ESMENES INTRODUDES EN EL DIEC2 EN LNIA LABRIL DE 2011

DIEC2 mar 2009 abegot m. Abellot. abeurada f. [...] f. 2 Mescla molt clara de ciment o guix amb aigua, que serveix per a rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment. abs [pl. -issos] m. Abisme 1 i 2. abismal adj. 1 Relatiu o pertanyent a un abisme. 2 Semblant a un abisme.

abisme m. 1 1 Profunditat immensa, insondable. Els abismes de la mar. Caigu en un abisme. Els abismes infernals. 1 2 PER EXT. Un abisme de penes. m. 2 En la religi cristiana, infern. m. 3 En herld., punt o part central de lescut.

abisms -osa adj. Abismal 2. Abismoses cloterades. abominar v. tr. Detestar com a pervers, impiads, dolent. Abominava els homes que lhavien trat. Abomina la msica electrnica.

abrusar v. tr. [...] 3 3 PER EXT. Sabrusava damor. abstreure [inf. abstreure o abstraure; quant a la flexi, com treure] v. tr. 1 Considerar separadament (all que en la realitat no s ni separat ni separable). Abstreure la noci de dimensi de la despai. Abstreure luniversal del particular. intr. pron. 2 Allar-se amb la pensa, no prestar cap inters o atenci a res exterior per lliurar-se enterament a la consideraci del que es t en la pensa. LEnric sabstreia de tota cosa. Desprs, tornava a abstreures en les seves lectures. Tenia ganes dabstreurem. acceptor m. 1 Substncia que actua acceptant electrons en les reaccions qumiques heteroltiques o en les doxidaci-reducci. 2 tom present en lestructura cristallina dun semiconductor, capa de rebre un electr. acci f. [...] 3 2 acci directa Enfrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert. actnic -a adj. 1 Que posseeix la propietat de lactinisme. Rajos actnics. [...]

DIEC2 abril 2011 abegot m. 1 Abellot 1. 2 Borinot 1 1. abeurada f. [...] f. 2 Mescla molt clara de ciment, guix o cal amb aigua, que serveix per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment. abs [pl. -issos] m. 1 Abisme 1, 2, 3 i 4. m. 2 Infern 1 i 2 1. abismal adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a un abisme. 1 2 Semblant a un abisme. adj. 2 Molt gran, saplica a una diferncia, a una discrepncia. Hi ha una divergncia abismal entre els dos punts de vista. abisme m. 1 Profunditat immensa. Els abismes de la mar. Els abismes infernals. Aquella dissort el precipit al fons de labisme. m. 2 Situaci moral o material desesperada. Leconomia europea es troba arran de labisme. m. 3 Diferncia molt gran. Entre les paraules i els fets hi va un abisme. m. 4 Seguit de de i dun substantiu abstracte, quantitat incalculable. Un abisme de penes. Un abisme dignorncia. m. 5 Infern 1 i 2 1. m. 6 En herld., punt o part central de lescut. abisms -osa adj. Abismal 1 2. Abismoses cloterades. abominar v. tr. 1 1 Detestar com a pervers, impiads, dolent. Abominava els homes que lhavien trat. Abomina la msica electrnica. 1 2 intr. Manifestar desaprovaci vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels poltics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret. abrusar v. tr. [...] 3 3 intr. pron. PER EXT. Sabrusava damor. abstreure [inf. abstreure o abstraure ; quant a la flexi, com treure] v. tr. 1 Considerar separadament (all que en la realitat no s ni separat ni separable). Abstreure la noci de dimensi de la despai. Abstreure luniversal del particular. tr. 2 1 Allar la ment (dalg) dalguna cosa. Cuinar s una activitat que mabstreu dels maldecaps. 2 2 intr. pron. Allarse amb la ment dalguna cosa. LEnric sabstreia de tota cosa. Quan llegeix, lEnric sabstreu i s com si no hi fos. acceptor m. 1 Substncia que actua acceptant electrons en les reaccions qumiques heteroltiques o en les doxidoreducci. 2 tom present en lestructura cristallina dun semiconductor, capa de rebre un electr. acci f. [...] 3 2 acci directa s de la violncia en lenfrontament dels obrers amb els patrons per a aconseguir millores en les condicions laborals. actnic -a adj. 1 Que posseeix la propietat de lactinisme. Raigs actnics. [...] addictiu -iva adj. 1 Que causa addicci. Lherona
1

DIEC2 mar 2009

adenoide adj. [...] f. pl. 2 Amgdales farngies. aeri aria adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a laire. Regions aries. [...] afollar v. tr. [...] 1 3 afollar nius Treuren els ocells. [...] afroasitic -a adj. [...] m. 2 1 Famlia de llenges parlades al nord dfrica i al sud-oest dsia, entre les quals hi ha el berber. [...] aixafar v. tr. [...] 1 2 aixafar-li a alg la guitarra Desbaratar-li els seus plans, els seus propsits, etc. aixecar v. tr. [...] 11 2 aixecar el colze Beure molt dalcohol. alfabet1 m. 1 1 Sistema de signes grfics emprats en lescriptura duna llengua, basat en el principi dassignar un sol signe per a cada so i un sol so per a cada signe. Lalfabet grec. Lalfabet llat. Lalfabet rus o cirllic. [...] allet m. Bolet de lordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor dall (Marasmius alliaceus, M. scorodonins i espcies afins). allunyar v. tr. 1 Posar o fer anar lluny o ms lluny en lespai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunyeu-vos del foc. Allunya les cadires. Allunyeu-lo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. 2 PER EXT. Allunya de tu aquests mals pensaments. 3 intr. pron. El vaixell sallunya i desapareix de la nostra vista. Era una situaci perillosa, i sen va allunyar. Aix que ara em contes sallunya molt del que ell em va contar. almvar m. Sucre dissolt en aigua, cuit fins a prendre consistncia de xarop. Prunes en almvar. alters -osa adj. 1 Que ateny una alria considerable sobre el nivell del mar, saplica al buc o a la proa duna nau. 2 Situat en lloc elevat. Els masos alterosos patiren molt per la neu. 3 Altiu.

DIEC2 abril 2011 s una droga altament addictiva. 2 Relatiu o pertanyent a una addicci. Hi ha centres especialitzats en el tractament de conductes addictives. adenoide adj. [...] f. pl. 2 Amgdala farngia. aeri -ria adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a laire. Regions aries. [...] afollar v. tr. [...] 1 3 afollar nius Treuren els ous o els ocells. [...] afroasitic -a adj. [...] m. 2 1 Famlia de llenges parlades al nord dfrica i al sud-oest dsia, entre les quals hi ha lamazic. [...] aixafar v. tr. [...] 1 2 aixafar-li a alg la guitarra Desbaratar-li els plans, els propsits, etc. aixecar v. tr [...] 11 2 aixecar el colze Beure begudes alcohliques en gran quantitat. alfbega f. Alfbrega. alfabet1 m. 1 1 Sistema de signes grfics duna escriptura alfabtica. Lalfabet grec. Lalfabet llat. Lalfabet rus o cirllic. [...]

altiu -iva adj. 1 Que es t per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu. 2 Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives.

altvol -a adj. Que assoleix una alria o una elevaci considerables. Un cingle altvol.

allet m. Bolet de lordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor dall (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espcies afins). allunyar v. tr. 1 Posar o fer anar lluny o ms lluny en lespai i en el temps. Allunyar el llit de la finestra, la cadira de la taula. Allunya les cadires. Allunyeulo, que no ho vegi. La foscor allunya les mosques. Allunyar un pagament, una resposta. 2 PER EXT. Allunya de tu aquests mals pensaments. 3 intr. pron. El vaixell sallunya i desapareix de la nostra vista. Era una situaci perillosa, i sen va allunyar. Allunyeu-vos del foc. Aix que ara em contes sallunya molt del que ell em va contar. almvar m. Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistncia de xarop. Prunes en almvar. alters -osa adj. 1 Altiu. Era un home alters i intractable. Tenia el posat alters duna Juno irritada. Es veuen els minarets alterosos de les mesquites. Els masos alterosos patiren molt per la neu. 2 Que ateny una alria considerable sobre el nivell del mar, saplica al buc o a la proa duna nau. Era un vaixell curt i de proa alterosa. altiu -iva adj. 1 1 Que es t per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu. 1 2 Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives. adj. 2 1 Que t una alria considerable. Shavien parat al peu de lalzina ms altiva. 2 2 Situat en un lloc elevat. No podia abastar els fruits ms altius. altvol -a adj. Altiu. El poble estava cansat de tirans altvols. Un posat altvol. Mireu els cloquers forts i
2

DIEC2 mar 2009

americ -ana adj. i m. i f. [...] m. 3 1 Varietat de langls parlada als Estats Units dAmrica. [...] amfistoma m. Petit cuc pla [...] amniografia f. Examen radiogrfic del fetus fet desprs de la injecci en el lquid mnic de substncies opaques als rajos X. ampelografia f. Branca de la viticultura que socupa de classificar i descriure botnicament les diferents espcies de vinya i els hbrids i les varietats procedents de llur encreuament. ampere m. 1 1 Unitat dintensitat de corrent elctric del sistema internacional, equivalent a la intensitat dun corrent que, en circular per dos conductors parallels, rectilinis, de secci circular negligible i situats a 1 metre lun de laltre en el buit, produeix entre aquests dos conductors una fora de dues deumilionsimes de newton per metre de conductor (smbol, A). [...] ampulls -osa adj. [...] 2 Grandiloqent, emftic. El capell ha estat molt ampulls en el seu discurs. Un escriptor ampulls. anarcosindicalisme m. Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicaci laboral obrera i en la lluita per a la consecuci de la revoluci social. aneder -a adj. Que sempra en la caa de lnec, dit dels ocells rapinyaires. Falc aneder. animal1 m. [...] m. 3 1 animal dabastament Animal que tradicionalment sescorxa. 3 2 animal de bast Animal de crrega. [...]

andic -a adj. Relatiu o pertanyent a lnode, que emana de lnode. Rajos andics. Corrent andic. Tensi andica. anterior adj. [...] 1 2 Que s abans duna altra cosa en ordre. s impossible daprendre aquesta lli sense saber-ne les anteriors. [...] antictode m. Elctrode de certs tubs electrnics que emet rajos X en incidir-hi els rajos catdics. apartheid m. Sistema oficial de segregaci racial de les poblacions no blanques vigent a la Repblica de Sud-frica fins a lany 1991. apellar v. tr. [...] 1 2 Cridar (alg) perqu vingui. Noi, apella el gos. intr. [...] apocatstasi m. Segons alguns telegs i alguns pares

DIEC2 abril 2011 altvols de lesglsia. Un cingle altvol. Els isards cerquen llocs altvols per passar-hi la nit. amazic amaziga m. i f. 1 1 Individu dun grup tnic del nord dfrica, anterior a la conquesta rab, que actualment ocupa regions discontnues des dEgipte fins a loce Atlntic i des de la mar Mediterrnia fins al sud del Shara. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als amazics. m. 2 1 Llengua afroasitica parlada pels amazics. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a lamazic. americ -ana adj. i m. i f. [...] m. 3 1 Varietat de langls parlada als Estats Units. [...] amfstoma m. Petit cuc pla [] amniografia f. Examen radiogrfic del fetus fet desprs de la injecci en el lquid mnic de substncies opaques als raigs X. ampelografia f. Branca de la viticultura que socupa de classificar i descriure botnicament les diferents varietats de vinya i els hbrids i les varietats procedents de llur encreuament. ampere m. 1 1 Unitat dintensitat de corrent elctric del sistema internacional, equivalent a la intensitat dun corrent constant que, mantingut en dos conductors parallels, rectilinis, de llargada infinita, de secci circular negligible i situats a 1 metre lun de laltre en el buit, produiria entre aquests dos conductors una fora de dues deumilionsimes de newton per metre de longitud (smbol, A). [...] ampulls -osa adj. [...] 2 Grandiloqent, emftic. El capell ha estat molt ampulls en el seu serm. Un escriptor ampulls. anarcosindicalisme m. Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicaci laboral obrera i en la lluita per la consecuci de la revoluci social. aneder -a adj. Que sempra en la caa de lnec, saplica als ocells rapinyaires. Falc aneder. animal1 m. [...] m. 3 1 animal dabastament Animal que tradicionalment sescorxa. 3 2 animal de companyia Animal que es t a casa perqu faci companyia. 3 3 animal de bast Animal de crrega. [...] andic -a adj. Relatiu o pertanyent a lnode, que emana de lnode. Raigs andics. Corrent andic. Tensi andica. anterior adj. [...] 1 2 Que s abans duna altra cosa en ordre. s impossible daprendre aquesta lli sense saber les anteriors. [...] antictode m. Elctrode de certs tubs electrnics que emet raigs X en incidir-hi els raigs catdics. apartheid m. Sistema oficial de segregaci racial de les poblacions no blanques vigent a Sud-frica fins a lany 1991. apellar v. tr. [...] 1 2 Cridar (una persona o un animal) perqu vingui. Noi, apella el gos. intr. [...] apocatstasi f. Segons alguns telegs i alguns pares
3

DIEC2 mar 2009 de lEsglsia, retorn final de totes les criatures intelligents a la situaci primignia, i alhora reconciliaci amb Du. ardeids m. pl. 1 Famlia docells de lordre dels ciconiformes, que viuen als aiguamolls i salimenten de peixos i damfibis, amb un bec llarg i punxegut amb qu ataquen la presa, amb el coll i les potes llargs, a la qual pertanyen el bernat pescaire, els martinets i els agrons. 2 m. Individu daquesta famlia. argible adj. Que es pot argir. argici f. Acci dargir; lefecte. argidor argidora m. i f. Persona que argeix. arribar v. intr. [...] 6 3 Alg o alguna cosa que es consumeix, que passa, etc., durar fins a una certa poca. El malalt no arribar al dilluns. [...] art1 [generalment mascul en singular i femen en plural] m. o f. [...] 4 3 no tenir art ni part en una cosa No tenir-hi cap inters ni cap intervenci. 4 4 per males arts [...]

DIEC2 abril 2011 de lEsglsia, retorn final de totes les criatures intelligents a la situaci primignia, i alhora reconciliaci amb Du. ardeids m. pl. 1 Famlia docells de lordre dels ciconiformes, que viuen als aiguamolls i salimenten de peixos i damfibis, amb un bec llarg i punxegut amb qu ataquen la presa, amb el coll i les potes llargues, a la qual pertanyen el bernat pescaire, el martinet i lagr. 2 m. Individu daquesta famlia. arguble adj. Que es pot argir. arguci f. Acci dargir; lefecte. argudor argudora m. i f. Persona que argeix. arribar v. intr. [...] 6 3 Alg o alguna cosa que es consumeix, que passa, etc., durar fins a una certa poca. El malalt no arribar a dilluns. [...] art1 [generalment mascul en singular i femen en plural] m. o f. [...] 4 3 no tenir art ni part en una cosa [o no tenir ni art ni part en una cosa] No tenirhi cap inters ni cap intervenci. 4 4 sense tenir art ni part en una cosa [o sense tenir ni art ni part en una cosa] loc. adv. Sense tenir-hi cap inters ni cap intervenci. 4 5 per males arts [...] arxivar v. tr. 1 Guardar (documents) en un arxiu. 2 Guardar i organitzar (documents) perqu, tot i haver-ne caducat el valor administratiu immediat, sen considera necessria la conservaci, ats el seu inters histric i jurdic. ase1 m. [...] 1 4 no dir ase ni bstia [o no dir ni ase ni bstia] Estar-se de saludar, estar-se de dir res. 1 5 sense dir ase ni bstia [o sense dir ni ase ni bstia] loc. adv. Sense saludar, sense proferir cap paraula. [...] asptic -a adj. [...] 2 Exempt de microorganismes patgens, saplica a les ferides, als instruments quirrgics, a les robes, etc., esterilitzats. assistent adj. i m. i f. 1 Que assisteix a un acte o a un indret. Els nens assistents a la festa. Les noies assistents a la representaci. Els assistents a lacte. Un dels assistents. Una de les assistents. adj. i m. i f. 2 1 Que assisteix alg. Lassistent del professor. 2 2 m. i f. Hoste hostessa 2. Assistent de congressos, assistent de vol. 2 3 [fem. assistenta] m. i f. En certs ordes religiosos, persona que assisteix el superior o el general. 2 4 m. En la consagraci dun bisbe, bisbe dels dos que assisteixen el consagrant. 2 5 adj. El bisbe assistent. 2 6 m. En les misses solemnes, el diaca i, abans, el sotsdiaca. 2 7 m. Soldat que servia un oficial o un cap. m. i f. 3 assistent social Persona que exerceix professionalment el servei social o treball social. astronau f. Nau espacial ().

arxivar v. tr. 1 Guardar (documents) en un arxiu. 2 Guardar i organitzar (documents) perqu hom en considera necessria la conservaci pel seu inters histric i jurdic, tot i haver caducat el seu valor administratiu immediat. ase1 m. [...] 1 4 sense dir ase ni bstia Sense saludar, sense proferir cap paraula. [...]

asptic -a adj. [...] 2 Exempt de microorganismes patgens, dit de les ferides, els instruments quirrgics, les robes, etc., esterilitzats. assistent adj. i m. i f. 1 Que assisteix a un acte o a un indret. Els nens assistents a la festa. Les noies assistents a la representaci. Els assistents a lacte. Un dels assistents. Una de les assistents. m. i f. 2 1 [fem. assistenta] En certs ordes religiosos, persona que assisteix el superior o el general. 2 2 assistent social Persona que exerceix professionalment el servei social o treball social. 2 3 m. En la consagraci dun bisbe, bisbe dels dos que assisteixen el consagrant. 2 4 adj. El bisbe assistent. 2 5 m. En les misses solemnes, el diaca i, abans, el sotsdiaca. m. 3 Soldat que servia un oficial o un cap.

astronau f. Vehicle destinat a la navegaci extraatmosfrica. autocopiador -a adj. Que t una de les cares autocopiador -a adj. Que t una de les cares recoberta duna substncia que deixa empremta quan recoberta duna substncia que deixa empremta quan s sotmesa a una pressi local, dit del paper. s sotmesa a una pressi local, saplica al paper.
4

DIEC2 mar 2009 bagol m. Crit. balan m. [...] m. 3 1 Comparaci entre els estats inicial i final dun sistema fsic, atenent especialment als canvis dalguna magnitud fsica. 3 2 balan hdric Comparaci entre la precipitaci caiguda sobre una zona geogrfica determinada i laigua que el sl ha perdut per evaporaci directa, per transpiraci a travs de les plantes o per escolament. m. 4 Dispositiu que permet regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies duna cadena estereofnica. balcanitzar v. tr. 1 Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa dunitat poltica o administrativa) en petites entitats poltiques independents i sovint enemistades entre elles. 2 PER EXT. Una normativa que balcanitza leconomia. baldriga f. 3 baldriga cendrosa Ocell de la famlia dels procellrids, duns 45 centmetres de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors (Puffinus diomedea). ballaruga f. [...] f. pl. 3 Ball 3 1. Fer ballarugues. Dem hi haur ballarugues. [...] ballarusca f. 1 Ballaruc 1. 2 Ballaruga 2 i 3. 3 Volva de neu. ballet m. Dansa escnica.

DIEC2 abril 2011 bagol m. Crit 1 i 2 1. balan m. [...] m. 3 1 Valoraci dels aspectes positius i negatius duna situaci, dun fet. Malgrat els inconvenients, el president va fer un balan molt positiu de la seva gesti. 3 2 Resultat duna operaci, duna activitat, etc. El balan de la guerra va ser trgic. m. 4 1 Comparaci entre els estats inicial i final dun sistema fsic, atenent especialment als canvis dalguna magnitud fsica. 4 2 balan hdric Comparaci [...] balcanitzar v. tr. 1 Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa dunitat poltica o administrativa) en petites entitats poltiques independents i sovint enemistades entre elles. 2 PER EXT. Una normativa que balcanitza leconomia. 3 intr. pron. Lestat es balcanitza i safebleix. baldriga f. 3 baldriga cendrosa Ocell de la famlia dels procellrids, duns 45 centmetres de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors (Calonectris diomedea). ballaruga f. [...] f. 3 Ball 3 1. Fer ballarugues. Dem hi haur ballarugues. [...] ballarusca f. 1 Ballaruc 1. 2 Ballaruga 2. 3 Ball 3 1. 4 Volva de neu. ballet m. 1 1 Dansa escnica amb passos, salts i figures executats per ballarins segons un ordre establert. Vull estudiar ballet a Pars. 1 2 Msica de ballet. El ballet El Trencanous s de Txaikovski. 1 3 Espectacle de ballet. Assistiren a lestrena del ballet. 1 4 Companyia de ballet. El Ballet Nacional de Cuba actua a Barcelona. m. 2 1 Dansa tradicional catalana espontnia o conreada per esbarts, daire cerimonis. Van ballar la Gala de Campdevnol i tres ballets ms. 2 2 Msica daquesta dansa. Les tonades de goigs del segle XVI tenen un aire de ballet. bandit bandida m. i f. 1 Persona fugitiva de la justcia. 2 Persona que est fora de la llei i es dedica a assaltar a m armada els vianants. bandoler bandolera m. i f. 1 ANT. Membre dun bndol. 2 Bandit 2. banyar v. tr. [...] tr. 2 1 Mullar 1. La pluja no ha arribat a banyar els carrers. La roba sha banyat. Si no temportes el paraigua, et banyars. Banyat les mans. [...] barat1 m. 1 Barata1 1. 2 ANT. Engany, frau. barata1 f. 1 Canvi duna cosa per una altra. Amb la barata hi hem sortit perdent. Feia barata de cromos amb els amics. 2 a barata de loc. prep. En canvi de (). Li he donat oli a barata de carb i llenya. barata2 prep. 1 En canvi de (). Han fet costat al govern barata res. 2 donar (o fer, etc.) una cosa barata canons Donar-la, fer-la, etc., a canvi de res o de gaireb res. Li ha cedit els seus drets barata canons.
5

bandit m. 1 Fugitiu de la justcia. 2 Malfactor que est fora de la llei i es dedica a assaltar a m armada els vianants. bandoler m. 1 ANT. Membre dun bndol. 2 Bandit 2. banyar v. tr. [...] tr. 2 1 Mullar abundosament, cobrir duna capa de lquid. Banyar la paret de morter. La suor li banyava el front. [...] barat1 m. 1 Barata. 2 Engany, frau. barata f. Canvi duna cosa per una altra. Vendr blat a barata o per diners.

DIEC2 mar 2009 bratre m. Abisme 1 i 2. barca f. 1 1 Embarcaci moguda a la vela, al rem o a motor emprada per a pescar, navegar a curtes distncies, travessar rius, etc. Barca del bou. Barca de mitjana. 1 2 barca cisterna Barca emprada per a transportar aigua dola i fornir-ne els vaixells. 1 3 barca de panescalm Panescalm. [...] f. 3 1 Objecte semblant per la seva forma a una barca. 3 2 Os del pit dels ocells. 3 3 Naveta 1. [...]

barra f. 1 1 Tros de fusta, de ferro o daltra substncia, rgid, de forma cilndrica o prismtica, molt ms llarg que gruixut. Una barra travessera per a assegurar la porta un cop tancada. Barra cremallera, dels cremalls, dels cremallers. La barra del tim. 1 2 barra dor Lingot dor. [...]

barretet m. Pagellida.

DIEC2 abril 2011 bratre m. 1 Abisme 1. 2 Infern 1 i 2 1. barca f. 1 1 Embarcaci moguda a la vela, al rem o a motor emprada per a pescar, navegar a curtes distncies, travessar rius, etc. Barca del bou. 1 2 barca cisterna Barca emprada per a transportar aigua dola i fornir-ne els vaixells. 1 3 barca de mitjana Embarcaci de cabotatge proveda de dos arbres, el mestre inclinat cap a proa, dues veles llatines i una pollacra. 1 4 barca de panescalm Panescalm. [...] f. 3 1 Os del pit dels ocells. 3 2 Naveta 1. [...] barra f. 1 1 Tros de fusta, de ferro o daltra substncia, rgid, de forma cilndrica o prismtica, molt ms llarg que gruixut. Una barra travessera per a assegurar la porta un cop tancada. Barra cremallera, dels cremalls, dels cremallers. La barra del tim. 1 2 Pea metllica, de fusta o dun altre material, recta, molt ms llarga que gruixuda i de secci uniforme, que serveix de base per a lexecuci de determinats exercicis en diversos aparells de gimnstica artstica. Cada dia feia exercicis a la barra. 1 3 barra dor Lingot dor. [...] barretet m. 1 Pagellida. m. 2 Orella de gat (). m. pl. 3 Herba suculenta de la famlia de les crassulcies, amb les flors tubuloses, dun blanc verds o vermellenques, disposades en llarg ram, freqent en murs i llocs pedregosos obacs, anomenada aix per la forma de les seves fulles carnoses, orbiculars i peltades (Umbilicus rupestris).

barretets m. pl. 1 Herba suculenta de la famlia de les crassulcies, amb les flors tubuloses, dun blanc verds o vermellenques, disposades en llarg ram, freqent en murs i llocs pedregosos obacs, anomenada aix per la forma de les seves fulles carnoses, orbiculars i peltades (Umbilicus rupestris). m. 2 Orella de gat (). barrinador -a adj. i m. i f. [...] m. 3 Eruga dalguns insectes, principalment de lepidpters endfits, que penetra a la fusta, tiges o altres parts dels vegetals i hi obre galeries. base f. [...] 4 2 base de temps Circuit que produeix un senyal peridic en forma de dent de serra, emprat en els tubs de rajos catdics per a lescombratge de la pantalla. f. 5 Distncia entre dos telescopis [...] basidi m. Cllula esporfera dels fongs del grup dels basidiomicots, tpicament claviforme, que, desprs duna meiosi, origina generalment quatre espores externes. bastant adj. 1 Quantitat o nombre ms que regular de. T bastants amics que el poden ajudar. T bastant de terra, encara que no en t tanta com el seu germ. adv. 2 En quantitat, nombre o grau ms que regular. Com te trobes? Bastant b.

barrinador -a adj. i m. i f. [...] m. 3 Eruga dalguns insectes, principalment de lepidpters, que penetra a la fusta, tiges o altres parts dels vegetals i hi obre galeries. base f. [...] 4 2 base de temps Circuit que produeix un senyal peridic en forma de dent de serra, emprat en els tubs de raigs catdics per a lescombratge de la pantalla. [...] basidi m. Cllula esporfera dels fongs del grup dels basidiomicets, tpicament claviforme, que, desprs duna meiosi, origina generalment quatre espores externes. bastant -a adj. 1 [sovint seguit de la preposici de; en aquest cas pot no tenir flexi de gnere] Quantitat o nombre ms que regular de. T bastants amics que el poden ajudar. T bastanta terra. Feien bastant de soroll. Es posa en un pot de vidre amb bastant daigua. He vist bastantes de coses. adv. 2 En quantitat, nombre o grau ms que regular. Com te trobes? Bastant b.
6

DIEC2 mar 2009

bengala f. 1 1 Canya dndia de la qual es fan bastons. 1 2 Bast 1 1. f. 2 Compost de sofre, nitrat potssic, sulfur dantimoni i altres substncies que en cremar-se emet una llum intensa i que sempra generalment per a fer senyals.

berber m. i f. 1 1 Individu dun grup tnic del nord dfrica, anterior a la conquesta rab, que actualment ocupa regions discontnues des dEgipte fins a loce Atlntic i des de la mar Mediterrnia fins al sud del Shara. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als berbers. m. 2 1 Llengua afroasitica parlada pels berbers. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al berber. bstia f. [...] 1 6 sense dir ase ni bstia V. ase . f. 2 bstia f. [...] 1 6 no dir ase ni bstia [o no dir ni ase Part animal en lhome [...] ni bstia] V. ase1. 1 7 sense dir ase ni bstia [o sense dir ni ase ni bstia] V. ase1. f. 2 Part animal en lhome [...] beurada f. Barreja daigua amb cal o guix, beurada f. Abeurada 2. generalment sense sorra, usada per a emblanquinar parets, unir pedres, rejuntar aplacats i paviments, etc. bibliografia f. 1 Descripci de llibres, manuscrits o bibliografia f. 1 Descripci de llibres, manuscrits o impresos, amb notcies de les edicions, dates de la impresos, amb notcies de les edicions, dates de la cpia o de la impressi, etc. 2 Conjunt dobres cpia o de la impressi, etc. Les abreviatures relatives a una disciplina o a un tema. 3 Relaci utilitzades en bibliografia sn llatines. 2 Conjunt dobres que precedeix o segueix una monografia, un dobres relatives a una disciplina o a un tema. article, etc. Bibliografia jurdica. Bibliografia sobre Carner. Bibliografia dels ocells de les illes Medes. 3 Conjunt dobres dun autor. Aqu trobareu la biografia i la bibliografia daquest autor. 4 Relaci dobres utilitzades per a la confecci dun article, duna monografia, dun llibre, etc. La bibliografia s en notes a peu de pgina. bielors -ussa adj. i m. i f. 1 1 Natural de bielors -ussa adj. i m. i f. Belars. Bielorssia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Bielorssia o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a Bielorssia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al bielors. blau blava adj. [...] 4 4 blau de metil Colorant del blau blava adj. [...] 4 4 blau de metil Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscpia, com grup de les fenotiazines, emprat en microscpia, com a indicador doxidaci-reducci i com a antisptic. a indicador doxidoreducci i com a antisptic. [...] [...] blues [angl.] [inv.] m. Forma musical elaborada pels blues [angl.] [inv.] m. Forma musical elaborada pels negres dels Estats Units dAmrica, caracteritzada negres dels Estats Units, caracteritzada per una per una frmula harmnica constant i un ritme a frmula harmnica constant i un ritme a quatre quatre temps. temps.
7

DIEC2 abril 2011 belars -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Belars, nom actual de Bielorssia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Belars o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a Belars. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al belars. bengala f. 1 1 Canya dndia de la qual es fan bastons. 1 2 Bast 1 1. f. 2 1 Recipient cilndric ple duna mescla de sofre, nitrat potssic, sulfur dantimoni i altres substncies que en cremar-se emet una llum intensa i susa per a fer senyals o en pirotcnia. Els nufrags varen disparar tres bengales abans no els van localitzar. Grans bengales illuminaven des de les torres tot el parc de lexposici. 2 2 Vareta curta i prima amb un extrem cobert duna substncia que en cremar desprn una llum intensa i espurnes brillants. Per Sant Joan encendrem bengales de colors. berber adj. i m. i f. Amazic.

DIEC2 mar 2009 boc1 m. [...] 2 boc emissari a) Boc que els israelites enviaven al desert desprs dhaver-lo carregat simblicament amb totes les iniquitats del poble. b) Vctima expiatria. boca f. [...] 10 12 no tenir prou boca per a lloar alg Lloar-lo molt. 10 13 treure a alg alguna cosa de la boca Anticipar-se a [...]

bolet m. [...] 1 11 bolet dalzina Rour primerenc (). [...] bombatxo m. [...] 2 m. pl. Pantalons amples, bombats i generalment curts. borns adj. Mal format, dit del suro. bou1 m. [...] 1 6 perdre el bou i les esquelles Perdreho tot. [...] bra m. [...] 2 Pea de carn dov de tercera corresponent a la part final de la cuixa i de lespatlla. [...] bruel m. Ocell de la famlia dels muscicpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reiet, per amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapillus). burret m. 1 Asenet. m. 2 Gobi 2. burro m. 1 1 Ase. [...] cabila f. Tribu de berbers del Marroc, dAlgria o de Tunsia. cabilenc cabilenca m. i f. 1 1 Individu pertanyent a una cabila. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a una cabila o als cabilencs. m. i f. 2 1 Individu dun poble berber que habita a la regi de Cablia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquesta regi o als seus habitants. m. 3 1 Parlar berber de Cablia. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent al cabilenc. cabrer cabrera m. i f. 1 1 Persona que guarda un ramat de cabres. 1 2 f. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. [...] . cactiforme adj. Que t aspecte de cactus, per la suculncia de les tiges, les cutcules gruixudes, les fulles redudes a espines i la tendncia a lesfericitat, dit de les cactcies i daltres plantes, pertanyents a famlies diferents, adaptades a la sequera. cadafal m. 1 1 Plataforma de taulons elevada que es drea en un lloc pblic per a un espectacle, un acte solemne, etc. cadavric -a adj. Relatiu o pertanyent al cadver. Rigidesa cadavrica.

DIEC2 abril 2011 boc1 m. [...] 2 boc emissari a) Boc que els israelites enviaven al desert desprs dhaver-lo carregat simblicament amb totes les iniquitats del poble. b) Persona a qui simputen els torts dels altres. boca f. [...] 10 12 no tenir prou boca per a lloar alg Lloar-lo molt. 10 13 per boca de loc. prep a) A travs del discurs de. Els empresaris han parlat per boca del seu president. Va saber-ho per boca dalgunes persones de confiana. b) Expressant lopini duna altra persona. En Joan, mai no saps qu pensa, parla sempre per boca del seu amo. En cap cas no hem parlat per boca daltri ni per simples suggeriments. 10 14 treure a alg alguna cosa de la boca Anticipar-se a [...] bolet m. [...] 1 11 bolet dalzina Flota de surera (). [...] bombatxo m. [...] 2 m. [usat generalment en pl.] Pantalons amples, bombats i generalment curts. borns adj. Mal format, saplica al suro. bou1 m. [...] 1 6 perdre bous i esquelles Perdre-ho tot. [...] bra m. [...] 2 Pea de carn dov de tercera corresponent a la part final de la cuixa o de lespatlla. [...] bruel m. Ocell de la famlia dels muscicpids, de mida molt petita, de color verd groguenc amb un plomall al cap de color taronja, de bec arrodonit, semblant al reiet, per amb una cella blanca sobre cada ull (Regulus ignicapilla). burret m. Gobi 2. burro m. 1 1 Ase 1 1, 1 2 i 2. [...] cabila f. Tribu amaziga del Marroc, dAlgria o de Tunsia. cabilenc cabilenca m. i f. 1 1 Individu pertanyent a una cabila. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a una cabila o als cabilencs. m. i f. 2 1 Individu dun poble amazic que habita a la regi de Cablia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a aquesta regi o als seus habitants. m. 3 1 Parlar amazic de Cablia. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent al cabilenc. cabrer cabrera m. i f. 1 1 Persona que guarda un ramat de cabres. 1 2 f. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. 1 3 Persona que ven llet de cabra. [...] cactiforme adj. Que t aspecte de cactus, per la suculncia de les tiges, les cutcules gruixudes, les fulles redudes a espines i la tendncia a lesfericitat, saplica a les cactcies i a altres plantes, pertanyents a famlies diferents, adaptades a la sequera. cadafal m. 1 1 Plataforma de taulons elevada que es drea en un lloc pblic per a un espectacle, un acte solemne, una execuci, etc. cadavric -a adj. 1 Propi dun cadver. Rigidesa cadavrica. 2 Que presenta les caracterstiques dun cadver. Rostre cadavric. Malalta cadavrica.
8

DIEC2 mar 2009 cagarulles f. pl. Cagallons de cabra, dovella, de llebre, etc. caixa f. [...] 2 3 caixa alta Sector de la caixa dimpremta que cont les majscules. 2 4 caixa baixa Sector de la caixa dimpremta que cont les minscules. [...]

DIEC2 abril 2011 cagarulla f. Cagall de cabra, dovella, de llebre, etc. caixa f. [...] 2 3 caixa alta a) Sector superior esquerre de la caixa dimpremta que cont les lletres majscules. b) Lletra dimpremta majscula. Sha de compondre els ttols en caixa alta. 2 4 caixa baixa a) Sector inferior de la caixa dimpremta que cont les lletres minscules, les xifres i els espais. b) Lletra dimpremta minscula. Aquest text ha danar en caixa baixa. [...] calar v. tr. [...] 5 5 Penetrar, endevinar, les intencions, la manera dsser (dalg), les raons, el secret (dalguna cosa). Ja lhe calat: s un farsant. intr. 6 Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar profundament en la ment dalg. Les seves idees han calat en una part de la poblaci. Les promeses fetes pels poltics van calar entre els votants. Aquella proposta va calar rpidament. tr. 7 1 Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). [...] calat m. 1 1 Dimensi vertical de la part submergida dun cos flotant. 1 2 Distncia des de la superfcie del mar, dun riu, dun estany, etc., fins al fons. m. 2 1 Treball fet en una roba [...] calendari m. [...] 2 2 calendari de flora Taula de les poques de lany en qu floreixen un cert nombre despcies vegetals. m. 3 Distribuci dun seguit dactivitats durant un any o durant un perode de temps. Ja han confeccionat el calendari escolar per al curs que ve. Van pactar el calendari de les negociacions. caliquenya f. Caliquenyo. caliquenyo m. Cigar prim i dur de tirar. camal m. 1 1 Part duns pantalons, dunes mitges, etc., que cobreix la cama. Duia els pantalons amb els camals arromangats. Els eslips sn calotets sense camals. 1 2 Tira de drap guarnida de cascavells que porten els dansaries en el ball de bastons, que cobreix la cama del genoll fins al peu. Unes calces blanques, camals i espardenyes de betes completaven la vestimenta sorollosa. 2 Branca gruixuda que neix duna soca. En aquell camal de la figuera hi veig algunes figues que semblen madures. camall m. Camal. Els patges duien les calces amb camalls de diferent color. Tenia uns camalls de vellut, tatxonats amb cascavells. Aquest arbre t dos camalls. camndula f. 1 Rosari ordinriament de tres denes. f. 2 [usat generalment en pl.] Ra, explicaci, etc., hipcrita, importuna, que no treu cap a res. No em vinguis amb camndules. No estic per camndules. canal2 f. [...] 2 2 Depressi allargada en el vessant duna muntanya. La canal Baridana. [...] cap1 m. [...] 1 17 no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] No tenir una cosa cap ni peus (). 1 18 no tenir una cosa
9

calar v. tr. [...] 5 5 Penetrar, endevinar, les intencions, la manera dsser (dalg), les raons, el secret (dalguna cosa). Ja lhe calat: s un farsant. tr. 6 1 Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). [...]

calat m. 1 1 Dimensi vertical de la part submergida dun cos flotant. 1 2 Distncia entre el punt ms baix de la carena duna nau i el nivell de la cara de laigua. m. 2 1 Treball fet en una roba [...] calendari m. [...] 2 2 calendari de flora Taula de les poques de lany en qu floreixen un cert nombre despcies vegetals.

caliquenya f. Cigar prim i dur de tirar. caliquenyo m. Caliquenya. camal m. 1 Camall 1. 2 Branca gruixuda que neix duna soca.

camall m. 1 Part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al peu. 2 Tira de drap guarnida de cascavells, com les que hom es posa als calons en el ball de bastons. camndula f. 1 Rosari ordinriament de tres denes. f. pl. 2 Raons, explicacions, etc., hipcrites, importunes, que no treuen cap a res. No em vinguis amb camndules. No estic per camndules. canal2 f. [...] 2 2 Vall llarga i estreta, limitada a banda i banda per muntanyes. La canal Baridana. [...] cap1 m. [...] 1 17 no tenir una cosa cap ni peus No tenir ordre ni concert, sser un disbarat. m. 2 1 El cap considerat com el seient de lintellecte [...]

DIEC2 mar 2009

capa f. [...] f. 8 En herld., pea consistent en una cala revessada.

careta f. [...] 2 3 Mscara proveda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a larc per a protegir-se dels rajos infrarojos i ultraviolats, de les guspires, etc. [...] carossa f. Bauma o forat a linterior del tronc dun arbre vell o tarat. carpo- Forma prefixada del mot gr. karps, fruit. Ex.: carpologia, carpostoma, carpspora. caudo- Forma prefixada del mot ll. cauda, cua. Ex.: caudofemoral. cautx [pl. -s] m. Substncia extreta del ltex de nombroses plantes tropicals, la ms important de les quals s lhevea, que, per la seva elasticitat, tenacitat i impermeabilitat, t multitud daplicacions prctiques. Cautx vulcanitzat. Cautx sinttic. ce [pl. ces] f. 1 Lletra c C. f. 2 ce trencada Lletra ce quan duu el signe diacrtic (). centener m. [...] 2 2 no tenir una cosa cap ni centener V. cap. centenni m. Perode de cent anys. cntim m. 1 1 Centsima part duna unitat monetria. Aix val 50 cntims deuro. 1 2 Moneda dun cntim. m. 2 fer cinc cntims duna cosa Explicar-la breument a alg. m. pl. 3 Diners. No duc prou cntims. centmillsim -a adj. [...] 3 m. Dos centmillsims, 26 . centmilionsim -a adj. [...] 3 m. Un centmilionsim, 1-9. cerimetria f. Volumetria doxidaci-reducci en qu lagent valorant s una soluci duna sal de ceri (IV). cicl m. [...] 1 2 cicl tropical Cicl duns centenars de quilmetres de dimetre, amb una depressi atmosfrica al centre, de vegades inferior als 900 hectopascals, que provoca pluges torrencials i vents huracanats. [...]

DIEC2 abril 2011 cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] No tenir ordre ni concert, sser un disbarat. 1 19 [LC] sense cap ni centener loc. adj. Sense cap ni peus (). s una histria sense cap ni centener. 1 20 [LC] sense cap ni peus loc. adj. Sense sentit. s una histria sense cap ni peus. m. 2 1 El cap considerat com el seient de lintellecte [...] capa f. [...] f. 8 En herld., pea consistent en una cala revessada. f. 9 a la capa loc. adv. Amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del tim tota a sotavent, per tal de resistir millor un temporal. La nau es posa a la capa esperant que el vent amaini. Vrem navegar a la capa durant tres dies. careta f. [...] 2 3 Mscara proveda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a larc per a protegir-se dels raigs infrarojos i ultraviolats, de les guspires, etc. [...] carossa f. Balma o forat a linterior del tronc dun arbre vell o tarat. carpo- Forma prefixada del mot gr. karps, fruit. Ex.: carpologia, carpstoma, carpspora. cartra f. Cartre. caudi- V. caudocaudo- [o caudi-] Formes prefixades del mot ll. cauda, cua. Ex.: caudofemoral, caudiforme, caudim. cautx [pl. -s] m. Substncia extreta del ltex de nombroses plantes tropicals, la ms important de les quals s lhevea, que, per la seva elasticitat, tenacitat i impermeabilitat, t una infinitat daplicacions prctiques. Cautx vulcanitzat. Cautx sinttic. ce [pl. ces] f. 1 Lletra c C. f. 2 ce trencada Lletra ce quan duu el signe diacrtic (). centener m. [...] 2 2 no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] V. cap. 2 3 sense cap ni centener V. cap. centenni m. Segle 1 1. cntim m. 1 1 Centsima part duna unitat monetria. Aix val 50 cntims deuro. 1 2 Moneda dun cntim. m. 2 1 fer cinc cntims duna cosa Explicar-la breument a alg. 2 2 ni cinc cntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cntims. m. pl. 3 Diners. No duc prou cntims. centmillsim -a adj. [...] 3 m. Dos centmillsims, 210-5. centmilionsim -a adj. [...] 3 m. Un centmilionsim, 1-8. cerimetria f. Volumetria doxidoreducci en qu lagent valorant s una soluci duna sal de ceri (IV). cicl m. [...] 1 2 cicl tropical Cicl duns centenars de quilmetres de dimetre, amb una pressi atmosfrica al centre de vegades inferior als 900 hectopascals, que provoca pluges torrencials i vents huracanats. [...]
10

DIEC2 mar 2009 cinc adj. 1 1 Quatre ms un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la m. Cinc pessetes fan un duro. 1 2 Que fa cinc, cinqu. El quilmetre 5. 1 3 m. Un cinc de copes. Va morir el 5 doctubre. m. 2 Nombre natural que segueix el quatre, 5. Quin nombre ha sortit? El 5? f. pl. 3 les cinc La cinquena hora desprs del migdia o de la mitjanit.

clitoridectomia f. Ablaci quirrgica del cltoris, que, en certes societats, forma part dels rituals diniciaci femenina. clivella f. Obertura longitudinal ms o menys pregona com les que es fan en certs cossos en contreures. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura. cltxina f. 1 Petxina grossa. f. 2 cltxina de terra Orellana de terra (). col f. [...] 12 col de cabdell Col duna raa de caluix curt i capa molt densa, que comprn formes diverses, entre les quals hi ha la col geganta, de gran desenvolupament, la col llombarda, de color morat, i la col valenciana, de tija gruixuda i fulles de color verd clar i nervadura molt marcada (Brassica oleracea var. capitata). [...] collectici -cia adj. Arreplegat dac i dall, dit de la gent. colnia1 f. [...] f. 4 Conjunt dindividus dun mateix pas que viuen en una poblaci estrangera. La colnia alemanya de Palma de Mallorca. [...] colorant adj. [...] m. [...] 2 4 colorant azoic Azocolorant insoluble emprat per a tenyir cot, produt sobre la fibra txtil mateixa. [...] companyia f. 1 1 Presncia duna persona vora una altra perqu no estigui sola. La vostra companyia ms molt agradable. Oferir la seva companyia a alg. Estar, anar, en companyia dalg. Deixar la companyia dalg. 1 2 PER EXT. Diu que fuma perqu el cigar li fa companyia. 1 3 fer companyia a) Estar prop dun altre perqu no estigui sol. Mentre serem fora, fes companyia a lavi. b) Tenir la mateixa opini que una altra persona. [...] consagrar v. tr. 1 1 Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Du. Consagrar una esglsia al culte. 1 2 intr. pron. Des de ben jove es consagr al servei de Du. 1 3 intr. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules dinstituci de leucaristia. 1 4 consagrar lhstia Consagrar 1 3. 1 5 consagrar el pa i el vi Consagrar 1 3. 1 6 consagrar un bisbe Conferir-li el ministeri episcopal. tr. 2 Dedicar exclusivament al servei duna persona o duna cosa. Consagrava al malalt el seu temps. Havia consagrat la seva vida a lestudi. Consagrar la fortuna al socorriment dels pobres. tr. 3 Revestir del carcter de durador. Un monument que consagra la memria de

DIEC2 abril 2011 cinc adj. 1 1 Quatre ms un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la m. Cinc pessetes fan un duro. 1 2 Que fa cinc, cinqu. El quilmetre 5. 1 3 m. Un cinc de copes. Va morir el 5 doctubre. m. 2 1 Nombre natural que segueix el quatre, 5. Quin nombre ha sortit? El 5? 2 2 ni cinc Ni cinc cntims (). Ha viscut tres anys aqu sense pagar ni cinc. f. pl. 3 les cinc La cinquena hora desprs del migdia o de la mitjanit. clitoridectomia f. Ablaci del cltoris, que, en certes societats, forma part dels rituals diniciaci femenina. clivella f. Obertura longitudinal ms o menys pregona com les que es fan en la superfcie de certs cossos quan es contreuen. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura. cltxina f. 1 Petxina grossa. f. 2 cltxina de terra Grgola de pi a) (). col f. [...] 12 col de cabdell Col duna raa de caluix curt i capa molt densa, que comprn formes diverses, entre les quals hi ha la col gegant, de gran desenvolupament, la col llombarda, de color morat, i la col valenciana, de tija gruixuda i fulles de color verd clar i nervadura molt marcada (Brassica oleracea var. capitata). [...] collectici -cia adj. Arreplegat dac i dall, saplica a la gent. colnia1 f. [...] f. 4 Conjunt dindividus dun mateix pas que viuen en una poblaci estrangera. La colnia alemanya de Palma. [...] colorant adj. [...] m. [...] 2 4 colorant azo Azocolorant insoluble emprat per a tenyir cot, produt sobre la fibra txtil mateixa. [...] companyia f. 1 1 Presncia duna persona vora una altra perqu no estigui sola. La vostra companyia ms molt agradable. Oferir la seva companyia a alg. Estar, anar, en companyia dalg. Deixar la companyia dalg. 1 2 fer companyia a) Estar prop dun altre perqu no estigui sol. Mentre serem fora, fes companyia a lavi. b) PER EXT. Diu que fuma perqu el cigar li fa companyia. c) Tenir la mateixa opini que una altra persona. [...] consagrar v. tr. 1 1 Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Du. Consagrar una esglsia al culte. 1 2 intr. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules dinstituci de leucaristia. 1 3 consagrar lhstia Consagrar 1 2. 1 4 consagrar el pa i el vi Consagrar 1 2. 1 5 Una autoritat eclesistica, conferir lautoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pip el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. tr. 2 1 Dedicar exclusivament al servei duna persona o duna cosa. Consagrava al malalt el seu temps. Havia consagrat la seva vida a lestudi. Consagrar la fortuna al socorriment dels
11

DIEC2 mar 2009 DIEC2 abril 2011 la victria. s una regla que ha estat consagrada pel pobres. 2 2 intr. pron. Des de ben jove es consagr temps. al servei de Du. tr. 3 1 Revestir del carcter de durador. Un monument que consagra la memria de la victria. s una regla que ha estat consagrada pel temps. 3 2 Donar prestigi (a alg o alguna cosa) en una activitat. Aquesta pellcula la va consagrar com una gran estrella del cinema. Aquesta guia consagra disset restaurants com els ms importants. 3 3 intr. pron. Amb els quatre gols daquell partit es va consagrar com el millor jugador de la lliga. contracaixa f. 1 Divisi superior dreta de la caixa contracaixa f. 1 Sector superior dret de la caixa tipogrfica, on hi ha lletres especials i altres signes. dimpremta, on hi ha lletres especials i altres signes. [...] [...] cor1 m. [...] m. 9 Abisme 3. cor1 m. [...] m. 9 Abisme 6. corona f. [...] 7 1 Unitat monetria de Dinamarca, de corona f. [...] 7 1 Unitat monetria de Dinamarca, de Sucia, de Noruega, dIslndia, de la Repblica Sucia, de Noruega, dIslndia i de Txquia. [...] Txeca i dEslovquia. [...] corona f. [...] f. 7 1 Unitat monetria de Dinamarca, corona f. [...] f. 7 1 Unitat monetria de Dinamarca, de Sucia, de Noruega, dIslndia i de la Repblica de Sucia, de Noruega, dIslndia i de Txquia. [...] Txeca i dEslovquia. [...] corral m. Atzucac. corral m. Carrer 1. cosificar v. tr. Reificar. coster -a adj. [...] 1 2 venir coster Venir costa amunt. [...] costum m. 1 1 Manera de fer, dobrar, establerta per un llarg s, adquirida per la repetici dactes de la mateixa espcie. Aix era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum danar-men al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. s el costum del pas. La fora del costum. [...] coxal adj. [...] 3 En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, lili, lisqui i el pubis, que connecten lanca amb el fmur. cria f. [...] Porta cria de polls al cap. f. 3 Cap de bestiar dun ramat [...] durant el temps que mama. T un ramadet de poques cries. crioll criolla m. i f. [...] m. 2 1 Llengua mixta originada per la combinaci de dues llenges, especialment la formada amb elements duna llengua europea i la llengua vernacle de les antigues colnies americanes. [...] cromtic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al color o als colors. Aberraci cromtica. adj. 2 1 En ms., que procedeix per semitons. Escala cromtica. 2 2 Que fa servir moltes alteracions. Una passatge molt cromtic. cuixot m. 1 Cama de porc salada. 2 Camall 1 . dad m. 1 Dadaisme. 2 adj. i m. i f. Dadaista. cosificar v. tr. Reficar. coster -a adj. [...] 1 2 venir costera una cosa Fer-se costa amunt una cosa (). [...] costum m. 1 1 Manera de fer, dobrar, establerta per un llarg s, adquirida per la repetici dactes de la mateixa espcie. Aix era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum danar-men al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. s el costum del pas. La fora del costum. Lhome s un animal de costums. [...] coxal adj. [...] 3 m. En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, lili, lisqui i el pubis, que connecten lanca amb el fmur. cria f. [...] Porta cria de polls al cap. f. 3 1 Animal en els primers estadis de la seva vida, mentre necessita lanimal adult. 3 2 Cap de bestiar dun ramat [...] crioll criolla m. i f. [...] m. 2 1 Llengua mixta originada per la combinaci de dues llenges, especialment la formada amb elements duna llengua europea i la llengua vernacla de les antigues colnies americanes. [...] cromtic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al color o als colors. Aberraci cromtica. adj. 2 1 En ms., que procedeix per semitons. Escala cromtica. 2 2 Que fa servir moltes alteracions. Un passatge molt cromtic. cuixot m. 1 Cama de porc salada. 2 Camal 1 1. Un cuixot dels pantalons li qued moll i enravenat. dad [pl. -s] m. 1 Dadaisme. 2 adj. i m. i f. Dadaista. decatleta m. Atleta que competeix en les proves de decatl.
12

DIEC2 mar 2009 decatl m. Prova combinada datletisme mascul que comprn quatre curses, tres llanaments i tres salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert. declivi m. Inclinaci dun terreny, duna superfcie, amb relaci a un pla horitzontal.

declivitat f. Declivi. deflexi f. [...] dispositiu, element o sistema. 3 Desviaci dun feix delectrons en un tub de rajos catdics. derivar1 v. intr. 1 1 Laigua dun corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcci. Les aiges del riu deriven en aquest canal. 1 2 Tenir el seu origen en algun lloc, en alguna causa, etc. Daqu deriven totes les seves desgrcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de lestmac. El catal deriva del llat. 1 3 intr. pron. Les conseqncies que es deriven duna mala decisi. tr. 2 Fer sortir del seu llit (laigua dun corrent) per donar-li una altra direcci. Derivar les aiges dun riu per a s de lagricultura, duna indstria. tr. 3 1 Formar (un mot) a partir dun altre per modificaci de forma, addici dafixos o canvi de funci. Els mots blader i bladar deriven de blat. 3 2 intr. pron. El mot blader es deriva de blat. 3 3 intr. El mot taula deriva del llat tabula. 3 4 Fer sortir (un sentit) dun altre per extensi, analogia, etc. tr. 4 1 Obtenir (una substncia) duna altra per substituci real o terica. Derivar un cid orgnic de lhidrocarbur corresponent. 4 2 intr. pron. Els sulfats es deriven de lcid sulfric per la substituci del seu hidrogen per un metall. tr. 5 1 Deduir (una funci) duna altra segons una llei fixa. 5 2 Calcular la derivada (duna funci).

deshidrogenasa f. Enzim que catalitza reaccions doxidaci-reducci amb transferncia dtoms dhidrogen. designar v. tr. [...] 2 Indicar (alguna persona) per a un crrec o una destinaci. Designar els candidats. Van designar la Jlia per a la presidncia de la mesa. desproporcionaci f. 1 Reacci dautooxidacireducci. 2 f. Dismutaci. desvaliment f. Estat de qui se sent o es troba

DIEC2 abril 2011 decatl m. Prova combinada datletisme que comprn quatre curses, tres llanaments i tres salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert. declivi m. 1 Inclinaci dun terreny, duna superfcie, amb relaci a un pla horitzontal. m. 2 Fet de decaure. El declivi de lImperi rom. Hi ha tractaments que frenen el declivi fsic i mental dels ancians. declivitat f. Declivi 1. deflexi f. [...] dispositiu, element o sistema. 3 Desviaci dun feix delectrons en un tub de raigs catdics. depsit i derivats. V. dipsit. derivar1 v. tr. 1 1 Fer sortir del seu llit (laigua dun corrent) per donar-li una altra direcci. Derivar les aiges dun riu per a s de lagricultura, duna indstria. intr. 1 2 Laigua dun corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcci. Les aiges del riu deriven en aquest canal. tr. 2 1 Fer provenir (una cosa) dun origen, duna causa. Alguns romanistes deriven el basc del llat. 2 2 intr. Tenir lorigen en algun lloc, en alguna causa, etc. Daqu deriven totes les seves desgrcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de lestmac. El catal deriva del llat. La paraula concert t diferents significats, per tots deriven del seu s musical. 2 3 intr. pron. Les conseqncies que es deriven duna mala decisi. intr. 3 1 Un mot, tenir lorigen en un radical o en un altre mot. Els mots blader i bladar deriven de blat. El mot taula deriva del llat tabula. 3 2 intr. pron. El mot blader es deriva de blat. intr. 4 1 Evolucionar per convertir-se en una altra cosa. El conflicte deriv en guerra civil. Les cllules embrionries deriven cap a diferents tipus cellulars. 4 2 intr. pron. Lamistat es deriv a poc a poc en indiferncia. intr. 5 1 Desviar-se cap a un altre cam, cap a un altre tema. La conversa deriv cap a lenyorada terra natal. 5 2 intr. pron. Tot duna la conversa es deriv cap a afers dactualitat candent. tr. 6 1 Obtenir (una substncia) duna altra per substituci real o terica. Derivar un cid orgnic de lhidrocarbur corresponent. 6 2 intr. pron. Els sulfats es deriven de lcid sulfric per la substituci del seu hidrogen per un metall. tr. 7 1 Deduir (una funci) duna altra segons una llei fixa. 7 2 Calcular la derivada (duna funci). deshidrogenasa f. Enzim que catalitza reaccions doxidoreducci amb transferncia dtoms dhidrogen. designar v. tr. [...] 2 Indicar (alguna persona) per a un crrec o una destinaci. Designar els candidats. Lhan designat ministre de linterior. Van designar la Jlia per a la presidncia de la mesa desproporcionaci f. 1 Reacci dautooxidoreducci. 2 f. Dismutaci. desvaliment m. Estat de qui se sent o es troba
13

DIEC2 mar 2009 desvalgut. El seu desvaliment era absolut. deumilionsim -a adj. [...] 3 m. Un deumilionsim, 10-8. difractograma m. Enregistrament grfic de les intensitats dels feixos de rajos X difractats per un cristall. dismutaci f. Reacci doxidaci-reducci entre les molcules, ions o toms duna determinada substncia. La dismutaci del clor dna clorur i hipoclorit. dissabte m. [...] 1 2 Viglia 1 1. [...] distoma m. Cuc trematode en forma de [] dlar m. 1 Unitat monetria dels Estats Units dAmrica, del Canad, dAustrlia, de Hong Kong, de Taiwan, de Libria i de molts altres pasos. 2 Moneda o bitlle t dun dlar. egarenc -a adj. i m. i f. 1 Natural de lantiga Egara. 2 adj. Relatiu o pertanyent a lantiga Egara o als seus habitants. 3 Terrassenc. einstein m. Unitat denergia duna radiaci electromagntica que, per a freqncies donades, s igual a lenergia d1 mol de fotons (smbol, Es). emotivisme m. Teoria segons la qual no es pot considerar prpiament com a proposicions les expressions de tipus tic o valoratiu perqu nicament revelen estats dnim. emper conj. Per. Barreges dherbes, mancades, emper, de les propietats del rold. en- [o em-] Prefix que significa posar dins, posar en estat de. Ex.: encerclar, enngrir, embarcar, emmagatzemar. energia f. [...] 2 13 energia radiant Energia emesa o transmesa en la forma dun moviment ondulatori, especialment lenergia de les ones electromagntiques, com les ones de rdio, els rajos infrarojos, la llum visible, els rajos ultraviolats, els rajos X i els rajos gamma. [...] engiponar v. tr. Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Com thas engiponat la roba, avui? Mhe passat els anys engiponant versos. Com ho engiponars aix? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com lha engiponada, pobra criatura? englantina f. [...] f. 3 Als jocs florals, flor dor amb qu es premia la millor poesia de temes patritics. engrelat -ada adj. [...] 2 Que t forma de petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partici, saplica una lnia de partici herldica. entrada f. [...] 5 2 donar lentrada Fer el director dun grup instrumental o vocal un gest per indicar el moment en qu ha diniciar la intervenci un o ms intrprets. El director dna lentrada al metall. entrexocar v. intr. [...] 2 intr. pron. Sentrexocaven les banyes dels crvols.

DIEC2 abril 2011 desvalgut. El seu desvaliment era absolut. deumilionsim -a adj. [...] 3 m. Un deumilionsim, 10-7. difractograma m. Enregistrament grfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall. dismutaci f. Reacci doxidoreducci entre les molcules, ions o toms duna determinada substncia. La dismutaci del clor dna clorur i hipoclorit. dissabte m. [...] 1 2 Viglia duna festivitat. [...] dstoma m. Cuc trematode en forma de [] dlar m. 1 Unitat monetria dels Estats Units, del Canad, dAustrlia, de Hong Kong, de Taiwan, de Libria i de molts altres pasos. 2 Moneda o bitllet dun dlar. egarenc -a adj. i m. i f. 1 Natural de lantiga gara. 2 adj. Relatiu o pertanyent a lantiga gara o als seus habitants. 3 Terrassenc. einstein m. Unitat denergia duna radiaci electromagntica que, per a freqncies donades, s igual a lenergia d1 mol de fotons (smbol, E). emotivisme m. Teoria segons la qual no es poden considerar prpiament com a proposicions les expressions de tipus tic o valoratiu perqu nicament revelen estats dnim. emper conj. Per 1, 2 i 3. Barreges dherbes, mancades, emper, de les propietats del roldor. en- [o em-] Prefix que significa posar dins, posar en estat de. Ex.: encerclar, ennegrir, embarcar, emmagatzemar. energia f. [...] 2 13 energia radiant Energia emesa o transmesa en la forma dun moviment ondulatori, especialment lenergia de les ones electromagntiques, com les ones de rdio, els raigs infrarojos, la llum visible, els raigs ultraviolats, els raigs X i els raigs gamma. [...] engiponar v. tr. Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita. Com thas engiponat la roba, avui? Mhe passat els anys engiponant versos. Com ho engiponars, aix? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com lha engiponada, pobra criatura? englantina f. [...] f. 3 Als jocs florals, flor dor amb qu es premia la millor poesia de tema patritic. engrelat -ada adj. [...] 2 Que t forma de petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partici, saplica a una lnia de partici herldica. entrada f. [...] 5 2 donar lentrada El director dun grup instrumental o vocal, fer un gest per indicar el moment en qu ha diniciar la intervenci un o ms intrprets. El director dna lentrada al metall. entrexocar v. intr. [...] 2 intr. pron. Sentrexocaven les banyes dels crvols.
14

DIEC2 mar 2009 epispdies f. pl. Anomalia congnita de la uretra en qu aquesta desemboca al dors del penis. equipatge m. 1 Conjunt de coses que es porten en els viatges. 2 Tripulaci. equivaler [quant a la flexi, com valer] v. intr. Una cosa, sser del mateix valor, preu, significaci que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refs. Aquestes dues expressions sequivalen en la majoria dels casos. errada f. Acci derrar o equivocar-se; lefecte. Ja la pagareu cara la vostra errada. En aquest llibre hi ha moltes errades. escanar v. intr. Escatainar. escala f. [...] f. 5 1 Lnia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a prendre mides, per a mesurar quelcom. Escala termomtrica. Escala logartmica. Escala estratigrfica. Escala granulomtrica. Escala deciblica. Escala absoluta, Kelvin o termodinmica. Escala centgrada o Celsius. Escala de Beaufort. [...] escanyapits m. Caliquenya. escarit -ida adj. [...] 2 Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va continuar amb una enumeraci escarida de fets histrics. escot2 m. [...] m. 2 Adorn de puntes o daltre mena en lescotat duna camisa, dun vestit. [...] escriptura f. [...] 3 1 Sistema de signes grfics que serveix per a anotar un missatge oral i poder-lo conservar o transmetre. Escriptura ideogrfica, jeroglfica, fontica. 3 2 escriptura demtica Simplificaci de lescriptura hiertica, [...]

escripturar v. tr. Fer constar amb escriptura pblica. Escripturar un atorgament, un contracte. espacial adj. Relatiu o pertanyent a lespai.

espill m. [...] m. 2 Quadre 5 3. [...] espiritual adj. [...] m. 4 espiritual negre Cant religis dinspiraci cristiana que cantaven els negres dels Estats Units dAmrica. estarrufar v. tr. [...] 1 3 intr. pron. El gat sestarruf i feu senyal de saltar-li al coll. Lnec sestarrufa vora les aiges. [...] estatja1 f. Dret que es reservava el senyor dun castell donat en feu, dentrar-hi, refugiar-shi, habitar-hi i romandre-hi sempre que ho volgus. estil m. [...] 3 4 per lestil loc. adv. De manera

DIEC2 abril 2011 epispdies m. Anomalia congnita de la uretra en qu aquesta desemboca al dors del penis. equipatge m. 1 Conjunt de coses que es porten en els viatges. 2 Tripulaci 1. equivaler [quant a la flexi, com valer] v. intr. 1 Una cosa, sser del mateix valor, preu, significaci que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refs. 2 intr. pron. Aquestes dues expressions sequivalen en la majoria dels casos. errada f. Acci derrar o equivocar-se; lefecte. Ja la pagareu cara, la vostra errada. En aquest llibre hi ha moltes errades. escainar v. intr. Escatainar. escala f. [...] f. 5 1 Lnia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a prendre mides, per a mesurar quelcom. Escala termomtrica. Escala logartmica. Escala estratigrfica. Escala granulomtrica. Escala deciblica. Escala absoluta, de Kelvin o termodinmica. Escala centgrada o de Celsius. Escala de Beaufort. [...] escanyapits m. Caliquenyo. escarit -ida adj. [...] 2 Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeraci escarida de fets histrics. escot2 m. [...] m. 2 Adorn de puntes o daltra mena en lescotat duna camisa, dun vestit. [...] escriptura f. [...] 3 1 Sistema de signes grfics que serveix per a anotar un missatge oral i poder-lo conservar o transmetre. Escriptura ideogrfica, jeroglfica, fontica. 3 2 escriptura alfabtica Sistema descriptura en qu cada signe representa un so. 3 3 escriptura demtica Simplificaci de lescriptura hiertica, [...] escripturar v. tr. Fer constar en escriptura pblica (un acte o un negoci jurdics). Escripturar un atorgament, un contracte. espacial adj. 1 Relatiu o pertanyent a lespai. Cal estudiar la dimensi espacial i temporal duna epidmia. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent a lespai csmic. Tecnologia espacial. 2 2 Que viu, es troba, t lloc, en lespai. Viatges espacials. Navegaci espacial. Transport espacial. espill m. [...] m. 2 Quadre 6 3. [...] espiritual adj. [...] m. 4 espiritual negre Cant religis dinspiraci cristiana que cantaven els negres dels Estats Units. estarrufar v. tr. [...] 1 3 intr. pron. El gat sestarruf i fu senyal de saltar-li al coll. Lnec sestarrufa vora les aiges. [...] estatja1 f. Dret que es reservava el senyor dun castell donat en feu, dentrar-hi, refugiar-shi, habitar-hi i romandre-hi sempre que volgus. estil m. [...] 3 4 per lestil loc. adv. Duna manera
15

DIEC2 mar 2009 semblant, gaireb igual. [...] estrafolriament adv. De manera estrafolria. etimolgic -a adj. [...] 2 Molt proper, formalment o semnticament, al seu tim. El sentit etimolgic dinfant s el que no parla. evirat -a adj. En herld., que s representat sense sexe, saplica a un quadrpede. exposar v. tr. [...] tr. 2 1 Posar (quelcom) de manera que rebi lacci dalguna cosa. Exposar alguna cosa al sol, a laire. Exposar una placa sensible a lacci dels rajos actnics. [...] exposici f. [...] 3 2 Secci duna composici musical en qu es presenta el tema, la melodia o els diferents elements temtics. [...] fallera f. Inclinaci envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber estar de freqentar-la, etc. T una fallera per aquella xicota. T la fallera de beure, de jugar. Agafar una fallera. falguera f. [...] 2 Planta de la divisi dels pteridfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atnyer d1 a d1,7 metres dalada, les quals sassequen a la tardor (Pteridium aquilinum). [...] falutx m. Barca de mitjana. farfutalla f. 1 Coses de no res. f. 2 1 Gent rebutjada, mala gent. 2 2 Xicalla. federal adj. [...] m. i f. 3 1 Partidari o soldat del Govern de la Uni en la Guerra de Secessi dels Estats Units dAmrica. [...] fetge m. [...] m. 2 fetge de vaca [...] b) Bolet de soca de lordre de les tricolomatals, de barret en forma de ventall o de rony, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, per sucosa, de color vermells, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers i s comestible, fins i tot en cru (Fistulina hepatica). flavoprotena f. Protena que cont un grup prosttic derivat de la riboflavina, que generalment s un enzim doxidaci-reducci. flota f. [...] 2 2 Conjunt desquadres duna potncia naval que operen en determinades mars. La Sisena Flota dels Estats Units dAmrica. [...] fluorescncia f. 1 Propietat que tenen certs cossos demetre llum quan sn exposats a rajos de lespectre, com ara els ultraviolats o els rajos X, als rajos catdics, etc. 2 Llum aix produda. fluoroscpia f. Examen dels teixits profunds de lorganisme en una pantalla de fluorescncia amb rajos X. forjat -ada adj. Vestit i arreglat, saplica a alg que hom pressuposa que va malforjat. Mireu com va forjat loncle! Com va forjada, aquella dona? frmula f. [...] f. 5 frmula dentria Expressi numrica amb qu sindica el nombre i la situaci de

DIEC2 abril 2011 semblant, gaireb igual. [...] estrafolriament adv. Duna manera estrafolria. etimolgic -a adj. [...] 2 Molt proper, formalment o semnticament, al seu tim. El sentit etimolgic de infant s el que no parla. evirat -ada adj. En herld., que s representat sense sexe, saplica a un quadrpede. exposar v. tr. [...] tr. 2 1 Posar (quelcom) de manera que rebi lacci dalguna cosa. Exposar alguna cosa al sol, a laire. Exposar una placa sensible a lacci dels raigs actnics.[...] exposici f. [...] 3 2 Secci duna composici musical en qu es presenten el tema, la melodia o els diferents elements temtics. [...] fallera f. Inclinaci envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqentar-la, etc. T una fallera per aquella xicota. T la fallera de beure, de jugar. Agafar una fallera. falguera f. [...] 2 Planta de la divisi dels pteridfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atnyer d1 a 1,7 metres dalada, les quals sassequen a la tardor (Pteridium aquilinum). [...] falutx m. Barca de mitjana (). farfutalla f. 1 Coses de no res. f. 2 1 Gent rebutjada, mala gent. 2 2 Mainada 1 2. federal adj. [...] m. i f. 3 1 Partidari o soldat del Govern de la Uni en la Guerra de Secessi dels Estats Units. [...] fetge m. [...] m. 2 fetge de vaca [...] b) Bolet de soca de lordre de les tricolomatals, de barret en forma de ventall o de rony, amb una cama lateral molt curta i barret de carn fibrosa, per sucosa, de color vermells, que es fa als troncs dels roures i dels castanyers i s comestible, fins i tot cru (Fistulina hepatica). flavoprotena f. Protena que cont un grup prosttic derivat de la riboflavina, que generalment s un enzim doxidoreducci. flota f. [...] 2 2 Conjunt desquadres duna potncia naval que operen en determinades mars. La Sisena Flota dels Estats Units. [...] fluorescncia f. 1 Propietat que tenen certs cossos demetre llum quan sn exposats a raigs de lespectre, com ara els ultraviolats o els raigs X, als raigs catdics, etc. 2 Llum aix produda. fluoroscpia f. Examen dels teixits profunds de lorganisme en una pantalla de fluorescncia amb raigs X. forjat -ada adj. Vestit i arreglat, saplica a alg que hom pressuposa que va malforjat. Mireu com va forjat, loncle! Com va forjada, aquella dona? frmula f. [...] f. 5 frmula dentria Expressi numrica amb qu sindiquen el nombre i la situaci
16

DIEC2 mar 2009 les diverses peces dentries. forn m. [...] 1 10 forn solar Forn en qu la calor s produda per la llum solar recollida per helistats. El forn solar de lOdell. [...] fotocpia f. 1 1 Procediment de reproducci dimatges a partir dun original obtingudes per mitjans fotogrfics o fotoelctrics o per la calor generada per labsorci de la radiaci infraroja. 1 2 Cpia dun document que hom obt mitjanant aquest procediment. f. 2 Xerografia. fotoemissi f. Emissi delectrons dun cos sotms a una radiaci electromagntica, especialment llum, rajos X, etc. fotoluminescncia f. 1 Luminescncia provocada per radiacions visibles o molt prximes a les visibles, com ara els rajos infrarojos o ultraviolats. 2 Luminescncia estimulada en un mineral per la llum natural o per una radiaci ultraviolada o infraroja. fred2 -a adj. [...] 1 3 No escalfat. Beure el caf fred. [...] fruit m. [...] 1 2 Infructescncia, especialment quan s compacte. [...] fuet m. 1 Corretgeta, cordeta, etc., fixada a un mnec, amb qu es colpeja els cavalls, els muls i altres bsties. [...] ful [pl. -s] adj. Batanat, dit de certs teixits fins de llana. fulgurita f. Vitrificaci produda per la caiguda dun llamp en materials compactes o poc coherents i amb molta slice, sobretot la sorra. futbol m. [...] 2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de sis jugadors cadascun i en un terreny de sl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres dample. galta f. [...] un gran desvergonyiment. 1 4 galta de pa de ral [o galta de pa tou, o galta de pa torrat, o galta de ferro, o galta de formatge] Galta molt plena. [...] gammagrafia f. [...] 2 Radiografia obtinguda amb rajos gamma per a detectar fissures i defectes interns de les peces metlliques. ganxa f. Barra de fusta duns 3 metres de llarg, ms prima dun cap que de laltre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb qu els raiers agafen les fustes soltes quan barranquegen.

garotera f. Ormeig per a pescar garotes que consisteix en una canya oberta per un extrem. garrell -a adj. 1 Que t les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i es topa dels garrons. [...] garrofa f. 1 Fruit del garrofer, bru, indehiscent,

DIEC2 abril 2011 de les diverses peces dentries. forn m. [...] 1 10 forn solar Forn en qu la calor s produda per la llum solar recollida per helistats. El forn solar dOdell. [...] fotocpia f. 1 1 Procediment de reproducci dun text o dimatges a partir dun original obtingudes per mitjans fotogrfics o fotoelctrics o per la calor generada per labsorci de la radiaci infraroja. 1 2 Cpia dun document que hom obt mitjanant aquest procediment. f. 2 Xerografia. fotoemissi f. Emissi delectrons dun cos sotms a una radiaci electromagntica, especialment llum, raigs X, etc. fotoluminescncia f. 1 Luminescncia provocada per radiacions visibles o molt prximes a les visibles, com ara els raigs infrarojos o ultraviolats. 2 Luminescncia estimulada en un mineral per la llum natural o per una radiaci ultraviolada o infraroja. fred2 -a adj. [...] 1 3 Que sha refredat. Beure el caf fred. [...] fruit m. [...] 1 2 Infructescncia, especialment quan s compacta. [...] fuet m. 1 Corretgeta, cordeta, etc., fixada a un mnec, amb qu es colpegen els cavalls, els muls i altres bsties. [...] ful [pl. -s] adj. Batanat, saplica a certs teixits fins de llana. fulgurita f. Vitrificaci produda per la caiguda dun llamp en materials compactes o poc coherents i amb molta slice, com ara la sorra. futbol m. [...] 2 futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors cadascun i en un terreny de sl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres dample. galta f. [...] un gran desvergonyiment. 1 4 galtes de pa de ral [o galtes de pa tou, o galtes de pa torrat, o galtes de farro, o galtes de formatge] Galtes molt plenes. [...] gammagrafia f. [...] 2 Radiografia obtinguda amb raigs gamma per a detectar fissures i defectes interns de les peces metlliques. ganxa f. Barra de fusta duns 3 metres de llarg, ms prima dun cap que de laltre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb qu els raiers agafen els troncs solts quan barranquegen. garoter m. Ormeig per a pescar garotes que consisteix en una canya oberta per un extrem. garotera f. Garoter. garrell -a adj. 1 Que t les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i topa dels garrons. [...] garrofa f. 1 Fruit del garrofer, bru, indehiscent,
17

DIEC2 mar 2009 polisperm, de coberta coricia i polpa carnosa, amb diverses llavors. [...] gastrostoma m. Fstula gstrica. gavarra f. Embarcaci robusta de bordes paralleles i caps mnimament afuats destinada al transport fluvial de crrega. genana f. Genciana. genciana f. 1 Planta de la famlia de les genciancies, robusta, de fulles ellptiques oposades i flors grogues disposades en una gran inflorescncia terminal, que es fa als prats de muntanya, larrel de la qual, molt grossa, cont diversos principis actius de propietats aperitives i estomacals (Gentiana lutea). 2 Planta del gnere Gentiana, de la famlia de les genciancies, de flors blaves o violcies, acampanades o tubuloses. 3 genciana alpina Genciana amb la majoria de fulles agrupades en roseta basal i de flors grosses campanulades, que es fa als prats dalta muntanya (Gentiana alpina). 4 genciana vernal Pastorella 2. 5 gencianeta de tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lbuls de la corolla ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana (Gentiana ciliata).

DIEC2 abril 2011 polisperm, de coberta coricia i polpa carnosa. [...] gastrstoma m. Fstula gstrica. gavarra f. Embarcaci robusta de bordes paralleles i caps mnimament afuats destinada al transport de crrega, especialment en els rius navegables. genana f. 1 Genciana. 2 Gencianeta de tardor (). genciana f. 1 Planta de la famlia de les genciancies, robusta, de fulles ellptiques oposades i flors grogues disposades en una gran inflorescncia terminal, que es fa als prats de muntanya, larrel de la qual, molt grossa, cont diversos principis actius de propietats aperitives i estomacals (Gentiana lutea). 2 Planta del gnere Gentiana, de la famlia de les genciancies, de flors blaves o violcies, acampanades o tubuloses. 3 genciana alpina Genciana amb la majoria de fulles agrupades en roseta basal i de flors grosses campanulades, que es fa als prats dalta muntanya (Gentiana alpina). 4 genciana vernal Pastorella 2.

gradual adj. 1 Que t lloc per graus. Augment gradual. m. 2 1 Abans de la reforma litrgica, cant de la missa entre lepstola i levangeli. 2 2 Llibre que cont els cants gregorians de la missa. adj. 3 En font., que es comporta com a variant consonntica duna vocal, saplica a les consonants aproximants. Consonant aproximant gradual. groguet m. [...] 2 2 groguet pudent Bolet no comestible de lordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i lmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina (Tricholoma sulfureum). guardar v. tr. [...] intr. pron. 4 1 Evitar de fer alguna cosa. Guardat danar-hi! Men guardar prou de provar-ho. gueniz f. Lloc duna sinagoga destinat a guardar-hi els documents [...] guenyo1 adv. De manera estrbica. Mirar guenyo. guerra f. [...] 1 2 guerra freda Estat de tensi poltica entre dos o ms estats, especialment la que, a partir de la Segona Guerra Mundial, opos duna banda el bloc occidental i de laltre el bloc comunista. [...] guerxo1 adv. De manera estrbica. Mirar guerxo. hagad f. Exemplar de lHagad. Mhe comprat una hagad comentada. halac f. 1 Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme [...]

gencianeta f. gencianeta de tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lbuls de la corolla ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana (Gentiana ciliata). gradual adj. 1 Que t lloc per graus. Augment gradual. m. 2 1 Abans de la reforma litrgica, cant de la missa entre lepstola i levangeli. 2 2 Llibre que cont els cants gregorians de la missa. adj. 3 1 En font., que es comporta com a variant consonntica duna vocal. Consonant aproximant gradual. 3 2 m. So gradual. groguet m. [...] 2 2 groguet pudent Bolet no comestible de lordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i lmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina (Tricholoma sulphureum). guardar v. tr. [...] intr. pron. 4 1 Evitar de fer alguna cosa. Guardat danar-hi! Em guardar prou de provar-ho. gueniz [pl. -s] f. Lloc duna sinagoga destinat a guardar-hi els documents [...] guenyo1 adv. Duna manera estrbica. Mirar guenyo. guerra f. [...] 1 2 guerra freda Estat de tensi poltica entre dos o ms estats, especialment la que, a partir de la Segona Guerra Mundial, opos duna banda el bloc occidental i de laltra el bloc comunista. [...] guerxo1 adv. Duna manera estrbica. Mirar guerxo. hagad [pl. -s] f. Exemplar de lHagad. Mhe comprat una hagad comentada. halac [pl. -s] f. 1 Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme [...]
18

DIEC2 mar 2009 halo m. [...] m. 4 En un tub de rajos catdics, anell o grup danells que envolten el punt llumins, generalment menys lluminosos que aquest. heptatleta f. Atleta que disputa les set proves de lheptatl. heptatl m. Prova combinada datletisme femen que comprn tres curses, dos llanaments i dos salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert. herba f. [...] 6 116 herba de melic Barretets 1. [...] 6 208 herba llombriguera Barretets 1. [...] hisp -ana adj. i m. i f. [...] m. i f. 3 1 Hispanoameric, especialment quan resideix als Estats Units dAmrica. [...] holgraf -a adj. Escrit en la seva totalitat per la m de lautor. Testament holgraf. hoste hostessa m. i f. [...] f. 2 Dona encarregada de lacolliment en una fira, un congrs i especialment en les companyies aries. [...] imatge f. [...] f. 6 En els sistemes de televisi, rea total explorada pel feix delectrons en els tubs analitzadors i en els rajos catdics. insolaci f. [...] 3 Perode de temps durant el qual llueix el sol. insolar v. tr. Exposar a la llum del sol o a una llum rica en rajos ultraviolats (una planxa sensibilitzada) a travs dun clix. instrumentar v. tr. [...] tr. 2 Fer constar en escriptura pblica (un acte o un negoci jurdics). iod f. 1 Desena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 2 En font. histrica, so semiconsonntic o semivoclic palatal. joc m. [...] 2 12 joc de penyores Joc en qu els jugadors han de lliurar una penyora per cada error coms i que noms recuperen si compleixen el cstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors. El pare carbasser s un joc de penyores. [...] jonc m. [...] (Juncus maritimus). m. 2 jonc dndies Rotang. m. 3 Embarcaci proveda de veles, prpia dels mars de la Xina. jonquera f. 1 Jonc 1 i 2. 2 Lloc poblat de joncs. jou m. [...] 2 6 jou de deflexi Dispositiu dun tub de rajos catdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexi magntica. jutge jutgessa m. i f. [...] 1 2 jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal, sin que jutjava dempeus a ple aire. [...] kelvin m. Unitat de temperatura absoluta del sistema internacional, igual a 1/273,16 de la temperatura absoluta del punt triple de laigua (smbol, K).

DIEC2 abril 2011 halo m. [...] m. 4 En un tub de raigs catdics, anell o grup danells que envolten el punt llumins, generalment menys lluminosos que aquest. heptatleta f. Atleta que competeix en les proves dheptatl. heptatl m. Prova combinada datletisme que comprn tres curses, dos llanaments i dos salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert. herba f. [...] 6 116 herba de melic Barretets. [...] 6 208 herba llombriguera Barretet. [...] hisp -ana adj. i m. i f. [...] m. i f. 3 1 Hispanoameric, especialment quan resideix als Estats Units. [...] holgraf -a adj. Escrit ntegrament per la m de lautor. Testament holgraf. hoste hostessa m. i f. [...] m i f. 2 Persona encarregada de lacolliment en una fira, un congrs i especialment en les companyies aries. [...] imatge f. [...] f. 6 En els sistemes de televisi, rea total explorada pel feix delectrons en els tubs analitzadors i en els raigs catdics. insolaci f. [...] 3 Perode de temps durant el qual lluu el sol. insolar v. tr. Exposar a la llum del sol o a una llum rica en raigs ultraviolats (una planxa sensibilitzada) a travs dun clix. instrumentar v. tr. [...] tr. 2 Escripturar. iod f. 1 Desena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 2 Gradual palatal. joc m. [...] 2 12 joc de penyores Joc en qu els jugadors han de lliurar una penyora per cada error coms i que noms recuperen si compleixen el cstig imposat per qui mena el joc o per la resta de jugadors. El pare carabasser s un joc de penyores. [...] jonc m. [...] (Juncus maritimus). m. 2 Tija de jonc. m. 3 jonc dndies Rotang. m. 4 Embarcaci proveda de veles, prpia dels mars de la Xina. jonquera f. 1 Jonc 1 i 3. 2 Lloc poblat de joncs. jou m. [...] 2 6 jou de deflexi Dispositiu dun tub de raigs catdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexi magntica. jutge jutgessa m. i f. [...] 1 2 jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal.

kelvin m. Unitat de temperatura termodinmica del sistema internacional, igual a 1/273,16 de la temperatura absoluta del punt triple de laigua (smbol, K). kirgus [inv.] m. i f. [...] 1 2 Relatiu o pertanyent als kirgus [inv.] m. i f. [...] 1 2 adj. Relatiu o pertanyent kirgus. [...] als kirgus. [...] laosi -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural de Laos. 1 2 adj. laosi -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural de Lao. 1 2 adj.
19

DIEC2 mar 2009 Relatiu o pertanyent a Laos o als seus habitants. m. 2 1 Llengua daica parlada a Laos. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al laosi. lligasa f. Enzim que catalitza la uni de dues molcules alhora que s hidrolitzada una molcula dun nucletid trifosfat. limonita f. xid de ferro (III) hidratat, de frmula Fe2O3nH2O, que s mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, collodal o criptocristallina dxids i hidrxids de ferro, amb quantitats variables daigua i presncia de slice i dargiles. litre m. Unitat de volum equivalent a 1 decmetre cbic, que s el volum ocupat per la massa d1 quilogram daigua pura a pressi atmosfrica normal (smbol, l, L). llanxa f. 1 Embarcaci petita de rems, amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. [...] llargmetratge m. Film duna longitud superior a 1.600 metres i duna durada superior als 60 minuts. lletada f. 1 Llet 2. f. 2 Beurada. llombrgol m. [...] m. 4 llombrgol de Venus Barretets 1. llum f. [...] 6 3 llum de bengala Bengala 2. logstic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al clcul. f. 2 Branca de lart militar que t per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per tal de satisfer les exigncies tant en temps de pau com de guerra.

DIEC2 abril 2011 Relatiu o pertanyent a Lao o als seus habitants. m. 2 1 Llengua daica parlada a Lao. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al laosi. ligasa f. Enzim que catalitza la uni de dues molcules alhora que s hidrolitzada una molcula dun nucletid trifosfat. limonita f. xid de ferro(III) hidratat, de frmula Fe2O3nH2O, que s mena de ferro i constitueix una barreja amorfa, collodal o criptocristallina dxids i hidrxids de ferro, amb quantitats variables daigua i presncia de slice i dargiles. litre m. Unitat de volum equivalent a 1 decmetre cbic (smbol, l, L).

llanxa f. 1 Embarcaci petita amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. [...] llargmetratge m. Film duna longitud superior a 1.600 metres i duna durada superior a 60 minuts. lletada f. 1 Llet 2. f. 2 Abeurada 2. llombrgol m. [...] m. 4 llombrgol de Venus Barretet 3. llum f. [...] 6 3 llum de bengala Bengala 2 1. logstic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la logstica. f. 2 1 Organitzaci de tot all que s necessari per a dur a terme una activitat o un projecte. 2 2 Conjunt de processos que permet assegurar el flux eficient de les matries primeres, dels productes en procs delaboraci i dels productes acabats des del punt dorigen fins als centres de consum, passant pels centres demmagatzematge i de distribuci. 2 3 Branca de lart militar que socupa de proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per a viure, moures o combatre tant en temps de pau com de guerra. f. 3 1 Lgica moderna (). 3 2 m. i f. Persona versada en lgica moderna. George Boole s un dels logstics ms rellevants del segle XIX. luminfor m. Substncia fluorescent amb qu s constituda la pantalla dels tubs de raigs catdics. maccarthisme m. Moviment ideolgic iniciat als Estats Units que va donar lloc a una persecuci o a una campanya anticomunista. majscul -a adj. [...] f. 2 1 Lletra descriptura o dimpremta ms gran i sovint de forma diferent que lordinria corresponent o minscula. Escriu la lletra inicial del nom amb una majscula i la resta amb minscules. 2 2 adj. Lletra majscula. Alfabet majscul. mal1 m. [...] 3 3 mal del peu dels cereals Malaltia dels cereals deguda al fong Ophiobolus graminis que torna negre el peu de la planta i tamb lespiga. [...] manco adv. 1 1 Menys 1 1. No ho entenc. Manco ho entenc jo! El pixac pot provocar vmits ms o
20

luminfor m. Substncia fluorescent amb qu s constituda la pantalla dels tubs de rajos catdics. maccarthisme m. Moviment ideolgic iniciat als Estats Units dAmrica que va donar lloc a una persecuci o a una campanya anticomunista. majscul -a adj. 1 Molt gran o gros. Un escndol majscul. f. 2 1 Lletra descriptura ms gran i sovint de forma diferent que lordinria corresponent o minscula. Escriu la lletra inicial del nom amb una majscula i la resta amb minscules. 2 2 En tip., lletra de caixa alta. 2 3 adj. Lletra majscula. Alfabet majscul. mal1 m. [...] 3 3 mal del peu dels cereals Malaltia dels cereals deguda al fong Ophiobulus graminis que torna negre el peu de la planta i tamb lespiga. [...] manco adv. Menys 1.

DIEC2 mar 2009

manejar v. tr. 1 1 Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la m o les mans. Manejar lespasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell. 1 2 manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc. 1 3 saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament. 1 4 saber manejar la llengua Saber-la fer servir per a expressar els pensaments. intr. 2 Moure les mans parlant. B, home: no manegis tant quan parlis. tr. 3 1 Moure (alguna cosa) duna banda a laltra, fer bellugar. No manegis el cap aix. 3 2 intr. pron. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es manegen. Quina mala jeia: tota la nit thas estat manejant. intr. pron. 4 Moures, bascar-se, fer diligncies per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens manegem si ho volem aconseguir. mar m. o f. [...] 2 1 La mar quant al moviment de les seves aiges. Mar tranquilla, agitada. Mar bonana, Mar de llevant, de xaloc. [...] mare f. [...] 7 4 treure alg de mare Fer-lo sortir de mare. f. 8 1 mare desclata-sang [...] mscara f. [...] f. 10 mscara perforada Element perforat darrere la pantalla dun televisor en color del tipus de tub de rajos catdics, que fa que el feix delectrons incideixi adequadament sobre les ratlles dels tres pigments i permet formar correctament lemissi lumnica amb el color corresponent. menejar v. tr. i intr. pron. Manejar 3 i 4.

DIEC2 abril 2011 manco forts, depenent de la quantitat ingerida. 1 2 manco de loc. prep. Menys de (). En manco dun mes. Mels ha venut a manco de dos euros el quilo. 1 3 ms o manco loc. adv. Ms o menys (). Ens ho ha explicat ms o manco aix. 1 4 ni ms ni manco loc. adv. Ni ms ni menys (). adj. 2 Menys 2. Els que tenien manco edat em doblaven els anys. adv. 3 Menys 3. Sn les quatre manco un quart. manejar v. tr. 1 1 Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la m o les mans. Manejar lespasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell. 1 2 manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc. 1 3 saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament. 1 4 saber manejar la llengua Saber-la fer servir per a expressar els pensaments. intr. 2 Moure les mans parlant. B, home: no manegis tant quan parlis.

ms adv. [...] 1 4 ms o menys loc. adv. Aproximadament. Arribar a les quatre, ms o menys. 1 5 ms que ms loc. adv. Sobretot, amb ms motiu o ra. Sempre han anat malament de diners, ms que ms quan ell va perdre la feina. 1 6 ms i ms loc. adv. En progressi creixent. 1 7 ni ms ni menys [o ni ms ni pus] loc. adv. Exactament, precisament. 1 8 sense ms ni pus [...] microsonda f. Aparell que permet fer una anlisi qumica elemental no destructiva a partir duna

mar m. o f. [...] 2 1 La mar quant al moviment de les seves aiges. Mar tranquilla, agitada. Mar bonana. Mar de llevant, de xaloc. [...] mare f. [...] 7 4 treure alg de mare Fer-lo sortir de mare. f. 8 Corda llarga del palangre, don pengen les braolades. f. 9 1 mare desclata-sang [...] mscara f. [...] f. 10 mscara perforada Element perforat darrere la pantalla dun televisor en color del tipus de tub de raigs catdics, que fa que el feix delectrons incideixi adequadament sobre les ratlles dels tres pigments i permet formar correctament lemissi lumnica amb el color corresponent. menejar v. tr. i intr. pron. 1 1 Moure (alguna cosa, una part del cos) duna banda a laltra, fer bellugar. No menegis el cap aix. 1 2 intr. pron. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. intr. pron. 2 Regirar 2 1. Tota la nit sha estat menejant en el llit a causa de la febre. tr. 3 Remenar 1 1. Shi afegeix la farina, es meneja fins que es daure i shi aboca la llet. intr. pron. 4 Moures, bascar-se, fer diligncies per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens menegem si ho volem aconseguir. ms adv. [...] 1 4 ms o menys [o ms o manco] loc. adv. Aproximadament. Arribar a les quatre, ms o menys. 1 5 ms que ms loc. adv. Sobretot, amb ms motiu o ra. Sempre han anat malament de diners, ms que ms quan ell va perdre la feina. 1 6 ms i ms loc. adv. En progressi creixent. 1 7 ni ms ni menys [o ni ms ni pus, o ni ms ni manco] loc. adv. Exactament, precisament. 1 8 sense ms ni pus [...] microsonda f. Aparell que permet fer una anlisi qumica elemental no destructiva a partir duna
21

DIEC2 mar 2009 superfcie mineral mitjanant un bombardeig delectrons que produeix una emissi de rajos X caracterstics, els quals sn analitzats en un comptador que forneix una avaluaci quantitativa i qualitativa de la composici qumica de la mostra. millmetre m. Unitat de longitud equivalent a la millsima part del metre. mill m. [...] 4 mill de sol petit Herba anual de la famlia de les boragincies, de fulles oblongues, flors blanques, rarament blavenques o purpries, disposades en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, prpia dels camps de conreu (Lithospermum arrense). [...] ministrar v. tr. Subministrar. minscul -a adj. 1 De petites dimensions, molt petit. f. 2 1 Lletra descriptura o dimpremta ordinria. Escriu la lletra inicial del nom amb una majscula i la resta amb minscules. 2 2 En tip., lletra de caixa baixa. 2 3 adj. Lletra minscula. Alfabet minscul. minut m. [...] 2 2 minut sexagesimal Unitat de mesura dangles i arcs de circumferncia, equivalent a la seixantena part d1 grau sexagesimal (smbol, ). Un arc de 40 graus i 30 minuts. [...] miragu m. 1 1 Capoc. 1 2 Plomall seds de les llavors de larujia, emprat per a omplir coixins. m. 2 1 miragu de jard Arujia. 2 2 miragu fals Arujia. mitj1 m. 1 1 All que serveix per a arribar a un fi. Lexercici diari s un bon mitj per a estar en forma. Per a ell tots els mitjans sn bons. El fi justifica els mitjans. Mitjans de transport. 1 2 per mitj de loc. prep. Servint-se de. Fer-li-ho saber per mitj duna carta. Ho vaig aconseguir per mitj dell. m. 2 1 mitj audiovisual Mitj de transmissi de la informaci que t com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals. 2 2 mitj de comunicaci de massa Mitj de transmissi de la informaci a travs del qual es realitza la difusi de significats culturals dirigits a un gran pblic. La rdio, la premsa i la televisi sn mitjans de comunicaci de massa. 2 3 mitj imprs Mitj de transmissi de la informaci que utilitza per a la reproducci dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tcniques dimpressi existents. La premsa, el llibre, el cartell i el cmic sn mitjans impresos. mitj2 -ana adj. 1 1 Igualment lluny dels dos extrems en situaci, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de laire. Una persona destatura mitjana. Una persona duna edat mitjana. Aquest s el germ mitj. El curs mitj s entre lelemental i el superior. El terme mitj dun sillogisme. La temperatura mitjana dun dia, dun mes. La mitjana llatinitat. 1 2 Que s del tipus ms corrent, ms general. Una edici adreada al lector mitj. f. 2 1 Mitjana

DIEC2 abril 2011 superfcie mineral mitjanant un bombardeig delectrons que produeix una emissi de raigs X caracterstics, els quals sn analitzats en un comptador que forneix una avaluaci quantitativa i qualitativa de la composici qumica de la mostra. millmetre m. Unitat de longitud equivalent a la millsima part del metre (smbol, mm). mill m. [...] 4 mill de sol petit Herba anual de la famlia de les boragincies, de fulles oblongues, flors blanques, rarament blavenques o purpries, disposades en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, prpia dels camps de conreu (Lithospermum arvense). [...] ministrar v. tr. Fornir. minscul -a adj. 1 De petites dimensions, molt petit. f. 2 1 Lletra descriptura o dimpremta ordinria. Escriu la lletra inicial del nom amb una majscula i la resta amb minscules. 2 2 adj. Lletra minscula. Alfabet minscul. minut m. [...] 2 2 minut sexagesimal Unitat de mesura dangles i arcs de circumferncia, equivalent a la seixantena part d1 grau sexagesimal (smbol, ). Un arc de 40 graus i 30 minuts sexagesimals. [...] miragu m. 1 1 Capoc. 1 2 Plomall seds de les llavors de larujia, emprat per a omplir coixins. m. 2 miragu de jard [o miragu fals] Arujia. mitj m. 1 1 All que serveix per a arribar a un fi. Lexercici diari s un bon mitj per a estar en forma. Per a ell tots els mitjans sn bons. El fi justifica els mitjans. Mitjans de transport. 1 2 per mitj de loc. prep. Servint-se de. Fer-li-ho saber per mitj duna carta. Ho vaig aconseguir per mitj dell. m. 2 1 mitj audiovisual Mitj de transmissi de la informaci que t com a suport diversos sistemes auditius, visuals o audiovisuals. 2 2 mitj de comunicaci de massa Mitj de transmissi de la informaci a travs del qual es realitza la difusi de significats culturals dirigits a un gran pblic. La rdio, la premsa i la televisi sn mitjans de comunicaci de massa. 2 3 mitj imprs Mitj de transmissi de la informaci que utilitza per a la reproducci dels continguts que intenta difondre qualsevol de les tcniques dimpressi existents. La premsa, el llibre, el cartell i el cmic sn mitjans impresos. m. 3 ANT. Pea de pedra quadrangular usada per a la construcci de cases. mitj2 -ana adj. 1 1 Igualment lluny dels dos extrems en situaci, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de laire. Una persona destatura mitjana. Una persona duna edat mitjana. Aquest s el germ mitj. El curs mitj s entre lelemental i el superior. El terme mitj dun sillogisme. La temperatura mitjana dun dia, dun mes. La mitjana llatinitat. 1 2 Que s del tipus ms corrent, ms general. Una edici adreada al lector mitj. adj. 2 Que correspon
22

DIEC2 mar 2009 aritmtica (). 2 2 mitjana aritmtica Quocient de la suma de valors dun conjunt i del nombre delements que el formen. La mitjana de 3, 9 i 12 s 8. 2 3 mitjana geomtrica [o mitjana proporcional] Arrel ensima del producte de n quantitats. adj. 3 1 Que t el punt darticulaci entre la part posterior i lanterior de la cavitat bucal. 3 2 Que sarticula amb una posici de la llengua neutra pel que fa al grau dobertura. m. 4 ANT. Pea de pedra quadrangular usada per a la construcci de cases. mitjana f. 1 Porci de carn dun cap de bestiar compresa entre les costelles i el bescoll. Tall de la mitjana. He comprat mitjanes de bou per dinar. f. 2 Arbre de mitjana (). f. 3 Barra de secci quadrada que, en nombre de dues o tres, suporta el pes de la biga de la premsa de biga en els moments de descans. f. 4 Pea que va al mig del fons duna bta, un atuell, una caixa. f. 5 Recta que uneix el vrtex dun triangle amb el punt mitj del costat oposat. f. 6 Separador fsic entre les calades que tenen sentits de circulaci oposats. circulaci oposats. f. 7 Ampolla de cervesa que cont aproximadament un ter de litre. f. 8 Illeta al mig dun riu. f. 9 Arbreda que voreja un riu, terreny poblat darbres al qual sestn laigua del riu en temps de revingudes.

DIEC2 abril 2011 a la mitjana aritmtica, saplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana daquest estiu ha estat de 25 C. El preu mitj dels pisos de lloguer ha baixat. adj. 3 1 Que t el punt darticulaci entre la part posterior i lanterior de la cavitat bucal. 3 2 Que sarticula amb una posici de la llengua neutra pel que fa al grau dobertura.

modernisme m. [...] m. 3 Moviment artstic, literari i arquitectnic, que es desenvolup al final del segle xix i al principi del segle xx a lEuropa occidental i als Estats Units dAmrica, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaud i Llus Domnech i Montaner sn figures representatives del Modernisme a Catalunya. m. [...] mullar v. tr. 1 Laigua o altre lquid, adherir-se a la superfcie, penetrar els porus (dalguna cosa). La roba sha mullat. La pluja no ha arribat a mullar els carrers. intr. 2 Sucar 2. Ara que el negoci va b tots hi volen mullar. tr. 3 1 Fer que laigua o altre lquid sadhereixi a la superfcie, penetri els porus (dalguna cosa). Mullat les mans. Mullar el pa amb vi. 3 2 intr. pron. Si no temportes el paraigua, et mullars. 3 3 POP. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometres. En Carles no es mulla mai el cul: aix sempre queda b amb tothom. nau f. [...] Menar a fi un afer difcil. f. 2 1 nau aria Aeronau. [...]

navegar v. intr. [...] intr. 2 1 La nau, anar. 2 2 navegar a la capa Navegar amb les veles plegades o

mitjana f. 1 1 Porci de carn dun cap de bestiar compresa entre les ltimes vrtebres lumbars i la primera sacra. Tall de la mitjana. 1 2 Costella de la mitjana. He comprat mitjanes de bou per dinar. f. 2 Arbre de mitjana (). f. 3 Barra de secci quadrada que, en nombre de dues o tres, suporta el pes de la biga de la premsa de biga en els moments de descans. f. 4 Pea que va al mig del fons duna bta, un atuell, una caixa. f. 5 1 Mitjana aritmtica (). La mitjana de 3, 9 i 12 s 8. 5 2 mitjana aritmtica Quocient de la suma de valors dun conjunt i del nombre delements que el formen. 5 3 mitjana geomtrica [o mitjana proporcional] Arrel ensima del producte de n quantitats. f. 6 Recta que uneix el vrtex dun triangle amb el punt mitj del costat oposat. f. 7 Separador fsic entre les calades que tenen sentits de circulaci oposats. f. 8 Ampolla de cervesa que cont aproximadament un ter de litre. f. 9 Illeta al mig dun riu. f. 10 Arbreda que voreja un riu, terreny poblat darbres al qual sestn laigua del riu en temps de revingudes. modernisme m. [...] m. 3 Moviment artstic, literari i arquitectnic, que es desenvolup al final del segle xix i al principi del segle xx a lEuropa occidental i als Estats Units, caracteritzat per la voluntat de modernitat. Antoni Gaud i Llus Domnech i Montaner sn figures representatives del Modernisme a Catalunya. m. [...] mullar v. tr. 1 1 Laigua o altre lquid, cobrir la superfcie, penetrar els porus (dalguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers. 1 2 intr. pron. La roba sha mullat. Si no temportes el paraigua, et mullars. 1 3 Fer que laigua o altre lquid cobreixi la superfcie, penetri els porus (dalguna cosa). Mullat les mans. intr. pron. 2 pop. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometres. En Carles no es mulla mai el cul: aix sempre queda b amb tothom. intr. 3 Sucar 1 1 i 2. Mullar galetes en vi dol. No hi ha tinta per mullar la ploma. Ara que el negoci va b tots hi volen mullar. nau f. [...] Menar a fi un afer difcil. f. 2 1 nau aria Aeronau. 2 2 nau espacial Vehicle destinat a la navegaci extraatmosfrica. La nau espacial va tornar dos dies desprs del que shavia previst. [...] navegar v. intr. [...] intr. 2 1 La nau, anar. 2 2 navegar de bolina Cenyir 4. [...]
23

DIEC2 mar 2009 DIEC2 abril 2011 amb poca vela i la barra del tim tota a sotavent per tal de resistir millor un temporal. 2 3 navegar de bolina Anar de bolina (). [...] navilier naviliera m. i f. Propietari duna o ms naus navilier -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a les naus mercants. mercants. Companyia naviliera. Actualment la indstria naviliera construeix sobretot vaixells de motor. 2 m. i f. Propietari duna o ms naus mercants. neandertal m. Homnid de cos robust, mans grans, neandertal m. Homnid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de lhome actual, que pobl cranial superior a la de lhome actual, que pobl Europa i loest dsia fa entre cent mil i quaranta mil Europa i loest dsia fa entre cent mil i quaranta mil anys (Homo neandertalensis). anys (Homo neanderthalensis). newton m. Unitat de fora del sistema internacional, newton m. Unitat de fora del sistema internacional, igual a la fora necessria per a comunicar una igual a la fora necessria per a comunicar una acceleraci d1 metre per cada segon a una massa d1 acceleraci d1 metre per segon per cada segon a una quilogram (smbol, N). massa d1 quilogram (smbol, N). niada f. Conjunt dels ocellets dun niu. niada f. Niuada. nici ncia adj. Neci. nici ncia adj. i m. i f. Neci. nierada f. Niada. nierada f. Niuada. nit f. [...] 1 13 bona nit viola! [o bona nit cargol!] a) nit f. [...] 1 13 bona nit viola! [o bona nit caragol!] Expressi usada per a denotar la consumaci dun fet a) Expressi usada per a denotar la consumaci dun que ja no t remei, la prdua irremissible dalguna fet que ja no t remei, la prdua irremissible dalguna cosa, etc. [...] cosa, etc. [...] -nom -noma Forma prefixada del gr. -nomos, derivat -nom -noma Forma sufixada del gr. -nomos, derivat del mot noms, llei, costum. Ex.: gastrnoma, del mot noms, llei, costum. Ex.: gastrnoma, aernom. aernom. nomenar v. tr. Designar per a un crrec, una funci. nomenar v. tr. Designar per a un crrec, una funci. Lhan nomenat tresorer. La Universitat nomena el professorat numerari. Lhan nomenat tresorer. nord-americ -americana adj. i m. i f. [...] adj. i m. i nord-americ -americana adj. i m. i f. [...] adj. i m. f. 2 1 Natural dels Estats Units de lAmrica del i f. 2 1 Natural dels Estats Units. 2 2 adj. Relatiu o Nord. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als Estats Units de pertanyent als Estats Units o als seus habitants. lAmrica del Nord o als seus habitants. nuclei- V. nucleonucleo- Forma prefixada del mot ll. nucleus, nucli. nucleo- [o nuclei-] Formes prefixades del mot ll. Ex.: nucleoplasma, nucleosntesi. nucleus, nucli. Ex.: nucleoplasma, nucleosntesi, nucleforme. ohm m. [...] 2 ohm metre Unitat de resistivitat del ohm m. [...] 2 ohm metre Unitat de resistivitat del sistema internacional (smbol, ). sistema internacional (smbol, m). odi m. [...] 2 odi de lavellaner Odi amb clistotecis odi m. [...] 2 odi de lavellaner Odi amb clistotecis envoltats dapndixs radials rgids, que parasita el envoltats dapndixs radials rgids, que parasita el revers de les fulles davellaner (Pyllactinia corylea). revers de les fulles davellaner (Phyllactinia [...] corylea). [...] ordenand m. i f. Persona que est per rebre algun ordenand m. Persona que est per rebre algun dels ordes sagrats. dels ordes sagrats. ordenar v. tr. 1 1 Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar v. tr. 1 1 Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes dun polinomi casa perfectament. Ordenar els termes dun segons les potncies creixents duna lletra. 1 2 En polinomi segons les potncies creixents duna lletra. mat., definir en un conjunt una relaci dordre. tr. 1 2 En mat., definir en un conjunt una relaci 2 1 Conferir un orde sagrat (a alg). Lhan ordenat dordre. tr. 2 1 Conferir un orde sagrat (a alg). El diaca. Lhan ordenat. 2 2 intr. pron. Rebre els ordes bisbe ha ordenat tres preveres. Lhan ordenat diaca. sagrats. 2 3 En el judaisme, transmetre ritualment Lhan ordenat. 2 2 intr. pron. Rebre els ordes lautoritat espiritual (a alg). tr. 3 Donar ordre (de fer sagrats. 2 3 En el judaisme, transmetre ritualment
24

DIEC2 mar 2009 DIEC2 abril 2011 quelcom). Jo li he ordenat que vingus. El metge ha lautoritat espiritual (a alg). tr. 3 Donar ordre (de fer ordenat que em llevs. quelcom). Jo li he ordenat que vingus. El metge ha ordenat que em llevs. oscilloscopi m. Aparell per a observar i enregistrar, oscilloscopi m. Aparell per a observar i enregistrar, generalment sobre la pantalla dun tub de rajos generalment sobre la pantalla dun tub de raigs catdics, magnituds fsiques variables amb el temps catdics, magnituds fsiques variables amb el temps que poden sser transformades en una magnitud que poden sser transformades en una magnitud elctrica variable. elctrica variable. oxidaci f. 1 Acci doxidar o doxidar-se; lefecte. 2 oxidaci f. 1 Acci doxidar o doxidar-se; lefecte. En qum., transformaci en qu un element perd 2 En qum., transformaci en qu un element perd electrons i, en conseqncia, li augmenta el nombre electrons i, en conseqncia, li augmenta el nombre doxidaci. doxidaci. 3 oxidaci reducci Oxidoreducci oxidaci-reducci f. Procs qumic en qu existeix transferncia delectrons entre reactants, un dels quals s oxidat i laltre s redut. oxidant adj. 1 Que oxida. 2 m. En una reacci oxidant adj. 1 Que oxida. 2 m. En una reacci doxidaci-reducci, lespcie que guanya electrons. doxidoreducci, lespcie que guanya electrons. oxidasa f. Enzim que promou reaccions doxidaci- oxidasa f. Enzim que promou reaccions reducci catalitzant la transferncia dhidrgens o doxidoreducci catalitzant la transferncia delectrons, o la incorporaci doxigen. dhidrgens o delectrons, o la incorporaci doxigen. oxidoreducci f. Oxidaci-reducci. oxidoreducci f. Procs qumic en qu existeix transferncia delectrons entre reactants, un dels quals s oxidat i laltre s redut. paltruc m. 1 1 Budell gros del porc. 1 2 Embotit fet amb el paltruc. m. 2 paltruc deruga Balladores. panhellnic -a adj. Relatiu o pertanyent a Grcia panhellnic -a adj. Relatiu o pertanyent a tot Grcia considerada en la seva totalitat o a tots els grecs. o a tots els grecs. pantal [usat generalment en pl.] m. [...] 2 pantalons pantal [usat generalment en pl.] m. [...] 2 pantalons bombatxos Bombatxos. [...] bombatxos Bombatxo 2. [...] papellida f. Barretets 1. papellida f. Barretets. paquetaire m. i f. Persona que es dedica a fer paquetaire m. i f. 1 Persona que es dedica a fer paquets. paquets. m. i f. 2 Contrabandista. part2 f. [...] a alg. 5 3 no tenir art ni part en una part2 [...] a alg. 5 3 no tenir art ni part en una cosa cosa V. art. 5 4 prendre part en alguna cosa [...] [o no tenir ni art ni part en una cosa] V. art1. 5 4 sense tenir art ni part en una cosa [o sense tenir ni art ni part en una cosa] V. art1. 5 5 prendre part en alguna cosa [...] partida f. [...] 5 2 En un exrcit, grup tctic que actua partida f. [...] 5 2 En un exrcit, grup tctic que actua de forma independent per tal dacomplir una missi duna manera independent per tal dacomplir una determinada. [...] missi determinada. [...] pascal m. Unitat de pressi, del sistema pascal m. Unitat de pressi i tensi, del sistema internacional, equivalent a la pressi uniforme que internacional, equivalent a la pressi uniforme que exerceix sobre una superfcie plana d1 metre quadrat exerceix sobre una superfcie plana d1 metre una fora total d1 newton (smbol, Pa). quadrat una fora total d1 newton (smbol, Pa). passar v. intr. [...] intr. 5 1 Transportar-se a un lloc. passar v. intr. [...] intr. 5 1 Transportar-se a un lloc. Deixeu-lo passar a la sala. Abans sestaven al carrer Deixeu-lo passar a la sala. Abans sestaven al carrer de Girona; dall van passar al Passeig de Grcia. de Girona; dall van passar al passeig de Grcia. [...] [...] pebrs [pl. -assos] m. [...] 2 Bolet comestible de pebrs [pl. -assos] m. [...] 2 Pebrs lleter (). lordre de les russulals, preco, de carn i ltex blancs 3 pebrs coent Lleterola de llet groga (). 4 pebrs (Lactarius piperatus). 3 pebrs coent Lleterola de llet destepa negra Lleterola de llet morada, que forma groga (). 4 pebrs destepa negra Lleterola de llet micorizes amb lestepa negra (Lactarius cistophilus). morada, que forma micorizes amb lestepa negra 5 pebrs lleter [o pebrs de bosc] Bolet comestible (Lactarius cistophilus). 5 pebrs lleter [o pebrs de de lordre de les russulals, preco, de carn i ltex
25

DIEC2 mar 2009 bosc] Pebrs 2. 6 pebrs lleter de riberada [...] pedani -nia adj. Que t autoritat dins duna entitat local menor. pentatleta m. i f. Atleta que disputa les cinc proves del pentatl. pequins -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Pequn. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Pequn o als seus habitants. m. 2 1 Gos de companyia duna raa dorigen xins, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pl llarg i abundant. 2 2 adj. Un gos pequins. perforaci f. [...] f. 4 Obertura o orifici accidental en un rgan o en una part del cos, produda per un traumatisme extern o una lesi interna. [...] peristoma m. Corona de dents [] persona f. [...] 1 6 Mode de subsistir i de manifestarse de Du segons la doctrina cristina. Les tres persones de la Santssima Trinitat sn el Pare, el Fill i lEsperit Sant. [...] pescamines m. Embarcaci destinada a pescar mines explosives. pet m. [...] 6 4 pet de llop gegant Bolet comestible quan s jove, de creixement rpid, que pot arribar a atnyer grans dimensions (Lagermannia gigantea). [...] petja f. [...] 1 3 no deixar de petja No deixar de perseguir, de prosseguir. No el deixar de petja fins que mhagi pagat. [...] peu m. [...] 2 6 no tenir una cosa cap ni peus V. cap. 2 7 posar el peu al coll a alg Vncer-lo. 2 8 posar quelcom als peus dalg Oferir-li-ho en homenatge. 2 9 restar en peu una dificultat (o una oferta, etc.) No haver estat venuda, retirada. 2 10 tenir-li a alg el peu a la gola [...] m. 4 1 peu datleta Micosi del peu produda pel fong Epidermophyton aloccosum. [...] 21 18 peuets de Nostre Senyor Fumria. [...] pielografia f. Radiografia de la pelvis renal i dels urters, mitjanant una substncia de contrast opaca als rajos X. pimpinella f. 1 1 Herba perenne de la famlia de les roscies, de tijes dretes, fulles pinnaticompostes amb els folols ovats o oblongs i dentats, les fulles basals disposades en roseta, flors verdes i petites, agrupades en glomruls esfrics, i fruit en aqueni, que es fa a les pastures i als fenassars (Sanguisorba minor). [...] pinenc m. 1 Pinetell, rovell. 2 Orellana de terra (). pinenca f. 1 Pinetell 1. 2 pinenca borda Pinetell bord 5 a) (). pinetell m. [...] (Lactarius salmonicolor). 8 pinetell de cabra Pinetell bord 5 a) (). 9 pinetell de calceta

DIEC2 abril 2011 blancs (Lactarius piperatus). 6 pebrs lleter de riberada [...] pedani -nia adj. 1 Que t autoritat dins duna entitat local menor. Regidor pedani. 2 Relatiu o pertanyent a la pedania. Ajuntament pedani. pentatleta m. i f. Atleta que competeix en les proves de pentatl. pequins -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Pequn. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Pequn o als seus habitants. m. 2 1 Gos duna raa dorigen xins, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pl llarg i abundant. 2 2 adj. Un gos pequins. perforaci f. [...] f. 4 Obertura o orifici accidental en un rgan o en una part del cos, produt per un traumatisme extern o una lesi interna. [...] perstoma m. Corona de dents [] persona f. [...] 1 6 Mode de subsistir i de manifestarse de Du segons la doctrina cristiana. Les tres persones de la Santssima Trinitat sn el Pare, el Fill i lEsperit Sant. [...] pescamines m. Caamines. pet m. [...] 6 4 pet de llop gegant Bolet comestible quan s jove, de creixement rpid, que pot arribar a atnyer grans dimensions (Langermannia gigantea). [...] petja f. [...] 1 3 no deixar de petja No deixar de perseguir. No el deixar de petja fins que mhagi pagat. [...] peu m. [...] 2 6 no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] V. cap. [...] 2 10 sense cap ni peus V. cap. 2 11 tenir-li a alg el peu a la gola [...] m. 4 1 peu datleta Micosi del peu produda pel fong Epidermophyton floccosum. [...] 21 17 peu de vedell Sarriassa. m. 22 1 peu blau [...]

peuets m. pl. peuets de Nostre Senyor Fumria. pielografia f. Radiografia de la pelvis renal i dels urters, mitjanant una substncia de contrast opaca als raigs X. pimpinella f. 1 1 Herba perenne de la famlia de les roscies, de tiges dretes, fulles pinnaticompostes amb els folols ovats o oblongs i dentats, les fulles basals disposades en roseta, flors verdes i petites, agrupades en glomruls esfrics, i fruit en aqueni, que es fa a les pastures i als fenassars (Sanguisorba minor). [...] pinenc m. 1 Pinetell, rovell. 2 Grgola de pi a) (). pinenca f. 1 Pinetell 1. 2 pinenca borda Rovell de cabra (). pinetell m. [...] (Lactarius salmonicolor). 8 pinetell de cabra Rovell de cabra (). 9 pinetell de calceta
26

DIEC2 mar 2009 Molleric de calceta (). piroscopi m. Termmetre diferencial per a mesurar la calor radiant, que t una de les boles argentades o daurades. pitspor m. Arbust o arbret perennifoli de la famlia de les pitosporcies, de fulles oblongues i espatulades, dun verd intens, flors petites, blanques o groguenques i oloroses, disposades en cimes umbelliformes, fruit en cpsula subglobosa i llavors reniformes i brunes, originari de lsia oriental i cultivat com a ornamental i per fer a tanques (Pittosporum tobira). plana f. [...] f. 3 plana major a) Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap de forma semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats. [...] podridura f. [...] 4 podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Roselinia necatrix, que afecta les arrels de la vinya i dels arbres fruiters. [...] poltre m. [...] 4 3 Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrarlos o desmerilar-los. m. 5 poltre deruga Balladores. pop m. [...] 2 Pop que a lhivern es troba sobre sorrals i fangars i que en arribar la primavera migra cap a la lnia de costa i sinstalla entre les roques, comestible molt apreciat (Ocpotus vulgaris). [...] potrs -osa adj. [...] adj. 2 Brut, especialment dit dels mobles amb engruts i pols acumulada, de la roba malmesa pels anys o de qui la porta. proclamar v. tr. Publicar solemnement (alguna cosa), anunciar-la pblicament. Proclamar una llei. Proclamar el nou rei. quadre m. 1 1 Pintura executada sobre un plaf de fusta o dun altre material o sobre tela sostinguda per un bastidor, ordinriament enquadrada en un marc de fusta. Un quadre dhistria. Un quadre de Fortuny. 1 2 Dibuix, lmina o gravat, emmarcat, destinat a sser penjat en una paret. m. 2 1 En el teatre, agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud representant una escena histrica, mitolgica, simblica, etc. 2 2 Subdivisi dun acte corresponent a un canvi de decoraci. m. 3 1 Formaci que adoptava la infanteria [...]

qusar m. Objecte celeste extragalctic que t aparena estellar, s una font molt potent denergia que emet en forma de llum i, a vegades, dones radioelctriques i de rajos X, i presenta un espectre amb un notable desplaament cap al vermell. quilogram m. 1 Unitat de massa del sistema

DIEC2 abril 2011 Molleric de calceta (). piroscopi m. Termmetre diferencial per a mesurar la calor radiant, que t una de les boles argentada o daurada. pitspor m. Arbust o arbret perennifoli de la famlia de les pitosporcies, de fulles oblongues i espatulades, dun verd intens, flors petites, blanques o groguenques i oloroses, disposades en cimes umbelliformes, fruit en cpsula subglobosa i llavors reniformes i brunes, originari de lsia oriental i cultivat com a ornamental i per a fer tanques (Pittosporum tobira). plana f. [...] f. 3 plana major a) Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap duna manera semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats. [...] podridura f. [...] 4 podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Rosellinia necatrix, que afecta les arrels de la vinya i dels arbres fruiters. [...] poltre m. [...] 4 3 Bancada de ferro emprada per a sostenir els corrons de les cardes per tal de desborrarlos o desmerilar-los. pop m. [...] 2 Pop que a lhivern es troba sobre sorrals i fangars i que en arribar la primavera migra cap a la lnia de costa i sinstalla entre les roques, comestible molt apreciat (Octopus vulgaris). [...] potrs -osa adj. [...] adj. 2 Brut, saplica especialment als mobles amb engruts i pols acumulada, a la roba malmesa pels anys o a qui la porta. proclamar v. tr. Publicar solemnement (alguna cosa), anunciar-la pblicament. Proclamar una llei. Proclamar el nou rei. Lhan proclamat nou alcalde. quadre m. 1 1 Pintura executada sobre un plaf de fusta o dun altre material o sobre tela sostinguda per un bastidor, ordinriament enquadrada en un marc de fusta. Un quadre dhistria. Un quadre de Fortuny. 1 2 Dibuix, lmina o gravat, emmarcat, destinat a sser penjat en una paret. m. 2 Escena que sofereix a la vista i que impressiona. El quadre no pot sser ms desolador. m. 3 1 En el teatre, agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud representant una escena histrica, mitolgica, simblica, etc. 3 2 Subdivisi dun acte corresponent a un canvi de decoraci. 3 3 Descripci literria realista dun fet, dun ambient o duna situaci. Aquesta novella presenta un quadre de costums de la societat de lpoca. m. 4 1 Formaci que adoptava la infanteria [...] qusar m. Objecte celeste extragalctic que t aparena estellar, s una font molt potent denergia que emet en forma de llum i, a vegades, dones radioelctriques i de raigs X, i presenta un espectre amb un notable desplaament cap al vermell. quilogram m. 1 Unitat de massa del sistema
27

DIEC2 mar 2009 DIEC2 abril 2011 internacional, equivalent a la massa d1 decmetre internacional equivalent, aproximadament, a la cbic daigua pura a 4 C (smbol, kg). [...] massa d1 decmetre cbic daigua pura a 4 C (smbol, kg). [...] quinti- Forma prefixada del mot quint. Ex.: quinti- Forma prefixada del mot quint. Ex.: quintigmin. quintigemin. quip f. Casquet que fan servir els homes jueus quip [pl. -s] f. Casquet que fan servir els homes observants. jueus observants. radio-2 1 Forma prefixada del mot ll. radius, raig, radio-2 1 Forma prefixada del mot ll. radius, raig, que indica relaci amb els rajos X. Ex.: que indica relaci amb els raigs X. Ex.: radiodiagnstic, radiocristallografia. [...] radiodiagnstic, radiocristallografia. [...] radiografia f. 1 Tcnica consistent a sotmetre un cos radiografia f. 1 Tcnica consistent a sotmetre un cos que es vol examinar a lacci de rajos X o a que es vol examinar a lacci de raigs X o a qualsevol radiaci altra que la llum, a fi dobtenir-ne qualsevol radiaci altra que la llum, a fi dobtenir-ne una imatge sobre una superfcie sensible, com ara una imatge sobre una superfcie sensible, com ara una placa fotogrfica. [...] una placa fotogrfica. [...] radilisi f. Procs de descomposici duna substncia radilisi f. Procs de descomposici duna per irradiaci amb partcules dalta energia, rajos X o substncia per irradiaci amb partcules dalta rajos . energia, raigs X o raigs . radiometallografia f. Assaig no destructiu amb radiometallografia f. Assaig no destructiu amb rajos X per a detectar fissures i altres defectes interns raigs X per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metlliques. de les peces metlliques. radioscpia f. Examen dun cos mitjanant la imatge radioscpia f. Examen dun cos mitjanant la imatge produda en una pantalla fluorescent pels rajos X que produda en una pantalla fluorescent pels raigs X que el travessen. el travessen. raig1 m. [...] m. 3 1 Corrent de partcules materials, raig1 m. [...] m. 3 1 Corrent de partcules materials, com ara ions o electrons, que es mouen segons una com ara ions o electrons, que es mouen segons una mateixa lnia. Rajos beta. Rajos alfa. mateixa lnia. Raigs beta. Raigs alfa. 3 2 Representaci convencional de la trajectria 3 2 Representaci convencional de la trajectria duna radiaci o dun feix de partcules en llur duna radiaci o dun feix de partcules en llur propagaci per lespai. 3 3 rajos andics En un tub propagaci per lespai. 3 3 raigs andics [o rajos electrnic, ions positius que sn formats per les andics] En un tub electrnic, ions positius que sn impureses existents a la superfcie de lnode formats per les impureses existents a la superfcie de metllic quan el buit s molt elevat i el camp elctric lnode metllic quan el buit s molt elevat i el s molt intens. 3 4 rajos catdics Feix delectrons camp elctric s molt intens. 3 4 raigs catdics [o emesos pel ctode dun tub electrnic i accelerats per rajos catdics] Feix delectrons emesos pel ctode un camp elctric. 3 5 rajos csmics Conjunt de dun tub electrnic i accelerats per un camp elctric. partcules de gran energia que incideixen en la Terra 3 5 raigs csmics [o rajos csmics] Conjunt de procedents de lespai exterior. 3 6 rajos corpusculars partcules de gran energia que incideixen en la Terra Radiaci la natura de la qual s corpuscular. 3 7 rajos procedents de lespai exterior. 3 6 raigs gamma Radiaci electromagntica de freqncia corpusculars [o rajos corpusculars] Radiaci la superior a la dels rajos X, caracteritzada per un gran natura de la qual s corpuscular. 3 7 raigs gamma [o poder ionitzant. 3 8 rajos infrarojos Radiaci rajos gamma] Radiaci electromagntica de electromagntica de freqncia inferior a la visible, freqncia superior a la dels raigs X, caracteritzada caracteritzada pels seus efectes calorfics. 3 9 rajos per un gran poder ionitzant. 3 8 raigs infrarojos [o ultraviolats Radiaci electromagntica pertanyent a rajos infrarojos] Radiaci electromagntica de lespectre ultraviolat. 3 10 rajos X Radiaci freqncia inferior a la visible, caracteritzada pels electromagntica de freqncia superior a la visible seus efectes calorfics. 3 9 raigs ultraviolats [o rajos que, pel seu poder penetrant, s emprada per a ultraviolats] Radiaci electromagntica pertanyent a exploracions mdiques. [...] lespectre ultraviolat. 3 10 raigs X [o rajos X] Radiaci electromagntica de freqncia superior a la visible que, pel seu poder penetrant, s emprada per a exploracions mdiques. [...] recipient adj. 1 Receptiu. [...] recipient adj. 1 Receptiu 1. [...] rectangle m. [...] 2 adj. Que un dels seus tres angles rectangle m. [...] adj. Que un dels seus angles s s recte. Triangle rectangle. recte. Triangle rectangle.
28

DIEC2 mar 2009 redargir v. tr. Argir (contra una asserci, un argument, etc.). Aquesta objecci pot sser fcilment redargida. La declaraci del testimoni de la defensa va ser redargida pel fiscal. redox adj. 1 Relatiu o pertanyent a loxidacireducci. 2 f. Oxidaci-reducci. reductor -a adj. [...] m. 2 En una reacci doxidacireducci, espcie qumica que cedeix els electrons necessaris per a la reducci i que s, per tant, lespcie que soxida. [...] reificaci f. Acci de reificar; lefecte. reificar v. tr. Transformar (una idea, una qualitat, una funci) en una cosa, concebre-la per analogia a lestructura de les coses. reprotxar v. tr. Imputar fent-ne retret. Li va reprotxar que se nhagus anat tan aviat. ressl m. Solatge. rifeny -a adj. i m. i f. [...] m. 2 1 Varietat del berber parlada al Rif. [...] roig roja adj. i m. [...] 1 2 m. roig Congo Colorant azoic (). [...] romano m. 1 POP. Roman 3. [...] rombe m. 1 Parallelogram de costats iguals en qu els angles no sn rectes. m. pl. 2 1 Coll de la baralla francesa que duu dibuixats rombes. 2 2 m. Carta daquest coll. ruc1 m. 1 Ase. Un ruc eguasser. [...] rus russa adj. i m. i f. [...] adj. i m. i f. 2 1 rus blanc Bielors 1 1. [...] sarr m. 1 1 Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 1 2 Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a lespatlla per a usos diversos. m. pl. 2 1 Herba de la famlia de les quenopodicies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en pancules terminals estretes, que es fa prop de les cabanes, a les jaces i a daltres ambients nitrfils de lalta muntanya, en altre temps consumida com a verdura (Chenopodium bonus-henricus). 2 2 sarronets de pastor Herba de la famlia de les crucferes, de fulles basals en roseta, pinnatfides o pinnatipartides, les caulinars poc dividides o enteres i abraadores, flors blanques i petites en ram terminal i fruits triangulars comprimits, que es fa als horts, als camins i en altres indrets ruderals (Capsella bursa pastoris).

DIEC2 abril 2011 redargir v. tr. Argir (contra una asserci, un argument, etc.). Aquesta objecci pot sser fcilment redarguda. La declaraci del testimoni de la defensa va ser redarguda pel fiscal. redox adj. 1 Relatiu o pertanyent a loxidoreducci. 2 f. Oxidoreducci. reductor -a adj. [...] m. 2 En una reacci doxidoreducci, espcie qumica que cedeix els electrons necessaris per a la reducci i que s, per tant, lespcie que soxida. [...] reficaci f. Acci de reficar; lefecte. reficar v. tr. Transformar (una idea, una qualitat, una funci) en una cosa, concebre-la per analogia a lestructura de les coses. reprotxar v. tr. Retreure 1 2. Li va reprotxar que se nhagus anat tan aviat. ressl m. Psit. rifeny -a adj. i m. i f. [...] m. 2 1 Varietat de lamazic parlada al Rif. [...] roig roja adj. i m. [...] 1 2 m. roig Congo Colorant azo (). [...] romano m. 1 POP. Roman 2 1. [...] rombe m. 1 Parallelogram de costats iguals en qu els angles no sn rectes. m. pl. 2 Diamant1 3. ruc1 m. 1 Ase 1 1, 1 2 i 2. Un ruc eguasser. [...] rus russa adj. i m. i f. [...] adj. i m. i f. 2 1 rus blanc Belars 1 1. [...] sarr m. 1 1 Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. 1 2 Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a lespatlla per a usos diversos. m. pl. 2 1 Herba de la famlia de les quenopodicies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en pancules terminals estretes, que es fa prop de les cabanes, a les jaces i a daltres ambients nitrfils de lalta muntanya, en altre temps consumida com a verdura (Chenopodium bonus-henricus).

sarronets m. pl. sarronets de pastor Herba de la famlia de les crucferes, de fulles basals en roseta, pinnatfides o pinnatipartides, les caulinars poc dividides o enteres i abraadores, flors blanques i petites en ram terminal i fruits triangulars comprimits, que es fa als horts, als camins i en altres indrets ruderals (Capsella bursa pastoris). sec -ana adj. 1 Que s sec per natura. adj. 2 1 Que sec -ana adj. 1 Que s sec per natura. adj. 2 1 Que noms es rega amb laigua de pluja. Terrenys secans. noms es rega amb laigua de pluja. Terrenys secans. 2 2 de sec loc. adj. a) Que no rep aigua sin quan 2 2 de sec loc. adj. a) Que no rep aigua sin quan
29

DIEC2 mar 2009 plou, dit de les terres de conreu. b) Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sin quan plou, dit de plantes i fruites. c) Dnfima categoria, de per riure. Un poeta de sec. 2 3 m. Terres de sec. semiconsonant f. En font., articulaci intermdia entre fricativa i vocal que es produeix durant lemissi del primer membre tancat dun diftong. semivocal f. En font., articulaci intermdia entre vocal i fricativa que es produeix durant lemissi del segon membre tancat dun diftong. senyor senyora m. i f. [...] 1 4 Du, especialment en la tradici judeocristiana. El Senyor s el meu pastor. La passi de Nostre Senyor. [...] f. 5 Dona casada. Li donava consells una senyora que portava trenta anys de matrimoni. [...] f. 6 senyora de companyia Dona que t el crrec dacompanyar habitualment una persona. [...] srie f. [...] 6 4 srie electromotriu Ordenaci dels parells doxidaci-reducci, en particular els constituts per cada metall [...] setge m. [...] f. 2 Serverola. sillbic -a adj. [...] 2 Que pot formar una sllaba. smptoma m. [...] 1 3 smptoma secundari En una malaltia, smptoma subsegent als altres. La febre s un simptoma secundari. [...] sistmic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a lorganisme, a un sistema, en la seva totalitat. [...] sobir -ana adj. 1 1 Que est per damunt de tots els altres. s una sobirana oradura encalar la cosa que, aconseguida, ens dna la mort. Tenir per a alg un menyspreu sobir. s un remei sobir. somer m. Ase. sostre m. 1 1 Part duna casa, duna habitaci, duna cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que shi arribava amb la m. Les estalactites del sostre de la cova. 1 2 Trespol 1. m. 2 Altura, magnitud mxima que assoleix o pot assolir una cosa. LHimlaia s el sostre del mn. El sostre salarial. m. 3 De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en qu estan separades per alguna cosa. Les anxoves estan disposades a sostres. m. 4 En alp., sobreplom [...]

DIEC2 abril 2011 plou, saplica a les terres de conreu. b) Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sin quan plou, saplica a plantes i fruites. c) Dnfima categoria, de per riure. Un poeta de sec. 2 3 m. Terres de sec. semiconsonant f. Vocal asillbica que es troba davant de la vocal sillbica. semivocal f. Vocal asillbica que es troba darrere de la vocal sillbica.

senyor senyora m. i f. [...] 1 4 m. Du, especialment en la tradici judeocristiana. El Senyor s el meu pastor. La passi de Nostre Senyor. [...] f. 5 Dona casada. La tranquillitz que no li preguntessin si era senyora o senyoreta. f. 6 senyora de companyia Dona encarregada de fer companyia a una persona. [...] srie f. [...] 6 4 srie electromotriu Ordenaci dels parells doxidoreducci, en particular els constituts per cada metall [...] setge m. [...] m. 2 Serverola. sillbic -a adj. [...] 2 Que s el nucli duna sllaba. smptoma m. [...] 1 3 smptoma secundari En una malaltia, smptoma subsegent als altres. La febre s un smptoma secundari. [...] sistmic -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a tot lorganisme, a tot un sistema. [...] sobir -ana adj. 1 1 Que est per damunt de tots els altres. s una sobirana oradura encalar la cosa que, aconseguida, ens dna la mort. Tenir per alg un menyspreu sobir. s un remei sobir. somer m. Ase 1 1 i 2. sostre m. 1 Part duna casa, duna habitaci, duna cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que shi arribava amb la m. Les estalactites del sostre de la cova. m. 2 Altura, magnitud mxima que assoleix o pot assolir una cosa. LHimlaia s el sostre del mn. El sostre salarial. m. 3 1 De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en qu estan separades per alguna cosa. Les anxoves estan disposades a sostres. 3 2 Capa de coses que han caigut o han quedat sobre una superfcie o a terra, especialment restes i residus. Desprs de sopar, damunt la taula hi havia un sostre de molles de pa i de pells de taronja. No has agranat b: tho has deixat tot ple de sostre. m. 4 En alp., sobreplom [...] -stoma Forma sufixada del mot gr. stma, boca. -stoma Forma sufixada del mot gr. stma, boca. Ex.: citostoma. Ex.: citstoma. sudans -esa adj. i m. i f. 1 Natural de la Repblica sudans -esa adj. i m. i f. 1 Natural del Sudan. 2 adj. del Sudan. 2 adj. Relatiu o pertanyent a la Repblica Relatiu o pertanyent al Sudan o als seus habitants. del Sudan o als seus habitants.
30

DIEC2 mar 2009 tapa2 f. [...] f. 5 [usat generalment en pl.] Petita raci dolives, marisc, embotits, croquetes, etc., que se serveix en bars i establiments similars, especialment com a part dun aperitiu. tau-tau loc. adv. Aix aix, ni molt b ni molt malament. tauto- Forma prefixada del mot gr. tuts, el mateix. Ex.: tautofonia, tautosillbic. teginat m. 1 Enteixinat. 2 Sostre 1 1. temps [inv.] m. [...] 4 3 Grau de velocitat a qu sha portar un tros de msica. [...] termini m. [...] m. 2 Suma que sha de pagar en escaure un termini. Pagar el primer termini. terramicina f. Antibitic natural del grup de les tetraciclines, descobert en el fong Streptomyces rimosis, dextensa aplicaci teraputica. terrs-terrs loc. adv. 1 Prop de terra. [...] torr m. 1 Massa feta dametlles, de pinyons, davellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta amb barres rectangulars. [...] traa f. [...] 3 2 Trajectria descrita pel punt llumins en la pantalla dun tub de rajos catdics. [...] transposar v. tr. [...] tr. 4 Incorporar, adaptant la legislaci interna o elaborant noves normes, el contingut (duna directriu comunitria) a lordenament jurdic dun estat membre de la Uni Europea. trebol m. 1 Trespol 1. [...] tremp m. [...] 1 3 Punt de duresa o delasticitat que tenen els metalls que han estat sotmesos al tremp. Una acer, una espasa, de bon tremp. [...] trespol m. 1 Sostre duna habitaci. m. 2 1 Mescla de pols feta de testos ben picats i cal viva amb qu es feia el paviment de cisternes, squies i tamb dhabitacions. 2 2 Paviment duna habitaci.

DIEC2 abril 2011 tapa2 f. [...] f. 5 Petita raci dolives, marisc, embotits, croquetes, etc., que se serveix en bars i establiments similars, especialment com a part dun aperitiu. tau-tau adv. Aix aix, ni molt b ni molt malament. tauto- Forma prefixada del mot gr. tauts, el mateix. Ex.: tautofonia, tautosillbic. teginat m. 1 Enteixinat. 2 Sostre 1. temps [inv.] m. [...] 4 3 Grau de velocitat a qu sha de portar un tros de msica. [...] termini m. [...] m. 2 Suma que sha de pagar en escaures un termini. Pagar el primer termini. terramicina f. Antibitic natural del grup de les tetraciclines, descobert en el bacteri Streptomyces rimosis, dextensa aplicaci teraputica. terrs-terrs adv. 1 Prop de terra. [...] torr m. 1 Massa feta dametlles, de pinyons, davellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta en barres rectangulars. [...] traa f. [...] 3 2 Trajectria descrita pel punt llumins en la pantalla dun tub de raigs catdics. [...] transposar v. tr. [...] tr. 4 Incorporar, adaptant la legislaci interna o elaborant noves normes, el contingut (duna directiva comunitria) a lordenament jurdic dun estat membre de la Uni Europea. trebol m. 1 Trespol 3. [...] tremp m. [...] 1 3 Punt de duresa o delasticitat que tenen els metalls que han estat sotmesos al tremp. Un acer, una espasa, de bon tremp. [...] trespol m. 1 Paviment duna habitaci, duna casa. Caigu als seus peus damunt del trespol dargent. m. 2 Sostre 1. Penjava del trespol un fil elctric m. 3 Separaci dobra entre els pisos dun edifici. m. 4 Mescla de cal o ciment amb sorra i aigua usada per a pavimentar cisternes, squies, habitacions. troc m. Barata1 1. trossar v. tr. 1 1 Ajustar al cos (una pea de vestir) amb cordons o vetes. Trossar-se la cotilla, el gip. Primer va trossar el davantal a la Marina i a la Clara i desprs el va trossar a en Miquel. [...] truca f. Barata1 1. tmul m. [...] m. 2 Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebraci de les exquies dun difunt. tuneladora f. Mquina perforadora rotativa emprada per a excavar tnels de grans dimensions. txec -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de Txquia. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Txquia o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a Txquia. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al txec.
31

troc m. Barata. trossar v. tr. 1 1 Ajustar al cos (una pea de vestir) amb cordons o vetes. Trossar-se la cotilla, el gip. Primer va trossar el davantal a la Marina i a la Clara i desprs li va trossar a en Miquel. [...] truca f. Barata. tmul m. [...] m. 2 En una cerimnia funerria, cadafal cobert de draps de dol sobre el qual es colloca un tat on figura que hi ha el mort del qual se celebren les exquies.

txec -a adj. i m. i f. 1 1 Natural de la Repblica Txeca. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a la Repblica Txeca o als seus habitants. m. 2 1 Llengua eslava parlada a la Repblica Txeca. 2 2 adj. Relatiu o

DIEC2 mar 2009 pertanyent al txec. ultraviolat -ada adj. 1 Relatiu o pertanyent a lultraviolat. Rajos ultraviolats. 2 m. Regi de lespectre electromagntic que comprn linterval que va des de la llum visible fins a la regi dels rajos X. un2 una adj. [...] 5 6 m. ni un per remei Cap absolutament. [...] unitat f. [...] 5 3 unitat astronmica Unitat de distncia definida com el radi de lrbita circular dun planeta ideal de massa negligible i no sotms a cap mena de pertorbaci, reconeguda en 365,2568983263 dies solars mitjans, aproximadament igual al semieix major de lrbita de la Terra i amb un valor aproximat de 149.600.000 quilmetres. [...] urografia f. Radiografia de les vies urinries o duna de llurs parts mitjanant la injecci dun contrast opac a les radiacions, especialment als rajos X, b directament a travs de la uretra o b en una vena. utoasteca adj. 1 Relatiu o pertanyent a lutoasteca. 2 m. Grup de llenges de la famlia utoastecatano parlades a Mxic i a loest dels Estats Units dAmrica. vari vria adj. [...] 2 adj. pl. Que s divers, diferent, de distinta mena. Remeis varis. De tonalitats vries. vau f. 1 Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f. 2 Semiconsonant velar. ventar v. tr. 1 1 Fer artificialment vent que vagi a donar (contra alg o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perqu es dispersin. Ventar les mosques perqu fugin. Forca de ventar. 1 2 saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insdies, etc. tr. 2 1 Tirar enlaire (la batuda) perqu el vent separi del gra la palla, les volves, etc. [...] vermell -a adj. [...] m. 2 1 [...] 2 3 vermell Congo Colorant azoic (). versaleta f. Majscula digual grandria que la minscula de la mateixa caixa. viglia f. 1 1 Dia que precedeix un altre, especialment una festivitat. La viglia de Nadal. [...] vocalitzar v. intr. 1 1 Proferir sons vocals, especialment cantant. 1 2 Fer exercicis vocals sense dir les notes, sin emprant una vocal. intr. 2 Articular correctament els sons [...] xalupa f. [...] 3 La ms gran de les embarcacions auxiliars dun vaixell de guerra. xantfits m. pl. 1 Divisi dalgues del regne de les cromistes, que comprn les xantofcies. 2 f. Individu daquesta divisi. xrif xrifa m. i f. [...] 2 Oficial elegit de

DIEC2 abril 2011 ultraviolat -ada adj. 1 Relatiu o pertanyent a lultraviolat. Raigs ultraviolats. 2 m. Regi de lespectre electromagntic que comprn linterval que va des de la llum visible fins a la regi dels raigs X. un2 una adj. [...] 5 6 ni un per remei Cap absolutament. [...] unitat f. [...] 5 3 unitat astronmica Unitat de distncia definida com el radi de lrbita circular dun planeta ideal de massa negligible i no sotms a cap mena de pertorbaci, recorreguda en 365,2568983263 dies solars mitjans, aproximadament igual al semieix major de lrbita de la Terra i amb un valor aproximat de 149.600.000 quilmetres. [...] urografia f. Radiografia de les vies urinries o duna de llurs parts mitjanant la injecci dun contrast opac a les radiacions, especialment als raigs X, b directament a travs de la uretra o b en una vena. utoasteca adj. 1 Relatiu o pertanyent a lutoasteca. 2 m. Grup de llenges de la famlia utoastecatano parlades a Mxic i a loest dels Estats Units. vari vria adj. [...] 2 adj. Que s divers, diferent, de distinta mena. Remeis varis. De tonalitats vries. Productes de qualitat vria. vau f. 1 Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f. 2 Gradual velar. ventar v. tr. 1 1 Fer artificialment vent que vagi a donar (contra alg o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perqu es dispersin. Ventar les mosques perqu fugin. 1 2 saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insdies, etc. tr. 2 1 Tirar enlaire (la batuda) perqu el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar. [...] vermell -a adj. [...] m. 2 1 [...] 2 3 vermell Congo Colorant azo (). versaleta f. Lletra dimpremta majscula de la mateixa alada que la minscula del seu mateix cos. viglia f. 1 1 Dia que en precedeix un altre, especialment una festivitat. La viglia de Nadal. [...] vocalitzar v. intr. 1 Fer exercicis vocals sense dir les notes, sin emprant una vocal. intr. 2 Articular correctament els sons [...] xalupa f. [...] 3 La ms gran de les embarcacions auxiliars dun vaixell. xantfits m. pl. 1 Divisi dalgues del regne de les cromistes, que comprn les xantofcies. 2 m. Individu daquesta divisi. xrif xrifa m. i f. [...] 2 Oficial elegit de
32

DIEC2 mar 2009 lAdministraci dels Estats Units dAmrica que t poders judicials limitats. xocar v. intr. 1 Una cosa, topar, especialment violentament, de manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. [...] zimbabus -esa adj. i m. i f. 1 Natural de Zimbabue. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Zimbabue o als seus habitants.

DIEC2 abril 2011 lAdministraci dels Estats Units que t poders judicials limitats. xocar v. intr. 1 Una cosa, topar, especialment duna manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. [...] zimbabus -esa adj. i m. i f. 1 Natural de Zimbbue. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Zimbbue o als seus habitants.

33