LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA (SÍNTESI)

La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua,
els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació
comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüísitica.. Les varietats lingüístiques es
contraposen a l'estàndard de la llengua.

Hi ha diferents tipus de variació lingüística i un mateix individu pot experimentar una

alternança entre diferents varietats. Existeixen quatre tipus de variació i es clasifiquen en
base a dos factors:

• Depenent del grup humà:

1. Variació històrica o diacrònica. Depèn del factor temps. Les varietats

històriques són les diferents varietats que una mateixa llengua ha adoptat al
llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el valencià de l'època de
Jaume I era diferent del de Vicent Andrés Estellés, i aquest alhora diferent
del català del segle xx. Les varietats generacionals també s'inclouen en
aquest tipus de variació.

2. Variació dialectal o diatòpica. Depèn del factor espai. Malgrat que es

considerin varietats d'una mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar
diferències amb el de la zona contigua, separades sovint per accidents
geogràfics (rius, mars, muntanyes...). Per exemple, el català de Mallorca
presenta alguns trets diferents que el català del baix Ebre, o de l’Horta Nord.

3. Variació social o diastràtica (argots o parlars especials). Depèn de

l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials diferents,
com si foreen dialectes parlats en una mateixa població per grups socials
diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi ha una
variació massa marcada, podem observar aquest tipus de variació en
societats en què les classes socials formen grups tancats amb poca relació
entre si (com el sistema de castes de l'Índia), o en altres èpoques en què la
classe alta i la baixa no es mesclaven.

• Depenent de la situació comunicativa:

4. Variació funcional o diafàsica (també rep el nom de registri lingüístic)

Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres
lingüístics, que es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o
l'altre en funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors
i l'àmbit d'ús.

Factors que influeixen en l’elecció d’una determinada variant

• Edat: els joves tendeixen a usar més els registres informals, tenen un argot propi i
creen més neologismes.
• Procedència: cada zona té un dialecte propi.
• Professió: hi ha professions amb un lèxic propi especialitzat.
• Nivell d'estudis: a més estudis, més ús dels registres cultes o formals.
• Situació comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o col·loquial, és el
factor que més influeix.
• Canal de comunicació: l'escrit acostuma a demanar més formalitat.
• Grau de literarietat: inclou recursos literaris i para més atenció a la llengua.
EXEMPLES:

1. Variació històrica o diacrònica (es poden situar en un eix cronològic)

Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d’avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor
Ausiàs March
E per tal que els homes coneguessen e sabessen, quan hauríem
passada aquesta vida mortal, ço que nos hauríem feit ajudant-nos lo
Senyor poderós, en qui és vera trinitat, lleixam aquest libre per
memòria, a aquells qui volran oir de la gràcies que Nostre Senyor nos
ha feites, e per dar exempli a tots els altres hòmens del món, que
facen ço que nós havem feit de metre sa fe en aquest Senyor qui és
tant poderós.
Llibre dels Fets, Jaume I
2. Variació dialectal o diatòpica (condicionada pel context geogràfic)
Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Wa yeah, Antonia Font
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat.
Al mar! Manel
Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses
dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants
dies més sense fer, i estar uns quants dies sense fer res. I acumule
projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé ben bé i el
dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i
el temps també.
Fer res, Clara Andrés
3. Variació diastràtica (argot o parlars especials)
Quin canguelo, tio, pensava que la dinyava allí mateix.
Molva molt com s’ho van muntar, col·lega.
L’han pillat mangant al súper.
4. Variació funcional o diafàsica (depèn de la situació o el context
comunicatiu)
Col·loquial
Tinc el cap com un bombo.
Estàndard
Em fa mal el cap.
Culte
Patisc de cefalea.