτια και αυλές» στον νεολιθικό οικισμό Αυγής
Καστοριάς: το Κτήριο 5 και οι γειτονικοί ανοιχτοί χώροι / ‘Houses and yards’ at
the Neolithic settlement of Avgi, Kastoria: Building 5 and the adjacent open
areas", Το Αρχαιολογικο Εργο Στη Μακεδονια Και Στη Θρακη 25, Tessaloniki,
7-18.
STRMČNIK, M. 2001, "Nova podoba prazgodovinske poselitve na zahodnem
Dravskega polja", Arheološki vestnik 52, 117-130.
STRÓŻYK, M. 2015, "Chapter 9. Early Bronze Age architecture. An attempt at a
virtual reconstruction of the Bruszczewo defensive settlement", in J. Czebreszuk,
J. Müller, eds. Bruszczewo III. The settlement and fortification in the mineral
zone of the site, Poznań, 383-404.
SUÁREZ, J.; MÁRQUEZ, J. E. 2014, "La problemática de los fondos de cabaña en el
marco de la arquitectura protohistórica del sur de la Península Ibérica", Menga
05, Revista de Prehistoria de Andalucía, 199-225.
ŠUMBEROVÁ, R. 1996, “Neolithic underground storage pits”, Pamatky Archeolo-
gické, 87, Praga, 61-103.
SVOLJŠAK, D. 2000, "Prazgodovina v Posočju v štirih epizodah", Goriški letnik 27, 5-
26.

266
SVOLJŠAK, D.; DULAR, J. 2016, Železnodobno naselje Most na Soči : gradbeni izvidi
in najdbe / he Iron Age settlement at Most na Soči : settlement structures and
small finds, Ljubljana.
TARACENA, B.; GIL, O.; BATALLER, R. 1954: Excavaciones en Navarra: 1951-
1953, Pamplona.
TARRÚS, J. et al. 2016, "Ca n’Isach (Palau-saverdera), un poblado neolítico (V-IV
milenio a.C.) en la zona dolménica del Alt Empordà", Del neolític a l’edat del
bronze en el Mediterrani occidental. Estudis en homenatge a Bernat Martí
Oliver, València, 249-256.
TARRÚS, J.; MESTRES, J. 2009, "Hábitats neolíticos al aire libre en Catalunya", De
Méditerranée et d'ailleurs... Mélanges offerts à Jean Guilaine, Archives
d'Écologie Préhistorique, Toulouse, 521-533.
TASCA, G. 1998, “Intonaci e concotti nella preistoria, tecniche di rilevamento e
problemi interpretativi”, in L. Castelletti i A. Pessina, dir., Introduzione
all’archeologia degli spazi domestici (Como, 4-5 novembre 1995), Como, 77-
87.
TASCA, G. 2014, "I concotti del castelliere di Pozzuolo (trincea E4)", XLIX Riunione
Scientifica dell' Istituto Italiano de Preistoria e Protostoria, Preistoria e
Protostoria del Caput Adriae (Udine – Pordenone, 8-12 ottobre 2014), poster
accessible a https://www.archeocartafvg.it/
TASIĆ, N, et al. 2016, "Vinča-Belo Brdo, Serbia: The times of a tell", Germania 93,
Frankfurt am Main, 1-75.
TCHÉRÉMISSINOFF, Y. et al. 2018, "Les caves du Néolithique final du site du « Bois
de Saint-Antoine » (Baillargues, Hérault, France)", in Habitations et habitat du
néolithique à l'âge du Bronze en France et ses marges, Actes des secondes
Rencontres Nord/Sud de préhistoire récente (Dijon 19-21 novembre 2015), 341-
352.
TECCHIATI, U. et al. 2011, "Archeologia, epigrafia, archeobotanica e archeozoologia
di una casa della media età del ferro (V-IV sec. a.C.) scavata a Bressanone,
Stufles (BZ), nella proprietà Russo (Stufles 16)", Annali Museo Civico di
Rovereto 26, 3-113.
TECCHIATI, U.; SABATOLI, L. 2011, "Una capanna della recente età del ferro
scavata a Laion-Wasserbühel (Gimpele) (BZ)", Atti della Accademia Roveretana
degli Agiati, 2011. - ser. 9, vol. 1a, 91-128.
TERESO, J. P. et al. 2013, "Massive storage in As Laias / O Castelo (Ourense, NW
Spain) from the Late Bronze Age/Iron Age transition to the Roman period: a
palaeoethnobotanical approach", Journal of Archaeological Science 40, 3865-
3877
TERRY, J. 1995, “Excavation at Lintshie Gutter unenclosed platform settlement,
Crawford, Lanarkshire, 1991”, Proceedings Society of Antiquaries of Scotland,
125, Edinburgh, 369-427.
TESCH, S. 1992, "House, farm, and village inthe Köpinge area from the Early Neolithic
to the Early Middle Ages", The Archaeology of the Cultural Landscape. Field
work and research in a South Swedish rural region, Stockholm 283-344.
TIMÁR, L. 2013, "Késő vaskori veremházak maradványainak értelmezése",
Ősrégészeti Levelek 13, MΩMOΣ VII, Őskoros Kutatók VII. Összejövetele
2011. március 16–18. Százhalombatta, 290-302.
TINÉ, S.; TINÉ, V. 1993, "Strutture di abitazione nel Neolitico Antico dell'Italia
meridionale: la nuova evidenza da Favella di Sibari (CS)", Atti 13º Convegno
267
 nazionale sulla Preistoria - Protostoria - Storia della Daunia (S. Severo, 22-23-
24 novembre 1991), Foggia, 59-81.
TODOROVA, H.; VAJSOV, I. 1986, "Най-ранните укрепителни системи в
България / The earliest fortification systems in Bulgaria", Военноисторически
сборник 3, 72-86
TODOROVA, H.; VAJSOV, I. 1993, Новокоменната Епоха в България / Neolithic
period in Bulgaria, Sofia.
TODOROVIĆ, J; CERVANOVIĆ, A. 1961, Бањица, насеље винчанске културе /
Banjica, a settlement of Vinca culture, Belgrad.
TOOLIS, R. 2011, Neolithic Domesticity and other Prehistoric Anomalies: Excavations
at Laigh Newton, East Ayrshire, Scottish Archaeological Internet Report 49,
accessible a www.sair.org.uk, consultat el desembre de 2012.
TORCIČA, I. 2017, "Un tip aparte de vase descoperite în structurile de locuire
Gumelniţa B1 din tell – ul Vităneşti ‘Măgurice’, jud. Teleorman", Buletinul
Muzeului Judeţean eleorman, Seria Arheologie 9, 41-55.
TORON, S.; DONNART, K.; FAVREL, Q. 2018, "Tremuson (22) « le Coin des Petits
Clos », un site du néolithique moyen et final aux composantes continentale et
atlantique", InterNéo 12, 116-126.
TOULOUMIS, K. 1994, Το Πλεονασμα Στην Προϊστορια Και η Αρχαιολογια τησ
Αποθηκευσησ, Tesi doctoral, Thessaloniki.
TREBSCHE, P. 2007, "Die hallstattzeitliche Siedlung von Asten, VB Linz-Land,
Oberösterreich", Fundberichte aus Österreich 45 (2006), Wien, 307-360.
TREBSCHE, P. 2009a, "Does form follow function? Towards a methodical
interpretation of archaeological building features", World Archaeology 41(3),
505-519.
TREBSCHE, P. 2009b, "Folgt die Funktion aus der Form? Zu einer Methodik der
Interpretation archäologischer Baubefunde", in P. Trebsche, P. et al. eds.
Architektur: Interpretation und Rekonstruktion. Beiträge zur Sitzung der AG
Eisenzeit während des 6. Deutschen Archäologie-Kongresses in Mannheim
2008. Beiträge zur Ur- und Frühgeschichte Mitteleuropas 55. Langenweißbach,
5–19.
TREBSCHE, P. 2010, "Auswertung der latènezeitlichen Befunde und Funde von
Michelstetten", in E. Lauermann et al. Die latènezeitliche Siedlung von
Michelstetten. Die Ausgrabungen des Niederösterreichischen Museums für
Urgeschichte in den Jahren 1994-1999, Sankt Pölten, Austria, 15-115.
TREBSCHE, P. 2016, "Structuration et planification des agglomérations laténiennes en
Basse-Autriche", Actes du 38e colloque de l’AFEAF, Évolution des sociétés
gauloises du Second âge du Fer, entre mutations internes et influences externes
(Amiens, du 29 mai au 1er juin 2014), Revue Archéologique de Picardie n°
spécial 30, 363-375.
TREBSCHE, P. 2017, "15 von 1494 Pfostenlöchern! Ein mittelbronzezeitlicher
Hausgrundriss mit Keramikdeponierung aus Mitterretzbach", in F. Pieler, P.
Trebsche eds. Beiträge zum Tag der Niederösterreichischen Landesarchäologie
2017. Festschrift für Ernst Lauermann, Asparn/Zaya, Austria, 171-185.
TRINGHAM, R. E. 1991, "Households with Faces: the Challenge of Gender in
Prehistoric Architectural Remains", in J. M. Gero and M. W. Conkey, eds.
Engendering Archaeology. Woman and Prehistory, Oxford, 93-131.

268
TRINGHAM, R. 2012, "Households through a Digital Lens", in B. J. Parker and C. P.
Foster, eds. New perspectives on household archaeology, Winona Lake, Indiana,
81-120.
TRINGHAM, R.; BRUKNER, B.; VOYTEK, B. 1985, "The Opovo Project: A Study of
Socioeconomic Change in the Balkan Neolithic", Journal of Field Archaeology
12 (4), 425-444.
TRINGHAM, R; KRSTIĆ, D. eds. 1990, Selevac. A Neolithic village in Yugoslavia,
Los Angeles.
TRIPKOVIĆ, B. 2007, Домаћинство и простор у касном неолиту винчанско
насеље на Бањици / Household and Space in the Late Neolithic: Vinča
Settlement at Banjica, Belgrad.
TRIPKOVIĆ, B. 2009, "Kontinuiteti kuća i domaćinstava na središnjemu Balkan u od
5300. do 4600. G. PR. N. E. / House(hold) continuities in the Central Balkans,
5300-4600 BC", Opuscula Archaeologica 33, Zagreb, 7-28.
TRIPKOVIĆ, B. 2011, "Containers and grains: food storage and symbolism in the
Central Balkans (Vinča period)", Documenta Praehistorica 38, 159-172.
TRIPKOVIĆ, B. 2013, Домаћинство и заједница: кућне и насеобинске историје у
касном неолиту централног Балкана / Household and Community. House and
Settlement Histories in the Late Neolithic of the Central Balkans, Belgrad.
TUNZI, A. M. et al. 2012, "L’insediamento del Neolitico tardo in località Valle
Cancelli (Volturino)", Atti 32º Convegno nazionale sulla Preistoria - Protostoria
- Storia della Daunia (S. Severo, 12-13 novembre 2011), San Severo, 15-44.
TUREK, J. 2011, "Pravěké osídlení na trase silničního obchvatu líbeznic a otázka forem
obydlí v období zvoncovitých Pohárů", Archeologie ve středních Čechách 15,
785–796
TUREK, J. 2014, "New evidence of the FBC longhouses in Central Bohemia",
Landscapes, Histories and Societies in the Northern European Neolithic, Bonn,
219-225.
TUSA, S.; NICOLETTI, F. 2000, "L’epilogo sicano nella Sicilia occidentale: il caso
Mokarta – capanna 1", Atti Terze Giornate Internazionali di Studi sull'area
Elima (Gibellina - Erice - Contessa Entellina, 23-26 ottobre 1997), Pisa-
Gibellina, 963-977.
UFKES, A. 2015, "Geen vee in de woonstalhuizen uit de IJzertijd?", Paleo-aktueel 26,
Groningen, 1-7.
UFKES, A.; VELDHUIS, J. R. 2003, Nederzettingssporen uit de Bronstijd bij
Zwaagdijk-Oost. Een definitief archeologisch onderzoek in het Plangebied
Zwaagdijk-Oost, gemeente Wervershoof (N.-H.), Groningen.
ULLAH, I. I. T. 2012, "Particles of the Past: Microarchaeological Spatial Analysis of
Ancient House Floors", in B. J. Parker and C. P. Foster, eds. New perspectives
on household archaeology, Winona Lake, Indiana, 123-138.
URBANKOVÁ, V. 1959, "Spôsoby uskanovania obilia v Čačove", Slovenský
Národopis, Bratislava, 7, 105-114.
URBINA, D. et al. 2007, "El yacimiento de Las Camas, Villaverde, Madrid.
Longhouses y elementos orientalizantes al inicio de la Edad del Hierro, en el
valle medio del Tajo", Gerión 25 (1), 45-82.
URBINA, D.; GARCÍA, O.; URQUIJO, C. 2004, "Plaza de Moros (Villatobas, Toledo)
y los recintos amurallados de la IIa edad del Hierro en el valle medio del Tajo",
Trabajos de Prehistoria 61 (2), Madrid, 155-166.

269
URBINA, D.; URQUIJO, C. 2012, "El yacimiento de Las Lunas, Yuncler (Toledo): una
ciudad de cabañas", in J. Morín i D. Urbina, eds. El primer milenio a.C. en la
Meseta central. De la longhouse al oppidum, Madrid, 174-194.
URSU, C.-E.; TERNA, S. 2014, "Baia, com. Baia, jud. Suceava", Cronica cercetărilor
arheologice din România - campania 2013, A XLVIII-a Sesiune Națională de
Rapoarte Arheologice (Oradea, 5 -7 iunie 2014), 219-223.
URSULESCU, N.; TENCARIU, A.-F. 2010, "New data regarding the architecture of
the Precucuteni culture buildings", International Union for Prehistoric and
Protohistoric Sciences, Proceedings of the XV World Congress (Lisbon, 4-9
September 2006), Session C35, Neolithic and Chalcolithic Architecture in
Eurasia: Building Techniques and Spatial Organisation, BAR International
Series 2097, 101-109.
VAJSOV, I.; SLAVCHEV, V. 2017, "Археологически Проучвания На „Големия
Остров” При С Дуранкулак / Excavations at Golemiya Ostrov near
Durankulak", Археологически Открития и Разкопки През 2016 /
Archaeological Discoveries and Excavations in 2016, Sofia, 82-83.
VALE, A. M. 2008-2009, "Castanheiro do Vento (Horta Do Douro, Vila Nova de Foz
Côa). Alguns apontamentos acerca do dispositivo arquitectónico", Portugalia,
Nova Série, 29-30, Porto, 43-60.
VALE, A. M. 2011, Modalidades de produção de espaços no contexto de uma colina
monumentalizada: o sítio pré-histórico de Castanheiro do Vento, em Vila Nova
de Foz Côa, tesi doctoral, Universidade do Porto.
VALE, A. 2015, "As “estruturas circulares” em Castanheiro do Vento (Horta do Douro,
Vila Nova de Foz Côa). Exercícios descritivos e interpretativos da forma e da
organização do espaço", Côavisão 17, Foz Côa, Portugal, 80-93.
VAQUER, J. 1986, “Les fosses de Carsac et la conservation des grains à l’Âge du Fer,
hypothèses et déductions”, in J. Guilaine et al., Carsac. Une agglomération
protohistorique en Languedoc, Tolouse, 257-260.
VAQUER, J. 2011, “Les enceintes à fossés du Neolithique, du Chalcolithique et du
Bronze ancien dans la zone nord pyrénéenne”, Revista d’Arqueologia de
Ponent, 21, Lleida, 233-252.
VAŘEKA 2012, "Mazanice", in M. Kuna, A. Němcová, eds. Výpověď sídlištního
odpadu–The Evidence of Settlement Discard. Finds from the Final Bronze Age
Settlement at Roztoky and the Depositional Analysis of Archaeological Context,
Praha, 105–110.
VÁZQUEZ, P.; PRIETO, M. P.; NÚÑEZ, J. F. 2015, "El pasado olvidado: El sitio del
II y I Milenio BC de Pena Fita (Adai, Lugo) en el contexto de las ‘longhouses’
del NW peninsular", Gallæcia 34, Santiago de Compostela, 9-56.
VELA, F. 2003, "Investigación arqueológica y construcción con tierra en la Península
Ibérica", Actas del II Seminario Iberoamericano de Construcción con Tierra,
Mairea, 2003.
VELDE, H. M. van der 2008, "The Early Bronze Age farmstead of Noordwijk", in S.
Arnoldussen and H. Fokkens, eds. Bronze Age settlements in the Low Countries,
Oxford, 167-174.
VELDE, H. M. van der 2011, Wonen in een grensgebied. Een langetermijngeschiedenis
van het Oost-Nederlandse cultuurlandschap (500 v. Chr.-1300 na Chr.),
Amersfoort.
VELDE, H. M. van der et al. 1999, Archeologisch onderzoek langs de snelweg
Opgravingen in het kader van de aanleg van de Rijksweg 37: de essen van
270
 Wachtum en Zwinderen (Drenthe), Archeologisch Diensten Centrum Rapport
11, Bunschoten.
VENCL, S. 1968, "K otázce interpretace pravĕkých staveb", Archeologické rozhledy
20/4, Praha, 490-510.
VENCL, S. 1971, "Some Remarks on the study of Prehistoric Structures", American
Antiquity 36 (4), 451-455.
VENCL, S. et al. 2011, "K osídlení kultury řivnáčské na východním okraji Prahy",
Archeologické rozhledy 63, Praha, 90-135.
VENGALIS, R. 2016, "Old and Middle Iron Age Settlements and Hillforts", in G.
Zabiela, Z. Baubonis and E. Marcinkevičiūtė, eds. A Hundred Years of
Archaeological Discoveries in Lithuania, Vilnius.
VERHART, L. B. M. 1992, "Settling or trekking? The Late Neolithic house plans of
Haamstede-Brabers and their counterparts", Oudheidkundige mededelingen uit
het Rijksmuseum van Oudheden te Leiden, 72, 73-99.
VERJUX, C. et al. 1998, "Des bâtiments circulaires du Néolithique moyen à Auneau
(Eure-et-Loir) et Orval (Cher). Note préliminaire", Revue archéologique du
Centre de la France 37, 179-190.
VERMEERSCH, P. M.; GOOSSENAERTS, K.; VELGHE, M. 1991, "A Michelsberg
Settlement at Schorisse-Bosstraat", Helinium 31 (2), Wetteren, Bèlgica, 190-
212.
VICENTE, A. et al. 2007, “El yacimiento campaniforme del ‘Alto del Romo’
(Tarancon, Cuenca). Asentamiento calcolítico en la Mancha Alta”, Arse, Boletín
anual del Centro Arqueológico Saguntino, 41, Sagunt, País Valencià, 37-73.
VIDEJKO, M. 1995, "Großsiedlung der Tripol‘e-Kultur in der Ukraine". Eurasia
Antiqua, 1, 45–80.
VILLA, A. 2008, "La arquitectura doméstica en los castros prerromanos", La
Prehistoria en Asturias: un legado artístico único en el mundo, Oviedo, 721-
752.
VILLANUEVA, L. et al. 2014, "La articulación del espacio en el “campo de hoyos” de
Manantial de Peñuelas (Celada del Camino, Burgos)", Actas de las segundas
jornadas de jóvenes investigadores del valle del Duero 2012, 109-122.
VITAL, J. et al. 2007, “Un autre regard sur le gisement du boulebard périphérique nord
de Lyon (Rhône) au Néolithique et à l’âge du Bronze, Secteurs 94.1 et 94.8”,
Gallia préhistoire, 49, París, 1-126.
VLACHOU, V. 2011, "Households and Workshops at Early Iron Age Oropos: A
Quantitative Approach of the Fine, Wheel-Made Pottery", in S. Verdan, T.
Theurillat, A. Kenzelmann, eds. Early Iron Age Pottery: A Quantitative
Approach. Proceedings of the International Round Table organized by the Swiss
School of Archaeology in Greece (Athens, November 28–30, 2008), BAR
International Series 2254, 89-96.
VOLMER, L.; ZIMMERMANN, W. H. eds. 2012, Glossary of Prehistoric and Historic
Timber Buildings; French, English, Dutch, German, Danish, Norwegian,
Swedish, Polish and Czech / Glossar zum prähistorischen und historischen
Holzbau; Französisch, Englisch, Niederländisch, Deutsch, Dänisch,
Norwegisch, Schwedisch, Polnisch und Tschechisch, Rahden/Westfalia.
VONDROVSKÝ, V. et al. 2016, "From LBK to SBK: Pottery, Bones, Lithics and
Houses at the Neolithic site of Hrdlovka, Czech Republic", Open Archaeology
2016; 2, 303-327.

271
WATERBOLK, H. T., 2008, Getimmerd Verleden Sporen van Voor- en
Vroeghistorische houtbouw op de Zand en Kleigronden Tussen Eems en IJssel,
Groningen.
WATERBOLK, H. T. 2010, Wonen op de Wadden. 1500 jaar boerderijbouw op
onbedijkte kwelders, accessible a www.waddenacademie.nl/
WATKINS, T. 1978-1980, “Excavation of an Iron Age open settlement at Dalladies,
Kincardineshire”, Proceedigs of the Society of Antiquaries of Scotland, 110,
Edinburgh, 122-164.
WATSON, P. J. 1979, Archaeological ethnography in Western Iran, Tucson, Estats
Units.
WATTEZ, J. 2003, "Caractérisation micromorphologique des matériaux façonnés en
terre crue dans les habitats néolithiques du Sud de la France : l’exemple des sites
de Jacques Coeur (Montpellier, Hérault), du Jas del Biau (Millau, Aveyron) et de
La Capoulière (Mauguio, Hérault), in C.-A. de Chazelles et A. Klein dir.,
Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue, 1. Terre
modelée, découpée ou coffrée, Matériaux et modes de mise en oeuvre, Actes de
la table-ronde de Montpellier 17-18 novembre 2001, 21-31.
WATTEZ, J. 2009, "Enregistrement sédimentaire de l'usage de la terre crue dans les
établissements néolithiques du sud de la France : le cas des sites du Néolithique
Final de La Capoulière 2 et du Mas de Vignoles IV", in A. Beeching et I.
Sénépart, dirs. De la maison au village. L’habitat néolithique dans le Sud de la
France et le Nord-Ouest méditerranéen. Actes de la table ronde des 23 et 24 mai
2003 à Marseille, Marseille, 199-218.
WEBLEY, L. 2007a, "Household and social change in Jutland, 500 BC-AD 200", in C.
Haselgrove and T. Moore eds. The Later Iron Age in Britain and Beyond,
Oxford, 454-467.
WEBLEY, L. 2007b, "Using and abandoning roundhouses: a reinterpretation of the
evidence from Late Bronze Age–Early Iron Age Southern England", Oxford
Journal of Archaeology 26 (2), 127–144.
WEBLEY, L.; TIMBY, J.; WILSON, M. 2007, Fairfield Park, Stotfold, Bedfordshire,
later prehistoric settlement in the Eastern Chilterns, Oxford.
WEHMER, M. 2016, "Ein spätneolithisches Grubenhaus aus Windehausen, Lkr.
Nordhausen", Lehren – Sammeln – Publizieren. Dem Hochschullehrer,
Museumsmann und Verleger Hans-Jürgen Beier zum 60. Geburtstag von
Freunden und Kollegen gewidmet, Sonderdruck, Leipzig.
WESDORP, M. 2007, Bewoningssporen uit de IJzertijd in het plangebied de Mierbeek
te Esbeek, gemeente Hilvarenbeek, Zuidnederlandse Archeologische Notities
119, Amsterdam.
WIJK, I. M. van 2016, Settlement dynamics on the Cannerberg, Archaeological
Research of Bandkeramik and Iron Age settlements, Archol Report 300, Leiden.
WILK, R. R.; NETTING, R. M. 1984, "Households: Changing Forms and Functions",
in R. M. Netting, R. R. Wilk, E. J. Arnould, eds. Households. Comparative and
Historical Studies of the Domestic Group, Berkeley-Los Angeles-London, 1-28.
WHITELAW, T. M. 1983, "The Settlement at Fournou Korifi Myrtos and aspects of
Early Minoan social organisation", in O. Krzyszkowska and L. Nixon, eds.
Minoan Society. Proceedings of the Cambridge Colloquium 1981, 323-345.
WHITELAW, T. 2007, "House, households and community at Early Minoan Fournou
Korifi: methods and models for interpretation", Building Communities: House,

272
 Settlement and Society in the Aegean and Beyond, British School at Athens
Studies Vol. 15, 65-76.
ZAMBONI, L. 2017, "Case di legno e d’argilla. Urbanistica, tecniche edilizie e vita
quotidiana a Spina tra VI e IV sec. a.C", in C. Reusser, ed. Spina – Neue
Perspektiven der archäologischen Erforschung. Tagung an der Universität
Zürich vom 4.–5. Mai 2012, 51-59.
ZÁPOTOCKÝ, M. 2008, “Badenská a řivnáčská kultura v severozápadních Čechách”,
Archeologické Rozhledy, 60, Praga, 383-458.
ZEEB-LANZ, A. 2001, "Maisons semi-excavées en Allemagne du Sud-Ouest : un mode
d'habitat caractéristique pour le début du Néolithique récent ? Bulletin de la
Société préhistorique française 98 (2), 285-297.
ZIMMERMANN, W. H. 1992, Die Siedlungen des 1. bis 6. Jahrhunderts nach Christus
von Flögeln-Eekhöltjen, Nieder Sachsen: Die Bauformen und ihre Funktionen,
Wilhelmshaven.
ZIMMERMANN, W. H. 1998, Pfosten, Ständer und Schwelle und der Übergang vom
Pfosten- zum Ständerbau - Eine Studie zu Innovation und Beharrung im
Hausbau. Zu Konstruktion und Haltbarkeit prähistorischer bis neuzeitlicher
Holzbauten von den Nord- und Ostseeländern bis zu den Alpen, Oldenburg.
ZIMMERMANN, W. H. 1999a, “Why was cattle-stalling introduced in prehistory? The
significance of byre and stable and of outwintering”, in C. Fabech i J. Ringtved,
eds., Settlement and Landscape. Proceedings of a conference in Århus,
Denmark, May 4-7 1998, Hojbjerg, Dinamarca, 301-318.
ZIMMERMANN, W. H. 1999b, “Favourable conditions for cattle farming, one reason
for the Anglo-Saxon migration over the North Sea? About the byre’s evolution
in the area South and East of the North Sea and England”, in H. Sarfatig, W.J.H.
Verwers i P.J. Woltering, eds., In discussion in the past. Archaeological studies
presented to W.A. Van Es. Zwolle-Amersfoort, 129-144.
ZIMMERMANN, W. H. 2008, "Phosphate mapping of a Funnel Beaker Culture house
from Flögeln-Eekhöltjen, district of Cuxhaven, Lower Saxony", Analecta
Praehistorica Leidensia 40, Leiden, 123-129.
ZIMMERMANN, W. H. 2013, "Das angezogene Haus. Behang an Hauswänden und
Zäune aus Stroh und Reet – archäologisch, ethnografisch, ikonografisch
betrachtet", in C. Theune et al, eds. Stat - Land - Burg, Festschrift für Sabine
Felgenhauer-Schmiedt zum 70. geburtstag, Rahden/ Westfalia, 203-215.
ZIMMERMANN, W. H. 2015a, "Miszellen zu einer Archäologie des Wohnens",
Archäologie in Niedersachsen 18, 8-25.
ZIMMERMANN, W. H. 2015b, "Anmerkungen zur Geschichte des Stalles von der
Urgeschichte bis zur Neuzeit am Beispiel von Rinderstall und Schweinekoben",
Praehistorica 32 (2), Praha, 329-358.
ZUBER, J. 2013, "Neue vorgeschichtliche Siedlungsbefunde vom Teugner Thronhof,
Lkr. Kelheim", Vorträge des 31. Niederbayerischen Archäologentages,
Rahden/Westfalia, 79-93.

273