Refranyer Tematic D Adolf Gisbert

Refranyer temtic
amb breu explicaci de significat i lxic,

referncia a equivalents, similars i contraris,
i corresponents i similars en castell.
Compendiat i interpretat per Adolf Gisbert

a partir de refranyers publicats i arreplega personal
per territori valenci.
(ampliat i revisat en octubre del 2011)
Oficina Municipal ds i Promoci del Valenci
Ajuntament de Godella
MOTIVACI
El present treball naix de la necessitat de conixer el significat de cada refrany,

ja que solen dir-se mecnicament en circumstncies molt concretes, per a lhora
dindagar-ne les raons o el significat, ben poques persones saben donar-ne una
explicaci precisa.
Si b hi ha bastants refranyers publicats, la majoria sn reculls fets en

demarcacions geogrfiques concretes, sobretot locals o comarcals; sn simples relacions
alfabtiques o sectorials que no aporten gens dinformaci, o molt poca, sobre el
significat, amb qu els nous valencianoparlants i els aprenents de llengua que no lhan
depresa directament de la famlia i lentorn ms prxim, estan privats de lautomatisme
estmul-resposta que dna la ra de ser als refranys, molts dells, lapidaris.
s a partir dhaver constatat un desconeixement general dels refranys entre els

parlants ms joves, i de detectar que constitueix una llacuna en lensenyament de la
llengua, que ens hem plantejat la necessitat de la seua difusi mitjanant aquest
treball, i aix amb diverses pretensions:
- cobrir un aspecte ntim de la nostra llengua, ric de saviesa tradicional No

hi ha cap refrany que mentisca-, tot fent un pas ms endavant i tractant
dexplicar significats, raons de ser i matisos del pensament, que en els casos
de no transmissi cultural familiar directa sn desconeguts, i sobretot entre
els nous valencianoparlants dorigen forani;
- diferenciar matisos agrupant les diverses manifestacions duna mateixa

idea o concepte o donant referncia a daltres de similars i de contraris, com
tamb duna altra llengua germana;
- explicar termes inhabituals, antics, massa localistes o especialitzats;
- servir de pont i de lligam entre llenges i sensibilitats.
- i, per descomptat, educar en el sentit com a partir de lexperincia general,

a fi destar allionats i previnguts davant les experincies que,
indefectiblement, la vida ens reserva.
s un treball obert, constantment ampliat i revisat i sempre enriquible, nascut

de la voluntat de prestar servei a la comunitat, que s la vertadera autora i
usdefructuria daquest patrimoni lingstic.
Refranys de punta reveladora
sn saviesa de bon suport
que dadult sagnen si el seny enyora
la dola parla de lavi mort.
Joan Valls Jord

Accssit a lEnglantina dor als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Valncia, 1965
QU SN ELS REFRANYS
Els refranys sn breus oracions completes que contenen alguna ensenyana fruit de lexperincia o
alguna moralitat, o fan ironia del comportament de les persones. Sn curtes sentncies nascudes de
lexperincia de generacions successives que poden ser vlides en molts casos, encara que no sempre.
Han de ser interpretats, ms que presos al peu de la lletra. Per aix moltes vegades anomenen animals
(el burro, sobretot) per a alludir a lhome (o a la dona, a la que, a ms, releguen al segon pla que
tradicionalment ha ocupat). Molts alludixen al santoral com a antic referent temporal, a loratge, els
astres, els treballs agrcoles, els animals, i molts altres a la vida quotidiana, els menjars, els diners, la
famlia, lamor, lamistat, el comportament...
Sn ben abundants en les llenges filles del llat, i si b nhi ha de molt similars i diguals, tamb nhi
ha de ben diferents en cada llengua. De fet, cada comunitat humana veu i interpreta el mn duna
manera i fa ms atenci a un aspecte o a un altre de la realitat circumdant.
Sent propis de la tradici oral, solen formar rima com a tcnica memorstica.
COM ELS PRESENTEM

A continuaci teniu una selecci del vastssim repertori refranyer dels nostres pobles, ordenat per
sectors alfabticament i dissenyat de la manera ms didctica que hem sabut, amb:
- variants agrupades dun mateix mats del pensament
- sinnims dalguns mots o expressions
- informacions connexes (histriques, folklriques, professionals...)
- explicaci del sentit
- referncia a refranys i locucions amb matisos similars i contraris
- refranys o expressions equivalents o similars en castell i contraris
- bibliografia i altres fonts
Com que sn fruit de la parla, i no de la literatura,no espereu que siguen un model de llengua
estndard, encara que shi han marcat els termes incorrectes o no admesos per la normativa de la
llengua moderna.
s desig de lautor-compilador que us siguen tils i que la seua ironia siga allionadora.
NDEX
Refranyer danimals
Refranyer de la cuina i el vi
Activitats humanes, comportament, salut i fortuna
Relacions humanes
Amor
Refranyer de msica i cant
Refranyer del parentiu
Oratge, elements, astres, temps cronolgic i collites
Pluges i rellamps
Trons i pedregades
Boires
Celatge i nvols
Foc i fum
Colors i lluminositat
Vent
Vent de Ponent
Vent de Tramuntana o Cer
Vent Mestral
Vent Migjorn
Vent de Llevant
Vent de Gregal o de Provena
Vent Garb o Llebeig
Vent Xaloc
Sol
Fred, neu i gel
Llunacions
Plenilunis
Rojor lunar
Efectes lunars
Varis
Anys, cronologia, edat
Dies, nits i hores
poques de lany
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
Any
Mesos, labors i collites
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Refranyer del santoral
Bibliografia
Refranyer danimals
A animal donat no li poses pers. (posar pers = traure defectes)
A burro donat no li mires louera. (= lescrot)
A cavall donat no li mires el dentat. (dentat = dentici, dentadura)
A cavall donat no li mires el pl.
Quan et regalen un cavall no li mires les dents.
Accepta els regals com tels donen, ja que sacostuma a regalar all
que sobra, s vell o antic o no agrada a qui ho tenia.
Castell: A caballo regalado no le mires el diente.
A caballo regalado no se le miran los dientes.
A burro dado no se le ve el colmillo.
Abellerols per lhorta, tanca la porta. (abellerol = pardal blau, verd i groc
de lespcie Merops aplaster)
Quan la gavina va a lhorta, encn el foc i tanca la porta.
Quan veges la gavina per lhorta, entra la llenya, fes foc i tanca la
porta.
Si al gener la gavina va per lhorta, fes foc i tanca la porta.
Quan arriba lull de bou, fred al nas i manta al coll. (ull de bou = ocellet
verds i grisenc, Troglodytes parvulus)
Quan la xixella baixa de muntanya, encn foc i entra a la cabanya.
(xixella = colom salvatge, sorita, tudesca, tod)
Quan ocells de mar o de muntanya busquen lempara i la seguretat de
la terra plana s perqu en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual
fugen.
Connex: Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina.
Castell: Cuando el cuervo va rasante, ponte bufanda y guante.
Similar en castell: Cuando la gaviota visita al labrador, mal le va al
pescador.
Contraris en castell: Si al mar van las gaviotas, marinero a las
escotas.
Si la alondra alto vuela es porque el buen tiempo
llega.
Acabat el juny, no canta el cucut.
Aix diuen.
A cada porc li arriba el seu Sant Mart. (11 de novembre)
Pretn infondre confiana que el ro pagar un dia la seua culpa.
Castell: A cada pez le llega su vez.
A cada cerdo/puerco/cochino/cancho/lechn le llega su San
Martn/sbado.
A todo cerdo le llega su San Martn.
A todo puerco gordo le llega su San Martn.
A cada guajolote le llega su nochebuena.
A todo chompipe se le llega su 31.
A cada uno da Dios el castigo que merece.
Similars en castell: A su tiempo maduran las brevas.
A su tiempo maduran las uvas.
Al matar los puercos, placeres y juegos.
Por San Martino mata el pobre su cochino, y por
San Andrs, el rico, los tres.
Contraris en castell: A cada capillita le llega su fiestecita.
A cada santo le llega su da.
A carn de llop, dent de gos.
La soluci a cada problema ha de ser proporcionada.
Com: A carn dura, dent aguda.
Similar: Un clau en trau un altre.
Similar en castell: A pan duro, hambre de tres das.
A ase magre, tot sn mosques. (magre = prim, escanyolit)
A ca magre, moltes puces. (ca = gos, cnid, espcie Canis lupus)
Al burro flac, tot sn puces. (flac = magre, prim)
Al cavall magre no li falten mosques.
Al gos flac, puces amb ell.
Al gos flac tot sn puces.
Al gos vell, puces en ell.
Ase flac, tot ple de mosques.
Ase nafrat, tot sn mosques.
A bou flac tot sn mosques.
Quan a alg li van mal les coses, tots se naprofiten i li augmenten els
problemes.
Castell: A perro flaco, todo se le vuelven pulgas.
Al perro ms flaco, hasta las pulgas le abandonan.
A perro sarnoso, todo son pulgas.
Al borrico viejo, la mayor carga y el peor aparejo.
Al miserable y al pobre, la pena doble.
Al miserable y al pobre, todo les cuesta el doble.
Todo el mundo hace lea del rbol cado.
Similars en castell: A can que lame ceniza, no le debes confiar la
harina.
A ro revuelto, ganancia de pescadores.
Abans els porcs que la casa.
Antigament, les famlies criaven porcs en el corral de la casa, als
quals es donava de menjar les sobres. Ac, critica que es preste ms atenci
a qualsevol cosa abans que a les persones ms prximes o als temes
importants.
Abelles benedes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars.
(abellar = rusc)
Aix era abans que lhome les exterminara amb els plaguicides amb
qu arruixa les terres de cultiu..
Abelles i ovelles, en les seues deveses. (devesa = pasturatge, terreny
herbs litoral)
Cada u ha destar o anar a la seua casa o territori i amb els seus.
Similars: Cada u en sa casa, i Du, en la de tots.
Cada u en sa casa sap on es penja el cresol.
Castell: Cada mochuelo, a su olivo.
Similars: Cada oveja, con su pareja.
Cada cosa en su sitio y un sitio para cada cosa.
Zapatero, a tus zapatos.
Cada mal en su corral.
A bstia grossa, morral gros. (morral = bo)
Cada cosa t la soluci adequada a la seua importncia.
Castell: A caballo grande, grandes espuelas.
A grandes males, grandes remedios.
Similars en castell: A bestia comedora, piedras en la cebada.
A caballo comedor, cabestro corto.
A cartas, cartas, y a palabras, palabras.
A santo chico, velitas.
A burro mort, la civada al rabo.
A burro mort, la civada, per baix del rabo.
A burro mort, les garrofes, per baix del rabo.
Quan ja s massa tard, les solucions no tenen ningun efecte.
Com: Mort Cintet Rosquilla, li portaren la bacinilla.
Connex: Tots sen recorden de santa Brbara quan trona.
Contrari: Ms val prevenir que lamentar.
Castell: A barba muerta, obligacin cubierta.
A candil muerto, todo es prieto. (prieto = negre)
Al perro muerto, chale del huerto.
A buenas horas mangas verdes.
Despus de ojo sacado no vale santa Luca.
Despus del ojo afuera, no hay santa Luca que valga.
De nada sirve llorar sobre la leche derramada.
Tarde se arrepienta el rato, cuando le tiene en boca el gato.
Connex en castell: El llanto, sobre el difunto.
A bou vell, esquella nova. (esquella = campana, picarol)
A burro vell, albarda nova. (albarda = srria, recipient per a la crrega)
A barca vella, veles noves.
La vellesa noms es pot intentar dissimular decorant-la. A vegades es
diu de qui s presumit.
Similar: Com ms vell s locell, ms estira el plomatge.
Castell: A buey viejo, cencerro nuevo.
A casa vieja, puertas nuevas.
A rocn viejo, cabezadas nuevas.
A burra que crie no li digues arre.
Somera que t poll, no va mai dreta al mol. (poll = burret)
Les mares que crien estan ms pendents de la cria que de lobligaci,
que passa a ser secundria.
A cada porc li ve/arriba el seu Sant Mart.
Les diades de Sant Mart (11 de novembre) i de Sant Antoni (mitjan
febrer) sn les dates en qu tradicionalment es fa la matana del porc de
casa. En aquest cas es tracta duna confortaci a si mateix quan alg ens ha
fet una mala passada i esperem que les circumstncies li la facen pagar.
Castell: A cada puerco le llega su San Martn.
Similar: Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.
A ca gros no cal dir-li quisso. (quisso = gosset, cadell. Es diu quisso-
quisso als gossos com mix-mix als gats per cridar-los latenci.)
Conv no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos
perjudicial.
Similar: A gata vella, no li digues moixeta.
Similar en castell: A pjaro viejo no le sacas las plumas.
A casa de lhortol sempre s ms gros el marr. (marr o mard =
mascle de lovella)
Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida ms que a si mateix
els pocs animals que t perqu dells traur el benefici ms gran.
Castell: En casa del herrero, cuchillo de palo.
A casa de llebrers, no hi busques engrunes. (llebrer = gos caador /
engrunes = molles, sobres, deixalles)
Com que el menjar s incert perqu no six a caar cada dia, mai no
sobra res perqu saprofita tot.
Similar: Alguna cosa s -digu en veure un os el llebrer.
A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella. (sella de muntar)
En totes parts es fan les mateixes coses.
Com: En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
En totes les cases bullen faves (, i en la meua, a perolades).
A Xert, tots caguen amb el cul obert.
Castell: En todas partes cuecen habas.
A cavall corredor, cabestre curt. (cabestre = ramal, regna)
A qui li sobra energia, s massa nervis, pretn les coses abans dhora
o gastar ms del que pot ser, conv retenir-lo.
Similar: A cavall menjador, cabestre curt.
Castell: A caballo comedor, piedras en la cebada.
A caballo que se empaca, dale estaca.
A cavaller nou, cavall vell.
A qui t poca experincia en alguna cosa cal facilitar-li laprenentatge
mitjanant qui ja en t.
A cavall menjador, cabestre curt.
Conv reprimir linstint que porta als excessos.
Similar: A cavall corredor, cabestre curt.
Castell: A caballo grande, grandes espuelas.
A cavall que vola no li cal esper ni fuetada. (esper = punxa per a incitar
a crrer / fuetada = colp de fuet o de tralla)
A qui per naturalesa prpia actua convenientment o diligentment no
cal dir-li com ha dactuar.
Contrari en castell: rbol que no frutea, para la chimenea.
A colom sadoll, peres li amarguen. (sadoll = tip, fart, ple)
Quan sha menjat, ja no abelleixen les menges ms apetitoses.
Castell: No comer por haber comido, no hay nada perdido.
A fibl de vespa, cera dorella. (fibl = agull, picada)
Un consell de medicina natural.
Similars: A grans mals, grans remeis.
Tal cul, tal braga.
A gallina externa, tots li diuen xo. (xo = quiet!, alto!, para!)
A ning li ve b deixar entrar a casa prpia o a lhort al forani i al
desconegut.
Castell: Al que de ajeno se viste, en la calle lo desnudan.
A gallina forastera tots la piquen.
Cada collectiu hum o animal sestranya i li molesta que algun
foraster pretenga alterar o interferir-se en la comunitat. Per aix sn
tpiques les novatades entre gent de poc coneixement.
Connex: Qui de fora ve a festejar, ve que lenganyen o a enganyar.
A gall que fa renou, li estrenyen el coll. (renou = soroll / estrnyer =
apretar, prmer, retrcer)
Els sorollosos sempre sn odiats perqu molesten als que els envolten.
En aquest cas, el refrany aconsella civisme i comportament per a la millor
convivncia i per a no acabar mal parats.
A gata vella, no li digues moixeta.
A gat vell, no li digues moixina/mix.
(Joc de paraules: moixeta = gateta / crit datenci per a gats: mix, moix,
mixo, mixet, mixeta, moixina i pspspspsp!)
Quan ss jove, qualsevol cosa atrau latenci; en canvi, quan ss vell i
experimentat, res no crida latenci perqu ja sha vist de tot.
Similars: A gos vell no hi ha tus-tus.
Al gat vell no li cal cascavell.
El gat escaldat, de laigua freda fuig.
Castell: A pjaro viejo no le sacas las plumas.
Similar en castell: Lobo viejo no cae en la trampa.
A gos malet, el pl llut.
A qui roba o saprofita dels altres li solen anar les coses millor que als
afectats.
Similars en castell: Al peor marrano, la mejor bellota.
Ande yo caliente, y rase la gente.
A gos vell, no hi ha tus-tus.
A gos vell no hi ha sus, sus.
A un vell gat no li cal mostrar la rata.
Quan es t experincia en la vida, un no es deixa enganyar o
enlluernar per promeses.
Castell: A pjaro viejo no le sacas las plumas.
A perro viejo no hay tus-tus.
A perro viejo no hay cus-cus.
A mono viejo no se le hace morisqueta.
Lobo viejo no cae en la trampa.
El zorro viejo no cae en trampa.
Lechuza vieja no entra en cueva de zorro.
Perro viejo no caga en trillo.
A gat vell no li cal cascavell. (cascavell = sonall, campaneta)
A vegades es fa sonar un cascavell per a anunciar als gats que els hem
posat el menjar, per qui s experimentat ho sap sense que li ho diguen.
Significa que qui t experincia en la vida sap ms que tots els altres.
Similars en castell, els anteriors i: El gallo viejo con el ala mata.
El perro viejo no ladra en vano.
El perro viejo, si ladra da
consejo.
El perro viejo, ni caga en puertas
ni muerde en callejn.
A gat vell, rata jove.
A gat vell, ratol tendre.
Gat vell, carnica tendra.
Qui t ms experincia que un altre, trau ms profit de les coses, les
obt abans que els altres, o tria les millors.
Castell: A gato viejo, ratn tierno.
Gato viejo, caza guayabitos.
Similar en castell: Cuando el tigre est viejo, come babosa.
Alabat, ruc, que a la fira et duc.
Alabat, ruc, que a vendre et duc.
Alabat, pollastre, que dem et vendran.
Es diu de qui sengalana, es pinta o millora la seua imatge exterior
quan pensem que ho fa amb alguna pretensi oculta.
Castell: Albate cesto, que venderte quiero.
Albate pollo, que maana te guisan.
Alabanza propia, mentira clara.
Alabanza propia es vituperio.
Quien ramo pone, su vino quiere vender.
Similar en castell: A buey viejo, cencerro nuevo.
A la dona a ballar i a lase a bramar, el diable els ho degu ensenyar.
A la dona ballar i al burro bramar, lo diable ho va ensenyar.
Fa crtica de la general tendncia femenina al ball.
A lase i al mul, la crrega al cul.
A la mula, la barca i el carro, la crrega al cul.
El pes sha de collocar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni
perjudique lestructura portant. (En lhome, als muscles, lesquena o els
malucs; en els vehicles rodants, sobre leix...)
A lase i mala muller, bastonades ho han de fer. (muller = esposa,
consort)
A la burra i a la dona, la verga la fa bona.
A qui no vol comportar-se com s menester se lha de forar contra la
seua voluntat.
Contrari: A la dona i a la cabra, corda llarga.
Castell: El burro que anda a palos, malo.
A lase que no conegues, no li toques les orelles.
Gos que no conegues, no li toques les orelles.
Amb els desconeguts (persones o animals) sha danar amb mirament o
precauci, a fi de no ofendrels o crear-se la seua enemistat.
A la dona i a la cabra, corda llarga.
La cabra necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la
dona necessita el seu espai de llibertat.
Contraris: A lase i mala muller, bastonades ho han de fer.
A la burra i a la dona, la verga la fa bona.
Similar en castell: A la mujer y a la cabra, soga larga, soga larga.
A buena mujer, poco freno basta.
A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa.
Recomana perseverana en la persecuci dalguna finalitat.
Castell: Quien la sigue, la consigue.
A la picada descur, no hi ha temps a lextremunci. (escur = serp
del gnere Vipera, reconeixible per les pupilles de gat)
Conv acudir rpidament a un centre durgncies mdiques havent fet
un torniquet si se sap i es pot.
Castell: Si te pica un morgao, en la cama un ao.
A la vora de convents i de rius, les orenetes no hi fan nius.
A vora de castell, convent i riu, ocellet, no hi faces niu.
De lEsglsia no hi ha res a traure, i de la proximitat del riu, perill.
Similars: Don no hi ha, no es pot traure.
A la vora del riu, no faces niu.
Similar en castell, lexpressi del Quixot: Con la Iglesia hemos dado.
Al bou vell, mudal daire i deixar la pell. (deixar/fer la pell = estirar la
pota = morir-se)
Al bou vell, muda-li el pessebre i sen far la pell.
Tots els ssers vius vells estan habituats a costums crnics i no
poden adaptar-se als canvis. (Moltes persones ancianes es moren en quedar-
se viudes, en ser internades en asils, hospitals..., i molts animals tancats en
zoolgics no es reprodueixen o rebutgen les cries.)
Castell: Al burro viejo no se cambia el pesebre.
Similars en castell: A burro viejo, no le cambies el camino.
A burro negro, no le busques pelo blanco.
Loro viejo no aprende a hablar.
A la res vieja, alviale la reja.
Al cavall desenfrenat, miral de lluny i amagat.
Sha dactuar amb precauci amb qui ha deixat de comportar-se
normalment perqu no sabem com pot reaccionar.
Similars: Al boig i al borratxo, donar-los aire.
Castell: Al perro cuando ladra no se le tapa la boca.
Al gos ronys tots laventen. (aventar = acar, aixar)
Tots es trauen del damunt la causa de possibles problemes.
Similar: Tots fan llenya de larbre caigut.
Castell: Al perro flaco todo se le vuelven pulgas.
A buey viejo no le falta garrapata.
Todos hacen lea del rbol cado.
Parientes y trastos viejos, pocos y lejos.
Alguna cosa s -digu en veure un os el llebrer. (llebrer = raa de gos
caador)
No shan de menysprear les coses menudes, ja que tot t major o
menor importncia, encara que estiguem acostumats que no ens falte de res
i incls al bo i millor.
Igual que: Ms val poc que res.
Similar: A casa de llebrers, no hi busques engrunes.
Castell: Algo es algo, dijo al ver un hueso el galgo.
Castell, les expressions: Algo es algo.
Menos da una piedra.
Al lloc de la guineu, qui se nala ja no hi seu. (guineu = guilla = rabosa)
Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perqu podem
quedar-nos sense el que tenem.
Com: Cadireta de Valncia, el que sala no sassenta.
Similars: Qui estiga b, que no es menege.
No deixes sendes velles per novelles.
Castell: Quien se fue a Sevilla perdi su silla.
Similar: Quedar como el gallo de Morn, sin plumas y cacareando.
All on hi ha galls, no hi canten gallines.
No sha de pretendre ser ms que alg que siga superior en
coneixements, poder...
Castell: Donde hay patrn no manda marinero.
Similar en castell: El que paga, manda.
Al qui tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell. (mesell = infestat del
parsit triquina)
Significa que a les persones egoistes no els fa profit el benefici. s
un desig que es formula contra qui no comparteix res amb ning o no vol fer-
ho en un determinat moment.
Com: Qui tot ho vol, tot ho perd.
Similar en castell: A quien vive pobre por morir rico, llmale borrico.
La avaricia rompe el saco.
Als joves i pollins, poca llibertat i bons bocins. (boc = tros de menjar i,
tamb, colp)
Vol dir que sha deducar convenientment a les persones quan sn
joves.
Contrari: Sagafen ms mosques amb mel que amb fel.
Similar en castell, lexpressi: Atar corto.
Als nius que sn dantany, no hi ha moixonets denguany. (antany =
antigament / moix = ocell, pardal)
Resulta intil esperar que les circumstncies del temps passat
perduren o es reproduisquen fins al present.
Similars en castell: Agua pasada no mueve molino.
Cualquier tiempo pasado fue mejor.
A mala hora, el gos no lladra.
Ens fa la impressi que els gossos noms lladren quan ens molesten, i
realment lladren quan perceben sensacions (les vibracions dun terratrmol,
sorolls inhabituals o artificials...).
Amb dones i amb bsties no vages a festes.
Les festes sn a vegades origen de baralles entre els homes,
sobretot quan hi ha dones pel mig, per tamb el comportament dun animal
pot ser lorigen de la discrdia.
Connex: Les festes, per a molts sn pestes.
Amb el cantar es coneix locell i amb el parlar el cervell.
Al cant es coneix locell; a la paraula, el cervell.
El cap fa lhome i la cua fa locell.
Per la manera dexpressar-se es coneix lespcie i el nivell intellectual
i moral de cada u.
Amb el cuc es pesca languila.
Amb un cuc lleig es pesca un bell peix.
A vegades, amb la cosa ms simple o insospitada es pot aconseguir un
benefici o un objectiu.
Contrari: Per un clau es va perdre una guerra.
Amor de gats, marrameus i arraps.
Es diu de les relacions tormentoses.
Connex: Gener, mes dels gats.
Castell: El amor de los gatos, a voces y por los tejados.
Amor de asno, coz y bocado.
A Nadal creix el dia un pas de pardal. (pardal = ocell menut)
A partir del 24 de desembre sallarga el dia, com a partir del 24 de
juny va acurtant-se el temps de llum solar.
Connex: A Santa Llcia, un pas de pua.
Animal de pic no fa a lamo ric. (pic = bec)
Les aus no solen donar beneficis perqu mengen molt.
Animal que no conegues, no li vages per darrere.
Cal tractar amb sinceritat les persones, perqu si sactua amb
tradoria o per procediments anormals poden sentir-se, a ms de sorpreses,
amenaades. En el cas dun animal, pot atacar de repent.
Similars: Gos que no conegues, no li toques les orelles.
Animal que no coneixes, no li gastes bromes.
Animal/Pardal que vola, a la cassola.
Animal que vola, cap a la cassola.
Significa que no sha de desaprofitar cap ocasi.
Castell: Pjaro que vuela, a la cazuela.
Similars en castell: A gana de comer, no hay mal pan.
A buen hambre, no hay pan duro.
Any de molta sardina, mal any.

Els preus abaixen quan hi ha molta producci.
Any docells, any de fam.
Any docells, any de tropells.
Anyada docells, anyada de fam.
Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol
cereal.
Contrari: Al camp on van molts ocells, Du hi envia gra.
Any dovelles, any dabelles.
Significa que si lany s plovedor hi haur pastos per a alimentar b el
ramat i moltes plantes faran flor, les quals atrauran i alimentaran els
insectes pollinitzadors.
A on est el gos, sen va el gat.
Habitualment, els gats defugen els gossos; encara que quan tots
conviuen en una mateixa casa, pot ocrrer al revs.
Similar: El peix gran es menja el xicotet.
Similars en castell: Donde hay patrn no manda marinero.
A pardal vell, gbia nova.
La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius.
Com: A burro vell, albarda nova.
Similars: Alabat, ruc, que a la fira et duc.
Castell: A buey viejo, cencerro nuevo.
Aquell que renta el cap al burro perd temps i sab.
Critica els que perden el temps en ocupacions intils.
Similar: Qui no t res que fer, el gat pentina.
Aquesta coa no s daquest vedell. (coa = cua / vedell = jnec, joneguet,
bouet)
Es diu quan hi ha alguna cosa que no casa, que no quadra, i que ens
dna la sensaci destar feta amb trossos postissos.
Similar, lexpressi: Anar disfressat.
A qui s burro, que lalbarden. (albardar = posar albardes, carregar-li pes)
Qui t poc cervell o poca educaci no mereix la consideraci dels
altres.
Castell: Ignorante graduado, asno albardado.
Similar en castell: Quien nace burro, burro muere.
A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.
(fer el mandra = fer el manta = fer el gos)
s un retret que se sol dir quan no saprecia el treball o lesfor dalg
i, en canvi, es premia o salaba a qui sha esforat poc o no gens.
A qui t abelles mai no li han faltat bones postres.
Gran veritat.
Similar en castell: Al que entre la miel anda, algo se le pega.
Aranya per terra, tapa la gotera.
s molt significatiu que qui viu pels alts baixe al terra.
A rata sadolla, forment li amarga. (sadoll = fart, tip, ple, assaciat)
Significa que qui t bns o est servit no presta atenci a coses que
als altres els atraurien.
Arrancada de cavall i parada de ross. (ross = burro vell)
Arrancada de cavall i parada de somera. (somera = mests de cavall i
burra o de burro i egua)
El refrany critica aquells que comencen les coses amb gran inters i
illusi i les abandonen promptament.
(Els cavalls fan arrancades brusques, mentre que els burros i les
someres, quan sentossudeixen, es paren de repent i no hi ha qui els faa
moure.)
A Santa Llcia, un pas de pua.
Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a
Nadal.
Connex: A Nadal, un pas de pardal.
Ase dArcdia, carregat dor, i menja palla.
Es diu de qui viu precriament estant envoltat dopulncia.
Similar en castell: Al miserable y al pobre, la pena doble.
Similar en castell, lexpressi: Estar en una jaula de oro.
Ase de molts, els llops sel mengen. (ase = ruc = burro)
Ase de molts, el llop sel menja.
Bestiar de molts, el llop sel menja.
En les coses que sn propietat comunal o en els assumptes en qu hi
ha ms dun interessat, uns per altres ning se nocupa i acaba deteriorant-
se o perdent-se.
Similars: Tots al sac, i en sac en terra.
Molts pilots perden un barco.
Faena de dos, merda de gos.
Castell: Asno de muchos, lobos se lo comen.
Ganado de muchos, el lobo lo come.
Ovejas de muchos, lobos las comen.
Ovejas de todos, cmenla lobos.
Hacienda de muchos, la come el lobo.
El ganado baldo o de muchos amos, pronto encuentra al
lobo.
La vaca balda o de muchos aos, pronto encuentra al lobo.
Unos por otros, la casa sin barrer.
A caballo ajeno, espuelas propias.
Connex en castell: Bestia prestada, mal comida y bien caminada.
Ase mo, o molt dolent o molt fi. (mo = de morro o tot ell negre o molt
fosc)
Tot ase mo, o molt dolent o molt fi.
Mula mona, o molt falsa o molt fina.
Animal mo, fuit o fi. (fuit = fugit, escapat, escpol)
s una opini semblant a aquella de Home roig i gos pelut, abans mort
que conegut.
Ase que es fica en devesa que no s seua, sol eixir carregat de llenys.
Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot
acabar implicat i resultar perjudicat.
Similar: A la gallina forastera, tots la piquen.
Castell: Ir por lana y salir trasquilado.
Acabar como el gallo de Morn, sin plumas y cacareando.
Salir el tiro por la culata.
Atureu-vos, mossn Raig, que la gossa va de part.
Es diu quan alg pretn fer les coses massa de pressa o quan ha
sorgit algun imprevist en lexecuci dalgun procs.
Similar: Despacito y buena letra.
Similars en castell, les expressions: Hacer un alto en el camino.
Hacer parada y fonda.
A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines. (guineu = rabosa, guilla)
La vellesa comporta saviesa per la molta experincia en la vida.
Similars: Ms sap el dimoni per vell que per dimoni.
Ensenya ms la necessitat que la universitat.
Connex: El millor mestre, el temps; la millor cincia, la pacincia.
Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes nhi ha? Una.
Se li diu a qui acaba de dir o preguntar per alguna cosa bvia.
Similar, lexpressi: Haver descobert la sopa dall.
Similars en castell: Ser la verdad de Pero Grullo (, que a la mano
cerrada llamaba puo).
Ay, madrina, que eso ya me lo saba.
Bella ploma, bell ocell.
Les coses van en consonncia i rarament es contradiuen; per aix, qui
va ben vestit s ms considerat pels altres que si va mal vestit.
Contrari: Lhbit no fa el monjo.
Bels de maig, belets doctubre.
Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i
borreguets.
B sap lo gat la barba que llepa. (lo = forma antiga i dialectal de larticle
el)
B es llepa el gat desprs de fart.
s una crtica daquells que manifesten un notori agrament a qui els
afavoreix dalguna manera. (El gat es llepa sempre la barba quan acaba de
menjar.)
Similar: El millor amic, prop del melic.
Castell: Bien se lava el gato despus de harto.
El buey suelto, bien se lame.
Bocs amb davantal, cabrits per Nadal. (boc = cabrot, cabr, mard)
Als cabrots sels posa un davantal en lpoca de zel a fi que no
prenyen tot el ramat.
Bon ou, bon poll.
Les coses ms grans i aparents solen donar
Bou llarg i ross red.
Sn les races que millor rendiment donen; per tant, el refrany
significa que cal saber escollir les coses ms idnies per al fi que es busca.
Bou solt es llepa com vol.
Qui s lliure pot fer el li apetisca.
Contraris: Thas casat, thas cagat.
Quan un home es casa, lliguen un bou i solten una vaca.
Bou vell llaura dret.
Bou vell, pas segur.
Bou vell, ratlla dreta.
Qui t anys dofici o experincia sap com shan de fer les coses.
Contrari: Burra i burret no van drets al molinet.
Similars en castell: A burro viejo, no le cambies el camino.
A buey viejo no se le saca paso.
Connex en castell: Animales viejos, nunca cojos.
Bram dase no aplega al cel. (bram = bramul, veu del burro)
Brams dase no arriben al cel.
Brams dase no pugen al cel.
Brams dase no entren al cel.
Els raonaments dels ignorants no sn presos en consideraci per qui
sap ms que ells.
Similars: A plors de xiquet i cants de pardal, si hi fas cas, quedars
mal.
Cant de pardal i plor de bagassa, prompte passa.
A msica de brams, contrapunt de garrotada.
Castell: Maldicin de puta vieja no llega al cielo.
A palabras necias, odos sordos.
A chillido de cochino, silbido de matancero.
Similar: No ofende quien quiere, sino quien puede.
Similar en castell, lexpressi: Escupir al cielo.
Contrari: No se ha hecho la miel para la boca del asno.
Brunzit de mosquit, msica de viol petit.
Cert.
Burra i burret no van drets al molinet.
Qui est criant, est ms pendent de la cria que de la faena.
Similar: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Similar en castell: Al potro y al nio, con cario.
Burro adornat busca mercat.
Saplica a qui va massa engalanat.
Vegeu: Alabat, ruc, que a la fira et duc.
Burro esquilat, als vuit dies igualat. (esquilar = tondre, xollar, pelar)
Burro mal esquilat, als deu dies igualat.
Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. (El temps, tot ho
anivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li
correspon.)
Burro parat no bota el tancat.
Qui para, sentret o es distrau, deixa de produir.
Similars: Barca varada/parada no fa jornada.
Contrari: Mentre va el carro, fa soroll.
Castell: Barca varada no gana nada.
Busca lase, i va a cavall.
Critica a qui, tenint molt, socupa en misries.
Similar en castell: Quien puede lo ms, puede lo menos.
Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar/devesar. (avesat =
acostumat, habituat)
Cabra avesada a saltar salta i saltar.
Cabra avesada a saltar sempre salta i saltar.
Els hbits sn difcils de llevar, com qui t molt no sacostuma mai a
tenir poc, siga llibertat, diners, situaci social...
Castell: Quien tuvo, retuvo.
Donde hay, siempre queda.
Genio y figura hasta la sepultura.
La cabra tira al monte.
Cabra coixa no dorm.
Qui t algun desavantatge respecte dels altres s el ms perjudicat.
Cabra en sembra, pitjor que nuvolat. (sembra = sembrat)
Les cabres ho devoren tot i les seues pelles destrossen fins els
marges.
Similar, lexpressi: Fer ms mal que un porc solt.
Cabra morta de fam no lha vista ning.

Qui s inquiet sempre troba la manera de sobreviure en qualsevol lloc
o situaci. (Al Shara, les cabres mengen cart a falta duna altra cosa.)
Cabra que tira cap a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde.
No es pot desviar la inclinaci natural de cada u.
Castell: La cabra tira al monte.
Caant grills ning es fa ric. (caar grills = perdre el temps, passar el
temps)
Sexplica per si sol.
Igual que: De donar, ning es fa ric.
Cada ase senamora del seu bram. (bram = bramul, veu del burro)
Cada persona senorgulleix de les seues coses o dels seus familiars
ms prxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per
curtedad intellectual.
Similar: Hi ha ulls que senamoren de les lleganyes.
Similar, lexpressi: Estar pagat de si mateix.
Similars en castell: No hay peor ciego que el que no quiere ver.
Sarna con gusto, no pica.
Similar en castell, lexpressi: No tener abuela.
Cada gall canta en el seu galliner.
Cada gall en son galliner canta molt b.
Cada persona mana en sa casa i s alg entre els seus.
Com: Cada u en sa casa s rei.
Connex: el segent.
Castell: Cada gallo canta en su muladar.
La casa de un hombre es su castillo.
Cada lloca governa sos pollets. (lloca = gallina que cria / sos = els seus)
Similar a lanterior.
Similar: Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.
Connex: el precedent.
Cada ocell, el seu niu sel fa bell.
Cada ocell troba el seu niu bell.
A cada ocellet li agrada el seu niuet.
Cada moixonet, el seu niuet.
Normalment, cada u procura tenir el lloc on viu net i cmode per a
estar-hi a gust.
Similars: On sest millor que en casa?
Com a casa, en ningun lloc.
Cada moixonet, el seu niuet.
Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.
A locellet, no li toques el niuet.
Cada ase senamora del seu bram.
Cada ocell el seu reclam.
Cada ocell la seua can.
Cal proveir el mitj adequat per a lobjectiu que es pretn o per al
gust de cada persona.
Cada ocellet salegra del seu cantet.
Cada u sol estar satisfet de les seues coses i de ser com s.
Similars: Cada ocell troba el seu niu bell.
Cada poble la seua llengua, cada ocell la seua can.
Cada ase senamora del seu bram.
Contrari: Ningun geperut es coneix la gepa.
Cada ovella, amb sa parella. (sa = la seua)
Cal juntar-se amb els que sn similars i afins a nosaltres: en fortuna,
cultura, gustos...
Castell: Cada oveja, con su pareja.
Cada ovella en t prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell. (anyell
= corderet, borreguet / vedell = joneguet, bouet)
Per a ser feli no calen grans coses.
Cada pardal fa el seu niu i cada camp vol un cultiu.
Cada tros de terra t la seua composici qumica prpia, per tant, no
tots els camps poden produir el mateix.
Com: Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.
Similar: Cada persona s un mn.
Cada ratpenat busca el seu forat.
A locellet, no li toques el niuet.
Cada u procura trobar el seu lloc en la vida o aconseguir algun
objectiu, i quan sha aconseguit lestabilitat o es t casa amb totes les
comoditats, quasi ning est disposat a canviar.
Similars: Cada u en sa casa i Du en la de tots.
Cada u en sa casa s rei.
Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.
Castell: Bien est el pjaro en su nido.
Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntes mai quant han costat.
Ning sol fer-se mariner o soldat si no s per necessitat, de manera
que els animals i els bns que puguen tenir sn robats o trobats.
Connex: De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o
mariners, un per sos quefers.
Caldo de gallina t fama en medicina.
Amb ra, perqu s molt aliments i digestible.
Similar: El caldo de gallina ressussita els morts.
Similar en castell: Caldo de gallina, a los muertos resucita.
Contrari en castell: Cada da gallina, amarga la cocina.
Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol.
Certament.
Similar: Els ulls fan la cara.
Cara de beat i ungles de gat.
Es diu de qui s fals, que davant mostra una cara i darrere amaga
males intencions.
Castell: Cara de beato y uas de gato.
Carn de cabra, carn amarga.
Aix diuen. El ben cert s que no en menja ning.
Carn fina s un calamar i et pot emmascarar.
Mai no podem tenir la certesa de com reaccionar alg per educat que
siga. (Els cefalpodes expelleixen tinta quan es veuen en perill.)
Similars: Les aparences enganyen.
Similar en castell: Donde menos se espera salta la liebre.
Casa doronetes, casa de donetes. (oroneta = oreneta, orendella / doneta
= senyoreta, joveneta)
Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquillitat.
Casa pobra, fora gos.
Hi ha famlies tan pobres que no tenen ni sobres amb qu alimentar un
gos.
Cases i mules, les menys que pugues.
Tot dna faena i maldecaps..
Cavall corrent, sepultura patent. (patent = declarada, certa)
Els animals poden tenir reaccions imprevisibles, a ms que la velocitat
pot arribar a matar.
Cavall de regal, per a la vista bo, per al treball mal.
Normalment es regala all que a u mateix no li serveix.
Similar: A cavall regalat no li mires el dentat.
Cavall malet, ms ben llut. (llut = raspallat, engalanat)
Les coses dolentes o lletges solen dissimular-se per a resultar
aparentment ms agradables.
Com: Gos malet, el pl ms llut.
Cavall tabaler, no lespanta el brugit de pell seca. (tabal = timbal, tambor
/ brugit = brogit, soroll)
Qui est acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa.
Cavall travat, cavall capat. (travar = lligar, nugar, fermar / capar =
tranquillitzar, amansir, calmar)
Qui est nugat o tancat no pot fer cap malifeta o endrea.
Contrari: El bou solt es llepa com vol.
Cavall vell no aprn trot nou.
Les coses saprenen de jove perqu de vell costen moltssim o
resulten impossibles.
Connex: Al bou vell, canvial daire i deixar la pell.
Cel de panxa de burra, pluja segura. (panxa de burra = gris i ple de
penjolls arredonits)
Anuncia pluja ms o menys imminent, per no sempre plou.
Connex en castell: Animales perezosos, tiempo tormentoso.
Cent anys fa que s mort el ruc i encara el cul li put. (put = atufa)
Es diu dalgun mal record que es renova puntualment.
Com ms avall, peix de ms tall. ( tall = talla, gruix)
Els grans peixos no solen ser ni superficials ni litorals, sin daltura.
Com ms mar, ms peix.
Com ms maror, ms peix.
De peix, com ms maror ms.
En circumstncies de desordre, els individus resulten presa fcil.
Castell: A ro revuelto, ganancia de pescadores.
Com ms petit s locell, ms becada. (becada = becotada, mos,
mossegada)
Sol passar que com ms menut s lindividu, ms
desproporcionadament gran s la seua defensa.
Contraris: Els bons perfums es guarden en flascons menuts.
La bona confitura es guarda en pots petits.
Similar en castell: No hay enemigo paqueo.
Companyia de dos, el meu gos i jo.
Com: Ms val estar a soles que mal acompanyat.
Similar: El gos s el millor amic de lhome.
Conforme lase, lalbarda.
Les coses han de ser adequades i proporcionades (un castic, un remei,
un treball...).
Similars: Tal fars, tal trobars.
Tal cul, tal braga.
Castell: A tal seor, tal honor.
Criatures i gallines sn raons de les venes. (raons = discussions, baralles)
Les malifetes i les intromissions de xiquets i animals solen ser la
causa de desavinences entre el venat ms prxim.
Crieu corbs i us trauran els ulls.
s una reflexi en veu alta de qui sha desenganyat de persones
malagrades.
Igual que: Fes b al porc, que t bones xulles.
Castell: Cra cuervos y te sacarn los ojos.
Crieu fills, crieu porcs.
Cuca espanyola no pixa sola.
La fama de les dones dac s que acostumen danar a pixar en
companyia daltres dones, per els homes tamb ho fan, i els xiquets i joves,
incls concursen.
Castell: Picha espanyola no mea sola.
Dall on no nhi ha, les rates fugen.
Similar a: Casa pobra, fora gos.
I, similar tamb: Don no hi ha no es pot traure.
De comptats sen menja el llop.
Per ms que es controlen les coses, podem resultar afectats per les
circumstncies.
Similar: No digues blat fins que no el tingues lligat.
Similar en castell: El hombre propone y Dios dispone.
De dolent ross, un sol boc. (ross = quid vell)
Conv evitar all que no conv, per si no ens queda ms remei, ho
evitarem tant com podrem.
Similar: De dolent arbre, no esperes bon fruit.
Contrari: Poquet i bo.
Castell: De mala masa, un bollo basta.
Similar en castell: Del mal, el menos.
De fills i de pollets, sen salven poquets.
Molts pollets moren abans darribar a grans, mentre que molts fills no
solen seguir els consells dels progenitors i no arriben a madurar, a ser
perfectes o a situar-se professionalment en la vida, com els pares haurien
volgut.
Similar: De fruits i de minyons, molts de dolents i pocs de bons.
De gat a gat no hi ha ms que arpades. (arpada = urpada, arrapada,
esgarrapada, manotada)
La gent de mala condici es baralla entre ella.
Contrari: Gos i gos no es mosseguen.
De gata morta no vulgueu traure gatons vius. (gat = gatet, mixet)
No pretengueu coses impossibles.
Similar: Mort el burro, les garrofes per baix del rabo.
Castell: Muerto el burro, la cebada bajo el rabo.
Similar en castell: Agua pasada no mueve molino.
(De) Joseps, Joans i ases, nhi ha per totes les cases. (ase = ruc, burro)
Joseps i ases en totes les cases.
Est ben clar.
De la bastina, el millor s lespina. (bastina = tots els peixos
cartilaginosos)
s ms sabors el cartlag que la carn.
Connexos: Del llu, la cua.
Del sorell, beu-ten el caldo i tiral a ell.
De la mar lesturi i de la terra el bac.
Aconsella aquestes carns com les ms saboroses.
Castell: De la mar el mero, y de la tierra el cordero.
Del llop, ni un pl.
Sobretot els ramaders, no toleren el llop per ser un gran predador.
Del llu, la cua.
s la part amb menys espines.
Connexos: De la bastina, el millor s lespina.
Del sorell, beu-ten el caldo i tiral a ell.
Del porc, fins la coa s bona.
Del porc no es desaprofita res; tot s mengvol o utilitzable.
Dels acabats en ina, el millor s la gallina.
s una opini mdica i culinria.
Similar: El caldo de gallina ressuscita els morts.
Dels ocells dal, el pitjor s el porr. (al = aleta, ala cabdal, cua alada)
El porr, tpic recipient del vi que pot emborratxar, evoca la dun
ocell.
De mal corb, mal ou.
No es pot esperar res de bo de qui no s bo o no t bona conducta.
Similars: Don no hi ha no es pot traure.
El fill de la gata la rata mata.
Fills de gat, gatetes.
Castell: De tal palo, tal astilla.
Hijos de gato, gatitos.
De nit, tots els gats sn negres.
La grisor de la nit afavoreix que coste didentificar els ssers
animats, per aix es diu per a justificar la dificultat de reconixer alg.
Castell: De noche, todos los gatos son pardos.
Connexos en castell: Gato negro da buena suerte.
Gato negro trae mala suerte.
De pa comprat, no en menja el gat.
De pa comprat, no en viu el gat.
Com que els gats furten, se sol dir aix com a crtica de les persones
que viuen o sobreviuen sense treballar.
Similars: El gat viu del descuidat.
Un ull al plat i un ull al gat.
De pl roig, ni gat, ni porc.
Es diu que qui s pl-roig no s de fiar.
Com: Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.
De poll ressuscitat, viu-ne sempre retirat.
Du ens guarde de poll reviscolat.
El poll ressuscitat pica ms que cap.
Es refereix a les persones que criem poca cosa i que en un moment
donat manifesten el seu carcter.
Similar: A lamic reconciliat, miral amb un ull obert i laltre tancat.
Similar en castell: Quin te ha visto y quin te ve.
Similar en castell, lexpressi: Vaya con la mosquita muerta.
De polls i fills, bona clocada. (clocada = pollada, mainada, ventrada,
fillada)
Antigament, convenia tindre moltes cries per compensar lalta
mortalitat.
De porc i de senyor, se nha de venir de mena/casta. (mena i casta =
origen, naixena, nissaga, famlia, classe, natura, arrel)
El porc i el noble, per la classe es coneixen.
Per la manera de ser i pel comportament es coneix a les persones.
Similar: Lavar i el porc no es coneix fins que s mort.
De Sant Joan a Santa Magdalena es pesca la morena. (24 de juny / 22
de juliol)
s la temporada idnia per a la pesca daquest peix de roca de cos
serpentiforme i carn blanca.
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix. (24 juny / 29
setembre)
En poca calorosa conv evitar all que dna calor i certes espcies
de peix que estan ms tendres i saboroses en hivern.
Castell: De San Juan a San Miguel, ni pescado, ni vino, ni mujer.
De Sant Miquel a Nadal reina el mero pel roquissal. (Sant Miquel = 29 de
setembre / roquissal = paret de roca)
s la millor poca de pesca daquest gran peix de carn saborosa.
De terra dalacrans, pocs pans. (alacr = escorp)
Els alacrans es crien en zones desrtiques pedregoses, i per tant
impossibles de llaurar.
Similar: Don no hi ha, no es pot traure.
Connex: Els alcoians/catalans..., de les pedres fan pans.
Du et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa.
Es refereix als hipcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o
presenten una imatge amable i actuen amb tradoria.
Similars: No et fies de la galta que de nit safaita.
De nit, el rei mate, i de dia lacate.
De vegades de vegades, els ocells fan cagarades. (= cagades,
caguerades)
Ning s perfecte, per ms que sho crega o els altres vulguen
considerar-lo perfecte.
Similar: El millor sastre esgarra els vestits.
Dia llarg, peix curt.
Com ms entrem en lestiu i ms sallarga la llum solar, ms escasseja
la pesca per sobrepesca.
Dic pestes del ruc, per me lenduc.
Critica aquells que fan menyspreu de les coses i s notori que estan
desitjant-les.
Docell de riu o destany, agafa el de darrere, no el de davant.
Cal saber actuar i conformar-se amb el que puga ser, perqu abans
dagafar el de davant hauran volat tots, alertats pels de darrere.
Similar: Ms val poc que res.
Dona i sardina, com ms menuda ms fina.
Les coses menudes solen resultar ms agradables.
Similar: Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella.
Contrari: Ms val que sobre que no que falte.
Contraris en castell: Ande o no ande, la burra grande.
Ande o no ande, caballo grande.
Dona jove i home vell, ni gat ni cascavell.
All que no combina no pot donar bon resultat.
Connex en castell: Gato viejo, rata tierna.
Dones i burros, condenaci dnimes.
Latractiu de les dones i la cabuderia dels burros fan perdre el cap a
molts homes.
Connex: La dona ben composta trau lhome duna porta.
Dos galls dins un galliner no canten b.
Dos ocells en una espiga no fan lliga.
Cap animal no tolera la competncia.
Similars: La casa dun home s el seu castell.
I el segent.
Com: Dos ocells en una branca no shi poden sostenir; dos fadrins amb
una nina no shi poden avenir. (nina = xica, nena)
Similar: el precedent.
Similar en castell: El gato y el ratn nunca son de la misma opinin.
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
Cert.
Dues maneres de caminar t el diner, ve a poc a poc i sen va com el
llebrer.
Aix sol ser.
Similar: El lloguer corre com un gos llebrer.
Connex: Dies de molt, vespres de res.
El barb, la truita i el gall, menjar de maig.
Aix diuen.
El bon llebrer sempre rastreja.
Recomana analitzar les coses abans de decidir-se per la ms
adequada.
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
La tradici gastronmica es fonamenta en el fet que cada animal o
vegetal est millor en un moment que en un altre.
Castell: El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad.
El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra s ben venut.
Totes les coses, per lletges o intils que siguen, acaben venent-se.
Similar, lexpressi: Tot ho casen.
El bou i la mula sempre en fan una.
Els animals poden tenir reaccions imprevisibles o incomprensibles per
la lgica humana.
El bou per a llaurar, locell per a volar.
Lhome s fet per treballar, com locell per volar.
Lhome neix per sofrir, com locell per volar.
Lhome neix per treballar i locell per cantar.
Lhome neix per treballar i locell per volar.
Cada u serveix per a una cosa.
Similar: Cada ocell el seu reclam.
El bou per la banya, i lhome per la paraula. (banya = qern)
A cada u se laprecia per alguna virtut; en el cas de lhome, per
mantenir la seua paraula; en el del bou de ldia, per la presncia.
El bou tira larada, mes no de gana. (mes = per, emper)
Quasi tots solem complir amb les obligacions, per quasi ning ho fa
per gust.
Similar en castell: A la fuerza ahorcan.
El bou vell, sempre a la rega. (rega = solc, cavall, rec)
Les persones majors sn ms conscients de les obligacions que no les
joves.
El burro, quan t fam, es menja lagram. (agram = agrs, ram immadur i
agre)
Confirma que la necessitat acaba amb els gustos i les manies.
Similars: A bona son no hi ha llit dur.
Similar en castell: Cuando no hay lomo, de todo como.
El burro sempre va al davant. (davant de la tartana o el carro)
El ruc del traginer sempre va davant.
s una crtica a qui es colloca o va davant davant dels altres per a ser
el primer darribar o per a fer-se de notar.
Castell: El burrito, delante, para que no se espante.
El burro valent porta crrega i no la sent.
Vol ser una crtica a qui, podent no patir, pateix i justifica el seu
patiment.
Similar en castell: Sarna con gusto no pica.
El burro vell no estira, per entn.
El matxo vell no tira per ho entn.
A cada u se lha de valorar ms per les qualitats que pels defectes.
(La vellesa implica experincia i coneixement.)
Similars: Ms val una ona de prctica que una lliura de gramtica.
Ms sap el dimoni per vell que per dimoni.
No hi ha ning intil del tot, sempre pot servir de mal
exemple.
Similars en castell: Ms vale maa que fuerza.
Ms sabe el diablo por viejo que por diablo.
El cap fa lhome i la cua fa locell.
La barba fa el bar, la banya fa el molt i la cua fa el moix.
La trena fa la donzella, les banyes fan lovella i la cua fa locella.
La cua fa locell.
La intelligncia, les idees i el seny distingeixen cada persona, i el
fsic, els sexes, mentre que els ocells sn identificables per la cua.
Contraris: La cua no fa locell.
Lhbit no fa el monjo.
El cargol s metzina i al cul porta la medecina. (metzina = ver)
El cargol s mitja vida, perqu al cul porta la medecina.
s indigest i sha de porgar durant tres dies abans de courel, per la
seua bava guareix les berrugues.
El caragol, on naix mor.
Sempre viu dins la closca, que li s casa i tat.
El cavall de regal, quan s vell roda (a) la snia. (snia = snia, nria)
Significa que, en general, saprecia poc all que no ha costat
daconseguir i es relega.
El colom menja or i caga plom.
El colom salimenta de gra de dacsa, que s costs i daurat, i els seus
excrements, de color gris ploms, cremen les plantes, de la fortor que tenen.
Similars: Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
Ocell espigoler, lluny del meu graner.
El comerciant i el porc, no se sap qu t fins que s mort.
Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els
nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que sen fa linventari o
recompte; i el porc, fins que no se lobri en canal.
Similars: Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.
Lavar i el porc, no se sap que t fins que s mort.
El fill de la cabra (sempre) ha de ser cabrit.
Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als
pares, dels quals han deprs ms els mals hbits que els bons.
s com: De tal pare, tal fill
El fill de la gata, rates mata.
Castell: Hijos de gato, gatitos.
Hijo de gato caza ratn; hijo de pillo sale bribn.
De tal palo tal astilla.
No se pueden pedir peras al olmo.
De casta le viene al galgo. (en sentit ms afalagador que
pejoratiu)
El fill de la gata, rates mata.
El fill del gat, rates caa.
Castell: Hijo de gata, ratones mata.
El fill de lase, una hora al dia brama.
Els fills solen heretar ms els defectes dels pares que no les virtuts.
Similars: El fill del llop mai s anyell.
El fill del gat, a la millor trau les ungles.
El forat crida el ratol.
Cada u t una tendncia natural a determinades coses. El refrany
significa que segons quines coses atrauen un determinat tipus de gent.
Contrari: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
Similar en castell: La cabra tira al monte.
Contrari en castell: Evita la ocasin y evitars el peligro.
El fred, no sel mengen les rates.
El fred sha de combatre amb els mitjans que ens procurem nosaltres
mateixos.
Similar: Si vols estar calentet, arrimat a la paret.
Qui ha tingut una mala experincia est alerta perqu no es torne a
repetir.
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dues vegades amb la
mateixa pedra.
Castell: Quien del alacrn est picado, la sombra le espanta.
A gusto daado, lo dulce resulta amargo.
Al espantado, la sombra le basta.
El que se quem con leche, cuando ve una vaca, llora.
El gat, fart; i el gos, flac.
s un consell perqu el gat no furte el quemenjar i el gos tinga ganes
de caar.
El gat no trau les arpes fins que les ha de menester. (arpes = urpes,
ungles / haver de menester = necessitar)
El geni, el mal carcter, la violncia, es manifesten espordicament
quan alg est fart dalguna cosa i carregat de ra.
Similar: Els diners i els collons sn per a les ocasions.
El gat, sense voler, esgarrapa.
Amb les coses perilloses sha danar amb precauci, i encara aix
continuen sent perilloses.
Similar en castell: Gato enfadado, araa hasta con el rabo.
El gos a lamo, i el gat a la casa.
Els gossos sn fidels a un amo noms, mentre que els gats sn fidels a
la casa.
El gos de bona raa es recorda del pa i de la caa.
Cal ser agrats amb qui ens procura el b.
Castell: Es de bien nacido ser agradecido.
El gos de lhortol no menja ni deixa menjar.
Es diu com a crtica a qui ni fa ni deixa fer.
Contrari: Viu i deixa viure.
Castell, com lexpressi: Ser como el perro del hortelano, que ni
come ni deja comer.
El gos den Mora, de tot senamora.

Lase den Mora, de quantes veu senamora.
Critica els enamoradissos i els que sembadaleixen i sentretenen amb
qualsevol cosa.
Castell: Culo veo, culo quiero.
La que por la calle pasa es mejor que la de mi casa.
La mujer, los olivos y el vino, mejor la del vecino.
El gos de Sagra, de perea que t, no lladra.
s una crtica als inactius i als malfaeners.
Similar, lexpressi: Ser ms gos que un pont.
Castell: Cuando el galgo se estiraza, mal da de caza.
Similar en castell: El oficio del gato, matar el rato.
Similar en castell, lexpressi: Ser ms vago que la chaqueta de un
guardia.
El gos s de lamo, i el gat, de la casa.
Els gossos noms reconeixen un sol amo (que representa el cap de la
llobada), mentre que els gats sn residents fidels a una casa, que
comparteixen a ttol digualtat amb els humans i altres moradors.
Castell: El perro es de su amo y de la casa el gato.
El gos i el gat viuen del descuidat.

Gossos i gats preguen pels descuidats.
Gossos i gats se mengen lo mal desat. (desar = deixar, dipositar, guardar,
alar)
Un ull al plat i un altre al gat.
Quan convivim amb animals, hem de vigilar on deixem el nostre
menjar, el qual desapareixer de segur quan ens girem de cul. I, referit a
bns i interessos, tamb pot passar amb les persones.
Similar: Sempre hi ha un gat per a llepar el plat.
Similar, lexpressi: Nadar i guardar la roba.
El gos lladra al poregs.
Significa que la timidesa s interpretada a vegades com a debilitat i
aprofitada per alguns per a creures superiors.
El gos mort no mossega.
Les solucions drstiques o desproporcionades acaben amb el
problema.
Similar: A grans mals, grans remeis.
Castell: Muerto el perro, se acab la rabia.
Similar en castell: A grandes males, grandes remedios.
El gos que vol pa ha de llepar la m.
Significa que qui pretn alguna cosa duna altra persona, est en
condicions dinferioritat i sha de mostrar amable i agrat.
Similars: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Es trau ms llepant que mossegant.
Sagafen ms mosques amb mel que amb vinagre.
Connex: El gos de bona raa es recorda del pa i de la caa.
Similar en castell: El que algo quiere, algo le cuesta.
El gran peix s al gran mar.
El peix gros es cria molt enfora. (enfora = enll, lluny)
En mar obert i en aiges profundes solen viure les espcies de gran
talla, al contrari que el peix de roca.
Similar: Com ms avall, peix de ms tall.
El lloguer corre com un gos llebrer.
El lloguer corre ms que un gos llebrer.
Confirma que el cost de la vida sempre va en augment.
Connex: Dues maneres de caminar t el diner, ve a poc a poc i sen va
com el llebrer.
El llop muda les dents, per no els pensaments.
Qui s ro per naturalesa podr refrenar-se momentniament, per la
seua rondat es podr manifestar en qualsevol moment.
Castell: Muda/Pierde el lobo los dientes, y no las mientes.
El lobo muda el pelo, mas no el celo.
Similars en castell: Genio y figura, hasta la sepultura.
El llop sempre caa lluny del seu cau. (cau = conillera, niu)
El llop sempre va a caar lluny del lloc on sol estar.
Qui pensa cometre males accions o delictes, les far on no el
coneguen.
El mal de les rates, el fan les unes i el paguen les altres.
Quan simputa mala fama a alg, sinculpa a tot el collectiu (espcie,
tnia, parentela...).
Similar en castell, lexpressi: Pagar justos por pecadores.
El ms ron porc se menja la millor bellota.
El porc ms ro menja el millor agl. (agl = gla = bellota)
Es diu quan considerem que alg que no sho mereix viu millor que
nosaltres mateixos.
El moll ha dsser: pescat, torrat i menjat.
Est molt bo menjat ben fresc.
Similar: El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en oli i en vi.
El moscatell acurta la vida i allarga locell.
El vi moscatell acurta la vida i allarga locell.
Moscatell s una varietat de ram que alimenta les aus i que lhome sol
transformar en vi.
El mussol mai va tot sol.
Sol manifestar-se cantant, per amb el cant atrau femelles que ens
resulten imperceptibles. Es diu de qui aparenta estar sol.
El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer.
Com que la caa escasseja en el ple del fred, el mussol es menjaria
qualsevol cosa.
El pecat de la vaca, el paga el vedell.
Moltes vegades, injustament i per comoditat, la venjana recau en el
ms dbil o en qui no t culpa de res.
Similars: Els pecats dels pares els paguen els fills.
Qui no pot pegar al burro, li pega a lalbarda.
El peix a la mar, i el pescador prop del peix.
Recomana estar pendent dels propis interessos i viure prop de la
feina.
El peix alimenta i no fa greix.
El peix fa salut i no fa greix.
s sanssim.
El peix, cremant; i la carn, belant. (belant = acabada de matar)
Com ms bo est el peix s calent, i la carn, acabada de matar.
Similar: El moll ha dsser: pescat, torrat i menjat.
El peix del pescador costa llgrimes i dolor.
El peix costa llgrimes i es ven per diners.
La professi de pescador, com la de miner, s molt arriscada.
Similar, lexpressi en castell: Y luego dicen que el pescado es caro.
El peix menut, al cap duna hora put. (pudir = fer pudor)
Es corromp prompte i s preferible no pescar-lo.
El peixet, per la boqueta mor.
El peix, per la boca mor.
El peix, per la gola mor.
s un joc de doble sentit: igual que el peix perd la vida quan obri la
boca i mossega lesquer, quan les persones menteixen o incompleixen all que
la seua boca ha dit, perden la bona fama i la credibilitat.
Similar: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Castell: Por la boca muere el pez.
El peix, en la mar creix.
El peix, dins laigua creix.
De peix, a la mar en neix.
Certament. (Els antics romans es pensaven que el mar els fabricava.)
El peix gran es menja el xicotet.
El peix gros es menja el xic.
Qui t ms poder o fortuna pot ms que els altres i saprofita del seu
avantatge.
Com: Lesparver persegueix els ocells.
Similars: La gallina de dalt caga la de baix.
Lesparver encanta els ocells perqu es deixen agafar.
Lesparver encanta els ocells que vol menjar perqu es
deixen agafar.
Castell: El pez grande se come al chico.
Aunque la garza vuela muy alta, el halcn la mata.
El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en oli i en vi.
Viu en laigua, es fregeix en loli i es digereix acompanyat de vi.
Castell: Arroz, pez y pepino, nacen en agua y mueren en vino.
El peix, per al qui sel mereix, i lespina per al gat.
El peix, per a qui sel mereix.
El premi o el benefici han de recaure, lgicament, en el seu
mereixedor o en qui sha esforat; i les sobres, si nhi ha, per a qui no ha fet
res per merixer-les.
Connex: El millor peix s del pescador.
El peix per la cua es podreix.
Ells punts ms prims, febles o desprotegits sn els ms vulnerables.
Similar: Sempre es trenca la corda pel punt ms dbil.
Similars, les expressions: Agafar (alg) cagant.
El peix que busca lham busca el seu mal.
Adverteix que els que pretenen algun benefici fcil solen caure en la
perdici.
Contraris: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Ning dna els duros a quatre pessetes.
El peix que ix de la mar, ja no sol tornar.
Normalment, all que es pesca acaba sent devorat.
El peix varia de preu segons all on jeu. (jeure = jaure, dormir)
Hi ha espcies ms fcils de pescar que unes altres, segons el medi.
El pelic sobre el pit per a donar menjar als seus fills.
Pels fills, es fan els majors sacrificis. (T el bec tan gran que, quan
lobre, sembla que se li obri tot el cos.)
El porc dna morrades fins que s mort.
Significa que qui t mal carcter, males inclinacions, defectes..., els
t tota la vida perqu tots han nascut junts.
Similar: Qui s, s i ser.
Castell: Genio y figura hasta la sepultura.
El porc jove i el vi novell causen dolors al ventrell.
Consell culinari.
El que est prop de la vaca, la mama.
Qui t ocasi, laprofita.
Similars: Qui t padrins, es bateja.
Els diners, per on passen, banyen.
Contraris: El que peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Qui truites vol agafar, el cul sha de mullar.
Qui vulga pescar, el cul sha de banyar.
El que roba un ou, roba un bou.

Qui s capa de realitzar una mala acci sense importncia pot ser
capa de fer-ne de ms grans.
El que t un gat, amb ell combat.
s un animal esquerp i molt lliure, difcil deducar i de controlar.
Similar: Qui t un burro i el ven, ell sentn.
El que tinga cucs que pele fulla. (cucs de seda i fulla de morera)
Aconsella que qui tinga alguna obligaci o inters shi dedique i que no
espere que els altres ho facen per ell.
Igual que: A qui li pique, que es rasque.
Castell: Cada palo aguante su vela.
Similar en castell: A quien Dios se la d, san Pedro se la bendiga.
El ratol que noms coneix un forat, prompte/prest s atrapat.
Conv tenir recursos per tal de poder eixir airs en cas de
dificultats.
Castell: Ratn que slo conoce un agujero, pronto cae del granero.
Ratn que no sabe ms que un horado, presto es cazado.
Contrari en castell: Ratn de campo, no lo caza el gato.
El ruc porta picarol, la somera tamb en vol. (picarol = campaneta,
cascavell, esquella)
Si el ruc porta para-sol, la somera tamb en vol.
s una reprensi i una crtica als envejosos. (Els bons amos protegien
les seues bsties de tir o de crrega amb capell o envelat a lestiu, amb
manta a lhivern i amb lona quan plovia.)
Similar: Si lenveja fra tinya, quants de tinyosos hi hauria.
Si la envidia fuera tia, qu de tiosos habra.
El salm del gener, pel rei el primer.
La pesca del salm sinicia pel gener, i els primers exemplars
capturats solen ser els ms grossos.
El sardinal, o molt b o molt mal.
Quan hi ha abundor, abaixa el preu.
Els ases i els ignorants sn fills de cosins germans.
Sassemblen en el poc coneixement.
Connex: La ignorncia s molt atrevida.
Els badalls van de boqueta en boqueta, com els ocells de branqueta en
branqueta.
Els badalls sn contagiosos.
Els bous, es veuen molt b des de la barrera.
Se li diu a qui pretn tenir el remei o la soluci a algun problema
nostre que a ell/a no lafecta.
Com lexpressi: Mirar els bous des de la barrera.
Similars: Qui t un burro i el ven, ell sentn.
Castell: Bien juega quien mira.
Bien predica quien bien vive.
Similars en castell: Haz lo que te digo y no hagas lo que yo hago.
Contrari en castell: No es tan fiero el len como lo pintan.
Contrries en castell, les expressions: Echarse al ruedo.
Coger al toro por los cuernos.
Els gats sempre cauen de quatre potes.
Els gats sempre cauen plantats.
Certament. Es diu de qui sempre t sort i tot li ix b.
Similar, lexpressi: Nixer plantat.
Contrari: El que s desgraciat, amb els collons entropessa.
Els gats van a Roma per la coca.
Per aconseguir menjar es fa qualsevol cosa i se salva qualsevol
obstacle.
Similar en castell: El que la sigue, la consigue.
Els gossos, jaient, se la guanyen, la vida. (jaient = allargats, dormint)
s una crtica amable si no pensem que fan companyia, de guarda i de
policia, que salven vides, estiren trineus i pateixen experiments en
laboratoris.
Els ocells dun mateix vol, tots van a beure en la mateixa font.
Els animals gregaris i les persones que comparteixen treball o idees
solen mantenir-se agrupades per prpia convenincia i seguretat.
Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen.
En general, els animals es reprodueixen quan ve el bon temps.
Similar: A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes.
Els pardals et diran quan la fruita bona est.
Quan veges la fruita picada en larbre, ja est madura.
Els peixos sagafen amb ham; els homes, amb reclam.
Aix s. Per aix shan inventat els cosmtics, la publicitat, els
discursos i les rebaixes.
Els porcs noms fan una furgada.
Perqu abans sels sacrifica que es permet que en facen dues.
Els quatre dons de lovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles.
Dna molt rendiment a home: cries, llana, fem i llet.
Els tontos mai baixen del burro.
Les persones considerades normals canvien dopini quan sadonen que
estaven equivocades.
Similar: Lhome s lnic animal que tropessa dos vegades en la
mateixa pedra.
El verat, amb maror ha dsser pescat. (verat = cavalla)
Com ms moguda est la mar, ms marejats estan els peixos i no
sadonen de la presncia de xrcies.
En anomenar el gos, amanir el bast.
Un poc sdicament, vol dir que a qui tinga poca inclinaci al treball se
lha de tractar amb m dura.
Encara que es vista/vestisca de seda, la mona, mona es queda.
Per ms que ho intentem dissimular, les coses sn com sn:
qui s lleig, lleig es morir; una paret torta no sarregar per ms que la
pintem...
Castell: Aunque la mona se vista de seda, mona se queda.
En el lloc de la rabosa, qui sen va ja no shi posa.
Com: Cadireta de Valncia, el que sala no sassenta.
Castell: Quien se fue a Sevilla perdi su silla.
En el mar, lluos pescar; i en el riu, barbs.
No sn molt difcils de pescar.
En gener i febrer, no hi ha cap gos coniller.
Fa tant fred que a ning li apeteix eixir de casa.
En gregal, ni peix ni pardal.
Quan bufa aquest vent, els animals descata i de ploma samaguen.
En lestable el bestiar cmodament ha destar; fes-li bona habitaci, no
el tingues com en pres.
Els animals no humans tamb mereixen una qualitat de vida digna.
En temps de fam, els burros mengen gram. (herba semblant a la gespa,
per rasposa)
Quan es passa molta fam es menja qualsevol cosa per a sobreviure.
Castell: Cuando no hay lomo, de todo como.
A falta de pan, buenas son tortas.
En temps de la puput, al mat mullat i al vespre eixut. (puput = ocell que
canta put!-put!)
A la primavera i a la tardor.
En un cau de conills, el que fan els pares fan els fills.
Ja explicat.
Com: A casa del dolainer tots sn balladors.
Similar en castell: Hijos de gato, gatitos.
s de poc cervell arranjar la gbia sense tenir ocell.

Esforar-se endebades no t sentit.
Similar: Desprs dIbi, Tibi.
Similar, lexpressi: Posar el carro davant del cavall.
Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passe un bon any.
A linici del temps de la calor s quan gossos i burros aprecien ms la
frescor, que els dna vitalitat, i quan les ovelles tenen la llana ms llarga.
Castell: Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro.
Femada de burret i llaurada de xiquet, collita de pets.
Els encrrecs que es deleguen no solen donar bons resultats, sobretot
quan es tracta de xiquets, perqu els falta experincia i fora fsica.
Similar: Qui envia, no va.
Contrari: El que pugues fer tu, no ho manes a ning.
Castell: Cuida bien lo que haces, no te fes de rapaces.
Similar en castell: Quien con nio se acuesta, cagado se levanta.
Contraris en castell: Quien manda y haz, no ha menester rapaz.
A Dios rogando y con el mazo dando.
Fes b al porc (,que t bones xulles).
Fes b al porc, que et donar bones xulles.
s un reprotx o una autocrtica quan sha obrat b amb alg que no ho
agraeix o que incls menysprea les nostres bones intencions.
Connex en castell: Lo que has de dar al ratn, dselo al gato.
Fes, fes, gat, que tot ho pagars plegat. (plegat = junt, reunit, sumat)
Es diu com una autoconsolaci referint-se a una persona que ens est
perjudicant.
Similar, el proverbi rab: Seu a la porta de ta casa a veure passar el
cadver del teu enemic.
Castell: Ya me las pagars todas juntas.
Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.
Fills de gat, gatets.

Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates.
Es diu de la persona que t iguals o similars defectes que els seus
progenitors.
Similars: Les mones de Tetun, el que veuen fer, fan.
Don no hi ha, no es pot traure.
Similars en castell: De casta le viene al galgo el ser rabilargo.
Como camina el cangrejo viejo, lo hace el nuevo.
De rabo de puerco, nunca buen virote.
Fills i filles, llops i guilles. (guilla = rabosa, guineu)
Adverteix que els descendents no sempre es porten b amb els
progenitors.
Com: Mares i filles, llops i guilles.
Castell: Cra cuervos y te sacarn los ojos.
Fills i pollets, sen salven poquets.
Compara lalta mortalitat dels pollets amb el gran desagrament de
molts fills.
Fins els coloms tenen fel. (el fel = figuradament, el mal carcter)
Incls als ms pacfics sels pot despertar la ira.
Similars, les expressions: Buscar les cosquerelles (a alg).
Cremar els nervis (a alg).
Contrria, lexpressi: Tenir ms pacincia que Job/un sant.
Formigues alades, terres mullades.
Quan les formigues es desplacen del formiguer dorigen per a fundar
una nova colnia, van all on ha plogut o preveuen que plour per tal
dassegurar-se que tindran cereals per menjar.
Gall aqu, gall all, la cua queda en la m.
Qui pretn massa coses alhora es queda sense res perqu no es pot
atendre tot al mateix temps.
Castell: Quien todo lo quiere, todo lo pierde.
Quien mucho abarca, poco aprieta.
Gall de gener, cada ploma val un diner.
El fred de gener mata molts animals, per tant, els que queden vius
tenen molt valor.
Gallina ganyuda, a son amo ajuda. (ganyuda = raa avcola)
Com les oques, fan b el paper de gos guardi perque avisen les
visites.
Gallina vella fa bon caldo/brou.
s un consell culinari.
Similar: El caldo de gallina ressuscita els morts.
Gallineta que per casa va, no li cal amanir menjar.
Les gallines soltes salimenten soles. Referit a les persones de casa,
cada u sap on es guarda el menjar.
Gallineta que per casa va, si no pica, picar.
Gallineta que per casa vas, si no piques, picars.
Encara que siguen com de la famlia, els animals tenen a vegades
reaccions imprevistes.
Gallineta que pica no es mor.
Mentre hi ha gana de menjar conservem la vida, per si no podem
menjar o perdem la gana...
Com: Mentre va el carro fa soroll.
Mentre hi ha vida hi ha esperana.
La panxa porta les cames.
Castell: Quien nada no se ahoga.
Gat alabau, la cua li cau.
Ase alabau, la cua li cau.
Alabau significa ac pretensis, i als pretensiosos sels nota prompte,
per algun detall, la seua falsa aparena. (Normalment, els gats porten la cua
tesa.)
Gat amb guants no agafa rates.
Quan es posen impediments, les coses no resulten com es podria
esperar.
Castell: Gato con guantes no caza ratones.
Gato con guantes no caza, pero amenaza.
Gat damunt balc no vol company.
Qui est en un lloc o crrec privilegiat no est disposat a compartir-
lo ni a cedir-lo.
Similar: Cada gall canta en son galliner.
La casa de un hombre es su castillo.
Gat dorment, no li toca res per la dent.
Gat fogoner no agafa rates. (fogoner = arrimat a lestufa, fredolic)
Qui prefereix la comoditat al sacrifici es perd el possible benefici.
Castell: Gato dormiln no pilla ratn.
Gato que duerme no caza ratones.
Gat escaldat daigua freda fuig.
Qui ha tingut una mala experincia no est disposat a repetir-la.
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dues vegades en la
mateixa pedra.
Castell: Gato escaldado, del agua fra huye.
Gat i conill, tots sn del mateix pl.
Significa que si no podem disposar de les boses coses, conv
acontentar-se amb altres de semblants o succednies.
Gat maulador, mal caador.
Gat maulador, poc caador.
Gat maulador, mai bon caador.
Gat miolador, mai ser bon caador.
Gos lladrador, no s caador.
Qui anuncia les seues intencions, est avisant la possible presa.
Similars: Qui envia, no va.
Gat amb guants no agafa rates.
Castell: Gato que mucho malla, poco caza.
Similars en castell: Gato con cascabel, ni el ratn ve.
Perro ladrador, poco mordedor.
No quiero perro con cencerro.
Por la boca muere el pez.
Gats amb gats mai sesgarrapen.
Gos entre gos no es mossega.
Gos amb gos, no es mossega.
Llop entre llop no es mossega.
Els que sn iguals en poder, riquesa, crrec, categoria o professi
procuren no enfrontar-se, perqu tenen interessos comuns i perqu la
victria dun sobre laltre s incerta.
Castell: Cuervo con cuervo, no se quitan los ojos.
Cuando el lobo come con el can, de acuerdo estn.
El lobo y la vulpeja son de una conseja.
El lobo y la vulpeja son de la misma conseja.
El lobo y la vulpeja, ambos son de una conseja.
Con un lobo no se mata (a) otro.
Lobo no come lobo.
Lobos de una carnada no se hacen nada.
Un lobo nu muerde a otro.
Un lobo a otro lame y no se comes u carne.
Similars en castell: Arrieros somos y en el camino nos
encontraremos.
Entre ladrones anda el juego.
Gats i rates no fan lliga. (fer lliga = congeniar, fer-se, relacionar-se)
Certament.
Similar en castell: El gato es un tigre para el ratn.
Gats que no es tornen, fan de bon batre.
Qui s dcil i conformat sol resultar ms perjudicat que qui planta
cara a ladversitat.
Gavina a la platja, mariner en terra.
Gavina en terra, mariner, passeja.
Gavines al port, malament pel pescador.
Gavines en terra, temporal a la mar.
Gavines per terra, la mar en guerra.
Gavines per terra, plors a la mar.
Gavinots al camp, mal temps a la mar.
Sexpliquen ben clarament.
Similar: Si al gener la gavina va per lhorta, fes foc i tanca la porta.
Gos amb rbia, a son amo trava. (travar = lligar, nugar)
Resulta difcil plantar cara a qui t mal geni o est enfadat.
Gos fart, no caa.
Qui t les necessitats cobertes no t ganes desforar-se.
Similar: Msica pagada t mal so.
Gos pobre, ple de ronya.
Als pobres sels acumulen les desgrcies perqu no tenen els mitjans
per a mitigar-les.
Similar: Sempre va el gos al de les calces esquinades.
Castell: Al perro flaco, todo se le vuelven pulgas.
Gos que lladra, no mossega.
Significa que el que ms crida o protesta s habitualment qui menys
actua.
Castell: Perro ladrador, poco mordedor.
Gos que no conegues, no li toques les orelles.
s arriscat prendres confiances amb qui no sabem com pot
reaccionar.
Com: A qui no conegues, no gastes franqueses.
Similar: No entres en barca que no conegues.
Castell: A bicho que no conozcas, no le pises la cola.
A hombre que no conozcas, no le toques la oreja.
Al hombre desconocido, no le toques la oreja.
A carnero castrado, no le tientes el rabo.
A perro que no se conoce, no se le toca la cola.
A borrico desconocido, no le toques la oreja.
Similar en castell: No pica la abeja a quien en su paz la deja.
Hi ha molts modos de matar puces. (matar puces = perdre el temps)
Es diu com a crtica dels qui perden el temps amb qualsevol excusa.
Similars: Qui no t res que fer, el gat pentina.
Bona excusa t el malalt, que pixa i diu que sua.
Hi ha tants dases amb lletra, com sense.
Les titulacions, els ttols i la fama no tenen res a veure amb el
carcter o el saber de cada u.
Similars en castell: Genio y figura hasta la sepultura.
Doctores tiene la Iglesia.
Home casat, ocell eixalat. (eixalat = amb les ales retallades)
Lhome que es casa perd part de la llibertat que tenia.
Com: Quan un home es casa, lliguen un bou i amollen una vaca.
Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.
Home roig i gos pelut, a lassut. (assut = mur de captaci daigua dun riu,
que forma un embassament, per a aconduir-la a una squia)
Significa que tenen sempre molt geni, el qual es pot manifestar quan
menys ho esperem, i que noms quan es moren sels acaba el mal carcter.
Similar en castell: Ni gato ni perro de color bermejo.
Connex en castell: Alazn tostado, antes muerto que cansado.
Hoste i peix, als tres dies puden. (hoste = invitat, convidat, albergat,
acollit / pudir = fer pudor, fer tuf)
Lhoste i el peix menut, als tres dies put.
Les visites de pas sempre alegren i sn ben rebudes, per si es
queden massa temps a casa, acaben molestant (pel carcter, pels gustos...).
Similar: Forasters vindran que de casa ens trauran.
Ja pots xiular, si lase no vol beure.
Si linteressat no vol, no podem fer que vulga.
Similar: Xiula-li, que t agonia.
Similar, lexpressi: Anar(-li) al darrere amb un flabiol sonant.
Castell: No hay peor sordo que el que no quiere oir.
Juliol, les eugues a lera i els bous al sol. (euga = egua, somera)
En el ple de la calor s quan la cavalleria ha de batre els cereals a
lera i els bvids han de roturar els camps i deixar-los preparats per a
acollir les pluges de setembre.
Junta de llops, fugiu ovelles.
Reuni de pastors, ovelles mortes.
Junta de llevadores, criatura morta.
s una crtica de les reunions, perqu mentre es discuteix no sactua.
Castell: Reunin de pastores, ovejas muertas.
Junta de lobos, muerte de oveja.
Junta docells, pluja a gibrells. (gibrell = llibrell, cossi)
Diuen que s un anunci de pluja quan volen formant nuvolades.
Labella per labril dna la cera i lovella la pella. (= llana)
Aix s.
La bstia que porta la crrega, la manta damunt la cansa.
Qui est acostumat a patir, no pot assimilar que en algun moment li
facen el b.
Labril t cara dabat i urpes de gat. (urpa = arpa, sarpa)
Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la
roba del llit i acabem suats o refredats.
La curiositat va matar el gat/la gata.
Ser massa curis en coses que no ens importen pot resultar-nos
perjudicial. (El gat va voler atrapar el reflex dun ratol en un pou.)
Connex: Lhbit no fa el monjo.
Castell: La curiosidad mat al gato.
La dona i la sardina, com ms menuda, ms fina.
All menut sol agradar a la vista.
Castell: La mujer y la sardina, cuanto ms pequeas, ms finas.
La fam fa eixir el llop del bosc.
Lase, per la fam, menja el gram. (gram = herba rasposa que entapissa
bancals)
Lase que t fam es menja el gram.
Quan la fam o la precarietat es manifesten, qui estava cmodament
ha de molestar-se a lluitar per la subsistncia.
Com: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Similars en castell: Hacer de tripas corazn.
Cuando no hay lomo, de todo como.
La figa, per ser bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavillada i
picadeta de pardal.
s el punt de mxima maduraci.
La gbia gran no fa millor ocell.
Lessncia de les coses no millora per ms que les decorem.
Similar: Alabat, ruc, que a vendre et duc.
Similar en castell: Aunque la mona se vista de seda, mona se queda.
La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega.
Significa que uns fan i altres desfan i que uns aprofiten all que
altres tiren.
Similar: Quan uns van, altres tornen.
Fent i desfent sensenya la gent.
La faena del matalafer: fer i desfer.
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada. (fillada = criaturada)
Qui cria, se sacrifica i pateix pels fills.
La gallina, desprs de beure, mira al cel i dna grcies.
Les aus, en general, estiren el coll per tal dengolir laigua. Ac es vol
interpretar aquest gest per a significar que hem destar agrats pels
beneficis que obtenim.
Castell: Es de bien nacidos ser agradecidos.
La gallina de dalt caga la de baix.
Significa que qui est en una situaci de privilegi respecte duna altra
saprofita de la circumstncia i perjudica, volent o no volent, a qui est en
pitjor situaci.
La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou.
Per insignificant que puga semblar, tot dna el seu rendiment.
Similars: Tota pedra fa marge.
Cada gra de pols fa la seua ombra.
Lguila no caa mosques.
Qui s important no es molesta a fer coses sense importncia.
Similar en castell: No se ha hecho la miel para la boca del asno.
Laigua cria granotes.
s un menyspreu humorstic de laigua de qui beu vi o de qui no es vol
llavar.
Lamic ms fidel s el gos.
s lanimal que pot estar esperant lamo durant anys a la porta
durgncies dun hospital si desconeix que el cos de lamo el van traure per la
porta del darrere.
Lamo i el gos cacen per dos.
El gos detecta les preses i collabora en la matana.
La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu. (tan aviat = ara... i ads,
adesiara, b... b..., unes voltes... i unes altres...)
Es refereix al seu cant.
Languila, com ms fort sagafa ms sescapa.
Languila, agafa-la pel coll i no per la cua.
Ja ho sabeu.
Lanimal ms avorrit, perqu beu vi, s el mosquit.
Es tracta de lanomenada mosca del vinagre, que, atreta per
lemanaci alcohlica, acaba ofegant-se dins el recipient.
La perdiu cansada s ms delicada.
Significa que all que costa dobtenir s ms apreciat.
Castell: Nunca es tarde si la dicha llega.
La perdiu, per lo pic mor. (lo pic = el bec, la boca)
Quan canta, s localitzable pels caadors i els gossos.
La rata que noms t un forat, prest se la menja el gat. (prest =
prestament, prompte, aviat)
Un gat que no t sin un forat, prest s agafat.
Qui noms sap un ofici, depn dun sol salari o no t ms un nic
recurs, ho passar ben malament si un dia li falla.
Contraris: Aprenent de molt, mestre de res.
Casa amb dos portes s difcil de guardar.
Similar, lexpressi: Estar entre lespasa i la paret.
Castell: Al ratn que no sabe ms de un agujero, el gato le pilla
presto.
Contrari en castell: A enemigo que huye, puente de plata.
La sardina li diu al vi: Vine ac, cos.
s una menja que es degusta molt b amb vi.
La sardina, pel mar, deixa-la anar; per labril, vs-la a buscar; pel
maig i per Sant Joan, no tant.
A mesura que el mar va calfant-se, la sardina creix i saproxima a la
costa i a la superfcie, on es pesca de nit atraient-la amb fanals.
Castell: La sardina, por abril, cgela por la cola y djala ir; por mayo,
sala en el rescoldo, y por San Juan ya pringa el pan.
Lase dArcdia, va carregat dor i menja palla.
Es diu de qui t un ofici relacionat amb la riquesa o el luxe i no resulta
afavorit per ell (banquers, joiers...).
Similars en castell: En casa del herrero, cuchillo de palo.
Sarna con gusto no pica.
Lase diu orellut al porc, per falta dorelles.
Critica als que critiquen algun defecte que ells mateixos no es volen
veure.
Com: El penjat li diu al degollat: Qui tha fet eixe forat?
Lase fa un compte i el traginer/larrier un altre.
Significa que les persones fem projectes i que la realitat fa que no es
complisquen.
Com: Lhome proposa i Du disposa.
Castell: El hombre propone y Dios dispone.
Lase peress, fa la faena quan lhan feta tots.
Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer
tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina ms
dura.
Castell: Quien se levanta tarde, ni oye misa ni come carne.
Lase que no est fet a dur albarda, es mossega la tafarra. (tafarra =
corretja que subjecta les albardes per la panxa)
Qui est habituat a no treballar o a no tenir responsabilitats, quan ha
dassumir-ho no es fa lnim i pateix.
Lase que t or logra lo que vol.
Qui t diners pot aconseguir-ho tot o quasi tot.
Com: Amb diners, torrons.
Lavar s com el porc, no aprofita sin mort.
Lavar i el porc, no aprofita fins que s mort.
s una crtica als avars, que no afavoreixen a ning mentre viuen, per
s quan es moren ben rics.
Castell: A los poetas y a los cerdos no se les aprecia hasta despus
de muertos.
Lescarabat, al seu fill li diu perla.
s una crtica a qui es pensa, o vol creure, que els seus fills sn els
ms bonics i els millors del mn.
Similar: Ningun geperut es veu la gepa.
Lescorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades. (escorpra =
peix de carn saborosa i punxes verinoses al llom / metzinat = verins, txic)
Sentncia masclista amb alguna part de ra, ja que quan la gent fa
pinya pot arrunar la reputaci dalg.
Les dents de la gossa no fan mal als cadells.
Els pares, tot ho fan pel b dels fills, encara que els fills, per la seua
inexperincia, no spien apreciar algunes actuacions.
Castell: Los pies del hortelano no echan a perder la huerta.
Les gallines ponen pel bec.

Per la manera de clocar se sap quan han post.
Les mosques van a la mel.
Es diu com a consolaci a qui sempre van a buscar els pesats.
Lesparver encanta els ocells perqu es deixen agafar.
Lesparver encanta els ocells que vol menjar perqu es deixen agafar.
Lesparver es queda immbil en ple vol, com algunes serps abans
datacar, a fi que la possible presa no sadone de la seua presncia o no spia
en quin moment ho far.
Similar: Lesparver persegueix els ocells.
Lesperana era verda i se la va menjar un burro.
s preferible admetre la realitat a confiar en quimeres, somnis i
fantasies, que difcilment sacompliran.
Similar: Qui espera, es desespera.
Castell: La esperanza era verde y se la comi un burro.
Similars en castell: Los escarmentados son los avisados.
Ms vale un toma que dos te dar.
Les tres coses ms fredes de la terra sn: el nas dun gos, la navalla
del barber i el cul duna dona.
Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot aix sempre glaat.
Cert.
Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes amb la mateixa pedra.
Lespcie humana no sol aprendre ni dels propis errors, mentre que
els animals assumeixen una mala experincia com una lli per a tota la vida.
Contraris: El gat escaldat, de laigua freda fuig.
Castell: El hombre es el nico animal que tropieza dos veces en la
misma piedra.
Contrari en castell: A la cabra y al cochino no hay que ensearles
ms que una vez el camino.
Lhome s un animal de costums.
Justifica que moltes vegades actuem per inrcia, irreflexivament, per
hbit, i no per decisi conscient.
Castell: El hombre es un animal de costumbres.

Lhome s un llop per a lhome.
Sentencia que el pitjor enemic de les persones sn les mateixes
persones, sobretot en qesti deconomia i interessos.
Castell: El hombre es un lobo para el hombre.
Lhome per la paraula i el bou per la banya.
A les persones se les aprecia per la sinceritat i pel manteniment de la
paraula donada, i als bous de ldia, per la grandria i disposici de les
banyes.
Castell: El hombre por el verbo y los toros por los cuernos.
Al buey por el cuerno y al hombre por el verbo.
Similar en castell: Decir y hacer no es para todos los hombres.
Linfant i el peix, en laigua creix.
Laigua s un aliment bsic i el ms sa de tots, perqu neteja i
purifica.
Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal
resultat.
Castell: El arado, rabudo, y el arador, barbudo.
Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats. (ocell = pardal, au)
Qui t pocs estudis o qui ha de tractar amb professionals
especialistes, se sent apocat i a la merc de les decisions dels altres.
Lloca que pon els ous en dijous, treu tots els ous. (lloca = gallina que
cria)
Molts desatenen les obligacions amb els animals quan ve el cap de
setmana, de manera que els animals fan el que volen.
Llop dormidor, ron caador. (ron = dolent, ro, mal)
Locell amb el cantar i el peix amb el nedar.
Cada classe danimal enxisa els humans per alguna caracterstica.
Locell matiner troba el cuc primer.
Qui s ms diligent que un altre li porta avantatge.
Castell: A quien madruga, Dios le ayuda.
Loctubre acabat, mosca i mosquit enterrat.
Passada la calor de lestiu, molts insectes moren de fred.
Com: Loctubre fred mata el cuquet.
Loctubre s arribat, la gavina vora el mar.
Davant el temps incert de lalta mar, les aus solen romandre prop de
la costa.
Lo ms guardat, sho menja el gat.
Com: Un ull al plat i laltre al gat.
Lo que plau al llop, plau a la lloba.
Significa que els que sn iguals, o parents, o amics, solen coincidir en
els gustos. (I s que sn els gustos els que fan confluir les persones.)
Similar: Voltors i milans, cosins germans.
Lovella, amb llops no fa parella.
Les persones bones no poden mai fer lliga amb les rones.
Contrari: Cada u, amb els seus.
Lovella, el porc i la vaca, a lhivern fes-los dormir a la palla.
(A la palla = a cobert, a recs, a recer, a labric, estabulats)
Conv que estiguen a labric del fred i la pluja.
Lull de lamo engreixa el cavall. (engreixar = alimentar, nodrir)
Els ulls de lamo engreixen el cavall.
Lull del senyor s el pinso millor. (pinso = quemenjar per a animals)
La companyia, sobretot dels ssers ms estimats, sempre s de molta
ajuda: en la desgrcia, la malaltia, la penria...
Contrari: Qui t terra i no la veu, es fa pobre i no sho creu.
Castell: El ojo del amo engorda al caballo.
Malaventurat quan se comena de dir que aquest gos s rabis.
Moltes vegades, la mala fama sadquireix per la malevolena dalg
que, amagant-se en lanonimat, propala mentides o mitges veritats.
Contrari: Uns tenen la fama i altres carden la llana.
Castell: Llevar el sambenito.
Similar en castell: Miente, que algo queda.
Mal va locell que queda al niu.
Malaventurat locell que queda al niu.
Qui no deixa el niu o la casa paterna quan correspondria s per alguna
causa anormal o inhabitual.
Similar: Ocell de la darrera cria ni menja ni piula.
Massa bo, vol dir ruc.
Quan ss massa bo, molts saprofiten de lexcs de bondat.
Connex: Fes b al porc.
Mel dabelles diu b, i alimenta tamb. (dir b = agradar)
Gran veritat gastronmica.
Menja, menja, gat, sardina, que ja et picar lespina.
Menja, menja, gat, sardina, que ja cagars lespina.
Desig que es formula contra alg que ens ha fet una mala passada.
Similar: No hi ha rosa sense espines.
Similar en castell: No hay rosa sin espinas.
Mentre hi haur burros es faran albardes.
Els confiats i els crduls que es deixen estafar o enganyar justifiquen
lexistncia destafadors i mentiders.
Contrria, lexpressi: Anar per davant de les tronades.
Contrari en castell: Bestia que no es tonta, sabe quin la monta.
Contrria en castell, lexpressi: Vrselas venir.
Merda de vedell no put tot lo dia.
Totes les coses sacaben en algun moment. El refrany pretn
confortar-nos quan les coses no ens van b.
Castell: No hay mal que cien aos dure.
Dentro de cien aos, todos calvos.
Ms caga un bou que cent oronetes.
Cert. Es diu com a comparaci entre dos perjudicis (o beneficis).
Castell: Ms caga un buey que cien golondrinas.
Ms lladra el gos quan lladra de por.
Molt lladra el gos quan lladra de por.
s una defensa preventiva.
Ms mestime un ase que marrastre que no un cavall que em tire.
Significa que a vegades s preferible una cosa segura i cmoda que
una luxosa o aparatosa que ens complique la vida.
Similar, lexpressi: Poquet i bo.
I en castell: Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Contrari en castell: Ande o no ande, caballo grande.
Ms val pardal en la m que cent volant.

Ms val un pardal en la m que una perdiu en laire.
Ms val un moix a la m que una guila volar. (moix = au menuda)
Millor un ou avui que una gallina dem.
Aconsella aprofitar locasi quan es presenta i conformar-se amb el
que pot ser.
Castell: Ms vale pjaro en mano que ciento volando.
Ms val ser cap de llu que cua destru.
Ms val ser cap de sardina que coa de pagell.
Ms val ser cap de sardina que cua de tonyina.
s preferible destacar en alguna cosa o en algun collectiu sense
importncia que ser lltim de la fila o passar desapercebut en un collectiu o
un ofici ms gran o important.
Contrari: Ms val ser cua de llu que cap de sardina.
Castell: Ms vale ser cabeza de ratn que cola de len.
Similar en castell: Mejor es ser lobo que oveja, y caballo que buey
manso.
Ms val ser cua de llu que cap de sardina.
Al contrari que els anteriors, recomana ser una pea sense
importncia en una empresa o un collectiu ms gran i passar desapercebut.
Contrari: Ms val ser cap de sardina que cua de tonyina.
Similar en castell, lexpressi: Ser el farolillo rojo.
Ms val una abella que mil mosques.
Una persona productiva s preferible a qualsevol altra.
Ms val ocell de bosc que de gbia.
La carn dels animals silvestres s ms saborosa que la dels criats en
granges terrestres o aqcoles.
Moixons arramadats, neu pels serrats. (arramadats = agrupats com un
ramat)
Els ocells menuts sn individualistes, per sagrupen all on hi ha
quemenjar, sobretot pels camps sembrats.
Moltes vespes maten el burro.
Molts maldecaps o problemes acaben fent sucumbir lempresa ms
gran o el ms ambicis dels projectes.
Com: De gotes daigua es fan els rius.
La uni fa la fora.
Similars: Tota pedra fa marge.
Una gota forada la pedra.
Castell: Entre todos la mataron, y ella sola se muri.
Muchos pocos hacen un mucho.
Morta la cuca, mort el ver. (cuca = cuc / ver = toxina, metzina)
Atacant lorigen de les coses sacaben els seus efectes.
Castell: Muerto el perro, se acab la rabia.
Similar: A grandes males, grandes remedios.
Munta mula o vs en mar si vols perillar.
La mula s alta com un cavall i cabuda com el burro, per aix susa
noms per a crrega i tir.
Nadal en dijous, penja larada i ven els bous.
Nadal en dijous, ocells a grans vols.
Se sol aprofitar la festivitat per a enllaar amb el cap de setmana,
amb qu sabandona el treball molt de temps i tot s festa.
Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.
Les nits de lluna vella sn ms fosques que una gola de llop, ja que la
llum de lestelada illumina ben poc i qui va pel camp o la muntanya pot
accidentar-se fcilment, encara que conega el cam.
Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot aix sempre glaat. (glaat
= fred, gelat)
Sn coses que sempre estan fredes.
Similar, lexpressi: Estar ms gelat que un poll.
Netedat de cavall, foc de palla i ase al trot duraran poc.
Netedat de quitxalla, foc de palla i ase de trot duraran poc. (quitxalla =
xicalla, canalla, mainada)
Els quids caguen tothora i els rucs i els muls sn bons caminants
per mal corredors.
Similar, lexpressi: Durar de Nadal a Sant Esteve.
Ni cavall sense esper ni barca sense tim.
Sense els elements bsics no es pot dirigir ni aturar res.
No deixes de sembrar per temor dels ocells.
No testigues de sembrar per por dels ocells i per les formigues. (estar-
se de = privar-se)
Les quimeres, les probabilitats o limprevisible no ens han de privar ni
desviar de lobjectiu principal.
Com: No deixes de sembrar per por dels pardals.
No deixes una perdiu per un ropit. (ropit = pit-roig)
Pardal que vola, a la cassola.
No sha de desaprofitar all que t una utilitat immediata per
pretendren una altra que no en t cap o s dubtosa.
Similar: Dame pan y dime tonto.
No et fies daigua que no corre ni de gat que no miole.
No compres ase de recover, ni et cases amb filla dhostaler. (recover =
revenedor)
No conv fiar-se de traficants o de qui t tractes professionals amb
molta gent.
Castell: Las apariencias engaan.
El hbito no hace al monje.
No todo el monte es organo.
No todo lo que reluce es oro.
No es deixa de sembrar per por dels ocells.
Les excuses no sn una justificaci per a no complir amb les
obligacions.
No feu cas del que diran; els gossos sempre lladraran.
Aconsella ser conseqent amb u mateix i menysprea els que critiquen.
Similars: Si vols mentir, digues el que sents dir.
Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la
meitat noms.
No hi ha cavall que no tropesse.
No hi ha ning infallible. Ja es deia en llat: Errare humanum est.
Connexos: Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes en la
mateixa pedra.
No tots els ocells coneixen el bon gra.
No hi ha gallina grossa per pocs diners.
Cada cosa t el seu preu per alguna ra.
Similars: Ning dna els duros a quatre pessetes.
Ning dna duros a catorze quinzets.
Noms un fill, com el cucut.
Criar fills implica sacrifici i esfor per molts anys.
Similar: Pare pobre no t fills.
No passes mai a cavall per pont, barca o aragall. (aragall = crescuda,
revinguda, escorrentia)
Si un cavall us pot tirar o en podeu caure en circumstncies normals,
amb ms motiu si es pot espantar o desequilibrar.
No pot ser mai que la rata faa niu davall la coa dun gat viu.
Tot pot ser, digu Caliu, menys una rata fer el niu baix la panxa dun
gat viu.
Tot pot ser, digu Caliu, menys una rata fer niu davall del rabo dun
gat viu.
Certament.
No sha fet la mel per a la boca de lase.
No es fu la mel per a la boca de lase.
No s feta la mel per a la boca de lase.
No s bona la mel per a la boca de lase.
No cri Du la mel per a la boca de lase.
Mala s la mel per a la boca de lase.
No s la mel per a la boca de lase.
La mel no fou feta per a la gola de lase.
La mel no sha fet pels ases.
No sha fet lanell dor per al nas del porc.
Les coses excellents o refinades sn per a esperits elevats o
cultivats, no per a ignorants i vulgars.
Castell: No se ha hecho la miel para la boca del asno.
No es la miel para la boca del asno.
No se hizo la miel para la boca del asno.
Ocell amb niu, fcil de trobar.
Les persones, com els ocells que fan sempre el mateix recorregut, sn
fcils de trobar.
Contraris: Ocell de bosc, agafa el que pots.
Ocell de bosc, agafal quan pugues.
Ocell de bosc no lagafa qui vol.
Ocell de baixa condici, si alt vola, poc li dura.
Qui pretn destacar o triomfar en algun camp o activitat professional
sense comptar amb padrins o tradici familiar, ho t molt difcil.
Similars: El peix gran es menja el xicotet.
Qui molt corre, prompte para.
Ocell de bosc, agafa el que pots.
Ocell de bosc, agafal quan pugues.
Ocell de bosc no lagafa qui vol.
Les aus volen entre el fullatge sn especialment escpoles i algunes es
mimetitzen amb el medi.
Contrari: Ocell amb niu, fcil de trobar.
Ocell de pas, cop de canya o de maa.
Ocell que passa, cop de maa.
Ocell de pas, posa-li el lla.
Ocell de pas, trenca-li un bra.
Es refereixen, ms que a les aus migradores, als clients que sabem
que no tornaran i als que podrem cobrar ms del preu habitual.
Com: Pardal/Ocell que vola, a la cassola.
Similars: Ocell que vola, acaba a la cassola.
A la gallina forastera, tots la piquen.
A Ocasi, tots lagafen pels cabells.
Similar en castell, lexpressi: De paso, caazo.
Ocell de molta ploma, poc tall. (tall = gruix, tallada, consistncia)
Els ocells tenen laparena fictcia perqu estoven el plomatge i quan
sels desploma es queden en no res. Es pot aplicar a algunes persones
presumides o altaneres.
Similar: Les aparences enganyen.
Ocell espigoler, lluny del meu graner.
Conv evitar els qui mengen molt perqu en resultarem perjudicats.
Ocell passat no s engabiat.
Intentar posar soluci a fets passats s intil.
Castell: Agua pasada no mueve molino.
Ocell que al mat al bosc ha cantat, a la nit plomat.
Les aus naixen amb plomissol i crien les plomes molt rpidament.
Ocell que canta avisa el caador.
Recomana callar i no fer-se de notar en determinades ocasions.
Similars en castell: En boca cerrada no entran moscas.
Oveja que bela pierde bocado.
Ocell que cria, dos cops tindr pelat el carp. (carp = cul implume de les
aus)
La criana sempre perjudica la mare.
Ocell que escolta el reclam escolta el seu dany.
Recomana no fer cas a embaucadors, per b que parlen o per molt que
prometen, ja que al darrere hi ha lengany.
Similars: Ning dna duros a quatre pessetes.
On donen molt, no vages.
Ocell que es cria a laigua, a laigua piula.
Cada u viu i actua en el medi que li s propi i que coneix, el qual
influeix sobre el seu comportament.
Contrari: Al bou vell, mudal daire i deixar la pell.
Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma.
Tots els essers vivents deixem petja del nostre pas per la vida, incls
sense proposar-nos-ho.
Ocell que vola, no t amo.
Els bns que no tenen propietari, perduts o abandonats, sn de qui
sels troba.
Similar: Pardal que vola, a la cassola.
Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol.
Les aus migradores eviten el clima fred.
Similars: Ocells de pas, mal temps damunt.
Ocells de pas, pluja segura.
Ocells dagost, grossos com tords. (tord = ocell rodanx de carn saborosa)
Els ocells en general solen tenir a lestiu laliment suplementari dels
cultius cerealstics.
Connex: A lestiu, tota cuca viu.
Ocells de pas, mal temps damunt.
Ocells de pas, pluja segura.
No sempre s cert, per s significatiu que qui abandona el seu
hbitat ho fa per algun motiu.
Similar: Ocell amb grans vols, molta neu i poc sol.
Ocell sense ales s bo dagafar.
Qui presenta algun desavantatge respecte dels altres s presa fcil
per a sectes, aprofitats i estafadors.
Similar: On hi ha burro mort no faltaran corbs.
Ocell vell no entra en gbia.
Ocell vell, dur de caar.
Qui t molta experincia en la vida no es deixa enganyar fcilment.
Com: A gos vell, no hi ha tus-tus.
On hi ha burro mort no faltaran corbs. (corb = ocell carronyaire)
Sempre que alg t una desgrcia, econmica o daltra mena, el
ronden aprofitats.
Similar: Ocell sense ales s bo dagafar.
Castell: Del rbol cado, todos hacen lea.
A ro revuelto, ganancia de pescadores.
On hi ha dos gossos i un os, hi ha pleit gros.
Gran veritat aplicable quan dos pretenen la mateixa cosa.
On hi ha el gall, no canten gallines.
Significa que els subordinats no tenen res a dir davant les decisions
de qui mana.
Contrari: Molts pilots perden un barco.
Oronella terrera, aigua o pedra. (terrera = que vola ran de terra)
Significa que plour o pedregar, per ning sap quan.
Ovella que bela no beu.
Ovella que bela perd (el) boc.
Es diu a qui passa el temps xarrant no el dedica a coses ms
profitoses.
Castell: Oveja que bala, pierde bocado.
Ovelles i abelles, per al que puga cuidar delles.
Sexplica sol.
Connexos: Qui t terra, senterra.
Primer s lobligaci que la devoci.
Paraules de sant i ungles de gat.
Predica conscincies i ven vinagre.
Recomana usar bones maneres amb els altres per tal daconseguir el
propsit que interessa, per ro que siga.
Ocell que vola, a la casola.
Ocell que vola, acaba a la cassola.
Ocell que passa, cop de maa.
Quan passa locell, tira-li el mantell.
Conv no deixar passar cap oportunitat perqu no sabem si es tornar
a presentar.
Similars: Ms val un ocell a la m que cent volant.
Ms val un ocell a la m que dos que en veges volar.
Ms val un ocell en m que cent que veges volar.
Ms val un ocell a la m que perdiu volant.
Ms val un ocell al puny que una grua lluny.
Similars en castell: Todo bicho que camina va a parar a la cocina.
Ms vale pjaro en mano que ciento volando.
Ocell vell, dur de caar.
Ocell vell no entra en gbia.
La vellesa significa experincia, i qui en t no es deixa enganyar.
Similar: A gos vell no hi ha tus-tus.
Contrari: Mentre hi haur burros es faran albardes.
Castell: A perro viejo no hay tus-tus.
Pacincia, deia el gat a la rata, i li molia els ossos.

Critica els qui li procuren un mal a alg i pretenen que laltre no
proteste.
Pardals, tords i estornells sn mals ocells. (pardal = teulad / estornell =
ocell negre que forma bandades enormes)
Arrasen plantacions de gra i ho caguen tot.
Pastor, quan lovella caga fa pudor.
s una observaci que es fa a qui pretn no donar-se per ents que
les coses sn com sn, i no com ell pretn que siguen.
Castell: Al pan pan, y al vino vino.
Peix blanc, a la brasa.
s la millor manera de cuinar-lo perqu no se li desfaa la tova carn.
Peix blanc, peix de malalt.
Sempre forma part de la dieta dhospitals perqu t fcil digesti.
Peix blau, peix de pobre.
Es diu perqu sol abundar i, per tant, el seu preu sabarateix.
Similar: Peix descata, peix de barata.
Peix de bon menjar ha dsser de mar.
Peix de calada, peix de tallada. (calada = profunditat)
Els grans peixos i els de carn saborosa sn marins.
Similar: Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa.
Contrari: Peix de canya, peix de res.
Peix de cames, guardat dell.
Les cames solen ser punxes, moltes vegades verinoses.
Peix de canya, peix de res.
Peix dham, peix de mort de fam.
Peix de vora terra, peix de merda.
Peix de vora terra menja merda.
Llevat de la tonyina, que es pesca en alta mar, la resta de peixos
litorals sn menuts.
Peix de mar, peix de gran treball.
Peix de mar, de perills s car.
Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa.
Peix de mar s peix, peix de riu no s res.
El producte del mar t molt mrit per la inclemncia del medi, els
mitjans i la dedicaci que requereix i la seua grandria i sabor.
Peix descata, peix de barata. (barata = bescanvi)
Peix descata, peix dolent.
No s exactament aix, per normalment es prefereix un altre tipus
de peix que dna menys faena a lhora de cuinar-lo.
Peix fa mal a peix.
Els que tenen el mateix ofici i els que comparteixen un mateix
territori es perjudiquen mtuament ms que no ho faria un estrany, ja que
coincideixen forosament en la competncia per la clientela i els recursos.
Com: El peix gran es menja el xicotet.
Contrari: Gos entre gos no es mossega.
Peix fora de laigua, de seguida acaba.
Peix fora de laigua, peix mort.
Certament.
Peix gros i rafit, un altre nha engolit. (rafit = panxut, inflat, taboll)
Quan el peix est anormalment gros s perqu acaba de menjar-se
una presa.
Peix i garr viuen en aigua i moren en vi. (garr = porc, bac)
Criats en la mar, el riu o el fangar, sn menjats amb acompanyament
de vi.
Peix que no es veu, no lagafareu.
Com que la mar s molt extensa, si no hi ha indicis de peix no es poden
mullar les xrcies.
Peix que no neda, peix que no val.
La falta de vitalitat s significativa de malaltia o anormalitat.
Peix que no val, cap a la mar altra vegada.
Les espcies que el pblic no compra o els alevins, ms val que visquen
o que servisquen daliment a altres peixos.
Peix que pica, peix pescat.
Peix que semmalla, cap a la barca.
Conv aprofitar tota ocasi que sens presente.
Similars: Pardal que vola, a la cassola.
Canyadeta, peixet.
Peix que put, tiral al mar.
Consell molt saludable i que vindr b a daltres peixos o aus marines.
Significa que conv desfer-se dall que resulta perjudicial.
Similar: El que no paga lloguer, al carrer.
Peix que salta, lham no lagafa.
Peix que llambreja es riu de qui el grumeja.
Quan el peix no vol, no hi val saber de pescar.
Qui est sempre en moviment s difcil datrapar.
Peix que semmalla, no sap el que fa.
No conv complicar-se la vida un mateix.
Similars: Mentre hi haur burros es faran albardes.
Du ajuda a qui sajuda.
Peix que sescapa de la xarxa mai ms no sagafa.
Les oportunitats perdudes ja no es tornen a produir.
Pel febrer, busca lombra el llebrer, per no tot el mes sencer.
Al final febrer, el llebrer ja pot cansar-se acaant les primeres
llebres, cosa que no podia fer a primers de mes perqu les llebres sestaven
en els caus a causa del fred exterior.
Pel gener, bodes de gats i marrameus pels terrats.
Els gats saparien sobretot en el ple fred de lhivern i les seues
parades nupcials nocturnes sn ben sorolloses.
Similar: Gener, mes dels gats.
Pel gener, cada ovella amb son corder; si no a la tripa, al braguer.
(tripa = dins la panxa / braguer = zona ventral de les mamelles)
Lhivern s el seu temps de cria.
Pel maig, cada ovella amb sa parella.
Maig s el mes ms bonic de la primavera, que fa florir els vegetals,
apariar-se molts mamfers i enamorar-se els humans.
Pel maig, el ross es torna poll. (ross = quid vell / poll = quid jove)
A la primavera, amb el bon temps, tot reviu, cobra energia i es
rejoveneix.
Similar en castell: La primavera, la sangre altera.
Pel mar, la cabra a lar, lovella a la pastera i el bou al ribs. (ar =
arbre espins de muntanya / pastera = cm, pessebre / ribs = tals, marge,
pends)
Com que lherba de pastura encara no ha brotat, cada espcie ha de
menjar del que hi haja.
Pel mar, ni una llebre trobars.
Com que no hi ha herba fresca, els mamfers es demoren dins el cau.
Pel mes de maig, la mosca deixa el bou i va al cavall.
A lestiu no es llaura i, per tant, els bous no suen, mentre que el cavall
sutilitza tot lany.
Pel setembre, el tord arriba i sen va la griva. (griva = ocell bosc)
El setembre, com labril, sn poques de transici entre lestiu i
lhivern i el moment de les migracions de moltes aus cap al nord o cap al sud.
Pel setembre, loli a la gerra i la cabra a la serra.
Cada cosa, al seu lloc idoni.
Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina s bona.
Quan es pretn un objectiu, no shan de mirar massa les coses
circumstancials, annexes o secundries.
Connex: Per a pa i piment, en qualsevol cant.
Per la boca mor el peix.

Similars: Qui molt parla, molt erra.
La llengua no t os.
El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Similars en castell: Dime de qu presumes y te dir quin eres.
Bragueta abierta, pjaro muerto.
La vaca bramadora, llama al lobo que la coma.
Per labril, canta la granota i el grill.
Significa que es tracta dun mes de transici entre lpoca de pluges i
la de calor.
Per labril, oronetes mil. (oroneta = oronella, orenella, orendella)
A mitjan abril solen acudir aquestes aus migratries a menjar-se els
nostres mosquits.
Per labril, tot pardal fa son niu.
s el mes de la nidificaci general.
Per la Mare de Du de mar, trau els xais de totes parts. (el dia 25 s
lAnunciaci de Maria / xai = corder, anyell).
Cap a la fi del mes, si ha plogut, hi ha pastura tendra.
Per la corda es troba el ruc.
Preguntant i indagant sarriba a saber el que es pretn saber, i el
menor indici pot fer de fil conductor (la corda del ruc).
Castell: Por el hilo se saca el ovillo.
Por el hilo se saca el pabilo.
Por el humo se sabe dnde est el fuego.
Per la ploma i la can coneixers el moix. (moix = ocell menut en
general)
Del tot cert, com quasi tots els altres ocells. Pot referir-se tamb a
les persones.
Per la Setmana Santa, el cucut canta.
Per Setmana Santa, el cucut canta.
Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o s mort o s pres a Frana.
Per Sant Benet, cada cucut canta en son indret, i si no canta, s
mortet.
Per Sant Benet, cada cucut canta al seu indret.
Per Sant Benet, el cucut canta pel seu dret.
s un temps aproximat, perqu la Setmana Santa varia dun any a un
altre.
Per loctubre, el porc sota el roure.
s lpoca de pasturar i engreixar-se amb els glas madurs caiguts de
larbre.
Per manso que siga el gos, si el trepitgen, s rabis. (trepitjar = xafar,
aixafar)
Quan sabusa o es perjudica alg, s normal que reaccione.
Per Nadal, el porc en sal.
Per a passar lhivern, conv haver matat el porc i conservar-lo en sal o
en oli.
Per Nadal, tots els animals al corral.
Conv que els animals passen lhivern protegits i calents.
Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella. (esquella =
campana de llaut)
Als animals que pasturen solts per la muntanya sels localitza
fcilment pel so. El refrany es refereix a qui no para mai per casa.
Per por dels pardals, no deixes de sembrar cereals.
Ja explicat ms amunt.
Per portar a pasturar lovella o altre bestiar, no perda ton fill lescola.
Un savi consell i una bona inversi de futur.
Perqu han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabis.
Voleu mal a un gos? Digueu que s rabis.
A vegades sadquireix mala fama de manera fortuta o per
malevolena dalg.
Similar: Una oroneta no fa primavera.
Castell: Por un perro que mat, mataperros me llamaron.
Per Santa Aguedeta, palpa el cul de la polleta; si no li trobes lou,
torna-hi el dia nou. (torna-hi = insisteix, repeteix)
s poca de posta.
Per Sant Bernab, tot perdigot va b. (perdigot = mascle de la perdiu)
El dia 11 de juny. Significa que ms val poc que res.
Connex: Pardal que vola, a la cassola.
Per Sant Lluc ve lnec de mar i lnec mut. (18 doctubre)
Les dues espcies migrants hivernen ac.
Per Sant Maci, loreneta ve i el tord sen va. (oreneta = oroneta,
oronella, orendella)
Per Sant Sebasti, loreneta ve i el tord sen va.
A la primavera, que s temps de canvi i renovaci, unes espcies
migrants vnen de lfrica fugint de la calor i daltres sen van cap al nord
buscant la frescor.
Per Sant Mart, el porc para de grunyir. (11 de novembre)
Per Sant Mart, mata el porc i enceta el vi.
L11 de novembre s quan se sol matar el porc de casa i quan es punxa
la bta i es tasta el vi fet al setembre.
Similars: Per Sant Mart, la velleta beu bon vi.
Per Sant Mart, tasta la figa i tapa ton vi.
Vi de Sant Mart s el millor vi.
Per Sant Mart, la llebre al costat del cam.
Els animals en general solen eixir dels caus per buscar quemenjar.
Per Sant Mart, ve la guatlla i el tit. (tit = ocellet en general, en
llenguatge infantil)
Molts animals de ploma vnen a hivernar a casa nostra fugint del fred
nrdic.
Per Sant Narcs, cada mosca en val sis.
Les poques mosques que queden vives al mes doctubre sn molt
insistents i apegaloses.
Similar: Qui mata una mosca en abril, en mata cent mil.
Per Sant Pere i per Sant Pau, la sargantana ix del cau.
El 9 de juliol, la calor revifa els animals de sang freda.
Per Sant Sebasti, penja el perdigot, que b cantar.
Per Sant Antoni de Gener, penja el perdigot on et vinga b, i si no, per
Sant Sebasti.
Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.
s linici de la temporada de cacera de les perdius, les quals satrauen
amb el cant dun perdigot engabiat, que samaga entre la garriga o entre el
fullatge.
Per Sant Sim i Sant Judes, treu els bous de les cobertures.
(cobertura = cobert, coberts)
Conv llaurar la terra profundament abans de lhivern perqu
absorbisca b les pluges.
Per Sant Sim, mor la mosca i el mosc.
Quan decau la calor ambient, a la tardor, moltes espcies dinsectes
voltils moren de fred.
Per Sant Toms, agafa el porc pel nas.
El 10 doctubre, tin-lo controlat per a la matana.
Per trobar erions al mar, els mesos amb r haureu de buscar.
Ja ho sabeu.
Per una ploma, locell no es queda sense volar.
s una justificaci quan una cosa est quasi completa o un compte
quasi saldat.
Per un poll no es perd la lloca.(lloca = gallina que cria)
A vegades s preferible no desviar latenci o invertir esforos en
empreses o assumptes de resultat incert. (A molts animals sels perd alguna
de les moltes cries, per no deixen desprotegida a la majoria.)
Picada descorpra i deri, no hi s a temps lextremunci. (escorpra =
peix sabors amb aleta dorsal puxeguda i verinosa)
Tenen una picada molt amarga i duradora.
Poll ressuscitat, pica ms que els altres.
Polls amb polls, fan llmenes. (llmena = ou del poll parsit)
Despectivament, significa que quan un indesitjable sajunta amb un
altre no pot resultar res de bo.
Similars: Fills de gat, gatets.
Juntar-se la fam i les ganes de menjar.
On no hi ha cap, tot sn peus.
Similar en castell: Siempre hay un roto para un descosido.
Polls de gener, moren en el paller. (paller = bta, munt o magatzem de
palla)
Els animals que naixen en el ple hivern solen morir de fred.
Polls i minyons, bona llocada.
Recomana criar molt perqu antigament la mortalitat infantil era
gran.
Porc a mitges, mai s gras. (gras = gros)
Quan una propietat, un assumpte... s inters de ms du, uns per
altres el descuiden.
Porc fiat, tot lany gruny. (gruny, grunyit = veu del porc i del senglar)
El deute dall que sadquireix fiat perqu no sha pogut comprar al
comptat sol comportar mala conscincia i el retret constant del venedor
perjudicat.
Prop de cam, rec o riu, ocellet, no hi faces niu, que si lhi fas, ten
penedirs. (rec = squia)
Prop de frare, forn ni riu, ocellet, no faces niu.
Prop de muralla i de riu, ocellet, no hi faces niu.
A la vora del riu no faces niu.
No conv estar en llocs perillosos, per tranquils que semblen. (Els
corrents daigua poden desbordar-se; la muralla, ser atacada; el forn,
encendres, i el frare o els caminants, furtar els ous.)
Similar: On donen molt, no vages.
Prop dun home descuidat, sempre trobars un gat.
Els gats tenen fama de lladres del menjar hum.
Connexos: Un ull al plat i un ull al gat.
Connex en castell: Con los curas y los gatos, pocos tratos.
Quan al mat canta el cucut, a la vesprada moll o eixut.
En cantar el puput, mat banyat, capvespre eixut.
s a dir: no ho sabrs.
Quan baixa el tord, el fred ms fort.
Com: Abellerols per lhorta, tanca la porta.
Els tords davallen de la muntanya cap als sembrats al setembre
buscant un clima ms benigne.
Castell: Cuando el cuervo vuela rasante, ponte bufanda y guante.
Quan canta el mussol pel gener, s que ms fred ha de fer.
s un indicador molt precs.
Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
A comen de juny.
Quan canta locell marcenc, senyal de mal temps. (marcenc = de mar)
La inquietud fa que els animals salteren, com en els moments que
precedeixen algun terratrmol.
Similars: Quan canta molt el gall, laigua sapropa.
Quan la gallina sespluga, senyal de pluja.
Quan canta molt el gall, aigua sapropa.
Aix diuen.
Similars: Quan la gallina sespluga, senyal de pluja.
Quan les mosques piquen i es llaven els gats, laigua a
grapats.
Quan canten els gripaus, senyalen pluja.
Els gripaus viuen letrgicament sota terra, i si nixen i canten s
perqu ja noten en la pell la humitat de la revivificadora pluja que els
permetr reproduir-se.
Similar: Quan canta molt el gall, aigua sapropa.
Quan la gallina sespluga, senyal de pluja.
Connex en castell: Ave de mar que busca madriguera anuncia
tempestad de esta manera.
Quan el cucut va a covar, el moix fa marxar. (moix = pardalet, au
menuda)
El cucut pon en els nius dels altres quan sn absents, o nexpulsa els
inquilins per la fora.
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred.
Quan el gat sasseu de cul al foc, fred o neu a prop.
Quan el gat sasseu de cul al foc, aigua o neu a prop.
Si els gats jauen desquena al foc, senyal de neu.
Es calfen lesquena perqu noten la humitat ambiental.
Castell: Gato que mucho se lava, anuncia agua.
Quan el gat no est, les rates ballen.
Quan el gat no hi s, les rates ballen.
Quan el gat ni hi s, les rates van per la cuina.
Quan lesparver es fa vell, els ocells juguen.
Quan lesparver envelleix, sen burlen els ocells. (esparver = au de presa)
Si linteressat no presta atenci a les seues coses, pot estar segur
que li aniran malament.
Similar: On no hi ha cap, tot sn peus.
Connexos: Qui t vinya i no la veu es fa pobre i no sho creu.
Qui t terra i no la veu, es fa pobre i no sho creu.
Castell: Cuando el gato no est, los ratones bailan.
Cuando el gato est ausente, los ratones se divierten.
Donde hay patrn no manda marinero.
Quan el grill canta, no fa falta manta.
El grill canta noms en la plena calor estiuenca.
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.
Quan diuen que ve bou, per lo manco s vaca o joneguet. (joneguet =
jnec o vedell, cria de la vaca)
Justifica que quan la gent rumoreja coses o critica alg s perqu hi
ha algun motiu o indici.
Similar: No se meneja larbre si no fa vent.
Castell: Cuando el ro suena, agua lleva.
Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins.
Les aiges agitades causen agitaci.
Quan la formiga posa el menjar a assecar, el bon temps vindr.
El seu instint i la detecci de la manca dhumitat ambiental fa que
escampen part dels seus aliments al sol i a laire pels voltants del cau.
Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.

Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu.
Les formigues safanyen a tapar les entrades quan la gotellada s
imminent, pluja que acreixer el riu i mour les pales del mol.
Connex: A la vora del riu no faces niu, ni a lhivern ni a lestiu.
Castell: Araa por la maana, seal mala; si al medioda, alegria.
Quan la formiga treballa, ram i vi a la parra.
Al ple de lestiu, mentre madura el ram, la seua activitat de cerca i
transport daliment s incessant.
Similar: Qui no fa formiguers el juliol, no els fa quan vol.
Quan la gbia s neta, locell marxa.
Lamenta que un esfor haja resultat infructus.
Similar: Sempre plou quan no hi ha escola.
Quan la gallina sespluga, senyal de pluja. (esplugar-se = llevar-se les
puces, estovar-se, pentinar-se)
Aix diuen.
Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador.
Si els ocells que salimenten al mar el defugen, s perqu hi ha poc
aliment o hi ha tespesta.
Quan la gavina va per lhorta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta.
Quan la merita va per lhorta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta.
(merita = ocell de muntanya)
Quan la merita va per lhorta, tanca la porta.
Quan els ocells abandonen el seu hbitat natural s per falta
daliment o per excs de fred.
Similar: Si al gener la gavina va per lhorta, fes foc i tanca la porta.
Similar en castell: Cuando el cuervo va rasante, ponte bufanda y
guante.
Quan la rabosa busca els grills, mal va la cosa per a ella i per als seus
fills.
Si qui habitualment es dedica a empreses ms grans sav a
dedicacions menys importants, s perqu les coses no li roden b.
Quan lase no pot, la somera ajuda.
Quan u sol no s suficient, conv lajuda dels ms prxims.
Quan lase pot, la burra no vol.
Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les
coses.
Similar: Qui no vol quan pot, no pot quan vol.
Castell: Cuando el asno puede, la burra no quiere.
Quan les mosques piquen i es llaven els gats, laigua a grapats.
Quan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats,
aigua a grapats.
Les mosques estan bascoses i apegaloses quan lambient s prou humit
i calors, a vegades abans duna pluja destiu.
Similar: Quan locell sespolla i la perdiu terreja, el dia segent la font
espurneja.
Quan lesparver es fa vell, els ocells juguen.
Tots celebren labsncia del cap o de lamo.
Similar: Quan no est el gat, les rates ballen.
Connex: On no hi ha cap, tot sn peus.
Castell: Cuando el gato no est los ratones bailan.
Quan locell sespolla i la perdiu terreja, el dia segent la font
espurneja. (espollar-se = llevar-se els polls / terrejar = anar per terra /
espurnejar = esquitxar, esguitar)
Sn indicis que plour.
Quan loctubre est finit, mor la mosca i el mosquit.
I les abelles, les vespes i molts ms insectes voltils.
Similar: Loctubre fred mata el cuquet.
Quan loctubre s acabat, tots els ocells dhivern ja sn arribats.
Quan loctubre va a la fi, els ocells dhivern sn aqu.
Quan loctubre va a la fi, tords i guatlles sn aqu.
Les aus migrants del nord dEuropa hivernen a les riberes
mediterrnies fugint del fred polar.
Quan menys sespera el llebrer, salta la llebre. (llebrer = castell
galgo)
Es diu quan algun fet sha produt inesperadament.
Castell: Cuando menos se espera, salta la liebre.
Quan naix lovella, naix qui menja della.
Significa que lhome en traur profit.
Castell: Cuando nace la escoba, nace el asno que la roya.
Quan no est el gat, les rates ballen.
Linteressat ha destar present i vetlar pels seus interessos si no vol
que les coses li vagen malament.
Similar: On no hi cap, tot sn peus.
Castell: Cien gallinas en un corral, cada una dice un cantar.
Similar en castell: Quien fu a Sevilla perdi su silla.
Connex en castell: En cada corral un solo gallo y en casa casa un solo
amo.
Contrari en castell: Donde hay patrn no manda marinero.
Quan salta el peix, salta la mar.
Quan veges el peix saltar, para la trama i deixa de caar.
Sardina a lart, maror a la mar.
La mar agitada afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no
sadonen del perill de les xarxes.
Similar en castell: A ro revuelto, ganancia de pescadores.
Quan sant Pere toca el timbal, els caragols ixen a ballar.
Quan trona i plou, els caragols es desvetllen i passegen.
Quan un es pensa estar b, els polls li piquen. (poll = insecte parsit)
La felicitat no s mai completa.
Castell: No hay rosa sin espinas.
Quan un grill canta a la llar de foc, a la casa hi porta sort.
Quan un grill canta a la llar de foc, porta sort a la casa.
Aix diuen.
Connex: Vessar vi, bon senyal; vessar sal, mal senyal.
Quatre coses hi ha que fan el mn ms bell: la dona, la flor, laigua i
locell.
s una opini prou general.
Qu corre ms que un ca llebrer? El lloguer.
Laugment del cost de la vida s imparable, i aix ho demostra la
Histria.
Qu importa que el pardal estiga en gbia dor, si est tancat?
Raona que els diners no donen la felicitat.
Qu sap el gat de fer culleres, si mai ha estat cullerer?
Qu sap lo gat qu s safr, si mai ha estat adroguer? (adroguer =
especier)
Recomana no confiar un treball o un assumpte a qui no nes
professional o no hi t res a veure.
Castell: Tal sabe el asno qu cosa es melcocha.
Zapatero, a tus zapatos.
La misa, dgala el cura.
Que visca la llibertat, crida aquell que, a casa seua, mant un ocell
engabiat.
s una crtica a qui manifesta una cosa i fa la contrria.
Similar: Fes el que jo dic i no faces el que jo faig.
Similar en castell: Ha dicho el padre prior que bajis y cavis, y que
luego subis y comeremos.
Qui a bstia o planta fa mal, s un animal.
Qui martirisa a les bsties no compadeix a les persones.
Certament.
Castell: Quien a las bestias hace mal, es bestia cabal.
Qui amb llop va, aprn a udolar.
Qui sajunta amb gent inconvenient acaba imitant-la i fent com ella.
Similar: Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Contrari: Juntat amb els bons, si ser un dells vols.
Castell: Quien mal anda, mal acaba.
Qui compra cavalls es busca treballs.
Certament, com qui t qualsevol altre animal.
Qui de gat neix, de cap o de cua shi pareix.
Qui s fill del gat, li retira de la cua o del cap. (li retira = li sembla, se
li assembla, se li pareix)
Qui s fill del gat, se li assembla de la cua o del cap.
Com: El fill de la gata, rates mata.
Similar: Qui s fill dase, una hora al dia brama.
Castell: Hijo de gato, gatito.
De tal palo, tal astilla.
Qui de lase (es) menja el pa, mai de fam es morir.
s una crtica dels qui sobreviuen a costa dels altres.
Qui del llop parla, a prop li ix.
Es diu quan apareix la persona de la qual sestava parlant o a la qual
sha alludit en una conversa.
Castell: Hablando del ruin de Roma, por la puerta asoma.
Qui s fill dase, una hora al dia brama.
La naturalesa de les persones no es pot amagar; noms leducaci la
pot dissimular un poc, per lessncia del carcter acaba manifestant-se.
Similars: Qui de gat neix, de cap o de cua shi pareix.
Qui est prop de la vaca, la mama.
Les persones prximes al poder solen aprofitar els avantatges que
daltres no poden.
Similar: Qui fa oli, les mans se nunta.
Contrari: Tot sapega menys els diners.
Castell: Quien anda entre la miel, algo se le pega.
Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le cobija.
Qui mata una mosca en abril, en mata cent mil.
Qui savana als esdeveniments t avantatge sobre ells.
Connex: Qui sala prompte, pixa on vol.
Qui menja sardina, que cague lespina.
Qui t el benefici dalguna cosa ha dassumir-ne tamb el seu costat
negatiu.
Qui no pot pegar a lase pega a lalbarda.
Critica a qui no pot desfogar la rbia contra el causant i la descarrega
contra qui pot, normalment un innocent o alg ms dbil.
Qui no t bous, no llaura tots els dijous.
Qui no t propietats, capital o mitjans, no pot fer el que vol o quan ho
vol.
Qui no t ms que un gat, amb aquell se combat.
Tota companyia pot ser objecte de conflicte en algun moment, ja que
quan estem sols no podem barallar-nos.
Qui no t res que fer, el gat pentina.
Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller.
Critica els inactius o els que sentretenen en alguna tasca estranya o
inhabitual per a no avorrir-se.
Similar: Aquell que renta el cap al burro perd temps i sab.
Castell: Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el rabo.
Qui peix vulga menjar, el cul sha de banyar.
Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Qui bon peix vol menjar, el cul sha de banyar.
Qui pretenga algun benefici haur de fer algun esfor o sacrifici.
Similars: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
A casa no duen res.
Similars en castell: Dedo encogido no rebaa plato.
Quien algo quiere, algo le cuesta.
Si quieres comer casabe, tienes que rayar la
yuca.
Perro que no camina, no come hueso.
Qui siga ase, que lalbarden. (albardar = carregar amb albardes)
Qui no tinga esmena o remei es mereix el que li passe.
Qui sol menja el seu gall, sol ensella el seu cavall.
Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.
Qui no comparteix les bones coses no pot comptar amb lajuda de
ning en les dolentes.
Qui t cavalls, t treballs.
En general, qui cria o t animals, t obligacions tot lany.
Castell: Casa, via y potro, hgalo otro.
Qui t gossos a casa, li treuen els ossos al carrer.

s difcil preservar la intimitat de la famlia quan hi ha a casa alg
ms (animals, criats, parents, vens, invitats), que directament o indirecta
desvetlar detalls de la seua vida.
Similar: Els xiquets xarren a la plaa el que senten dir a casa.
Connexa, lexpressi: Haver-hi roba estesa.
Qui t hort i porc, tot lany t un bon conhort. (conhort = confort,
consol, consolaci)
Qui t don menjar sense pagar, pot viure despreocupat.
Qui t lase fa el preu.
El venedor s qui assigna el preu.
Qui t un burro i el ven, ell sentn.
Cada u se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ning altre hi
t res a dir.
Qui t un ruc, t una mala bstia.
s una opini, encara que ms val tenir que desitjar.
Qui va en burro i en dones, no camina a totes hores.
No s lliure de fer la seua prpia voluntat qui depn daltres.
Qui vulga mula sense taca, que vaja a peu.
Qui vulgui mula sense tara, que vagi a peu.
Ning s perfecte.
Similars: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
Ramat de molts, el llop sel menja.
Ja explicat.
Similar en castell: Junta de lobos, muerte de oveja.
Rabosa que dorm, no menja gallina.
Ja explicat.
Similar: Gos que lladra no mossega.
Contraris: Primer s lobligaci que la devoci.
El que va davant, va davant.
Castell: Gato dormiln no pilla ratn.
Oveja que bela pierde bocado.
Ruc per ruc, ms val carregat que buit.
Entre dos mals, cal triar el menor.
Rucs i dones, perdici dhomes.
Les cabuderies dels burros fan renegar i blasfemar, i la naturalesa
femenina fa que molts perden el cap.
Sagafen ms mosques amb mel que amb fel. (fel = bilis, lquid amarg
segregat en la digesti)
Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos
distancien o enemisten.
Castell: Ms moscas se cogen com miel que con hiel.
Sempre va el gos al de les calces esgarrades/foradades/esquinades.
Sempre paga les coses el ms desgraciat, el ms pobre o el ms dbil,
perqu amb el fort o poders ning satreveix.
Similar: Qui no pot pegar a lase, pega a lalbarda.
Castell: Al dedo malo, todo se le pega.
Al ltimo siempre le muerde el perro.
Al roto, patadas y porotos.
Similar en castell: Al que tiene caballada le dan un potro, y al que no
tiene le quitan otro.
En castell hi ha lexpressi: A pagarlo, Pocarropa.
Si al gener, la merita va per lhorta, fes foc i tanca la porta. (merita =
ocell)
Si pel gener la gavina va per lhorta, fes foc i tanca la porta.
Castell: Cuando el cuervo va rasante, pone bufanda y guante.
Si cerques un gos llebrer, proval pel gener. (cercar = recercar, buscar,
indagar, investigar)
Conv provar les coses en les condicions o els terrenys ms difcils
per tal dassegurar-nos que en condicions normals respondran b. (Els conills
i la resta dels animals solen eixir poc del cau o del niu quan ms fred fa.)
Si el caragol llaura, senyal daigua. (llaurar = desplaar-se deixant un
reguer)
Els caragols i les llimaces es deixen veure quan la humitat s molt alta
o ja ha plogut perqu es desplacen millor que en sec.
Si el gall canta molt, laigua s ben prop.
Aix diuen.
Si el gat es llava la cara, senyal de visita.
Es diu humorsticament com si tinguera un comportament hum.
Connex en castell: Gato que mucho se lava, anuncia agua.
Si el tres dabril el cuquello no ha vingut, o sha mort o sha perdut.
(cuquello = ocell que menja olives i que ha donat nom a una classe doliva
negra)
s un bon raonament.
Si els ocells no venien, el blat no creixeria. (venien = vingueren o
vinguessen)
Els sembrats de gra sempre atrauen les aus, de manera que no hi ha
una cosa sense laltra.
Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer.
Justifica el sacrifici horari i laboral de qui treballa al camp.
Si et gites amb un gos talars ple de puces.
Aconsella de no fer coses que no siguen lgiques.
Castell: Quien con nio se acuesta, cagado se levanta.
Si la bstia no t set, belles ganes de xiular.
Significa que si linteressat no vol, tots els nostres esforos seran
intils. (Es xiula als animals de ferradura perqu beguen.)
Similars: Xiula-li, que t agonia.
Quan un no vol, dos no es barallen.
Si la merita/judia/gavina va per lhorta, fes foc i tanca la porta.
La visi docells procedents duns altres medis s indicativa que fa mal
oratge (o que hi ha algun incendi) en el seu hbitat.
Similar: Si veieu un pins, fred far.
Similar en castell: Cuando el cuervo va rasante, ponte bufanda y
guante.
Si no hi hagus lloques, no hi hauria polls.
Cert. Confirma que tot t un origen, un motiu, una ra de ser.
Si per loctubre canta lalosa en jorn broms, no ser plujs. (alosa =
ocell canor / jorn broms = dia boirs)
Ho t clarssim qui en conega el cant.
Si, per loctubre, vas a la muntanya a passejar, molts ocells veurs
passar.
Cert. Per aix sinaugura la temporada de cacera a loctubre.
Si veieu un pins, fred far.
s un ocell que viu en clima fred.
Similars: Abellerols per lhorta, tanca la porta.
Si la merita/judia/gavina va per lhorta, fes foc i tanca la
porta.
Si vols fer-te amic del gat, rasca-li el cap.
Gran veritat si es deixa fer.
Si vols tenir la gallina lluenta, dna-li aigua pudenta.
s ms higinica i saludable laigua clara, per molts animals busquen
de tant en tant laigua bruta per a criar anticossos.
Tant grata la llebre, que mai jeu. (gratar = excavar / jeure = jaure,
dormir, descansar)
A vegades, els mitjans usats per a la consecuci dun objectiu
impedeixen darribar al seu acompliment.
Castell: Tanto va al cntaro a la fuente, que al fin se rompe.
A veces, el rbol impide ver el bosque.
Tant punxen al bou, que a la darreria es mou.
Tant dirs, que em fars riure.
Davant la insistncia, sacaben fent les coses sense ganes.
Contrari: Xiula-li, que t agonia.
Similars en castell: El que no llora, no mama.
Tanto va el cntaro a la fuente, que al fin se
rompe.
Tant sestima la gata als seus fills, que sels menja.
Aix diuen, volent significar que lamor pot ser enorme.
Tant vol la gata als gatets, que sels menja.
Aix diuen.
Tens molts gossos i pa poc?, tira la panera al foc.
Quan hi ha necessitat, sobren les superflutats.
Similar: Primer sn les dents que els parents.
Tonyina, per la gent rona.
s una espcie en perill dextinci.
Tot pot ser, digu Caliu, menys una rata fer el niu davall la panxa dun
gat viu.
Es diu quan alg pregunta per alguna circumstncia que desconeixem.
Tots els gats tenen catarro, menys el meu, que t tos.
s una manera humorstica de dir que s natural que tots ens
comportem similarment.
Similar: En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades.
Trons de juliol desperten el caragol.
En juliol sol produir-se alguna tormenta elctrica i molt sorollosa, que
si sacompanya de pluja fa que els caragols sespavilen i pasturen per lherba
mullada.
Tu pagars, peix menut, loli que thas begut.
Humorsticament, se li diu al peix fregit que ens disposem a menjar-
nos.
Una mosca no fa estiu.
Una oroneta no fa estiu.
Una flor no fa estiu.
Per un indici o un cas allat no hem de donar com a certa una suposici.
Similar en castell: Por un perro que mat, mataperros me llamaron.
No es oro todo lo que reluce.
Contrari en castell: Cuando viene la golondrina, el verano est
encima.
Ungles de gat, i cara de beat.
Critica els que es comporten hipcritament mostrant una cara amable
que no correspon als seus fets.
Similar: Davant, el rei acate, davall la capa el mate.
Castell: Al rey acato y bajo mi capa al rey mato.
Similar en castell, lexpressi: Poner cara de no haber roto un plato.
Un ou s el jornal de les gallines.

s el rendiment que sespera de les gallines ponedores.
Un porc gros en porta un altre al cos.
Qui menja porc acaba engreixant com ell.
Uns mouen la llebre i altres la maten. (moure = espantar, fer saltar)
Moltes vegades send el profit o la glria qui no ha fet res per
merixer-ho. (Com el gos i el caador.)
Com: Uns tenen la fama i altres carden la llana.
Un ull al plat i un ull al gat.
Un ull al gat i laltre al plat.
Un ull a lhort i laltre a la vinya.
Un ull al camp i un altre a la vinya.
Sha destar pendent en tot moment dels interessos i dels possibles
perills.
Similar: Sha de saber nadar i guardar la roba.
Contrari: La por guarda la vinya.
Connex: Un corb no treu lull a un altre corb.
Castell: Un ojo al gato y otro al garabato.
Sardina que lleva el gato, tarde o nunca vuelve al plato.
La presa que rob el gato no vuelve jams al plato.
Connex en castell: Nunca falta un gato para lamer el plato.
Vaca i molt, olla de senyor.
Tenen unes carns excellents.
Val ms agafar locell al niu que quan vola.
s ms fcil trobar alg a sa casa o al despatx que pel carrer.
Val ms gallina que sardina.
s ms alimentosa i cara. Significa que, entre dues opcions, conv
elegir la millor.
Similars: Ms val casafeta que castellsers.
Ms val tenir que desitjar.
Connex: A qui treballa, una sardina; a qui no treballa, una gallina.
Val ms ocell de bosc que ocell de gbia.
La carn silvestre s ms saborosa i sana perqu sha alimentat
naturalment i en llibertat.
Val ms pardal en m que gallina volar.
Val ms una alosa al plat que una perdiu volant. (alosa = calndria,
terrerola, cogullol, alova)
Val ms una perdiu a la m que dues volant.
Val ms un tord en la m que una perdiu volant.
Val ms un ocell a la m que cent en el ram.
Val ms un ocell a la m que una grua a volar. (grua = au camallarga)
Val ms un ocell al puny que una grua lluny.
Val ms agafar locell al niu que quan vola.
No sha de desestimar all que es t per preferir una cosa millor per
incerta.
Similars: Ms val Casafeta que Castellsers.
Ms val ro conegut que bo per conixer.
No deixes les sendes velles per les novelles.
Qui estiga b, que no es menege.
Vedella manyaga, de totes les vaques mama. (manyaga = falaguera, suau,
dola)
Amb grcia i bones maneres es pot aconseguir el que altres no poden.
Similar: Sagafen ms mosques amb mel que amb fel/vinagre.
Castell: Becerrita mansa, a todas las vacas mama.
Vedells i minyons, tot lany sn bons. (vedell = jnec, cria dels bvids /
miny = nen, infant)
Alaba la companyia de xiquets en la casa.
Viu(re) com el burro Vitria, sense pena ni glria.
Es diu de qui sap viure tranquil, fent la viu-viu, sense complicar-se
lexistncia per res.
Vol de mosquits, pluja tot seguit.
Vols docells, la pluja darrera dells.
Quan volen formant nuvolades, s prou possible que siga imminent,
per quan les formigues es tapen el forat, la pluja s immediata.
Voltors i milans, cosins germans.
Les dues espcies sn de la famlia de les rapaces. Ac es refereixen
a collectius humans que es comporten duna manera reprovable.
Similar: Cada u sajunta amb els seus.
Refranyer de la cuina i el vi
Abans de dinar no faces el sopar.
Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptaci i
incomplir lobjectiu previst.
Similars: A qui hages de donar de sopar no li tragues berenar.
Evita locasi i evitars el perill.
Desprs dIbi, Tibi.
Similar, lexpressi: Fer Pasqua abans de Rams.
Similar en castell: Evita la ocasin y evitars el peligro.
Abans desmorzar, mil passos has de donar.
Conv fer algun tipus dactivitat per tal dobrir lapetit.
A beure i a menjar, mesura has de posar.
Conv ser moderat.
Connexos: De grans sopars estan plens els fossars.
Abocar vi porta sort.
Creena popular. Es diu per a restar importncia al fet que shaja
tombat alguna copa de vi en taula.
Igual que: Vessar vi porta sort.
Contrari: Vessar sal, mal senyal.
A bona gana, s intil la salsa.
A bona gana, sobra salsa.
A bona ganeta, sobren salses.
Quan es t vertadera fam o necessitat, es presta ms atenci a la
cosa principal que als acompanyaments.
Quan es t fam o un gran desig dalguna cosa, no es miren els
acompanyaments o coses secundries.
Similar: A carn dura, dent aguda.
Similar en castell: A buen hambre no hay pan malo.
Con buen hambre no hay mal pan.
Con buen hambre, el pltano verde es dulce.
Contrari: Les bones paraules fan menjar els malalts.
A bon boc, bon got de vi. (boc = tros, mos)
La menjada consistent demana beguda consistent.
Similars en castell: Beso, queso y vino espeso.
Beber y comer son cosas que hay que hacer.
Beber y comer, buen pasatiempo es.
A caracoles picantes, vino abundante.
Aceitunas amargas, con el vino se pasan.
A buen vino, buen tocino.
Ajo, trago.
Carne sin vino no vale un comino; vino sin carne,
algo vale.
A bien comer o mal comer, tres veces beber.
Comer sin vino o es miseria o es desatino.
Comer sin vino, comer mezquino.
Contrari en castell: Beber sin comer, maa de ranas es.
A bon menjar, tres vegades trincar. ( = atacar, picar, mullar, servir-se)
Recomana aprofitar loportunitat.
Similar: A la del pobre, abans rebentar que sobre.
Similar en castell: Lo que no se hace a la boda, no se hace a toda
hora.
A Bonreps, qui no pot menjar carn es menja los.
En tot el mn, tots acabem conformant-nos amb el que pot ser quan
no hi ha un altre remei.
Similars: A Borriol, nap i col, i a Montserrat, col i nap.
A falta de gallina, bo s el caldo de faves.
Qui no pot sembrar, espigola.
A Borriol, nap i col, i a Montserrat, col i nap.
Tots solem actuar igual en totes bandes.
Similars: En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
A Riola, pa i farigola.
A Tremp pa i a Balaguer coca.
A Bonreps, qui no pot menjar carn es menja los.
Similar en castell: En todas partes cuecen habas.
Abril mulllat, de pa en ve carregat.
La pluja abrilenca alimenta molt les plantacions cerealistes.
Acabat el vi, fora la bta. (bta = recipient, tonell)
Quan les coses han arribat al seu fi s millor no estar-les enyorant
sempre, perqu ja no tenen remei. (Quan la bta est buida, no t sentit que
estiga a la vista, perqu ens incita a beure. Ms val retirar-la que estar
patint.)
Similar: Dall que els ulls no veuen, el cor no sen dol.
Similars en castell: Muerto el perro, se acab la rabia.
Ojos que no ven, corazn que no siente.
Evita la ocasin y evitars el peligro.
A carn dura, dent aguda.
Els problemes shan dabordar amb els mitjans proporcionals a la seua
gravetat.
Com:A carn de llop, dent de gos.
Castell: A buen hambre, no hay pan malo.
A buen hambre no hay pan duro.
A carne de lobo, diente de perro.
A casa mengem a taula, per cadasc al seu plat.
Es diu humorsticament manifestant que ss educat i que es tenen
maneres.
A casa, per estar-hi b, el pa, el vi i loli ho han de fer.
Sn tres aliments bsics.
A tenim i menjvem pa a soles.
Es diu quan sha descobert alguna qualitat dalg o sha fet alguna
troballa ignorada o oblidada.
A falta de pa, bona s la coca.
A falta de pa, bones sn coques.
A falta de gallina, bo s el caldo de faves.
A falta de truites, bons sn els barbs.
Quan no hi ha bones coses, les menys bones serveixen.
Castell: A falta de pan, buenas son (las) tortas.
A falta de pan, casabe.
A falta de faisan, buenos son rbanos con pan.
A falta de polla, pan y cebolla.
Connexos en castell: A falta de hombres buenos, a mi padre hicieron
alcalde.
A falta de caballos, que troten los asnos.
A falta de manos, buenos son los pies.
A fam de ca, no li donis carn, dna-li pa. (ca = gos, Canis lupus)
Quan la fam s molta, no conv assaciar-la amb aliments cars.
Similars: A bona fam, no hi ha pa dur.
A bona gana, sobra salsa.
A bona ganeta, sobren salses.
Ai del que posa pa quan lun tira per aqu i laltre per all.
Aconsella no esforar-se intilment en collectius desunits.
Similar: El que no suma, se nix.
Aigua amb vi, pels espantats.
Rebaixar el vi no s per a persones normals i sanes, per pot servir
com a calmant si no tenim tilla.
Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat.
Sn menges molt energtiques.
Aigua corrent no mata la gent.
Aigua corrent no fa mal a la gent.
Aigua corrent no mata la gent i aigua aturada alguna vegada.
Aigua corrent a merda no sent. (sentir = fer pudor, fer gust)
Aigua corrent, la merda no es sent.
Laigua que circula, encara que siga de poca qualitat, est ms
oxigenada i mesclada que laigua estanca, que sol corrompres.
Similar: El que no mata engreixa.
Castell: Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede
suceder.
Agua corriente sana a la gente.
Agua de sierra y sombra de piedra.
Lo que no mata engorda.
Contraris en castell: Agua de pozo y mujer desnuda mandan al
hombre a la sepultura.
Beber en cada fuente desvanece el vientre.
No bebas en laguna ni comas ms de una
aceituna.
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu. (= pertot, on siga, a
qualsevol lloc)
Laigua pura assacia i dna energia.
Similar: Laigua fa la vista clara.
Aigua freda i vi calent fan mal al ventrell.
Els aliments a temperatures anormals no sn sans.
Castell: Agua fra y pan caliente, mata a la gente.
Agua fra y pan caliente nunca hicieron buen vientre.
Contrari en castell: Agua caliente, salud para el vientre.
Aigua fresca fa bon ull.
Com: Laigua fa la vista clara.
Aigua i ballar, fins a fartar.
Sn coses sanes i que no perjudiquen per ms que se nabuse.
Aigua i foris, que de vi no en plou. (foris = prou, fora)
Les coses naturals sn preferibles a les transformades o artificials.
Castell: Agua no enferma, ni embriaga ni endeuda.
Aigua i pa, sopa far.
Conv mirar les coses pel seu costat bo.
Aiguardent de tenda i vi de taverna. (tenda = comer, botiga)
La qualitat sha de buscar en el lloc convenient. (Abans, qualsevol
elaborava aiguardent.)
Aiguardent del vi dolent.
Fins les coses rones serveixen per a alguna cosa.
Similar: Ning s intil del tot, sempre pot servir de mal exemple.
Aiguardent i vi, els joves fa viure i els vells morir.
Lalcohol, en general, dna alegria a la joventut i perjudica la vellesa.
Aiguardent i vi, borratxo fi.
Qui s habitual de lalcohol s alcohlic.
Similar en castell: Beber aqu, beber all, a la noche borrachn.
Contraris en castell: Beber con medida alarga la vida.
Beber es todo medida: darle alegra al corazn y
sin perder la razn, darle razn a la vida.
A la boda el convidat mai no vaja desganat.
Al casament el convidat mai no vaja desganat.
Conv acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a
aprofitar locasi extraordinria.
Connex: A qui hages de convidar a sopar no li tragues berenar.
A la casa del costat mengen pollastre.
Es diu com a burla dels qui no tenint res de qu presumir presumeixen
de les coses dalgun parent, amic o ve.
A la casa on de tot hi ha, aviat sarregla el sopar.
En general, qui t recursos t la vida ms fcil i plaent que qui passa
precarietat.
Contraris: A la casa on no hi ha pa, tothom t ra.
A la casa on no hi ha pa, fins a lestiu hi fa fred.
A la casa on hi ha ruda no shi mor cap criatura.
La ruda s una planta medicinal que t una olor inconfusible.
A la cassola, lo que li fiques, traus.
La cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients, per
no els multiplica.
Com: Al camp vas, el que portes menjars.
A la cuina, val ms la prctica que la gramtica.

Lexperincia val ms que totes les teories.
Similar: Val ms una ona de prctica que una lliura de gramtica.
Similar en castell: Ms sabe el diablo por viejo que por diablo.
(A) la del pobre: abans rebentar que sobre.
Recomana acabar-sho tot, incls sense gana.
Similar: Ms val que sobre que no que falte.
Castell: La del pobre, antes reventar que sobre.
Atragntate, Matas, que esto no es de todos los das.
Similars en castell: A bestia comedora, piedras en la cebada.
A buen comedor, quitrselo de adelante.
De que se pierda o que te haga dao, mejor que
te haga dao.
Muera Marta y muera harta.
Bien canta Marta, despus de harta.
A cucharn grande pa quitar el hambre.
A la dona i la lletuga, per la cintura. (lletuga = enciam, encisam)
s per on sagafen ms cmodament i amb delicadesa.
Contrari, lexpressi: Agafar el rave per les fulles.
A la fam li diuen son i al saber, sort.
s una crtica a qui no t cap virtut i no reconeix les dels altres.
A la gent del treball, dna-li pa i all.
Recomana no ser massa geners amb els treballadors per a no perdre
part del guany.
Similar: De donar, ning es fa ric.
A la peresa, doneu-li sopes.
Significa que conv facilitar les coses a qui sabem que no t gana de
fer-les, perqu ser de la nica manera que les far per voluntat prpia. (La
sopa s el menjar elaborat ms fcil de fer.)
Similar: Perea, vols sopes? Si estan fetes, s. Vine per elles. No vull
sopes.
A la sopa del convent tant nhi mengen vint com cent.
Els ingredients dels menjars que es fan per a molta gent es fan a ull,
sense molta precisi.
Similars: On en mengen dos, en mengen tres.
A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen
tres.
A la taula den Bernat, qui no hi s, no s comptat.
A la taula de labat, qui no hi s, no hi s comptat.
Qui arriba tard a un convit no s considerat com els altres, sasseu on
pot i menja del que queda.
Com lexpressi: Quedar-se baix taula.
Contrari: A la taula i al llit, al primer crit.
Similar en castell: El que se levanta tarde, ni oye misa ni come carne.
A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.
Com: On en mengern dos, en mengen tres.
A la taula i a laula, substncia, no faula. (faula = fantasia, teoria)
Conv que el menjar siga consistent, energtic i aliments, de la
mateixa manera que la formaci ha de ser instructiva i prctica.
A la taula i al llit, al primer crit (; i per a treballar, deixat cridar).

Per treballar, gran peresa; per menjar, molta prestesa.
A menjar, prop; a fer feina, lluny.
Si voleu cigrons, correu, minyons.
Les coses bsiques no shan de demorar. Les secundries poden
esperar.
Com: A la taula, santa paraula.
Contrari: A la taula den Bernat, qui no hi s, no s comptat.
Castell: A la mesa y a la cama, slo una vez se llama.
A la cena y a la cama, slo una vez se llama.
A la mesa y a la misa, slo una vez se avisa.
Similars en castell: A comer, beber, bailar y gozar, que el mundo se
va a acabar.
A misa temprano, nunca va el amo.
A la taula, ning es fa vell.
Tothom sagrada dallargar la sobretaula.
A la taula, santa paraula.
Igual que: A la taula i al llit, al primer crit.
Castell: A comer y a misa rezada, a la primera llamada.
A la trompeta de la mort, no li faces mai el sord. (= bolet del gnere
Craterellus)
s un advertiment fet amb un joc de paraules.
Al bon caldo, el vi li obri cam.
El vi s bo per acompanyar quasi totes les menges.
Com: Al bon vi, el brou li fa cam.
Similars en castell: A bebedor fino, tras la leche, vino.
A bebedor fino, primero agua y luego vino.
A bebedor fino, despus del dulce, vino.
Al bon tastador, que el vi no li passe del gall. (gall = campaneta, glotis)
A qui li agrada el vi, en disfruta ms lolor i el gust que el sabor. (Els
tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no
emborratxar-se.)
Castell: Al catador de vinos no le pasa el sorbo del galillo.
Al bon vi, cuitar-hi. (cuitar = precavir-sen, anar amb cura)
El vi bo s tan agradable que correm el perill de no saber parar de
beuren.
Castell: A nadie le hace mal el vino, si se bebe con tino.
Amor y vino, sin desatino.
Bebes vino, no bebas el seso.
Al bon vi el brou li fa cam. (brou = caldo)
El vi s un bon acompanyament per a tots els menjars, per no conv
comenar bevent vi per a no emborratxar-nos, sin deixar-lo per a quan
tinguem suficient aliment en lestmac.
Com: Al bon caldo, el vi li obri cam.
Similars en castell: A bebedor fino, despus del dulce, vino.
A bebedor fino, tras la leche, vino.
Caldo de parras, mejor que el de gallina y de ms
sustancia.
Al bon vi, la meitat aigua.
Quan els vins sn massa bons, sels sol rebaixar perqu no
emborratxen.
Similar: Al bon vi, cuitar-hi.
Al bon vi no li cal preg.
Els bons productes (o persones) no necessiten publicitat perqu la
seua publicitat s la seua prpia qualitat.
Castell: El vino que es bueno no ha menester pregonero.
Al camp vas, el que portes menjars.

Quan six de casa sha de portar provisi per a no passar privacions.
Al constipat, got de vi colmat.
s sabut que lalcohol del vi dna calor i energia. (Abans, es feien
sopes de vi calent.)
Similars en castell: Ajo, cebolla y limn, y djate de inyeccin.
A catarro gallego, tajada de vino.
A lescudella i pitana, bufar-la s mala criana.
A qui bufa el menjar, tots li miren el plat.
s ms educat remenar la sopa amb la cullera o esperar un poc.
A lescudellar vors qui et vol b i qui et vol mal.
Adverteix que qui serveix el menjar sol afavorir a uns ms que a uns
altres posant-los el millor tros o el ms gran.
Similar en castell: Quien parte y reparte se queda con la mejor
parte.
A les penes, punyalades, i a la panxa, botifarres.
Recomana dedicar-se a les bones coses i oblidar-se de les rones.
Connex: Llgrima a lull, boc com el puny.
Castell: Barriga llena, corazn contento.
A les taules ben parades, qui no menja escudella no menja faves.
(escudella = plat de calent, plat fort, plat principal)
Recomana menjar de tot, no sols all que a un li agrade ms.
A lestiu menjar calent no s molt bon aliment.
Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i singereix en poca
quantitat.
A lhivern, el millor amic s la carbassa del vi.
Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que
calfa la panxa.
All on menja un, en mengen dos.
All on mengen dos. en mengen tres.
All on mengen dos, hi mengen tres.
Compartir les coses priva un poc el cos per alimenta lesperit. s una
invitaci elegant a compartir el que es t.
All on no hi ha pa no hi ha pau.
Qui passa gana no pot estar de bon humor.
All on no hi ha sang no es fan botifarrons.
Les coses bones o agradables per a nosaltres tenen o han tingut un
cost per a alg altre.
Connexos: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Uns tenen la fama i altres carden la llana.
Connex en castell: Quien algo quiere, algo le cuesta.
All bullit, all perdut.
Perd el sabor i la consistncia.
Similar en castell: Ajo que del hornillo salta, al diablo vaya.
All cru i vi pur passen lo port segur. (lo port = el coll o port de muntanya)
La coentor de lall reclama vi, i el vi dna energia.
Al llit i a la taula, a la primera paraula.
Igual que: A la taula i al llit, al primer crit.
A la taula, santa paraula.
All que a uns sana, a altres mata.
Cada individu t una constituci, unes tolerncies, una resistncia...
diferents de les dun altre.
Contrari: A qui no sha de morir, laigua li s medecina.
Contrari en castell: Lo que no mata, engorda.
All que no agrada a la vista, no agrada a la boca.
Moltes vegades, all que no entra primer pels ulls no entra per la
boca.
Connex en castell: Ni bebas sin ver ni firmes sin leer.
All, per qu no ets fi? Perqu no em van sembrar per Sant Mart.
Sha de sembrar a la tardor.
Al mal de cap, omple el pap. (= bossa que les aus tenen en la gola)
La migranya i les preocupacions es distrauen menjant.
Al mat, poca aigua i molt vi.
Consell per a qui matina per a fer treballs durs (llauradors, obrers...)
Al mat, tot vi; a la tarda, res daigua, i al vespre, vi sempre.
s una crtica a qui beu vi sempre.
A loctubre, ametlles collides, i al novembre, olives marcides.
Les ametles shan de collir o plegar a finals del setembre, i entre el
novembre i el desembre (segons la varietat i la zona), les olives.
A lolor de la tonyina sescarota lalbergina.

s un eufemisme sexual.
Al pa, pa, i al vi, vi.
Al pa, pa, i al vi, vi, i laigua clara.
Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear
malentesos.
Castell: Al pan, pan, y al vino, vino.
Al pobre, el sol sel menja.
Com que passa fam, saprima sense motiu aparent, com si el sol el
desgastara.
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur.
Conv educar i preparar les persones per a totes les eventualitats de
la vida.
Similar, lexpressi castellana: Estar a las duras y a las maduras.
Al qui et dna un cap, dna-li la cuixa i lal. (cap = gall jova / al =
aleta)
Conv ser agrats amb qui ens afavoreix, per tal que en alguna
possible precarietat futura ens torne a afavorir.
Castell: Es de bien nacido ser agradecido.
Similar en castell: Quien toma, a dar se obliga.
Al rovell, cerca-li company. (cercar = buscar, indagar)
El rovell, esclata-sangs o pebrao sempre es cria en grups o rodals.
Als vells, sopes i rosaris.
Al vell, ceba o carabassa a ell.
Al vell, carabassa amb ell.
Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar.
Al vell, no li dnes vi novell.
El vi acabat de fer no s molt sa, i per a una persona vella, no gens.
Al temps de les olives, fan nvio les fadrines.
Pel fred del desembre, els pares de les fadrines permetien entrar a
casa lamic o pretendent de la filla.
Al vi i al ball, de la tarda.
Recomana deixar lalcohol i la festa per al final de les obligacions del
dia.
Al vi no li cal preg.
Les bones coses sn acceptades a la primera.
Similar: Al bon vi no li cal preg.
A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades.
En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades.
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres.
Similars: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del ve.
Similars, les paraules de Jess:Qui estiga lliure de pecat, que tire la
primera pedra.
A mal de cagar no hi valen serves. (serva = fruita aspra similar a la
nespla)
Contra el mal de cul no hi valen serves.
Cada cosa vol el seu remei i no valen succedanis. (La diarrea satura
amb orxata darrs o de xufa, per no amb cap fruita, que sempre es laxant
encara que no ho semble.)
A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure.
Ressalta lexcellncia del vi com a acompanyament de qualsevol menja.
Similar: A menjar curt, vi pur.
Similar en castell, lexpressi: Ajo, trago.
Amb diners carxofes, i amb paper, milotxes. (milotxa = estel, catxirulo)
Amb diners, carxofes; quant ms, ms grosses.
Amb diners, torrons. (torr = rajola dametla i mel)
Amb diners, torronets.
Qui t disponibilitat econmica aconsegueix all que altres no poden.
Castell: Ddivas quebrantan peas.
Similars en castell: Poderoso caballero es don Dinero.
Tanto tienes, tanto vales.
Un asno cargado de oro sube ligero por una
montaa.
Amb el pap ple es parla millor. (pap = sac bucal dels ocells)
Quan estan cobertes les necessitats ms elementals sest ms
dispost. (Ra per la que molts negocis i tractes es fan en un restaurant.)
Amb les olives de terra tindrs mal oli a la gerra. (gerra = gros recipient
de fang cuit)
Les olives caigudes ja estan massa madures i esclatades o massa
seques.
Amb molta gana no hi ha pa dur.
Quan es passa fam sacaben les manies i les preferncies.
Contrari en castell: Al hombre harto, hasta la cereza lo amarga.
Amb oli a les piques, les cases sn riques.
Loli doliva emmagatzemat s una valuosa moneda de canvi.
Amb pa i vi es fa cam.
El menjar s el carburant dels ssers vius.
Castell: Pan y vino andan camino, que no mozo garrido.
Con pan y vino se anda el camino.
A ning li amarga un dol.
Es diu justificant lacceptaci dalguna bona cosa: un regal, una
floreta...
Similars: Donat?, grcies.
Sopa, pegam a la boca.
Castell: A nadie amarga un dulce.
A menjar curt, vi pur.
Destaca que el vi s un bon complement alimentari.
Similar: A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure.
A mig de taula, poca paraula.
En una menjada en companyia no conv xarrar massa i s dedicar-se a
menjar.
A millor aliment millor pensament.
Les coses es veuen ms boniques quan es t la necessitat bsica
coberta. Per aix existeixen els dinars de negocis, els sopars de parella...
Connex: Llgrima a lull, boc com el puny.
A molt menjar, molt penar.
A molt sopar, molt somniar.
Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digesti.
Similar: De grans sopars estan plens els fossars.
Similar en castell: De grandes cenas estn las tumbas llenas.
A mon pare li diuen Coca, i jo em mor de fam.
Es diu humorsticament dun mateix o dels altres quan sest en
condicions precries respecte a algun parent.
Any de bolets, any de castanyes.
Any de bolets, any de freds.
Any de bolets, any de pobrets.
Any de rovellons, neu fins als collons.
La proliferaci de fongs en general s anunciadora de rigor hivernal.
Any de figaflors, any de plors. (figaflor = bacora)
Any de figues, no ten rigues.
Auguren un estiu o una tardor secs i dolents per falta de sa.
Any de poc pa, garbell esps i seds clar. (garbell i seds = coladors,
filtres, cernedors)
En temps de precarietat conv reduir el consum de quemenjar (i de
tot en general).
Similar en castell: A buen ao y malo, molinero y hortelano. (Conv
tindre el sustent assegurat en qualsevol circumstncia.)
Any de serves, mai lo veges. (serva = fruit aspre semblant a la nespla / lo
= el, forma antiga)
Significa que qui salimenta de serves ho fa perqu no t altra cosa
que menjar.
A on no hi ha pa, tot s renou. (renou = soroll, protestes, moviment)
A on no hi ha farina, tot s mona. (mona = preocupaci, malestar,
irritaci)
La gent sol queixar-se i rebellar-se quan li falta laliment ms bsic.
Connex: A qui t fam, les pedres li semblen pa.
A on no hi ha vi, no va el fadr.
A la gent jove latrau la festa, no els actes seriosos.
Similar en castell: Ni mesa sin vino ni sermn sin agustino.
A pa calent, clava-li la dent.
Recomana aprofitar la primera ocasi que sens presente.
Contrari: Pa calent i vi novell causen dolors al ventrell.
A pa daltri, navalla prpia. (altri = ali, dun altre)
Recomana traure bon profit de les coses dels altres quan locasi s
propcia.
Connexos: Bon pilot, bon farinot.
Donat?, grcies.
Similar en castell, lexpressi: La parte del len.
A pa de quinze dies, fam de tres setmanes.
Quan es passa gana, qualsevol menjar s ben vingut.
Connex: A on no hi ha farina, tot s mona.
Castell: A pan de quince das, hambre de tres semanas.
A buen hambre no hay pan duro.
A buen hambre no hay pan malo.
A pan duro, diente agudo.
Connex en castell: A buen sueo, no hay mala cama.
A panxa plena no hi entren penes.
Tots els sers vivents ens trobem millor quan hem cobert les
necessitats primries.
Similar: Llgrima a lull, boc com el puny.
Contrari: Buit ventrell dna mal consell.
A qui et vulga mal, menja-li el pa, i al que et vulga b, tamb.
Ens conv traure bon profit de qualsevol situaci.
A qui hages de donar de sopar no li tragues berenar.
Per a quedar b, els convidats han de tenir bona gana.
Contrari en castell: A quien tienes que dar la cena, no le quites la
merienda.
A qui menja b el pa, s pecat donar-li all.
A qui s menjador, no conv facilitar-li que ens deixe sense res. (La
coentor de lall fa menjar molt pa.)
A qui no mata porc, no se li dna llonganissa.
Qui no fa res per la comunitat no t dret al benefici.
Similar: El que peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
A qui no treballa, una gallina; a qui treballa, una sardina.
Moltes vegades es premia ms la inactivitat que lesfor, en ocasions
com a incentiu, en daltres per desconeixement de la realitat, en daltres per
amistat...
Similar en castell: A marido malo, ceballo con las gallinas de par del
gallo.
A qui t fam, el pa negre li pareix blanc.
Quan la gana s gran, es tenen pocs miraments amb el menjar.
Connex: Qui t fam somia rotllos.
Similars en castell: Cuando hay hambre, no hay pan duro.
A gana de comer, no hay mal pan.
A Riola, pa i farigola. (farigola = frgola, tim, timonet, tomello, toman)
Totes les persones actuem igual davant de les mateixes
circumstncies.
Com: A Xert, tots caguen amb el cul obert.
Similar: A Tremp, pa, i a Balaguer, coca.
Similar, lexpressi: No eixir de pa i minxet.
Arrs covat, per al gat.
Larrs passat o revingut no sol agradar a quasi ning.
Arrs i beguda, foc de brasa.

s una menjada molt energtica i calorfica.
Arrs, peix i pebrot volen el vi ben fort.
Als menjars consistents els va b el vi amb cos.
Similar en castell: A buen vino, buen tocino.
A taula pot faltar el pa, per la sal no ha de faltar.
La sal s barata i condimenta qualsevol menja.
A tot arreu sen fan, de bolets, quan plou.
Certament. Es diu per a llevar-li importncia a alguna cosa que alg
creu extraordinria.
A una bona taula, ditxosos els darrers, si els primers tenen modos.
Qui arriba desprs que altres sha dacontentar amb el que quede.
Similars, les expressions: Quedar-se baix taula.
Menjar-se les sobres.
Badall mai ment, o son o talent. (la talent = la fam, la gana, lapetit)
Mamfers i ocells badallem, majorment, per avorriment.
Beure lleva la gana.
El volum ocupat pel lquid ja no el pot ocupar un slid. Si es tracta de
vi, aquest alimenta perqu el seu alcohol es transforma en sucre.
Castell: A ms beber, menos comer.
Similar en castell: A poco pan, beber primero.
Beure molt i anar dret no pot ser.
Els borratxos perden lequilibri.
Castell: A mucho vino, poco tino.
Beure xarrupant, beure de bergant.
No s educat fer soroll quan es beu o es menja.
Bescuit de monja, cafs de forment. (forment = blat)
Bescuitet de monja, cafisset de blat. (cafs = mesura de farina o gra)
Un detall o obsequi demana una bona compensaci.
Castell: Quien toma, a dar se obliga.
Beure i bufar, junt no pot anar.
No es poden fer b dues activitats alhora.
Similar: Beure molt i anar dret s raret.
Castell: No se puede estar en misa y repicando.
Biber de criatura, porr de vell.
En cada edat bevem duna manera i ens alimentem amb coses
diferents.
Connex: Criatures naixem i criatures tornem.
Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat. (assaonat = compacte)
Habitualment, all que es compra perqu no s fet du mateix condeix
menys, o sha escatimat per falta de diners.
Similar: Qui no pot segar, espigola.
Boca amarga no pot escopir mel.
Qui est disgustat, s normal que manifeste el disgust.
Contrari: Bona cara i fets dolents.
Bolet amb beina i corbata, s segur que s dels que mata.
Els bolets que porten beina, al fossar donen feina.
Adverteix de no tocar cap fong que semble dur el coll abrigat.
Connex: Bolets amb llet i que piquen, si no maten, mortifiquen.
Contrari: El bolet que hi ha cucs, no mata.
Bolet o rovell, al sarr. (sarr = bossa, sac, motxilla)
Destaca lexcellncia gastronmica daquests fongs.
Contrari: Bolet amb beina i corbata, s segur que s dels que mata.
Similar en castell: Pjaro que vuela, a la cazuela.
Bolets amb llet i que piquen, si no maten, mortifiquen.
La llet o la clara dou, com el carb activat, absorbeixen part de les
toxines ingerides si sarriba a temps en els enverinaments.
Bon pa farem si la farina s bona.
La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat.
Bon pilot, bon farinot. (pilot = grapat)
Quan hi ha bona gana, no cal perdre temps en la presentaci del
menjar.
Bon sopar fa bon esperar.
Les menges elaborades o copioses demanen molta faena a qui les fa i
pacincia a qui les espera.
Borratxera daigua, mai sacaba.
Per ms aigua que es bega, mai no fa mal.
Borratxo fi, a la taverna vol el vi.
A casa, les existncies sn limitades, mentre que a la taverna hi ha
ms abundncia.
Similars en castell: Amigo de taza de vino, mal amigo y peor vino.
Amigo de taza de vino no vale un comino.
Buit ventrell dna mal consell.
Quan es passa gana, es fa qualsevol cosa per sobreviure.
Contraris: A panxa plena no hi entren penes.
El cap fred, el ventre net i els peus calents sn els millors
elements.
medicaments.
Cada cosa al seu temps, i pel maig, cireres.

Cada cosa al seu temps, com les figues a lagost.
Cada cosa pel seu temps, naps i cols pel mes dadvent. (= dies previs a
Nadal)
Cada cosa a son temps, i els naps per ladvent.
Per molta pressa que es tinga, les coses es produiran en el seu
moment just, no abans.
Com: Cada cosa, al seu temps.
Desprs dIbi, Tibi.
Calent, per a molts, i gelat, per al gat.
A la majoria de les persones els agrada el menjar acabat de fer.
Calla si menges sardina per no empassar-te lespina.
No sha de parlar amb la boca plena.
Similar en castell: En boca cerrada no entran moscas.
Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi.
Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de
circumstncies inhabituals.
Campanes al vol, pilotes a lolla.
En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats
extraordinaris.
Cnem de vores, vi de malloles, blat de contravent es paga b i
lleialment. (mallola = vinya jove / contravent = terreny batut pel vent)
Les coses de qualitat i les elaborades amb gran dificultat sn ms
cares que les corrents i al comprador no li dol pagar-ne el preu que li
demanen.
Cnter de vi per home i fora de borratxeres. (cnter = got, pitxeret)
s la raci recomanada.
Connex: Beber con medida alarga la vida.
Canteret nou fa laigua fresca.
Tots els cnters nous fan laigua fresca.
Les novetats solen agradar a molts, per en realitat, els seus
avantatges solen durar poc.
Similar en castell: Poco dura la alegra en casa del pobre.
Connex en castell: El jarro nuevo, primero bebe que su dueo.
Cara vermella, cara de vi. (vermell = roig, colrat)
Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada. (Per a
vegades el color de cara s degut a mala circulaci de la sang.)
Carabassa, ni poca ni massa.
s un fruit laxant i que alimenta poc.
Carabassa sense vi, digueu-li fusta.
La carabassa s poc gustosa, i per aix se ladoba amb vi per a
lelaboraci de larrop i talladetes. Ac es refereix a la carabassa seca que
sutilitzava antigament com a recipient per al vi.
Carabassa sense vi, ni s carabassa ni carabass.
Igual que el precedent.
Cargols sense vi no vull per a mi.
Es tracta dun menjar consistent que requereix bon acompanyament.
Castell: A caracoles picantes, vino abundante.
Caracoles sin vino no valen un comino.
Cargols, peres i mel volen vi fell. (fell = fort, bast)
El vi fort acompanya b aquests plats.
Similar en castell: Con albaricoques y brevas, agua no bebas; pero
vino, todo lo que puedas.
Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort.
Carn de llebre, de molt i de bou, sense vi al ventre no es cou. (molt =
mascle de lovella)
Sn carns tan fortes que necessiten molt ms que aigua per a ser ben
digerides.
Carn de pit, carn de poc profit.
La carn, segons de quina part siga, t ms o menys greix, consistncia
i aliment. (Sacostuma de donar als malalts carn de pit: colom, pollastre...)
Carn dun dia, pa de dos, vi dun any i salut per tot lany.
Cada aliment t la seua data ptima de consum.
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre nhi ha que ballen amb el
ventre buit.
Carnestoltes fres, blat a vint-i-vuit, molts nhi ha que ballen amb el
ventre buit.
Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants nhi ha que ballen amb el
ventre buit.
Expressa la precarietat daliments que sol haver-hi en el mes de
febrer.
Carn fa carn i vi fa sang.
Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos.
Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa. (menar = portar)
Similarment a lanterior, diu que la carn alimenta, que el pa ompli ms
que alimenta i que el vi dna energia.
Carn fregida no torna a la carnisseria.
Les coses comenades o encetades no tornen a ser com eren.
Carn i vi fan de bon pair. (pair = digerir, coure)
El vi ajuda que la carn siga ms digestible.
Crrega de vi, quatre de blat, no est mal pagat.
La gent del camp sol bescanviar-se els productes que elabora.
Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesqu.

Els vicis solen dur a la runa econmica i moral.
Cartes, dones i vi trauen lhome de si.
Els vicis desbaraten la rectitud de les persones.
Cartes, dones i vi... mal cam.
Ja sha dit ms amunt.
Cartes, dones, daus i vi fan tornar el ric mesqu.
Ja sha dit.
Casars la filla i vendrs el vi si ho vol el teu ve.
Les coses no depenen moltes vegades de la prpia voluntat, sin de la
dels altres o de les circumstncies.
Castanya sencera, al foc peta. (petar = rebentar, explotar)
Conv punxar-les o fer-los un tallet perqu amollen el vapor.
Celler que ressona, el vi se nadona. (celler = magatzem de vi)
El celler s el lloc on dorm el vi i requereix temperatura constant i
silenci, per tant, si el celler ressona s que sompli de clientela i van
disminuint els productes.
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Mart i gallines per
Nadal.
Sn les efemrides tradicionals per a la recollecci i la matana.
Col de gener, bona com el corder.
Gener s el millor moment de la seua sembra.
Connex: Si vols ceba de diner, planta-la pel gener.
Comerciant de vi, comerciant mesqu.
Els vinaters i els lleters tenen la mala fama daigualir el seu producte
per a obtenir-ne ms quantitat.
Com ms menuda s la nou, ms soroll mou.
Expressa que, moltes vegades, es fa ms de notar el ms burro o qui
menys ra t que el ms llest o qui est carregat de ra.
Com ms pa i ms vi al celler, ms bruixes pel carrer.
El cru hivern (poca de bruixes) s el temps en qu ms farina i vi hi
havia acumulats en les masies.
Com ms sucre, ms dol.
Labundncia delements, opinions... sobre un tema el fan ms
agradable o convincent.
Igual que: Quan ms sucre, ms dol.
Com ms tros, ms mos.
Ms val que sobre que no que falte.
Igual que: Bon pilot, bon farinot.
Castell: Ande o no ande, caballo grande.
Com ms vi ms doctes. (docte = presumptus, llenguallarg)
Els efectes de lalcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar
foradat.
Consell de caputx: no menges sense vi.
Lloana de les virtuts del vi. (Les ordes caputxines tenen tradici
licorera.)
Similar en castell: Beso, queso y vino espeso.
Consells amb vi tenen mal fi.
No sha de fer cas dall que diga qui est borratxo, que ni sap qu
est dient ni sen recordar desprs del que ha dit.
Convidat massa atent al plat, una altra vegada no s convidat.
No s educat estar ms pendent del menjar que de la convivncia i la
conversaci.
Correu, correu, minyons, que lolla cou cigrons.
s una invitaci a menjar. (Els cigrons solen agradar als xiquets,
potser per la seua forma de bitlla.)
Similar: A la taula i al llit, al primer crit.
Cura ms la dieta que la llanceta. (llanceta = instrument mdic)
La voluntat i la seguida de qui t inters en el seu benestar fsic sn
ms efectius que qualsevol intervenci artificial i aliena.
Similar: Una seguida mant un convent.
El millor metge s el mateix malalt.
Darrera cada mossegada, una tirada fra massa vinada, per darrera
de cada tres, bo beure vi s. (tirada = glop / fra = seria)
No s saludable beure vi a cada moment, sin de tant en tant.
Connex en castell: Beber por lo ancho y dar de beber por lo
estrecho.
Darrere de la carn, bon vi i bon trago.
Ja est dit.
Darrere de la carn, bon vi, i si s porc, encara ms fort.
Sexplica per si mateix.
Darrere dun ou begut o dur, vi pur.
Darrere de res begues vi, per de (mencioneu all que vulgueu), s.
Manera humorstica de justificar un glop de vi a destemps.
De bolets que no conegues, no en mastegues.
Aconsella no collir ni tocar res que ens puga enverinar.
Similar: Gos que no conegues, no li toques les orelles.
Contrari: Bolet o rovell, al sarr.
De bons sopars, nestan plens els fossars. (fossar = tomba)
De penes i de sopars, hi ha molta gent als fossars.
Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i vs-ten a dormir.
Conv menjar poc a la nit, quan no podem cremar calories.
Com: De penes (i bons sopars), estan plens els fossars.
Connex: Si vols morir, menja magrana/pepino i vs a dormir.
Castell: De grandes cenas estn las tumbas llenas.
De golosos y tragones estn llenos los panteones.
Similars en castell: La comida, reposada, y la cena, paseada.
Come poco y cena ms poco; que la salud de todo
el cuerpo se fragua en la oficina del estmago.
De la carn, el molt, i del bolet el rovell. (bolet = fong comestible en
general)
Sn menges exquisides per al paladar.
Similar en castell: De la mar, el mero, y de la tierra, el cordero.
De laigua doctubre i del sol de maig, en neix el blat.
Aix sol ser.
De la mar el bon peix, i de la terra el molt. (peix = diminutiu de peix
/ molt = mard = mascle de lovella)
De la mar lesturi; i de la terra, el bac. (esturi = peix de mar i de riu
del qual sobt el caviar / bac = porc, garr)
Alaba lexquisitesa culinria daquests animals.
Castell: De la mar el mero, y de la tierra el cordero.
Similars en castell: Besugo de enero vale un carnero.
Berzas en enero, saben como carnero.
De la mar i del caparrot, ning en treu el que vol, sin el que pot.
Per ms que la voluntat siga molta, no pot modificar la realitat
adversa.
Similar: Lhome proposa i Du disposa.
De la vinya plantada per sant Mart, en surt el millor vi. (11 de
novembre)
Aix diuen.
De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer. (romer =
roman, farigola o frgola)
Sexplica sol.
De lo que et menges, et creix.
Broma que es diu a qui est menjant-se algun aliment que, per a
forma, sassimila als sexes o als carcters sexuals..
Castell: De lo que se come, se cra.
Somos lo que comemos.
Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol.
s una crtica a qui t accs a algun benefici i afavoreix ms, o primer
que a ning, els seus parents o amics.
Similar: Qui t padrins, es bateja.
Castell: Del cuero ajeno, correas largas.
Del pan de mi compadre, buen/gran ratico a mi ahijado.
Del que no mengen los gossos i els gats, pocs plats.
Conv evitar els aliments no naturals i les plantes que els animals no
volen, i aix perqu solen ser txics.
De peus de rata o manetes, no en menges, que fan caguetes.
Sn espcies de fongs que no maten, per afecten els sistema
digestiu.
Del plat a la boca, ning sequivoca.
Alimentar-se s primer que res, actitud en la que coincidim tots els
sers vius. (Ning es duu la cullera a lull, a lorella....)
Similar: Sopa, pegam a la boca.
Castell: A mamar, todos nacen sabiendo.
Connex en castell: De la mano a la boca se pierde la sopa.
Del ram, tamb es fa vi.
Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan
dient.
Similars: I un b negre amb les potes rosses.
Similar, lexpressi: Jo dir que tu ho has dit.
Castell: Lmpiate, que ests de huevo.
Similar en castell: Y un jamn con chorreras.
Dels fruits de loctubre, ning no en viu.
A loctubre ja sha collit la fruita sucosa destiu, tret dels caquis, i
encara no ha madurat tota la fruita seca dhivern, tret de les ametles, les
castanyes i els pinyons.
Del sorell, beu-te el caldo i tiral a ell. (sorell = peix blau)
La carn del sorell s ben poc saborosa.
De (penes i) bons sopars estan plens els fossars.
Els disgustos i menjar en excs afecten la salut.
De res, massa.
Recomana moderaci, tant en el menjar com en tot.
Similar en castell: Del pan bendito, un poquito.
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel.
A lpoca calorosa de lany conv evitar coses que donen calor i
algunes espcies de peix que ja no estan tendres.
Desprs del mel, vi a munt; si s tendral, en barral; si s dAlger, en
pitxer.
Desprs del mel, vi en porr, i si s dAlger, en pitxer. (porr =
recipient de vidre amb bec / pitxer = recipient amb ansa i boca ampla)
Com ms quantitat de suc ingerim, ms es dilueix en la panxa el vi.
Similar: Desprs de res begues vi, per de (mencioneu all que vulgueu), s.
Similar en castell: Bebe el vino en vidrio; y si el vino es generoso, en
cristal precioso.
Desprs de menjar, ni llibres ni estimar.
Desprs de dinar, ni llibre ni cardar.
La digesti vol reps.
Similar en castell: La comida, reposada, y la cena, paseada.
Desprs de res begues vi, per de (mencioneu la menja que vulgueu), s.
Humorsticament, diu que el vi s un bon acompanyant de qualsevol
menja.
Castell: A bebedor fino, tras la leche, vino.
A bebedor fino, despus del dulce, vino.
Desprs de Sant Mart, castanyes i novell vi.
Desprs de Sant Mart, deixa laigua i beu el vi.
L11 de novembre marca la diferncia entre lestiu i la tardor i els
seus fruits i productes.
Similar: Per Sant Mart es beu el bon vi.
Desprs duna festa major, una sopa amb oli.
Quan sha menjat massa, conv donar-li un descans alternatiu a
lestmac.
Similar: Dies de molt, vespra de res.
Contrari: De grans sopars estan plens els fossars.
Despus del prssec i el mel beurs lo vi millor.
Sn fruites que realcen el sabor del vi.
Similar: Desprs de res begues vi, per de (mencioneu laliment que vulgueu ), s.
Du dna faves a qui no t queixals.
Du dna pa a qui no t talent. (la talent = la gana, lapetit, la fam)
A vegades, la sort recau sobre qui no se la mereix o no li feia falta.
Castell: Dios le da nueces a quien no tiene dientes.
Dina poc i sopa poc i dormirs com un soc. (soc = soca, tronc, ti)
Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol.
Menjar frugalment i repetidament s un consell naturista i mdic.
Diners daltri i brou de peix no fan greix. (altri = alg altre, ali)
Els diners aliens que manegem no ens fan rics a nosaltres.
Contrari: Laigua, per on passa, banya.
Dins els pots menuts hi ha la bona confitura.
s una floreta o alabana a una persona de poca estatura o
corpulncia.
Castell: La buena confitura se guarda en tarros pequeos.
Similar en castell: Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Diu el blat al sembrador: Amb un gra o amb dos, pel juliol estar amb
vs.
Ja sabeu quan se sega aquest cereal.
Similars: Al juliol, la fal al coll.
Pel juny, la fal al puny.
Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn.
Consell basat en preceptes de lesglsia Catlica.
Dolives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
A mitjan juny, les oliveres es veuen despullades de fruits, que van
formant-se lentament.
El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir.
El badall no pot mentir: fam o son o sser ro.
Es tracta dun acte reflex del cos en el qual no interv la voluntat.
Connex, lembarbussament: Tinc fam, son i set,
i quan menge, dorm i bec
se men va la fam, la son i la set.
El blat, curt o llarg, pel juny ja ha de ser segat.
El blat, primerenc o tard, pel juny sha de segar.
La sega sol ser en juny, perqu al juliol ja fa massa calor.
Similars: Pal juny, la fal al puny.
Al juliol, la fal al coll.
Similar en castell: El heno, corto o largo, por junio ha de estar
segado.
El bolet i el moixern, de loctubre s el millor.
s lpoca dels fongs i dels bolets silvestres.
Similar: Quan a loctubre plou, el rovell es mou.
El bolet naix a loctubre per s fill de lagost.
Loctubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
Pluges fortes per lagost, bolets per loctubre.
Pluja a darrers de setembre, per loctubre bolets sembra.
Realment, si la calor de lestiu dura fins a loctubre i plou, la terra
refrescada reaccionar generant tota mena de bolets i fongs.
Similars: Loctubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
Per lAscensi, cerca el llop i el moixern.
El bolet que hi ha cucs, no mata. (hi ha = t)
Si els animals sel mengen, s perqu s mengvol.
El bolet terrerol, mai no va tot sol.
Els fongs en general que es crien en el sl solen aparixer a redols.
El bon aliment fa bon enteniment.
El bon menjar fa estar gras.
El bon aliment fa tornar jove a la gent.
Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients,
el cos les refusa o emmalateix.
Connexos: Tranquillitat i bons aliments.
A la taula i al llit, al primer crit.
Si bona figura voleu tenir, molta verdura heu de consumir.
A taula, ning es fa vell.
El bon barber arremulla primer.
Justifica beure un glop de vi abans de menjar. (Quan safaita amb
navalla, de primer sha de remullar la barba.)
El bon catal/alcoi... t fred desprs de dinar.
Es diu per justificar que alg sabrigue en la sobretaula. (La digesti
atrau molta sang del cos, que deixa destar per la pell.)
El bon cigr, arrugat i gros, amb cara de vella i cul de fornera.
El cigr ms bo, el que t la cara vella i cul de fornera.
El cigr ms bo, el que t la cara vella i cul de bugadera. (bugadera =
dona que llava manualment roba daltres traient el cul)
El cigr ms gusts, la cara arrugada i el cul gros.
T com un nasset i s rod com el cul duna persona ben alimentada.
El bon favar, per Tots Sants sha de sembrar i pel gener sha de cavar.
Ja ho sabeu: l1 de novembre.
El bon nap, per Sant Jaume ha dsser nat. (= nascut)
La planta despunta a mitjan juliol.
El bon vi, beu-tel tu i no el dones al ve.
s un consell un poquet egoista que vol significar que primer s u que
els altres.
Similar en castell: Beber por lo ancho y dar de beber por lo
estrecho.
El bon vi, en vas petit. (vas = got, recipient)
Les coses excellents, en poca quantitat, saprecien millor.
Castell: Bebe el vino a discrecin, y no a boca de cangiln.
A nadie le hace mal el vino, si se bebe con tino.
Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Similars: Bebe el vino en vidrio; y si el vino es generoso, en cristal
precioso.
Bebe poco y come asaz; duerme en alto y vivirs.
Lo poco gusta y lo mucho cansa.
Los buenos perfumes se guardan en frascos pequeos.
El bon vi fa bon llat.
El bon vi parla llat.
El vi afavoreix la conversa perqu desinhibeix, i si s apetible, encara
fa parlar ms.
El bon vi no ha de menester ram. (ram = pom, pomell, adorn floral)
El bon vi no necessita ram.
Els productes bons es venen per si sols, sense necessitat de reclam
comercial.
Com: Al bon vi no li cal preg.
Similar: Fes fama i gitat a dormir.
Castell: El vino que es bueno no ha menester pregonero.
Similar en castell: Desde lejos se conoce el pjaro que es calandria.
(= ocell canor)
Contrari en castell: Vino mezclado, vino endiablado.
El bon vi no necessita ram, ni la bona dona reclam.
Igual que els precedents.
Igual que: Al bon vi no li cal preg.
Connex en castell: A la mujer y el aguardiente, de repente.
El bon vi, pel bevedor fi.
Noms qui t molt bon gust o un paladar refinat pot apreciar
lexcellncia dun producte.
Castell: A buen vino no hay mal bebedor.
No se ha hecho la miel para la boca del asno.
El bon vi ressuscita el pelegr.
Sexplica per si mateix. Els pelegrins solen recrrer llargues
distncies a peu i acabar cansadssims.
Similars en castell: Caldo de parras, mejor que el de gallina y de ms
sustancia.
El buen vino alegra el ojo, limpia el diente y sana
el vientre.
El bon vi, si no pots orinar, resulta un ver. (ver = toxina, metzina)
Un bon consell mdic.
Connex en castell: Bachiller en Medicina confunde el vino con la
orina.
El bon vi ix a la cara i puja al top. (top = pirri, monyo)
La ingesta dalcohol dna bon color de cara i afecta el cervell.
El borratxo fi, a la taverna vol el vi.
Lalcohlic clssic demana companyia per beure; noms els alcohlics
crnics beuen en solitari.
Similar: Qui s, no vol ser a soles.
El borratxo valent sen va del vi a laiguardent.
El vici menut sol portar al vici ms gros.
El brou bon vi vol.
El caldo de gallina ressussita els morts.
s un aliment molt fcilment digerible i ben sustancis.
Connex: El bon vi ressuscita el pelegr.
Castell: Caldo de gallina, a los muertos resucita.
Similar en castell: Caldo de gallina y precaucin no hicieron jams
dao a hombre ni varn.
El caldo i el casament, en calent.
Com millor saprecien les coses s en el seu moment oport.
Castell: Lo que no se hace a la boda, no se hace a toda hora.
Lo que puedas hacer hoy no lo dejes para maana.
Cada cosa, a su tiempo.
El llanto, sobre el difunto.
El camp frtil no descansat es torna estril.
Conv no plantar res en els camps de cultiu cada quatre anys per tal
que la terra descanse i recobre nutrients.
Contrari: el segent.
El camp reposat dna el fruit molt granat. (granat = madur)
Conv que la terra dels bancals descanse de tant en tant i no
produisca collita per tal que es regenere.
Contrari: El camp frtil no descansat es torna estril.
El cigr ms gusts: la cara arrugada i el cul gros.
El bon cigr, arrugat i gros, amb cara de vella i cul de fornera.
El cigr ms bo, el que t la cara vella i cul de fornera.
El cigr ms bo, el que t la cara vella i cul de bugadera. (bugadera =
llavadora, rentadora)
Aix s.
El codony madurar i el pl li fugir.
Tot arriba al seu temps.
El dilluns, mercat i vi.
Tota faena vol una recompensa.
El dimoni va voler fer una cosa ron amb sucre i ametla i no va poder.
Remarca lexcellncia de la combinaci dels dos productes.
El dinar, reposat; el sopar, passejat.
Les menjades fortes tenen una digesti lenta, i a les lleugeres els
conv lexercici suau.
Castell: La comida, reposada, y la cena, paseada.
Similar en castell: El comer y el cagar, con reposo se han de tomar.
Connex en castell: El comer y no cagar en algo viene a parar.
El dormir assacia tant com el menjar.
El dormir satisf tant com el pa.
El cos que descansa mant al mnim les constants vitals.
Similar: El foc i el llit sn un marid de la fam.
El fart no sen recorda del dej.
El que est fart mai sen recorda del que est en dej.
Legoisme fa que qui est b no pense normalment en qui est mal.
Similars: Qui est b no sen recorda de qui est mal.
Tots sen recorden de santa Brbara quan trona.
Castell: Barriga llena no cree en hambre ajena.
El forn, per Nadal, no para un instant.
Per dues raons: perqu tots conviden a tots generosament a menjar i
perqu calfa la casa.
El gat en sac i el vi en carabassa.
Cada cosa requereix el recipient ms adequat.
El joc fort, el vi ranci i la dona jove.
Recomana aprofitar els millors plaers de la vida material.
Similar: Menja, beu i caga fort, i no li tingues por a la mort.
El llagost, des del mar ja crida el vi.
El marisc i el peix, en general, es degusten molt b amb vi blanc.
El llaurador que molt beu, tard pagar all que deu.
Qui es gasta els diners en beguda desatn les necessitats primeres.
El mal de cap, el menjar el bat. (= el combat, el ven)
La migranya i lencaparrament desapareixen quan sha menjat o
dormit.
El mal que cura el dormir, malaltia de vi.
El remei ms efectiu contra els efectes de lalcohol s dormir.
El mal que ve del vi vol dormir.
Com lanterior.
Connex en castell: A mala cama, colchn de vino.
El mariner menja brut, per es farta.
A vegades conv no ser molt mirat i gaudir de les bones coses de la
vida.
El mariner menja brut, per ten pots fiar.
Similar al precedent, ve a dir que el menjar natural s sa.
El mariner no pot ser ni gas, ni vell ni poruc.
Lactivitat pesquera requereix agilitat, fora i valentia.
El massa vi no guarda secret ni paraula compleix.
Beure vi sense mesura solta la llengua i anulla la voluntat.
Similar: El bon vi parla llat.
Similar en castell: Bebe para olvidar, pero no te olvides de pagar.
El mel del proms s bo corfa i tot.
Qui senamora veu b tot all que fa, o diu, o prov, de la persona
estimada, a vegades en contra de lopini de tots els altres.
El mel madur demana vi pur.
El vi sol acompanyar b qualsevol cosa mengvola.
El mel vol el vi bo, i el cargol tamb lhi vol.
Ja explicat.
El mel vol el vi fell. (fell = fort, amb cos)
Ja explicat.
El mel vol vi bo, i el caragol diu que tamb en vol.
Ja explicat.
El menjar s mestre del beure. (mestre = amo, comandant)
Segons all que mengem i la seua quantitat, el cos demana ms o
menys lquid per a par-ho.
El menjar picant vol vi abundant.
Castell: A caracoles picantes, vino abundante.
El menjar sense vi es torna ver.
s una exageraci per a recomanar de beure vi.
El molt vi trau de si.
Lexcs dalcohol fa perdre el cap.
Castell: El vino saca al hombre de tino, y a la mujer el lino.
Mujeres y vino hacen que los hombres pierdan el tino.
El mosquit va dir a la granota: val ms morir en el vi que viure en
laigota.
A manera de faula, salaba el vi i es menysprea laigua. (Lalcohol del vi
atrau la mosca Drosophyla, que acaba ofegant-se en el got. / Aigota
(augmentantiu i despectiu) = molta aigua)
Similar: Laigua fa granotes.
El pa, ullat, i el formatge, serrat. (ullat = ple dulls o forats / serrat =
apretat, atapet, dens)
Recomana el pa tou i el formatge consistent.
El pa, amb ulls; el formatge, sense ulls, i el vi, que salte als ulls.
(saltar als ulls = agradar a la vista)
Com lanterior, i tamb recomana que el vi tinga bon aspecte.
El pa blanet mant el pobret.
Lloa lexcellncia daquest aliment bsic.
Similar en castell: Bollo crudo engorda el culo.
El pa canviat i el vi assegurat.
Recomana menjar pa del dia i que no falte el vi.
El pa de la vena s medecina.
Critica lactitud dalguns que aprecien ms les coses de fora de casa
que les prpies.
El pa s fre del vi.
El pa absorbeix els lquids, i per tant resta part dels efectes
alcohlics del vi, per aix no conv beure vi sense menjar.
El pa fa passar i el vi fa tenir. (tenir = aguantar)
El pa alimenta lentament i el vi dna energia momentnia.
Similar: Amb pa i vi es fa cam.
Castell: Con pan y vino se anda el camino.
El pa fresc i el vi novell causen dolors al ventrell. (fresc = calent, acabat
de traure del forn / ventrell = panxa)
El pa i el vi en cria de tota mena. (mena = classe, condici, tipus)
Lloa lexcellncia dels dos aliments en la criana humana. (No fa molts
anys, als xiquets sels donava un culet de vi de tant en tant com a suplement
energtic.)
Similar: Tots dun ventre, i cada u dun temple.
El pa i el vi naixen dintre el maig.
Significa que en maig comencen a brotar el blat i el ram.
El pa, mudat, i el vi, usat.
Recomana menjar pa novell fet del dia i beure el vi que ja hem tastat i
sabem que s bo.
Castell: Pan de ayer, vio de antao y carne manida dan al hombre la
vida.
El pa, negret; el vi, agret, i loli, sabentet. (sabent = gusts)
Recomana el pa amb fibra i ben cuit, el vi fluix i loli sabors.
Similar: El pa pel color i el vi pel sabor.
El pa no t cames, per fa caminar.
Dna forces.
Com: La panxa porta les cames.
El pa pel color i el vi pel sabor.
El pa per la vista i el vi pel tast.
Cada aliment sol agradar ms per un sentit que pels altres.
Similar: El pa, negret; el vi, agret, i loli, sabentet.
El pa sost, el vi dna fora i la carn engreixa.
Similar: El pa no t cames, per fa caminar.
Similar en castell: Con pan y vino se anda el camino.
El pa tou dura poc.
Les bones coses i els moments felios sn efmers.
Similar es castell: Poco dura la felicidad en la casa del pobre.
El pa tou i el vi nou el ventre espatllen. (espatllar = estropellar,
desbaratar, fer malb)
El pecat de gola, Du el perdona.
s una manera de justificar-ho perqu s prou comprensible.
Connex: De les coses del piu, Du sen riu.
El peix s com les visites, que al tercer dia put. (= fa pudor, atufa)
Les relacions humanes sn convenients, per solen resultar
perjudicials quan se nabusa.
Com: Els hostes i el peix, al tercer dia put.
Similars en castell: A casa de tu tia, mas no cada dia.
A casa de tu tia, entrada por salida.
A casa de tu hermano no irs cada verano.
A casa de tu hermano no vayas de ordinario, y
menos si es casado.
El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en vi i en oli.
Com millor resulta el peix s fregit i acompanyat de vi blanc.
Similar: El que es cria amb aigua sha de menjar amb vi, com larrs i
el peixol.
El peix, larrs i el pebrot volen vi fort. (pebrot = piment, bajoca)

El peix no fa greix. (greix = sag, sam, panicle adips)
Alimenta, per no fa gros. (Ra per la que els pobles amb tradici
pescadora sn prims: els japonesos, noruecs...)
Tota recompensa sha de donar a qui se lhaja guanyada.
Similar: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
El peix, per ser bo, sal i sucre, vi i julivert trau tot ver i mal.
s ms una recepta culinria que un refrany.
El peix que ix de la mar, ja no sol tornar.
Una gran veritat, perqu sempre hi ha alg que sel menja.
El pelegr, primer sense el bord que sense la bta del vi. (bord =
gaiata, pal, bast)
Al caminant li s ms necessria lenergia del vi que lajuda del bast.
El plaer no compensa una ressaca. (ressaca = mal de cap durador)
La ingesta alcohlica s agradable al paladar, per molt desagradable
al cap quan se nabusa.
El porc fresc i el vi novell causen dolors al ventrell.
El pa fresc i el vi novell causen dolors al ventrell.
El pa tou i el vi nou, el ventre espatlen. (= desbaraten, alteren)
Tot aliment elaborat necessita un temps mnim de reps per a
concloure la seua reacci qumica i estabilitzar-se.
Similar: El vi novell infla el ventrell.
El perol diu a la paella: Si membrutes, temmascare.
Es diu quan alg retrau a un altre algun dels defectes que ell mateix
t.
Com: Diu el mort al degollat: Qui tha fet eixe forat?
Similar en castell, lexpressi: Ser tal para cual.
El que amb aigua viu, amb vi sofega.
A qui no t el costum duna cosa, li costa acceptar-la, i a qui viu amb
simplicitat no li agraden les complicacions.
El que amb vi es gita, amb aigua desdejuna.
Qui abusa de begudes alcohliques, a lendem no t el cos en
condicions.
Similar en castell: Beber aqu, beber all, a la noche borrachn.
El que beu bon vi resta farina al mol. (restar = llevar, sostreure, furtar)
Ressalta que el vi alimenta tant o ms que el pa.
El que beu massa vi, ni guarda secret ni compleix el que ha dit.
Similar en castell: Despus de beber, cada uno da su parecer.
El que beu setge no busca metge. (setge = escrofulria, planta medicinal)
El que coneix el setge no necessita metge.
Herba de setge, no li cal metge.
Qui gasta fulles de setge no necessita metge.
On hi ha setge no entra el metge.
Al qui pren aigua de setge no li far mal el fetge.
Lloa lexcellncia daquesta planta.
El que beu vi no pot dir borratxo al seu ve.
Critica els que critiquen sense fonament.
Com: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del ve.
Ningun geperut es coneix la gepa.
Similars, les paraules de Jess: Qui estiga lliure de pecat, que tire la
primera pedra.
Castell, tamb en paraules del Natzar: Hay quien ve la paja en el
ojo ajeno y no ve la viga en el propio.
El que compra el blat shi veu, el que compra la farina s borni i el que
compra el pa s cego. (borni = tort)
Ve a dir que a mesura que els productes selaboren ms i ms van
encarint-se i donant menys beneficis.
El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba.
Les preocupacions i enrnies i els problemes no superats sn causa de
depressions, mals destmac i cncers.
El que es cria amb aigua sha de menjar amb vi, com larrs i el peixol.
(peixol = diminutiu de peix, peixet)
Similar: El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en oli i en vi.
El que festeja no sopa.
Qui festeja soblida de tot, fins i tot de menjar.
Similar en castell: Es mejor frijoles con amor que gallina con dolor.
El que figues desdejuna, tot el dia t fortuna.
s una manera dalabar lexcellncia i daquesta fruita.
El que laigua gela el vi ho desgela.
Laigua refresca i el vi (i els seus derivats, com el brandi) calfen.
El que menja de lo que t, li creix.
Es diu humorsticament, sobretot, dels aliments amb connotacions
sexuals.
Similar: Bon nas, bon comps.
El que menja verdura t la vida segura.
La verdura s bona per a sans i malalts.
El que mulla no trau tros.
El que vetla no matina i el que mulla no trau tros.
Significa que s preferible dedicar-se a all important o al que ms
interessa abans que a all secundari o menys interessant.
Similars en castell: Lo primero es lo primero.
Oveja que bala, pierde bocado.
El que no agrada als ulls, no agrada a la boca.
Aix com els animals oloren el menjar abans dingerir-lo, les persones
el valorem per la vista.
Similar: Les coses han dentrar primer pels ulls.
El que suca no trau trossos.
Qui no aborda el tema directament, sol quedar al marge.
El qui sol es menja el gall sol saparella el cavall.
Qui viu a soles, t avantatges i desavantatges.
Connexos: Ms val sol que mal acompanyat.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
El ram, a lagost es cova, al setembre es talla i a loctubre samortalla.
s el procs de lelaboraci del vi.
El ram blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir.
El ram li diu al vi: vine cap ac, cos.
El vi s un bon acompanyament de qualsevol menja.
El ranci que s bo en el vi, en el porc no es pot sofrir. (ranci = passat,
estants, envellit)
El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat.
El refredat, el vi el combat.
Lalcohol natural dna moltes calories defecte immediat.
Castell: A catarro gallego, tajada de vino.
Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar.
Es tracta duna festivitat en la que no sha de treballar.
Els bolets, menjals ben nets.
Avisa que solen estar terrosos perqu es fan davall la superfcie.
Els comptes, clars, i el xocolate, esps.
s com millor estan, lun perqu conv, i laltre, pel sabor.
Com: Les coses, clares, i el xocolate, esps.
Els dits sn per a mullar.
Sn les millors pinces naturals.
El secret del teu ve tel dir un porr de vi.
Qui t algun secret, s difcil que el confesse, per si li facilitem el
cam convidant-lo a beure, probablement tel dir en estar mig borratxo.
Similars: El vi parla llat.
El vi afluixa la llengua.
El secret mai no dura all on regna el vi.
El setembre s veremador, i es fa vi del bo i millor.
s quan es cull el ram i sel premsa.
Els ulls mengen ms que la boca.
La presentaci o la imatge dels aliments o altres coses els fa
apetibles.
El t lleva el mal de ventre.
Fet en infusi, s una recepta mdica naturista.
El ventre no mira raons.
Quan la fam apreta, menjar s primer que res perqu lestmac mana
sobre el cervell.
Com: Primer sn les dents que els parents.
El vi a glops i laigua a raig. (a raig = a doll, a bond)
s bo per a la salut beure vi amb moderaci i aigua en abundncia.
Castell: El agua como buey y el vino como rey.
Baco a muchos ha matado; Neptuno, a ninguno.
Bebe el agua a chorro y el vino a sorbos.
El vi agrada i laigua enfada.
El vi t sabor i laigua s inspida.
El vi aigualit fa mal profit.
El vi (i tot aliment adulterat) perden qualitat i sabor.
El vi alabat crida convidat.
Les bones coses resulten millors quan sn compartides.
Contrari en castell: Bebido con buenos amigos, sabe bien cualquier
vino.
Similar en castell: Bebido con buenos amigos, sabe bien cualquier
vino.
El vi alimenta, cura i fa tenir.
Similar en castell: Beber es todo medida: darle alegra al corazn y,
sin perder la razn, darle razn a la vida.
El vi allarga la vida, per tamb la treu. (treure = sostraure, llevar,
furtar)
Totes les coses, amb mesura sn bones i amb desmesura sn
perjudicials.
Connex en castell: Baco, Venus y tabaco ponen al hombre flaco.
El vi amb mesura i el pa amb cordura.
Ell sol sexplica.
Similar en castell: Bebe el vino a discrecin y no a boca de cangiln.
Bebe el agua a chorro y el vino a sorbos.
El vi a xafades i el pa a punyades.
El ram es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia
sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera.
El vi ben bo i el cavall de pedra.
Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuaci, que actualment
podem interpretar com conduir un vehicle.
El vi, beu-lo a casa.
Si es beu en companyia, uns per altres fan que es bega ms del
compte.
Similar en castell: Bebe por calabaza y no te pondran tacha.
El vi bo s a la bta del rac.
Les coses de qualitat solen estar amagades o apartades per a evitar
temptacions o confusions.
Similar en castell: Bebe el vino en vidrio; y si el vino es generoso, en
cristal precioso.
El vi bo s bon dormidor.
Com ms cos t el vi, ms son provoca. (El bon vi aguanta = dorm molt
de temps sense avinagrar-se.)
Connex en castell: Cuando el ron va delante tumba al hombre.
El vi clar al cap sol pujar.
El vi blanc afecta ms el cap, i per ms temps, que el vi negre.
El vi clar fa senyor, el negre fa borratx.
s una opini i un hbit social. De fet, cada classe de vi s adequada
per a una cosa: dolos, peix, formatge...
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell.
Encara que el vi no fa savi a ning, vol dir que aquieta els inquiets
infonent-los son i rejoveneix els vells donant-los energia.
El vi clar i vell i amb una mica daigua fa bon consell.
Si es rebaixa el vi fort se li lleva part dels efectes secundaris.
El vi com a rei i laigua com a bou.
El vi sha de beure amb comediment, i laigua, com ms millor.
El vi crida la can.
El vi posa alegre a qui en beu.
Connexos en castell: Boda sin borracho, tngolo a milagro.
Mala es la llaga que con vino no sana.
El vi crida la son.
Similar: El vi bo s bon dormidor.
El vi crida la xarrada i la baralla.
En la quantitat que singerisca est la diferncia dactituds.
El vi cuit no fa mal encara que en begues un maial. (maial = tant com en
traga la premsa)
El vi bollit perd tot lalcohol, com el brandi o lorujo cremats.
El vi dagost no fa most. (most = suc de ram no fermentat)
El ram collit massa prompte no fa bon vi.
Castell: Por agosto, ni es vino ni es mosto; por san Andrs, vino es.
Por san Andrs, el mosto, vino es.
Por san Andrs, el vino nuevo aejo es.
El vi de casa no emborratxa.
Ning semborratxa del vi de casa.
Tradicionalment, a casa es beu el vi ms fluix, ja que el bo s per a
vendrel.
El vi de la bodega escalfa lesquena.
El vi de compra s millor que el fet de casa.
El vi del ve s el millor vi.
Lenveja juga la mala passada que creguem que les coses dels altres
sn millors que les prpies.
El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal.
Una cosa extraordinria, no habitual, no afecta o afecta poc i s
lgicament comprensible pels altres.
El vi, des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap.
El suc de ram fermenta prompte i va adquirint graduaci alcohlica.
El vi diu la veritat.
Lalcohol del ram afecta el cervell i li fa parlera al bevedor.
Similars: El bon vi parla llat.
El vi no guarda secrets.
El vi dol fa coragre. (coragre = acidesa destmac)
Els sucs estomacals compensen la dolor amb acidesa.
El vi dna bona llengua.
Igual que: El vi diu la veritat.
El vi solta la llengua.
El vi s lham de la veritat.
El vi entra dolcet i ix amarguet.
Resulta agradable al paladar per els efectes del seu alcohol poden
resultar nocius.
El vi s el brou del pobres. (brou = caldo)
Com que el vi corrent s ms barat que la carn i dna energia, de
sempre ha sigut aliment de pobres.
Com: El vi s la llet dels pobres.
El vi s el millor testimoni de la veritat.
Els efectes etlics fan soltar la llengua al bevedor.
Similars: El bon vi parla llat.
El vi s lham de la veritat.
El vi s enganys: primer dna fora i desprs dolors.
Dna dolors si es beu en excs.
Similar en castell: A cena de vino, desayuno de agua.
El vi s la llet dels pobres.
Com: El vi s el brou dels pobres.
El vi s la medecina dels pobres.
El vi s la llet dels vells, i la llet, el vi dels infants. (infant = nen,
xiquet)
Els vells no digereixen la llet i els xiquets no digereixen el vi.
Similar en castell: Pan caliente para los viejos sin dientes.
El vi s lham de la veritat. (ham = garfi de pescar)
A qui ha begut alcohols se li fa dir fa dir all que en condicions
normals callaria.
El vi s la medecina dels pobres.
Ms que medecina s la consolaci, perqu entela el cap i fa que
sobliden momentniament els problemes.
Similars: El vi s la llet dels pobres.
El vi s el brou dels pobres.
El vi s mal enemic.
Qui se nha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet
coses anormals baix els efectes alcohlics.
El vi s ms llaminer que el sucre. (llaminer = llpol, gols)
El vi pot crear dependncia, el sucre no.
El vi s un bon mosso, per mal amo.

Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va b; si el vi impera sobre
la voluntat, crea dependncia i esclavitza.
Connex en castell: Hombre bebedor, poco emprendedor.
El vi s vendre i penedir. (penedir = lamentar-sen)
El vi t efectes secundaris indesitjats. Ac es refereix al taverner,
que de primer obt un benefici i desprs ha de carregar amb el borratxo.
El vi esquiva les penes.
No les lleva, simplement les evita transitriament.
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi.
s un aliment que, pel seu contingut energtic, pot suplir al pa, i a
linrevs.
El vi fa com la sal: no porta mida.
Cal saber dosificar-ne la quantitat.
El vi fa dormir.
No sols fa son, sin que fa dormir profundament.
El vi fa parlar a glops, per clar.
El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots
els secrets.
El vi fa parlar llat.
Lalcohol fa parlar a qui no sol parlar, i quan sen beu molt, ni qui parla
sap qu diu ni qui escolta li entn el que diu.
Com: El vi parla llat.
El vi solta la llengua.
El vi fa riure i fa dormir.
Dna alegria i conversa al principi i fa son al final.
Similar en castell: Beber con medida alarga la vida.
El vi fa sag. (sag = greix, cansalada, sam)
Si b el vi alimenta, realment no engreixa, sin que aprima.
El vi fa saltar els vells.
El vi dna alegria i energia momentnies.
El vi fa sang i laigua fa fang.
El vi fa sang i laigua fang.
s una manera dalabar el vi i de menysprear laigua.
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang.
Similar a lanterior. (El peix t menys calories que la carn i el vi.)
El vi fa sant el vell.
Li fa son i li dna aspecte de beatitud.
El vi fa tenir. = (tenir = aguantar)
Calfa el cos i dna energia transitria.
El vi dna fora i laigua en treu. (treure = sostraure, llevar)
El vi s energtic, en canvi laigua no.
El vi fort fa anar de tort. (de tort = de travs, fent esses)
El vi daltra graduaci alcohlica afecta lequilibri i fa anar de costat i
fent esses.
El vi fred i el caldo calent, i si pot ser, bullent.
El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent est ms
apetits.
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona
boca. (hermosa = fermosa / nas = olor / boca = sabor)
Ha dagradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar.
El vi i el secret sn enemics.
Ja explicat.
El vi i el sol fan posar alegre.
Els dies grisos o plujosos entristeixen lnim.
El vi i lamor mosseguen de trador. (de trador = amb tradoria)
A vegades acaben malament sense esperar-sho.
El vi i lamor peguen de trador.
El vi i la muller es riuen del saber. (muller = esposa, dona)
Encara que avui dia el puguem veure masclista, significa que els
resultats dels efectes etlics escapen a la lgica, al saber i a la racionalitat,
per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la
intuci.
Com diu una pera: La donna mobile qual piuma al vento.
Similar en castell: Condicin es de mujer despreciar lo que le dieres
y morir por lo que le niegues.
El vi i la veritat tenen bona amistat.
Ja explicat.
El vi i lenemistat descobreix la veritat.
Quan dos persones senemisten, trauen en pblic els defectes i els
secrets pitjors de laltra.
El vi i lor, com ms vell millor.
La vellesa els dna qualitat: al vi, ms cos, i a lor, ms garantia.
Similar en castell: De los vinos, el viejo; de los amores, el nuevo.
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous.
Sn molt alimentosos.
El vi, la sal i el pebre porten mesura.
Fora de lmit sn ms perjudicials que beneficiosos.
El vi, la veritat i la dona porten ms que lhonra.
Els tres elements sn lexponent, el retrat, la carta de presentaci,
dun home.
Similar en castell: La mujer y la via dan al hombre alegra.
El vi mesura la son.
La son va en proporci directa amb la quantitat de vi beguda.
El vi moscatell no es guarda b en pitxell.( pitxell = pitxer = recipient =
vas = got)
Aquest vi dol perd qualitat i aroma quan se serveix.
El vi natural no et far mal.
Ell ho diu tot.
Similar en castell: Beber vino es como sembrar poesa en el corazn.
El vi no porta calces. (calces = pantalons)
Labs de vi desproveeix dinhibicions i mostra la personalitat del
bevedor com si li desvestira lnima.
El vi no t bragues, ni de drap ni de lli. (bragues = calots, pantalons /
drap = tela de cot / lli = classe de fil vegetal)
Com el precedent, diu que lexcs dalcohol despulla anmicament al
pobre i al ric.
El vi no t vergonya.
Com els anteriors.
El vi nou i el pa vell el ventre espatlen. (espatlar = perjudicar)
Sexplica per ell mateix.
El vi novell infla el ventrell. (el ventrell = la panxa)
El vi novell, a vegades, t un punt dagulla (t gas) perqu encara est
activa la seua reacci qumica.
El vi novell, per Sant Andreu ja s vell.
Data dinici de la seua maduresa.
El vi pel color, el pa per lolor, i tot pel sabor.
Indica els seus elements atractius.
El vi, per afeccionar, aigua no t de portar. (afeccionar = aficionar)
Difcilment pot agradar si se lha aigualit.
El vi per menjar i no per traguejar.
Conv com a acompanyament, no sol.
Castell: A la bota dale el beso despus del queso.
El vi, per mosso noms; per lamo, no hi entn res. (mosso = treballador)
La voluntat ha de predominar sobre el vi com un senyor mana sobre
els criats. Si mana el vi, passem a estar baix dels seus influxos.
El vi, poc s bo, molt s ver.

Com tot.
El vi porta a tothom la ra.
Quan el vi entela lenteniment, cada u creu tenir la ra. (Li dna la ra
a cada u.)
El vi pur, menjar curt.
El vi requereix menjar, encara que siga poc.
El vi que deixa Sant Urb ja el pots llenar. (llenar = tirar, reballar)
El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat.
El vi que t gust de pega dues vegades es mastega. (pega = quitr,
calafat / mastegar = assaborir)
El vi que sha guardat en tonell de fusta (rejuntats els seus llistons
amb pega) ha pres el sabor i lolor de la fusta noble.
El vi, usat; i el pa, mudat. (renovat, canviat)
Dels vins ja tastats se sap quin s el bo; i el pa millor s lacabat de
fer.
El vi vell, i el pa novell. (novell = nou, recent, jove)
Com lanterior.
El vi, vell; i la dona, jove.
El vi envellit est ms bo que el novell, i la dona jove atrau ms que si
s vella.
El vi vol bon coix.
El vi vol coix.
El vi fa son i dormir fa passar la borratxera.
Similar en castell: A cena de vino, desayuno de agua.
En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla.
En la famlia on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni
per a les cavalleries.
Contrari: Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla.
Contrari en castell: Al haragn y al pobre, todo le cuesta el doble.
Escudella sense ceba, ballada sense flabiol. (= flauteta de pastor)
Hi ha coses que sn imprescindibles o bsiques per a la bona
consecuci duna altra.
s regla sana no menjar quan no es t gana.
Menjar sense que apetisca fa gros o no assenta b en lestmac.
Festa en dijous, carn en divendres.
Lendem dalguna festa es mengen les sobres.
Figa tocada, figa menjada.
Encara que no sempre s aix, normalment es cau en la temptaci de
tastar-la.
Connex: Qui lentorta se lemporta.
Figa verda i mossa dhostal, palpant es maduren.
Figa verdal i mossa dhostal, palpant se madura. (verdal = varietat
turgent)
Les coses que es palpen massa es reblaneixen.
Figues i rams per lagost, i pel setembre, codonys.
Certament.
Fil que penja, botifarra que falta.

La cosa ms simple pot ser lindici duna de ms important.
Castell: Por el hilo se saca el ovillo.
Fins a Sant Mart tothom qui vol beu bon vi; de Sant Mart enll en beu
qui nha. (nha = en t)
L11 de novembre marca el lmit entre lestiu i la tardor i s una data
clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades sesgota.
Connex: Desprs de Sant Mart, castanyes i novell vi.
Flor dolivera per Sant Joan, oli en gran.
Quan lolivera floreix abans de la calor, dna poca producci; en canvi,
es mostra ms generosa com ms a prop de la calor floreix.
Similar: el segent.
Castell: Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite
para el ao; y en San Juan, aceite para entinajar.
Flor en abril, oli en setrill.
Si lolivera floreix per aquest temps, significa que fructificar poc.
Similar en castell: Al que ha de madurar en agosto, en abril se le ve
el rostro.
Fonoll i ruda fan la vista aguda. (fonoll = fenoll)
De la primera, amb sabor de menta, i de la segona, molt pudenta, es
poden fer infusions.
Connex: Laigua fa la vista clara.
Formatge dabril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per
a ning.
De formatge, sen fa tot lany, per el fet en abril s el ms reputat.
Castell: El queso de abril, para m; el de mayo, para mi hermano, y el
de junio, para ninguno.
Gana i galvana, mai ne fa falta.
Lapetit i la peresa sn inclinacions naturals a les quals ens solem
oferir amb molt de gust.
Contrari: Labundncia mata la fam.
Gastar i menjar, tot s comenar.
A vegades costa iniciar alguna cosa, per una vegada fet, costa parar.
Gelats i llaminadures fan mal a les criatures. (llaminadura = llepolia, gola)
El dol s energtic, per fa cries, engreixa i lleva les ganes de
menjar.
Gent jove, pa blanet.
Gent jove, pa tou.
Es diu que el pa bla alimenta ms que el dur; per aix conv a qui est
creixent.
Hi ha ms dies que llonganisses (, i ms setmanes que botifarres).
Es diu aconsellant pacincia per a concloure algun treball que no es
pot acabar en el dia. Vol dir que el treball sha dadministrar com
administrarem poques llonganisses en molts dies.
Home de vi, home de res.
Un borratxo s un no-ning, un zero a lesquerra, un ninot sense
voluntat, anullada per lalcohol.
Connex: Home fluix, beguda forta.
Similar en castell: Bebes vino, no bebas el seso.
Home fart sempre fa tard.
No conv ser esplndid abans dhora, ja que a qui ha obtingut algun
benefici per endavant, li costa sacrificar-se desprs.
Similar: Msica pagada fa mal so.
Home fluix, beguda forta.
La ingesta alcohlica saconsella en els casos de defalliment de les
forces fsiques o de lesperit.
Home valent i bta de vi, aviat sacaben. (aviat = prompte, de seguida)
Home valent i bta de vi, prompte sacaba.
Els valents es moren o els maten prompte perqu sarrisquen, o
perqu lenvalentonament s resultat de lenfadament i dura poc; i el vi s
consumit perqu agrada.
Similars: Els valents cauen de cul.
Lhome que fa el valent s lltim al sometent.
Juliol, bledes; setembre, rams.
Cada mes t els seus productes.
La bona col ha de ser feta pel juliol.
s el moment idoni per a la sembra.
La botifarra, com ms gran s, ms fcil es rebenta. (ms fcil = ms
fcilment)
Les coses (negocis, embolics...) desmesurades solen durar menys que
les normals i comedides.
Labundncia mata la fam.
A vegades, lexcs que captem per la vista ens ompli i ens sacia.
Contraris: Gana i galvana mai ne fa falta.
Ms val bona gana que bon recapte.
Similar en castell: A comida repetida no hay barriga.
La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar.
Egoistament, diu que tires all que no pugues aprofitar, en comptes
de compartir-ho.
Castell: Agua que no has de beber, djala correr.
La carn sense os s per al ric i poders.
Les millors coses sn habitualment exclusives dels rics.
La cassola plena, a molts trau de pena. (traure de pena = fer feli)
La ceba ala el malalt del llit.
s un aliment molt sa i curatiu que dilata les vies respiratries.
La cultura s com el sucre; encara que nhi haja poc dna dolor.
Sexplica b.
Similars: El que sap, sap, i el que no, al sindicat.
El saber no ocupa lloc.
La dona pregada i lolla reposada.
El benefici que sobt de les persones que han costat de convncer i
les coses que han costat dobtenir saprecia ms que el fcilment obtenible.
La dona que a lhome li dna col, poc el vol.
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan.
Si al teu marit vols mal en gran, dna-li cols per Sant Joan. (24 de
juny)
Lolor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no
est en el seu millor moment, pot resultar vomitiva.
Castell: Si a tu marido quieres bien, dale coles por San Andrs; y si
le quieres mal, dselas por San Juan.
Castell: Si a tu marido quieres bien, dale coles por san Andrs; y si lo
quieres mal, dselas por san Juan.
Connex en castell: Entre col y col, lechuga.
La fam tot ho fa bo.
La necessitat no t llei.
La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere
la por, els principis, la moralitat i les lleis.
Com la dita zulu: Quan es passa gana, no pensa el cap, pensa lestmac.
Similar: La necessitat fa espavilar.
Similars en castell: El hambre es mala consejera.
Una barriga hambrienta no tiene odos.
Contrari en castell: Una barriga llena no estudia de buena gana.
Connex en castell: Hambre larga, nunca repara en salsas.
La figa i la dona, quan tor el coll, s bona.
s un joc de paraules: quan el fruit madura, el seu pes doblega el
peduncle, mentre que dona es mostra receptiva doblegant el coll i deixant-
se fer.
La figa, per ser bona, ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de
viuda.
En punt idoni de maduresa s quan es doblega pel pes en la rama, se li
bada la pell i se li obri el flor.
Similars: el segent i el precedent.
La figa, quan s madura, per ella mateixa cau.
Certament, com les garrofes i com qualsevol fruit, igual que les
persones, que han de madurar per experincia i convenciment propis.
La figa secallona, si avui no cau, caur dem.
Les figues tabolles o seques acaben caient quan fa vent.
La gana, poca i seguida. (gana = apetit, fam)
Vol dir que conv menjar poc i moltes vegades per a no castigar
laparell digestiu.
Similar: Poquet i bo.
Laigua dabril omple la gerra i el barril; la gerra de loli i el barril del
vi.
Quan ve el bon temps i la terra perd humitat, lolivera i la vinya
agraeixen que ploga.
Laigua dagost, tot oli i tot most. (most = suc de ram encara no
fermentat)
Laigua dagost, la meitat per loli i la meitat pel most.
La pluja que mulla la terra en plena calor alimenta molt lolivera i el
cep o la parra.
Laigua de gener posa loli a loliver, el vi al celler i el gra al graner.
La pluja dhivern s beneficiosa perqu amera la terra i li dna sa
suficient perqu retinga humitat fins al temps de la calor, que s quan les
plantes ms la necessiten per a fructificar.
Laigua fa la vista clara.
Alabana de laigua sobre altres begudes. (Les alcohliques enterboleixen la
vista.)
Similar: Aigua corrent, la merda no es sent.
Castell: Agua fina saca la espina.
Algo tendr el agua cuando la bendicen.
Algo tendr el agua desde que la bendicen.
Bendita sea el agua, por sana y por barata.
Laigua fa granotes.
Laigua fa cucs.
Menyspreu de laigua en favor daltres begudes. (Les granotes es fan
= es crien, en laigua.)
Castell: Beber en cada fuente desvanece el vientre.
Beber sin comer, maa de ranas es.
Similars en castell: Beber en cada fuente desvanece el vientre.
Le dijo el mosquito a la rana: Ms vale morir en
vino que vivir en agua.
Laigua no fa gord.
Laigua sola no alimenta plantes ni animals.
Connex en castell: No hay buena olla con agua sola.
Laigua, per als patos.
Igual que lanterior.
Similar en castell: Al que no fuma ni bebe vino, el Diablo le lleva por
otro camino.
La llenega s carn dovella i el rovell s carn de molt. (llenega = bolet
sabors, negre per dalt i blans per baix)
Proclama lexcellncia dels seus sabors.
La llengua s el mirall del ventre. (mirall = espill, reflex, exponent)
Quan tenim la llengua bruta s perqu estem empatxats o no digerim
b; per aix la miren els metges.
La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit.
Pareix ser un remei expectorant o dilatador de les vies respiratries,
com la ceba trossejada en la tauleta de nit.
La menta, la gana augmenta.
En infusi o en licor, diuen que augmenta totes les apetncies
corporals.
Castell: Jurado tiene la menta que al estmago nunca mienta.
La millor cuinera s la bona oliera. (oliera = setrill, vinagrera)
Loli doliva s laliment ms sa i curatiu que existeix.
La millor hora per dinar s quan hi ha gana i menjar.
Quan no hi ha obligacions laborals o compromisos, es pot actuar
lliurement.
Connexos: A les vuit, sense vergonya al llit.
Vols ser feli? Sigues-ho.
La murga i el rovell sn bolets de tardor. (murga = mrgola / bolet =

fong)
Si plou quan encara fa calor, la terra reacciona i ofereix aquestes
suculentes espcies.
El ventre porta les cames.
Laliment que ingerim fa funcionar els muscles.
Connex: Primer sn les dents que els parents.
Contraris: Si el ventre no est content, tot el cos va malament.
Buit ventrell dna mal consell.
Castell: Bho que come, no muere.
Barriga llena aguanta trabajo.
Similar en castell: Bestia sin cebada, nunca te dar buena cabalgada.
Larrs fa el ventre gros.
Larrs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa.
Alimenta, fa tap i infla, per aix s bo contra la diarrea.
Similars en castell: Barriga llena, corazn contento.
Barriga llena, a Dios alaba.
Connexos en castell: Barriga llena no cree en hambre ajena.
De esta vida sacars tripa llena y nada ms.
Contrari en castell: Barriga caliente, pie durmiente.
Larrs i el gaspatxo volen foc borratxo. (borratxo = rebolicat, irregular)
Algunes menges estan ms bones si es fan amb foc de sarments que
si es fan amb foc igualat.
La sal s el menjar dels peixos.
La sal s el pa dels peixos.
Es diu humorsticament.
La slvia salva.
Com el tomello o farigola, ajuda la digesti i remeia els mals de panxa.
La sardina, pel mar, deixa-la anar.
La sardina, pel mar, deixa-la anar; per labril, vs-la a buscar; pel
maig i per Sant Joan, no tant.
La sardina no est en el seu millor moment culinari fins a la primavera.
Castell: La sardina por abril, cgela por la cola y djala ir; por mayo,
sala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan.
Connex en castell: Si quieres mal a tu vecina, dale en mayo a comer
sardinas.
La taula que no t pa fa plorar, i la taula que no t vi fa patir.
Fa plorar de pena i de fam i fa patir perqu li falta acompanyament.
Similars en castell: Beber y comer buen pasatiempo es.
Beber y comer son cosas que hay que hacer.
La vinya de sant Joatxim, molta planta i poc ram.
Es diu de les coses de gran aparena i poc profit.
Similar en castell: Mucho ruido y pocas nueces.
Lenciam no mata la fam. (enciam = lletuga)
Hi ha aliments que omplin momentniament i sn inconsistents.
Connex: Laigua no fa gord.
Les castanyes per Nadal es mengen b i es paeixen mal. (pair = digerir,
coure, assimilar)
Les castanyes per Nadal es troben b i es parteixen malament.
Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten
apetitoses, encara que costen de pelar i sn un punt indigestes.
Castell: Bellotas y castaas hacen malas hilancias.
Les cireres, duna a una pel maig, i pel juny, a grapats.
Per labril floreixen els cirerers i entre maig i juny fructifiquen
segons la varietat i la zona.
Les coses, clares, i el xocolate, esps.
Recomana parlar sincerament i dir les coses pel seu nom.
Similar, lexpressi: Dir les coses pel seu nom.
Castell: Todo sea claro, menos el caldo.
Al pan pan y al vino vino.
Les figues i els sermons, passat Pasqua no sn bons.
Desprs de madurar, les figues solen cucar-se, i quan ve el bon temps,
ning est disposat a sacrificar-se ni mortificar-se.
Les figues volen aigua; les peres i el mel, el vi fell. (= rude, bast,
fort)
Cada fruita sacompanya millor amb la beguda adient.
Castell: Agua al higo y a la pera vino.
Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot lany.
Les herbes medicinals que es cullen la vespra de Sant Joan tenen
reputaci de molt efectives, com el primer bany oficial de lany.
Les olives per Sant Joan sn com un gra de sal; per Sant Pere, com un
gra de pebre. (25 de juny / 9 de setembre)
Les olives, per Sant Joan, sn com a grans de sal; i per Sant Pere sn
com a grans de pebre.
Dolives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
Tarden mig any a engrossir i madurar.
Les quatre coses necessries per la vida sn: llenya dalzina, vi de
sarment, oli doliva i pa de forment.
La resta s suprflua i prescindible.
Lesquena al foc i el ventre a taula.
s un molt bon desig.
Les sopes i les amors, les primeres sn les millors. (les amors = forma
antiga)
Les sopes i els amors, els primers sn els millors.
Les sopes, fruites i amors, els primers sn els millors.
Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el
primer amor, que s el ms intens i perdurable.
Similars: No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer.
No hi ha lluna com la de gener ni amor com el primer.
Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.
Sn coses freqents i fcils de trobar.
Llgrima a lull, boc com el puny. (boc = mos, tros de carn, de pa...)
El mort al forat i el viu al porrat. (porrat = fruits secs variats)
Tot dolor es mitiga menjant. (Abans, en els vetlatoris de difunts se
servien pastes i licors.)
Castell: El muerto al hoyo y el vivo al bollo.
El muerto al hoyo y el vivo al pollo.
Las penas, con pan, son menos.
Aunque el dolor sea muy grande, no hay que dejar de comer.
Contra las muchas penas, las copas llenas.
Contra las penas pocas, llenas las copas.
Llaura per Sant Joan si vols menjar bon pa.
Conv estovar la terra perqu el blat cresca cmodament.
Llenya dalzina, vi de sarment, oli doliva i pa de forment. (alzina =
carrasca, surera / sarment = vinya / forment = blat)
Els millors productes sn els derivats dels elements mencionats.
Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit.
La humitat i la floridura dels aliments desbaraten la panxa.
Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits. (cego = cec, invident,
encegat, enlluernat)
Aquest plat combinat sol ser una delcia inesperada per al paladar.
Loli, del gener, i les botifarres, del febrer.
Loli obtingut dolives madures i les botifarres acabades de fer, de la
matana tradicional de febrer, solen ser de la millor qualitat.
Loli doliva, tot mal esquiva.
Loli cru, begut o untat, sana cremades i czemes i evita molts mals.
Castell: Aceite de oliva, todo el mal quita.
Aceite y romero fro, blsamo bendito.
Loli i lamic, lantic.
Llenya, vi, llibre i amic, el ms vell, el preferit.
Llibres i vins, els ms antics.
Llibres i vins, els ms vells sn els ms fins.
Podem confiar en all que coneixem de temps.
Connex: Loli, tastat, i lamic, provat.
Castell: Amigo viejo; tocino y vino, aejo.
Un amigo viejo vale ms que cien nuevos.
Loctubre vinater, pare del bon graner.
Loctubre vinater, pare del bon gener.
Si la collita de ram ha estat bona i abundosa, significa que lany s
plovedor i que tots els cultius en resultaran beneficiats.
Lolivera plantada per Sant Mart s la que fa loli ms fi.
Conv plantar els planons de l11 de novembre en avant, que s quan
les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial.
Similar: De Tots Sants a Sant Mart, sembra si vols collir.
Lo millor boc del plat siga per a qui tha engendrat. (boc = tros)
s una recomanaci basada en la tradici.
Lo que menja el meu ve, poc profit em far a mi.
All que menja el meu ve, poc profit em fa a mi.
Es diu amb un punt denveja quan alg est econmicament millor que
nosaltres.
Similar en castell, lexpressi: Con su pan se lo coma.
Que le aproveche.
Lordi, si per Sant Jordi s espigat, per Sant Joan s madurat. (23
dabril / 24 de juny)
Ja ho sabeu.
Maig vents i juny calent fan bon vi i bon forment. (forment = blat)
Quan loratge s el convenient, es poden esperar bones collites.
Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll. (rony = reny /fonoll = fenoll)
s un remei ben barat i senzill.
Mata ms gent la taula que la guerra.
Menjar massa o coses malsanes pot resultar molt perjudicial.
Similars: Per menjar massa picant, molts al cementeri van.
De grans sopars, nestan plens els fossars.
Si vols morir, menja cogombre i vs a dormir.
Castell: De grandes cenas estn las tumbas llenas.
Mel i casament, qesti dencertament. (encertament = encert, sort,
atzar)
El mel i el casament sn coses dencertament.
Sn coses que fins que no senceten i es tasten no se sap com
resultaran.
Castell: El meln y el casamiento ha de ser de acertamiento.
Menja b i peta fort, i no tingues temor a la mort. (petar = petejar)
Menja, beu i caga fort, i no li tingues por a la mort. (fort = molt, a
bond, a munt)
Menja, beu i fes-te gord, i si et criden, fes el sord.
Mengem i bevem, que a la mort ja hi arribarem.
Menjar, beure i no creure.
Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent.
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material.
Connexos: Qui b menja, b treballa.
Qui menja, no fa gasto.
Castell: Comer bien y cagar fuerte y no haber miedo a la muerte.
Al que bien come y mejor bebe, la muerte no se le atreve.
Bendita la muerte cuando viene despus del buen vivir.
Quien teme la muerte, no goza la vida.
A quien no teme, nada le espanta.
Quieres ser feliz? Selo.
Menja el pa variat i beu el vi usat.
A lestmac li conv la variaci de textures, per no dalcohols.
Connex: El pa, ullat, i el formatge, serrat.
Menja foc, que cagars caliu. (caliu = escalfor, calor)
Adverteix que el menjar picant continua sent picant durant tot el
trnsit intestinal.
Menjar calent, bon aliment.
Les menges fetes al foc solen ser molt nutritives i calfen.
Contrari: Menjar recalfat, doneu-lil al gat.
Similar en castell: Caliente la comida y fra la bebida.
Menjar i beure, sentat; i dormir, de costat.
Menja i beu assentat i dorm de costat.
Sn les postures recomanables per a la comoditat de lestmac i del
cor.
Menjar i jeure, vida de porc.
Critica els inactius i els peresosos.
Menjar molt i pair b no pot ser. (pair = digerir, coure)
Les menjades abundants forcen lestmac i altres rgans interns, com
el fel o el fetge.
Menjar poc i pair b.
Ell sol sexplica.
Similars en castell: La comida, reposada, y la cena, paseada.
De grandes cenas estn las tumbas llenas.
Menjar recalfat, doneu-lil al gat.
Menysprea les menges que no estan acabades de fer.
Contrari: Menjar calent, bon aliment.
Menjar verdura s cordura. (cordura = seny, enteniment, cap)
La verdura s sana de qualsevol manera, sobretot crua.
Menta i ruda salva tota criatura.
Sn dues plantes ben aromtiques i abundants usades en infusions i
begudes alcohliques.
Connex: La menta, la gana augmenta.
Connexa, lexpressi: Ser ms pudent que la ruda.
Ms ne moren de farts que de fam.
s una exageraci que es diu com a advertiments als molt menjadors.
Similars: Menjar molt i pair b no pot ser.
De grans sopars estan plens els fossars.
Ms val bona gana que bon recapte. (recapte = berena, berenar)
Quan hi ha apetit, qualsevol aliment s ben acollit pel paladar. Es diu
tamb, per extensi, quan s gran el desig per alguna cosa.
Connex en castell: A buen hambre no hay pan duro.
Ms valen dos mossos de vaca que set de pataca. (pataca = patata,
crella, trumfa)
Un bon filet de carn s ms aliments i sabors que qualsevol vegetal.
Ms val morir fart que desmaiat.
Ms val morir fart que de gana.
Estan ben clars.
Similars: A la del pobre, abans rebentar que sobre.
Ms val bona gana que bon recapte.
Castell: Ms vale una hartada que dos hambres.
Muera Marta, y muera harta.
Connex en castell: Bendita la muerte, cuando viene despus de bien
vivir.
Ms val pa eixut amb amor que gallines amb temor.
Ms conv acontentar-se amb el que es t disponible que no patir pel
que es podria aconseguir illcitament.
Similar en castell: Ms vale tener que desear.
Referit a tot en general: corpulncia, diners, menjar...
Similar: el segent.
Similars en castell: Caballo que llene las piernas, gallo que llene las
manos y mujer que llene los brazos.
Ms vale humo que escarcha.
Ms val rotar que badallar.
s preferible labundncia a la precarietat, sobretot en el menjar.
Similar: lanterior.
Similar en castell: Muera Marta, y muera harta.
Moixern amb platillo, s tan bo com el llomillo. (moixern o moixarn =
espcie de fong esvelt i cap menut, groc o marr clar, molt sabors / llomillo
= llomello o llom)
Quan t al coll una espcie de collar prim, s excellent.
Connex: Pel mal de ronyons, suc de moixernons.
Molta fruita menjar i molta salut tindr.
Lloa la sanitositat de la fruita fresca.
Moltes miques fan un tros. (mica = poc, tros, miqueta)
Consola els que es creuen poca cosa o estan insatisfets per algun
resultat escarransit.
Igual que: Moltes gotes fan un riu.
De gotes daigua en fan els rius.
Similars a: Tota pedra fa marge/paret.
A poc a poc fila la vella el cop.
Castell: Muchos pocos hacen un mucho.
Mostra de febrer ompli el celler.
Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita,
i a mesura que va apareixent ms i ms tard, podem pensar que la collita
ser menys i menys lludora.
Similars: La mostra dabril per a mi, la de maig per a ton germ, i la de
juny per a ning.
Mostra lleganyosa, fornada dubtosa.
Ninguna taleca buida es t dreta. (taleca = bossa, sac, coixinera / es t =
es mant, saguanta, se sost)
Compara la taleca amb un sser viu, que si no menja no t fora ni per
a sostenir-se en peus.
Ning salabe del blat fins que el maig siga acabat.
Fins que no sarriba al terme dun procediment, no podem estar segurs
que conclour b, ja que les circumstncies poden espatlar-lo.
Similar: No digues blat fins que el tingues lligat.
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense
coca. (ginesta = planta llenyosa de flor groga amb la que es feien graneres)
Cada festivitat t el seu producte caracterstic.
(Ac,) Ni sopem ni es mor lauela.
Es diu quan es produeix alguna tardana injustificada al moment de
fer alguna menjada comunal.
Similars: Ni sopem ni parix la burra.
Ni sopem ni parix lauela.
Similar en castell, lexpressi: Es para hoy o para maana?
No digues blat fins que no el dugues al sac.
Les coses, fins que no estan completament executades, estan en laire
i sn una quimera dependent de les circumstncies.
Com: No digues moix que no el tingues dintre del sarr, i si pot ser a
la cassola, encara millor.
I el segent.
Castell: De ilusin tambin se vive.
El hombre propone y Dios dispone.
Similar en castell: Ms vale pjaro en mano que ciento volando.
No digues blat fins que no estiga a la taleca i ben lligat. (taleca =
saquet, coixinera)
Com lanterior.
Contrari: Per la boca mor el peix.
Castell: Antes de acabar, nadie se debe alabar.
No digues mai desta aigua no beur.
s arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la
necessitat o en la convenincia de fer-les.
Castell: Nunca digas de este agua no beber (, ni este cura no es mi
padre).
No digas de este agua no beber.
No em dnes carabassa, ni gens, ni poca, ni massa.
s una opini. (Donar carabassa significa dir que no a una pretensi,
com ara suspendre una assignatura.)
No en vull, no en vull, un bon plat a caramull. (a caramull = a cormull, a
vessar)
No en vull, no en vull, i no li perd lull.
s una crtica daquells que desestimen algun oferiment, per educaci
o per vergonya, i en realitat lestan desitjant.
Contraris: Vols? es diu als malalts.
Donat?, grcies.
No es coneix una persona fins que no thas menjat un quilo de sal amb
ella.
La freqentaci aporta coneixement ms o menys profund, mentre
que la primera impressi pot ser enganyosa o parcial.
Similar: Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat
noms.
Castell: Antes de juzgar a una persona, camina tres lunas con sus
mocasines.
Connex en castell: Antes de criticarme pinsalo bien; tendrs el
doble de motivos.
No es fa bona olla amb aigua sola.
Per a viure, cal un mnim de coses, de manera que recomana la
companyia i lacompanyament.
Castell: No slo de pan vive el hombre.
No hi ha millor medecina que la ceba, lall i la llima.
Aquests vegetals prevenen les infeccions.
Similar en castell: Con un pozo y un malvar, boticario de un lugar. (La
infusi de malva s un remei per a tot.)
No hi ha res millor que un trago amb porr. (= recipient de vidre que
deixa caure un fil de vi)
El vi sassaboreix millor a petites quantitats.
No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere.
Recomana pacincia i justifica que les coses, referint-se a les fruites,
no es produeixen totes alhora ni puntualment quan desitjarem.
Similar: A Sant Joan, bacores; verdes o madures, per segures.
Similar en castell: No se tom Zamora en una hora.
No menjant sin un plat, tindrs bon ventrell, Bernat.
Recomana ser frugals i esvelts.
Similar: Sopa poc i envellirs.
Contrari: De grans sopars estan plens els fossars.
No t pa ni vi, i convida el ve.
Critica els pretensiosos, que simulen tenir el que no tenen per pura
aparena
Similar s lexpressi: Bufar en caldo gelat.
Nous i pinyons, postre de minyons. (nous = anous / miny = infant, nen)
Sn aliments molt energtics i saborosos que es mengen en poca
quantitat per ser escassos i cars.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates. (nou = anou / patata
= crella, papa, trumfa)
Ja ho sabeu.
No vull, no vull, un bon plat a caramull.
Es diu com a retret o crtica de qui, havent declinat una invitaci,
desprs nabusa.
Castell: Pens que no tena marido, y comme la olla.
Octubre finit, ram collit.
La verema es fa comunament al setembre, per pot allargar-se fins a
loctubre com a tard.
Octubre humit, la fruita ha podrit.
La fruita sucosa sol podrir-se, tret del caqui, i comena la collita de la
fruita seca.
Oli i vi, remei div.
Sn dos productes sanssims per separat, i junts, es compensen en la
panxa.
Similar: Qui vessa una gota doli, t set anys de purgatori.
Connex en castell: Aceitunas amargas, con el vino se pasan.
Oli, vi i amic, lantic.
Oli, vi i amic, el millor s el ms antic.
Oli, vi i amic, tant ms bo com ms antic.
Les coses conegudes o conservades dantic sn les millors i ms
fiables.
On mengen dos en mengen tres. (O les quantitats que vulgueu.)
All on menja un, mengen dos.
A la taula de sant Francesc, on en mengen dos en mengen tres.
s una invitaci planera a compartir alguna cosa amb qui no
espervem.
Castell: Donde comen dos, comen tres, si hay comida para cuatro.
A la mesa de san Francisco, donde comen cuatro, comen
cinco.
Ous sense sal no fan b ni mal.
Tenen poc gust per sn ben sans i alimentosos.
Pa calent, amb oli s menys dolent.
El pa menjat calent s mals, per loli li lleva tota possible maldat.
Pa de mill, no el dones a ton fill.
El mill s un cereal que costa de digerir.
Pa llescat, sense vergonya s menjat.
Quan una cosa apetitosa est amanida o ben presentada, encara fa
ms gana de menjar-la.
Panxa plena fa bullcia; panxa buida fa malcia. (bullcia = alegria)
Un est satisfet quan ha menjat, i malhumorat quan passa gana.
Similars en castell: Una barriga llena no estudia de buena gana.
El hambre es mala consejera.
Pa que sobre, carn que abaste i vi que no falte. (abastar = arribar)
Conv que hi haja ms menjar que gana.
Contrari: A on no hi ha pa, tot s renou.
Castell: Pan que sobre, carne que baste y vino que falte.
Pa ullat i formatge serrat s el ms encertat. (ullat = caverns / serrat
= apretat, compacte)
Formatge serrat i pa ullat.
El pa tou i el formatge dens solen agradar a ms gent.
Peix, arrs i mel volen el vi fell.
s una opini culinria.
Peix barat, peix pudent.
Adverteix que les coses barates ho sn per algun motiu.
Similar: La cosa regalada surt ms cara que comprada.
Similar en castell: Lo barato es caro.
Peix que camina, peix sense espina.
Es refereix al marisc.
Peix que fuig, qui lagafa s seu.
Peix que salta de la barca s de qui latrapa.
Peix que salta de la xarxa s de qui lagafa.
Els peixos que se li escapen al pescador deixen de ser del pescador.
Similar: Peix que neda s de qui lagafa.
Peix vermell fa mal al ventrell.
Peix vermell, el diable amb ell.
Peix vermell, guardat dell.
La coloraci roja en la naturalesa s un indicador de ver, per no
sempre.
Pel desembre, gelades i sopes escaldades.
Ja se sap el fred que sol fer i la soluci convenient per a combatrel.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Tot resulta ms fcil quan les circumstncies sn favorables.
Pel juliol, el ramet porta dol i loliva tamb en vol.
Van adquirint maduresa i color.
Pel juliol, ni dona ni caragol.
Pel juliol, ni dona, ni col, ni caragol.
Pel juliol, ni dona ni sol, encara que col i dona, tot lany s bona.
Hi ha activitats no gens recomanables quan ms calor fa, per
indigestes o per fatigoses.
Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades.
Tradicionalment, es combat el fred amb menges calentes.
Pels cucs, els alls, i per adormir, els cascalls. (cascall = corfa del cacau)
Lall cru ingerit mata cucs i microbis intestinals, mentre que la infusi
de cascall tranquillitza com la tilla.
Pel setembre, a collir ametlles.
Sol fer-sen la collita a la segona quinzena.
Pel setembre, els melons pels racons.
La collita grossa es fa en setembre i els fruits es magatzemen o es
pengen de les bigues i boltons, on no molesten.
Pel so, lolla; per la paraula, lhome.
Es pot confiar en lexcellncia dun guisat pel suau xup-xup, com
tamb en la honestedat duna persona segons compleix o incompleix la seua
paraula.
Similar: La paraula s lhome.
Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes. (poca-solta =
desvergonyiment, desvergonyit)
Pels dies de Carnestoltes, molt vi i poca-soltes.
Sn moments dalegria i desinhibici.
Similars: Pel Carnaval, tot shi val.
Pel Carnaval, tot se val.
Per Carnaval, tot val.
Per Carnaval, tota cosa val.
Per Carnestoltes, totes les bsties van soltes.
Per a fer crrer el boc, el millor remei s el vi. (fer crrer = engolir,
empassar-se)
s una opini.
Similar en castell: Ajo, trago.
Per a pa i piment, en qualsevol cant.
Per a fer una menjada frugal o rpida serveix qualsevol lloc.
Per a tot hi ha trampa menys per al vi.
Es diu molt irnicament, perqu el vi sha prestat des de sempre a
tota mena dadulteracions, barreges i batejos.
Similar: Feta la llei, feta la trampa.
Connex: De moliner canviars i de lladre no tescapars.
Castell: Beba la picota de lo puro, que el tabernero medir seguro.
Tabernero diligente, de quince arrobas hace veinte.
Per Carnaval, ms vi que pa.
s moment de divertir-se i no de pensar qu menjarem.
Similar: Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes.
Per labril, ous a mils.
Les gallines ponedores fan postes abundants. (Per aix, la tradici de
les mones de Pasqua.)
Similar: Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.
Connex: Per labril, espigues mil.
Per la gent de marina, sopes amb vi s medecina.
Remarca la pobresa histrica dels pescadors i alaba lexcellncia
daquesta menja calenta dhivern, que cura els refredats.
Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins men vaig.
s el moment perfecte per a aquesta pesca.
Per loctubre, la magrana madura.
Certament.
Per menjar massa picant, molts al cementeri van.
s una constataci mdica.
Per Nadal, capons, neules i torrons.
Sn menges exquisides tpiques de la festivitat.
Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner.
Musulmans i cristians comparteixen el costum de menjar corder en
Pasqua.
Per Pasqua granada, lespiga daurada; per Sant Joan, segada, i per
Sant Pere, a lera. (Pasqua florida = abril / Pasqua granada = comen de
juny / Sant Joan = juny avanat / Sant Pere = final de juny)
En linterval dun mes maduren els cereals, se seguen i es baten per a
ensacar-ne el gra.
Similar: Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a lera.
Connex: Sembrars quan podrs, per fins Sant Joan no collirs.
Per qui t gana, val ms un bon menjar que un bon cantar.
Hi ha coses que sn ms importants que unes altres.
Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a lera.
En quatre dies dinterval sha de segar el blat. (Del 24 al 29 de juny)
Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan.
Fins al setembre no estaran collidores, per conv controlar el tema.
Per Sant Jordi, espiga dordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
Per Sant Jordi, garbes dordi. (garba = feix, braat)
Per Sant Jordi vs a veure ton ordi; si per Sant Jordi s en canella,
per Sant Joan s en gavella; si per Sant Jordi s espigat, per Sant
Joan s colltorat. (canella = tija, palleta, canyeta / gavella = feix, braat,
manoll / colltorat = amb el coll tort)
Si plou el 23 dabril o els dies segents, podem dir que estan
assegurades certes collites destiu, sobretot de cereals.
Per Sant Josep, la mrgola treu el bec.
Per Sant Josep, la mrgula treu el cep.
Cap al 19 de mar brota aquest fong comestible, que t forma
desponja o darbret molt fosc.
Per Sant Mart, apreta a collir. (11 de novembre / apretar a = afanyar-se)
Comena la temporada de la collita de loliva.
Per Sant Mart, castanyes i novell vi.
s temporada de castanyes i bellotes i quan el most ja ha fermentat.
Similars: Per Sant Mart, tasta la figa i tapa ton vi.
Per Sant Mart es beu el bon vi.
Per Sant Mart, escura la bta del bon vi. Per Sant Mart, enceta la
bta del vi. (bta = tonell, bocoi, barril)
Per Sant Mart, tapa la bta del vi.
Per Sant Mart, tapa les btes i tasta ton vi.
Per Sant Mart, tapa ton vi.
Per Sant Mart, destapa, tasta i tapa el vi.
Per Sant Mart, tapa les btes i tasta ton vi.
Per Sant Mart, aixeca la bta i tasta el vi. (aixecar = alar, enlairar)
Per Sant Mart, btes a reomplir.
Per Sant Mart, aspira ton vi.
Per Sant Mart beu del bon vi i deixa laigua per al mol.
Per Sant Mart destapa el vi, i per Nadal comena a tastal. (= tastar-
lo)
Per Sant Mart, tasta el teu vi, i per Cap dAny ja et far dany.
Vi de Sant Mart s el millor vi.
s temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre
precedent i devitar que atraga insectes.
Similars: Per Sant Mart, la velleta beu bon vi.
Similar en castell: Castaas, nueces y vino son la alegra de san
Martn.
Per Sant Mart, la velleta beu bon vi.
Per Sant Mart, la bona vella tasta el vi.
Ac, la velleta es refereix a la bta vella que espera ser omplida de vi
novell.
Similar: Per Sant Mart, tasta el teu vi.
A Sant Mart, mata el porc i enceta el vi.
Mata el garr per Sant Mart.
Per Sant Mart mata el garr, i per Nadal tant si est magre com si
est gras.
Per Sant Mart mata ton porc, posa olives al top, destapa la bta, beu
ton vi i convida el teu ve. (top = olleta, gerreta)
Per Sant Mart, tasta el teu vi.
Conv fer reserva crnia per a lhivern, mentre que el vi novell ja ha
madurat.
Similars: Per Sant Mart, tasta la figa i tapa ton vi.
Castell: Por san Martn, deja el puerco de gruir.
Por san Martino, mata el pobre su cochino.
Por san Martino, mata el gocho el ruin vecino, y por san
Andrs, mata el rico los tres.
Connex en castell: A todo cerdo le llega su san Martn.
Per Sant Mart, ni berenada ni dormir.
La vesprada ja s tan curta que no dna temps ni de fer la sesta ni de
berenar.
s temporada de figues i el moment en qu el most del setembre ja
ha fermentat.
Similars: Per Sant Mart, castanyes i novell vi.
Per Sant Mart, ton most s bon vi.
El most obtingut en la verema del setembre ja ha fermentat l11 de
novembre.
Per Sant Pere i Sant Feliu, lavellana surt del niu.
Lavellana, com els cigrons, es cria dins duna beina i guaita lexterior.
Per si no ho saps, res millor que lnec amb naps.
s un consell culinari.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Sn menges calorfiques prpies del comen de novembre.
Castell: Por san Eugenio, las cataas al fuego, la lea al hogar y las
ovejas a guardar.
Per Tots Sants, murtons i aglans, cama-seques i esclata-sangs. (murt
= baia de la murta / cama-seca = bolet comestible)
L1 de novembre s lpoca idnia per a recollectar aquests fruits
silvestres.
Per un cigr no es fa malb lolla. (fer-se malb = estropellar-se)
Un element ro, dolent o en males condicions no s significatiu per a
jutjar el conjunt.
Similar: Un no s ningun.
Pinetells/Pinatells i rovellons samaguen pels racons. (pinetell = bolet
comestible de les espcies Lactarius deliciosus i Boletus edulis)
Significa que les millors coses costen de trobar.
Connex: Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.
Poquet i sovintet, fa el vi profitoset.
Bevent el vi a dosis menudes se nobt el mxim sabor sense efectes
secundaris.
Similar: Poquet i bo.
Similars en castell: Bebiendo por la bota, parecer que bebes una
gota.
Primer s lo pa que el tafet. (lo = forma antiga de larticle el / tafet =
una classe de tela de luxe)
El menjar s primordial; tota la resta s secundria.
Quan anirs de cam, no vages sense pa ni vi.
Recomana aquests aliments bsics com a mnim.
Similar en castell: Con una misa y un marrano hay para todo el ao.
Quan el temps s arribat, el peix sen va al plat.
Cada aliment t la seua poca de producci.
Similars: A Sant Joan bacores, verdes o madures per segures.
Per lAscensi, cireretes a munt.
A cada porc li arriba el seu Sant Mart.
Quan loctubre s a la fi, fes loli per amanir.
Des daquest moment fins al gener s la temporada de plegar o collir
olives.
Quan no hi ha pa, bones sn coques.
Conv acontentar-se amb el que pot ser quan no podem disposar del
que voldrem.
Castell: Cuando no hay pan, buenas son tortas.
De sentit similar en castell: Cuando no hay lomo, de todo como.
Quan no sn figues, sn rams.
Es diu davant duna successi de desgrcies, inconvenients o excuses.
Castell: Cuando no son pitos, son flautas.
Quan sn madures, cauen.
Alludeix a la fruita, per ve a significar que les coses es produeixen i
les persones maduren o sadonen dels errors quan correspon.
Similars: Cada u ha de caure del burro per si mateix.
De ms verdes en maduren.
Similar en castell: Nadie escarmienta en cabeza ajena.
Quant ms sucre, ms dol.
Com ms sinsisteix en una cosa, ms cas se li fa. Tamb, com ms
detalls o ms informaci saporten a algun assumpte, ms sen facilita la
resoluci.
Igual que: Com ms sucre, ms dol.
Quan treguen lescudella del foc, no abandones mai el lloc.
No conv abandonar res en el moment ms propici, ja que alg altre
es pot aprofitar dall que ens corresponia.
Similars: A la taula i al llit, al primer crit.
Similars en castell: Quien fue a Sevilla perdi su silla.
Dame pan y llmame/dime tonto.
Quan vages a menjar, lletres ni llibres no vulgues mirar.
La ingesta i la digesti volen dedicaci a elles, i no distracci en
altres altivitats, les quals resulten insanes i perjudicials.
Connex en castell: La comida, reposada, y la cena, paseada.
Qui b menja, b treballa.
Qui b menja i b beu, fa molt b lo que deu.
Justifica que alguna persona siga menjadora
Similar: La panxa porta les cames.
Connex: Qui menja, no fa gasto.
Similar en castell: El que come bueno y come malo come ms.
Qui bon peix vol menjar, de la bossa ha de pagar.
Els millors productes sn ms cars que els corrents.
Qui canta en la taula i xiula en el llit no t lenteniment complit.
Cada cosa vol el seu moment i el lloc adequat.
Castell: El seso derecho, cantar en la mesa y silbar en el lecho.
Qui es menja els talls, que es menge els ossos.
Qui es beneficia dall bo, que assumisca tamb els resultats.
Similar a: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Similars en castell: Estar a las verdes y a las maduras.
No hay rosa sin espinas.
Connex en castell: El que buen hueso se traga, confianza tiene en su
garganta.
Qui estima el vi estima un tracte damic.
Considera el vi com un amic.
Qui es vulgui conservar miny, que mengi poc i bo. (miny = jove, xic)
Menjar coses sanes i sense excessos s bsic per a la salut i
lesttica.
Similar: Som el que mengem.
Connex: Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella.
Qui guisa dol, guisa per a molts.
Com el segent.
Contrari en castell: Olla sin sal, haz cuenta que no tienes manjar.
Qui guisa salat, guisa per al gat.
Com lanterior.
Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi.
Tant el joc com el vi engresquen i creen dependncia, i com ms es
juga i ms es beu, ms es perd.
Qui menja alls i beu vi, no hi pot lescur ni el seu ver. (no hi pot = no
pot amb ell /escur = vibra)
Els alls sn antisptics, i lalcohol tamb. Vol dir que estos aliments
creen defenses.
Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort lespera. (besuc = peix
descata i carn blanca)
s una exageraci que es diu per a destacar que el peix sha
dacompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat.
Qui menja caragols per Sant Joan no arriba a Sant Pere.
El mes de juny no s lidoni per a aquesta menja, ja de per si
indigesta.
Similar, lexpressi: Durar de Nadal a Sant Esteve.
Castell: Si a tu marido quieres matar, dale caracoles en el mes de
San Juan.
Qui menja dol, caga amarg.
Adverteix que la vida es compon de moments bons i de dolents.
Qui menja, no fa gasto.
Es diu quan alg es lamenta que algun comensal siga menjador, ja que
no ha de doldre el cost del menjar, perqu s font de salut i energia.
Connexos: La panxa porta les cames.
Qui b menja, b treballa.
Qui menja pa i crema llenya, lhivern empenya.
Adverteix que cal guardar reserves per al temps de carestia.
Qui menja peix, salut t.
Es tracta dun aliment molt s que nodreix per no fa gros.
Qui menja sopes, les entn totes.
Les sopes solien ser laliment dels molt vells, que no tenien dents, i qui
t molta vellesa t molta experincia de la vida.
Qui menja sopes se les pensa totes.
Amb la boca plena de sopes resulta molt difcil parlar, temps que es
dedica a escoltar i pensar.
Qui ni pa ni oli t, passa un mal gener.
Es tracta dels aliments ms bsics.
Qui no beu vi no entra al cel.
Significa que qui no beu vi no sap el que s bo.
Qui no menja per haver menjat, no va errat.
Qui no menja perqu est tip, no t pal de llit. (pal = jc, joquer,
mrfega, matals)
Menjar o picotejar a deshores, a vegades lleva la gana de dinar o de
sopar.
Similar: El que va davant, va davant.
Connex: A qui hages de convidar a sopar, no li tragues berenar.
Castell: No comer por haber comido, no hay nada perdido.
Similar en castell: Que me quiten lo bailado.
Qui no menja per Sant Joan, o s boig o no t pa.
Tota festivitat o celebraci mediterrnia roda al voltant del menjar;
ac en concret es refereix a la collita cerealista, que es fa al juny.
Similar: Pel juny, la fal al puny.
Castell: Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan.
Qui no poda b, ni la meitat de vi no t.
La feina ben feta dna millors resultats que la mal feta.
Qui no posa el ventre en perill, no pot morir fart.
Qui no posa el ventre en perill, no mor fart.
Qui no sesfora, no podr obtenir un determinat benefici.
Similars: Qui no sarrisca, no pisca.
El que no prova, no es gita amb la sogra.
Qui no t era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut.
Qui no posseeix els mitjans de producci necessaris ha de llogar-los
cada vegada i perdre part del benefici.
Qui no t pa, moltes sen pensa.
Quan es passa fam o gran penria, lintellecte treballa per trobar
alguna soluci al problema.
Similar: Quan la fam apreta, pensa lestmac.
Similars en castell: El hambre es mala consejera.
El hambre aguza el ingenio.
El hambre es tan maestra que hasta a los
animales adiestra.
Qui no t pa, que no crie ca. (ca = cnid, gos, cadell)
Aconsella no agafar-se ms obligacions de les que es puguen atendre.
Similar, lexpressi: Estirar ms el bra que la mnega.
Qui no t tall, rosega els ossos.
U sha de conformar amb el que t si no pot aconseguir ms.
Similars: Qui no pot collir, espigola.
Qui no t pa, moltes sen pensa.
Castell: A falta de pan, buenas son tortas.
Cuando no hay pan se come casabe.
Qui no vol cols, dos plats.
Es diu com a lament o com a sentncia a qui volent evitar un perjudici
ha resultat encara ms perjudicat.
Similar: A qui no vol caldo, tres tasses.
Similar, lexpressi: Fugir del foc i caure en les brases.
Castell: Si no quieres caldo, dos tazas.
Qui no vulga menjar cucs, que no menge bolets.
Avisa que els cucs solen avanar-se a lhome en el frument del bon
menjar.
El bolet que hi ha cucs, no mata.
Qui planta ram valenc, no el planta pels seus fills. (valenc = valenci)
Ve a significar que no s una planta longeva.
Qui poda per Sant Alb sempre tindr vinyar i beur bon vi. (sant Alb =
1 de mar)
Qui poda per Sant Alb, sempre t vinya i mai t vi.
Dues opinions contradictries, i s que cadasc t la seua prpia visi
de les coses perqu no tots els sls tenen la mateixa composici i el mateix
clima.
Qui posa la m a la bta t de tastar el vi.
s difcil resistir-se a la temptaci.
Qui sopa amb molt de vi esmorza amb poc pa.
Qui sopa de vi berena daigua. (berena = esmorza, desdejuna)
Qui sen passa de la mesura o menja fort a la nit, a lendem no t la
panxa en condicions.
Castell: A cena de vino, desayuno de agua.
Qui sopa daltre espera, freda la menja.
Qui confia en els altres es queda despagat o li ve la soluci tard.
Similar: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Similar s lexpressi: Esperar la sopa bova.
Castell: Quien espera, desespera.
Qui sopa de vi, no troba ni vi agre ni dona lletja.(sopar de vi = menjar de
valent, consistent)
Qui s bstia en el menjar no sol tenir els gustos refinats.
Qui sopa massa, somia molt.
Qui sopa massa a la nit, no dorm sossegat al llit.
Qui sopa massa a la nit, no dorm tranquil al llit.
Qui sopa molt, dorm poc.
Qui sopa i sen va a dormir, mala nit vol tenir.
Les digestions pesades no deixen descansar b.
Connex: Qui somnia massa de nit no t assossec de dia.
Qui t bon vi, sel beu, i no el dna al seu ve.
Contrari: Qui tinga mal v, que no bega vi.
Qui t bon vi troba amics vora de si, per amics del vi.
Est clar.
Qui t de fer cam bega bon vi.
El vi dna energia.
Qui t el celler descuidat t una part de vi llenat. (llenat = tirat,
perdut, balafiat)
Qui no socupa dels propis assumptes li van malament.
Qui t fam somia pa.
Qui t fam somia rotllos.
Qui t talent, somia pa/rollos. (la talent = la fam, la gana)
s una crtica que es fa quan alg pretn fer creure coses que els
altres saben que no t, o no far, o no obtindr.
Similar: La llengua no t os.
Similars, les expressions: Ser un somiatruites/fantasis.
Parlar foradat.
Traure la llengua al sol.
Similar en castell: Dime de qu presumes y te dir de qu careces.
Qui t pa, fa sopes.
Qui t bns materials pot obtenir beneficis o avantatges,
contrriament a qui no en t, que no pot obtenir res.
Contrari: Don no hi ha, no es pot traure.
Qui t penes i t vi, li fan de bon pair, i qui no en t, de mal pair.
(pair = digerir)
s similar a lanterior tant si entenem vi com a propietat com si
linterpretem com a medecina o palliatiu.
Qui t ruda, Du lajuda.
La ruda s una planta medicinal localitzable per la seua sentor, diuen
que bona per als ulls.
Qui t vinya i no t trull, del seu vi no en faa orgull. (trull =
trompellot, pedra cnica enorme que aixafa el ram)
Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui
controla noms una part de la producci, queda en lanonimat.
Qui tinga mal vi, que no bega vi.
Un bon consell.
Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa ver. (triaca o triaga = antic
antdot contra els verins animals)
s fer duna cosa bona una de rona.
Qui totes les nits sopa, alguna senfita. (enfitar-se = empatxar-se)
A qui no passa privacions, alguna vegada li toca passar-ne alguna.
Qui tot sho menja duna menj, tot ho caga duna cag.
Qui ho consumeix tot quan t locasi i no deixa res per al futur, es
queda sense res.
Castell: Como come el mulo, caga el culo.
Similars en castell: Quien todo lo quiere, todo lo pierde.
Hay quien come como elefante y caga como
mosquito.
Connex en castell: El que mata por los Santos, en el verano come
cantos.
Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar.
s una constataci cientfica que el cos absorbeix i filtra els aliments
per a renovar-se i crixer.
Qui vessa una gota doli, t set anys de purgatori.
Loli t molt valor, com a aliment, condiment i medecina.
Qui veu menjar i no menja, es penja.
Lenvejs o qui se sent menyspreat perqu no lhan convidat, samarga
la vida tot sol.
Similar: All que menja el meu ve, poc profit em fa a mi.
Qui vol viure molt, ha de sopar poc.
s una recomanaci mdica que les persones dedat solen seguir ms
per experincia que per consell.
Connex: De grans sopars estan plens els fossars.
Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tard. (primerenc = ms
prompte que tard / tard = ms tard que prompte)
s un consell agrari.
Rams de novembre, ni els garrins els volen.
La fruita madurada a destemps no t ni la dolor ni la textura
desitjables.
Connex: el segent.
Rams de Sant Jaume, rams aigualits; rams de setembre, ten llepes
els dits.
El ram que madura al juliol s de taula, dolcet; per el que madura al
setembre s ms dol i idoni per a fer vi.
Connexos: Most dagost, mal color i pitjor gust.
Rams de novembre, ni els garrins els volen.
Red red i pls en el fog. (fog = ses, flor, anus)
s una definici o una endevinalla de la nespla o nespra.
Regalssia de falguera, el mal de pit deixa enrera.
La regalssia o regalssia sn les arrels de la planta, que, xuplada,
calma el dolor i cicatritza llcera estomacal.
Rostit sense vi no val un com, pilota sense pebre no val un senabre,
estofat sense xocolata no val una patata.
Cada plat cuinat requereix els seus ingredients propis.
Sa mare no vol que bega vi i ell sen fa sopes.
Es diu dels desobedients i dels que actuen contrriament als bons
costums.
Similar: Si no vols caldo, tres tasses.
Similar en castell: Si no quieres caldo, dos tazas.
Secret mai no satura on el vi regna. (aturar-se = parar-se, quedar-se)
Lalcohol del vi afluixa el cervell i la llengua.
Sembra el julivert pel maig i tot lany en tindrs.
Ja ho sabeu.
Sempre cols, amarguen.
Critica la repetitivitat.
Sempre sajunta la fam i la gana.
Sempre sajunten la fam i les ganes de menjar.
Sn una crtica despectiva per a significar que els iguals o similars en
comportament, educaci, gustos, economia... acaben juntant-se perqu es
complementen.
Castell: Siempre hay un roto para un descosido.
Si a la muntanya vas, el que portes menjars.
Si a la serra vas, el que portes, menjars.
Ja explicats.
Si el Nadal no et va prou fi, pren-te oli de ric. (ric = planta medicinal)
Loli de ric s una porga que aclareix el ventre quan sha menjat
massa i u es troba enfitat, amb el ventre inflat.
Si el ventre no est content, tot el teu cos sen ressent.
Si el ventre no est content, tot el cos va malament.
Si no sha menjat o defecat quan correspon, el cos est molest i la
ment, malhumorada.
Si esperes les sopes de laltre, fredes te les menjars.
Adverteix que no conv esperar res de ning.
Similars: Qui espera, es desespera.
Qui envia, no va.
Si estar b vols, no menges de nit caragols.
Es tracta duna menja indigesta.
Si et fa mal el pador, el fonoll s el millor. (pador = panxa, budells)
Tant el fenoll com el tim arreglen panxes dolentes.
Si la tos et don neguit, eucaliptus ben bollit. (don = dna / neguit =
desfici, malestar)
s un remei de tota la vida, b pres en infusi o, millor, aspirant-ne el
vapor ben calent.
Si no vols caldo, tassa i mitja / dues tasses.
Si no vols brou, tassa i mitja / tres tasses.
Significa que a vegades obtenim el resultat contrari del que
pretenem.
Similar: Eixir el tir per la culata.
Ir por lana y salir trasquilado.
Salir el tiro por la culata.
Si no vols menjar sopes tot lestiu, sembra psols per labril.
s el moment idoni per a la sembra daquest llegum.
Si per Carnestoltes ests gras, per Pentecosta pentecostars.
Conv ser conscient que les bones poques solen alternar-se amb unes
altres de rones.
Similars: Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.
Les bromes de Carnestoltes sn penes de Tots Sants.
Dies de molt, vespres de res.
Si plou per labril, amanix el setrill. (setrill significa oli)
Lolivera fructifica molt si plou en primavera.
Si sabia la mare el que s bona la ruda, no ploraria la criatura.
La ruda s una herba medicinal que t una olor molt sentida.
Si tens fam, pega un bram.( bram = badall)
Es diu com a crtica i burla a qui demana de menjar abans dhora o
fora de temps.
Similar: Si tens fred, arrimat a la paret.
Si tens pa sec, fes-te sopes, i si en tens de tou, fes-te rostes. (rosta
= rosca, tallada, rosqueta)
Si tens bns o propietats podrs servir-ten com vulgues.
Si tens set, beu a galet. (galet = broc fi, pitorro // a galet = al gall)
Conv beure lentament i insalivant laliment per a evitar un possible
tall de digesti o una suada repentina.
Si tens set, jo en tic vuit i encara no bec.
Si tens set, pixa i beurs calentet.
s una contestaci expeditiva a qui demana aigua insistentment quan
no en disposem.
Si trona a lhivern, prepara pa per a vuit dies.
Les tronades hivernals sn anunciadores de mal oratge continuat.
Si vols all coent, sembral a lAdvent; si el vols bo i fi, sembral per
Sant Mart. (Advent = 4 setmanes anteriors a Nadal / Sant Mart = 11 de
novembre)
Si vols lall ben coent, plantal per lAdvent; si el vols ben fi, plantal
per Sant Mart; per si el vols verdader, fes-ho pel gener.
La coentor de lall depn de la sequedat o de la humitat del terreny,
per es pot plantar durant tot lany si es rega pel temps calors.
Connexos: A Nadal, lall al bancal.
Si vols bon aller, plantal pel febrer.
Castell: El ajo fino, por san Martino.
Por la sanmartinada, siembra el ajo la casada.
Por san Martn, el ajero sembraba ajos con el dedo.
Pasado san Martn, slo siembre el ruin, y la vieja que lo
deca ya sembrado lo tena.
Si vols bon aller, plantal pel febrer.
Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern.
Similar: A Nadal, lall al bancal.
Connex: Si vols all coent, sembral a lAdvent; si el vols bo i fi,
sembral per Sant Mart.
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener.
La ceba necessita molta aigua per a crixer, per tant s bo plantar-la
quan vnen les pluges.
Connex: el segent.
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent.
Les plantacions, en general, es fan quan la lluna creix i absorbeix la
saba, mentre que les podes es fan quan la lluna decreix, en qu la saba es
retrau cap a les arrels i les plantes estan adormides.
Si vols comprar b, loli del damunt, el vi del mig i la mel de baix.
Amb el pas del temps, la gravetat actua fent que les partcules
daigua de loli sassolen, com tamb les impureses del vi; en canvi, la mel es
compacta.
Si vols morir, menja magrana i vs a dormir.
Si et vols morir, menja magrana i vs-ten a dormir.
Si vols morir, menja pepino i vs a dormir. ( = cogombre)
Si et vols morir, menja carn a la brasa i vs a dormir.
Aix diuen, perqu sn aliments poc digestibles.
Similars: Qui menja caragols per labril, que es prepare per a morir.
Contrari: Desprs de res begues vi, per de (citeu el que vulgueu) , s.
Connexos en castell: Pedir pepinos en enero es de hombres de poco
seso.
Mi hijo cagaduelo pide pepinos en enero.
En enero, pedir pepinos es desatino.
Si vols peixet menjar, la panxeta thas de mullar.
Ja explicat.
Si vols tenir un bon favar, sembral per la Mare de Du del Pilar. (12
doctubre)
Ja ho sabeu.
Som el que mengem.
All que ingerim i assimilem passa a formar part del nostre
organisme, siga bo o dolent.
Similar: Qui menja del que t, li creix.
Castell: Somos lo que comemos.
Similar en castell: Segn come el mulo, caga el culo.
Contrari en castell: Lo que no mata, engorda.
Sopa bollida, allarga la vida.
Els aliments bollits sn sans perqu la calentor mata qualsevol
germen.
Com: Laigua bollida allarga la vida.
Sopa bollida, s mig pada.
Els aliments bollits tenen fcil digesti.
Sopa, cau-me a la boca.
Encantat de la vida em menjar tan apetits aliment.
Com: A la taula i al llit, al primer crit.
Similars, les expressions: No mho dirs dos voltes.
Encantat de la vida.
Castell: Abre la boca, que te va la sopa.
A una boca, una sopa.
Castell, lexpressi: De mil amores.
Sopa poc, i viurs molt.
Sopa poc i envellirs.
Ja explicat.
Similar: No menjant sin un plat, tindrs bon ventrell, Bernat.
Sopes i vi fan bon sag.
Dos aliments nutritius.
Sopes i vi no emborratxen, per escalfen.
La sopa aigualeix el vi i calfa de seguida per contacte, mentre que el
vi calfa lentament per reacci qumica.
Sucre cada dia, amarga.
Tot cansa, incls les millors coses.
Taverna que t bon vi, ventura t prop de si. (ventura = sort, fortuna)
Qui t bon gnere fa bona clientela i bons guanys.
Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa.
Encara que no sempre s aix, la comparaci s prou vlida.
Tot s u, haver menjat o estar dej.
No valen les imprecisions i mitjes tintes: o s blanc o s negre.
Tot fa ventre, mentre hi entre.
Mentre no mengem res txic, qualsevol cosa alimenta.
Castell: Lo que no mata, engorda.
Tots els peixos sn prou bons si els guisa un pescador.
Els pescadors saben per experincia com sha de guisar cada peix per
a obtenir-ne el millor sabor.
Tranquillitat i bons aliments.
Tranquillitat i bons aliments tenen sanes a les gents.
s un bon remei per a una vida sana que es diu davant de problemes
sobrevinguts o com a filosofia vital.
Similar: Pacincia i una canya.
Similars en castell: A cualquier dolor, paciencia es lo mejor.
Al mal tiempo, buena cara.
Ante la desgracia y el dolor, ten un poco de
gracia y humor.
Aunque el dolor sea muy grande, no hay que
dejar de comer.
Treballs amb pa sn bons de passar.
Quan no falta el quemenjar, tot se suporta.
Castell: Las penas con pan son menos.
Tres mitges figues fan figa i mitja.
Certament.
Similar: Molts pocs fan un molt.
Tronada de Sant Joan, les nous corcades. (nous = anous)
Si plou, els insectes perjudicials (mosquits, corcons...) reviuen amb la
humitat.
Contrari: Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.
Tros, que alegra el cos.
Ve a significar: Ms val que sobre que no que falte.
Una tomaca amanida, la trobars beneda.
A un aliment sa i a punt per a ser menjat no se li pot dir que no.
Igual que: Sopa, pegam a la boca.
Un bon trago de vi i ala Mart.
s una invitaci a reprendre el treball o la marxa.
Un poc de vi fa pair el ver.
El vi va b amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines.
Un ull al plat i un altre al gat.
A la mnima que et distragues, el gat et prendr el quemenjar que
tingues a m.
Similar en castell: Nadar y guardar la ropa.
Un ventre fart no coneix un dej/de buit.
Qui t la vida solventada no sol preocupar-se de qui pateix.
Com: El que est b no sen recorda del que est mal.
Vaca i molt, olla de senyor.
Vol dir que sn les millors carns per a guisar.
Val ms bona gana que bona vianda. (vianda = menja, quemenjar, berena)
Val ms talent que pa de forment. (talent = fam, apetit, gana / forment =
blat)
Qui t bona gana gaudeix del menjar; en canvi, si es disposa de les
millors delcies per no es t gana, no saprecia igual.
Val ms forat a la roba que una arruga al ventre.
Primer s la supervivncia que la presncia.
Val ms la salsa que els ocells.
Destaca la poca importncia o el poc valor dalguna cosa.
Com: Val ms lespart que lescurada.
Val ms el sab que la roba.
Similars: Ms val perdre que besperdre.
Ms val fer-ho que manar-ho.
Similar en castell: Peor es el remedio que la enfermedad.
Similars en castell, les expressions: Que me quede como estoy.
Ser una victoria prrica.
Val ms menjar ceba amb amor que llonganissa amb dolor.
Fa ms profit la companyia que el menjar en si.
Val ms morir fart que de gana.
s una opci molt comprensible.
Similar a: Ms val que sobre que no que falte.
Similars en castell: Muera Marta, y muera harta.
Ande yo caliente y rase la gente.
Val ms un forat a la roba que una arruga al ventre.
Menjar s ms important que vestir.
Ventre dej no escolta a ning.
Qui passa fam no atn a raons perqu t el pensament ocupat a cobrir
la necessitat ms bsica.
Castell: Lobo hambriento no tiene asiento.
Ventre ple, enteniment gros.
Noms quan el sustent est assegurat, lintellecte es pot dedicar a
altres menesters, com ara les arts.
Vespres de vi, matines daigua.
Segons la litrgia catlica, vespres i matines sn oracions que es fan,
respectivament, tard de nit i prompte de mat. Ac significa que qui abusa
de lalcohol de nit, al mat segent t el cos desarreglat.
Vessar vi, bon dest; vessar sal, mal senyal.
Ja explicat.
Vianda destiu vol regadiu. (vianda = menja, quemenjar, queviures, berena,
recapte...)
Destiu, la vianda esdev massa pastosa en la boca i en la panxa, i com
a remei es recomana regar-la amb lquids.
Vianda forta, sofega amb vi.
El vi ajuda molt b a pair els aliments. (De fet, per a donar-li cos al vi,
a vegades safegeix pernil als tonells, el qual acaba desapareixent cuit pel
vi.)
Vi embotant i aigua rajant, totes les btes sompliran. (rajar = vessar,
abocar)
Afegint aigua al vi arribarem a omplir tots els tonells del celler.
Vi massa dol fa el cor agre.
s una versi incorrecta de la forma coragre, que significa ardor
destmac, ja que els sucs gstrics compensen lexcs de dolor.
Vinya torta, ram porta.
Totes les coses, per lletges que siguen, compleixen lobjectiu per al
qual existeixen.
Vi vell i oli novell. (novell = recent, nou)
El vi guanya cos i sabor amb el pas del temps, mentre que loli va
prenent gust fort.
Similar: Oli vell i vi novell, que, al contrari, recomana que loli tinga
sabor i que el vi siga suau.
Vols? es diu als malalts.
Al malalt li preguntes si vol caldo?
s la resposta afirmativa a alguna invitaci, ja que noms als malalts
sels insisteix que mengen.
Activitats
humanes,
comportament,
salut i fortuna
A all regalat no li mires pl.
Sha dapreciar el fet del regal en si, no si s bonic, o til..., que
habitualment no ho s, perqu el que se sol donar sn les coses que sobren,
trencades o velles.
Com: A burro regalat no li mires el dentat.
Similars: Al que li donen, no tria.
Donat? Grcies.
Contrari: On donen molt, no vages.
Castell: A caballo regalado no le mires el diente.
Similars en castell: Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo.
Dame pan y dime tonto.
Abans de fer una cosa, pren consell si s perillosa.
Sexplica sol, ja que ning naix ensenyat.
Similars en castell: Ante la duda, abstente.
Ante la duda, a favor del acusado.
Abans densenyar, aprn.
Se li diu a qui es mostra prepotent o docte i se li detecta un error pel
qual fa el ridcul davant de qui sap ms que ell.
No s el deixeble ms que el mestre, ni el servent ms que
el seu senyor.
Connex: La ignorncia s molt atrevida.
Castell: Al maestro, cuchillada.
Similar en castell, lexpressi: Haber sido cocinero antes de fraile.
Abans de prendre un determini, dorm i descansa.
Conv pensar b les coses abans de prendre una decisi.
Similar en castell, lexpressi: Consultarlo con la almohada.
Abans de veremar, el cnem a amarar. (veremar = collir el ram / amarar
= posar a remulla, xopar)
En tot sha de seguir un ordre lgic, moltes vegades per imposici de
la naturalesa.
Similars: Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar les
crosses.
Desprs dIbi, Tibi.
Contrries, les expressions: Fer Pasqua abans de Rams.
Posar el carro davant del burro.
Abans el mar per ve que senyor mesqu. (mesqu = avar, ronys, jueu,
gany, miserable, del puny estret)
Un mal amo o patr por perjudicar-nos ms que si estem
completament sols o en una situaci perillosa.
Similar: Ms val sol que mal acompanyat.
Abans el(s) porc(s) que la casa.
Critica que es prenga ms en consideraci all secundari que all
principal.
Connex: Primer sn les dents que els parents.
Abans li falten peixos al mar que als vells coses que contar.
Com ms anci ss, ms vivncies shan tingut i ms ganes es tenen de
conversar per a no avorrir-se.
Similar, lexpressi: No callar ni baix laigua.
Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar les crosses.
(crossa = pal rematat en forquilla per a coixos o per a apuntalament de
rames)
Manifesta que unes coses sn necessriament anteriors a unes altres.
Similar: Abans de veremar, el cnem a amarar.
A barca vella tothom hi fa estella. (estella = tros trencat de fusta)
Alguna gent saprofita daquell a qui li van malament les coses.
Castell: Del rbol cado, todos hacen lea.
Donde hay burro muerto, no faltan cuervos.
Clrigos y cuervos, hulganse con los muertos.
Abella o ovella o esglsia, si vols riquesa.
Eren les dedicacions o oficis ms rendibles en segles passats.
A boca tancada no hi entra mosca.
s preferible callar que parlar i errar.
Contrari: Qui molt parla, molt erra.
Castell: En boca cerrada no entran moscas.
Contrari en castell: A mucho hablar, mucho errar.
A bona son no hi ha llit dur.
Quan hi ha necessitat sacaben les manies i les preferncies.
Similar: A fam de llop, dent de gos.
Similars en castell: A falta de pan, buenas son (las) tortas.
A buena gana de bailar, poco son es menester.
A buenas ganas, huelgan las salsas.
A chica cama, si queris remedio, echos
enmedio. (chica = menuda)
A bon mercat ixen diners i a bon lloguer, feiners. (feiners =
treballadors, faeners, condidors)
A bon mercat vendrs doblat. (bon mercat = barat / doblat = el doble)
Qui posa preus econmics guanya menys per unitat per ven ms
unitats.
Similars: Canyadeta, peixet.
Gota a gota es fan els rius.
Contrari en castell: A ro revuelto, ganancia de pescadores.
A bon pagador no li dolen prendes. (= propines, regals, ddives)
Qui s agrat, sol ser esplndid, i qui s esplndid no pateix ni pel
cost ni pel que li queda.
A bons ocis, mals negocis.
Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatn les
obligacions.
Castell: A buenos ocios, malos negocios.
A bord del veler, desprs del patr, el cuiner.
A bord del veler, desprs del patr ve el cuiner.
Qui fa el menjar per a una comunitat t un cert grau de poder sobre
els altres. A vegades pot resultar-nos molt til la persona que no
considerem com la ms important.
Similar: Per llevant o per ponent, de la dona sigues parent.
Castell: A gusto de los cocineros comen los frailes.
A bord una dona, cosa poc bona.
Quan en un collectiu homogeni sintrodueix un element estrany, tard
o dhora sorgir algun conflicte dinteressos, sobretot quan el collectiu s
de mascles.
A cada roscada perdem un llenol. (roscada = ruscada, bugada, conjunt de
peces de roba que es llava i renta duna tongada)
Cada bugada perdem un llenol.
A cada rentada, una esguinada. (= esgarrada)
Abans, quan sanava al llavador pblic, era freqent la prdua, la
confusi o la sostracci dalguna pea. Es diu quan les coses resulten
malament cada vegada que intentem alguna mampresa o finalitat.
Similar: Ms val perdre que besperdre.
A cadasc el que siga seu i lencens per Du.
A cadasc el que siga seu... i a robar el que es puga.
Sn dues versions amb el significat que cal donar a cadasc all que
siga propietat seua o el mereixement o la reprensi que li corresponga.
Castell: A Dios lo que es de Dios y al Csar lo que es del Csar.
Similars en castell: A la boda del herrero, cada cual con su dinero.
A la ley de Cristo, cada quien con su pisto. (=
diners)
A casa del ferrer, ganivet de fusta.
Qui t una professi, sol descuidar ms la casa prpia que la dels
altres, que s don obt el benefici.
Similar: A casa del paleta, mai la feina no est feta.
A casa del paleta, cent goteres a la teulada. (paleta = obrer de vila)
A casa del paleta mai la feina no est feta.
Habitualment, els professionals en general dediquen ms inters i
temps a les cases o famlies alienes que no a la prpia, ja que tornen a casa
sense ganes de perllongar la jornada laboral.
Similar: A casa del ferrer, ganivet de fusta.
A casa del vinater, bona tardor i mal hivern.
Desprs de vendre el producte, leconomia es ressent.
Similar: Dies de molt, vespres de res.
Castell: La mujer del vinatero, buen otoo y mal invierno.
A casa, encara que siguen pedres.
Sempre conv aportar coses per a la famlia, encara que
momentniament no sels veja la utilitat.
Similar: A casa no sha de tornar mai de buit.
Similar, lexpressi: Agranar cap a casa.
Similars en castell: Echar el agua a su propio molino.
Arrimar el ascua a su sardina.
A casa meva no hi vinga qui massa ulls tinga.
s a dir, que no sadmeten crtiques.
Connexos: Cada persona s un mn.
Cada u en sa casa s el rei.
A casa no (hi) porten res.
s estranyssim que alg ens porte un regal a casa; per tant, cal
espavilar-se a treballar per a mantenir famlia i casa.
Similar: Els diners no cauen del cel.
A casar, a cops de cul shi pot anar.
Poc importen les circumstncies per a qui t voluntat de fer alguna
cosa.
A cent anys, coteta verda. (= cota menuda, vestit alegre de jove)
Critica els que, de vells, pretenen actuar com a joves.
Ac pergu una agulla, ac la trobar.
Es diu de qui, havent tingut prdues en un negoci, torna a intentar-lo
amb lesperana de rescabalar-sen.
Similar: Lhome s lnic animal que tropessa dues vegades en la
mateixa pedra.
Castell: Aqu perd una aguja, aqu la hallar.
A comptes vells, fulles noves. (fulles = fulls, papers)
Les coses que sabem que no tenen soluci, s preferible deixar-les
estar, com si mai no hagueren existit, i comenar de nou.
Castell: A cuentas viejas, barajas nuevas.
Borrn y cuenta nueva.
Connex en castell: Deuda vieja, no comers de ella.
Similar en castell, lexpressi: Ms se perdi en Cuba.
Adam es menj la poma i el mal de queixal encara dura.
Remarca que hi ha coses que sn com sn i no tenen remei.
A darrera del taulell val ms el jove que el vell.
Ac, el taulell fa referncia al bar o al comer. Significa que qui atn
el pblic ha de ser rpid i gil.
Similar: El barber, jove, i el metge, vell.
A Du prega el qui treballa. (pregar = orar, resar, demanar)
Qui treballa fa tan bona acci com si resara, perqu est ajundant-se
a si mateix sense esperar la possible ajuda del cel.
Similar en castell: Agua del cielo no quita riego.
A diners pagats, braos cansats.
A diners pagats, braos trencats.
Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense
linters amb qu es fan quan sespera la recompensa de cobrar-les.
Igual que: Msica pagada fa mal so.
Castell: A dineros pagados, brazos cruzados.
Advocats i procuradors, a linfern de dos en dos.
Sn professionals que tenen mala fama en general perqu intervenen
en la nostra vida sense que en tinguem cap gana, com els metges.
Castell: Abogado, juez y doctor, cuanto ms lejos, mejor.
Ningn abogado va al cielo mientras quede espacio en el
infierno.
Similars en castell: Abogado de ricos, mal de pobres.
El diablo, antres de ser diablo, fue abogado.
A, e, i, o, u, el burret sap ms que tu.

Es diu com a broma o burla a lescolar.
Castell: A E I O U, el burrito sabe ms que t.
A ell, que s mesell!
A ell, que s mesell; a ella, que s femella.
Es diu encoratjant alg a acarar algun risc o persona.
Com les expressions: Tira-li, Mart.
Endavant!
Castell: Sus, y a ellos.
A ellos, que son pocos y cobardes.
De cobardes no habla la Historia.
A espai i bona lletra.
Recomana calma en lexecuci dalguna cosa per a no equivocar-se i
haver-la de refer.
Similar: Cada cosa a son temps, i els naps per lAdvent.
Castell: Despacito y buena letra.
Vsteme despacio, que tengo prisa.
Agrreme, que llevo prisa.
A fira, qui res no porta, res no tira. (tirar = traure, retirar, obtenir)
Per a obtenir algun benefici sha dinvertir o arriscar capital o treball.
Similar: A la fira no vages si no dus diners, que vors moltes coses i
no comprars res.
Afortunat en el joc, desgraciat en amors.
Se li diu a qui guanya en el joc, amb un punt denveja, perqu no es
confie que tot li ha deixir b en la vida.
Castell: Afortunado en el juego, desgraciado en amores.
No busques a la vez fortuna y mujer.
A gran senyor, doble honor.
A qui t ascendncia o poder sobre nosaltres, o a qui ens ha fet algun
favor, li devem reverncia o agrament, encara que no siga del tot
sincerament.
A cada rey, su trono.
Similar en castell: A casa de tu amigo rico irs siempre requerido, y
a la del necesitado irs sin ser llamado.
A grans mals, grans remeis.
Cada situaci i cada problema tenen o requereixen una soluci o
un palliatiu proporcionat.
Castell: A grandes males, grandes remedios.
A grandes penas, pauelos gigantes.
A gran salto, gran quebranto.
A fuerza de villano, hierro en mano.
A medida del santo son las cortinas.
A quien le duele una muela, que la eche fuera.
Similars en castell: A gran solicitud, gran ingratitud.
A gran culpa, suave comprensin.
A ira de Dios, no hay casa fuerte.
A mala lluvia, buen paraguas.
A mala cama, colchn de vino.
A mal de muchos, remedio de pocos.
Mal de muchos, remedio de tontos.
A maestro de espada, aprendiz de pistola.
A lo que no puede ser, paciencia.
Al lobato, mastn, y al cano, rayano. (cano = llop
vell / rayano = raa ms valenta que el mast)
A calza corta, agujeta larga.
Expressi similar en castell: Cortar por lo sano.
Agutzil descuidat, lladres cada mercat.

Aguasil descuidat, lladres al mercat.
En cada cosa que fem hem de posar latenci que mereix.
Similars: Un ull al plat i un ull al gat.
Nadar i guardar la roba.
Castell: Alguacil descuidado, ladrones cada mercado.
Similar, lexpressi castellana: Nadar y guardar la ropa.
Ahir pastor i hui senyor.
Es diu com a crtica de qui ha progressat socialment o
econmicament.
Castell: Quin te ha visto y quin te ve.
Ai els pits, com ms mels toquen ms pansits.
Ai, mare, els pits, com ms mels toques ms pansits.
Ai els pits, tu tan grossos i jo tan petits.
Sn exabruptes dits per riure.
Aigua davant i vent darrera i foc als peus.
s una recomanaci o un desig de comoditat dels mariners.
Aire o no aire, la forca enlaire.
Les obligacions no es poden eludir o demorar amb cap excusa.
Similar: Per por dels pardals, no deixes de sembrar cereals.
Similar en castell: A Dios rogando y con el mazo dando.
Aix com s la campana, s la batallada. (batallada = colp de batall, so,
sonoritat, timbre)
Les coses sn proporcionades a qui les fa: una equivocaci dun
enginyer t ms importncia que la dun pe dobra.
Aix com preguntars, la resposta tindrs.
Aix com preguntars, la resposta trobars.
Qui formula una pregunta s perqu t algun inters a trobar la
soluci a all que busca, i per aquest sol fet en t ms idea que qui no se lha
plantejada mai.
Similars: Qui pregunta, ja respon.
Qui pregunta, a Roma va.
Similars en castell: Quien busca, halla.
Por el hilo se saca el ovillo.
A buen entendedor, a seas.
A buen entendedor, pocas palabras (bastan).
Ajeu-te a la mar i adreat en terra.
Sha de ser pacient en la pesca i actiu en el bancal.
Ajudat i Du tajudar.
Ajudat i tajudar.
Els remeis no cauen del cel, ni ning pot fer res si el mateix
interessat no est disposat a posar res de la seua part.
Similars: Una m llava laltra, i les dos, la cara.
Hui per tu i dem per mi.
Confia en Du, per corre.
Castell: Dios ayuda a quien se ayuda.
A Dios rogando y con el mazo dando.
Quien toma, a dar se obliga.
Similar en castell: La cruz en los pechos y el diablo en los hechos.
Alaba la mar i fuig della.
Alaba la mar i quedat en torre.
Recomana no aventurar-se en possibles perills.
Similar: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
A la bossa del jugador no li poses lligador.
A la butxaca del jugador no li busques lligador.
Qui s esclau dalgun vici no t soluci exterior, ja que la clau de la
soluci la t ell mateix en la seua prpia voluntat.
Similar en castell: A borracho o mujeriego, no des a guardar dinero.
A la casa a on hi ha diner, hi ha dhaver sols un caixer.
Conv que una sola persona controle els diners per a evitar embolics,
oblits o sustraccions.
A la casa de pags, segons lo guany lo disps. (disps = despesa, gasto)
Cada u pot gastar all de qu disposa, i no ms.
Connex: El segent.
A la casa empenyada no se li coneix lanyada. (empenyada = empenyorada,
emprada, endeutada / anyada = collita, benefici)
Casa empenyada, no hi entra mai bona anyada.
Qui deu diners, encara que tinga beneficis viu sempre pendent de
tornar el deute en comptes de disfrutar-los.
Similar: Qui deu, no t veu.
Contrari: el segent
A la casa on es treballa, mai falta pa ni palla.
En la famlia on alg treballa sempre hi ha ms o menys diners, per
suficients per a anar passant.
Contrari: el precedent
Castell: Quien siembra, recoge.
A la casa que no shi renya, no hi ha pa.
s un fet bastant normal que els parents ms prxims es barallen per
algun b o propietat familiar, i si no ho fan s perqu la famlia no t
propietats.
A la collita veurem els fesols.
No podem assegurar res fins que es produsca.
Similars: No digues blat fins que no el tingues al sac.
(A) la del pobre, abans rebentar que sobre.
s una crtica a qui safarta.
Castell: Muera Marta y muera harta.
Ms vale beber demasiado vino bueno que poco y malo.
A la dona i a la cabra, corda llarga.
Les dos com tots- necessiten una rea mnima de llibertat i
moviment, luna per a les seues activitats i laltra per a pasturar.
Castell: A la mujer y a la cabra, soga larga, soga larga.
A la mujer y la cabra, rienda larga, pero no muy larga, porque
si no, se pierde mujer y cabra.
Similar en castell: A la mujer y a la suegra, cuerda.
A la fira no vages si no dus/portes/tens diners, que vors moltes coses
i no comprars res.
A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Du dAgres si no
ho tens proms. (Agres s un poble costerudssim.)
No conv eixir de casa sense un mnim de diners o de seguretat, ja
que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar.
Lo que es guanya en molts mercats es perd en una fira.
Similar en castell: Barco sin cubierta, sepultura abierta.
A la fossa fars cap en vestit sense butxaques. (fer cap = anar a parar,
arribar)
Quan morim, les riqueses es queden.
A lalfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya. (tinya = roina,
parsit)
A vegades, ens arriba algun mal o alguna desgrcia per on menys ho
espervem.
A la llengua se li fa dir el que es vol.
Justifica que sha dassumir all dit.
Similars: All que la llengua erra, la butxaca ho paga.
Contrari: La llengua no t os.
A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit.
Significa que el poders o el ric, volent o sense voler-ho, perjudiquen
el pobre o el ciutad del carrer.
A la mar, la fusta; els ossos, a la terra.
Recomana conservar els cadvers fins arribar a port, si pot ser.
Castell: A la mar madera, y huesos a la tierra.
A lany primer, ms gasta el mort que el vivent.
Quan hi ha un difunt en la famlia, el soterrar implica despeses
extraordinries que tardaran un temps a ser cobertes.
A la pres i al llit es coneix el bon amic. (al llit = malalt, hospitalitzat,
enllitat)
Al llit i a la pres coneixers ton company.
En el perill es coneix lamic.
s en la malaltia, les desgrcies i condicions extremes o
extraordinries quan es comprova la solidaritat o legoisme de les persones.
A la primera, el rei perdona; a la segona, catxamona. (catxamona =
carxot, bescollada, clatellada)
No sha de reincidir ni fer-se pesat en les coses, perqu tot cansa i
acaba enfadant.
A la taula i al llit, la dreta s del marit.
La dreta s considerada un lloc dhonor.
A la taula i al llit, al primer crit (; i per a treballar, deixat cridar).
Cal aprofitar sense demora les bones coses quan es presenten, no siga
que hi fem tard o que ja no estiguen disponibles.
Similar: A taula, santa paraula.
Castell: A la cena y a la cama, slo una vez se llama.
A la mesa y a la cama, slo una vez se llama.
A la mesa y a la misa, slo una vez se avisa.
A comer, correr.
Similars en castell: A Ocasin, todo el mundo la coge por los
cabellos.
A Ocasin la pintan calva.
A la fortuna, por los cuernos.
Contrari en castell: A misa temprano, nunca va el amo.
A la tercera, va la venuda.
Es diu com a encoratjament per a prosseguir en els intents
infructuosos, que hauran servit per a adonar-nos de qu falla o on fallem.
Similars: Fa ms el que vol que el que pot.
Pacincia i una canya.
Castell: A la tercera va la vencida.
Similars en castell: El que la sigue la consigue.
Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se
rompe.
Nunca es tarde si la dicha llega.
A la terra dels cecs, el tort s rei.
s una crtica que significa que en un collectiu amb defectes, qui t
menys defectes s el ms presentable, sense que siga perfecte.
Castell: En el pas de los ciegos, el tuerto es el rey.
A la terra i al bestiar, mai els has de fatigar.
Conv tractar b i no abusar dall que ens dna de menjar per a
evitar el perjudici de tots.
Connex en castell: Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se
rompe.
A latrevit, la fortuna li dna partit.
Conv ser decidit si es pretn aconseguir algun objectiu.
Similars: La sort s de qui la troba.
Contraris: El que no prova, no es gita amb la sogra.
El que no sarrisca, no pisca.
A la vellesa es fan bestieses.
A la vellesa, cascavells.
A la vellea, es torna el dimoni sabater.
A la vellea, puces.
Es diu com a justificaci dalguna paraula o actuaci inslita dalguna
persona major, ja que el cervell tamb envelleix i totes les facultats
corporals minven.
Com: Caldera vella, bony o forat.
A la vellea, bony i forat.
Similars: Consell de vell, cagat en ell.
Dola s la vellesa, per els anys pesen.
Castell: A la vejez, viruela(s).
A la vejez, aladares de pez.
A la vejez, cuernos de pez.
Similars en castell: A burro viejo, poco verde.
A buey viejo, pasto biche.
A la vejez, dinero y mujer.
A la vejez se acorta el dormir y se alarga el
grunyir.
Vieja que baila, mucho polvo levanta.
A la res vieja, alviale la reja.
De jefes y burros viejos, lo ms lejos.
El corazn no envejece, el cuero es el que se
arruga.
A la vinya del desert, qui ms hi posa ms hi perd.
Es diu qual algun projecte o alguna empresa ha donat mal resultat.
Castell: Quien ms puso, ms perdi.
A la vora del riu no faces niu (, ni a lhivern ni a lestiu).
Vora el barranc no facis camp.
Prop de muralla i de riu, ocellet, no hi faces niu.
Prop de frare, forn ni riu, ocellet, no faces niu.
Prop de cam, rec o riu, ocellet, no hi faces niu, que si lhi fas, ten
penedirs.
En terra de senyoriu no facis niu, i si nha fet el pare, no en faci el
fill.
Prop dels corrents daigua, encara que estiguen secs, no sha
dacampar ni construir, perqu solen produir-se crescudes imprevistes i
solsides. Tampoc conv habitar en altres llocs que puguen ser-nos
perjudicials per alguna altra ra.

Al batre, si no aquest, laltre.
Es diu quan no hi ha o no es veu intenci de fer alguna cosa i es
posposa indefinidament.
Similar, lexpressi: A les calendes gregues.
Castell: Cuando vengan los nazarenos.
Al bon callat li diuen savi.
Al ben callat, sabut li diuen.
s preferible callar a parlar foradat, perqu a qui parla se li poden
trobar falles o mentides, mentre que a qui calla, no.
Similars: El silenci s or.
La paraula s plata, el silenci s or.
Castell: La palabra es plata; el silencio, oro.
En boca cerrada no entran moscas.
Al buen callado llaman sabio.
Al buen callar lo llaman Sancho.
Al bon pescador, el peix se li posa dintre lormeig. (ormeig = qualsevol
art de pesca)
Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar.
Als experimentats els solen eixir b les coses al primer intent.
Similars: Canyadeta, peixet.
El que val, val, i el que no, municipal.
El que sap, sap, i el que no, al sindicat.
Al borratxo fi no li cal aigua ni vi.
Qui est alcoholitzat no beu aigua perqu beu un altre lquid, i no beu
vi perqu beu licors o altres begudes ms fortes.
Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo.
Quan un assumpte sha acabat, un termini ha venut o una empresa ha
tancat..., ja s tard per a qualsevol possible remei.
Castell: A reclamar, al maestro armero.
Al cel que vages, no vages davant.
No conv mai ser el primer en res, perqu qui va davant es troba
totes les dificultats que els altres ja no tindran.
Similars: Voluntari, a la paella.
Els valents cauen de cul.
Contrari: Al que va davant, no li falten cordes.
A lesglsia per resar, a la plaa per tractar. (tractar = negociar,
parlamentar, fer tractes)
Cada cosa sha de fer en el lloc o en el moment oport.
Similars: Qui canta en la taula i xiula en el llit, no t lenteniment
complit.
Consulta de carrer, consulta de cagall.
Al diable mateix el va fer Du.
Hem dacceptar les coses com sn, encara que no les vulguem aix, com
una realitat indefugible. El refrany es refereix a les dues forces
complementries reconegudes en totes les cultures: el b i el mal, el ying i
el yang...
Al dret o a linrevs, a cada casa vinguen diners.
A casa, no sha de tornar mai de buit.
Sempre sha de mirar pels seus i no perdre ocasi dafavorir la prpia
famlia.
Alegria, carnestoltes, que dem s cendra.
Significa que cal aprofitar els bons moments mentre es puga, perqu
en vindran de dolents. (Carnestoltes s la vespra del dimecres de cendra
que inicia la Quaresma.)
Com lexpressi llatina: Carpe diem.
Alegria secreta, alegria incompleta.
La joia i leufria sn ms plenes i contagioses quan sn compartides.
Connex: A qui no parla, Du no lou.
Contrari: El meu mal no vol soroll.
A les penes, punyalades.
Conv actuar drsticament amb el que ens perjudica.
Similar: Vols ser feli? Sigues-ho.
Similars en castell: A grandes males, grandes remedios.
Las penas, con pan son menos.
A lestiu, tot el mn viu.
A lestiu, tota cuca viu.
s poca en qu la gent fa vida al carrer, pren refrescos, fa vacances,
viatja, es gasta els diners... i en qu qui ms qui menys fa diners a costa dels
turistes i passejants.
A les vuit, sense vergonya al llit.
Encara que els altres no ho entenguen o ho critiquen, u ha de fer la
seua quan li apetisca o convinga.
Similars en castell: Acostndome con luz aunque me apaguen las
velas.
Vaya yo caliente, y rase la gente.
Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener.
Qui t algun inters s qui sha de menejar.
Similar: A qui li pique, que es rasque.
Al ferrer, no li vages a vendre baldes. (balda = fermall, tanca, pestell)
Desaconsella de fer una cosa a qui la pretenia vanament.
Al foll i a laire, donar-los ample. (foll = boig, dement / donar ample =
posar distncia fsica, deixar-los anar)
Cal evitar conflictes o impertinncies allunyant-se dels tocats del
bolet, i evitar aturar o canalitzar laire artificialment perqu no prenga
fora perillosa.
Com: Du ens lliure dun boig en lloc estret.
Al boig i al borratxo, donar-los aire.
Al fons del sac es troben les engrunes. (engrunes = molles, deixalles,
residus, restes)
Sempre queda alguna traa del que hi ha hagut abans.
Com: On hi ha hagut, sempre queda.
Similar: Als pots menuts hi ha la bona confitura.
Similars en castell: Quien tuvo, retuvo.
Al govern i al marranx, no els hi tinguis compassi. (marranx = pitxer
de cermica)
Aconsella beure vi.
A lhome vell, mudal daire i deixar la pell.
A lhome vell, mudeu-li laire i hi deixar la pell.
Al bou vell, mudal daire i deixar la pell.
Les persones, com la resta dessers vius, ens acostumem al llarg de la
vida a un lloc, a uns costums... que al final formen part integrant de
nosaltres mateixos. (Motiu pel que molta gent que enviuda o s ingressada
en hospitals o residncies dancians es mor denyor al cap de poc.)
A lhome vell, no li poses gros farcell. (= crrega, tasca, comesa)
No conv forar ninguna mquina, bstia o persona vella perqu s
ben probable que deixe de respondre per sempre.
Similars: El vell, tot s pell.
Caldera vella, o bony o forat.
All on hi ha campanes hi ha batalls.
Significa que tota causa t un resultat, que una acci comporta una
reacci, que res no s perqu s...
Com: Qui t terra, t la guerra.
(All) on hi ha taca no hi ha forat.
Significa que s preferible un mal menor a un perjudici ms gran.
Ms val poc que res.
All on no hi ha cap no hi ha barret. (cap = crani, intelligncia / barret =
capell)
Juga amb el doble sentit de la paraula cap i significa que quan no es
pensen les coses no sobt el profit que caldria.
Com: On no hi ha cap, tot sn peus.
All on vages, com veges faces.
A terra on vas, fars el que veurs.
En la terra on vages, el costum que trobes.
Conv assumir els usos i costums i integrar-se en la comunitat on es
viu per a no resultar un element estrany o criticable.
Castell: Donde estuvieres, haz como vieres.
Al pas que fueres, haz lo que vieres, y si todos llevan
alforjas, procura que las tuyas no sean las ms pequeas.
A lhort, li va tan b el formiguer com el femer.
Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra,
mentre que el fem li aporta nutrients.
Al loco i al qui t, tot li est b.
El que fan els rics i els bojos, per estrambtic que siga, no sol
sorprendre a ning.
A llop dorment, no li entra res en dent.
Qui no es dedica a complir les obligacions no pot cobrir les prpies
necessitats.
Similar: Barca varada no fa jornada.
Castell: Barca varada no gana nada.
All que els metges erren, la terra ho tapa.
El que els metges erren, la terra ho cobrix.
Algunes equivocacions clniques poden dur el pacient a la tomba.
Castell: Los yerros del mdico, la tierra los cubre.
Similars en castell: Barro y cal encubre mucho mal.
El mdico listo nunca se trata a s mismo.
All/El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Guardat de parlar sense abans pensar.
Quan sincompleix una promesa o sha perdut alguna aposta, toca
reparar la falta, quasi sempre amb diners.
Similar: Per la boca mor el peix.
Castell: Lo prometido es deuda.
Primero pensar, despus hablar.
Si quieres hablando no errar, piensa qu hablar.
No diga la lengua lo que pague la cabeza.
Connex en castell: Los yerros del mdico, la tierra los cubre.
All que lull no veu no fa patir.
Les coses que ignorem o que no veiem no ens afecten com ens
afectarien si les sabrem o vrem.
Com: Dall que els ulls no veuen, el cor no sen dol.
Castell: Ojos que no ven, corazn que no siente.
I similar: Evita la ocasin y evitars el peligro.
Contraris en castell: Culo veo, culo quiero.
A donde tengo mis antojos se me van los ojos.
All que molt val, molt costa.
s molt lgic que les coses molt elaborades, artesanals, difcils
daconseguir o escasses costen ms car que unes altres de corrents.
Contrari: El que no deixa, deixar-ho.
Similar en castell: Lo barato es caro. (Perqu la poca qualitat permet
un preu econmic, per dura poc i sha de substituir.)
Similar en castell: Obras son amores, y no buenas razones.
Contrari en castell: Lo barato es caro.
All que pugues fer tu no li ho demanes a ning.
Les coses que sencomanen a un altre no resulten com espervem,
perqu lenviat no sap exactament la idea que tenim en el cap, o se li oblida
alguna cosa, o li donen gat per llebre...
Com: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
I com: Qui envia, no va.
All que va davant, va davant.
Conv aprofitar el moment i no posposar res, ja que el futur s
sempre incert.
Com: Dia s vida.
Castell: Que me quiten lo bailado.
Al malalt que t vida, laigua li serveix de medecina.
Laigua s essencial: quasi tot el nostre cos s aigua, i cal anar
renovant-la per a continuar el procs vital.
Com: Mentre hi ha vida, hi ha esperana.
Similar en castell: No hay ninguno tan viejo que no espere vivir un
ao.
Al mal de ventre, el cagar el trempa.(tempar = apanyar, estabilitzar)
La defecaci evacua els agents patgens i neteja el tub digestiu.
Similars: La millor manera de vncer la temptaci s caure en ella.
El que no paga lloguer, al carrer.
Trons de cul, tempestat de merda.
Castell: Cuando te dolieren las tripas, hazlo saber al culo.
Al malfaener, cap faena li ve b.
Al malfaener, mai li v b.
Aix s.
Similar: Qui s de mala raa, sempre fa poc i es pensa que fa massa.
Contrari: Faena feta no hi ha destorb.
Al mal temps, bona cara.
Davant de circumstncies adverses conv mantenir la moral per a no
sucumbir a elles.
Castell: A mal tiempo, buena cara.
Similars en castell: A malas cenas y a malos almuerzos, angstanse
las tripas y alrganse los pescuezos.
A mal viento va esta parva.
Al mariner ms vell, la mar li posa en perill sa pell.
Al millor nadador se lend el corrent.
Les circumstncies poden ms que la nostra voluntat o fortalesa.
Ning s perfecte.
No et fies de laigua quieta, que per baix porta corrent.
El millor sastre esgarra els vestits.
Castell: Al mejor nadador se lo lleva la corriente.
El mejor nadador se ahoga.
Al msic vell, li queda el comps.
Al msic vell, sempre li queda el comps.
Lexperincia o la rutina esdevenen crniques, i encara que amb el
transcurs del temps sobliden els detalls o els matisos, sempre queden les
coses bsiques i elemental.
A loliver, li fas mal i et dna b. (oliver = olivera)
La poda li dna vigor.
A lolor del dot, se li acosta el ninot. (dot = bns i joies que aporta la
nvia al matrimoni)
A lolor del dot, apareix el borinot.
A lolor del dot, acudix el borinot.
Quan sha de casar una filla, els pares desconfien de lhonestedat dels
pretendents.
A lombra del nas, la boca fresca.
Aconsella ser callats ms que no xarradors, perqu qui molt parla,
molt erra.
Al peress, li vnen les ganes de treballar quan sacaba la feina.
Qui no t voluntat i pretn quedar b, es presenta o sofereix quan
sap que ja s tard.
Similar: Qui no ve de bona raa, sempre fa poc i es pensa que fa
massa.
Connex en castell: A buenas horas mangas verdes.
Al pescador i al caador sempre sels escapen els ms grossos.
Es diu com com a crtica daquests collectius perqu diuen moltes
mentides que no poden demostrar.
Al petit pescador, el mar gran li fa por.
Qui no t pretensions, no medra.
Similar: Qui no sarrisca, no pisca.
Al pobre, el sol sel menja.
La menor circumstncia adversa lafecta profundament.
Similar: Home sense diners fa mal anar pels carrers.
Al preguntador, mentides amb ell.
Qui vulga saber, que vaja a escola.
Hi ha qui pregunta per preguntar, i com que res li importa, el
castiguem amb una bona mentida.
Al que a poble foraster va a festejar, va a que lenganyen o a
enganyar.
Es diu irnicament com a crtica a qui festeja fora del seu poble.
Al que calla, lalbarden.
A qui no es manifesta, els altres se narroguen el vot de confiana,
que pot revertir, incls, en contra dell.
Similar: Als bons, els aparellen
Castell: El que calla, otorga.
Al que cau i sala, Du lajuda.
s una consolaci dirigida a qui ha passat algun mal moment.
Com: Du ajuda a qui sajuda.
Similar: En els grans mals, Du ajuda.
Al que s passat, loblit.
Recomana no recordar o remoure coses que ens puguen entristir o
posar de mal humor.
Similar, lexpressi: Passar pgina.
Contrari en castell: Cualquier tiempo pasado fue mejor.
Al que fila molt prim, se li trenca el fil.
No sha de ser excessivament perfeccionista perqu tot t un lmit i
sempre falla alguna cosa o alg.
Similars en castell: Siempre se rompe la cuerda por el punto ms
dbil.
Contrari en castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Al que fuig de lenemic no li talles el cam.
No es pot aturar la fugida desesperada de ning perqu primer
passar per damunt de tu que tornar a plantar cara a aquell de qui fuig.
Castell: A enemigo que huye, (la) puente de plata.
Al que li donen, no tria.
Se li diu a qui pretn una cosa diferent del que li ofereixen.
Similar: Donat? Grcies.
Similars en castell: Lentejas, si quieres las tomas y si no, las dejas.
Al que li hages de donar sopar no li tragues berenar.
A vegades, per voler obsequiar massa, sobt el resultat contrari del
que espervem.
Contrari en castell: A quien tienes que dar la cena, no le quites la
merienda.
Al que mal viu, la temor el segueix.
Qui obra malament no pot viure tranquil perqu en qualsevol moment
alg li pot fer pagar les seues males obres.
Connexos: Qui t idea no dorm.
Si no vols que una cosa se spia, no la faces.
Similar en castell: Quien mal anda, mal acaba.
Al que no li ve de raa, o fa poc o fa massa.
A qui no li agrada treballar, o ganduleja i es degrada com a persona o
ha de fer de tot per a sobreviure.
Similar: Al saber li diuen sort.
Al que poc li costa, poc li dol.
All regalat, heretat o fcilment aconseguit no s valorat com les
coses que li han costat a u un gran esfor.
Similar: Els avis creen les fbriques, els fills les disfruten i els nts
les tanquen.
Al qui mal viu, la por el segueix.
Qui no obra conforme a la llei i als costums, viu sempre temors que
en qualsevol moment sel descobrisca o sel castigue.
Connex: No et fies de la barba que de nit safaita.
Similars en castell: Quien mal anda, mal acaba.
El que teme, algo debe.
Al qui reparteix i guanya, santa Llcia li trau els ulls. (= patrona dels
cecs)
En els jocs de cartes, els jugadors sn molt suspicaos i desconfien
de qui reparteix la sort.
Similar: Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna.
Contrari: Al saber li diuen sort.
Castell: Quien parte y reparte se queda con la mejor parte.
Contrari en castell: Quien parte y reparte se queda con la mejor
parte.
Al rei, sel mira per la moneda.

Al monarca se lestima segons el valor de la moneda en la que figura.
Castell: Al santo, por la peana.
Similar en castell: Tanto tienes, tanto vales.
Al ric donar s tirar aigua a mar.
Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en t molts s cosa intil.
Similar: De donar, ning es fa ric.
Al saber, li diuen sort.
Es diu com a crtica als envejosos ignorants, que es pensen que els
crrecs, la fama o el patrimoni noms sadquireixen per influncies i no per
mereixement propi.
Com: El que val, val.
Similars: Qui tinga enveja, que en tal se veja.
El que no sap s com el que no veu.
Castell: Al saber le llaman suerte.
Als bons els aparellen. (aparellar = posar els arreus, com als burros)
Alguns saprofiten de la bondat daltres per al seu profit.
Similars: Dels bons, se naprofiten.
Dels bons, abusen.
Al que calla, lalbarden.
Als quaranta, ja es decanta.
La quarantena s, si fa no fa, la meitat de la vida duna persona, que
s quan es deixa de ser jove i les facultats fsiques comencen a decaure.
Similar: El segent.
Castell: A los cuarenta de edad, fcil viene la enfermedad.
De los cuarenta para arriba no te mojes la barriga.
Als quaranta sencanta, i als quaranta-nou remou.
Als quaranta sest en la vida activa, mentre que als cinquanta decau
lactivitat fsica, sactua menys i es recorda ms.
Similar: Lanterior.
Similar en castell: A partir de los cincuenta, de la bragueta no hagas
cuenta.
Als vells, el ramalet, a lesquena. (ramal = corretja per a guiar un quid.
En aquest cas, arns.)
Dels teus pares, si sn vells, no et separes ni un pam dells.
Als vells sels ha de retenir o sostenir per tal que no
sautoperjudiquen a causa del seu decament fsic, mental o econmic.
Connex: Du no ens ha donat vells, per s anys per a fer-ne.
Als vells i als bancals, lo que es puga traure.
No es pot obtenir ms del que s possible. (Els vells solen perdre
memria, i no totes les terres sn bones per a tots els productes.)
Consell de vell, cagat en ell.
Castell: Al viejo y al bancal, cuanto le puedas sacar.
Al viejo y al olivar, lo que se les pueda sacar.
Al treball/A la faena sha danar havent cagat i pixat.
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix ms.
Similars: El cap fred, el ventre net i els peus calents sn els millors
medicaments.
Contrari: Buit ventrell dna mal consell.
Al vell, carabassa o ceba en ell.
No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no
podien rosegar.
Similars: Caldera vella, o bony o forat.
Als vells, sopes i rosaris.
Al vell, foc en ell.
Significa que s poc til, com un moble inservible o corcat.
Similars: Els dos precedents.
Amaina la gbia si el port et crida. (amainar = replegar /gbia = vela
quadra principal)
No et precipites en res, per ms inters que tingues, ja que la pressa
s mala consellera i fa que es cometen errors fatals.
Similars: Pas a pas, ja arribars.
Castell: A los festines de los amigos ve despacio, pero a sus
desgracias deprisa.
Despacito y buena letra.
A mala mar no hi val bon mariner.
A gran maror no hi val bon patr.
Per expert que u siga, si les condicions sn adverses, no es pot fer
gran cosa.
Similars: Lhome proposa i Du disposa.
Qui fuig de Du, corre debades.
A mar boja, pit i fora.
Al mariner ms vell, la mar li posa en perill sa pell.
A mal dorella, llet de femella.
s un remei casol si es coneix alguna dona lactant.
A mal temps, bona cara.
Hem de fer el cor fort i plantar cara a les desgrcies, i no sucumbir a
elles.
Similar: A mar boja, pit i fora.
Similar en castell: A mala lluvia, buen paraguas.
A mar boja, pit i fora.
A mar boja, testa serena.
A cop de mar, cap ser.
A ms maror, ms vela.
Davant ladversitat sha de fer el cor fort i no desesperar-se.
Similar: A cel nvol, mariner ser.
A mar en popa, llarga lescota.
Quan les circumstncies sn favorables, sha de saber aprofitar-les.
Amb diners, carxofes.
Amb diners, torrons.
Amb diners, torronets.
Amb diners, torrons, i amb pessetes, casquetes.
Pagant, Sant Pere canta.
Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops. (esclop = soc, calat de
fusta)
El diner, si no ho fa tot, molt pot.
Donant diners sobren moltes portes i saconsegueixen coses, legals o
illegals.
Similar: Amb diners, pertot arreu fien.
Contrari: Debades, ningun frare pega barretades.
Castell: Poderoso caballero es don dinero.
A balazos de plaza y bombas de oro, rindi la plaza el moro.
Con vil dinero, tendrs vela y candelero; sin dinero vil, ni
candil.
Mis bienes, para mis males.
A dinero en mano, el monte se hace llano.
A fuerza de duros, se ablandan los ms duros.
No hay don sin din.
Al que tiene lleno el bolsillo, no le faltan amigos.
Similar en castell: El viejo, si es rico, pasa por muchacho.
Amb diners, pertot arreu fien.
Al ric, tothom el rep b.
A les barbes amb diners honra fan els cavallers.
A les barbes amb diners honren sempre els cavallers.
Qui t riquesa i patrimoni mereix ms confiana que qui no t res amb
qu respondre a un prstec o un deute.
Similars: Els diners van on nhi ha.
Pagant, sant Pere canta.
Connex: Del que t al que no t, hi ha molta diferncia.
Amb el cor en la m, pocs negocis fars.
Els tractes i els negocis shan de fer amb el cap fred i mirant el
benefici, perqu si considerem la moralitat, possiblement no els fem, ja que
el benefici sempre sobt a costa dalg.
Contrari de lanterior.
Similars: Dels bons, abusen.
Amb el temps, amb el mar i amb la guerra, el ms savi serra.
Hi ha coses predictibles, per el resultat sempre s incert.
Amb farigola, malves i grans de rosari, es planta un ric herbolari.
Qualsevol rac, jardinera o cossiol pot constituir un viver.
Amb la porta tancada, el dimoni sen torna arrere.
Les dificultats i els impediments, incls ficticis, poden fer desistir
dels seus propsits deshonestos a lladres o enemics.
Amb la vista, un no sen du res.
Qui pretenga alguna cosa haur dactuar, i no romandre observant-la
o desitjant-la passivament.
Amb set hores per a descansar, ja hi ha prou de reposar.
Amb set hores per a dormir, ja hi ha prou de reposar.
Dedicar un ter del dia al descans s la mitjana normal, depenent de
la naturalesa de cada persona.
A ms de pregar, cal treballar.
Per a subsistir sha de treballar, perqu el mann ja no cau del cel.
Significa que les coses no sobtenen pel fet de desitjar-les, sin fent per
aconseguir-les.
Castell: A Dios rogando, y con el mazo dando.
A ms pressa, ms vagar. (vagar = demorar-se, tardar, trigar)
A perill prompte, remei cuitat. (prompte = imminent / cuitar = meditar)
Quan hi ha pressa, sha de recapacitar molt per a no errar i eixir
perdent.
Castell: Vsteme despacio, que tengo prisa.
A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat.
A qui tha de salvar la vida fsica o espiritual, la reputaci o el
patrimoni, no pots mentir-li perqu estars perjudicant-te encara ms.
Castell: Al mdico, confesor y letrado, no le traigas engao.
A molt parlar, poc encertar.
Quan es parla ms del compte es diuen coses inconvenients.
Similar: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Castell: Quien mucho habla, mucho yerra.
A molt parlar, poc obrar.
Normalment, qui parla molt actua poc, perqu com ms coses es diuen,
proporcionalment menys sen poden complir.
Com: La fora sen va per la boca.
Similar: Les paraules, se les end el vent.
Castell: Mucho ruido y pocas nueces.
Similar en castell: Obras son amores, y no buenas razones.
Anar al mar i no trobar aigua.
Es diu quan alg busca i no troba alguna cosa que s bvia o est ben a
la vista (com ara, unes ulleres posades).
Similar en castell: No hallar nidos donde se piensa hallar pjaros.
Similar en castell, lexpressi: No dar pie con bola.
Anar ben vestida fa a la xica divertida.
s un bon consell que sobretot els xics solen agrair.
Anar begut i dret, aix no pot ser. (dret = recte, plantat)
Com ms alcohol singereix, ms decau el cos, fins a anar per terra.
Anar contra corrent no s cosa prudent.
Qui no segueix la pauta de la majoria en qualsevol aspecte acaba
tenint dificultats dacceptaci per part dels altres.
A nau espatllada, la mar plana li s temporal. (espatllat = trencat,
malms, romput, avariat, esqueixat)
A nau foradada, tot vent li s contrari.
Quan ens falla la salut o leconomia, tot ens costa ms que de normal.
Similars: Arbre a terra, tothom li fa guerra.
Sempre va el gos al de les calces foradades.
Qui s desgraciat, amb els collons entropessa.
Castell: Todos hacen lea del rbol cado.
Similar en castell: Las desgracias nunca vienen solas.
Anem anant, els uns darrere i els altres davant.
Anem anant, que es fa tard i ve plovent.
s una invitaci a dissoldre una reuni o a posar-se en marxa o a la
faena.
Castell: Aqu se rompli una taza, cada quien se va a su casa.
Similar en castell, lexpressi: Arreando, que es gerundio.
Animal llogat, sempre est menjat. (menjat = prim, eixut, xuclat)
Qui ven la seua fora de treball a un patr guanya menys que si la
invertira directament en profit propi. Tamb, les coses que utilitzen molts
solen estar descuidades.
A ning li has de dir: quant tens, on ho tens ni com has danar.
Per educaci, hi ha intimitats que no shan de preguntar, si no volem
perdre una amistat, que ens contesten malament o que
ens carreguen de mentides.
Similarment: Al preguntador, mentides amb ell.
Anirs i vindrs i mai arribars.
Es diu quan es fan gestions o viatges infructuosos.
Similar: Anar dHerodes a Pilatos.
Castell: Ir de Herodes a Pilatos.
Similar en castell: Mientras voy y vengo, por el camino me
entretengo.
Ans es canvia una muntanya que un mal geni.
Sentencia que el carcter de cada persona s immutable.
Similar en castell: Genio y figura hasta la sepultura.
Any nou, vida nova.
s un desig de canvi dactitud que es formula a linici de lany com a
trencament amb el passat i voluntat de renovaci.
Castell: Ao nuevo, vida nueva.
Similar en castell: A partir de maana comenzars el primer da del
resto de tu vida.
Any que passa, ja no torna.
All que no sha viscut o no sha fet quan era el moment, ja no es far
o ja no ser igual.
Similar en castell: Aprovecha el tiempo bueno, ya que el malo se
mete solo.
Ning deixa passar una bona oportunitat quan se li presenta. (Ocasi
s la representaci mitolgica de la sort, que tots volen atrapar com siga,
incls estirant-la dels cabells, i per aix no lin queda cap.)
Donat?, grcies.
Castell: A Ocasin la pintan calva.
A la ocasin la pintan calva.
Similars en castell: Al buen da mtelo en casa.
Pjaro que vuela, a la cazuela.
Aprovecha gaviota, que no te vers en otra.
Cuando salta la liebre no hay galgo cojo.
A amor y fortuna, resistencia ninguna.
Cuando te dieren la vaquilla, acude con la
soguilla.
Cuando pasan rbanos, comprarlos.
Connexos en castell: No olvides que la fortuna cambia como la luna.
No te fes de la fortuna, que es mudable como
la luna.
A on cagarem que no faa pudor?
A on anirs, bou, que no llaures?
Es diu per a decidir a qui es mostra indecs en alguna cosa, o b ho diu
aquell a qui no li deixen fer el que pretn.
Similar: A on posarem sant Roc que no el caguen les mosques?
Similars, les expressions: No saber on pondre.
Ser un cagadubtes.
hora.
Similar en castell, lexpressi: Estar en un mar de dudas.
A on foc es fa, fum eixir.
Significa que tota acci genera uns efectes i que les males accions
acaben sabent-se.
Castell: No hay humo sin fuego.
A on va Miquel? A on hi ha mel.
Confirma que cada u va al lloc o fa all que ms latrau.
Similar: La gent fa gent.
Similar en castell: Dnde va Vicente? Donde va la gente.
A paraules ncies, orelles sordes.
No sha de fer gens de cas del que diga qui parla foradat.
Similar: Per ac mentra i per ac mix.
Castell: A palabras necias, odos sordos.
Aparta locasi i apartars el pecat.
Apartant les ocasions fugen/fugiran les temptacions.
Aconsella evitar les temptacions en les que puguem caure a fi que no
en resultem perjudicats o atrapats.
Castell: Evita la ocasin y evitars el peligro.
Similar en castell: Ojos que no ven, corazn que no siente.
Contrari en castell: Culo veo, culo quiero.
A patr jove i a barco vell, no fies la teua pell.
Les persones experimentades i els objectes nous sn ms fiables que
qui t poca experincia i que les coses desgastades.
A Pals, primer obren la boca que els ulls.
Ve a significar que tots actuem igual en totes bandes, ja que la
primera cosa que fem tots els ssers vivents s alimentar-nos; tota la resta
s secundria.
Similars: En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
En totes les cases bullen faves (, i en la meua, a perolades).
A Benidorm, el qui molt vetlla, poc dorm.
A pescador de canya i moliner de vent no els cal pas notari per fer
testament.
Quan es depn de la sort, de loratge o de circumstncies incertes
per a fer patrimoni, all ms normal s que al final de la vida no shaga
aconseguit res que valga la pena.
A pi xic no cal escala. (xic = menut, petit)
Les coses fcils o simples no necessiten grans muntatges.
Similar en castell: Para tan corto viaje no hacan falta tantas
alforjas.
A plors de xiquet i a cants de pardal, si fas cas et faran quedar mal.
No conv prestar atenci a coses suprflues, sense fonament, que
poden dur a engany o confusi.
Similar: Bram dase no puja al cel.
Similar en castell: A palabras necias, odos sordos.
A poc a poc, que tot arriba.
Recomana pacincia.
Com: Desprs dIbi, Tibi.
Pas a pas, ja arribars.
A poquet a poquet, li arriba laigua a tio Canet.
Valncia no es va fer en un dia.
Castell: No se tom Zamora en una hora.
A poc pa, prendre primer.
Quan hi ha necessitat o precarietat, no sha de desaprofitar cap
ocasi.
A poquet a poquet, li arriba laigua al tio Canet.
A poquet a poquet arriba laigua al canet. (canet = snia, nria, roda)
Les coses ixen en b quan es fan assossegadament, i solen eixir
malament quan es fan amb presses i corregudes.
Similars: A poc a poc i amb bona lletra.
A poc a poc, que tot arriba.
Castell: Despacito y buena letra.
A port arribat, vot oblidat.
Quan sobt lobjectiu que es pretenia sobliden rpidament els
esforos, els sacrificis i les promeses esmerades. (Els mariners semparen
freqentment a la Mare de Du en les tempestes.)
Similars: Tots sen recorden de santa Brbara quan trona.
La llengua no t os.
Les paraules, se les end el vent.
Castell: Al pasar el ro: ay santito mo!; pero ya pasado, santo
olvidado.
Lo que se promete en la tormenta se olvida en la calma.
A ro pasado, santo olvidado.
Charco pasado, santo olvidado.
Con las glorias se olvidan las memorias.
Los rezos hechos durante la tormenta se olvidan al llegar la
calma.
Aprn de mestre i esdevindrs destre. (destre = hbil)
Aprendre per prpia experincia s molt til, encara que lent; per
aprendre directament de qui ja domina la teoria i la prctica, s millor i ms
rpid.
Aprenent de molt, mestre de res.
Aprenent de tot, mestre de res.
Aprenent de molts oficis, mestre de res.
Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenci a cada
una, ja que el temps de dedicaci s limitat.
Similars: Home de molts oficis, pocs beneficis.
Mestre de tot, oficial de res.
Qui tot ho vol, tot ho perd.
Castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Muchos ajos en un mortero, mal los maja el majadero.
Quien todo lo quiere, todo lo pierde.
Galgo que muchas liebres levanta, ninguna mata.
Similar en castell: Aprendiz que aprende mal, nunca ser buen
oficial.
A qualsevol li sap mal que li canten les quaranta.
Cantar les quaranta, que s la mxima puntuaci en un joc de cartes,
significa dir les veritats sense pls en la llengua, cosa que a ning li agrada
sentir.
Com: Dient les veritats es perden les amistats.
Similar: Ningun geperut es coneix la gepa.
Aquell que no ve de bona raa, sempre fa poc i es pensa que fa massa.
Hi ha qui s egoista quan aporta als altres menys del que rep dells i
ro quan pretn justificar la seua injusta actitud.
Aquells sn rics, que tenen amics.
Aquells sn rics, perqu tenen amics.
Es diu com a lloana a lamistat, que s un b ms preat que la riquesa
material.
Com: Qui t un amic, t un tresor.
Aquest mn sn quatre dies: dos de danses i dos de follies. (follia =
bogeria, destrellat)
Es diu per a restar importncia a les coses serioses, greus o
preocupants de la vida.
Similar: En morir-me jo shaur mort qui ms em volia.
Similar, lexpressi: Dia s vida.
Castell: De esta vida sacars tripa llena y nada ms.
Similar en castell, lexpressi: A vivir, que son cuatro das.
A qui a bufits gela el menjar, tots li miren el plat.
A taula sha de saber estar i comportar-se.
Similar: Beure xarrupant, beure de bergant.
A qui b et vol, fes-li poques visites perqu et desitge.
s un bon consell, perqu lexcs de convivncia duu a vegades a
desavinences per qesti de gustos o de carcters.
A qui de por se mor, de merda li fan la fossa.
Es diu com a menyspreu als poregosos, perqu a vegades la por afluixa
el ventre.
Com: Si tens por, comprat un gos.
Connex: La por s lliure.
Similar en castell: De cobardes no habla la Historia.
A qui el cap li creix, el cervell se li encongeix.
s una burla a qui t el cap gran.
A qui es burla, el dimoni li furga.

A qui es burla, el dimoni li furga; tres burlades, tres furgades.
Se li diu a qui es burla dalg o dalguna cosa, amb clara allusi als
remordiments de la conscincia.
A qui s burro, que lalbarden. (albardar = posar les albardes)

s una forma expeditiva de deixar per impossible alguna persona.
A qui li donen, no tria.
Recrimina la persona obsequiada que pretn una cosa diferent de la
que li ofereixen.
Similar: Deixam un duro i dus-mel a casa.
Castell: A quien dan, no escoge.
A qui li pique, que es rasque.
s una frmula per a desentendres de problemes que no ens
concerneixen ni volem que ens afecten.
Castell: Al que le pica, que se rasque.
Al que le caiga el sayo, que se lo ponga.
Cada palo aguante su vela.
Similars en castell: A m plin, que soy de Laln.
Al que le sirva el sombrero, que se lo ponga.
A qui no li agrade, que no mire.
A qui no li agrade, que no sho menge.
Es diu com a autojustificaci de qui fa alguna cosa amb ple
convenciment que est actuant b.
Castell: Al que no le guste, que se rasque.
A qui no li pica, no es rasca.
Justifica la passivitat general davant alguns problemes puntuals.
Similar: Tots sen recorden de santa Brbara quan trona.
A qui no mata porc no se li dna llonganissa.
Se li diu a qui no se li veu intenci de treballar.
Com: El que peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla.
A qui no paga tots els saluden.
Es diu humorsticament com a crtica envers algun malpagador amb
qui ning vol trencar les relacions amb lesperana que algun dia pague.
A qui no parla, Du no lou. (verb oir = escoltar, sentir)
Si els desitjos o les necessitats no es manifesten, difcilment els
altres podran conixer-los.
Similar: El que no plora, no mama.
Similar en castell: Menea la cola el can, no por ti, sino por pan.
A qui no pot ajudar, no vulgues tos mals contar. (tos = els teus)
Les penes de lnima o del cos shan dexplicar a qui puga aportar
alguna soluci: una amistat, el psiquiatre, el confessor..., ja que als altres els
importa poc o no hi poden fer res que no siga compartir la pena.
A qui no sha de morir, laigua (li) s medecina.
Qui no sha de morir, tot ho passa.
Es diu de qui t una salut de ferro i que fins i tot quan cau malalt, sen
surt.
Similar: Qui dia passa, any empeny.
Similars en castell: Bicho malo nunca muere.
Mala hierba nunca muere.
A qui no t faena, Du lin dna.
Es diu irnicament com a lament quan estant carregat de feina o
preocupacions en sobrev alguna altra dafegida.
Similar: Qui no t fills, t nebots.
Contrari: Qui no t res que fer, el gat pentina.
Similars en castell: ramos pocos y pari la burra.
ramos pocos y pari la abuela.
Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el
rabo.
A qui poc gasta, poc li basta. (bastar = ser suficient)
Qui compra poques coses s perqu t poques necessitats.
A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina.
A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.
Es diu irnicament quan sha produt una injustcia en afavorir ms a
qui no sho mereix que a qui sho mereix.
A qui tria i senganya, sant Pere lescanya. (escanyar = apallissar, batre,
castigar)
s de ser molt burro equivocar-se havent tingut loportunitat de no
fer-ho.
A qui es burla, el dimoni li furga (, dos burlades, dos furgades).
Es diu com a reprovaci a qui es burla, perqu probablement en algun
moment li remordir la conscincia o es trobar en la circumstncia de la
qual es va burlar.
Similar en castell: Quien re del mal de su vecino, el suyo viene de
camino.
A qui s desgraciat, tots els dies sn dimarts.
El dimarts t fama de ser un mal dia, per aix sol dir-se quan a alg
se li acumulen les desgrcies.
Igual que: Qui s desgraciat, amb els collons entropessa.
Similar: Sempre va el gos al de les calces foradades.
A qui nega no el pengen.
Sant era Pere i va negar el seu mestre.
Justifica que alg negue levidncia com a recurs desesperat.
A qui va davant no li falten cordes.
Significa que qui va per davant dun altre en qualsevol assumpte t
avantatge sobre laltre, i aix perqu normalment compta amb ms mitjans.
Similar en castell: A quien madruga, Dios le ayuda.
A qui ven, ning (no) li dna lenhorabona.
Qui es desf del que tenia s perqu, en molts casos, li fan falta els
diners per a alguna altra cosa i sempobreix.
Castell: Agora que tengo ovejas y borregos, todos me dicen en buena
hora ests.
Ara que parlem descopetes, mon pare tenia un trabuc.
Es diu com a crtica a alg que ha aportat a la conversa un tema que
no t res a veure amb el que sestava parlant.
Arbre a terra, tothom li fa guerra.
Quan a alg li van malament les coses (leconomia sobretot), sempre hi
ha qui pretn aprofitar-sen.
Com: A barca vella tothom hi fa estella.
Castell: Todos hacen lea del rbol cado.
Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat.
Un excellent consell.
Arbre vell i trasplantat, abans mort que arrelat.
Si es poda severament larbre i es rega abundosament, pot
sobreviure. Ac es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit
uns hbits crnics impossibles de modificar.
Com: A lhome vell, mudal daire i deixar la pell.
Arc sempre armat, o fluix o tibat. (tibat = rgid, tes, estirat, dur, fort)
Quan les persones estan molt temps sotmeses a pressions,
preocupacions o adversitats, el seu carcter es reblaneix o sendureix i
sempre en queda afectat.
A ribera, gent de faixa; a la riba, mestres daixa.
A les zones de plana abunden els llauradors (que porten faixa per a no
trencar-se o herniar-se), i a vora mar hi ha constructors de barques (que
treballen amb leina dita aixa).
A riu revolt, pesca de profit. (revolt = remenat, agitat, desordenat)
Quan la societat humana est trasbalsada, sempre hi ha qui trau
profit del desordre.
Similar: De larbre caigut, tots fan llenya.
Armes i diners volen bon maneig.
Quan no es t una certa experincia en determinades coses, s
preferible no posar-shi per a no resultar perjudicats.
Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet. (grillet = argolla,
manilla)
Significa que qui treballa en una propietat que s llogada, ve un
moment en qu ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no
havia fet la previsi oportuna.
A Sant Joan, vnen i van.
La vespra de Sant Joan s tradicionalment molt moguda: uns van a la
mar a prendre el bany, daltres en vnen, uns altres fan fogueres i les
salten...
A so de tabals no sagafen llebres. (tabal = timbala, tambor)
A so de tabals no sagafen pardals.
A so de flabiol no sagafa peix. (flabiol = flauta de pastor)
Qui pretenga alguna cosa o objectiu ha devitar pregonar la seua idea
si no vol que alg altre se lapropie o se li avance.
Castell: No quiero perro con cencerro.
A tal mestre, tal deixeble. (deixeble = alumne, educand, aprenent)
Sempre deprenem, b o mal, segons lexemple o el mal exemple dels
adults ms prxims.
Similars: Tal pare, tal fill.
Juntat amb els bons, si ser un dells vols.
Costums de mal mestre, fill sinistre.
A tandes va el riure. (tanda = tongada, raci, torn)
Els bons i els dolents moments salternen en la vida.
Contrari: No et rigues del meu dol, que quan el meu ser vell, el teu
ser nou.
A terra que vas, usana que trobes. (usana = costum)
Sempre saprenen noves coses quan es viatja.
Contrari: En cap lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
A terres estranyes, les vaques cornegen els bous.
Quan es desconeixen les coses, la imaginaci crea llegendes,
fantasmes i falsedats.
Contraris: Ning dna duros a catorze quinzets.
En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
A tots ajuda Du, no al que sembra en terra mala.
A tot senyor, tot honor.
Cada u ha de ser tractat segons s considerat pels altres.
A Dios de rodillas; al rey de pie, y al demonio en el canap.
A Dios, lo que es digno de Dios... y a la cama, la sobrecama.
A un bon altar no li calen floretes.
Menysprea els acompanyaments innecessaris.
Au, que la casa cau.
s una frmula per a manifestar que ens nanem.
Com: Anem-nos-en, que es fa tard i ve plovent.
Castell: Vmonos, que llueve.
A Valncia, el que va, pensa i pensar.
Qui del poble va a la capital, sempre senduu sorpreses.
Similar: Busca qui tha pegat.
Castell: Nunca te acostars sin saber una cosa ms.
A vegades no s com a voltes. (a vegades = ocasionalment, de tant en tant
/ a voltes = fent tombarelles, pegant beles, fent revolucions, giragonses;
redolant, girant)
Es diu com a invitaci a parlar amb propietat, utilitzant les paraules
que correspondria, ja que cada mats del pensament t el seu mot o la seua
expressi.
Com: Dir les coses pel seu nom.
Castell: Llamar al pan, pan; y al vino, vino.
A vell que consells dna, cal fer-li cara bona.
Se li ha dagrair la bona voluntat doferir el que t, que s
experincia.
Contrari: Consell de vell, cagat en ell.
A vore, diuen els cegos.
Ja vorem, que diuen els cegos.
s una manera de burlar-se de les esperances vanes o de donar-ne.
Similars, les expressions: Quan pixen les gallines.
A les calendes gregues.
A Sant Andreu del Palomar, sense msica no es pot ballar.
A Barcelona i a Cubells, deu mules sn cinc parells.
A Vallromanes, toquen les campanes.
A Valls, cebes, alls i molts treballs.
A Ullastrell, les figues, les mengen amb pell.
Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; al revs
de les de Ferran, que tenen el cul a darrera i el pit al davant.
s una crtica a qui diu alguna obvietat.
Castell: En la tierra y en la mar se ahoga el que no sabe nadar.
En todas partes cuecen habas.
Ser la verdad de Pero Grullo, que a la mano cerrada llamaba
puo.
En este mundo de mierda, de cagar nadie se escapa: caga el
pobre, caga el rico, caga el rey y caga el papa.
Baix la manta no hi ha negra ni blanca.
En qesti de sexe, cada persona fa el que vol, i tota la humanitat es
comporta similarment.
Similar: De les coses del piu, Du sen riu.
Similar en castell: La jodienda no tiene enmienda.
Bandera vella, honra de patr/capit.
La vellria o antigor de determinats elements denoten que en cap
moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les.
Bany de Sant Joan, salut per tot lany.
Antigament, la gent no solia prendre el bany en tot lany fins
larribada de Sant Joan i la calor estiuenca, i aix qui tenia algun riu o alguna
bassa a prop, de manera que aquesta higiene resultava molt beneficiosa.
Barba remullada, s mig afaitada.
Cal facilitar les coses per a evitar danys majors.
Connex en castell: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon las
tuyas a remojar.
Barca, ase o carro, la crrega a la cua.
Barca i ruc, la crrega al cul.
Barca marinera, ben carregada del darrera.
A lase i al mul, la crrega al cul.
El pes sha de collocar sempre a la part ms forta.
Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena.
Els pescadors sempre acaben mullats per ra del seu ofici, tant si
guanyen com si no.
Barca deturada, mar brava.
En determinades condicions del medi, s preferible no navegar i
esperar que la mar es calme un poc.
Similar: Bo s el mar, per millor per terra anar.
Barca en terra mai sescapa.
Barca en terra, sempre salvada.
Evitant ls sevita el desgast.
Contrari: Barca varada no fa jornada.
Barca molt marinera mareja els arbres i el patr al darrera.
Barca molt brandaire, barca caminaire.
La navegaci en mar oberta fa capcinejar i oscillar fort les
embarcacions menudes.
Barca nova, patr vell.
Conv que siga un expert qui estrene una nova mquina, de la que es
desconeix el comportament.
Similars: Bandera vella, honra de capit.
El barber, jove, i el metge, vell.
Similars en castell: La veterana es un grado.
Barca nova, peix al cove.
Els objectes nous i les activitats novedoses solen ser profitosos
mentre funcionen perfectament i constitueixen una novetat.
Similar: Tots els cnters nous fan laigua fresca.
Barca perduda, patr ric.
Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les
assegurances.
Barca, per qui la cavalca.
Desaconsella comprar o utilitzar embarcacions en general perqu no
generen ms que feina, despeses i perills.
Similar: Qui tinga cucs, que pele fulla.
Barca sense coberta, sepultura oberta.
La coberta evita que laigua del mar o de la pluja inunde el buc; aix,
les coses mal fetes sn de poca durada.
Barca sense tim va a la perdici.
Barca mal guiada, aviat estrellada.
Quan falla lelement principal en un mecanisme o en un collectiu,
aquest queda inservible.
Similars: Barca sense coberta, sepultura oberta.
Barca varada no fa jornada. (varar = traure de laigua)
Barca aturada no guanya nolis. (noli = lloguer, import del transport)
Barca parada no guanya nlits.
Barca varada no guanya nlits.
Barca parada no mou guerra.
Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem
treballant.
Contrari: Mentre va el carro, fa soroll.
Castell: Barca parada no gana nada.
Barco parado no gana flete.
Barca vella, per fer-ne estella. (estella = tros, llesca, esquerda)
Barca vella, bony o forat.
Quan les coses i els animals ens fem massa vells, perdem les
capacitats que tenem.
Similars: Barca vella no aguanta vela nova.
Caldera vella, bony o forat.
Barca vella vol adob. (adob = adobament, reparaci, repristinaci)
Tot necessita un manteniment per a continuar sent til.
Barco a la capa, mariner a lhamaca. (navegar a la capa = amb vent suau)
Quan no hi ha gran moviment en una empresa, els empleats es poden
relaxar si tot funciona.
Similars: Qui no t res que fer, el gat pentina.
Similar en castell: Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el
rabo.
Connex en castell: A buen viento, mucha vela pero poca tela.
Barco gran, tan corrent com caminant.
Tota obra gran o projecte ambicis progressa lentament per ra de la
seua envergadura.
Connex en castell: Ande o no ande, caballo grande.
Bata qui bata, lera s meua.
Ho diu qui t la certesa destar en possessi duna veritat o duna
basa.
Beata, si lamor no ho desbarata.
Lenamorament canvia el comportament de les persones.
Beata tardana, puta temprana.
Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen
reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos
anteriors.
B canta Marta desprs de farta.
Quan sha menjat, sest de millor humor que abans.
Castell: Muera Marta, y muera harta.
B el poden deixar nadar sense carabassa. (= antic flotador)
Es diu de la persona que es val per si mateixa.
B est el que b acaba.
s una manera de felicitar-se per la conclusi de qualsevol assumpte,
el qual hauria pogut pogut anar malament.
Similars, les expressions: Sempre donant grcies.
Grcies a Du.
Castell: Bien est lo que bien acaba.
Similar en castell: Nunca es tarde si la dicha llega.
Bellesa i flor de maig, en un dia men vaig.
La bellesa s tan efmera com una flor, perqu la joventut, com el mes
de maig, s noms una curta etapa de la vida.
Similar: La que no s bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai.
Castell: Beldad y hermosura, poco dura; ms vale la virtud y cordura.
Connexos en castell: Belleza es riqueza, o por ella empieza.
Belleza sin talento, veleta sin viento.
Belleza y locura van juntas a menudo.
Belleza y riqueza juntas, casi nunca.
B nhaja el pa que es deixa vendre.
s afortunada la persona o el producte que resulta apreciada pels
altres.
Benvingut siga el qui a esta casa ve.
Benvingut siga qui a sa casa ve.
Sexplica sol.
Contrari: El peix i els hostes, al tercer dia put.
Contrari en castell: Si en esta casa os quedis, cosas como sta
veris, por semana, treinta y seis.

B sap lo que fa el qui sa casa crema.
Qui s mestre dels seus bns pot disposar-ne com millor crega perqu
t els seus motius.
Com: Qui t un burro i el ven, ell sentn.
Castell: Quien la lleva, la entiende.
Beu en casa i fars casa. (fer casa = estalviar, fer patrimoni)
Recomana evitar danar a la taverna o al restaurant, ja que a casa es
pot fer el mateix i ms barat.
Beure xarrupant, beure de bergant. (xarrupar = absorbir fent soroll /
bergant = vulgar, rstec, xusma)
s de bona educaci evitar fer soroll en absorbir sopa, caldos o
begudes, encara que cremen.
Boca amarga no pot llanar saliva dola.
De cor amarg, mai boca dola.
De qui est amargat o ressentit no podem esperar paraules amables.
Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta.
Constata que els xiquets de pit riuen de no res i els vells peten molt
sovint.
Boca que no parla, Du no lou. (ou = del verb oir o oure)
A la boca que no parla, Du no la sent.
Qui no manifesta la seua opini quan s el moment, perd la seua
oportunitat.
Castell: Gallo que no canta, algo tiene en la garganta.
Similar ern castell: Quien calla, otorga.
Boca qu vols, cos qu desitges.
Es diu per a justificar que ens mereixem regalar-nos de tant en tant.
Com: En morir-me jo shaur mort qui ms em volia.
Dia s vida.
Expressi similar: A cor qu vols.
Castell: Una vez al ao no hace dao.
De esta vida sacars tripa llena y nada ms.
Bo s el mar, per millor per terra anar.
El mar s bonic i salutfer, per pot resultar mortal en algun cas.
Bo s que la casa spia a home. (saber a = es note la presncia masculina)
Els homes solen mantenir i reparar la casa.
Bo s missar i casa guardar.
Ja t mrit i s dagrair poder fer dues activitats normalment
incompatibles alhora.
Contrari: No es pot estar en missa i repicant.
Bo s viatjar, per millor s a casa estar.
Bo s visitar, per millor a casa estar.
Viatjar cultiva i diverteix, i visitar distrau, per quan estem malalts o
decaiguts no desitgem ms que estar en casa.
Castell: Como en casa, en ningn sitio.

Bona casa, bona brasa.
A qui t diners no li falta de res, principalment les coses bsiques.
Com: Amb diners, torrons.
Contrari: Qui no t brasa, no puja la casa.
Bona excusa t el malalt, que pixa al llit i diu que sua.
Bona excusa t el malalt, que es pixa i diu que sua.
Bona excusa t el malalt, pixa el llit i diu que sua.
Es diu com a reprensi a qui pretn justificar-se amb excuses que no
sn crebles.
Similar: Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes.
Castell: A cuenta de los gitanos hurtan muchos castellanos.
Muerte no venga que achaque no tenga.
A la iglesia no voy porque estoy cojo, y a la taberna, poquito
a poco.
El malo, para mal hacer, achaques no ha menester.
Al mal circo le crecen los enanos.
Al mal cocinero le estorban hasta las cucharas,
Al mal escribiente las barbas le estorban.
Al mal msico hasta las uas le estorban.
Al mal oficial todo se le vuelven mocos y sudar.
Al mal panadero hasta la harina le sale negra.
Al mal pintor se le quedan calvos los pinceles.
Al mal segador la paja estorba.
Al mal torero hasta los cuernos le molestan.
Al mal bailador hasta los huesos/huevos le estorban.
Bona feina no necessita nunci. (= ambaixador, presentador, representant)
Les coses ben fetes sn apreciades per la seua qualitat.
Bona nit, cresol.
Bona nit,cresol, que la llum sapaga.
Es diu quan alguna cosa falla sobtadament: quan sapaguen els llums,
es para un motor, tanca una empresa..., i tamb es diu per a despatxar els
reunits.
Similar: Haurem de sopar, que les persones sen voldran anar.
Castell: Apaga y vmonos.
Vmonos, que llueve.
Bona ventura molt poc dura.
La felicitat s efmera i les bones poques sn breus, o almenys aix
ens pareixen.
Castell: Poco dura la felicidad en casa del pobre.
Contrari en castell: No hay mal que cien aos dure.
Bon cam no s marrada. (marrada = periple, allargament del recorregut)
Es diu que el cam ms curt entre dos punts s la lnia recta, per
moltes vegades hi ha opcions millors, ms rpides o ms cmodes per al
desplaament.
Connexos: A poc a poc fila la vella el cop.
Connexos en castell: No por mucho madrugar amanece ms
temprano.
No por ms correr se llega antes.
Bon cor lleva la mitat de la por.
Qui actua b, no t res a tmer perqu no es crea enemics.
Contrari en castell: El que teme, algo debe.
Bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum.
Els hbits de cada u sn difcils de canviar.
Similars: Abans perdre un amo que un bon costum.
Les manies, no les curen els metges.
Geni i figura, fins a la sepultura.
Bon dia i gana al migdia.
s una salutaci i un bon desig alhora.
Com: Salut i fora al canut.
Bon divendres, mal diumenge.
Les alegries alternen amb les penes.
Bones sn les raons, per ms els dinerons. (dinerons = dinerets)
Moltes vegades satn ms linters material que el moral.
Bon guaret fa bon esplet. (guaret = terreny, bancal / esplet = abundor,
collita)
Qui ms t, ms obt.
Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes.
s una crtica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afici.
Similar: Bona excusa t el malalt, que pixa i diu que sua.
Bon nas, bon comps.
Segons la llei de les proporcions del naturalista francs Lamarck, es
diu que qui t gran el nas s perqu tot en ell s gran.
Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador.
s una crtica amable a la gent de mar, ja que, de fet, es tracta de
dues professions ben diferents.
Bon saludador, bon bevedor.
Correntment, les persones bevedores solen ser afables perqu estan
contentes sense arribar a estar borratxes.
Bon serm tindrem si no es rebenta.
Els capellans solien ser ben grassos en temps de fam generalitzada.
Bons s, per bovos no.
Se sol dir quan alg pretn obtenir de nosaltres ms del que ja hem
donat o fet per ell.
Similar, lexpressi: Dnes la m i tagafen el bra.
Castell: Amigos, pero no perdiendo.
Bon vent i barca nova.
A lenemic que fuig, bon vent i barca nova.
Es diu per a enviar alg a pastar fang.
Castell: A freir esprragos.
A enemigo que huye, puente de plata.
Similars: A otro perro con ese hueso.
Te conozco, bacalao.
Que te compre quien no te conozca.
Similars en castell, les expressions: Buen viaje.
Adis Madrid, que te quedas sin
gente.
Bord i carabassa, vida regalada. (bord = gaiata, bcul, pal)
Significa que qui es dedica a activitats desplai, com els pelegrins, s
perqu no t obligacions ni preocupacions.
Similar: Qui no t res que fer, el gat pentina.
Bossa sense diners, digues-li cuiro.
Bossa buida fa mal so.
Sexplica molt grficament.
Contrari: Amb diners, torrons.
Boticari, tancat en larmari, jugant a pilota i resant el rosari.
s una burla de qui hauria destar sempre al servei del pblic.
Castell: El buen boticario cuatro ces ha de tener: ciencia, conciencia,
capital y cojones.
Bufar en caldo gelat.
Es diu de qui aparena tenir ms del que t o ser ms del que en
realitat s.
Castell: Mojar en hierro fro.
Comen frijoles y eructan pollo. ( = fesols)
Similars en castell: Aunque la mona se vista de seda, mona se queda.
Cabell ros, cabell polls. (ros = daurat)
Cap ros, cap polls.
Es diu perqu s cridaner i estrambtic all que se nix de la norma o
del costum general.
Caador amb gos, val per dos.
Caador amb un bon gos, val per dos.
El gos descobreix i ala la pea i el caador la mata, per tant, dos a
caar cacen ms que un de sol.
Caador boig s qui deixa un ocell per agafar-ne un altre.
s illgic deixar una cosa per una altra didntica.
Similar, lexpressi: Llevar-se el menjar de la boca.
Contrari: Pardal que vola, a la cassola.
Caador de bosc, caador de moixonets. (= ocellets, pardalets)
Qui no caa en terreny obert est condemnat a no trobar grans
preses.
Similars: Caador de gabieta, la fam apreta, i si s de fur, perdici.
Caador de reclam, fred i fam.
Ocell de bosc, agafa el que pots.
Caador de moixonets guanya per menudets.
Caador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a
lhospital.
Sn dedicacions de molt incert profit que acaben duent a la misria
total.
Qui dedica els esforos a aconseguir poc profit, aquest li servir de
ben poc.
Similar: Caador de reclam, fred i fam.
Connex: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Caador de gabieta, la fam apreta, i si s de fur, perdici. (fur =
fura llarg mamfer depredador dels caus de conill-)
Qui espera que els problemes se solucionen sols, ho t ben difcil,
per qui en comptes de solucionar-los arrasa amb tot, encara es complica
ms la situaci.
Similar: Caador de bosc, caador de moixonets.
Castell: Mal si ando y mal si no ando.
La passivitat s menys rendible que lactivitat.
Com: Qui espera, es desespera.
Caador i pescador, o fam, o fred o calor.
Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afici.
Caadors i pescadors mai no han fet cap casa rica.
Qui es dedica a activitats espordiques de profit incert i no t una
feina seguida, sobreviu per no medra.
Caant grills, ning es fa ric.
Hi ha activitats que ms val no fer-les.
Similars: De donar, ning es fa ric.
Caador de gabieta, la fam apreta, i si s de fur, perdici.
Cada casa s un mn.
Cada persona s un mn.
Cada u s un mn.
Cadasc estornuda com Du lajuda.
Tots dun ventre, i cadasc dun temple.
Cada cul, uns calons.
Cada persona i cada famlia t un comportament, uns gustos, una
filosofia, una economia... diferent duna altra.
Com: Cada u s dun pare i una mare.
Cada u s cada u.
Similars: Cada ocell el seu cant.
Cada ocell la seua can.
Similar en castell: Sobre gustos no hay nada escrito.
Cada cassoleta t la seua tapadoreta.
Cada cassoleta t la seua tapadoreta, i la que no, un testet. (testet =
platet de terracota o fang cuit)
Cada olleta t la seua tapadoreta.
Cada perolet t la seua tapa.
Cada persona t o acaba trobant una parella, o una amistat ntima, o
alg amb afinitat de carcter o de gustos.
Castell (despectiu): Siempre hay un roto para un descosido.
Cada cosa al seu temps.
Cada cosa pel seu temps, i les figues per lagost.
Cada cosa a son temps, i els naps per lAdvent. (= les 4 setmanes prvies
a Nadal)
Es diu recomanant pacincia quan encara no s el moment oport
perqu es produsca el fet que sespera.
Similars: Pacincia i una canya.
Desprs dIbi, Tibi.
Cada criatura fa segons sa natura.
Els xiquets molt menuts obren irreflexivament segons els dicta la
naturalesa, per aix es fan les necessitats damunt i sense avisar.
Cada dia aprenem coses noves.
Com: Cada dia sap u ms.
Similar: Qui molt viu, molt veu.
Cada dia canvia el temps, i lhome cada moment.
Les persones solen canviar didea, dactitud... segons els conv.
Cada dia no s festa.
Recorda que all normal i habitual s el treball i les obligacions.
Similar: Primer s lobligaci que la devoci.
Similar en castell: No todo el monte es organo.
Cada dia sap u ms.
La vida ens dna llions i dia a dia adquirim experincia.
Com: Cada dia aprenem coses noves.
Similar: Ms sap el dimoni per vell que per dimoni.
Cada gota daigua t on caure.
Totes les coses tenen una finalitat, encara que la desconeguem, i cada
u t el seu lloc en la vida.
Cada mestre t el seu llibre.
Cada professional i cada persona en general, t la seua manera prpia
de fer les coses.
Connexos: Qui t un burro i el ven, ell sentn.
Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.
Castell: Cada maestrico tiene su librico.
Cada maestro tiene su librito.
Cada oller alaba les seues olles.
Cada oller, la seua olla alaba, i ms si la porta badada.
Tots solen estar pagats de les prpies realitzacions i ning sol
reconixer-se defectes.
Similars: Alabat, ruc, que a vendre et duc.
En totes les cases bullen faves, i en la meua a calderades.
Cada cul, uns calons.
Cada individu t personalitat i gustos propis diferents dels de
qualsevol altra persona.
Com: Cada u s cada u.
Castell: Cada cabeza es un mundo.
Cada pescador coneix el seu ormeig.
Es diu a qui ha criticat o opinat sobre el comportament dalg altre.
Similar: Cada u en sa casa sap on se penja el cresol.
Similar en castell: El que la lleva, la entiende.
Cada sastre fa el seu tall, i algun en fa dos.
s un joc de paraules que significa que cada persona t una manera de
fer les coses, i que sempre hi ha qui saprofita. (tall = estil / dos talls = estil
+ quedar-se les sobres).
Similar: Laigua, per on passa, banya.
Cadasc s mestre a casa seva. (mestre = amo, propietari, dirigent)
En la casa prpia, cadasc fa el que vol.
Similar: Cada u en sa casa sap on se penja el cresol.
Similar en castell: La casa de un hombre es su castillo.
Cadasc en sa casa s un rei.
Cadasc en sa casa fa el que vol.
Cadasc disposa de casa seua.
La casa de cada u s el seu territori o demarcaci.
Similar: Cadasc estornuda com Du lajuda.
Castell: La casa de un hombre es su castillo.
Cadasc en sa casa sap el que passa.
Cadasc sap en sa casa lo que es crema.
Cada u en sa casa sap on se penja el cresol. (cresol = lmpada doli)
Cada u sap en casa seua on shi plou.
Cada persona coneix els seus problemes, les seues cuites, els seus
anhels, les seues fbies..., intimitats que als altres no t per qu importar-
los.
Com: Qui t un burro i el ven, ell sentn.
Similar: Cada u sap on li pica.
Castell: Cada uno sabe dnde le aprieta el zapato.
Ms sabe el necio en su casa que el cuerdo en la ajena.
Similar en castell: El que la lleva, la entiende.
Cadasc s fill de ses obres.
Cadasc s fill de les seues obres.
La imatge o lopini general sobre una persona es basa
fonamentalment en els seus actes i realitzacions.
Similar: Tal fars, tal trobars.
Cadasc que agrane sa endrecera. (endrecera = vorera, cam)
Cada u en sa casa, i Du en la de tots.
Aconsella que cada u es dedique a les seues coses o se solucione els
problemes sense intervenir en les coses dels altres.
Similar: Cada u sapanya com pot.
Castell: Cada palo sostenga su vela.
Cada cual, que orine en su guacal.
Connex en castell: Cada mochuelo, a su olivo.
Cadasc parla de la fira segons li va.
Cada u conta la process segons li va.
Cada persona veu les coses duna manera; per tant, cada u interpreta
un mateix fet des dun punt de vista diferent.
Connex, per diferent: La process va per dins.
Cada terra fa sa guerra.
Cada pas o cada comunitat humana t els seus problemes especfics.
Similars: Qui t terra, t la guerra.
Cada u sap on li pica.
Cada u conta la fira/process segons li va.
Cada persona parla dels temes que lafecten segons la seua personal
visi, que s diferent de la dels altres.
Castell: Cada cual habla de su mal.
Cada u en sa casa i Du en la de tots.
Recomana que cada u socupe de les prpies coses sense posar-se en
les dels altres.
Com: Viu i deixa viure.
Castell: Zapatero, a tus zapatos.
El sastre, corte y cosa, y no se meta en otra cosa.
Contrari en castell: Ser como el perro del hortelano, que ni come ni
deja comer.
Cada u s cada u.
Com: Cada persona s un mn.
Castell: A cada cabeza, su seso.
Cada u estornuda com Du lajuda.
Es diu a qui sespanta dun esternut, ja que cada persona t una
manera caracterstica i nica desternudar.
Similars: Cada u s cada u.
Cada u per on lenfila. (enfilar = elegir un cam)
Cada persona t les seues manies, fbies, predileccions, aficions...,
que solen ser recurrents i repetitives.
Similar: Les manies, no les curen els metges.
Similar, lexpressi: Haver-sho ensenyat dimecres/divendres.
Cada u sapanya com pot.
Justifica que cada persona fa el que ms li conv atenent les seues
personals circumstncies.
Cada u t el que es mereix.
s una manera de justificar el benefici que u obt o la desgrcia
dalg altre.
Tal fars, tal trobars.
Similars en castell: A cada uno le toca escoger la cuchara con la que
ha de comer.
A quien Dios se la d, san Pedro se la bendiga.
A cada cerdo le llega su San Martn.
A tal seor, tal honor.
Cadireta de la Seu, qui s devot no sabeu.
Les catedrals tenen cadires per als clergues amb paraments laterals
que no deixen veure qui shi asseu.
Cadireta de Valncia, el que sala no sassenta.
Qui va a Sallent perd el seient.
Adverteix que qui abandona un lloc pot trobar-lo ocupat si pretn
recuperar-lo.
Castell: Quien fue a Sevilla perdi su silla.
Caf de proa i caf de popa, parents llunyans.
Ve a dir que a bord hi ha sempre tanta feina que des de de la primera
pausa laboral fins a lltima, ha transcorregut el dia o la nit sencers.
Caldera vella, bony i forat.
Caldera vella, bonys i forats.
Caldera vella, bony o forat.
Perola vella, bony o forat.
Olla vella, bony o forat, o tot plegat.
Es refereix que, quan ens fem vells, anem perdent facultats vitals i a
tots sens accentuen la lletjor, els defectes, les manies i les malalties.
Castell: A la vejez, viruelas.
Cuanto ms viejo, ms pellejo.
Rancho viejo, todo es gotera.
Rancho viejo no escapa a la gotera.
A jacal viejo no le faltan goteras.
No hay medicina buena para la vejez.
Similars en castell: Al viejo recin casado, rechazarle por finado.
Al viejo se le cae el diente, pero no la simiente.
La muerte es el maana de los viejos.
La vejez es una maldicin que nunca viene sola.
Vejez, mal deseado es.
Calendari venut, calendari begut.
Es diu de qui no far mai patrimoni perqu es gasta immediatament el
que guanya.
Cal fer b als porcs, perqu dells trauen bones xulles.
Es diu com a reprensi a u mateix quan ha fet algun b a alg i nha
quedat mal pagat.
Com: Fes b al porc (, que et donar bones xulles).
Similar: De desagrats s linfern ple.
Cal mirar amb les mans i tocar amb els ulls.
La vista i el tacte es complementen perfectament en lanlisi de les
coses materials.
Connexos: Lhbit no fa el monjo.
Del que et diguen no et cregues res i del que veges, la
meitat noms.
Cal tindre amics fins en linfern.
Lamistat vertadera s un gran b que en un moment donat ens pot
traure de dificultats; per aix s bo tenir amics de tota mena i condici i en
qualsevol mbit.
Cama-secs o carreretes, aquests s valen pessetes.
Sn dues espcies de bolets escassos i molt saborosos.
Camina com a vell i arribars com a jove.
La moderaci en tot evitant els excessos desgasta poc fsicament.
Similars: Una seguida mant un convent.
Poquet a poquet va laigua al canet.
Cam sabut es pot fer a ulls clucs. (cluc = clos, tancat)
All que saprn de memria s molt perdurable.
Similar: Ms val una ona de prctica que una lliura de gramtica.
Campana de plata, batall de seg. (seg = sgol peladures de cereal-)
Critica lostentaci quan manca all ms necessari.
Cantant les veritats es perden les amistats. (cantar = amollar, soltar,
afluixar, confessar, dir)
Dient les veritat es perden les amistats.
Ser massa sincer i donar honestament la nostra opini sol molestar a
qui se sent afectat, encara que siga una gran veritat i la persona afectada
ho spia, perqu ning no es vol reconixer defectes o imperfeccions.
Similar: Qui diu el que vol escolta el que no vol.
Canteret nou, aigua fresca.
Es diu per a restar importncia a les novetats, als novenans o a les
coses acabades destrenar, perqu al principi tot est nou, funciona b...,
per passant el temps van perdent lencant i lefectivitat.
Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencars.
Sentencia que tot est condemnat a un fi, sobretot quan sabusa.
Castell: Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se rompe.
Canyadeta, peixet.
Aconsella meditar les coses abans de fer-les, a fi que la seua
execuci siga efectiva.
Capa esquinada no guarda del fred. (= esgarrada, descosida, estripada)
Les coses o les persones inadequades no sn la soluci dels nostres
problemes.
Similars: Qui es posa baix fulla, per dos voltes sarremulla.
De dolent arbre no esperes bon fruit.
Similars en castell: De mala mata, nunca buena caza.
De mala zarza, nunca buena caza.
Cap barco sha quedat al mar per falla de vent, ni en port per falla de
gent.
Confirma que la ra de ser dun barco s el moviment constant, dell i
de les persones.
Cap geperut es veu la gepa.
Sentencia que, en general, ning vol reconixer-se defectes.
Contraris: No hi ha ning perfecte.
Ning naix ensenyat.
Ditxosa s la cara que shi coneix la mscara.
Cap home de mar no ha estat mai penjat.
Proclama lhonradesa de la professi marinera.
Cap lladre es pensa ser robat.
Com que els lladres solen ser pobres, no esperen que hi haja persones
ms desesperades que ells.
Connex: Entre lladres no es perd res.
Contrari en castell: El ladrn a todo el mundo hace de su condicin.
Carn en terra i llenya a la mar.
Al difunt en mar conv soterrar-lo si es pot, perqu s un acte ms
honrs que llanar-lo al mar.
Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada vuit
dies; Quaresma, no vingues ms.
s un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai
privacions i tristor.
Carn que creix, no pot estar-se quieta.
La infncia i ladolescncia sn les etapes ms inquietes de la vida.
Crrega a gust no pesa.
Es diu com a crtica de qui se sent a gust o diu sentir-se a gust amb
alguna desgrcia o injustcia que lafecta i que podria evitar.
Com: El burro valent porta crrega i no la sent.
Castell: Sarna con gusto, no pica.
Carrer banyat, calaix eixut.
Carrers banyats, calaixos eixuts.
Quan plou, els comerciants no fan venda perqu la gent sol posar-se a
cobert.
Castell: Da de agua, a la taberna o a la fragua.
Similar en castell: A la mala venta, mala cuenta.
Cartes, daus, dones i vi fan tornar al ric mesqu.
Els vicis atrapen la voluntat i fan que totes les altres coses de la vida
es queden en ltim lloc.
Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda.
Sexplica sol.
Casa arreglada i vinya criada, dona casada.
Casa obrada, vinya plantada.
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot
dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done
fruit no es t el patrimoni complet no es pot casar la gent.
Similar: Casa parada, la mort a la porta.
Casa de dos portes, mala s de guardar.
Casa de dues portes fa de mal guardar.
Es refereix que no es pot estar controlant o atenent dos accessos,
dos negocis o dues coses alhora.

Casa en la qual visques, vinya de la que en begues i terres les que
veges.
No sha de pretendre tenir ms que all que es puga atendre ni gastar
ms del que es t.
Contrari, lexpressi: Estirar ms el bra que la mnega.
Casa hostada, casa assolada. (hoste = inquil, invitat, estad / assolar =
abatre, enderrocar, derruir)
La propietat que es lloga o es presta sestropella rpidament o la
malmeten els qui lhabiten perqu no hi tenen cap inters.
Casa hostada, pobra i desacreditada.
Similar a lanterior, significa que on hi ha moltes boques a alimentar,
el capital minva.
Casa parada, la mort a la porta. (parat = equipat, vestit, decorat,
disposat, a punt, presentable)
Fer casa prpia costa tant, que quan per fi sha aconseguit que estiga
habitable, els inquilins ja shan fet vells.
Casa robada, casa assegurada.
s bastant normal que davant una mala experincia busquem
immediatament una soluci perqu no es repetisca.
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dues vegades en la
mateixa pedra.
Casa negra, llum encesa.
Recomana viure en llocs illuminats naturalment, per comoditat, salut i
economia.
Casa sense dona, barca sense tim.
Casa sense dona i barca sense tim, el mateix sn.
Una dona s clau, si no imprescindible, en el regiment duna casa; per
aix els fills tarden cada vegada ms a deixar la casa paterna.
Cases i mules, les menys que pugues.
Sn una inversi patrimonial, per donen molts maldecaps quant a
manteniment.
Cavador de marges, no et fies gens dell.
Els marges no es caven.
Similar: Et conec, herbeta, que et dius marduix.
Castell: Te conozco, bacalao, aunque vengas disfrazao.
Similars en castell, les expressions: A otro perro con ese hueso.
Ser un lobo con piel de cordero.
Cavall tort, taleca dreta. (= sac tan ple que saguanta plantat)
Lesfor, encara que es faa amb dificultat, dna bon fruit.
Com: Rega torta, vianda a la porta.
Similar: Vinya torta, ram porta.
Cent quimeres no paguen un deute. (quimera = fantasia, projecte, desig)
Per ms voluntat que es pose i per ms contes i histries que
sexpliquen, un deute no desapareix per art de mgia.
Similars: Bona excusa t el malalt, que pixa i diu que sua.
Et conec, herbeta, que et dius marduix.
Castell: Hechos son amores, y no buenas razones.
Connex en castell: A Dios rogando y con el mazo dando.
Similar en castell, lexpressi: A otro perro con ese hueso.
Com en casa no hi ha res.
s on millor sest, amb totes les comoditats i les persones
estimades.
Com jugaria Mart, si tinguera amb qui.
s un lament de despagament per alguna cosa que no es pot
aconseguir.
Similar: Companyia de dos, el meu gos i jo.
Contraris: Fa ms el que vol que el que pot.
Ms val sol que mal acompanyat.
Contrari en castell: El que la sigue, la consigue.
Com la llaurada de mar, cap altra mai no en fars.
s la que prepara el renaixement primaveral.
Com ms anys, ms desenganys.
Com ms edat, ms es coneix del mn la falsedat.
A major edat, ms experincia en la vida sha adquirit.
Castell: A ms aos, ms desengaos.
Connexos en castell: Hazte viejo temprano y vivirs sano.
Guarda mozo y hallars viejo.
Com ms en tenen, ms en volen.
Com ms tenim, ms volem.
s un comentari sobre legoisme hum en general.
Castell: Ms riquezas, ms avaricias.
Similars en castell: A ms moros, ms ganancias. (Abans de la seua
expulsi dEspanya.)
A ms oro, menos reposo.
Com ms gran, ms animal.
Comenta que com ms grans o majors es fan alguns, ms sels
aguditzen els defectes o les manies.
Com ms menuda s la nou/lanou, ms soroll mou.
A vegades, les coses o les persones aparentment poc importants es
revelen ms importants que no ens pensvem.
Similar: Per un clau es va perdre una guerra.
Com ms parles, ms erres.
Parlar molt o massa pot dur a cometre equivocacions, malantesos, etc.
per entusiasme o irreflexi en lelocuci. En canvi, qui parla poc, sol mirar-se
ms el que diu.
Castell: Quien mucho habla, mucho yerra.
A mucho hablar, mucho errar.
Com ms plores, menys pixes.
Grandssima veritat, constatable cientficament, que se sol dir amb
una certa dosi dhumor perqu alg deixe de plorar o de lamentar-se.
Com ms puges, ms gran bac.
Com ms amunt pugen, de ms amunt cauen.
Com ms amunt pugen, de ms amunt davallen.
Es diu quan alg progressa massa rpidament en fortuna o poder o
com a advertiment a qui ho pretn.
Com ms serem, ms riurem.
Com ms serem, ms ens riurem.
Es diu irnicament quan a alg altre li ha ocorregut la mateixa
desgrcia que a nosaltres, contra la qual ja havem advertit.
Similar: Quan uns van, uns altres tornen.
Castell: Cuantos ms seamos, ms nos reiremos.
Nadie escarmienta en cabeza ajena.
Mal de muchos, remedio de tontos.
Com ms tenim, ms volem.
Constata i critica legoisme de les persones, que quasi mai ens
acontentem amb el que tenim.
Similar: Si el mn fra un ou, sel beuria.
Connex: No s ms ric qui ms t, sin qui menys necessita.
Castell: El que ms tiene, ms quiere.
Connex en castell: Culo veo, culo quiero.
Com ms vell, ms cervell.
La molta edat comporta molta experincia en la vida.
Similars: Consell de vell, del cel avs.
Del vell, pren el consell.
Contraris: Com ms vell, ms burro.
Com ms vells, menys valem.
Caldera vella, o bony o forat.
Contrari en castell: Cuanto ms viejo, ms pellejo.
Com ms vells, menys valem.
A mesura que en guanyen anys va deteriorant-se la salut.
Similar: Caldera vella, bony i forat.
Connex: Consell de vell, cagat en ell.
Compra en casa, ven en casa i fars casa. (fer casa = fer rac, estalviar,
acumular riquesa o patrimoni)
Portant honradament una seguida sobtenen ms o menys beneficis,
per segurs.
Comprar barat s comprar dues vegades.
Les coses barates ho sn per alguna ra: per tenir materials rons,
per ser fetes malament..., i no solen durar tant o donar els mateixos
resultats que les cares.
Castell: Lo barato es caro.
Comptes de cap, cabotes de nap.
El clcul mental es presta a lequivocaci, per tant compara la ment
amb linspid nap.
Com sembrars, collirs, si no pedrega.
Sexplica ben clarament.
Comps, i viurs.
Cal viure amb mesura en totes les coses, ja que els excessos acaben
pagant-se tard o dhora.
Similars: Una seguida mant un convent.
En el trmino medio est la virtud.
Compra casa per estar, i terra... la que pugues llaurar.
Compra casa per a estar i camp que pugues llaurar.
Compra casa per a estar i camp que veges llaurar.
Casa que pugues viure, terra que pugues veure.
Sha de tenir all que es puga disfrutar, perqu si es t ms, o no es
podr atendre o ens carregarem de faena i de problemes.
Similars: Entre poc i massa, la virtut passa.
Similars en castell: La avaricia rompe el saco.
Compra estores pel setembre, cera per loctubre i llard pel novembre i
anirs b sempre.
Les coses shan de comprar quan nhi ha abundor, que s quan costen
barat.
Comptes vells, baralles noves.
Els litigis antics o els deutes que mai no es paguen sn motiu renovat
denfrontaments.
Com un bon son no hi ha cap medecina.
Dormir no cura, per ajuda a desconnectar la ment del cos mentre
aquest es ref.
Similar: Cos gitat, mig alimentat.
Contrari: El llit menja.
Sempre hem de posar de la nostra part per aconseguir qualsevol
finalitat, encara que confiem en ajuda externa, la qual podr realitzar-se o
no.
Com: Du ajuda a qui sajuda.
Ajudat i tajudar.
Castell: Cree en Dios y no corras.
Fate de la Virgen y no corras.
Consells de vells, cagat en ells.
Cosa de vellea, bon foc en ella.
s un menyspreu a les coses prpies dels ancians perqu a vegades
sn molt repetitius, rapapiegen i parlen foradat.
Contraris: Consell de vell, del cel avs.
Del vell, el consell.
Consell de vell, del cel avs.
Els vells solen tenir molta ms experincia que els joves en tots els
aspectes de la vida.
Similar: Com ms vell, ms cervell.
Connex en castell: Aunque el consejo de la mujer sea poco, no
tomarlo es de loco.
(I) Conte contat, ja sha acabat (, per a mi una xufa i per a tu un
torrat).
Es diu humorsticament com a punt final dalguna narraci per tal que
ning torne a insistir sobre el tema.
Castell: (y) Colorn colorado, este cuento se ha acabado (, el que no
se levante se queda pegado).
Similar en castell, lexpressi: He dicho.
Contra la mort no hi ha medicament en lhort.
Sexplica tot sol.
Cony fotesc no fa parentesc. (fotesc = fornicador)
A les persones dissolutes els costa emparentar perqu tots les
defugen.
Contrari: Cada olleta t la seua tapadoreta.
Contrari en castell: Siempre hay un roto para un descosido.
Copa plena, copa buida.
Es diu com a invitaci a beure quan alg ompli les copes.
Similars en castell: Arriba, abajo, al centro y adentro.
Ajo, trago.
Costa ms alimentar un vici que criar dos fills.
Els diners que es dediquen als vicis sen van molt fcilment.
Costa ms de pescar que denamorar.
Costa ms haver enganyat el peix que les dones.
Si difcil resulta fer que alg senamore de nosaltres o fer creure una
mentida, encara costa ms saber pescar i que la pesca es deixe pescar.
Els mals exemples sn fcilment imitables.
A tal mestre, tal deixeble.
Criada nova, perol trencat.
Sentencia que cada vegada que una activitat canvia de persona, per
professional que siga, acaba ressentint-se.
Similar: No deixes sendes velles per novelles.
Cria fama i gitat a dormir.
Significa que quan sha obtingut fama i reconeixement social, ja
podem deixar desforar-nos tant com ho havem fet quan ho pretenem.
Criatura dun any xucla les entranyes.
Si encara mama, mama moltssim, i si est desmamat, representa una
despesa en alimentaci infantil.
Similar: Criatura grossa, mal any per a la mare.
Criatura que al mes no riu, entre bsties viu.
Els xiquets de pit riuen per qualsevol carantoina.
Criatures naixem i criatures tornem.
Lhome s dues vegades criatura.
La vellesa ltima s comparable a la primera infantesa perqu el cos
esdev fluix i indefens i tamb el cap sol fluixejar.
Similar: Caldera vella, bony o forat.
Crida vi i ven vinagre.
Es diu de qui s fals i mostra dues cares.
Cursos per Sant Joan, salut per a tot lany.
Deu ser alguna planta medicinal.
Daigua beneta i de mala ventura, en poc nhi ha prou. (beneta =
beneda / en = amb)
Una sola desgrcia s suficient per amargar lexistncia de molts.
Daigua passada, mol no en mou.
Significa que s intil lamentar-se quan ha fet tard a alguna cosa, i,
tamb, que cal deixar estar el passat.
Dall que els ulls no veuen, el cor no sen dol.
Del que els ulls no veuen, el cor no sen dol.
Les males notcies o les desgrcies de les que no som sabedors no ens
fan patir moralment.
Dalt de la barca el patr s ms que lemperador.
Destaca la importncia del crrec, del que depn fins i tot la vida de
tots.
Danar de bon mat, ning sha de penedir.
A qui matineja, el temps li condeix, perqu fa ms llarg el dia.
Similars: El que sha de fer, prompte.
Qui sala de mat, pixa on vol.
Da on no veus, no esperes.
Confiar o esperar alguna cosa de qui no se li veu voluntat resulta
intil.
Similars: Don no hi ha no es pot traure.
meitat noms.
La llengua no t os.
Darrere de lu ve el dos (i qui tinga pressa que arranque a crrer).
Recomana o justifica lordre en lexecuci de les coses.
Com: Desprs dIbi, Tibi.
Similar: Primer s lobligaci i desprs la devoci.
Contrari: Fer la Pasqua abans de Rams.
Davant lacate, i per darrere lo rei mate. (lo = forma antiga de el)
Davant el rei acate i davall la manta el rei mate.
El que es diu al darrere no es diu al davant.
Es diu com a crtica a qui manifesta una cosa i en realitat est fingint
perqu pretn tot el contrari.
Similar: Darrere el rei, figues li fan.
Similar, lexpressi: Tenir dos cares.
Castell: Delante hago acato, y por detrs al rey mato.
Similars en castell: Debajo de mi manto, al rey mato.
La mano que acaricia es la que tira la pedrada.
Manos besa el hombre que quisiera ver
coratadas/quemadas.
Debades, ni els frares peguen barretades.
Debades, ningun frare pega barretades.
(Pegar barretades significa fer acatament amb el cap tocat amb el
barret que els rectors portaven abans.) El refrany vol dir que ning fa res si
no es paga, i que els diners tot ho poden.
Similar: Amb diners, sant Pere canta.
Similars en castell: Por poquito no se vende en la botica.
El que regala, bien vende, si el que recibe lo
entiende.
El que regala bien vende, si no es ruin el que
pretende.
De baix duna ron capa hi ha un gran bevedor. (De baix = davall)
Lalcoholisme i els vicis en general arrunen i degraden fins al punt
dafectar el vestir.
De barca que mena el segon patr, libera-nos, domin. (domin =
eufemisme per Dominus = el Senyor).
Qui reemplaa al titular no sol tenir tant dofici com aquell.
Similar en castell: Nunca segundas partes fueron buenas.
De dia no fila Toni, i de nit gasta cresolades doli.
Critica aquells que no treballen o no sesforcen per que es gasten all
que no shan guanyat.
De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta. (= recapte,
llimosna)
No tota la gent t recursos suficients per a alimentar-se durant set
dies seguits, i aix es nota ms els ltims dies, quan ja shan esgotat totes
les possibilitats de qu es disposava.
De donar, ning es fa ric.
De tirar, ning no es fa ric.
El fet de donar, tirar, regalar o convidar no fa sin minvar el
pressupost o el patrimoni.
Similar: Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Similar en castell: A fiar lo asesin el mal pagar.
Contra el vicio de pedir est la virtud de no dar.
De fer el senyor i el bac, no en cal ensenyar ning.
A presumir i a fer el manta, tots sabem.
Connex: Del plat a la boca, ning sequivoca.
De fora vindr qui de casa ens traur.
De fora vindr qui de casa et traur.
Forasters vindran que de casa ens trauran.
Es diu criticant aquells que pretenen fer-se amos de les coses du
mateix o que, acabats darribar, prenen la plaa a qui locupava anteriorment.
De forner/moliner canviars, i de lladre no tescapars.
Se li diu com a advertiment a qui canvia de provedor per haver
resultat perjudicat per lanterior.
Similar: Daltres vindran que bo el faran.
Similar en castell: Otros vendrn que bueno lo harn.
De gotes daigua es fan els rius.
Goteta a goteta es fa riuet.
Moltes vegades, les coses aparentment sense importncia sn la base
de coses importants.
Com: De mica en mica somple la pica i de gota en gota somple la bta.
I: Una llarga caminada comena amb un sol pas.
De joves en morin molts, per de vells no en queda cap.
De vells no passarem.
De vell enll, no es passa.
Gran veritat, perqu ning es queda en el mn dels vius per a llavor.
De labril al setembre navega sense tmer; de loctubre al mar no
vages a la mar.
Navegar pot ser un plaer pel bon temps o un malson pel mal temps.
De labundncia del cor, parla la llengua.
Normalment, solem alabar-nos ms que no confessar els propis
defectes.
Similar: Alabat, ruc, que a vendre et duc.
Connex: La llengua no t os.
De la barca vella, tothom fa estella. (estella = ascla, llesca, tros)
Critica aquells que saprofiten de la desgrcia aliena.
Castell: Todo el mundo hace lea del rbol cado.
Similar en castell: Clrigos y cuervos hulganse con los muertos. ( =
gaudeixen, frueixen)
De la casa feta a estall, fuig de davall. (a estall = apressa, rpidament)
Les coses fetes apressa i corrents no solen estar ben acabades,
contrriament a les catedrals.
De la festa, la vespra.
La bona festa comena per la vespra.
Les bones festes comencen per la viglia.
La illusi de les coses que estan per venir alegra ms que la mateixa
consecuci de lobjectiu.
Contrari: Fer Pasqua abans de Rams.
De la mar, ni sentir-ne parlar.
Ho diu normalment el pescador o el mariner que ha viscut alguna mala
experincia en alta mar, cosa freqent.
De la pell, ixen les corretges.
Les coses no sn perqu s. Algunes li han costat la vida a alg.
De la pols de la farina i de la bromera del vi, porten mantellina en
randa les xiques de lAlfor. (lAlfor = Fontanars dels Alforins, poble
vinater)
El benefici i la festa sn resultat del treball fet.
De lavar i del porc, cap profit fins que s mort.
En vida, els agarrats no donen cap profit a ning, com els porcs.
Similar: Del coqu, pren el boc.
Similar en castell: Al cuervo no agrada el asno vivo, sino muerto.
Del Carnaval, no en faces cabal.
Adverteix que no es pot esperar res seris de qui beu i va de festa.
Del cel, ms en sap la gent de mar que la gent daltar.
s una reflexi irnica, ja que els mariners han destar sempre molt
pendents de lestat del cel perqu arrisquen la vida.
Del coqu, pren el boc. (coqu = avar / boc = tros)
Aconsella aprofitar-se dels egoistes.
Similar en castell: Quien roba a un ladrn ha cien aos de perdn.
Del cor neixen sentiments, del cul els excrements.
Gran veritat universal.
Del dit al fet, hi ha gran tret. (tret = tros, cam, distncia)
Les coses que es diuen o es prometen no sempre es compleixen, b
perqu es va mentir en dir-les, perqu les circumstncies ho impedeixen.
De les coses del piu, Du sen riu.
El comportament sexual hum, com lanimal, ens s donat per la
naturalesa, creaci de Du, i noms t la importncia que li vulguem donar.
Similar: Fer duna pua un cavall.
Similars en castell: La jodienda no tiene enmienda.
Al Csar lo que es del Csar y a Dios lo que es de
Dios.
De les rialles ixen/vnen les ploralles.
Adverteix o constata que els jocs i les coses agradables solen acabar
malament.
Similars: De la festa, la vespra.
Qui amb vi es gita, amb aigua es desdejuna.
Connexa, la burla als xiquets: Ja plora ja riu el tio Caliu.
Similars en castell: Aquellos polvos trajeron estos lodos.
Por la noche leones y por la maana cagones.
De les sobres, fes sempre les obres.
No conv fer res si no es disposa del capital necessari per a no
hipotecar la nostra vida.
Connexos: Amb diners, torrons.
Qui no t diners no t vicis.
Del joc, poc, i millor ni gota.
El joc envicia, i si sacompanya dalcohol, la runa est assegurada.
Connex: No hi ha joc sense trampa.
Del llibre vell, el bon consell.
Els clssics solen ser font de saviesa, encara que moltes obres
modernes, tamb.
Similars: En el llibre petit hi ha la bona sentncia.
En mans dun lector prudent, el llibre s gran instrument,
per mai el deus copiar sense abans reflexionar.
Connex: De llibres nhi ha de bons i de dolents.
Contrari: Du ens lliure dun mal llibre.
De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall. (abrigall = qualsevol pea
dabric)
La llana tosa en juny s la que t ms llarg el pl.
De llibres i paraiges, no en deixes gaires. (gaire = gens, molt)
Dona, escopeta i llibres, a ning ho deixes.
Podem perdre-ho per abs de confiana.
Connexos: De llibres i de gbies, no sen tornen gaires.
De llibres i de paraiges, no sen tornen gaires.
Contrari: Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Del mal pagador, gra o palla.
A qui no paga en diners, li cobren els deutes en espcie: productes,
mobles, propietats...
De lo que no entengues, ni en compres ni en vengues.
Desaconsella ficar-se en negocis que puguen resultar-nos perjudicials.
De lou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca.
Significa que qui gosa fer una mala acci en pot fer una altra de ms
gran, perqu la riquesa rpida engresca.
Com: Qui roba un ou, roba un bou.
Similars: Locasi fa el lladre.
Similars en castell: A la codicia no hay cosa que la hincha.
I lexpressi: Ser como el cuento de la lechera.
Del poc, poc, i del molt, no res.
Les coses que no abunden sn molt valorades i saprecien ms
disfrutades amb moderaci; en canvi, la quantitat resulta avorrida i cansa.
Similars: Poquet i bo.
Els bons perfums es guarden en flascons menuts.
Contrari: Ms val que sobre que no que falte.
Castell: Lo poco gusta y lo mucho cansa.
Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat noms.
A vegades, alguna gent parla per parlar, sense fonament, i critica per
enveja o malvolena, o intenta fer passar per veritat una opini personal, i
tamb a vegades es fa veure alguna cosa que amaga al darrere una falsedat.
Similar: De riquesa i de santedad, la meitat de la meitat.
Castell: De tu mujer y de tu amigo experto, no creas sino lo que
supieres de cierto.
Similar en castell: No creas en santos que orinan.
Del ric el remei, del vell el consell.
Sha de buscar sempre la persona idnia per a la millor soluci
possible als nostres mals.
Connexos: Qui t padrins, es bateja.
Del sembrar i del casar, no vulgues consell donar.
s arriscat donar una opini personal en aquests afers, ja que cada
persona t unes circumstncies diferents.
Similar: Mel i casament, qesti dencertament.
Dels escarmentats, naixen els avisats.
Dels escarmentats, ixen els avisats.
Qui ha viscut una mala experincia procura que no li torne a passar.
Similars: El gat escaldat, de laigua freda fuig.
Un previngut val per dos.
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes en la mateixa
pedra.
Castell: Los escarmentados son los avisados.
De los escarmentados se hacen los arteros.
Contrari en castell: Nadie escarmienta en cabeza ajena.
Dels llibres, pren noms el que et conv, i fes-ho b.
Conv elegir sempre el ms convenient entre el bo i millor.
Connexos: Cada mestre t el seu llibre.
A qui llegeix molts llibres, sempre li queda alguna cosa.
Contrari: A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum.
Del tard, ni palla ni gra. (tard = tardaner, endarrerit, retardatari, lent,
mandrs)
De qui sempre arriba tard o es retarda a fer les coses no podem
esperar res, perqu no s complidor.
Similar: El que sha de fer, prompte.
Del treball ix el profit.
Del treball ix el descans.
Est dient que no hi ha una cosa sense laltra.
Com: Qui sembra, recull.
Contrari: Qui de jove no treballa, de major dorm a la palla.
Del vell, trau el que pugues dell.
Del vell, trau-ne la saviesa que pugues.
Incita a obtenir informaci, consells o benefici, ja que li queda poc
temps de vida.
Similar en castell: El que no oye consejo, no llega a viejo.
De malagrats est el mn ple.
De desagrats est linfern ple.
De malagrats, linfern s ple.
Es diu com a crtica quan ens quedem despagats dalguna persona de
qui espervem que ens tornara algun favor.
Similar en castell: Al desagradecido, desprecio y olvido.
De mal arbre ixen males rames.
Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no
s bo o t mala conducta.
Similars: De pare trompa, fill ballador.
De pare msic, fill ballador.
Contrari: Dun esbarzer naix una rosa.
Contrari en castell: No hay regla sin excepciones.
De mal de ronyons surten els minyons. (miny = criatura, xiquet, nen)
Lembars castiga els ronyons, que estan en tensi per a fer
contraps a la panxa.
Similar: Jugant jugant van fer un xiquet.
Demanar la lluna.
Demanar la lluna en un cove.
Pretendre all que no pot ser.
Connex: Deixam un duro i dus-mel a casa.
Castell: Pedir cotufas en el golfo.
Pedir peras al olmo.
Pedir la luna.
Los ojos se abalanzan, los pies se cansan, las manos no
alcanzan.
Demanar no fa pobre.
Irnicament, est dient que pot fer ric.
Similars: Els que no plora, no mama.
Boca que no parla, Du no lou.
Contrari: De donar, ning es fa ric.
De menjar poc, parlar poc i alar-se mat, ning no sha tingut de
penedir.
Certament.
Similars: Al callat diuen savi.
Qui sala mat pixa on vol.
Dina poc i sopa poc i dormirs com un soc.
De menudet se cria larbre dret.
Aix com als arbres joves sels ajuda a crixer convenientment
lligant-los a una estaca perqu no es desvien, als xiquets sels ha deducar
rectament, sense permetrels que facen coses inconvenients.
De ms alt nhan caigut.
De ms verdes en maduren.
Es diu quan esperem que alg reconega que no tenia la ra o cedisca
en conviccions suposadament molt arrelades.
Castell: Torres ms altas han cado.
Similar en castell: Con el tiempo, las verdes se maduran.
De ms grosses se nhan vist.
De ms grosses en veurem.
Es diu per a llevar importncia a algun fet del present.
Similars, les expressions: Mai no sha vist tot.
De tot vorem.
Castell, les expressions: Vivir para ver.
Lo que hay que ver.
De mica en mica somple la pica i de gota en gota somple la bta.
De gota en gota somple la bta.
De mica en mica somple la pica.
Similars: Una llarga caminada comena amb un sol pas.
Tota pedra fa paret.
De moliner canviars i de lladre no tescapars.
De moliner mudars, per de lladre no tescapars.
Mudars de teixidor, que de lladre no.
Significa que encara que canviem de provedor, de comerciant,
dempleat... per no estar contents amb ell, ens quedarem com estvem,
perqu tots actuen igual. (Abans, quan es duia gra a moldre, el moliner es
quedava, com a pagament per la seua feina, un tant per cent de la farina
obtinguda.)
Similar en castell: Aunque las sillas hayan cambiado, los asnos siguen
siendo los mismos.
De patr, tothom ho s, els pilots, tots sn corders, i els que han de
fer la feina, pobres mariners.
A tots ens agrada manar, i qui no pot fer-ho, obeeix calladament.
Similar: Qui no pot collir, espigola.
De peix, com ms maror, ms peix.
Quan les aiges estan rebolicades i trboles, els peixos estan
atabalats i solen enredar-se fcilment en les xrcies.
Similar en castell: A ro revuelto, ganancia de pescadores.
De perduts, al riu.
s una manera concloent i encoratjadora de dir que, quan tot est
perdut, encara ens podem arriscar, ja que no podem perdre res ms. (El riu
s un lloc de sucidi de desesperats.)
Similars: De covards, no en parla la Histria.
I les expressions: Posar tota la llenya al foc.
Jugar-se el tot pel tot.
Castell: Para lo que me queda de estar en el convento, me cago
dentro.
De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanx. (rodanx = gros, gras)
Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esfor fsic i que no donen
sin pocs beneficis.
Similar: Cap pescador no mor tip. (tip = fart, ple)
De ponent, ni bon vent ni bon casament.
De ponent, ni vent ni gent.
Blasma aquests elements de procedncia occidental.
De por i de fred, com ms sen t, ms se nadmet.
De por i de fred, qui ms sen fica, ms nadmet.
Significa que la por i el fred solen anar a ms: la por se la fa u
mateix, i si u mateix no li posa lmit, pot arribar a la bogeria; quant al fred,
si no se li posa remei, pot dur-nos a ladormiment i a la mort.
Similar: La por s lliure.
De qui s aix? Daquell que no ho veu.
s una justificaci per a furtar algun b ali.
De rialles, en vnen ploralles.
Desprs duna alegria ve sempre una tristor.
s un avs als xiquets, que sengresquen ms i ms jugant i corrent
fins que alg pren mal; o als majors, perqu no es confien que la felicitat s
eterna.
Similars: Del b al mal tan sols hi ha un salt.
Similar en castell: Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se
rompe.
De riquesa i santedat, la meitat de la meitat.
Quan es parla de labundncia o de la bondat dalg, se sol exagerar.
Similars: Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la
meitat noms.
Similar en castell: Del dicho al hecho hay gran trecho.
Desprs de mort Cintet Rosquilla li portaren la bacinilla. (bacinilla =
orinal)
Desprs de mort, combregat.
Desprs que ha fet el pet, estreny el cul.
Els possibles remeis quan ja s tard no serveixen de res.
Com: Mort el burro, les garrofes, per baix del rabo.
Contrari: El que va davant, va davant.
Contrari, lexpressi: Anar per davant de les tronades.
Castell: Muerto el burro, la cebada bajo el rabo.
Contrari en castell: Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
Desprs de mort, ni vinya ni hort.
De terra no passarem.
El que shaja de fer, sha de fer en vida. Desprs, ja no podrem.
Similars: En morir-me jo, shaur mort qui ms em volia.
Mort el burro, les garrofes per baix del rabo.
Castell: Para morirse, solamente hay que estar vivo.
Por mucho que tenga el muerto, una caja basta.
Desprs dIbi, Tibi.
Desprs de lu ve el dos.
Recomana fer les coses luna desprs de laltra, seguint una lgica.
(Ibi s ms important que Tibi.)
Similars: Una cosa darrere duna altra.
Castell: Al caballo, antes de ponerle freno, hay que darle educacin.
Lo primero es lo primero.
Una cosa tras otra.
Cada cosa a su tiempo.
De tal senyor tal servidor.
Segons siga la personalitat de lamo, de lascendent... ser el
comportament dels servidors, empleats...
Similars: De tal pare, tal fill.
Tant com canta el rector, respon lescol.
A tal senyor, tal honor.
El fill de la gata, la rata mata.
De tant que et vull, et trac un ull.
Tant et vull, que et trac un ull.
Tant vol la gata els seus fills, que sels menja.
Es diu quan sha causat un perjudici a alg quan se li pretenia fer un
b o un favor.
Castell: Tanto te quiero que te ant ova.
De tot hi ha en la vinya del Senyor.
En el mn hi ha gent de tota mena.
Com: Hi ha dhaver de tot.
Similar, lexpressi: De tot vorem.
Castell: De todo hay en la vida del Seor.
Haber de todo, como en botica.
Similars en castell: En la variedad est el gusto.
Ni estn todos los que son, ni son todos los que
estn.
De tot sha de pagar laprenentatge/la novetat.
Tot ofici, tota carrera, tot objectiu, tenen un cost i una inversi en
temps i dedicaci.
Com: Ning naix ensenyat.
Tot t un preu.
Similars en castell: Haber sido cocinero antes que prior.
Similar en castell, lexpressi: Pagar la novatada.
De Tots Sants a Sant Mart, sembra si vols collir.
Sembrar de l1 a l11 de novembre assegura a les plantes la humitat
constant hivernal.
De tot vorem.
Davant dalguna actitud incomprensible, anormal o estranya, expressa
que en en la vida encara en trobarem ms, i ms variades.
Castell: Ni estn todos los que son, ni son todos los que estn.
De treballar, ning es fa ric.
Les grans fortunes no provenen mai del propi esfor, sin del daltres,
i, a vegades, daccions illcites.
Castell: El sastre que no hurta, no es rico por a aguja.
Hem de posar del nostre costat al marge de la possible ajuda.
Com: Confia en Du, per corre.
Castell: A Dios rogando, y con el mazo dando.
Du conserve la justcia i ens guarde della.
S.
Similar en castell: Pleitos tengas y los ganes.
Du dna faves a qui no t barram. (barram = barres, mandbules,
maixelles, queixals)
Du dna garrofes a qui no les pot rosegar.
Es diu quan considerem que sha produt una injustcia, divina o
humana, en la que ha resultat afavorit alg que no sho mereixia o no ho
necessitava, i no nosaltres.
Castell: Dios da nueces a quien no tiene dientes.
Similar en castell: A unos da Dios ovejas, a otros, orejas.
Al desnudo, todo le llega menos ropa.
Du ens lliure dun mal ve i dun estudiant de viol.
Els msics diletants o aprenents sempre donen la tabarra perqu sn
molt repetitius.
Du no ens ha donat vells, per s anys per a fer-ne.
Les persones velles solen ser una molstia per a les joves, a la qual
shan de sobreposar perqu tots hem sigut joves i tots serem vells i voldrem
que ens cuiden i respecten.
Similars: Ning vol ser vell, per tots volen arribar.
El vell s lhonra duna casa.
Dany en any hom es fa vell.
Connex: Dhome vell, si s ric, tothom s parent o amic.
Du nos guard dun boig en lloc estret.
Sexplica tot sol.
Similar: Al foll i a laire, donar-los ample.
Du tanca una porta i nobri una altra.
Quan una porta es tanca, una altra se nobri.
Quan una porta es tanca, deu se nobrin.
s una consolaci que es diu quan alguna cosa ens ha anat malament:
algun negoci, la feina, algun contratemps...
Du te guard dun est fet. (guard, forma medieval = guarde)
Aconsella no fiar-se de qui dna les coses per fetes quan encara
estan per fer.
Similars: La llengua no t os.
No digues blat que no el tingues lligat.
Ms val pardal en m que cent volant.
meitat noms.
Similar en castell: Ms vale un toma que dos te dar.
Du t un bast que pega sense fer remor. (remor = soroll)
Du no castiga amb bast, castiga amb sa.
Les penalitats no provenen directament del cel, sin a travs de les
coses terrenes, moltes vegades interpretades a travs de faenes,
problemes o malalties.
De vell s ser amic de les paraules.
Es diu del jove que s ms estudis, intellectual o assossegat que els
altres, que sn ms vius i despreocupats de les coses serioses.
Similar: El jove t el cor a la llengua, i el vell t la llengua en el cor.
De vells, ning no en pot sofrir, per tots volen envellir.
Costa suportar el comportament dels vells quan ss jove i es t una
altra mentalitat i una altra activitat, per quasi ning vol morir-se abans de
la vellesa.
Similar: Ning vol ser vell, per tots volen arribar.
De vell ning passa.
s la confirmaci duna realitat inevitable.
Connex: Desprs de mort, ni vinya ni hort.
Dia a dia la botija es fa vella.
No hi ha res immutable i tot va perdent facultats o propietats amb el
pas del temps.
Similars: Tots els cnters nous fan laigua fresca.
Ning vol ser vell, per tots volen arribar.
Castell: Cuanto ms viejo, ms pellejo.
El tiempo vuela.
Dia bo, fical en lolla, que (de) rons no en faltaran.
Conv aprofitar els bons moments, perqu en la vida abunden els
rons.
Similars: Dies de molt, vespres de res.
Similar en castell: Da de mucho, vspera de nada.
Similar en llat: Carpe diem.
Dia llarg, peix curt.
En estiu hi ha poca pesca.
Dia passat, dia trobat.
Dia s vida.
Dia que passa, dia que no torna.
Sha de viure cada moment, perqu la vida va passant.
Similar: Qui dia passa, any empeny.
Similars en castell: Quien teme la muerte no goza la vida.
Carnaval que no viviste, ya no volver.
Hasta morir, todo es vida.
Similar en castell, lexpressi: Que me quiten lo bailado.
Dies i olles curen les coses.
El transcurs del temps ajuda a oblidar males experincies, i menjar
reconforta.
Similars: Llgrima a lull, boc com el puny.
El temps, tot ho cura.
Dillusions tamb es viu.
Es diu amb incredulitat a qui pretn algun objectiu irrealitzable o
extremament difcil.
Com: Del ram tamb es fa vi.
Castell: De ilusin tambin se vive.
Dimarts, a passejar els gats.
Dimarts, ni embarcats ni casats.
Segons la creena popular, el dimarts s dia de mala sort.
Com: Per als desgraciats, tots els dies sn dimarts.
Similar: Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja.
Contrari: Dimarts, els pescadors tiren els arts.
Similar en castell: El martes, ni te cases ni te embarques.
Dimarts, els pescadors tiren els arts.
Se sol dir per confirmar que el dimarts s un dia com un altre.
Similar: Qui s desgraciat, amb els collons entropessa.
Contraris: Dimarts, a passejar els gats.
Diner que es guanya pel cul, sen va com el fum.
Els diners fcils de guanyar no sn apreciats i, per tant, sn gastats
rpidament.
Similar: Les fbriques, les funden els avis, les disfruten els pares i
les tanquen els fills.
Dins el mal, el b.
Desitja o aconsella optar per all ms convenient.
Similar: Del mal, el menos.
Castell: Del mal, el menos.
Dis-me el que tens i et dir el que vals.
Dis-me el que tens i et dir qu vals.
Duro que tens, duro que vals.
s una crtica del fet que moltes vegades valorem i som valorats
segons la riquesa, no segons les qualitats.
Castell: Tanto tienes, tanto vales.
Ditxosa s la cara que shi coneix la mscara.
Alaba aquells que es reconeixen els propis defectes i limitacions.
Contrari: Cap geperut es veu la gepa.
Diumenge de Rams, qui no estrena no t mans.
El dumenge de Rams, qui no estrena no t mans.
El costum urbanita s estrenar alguna pea de roba en aquesta
festivitat.
Connex: Qui no estrena per Nadal, res no val.
Castell: Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos.
El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos.
Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada.
Dona balconera, gossa i malfaenera.
s una crtica a qui passa ms temps xarrant o mirant qui passa que
fent faena o coses de trellat i profit.
Similar: Home refranyer, gos i malfaener.
Similars en castell: A la mujer ventanera, turcele el cuello si la
quieres buena.
A la mujer loca, ms le agrada el pandero que la
toca.
A la mujer que fuma y bebe, el diablo se la lleve.
A las romeras y a las bodas van las locas todas.
Quien anda muchas romeras, tarde o nunca se
santifica.
Contraris en castell: A la mujer en casa, nada le pasa.
La mujer, la pata quebrada y en casa.
A la mujer casada y casta, con el marido le
basta.
A la mujer casta, Dios le basta.
Donat?, grcies.
El que es dna no es torna.
Ho diu que rep un regal tot denotant que laccepta per sempre ms.
Castell: Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita.
Cuando te den la vaquilla, acude con la soguilla.
Cuando te dieren la cochinilla, acude con la soguilla.
Lo que me diste por lo que me cogiste.
Don no nhi ha, no sen pot traure.
Dall a on no nhi ha no sen pot traure.
Dall a on no nhi ha no en pot rajar. (rajar = regallar, regalimar)
Da on no hi ha no en pot rajar.
Es diu quan lexperincia ha demostrat la inutilitat o la curtedat
mental dalguna persona.
Similar: Fes b al porc.
Castell: Pedir peras al olmo.
Quien en ruin lugar hace via, a cuestas saca la vendimia.
Dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viurs eternament.
s una recomanaci per a despertar-se amb la llum naixent i aprofitar
b el dia.
Dorm el que deixa, ronca el que empra.
Qui deixa, dorm satisfet per haver fet un favor o un negoci, mentre
que qui empra, descansa profundament per haver superat un mal moment.
Dorm ms tranquil aquell que no t deutes que aquell que t diners.
La satisfacci de qui est en pau amb els altres no s comparable amb
el temor de qui pot perdre el que t.
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama.
En general, els professionals que tenen a veure amb les lleis tenen
mala fama perqu causen ms perjudici que benefici, o incls afavorint-nos
ens ho cobren.
Similar: Du conserve la justcia i ens guarde della.
De moliner canviars, i de lladre no tescapars.
Similar en castell, la maledicci: Pleitos tengas y los ganes.
Dos camises t Joan, una que li han de fer i una que li faran.
Es diu com a crtica als pretensiosos
Similar: A Valncia tinc uns orgues.
Similar en castell: Quien tiene un to en Gran, ni tiene to ni tiene
na.
Dos dones i un pato, mercat.
Significa que les dones sn xarradores per naturalesa i que qualsevol
motiu s bo per xarrar.
Similar en castell: A la gallina y a la mujer, le sobran nidos donde
poner.
Dos pocs i dos molts fan un home ric.
La perseverana en el treball o els negocis sense desanimar-se porten
el seu fruit.
Similars: De mica en mica sompli la pica.
A casa no sha de tornar mai de buit.
Dun mal pas, sortir-ne prompte.
Aconsella acabar al ms aviat possible amb les males situacions
fsiques o econmiques.
Similar en castella: Del mal, el menos.
Eixir del foc i caure en les brases.
s una comparaci que significa que, a vegades, per intentar evitar un
perjudici, ens procurem un mal ms gran.
Similars: Pitjor s el remei que la malaltia.
Castell: Salir del lodo y caer en el arroyo.
El badall va de boca en boca com locell de branca en branca.
s contagis veure badallar alguna persona o animal.
Similar: Tot sapega menys els diners.
El barber, jove, i el metge, vell.
Ni metge jove ni barber vell.
Per prpia seguretat, conv que qui tafaite tinga el pols ferm i qui
vetle per la teua salut tinga molta experincia en lofici.
Castell: Mdico joven hincha el cementerio.
Similars en castell: A galgo viejo echadle liebre, no conejo.
Abogado joven, pleito perdido.
La veterana es un grado.
Dichoso el mdico que llega cuando el mal se cura.
El mdico cura, la naturaleza sana.
El b, buscar-lo, i el mal, esperar-lo.
Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a
qualsevol imprevist.
Com lexpressi: Nadar i guardar la roba.
Similar: Ms val gastar-sho en la confiteria que en la farmcia.
Connex: el segent.
Similars en castell: Del mal, el menos.
Hombre prevenido vale por dos.
El b no s conegut fins que s perdut.
Quan deixem de tenir algun benefici, amor o avantatge els solem
valorar ms que quan els tenem o fruem.
Similars en castell: Otro vendr que bueno te har.
Cualquier tiempo pasado fue mejor.
El bon barber arremulla primer.
Es diu irnicament quan ens disposem a beure abans dingerir cap
aliment slid.
Connexos en castell: Al buen segador no se le olvida la hoz.
Arriba, abajo, al centro y adentro.
El bon caador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a laigua.
Per a traure rendiment de lofici, sha de viure prop de la font de
subsistncia, perqu altrament es perd molt de temps anant i venint.
El bon cam, mai no s llarg de seguir.
Actuar convenientment i fer b les coses sn la manera ms simple i
econmica, mentre que quan sobra o es fan les coses malament, moltes
vegades sha de rectificar, passar vergonya, pagar-ne les conseqncies o
tornar-ho a fer b.
Similar: B est el que b acaba.
El bon estudiant aprn de tots els llibres.
El saber, com la veritat, est en el coneixement de molts punts de
vista i de moltes versions.
Contrari: Du mos lliure destudiant que sols estudia en un llibre.
El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar.
Els pescadors passen moltes hores inactives que dediquen a
ocupacions desplai per a distraures.
El bon mariner es mareja en terra i en mar est ser.
Aconsella estar en perfectes condicions a lhora de treballar.
El bon mariner fa bon patr i el bon patr fa bon mariner.
Un vertader professional coneix b el seu ofici i totes les seues
especialitats.
El bon mariner ha de vetllar les veles.
Si es vol ser un bon professional, no sha de descuidar mai cap detall.
(La direcci i la fora del vent poden canviar.)
Similar, lexpressi: Estar al peu del can.
El bon mariner navega amb calor, que amb fred no.
Passats els Dolors, barques als secadors.
Sha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convnen.
El bon mestre fa bon vailet. (vailet = criat, servidor, ajudant)
Qui t gran experincia en algun domini pot ajudar millor que ning a
qui practica el seu mateix ofici.
El bon pescador sap el peix on t lajocador. (ajocador = jc, ja, llit,
dormitori)
El bon pescador pesca sense ormeig. (ormeig = eina, estri, instrument)
El bon pescador parla amb els peixos.
El bon pescador fa que els peixos volen.
El bon pescador el peix va a trobar.
El bon pescador no perd mai calada. (calada = installaci de la xarxa)
El bon pescador treu el bo i millor.
Qui s experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo
perfectament, perqu en coneix tots els secrets.
Similar, lexpressi: Saber on sajoca el dimoni.
El bon pescador sestima ms el bastiment que la dona. (bastiment = nau,
barca)
El mariner i el vaixell sn de la mateixa pell.
Exageradament, significa que sha de cuidar molt linstrument que ens
dna de menjar i del que depn la nostra vida.
El bou, pel setembre a armar i per loctubre a pescar. (bou = barca de
bou, barca mitjana que necessitava un o dos bous per a varar-la en larena)
Conv preparar els instruments de la pesca pel bon temps per a tenir-
los en bones condicions ds en la temporada de pesca que sacosta.
El bra, al pit; i la cama, al llit.
s la millor posici per al restabliment de cada membre trencat.
El caador, ben corregut, i el pescador, ben assegut.
Constata irnicament la gran diferncia existent entre els
practicants de les dues aficions o ocupacions.
El caador de visquet pateix son, fam i fred. (visquet = envisc,
pegament)
s una activitat que requereix matinejar ms que els ocells i estar
tota la jornada a laguait a la intemprie.
El cam de linfern est empedrat de bones intencions.
El cam de linfern s molt ample.
Es diu per a precavir a qui obra de bona fe, perqu a vegades la bona
voluntat s mal utilitzada per altres.
Castell: El camino al infierno est plagado de buenas intenciones.
El canteret nou fa laigua fresca/fresqueta.
El cnter nou fa laigua fresca.
Les coses o les situacions agradables acabades destrenar funcionen
b i fan goig, per quan passa el temps perden lefectivitat i lencant del
primer moment.
El cap dret i el cor net.
Qui no ha fet cap mala acci, pot estar orgulls i caminar amb la cara
alta.
El cap fred, el ventre net i els peus calents sn els millors elements.
medicaments.
Cal estar en les millors condicions fsiques possibles per a estar a
gust, donar bon rendiment i estalviar-se possibles problemes..
Similar: Al treball sha danar havent cagat i pixat.
Similar en castell: Corazn de len, tripas de lobo, paso de buey i
aire de bobo.
El casament i la mortalla, del cel davalla. (mortalla = vestit, hbit o
tnica del difunt)
El dest, Du o latzar sn els que decideixen si es compliran i quan es
compliran els fets ms transcendentals de les persones.
Castell: El casamiento y la mortaja, del cielo baja.
El casar no fra res si al cap de lany no foren tres. (el casar = el
casament, el casori, casar-se / no fra = no seria)
Quan una parella de dona i home es casen, acaben tenint algun fill si
tot va b i comencen a complicar-se la vida.
Castell: No hay dos sin tres.
El convit de sant Bru sel paga cadasc.
s un avs perqu ning es pense que va de convidat a alguna menjada,
festa o celebraci.
El cor i els ulls mai no sn vells.
Lamor i el desig de bellesa sempre estan desperts a qualsevol edat.
El cul fa la faena, no la Magdalena.
La feina fsica o intellectual se lha de fer u mateix sense esperar
que es produsca un miracle.
El darrer tanca la porta. (darrer = ltim, postrem)
Significa que el menys espavilat, el ms lent, o el ms complidor, ha
de fer all que els altres no han fet.
Com: Qui vinga darrere, que tanque la porta.
Similar, lexpressi: Merda per a lltim.
Similars en castell, les expressions: Maricn el ltimo.
Quien venga detrs, que arree.
El diable ensenya a robar, per no a amagar.
Conv pensar en la conseqncia abans de realitzar els actes, ja que
tota acci acaba sabent-se.
El diable quan dorm encara t un ull obert.
Significa que el mal no descansa ni els rons es fien de ning.
El diable no va esser mariner.
Es diu de qui t poder per no t experincia, perqu si en tinguera,
sabria que els mariners sempre estan aclamant-se a Du i a sa mare i a tots
els sants.
El diable, quan s vell, sap ms per experincia que per consell.
Els consells poden ensenyar, per no mai tant com la prpia
experincia.
Castell: Ms sabe el diablo por viejo que por diablo.
El dimarts de Carnestoltes s un dia divertit: ens escura les butxaques
i ens fa anar contents al llit.
Sexplica tot sol.
El dimoni, cansat de fer mal, es va posar frare.
El diable, quan s vell, es fa ermit. (fer-se ermit = tornar-se solitari,
retirar-se del mn, tornar-se aptic)
El dimoni, cansat de fer mal, es va posar ermit.
Se sol dir de les persones que de joves fa una vida dissoluta, immoral
o criticable i que de vells assenten el cap perqu ja no els queda energia per
a continuar sent com eren.
Castell: Cuando el diablo envejece se vuelve monje.
El dimoni no descansa.
Els rons sempre estan pensant maldats.
Castell: El demonio no duerme.
Similar en castell: El diablo, antes de ser diablo, fue abogado.
El dimoni t una manta i un tabal.
Tota mala acci es fa damagat per es pretn que se spia.
Similar: Tot acaba sabent-se.
La veritat s com loli, que sempre sura.
El diner de lescol cantant ve i cantant sen va. (escol = estiracordeta,
ajudant)
Els ingressos modestos desapareixen de seguida perqu les despeses
habituals els superen.
El diner fa diner.
Diners fan diners.
Els diners van on nhi ha.
Qui t capital, el pot invertir en negocis per a guanyar-ne ms; en
canvi, qui t els diners justos per a anar passant, no ho pot fer.
El diner fa veure lorb, fa sentir el sord i fa trobar pare al bord. (orb
= cec, invident // bord = fill illegtim)
Els diners compren voluntats, corrompen molts honrats i fan que
tothom (o quasi) obesca a qui paga, ja siga per convenincia o per
necessitat.
Similars: Amb diners, torrons.
Pel diner, fins el rei balla si conv. Pel diner ballen els cans,
canten frares carmelitans i fan miracles els sants.
Castell: El dinero no es santo, pero hace milagros.
Poderoso caballero es don dinero.
El dolent, fora.
Recomana alliberar-se de problemes o molsties. Susa
humnorsticament per a justificar lexpulsi corporal de slids o gasos.
Similars: All que no deixa, deixar-ho.
Castell: Del mal el menos.
De los enemigos, los menos.
El fem diu fem. (diu fem = actuem, treballem, posem-nos-hi)
Joc de paraules que significa que hi ha tasques que no shan de
demorar. (En aquest cas, perqu el fem orgnic fa una pudor que atalba.)
El fem s la menjada del llaurador.
Lesfor i la inversi esdevindran el fruit de qu viure.
El fem i laigua fan miracles.
La terra dna en tot temps no faltant-li aigua ni fem.
Bon llaurador s qui a lany es menja bones crregues de fem. (es menja
= consumeix, fa s, empra, utilitza)
Si laigua s la beguda de les plantes, el fem ns el menjar, que
acabar transformant-se en fruits, cereals i llegums.
Similar en castell: Labra profundo, echa basura y cgate en los
libros de agricultura.
El estircol no es santo, pero donde cae hace
milagros.
El ferro roent es doblega fcilment.
Hem de fer les coses al seu moment i en les condicions adequades si
volem obtenir un bon resultat.
Contrari: Clavar els claus per la cabota.
Contrari, lexpressi: Batre en ferro gelat.
El joc crema ms que el foc.
El joc no s joc, que s foc, i crema qui el toc.
El joc, el llit, la nit i el foc no sacontenten mai amb poc.
El joc en general sol entusiasmar els participants fins a lextrem de
crear-los dependncia.
El jornal entra per la porta i surt pel fumeral.
Menjar i calfar casa suposen una gran despesa.
Connex: El diner de lescol cantant ve i cantant sen va.
El jove t el cor a la llengua, i el vell t la llengua en el cor.
En general, la joventut s sincera i espontnia, mentre que la vellesa
pensa les coses abans de dir-les.
El llaurador sempre lerra si aparta els ulls de la terra.
Quan es desatenen les obligacions, aquestes sacumulen i apareixen
els problemes.
Similar: Qui t terra, senterra.
Similar en castell: Zapatero, a tus zapatos.
El llaurador t destar prop del qui fa treballar.
Qui t algun inters sha de preocupar dell si no vol que li resulte
malament.
On no hi cap, tot sn peus.
Entre todos la mataron y ella sola se muri.
El llibre que miren ms ulls s el de quaranta-vuit fulls.
Els escrits breus sn ms atractius i fcilment llegibles que els llargs.
Similar: La bona confitura es guarda en flascons menuts.
Similar en castell: Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
El llit calent fa la taula freda.
Qui es demora en el llit, fa tard a taula o no li queda molts de temps
per a treballar i guanyar-se el menjar.
Connex: A la taula i al llit, al primer crit.
El llit dur fa el cos dret.
Generalment es recomana que el matals siga ms dur que bla per tal
que lesquelet no es deforme.
El llit menja.
El llit xucla.
El llit tira.
Quan es cau en un llit per una malaltia llarga, la musculatura va
minvant per falta dapetit i dexercici.
El mal de cap, el ventre el sap.
Molts mals de cap i molts malestars en general sn resultat de no
defecar amb regularitat.
Connex: El mal de ventre, el cagar el trempa.
El mal de ventre, el cagar el trempa. (trempar = regularitzar,
normalitzar)
Moltes vegades, les retorades intestinals salleugen o desapareixen
en defecar.
El mal s fill de lombra.
La maldat s resultant de mentalitats diabliques.
Connexos: Els mentiders sn els fills del diable.
El mal es riu de lungent.
Les malalties greus necessiten medicaci ms potent i efectiva, o
cirurgia en casos ms drstics.
Similar en castell, lexpressi: Poner paos calientes.
El mal ve volant i sen va a peu coix.
Els accidents o les malalties es produeixen o es demostren en un
moment donat; en canvi, la recuperaci costa molt.
Castell: El mal llega corriendo y se va a la pata coja.
Similars en castell: El mal entra a brazadas y sale a pulgaradas.
El mal entra por quintales y sale por adarmes.
El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra.
Significa que cada u ha de fer el que li correspon i el que sap fer
sense immiscir-se en coses dels altres.
El mariner s ngel de Du, que el vent el porta i el vent el treu.
A pesar de la fama flmica de doners, borratxos i bregadors, els
mariners sn considerats en general bona gent que desapareix i reapareix
per ra del seu ofici.
El mariner, tot ho porta a lesquena.
Com el muntanyer o el pastor, ha deixir de casa amb tot el que haja
de menester: roba, quemenjar... Ve a significar que s pobre.
Similar: Al camp vas, el que portes menjars.
El mateix en terra que a la mar, les pesqueres sn males de trobar.
La consecuci dels objectius requereix voluntat, esfor, coneixement
i sort.
Similars: Ning dna els duros a catorze quinzets.
El millor pescador mai pot dir s ni no.
El matinar tres coses fa: ric i s i bon cristi.
Matinar s saludable i dna temps per a acudir a tot.
Similar: Qui matina, fa farina.
Contrari: Ms val Du ajudar que matinejar.
Connex: Ms val matinejar que a missa anar.
El menester fa fer i lnsia fa filar.
La necessitat fa actuar, b per a trobar la soluci, b per a distraure
el pensament ocupant el temps.
Similar: Fila, Llusa, i portars camisa.
Castell: A la fuerza ahorcan.
El ms gran desastre s ser sastre, fill de sastre o pare de sastre.
s una professi molt entretinguda que no sempre aconsegueix cobrar
dels clients.
El meu mal no vol soroll.
Les penes, els dolors i els infortunis sn coses ntimes que no han
dimportar a ning.
Contrari: Alegria secreta, alegria incompleta.
El millor company per a passar el temps s un vell.
Encara que dadults no tenim molt de temps per dedicar-los, els
xiquets, que s que en tenen, estan encantats amb ells perqu aprenen
moltes coses de qui acumula una gran experincia.
Similars: Del vell, el consell.
El vell s lhonra duna casa.
Companyia de dos, jo i el gos.
El millor mestre, el temps; la millor cincia, la pacincia.
El temps s un gran mestre.
No hi ha millor mestre que la necessitat, o pobresa.
Podem aprendre del temps passat i, tamb i sobretot, de les
experincies viscudes en el nostre temps.
Similars: Ensenya ms el mn que pare i mare.
La necessitat fa mestres.
El millor metge: el que no necessites.
Certament.
Connex: El millor metge s el mateix malalt.
U mateix sap on li fa mal, quan i com, i pot saber-ne el perqu; per
tant, pot saber qu s all que el perjudica.
Qui envia, no va.
Qui pregunta, ja respon.
El millor peix s pel pescador.
Qui ha fet lesfor o la inversi s qui es mereix la millor part del
producte obtingut.
Connex: El patr pesca per ell i per la barca.
parte.
El millor pescador mai pot dir s ni no.
La bona o mala pesca depn de les circumstncies.
El mateix en terra que a la mar, les pesqueres sn males de
trobar.
El millor remei s el que cura.
s una sentncia drstica davant la discussi de quin mtode s millor
que un altre.
Similar: El millor metge s el mateix malalt.
Contrari: El mal es riu de lungent.
Al millor pescador li escapa una anguila.
No s bon carreter qui no ha bolcat tres vegades.
Ning no s infallible, per ms art o ofici que tinga.
Similars: No hi ha cap llaurador que no faa algun solc tort.
Ning naix sabent/ensenyat.
Castell: Al galgo ms lebrero se le va la liebre en enero.
Al mejor cazador se le va la liebre.
Al mejor cocinero se le queman los frijoles.
Al mejor escribiente se le va un borrn.
Al mejor nadador se lo lleva el ro.
El mort s del mar quan ss lluny de terra.
Quan no hi ha un altre remei, s.
Contrari: La fusta, en mar, i la carn, en terra.
El palangre, tot lany guanya, i el bolitx, tot lany i mig. (palangre =
xarxa darrossegament superficial / bolitx = xarxa de malla estreta)
Un mateix esfor pot donar ms o menys rendiment segons el mitj
usat.
El paper s molt sofrit.
Es diu quan llegim mentides, tergiversacions o promeses que sabem
que no shan de complir.
Similars: Si vols mentir, digues el que sents dir.
La llengua no t os.
Similar, lexpressi: Ser paper mullat.
El pastor t de ser fill de lovella.
Qui t animals o altres interessos ha destar sempre a prop i pendent
dells, com fa el cabrit amb sa mare.
Similars: Qui t terra, senterra.
Similar en castell: Reunin de pastores, ovejas muertas.
El patr mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer.
Aix s.
Similar en castell, lexpressi: A pagarlo, Pocarropa.
El patr pesca per ell i per la barca.
No es pot criticar que lamo de lempresa obtinga ms benefici que
qualsevol empleat, perqu ha de mantenir i renovar els mitjans de producci.
El patr vertader embarca el primer i desembarca el darrer.
El principal interessat i qui t responsabilitat sobre daltres sn els
qui ms dedicaci han de posar en lempresa.
El pecat dels pares el paguen els fills.
Els pecats dels pares els paguen els fills.
Serveix de justificaci o de lamentaci del fet que a vegades els fills
hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors.
El pecat es pot dir, que el pecador no.
Recomana discreci, per sobretot, la preservaci de lhonor i la
dignitat de les persones.
Castell: Se puede decir el pecado, pero no el pecador.
El pecat fa forat.
Les males obres i els delictes pesen en lnima de qui els ha coms i
de qui els ha sofert.
Connex: La ignorncia no borra el pecat.
El peix a laigua i el ferrer a la farga.
Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en
terrenys dun altre.
El pensament no mai es fa vell.
Encara que el cos envellisca, el pensament no ho vol reconixer mai, i
a vegades volem fer coses que el cos no ens permet.
El pescador de riu, vora del mar no riu.
El petit pescador, tres braces ms enll de terra sespanta.
Qui est avesat a les coses fcils no es pot avenir amb les difcils.
El pescador, la mar el governa.
El pescador pesca quan pot i no quan vol.
El pescador menja sardines; el peixater, moltes gallines.
Trauen ms benefici dun producte els intermediaris i els comerciants
que el mateix productor.
Similars: A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina.
A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.
El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescar.
El pescador pesca quan pot i no quan vol.
Lxit en la pesquera no est mai assegurat, per molta tecnologia de
qu es dispose.
El pescador, quan t peix, sa mare desconeix.
Quan els negocis i les aficions van b, entusiasmen.
Similar: Qui festeja no t fred.
Connex: El pescador pesca quan pot i no quan vol.
El pescador, si t manya, aguanta recta la canya.
Recomana tacte, precisi i atenci en all que es fa.
Similar: El pescar vol ms cap que mans.
El pescar vol ms cap que mans.
Qualsevol activitat ha destar regida pel pensament i latenci per a
lobtenci de resultats sense accidents ni imprevistos.
Contrari: On no hi cap, tot sn peus.
El pet s lalegria del pobret.
s un sola ben humil i econmic.
Similar: Trons de cul, tempestat de merda.
El pobre i lavaricis tenen misria tots dos.
Lun, perqu no t res, i laltre, perqu no li fa profit el que t.
Similars en castell: No es pobre el que poco quiere, sino el que
mucho quiere.
No es pobre el que tiene poco, sino el que codicia
mucho.
El poc mal espanta i el molt amansa.
La menor desgrcia o malaltia ens afecta lnim i reaccionem, per
quan s insuperable, ens hi conformem.
Connex: A lespantat, la sombra lespanta.
Connex en castell: Del mal, el menos.
El poder corromp.
I quan no corromp, malacostuma, com totes les situacions de privilegi
de qu est privada la majoria de la gent.
Si vols saber qui s alg, dna-li poder.
Castell: El poder corrompe.
El preu fa la venda.
El preu afavoreix o decideix que una cosa es venga molt o no gens o
que es concloga un tracte o un negoci.
El progrs sobt treballant.
Treballant fsicament o intellectualment, o les dues coses.
El que al mes no es riu, entre burros viu.
Riure s la cosa ms natural en un xiquet de pit si li fan festes.
El que a pressa viu, a pressa mor.
Qui viu apressadament no gaudeix dels detalls ni de cada moment i
circumstncia particular, per aix hi ha tants accidents de carretera. (La
percepci del transcurs de temps s diferent quan som en una gran ciutat o
quan som en una tribu de beduns).
Castell: Quien aprisa vive, aprisa muere.
Similar en castell: A los viejos les espera la muerte a la puerta de su
casa; a los jvenes les espera al acecho.
El que b niga, b desniga.
Qui fa b les coses, tamb pot desfer-les si vol.
Similar: Rode per on rode, a parar a Albaida.
Similar en castell: Quien puede lo ms puede lo menos.
El que cou cura.
Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura.
Es diu com a consolaci a qui t una ferida o un mal.
El que de casa sen va, a casa torna.
Qui de casa fuig, a casa torne.
Qui deixa la casa familiar per la ra que siga, al cap del temps hi
torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorana.
Similars: Rodes per on rodes, a parar a Albaida.
El que de nit es fa, de dia es veu.
El que es fa de nit surt de dia.
Significa que tot acaba sabent-se, ms tard o ms prompte.
Similar en castell: No hay nada oculto bajo el sol.
Entre cielo y tierra no hay nada oculto.
Todo saldr en la colada.
El que deu, no t veu.
Qui t algun deute no pot anar amb la cara alta, ni la seua paraula t
crdit fins que no el salde.
Contrari: A qui no paga, tots el saluden.
Similar en castell: Ms vale dejar en la muerte al enemigo, que pedir
en la vida al amigo.
El que dorm, no viu.
El temps que passa mentre es dorm es desaprofita per a fer
activitats.
El que en este mn vulga viure, de tot shaur de riure.
La vida t, per a tots, inevitables moments difcils que superarem
millor dotant-nos dhumor i llevant-los importncia.
Connex: Qui molt viu, molt veu.
El que enganya, senganya a si mateix.
Qui no s sincer amb als altres s perqu t alguna cosa que amagar, i
per tant viu en una contradicci.
Connex: El mentirs ha de tindre bona memria.
El que s mal guanyat, el diable sho emporta.
Les fortunes rpides i fraudulentes solen anar desapareixent per
dilapidaci.
Contrari: Qui guarda quan t, troba quan vol.
Similars en castell: Quien roba a un ladrn ha cien aos de perdn.
Quien mal anda, mal acaba.
El que espera, es desespera.
A qui est esperant alg o alguna cosa, el temps se li fa llarg i pesat.
Castell: Quien espera, desespera.
El que est b, est b.
Es diu confirmant que alguna actitud sinclou dins de la normalitat
per tocant-ne el lmit.
Similar: Tot t un mig i dos vores.
Castell: Bien est quien se desvela, si no es por dolor de muela.
Similars en castell: Lo poco gusta y lo mucho cansa.
En el trmino medio est la virtud.
El que est content oblida lo passat i ama lo present.
El bon humor ajuda a superar les males experincies i a fruir els bons
moments que sens presenten.
Similars: Dia s vida.
El que en este mn vulga viure, de tot shaur de riure.
Contrari: Lagraviat, que li bese el cul al content.
Connex en castell: Alegra y tristeza, muerte acarrean.
Contrari en castell: Alegra secreta, candela muerta.
El que est fet, fet est.
Es diu com a consolaci i confirmaci que determinades coses no
tenen remei, encara que puguen tenir compensaci.
Similars: El que va davant, va davant.
Contrari: El que no pot ser, no pot ser, i a ms s impossible.
Castell: Lo hecho, hecho est.
A lo hecho, pecho.
Similar en castell: Que me quiten lo bailado.
El que est prop de la vaca, la mama.
Se sol dir com justificant que qui est prop dalguna cosa envejable
(diners, poder, influncia...) en trau ms profit que altra gent.
Similars: Vedella manyaga, de totes les vaques mama.
Qui t padrins es bateja.
El que no plora, no mama.
Castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le cobija.
El que festeja, no sopa.

Qui est a gust soblida de les coses ms necessries.
Similar: Qui t idea, no dorm.
El que juga per necessitat, perd per obligaci.
Qui est tan desesperat que ha de jugar-se el que li queda, no pot
retirar-se del joc fins a guanyar una quantitat important, cosa que no
ocorre mai perqu el que pot apostar s poc.
Similars: Qui juga amb foc es pixa en el llit.
El que lull veu, el cor creu.
Les evidncies no es poden negar, encara que a vegades sn
subjectives.
Contraris: Del que et diguen no et cregues res i del que veges, la
meitat noms.
Similar en castell: El movimiento se demuestra andando.
Contrari en castell: Ojos que no ven, corazn que no siente.
El que naix desgraciat, amb els collons entropessa.
Li corrobora a qui ha tingut alguna dissort o frustraci que la sort s
per als altres.
Similar, lexpressi: Haver-se alat amb la cama esquerra.
Castell: Al que nace barrign, aunque lo fajen de nio.
Al que nace barrign, es intil que lo fajen.
Hay quien nace con estrella y hay quien nace estrellado.
El que no deixa, deixar-ho.
Els assumptes o les persones que no aporten cap profit material o
moral, no convenen.
Contrari en castell: A pan ajeno, navaja propia.
Contrria en castell, lexpressi: No te canses.
El que no es paga amb diners es paga amb dinades. (dinada = dinar,
convit, picadeta, teca, tiberi, mosset)
Lo que no es guanya en diners es guanya en dinades.
Els favors, o les gestions o treballs que no shan fet a travs duna
relaci comercial normal, shan de pagar o correspondre dalguna altra
manera.
Similar: Qui barata, el cap se grata.
El que no est acostumat a plagues, les costures li fan llagues. (plaga =
nafra, ferida greu)
La persona que ho ha tingut tot en la vida i li sobrev una desgrcia,
per menuda que siga, lafecta molt perqu no hi est acostumada.
El que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll. (llaurar sec i moll =
treballar sempre, en qualsevol temps i condici)
El que no demostra ser faener, tindr sempre la sogra al darrere
criticant-lo perqu el benestar o linfortuni de la seua filla depn dell.
Com: Qui no llaura en dur ni moll, tot lany va amb el sac al coll.
El que no mira davant, cau de nassos.
Sha de parar atenci a all que es fa.
El que no passa en un any passa en un dia.
El que no passa en tot lany, passa en un cap dany.
Es diu normalment quan ha ocorregut alguna desgrcia inesperada.
Similar, lexpressi: Sempre estem a punt.
Similars: Les desgrcies, mai vnen soles.
El mal arriba volant i sen va a la pota coixa.
Castell: Coja es la pena, mas llega.
Similars en castell: Cuando menos se piensa salta la liebre.
Las desgracias, nunca vienen solas.
Connex en castell: No hay mal que por bien no venga.
Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut.
Similars: Molts amens arriben al cel.
Connex: Val ms caure en grcia que ser gracis.
Contrari: Vedella manyaga, de totes les vaques mama.
Castell: El que no llora, no mama.
Nio que no llora, no mama.
Quien no se alaba, de ruin se muere.
Fingir ruido por venir a partido.
El que no pot ser, no pot ser, i a ms s impossible.
s una manera tallant i expeditiva de denegar alguna petici o
encrrec.
Contrari: Fa ms el que vol que el que pot.
Similar en castell: A lo que no tiene remedio, odos sordos.
Contrari en castell: Querer es poder.
El que no sap, amb sa mare es gita.
Torna el xic a casa, que no s per a casar.
Es diu de qui s immadur o poc complidor amb les obligacions, o dels
animals o els objectes que no serveixen per al propsit que pretenem.
Similar: Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Similar, lexpressi: No servir ni per a tacos descopeta.
Contrari: El que sap, sap, i el que no, al sindicat.
Similars en castell: Que te compre quien no te conozca.
Al que no sabe de vacas, la boiga lo embiste.
El que no sap, que estudie.
El que no sap, que vaja a escola.
s una manera drstica de dir-li a alg que no serveix per a la faena
que se li havia encomanat i que sespavile.
Com: El que sap, sap, i el que no, al sindicat.
Similar: El que no sap, prompte acaba.
Similar (per als preguntadors): El que vulga saber, que vaja a escola.

El que no sha de morir, tot ho passa.
El que no es t de morir, tot ho passa.
La vida ens reserva les ms variades circumstncies, per les quals
passarem si no ens morim abans. Es diu de qui t molta salut i va sobrevivint
als altres.
Similars: A qui no sha de morir, laigua li s medicina.
Qui molt viur, molt veur.
Similar, lexpressi: Que no ens ho conten.
El que no sap, s com el que no veu.
Als ignorants, els passen desapercebudes moltes coses que els altres
coneixen.
El que no sap que sap, creu que no sap.
El que no sap que sap, es pensa que no sap.
Hi ha savis molt modestos i grans professionals que, noms quan sn
descoberts o reconeguts per algun poders, sadonen de la prpia vlua.
El que no sarrisca no pisca.
Qui no sembarca no passa la mar.
Invita a decidir-se.
Com: El que no prova no es gita amb la sogra.
Una llarga caminada comena amb un sol pas.
Contraris: Qui no sembarca no es mareja.
Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
Castell: Quien no se aventura no pasa la mar.
Para torear y para casarse, hay que arrimarse.
El que no sha vist en bragues, les costures li fan plagues. (bragues =
calcetes, calotets, eslip)
Qui no est habituat a feines dures o a grans problemes, es veu
impotent o afectat per la menor dificultat.
Similar, lexpressi: Ofegar-se en un got daigua.
El que no suma, goteja.
El que no suma, se nix. (sumar = transpirar, suar, perdre lquid una botija,
un mur de contenci...)
Es diu despectivament dalgun collectiu hum com comparant-lo amb
un conjunt dobjectes defectuosos que perden lquid.
Similar: A casa dels conills, el que fan els pares fan els fills.
Castell: A quin peor.
En el pas de los ciegos, el tuerto es rey.
El que no t, espelluca. (= cull els fruits que han quedat per collir o per
caure)
El que no pot sembrar, espigola. (= retria del que ha quedat en el bancal
desprs de la collita)
El que tinga, que gaste, i el que no, que rasque.
Justifica que cada u fa lactivitat que pot i la que els altres li
permeten.
El que no t por al dilluns, no li t por al dimoni.
Desprs de la festa costa molt treballar, i qui s capa de superar-
ho, s capa dempreses ms difcils.
El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ning.
Sexplica sol.
Similars: Viu i deixa viure.
Contrari: Ning vol ser a soles.
Castell: Lo que no quieras para ti, no lo quieras para los dems.
El que obra s perqu li sobra.
Fer obres s gastar-se diners molt visiblement.
El que paga, descansa (, i el que cobra, ms).
Qui compleix, pot dormir amb la conscincia tranquilla i sense temor
de ning.
Castell: Paga lo que debes, sanars del mal que tienes.
El que paga s perqu t por.
s lgic i comprensible si es tracta dalguna amenaa. En la resta de
casos, es diu com com a crtica a qui s complidor amb algun deute.
Contrari: A qui no paga, tots el saluden.
El que pateix, s perqu vol.
Encara que el mal siga inevitable, podem plantar-li cara amb moral per
a suportar-lo millor o oblidar que existeix.
Com el proverbi oriental: Vols ser feli? Sigues-ho.
El que pega primer, pega dos voltes.
Ha pres avantatge respecte del contrincant.
El que poc sap, prompte acaba.
Fa la faena grosserament, de qualsevol manera.
Connex: Faena dull, faena de cul.
El que pugues fer hui no ho deixes per a dem.
Aconsella no demorar tasques ni obligacions perqu no resulten
infructuoses, mal fetes, a destemps o irrealitzables per qualsevol
circumstncia imprevisible.
Similars: El que shaja de fer, prompte.
Faena feta no corre pressa.
Similars en castell: La diligencia es la madre de la buena ventura.
A quien madruga, Dios le ayuda.
Para el mal que hoy acaba, no es remedio el de
maana.
El que sha de fer, prompte.
El que shaja de fer, prompte.
No per deixar les coses per a desprs desapareix lobligaci, sin la
bona fama du.
Similar: All que pugues fer hui, no ho deixes per a dem.
Castell: Hgase el milagro, y hgalo el diablo.
Similars en castell: Lo que puedas hacer hoy, no lo dejes para
maana.
El recadero, ni perezoso ni embustero.
Al buen pagador no le duelen prendas.
Diligencia es mejor que ciencia.
El que sap, sap, i el que no, a escola.
El que sap, sap, i el que no, que vaja a escola.
El que sap, sap, i el que no, al sindicat. (a reclamar)
Qui no sap, no val.
Se li diu a qui sevidencia ignorant en algun assumpte o treball.
Similars: Mentre hi haur burros es faran albardes.
A qui s burro, que lalbarden.
El que poc sap, prompte acaba.
El que vulga saber, que vaja a escola.
Similar en castell: El que sabe es dueo del que no sabe.
Contraris en castell: A lo que no puedas, no te atrevas.
Al ruin pastor, el cayado y el zurrn.
El que sembrars, aix collirs.
Els teus actes repercutiran directament o indirectament sobre tu
mateix. s similar a lanterior.
Similars: Qui sembra vents recull tempestats.
Qui b sembra, b recull.
Contrari: El qui no sembra, no cull.
Connex en castell: Quien mal anda, mal acaba.
El que sembra tard, ni palla ni blat.
All que es fa tard no dna el resultat que pretenem.
Contrari: Qui matina, tot ho combina.
El que sofega sagafa en una barra de foc.
El que sofega no mira de quina aigua beu.
Qui es troba en una situaci desesperada far el que siga per eixir-
ne, sense cap mirament ni consideraci.
Similar, lexpressi: Agafar-se a un clau encs.
El que t diners, t vicis.
La sobra de diners porta a les superflutats i als vicis, ms menuts o
ms grans segons la personalitat de cada u.
Similar: Amb diners, torrons.
Contraris: Qui no t diners, no t vicis.
A la fira no vages no no dus diners, que vors moltes coses
i no comprars res.
El que t el cul llogat no caga quan vol. (llogat = comproms, ocupat)
Qui ha adquirit un comproms o hi est ocupat, no pot atendre altres
faenes o encrrecs que se li presenten.
El que t pansa, t dansa.
Qui t algun negoci o persegueix un objectiu ha desforar-se en
moltes fases o treballs.
El que t pega, amb els collons ensopega. (pega = cola, envisc, adhesiu,
pegament, quitr / ensopegar = tropessar, entropessar)
Amb les mans untoses no es pot fer res ni net ni precs.
Similar en castell: Gato con guantes no caza ratones.
El que t troncs fa estelles.(estella = tros, llesca, esqueix)
Qui t del que siga, pot disposar-ne com i quan vulga.
Similars en castell: Quien puede lo ms, puede lo menos.
El que tinga malcia, que sarrape la guixa. (guixa = llegum farins
semblant al trams o la fava)
Es diu per a conjurar possibles enveges quan hem obtingut algun
benefici o reconeixement pblic, o hem adquirit algun b o estrenat alguna
cosa.
Similars: Qui tinga enveja, que en tal se veja.
Qui sagravie, que li bese el cul al content.
El que tinga set, que pele fulla. (pelar fulla = netejar canyes, arrancar
fulles de la morera, treballar en general)
Qui vulga beure vi, que treballe per a poder-lo merixer.
El que treballa en la pedra, ni menja ni medra. (medrar = prosperar)
s un treball poc remunerat i que crema molta energia fsica.
El que un altre sua, poc em dura.
Generalment no valorem la dedicaci o els sacrificis fets per un altre
en lexecuci de treballs, objectes...
Contrari: Si vols que et dure, fes que sues.
Similar en castell: Aqu me las den todas.
El que uns no volen, altres ho prenen.
Afortunadament per a lecologia planetria, sempre hi ha qui trau
rendiment de les coses que a altres els sobren.
Similar: Qui no pot collir, espigola.
Sentencia que s preferible fer prompte les coses, abans que les
circumstncies impedisquen fer-les.
Contrari: Ms val tard que mai.
Turutut, qui gemega ja ha rebut
Castell: Quien da primero, da dos veces.
A quien madruga, Dios le ayuda.
No dejes para maana lo que puedas hacer hoy.
Palo dado, ni Dios lo quita.
Contrari en castell: Nunca es tarde si la dicha llega.
El que val, val, i el que no, concejal/municipal.
s una manera de destacar alg per sobre de la majoria i, de
passada, dir-los burros o intils a aquests gremis.
Similar: El que sap, sap, i el que no, al sindicat.
Similar en castell, lexpressi: No servir ni para tacos de escopeta.
Connex: Si vols ser papa, posa-tho en el cap.
El qui a la tenda va i ve, dos cases mant. (tenda = botiga, comer)
Mant la famlia prpia amb productes i la del botiguer amb diners.
El qui als trenta no t els quinzets i als quaranta les pessetes, als
cinquanta pot anar a fer punyetes. (quinzet = 25 cntims de pesseta)
Si en ledat laboral no es treballa i es progressa, s que falla alguna
cosa, i de cara a la vellesa ser massa tard per a qualsevol soluci.
Similar: Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla.
El qui de seda va vestit, o s molt pobre o s molt ric.
Similarment a lanterior, ve a dir que la seda s un producte car que
quan li sobra al ric, el regala al criat o laprofita el pobre que regira el fem.
El qui es burla, el dimoni li furga. Dos burlades, dos furgades.
Qui no obra b, o tindr remordiments o li tornaran lofensa en algun
moment.
El qui s carcamal, tot lany fa Carnaval.
Pel boig, tot lany s Carnestoltes.
Qui t fluix lenteniment no es comporta com la resta de les persones
ni sap estar en cada circumstncia.
El qui escopix al cel, en la cara li cau.
Com que no es pot res contra el dest, qualsevol actuaci nostra
repercuteix sobre nosaltres mateixos.
El qui s tonto, volta la snia.
Qui no s espavilat ha dacontentar-se amb treballs rutinaris.
Similar: Qui s burro, que lalbarden.
El qui fila prim porta camisa; el qui fila gros noms en porta un tros.
(filar prim = ser meticuls, primmirat, tiquis-miquis o perfeccionista)
Qui calcula b i sap administrar-se compleix lobjectiu que shavia
fixat, ja que les coses sn limitades i no es poden estirar com la goma.
Castell: No hay ms cera que la que arde.
El qui les passa estretes, sua arrop i talladetes. (Passar-les estretes =
passar-les magres, passar una mala poca / suar arrop i talladetes = suar
sang)
Qui viu circumstncies molt adverses ho passa mentalment malament i
el cos hi reacciona amb repetides suors fredes.
El qui maltracta els vells, ser maltractat com ells.
Qui no respecta els altres no mereix el respecte dels altres.
Com: Tal fars, tal trobars.
Contrari: El vell s lhonra duna casa.
Castell: Quien a hierro mata, a hierro muere.
Donde las dan, las toman.
El qui no sembra, no cull.
El qui no sembra, espigola.
Qui no sesfora, no pot esperar cap recompensa, o shaur
dacontentar amb les sobres dels altres.
Similar: Qui no pot sembrar, espigola.
Contrari: Qui b sembra, b cull.
El qui t capa es tapa; el qui t capot es tapa com pot. (capot = mitja
capa)
Qui t ms que un altre o ha sabut ser previsor no passa privacions o
necessitat en un moment difcil.
Connex en castell: Abriga bien el pellejo, si quieres llegar a viejo.
El qui tem, algo deu.
Es diu quan alg no gosa mostrar-se en pblic, parlar amb alg concret
o es mostra temors o recatat en general.
Similars: Pensa mal i encertars.
Qui deu, no t veu.
Castell: El que teme, algo debe.
El qui tinga cuc, que pele fulla.
s una manera expeditiva de dir que qui tinga o shaja buscat
problemes shi t de dedicar personalment sense esperar ajuda de ning
altre. (Abans, a lhorta valenciana es criaven cucs de seda, que salimentaven
de fulles de morera que calia arrancar o pelar.)
Com: A qui li pique, que es rasque.
A qui li pica, es rasca.
El qui tinga ms sarpes, que les traga. (sarpa = urpa, arpa)
Aconsella a qui tinga ms mitjans que els utilitze.
El qui un cove sabr fer, ja pot dir que s cisteller.
Qui fa una cistella, fa un cove.
Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, t capacitat per a fer-ne
altres de ms complicades.
Similar: Qui roba un ou, roba un bou.
Castell: Quien puede lo ms, puede lo menos.
El ral guanyat per Sant Joan s ral i mig per Nadal, si hom sap
guardal. (ral = diners)
Qui ja t beneficis abans de lpoca bona, que s lestiu, pot esperar
que leconomia li anir millor.
Similar: Qui guarda quan t, troba quan vol.
El rector no es recorda de quan era vicari/escol. (vicari = capell
ajudant del rector / escol = ajudant en els oficis litrgics)
Quan estem b ens oblidem o no volem recordar quan estvem mal o
els esforos que ens ha costat arribar a la condici o posici que actualment
tenim.
El sabater s el ms mal calat.
Es diu quan ens quedem despagats perqu ens havem fet la falsa idea
que algun professional cuidava ms sa prpia casa o famlia que la dels
altres.
Com: A casa del paleta, mai la faena no est feta.
El saber no fa cap nosa. (nosa = molstia)
El coneixement no t pes ni densitat, dura sempre, no necessita
manteniment i viatja gratis.
Similars: Valen ms llibres que lliures. (= diners)
Connex: Al saber, li diuen sort.
Castell: El saber no ocupa lugar.
Saber no ocupa lugar.
El sant de ms lluny fa ms miracles.
Es diu per a criticar aquells que fan ms cas dels forasters que dels
de casa, que van a una altra localitat a consultar metges, a comprar...
Similar: Ning s profeta en el seu poble.
Castell: Nadie es profeta en su tierra.
Els camins cap enlloc estan cada vegada millor empedrats/asfaltats.
La societat actual ofereix moltes distraccions sense contingut que
duen a la pobresa espiritual (i material) dels individus.
Castell: Los caminos hacia ninguna parte estn cada vez mejor
asfaltados.
Els catalans, bons mariners i bons comerciants.
Aix sol ser.
Similar: Els catalans, de les pedres fan pans.
Contrari: Catal, si no te lha feta te la far.
Els consells, amb diners.
Es diu com a crtica a qui ens dna una soluci terica que no li costa
cap esfor ni inversi.
Castell: Dame dinero y no me des consejos.
Similars en castell: Del dicho al hecho hay gran trecho.
A la cuesta arriba te quiero, mulo, que la cuesta
abajo yo me la subo.
Els diners van i vnen.
Els diners, com vnen, sen van.
La fortuna i la bona ratxa salternen amb linfortuni i la dissort.
Castell: El dinero es como una anguila en la mano.
Els diners, els ensenyen els que no en tenen.
s bastant com presumir del que no es t, com un decorat teatral o
flmic que pretn enganyar als ms superficials.
Similars: Sempre parla qui t qu callar.
Castell: Dime de qu presumes y te dir de qu careces.
Els diners i els collons sn per a les ocasions.
Cada circumstncia vol la soluci adequada.
Castell: Bien hayan mis bienes si remedian mis males.
Mis bienes, para mis males.
Similars en castell: A la hora de freir frijoles, manteca es lo que
hace falta. (frijoles = fesols, mongetes)
A la guerra con la guerra.
Els diners no coneixen amo.
Significa que el metllic, la moneda de curs legal, s de qui se la
troba o de qui laconsegueix pel mitj que siga i que ning vol plantejar-se si
prov doperacions lcites o illcites.
Castell: Sobre dinero no hay compaero.
Connex en castell: El dinero requiere tres cosas: saberlo ganar,
saberlo gastar y saberlo despreciar.
Com: Laigua, per on passa, banya.
Similar: Qui est prop de la vaca, la mama.
parte.
Connexos en castell: Poderoso caballero es don Dinero.
Al dinero y a las mujeres hay que dejarlos que
rueden, para agarrarlos cansados.
Laigua, a la mar va.
Els torrents van a la mar.
Confirma que qui t cabal o patrimoni pot invertir en negocis o jugar
fort a la loteria per a enriquir-se ms, coses que els pobres no poden fer.
Contraris: Sempre va el gos al de les calces esquinades.
Castell: A quien mucho tiene, ms le viene.
El sembrar i el collir, no vol dormir.
A qui no s diligent en determinades tasques, se li acumulen o se li
fan malb.
Similar: Barca varada no fa jornada.
Com lexpressi: El que shaja de fer, prompte.
Els escrpols de fra Gargai, qui per no dir fotre deia carai. (fra =
germ -apellatiu de monjo-)
Critica que alguns, pretenent resultar fins i elegants, encara fiquen
ms la pota. (gargai = esput, escopinada / carai = carall, membre viril)
Els extrems es toquen.
Significa que els carcters o les ideologies ms oposades coincideixen
en algun aspecte.
Castell: Los extremos se tocan.
Similar en castell: En el trmino medio est la virtud.
Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se
salten per davant.
Una foguera no t davant ni darrere.
Els hmens follen per a voler, i les dones, per a ser volgudes.
s una opini.
Connex en castell: A un ngel le pregunt cul es el peor castigo? y
el ngel me respondi: querer sin ser querido.
Els homes es troben, que les muntanyes no.
Les muntanyes no sn obstacle per a la continutat de les cultures ni
per a qui vol connectar amb els seus afins. (Proverbi dorigen mongol.)
El silenci s or.
Al ben callat diuen savi.
En general, al callat sel considera savi, mentre que al xarrador sel
considera superficial.
Similar: Sagafen ms mosques amb mel que amb fel/vinagre.
Les bones paraules fan menjar els malalts.
Castell: El silencio es oro
Similar en castell: En boca cerrada no entran moscas..
Els jvens poden morir, per els vells no poden viure.
Ning no sap la seua data de caducitat, i ning no pot renovar-la.
Els llibres fan molts savis, per pocs rics.
De llibres i diners, savis i rics sempre en volen ms.
Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no
senriqueix materialment, i a linrevs.
Contraris: Du ens guarde dun mal llibre.
De llibres nhi ha de bons i de dolents.
Els llibres sn mestres que no renyen i amics que no demanen.
Els llibres, val ms pocs i bons que molts i dolents.
Sexplica molt b.
Com: Els llibres i els amics han de ser pocs i escollits.
Similar: Els llibres petits fan els gans savis.
Contrari: Llibre tancat, mestre callat.
Connex: Els llibres reprenen i no castiguen.
Els malalts fan viure els metges.
Certament.
Similar: Gran cura el metge t del malalt que paga b.
Els mallorquins, mariners fins.
Tenen tradici de navegants i pescadors per la seua condici insular.
Els morts obrin els ulls als vius.
Els vius aprenem (o haurem daprendre) de lexperincia i del llegat
dels que ens han precedit.
Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants.
Qualsevol moment s bo per llogar jornalers si la faena ens desborda.
Els nets, netegen.
s una crtica a qui no neteja.
Similar: No s ms net qui ms neteja, sin qui menys embruta.
El soldat per a la guerra, i el llaurador a la terra.
Cada u sha de dedicar a lofici que ha triat, que s el que coneix, i no
a altres.
Connex: Qu sap el gat de fer culleres?
Similars en castell: Zapatero, a tus zapatos.
A tu palo, gaviln, y a tu matorral, conejo.
Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants.
Les bogeries que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants.
Les bromes de Carnestoltes, per Tots Sants surten a la llum.
Les bogeries de Carnestoltes, per Tots Sants surten a la llum.
Les ballades de Carnaval surten per Tots Sants.
Significa que les conseqncies dels actes no sempre es manifesten
immediatament, sobretot dels carnals.
Similars: El que de nit es fa, de dia es veu.
Els pecats dels pares, els paguen els fills.
Similars en castell: El tiempo todo lo cubre y todo lo descubre.
El tiempo aclara las cosas.
Els qui estan junts sn els qui es barallen.
Les persones que ms es freqenten sn les que ms possibilitats
tenen de desavenir-se, per ms afinitats que tinguen.
Similar: Tant et vull que et trac un ull.
Els testos sassemblen a les olles (, del mig o de les vores).
Els plats sassemblen a les olles.
Significa que aquells que comparteixen una mateixa creena, afici,
ideologia o activitat, en general tenen o acaben tenint algun comportament
com.
Similars: Qui va amb un coix, a lany coix i mig.
Connex: Ning vol ser a soles.
Els tres dolors sn: mal dulls, mal de dents i pua a lorella.
Sn els dolors ms aguts i insuportables.
Els ulls, es toquen amb els colzes.
Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze tels fregars.
Si vols ull sa, lligat la m.
Els ulls shan de fregar amb els colzes.
Los ulls en lo colze.
Com que aix s impossible, aconsella clarament que els ulls no shan
de tocar ni fregar mai; si de cas, rentar-los.
Similar: Les mans, on les tenia Amadeo.
Castell: El ojo, lmpiale con el codo.
Els ulls sn lespill de lnima.
Els ulls trasllueixen lestat dnim del moment.
Similar: Dur-ho escrit al front.
Similar, lexpressi: Portar-ho escrit en el front.
Castell: La cara es el espejo del alma.
Connex en castell: De quien pone los ojos en el suelo, no fes tu
dinero.
Els (ms) valents cauen de cul.
Els valents tamb cauen.
Els ms valents sn els que van al davant de la resta, i per tant els
que ms prompte afronten el perill i ms risc tenen de sucumbir.
Castell: Arrimarse a la boca del lobo es de hombre bobo.
Castell: Los valientes y el buen vino duran poco.
Similars en castell: A la muerte, ni temerla ni buscarla, hay que
esperarla.
Hay veces que vale ms ser gallina que gallo.
Ms vale all corri que all muri.
Ni buscar la muerte es valenta ni huirla es
cobarda.
Evitar el peligro no es cobarda.
Ser pacfico no es ser cobarde.
Un valiente puede caer, pero no ceder.
Es mejor que digan aqu corri un cobarde y no
muri un valiente.
Els vells perden el dormir i cobren el grunyir. (cobrar = guanyar, adquirir)
Al llarg de la vida, el cos dorm menys i ronca ms.
Els vicis no necessiten mestre.
Significa que les persones tenim ms tendncia al plaer i a legoisme
que al sacrifici i a les virtuds.
Contrari: Juntat amb els bons si ser un dells vols.
Els xiquets i els bojos sempre diuen la veritat.
No ens hem dofendre del que diguen els xiquets quan sn menuts, ja
que no tenen maldat, cosa ms prpia de ledat adulta.
Castell: Los nios y los locos dicen las verdades.
El temps s un gran mestre.
El temps ens aporta al llarg de la vida experincies i coneixements
que cap mestre ens pot ensenyar sin tericament.
Similars: La prctica fa mestres.
Similar en castell: El tiempo todo lo cura y todo lo muda.
El temps no passa debades.
Es diu quan ens adonem que hem envellit o que ja no estem fsicament
com abans.
Similars: Dany en any hom es fa vell.
La vellea mos acaa.
El vell, tot s pell.
Similars en castell: Dentro de cien aos, todos calvos.
El tiempo no trabaja.
El tiempo todo lo trae y todo se lo lleva.
El temps perdut mai ms torna.
Les coses que no es fan quan era el moment de fer-les, o ja no es fan
o ja no sn com haurien de ser.
Similar: Qui no vol quan pot, no pot quan vol.
Carnaval que no viviste, ya no volver.
Similars en castell, lexpressi: Que me quiten lo bailado.
Ms vale arrepentirse de lo que se
hizo que de lo que no se hizo.
Un poc exageradament, significa que el pas de temps fa que oblidem
rancors o que deixem de donar-los importncia i que ens restablim de
malalties o discapacitats o ens acostumem a elles.
Connex: El temps s un gran mestre.
Castell: A la larga, todo se arregla.
Similars en castell: A cualquier dolencia, el remedio la pacincia.
La naturaleza, el tiempo y la paciemcia son los
tres grandes mdicos.
El testament del caador: per un fill lescopeta i per laltre el sarr.
Leconomia que depn de les circumstncies no arriba a quallar mai.
El treballar s virtut, si es t salut.
El treball es fa a gust quan la salut acompanya.
El treball s virtut, per a mi em put. (put, del verb pudir = fer pudor,
resultar repugnant)
s la filosofia dels manters, faena-fuig, vividors i rodamns.
Castell: Si el trabajo es salud, viva la tuberculosis.

El treballar no fa grossos.
Per regla general, qui fa treballs manuals sol ser prim perqu
consumeix moltes calories.
El tren sespera en lestaci, la missa en lesglsia, i laigua en el
bancal.
Conv anticipar-se als esdeveniments per a no fer tard i resultar
perjudicats.
El vell desvergonyit fa el xic atrevit.
Si qui t saber i experincia maleduca al jove, leducand resultar
maleducat.
Castell: El viejo desvergonzado hace al joven mal hablado.
El vell en t prou amb una senya, al jove li s menester tot el bast.
Lexperincia adquirida fa que comprenguem molts missatge en una
simple mirada, mentre que a qui s inexpert sol costar-li molt aprendre.
Castell: A buen entendedor, pocas palabras bastan.
Connex en castell: El burro que anda a palos, malo.
El vell, tot s pell.
A la vellesa, ning es fa gros, la pell perd turgncia i les facultats van
decaient.
Connex: Les flors i els ocells fugen dels vells.
El viatge del peress, que per un cam en fa dos.
El viatge del peress, que per un pas ne dna dos.
Qui no vol fer les coses quan s el moment oport, a la llarga li toca
fer el que no havia fet i, a ms, li costar ms perqu ja no t les condicions
o les facultats que tenia.
Similar, lexpressi: Fugint de la faena en fa prou.
Similars: Perea, vols sopes? Si estan fetes, s. Vine per elles. No vull
sopes.
Qui envia, no va.
El voler, el pintava un cego.
Lamor pot tenir moltes maneres de manifestar-se, perqu cada u
linterpreta duna manera segons els seus gustos personals. (Podem imaginar
quin retrat en faria un invident.)
Similars: Cada persona s un mn.
Hi ha ulls que senamoren de les lleganyes.
El xic i lorat diuen la veritat. (xic = xiquet, menut, infant / orat = boig,
foll, dement)
Ning sap mentir quan s molt jovenet, i els bojos, com que sn
inconscients, diuen sincerament el que els passa pel cap sense pensar en les
conseqncies.
Similar: El vi solta la llengua.
Embarcaci/Vaixell que porta passatge, bossa pel cuiner.
On hi ha gent, hi ha negoci.
Embarcar en barca de canya ho fa noms qui senganya.
s un fracs anunciat mamprendre alguna comesa sense els mitjans
adequats.
En boca tancada no entren mosques.
A boca tancada no hi entren mosques.
Qui es mant callat, no ofn ni sequivoca.
Similars: A lombra del nas, la boca fresca.
Al callat li diuen savi.
El silenci s or.
En ca el senyor Toms, tots ballen a comps.
En la casa dels conills, lo que fan els pares fan els fills.
Els membres duna mateixa famlia o els que comparteixen alguna
activitat o creena tenen un comportament similar pel fet de compartir els
costums.
Similar: El casa del dolainer, els fills sn balladors.
Similars en castell: El lobo y la vulpeja, ambos son de una conseja.
Lo que la loba hace, al lobo le place.
En caixa oberta, el just (hi) peca.
Totes les coses obertes sn una temptaci.
Similars: Casa de dos portes s difcil de guardar.
Porta oberta a un sant tempta.
Similars en castell: La ocasin hace al ladrn.
En cap buit, molt orgull i pocs diners.
Certament.
Encara no som all on anem.
No es pot assegurar res fins que no shaja acomplit completament.
Similars: No digues blat fins que no el tingues lligat.
Fill no tenim i ja el bategem.
Contrari: Ja hem arribat on anvem.
Castell: Nadie se alabe hasta que acabe.
En casar-se lhome, lliguen un bou i amollen una vaca.
El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la
supeditaci familiar a les dones.
Similar: Home casat, ocell eixalat. (= amb les ales retallades)
En dir les veritats sacaben les amistats.
Molts sofenen perqu no volen reconixer-se defectes, equivocacions
o comportaments.
Com: Dient les veritats sacaben les amistats.
En el forn, en el llavador i en el riu, tot es diu, i en la taula de pinar
sacaba de refinar. (taula de pinar = lloc de treball, taller, oficina...)
Pel simple plaer de xarrar, les dones acostumen de fer molts
comentaris i crtiques en els llocs on solen coincidir, i al final, els fets
acaben exagerats i deformats.
Connex: Si vols mentir, digues el que sents dir.
En el gran mar, gran peix.
Els grans projectes o mampreses solen obtenir ms beneficis que els
menuts.
Similar: Si vols ser papa, posa-tho en el cap.
Contrari en castell: Quien ms puso, ms perdi.
En el llibre dels sepells, tants nhi ha de joves com de vells. (sepell =
sepelli, registre de cementeri)
s un toc datenci a la gent jove, normalment impetuosa i confiada
que t tota la vida per davant.
Similar: La mort ens iguala a tots.
En el llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets.
Gran veritat.
En el llit, tot lany s primavera.
No hi fa fred i shi desconnecta de la calor.
Contrari: El llit menja. (Mentre dormim, consumim calories.)
En el meu poble, el ms bovo apanya rellotges.
Significa que en realitat ning es deixa perjudicar, sin ben al
contrari: qui ms qui menys s prou espavilat per a resultar afavorit en la
vida, incls els anomenats bovos.
Castell: Aqu, el ms tonto hace relojes.
Similars en castell: Mucho sabe el ratn, pero ms el gato.
Al que t juzgas tarugo, te vuela hasta la mujer.
Contrari en castell: En el pas de los ciegos, el tuerto es rey.
En els grans mals, Du ajuda.
s una consolaci que se sol dir a qui est patint alguna desgrcia.
Similars: Ajudat i Du tajudar.
En el terme mitj est la virtut.
La moderaci en tot s apreciada per tots.
Castell: En el trmino medio est la virtud.
En la llaurana, el primer s el tindre un bon femer.
Si es remena la terra amb el fem, el fem mant calenta, esponjosa i
humida la terra i les plantes ho agraeixen.
Similar en castell: Labra profundo, echa basura y rete de los libros
de agricultura.
En la millor roba cauen les taques.
Ning est lliure dinjries, maledicncies o enveges, per just, honest
o bo que siga.
En la terra que no s bona, hi ha prou ms mal del que sona.
La terra rona dna ms faena que benefici.
Similar: En terra dalacrans, pocs pans.
En la vinya de Du, de tot se veu.
Ac, la vinya de Du vol dir el mn, la vida humana, on hi ha gent de
tota mena i condici, de tots els gustos...
Castell: De todo hay en la via del Seor.
Similar en castell: Sobre gustos no hay nada escrito.
Similar en castell, lexpressi: Haber de todo como en botica.
En ledat est el misteri.
El comportament de cada persona o la seua visi o interpretaci del
mn est en funci de ledat que t.
Similars: Sant Antoni del porquet, a les velles fa carasses i a les
joves fa lullet.
Dels quinze als vint, lo que vull tinc; dels vint als vint-i-cinc,
on triar tinc; i dels vint-i-cinc als trenta, lo que se me presenta.
En llaurar i fer foc coneixers qui no s badoc. (badoc = embadalit,
totxo)
En tota activitat humana es veu promptament qui t ofici i experincia i
qui no.
Connex: La prctica fa al mestre.
En morir-me jo shaur mort qui ms em volia.
Es diu per a manifestar que ning pot voler-nos o ajudar-nos ms que
nosaltres mateixos, que som els interessats.
Similars: De terra no passarem.
Connexos: Du ajuda a qui sajuda.
Viu i deixa viure.
Menja, beu i caga fort, i no li tingues por a la mort.
Connexos en castell: La muerte, ni buscarla ni temerla.
Para poca salud, ms vale morirse.
En Quart, mai apleguen a ona. (= Quart de Poblet)
s un joc de paraules referides a pes, amb pretensi nicament
humorstica.
Ensenyant saprn.
La mateixa feina ensenya.
La prctica fa al mestre.
La prctica fa que sorgisquen o ens plantegem dubtes i que els
resolem.
La necessitat fa mestres.
La fam, la precarietat i la voluntat sn motors que ens llancen a
espavilar-nos per a canviar la situaci que ens afecta.
Similars: Ensenya ms el mn que pare i mare.
Ensenyant saprn.
Saprn en qualsevol activitat quan es vol aprendre.
Contrari: Abans densenyar, aprn.
En tombar la quarantena, vs amb compte amb la mullena. (= el bany)
Els 40 anys sn aproximadament la meitat de la vida i quan lenergia
de la joventut va desapareixent imperceptiblement.
Castell: De los cuarenta parriba, no te mojes la barriga.
En totes les cases bullen faves (i en la meua, a perolades).
El comportament hum s igual en totes les cultures al llarg de tota la
nostra histria i tots pequem dels mateixos defectes.
Com: En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
A dnde ir el buey que no are... sino al matadero?
Entre dilluns i dimarts, molt poquet avanars.
El comer en general sol activar-se a mitjan setmana, a ms que
desprs de les festes, ning t moltes ganes de treballar.
Similars: Dimarts, a passejar els gats.
Carrer mullat, calaix eixut.
Entre el rector i lescol diuen la missa.
Significa que moltes vegades necessitem la collaboraci dalg altre
per a assolir un objectiu.
Similars: Una m llava laltra, i les dos la cara.
U no s ning.
Contrari: Faena de dos, merda de gos.
Entre la nit i el dia no hi ha paret.
Es diu quan alg fa vida nocturna i no se sap a quina hora tornar o ha
tornat a casa.
Similars, les expressions: Arribar a les xicotetes.
Empalmar la nit i el dia.
Entre les dotze i la una, corre la mala fortuna.
Significa que s el moment decisiu per a retirar-se o per a enllaar
amb la matinada del dia segent.
Entre poc i massa, la mesura passa.
Entre poc i massa hi ha una tassa.
El comediment, la mesura i la normalitat estan entre els dos extrems.
Com: Tot t un mig i dos vores.
Similar: La ra noms t un cam.
Similar en castell: No se ha de exprimir tanto la naranja que
amargue el zumo.
Enviar el servei a lhospital no fa bon amo. (hospital = hospici, asil,
geritric)
En temps antic, quan els criats esdevenien vells, alguns amos els
treien de casa i els confinaven en asils o hospicis que depenien de la caritat
pblica.
Similars: Al vell, puces en ell.
A on posarem Sant Roc que no el caguen les mosques?
Contrari: El criat antic, ms que criat s amic.
Escol, msic o barber, home de b no pot ser.
Sn activitats, com la destudiant, que tenen mala fama.
Escoltar, mirar i callar sn difcils dexecutar.
Sn font de saviesa, en la qual beuen ben pocs.
Escoltetes en reuni sn de mala educaci.
Secrets davant de la gent, senyal de poc coneixement.
Estant en un collectiu, fa molt mal efecte que dos persones o un grup
mantinguen una conversa al marge de la resta, que pot pensar que estan
confabulant.
s de bon pescador qui sap fer vela a temps.
Qui t ms intuci o ms ofici que un altre, savana als altres en
lobtenci del benefici.
Similars en castell, les expressions: Verlas venir.
Ms vale llegar a tiempo que
rondar un ao.
Esglsia, mar o casa reial, si vols riquesa.
Antigament, se sobrevivia millor arrimat al poder que treballant.
Esquena llarga, faena curta.
s una crtica sense fonament als alts, perqu la feina, la crrega i el
pes frenen el creixement o enquilosen lespins.
Similar: Home refranyer, gos i malfaener.
Estalvia el mesqu i no sap per a qui.
Qui s gany i estalviador amb els diners, ni sels disfruta ni sap qui
sels disfrutar.
Similars, les expressions: Treballar per al dimoni.
Ser el ms ric del cementeri.
Es trau ms amb mel que amb fel. (fel = secreci amarga, bilis)
Les paraules afalagadores guanyen voluntats, mentre que les paraules
irades, insultants o inconvenients creen enemistats.
Similar: Sagafen ms mosques amb mel que amb vinagre.
Castell: Alaba al tonto y lo vers trabajar.
Faena a la porta, Du la porta.
La faena que permet el sustent costa daconseguir, per tant les
faenes que ens sn oferides sn com un regal.
Similars: A Ocasi, tots lagafen pels cabells.
Donat?, grcies.
A burro regalat no li mires el dentat.
Similar en castell: A la fortuna, por los cuernos.
Faena comenada, faena mig acabada.
El que ms costa s decidir-se; una vegada posats, la mateixa
dinmica ens porta a prosseguir.
Similars: Una gran caminada comena amb un sol pas.
Castell: Obra empezada, medio acabada.
Similar en castell: Labor comenzada, no te la vea suegra ni cuada.
Les coses que no depenen duna sola persona, sin que sn
compartides o sn executades en cadena, solen resultar malament, b per
desinters o oblit dalg, b per alguna fallada en la trasmissi de la
informaci.
Tots al sac, i el sac en terra.
Al criat del com no li paga ning.
Castell: Cuando actan dos parteras, al nio le aplastan la cabeza.
Demasiados cocineros hacen la sopa muy salada.
Similars en castell: Unos por otros, la casa sin barrer.
A ms doctores, ms dolores.
Faena dull, faena de cul.
Les coses que no es fan cientficament o professionalment no estan
ben fetes.
Similar: Faena de dos, merda de gos.
Similar, lexpressi: Fet amb els peus.
Expressi similar en castell: A ojo de buen cubero.
Faena feta de nit, pel mat seran els crits.
Els treballs que no es fan en les condicions o amb la ferramenta
adequades solen resultar malament.
Castell: La labor de la juda, trabajar de noche y holgar de da.
Faena feta, diners aguaiten. (aguaitar = guaitar, observar, estar pendent)
Encoratja a concloure les tasques comenades per a rebren la
recompensa.
Castell: Obra hecha, dinero/venta espera.
Similars en castell: Quien siembra, recoge.
Obra saca obra.
Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge.
Reprova el fet que alg treballe en dia de descans i li tira una
maledicci.
Faena feta no du destorb.
Si pots fer-ho avui, no ho deixes per a ms avant per si de cas ja no
pots fer-ho.
maana.
Por oir misa y dar cebada, nunca se perdi
jornada.
Faena fuig, que fugint ja faig prou faena.
Faena? Gira lesquena.
Faena, fuig i no em toques.
s una crtica als malfatans o malfeiners, que fan ms faena evitant
fer-ne que fent-ne.
Com: El viatge del peress, que per un cam en fa dos.
Similars: La faena, per als anglesos.
Fugint de la faena en fa prou.
Similar en castell: La ociosidad es madre de (todos) los vicios.
Fa ms el que vol que el que pot.
Fa ms qui vol que qui pot.
Alaba les persones voluntarioses i blasma les que, tenint facultats o
poder per a fer les coses, no mouen un dit.
Similar: Qui fa el que pot, no est obligat a ms.
Similar en castell: Obras son amores, que no buenas razones.
Fang i cal cobreixen molts mals.
Fang i cal tapen molts mals.
Es tracta de materials de construcci que fan allusi a la tomba o al
nnxol. (El fang tamb cicatritza les podes i ferides dels arbres i
neutralitza les picades dinsectes.)
Similars: El que els metges erren, la terra ho tapa.
La mort, a tots ens iguala.
Fan ms fressa dos que criden que cent que callen. (fressa = soroll,
rebombori)
s ms educat parlar en veu baixa que parlar fort molestant els
altres.
Similar: La paraula s plata, el silenci, or.
Fas mal, espera altre tant.
Adverteix que a qui obra malament, alg li ho far pagar en algun
moment.
Com: Qui la fa, la paga.
Similars: Qui sembra vents recull tempestats.
La mala herba sarranca.
Feina de diumenge, el dimoni se la menja.
Lo que en diumenge es guany, a ca lapotecario es gasta.
En diumenge treballar, ms shi perd que hi va a guanyar.
B s un treball no remunerat, b castiga la salut per no donar-li
descans al cos.
Feina matinal, tot lo dia val.
All que es fa al primer moment, ja est fet.
Com: El que va davant, va davant.
Fem, no s el mateix que farem.
s una recriminaci i una puntualitzaci.
Similar: A voltes no s el mateix que a vegades.
Igual s un regle que no estiga tort.
Faena feta, no corre pressa.
maana.
Del dicho al hecho hay gran trecho.
Fent i desfent aprn laprenent.
El que no es fa ben fet sha de desfer i tornar-ho a fer b. El refrany
critica que no shagen pensat b les coses abans de fer-les.
Com lexpressi: Ser la faena del matalafer: fer i desfer.
Similars: On no hi ha cap, tot sn peus.
Lhome s lnic animal que tropessa dos vegades amb la
mateixa pedra.
Fer com el cavall de sant Mart, que va viure fins que va morir.
s a dir, viure plcidament i despreocupadament.
Similar: Viure com el burro Vitria, sense pena ni glria.
Fer com fan no s pecat.
Ho diu u mateix a contracor quan es cansa dactuar b, justament o
cabalment, i de ser lexcepci al comportament majoritari, acabe fent com
els altres.
Similar: La coentor sapega.
Similars en castell: Donde estuvieres, haz como vieres.
Al son que te taan, a se baila.
Al son que me toca bailo.
Quien hurta al ladrn, gana/ha cien aos de
perdn.
Fer i desfer s treballar per al diable.
Les coses que no es fan b de bon principi shan de desfer i tornar a
fer.
Similar: Fent i desfent sensenya la gent.
Com lexpressi: Ser la faena del matalafer: fer i desfer.
Similars, les expressions: Treballar per al dimoni.
Fer faena debades.
Fes b al porc (, que t bones xulles).
Es diu com a moralitat a qui, havent pretingut fer un b a alg, li han
pagat malament, no se nhan assabentat o han malinterpretat la bona
intenci.
Cria fills, cria porcs.
Similars en castell: Quien ms puso, ms perdi.
Amanecer y veremos, dijo un ciego, y amaneci
y no vio.
Ama a quien no te ama; responde a quien no te
llama; andars carrera vana.
Fes b i no mires qui s.
Aconsella ser solidari per naturalesa ms que fer favors interessats a
persones concretes.
Contrari: Fes b al porc (, que t bones xulles).
Castell: Haz el bien y no mires a quin.
Fes b, no faces mal i altre consell no cal.
Obrar b s sempre una bona inversi, encara que siga en satisfacci
personal.
Al que obra bien, bien le va.
Fes el llit al mat, que no saps el que ha de venir.
Com ms prompte fa un les obligacions, ms prompte queda lliure.
Fes fama i gitat a dormir.
Tingues bona fama i gitat a dormir.
Cobra fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir.
Val ms bona fama que mala cara.
Quan alg ha adquirit fama de bon professional, ja no sha de
preocupar de buscar-se clientela, ja que s aquesta la que el buscar.
Similar: Ms val caure en grcia que ser gracis.
Similar en castell: Ms vale el buen nombre que las muchas riquezas.
Similars en castell, les expressions: Vivir de renta.
Dormirse en los laureles.
Contrari en castell: La mala llaga sana y la mala fama mata.
Fes-ho b, que no ho perdrs.

Les coses ben fetes sn ms apreciables i ms duradores, i a ms,
donen bona fama.
Castell: Haz bien y vive alegre.
Similar en castell: Quien siembra, recoge.
Fes lamor i no la guerra.
Va ser un fams lema hippy.
Castell: Haz el amor y no la guerra.
Similars en castell: Hablad de la guerra y estad fuera de ella.
La paz es amor.
Sin paz no hay felicidad.
Una paz es mejor que diez victorias.
Contraris en castell: Ganas y armas vencen las batallas.
Los enemigos de la paz viven de la guerra.
Los armamentistas odian la paz.
Cien das de guerra y no un da de batalla.
Festa de foc, no la veges mai de prop.
El foc pot cremar, deshidratar i originar incendis per irradaci de
calor o caiguda despurnes.
Feta la gbia, mor locell.
Gbia nova, ocell mort.
Moltes vegades, quan les coses estan a punt, ja s massa tard.
Connex: Feta la llei, feta la trampa.
Similar en castell: A buenas horas mangas verdes.
Feta la llei, feta la trampa.
Quan es fan les lleis o les normes, sempre hi ha qui hi busca la llacuna
o el forat per a incomplir-les impunement, o b es fan pensant on deixar el
forat.
Similar: La llei de lembut: lample per a mi i lestret per a tu.
Similar, lexpressi: Ser la llei de lembut: lample per a mi i lestret
per a tu.
Castell: Hecha la ley, hecha la trampa.
El que hizo la ley, hizo la trampa.
A nuevas leyes, trampas nuevas.
Similars en castell: Quien parte y reparte se lleva la mejor parte.
All van leyes donde quieres reyes.
Fila, Llusa, i portars camisa. (filar = fer fil)
Qui treballa o sesfora acaba tenint la seua recompensa.
Similars: Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla.
Castell: La mujer que poco hila, siempre trae mala camisa.
Fins a la mort, tot s vida.
Una gran veritat que conv aprofitar.
Per a qui no sha de morir, laigua li s medecina.
Fins el setanta dabril, no et lleves del cos ni un fil.
Fins a Sant Joan no et tragues el saial, si no vols que et vaja mal.
Fins a Sant Joan, no et tragues un fil destam. (= fibra vegetal)
Fins a ben entrada la calor conv tenir a la m la roba de lhivern, ja
que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos. (70 dabril = 9
de juliol)
Castell: Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo.
Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, y en
llegando San Miguel te lo vuelves a poner.
Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan.
Hasta San Juan, no te quites el gabn.
Hasta la Ascensin, no te quites el ropn; y despus, quita y
pon.
Fora de la vista, fora del pensament.
Les coses que no estan a la vista es desconeixen i no fan patir ni
creen enveges ni desitjos.
Com: All que lull no veu, no fa patir.
s una crtica de qui, sent lltim arribat, passa davant a qui ja estava
o pretn fer-se lamo o saber ms que qui estava abans que ell.
Fora i trotar, i a vegades crrer.
Quan la necessitat s imperiosa, ens hem desforar ms de lhabitual.
Fugir del foc i caure en les brases.
Es diu quan, pretenent evitar un perjudici, es cau en un altre de ms
gran.
Castell: Huir del fuego y caer en las brasas.
Descalabrar al alguacil y acogerse al corregidor.
Fugir del perill no s de valents, per s de prudents.
Sexplica molt clarament.
Similar: Confia en Du, per corre.
Contraris: Els valents cauen de cul.
Ms val vergonya en la cara que dolor en el cor.
Similar en castell: Una retirada a tiempo es una victoria.
Gent de marina, gent vagarina.
Els mariners i els pescadors donen la impressi destar ociosos quan
sels veu en el seu temps de descans.
Gent de poblet, gent de bolet. (bolet = sorpresa, baina, estafa,
destrellat)
La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada
i tenir molt art per a no donar-se per entesa dobligacions i eixir sempre
guanyant en qualsevol tracte fent-se lignorant.
Gent de terra, al mar no mou guerra.
s anecdtic que a alg de terra endins li grade algun ofici mariner.
Gota a gota es fa gorg. (gorg = toll, embassament, bassi)
Tot t la seua importncia, per diminut o irrellevant que siga o
parega.
Com: De mica en mica sompli la pica.
Similar en castell: A la chita callando, hay quien se va aprovechando.
Gots i mariner, prou desgrcia t. (Gots = malalt de gota)
La humitat s dolentssima per als malalts de gota; per tant, qui no t
altra alternativa que viure vora el mar, est condemnat al dolor i a no poder
treballar.
Grcies, en la butxaca me les alce.
Sol dir-se irnicament quan, esperant una propina o un regal per algun
favor o treball fet, simplement ens donen les grcies.
Gran cura el metge t del malalt que paga b.
Aix el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una
miqueta ms.
Similar: Amb diners, torronets.
Gratar i menjar, tot s comenar.
Quan comencem a gratar-nos, no pararem perqu ens proporciona un
gran plaer. Tamb, a vegades fem un mosset sense ganes i sens obri lapetit.
Similar: Una gran caminada comena amb un sol pas.
Variant: Gastar i menjar, tot s comenar.
Similar en castell: El que prueba, repite.
Guarda els teus tifells, i apedaals si es fan vells. (tifell = atifell =
atuell, recipient, estri, eina, aina, instrument)
Les coses a les que estem acostumats ens resulten molt ms cmodes
que les noves, com ara el propi llit.
Hbit no fa monja, ni mussa canonge. (mussa = pea de roba que cobreix
el trax al voltant del coll, espcie de mantellina)
Com: Les aparences enganyen.
Castell: El hbito no hace al monje.
Hem menjat, hem begut, grcies a Du que nhi ha hagut.
Sexplica sol.
Connex: Un bon trago de vi i ala Mart.
Hi ha estalvis que foraden les estovalles. (estovalles = tovalles, mantel)
El capital estalviat pesa tant que esgarra la tela.
Connex en castell: La avaricia rompe el saco.
Hi ha lladres que porten casaca.
Bona fama, al lladre tapa.
Adverteix que laparena i la realitat poden ser conceptes ben
diferents.
Similars: Lhbit no fa al monjo.
Les aparences enganyen.
Hi ha ms caps que barrets.
Fa notar que hi ha ms pretendents o interessats que coses a
repartir, i tamb que hi ha ms obligacions a atendre que persones o temps
disponibles.
Similar: el segent.
Castell: Hay ms santos que nichos.
Hi ha ms dies que llonganisses, i ms hores que botifarres.
Es diu recomanant tranquillitat i pacincia a qui t pressa en algun
tema.
Similars: Valncia no es va fer en un dia.
Hay ms tiempo que vida.
Hi ha ms doctors que malalts i cada dia hi ha ms mals.
Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fcil, cosa que,
incls amb la millor voluntat, no soluciona res.
Hi ha ms malalts de maginet que de malaltia. (mag = cap, pensament,
imaginaci)
Moltes persones fingeixen, conscientment o inconscientment, per
alguna convenincia o per atraure latenci.
Similars: El millor metge s el mateix malalt.
Geni i figura, fins a la sepultura.
En castell, el concepte: enfermo imaginario.
Similar: Ni estn todos los que son, ni son todos los que estn.
Hi ha qui senamora dunes lleganyes.
Lull senamora de la lleganya.
Critica el mal gust dalguna gent en triar parella, que normalment s
alg de lentorn prxim del criticat.
Castell: Hay gustos que merecen palos.
Hi ha qui va al mar i no troba aigua.
Amb el pa a les alforges, hi ha qui es moriria de fam.
Amb el pa a les mans, hi ha qui es moriria de fam.
Critica la inutilitat dalgunes persones.
Home baixet, home de pet.
No sempre s aix, per crida latenci quan descobrim algun baixet
presumit o presumptus.
Home brut, sembla un perdut.
La presncia fsica s molt important als ulls dels altres.
Home de banys, home de pocs anys.
Qui es cuida de manera anormal s perqu t poca salut.
Home de daga, tot se concaga. (concagar = embrutar, estropellar)
Qui s violent o habitualment obra malament, afecta a tothom que
estiga al seu voltant.
Home de molts llibres, ximple segur.
Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt per shan
descuidat laprenentatge de les coses prctiques de la vida.
Connexos: Lliures, que no llibres.
Molts llibres, pocs diners.
Home de molts oficis, pobre segur.
Home de molts oficis, pocs beneficis.
Molts oficis i poc pa.
Qui necessita treballar en moltes coses diferents s perqu no guany
suficient en cada ocupaci, i en conseqncia, mai no t locasi de dedicar-
se amb profunditat a una en concret.
Com: Aprenent de molt, mestre de res.
Similar en castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Home de pleits, pobre segur.
Els litigis i els advocats arrunen fortunes.
Home interessat, no pot ser honrat.
Qui es manifesta interessat en algun aspecte, s perqu hi t algun
inters econmic o personal que pretendr aconseguir per qualsevol mitj,
honest o deshonest.
Connex: Quant ms tenim, ms volem.
Home net, home quiet.
Qui no embruta no ha de netejar.
Home pobre no pot criar gos.
Els pobres ms pobres no tenen sobres amb qu alimentar un gos.
Similar: Al pobre, el sol sel menja.
Home previngut (mai) no s venut.
Home previngut val per deu/dos.
Qui t capacitat intellectual per a preveure possibilitats adverses,
es prepara per si es produeixen.
Similars en castell: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon
las tuyas a remojar.
Los escarmentados son los avisados.
I lexpressi: Vrselas venir.
Home refranyer, gos i malfaener.
Home refraner, guilopo i malfaener. (guilopo = espavilat, bord)
Dona refranera, guilopa i malfaenera.
Es diu amb un punt denveja de qui es dedica a una activitat
suposadament suprflua i com a reprensi per dir veritats de les que
sempre hi ha alg que es dna per ents.
Home roig no et faa goig.
Els pl-rojos, xiquets o grans, tenen fama de molt enrgics i
entremaliats.
Home sense abric, ocell sense niu.
La situaci de desemparament s comparable.
Home sense diners fa mal anar pels carrers.
Ning vol tractes amb els pobres.
Connex en castell: Parientes pobres y trastos viejos, pocos y lejos.
Home valent i bta de vi bo, poc dura.
Els valents, pel fet de donar la cara, dir les veritats i anar davant de
tots, sn els primers que lenemic elimina, i els bons aliments sn els ms
desitjats.
Home vell, cada dia un mal novell. (novell = nou, recent)
Sexplica ben b.
Home vell i acabalat, ben servit i respectat. (acabalat = adinerat, ric)
Sexplica ben b.
Similar en castell: No hay don sin din.
Home xarrador, poc treballador.
Qui xarra molt, o no treballa, o ho fa lentament o sense posar-hi
latenci que caldria.
Connex: Home refranyer, gos i malfaener.
Home xiquet, home de pet. (xiquet = de complexi fluixa, menut)
Qui no s suficientment robust pot fer poques feines fsiques.
Honra i diners, all on et penses que nhi ha menos nhi ha ms.
Les persones, moltes vegades partim de prejudicis, convencions i
didees prefixades que fan que ens formem idees errnies.
Connex: Lhbit no fa el monjo.
Hortolans i mariners, mai esguerren la collita. (esguerrar = llanar a
perdre, desaprofitar, balafiar)
Solen aprofitar-la al mxim.
Hostes vindran que de casa mos trauran. (hoste = invitat)
Hostes vingueren que de casa ens tragueren.
Forasters vindran que de casa mos trauran.
Es diu com a crtica a qui pretn disposar en casa dalg altre.
Contrari: Cadasc en sa casa sap on es penja el cresol.
Hui per mi, dem per tu.
Es diu quan es demana algun favor a alg tot manifestant-li que serem
solidaris si algun dia ens necessita.
Castell: Hoy por ti y maana por mi.
Es diu com a reprensi a qui no li importa que algun treball shaja fet
malament i diu s igual.
Contrari: No s igual a vegades que a voltes.
I qu hem de fer: vendre la casa i pagar (el) lloguer.
Similarment a lanterior, es diu per a restar importncia a qualsevol
fet o situaci adversa.
Com: Si plou, la deixarem caure.
Jaure en alt, un tresor val. (jaure = dormir, descansar, allargar-se)
En una planta alta no hi ha humitats ni sorolls.
Jornada de mar no es pot taxar. (taxar = posar preu, valorar)
s impagable el treball mariner, que consumeix moltes hores i
patiments i, a vegades, vides.
Similar en castell, lexpressi: Y dicen que el pescado es caro.
Jugador i caador i pescador no tenen mai un xinx. (xinx = antiga
moneda dor que equivalia a 5 pessetes)
Tant qui tira els diners com qui es dedica a alguna activitat de guanys
incerts o escassos es veuran sempre pobres.
Justcia, per no per ma casa.
s una crtica daquells que prediquen una cosa i en fan una altra, o
dels que, quan una cosa els afecta, canvien de manera de pensar.
Similar, lexpressi: Ser la llei de lembut, lample per a mi i lestret
per a tu.
Jutge que no t conscincia, mai far bona sentncia.
La llei pot ser tericament molt justa, per la seua interpretaci i la
manera daplicar-la poden restar-li justcia.
La barba fa el bar, la banya fa el molt i la cua fa el moix.
Un detall caracterstic ens fa identificar de seguida les coses.
Similars: La trena fa la donzella, la banya fa el molt i la cua fa el
moix.
La cua fa locell.
Contraris: Lhbit no fa el monjo.
La cua no fa locell.
La barca per al barquer i la terra per al masover.
Lhort s de lhortol, la barca del patr i el ganado del pastor.
Cada professional coneix el seu ofici millor que ning altre.
Similars: Cada u en sa casa sap on es penja el cresol.
Castell: La tierra, para quien la trabaja.
La bona obra, al mestre honra.
Les persones desapareixen, mentre que la seua obra queda, i si s
admirable, perdurar en el temps.
La cama al llit i el bra al pit.
Les afeccions o els trencaments de cada extremitat tenen diferent
cura.
La carn, on est, llueix.
El concepte de bellesa, propi de lespcie humana i dalguns ocells, fa
que la considerem en el cos hum.
Connexa, lexpressi: Bona vista vegem.
Connex en castell: A nadie amarga un dulce.
La casa acabada i la bossa buidada fan lhome savi i prudent.
Fer una casa habitable costa molts diners i esforos, de manera que
quan sacaba, mai ms es torna a tenir ganes de repetir lexperincia.
Similar en castell: Casa hecha y via puesta, ninguno sabe cunto ella
cuesta.

La casa del llaurador, quant ms bruta est, millor.
Com que sempre shi torna brut de fang, o cauen fulles del carro en
entrar-lo, o palla, o gra..., com ms es neteja ms prompte es veu bruta,
mentre que si es mant bruta, la ronya no es nota perqu sempre es veu
igual.
La casa, en cant; i la vinya, en rac.
Conv tenir la casa en lloc privilegiat, ventilada, assolellada i amb
vistes, mentre que el bancal ha destar amagat per a evitar la temptaci del
robatori.
Similar en castell: Casa, la del padre quiero; via, la que plant el
abuelo.
Connexos en castell: Via en cuesta, mucho cuesta.
Via apreciada, dmela en solana.
Casa hecha y via puesta, ninguno sabe cunto
ella cuesta.
La coentor sapega.
Les persones solem imitar, com els nostres parents els simis, els usos,
els costums i les modes, encara que no ens afavorisquen gens o, incls, ens
perjudiquen.
Similars: Qui s, no vol ser a soles.
Tot sapega menys els diners.
La confiana mata lhome.
Qui espera que la soluci als seus problemes li la procuren els altres,
acaba sucumbint als problemes perqu ning far res per ell.
Connexos: A casa no duen res.
Qui espera, es desespera.
Contrari: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
La constncia tot ho ven.
Qui persisteix en les seues conviccions o objectius, encara que no
arribe a assolir-los, haur superat moltes dificultats.
Similars: La pacincia s la mare de la cincia.
Una gota daigua forada una pedra.
Si vols ser papa, posa-tho en el cap.
Similars en castell: El que la sigue, la consigue.
Lacte ms bo que el savi pot fer s complir el sant voler.
Critica els que es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament.
Similar: Fes el que jo et dic i no faces el que jo faig.
Connex: La millor manera de superar una temptaci s caure en ella.
Castell: Aqul sabe, que se salva; que el otro no sabe nada.
Com lexpressi castellana: Predicar con el ejemplo.
Lalegria est en el bon viure.
Viure b no s privatiu dels rics, ja que s una actitud anmica davant
de la vida.
Connex: Qui vol ben viure, de tot sha de riure.
Larbre sha dadrear de jove.
Leducaci sha de donar de xiquet, per a formar el carcter de la
persona; desprs, ja s tard perqu la personalitat est formada o
malformada.
Castell: Los nios, de pequeos; que no hay castigo despus para
ellos.
Si eres nio y has amor, qu hars cuando mayor?
La cura va b, per lull el perdrem.
Es diu humorsticament quan alguna cosa no t remei.
Connexos: No s res, i li penjava un ull.
No s res, i li penjava el nas.
Connex en castell: No es nadilla, y le llegaba el agua a la rodilla.
La desconfiana aparta lengany.
Qui s desconfiat est previngut contra lengany perqu sempre
pensa mal.
Similar: Ms val prevenir que curar.
Contrari: El que no es fia no s de fiar.
Castell: Hombre prevenido vale por dos.
La diligncia s mare de la bona ventura.
A qui s faener, li condeix la jornada i el jornal.
Similar: Qui matina fa farina.
Contrari: El peress, per no fer una faena en fa dos.
La dona que es queixa, es dol i emmalalteix quan ella vol.
Ve a dir que no sha de fer cas de qui est tothora queixant-se o
lamentant-se, perqu ho fa per vici o hbit.
Similars: Mal de cap i son, malaltia den Pavana.
La faena, la fan els cansats.
La faena, per als anglesos.
s una manera irnica de dir: la faena, que la facen els que no nhan
feta mai.
Similars: El que ve de mala raa, sempre fa poc i es pensa que fa
massa.
Faena, fuig.
Castell: El potro, en casa de otro.
La faena matinal, tot el dia val.
El que es fa quan correspon permet el descans posterior i evita que
es quede per fer per algun imprevist.
Similars: El que matina, tot ho combina.
Contrari en castell: El que se levanta tarde, ni oye misa ni come
carne.
La fe cur Marta, que no la fusta de la barca.
Lofici de pescador no dna per a medecines.
Similars: Pescador de canya, pobre segur.
De pobres no eixirem.
Ms fa el que vol que el que pot.
Connex: La fe mou muntanyes.
La fe cura o mata.
Qui t fe, t una ajuda per a superar un mal moment, per qui confia
en ella sense posar res del seu costat, pot morir-se esperant el miracle.
Similar: A qui no sha de morir, laigua li s medecina.
La fe mou muntanyes.
Qui actua per fe, hi posa tanta voluntat que aconsegueix coses
impensables o impossibles per a un altre.
La fe cur Marta, que no la fusta de la barca.
Castell: La fe mueve montaas.
Connex en castell: Si la montaa no va a Mahoma, Mahoma ir a la
montaa.
La feina feta en diumenge, el dimoni se la menja.
Les feines diumengeres solen fer-se sense cobrar.
Com les expressions: Treballar per al dimoni.
Fer faena debades.
La fortuna s dels atrevits.
Anima a no ser tmids.
Similars: Qui no sarrisca, no pisca.
A qui no parla, Du no lou.
A Ocasi lagafen pels cabells.
La fulla et dir, i lullet, si larbre t o no t set.
Les fulles espenjollades o enrotllades i les gemmes seques sn la
manera de manifestar-se dels arbres.
La gent fa gent.
Els individus solen actuar mimticament i afegir-se a la majoria.
Similars: On va Miquel? On hi ha mel.
Un bovo en fa cent.
Similars en castell: Dnde va Vicente? Donde va la gente.
Toda la muchedumbre es mala y la de mdicos,
psima.
La histria s la mestra de la vida.
Aix es diu com a bon propsit, encara que la humanitat repeteix les
seues prpies equivocacions segle rere segle.
Similar: El millor mestre, el temps; la millor cincia, la pacincia.
La ignorncia no borra el pecat.
El fet de desconixer o de no voler saber algun delicte o mala obra no
els millora.
Similar: El pecat fa forat.
Similar en castell: El desconocimiento de la ley no exime de su
cumplimiento.
Laigua, per on passa, banya.
Com: Els diners, per on passen, banyen.
parte.
Laigua pura, sola i amb mesura.
Laigua s la beguda ms sana, per beuren en excs (estant suant,
per exemple) pot ser perjudicial.
La justcia mai se cansa.
La justcia s un concepte i un valor que est en la ment de quasi
totes les persones, i s quan no actua quan ms pensem en ella.
Castell: La justicia no descansa.
Lalegria allarga la vida.
Sexplica sol, ja que la tristesa porta depressions i sucidis.
La limosna que es fa secreta s la ms ben feta. (limosna = almoina)
El b que es fa de cor no li importa a ning.
Similar, les paraules de Jess: Que la teua m esquerra no spia el
que fa la teua m dreta.
La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan.
Al camp, conv fer-li almenys una bona llaurada a lany, que se sol fer
pel maig o pel setembre.
Similar: Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
Similar, lexpressi: Faena, fuig.
La llaurada de Sant Joan, per quatre femades val.
Estivat i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges,
afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgnic.
Similar: Llaura per Sant Joan si vols menjar bon pa.
Contraris: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan.
La llavor poc ensorrada, se la menja locellada. (ocellada = conjunt de
pardals)
All que no es fa ben fet sol resultar infructus.
La llei de lembut: lample per a mi, lestret per a tu.
Es diu quan alg pretn resultar afavorit en algun pacte o negoci a
costa dalg altre, que resulta perjudicat.
Similars en castell: Ha dicho el padre prior que bajis y cavis, y que
luego subis y comeremos.
Haz lo que yo digo y no lo que yo hago.
La llengua fa ms mal que cap punyal.
Una ferida fsica pot cicatritzar, per una ofensa o una ferida en
lnima costa ms de superar.
Similar en castell: Hay tres cosas que controlar: el carcter, la
lengua y la conducta.
La llengua no t os.
Significa que parlar resulta molt fcil, per mantenir les coses
declarades o promeses s una altra cosa.
Castell: Charlar y no hacer, cacarear la gallina y no poner.
Similars en castell: Por la boca muere el pez.
Quien mucho habla, mucho yerra.
La llet surt dels mossos i no dels ossos.
Qui dna de mamar sha dalimentar b.
La lletra, pel cul entra.
Es diu significant que a vegades els estudis costen dassimilar i que ho
han de fer, si cal, a la fora; en el cas dels xiquets, amb bateculs.
Castell: La letra, con sangre entra.
La llum dels ulls s lalegria de lnima.
En la mirada i la brillantor dels ulls es nota lestat anmic i de salut de
les persones.
Similar en castell: La cara es el espejo del alma.
Lalmadrava vol mar blava. (almadrava = art de pesca consistent en la
disposici de xrcies en forma de laberint o embut)
Laigua ha destar clara per tal que els peixos vegen les xrcies i les
resseguisquen sense fi.
La mala herba sarranca.
Adverteix que les males persones acaben sent marginades per les
altres per a no resultar perjudicades.
Connexos: Lo mal adquirit no fa profit.
La mar, quan ms t, ms brama.
Quan ms mogut i innavegable est el mar, ms ens dol no poder eixir
a pescar.
La merda, com ms es remena ms put/pudor fa.
No conv preguntar massa en les desgrcies alienes ni intentar posar
remei a all que no en t perqu, cada vegada que es recorda safecta
lesperit.
La meua terra s la que em dna pa.
s un reconeixement a la terra o al poble que ens ha acollit, on
treballem i vivim, al marge don hgem nascut.
Similar en castell: Uno es de donde pace, no de donde nace.
Donde estuvieres, haz como vieres.
La migranya, dormint sapanya. (migranya = cefalea, mal de cap)
Mal de testa vol dormir.
El mal de cap desapareix quan el cos es relaxa al dormir.
La millor fiana s tindre la bossa per lansa.
Els diners en efectiu i en m estalvien prstecs, fiadors,
assegurances, documents i pagaments.
La millor paraula s la que no es diu.
Recomana no parlar o parlar poc per tal de no errar ni ofendre.
Similars: La paraula s plata; el silenci, or.
No hi ha paraula ben dita que no siga mal entesa.
Escoltar, mirar i callar sn difcils dexecutar.
All que la boca erra, la butxaca ho paga.
En boca tancada no entren mosques.
La millor, per al collidor.
Lautor duna cosa s qui ms se la mereix i qui t el dret de quedar-
se-la, vendre-la, regalar-la o tirar-la.
Castell: Quien parte y reparte se queda con la mejor parte.
La millor sort i/o ventura s tenir/tindre renda segura. (ventura = sort
/ renda = rdit, guanyana, benefici, plusvlua)
Sexplica sol.
Lamor entra pels ulls.
En general, s aix entre les persones, encara que hi intervnen altres
factors.
Contrari: A lamor, el pinten cego.
La mort, a tots ens iguala.
Una vegada morts, tots som difunts, al marge que qui rem en vida o
del mausoleu que albergue les despulles.
Connex en castell: No olvides que la mortaja no trae bolsillos.
La mort est ms a la vora nostra que la pestanya de lull.
Recorda que la vida s transitria i efmera.
La mort i la venda, tot ho trenca.
Les coses, els negocis o els projectes que tenem en curs sacaben de
colp quan ho venem o ens morim.
La muller a son marit tinga-li ben net el llit.
Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa
fora della.
La msica pagada no fa soroll.
Les faenes o encrrecs que shan pagat per endavant es fan sense
linters per fer-ho b que es t quan encara no shan cobrat.
Com: Msica pagada fa mal so.
La necessitat no t llei.
Quan sest desesperat, sincompleix qualsevol llei humana o divina
per trobar una soluci.
Castell: La necesidad carece de ley.
Similars en castell: Necesidad hizo parir mulato.
La necesidad hace a la vieja trotar.
La netedat s mitja vida.
La higiene s un element important en la conservaci de la salut i la
prevenci de malalties.
La nit porta consell.
Les grans decisions shan de meditar molt; per aix solen prendres
durant el temps de descans nocturn.
Similar en castell, lexpressi: Consultarlo con la almohada.
Un cos alimentat pot generar energia; sense aliment exterior,
sautoconsumeix.
Similar: Les tripes porten les cames.
Similar en castell: Con pan y vino se anda el camino.
Per belles que puguen ser les paraules, a vegades s preferible no dir
res, perqu poden ser malinterpretades, tergiversades o retretes fora de
context.
Castell: Ms hace el lobo callando que el perro ladrando.
Palabra, dijo el lobo a la cabra.
La ptria del savi s el mn.
Una persona svia s qui supera els altres en amplitud de mires i qui
veu lexistncia des duna perspectiva ms alta.
Connex en castell: Al sabio no le iguala ningn tesoro.
La pea ben ordida est mig teixida. (ordir = fer la trama)
All que est ben fet de bon principi resulta ms fcil de continuar i
acabar que all mal fet, que no far sin allargar les dificultats.
La pedra, quan ix de la m, no se sap on va.
(Per molta punteria que es tinga, la pedra no impacta quasi mai on
pretenem.) Es referix que quan diem alguna cosa, vertadera o falsa, al cap
dun temps danar de boca en boca s diferent del que havem dit i pot
perjudicar algun innocent.
La peresa s la mare de la pobresa.
Sense esfor personal s molt improbable el benefici.
Similar: Per no doblegar lesquena, molts arrosseguen cadena.
La pndola dorada t lamargor amagada.
Adverteix que, moltes vegades, les bones paraules o proposicions
oculten algun engany o perjudici.
Similar en castell: No todo lo que reluce es oro.
La pintura i el bast, com ms lluny millor.
Les obres pictriques saprecien millor de lluny que de prop, i el bast,
indicatiu de la vellesa, tamb conv que quede lluny en el temps.
Connex: Ning vol ser vell, per tots volen arribar.
La pobresa no s vilesa (, per s una gran fotesa).
Ser pobre no s cap deshonra, per ning vol ser pobre.
Similar en castell: Madre vieja y camisa rota no es deshonra.
La por s lliure.
La por s un sentiment que cada persona genera de manera molt
diferent. Es diu per a justificar els que sn ms covards que altres.
La por guarda la vinya.
Si la por fra msica, ballarem tots.
Castell: Al espantado, la sombra le basta.
Al miedo no le hicieron pantalones.
Al miedo no ha habido sastre que le haga calzones.
Si tienes miedo, cmprate un perro.
Al que de miedo se muere, de cagajones le hacen la
sepultura.
No es el diablo tan malo como lo pinta el miedo.
Contrari en castell: De cobardes no habla la Historia.
La temor guarda la vinya.
Significa que moltes vegades no fem determinades accions per a no
ser criticats o agafats en flagrant delicte.
Contrari: El que no prova, no es gita amb la sogra.
Castell: El miedo guarda la via.
Miedo guarda via, que no viadero.
Similar en castell: Por temor no pierdas honra.
La prctica fa mestres.
La prctica fa al mestre.
La prctica trau mestres
Lexperincia en qualsevol aspecte de la vida ensenya com shan de fer
i com no shan de fer les coses.
Com: Lexperincia s la mare de la cincia.
Lexperimentat s el millor mestre.
Similars: Fent i desfent sensenya la gent.
Ning naix ensenyat.
Castell: Sacando huevos se aprende a capar.
Similar en castell: No slo del maestro se aprende.
La primera, i clavillada. (clavillada = clivellada, badada, esclatada)
A la primera cullerada, mosca.
Es diu quan alguna cosa ha resultat infructuosa al primer intent.
La primera idea s la que val.
Quan tenim un primer impuls i canviem didea o hi fem modificacions,
el resultat no sol ser tan bo com el que havem imaginat al primer moment.
Contrari: La primera informaci, no la creu el bon bar.
Castell: Nunca segundas partes fueron buenas.
Contrari en castell: Miente, que algo queda.
La process va per dins.
Es diu dels problemes o les preocupacions que tenim i que no
exterioritzem.
Similar: No et fies de laigua quieta, que per baix porta corrent.
La punxa, quan naix, ja punxa.
Les punxes, quan naixen, ja punxen.
Lespina, quan naix, ja punxa.
Lespina, quan naix ja pica, siga grossa siga xica.
Es refereix a les persones dolentes que de ben joves fan nosa als
seus consemblants.
La que no s bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai.
Sempre sn polits quinze anys. (polit = bell, forms)
s ledat en qu es manifesta ms esplendorosament la bellesa fsica.
La que no vol treballar, no pot fer sin gastar.
Significa que qui no aporta diners a la famlia s qui en gasta.
La ra se li dna als bojos.
Aconsella no donar la ra a ning, encara que la tinga, i que s
preferible callar, perqu si li la donem ens quedem sense la possibilitat de
tenir-ne nosaltres una altra.
Larbre tort, de xicotet sendrea. (endrear = posar dret, posar recte)
Larbre, de xiquet sadrea.
Larbre, de xiquet, si est tort es pot fer dret.
A les coses i a les persones sels ha de posar remei quan encara som a
temps, perqu ms tard ja no es pot.
Castell: rbol que crece torcido, jams su tronco endereza.
La recaiguda s pitjor que la malaltia.
La segona vegada que es pateix la mateixa malaltia s perqu el cos no
ha creat les defenses suficients i est en desavantatge.
Connex: Malaltia llarga s parenta de la mort.
Contrari: Per a qui no sha de morir, laigua li s vida.
La roba bruta sha de rentar a casa.
Les desavinences o les vergonyes, conv que es queden dins del
collectiu concertit, ja que no li importen a ning altre, que podria aprofitar-
les en contra dels concernits.
Connexos: Secrets davant de la gent, senyal de poc coneixement.
Connexa, lexpressi: Haver-hi roba estesa.
Connexa en castell, lexpressi: Haber moros en la costa.
Contrari en castell, lexpressi: Airear los trapos sucios.
La roba vella guarda la nova.
Mentre sutilitzen les coses velles, es reserven les noves. (Que a
vegades es guarden tant de temps que es queden antigues.)
La salut no s coneguda fins que s perduda.
Hi ha coses que no sn perceptibles fins que falten.
Las doros no el juguen els bobos. (= badocs, bajocs, simples, babaus)
Quan es t un atot o trinfo, es reserva per al final, a fi darreplegar
el mxim de punts possible.
Similar, el proverbi rab que diu, en extracte: No digues tot el que
saps, perqu si dius tot el que saps, els altres sabran qu s el que no saps.
La son no espera llit, ni la talent companyia. (la talent = la gana, la fam,
lapetit)
Hi ha necessitats corporals que shan de satisfer en qualsevol
condici.
La sort s de qui la troba.
s una cosa aleatria, que es presenta quan vol i a qui vol.
Com: La sort no s del que la busca.
Similar: A Ocasi, tots lagafen pels cabells.
Connexos en castell: La fortuna es un montoncillo de arena: un viento
la trae y otro la lleva.
La fortuna es ciega y no sabe con quin juega.
Contra fortuna no vale arte.
La sort est tirada.
Es diu quan sest convenut que es compta amb totes les
possibilitats de guanyar. (Sn paraules de Juli Csar davant lenemic: Alea
jacta est.)
Contraris: Lhome proposa i Du disposa.
No digues blat fins que no el tingues lligat.
Castell: La suerte est echada.
La sort i la companyia fan fer bona o mala via. (via = cam, itinerari,
recorregut)
La bona o mala fortuna, o les bones o males companyies, condicionen o
decideixen el nostre comportament.
Similar en castell: Dime con quin vas y te dir quin eres.
La sort no s de qui la busca, sin de qui la troba.
La sort no s del que la busca.
Sexplica sol.
Com: La sort s de qui la troba.
Similars en castell: Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
A Ocasin, todo el mundo la coge por los cabellos.
Suerte es loca y a cualquiera le toca.
La sort, se la busca cada u.
Cada persona sha despavilar a decidir el cam que vol seguir en la
vida.
Connexos: Si vols ser papa, posa-tho en el cap.
Castell: A cada uno le toca escoger la cuchara con la que ha de
comer.
Lastre vol el mariner i bona mula el traginer. (Lastre, castellanisme =
llast, pes que es posa al fons de lembarcaci per a estabilitzar-la.)
Cada ofici necessita un element bsic per a executar el treball
cmodament.
La terra, al menestral li s guerra. (menestral = llaurador, agricultor,
maser)
Els treballs agrcoles sn incessants durant tot lany perqu sempre
hi ha qu fer: roturar, birbar, femar, podar, collir...
La terra, en el pla, ven-la quan ms goig et fa.
Per a obtenir el mxim benefici, les coses shan de vendre quan ms
abellibles sn als ulls dels possibles compradors.
La trena fa la donzella, les banyes fan lovella i la cua fa locella.
Moltes vegades identifiquem les coses per algun detall molt
perceptible.
Similar: La barba fa el bar, la banya fa el molt i la cua fa el moix.
La uni fa la fora.
Molts braos o moltes voluntats juntes poden ms que una sola
persona.
Similars: U no s ning.
Ms val sumar que dividir.
Castell: La unin hace la fuerza.
Similar en castell: Fuenteovejuna, todos a una.
Lavar s com el porc, no aprofita sin mort.
Mentre viuen saprofiten dels altres; en canvi, quan moren s quan els
altres poden trauren profit.
Similar en castell: El cerdo y el avariento slo dan un da bueno.
La ventura, cada u se la procura. (ventura = sort, fortuna)
Sexplica sol.
Com: Ajudat i Du tajudar.
Si vols estar estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
La ventura del mariner: morir en un rac de casa.
s afortunat qui no ha perit en la mar.
La vergonya fa ronya.
La vergonya cria ronya.
Es diu al tmid perqu supere la timidesa, ja que qui no es manifesta
s ignorat.
Com: Qui no plora, no mama.
Castell: Quien tiene vergenza, ni come ni almuerza.
Contrari en castell: Sapo que salta mucho, gato se lo come.
La veritat era verda i se la menj un burro.
Significa que actualment hi ha poca gent honesta i sincera.
La veritat s verda; es tora per no es trenca.
Cal anar sempre amb la veritat per davant, la qual agradar o no, per
no es podr desmentir mai.
La veritat sempre ser com loli.
Igual que lanterior, significa que la veritat sempre sura per damunt
de la mentida, la falsedat o els infundis.
La vida i la mort, Du la t.
Ell sol sexplica.
Com: El casament i la mortalla, del cel davalla.
La vinya de sant Jotxim, molta planta i poc ram. (Jotxim = Jogim, Jim,
Ximo, Joaquim)
Es diu de les coses molt aparents i poc efectives o daquells que
aparencen ser ms del que sn en realitat.
Leducaci fa lhome.
Lhome s un animal ms, i noms leducaci ens fa ms o menys
persones.
Lendem de diumenge hauria de ser diumenge.
Els diumenges porten cua.
El cos i la ment sacostumen ms fcilment a les festes que als dies
feiners.
Similar: Els dilluns tots sn pesats.
Connex: Entre dilluns i dimarts, molt poquet avanars.
Lenveja trenca el sac.
Lenveja pesa tant en lnima de lenvejs com un sac carregat de
pedres, cosa que no serveix ms que per a amargar-se.
Lerisipela es cura portant a la butxaca un cavall de mar. (Erisipela =
afecci de la pell)
s un remei casol.
No ens podem fiar de les aparences al primer colp dull, ja que poden
ser enganyoses.
No siempre hay tocinos donde hay estacas.
Adentro, ratones, que todo lo blano es harina.
Les armes de foc, el diable les carrega.
Les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara.
Adverteix que no ens podem fiar mai de cap arma de foc, encara que
siga nostra i estiguem convenuts que est descarregada.
Similar: No et fies de laigua mansa, que per baix porta corrent.
Les bromes de Carnestoltes sn penes de Tots Sants.
Els bons moments no duren sempre, sin que salternen amb penes,
penries i penalitats.
Similars: Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.
Recomana parlar amb sinceritat.
Castell: El pleito claro no necesita abogado.
Similar en castell: Hablando se entiende la gente.
Les coses deste mn, verdes i madures sn.
En la vida hi ha de tot: tota classe de persones i les situacions ms
estrambtiques; per tant, no ens hem destranyar de res.
De todo hay, como en botica.
Similar en castell: En la variedad est el gusto.
Les coses, en calent.
La primera idea s la que val.
Similars en castell: Al hierro candente, batir de repente.
Lo que no se hace a la boda, no se hace a toda
hora.
Similar en castell, lexpressi: Aqu te pillo, aqu te mato.
Les coses no es fan soles.
Les coses no plouen del cel.
Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la.
Similar, lexpressi: Coneixes a Seso? (, el que manes, fes-ho.)
Similars: Du ajuda a qui sajuda.
Les coses sn com sn.
Assevera que per ms que intervinga la voluntat, la naturalesa de les
coses s immutable.
Similar, lexpressi: Com ha de ser.
Castell: El sol no pasa por la sombra.
Nunca la nube va contra el viento.
Similar en castell: No se pueden pedir peras al olmo.
Les criatures no poden estar mai quietes.
Les criatures ten faran de verdes i de madures.
Certament.
Connexos: La mare que t fills massa, no morir grassa.
Qui li haja fet el nas, que el tinga al bra.
Les criatures sempre tenen un budell buit.
Justifica que els nadons estiguen sempre mamant, quan no dormint.
Connex: El que no plora, no mama.
Les criatures tenen la vista als dits.
Els xiquets de pit coneixen ms pel tacte que per la vista, la qual van
adquirint al llarg de les setmanes.
Lescriure fa perdre el llegir.
La creaci literria s molt ms absorbent que la lectura, que s ms
passiva i queda en segon lloc, per als moments no creatius.
Les desgrcies, mai vnen soles.
Quan alg es veu afectat per la mala fortuna, est ms sensible i para
ms atenci que de normal a qualsevol altre infortuni, de manera que li fa
lefecte que les desgrcies se li acumulen.
Castell: Las desgracias, nunca vienen solas.
Similars en castell: Bien venga mal si viene solo.
El mal entra a brazadas y sale a pulgaradas.
Les dones tenen set vides, com els gats; i les monges, nou.
Les dones solen ser ms longeves que els homes, i si no shan
desgastat fent feines dures o tenint fills, encara ms.
Les fbriques, les funden els iaios, les disfruten els fills i les tanquen
els nts.
El pare pastor, el fill senyor, i el nt, a captar. (captar = demanar,
pidolar)
El pare guanya el ral i el fill el gasta mal. (ral = quinzet, de pesseta)
El pare els guany, el fill els mant i el nt els fa malb.
Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforos dels
majors fins a destruir la feina o la inversi feta.
Similar: Diner que es guanya pel cul, sen va com el fum.
Contraris: Qui guarda quan t, troba quan vol.
Els fills del sabater van descalos.
Castell: Padre bodeguero, hijo caballero y nieto pordiosero.
Les festes majors causen dolors.
Les festes majors conserven al ventre dolors.
Qualsevol gran festivitat se celebra a terres mediterrnies amb
menjades abundants, a ms que solen implicar una gran despesa.
Similar: Les festes, per a molts sn pestes.
Connex: De grans sopars, estan plens els fossars.
Les festes, per a molts sn pestes.
Sobretot per a qui no s fester, li suposen molsties, sorolls i
despeses indesitjades.
Es diu com a crtica als que repeteixen sempre les mateixes coses en
la conversa i als hipocondracs o malalts imaginaris.
Similars en castell: Genio y figura hasta la sepultura.
Cada loco, con su tema.
Les mans, on les tenia Amadeo.
Recomana no tocar res i deixar quietes les mans, luna sobre laltra i
en el cul, com lefgie del rei Amadeo en les seues monedes.
Les mates tenen ulls, i les parets tenen orelles. (mata = planta, boja)
Es diu recomanant guardar secret del que es diu i abaixar el to de
veu.
Castell: Las paredes oyen.
Les obres, als rics fan pobres.
Les edificacions i les reparacions solen costar ms del que shavia
previst.
Significa que s fcil dir les coses, per molt difcil complir-les.
Contrari: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Castell: A las palabras se las lleva el viento.
La boca es viento, el pincel es huella.
Similars en castell: Del dicho al hecho hay gran trecho.
No es lo mismo predicar que dar trigo.
Les penes no maten, per estropegen.
Certament.
Lesperana s lltim que es perd.
Es diu com a consolaci davant ladversitat.
Similars: Mentre hi ha vida, hi ha esperana.
Castell: La esperanza es lo ltimo que se pierde.
Les persones es troben, que les muntanyes no.
La voluntat de comunicar-se pot ms que els majors impediments.
Similar: Fa ms el que vol que el que pot.
Similar en castell: Querer es poder.
Les presses del Corpus: tres cosint un bot i el mestre enfilant agulles
en un rac.
Critica qui t presses dltima hora per no haver sigut previsor.
Similar en castell: Quien aprisa vive, aprisa muere.
Les sobres dahir fan falta avui.
Confirma que, en la vida, hi ha moments dabundor i de carestia.
Similars: Qui guarda quan t, troba quan vol.
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.
Similar en castell: Quien guarda, halla.
Lestaca se deu plantar quan lull ja vol rebentar.
La reproducci vegetal per inserci duna vareta tendra en terra sha
de fer quan notem que per on la vam tallar naixen brots.
Les tripes porten les cames.
Si no es menja suficientment, lenergia corporal i mental decau.
Castell: Barriga llena aguanta trabajo.
Les veritats ofenen.
Les veritats sn amargues.
A ning li agrada que li diguen els defectes que t o les coses que fa
malament.
Com: Dient les veritats es perden les amistats.
Les visites sempre fan plaer; si no s quan arriben, s quan sen van.
Com: El peix i lhoste, als tres dies put.
Lexperincia s (la) mare de la cincia.
La cincia s mera especulaci i teoria fins que la realitat demostra o
desmenteix la veracitat del postulat.
Lexperincia s mestre de les coses.
Lexperincia fa el mestre.
Lexperincia treu mestres.
Lexperimentat s el millor mestre.
Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltssim ms que un
altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente.
Similars: El barber, jove, i el metge, vell.
La prctica fa mestres.
Similars en castell: Ningn botnico sabe la mitad de lo que sabe la
cabra.
La impressi que tenim de les coses pot ser errnia.
Similar en castell: La mujer del csar no slo tiene que ser honrada
sino parecerlo.
Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes en la mateixa pedra.
Hi ha experincies desagradables que moltes persones repeteixen
sense haver-ne deprs res.
Castell: El hombre es el nico animal que tropieza dos veces en la
misma piedra.
Similars en castell: Nadie escarmienta en cabeza ajena.
Aqu me las den todas.
Lhome poquet, desprs de dinat t fred.
El reg sanguini perifric es concentra en lestmac i lintest durant la
digesti; per tant, qui t una complexi dbil o prima es veu afectat per la
insuficincia de reg sanguini en la pell.
Com: El bon alcoi/catal/... t fred desprs de dinar.
Lhome proposa i Du disposa.
Les persones fem projectes lacompliment dels quals no depn noms
de la nostra voluntat, sin de les circumstncies.
Similars: El pescador pesca quan pot i no quan vol.
El pescador, la mar el governa.
Normalment, a qui ms parla i crida se lin va la fora per la boca i a
lhora de la veritat no es comporta com havia anunciat. (El sometent era un
cos civil armat voluntari de la postguerra espanyola que actuava en cas
dalarma quan hi havia partides guerrilleres per la zona.)
Similar, lexpressi: Anar-se-lin la fora per la boca.
Similars en castell: Dime de qu presumes y te dir de qu careces.
Mucho ruido y pocas nueces.
El mal del milano, las alas quebradas y el pico
sano.
Lhome val tant com t.
Les persones som considerades pels altres, en general, segons la
nostra fortuna o posici social.
Lhome vell muda consell.
Justifica que a vegades es canvie dopini o dactitud a mesura que
sobtenen noves versions, informacions o coneixements.
Similars: Rectificar s de savis.
s de savis mudar dintent.
(Li) Diu el mort al degollat: Qui tha fet eixe forat?
Es diu com a crtica a qui ha criticat alg que s com ell o que t els
mateixos o pareguts defectes.
En castell, hi ha les expressions similars: Ser tal para cual.
Ser a cul peor.
Linfant fa carcies i el rem fa durcies.
El treball castiga fsicament.
Llgrima a lull, boc com el puny. (boc = mos, tros, porci daliment)
Significa que per molta pena que tinguem, hem de menjar per a
sobreviure, ja que la materialitat pot ms que lespiritualitat, a ms que
menjar distreu.
Com: El mort, al sot, i el viu, al rebost.
Castell: El muerto al hoyo y el vivo al bollo.
A Dios mi ta Mara, a Dios mi to Jos, para el ao que nieve
a Fuerteventura ir.
Llarg cam, una palla pesa.
Per poca que siga la crrega o la feina, si necessita un cert temps
dexecuci, acaba cansant.
Llarg desquena, curt de faena.
Es diu, sense molt fonament, dels alts, perqu sembla que vagen fent
el presumit o el fatxenda, mentre que els baixets es queden curts de talla
per alar pesos i fer treballs durs.
Llarg mal cansa el metge i el malalt.
Les malalties crniques o incurables fan que tots sacostumen, mal que
b, a elles.
Connex: Malaltia incurable s la vellesa.
Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Llaurada de burrets i cavada de xiquets, collita de pets.
Llauradeta de burrets i cavadeta de xiquets, collita de pets.
Faena de burret, faena de pet.
Llaurar de rucs i batre de bous, merda en lera.
Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura. (baconada =
porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta)
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els
mitjans que cal, no donen bon resultat.
Connex: Faena de dos, merda de gos.
Castell: Ara con nios, segars cadillos.
Similars en castell: Quien con nio se acuesta, cagado se levanta.
Qui envia, no va.
Val ms fer-ho que manar-ho.
Llaura amb gelada i tindrs bona anyada. (anyada = collites de lany)
Fars que el gla sintrodusca en la terra i percole ben endins en
fondres.
Castell: Ara con heladas, que matars la grama.
Llaurador de capa negra, ben poc medra.
Qui t propietats o negocis i no els atn personalment, no li donen la
producci o el rendiment que caldria.
Similars: Qui t terra i no la veu, es fa pobre i no sho creu.
Qui envia, no va.
Millor cava un bon pags que deu malfaeners.
Llaura fons i escampa fem, i deixa crrer el temps.
Un bon consell, per encara s millor femar i llaurar desprs.
Com el segent.
Llaurant fondo, el gra, a bondo. (a bondo = a bond, abunds, abundant)
Llaura ben fondo, que pa tindrs.
Com ms profunda s loxigenaci, ms senriqueix el sl i ms
fcilment progressen les arrels.
Similar: Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
Castell: Labra profundo, echa basura y cgate en los libros de
agricultura.
rame bien, que yo te lo pagar mucho y bien.
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
Estovar la terra per tal que absorbisca fins lltima gota de lescassa
pluja estival s molt beneficis per als cereals.
Similars: Llaura fons i escampa fem, i deixa crrer el temps.
La llaurada de Sant Joan, per quatre femades val.
Llaurar, cosir i fer albardes, tot s pegar puntades.
Desmunta alguna argumentaci que sintenta justificar amb
arguments que no tenen res a veure els uns amb els altres.
Com: Sab i fil negre, tot s per a la roba.
Similars: Qu t a veure el nas per a entrar en quinta?
Per cert, mon pare t un trabuc.
Llegir molts llibres fa tornar boig.
s una crtica que es fa als grans lectors, potser per enveja del seu
saber, si b s cert que shan donat alguns rars casos de desconnexi de la
realitat.
Connex: Llibre tancat, mestre callat.
Llenol apedaat serveix com nou.
Les coses shan de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua
aparena.
Llenols calents fan menjar la sopa freda.
Qui es demora en el descans (est calfant els llenols) arriba tard a
lhora de menjar.
Llepa amb la boca i mossega amb la cua.
s preferible alabar a ofendre, i demanar a exigir.
Com: Sagafen ms mosques amb mel que amb fel/vinagre.
Les dents de la gossa no fan mal als cadells.
Val ms llepar que mossegar.
Llepant llepant, puja el llibant. (llepant = fregant / llibant = cable, corda)
Les coses ms grosses o pesants poder ser superades a poc a poc.
Llevat amb el sol i vs a dormir sense gresol.
Recomana fer vida activa aprofitant la llum natural del dia.
Similar: A les vuit, sense vergonya al llit.
Contrari: A Benidorm, qui molt vetlla, poc dorm.
Llibre deixat, perdut o estripat.
Llibre que deixars, llibre que perdrs.
Llibres, gbies i paraiges, no en deixis gaires. (gaire = gens, cap)
Gbies, llibres i paraiges, si es deixen, no sen tornen gaires.
Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixis, que no sen torna cap.
Com: Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Castell: Libro prestado, roto o enmendado.
Llibre de metge i advocat, ni el diable en trau trellat.
Utilitzen un llenguatge tan especfic que resulta incomprensible per a
qui no s de la professi.
Connex: Advocats i procuradors, a linfern de dos en dos.
Llibre massa nou, poc llegit.
Ben cert, perqu ls desgasta les coses.
Similar: Llibreria ben arreglada, llibreria poc consultada.
Contrari: Llibre estripat acredita lestudiant.
Llibre tancat no fa lletrat.
Llibre tancat, mestre callat.
Llibre tancat, mestre espatlat.
La peresa duu a la ignorncia.
Com: Llibre al calaix i guitarra en un rac, no fan bon so.
Connexos: Llibre massa nou, poc llegit.
Per a estudiar, un llibre i bo.
Barca parada no fa jornada.
Contraris: Llibre llegit, consell pres.
Llibres, camins i dies porten saviesa.
Ms valen llibres que lliures.
Castell: Libro cerrado no saca letrado.
Llibres, camins i dies porten saviesa.
Sadquireix molt coneixement llegint i viatjant i aprenent de les bones
i males experincies de la vida.
Similar: No hi ha cap llibre dolent que no tingui qualque cosa bona.
Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta. (closca = crani,
testa, cap / xaveta = seny, enteniment)
Cal saber interpretar all que es llegeix per a extrauren la lli, la
veritat o la cosa positiva.
Similar: Llegir molts llibres fa tornar boig.
Contraris: Gastar-se diners en llibres s una inversi que rendeix un
bon inters.
Llibre llegit, consell pres.
Llibre tancat, mestre callat.
Si es tenen els mitjans per no hi ha voluntat, s com si no es
tingueren.
Similar: Els llibres sn mestres que no renyen i amics que no demanen.
Connex: Barca parada no guanya jornada.
Lluny de la terra tothom fa la farina blana.
Es diu a qui es pensa que en altres llocs les coses sn millors.
Contrari: En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
Connex en castell: En todas partes cuecen habas.
Lobra, del que sobra.
Quan shan cobert les necessitats principals s quan podem gastar en
coses secundries.
Similars: El que s primer, s primer.
Desprs dIbi, Tibi.
Primer sn les dents que els parents.
Locasi fa el lladre.
Moltes vegades s locasi oportuna la que propicia que les persones
obrem malament.
Contraris: Evita locasi i evitars el perill.
Davant duna porta tancada, el dimoni torna arrere.
Castell: Abierto el cajn, convidado est el ladrn.
Contraris en castell: Evita la ocasin y evitars el peligro.
Loco s qui per a ell no sap.
Est b ser solidari, altruista, i ajudar els altres, per sense
descuidar-se u mateix i els seus prxims.
Locos amb locos savenen.
Significa que els que sn similars o afins acaben juntant-se perqu
tenen amb qu coincidir.
Similars: Cada olleta t la seua tapadoreta.
Castell: Dios los cra y ellos se juntan.
Lofici fa el mestre.
Les persones som condicionades i formades per les tcniques de cada
ofici fins que en coneixem tots els secrets i esdevenim mestres.
Loli va sempre per damunt.
Es refereix que la veritat sempre sura, s innegable perqu tard o
dhora acaba veient-se o sabent-se.
Com: La veritat s com loli, que sempre sura.
Lo mal sen riu de lungent i lungent del potecari. (= apotecari)
Menysprea els remeis suaus per inefectius.
Lo millor remei s lo que cura.
De remeis terics o possibles nhi ha molts, perqu cada persona t
una opini, per de remeis efectius noms nhi ha un: el que la prctica
demostra que s efectiu.
Connexos: El millor metge s el mateix malalt.
Lo metge no s ms que un aconsolador.
Lo mal sen riu de lungent i lungent del potecari.
Lo que altre sua, poc me dura.
s una crtica a qui balafia o es gasta el resultat de lesfor dun
altre.
Similars: La fbrica de lavi, la disfruta el pare i la tanca el fill.
Lo que poc costa, poc dol.
Lo que en diumenge es guanya, a ca lapotecari es gasta. (apotecari =
actual farmacutic)
Els excessos de treball es paguen en salut.
Connex: Ms val gastar-sho en la confiteria que en la farmcia.
Lo que es deprn al bres no es perd mai ms. (bres = bressol, cuna)
Els coneixements ms elementals no sobliden mai perqu sn quasi
com reflexos inconscients.
Connex: Del plat a la boca, ning sequivoca.
Lo que es dna ja no es torna; i el que es perd, s julivert.
Es diu a qui reclama alguna cosa que abans havia regalat.
Castell: Santa Rita Rita, lo que se da no se quita.
Lo que es guanya en molts mercats es perd en una fira.
Adverteix que els diners que tant costen de guanyar sen van a
vegades a la menor ocasi.
Connex: Qui guarda quan t, troba quan vol.
Contrari: Tota pedreta fa marge.
Lo que es perd en la pansa es guanya en la figa.
Unes coses compensen unes altres, ja que la vida s una alternana de
bones i males poques
Similar a les expressions: Eixir cap per mans.
Una cosa per laltra.
Castell: Lo que te di por lo que te cog.
Lo que hi ha en el cove s peix, i lo dems s peixquera. (peixquera =
illusi, fantasia, ganes)
Cal distingir entre la realitat palpable i les pretensions.
Similars en castell: No hay ms cera que la que arde.
Obras son amores, y no buenas razones.
Lo que la butxaca perd, el cos ho guanya.
Significa que s preferible dedicar el temps a u mateix que no a fer
diners.
Lo que no deixa, deixar-ho.
Les activitats en les que no es trau cap profit ni benefici conv
abandonar-les i no perdre ms temps en elles.
Similars en castell: A amor mal correspondido, ausencia y olvido.
A espaldas vueltas, memorias muertas.
Lo que no es cou per a tu, deixa-ho cremar.
Aconsella no interferir en assumptes en els que no tenim algun
inters personal.
Connex: Ms val verd per a mi que madur per als altres.
Lo que no es paga en llgrimes es paga en sospirs.
Aconsella actuar encara que ho hgem de lamentar ms que ser
inactius i haver de viure amb la frustraci del desig incomplit.
Connexos en castell: No comer por haber comido, no hay nada
perdido.
Lo que poc costa, poc dol.
Adverteix que a qui no li costen de guanyar els diners, no els valora.
Similar: Els diners, com vnen sen van.
Lo que sha de vendre no ho cal empenyar.
Es poden hipotecar bns que es podran recuperar ms avant, per no
el producte del qual hem de menjar cada dia.
Lo que susa no s excusa. (lo que susa = el costum, la moda, el
comportament general)
s una reprovaci a qui, amb lexcusa que est de moda, que tots ho
fan o que tota la vida sha fet, fa una acci moralment reprovable.
Contrari: Fer com fan no s pecat.
Lo que u no vol, un atre ho pilla al vol.
Com que hi ha tota classe de gustos i necessitats, uns aprofiten all
que altres desaprofiten o rebutgen.
Lorgull cega lull.
Qui est pagat de si mateix o enfadat amb alg altre no vol
reconixer-se defectes ni culpes.
Similars: Els ulls van all on va el cor.
Ulls que no veuen, cor que no sen dol.
Lltim, que pele fulla.
Lltim, que tanque la porta.
El que ltim acaba, neteja la taula.
Qui vinga darrere, que tanque la porta.
Sn maneres de dir que qui arriba tard a alguna activitat ha de fer la
feina pitjor o la que els altres no han volgut fer. (Pelar fulla de canya s
pesat i perills, perqu talla.)
Mai (no) s tard quan arriba.
Mai (no) s tard quan Du ajuda.
Ms val tard que mai.
s preferible un mal menor a un mal ms gran.
Mai cap pescador ha estat en pres.
Els pescadors tenen bona fama en totes les cultures.
Mai no ho hem vist tot.
En el mn hi ha tota mena de persones i es produeixen les situacions
ms impensables, ja que la realitat supera a la ficci; per tant, com ms
vivim, ms veiem.
Similars, les expressions: Poc viur qui no ho veur.
De tot vorem.
En el mn, hi ha dhaver de tot.
Similars en castell: A ayer, lo conoc; pero a maana nunca lo vi.
Nunca te acostars sin saber una cosa ms.
Mala gent no fa mai bona process.
Si els rons fan junta, podem estar segurs que no idearan res de bo.
Malaltia incurable s la vellesa.
La ms mala malaltia sn els anys.
No s una malaltia, per hi s assimilable perqu no t remei possible.
Similar: Malaltia llarga s parenta de la mort.
Malaltia i pres no adoben a cap brivall/brib. (adobar = esmenar,
corregir, allionar / brivall = malfactor, brtol)
Ning no trau molt grans ensenyances de les males experincies.
Malaltia llarga s parenta de la mort.
Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, per s que
resta qualitat de vida.
Connex: Connex en castell: El burro que anda a palos, malo.
Contraris: Al malalt que s de vida, laigua li s medecina.

A qui no sha de morir, laigua li s medecina.
Malalt que no explica el mal, o mut o mortal.
All que no es diu, resta secret i ning hi pot posar remei.
Similars: A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat.
Malalt que sala de nit, no el dones per ben guarit.
Es pot pensar que necessita urgentment anar al servici.
Malaltia que sen sap la durada s senyal de fillada.
Les malalties no tenen una data lmit, en canvi, lembars, s.
Connex: Mal de ronyons, mal de minyons.
Mala plomada val ms que bona ullada.
Cada treball vol el seu instrumental especfic, perqu treballar a ull
sol donar mals resultats.
Similar: Faena dull, faena de cul.
Mal de ronyons, mal de minyons.
Lembars fa que la renyonada estiga en tensi per compensar-ne el
pes.
Connex: Malaltia que sen sap la durada s senyal de fillada.
Mal dilluns, mala setmana.
Les coses que comencen malament s molt difcil que puguen acabar
b.
Connexos: Els dilluns tots sn pesats.
Lendem de diumenge hauria de ser diumenge.
Contrari: En dilluns es comencen totes les coses bones.
Castell: Lo que mal empieza no puede acabar bien.
Mals mariners, bon vaixell.
s una crtica amb un poc denveja als qui tenen millor barco que u
mateix.
Similar: A qui treballa, una sardina; a qui fa el gos, una gallina.
Mal usar no pot durar.
Ls inadequat de les coses les inutilitza aviat i el mal comportament
causa allament.
Mandra, por i fred, com ms nhi ha ms nadmet. (mandra = peresa)
Certament.
Manobre, cornut o pobre.
s una manera de dir que s un ofici poc profits.
Connex: Qui porta aixada porta samarra.
Maria Grenya, una sabata i una espardenya.
s un toc datenci o una crtica a qui vesteix desastradament.
Similar, lexpressi: Anar disfressat.
Mariner, bon mariner, quin s el vent que et va b?
Es diu a qui no est mai conforme amb el que t.
Mariner de bona llei, una m per ell; laltra, pel rei.
Qui forma part dun collectiu ha de procurar tant per si mateix com
pels altres.
Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana.
Qui veu les coses des de fora, les imagina molt fcils.
Similar en castell, lexpressi: Ver los toros desde la barrera.
Mariner i pescador, de la gent el bo i millor.
La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per ms
que a les pellcules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors,
tramposos o doners.
Contrari: El segent.
Mariner, llenguallarg i mentider.
En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa
ms temps fora de casa que dins della.
Contrari: El precedent.
Mariner que dorm no mena vaixell.
Qui no sesfora no pot obtenir benefici.
Similars: Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla.
Qui no treballa quan pot, no menja quan vol.
Similar en castell: Pereza es madre de pobreza.
Marxant nou, compra a ral i ven a sou. (a ral = barat / a sou = car)
Qui s inexpert es pensa que les coses sn molt fcils.
Matiner de gener, gastador doli.
Pel gener, tarda molt a fer-se de dia, i per a illuminar-se, antigament
shavia de cremar oli en el cresol.
Matinet s com sagarren.
Aconsella ser diligent, perqu qui sala enjorn, arriba i actua abans
que un altre.
Contrari en castell: El que llega tarde, ni oye misa ni come carne.
Memria o cames.
Qui soblida alguna cosa, ha de tornar per ella.
Com: Qui no t memria, t cames.
Qui no t memria ha de tindre cames.
Ms val un llapis curt que una memria llarga.
Menja, beu i fes-te gord, i si et criden, fes el sord.
s un consell molt vitalista, per poc saludable.
Com el segent.
Menjar i beure (, fotre) i no creure.
Com lanterior.
Menja sense treballar? O s molt ric, o ha de robar.
Sol ser aix.
Mentre hi ha vida, hi ha esperana.
Es diu en moments crtics (una malaltia, mala economia...) per a
animar-se a esperar el restabliment.
Similar en castell: Hasta la muerte, pie fuerte.
Connex en castell: Hasta morir, todo es vida.
Mentre hi haur burros es faran albardes.
La poca intelligncia o el fet de no voler obrir els ulls a la realitat fa
que molts siguen utilitzats pels aprofitosos.
Similar: lexpressi: Encara passa poc.
Mentre hi haur mn hi haur qu dir.
Mentre existisca la humanitat en generaran problemes, enveges,
crtiques...
Mentre va el carro, fa soroll.
Mentre roden les rodetes, no cal preocupar-se.
Mentre es mant la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa
normalment.
Similar: Mentre hi ha vida hi ha esperana.
Castell: El que nada, no se ahoga.
Similars en castell: Barco en varadero no gana dinero.
Barco parado no gana flete.
Ms costa mal viure que ben viure.
La vida li s molt ms senzilla a qui viu honestament que a qui la viu
deshonestament, que ha danar amagant-se o fugint.
Ms estira un pl de figa que una maroma de barco.
Ms estira un pl de dona que una maroma de barco.
Significa que els homes solen sacrificar les coses ms importants
quan hi ha alguna dona pel mig.
Castell: Tira ms una teta que una carreta de bueyes.
Al hombre de ms saber, una sola mujer lo echa a perder.
Ms es trau llepant que mossegant.
Sobt ms, o ms fcilment, actuant a les bones que no a les males.
Com: Ms val llepar que mossegar.
Sagafen ms mosques amb mel que amb fel/vinagre.
Similar en castell: Al hablar como al guisar, su granito de sal.
Ms et perdrs vora den terra que enmig den mar.
Els mar ofereix ms perills i aventures que la terra.
Ms fa qui vol que qui pot.
La voluntat s una fora que permet dassolir metes que qui podria
assolir-les fcilment per disposar dels mitjans no t ganes.
Similars en castell: A Dios se dejan las cosas cuando no tienen
remedio.
Si la montaa no va a Mahoma, Mahoma ir a la
montaa.
Ms fa/val la basta que el burro que lembasta. (basta = tira o tirant de
tela / embastar = fer o cosir les bastes dun vestit)
s un insult amists a qui est construnt, treballant o fent alguna
cosa.
La voluntat pot ms que els mitjans de qui no t voluntat de fer
alguna cosa.
Similars: Ms val el suc que les tallades.
Ms val el sab/el fregall que lescurada.
Ms prompte se sap el mal que el b.
Aix sol ser tant en les notcies en general com en el comportament
de les persones.
Similar: Les males notcies volen.
Similar en castell: Las malas noticias vuelan.
Ms sap el dimoni per vell que per consell.
El saber ve ms de lexperincia que de lestudi.
Similars en castell: El tiempo es sabio y el diablo viejo.
La liebre vieja presto coge la vereda; la nueva, o
la matan, o la ensea.
A barco nuevo, capitn viejo.
Buey viejo no pisa mata y si la pisa no la maltrata.
Mucho sabe la zorra, pero ms quien la toma.
Si mucho sabe la raposa, ms sabe quien la toma.
Mestre descola i signa amb el dit.
s una crtica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada.
Ms val anar a una nvia que a un soterrar. (una nvia = una boda)
Sempre s preferible anar de festa i a coses bones i agradables que
estar trist i afectat per mals i desgrcies.
Similar: Ms val gastar-sho en la confiteria que en la farmcia.
Ms val anar sol que mal acompanyat.
Ms val estar sol que mal acompanyat.
Ms val estar a soles que mal acompanyat.
Es diu quan sest satisfet amb la tranquillitat de la solitud.
Ms val carrar que amb burros pelear. (carrar = traure llesques de suro
de les alzines)
s preferible fer una feina dificultosa que no intentar fer raonar qui
no en t la capacitat o no vol.
Similars en castell: El burro que anda a palos, malo.
Reniego del rbol que a palos ha de dar el fruto.
Ms vale callar que con borrico hablar.
Ms valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua.
Es diu com a insult.
Ms val fer-ho que manar-ho.
Com: Qui envia, no va.
Similar: Qui no t memria, t cames.
Ms val fortuna que saber.
Alguns objectius saconsegueixen per un colp de sort.
Similar en castell: Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
Ms val gastar-sho en la confiteria que en la farmcia.
Sexplica sol.
Castell: Ida por ida, ir por ir, ms vale a la taberna que a la botica.
Ms val llengua que hisenda. (hisenda = riquesa, bns, propietats)
Destaca el valor que t la capacitat oratria i de convenciment.
Similars: Qui t llengua, a Roma va.
Contrari: Et conec, herbeta, que et dius marduix.
Ms val llepar que mossegar.
s preferible adular i estar a b que ofendre i estar a mal.
Similar: Satrapen ms mosques amb mel que amb vinagre.
Castell: Nadie corta la mano que le da.
La mano que no puedes morder, bsala.
Ms val matinejar que a missa anar.
Aconsella dedicar-se a treballar ms que no a cap altra cosa.
Connex: Qui matina, fa farina.
Ms val morir de peu/dempeus que viure agenollat.
s una consigna popularitzada en lpoca hippy.
Castell: Ms vale morir de pie que vivir de rodillas.
Similar en castell: Una libertad precaria es mejor que una esclavitud
abundante.
Ms val perdre que besperdre. (besperdre = perdre ms)
Ms val perdre el peix que perdre la caravella.
s preferible acceptar el perjudici que no perdre encara ms
intentant reparar-lo.
Castell: Ms vale mal ajuste que buen pleito.
Buena es la pelea ganada, pero es mejor la evitada.
Es mejor mala avenencia que buena sentencia.
Do va la mar, vayan las arenas.
Similars en castell: A veces, perdiendo se gana.
Es mejor un buen pleito que un mal arreglo.
Del mal, el menos.
Connex en castell: Es mejor no jugrselo todo a una carta.
Ms val petar que rebentar. (petar = petejar, llufar-se, tenir flato)
Justifica lalliberament de la flatulncia. Tamb es diu com a crtica
de qui no sap guardar secrets.
Similars: Menja b i peta fort, i no tingues temor a la mort.
Menja, beu i caga fort, i no li tingues por a la mort.
La del pobre: abans rebentar que sobre.
Similar en castell: Muera Marta, y muera harta.
Ms val poc que res.
Sexplica sol.
Similar: Ms val segur que salvatge.
Connex: Pardal que vola, a la cassola.
Castell: Ms vale algo que non nada.
Algo es queso, pues se da por peso.
Algo es algo, le dijo el pelo a un calvo.
Algo es algo, menos es nada.
Algo es algo, dijo el calvo cuando un pelo le sali.
Algo es algo, dijo un calvo; y se encontr un peine sin pas.
Similar en castell: Quien tiene madre en la putera no es hurfano.
Ms val prevenir que curar.
Abans de fer les coses sha de pensar la millor manera de fer-les i les
possibles conseqncies.
Castell: Ms vale prevenir que lamentar.
Similar en castell: Al peligro con tiento, y al remedio, con tiempo.
Si sobra del que siga, no passa res, per si falta, no es pot fer.
Ms val segur que salvatge.
s preferible acontentar-se amb el que es t a abandonar una cosa
segura per una dinsegura.
Similars: Ms val poc que res.
Similars en castell: Ms vale fortuna en tierra que bonanza por la
mar.
Ms val suar que tossir.
Ms val suar que tremolar.
s preferible anar massa abrigat que passar fred.
Similars en castell: Ande yo caliente y rase la gente.
Ms val tard que (no) mai.
s preferible el mal menor a lirremeiable.
Castell: Ms vale tarde que nunca.
Buenas son mangas despus de pascua.
Ms val tindre que desitjar.
Sexplica sol.
Com: Ms val Casafeta que Castellsers.
Castell: Ms vale tener que desear.
Similars en castell: Ms vale pjaro en mano que ciento volando.
Quien tuvo, retuvo.
Al pobre le faltan muchas cosas; al avaro, todas.
Ms vale fortuna en tierra que bonanza por la
mar.
Ms val traa que fora.
Val ms manya que fora.
La lgica, el sentit com o la prctica aconsegueixen fcilment coses
que a alg que no en t li suposar un gran esfor.
Castell: Ms vale maa que fuerza.
Ms vale a quien Dios ayuda que quien mucho madruga.
Ms val una dona filant que cent mirant. (filar = fer fil)
Qui treballa o aprofita el temps s ms vlid que lintil.
Contrari: Tots al sac, i el sac en terra.
Similar en castell: A Dios rogando, y con el mazo dando.
Ms val un bon casat que un mal capell.
Ms val un bon vagar que una bona rectoria.
Cada u serveix per a una cosa, i qui no t vocaci, difcilment ser un
bon professional.
Similar: Torna el xic a casa, que no s per a casar.
Ms val un ro conegut que un bo per conixer.
Sabem les possibilitats, els defectes i les virtuts de les coses o les
persones que ja coneixem, per ignorem si les que no coneixem no
resultaran pitjors.
Similars en castell: Ms vale malo conocido que bueno por conocer.
Otros vendrn que bueno te harn.
Connex en castell: Nunca segundas partes fueron buenas.
Ms val un pam que una cana. (cana = mida longitudinal de 8 pams)
Ms val poquet i segur que molt per insegur.
Similars: Ms val un mal conegut que un bo per conixer.
Val ms un esparrall a la m que una tonyina nedar.
Connex en castell: Ms vale burro vivo que sabio muerto.
Ms val un ro ajust que el millor pleit. (ajust = pacte, acord)
s preferible anar a bones que a males, ja que a males sempre es
resulta perjudicat encara que es guanye el pleit.
Castell: Ms vale en paz un huevo que en guerra un gallinero.
Ms vale avenencia que buena sentencia.
Connex en castell: Pleitos tengas y los ganes.
Ms veuen quatre ulls que dos.
s quasi impossible que sels escapen defectes o errors a dos o ms
persones que supervisen una mateixa cosa.
Castell: Ms ven cuatro jos que dos.
Millor cava un bon pags que deu malfaeners.
Pot referir-se a lagricultura o a qualsevol altra activitat.
Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel.
Se li diu al pretensis.
Similar: Fill no tenim i ja el bategem.
Similar, lexpressi: Ser un somiatruites.
Similar en castell, lexpressi: Vender la piel del oso (antes de
matarlo).
Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa b.
Qui depn del vent que faa, com qui depn del caprici de les
circumstncies, est ms a la seua merc que a la de la voluntat prpia.
Connex: Al moliner de vent no li cal fer testament.
Molta planta per poc ram.
Molta ufana i poca grana. (ufana = fullam, verdor / grana = gra, fruit)
Es refereix a les persones que a lhora de la veritat ens deceben,
quan ens havem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun
assumpte.
Similar: Molt parlar i poc obrar.
Similar, lexpressi: De forment, ni un gra.
Moltes candeletes fan un ciri pasqual. (candeleta = ciriet, espelmeta / ciri
pasqual = ciriot, cirial, espelmota)
Moltes gotes fan un ciri.
Moltes gotes/gotetes fan un ciri pasqual.
Moltes gotes fan bassa.
Moltes gotes fan crrer un riu.
Juntant moltes coses aparentment irrellevants se nobt una altra de
ben gran. s una alabana a la constncia.
Similars: De gotes daigua es fan els rius.
Contrari, lexpressi: Ser una llgrima en el mar.
Castell: Muchos pocos hacen un mucho.
Molt ms saprn mirant que els llibres decorant.
Lobservaci s el primer pas de laprenentatge.
Similar: No es pot jutjar un llibre per les cobertes.
Connexos: La prctica fa mestres.
Ms val una ona de prctica que una lliura de gramtica.
Contrari: Gros llibre no fa gran estudiant.
Molts anys que vaja per davant.
Ms que un refrany, s una expressi que es diu com a distanciament
moral quan mor alg a qui volem poc, que ens importava poc o que ni
coneixem.
Contrries, les expressions: Que en glria estiga.
Que al cel sia.
Molts es treurien un ull per veure els altres cegos.
Es diu com a crtica a qui perjudica conscientment o voldria
perjudicar una altra persona.
Similar en castell: Ser como el perro del hortelano, que ni come ni
deja comer.
Molts nentren llepant i se nixen mossegant.
s una crtica als desagrats.
Similar: Quan vos necessitem vos llepem i quan tenim vos escopim.
Molts pensen senyar-se i es trauen els ulls.
Adverteix que moltes vegades les bones pretensions donen mals
resultats en la prctica.
Molts patrons perden una barca.
Molts patrons tiren la barca a perdre.
Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen
acabar b perqu, per descoordinaci, uns desfan els que altres han fet.
Castell: Reunin de pastores, provecho de lobos.

Molt soroll i poques nous.
Molt soroll de boixets i poques puntes. (punta = randa, calat, brodat)
Es diu com a crtica a qui demostra gran aparena o verborrgia que
en realitat amaguen o dissimilen un bluf, una buidor, una inconsistncia.
Similars: Molt delit i poc profit.
Ms fets i menys paraules.
Similar en castell: Mucho hablar y poco obrar.
Molts sen van a lhospital per no veure el seu cabal.
Nhi ha que sn tan avars que prefereixen passar-ho malament, incls
arriscant la prpia salut, a desfer-se de part del seu patrimoni.
Mor, Anton, que qui es queda ja es compon. (compondres = apanyar-se)
Humorsticament sutilitza en algun cas de defunci com dient-li al
difunt que no patisca pels vius, que ells ja sapanyaran pel compte que els t.
Connex en castell: Siete vidas tiene el gato, y la mujer, tres o
cuatro.
Mort a la mar, trngol segur. (trngol = tuacte, trfec, activitat)
Una calamitat sense mitjans disponibles crea molta impotncia i molt
neguit.
Mort i naixena, no t tinena. (tinena = propietat)
Ning pot decidir sobre el seus propis principi i fi.
Mort o venda, tot ho trenca.
Sacaba tot.
Msic pagat no fa bon so.
Ja explicat en: Msica pagada no fa bon so.
Mut i callosa, que ve la rabosa. (callosa = silenci)
Recomana callar. (Ladvertiment, originalment dirigit als xiquets
menuts, fa que se senten desemparats com corderets.)
Nadar i guardar la roba.
Abans de realitzar una acci sha de ponderar molt els avantatges i
els inconvenients possibles.
Similar: Un ull al plat i un ull al gat.
Castell: Nadar y guardar la ropa.
Ni el malalt pot fer el bo, ni el bo el malalt.
Per ms que es pretenga fingir, ms prompte o ms tard acaba
manifestant-se el vertader estat corporal o anmic, que desmenteix la
farsa.
Ni el soldat sens armes pot pelear ni lestudiant sens llibres estudiar.
Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es
tinga molta voluntat.
Contrari: Gat amb guants no caa rates.
Ni m en caixa, ni ulls en carta.
Aconsella respectar la privacitat i la intimitat dels altres.
Connex: Les mans, on les tenia Amadeo.
Ning dna els duros a catorze quinzets.
Habitualment, ning regala res en canvi de res ni ix perdent en cap
tracte comercial.
Similars: En cap lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
Castell: Algo se da por algo.
A caballo regalado no le mires el diente.
Ning s completament intil; sempre pot servir de mal exemple.
s una manera elegant de remarcar la inutilitat dalg mirant-li la part
positiva.
Ning s perfecte.
Hasta el sol t taques.
Hasta els coloms tenen fel.
Afirma que la perfecci absoluta no existeix i aconsella ser
comprensius amb els petits defectes dels altres o justifica els propis.
Similars: Ning naix ensenyat.
Hasta el millor sastre esgarra els vestits.
Castell: A cualquiera se le muere un to.
Alguna vez duerme el bueno de Homero.
Hasta a la primera dama se le escapa un pedo.
Ning s profeta en casa seua.
Ning s profeta en el seu poble.
Habitualment, qui destaca de la massa o triunfa socialment ho ha fora
del seu poble, perqu all li coneixen els defectes, mentre que en un altre
lloc no.
Castell: Nadie es profeta en su tierra.
Ning naix ensenyat.
Ning naix mestre.
No six ensenyat del ventre duna mare.
Ning surt ensenyat del ventre de sa mare.
Es diu com a justificaci quan es comet algun error per inexperincia
o desconeixement.
Contraris: Lexperincia fa el mestre.
Lexperincia s la mare de la cincia.
Castell: Ninguno nace enseado.
Ning no s mariner si no es troba en perill.
No s bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a laigua.
No s bon mariner el que no sha marejat mai.
No s bon mariner el que no ha anat a laltra banda.
No s bon mariner el que no ha passat la mar gran.
No pot dir cap mariner daquesta aigua no beur.
No pot dir cap pescador que el mar no li haja estat trador.
No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar.
Lexperincia i el mestratge sadquireixen per la molta prctica.
Ning no sen recorda de santa Brbara ms que quan trona.
De normal, no pensem en les coses que ens desagraden si no s que
alguna circumstncia ens la fa venir a la ment. (Santa Brbara s la
protectora contra les tormentes, a qui la gent saclama noms quan sent
tronar.)
Castell: Todos se acuerdan de santa Brbara cuando truena.
Ningun tonto tira pedres al seu terrat.
Ning es perjudica a si mateix o a la seua famlia conscientment.
Ning pot donar lo que no t.
Ning dna lo que no t.
Certament.
Com: Qui fa el que pot, no est obligat a ms.
Ning salabe fins que sacabe.
No digues blat fins que (no) el tingues lligat.
No digues blat si no el tens lligat dins del sac.
No digues oliva fins que estiga baix de la biga.
Tot t un procs de realitzaci, que pot fallar en algun moment i
privar-nos de lobjectiu que perseguem.
Castell: Hasta que no pase San Germn, no digas que tienes vino ni
pan. (28 de maig)
Hasta San Juan, todo vino es rabadn.
Similar en castell: Por la boca muere el pez.

De vell ning no vol patir, per tothom vol envellir.
Ell sol sexplica.
Similars: No hi ha ms remei que morir-se o fer-se vell.
Ni per calor ni per fred, deixes capa ni barret. (barret = capell)
Cal ser precavit, ja que loratge s canviant.
Castell: Si quieres criarte gordito y sano, la ropa del invierno gasta
en verano.
Similar en castell: Ande yo caliente y rase la gente.
Ni un b ni un mal dura cent anys.
Serveix de consolaci per a qui est passant una mala ratxa.
No busques lluny lo que tens prop.
s cosa lgica.
No et deixes senda vella per novella.
Aconsella no abandonar els vells costums o la manera tradicional de
treballar, lefectivitat dels quals est demostrada, per modes o mtodes
nous dels que encara desconeixem lefectivitat.
De moliner canviars i de lladre no tescapars.
No fa de bon navegar amb barca nova.
Connex: Loli i lamic, lantic.
Castell: No dejes camino viejo por sendero nuevo.
No dejes camino por vereda.
No dejes lo cierto por lo dudoso.
No digues blat que no el tingues lligat.
No digues oliva que no estiga collida-.
No digues moix que no el tingues dins del sarr, i si pot ser a la
cassola, encara millor. (sarr = bossa per a la caa o el recapte)
No conv avanar-se als esdeveniments ni parlar abans dhora si no
volem quedar malament.
Similar: Du te guard dun est fet.
Castell: No hay que decir zape! hasta que pase el ltimo gato.
Similar en castell: Por la boca muere el pez.
Similar en castell, lexpressi: Vender la piel del oso antes de
matarlo.
No donen lenhorabona a qui ven, sin a qui compra.
A qui ven, ning li dna lenhorabona.
Qui compra est en un bon moment econmic, mentre que qui ven,
encara que faa un negoci profits, es queda sense el que tenia.
No dorm totes les nits qui en la vida t embolics.
No es descansa b quan hi ha preocupacions.
No s bon caador el qui es perd ni bon pescador el qui cau a laigua.
Per a ser un bon professional sha de conixer b els mitjans i la
tcnica.
Similar en castell lexpressi: Haber sido cocinero antes que fraile.
No es coneix la salut fins que sha perdut.
No es coneixen b i salut fins que shan perdut.
En general, no reconeixem el benestar fins que estem malament i ho
comparem amb el nostre estat anterior.
No s igual a vegades que a voltes.
Significa que all que a simpre vista sembla una cosa, en realitat s
una altra que no ens havem imaginat. (A vegades = en alguna ocasi / a
voltes = a rodolons, rodant, fent curumbeles)
Similars: No s igual manxar que tocar lorgue.
No s tot u aix que all.
Castell: Aunque los dos son de barro, no es lo mismo bacn que jarro.
Similar en castell: No es oro todo lo que reluce.
No s igual manxar que tocar lorgue. (manxar = insuflar, bombar aire)
s una crtica i una puntualitzaci que se li fa a qui pretn aparenar
ser ms important del que s.
Com: No s igual a vegades que a voltes.
No s tot u aix que all.
Similar: Uns tenen la fama i altres carden la llana.
No s mal sastre, el qui coneix el panyo.
Es diu de qui ens ha causat molt bona impressi professional abans
dencomanar-li algun treball. (Podem fiar-nos de qui coneix tots els
materials del seu ofici perqu s garantia que sap treballar cada un dells.)
Contrari: El millor sastre esgarra els vestits.
No esmerces els cabals en cosa que res val. (esmerar = destinar,
dedicar, invertir)
Aconsella invertir en coses profitoses.
Similar, lexpressi: Tirar diners.
Castell: Cuando siembres, siembra trigo, que chicharros hacen ruido.
Similars en castell: Lo barato es caro.
No es mou la fulla que Du no ho vulla. (vulla = forma antiga de vulga)
Sexplica sol.
Com: Si Du vol, sense nvols plou.
No es pot estar en missa i repicant.
No es poden fer b dues coses alhora.
Similar: Qui tot ho vol, tot ho perd.
Castell: Soplar y sorber, no puede ser.
No es pot jugar amb foc.
s un advertiment sobre la perillositat demprendre algun negoci o
ficar-se en algun assumpte que, dentrada, ja pinta malament.
Similars: Qui juga amb foc es pixa en el llit.
Qui juga amb foc acaba cremant-se.
No s res, i li penjava el nas.
Es diu quan alg afectat per un gran infortuni li resta importncia.
Castell: No es nadilla, y dbale el agua a la rodilla.
No es nada lo del ojo, y lo llevaba en la mano.
No s tan lleig el dimoni com el pinten.
Es diu llevant importncia a algun fet o a alguna persona.
Castell: No es tan fiero el len como lo pintan.
No s tard mentres toquen hores.
Mentre el rellotge del campanar toca hores, s que la vida humana es
desenvolupa normalment; si algun dia deixa de tocar ser un mal indici:
potser ha arribat el moment del Judici Final, i aleshores s que ser tard
per a tot.
Similars: Hi ha ms dies que llonganisses.
Ms val tard que mai.
Mentre va el carro fa soroll.
Dia s vida.
Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
No et burles del meu dol, que quan el meu ser vell, el teu ser nou.
Es diu a qui es burla o fa ironia de la desgrcia aliena.
Similar: Al que es burla, el dimoni li furga.
Castell: Quien re del mal de su vecino, el suyo viene de camino.
Connex en castell: Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.
No et claves en camisa donze vares ni en carrer que no trau cap. (onze
vares = talla molt gran)
Aconsella no ficar-nos en assumptes que no ens importen, en els que
no som part interessada o que no entenem, i en els que podrem resultar
perjudicats.
Similars: No deixes sendes velles per novelles.
Ni m en caixa, ni ulls en carta.
Du ens lliure dun boig en lloc estret.
No et fies de laigua quieta, que el corrent passa.
A vegades conv malfiar-se de la imatge superficial o la primera
impressi, perqu no sempre es correspon amb la realitat.
Com: No et fies de laigua quieta, que per baix porta corrent.
La major efectivitat i el millor rendiment sobtenen dels instruments
que es coneixen b.
Contrari: Tots els cnters nous fan laigua fresca.
No fa poc qui calla i fa el seu joc.
Crema el mn i que ning ho spiga.
Alaba els qui fan la seua sense comentar res amb ning, perqu
seviten competncies, entrebancs, enveges, crtiques i quantitat dopinions i
consells contradictoris.
Contrari: No hi ha prou estopa per a tapar tanta boca.
No hem de morir per viure.
Aconsella no matar-se de treballar ni privar-se de les coses ms
necessries.
Similar: Treballar per a viure i no viure per a treballar.
No hi ha alegria amb malaltia.
Certament.
Connex: Malaltia llarga s parenta de la mort.
No hi ha cabell que no faa la seua ombra.
Cada cosa, per poca importncia que li donem, en t.
Similar: Moltes gotes fan un ciri.
No hi ha cap geperut que es conega la gepa.
Ning es vol reconixer els propis defectes.
Com: Tots veuen la palla en lull ali, per ning es veu la biga en el
propi.
No hi ha cap llaurador que no faa algun solc tort.
Ning s perfecte.
Similars: El millor sastre esgarra els vestits.
No hi ha crrega ms pesada que una dona lleugera.
Significa que les dones que no porten bona conducta compliquen la
vida als seus prxims, perqu tenen menys fora fsica que els homes i sn,
per aix mateix, presa fcil dels rons.
No hi ha cosa ms barata que lo que es compra.
La cosa regalada surt ms cara que comprada.
Des del moment de la compra, tot s rendiment, mentre que els
regals solen ser coses intils i suprflues o b coses que requereixen
manteniment.
No hi ha desgrcia sense ventura.
No hi ha mal que per b no vinga.
Aconsola a qui est vivint algun mal moment.
Similar: No hi ha mal que dure cent anys.
Castell: No hay mal que por bien no venga.
Similars en castell: Dios aprieta pero no ahoga.
No hi ha gust sense disgust.
Tot t un cost o unes repercussions.
Similar en castell: Quien algo quiere, algo le cuesta.
No hi ha joc sense trampa.
Adverteix que els jocs dits datzar shan inventat perqu guanye el
ms bord, el ms rpid o el ms llest.
Qui fa el joc no perd.
Contrari: No hi ha loteria com leconomia.
No hi ha loteria com leconomia. (economia = estalvi)
La fortuna real, comptant i sonant de cada u, sn els diners que t en
efectiu, no els imaginats, esperats o emprestats.
Similar en castell: Tanto tienes, tanto vales.
No hi ha malalties; hi ha malalts.
Significa que el raciocini hum classifica les dolncies i els dna nom,
i a partir dac classifica els malalts, per en realitat cada persona
desenvolupa les malalties a la seua personal manera i, per tant, els remeis no
poden ser estndards i iguals per a tots.
No hi ha mal que dure cent anys (, ni cos que ho aguante).
s una consolaci davant duna desgrcia.
No hi ha ms remei que morir-se o fer-se vell.
Aix s, tant si ens agrada com si no.
Com: De vells no passarem.
De terra no passarem.
No hi ha pitjor sord que el que no vol oir/sentir.
Qui no vol saber les coses o no vol fer cas s pitjor que el sord ms
sord, perqu per ms que ho intentem, ens far el mateix cas que si li ho
digurem a la paret.
Castell: No hay peor sordo que el que no quiere oir.
No hi ha pitjor ve que la terra a la vora del cam.
Els camps o bancals que estan molt a la m de tots solen ser
despossets de fruits ben aviat.
No hi ha prou estopa per a tapar tanta boca.
Adverteix que cada persona diu la seua i que si frem cas dels
consells, les opinions i les crtiques de tots, no tindrem res clar.
Similar: Per esta mentra i per esta mix.
No hi ha regla sense excepcions.
No hi ha res eternament immutable. Si una cosa no tinguera
excepcions, no podrem considerar-la regla.
Similar: Dun esbarzer naix una rosa.
Castell: No hay regla sin excepcin.
No hi ha res tan divertit que passar la nit al llit.
Sobretot quan a lexterior fa fred.
Similars: A on sest millor que en casa?
A lhivern, matinet, que a gust sest en el llitet.
No hi ha rosa/roses sense espines.
Totes les bones coses tenen un cost o necessiten un esfor o sen
paga alguna conseqncia.
Connex: No hi ha joc sense trampa.
Castell: No hay rosa sin espinas.
Por doquiera hay su legua de mal camino.
Similar, lexpressi en castell: Tener (una cosa) su legua de mal camino.
No hi ha soterrar sense riotes ni casament sense plors.
En els enterraments no s estrany veure riure algun dels assistents,
perqu s una ocasi en la que persones que feia temps que no es veien
salegren del retrobament, o recorden alguna ancdota del difunt; mentre
que en alguns casaments se sol plorar dalegria.
No pesques mai amb ormeig daltre. (ormeig = art de pesca, instrumental)
Recomana utilitzar all que es coneix b si es vol aconseguir un bon
resultat.
Similar: Ms val un mal conegut que un bo per conixer.
Similar en castell: Cada maestrillo tiene su librillo.
No sap a Du pregar qui no ha viatjat per la mar.
No sap a Du pregar qui per mar no va.
No s de bon mariner el que no sha mig negat.
No fa mariner no trobar-se en perills.
Les situacions desesperades sn cosa prou habitual entre els
pescadors.
Contrari: A port arribat, vot oblidat.
No six ensenyat del ventre duna mare.
Es diu com a justificaci davant dalguna equivocaci o errada.
Similar: Ning naix ensenyat.
No tagrades dadvocat, que no diu la veritat.
No s que els advocats mentisquen, sin que diuen les veritats que els
conv i callen o justifiquen les que no els conv, com els poltics.
No t el discurs molt viu la persona que molt riu. (discurs = enteniment,
seny, intelligncia)
Qui riu a tothora o qui riu sense motiu aparent per als altres sol
tindre el cap buit.
Similar: Qui canta en la taula i xiula en el llit, no t lenteniment
complit.
No tembarques per labril si no vols estar en perill.
La primavera s un temps de canvi i transici, i per tant doratge
inestable i imprevisible.
No tots els qui tenen son poden dormir.
Les coses sn injustes a vegades i diem que estan mal repartides.
Similar en castell: Dios da nueces a quien no tiene dientes.
Nou vaixell, aviat vell.
Tota novetat s efmera, perqu quan sha usat una sola vegada deixa
de ser nova.
Connex: Tots els cnters nous fan laigua fresca.
Obra b, que no ho perdrs.
Fes b, que no ho perdrs.
Les bones accions o les faenes ben fetes sn reconegudes en algun
moment.
Castell: A bien obrar, bien pagar.
Obres destall, guardat de davall. (destall o a estall = a tant per pea,
sense parar)
All que es fa amb presses i corregudes o a preu fix sol donar mal
resultat.
Oficial de tot, mestre de res.
Aprenent de tot, mestre de res.
Qui pretn saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les
energies i no pot aprofundir en res en concret.
Castell: Aprendiz de todo, maestro de nada.
Ofici de foc, molta feina i guany poc.
Ofici de foc, ni de lluny ni de prop.
Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol.
Ofici de foc, Du el do a qui el vulgui. (do = done)
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt
dura, habitualment de nit, que requereix atenci constant.
Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix.
La millor producci la dna lolivera vella, la figuera de mitja edat i la
vinya jove.
On anir el bou que no llaure?
Les coses sn igual en totes bandes.
Similars: A on cagarem que no faa pudor?
En cap lloc lliguen els gossos amb llonganisses.
On posarem sant Roc que no el caguen les mosques?
Rode per on rode, a parar, a Albaida.
Del poc, poc, i del molt, no res.
Recomana no ser avariciosos, perqu no s creble que ning regale
res, per tant hem de sospitar que es tracta dun reclam amb engany.
Similars: Ning dna duros a catorze quinzets.
Del poc que has, content sers; si tot ho vols, tot ho
perdrs.
Poquet, per seguret.
Similars en castell: Lo barato es caro.
Lo que cuesta poco, se estima en menos.
No es de estima lo que poco cuesta.
On es fa el foc es paga lescot. (escot = part alquota, raci, consumici)
Quan es participa en menjades comunitries o festes, conv que cada
participant aporte alguna cosa a fi que la persona amfitriona no carregue
amb tota la despesa.
Connex: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Similars, les expressions: A tant per u, sant Bru.
Per capita
On hi ha campana, hi ha batall.
Tots els actes tenen les seues conseqncies,tota causa t algun
efecte, i tot efecte es deu a alguna causa.
Com: No hi ha rosa sense espines.
On la vulgues tastar, salada trobars la mar.
Aix s.
Similar: En totes les cases bullen faves.
All on no hi ha cap, no hi ha barret.
En un collectiu on hi ha falta dautoritat, els seus membres fan el que
volen i el collectiu est descoordinat.
Contrari en castell: Donde hay patrn no manda marinero.
On no hi ha forces no salcen arroves. (una arrova = 500 quilos)

Qui no t el poder, els recursos o la salut suficients, per ms que ho
pretenga, no podr realitzar la seua voluntat.
Similars: Qui no t diners, no t vicis.
Contrari: Qui t fora, ala pes.
On no hi ha sang, no es fan botifarres.
On no hi ha sang, no es poden fer botifarres.
No es poden fer determinades coses si abans no se nhan fet unes
altres dimprescindibles.
Similar: On hi ha campana, hi ha batall.
On no nhi ha, el dimoni hi balla.
Quan hi ha precarietat, les desgrcies i les privacions augmenten per
no poder-los posar remei.
Similars: Quan les coses van malament, encara poden anar pitjor.
Quan no nhi ha per als camps, no nhi ha per als sants.
Castell: Cuando no hay blanca, todo es barranca.
On tingues el niu, no poses el piu.
No conv mesclar les relacions amoroses i sexuals amb altres
activitats, com ara les familiars o les laborals, perqu en algun moment es
pot produir un conflicte dinteressos entre dos ambients diferents.
Castell: Donde tengas la olla no metas la polla.
Com: Cada cosa en su sitio y un sitio para cada cosa.
On va la corda, va el poal.
Es diu justificant o criticant la inseparabilitat de determinades
parelles: home i dona, amo i gos...
On vas, diner? All on nhi ha ms.
Qui t molts diners pot invertir-los per a obtenir-ne ms.
Com: Els diners van on nhi ha.
Contrari: Qui no t diners, no t vicis.
Pacincia i un burret que larrastre.
Amb pacincia es guanya el cel.
Amb temps i palla maduren les nesples. (= nespres, nyespres)
Recomana calma i tranquillitat en la consecuci dalgun objectiu,
encara que coste, que ja sacomplir quan siga el seu moment.
Com: A poc a poc fila la vella el cop.
Similars: Pacincia, que tot arriba.
Contrari: Qui espera, es desespera.
Castell: Pacienccia y barajas.
Similars en castell: A cualquier dolencia, es remedio la paciencia.
A cualquier dolor, paciencia es lo mejor.
A la larga, el galgo a la liebre mata.
Quien la sigue, la consigue.
Pactes trenquen lleis.
Significa que per als que han fet un pacte de com acord s ms
sagrat all acordat que el que puguen dir les lleis.
Pagant, al botx fan roba.
Amb diners es pot aconseguir de tot.
Similars: Qui paga, mana.
Qui t diners pot decantar la ra del seu cant.
Pags lluner no omple mai el graner.(lluner = observador de la lluna,
pendent de les llunacions)
Qui no compleix les obligacions pretextant qualsevol excusa, no obt
el resultat que voldria.
Similars: Per por dels pardals, no deixes de sembrar cereals.
Pags que molt caa deixa caure la casa.
Critica qui es dedica a la diversi en comptes docupar-se de coses de
profit.
Com: Primer s lobligaci que la devoci.
Paraula i pedra solta no tenen volta.(volta = retorn)
Paraula de boca, pedra/pedrada de fona.
Les coses que shan dit shan dassumir, per a b i per a mal, com la
pedra reballada, que pot causar un dany irreparable.
Similars: Qui diu el que vol, ha de sentir el que no vol.
Contrari: Paraules i plomes, el vent se les emporta.
Castell: La palabra y la piedra suelta no tienen vuelta.
Similar en castell: Hechos son amores, y no buenas razones.
Paraules i plomes, el vent se les emporta.
Significa que no sha de fer molt cas del que ens diguen, perqu les
paraules no costen de dir.
Similars: Per la boca mor el peix.
meitat noms.
La llengua no t os.
Parir entendreix i criar envelleix.
Un xiquet de pit commou els qui lenvolten, per desgasta molt la mare
per lesfor dalimentar-lo, netejar-lo, etc.
Similar en castell: Siembra y cra y habr alegra.
Parlar b no costa cap diner.
Es diu quan alg ha dit alguna paraula incovenient.
Connexos: La paraula s plata; el silenci, or.
Parlar de la mar s un mai no acabar.
La histria humana i les ancdotes en relaci al mar s llarga i
variada.
Partera suada, partera curada.
La sudoraci abundant treu del cos moltes toxines causants o
producte dalgunes malalties o afeccions i fa que ens sentim millor a
continuaci.
Part sense sang, criatura morta.
Aix diuen.
A poc a poc anirem lluny.
Les coses shan de fer a poc a poc per a arribar a bon fi, perqu si es
fan de pressa, o no shi posa latenci que caldria, o ens cansem...
Similars: Desprs dIbi, Tibi.
Castell: Arrastrando arrastrando, el caracol se va encaramando.
Despacito y buena letra.
No se tom Zamora en una hora.
Pedra que rodola, no posa molsa. (rodolar = redolar, rodar / molsa =
vegetal esponjs que es cria en llocs banyats o molt humits)
Pedra rodoladissa no cria molsa.
Pedra movedissa no posa molsa.
Significa que mentre les persones o les mquines estan actives, donen
producci i no cauen malaltes ni sestropellen, ja que sn el sedentarisme i la
inactivitat els que perjudiquen.
Similar: Mentre va el carro, fa soroll.
Similar, lexpressi: No parar en torreta.
Pel diner, fins el rei balla si conv. Pel diner ballen els cans, canten
frares carmelitans i fan miracles els sants.
Sexplica ben b.
Pel fil es trau el cabdell.
Amb pacincia i manya saclareixen els afers ms complicats a partir
dun indici, o sobt informaci indagant i estirant de la llengua a qui no vol
parlar.
Castell: Por el hilo se saca el pabilo/ovillo.
Pel mal de costat, oli de llangardaix. (= fardatxo, drag, sargantana, etc.)
Es diu que s un remei casol.
Pel setembre, no fa cap arruga el ventre.
Es tracta duna mesada de gran activitat per a lagricultor.
Connex: Al setembre, qui tinga llavor, que sembre.
Pel veremar, la cabra sha de matar.
A lpoca de la verema, el setembre, sha de celebrar la bona collita
amb un convit.
Pel veremar, les gallines pots donar.
Quan la collita s abundant, pots prescindir dels animals perqu ests
fent-te ric.
Penes em van fer negra, que jo ben blanca era.
s un lament, ja que lnima de les persones naix pura i les
circumstncies de lexistncia la condicionen.
Pensa mal i encertars.
Pensa mal i no errars.
Recomana buscar el segon sentit, el rerefons o la part oculta de les
coses o de les actuacions humanes, pel fet que pot ser enganyosa la imatge
que percebem.
Castell: Piensa mal y acertars.
Similars en castell: El hbito no hace al monje.
A la mujer y al papel, hasta el culo le has de ver.
El malo siempre piensa en engao.
Piensa el ladrn que todo el mundo es de su
condicin.
Pensava senyar-se i es va treure els ulls. (senyar-se = fer el senyal de la
creu sobre el cos)
Es diu de qui t molt mala traa en all que mamprn o toca.
Similars: Qui s desgraciat, amb els collons entropessa.
Hi ha mans que pareixen peus.
Contrari: Del plat a la boca, ning sequivoca.
Per a anar a espai, no cal vara.
Es diu quan, en alguna activitat, sobra alguna cosa que havem cregut
necessria.
Castell: Para tan corto viaje no hacan falta alforjas.
Per a ballar, tots sn valents; per a soldats, tots sn dolents.
Les persones estem sempre dispostes per a les bones coses i no mai
per a les rones.
Similar: Lhome que fa el valent s lltim al sometent.
Per al caador, tots els sembrats sn rostoll. (rostoll = residu de la sega,
ermot, guaret)
Qui no t escrpols, intenta justificar les seues actuacions de les
maneres ms inversemblants o increbles, per les fa.
Com: Per als lladres no hi ha res tancat.
Castell: El ladrn, a todo el mundo hace de su condicin.
Similar, lexpressi: Ancha es Castilla.
Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia.
De tota lectura es pot traure algun ensenyament.
Per als boigs, tot lany s Carnestoltes.
Qui viu com vol, al marge de les circumstncies, no s considerat
normal pels altres.
Similars: Per Carnaval els disbarats, i per loctubre encara ms
disbarats.
Per al caador, tots els sembrats sn rostoll.
Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma.
Per als desgraciats, tots els dies sn dimarts.
Pareix ser que el dimarts s dia de mala sort, segons la tradici.
Com: Dimarts, a passejar els gats.
Connex: Per als pobres, tot lany s Quaresma.
Castell: El martes, ni te cases ni te embarques.
Per als lladres no hi ha res tancat.
Qui vol fer alguna cosa, la fa per damunt de qualsevol impediment.
Com: Per al caador, tots els sembrats sn rostoll.
Similar: Casa de dos portes s difcil de guardar.
Per als pobres, tot lany s Quaresma. (Quaresma = perode dausteritat i
privacions equivalent al Ramad)
Qui s pobre es veu sempre privat de les bones coses.
Similar: Pocs diners, poca process.
Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa.
Quan es pretn iniciar un gran projecte, shan de preparar els mitjans
convenients i en les condicions adequades.
En francs, diuen: Qui veux voyager loin, mnage sa monture.
Per anar b, les criatures shan de calar a lesglsia.
Els xiquets solen embrutar-se molt perqu sempre que poden estan
jugant; per tant, conv adecentar-los i vestir-los en lltim moment.
Per a caure no cal llum.
Una desgrcia pot advenir en qualsevol moment i circumstncia.
Per a qui no sha de morir, laigua s medecina.
Es diu restant importncia als remeis o a les circumstncies del
malalt la persona s forta de complexi o de carcter.
Contrari: Per a tot hi ha remei, menys per a la mort.
Similars en castell: Al enfermo que es de vida, el agua es medicina.
Lo que no mata, engorda.
Per a qui no t sembrats, agost s mar.
Per a qui no t obligacions, tots els dies sn festius.
Contraris: A qui no t faena, Du lin dna.
Per a saber guanyar has de saber perdre.
Recomana mesura i comportament en qualsevol situaci, dolenta o
bona.
Per a ser bon cavador, no cal patir de dolor.
Cavar requereix fer fora en mala positura.
Per a ser puta de cassoleta, ms val tenir la figa queta. (de cassoleta =
per als amics)
Fer esforos sense recompensa no conv.
Similar, lexpressi: Fes b al porc, que t bones xulles.
Castell: Para ser puta y no ganar nada, ms vale ser buena y honrada.
Similar en castell, lexpressi: Hacer de puta y pagar la cama.
Per a tot hi ha remei, menys per a la mort.
Sn paraules de consolaci davant la desgrcia.
Similars: Per al darrer mal, cap metge no (hi) val.
Per a treballar, deixat cridar.
Per viure no ens hem de matar.
Recomana treballar per a viure, per no desviures pel treball.
Similar: Perea, vols sopes? Si estan fetes, s. Vine per elles. No vull
sopes.
Contrari: A la taula i al llit, al primer crit.
Per a treballar i no guanyar, val ms descansar.
Treballar i no guanyar? Ms val, llavors, descansar.
s un plantejament filosfic seguit per cada vegada ms collectius
humans.
Per a veremar i batre, animals dun altre.
Recomana no utilitzar els mitjans propis per a fer faenes pesades.
Castell: A caballo ajeno, espuelas propias.
Pere ja s vell per a tindre cervell.
A certa edat, ja s difcil adquirir seny o canviar de conducta.
Qui de jove no treballa, de major dorm a la palla.
Perea, vols sopes? (Si estan fetes, s. Vine per elles. No vull sopes.)
Es diu als mandrosos desobedients quan han deixat perdre algun
benefici que sels oferia.
Similar: Per a treballar, deixat cridar.
Contraris: Vols? es diu als malalts.
A la taula i al llit, al primer crit.
Per fondo que es faa el foc, b que respira.
Ve a significar que tot acaba sabent-se, sobretot les males accions.
(Hi ha arrels darbres i mines de carb que cremen baix terra mentre queda
combustible.)
Similars: No hi ha foc sense fum.
Secret de dos s perills, secret de tres no val res.
Per fora els pengen.
Per fora van en galeres.
Per fora va el moro a missa.
Per fora, els moros van a missa.
Boc per fora no fa profit. (boc = tros daliment, mos)
Els bocins per fora sn mals de tragar. (tragar = engolir, empassar)
Contra la fora no hi ha resistncia.
Ning est disposat a patir el mal o a obrar contra la prpia voluntat;
per tant, podem estar segurs que a qui li arriba una desgrcia no s perqu
lhaja volguda.
Castell: A la fuerza, no hay razn que la venza.
A la fuerza ahorcan.
A fuerza ni la comida es buena.
A la fuerza, ni los zapatos entran.
A la justicia y a la Inquisicin, chitn.
Similars en castell: A dos garrochas, no hay toro valiente. (garrocha
= pica)
Barco con tormenta, en cualquier puerto entra.
Perfums despgol i flor de sac tornen la salut.
Aix diuen.
Per haver-ne prou, ha de sobrar.
Les coses massa ajustades, per ban calculades que estiguen, poden no
ser suficients per circumstncies imprevistes.
Com: Ms val que sobre que no que falte.
Per labril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny, segat; pel juliol,
trillat; per lagost, mlt i pastat.
s la temporitzaci del procs delaboraci de la farina.
Castell: En abril, espigado; en mayo, granado; en junio, segado; en
julio, trillado, y en agosto, encaramado.
Per labril, de matinet, que a gust sest en el llitet.
Certament.
Per la mar va qui paga.
Tot t un cost.
Qui no t diners, no t vicis.
Per la pulmonia i mal de costat ten el cul tapat. (ten = tin, tingues, t)
Hem dinterpretar per cul el tronc, el tors o el cos.
Per la vida, es perd la vida.
Vivint anem consumint la vida.
Per llaurar en terrossos, han de ser els homes grossos.
Per ferrer, un home fet, i per lletres, el noiet. (noiet = xiquet,
aprenent, macip, grumet, pigall)
Segons el tipus dactivitat que shaja de fer, convindr una persona o
una altra.
Similars: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Per lobra es coneix el qui lha feta.
Una feina ben o mal feta s el retrat de la personalitat del seu autor
o autora.
Similars, les paraules del Natzar: Per les seues obres els
coneixereu.
Per loctubre podars, per lalzina no tocars. (alzina = carrasca, surera)
La poda sha de fer de cara a lhivern, quan larbre sadorm, i en lluna
nova, quan la saba est en les arrels; en canvi, lalzina no dorm mai.
Per massa crrega senfonsa la barca.
Els excessos acaben amb la salut.
Per Nadal al jc, per Sant Joan al foc. (jc = llit, niu, casa, retir)
El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps
demana activitats i diversions a laire lliure.
Per no doblegar lesquena, molts arrosseguen cadena.
Qui no vol treballar acaba dedicant-se a la mala vida i en algun
moment coneix la pres.
Per parlar poc, poc es perd.
Recomana ser discret i parlar poc, perqu:
Qui molt parla, molt erra.
Similar: El que no prova, no es gita amb la sogra.
Per preguntar no cobren.
Es diu per a encoratjar alg a preguntar.
El que no prova, no es gita amb la sobra.
Per por als ocells, mai no deixes de sembrar.
No testiguis de sembrar pels ocells i per les formigues.
No valen les excuses per a no fer all que sha de fer.
Com: Per por dels ocells, no deixes de sembrar.
Castell: Por miedo de gorriones no se dejan de sembrar caamones.
Perqu et conec, no tbric.
Es diu a qui li coneixem els defectes, avisant-lo que no ens creurem
els seus arguments perqu els sabem enganyosos.
Com: Et conec, herbeta, que et dius marduix.
Castell: Te conozco, bacalao, aunque vengas disfrazao.
A otro perro con ese hueso.
Per saber, sha de cremar oli.
Tota pretensi requereix un esfor, com el de qui estudiava una
carrera a la llum dun cresol.
Per Sant Joan, el primer bany.
s costum i tradici prendre el primer bany al mar la nit de Sant
Joan.
Connex: Bany de Sant Joan, salut per tot lany.
Castell: Por San Juan, el primer bao.
Per Sant Joan, el riu demana carn. (24 de juny)
Aquesta festivitat de la Mediterrnia sol commemorar-se encenent
focs i prenent el primer bany de lany.
Similar: Bany de Sant Joan, salut per a tot lany.
Castell: Por San Juan, el primer bao.
Per Sant Joan, garbes al camp.
Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a lera.
A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres.
Per Sant Pere, garbes a lera.
El 24 de juny es comena a segar, es fan garbes amb les espigues, que
es deixen assecar al sol abans de dur-les a lera per batre-les.
Per Sant Lluc, mata es porc i tapa es cup. (Sant Lluc = 18 doctubre / es
= el, en dialecte salat / cup = tina o recipient on saixafa el ram)
s el moment idoni per a guardar la carn en oli o en sal per passar
lhivern, desprs dhaver fer el vi.
Per Sant Mart, afanyat a collir. (11 de novembre)
Cal fer la collita abans de larribada de les gelades i les pluges.
Per Sant Mart, agafa la canya i a pescar sha dit.
Satrapa ms peix a lhivern que a lestiu.
Per Sant Mart, loliva al top, barra el teu vi i convida ton ve. (top =
tup, gerreta)
s el moment dadobar les olives, abans que maduren, i dentonellar el
vi perqu adquirisca graduaci i aroma.
Connex: Per Sant Mart, ton most s bon vi.
Lactivitat agrcola s intensa pel novembre: recollir fruits tardorals,
llaurar per a absorbir la pluja venidora, sembrar cultius hivernencs, collocar
xarxes per a la recollida de loliva, etctera.
Per Sant Mart, sembra cada dia un picot. (= una mica, un poc)
Conv espaiar la sembra per assegurar la fructificaci, ja que algunes
llavors poden podrir-se si plou molt o no germinar, si no plou a temps.
Similar: Per Sant Mart, tira el blat al camp.
Connex: Per Sant Mart, ni berenada ni dormir.
Per Sant Mart, tira el blat al camp.
Per Sant Maties, ja canta el pastor ses alegries.
s a la primavera de juny, quan renaixen esplendorosos els prats i el
ramat es reprodueix.
Per Sant Sim, es sembra de rony; per Sant Mart, es sembra de
mesqu.
Unes sembres shan de fer amb laixada, mentre que unes altres es
fan espargint manualment les llavors.
Per temor, no perdes lhonor.
Encoratja a no callar per acovardiment i a respondre quan a u li falten
al respecte.
Similars: Els diners i els collons sn per a les ocasions.
De covards, no en parla la Histria.
Ms val perdre un amo que un bon costum.
Per un punt se nan mauela, i encara no ha tornat.
Per un punt va perdre sa mula.
Es diu per a demostrar la importncia que pot tenir all que alg
pretn que no en t.
Com: Per un clau es va perdre una guerra. (Va saltar un clau duna
ferradura dun cavall condut per un missatger que anava a demanar
reforos. Lanimal, coix, es va parar. El missatge no va arribar a temps i es
va perdre la batalla decisiva de la guerra.)
Castell: Por un clavo se pierde una herradura.
Per xic pillar no cau la casa. (xic = menudalla, poca cosa)
La poca quantitat no perjudica a ning.
Pesca daltura, no s per criatura.
La navegaci en alta mar s cosa dadults experts, i encara aix en
moren.
Similar: Si vols a Du pregar, posat a navegar.
Pescador de canya, ms menja que guanya.

Pescador de canya, ms perd que guanya.
Pescador de canya, ms perd que no guanya.
Pescador de canya, menja ms que guanya.
Pescador de canya, la fam lenganya.
Pescador de canya, lladre de rams.
Pescador de llinya, s tard quan dina. (llinya = fil de pescar)
Pescador dham, pescador de fam. (ham = punta de ferro que el peix
mossega)
Pescador dham, moridor de fam.
Pescador de canyeta, duu prima la panxeta.
Pescador de canya i moliner de vent no necessiten notari per a fer
testament.
Pescador i caador, fam, fred o calor.
El rendiment que sobt en la pesca amb canya s ben minso.
Pescador de nansa, tot lhivern a casa. (nansa = gbia-trampa de fons)
Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la
primavera.
Pescador matiner cala primer. (calar = mullar, llanar lham)
Qui savana als altres, els porta avantatge.
Pescador que pesca un peix, pescador s.
No es pot considerar fracassat qui ha obtingut part del que pretenia.
Pescat o salvat, el que has tret de la mar, la mar tho ha donat.
Els objectes trobats o rescatats sn de qui els cobra.
Planta el cep per Carnestoltes i tindrs bones redoltes. (redolta =
sarment, redorta)
Entre el febrer i el mar s el millor moment per a plantar la majoria
despcies vegetals.
Ploreu, xiquets, que pardalets tindreu.
Quan les criatures sho proposen, aconsegueixen dels pares el seu
propsit a base dinsistncia.
Pobre que noms sap una can no guanya ms que un roseg.
s convenient saber ms dun ofici.
Poca fel amarga molta mel.
Significa que a vegades una mala paraula, acci o intenci fan canviar
lopini que els altres tenen dalg.
Connexos: Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna.
Poc a poc fila la vella el cop. (cop = floc, manyoc de cot en pl)
Amb tranquillitat i seguida saconsegueix qualsevol objectiu.
Com: De mica en mica somple la pica.
A poquet a poquet va laigua al canet.
Poc a poc se va lluny.
Encoratja a mamprendre alguna activitat.
Com: Una llarga caminada comena amb un sol pas.
Similars: Una gota daigua forada una pedra.
Poca terra val diners.
Tot t un preu, un cost o un valor.
Poc cabal, poca ventura.
Qui t pocs diners o propietats no pot superar molts problemes de la
vida.
Com: Pocs diners, poca msica.
Similars: Pescador de canya i moliner de vent, no ha menestar notari
per fer testament.
A la fira no vages si no dus diners, que vors moltes coses i
no comprars res.
Poc dura la felicitat en casa del pobre.
Qui de normal viu en precari, qualsevol desgrcia lafecta perqu no
t possibles per posar-hi remei; per tant, si en algun moment li van b les
coses, ser una sort passatgera.
Similar: Les desgrcies no vnen mai soles.
Similar en castell, lexpressi: La ley de Jons: al jodido, jdanlo
ms.
Poc eixarcolar, poques espigues a sembrar. (eixarcolar = netejar dherba)
Si no es deixen els bancals nets dherba, aquesta absorbir tot
laliment de la terra i no deixar que la pluja percole terra endins i alimente
les plantes que volem, que tenen les arrels ms fondes.
Poc guanya qui fila, per menys guanya qui mira.
Critica la inactivitat.
Pocs diners fan obrir lull.
La precarietat, i sobretot la fam, fan que els ssers vius ideem la
manera de superar-ho.
Pocs diners, poca process.
Pocs diners, poca msica.
La precarietat dinerria condeix poc.
Com: Qui no t diners, no t vicis.
Similar: Per als pobres, tot lany s Quaresma.
Contrari: Amb diners, sant Pere canta.
Poques raons i ben dites.
Recomana ser precs, escuet i educat.
Contrari: No hi ha paraula ben dita que no siga mal entesa.
Poquet a poquet va laigua al canet. (canet = motor del mol)
Amb tranquillitat i constncia sassoleix qualsevol objectiu que u es
propose.
Com: A poc a poc fila la vella el cop.
Poquet i bo.
Moltes vegades s preferible la qualitat a la quantitat.
Similars: On donen molt, no vages.
Bo i Barat shan barallat.
Poques raons i ben dites.
Castell: Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Ms vale onza que libra.
Similars en castell: Nunca segundas partes fueron buenas.
Alcanza quien no cansa.
Calidad es mejor que cantidad, pero siempre
sucede que la mayor parte vence a la mejor.
Porta oberta a un sant tempta.
Donar facilitats implica riscos.
Similars: Casa amb dos portes s difcil de guardar.
Una porta tancada, al dimoni fa arrere.
En caixa oberta, el just hi peca.
Contrari: Porta tancada, el dimoni sen torna.
Porta tancada, el dimoni sen torna.
La visi duna porta tancada o duna actitud hostil sol fer desistir de
la seua intenci al ms valent.
Contrari: Porta oberta a un sant tempta.
Preu per preu, sabates grosses.
Entre dues opcions, sempre cal triar la millor.
Ante la duda, la tetuda.
Primer en la defensa que en lofensa.
s preferible actuar bonament que amb maldat, ja que tot el mn
comprn la defensa i reprova latac.
Similars: Ms val llepar que mossegar.
Primer s el segar que el batre.
Primer s lobligaci i desprs la devoci.
Primer s lobligaci que la devoci.
Primer s la camisa que el gip.
Ms a prop est la camisa de la carn que del gip.
Sentencia que, lgicament, hi ha coses que shan de fer
necessriament abans que unes altres i que hi ha parents que sn ms
importants que unes altres persones.
Com: Darrere de lu ve el dos (i qui tinga pressa que arranque a
crrer).
Cada dia no s festa.
Similar: De dia juga Jeroni; de nit, cresolades doli.
Contrari: Fer Pasqua abans de Rams.
Castell: Antes est la obligacin que la devocin.
Primer morir que deixar de viure.
s un joc de paraules que significa que la vida s per disfrutar-la, no
per patir-la.
Procura no apuntar on no pugues aplegar.
Aconsella pensar i ponderar b les coses abans de fer-les si es vol
assolir lobjectiu previst.
Similars: les expressions: Pixar contra el vent.
Tirar pedres a la lluna.
Similar en castell: Quien mucho habla, mucho yerra.
Similar en castell, lexpressi: Escupir al cielo.
Prop de la muntanya i ribera s la terra falaguera. (= agradable,
agradosa, agrada)
Als peus de les muntanyes hi ha aigua, i vora el mar no es produeixen
gelades.
Punt sense nuc, punt perdut.
Per un punt, sescorre una mitja. (mitja = cala)
Per un punt el penjaren.
Per un punt es va morir ma auela.
Les coses mal fetes o mal acabades sn feina perduda o motiu de
perjudici.
Puta primerenca, beata tardana.
Ve a significar que algunes persones que en la joventut han fet vida
dissoluta, a la maduresa intenten amagar-ho per a ser ben considerades
socialment.
Quan dormim, tots som bons.
Significa que la bondat no forma part de les persones sempre.
Castell: Durmiendo, todos los hombres son mansitos.
Quan el ciri crema, s lhora de replegar la cera.
Les coses shan de fer en el moment oport, perqu desprs costa
molt ms fer-les.
Quan el dimoni no t res que fer, el gat pentina.
El lleure s la causa de tots els vicis.
Quan les persones no tenen obligacions, algunes sentretenen amb
aficions, mentre que unes altres es distrauen perjudicant els altres.
Com: Qui no t que fer, el gat pentina.
Contrari: A qui no t faena, Du lin dna.
Similar en castell: La cabra tira al monte.
Contrari en castell: Al que no tiene faena, el diablo se la da.
Quan el juny entra, agafa la fal i neteja lera.
s el temps de la sega i la posterior batuda cerealista.
Similar: Pel juny, la fal al puny.
Quan el mal ve dAlmansa, a tots alcana.
Quan es produeix una gran calamitat, tot el mn en resulta afectat en
major o menor mida. (La batalla dAlmansa va determinar la conquesta del
Regne de Valncia per Castella.)
Quan el pobre pasta, no cou el forn.
Ladversitat fa molta ms presa en els pobres que en els rics.
A lhome desgraciat, el pa se li floreix al forn.
Connex: Sempre plou quan no hi ha escola.
Quan el rei s poders, son regne no t reps.
El poder i la riquesa es t a costa de lesfor i el sacrifici de molts
altres.
Quan els ulls de poll piquen ms de lacostumat, assenyalen canvi de
temps.
Les ferides antigues, sobretot dels ossos, i les afeccions de la pell
sn molt sensibles al menor indici dhumitat.
Quan el tonto va al mercat, el mercat ja est tancat.
Ser previsor i avanar-se a les circumstncies s senyal
dintelligncia.
Similar en castell: Quien se levanta tarde, ni oye misa ni come carne.
Quan el vil s ric, no t parent ni amic. (vil = urbanita, ciutad, burgs)
Qui t poder i diners, no est disposat a compartir-los.
Connex: Els diners no coneixen amo.
Quan es tanca una porta, se nobri una altra.
Infon esperana davant dalguna desgrcia inesperada.
Similars en castell: Dios aprieta pero no ahoga.
Algunas cadas sirven para levantarse a
situaciones ms felices.
Alas tenga para volar, que cebo no me ha de
faltar.
Quan lalegria est a la sala, la tristesa puja lescala.
Adverteix que les bones poques salternen amb daltres no tan bones.
Similars: Dies de molt, vespres de res.
La felicitat no dura sempre.
Quan lamo dorm, el garrofer vetla.
Moltes vegades, les coses funcionen sense necessitar la presncia del
propietari.
Quan loctubre s arribat, a mar a caar i a terra a pescar.
Encara que semble un contrasentit, significa que hi ha cacera pertot i
que conv evitar la mar, que pot ser tradora en hivern, i anar a pescar al
riu.
Quan loctubre s arribat, llaura la terra i llaura la mar.
Conv preparar els bancals perqu absorbisquen les pluges hivernals i
solcar la mar a la recerca de peix.
Quan loctubre s arribat, sembra el sgol, lordi i el blat. (sgol = seg
/ ordi = civada / blat = forment)
Ja sabeu quan shan de sembrar aquests cereals.
Quan madura la mra, la vinya ja s veremadora.
La fruita de lesbarzer madura a mitjan agost.
Quan no nhi ha per als camps, no nhi ha per als sants.
Quan falten les coses ms elementals per a la supervivncia,
sabandonen les coses secundries o suprflues.
Castell: Cuando no lo dan los campos, no lo han los santos.
No lo han los santos donde no dan campos.
Quan no vulgues navegar, al moll a badallar.
Ve a dir que si no es vol treballar, es badallar davorriment, per
sobretot de fam.
Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura.
Tots els mals quan piquen curen, menys el mal dulls.
El que cou cura.
La picor s la manifestaci que el cos est reaccionant contra el mal.
Connex: Els ulls es toquen amb els colzes.
Quant major s la ventura, tant est menys de segura.
Els moments felios, de glria, duren poc perqu semmarquen dins la
quotidianitat i la rutina, que continuen sent la tnica general.
Quant ms anem, menys valem.
Com ms vells, ms burros.
Com ms vell, ms burro.
s una declaraci de la degradaci inherent a ledat.
Similar: Sord i vell, cagat en ell.
A ms servir, menos valer.
Quant ms sucre, ms dol.
Com ms sucre, ms dol.
Com ms es decora o salaba una cosa, ms agradable se la fa.
Quant ms tens, ms vols.
Qui ms t, ms vol.
s una constant majoritria de legoisme hum.
Castell: A ms oro, menos reposo.
A ms moros, ms ganancias.
Quants en mant la farina (,i ella fina que fina).
Tot ho governa la farina.
Critica els qui es beneficien del treball daltres.
Quan sorgeix alguna dificultat insuperable hem de buscar solucions
alternatives, que nhi ha.
Castell: Cuando una rama se seca, otra est reverdeciendo.
Dios le da chino a quien no tiene carretilla.
Similars en castell: Dios aprieta, pero no ahoga.
Connexos en castell: Si no puedes con tu enemigo, nete a l.
Quan uns van, altres tornen.
Avisa a qui pretn alguna cosa que altres ja ho han intentat abans,
amb o sense xit.
Similar en castell: El que temprano se levant, una cartera encontr,
pero ms temprano se levant el que la perdi.
Similars en castell, les expressions: Estar de vuelta (de todo/de
muchas cosas).
Haber sido cocinero antes de
fraile.
A galga salida, liebre parida.
Quatre ulls veuen ms que dos.
Qualsevol defecte s ms fcilment detectable quan alguna cosa s
controlada o observada per ms duna persona.
Contrari: Faena de dos, merda de gos.
Castell: Ms ven cuatro ojos que dos.

Que no mos donen a passar lo que podem resistir.

Les persones podem suportar-ho quasi tot, per s preferible no
haver-ho de viure.
Com: Du ens lliure de tot mal.
Similars en castell: Bendito sea el mal que con dormir se quite.
A todo se acostumbra uno, menos a no comer.
Certament.
Qui a dos amics vol servir, amb un o altre no podr complir.
No es poden atendre dues coses ni collaborar amb dues persones
alhora, perqu sn diferents i, a vegades, contradictries.
Qui al foc ha de bufar, els ulls ha de tancar.
Aix sha de fer per a no encegar-nos amb brases o cendra.
Connex: Qui juga amb foc acaba cremant-se.
Qui amb xics se gita, cagat se lleva. (llevar-se = alar-se, aixecar-se,
plantar-se)
Qui amb criatures se gita, pixat se lleva.
Avisa que qui diposita confiana en gent jove acabar decebut perqu
els joves encara no tenen el trellat complit.
Similars: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Connex en castell: Dicen los nios en el solejar lo que oyen a sus
padres en el hogar.
Qui a mi em vulga vore tort, jo el vull vore cego.
Es diu quan u se sent amenaat o es considera perjudicat per alg
altre.
Castell: A quien mucho tememos, muerto le queremos.
Similar en castell: Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.
Irnica en castell, lexpressi: Yo tambin te quiero.
Qui a poc est avesat, amb poc sacontenta. (avesar = acostumar,
habituar)
Qui no viu envoltat de luxes ni superflutats, sin que passa amb el
mnim elemental per a viure, qualsevol benefici extraordinari li llueix ms
que a un altre.
Castell: Del pobre la bolsa, con poco rebosa.
Qui a primeries guanya, a darreries sescanya. (escanyar-se = arrunar-
se)
Adverteix que en el joc, quasi sempre es perd. Qui comena guanyant,
sentusiama, per aix hi ha jocs en qu es dna cordeta a algun incaut per a
despullar-lo desprs.)
Qui a quaranta no satura, a cinquanta no endevina i a seixanta
desatina.
Qui a trenta no t seny i als quaranta no t cabal, als cinquanta a
lhospital. (seny = enteniment, trellat / cabal = capital, diners, patrimoni /
hospital = hospici, asil, orfenat)
Per a ser una persona normal shan de complir determinats requisits
que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat.
Similars en castell: A los veinte aos la voluntad es reina; a los
treinta, lo es el ingenio; a los cuarenta, lo es el juicio.
A los veinte de edad valiente, a los treinta casado, y a los cuarenta
rico; si este dicho no se cumple, este gallo clav el pico.
A los treinta doncellez, muy rara vez.
A los quince, los que quise; a los veinte, con el que diga la gente; a los
treinta, con el primero que se presenta.
A partir de los cincuenta, de la bragueta no hagas cuenta.
A los sesenta, pocos hombres conservan su herramienta, y es por
regla general que desde los cincuenta anda mal.
Contrari en castell: Con los aos viene el seso.
Qui barata, el cap se grata. (baratar = canviar, bescanviar, intercanviar)
Qui barata, el cul es grata.
Desaconsella bescanviar coses perqu a vegades six perdent i un es
calfa el cap pensant com sha pogut deixar engalipar.
Similars: Ms val un mal conegut que un bo per conixer.
Similars en castell: Vyase lo comido por lo servido.
Qui b fa, b trobar.
Qui fa bones accions no pot esperar ningun mal de ning.
Com: Qui b sembra, b cull.
Similar: Qui mal no fa, mal no pensa.
Contrari: Qui sembra vents recull tempestats.
Fas mal, espera altre tant.
Contrari en castell: Quien mal anda, mal acaba.
Qui b paga, b li serveixen.
Qui paga ms que un altre, o immediatament, s ms buscat i apreciat
per treballadors, clients i provedors.
Qui b sembra, b cull.
Qui t bon comportament o fa el b, no pot esperar cap mal, ans al
contrari.
Com: Qui b fa, b trobar.
Haz el bien y no mires a quin.
Qui bstia va a Roma, bstia torna.
Hi ha carcters i defectes que no canvien ni de miracle.
Similars: Qui s, s i ser.
Qui s burro, lalbarden.
Similar en castell: Lo que natura non da, Salamanca non presta.
Qui b tanca, b obri.
Qui fa b les coses, sempre les trobar ben fetes, i qui pot fer una
cosa est capacitat per a fer-ne una altra.
Qui b viu, b mor.
Qui pot permetres una bona vida tamb pot permetres de morir
dignament.
Connex: Qui b fa, b trobar.
Similar en castell: Bien predica quien bien vive.
Qui caa ocells, poca remor t de fer.
Qui ocell vol caar no t de cridar.
Quan es pretn algun objectiu, no conv pregonar-lo a fi que ning no
sens avance.
Similar: Per la boca mor el peix.
Qui calla atorga i toca la pandorga. (pandorga = simbomba)
Avisa que cal respondre i no callar quan alguna cosa ens afecta, per a
defensar-nos i no resultar perjudicats.
Contrari: El que no plora, no mama.
Castell: Quien calla, otorga.
Qui camina mal cam, no fa bon pas a la fi.
Qui mal va, mal acaba.
Qui no duu un bon comportament, a la llarga resulta perjudicat per la
seua prpia mala conducta.
Similars: Qui sembra vents recull tempestes.
Qui a trenta no t seny i als quaranta no t cabal, als
cinquanta a lhospital.
Similars en castell: Como se vive se muere.
A mal vivir, mal morir.
Qui canta, el seu mal espanta.
Es diu de qui canta per a manifestar-li que alguna cosa lafecta o el
preocupa.
Connex, lexpressi: La process va per dins.
Castell: Quien canta, sus males espanta.
Connexos en castell: Quien canta no piensa mal.
Quien escucha, su mal oye.
Qui canta en la taula i xiula en el llit no t lenteniment complit.
Sha de saber estar i comportar-se en cada situaci de la vida.
Qui cara veu, cara honra.
Es diu com a salutaci i lloana al conegut que hom troba pel carrer.
Qui compra farina no hi veu sin dun ull; qui compra blat hi veu de tots
dos.
La compra de productes acabats o elaborats implica pagar la suma
dels beneficis de tots els que han intervingut en el procs de producci.
Similar: Qui tanca els ulls trumfos no veu.
Qui compra ms del que pot, prompte ho ha de vendre tot.
Si la despesa supera el capital disponible, la runa est assegurada.
Connexos: Qui du no t veu.
Qui crema llibres, tard o dhora crema homes.
Quan es manifesta alguna idea repressora dels altres, s indicatiu
que empitjorar si obt poder.
Qui creu el bast, t el bast per mestre.
Qui no vol atendre raons acaba actuant a la fora.
Similar en castell: El burro que anda a palos, malo.
Qui cria, t alegria.
s un sentiment molt natural que fa que les persones ho celebrem
dalguna manera.
Contrari: Mare que no cria, ms que mare s tia.
Qui de casa fuig, a casa torna.
El que de casa sen va, a casa torna.
Qui dels seus sallunya, Du labandona.
s una premonici o un advertiment a aquells que no tenen bona
conducta o sindependitzen de la famlia per desavinences, ja que les
circumstncies sn canviants i en algun moment es necessita els parents.
Qui de dia dorm la son, de nit crema oli. (oli del cresol)
Qui fa les coses quan no correspon, ix perdent econmicament.
Connex: Qui vetla no matina.
Similars, les expressions: Fer la nit dia.
Prendre la nit pel dia.
Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Qui per molt temps deixa un llibre, ve que perd lamic i el llibre.
Ensenya que no conv deixar coses a ning, perqu generalment no es
tornen, sobretot els llibres, cosa que origina conflictes interpersonals.
Castell: Libro prestado, roto o enmendado.
Qui de jove fa de vell, de vell fa de jove.
Quan en alguna etapa de la vida no es fa all que correspondria a
ledat, al cap dels anys sintenta fer el que no shavia fet quan corresponia, i
normalment no ix com sesperava.
Qui de jove no treballa, de major dorm en la palla.
Qui de jove no treballa, de vell dormir en la palla.
Lo que en la joventut es malgasta, a la vellesa fa falta.
Si a lpoca de la mxima energia personal no sinverteix en u mateix,
estudiant o treballant, a lhora de la necessitat no es disposar de recursos
propis.
Com: Qui camina mal cam, no fa bon pas a la fi.
Similars: Qui no treballa de poll, treballa(r) de ross.
Qui guarda quan t, troba quan vol.
Castell: A juventud ociosa, vejez trabajosa.
Similars en castell: A la pereza sigue la pobreza.
A mocedad viciosa, vejez penosa.
Al vago y al pobre, todo les cuesta doble.
A la ramera y al juglar, a la vejez les viene el mal.
Labrador chuchero, nunca buen apero.
Labrador de capa negra, nunca medra.
Contrari en castell: A mocedad sin vicio y de buena pasada, larga
vejez y descansada.
Qui de la muntanya es vulga enamorar, per Sant Joan hi ha danar.
s quan latmosfera est ms lmpida, el sol ms radiant, les herbes,
ms florides i perfumades, i els ocells, ms contents perqu han criat.
Qui de la tenda va i ve, dues cases mant.
Adverteix a qui s gastador que si alimenta els seus, tamb est
donant diners a guanyar al comerciant i la seua famlia.
Similar: Els diners, van i vnen.
Castell: Quien a la taberna va y viene, dos casas mantiene.
Qui de pobre es fa ric, no tel tingues per amic.
Les fortunes sobtades o rpides fan pensar que procedeixen de
negocis deshonestos.
Connex en castell: El que en un ao quiere ser rico, al medio le
ahorcan.
Qui del llop parla, a prop li ix.
Es diu quan, en una conversa, sha anomenat alg que es presenta en
aquell mateix moment o poc desprs.
Qui de seda va vestit, o s molt pobre o molt ric.
Qui cada dia va bonic s molt pobre o s molt ric.
Una de dos: o t molt vestuari o li donen la roba.
Qui deu, mai t bon temps.
Qui t deutes no pot descansar mai en pau, b per mala conscincia,
b perqu els acredors li fan la vida impossible, b perqu ha de treballar
ms del que pot per a poder anar pagant.
Com: El que deu, no t veu.
Similar: A qui du, tots el saluden.
Castell: El que algo debe, no reposa como quiere.
Qui dia passa, any empeny.
La superaci momentnia de les dificultats fa que anem avanant per
la vida.
Similar en castell: Quien pasa el mes de enero, pasa el ao entero.
Qui diu el que vol, escolta el que no vol.
Qui diu el que vol, sent el que li dol.
Qui fa lo que vol, espera lo que li ve.
Qui critica, parla sense fonament o no actua segons les normes
socials, haur de suportar les crtiques que faran dell els altres, o algun
castic o alguna venjana.
Similars: Qui sembra vents, recull tempestats.
Qui t por dels ocells, que no sembre vesses.
Connex: Qui diu el que vol, escolta el que no vol.
Castell: Dnde perdi la nia su honor? Donde habl mal y oy peor.
Qui diu que ja sap massa, t el cap de carabassa.
s de ser molt burro voler ser burro.
Contrari: El saber no ocupa lloc.
Qui dna lo que no t, no est obligat a ms.
Qui fa el que pot, no est obligat a ms.
Es diu com a justificaci de qui t la conscincia tranquilla per haver
complit.
Similars en castell: Bastante colabora quien no entorpece.
Bastante me ayuda quien no me estorba.
Qui dna lo que t, menja lo que no t.
Adverteix que quan ss excessivament solidari amb els despossets o
dadivs, hom es pot quedar sense res per a si mateix.
Similar lexpressi: Allargar ms el bra que la mnega.
Qui el daltre ha de cuidar, ja t prou amb qu bregar.
Qui ha adquirit el comproms o lobligaci dencarregar-se dels
negocis, les pertinences o els animals duna altra persona, ha datendre
coses que no entn o que desconeix, perqu cada persona t els seus
costums i la seua manera de procedir.
Qui el meu fill moca, a mi em besa la boca.
s un agrament als benefactors dels fills propis.
Contrari: Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Qui encn foc per Sant Joan, no es crema en tot lany.
La nit de Sant Joan t fama de mgica des de lantigor precristiana i
s tradici encendre fogueres i prendre el primer bany de lany com a bon
auguri.
Connex: Qui es pentina per Sant Joan, no t polls en tot lany.
Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna.
Constata la injustcia que es produeix quan a alguna persona
complidora o justa la troben en falta o equivocaci.
Castell: Por un gato que mat, me llamaros matragatos.
Por un perro que mat, mataperros me llamaron.
Qui enganya un venedor, trau una animeta del purgatori.
Alaba a qui s ms llest que un altre llest i justifica la seua acci.
Similar: Fer com fan no s pecat.
Castell: Quien roba a un ladrn ha cien aos de perdn.
Qui en t, nha de perdre.
s ms normal perdre o extraviar que guanyar o trobar.
Similar: Els diners, van i vnen.
Qui en terra daltre ha sembrat, perd llavor, temps i treball.
Qui no posseeix tots els mitjans de producci, no pot tenir la certesa
que la seua inversi arribe a bon fi.
Similar, lexpressi: Viure amb el cul llogat.
Qui en vestits se gasta massa, t el cap de carabassa.
Cal invertir en coses slides i de futur ms que en coses superficials i
passatgeres.
Qui envia, no va.
Quan es delega una encomanda, el missatger no pot saber exactament
cada detall de la idea de qui lenvia, i per tant el resultat de la gesti no
ser exactament el que es pretenia.
Quien duerme no coge liebre.
Qui s burro, lalbarden.
Adverteix que conv ser llestos per a no resultar perjudicats en la
vida.
Similar: Mentre hi haur burros es faran albardes.
Castell: Todos los necios son esclavos.
Qui escolta pels forats escolta els seus pecats.
Qui pensa mal, el pecat s seu.
Critica aquells que actuen damagat com a insincers, tafaners,
retoruts o conspiradors.
Similars: Qui no es fia no s de fiar.
Contraris: Pensa mal i encertars.
A lhome desgraciat, el pa se li floreix al forn.
Es diu quan a alg li ha eixit malament alguna cosa, sobretot quan es
tracta du mateix.
Similar: Quan el pobre pasta, no cou el forn.
Castell: Al que nace pa tamal, del cielo le caen las hojas.
Similars en castell: El que nace para maceta no pasa del corredor.
Unos nacieron para moler, otros para ser
molidos.
Qui s, s i ser.
Els defectes o la personalitat no canvien molt amb el transcurs del
temps.
Similars en castell: Carne de puta no envejece.
Canas, tarros y borracheras no vienen por vejez.
Genio y figura hasta la sepultura.
Qui es gronxa per Sant Joan, creix ms dun pam. (gronxar = gronsar,
agronsar, baldar)
Aix diuen exageradament, ja que qui sol gronxar-se sn els xiquets,
que sn els que estan en edat de crixer.
Qui es lleva de mat, pixa all on vol. (llevar-se = alar-se, aixecar-se)
Qui matineja, s dels primers all on vaja.
carne.
Qui s, no vol ser a soles.
Es diu com a crtica i constataci que tendim a juntar-nos amb les
persones amb qui tenim alguna afinitat.
Qui es pensa saber massa, t el cap de carabassa.
Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que est buit per dins
quan sasseca, ja que el cervell t una capacitat quasi infinita i mai no se sap
prou.
Similar, lexpressi: Ser el docte Cagall.
Similar en castell: Aprender sin reflexionar es malgastar la energa.
Qui es pentina per Sant Joan, no t polls en tot lany.
s una creena antiga amb poc fonament, ja que noms la higiene
continuada s efectiva contra els polls.
Qui espines sembra, descal no vaja.
Qui conscientment fa mal o atempta contra la reputaci dalg, ha de
tindre clar que en algun moment el mal se li tornar en contra.
Similar: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del ve.
Castell: Quien siembra vientos recoge tempestades.
Similars en castell: A quien busca el mal, ste le vendr.
Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar.
Adverteix del risc que es corre.
Similars: Qui deu, no t veu.
Castell: A jugar y perder, pagar y callar.
Qui es posa baix fulla, per dos voltes sarremulla.
Qui es posa baix dun arbre per evitar la pluja, acaba banyant-se quan
les fulles ja no retenen laigua i incls quan ja ha deixat de ploure.
Similar: Fugir del foc i caure en les brases.
Castell: En bosque llueve dos veces.
Per ben assentat que estigues, que no pots caure no digues.
No paga la pena deixar destar en bona situaci per una quimrica
millora que a vegades esdev empitjorament.
Castell: Lo mejor es enemigo de lo bueno.
Quien tenga hogazas, no busque tortas.
Similars en castell: Bien est cada piedra en su agujero.
Quien fue a Sevilla perdi su silla.
Por mejora, mi casa dejara.
Connex en castell: Buena orina y buen color y tres higas al doctor.
Qui s tranquil, tot el mn s dell.
Qui no saltera ni senfada mai s persona apreciada i considerada
amiga per tots.
Qui et vol b, et far plorar.
Serveix per justificar alguna renya, algun castic o algun calbiss a
algun fill pel seu b i per la seua educaci.
Castell: Quien bien te quiere te har llorar.
Similar en castell: En ocasiones, ms vale un buen palo que veinte
oraciones.
Qui et vol mal, et far riure.
De fet, quan alg pretn enganyar, es mostra amable, i fins i tot
gracis.
Contrari: Qui et vol b, et far plorar.
Qui fa cal sempre va descal.
s una professi de la qual es trau poc benefici.
Connexos: Qui fa carb menja un dia s i laltre no.
Qui fa carb menja un dia s i laltre no.
s un ofici que dna poc benefici.
Connexos: Qui fa cal sempre va descal.
Qui fa el foc paga lescot. (escot = part alquota, raci)
Habitualment, qui invita a sa casa acaba sent qui paga tota la despesa
que hauria de correspondre als altres, o resulta perjudicat perqu ha de
netejar o suportar les molsties.
Qui fa el joc no perd.
Qui posa les regles o fa les lleis, les idea per a resultar beneficiat
aprofitant la credulitat dels altres, per aix, en els jocs datzar, la banca no
perd mai.
Connexos: Qui juga per necessitat, perd per obligaci.
Qui a primeries guanya, a darreries sescanya.
Qui fa el que pot no est obligat a ms.
Es diu com a justificaci quan, havent complit, alg pretn de
nosaltres ms del que pot ser.
Qui fa llenya es calfa dos voltes.
Crema calories mentre la talla, larreplega i la transporta abans de
cremar-la.
Qui fa un cove, fa una cistella. (cove = cistell gran sense ansa)
Qui fa un cove, fa un cistell.
Qui fa un cove, fa un paner.
Qui sap fer un paner, en sap fer cent.
Qui t capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar.
Similar: El que sap, sap (, i el que no, al sindicat).
Similar en castell: Haber sido cocinero antes de fraile.
Qui festeja no t fred.
A qui est molt a gust en una circumstncia li passen desapercebudes
altres circumstncies ben notries per als altres.
Qui fica la llavadora quan plou, estn quan ix el sol.
Quan les coses no es fan en el moment oport, acaben fent-se tard i
malament.
Similars en castell: El llanto, sobre el difunto.
Qui fuig de Du corre debades.
Justifica que el dest o la fatalitat sn inexorables i sacompleixen
malgrat la voluntat i lesfor humans.
Qui fuig de la faena, se nentra dins la fam.
Contrari: Del treball ix el profit.
Similar en castell: Al vago y al pobre, todo les cuesta doble.
Qui gasta tot lo que deu fa cabal per a lhereu. (cabal = capital, estalvi,
raconet)
Qui liquida els deutes pot comenar a estalviar.
Qui gasta tot lo que t, butxaca no ha de menester.
Gran veritat.
Similar: Qui compra ms del que pot, prompte ho ha de vendre tot.
Similars, les expressions: Tindre les butxaques foradades.
Tindre les mans foradades.
Estirar ms el bra que la mnega.
Qui guarda quan t, menja quan vol.
Aconsella lestalvi i la bona administraci.
Connex: Qui de jove no treballa, quan s vell dorm a la palla.
Contrari: Qui no guarda, mai ala la barba.
Castell: Quien guarda, halla.
Aqul que guarda, siempre tiene.
Bien o mal, junta caudal.
Imita a la hormiga, si quieres vivir sin fatiga.
Similar en castell: Quien tuvo, retuvo.
Qui guisa dol guisa per a molts.
Qui guisa salat guisa per al gat.
Aconsella ls moderat de la sal en la gastronomia.
Qui ha de passar barca, no compte jornada.
Per a obtenir rendiment del treball shi han desmerar moltes hores.
Qui juga amb foc es pixa al/en el llit.
Es diu, possiblement, perqu en somnis podem creure que ens cremem
i pixem insconscientment per a calmar-nos o apagar el foc.
Qui la fa, la paga.
El que la fa, la paga.
Adverteix que qui fa alguna mala acci, sol pagar-ne els resultats en
algun moment.
Satrapa abans un mentider que un coix.
Al que mal viu, la temor el segueix.
Castell: El que la hace, la paga.
Qui la t, la trau.
En general, qui t alguna cosa, un dia o un altre en fa s perqu s una
temptaci constant.
Similar en castell: Un rencor profundo no est largo tiempo oculto.
Qui lentorta, se lemporta.
Qui trenca el vidre, que el pague.
Qui lha feta, que la gronxe. (gronxar = gronsar, agronsar, agrunsar,
baldar)
Qui ha fet alguna cosa malament, ha perjudicat alg o ha malms
algun abjecte, est obligat a reparar el mal i a fer-se crrec de lobjecte o
la persona perjudicada.
Similar: Qui la fa, la paga (, i si no la paga, la pagar).
Castell: Quien rompe, paga ( y se lleva los tiestos).
Similars en castell: El que la hace, la paga.
A lo hecho, pecho.
Qui li fa por la mar no menja peix.
Qui vol algun benefici ha de fer algun sacrifici.
Similars: El peix, per a qui sel mereix.
Qui llengua t, a Roma va (i de Roma ve).
Qui no sap alguna cosa i la pregunta, ja la sap. Si no la pregunta, no la
sabr mai.
Contraris: Al preguntador, mentides amb ell.
Qui llibres llegeix, respecte mereix.

Qui t ms cultura que un altre s ms digne, ms admirat o ms
temut que qui s incult.
Connex: Qui savi es vulga dir, molts llibres ha de llegir.
Contraris: Qui noms llegeix un llibre, noms sap una can.
Qui estudia en un sol llibre, poca cosa sabr.
Qui mal no fa, mal no pensa.
Qui t la conscincia tranquilla no pot esperar ningun mal de ning.
Connex: Qui b fa, b trobar.
Contrari: Al que mal viu, la temor el segueix.
Qui matina, fa farina.
A qui comena prompte la jornada laboral, el treball li condeix ms
que a un altre.
Similar: Qui sala prompte pixa on vol.
Contrari: Qui molt vetlla, poc matina.
Al que madruga, Dios lo ayuda.
El que madruga come pechuga.
El que temprano se moja, lugar tiene de secarse.
El que temprano se levant, una cartera encontr.
Contraris en castell: El que se levanta tarde, ni oye misa ni come
carne.
El que se levanta tarde, lleva el da arrastrando.
Qui menja sense treballar, o s molt ric, o ha de robar.
Ell sol sexplica molt b.
Connex: A casa no duen res.
Qui ms alt puja, de ms alt cau.
Es diu com a crtica o com a advertiment quan a alg li van molt b les
coses: negocis, fama...
Connex: Per a caure no cal llum.
Qui ms hi fa, ms hi perd.
Confirma o avisa que lesfor que es fa en algun assumpte concret s
intil.
Castell: Quien ms puso, ms perdi.
Qui molt abraa, poc estreny.
No es pot prestar la mateixa energia o la mateixa atenci a una sola
cosa que a moltes.
Similars: Qui tot ho vol, tot ho perd.
Aprenent de molt, mestre de res.
Castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Similar en castell: Aprendiz de todo, maestro de nada.
Qui molt corre, prompte para.
Sentencia que tot objectiu requereix un temps de dedicaci o
dexecuci imprescindible per al seu acompliment.
Com: Arrancada de cavall i aturada de somera.
Contraris: Pas a pas, ja arribars.
Canyadeta, peixet.
Castell: Quien aprisa vive, aprisa muere.
Qui molt xarra, algunes nerra.
A ms parlar, ms possibilitat de dir coses inconvenients o errades.
Similar: Qui diu el que vol, ha de sentir el que no vol.
A mucho hablar, mucho errar.
Qui molt sabaixa, el cul ensenya.
El qui sacatxa, el cul mostra.
Qui molt sacota, es cul mostra.
Quan ms tajups, ms set veu el cul.
Conv mantenir la dignitat en tot moment i no rebaixar-se ni deixar-
se humiliar.
Similar: Dels bons abusen.
Castell: Cuanto ms te agachas, ms se te ve el culo.
Qui molt dorm, poc adeprn. (adeprn = aprn, deprn, sillustra)
Mentre dormim, no fem res ms.
Similar: Qui matina fa farina.
Qui molt treballa, poc menja.
Lamenta que, normalment, qui fa les feines ms dures o qui treballa
ms hores al dia sol ser el ms mal pagat.
Qui molt vetla, poc matina.
Que es gita tard es retarda lendem, perqu el cos necessita unes
hores mnimes de descans.
Contrari: Qui matina, fa farina.
Castell: Por la noche leones y por la maana cagones/ratones.
Qui molt viu, molt veu.
La vida s o pot ser un aprenentatge constant de nous coneixements.
Castell: Quien mucho ha de andar, mucho ha de probar.
El que larga vida vive, mucho mal ha de pasar.
Qui molt vol, poc t.
s lgic que com ms volem, ms despagats ens quedem quan
comparem el que pretenem amb el que hem pogut aconseguir.
Qui t fam somia rotllos/pa/coques.
Similars en castell: La avaricia rompe el saco.
Dime de qu presumes y te dir de qu careces.
Quina genteta porta el barco... I anaven pare i fill.
Es diu com a crtica de qui critica altres que sn com ell.
Ning est lliure de pecat.
(Ai) Quin cul si no cagara.
Es diu com a alabana i com a constataci que no hi ha ning perfecte.
Castell: Qu buen culo si fuera suyo!
Por pulido que sea, no hay culo que no se pea.
Todos tenemos culo por la mayor ventura del mundo.
Quin llibre gasta ms ulls?: el de quaranta-vuit fulls.
Els llibres ms breus sn ms llegits que els grossos, per facilitat i
economia.
Connex en castell: Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Quin mn de mones.
Critica algun comportament reprovable de les persones.
Similars, les expressions: Hi ha dhaver de tot.
De tot vorem.
Ai Ramon, com est el mn.
Similar en castell: De todo hay en la via del Seor.
Similars en castell, les expressions: Haber de todo, como en botica.
Qu mundo, Facundo.
Qui no adoba la gotera ha dadobar la casa entera.
Qui no apanya la gotera, t dapanyar la casa sencera.
Qui no posa remei a les coses quan s el moment, resulta molt
perjudicat a la llarga.
Similars en castell: El llanto, sobre el difunto.
hora.
Qui no du corda, de set sofega.
Alliona que qui no s previsor o no disposa dels mitjans adequats, ha
de deixar perdre bones oportunitats.
Qui no en t, no en gasta.
Qui no en t, no en pot donar.
Qui no en t, no en pot perdre.
Es refereixen a qualsevol cosa, habitualment diners.
Similars: Qui no t diners, no t vicis.
Qui fa el que pot, no est obligat a ms.
Qui no escolta la ra, escolta(r) el bast.
s un advertiment a qui no obra b.
Castell: Quien no cree en buena madre, creer en mala madrastra.
Similars en castell: La letra, con sangre entra.
A palos entiende el burro.
Qui no es fia no s de fiar.
Se suposa que el desconfiat ho s perqu projecta en els altres la
seua mateixa personalitat.
Similar: El ladrn, a todo el mundo hace de su condicin.
Qui no fa faeneta no menja coqueta.
Contrari: A qui no treballa, una gallina, i a qui treballa, una sardina.
Connex: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Qui no fa formiguers el juliol, no els fa quan vol.
All que no es fa en el moment oport, o ja no es far o es far
malament o a destemps.
hora.
Qui no fa, no sequivoca.
Ben cert.
Connex: Ning naix ensenyat.
Castell: A sus solas nadie se engaa.
Qui no fila en tot lany, fila el dia de Cap dAny.
Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa.
Qui no treballa en tot lany, treballa el dia de Cap dAny.
Qui s mandrs o deixat ha de fer quan ms inoport li resulta les
coses que no havia fet quan tenia temps.
Castell: A quien no tiene labrado, agosto se le hace mayo.
Similars en castell: Si no quieres caldo, dos tazas.
hora.
Similar en castell, lexpressi: Huir del fuego y caer en las brasas.
Qui no guarda hui no t pa dem.
Lestalvi en temps de bona economia ser un recurs en cas de
necessitat.
Similars: Qui tot sho menja duna menjada, tot ho caga duna cagada.
Qui no fa faeneta, no menja coqueta.
Contrari en castell: Quien guarda, halla.
Qui no guarda, mai ala la barba.
Qui no t i no estalvia, mai no eixir de pobre i passar vergonya.
Similar: Qui no guarda hui no t pa dem.
Contrari: Qui guarda quan t, menja quan vol.
Qui no ha passat port ni mar, no sap a Du pregar.
Qui no sap de Du pregar, que vaja pel mar a navegar.
Quan resa el mariner, s molta la por que t.
La gent de mar li veu la cara a la mort moltes vegades.
Com: Si vols a Du pregar, ficat a la mar.
Qui no llaura en dur ni moll, tot lany va amb el sac al coll.
Qui no vol treballar ni quan t les coses fcils, ha danar arreplegant
el que pot per a sobreviure.
Com: El que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll.
Similars: Qui no treballa, no menja.
Qui no llmpie el ferrament desprs de treballar, tampoc se llmpie el
cul desprs de cagar. (llmpie = netege, escure, polisca)
La netedat i la higiene confereixen durabilitat.
Castell: La herramienta, limpia y al sitio.
Qui noms llegeix un llibre, noms sap una can.
Com que la veritat absoluta no la t ning, com ms teories i versions
coneguem, millor podrem aproximar-nos a ella.
Contraris: Qui aprn de molts llibres, ase segur.
Qui savi es vulga dir, molts llibres ha de llegir.
Val ms llegir mil vegades un llibre que mil llibres una
vegada.
Qui no plega un fesol no menja quan vol.
Qui no treballa no t per a les necessitats ms bsiques.
Similars: Qui no treballa quan pot no menja quan vol.
Qui no plora no mama.
Com els xiquets de pit, qui no demana o es fa notar davant dels
superiors, passa desapercebut a lhora dobtenir algun benefici.
Qui no porta bon cam, que no espere bon fi.
Desaconsella el mal comportament i les males amistats.
Similars: Qui sembra vents, recull tempestats.
El peix que busca lham busca el seu mal.
Qui no posa el ventre en perill no mor fart.
Qui no sarrisca, no pisca.
Tot premi o benefici s resultat duna inversi en treball o dedicaci,
a vegades amb desgast de la salut.
Qui no t vergonya, tot lo mn s seu.
Similars en castell: Quien algo quiere, algo le cuesta.
Al hombre osado, la fortuna le da la mano.
Hombre osado es afortunado.
La fortuna favorece a los audaces.
Fortuna y ocasin favorecen al osado corazn.
Qui no pot llescar, les engrunes aprofita. (llescar = tallar a llesques /
engruna = molla, residu de pa)
Qui no pot segar, espigola. (espigolar = retriar, rebuscar)
Qui no t capacitat o possibilitat de fer grans coses, ha dacontentar-
se amb les sobres dels altres.
Connex: Qui no t era ni trull, pel juliol es treu un ull.
Qui no reposa, fa poca cosa.
Per a rendir en qualsevol activitat fsica o intellectual, sha destar en
condicions havent descansat.
Connex: Al treball sha dacudir havent cagat i havent pixat.
Qui no sap a Du pregar, que (sen) vaja per la mar.
Recomana viure situacions de perill per tal dapreciar el b que es t i
que, normalment, no saprecia.
Qui no sap fer les coses, no les sap manar.
Qui coneix els secrets dun ofici s qui sap com shan devitar o
superar els problemes.
Similar en castell: Ni pidas a quien pidi ni sirvas a quien sirvi.
Qui no sembra en sec o en moll, va sempre amb el sac al coll. (moll =
mullat, tou, bla)
Qui no sesfora quan s el moment, ho lamenta desprs per molt de
temps.
Similars: Qui no pot segar, espigola.
Qui no t cap, que tinga cames.
Qui no t bon cap, que tinga bones cames.
Qui no t cap necessita braos.
Qui oblida alguna cosa, ha de tornar per ella.
Qui no t diners en bossa t mel en boca.
Qui no pot aconseguir les coses pels seus mitjans, ha de tenir art per
a convncer els altres perqu lajuden en el seu propsit.
Similar: Qui t art va a qualsevol part.
Qui no t diners no t temor als lladres.
Els pobres viuen amb les portes obertes o sense elles, mentre que els
rics es tanquen i es blinden.
Lociositat i la sobra de diners solen propiciar molts vicis.
Connexos: Qui no t faena, se la busca.
no comprars res.
Similar en castell: Poco dinero, poco meneo.
Contraris en castell: Persona ociosa no puede ser virtuosa.
Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el
rabo.
Qui no t era ni trull, pel juliol es treu un ull. (trull = corr de batre)
Qui no t la ferramenta o els mitjans adequats ha de pagar i esperar
que el servisquen.
Similars, les expressions: Menjar-se les mans a mossos.
Pujar-sen per les parets.
Contrari: Ms val tindre que desitjar.
Connex: Qui no pot segar, espigola.
Qui no t faena, se la busca.
Qui no t penes, sen busca.
s una crtica a qui sentret en alguna activitat innecessria.
Com: Qui no t res que fer, el gat pentina.
Similars: A qui no t faena, Du lin dna.
Qui no t faena, amb lo cul cace mosques.
Contraris: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
Para pasar el rato, se puede limpiar la cabeza al gato.
Similar en castell: Al demonio y a la mujer nunca les falta qu hacer.
Qui no t la vespra, no t la festa.
Totes les bones coses requereixen un temps despera o de preparaci.
Similars: De la festa, la vespra.
Qui no t ms que un ull, sen val per dos.
La manca dun rgan doble fa que el restant saguditze i treballe ms,
i en la precarietat se li sol donar el mxim rendiment al poc de qu es
disposa.
Similar: Qui no pot segar, espigola.
Connex: Ms veuen quatre ulls que dos.
Qui no t res que fer, el gat pentina.
s una crtica a qui fa coses innecessries en compte de fer coses de
profit.
Com: Qui no t faena, se la busca.
Contrari: A qui no t faena, Du lin dna.
Connex en castell: Para pasar el rato, se puede limpiar la cabeza al
gato.
Qui no t ross ni bou, no llaura quan vol.
Qui no t els mitjans, no t les possibilitats.
Contrari: Qui t padrins, es bateja.
Qui no t sort dheretar, li costa molt de guanyar.
Sexplica meridianament.
Qui no t sort, no cal que matine.
Quan les desgrcies sacumulen, s intil esforar-se a evitar-les
perqu la mala ratxa pot ms que nosaltres.
Qui no t vergonya, tot lo mn s seu.
Les oportunitats sn per als decidits.
Similars: La vergonya fa/cria ronya.
Qui no treballa de poll, treballa de ross.
Qui no treballa de poll, ha de treballar de ross. (poll = burret / ross =
burro vell)
Sha de treballar quan es t lenergia i la illusi de la joventut.
Similars: Qui no treballa en tot lany, treballa el dia de Cap dAny.
Fila, Llusa, i portars camisa.
Qui no treballa, dorm a la palla.
Qui no treballa, no menja.
Qui no sesfora ni t dret ni a menjar ni a casa.
Similars: Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.
Si treballes menjars, i si no, dejunars.
Qui no fila en tot lany, fila el dia de Cap dAny.
Qui no treballa en tot lany, treballa el dia de Cap dAny.
Qui no treballa en tota la setmana, ho fa en dia de festa.
Similars a lanterior i al segent.
Contrari: Qui treballa en dia de festa treu el cul per la finestra.
Similar en castell: Al que huye del trabajo, el trabajo le persigue.
Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat.
Normalment es posa soldat o mariner laventurer o linquiet que no
sacontenta de dur una vida normal i tranquilla.
Qui no vol quan pot, no pot quan vol.
Qui pot i no vol, quan vol no pot.
All que no es fa en el seu moment, desprs costa molt ms o ja no es
fa.
hora.
Aconsella no ficar-se en assumptes que no ens interessen i dels que
podem resultar perjudicats.
Castell: Al que no le guste el calor, que no entre a la cocina.
Cuanto ms escarba la gallina, ms tierra se echa encima.
Quien no quiera ver lstimas, no vaya a la guerra.
Similars en castell: Quien por su culpa muera, nadie le llore.
El mal, para quien le fuere a buscar.
Similar, lexpressi castellana: Meterse en camisa de once varas.
Qui paga b, crdit t.
Qui paga esplndidament o puntualment, o les dues coses, mereix la
confiana dels altres.
Qui paga i deu no t res seu.
Mentre no es liquiden completament els deutes, el deutor t la vida
hipotecada.
Similar: Qui deu no t veu.
Qui paga lo que deu, lo que resta s seu.
Mentre hi ha deutes no hi pot haver estalvis.
Similars: Qui paga, descansa, i el que cobra, ms.
No digues blat mentre no el tingues al sac.
Connex: Qui paga i deu no t res seu.
Qui passa la mar, passa la rosa. (rosa = pallola, rubeola)
Embarcar-se s comparable a passar una malaltia que no mata per
que deixa seqelles.
Similar, lexpressi: Passar les de sant Amaro.
Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut.
Es cos que es desgasta o es maltracta de jove sen ressent quan la
fortalesa fsica i les defenses orgniques decauen.
Similar en castell: Si quieres llegar a viejo, guarda aceite en el
pellejo.
Qui peix pesca, peix menja.
Qui s pobre, salimenta dall que produeix o recull perqu no pot
comprar altres aliments.
Tota pretensi demana esfor.
Similars: A casa no duen res.
Castell: Si quieres comer pescado tienes que mojarte el culo.
El que quiere honra, que la gane.
Sin fatiga no se come miel.
Sufre por saber y trabaja por tener.
Similars en castell: Cada gusto cuesta un susto.
A golpes se hacen los santos.
Qui per Carnestoltes sassolella, per Pasqua crema la llenya. (assolellar-
se = prendre banys de sol, calfar-se al sol)
Els bons moments shan de saber aprofitar, perqu de dolents, ja en
vindran.
Connex: Dies de molt, vespres de res.
Qui pleiteja malalteja.
Qui es fica o el fiquen en pleits t la vida amargada per una
temporada.
Similars: Advocats i procuradors, a linfern de dos en dos.
Ms val perdre que besperdre.
Qui plet vol armar ha de menester tres sacs: sac de
pacincia, sac de papers i sac de doblers.
Castell, la maledicci gitana: Pleitos tengas y los ganes.
Qui porta aixada porta samarra. (samarra = samarreta, camiseta, camisa)
Qui treballa, nobt algun benefici, encara que siga modest.
Qui pot el ms, tamb pot el menys.
Qui t el poder o la capacitat per a fer grans coses, amb ms motiu
pot fer-ne de ms menudes.
Qui pregunta, a Roma va.
Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant.
Qui pregunta, aprn el que desconeixia.
Com: Qui t llengua, a Roma va i de Roma ve.
Castell: Preguntando se va a Roma.
Quien lengua ha, a Roma va.
Quien tiene lengua, a Roma va.
En el moment que un es planteja alguna cosa, ja est picat per la
curiositat i, doncs, en el cam de resoldre-la o de saber-ne ms.
Similars en castell: Quien pregunta, saber quiere.
Preguntar no es errar.
Qui primer arriba al mol, primer mol.
Qui primer s al mol, primer mol.
Qui s ms diligent, matinador o llest que els altres, els porta
avantatge.
Com: Qui matina, fa farina.
Similars: El que va davant, va davant.
Qui matina, pixa on vol.
carne.
Qui promet, ho deu.
Qui promet, sobliga.
Una promesa s un pacte, un contracte, un jurament oral.
Com: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
La paraula s lhome.
Castell: Lo prometido es deuda.
Ni al nio el bollo, ni al santo el voto.
Qui replega loliva abans del gener deixa loli a loliver, per el troba
lany que ve.
Si es fa la collita massa prompte, sarrepleguen menys olives que si es
fa ms tard; i si es fa massa tard, les olives es marceixen.
Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.
Recorda que la vida s una alternana de bons i mals moments.
Similar: Qui riu primer plora darrer.
Contrari: Qui salegra per Nadal, plora per Sant Joan.
Qui riu primer plora darrer. (darrer = ltim, postrem)
Avisa que tinguem clar que en un enfrontament o en una baralla
salternen petites victries i derrotes que no sn significatives.
Similar: No et rigues del meu dol, que quan el meu ser vell, el teu
ser nou.
Contrari: El que va davant, va davant.
Castell: Quien re el ltimo re mejor.
Es diu com a conjura als envejosos quan sest convenut dhaver
actuat b i justament.
Castell: Quien se pica, ajos come.
Qui sajoca i no treballa, ms duna volta badalla. (ajocar-se = gitar-se)
Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun
moment no tenir qu dur-se a la boca i badallar de gana, no de son.
Similar: Qui de jove no treballa, de major dorm a la palla.
Qui sala prompte, pixa on vol.
Qui no t peresa a lhora de llevar-se del llit s el primer all on vaja i
el dia li condeix molt.
Com: Qui matina, fa farina.
El que madruga come pechuga.
Qui salegra per Nadal, plora per Sant Joan.
Recorda que en la vida salternen els bons moments i els dolents.
Contrari: Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.
Qui sarrima a bon arbre, t bona ombra.
Es refereix a les persones que busquen lamistat o la protecci dalg
ms poders o influent amb lesperana dobtenir-ne algun favor o benefici.
Com: Qui t padrins, es bateja.
Castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le cobija.
Qui savi es vulga dir, molts llibres ha de llegir.
Gran veritat.
Qui sembra alls, no espere collir cacau.
Qui sembra cards, espines cull.
Qui sembra vents recull tempestats.
A qui obra malament, se li tornen les coses en contra algun dia.
Contrari: Qui b sembra, b cull.
Similars en castell: Aquellos polvos trajeron estos lodos.
A quien busca el mal, ste le vendr.
Contrari en castell: Al que obra bien, bien le va.
Qui sembra, collir espera.
Qui sembra, cull.
Per a assolir un objectiu sha desmerar temps i dedicaci.
Contraris: Qui no sembra, no cull.
Qui de jove no treballa, de major dorm a la palla.
Quien guarda, halla.
Qui sembra en cam real, perd lo gra i perd lo jornal. (cam real = cam
per a diligncies, que actualment equivaldria a una carretera nacional)
Qui pretn obtenir algun benefici a costa dalg altre i de manera
illegtima, acaba resultant perjudicat.
Qui sembra primerenc, sembra de franc. (de franc = debades, intilment,
en va)
A qui fa les coses abans dhora li resulten infructuoses perqu les
circumstncies no eren les idnies.
Qui sembre mala llavor, no llogar sembrador.
Ning vol assumir les culpes dun altre.
Qui senfada t dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se.
Recomana no fer cas de les coses desagradables i ser feli.
Qui sha begut la mar, es pot beure lestany.
Qui ha sigut capa de superar alguna empresa difcil, pot superar-ne
una de ms fcil.
Qui tanca els ulls, trumfos no veu. (trumfo = atot, as, figura de les
cartes)
Qui prefereix ignorar certes coses podr ser vctima delles.
Connex: Ulls que no veuen, cor que no sen dol.
Qui t art va a qualsevol part.
Qui t do de paraula, qui s simptic i qui sap relacionar-se pot
aconseguir coses que daltres no poden.
Qui t traa manual no pot patir gana.
Similar en castell: Preguntando se va a Roma.
Contrari en castell: Un mal barbero necesita muchas navajas.
Qui t barques a la mar, el gall el sol despertar.
Els pescadors han de matinar molt per a poder pescar a punta de dia.
(Solen fer-se a mar a les 4 del mat.)
Qui t boca sequivoca.
Qui t boca sequivoca i qui t nas es moca.
Justifica que ning s perfecte ni t la veritat absoluta, i incls amb
la millor voluntat, tothom erra alguna vegada.
Similar: Qui molt parla, molt erra.
La llengua no t os.
Similar en castell: Nadie es perfecto.
Com la sentncia llatina: Errare humanum est.
Qui t cases a lloguer, mai li faltar qu fer.
Qui es dedica a aquest negoci, sempre t reparacions, gestions i
viatges a fer, si no algun pleit.

Qui t cul de mal seient, no nacaba cap i en comena cent. (en =
sobreents: faenes, treballs, projectes...)
Critica els inconstants i els indecisos.
Similars en castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Qui t diners pot decantar la ra del seu cant. (cant = costat, banda)
Amb diners sobtenen mitjans, els millors serveis dadvocats i
investigadors, regals, suborns, sicaris...
Qui paga, mana.
El diner fa veure lorb, fa sentir el sord i fa trobar pare al
bord. (orb = cec, invident // bord = fill illegtim)
Similar en castell: El dinero, todo lo puede.
Qui t duros fuma puros i qui no en t fuma paper.
Els diners donen qualitat de vida.
Qui t el cul llogat no caga quan vol.
Qui t el cul llogat no seu quan vol.
Qui t es cul llogat no seu all on vol. (es = el, article salat)
Qui t es cul llogat no seu com vol.
Qui deu diners, qui treballa per a un altre o qui ha de donar comptes
del que fa, no s lliure.
Similar en castell: Ares o no ares, renta me pagues.
Qui t el vol, fa lo que vol.
Qui ha obtingut all que pretenia, s molt lliure de disposar com
vulga, perqu sho ha guanyat.
Qui t fam somia pa.
Qui t fam somia rotllos.
Qui t un desig irrealitzable acaba fent-ne partcip altra gent com si
explicara un somni.
Qui t fora, ala pes.
Qui pot fer les coses s qui t lobligaci moral de fer-les, ja que els
altres no en tenen la possibilitat per ms que vulguen.
Similar en castell: Donde hay patrn no manda marinero.
Qui t idea, no dorm.
Les preocupacions, els projectes o els enamoraments creen insomni.
Similars: Si vols ser papa, posa-tho en el cap.
Connexos en castell: El que la sigue, la consigue.
A la larga o a la corta, el galgo a la liebre
alcanza.
Querer es poder.
Qui t la mare, t els pollets.
Qui vol la gallina, vol els pollets.
Qui domina els sectors estratgics o els recursos dun pas, domina el
pas sencer. Qui compra una empresa, disposa dels treballadors. Qui t
alguna cosa, controla les coses connexes a ella.
Connex en castell: Quien puede lo ms, puede lo menos.
Qui t la teulada de vidre, que no tire pedres a la del venat.
No sha de perjudicar a ning, sobretot quan u mateix s vulnerable.
Qui t llibres t manies.
Critica els intellectuals perqu solen allunyar-se de la realitat i la
materialitat i fer-se un mn particular.
Contrari: Qui savi es vulga dir, molts llibres ha de llegir.
Qui t mal, el t venal. (venal = per a vendre, alienable)
Un mal no dura sempre.
Qui t mossos i no els veu, es fa pobre i no sho creu.
El llaurador erra si aparta els ulls de la terra.
Lempresari que t treballadors o socis ha de vigilar que complisquen
b el seu treball, igual que el pags ha de controlar que es facen les feines
agrcoles de cada poca per al bon rendiment dels seus interessos.
Qui temps t, temps espera i temps li falta.
De joves creiem que tenim molt de temps per davant, el qual va
transcorrent i, cap al final, voldrem que sallargara.
Qui t parents o amics poderosos o influents pot obtenir favors o
privilegis que uns altres no poden.
Castell: El que tiene padrino se bautiza.
Similar en castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le
cobija.
Qui t per vendre, t per prendre.
Qui t possessions pot llogar-ne o vendren part i viure del benefici
obtingut, i qui elabora productes o fa collites, sen serveix.
Similars en castell: Quien puede lo ms, puede lo menos.
Qui t por dels ocells, que no sembre vesses.
La millor manera de no patir un mal s evitar qualsevol motiu que el
puga produir.
Com: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
Qui t roba, prompte est vestit.
Recomana tenir all que podem necessitar.
Similars: Ms val tindre que desitjar.
Connexos: Qui t padrins, es bateja.
Lo que abunda no perjudica.
Qui t salut i llibertat s ric i no ho sap.
Aix s, i moltes vegades no es reconeix fins que sha perdut.
Qui tinga interessos, que no els descuide.
Connexos: Qui envia, no va.
Quan no est el gat, les rates ballen.
Si vols estar bern servit, fes-te tu mateix el llit.
Castell: Obreros a no ver, dineros a perder.
Similars en castell: Ganado mal guardado, ms es del lobo que de su
amo.
Pastor caravero hace al lobo carnicero.
Pastor cucharero y lector hace al lobo gran seor.
Es pastor muy descuidado el que no siente el lobo en su
ganado.
Despus de la liebre ida, palos en la cama.
Quien fue a Sevilla perdi su silla.
Ares o no ares, renta me pagues.
Quien mal hace, obrero coge.
Contraris en castell: Al ojo del amo, engorda el caballo.
Al ojo del amo engorda el marrano.
Qui t terra, senterra.

Qui t terra, t guerra.
Qui t la terra, t la guerra.
Qui t vinya, t tinya. (tinya = malaltia parasitria de la pell)
Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps.
Similars en castell: Ms quiero vivir por montaas y sierras que ser
preso de mis tierras.
Beneficios son cadenas de obligacin.
Connex en castell: Hacendado en olivos, un ao en terciopelo y cinco
en cueros vivos.
Qui t troncs, fa ascles. (ascla = estella, tros)
Qui t tions, fa estelles. (ti = tronc, branca, fusta / estella = tros, tall,
boc, esqueix sec)
Qui t canyes fa flautes.
Qui t diner, de tot ix b.
Qui t diners pinta panderos.
Qui t diners t tot adre.
Qui t diners vola i qui no en t redola.
Qui t propietats o diners, pot viure del benefici que nobt i, a ms,
s ben considerat i afavorit pels altres.
Similars: Qui t per vendre, t per prendre.
Ho diu qui no vol donar explicacions dalguna actuaci prpia que a
ning li importa.
Similars: Cada un sap en sa casa on es penja el cresol.
Cadasc es canta i balla sol.
Castell: Cada cual, de su cuero hace tambores.
Cada uno tiene su modo de matar pulgas.
Qui t un ou busca un bou.
Critica legoisme.
Qui tinga pressa que arranque a crrer.
Es diu quan alg es mostra impacient per fer alguna cosa o per ser el
primer.
Similar, lexpressi: Quan arribes, escriu.
Similars en castell: Por mucho que el ro corra, va a morir al mar.
Por ser rpida la perra, las crianzas nacen
ciegas.
No por mucho madrugar amanece ms temprano.
Quien aprisa vive, aprisa muere.
Qui tinga ronya, que es rasque. (ronya = malaltia parasitria cutnia)
Es diu per a desentendres de problemes daltres.
Com: A qui li pique, que es rasque.
Cadasc sapanye.
Qui pretn obtenir ms del que pot ser, com que presta ms atenci
al que pretn que no al que ja t, perd o li furten o se li fa malb all que ja
tenia.
Similars: Qui molt abraa, poc estreny.
Tot ho vol, sac i peres.
Similar, lexpressi: Saber retirar-se a temps.
Castell: Quien todo lo quiere, todo lo pierde.
Quien todo lo quiere, de rabia muere.
Codicia mala, saco rompe.
Abad avariento, por un bodigo pierde ciento.
Galgo que va tras dos liebres, sin ninguna vuelve.
Es mejor que la ltima peseta la gane otro.
Todo avaro tiene un hijo botarate.
Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra.
Pags que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra.
Qui va a festes amostre el cul per les finestres.
Qui actua contrriament al costum general, es fa de notar i s
criticat
Qui treballa en la joventut, en la vellea t salut.
Depn den qu treballe, per en general, s.
Qui treballa, s just que menge i es mude cada diumenge.
El fet de treballar confereix uns drets.
Contrari: Qui no treballa, no menja.
Qui treballa la vinya amb pocs jornals far veremes de pocs graus.
(jornals = treballadors, peons, bracers)
Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment.
Qui trenca, paga.
Es diu com a advertiment a qui pretn fer alguna cosa de la que
desconfiem que puga resultar b.
Com: Qui lentorta, se lemporta.
Castell: Quien rompe, paga (, y se lleva los tiestos).
El que rompe viejo, paga nuevo.
Qui va a fiar no tria.
Qui necessita ajuda sha dacontentar amb el que li vulguen donar o
prestar.
Com: A qui li donen, no tria.
Similar: Donat? Grcies.
Qui va per linters, li ixen els comptes a linrevs.
Qui va per llana, ix esquilat.
s un advertiment o una moralitat per a conjurar actituds egoistes i
materialistes.
Similar, les expressions castellanes: Ir por lana y salir trasquilado.
Qui va sol, camina com vol.
Qui va tot sol, gira quan vol.
Ms val estar/anar sol que mal acompanyat.
La independncia respecte dels altres confereix llibertat per a obrar.
Qui ve de mala raa, sempre fa poc i es pensa que fa massa.
Critica les persones malfeineres.
Contrari: El que val, val, i el que no, municipal.
Similar en castell: Al haragn y al pobre, todo le cuesta el doble.
Qui vetla, no matina.
Qui fa vida noctmbula, difcilment podr alar-se enjorn, perqu el
cos necessita el seu temps de descans.
Castell: Tardo anochecedor, mal madrugador.
Por la noche leones y por la maana cagones.
Similar en castell: No se puede estar en misa y repicando.
Es diu quan un es cansa de mirar pels altres, desencantat per
legoisme general.
Similar: Fes b al porc (, que t bones xulles).
Similars en castell: Despus de Mara casada, tengan las otras malas
hadas.
Quien ms puso, ms perdi.
Qui viu, moltes coses veu.
Qui viur, veur.
Qui molt viur, molt veur.
La vida s una constant illimitada dexperincies.
Similars: Que no ens ho conten.
De ms grosses en vorem.
Similar en castell: Nunca se ha visto todo.
Qui viu, plora i riu.
La vida s una alternana de bons i mals moments.
Connexos: Quan uns van, altres tornen.
Qui vol ben viure, de tot sha de riure.
Qui vol el tronc, vol les rames.
Qui aspira a molt, en realitat ho pretn tot.
Similar: Qui t la gallina, t els pollets.
Connex: Com ms tenim, ms volem.
Contrari: Qui tot ho vol, tot ho perd.
Qui vol viure, de tot sha de riure.
Qui vol ben viure, de tot sha de riure.
Per a no amargar-se lexistncia conv mirar les adversitats de la vida
pel seu costat positiu o fer-ne broma.
Connexos: De les coses del piu, Du sen riu.
Lalegria est en el bon viure.
Com el proverbi xins: Vols ser feli? Sigues-ho.
Qui vulga saber, que vaja a Salamanca. (= a la Universitat)
Es diu com a crtica als que pregunten massa sobre les coses du o als
que pretenen saber coses du a travs daltres.
Similar: Al preguntador, mentides amb ell.
Castell: El que quiere saber, que compre un viejo.
Qui xarra, paga.
Ja explicat en: All que la boca erra, la butxaca ho paga.
Les coses en les que hi ha ms dun interessat van malament perqu
uns per altres les desatenen.
Similars: Faena de dos, merda de gos.
Dos pilots perden un barco.
Tots al sac, i en sac en terra.
Castell: Asno de muchos, lobos (se) lo comen.
Similar en castell: Reunin de pastores, ovejas muertas.
Rectificar s de savis.
Ning s perfecte, per si es detecta la imperfecci, s de ser molt
burro no esmenar-la.
Similars: Ms val vergonya en cara que dolor en el cor.
Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes en la mateixa
pedra.
Castell: Quien yerra y se enmienda, a Dios se encomienda.
Similar en castell, lexpressi: Donde dije digo digo Diego.
Rega torta, vianda a la porta. (rega = solc, reguer, cavall)

Noms quan sha fet el treball s quan podem esperar el fruit.
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.
Conv ser conscients que els bons moments no duren sempre i que
tamb nhi haur de dolents.
Similars: Les bromes de Carnestoltes sn penes de Tots Sants.
Rinyes en Sant Joan, pau per a tot lany.
No sha de donar importncia a all que no en t, perqu forma part
de la teatralitat de les relacions humanes. (En aquesta poca, els
arrendadors i els arrendataris de terres concertaven el preu del semestre.)
Similar: Flor de maig i plor de bagassa, prompte passa.
Rode per on rode, a parar a Albaida.
Moltes vegades, els problemes noms tenen una soluci, per ms que
ens calfem el cap a trobar-ne daltres.
Com: Qui de casa fuig, a casa torna.
Similars: La ra noms t un cam.
Roda el mn i torna al Born.
Castell: Al fin y al cabo, por San Juan, verano.
Similar en castell: Al final, la cabra tira para el monte.
Sab i fil negre, tot s per a la roba.
s una crtica a qui, en una conversa, introdueix un tema que no t res
a veure amb el que sest parlant.
s com dir: Qu t a veure el nas per a entrar en quinta?
Parlant de (tema que vulgueu), mon pare t un trabuc.
Castell: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.
Sac buit no saguanta dret.
Si no es menja, el cos defalleix.
Sagafen ms mosques amb mel que amb fel.
Amb bones paraules i maneres saconsegueixen ms coses o ms
fcilment que actuant agressivament.
Castell: Boca de miel y manos de hiel.
Similars en castell: Cuando hables, procura que tus palabras sean
mejor que el silencio.
All va el nio, donde le tratan con cario.
El amor, a los hombres le entra por los ojos, a las
mujeres por los odos.
Salut i pessetes, i la resta sn punyetes.
s una sentncia molt lapidria i materialista.
Similar, la salutaci: Salut i fora al canut. (= antic portamonedes)
Similars en castell: Dios te d salud y gozo, y casa con corral y pozo.
Con zapato muy justo, nadie anda a gusto.
Sant era Pere i va negar el seu mestre.
Justifica que les circumstncies sn a vegades ms poderoses que la
voluntat.
Sant Mart escampa la farina.
Significa que l11 de novembre s el moment de sembrar el blat, el
qual generar la farina de lany segent.
Sant Mart, la flor del pi.
Per esta poca, els pins pinyoners solten els seus apreciats fruits.
Sant Mart va sser lladre i desprs va fer de sastre.
s una manera de dir que els sastres sn cars.
Sap ms un boig en casa seua que un savi en la dels altres.
Lignorant ms ignorant sap ms de les seues prpies coses que el savi
ms savi del mn, que ignora els secrets o els desitjos dun altre.
Similars: Ning s profeta en el seu poble.
Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.
Castell: Ms sabe el loco en casa propia que el sabio en la ajena.
Sarna a gust, no pica.
s una reprovaci de qui pateix una desgrcia o un mal dels quals es
podria lliurar i no solament no fa res per evitar-los sin que encara els veu
b o els justifica.
Castell: Sarna con gusto, no pica.
Similar en castell: A tu gusto, mula, y le daban de palos.
Connex en castell: Hay gustos que merecen palos.
Sastre dull, sastre dembull. (embull = embolic, baralla, pleit)
Qui improvisa sabent fer b les coses s que t ganes de fer-les mal.
Similar: Faena dull, faena de cul.
Similar en castell, lexpressi: A ojo de buen botero.
La mentida fa figa. (fer figa = fallar, desfer-se, desmoronar-se)
Ms prompte o ms tard acaba descobrint-se la veritat.
Castell: Antes se coge a un mentiroso que a un cojo.
Secret de dos, s perills; secret de tres, no val res.
El secret, quan ix de la boca, deixa de ser secret.
Els secrets que es conten, van sent contats en secret de boca a orella
i van multiplicant-se els sabedors.
Similar: el segent.
Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten.
Tot acaba sabent-se o, almenys, intuint-se qui ho ha fet.
Similars: els precedents.
Fa molt mal efecte fer escoltetes, perqu els altres pensen que
sest parlant o malparlant dells o perqu es pensen que no sn mereixedors
de confiana.
Com: Secrets en reuni, senyal de poca educaci.
Segons el guany fes la despesa.
Aconsella ser equilibrat.
Similars: Segons la campana, la batallada.
Segons el vent, les veles.
Segons els sants, els encens.
Segons la fama, la faena.
Tots prefereixen els serveis del professional que ha aconseguit una
bona reputaci als dun altre.
Segons la vida, la mort.
Cada u mor habitualment en consonncia amb la vida que ha fet: el
malfactor, aplaudit; el fams, acompanyat; la mare, plorada...
Similar en castell: A tal seor, tal honor.
Sembra clar si vols collir esps. (clar = escampat, distant / esps =
atapet, masss, abunds)
Les plantes massa juntes simpedeixen el desenvolupament les unes a
les altres.
Sembra de cards, collita despines.
Qui obra malament, no pot esperar cap b.
Similar: Tormenta de cul, tempestat de merda.
Castell: Quien siembra vientos, recoge tempestades.
Aquellos polvos trajeron estos lodos.
Sembra en bon lloc i teixiran de bon coure.
Els llegums secs requereixen un clima fred.
Sembrars quan podrs, per fins Sant Joan no collirs. (24 de juny)
Recomana pacincia, ja que la fruita no madura fins que no arriba el
bon temps, tret de les cireres, que es cullen al maig.
Sembrar tard i collir prompte, no t compte.
No paga la pena endarrerir lacompliment de les obligacions ni
pretendre obtenir resultats abans dhora, perqu lesfor ser infructus,
ja que tot necessita el seu temps i el seu moment oport.
Similar: El que vetla no matina.
Contrari: Canyadeta, peixet.
Sembrat ajagut aixeca lamo. (ajagut = gitat, tombat / aixecar = alar,
drear)
Es cereals que es dobleguen per labundncia de gra fan que el
propietari es pose mans a lobra per segar la collita.
Sempre cau la taca damunt la roba bona.
Els defectes, les fallades o les pfies es fan notar ms com ms
especial o important s locasi o lespectacle.
Similars: Sempre plou quan no hi ha escola.
Sempre va el gos al de les calces esquinades.
Sempre estem en un ai.
Es diu significant que la felicitat s efmera i que la vida ens depara
tothora perills, desgrcies i malalties.
Sempre es trenca la corda pel punt ms dbil.
Qualsevol mampresa o projecte pot fallar per moltes causes, i quasi
sempre ho fa per la circumstncia que menys espervem.
Sempre hi ha un pitjor.
Es diu com a consolaci a alg a qui li van malament les coses.
Similars, les expressions: Podria ser pitjor.
Sempre donant grcies.
Similar en castell: Otros vendrn que bueno te harn.
Sempre ho paga qui no deu.
Confirma que les situacions desastroses o els endeutaments causats
pels dirigents dun pas o duna empresa, els paguen moltssimes vegades els
mateixos perjudicats que no hi ha tingut res a veure.
Similars: Els pecats dels pares, els paguen els fills.
Dels pecats dels pares, van els fills geperuts.
Sempre va el gos al de les calces esquinades.
Similar, lexpressi: Pagar justos per pecadors.
Castell: A pagarlo, Pocarropa.
Sempre parla qui t que callar.
Qui t ms que callar ms parla.
s un retret que es fa a qui critica defectes o actituds dun altre
quan ell mateix s ms imperfecte que el criticat.
Similar, la parbola: Veure la palla en lull de laltre i no veure la biga
en el propi.
Castell: Dime de qu presumes y te dir de qu careces.
El ms ruin del apellido, porfa ms por ser odo.
Similar en castell, lexpressi: (Mira) quin fue a hablar.
Sempre sen van els bons.
Es diu com a lament i alabana als que han mort abans de nosaltres.
Castell: A quien Dios ama, Dios le llama.
A quien Dios quiere para si, poco tiempo lo tiene aqu.
Ser el docte Cagall.
Ms que refrany s una expressi que vol destacar la ignorncia de
qui pretn saber ms que els altres.
Connex: Abans densenyar, aprn.
Castell: El maestro Ciruela, que no sabe leer y pone escuela.
Connex en castell: Al maestro, cuchillada.
Ser pitjor el remei que la malaltia.
Es diu quan un assumpte resulta o pot resultar ms perjudicat que
abans per la intervenci humana.
Castell: Ser peor el remedio que la enfermedad.
Si a darrers doctubre sembres ton blat, el segars ms aviat.
Conv sembrar immediatament abans de les pluges per tal que brote
prompte i els gambosins o ratolins de camp no tinguen temps de menjar-sen
la sement.
Si a lescola no vas, burro eixirs.
Sexplica ben b, perqu ning naix ensenyat.
Similar: Qui s burro, que lalbarden.
Si als quaranta no has fet diners, als seixanta no fars res.
Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca
fems. (senalla = cabs, sarnatxo)
Qui no treballa en ledat productiva, quan se li passa la joventut ja ha
fet tard.
Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc.
Actuar atropelladament i sense precauci en situacions dificultoses
pot empantanar-nos, accidentar-nos o deixar-nos ms malament que
estvem.
Similar: Pas a pas, ja arribars.
Similar en castell: Hombre precavido vale por dos.
Si deixes massa a lera les espigues, te les prendran les formigues.
Conv no demorar-se en cap treball o obligaci.
Si dnes abans de morir, segur que haurs de patir.
Recomana no deixar lherncia en vida per a no quedar desposset i
desemparat.
Si el llaurador comptara, no sembrara.
Si es comptaren les hores de dedicaci dell i de la famlia, la inversi
en maquinria i utillatge, el seu manteniment, les reparacions, els adobs, el
carburant, etc., i el preu de venda del producte, no es treballaria el camp.
Si els ulls de poll et fan mal, rentals amb aigua i sal, i si et piquen els
ulls o el nas, amb el colze tels fregars.
Laigua de mar s bona per a totes les afeccions cutnies o de les
mucoses.
Similar: Els ulls es toquen amb els colzes.
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol.
Un remei casol.
Si en ta casa entra molt de b, veges sempre per on ve.
Cal desconfiar de qui ens fa regals cars o abundants, o favors que no
hem demanat... perqu solen ser el pagament daccions deshonestes que
desconeixem.
Com: Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa, et faran
encarregat.
Similar, lexpressi: No ser paper blanc.
Castell: No crece el ro con agua limpia.
Similars en castell: La fortuna mal ganada no luce ni dura nada.
Fortuna mal adquirida, nunca prospera.
Similar en castell, lexpressi: No ser trigo limpio.
Si es llaura pel juliol, el gram es mor tot sol.
Llaurar en lpoca ms seca mata la planta ms resistent.
Si et cau oli a la porta vol dir desgrcia.
s una creena com la de vessar sal a taula, per es contradiu amb el
segent: Si vesses oli a la porta s senyal de bona sort, com vessar vi a
taula.
Siga el que siga, ja se sabr.
Es diu restant importncia a alguna cosa, ja que tot acaba sabent-se,
encara que passen segles i millennis.
Similars: Si no vols que se spia, no ho faces.
La veritat s com loli, que sempre sura.
Similar en castell: Si tiene barba, san Antn, y si no, la Santsima
Concepcin.
Si ju i templana tens, no necessites molts bns.
Qui t trellat i sap administrar-se pot ser feli amb el que t.
Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anir a la muntanya.
s una parbola de lAlcor que recomana no esperar res, sin buscar-
ho.
Similars: A casa no duen res.
Castell: Si la montaa no va a Mahoma, Mahoma ir a la montaa.
Si lenveja fra tinya, quants tinyosos hi hauria. (tinya = malaltia de la

pell produda per la falta dhigiene)
Es diu quan sha detectat algun comentari desmereixedor o alguna
actitud hostil envers qui s meritori de lloana o de lenhorabona.
Castell: Si la envidia fuera tia, qu de tiosos habra.
Si no dormen els ullets, descansen els ossets.
El jeure s parent del dormir. (jeure = jaure, estar gitat)
El llit s una bona cosa: si no shi dorm, shi reposa.
Reposar o dormir sn dues maneres de descansar.
Si no pots fer el que vols, fes el que pots.
s un excellent consell.
Similar: Qui fa el que pot, no est obligat a ms.
Si no tagrada, no li faces alba.
Si no tagrada, no tho menges.
Se li diu a qui fa menyspreu dalguna cosa que als altres s que els
agrada.
Castell: Lentejas, si quieres las comes y si no, las dejas.
Si no talla, fa lluent.
Es diu justificant la presncia en la casa dalgunes coses intils o
inservibles.
Si no vols caldo, tres tasses.
Es diu com a sentncia a qui, sense buscar-ho, ha rebut un perjudici
ms gran que si se lhaguera buscat.
Castell: Si no quieres caldo, tres tazas.
Al que no quiere caldo se le dan dos tazas.
Al que no quiere caldo, tres tazas.
Tot el que es fa modifica la realitat del moment i ms prompte o ms
tard alg ho descobreix.
Castell: Todo lo que se hace se sabe.
Si on no et criden vas, gemint tornars. (gemir = sanglotar, queixar-se,
lamentar-se, gemegar)
No conv ficar-se en embolics ni all on no hgem estat invitats.
Connex: On donen molt, no vages.
Similar, lexpressi castellana: Ir por lana y salir trasquilado.
Si per loctubre fa bon sol, pags, enfonsa b el solc.
Conv llaurar abans no arriben les pluges.
Connex en castell: Labra profundo, echa basura y cgate en los
libros de agricultura.
Si per por dels pardals es deixara de sembrar, tard collirien.
Les coses shan de fer quan toca fer-les, sense excuses ni falses
justificacions.
Com: Per por dels pardals, no deixes de sembrar.
Si sembres alls, no collirs pebre.
Segons actues, recollirs.
Similar en castell, lexpressi: Pedir peras al olmo.
Si sembres espines, no vages descal.
Qui fa el mal, no pot esperar sin mal.
Com: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la teulada del
ve.
Si ta casa vols obrar, pel mar has de comenar.
Conv comenar les obres de construcci de cara al bon temps, ja que
la pluja i el mal temps poden aturar-les.
Si tanques la boca a temps, testalviars molts sentiments.
Adverteix que a vegades diem coses que posteriorment lamentem
haver dit.
Com: Al callat diuen savi.
Similars: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Paraula i pedra solta no tenen volta.
Contrari: A molt parlar, molt errar.
Si tens la porta tancada, tindrs la testa guardada. (testa = cap)
Les portes shan inventat per a tancar-les, sobretot les exteriors, per
a viure segur, tranquil i sense corrents daire.
Contrari: Casa amb dos portes s difcil de guardar.

Si tens mal al cap, untat el cul amb oli.
Qui t mal de cap que sunte es cul doli.
s un remei casol.
Si tens manya, amb un peda, cranc i dona agafars.
Un cranc i una dona no es deixen atrapar fcilment.
Similar en castell: Ms vale maa que fuerza.
Si terres tens prop de riu, no (hi) deixes de fer plantiu.
Conv aprofitar laigua per a traure algun rendiment.
Contrari: A la vora del riu no faces niu.
Si treballes, menjars; i si no, dejunars.
Sexplica bastant clarament.
Si un no vol, dos no es barallen.
Les guerres, els conflictes i els pleits es poden evitar si una de les
parts decideix no actuar, tot sabent que quedar perjudicada, amb qu
evita un perjudici ms gran.
Contrari: Una paraula en du una altra.
Similar en castell: Ms vale avenencia que buena sentencia.
Si vas al bosc, no hi faces foc.
Adverteix que s un lloc fcilment inflamable don, a vegades, s
difcil eixir.
Si vols a Du pregar, ficat a la mar.
La mar, com la muntanya, poden tornar-se molt perilloses i fer que
demanem ajuda al cel.
Similar en castell: Miedo ha Payo, que reza.
Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Mart. (11 de novembre)
La fusta que es talla en lluna vella o en aquesta festivitat no es corca;
per aix s ideal per a les bigues, portes i finestres de la casa.
Si vols esser venturs, no sies peress. (sies = forma antiga de sigues)
Recomana diligncia i bona disposici.
Similars: Qui matina, fa farina.
Dependre de la voluntat, de la memria o de la destresa dels altres no
sol donar un resultat satisfactori.
Si vols fer-te ric aviat, sembra ms ordi que blat.
Lordi sarreplega abans que el blat.
Si vols mentir, digues el que sents dir.
Les notcies, els comentaris, les opinions, els infundis... tot acaba
mesclant-se i desvirtuant-se a mesura que va passant de boca a orella.
Igual que: Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la
meitat noms.
Castell: El que desea mentir, le bastar el tiempo predecir.
Si vols mentir, parla del temps.
Ning t la certesa absoluta de loratge que far.
Similar: Si vols mentir, digues el que sents dir.
Si vols peix, al mar en creix.
s una invitaci a valdres per si mateix.
Qui peix vol menjar, la cua sha destirar.
Qui peix vol menjar, la roba sha de mullar.
Qui vulga peix que es mulle el cul.
Qui vulga peix que es mulle la panxeta.
Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre dhome vell.
El vell t lexperincia acumulada de la vida.
Contraris: Els consells, amb diners.
Home refranyer, gos i malfaener.
Castell: Refranes de viejas son sentencias.
Si vols que et dure, fes que sues.
All que ms costa de fer o aconseguir s el que ms saprecia.
Contrari: El que un altre sua, poc em dura.
Si vols que et toque la loteria, treballa de nit i de dia.
La millor sort s la certesa dels diners guanyats honestament amb el
propi esfor.
Connexos: Ajudat i Du tajudar.
Si vols saber quants contraris tens, compta quants nhi ha del teu ofici.
Habitualment, els professionals sn competidors entre ells perqu
tots voldrien la clientela de laltre a ms de la prpia.
Castell: Quin es tu enemigo? El de tu oficio.
Si vols saber qu s suar, ves-ten un dia a cavar.
Llaurar fons no s per a tots.
Ms clar, aigua.
Si vols saber qui s alg, dna-li poder.
Les persones solen transformar-se i traure el pitjor de si quan tenen
poder sobre els altres.
Castell: El poder muestra al hombre.
Connex en castell: Las adversidades hacen hombres; la prosperidad,
monstruos.
Si vols ser/esser papa, fica-tho a la testa.
Si vols ser papa, fica-tho en el cap.
El qui vulga ser papa, que sho pose al cap.
La voluntat s el motor de tots els fets de la humanitat.
Una llarga caminada comena amb un pas.
Castell: El que la sigue, la consigue.
El que sigue la caza, se la mata.
Similar en castell: Ganado que el lobo ha de llevar, ni san Antn lo
sabra guardar.
Si vols ser un bon pescador, llevat la corbata i pescars millor.
Cada treball vol els mitjans adequats.
Si vols ta casa guardar, procura matinar.
Aconsella treballar molt per a poder mantenir els bns de qu es
dispose.
Similar: Qui matina, fa farina.
Connex: Val ms espatlar sabates que llenols.
Si vols vaixell, vs amb ell. (vaixell = nau, navili, embarcaci)
Les coses shan de provar abans per a evitar sorpreses.
Sofrisca qui penes t, que un temps detrs daltre ve. (detrs, forma
medieval = darrere, rere, rera)
Recomana conformaci amb les desgrcies perqu sn passatgeres.
Similars: No hi ha mal que dure cent anys (, ni cos que ho aguuante).
Desprs de la pluja ve el bon temps.
Somiar pollets porta diners.

Aix diuen.
Somniava el cec que veia, i al despertar gemia.
No conv fer-se illusions quan sabem que la realitat s ben diferent.
Sord i vell, cagat en ell.
Quan hi ha confiana, se li diu a qui no ha sentit el que li acabem de
dir.
Castell: A los sordos, peerlos.
Soroll de telers, soroll de diners.
On hi ha activitat, hi ha benefici.
Similar: Mentre va el carro, fa soroll.
Contrari: Carrer mullat, calaix eixut.
Tal dia far un any.
s un comentari per a significar que no ens importa gens el tema del
que sest parlant.
Com: Parlant de (...), mon pare t un trabuc.
Similar, lexpressi: El trellat de Collomo, festes en Mariola.
Tal s Ali com Camali.
Es diu de qui t els mateixos defectes que el seu pare.
Com: Tal pare, tal fill.
Tal la mare, tal la filla.
Hijo de gato, gatito.
Tal com sembrars, collirs.
All que sembrars, collirs.
Segons com actuem podrem esperar el resultat en consonncia.
Connex: A tal senyor, tal honor.
Quien simbra vientos, recoge tempestades.
A tal puta, tal infierno.
Tal la vida, tal la mort.
La vida i la mort van en consonncia segons la fortuna, la importncia
o el comportament de cada u.
Similars: De tal riu, tal aigua.
Similars en castell: Quien a hierro mata, a hierro muere.
Quien por su culpa muera, nadie le llore.
Tallant barbes, aprenen dafaitar.
Tot ofici saprn per la prctica ms que per la teoria.
Com: La prctica fa mestres.
Similars: Fent i desfent sensenya la gent.
Ning naix ensenyat.
Val ms una ona de prctica que una lliura de gramtica.
Tan comerciant s el qui perd com el qui guanya.
Els comerciants tenen fama de guanyar i enriquir-se, per no sempre
s aix.
Similars: El que no sarrisca no pisca.
El que no prova no es gita amb la sogra.
Tan prima t la pell el jove com el vell.
Tots tenim les mateixes possibilitats i les mateixes necessitats.
Tants de caps, tants de barrets.
Significa que cada persona t la seua opini.
Similar: Tots dun ventre, i cada u dun temple.
Connex: Cada persona s un mn.
Castell: Tantas cabezas, tantas razones.
Tant tens, tant vals.
Significa que, generalment, les persones som valorades per la nostra
fortuna o posici social, i no pels nostres mrits, qualitats o virtuts.
Tant va el cnter a la font que al cap es trenca. (al cap = al remat, a la
fi, finalment)
Tan gran i va a la font i trenca el cnter.
Les coses massa repetides acabent amb la pacincia de qui les escolta
o les pateix, i all que sempre fa la mateixa rutina va desgastant-se
imperceptiblement.
Similars: Una gota forada una pedra.
Una gota fa vessar un got.
De mica en mica sompli la pica.
Castell: Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se rompe.
Tard o dhora, totes les barques fan aigua.
Tot acaba fent-se vell i fallant.
Teixidor de a tant el pam, patidor de fam.
Sentencia que qui es compromet a treballar a estall (segons la feina
feta) no obtindr mai el guany que es pensava, perqu lempresa ja ho ha
calculat massa b perqu no hi arribe i treballe ms de pressa.
Teixint i filant, la vida va passant.
El temps de treball consumeix un ter de la nostra vida.
Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna.
Les circumstncies de la vida van variant, afavorint a uns i arrunant a
daltres.
Similar: El mn pega moltes voltes.
Temps passat, sempre envejat.
La memria juga males passades i fa que recordem ms els bons que
els mals moments viscuts; per aix ens sembla que el passat era millor que el
present.
Similar en castell: Cualquier tiempo pasado fue mejor.
Terra amb molta llenya, fuig della.
Labundncia de llenya pot ser indicativa que els arbres shan mort per
falta daliment, a ms que per a fer la terra productiva shaur de llevar
tota la llenya prviament.
Terra negra fa bon blat, i la blanca, mig fallat.
El color negre s indicatiu de terra rica en elements orgnics, mentre
que el color blanc nindica pobresa.
Connex: Terra roja, quan te far goig, ven-la.
Terra, ni poca ni massa.
Aconsella que done suficient aliment a la famlia per que no
lesclavitze per excs de feina.
Terra roja, quan te far goig, ven-la.
La terra roja s prou improductiva; per tant, s preferible vendre-la.
Connex: Terra negra fa bon blat, i la blanca, mig fallat.
Terra vora cam, mal ve.
Els bancals que flanquegen camins estan molt a m de qui hi passa, i
els seus fruits sn els primers a anar desapareixent.
Contrari en castell: Tierra en frontera y via en ladera.
Testimoni de vista: Pasqual el cego.
Es diu com a constataci que algun projecte que ha fracassat o no t
remei era impossible.
Timoner que est alerta no banya sa coberta.
Qui posa atenci en el que fa, evita pfies, bunyols i accidents.
Tin bon llibre de cultiu mes no faces tot quant diu.
Tota teoria s illustrativa, per incls quan es base en lexperincia
dalg, pot fallar-li a un altre.
Castell: Labra profundo, echa basura y cgate en los libros de
agricultura.
Tira i xucla ms el llit que les malalties. (xuclar = xuplar, absorbir,
aprimar)
Mentre descansem, no ens alimentem i el cos va consumint energia.
Similar: el segent.
Tira ms el llit que un mal i mig.
El descans s sempre atractiu.
Similar: Treballar i no guanyar, val ms descansar.
Tira ms un cabell de dona que trenta parells de bous.
Tira ms un pl de figa que una maroma de barco.
A vegades, latractiu duna dona fa perdre el seny als homes.
Castell: Tira ms una teta que dos bueyes en carreta.
Por la mujer y el vino, yerra el hombre su camino.
Tota criatura neix amb sa ventura.
Normalment, els nadons solen tenir assegurat laliment en els pits de
la mare.
Castell: Nace toda criatura, segn se dice, con su ventura.
Los nios nacen con un pan bajo el brazo.
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa lescudella salada.
(escudella = bol, olla, perol)
Quan ss noven en alguna activitat, s comprensible que li falte
perfecci, que sadquirir amb el temps.
Com: Ning naix ensenyat.
Ning s perfecte.
Qui estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra.
Tot all que entra, ix.
Tot el que entra, ix.
Es diu com a broma perqu, per regla general, ms prompte o ms
tard, tot acaba eixint del cos, tal com era o transformat.
Tota pedra fa marge.
Tota pedreta fa marge.
Qualsevol ajuda, esfor... per menut que siga, t el seu efecte, ja que
se suma a daltres.
Similars: De gotes es fan els rius.
Tot gra darena fa ombra.
Castell: Las migajas del fardel a veces saben bien.
Similar en castell: Todo es menester: migar y sorber.
Tot bon mariner s bevedor, fumador i jugador.
Aix sol ser com a compensaci per la dura vida al mar.
Tot cansa.
Sentencia que tota activitat repetida, incls la ms plaent, acaba
cansant i avorrint a qui la practica.
Castell: No hay manjar que no empalague, ni vicio que no enfade.
Tot s bo saber-ho fer i res no haver de menester. (haver de menester
= necessitar)
s una aspiraci molt recomanable, sobretot si es tracta de treballs
casolans, per als quals no trobes qui tels faa quan vols.
Contrari: Aprenent de molt, mestre de res.
Contrari en castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Totes les juntes se nixen.
El vi sen va per les juntes.
Els afers en qu intervnen diversos interessats o professions no
solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinaci o malentesos.
Com: Faena de dos, merda de gos.
Tot feix, caminant creix.
Els projectes, les illusions, les tasques... acabades diniciar es fan
molt a gust, i a mesura que el temps va passant van resultant ms avorrits i
feixucs.
Similar en castell: Lo poco gusta y lo mucho cansa.
Tot home que vol mentir, gran memria ha de tenir.
Qui menteix, se nha de recordar sempre de quina mentida ha dit, a
qui, quan i per qu si no vol ser descobert.
Com: El mentirs ha de tindre bona memria.
Tot ho spies fer i res hages de menester.
Qui s manys o furgaestores sestalvia molts diners en professionals
de molts oficis.
Tot pescador ha comenat tirant lart. (art = xarxa, ham, rall...)
Lexperincia sadquireix lentament per la prctica.
Desprs de lu, el dos.
Similar en castell, lexpressi: Haber sido cocinero antes que fraile.
Tots els camins duen a Roma.
Qui t clar lobjectiu que pretn trobar la manera darribar-hi.
Similars: Qui pregunta, a Roma va.
Castell: Todos los caminos llevan a Roma.
Similars en castell: Preguntando se va a Roma.
El que la sigue, la consigue.
Contrari en castell: A cada parte hay tres leguas de mal camino.

Tots al sac, i el sac en terra.
Les coses que depenen de ms dun solen estar abandonades perqu
ning hi dedica temps o esfor, que espera que els faa un altre.
Com: Faena de dos, merda de gos.
Similars en castell: Entre todos la mataron y ella sola se muri.
Bueno estaba y se muri.
Al principi, tots els canterets fan laigua fresca.
Tot llueix i funciona b mentre s nou.
Castell: Chimenea nueva blanca unos das, y al cabo negra.
Similars en castell: A burra nueva, cincha amarilla.
Amor es el vino que ms pronto se avinagra.
Lo viejo place, lo nuevo satisface.
Las cosas nuevas placen y las viejas satisfacen.
Los santos viejos no hacen milagros.
Rey nuevo, ley nueva.
Tots els comenos sn rons.
Tots els comenaments sn dolents.
Pretn aconsolar el noven o aprenent a qui no li resulta b alguna
realitzaci.
Similar: Ning naix ensenyat.
Contrari: Tot just ha eixit de lou i ja es pensa que s un bou.
Tots fan llenya de larbre caigut.
Quan a alg li van malament les coses, sempre hi ha qui pretn
aprofitar-se del seu mal moment econmic o de la debilitat.
Similar: A barca vella, tothom hi fa estella.
Castell: A rbol cado, todo son piedras.
Tots los caps tenen cabell per no tots cervell.
Certament, la intelligncia s molt vria entre les persones, per aix
se sol dir com a crtica de les actuacions dalguns.
Tot t en el mn sa cara lletja.
Adverteix que no sempre les coses ixen b o sn boniques.
Similar: Tot t lo seu contrari.
Similars en castell: No hay rosa sin espinas.
Tot t un mig i dos vores.
A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa.
Recomana allunyar-se dels extrems i acontentar-se amb la mitjania.
Similars: En el terme mitj est la virtud.
Entre un poc i un massa, la mesura passa.
Similar, lexpressi: Ballar entre dos aiges.
Tot va b si acaba b.
Quan saconsegueix algun objectiu, deixen dimportar les penalitats
sofertes en el seu aconseguiment.
Castell: Bien est lo que bien acaba.
Similar en castell: Nunca es tarde si la dicha llega.
Contrari en castell: Quien mal anda, mal acaba.
Tot vol el seu treball.
Tot objectiu requereix una dedicaci, un esfor o una inversi, ja que
res no es produeix per art de mgia.
Connexos: Qui peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Valncia no sha fet en un dia.
Tracta amb sardina, que menjars gallina; si la vens s, per si la

pesques no.
Els intermediaris sn els que obtenen bons beneficis sense molt
esfor, ben al contrari que els productors.
Similar: Qui peix pesca, peix menja.
Tractes sn tractes.
Es diu quan alg pretn retractar-se o desfer un comproms adquirit
per a recordar-li que un pacte fet s llei.
Similar: All que la boca erra, la butxaca ho paga.
La paraula s lhome.
Sol dir-se recomanant actuar cabalment als que pretenen que ho fem
amb presses.
Desprs dIbi, Tibi.
Si vols ser feli, sigues-ho.
Castell: Vsteme despacio, que estoy de prisa.
Treballa i no menjars palla.
Ve a dir: No sigues burro i fes per tu mateix.
Similars: Fila, Llusa, i portars camisa.
Similar en castell: Quien algo quiere, algo le cuesta.

Treballar per a viure i no viure per a treballar.
Un ull a la feina i laltre a la porta.
Sexplica prou b.
Tres capes t Joan, dos que li nhan de fer i una que lin faran.
Es diu com a crtica dels somiadors o pretensiosos.
Similar: Del ram tamb es fa vi.
Similar, lexpressi: Jo dir que tu ho has dit.
Ms clar, aigua.
Tururut, qui gemega ja ha rebut. (gemegar = queixar-se = lamentar-se =
plorar)
s una burla que es diu a qui ha eixit mal parat en algun assumpte
aconsellant-li que saguante. I tamb s una negativa a fer alguna cosa que
sens proposa i que intum perjudicial.
Similars, les expressions: Ara mafaitars.
I un be negre (amb les potes rosses).
Similars en castell, les expressions: Nanay
Y un jamn con chorreras
A otro perro con ese hueso
Ull per ull, dent per dent.
Segons la llei jueva, recomana venjar-se pagant amb la mateixa
moneda.
Similar: Qui a mi em vulga vore tort, jo el vull vore cego.
Contrari: Ull per ull i dent per dents, tots cegos.
Similar en castell: Quien a hierro mata, a hierro muere.
Ulls que no veuen, cor que no dol.
Ulls que no veuen, cor que no sent.
Ulls que no veuen, cor que no plora.
Ulls que no veuen, caguer que xafen.
Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que samaguen
no afecten lnima o lafecten poc.
La mujer del ciego, para qu se afeita?
Ojos que no ven, gabardina que te quitan.
A los sordos, peerlos.
Ausencias causan olvidos.
La ausencia es, a veces, enemiga del amor, aunque el que
bien ama, tarde olvida.
Contrari en castell: Sapo que salta mucho, gato se lo come.
Una candela a Sant Mart i una altra al diable.
Quan no es veu la manera deixir dun embolic o dun mal pas, se nha
de buscar el remei com siga.
Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs.
Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no t cap
desgrcia.
Els humans solem comenar a caminar a partir del primer o segon any
dexistncia.
Una de cal i una de arena.
Les males notcies, les coses desagradables i les montones cal
acompanyar-les amb altres de bones o de diferents.
Castell: Una de cal y otra de arena.
Entre col y col, lechuga.
Una desgrcia no ve mai sola.
Quan una desgrcia ens afecta, ens en fa recordar daltres de
connexes o de prximes en el temps.
Castell: Las desgracias nunca vienen solas.
Similars en castell: La ley de Jons, al jodido, jdanlo ms.
Cuando el pobre va de culo, no hay barranca que
lo ataje.
El mal entra a brazadas y sale a pulgaradas.
Contrari en castell: No hay mal que por bien no venga.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Una oroneta no fa estiu.
El primer indici no s significatiu, sin un avs.
Com: Una orenella no fa primavera.
Una gota fa sobreeixir un got.
Explica que quan superem el lmit admissible (de pacincia sobretot),
podem resultar perjudicats.
Tant va el cnter a la font que al cap es trenca.
Similars, les expressions: Cremar els nervis.
Buscar les cosquerelles.
Similar en castell: Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se
rompe.
Una gota forada una pedra.
La gotellera forada la pedra.
Gota a gota fa forat.
Amb constncia, sobtenen sempre bons resultats, encara que lesfor
siga mnim.
Similars: Moltes gotes fan crrer un riu.
Moltes gotes fan un ciri pasqual.
Una hora de vida, s bona.
La vida s un b precis que quasi tothom vol aprofitar fins a lltim
moment.
Com: Un dia de vida s vida; i el portaven a penjar.
Una imatge val ms que mil paraules.
Proverbi dorigen oriental naturalitzat en la cultura mediterrnia que
significa que tot el mn sap interpretar una imatge, la qual supera tots els
idiomes.
Castell: Una imagen vale ms que mil palabras.
Una llarga caminada comena amb un pas.
Un llarg viatge comena amb un pas.
Encoratja a iniciar el projecte que es tinga, encara que la dificultat
que es preveu ens en lleve les ganes.
Una m llava laltra, i les dos la cara.
Una m renta laltra, i les dos la cara.
Els treballs en collaboraci poden ser ms ambiciosos que els que
faria cada persona per separat.
Castell: Una mano lava la otra, y ambas la cara.
Una no s ninguna.
Un fet espordic i allat no s significatiu, sin accidental; per tant,
es pot passar per alt un menyspreu, una lletjor...; dos, ja no.
Com: A la primera, el rei perdona, a la segona, catxamona.
Similar en castell: Por un perro que mat, mataperros me llamaron.
Una pregunta mereix una resposta.
Es diu a qui se li pretn fer algun preguntat o a qui, havent-li
preguntat, no contesta.
Similar: Per preguntar no cobren.
Similar en castell: Preguntar no es errar.
Una seguida mant un convent.
Lordre, el mtode, la disciplina i saber-se administrar sn
fonamentals per al bon funcionament duna organitzaci i la bona convivncia
en qualsevol collectiu hum, que sacrifica els gustos personals en profit del
collectiu.
Contraris: Dia s vida.
Castell: Regla y comps, cuantoms, ms.
Similar en castell: Acomodarse con la pobreza es ser rico. Se es
pobre, no por tener poco, sino por desear mucho.
Contraris en castell: Salga el sol por donde quiera.
Para lo que me queda de estar en el convento,
me cago dentro.
Un bolet s una lli.(bolet = mala passada, baina)
Qui ha viscut una mala experincia no t ganes de repetir-la.
Similar: El gat escaldat, de laigua freda fuig.
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes amb la
mateixa pedra.
Castell: Los escarmentados son los avisados.
Abrojos abren ojos.
Un bovo en fa cent.
Un loco en fa cent.
Es diu quan alg atrau latenci duna colla de gent amb coses sense
trellat o paraules sense fonament.
Connex: La gent fa gent.
Un clau en trau un altre.
A vegades, una dificultat, una tristor... pot quedar eclipsada o
desplaada a un segon lloc quan es produeix un problema ms gran.
Castell: Un clavo saca otro clavo.
Lo que tie la mora, otra verde lo descolora.
Similars en castell: No hay mal que por bien no venga.
Amores nuevos olvidan los viejos.
Un colp sol fa caure un roure.
Expressa que tot efecte es deu a una causa, encara que la
desconeguem o ens lhagen ocultada.
Similars: Sempre es trenca la corda pel punt ms feble.
Similars en castell: Entre todos la mataron y ella sola se muri.
Tanto va el cntaro a la fuente que el fin se
rompe.
Un dia de vida s vida; i el portaven a penjar.
Incls davant la mort imminent, quasi tot el mn procura mantenir
lesperana de poder allargar la seua vida terrenal.
Com: Una hora de vida s bona.
No s res, i portava el nas penjant.
Similars: Una hora de vida, s bona.
Dia s vida.
Castell: La esperanza es lo ltimo que se pierde.
Un dia s un dia.
Una excepci a la rutina no perjudica i pot constituir una alegria.
Similars en castell: Una vez al ao no hace dao.
Una noche mala, cualquiera la pasa.
Un gust no amarga a ning.
A la llarga, concedir-se un plaer no s dolent sin incls bo.
Contrari: Evita locasi i evitars el perill.
Castell: A nadie amarga un dulce.
Connex en castell: Lo vers, pero no lo catars.
Un home mudat val per cent despellifats. (espellifat = espentolat,
esparracat, arrupit, espellorfat, polls)
La indumentria s fonamental, i a vegades determinant, en la
impressi que causem als altres.
Contrari: Lhbit no fa al monjo.

Un llibre bo no fa dolents.
Els llibres, en general, ensenyen, eduquen i eleven lesperit.
Similars: Un bon llibre s el millor company.
Un bon llibre no s pagat amb diners.
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic.
Connex: Un bon amic s com un llibre obert.
Un malcriat, un bon criador.
Se sol dir quan els fills consentits esdevenen pares i eduquen els seus
propis fills amb ms rectitud que la que ells van tindre.
Connex: Fill de viuda, malcriat segur.
Un no s ningun.
U no s ning.
U no s ning i tres sn multitud.
Una persona sola s molt vulnerable en cas daccident o perill, o no
pot fer determinats treballs que requereixen molta fora. En canvi, quan en
sn ms de dos, vnen les desavinences perqu el tercer acaba trencant
lequilibri i lentesa de la parella.
Castell: Una nima sola, ni canta ni llora.
Un alma sola, ni canta ni llora.
Un pet s lalegria del pobret.
s un alleujament ben econmic.
Connex: Trons de cul, tempestat de merda.
Un previngut val per dos.
Qui est avisat o ha viscut una mala experincia ja procurar, pel seu
inters, no caure en lerror.
Similars: Dels escarmentats ixen els avisats.
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes en la mateixa
pedra.
Castell: Hombre prevenido vale por dos.
Similar en castell: De los escarmentados se hacen los arteros.
Uns llauren, altres venen i altres compren i venen.
Sexplica b.
Similars: En el mn hi ha dhaver de tot.
Uns tenen la fama i daltres carden la llana.
Uns naixen amb estrella i uns altres, estrellats.
Hi ha qui s afortunat en la vida i hi ha qui mai t sort.
Similar: Val ms sort que ser fill de rei.
Connex: Qui s desgraciat, amb els collons entropessa.
Castell: Unos nacen con estrella y otros, estrellados.
Similar en castell: El que nace para ochavo, no puede llegar a cuarto.
Connex en castell: El que naci para cabeza no puede ser cola.
Un son en du un altre.
Com ms es dorm, ms sacostuma el cos al descans.
Similar: Menjant, ve la gana.
Connex: Una paraula en du una altra.
Un sou no s bo per a tots. (sou = salari, jornal, nmina)
Cada persona t unes necessitats diferents de les duna altra.
Uns tenen la fama i altres carden la llana. (cardar la llana = treballar)
Ms val caure en grcia que ser gracis.
Es diu de persones a qui no reconeixem cap mrit especial que
obtenen crrecs, privilegis, fama o preferncia respecte a daltres que
considerem ms meritries..
Connex: Qui t padrins, es bateja.
Similar en castell: Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
Connex en castell: Suele ser disparate levantar la liebre para que
otro la mate.
Un ull al camp i laltre a la vinya.
La vinya dna fruits molt cobejats per tots els que passen pel cam.
Com: Un ull al plat i un ull al gat.
Similar en castell: El pastor que no quiera pelleja, no quite el ojo a la
oveja.
Un vestit apedaat nestalvia un de nou.
Les reparacions solen resultar ms econmiques que un article per
estrenar.
Valncia s bona si la bossa sona.
A qui t diners, se li obrin totes les portes i la vida li somriu, per si
no en t, la visi de les coses s diferent.
Com: Barcelona s bona si la bossa sona.
Valenci i home de b, no pot ser.
Els valencians sempre hem tingut fama de no tenir trellat.
El mn no va ser fet tot en un dia.
Totes les realitzacions necessiten temps i dedicaci.
Pacincia i tranquillitat.
Desprs dIbi, Tibi.
Val ms bona son que bon llit.
Val ms talent que pa de forment. (talent = fam, gana, apetit / forment =
blat)
Les coses que es fan amb gana de fer-les fan ms profit que les que
es fan rutinriament incls amb les millors condicions.
Castell: Cuando hay hambre no hay pan duro.
Val ms el sab que la roba.
Val ms la terra que lescurada. (terra = terreta descurar)
Val ms el fregall que lescurada.
Es diu quan lesfor s ms gran que el profit.
Similar: Ms fa/val la basta que el sastre que lembasta.
Similar, lexpressi: Ser una victria prrica.
Val ms encendre una espelma que maleir en la foscor.
Sha dintentar resoldre els problemes acarant-los, perqu queixar-
sen no els soluciona.
Similar, lexpressi: Agafar el bou per les banyes.
Val ms esgarrat que enterrat.
Sempre conv triar el menor mal possible.
Castell: Ms vale que digan aqu corri que aqu muri.
Val ms espanyar/espatlar sabates que llenols. (espanyar = trencar,
esgarrar, descosir, desfer, desgastar)
s preferible passar el temps traginant, feinejant o caminant a
desaprofitar-lo dormint o descansant o, encara pitjor, estant malalt.
Val ms estar a soles que mal acompanyat.
Sexplica sol.
Castell: Ms vale solo que mal acompaado.
Val ms fer el tonto un any que ser/esser-ho un dia.
Mentre siga conscientment fingit, no hi ha problema. Quan s que hi
ha problema s si ens deixem enganyar.
Similar en castell: Ms vale entrar cojo al cielo que sano al infierno.
Val ms fer-ho que manar-ho.
Exactament com: Qui envia, no va.
Val ms fiar-se dels ulls que de les orelles.
Aix s en el cas dels humans i dalgunes aus rapinyaires.
Connex: Val ms quatre ulls que dos.
Val ms home que hisenda i dona que diners.
Una persona sola s vulnerable, mentre que la vida en parella s la
ms universalment acceptada pels seus avantatges per a tot.
Val ms la vida que el menjar.
Mantenir la vida no t preu, mentre que del menjar es pot prescindir
durant un temps.
Connex: Ms val perdre que besperdre.
Connex en castell: Ms vale que digan aqu corri que aqu muri.
Val ms llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada.
s una manera de dir que la reflexi illustra ms que la lectura
superficial.
Contrari: Qu entn lase de llibres, si mai no ha a anat a escola?
Connex en castell: La letra, con sangre entra.
Val ms ona que lliura.
Les grans feines o projectes cal fer-los a poc a poc i per etapes,
perqu mamprendrels en conjunt representa un esfor gegant i no es pot
prestar la convenient atenci a cada detall.
Val ms perdre que besperdre. (besperdre = perdre molt ms)
Es diu quan sha resultat perjudicat i no sest disposat a remoure
ms les coses, fet que podria perjudicar-nos encara ms.
Val ms quatre ulls que dos.
Ms veuen quatre ulls que dos.
Qualsevol possible errada s ms fcilment detectable per dos
persones que per una.
Connexa, lexpressi: Anar amb quatre ulls.
Val ms saber viure que saber treballar.
La vida s el tot, mentre que el treball s una part de la vida; per
tant, recomana saber-se administrar i no viure noms per a treballar.
Similar en castell: Ms vale buen nutrimiento que oro ni argento.
Val ms sentncia de metge que de jutge.
Una malaltia es pot superar o alleujar, mentre que una condemna sha
de complir.
Similar en castell: Ms vale buena muerte que mala vida.
Connex en castell: Ms vale morir de pie que vivir arrodillado.
Val ms suar que esternudar.
Val ms suar que tremolar.
Es preferible que sobre roba, de la qual ens podem despendre quan
vulguem, que no que en falte.
Castell: Ande yo caliente y rase la gente.
Similar en castell: Ms vale humo que escarcha.
Val ms tard que mai.
Sempre s preferible intentar remeiar una cosa que deixar-la
malament per sempre.
Similar: Val ms prevenir que curar.
Castell: Ms vale tarde que nunca.
Similars en castell: Ms vale prevenir que lamentar.
Val ms tindre/tenir que desitjar.
Es diu com a resposta a qui critica o enveja alguna cosa que tenim,
siga bellesa, fortuna...
Castell: Ms vale tener que desear.
Ms vale dando que dado.
Ms vale dejar en muerte a un pillo un duro que pedir en vida
una peseta a un hombre de bien.
Val ms Torrefeta que Castellser.
Es preferible acontentar-se amb poca cosa per segura a viure
dillusions.
Similars: Val ms tenir que desitjar.
Ms val un pren que dos et donar.
Castell: Ms vale un toma que dos te dar.
Val ms una costelleta que una sardineta.
Entre dues opcions, conv elegir la millor.
Val ms una gota de saber que un mar de fortuna.
Qui s intelligent o qui t instrucci pot eixir ms ben parat duna
situaci que qui depn noms de la seua sort.
Connexos: El que sap sap, i el que no, al sindicat.
Val ms una hora de dormir que tres terces de carn. (tera = 1/3 de
lliura carnissera = 400 grams)
La dormida reposa i no requereix manteniment del cos.
Similar: Qui dorm, dina.
Val ms una ona de prctica que una lliura de gramtica. (1 lliura = 12
onces antigues mesures de pes-)
La prctica proveeix experincia personal i directa, mentre que la
teoria, ha de confirmar-la la prctica.
Com: La prctica fa mestres.
Castell: La prctica vale ms que la gramtica.
Val ms un llapis curt que una memria llarga.
De les coses que sanoten queda constncia, mentre que la memria
falla a vegades.
Val ms un pren que dos et donar.

Val ms un t que dos ten dar. (dar = forma antiga de donar)
Val ms un tin que dos te dar.
s preferible tenir una cosa segura, encara que siga poc, a confiar en
una esperana que pot no acomplir-se.
Similars: Sopa, pegam a la boca.
Donat? Grcies.
Ms val Torrefeta que Castellser.
Van les lleis per on volen els reis.
Nous reis, noves lleis.
Els poderosos sn els qui decideixen el comportament dels altres, i
quan els conv canvien les normes.
Contrari: Feta la llei, feta la trampa.
Verema en mullat i et sortir vins, verema en eixut i tindrs vi
pur. (vins = despectiu de vi)
Verema en temps eixut i tindrs vi pur.
Verema mullada, vi aigualit.
Desprs de ploure molt, el ram est aigualit, com la resta de la
fruita.
Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertars.
Consell agrari fruit de lexperincia crnica.
Veremar sense cabra s com la nvia sense arracada.
Es diu per a denotar que falta algun detall perqu la feina estiga ben
rematada. (La cabra es menja lagrs o agram i poda la vinya.)
Similar en castell: Poda corto tu via y siempre ser nia.
Vs a dormir dhora i llevat de mat si riquesa i salut vols tenir.
s una recomanaci mdica i naturista.
Similars: A les vuit, sense vergonya al llit.
Contrari: Qui vetla, no matina.
Contrari en castell: El que se levanta tarde, ni oye misa, ni come
carne.
Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa, et faran
encarregat. (encarregat = cap de taller o de secci)
Avisa que, a vegades, els regals o els favors sn el pagament o la
propina dalguna cosa que desconeixem.
Com: Si en ta casa entra molt de b, veges per a on ve.
Vespra de molt, festa de res.
Com: Dies de molt, vespres de res.
Cal aprofitar les bones poques perqu sn el preludi dpoques ms
fluixes o dolentes.
Similar: De la festa, la vespra.
Castell: Das de mucho, vsperas de nada.
Via fa qui no satura.
Com: Mentre va el carro fa soroll.
Similar: Dia s vida.
Castell: Se hace camino al andar.
Viatge esguerrat, a casa aviat. (esguerrat = estropellat, frustrat,
estroncat)
Quan un projecte o una empresa fracassen en algun moment, s
preferible abandonar-los o clausurar-los abans que no ens perjudiquen ms.
Similars, les expressions: Comencem el dia enjorn.
La primera, i clavillada.
Viatge que plau, no pesa.
En les coses que es fan a gust obviem o oblidem els mals moments o
els seus aspectes negatius.
Similars: El burro valent porta crrega i no la sent.
Similar en castell: Sarna con gusto no pica.
Vida del camp, vida sana.
Ms que la vida urbana.

Visquem, i coses veurem.
Visquem i vegem, que morirem vells.
Com: Poc viur qui no ho vor.
Vista llarga i llengua curta.
Conv preveure les conseqncies dels actes i ser ms callat que
xarraire.
Similars: Al callat diuen savi.
La paraula s plata; el silenci, or.
Similar en castell, el proverbi oriental: Ver, oir y callar.
Contrari en castell: Por la boca muere el pez.
Vistem a espai, que tinc pressa. (A lpoca barroca, la vestimenta era
molt recarregada)
Les coses que es fan metdicament solen resultar en b, mentre que
les que es fan atropelladament, de pressa o sense mirament, solen tenir
falles que fan que shaja de desfer i tornar a fer la feina ja feta.
Viu i deixa viure.
Per a la millor convivncia de les persones, cal deixar als altres ser
com sn i no posar-se amb ning ni criticar.
Castell: Vive y deja vivir.
Contrari en castell: Ser como el perro del hortelano, que ni come, ni
deja comer.
Viu ms el que piula que el que xiula. (piular = parlar amb veu aguda o
fluixa)
Solen viure ms temps els malaltissos, perqu es cuiden, que els sans,
que es confien en la seua bona salut i es descuiden.
Viure per a veure.
Vivim, i veurem coses.
De tot vorem.
Davant dun comportament o una situaci inusual o estrany, es diu per
a manifestar un poc de sorpresa.
Similars: Mai sha vist tot.
Poc viur qui no ho veur.
Castell: Vivir para ver.
Similar en castell: Nunca te acostars sin saber una cosa ms.
Volent o no volent, de la dona sigues parent.
De llevant o de ponent, de la dona sigues parent.
Al marit li conv fer-se o estar a b amb els familiars de la muller
perqu els pot necessitar en algun moment.
Recomana no deixar-se influir per les circumstncies.
Castell: La alegra es un tesoro que vale ms que el oro.
Ms vale el placer que dura un momento que el dolor que
dura una vida.
Xics i polls, caguen la casa.
El jovent i els animals ms joves solen embrutar la casa, mentre que
els grans respecten lespai dels humans adults.
Xiques i xics, la mala ventura al mig.
La moral integrista sempre ha aconsellat la segregaci sexual en tots
els actes socials, perqu quan la gent jove es junta, normalment sarma
tabola i alguns sexcedeixen.
Xiula-li, que t agonia.
Significa que s intil esforar-se amb qui no vol fer cas.
Similar, lexpressi: Parlar-li a la paret.
Similar en castell: Ser un dilogo de sordos.
Relacions humanes
A agafar figues amb tu, no seria jo qui anara.
Es diu a qui s curt de talla.
Abans de poder ofendre, xafat la llengua.
Sempre s preferible callar a ofendre, perqu una ofensa no es
perdona mai.
Connexos: La paraula s plata, el silenci s or.
Satrapen ms mosques amb mel que amb vinagre.
Contrari: No hi ha paraula ben dita que no siga mal entesa.
Abans dobrir la boca, ja li han vist les dents.
Es diu de qui no sap dissimular.
Similar, lexpressi: Dur-ho escrit en el front.
Similar en castell: Te conozco, bacalao (aunque vengas disfrazao).
Abans perdre un amo que un bon costum.
Ms val matar un home que posar un mal costum.
No sha de sacrificar la prpia personalitat ni per imposicions de ning
ni per a resultar ms agradable als ulls de ning.
Bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum.
Similars en castell: Ms vale honra sin barcos que barcos sin honra.
A cordero extrao no agasajes en tu rebao.
Amarrando la burra donde manda el amo, como si
se ahorca.
Amarro la vaca donde diga el dueo, aunque se
ahorque.
Amn para que sepa a rezo.
Abans sagafa un mentirs que un coix.
En algun moment es descobreix la mentida per alguna distracci del
mentider, que acaba contradient-se.
Similar: El mentirs ha de tindre bona memria.
Castell: Antes se coge a un mentiroso que a un cojo.
A la larga y a la corta, la mentira se descubre.
La mentira no tiene pies.
La mentira presto es vencida.
A bodes i a fillol, qui no et convida no et vol.
Als fets ms rellevants de la vida noms es convida a les persones
ntimes.
Similar: Voler-se s fer-se.
Contrari, en castell: A boda ni bautizado, no vayas sin ser llamado.
A boig i a cavaller, tot li est b.
Actituds o paraules que a un altre no es tolerarien, sels toleren per la
seua condici particular: als bojos perqu no regeixen, i als cavallers, per
temor o per respecte.
Similars: Els xiquets i els orats sempre diuen veritats.
A uns per amor i a altres per temor.
A bona porta sagarra la fam.
A bon sant tencomanes.
Ms que un refrany s una contestaci a qui pretn alguna cosa de
nosaltres, que estem igual o pitjor que qui demana.
Similars en castell: A buenas horas mangas verdes.
A otro perro con ese hueso.
A burro mort, les garrofes per baix del rabo.
Les coses o els remeis que es fan massa tard ja no serveixen de res.
Com: Mort Cintet Rosquilla, li portaren la bacinilla. (= orinal)
Castell: A burro muerto, la cebada bajo el rabo.
Al asno muerto, ponle la cebada al rabo.
A barba muerta, obligacin cubierta.
Similar en castell: A muertos y a idos, no hay amigos.
Similar en castell, lexpressi: A buenas horas mangas verdes.
A canes honrades no hi ha portes tancades.
Les persones honestes sn apreciades sempre.
Com: A lanci que s honrat, sel rep sempre de bon grat.
Castell: A barbas honradas, honras colmadas.
Similar en castell: Es mejor ser pecador que santo falso.
A cap sense barret, tothom t dret; a cap desbarretat, tothom t
part.
Cada persona s lliure de vestir com vulga, per si alg no pot fer-ho
s per alguna circumstncia.
Aconsolat de gastar si et vols casar.
Cal estalviar per fer front a les despeses que implicar el casament.
A casa del meu ve, quan no nhi ha per a pa, nhi ha per a vi.
Critica els qui gasten en luxes o coses innecessries quan no tenen les
necessitats mnimes cobertes.
A cpia danys tornen els usos estranys. (tornen = es tornen, esdevenen)
Limperceptible transcurs del temps fa que les modes, els costums i la
manera de veure les coses vagen canviant.
A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons. (= dnes)
A orats i a minyons, no els prometis si no els dons.
A sants i a minyons, no els prometis si no els dons.
Et faran pagar car lengany o la mentida.
Quan el diable sha encarnat, es disfressa dadvocat.
La percepci general que es t dels advocats s que compliquen la vida
a la gent.
Similar en castell: A agentes y consentientes, la misma pena se debe.
A emboscada de rons, fugir per tots camins.
Qualsevol escapatria s bona quan ens perilla la vida.
Similar: A les emboscades, cames valguen.
Castell: Antes huir que morir.
Connex en castell: A enemigo que huye, puente de plata.
A Espanya, cada u sapanya.
Ve a dir que qui tinga algn inters s qui sha despavilar a solucionar
els seus problemes sense esperar que ning ni ninguna administraci ho faa
per ell.
A casa no duen res.
Qui envia, no va.
Afortunat en el joc, desgraciat en lamor.
s un advertiment que es diu a qui ha obtingut guanys en algun joc
datzar o de taula perqu no es confie que la felicitat durar sempre, i a qui
lha abandonat la parella, com a consolaci o distracci mentre pensa en quin
moment de la vida ha sigut agraciat en el joc.
Castell: Afortunado en el juego, desgraciado en amores.
Ajuntat amb els bons, si ser un dells vols.
Un bon consell.
Contrari: Qui va amb un coix, a lany coix i mig.
Castell: Jntate con los buenos y sers uno de ellos.
Al bueno buscars y del malo te apartars.
Arrmate a los buenos y sers uno de ellos.
Al bien, buscarlo; al mal, espantarlo.
Similars en castell: Acoge lo provechoso, y no admitas lo daoso.
Dime con quin andas y te dir quin eres.
Antes con bueno a hurtar que con malos a orar.
A la dona i a la vinya, lhome la fa bonina.
Un poc masclista, significa que lhome t el poder de transformaci de
coses i de carcters.
A la dona i el llebrer, a la vellesa els espere.
All que s bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa.
A la llenya torta, busca-li la volta.
A les persones retorudes, que no diuen les coses clares per alguna
ra sospitosa, cal buscar-los el possible doble sentit de les seues paraules i
endevinar-los les vertaderes intencions.
A lamic, conixer-lo i no perdrel.
A qui valga la pena, se lha de cuidar i obsequiar, i per a aix se li han
de conixer b el carcter, els gustos...
Similar: Loli i lamic, lantic.
Similars en castell: Al amigo, con su vicio.
Ama a tus amigos aunque sean diferentes.
Ama, perdona y olvida. Hoy te lo dice tu amiga.
Maana te lo dir la vida.
Con el amigo bueno, hasta la sepultura.
Connexos en castell: Amigo es quien nos dice una verdad en la cara
aunque nos haga llorar.
Amigo no es el que te hace reir con mentiras
sino el que te hace llorar con verdades.
A lamic del teu vi no el vulgues per ve.
No convnen els aprofitosos, que no aporten ms que despeses i falsa
amistat.
Similars en castell: Amigos, pero no perdiendo.
Al tiempo del higo no hay amigo.
A lamic el trie jo, al parent no.
Els amics tels tries, els parents tels tragues.
Lamic triat i el germ com vinga.
No som lliures delegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que
renyim per qestions de carcter o de gustos. Se li diu a un amic com a
lloana, i a un parent com a menyspreu.
Contrari en castell: En gran peligro es mejor el hermano que el
amigo.
A lamic, proval primer, ans que lhages de menester. (ans = abans)
s un consell convenient si un no shi fia, per si es confia en ell
plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una
circumstncia adversa.
Similars: A lamic, conixer-lo i no perdrel.
A lamic, quan el proves, quina baina temportes.
No es coneix una persona fins que no thas menjat un quilo
de sal amb ella.
Contraris: Al llit i a la pres coneixers ton company.
Castell: Amigo en la adversidad, amigo de verdad.
Amigo en la adversidad, amigo en la realidad.
En crcel y hospital vers al amigo leal.
En chica cama y largo camino se conoce al buen amigo.
A lamic, quan el proves, quina baina temportes. (baina = bolet, sorpresa,
decepci).
Cal saber elegir molt b perqu aix no passe.
A lamic reconciliat, miral amb un ull obert i laltre tancat.
Quan lamistat ha resultat afectada per algun disgust, desavinena o
baralla, s difcil que les coses tornen a ser com abans, i ning pot estar
segur que laltre siga sincer i actue honestament.
Similars en castell: Al amigo que no es cierto, con un ojo cerrado y el
otro abierto.
Al amigo reconciliado, con un ojo abierto y el
otro cerrado.
Amigo reconciliado, enemigo doblado.
Cidate del amigo que fue antes enemigo.
El peor testigo, el que fue tu amigo.
Nunca segundas partes fueron buenas.
A lamor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo.
La monotonia s causa davorriment; conv tenir inventiva i variar i
improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatries.
Castell: A la mujer y el aguardiente, de repente.
A lanci que s honrat, sel rep sempre de bon grat.
Ancianes o no, les persones honestes honoren tots aquells que les
tracten.
A larbre caigut, tots li fan llenya.
Tots pretenen aprofitar-se de qui est en inferioritat de condicions.
Com: Tots fan llenya de larbre caigut.
De barca vella, tothom fa estella.
Castell: Todo el mundo hace lea del rbol cado.
Desgracia de uno, fortuna para otros.
A la seu, tot ho casen.
Es diu de qui t un carcter o un comportament anormal o de qui s
molt lleig i s casat o casada.
Similars: Cada olleta troba la seua tapadoreta.
Hi ha ulls que senamoren de lleganyes.
Similars en castell: Siempre hay un roto para un descosido.
El amor es ciego.
A la vellesa, casar-se s el mateix que enterrar-se.
Un cos vell ja no suporta emocions ni tropells.
Similar: Dels que es casen als seixanta, pocs narriben als setanta.
A la vora, pa i cassola; al rac, pa i torr.
Es diu quan alg es mostra en desacord a gitar-se en el lloc que li han
assignat.
Al badoc, muda-li el joc. (badoc = bajoc, destrellatat, cap-buit, dement)
Conv canviar de conversa o dactivitat per a lliurar-nos de pesats, de
temes que no ens interessen...
Al ben callat (li) diuen savi.
Qui s callat t millor fama que qui s xarraire, perqu sol estar
atent a la conversa dels altres i aprenent alguna cosa de lexperincia aliena.
Similar: La paraula s plata, el silenci s or.
El silenci s or.
Castell: Al buen callado lo llaman sabio.
Similar en castell: A las mujeres les gustan los hombres callados
porque se creen que les estn escuchando.
Al boig i a laire, donar-los ample.
Conv evitar problemes.
Similars: Du ens lliure dun boig en lloc estret.
Al borratxo i al boig, donar-los aire.
Castell: Al loco y al aire, darles calle.
Al loco y al fraile, aire.
Al bon entenedor, poques paraules.
Qui t la ment desperta s capa dinterpretar la menor insinuaci,
les mitges paraules, les figures retriques o potiques i fins i tot els
silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.
Connexos: Poquet i bo.
La millor paraula s la que no es diu.
Contrari: No hi paraula ben dita que no siga mal entesa.
Castell: A buen entendedor, pocas palabras bastan.
Al bo per amor i al ro per temor.
Recomana tractar sempre b els altres.
Similars: Al bou per les banyes i a lhome per la paraula.
Castell: Al bueno por amor y al malo por temor.
Al borratxo i al boig, donar-los aire.
Conv evitar-los perqu no sabem com poden reaccionar.
Similar: Du ens lliure dun boig en lloc estret.
Castell: Al loco y al fraile, aire.
Similars en castell: A bobos y locos no les tengas en poco.
Al lobo, al dinero y al aire, darles calle.
A borracho o mujeriego, no des a guardar
dinero.
A los locos se les da la razn.
Con la Iglesia hemos dado.
Al bou per les banyes i a lhome per la paraula.
A cada u sel considera segons els seus mereixements o valors.
Similars: La paraula s lhome.
Al bo per amor i al ro per temor.
Castell: Al buey por el cuerno y al hombre por la palabra.
Al caigut, dna-li la m i ell desprs tajudar.
Sha dajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat.
Similars: Una m llava laltra, i les dos, la cara.
Hui per tu i dem per mi.
Contrari: De larbre caigut, tots fan estelles.
Similars en castell: Quien toma, a dar se obliga.
A borrica arrodillada, no le dobles la carga.
Hoy por t y maana por m.
Contrari en castell: Del rbol cado, todos hacen lea.
Al callat diuen savi.
s preferible no manifestar opinions per a no ofendre a ning.
Similar: La paraula s plata, el silenci s or.
Contrari: Qui molt parla, molt erra.
Castell: Asno callado por sabio es contado.
Contrari en castell: A la prudencia le llaman pendejada.
Al color de rosa, lamor shi posa.
s un color molt atractiu, sobretot en els vestits femenins.
Al compare, botifarra; al padr, un porr de vi.
Cal estar a b amb tots, amics i parents.
Al criat del com no li paga ning.
All que t molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es
troba desprotegit perqu ning no sen vol fer crrec.
Similars: Tots al sac, i el sac, en terra.
Qui vinga darrere que tanque la porta.
Similar en castell: Entre todos la mataron y ella sola se muri.
Contrari en castell: Fuenteovejuna, todos a una.
Al desgraciat, poc li val ser esforat.
Connex: Lanterior.
A les emboscades, cames valguen.
El que ms importa s la prpia salvaci quan no es t defensa
possible.
Similar: A emboscada de rons, fugir per tots camins.
Castell: Ms vale que digan aqu corri que aqu muri.
Contrari en castell: A enemigo que huye, puente de plata.
A les vuit, sense vergonya al llit.
Significa que no sha de fer cas de lopini dels altres quan la
necessitat o la convenincia prpia aconsellen fer una determinada cosa.
(Abans, la gent vivia en consonncia amb la llum solar.)
Connex: La vergonya fa ronya.
Castell: A las diez, en la cama ests; mejor antes que despus.
A las diez deja la casa de quien es y si en la tuya ests te
acostars.
Al foc den Costa, qui no hi porta llenya, no shi acosta.
All on shi fa el foc, que es pagui lescot. (escot = raci, part)
Se li diu descaradament a qui pretn aprofitar-se de lesfor o de la
inversi dels altres.
A lhome major, donar-li honor.
Les persones dedat mereixen respecte en tota la cultura humana des
de lhominitzaci.
Connex: Del vell, el consell.
A lhome ric, no li toques el vestit.
s insolent interferir en les coses ntimes dels altres, i arriscat si
sn ms poderosos que linsolent.
Contrari: A boig i a cavaller, tot li est b.
Similar en castell: A rico no debas y a pobre no prometas.
All on hi ha patrons no manen mariners.
A tot collectiu li conv respectar el crrec i les decisions de qui
sap ms que la resta.
Similar en castell: La veterana es un grado.
All on vas, fes com veurs.
Recomana adaptar-se a la comunitat on es viu per a no resultar un
element estrany.
Similar: Poble on vas, usana que trobes.
Alleluia, alleluia, qui no mata porc no menja xulla.
Castell: Quien algo quiere, algo le cuesta.
A qui sol preguntar per vici o a qui res no li importa, conv confondrel
i marejar-lo perqu sesmene.
Similar: Qui vulga saber, que vaja a escola.
Castell: Al que quiera saber, mentiras a l.
Al fisgn, cuando menos un trompn.
Al que li regalen, no tria.
Sentencia que qui resulta afavorit amb un regal, ha de conformar-se
amb el que li donen.
Similar: Donat?, grcies.
Connex: Deixam un duro i dus-mel a casa.
Al que nega, no el pengen.
Critica que mentre un culpable no vulga reconixer la seua falta o el
seu crim, va salvant-se pel dubte que crea en els altres.
Similar en castell: Al que dice la verdad le ahorcan.
Miente, que algo queda.
Al ric, els amics li sn enemics.
Pel compte que li t, ha de controlar molt b que no li facen una mala
passada i se naprofiten.
Similar en castell: Bien me quieres, bien te quiero, no me toques el
dinero.
Als jvens i pollins, poca llibertat i bons bocins. (poll = burret, asenet /
boc = bocinada, colp, carxot)
Recomana ser estrictes en la formaci de la personalitat i en
leducaci de les persones.
Al sol i tot hi ha taques.
Cada fusta t el seu tany. (tany = toc de campana, so, sonoritat)
No hi ha res que siga perfecte, per ms inters que shi pose, ni dues
coses exactament iguals.
Similars: El millor sastre esgarra els vestits.
A la millor roba shi fa taques.
A tothom se li pot escapar un pet.
Molts rucs sassemblen i no sn tots dun mateix amo.
Al ms bon formatge shi fan cucs.
Connex: Els pecats del llit sn els nics que no es poden assenyalar
amb el dit.
Als vint, els que vull tinc; als trenta, el que es presenta.
La dona t ms o menys opcions segons ledat.
Connex: Lhome es casa quan vol, i la dona quan pot.
Castell: A los quince, los que quise; a los veinte, el que diga la gente;
a los treinta, el que se presenta.
Altre vindr que mabonar.
Significa que per malament que estiguen les coses, sempre poden
empitjorar i fer que enyorem les condicions que tenem.
Connexos: Qui estiga b, que no es menege.
Castell: Malo vendr que me abonar.
Otro(s) vendr(n) que bueno te har(n).
Connex en castell: Cualquier tiempo pasado fue mejor.
Al vell escoltant, saviesa vas trobant.
Ajuntat amb vells: neci, tensenyaran, savi, tassentaran.
Les persones velles acumulen lexperincia de tota una vida.
Similars: Als vells, deixeu-los parlar.
Aprendre a viure s la gran lli que poden donar-nos els
vells.
Contraris: Al vell, no li dones consell.
Al vellet dna la m, que Du tamb te la donar.
s un bon consell.
Similars: Al vell, amor a ell.
Acull el vell benignament, encara que tingues mal geni.
Amb vells enutjosos hi ha molt a aprendre.
Contrari: Al vell, foc amb ell.
Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida.
s una gran veritat, encara que alguns ho aprofiten com a excusa per
a dedicar-se als vicis.
Contrari: Ms val estar a soles que mal acompanyat.
Amb amics com eixos, no fan falta enemics.
Es diu com a crtica o moralitat a qui, estant en alguna dificultat, ha
resultat ms perjudicat per la intervenci dalgun amic o conegut.
Castell: Con amigos como sos no hacen falta enemigos.
Similar en castell: Con ese galgo no matars ms liebres.
Amb amor s obet qui ajuda al pobre i consola a lafligit.
Les persones bones amb gran integritat moral acaben sent lders
modlics, encara que mai ho hagen prets, com ara Ghandi, Teresa de
Calcuta, Martin Luther King, Vicent Ferrer...
Amb el temps, sn amos els aprenents.
Qui sap aprofitar el temps i aprendre dels altres, arriba a situar-se
econmicament o a ser alg.
Similars: Una llarga caminada comena amb un sol pas.
Contrari: Les fbriques, les fan els avis, les disfruten els pares i les
tanquen els fills.
Amb excuses de cercar foc vinc a veuret, Caterina.
Es diu com a burla de qui no sap dissimular.
Similars en castell, les expressions: Pasaba por aqu.
Se te ha visto el rabo.
Amb la dona i el diner, cuidads has de ser.
Recomana no deixar perdre les bones coses que es tenen.
Amb les coses de palau val ms asseures.
Recomana pacincia perqu els trmits administratius solen ser
desesperantment lents o llargs.
Castell: Las cosas de palacio van despacio.
Amb les dones i amb la mar, sha de saber navegar.
Les dones solen tenir una idiosincrsia diferent de la dels homes, i
sha de tenir experincia i comprensi en el seu tracte.
Similar: A la dona i a la cabra, corda llarga.
Amb les glries, sobliden les memries.
La memria s selectiva, i quan a u li van b les coses, no es recorda
de les penalitats o de les ajudes passades.
Similar: A port arribat, vot oblidat.
Similar en castell, lexpressi: Dormirse en los laureles.
Amic del bon temps muda amb el vent.
El refrany es refereix a les persones que fan amistat per algn
inters ocult i que en el moment que les necessitem no ens ajudaran.
Similar: Amic per inters, mal.
Contrari: Loli i lamic, lantic.
Amic i vi, com ms vell ms fi.
El vi, com les persones anyenques, tenen ms sustncia en tots els
sentits.
Com: Loli i lamic, lantic.
Castell: Amigos, oros y vinos, cuanto ms viejos, ms finos.
Amic pel seu profit, que sen torne al llit.
Amic no de mi sin dall que s meu, que se lemporte el riu.
Amic per linters, s hui per dem no ho s.
Es diu quan a alguna nova coneixena li veiem la intenci daprofitar-
se de nosaltres o ja nhem resultat afectats.
Similar: Amic de taula, poca confiana.
Contraris: Per a conixer una persona sha dhaver menjat un quilo de
sal amb ella.
Castell: Bien me quieres, bien te quiero, no me toques el dinero.
Amics, fins en linfern.
Bo s tindre un amic encara que siga a linfern.
Conv tenir amistats de tota mena i condici i en totes bandes, ja que
els podem necessitar en la circumstncia ms impensable.
Amics i aparells que no servixen, fes-te compte que no existixen.
Si lamistat s intil quan lhem de menester, podem prescindir-ne.
Contrari: Pobre i vell, cagat en ell.
Castell: Amigo que no presta y cuchillo que no corta, que se pierda
poco importa.
Similar en castell: Parientes pobres y trastos viejos, pocos y lejos.
Amic que no siga de llei, plantal al carrer. (de llei = veritable, com cal)
s un consell prou lgic.
Com: El que no deixa, deixar-ho.
Similar: Amics i rellotges de sol, sense nvols s, amb nvols no.
Castell: Amistad de yerno, sol en invierno.
Amistad por inters no dura ni un solo mes.
Amistad por inters no dura porque no lo es.
Similar en castell: Parientes pobres y trastos viejos, pocos y lejos.
Amic de got i vi s amic teu per no meu.
No conv fer amistats en tavernes i bars perqu solen buscar algun
profit o sn falses per efecte de lalcohol.
Amic de taula, poca confiana.
Similar a lanterior, per ms referint-se que s recent i poc
comprovada.
Castell: Amistad de carne y vino, no vale un comino.
Contrari en castell: Al buen amigo, dale tu pan y dale tu vino.
Amic enfadat, enemic doblat. (doblat = doble, redoblat)
Com ms ntima i profunda s una amistat, ms dol el distanciament o
el trencament.
Similars: Amic reconciliat, enemic doblat.
Amic i cavall, si els canses fas mal.
s una malssima inversi no cuidar tot all que ens s til.
Amic nou i casa vella, per a un altre la deixa.
Convnen les amistats velles i les cases noves per a no endur-nos
males sorpreses.
No convnen les falses amistats amb les que resultem perjudicats.
Similar: A lamic del teu vi, no el tingues per ve.
Castell: Bien me quieres, bien te quiero, no me toques el dinero.
Amigo por amigo, el buen pan y el buen vino.
Amics, b!, per sense perdre.
Es diu quan alg pretn abusar de la confiana.
Similars: Amic tarambana, qui el perd el guanya.
Castell: Amigos, pero no perdiendo.
Al caballo y al amigo no hay que apurarlos porque se cansan.
La amistad es miel, pero no te la comas.
Amics bons i esmerles blanques, sn dos coses rares. (esmerla = ocell
camallarg migrador, dalbufera)
Lamistat fidel s un b molt escs i preuat.
Amic sense comprovaci, no s si s dor o de cart.
Similars: No es coneix una persona fins que sha menjat amb ella un
quilo de sal.
A lamic, proval primer, ans que lhages de menester.
Similars en castell: Amigo insincero, hago cuenta que perd de mi
mula el sudadero.
Amigo que no da pan y cuchillo que no corta,
aunque se pierda no importa.
Amigo? Seis euros en el bolsillo.
Amigo, te guardar un higo, pero como no te vi
me lo com.
Amigos?, amigo es el dinero.
Amics i llibres, pocs i bons.
Les bones coses escassegen; per tant, conv triar el bo i millor.
La bona confitura es guarda en pots menuts.
De llibres, pren noms el que et conv, i fes-ho b.
Contrari: A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum.
Amics i rellotges de sol, sense nvols s, amb nvols no.
Lamistat ha de ser clara i sincera, sense el menor nvol de sospita o
incertesa.
Amics que de lluny es coneixen, de prop es saluden.
Les velles amistats intimen.
Similar: Amistats i teules, les ms bones les velles.
Similars en castell: Amistad fuerte, llega ms all de la muerte.
Amigo no es el que te pregunta cmo ests, sino
el que se preocupa por la respuesta.
Amics vells i comptes nous.
Conv lamistat de qui coneixem b i oblidar all que no conv.
Similars: Loli i lamic, lantic.
Similars en castell: Amigos, oros y vinos, cuanto ms viejos, ms
finos.
Borrn y cuenta nueva.
Contrari en castell: Amistad de boquilla no vale una cerilla.
Amic tarambana, qui el perd el guanya. (tarambana = inconstant,
destrellatat, capbuit, forassenyat)
Hi ha amistats que no convenen.
Similar: El que no deixa, deixar-ho.
Similar en castell: Con amigos como sos no hacen falta enemigos.
Amic vell val ms que els diners.
Amistat amb tots, confiana en pocs.
Cal estar a bones amb tothom, per sabent que sn pocs els
vertaders amics.
Similars: Amic reconciliat, enemic doblat.
Amistats conserven la paret mitgera. (mitgera = divisria compartida)
Lamic ntim o veritable sap fins a on pot arribar per a no ingerir en la
intimitat de laltre.
Castell: La libertad de uno acaba donde empieza la de otro.
Amistades conservan la pared medianera.
Amigos, pero el borrico en la linde.
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan.
Adverteix que ms que amistat, normalment s coincidncia.
Amistat trencada, mai ben arreglada.
Similarment a lanterior, quan una amistat sha vist afectada, lamistat
pot continuar, per distanciada i ms freda.
Castell: Amistad que muri, nunca renaci.
Amigo reconciliado, enemigo doblado.
Similar en castell: El peor testigo, el que fue tu amigo.
Amistats que sn certes, deixa les portes obertes.
Sn de fiar.
Castell: Amistades que son ciertas mantienen las puertas abiertas.
Amistats i teules, les ms bones les velles.
Similar: Amics que de lluny es coneixen, de prop es saluden.
Castell: Amigos, oros y vinos, cuanto ms viejos, ms finos.
Amics vells, sols per a parlar.
Aconsella posar un lmit, perqu per confiana i intimitat sempre
estarien junts per a tot, i a vegades conv no mesclar negocis.
Com: Amistats conserven la paret mitgera.
Amics, diners i collons sn per a les ocasions.
Aconsella utilitzar la influncia, el poder o la fora noms si la
circumstncia ho demana per a no resultar perjudicats.
Amor, amb amor es cura.
Qui senamora viu en un nuvolet irreal, i si s correspost/a, se li
reequilibra la ment.
Amor damo, aigua en cistella.
En les relacions socials, o entre adults i xiquets, no sha desperar que
hi haja amor familiar, ni que sagrasquen els favors, perqu quedarem
despagats.
Com: Amor de vella, aigua en cistella.
Similars: Amor de monja, foc desponja.
Amor de monja i pet de frare, tot s aire.
Castell: Amor de asno, coz y bocado.
Amor de nio, agua en cesto.
Amor de rey no es heredad, ni dura todava.
No sha de concedir gens dimportncia als actes terrenals de qui
dedica la vida i els pensaments a Du.
Com: Amor de monja, foc desponja.
Amar es tiempo perdido si no se es
correspondido.
Amar y no ser amado es tiempo mal empleado.
Amor i senyoria no volen companyia.
Hi ha coses que no conv compartir per a no perdren lexclusivitat.
Similar: Molts pilots perden un barco.
Amor nou, tot ho remou.
Lenamorament capgira els enamorats i trasbalsa les seues
circumstncies ordinries.
No hi ha lluna com la de gener ni amor com el primer.
Similar en castell: Amar y saber, todo no puede ser.

Amors, dolors i diners no poden estar secrets.
Sn coses que acaben percebent els altres, a vegades a pesar nostre.
An la negra al bany i tingu de comptar un any.
Les coses sn com sn, com el color de la pell, i per ms que vulguem
canviar-les no ho aconseguirem.
Anar contra corrent no s cosa prudent.
Qui no actua com els altres resulta estrany o s criticat.
Similar: lanterior.
Contrari: On va Miquel? On hi ha mel.
Contrari en castell: Dnde va Vicente? Donde va la gente.
Anells en el dit, honra sense profit.
Critica que lesfor que es dedica a laparena no es dedique a coses
ms profitoses.
Similars: Una oroneta no fa primavera.
I lexpressi: Bufar en caldo gelat.
A on clavarem sant Roc que no el caguen les mosques?
s una pregunta irnica llanada a laire per qui se sent menyspreat o
marginat pels seus per no resultar-los til o a qui no est dacord amb res
del que se li proposa.
Similar, lexpressi: No saber on pondre.
A paraules vanes, orelles sordes.
A paraules ncies, orelles sordes.
A paraules de neci, orelles sordes.
A paraules pesades, orelles tapades.
Recomana no parar atenci a all que no ens conv o que sha dit
irreflexivament.
Castell: A palabras necias, odos sordos.
Contrari en castell: A palabras necias, bofetones.
A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes.
Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques
setmanes solen quallar en parelles.
Similar en castell: Besos y abrazos no hacen chiquillos pero tocan a
vsperas.
Contrari en castell: A donde acaba el novio, empieza el marido.

Al que es burla, el dimoni li furga (; dos burlades, dos furgades).
s una crtica a qui es riu dun altre.
Similar en castell: A quien tiene malas pulgas, no le vayas con
burlas.
A plors de xiquet i a cants de pardal, si fas cas et faran quedar mal.
Baralles de canalla, foc de palla. (canalla = xicalla, quitxalla, mainada)
Plors de xiquet i de bagassa, prompte passa.
Normalment sn actuacions sense fonament, que tenen lgica noms
per a ells o sn simulades, i solen ser de poca durada.
Similars en castell: Amor de nio, agua en cesto.
A persona lisonjera, no le des oreja.
Lamistat vertadera s un b escs i molt valus.
Similar: Qui t un amic t un tresor.
Castell: Aqullos son ricos, que tienen amigos.
A qui li pique, que es rasque.
Es diu per a desentendres dassumptes o problemes daltri.
Castell: Al que le duele la muela, que se la saque.
A qui mira sempre a terra no li fies el diner.
No s persona de fiar qui no mira a la cara, b perqu no actua amb
sinceritat, b perqu est en la misria total i t vergonya.
A qui nega, no el pengen.
Aconsella negar sempre davant alguna acusaci per a fomentar el
dubte.
Connexa, lexpressi llatina: In dubio pro reo.
Contrari en castell: Quien todo lo niega, todo lo confiesa.
A qui no conegues, no gastes franqueses.
Recomana no fer broma i mantenir una certa distncia amb qui no es
t amistat i no se sap com pot reaccionar.
Com: Gos que no conegues, no li toques les orelles.
A qui no t traces, el llop sel menja.
Sha de tenir espenta i ser decidit i resolt en la vida per a no
sucumbir davant ladversitat.
Similar: El que val, val, i el que no, municipal.
Similar en castell: Al haragn y al pobre, todo le cuesta el doble.
A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues.
No conv donar pressa a determinats professionals la labor dels quals
s necessriament lenta. (Les figues sagafen amb delicadesa.)
A qui res li cau, posa-li un blau.
A qui res li cou, posa-li un bou.
Com que no hi ha ning perfecte, es diu a qui creu ser-ho.
Arrimat a bon arbre i tindrs bona ombra.
Qui freqenta o fa amistat amb algun poders o influent podr
resultar-ne afavorit.
Com el castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le cobija.
A Riola, pa i farigola. (farigola = tim, tomello)
Es diu com a consolaci que en tots els llocs hi ha qui passa penria.
A tal mestre, tal deixeble.

Significa que qui rep la influncia o el saber dun altre,
nadquireix el saber, lexperincia o els bons o mals exemples.
Similar: Tal com canta el rector respon lescol.
Castell: Cual es el rey, tal la grey.
Similar en castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra
le cobija.
A cada persona se lha de considerar i tractar segons es meresca.
Castell: A todo seor, todo honor.
A tos majors no partisques peres, ni de burles ni de veres. (partir peres
= barallar-se, enfadar-se)
Als majors sels deu respecte, encara que a vegades poden no
entendre les bromes dels joves.
A un llest, un prest.
Sempre hi ha qui s ms espavilat o ms bord que un altre, i justifica
que isca mal parat qui pretenia aprofitar-se dels altres.
Similar: A un ro, ro i mig.
Castell: A un alevoso, dos traidores.
Similars en castell: Quien roba a un ladrn ha cien aos de perdn.
Ir por lana y salir trasquilado.
A un ro, ro i mig.
A un ro, ms ro.
Recomana, com a defensa i autoprotecci, superar en contundncia a
qui ens ha agredit, ofs o perjudicat.
Similars: A un trador, dos alevosos.
Qui la fa, la paga.
Ull per ull i dent per dent.
Similars en castell: Donde las dan, las toman.
A uns ens falta llum per a creure; a altres, ulls per a veure.
Critica la credulitat duns i la ceguesa daltres.
A un trador, dos alevosos.
Qui obra malament mereix que els altres obren malament amb ell.
Similars: lanterior
El que la fa, la paga (, i si no la paga, la pagar).
Similar en castell: Si no quieres caldo, dos tazas.
A vegades aconsegueix una flor all que un diamant no.
La bona voluntat o intenci t ms valor moral que el regal ms car.
A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no
sen recorden.
Molt inhumanament, per molt prcticament, desaconsella invertir en
amoretes, melindros, carantoines i afalacs.
Ave Maria, hi ha foc? A laltra casa nhi ha un poc.
Ama, que hi ha foc? En laltra casa nhi ha un poc.
Es diu per a desempallegar-se dalg que pretn que lajudem.
Similar en castell, lexpressi: Otro da ser.
Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes nhi ha? Una.
Se li diu a qui pregunta alguna cosa bvia.
Castell: De qu color era el caballo blanco de Santiago?
Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants.
Qui riny o es baralla en temps dalegria general, s perqu t mal
carcter i amb ms motiu es barallar quan tothom est trist.
Contrari: Baralles per Sant Joan, pau per tot lany.
Baralles per Sant Joan, pau per tot lany.
Les desavinences entre els membres de la parella acaben unint ms
els seus integrants, i a vegades naix una amistat entre desconeguts.
Contrari: Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants.
Castell: Rencilla de por San Juan, paz para todo el ao.
Ria de por San Juan, paz para todo el ao.
Barca, joc i cam, de lestrany es fan cos.
Les activitats compartides durant moltes hores o molts dies
ajuden a la coneixena mtua.
Bns de menors, perdici dells i dels tutors.
Qui fa de marmessor o administrador de bns daltri sol ser
criticat per enveges i sempre t el dubte de si actua convenientment.
Benvingut el que vinga, i el que no ve no fa falta.
Benvingut siga qui a sa casa ve.
s una invitaci oberta a tothom.
Blanc i negre, fa virat. (virat = trbol, barrejat, mesclat)
Es diu de qui s hipcrita i mostra una o una altra cara a segons qui o
segons li conv.
Bo s donar consell, per millor el remei.
Ve a dir que els consells no arreglen el problema.
Bo s que mos conegam, per no tant.
Es diu per a marcar una certa distncia amb una altra persona que
envaeix la nostra intimitat o pretn aprofitar-se de lamistat.
Similars en castell: Tanto te quiero que te apuego.
La confianza da asco.
Similar en castell, lexpressi: No me quieras tanto.
Bo i Barat ringueren. (= van renyir)
Ve a dir que les aparences solen ser enganyoses, perqu els productes
bons no solen ser barats, i els productes barats no solen ser bons, com
tamb que solem equivocar-nos quan partim de prejudicis o idees
prefixades, que en la realitat no sn aix.
Similar en castell: A creique i penseque los ahorcaron en Madrid.
Bona excusa t el malalt (, que pixa i diu que sua).
s una reprensi a qui diu una cosa i en fa una altra i, damunt, pretn
jusfificar-se.
Castell: Buen recado tiene mi padre el da que no hurta.
Bona mare cria bona filla.
Aix hauria de ser.
Bon cap per alcalde.
Es diu de qui t el cap gran, i suposadament amb molta capacitat.
Connex en castell: Algunos tienen buena jaula, pero malos pjaros.
Bon dia, bona hora, bona olla a la nit.
Non dia, bona hora i bon ball a la vesprada.
Bon dia fa si hi ha qu menjar.
Bons dies, bones hores.
Salutacions amb bons auguris.
Bones confiances i males collites acaben les cases.
Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa
estretors i no pot dir que no per amistat, s acabar-lo dafonar.
Bons amics i bons abrils, un entre mil.
Lamistat sincera s un b escs molt valorable.
Similar: Qui t un amic, t un tresor.
Bon tabac fa bona cendra.
Referit a persones i coses, significa que el que s bo no pot donar
mals resultats.
Com: On hi ha hagut, sempre queda.
Similar: Al msic vell, sempre li queda el comps.
Contrari: Don no hi ha no es pot traure.
Similar en castell: A la aguja, buen hilo, y a la mujer, buen marido.
Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plors. (borinot = bajoc, badoc)
s una caricatura de la cara de les persones.
Bovo no hi ha ning.
Cada individu, per anormal que siga, mira pel seu propi b.
Similar: En el meu poble, el ms bovo apanya rellotges.
Connex en castell: A nadie amarga un dulce.
Caador descopeta, llebrer i sarr, no renyiran els fills per la parti.
(sarr = bossa per a lentrep i la caa / parti = herncia, partici)
Sentencia que qui depn de la sort, sempre incerta, no pot esperar
ser ric mai.
Cada cabr, que savente.
s una manera drstica de despatxar la gent.
Similars, les expressions: Cada u sapanye.
Escampar el poll.
Aire!
Similar en castell: Cada mochuelo, a su olivo.
Cada cassoleta busca la seua tapadoreta.
Cada cassoleta t la seua tapadoreta.
Cada olla t la seua cobertora.
Cada perolet t la seua tapadoreta.
Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella af o
complementria.
Similars: Ning vol ser a soles.
Similar, lexpressi: Juntar-se la fam i les ganes de menjar.
Similars en castell: Para todo hay un retal.
No hay olla tan fea que no tenga su cobertera.
Siempre hay un roto para un descosido.
Cada dia gira el mn, i la dona en un segon.
Les dones tenen fama de tenir el carcter voluble o canviant.
Cada gall canta en el seu galliner.
Cada u fa el que vol en casa prpia, on s mestre i amo.
Castell: La casa de un hombre es su castillo.
Cada lloca governa sos pollets. (lloca = gallina mare)
Similar a lanterior, ve a dir que cada persona sap quins sn els seus
deures i com ha dactuar.
Similars: Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.
Castell: Cada maestrico tiene su librico.
Cada ovella, amb la seua parella.
Vol dir que cada u ha destar amb els seus, que s com ms a gust
sest..
Similar: Cada u en sa casa i Du en la de tots.
Castell: Cada oveja, con su pareja.
Similars en castell: Cada mochuelo, a su olivo.
Cada pjaro a su espiga y los sastres a coser.
Cada u/Cadasc en sa casa i Du en la de tots.
Invita a no interferir en assumptes dels altres per a conjurar
possibles conflictes, ja que cada u t una opini, uns gustos i uns interessos.
Similar: A on sest millor que en casa?
Castell: Cada lobo por su senda.
Cada lobo en su senda y cada gallo en su muladar.
Cada loco con su tema y cada lobo por su senda.
Similars en castell:A cada pajarillo le gusta su nidillo.
Cada palo sostenga su vela.
Cada u s cada u.
Cadasc s cadasc.
Confirma que cada persona t la seua prpia personalitat i gustos
diferents de les altres persones.
Castell: Cada hombre tiene su nombre.
Similar en castell: Cada renacuajo tiene su cuajo.
Cada u lo dell, i a robar lo que es puga. (lo castellanisme- = el)
Desaconsella compartir coses per a no perdre patrimoni.
Connex: De donar, ning es fa ric.
Castell: A cada cual lo suyo y a Dios lo de todos.
Recomana no posar-se en els assumptes dels altres.
Connex: Cada u en sa casa sap on es penja en cresol.
Castell: Cada uno en su casa y Dios en la de todos.
Cada u sajunta amb els seus.
Les persones, com la resta danimals gregaris, solem agrupar-nos amb
qui comparteix els nostres gustos o aficions.
Similar: Qui s, no vol ser a soles.
Connex: Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Castell: Las piedras, rodando se encuentran.
Connex en castell: Siempre hay un roto para un descosido.
Es diu, quan a u li van b les coses, per a conjurar possibles enveges, i
quan a un altre li van malament les coses, per a justificar-ho.
Similars: El peix, per a qui sel mereix.
Castell: A quien Dios se la d, san Pedro se la bendiga.
Quien mal anda, mal acaba.
Qui aixeca lanca perd la banca, qui aixeca el cul perd el bagul.
Qui deixa el que tenia amb la pretensi de millorar, pot trobar-se
amb el cul a laire.
Castell: Quien fue a Sevilla perdi su silla.
Similar en castell: Ms vale malo conocido que bueno por conocer.
Cara pigada, cara estimada.
Loriginalitat i raresa de les pigues de rossor en el rostre desperta
generalment curiositat, simpatia o atracci. Quan es combinen amb el cabell
pl-roig, els sentiments poden ser contradictoris: de passi o de rebuig.
Contrari: La que no s bonica als quinze anys, que no espere ser-ho
mai.
Caritat i amor no toquen tambor.
Sn qestions ntimes que a ning importen.
Similar: Fes el b i no mires qui s.
Similars, les paraules de Jess: Que la teua m esquerra no spia el
que fa la teua m dreta.
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capell.
Una festa s pagana i laltra, religiosa.
Cartes sn ales pesades.
Antigament, en les guerres, els coloms transportaven breus missatges
lligats en una pota, mentre que les cartes, que pesen ms, tarden ms a
arribar.
Casa tancada fa venat bo.
El venat no sol causar cap dany, i si es produeix algun desperfecte,
sempre hi ha alg que el comunica.
Casc s casc. (casc = cada u, cadasc)
Com s aixina, no magrada la tonyina. (s aixina = sc aix)
Es diu com a justificaci de les prpies maneres de ser i dactuar.
Similars: Qui t un burro i el ven, ell sentn.
Geni i figura fins a la sepultura.
Castellans, a la gerra.
Castellans a la gerra, i qui no cpia, embotit, o en una barra.
s un menyspreu genric que alludeix a les tropes borbniques
vencedores en la guerra de Successi (1707) i ocupants de lantic Regne de
Valncia, alguns dels membres de les quals van ser ofegats i amagats dins de
gerres de vi, dolives o doli.
Connex: De ponent, ni vent, ni gent ni casament.
Cent dones no fan el trellat dun burro.
s un predicament misgin, masclista i molt passat de moda. (En
qualsevol reuni, qui ms buit t el cap, ms xarra i fa la impressi que tots
els congregats sn igual.)
Similar: Dos dos i un pato, mercat.
Castell: La mujer, la pata quebrada y en casa.
Colombaire i pescador, mentider i enredador.
Juntament amb els caadors, tenen fama dexagerar les seues
proeses.
Com ara plour, gent haurs. (haurs = tindrs)
Es diu com a consolaci a qui no t clientela.
Com convinga, que vinga.
s un desig quan sespera que ocrrega alguna cosa bona.
Similar: Mentre hi ha vida, hi ha esperana.
Similars, les expressions: Que no ens ho conten.
I tu que ho veges.
Similars en castell: Nunca es tarde si la dicha llega.
Bien est lo que bien acaba.
Com en casa, en ningun lloc.
Sentencia que les comoditats de qu shi disposa sn immillorables.
Similars: Cadasc sap en sa casa on es penja el cresol.
Cadasc en sa casa s rei.
Castell: Bien est el pjaro en su nido.
Com s lama, aix mana.
El carcter, el geni, la idiosincrsia de la persona, es reflecteixen en la
manera de manar i de dir les coses.
Similar en castell: El que paga, manda.
Com les ones de la mar, les coses del mn vnen i sen van.
Veritablement, les circumstncies sn canviants al llarg de la vida.
Similars: El mn pega moltes voltes.
Quan uns van, altres vnen.
Contrari: Tot el que entra, ix.
Com ms amics, ms clars.
Conv ser completament sincers perqu sabem que laltre no
sofendr.
Similar: Compte i ra sostenen lamistat.
Similar en castell: Cuenta y razn sustentan/conservan amistad.
Com ms bruta s la criatura, ms grassa est la mare.
Quan les criatures estan brutes s perqu les mares no se nocupen.
Com ms gran, ms animal.
Es diu per a incordiar els corpulents.
Similar: Com ms vell, ms burro.
Similar en castell: Cuanto ms viejo, ms pellejo.
Com ms poques barbes, ms poca vergonya.
Critica alguns jovenets arrogants, pinxos o pretensiosos.
Similar: La ignorncia s molt atrevida.
Com ms serem, ms riurem.
Com ms serem, ms ens riurem.
Es diu com a consolaci i benvinguda a qui resulta afectat o
perjudicat per la mateixa circumstncia que u pateix.
Contraris: Com menos bultos, ms claror.
Castell: Mal de muchos, remedio de tontos.
Al frer ser el rer.
Similars: Aquellos polvos trajeron estos lodos.
Quien siembra vientos recoge tempestades.
Similars, les expressions: Bienvenido al club.
Otro que tal baila.
Com ms tacatxes, ms set veu el cul. (= acotar-se, ajupir-se)
El qui sacatxa, el cul mostra.
A vegades, el fet de ser o mostrar-se humil s aprofitat pels dolents
per a intentar abusar del suposat desavantatge de laltre.
Castell: Al que se hace oveja, lobos se la comen.
Cuanto ms te agachas, ms se te ve el culo.
Quien mucho se baja, el culo ensenya.
Comptes clars honren cares.
Qui va amb la veritat i la sinceritat per davant, no pot ser sospits de
res.
Similar: Els comptes, clars, i el xocolat, esps.
Castell: Cuentas claras honran caras.
Comptes vells, baralles noves.
Les ofenses, els litigis i els contenciosos no resolts en el seu moment
renaixen en algun moment futur.
Coneixences, moltes; amistats, poques.
Conv fer-se amb tothom, per sabent que lamistat vertadera s
escassa.
Com: Amistat amb tots, confiana en pocs.
Similar: Cal tindre amics fins en linfern.
Coneixes a Seso? (Com ho manes, fes-ho.)
Se li diu expeditivament a qui pretn que li prestem algun servei que
no tenim cap obligaci ni cap gana de fer. (Seso s un nom format amb la
paraula ses = anus)
Similars, les expressions: Per tu fars.
Que no tens mans?
Conforme el pardal, la gbia.
Conforme la vista, el preu.
Segons la bellesa aparent o la importncia, cada cosa o persona
mereix una presentaci, i la seua valoraci o preu depenen ms de la
presentaci que del producte o la persona mateixos.
Conforme ve laire, saventa.
Aconsella adaptar-se a la circumstncia ms convenient de cada
moment.
Contrries, les expressions: Nadar contra el corrent.
Pixar contra el vent.
A repl.
Consellets en reuni, falta deducaci.
Fer escoltetes, barrets i capelletes al marge de la conversaci
general o la dissertaci, distrau la majoria i fa lefecte que sest
confabulant o criticant.
Consells sense remei, cagat en ells.
No cal explicaci.
Similar: Consell de vell, cagat en ell.
Contra gustos no hi ha disputes.
Cada ser viu t les seues preferncies i els seus gustos, per tant cada
u opta lliurement pel que vol i no hi ha res de qu discutir.
Similars: Casc s casc.
Castell: igual.
Similar en castell: Hay gustos que merecen palos.
Corona dels vells sn els nts i glria dels fills els pares dells.
Els nts sho passen dall ms b amb els iaios perqu no castiguen, i
els iaios es diverteixen amb ells perqu no els han datendre i suportar
tothora.
Els xiquets prenen com a models els pares, als quals imiten.
Similar: De mal arbre, males rames.
Costums i diners fan els homes cavallers.
Leducaci i la instrucci rebudes, i haver deprs els bons costums de
la famlia, sn necessaris per a ser una persona com s menester.
Similars en castell: No hay don sin din.
Es de bien nacidos ser agradecidos.
Contrari en castell: Aos y desengaos hacen a los hombres huraos.
Criar daltres el fill s un perill.
Ning que no siga la mare o el pare educar com cal, b per
desinters, b per comoditat, b per ignorncia.
Connex: Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Cul que veig, cul que vull.
Critica els envejosos, els enamoradissos i aquells que comprarien tot
el que veuen.
Curt parlar, parent de callar.
Al ben callat li diuen savi.
Parlar poc i saber callar sn senyals de saviesa, tot el contrari de
parlar molt.
Contraris en castell: Por la boca muere el pez.
Dac a cent anys, tots serem calbs.
Dac a cent anys, tots pelats.
Es diu per a restar importncia a algun fet manifestant que fins les
coses ms importants deixaran de importar-nos en morir-nos.
Castell: Dentro de cien aos, todos calvos.
Damics, mai nhi ha prou.
Com la salut i els diners, ms val tenir-ne de sobra.
Similars: Aquells sn rics, que tenen amics.
Qui t un amic, t un tresor.
Damics, pocs i bons.
Damics, pocs i bons.
Recomana quedar-se amb els millors, ja que no tots seran tan bons
com voldrem.
Similar en castell: Ganar amigos es dar dinero a logro y sembrar en
regado.
Darrere el rei, figues li fan. (figa = gest fet amb lndex plantat o amb el
polze guaitant entre lndex i el dit del cor)
Ning no sol atrevir-se a criticar a ning davant la seua cara.
Similar: Darrere, el rei mate, i davant, lacate.
Similar en castell: Manos besa el hombre que quisiera ver
cortadas/quemadas.
De bona casa, bona brasa.
De gent bona s difcil que isca algun descendent ro.
Contrari: De dolent arbre no esperes bon fruit.
De covards no parla la Histria.
Encoratja a complir algun propsit.
Contrari: Els valents cauen de cul.
Castell: Del cobarde nunca se ha escrito nada.
De desagrats, ns linfern ple.
De desagrats est ple linfern.
Es diu com a crtica quan hem quedat despagats dalg.
Castell: Al desagradecido, desprecio y olvido.
Al ingrato, con la punta del zapato.
Contrari en castell: Es de bien nacidos ser agradecidos.
De diners i de bondat, la mitat de la mitat.
De doblers i de bondat, la meitat de la meitat.
De diners i de santedat, la meitat de la meitat.
Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant conv desconfiar del que ens
diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats.
Similars: Del que veges no et cregues res, i del que veges, la meitat
noms.
La llengua no t os.
Aconsella no ser altruista en qesti de diners perqu perjudica al
dadivs.
Similars: Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Fes b al porc, que t bones xulles.
Contrari: Tirar laigua al propi mol.
Castell: Antes me muero que prestar dinero.
De dos savis, el ms llest.
En cas de dubte, conv quedar-se amb all que ms ens conv.
Similar: Entre dos mals, el menor.
De fills i de pecats, aviat se nest moblat.
Sn coses fcils de fer, i per tant sha dobrar amb mirament per a no
caure en lexcs.
De fills i destudiants, molts de xics i pocs de grans.
A mesura que els fills creixen, van decaient les ganes destudiar o les
possibilitats dels pares de costejar-los estudis.
De fills i roba blanca, mai no nhi ha prou en una casa.
Antigament, la gent del camp tenia molts fills perqu eren una
inversi en futura m dobra, i per a tanta gent es necessitaven jocs de
bolquers, llenols, tovalles, mudes... de repost per quan es rentaven els
bruts.
De flors de romer i xicones per casar, tot lany nhi ha.
s una manera de demanar calma als que busquen nvia i confortar els
que shan quedat sense parella.
Similar: Quan una porta es tanca, deu se nobrin.
De gent de barca, Du me naparta.
Ve a dir que no conv juntar-se amb els pobres.
Connex: De gent de mar, que Du ens en guard.
De gent de mar, que Du ens en guard.
Dels pescadors per pobres, i dels mariners per borratxos,
contrabandistes o mentiders, conv allunyar-se.
De gota en gota sompli la bta.
Amb constncia sobt lobjectiu, per la insistncia en excs cansa i
pot produir lefecte contrari al prets.
Com: De mica en mica sompli la pica.
Similar: Una gota forada la pedra.
Deixam estar en terra, que la mar em mareja.
Se li diu a qui pretn que fem alguna cosa que no estem disposats a
fer.
Deixam un sou i porta-mel a casa. (sou = antiga moneda valenciana)
Deixam un duro i dus-mel a casa.
Es diu de qui demana a un altre algun servei que es pot fer ell mateix,
o de qui abusa de la bondat dels altres per prpia comoditat.
Similar: Sopa, pegam a la boca.
Castell: Eso se quiere la mona: pioncitos mondados.
Similar en castell: Hacer de puta y pagar la cama.
De la casa que t setge, sen pot tornar el metge. (setge = herba
medicinal)
Alaba les excellncies daquesta planta medicinal.
De la dona, de la mar i del foc, no ten fies molt ni poc.
Adverteix que el carcter femen sol ser voluble i fer-nos una mala
passada.
De lamic el consell i lexperincia del vell.
Conv fer cas de qui ens vol i de qui t ms experincia.
De la molta amistat surt la desamistat.
Adverteix que, a vegades, lexcs damistat i confiana acaba amb
matrimonis o negocis.
Contrari: Lamistat a una part i linters a laltra.
Del cor naixen els sentiments, del cul els excrements.
Es podria referir a les bones i a les dolentes persones.
De leals somplin los hospitals. (hospital = asil, hospici)
Adverteix que al poders a qui sha servit o a qui se li han fet
favors sol ser desagrat.
Similar en castell: Quien ms puso, ms perdi.
De lhome que de tu es fia, fiat tu, que s cortesia.
Sexplica sol.
Contrari: Qui no es fia no s de fiar.
De llargues terres, grosses mentides.
Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de
lluny, perqu no podrem constatar-ne la veracitat.
Similars: Qui fora va a festejar, va a que lenganyen o a enganyar.
A caador i pescador, sempre se li escapa la ms grossa.
meitat noms.
De lluny se veu la vila, i de prop la gent.
Quan no saprofundeix en les coses es t una impressi superficial i
de conjunt; quan es produeix el contacte hum saprecia la individualitat de
cada persona, amb els seus defectes i virtuts.
Similar, el proverbi mongol: Les muntanyes no sajunten; els homes, s.
Del mal de mariners, els metges no en curen.
Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de
cada u, i encara que resulten perjudicials per a linteressat sn ben difcils
de desarrelar.
Del mal, el menos.
Dun mal pas, eixir-ne prompte.
Mentre tinguem la possibilitat de triar, conv sempre la soluci menys
perjudicial i ms rpida.
Similars en castell: A embestida de hombre fiero, pies para qu os
quiero.
A los enemigos, brreles el camino.
A enemigo que huye, puente de plata.
Del mal pagador, gra o palla.
s preferible el benefici segur, en espcie si cal, a uns diners
improbables.
Similar en castell: Ms vale pjaro en mano que ciento volando.
Del mal tran ix el b.
De la mala experincia sol resultar la reflexi per a no tornar-la a
repetir.
Similar: Un bolet s una lli. (bolet = mala passada, engany)
Contrari: Lhome s lnic animal que tropessa dos voltes amb la
mateixa pedra.
Similars en castell: Los escarmentados son los avisados.
No hay mal que por bien no venga.
Similar en castell, lexpressi: La veterana es un grado.
Del que t al que no t hi ha molta diferncia.
En general, el tracte s diferent per al ric que per al pobre.
Del ric el remei i del vell el consell.
De rics es dna consells i de vells remei.
Amb diners se solucionen o salleugen molts problemes, i amb
experincia ens equivoquem menys.
Similar: Si has de prendre consell, pren-lo sempre dhome vell.
Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres.
s a dir, que a qui s pobre, mai no li arriba res.
Dels amics i dels parents se trauen los diners.
Els ms prxims sn els que ens coneixen b.
Dels bons abusen.
Es diu quan alg saprofita de la bondat dalg altre.
Castell: Hazte de miel y te paparn las moscas.
El hombre bueno cagando suda.
Similars en castell: Hacer de puta y pagar la cama.
Ahora al bueno le llaman tonto.
Al amigo y al caballo, no hay que cansarlo.
Al amigo, no apurarlo ni cansarlo.
Ante el menesteroso, no te muestres dichoso.
Contraris en castell: Al agradecido, ms de lo pedido.
Al amigo y al pariente, un real ms de lo
corriente.
Es de bien nacido ser agradecido.
Ante el vicio de pedir, la virtud de no dar.
Contra el vicio de pedir est la virtud de no dar.
Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.
A vegades, encara que injustament, els fills paguen les males accions
comeses pels pares: enemistats, deutes, malalties...
Similar en castell, lexpressi: Pagar justos por pecadores.
Dels quinze als vint, lo que vull tinc; dels vint als vint-i-cinc, on triar
tinc; i dels vint-i-cinc als trenta, lo que se me presenta.
Com: En ledat est el misteri.
Castell: A los quince, los que quise; a los veinte, con el que diga la
gente; a los treinta, el primero que se presenta.
Dels teus voldries dir, per no mal oir.
La tendncia general s de criticar els ms prxims perqu els
voldrem perfectes o iguals que nosaltres mateixos; en canvi, ens pega tort
saber que altres els critiquen o ofenen.
Del teu diner, tu el caixer.
Del teu diner vulgues ser senyor i no servidor.
Aconsella tenir el control de les coses prpies, que un altre no
administrar o no estima com un mateix.
Similars: Els diners sn com la fruita, costen ms de guardar que de
guanyar.
Qui envia, no va.
La vellesa s el moment de mxim coneixement per experincia
acumulada.
Similars en castell: Consejo de padres, gurdelo el hijo con siete
llaves.
El tiempo es sabio y el diablo viejo.
El zorro viejo no cae en la trampa.
Del rico es dar remedio, y del viejo, consejo.
Demana un deute i perdrs una amistat.
Sempre s preferible regalar a prestar, perqu a tothom li costa fer
la devoluci i quan es reclama el prstec shan de suportar males cares i
mentides.
Com: Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Similar: Dient les veritats es perden les amistats.
Similars en castell: Al mal pagador, ms vale darle que prestarle.
A los tontos no les dura el dinero.
De moliner canviars, per de lladre no tescapars.
Qui es dedica al comer o a la indstria ho fa per guanyar diners, i els
preus dun producte o servei solen ser similars en totes bandes.
De mos punts et riurs, per de mos diners no menjars. (mos = forma
antiga de els meus)
Fa crtica dels agarrats, als quals els importa poc lopini dels altres.
Similars en castell: Lo vers, pero no lo catars.
De nas curt i ulls de gat, Du ens en guard.
Als rostres que percebem estranys els atribum generalment mals
instints.
Similars: Dulls entelats, Du me napart.
i el segent.
Contrari: Cara pigada, cara estimada.
De nas llarg i ulls petits, fuig-ne de seguit.
Com lanterior.
Contrari: Bon nas, bon comps.
De prometre a complir hi ha molt a dir.
La illusi, la voluntat o les ganes de voler quedar b fan dir coses que
no sabrem o no podrem complir.
Castell: Del dicho al hecho hay gran trecho.
Contrari en castell: Lo prometido es deuda.
De qui no et mire en parlar, no et fies en obrar.
La sinceritat es manifesta mirant directament als ulls.
De riure la van casar i ella plorava.
A vegades cal pagar un preu per les diversions antigues.
De sembrar, dembarcar i de casar, consell no en vulgues donar.
Per molta professionalitat que es tinga, la naturalesa de les coses i de
les persones s variable i diferent en cada cas.
Desprs de la tempesta ve la calma.
Desprs del temporal ve la bonana.
Es refereixen als conflictes familiars o socials.
Castell: Despus de la tempestat vuelve la calma.
De tres coses no thas de fiar: del rei, del temps i de la mar.
El poder poltic i la naturalesa es poden manifestar adversos en algun
moment.
Du els cria i ells sajunten.
Es diu amb un puntet de malcia quan alguna gent fa colla o pinya amb
altres de la seua afinitat per gustos, naixena, parla...
Similars: Ning vol ser a soles.
Cada olleta t/busca la seua tapadoreta.
Cada u, amb els seus.
Similar, lexpressi: Juntar-se la fam i les ganes de menjar.
Castell: Dios los cra y ellos se juntan.
Du em lliure dun mal ve i destudiant de viol.
Sha de mirar molt on va a ficar-se u, i encara aix et poden installar
un bar al costat.
Castell: Antes de tomar casa donde morar, mira su vecindad.
Connex en castell: Antes de que te cases, mira bien lo que haces.
Du me guarde destudiant que solament estudia en un llibre.
El pensament nic i lestretor de mires duen al fanatisme i la
intransigncia i impedeixen veure la realitat en tota la seua vastedat i
riquesa i des daltres enfocaments.
Du me lliure de cavaller de dia i de capell o frare de nit.
Convenen les persones de carcter i comportament estables, no els
tarambanes, les que tenen dos cares i les que es comporten diferentment
segons la circumstncia.
Similars, les expressions: Arrancada de cavall i parada de ross.
Estar a les verdes i a les madures.
Connex en castell: Antes de meter, prometer.
Du vol les coses clares.
La falta de sinceritat amaga mals propsits.
Com: A metge, advocat i confessor, digues sempre veritat.
Similar: Les coses, clares, i el xocolate, esps.
De visita, tots som bons.
El mal carcter o les males intencions solen amagar-se o reprimir-se
quan sest en casa aliena i no es t poder sobre els altres.
Similar: Tots som bons quan dormim.
Castell: De visita, hasta los lobos parecen corderos.
Dhome tiple i de dona tenor, lliura-nos, Senyor.
Sha de desconfiar del que, de bon comenament, no ens resulte lgic,
perqu la anormalitat acabar manifestant-se en algun aspecte.
Similars: Du ens lliure dun mal ve i destudiant de viol.
Du ens lliure dun boig en lloc estret.
Dient les veritats es perden les amistats.
A ning li agrada que se spien els defectes que es tenen, ni molt
menys haver de reconixer-los.
Similars: Ningun geperut es coneix la gepa.
Similar en castell: Quien lleva la verdad en los labios, algunas veces
oye zumbar balas alrededor de su cabeza.
Contrari en castell: El mudo no tiene enemigos.
Diners a grapats, desgrcies a cabassats. (= a cabassades, a cabassos)
Quan es fan grans fortunes molt rpidament, mai no sn fruit del
treball honest sin de la desgrcia aliena, actual o futura.
Similars: La pau fa el diner i el diner fa la guerra.
Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat.
On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya.
(Li) Diu el mort al degollat: Qui tha fet eixe forat?
Es diu com a crtica a qui critica alg que t els seus mateixos
defectes.
Castell: Dijo el asno al mulo: arre all, orejudo.
Dijo la sartn a la caldera: qutate all, ojinegra.
Espantse la muerta de la degollada.
Similar en castell: Siempre hay un roto para un descosido.
Divideix i vencers.
La desuni confereix debilitat i afavoreix la victria de qualsevol
possible enemic. (Sn paraules de lestratega i emperador rom Juli Csar.)
Connex: Els enemics dels meus enemics han de ser els meus amics.
Contrari: La uni fa la fora.
Castell: Divide y vencers.
Similars en castell: Mientras rien entre si los perros, se come el
lobo al cordero.
Miente, que algo queda.
Contrari en castell: Fuenteovejuna, todos a una.
Dona que molt bada acaba fent tard la fusada. (badar = distraures /
fusada = producte de la filatura)
Dona que molt mira, poc fila. (filar = fer fil)
El temps que es perd distraient-se s temps que no es dedica al
treball.
Similar: Dona finestrera, malfaenera.
Dona i foc, aviat troben sortida.
Les dones, sempre tenen alguna bona excusa per a no fer all que no
volen fer.
Similar: Laigua sempre troba el seu cam.
Connex: Quan un no vol, dos no es barallen.
Dona i vidre, sempre en perill.
Sn frgils i poden deixar destar sencers al menor descuit.
Similar: Xiques amb xics, lo dimoni va pel mig.
Castell: La mujer y el vidrio siempre estn en peligro.
Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella.
Qui t lestatura, la veu, laspecte fsic o les faccions infantils,
sempre aparena tenir menys edat de la real.
Similar: Dona i sardina, com ms menuda, ms fina.
Connex: A cent anys, coteta verda.
Castell: La mujer y la galga, en la manga.
Similar en castell: Fea con gracia, mejor que necia y guapa.
Contrari en castell: A mujer pequea, mula, y baja: abrirle la puerta,
paque se vaya.
Donant grcies per agravis negocien els hmens savis.
Conv ser educats i diplomtics per a dir les coses sense mentir i
sense ofendre.
Contrari: Per la boca mor el peix.
Donat? Grcies.
Agafa el que et donen.
Es diu com a justificaci que no cal desaprofitar res del que ens
donen o que trobem.
Contraris: Donat ja mor, i el que es queda s molt mesqu.
Grcies? En la butxaca me les alce.
A casa no duen res.
Castell: A lo dado, no se le busca lado.
A nadie amarga un dulce.
Donat ja mor, i el que es queda s molt mesqu.
Fent un joc de paraules amb un nom propi, significa que u sha cansat
de fer les coses gratis i en endavant les cobrar.
Grcies? En la butxaca me les alce.
Dones, foc i cassoles, pertot arreu sen troben.
Es diu com a consolaci al solter o a qui la nvia lha deixat.
No es pot obtenir cap bon resultat de qui t poca intelligncia ni
esperar que els cabuts canvien dactitud.
Castell: Lo que natura non da, Salamanca non presta.
Quien burro nace, burro muere.
Cual ms, cual menos, toda la lana es pelos.
Similars en castell: A lo que natura no da... pia, mamey y zapote!
rbol que no da frutos, pide sustituto.
El burro ha de ser pedorro aunque lo carguen de
santos.
Dos dones i un pato fan mercat.
Dos dones i un pato: mercat.
Qualsevol cosa pot ser motiu o excusa per a xarrar una bona estona
pel carrer.
Similar en castell: Mientras voy y vengo, por el camino me
entretengo.
Dos promesos en el mateix lloc sn estopa vora el foc.
Del joc, en ve el foc.
Lexcs de proximitat i dintimitat poden inflamar-los els nims.
Similar en castell: El hombre es fuego, la mujer estopa, llega el
diablo y sopla.
Dulls entelats, Du me napart.
Comunament, els ulls guerxos, o torts, o amb cataractes, inquieten els
interlocutors, normalment sense fonament.
Dun esbarzer ix una rosa.
A vegades resulten bones coses o persones admirables don
espervem tot el contrari. (Les branques del roser sn punxegudes com les
de lesbarzer.)
Similar: El fill que sassembla al pare honra la mare.
Similar en castell: Donde menos se espera salta la liebre.
Contrari: Hijos de gato, gatitos.
Contrari en castell: De tal palo, tal astilla.
Duro que tens, duro que vals. (duro = antiga moneda de 5 pessetes)
Les persones som generalment considerades segons la nostra riquesa
o patrimoni.
Eixos sn rics, que tenen amics.
La riquesa material no s comparable amb la riquesa espiritual.
Similar en castell: Rico es el que nada desea y nada debe.
El bisbe al palau, i el mariner a la nau.
Sentencia que cada u sha de dedicar a les seues coses i no interferir
en les dels altres.
El boig demana, el savi dna.
Aix s.
El bon humor allarga la mira.
Quan sest disgustat, preocupat, espantat o malhumorat, el
pensament, com la vista, es redueixen al tema que els motiva.
Castell: Ante la desgracia y el dolor, ten un poco de gracia y humor.
Similar en castell, lexpressi: Ver la botella medio llena o medio
vaca.
Contrari en castell: El dogma se ensaa y violenta en el cretino.
El bon patr no escolta opini.
Sentencia que qui t ofici sap com ha de fer les coses i no sha de
deixar influir per altres.
Connexos: El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer.
Connex en castell: Donde hay patrn no manda marinero.
El bou per la banya i lhome per la paraula.
A cada u sel considera per determinats atributs o mrits, i entre els
humans saprecia la persona que t trellat en lacompliment de la paraula
donada.
Una paraula s un pacte.
Qui no t diners, que tinga paraula.
Similar en castell: Quien promete, a dar se obliga.
El criat antic, ms que criat s amic.
Molt de temps de confiana amb qui coneix perfectament els gustos,
els defectes i les virtuts de laltre confereixen la qualitat damic ntim.
Similars: Loli i lamic, lantic.
Voler-se s fer-se.
Contrari: No es coneix una persona fins que no sha menjat un quilo de
sal amb ella.
Castell: Haz lo que tu amo te manda y sentarste con l a la mesa.
El foc no sapaga amb benzina. (benzina = petroli, gasoli, gasolina)
Alliona que els conflictes o els problemes no se solucionen ni amb la
fora, la coacci o la violncia, que no faran ms que augmentar-los.
Contrari: Sagafen ms mosques amb mel que amb vinagre.
Similars, les expressions: Tirar oli al foc.
Tirar llenya al foc.
El fum va als guapos.
Se li diu a qui es queixa que el fum li va a ell o ella.
Similar en castell: Ms vale humo que escarcha.
El llaurador entre advocats sembla un ocell entre gats.
Les persones ignorants dels galimaties del llenguatge i del laberint de
lleis es veuen perdudes a la merc dels altres.
El llit del nuvi no t bonys.
Qui est a gust amb una altra persona salla mentalment de la
realitat circumdant i passa per alt molts detalls.
Similar: Qui festeja no t fred.
El mal que desitges et vinga.
Es diu com a maledicci contra qui ens vol mal.
Similars en castell, les expressions: Dar a probar (a alguien) su propia
medicina.
Que con su pan se lo coma.
El mateix t al coll que al muscle. (al coll = a coll, a coll-i-b)
Ve a dir: fes-ho com vulgues, per fes-ho.
Similar, lexpressi: Pam dalt pam baix.
Contraris: No s igual a vegades que a voltes. (= a redolons)
Castell: Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando.
Contrari en castell: No es lo mismo ocho que ochenta.
El mel, tastat, i lamic, provat.
Fins que no senceta el mel no se sap com resultar, i fins que no es
necessita un amic no se sap com respondr.
Similar: Lamic provat i el mel penjat.
El mentirs ha de tindre molta memria. (mentirs = mentider)
Ha de recordar cada una de les mentides i quan i a qui les ha dites,
per a no ser descobert.
Similar: Satrapa abans un mentider que un coix.
Connex: Al preguntador, mentides amb ell.
Castell: Al mentiroso le conviene ser memorioso.
Similars en castell: Antes se pilla a un mentiroso que a un cojo.
Corta de piernas es la mentira y se deja coger
enseguida.
El mestre deixa restes.
Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat.
Similar: On hi ha hagut, sempre queda.
El millor amic s u mateix.
Un poc egoistament, diu una gran veritat.
Com: En morir-me jo shaur mort qui ms em volia.
El millor amic s un llibre.
El llibre ensenya, entret, no consumeix i no et traeix.
Similars: El gos s el millor amic de lhome.
Els llibres i els amics han de ser pocs i escollits.
Els llibres sn mestres que no renyen i amics que no
demanen.
El millor amic, prop del melic.
Amb molta sorna i imaginaci, es pot intuir qui s: lestmac.
Similar: En morir-me jo shaur mort qui ms em volia.
El millor espill s un amic.
Una amistat que ho siga de veritat no solament ens aconsellar all
que ens conv sin que ens dir els defectes o els punts dbils que tenim.
El miracle de Mahoma, que es git al sol i es trob en lombra.
Es diu per a llevar importncia a alguna cosa que altres pretenen
extraordinria, portentosa o genial.
Similar en castell, lexpressi: Ser la verdad de Pero Grullo, que a la
mano cerrada llamaba puo.
El mosso i lamic, ni pobre ni ric.
El criat i lamic, ni pobre ni ric.
Recomana de relacionar-se amb persones que ni ens abandonen ni ens
enganyen.
Connex: En el terme mitj est la virtut.
El no, ja el tenim.
s un encoratjament a actuar: demanar o preguntar, com a intent per
a eixir duna situaci desfavorable.
Com: Qui no sarrisca no pisca.
Per provar no perdem res.
El que no prova no es gita amb la sogra.
Contrari: Quan una porta es tanca, deu se nobrin.
Similar en castell, lexpressi: Por probar no se pierde nada.
Contrari en castell: A puerta cerrada, el Diablo se vuelve.
El parent, Du el dna; lamic, tu te lhas triat.
Es diu quan alg ha quedat despagat dalguna amistat o, al contrari,
dalgun parent.
Similar: Ms val un ve a la porta que un parent a Mallorca.
El patr, de la barca s el senyor.
En tot collectiu hi ha dhaver alg que prenga les decisions puntuals
en un moment donat.
El que paga, manda.
El pecat es pot dir i el pecador no.
Encara que es revelen secrets inconvenients, no sofn a la persona si
se la mant en lanonimat. (Els codis de conducta de confessors, metges i
advocats ho prohibeixen.)
Castell: Se puede decir el pecado, no el pecador.
El peix gran es menja al xicotet.
Significa que qui t ms poder o diners acaba fent desaparixer els
competidors. Es refereix, sobretot, a empreses i negocis.
El peix i lhoste, als tres dies put. (= fa pudor)
Fins all ms agradable acaba cansant.
Castell: As como el pescado, las visitas despus del tercer da
huelen.
Similars en castell: Al muerto y al consorte, a los tres das no hay
quien los soporte.
Acog al ratn en mi agujero, y volviseme
heredero.
Lo poco gusta y lo mucho cansa.
El pi, no el trenques cara a mi.
s una manera de dir fes el que hages de fer, per no em
perjudiques.
El prometre no ha fet pobre ning.
Recomana acontentar alg amb bones paraules perqu ens deixe en
pau.
El que avisa no s trador.
Es diu com a consell i advertncia prvia a alguna actuaci o
esdeveniment que preveiem desagradable per als altres.
Castell: El que avisa no es traidor.
El que deu no t veu.
Qui deu diners o favors viu avergonyit, per si mateix o pels altres.
Connex: El que no t diners, que tinga paraula.
Contrari: El que paga, descansa (, i el que cobra, ms.)
El que donaci en vida faa, que li xafen el cap amb una maa.
Sol passar que a qui dna lherncia en vida, els beneficiats
labandonen o el descuiden a la vellesa o en la necessitat perqu ja no
esperen cap recompensa.
Similar: Msica pagada fa mal so.
El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric.
La millor riquesa que es pot tenir s saber-se administrar i no
pretendre quimeres ni envejar ning.
El que es gita amb xiquets, cagat sala.
Si els majors no sempre tenen trellat, a qui confia en xiquets o en
persones immadures o inexpertes solen fallar-li les coses.
El que est b no sen recorda del que est mal.
El fart no pensa en el dej.
Legoisme i la insolidaritat fa que moltes persones no pensen ms que
en si mateixes, malgrat saber que podrien ajudar dalguna manera els
despossets o els desfavorits.
Contrari: Qui estiga b, que no es menege.
El que la fa, la paga.
Es diu com a avs, consell o moralitat per a obrar justament, i tamb
com a justificaci de la venjana.
Castell: El que la hace, la paga.
Al que te hace una, hazle dos, aunque no lo mande Dios.
El que mai sho ha vist i ara sho mira, quan sen recorda sestira.
(estirar-se = fer-se orgulls)
Qui passa a millor condici social no s fiable perqu sol actuar
despticament amb qui era com ell/a.
Castell: Ni pidas a quien pidi ni sirvas a quien sirvi.
El que ms xiula, capador. (capador = veterinari, manescal, merescal)
Normalment, el ms exaltat dun grup s el ms covard a lhora de la
veritat.
Similars: Lhome que fa el valent s lltim al sometent.
Sempre parla qui t qu callar.
Similar, lexpressi: Anar-se-lin la fora per la boca.
El que no es fia, tampoc s de fiar.
El que no es fia, no s de fiar.
Segons lactitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que
solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els
defectes.
Castell: El ladrn, a todo el mundo hace de su condicin.
Similar, lexpressi: Desconfiado como sordo.
Qui no es fa de notar, passa desapercebut i no obt benefici.
Similar: El que no prova, no es gita amb la sogra.
Similars en castell: Quien la sigue, la consigue.
A muy porfidiado pedir, no hay que resistir.
Fray Modesto nunca fue prior.
La maza de Fraga saca polvo debajo del agua.
Contraris en castell: Contra el vicio de pedir est la virtud de no dar.
A la arrogancia en el pedir, la virtud del no dar.
Tanto va el cntaro a la fuente que al fin se
rompe.
El que no suma, se nix. (sumar = transpirar, perdre lquid, suar)
Es diu com a crtica dalgun collectiu hum i significa que ning t un
comportament normal. s una comparana amb un tonell imperfecte que
perdera lquid.
Similars en castell: El que no cojea, renquea.
De poeta y de loco, todos tenemos un poco.
Similars en castell, les expressions: Perder aceite.
A quin peor.
El que no t diners, que tinga paraula.
Si no es vol adquirir mala fama, sha de complir la paraula donada.
Connex: La paraula s lhome.
Castell: Es mejor deber dinero y no favores.
El que no vulga pols, que no vaja a lera.
Es diu com a avs a qui pretn posar-se en algun assumpte poc
convenient, o com a moralitat a qui ja shi ha posat.
Antes de hacer nada, consltalo con la almohada.
El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ning.
No est b desitjar-li mal a ning.
Castell: All va el mal do comen el huevo sin sal.
All vayas, mal, a do te pongan buen cabezal.
Similar en castell: Agua que no has de beber, djala correr.
Contrari, en castell: Ser como el perro del hortelano, que ni come, ni
deja comer.
Ho diu que sha llevat del damunt un deute i un pes moral, o qui es veu
rescabalat de diners o dalgun favor.
Contrari: El que deu, no t veu.
Castell: A beber me atrevo, porque a nadie debo y de lo mo bebo.
Contrari en castell: Al pagar dinero, pesar y duelo.
El quers, dun mal en t dos. (quers = ploric, delicat, quefers)
Conv no concedir importncia als mals i oblidar-sen tant com siga
possible.
Similars: Qui senfada t dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se.
Connex: Vora mar no vages a plorar.
El que va amb un coix, a lany coix i mig.
Es diu irnicament de qui es junta amb alg que no segueix el costum,
la moda, la rutina o la ideologia de la majoria.
Similars: Qui s, no vol ser soles.
Castell: Dime con quin andas y te dir quin eres.
Similars en castell: Dios los cra y ellos se juntan.
Cada oveja, con su pareja.
El que vol comptes, vol pleits.
Aclarir comptes amb clients, fiadors, provedors, parents o vens no
sol ser una tasca agradable, perqu a tots els costa de pagar i argeixen les
excuses ms variades.
Similar en castell, la maledicci: Pleitos tengas y los ganes.
El que vulga criats, que els pague.
Se li diu a qui pretn que li fem alguna faena gratis.
Similar: Coneixes a Seso?, el que manes fes-ho.
Similar, la pregunta: Que no tens mans?
Similar en castell: Criados, servidme, que de buena casa vengo.
El qui maltracta els vells, ser maltractat com ells.
Qui fa mal a alg ms dbil o desvalgut, o que no es pot defensar, es
mereix el mateix tracte, perqu qui no respecta no t dret moral a ser
respectat.
El que no vulgues per a tu no ho vulgues per a ning.
El qui no siga confrare, que no agarre cera. (cera = ciri, espelma)
De primer, sha dhaver complit amb la comunitat per a tenir dret com
els altres.
Similars: El que peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
Amb diners, torrons/torronets/carxofes.
El qui sap un niu i el diu, lil nouen. (noure = perjudicar)
El secret compartit deixa de ser secret i alg se naprofita.
Similars: Si no vols que una cosa se spia, no la faces.
Caritat i amor no volen confessor.
El rector fa els parroquians.
Segons siga la personalitat del lder, el mestre, el dirigent... tindr
ms o menys adeptes i es comportaran a imitaci seua o no.
Similars: Tal com canta el rector respon lescol.
Segons s la campana, s la batallada.
Tal mestre, tal deixeble.
El ric sempre s cobdicis i el pobre s desitjs.
s lgic que siga aix per les prpies necessitats de cada u: el primer,
vol augmentar o conservar el que t, i el segon, vol tenir el que no t.
Similar en castell: Ms riquezas, ms avaricias.
Els amics i els doblons, per a les ocasions. (dobl = dobler, moneda
antiga)
Els amics, els diners i els collons sn per a les ocasions.
Hi ha situacions extraordinries en qu conv fer alguna gran
despesa, aprofitar lamistat dalg o incls utilitzar tota lenergia del nostre
carcter per a superar el mal moment.
Similars: Cal tindre amics fins en linfern.
Els diners no donen la felicitat, per ajuden.
Similar en castell: Al diablo lo visitas cuando lo necesitas.
Els amics sn bons fins desprs de la mort.
Poden dur-nos flors a la tomba, mantenir la nostra memria, ajudar
els nostres fills, consolar la nostra vdua...
Recrimina a qui aconsella alguna cosa que ja sabem, que no ens
interessa o que no ens soluciona res, i, tamb, a qui no en fa cas.
Similars en castell: Para qu va la negra al bao, si blanca no puede
ser?
Para qu va al bao la negra, si negra se queda?
Connexos en castell: Ir a la guerra, navegar o casar, no se ha de
aconsejar.
Navegar y casar no hay que aconsejar.
Similar en castell, lexpressi: Calladito ests ms guapo.
Els costums i els diners fan els homes cavallers.
No es naix educat, sin que leducaci i el comportament sadquireixen
per experincia, i la formaci, amb diners.
Similar: De cavaller, sha de venir de mena.
Els diners, els ensenyen els que no en tenen.
Els pobres solen ser ms presumits que els rics, els quals no
necessiten fer-ho.
Similar: El que porta camisa de seda, o s molt pobre, o molt ric.
Els diners i el cul no sensenyen a ning.
Conv ser recatat per a evitar enveges, crtiques o temptacions.
Els diners no coneixen amo.
La moneda no t moralitat, passa de m en m i s de qui se la troba.
Castell: Sobre dinero no hay compaero.
Els diners no poden estar amagats.
La moneda que no circula va perdent poder adquisitiu, i incls la que
est amagada per alguna ra, acaba eixint algun dia a la circulaci, de
manera que qui t diners acaba demostrant-ho o se li nota.
Els diners sn com la fruita, costen ms de guardar que de guanyar.
Cal saber administrar-se per a no empobrir-se.
Similars: Els diners, com vnen, sen van.
Les fbriques, les funden els avis, les disfruten els
pares i les tanquen els fills.
Contrari: Qui diners daltre guarda, mai sen va al llit sense
sopar.
Els diners vnen i van.
La moneda s un mitj efmer dintercanvi, i la fortuna s oscillant.
Els diners van on nhi ha ms.
Qui t diners pot invertir-los per guanyar-ne ms, cosa que no pot fer
qui els t justos o no en t, que a vegades sendeuta per sobreviure.
Similars: Els diners, per on passen banyen.
Castell: Al rico le viene ms riqueza, y al pobre, ms miseria.
Els disgusts no maten, per arrematen. (= rematen)
Els disgustos sempre afecten la salut, i poden resultar fatals en les
persones dbils o delicades de salut.
Els dolents duren ms que larna. (= polilla en castell)
Ens fa la impressi que la mala gent no es mor mai, de la gana que
tenim que desapareguen.
Castell: Mala hierba nunca muere.
Els enemics de lnima sn tres: diners, diners i diners.
Els diners, per excs o per defecte, sempre sn la causa de mals
comportaments, males accions, vicis, tracions...
Similar: El que no t diners, no t vicis.
Castell: Poderoso caballero es don dinero.
Els extrems es toquen.
Sentencia que les idees o els comportaments comparativament molt
oposats en la teoria acaben sent idntics o molt similars en la prctica real.
Castell: Los extremos se tocan.
Similar en castell: De verde claro a amarillo va poquillo.
Els lladres de casa sn els ms dolents.
Ens dol ms que siguen parents, o coneguts, o de la prpia terra, que
si sn forasters o desconeguts.
Els mentiders sn els fills del diable.
s una interpretaci.
Els minyons, no els enganyeu, que els rebolls tornen roures i els minyons
tornen homes. (reboll = brot, rebrot, rebrotim, verduc, fillol / tornar =
fer-se, esdevenir)
La mentida no s mai convenient.
Connex: La veritat s com loli, que sempre sura.
Els pecats del llit sn els nics que no es poden assenyalar amb el dit.
Ning pot acusar de res a un altre perqu tots actuem similarment en
la intimitat i cada u t uns gustos que als altres no els importen.
Com: No hi ha ning perfecte.
Qui estiga net de culpa, que tire la primera pedra.
Qui no tinga culpes ni faltes, que retraga les dels altres.
Similars: De les coses del piu, Du sen riu.
Qui no t un all, t una ceba.
Els plors de les dones sn com onades de la mar.
No cal concedir-los molta importncia perqu formen part de la seua
naturalesa.
Similar: Flor de maig i plor de bagassa, prompte passa.
Similar, lexpressi: Per esta mentra i per esta mix.
Els punts, a la roba. (punts = mirament, detall, per, reguiny, retret)
Els punts, deixals per a les mitges.
Els punts, deixals per a les dones.
Els punts estan b a la roba, i encara si estan ben donats.
Aconsella desestimar o no prendre en consideraci els detalls, que
sempre sn secundaris.
Castell: Que el rbol no te impida ver el bosque.
Els ulls fan la cara.
Certament, perqu sn all ms destacat.
Similar: Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol.
Connexos: Els ulls sn el mirall de lnima.
Els ulls van all on va el cor.
Els ulls veuen all que lnima, la voluntat o el desig decideixen.
Connexos: Ulls que no veuen, cor que no sen dol.
Els uns naixen amb estrella i els altres, amb esquella. (esquella =
campana de vaca)
Hi ha qui sempre t sort i hi ha qui no fa ms que acumular
desgrcies.
Similars en castell: Unos nacen con estrella y otros, estrellados.
Els primers que moren o resulten vctimes de les circumstncies sn
els que van davant dels altres o sn capdavanters en la Histria.
Similar en castell: Ms vale cobarde vivo que valiente muerto.
El tambor tamb s tropa.
En una comunitat o un collectiu no sha doblidar lelement considerat
ms insignificant i que, en realitat, s tan important o ms que un altre.
(Antigament, el tambor solia ser un xiquet que comunicava les ordres a tot
un cos dexrcit.) Es diu per a reclamar latenci dels qui no prenen a u en
consideraci.
Similar, lexpressi: Tirur tirur, senyor rei, jo estic ac.
El ve que t bon vi, ventura t prop de si. (ventura = sort = fortuna =
planeta)
Si no t bon negoci, almenys t bona consolaci.
El vell, al darrer amo enganya.
A la vellesa, si no es t saviesa adquirida, almenys es coneix ms de
lofici que el mateix cap o propietari.
Similar en castell: Ms sabe el diablo por viejo que por diablo.
El vell que beu bon vi triga a morir. (trigar = tardar, demorar-se)
Un poc exageradament, significa que el vi alimenta i dna anergia.
Similar: El vi s la llet dels vells.
El vestit ensenya lofici i lexercici.
Segons la manera de vestir, els altres interpreten si ss ric, pobre,
carboner, capell...
El vi i lamic, lantic.
Podem confiar en all que coneixem b.
Castell: Amigo, viejo; tocino y vino, aejo.
Similar en castell: Para que el vino sepa a vino, se ha de beber con un
amigo.
Embarcar la gent i quedar-se en terra.
Critica aquell que intenta que els altres facen all que ell, a lhora de
la veritat, no fa.
Similar: Fes el que et dic i no faces el que jo faig.
Castell: No entra en misa la campana, y a todos llama.
Bien reza, pero mal ofrece.
En cap buit, molt orgull i poc suc.
Generalment, el ms burros i ignorants, per la seua poca intelligncia,
es pensen ser igual o ms que els que els altres.
Similars: La ignorncia s molt atrevida.
Com ms poques barbes, ms poca vergonya.
En comptes de donar llum, dna fum.
s una crtica a qui dna mal exemple o fa la contrria del que
sespera que faa.
Castell: La rodilla de Mariquita, que mancha ms que quita.
En el cam de Sant Jaume, tant camina lun com laltre. (= cam de
Compostella / Via Lctia)
En un collectiu que persegueix una finalitat, cada individu sha
desforar com qualsevol altre, com les formigues.
Similar: A Xert, tots caguen amb el cul obert.
En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo. (rentador = llavador,
safareig)
On solen acumular-se dones, la convesa duu a crtiques i a
confidncies.
En el perill es coneix lamic.
En un moment donat, incls la prpia vida pot dependre de la fidelitat
duna amistat. (Els alpinistes ho saben b.)
Similar: El vi i lamic, provat.
Similars en castell: Al amigo que en apuro est, no maana, sino ya.
La cama y la crcel son pruebas de amigos.
En crcel y hospital vers al amigo leal.
A los amigos se les conoce en la desgracia.
Enemic encobert, enemic declarat.
Pitjor enemic s qui no es manifesta com a tal i actua amb falsedat i
tradoria que lenemic que actua a cara descoberta.
Similars en castell: Con amigos como sos, no hacen falta enemigos.
Cidate del amigo que fue antes enemigo.
En la taula i en el joc es coneixen les persones.
El comportament s el retrat i la radiografia de cada u.
Contrari: Qui canta en la taula i xiula en el llit, no t lenteniment
complit.
En les obres i en la fe, se coneix qui amor te t.
Si no es demostra lamor en fets, s que no nhi ha.
Similars: Voler-se s fer-se.
Similar en castell: Hechos son amores, y no buenas razones.
En morir-me jo shaur mort qui ms em volia.
Dna a entendre que lamor als altres i el prosme no tenen per qu
perjudicar a u mateix.
Similar: El tambor tamb s tropa.
Castell: A mi prjimo quiero, pero a m el primero.
La caridad bien entendida empieza por uno mismo.
En terra de cecs, el tort s rei.
Es diu quan en algun collectiu hum del que critiquem algun defecte
trobem una honrosa excepci.
Similars: El que no suma, se nix.
Castell: En el pas de los ciegos, el tuerto es el rey.
Similars en castell: Dios los cra y ellos se juntan.
En tot hi ha trampa, menys en la llet/el vi, que (hi) posen aigua.

Es diu com a advertiment o moralitat davant la possibilitat o el fet
dalgun engany. (Sempre sha acusat o sospitat a lleters i vinaters daigualir
els seus productes perqu sn fcilment adulterables.)
Similars: De moliner canviars i de lladre no tescapars.
Del ram tamb es fa vi.
Entre amics i parents, hi ha vuit dies de temps.
Amb la parentela i les amistats es t suficient confiana i crdit
perqu ens donen el condol o les felicitacions temps desprs.
Similar en castell: Hasta San Antn, pascuas son. (17 de gener)
Entre amics, mariners i soldats, compliments sn excusats.
En els collectiu on sobra la confiana no cal ni saludar-se, perqu els
altres sn tan apreciats com un mateix.
Similar: Entre amics no calen tovalles.
Entre amics, no calen tovalles.
Entre amics vertaders es poden dir les coses cruament, amb tota
sinceritat, sense necessitat de suavitzar-les.
Similar: Entre amics, mariners i soldats, compliments sn excusats.
Contrari: Dient les veritats es perden les amistats.
Castell: Culos conocidos, de lejos se dan saludos.
Entre amics vertaders no es miren els diners.
Lamistat ha destar per damunt de qualsevol sacrifici o favor.
Contrari: A lamic del teu vi, no el tingues per ve.
Entre home i dona lo dimoni hi balla al mig.
Xiques amb xics, lo dimoni va pel mig.
El desig sexual es pot manifestar en qualsevol moment.
Similar: Entre sant i santa, una paret hi manca.
Similar en castell: El hombre es fuego, la mujer, estopa; llega el
diablo y sopla.
Entre la gent de mar no hi ha cap malvat.
Els pescadors tenen reputaci dhonestos; una altra cosa s la
marineria, on hi ha de tot.
Entre lladres, la capa al coll.
Entre pillos, la manta al coll.
Qui porta una conducta moralment reprovable, procura fer-ho
damagat o amagar la identitat i desconfia incls dels seus cmplices.
Similars: Gos entre gos, no es mossega.
Llop entre llop, no es mossega.
Contrari: Entre la gent de mar no hi ha cap malvat.
Castell: Entre pillos anda el juego.
Entre bobos anda el juego.
Entre lladres no es perd res.
Tots obren igual i ning es fia de ning.
Entre sant i santa, una paret hi manca.
Ning no est lliure dels desitjos carnals.
Similar: Entre home i dona lo dimoni hi balla al mig.
Castell: Entre la santa y el santo, paredes de calicanto.
Entre santa y santo, pared de cal y canto.
Similar en castell: El hombre es fuego, la mujer estopa, llega el
diablo y sopla.
En una discussi, qui calla primer s de bona famlia.
Qui evita alguna desavinena o possible baralla s noble, perqu
prefereix perdre a enemistar-se.
rem pocs i va parir la burra.
rem pocs i va parir lauela.
Es diu quan alg va a afegir-se a un grup, siga de comensals,
congregats, etc., als quals no els ve b ser tants.
Castell: Y por si fuera poco, pari catana.
s bo lhostal si lhostalera val.
Moltes vegades, la qualitat humana preval per sobre la qualitat del
producte.
Escuder pobre, tassa de plata i cnter de pobre.
Aconsella no mostrar pblicament la prpia riquesa, per s servir-
sen.
Es diu el pecat, per no el pecador.
Es pot fer pblica qualsevol actuaci reprovable, per est molt mal
vist o incls pot ser perills dir qui lha feta.
Castell: Dcese el milagro, pero no el santo.
Di tu razn y no seales autor.
s doblada la maldat que es fa en senyal damistat.
Lengany s un gran senyal de covardia, perqu laltre actua
confiadament i no utilitza mitjans dautodefensa.
Similar: Amic reconciliat, enemic doblat.
Connex: Tant et vull que et trac un ull.
Similar en castell: Cidate del amigo que fue antes enemigo.
Estira ms un pl de dona que una maroma de cnem.
Ms estira un pl de figa que una maroma de barco. (maroma = cable,
corda, cap)
Les fmines tenen encants i habilitats per a atraure els barons i
capgirar-los la voluntat.
Castell: Tira ms una teta que una carreta de bueyes.
Donde hay pelo, hay alegra.
Similars en castell: Detrs de un gran hombre siempre hay una gran
mujer.
La jodienda no tiene enmienda.
Entre la santa y el santo, paredes de calicanto.
All que no es veu, o s ignorat o passa despercebut o s oblidat.
Com: Locasi fa el pecat.
A la mujer y al ladrn, quitarles la ocasin.
Fa ms una gota de mel que una bta de vinagre. (bta = tonell, barril,
bocoi)
Les bones maneres o paraules aconsegueixen objectius que les males
maneres o paraules no aconsegueixen.
Com: Sagafen ms mosques amb mel que amb fel/vinagre.
Similar: Les bones paraules fan menjar els malalts.
Fer com fan no s pecat.
Sol dir-se quan u que no compartia algun mal comportament dels
altres es disposa a actuar com ells per a no resultar comparativament
perjudicat.
Si entre lobos vives, alla, y si entre burros, rebuzna.
Si entre burros te ves, rebuzna alguna vez.
Ferrer, ferrer, fes el teu quefer.
Serveix per a dir-li a alg que es pose en les seues coses i no en all
que no li importa.
Similar, lexpressi: Res timporta i merda.
Fes b al porc (, que et donar bones xulles).
Fes b al porc, que t bones xulles.
Fes b al porc, que tel menjars.
Es diu com a moralitat o com a autorreprensi desprs dhaver obrat
altruistament o amb la millor voluntat en favor dalg i haver resultat
lesfor en va o, incls, perjudicat el benefactor.
Similars: El que no vulga pols, que no vaja a lera.
Similars, les expressions: Encara et passa poc.
Ficar-se en camisa donze vares.
Castell: El hacer bien a villanos es echar agua en la mar.
Similars en castell: Quien ms puso, ms perdi.
Por hacerle fortuna a mi yerno, me fui al
infierno.
Fes b i no mires qui s.
La bondat que no s sincera i desinteressada s pur inters.
Contrari: Fes b al porc (, que t bones xulles).
Contraris en castell: Quien da pan a perro ajeno, pierde el pan y
pierde el perro.
Fes el que et dic i no faces el que jo faig.
Es diu com a crtica a qui pretn aconsellar o imposar als altres
virtuts que ell no t o comportaments que ell no segueix.
Similar, lexpressi: Embarcar la gent i quedar-se en terra.
Resposta connexa: Coneixes a Seso? El que manes, fes-ho.
Castell: Bien predica el ayunar quien acaba de almorzar.
Bien reza pero mal ofrece.
Bien canta pero mal entona.
Palabras de santo, uas de gato.
Ha dicho el padre prior que bajis y cavis, y que luego
subis y comeremos.
Aramos, dijo la mosca al buey.
Similar en castell: El lobo come de todas las carnes, pero la suya la
lame.
Toda carne come el lobo, menos la suya que la
lame.
Contrari en castell: Obras son amores, y no buenas razones.
Contrari en castell, lexpressi: Predicar con el ejemplo.
Fes sempre el b, no faces mal i altre consell no cal.
Sexplica sol.
Similars: Fes b, que tho trobars.
Fes b, que no ho perdrs.
Similar en castell: Haz el bien y no mires a quin.
Festejant, i sadorm?: llenal al pou.
Critica aquell que no actua com cal.
Similar: El que no deixa, deixar-ho.
Contrari: Qui festeja no t fred.
Festes em fas, no men sols fer, o mhas denganyar o mhas de menester.
Ho diu qui, coneixent b el carcter adust o interessat o la falsedat
dalg altre, no nespera res de bo.
Similar: Et conex, herbeta, que et dius marduix.
Similar en castell: Te conozco, bacalao (, aunque vengas disfrazao).
Fet el tracte, fet lengany.
Significa que els pactes i els acords, que en principi semblen justos,
equitatius i fets amb bona voluntat, a vegades dissimulen, amaguen o callen
algun aspecte que ens perjudica. (s el que sen diu la lletra menuda dels
contractes i les plisses.)
Com: Feta la llei, feta la trampa.
Castell: Hecha la ley, hecha la trampa.
Similar en castell:A la mujer y al papel, hasta el culo le has de ver.
Forasters vingueren que de casa ens tragueren.
Critica lactitud dels que pretenen manar en casa dun altre o
singereixen en els assumptes dels altres.
Castell: A casa llev un amigo; l se qued de amo y yo despedido.
Acog al ratn en mi agujero y tornse heredero.
Acog al ratn en mi agujero y volviseme heredero.
Similars en castell: Cuando el coyote predica, no estn seguras las
gallinas.
Cuando la zorra predica, no estn seguros los
pollos.
Cuiden a sus gallinas, que mi gallo anda suelto.
Fuig de mala companyia, que s pitjor que foc o tinya. (tinya o ronya =
afecci parasitria de la pell)
Juntar-se amb persones rones o de mala conducta acabar afectant
el nostre comportamenbt o la nostra reputaci.
Contrari: Juntat amb els bons, si ser un dells vols.
Similar en castell: Dime con quin andas y te dir quin eres.
Gall aqu, gall all, la cua queda en la m.
Les coses que es podrien compartir i que, per egoisme, cada u vol per
a si, acaben no aprofitant a ning.
Similar: Tots al sac, i el sac en terra.
Castell: Ni para ti ni para mi sino todo lo contrario.
Geni i figura fins a la sepultura.
Es diu burlescament de qui t una forta personalitat per ser cabut o
inflexible, per no tindre esmena o per manifestar el seu carcter quan
menys sespera.
Similar, lexpressi: Ser lauela del poll.
Castell: Genio y figura, hasta la sepultura.
Gels i mariner, bona desgrcia t.
Com que els mariners passen molt de temps fora de casa, qui no es fie
de la dona patir molt de temps.
Gent de mar i marina sn de la mateixa farina.
Els oficis de mar atreuen molt la gent que shi ha criat a la vora i la
gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar.
Gos amb gos no es mossega.
Llops amb llops no es mosseguen.
Significa que els que sn de la mateixa professi, dedicaci, fe,
ideologia... no es barallen perqu tenen un inters com.
Similars en castell, les expressions: Ser tal para cual.
Estar cortados con el mismo patrn.
Contrari en castell: Quien roba a un ladrn ha cien aos de perdn.
Grcies? En la butxaca me les alce/guarde.
Es diu quan alg ens agraeix de paraula algun favor o alguna cosa que
haurem preferit cobrar en diners.
Similar: Debades, ningun frare pega barretades. (= fa el seu ofici)
Contrari: Donat, grcies.
Guapesa sense enteniment s com barca sense vent.
Si manca lelement principal, els elements secundaris no tenen ra de
ser.
Sant Antoni es va enamorar dun porc i els ulls senamoren de lleganyes.
Critica el mal gust dalgunes persones.
Castell: Hay ojos que de legaas se enamoran.
Similars en castell: Hay gustos que merecen palos.
A cada necio agrada su porrada.
A quin feo ama, hermoso le parece.
A cada uno su gusto lo engorde.
Al que feo ama, bonita le parece.
A cada uno mate su ventura, o Dios que le hizo.
Quien se casa con mujer fea ha de tener la casa
grande para no tenerla siempre delante.
Quien por su culpa muera, nadie le llore.
Home de b s com blat de bona lluna.
Els productes sn de qualitat si es planten en el moment propici, ja
que les fases de la lluna sn determinats en totes les labors del camp.
Home desdit no val un ardit. (= no val res)
Qui no ha complit la paraula donada no s persona de fiar en noves
ocasions.
Home nat en lluna fosquejant, al botavant. (= apartat, lluny, al marge)
Recomana no freqentar-lo.
Similar en castell, el concepte: ser gafe.
Home pelut, home volgut.
s bastant general que els homes peluts siguen bones persones,
contrriament al que el seu aspecte exterior faria pensar.
Home que t llunes, fa de mal tractar. (tenir llunes = tenir el humor
mudable, tenir canvis dhumor)
No se sap mai com abordar-lo ni com ens respondr.
Similar: Home nat en lluna fosquejant, al botavant.
Home ric, mal enemic.
El poders pot ms que el feble; per tant no conv enemistar-se amb
els rics.
Similar en castell: Si no puedes con tu enemigo, nete a l.
Home tort i gos pelut, primer mort que conegut.
Es diu perqu solen ser ms temperamentals que altres.
Homes ignorants, quan no saben res volen els altres ensenyar.
Queda molt ridcul quan alg pretn ensenyar a qui sap ms que ell.
Similars, les expressions: El savi Tosques, que ensenyava llat a les
mosques.
Home valent i bta de vi bo prompte sacaba.
Les persones valoroses i valentes sn les primeres que moren perqu
van davant dels altres o sarrisquen ms.
Connex: Els valents cauen de cul.
Contrari: Lhome que fa el valent s lltim al sometent.
Injria damo, fer com no haver-la sentit.
Injria de marit, fer com no haver-la sentit.
s preferible no fer-ne cas a enfrontar-shi tenint totes les de
perdre.
Ira de senyor i de poble avalot, sn pitjor que foc. (avalot = aldarull,
mot, rebolica)
Lenfadament del poder o de la massa humana poden arrasar amb tot
a tort i a dret.
Ja et conec, herbeta, que et dius marduix.
Ja et veig, borni, que tens lull tancat. (borni = mancat dun ull)
Ja veig de quin peu se dol.
Ja es veu de quin peu coixeja.
Es diu advertint a alguna persona que sabstinga del seu propsit
envers nosaltres, perqu sabem que sempre ens perjudica.
Castell: Te conozco, bacalao (, aunque vengas disfrazao).
Ja plora ja riu el tio Caliu.
Es diu, sobretot als xiquets, com a burla indicativa que el seu plor o la
seua queixa no tenen fonament.
Similars: Pluja de maig i plor de bagassa, prompte passa.
Jocs de mans, jocs de villans.
Denosta els jocs de cartes, mitjanant els quals shan arribat a
dilapidar fortunes.
Jove guapa i rica, bona xica.
Tan excellents condicions fsiques i materials ens condicionen a
pensar que tamb t virtuts morals, i aix perqu ens interessa
inconscientment la perfecci completa.
Similar en castell: Al rbol frondoso y con fruto, todos se quieren
trepar.
Juntat amb els bons si ser un dells vols.
s un excellent consell.
Contrari: Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Castell: Sentir con los pocos y hablar con los muchos.
Contrari en castell: El que con lobos anda, a aullar aprende.
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vs.
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vs; desembre, gener i
febrer, aleshores no et voldr.
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vs; quan la fresca vindr ja
ens tornarem a trobar.
Lactivitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el
contacte corporal.
Com: Al juliol, ni dona ni caragol.
Ira de senyor i de poble avalot sn pitjor que foc. (avalot = rebelli,
alament, disturbi)
Qui senfada i t o adquireix poder, sol resultar molt perjudicial.
Similar: Du ens lliure dun boig en lloc estret.
La barba de molts colors, sols la porten los tradors.
Aix diuen. De fet, les barbes cridaneres sempre han caigut mal a la
majoria de la gent per algun motiu ali a la barba.
Similar: Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.
La barca s pel barquer; la terra, pel masover.
Aconsella que cada u es dedique a all que coneix i no es pose en
matries que desconeix.
La barca i el mercader es perden en una hora.
Una circumstncia molt adversa o una operaci mal calculada
poden arrunar un negoci o costar vides en un moment.
Similar: El mal arriba volant i sen va a la pata coixa.
La barca i la dona costen de compondre.
El carcter femen s diferent del mascul i sha de tenir molta
psicologia per comprendrel, com construir una barca requereix tenir molt
ofici.
Similar en castell: La guitarra y la mujer, para hacerlas vibrar hay
que saberlas tocar.
Labsncia s un mal que apaga el foc xic i aviva el gran. (xic = menut)
Llevar-se del mig s una manera devitar momentniament problemes,
per a la llarga senyorar tot all que sha abandonat.
Connex: Lluny dels ulls, prop del cor. La carn que no es remou per
Carnestoltes no s carn, que s fang.
La carn que no fa moguda per Carnestoltes tira-la al rec. (rec = squia)
Critica els que no participen en la festa. (Carnestoltes significa
carns soltes.)
La culpa s tan negra que ning la vol.
A ning li ve b reconixer-se culpable de res.
La dona ben composta trau lhome duna porta.
Els homes sn molt sensibles al ben vestir de les dones.
La dona bona no ha de tenir ni ulls ni orelles.
Ha de ser discreta, no tafanera.
Similar en castell: Ver, oir y callar.
La dona del csar no noms ha de ser honesta sin tamb aparentar-
ho.
Conv cuidar laparena externa, que s el que els altres veuen i volen
veure.
Castell: La mujer del csar no slo ha de ser honrada, sino tambin
aparentarlo.
La dona honesta, les mans a la filosa i els ulls a la finestra.
La dona honrada, a casa amb la cama trencada.
Recomana que la dona siga casolana i poc eixidora.
Similar: Dones i vidre, sempre en perill.
Contraris: La feina treu els ulls.
Ni casa cantonera ni dona balconera.
Castell: La mujer honrada, la pierna quebrada, y en casa.
La gent fa gent.
La curiositat fa que molts acudisquen on sha congregat algun grup de
persones.
Similar: Un bovo en fa cent.
Similar en castell: Dnde va Vicente?, donde va la gente.
Lagraviat mai dorm.
Si tens alg agraviat, no vages mai descuidat.
Qui ha estat escarnit, afrontat, enganyat o trat no t lnima en pau
fins que es venge o es rescabale del perjudici sofert.
Similars: Qui senfada t dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se.
Similar, lexpressi: Pesar (alguna cosa, fsicament) ms que un afront.
Contrari: El que sagravie, que li bese el cul al content.
Similars en castell: Ama profunda y apasionadamente. Puedes salir
herido, pero es la nica forma de vivir la vida realmente.
Ama y guarda.
Amar a todos, confiar en nadie.
Ambiciona honor, no honores la ambicin.
Amigo de uno y enemigo de ninguno.
Contraris en castell: El que se pica, ajos come.
La ignorncia s el millor menyspreu.
La ignorncia s arribada, i li han fet una gran entrada.
En el cas denemistats, lodi s la primera reacci, la qual perjudica a
qui odia, i s preferible considerar que laltra persona ha deixat dexistir.
La ignorncia s molt atrevida.
Es diu quan alg pretn donar-li llions a qui sap ms que ell.
Castell: A barba moza, vergenza poca.
La llei de lembut: lample per a mi i lestret per a tu.
Es diu com a censura a qui no sha comportat equnimement.
Castell: A buena y sin engao, para m quiero el provecho y para t el
dao.
Similar en castell, el concepte: La parte del len.
La llengua vaja, i les mans quietes.
Recomana no fer s de la violncia fsica.
Similar en castell: Hablando se entiende la gente.
Similar en castell: Las manos, quietas.
La llum dels ulls s lalegria de lnima.
El goig interior trasllueix a lexterior pels ulls.
La merda, com ms la remenes, ms pudor fa.
No conv destapar ni parlar de vells conflictes o ofenses, ni insistir
en algun tema quan linterlocutor no vol escoltar.
La merda en la muntanya no fa pudor (encara que la remenes amb un
bast).
Laire de la muntanya, com el del mar, s tan pur que la pudor es
dilueix rpidament.
La merda semple flota.
Es diu daquells que, sent dolents, incompetents o malvats, sempre
estan presents en la vida professional o poltica, a pesar dels canvis que
pateix el mn.
Similars: De moliner canviars i de lladre no tescapars.
Rode per on rode, a parar a Albaida.
La millor defensa s un bon atac.
s un joc de paraules que pretn justificar una immoralitat.
Similars: El que va davant va davant.
Lamistat no t edat.
Les activitats o obligacions prpies de cada edat de la vida humana no
tenen res a veure amb el sentiment o lafinitat.
Lamic provat i el mel penjat. (Abans es conservaven els melons penjats
duna biga.)
Algunes vegades conv fingir per comprovar la fidelitat dalguna
amistat.
Com: El mel encetat i lamic provat.
Castell: En las adversidades se prueban y conocen los amigos.
Al caballo, como al amigo, antes de necesitarlo, prubalo.
Similar en castell: A mi amigo quiero por lo que de l espero.
Contrari en castell: Acabndose el dinero, se termina la amistad.
Lamic present val per deu absents.
Ms val lajuda immediata que la incerta o la futurible.
La millor paraula s la que es calla.
La millor paraula s la que est per dir.
s preferible callar a parlar massa, perqu en parlar massa es pot
escapar alguna inconvenincia o alg pot interpretar equivocadament alguna
cosa.
Similars: La paraula s plata; el silenci, or.
Al callat diuen savi.
Similars en castell: El silencio es oro.
Lamistat a una part i linters a laltra.
Aconsella diferenciar b els dos conceptes perqu moltes vegades es
perd lamistat quan intervenen diners, amors...
Connexos: Lamistat, sols entre iguals.
Lamic vell, lo tocino vell i el vi vell, com ms vells millor.
Amics, b, per sense perdre.
Quan no tha de menester, lamic es fa foraster.
Lamistat no t preu.
Similar en castell: Con el amigo bueno, hasta la sepultura.
Lamistat, sols entre iguals.
Aconsella no fer amistats duna altra classe social o intellectual per a
no estar en inferioritat de condicions o per a no ser considerats un element
estrany en lentorn de laltra persona.
Connex en castell: Quien toma, a dar se obliga.
Amigos, pero no perdiendo.
La paraula s lhome.
La paraula fa lhome.
Lhome se prova amb sa paraula, aix com lor amb el foc.
Cal mantenir la paraula donada i ser conseqent amb el que sha dit
per a ser considerat persona cabal i no pas un tarambana.
Similars: Tractes sn tractes.
Al bou, per les banyes, i a lhome, per la paraula.
Qui no tinga diners, que tinga paraula.
Similars en castell: Si hay trato, amigos pueden ser el perro y el
gato.
Hechos son amores, y no buenas razones.
Santa Rita Rita, lo que se da no se quita.
A vegades, les paraules poden resultar agradables, per si guardem
silenci, de segur que no ens equivocarem ni serem malinterpretats.
Similars en castell: Al buen callar lo llaman Sancho.
A las mujeres les gustan los hombres callados
porque se creen que las estn escuchando.
Es mejor callar que con tontos hablar.
Un udo a la bolsa y dos a la boca.
La paraula ms ben dita s la que es calla.
Moltes vegades s preferible no dir res per a no ser malinterpretat.
Similars: El silenci s or.
Similar, lexpressi: Callar per no ofendre.
Castell: Por lo que guardo en mi pecho nunca tendr pleito.
La pau fa el diner i el diner fa la guerra.
En temps de pau es produeix de tot i es guanyen diners, per quan els
diners sacumulen en grans fortunes, acaben sent invertits en negocis ms
lucratius, com s larmament.
Similars: Com ms tenim, ms volem.
Qui est b no sen recorda de qui est mal.
Diners a grapats, desgrcies a cabassats. (a cabassades)
Castell: La paz hace el dinero y el dinero, la guerra.
Contrari en castell: La guerra hace ladrones y la paz los cuelga.
La que als quinze anys no s bonica, que no espere ser-ho mai.
Ms clar, aigua.
Similars: Bellesa i flor de maig, en un dia men vaig.
Dels quinze als vint, els que vull tinc, dels vint als trenta, el
que es presenta.
Similars en castell: A la fea, el caudal de su padre la hermosea.
A la luz de la vela, no hay mujer fea.
Beldad y hermosura, poco dura; ms vale la virtud
y cordura.
Aunque la mona se vista de seda, mona se queda.
Al barrign, no le vale faja.
La process va per dins.
Es diu per a assegurar que alg t algun disgust, o preocupacions,
problemes o dificultats que no mostra exteriorment.
Similar: No et fies de laigua quieta, que per baix porta corrent.
Similar en castell, lexpressi: Estar (alguien) que se lo llevan los
diablos.
La qui tinga cul i mamelles que no conte meravelles.
Recomana no mentir ni fabular.
Connex en castell: Tetas y culo haber no, ninguno.
La ra es dna als bojos.
Ho diu qui no est disposat a cedir en el seu convenciment i en la seua
actitud.
Similar: A qui nega, no el pengen.
Connex: La ra no vol fora.
La ra noms t un cam.
Les mentides, les dissimulacions, els enganys, els silencis... sn
mitjans per intentar ignorar o retardar laccs a la ra. Noms la veritat
sincera desemboca directament en ella.
Similars en castell: La razn no quiere fuerza.
Di tu razn y no seales autor.

La ra no vol fora.
La ra i la fora sn contradictries la majoria de vegades, ja
que la fora sutilitza quan no es t cap argument raonable.
La sorpresa s un avantatge.
Qui actua sense que els altres sho esperen, els agafa descuidats.
Similar: Gat amb cascavell no caa rates.
Similar, lexpressi: Agafar (alg) cagant.
Connex: La millor defensa s latac.
Similar en castell: No quiero perro con cencerro.
Hi ha coses que es presenten per si soles, i no per ms buscar-les les
trobem.
Similars: A Ocasi, tots lagafen pels cabells.
Similars en castell: Fortuna gira sobre una rueda que nunca est
queda.
La fortuna es veleta, nunca se est quieta.
Contra la fortuna no hay arte alguna.
Contra amor y fortuna no hay defensa alguna.
Cualquier persona tiene su fortuna.
Fortuna y aceituna, a veces mucha, a veces
ninguna.
Connexos en castell: A amor y fortuna, resistencia ninguna.
A la fortuna, por los cuernos.
La uni fa la fora.
Les forces sumades es multipliquen o aconsegueixen coses que una
sola fora no pot.
Similars: el lema dels 3 mosqueters: Tots per a u i u per a tots.
Hui per mi i dem per tu.
Contrari: Divideix i vencers.
Castell: La unin hace la fuerza.
Fuenteovejuna, todos a una.
Contrari en castell: Divide y vencers.
Lavar, la mar i la flama, com ms t, ms brama.
Els agarrats o ganyans solen proclamar molt la seua fictcia pobresa,
quan en realitat tenen ms els altres perqu no gasten.
Similar: Lavar i els ulls mai estan satisfets.
La venjana s un plat que sassaboreix fred.
La venjana s un plaer de dus.
La ira i el ressentiment poden perdurar indefinidament fins al
moment oport de respondre i quedar descansat.
Contrari: Parlant, la gent sentn.
Castell: La venganza es un plato que se saborea fro.
La vergonya fa/cria ronya.
Encoratja el tmid i el pusillnime a ser decidit.
Similar: Qui calla atorga i toca la pandorga.
Castell, similar: Quien calla, otorga.
La veritat i loli sempre suren.
La veritat sempre ser com loli.
La veritat acaba sabent-se un dia o un altre, per ms que shaja volgut
amagar.
Similar en castell: A la verdad se llega no slo por la razn, sino
tambin por el corazn.
La viuda rica, amb un ull plora i amb laltre repica.
Qui es beneficia amb la mort dalguna persona estimada t pena i
alegria alhora.
Castell: Al heredar, con un ojo reir y con el otro llorar.
Lenemic de la nvia parla mal de la boda.
Qui est amargat descarrega la seua ira sobre el culpable i sobre els
innocents del seu entorn.
Similar: Qui no pot pegar-li al burro, li pega a lalbarda.
Les nsies del vicari mataren el rector.
Es diu quan alguna cosa ha eixit malament per haver interferit alg
ali al tema o no haver obrat com calia.
Similar: La curiositat va matar el gat.
Les bones paraules fan menjar els malalts.
Com: Ms fa una gota de mel que una bta de vinagre.
Es trau ms amb mel que amb fel.
Sagafen ms mosques amb mel que amb fel.
Castell: Arte y buenos modales abren puertas principales.
Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu.
Qui de xiquet sha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt
b, de major, el que est b i el que est mal.
Recomana ser sincer i explcit, per tal devitar malentesos.
Similar en castell: No es buena habla la que todos no entienden.
Les lleis, segons els temps.
Significa que els comportaments varien segons les circumstncies de
cada moment.
Les males notcies volen.
Es diu quan es rep alguna mala notcia perqu normalment sn ms
urgents que les bones notcies.
Similar en castell: Las malas nuevas siempre son ciertas.
Es diu per a censurar el comportament repetitiu dalg que els altres
no compartim.
Similar: Geni i figura, fins la sepultura.
Castell: Cada loco, con su tema.
Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Recomana discreci tant en lloc tancat com en espai obert.
Similar: Si no vols que una cosa se spia, no la faces.
Similar, lexpressi: Haver-hi roba estesa.
Dios te ve.
Similar en castell, lexpressi: Haber moros en la costa.
Les coses es diuen molt fcilment, per complir-les costa molt ms.
Castell: Las palabras, se las lleva el viento.
Amorosos juramentos, se los lleva el viento.
Les paraules sn com les cireres, que una en porta daltres.
Confirma que una conversaci o una discussi poden comenar amb
una sola paraula.
Similar: Una llarga caminada comena amb un sol pas.
Les parets tenen orelles.
Es diu volent significar que sempre hi ha alg que pot sentir la nostra
conversa.
Similar, lexpressi: Haver-hi roba estesa.
Les sopes i els amors, els primers sn els millors.
Les sopes, fruites i amors, els primers sn els millors.
Tot all que descobrim o assaborim per la primera vegada en molt de
temps es queda marcat en la memria; desprs, ja sn repeticions.
Lestopa, prop del foc, sencn.
Lhome s foc i la dona, estopa.
Lhome s foc, la dona, estopa, arriba el diable i bufa.
La natura fa que les femelles atreguen els mascles, els quals acaben
sucumbint als encants delles.
Castell: El hombre es fuego, la mujer, estopa, llega el diablo y sopla.
Les tres coses ms fredes de la terra sn: el nas dun gos, la navalla
del barber i el cul duna dona.
Del tot cert.
Lexemple dels majors fa bons o mals els menors.
Els animals ens formem a imitaci dels adults ms prxims.
Similars: El fill de la gata, la rata mata.
En casa del dolainer, el fill, tabaleter.
Tal com canta el rector, respon lescol.
Larbre ben plantat dna bon resultat.
Connex: Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu.
Lexterior enganya.
Significa que les aparences sn moltes vegades enganyoses.
Similars: Les aparences enganyen.
Una oroneta no fa primavera.
Similars en castell: No es oro todo lo que reluce.
Ratones, arriba; que todo lo blanco no es harina.
Al ver el chozo, ya se adivina cmo es el
guardin.
Aunque vestido de lana, no soy borrego.
Connexos en castell: Es mejor pasar como mejor estudiante que
como mal profesor.
Es mejor ser pecador que santo falso.
Lhome ben casat ha de tenir deu anys ms que la dona.
Aix sol ser perqu, en general, els homes maduren ms tard que les
dones i perqu el temps frtil delles s ms curt que el dells.
Lhome i ls, com ms pelut, ms herms. (= ferms, forms, bonic, bell,
garrit)
Aix diuen.
Castell: El hombre y el oso, cuanto ms peludo, ms hermoso.
Lhome que fa el valent s lltim al sometent. (sometent = partida
armada de civils al servei del franquisme)
Qui ms crida o es fa notar en una colla damics o de correligionaris
no sol ser qui ms sarrisca a lhora de la veritat.
Similar, lexpressi: Embarcar la gent i quedar-se en terra.
Castell: No es tan bravo el len como le pintan.
No es tan fiero el len como lo pintan.
Lhome que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues.
Un home, entre dones, sempre s requerit per a qualsevol cosa
excepte per a les que ell voldria: faenes, mediaci, acompanyament...
Similar: A qui no t faena, Du lin dna.
Lhome val tant com t.
Mirat fredament, moltes vegades es valora a les persones ms pel que
tenen que pel que valen.
No hay don sin din. (din = so de les monedes)
Llgrima a lull, boc com el puny.
Els dolors, amb pa se senten menys.
Qualsevol mal moment se supera millor si tenim coberta la necessitat
ms bsica.
Castell: Las penas, con pan, son menos.
Llengua de mel, llengua del cel.
Qui alaba i resulta agradable s ms apreciat que qui s antiptic.
Contrari: Ms mata una mala llengua que una mala llaga.
Llibres, dones i gossos fan bona companyia.
Certament.
Llop amb pell dovella, mai porta esquella. (esquella = picarol, campana de
llaut o llanda)
Qui va amb males intencions, no les anuncia.
Similar: Gat amb cascavell no caa.
Contrari: Abans sagafa un mentider que un coix.
Similar en castell: Gato con guantes no caza ratones.
Llop ms malet, el pl ms llut.
Com ms es malparla dalg, ms publicitat se li fa i ms se li
magnifica la imatge.
Com: Gos malet, el pl ms llut.
Similar: Fes/Cria fama i gitat a dormir.
Similar en castell: Dame pan y dime tonto.
Lluny dels ulls, lluny del cor.
La distncia fsica impedeix el contacte directe, mentre que el pas
del temps va actuant sobre la memria.
Com: Ulls que no veuen, cor que no sen dol.
En francs s al revs: Loin des yeux, prs du coeur.
Lo cap dret i el cor net. (lo = forma antiquada de larticle el)
Recomana comportar-se convenientment per tal de no sentir vergonya
i remordiments.
Lo meu s meu, i lo teu, dels dos.
Critica els egoistes i els ganyans que es deixen convidar o que empren
coses als altres per que rarament conviden o ofereixen res seu.
Castell: Lo mo, mo, y lo tuyo, de entrambos.
Lo oblidat, ni agrat ni pagat.
No es deu gratitud a qui no es recorda de nosaltres.
Lopulent, quan ms roba ms fred sent.
s un joc de paraules entre el substantiu roba i el verb robar. Ve a
significar que se sent sol i abandonat dels altres.
Similar: Com ms tenim, ms volem.
Lo que al cel no volen, a linfern ho arrepleguen.
Ho diu qui ha oferit alguna cosa i li lhan refusada.
Contrari en castell: Santa Rita Rita, lo que se da no se quita.
Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc.
En la famlia on hi ha xiquets s difcil guardar secrets.
Lo que s de Du, en la cara es veu.
La bondat s perceptible en la cara.
Similar, lexpressi: Dur-ho escrit en el front.
Similar en castell, lexpressi: Llevarlo escrito en la cara/frente.
Lull blau i la cella rossa, bona mossa.
Morena i els ulls blaus, ja t la mare pa per a dies.
Les fmines que tenen bellesa natural solen tindre ms sort en la vida
que les lletges.
mai.
Madona, el cul vos trona.
s la constataci que una flatulncia no ha passat desapercebuda.
Similar: El pet s lalegria del pobret.
Similar, lexpressi: Sant Blai gloris.
Mala cara i bones llions, als dolents fan tornar bons.
Mala cara i ensenyana fan els minyons de bonana.
A vegades, sha dexterioritzar el mal humor per tal que la persona
causant es done per entesa si vol.
Similar: En una m el pal i en laltra el pa.
Contrari: No hi ha pitjor cec que el que no vol veure.
Connex en castell: Quien bien te quiere te har sufrir.
Mala s la samarra desplugar i el vell de castigar. (samarra = pellissa
sense mnegues / esplugar = llevar les puces)
Els hbits crnics sn quasi impossibles de modificar.
Mal de molts, remei de tontos.
Es diu quan alg salegra o es fot del mal general o de la desgrcia
dels altres.
Castell: Mal de muchos, remedio de tontos.
Connex en castell: Cuando las barbas de tu vecino veas rapar, pon las
tuyas a remojar.
Mal dulls, per mi no el vull, ni pels altres.
Mal dulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull.
Males manyes, males entranyes.
Qui actua amb males arts no pot ser bona persona.
Similar: No et fies de la galta que de nit safaita.
Mal fineix qui mal comena.
Qui no obra b de bon comenament arrossega el defecte fins al
final, si no hi posa remei.
Mans fredes, cor calent.
Aix diuen quan conv.
Maria Grenya, una sabata i una espardenya.
Es diu de qui va mal calat o vestit.
Similars, les expressions: Anar disfressat.
Parixer Setbosses.
Mentre el mestre es va fent vell, tu haurs daprendre el que sap ell.
Aconsella aprofitar el temps i el saber del mestre per al relleu
generacional.
Ms logren faldes que plomes i espases.
Quan una dona es proposa alguna cosa, la seua voluntat preval per
damunt de la del ms poders o savi dels homes.
Ms mata una mala llengua que una mala llaga.
La mentida i linfundi poden arrunar la reputaci duna persona o una
empresa.
Connexa, lexpressi: Tindre una llengua com una destral.
Contrari: Llengua de mel, llengua del cel.
Ms mosques sagafen amb una gota de mel que amb una bta de fel.
Similar: el segent.
Mestre de tot, oficial de res.
Qui entn de tot no pot ser un bon especialista en cada cosa.
Com: Aprenent de tot, mestre de res.
Castell: Aprendiz de todo, maestro de nada.
Mestre manco, fadr groller. (fadr = xic, nen, jove, alumne / groller =
maleducat, bast, bstia, rnec, rstec)
Per a instruir i educar el jovent, a vegades sha de ser expeditiu i
pegar algun calbot.
Similar en castell: La letra, con sangre entra.
Ms val caure en grcia que ser gracis.
Hi ha qui t sort en la vida i les coses li ixen b, i hi ha qui, per ms
que sesfora, mai no t sort.
Connex: Qui t padrins, es bateja.
Castell: Ms vale caer en gracia que ser gracioso.
El que nace para caballo, del cielo le cae la montura.
El rbol que nace pa violn, en el monte, si lo tocan suena.
El que nace pacarne, desde chico es frentn.
El que nace pa tamal, del cielo le caen las hojas.
Contraris en castell: El que nace pa medio, no llega al real.
El que nace para cantante muere como
chicharra.
Connex en castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le
cobija.
Ms valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua.
Val ms el fum de casa meva que el foc de la teva.
s un menyspreu.
Ms val llepar que mossegar.
Alabar i resultar agradable als altres tractant-los amb correcci s
preferible a enemistar-se amb ells ofenent-los o menyspreant-los, y amb
ms motiu si esperem algun favor dells.
Similars en castell: Ms vale amansar que quitar maas.
A quien has de acallar, has de halagar.
A quien has de rogar no has de agraviar.
A quien debas contestar, no procures enfadar.
Com lexpressi en castell: Mejor lamiendo que mordiendo.
Ms val un mal conegut que un bo per conixer.
s preferible aprofitar all que es t a confiar en una esperana o
quimera.
Castell: Ms vale malo conocido que bueno por conocer.
Similars en castell: Ms vale cobarde vivo que valiente muerto.
Al espaol, puerta franca; al gachupn, la tranca.
Ms val ser cap de sardina que cua de tonyina.
s millor tenir llibertat per a pensar i actuar que haver dobeir a un
altre.
Similars: Val ms ser cap darengada que cua de pagell.
Val ms ser cap darengada que cua de llu.
Castell: Ms vale ser cabeza de ratn que cola de len.
Antes mujer de un pobre que manceba de un conde.
Ms val (estar) sol que mal acompanyat.
Sol ser la resposta a qui ens pregunta per la nostra soledat.
Similars: Companyia de dos, el meu gos i jo.
Com menos bultos, ms claror.
Contraris: Com ms serem, ms riurem.
Ning vol ser a soles.
Similars en castell: Aunque me quede solo, no cambiara mis libres
pensamientos por un trono.
Ms vale amigo en plaza que dinero en casa.

Ms val tindre bons enemics que mals amics.
Es diu quan se sospita o ja es t la certesa que alguna suposada
amistat ens abandona quan ms la necessitem.
Castell: Con amigos como sos no hacen falta enemigos.
Ms val tort que cec.
s preferible una cosa defectuosa a no tindren.
Ms vale un burro sano que un sabio muerto.
Ms vale cagajn de borrico que bendicin del
obispo.
A caballo regalado no le mires el diente.
Del mal, el menos.
Ms val un bon hereu que molts llegats.
Molts diners o una bona herncia li fan ms profit a una sola persona
que repartits entre vries.
Ms val un bon enemic que un mal amic.
A lenemic, el coneixes i pots saber com combatrel, mentre que
davant duna traci ests desemparat.
Similars: Lamic, provat, i el mel, penjat.
El mel, tastat, i lamic, provat.
Similars en castell: Al enemigo honrado, antes muerto que
afrentado.
Con amigos como sos no me hacen falta
enemigos.
Ms vale enemigo cuerdo que amigo loco.
Ms val un vell que estar sense ell.
La presncia humana, encara que ens lleve qualitat de vida, s
preferible a la solitud.
Ms val un bon amic que deu cunyats o cosins.
s una interpretaci que deixa en mal lloc els parents poltics o
llunyans.
Com: Ms val un amic que deu parents.
Contrari en castell: Ms vale onza de sangre que libra de amistad.
Ms val un mal conegut que un bo per conixer.
Moltes vegades s preferible la persona coneguda, amb tots els seus
defectes, que una altra que, potser, ser pitjor.
Uns altres vindran que bo et faran.
A tu casa grulla, aunque sea con una pata.
Similars en castell: Ir por lana y salir trasquilado.
Abogadito nuevo, perdido el pleito.
Otros vendrn que bueno te harn.
Ms val verd per a mi que madur per als altres.
s una frmula per a justificar legoisme propi.
Similar en castell, lexpressi: Lo que se tengan que comer los
gusanos, que se lo coman los humanos.
Ms val vergonya en la cara que dolor en el cor.
Val ms la cara roja que el cor trist.
Aconsella dintentar superar injustcies, conflictes, errades... en els
que ens reconeixem alguna culpabilitat per a no continuar arrossegant la
mala conscincia, o demanar perd si hem ofs alg.
Similars, les expressions: Baixar/Caure del burro.
Similars: Ms val tard que mai.
Similar en castell: Ms vale arrepentirse de lo que se hizo que de lo
que no se hizo.
Ms vale tarde que nunca.
Contrari en castell: Antes muerte que vergenza.
Mira de qu es vanta i sabrs qu li falta. (vantar-se = presumir, gloriar-
se, vanagloriar-se)
Es diu de qui fa veure als altres que tot li ix b, que compra barat,
que fa negocis redons, que lliga molt...
Qui no t pa, somia rotllos.
Similars, les expressions: Bufar en caldo gelat.
Ser un somiatruites.
Castell: Dime de qu presumes y t dir de qu careces.
Modest, baixa.
Es diu com a comentari sorneguer quan alg diu ser ms important, o
ric, o bell, que en realitat no s. (El nom irnic Modest s per la immodstia,
i baixa s una invitaci a baixar del nuvolet de glria o del pedestal
suposats.)
Contrari: Ning s perfecte.
Castell, les expressions: Ya ser menos.
Ya te vale.
No tener abuela.
Molta pressa i poca endrea. (endrea = mirament, traa, tacte)
s una reprensi que es diu a qui actua atropelladament.
Similar: Qui molt corre, prompte para.
Similar, lexpressi: Quan arribes, escriu.
Contrari: A poc a poc fila la vella el cop.
Molt cabell, poc cervell.
Es diu de broma, ja que molts artistes i savis destacats porten els
cabells llargs.
Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat.
Certament. Incls els diners provinents de jocs datzar vnen de
les butxaques daltres.
Similars: De treballar, ning es fa ric.
Si et donen diners, no els vulgues, perqu et costaran
cars.
Diners a grapats, desgrcies a cabassats.
Moltes caretes pel Carnaval, per encara nhi ha ms la resta de lany.
La falsedat, la hipocresia, la mentida i lengany sn ms habituals
que ens pensem.
Connex: No et fies de la galta que de nit safaita.
Moltes coses sense importncia sumades poder constituir alguna
cosa ms important.
Molt regatejar, comprar car.
Qui regateja poc s perqu coneix el valor exacte del producte i
no es deixa engalipar.
Molts amens arriben al cel.
Ser repetitiu i insistent acaba portant el seu fruit per a no sentir
ms al pesat.
Similars: El que no plora, no mama.
A qui nega, no el pengen.
Contrari: Boca tancada, Du no lou.
Moneda falsa, de nit passa.
Les coses immorals o illegals solen fer-se damagat.
Similars: De nit, tots els gats sn negres.
La nit, tot ho tapa.
Monja de Sant Agust, dos caps en un coix.
Es diu de la dona que prefereix casar-se.
Ho desaconsella perqu, quan no per un carrer, per laltre, sol haver-
hi soroll i es descansa malament. Quant a la dona que es complau de
distraures o xarrar, poca feina fa en la casa.
Similar: Casa de dos portes s difcil de guardar.
Similars en castell, amb sentit contrari: A buena mujer, poco freno basta.
A cada puerta su duea.
Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions. (bar = mascle, home)
Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna
possible relaci sexual.
Similars: Lestopa del jove prop, dis-li foc.
Entre home i dona, lo dimoni hi balla al mig.
Similars en castell: El hombre es fuego, la mujer, estopa; llega el
diablo y sopla.
Ni en mar tractar, ni en molts fiar.
Tot tracte sha de fer quan es disposa fsicament de lobjecte del
tracte, no pas abans, perqu les circumstncies poden impedir que complim.
Duna altra banda, les persones de fiar sn poques, generalment.
Ni estan tots els que sn, ni sn tots els que estan.
Alludint al manicomi, significa que hi molts bojos solts i que alguns
que es t per bojos sn en realitat savis.
Castell: Ni estn todos los que son, ni son todos los que estn.
Ni home xiquet, ni dona de cul baixet.
Ni home petitet, ni dona de cul baixet.
Aconsella buscar lesveltesa i la bellesa fsica.
Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle.
Propugna la desconfiana en les coses que no sn lgiques.
Ning diga el que sap, que li pot caure el cap.
A vegades conv ser un poc reservat per a no ser lobjecte denveges,
ires o imitacions.
Similars: Al callat tenen per savi.
La paraula s plata; el silenci s or.
Similar en castell: Ver, oir y callar.
Sentencia que ning dna res i que si alg diu que regala alguna cosa o
rebaixa preus, s perqu hi ha mantfula, engany, defecte o alguna cosa
oculta.
Similar en castell: Dale un huevo al codicioso y te pedir la gallina.
Ning s imprescindible.
Recomana ser humils, reconixer les prpies limitacions i ser
conscients que daltres ens reemplaaran quan ens morim o ens retirem de la
professi.
Castell: A rey muerto, rey puesto.
Ning s perfecte.
No hi ha ning perfecte.
Certament.
El que no suma, se nix.
Contrari: Modest, baixa.
Castell: Nadie es perfecto.
Similars en castell: A la mejor cocinera se le ahuma la olla.
Al mejor cazador se le escapa la liebre.
Al mejor nadador se lo lleva el ro.
Quien busca amigos sin defectos, queda sin
amigos.
Ning no vol reconixer-se els propis defectes.
Similar: Sempre parla qui t qu callar.
Castell: Nadie se huele sus peos ni encuentra a sus hijos feos.
Similars en castell, lexpressi: Ver la paja en el ojo ajeno y no verse
la viga en el propio.
Ning pot donar lo que no t.
Per ms voluntat que es tinga, s impossible.
Connexos: Qui dna el que t, no est obligat a ms.
Val ms un tin que dos te dar.
Ning pot ensenyar el que no sap.
Certament.
Ning ralla ms que qui t qu rallar.
Aconsella no intentar fer ms que un altre ms ric, influent o
preparat que nosaltres mateixos.
Ni per riquesa gallejar ni per pobresa espantar. (gallejar = presumir)
Conv evitar lostentaci perqu no ens roben i la misria perqu no
ens marginen.
Similars: En el terme mitj est la virtut.
Connex: Al pobre, el sol sel menja.
Ni tan guapa que mate ni tan fea que espante.
La bellesa excessiva en les dones atrau pretendents i problemes.
Similar: En el terme mitj est la virtud.
Connex: El qui es case amb una dona lletja, que visca en una casa
gran, perqu si no, sempre la tindr davant.
No anant, no vnen.
Deixant de complir una suposada obligaci familiar o social sespera
que els altres actuaran igual i les dues parts quedaran lliures de comproms.
Contrari: Voler-se s fer-se.
No deixes lamic vell, que el nou no ser com ell.
Cert. Ser millor o pitjor, per no el coneixerem tant.
Similar en castell: Ms vale malo conocido que bueno por conocer.
Ama al grado que quieras ser amado.
No digues ase a ning que no ho siga ms que tu.
Tots podem ser burros i equivocar-nos alguna vegada en la vida.
Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del ve.
Ning naix ensenyat.
No em fotrs, tort, que thi veus. (fotre = perjudicar)
Conjura les intencions dalg, al qual li diem clarament que no ens fiem
dell ni de les seues paraules.
Similar: Et conec, herbeta, que et dius marduix.
Castell: Te conozco, bacalao (, aunque vengas disfrazao).
No enveges res de ning, procura guanyar-ho tu.
Sexplica millor que un llibre obert.
Similar en castell: El movimiento se demuestra andando.
No es coneix una persona fins que no thas menjat un quilo de sal amb
ella.
Per conixer alg shi ha de menjar una fanega de sal. (fanega o faneca
= mesura de grans de cereals que va de 20 a 40 quilos)
Cal haver conviscut molt i en diferents circumstncies amb alg per
conixer-li els gustos i el carcter, i encara aix ens enduem sorpreses.
Castell: Mozo bueno, mozo malo, quince das despus del ao.
Similars en castell: Quien conoce a un lobo, conoce a todos los lobos;
quien conoce a un hombre, slo a uno conoce.
A un lobo, con verlo lo conoces, y no en diez aos
de trato a un hombre.
No s el deixeble ms que el mestre, ni el servent ms que el seu senyor.
s idiota i ridcul pretendre ser ms que el superior o saber ms que
qui sap.
Similar: El deixeble ensenya al mestre.
Connexos: No s el mateix Bernat que mestre Bernat.
Quan el deixeble est preparat, el mestre treu el cap.
No s el mateix Bernat que mestre Bernat.
Qui t coneixements, estudis o professi s o ha de ser socialment
ms reconegut que qui no en t.
Connex: El saber no ocupa lloc.
No s ms net qui ms neteja sin qui menys embruta.

No estan b dos pobres a una porta.
La rivalitat i la competncia solen ser perjudicials per a tots.
Similar: Si vols saber quants enemics tens, compta quants nhi ha del
teu ofici.
No et fies de la galta que de nit safaita.
Les activitats que es fan nocturnament sn sospitoses dillegalitat o
de dissimulaci per alguna ra inconfessable.
Similar: El que es fa nit, de dia es veu.
Similar en castell: Al hombre de dos caras, rayo que lo parta.
No et fies de prometena de mariner ni de dona dhostaler.
Conv no fiar-se de les intencions de qui pretn obtenir algun
benefici a costa nostra.
Similars: No tothom que pesca s pescador.
No et fies de qui sap menys que tu.
Es pot delegar, per no mai confiar, i sempre, revisar.
Similars: Del que et diguen, no et cregues res, i del que veges, la
meitat noms.
No s or tot all que lluu.
No et rigues del meu dol, que quan el meu siga vell el teu ser nou.
(riures = burlar-se, mofar-se, rifar-se, escarnir)
No tots els ulls ploren en un dia.
Se li diu a qui furga en la ferida moral dun altre o insisteix a
preguntar maliciosament per algun tema que afecta profundament lesperit
del preguntat.
Similar: A qui es burla, el dimoni li furga (; dos burlades, dos
furgades).
Connex: Quan uns van, uns altres tornen.
No et treguis un ull per matar el del ve.
Recomana ponderar b les possibles solucions als problemes per a no
resultar perjudicats.
No hi ha casament pobre ni mort rica.
No hi ha boda sense flors ni mortalla sense plors.
Aix sol ser.
No hi ha enemic xicotet.
Conv no menystenir la capacitat ofensiva duna enemistat, perqu
ignorem com ser i quan es produir.
Similars: Cada gra de pols fa la seua ombra.
Per un clau es va perdre una guerra.
Castell: No hay enemigo pequeo.
No hi ha joc sense trampa.
Encara que es jugue honestament, els jocs shan ideat perqu guanye
alg i perden tots els altres.
Com: Feta la llei, feta la trampa.
Similars: No hi ha rosa sense espines.
Ser la llei de lembut, lample per a mi i lestret per a tu.
Qui juga amb foc es pixa en el llit.
Similar en castell: Quien por su culpa muera, nadie le llore.
No hi ha paraula ben dita que no siga mal compresa.
Quasi tots els conflictes entre les persones tenen origen en la mala
interpretaci del que sha dit, perqu lestat dnim de qui escolta influeix
en la interpretaci de la idea manifestada.
Similars: La millor paraula s la que es calla.
La millor paraula s la que est per dir.
Contrari en castell: A buen entendedor, pocas palabras bastan.
No hi ha pitjor cego que el que no vol vore.
No hi ha pitjor sord que el que no vol oir/sentir.
Quan la voluntat dalg altre es tanca en banda i no atn raons, s com
parlar-li a la paret.
Similar: Per esta mentra i per esta mix.
Similar, lexpressi: Pegar-se cabotades contra la paret.
Contrari: Clavar els claus per la cabota.
Castell: No hay peor ciego que el que no quiere ver.
Similar en castell: Con la Iglesia hemos dado (, Sancho).
No hi ha pitjor ve que la terra prop del cam.

Els bancals vora cam sn els ms desprovets de fruit per estar
massa a m de qui hi passa.
No mires com pinta, sin com quinta. (pintar = aparenar, simular)
Conv jutjar pels fets i no per les aparences.
Similar: Del que et diguen no et creges res, i del que veges, la meitat
noms.
Similar en castell, els mots de Jess: Por sus hechos los conoceris.
No perd qui dna si el que rep t vergonya.
Lagrament de qui rep s pagament suficient.
No prometis si no dons el que demanen els minyons. (dons = dnes)
Els xiquets menuts desconeixen la mentida i lengany, per tant, si sels
frustra la illusi poden fer-se molt pesats perqu no ho entenen.
Connex: Ploreu, xiquets, que pardalets tindreu.
Similars en castell: Por la boca muere el pez.
A rico no debas y a pobre no prometas.
No sempre el foc del cor fuma per la boca.
Denota que de vegades els sentiments es mantenen ocults i no
sexterioritzen, com ho fa la boca dun forn quan sobri.
Similar, lexpressi: La process va per dins.
No t pa ni vi, i convida al ve.
Es diu com a crtica de qui pretn aparenar ser ms ric que no s.
Similar: No tindre ni rei ni roc ni escopeta que faa foc.
Similars, les expressions: Bufar en caldo gelat.
Estirar ms el bra que la mnega.
No tindre ni rei ni roc ni escopeta que faa foc. (roc = pedra, cdol)
Es diu de qui viu en la precarietat.
Similar en castell, lexpressi: No tener dnde caerse muerto.
No tots els gustos sn iguals, i per aix tot es ven en la plaa.
Sexplica prou b.
Similars: Cada persona s un mn.
Tot ho casen.
En el mn hi ha dhaver de tot.
Cada olleta t/troba la seua tapadoreta.
No tractes a gent ociosa, perqu s cosa perillosa.
No tenir obligacions no s cosa normal i dna que pensar.
No vulgues mai argir amb qui no sap resumir. (argir = argumentar,
raonar, discutir)
No paga la pena perdre el temps amb persones que tenen poques llums
intellectuals.
Similar: Ser un dileg de sords.
Similars, les expressions: Parlar-li a la paret.
Pegar-se cabotades contra la paret.
Nvia amb cabells blancs fa Carnestoltes.
Resulta estrany als altres veure casar una dona major.
Similar: Maria Grenya, una sabata i una espardenya.
Similars, les expressins: Anar disfressat.
Parixer Charlot.
Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut.
Tio, jo no sc.
s una burla que es fa a qui ha realitzat algun acci reprovable i
intenta amagar-se o dissimular.
Connex: Tirar la pedra i amagar la m.
Connexa lexpressi: Quedar-se amb el cul a laire.
Qui promet ms del que s comprensible per la lgica pretn
enganyar.
Ning dna els duros a quatre pessetes/catorze quinzets.
Similars en castell: A cuarto vale la vaca, y si no hay cuarto, no hay
vaca.
A donde te quieran mucho, no vayas a menudo.
On no hi ha cap, tot s cua.
Si no hi ha cordura o fallen els dirigents, tot va malament.
Similars: Qui no t cap/memria, t cames.
Similar en castell: Cuando se muere el gallo, la gallina a cualquier
pollo se arrima.
Desgraciado el gallinero donde la gallina canta y el
gallo cacaraquea.
Contraris en castell: Donde hay patrn no manda marinero.
Donde hay guilas no cuentan gavilanes.
Similars en castell: Capn que quiere ser gallo, azotallo.
Cuando la gallina se mete a gallo, enseguida
remediallo.
On hi ha diners per a repartir, hi ha diferncies per discutir.
Moltes persones solen barallar-se per legoisme darreplegar ms que
un altre.
Similars: Acabats els bns, acabats els parents.
Similars en castell: Parientes pobres y trastos viejos, pocos y lejos.
Amigos, pero no perdiendo.
Nadie est contento con su suerte.
On va la corda, va el poal.
Detrs de la corda va el poal. (detrs = forma medieval de darrere)
Es diu com a crtica a alguna persona que sempre nacompanya una
altra, o com a constataci que una cosa nimplica una altra.
Similars, les expressions: Ser lombra dalg.
Ser Marta i Gregori.
Castell: Adonde va el violn, va la bolsa.
Similars: Adonde va la gente, va Vicente.
El burrito delante, para que no se espante.
On va Manel? On hi ha mel.
Es diu com a crtica de qui fa el que fan tots sense cap criteri
personal.
Com: On va Miquel? On hi ha mel.
Castell: Dnde va Vicente? Donde va la gente.
Or, vi i amic, lantic; casa, barca i dona, nova.
Les millors qualitats dalgunes coses rauen en la seua antigor, mentre
que la novetat dunes altres donen confiana i illusi.
Ovella de molts, el llop se la menja.
Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades
perqu ning vol fer-sen crrec excusant-se que ho facen els altres.
Similars: Tots al sac, i el sac en terra.
Connex en castell: Reunin de pastores, ovejas muertas.
Paraula de pescador, mentida de caador.
No conv confiar en la paraula de qui no sabem si podr complir-la
perqu el seu benefici depn de les circumstncies.
Paraula de rei no pot mentir.
Les persones de qualitat tenen (o haurien de tindre) trellat.
Paraula dita, boca cosida.
All que es diu o es declara ha de ser com una promesa o un jurament,
i per tant no shan de dir coses de les que ens hgem de penedir.
Similars: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Qui t boca, sequivoca.
La paraula s lhome.
Paraula i pedra solta, no tenen volta.
Com lanterior, la paraula dita sense fonament o irreflexivament, com
una pedra llanada, pot causar un dany irreversible a alg.
Similars: La pedra, quan ix de la m, no se sap on va.
Vil i vil entreteniment s dir mal del que est absent.
Paraules i plomes, el vent se les emporta/enduu.
Moltes vegades es diuen coses irreflexivament, sense fonament, o
per a quedar b, o per a enganyar, i com que no tenen un pes especfic, es
queden en laire i no sacompleixen.
Similar, lexpressi: Ser paper mullat.
Castell: Las palabras, se las lleva el viento.
Parlant de (el tema que vulgueu), mon pare t un trabuc.
Parlant de cada cosa un poc, tinc el piment al foc.
A propsit carabasses.
Es diu quan alg se nix del tema de la conversa.
Parlant, la gent sentn.
Declara que el dileg evita conflictes i violncies, perqu ajuda a
comprendre millor el rival.
Similar: Quan un no vol, dos no es barallen.
Castell: Hablando se entiende la gente.
Parle jo o passa un carro?
Ho pregunta irnicament qui nota que els altres no presten atenci al
que est dient, com si el soroll del pas dun carro els impedira sentir-lo.
Com: Quan parle, la llengua menege.
Pecat amagat s mig perdonat.
Una mala acci coneguda s censurada, per no si es desconeix; i si es
coneix al cap dalgun temps, la gent shi mostra ms comprensiva.
Similars: El pecat est en lescndol.
Similar en aragons: Es ms pecou licillo que lhacello.
Pels ulls lnima es veu, i per la boca es treu.
El carcter i els estats anmic i de salut es poden interpretar per la
mirada, per el mal geni o la ira solen manifestar-se per la boca.
Pensa mal i encertars.
Pensa mal i no errars.
Aconsella considerar el revers de les coses, la seua possible part
oculta o el seu mbil inconfessat.
Castell: Piensa mal y acertars.
Pensava senyar-se i es va traure els ulls. (senyar-se = fer gest de la
creu)
Es diu de qui pretn alguna cosa i li ix malament.
Similars: El que s desgraciat, amb els collons entropessa.
Similar, lexpressi: Ser un desmanyotat.
Contrari: Del plat a la boca, ning sequivoca.
Similar en castell: Ir por lana y salir trasquilado.
Pensen els enamorats que tothom t els ulls tancats.
Pensa el lladre que tothom roba.
s prou habitual que considerem que les altres persones tinguen els
mateixos defectes que nosaltres.
Similar: Ningun geperut es veu la gepa.
Tots veuen la palla en lull de laltre i ning es veu la biga en el
propi.
Castell: Piensa el ladrn que todos son de su condicin.
Per a ser puta de cassoleta, ms val tenir la figa queta.
Significa que hi ha assumptes o negocis runosos que s preferible
deixar-los estar.
Castell: Pa ser puta y no ganar n ms vale ser mujer honr.
Similars en castell: Quedar como el gallo de Morn, sin plumas y
cacareando.
Per Carnaval, tothom s igual.
Quan les persones estan contentes, superen momentniament les
diferncies entre elles.
Connex: De nit, tots els gats sn negres.
Per esta mentra i per esta mix.
Es diu com a menyspreu a les paraules o els consells dalg.
Castell: A consejo ruin, campana de madera.
A palabras necias, odos sordos.
Per labril, flors, olors i predicadors.
Qui no t obligacions, sentret amb altres menesters quan el bon
temps ho permet i les persones estan alegres i receptives.
Per la maleta no donen res, donen pel sac.
Sentencia que la realitat sempre sol ser-nos adversa, per bons que
siguen els nostres propsits.
Per llevant o per ponent, de la dona sigues parent.
La dona s el parent ms influent de lhome casat, i conv estar a
bones amb els sogres i tota la seua famlia directa.
Connex en castell: A las suegras, oirles la misa y sacarles el cuerpo.
Per Nadal, qui res no estrena, res no val.
Qui per Nadal no estrena, res no val.
Qui no estrena per Nadal, res no val.
Qui per Nadal no estrena, poc val.
Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val.
Sn festivitats en qu, tradicionalment, sacostuma a anar ben vestit.
Similars: Diumenge de Rams, qui no estrena no t mans.
El dia de Rams, qui no estrena no t mans.
Castell: Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cmo
le va.
Si no estrenas nada en Navidad, ya s cmo te va.
Per Sant Joan, les estimades troben les enramades.
Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres
de la casa de la nvia com a obsequi.
Persona sorda, mal pensada.
Sol passar que les persones analfabetes i les sordes siguen
desconfiades perqu no tenen la possibilitat de defensar-se davant de
possibles crtiques o enganys.
Connex: Sord i vell, cagat en ell.
Per un frare no es perd un convent.
Ning s imprescindible en un collectiu.
Similar en castell: A rey muerto, rey puesto.
Contraris en castell: Por un clavo se pierde una herradura.
Adis Madrid, que te quedas sin gente.
Poc sabem, per ensenyant aprenem.
Aprenem teoria dels llibres i deprenem la prctica de qui sap ms, i la
nostra prctica personal amb les seues equivocacions ens acaba fent
mestres.
Pocs diners, poca msica.
Qui no s ric, no pot esperar molts plaers ni grans coses de la vida.
Similar: Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari
per fer testament.
Posa el teu cul en consell, els uns diran que s blau, altres que s
vermell. (consell = opini, consideraci, valoraci, ju)
Lopini que els altres tenen du mateix sn variades, segons la faceta
de la vida per la que ens coneguen.
Primer tot sn roses i flors, desprs tot sn penes i dolors.
Tots els comenaments donen la impressi de ser prometedors, per
la realitat confirma posteriorment que noms era una impressi nostra, un
desig o una illusi.
Similar en castell: Ama a quien te ama, no a quien te ilusiona.
Amar sin padecer, no puede ser.
Quan demanem, molt us llepem; quan us tenim, us escopim.
Quan demanem vos llepem; quan tenim, vos escopim.
Critica la hipocresia dalgunes persones o institucions, que es
comporten segons els conv.
Similars: Darrere el rei, figues li fan.
Darrere, el rei mate, i davant, lacate.
Castell: Cuando os pedimos, duea os decimos; cuando os tenemos,
como queremos.
Quan el deixeble est preparat, el mestre treu el cap. (deixeble =
alumne, aprenent)
Quan el deixeble est preparat, el mestre arriba.
Com ms anem aprenent i sabent, ms anem acostant-nos al domini
dalguna matria i assemblant-nos als nostres mestres.
Similar: La prctica fa mestres.
Connex: Poc sabem, per ensenyant aprenem.
Quan el riu sona, alguna cosa porta.
Quan la gent comenta coses s perqu alg nha donat notcia, ha
desvelat algun secret o ha llanat una mentida.
Similar: Cada u conta la process segons li va.
Contrari: Si vols mentir, digues el que sents dir.
Cuando la mora envera, cerca est la cencivera.
Quan els uns riuen, els altres ploren.
Les circumstncies solen ser diferents per a cada collectiu hum, en
qu el benestar duns s fruit del sacrifici duns altres.
Connexos: Quan uns van, uns altres tornen.
No et rigues del meu dol, quan quan el meu ser vell, el teu
ser nou.
Connex en castell: Cuando la fuerza re, la razn llora.
Quan s fet el colomar, el colom es mor. ( = colomer, columbari)
Les obres de construcci tarden tant a concloures que, moltes
vegades, quan sacaben ja no serveixen per a la finalitat que es pretenia
quan shavien pensat.
Similars: Mort Cintet Rosquilla, li portaren la bacinilla.
Mort el burro, les garrofes per baix del rabo.
Similar en castell: A burro muerto, la cebada bajo el rabo.
Quan es presenta marit, no esperes altre partit.
s un consell ben prctic per a no quedar-se per a vestir sants.
Similar en castell: Ms vale un toma que dos te dar.
Quan no tha de menester, lamic es fa foraster.
Adverteix que hi ha falses amistats que sallunyen o es barallen quan
no tenen possibilitat de traure algun profit de nosaltres.
Connexos: Lamistat, sols entre iguals.
Quan parle, la llengua menege.
Es diu irnicament significant que el que u diu costa un esfor al que
els altres no semblen prestar atenci.
Com: Parle jo o passa un carro?
Castell: Cuando los mudos hablan, licencia tienen de Dios.
Quan parlen els majors, els xiquets callen.
Les criatures parlin quan les gallines pixin.
s una sentncia que es diu als nens quan interrompen les converses
dels adults.
Quan renyeixen els companys, molt expliquen als estranys.
Sol passar que quan dues persones que es coneixen b es barallen,
expliquen detalls i intimitats de lantiga amistat a terceres persones a qui
res no els importa, i aix com a venjana.
Similar: A lamic reconciliat, miral amb un ull obert i laltre tancat.
Castell: Cuando rien los compadres, se saben y dicen las verdades.
Quant ms tacatxes, ms set veu el cul.
Qui molt sacota, el cul mostra.
Qui es mostra massa humil o servicial, pot ser humiliat o menyspreat
per qui es creu superior.
Quan ho diuen totes, veritat.
Si tothom coincideix en la mateixa opini sobre alg, s possible que
el tal alg estiga equivocat sobre si mateix.
Castell: Cuando todos te dijeron que eres asno, rebuzna y ponte
rabo.
Similars en castell: Miente, que algo queda.
Cuando el ro suena, agua lleva.
Mai se barallen dos si lun no ho vol.
Una discussi es pot evitar si una de les parts vol.
Castell: Se necesitan dos para bailar un tango.
Contrari en castell: Yo duro y vos duro, quin llevar lo maduro?
Quatre coses no es cansen daltres quatre: ull, de veure; orelles, doir;
terra, de pluja, i dona, dhome.
Aix sol ser.
Qu diuen les criatures? El que senten dir als grans.
Els xiquets solen dir les coses que senten dir als grans, encara que no
les entenguen.
Qu hem de fer, vendre la casa i pagar lloguer.
Quina pena, tindre el cul davall lesquena.
Se sol dir a la constataci dalguna desgrcia davant de la qual som
impotents.
Qui a festes va, forasters va a buscar.
Adverteix que les festes sn un atractiu ms poders per a forasters
que per a la gent del poble, que ja les coneix massa.
Qui amb bon mestre est, bon ofici aprn.
Certament.
cobija.
Qui a mi em vulga vore tort, jo el vull vore cego.
Es diu quan es constata que alg ens vol mal.
Castell: Dara yo un ojo porque a mi enemigo sacasen otro.
Antes ciegues que mal veas.
Connex en castell: A un traidor, dos alevosos.
Qui a poble foraster va a festejar, va a que lenganyen o a enganyar.
Els habitants dun mateix poble solen conixer-se, de manera que un
foraster constitueix un element desconegut.
Connex: Qui a festes va, forasters va a buscar.
Castell: A pueblo forastero vas a pretender, a dar el timo o a que te
lo den.
Similar en castell: Cuando el lobo va a hurtar, lejos de casa va a
cazar.
Qui amb oli tracta, els dits se nunta.
Qui oli remena, les mans se nunta.
Qui t la paella pel mnec, fa anar loli on vol.
Qui t el poder, la propietat, la influncia..., disposa com vol de
persones i coses.
Similars: Els diners, per on passen, banyen.
Qui t diners pot decantar la ra del seu cant.
Quien parte y reparte, se queda con la mejor
parte.
El que paga, manda.
Qui amb trampa va, amb trampa es queda.
Qui pretn enganyar, no sempre obt els resultats que pretenia.
Contrria, lexpressi: Anar amb la veritat per davant.
Similars en castell: Quien a hierro mata, a hierro muere.
Quien roba a un ladrn, ha cien aos de perdn.
Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja.
Per la prpia seguretat, conv conixer b les persones i les coses
ms prximes, sobretot els seus defectes.
Qui b estima, b castiga.
A vegades, per a educar b algun menor o supeditat, els pares o
superiors no tenen ms remei que utilitzar mesures desagradables.
Similars: All que cou, cura.
Tant et vull que et trac un ull.
Similar en castell: La letra, con sangre entra.
Se li diu a qui est cantant o cantussejant per a frustrar-lo o per a
anunciar-li que ens hem adonat que t el pensament ocupat.
Similar: Un clau en trau un altre.
Castell: Quien canta, su mal espanta.
Cantando se van las penas.
Cantando y cantado, las penas se van aliviando.
Similar en castell: Acciones matan pasiones.
Qui confia en sa fortuna va ben tort.
Mentre es confia no sactua, i per tant tot continua igual de
malament.
Castell: Agua esper y tarde sembr, sabe Dios lo que recoger.
Sentit similar en castell: A Dios rogando y con el mazo dando.
Contrari en castell: Hombre prevenido vale por dos.
Qui creu el bast, t el bast per mestre.
s una manera de dir burro a qui fa les coses por obligaci i no per
propi convenciment.
Connex: Als jvens i pollins, poca llibertat i bons bocins.
Castell: El burro que anda a palos, malo.
Qui criatures, ases i dones mena, tot lany va en pena.
Qui t per missi vigilar i controlar els altres, no t un moment de
descans, perqu els altres mai no sestan quiets.
Similars: Qui es gita amb xiquets i llaura amb rtuquets, collita de
pets.
Qui es gita amb xiquets sala cagat.
Qui de dones fa cabal, ja pot amanir la roba i anar-sen a lhospital.
Avisa que no sha desperar gran cosa.
Similar: Traurs de les dones poques coses bones.
Connex: Ms logren faldes que plomes i espases.
Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
s preferible regalar alguna cosa i quedar com un senyor a prestar
alguna cosa que no ens han de tornar quan ens faa falta, per la que
passarem vergonya en demanar-la, quedarem com a mentiders o, incls
trencaran amb nosaltres per tal de no haver-la de tornar.
Castell: A quien presta su frazada, le toca aguantar la helada.
Similars: Quien ms puso, ms perdi.
A quien te enga una vez, jams le has de creer.
Antes de pedir dinero a un amigo piensa cul de las dos
cosas necesitas ms.
Qui de seda va vestit, o s molt pobre o molt ric.
Qui cada dia va bonic, o s molt pobre o molt ric.
Qui ha de donar llum, dna fum.
s una crtica a alg que hauria de ser exemple per als altres.
Connexos: Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma.
El qui s carcamal, tot lany fa Carnaval.
Qui de tots els peixos sap el nom, s mirat savi per tothom.
Hi ha moltes espcies i cada peix es diu duna manera en cada lloc.
Qui diners daltre guarda, mai sen va al llit sense sopar.
Els banquers, els prestamistes i els constructors viuen dels diners
que els altres els paguen cars a poc a poc o per endavant.
Qui amb oli tracta, els dits se nunta.
Qui oli remena, les mans se nunta.
Contraris: Qui manlleva quan no necessita, ha de pagar quan
necessita.
Qui no vol quan pot, no pot quan vol.
Donat? Grcies.
Contrari en castell: Quien toma, a dar se obliga.
Qui en desembre ha de festejar, vora del foc sha de posar/ficar.
Estar parat molta estona al fred, refreda.
Connex: Qui est a la vora del foc tamb sescalfa.
Qui en t, en perd.
Qui en t, nha de perdre.
Alludeix als diners.
Connex: Ning pot donar lo que no t.
Qui s amo, governa.
El que paga, mana.
Qui t els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen
com si no.
Quien paga, manda.
Qui es casa per linters, mosso de la dona s.
Quan no hi ha amor pel mig, sha de procurar mantenir contenta la
parella per a no perdre-ho tot.
Qui s ms a prop del foc, crema ms fort.
Qui t un lloc privilegiat respecte al dalg altre, nobt ms
benefici.
Similar en castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra
le cobija.
Qui espera es desespera.
Qui espera delera.
Sentencia que a qui depn dalg altre, el temps se li fa llarg i no pot
realitzar all que pretenia.
Connexos: Faenas de dos, merda de gos.
Tots al sac, i el sac, en terra.
Qui est a la vora del foc tamb sescalfa.
Certament.
Similars: Qui s ms a prop del foc, crema ms fort.
Qui t padrins, es bateja.
cobija.
Es diu quan constatem alguna injustcia comparativa.
Similars en castell: Desventuras y penas, a nadie le importan las
ajenas.
Qui es vesteix amb roba daltre, al mig del carrer el despullen.
A qui utilitza alguna propietat aliena, li la poden reclamar en qualsevol
moment.
Qui festeja no t fred.
Pensen els enamorats que tothom t els ulls tancats.
Qui senamora, perd el mn de vista perqu t el pensament ocupat
noms en la persona estimada.
Qui guarda quan t, gasta quan vol.
Qui estalvia quan pot, gasta quan vol.
Conv fer reserva de diners, energia o aliments per al futur, sempre
imprevisible, o per a alguna possible desgrcia.
Similar: Del teu diner vulgues ser senyor i no servidor.
Similar en castell: La hija y la heredad, para la ancianidad.
Qui firma, paga.
Una signatura en un contracte obliga al signatari a complir el pacte,
voluntriament o per la fora.
Una encaixada de mans s un pacte.
Connex: Del mal pagador, gra o palla.
Qui la mort daltre espera, primer troba la seua.
Desaconsella el ressentiment perqu afecta la salut del ressentit i no
soluciona res.
Similars: Asseu-te a la porta de casa i veurs passar el cadver del
teu enemic. (Proverbi dorigen rab)
Contrari: Qui espera, es desespera.
Qui lentorta, se lemporta. (entortar = deixar tort)
Significa que qui ha causat algun perjudici t lobligaci dassumir-lo i
reparar-lo dalguna manera.
Connexa, lexpressi: Fer Pasqua abans de Rams.
Castell: Quien rompe, paga y se lleva los tiestos.
Qui parla molt t ms probabilitats de dir alguna inconvenincia que
qui parla poc o que qui no diu res.
Similar: Qui t boca, sequivoca.
Castell: A mucho hablar, mucho errar.
Qui molt sabaixa, el cul ensenya.
Qui molt sacota, es cul mostra.
La humiltat s una virtut que no sha de portar mai a lextrem per tal
que ningu se naprofite.
Qui no en t, no en gasta.
Qui no en t, no en pot perdre.
Es diu de qui t poc seny o enteniment.
Com: Don no hi ha, no es pot traure.
Qui no s agrat, s un malparit.
Per sinceritat o per educaci, hem de manifestar agrament a qui ens
afavorisca.
Similar: De desagrats, linfern s ple.
Contrari en castell: Es de bien nacido ser agradecido.
Qui no et coneix, que et compre.
Se li diu a qui li coneixem el mal carcter, la nulla paraula o el mal
comportament.
Similars: Alabat, ruc, que a vendre et duc.
Similar, lexpressi: A bon sant tencomanes.
Castell: Que te compre quien no te conozca.
Similar en castell: Te conozco, bacalao.
Qui no t diners, no t amics.
Encara que aix no s cert, es diu irnicament volent significar que
als pobres, tot els ve costa amunt perqu no poden costejar-se els mitjans
per a eixir de dificultats.
Contraris: Aquells sn rics, que tenen amics.
Qui t un amic, t un tresor.
Contrari en castell: Quien tiene dinero, tiene compaeros.
Connex en castell: La prosperidad hace amigos, la adversidad los
prueba.
Qui no t res atesorat, no t por de ser robat.
Certament.
Castell: No hay dinero, no hay miedo.
Qui t paraula i compleix els pactes o s geners en el pagament s
persona de fiar per a futures ocasions.
Similars: Qui no t diners, que tinga paraula.
La paraula s lhome.
Castell: Un cliente bien atendido es una renta vitalicia.
Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu. (cabal = capital)
Qui va mantenint la seua economia al dia, sap que podr estalviar all
que li sobre.
Contrari: Qui no t fills, t nebots.
Connex: Ms val vergonya en la cara que dolor en el cor.
Qui per si no t cervell, com pot donar bon consell?
No pot donar bones ensenyances qui no hi est capacitat.
Similars: Qui no sap fer les coses, no les sap manar.
Qui per tot dia fa bonic, o s molt pobre o s molt ric.
O b vesteix la roba que li han donat perqu no en t altra que posar-
se o, contrriament, en t de sobra i cara per anar canviant-se tothora.
Similars, les expressions: Anar ms mudat que un margall.
Anar de fil de vint.
Similar en castell, lexpressi: Ir de punta en blanco.
Ho diu qui est convenut de no haver donat motiu denveges ni haver
faltat a ning.
Similar: El que senfada t dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se.
Contraris: Lagraviat mai dorm.
Si tens alg agraviat, no vages mai descuidat.
Castell: El se pica, ajos come.
Al triste, el puado de trigo se le vuelve alpiste.
Connex en castell: Alegra y tristeza muerte acarrean.
Qui tavisa no et vol mal.
Declara la bona intenci de qui alerta o aconsella alg sobre el risc
que corre.
Castell: El que avisa no es traidor.
Qui t cul no pot dir peter a un altre.
No sha de criticar a ning, perqu tots tenim defectes.
Similars: Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del ve.
Qui estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra.
Ning s perfecte.
Similar en castell: Quien tiene hija soltera, no diga de la ajena.
Qui tem, alguna cosa deu.
La mala conscincia s causa de remordiments o de por.
Castell: Al que mal vive, el miedo le sigue.
Quien algo teme, algo debe.
Connex en castell: El pendejo al cielo no va, lo friegan aqu, lo friegan
all.
Qui t padrins, es bateja.
El qui troba bon padr, ja ha corregut mig cam.
Moltes vegades saconsegueixen coses per la intervenci de parents o
amics que per mrits propis i sense la intervenci de ning altre no
saconseguirien.
Recomana deixar a cada u la llibertat de fer el que est fent, perqu
noms linteressat sap per qu ho fa.
Castell: Dejad al triste llorar y al tonto cuidar lo ajeno.
Recomana no criticar els altres, ja que tots tenim defectes, i a
vegades molt ms censurables que els que critiquem.
Similars en castell: A quien le gustan las brevas, no hable mal de la
higuera.
Andando por el camino, me dio una patadita un
potro; aqul que beba vino no le diga borracho al otro.
Antes de intentar cambiar el mundo, da tres
vueltas por tu propia casa.
Quien quisiere probar la olla de su vecino, tenga la
suya sin cobertera.
Qui del llop parla, prop li ix.
Es diu quan sha alludit a alguna persona en una conversa i, al moment,
es presenta.
El lobo est en la conseja.
Qui envia, no va.
La idea que u t, ningun delegat li lexecutar exactament com ell
mateix lhavia pensada.
Similars en castell: El santo ausente, vela no tiene.
El santo que no est presente, vela no tiene.
Qui s bon superior? Qui ha estat bon inferior.
Qui t experincia sap com sn i com funcionen les coses i com es
comporten les persones.
Similars en castell: El ser seor no es saber, sino el saberlo ser.
Ni pidas a quien pidi ni sirvas a quien sirvi.
Al avaro no llegues, y al run no ruegues.
Donde trabajaste de marinero, no seas patrn.
Similar en castell, lexpressi: Haber sido cocinero antes de fraile.
Qui es casa per inters ja ho dir desprs.
Tot engany acaba manifestant-se tard o dhora, sobretot a lhora de
pagar-ne els perjudicis.
Qui escolta, savi s; qui sescolta, no ho s gens.
Saprn dels altres, mentre que qui es pensa saber-ho tot i posseir la
veritat, queda com a estpid davant dels qui saben ms que ell.
Similar: Abans densenyar, aprn.
Quan sespera alg, sembla que no arribe mai; o mentre es confia que
alg faa alguna cosa, no la fem nosaltres mateixos i, damunt, patim.
Similar en castell: La esperanza era verde y se la comi un burro.
Qui espera totes les venes, no s a temps a les matines. (= oraci de la
primera hora del mat)
Sha de ser diligent i no confiar massa en els altres, que ens poden
fer quedar malament.
Uns per altres, el sac en terra.
Qui s sabater, que faa sabates.
Recomana dedicar-se als propis assumptes i no posar-se en els dels
altres.
s una crtica i una constataci del comportament general.
Contrari: Tots sen recorden de santa Brbara quan trona.
Similar en castell: La buena vida a padre y madre olvida.
Aconsella no deixar la situaci actual per si de cas la situaci novella
s pitjor.
Com: No deixes sendes velles per novelles.
Similars: Fugir del foc i caure en les brases.
Similar en castell: Quien fue a Sevilla perdi su silla.
Qui fa b al com no fa b a ning.
Amic de tots, amic de ning, tot s u.
Avisa que qui pretn ser til a tots ha de tenir clar que ning sol
agrair laltruisme.
Qui fa els plats es queda el plat pitjor.
Els artesans i la gent dofici sol quedar-se per a si les obres
defectuoses o menys vendibles.
Qui fa majordom a lase, perd la fama i perd la casa.
No shan de confiar coses de molt inters a persones inadequades.
Similars: La confiana mata lhome.
s un advertiment que es fa, sobretot, als xiquets, perqu poden
somiar lactivitat feta en el dia i pixar inconscientment per a apagar-lo en el
somni.
Qui li ha fet el nas, que el/la tinga al bra.
Es diu quan alg es cansa de suportar algun xiquet molest.
Quina genteta porta el barco, i anaven pare i fill.
Critica als que critiquen als altres i no es veuen els propis defectes.
Similar en castell: Ser tal para cual.
Quina hora s? Al cul de la burra pinten les tres.
s una resposta expeditiva a qui abusa de preguntar lhora.
Connexos: Si tens set, pixa i beurs calentet.
Si tens fred, arrimat a la paret.
Si tens fam, pega un bram.
Si tens calor, girat de cul a la frescor.
Qui naix per a gallet no arriba a xavo. (gallet = moneda ms antiga i de
menys valor que el xavo = 10 cntims de pesseta)
s un refrany fatalista que vol significar que cada u t el futur
predeterminat des del moment del naixement, perqu segons les
circumstncies familiars i les prpies facultats es podr o no aspirar a ser
alg en la vida.
Sempre va el gos al de les calces foradades.
Similars en castell: Si da el cntaro en la piedra, o la piedra en el
cntaro, mal para el cntaro. (Si el cntaro da...)
Qui no es dna vergonya dofendre no sen dna de demanar perd.
s una crtica a qui no li importa la gent ni la seua opini.
Qui no t diners, que tinga paraula.
Aconsella ser cabal en el que es diu i mantenir la paraula en els
compromisos, tractes o negocis per a no perdre la credibilitat i, per tant, el
crdit.
Qui deu, no t veu.
Qui pren, son cor ven.
Qui pren, son cor ven.
Qui accepta diners, regals o favors dalg, queda en deute material o
moral.
Contrari: Qui rep i no dna no s bona persona.
Connexos en castell: Santa Rita Rita, lo que se da no se quita.
Es de bien nacido ser agradecido.
Qui rep i no dna no s bona persona.
Cal correspondre per a ser educat i just.
Contrari: Si el mn fra un ou, sel beuria.
Qui sembra vents, recull tempestats.
Qui obra malament o fomenta la discrdia, un dia o un altre en paga
les conseqencies.
Castell: Quien siembra vientos, recoge tempestades.
Similar en castell: A amo ruin, mozo malsn (= murmurador)
Qui t mal ve, t mal mat.
Qui est contrapuntat amb alg amb qui sha de trobar cada dia, es
disgusta cada vegada que el troba.
Com: Du ens lliure dun mal ve i dun estudiant de viol.
Qui testima sarrima.
Aix s en tots els ssers vivents per llei natural.
Similar: Voler-se s fer-se.
Contrari: Lluny dels ulls, lluny del cor.
Qui t un amic t un tresor.
Lamistat vertadera no t preu i s un b que sha de cuidar.
Similars en castell: Amigo leal y franco, mirlo blanco.
A buen amigo, buen abrigo.
Amigo es aqul que llega cuando todo el mundo se
ha ido.
Amigo no es quien te limpia las lgrimas, es el que
evita que derrames ni una sola.
Amigo sin dinero, eso quiero, que dinero sin amigo
no vale un higo.
Amigo verdadero no va contra tu honra ni contra
tu diero.
Amigos y libros, pocos y buenos.
Amistad de verdad es lo ms difcil de encontrar
y cuando ya la hay es lo que ms tenemos que valorar.
Qui t vergonya, es mor de fam.
Com: El que no plora, no mama.
Similars: La vergonya fa ronya.
Qui calla atorga i toca la pandorga.
Similar en castell: Amndonos t y yo, que revienten los mirones.
Qui t cul no pot dir peter a un altre.
Qui tinga cul que no diga pudent a un altre.
Recomana no criticar a ning, ja que ning som perfectes.
Castell: El que tiene tejado de vidrio no le tira piedras al vecino.
Qui toca oli, sunta els dits.
Les coses amb les que sest en contacte habitualment acaben
afectant, en b o en mal, a qui est en contacte amb elles.
Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Tanto va el cntaro a la fuente, que al fin se rompe.
Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Qui sajunta amb un coixo, al cap de lany coixo i mig.
Adverteix que la mala fama sadquireix prompte, ja que la gent sol
jutjar per les companyies.
Castell: El que con lobos anda, a aullar aprende.
Quien con lobos anda, a aullar se ensea.
Similar en castell: La manzana podrida pierde a su compaa.
Lltim, que tanque la porta.
Ho diu expeditivament qui creu haver complit amb les prpies
obligacions i no espera que els altres actuen com ell.
Similar: Mariquita lltim.
Similar en castell: Maricn el ltimo.
En paraules del rei Llus XIV: Aprs moi, le dluge.
Raons de marit i muller, de la porta al carrer.
Les discussions matrimonials solen transcendir ms enll de la
intimitat.
Regals ablaneixen pedres.
Els diners, els obsequis i les atencions fan que, incls sense ganes, ens
atenguen millor.
Similars: Les bones paraules fan menjar els malalts.
Similar en castell, lexpressi: A quin amarga un dulce?
Renega de lamic que et tapa amb les ales i et mossega amb lo pic. (lo
pic = el bec)
Recomana allunyar-se de qui ens traeix o saprofita fingint amistat.
Similar: Davant lacate i darrere el rei mate.
Similar en castell: Amigos, pero no perdiendo.
Repara que la lloana, poc es dna a qui ens avana.
Per amor propi, no solem alabar a qui s ms sabut, o ms llest, o ms
afortunat que nosaltres.
Regne ni casament, company no consent.
Hi ha coses que demanen solitud, ja que la companyia molesta.
Respon sempre amb gran prudncia a qui li falta la cincia.
Les persones ignorants solen ser malpensades i poden interpretar
malament les paraules o les intencions de qui sap ms que elles.
Rient rient es bat el cul a la gent.
Rient rient bat es cul a sa gent. (es, sa = articles salats)
Les coses dites amb humor no ofenen i les persones interessades es
donen per enteses per no poden argumentar que els han ofs.
Rosega ms lenveja que la tinya.
Adverteix que qui t enveja pateix de no tenir el que un altre t i s
infeli.
Com: Si lenveja fra tinya, quants de tinyosos hi hauria.
Safarejos i forn, niu de raons. (safareig = safrig, llavador pblic)
On sajunten dones i han de fer cua, no falten les converses o
baralles.
Similar: Dos dones i un pato, mercat.
Similars, les expressions: Fer safareig
Fer barrets
Sant Antoni es va enamorar dun porc; Sant Joan, dun be, i jo de
vost.
s una manera elegant de demostrar-li desamor a alg.
Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen
criats.
Al mes de juny sacumulen collites i treballs al camp que obliguen
molts propietaris de terres a llogar jornalers, fins al punt que els bracers
escassegen.
Castell: San Juan de los cuidados, cuando los mozos dejan a sus amos
y ellos toman nuevos criados.
En algun moment soblida quina s la mentida que sha dit i el mentidar
queda descobert.
Castell: Corta de piernas es la mentira y se deja coger enseguida.
Secret dun s dun, de dos s donze, i de tres s de cent onze.
Secret de tres no s bo per res.
Les coses compartides sacaben sabent per sospita, per deducci o
per indiscreci.
La veritat i loli sempre suren.
Secrets en reuni, s de mala educaci.
Secrets en reuni, falta deducaci.
Es diu per a criticar a qui fa escoltetes o xiuxiuejos o es mig amaga
davant daltra gent perqu no sassabente del que es diu.
Similar en castell: A confesin de parte, revelo de prueba.
Sempre el meu s molt millor, perqu del meu jo en sc lautor.
Justifica que, normalment, sest ms pagat de les coses prpies i
dels parents ms ntims que de les daltri.
Contrari en castell: Culo veo, culo quiero.
Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten.
Es diu recomanant secretisme o justificant que els secrets acaben
sabent-se.
Connex: Secrets davant de la gent, senyal de poc coneixement.
Similar en castell: Dios te ve.
Sempre paguen justos per pecadors.
Es diu quan algun mal li sobrev a un innocent, i aix perqu moltes
vegades sadministra un castic collectiu per tal de no castigar directament
el culpable, per no voler descobrir-lo o per no gosar enfrontar-shi.
Castell: Siempre pagan justos por pecadores.
Es diu de qui critica els altres sense veures els seus propis defectes.
Sempre va el llop al de les calces esquinades. (esquinat = esgarrat,
desfet, esfilagarsat, espentolat, descosit)
Quan les coses van malament en un collectiu, solen afectar ms al
ms feble.
Similars: Sempre plou quan no hi ha escola.
La ignorncia s molt atrevida.
Castell: A pagarlo, Pocarropa.
Las desgracias, nunca vienen solas.
Serviu-me, que de bons vinc. I venia de casta dases.
Es diu com a burla de larrogant que pretn ser ms que els altres.
Castell: Criados, servidme, que de buena casa vengo.
Si al cel no em volen, a linfern em preguen.
Ho diu aquell a qui no laccepten, a ell, als seus o a la seua obra.
Similar: Quan una porta es tanca, una altra se nobri.
Similar en castell: Si no puedes con tu enemigo, nete a l.
Si avui ets molt ric i tens pobres parents, no oblides que tenen molt
grosses les dents.
Conv tenir-ho present, perqu algunes vegades es dna la m i
tagafen el bra.
Castell: Parientes pobres y trastos viejos, pocos y lejos.
Si compres res a censal, no en pagues ms del que val. (a censal = a
crdit, per endavant)
s un bon consell en tractes amb particulars, no pas amb el banc, que
ja sho cobra ben cobrat.
Si el guardi juga a cartes, qu faran els altres frares?
Si els vells fan de dolainers/gaiters, qu faran los jvens solters?
Qui no compleix amb els seus deures deixa pensar que tothom s com
ell.
Similars: Qui ha de donar llum, dna fum.
En casa del dolainer, el fill, ballador.
Si el mn fra un ou, sel beuria.
Ms que un refrany, s una crtica que es diu de qui s tan egoista que
no deixa que els altres traguen profit dalguna cosa.
Connex: Si lenveja fra tinya, quants de tinyosos hi hauria.
Similar en castell: Ser como el perro del hortelano, que ni come ni
deja comer.
Si el patr s vell i la patrona no, ms pesca la patrona que el patr.
Una dona jove sempre s un atractiu per als homes.
Si els vells fan de gaiters, qu faran joves solters?
Critica que les persones suposadament serioses facen coses de poc
trellat.
Similar: Si el guardi juga a cartes, qu faran els altres frares?
Contrari, lexpressi: Predicar amb lexemple.
Si en ta casa vols reps, ni prometes al que s pobre, ni degues al
poders.
El pobre et recriminar la falsa promesa i el poders es cobrar el
deute perqu pot fer-ho.
Si has de prendre consell, pren-lo sempre dhome vell.
Els vells tenen experincia en la vida.
Similar: Del ric el remei i del vell el consell.
Connex en castell: Bendita la casa que a viejos sabe.
Si ho ha dit al sord, no ho ha dit al peress.
Hi ha ms esperana que es facen les coses per la intermediaci dun
sord que dun malfaener, que sabem que no les far.
Sho diu un mateix o se li diu a qui no pot evitar sofrir coses que odia.
Eso que no puedes ver, en tu casa lo has de tener.
Si no vols pregar en va, porta el barret a la m.
Qui demana algun favor ha de mostrar-se humil i agrat.
Adverteix que per ms precauci que es pose, tot acaba sabent-se
ms tard o ms prompte.
Similar en castell: De lo contado come el lobo.
Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat. (quirat = mesura
de puresa de diamants i metalls preciosos)
Els diners en efectiu demostren que no es pretn enganyar i
afavoreixen que laltre tractant es fie i actue honestament.
Contrari: Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganncia per davant.
Si tens filles per casar, del sol de mar les has de guardar.
Conv evitar que es facen morenes, ja que la pell perd frescor i
sarruga, i perdran possibles pretendents.
Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell.
s un consell per a muntanyers, sobretot.
Si vols de lamic provar la voluntat, fingix necessitat.
Sexplica sol, com altres ja explicats ms amunt.
Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganncia per davant.
Els diners en efectiu davant dels ulls solen decidir de seguida a qui
ven.
Contrari: Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat.
Connex en castell: Cuando el dinero habla, la verdad calla.
No conv confiar que ning actue per u mateix, perqu no ho far com
ho farem nosaltres.
Castell: Cuando el lobo no va por su pie, no come lo que quiere.
Si vols fer fortuna, no mires tant la lluna.
No conv passar el temps en coses improductives.
Si vols mal a ton plaer, vs per mar o pren muller.
Navegar o casar-se s perdre una part de la llibertat dobrar.
Similars: Thas casat, thas cagat.
Quan un home es casa, lliguen un bou i amollen una vaca.
Si vols perdre un amic, deixa-li diners.
Tornar els prstecs sempre costa i es procura evitar.
Similar: Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic.
Contrari: Lamic i el mel, provats.
Si vols ser apreciat, has de fer-te desitjat.
En general, saprecia ms all que costa dobtenir que no les coses
fcils.
Si vols ser ben casat, casat pel mateix venat.
Conv fer parella amb qui es coneix molt b.
Invita a no desaprofitar res del que ens donen.
Similar: Del plat a la boca, ning sequivoca.
Contraris: On donen molt, no vages.
Coneixes a Seso? El que manes, fes-ho.
Castell: Amor y fortuna, resistencia ninguna.
I lexpressi: Aqu me las den todas.
Sord i pobre, figa en ell.
Amb tanta desgrcia junta, no aprofita per a molt. (Podeu llanar-li
una figa o fer-li un determinat gest per a aixar-lo.)
Tal com canta el rector, respon lescol.
Els subordinats acaben actuant o pensant com els qui tenen
ascendncia sobre ells, i a vegades els superen en b o en mal.
Similar: Els mals costums del mestre sapeguen al deixeble.
Castell: Como canta el abad, responde el monacillo.
Similars en castell: A buen capelln, mejor sacristn.
A buen juez, mejor pastor.
A buen juez, mejor testigo.
Segons actuem envers els altres, actuaran els altres envers
nosaltres.
Similars: Qui sembra vents recull tempestes.
Fes b i no ho perdrs.
El temps acaba posant a cada u en el seu lloc.
Quien siembra, recoge.
Quien siembra vientos recoge tempestades.
A ama gruona, criada rezongona.
Tancar-se en la seua torre de marfil.
Similar, lexpressi: Tancar-se en banda.
Tan cert, Jeroni, que si et treus un ull et quedes borni. (borni = tort)
Corrobora la veracitat dalguna cosa.
Similars, les expressions: Com que em dic (+nom de la persona que ho diu).
Com hi ha Du.
Tant et/te vull que et trac un ull.
De tant que et vull, et trac un ull.
Qui et canta la copla, eixe te la pega.
Es diu quan, per excs damor, de volena o servitud, alg ha fet
alguna acci que ha resultat perjudicial; o b quan alg saprofita de la
confiana dalg altre.
Similar: Fes b al porc (que et donar bones xulles).
A lo que se quiere bien, se castiga.
De los leales se hinchen los hospitales.
Similar en castell: Yo me era negra y vistironme de verde.
Similar en castell, lexpressi: No me quieras tanto.
T foc? A laltra casa nhi ha un poc.
s una manera descorts de negar-li foc a qui ens en demana.
Contrari: Tres coses no es poden negar: laigua, el foc i saludar.
Similar en castell, lexpressi: Negar el pan i la sal.
Tinc fam. Agarrat al cul i menjars carn.
Tinc fam. Girat de cul i menja carn.
Tinc fam. Pegat un mos al cul i menjars carn.
Els diu als insistents, sobretot xiquets.
Com: Si tens fam, pega un bram.
Tinc set. Girat de cul i ven-te un pet.
Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure.
Com: Si tens set, pixa i beurs calentet.
Tot forat t el seu peda.
Sempre hi ha alguna soluci adequada per a cada problema especfic o
per a cada persona concreta.
A grans mals, grans remeis.
Castell: Siempre hay un roto para un descosido.
Connex en castell: Casamiento de pobres, fbrica de limosneros.
Tot ho casen.
Es diu com a crtica en saber que sha casat alg de comportament
anormal o socialment reprovable.
Similar: Per fea que siga lolla, cobertora troba.
Tots al sac, i el sac, en terra.
Molts arregladors desarreglen la nvia.
Les propietats comunals o les coses que shan de fer amb la
participaci de ms dun solen no fer-se mai o fer-se tard i malament.
Similar: Faena de dos, merda de gos.
Castell: Obra del comn, obra de ningn.
Olla de muchos, mal mejida y peor cocida.
Tractes sn tractes.
Reafirma que la paraula donada no t retorn i que sha de complir el
comproms acordat, tant si es guanya com si es perd.
Qui no tinga diners, que tinga paraula.
Similar en castell: Santa Rita Rita, lo que se da no se quita.
A lo hecho, pecho.
Tres coses fan la dona graciosa: bell parlar, bells ulls i bells pits.
Aix sol ser.
Tres coses fan la dona lletja: el nas tort, els ulls torts i la boca torta.
Aix sol ser, ja que les figures asimtriques no solen agradar.
Contrari: lanterior.
Tres coses fan un bon mariner: ser lleuger, bon ull haver i molta mar
saber.
A bord, conv ser diligent en les moltes activitats i maniobres, predir
on s la pesquera i el mal oratge i ser experimentat en tot.
Tres coses no es poden negar: laigua, el foc i saludar.
Sn coses simples i gratutes que en cas de negar-se poden comportar
resultats nefastos.
Tres coses trauen lhome de casa: el fum, la gotera i la dona
baladrera. (baladrer = llanguallarg, xarraire, criticador)
Les esposes excessivament parladores, criticadores, tafaneres,
manteres o dominants sn insuportables.
Tu pagars, peix menut, loli que thas begut.
Es diu quan el poders descarrega la seua ira o els seus impostos en
els ms dbils.
U s poc i tres sn massa.
La parella s la quantitat ideal: per a estimar-se, per a viatjar...,
mentre que ms gent acaba decantant lequilibri, trencant lharmonia i
complicant les coses.
Similar: U no s ning.
Castell: Uno es poco y tres son multitud.
Similar en castell, lexpressi: Ser el tercero en discordia.

Ull blau a dona no escau. (escaure = adir, anar b, lligar)
s una opini molt mediterrnia, on els ulls blaus sn anecdtics.
Similar: Ull negre i gros, qu ms voleu vs?
Connexos: Ulls blaus, ulls dengany; ull ros, ull amors.
Ulls blaus i cabell roig, o molt savi o molt boig.
Contrari: Ulls blaus i boca/cara petita fan la cara bonica.
Ull de castanya, bona calanya. (calanya = carcter, geni, tarann)
Els ulls marrons, bruns i negres sn generalment considerats com
sincers.
Contraris: Ulls blaus i cabell roig, o molt savi o molt boig.
Ulls blaus, ulls dengany; ull ros, ull amors.
Ulleres i bast, senyal de doctor.
Amb el capell, sol ser indumentria de gent destudis.
meitat noms.
De tradici jueva, significa, venjativament, que un mal o perjudici que
ens infligisquen hem de tornar-lo de la mateixa manera.
Com: El que la fa, la paga.
Castell: Ojo por ojo y diente por diente.
A quien te la haga, se la pagas; si no puedes hoy, entonces
maana.
Ull petit i eixerit, home valent i atrevit. (eixerit = espavilat, viu, inquiet)
Generalment, qui t els ulls menuts sol ser persona molt activa.
Similars: Ulls mig aclucats, molt desperts i espavilats.
Ulls petits porten saviesa.
Ulls blaus i cabell roig, o molt savi o molt boig.
Sn una combinaci inusual que fa estrany a la resta de la gent, la qual
deixa volar la imaginaci.
Connexos: Home roig i gos pelut, abans mort que conegut.
A la conca mediterrnia fa estrany veure ulls blaus, i com tot all
inhabitual, desperta sospites; en canvi, els ulls verds sn prou habituals.
Ulls grossos porten guapesa.
s una opini molt generalitzada.
Contraris: Ulls grossos, dolenteria.
Ulls petits, dolenteria.
Ull sortit, mai sia vist.
Ulls i cor sn de la dona el ressort. (ressort = moll, molla, disparador)
All ms perceptible o impactant duna persona sn els ulls, i quan la
seua mirada i lamor responen, la resta del mn importa poc.
Contrari: Ull blau a dona no escau.
Ulls lleganyosos, ulls verinosos.
Encara que no sempre, les lleganyes sn indicatives de mala salut,
mental o fsica, i de deixadesa.
Ulls mig aclucats, molt desperts i espavilats.
Les parpelles caigudes, com els ulls xicotets i el gest de mig tancar-
los per agusar la vista, sn indicatius de sagacitat i activitat.
Similars: Ull petit i eixerit, home valent i atrevit.
Ulls petits porten saviesa.
Ulls negres amors porten.
Ulls negres duen energia, talent i valentia.
Normalment, sol ser aix; i si, a ms, sn diminuts, amb ms motiu.
Similars: Ulls negres i llavi molsut, quin gran genit.
Ull de castanya, bona calanya.
Contraris: Ulls negres, ulls tradors; els de castanya sn els millors.
Ull sortit, mai sia vist. (sia = forma antiga de siga)
Els ulls paputs no solen formar part del cnon de bellesa.
Contrari: Ulls grossos porten guapesa.
Ulls verds i cabells de castanya, gent de maranya. (maranya = embolic)
Tal s la creena general.
Similar: Ulls verds, mala persona.
Contraris: els segents.
Ulls verds, ulls de rei.
Ulls verds porten saviesa.
Entre els ulls clars, hi ha ms acceptaci en general en la conca
mediterrnia dels verds que dels blaus.
Contraris: Ulls verds, mala persona.
Ulls verds i cabells de castanya, gent de maranya.
U no s ning.
Moltes vegades es necessita alg ms per a realitzar alguna cosa.
Similar: Un s poc i tres sn massa.
Castell: Uno no es ninguno.
Similars en castell: Con una rueda, no anda una carreta.
Una ave sola, ni bien canta ni bien llora.
Un alma sola, ni canta ni llora.
Una casa amb dos portes s difcil de guardar.
La casa amb dos portes es pot interpretar tamb com una doble
comptabilitat, una doble vida, etc.
Similar: Qui serveix a dos amos, a lun o a laltre ha denganyar.
Connex en castell: Arca abierta al ladrn espera.
Una gota fa vessar un got. (vessar = desbordar, eixir-sen)
Significa que quan alg est fart dalguna cosa, una sola paraula o
allusi pot fer que el seu geni rebente.
Castell: Ser la gota que colma el vaso.
Una paraula denguany aprofita per a lany que ve.
La paraula donada o les coses que shan dit no caduquen mentre no es
compleixen.
Tractes sn tractes.
Una paraula dita a temps val ms que desprs cent.
La declaraci que no es fa o la decisi que no es pren en el moment
oport shaur de rectificar tard i amb tota una argumentaci de
justificacions, que podran ser interpretades com a excuses.
Similar: Ms val prevenir que lamentar.
Castell: Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
Lo que no se hace a la boda no se hace a toda hora.
Ms vale prevenir que curar.
Similar en castell, la frmula de les bodes: Hable ahora o calle para
siempre.
Contrari en castell: A buenas horas mangas verdes.
Una paraula en porta daltres.
Una sola paraula serveix per a iniciar una conversaci o una disputa.
Una poma podrida en fa podrir daltres.
Les persones que freqenten algun dolent acaben ms o menys
contaminades del seu comportament.
Similars: Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Juntat amb els bons si ser com ells vols.
Una pregunta mereix una resposta.
Certament, i si no, no haver preguntat.
Contraris: Qui vulga saber, que vaja a escola.
Un bast tort fa anar dret.
Els correctius, per lletjos que puguen semblar, ajuden a educar o a
fer acatar la voluntat de qui t els mitjans per a imposar-se.
Similars en castell: El burro que anda a palos, malo.
rbol que nace doblado, jams su tronco
endereza y hace de naturaleza el vicio con que ha crecido.
Un bovo en fa cent.
Les activitats anormals o inusuals atreuen latenci de molts. Es diu
quan hi ha alguna concentraci de gent mirant lactivitat dalg altre.
Castell: Un loco hace ciento.
Un poc cada u, la barca va.
Els esforos sumats multipliquen la fora.
Connex: U no s ning.
Contrari: Tots al sac i el sac en terra.
Castell: Fuenteovejuna, todos a una.
Uno para todos y todos para uno.
Contrari en castell: Entre todos la mataron y ella sola se muri.
Uns comptes fa lase i uns altres el traginer. (ase = burro / traginer =
carreter, tractant, majoral)
Com: Lhome proposa i Du disposa.
Moltes vegades es t bona o mala fama per interessos
inconfessables, per poder, per influncies, per publicitat remunerada, per
enveges..., per en realitat sn altres, desconeguts pel pblic, els que
mereixen el mrit o el descrdit.
Similars: Ms val caure en grcia que ser gracis.
meitat noms.
Connexa, lexpressi: Pagar justos per pecadors.
Castell: As sucede en la vida: cuando son los caballos que
trabajaron, es el cochero el que recibe la propina.
Similars en castell: Algo debe haber hecho mal o no sera tan
famoso.
Las apariencias engaan.
Por un ladrn, pierden ciento en el mesn.
Recomana pacincia en la consecuci dalgun objectiu o finalitat.
Desprs dIbi, Tibi.
Castell: Las cosas de palacio van despacio.
Val ms tenir que desitjar.
Val ms enveja que pietat.
Val ms tenir que penedir.
Ho diu, responent a alguna crtica o comparana, qui t bellesa,
intelligncia, diners o abundncia fsica.
Similar: Si lenveja fra tinya, quants de tinyosos hi hauria.
Val ms una bona llengua que una bona hisenda.
Qui t art oratria i bones maneres pot guanyar voluntats i
aconseguir coses que uns altres no podran.
Similars: Sagafen ms mosques amb mel que amb vinagre.
Qui t art va a qualsevol part.
Val ms una gota de saber que un mar de fortuna.
Val ms un amic que cent parents.
Ss amic per afinitat de carcters o de gustos, cosa que no
sempre ocorre amb els parents.
Similar: Qui t un amic t un tresor.
Similar en castell: Amistad de yerno, sol en invierno.
Val ms un bon ve que un mal parent.
Val ms un ve a la porta que un parent a Mallorca.
Qui est fsicament o anmicament ms a prop nostre s qui ens pot
ajudar.
Similar: Val ms un amic que cent parents.
Castell: Quien tiene un to en Granada, ni tiene to ni tiene nada.
Quin es tu hermano? El vecino ms cercano.
Val ms un esparrall/una sardina/un reix a la m que una tonyina nedar.

s preferible poc, o lleig, o ro, per segur, a all improbable o
quimric.
Com: Ms val un pardal en la m que cent volant.
Val ms un mort que molts de ferits.
En circumstncies molt extremes, s preferible que se sacrifique un
individu per a salvar un collectiu.
Val ms un tin que dos te dar. (dar = forma antiga del verb donar)
s preferible la immediatesa de les coses certes a les futures o
hipottiques.
Similars: El que va davant va davant.
Val ms tenir que desitjar.
Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa et faran encarregat.
s un advertiment o consell que es fa a qui li ha sobrevingut algun b
o alguna sort inesperada.
Similar en castell: Algo busca en tu casa quien te hace visitas largas.
Vil i vil entreteniment s dir mal del que est absent.
Malparlar de qui no es pot defensar s molt censurable com a acte de
covardia.
Similar: Paraula i pedra solta, no tenen volta.
Vinya als trenta, i als quaranta mallol.(mallol = vinya jove)
Es diu de qui no t molt trellat quan s adult i que, quan altres han
adquirit maduresa i experincia en la vida, ell encara en t menys, com fent
una regressi.
Expressions similars: Faltar-li un bull / un reg / una cuita.
No estar ben acabat.
Torna el xic a casa, que no s per a casar.
Vinyes i dones hermoses, de guardar dificultoses.
All que es manifesta agradable i apetible s cobejat i resulta difcil
de controlar que ning se naprofite.
Similar: Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa, et faran
encarregat.
Vista llarga i llengua curta.
Recomana ser observadors per a adquirir saber i ser callats per a
adquirir saviesa.
Similar: Al ben callat, li diuen savi.
Castell: Ver, oir y callar.
Vols? es diu als malalts.
Significa que estem encantats amb el que ens ofereixen, ja que noms
els malalts poden refusar les bones coses que els ofereixen pel seu b.
Similars: Sopa, pegam a la boca.
Donat?, grcies.
A Ocasi cal agafar-la pels cabells.
Similar, lexpressi: No mho dirs dos vegades.
Castell: La buena madre no dice quieres.
Vaquita tenis? Aqu me quedo.
Vora mar no vages a plorar.
Desaconsella buscar consolaci entre gent ms perjudicada que un
mateix.
Similar en castell, lexpressi: A reclamar, al maestro armero.
Amor
A lamor, el pinten cego.
Es diu perqu hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ning
sexplica quan no hi ha bellesa fsica o moral en algun dels membres de la
parella. (De fet, a langelet mitolgic Amor, quasi sempre sel representa
amb un ull destapat per tal que puga apuntar la fletxa. Per tant, shi veu!)
Similar en castell: Amor no mira linaje, ni fe, ni pleito, ni homenaje.
A lamor i al gaspatxo, dna-los foc borratxo. (foc borratxo = rebolicat,
desordenat)
Lamor t moments tendres alternats amb juguesques i
arravataments de desig, com un foc salvatge.
A lamor no hi ha forca que el sostinga.
Lamor estira de la voluntat i pot ms que ella.
Castell: Amor grande vence mil dificultades.
Amor es demencia, y su mdico, la ausencia.
Amor no mira linaje, ni fe, ni pleito, ni homenaje.
Amor y muerte, nada ms fuerte.
Contrari en castell: Amor que no es osado, amor poco estimado.
Al bon amar mai li falta qu donar.
Lamor veritable s geners, fins a lextrem de sacrificar la vida
prpia per ell.
Castell: Amor sin sacrificio, ms que a amor, tira a fornicio.
Contrari en castell: Amor de asno: coz y bocado.
Al bo per amor, al ro per temor.
Recomana tractar b els nostres consemblants per motius diferents.
Similars en castell: Ama a quien te ama, responde el que ama.
Amar a todos, temer a Dios tan slo.
Amars i no tadormirs.
La son s desplaada pel pensament de la persona estimada. Tamb,
lamor que no es mant constantment viu, va apagant-se.
Similar, lexpressi: Nadar i guardar la roba.
Castell: Amor no quita conocimiento.
Ama y guarda.
Similar en castell: Amor de mujer y halago de can, no duran si no les
dan.
Amants i lladres busquen foscor i racons.
Hi ha coses que a ning han dimportar-li o que no conv que se spien.
Similar: Amor i senyoria no volen companyia.
Similars en castell: Amor con casada, slo de pasada.
Amor con casada, vida arriesgada.
A batallas de amor, campo de plumas.
Contraris en castell: Amor sin pudor es todo menos amor.
Amor, tos y dinero, llevan cencerro.
A ms amor, ms pudor.
A vegades, lexcs damor es fa pesat perqu demana massa
contraprestacions.
Castell: Amor y dolor son del mismo color.
Similar en castell: La confianza da asco.
Amor, amb amor es cura.
La medecina per a lamor s lamor mateix. No es pot odiar a qui ens
vol.
Similar en castell: Ama al prjimo como a ti mismo.
Castell: Amor, con amor se paga.
Amor comprat dnal per venut.
Lamor fictici t data de caducitat.
Castell: Amor por inters, se acaba en un dos por tres.
Amor sin plata, no dura.
Amor damos, aigua en cistella.
Amor de senyor, aigua en cistella.
Les relacions laborals, per cordials que puguen ser, o lestima dels
parents poltics, generen fals amor per convenincia.
Similars: Amor de vella, aigua en cistella.
Castell: Amor verdadero, el que se tiene al dinero.
Similar en castell: Con una madrastra, al hombre le basta.
Amor de Carnaval s el que ms val.
Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres
i desinhibides solen ser duradors.
Amors de Carnestoltes, amors de revoltes.
Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes.
Les parelles que senamoren en temps de festa s perqu els dos sn
festers i amics de la diversi.
Contrari: Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants.
Amor destudiant, amor inconstant.
Els estudiants sempre han tingut la mala fama de vividors i mentiders
i daprofitar el moment de joventut i de la llibertat destar fora de casa,
perqu en acabar la carrera o el seminari havien de ser persones de trellat.
Contrari: Voler-se s fer-se.
Castell: Amores de estudiantes, flores de un da son.
Similars en castell: Amor loco, yo por vos, y vos por otro.
Amor por cartas son promesas falsas.
Amor loco, hoy por ti, maana por otro.
Amor de germ, amor de ca. (ca = gos, cnid)
Lamor fratern s molt intens en la infantesa, per sol anar
refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivncies i
circumstncies de cada persona.
Similars: el segent, i
Amor de gendre, bugada sense cendra. (La generaci dels nostres avis i
besavis rentava la roba abocant cendra en aigua bullent per a blanquejar-la.)
Significa que s buit de contingut.
Similar: el segent.
Castell: Amor de yerno, sol de invierno.
Amor de monja, foc desponja.
Les monges poden oferir estimaci, per no mai amor, que ja li
lofereixen exclusivament a Du.
Similars: Amor de vella, aigua en cistella.
Similar en castell: Amor de nio, agua en cestillo.
Amor de vella, aigua en cistella.
Per ms amor que ens tinga una persona anciana, durar poc de temps.
Similars: Amor de monja i pet de frare, tot s aire.
Amoretes de gener, per Pasqua, muller, i per Nadal, bolquer. (bolquer =
embolcall de xiquet de pit)
Explica molt resumidament el cicle de la vida humana.
Amor fort dura fins a la mort.
Hi ha amors que perduren fins ms all de la sepultura.
Contrari: Amor comprat, dnal per venut.
Castell: Amor que del alma nace, al pie de la tumba muere.
Contrari en castell: A Dios se le dejan las quejas, y al diablo las
disparejas.
Amor gran ven totes les dificultats.
Certament.
Amor i cels sn els dos del mateix pl.
La gelosia s el sentiment de possessi total de lamor de la persona
estimada, per tant s una manifestaci exagerada o malaltissa de lamor.
Similar: el segent.
Castell: Donde hay celos hay amor, donde hay viejos hay dolor.
Similars en castell: Amor con celos causa desvelos.
Amor sin celos, no lo dan los cielos.
Amor i dolor sn del mateix color.
Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament,
desavinences, dependncia, gelosia...
Castell: Amor y dolor son del mismo color.
Donde hay amor, hay dolor.
Calores, dolores y amores matan a los hombres.
Connex en castell: Cada quien se busca su cebolla para llorar.
Contraris en castell: Donde no hubo dolor, no hay caridad ni amor.
Donde lloran est el muerto.
Amor i gravetat, no passen per un forat.
Sn coses duna gran importncia, no pas qualsevol cosa.
Amor i senyoria no volen companyia.
La propietat, la direcci, el poder, els exerceix millor una persona
sola que no en companyia daltres; de la mateixa manera que lamor no es pot
compartir amb altres.
Com: Amants i lladres busquen foscor i racons.
Castell: Amor y seora no quieren compaa.
Amor que aplega a oblit, amor no ha sigut.
Un amor vertader no soblida mai, encara que haja sigut efmer,
truncat o impossible.
Castell: Amor, viento y ventura, poco dura.
Contrari en castell: Amores nuevos no olvidan los viejos.
Amor i ms amor, tan sols el Nostre Senyor.
s qui pot oferir eternament lamor ms pur.
Similar en castell: Amor de madre, es incomparable.
Amor de madre, que todo lo dems es
incomparable.
Contrari en castell: Amor de asno: coz y bocado.
Amors, dolors i diners no poden estar secrets.
Amor, tos, fum i diners, no es poden amagar molt de temps.
Lamor i els diners no poden estar amagats.
Sn coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se.
Castell: Amor, tos y dinero llevan cencerro.
Amor sense patir, aix no pot ser.
Casat per amor, casat amb dolor.
No hi ha amor sense dolor.
Lamor de veritat implica moments de dolor, patiment, privaci o
sacrifici per lsser volgut.
Similars: No hi ha rosa sense espines.
Thas casat, thas cagat.
Castell: Amor amor, malo el principio y el fin peor.
Amor, tot ho perdona.
s el sentiment ms noble.
Amor, vent i ventura, poc dura.
s una opini. De fet, o creixen, o minven, per mai sn esttics.
Similars: Amor destudiant, amor inconstant.
Contraris: Amor fort dura fins a la mort.
No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer.
Similar en castell: Amor de putas y fuego de virutas, luce mucho y
poco dura.
Besos de minyons, amors de plorons.
Un bes infantil no t un gran valor perqu per als xiquets s un acte
quasi irreflexiu.
Cal teixir b, Leonor, el panyo del bon amor. (panyo = drap, tela)
Lamor sha de cuidar esmeradament cada dia.
Caritat i amor no toquen tambor.
Sn coses que es fan discretament i no es pregonen, i si es pregonen
s perqu amaguen algun inters.
Similars, les paraules de Jess: Que la teua m esquerra no spia el
que fa la teua dreta.
Criatura grossa, mal any per a la mare.
Els xiquets de pit mamen ms i ms a mesura que creixen, i si ja no
mamen, mengen.
Connex: El que menja la dida, per la criatura s vida.
Criatura sense ossa porta la mare a la fossa.
Hi ha persones a qui no sels desenvolupa molt lesquelet i no
saguanten plantades, cosa que representa un esfor enorme, constant i
creixent per a qui se nocupa.
De lamor a lodi noms hi ha un pas.
A vegades, per qualsevol motiu, les persones acaben odiant-se.
Castell: Amor y odio son como el fuego que no se apaga.
Similars en castell: Amor y dolor son del mismo color.
Dels amors, sempre el primer, i de llunes, la de gener.
El primer amor sol ser el ms bonic de la vida perqu s un sentiment
nou i pur; i la lluna de gener, la ms gran i difana perqu latmosfera s
lmpida.
Similar: Amor fort dura fins a la mort.
Similar en castell: Amores nuevos no olvidan los viejos.
Els besets no fan xiquets.
Conv ser tolerants per sabent on est el lmit entre el b i el mal.
Els malalts es tornen com les criatures.
Es fan reguinyosos i reclamen atenci contnua, amb o sense motiu.
Estimar i no ser estimat s com respondre i no ser preguntat.
s balafiar energia amb qui no la mereix per a quedar-nos amb
sensaci destupidesa.
Castell: Amor no correspondido, tiempo perdido.
Amor, no pongas amor donde no hay correspondencia, que
luego te quedars a la luna de Valencia.
Amor irresoluto, mucha flor y poco fruto.
Similar en castell: Amor de casada no vale nada.
Critica el mal gust de qui ha triat una parella a la que no li trobem cap
encant, ja siga fsic ja siga moral.
Lamor crema ms que cent focs.
Lenamorament encega lintellecte.
Similar en castell: Hay amores que matan.
Lamor entra pels ulls.
La vista s el sentit ms agut dels humans, i per tant s el primer que
actua o el ms important en la presa de decisions.
Lamor s cosa de dos.
Aix sol ser.
Contrari: Quan un no vol, dos no es barallen.
Contrari en castell: Se necesitan dos para bailar un tango.
Lamor s foc i la dona, estopa. (estopa = esca, detonant, plvora,
encenall)
Lamor sol fer mal joc a la dona, car ell s foc i ella, estopa.
La plvora, la dona i lestopa, prop del foc sn un perill.
La cera al costat del foc sescalfa.
La borra a prop del foc sencn. (borra = llana apilotada)
Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada.
Castell: El hombre es fuego, la mujer estopa, llega el diablo y sopla.
Lamor s foc que no fa bollir lolla.
Lamor s foc que no laprofita el cos.
s un sentiment, i com a tal no dna calor material ni beneficis.
Lamor i els diners no poden estar amagats.
Lamor, com el foc, mai no pot estar amagat.
Lamor, el foc i el tossir no es poden escondir.
Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten.
Similar: Lamor no toca tambor.
Castell: Amor, tos y dinero llevan cencerro.
Similar en castell: No quiero perro con cencerro.
Lamor s cec.
Es diu com a justificaci de qui ha triat una parella a la que els altres
no li troben cap encant, virtut o afinitat. (De fet, al personatge Cupido o
Amor sel representa amb els ulls embenats, per ell fa trampa i mira.)
Similar: A Amor el pinten cego.
Castell: El amor es ciego.
Al amor lo pintan ciego y con alas, ciego para no ver los
obstculos; con alas para salvarlos.
Lamor s un bon desig que du a bon fi.
Lamor busca un bon fi, encara que a vegades no hi arriba.
Lamor i el vent, per cada un que sen va en vnen cent.
Es una visi optimista que es planteja quan un amor sha frustrat.
Similar: Quan una porta es tanca, deu se nobrin.
Castell: Amor nuevo, olvida el primero.
Lamor ve de lamor.
Un sentiment en fomenta un altre de similar.
Castell: Amor, con amor se paga.
Amor, con amor se paga, y lo dems, con dinero.
Amor, con amor se cura.
Amor es el verdadero precio del amor.
Lamor i la lluna es pareixen, minven quan no creixen.
Aix sol ser, ja que lamor, com tots els sentiments, fa daltabaixos i
conv cuidar que no decaiga.
Les dones, com les paelles: o penjades o al foc.
s una opini misgina, o siga, ms que masclista.
Similar en castell: La mujer, la pata quebrada y en casa.
Similar en castell, lexpressi: La mat porque era ma.
Lull senamora de les lleganyes.
Significa que acabem apreciant les coses que veiem tots els dies,
encara que siguen lletges, i aix per falta daltres opcions o per prpia
miopia.
Com: Hi ha ulls que senamoren de lleganyes.
Nit de Sant Joan, nit damoretes.
Les persones, com la majoria dels ssers animats, som ms proclius a
lamor i a lemparellament en primavera que durant la resta de lany.
No hi ha amor sense dolor.
Qui estima de veritat pateix per les persones estimades, o ha de
sofrir desenganys, desavinences o disgustos que la vida i la convivncia ens
deparen.
Castella: En cada flor hay color, pero en cualquier amor hay dolor.
El pleniluni del gener s el ms gran i difan de lany, i el primer amor
no soblida mai.
Similar: El primer que cull la flor, semporta lolor.
Castell: Amor viejo, ni te olvido ni te dejo.
Per Sant Joan, les estimades troben les enramades.
El 24 de juny s una efemride tradicionalment celebrada sobretot
per les cultures mediterrnies.
Castell: En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus
novios las enramadas.
Qui b et vol et donar dol.
Sense ganes de causar cap dany, sin per amor deducar
convenientment, a vegades sha dinfligir un correctiu a una persona
estimada.
Castell: Quien bien te quiere te har sufrir/llorar.
Sen van els amors, queden els dolors.
El dolor sempre reemplaa lamor desparegut.
Si et cases per Cap dAny, la lluna de mel fins a Sant Miquel. (el 29 de
setembre)
La fogositat del primer moment de lamor no dura sempre, sin que
decreix amb el pas del temps.
Tal cul, tal braga.
Cada cosa requereix la soluci adequada.
Similar: Cada olleta t la seua tapadoreta.
Similars en castell: Siempre hay un roto para un descosido.
A cada rey, su trono.
A cada santo se le debe una vela.
Similar, lexpressi castellana: Ser tal para cual.
Tant et vull, que et trac un ull.

Tant vol el gat a sos fills, que sels menja.
De tant que volia el diable al seu fill, li va treure un ull.
A vegades es causa a una persona estimada un perjudici momentani
amb la intenci dafavorir-la o educar-la.
Similar en castell: Quien bien te quiere te har sufrir/llorar.
Traurs de les dones poques coses bones.
s un avs per a qui espera meravelles.
Similar: Qui de dones fa cabal, ja pot amanir la roba i anar-sen a
lhospital.
Ulls de gat, Du me napart.
Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar.
Contrari: Ulls de gos, home fidel i amors.
Ulls de gos, home fidel i amors.
La mirada atenta i dola s molt significativa.
Contrari: Ulls de gat, Du me napart.
Voler-se s fer-se. (fer-se = freqentar-se, relacionar-se)
Quan no hi ha relaci entre parents o amistats, s que lamor que es
tenia sha refredat o ha desparegut.
Contraris: A qui b et vol, fes-li poques visites per tal que et desitge.
No anant, no vnen.
I lexpressi: Fer la visita del metge.
Castell: Del roce nace el cario.
Contraris en castell: Quien tiene un to en Granada, ni tiene to ni
tiene nada.
Quien toma, a dar se obliga.
Parientes pobres y trastos viejos, pocos y
lejos.
Refranyer de msica i cant
A bones ganes de ballar, poc so s menester.
Poc importen les circumstncies quan es t ganes de fer alguna
determinada cosa.
Similar en castell: A buen hambre no hay pan duro.
A casa dels msics vas a fer albades?
s una crtica a qui pretn saber ms que els que sn de lofici.
Similar, lexpressi: A bon sant tencomanes.
Al msic vell, sempre li queda el comps.
El pas del temps sol desgastar la memria i lagilitat, per no del tot.
Castell: Al msico viejo le queda el comps.
Amagueu els patos, que vnen els msics.
No sn de fiar pel fet danar habitualment de festa i en colla.
Similar: Amagueu els patos, que ve la tron.
A msica de brams, contrapunt de garrotades. (NO de Brahms)
A msica de brams, contrapunt de garrotada.
Quan es produeix alguna discussi en la que va creixent el to de veu,
s previsible la baralla fsica.
A pocs doblers, poca msica.
La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del
resultat.
Similars: Qui no t diners no t vicis.
no comprars res.
Contraris: Amb diners, torrons.
Amb diners, sant Pere balla.
A Sant Andreu del Palomar, sense msica no es pot ballar.
s una crtica a qui ha dit alguna obvietat.
A so de tabals no sagafen llebres. (tabal = tambor, timbala, caixa)
Qui pretn alguna cosa ha de mantindre-ho en secret.
Castell: No quiero perro con cencerro.
Gato con guantes no caza ratones.
B canta, per mal entona.
Bon home per mal msic.
s una manera elegant de dir-li mediocre a alg.
Cada ball vol la seua msica.
Cantant cantant, les penes sen van.
No s la soluci, per ajuda.
Deixa fer fent, que la msica s de qui lentn.
Deixa fer vent, que la msica s de qui lentn.
No et fiques en temes daltres.
Castell: Ser como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer.
De msic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta.

De msic, metge i poeta, tothom en t una miqueta.
Totes les persones tenim molts aspectes i tots som ms o menys
aptes per a tot.
Castell: De poeta y de loco, todos tenemos un poco.
Du ens lliure dun mal ve i dun estudiant de viol.
No hi ha ms mal ve que un aprenent de viol.
Els assajos musicals molesten quasi tant com un ve indesitjable.
Dolainer i torero, no pots ser-ho.
Es diu quan alguna cosa que ens volen fer passar per certa ens resulta
illgica.
Com lexpressi castellana: No se puede estar en misa y repicando.
Dona que canta, no li mires la cara.
Qui sanuncia, alguna cosa pretn.
El cantar vol alegria i el plorar vol tristor.
Tot t una ra de ser.
El flabiol, no el toca qui vol. (flabiol = flauta de canya)
Cada art o professi vol el seu ofici.
El msic que se nalaba, mai comena i mai acaba.

Qui realment val no necessita fer-se propaganda.
El pare joglar, el fill timbaler.
En casa del dolainer, tots sn balladors.
A casa del msic, qui no balla, punteja.
A casa del msic, qui no canta, taralleja.
A la casa dels joglars, tothom balla el contraps.
Els pares influeixen els fills per a b i per a mal.
Com: El fill de la gata, la rata mata.
Tal pare, tal fill.
Castell: Hijo de gato, gatito.
Els msics, per a cantar, han menester pregar; i en haver comenat, no
sen saben deixar. (haver menester o haver de menester = necessitar)
Necessiten molts assajos, per quan sanimen, no pararien.
Escol, msic o barber, home de b no pot ser.
Fa de mal cantar amb el ventre buit.

Igual que: La panxa porta les cames.
Sense menjar no es pot fer res sin anar perdent forces fins a morir-
se.
La bona msica surt de la barrica. (surt = sorgeix, brolla, ix / barrica = bta,
tonell, bocoi)
Els efectes del vi fan cantar la gent.
La can del tururut, qui gemega ja ha rebut.
Es diu a qui ha resultat mal parat en algun assumpte.
La dona maca no canta gaire, per quan canta, encanta. (maca,
castellanisme = bonica, bella / gaire = gens, no molt)
La que s bonica no necessita fer-ho notar, i quan ho fa es torna
encantadora.
La msica amanseix les feres.
Els elogis i les paraules tendres afavoreixen la bona disposici de les
persones i molts ssers vius, com els sons suaus, que els donen bones
vibracions.
Castell: La msica amansa a las fieras.
La msica no fa dol.
Incls en els soterrars, en moltes cultures es toca msica.
Ms val un gust que cent panderos.
La realitzaci dun desig s equiparable a la ms gran de les felicitats.
Similar, lexpressi: Permetres un luxe.
Similar en castell: Una vez al ao no hace dao.
Similar en castell, lexpressi: Darse un homenaje.
Msica, caa i pesquera no volen vellesa.
Msica, caa i pesquera, sen volen a la vellesa.
Msica, cacera i pesquera porten pollera.
Cada cosa necessita energia i mitjans (les tres ocupacions
requereixen caixa, gbia = pollera o poal).
Msica em fas? No em besars.
Msica li fas? No thi casars.
Msica li fas? Tu no lhaurs. (haver = aconseguir, haure)
Com ms insistisques, ms em canses i ms tavorrir.
Contrari: Msica li fas? Tu thi casars.
Msica i flors conquisten amors.
Msica i flors porten amors.
Sn coses agradables als sentits.
Similar: La msica amanseix les feres.
Msica que no he descoltar, que la pague un altre.
Ning sol pagar res que no haja de disfrutar.
Msic pagat fa mal so.
Msic pagat no fa bon so.
Dolaina pagada, ron so.
Dolainer pagat, so ron.
Dolaina pagada, mal tocada.
Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no t inters a acabar-la
b.
Castell: A quien paga adelantado, mal le sirve su criado.
Similar en castell: Una barriga llena no estudia de buena gana.
Msics, xics i criatures, a la millor la fan.
Sn tres collectius amb fama de no tenir molt trellat.
Similar: Amageu els patos, que vnen els msics.
Ni barber mut ni msic catxassut. (catxassut = calms, adolmilat)
Hi ha oficis que demanen vitalitat.
No et fies dhome que no cante.
Qui mai canta s perqu viu amargat i pot ser rancors.
Connex: No et fies de la galta que de nit safaita.
No hi ha barber mut ni msic que no sia conegut. (sia = forma antiga de
siga)
Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el
treball, mentre que tot msic s conegut per tot el poble grcies a les
desfilades.
No sha de ballar pas ms de pressa del que marca la msica.
Recomana no avanar-se al ritme general, el qual pot canviar o aturar-
se i fer-nos quedar mal.
Similars: Qui molt corre, prompte para.
Desprs dIbi, Tibi.
On hi ha msica, mala cosa no hi pot haver.
On hi ha msica, no hi pot haver dolenteria.
Certament, llevat dels soterrars, hi ha alegria.
On hi ha msics, no hi falten msiques.
Les xiques volen xics divertits.
En pagar, sant Pere canta.
Pagant, mossn Pere canta.
Els diners aconsegueixen les coses ms impensables.
Igual que: Amb diners, torrons.
La mateixa idea que: Debades, ningun frare pega barretades. (pegar
barretades = orar cantant i fent cabotades tocat amb el barret)
Pare dolainer, fill tabaleter.
Si el pare s msic, el fill s ballador.
Com: En casa del dolainer, tots sn balladors.
El pare msic, el fill ballador.
Pescador de canya i msic de vent, no els cal fer testament.
Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer
cap patrimoni.
Pobre que noms sap una can no guanya ms que un roseg.
Conv saber fer de tot i no limitar-se a una sola cosa o especialitat.
Pocs diners, poc serm i poca msica.
Si la butxaca no sona, els msics no poden tocar.
Amb economia precria no es poden fer grans coses.
Similar: Qui no t diners, no t vicis.
Contrari: Amb diners, torrons.
Quan passa el vent per la flauta, s hora de fer anar els dits.
Sha de saber aprofitar el moment propici.
Castell: A Ocasin, todo el mundo la coge por los cabellos. (Ocasin
s un personatge mitolgic grec femen = fortuna, sort, oportunitat)
Es diu a qui canta sense motiu aparent perqu cantar ajuda a desviar
latenci de penes i problemes.
Canta la rana, y no tiene pelo ni lana.
Qui canta, encara s viu.

Conv mirar la vida pel seu costat amable.
Similar: Mentre hi ha vida, hi ha esperana.
Qui canta no dorm.
Qui canta acostuma a estar fent alguna cosa creativa.
Qui canta sense to no t el cap bo.
Cada cosa t el seu moment i la seua circumstncia convenient.
Igual que: Qui canta en la taula i xiula en el llit, no t lenteniment
complit.
Qui mal canta s qui ms canta.
Sol anunciar-se la gent mediocre, perqu lexcellent s coneguda
sense necessitat de fer-se propaganda.
Qui mal canta, pluja crida.
Exageradament, vol dir que fins el Sol levita.
Qui no canta no nyanta. (nyantar = menjar)
Si u no es fa de notar, els altres lignoren.
Igual que: El que no plora, no mama.
Qui sap sonar el flabiol, balla quan vol. (flabiol = flauta de canya)
Qui t ofici t de qu menjar i qui t els mitjans pot servir-sen.
Sarau i balls, a casa daltre.
Ning vol suportar molsties originades per les diversions daltres.
Connex: Justcia, per no per ma casa.
Castell, lexpressi: Con la msica a otra parte.
Sastres, msics i sabaters, moltes postures i pocs diners.
Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici.
Sastres, putes i msics, de vells sn avorrits.
Generalment, a la vellesa, deixem de ser innovadors en lofici i solem
contar les mateixes batalletes que els altres ja coneixen massa b.
Si la por fra msica, com ballarem tots.
Similar al segent, destaca que la por de cada u no s perceptible pels
altres i que s ms general que ens imaginem.
Si lenveja fore msica, com ballarem tots.
Posa de manifest que lenveja, que no es veu a simple vista, abunda
ms que no ens pensem.
Com: Si lenveja fra tinya, quants de tinyosos hi hauria.
Si msica li fa, no se lendur.
Tu saps una can i jo en s una altra.
Tu saps una can i jo s una rondalla. (rondalla = conte popular de les
nostres comarques)
No em contes els teus problemes, que jo tamb en tinc.
Tant com canta el rector, respon lescol. (escol = ajudant, aclit)
Hi ha persones que es deixen influir per altres o els imiten.
Refranyer del parentiu
Abans sn les dents que els parents.
Es diu per justificar que s ms important la supervivncia personal
que el ms ntim dels parents. Es diu com a autojustificaci quan u t
assumptes importants o urgents a atendre que fan que tota la resta siga
secundria.
A bodes i a fillol, qui no et convida no et vol. (fillol = xiquet protegit per
un padr o padrina)
Hi ha ocasions molt importants en la vida en les que es queda molt
malament si no sinvita o es comunica el fet a les persones ms prximes.
Contrari en castell: A boda ni bautizado, no vayas sin ser llamado.
A bon recollidor pare, fill escampador.
A pare collidor, fill esbarricador. (= esbarriador, embarricador,
dispersador, escampador)
Al pare amassador, fill embarricador.
A pare guanyador, fill gastador.
A pare guardador, fill dissipador.
Sol ocrrer que els fills que no han patit de res grcies al sacrifici
dels pares, no aprecien el b que els han procurat.
Similar: Les fbriques, les munten els avis, les disfruten els pares i
les balafien els fills.
Contrari: A un pare escampador, un fill arreplegador.
Connexos: Dies de molt, vespres de res.
A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si sn
casats, doblats.
s una recomanaci econmica per a les cases on sn molts de famlia.
Afortunats els fills que tenen els pares a linfern.
Els progenitors que han servit de mal exemple als fills i no shan
ocupat gens dells els sn ms tils morts que vius.
A la barca i a lesposa, sempre els falta alguna cosa.
A la barca i a la dona, sempre els falta alguna cosa.
En general, per a les dones no hi ha cap marit perfecte,
comparablement a una barca, que va estropellant-se per ls.
A labril, el pare no espera el fill.
A la primavera, hi ha moltes labors a fer al camp que no tenen espera.
A la casa que hi va un frare i la mare t fillets, a qui cridaran per
pare aquells pobres angelets?
Els animals que es crien sense progenitors interpreten com a pare o
com a mare qui els cuida o qui els freqenta.
Connex: Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa et faran
encarregat.
Connex en castell: Nunca digas de este agua no beber ni este cura
no es mi padre.
A la dona brava, corda llarga.
A les persones amb carcter cal deixar-los fer perqu alliberen
tensions i no revertisquen sobre nosaltres mateixos.
A la dona casta, Du li basta.
Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell.
Contrari: el precedent.
Castell: A la mujer casada y casta, con el marido le basta.
A la filla, pa i cadira, i a la nora, pa i fora.
El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu poltic.
A la madrastra, el nom li basta.
La mare s de mel, la madrastra, de fel.
Les mares poltiques sempre han tingut mala fama per no ser les
mares naturals, a les quals sels suposa ms amor.
A la mare que Du li vol b, una filla li dna primer.
A qui Du vol b, sa filla envia primer.
A la casa que Du els vol b, dna les xiques primer.
Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de carcters i perqu
el dia de dem li resultar ms til que un xiquet.
A la viuda, tot li piula. (piular = xiular = atraure)
En general, les dones, una vegades alliberades del marit, estan molt
pendents de qualsevol possible pretendent.
Connex en castell: La liebre a la carrera, y la mujer a la espera.
Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal.
Cada persona sha de valer per si mateixa i saber estalviar i
administrar-se.
Al fill de la nora, un tros de pa i fora.
Ve a significar que als nts poltics o heretats no sels vol tant com
als nts carnals.
Al fill del ric, no li toques el vestit.
Encara que el tracte siga cordial, no conv traspassar la frontera
entre classes socials perqu si el poders se sent ofs, eixirem perdent.
Al fill dolent, pa i escarment.
Aix sol ser.
Similar: Ama ton fill i castigal b.
Al germ, rica germana, i al marit, la muller sana.
A cada u, segons el seu estat civil, li conv una cosa.
Al marit, barca; la muller, arca. (arca = cofre = caixa dels diners)
Els marits feien feina fsica i les dones administraven els diners de la
famlia. Significa que cada u ha de fer les tasques per a les quals est millor
preparat.
Al mol i a lesposa, sempre li falta alguna cosa.
A la barca i a lesposa, sempre li falta alguna cosa.
Al mol, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra.
Tot reclama una atenci i un manteniment.
Similar: Qui t terra i no la veu, es fa pobre i no sho creu.
A lolor del dot acudix el borinot. (el dot = el capital, les possessions,
laixovar) / borinot = destrellatat, tarambana, tararot, ximple)
Significa que si la nvia s rica, tindr tota classe de pretendents.
Similar en castell: A la mujer por lo que valga, no por lo que traiga.
Al que es casa per inters, li ixen els comptes al revs.
Similar a lanterior, significa que quan es descobrixen les segones
intencions dalg, la persona enganyada ja no confiar mai ms en qui ha
prets enganyar.
Al qui t carro i muller, mai li faltar qu fer.

Significa que qui t negocis, camps... als quals dedicar-se, s com els
casats, que han datendre les necessitats de si mateixos i daltres.
Castell: Al que tiene casa, reloj y mujer, no le falta qu componer.
Al teu fill dna un ofici, que la ganduleria s mare del vici.
Ms clar, aigua.
Castell: A tu hijo, buen nombre y oficio.
Ama ton fill i castigal b.
Amb sopes i surres se crien les criatures.
Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el
comportament.
Similar: Al fill dolent, pa i escarment.
Connexos en castell: Al hijo querido, el buen regalo es el castigo.
Quien bien te quiere te har sufrir.
Amb molts fills no hi ha qui es faa ric.
Sol passar.
Connex en castell: Quien mucho abarca, poco aprieta.
Amb xiquets, ni al cel.
Sentencia que els xiquets sn una molstia en qualsevol activitat dels
adults.
Similar: Qui li haja fet el nas, que el tinga al bra.
Amor de gendre, bugada sense cendra.
s un amor aparent, sense consistncia. (La roba blanca es llavava
amb lleixiu elaborat amb cendra.)
Connexos: Amor de vella, aigua en cistella.
Amor de sogra, afalac(s) de gata. (afalac = carcia, carantoina, manyaga)
Se sap que els gats solen ser amables i amorosos quan tenen algun
inters, per aix es compara ac el seu comportament amb el de les sogres.
(Les sogres sempre han tingut mala fama per no ser la mare prpia, sin la
mare poltica.)
Similar: Amor de monja, foc desponja.
Similar en castell: Bien me quiere mi suegra si de mi mal no se
alegra.
Any i vida, creix la famlia.
Transcorrent el temps i havent-hi salut van venint els fills i fent-se
grans.
Similars: Qui dia passa, any empeny.
A qui Du no dna fills, el dimoni/diable dna nebots.
Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills
dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als fills
inexistents.
A tals filles, tals gendres.
Segons el carcter, la galania o la fortuna de la xica, trobar el
pretendent adequat que la suporte o li agrade.
A tu et dic, filla; entn-te nora.
Una nora s una filla poltica, i encara que la sogra pretenga tractar
igual les filles que les nores, la nora sol considerar-se filla de segona fila.
Connex: Al fill de la nora, un tros de pa i fora.
Castell: Nuera, ni de barro ni de cera.
A un pare escampador, un fill arreplegador.
Sol ocrrer que qui ha passat precarietat en la joventut, reacciona
contra el mal comportament dels progenitors i no vol que els seus fills
patisquen com ell.
Similar: Afortunats els fills que tenen els pares a linfern.
Contrari: A pare guardador, fill dissipador.
Banyes i cabells blancs, no ixen pels anys.
Ve a dir que les coses no sn perqu s, sin per causes concretes,
encara que a vegades les ignorem.
Baralles de marit, de la taula al llit.
Disputes de muller i marit, duren de taula fins el llit.
Els conflictes familiars no han de transcendir fora de la famlia.
Connex: Els xiquets, tot ho xarren.
Connex en castell: Entre marido y mujer, nadie se debe meter.
Barba blanca per marit, primer que jove esvanit. (= vanits, presumit)
s preferible lexperincia i el trellat a la inexperincia i la
superficialitat.
Bell s el fill en lull del pare.
Ning vol reconixer defectes en els seus prxims.
Castell: Al cuervo, su hijo le parece un ruiseor.
Bns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als nts.
Les coses mal fetes acaben pagant-se un dia o un altre.
Similars: La veritat s com loli, que sempre sura.
All que de nit es fa, de dia es veu.
Dels pecats dels pares van els fills geperuts.
B volent o mal volent, de la dona sigues parent.
Tant si et ve b com si et desagrada, conv que tingues tracte amb
els parents per part de laltre cnjuge, i aix en favor de lestabilitat del
matrimoni.
Bon ofici dna al teu fill i podr sortir de tot perill.
Recomana educar i preparar la descendncia perqu siga autnoma en
el futur.
Bons costums i diners fan els fills cavallers.
Leducaci s fonamental, i la riquesa ajuda.
Cada criatura que neix es porta un pa.
Cada fill al nixer porta un pa sota laixella.
Quan naix un xiquet o un animalet, els progenitors fan el possible i
limpossible per alimentar-lo.
Castell: Los nios nacen con un pan bajo el brazo.
Cada qual saparella amb son igual.
Les persones tenim ms afinitat amb els que sn similars a nosaltres
en diners, en gustos, en estudis...
Cada u sajunta amb els seus.
Similar en castell: Cada oveja, con su pareja.
Similar en castell, per despectiu: Siempre hay un roto para un
descosido.
Cada u s fill de sa mare.
Afirma que cada individu t personalitat prpia.
Cap pare enfillat no mor enfitat. (enfillat = amant dels fills, xiquer /
enfitat = saciat, assaciat, fart, tip)
Qui es preocupa pels fills i es desviu per ells, sho gasta tot en ells i
arriba a passar privacions personals a gust.
Connex en castell: Entre dos que bien se quieren, con uno que coma
basta.
Casa bona no far qui molts fills tindr.
Casa de molta fillada, gana assegurada.
La famlia on hi ha moltes boques que alimentar t molta despesa
constant.
Casament de ventura: dona, llit i criatura.
All que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de
vida.
Casament entre parents, els fills tarats i dolents.
Quan la gentica del pare i de la mare sn coincidents, se solen
acumular en la criatura malalties fsiques o mentals.
Casament rom, pare, fills i pa tard nhi ha.
Tot arriba, encara que tarde.
Similar: Ms val tard que mai.
Similar en castell: Ms vale tarde que nunca.
Casament de Carnaval, casament que res val.
En dia de Carnaval, com en el dia dels Innocents, no ens podem fiar
que les coses siguen serioses.
Casa sense mare, riu sense mar.
Una dona s lelement central i principal duna famlia, sobretot si hi
ha fills.
Casa sense muller, cent ulls t de menester.
La dona s lnima duna casa, i si hi falta, tot hi va malament.
Casar a gust, i vestir a la moda.
Les coses per a tota la vida han de ser ben del nostre gust, mentre
que les coses passatgeres no tenen importncia.
Casar-se i bon dia, tot ve en un dia.
Tant les coses ms importants com les ms insignificants es
produeixen en un moment.
Similar: All que no passa en un any, passa en un dia.
Casat, i et diran vs.
Quan una persona es casa, adquireix la importncia social que no tenia
quan era solter.
Casa ton fill quan voldrs, i ta filla quan podrs.
Els homes sn fcilment collocables; en canvi, les dones, han de ser
boniques, estar en bona edat... i esperar que les demanen.
Similar: Lhome es casa quan vol, i la dona quan pot.
Casat Peret, que el mal any tespera.
El casament implica obligacions i noves despeses.
Com: Thas casat, thas cagat.
Home casat, burro espatlat.
Castiga fort ton fill quan s poc. (poc = jove, menut)
Recomana el correctiu abans no siga massa tard.
Similar en castell: El burro que anda a palos, malo.
Connex en castell: La letra, con sangre entra.
Com el fill den Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare.
Com els fills de lamo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre.
Com el fill den San, que volia ensenyar el seu pare a fer infants.
Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella.
Hi ha inconscients que pretenen saber ms que els que els seus
mestres i atrevits que no tenen por al ridcul.
Similars: La ignorncia s molt atrevida.
Qu sap el gat de fer culleres?
Connexa, lexpressi: Ser el docte Cagall.
Com ms cosins, ms endins.
A vegades es prenen confiances excessives amb alguns parents que
sn ms allunyats que no prxims.
Similar: Com ms parents, ms dolents.
Contrari: Cosina, no sempina.
Criatura grossa, mal any per a la mare.
Costar de parir i mamar molt.
Crieu fills, crieu porcs.

Crieu fills, crieu corbs.
Cria fills i filles, que criars llops i guilles. (guilla = rabosa)
Amor de filla, amor de guilla.
Es diu quan alg est fart dalgun/a fill/a per algun mal comportament
o perqu noms li reporta gastos i disgustos.
Castell: Cra hijos, cra cuervos.
Cra cuervos y te sacarn los ojos.
Hijos, gallinas, curas y mujeres nunca dicen basta.
De bona fusta vnen les castanyetes.
De bon arbre, bona llesca.
De bona fusta ve la madera per a que no repique.
Es diu de qui excelleix en alguna activitat com a alabana als pares o
a la nissaga familiar.
Contraris: De cabra, cabrit.
Castell: Bien haya quien a los suyos se parece.
Contrari en castell: De tal palo, tal astilla.
De bona planta planta ta vinya.
De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla. (cep = parra nana,
peu o tronc de la vinya)
Aconsella als homes que spien elegir b la persona que ser mare
dels seus fills.
Connex: El fill que sassembla al pare honora la mare.
De cabra, cabrit.
Justifica que els fills solen parixer-se als pares en algun o alguns
aspectes, sobretot en els dolents.
Com: Fills de gat, gatets.
El fill de la gata la rata mata.
Similars en castell: El sapo dijo a sus hijos: mis soles.
En casa del marino todos son navegantes.
De casar i sembrar, ning consells pot donar.
Hi ha coses que cada u sap com les ha de fer i com les vol fer.
Castell: Antes de que te cases, mira (bien) lo que haces.
De cunyat, ben allunyat.
A ligual de les sogres, els cunyats sn germans poltics, postissos,
amb els quals es pot diferir en gustos i actituds.
De dones en una casa, amb una nhi ha poc, amb dos, massa.
La dona s qui histricament ha fet les faenes de manteniment de la
casa, per un excs de dones implica plets i baralles.
De la sogra i del doctor, quant ms lluny millor.
Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de
no ser la mare natural du, sin poltica.
Connex en castell: El mejor suegro, vestido de negro.
De llevant o de ponent, de la dona sigues parent.
Conv estar a b amb les persones ms prximes, encara que no
siguen famlia carnal.
Similar en castell: No con quien naces, sino con quien paces.
Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol.
Conv aprofitar les amistats o els parents per a afavorir els ms
ntims.
Del pare al fill, no del fill al pare.
La potestat i leducaci correspon als progenitors, als professors i als
adults en general, que sn els que saben i tenen ms experincia en la vida.
Connexa, lexpressi: Comenar la casa per la teulada.
Del pare els consells, sn vertaders manaments.
De ben segur que no els donen per a enganyar-nos.
Dels fills de la meua filla, s del cert que lvia en sc; per dels fills
del meu fill, potser s i potser no.
Es pot tenir la certesa de qui s la mare, per no mai de qui s el
pare.
Similars en castell: Nunca digas de este agua no beber ni este cura
no es mi padre.
Madre no hay ms que una.
Dels pares quan sn vells, no descuides un punt dells. (un punt = gens,
una mica, en absolut)
La vellesa comporta molts mals: economia limitada, salut frgil,
soledat...
Castell: Del padre en la vejez, bculo el buen hijo es. (bculo =
gaiato)
Similar en castell: Es de bien nacidos ser agradecidos.
Dels pecats dels pares van els fills geperuts. (geperuts = carregats)
La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els nts.
El resultat de les males accions dels pares, a vegades lhereten els
fills, que als ulls dels altres sempre els recorden la seua mala fama.
Com: Els pecats dels pares els paguen els fills.
Similar, lexpressi: Pagar justos per pecadors.
Dels que es casen als cinquanta, pocs narriben als seixanta.
Quan es t una certa edad ja no es compta amb el vigor de la
joventut per a iniciar una nova vida.
Similar: Al bou vell, canvial daire i deixar la pell.
De marits i mullers, ne van plens els carrers.
Significa que els fills no sn substitubles, per els consorts, s.
Similar en castell: A rey muerto, rey puesto.
De pare arreplegador, fill escampador.
Pare estalviador: fill malgastador.
Pare guanyador, fill dissipador.
A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan
servir per al seu propi profit.
Tamb: La fbrica de lavi, la mant el pare i la balafia el fill.
Contrari: De bona fusta vnen les castanyetes.
De pares sans, fills honrats i sants.
Qui ha sigut modlic pot esperar el millor resultats dels fills.
De pare trompa, fill ballador.
De pare gaiter, lo fill tabaleter.
De pare sant, el fill diable.
De pares vimeners, los fills estellers.
De tal pare, tal fill.
De tal cep, tal ascla. (cep = tronc de la parra / ascla = estella)
De tal tronc, tal ascla.
De tal parra, tal ram.
De tals bodes, tals coques.
Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els
fills acostumen a seguir ms els mals exemples dels seus progenitors que no
els bons.
Com: El pare dolainer, el fill, tabaleter.
Similar: Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.
Contraris: De bona fusta vnen les castanyetes.
El fill del bo ser aix.
De totes les maneres, aiguaderes. (aiguader = repartidor i venedor
daigua)
A qui no t cultura, sempre se li nota.
Du te do ovelles i fills per a guardar delles.
Antigament, labundncia de fills significava m dobra baratssima.
Contrari: Diners i fills, com menys nhi ha, menys perills.
De xiquet es cria larbre dret. (xiquet = xic, menut, xicotet, petit)
Leducaci i els bons exemples shan de donar a les persones de ben
menuts, perqu desprs ja estaran viciats.
Digues filla i entn-te nora. (nora = esposa del fill)
Una cosa s que es diga filla per a agradar, i una ben altra s lamor
o el comportament entre la sogra i la filla poltica.
Similar: Sagafen ms mosques amb mel que amb fel.
Similar en castell: El hbito no hace al monje.
Diners i criatures, no en t tothom qui vol.
Per ms esforos que es facen, sn coses que depenen de la sort.
Diners i fills, com menys nhi ha, menys perills.
La sobra de diners afavoreix els vicis i lexcs de xics implica que
algun eixir problemtic.
Contraris: Du te do ovelles i fills per a guardar delles.
Diners i xiquets, no nhi ha mai prou.
Diners i xiquets, no nhi ha mai prou.
Diners i xiquets, quants ms millor.
s una opini que varia segons cada poca, encara que el desig de
diners no passa mai de moda.
Ditxs el fill que t el pare condemnat. (ditxs = afortunat, sorts)
Es diu quan hi ha algun pare que maleduca amb el seu comportament
en lloc de ser exemplar.
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc.
Les intimitats de la famlia acaben sabent-se per la indiscreci dels
xiquets, que incls usen el vocabulari exacte que senten als pares.
Similar: Els xiquets, tot ho xarren.
Dol de dona morta noms dura fins la porta.
Els homes solen sentir menys que les dones la prdua de la parella.
Connex: La viuda rica, amb un ull plora i amb laltre repica.
Dolor danca, filla blanca.
Aix diuen.
Dna al teu fill un bon ofici i no shaur de veure a lhospici.
Invertir en alguna carrera o algun ofici s assegurar-se el treball i la
subsistncia en el futur.
Dona bona, plata que sona. (plata = diners, estalvis, capital)
Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient.
Similar en castell: A tu mujer no la alabes, lo que vale t lo sabes.
Al asno a palos y a la mujer a regalos.
Dona, escopeta i llibres, a ning ho deixes.
No conv deixar res que ens puga perjudicar al final.
Similar en castell: Libro prestado, o roto o enmendado.
Dona finestrera, malfaenera.
Qui passa el temps distraient-se no treballa.
Similars: Dona que molt mira, poc fila.
Dona i tela no la mires amb candela. (candela = ciri, espelma)
Conv conixer b els defectes i les virtuts de la persona amb qui ens
casem.
Dona i vidre, sempre en perill.
El vidre s molt frgil. La dona pot ser mare, o pot cansar-se de la
parella si aquesta no es comporta convenientment, o ser requerida damors
per alg altre...
Similars: s cosa que no pot ser, ben guardar a una muller.
Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa et faran
encarregat.
Castell: La mujer y el vidrio, siempre en peligro.
Connexos en castell: A la mujer y al viento, pocas veces y con tiento.
El centollo y la mujer son malos de conocer.
Dona jove i home vell, criatures a gavells. (gavell = manat, feix, grapat)
Dona jove i home vell, criatures a garbell. (a garbell = a manta, a bond, a
munt, a palades, a cabassades, a dojo)
Dona jove i home vell, mainada a reguitzells. (mainada = criatures, xicalla
/ reguitzell = regall, escorrim, filera)
Quan un vell es junta amb una jove, se li rejoveneixen les ganes de
fer xiquets.
Similar: el segent.
Dona jove i home vell, no hi ha remei per a ell.
La joventut s activa, mentre que la vellesa no pot ser-ho, de manera
que el vell es desgasta prompte.
Similars: La dona que es casa amb vell es torna vella com ell.
I els precedents.
Castell: Viejo que con moza cas, o vive cabrito o muere cabrn.
Similar en castell: La jodienda no tiene enmienda.
Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera.
Normalment, qui parix molt s perqu busca tenir un xiquet.
Laparena de fragilitat en la dona t atractiu per a lhome.
Similar: La dona i la sardina, com ms menuda, ms fina.
Castell: La mujer menudita, siempre pollita.
Dona que al seu fill no ha criat tornar a ser mare aviat.
Qui no ha passat males nits ni sha desgastat el cos, no sap el que
representa pujar un fill.
Contrari: Dona que cria, ni neta ni dormida.
Dona que cria, ni neta ni dormida.
Els xiquets de pit es fan damunt i ploren i mamen tothora, de manera
que no li deixen temps a la mare per a dedicar-se a les seues coses.
Similars: Dona que al seu fill no ha criat tornar a ser mare aviat.
Burra amb burret no va dreta al molinet.
Dona que no sap cuinar i gata que no sap caar sn de poc aprofitar.
Noms fan companyia, que ja s prou.
Dona vella, el fill a lorella.
Ha destar-ne molt pendent.
Dones, gossos i criatures, raons segures. (raons = discussions, baralles)
s normal que hi hagen desavinences en els matrimonis, per quan hi
ha xiquets o gossos en la famlia, sn inevitables les discussions amb els
vens.
Dones i criatures, mims, dolos i postures. (mim = carantoina, manyaga,
melindro, floreta)
Conv acaronar-los, dir-los floretes i fer-los regals perqu se senten
a gust amb nosaltres.
Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen.
Qui t dona, li ha de dedicar atencions, i qui t dona i fills, encara
ms.
Don sou, cavaller? De la terra de ma muller.
Compta ms el lloc on es viu, es treballa i es menja que el lloc de
naixement.
Similars: Per llevant o per ponent, de la dona sigues parent.
Home donat, burro espatllat.
Dos cunyats en pau i junts no hi poden estar ms que difunts.
Els cunyats sn parents poltics, no de sang, i solen tenir carcters o
gustos diferents.
Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare.
Les discussions entre sexes sn cosa normal perqu cada u veu les
coses duna manera, per quan hi ha moltes dones en una casa, els arguments
del pare queden en minoria.
Duna bona mare, preneu-ne la filla; duna bona planta, planteu la vinya.
Conv agafar all millor de cada u.
Connex: El fill que sassembla al pare honora la mare.
Educaci i diner fan al fill cavaller.
Leducaci fa persona cabal i els diners ho proclamen.
El caldo i el casament, en calent.
Com ms saprecien aquestes coses s quan estan acabades de fer;
desprs van gelant-se i perdent encant.
Similars en castell: Lo que no se hace a la boda, no se hace a toda
hora.
Lo que puedas hacer hoy, no lo dejes para
maana.
El casament i la mortalla, del cel davalla. (mortalla = sudari, vestimenta
del difunt)
Els fets ms importants de la vida no depenen moltes vegades de la
prpia voluntat.
El casar no seria res si al cap de lany no fren tres.
All ms important dun casament no s el fet en si, sin els fills que
en naixeran.
Castell: No hay dos sin tres.
El casat, casa vol.
El casat casa vol, per estar sol.
Qui es casa sol apreciar molt la comoditat de la seua nova condici i
va deixant deixir amb les amistats.
Similars: Com casa, no hi ha res.
A on sest millor que en casa?
Castell: El casado, casa quiere.
Similar en castell: La casa de un hombre es su castillo.
El criar envelleix i el parir entendreix.
Quan les dones tenen fills, guanyen bellesa i encant, per quan
amamanten es desgasten.
Similar: Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de
convalescncia.
El dimoni no t sogra i sempre en troba.
Es diu de qui es complica la vida podent viure feli.
Connex: Qui no t res que fer, el gat pentina.
El dir mal de sos fills s dir mal de si mateix.
Els fills sn, en opini dels altres, una cpia dels pares.
Similar, lexpressi: Tirar-se terra als ulls.
El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida.
En general, sadmet que un home puga anar vestit de qualsevol
manera; en canvi, una dona ha de vestir b per a realar la seua bellesa
natural.
El fill de la gata, la rata mata.
El fill de gata, rates mata.
Els fills dels gats agafen rates.
Els fills, en major o menor mesura, hereten les virtuts i els defectes
dels progenitors, ja que porten la seua gentica.
Similars: El fill de la cabra ha de ser cabrit.
En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills.
El fill del barber el sagnen de franc.
Els familiars dels professionals tenen avantatges que uns altres han
de pagar.
Contrari: Els fills del sabater van descalos.
El fill del bo ser aix.
Assevera que qui sha educat en els bons exemples ser
necessriament exemplar.
Contrari: Fills de gat, gatets.
El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal.
Les bones persones han de viure el b i el mal que la vida els depare,
mentre que les males persones, com que no tenen principis ni conscincia, no
fan cas de res.
El fill del carnisser no el vulgues per barber.
No conv confiar en qui prov de mala procedncia o nissaga.
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare.
Es diu com a crtica del pretensis que creu saber ms que el mestre i
pretn donar-li llions.
Similar: Qu sap el gat de fer culleres?
El fill del pare tendre, que cagant es descostellava.
El fill del Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre. (esllomar =
trencar, desconjuntar)
s una crtica a qui es manifesta delicat o primmirat.
Similar: Que tendre s el meu gendre, que anant se descula.
Com lexpressi: Ser la Delic de Gandia (que li va caure un ptal de
rosa i es va morir).
El fill mort i lapi a lhort.
Es diu quan alg tenia mal comportament o quan no lamenten la prdua
de la persona.
Similars, les expressions: ngels al cel.
Molts anys que vaja davant.
Connex: La viuda rica, amb un ull plora i amb laltre repica.
Similar en castell: El muerto al hoyo y el vivo al bollo.
El fill prudent i savi honra son pare i son avi.
Alaba aquells que extrauen les virtuts dels seus majors.
Contrari: El fill que a sos pares bat, ja linfern el t guanyat.
El fill que a sos pares bat, ja linfern el t guanyat.
Contrari: El fill prudent i savi honra son pare i son avi.
El fill que sassembla al pare honra a la mare.
Significa que la virtut i el bon exemple sn generals en tots els
membres de la famlia.
Contraris: El qui no sembla a son pare s un porc.
Castell: Si el hijo sale al padre, de dudas saca a la madre.
El gos, mon amic; la dona, el meu enemic; el fill, el meu senyor.
A lhome, el gos li dna fidelitat incondicional, lesposa li diu all que
no vol sentir i els fills sn lobjecte de les seus atencions.
El marit a la muller, que li tinga el menester; i la muller al marit, que li
tinga net el llit.
Recomana que cadasc complisca b el seu rol per tal que el matrimoni
i la famlia funcionen b.
El meu fill vindr barbat, per no parit ni prenyat.
Per llei natural, les femelles dels mamfers tenen ms complicacions
que els mascles, cosa que es trasllada en les societats humanes.
El miny que perd son pare, allunyeu-lo de sa mare. (miny = xiquet, nen)
Les mares solen ser ms permissives que els pares, circumstncia que
els menuts solen aprofitar.
Similar: Fill de viuda, malcriat segur.
El pare botx, el fill estiracordetes. (estiracordetes = ajudant, aprenent)
El mal comportament de qui hauria de ser model i exemple fa que els
fills limiten.
Similars: Qui ha de donar llum dna fum.
El pare dolainer, el fill tabaleter.
Contrari: El fill prudent i savi honra son pare i son avi.
El pare lleu i la mare freixura, a qui li ha de semblar la criatura? (lleu =

freixura = pulmons)
Son pare ceba, sa mare grill, qu far el fill?
Es diu del beb dalg, sobretot quan plora a plens pulmons.
Similars: El fill de la gata la rata mata.
De pare dolainer, fill tabaleter.
El pare mort, jo mestre.
Quan desapareix la figura principal de la casa o de lofici, la
substitueix el fill o qui millor coneix lofici.
El poble del marit, per a la muller s Madrid.
Li resulta estrany i lluny.
El que amb la dona es baralla, corre el perill de dormir a la palla.
El qui amb dona es baralla, corre perill de dormir a la palla.
Quan es produeix un conflicte personal, la soluci ms immediata s
el distanciament fsic.
El que s bon fill s bon marit.
Qui t bons sentiments i bon comportament, els t per a tots.
Contrari: El que s mal fill no pot ser bon home.
El que s de la mare s de la filla, i el que s de la filla, la filla sho
vol.
Als pares no els dol res per afavorir els fills; en canvi, els fills solen
ser egoistes.
Similar: Lo teu s meu, i lo meu, a mitges.
El que s mal fill no pot ser bon home.
Qui no es comporta convenientment amb les persones que ms lhan
estimat s perqu no t bons sentiments.
Contraris: El que s bon fill s bon marit.
El fill que a sos pares bat, ja linfern el t guanyat.
Connex en castell: Puta y buena mujer, cmo puede ser?
El que fora va a casar, va a que lenganyen o a enganyar.
Qui lluny sen va a casar, o senganya, o va a enganyar.
A qui s dun altre poble no sel coneix; per tant, es malpensa que se
nha anat del seu poble perqu no lhi volien o perqu no es deixaven
enganyar.
El que menja la dida, per la criatura s vida. (dida = qui dna de mamar)
Qui est ben alimentada pot alimentar criatures.
Connex: Som el que mengem.
Connex en castell: Somos lo que comemos.
Cal ser decidits i incls arriscats si es pretn assolir alguna finalitat.
Similars: El que no plora, no mama.
S osado y sers afortunado.
El que no t filles, menjar bunyols.
Qui tinga filles casadores, les haur de dotar de patrimoni i no es
podr permetre cap plaer, per poc que siga.
El qui es case amb una dona lletja, que visca en una casa gran, perqu
si no, sempre la tindr davant.
Sexplica com un llibre obert.
Similar: Ni tan guapa que mate ni tan fea que espante.
Contrari: Cara pigada, cara estimada.
Similar en castell: A la mujer fea, el oro la hermosea.
El qui no sembla a son pare s un porc.
Normalment, els pares eduquen els fills amb bons exemples.
Similar: El fill que sassembla al pare honra a la mare.
Connex: El que s mal fill no pot ser bon home.
El qui t por es gita amb els pares.
Aix sol ser de xiquets.
Connex: Torna el xic a casa, que no s per casar.
Els amics com els volem i els parents com Du els dna.
Els amics, tels tries; els parents, tels tragues.
Es diu quan es t algun parent que es preferiria no tenir.
Similar: Ms val un amic que cent parents.
Els casats, plat i cullera a banda.
Qui sha casat, sha independitzat i ja forma part duna altra famlia, i
per tant se li ha de consultar lopini, cosa que abans no calia.
Els diners i la muller, a la vellea sn menester.
A lpoca en qu ja quasi no ens valem per nosaltres mateixos conv
tenir mitjans dajuda.
Similar: Els fills sn el bast de vellesa de llurs pares.
Connex en castell: La hija y la heredad, para la ancianidad.
Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de convalescncia.
Pels fills, es pateix tota la vida.
Els fills, del cor ixen i al cor tornen.
Els fills sn una prolongaci dels progenitors, que moltes vegades els
estimen ms que a si mateixos.
Els fills del sabater van descalos.
Significa que els professionals solen atendre abans les necessitats
dels clients que les familiars.
Els fills dels fills sn dos vegades fills.
Los fills dels fills, dos vegades fills.
Els nts sn fills parits dues vegades.
Significa que se sol estimar tant els nts com els propis fills.
Els fills, quan sn petits sn de les mares, quan sn fadrins sn de les
noies i quan sn casats sn de la dona. (noia = fadrina, dida, cangur)
Sempre depenem de les femelles en moltes coses; per aix la majoria
de cultures humanes shan originat amb el matriarcat.
Els fills, quan sn xics donen digustos xics; quan sn grans els donen
grans, i al ser casats, doblats. (xic = menut, petit)
Els fills, de petits donen fatics; de grans, afanys, i de casats, doblats.
(fatic = treball, feina / afany = disgust, neguit)
Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues
circumstncies.
Similar: Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de
convalescncia.
Els fills repta quan sn xics i apartals de mals amics. (reptar = bonegar,
renyar, rnyer)
Conv educar quan s el moment adequat.
Connexos: Qui va amb un coix, a lany, coix i mig.
Larbre que creix tort, tort es queda.
Els fills sassemblen a les mares, i les filles, als pares.
Per regla general, sol ser aix en el carcter, per sobretot en la
dentadura.
Els fills sn com les flors, que Du les dna i Du les cull quan ns
servit.
s una consolaci.
Els fills sn el bast de vellesa de llurs pares.
s just que els fills ajuden els pares a la vellesa igual que els pares els
van ajudar a ells quan eren menuts.
Els nebots salten a bots.
Sol passar, sobretot quan els porten regals.
Els qui es casen en dilluns, al cap de lany sn difunts.
Lo dilluns i lo dimarts sn per als desgraciats. (Lo = forma antiga del)
El dilluns s un dia reputat com a malastruc, igual que el dimarts. Molt
exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa
important.
Similar: El dimarts, ni casats ni embarcats.
Similar en castell: El martes, ni te cases ni te embarques.
Els xiquets sn lalegria de la casa.
Quan sn menuts, distreuen, entretenen i alegren la famlia.
Contraris: Matrimoni sense fills, dia sense sol.
Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Similar en castell: Los hijos son los puntales de la casa.
El viudo a la porta busca la muller morta: tres en lo llit?
Els viudos, generalment, tornen a buscar companya, si s que no en
tenien ja.
En abril, no espera el pare al fill.
s un mes de temperatura agradable que anima a lactivitat.
Contrari: El que espera, es desespera.
En casar-se lhome, lliguen un bou i amollen una vaca.
En general, el casament li lleva part de llibertat a lhome i lin dna,
tamb en part, a la dona.
En el matrimoni, un fill lliga i dos deslliguen.

Un sol fill s el centre datenci dels progenitors, mentre que dos es
barallen i fan enfadar els pares.
Connexos: Un s poc i tres sn massa.
En casa de molts fills i poc pa, de tot hi haur.
Connex en castell: Uno no es ninguno.
En morir lo fill, la nora fora.
Quan falta el vincle que lligava les dues parents poltiques, la relaci
sol decaure.
Ensenya ms el mn que pare i mare.
Les prpies vivncies sn llions, mentre que lexperincia dels pares
s, per a nosaltres, teoria.
Similar: Ensenya ms la necessitat que la universitat.
Ensenyam la muller i et dir quin marit t.
Lesposa s lexponent, la imatge social de la famlia, encara que no es
conega el marit.
Similar: El fill que sassembla al pare honra la mare.
Castell: Amustrame la mujer; decirte he qu marido tiene.
Similars en castell: A la mujer por lo que valga, no por lo que traiga.
A tu mujer no la alabes, lo que vale t lo sabes.
Connexos en castell: Mujer infiel, puta; hombre infiel, hroe.
Puta y buena mujer, cmo puede ser?
Entre amics i parents hi ha vuit dies de temps.
Com que hi ha confiana, es pot donar el condol o lenhorabona en
qualsevol moment.
Entre marit i muller, no et fiques a faroler. (= mitjancer, intermediari)
No conv posar-se o estar enmig dels conflictes maritals, perqu de
segur que neixirem mal parats.
Similar: Entre pares i germans no hi vulgues ficar les mans.
Castell: Entre marido y mujer, nadie se debe meter.
Similar en castell, lexpressi: Ser el tercero en discordia.
Entre pares i fills no hi ha robatori.
El parentiu directe implica una confiana total, sobretot quan es
comparteix la casa familiar, on leconomia s comuna o compartible.
Entre pares i germans no hi vulgues ficar les mans.
Entre pares i germans no hi fiques les (teues) mans.
Els afers ntims els han de solucionar les persones directament
implicades, perqu qui es pose pel mig pot resultar mal parat.
Similar: Entre marit i muller no et fiques a faroler.
Contrari en castell: Entre padres y hermanos, no metas tus manos.
En la terra dels conills el mateix sn els pares que els fills.
A tall desglsia catedral, quals foren els pares, els fills seran. (a tall
de = a manera de)
Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitaci, ja que els
pares sn el seu model i referent.
Similar en castell: De tal palo, tal astilla.
s cosa que no pot ser, ben guardar a una muller.
Una muller no s una propietat vitalcia; i si t qualitats, no li faltaran
pretendents.
Similars: Dona i vidre, sempre en perill.
Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa et faran
encarregat.
Connex: El fill que sassembla al pare honra la mare.
Filla amb bon dot, a casa dura poc.
Qui t patrimoni, prompte troba pretendents.
Filla de botx i dhostaler, vs en compte que no et sigui res.
Filla dhostaler i poma recadora maduren abans dhora.
Filla dhostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera.
No sn recomanables les persones que shan criat entre adults de vida
alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis.
Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut.
Quan els fills es casen, inicien una vida independent i a vegades
sobliden dels esforos dels pares per criar-los i educar-los.
Fill de mestre, mig ensenyat.
Fill de vell nascut ser molt sabut.
Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o
professional aprn ms un altre.
Connex: Qui est prop de la vaca, la mama.
Contrari: Fills de gat, gatets.
Fill de viuda, mal criat o mal acostumat. (mal criat = consentit)
El fill de viuda, o mal criat o mal acostumat.
Fill de viuda, mal criat segur.
La descendncia que es cria sense pare no t qui la corregisca
enrgicament i saprofita de la bondat o de la debilitat de la mare.
Connex en castell: Si tienes un hijo mimado, mndalo a viajar.
Filla desprs de fill, mare en perill.

De jovenets, els xics adoren la mare i les xiques adoren el pare, el
qual ha de rapartir el seu temps i la seua dedicaci entre la mare i la filla.
Filla sense vanitat i prat mal adobat a ning han acontentat.
La persona sha de saber valorar, ja que tots tenim defectes, per
tamb virtuts que cal que els altres coneguen.
Fill de mestre, mig ensenyat.
Qui es cria prop dalgun professional veu alguna vegada com es
treballa o sent comentaris i coneix vocables i ferramenta de lofici.
Connex: El pare mort, jo mestre.
Filles per casar, mal bestiar per guardar.
Filles casadores, filles filadores.
En una casa, una filla, prou filles; dues filles, massa filles; tres filles i
la mare, quatre diables.
Filles i abelles fan gratar les orelles.
Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupaci de
mirar amb qui es casaran, a ms que quan es junten moltes dones, encara
que siga treballant, xerren moltssim i fan conxorxa contra el pare.
Fill ets, pare sers.
Fill ets, pare sers; tal fars, tal trobars.
Filla ets, mare sers; com tu facis et faran.
Aconsella portar-se b i ser exemplar.
Contrari: Fer com fan no s pecat.
Fill de vell, poc cervell.
Fill de pare vell, poc cervell.
Qui s pare quan ja t molts anys, no t lenergia necessria per a
criar i educar convenientment el fill o la filla i perqu la distncia
generacional, i per tant cultural, s massa gran.
Com: Fill de viuda, mal criat o mal acostumat.
Fill de viuda, malcriat segur.
Contrari: Fill de vell nascut ser molt sabut.
Fill ets, pare sers, tal fars tal trobars.
Segons com actues, actuaran amb tu.
Similars: Segons el que sembres, collirs.
Tal pare, tal fill.
Similar en castell: Quien siembra vientos recoge tempestades.
Fill meu, paga all que deus, no ho deixes per tos hereus.
Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon
ensenyament el bon respondre.
Fill meu, vulles usar lleialtat i quan podrs entn en bondat; ama lhonra
de ta ciutat i de la terra.
Sn vells consells.
Connex en castell: Donde buenas ollas quiebran, buenos cascos
quedan.
Fill que no tenim i ja el bategem.
Es diu com a crtica de qui pretn anar ms enll de la realitat
possible.
Castell, lexpressi: Vendar la piel del oso antes de haberlo cazado.
Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol. (mallol = vinya, sarment)
Denota que el bon comportament acaba sent recompensat.
Com: Fes b, que no ho perdrs.
Fill que a pares entristeix, no envelleix.
Fill dolent, val ms malalt que valent.
Fill dolent, val ms molt lluny que present.
Fill trador, ms val malalt que bo.
Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor.
Qui t un fill que no porta bona conducta, t una pena constant de
veure que mai no assenta el cap.
Connexos: Fill que els pares bat, t linfern guardat.
Fills criats, dols doblats. (doblat = el doble)
La mort dun xiquet fa molta pena, per la mort dun adult en fa molta
ms perqu se lha estimat durant ms temps.
Fills criats, mals de caps.
Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats.
Criar fills implica sacrifici, per quan sn grans causen preocupaci
als pares, siga pel comportament, per les companyies, pels estudis...; i quan
la famlia samplia amb nous membres, augmenten les preocupacions dels
pares.
Fill de gat, se li assembla dels peus al cap.
El que s fill dun gat, si no se li coneix amb la cua, se li coneix amb el
cap.
Fill de poll, llmena. (llmena = ou del poll)
Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o
poc cervell no solen resultar bons fills.
Com: El fill de la gata, rates mata.
Similar: El fill del carnisser no el vulgues per barber.
Contraris: Fill de mestre, mig ensenyat.
Fill de pare treballador, tot el dia salta.
Similars en castell: Ninguna loba pare corderos.
Puta tu abuela, puta la madre, puta la ta, cmo no
vas a estar en la putera.
De mala mata, nunca buena caza.
De mala mata, nunca buena zarza.
Fill no tenim i ja el bategem.
Critica els qui avancen esdeveniments quimrics.
Similar, lexpressi: Fer com el conte de La Lletera.
Similar en castell, lexpressi: Vender la piel del oso (antes de
cazarlo)
Fill sense dolor, mare sense amor.
La criana de fills sempre implica preocupacions i patiments, de
manera que si alguna mare no sen veu afectada, s perqu no estima els
fills.
Similar: Fill s fruit del cor.
Fills i diners, donen ms penes quan sn ms.
Com ms fills es tenen, ms sacrificis i preocupacions tenen els
progenitors, i com ms ric ss, ms sha de preocupar un per mantenir els
negocis.
Similar: Fills i pollets, poquets.
Fills i estudiants, molts de xics i pocs de grans.
A mesura que van passant els anys, ms i ms gent va deixant els
estudis per dedicar-se a treballar.
Fills i filles t el meu fill; la meva filla, filles i fills t; per els fills i
filles de la meva filla no sn filles i fills del meu fill.
s un embarbussament que significa que sol haver-hi ms relaci amb
la famlia de les filles que amb la dels fills, ja que les fmines han tingut
ms relaci amb els pares per haver passat ms temps a casa amb ells.
Fills i llar sn lnica veritat.
Per a qualsevol persona, sn all ms important de la vida.
Fills i pollets, poquets.
Recomana no tenir massa boques que alimentar.
Similars: Fills i diners, donen ms penes quan sn ms.
Fills criats, mals de caps.
Fills tens, nora tindrs; quan et descuides, al carrer et veurs.
Per regla general, les sogres i les nores no solen congeniar, a vegades
pel carcter i a vegades per la diferncia generacional.
Gendre i sogra? Gat i gos.
El gat i el gos no solen fer lliga, com el gendre i la sogra, que sn
parents postissos, procedents duna altra famlia carnal.
Similar: Sogra?, bon foc la coga.
Castell: Bien me quiere mi suegra si de mi mal no se alegra.
Connex en castell: Amistad de yerno, sol en invierno.
Germ de meitat, ni fe ni veritat. (de meitat = a mitges, de llet, de pare,
de mare, mig germ)
No es pot tenir una plena confiana en una persona que, tot i ser
parent directe, no coneixem ben b.
Germans, els pans; parents, els qens; i coneguts, els papers de
menuts. (qens = diners)
Entre germans es comparteix fins laliment, entre parents es poden
fiar o demanar diners, i entre coneguts, res de tot aix.
Germans, ni coques ni pans.
Aconsella no compartir all que ens s bsic a nosaltres mateixos.
Contrari de lanterior.
Hisenda de nebot, se lemporta el rou o lha cremada el foc. (rou =
rovell, xid)
A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o
les balafia prest.
Similar: Les fbriques, les munten els avis, les disfruten els pares i
les tanquen els nets.
Home casat, burro espatlat. (espatlat = malms, esguerrat, desbaratat)
s una recriminaci a qui pretn casar-se o ja ho ha fet.
Similars: Home casat, home donat.
Home casat, home donat.
s un joc de paraules fet a partir del mot dona. Donat vol dir
acompanyat de dona o de dones (esposa i sogra), i al mateix temps significa
entregat, que ja no mana de si mateix.
Similars: Home casat, burro espatlat.
Quan es casa un home, lliguen un bou i amollen una vaca.
Ja tens marit, ja tens castic.
Es diu perqu la dona ha dacarar la criana dels fills, latenci de la
casa, de la roba...
Similar: Home casat, burro albardat.
La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare.
Habitualment, les xiques fan ms vida a casa que al carrer, al contrari
que els xics.
La bona filla, dues vegades va a casa.
Viu a casa de joveneta i hi sol tornar ms avant per cuidar els pares
vells.
La bona mare, tant estima un fill com cent.
Els progenitors solen voler a tots els fills per igual.
La casa, els fills i la muller, tot el meu mn han de ser.
s una bona recomanaci per als marits.
La criatura grossa tira la mare a la fossa.
Un cos gran necessita ms aliment que un de petit.
Similar: La mare que fills t massa, no morir grassa.
La criatura que al mes no riu, entre bsties viu.
Els nadons fan rialles com a resposta al menor estmul, tocament o
carantoina.
Similar: La mare tonta s, si el fill no riu al cap dun mes.
La dona casada no ha de viure descuidada.
El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits.
Similar: Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa et faran
encarregat.
Com: s cosa que no pot ser ben guardar a una muller.
Similars en castell: Cada oveja, con su pareja.
La mujer y la gallina, por andar se pierden ana.
La mujer, la pata quebrada y en casa.
La dona s carn i els fills sn sang.
La parella s parent per voluntat, mentre que els fills sn parents
directes de cada u.
La dona i lhort, un sol amo.
Els assumptes en els que interv ms duna persona solen acabar
malament perqu sinterfereixen.
Similar: Dona i vidre, sempre en perill.
Similars en castell: A idos de mi casa y qu queris con mi mujer, no
hay responder.
Entre marido y mujer, nadie se debe meter.
La dona llesta i callada, de tots sempre s estimada.
Les persones callades sn reputades virtuoses i svies.
Similars: La dona, per a ser ben casada, no ha de tindre sogra ni
cunyada.
La dona que s ben casada, no t sogra ni cunyada.
La dona lletja, lor la fa bonica.
La indumentria i la cosmtica adequades afavoreixen la presncia.
Contrari en castell: Aunque la mona se vista de seda, mona se queda.
La dona, per a ser ben casada, no ha de tindre sogra ni cunyada.

La dona que s ben casada, no t sogra ni cunyada.
Similar al precedent, aconsella no interferir-se en les coses duna
altra casa o matrimoni.
La dona que es casa amb vell, es torna vella com ell.
Perqu lenergia de la joventut no es recupera a la vellesa; en canvi,
lenergia de la joventut pot contenir-se, condormir-se o reprimir-se.
Castell: La moza que con viejo se casa, trtese como anciana.
La donzella recatada ser molt bona casada.
Qui mostra recat de fadr, difcilment actuar diferentment de
casat.
Contrari: Ni casa cantonera ni dona balconera.
La filla, a filar, i el fill, a llaurar.
Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos.
La filla, com s criada; lestopa, com s filada. (estopa = filament
vegetal)
La naturalesa de cada u s determinada o modelada per leducaci
procurada.
Connexos: Larbre, de xiquet sadrea.
Larbre, de xiquet, si est tort es pot fer dret.
La filla, dejuna per vestida; el fill, fart i descal.
Recomana dotar b les filles per a casar-les i procurar que els fills
sespavilen i siguen autnoms.
La filla i lheretat, per a la vellesa.
Heretat per heretat, una filla en la velledat.
Les dones sempre shan dedicat ms a cuidar dels xiquets i dels
ancians que els homes.
La filla que ms estimis, casa-la mentre visquis.
Conv assegurar el futur als fills deixant-los ben collocats.
La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre. (cana =
mesura, mida / cobrar = engolir, tapar)
Qui duu mal comportament o fa patir els pares, s preferible que es
muira.
La fillastra de lArnau, cada punt el fus li cau.
s una crtica als desmanyotats.
Similars, les expressions: Hi ha mans que haurien de dur calcetins.
Hi ha mans que pareixen peus.
La fillastra va descala; la filla, molt ben calada.
Es diu com a crtica a qui fa distincions entre els fills.
La guapesa no fa casar les filles, per mai fa nosa, contesten les
polides. (fer nosa = molestar)
Certament, tot ajuda.
Similars: Els diners no donen la felicitat, per ajuden.
Similar, lexpressi: Com ms sucre, ms dol.
mai.
La mare cabra, el fill, saltador.
Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors.
Com: El pare dolainer, el fill, tabaleter.
La mare cria la filla i la casa la vena.
Critica que les mares solen ser poc prctiques perqu veuen la filla
com a filla i no com a esposa.
La mare diligent, la filla peresosa.
La mare cobdiciosa i la filla peresosa.
Qui sesfora excessivament no deixa molta opci a laltra persona a
esforar-se.
Castell: Madre ardida hace hija tollida.
Contrari en castell: Madre holgazana cra hija cortesana.
La mare i la teulada, com ms vella ms estimada.
Les teules velles sn ms apreciades que les noves perqu la seua
efectivitat est provada, com lamor de les mares.
Contrari: Caldera vella, bony o forat.
La marella fa el fill tarabella. (marella = despectiu de mare / tarabella =
destrellatat, tarambana)
Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes.
Similars: La mare cabra, el fill, saltador.
La mare pietosa cria la filla melindrosa.
La mare no s pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans
perdonant-li el porta a la forca.
Una mare sha de preocupar per la salut i el bon comportament dels
fills.
Connex: Larbre, de xiquet sadrea.
La mare pietosa cria la filla melindrosa. (melindrs = reguinyat, delicat,
manis)
Els fills de qui s molt detallista i mirat, per imitaci i exageraci,
acaben sent una miqueta anormals.
Castell: Madre pa, dao cra.
La mare que fills t massa, no morir grassa.
Qui ha dalimentar moltes boques ha de fer grans esforos en
detriment propi.
Similar: La criatura grossa tira la mare a la fossa.
La mare que noms t una filla, o la malcasa o la malcria.
Sempre sha dit que els fills nics estan malcriats per superprotegits.
Connex: La mare cria la filla i la casa la vena.
La mare que t filles menjar coques.
Les dones shan dedicat histricament ms a la cuina i a la casa que no
els homes.
La mare tonta s, si el fill no riu al cap dun mes.
Qualsevol persona normal riu i disfruta amb el seu fill.
Similar: La criatura que al mes no riu, entre bsties viu.
Lamor duna mare s la cosa ms gran del mn.
Gran veritat.
Similar en castell: No hay hotel como mam.
La muller del mariner s casada i no ns.
Noia, si feli vols ser, no et cases amb mariner.
Muller de mariner, vdua gaireb. (gaireb = quasi, quasib)
La gent que treballa al mar no est mai en casa i pot no tornar-hi mai
ms.
La sang shereta i el vici sapega.
Alliona que els mals exemples sn fcilment imitats.
Similars: Els testos sassemblen a les olles.
El pare dolainer, el fill, ballador.
Similar: Tot sapega menys els diners.
La sogra, mal foc la coga.
La sogra, ni de sucre s bona.
Ho diu qui no t bones relacions amb ella.
La taula i el bon marit, en la cara es porta escrit.
La salut del cos i lalegria de lnima es manifesten en el rostre.
La viuda rica, amb un ull plora i amb laltre repica. (repicar = fer
voltejar les campanes festivament = fer lullet)
Lamenta la mort del marit per torna a estar lliure i disponible.
Similars: Ai Du meu, el pare s mort i jo ser lhereu.
Castell: Al heredar, con un ojo reir y con el otro llorar.
Similar en castell: Cuando se muere el gallo, la gallina a cualquier
pollo se arrima.
Les criatures dels altres puden. (pudir = fer pudor)
La descendncia dels altres sol molestar el venat, siga per jocs,
sorolls, crits o plors.
Similars: Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Les criatures no poden estar mai quietes.
Contrari: Els xiquets sn lalegria de la casa.
Les criatures diuen lo que senten dir.
Les criatures dieun all que senten a dir.
Les criatures dieun a la plaa el que senten a casa.
Recomana no dir certes coses en presncia de xiquets perqu no
saben guardar secrets i diuen fora de casa all que senten dir als pares,
incls usant paraules de les que desconeixen el significat.
Similars: Les criatures fan lo que veuen fer als grans.
Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan.
Connex en castell: Pelean las comadres y se descubren los secretos.
Les criatures primeres crien les darreres.
Moltes vegades ocorre que els fills ms joves es casen o tenen
descendncia abans que els ms majors.
Les criatures sempre tenen un budell buit.
Els xiquets de pit estan mamant a tothora.
Les disputes dels pares les paguen els fills.
Els fills solen ser les vctimes innocents de les desavinences, baralles
i divorcis dels pares.
Similar: Dels pecats dels pares, en van els fills geperuts.
Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares.
Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja sha
independitzat.
Les filles, per casar-les, ensenyar-les.
Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia
amostar-les en festes, balls i recepcions perqu conegueren possibles
pretendents.
Connexos: Les gales de les filles es mengen les collites.
Les gales de les filles es mengen les collites.
Adverteix que els luxes perjudiquen la base de leconomia.
Connex: Les filles, per casar-les, ensenyar-les.
Les mares sn tapadores de les filles.
Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels
fills, incls en accions reprovables.
Contrari: Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares.
Lhome es casa quan vol, i la dona quan pot.
Abans, lhome tenia moltssima ms llibertat que la dona per a
qualsevol cosa, i la dona depenia de la voluntat del pare. A ms, havia de ser
dcil, estar en bona edat, ser verge, aportar un dot... abans de passar a
dependre del marit.
Connex (referit a la dona): Als vint, els que vull tinc; als trenta, el que
es presenta.
Connex en castell (referit a la dona): A los quince, los que quise; a los
veinte, el que diga la gente; a los treinta, el que se presenta.
Lhome, quan s xiquet, al bra de sa mare, sempre t fred.
Certament.
Lhome ric, amb la fama casa el fill.
En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o
dels famosos tenen les qualitats o lherncia dels seus progenitors.
Lhome t dos enemics volguts: els bns i els fills.
Impliquen la preocupaci i lesfor per mantenir-los i procurar-los el
millor futur possible.
Mai els fills engreixen als pares.
Confirma que tots els sacrificis que fan els pares reverteixen en
profit dels fills.
Mala cara i ensenyana fan els minyons de bonana. (miny = xiquet,
infant, nen / bonana = bondat)
Aconsella educar amb el bon exemple i la reprensi.
Similar: En una m el pa i en laltra el bast.
Contrari: Fes el que et dic i no faces el que jo faig.
Similar en castell, lexpressi: Una de cal y una de arena.
Mala nit i parir filla.
Part llarg, i encara filla.
Es diu que el sexe del fetus est relacionat amb les fases de la lluna i
amb els smptomes fsics.
Mal casat, de muller i fills despreciat. (= menyspreat, menystingut)
Qui no duu bona conducta quan s casat i t responsabilitats, s
abandonat pels ms prxims.
Connex: Torna el xic a casa, que no s per casar.
Malsdecap, cap; criatures, poques. (malsdecap = maldecaps,
preocupacions)
Recomana no complicar-se la vida ms de lestrictament necessari.
Mare afillada no morir enfitada. (enfitat = ple, fart, tip, gras)
Mare enfillada no morir enfitada.
Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb all estrictament
necessari per a sobreviure.
Similar, lexpressi: Llevar-se el mos de la boca.
Connex: Les mares sn tapadores de filles.
Mare atordida cria la filla tolida. (tolit = baldat, discapacitat, impedit)
Qui actua atarantadament s un mal exemple per als altres.
Similars: Qui ha de donar llum, dna fum.
La marella fa la filla tarabella.
Mare dun fill sol, mare de dol.
Mare dun fill, mare de dolor.
Els fills nics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja
que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre
altres fills.
Mare feinenta fa sser la filla dolenta. (feinenta = faenera, treballadora,
diligent)
Mare valenta fa la filla dolenta.
Mare treballadora, filla gandula.
Mare viva, filla tonta.
Qui ho fa tot, no deixa que els altres sespavilen, sesforcen i
aprenguen.
Mare i filla caben dins la mateixa camisa.
Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa.
Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota Valncia.
Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tot Barcelona.
Les dones duna casa solen estar molt unides per coincidir moltes
hores en els mateixos quefers casolans, equilibri que es veu alterat quan hi
interv una persona aliena a la rutina.
Connex: Les mares sn tapadores de filles.
Mare, qu cosa s casar? Filla, filar, parir i plorar.
Adverteix que el casament s patiment per a una dona.
Connex: Quan un home es casa, lliguen un bou i amollen una vaca.
Mare que no cria, ms que mare s tia.
Mare que, podent, a son fill no cria, no s mare, sin que s tia.
Una mare sha de dedicar plenament als seus fills, que sn una part
della mateixa. Si no es fa aix, lamor es distancia un poc.
Mare recatada, filla assegurada.
Mare reservada, filla assegurada.
Les mares solen ser lexemple a imitar per les filles.
Similar: Mare i filla caben dins la mateixa camisa.
Connex: Ni criatura dada a dida, ni planta pel maig florida, ni dona
desvergonyida.
Mares i filles, llops i guilles. (guilla = rabosa, rabosot, guineu)
El carcter i el comportament sn elements distanciadors en la
relaci quotidiana.
Marit gels, dun mal en t dos.
Ve a dir que ja s un castic aguantar una dona, per que si, damunt,
ss gels, es t un castic doblement i lliurement volgut.
Castell: Marido celoso, nunca tiene reposo.
Marit i muller, a la vellesa shan de menester.
Les persones ens necessitem ms que mai les unes a les altres quan
estem desvalgudes.
Matrimoni sense fills, arrs sense oli.
Casament sense fills, dia sense sol.
Els fills donen alegria en una casa, igual que loli fa ms agradables les
menges, i el sol, la vida.
Castell: Casa sin nio es casa sin nada.
Mentre la criatura s a dida, bona vida; quan la criatura s criada, ni
dida ni dinada. (dida = mainadera, criada, cangur)
Quan es disposa de temps lliure perqu daltres ens fan la feina, tot
s meravells.
Similar: Mare que cria, ni neta ni dormida.
Ms val fadr pobre que viudo ric.
s una opini.
Ms val una ona de sang que una lliura damistat.
Sn ms forts els lligams de parentiu que els damistat, sobretot en la
malaltia i la senectud.
Contrari: Els amics, tels tries, els parents, tels tragues.
Moltes filles a casa, mala brasa.
Moltes filles i males vinyes desfan lalberg. (alberg = negoci familiar,
patrimoni)
Ni massa filles ni massa vinyes.
Moltes filles, males venes i velles vinyes destrueixen/arrunen la casa.
Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles.
Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent,
eren elements improductius durant la infncia i ladolescncia.
Similar: Noms un fill, com el cucut.
Molts fills i poc pa, anar a captar. (captar = demanar, pidolar)
Haver dalimentar moltes boques amb pocs recursos duu a la pobresa
ms absoluta.
Similar: Pare pobre no t fills.
Molts parents a aconsellar, per molt pocs a ajudar.
Donar consells s fcil i barat, per resoldre problemes o fer faena
per a un altre costa ms.
Similars: Tots al sac, i el sac en terra.
Ms val un amic que cent parents.
Similar, lexpressi: Faena, fuig.
Muller arreglada, el llit fet i pentinada.
Abans de fer unes coses shan dhaver fer unes altres ms
necessries.
Contrari: Dona que cria, ni neta ni dormida.
Muller que no menja amb vs, desprs menja ms que dos.
La dona que no acompanya el marit en les coses ms bsiques i
elementals es descontrola creient que ha guanyat llibertat.
Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut.
Viure en parella requereix cedir i transigir per part dels dos en
moltes ocasions per a la bona convivncia de la famlia sencera.
No convnen les cases cantoneres perqu sempre tenen soroll, b per
un carrer, b per laltre, ni les dones malfeineres o indiscretes.
Connex: Dona finestrera, malfaenera.
Castell: La mujer que en la ventana se pone de rato en rato,
venderse quiere barato.
Ni per foc ni per muller no deixes ta casa i vages al carrer.
Per cap circumstncia no conv deixar la casa prpia, que s on millor
sest.
Contrari: I qu hem de fer?, vendre la casa i pagar lloguer.
No em pesa que mon fill sigui jugador, sin que vagi darrera de
rescabalar-se.
s preferible un mal menor a un mal major.
Similar en castell: Del mal, el menos.
No es pot fer res davant de les criatures.
Les criatures sn un destorb per a les activitats familiars o
conjugals, i un perill perqu tot ho xarren.
No hi ha dissabte sense sol ni viuda sense dol.
Hi ha coses que per naturalesa prpia fan alegria o pena.
Noms un fill, com el cucut. (ocell que noms pon un ou en el niu daltres)
Recomana no invertir en despeses futures.
No mostres als fills amor perqu no et causen dolor.
A vegades, lexcs damor s aprofitat pels fills per a comportar-se
malament, sabedors que tot els ser perdonat.
Similar, lexpressi: Dnes la m i tagafen el bra.
Novembre i febrer sn marit i muller.
Quant a climatologia, sn idntics o molt semblants.
Observa el fill el que fa son pare i escolta atent la veu de sa mare.
s un bon consell que no sempre saplica.
Oncle ric, un bon amic.
Certament, sobretot si s esplndid.
Contrria, lexpressi: Tenir un tio en Amrica.
Castell: Quien no sabe de abuela, no sabe cosa buena.
cobija.
Contrari en castell: Quien tiene un to en Granada, ni tiene to ni
tiene nada.
Oncles i ties, el dol quinze dies; si no et deixen res, vuit i no ms.
Aix sol ser.
On hi ha xiquets, fadrines, no es crien teranyines.
Adverteix les futures mares que els xiquets ho reboliquen tot.
Contrari: Quan els fillets dormen, els ngels reposen.
Pare pobre no t fills.
Una economia precria no pot alimentar, vestir ni educar ning.
Similar: Noms un fill, com el cucut.
Per a estar b al mn, lo pare ha destar a linfern.
A falta daltre, mon pare s alcalde.
Menyspreen la conducta paterna tot reconeixent-ne lautoritat o
lherncia.
Per casar b les filles, no les faces pubilles. (pubilla o povila = hereva,
hereua o hereuera)
Conv que tinguen patrimoni, per no tot el de la famlia, per tal que
el marit aporte la part principal.
Similar: Per casar filles solteres, no vengues moltons ni ovelles.
Per casar filles solteres, no vengues moltons ni ovelles. (molt = mascle
de lovella, mard)
Per casar filles donzelles no vengues moltons ni ovelles.
Significa que no sha de desfer mai el patrimoni familiar. (De ben
antic, per a casar una filla se lhavia de dotar amb alguns bns: diners,
joies, mobles, parament de taula i de llit, animals, terres...).
Similar: Per casar b les filles, no les faces pubilles.
Similar en castell: Mejor parece la hija mal casada que bien
abarraganada.
Per la dona casada, els fills i la casa.
Sn les ocupacions que convenen des del punt de vista del marit.
Castell: La mujer, la pata quebrada y en casa.
Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga.
s un insult, i a vegades, la manifestaci de la deixadesa o la mala
idea.
T tan prop les dents que no es recorda dels seus parents.
Sn, respectivament, una justificaci i una crtica sobre el fet que les
necessitats personals tenen prioritat sobre qualsevol altra consideraci.
Connex en castell: Parientes y trastos viejos, pocos y lejos.
Quan a la mare li arriba la filla a la cintura, no t filla segura.
Significa que quan les xiquetes comencen a fer-se donetes, la seua
bellesa no passa desapercebuda i s un atractiu per a futurs possibles
marits.
Quan dna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dna el fill, plora el
pare i plora el fill.
Tot va b quan les coses sn normals, per quan les coses van a
linrevs s per alguna anormalitat: perqu el fill roba o el pare est en la
misria.
Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare.
Si lequilibri emocional i educacional del xiquet es veu alterat.
Quan el fill sassembla al pare, treu de dubtes a la mare.
De mare, noms nhi ha una; en canvi, de pares possibles, poden haver-
nhi molts.
Similar: El fill que sassembla al pare honora la mare.
Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma.
Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els ms prxims
resulten les vctimes.
Similar: Qui ha de donar llum, dna fum.
Contrari en castell: A padre ahorrador, hijo gastador.
Quan els fillets dormen, els ngels reposen.
Els xiquets solen ser molt actius i sorollosos i solen posar-se en
perills.
Similar: On hi ha xiquets, fadrines, no es crien teranyines.
Quan els fills sn petits, sn de les mares; quan sn fadrins, sn de les
xiques; quan sn casats, sn de les dones.
El control dels mascles sempre est en mans de les femelles.
Quan els fills sn xics, els maldecaps sn xics; quan els fills sn grans,
els maldecaps sn grans.
Quan els fills sn xics, les penes sn xiques; mentre se fan grans,
creixen els treballs; quan sn casats, treballs doblats.
Els perjudicis causats pels adults sn ms grans que els causats pels
xiquets, i si ladult s casat, el perjudici recau en ms gent.
Quan s mal el fill, sa mare fa deshonrar i son pare flastomar. (mal =
ro, dolent / flastomar = maleir, jurar)
El mal comportament dun fill perjudica seriosament els pares.
Quan la filla s casada, surten els gendres.
Quan la filla s maridada, surten els gendres.
Per una filla, dos gendres.
Les xiques solen tenir ms dun pretendent, amb qui la relaci
damistat sol mantenir-se.
Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla.
La mare que no controla la filla est facilitant que se li acosten els
homes.
Quan la mare no hi s, els fills salten i ballen.
Labsncia momentnia de qui mana s aprofitada pels subordinats per
a trencar la rutina.
Similar: Quan el gat no hi s, les rates ballen.
Quan les dones tenen fills, ja no corren tants perills.
Per la seua bellesa i fragilitat, les dones sempre perillen sexualment,
per la criana les fa ms fortes anmicament i els fa decaure un poc la
bellesa corporal.
Quan les filles festegen, les mares bogegen. (bogejar = desvariar)
Quan les filles festegen, les mares cloquegen. (cloquejar = xarrar)
Quan les filles festegen, les mares xiuxiuegen. (xiuxiuejar = parlar fluix)
Les mares, desconfiades, les controlen discretament.
Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare.
Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un home.
Les persones del mateix sexe dun mateix collectiu solen fer
conxorxa contra les de laltre sexe.
Similar : Noms un fill, com el cucut.
Qui al desembre ha de festejar, vora el foc sha de ficar.
El festeig sol demorar-se, mentre les persones van gelant-se.
Connex: Qui no t seny, no t fred.
Qui als seus se pareix, honra mereix.
No fa poc qui als seus se sembla.
Els descendents que segueixen els bons exemples dels progenitors
sn tan apreciats com els seus familiars per la resta de la gent.
Similar: El fill que sassembla al pare, honra la mare.
Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic. (greuge = ofensa)
Quan es castiga alg estimat, es fa amb dolor de cor pel seu b, cosa
que els enemics no voldrien que es fera per tal que resultara una mala
persona.
Qui el meu fill moca, a mi em besa en la boca.
Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca.
Se sol dir com a agrament quan alg ha tractat b un descendent
nostre.
Contrari: Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Castell: Besando al nio, a su madre le hace un cario.
Qui cria fills, cria canaris.
s una inversi de la qual es trau poc rendiment.
Similar: Cria fills, cria porcs.
Similar en castell: Cra hijos, cria cuervos.
Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja.
El dimarts t mala reputaci en la cultura llatina.
Similars: Dimarts, a passejar els gats.
Castell: El martes, ni te cases ni te embarques.
Qui es casa de vell, prompte perd la pell. (perdre la pell = morir-se)
Ms els homes que les dones, qui es casa ben gran sol morir-se al cap
de poc perqu ja no t lenergia necessria per a activitats prpies de joves,
com la marital.
Similars: Al bou vell, mudal daire i deixar la pell.
Al bou vell, muda-li el pessebre i deixar la pell.
Castell: Al tomar mujer un viejo, tocan a muerto o a cuerno.
Qui es casa per diners, criat de sa muller s.
Quan un dels integrants de la parella s el ric, s ms important o t
un pes real o social ms gran que laltre, que s el pobre per comparaci,
almenys des del punt de vista dels altres.
Qui es vol casar, molt shi ha de pensar.
Un bon consell per a qui ha de fer un pas ben important per a la vida
prpia i la daltres.
Similars: El casar no fra res si al cap de lany no foren tres.
Similar en castell: Matrimonio precipitado, pronto lamentado.
Qui fa fills sembla a son pare.
No s cap activitat criticable.
Qui festeja la casada, la vida porta emprestada.
Desaconsella interferir en un matrimoni, ja que sarrisca la prpia
integritat fsica.
Connex: Qui no siga bo per a casat, que no enganye la dona.
Similar en castell: Por la mujer y el vino, yerra el hombre su camino.
Qui filles t, de filles no ha de parlar.
No conv traure el tema perqu comenaran a eixir crtiques i
defectes de laltre sexe.
Qui li ha fet el nas, que el tinga al bra.
Recriminaci que es fa als pares que permeten que el seu fill moleste
els altres o renncia expeditiva a fer-se crrec dalguna criatura.
Similar: Les criatures dels altres puden.
Qui noms t un fill, sol criar-lo totxo. (totxo = simple, bajoc, embadalit)
Es diu perqu els fills dits povils o pubills tarden ms a espavilar-se
que si tingueren germans ms grans.
Qui no creu a son pare o a sa mare ha de creure a una pell de tabal.
Qui no porta bona conducta en sa casa, acaba enrolat en algun exrcit
o en galeres.
Qui no siga bo per a casat, que no enganye la dona.
Connex: Qui festeja la casada, la vida porta emprestada.
Qui no t fills, t nebots.
A qui no t fills, el dimoni li dna nebots.
A qui Du no li dna fills, el diable/dimoni li dna nebots.
Es diu per a justificar que sempre tenim de qu o de qui preocupar-
nos.
Sempre estem en un ai.
Castell: A quien Dios no le dio hijos, el diablo le dio sobrinos.
Al que Dios no le dio hijos, el diablo le da sobrinos.
Similar en castell: Al que tiene hijos y ovejas nunca le faltan quejas.
Connex en castell: Harto es necio el que cra hijos y nieto.
Qui no t iaia, ell mateix salaba.
Es diu de qui est pagat de si mateix i dels seus actes.
Com lexpressi castellana: No tener abuela.
Qui t filles menja bunyols.
Qui t filles menja coca.
Qui t filles menja rosquilles.
Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar.
Contraris: Qui t fills al costat no morir enfitat
Qui t fills, t perills.
Qui t fills al costat no morir enfitat. (enfitat = fart, assaciat, sadollat)
La mare que t fills de massa no morir grassa.
Qui t boques que alimentar arriba a passar fam amb tal que els fills
no en passen.
Qui t fills, t perills.
En general, els fills mascles donen ms problemes que les xiques.
Contrari: Qui t filles menja rosquilles.
Qui t mare t consol.
Certament.
Significa que qui t coneguts en llocs importants pot aconseguir ms
fcilment informacions o favors que altres pretenen. (Per a batejar-se calen
dos padrins, els quals serigeixen en protectors del xiquet si els pares es
moriren.)
Castell: Quien a buen rbol se arrima, buena sombra le protege.
El que tiene el padre alcalde, todo le vale.
Qui t parents pobres no pot alar torres.
Si sest en millor situaci econmica que ells, segurament ens
demanaran favors.
Contrari: Oncle ric, un bon amic.
Castell: Parientes pobres y trastos viejos, pocos y lejos.
Similar en castell: Quien tiene un to en Granada, ni tiene to ni tiene
nada.
Sabater amic o parent, cala car i dolent.
Adverteix que qui dna diners a guanyar per amistat o parentiu ix mal
parat perqu tots saprofiten de lamabilitat.
Contrari en castell: Amigos, pero no perdiendo.
Si a casar-te vas, busca dona del teu bra.
Conv conixer b all que ens pot alegrar o arrunar la vida.
Similar: Ms val un mal conegut que un bo per conixer.
Connex: Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
Contrari: Qui envia, no va.
Qui fora va a festejar, va a que lenganyen o a enganyar.
Castell: La mujer y el tocino, tmalo del vecino.
Si a la dona vols b, que encenga el foc amb llenya de garrofer.
Qui estima alg, ha de procurar-li el b i facilitar-li les coses. (La
llenya seca de garrofer sencn fcilment i la brasa ns calorfica i
duradora.)
Contrari: Si vols mal a ta muller, dus-li fusta darbocer; i si la vols mal
del tot, dus-lin de garrofer bord.
Si el pare s msic, el fill s ballador.
Si el pare s botx, el fill gran ho ha de seguir. (botx = executor)
Si el pare s comerciant, el fill s cabaler. (cabaler = pesseter)
Significa que en una mateixa famlia tots sn similars i que segons
com siguen els pares resultaran els fills: bons o dolents, rics o pobres...
Similars: En un cau de conills, el que fan els pares fan els fills.
Si la vida de casat fra sempre com el primer dia, jo tamb em
casaria.
El temps va consumint-ho tot a poc a poc.
Connex: Thas casat, thas cagat.
Si marit i muller es parlen amb criana, mal va la dansa. (criana =
educadament, polidament)
Quan en casa em parlen amb criana, mal va la dansa.
Per massa confiana, no solen ser habituals les paraules amables en la
intimitat de les famlies.
Si mauela tinguera rodes, seria bicicleta.
s una crtica directa en resposta a qui acostuma a fer conjectures, a
parlar hipotticament o a plantejar-se si el passat haguera sigut diferent.
Castell: Si mi ta tuviera ruedas fuera bicicleta.
Si no vols patir amb desfici, dna als teus fills un ofici. (desfici =
desesper, neguit)
Qui t un ofici trobar faena all on vaja.
Si vas a lhort del padr, robar i fugir.
Com que s vergonyant fer mal a un benefactor, no conv deixar-se
veure.
Si vols mal a ta muller, dus-li fusta darbocer; i si la vols mal del tot,
dus-lin de garrofer bord.
Tractant-se de fustes que costen moltssim de cremar (en fan pipes
de fumar), s una manera de complicar-li la vida quan no puga encendre el
foc per a guisar.
Contrari: Si a la dona vols b, que encenga el foc amb llenya de
garrofer.
Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap. (xollar
= tondre, pelar, tallar els cabells)
Aix diuen.
Contrari: Tallar els cabells a una criatura massa petita fa que de gran
no parli clar.
Si vols tenir bona vida, dna la criatura a dida. (donar a dida =
contractar un cangur)
Els xiquets menuts demanen una atenci constant.
Contrari: Ten faran, les criatures, de verdes i de madures.
Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans. (patge = criat)
Si vols tenir un fill pillo, posa-lo monaguillo. (= escol, escolanet)
Qui est al servici dun altre, acaba aprenent com robar-li o enganyar-
lo en benefici propi.
Sogra i cunyada, val ms morta que enterrada.
Els parents poltics tenen mala fama. El refrany significa que el
moment en qu desapareixen s millor que a continuaci, en qu estaran
observant-nos per sempre ms des dun retrat.
Castell: Cuada y suegra, ni de barro, buenas. Nuera, ni de barro ni
de cera.
Los cuados son sangre atravesada y desvenada.
Sogra i nora, luna crida i laltra plora.
Sogra i nora, quan una riu laltra plora.
Sogra i nora, llegum de mal coure.
Els parents que no ho sn per part carnal solen discrepar pel fet de
procedir de famlies, opinions, costums... diferents, i, a ms, sent del mateix
sexe, acaben interferint-se en labors comunes: la cuina, els xiquets...
Similars: Digues filla i entn-te nora.
La sogra, ni de sucre s bona.
Castell: Barre la nuera lo que ve la suegra.
Connexos en castell: Cuada y suegra, ni de barro, buenas. Nuera, ni
de barro ni de cera.
El mejor suegro, vestido de negro.
El cochino y el suegro, quiralos muertos.
Sol dhivern i amor de gendre, un cop de perna. (= colp de peu, puntada,
puntell)
Cap dels dos no t intensitat.
Castell: Amor de yerno, sol de invierno.
Tal la mare, tal la filla.
El carcter i leducaci dels progenitors sols transmetres als fills.
Similar: En un cau de conills, el que fan els pares fan els fills.
Connex: Si el pare s msic, el fill s ballador.
Tallar els cabells a una criatura massa petita fa que de gran no parli
clar.
Aix diuen.
Contrari: Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el
cap.
Tal pare, tal fill.
Els fills solen seguir el bon o el mal exemple dels pares.
Similar: En un cau de conills, el que fan els pares fan els fills.
Connex: Tal la mare, tal la filla.
Tan tendre s el meu gendre, que anant se descula. (descular-se =
perdre el cul)
s tan tendre que sembla que vaja desfent-se mentre camina.
Similar en castell: Al que nace de miel, a dedazos se lo comen.
Ten faran, les criatures, de verdes i de madures.
Fer-ne de verdes i de madures significa fer-ne de tots colors, s a
dir, fer endreces o malifetes, i s que els xiquets no descansen sin quan
dormen.
Connex: Qui li haja fet el nas, que el tinga al bra.
Terra dortigues, no la dnes a les filles. (ortiga = guardi, planta
urticant)
No s idnia per al cultiu i constituir un dot irrisori.
Connex: En terra dalacrans, pocs pans.
Ja explicat.
Similars: Casar i mal dia, tot en un dia.
Castell: Casado por amores, casado por dolores.
Tota dona valerosa fa la filla preciosa.
Moltes vegades, els fills hereten la fama, bona o dolenta, dels pares.
Tots els nats sn fills de mare. (nat = nascut, sser vivent)
Certament, per tant no conv criticar cap mare.
Tots sn dun ventre, i cada un t son temple. (temple = religi, filosofia,
opini, manera de pensar, actitud, gustos, carcter)
Tots dun ventre, i cadasc dun temple.
Els germans sn tots dun ventre, i cadasc t el seu temple.
Cent fills dun ventre, i cadasc t el seu temple.
Dos fills dun ventre i cadascun de son temple.
Cada persona t un carcter, uns gustos i una manera de veure el mn
diferent duna altra, incls els mateixos germans.
Tres dones amb tres fills, una olla de grills.
Les dones sn xerradores per naturalesa, i quan sn mares joves i
sajunten per passar lestona amb els xiquets, sentusiasmen xerrant.
Tres filles i una mare, pobre pare.
Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare.
Les dones solen fer conxorxa i aliar-se contra el pare.
Una filla s una bona hisenda per la vellesa.
En totes les cultures, les dones shan fet crrec dels pares vells.
Una filla s un joc, per tres ja sn un foc.
Un fill o dos sn poc; quatre o cinc sn foc.
Cinc filles i una mare, sis lladres de casa.
Una filla s una filla; dues filles sn prou filles; tres filles sn moltes
filles, i quatre filles i sa mare sn cinc diables/dimonis per a son pare.
Una famlia reduda es regeix mal que b, mentre que massa gent
arruna leconomia de la casa o es baralla de tant en tant.
Un bon gendre, un fill ms; un mal gendre, una filla menos.
Lafinitat de carcters suma un parent poltic a la famlia dels sogres,
mentre que la disparitat fa que les famlies se separen.
Un fill s un fill fins que es casa; una filla s una filla fins que es mor.
Aix sol ser perqu les dones sn normalment ms tendres que els
homes amb els xiquets i els ancians.
Un fill mal encaminat, mai ser honrat.
Leducaci i els bons exemples sn fonamentals en la formaci del
carcter de les persones.
Similar: Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans.
Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare.
Un pare mant cinc fills; cinc fills no saben mantenir un pare.
Una mare mant deu fills i deu fills no mantenen una mare.
Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupaci general dels
fills.
Un viudo sense poll, digues-li fadr. (poll = burret o ase jove. Ac en
concret significa obligaci, esposa)
Qui t animals, terres, negocis o obligacions est lligat a elles, per
qui no en t s lliure com un solter.
Connex: Muller que no cria, ms que mare s tia.
Val ms filla malcasada que ben amistanada. (amistanada = rejuntada)
Una cosa segura s preferible a una dinsegura.
Val ms fill avalotat que gendre manyac. (avalotat = hiperactiu / manyac
= tranquil, assossegat)
Val ms una mala filla que cent bones nores.
Val ms una mala filla que una bona jove.
La consanguinitat s un lligam que uneix ms que el parentiu poltic.
Similar: Ms val un ro conegut que un bo per conixer.
Val ms sort que ser fill de rei.
Moltes vegades, la sort o linfortuni regeixen i determinen
lexistncia de cada ser vivent ms que no les condicions materials de cada
un.
Val ms una carta bona que els fills i la dona.
s una crtica als jugadors, que arriben a perdre fins la casa familiar.
Vs amb cuidao, Bernat, que si la muller s guapa, et faran
encarregat.
Latractiu femen pot despertar el desig dalg ms poders o ric que
el marit.
Similars: Dona i vidre, sempre en perill.
Castell: Al que tiene mujer hermosa, o castillo en frontera o via en
carretera, nunca le falta guerra.
El que tiene mujer bella le pone tranca a la puerta.
Similars en castell: A la sombra de un hilo se la pega una mujer a su
marido.
Al marido, amarle como amigo y temerle como enemigo.
Mujer bellosa, hembra lujuriosa.
Vs a tos fills adreant, si no, ells tadrearan.
Qui t ascendncia sobre altres ha de saber educar convenientment,
perqu altrament no li faran cas.
Vinya a vora de cam i dona finestrera tenen mala fi. (finestrera =
ociosa, balconera, xarraire)
La fruita ben visible i a labast de la m va desapareixent, i la dona
poc recatada o desocupada pot despertat lamor o el desig dels qui la veuen
ms que el marit.
Com: Terra a la vora del cam, mal ve.
Castell: La mujer que en la ventana se pone de rato en rato,
venderse quiere barato.
Connex en castell: La mujer que no es hacendosa, o puta o golosa.
Viuda honrada, porta tancada.
Pel fet de no tenir marit poden eixir-li pretendents, i la millor manera
de preservar lhonra i evitar la maledicncia del venat s tenir sempre la
porta tancada (sobretot per als homes).
Viuda que no dorm, casar-se vol.
La que en hores de dormir est fora de casa, o es manifesta desperta
per la casa, s que samostra amb la pretensi que algun bar senamore
della.
Similar: el segent.
Viuda rica, amb un ull plora i amb laltre repica. (repicar = tocar
campanes, fer-se de notar, fer lullet)
Ja explicat en la variant: La viuda rica...
Connex en castell: Marido rico y necio, no tiene precio.
Voler-se s fer-se.
Frecuentar-se, escriures o telefonar-se s una manera de conservar
lamor i lamistat.
Contraris: No anant, no vnen.
Lluny dels ulls, lluny del cor.
Contraris en castell: A quien no ama a sus parientes, deberan
romperle los dientes.
Parientes pobres y trastos viejos, pocos y
lejos.
Vols ton fill bo? Sigues tu millor.
Conv ser exemplar en tot, ja que els xiquets deprenen del que veuen.
Xiquets i gossos, cadasc els dell.
A ning li agrada aguantar les molsties dels altres.
Similars: Qui li haja fet el nas que el tinga al bra.
Oratge, elements, astres,
temps cronolgic i collites
PLUGES I RELLAMPS
Abans de ploure, es fa nvol.

Hi ha coses que sn abans que daltres, per llei natural i per lgica, i
per tant, sn un presagi ben perceptible del futur immediat.
Similars: Cel de panxa de burra, pluja segura.
Cel a borreguets, aigua a cabassets.
Abans de Sant Joan, pluja beneda; desprs de Sant Joan, pluja
maleda.
Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou.
Fins al 24 de juny rega els sembrats; desprs arruna les collites.
Similars: Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.
Aigua de Sant Joan no dna vi ni pa.
Aigua bruta no fa despill.
Certament, i si s molt fosca, fa por.
Aigua de gener, cada gota val un diner.
Certes pluges afavoreixen els cultius.
Aigua de gener, millor que la de febrer.
s preferible que ploga abans que no desprs, perqu les plogudes del
febrer solen perjudicar la floraci dels ametlers.
Aigua dagost, ni vi ni most.
Les pluges agostines no afavoreixen la vinya.
Aigua de Sant Joan no dna vi ni pa. (24 de juny)
Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam. (celler = cava)
Aigua de/per Sant Joan, cap guany i molta fam.
La pluja en aquest moment no conv ni a la vinya, perqu li lleva dolor
al ram, ni al blat, que ja est granat.
Similar: el segent.
Castell: Agua de San Juan quita vino y no da pan.
Aigua de Sant Mag no dna pa i lleva vi. (10 de juny)
Aigua per Sant Mag no dna pa i lleva vi.
Castell: Agua de San Juan quita vino y no da pan.
Aigua de Sant Mart a migdia, pluja tot el dia. (11 de novembre)
Sol ser linici de la temporada de les pluges fredes torrencials, quan
latmosfera es refreda i fa que laigua dels nvols es condense i pese.
Aigua per Sant Bernard lleva pa i no dna vi.
El 20 de maig. Com els precedents.
Castell: Agua de San Juan quita vino y no da pan. (24 juny)
Aigua destiu, xerriu-xerriu; aigua dhivern, aigua dinfern.
Aigua destiu, xerriu-xerriu; aigua dhivern, aiguat dinfern. (xerriu-
xerriu = mull-mull, onomatopeies de pluja suau)
Destiu, sagraeix tota pluja, sobretot si s continuada, lenta i
mulladora. Dhivern, sol fer ms mal que b.
Aigua i lluna, temps doliveres.
Laigua les abeura i la lluna les fa crixer.
Aigua pel febrer, ordi en el graner. (ordi = un cereal)
La pluja del febrer alimenta la collita daquest cereal.
Aigua per agost, mel i most.
La pluja en temps calors afavoreix la floraci de la que salimentaran
les abelles i la producci de ram.
Aigua que corre no porta ver.
Aigua corrent, la merda no es sent.
Noms les aiges estagnants estan corruptes, ja que laigua que
circula dilueix els possibles agents patgens.
Com: Aigua corrent no mata a la gent.
Castell: Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede
suceder.
Agua corriente sana a la gente.
Agua de sierra y sombra de piedra.
Aigua, Senyor, que de vi ja en venen.
Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja en venen.
Aigua, Senyor, que la mar es crema.
s una demanda humorstica al cel en temps de sequera.
Castell: Agua le pido a Dios, y a los polticos, nada.
Agua Dios misericordia.
Aigua sobre aigua, ni neteja, ni llava.
Sense sab, laigua noms arrossega si t prou fora.
A gran seca, gran remullada. (seca = sequera, secada, sequedat)
Les solucions han de ser proporcionades a la gravetat dels problemes.
Com: A grans mals, grans remeis.
Similars: A carn de llop, dent de gos.
A carn dura, dent aguda.
Aigua de juliol, al mar si la vols.
Si plou en el ple de la calor, ser poc profitosa en terra, on
perjudicar ms que afavorir les collites.
Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam. (24 de juny, solstici destiu)
Coim que les pluges ms beneficioses de lany sn en maig, deu voler
dir que les de juny sn escasses i sevaporen prompte.
A lhivern boirina i la neu per vena.
s temps de boires i de neu a les muntanyes.
Al mal temps, bona cara.
La falta de sol afecta lnim; per aix recomana no desanimar-nos.
Tamb es refereix a quan les coses ens van malament.
Similars: A temporal ferm, mariner de tremp.
Si plou, la deixarem caure.
Contrari: Sempre plou quan no hi ha escola.
Connex en castell: No hay mal que por bien no venga.
Al mar valletes, a la terra pastetes.
Quan la mar fa grans ones, es pot esperar que el vent carregat
dhumitat descarregue laigua en tropessar amb les muntanyes costaneres.
Amb el temps, tot se sap. (el temps cronolgic)
Al cap del temps, els secrets, les runes arqueolgiques, els crims...,
tot acaba manifestant-se, descobrint-se i sabent-se.
Similars: La veritat s com loli, que sempre sura.
All que es fa de nit, de dia es veu.
Any de dargues, any de poques garbes. (darga = adarga, tros de gel /
garba = gran manoll o braat de cereal)
Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites.
Contrari: Any de neu, any de Du.
Contrari en castell: Ao de nieves, ao de bienes.
Any plujs, any de fer el gos.
Els treballs del camp depenen de loratge, i si la terra est enfangada
no es pot llaurar.
Similar en castell: Ao ruin cuando llueve mucho en enero y nieva en
abril.
Any plujs, pags jois. (pags = camperol, maser, masover, llaurador /
jois = gojs, pagat, desvanit, alegre, content)
Any plovedor, molta tendror.
Quan plou freqentment i escalonadament al llarg de lany, la terra
produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres.
Bon dia s el que plou, si no pedrega.
La pluja s excellent per al camp; en canvi, una pedregada ho arrasa
tot.
Cada gota de pluja fa el seu fang.
Cada cosa o acci t la seua importncia o el seu resultat, per poc
important que parega.
Similar: Tota pedra fa marge/paret.
Connex: Una gota daigua forada una pedra.
Castell: Aquellos polvos trajeron estos lodos.
Contrari en castell: La mar que se parte, arroyos se hace.
Cada gota que plou, a la mar o al pou.
Recomana no desaprofitar laigua.
Carnaval gelat, espiga granada.
Carnestoltes mullades, Pasqes eixutes.
Carnestoltes mullades, Pasqes assolellades.
s una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer.
Carrer banyat, calaix eixut. (calaix = caixonet dels diners)
Dia banyat, calaix eixut.
Quan plou, el comer fa poca venda per falta de clientela.
Cau sutja; s que sent pluja. (sutja = sutge, sutze; la brutcia empegada
en els fumerals)
Quan sencn la sutja, senyal de pluja.
Si la cendra sapaga i cau la sutja, prompte tindrem pluja.
Sutja per la ximenera, pluja a terra. (ximenera = xemeneia, fumeral, llar)
La sutja dels fumerals sestova per la humitat ambient i pesa, cau
parcialment i pot encendres fcilment fumeral amunt.
Cel a borreguets, aigua a canterets. (borreguets = molts nuvolets blancs)
Cel aborregat, mariner ajaat. (ajaat = ajagut, gitat, enllitat)
No sempre.
Com: Junta docells, pluja a gibrells.
Similar: Cel de panxa de burra, pluja segura.
Daigua que avall vol anar, es fa el mar.
Moltes vegades, les coses que considerem sense importncia o els
desitjos que considerem irrealitzables, poden adquirir una gran importncia
i ser una realitat.
De laigua doctubre i del sol de maig, naix el blat.
Si plou desprs de la sembra del setembre i loratge primaveral no ix
rebolicat, tot va b per als cereals.
Connexos en castell: Si llueve el da de la Guarda, la sequa no tarda.
Por san Augusto, el labrador pasa el susto.
Encoratja a suportar els mals moments, que seran efmers o
transitoris.
Similar: Desprs de la tormenta ve la calma.
Contrari: Sempre plou quan no hi ha escola.
Connexos: Mai plou a gust de tots.
Castell: Siempre que llueve escampa.
Connexos en castell: No hay mal que cien aos dure.
Seis meses los pasa un zapato debajo de una
piedra.
El dia ho escampa tot i la nit ho arreplega.
El dia, tot ho escampa, i la nit, tot ho arreplega.
De dia, quasi totes les persones i animals ixen de casa a fer
activitats, mentre que de nit, quasi tots es recullen a casa.
El foc t aturador, que laigua no. (aturador = fre, limitador, final)
Confirma que el foc es pot contrarrestar, limitar, aconduir o deixar
que sapague sol quan ho haja consumit tot, mentre que laigua forma part
dun cicle natural que no es pot parar.
El mal any entra nedant.
Pluja de Cap dany duu mal averany. (averany = pronstic, previsi, auguri)
Les pluges constants al gener auguren poca o mala producci agrria,
ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran loli, tombaran les flors
dels ametlers...
Similar: Gener amarat, mig any assedegat.
En temps de la puput, pel mat mullat i pel vespre eixut. (la puput = ocell
negre que sagrada de solitud vora les fondalades i els rierols i diu: put!...
put!)
A linici i al final de lhivern, la humitat nocturna precipa en terra a la
matinada en forma de lquida rosada o reixiu, o b de glaada escarxa.
Fangada abans de glaada val per mitja femada.
Si el fang va gelant-se i gotejant alternativament, va humitejant la
terra lentament i facilitant que les arrels nextraguen millor els nutrients.
Com: Fangada abans de Nadal, per mitja femada val.
Guardat de laire infestat i de dur vestit mullat.
Dos excellents consells per a no perdre rpidament la salut.
Similar: Cansat o suat, no estigues a laire parat.
Similar en castell: A borregos recin esquilados, no les mande Dios
viento helado.
Hivern plujs, estiu abunds.
Quan la terra ha estat ben assaonada, dna bones collites.
Humitats dabril fan fer llit.
Les matinades humides en general fan que el cos sagrade de dormir i
coste de despertar.
Juliol sense rosada duu la pluja amenaada.
Si no hi ha humitat nocturna que es diposite al terra, podem preveure
que la secor ambient espera pluja.
Laigua s bona quan hi ha eixut; si nhi ha massa, tururut.
Si el terreny est sec, se la beu, i si est molt banyat, laigua sescola
i pot endur-se la terra o els marges.
Connex en castell: Lo poco gusta y lo mucho cansa.
Laigua no fa gord.
Laigua noms serveix per a dissoldre els aliments i per a conduir-los
pel sistema digestiu o per la terra de cultiu.
La pluja del mar, per al bestiar s pastura.
s la millor pluja per als pastos, perqu desprs ja ve la calor.
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp.
La humitat reblaneix la pell quan la fruita est en creixement, de
manera que es bada.
Connex: El segent.
La pluja de Sant Joan semporta les avellanes i les glans. (24 de juny /
gla = agl, bellota)
La humitat fa que es corquen els fruits en formaci.
Connex: Si per Sant Joan trona, les nous es corquen.
Les pluges dagost duen la tardor.
Si plou repetidament, podem interpretar que la tardor savana.
Similar: Quan plou pel setembre, la tardor b entra.
Lherba, si no es mulla, s or; si es mulla una vegada, s argent, i si es
mulla dues, s fem.
Acaba podrint-se.
Llamps a la mar, vent a la terra.
Llamps a la marina, cer a la matina. (matina = ponent, terra endins)
Loratge sol funcionar inversament al mar i a la terra, i quan hi ha
tormenta en un lloc desplaa laire pels voltants.
Lo que plou, el vent ho eixuga.
Certament. Es podria interpretar com que, a la llarga, tot torna a la
normalitat i a ser com era.
Mai plou a gust de tots.
Sacostuma a dir quan algun fet o alguna notcia alegra a uns i no a uns
altres.
Similar: Sempre plou quan no hi ha escola.
Castell: Nunca llueve a gusto de todos.
Marinada forta, pluja a la porta.
La ventada humida de voramar s espentada per la pluja marina, que
origina una columna descendent daire fred.
Mitja pedregada val moltes pluges per Nadal.
Molta pluja abans de Nadal, de mitja pedregada val.
El benefici per al camp s similar.
Connex en castell: Ya antes de san Eugenio, lluvia con genio.
Moltes pluges pel gener mala anyada solen fer.
Lexcs de pluja en temps fred podreix arrels i afavoreix la
proliferaci de parsits i fongs en els vegetals.
No digues mai que plou fins que trone.
La tronada confirma que la pluja s o ser consistent, sobretot a
lhivern, ja que a lestiu hi poden haver tormentes seques.
Similar: No digues blat que no el tingues lligat.
No plou per qui anar-sen vol.
A qui t voluntat de fer alguna cosa, no el detura res ni ning.
Similar: Fa ms el que vol que el que pot.
On thi penses que no plou, tho trobes ple de goteres.
La realitat ens demostra que a vegades fem suposicions sense
fonament i partim de prejudicis.
Oronella terrera, aigua o pedra.
Quan, destiu, les oronetes volen a frec de terra, s perqu va
congriant-se humitat i els mosquits de qu salimenten volen baixos.
Pasqua maral, mortaldat i fam.
Pasqua plujosa, collita abundosa.
Si al final de lhivern fa bon temps, podem suposar que la falta de
pluja i neu afectar les collites.
Pel juliol, molt soroll i no plou.
Al ple de lestiu sol fer tronades sense ms trellat.
Connex en castell: Mucho ruido y pocas nueces.
Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals. (barral =
recipient de vidre de litre per al vi)
Reguen els sembrats i auguren un hivern plovedor i bones collites lany
segent, cosa que sol alegrar els camperols.
Contrari: Malaltia de novembre no t cura i paga amb la sepultura.
Pluges perdudes, per Tots Sants trobades.
Tant si lany s plovedor com si no, podem estar segurs que plour en
novembre.
Pluges per lagost, boires per loctubre.
Aix diuen.
Pluges per la Mare de Du dagost, resta oli i aigualeix el most. (15
dagost)
La pluja en plena seca estiuenca fa que les oliveres traguen brots que
lleven fora per a produir fruit, i que les parres absorbisquen molta aigua
que va a parar als xanglots de ram.
Similar: Pluja als darrers dagost pren oli i aigualeix el most.
Pluja abambollada, pluja de durada. (abambollada = que fa bombolles, que
sembla bollir al terra)
Quan no plou ni poc ni excessivament, sin de manera regular i
constant, i cada gota produeix una bombolla, podem preveure que durar
hores o incls dies.
Pluja a les festes dels sants barbuts, cada gota val cinc escuts. (sants
barbuts = festivitats de lhivern / escut = antiga moneda)
La pluja repetida abans de la primavera prepara la terra per a una
bona fructificaci.
Pluja als darrers dagost pren oli i aigualeix el most.
Quan la calor comena a minvar, s quan lolivera comena a produir
olives, mentre que la parra est acabant de formar el ram.
Similar: Pluges per la Mare de De dagost, resta oli i aigualeix el
most.
Pluja dabril i sol de tardor solen fer lany bo millor.
Pluges dabril i sol de tardor fan lany bo i millor.
La pluja en plena fructificaci va molt b, i el bon temps abans de
lhivern, tamb.
Pluja de llevant no deixa res davant.
A la costa mediterrnia, quan la pluja ve del mar s copiosa i de tant
en tant arrasa amb tot: rebenta margenades i fa que les torrenteres
semporten ponts.
Pluja de maig, collita segura.
Sn pluges que precedeixen la calor seca estiuenca.
Pluja de ruixades, pluja de durada. (ruixada = ruixat, aiguat)
La pluja abundosa sol durar hores o dies, mentre que els ruixims o
mull-mulls sn breus.
Pluja de Sant Joan, mal per loli, pel vi i pel blat. (24 de juny)
Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dna pa.
Laigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany.
s un moment inoport per a regar uns vegetals que encara tardaran
a fructificar i que laigua que absorbiran servir per a fer crixer la planta,
per no per a engrossir-ne els fruits.
Pluja destiu i plor de bagassa, prompte passa. (bagassa = ramera, puta)
Destiu pot ploure intensament, per sempre molt breument, com un
plor fingit.
Similar en castell: En cojera de perro y en lgrimas de mujer no hay
que creer.
Pluja doctubre, ni una gota perdura.
Depn. Si plou poc, la terra encara calenta de lestiu labsorbeix, per
si plou la gota freda, fa barrancades i senduu marges i ponts.
Pluja s marit de la terra.
Es diu perqu la fecunda i la fa fructificar.
Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat.
La moderaci ajuda i labundncia perjudica.
Pluja per Carnestoltes, Pasqes bones.
s previsible que si plou pel febrer faa bon temps pel mar i labril.
Pluja per Santa Anna, pluja tardana. (tard = endarrerit)
El 26 de juliol, en el ple de lestiu.
Pluja per Sant Mart, no deixa ni col ni lli. (11 de novembre)
La pluja hivernal s poc beneficiosa en general.
Posta roja, aigua a la clotja. (clotja = clot, toll, gorg, bassal)
La lluna roja i el cel rogent sn indicatius de pluja; ara b, la posta
roja, potser s i potser no.
Quan Du vol, amb tot vent plou.
Quan Du vol, a tots vents plou.
Quan Du ho vol, sense vent i sense nvols plou.
Quan Du vol, sense nvols plou.
Quan Du vol, sennuvola i plou.
A vegades sesdevenen coses impensables o que no tenen explicaci
racional, com quan cauen gotes amb el cel ras, dutes pel vent.
Contrari: Quan Du no vol, els sants no poden.
Quan (citeu el nom de la muntanya que vulgueu) porta capell, (llaurador,) pica espart i
fes cordell.
Quan la tramuntana semborrasca i la Murta fa capell, llaurador, vs-
ten a casa, pica espart i fes cordell. (la Murta: muntanya dAlzira)
Quan les roques porten caparr, pluja en abundor. (caparr = gran capell,
capota)
Ja explicats ms amunt.
Quan llampega a la marina, posa foc a la foguina. (= llar, fogar, fumeral)
s previsible que el mal oratge es desplace cap a la terra.
Similar: Quan la gavina va a lhorta, encn el foc i tanca la porta.
Quan plou de calent, a tot arreu shi fan esclata-sangs. (de calent = de
valent, molt / esclata-sang = rovell, pebra, nscal)
Les pluges de tardor sobre la terra calenta la fan reaccionar i
afavoreixen el brot de tota mena de fongs i bolets.
Com: Quan a loctubre plou, el rovell mou.
Quan plou i fa sol, passeja el caragol.
Damunt del terra banyat es desplacen millor.
Quan plou molt molt en mes dagost, no gastes els diners en most.
La fruita massa regada al moment de la maduraci cont poc sucre i
en conseqncia resulta poc saborosa i pobra en alcohol.
Castell: Cuando lloviere en agosto, no eches/emplees tu dinero en
mosto.
Quan plou molt, no valen paraiges.
Quan les circunstncies ens superen, hem de posar remeis
proporcionats, perqu els habituals no serveixen.
Similar en castell, lexpressi: Poner paos calientes.
Quan plou pel febrer, tot va b.
s lpoca oportuna perqu fructifique el camp a la primavera.
Quan plou pel juliol, plou fusta.
La pluja del ple estiu no alimenta fruites ni cereals, que ja shan
recollectat, sin que fa grossos els arbres.
Quan plou pel setembre, la tardor b entra.
El setembre no sol ser plovedor; loctubre, s.
Similar: Les pluges dagost duen la tardor.
Qui aigua detura, blat mesura. (deturar = aturar, parar, retenir)
Evitant inundacions o escorrenties es preserva el sembrat.
Rellmpecs al port, aigua al foc. (rellmpec = rellamp, llampec)
Quan tenim damunt el mal oratge, no conv fer-se a la mar.
Sant Blai banyat, cigonyes aviat. (24 dagost)
Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut.
Loratge en aquesta data s determinant en la migraci daquests
ocells.
Sempre plou quan no hi ha escola.
Sempre plou on hi ha ms fang.
Es diu quan una bona cosa es produeix a destemps, no quan voldrem, i
ens deixa despagats o indiferents, perqu en realitat ens molesta.
Similars en castell: A buenas horas mangas verdes.
Dios da nueces a quien no tiene dientes.
Si no quieres caldo, dos tazas.
Nunca llueve a gusto de todos.
Contrari en castell: No hay mal que por bien no venga.
Sempre plou sobre mullat.
Es diu quan alguna desgrcia ve a afegir-se a una altra de precedent.
Castell: Las desgracias nunca vienen solas.
Com lexpressi castellana: Llover sobre mojado.
Si a labril sents tronar, ordi i blat no en faltar.
Abril i les seues pluges determinen labundor o la carestia de les
collites estiuenques de cereals.
Com: Trona labril, ve bon estiu.
Tronada per labril, cada gra en torna mil.
Si a loctubre plou, el rovell mou.
Si lestiuet de sant Miquel (a partir del 29 de setembre) ha sigut
calors, s.
Si el gall canta molt, laigua s ben prop.
Sembla que salegra de la imminent pluja, que fa que isquen a la
superfcie els cucs i els caragols dels quals salimentar.
Si el mar sarrasa, ficat en casa.
Si la mar arrasa, vs-ten a casa, i si sengola, vs i espigola.
Quan el cel saclareix desprs destar cobert, est anunciant pluja
prxima.
Si lhivern s molt regat, ven-te loli i guarda el blat.
Labundncia de pluja produir molt oli i es guanyaran bons diners,
per el blat escassejar incls per al consum propi.
Si no plora pel cel, no riu la terra.
Si no plora el cel, no riu la terra amb flors.
s una figura potica que significa que si no plou, la terra no
fructifica.
Si no plou per Nadal, no hi haur sembra com cal.

La pluja hivernal eixamora i estova la terra i la prepara per a la
fructificaci primaveral de les llavors.
Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi. (tururut = adu, no esperes)
El 23 dabril s una data clau per a les pluges de primavera i les
collites cerealistes de lestiu.
Contrari: Si a labril sents tronar, ordi i blat no en faltar.
Si per labril sents tronar, ordi i blat no faltar.
Perqu plour de ben segur.
Si per la mar sarrasa, posat en casa.
Quan el cel saclareix per la mar significa que la nuvolada va acostant-
se cap a la terra.
Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou.
El 24 de juny s una data clau per a la previsi de la pluviositat de
lany.
Si plou al mar, amaneix barcella i cabs.
Ms val deixar la pesca i retirar-se a terra.
Si plou de tramuntana, plou de bona gana.
Les pluges procedents del nord solen ser abundoses i duradores.
Si plou entrat el juny, el bon temps s lluny.
Quan plou en aquest mes s que lestiu ve endarrerit.
Se sol dir per a expressar que hi ha coses sense importncia contra
les que no podem sin resignar-nos.
Similars en castell: Aguacero fuerte pasa pronto.
No pasa nada, y si pasa, se le saluda.
A mal tiempo, buena cara.
Si plou mig dia, plou tot el dia.
Encara que noms ploga unes hores, aix s suficient per a
estropellar el dia sencer.
Similar: Carrer banyat, calaix eixut.
Si plou pel juny, plou a punt.
Si laigua de maig s bona, la de juny s millor perqu rega en temps
calors i la terra ho agraeix.
Contraris en castell: Aguas en junio, infortunio.
Aguas en junio, ni frutos ni pastos en julio.
Si plou per la Purssima Concepci, plou per Carnaval, Setmana Santa i
Resurrecci. (la Concepci = 8 de desembre)
Si plou per la Concepci, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i
per Resurrecci.
La pluja a linici del desembre augura noves pluges durant tota la
primavera.
Connex: Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval.
Si plou per lluna nova dagost, plour nou llunes seguides.
Aix diuen.
Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval.
La pluga desembral augura una primavera plovedora.
Connex: Si plou per la Concepci, plou per Carnestoltes, per Setmana
Santa i per Resurrecci.
Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa.
Aix diuen, encara que no s previsible el temps que far lany
segent.
Connexos: Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval.
Si plou per la Concepci, plou per Carnestoltes, per
Setmana Santa i per Resurrecci.
Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana.
El 2 de desembre s una data clau per al pronstic de la duraci de
les pluges.
Si plou per Sant Jordi, tururut ordi. (tururut = adu, bona nit cresol)
La pluja el 23 dabril (Dia del Llibre) malmet la collita daquest cereal.
Si plovent, boira apareix, la ploguda va i decreix.
s un fenomen curis, per cert. (De vegades, si la terra est prou
calenta, fa que part de la pluja sevapore formant broma terrera.)
Si rellampega a la mar, posa llenya al fogal. (fogal = fogar)
s un anunci de pluja en terra a les poques hores.
Sol pel novembre i abril plujs, estiu calors.
s un pronstic aproximat del temps que far.
Val ms bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot lany.
La pluja ms oportuna per al camp s quan comena el temps calors.
Xfecs dagost, bolets en abundor. (xfec = aiguat, esbatuss)
Les plogudes rpides i freqents solen ser anunci duna tardor
plovedora que originar fongs i bolets.
TRONS I PEDREGADES
A temporal desfet, mariner despert i dret.

s una invitaci a posar-se a la feina, ja que les aiges remenades
contenen molts peixos.
A temporal ferm, mariner de tremp.
Les circumstncies dolentes han dacarar-se amb carcter i decisi
per a superar-les, cosa que saconsegueix millor amb experincia.
Desprs de la pedregada ja no cal tocar campanes.
Les coses shan de preveure i avisar amb temps; desprs resulta intil
i, damunt, es queda malament.
Desprs de la tempesta ve la calma.
Aix s. Es diu normalment referint-se a algun altercat entre les
persones.
Castell: Despus de la tempestad viene la calma.
Tras de la tempestad viene la calma.
El arco iris brilla despus de la tempestad.
Cuando ms obscuro est, es que est por amanecer.
Desprs dels trons vindr la pluja.
En hivern s molt ms probable que no en estiu, en qu les tronades
solen ser seques i origen dincendis forestals.
Du faa que trone i no pedregue.
Els trons no fan cap mal a ning, mentre que les pedregades s.
Ens ha collit el ram una forta pedregada.
Les pedregades arrasen les collites. Ac es mira la desgrcia
humorsticament.
Fa ms mal una mala llengua que una pedregada seca.
Fa ms temor una mala llengua que una pedregada en sec. (pedregada
seca = la que es produeix de repent, sense que shaja encapotat el cel)
Els infundis, les mentides i les crtiques perjudiquen la reputaci
duna persona ms que una pedregada seca perjudica les collites.
La pedreg no lleva any, per pobre del que atrap.
La pedregada no furta anyada, per pobre del qui agafa.
A vegades se salva part de la collita, per al collidor que agafa de ple,
el deixa ben magolat.
Neu en terra, borrasca en mar.
El cel molt cobert actua diferentment en terra i mar endins.
Octubre tronat, hivern nevat.
La tardor s la porta de lhivern i lanunci de com ser.
Quan en mar trona, lametlla s bona.
Lanunci de pluja en primavera s excellent per als cultius.
Quan trona pel mes doctubre, neu segura.
A la muntanya, s; a la plana litoral, plou.
Quan trona, predica.
Una tronada sempre s un avs ben notori, encara que no sempre plou
a continuaci, sobretot a lestiu.
Connexos en castell: Horizonte claro y relampagueante, tiempo
bueno y sofocante.
Gaviotas a tierra, marineros a la mierda.
Novembre tronat, mal per al pastor i pitjor per al ramat.

Sexplica sol.
Si al mat trona a la mar, ves-ten a casa a esmorzar.
Un bon consell.
Si dhivern trona, lanyada s bona.
Si a lhivern trona, plou a continuaci; si trona en estiu, no sempre
plou.
Si entre la Candelera i la Mare de Du de mar trona, quaranta dies
ms dhivern.
Les tronades de finals de lhivern solen anunciar que lhivern
sallargar.
Si per Sant Joan trona, les nous es corquen. (nous = anous)
Aix diuen, per b que les nous es corquen quasi sempre.
Connex: La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp.
Trona a labril, ve bon estiu.
Els trons primaverals anuncien pluja, i la pluja fa germinar els grans
de ceral sembrats, que es multiplicaran.
Com: Si a labril sents tronar, ordi i blat no en faltar.
Similar: Si labril fa llot, no es perdr tot. (= fang)
Tronada al mat, vesprada, garb.
Anuncia la procedncia del vent imminent.
Tronades per Sant Mart, collites a desdir. (a desdir = fora mida, a
bond, a munt, a garberes)
Les tronades per l11 de novembre auguren una temporada plovedora.
Trons abans de lAscensi, molta pluja i molta sa.
Es tracta de les tpiques i copioses pluges primaverals que xopen b la
terra.
Similar en castell: A nadie debe extraar que en marzo empiece a
tronar.
Trons al Pi Gros, aigua al tros. (Pi Gros = en la muntanya, en la pinada /
tros = bancal, camp, terra)
El Pi Gros s un nom genric que ve a significar per les penyes o
zones altes.
Trons a Mallorca, pluja a la porta.
Quan veiem rellamps per la zona balear, s perqu latmosfera
llevantina est neta i ens permet veure desplaar-se cap a nosaltres la
massa nuvolosa amb el seu aparat elctric.
Trons dagost fan fugir el peix i senduen el most.
Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la
polpa del ram.
Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en mar, fred en abril i
maig. (apuntalar = reforar, preparar)
Trons en gener, fica sitges al graner. (sitja = recipient per al gra)
Quan trona pel gener plou a continuaci, la pluja donar bona collita
de cereals i caldr anar preparant el graner.

Sexplica ben b.
Trons en mar, aigua a la terra.
Aix es diu, encara que tamb plou a la mar.
Trons per Sant Joan, la collita reeixiran. (reeixir = afavorir, engrossir,
nodrir, acrixer)
La pluja del 24 de juny ajuda la terra a suportar la calor de lestiu que
sacosta.
BOIRES
A lhivern boirina i neu per vena.

La boira sol formar-se per condensaci de la humitat mentre la terra
est calenta, al principi de lhivern, mentre que la neu es manifesta quan ms
fred fa.
Amb boira, tothom s timoner.
Com que no es pot navegar o es navega seguint les indicacions dels
vigies, resulta una labor fcil, descansada i sense responsabilitat directa. Es
diu amb un punt de crtica quan a alg li sn molt favorables les
circumstncies.
Similars: Amb bon vent, tothom s mariner.
Amb bona mar, el patr no pot manar.
Contrari: Barca desarmada, tots els vents li sn dolents.
Boira a la serra, aigua per terra.
Boira en la penya, aigua en lesquena.
s el resultat de la inversi trmica: quan una capa alta atmosfrica
s calenta ret el vapor daigua, mentre que la capa inferior, ms freda, la
precipita.
Com: Si la boira pastura, pluja segura.
Boira al castell, pica espart i fes cordell.
El castell, en les nostres terres, sempre est en una altura; per tant,
si la boira est per les altures, ms val no treballar en el camp i dedicar-se
a altres menesters a cobert, per si plou.
El mateix sentit tenen els refranys: Quan el Montg ( o qualsevol
altra muntanya) porta capell=boira, pica espart i fes cordell.
Boira en Mariola, pica espart i fes corda.
Boira castellana, el sol demana.
La boira procedent de linterior sol ser molt densa.
Boirada de canal, al cap de tres dies, sa.
Si la boira s tan densa que mulla teulades i les fa xorrar, significa
que est regant els bancals.
Boirada, o eixuta o mullada.
Inequvocament cert.
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.
La boira en terreny esquerp o desconegut s molt perillosa per als
que shi desplacen, perqu amaga els perills.
Boira boirassa, el cul de la burra tamenaa i ballars amb la barcassa.
(cul de la burra = nuvolades grises i arrodonides)
La boira marina espessa amaga perills i sol ser preludi de tormenta.
Boirada, ruixada o ventada, mar agitada.
La boira, que es forma en la calma, sol ser lanunci de vents prxims
impulsats per la pluja.
Boira de mar, aigua segura i la mar moguda.
Aix diuen.
Boira de setembre porta el sud en el ventre.
La boira setembrina s clida.
Boira en sequedat, ven la mula i compra blat.
s un indicatiu que sacosten mals temps de producci agrria.
Boira pel mat, sol pel vespre.
Boira plana, sol demana.
La boira matutina acaba sent dissipada pel sol al llarg del dia.
Boira per terra, pescador a la mar.
s un bon auguri de bona pesca.
Com: Boira al pla, pescador a pescar.
Contrari: Boira a la riera, pescador enrera.
Boira terrera, aigua sempre espera.
Boira terrera, aigua sespera. (terrera = aterrada, baixa)
Boires baixes, humitats llargues.
Quan hi ha boira no plou. Com a molt, la boira pixa: precipita
partcules molt fines.
Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc.
Sn boires molt carregades dhumitat marina que penetren la roba.
Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador
en/a la cabanya.
Loratge s favorable o desfavorable per a la pesquera.
Dia boirs, humit o calors.
La fresca boira matinal es dissipa per lacci solar, encara que la
humitat continua estant en lambient, per calenta.
Esparreguera emboirada, dins de tres dies mullada.
Quan hi ha boira a 300-700 metres daltitud, es pot predir que la
humitat va acumulant-se en latmosfera fins a esdevenir pluja a major
altitud.
La boira, pel gener, shi asseu com un gos peter, i pel febrer fuig com
un gos llebrer. (gos peter = de raa menuda i lladradora)
Les boires solen ser ms persistents i denses com ms freda est la
terra.
Si la boira pastura, pluja segura.
Boira pels tossals, aigua pels barrancs.
Com el precedent. La boira que sarrapa a terra per les faldes de les
muntanyes a altitud mitjana s indicativa que lambient va carregant-se
dhumitat i pesant.
Mat de boira, vespre de sol.
La boira matutina es dissipa al llarg del mat.
Si la boira pastura, aigua segura.
Si la boira pastura, pluja segura.
La boira terrera s un indicatiu que el fred atmosfric condensa la
humitat i lacumula.
Si la broma jau en sec, ven les mules i el guaret. (broma = boira / jaure
= estar gitat / guaret = terra cultivable no cultivada)
Si la boira plana per damunt dels bancals no sembrats, es tracta de
terrenys freds i poc productius.
CELATGE I NVOLS
Cel aborregat, dins de tres dies mullat. (aborregat = semblant a un ramat

de bens o borregos)
Cel aborregat, mariner ajaat.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Cel a borrellonets, neu a cabassets.
Cel emborregat, pluja al terrat.
Cel empedrat, pluja aviat.
Cel empedrat, camp mullat.
Cel de panxa de burra? Aigua segura.
Cel a petxinetes, aigua a les bassetes.
Nvols barbats, camps mullats. (barbat = barbut, efecte ptic de la pluja)
Nvols en creu, aigua tindreu. (en creu = que es creuen)
Cel descaletes, aigua per les bassetes.
Quan al cel hi ha bassetes, a la terra, pastetes.
Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes.
Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes.
Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haur pastetes.
Sn indicis de pluja, com ms foscos i densos, ms probables i
imminents.
Similar: Larc de Sant Mart pel mat, pluja ac; per la vesprada, pluja
passada.
Castell: Atardecer gris, maana roja; saca el paraguas que te mojas.
Cielo aguado, hierba en el prado.
Arco en el cielo, agua en el suelo.
Arco iris al amanecer, agua antes del anochecer.
Arco iris al medioda, llueve todo el da.
Arco por la tarde, buen tiempo aguardes.
Cel rogenc? Pluja o vent.
Cel rogent, o pluja o vent.
Cel groguenc, pluja o vent.
Vermell i ponent, senyal de vent.
Vermellor al vespre, sol a la finestra.
Mar roja, vent o pluja boja.
Quan els nvols sencenen de la rojor del sol al final del dia indiquen
un canvi de temps per a lendem.
Castell: Cuando el sol se pone rojo, es que tiene lluvia en el ojo.
Atardecer rojo, maana gris; viajero, te puedes ir.
Arrebolada de tarde, maana de aire.
Arreboles al oriente, agua amaneciente.
Cielo rojo vespertino, la esperanza es del marino.
Cel roig al mat, pluja en cam.
Augura que el temps anir canviant al llarg del dia.
Castell: Cielo rojo al amanecer, es que el mar se ha de mover.
Arco iris al amanecer, agua antes del anochecer.
Alba roja, vela moja.
Cielo rojo a la alborada, cuidar que el tiempo se enfada.
Contnua gotera forada la pedra.
Gran veritat. Aconsella perseverar en les conviccions i no desanimar-
se en la consecuci dalgun objectiu.
Castell: El que la sigue, la consigue.
Com: Laigua forada les pedres.
De les gotes sajusten els rius.
Amb pacincia i perseverana sassoleixen grans objectius.
Similars: Tota pedra fa paret.
Desprs de la gelada pot vindre una nevada.
Tot s possible; i al revs, tamb. s a dir, que a vegades les
calamitats no vnen soles.
Desprs de la pedregada ja no cal tocar campanes.
Una vegada sha produt el mal, ja s intil donar lalarma preventiva.
Desprs del temporal ve la bonana.
Certament. Es diu com a conhort quan est patint-se alguna mala
situaci.
Desprs del vent, ve el torrent.
Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor.
Similar: Quan les coses van malament, encara poden anar pitjor.
Du faa que trone, mentre no pedregue.
Els trons solen fer molt menys mal que una pedregada, que ho
destrossa tot.
El dia nuvols enganya el peress.
Quan est nvol hi ha menys claror, cosa enganyosa a lhora dalar-se.

Estels brillants, treballs en mar.
Quan lestelada lluu visiblement s perqu latmosfera est calma i la
mar, traquilla.
Estels en ple dia, guerra, fam i malaltia.
Els eclipsis de sol sempre shan interpretat com un mal auguri.
Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no sescapa.
Quan fa boira o la nuvolositat va baixa, es deixa de treballar el cap
de setmana.
Connex en castell: Por San Antonio nublado y por San Juan
despejado. (2 i 24 de juny)
Ull de bou a posta de sol, plour si Du vol.
Ull de bou a posta de sol dur aigua si Du vol.
Un forat ben perceptible en el cel cobert s indicatiu de
precipitacions prximes.
Similar: Cel rogent, o pluja o vent.
FOC I FUM
A foc i casament, hi va tota la gent.

Tothom es pren molt inters quan perilla la hisenda prpia o quan es
pretenen bones coses.
A foc, rei i religi, no els poses condici.
Hi ha coses que hem dacceptar com sn encara que ens desagraden,
perqu sn ms poderoses que la nostra voluntat.
Aigua de lluny no apaga el foc de damunt.
Bona part de laigua que es llana al foc sevapora abans darribar a la
base, la qual continua cremant.
Aigua i foc, fes-los lloc.
A prop del foc, no hi facis cap joc.
Avisa que conv deixar-los espai entre ells i nosaltres, perqu sn
ms poderosos del que semblen i poden crixer en qualsevol moment.
Similars: A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu.
A la vora del riu no thi facis el niu, perqu el foc t
aturador per laigua no.
Connex: A prop del foc, qui no es crema, sescalfa.
Aigua, mol i foc, no juguen ms que a un joc.
Sn coses perilloses per prpia naturalesa i no tenen marxa enrere.
Similar: Aigua i foc, fes-los lloc.
A les avellanes, foc i flames.
La temporada de les avellanes s al novembre, temps dencendre la
llar o lestufa.
Similar: A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.
Al fum, a laigua i al foc, tothom els fa lloc.
Amb armes, dones i foc, no hi busquis joc.
Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs.
Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs.
Sn elements que poden resultar molt perillosos quan es desmanden.
Connexos: A la vora del riu, no faces niu.
Castell: La mujer y la espada nunca han de ser probadas.
La mujer y la gallina siempre pican.
La hembra abraza y quema con slo mirarla.
A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu.
Ni les coses ni les persones canvien radicalment de naturalesa o de
carcter.
Contrari: A on no hi ha foc, no pot cremar.
La mujer hermosa abraza con slo mirarla.
Connex en castell: Miente, que algo queda.
A on no hi ha foc, no pot cremar.
Quan hi ha bona voluntat, s difcil que es produsca discrdia.
Similar: Quan un un no vol, dos no es barallen.
A on se fa foc, ix fum.
All s el foc, on ix el fum.
All on hi ha foc, hi ha fum.
All on hi ha foc, surt fum.
Pel fum se sap on hi ha el foc.
Per amagat que es faci el foc, sempre surt fum.
Per fondo que es faci el foc, sempre respira, surt fum o treu llum.
Tota acci implica un resultat o uns efectes secundaris.
Com: No hi ha foc sense fum.
Similars en castell: No hay rosa sin espinas.
Por el humo se sabe dnde est el fuego.
Connex en castell: La vergenza en la mujer se conoce al vestirse.
A poc a poc sencn el foc.
Tot requereix pacincia.
Contrari: Aigua de lluny no apaga el foc de damunt.
A prop del foc, qui no es crema, sescalfa.
Recomana mantenir una distncia prudencial.
Arbre que no dna, al foc para.
Arbre que no dna, aviat al foc.
Les coses i les persones que no donen profit, prompte tenen una mal
fi.
Art de foc, art de badoc. (badoc = embadalit, encantat, bajoc)
El foc embova. (= embadaleix, dna sopor)
No calen ni molta intelligncia ni molta traa per a fer foc.
Contrari: No hi ha res que espavile ms que el foc.
Bonana en la mar i en el cel foc, sang i foc.
Quan tot el cel s roig, augura prxims vents forts. (La calma marina
s moltes vegades preludi de tormenta.)
Connex: Cel aborregat, mariner ajaat.
Bon foc fa bon coc. (coc = xef, cuiner)
El bon foc fa bon coc.
El foc ajuda el coc.
Quan es t i es domina lelement principal i ms difcil, tota la resta
s secundria i resulta fcil.
Cada u es tira el foc cap a la seva arengada.
Cada u atraca es foc a sa seua pinxa. (pinxa = arengada, areng)
Cada u atraca sa pinxa en es seu foc.
Legoisme sol ser general, encara que vaja en detriment dels altres.
Similars, les expressions: Tirar laigua al seu mol.
Agranar cap a casa.
Similar en castell, lexpressi: Arrimar el ascua a su sardina.
Calor dhivern, foc de la llar. (llar = fogar, fumeral, fogueril)
Amb bona casa i bon foc, tot lany agost.
La sola calor vertadera de lhivern no la dna el sol ni la roba sin el
foc.
Casa sense foc, cos sense nima.
Casa sense foc i sense dona, cos sense nima.
La llar o lestufa i la dona sn el centre i lelement ms important de
tota casa o famlia.
Connex: El foc de casa calfa i no crema.
Costum fa veure foc el que s fum.
Moltes vegades partim de prejudicis o convencionalismes, no
analitzem les coses per a saber-ne la veritat i ens quedem en la
superficialitat, que sol ser enganyosa.
Similar en castell: No es oro todo lo que reluce.
Connex en castell: El hbito no hace al monje.
Del foc, de la dona i de la mar, thas de guardar.
Dona, foc i mar sn tres mals.
Dones, foc i mar sn tres mals.
De la dona, de la mar i del foc, no ten fies molt ni poc.
Daigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.
De foc, ten guardars; de justcia, no podrs.
Dones, vi i foc sn la perdici dels homes.
El foc, lluny dels tions, i les dones, dels barons.
El foc de palla, lhome de diners i daigua la mar, mai tips els veurs.
Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i
donar males conseqncies.
Similar: De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal.
Connex: Dona i estopa, vora del foc sn perilloses.
Connex en castell: El hombre es fuego, la mujer estopa, llega el
diablo y sopla.
Duna espira, un gran foc.
Duna petita guspira sabrada gran foguera.
De poca brasa neix gran foc.
De poca brasa, certament, ne ve gran foc i molt ardent.
El foc no t terme en sa creixena.
No shan de desestimar les petites coses perqu poden generar-ne
daltres de ben importants.
Similars: Foc de palla pot cremar la casa.
Connex: No s res. I li penjava el nas.
Similar, lexpressi: Fer duna pua un cavall.
El foc ablaneix el ferro.
El foc i la dona, a coces sadoba. (co = colp de peu dun quid)
A les bones o a les males es pot aconseguir el que pretenem.
Connex: Foc mata foc.
Contrari: El b amorta el mal aix com fa laigua al foc.
Similar en castell: La msica amansa a las fieras.
El foc de casa calfa i no crema.
El foc de casa no crema.
Foc de casa no crema.
El foc de Cap dAny no fa cap dany.
Alaba la bondat del foc en la intimitat de la famlia.
Similar: El foc de lhivern s mig aliment.
Contrari: El foc de casa refreda.
El foc de casa refreda.
Es diu del foc de la llar, que send laire calent per la xemeneia i
absorbeix laire fred de les parts baixes.
Contrari: El foc de casa calfa i no crema.
El foc deixa cendra i caliu, i patades la perdiu. (caliu = escalfor)
Tota acci deixa resultats o rastres o seqelles, encara que no siguen
perceptibles a simple vista.
Similars: El foc, per ms que sapague, sempre hi surt fum.
La brasa del foc, baix la cendra crema.
Connex en castell: Por el humo se sabe dnde est el fuego.
El foc de lhivern s mig aliment.
El foc a lhivern s el millor aliment.
El foc s mitja vida.
El foc s mitja vida i el pa s tota.
El foc s mitja vida; el pa i el vi, laltra mitja.
Tot ajuda a mantenir la vida i el benestar.
El foc de Sant Telm assenyala bon temps.
Certament, si b s improbable veurel pel Mediterrani.
Foc s mitja vida.
La irradiaci calrica moderada combat el fred i ajuda al benestar
fsic i anmic.
Similar: Foc davant i foc darrera s vida entera.
El foc i el llit sn un marid de la fam. (marid = acompanyament)
No alimenten, per ajuden al manteniment del cos.
El foc, la mar i la dona mai et diran prou.
El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar.
Sn coses que engolosinen i que demanen atenci i servitud constants.
El foc, lluny dels tions, i les donzelles, dels barons. (bar = home,
mascle)
La proximitat de certes coses pot originar contactes perillosos.
El foc somort s ms perills que laltre. (somort = bovo, apaivagat, fluix,
inaparent)
La brasa imperceptible, el caliu o una simple espurna poden revifar el
foc que criem apagat, igual que el mnim gest, una sola paraula o una simple
sospita poden reactivar conflictes no ben resolts.
El foc t aturador, que laigua no. (aturador = deturador, fre,
impediment)
El foc t deturador, que laigua no.
El foc t senyor, que laigua no.
El foc t senyor, per laigua no t aturador.
Ni el foc t senyor ni laigua t aturador.
El foc pot ser controlat, atiat o minvat, dirigit, encs i apagat, per
quan laigua creix i sembraveix, no hi ha res que la pare.
Connex: El foc, la mar i la dona mai et diran prou.
El foc t mala bravada. (bravada = bafada, bafarada, expansi)
Cal estar molt atent amb el foc, que pot originar explosions, espetecs,
flamarades o espurnes quan menys ho esperem, o incls pot encendre la
sutja de la ximenera.
El foc, tot ho purifica.
Mata tots els grmens i fa desaparixer moltes traces.
El fum s com el cul den Jaumet, que mai no est quiet.
Gran veritat.
El qui est a prop del foc, se crema.
Incls prenent les majors precaucions es corre el risc de cremades o
deshidrataci quan es treballa o sactua vora alguna font de calor.
Connex: Qui juga amb foc es pixa en el llit.
Contrari: Qui est prop de la vaca, la mama.
Els que sescalfen al foc tamb han de pagar la llenya.
Qui pretenga aprofitar-se de lesfor daltres, ha de collaborar-hi
per prpia voluntat o per obligaci.
Similar: El que peixet vulga menjar, el culet sha de banyar.
En casa del bo, el ro prop del foc.
Ve a dir que els espavilats saprofiten de la bondat.
Connex: A qui treballa, una sardina; a qui no treballa, una gallina.
En el foc se prova lor, i en les penes, el cor.
En el foc, la plata s provada, i en el gresol, lor quilats alcana. (quilat
= quirat o mesura de puresa)
Noms en determinades ocasions i circumstncies concretes s quan
es demostra el valor o la qualitat de cada u. (Els metalls preciosos poden
contenir plom per a inflar-los.)
Similars: En el llit i en la pres coneixers el company.
Lhome se prova amb sa paraula, aix com lor amb el foc.
Contrari: En casa del bo, el ro prop del foc.
En tirant el foc a laigua, prest sapaga.
Com: A grans mals, grans remeis.
Similar en castell: Muerto el perro, se acab la rabia.
Foc amb ells, que sn pocs i fugen.
Es diu per animar alg a actuar.
Castell: A por ellos, que son pocos y cobardes.
Sus, y a ellos.
De cobardes no habla la Historia.
Foc colgat, crema ms que el destapat.
La combusti en un forn, una olla de pressi o baix terra adquireix
molta temperatura perqu aquesta es concentra al no tindre per on escapar,
i a vegades crema molts metres darrels darbres sense que ens nadonem.
Foc dargelaga, foc de rialla.
Foc dargelaga s un foc real, per acabada la xera res no val. (xera =
ple, apogeu)
Foc dargelaga, foc real: la calentura poc ne dura i la cendra poc ne
val.
Largelaga fa una gran i efmera flamarada; per aix la fan servir el
dia de la matana per a soflimar les cerres del porc.
Similars: Foc de borumballes, foc de rialles,
Foc de palla, foc de canalla.
Foc de figuera, foc de quimera.
Contrari: Foc doliver, foc de cavaller.
Castell: Amor de putas y fuego de virutas luce mucho y poco dura.
Foc davant i foc darrera s vida entera.
Com millor sest s quan la calor ambient envolta lindividu.
Similars: Foc s mitja vida.
Foc de canya, foc de banya.
Foc de canyes porta banyes.
Foc de canyes, foc de banyes.
Foc de canyes, foc de migranyes.
Les flames sn en punta, molt irregulars i calfen poc.
Similars: Foc de figuera, foc de quimera.
Contrari: Foc de sarment, foc dinfern.
Foc de casa reial lluu ms que ningun altre.
Moltes vegades, lentorn destaca o magnifica all que s normal i
corrent.
Foc de fadrina, foc de feixina. (feixina = feix, braat de llenya prima)
Foc de fadrina, llenya dalzina. (alzina = carrasca, surera)
Les dones solen tenir poca fora, per tant convindr ajudar-les en les
feines de pes i de resistncia fsica.
Foc de figuera, foc de quimera. (quimera = irrealitat, sort, somni)
La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca
que estiga i no calfa gens, i si s tendra, no sencn.
Similars: Foc de canyes, foc de migranyes.
Foc de borumballes, foc de rialles.
La palla fa una gran flamarada efmera.
Similars: Foc de figuera, foc de quimera.
Foc de rama, foc de flama.
Foc de palla pot cremar la casa.
Recomana no confiar que una cosa menuda no puga ser perillosa.
Foc de rama, foc de flama.
Foc de rama, foc de flama; foc de sarment, foc de turment.
La llenya prima fa molta flama per poca brasa.
Similars: Foc de sarment, foc dinfern.
Foc de sarment, foc ardent.
Foc de sarment, foc dinfern.
Foc de sarments, foc de turments.
La fusta de la vinya s molt irregular i sol encendres tota junta.
Similars: Foc de rama, foc de flama; foc de sarment, foc de turment.
Foc doliver, foc de cavaller.
Contrari: Foc de canya, foc de banya.
Foc doliver, foc de cavaller. (oliver = olivera)
La llenya dolivera, i encara ms les del roure i de lalzina, sn molt
calorfiques.
Similars: Foc de sarment, foc ardent.
Foc de sarment, foc dinfern.
Contraris: Foc de palla, foc de canalla.
Foc de figuera, foc de quimera.
Foc follet a la vora, la mort a la porta. (foc follet = foc de Sant Elm, foc
fatu)
Les flames ftues per larboradura dels vaixells sn indici clar de la
calma que precedeix a la tormenta.
Foc i argent fan deturar la gent. (deturar = aturar, parar, detenir)
Noms la fora o linters fan canviar de pensament o dactitud.
Similar: Amb diners, sant Pere balla.
Similars en castell: A la fuerza ahorcan.
La mujer y el oro lo pueden todo.
Foc mata foc.
Un foc treu laltre.
Foc, amb foc es mata.
Hi ha incendis de pous petrolfers que sapaguen mitjanant una
explosi, i incendis forestals que sapaguen sols quan sha cremat
controladament una franja forestal per davant del front de foc i, per tant,
lincendi no pot avanar.
Similars: Un clau en trau un altre.
Tota aigua apaga el foc.
Connex en castell: A un traidor, dos alevosos.
Foc secret, el fum descobre. (= descobreix, destapa)
Tot secret acaba sabent-se ms prompte o ms tard.
Castell: Por el humo se sabe dnde est el fuego.
Fum sense foc dura molt poc.
Les baralles i les desavinences no duren si no hi ha un motiu molt
greu, encara que a vegades un malents pot originar un conflicte.
Similar, lexpressi: Ser un foc dencenalls.
Guardat (b) de la fria del foc, de laigua i del diner.
El seu excs s sempre perjudicial, per a u mateix i per a tots.
Similars: Laigua i foc noms juguen a un joc.
Ira de senyor i de poble avalot sn pitjor que foc.
Similar en castell: Fuego, mar y mujer es tro malo.
Joc de focs, joc de boigs.
Joc de foc s joc de boig.
Qui juga amb foc corre el risc de cremar-se.
Com: Qui juga amb foc, es crema.
Similars: Guardat (b) de la fria del foc, de laigua i del diner.
La boca encn el foc, mes, si vol, lapaga tot.
La boca fa foc.
Les paraules poden originar conflictes igual que la boca del forn aviva
el foc, per tamb poden posar pau o ofegar el foc.
Castell: El horno y la vieja, por la boca se calientan.
La brasa del foc, baix la cendra crema.
Conv no refiar-se de les coses perqu la primera impressi pot ser
enganyosa.
Similars: No et fies de laigua quieta, que per baix porta corrent.
Fum sense foc dura molt poc.
Contrari: La primera idea s la que val.
Laigua apaga el foc.
La soluci dalguns problemes s ben senzilla.
Laigua i el foc no juguen ms que a un joc.
Laigua i el foc noms juguen a un joc.
Quan sembraveixen, ho arrasen tot; per tant, cal tenir-los respecte.
Similar: Guardat (b) de la fria del foc, de laigua i del diner.
Llenya dalboner, foc de cavaller; llenya dalzina, foc de fadrina; llenya
de mata, foc de beata. (alboner = arbocer)
Llenya dalzina, foc de fadrina.
Llenya dargilaga, foc de casada.
Llenya davellaner, no fa foc ni fa braser.
Llenya de mata, foc de beata.
Llenya de pi, foc de fadr.
Llenya de riu, ni foc ni caliu.
Llenya doliver, foc de cavaller.
Llenya vella fa bon foc.
Com ms densa i pesant s la fusta, ms calories amolla en cremar-se.
Llenya torta, el foc ladrea. (adrear = endrear, posar recte)
Llenya torta, foc dret.
Tant es refereix a la llenya com a alguns carcters difcils.
Llueix ms el fum a la meua terra que el foc a laliena.
Tothom sol apreciar ms les coses, els menjars, els costums... propis
que els dels altres, encara que siguen millors. Se sol diu com a menyspreu.
Similar: Ms valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua.
No hi ha foc sense fum.
No hi ha foc sense guspira. (guspira = detonant, motiu, origen)
No hi ha fum sense foc.
On foc no hi ha, fum no saixeca.
On hi ha foc, surt fum.
No s tan fondo el foc que el fum no isca en algun lloc.
Tota acci implica uns efectes, siguen desitjats o indesitjats. Es diu
quan es produeix una situaci de la qual desconeixem momentniament la
causa per que sabem que existeix i en algun moment acaba manifestant-se.
Similar: On hi ha fum, hi ha foc.
Contrari: Paller apartat, foc allunyat.
Similars en castell: Por el humo se sabe dnde est el fuego.
Cuando el ro suena, agua lleva.
No hi ha res que espavile ms que el foc.
La percepci del foc fa fugir tots els ssers vivents.
Connex: El foc s mitja vida.
Contrari: El foc embova.
No se sap si el foc escalfa fins que thi acostes.
Podem intuir certes coses, per fins que no les vivim no podem
assegurar com sn.
Paller apartat, foc allunyat.
Recomana evitar tota ocasi de perill.
Connex en castell: Ojos que no ven, corazn que no siente.
Per foc i (per) muller, no surtis des teu carrer. (des = del, en dialecte
salat)
Recomana controlar b les coses ms ntimes i no descuidar all que
ens conv.
Connex: Qui a un altre poble va a casar, no s de fiar.
Per un cabellet fi sapega el foc al llit.
Adverteix que el menor motiu pot ser origen dun incendi.
Petita brasa crema una casa.
No sha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible,
perqu pot gastar males bromes.
Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut.
Ve a significar que no hem de concedir gens dimportncia a certes
actituds o manifestacions, per aparents que siguen.
Similar: Ja plora ja riu el tio Caliu.
Quan el foc bufa, senyal de vent.
Certament, el vent agita les flames i el gas que ix de la llenya sencn
irregularment. Tamb sol ocrrer quan la llenya est verda.
Quan el foc s abrandat, costa dapagar. (abrandat = fort, en el ple)
Quan ms vius sn els conflictes, ms irresolubles sn.
Contraris: Quan el foc s apagat se descobreix qui lha calat.
Quan el foc s apagat se descobreix qui lha calat. (calar = botar, pegar,
encendre)
Quan algun conflicte es calma s quan es pot aclarir traquillament qui
lha originat i per qu.
Similar: La veritat s com loli: sempre sura.
Contrari: Quan el foc s abrandat, costa dapagar.
Qui fuig del foc cau dins les brases.
Moltes vegades, per voler evitar un mal, nadquirim un altre de pitjor.
Qui juga amb foc, tard o dhora es crema.
Qui juga amb foc pixa dins el llit.
Qui juga amb foc es crema.
s una advertncia a qui fa coses que no li convenen.
Connex: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
Contraris: Qui no sacosta al foc no t perill de cremar-se.
Qui li faci por el foc, que es faci forner.
Qui ha menester foc, amb el dit el cerca.
Qui ha de menester foc, amb els dits el busca.
Qui t alguna gran necessitat, s capa darriscar incls la integritat
fsica per tal daconseguir el que pretn.
Qui no sacosta al foc no t perill de cremar-se.
Recomana evitar les ocasions de perill.
Connex: Qui sacosta massa al foc, sencostipa.
Qui sacosta massa al foc, sencostipa.
Conv mantenir-se a una distncia prudencial, ja que situats massa a
prop de la font de calor, ens torrarem per davant per sens refredar
lesquena.
Qui sobra ha de palla, por haja del foc. (haver = forma antiga de tenir)
Adverteix a qui t abundncia dalguna cosa que la guarde i la vigile.
Qui t foc no est sol.
El foc, com els animals, fan molta companyia a qui viu sol.
Rei, dona i foc, lluny, que cremen de prop.
Avisa que la proximitat fsica o la relaci excessiva amb el poders o
la consort ens resultaran perjudicials perqu sempre ens utilitzaran per a
qualsevol cosa.
Contrari: Qui no sacosta al foc, no t perill de cremar-se.
Connex en castell: Mujer enamorada es una mula en bajada.
Seguint el fum trobars el foc.
Seguint indicis es pot arribar a lorigen del problema, a desvelar un
enigma o a saber la ra de les coses.
Similar: Sense foc no es fa fum.
Castell: Por el humo se sabe dnde est el fuego.
Sempre crema el foc i a vegades causa mort.
Adverteix que el foc s sempre perills. (Sobretot quan no produeix
flama o quan aquesta s invisible.)
Sense foc no es fa fum.
Ve a significar que tot efecte t una causa que lha originat.
Si vols que sapague el foc, lleva la llenya de prop.
Recomana tenir a la m all que utilitzem habitualment, ja que
deixarem de fer moltes coses per la simple peresa danar a buscar-les.
Tabac, vi i foc, poc.
Tot excs s sempre perjudicial.
Tota aigua apaga el foc.
Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc. (deu, castellanisme = ha de,
t de / mes, del verb antic metre = posat, ficat, desat, llenat, tirat)
Conv desfer-se dall que no ha de donar profit mai.
Tres atuells al costat del foc s festa; tres dones en una casa s la
pesta. (atuell = atifell, olla, cassola, perol)
Tres atuells al costat del foc, gran festa; tres dones en un hostal,
gran tempesta.
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa
engendren pesta. (top = olla menuda)
Lescalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes
acaben fent maldecap.
Similars: Una filla s un joc, per tres ja sn un foc.
Un fill o dos sn poc, quatre o cinc sn foc.
Tres coses sn insaciables: el foc, la terra i la dona.
Mentre salimenten, el foc no sapaga i la terra fructifica, i les dones
sempre volen ms: amor, dedicaci, diners...
Connex: Rei, dona i foc, lluny, que cremen de prop.
Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar.
Des duna perspectiva masculina, sn coses que compliquen la vida.
Trist el foc quan sha de bufar.
Quan les coses o la salut decauen, resulta difcil fer-les remuntar.
Val ms foc i fum que fred tot sol.

s preferible el benestar amb alguna molstia que el malestar total.
Similar: Qui estiga b, que no es menege.
Castell: Ms vale humo que escarcha.
Connexos en castell: Ms vale malo conocido que bueno por conocer.
Del mal, el menos.
Una casa sense foc s una cadira sense cul.
Resulta trista com quan falta alg en la famlia.
Connex: El foc s mitja vida.
Un tronc i un vell no deuen faltar mai al rac del foc.
Els ancians fan companyia, donen alegria a la casa i mantenen el foc.
COLORS I LLUMINOSITAT
Arc de Sant Mart a la matinada, ton capot prepara.

Arc de Sant Mart a la matinada, treu els bous de larada. (treu = lleva,
solta)
Larc de Sant Mart de la matinada treu el bover de la llaurada.
La visi de larc a punta de dia denota molta humitat ambient i s un
avs de pluja prxima.
Similar: Larc de Sant Mart al mat diu al bover: Vs a dormir.
Arc de Sant Mart a la prima, tapat, mariner, amb caputxina.
Larc de Sant Mart s perceptible desprs de la pluja, la qual
continua desplaant-se.
Arc de Sant Mart a la tarda, la pluja ja s passada.
Arc de Sant Mart a la vesprada, pluja a la matinada.
Arc de Sant Mart al vespre, la pluja ja est llesta.
Arc de Sant Mart al tard, bon dia lendem al mat.
Com que el mal oratge sol procedir de la pennsula, quan salbira larc
de Sant Mart de vesprada s que la humitat ja sha desplaat cap al llevant.
Arc de Sant Mart a ponent, amarra la barca i vine-ten.
Arc de Sant Mart a ponent assenyala bon temps.
Larc de Sant Mart a ponent amaga la gent.
Quan des de la costa llevantina o les illes es veu larc de Sant Mart a
terra, s senyal que per all sacosta o ja ha passat la pluja, depenent de si
es veu de mat o de vesprada.
Arc de Sant Mart al capvespre, lendem festa.
Arc de Sant Mart cap al tard, bon temps assegurat.
Sol anunciar el final de les pluges.
Similar: Arc de Sant Mart doblat, bon temps assegurat.
Arc de Sant Mart al mat, pren capot i segueix ton cam.
Arc de Sant Mart al mat, la pluja ja s aqu.
Arc de Sant Mart al mat, pluja sense fi.
Larc de Sant Mart al mat, aigua a desdir.
Larc de Sant Mart al mat diu al bover: Vs a dormir.
Larc de Sant Mart al mat no fa crrer el mol.
Arc de Sant Mart al mat, aigua a la tarda.
Arc de Sant Mart al mat, la pluja s aqu; arc de Sant Mart a la
tarda, la pluja s passada.
Larc de Sant Mart al vespre, fa ploure o fa aclarir.
Larc de Sant Mart al vespre, la pluja est llesta.
Larc de Sant Mart al vespre, obre la finestra.
Larc de Sant Mart, val ms veurel al vespre que al mat.
Arc de Sant Mart, es mat fa ploure i es capvespre fa aclarir.
Larc de Sant Mart pel mat, pluja ac; per la vesprada, pluja passada.
Larc de Sant Mart al vespre, para-li la testa.
Arc de Sant Mart al vespre, para-li la testa; arc de Sant Mart al
mat, para-li el bac. (parar = amostrar, descobrir / bac = recipient)
Larc de Sant Mart al vespre, pluja al mat.
Quan larc de Sant Mart surt al mat, fins a la vesprada far alguna
ruixada.
Quan larc de Sant Mart surt al mat, la pluja pel cam.
La visi matinal de larc no augura sin humitat, per la visi
vespertina indica que est arrasant-se.
Similars: Arc de Sant Mart a la matinada, ton capot prepara.
Larc de Sant Mart a migdia, pluja tot el dia.
Quan larc de Sant Mart surt al mat, el pastor sen pot
anar a dormir; per quan surt al tard, cap a pastor.
Castell: Arco a la matina, apareja la gabardina.
Arc de Sant Mart atura el diluvi.
Quan apareix de vesprada sol anunciar que les pluges ja shan acabat.
Arc de Sant Mart doblat, bon temps assegurat.
s un bon indicador que no tornar a ploure.
Similars: Arc de Sant Mart cap al tard, bon temps assegurat.
Arc de Sant Mart, o fa ploure o fa aclarir/espargir. (= arrasar)
Larc de Sant Mart, fa ploure o fa aclarir.
De segur que una de les dues coses, segons si es manifesta al mat o a
la vesprada.
El blanc al costat del negre ressalta ms.
s el mxim contrast possible per a lull hum.
Castell: Cuanto ms bajan las sombras, ms suben los resplandores.
Els focs de Sant Elm, el mariner tem. (Sant Elm o Telm = 14 dabril)
El foc de Sant Elm s un fenomen llumins que es manifesta com a
flames en les puntes dels mstils quan latmosfera est sobrecarregada
delectricitat i anuncia tempestes.
Larc de Sant Mart a llevant, bon temps a linstant; larc de Sant
Mart a ponent, amaga la gent.
Quan el veiem a llevant s de vesprada i anuncia bon temps, mentre
que quan el veiem a ponent s de mat i pot ser indici duna treva passatgera.
Larc de Sant Mart al vespre alegra el mestre.
Larc de Sant Mart al vespre, fa ploure o fa aclarir.
Larc de Sant Mart al vespre, la pluja est llesta.
Arc de Sant Mart a la vesprada, pluja a la matinada.
Larc de Sant Mart al vespre, obre la finestra.
Larc de Sant Mart al vespre, para-li la testa. (testa = cap, crani)
Arc de Sant Mart a la tarda, la pluja ja s passada.
Arc de Sant Mart cap al tard, bon temps assegurat.
Larc de Sant Mart al vespre, pluja al mat.
Quan larc de Sant Mart surt al mat, fins a la vesprada far alguna
ruixada.
Arc de Sant Mart a la matinada, treu els bous de larada.
Larc de Sant Mart de la matinada treu el bover de la llaurada. (bover
= qui llaura amb bous)
Larc de Sant Mart al mat diu al bover: Vs a dormir.
Larc de Sant Mart pel mat, pluja ac; per la vesprada, pluja passada.
Arc de Sant Mart, es mat fa ploure i es capvespre fa aclarir. (es =
article dialectal salat = el)
Larc de Sant Mart al mat, pluja al vespert.
Larc de Sant Mart al mat, aixecat el caputx.
Arc de Sant Mart a la matinada, ton capot prepara.
Larc de Sant Mart al mat, para-li el bac.
Larc de Sant Mart al mat, la pluja s ac.
Arc de Sant Mart al mat, la pluja (ja) s aqu.
Quan larc de Sant Mart surt al mat, la pluja pel cam.
Arc de Sant Mart al mat, pluja sense fi.
Arc de Sant Mart al mat, aigua a desdir.
(L) arc de Sant Mart al mat, aigua a la tarda.
Larc de Sant Mart al mat, pluja sense fi, i de vespre, bon temps
espera.
Larc de Sant Mart, val ms veurel al vespre que al mat.
Arc de Sant Mart al vespre, para-li la testa; arc de Sant Mart al
mat, para-li el bac. (bac = bacina, llibrell, gibrell, safa)
s un fenomen lumnic que es manifesta quan el cel sha arrasat, per
no s garantia que al llarg del dia no torne a ploure; en canvi, de cara a la
nit, sol pronosticar nit rasa i serena.
Larc de Sant Mart al camp, el temps davui far dem.
No pronostica necessriament que loratge canvie en poques hores.
Larc de Sant Mart al vespre alegra el mestre.
(L) arc de Sant Mart a migdia, pluja tot el dia.

A migdia no s indicatiu que loratge vaja a canviar.
Mar blanca, pluja a manta.
La blancor de la superfcie s el reflex de nvols de la llunyania.
Passar per davall un arc de Sant Mart s tan bo de fer com un home
tornar dona.
s impossible.
Quan larc de Sant Mart surt al mat, el pastor sen pot anar a dormir;
per quan surt al tard, cap a pastor.
Si es veu de mat anuncia pluges per tot el dia, per quan es veu de
vesprada sol indicar que les pluges shan acabat i es poden reprendre les
activitats a laire lliure.
Similar: Quan larc de Sant Mart surt al mat, la pluja pel cam.
VENT
Aire de dalt, peix a Muro.

s un joc de paraules. Com que a Muro no hi ha ni mar ni peix,
significa que per aquest oratge fred conv dur el ramat a pixer (=
pasturar) a la plana.
Similar en castell: Aire de Toledo, agua en el suelo.
Aire o no aire, la forca enlaire.
Hi ha tasques que shan de fer en el seu moment i no es poden
demorar amb cap excusa. (Ac est referint-se a laventament de les
espigues en lera.)
Alta mar sense vent no promet segur temps.
De fet, sempre sha dit que la calma en la mar s el preludi de la
tormenta (i a vegades del maremot).
Amb bon vent i barca nova es va lluny.
Quan totes les condicions sn favorables, tot resulta fcil.
Similars: Amb bona mar, tothom s mariner.
Amb bona mar, tothom se sent cridat a navegar.
Amb bon vent, tothom navega.
Connex (per diferent), lacomiadament: Bon vent i barca nova.
Amb bon vent, tothom navega.
Totes les coses resulten fcils quan la circumstncia ajuda.
Similar: Amb bon vent i barca nova es va lluny.
A tota hora muda el vent, i lhome a cada moment.
Critica aquells que fan o diuen en cada moment all que ms els conv,
sense un criteri fonamentat.
Castell: Viento, mujer y fortuna, mudables como la luna.
Bon vent i barca nova.
s un desig que se li diu a qui volem ben lluny de nosaltres.
Similar, lexpressi: Au.
Similars en castell, les expressions: Que te zurzan.
Que le den morcilla.
A freir esprragos.
De bon mat vent de terra i cap al vespre vent de mar.
La nit gela latmosfera i fa que laire fred davalle per les torrenteres,
mentre que el sol la calfa i al final del dia laire calent ascendeix, amb qu es
crea un suau corrent continu daire a terra.
Del vent, el ms bo s el dolent.
Els vents ms profitosos per a la navegaci o la molineria sn els que
bufen amb fora i resulten perillosos.
De vent moliner, molta feina i poc diner.
Els vents favorables per a la mlta del gra reportaven pocs diners
perqu els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda.
Dia de vent, dia de turment. (turment = patiment, tortura, martiri)

Els dies ventosos posen de mal humor, dificulten treballs, trenquen o
tiren coses, alcen pols...
Com: Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal
temps.
Castell: Cuando sopla el vendaval, mal por tierra y peor por mar.
El vent de gener porta loliva a loliver.
El vent i els insectes sn els pollinitzadors de les plantes.
El vent de Sant Andreu semporta loli darreu. (30 de novembre)
s un vent assecador.
El vent fa moure la mar.
Certament, si no de seguida, al cap dunes hores.
El vent fort apaga el foc, per encara lencn si s fluix el vent.
Depn de la grandria del foc.
El vent llarg tira la barca a terra i desprs diu que serra.
El vent continu fa escorar-se o decantar-se els navilis, que recobren
lestabilitat quan cessa.
El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de lany. (24 de juny)
Loratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com ser la resta de
lany.
El vent que bufa per Sant Mart, bufa fins a la fi. (11 de novembre)
Sol ser durador.
Castell: El viento que anda en san Martn dura hasta el fin.
Febrer vents, cara de gos.
Si damunt que el febrer s el mes ms fred de lany, fa vent, com es
pot estar content?
Fuig de vent acanalat i damic/enemic reconciliat.
Els corrents daire, prompte o a la llarga, sempre malmeten la salut, i
en les reconciliacions no podem fiar-nos que no siguen un engany per a una
futura venjana.
Similar: Cansat o suat, no estigues a laire parat.
La mar no es mou sense vent.
Quan la gent fa comentaris i escoltetes damagat s perqu hi ha
algun motiu, siga cert o fals.
Similar en castell: Cuando el ro suena, agua lleva.
Les males notcies, el vent les porta.
Les males notcies es transmeten rpidament.
Castell: Las malas noticias vuelan.
Les ventades doctubre els ocells duen, o sels enduen, perqu acabades
les figues, guatlles fugides.
Les ventades doctubre porten els ocells i maten leruga.
Abans de larribada del fred de novembre sinstallen les aus
migradores, mentre que els ocells boscans es refugien al bosc i els insectes
moren o hivernen.
Ms val bon vent que fora de rems.
Naturalment.
No se meneja larbre si no fa vent.
Es diu justificant rumors i diendes.
Similar en castell: Cuando el ro suena, agua lleva.
Connex en castell: Miente, que algo queda.
Quan fa aire s quan saventa.
Sha dactuar en el moment oport, perqu abans o desprs ser intil.
Similar: Matinet s com sagarren.
Similar en castell: El llanto, sobre el difunto.
Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal
temps.
Els dies de vent sn molestos per a tots, mentre que la pluja i la neu
sn apreciades pels camperols.
Com: Dia de vent, dia de turment.
Segons el vent siguen les veles.
Segons el vent shan de trempar les veles.
Aconsella obrar conforme a les circumstncies i no intentar forar
situacions en les que puguem resultar perjudicats.
Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gbies, mariner. (hissar
= arborar, desplegar / gbia = gran vela quadrada)
Recomana evitar la pluja allunyant-sen.
Si la mar bufa fort, senyal de vent del nord.
Els vents ms potents en la conca mediterrnia sn els
septentrionals: la tramuntana i el gregal.
Si vent de nord trobeu, botes calceu.
Els vents de procedncia septentrional porten aire fred del nord
dEuropa i convindr abrigar-se i preparar-se per a la neu en terra i per a
navegar amb vent fort per no excessiu.
Castell: Quien buen Norte tiene, seguro va y seguro viene.
Suat o cansat, no estigues a laire parat.
Encara que lairet ens resulte agradable, sempre afecta la salut en
major o menor mesura.
Similar: Fuig de vent acanalat i damic/enemic reconciliat.
Tant com plou, el vent neixuga.
Tardar ms o menys, per el vent acabar fent la seua funci.
Ventades per Sant Marc, boirades per la mar. (25 dabril)
s un indicador atmosfric.
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot duna. (tot duna = de
colp, de repent, de seguida)
s un pronstic de maror imminent en nit negra.
Vent de mar, dona i ventura, prest es muden. (mudar = canviar,
modificar-se)
Significa que no hi ha res immutable.
Similar: El mn pega moltes voltes.
Vent i ventura, poc dura.
Els bons moments de la vida sn efmers, com el vent.
Connex: Pluja dagost i plor de bagassa, prompte passa.
Castell: Viento y ventura, poco dura.
Vent maral, fort temporal.
Mar s el mes ms vents de lany.
Vent mar sobre gelada, pluja o nevada.
Si a continuaci duna gelada bufa vent carregat dhumitat, s
previsible que descarregue laigua en suspensi que transporta al gelar-se.
Vent xerrador, no et faa por.
El vent que fa soroll per finestres i fumerals i mou fressa entre el
fullam s suau o fluix.
VENT DE PONENT (procedent de loest)

Aire de ponent, laigua fresca i el vi calent.
Ponent, aigua fresca i vi calent.
La calor de ponent es combat amb aquestes begudes: laigua per a
refrescar i el vi per a dormir.
A lestiu, el ponent deixa caliu. (caliu = escalfor)
El vent calent destiu dura ms que el dhivern perqu la terra est
calenta.
Any de ponent, any dolent.
El vent de ponent, calent, no fa cap b als cultius, ja que asseca la
terra i no aporta humitat.
Com: De ponent, ni gent ni vent ni casament.
De ponent, ni bon vent ni bon casament.
De ponent, ni vent ni gent.
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.
La tradici valenciana s mediterrnia, per aix es desconfia del que
puga arribar de terra endins, sobretot des del Decret de Nova Planta pel
qual el Regne de Valncia quedava sota la sobirania de Castella.
Connex: Castellans, a la gerra.
De ponent, ni aigua ni vent.
En general, no es desitja res procedent de linterior, ja que a les
terres valencianes arriben molt poques pluges, i fluixes, i el vent procedent
de la Manxa s molt assecador.
El ponent t una filla a llevant, que la va a veure rient i sen torna
plorant.
El vent de ponent s calors pel sol que recalfa la Meseta i el de
llevant s plovedor per la humitat marina.
Pluja i vent, arria les veles al moment. (arriar = retirar, abaixar, plegar)
Conv evitar mals majors.
Ponent posa i llevant lleva.
s un joc de paraules que es refereix al sol i a la calor.
Sol rogenc, vent de ponent.
Sol rogent, vent de ponent.
Les postes de sol que semblen un incendi celest sn preludi de calors
procedents de loest.
Vent de ponent: post el sol, post el vent.
En general, tots els vents cessen de bufar quan es fa de nit.
Vermell i ponent, senyal de vent. (vermell = roig, rogenc, rojs)
La coloraci del cel s indicativa que mour vent al cap dunes hores, i
si, a ms, fa un ponent suau, s un indicador que latmosfera est
desplaant-se espentada per vent de lAtlntic.
VENT DE TRAMUNTANA O CER
(del nord o septentri)
Al mat vent ser, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la

tarda marinada. (marinada = vent de mar)
Tanta puntualitat deu ser en algun punt molt concret.
La tramuntana no s bona ni sana. (tramuntana = que ve de darrere la
muntanya: els Pirineus)
Cap vent procedent del nord s saludable.
La tramuntana no t abric i lhome pobre no t amic.
La tramuntana no t amic, ni lhome pobre amic.
Ning sol apreciar el temps dolent i els pobres de solemnitat.
La tramuntana sempre porta la cua molla.
La tramuntana, aigua demana.
La tramuntana, si no mor en tres dies, dura una setmana.
La tramuntana, tots els racons agrana.
Quan bufe la tramuntana, no surtes amb la tartana.
Quan plou de tramuntana, plou amb gana.
Mai plou de tan bona gana com quan plou de tramuntana.
Mai plou de tan bona gana, quan ho fa de tramuntana.
Tramuntana, aigua sana.
Tramuntana, bergantana.
Tramuntana en primavera, aigua darrera.
Tramuntana, la mar plana.
Tramuntana, ni bona ni sana.
Vries maneres dinterpretar els efectes del vent del nord.
Tramuntana pel mat porta all al vespre garb.
Els vents solen girar; no sn constants.
Tramuntana per esmorzar, aigua per sopar.
Tramuntana per Sant Miquel, tot lany mirars al cel.
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i ser.
Li estars agrat i esperars que es repetisca la pluja.
Tramuntana, vent de gana.
Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera.
Tramuntana no t abric; home pobre no t amic.
El vent septentrional t fora i s durador.
VENT MESTRAL
(procedent del nord-oest)
Boires per Nadal, migjorn o mestral.

Tant poden ser lanunci de vent del sud com del nord.
Du ens guarde de tot mal i bufada de mestral.
Es conjura aquest fred gelador.
El mestral entra per la porta i ix pel fumeral.
Aquest vent fred nrdic es cola per qualsevol badall i fa que hgem
dencendre la llar.
El mestral no acaba el jornal.
El mestral no acaba mai el jornal.
s tan fred que fa abandonar les feines a la intemprie.
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.
s desig general que al novembre i el desembre no sagreuje ms el
fred.
Mestral i tramuntana per lhivern trauen els dimonis de linfern.
Mestral, vent reial. (reial = digne dun rei, un senyor vent)
Sn els dos vents ms forts, freds i temibles.
Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet. (varar = posar a
sec)
El vent del nord-oest no afavoreix ni la pesca ni la navegaci.
VENT MIGJORN
(procedent del sud o migdia)
Migjorn, aigua enjorn. (enjorn = prest, aviat, prompte)

No s un vent durador.
Migjorn a la posta, mestral a la porta.
s indicatiu del vent que el seguir.
Migjorn a lhivern, purga de linfern.
Migjorn dhivern, pluja dinfern. (migjorn = vent clid del sud)
Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perqu laire calent
afric sha saturat dhumitat marina.
Migjorn? El pa en el forn.
La calor daquest vent s comparable a la dun forn encs.
Vent de migjorn?, plugeta enjorn. (enjorn = aviat, prest, sense tardana).
s un vent o molt calors o plujs.
Migjorn brut i tramuntana neta? Prompte tindrem aigeta. (brut = velat,
entelat, humits, emboirat)
Quan el vent del sud i el del nord es contradiuen, podem esperar
pluja.
Xatev? Ni al vespre ni al mat. (A la Ribera li diuen xatev perqu Xtiva
cau al sud)
s un vent que no conv a les plantes.
VENT DE LLEVANT
(procedent de lest)
Cel de cot, llevant bufador.

El celatge amb nuvolets i bubotes s indicatiu del vent que far a
lendem.
Cel roig, llevant prop.
Com lanterior.
El llevant es gita per la nit.
Aquest vent sencalma a la fi del dia.
El llevant fa fugir la gent del camp.
s un vent plovedor o molt humit que no invita precisament a
romandre a la intemprie.
El llevant la plou i el ponent la mou.
El vent de ponent desplaa latmosfera i el vent de llevant, mar, la
carrega dhumitat.
El llevant no s caador ni pescador.
Quan bufa aquest vent hi ha poca cacera i pesquera.
El llevant porta laigua al davant.
El vent de llevant acompanya la humitat marina, que es gela a mesura
que avana cap a linterior i precipita en topar amb les muntanyes.
El ponent la mou i el llevant la plou.
Com: El llebeig la mou i el llevant la plou.
Vent de llevant, aigua per davant.
Llevant? Aigua per davant.
Castell: Aire de Levante, agua delante.
Llevant clar i ponent obscur? Temporal segur.
Sexplica sol.
Llevant de matinet, reg asseguradet. (reg = reg, ruixat, arruix)
Quan el dia amaneix humit, sespera que al llarg del mat precipite la
humitat que sacumula en latmosfera.
Llevant fa? Per quatre dies nhi ha.
Quan plou de llevant, sol fer-ho de continu durant dies i nits.
Com: Per llevant i per xaloc, tres dies sn poc.
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig.
Sn vents habitualment forts i carregats de pluja.
Pluja de llevant no deixa res davant.
Aquesta pluja s copiosa, tant, que a vegades senduu ponts.
Vent de llevant, aigua per davant.
Vent de llevant, pluja a linstant.
Vent de llevant, porta aigua al davant.
Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebeig, daigua no en
veig.
Llevant s el vent plovedor per excellncia, com tamb el llebeig.
Similar: Llebeig, aigua veig.
Castell: Aire de Levante, agua delante.
Vent de llevant, sol triomfant.
Desprs de les copioses pluges llevantines, si el vent gira a llebeig
deixa de ploure perqu el cel ha quedat net dhumitat.
VENT DE GREGAL O DE PROVENA

(procedent del nord-est)
En el gregal, ni peix ni pardal.

Vent de gregal, ni peix ni pardal.
Quan predomina aquest vent hi ha poques preses a capturar.
Gregal? Aigua a la canal.
Gregal la mou, llevant la plou.
Vent de gregal? Mal!
El vent gregal, mariner, s humit i fresc, procedent de la Provena
(sud de Frana), i en alguns llocs se lanomena provena o plovena perqu s
plovedor.
Gregal matiner, llevant tarder.
El vent gregal acostuma a esdevenir llevant.
Gregal matiner, llevant tarder. (tard, tardaner, retardat, a la vesprada)
Gregal matiner, gregal trapasser. (trapasser = trapella, enganys, trador)
Aquest vent t mala fama.
Gregal per la matinada, calma a la vesprada.
No s un vent durador.
Nuvolada a la posta, gregal a la porta.
Nvols a la posta? Gregal a la porta.
La posta ennuvolada anuncia la imminncia daquest vent.
Quan les boires corren pel Garb, gregal fi. (Garb = cim agut entre
Gandia i Tavernes)
En general, la nuvolositat que tapa cims muntanyosos sol ser anunci de
pluja o dhumitat.
Vent de gregal, ni peix ni pardal.
Els animals, com les persones, sn poc visibles per aquest temps.
VENT GARB o LLEBEIG

(procedent del sud-oest)
Al garb, no el veus i ja el tens ac.

Sol ser un vent suau, i per tant, imperceptible.
Garb amb nvol i llevant amb clar, et fot o et fotr
Garb amb nvol, llevant amb clar.
Sn vents carregats daigua, i si lun la descarrega, ja deixa
latmosfera neta.
Garb dhivern, dimonis a linfern.
Si al fred hivernenc safegeix un vent humit, la sensaci de gelor
sacreix.
El llebeig la plou i el llevant la mou.
El llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de
la mar.
El llebeig la mou i el llevant la plou.
Similar a lanterior, ja que els dos vents solen estar carregats
dhumitat.
Com: Llebeig, aigua veig.
El llebeig porta la gerra al cul.
s un vent carregat dhumitat marina i plovedor a lhivern.
Com: Llebeig, aigua veig.
El vent de garb, a les set sen va a dormir.
El garb, a les set sen va a dormir.
Els vents, en general, solen calmar-se al capvespre en hivern i a la
mitjanit a lestiu.
Garb a lhivern, boca dinfern.
Garb dhivern, dimonis a linfern.
Llebaig dhivern, dimonis de linfern.
Garbinada dhivern, dia dinfern. (= terrible, dolent)
Tronada al mat, vesprada, garb.
Vent de garb, bufa all i pega aqu. (pega = cau, plou)
Bufa el garb, laigua s aqu.
El garb les mou i el llevant les plou. (les = les pluges)
Pluja de garb? Para-li el bac. (bac = bacina, safa, llibrell)
Pluja de garb? Prepara el bac.
Llebeig? Aigua veig.
s un pronstic de pluja ms o menys imminent.
Llebeig? Mariner, perdut et veig.
No s el millor oratge per a fer-se a mar.
Llebeig, molta mar i peix fresc.
Les aiges remenades agiten els peixos, que senreden fcilment en
les xarxes.
Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar.
s un indici de la pluja que sacosta.
Pluja de garb? Prepara el bac. (bac = safa, gibrell, cossi)
Significa que plour abundosament.
Quan bufa el garb, laigua est ac.
Com: Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar.
Si la garbinada bufa i el cer amolla, pluja segura. (garbinada = vent de
garb / cer = tramuntana, vent septentrional)
Si el vent lateral pot ms que el nrdic, s fcil que ploga.
Si el cer apreta i la garbinada amolla, lo mateix pot ploure que pot no
ploure.
Si el vent del nord pot ms que el lateral, la possible pluja s incerta.
Trngol de garb, gregal fi. (trngol = marejada, maror)
El vent de garb ms fort s comparable al vent de gregal ms fluix.
Vent de garb? Bufa all i pega ac.
Es carrega dhumitat mediterrnia i precipita en terra.
Vent de garb? Ni al vespre ni al mat.
No s un vent desitjable.
Vent llebeig, molta mar i peix fresc.
Aquest vent agita la mar, per s geners en pesca.
Contrari: Vent xaloc, molta mar i peix poc.
VENT XALOC (tamb dit marinada)

(procedent del sud-est)
Boires pel xaloc, prepara llenya per al foc.

El xaloc s un vent plovedor, carregat de la humitat clida de la
Mediterrrnia que es refreda a terra.
Del xaloc, ni molt ni poc.
Conv la humitat i la pluja, per no en excs.
Per llevant i per xaloc, tres dies sn poc.
Significa que aquests vents plovedors solen durar ms.
Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.
s temps humit i de pluja.
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc.
Dos vents marins de lest; el septentrional gregal , frescot, i lafric
xaloc, ardent.
Vent xaloc, molta mar i peix poc.
Xaloc, molta mar i peix (ben) poc.
Dia de xaloc, mar molta i peix poc.
Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aiges ms
profundes.
Vent xaloc, per a la mar no s bo i per al camp tampoc.
No s un vent agradable, com el garb, sempre humitosos.
Xaloc, ni en la mar ni en el camp tampoc.
Xaloc, ni molt ni poc.
Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.
s un vent carregat dhumitat marina.
SOL
Any de sol, any dalegria.

Any de sol, any de goig.
Com: El sol cura tot dol.
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga.
Crcol de lluna no ompli llacuna.
Els halos solars o parhelis sn anunci de pluja, mentre que els halos
lunars sn un clar exponent de bonana.
De sol dhivern i de nvols destiu, enganyats eixiu.
No sn fiables certs fenmens atmosfrics fora de temporada.
El sol cura tot dol.
Les penes sen van o dolen menys, com les ferides, els dies assolellats,
que alegren lesperit.
El sol dagost fa oli i most.
El sol de lAssumpci fa el vi millor.
El sol en lAscensi fa el vi bo i millor.
Aix diuen.
Castell: El sol de agosto cra aceite y mosto.
El sol de lestiu la cera ablaneix i el fang endureix.
Una gran veritat.
El sol s la manta dels pobres.
Certament.
El sol ix per a tots.
Quan ix el sol, ix per a tots.
Es diu quan alg protesta pel benefici dalg altre.
Castell: El sol sale para todos.
Cuando Dios amanece, para todos amanece.
El sol, tot ho cura.
Sol al balc, foragita al doctor. (foragita = despatxa, acomiada)
No s el remei infallible per a tot, per s que cura moltes malalties:
de la pell, mentals...
En la presncia del sol, poca s la llum del cresol. (cresol o gresol =
antiga lmpada doli)
En presncia de sol, poca llum s un gresol.
Gran veritat. Es diu llevant importncia als esforos intils.
Similar, lexpressi: Ser una llgrima en el mar.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat.
Aix diuen.
No et fies de sol de febrer ni de coixera de llebrer.
El sol de febrer no escalfa, per ms radiant que siga el dia. El llebrer
pot coixejar momentniament a causa dalgun colp sense importncia.
Similar: Les aparences enganyen.
No hi ha dissabte sense sol, ni viuda/vdua sense dol.
Encara que realment no siguen visibles, els imaginem.
Pobres dels qui estan al sol en juliol.
s un compadiment pels qui tenen obligacions inevitables..
Quan el sol es pon en brut, abans de tres dies ha plogut.
Quan el sol es pon en brut, als tres dies ha plogut. (en brut = entre
boires, entelat, envelat, aigualit)
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se nescapa.
Sexpliquen b.
Quan ha de fer bon sol, ja comena de bon mat.
La naturalesa de les coses es manifesta des de linici.
Similar: La punxa, quan naix, ja punxa.
Qui t sol, qu ms vol?
s lelement principal per a la vida i el benestar dels ssers vius.
Rojor al vespre, sol a la finestra.
La resplendor de la poqueta nit s prova de cel difan fins a lendem.
Sol blanc, senyal de fang.
Una posta entre boirina s presagi de pluja.
Sol i aigua, temps de mar.
Mar s el mes doratge ms variable de lany: plou suficientment per
a regar i el sol no agosta la terra.
Castell: El sol de marzo, de riego le sirve al campo.
Sol matiner no dura dia sencer.
Sha daprofitar lestona en qu el sol encara no crema per a realitzar
les labors agrries o bronzejar-se.
Sol que pica, aigua segura.
Aix diuen.
Sol que prompte ix, dura poc.
Les coses massa primerenques solen ser efmeres.
Similar: Arrancada de cavall, aturada de ross.
FRED, NEU I GEL
A Nadal, fred com cal.

Lgicament, la Terra est en el solstici dhivern.
Any de fred, mal pels pobrets.
Els pobres no tenen tanta defensa contra el fred com els rics, que
tenen ms mitjans i possibilitats
Any de fred tard, la vinya poc ram far.
Any de gelades, any de pelades.
Si el fred ve tard, pot cremar=gelar les plantes quan ja han mogut o
florit.
Any de neu, any de Du.
Lany nevador li dna ms sa a la terra que lany plovedor i, a ms a
ms, lestova.
Castell: Ao de nieves, ao de bienes.
Any de neu, any dolives.
Any de neu, oli per tot arreu.
Quan neva espaiadament, la terra sassaona: sestova i emmagatzema
humitat de la que es nodriran les oliveres.
Any de neus senyorials, a lestiu pastures frescals.
Lany nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps.
Contrari: Any de poca humitat, al solell el prat assecat.
Any de set nevades, blat per les teulades.
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador.
Any gelat, any de blat.
Com el precedent.
Du dna el fred segons la roba.
El fred s el mateix per a tots, per qui t poca roba es conhorta de
pensar que s aix com diu el refrany.
Castell: A cada cual d Dios el fro como ande vestido.
Contrari en castell: Dios da nueces a quien no tiene dientes.
Du ens guarde de tot mal i bufada de mestral. (vent fred)
Du ens lliure de freds tardans, de frares i capellans.
Hi ha circumstncies que perjudiquen (la salut, la butxaca...) ms que
afavoreixen.
Dia boirs, humit o calors.
Ben cert.
El fred cabal, un mes abans i un mes desprs de Nadal. (cabal =
profund, de veritat)
Es nota ms el fred de novembre per comparaci amb la temperatura
suau de loctubre que el de desembre, perqu ja ens hi hem acostumat, i el
dia de Reis sol comenar el fred de veritat.
Connex: Entre Tots Sants i la Nativitat, entra lhivern de veritat.
El fred doctubre fa crixer la llana.
Quan ve el fred, el pl creix com a mesura natural de protecci.
El fred doctubre mata leruga.
Loctubre fred mata el cuquet.
Si loctubre fos molt fred, lany que ve no hi haur cuquet.
El fred tardoral mata quasi tots els insectes, voltils o terrestres.
El fred i el gel, no es queden al cel.
El fred, no sel mengen les rates.
No podem evitar patir els efectes daquests meteors.
En temps de fred, val ms capa que barret. (barret = capell)
En temps de fred, val ms una gorra que un barret.
Entre molt i poc, s preferible molt. (A linici del segle XX, la gent
sabrigava amb mantes i capes.)
Connex: Qui t capa es tapa, qui t capot es tapa com pot.
En temps de fred/gel, no et moguis, mariner, de ton indret. (indret =
lloc)
Durant el fred ms cru conv evitar perills, tant en mar com en
muntanya.
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra lhivern de veritat.
La nit de Difunts, vespra de l1 de novembre, sol marcar una acusada
diferncia de temperatura respecte de la doctubre.
Connex: El fred cabal, un mes abans i un mes desprs de Nadal.
Estiu calors, hivern rigors.
Quan el temps es descompensa, com ara amb el canvi climtic,
salteren totes les estacions.
Contrari: Hivern molt assolellat, estiu molt ventat.
Fins lAscensi, no et descordes ni un bot.
Igual que: Fins al setanta dabril no et lleves ni un fil.
El bon temps no sestabilitza fins lestiu.
Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot lany.
Aix s si un se sap cuidar.
Fred segur no mata ning.
Si es tenen mitjans de protecci, el fred no mata.
Gelada sense sol, pluja mou.
Aix diuen, ja que s previsible que lanticicl done pas a nuvolades.
Castell: Blanco hielo es de lluvia mensajero.
Hivern fred, estiu calent.
Aix s si lany s normal.
Hivern gelat, fruita a grapats.
La gelor mata cucs i parsits i sol aportar humitat a la terra en forma
de glaades, neu, rosada, pluja o grans.
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu.
Anuncia que ser copiosa o persistent.
Similar: Per sant Andreu, pluja, neu o fred molt greu.
La neu, pel qui la veu.
Significa que qui disfruta la part agradable de les nevades, se les
quede per a ell amb tots els seus aspectes negatius.
Neu abans de festes mata persones i bsties. (festes de Nadal, Any Nou
i Reis)
De fet, la poblaci humana i animal malalta o vella decreix molt en els
mesos de novembre i desembre.
Neu redona, una altra en dna.
La neu que precipita en volves o flocs grossos anuncia que tornar a
nevar, mentre que la neu fina cau en solitari.
Pedregades al primer, freds al darrer.
Significa que quan les coses no comencen b, tot resulta afectat.
Per loctubre comena el fred.
Per loctubre, el temps renega.
Octubre s un mes de transici entre la calor i el fred.
Per molt de sol que faa, no et lleves la capa.
El temps pot canviar en pocs dies, i a vegades en poques hores o
sobtadament, com en els cataclismes.
Com: Fins al quaranta dabril no et lleves un fil.
Castella: Hasta el cuarenta de Mayo no te quites el sayo.
Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt greu.
s loratge que es pot esperar normalment el 30 de novembre.
Similar: La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu.
Per Sant Mart, sabriga el ric i el mesqu. (11 de novembre)
El fred hivernal arriba per a tots.
Similar: Qui t capa es tapa; qui t capot, es tapa com pot.
Pluja al pla, neu a la muntanya.
Quan plou en les capes baixes de latmosfera s esperable que neve
en les capes ms altes.
Qui no t seny, no t fred.
Es diu com a crtica als forassenyats, embadalits o enamorats.
Qui t fred, tremola.
Cert. I no es pot dissimular.
Contrari: Qui no t seny, no t fred.
Si tens fred, arrimat a la paret.
Es diu com a resposta expeditiva a qui sencomana a alg altre dient-
li: Tinc fred.
Si tens fred, arrimat a la paret dun forn o lloc calentet.
Un excellent consell absolutament gratis i ecolgic que completa
lanterior.
Fa ms mal una mala llengua que una pedregada seca.
Una mentida o una calmnia pot perjudicar moltssim la reputaci
duna persona, ms que una pedregada arruna una collita.
Gelada dura, pluja segura.
Gelada sense sol, pluja mou.
No sempre.
Gelada tapada, freda s la diada. (= jornada)
Si la boira o la nuvolada cobreixen una gelada, concentren la gelor i no
la deixen fondre ni evaporar-se.
Gelades en mar, plogudes en maig.
Loratge de mar deixa vaticinar el de maig, ja que aquests dos mesos
estan interrelacionats, com ho declara el refrany: Quan mar mageja, maig
marceja.
Similar en castell: Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao
gozoso.
Hivern gelat, fruita a grapats.
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.
El fred i la humitat hivernal adoben i estoven la terra.
La pedregada no furta anyada, per pobre de qui agafa.
Perjudica ms a qui agafa desprevingut enmig del camp que al ram.
Llaura amb gelada i tindrs bona anyada. (anyada = collita)
La terra oxigenada i humida s excellent per a les plantes.
Mitja pedregada val moltes pluges per Nadal.
Les pedregades fan ms mal que b, per si no sn fortes maten els
parsits superficials i reguen lentament.
Neu redona, una altra en dna.
Si les volves o flocs de neu sn menuts, s un indici que ms avant
nevar ms quantiosament.
Nevada abans de Nadal, per mitja femada val.
La neu caiguda abans que arribe el fred intens alimenta la terra quasi
tant com si lhagurem adobada amb fem animal.
Nevades darrerenques, pedregades primerenques. (darrerenc = retardat,
endarrerit, tard / primerenc = avanat, prematur)
Les nevades de primavera sn indicatives que el cicle natural est
alterat i que els meteors es produiran fora del seu temps lgic.
Ni per calor deixes la capa, ni pel fred la carabassa. (la carabassa =
recipient del vi)
Loratge s canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts.
Quan el dia creix, el fred neix.
De normal, fa ms fred quan es fa de dia que mentre feia fosc. I
tamb a partir del desembre, que les hores de llum solar augmenten,
augmenta el fred hivernal.
Quan gela i glaa, mariner a casa.
s preferible romandre inactiu per calent a passar calamitats
insanes.
Si cau neu a la muntanya, la plana ser ventada.
Aix diuen, per ms que ventada, ser gelada o freda, perqu
desprs de nevar, laire sempre sencalma.
Si pel maig el fred viu, espera un bon estiu.
Quan el temps hivernal dura massa es pot esperar un estiu frescs.
Tres dies de gelada, aigua assegurada.
No sempre s aix, per a vegades plou desprs de gelar.
Una bona nevada s una bona femada. (femada =adobament de la terra
amb fem animal)
La neu rega lentament i mata els parsits perniciosos de les plantes.
Vent mar sobre gelada, pluja o nevada.
Si la terra est gelada, s que latmosfera s molt freda i, per tant,
refredar la humitat procedent del mar i la far caure.
AIGES DOLCES I SALADES
Aigua cau? Senyal de pluja.

Es diu com a crtica a qui diu alguna obvietat que tothom ja sap.
Similar: Si plou, la deixarem caure.
Similar a lexpressi: Haver descobert la sopa dall.
Similar en castell, lexpressi: Ser la verdad de Pero Grullo, que a la
mano cerrada llamaba puo.
Aigua roja? Anguila segura.
Les plogudes dinterior que arrosseguen terra fan que les anguiles
abunden en squies, rius i albuferes a la cerca de laliment nouvingut.
s molt perills acampar o residir a les vores dels corrents daigua i a
les rambles seques, perqu en qualsevol moment pot produir-se una
crescuda repentina de les aiges per pluges produdes a molta distncia.
Amb bona mar, el patr no pot manar.
Quan el temps s bo, la marineria maniobra fcilment i el patr no
sha desforar a manar res a ning.
El foc, la mar i la dona mai et diran prou.
La mar mai diu prou.
Sn coses que captiven i que demanen dedicaci.
El mar en guerra?, ben lluny den terra.
Conv evitar la mar agitada.
El mar porta honra i pobresa; la terra, tresors i baixesa.
En totes bandes es pot esdevenir ric i pobre, per la gent de mar s
reputada ms valent i honrada que la de terra.
Similar en castell, la frase: Ms vale honra sin barcos que barcos sin
honra.
El mar, primer els ofega, desprs els treu a larena.
Si els peixos no han devorat els cadvers, s.
Contrari: El mar, tot ho tapa.
El mar sempre es va movent, per el fons est quiet.
s tranquil per natura prpia, com tot en la naturalesa.
El que la mar dna, la mar sho emporta.
Les circumstncies sn canviants al llarg de la vida, i si a vegades
obtenim beneficis, unes altres obtenim perjudicis.
Similars: El mn pega moltes voltes.
El mariner s ngel de Du, que el vent el porta i el vent el
treu.
Els plets i la mar, de lluny tels has de mirar. (plet = pleit, contencis)
El mar s bonic mirat de lluny.
El mar s bonic den terra.
Conv evitar qualsevol litigi i els perills de la mar per a no resultar
perjudicats.
Similar, lexpressi: Mirar els bous des de la barrera.
Els trons i la mar ensenyen de resar.
Quan un es creu o en veu en perill, saclama a all sobrenatural perqu
el traga del destret.
En aigua corrent la merda no es sent.
La contaminaci va dissolent-se a mesura que laigua circula, cosa que
no passa en les aiges encantades.
En mar i en amors, hi entrars quan voldrs i en sortirs quan podrs.
Une vegada embarcats o implicats, manen de nosaltres les
circumstncies alienes.
Fuja de la mar qui no sap nedar.
Tota activitat requereix dalgun coneixement mnim imprescindible.
Similars: Evita locasi i evitars el perill.
Contrari: Gat de mar, sap navegar.
Gota a gota el mar sesgota.
Incls les coses que suposem illimitades o infinites tenen un lmit.
Similars: De gotes daigua es fan els rius.
Laigua bollida allarga la vida.
Als aliments que bollim els matem els grmens perjudicials per a la
salut.
Laigua de mar s medecina.
Laigua del mar cura tots els mals.
Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutnies.
Laigua fa granotes.
Laigua, per als peixos.
s un menyspreu humorstic dels que prefereixen el vi.
Contrari: Laigua fa la vista clara.
Laigua fa la vista clara.

s lalabana que en fan els seus partidaris.
Contraris: Laigua fa granotes.
Laigua, per als peixos.
Similar en castell: Agua en ayunas, o mucha, o ninguna.
Laigua i el fem fan miracles.
La terra de plantiu s ms productiva si se li afig fem orgnic i se la
rega.
Castell: Agua, sol y basura y menos libros de agricultura.
Labra profundo, echa basura y cgate en los libros de
agricultura.
Laigua neteja i el sol eixuga.
s clar.
Similar: Una m llava laltra, i les dos, la cara.
Laigua no es perd tota per un sol forat.
Moltes vegades, els fets no tenen una sola causa, sin que sn
resultat dun conjunt delles.
Similar: Els diners, per on passen, banyen.
Castell: Agua en cesto se acaba presto.
Laigua passada no mou (el) mol.
Aconsella no lamentar-se de coses que ja no tenen remei.
Similar: Desprs de la pedregada ja no cal tocar campanes.
Castell: Agua pasada no mueve molinos.
Laigua pura no t pecat.
Laigua alimenta, neteja i purifica; tot hi sn virtuts.
Similar: Laigua bollida allarga la vida.
Similars en castell: Agua que haya de beber, no la enturbiare.
Agua que no has de beber, djala correr.
Agua y mujer, a nada deben oler.
Laigua va all on nhi ha ms.
Ac, es refereix als diners, que qui ms ninverteix, ms beneficis
obt. (De fet, laigua tendeix a acumular-se: formant rius, en el mar...)
Com: Els diners van on nhi ha.
La mar, com ms t, ms brama.
Critica els ambiciosos que sempre es lamenten quan en realitat tenen
ms que molts altres.
Similar: Com ms tenim, ms volem.
Contrari: El que no plora, no mama.
La mar costa dentendre i denganyar.
El comportament de la naturalesa escapa a la comprensi actual de la
humanitat, la qual est sempre a la merc de les circumstncies que no pot
controlar.
La mar dna cent per u.
La mar s generosa: pren poc i dna molt.
La mar mant a tothom que la tracta.
La mar no s avara.
La mar, com la terra, proveeix quemenjar a les persones a canvi dun
mnim esfor.
La mar en calma molt enganya.
Les calmes solen ser preludi de tempesta.
Similars: No et fies daigua mansa que no corre ni de gat que no miola.
Mar alta sense vent, senyal de mal temps.
La mar en fa de rics i de pobres.
Afavoreix la pesca, el comer..., per de tant en tant causa naufragis.
La mar ensenya a resar.
Els perills de la mar sn molts i imprevisibles.
Similar: La mar s linfern daquesta vida.
La mar s dels peixos i dels anglesos.
Ning pot controlar tan gran magnitud daigua, llevat dels anglesos,
que controlen totes les rutes comercials i estratgiques.
La mar s dura de tractar.
La mar s linfern daquesta vida.
La mar s tradora com a femella que s.
La mar, al mariner ms vell, posa en perill la pell.
La mar, un home mort reclama.
La mar t mal geni.
La mar sempre juga de trador.
La mar no vol jocs.
La mar, lamic posa en oblit.
La mar, ditxs s qui no lha de passar.
La mar, ditxs s qui mai no lha vista.
La mar, ditxs s qui no nha sentit parlar.
Les inclemncies atmosfriques i la bravesa de les aiges requereixen
molta energia i moral per a intentar sobreviure-hi.
La mar s molt noble i a tothom tracta igual.
Certament.
La mar s plana si Du vol.
La naturalesa marina s el moviment superficial i el desplaament dels
corrents, per tant s una sort per al navegant i el pescador trobar laigua
quieta.
Contrari: La mar en calma molt enganya.
La mar s reganyosa. (reganyosa = reguinyosa, capritxosa)
La mar no s mai de fiar perqu depn de loratge atmosfric, de la
Lluna, dels volcans submarins...
La mar fa forat i tapa.
La mar s una femella que no vol amollar qui es colga amb ella.
El mar acaba engolint-sho tot, fins les illes, i no en deixa rastre
aparent.
La mar i el jugador, ara s, ara no.
Els beneficis obtenibles del mar i del joc sempre sn incerts perqu
depenen de latzar.
La mar i les dones mirades de lluny sn bones.
Recomana no aventurar-se en mbits desconeguts o dhumor canviant.
La mar no es mou sense vent.
Quan la gent critica o parla dalguna cosa s per algun motiu.
Similar en castell: Por el humo se sabe dnde est el fuego.
La mar no es queda res del que semporta.
La mar i el vi ho treuen tot a la vora.
Tot all que el mar sengoleix acaba eixint a la superfcie en algun
moment: rebutjos industrials, animals fssils...
Similar: Tot all que entra, ix.
La mar no va mai al riu.
Les coses sn com sn, i no com voldrem.
Similar: No es pot clavar els claus per la cabota.
La mar pel mariner i la terra pel masover. (masover = maser, agricultor)
Recomana no posar-se en les coses dun altre, ja que cada u coneix b
els seus propis afers per no els aliens.
Similars: Cada u en sa casa i Du en la de tots.
Cada u en sa casa sap on es penja el cresol.
La mar, si no fos salada, deixaria dsser mar.
Sense sals, seria com un grandssim llac on es podria beure i la vida
humana no correria tants perills.
La mar torna pel que s seu.
Tota obra humana feta per furtar-li espai al mar est condemnada a
la desaparici ms tard o ms prompte.
Connex: A la vora del riu no faces niu.
Lany bo per la mar, dolent per la terra.
El mal oratge afavoreix la pesca per perjudica les collites.
Les dones i la mar, les has de saber enganyar.
Sha de conixer b el medi i tenir art suficient per a assolir
lobjectiu que es busque tot evitant-ne els perills.
Les malalties sagafen per terra; mentre es va per mar no se nagafa
cap.
La serena de la mar cura de tot mal.
Lanar per mar cura de tot mal.
s prou veritat perqu lentorn est molt ventilat i els agents
patgens sn morts per la radiaci solar i la sal. A ms, la tranquillitat i el
silenci asserenen lnima.
Lloa el mar i viu en terra.
El mar s paisatgista i font de salut, per pot arribar a ser molt
perills.
Similars: A la vora del riu no faces niu.
LAixort, mira-la dac all.
Mar bonaire no s pescaire.
Mar bonana, onada mansa.
Mar bonana, mar de dones.
Com ms quieta est la superfcie, menys peix t.
Contrari: Mar trbol i revolts, ganncia de pescadors.
Mar brava, testa serena.
En les ms greus situacions s quan ms conv servar la calma per a
prendre les decisions correctes.
Castell: Cabeza fra y corazn caliente.
Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta.
El marisc sol habitar els fons no molt profunds, per si hi ha corrents
forts es refugia pel rocam.
Mar lluent, pluja o vent.
Mar amb carrers, aigua de revs.
Mar a carrera, aigua a reguera.
Mar ratllada, vent i aigua.
Mar alta sense vent, senyal de mal temps.
Mar ser i muntanya obscura, pluja aviat.
La calma aparent que fa la superfcie brillant i plana com un espill s
sempre momentnia.
Similar: Mar blanca, pluja a manta.
Mar molt plana, plour prest.
Mar plana i vent de fora, el cel est si plora o no plora.
s un indicador molt fiable.
Similar: Mar ratllada, vent i aigua.
Mar passada, mar oblidada.
Mar passada, amor desoblidada.
s una crtica a qui descuida els amics i parents dantany o a qui vol
oblidar experincies passades.
Mar trbol i revolts, ganncia de pescadors.
Com ms agitades estan les aiges, ms pesquera hi ha.
Contrari: Mar bonaire no s pescaire.
No et fies daigua mansa que no corre ni de gat que no miola.
No et fies de laigua que no corre ni del gat que no miole.
No et fies daigua mansa, que tot ho alcana.
No et fies de laigua mansa, que per baix porta corrent.
s un consell de seguretat pblica. Referit a les persones, significa
que les aparences poden enganyar i que les persones tmides, apocades o
vergonyoses tamb tenen carcter.
Quan brama la mar, no baixes a pescar.
Quan la mar brama, menjar vol.
Resulta perills i en alguns casos mortal.
Connex: Quan el mar arrufa el nas, s senyal de mal borrs.
Contrari: Quan la mar est en bonana, tothom pot sser mariner.
Quan el mar arrufa el nas, s senyal de mal borrs.
Quan la superfcie sarruga, oneja i escumeja s perqu est alant-se
vent.
Contrari: Quan la mar va b, tothom s bon mariner.
Quan llampa a la mar, vent de la serra.
Les tormentes marines desplacen latmosfera circumdant.
Qui aigua detura, blat mesura. (deturar = aturar, parar, detenir /
mesurar = comptar, pesar)
Qui sap aprofitar i guardar aigua est fent una bona inversi per als
temps descassetat.
Es diu per a llevar-li importncia a a algun fet o com a frmula de
resignaci.
Castell: No pasa nada, y si pasa, se le saluda.
Similar en castell: Ms se perdi en Cuba.
Terra per fer plantiu, la de vora riu.
Les riberes tenen, a ms dhumitat constant, llims frtils aportats
per les crescudes.
LLUNACIONS
4
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove. (= fa molts gallons o grans)
Quan la lluna comena a crixer, atreu les plantes i les fa crixer,
com les marees; quan decreix, retarda el creixement vegetatiu.
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran. (Carnestoltes o
Carnaval s una celebraci pagana que se celebra el dimarts vespra del
Dimecres de Cendra.)
Crcol de lluna no ompli llacuna.
Quan la lluna presenta una corona s perqu latmosfera est neta i
serena i no es preveu que puga ploure.
Similar: Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors
eixuga.
Castell: Luna que presenta halo, maada hmedo o malo.
De la lluna de gener, el cinqu dia veurs quin any tindrs.
s un indicador de loratge que ha de fer.
El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer.
Creixent llevant i ponent minvant.
Gepa a ponent, quart creixent; gepa a llevant, quart minvant. (minvant =
en disminuci)
Lluna creixent, la panxa a ponent.
Lluna minvant, la panxa a llevant.
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant.
Quan la lluna mira a ponent, quart creixent.
Si la lluna mira a llevant, quart minvant; si la lluna mira a ponent, quart
creixent.
Amb una sola mirada podem saber en quina fase est, i segons estiga
sabrem com es comporta la natura i si es podr, o no, pescar, podar,
plantar...
En la lluna vella, talla larbre de fulla eterna.
Quan no hi ha lluna, quasi tots els animals es retiren al cau o al niu; tamb es
retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota
manifestaci de la naturalesa. s com una pausa a lespera de canvis.
En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tingues por de
la mort.
Mentre va creixent la lluna van reviscolant la pesca i les plantes,
mentre que quan la lluna fa el ple, satura lactivitat.
Fins que la lluna dabril no haja passat, no dnes el mes per acabat.
Abril s un mes doratge inestable, de canvi climatolgic, i la natura
s regida pels astres, no pels calendaris.
La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer.
Com que les formigues noms ixen al juliol, s una exageraci per a
significar que s quan ms bonica est la lluna.
La lluna del gener, set virtuts t.
La lluna de gener, la reina del cel s.
Si vols veure la lluna b, mira-la pel gener.
La lluna del gener, la ms clara de lany, i mirar-la no fa dany.
La lluna de gener i el sol dagost sn els millors de tots.
Dels amors, sempre el darrer, i de llunes, la de gener.
s la ms bonica de tot lany durant la setmana en qu fa el ple.
Connex: No hi ha lluna com la de gener ni amor com el primer.
La lluna doctubre en cobreix set, i si plou, nou.
Podrem interpretar que les nits sn similars doctubre a maig.
Castell: La luna de octubre, siete lunas cubre.
La lluna i el ploure a mar no serveix per a res.
Vol significar que hi ha coses que resulten intils, per la realitat s
que de la Lluna depenen les marees i el cicle vital de plantes i animals, i la
pluja en alta mar ha salvat ms dun de morir deshidratat.
Similars, les expressions: Tirar pedres a la lluna.
Escopir al cel.
Ploure sobre banyat.
Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut.
Lluna ajaguda, mariner de peu.
Lluna ajaguda, pescador al llit.
Lluna penjada, mariner de vetlla.
Lluna ajaguda, mar remoguda.
Lluna de gener tombada, maror o marinada.
Lluna de gener girada, mar avalotada.
Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat.
Les fases lunars regeixen els desplaaments de la fauna cap a la
superfcie o cap al fons depenent de cada espcie.
Lluna amb estrella, no et fies della.
Signora el motiu.
Lluna apagada, mar esvalotada. (= agitada, rebolicada)
Lluna entelada, mar avalotada.
Lluna marinera, aigua al darrera.
Lluna que en nixer es tapa, mariner agafa la capa.
Quan el satllit es veu trbol s perqu hi ha molta humitat
atmosfrica freda, la qual afecta el vent i el mar.
Lluna blanca, cobrellit i manta.
Lluna lluent, poc peix i molt vent.
Com ms blanca s la lluna, ms neta est latmosfera i ms es
condensa la rosada sobre la terra, mentre que els peixos busquen aiges
ms profundes i clides.
Connex: el segent.
Lluna blanca, mar en calma.
Lluna clara, mar en calma.
Si la Lluna es veu difana, s que latmosfera est neta i en calma, i en
conseqncia, el mar tamb.
Contrari: Lluna apagada, mar esvalotada.
Lluna brillant, bon temps per endavant.
El cel est net de nvols.
Connex: lanterior.
Lluna creixent muda la gent.
Pareix ser que influeix sobre lactivitat humana.
Lluna i pluja viva, bons per loliva.
s una constataci agrcola.
Lluna lluent, al foc un altre sarment. (lluent = plena / sarment = branca)
Lluna lluent, fred i vent.
Lluna lluent, sequedat o vent.
Tres interpretacions complementries del pleniluni.
Lluna morta aigua porta. (lluna morta = noviluni, lluna negra)
Lluna morta, aigua a la porta.
Lluna morta, llevant a la porta. (llevant = vent humit)
Lluna morta poc peix porta.
Una lluminositat feble s indicativa dhumitat freda en latmosfera.
Lluna minvant, llinatge semblant.
Lluna minvant, part semblant.
Mentre la lluna est en minva es mant loratge que feia abans.
Lluna naixent vermellosa, ventada grossa.
Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa.
Lluna vermella, vent porta ella.
Lluna roja, el vent remou
El color lunar vermells s bastant indicatiu de vent, sobretot en les capes
superiors de latmosfera. (La pols en suspensi tiny la llum filtrada.)
Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada. (torbonada = vent
tempestus)
Com el precedent.
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma.
La lluna regeix no sols la natura sin lactivitat humana i, per tant, el
calendari religis.
Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.
s logic, considerant que encara queda molt hivern per davant.
Lluna nova en dijous no val tres sous.
s una opini.
Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detrs. (detrs s la forma
medieval de darrere)
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes.
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes.
Aix diuen.
Lluna nova en divendres, lluna de cendres.
Desprs de la lluna nova s temps de poda i de crema, i per tant,
denviar cendres amunt.
Lluna nova i brillant, bon temps pel davant.
s un bon indici, encara que les prediccions de loratge sempre sn
aproximatives.
Lluna nova, peix al cove. (cove = cistell)
La lluna nova s com un potent llum que atrau els peixos cap a la
superfcie. (Aprofitant la curiositat dels peixos, lHomo sapiens va idear la
pesca a lencesa, amb foc o llum artificial.)
Lluna nova tapada, aigua rajada.
Lluna nova tombada, quaranta dies remullada.
Lluna nova tronada, tota mullada.
Lluna nova voltada, trenta dies mullada. (voltada = que t halo o corona de
llum)
La lluna nova sol anunciar pluja en molts casos.
Lluna nova, vs-hi amb un cove; lluna vella, vs-hi amb una cistella.
(cove = cistell gran amb anses laterals)
Com major s la lluminositat daquest astre, ms atrau els peixos. (Per
aix es va inventar la pesca a lencesa quan no hi ha lluna.)
Lluna nova, vs(-hi) amb un cove.
La pesca abunda o escasseja segons la fase de la lluna.
Contrari: En lluna vella, vs(-hi) amb una cistella.
Lluna rotglada, pluja o ventada. (rotglada = amb halo o corona)
Lluna tapada, boira o arruixada. (tapada = emboirada, velada)
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.
Sn tres indicis o tres pronstics fets a partir de lobservaci del
reflex de la llum lunar sobre la humitat del cel.
Lluna pel gener, lamor primer.
La lluna del gener s ms gran i difana que la resta de lany, igual que
el primer amor s el ms pur i el que no soblida mai.
Com: La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer.
Lluna que gira en dimarts, duna gota en fa un mar. (girar = canviar,
mudar)
Anuncia pluja abundosa.
Lluna tacada/tombada, bonana assegurada.
Contradiu alguns refranys plasmats ms amunt.
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de
cria esgarriada. (esgarriada = perduda, extraviada)
Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria
morta, truges. (truja = femella del porc)
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense
lluna.
El calendari cristi assigna les festivitats segons les fases de la
Lluna, cosa que es repeteix sempre.
Si no vols larbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat. (lluna vella = en
lluna negra, en nit sense lluna)
Certament.
PLENILUNIS
La nit de la Cena, la lluna plena.

La nit del Sopar, la lluna plena ha destar.
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma.
Moltes celebracions religioses es basen en fenmens csmics des que
lhome s home.
Lluna plana, vent o aigua.
Lluna plena aigua mena. (menar = portar, dur, transportar)
Lluna plena la mar remena.
Sexpliquen sols.
Lluna plena en dilluns, ventura a munts. (a munts = a grapats)
s una opini.
Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada.
Aix diuen.
Lluna plena es menja els nvols.
La lluminositat de la lluna traspassa el vapor daigua en suspensi si no
s abundantssim.
Lluna plena la mar remena.
El pleniluni t fora suficient per elevar i desplaar laigua del mar, i a
ms a ms atrau els peixos.
Lluna plena poc aire mena.
En el pleniluni no sol fer aire, si no s que veiem la lluna grogosa o
rogenca.
Lluna plena porta nena.
Es diu per no es creu- que la fase de la lluna determina el sexe del
fetus.
Nadal amb lluna plena, anyada plena.
s un bon auguri.
Si el crcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps.
A vegades, la lluna plena est revestida dun crcol o halo lunar que
indica calma en latmosfera alta, i si es fa molt ample, s que la calma
sestn tamb a latmosfera baixa.
ROJOR LUNAR
Lluna roent, secada o vent. (roent = com una brasa)

Lluna rogent, pluja o vent. (rogent = rogenc, rojs)
Lluna roja dabril porta gran perill.
Lluna roja de novembre senduu tota la sembra.
Lluna roja el vent remou.
Lluna roja, gelada forta.
Lluna roja, molts vents porta.
Lluna roja, Terra per fer plantiu, la de vora riu.
peix a la clotxa. (clotxa = clot, cau, amagatall)
Lluna roja, ventada boja.
La vermellor lunar sempre s indicativa de mals auguris relatius a
loratge, les collites i la pesquera.
EFECTES LUNARS
Damors el primer; de llunes, la de gener.

La lluna de gener s la ms clara de lany.
El primer amor s el ms pur i sincer, similarment a la primera lluna
de lany perqu latmosfera est difana.
Com: No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer.
Lluna plena, porta nena.
Quart minvant porta infant; lluna plena porta nena.
Si la lluna va en creixent, el part s diferent.
La Lluna influeix sobre la vida en la Terra, i sempre sha dit que
decideix el sexe dels xiquets.
Rotllo gros a la lluna, pluja tot duna. (= imminent, sobtada)
La corona lunar s lefecte de la llum que projecte sobre latmosfera
carregada dhumitat.
Castell: Luna con cerco, lavajo lleno; estrella en medio, lavajo seco.
Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja.
Els dos sols s un doble halo.
Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls. (dos sols = corona doble)
Quan la lluna fa rdol, aigua vol. (rdol = redol, corona)
Quan la lluna fa rodona, aigua dna. (rodona = halo, crcol)
Aquests efectes visuals sn produts en filtrar-se la llum a travs
duna capa alta dhumitat.
Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat.
Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja.
Si la lluna surt tapada, forta ventada.
s una predicci aproximada.
Si el crcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps.
Sexplica sol.
Si sa lluna t un barberol dem no veurs el sol. (barberol = barba, en
aquest cas significa nvols)
s un anunci de mal oratge o de cel cobert.
Quan la lluna tomba en b, plou als tres dies o al set. (tombar =
pondres)
Sa lluna s una bruixa que juga amb els niguls i los arruixa. (nigul = nvol
/ los arruixa = els fa ploure)
Quan la lluna naix amb banyes trau els mariners de les cabanyes.
(banyes = les dues puntes del quart creixent)
La lluminositat lunar atrau la pesca.
A lluna gitada, mariner en peus.
Si sa lluna jeu, mariner en peu. (jeure = estar tombada)
Lluna penjada, mariner de vetlla. (penjada = inclinada)
Anuncia pluja.
Com: Lluna marinera, la pluja al darrera.
Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencars.
(trumfa = patata, pataca, crella, papa)
La sembra per lluna prima i tombada no es fa grossa.
Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya. (brunzir =
brumir, xiular, fressar)
Quan algun nuvolet passa per davant la lluna, s indicatiu de vent per
les altures.
Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i quedat el ramat.
Aconsella que en la mala poca sobtinga el benefici de la producci
sense desfer-se dels mitjans de producci.
Quan la lluna neix, la mar creix.
A mesura que ella va ascendint va fent pujar la marea per atracci
fsica i molts peixos ascendeixen cap a la superfcie.
Quan la lluna va a sortir, maror a desdir.
La mar saltera abans de leixida de lluna per lefecte de labsorci de
la marea, que fa que laigua es desplace.
Quan minva la lluna no faces cosa ninguna.
Els treballs del camp solen fer-se en altres fases lunars, quan les
plantes estan despertes i tenen la saba ascendent. Quan la lluna est en
minva, la saba est quieta, i la planta, adormida, moment propici per a la
poda dels arbres de fulla caduca.
Quan Nadal s sense lluna, de cent ovelles no nescapa una.
En temps de fred i foscor, ning vol eixir de casa.
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una. (fer
cluc = fer cut, aparixer, amostrar-se, guaitar)
Sacosta el mal temps i la mala poca.
Lluna lluent, sequedat o vent.
Sexplica tot sol.
Lluna que en nixer es tapa, mariner agafa la capa.
Senyal de fred o pluja.
Lluna voltada, pluja o ventada. (voltada = coronada)
Sexplica sol.
Lluna amb corona, aigua dna.
Quan la lluna fa rodona, aigua dna. (rodona = redol, corona)
Sexplica sol.
Lluna que gira en dimarts, duna gota en fa un mar. (girar = canviar de
fase)
Aix diuen.
Lluna que porte estrella, no et fies della.
Lluna amb estrella, no et fies della.
Sempre sha cregut que les confluncies astrals eren indicis de canvis
profunds en la naturalesa i la vida humana. Dac naix lastrologia, mare de
lastronomia.
Rojor al vespre, el sol a la finestra.
Quan la rojor de la posta solar perdura, est pronosticant que
lendem far un dia radiant.
Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres
dies haur plogut. (colgar-se en brut = pondres entre boires)
Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol. (resol = sol fluix,
esmortet per la humitat atmosfrica)
Complementen lanterior.
Si la lluna t ull de perdiu, lendem vent al garb.
Aix diuen per Alacant.
Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i quedat el ramat.
El benefici ha de ser la producci, no la venda del patrimoni.
Quan un mestre assenyala la lluna, els alumnes li miren el dit.
Els ignorants o els inexperts no arriben al nivell intellectual de qui
pretn ensenyar-los.
Qui mira massa la lluna no far gaire fortuna. (gaire = gens)
Qui perd el temps i no linverteix en coses de profit, que no espere un
futur prometedor.
Com lexpressi en castell: Mirar las musaraas.
Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a lany.
La lluna completa el cicle cada 28 dies.
Si plou de lluna nova i vella dagost, no falta aigua en tot lany.
Les pluges en ple estiu assaonen els bancals i recarreguen els aqfers
i les fonts quan ms secs estaven.
Si vols cebes de diner, sembra-les pel creixent de la lluna de gener.
Les sembres es fan quan la lluna est creixent perqu aquesta fase
lunar ajuda a crixer les plantes.
La lluna de gener s la ms difana de lany perqu latmosfera est
molt neta i es compara amb el primer amor, que s el ms bonic i sincer.
Si vols prunes, no mires llunes.
Si una cosa tinteressa, s ms important ella que les circumstncies;
per tant, vs al gra i no et despistes.
Si vols veure la lluna b, mira-la pel gener.
s quan est ms ntida perqu latmosfera est neta de pols en
suspensi.
Si no vols arbre corcat, en lluna vella lhas de tallar.
Talla el teu bosc a la lluna plena dagost i ser sec com un os.
A fi que no es corque la fusta, sha de talar o podar els arbres de
fulla perenne en lluna morta, i els de fulla caduca en quart minvant (perqu
la lluna creixent fa pujar la saba, com les marees).
Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna.
Sn quatre elements variables.
VARIS
Ai, mallol, quan sers vinya! (mallol = cep jove)

Per extensi, es refereix a qui, sent fsicament adult, s immadur.
Similar, lexpressi: El trellat de Collomo, festes en Mariola.
A lestiu, tota cuca viu.
A lestiu, tot lo mn viu.
El temps estiuenc s propici per a guanyar-se la vida perqu tothom
ix de casa a refrescar-se, de vacances...
Cada gra de pols fa la seua ombra.
No conv minusvalorar res, per insignificant que semble.
Similars: No hi ha enemic xicotet.
Per un clau es va perdre una guerra.
Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners. (llampurnent =
titillejant)
Quan lestelada sembla fer llumades, s perqu el vent circula per les
altures i ran de mar regna la calma i els peixos dormen.
El qui t la terra t la guerra.
El qui t terra, senterra.
Qui t camps, t obligaci i no li falten faenes a fer durant tot lany.
El tamariu no fa cendra ni caliu. (tamariu = arbust arbori)
Aquesta fusta s molt lleugera i calfa poc, com la de tots els arbres
que es crien a vora riu.
El temps passat, sempre envejat.
Es diu amb enyorana quan alguna costum actual ens desagrada. (La
memria s selectiva i sol recordar noms les coses bones.)
Castell: Cualquier tiempo pasado fue mejor.
Humitats dabril fan fer fill.
Com millor es combat la humitat s enllitant-se i juntant els cossos
per donar-se calor.
La gelada dagost, quan sacaba loli a la gerra.
Es diu quan ens sobrev una desgrcia en el moment ms inoport.
(Una gelada pot arrunar la collita futura, per si, a ms, sesgota la reserva
que tenem, la desgrcia resulta enorme.)
Similar en castell: Las desgracias, nunca vienen solas.
ramos pocos y pari la burra.
Mentre larbre fulla t, no el trasplanta qui el vol b.
Els arbres shan de trasplantar quan no tenen fulla i en dia sense
lluna, i molt podats.
Molts dies bons fan un any dolent.
Labsncia de pluja, de vent o de fred fan que loratge i les collites no
siguen normals.
Ni a lhivern deixes la capa, ni a lestiu la carabassa. (= antic recipient
per a laigua)
Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor.
Similar: Ni per calor ni per fred deixes capa ni barret.
Castell: Por buen da que haga, no dejes la capa en casa.
Por sol que haga, no dejes la capa en casa.
Nvols en terra, bonana en mar.
Quan hi ha poca nuvolositat, aquesta es condensa en les muntanyes i
deixa ras el cel mar.
Quaresma plujosa, collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra.
Segons la freqncia, la quantitat i el moment de la pluja, resulta
beneficiosa o perjudicial per al camp.
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada.
Les pluges prvies a la calor humitegen els sls just abans que la calor
nasseque la superfcie.
Si plou per lAscensi, es perd la ceba i el mel. (15 dagost)
Com que els fruits ja sn ben grossos i madurs, sels podreixen les
arrels.
Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa.
s un indicatiu que lany s plovedor.
Teules o maons de maig, ms forts que fusta de faig. (ma = totxo,
rajola)
La cermica s dura, mentre que la fusta s flexible.
Significa que la pacincia i la persistncia aconsegueixen objectius
que en un principi semblaven impossibles.
Castell: Una gota de agua tras otra agujerea a una piedra.
Vent que bufa de Frana, unes vegades fred, altres bonana.
Els vents del nord solen ser freds, per a vegades no arriben ac.
ANYS, CRONOLOGIA, EDAT
Al cap de cent anys, tots calbs.

Als cent anys, canya verda.
Solem morir-nos abans i femar la terra amb el cadver.
Com: La mort, a tots ens iguala.
Castell: Dentro de cien aos, todos calvos.
Als quaranta anys, deixat de banys.
Cap a la meitat de la vida humana va deixant-se de ser jove i
comenant a fer-se vell, amb qu les facultats vitals decauen.
Castell: De los cuarenta parriba, no te mojes la barriga.
Als quinze anys no hi ha dona lletja.
s ledat en qu la bellesa fsica es manifesta plenament.
Similars: La que no s bonica als quinze anys, que no espere ser-ho
mai.
A mal any, manta nova.
Davant dun gran problema no han de doldre sacrificis.
Similars en castell: A mal tiempo, buena cara.
Amb el temps, tot se sap.
Al cap dun temps dhaver-se produt un fet acaben descobrint-se
proves, documents, runes...
Amb temps i palla es maduren les nyesples. (nyespla = nespla, nespra,
nyespra, nyespro)
El temps, tot ho madura.
Si tenim pacincia i deixem actuar el temps, veurem aconseguits
objectius que sn impossibles immediatament.
Similars: El temps, tot ho muda.
Any acabat, porc engreixat.
Tota la inversi feta al llarg de lany est a punt per a la matana el
dia de Sant Antoni, al gener.
Similar: Faena feta, no corre pressa.
Any bo per a la serra, dolent per a la terra.
Els vegetals daltitud tenen necessitats climtiques diferents de les
de fruiters i cereals.
Any comencem; la fi vegem.
Qui va sobrevivint un dia darrere dun altre viu amb lesperana que
podr veure acabar lany.
Any de bacores, poc de forment.
Any de figues-flors, any de plors. (figa-flor = bacora)
Any de figues de flor, any que plou.
El primer fruit de la figuera sembla ser molt indicatiu.
Similar: Any de figues, no ten rigues.
Contrari: Any de magranes, any de blat.
Any de figues... no ten rigues.
Pareix ser que el colliter ha destar molt pendent de si la figuera
fructifica molt o poc.
Similar en castell: Aos de higos, aos de amigos.
Any de magranes, any de blat.
Contrari: Any de bacores, poc de forment.
Any de malalts, bon any pels metges.
Est prou clar.
Any de nu, any de b de Du.
Any de neu, any doliva.
Si les nevades es prodiguen en hivern i primavera, es poden esperar
collites abundoses.
Castell: Ao de nieves, ao de bienes; de granizo y hielo, ao de
duelo.
Ao de nieves, ao de bienes, en tu casa si los tienes.
Ao que hasta el nueve de enero nieva, mucho pan espera.
Any dovelles, any dabelles.
s senyal que ha fet loratge convenient en cada moment perqu no es
produsquen defuncions i s naixements.
Any de peres, mal per les eres.
Com: Any de bacores, poc de forment.
Contrari: Any de magranes, any de blat.
Any de ponent, any dolent. (dolent = ro)
Si sn freqents els vents procedent de la Manxa, sempre calents, el
terreny sasseca i les plantes pateixen set.
Similar: De ponent, ni vent ni gent.
Similar en castell: A ao tuerto, labrar un huerto. (En un any de
previsibles males collites conv assegurar-se el menjar de casa.)
Any de trasps, ni bta ni seds. (any de trasps = bixest o bissxtil =
que t 366 dies)
Es diu que aquests anys donen mala collita de ram i de cereals.
Castell: Ao bisiesto, difciles doce meses para el cesto.
Contrari en castell: Aos de nones, aos de muchos montones.
Any gelat, any de blat.
Any de gelades, any derades. (erades = batudes en lera)
Any de rosada, any de forment. (rosada = rou, reixiu)
Com: Any de neu, any de b de Du.
Castell: Ao de heladas, ao de parvas.
Ao de neblinas, ao de harinas.
Connexos en castell: Ao de avispas, ao de nieves y ventiscas.
Ao de fro tardo, uva sana la via no har.
Any nou, vida nova.
s un propsit de canvi dactitud per a millorar en algun aspecte.
Castell: Ao nuevo, vida nueva.
Any plujs, any de fer el gos.
Les pluges freqents no deixen treballar al camp.
Any sec, any fred.
Aix diuen.
Anys ms, anys menys, a una dona no es coneix.
Les dones tenen, per als homes, lencant afegit del misteri, perqu
sn ms intimistes, sagraden de secrets i es dissimulen els defectes.
A tot li aplega la seua hora.
A tots arriba lhora.
Tot t un lmit, un final, un moment en qu es compleixen els nostres
desitjos ms inconfessables.
Similar: A cada porc li arriba el seu Sant Mart.
Bon any o mal any, quatre en caben en un banc. (batlle, 2 regidors i
sndic)
Significa que les persones que tenen responsabilitats han destar
sempre disponibles i donar la cara en les bones i en les dolentes
circumstncies.
Similar, lexpressi: Estar a les verdes i a les madures.
Bon dia s aquell en qu hi ha qu menjar.
Laliment s elemental per al sosteniment de tota vida.
Bon dia, Pau. I era Pere.
El que importa s la intenci, encara que a vegades mirem ms el
detall per a poder criticar.
Similar: Ning s perfecte.
Cada cosa al seu temps, i pel maig, cireres.
Recomana humorsticament no precipitar-se, ja que tot el que puguem
imaginar es produeix en el seu moment histric, i no per ms desitjar-ho es
produir abans.
Desprs dIbi, Tibi.
Cap al vespre mor el peix.
Tots els ssers vius dormim i descansem.
Com ms vells, ms burros.
A la vellesa decauen les facultats, es perd memria i saccentuen els
defectes.
Similars: Caldera vella, bony o forat.
Dia que passa, dia que et trobes.
El qui dia passa, any espeny.
Cada dia s un any.
Tots els ssers vius estem condemnats a mort des del naixement per
llei natural; per tant, cal aprofitar cada moment de lexistncia sabent que
no s eterna.
Similar en castell: De esta vida sacars tripa llena y nada ms.
Dia de molt, vespra de poc.
Conv no confiar-nos en les temporades de la vida en qu tot ens va b,
perqu en altres ocasions, les coses ens aniran malament.
Com: Dies de molt, vespres de res.
Dijous passat, setmana a terra.
En general, considerem que quasi hem acabat amb les obligacions.
Dilluns s el diumenge dels ganduls.
Qui no acudeix al treball o no hi dna rendiment en dilluns es guanya
la mala fama de malfeiner.
El dilluns, apagar les llums.
Desprs dhaver gastat en dia de festa, cal estalviar.
El dilluns, el sabater no pega punts. (Abans, els sabaters lliuraven el
dilluns perqu treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que
era el dia que la majoria de gent podia desprendres de les niques sabates
que tenia. Per aix hi ha lexpressi: Fer dilluns de sabater.)
Significa que el dilluns no s el dia ms productiu de la setmana.
El dimecres, a comprar penques.
El dia de mercat sol ser el dimecres, a ms del divendres.
El fred i el gel no es queden al cel.
Laire fred pesa ms que laire calent, i en algun moment descendeix.
El que passa en dilluns no passa en dimarts.
s un consol per qui t un mal dia, perqu no sempre s aix.
Connex: El que no passa en un any passa en un dia.
Similar en castell: No hay mal que cien aos dure.
El sol s el millor amic dels vells.
El sol calfa, proveeix vitamina i alegra.
Els temps tornen, per mai el que semporten.
La naturalesa s cclica, com la histria, i els fets es repeteixen, per
les persones i les seues vivncies individuals no es repeteixen.
El temps corre sense cames.
Els anys fugen com el fum.
El temps va passant imperceptiblement.
El temps s com la mula: no recula!
Cal aprofitar cada moment de la vida.
Similars, les expressions llatines: Carpe diem.
Tempus fugit.
El temps s or.
El temps que es perd, ja no es recupera mai; el que saprofita, s una
inversi, i, econmicament, s un valor remunerable.
Castell: El tiempo es oro.
El tiempo es oro; la salud, tesoro.
El temps passa per a tots.
Ning es lliura del pas del temps.
Similars: Ning vol ser vell, per tots volen arribar.
Ledat no perdona.
El temps, tot ho muda.
El pas del temps fa que canviem dopini, de manera de veure les
coses, que oblidem, que deixem de donar importncia a algunes coses... (De
fet, amb el temps renovem totes les cllules del nostre cos i ja no som com
rem.)
En temps de melons, curts els sermons.
En el ple de la calor no hi ha qui aguante impertinents ni pesats.
En temps de verema, totes les cistelles sn bones.
Sagraeix tota collaboraci quan ms faena hi ha.
Entre fruita verda i madura, es posa malalta la criatura.
La fruita no completament madurada fa mals de ventre, cosa que
desconeixen els inexperts i goluts xiquets.
Ledat no perdona.
La salut va ressentint-se a mesura que anem acumulant anys.
Castell: La edad no perdona.
Connexos en castell: De los cuarenta para arriba no te mojes la
barriga.
A partir de los cincuenta, de la bragueta no
hagas cuenta.
Lo dilluns, perea a munts. (Lo = forma antiga del / perea = peresa)
Qui no t por al dilluns, no t por al dimoni.
Lendem de qualsevol festa es t poca gana de treballar, en general.
Similar: El dilluns, el sabater no pega punts.
Similar en castell: Por la noche leones y por la maana cagones.
Lo que de nit es fa, de dia es veu.
Les coses que es fan o es diuen en secret o damagat, acaben sabent-
se a la curta o a la llarga (per un desvari, un comentari...)
Similar: No et fies de la galta que de nit safaita.
Mai s mal any per massa pa.
Encara que a vegades ens queixem per massa feina, conv fer-ne quan
s el moment de labundor (de faena o denergia vital).
Ms val any tard que lera sense gra.
Vinga lanyada, mes que vinga tardana.
s preferible que es retarde la collita que no tindren.
Similar en castell: Ms vale tarde que nunca.
Qui es dedica a la festa i a la xauxa i descura el treball, no tindr
reserves per a la resta de lany, com en la faula de la cigala i la formiga.
No et fies dhivern ser ni destiu ennuvolat.
No et fies dhivern ser ni destiu nvol.
Desconfia dels oratges impropis de la seua poca.
No hi ha temps que no torne.
La naturalesa s cclica i repetitiva, com els costums i les modes dels
humans, i tot es repeteix al cap dun temps.
Com: Les modes van i vnen.
No hi ha dissabte sense sol ni viuda sense dol.
No hi ha dissabte sense sol ni roman sense flor.
Confirma que hem dadmetre les circumstncies tal com sn.
No sempre far el mateix temps.
Avisa que les bones o males poques no duren sempre.
Connex: Dia de molt, vespra de res.
No sn els anys els qui fan vell.
Ledat noms envelleix el cos; la ment es mant jove fins a lltim
moment.
On hages passat lhivern, passa lestiu.
Si en el temps pitjor has estat a gust en un lloc concret, ms a gust
hi estars pel bon temps.
Per lhome ocupat, no hi ha dia llarg.
A qui s treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o
a lestudi.
Per Santa Llcia un pas de pua, per Nadal un pas de pardal, per Sant
Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou.
Com va allargant-se el dia.
Quan el cap es pela i trau pl la seda, senyal de vellesa.
Aix sol ser.
Similar: Ledat no perdona.
Quan ms anys, ms reganys, desenganys i afanys.
Amb ledat anem passant mals moments i adquirint experincia.
Qui als vint anys no t seny, i als trenta roba, tota sa vida pobre es
troba.
Similars: Ai mallol, quan sers vinya!
Quan el seny s vingut, lhome s ja perdut.
Don no hi ha no es pot traure.
Qui no s mort, no t els dies acabats.
Per mal que estiguem de salut, la vida continua i hem dintentar refer-
nos i continuar vivint.
Similars: Mentre hi ha vida, hi ha esperana.
Per a qui no sha de morir, laigua li s medicina.
Qui temps espera, temps li falta.
Qui temps t i al temps aguarda, que li posen una albarda.
Qui temps t i al temps aguarda, que li posen una albarda.
Qui va demorant treballs o obligacions amb excuses s que no vol fer-
los i els haur de fer en el moment ms inoport.
Contrries, les expressions: En la vida hi ha temps per a tot.
Hi ha ms dies que botifarres/llonganisses.
Qui t obligacions i no les compleix no pot esperar benefici
Un dia sol, en la pres es passa.
Els mals o les penes que duren un sol dia es poden suportar, i hem
dagrair que no duren ms.
Connex: Ms val sol que mal acompanyat.
Castell: Una mala noche, cualquiera la pasa.
Un da sin pan, cualquiera lo pasa.
Un mal any no s mal per tothom. (mal = dolent, perjudicial)
All que perjudica duns afavoreix daltres.
Similar: Mai plou a gust de tots.
Un temps en du un altre.
Un temps ne porta un altre.
Signifiquen que els oratges, les modes i totes les coses de la vida i de
lactivitat humana es repeteixen al cap del temps, ja que la histria s
cclica.
DIES, NITS I HORES
Alabat siga el Corpus, que fa el dia llarg. (dijous de la Setmana Santa)

Les hores de llum solar superen les de foscor nocturna.
A les dotze de la nit, corre el diable per sota el llit.
Conv gitar-se dhora.
Similar: A punta de dia sota labadia, a posta de sol sota el llenol.
A punta de dia sota labadia, a posta de sol sota el llenol.
En ser de dia ix del llit i tindrs salut i profit.
En sser de dia ix del llit i tindrs salut i profit.
Recomana aprofitar tota la llum dirna de la jornada.
Similars: A les vuit, sense vergonya al llit.
A les dotze de la nit, corre el diable per sota el llit.
A Sant Mart, iguals el dia i la nit.
Tenen la mateixa durada el dia i la nit: s lequinocci dhivern.
Cada dia no s festa major, ni tots els dies sn diumenges.
Tots els dies no moren canonges.
Conv no habituar-nos a les coses extraordinries i agradables, ja que
sn una excepci a la norma i a la quotidianitat.
De dia juga Jeroni; de nit, cresolades doli. (cresolada = capacitat de
combustible del cresol o llntia)
Critica els que passen el temps divertint-se i deixen les obligacions
per a lltim moment.
Desprs dun dia, un altre en ve.
Com: Hi ha ms dies que botifarres (i ms setmanes que llonganisses).
Dia creixent, fred naixent.
Quan el dia neix, el fred creix.
A lalba i quan ix el sol fa ms fred que quan era fosc.
Dia de festa, dejuni de bstia. (dejuni = desdejuni, esmorzar, berenar)
Els dies festius alegren a tothom i sn una ocasi extraordinria per
a regalar-nos el paladar, per juntar-nos amb els amics i celebrar-ho...
Dia passat, dia trobat.
s un reconeixement a la vida, per haver-nos perms viure un dia ms.
Com: Qui dia passa, any empeny.
Similar: Dia s vida.
Dies i olles curen les coses.
El transcurs del temps i la materialitat de cada dia fan que anem
oblidant-nos dels mals moments passats.
Com: El temps, tot ho cura.
Similar:
El dia ho escampa i la nit ho arreplega.
De dia, cada u es dedica a les seues coses, mentre que de nit tots van
a parar a casa, persones i animals.
Com: El dia tot ho escampa i la nit tot ho arreplega.
Els bons mariners parlen amb els estels.
Per a navegar de nit sha de conixer b la celstia i consultar la Lluna.
Entre la nit i el dia no hi ha paret.
Entre el dia i la nit no hi ha paret ni tabic. (= env, barandat, sitara)
Justifica els noctmbuls pel fet que, mentre dura la foscor, no hi ha
cap element clarament perceptible ni ning que els avise que s hora de
dormir.
Hi ha dies i dies.
Explica que la sort i la desgrcia van i vnen, i que la vida no s
invariable i montona.
Hi ha un dia per a cadasc.
En la vida, hi ha temps per a tot, i a cada persona li arriba en un
moment diferent la sort, la dissort, lenamorament, la mort...
Similar en castell: Cada da tiene su refrn y su afn.
Hi ha ms anys que capellans.
Com: Hi ha ms dies que botifarres/llonganisses.
La nit de Sant Joan, la ms curta de lany.
s la vespra del dia de ms hores de llum de tot lany.
Castell: Sin engao, la noche de San Juan es la ms corta del ao.
Les nits que faa humitat, vs-ten al llit aviat.
La humitat es combat amb calor.
Similar: Humitats dabril fan fer llit.
Qui es dedica a la bona vida i a treballar poc acaba obtenint ben poc.
No digues mal del dia, que passat no siga.
No sha de malparlar de les coses fins que no hagen passat, perqu
sempre poden anar a pitjor i resultar que ens haurem queixat debades.
Similar: Quan les coses van malament, encara poden anar pitjor. (Llei
de Murphy)
No es pot fer tot en una hora.
Tot requereix un temps de planificaci i execuci.
Com: No es va fer Valncia en un dia.
Per Sant Mart, el dia s coqu. (coqu = gany, avar, mesqu)
La durada de la llum solar va escurant-se en favor de la durada de la
nit.
Quan el dia creix, el fred naix.
Fa ms fred abans de lexida del sol que mentre feia fosc.
Qui menja hores, caga rellotges.
Critica aquells que viuen amb presses o estan sempre pendents de
lhorari.
Qui sho menja tot en un dia, ho caga tot en una hora.
Qui s aprofits i no sadministra, es deixa a si mateix sense reserves
per al futur.
Similars: Qui tot sho menja duna menjada, tot ho caga duna cagada.
Similar, lexpressi: Si el mn fra un ou, sel beuria.
Qui tard sala, tot el dia trota. (trotar = anar a pressa, afanyar-se)
Deixa el llit en ser de dia: tindrs salut i alegria.
Qui comena les coses tard es malhumora perqu li falta temps per
fer all que tenia previst de fer.
Similar: Matinet s com sagarren.
Contrari: Tindrs dia de profit si no et pilla el sol al llit.
Castell: Quien se levanta tarde, ni oye misa ni come carne.
Contrari en castell: A quien madruga, Dios le ayuda.
Quan se t una hora bona, no se senten les rons.
El temps que es passa a gust fa oblidar els mals moments.
Quina hora s? Hora de prendre per qui no ha pres.
Qualsevol moment s bo per a menjar.
Tantes hores, tants remeis.
Si u es vol administrar el temps, tindr temps per a tot.
Com: Hi ha temps per a tot.
Tindrs dia de profit si no et pilla el sol al llit.
El temps que es dedica al descans i al sola no es dedica a coses
profitoses.
Similar en castell: A largos das, largos trabajos.
carne.
Tots els dies sn sants i bons.
Tots els dies sn sants i bons pel qui est en grcia de Du.
Qui t la conscincia tranquilla veu la vida diferentment de qui no la
t.
Similars: Qui dia passa, any empeny.
El precedent i el segent.
Similar en castell, el refrany: Hoy puede ser un gran dia, duro con l.
Un bon dia, fical en lolla. (olla = perol, testa, cap, memria)
Cal aprofitar els bons moments de la vida i recordar-los; no aix els
dolents.
Contrari en castell: El da se consume por las sombras y el hombre,
por la ira.
Un dia i un altre dia, tot ho destria. (destriar = triar, separar, desfer,
classificar)
El pas del temps fa que les coses i les persones vagen deixant de ser
com eren. (De fet, cada set anys hem renovat totes les cllules del cos
menys les neurones que shan mort.)
Una hora no t mida.
El temps s una magnitud que ens fa la sensaci que sallarga o
sacurta segons que el vivim ms a gust o ms a disgust.
Tot objectiu demana temps i esfor. Sol dir-se a qui ens dna pressa
per acabar algun treball o alguna encomanda.
Desprs dIbi, Tibi.
poques de lany
PRIMAVERA
Aigua de primavera, si no s torrencial, ompli la panera.

La pluja moderada alimenta el blat.
A la primavera, cames de figuera. (cama = plan)
s temps de rebrotar les plantes.
Des de maig a Sant Miquel, pastor dovelles vull ser; per de Sant
Miquel a mar, que les mene lamo del ramat. (menar = aconduir, guiar,
dur, acompanyar)
s un desig de quedar-se la part bona dalguna cosa i deixar la rona
per a un altre.
La primavera, la sang altera.
s lpoca en qu tot revifa, reviu i cobra fora.
Molta flor de primavera, bona tardor espera.
La primavera plovedora sol anunciar una tardor temperada.
Castell: Mucha flor en primavera, buen otoo nos espera.
Per Sant Joan i Sant Pere, adu primavera. (24 29 de juny)
s la setmana del canvi destaci.
Castell: San Juan y San Pedro? Adis primavera.
Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
El 24 de juny s el solstici destiu i, per tant, el punt de trasps de la
primavera a lestiu.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Significa que un indici no s significatiu i pot induir a error de
percepci.
Similars: Lhbit no fa el monjo.
Una oroneta no fa primavera.
Similar en castell: El hbito no hace al monje.
Connex en castell: Por un perro que mat, Mataperros me llamaron.
ESTIU
Aigua destiu? Xirriu-xirriu. (onomatopeia que imita el so de les gotetes)

La pluja destiu sol ser molt fluixa o breu.
A lestiu, la filosa no diu. (filosa = roca o roda de fer fil /dir = apetir,
abellir, atraure, cridar)
Pel bon temps sn poc apetibles els treballs manuals.
A lestiu, tot el mn viu.
A lestiu, cada cuca fa son niu.
A lestiu, els ocells fan son niu.
El bon temps afavoreix la nidificaci i la reproducci de les aus, com
tamb qualsevol activitat humana a laire lliure.
Cada cosa al seu temps, i a lestiu, cigales. (cigala = insecte molt
estrident que a vegades forma plagues)
Cada cosa a son temps, i destiu rems.
Recomana pacincia per a esperar el moment oport.
Com: Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres.
Similar: Valncia no es va fer en un dia.
Estiu calors, hivern rigors.
Hi ha anys doratge ms temperat i igualat i anys doratge extremat.
Estiu que dura, tardor assegura.
Lestiu llarg anuncia bones collites.
Castell: Verano que dura, otoo asegura.
Contrari en castell: El verano en la montaa empieza en Santiago y
acaba en Santa Ana. (25 i 26 de juliol)
Estiu sec, tardor molla. (molla = blana, tova, estovada, esponjosa)
Si no plou en tot lestiu, sn previsibles pluges constants o abundoses
a loctubre per acumulaci de levaporaci marina i el seu posterior
refredament.
Castell: Tras secos veranos, otoos tempranos.
Lacumulaci dhumitat en la terra nodreix llargament els vegetals.
Lestiu, la formiga surt del niu.
Certament.
Lestiuet de Sant Mart els ocellets fa venir. (29 de setembre)
Lestiuet de Sant Mart els ocellets fa venir; com ms fort s lestiuet,
guardat ms del fred.
Les temperatures apugen per uns dies abans de larribada del fred,
moment que aprofiten les aus migradores per installar-se en la conca
mediterrnia.
Similar: Locell que no s aqu per Sant Mart, sha quedat pel cam.
Paraules destiu, segons qui les diu.
Destiu, moltes persones viuen despreocupadament i diuen coses que
no sostenen a lhora de la veritat.
Qui a lestiu ombreja, a lhivern famoleja.
Com: Qui no vol quan pot, no pot quan vol.

Qui diu mal de lestiu, no sap el que diu.
Qui parla mal de lestiu no sap lo que diu.
Lestiu s, per a la majoria de les persones, la millor poca de lany,
perqu fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga...
Tant a lestiu com a lhivern, vora del foc sest calent.
Certament.
Similar: A on sest millor que en casa?
TARDOR O PRIMAVERA DHIVERN
A la tardor, cauen les fulles a munt.

Certament.
A la tardor, el dia porta espardenyes.
s lpoca dels treballs al camp, ja que encara fa bon estar de dia.
A la tardor, la foscor fa por.
Aix diuen.
A la tardor, ni fred ni calor.
Per la tardor, ni fred ni calor.
Par aix sen diu tamb primavera dhivern.
Calentures de tardor, parentes de la mort.
No mata la calentura, sin la malaltia que la produeix. A ms, el
refrany fa allusi al proper dia dels Difunts (1 de novembre).
Similar: Malaltia de novembre no t cura i paga amb la sepultura.
Contrari: Febres de maig, salut per tot lany.
Del setembre a la tardor torna la calor.
s lanomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en qu la
temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre.
Castell: El verann, por San Martn ha de venir. (11 de novembre)
Flor de tardor fa el bo i millor.
Flors de tardor, plors de primavera.
Una tardor florent pot ser significativa que el clima de lany est
alterat.
La tardor s la primavera de lhivern.
Aix s i aix se la coneix perqu sol fer bona temperatura.
La tardor porta tristor.
s temps del retorn a la quotidianitat, a les obligacions, als horaris, i
els dies van acurtant.
Similar: A la tardor, la foscor fa por.
La tardor, temps de xaloc.
Aix sol ser a la costa mediterrnia.
Per la tardor, ni fred ni calor.
Certament; per aix se la coneix tamb com primavera dhivern.
Pluja de tardor fa bona sa.
La terra, que ha passat set durant tot lestiu, espera absorbir com
una esponja tota la pluja que caiga.
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca.
s preferible que sajunte amb lhivern, perqu si no, far lefecte que
patim dos hiverns.
Tardorada segura, Sant Francesc la procura.
Loratge que fa el 4 doctubre sol allargar-se durant tot el mes.
Tardor amb serenera, hivern amb ventera. (serenera = calma)
Tardor serena, hivern vents; tardor ventosa, hivern ser.
Quan la tardor es manifesta plcida, podem intuir que lhivern
arribar mogut.
Tardor i hivern, per al vell, temps dinfern.
Els rigors del fred fan que tots els ssers vivents hivernen,
sadormen o es moren.
Similar: Calentures de tardor, parentes de la mort.
Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera. (29 de setembre)
Habitualment, no es produeix cap pluja significativa fins aquesta
efemride, i a continuaci ve lestiuet de Sant Miquel, que sn els ltims
dies de calor de lany.
HIVERN
A lhivern, el millor amic s un bon abric.

Ben de veres.
A lhivern fornera, a lestiu tavernera.
Segons el fred o la calor, conv actuar.
A Nadal, tot ac dalt. (ac = a la boca)
Nadal s una celebraci en la que es menja molt.
Similar: Sopa, pegam en la boca.
Cada cosa al seu temps i els naps a lAdvent.
Cada cosa a son temps, i els naps per lAdvent. ( = les 4 setmanes
prvies a Nadal)
Recomana pacincia en lespera i, tamb, significa que les coses han
de seguir necessriament un ordre.
Com: Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres.
Cada cosa al seu temps, i a lestiu, cigales.
Desprs dIbi, Tibi.
El foc de lhivern s mig aliment.
El foc, a lhivern, s mig aliment.
Lescalfor ajuda a viure.
El mal hivern, de la primavera fa govern.
Si lany comena amb mal oratge, s previsible que altere tamb la
primavera.
Similar: Primer dany lleganys, any poc venturs.
En lhivern per la moquita, i en lestiu per la calor, sempre s bo dur
mocador.
Un bon consell.
Fang a lhivern i pols a lestiu, tot el camp reviu.
s la climatologia que correspon en un any normal.
Hivern fangs, juny granells. (granells = abundant en gra)
Hivern plujs, estiu perills.
Un hivern plovedor sol donar bones collites perqu deixa el sl
carregat dhumitat, per a vegades descarrega tota laigua que havia de
caure al llarg de lany.
Lhivern dna les cartes i la primavera fa el joc.
Loratge hivernal determina com ser la primavera.
Lhivern s bo per fer foc i cendra.
s, prcticament, lnica activitat rural que es pot fer, ja que el camp
est gelat i la natura, dormint.
Mal hivern, primavera dinfern.
Augura que el mal oratge sallargar fins a la primavera.
Similar: El segent.
Massa trons a lhivern, freds tardans.
Les tronades anuncien que lhivern sallargar.
Similar: Lanterior.
No digues hivern passat si Sant Jordi no ha arribat.
El 23 dabril s una data prou significativa en la mesura del fred.
Per Sant Toms comena lhiverns.
El 28 de gener sol apretar ms el fred.
Similar: El millor llenyer, guardal per al febrer.
Si lhivern s molt regat, ven-te loli i guarda el blat.
Quan plou molt dhivern es fan moltes olives, per sol fer un estiu sec
que produir poc blat.
Trons en lhivern, pa per vuit dies.
Els trons anuncien el prxim reg dels cereals.
ANY
Al cap de lany, els mateixos diners.

s un lament de qui treballa i nota que va perdent progressivament
poder adquisitiu.
Similars, les expressions: No eixim de pobres
No traure la m del carabass
No vores cera en lorella.
Any de gra, el riu buit i el cam banyat.
Si hi ha abundor en el sembrat i no plou, el cultivador sesfora
perqu no li falte aigua de reg.
Any de pebrassos, mentides a cabassos. (pebrs = rovell, esclata-sang)
Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els
caadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs.
Any nou, vida nova.
Ho diu qui sha fet lnim de canviar de manera de viure: qui pretn
deixar de fumar...
Els anys no passen debades.
El temps no perdona.
Els anys passen per a tots.
Els anys passen volant.
Dels efectes del transcurs del temps no es lliura ning, que tot ho
afecta, i com ms envellim, ms a pressa sembla crrer.
Castell: El tiempo no perdona.
En mala anyada, hort i porc.
En mala anyada, porc i cabra.
En poca descassedat, no hi ha ms remei que menjar del que es
disposa a casa, perqu no es pot gastar.
Lany dolent, al forner posa content.
Quan hi ha poc quemenjar, el pa s lltim recurs dels queviures i el
ms barat, i per tant, laliment obligat.
Per any nou, un pas de bou.
El dia ha allargat un poc des de Nadal.
Primer dany lleganys, any poc venturs. (lleganys = nuvolat, humit,
lleig)
Quan lany comena malament, es pot endevinar que continuar de la
mateixa manera.
Similar: El mal hivern, de la primavera fa govern.
Trenta dies t el novembre, i labril, juny i setembre; tots els altres,
trenta-un i el febrer vint-i-vuit.
Trenta dies t el setembre, labril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el
febrer, i els altres, trenta-un.
s un recordatori comptable.
Castell: Treinta das tiene noviembre, con abril, junio y septiembre;
los dems, treinta y uno y febrero veintiocho.
Treinta das trae noviembre, con abril, junio y septiembre;
veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno.
MESOS, LABORS I COLLITES
Gener
A Cap dAny comena lany.

No falla.
A despit del gener florix lametler. (a despit de = malgrat)
Floreix puntualment, encara que a continuaci gele i creme la flor.
Similar: Pel gener floreix lametler.
Castell: Por enero florece el romero.

A gener, la palla en el paller.
Laliment hivernal del bestiar ha destar guardat abans de larribada
de les pluges i les neus.
A gener, tanca la porta i encn el braser.
Al gener, tanca la porta i encn el braser.
En gener, tanca la porta i encn el braser. (braser = recipient de ferro
on abans es feia cremar carb davall la taula)
Un bon consell per a combatre el fred.
Similars en castell: Enero tiene el diente largo.
Enero tiene el diente luengo.
Contrari en castell: Enero caliente, el diablo trae en el vientre.
Ah, gener, gener, no mhas mort cap ovella ni lesqueller.
Ah, gener, generot, que mhas mort les ovelles i lesquellot! (Lesqueller o
esquellot s el mascle que duu lesquella, que s la referncia sonora per tal
que el ramat no es disperse per la muntanya.)
s un agrament o un lament del pastor.
Aigua de gener emprenya loliver.
Aigua de gener prenya loliver.
La pluja daquesta poca fa engrossir les oliveres i altres arbres.
Aigua de gener mata lusurer. (usurer = jueu, aprofits)
Fa que les collites siguen abundoses i que ning no haja demprar
diners per necessitat.
Aigua de gener, tot lany t temper. (temper = aliment)
Aigua de gener, tot lany va b.
Aigua de gener ompli btes i graner. (bta = tonell, barril, bocoi)
Aigua de gener omple gerres i graner.
Aigua de gener prenya loliver.
Gener amerat, mig any assegurat. (amerat o amarat = xop, mullat)
Pluja de gener, cada gota val diner.
De laigua de gener, ni una gota sen fa malb. (= sen desaprofita)
Pluja de gener ompli la bta i el graner.
Si no plou pel gener, mal va el graner.
Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a loliver.
Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a
ms, alimenten les fonts.
Contraris: Gener eixut, tot lany put.
Aigua de gener, poc blat al graner.
Castell: Agua de enero, cada gota vale un dinero.
Agua de enero, todo el ao tiene tempero.
Al gener, cada ovella amb son corder.
A lhivern, conv que les cries no passen fred ni gana.
Similar: el segent.
Castell: En enero, cada oveja con su cordero.
Similars en castell: Por San Antn, cada perdiz con su perdign.
Por San Antn, busca la perdiz al perdign.
En enero , busca la perdiz su compaero.
Por San Antonio, la perdiuz busca matrimonio.
Tiritando en el mes de enero, tiritando naci el
cordero.
Cada oveja, con su pareja.
A mig gener, cada gallina, al joquer. (joquer = jc, niu, galliner, corral)
Pel gener, els ocells al joquiner.
En el cor de lhivern, els animals en general estan millor a cobert que
no a laire lliure, i aprofitant el retir solen pondre molt les aus de corral.
Similar en castell: El pollo de enero, con su madre sube al pollero.
A mig gener, lloga jornaler.
s preferible pagar-li a un pe que fer nosaltres les feines del camp
en el ple del fred i el mal temps.
Castell: En enero, toma obrero.
A mitjan gener, els ous, a diner. (diner = antiga moneda)
Moltes espcies daus de corral ponen abundosament en aquest mes.
Castell: Ya al mediar enero, todas las gallinas ponen huevos.
Amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer. (bolquer =
tela per a bolcar, embolcar o embolcallar el beb)
Lenamorament porta a la boda i al naixement de fills.
A qui no duga capa pel gener, no li deixes cap diner.
Qui no t el mnim imprescindible per a sobreviure no s gens
probable que ens torne mai el prstec.
Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser.
La boira humiteja la terra tan beneficiosament que s comparable a la
pluja ms apreciable, la de maig.
Similars: Aigua al gener ompli btes i graner i la pica de loli tamb.
Aigua de gener ompli botes i graner.
Aigua al gener, tot lany va b.
Si no plou pel gener, malament va el graner.
Cap dAny en divendres porta mal de ventre.
Si la celebraci sallarga, es multipliquen les grans menjades.
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a ms, Nadal cada dos dies,
Quaresma, no tornes ms.
Lloa les festivitats i deplora lpoca sense festes.
Similar: A Carnestoltes, bones voltes.
Castell: Por San Antn, carnestolendas son.
Desde San Antn, mascaritas son.
Hasta San Antn, pascuas son.
Col de gener, bona com el corder.
Resulta tan apetitosa com la carn ms saborosa.
Similar: Peix de gener, carn de corder.
Castell: Berzas en enero saben como cordero.
En enero, la berza es carnero.
Por enero, berros come el caballero.
En enero, vale ms la cabeza de un palmito que la de un
cordero.
De gener, ni ovella ni corder.
La carn daquests animals no est en el seu millor moment culinari
perqu han menjat poca herba fresca.
Castell: En enero, ni leche ni cordero.
Similars en castell: En enero, los rbanos huecos.
En enero, djale el bbano al rabanero.
Por San Antn, pierde el gusto el meln.
Desprs del gener, poda larbre fruiter.
s el moment en qu els arbres dormen i la saba est inactiva, i si es
fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca.
Du ens guard de pols de gener i de fang de juliol.
Quan el clima habitual es veu alterat, tota la producci del camp en
pateix les conseqncies.
Connex: Du ens guarde de la pols de maig i del fang dagost.
El gener, aix que matineja, ja vespreja.
La llum del dia t molt poca durada.
El gener s dormiler.
Fa molta peresa deixar el llit a causa del fred i la foscor regnants.
Similar: Pel gener, no sigues matiner.
Similar en castell: El buey y el varn, en enero hacen rin.
El gener, mes dels gats.
Els gats solen reproduir-se ms en aquest mes que en altres.
Castell: Agosto, mes de los gatos. (Al con sud americ s el ple
hivern.)
Similar en castell: Gato del mes de enero vale un carnero.
El llebrer, proval pel gener.
El gos reputat caador sha de provar en les condicions ms difcils,
com la maquinria, perqu si ha de fallar, conv saber-ho de seguida.
Castell: Si compras perro lebrero, prubalo en enero; y si la pieza no
trae a la mano, que lo mantenga su amo.
Els sants de gener porten capa i barret.
Fa tant fred que fins les imatges sabriguen, o almenys els artistes
els representen aix.
Castell: Por enero, vale ms una capa que un sombrero.
En enero, bufanda, capa y sombrero.
Enero, fro o templado, psalo arropado.
Connex en castell: El 20 de enero, San Sebastin; detente varn, que
primero es San Antn; detente bruto, que primero es San Canuto; detente
detente, que primero es San Vicente.
En gener, no es trau el morro al carrer.
Fa massa fred per a eixir de casa i el Sol roda molt baix i no calfa.
Similars: En gener, ni galgo llebrer ni falc perdiguer.
Pel gener, ni galgo, ni llebrer, ni falc perdiguer.
Dues maneres de caminar t el diner, ve a poc a poc i sen va
com el llebrer.
Castell: En enero, poco en el sendero: un da, y no cada da.

Similars en castell: El sol de enero, poco duradero.
Sol de enero, siempre anda detrs del otero.
En enero, ni galgo lebrero ni halcn perdiguero.
El vent de gener porta loliva a loliver. (oliver = olivera, oliu)
El vent carregat dhumitat alimenta la terra i les arrels dels arbres.
En gener, ous en el paller.
s temps de posta de laviram en general.
Castell: Por San Antn, huevos a montn.
Por San Antn, toda ave pon.
Por San Antn, pone hasta el capn.
Por San Antn, cada nsara pon; la que come, que la que non,
non.
Ya al mediar enero, todas las gallinas ponen huevos.
En enero, csate compaero, y da la vuelta al gallinero.
Connex en castell: El pollo de enero, en San Juan es comedero.
Feina de gener, no la canvis per diner.
Recomana fer la feina u mateix i no encarregar-la a alg altre, a qui li
lhaurem de pagar.
Contrari: A mig gener, lloga jornaler.
Flor de gener no ompli el graner.
Flor de gener no ompli el paner.
De la flor de gener ning ompli el graner.
Vols conixer el gener? Mira lametler.
Els arbres i les altres plantes que tenen la floraci pel gener no donen
fruit tots els anys, ja que pot gelar ms avant.
Similars: Una oroneta no fa primavera.
Gelades de gener, la terra estoven b.
La gelada compacta superficialment la terra humida, que quan es
desgela es queda flonja i oxigenada.
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Lloren. (Sant Antoni: 24 de
gener / Sant Lloren: 10 dagost)
Quan lhivern sanuncia humit, deixa presagiar que tot lany ho ser.
Similar en castell: Por San Vicente, toda agua es caliente.
Gener abeurat, febrer gelat. (abeurar = beure, fer beure)
s loratge que sespera en un any normal.
Gener amarat, mig any assedegat.
Si el gener resulta molt plovedor, s previsible un estiu molt sec
perqu la pluviometria anual ja sha produt.
Contrari: Hivern plujs, estiu abunds.
Gener, bon mes pel carboner.
En el ple del fred sest molt a gust vora el foc, b produint carb, b
consumint aquest producte.
Com: Pel gener, el millor ofici s pastisser.
Similar: Si vols estat calentet, arrimat a la paret.
Castell: Enero, buen mes para el carbonero.
Gener eixut, tot lany put. (put = fa pudor)
Si no plou pel gener, que s quan correspondria, tot lany es ressent
de la falta de pluja.
Similar: Gener polss, febrer plujs.
Gener fa el pecat i mar s lacusat.
Sol ocrrer que els fets duns el paguen uns altres. En aquest cas, la
lluna difana del gener desperta lamor, el qual es manifesta a la primavera,
quan tota la naturalesa cobra vida.
Gener florit, abellar ric.
Quan hi ha abundncia de flors en temps de precarietat alimentria,
les abelles es poden nodrir i fer bona producci de mel.
Gener, fred o atemperat, passal ben arropat. (= abrigat, tapat)
Sexplica b.
Castell: Enero, fro o templado, psalo arropado.
Gener gelat fa el maig florit i gemat. (gemat = ple de gemes, de brots)
Gener gelat, febrer trasbalsat, mar vents i abril plujs, fan el maig
florit i forms. (trasbalsat = rebolicat, marejat)
Les gelades aporten humitat al terreny que fructificar ms avant.
Castell: Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso y abril
lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso.
Gener, mes dels gats.
Quan ms fred fa a lhivern, ms festegen els gats per carrers i
teulades amb marrameus noctmbuls.
Castell: Febrero, gatos en celo.
Gener mullat, bo pel camp, mal pel ramat.
Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
La humitat que afavoreix els vegetals perjudica la salut dels animals.
Gener polss, febrer plujs.
Quan no plou pel gener, ho fa pel febrer.
Similar: Gener eixut, tot lany put.
Gener va gelar a sa mare en el llavaner. (llavaner = llavador, safareig)
Explica la gelor que fa.
Castell: En enero, se hiela la vieja en el leo.
Similars en castell: En enero, se hiela el agua en el puchero.
Aunque est sobre el fuego, en enero se hiela el
puchero.
En enero, el agua se hiela en el puchero y la vieja
en el lecho.
Enero, cuando se hiela la vieja en el lecho y el
agua en el puchero.
Laigua de gener ompli el paller.
La pluja en aquest mes resulta molt productiva en els sembrats.
La neu de gener sasseu com un cavaller. (asseures = assentar-se, posar-
se)
Pren possessi de tota la terra majestuosament, lentament i
abundosament.
Similars en castell: El mes de enero es como el buen caballero.
Enero es caballero si no es ventolero.
Les gelades de gener fan florir lametller.
A falta de pluja al comen de lany, les gelades i el reixiu nocturn
alimenten aquest arbre.
Les nits de gener, les ms clares i les ms fredes de lany solen ser.
Gran veritat.
Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner.
Cada usuari del mar t uns interessos.
Si vols veure la Lluna b, mira-la al gener.
Latmosfera ntida de les nits hivernals permet una visi difana de la
lluna, que es mostra preciosa com el primer amor.
Similar: No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer.
Mata el porc pel gener si vols que es conserve b.
Abans de lexistncia dels frigorfics, la carn es conservava b en gel
o penjada a lexterior en temps molt fred, o b salada, o b coberta doli
doliva.
Matiner de gener, gastador doli.
Matiner de gener, que aix que surt ja es pon.
Al gener, tarda a fer-se de dia i es fa fosc prompte, i per tant es
consumia molt oli en els cresols a casa.
Similars: Pel gener, no sigues matiner.
i el segent.
Mes de gener, mes malfaener.
En ple fred hivernal abelleix ben poc treballar al camp, i incls els
animals depredadors passen ms temps al cau o al niu que caant.
Similar: Pel gener, no sigues matiner.
Similars en castell: En enero, no hay carro malo ni buey bueno.
El ao nuevo, en la jornada lo conoce el arriero,
pero no en el dinero.
En enero, no hay galgo lebrero, sino caamero.
En enero no hay galgo lebrero ni buey carretero.
En enero, ni galgo lebrero ni azor perdiguero.
Al galgo ms lebrero, se le va la liebre en enero.
En enero, la liebre en el reguero.
En enero, la liebre en el atolladero.
Connexos en castell: Si compras perro lebrero, prubalo en enero; y
si la pieza no te trae a la mano, que lo mantenga su amo.
En diciembre, siete galgos y una liebre, y ella
pase por donde quiere.
Nit de Reis estrellada, any deixut i de secada.
El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc
plovedora.
Castell: El da de la Epifana se ven las estrellas a medioda.
Peix de gener, carn de corder.
Sn les carns ms saboroses.
Similar: Col de gener, bona com el corder.
Castell: Besugo de enero vale un carnero.
Boga de enero, vale como carnero.
Pescada de enero, vale carnero.
Por enero, el besugo es caballero.
Salmn de enero, al rey el primero.
Salmn de enero, al emperador primero, y despus,
contando de grado en grado.
De enero a enero, besugo quiero.
Similars en castell: De enero a enero, carnero y vaca lo ms del
tiempo.
De enero a enero, buenas tazas de caldo en el
puchero.
En enero, ms que nunca buen puchero.
Pel gener, catarro, mocs i caliver. (caliver = febre, temperatura)
No es pot esperar una altra cosa del fred.
Similar: Pel gener, de dia al sol i de vespre al braser.
Connex: La tos de gener alegra el fosser.
Castell: En enero, le sudan las narices al perro.
Pel gener, de dia al sol i de vespre al braser. (vespre = capvespre, nit)
El fred hivernal sha de combatre en cada moment amb les fonts de
calor disponibles.
Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar. (trascolar =
transvasar)
Sn els treballs que conv fer al llarg del mes.
Pel gener, el millor ofici s pastisser.

En el ple de lhivern sest ben calent vora el forn.
Com: Gener, bon mes pel carboner.
Connex: Si tens fred, arrimat a la paret (dun forn o dun lloc
calentet).
Castell: Enero, buen mes para el carbonero.
Pel gener, els ocells al joquiner. (joquiner = jc, columbari, corral)
Les aus en general es recullen a resguard del fred.
Similar: Per Divendres Sant no fan niu ni els ocells.
Similar en castell: En enero, ni galgo lebrero ni halcn perdiguero.
Pel gener, faves a fer.
En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i
alimentoses.
Similar en castell: Enero, lea vieja, rancio vino, fresco tocino y
nueva pelleja.
Pel gener, fred en el carrer.
Castell: Enero, el friolero, entra soplndose los dedos.
Enero es el mes primero; si viene fro, es buen caballero.
Enero, claro y heladero.
Enero, fro y seco.
Pel gener, la canya al raconer. (raconer = rac)
Les canyes de tombar ametles i olives o de fer hortalisses trepadores
ja no t utilitat fins ms avant.
Pel gener, la vella al foguer.
Recomana evitar el fred, sempre perills.
Similar: A lhivern, matinet, que b sest en el llitet.
Pel gener mana la lluna i pel juliol mana el sol.
Els moments de mxima esplendor de cada astre regeixen i
condicionen les activitats laborals de pescadors i camperols.
Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler.
Pel gener no hi ha gnguil llebrer ni bou carreter. (gnguil = gos de cos
esvelt)
Pel mes de gener, ni gnguil, ni llebrer, ni falc, ni perdiguer.
Pel febrer, set gnguils per a un llebrer.
Quan fa molt de fred, la vitalitat animal i vegetal decau.
Similar: En gener, ni galgo llebrer ni falc perdiguer.
Pel gener, no sigues matiner.
Matinejar quan ms fred fa no s saludable.
Com: Mes de gener, mes malfaener.
Contrari: Matiner de gener, gastador doli.
Pel gener, un dia al sol i laltre al braser.
Sol fer tant fred que conv buscar lescalfor del sol i de lestufa, la
llar o la copa.
Castell: En enero, de da al sol y de tarde al brasero.
En enero, un rato al sol y otro al humero.
Enero, mes de zamarra, buena lumbre amarra.
Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
El dia de Reis ja s perceptible que la llum dirna dura ms, i tamb
que el fred esdev ms rigors al comen de lhivern.
Castell: Por los Reyes, el da y el fro crecen.
Por los Reyes, conocen el da hasta los bueyes.
Para Reyes, lo notan los bueyes; y para San Sebastin, el
gan.
Por San Sebastin, conoce los das el gan; y antes, por los
Reyes, los bueyes.
Per any nou, un pas de bou.
El dia sha allargat una mica des del solstici dhivern (21 de
desembre).
Connexos: Per Nadal, un pas de pardal.
Per Santa Llcia, un pas de pua.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Similar en castell: En principio y fin de ao, crece el da cada paso.
Per gener generet minva el mar i puja el fred.
Lactivitat pesquera decau quan ms fred fa.
Per Sant Antoni de gener camina una hora ms el traginer. (traginer =
carreter, transportista)
Ja fa un mes que ha comenat a allargar-se el dia.
Castell: Por San Antn de enero, camina una hora ms el trajinero.
Por San Antn, las cinco y con sol.
Las cinco dan ya con sol el da de San Antn.
Por San Antn, las cinco y con sol; en Valencia, pero no en
Aragn.
Per Sant Antoni fa un fred del dimoni.
s el cor de lhivern.
Castell: Por San Antn, hace un fro de todos los demonios.
Por San Antn, cada uno en su rincn.
San Antn, viejo y tristn, mete a los viejos en un rincn.
Connexos en castell: Por San Vicente, helada o corriente.
De los santos frioleros, san Sebastin el
primero; detente varn, que el primero es san Antn.
En el mes de enero, lobos siete a siete en el
carrero.
El temps de llum solar al gener ja va dilatant-se i el sol fa el seu
periple un poc ms alt.
Connexos: Per Nadal, un pas de pardal.
Castell: Por San Antn, cunde el da una palita de pichn.
Similars en castell: Por San Vicente, hora corriente.
Por San Vicente, ya el sol baa los torrentes.
Por San Vicente, el sol entra por las torrenteras.
En el mes de enero, el sol entra en cada reguero.
Mes de enero, da llenero.
Enero tiene una hora por entero.
Quien la verdad quiera contar, hora y media le
ha de echar.
Pollastre de gener, cada ploma val un diner.
Polls de gener, cada ploma val un diner.
La pollada hivernal saprecia molt perqu t la climatologia adversa i
sobreviuen pocs animals.
Similar: En gener, cada ou val un diner.
Castell: El pollo de enero, la pluma vale dinero.
Los pollos de enero, pocos van al gallinero, y los que van al
gallinero, cada pluma cuesta un dinero.
Los pollos de enero, pocos suben al gallinero, pero el que
sube es como un carnero.
Mira por el mes de enero qu pollo tengo en el gallinero.
Pollo de enero hincha el tajadero.
El pollo de enero, por San Juan va al comedero.
El pollo de enero, para julio es tomatero.
Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve.
El mussol anuncia el fred.
Com: Si el mussol canta en gener, un altre hivern que ve.
Quan trona entre les dues Mares de Du del gener, lhivern dura
quaranta dies ms.
Aix diuen.
Qui cull loliva abans de gener, deixa loli a loliver. (oliver = olivar,
oliverar, olivet, oliu)
Com ms madura est loliva i ms oli cont s en gener.
Qui rega al gener, posa loli a loliver, el gra al graner i la palla al
paller.
Laigua de gener li va molt b al camp per a les futures collites,
encara que, de normal, no cal regar, perqu sol ploure.
Sant Antoni del porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa lullet.
Les dones interpreten els homes i els homes interpreten les dones
segons ledat que elles tenen.
Similar en castell: En la edad est el misterio.
Si al gener la merita va per lhorta, fes foc i tanca la porta. (merita =
ocell de muntanya)
Si aquesta au fuig de la muntanya i es refugia en altituds ms baixes
s perqu fa massa fred.
Si el mussol canta en gener, un altre hivern que ve.
El mussol canta quan comena el fred, per tant est anunciant que el
fred no ha fet ms que comenar.
Si pel gener plou, es desperta el caragol.
Es desperta momentniament, menja i torna a hivernar fins la
primavera.
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener.
Ceba de cap dany, bon averany. (averany = pronstic, auguri, inversi)
s un bon consell agrcola, perqu de cara a les pluges, no caldr
regar-la, contrriament a la que es plante en primavera o estiu.
Tos de gener alegra el fosser (fosser = enterrador, enterramorts)
Els resultats del fred poden abocar a la mort.
Un bon gener du dos mesos al darrer. (= al darrere)
Si el gener s molt fred, anuncia dos mesos ms de gelor.
Similar: Si el mussol canta el gener, un altre hivern que ve.
Vestir de seda pel gener... bogeria o pocs diners.
Qui vesteix de fina seda en temps gelat s perqu no t altra roba
que posar-se que la que li queda o li han donat.
Similar: Qui de seda va vestit, o s molt pobre o molt ric.
Febrer
A Carnestoltes, moltes voltes.

A Carnestoltes, bones voltes.
s una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes.
A Carnestoltes, totes les bsties van soltes.
Al Carnaval, tot shi val.
Alegria, Carnestoltes, que dem s cendra.
Carnestoltes o Carnaval s el nom del personatge que simbolitza
aquesta festa precristiana, la qual obri pas a la Quaresma, en la que la gent
sallibera momentniament de moltes fbies i prejudicis.
Aigua a febrer, bona pel sementer. (sementer = planter, viver)

La pluja hivernal alimenta la terra.
Aigua en febrer, civada al graner.
Sexplica b.
Castell: Agua de febrero llena el granero.
Al febrer has de llaurar lo que al mar vulgues sembrar.
Conv estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les
llavors o els planons arrelen fcilment. Es pot interpretar com que cal
planificar les coses abans dexecutar-les.
Al febrer, ja t flor lametler.
Al febrer, flor a lametler.
Pel febrer trau flor lametler.
Sol florir cap al final del gener o al comen del febrer, i s indicatiu
de si el fred va avanat o endarrerit.
Com: Vols conixer el gener? Mira lametler.
Al febrer, lloga jornaler. (jornaler = empleat, pe, bracer)
Al febrer, ja pots llogar bracer.
En aquest mes sinicien algunes labors agrries: poda, crema,
preparaci del terreny per a plantacions de final dhivern...
Calor en febrer? En Pasqua tremolar.
Si febrer no febreja, mal mar tindrem.
Si no fa fred quan correspon s que ve endarrerit.
Carnestoltes dna voltes.
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
Es tracta duna celebraci variable en funci del calendari cristi.
Carnestoltes, quinze voltes. (voltes = vegades, ocasions, cops)
Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana;
Quaresma, no vingues ms.
Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit
dies; Quaresma, no tornis ms.
Carnestolques quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin
festa i la Quaresma mai vingus.
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos
Pasqua i Quaresma mai vingus.
s una exaltaci de les festivitats per contraposici als dies
laborables.
De febrers, nhi ha pocs de bons.
Febrer, mes mentider, un dia dolent i laltre tamb.
s el cor de lhivern, quan la naturalesa hiverna.
El febrer corre com un gos llebrer.
s el mes ms curt de lany, amb noms 28 dies, o 29 si lany s
bixest.
El febrer, de cap o de cua, lha de fer.
Febrer, de cap o de cua lha de fer.
El febrer s trador, borrascs i gelador.
El febrer s molt trador, borrascs i gelador.
El mes de febrer ha de jugar alguna mala passada al camperol, si no a
linici, a mitjans o al final, perqu s el cru hivern i pot fer alguna gelada
imprevista.
El febrer ja s jornaler.
Pel febrer, jornal sencer.
Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges
o neu.
El febrer no deixa ovella ni corder.
Mata ms el febrer que el carnisser.
Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si
no sels alberga al corral.
El febrer, passat prop del braser.
Com: Al gener, tanca la porta i encn el braser.
El febrer tira les ovelles al carrer.
Els animals estabulats tenen ganes deixir a pasturar herba fresca.
El millor llenyer, guardal per al febrer, i el millor ti, per a lAscensi.
(llenyer = llenya, tronc / ti = tronc mig cremat)
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer.
Per al febrer, llenya guardar.
Febrer s el mes ms gelat de lhivern, i a lAscensi ja no fa tant
fred.
El qui balla pel febrer, poca faena t per fer.
Febrer s una mesada molt feinera en el camp.
En febrer busca lombra el gos.
Els gossos grans semblen no passar fred; els altres, s.
En febrer, fulla hi ha dhaver; si no de morera, desbarzer.
s una gran veritat quan u vol interpretar les coses com ell vol o quan
u sentossudeix en qualsevol opini.
En febrer rega el teu planter.
Els planons requereixen reg sovint.
En sol matar ms el febrer que un carnisser.
Malet febrer, que temportes lovella i el corder.
En febrer, tira les ovelles al femer.
La gelor mata molts animals.
Similars: Polls de gener, moren en el paller.
El febrer no deixa ovella ni corder.
Febrer abeurat, mig any assegurat. (abeurat = amerat, xopat)
Si les pluges sn generoses, assaonen el sl i el subsl.
Febrer acabat, nanses/xarxes a la mar.
La fi del febrer s el temps de pesquera del marisc i moltes espcies
de peix.
Febrer arribat, xucles en mar. (= peix gris de lespcie Maena vulgaris)
s el millor moment per a la pesca daquesta espcie.
Febrer avergonyit, es tapa la cara i ix de nit.
s un mes que es caracteritza per la nuvolositat abundant durant el
dia i les nits rases i estrellades.
Febrer curt, brau i tossut. (brau = rigors, fort, valent)
Febrer el curt, pitjor que un turc. (turc = pirata, bandit)
Febreret curt, pitjor que un turc.
Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt.
Febrer s el mes ms curt de lany i el ms fred i perjudicial,
sobretot per a la salut.
Febrer s trador, borrascs i gelador.
No es pot esperar que faa bon temps.
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred.
Similars: Sant Antoni, un pas de dimoni.
El millor llenyer, guardal per al febrer.
Febrer febreret, set capes i un barret.
Pel febrer, abrigat b.
Quan febrer viu, el fred reviu.
En aquest mes, la gelor campa amb fora.
Febrer, mes mentider, un dia dolent i laltre tamb.
s lpoca del fred, i si veiem el sol ens autoenganyem pensant que ja
ve el bon temps.
Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer. (plnyer = lamentar)
No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intemprie en les
pitjors condicions climatolgiques.
Febrer plujs, cara de gos.
Quan safigen pluges al fred, tot el mn es malhumora.
Febrer trau els ordis del bolquer. (bolquer = embolcall de beb)
Este cereal despunta i es manifesta en este mes.
El febrer trau flor lametller.
En gener i febrer va florint aquest arbre per les valls.
Com: Pel gener floreix lametller.
Els Carnestoltes donen voltes.
Per Carnestoltes, bones voltes.
Es tracta duna festivitat canviant que depn de la fase lunar i el
calendari cristi, i, a ms, s molt moguda i dinmica.
Gener i febrer mengen ms que el mn sencer.
En el ple hivern, es consumeix molt i no sarreplega res, sobretot en el
camp i la mar.
La neu al febrer (sen) fuig com un gos llebrer.
La neu de febrer sen va com un gos llebrer.
La neu de febrer marxa com un llebrer.
No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per
tant la neu es fon prompte.
Similar: Neu febrer, aigua en un paner.
La sembra en febrer, collita sol fer.
s el final del fred fort i la temporada prvia a les pluges.
Ms tard o ms matiner, Carnestoltes, dins del febrer.
Ms tard o ms matiner, Carnaval, dins del febrer
El carnaval s una celebraci precristiana que se celebra en funci del
calendari religis cristi, que s el que marca la pauta festiva en Occident.
Similar: Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer.
Neu de febrer, aigua en un paner. (= cistell, cistella, cove)
Va fonent-se i degotant sobre el sl prou rpidament perqu al litoral
mediterrani no cauen nevades copioses ni el fred s rigors.
Similar: La neu de febrer marxa com un llebrer.
Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer.
Aix diuen.
Similar: Pluja de gener, tot lany va b.
On toquen al febrer calamarsades, al juliol pedregades. (calamarsada =
pedregada, granissada)
El grans febrerenc anuncia que tot loratge de lany estar
desbaratat.
Similars: Quan trona pel febrer, molt mal en ve.
Si el febrer no febreja, tot lany bogeja.
Pel febrer, abrigat b.
s quan ms fred fa.
Pel febrer, guarda la palla al graner.
Com que encara queda hivern per davant, cal reservar palla per a les
cavalleries.
Pel febrer, jornal sencer.
Al febrer shan de fer moltes feines al camp, per tant, el jornaler es
guanya b el sou.
Similar: Pel febrer, lloga jornaler.
Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer.
Pel febrer, la neu sen va com un ca llebrer.
Neu de febrer, corre com un gos llebrer.
La neu de febrer marxa com un gos llebrer.
La neu, pel febrer, fuig com un ca llebrer.
La neu del febrer, se lemporta amb les potes el llebrer.
Per fi de febrer, la neu ja sen va com un llebrer.
Pel gener, la neu shi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig
com un ca llebrer.
Pel gener i pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer.
La neu de desembre i de gener sassenta com un cavaller, i la neu de
febrer fuig com un gos llebrer.
Les temperatures al voltant dels zero graus prpies del cor de
lhivern solen apujar a les acaballes del febrer.
Pel febrer, lloga jornaler.
Pel febrer, lloga jornaler; pa menjar, per feina far.
s el mes de poda i crema, de femada i la llaurana.
Similar: Pel febrer, jornal sencer.
Pel febrer, set capes i un barret. (barret = capell, gorret de llana)
Pel febrer, abrigat amb dues capes si pot ser.
Antigament, els homes vestien capa ms o menys llarga o manta,
segons la seua possibilitat econmica, i barret de llana.
Com: Pel febrer, abrigat b.
Pel febrer, un dia al sol i laltre al braser.
Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser.
Pel febrer, una estona al sol i una altra al foguer. (foguer = llar, lloc on
es fa el foc)
Pel febrer, una estona de sol i una altra al foguer.
Sol de febrer, no dura mai un dia sencer.
Pel mes de febrer, un dia dolent i laltre tamb.
Si el febrer riu, el fred reviu.
Els dies de febrer sn incerts, per ms freds que bons.
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer.
Aquesta celebraci cau quasi sempre en febrer.
Similar: Per Sant Anton, Carnestoltes sn.
Per la Candelera, ous a la carrera.
Les gallines sn ms ponedores a mesura que el dia sallarga.
Com: Per Sant Anton, la gallina pon.
Per la Candelera, una hora sencera.
La llum dirna sha allargat des del solstici dhivern del 21 de
desembre.
Per Sant Anton, Carnestoltes sn. (= carnaval)
Desprs de Sant Anton, Carnestoltes sn.
Desprs de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera.
Sn dos referents per situar Carnaval en el calendari.
Per Sant Maties, mar al cap de cinc dies, per si s lany de trasps,
al cap de sis el trobars. (24 de febrer / any de trasps = bixest,
bissxtil, que t 366 dies)
No falla.
Pluja de febrer, no entra al terrer. (terrer = bancal, terreny)
En general, les pluges hivernals no solen ser abundoses; en canvi, les
de primavera i tardor, s.
Quan febrer viu, el fred reviu.
El fred hivernal sacreix en febrer.
Quan la Candelera riu, el fred s viu. Quan la Candelera plora, el fred
s fora. (riu = fa sol; plora = plou)
Aquesta data s indicativa de la duraci del fred hivernal.
Quan la Quaresma entra seca, ix seca.
Aix diuen.
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.
Quan trona pel febrer, molt mal en ve.
Els trons hivernals solen ser anunci de pedregada.
Qui t ovelles pel febrer, les dna per un diner. (diner = actualment, un
cntim)
Fa tant fred que sha de malvendre part del patrimoni per a comprar
llenya o carb.
Qui tus pel febrer, tossir pel mar i per labril tamb.
Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegar la malaltia fins
a la primavera.
Si el febrer no febreja, el mar marceja.
Si al febrer no fa massa fred, el mes de mar ser frescot.
Similar: el segent.
Si el febrer no febreja, tot lany bogeja.
Febrer s el mes que t la clau de tot lany, i si el fred no s el que
correspon, loratge de tot lany estar alterat.
Similar: lanterior.
Siga tard o pel primer, carnestoltes pel febrer. (Carnestoltes = carnaval)
Sempre cau en febrer.
Si la Candelera plora, lhivern s fora; si la Candelera riu, lhivern s
viu. (riure = fer sol / plorar = ploure)
Si la Candelera riu, ja som a lestiu; i si plora, ja s lhivern fora.
Loratge en aquesta data s decisiu i delimitador de les dues
estacions.
Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner.
Si no plou quan correspondria, les plantes passen set.
Sol matar ms el febrer que el carnisser.
El fred febrerenc pot gelar els animals que estiguen a la intemprie.
Tot va b, si febrer plou.
La pluja sempre s benvinguda en el camp mentre no siga excessiva.
Mar
Aigua de mar, faves a sacs.

Aigua de mar, herba als sembrats.
Aigua de mar, herba en els sembrats.
La pluja primaveral ajuda a leclosi de tots els vegetals, els bons i els
dolents per a lhome.
A Pasqua el joc i a Nadal el foc.
A Pasqua els jocs i a Nadal els focs.
A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc.
Cada cosa vol el seu moment, o cada moment la seua cosa.
Connex: A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol.
Boira en mar, fred en maig.
Si els smptomes hivernals es manifesten en mar, significa que
lhivern ser durador.
Cada gelada de mar, una ploguda pel maig.
Cada gelada en mar, una ploguda en maig.
Si les pluges de maig sn ideals perqu reguen quan ha de venir la
calor, les gelades de mar alimenten lentament la terra abans del bon temps
primaveral.
Cnem gentil, sembrat en mar i eixit en abril.
Sexplica difanament.
Civada pel mar, llenya per labril i blat pel maig.
Tres elements amb els respectius temps de producci.
De la flor que el mar vor, poc de fruit sen menjar.
La floraci que despunte en aquest mes encara est en perill de
gelada.
El mar li deman uns dies a febrer, per enganyar a sa mare.
Mar t ms dies que febrer, i si b s ms hivernal que primaveral,
els seus ltims dies solen anunciar la bonana que saproxima.
El sol de mar dura cent anys en la fal.
El sol de mar pega set anys en el nas.
El sol de mar es nota set anys a la cara.
Sol de mar, pigues i barbs.
En aquesta poca no crema i es treballa b al camp.
El sol de mar estella el cap dels ases. (estellar = malmetre, desbaratar,
estropellar, quartejar)
Els ases sn tan burros que si els deixen al sol, no busquen lombra.
(Per aix sels sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles.)
El sol de mar porta refredats.
El sol s enganys en mar perqu assolella per no calfa, i si calfa un
moment, fa que ens confiem i ens llevem roba.
En mar no et lleves ningun/ni un peda. (peda = retall, pea de roba)
Mar s encara fresc, si no fred.
Com: Fins al setanta dabril no et lleves un fil.
Castell: Hasta el cuarenta de Mayo no te quites el sayo.
En mar, mai surt la vella de la vora del foc.
Encara sol fer fred i les cases es refreden, si no dia, s de nit, fins
ben entrat el mes dabril.
La lluna vella de mar no marxa sense gla. (gla = gel)
En aquest moment de mar encara gela de matinada.
La sa de mar, bona per al favar.
La s en mar s bona per a tots els cultius.
Mar marcedor, nit freda i dia amb calor.
Mar marador, que de nit fa fred i de dia calor.
Mar, falsa primavera que enganya al bestiar.
Mar marcer, carasser i ventoler.
Mar marcer, molt carasser.
Mar marcer, sol carasser. (marcedor, marcer = propi del mes de mar,
que fa loratge que correspon al seu moment / carasser = rialler, content,
alegre i assolellat)
s el mes de transici entre lhivern i la primavera, i per tant doratge
incert, amb ullades o estones de sol.
Similars en castell: A 15 de marzo da el sol en la umbra y canta la
golondrina.
Al cruzar el sol por Aries, crecen los das y
cambian los aires.
Mar mars, de lovella en fas peds. (= ajuda econmica, sobresou)
Un bon mes de mar invita els animals a criar.
Mar marcedor, nit freda i dia amb calor.
Mar marcedor, que de nit fa fred i de dia calor.
Sol ser aix.
Mar marceja... i la gent bogeja. (bogejar = desvariar)
Loratge de mar s inestable, vents i canviant, i aquesta mutabilitat
afecta lestat dnim de les persones.
Com: La primavera, la sang altera.
Mar marcer, apedrega a sa mare en el carrer.
Si pedrega, ho fa amb gana. (Mar s un mal fill de la primavera.)
Mar marot, mata la vella a la vora del foc.
Mar marot, mate lauela al rac del foc. (mate = mata)
Mar marot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.
Mar marot, semporta la vella de la vora del foc, i la jove si pot.
(marot = denota rigor, llargria)
Mar marot que la vella semporta al clot de la vora del foc, i a la
jove si pot.
Mar vents mata la vella a la vora del foc.
Mar marot, mata lovella i lovellot, i a la vella a la vora del foc i a la
vella si li trob. (li trob = la hi troba, la troba all)
Mar marot, no mhas mort cap ovella ni cap corderot.
Els mesos de canvi estacional (primaveres destiu i dhivern) causen
modificacions perjudicials en els ssers vius: allrgies, depressions,
defuncions...
Castell: Si marzo vuelve de rabo, ni deja cordero con cencerro ni
pastor enzamarrado.
Si marzo vuelve de rabo, ni deja oveja con pelleja, ni pastor
enzamarrado.
Mar vents, abril plujs.
Mar vents i abril plujs porten el maig gojs.
Mar vents i abril plujs fan el maig florit i forms/herms. (forms =
bell, bonic)
s loratge que correspon en un any normal.
Castell: Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao gozoso/florido y
hermoso.
Marzo ventoso y abril lluvioso sacan a mayo florido y
hermoso.
Mar vents, per al llaurador/pags profits i per al mariner desastrs.
El vent eixuga lexcs dhumitat dels bancals i impedeix a les barques
destar-se quietes en un lloc concret.
Neu gelada al mes de mar, pluja forta per a maig.
Si el mar s hivernal, podem esperar que lhivern sallargue.
Ni dona desvergonyida, ni planta pel mar florida.
No sn coses desitjables perqu duraran poc. (El mes de les flors per
excellncia s maig.)
Pasqua maral, fam o mortandat.
Pasqua maral, mortaldat i fam.
Pasqua maral porta mal any.
Pasqua marcenca, fam primeremca. (= prompte, aviat, sense tardana)
La Pasqua pot caure en mar o en abril. Si la festivitat cau en mar,
es desatenen treballs agrcoles quan ms falta fa.
Pasqua plujosa, anyada granosa.
La pluja primaveral s excellent per als cereals de sec.
Pel mar, corre el diable per totes parts.
Es tracta dun mes enganys en el que fa sol i fred, i si de dia fa bo,
de nit fa fred, i les persones i els animals es refreden.
Pel mar, els ametllers en flor i el jovent en amor. (el jovent = la
joventut, els joves)
La primavera desperta els vegetals i anima els animals.
Pel mar, el sol rega i laigua crema.
Amb un joc de paraules, indica que el sol encara no crema i que laigua
ja ha perdut la gelor hivernal.
Pel mar, la falceta al bra. (falceta = fal, corbella menuda)
Cal anar preparat per a segar les herbes que envaeixen els camps, no
per a segar la collita.
Pel mar, la verdor, i per labril, la flor.
s que el correspon en un any de climatologia normal.
Pel mar, les xarxes a la mar.

Per mar, les xarxes al mar.
Pel mar, carn a la mar.
Pel gener la canya al raconer i pel mar la canya al bra.
s el moment de la pesca abundosa.
Pel mar, qui no t sabates ja pot anar descal.
Diu humorsticament, i enganyosament, que pareix que en mar ja
faa calor per que en realitat no s aix.
Per mar, vs com vas/vaig.
No cal abrigar-se ms, per tampoc llevar-se roba, perqu loratge s
incert.
Quan al mar trona, lametlla s bona.
Les pluges de mar nodreixen els bancals i els seus arbres fruiters.
Quan el mar haja passat, mariner, fes-te a la mar.
Igual que lanterior.
Ploure de mar, dna faver i lleva blat. (faver = favar, favera)
Pluja de mar, dna faves i furta blat.
Aquesta pluja afavoreix una planta i en perjudica una altra.
Quan al mar trona, lametla s bona.
Quan per mar trona, lametla s bona.
s un bon auguri de pluja quan lametla comena a crixer.
Quan (el) mar fa de maig, (el) maig fa de mar.
Trons en mar, fred en maig.
Mar marceja, abril bogeja.
Si el mar no marceja, ni labril abrileja, tot lany bogeja.
Si mar no marceja, ni abril no abrileja, tot lany bogeja.
Si en mar fa com maig, en maig fa com mar.
Quan el mar fa de maig, el maig fa de mar.
Quan loratge no es correspon amb el temps cronolgic, s que lany
est trastocat i lhivern sallargar.
Castell: Cuando marzo mayea, mayo marcea.
Si el bou vols engreixar, de mig febrer a mar lhas de pasturar.
Quan el fred comena a minvar, s bon moment per traure a pasturar
el ramat perqu salimente de la primera herba de lany.
Si no llaures pel mar, ja no llaurars.
No s del tot cert, encara que s el millor moment de llevar les
herbes crescudes i preparar la terra per a les pluges dabril.
Si no podes pel mar, no veremars. (veremar = fer la collita del ram)
Les podes, en general, shan de fer en hivern, quan les plantes estan
adormides.
Sol i aigua, temps de mar.
s loratge que sespera en un any normal.
Castell: Marzo marceador, que de noche llueve y de da hace sol.
Similar en castell: Marzo marcero: por la maana, rostro de perro;
por la tarde, valiente mancebo.
Trons de mar omplin la barcella i el cabs. (barcella = recipient quadrat
per a mesurar gra o farina)
Les pluges que solen seguir els trons nodreixen b la terra i auguren
bones collites de cereals i fruites.
Abril
Abril abril, un de bo de cada mil.

De loratge dabril no ens podem refiar, perqu encara pot ploure,
gelar o nevar.
Abril abrilet, mata a sa mare de fred.
Les nits encara sn fredes, i alguns dies tamb.
Abril acabat, hivern passat.
Abril finat, hivern acabat. (finat = difunt, mort, traspassat)
Quan entrem en maig ja ens podem considerar en el bon temps.
Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses.
Abril porta les flors i maig semporta els honors.
La floraci abrilera es cull en la plenitud al mes segent.
Abril gelat, coques de blat.
Laigua abrilenca s magnfica per a les plantacions cerealistes.
Similars: Abril mullat, bo pel blat.
Abril mullat, creix lherba per al ramat.
Abril i senyors, tots tradors.
Bon abril i bon cavaller, molt escassos solen ser.
Significa que no podem fiar-nos de loratge, que es comporta com els
senyors feudals, que hui pactaven i dem es combatien.
Castell: Abriles y condes, los ms traidores.
Abriles y yernos, pocos hay buenos.
Similar en castell: A abril alabo si no vuelve el rabo.
Abril plovent, maig rient.
Abril plujs i maig vents fan lany ric i profits.
Quan loratge sadiu amb el temps corresponent, tot va b: abril ha de
ser plovedor i maig, assolellat i amb vent suau.
Castell: Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao gozoso.
Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao florido y
hermoso.
Abril mojado, malo en la huerta y bueno en el campo.
Abril que abrileja, primavera que fueteja. (fueteja = cavalca, avana)
Abril que ix plovent, al maig crida rient.
Abril que ix plovent, maig arriba somrient.
Abril plovent, maig rient.
Abril que ix plovent, el maig crida rient.
Abril plujs i maig vents fan lany ric i profits.
Abril i maig tenen les claus de tot lany.
Abril tronat, bon any assegurat.
Abril que trona, collita bona.
A labril, cada gota val per mil.
Quan per labril trona, la collita s bona.
Trona labril: ve bon estiu.
Quan loratge es correspon amb el seu temps, saugura un bon any per
a les collites.
Castell: Abril abrilero, cada da dos aguaceros.
Abril abril, cogollos mil.
Abril lluvioso hace a mayo hermoso.
Abril saca la espiga a relucir.
Abril, aguas mil, si no al principio, al medio o al fin.
Abril para ser abril ha de tener aguas mil.
Abril, si bueno al principio, malo al fin.
Abril sin granizo, Dios no lo hizo.
Abril tronado, viene buen verano.
Abril y mayo, las llaves de todo el ao.
A labril, amanix llenya i foguerill. (foguerill = fogueril, fog, fogonet)
Encara fa fred, i si de dia no en fa exteriorment, les cases estan
encara gelades perqu el sol no les escalfa suficientment.
A labril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig.
A labril, puja el blat fil a fil; al maig, puja com un faig. (faig = arbre
esvelt de creixement rpid similar al xop)
A la naixena, el blat sembla herba, fins que cobra fora merc a la
pluja.
Similars en castell: Abril encapulla las rosas y mayo las luce abiertas
y hermosas.
Aparte de otras cosas, en abril lilas y en mayo
rosas.
Altes o baixes, per labril les Pasqes.
Altes o baixes, per labril sn les Pasqes. (Pasqes = la Pasqua florida)
La Pasqua sol caure dins daquest mes, dies amunt o dies avall, i molt
rarament cau en mar.
Borr que naix dins dabril, no t temps de fer bon vi. (borr = gema,
brot)
La vinya que floreix abans de maig fa el ram abans dhora i poc dol.
Castell: Yemas de abril, pocas al barril.
Al fin de abril, en flor la vid.
Crema ms el sol dabril que el de tot lestiu.
El primer sol que es pren en lany bronzeja ms perqu tenim la pell
descolorida des de la temporada anterior.
De labril al setembre, navega sense tmer; de loctubre al mar, no
vages per mar.
La navegaci pel bon temps s un plaer, i un perill en lpoca de mal
temps.
De principi a fi, labril sol ser ro.
Es diu perqu a linici de la primavera el temps no s estable i loratge,
canviant.
Diumenge de Rams, qui no estrena no t mans.
El dia de Rams, qui no estrena no t mans.
Pel diumenge de Rams, qui no estrena no t mans.
Recorda que s costum estrenar alguna pea de roba el diumenge de
Rams, i significa que a qui no estrena res li falta una cosa important.
El bon povil poda a labril. (povil = pubill, hereu, hereuer, primognit)
Significa que qui t una posici de privilegi o benestant pot
despreocupar-se de faenes menors, que li fan altres. (A labril ja s tard
per a podar.)
Els matinets dabril sn molt dolos de dormir.
De fet, tots els matinets ho sn.
En abril, aigua al vi.
Les pluges dabril nodreixen les vinyes, que produiran molt ram i, per
tant, se nobtindr molt vi.
Com: A labril, cada gota val per mil.
En abril no et lleves fil. (llevar-se fil = llevar-se roba)
Per labril, no et lleves ni un fil.
Fins el setanta dabril, al cos no li lleves ni un fil.
Fins el setanta dabril no et lleves del cos ni un fil.
Fins el setanta dabril, no et lleves (ni un) fil.
Fins ms all daquest mes no podem estar segurs que sestabilitzar
el bon temps; per tant, no conv guardar la roba dhivern o eixir de casa
amb mnega curta per si de cas.
Similar: Fins el dotze de maig, lhivern no diu men vaig.
Castell: Abril sonriente, de fro mata a la gente.
Hasta el cuarenta de Mayo no te quites ni un sayo.
En abril no toques ral. (ral = arral, rel, arrel)
s a la tardor i a lhivern, quan la planta est adormida, que es pot
podar o manipular, no quan est cobrant energia plena.
Flor dolivera per labril, oli just per amanir. (= per a lamanida)
El mes dabril s prompte per a la florida de lolivera, que tindr
temps de perdre flors i, per tant, produir menys que si haguera florit ms
tard.
Similars: Flor de labril, oli en setrill.
Mostra dabril, no en posars oli al setrill.
Contrari: Flor dolivera per Sant Joan, oli en gran.
Fred dabril, no faltar pa ni vi.
La illusi influeix ms en lesperit que la realitat desagradable.
Com: No hi ha abril sense espigues.
Similar en castell: A mal tiempo, buena cara.
Gelada dabril, fam per tot lany.
Gelada abrilera, fam al darrera.
Si gela per labril, arruna totes les collites, perqu estaven en plena
maduraci.
Similar: Nevades en abril, pedregades a lestiu.
Humitats dabril fan fer llit.
Els canvis sobtats de loratge primaveral causen tants refredats com
lhivern.
Labril fa el pecat i el mar s lacusat.
Quan el mal oratge abrilenc arruna la collita, es diu que lhivern sha
allargat, per mai se linculpa perqu s el mes de les flors, dels amors, de
moltes festes locals...
Connex en castell: Abril trae flores y mayo se lleva los honores.
Labril, mes gentil.
s temps damor, de flors, de clima suau...
Labril mullat, de pa ve carregat.
Laigua dabril omple la gerra i el barril.
Les pluges prvies a ladveniment del bon temps enriqueixen la terra i
alimenten el blat i la vinya.
Labril mata un home i desprs sen riu.
Labril, rient, mata de fred a la gent.
Per labril, abrils, torna la llebre al ja. (ja = matals, llit)
Per labril, cada ocell canta en son niu.
En abril, tot pardal fa son niu.
El fred encara no ha marxat o torna espordicament, per tant, ning
pot fiar-se del temps, aparentment primaveral. s el moment de la
nidificaci en general.
Castell: Abril hace las puertas cerrar y abrir, y a los cochinos gruir.
Similar en castell: De marzo a la mitad, la golondrina viene y el tordo
se va.
Mes dabril, aigua poca i nvols mil.
Labril diu al maig: jo no he plogut, tu plou a raig. (= a doll, a poalades)
El ms dabril t fama de plovedor, per no sempre s aix.
Similar: A labril, cada gota val per mil.
Contrari: En abril, aiges mil.
Mostra dabril, no en posars oli al setrill.
Similar: Flor en abril, oli en setrill.
Contrari: Flor dolivera per Sant Joan, oli en gran.
Neu dabril, pedregada a lestiu.
Nevades en abril, pedregades a lestiu.
Similar: Gelada dabril, fam per tot lany.
No hi ha abril sense espigues.
Els dies bonics es viuen amb la illusi dun futur prometedor.
Castell: Abril fro, tortas de trigo.
Pasqua florida, bonicria complida.
La pasqua floral s la ms bonica perqu se celebra en la primavera, al
contrari que laltra, que se celebra en el fred Nadal.
Pasqua gran, la fal a la m. (granat o grans = espigat, que t gra o
llavor)
Aquesta festivitat marca el moment de la sega dels cereals.
Pasqua i Nadal sesperen amb alegria i passen com altre dia.
Fa ms goig la illusi per les coses que la seua consecuci.
Similar: De la festa, la vespra.
Pasqua plujosa, anyada granosa. (granosa = abundant en gra)
Pasqua plujosa, collita abundosa.
Per labril, cada gota en val mil.
Per labril, espigues mil.
Per labril, ocells a mil.
Per labril, vnen els ocells a mils.
Per labril, ocells estranys.
Les pluges dabril nodreixen els cereals mentre les aus, prpies o
fornies, crien.
Per labril, arranca un card i en naixeran mil.
s un advertiment per als camperols, ja que en arrancar-lo se
nescampa la llavor, que ja est madura.
Abril s el mes en qu locellada en general desperta a la primavera.
Per labril, de matinet, que a gust sest en el llitet.
Gran veritat.
Per labril, espigues mil.
s quan despunten els cereals: lordi, la civada, lespelta...
Per labril, oronetes mil.
Per labril, ous mil.
s el temps del retorn de les aus migrants, la nidificaci i la posta
dels ocells, entre ells, les gallines.
Per la Pasqua els jocs i a Nadal els focs.
Les dues pasqes reuneixen tradicionalment la gent, luna a laire lliure
i laltra dins casa.
Per la Pasqual i per Nadal, cada ovella al seu corral.
Sn les ocasions de retrobament de la famlia.
Per Nadal calor i per Pasqua fred, fan lany bo i dret. (dret = correcte)
s una opini.
Per Santa Valria, la gratlla a la mar. (Sta. Valria = 14 dabril)
La primavera s poca de pesca.
Per Sant Jordi, mira lordi.
Per Sant Jordi espiga lordi; per Sant Marc, espiga el blat.
Per Sant Jordi, cava ton ordi, que per Sant Marc ja fars tard.
El 23 i el 25 dabril ja es pot calcular el volum de cereals.
Per Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista.
s el dia 25 dabril.
Pluja dabril i sol de tardor solen fer lany millor.
Pluja dabril i sol de tardor solen fer lany bo en millor.
Rient i plorant, labril va passant.
Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites.
Quan labril s florit, cada ocell fa el seu niu; noms el picot i el gaig
ho fan el mes de maig.
Ja ho sabeu.
Quan labril no sap qu fer, pren el dimoni per conseller.
Es diu com a crtica del mes dabril pel seu oratge canviant i indecs
Qui mata una mosca en abril, en mata cent mil.
Matant una mosca a labril, sen maten ms de mil.
Cert, perqu les mosques sn molt prolfiques en la reproducci.
Qui pesca el bou per labril, no treu peix i perd fil. (bou = xarxa
darrossegament superficial)
Es desgasten els ormejos de pesca en canvi de poc benefici.
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
Ve a significar que el 23 dabril s la porta de la primavera i els
insectes comencen a manifestar-se.
Si a labril plou, blat, ordi i seu de bou. (seu = greix, sag, sam)
Abril t la clau de les collites de cereals i de les vaques grasses o
primes.
Si al 3 dabril, la cucut no fa piu-piu, o est engabiat o no s viu.
Si el tres dabril el puput no ha cantat, o s mut o (s) enterrat.
Si per labril el cucut no ha vingut, o s mort o sha perdut.
s una constataci ornitolgica.
Si labril fa llot, no es perdr tot. (llot = fang, tarquim, seno)
Al litoral mediterrani sol ploure prou en les dues primaveres de lany,
i encara que laigua sentolle i podrisca algunes plantes, daltres creixeran
ben regades.
Si labril venteja, s que encara marceja.
Correspondria que mar fra vents i abril plujs, per tant, la
climatologia est alterada.
Si no vols menjar sopes a lestiu, sembra psols per labril.
Un bon consell agroalimentari.
Si tot foren setmanes santes i veremades, ben poc durarien capellans i
ases. (veremada = verema)
La setmana santa fa treballar moltssim els sacerdots i la verema fa
fer molts viatges als burros.
Si trona en labril, bon estiu.
Si per labril sents tronar, ordi i blat no faltar.
Les pluges prvies a ladveniment de la calor moderen el rigor estival
perqu han encatifat de vegetals la terra i han regat els cereals.
Si vols tenir bon pernil, comena dengreixar el porc a labril.
Sha de fer ben gros per a la matana, al gener segent.
Maig
Aigua de maig, de raig a raig; dabril, de fil a fil. (= a poc a poc,

moderadament)
Les pluges daquestos dos mesos sn les ms apreciades pels
camperols.
Aigua de maig, fa crixer el cabell un raig. (= un poc)
Aigua de maig fa crixer el cabell i no fa mal.
Aix diuen, per comparaci amb les plantes.
Aigua de maig, mal s per als animals.
Signora per qu.
Aigua de maig, pa per tot lany.
Aigua en maig, a omplir el graner vaig.
Rega els sembrats de cereals i els ajuda a suportar la calor estiuenca.
Al maig, a segar men vaig ordis per no blats.
Hi ha un mes de diferncia de maduraci entre un cereal i laltre.
Al maig, vs com vaig.
A maig, vaig com vaig.
Al maig, vaig com vaig.
Maig t la millor temperatura de lany i no cal dur damunt molta roba.
Similar: Fins al setanta dabril no et lleves del cos ni un fil.
Bellesa i flor de maig, en un dia men vaig.
Bellesa i flors de maig, en un dia men vaig.
Les flors que es fan en maig duren poc, igual que la bellesa humana,
que dura mentre ss jove.
Similar: La que no s bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai.
Bels de maig, belets doctubre. (bel = veu de cabres i bens)
Significa que els aparellaments primaverals porten criatures al mn a
la primavera dhivern.
Bodes maials, bodes mortals. (maial = magenc, del mes de maig)
Les coses que es presenten molt boniques, a la llarga no ho sn tant.
Similars: Desprs de la lluna de mel, ve la lluna de fel.
Boga i bagassa, pel maig est grassa. (boga = bova, planta aqutica que
serveix per a fer seients de cadires / bagassa = prostituta)
El bon temps afavoreix la bona presncia.
Cada cosa al seu temps, i a maig, cireres.
Cada cosa al seu temps, i de maig, cireres.
Cada cosa al seu temps, i per maig, cireres.
Cada cosa pel seu temps i pel maig cireretes.
Cada cosa per son temps i pel maig cireretes.
Cada cosa sha de fer en el moment idoni, ni abans ni desprs perqu
ser a destemps, com les cireres, que sempre sn puntuals cap al final del
mes.
Desprs dIbi, Tibi.
Similar, lexpressi: Tot arribar.
Castell: Ms vale llegar a tiempo que rondar un ao.
Lo que no se hace a la boda, no se hace a toda hora.
Alza en mayo y bina en junio, cogers poca paja y grano
ninguno.
Cada gelada de mar, una ploguda pel maig.
Loratge de mar influeix el maig.
Casament de maig, curta durada.
Els casaments fruit dun enamorament sobtat duren mentre dura
lenamorament, s a dir, poc.
Similar: el segent.
De bodes del maig, fruit no en vindr.
Com lanterior, significa que no tindran temps de donar fills.
De laigua doctubre i del sol de maig naix el blat.
De laigua doctubre i del sol de maig, en neix el blat.
Sexplica b.
Similar en castell: Mayo, cual lo encuentro, tal lo grano.
Dels mals de maig, metges no en curen.
Es refereix als mals damor.
De sant Miquel a sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel. (8 de
maig / 29 de setembre)
Durant lestiu, loratge s poc variable.
Du ens guarde de la pols de maig i del fang dagost.
Guardeu-nos de la pols de maig i de fang dagost.
No et fies de pols de maig ni de fang dagost.
Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites sen
ressenten.
Connex: Du ens guard de pols de gener i de fang de juliol.
Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs.
Els pans curts deu referir-se al blat de la futura collita, que encara
est creixent.
Connex: Diu el blat al sembrador: Amb un gra o amb dos, pel juliol
estar amb vs.
Dobra de maig, ma casa faig.
Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perqu els
materials sassequen convenientment.
El dia en maig va allargant i el graner es va esgotant.
Les reserves de la collita precedent han deixar espai per a la
imminent collita.
Similar: Guarda pa per a maig i tot lany en tindrs.
Similar en castell: Mayo hortelano, mucha paja y poco grano.
El maig comena amb una creu, i qui shi casa en t dues. (shi casa = es
casa en este mes)
En maig, mes de les flors, s tradicional del catolicisme hisp fer
creus florals festives. El refrany significa que qui es casa es complica la
vida.
El maig gemat fa el bon blat i lagost fa el bon most. (gemat = espigat)
Un mes madura el cereal i laltre, el ram.
El mes de les flors, el mes dels plors.
Maig s lpoca en que quasi totes les plantes floreixen, i tamb s el
temps dels enamoraments i, a vegades, dels desenganys.
Connex: El primer que cull la flor, semporta lolor.
El pa i el vi naixen dintre el maig.
En aquest mes comencen a despuntar els grans.
Connex en castell: El percebe y el salmn, en mayo estn a la sazn.
Entre labril i el maig es fa farina per tot lany.
Sexplica tot sol.
Connex en castell: Are quien ar, que ya mayo entr.
Fang de maig, espiga dagost.
Fang de maig, espiga dagost, entra lhivern de veritat.
Les pluges de maig alimenten els cereals dels que sobtindr el
benefici per a tot lany.
Contrari: Fang a lhivern i pols a lestiu, tot el camp reviu.
Castell: Agua de por mayo, pan para todo el ao.
Agua de mayo vale para todo el ao.
Febres de maig, salut per tot lany.
Es refereix a les calentures damor prpies del mes de les flors.
Contrari: Calentures de tardor, parentes de la mort.
Fins el dotze de maig, lhivern no diu men vaig.
Fins el quaranta de maig, no et lleves ni un drap. (drap = tela, pea de
roba)
Com: Fins el setanta dabril, no et lleves (ni un) fil.
Castell: Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, y si junio
viene ruin, hasta el fin.
Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo, y si vuelve a
llover, vulvetelo a poner.
Hasta que pasa San Juan no te quites el gabn.
Guarda pa per a maig i tot lany en tindrs.
Sha de guardar el gra de blat suficient per a poder enllaar amb la
collita segent.
La civada, com lespelta, per Sant Isidre es desperta. ( = dos cereals)
En lefemride del patr dels agricultors (15 de maig) despunten els
primers brots.
La llenya del maig, la millor de lany.
Aix diuen.
Llaure el qui no llaur, que el mes de maig entr.
s un recordatori al camperol abans de les calors.
Mar vents i abril plujs porten el maig gojs.
Si fa loratge que sespera en cada moment, tot va b per al camperol.
Castell: Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao florido y
hermoso.
Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao gozoso.
Maig arribat, un jard a cada prat.
s quan ms quantitat i varietat de flors hi ha.
Com: Maig, mes de les flors.
Maig, a segar vaig.
s el moment idoni, abans de les calors fortes.
Maig calent i plujs fa lany ric i abunds.
Igual que en abril.
Maig hortol, molta palla i poc (de) gra. (hortol = regat abundosament
com si fra per a lhorta)
Si plou molt o massa en aquest mes, els cereals gastaran tota la
humitat per a crixer i no a fer lespiga.
Maig humit fa al llaurador ric.
Les pluges a les portes de la calor alimenten les collites i
constitueixen una bona reserva hdrica.
Similar: Pluja de maig, collita segura.
Maig vents i juny calent fan bon vi i bon/millor forment. (forment =
blat)
Un oratge excellent per a aquesta producci bsica.
Similar en castell: Marzo ventoso y abril lluvioso hacen el ao
gozoso/florido y hermoso.
Maig vents, pel mar/mariner perills.
Sol fer rfegues sobtades i canviants.
Ni dona desvergonyida ni planta pel maig florida.
No sn convenients perqu la seua bellesa ser poc disfrutada.
No s bon maig si no deixa la bassa plena.
Est dient que maig s, de natural, plovedor.
No hi ha dos maigs en un any.
Cal aprofitar els bons moments, perqu seran irrepetibles.
No hi ha maig que el ruc no tremole a lestable.
Loratge s encara inestable i pot fer alguns dies de frescor. (En les
cases de pedra dabans, en primavera fa ms fred dintre que fora.)
Pel gener boires, pel maig pluges fortes.
Sol ser aix.
Pel maig, a collir el safr men vaig. (safr = condiment i colorant per a
larrs)
Ens diu quan sha de collir.
Pel maig, cada dia un raig. (un raig = una ullada, un poc)
Al maig, cada dia un raig.
El sol ja es mostra cada dia sense nvols.
Pel maig, cada ovella amb sa parella.

Maig s el mes ms bonic de lany i lpoca dels enamoraments i
apariaments.
Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor. (cep = parra nana)
No conv ni podar ni manipular la vinya quan est a punt de
fructificar.
Pel maig, faves a sacs.
Ja sabeu quan s el ple de la collita, si b per Pasqua ja nhi ha.
Pel maig, festes a raig. (a raig = a munt, a bond, en abundncia)
Quan ve el bon temps s quan se celebren la majoria dactes a laire
lliure.
Pel maig floreix el faig i canta el gaig. (faig = arbre esvelt similar al xop
/ gaig = crvid blavs del gnere Garrulus)
Ja ho sabeu.
Pel maig la murtra, i pel setembre la fruita.
Pel maig, murta; pel setembre, fruita. (murta o murtra = arbust fulls
que serveix per a enramar)
Diu quan es produeix cada cosa.
Pel mes de maig, llargues setmanes.
Sn els dies ms llargs i aprofitats de lany en les collites i altres
activitats.
Per lAscensi, cireretes a munt.
El primer de maig, festivitat laica del Treball, s tamb la festivitat
catlica de lAscensi i el moment dinici de la collita de les cireres.
En castell, fa referncia a lAscensi: Tres jueves hay en el ao que
relucen ms que el sol: jueves santo, Corpus Christi y el da de la Ascensin.
Pluja de maig, collita segura.
La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival.
Similar: Maig humit fa al llaurador ric.
Contrari en castell: Mayo seco, junio aguado, todo vendr
trastornado.
Pluja de maig i plor de bagassa, prompte passa.
Els plors de les dones sn com onades de la mar.
Significa que les dues coses tenen una durada breu i no tenen
importncia.
Castell: Agua de mayo no cala el sayo.
Agua de mayo no cala el sayo, y si alguna vez lo cal, pronto
lo enjuag.
Similars, en castell: Agua de mayo, crece el pelo un palmo.
Agua de mayo mata gocho de un ao. ( = porquet)
Pluja per Santa Quitria, la collita i la misria. (22 de maig)
La pluja a les portes de lestiu mant les plantes, per no les
multiplica.
Quan el maig ve, ni rosari ni muller.
Maig i setembre sn mesos de gran activitat agrcola que no deixen
temps per a altres menesters.
Similar: Pel juliol, ni dona (, ni col) ni caragol.
Qui bon maig vulga, primerenc comence.
La llaurana s convenient per a oxigenar la terra i preparar-la per a
absorbir tota possible pluja abans de la calor.
Qui poda en maig i ala en agost, no fa pa ni most. (ala = llaura, rotura)
Qui es retarda a fer determinades labors agrcoles no pot esperar
recollir gran cosa, perqu les collites no tenen espera.
Castell: Alza en mayo y bina en junio.
Santa Creu? Al tres de maig la trobareu.
Santa Creu, el tres de maig la trobareu.
s una efemride del catolicisme.
Sembra bledes en comenar maig, i a Nadal encara en menjars.
Si vols tenir bon cigronar, pel maig lhas de sembrar.
Consell per a la sembra daquest llegum.
Juny
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.

Mentre ploga abans de Sant Joan (el dia 24), laigua ser beneficiosa
per al camp, per si plou desprs, perjudica les collites.
Similar: Aiges de juny, mals solen dur.
Connex: Si pel juny plou, poca fruita pel juliol.
Castell: Junio al principio lluvioso anuncia verano caluroso.
El agua de San Marcelino es buena para el pan y buena para
el vino. (2 de juny)
Aigua de Sant Joan no dna ni vi ni pa.
Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam. (celler = lloc on es guarda el
vi)
Si plou per aquesta poca, s escassament.
Castell: Aguas por San Juan quita aceite, vino y pan.
Aiges de juny, mals solen dur.
La pluja de juny fa malb la fruita, que ja est madura, aigualeix el
ram i perjudica la maduraci dels cereals.
Castell: Agua en junio, infortunio.
A juny, la pluja s lluny, i si plou, cada gota s com el puny.
Al juny, la pluja s lluny, i si plou, cada gota s com el puny.
Pel juny, cada gota, com el puny.
Ms clar, aigua.
Al juny, corbella al puny i la roba lluny.

Comena la calor i la temporada de sega dels cereals.
Castell: En junio, la hoz en el puo.
Cuando junio llega, busca la hoz y limpia la era.
Al juny, lestiu no s lluny.
Ve a dir que comena la calor.
Similar en castell: San Juan sanjuanero, quita fro y pone sombrero.
Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol.
Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la
prctica del sexe fan suar.
Similars: Al juliol, ni dona ni caragol.
En juliol, ni peix, ni dona, ni caragol.
Pel juliol, ni porc ni col.
Similar en castell: Quien se quiera matar, coma coles por San Juan.
A Sant Joan, bacores; verdes o madures, per segures.
Est clar que el 24 de juny, el dia ms llarg de lany, hi ha bacores.
Castell: Verdes o maduras, por San Juan brevas seguras.
Bon any pel primer de juny, any de llegum.
Si loratge acompanya en tal data, saugura una bona collita.
Del juny enll, el dia comena a baixar.
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament.
Castell: Por San Juan, los das comienzan a acortar.
De prop o de lluny, Corpus pel juny.
Del dia 1 al dia 30, de segur que se celebra, i aix perqu el calendari
religis no coincideix amb el civil.
De sant Joan de juny al de Nadal, mig any cabal. (cabal = complet,
sencer, just, exacte)
Es veu que el dia de Nadal se celebra algun altre sant Joan que passa
desapercebut.
Diu el blat: amb un gra o dos, al juny ser amb vs.
Les espigues ja mostren els seus grans, encara menuts.
Diu el juny al jornaler: Ja dormirs al gener.
s el temps de les collites cerealstiques i de la batuda.
Connex: Qui sala mat pixa on vol.
El juny forms s abunds. (= bell, bonic, ferms)
Si loratge s bo, es collir la fruita mentre maduren els cereals.
Contrari: El segent.
El juny fred mata lesplet. (esplet = abundor, abundncia)
El fred a destemps arruna moltes plantes.
Contrari: El precedent.
El juny, fred, sol contentar a poquets.
El fred a destemps molesta i pot perjudicar alguna collita.
El palangre i el bolitx volen sol de juny pel mig.
Son arts de pesca amb xarxa que requereixen bona mar.
En juny vaig com vull.
Com que fa bona temperatura, es pot vestir poca roba.
Igual que: Al maig, vs com vaig.
Entre Sant Joan i Sant Pere, no poses batuda a lera.
Recomana deixar assecar el gra a laire a cobert perqu perda
humitat abans de ventar-lo.
Fins al deu de juny no et lleves la roba ni et descordes el puny.
Fins a Sant Joan no et tragues un fil destam.
Fins el dia del Ros, no li lleves ni un fil al cos.
Fins el dia del Ros, no li lleves ni un drap al cos.
Fins ben entrat juny, no et fies del temps. (El dia del Ros Sant Joan,
25 de juny- s una festivitat en qu la xicalla es disfressava i feia
desfilades nocturnes amb fanalets de carabassa, mel o paper.)
Similar en castell: Por San Juan quem la vieja el telar.
Com: Fins el setanta dabril, no et lleves del cos ni un fil.
Cada flor de lolivera en juny ser, previsiblement, una oliva en
desembre.
Juny brillant, any abundant.
Els dies lluminosos auguren un estiu calors i ideal per a la maduraci
dels cereals.
Castell: Junio brillante, ao abundante.
Similar en castell: Junio claro y fresquito, para todos bendito.
Juny i juliol, ni col ni caragol.
Pel temps de la calor no conv menjar de calent ni plats indigestos.
Similar: el segent.
Similar en castell: Quien se quiera matar, coma coles por San Juan.
Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most.
Juny, juliol i agost, ni dones, ni col(s), ni most.
Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most.
Fa tanta calor que s preferible prescindir de certes activitats i
aliments molt energtics.
Similars: el precedent i
Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol.
Castell: En mayo, junio, julio y agosto, ni caracoles, ni Venus, ni
mosto.
Juny plujs, graner polss.
La pluja massa damunt de lestiu pot malmetre la collita de cereals
que estava a punt per a la sega.
Similars en castell: Mayo seco, junio aguado, todo vendr
trastornado.
Aguas de junio, ni frutos ni pastos en julio.
San Pedro lluvioso, treinta das peligroso. (dia
29)
Maig vents i juny calent, bon vi i bon forment.
Sexplica b.
No totes les pagues cauen pel mes de juny.
El camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria.
Pel juny, cada gota com el puny.
Significa que si plou, ho far a la manera de les tronades destiu,
deixant caure una gran gotellada de curta durada.
Pel juny, el jou no es juny al bou. (jou = aparell per a junyir o juntar dos
bous)
Pel juny, el bou no s junt al jou.
Aquest joc de paraules indica que pel temps de la calor no conv
llaurar. (Abans, la llaurana es feia junyint dos bous amb un jou al coll que
estirava de larada.)
Pel juny, la fal al puny. (fal = ample instrument de tall)
Al juny, la fal al puny.
Al juny, corbella al puny i la roba lluny. (corbella = fal menuda)
Comena la temporada de sega i el bon temps.
Castell: En junio, hoz en el puo, de verde y no de maduro.
Pel juny, la sardina en suc.
La carn de la sardina est estopenca i basta en esta poca.
Pel juny, molt sol i molta son.
s lpoca ideal per al treball al camp de sol a sol.
Similars en castell: Si junio viene solano, se va el fruto de las manos.
San Pedro arregla lo que San Juan estropea.
(dies 29 i 24)
Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passars
fam. (fotre el camp = arrear, posar-shi, posar mans a lobra)
Diu ben clarament que s el moment idoni per a fer la sega cerealista,
que t les espigues madures i encara no fa massa calor per a treballar al sol.
Per sant Joan, bacores. (24 de juny)
A sant Joan, bacores, verdes o madures, segures.
A sant Joan bacores, verdes o madures, per segures.
Certament.
Castell: Verdes o maduras, por San Juan brevas seguras.
Per sant Joan, el primer bany.
Bany de sant Joan, salut per a tot lany.
s tradicional prendre el primer bany aquest dia, o banyar-se els peus
a la mar la vespra. En temps antic era una bona mesura higinica, sobretot
entre els camperols, que noms es banyaven destiu al riu o a les basses.
Per sant Joan, les garbes al camp. Per sant Pere, les garbes a lera.
(24 i 29 de juny)
s el moment de la sega.
Per Sant Joan i Sant Pere, no poses taules a lera. (taula = post, fusta
plana que serveix per a separar la palla del gra en lera.)
Encara s prompte.
Per Sant Pere, un pas enrere. (29 de juny)
El dia va acurtant-se, mentre que la nit guanya espai.
Per Santa Agripina sembra la clavellina.
Un consell agrcola.
Quan el juny entra, agafa la fal i neteja lera.
s un consell per als cerealistes.
Similar: Al juny, la fal al puny.
Qui de la muntanya es vol enamorar, per Sant Joan hi ha danar.
El mes de juny s verd i florit, i fins el paisatge ms pelat est bonic
de verdor.

Qui es pentina per Sant Joan no t polls en tot lany.
s un consell antic, de quan encara no shavia inventat la paraula
higiene.
Qui no es banya per Sant Joan no es banya en tot lany.
Com lanterior, aconsella de prendre almenys un bany anual aprofitant
la calor; i aquest era el dia propici per ser un dia mgic des de lantiguitat i
que el bany curava les malalties de la pell.
Connex en castell: En el mes de San Juan, al sol se cuece el pan.
Sant Joan, el dia ms gran.
s el dia de mxima duraci de la llum solar.
Castell: En junio el da veintiuno, es largo como ninguno.
Sembrars quan voldrs, per pel juny regars.
A les portes de les calors estiuenques conv regar b la terra perqu
suporte millor la sequedat que vindr.
Si lalzina no floreix al juny, el porc, tot lany, gruny que te gruny.
Els garrins protesten lany que larbre que ha de proveir-los laliment
no ha donat producci daglans.
Si plou a primers de juny, el bon temps s lluny.
Indica que loratge encara no s estable.
Si plou per Sant Pere, plour tot un mes darrere.
Com lanterior.
Similar: Aiges de juny, mals solen dur.
Castell: Malo si por San Bernab no ha dejado de llover.
Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar.
El 24 de juny ja es pot segar el blat.
Castell: Para el da de San Bernab, la siega de prados est bien. (22
de juny)
Trons de sant Joan, la collita reeixiran. (reeixir = ajudar, afavorir)
La pluja a les portes de lestiu s molt bona per als vegetals.
Tronada de sant Joan, les nous corcades. (nous = anous)
La pluja afavoreix la proliferaci dels cucs.
Juliol
Abella de juliol, el cap li dol.

Al juliol, el cap es dol.
La fortor del sol fa mal de cap a tothom.
A comenar juliol, planta fesols.
Entre Sant Joan i Sant Pere sembrars les fesoleres. (24 i 29 de juny)
A cavall entre juny i juliol s el moment idoni de la sembra.
Aigua de juliol encn el sol.
La pluja neteja de pols i altres partcules latmosfera.
Aigua de juliol ompli el cossiol. (= test)
No s abundosa, per ve molt b per a reposar laigua evaporada.
Al juliol, la cistella al mallol. (mallol = vinya jove)
Al juliol, la cistelleta i el mallol.
Fa massa calor per a fer altres faenes al camp.
Al juliol, la forca al coll.
Al juliol, la fal al coll.
s temps de dur les eines al muscle per a la sega i la batuda
cerealista.
Com: Pel juliol, la forca al coll.
Al juliol, la garrofa porta dol.
Les garrofes van madurant i esdevenint de color marr fosc, encara
que no es cullen o es pleguen fins al setembre.
Al juliol, ni dona ni caragol.
En juliol, ni peix, ni dona, ni caragol.
Pel juliol, ni porc ni col.
Hi ha coses que shan devitar quan ms calor fa.
Similar: Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol.
Al juliol sega qui vol.
Pel juliol sega qui vol.
Per a la recolleci de les espigues es necessiten molts bracers, i per
tant t faena qui vol treballar.
Al juliol, tota la roba al vol.
Fa tanta calor que abelleix reballar la roba i quedar-se en conill.
Al juliol, trau les garbes al sol.
Conv que perden humitat perqu no es podrisquen.
Al mes de juliol, a lera fa bon sol.
Pel juliol, a lera sol fer bon sol.
Al juliol, sega amb bon sol.
La sega i la batuda sn els treballs agrcoles ms durs per a humans i
bsties, perqu els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a lera
tampoc no hi ha ombra.
Similar: Pel juliol, pobres dels que estan al sol.
A primers de juliol, sembra el fesol.
A primers de juliol, sembrars el fesol.
A mig juliol, sembra el fesol, o per la Mare de Du de la Carmeta, la
mongeta. (fesol = de totes les classes / mongeta = fesol blanc)
Consell agrari per al 16 de juliol.
El gram es mor tot sol si es llaura en lluna vella de juliol. (gram = herba
invasora similar a la gespa)
No s mgia.
El juliol, lamo del Sol.
s el mes ms calors de lany.
En juliol, agafa el cabs i vs al mallol.
En juliol, la cistella en lo mallol; la durs, per no lomplirs.
(el mallol s la vinya jove, la que ms fora productiva t)
El ram no es cull fins al setembre.
En juliol, la garrofa es fica dol, i el ram tamb ne vol.
Aquests fruits maduren canviant a color fosc.
En juliol, trau les garbes al sol. (garba = braat, manoll despiques)
Han destar ben seques per a espellorfar-les a lera.
Juliol blader, setembre ramer.
La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol
ser en setembre.
Castell: Julio, triguero; septiembre, uvero.
Juliol, la figa al vol.
Les poques figues que es manifesten madures sn collides al pas i
menjades in situ.
Juliol sense rosada, du la pluja amenaada.
Si no hi ha gens dhumitat per terra, s que est condensant-se per
les capes altes atmosfriques.
La bona col, sha de fer en juliol.
s el seu millor moment culinari, encara que lolor de col bollida
desagrada a molts.
Nit de juliol, pluja no vol.
No sol ploure a les nits destiu, i tampoc no es desitja perqu tothom
pren la fresca al ras.
Paraules destiu, segons qui les diu.
Destiu, la gent viu molt despreocupadament i es fan converses i
amistats superficials, que en molts casos sobliden quan es retorna a les
obligacions quotidianes.
meitat noms.
Pel juliol, amb poc foc, bull el perol.
La calor ambient ajuda el bull.
Pel juliol, beure i suar, i la fresca debades buscar.
Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar.
s un fet molt generalitzat.
Pel juliol, el blat per tu, tant el verd com el madur.
A tot el mn li desagrada fer les faenes que requereix la collita dels
cereals, perqu sn molt pesades i a ple sol.
Pel juliol, el ramet porta dol, i loliva tamb en vol.
El ram va madurant i adquirint color fosc, mentre que loliva encara
haur desperar un poc ms.
Pel juliol, els temporals a la posta del sol.
Les pluges espordiques solen produir-se en refredar-se la humitat
ambient que el sol havia evaporat.
Pel juliol, la corbella al coll. (corbella = fal menuda)
Pel juliol, la forca al coll.
Pel juliol, les mules al redol. (redol = rotonda, era)
Pel juliol, les garbes a lera i els bous al sol.
s el temps de la sega de les espigues i de la batuda a lera.
Pel juliol, molt soroll i no plou.
Destiu, sol haver-hi tronades seques.
Connex en castell: Mucho ruido y pocas nueces.
Pel juliol, mres i polls.
Les mres silvestres van madurant i s temps de desparasitar els
corrals.
Pel juliol, ni dona ni col, encara que col i dona, tot lany s bona.
Fa massa calor per a afegir-hi ms calentor.
Pel juliol, ni porc ni sol.
Conv evitar la seua fortor calorfica.
Pel juliol, nvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna.

Lamenaa de pluja pot fer perillar el ram, que ja va madurant.
Pel juliol pesca qui vol.
s fcil pescar perqu hi ha molt peix i pocs pescadors, per la carn
del peix est estopenca i dessaborida.
Pel juliol, pobres dels que estan al sol.
En juliol, val ms sser a lombra que al sol.
S.
Pel juliol sega qui vol.
Certament, i qui no vulga, ho haur de fer a lagost.
Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el ram i la magrana. (pintar =
mostrar-se, despuntar, brotar, manifestar-se)
Aquestes fruites ja sn visibles.
Pollets de juliol, el cap o el cul sempre els dol.
O prenen una insolaci o es cremen el culet quan sajoquen sobre la
terra ardent.
Quan plou pel juliol plou fusta.
Quan plou pel juliol, fusta plou.
La pluja en aquest mes malmet la fruita i noms aprofita per a regar
els arbres i fer-los crixer.
Qui fa cols al juliol, en menja quan vol.
La bona col ha de ser feta pel juliol.
Si vols bons naps, pel juliol sembrats.
s el temps de la seua plantaci a lhort.
Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Les coses shan de fer en el moment oport o ja no es poden fer, o
costen ms de fer, o ja no sn igual.
hora.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Tot vol el seu moment idoni, ni abans ni desprs.
Igual que: Agost i veremar, cada dia no es fa.
Similar: Cada cosa a son temps.
Sant Lloren escura els torrents. (escurar = netejar)
El 21 de juliol s el cor de lestiu, que tot ho asseca.
Si es llaura pel juliol, el gram es mor tot sol. (gram = planteta semblant
a la gespa, per ms rude i resistent a la sequedat)
Si es llaura quan ms seca est la terra, aquesta planta colonitzadora
i daltres sn eliminades per una bona temporada.
Si no regues pel juliol, tot lany el camp sen dol.
Regar quan ms set pateix la terra ajuda a mantenir els cultius, i qui
no ho fa, possiblement sen lamente si les plantes sassequen o si els fruits
sn menuts o escassos.
Ungent de juliol, mata els prunyons. (pruny = afecci de la pell dels dits
de les mans per rentar o escurar amb aigua molt freda)
Aix diuen.
Agost
Agost brostat, taronger carregat. (brostat = ple dherbes, de brosta)

Quan el terreny est ben poblat dherbei significa que est ple de
sa, dhumitat.
Agost s el neulador, i setembre el degollador.
Si lagost s neulador, setembre s degollador. (neulador = pansidor,
mustigador / degollador = que mata a treballar)
Tot sasseca o es panseix amb la calor fins al setembre, en qu
sencadenen les labors del camp.
Agost i setembre no duren sempre.
El bon temps i les collites shan daprofitar en el seu moment.
Castell: Agosto y septiembre no duran siempre.
Agost i setembre, pocs els entenen.
Sn mesos de bon temps i abundncia de tota mena de fruita.
Agost i verema, tots els dies no aplega.
Agost i veremar, cada dia no es fa.
Agost i verema nhi ha cada any, uns amb guanys i daltres amb danys.
La naturalesa es manifesta en el seu moment oport, el qual sha
daprofitar.
Igual que: Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Castell: Agosto y vendimia no es cada da, y si cada ao, unos con
ganancia y otros con dao.
hora.
Agost madurador, setembre collidor.
Segons loratge del mes precedent, es comporta el segent.
Similar: el segent.
Castell: Agosto madura, septiembre vendimia.
Agosto madura y septiembre vendimia la uva y la fruta.
Agost t la culpa i setembre porta la fruita.
All que agost madura, setembre assegura.
All que lagost madura, el setembre ho assegura.
Lagost els pastura i setembre els madura.
Per lagost s madura; pel setembre, sepultura.
Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen.
Similar: lanterior.
Castell: Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa.
Aigua agostenca, oliva tendra.
Aigua a lagost, safr, mel i millor most.
Aigua dagost: safr, mel i most.
Aigua en agost: safr mel i most.
Pluges per lagost: safr, mel i most.
Pluja dagost, ms mel i ms most.
Per lagost, laigua del cel fa bona mel.
Si per lagost trona, la verema ser bona.
La pluja en el ple de la calor (fins a la primera quinzena) afavoreix tot
aix i ms.
Contrari: Aigua per la Mare de Du dagost treu oli i aigua al most.
Castell: Agua por la Virgen de Agosto, ao de mosto.
Aigua per la Mare de Du dagost treu oli i aigua al most. (15 dagost)
Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i
aigualeixen els seus fruits, que sn de sec.
A lagost, a les set es fa fosc.
Per la Mare de Du dagost, a les set ja s fosc.
Abans de la invenci del canvi horari oficial, s.
A lagost, a les set s fosc.
El temps de llum dirna va disminuint.
A lagost bat el peress.
Qui no ha volgut batre en la calor de juliol ho ha de fer tard i en la
calor dagost.
A lagost bull el mar i bull el most.
Labundor de peixos fa que la superfcie marina semble bollir, mentre
el most comena a fermentar tot produint gas.
A lagost, la dalla no t reps. (dalla o godalla = instrument de tall per a la
sega)
La sega del blat sha de fer seguit seguit quan ms calor fa, abans no
ploga.
A lagost, ni dona ni most.
El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de ram,
que es colliran al setembre.
Castell: Agosto est reido con Baco y con Cupido.
All que lagost madura, el setembre ho assegura.
Si no es produeix cap imprevist, les collites arribaran a bon fi.
Castell: Agosto tiene la culpa, septiembre viene la pulpa.
Agosto tiene la culpa y septiembre lleva la fruta. El provecho
es de los mdicos y curas.
Bona vista vegem, figues en agost.
s una exclamaci dalegria pel retrobament dalg a qui saprecia, com
quan trobem una figa a la m.
Cada cosa pel seu temps, i les figues per lagost.
Cada cosa al seu temps, com les figues a lagost.
Significa que cada cosa es produeix en el seu moment just, igual que
lhome ha de fer les coses puntualment quan correspon, perqu si no, li
eixiran malament o ja no les podr fer.
Com: Agost i veremar, cada dia no es fa.
Similar: A sant Joan bacores, verdes o madures, per segures.
El bon nap, per lagost s nat. (nat = apcope de nascut)
Ja ho sabeu.
El ram dagost, pel setembre most. (most = suc de ram que encara no s
vi)
Un mes es fa la collita i al segent comena la fermentaci del vi.
Els ocellets, per lagost, grassos com tords. (gras = gros, gord)
El bon temps grana les plantes de les que salimenten.
Similar: A lestiu, tota cuca viu.
El sol dagost fa oli i most.
El sol madura els fruits.
En agost, bull la mar i bull el most. (most = suc del ram)
Els peixos abunden i el most comena a fermentar.
En agost, desprs de sant Roc, el gos. (El 16 s Sant Roc, personatge al
qual acompanyava un gos que li llepava les ferides.)
Desprs dacomplir les obligacions, s temps de descansar.
En agost, el qui t pansa balla la dansa. (pansa = ram assecat)
A ms de la collita i el transport del ram, t molts treballs a fer:
escaldar-lo, posar-lo a assecar al sol en canyissos, girar-lo per tots els
costats, retirar i traure els canyissos del riurau si amenaa pluja...
En agost, figues i most.
Lagost, figues i most.
Figues i rams per lagost, i pel setembre codonys.
s el temps de maduraci daquestes fruites.
En agost, la palla en el paller i la dona al llumener. (llumener = ac, la
casa)
s el lloc idoni per a cada u.
Similar en castell: Cada cosa en su sitio i un sitio para cada cosa.
Gallina agostina, ponedora fina.
La gallina que t forces per a pondre quan ms peresa fa, s
productiva i convenient.
Guardeu-vos de la pols de maig i del fang dagost. (Guardeu-vos =
malfieu-vos, desconfieu)
Si fa secada quan correspon ploure i si plou quan correspon la
sequedat, els vegetals i els animals ho pateixen.
Lagost els madura i el setembre els captura.
Lagost els pastura; el setembre els madura.
Lagost els pastura i el setembre els madura.
Lagost els belluga i el setembre els sopluja. (bellugar = moure, madurar /
soplujar = resguardar, albergar)
Lagost s el neulador i el setembre el degollador. (neulador =
madurador)
Lagost els cova, el setembre els talla i loctubre els amortalla.
Lagost els entemena, el setembre sels emmena. (entemenar = corcar)
Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al
setembre.
Castell: Agosto tiene la culpa, septiembre tiene la pulpa.
Lagost s aqu? Lametlla a collir.
Lametla es cull al final de lagost o es plega al setembre.
Lagost i el setembre no duren sempre.
Adverteix que cal aprofitar els bons moments i les poques
dabundncia, les quals salternen amb poques de precarietat o no tan
felices.
La setmana de Sant Lloren, molt torradora i poc ventadora. (10
dagost)
s el ple de la calor, quan les cigales canten de dia i els grills de nit.
Les darreres pluges dagost porten la tardor i aigualeixen el most.
Si plou al final de la calor, la terra perd temperatura i la vinya
absorbeix aigua quan el ram ja est a punt per collir.
Contrari: Tempesta a lagost, bons rams i millor most.
Most dagost, mal color i pitjor gust.
El de setembre est ms dol.
Ni a lagost caminar, ni al desembre navegar.
Ni al desembre navegar, ni a lagost caminar.
Fa massa calor per a cremar energies i massa fred per a estar en
ambient humit.
No es pot dir oliva quan a lagost no siga eixida.
No es pot dir oliva si a lagost no s eixida.
Si no nhi ha en aquest mes, significa que no sen far collita al final
de lany.
Per a qui no t sembrats, agost s mar.
Per a qui no t lobligaci de segar la collita en plena calor,
el mes dagost li resulta dall ms plaent.
Per lagost, bull la mar i bull el most.
La mar bull de gent i alguns mostos, com els espumosos i els vins
dagulla, solen ser una mica bollidors.
Per lagost, els ocells, grassos com vedells. ( = jnec, bouet)
Com que els camps estan plens de llavors, locellada est ben
alimentada.
Similar: A lestiu, tot el mn viu.
Per lagost ja assoma el fred. (assoma = guaita, apareix, es manifesta, es
fa sentir, es nota)
A partir del dia 15 (la Mare de Du dAgost), ja refresca un poc a les
nits i a les matinades.
Castell: Agosto, fro el rostro.
Per lagost, laigua del cel fa bona mel.
La pluja en plena calor ajuda a sobreviure les plantes i els animals.
Per lagost, post el sol, post el bon temps.
Ve a dir que de nit sol refrescar un poc.
Per lagost trilla el peress. (trillar = batre, separar la palla del gra)
Per lagost trilla el qui s gos.
Aquesta labor es fa habitualment al juliol.
Per lAscensi, locell no fa nier. (= niuet, niu)
Per lAscensi, locell no porta busques al nier. (busca = mincia, palleta)
En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a laire lliure
fora dels nius.
Per Sant Bertomeu, tronades arreu. (arreu = pertot, onsevol)
Cap al 24 dagost, latmosfera est carregada de levaporaci de tot
lestiu i delectricitat.
Pluja per la Mare de Du dagost, any de most. Si plou passada la Mare
de Du del llit, el ramader es fa ric.
Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el ram, el qual no produir
bon vi; en canvi, alimentar els prats dherba.
Polles agostines, per Nadal sn gallines. (polla = jove gallincia entre poll i
gallina)
All que no s aprofitable a lagost donar el seu rendiment a lhivern,
quan hi ha ms precarietat.
Quan lagost plora, la verdura s bona.
La pluja que precipita en la terra eixuta per la calor nodreix les
verdures, les quals necessiten prou aigua per a sobreviure i desenvolupar-se.
Connex: el segent.
Quan no plou per lagost, pateix el camp i pateix el bosc.
Pateixen set.
Quan plou per lAscensi, plouen quaranta dies ms; un dia s i un altre
no.
Aquesta data s indicativa de loratge venidor.
Quan plou per lagost, no gastes diners en most.
La pluja agostina et donar most i de tot el que hajes plantat.
Qui cava per lagost ompli el celler de most.
Les cavades, les llaurades, les femades i els regs o les pluges ajuden
molt les plantes, i si es combinen poden operar miracles de producci.
Sant Lloren banyat s ben arribat. (10 dagost)
Pluja de Sant Llorens, pluja de bon temps.
Pluja de Sant Llorens, sempre arriba a temps.
Sant Lloren escura els torrents. (escura = neteja, poleix, renta)
La pluja pel temps sec s molt dagrair.
Si per lagost se senten trons, rams bons.
Els trons sn lanunci dalgun aiguat que vindr b a les vinyes
resseques.
Si plou molt al mes dagost, no gastes diners en most.
Si plau quan la collita del ram est a punt, es baden els xanglots i es
llancen a perdre.
Si plou per la lluna nova dagost, plour nou llunes seguides.
Es poden preveure nou mesos de pluges intermitents.
Xfecs dagost, bolets en abundor. (xfec = ruixat, esbatuss)
Els fongs i els bolets comencen a desenvolupar-se per reacci de la
terra calenta davant la pluja fresca i es mostren al cap dunes tres
setmanes. (Els rovellons o esclata-sangs, a loctubre.)
Setembre
All que agost madura, setembre assegura.

Lagost els pastura i el setembre els madura.
Els productes fruit de la terra sn recollits al setembre.
Al setembre, carabasses.
s el moment de la collita, tant per part dels hortolans com dalguns
mals estudiants.
Al setembre comena lescola i tamb la xerinola.
Al setembre comena lescola, per tamb la xerinola. (= gresca, tabola)
Desprs de les vacances i lesplai recomencen les obligacions i els
maldecaps.
Al setembre, el mal temps s de tmer.
A la tardor, loratge ja no s fiable perqu pot canviar dun dia a un
altre.
Similar: Al setembre, pluges i tronades al mat.
Castell: Septiembre es bueno si de primeros al final pasa sereno; si
no, septiembre se tiemble.
Del mes que entra con abad y sale con fraile, Dios nos
guarde. (el dia 1 s sant Gil, abat, i el 30, sant Jeroni, frare)
Al setembre, el vi est per vendre.
Pel setembre, vi per vendre.
Al setembre, vi per beure.
El setembre s veremador i es fa vi del bo i millor.
El most ja ha esdevingut vi novell.
Al setembre, pluges i tronades al mat.
Si ha de ploure o tronar un poc, ho fa al mat i sarrasa a continuaci.
Al setembre, tot el mn sembre.

Al setembre, tot el mn sembra.
Al setembre, tothom sembra.
Al setembre, qui tinga blat, que (en) sembre.
Pel setembre, qui tinga blat, que en sembre.
Al setembre, qui tinga blat, que sembre.
Al setembre, el que tinga blat, que sembre.
En setembre, qui tinga llavor, que sembre.
Pel setembre, qui tinga llavor, que sembre.
En general, s lpoca de la sembra per aprofitar les pluges
hivernenques.
Contrari: En setembre, cull i no sembres.
Al setembre, no fa cap arruga el ventre.
Shi fa tanta faena al camp que es crema tot el greix del panxell i tot
ell s mscul.
A setembre, carabasses.
Al setembre, carabasses.
s temps de collita; uns en fan carabassat, arrop i talladetes o
arnad, i daltres colleccionen suspensos.
Boira de setembre, vent per sempre.
Aix diuen, potser perqu les boires es formen en les calmes i ja se
sap que desprs de la calma torna a moure el vent.
Similar: el segent.
Boira setembral, garb i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral.
Les boires es formen en les encalmades, que sn el preludi de futurs
vents.
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre s el ms mals.
El mes de setembre s el pitjor de lany; els malalts es moren i els
bons prenen dany.
Aix diuen, per la realitat s que es tracta dun mes doratge plcid i
que els malalts i els vells solen morir-se al novembre.
Contrari: Setembre setembral, portador de mal.
Connex: Tot lany el mal temps fa de mal anar; per pel setembre no
es pot aguantar.
De(l) setembre a la tardor, torna la calor.
Es tracta de lanomenat estiuet de Sant Miquel (29 de setembre), que
liquida lestiu.
Castell: Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez.
Connex en castell: Por el veranillo de San Miguel estn los frutos
como la miel.
De setembre enll, prou navegar.
A la fi de lestiu i del bon temps s preferible no embarcar-se, en
previsi de la possible mala mar tardoral.
El fred de setembre mata leruga. (eruga = cuc, cuca, verm)
Quan decau la calor i les nits refresquen, les bestioles tendres i
molts insectes moren.
El pescador perfet, pel setembre cobra a la nansa i llana lartet. (
cobrar = pescar, agafar, capturar / nansa = gbia de fons / artet = xrcia
darrossegament superficial)
s poca de marisc.
El setembre bo s, si no plou en tot el mes.
El setembre s bo si del primer al darrer est ser.
El setembre, com el juny, sn mesos en qu loratge s molt tranquil i
suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp
que shan de fer aquest mes.
Castell: Septiembre es bueno si del primero al treinta pasa sereno.
Septiembre es bueno si del uno al treinta pasa sereno.
Similar en castell: Septiembre benigno, octubre florido.
Connex en castell: Si en septiembre comienza a llover, otoo seguro
es.
El setembre s veremador i es fa vi del bo i millor.

Ja sabeu quan es cull el ram.
Similar: El juny s blader i el setembre ramer.
Juliol blader, setembre ramer.
El setembre, o seca les fonts o senduu els ponts.
El setembre send els ponts o eixuga les fonts.
El setembre apaga les fonts i semporta els ponts.
Si no plou al final de les calors estiuenques, algunes fonts sassequen.
Actualment, amb el canvi climtic, les pluges diluvials es produeixen al final
de setembre o en octubre per les nostres terres.
Castell: Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes.
Septiembre se tiemble, pues o seca las fuentes o se lleva los
puentes.
El setembre passat, deixa la mar per navegar per no per pescar.
Concls el temps de bonana, es navega per obligaci i no per plaer.
El setembre porta dany perqu s el ms fart de lany.
s una poca que demana molta feina al camp, ja que sacumulen les
collites de diversos fruits alhora.
En setembre, cull i no sembres.
Recomana dedicar-se primer a collir la fruita madura i deixar la
sembra per a ms avant, a finals de mes o a loctubre.
Contrari: Pel setembre, qui tinga llavor, que sembre.
Castell: En septiembre, cosecha y no siembres.
En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra. (gerra = got,
pitxer)
Ja sha acabat la sequedat i el most ja s vi de taula.
La bona fusta per obrar, al setembre lhas de tallar. (per obrar = per a
la construcci)
Consell per a llenyaters.
Lagost i el setembre no duren sempre.
Hem daprofitar les bones coses o els bons moments de la vida quan
es presenten, perqu no tornaran.
Passat el setembre, la mar s de tembre. (tembre = tmer)
No conv navegar quan sacaba el bon temps que donar pas a marors i
tormentes.
Com: De setembre enll, prou navegar.
Similars: Nostra Senyora de la Bona Guia, feu-nos planera del mar la
via.
De labril al setembre, navega sense tmer; de loctubre al
mar, no vages per mar.
Pel setembre, cull les pomes abans que vinguen les bromes. (broma =
boira)
Pel setembre, cull les pomes, abans no vinguen les bromes. (broma =
boira terrera, clida i poc densa)
La humitat de la boira perjudica la fruita, que est en el seu millor
moment.
Pel setembre, el dia duu espardenyes.
Es tracta dun mes de clima suau en qu es pot anar vestit frescament
durant el dia.
Similar en castell: Marzo y septiembre son cual hermanos: uno dice
adis al invierno y otro al verano.
Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa. (tina = cup, pica, barril)
s el mes de la verema i del trepig o la premsada del ram.
Similar: El setembre s veremador, i es fa vi del bo i millor.
Pel setembre, els melons pels racons.
Ja sabem quan es cullen i on sels sol guardar. (A vegades sels penja
amb un cordell duna biga perqu no es podrisquen al contacte amb el terra.)
Pel setembre, qui tinga blat, que en sembre.
Al setembre, el qui tinga blat que el sembre.
s quan sha de sembrar.
Com: Al setembre, qui tinga blat, que sembre.
Similar: Al setembre, qui tinga llavor, que sembre.
Castell: Por septiembre, quien tiene trigo que siembre.
Per lagost s madura, i pel setembre, sepultura.
Ms que un refrany, s una endevinalla referida a la variada fruita.
Castell: Septiembre es frutero, alegre y festero.
Per la Mare de Du de setembre, els rams ja sn bons per prendre.
Setembre s el temps ms colliter de lany.
Castell: Cuando la Virgen llega, la golondrina se va.
Per Sant Miquel, els alls miren al cel.
s un joc de paraules. El 29 de setembre ja els broten els ulls (= les
tiges), que apunten cap al cel esperant pluja.
Quan plou pel setembre, la tardor b entra.
Les pluges setembrals sn normals i habituals en el cicle natural.
Quan setembre s a la fi, les garrofes a collir.
La precipitaci de les ms madures comena al principi de lagost.
Qui pel setembre
Raves i espinacs, pel setembre sembrats.
s el moment de la sembra.
Setembre assaonat, bolet al prat, Setembre de secada, bolet a
lombrada. (ombrada = ombria, obaga)
Els fongs en general solen brotar al setembre, i els rovellons a
loctubre.
Setembre boirs, graner polss.
Les boires excessives com qualsevol excs- poden arribar a podrir
els vegetals.
Setembre fruiter, alegre i fester.
s el es mes ms productiu en fruita, en el que molts municipis
celebren les festes locals al retorn de les vacances destiu.
Setembre molt humit, molt vi per aigualit.
La terra massa humida fa fruits carregats daigua, mentre que la
fruita de sec est ms saborosa.
Setembre sense sa, collita sense bra. (bra = fora, energia, puixana)
Conv alguna pluja o algun reg al final de lestiu, ja que la terra ha
estat prou temps seca.
Setembre setembral, portador de mal.
Aix diuen, probablement perqu shan acabat les vacances i tothom
retorna a les obligacions.
Similar: Dels dotze mesos que hi ha, el setembre s el ms mals.
Setembre, tant de bo ho fos sempre.
s un mes tranquil i carregat de fruites, amb bona temperatura i bon
oratge, primaveral com les illes Canries.
Contrari: Dels dotze mesos que hi ha, el setembre s el ms mals.
Si bons rams vols menjar, al setembre la vinya has de podar.
Les podes, en general, es fan a la tardor i a lhivern, quan les plantes
estan adormint-se o aletargades.
Si el setembre el fu veremador, raja el vi, que no hi ha millor. (rajar =
regallar, brollar, eixir, sumar)
Setembre s el mes de veremar perqu els xinglots ja estan en la
plenitud de madurs i ben sucosos.
Si el setembre no t fruita, lagost semporta la culpa.
Siga per la ra que siga, sempre es pensa que ha fet massa calor, que
sha regat poc, que ha plogut a destemps...
Castell: Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa.
Sol setembrer madura el codonyer.
Ja sabem quan est a punt la collita dels codonys.
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel s vinguda. (29 de setembre)
Lamenta que no haja plogut abans, quan laigua hauria estat ms
apreciada.
Tot lany el mal temps fa de mal anar; per pel setembre no es pot
aguantar.
s una opini, encara que pel febrer s pitjor.
Similar: Dels dotze mesos que hi ha, el setembre s el ms mals.
Vi de setembre, a les dones fa estendre.
El vi, en general, alegra el paladar, dna energia i fa la gent
xarradora. Ac, estendre, sha dinterpretar com eixir al balc o eixir de
casa amb una excusa per xarrar.
Octubre
De laigua doctubre i del sol de maig, naix el blat.

El vent doctubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
Algunes aus migrants es recullen en la pennsula fugint dels vents
freds o humits hivernals.
Com: Locell que no s ac per Sant Mart, sha quedat pel cam.
Similar: Les ventades doctubre porten els ocells i maten leruga.
En arribar loctubre, lhivern i lestiu sesgarrapen. (esgarrapar-se =
arrapar-se, barallar-se)
Octubre s un mes de transici entre la calor de lestiu i el fred de
lhivern; s la porta de la primavera dhivern.
Fredeluga per loctubre, neu segura. (fredeluga = judia, pebret)
Laparici daquest ocell s anunciadora de fred imminent.
Les ventades doctubre porten els ocells i maten leruga.
Les ventades sn el preludi del canvi de temps; qui pot, en fuig, i qui
no pot, es mor de fred.
Com: Les ventades doctubre els ocells duen, o sels enduen, perqu
acabades les figues, guatlles fugides.
Similars: Lestiuet de Sant Mart els ocellets fa venir.
Lestiuet de Sant Mart els ocells fa venir. Com ms fort s
lestiuet, guardat ms del fred.
El vent doctubre els ocells porta, de la Cerdanya o de
Mallorca.
Loctubre al peu, prepara larreu. (arreu = arns, eina, instrument,
ferrament)
Desprs de les collites, a linici doctubre comencen els treballs
agrcoles: poda, crema, femada, llaurana...
Similar en castell: Por san Simn, siembra el buen labrador.
Loctubre s arribat, la gavina vora la mar.
Al final del bon temps, els animals dalta mar saproximen ms a la
costa en previsi de possibles mals oratges.
Loctubre mai no s fred amb borreg i foguet. (borreg = abric de llana

o de pelfa)
Amb les condicions adequades, ning no es mor de fred.
Similar: El foc s mitja vida.
Loctubre, molt suc i poc bruc. (bruc = xipell, cepell, petorrella)
s un mes molt condidor en faenes del camp; en canvi, fins al
novembre no florir el bruc.
Loctubre vinater, pare del bon gener.
El producte de la collita de ram servir per a passar casa a lhivern,
quan el camp no produeix res.
Com: Loctubre vinater, pare del bon graner.
Octubre broms, hivern runs. (broms = boirs, emboiregat)
Les boires terreres es produeixen per excs dhumitat del sl, cosa
que augura que moltes arrels es podriran durant lhivern.
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.
El primer fred sol matar moltes espcies dinsectes.
Similar: Loctubre fred mata el cuquet.
Octubre finit, ram collit.
Octubre finit, ram recollit.
Si no sha fet pel setembre i loctubre, donal per perdut.
Castell: Por san Simn y san Judas, se cogen las uvas, tanto las
verdes como las maduras.
Connexos en castell: Por san Simn y san Judas, saben ms ricas las
uvas.
Por la Virgen de agosto pintan las uvas y por san
Judas ya estn maduras.
Octubre fred, mata al cuquet.
s el fred qui el mata, no el mes.
Similars: El fred doctubre mata leruga.
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.
Octubre, octubret, senduu la calor i ens porta el fred.
Desprs de lestiuet de Sant Miquel (transici entre octubre i
novembre) ja no torna a fer calor.
Octubre octubrot, fuig de lombra i busca el foc.
s un perode de canvi de temperatures.
Similar: Per loctubre, del foc, ni massa lluny ni massa prop.
Octubre tronat, hivern nevat.
Les tempestes elctriques tardorals auguren un hivern rigors.
Per la Verge del Pilar, faves a sembrar.
El 12 doctubre s el moment de fer favar.
Connex en castell: Por san Simn y san Judas, las habas son
orejudas.
Per loctubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
La caiguda de la fulla tamb implica un increment de la caiguda del
cabell en els humans, al contrari que les banyes dels cabrits acabats de
nixer.
Per loctubre, del foc, ni massa lluny ni massa prop.
Per loctubre, del foc, ni gaire lluny ni gaire a prop.
Ja estem a linici del fred, que encara no s rigors, i ja conv
encendre la llar o alguna estufa.
Similar: Octubre octubrot, fuig de lombra i busca el foc.
Per loctubre, els mals maten els malalts.
Les dolncies saguditzen amb el fred, i les ms greus poden acabar
celebrant-se el dia dels Difunts (1 de novembre).
Per loctubre, fuig de lombra i busca el sol.
A la tardor, ja abelleix ms el sol escalfador que lombra
refredadora.
Castell: En octubre, de la sombra huye.
Per loctubre, moltes histries i males memries.
Abans, als primers freds, les famlies es recollien a casa vora el foc i
explicaven histries, llegendes i contes, per de les experincies personals
se solien callar les desagradables.
Per sant Miquel, la figa s per a locell.
Les aus silvestres sn les primeres a tastar els fruits madurs del
final de lestiu.
Pluja doctubre, ni una gota perduda.
Tant les pluges de maig com les doctubre resulten molt beneficioses
en les dos respectives primaveres de lany, la primera perqu adoba la terra
just abans de la calor, i la segona perqu li calma la set passada.
Quan loctubre creix, la fruita podreix.
A mesura que avana el mes, van marcint-se els productes de lestiu,
llevat dels melons dolor que es pengen de les bigues a landana ventilada.
Quan a loctubre es fa fosc, busca la vora del foc.
Quan loctubre es fa fosc, busca la vora del foc.
Quan ja es nota que el sol calfa poc de dia, a la fosca ja s notria la
frescor.
Quan a loctubre plou, el rovell es mou. (rovell = esclata-sang o pebrs,
fong comestible del color del rovell de ferro)
Si a loctubre plou, el rovell es mou.
Si loctubre plou, el rovell mou.
Si ha fet calor els dies previs a la pluja, la terra reacciona a la
frescor i genera els rovellons, els bolets i altres fongs.
Quan loctubre arriba al fi, Tots Sants s pel demat.
Quan loctubre s a la fi, de Tots Sants s el mat.
No falla mai.
Quan loctubre creix, la fruita podreix.
En fa excepci el caqui, que es queda a larbre fins al desembre.
Castell: En octubre, la buena fruta pudre.
Quan loctubre s arribat, llaura la terra i llaura la mar.
s poca de preparar la terra per als cultius i de solcar la mar amb la
barca a la cerca de pesca.
Quan loctubre s arribat, treu les nanses de la mar.
Sacaba el temps de captura de marisc, que ha durat des de la
primavera.
Quan loctubre s finit, mor la mosca i el mosquit
Quan loctubre est finit, mor la mosca i el mosquit.
Si a loctubre fa bon fred, mor el cuquet.
El fred acaba amb molts insectes, cucs i parsits.
Castell: El da de san Crisanto, las moscas al camposanto.
Similar en castell: Por san Simn, cada mosca vale un dobln.
Quan loctubre va a la fi, tords i guatles sn aqu.
Quan loctubre va a la fi, els ocells dhivern sn aqu.
Quan loctubre s acabat, tots els ocells dhivern ja sn arribats.
Les aus nrdiques hivernen prop de la Mediterrnia i les de muntanya
han davallat cap a les zones de sembrat, i com que la seua carn s gustosa,
els caadors no els donen reps.
Quan trona pel mes doctubre, neu segura.
Tronades a darrers doctubre, any de neu.
Trons doctubre, any de diluvi.
Aix diuen, si b el fenomen meteorolgic afecta ms o menys en
funci del relleu, laltitud, la proximitat al mar...
Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria.
Es tracta dun mes de ben poca producci agrcola.
Si loctubre s fred, no tingues animals al descobert.
Tots els animals necessiten protegir-se contra el fred, incls els de
sang freda.
Si loctubre mai venia, al mn llana no hi hauria.
Lpoca de fred fa que als animals els cresquen la llana o el pl com a
protecci.
Trons doctubre, any de diluvi.
Ben al contrari de les tronades dagost, que no sn plovedores, les
doctubre anuncien pluges torrencials i revingudes de les torrenteres.
Novembre
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede.

La verema sol comenar al setembre.
Abans de Santa Caterina, no culles loliva. (25 de novembre)
No sol estar suficientment madura.
Connexos: els segents.
Abans de sant Mart, pa i vi; desprs de lestiuet, fam i fred.
Lestiuet de sant Miquel o de sant Mart s el final de lestiu i arriba
fins lll de novembre, en qu les temperatures encara sn suportables.
Similar: Com ms fort s lestiuet, guardat ms del fred.
A finals de novembre, arreplegars loliva sempre.
A finals de novembre, replegars la teua oliva sempre.
O en desembre, o en gener, segons la seua maduraci.
Castell: A ltimos de noviembre, coge tu oliva siempre.
El vareo de san Andrs mucha aceituna deja caer.
Al novembre, cava i sembra.
Conv llaurar i sembrar abans de larribada de les pluges i el fred.
Contrari: Al novembre, qui no ha sembrat, que no sembre.
Al novembre, qui no ha sembrat, que no sembre.
Pel novembre, qui no ha sembrat, que no sembre.
Ja s massa tard, perqu ja ha arribat el fred.
Contrari: Al novembre, cava i sembra.
Similar en castell: Quince das antes de Todos los Santos y quince
das despus, sementera es.
A primers de novembre, el teu foc ja (el) pots encendre.
Ja comena el fred i les cases van gelant-se.
Similar: A les avellanes, foc i flames.
Castell: A primeros de noviembre, tu fuego enciende.
Com ms fort s lestiuet, guardat ms del fred.
No conv confiar que el bon oratge durar sempre, ja que lestiuet de
sant Mart o de sant Miquel sol acabar bruscament cap a l11 de novembre i
donar pas als refredats.
De lestiuet de sant Mart a lhivernet de sant Mamet, mig any complet.
De lhivernet de sant Mamet a lestiuet de sant Mart, mig any curt hi
compt. (Sant Mart = 11 de novembre / Sant Mamet = 11 de maig)
Certament.
Del novembre, Tots Sants s el primer i Sant Andreu el darrer.
Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer.
Ja ho sabeu.
Castell: Dichoso mes que empieza por Todos los Santos y termina
por san Andrs.
Dichoso mes que entra con Todos los Santos, media con san
Eugenio y sale con san Andrs.
De novembre cap all, agafa la manta i no la deixes de la m.
De novembre cap all, la manta, no la deixes de la m.
Pel fred, antigament la gent corrent es cobria amb una manta pel
carrer, els rics vestien capa, i ms modernament, abric.
De santa Caterina a Nadal, un mes igual.
A santa Caterina (25 de novembre) falta un mes just per a Nadal.
Castell: De Santa Catalina a Navidad, un mes cabal.
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall.
Des de l1 de novembre es nota que el dia va acurtant.
De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal. (cabal = capital, peculi,
diners, fortuna, patrimoni)
Ha dinvertir en llenya per a tot lhivern, perqu desprs estar
banyada o humida.
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu.
Un pronstic infallible, perqu pot fer de tot menys boira.
Similar en castell: Por Todos los Santos, hielo en lo alto; por san
Andrs, hielo en los pies.
El novembre, el mes millor; tant de bo nhi haguessin dos.
El novembre est estre lestiu i lhivern.
Fa un fred encara suportable.
El novembre i els difunts marxen tots junts.
El Dia de Difunts o Tots Sants s el dia 1.
El novembre, vi per vendre.
Pel novembre, vi per vendre.
El vi ha adquirit cos; ja no s most.
En novembre, qui no ha sembrat, que no sembre.
En novembre, qui no haja sembrat, que no sembre.
En novembre, qui no haja sembrat, que sembre.
Per a moltes espcies vegetals, el moment idoni de sembra s al
setembre, encara que algunes (crelles, alls...) es poden sembrar ms tard,
per sempre abans que arribe el fred.
Com: Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembre, que ja s tard.
Similars en castell: Antes de noviembre, tu via sin fruto quede.
hora.
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.
Una altra predicci bastant encertada.
Connexos en castell: Entre los Santos y Navidad, ni llover ni ventear.
De Todos lo Santos a Navidad, o bien llover o
bien helar.
De Todos los Santos hasta Adviento, ni
demasiada lluvia ni demasiado viento.
Lestiuet de sant Mart dura tres jorns i un demat.
Lestiuet de sant Mart durar fins a la fi.
Indica que s un temps molt breu de bona temperatura que clour
definitivament lestiu.
Castell: Veranillo de san Martn, dura tres das... y fin!
Lestiuet de sant Mart, (tots) els ocells fa venir.
Determinades espcies docells procedents del nord dEuropa vnen a
hivernar a terres mediterrnies.
Lestiuet de sant Mart revifa els vells. (revifar = avivar, despertar)
Sn uns dies de bonana entre loctubre i el novembre previs al fred
hivernal.
Lolivera, que s arbre de pinyol, pel novembre senterra i pel maig surt
al sol.
Certament.
Malaltia de novembre no t cura i paga amb la sepultura.
Novembre mata ms ancians i malalts que cap altre mes, sobretot per
la caiguda sobtada de la temperatura, que sol agafar desprevinguda la gent.
Novembre acabat, hivern comenat.
El fred ja es deixa sentir.
Novembre assolellat i abril plujs, estiu abunds.
Auguren bones collites.
Novembre calent, maig gelat.
Quan la tardor es presenta calenta, s previsible que loratge estiga
alterat tot lany.
Novembre, mar i febrer savenen dall ms b. (avenir-se = congeniar,
assemblar-se, assimilar-se)
Sn molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts.
Novembre enll, agafa la manta i no la deixes anar.
De novembre enll, agafa la manta i no la deixes de la m.
Comena la temporada de fred creixent.
Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat. (finat = finit, acabat)
s linici dels freds hivernals i de la inactivitat al camp desprs de la
sembra.
Com: Novembre acabat, hivern comenat.
Castell: Por Todos los Santos, los trigos sembrados y todos los
frutos en casa encerrados.
Connexos en castell: Por los Santos, siembra trigo y siembra cardo.
Por Todos los Santos a ms tardar, el trigo has
de sembrar.
Novembre humit et far ric.
Novembre humit, et fars ric.
Si comencen les pluges desprs de la sembra, de ben segur que
fructificaran b.
Novembre i febrer sn marit i muller.
Novembre i febrer tenen el mateix temper. (temper = temperi,
temperatura, clima)
Novembre i gener tenen el mateix temper. (= carcter, clima)
Sn molt similars quant al comportament de loratge, com juny i
setembre.
Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
Els trons, i sobretot els llamps que els originen, sn molt perillosos a
la muntanya.
Contrari: Si al novembre trona, la collita s bona.
Olivera plantada pel novembre, mai no menteix.
Lolivera que es planta davant la proximitat del temps de pluges no
sarriba a secar.
Pel novembre, cava i sembra.
Pel novembre, bona sembra.
Encara s primavera dhivern.
Pel novembre es cull el nap que pel juliol sha sembrat.
Ja ho sabeu.
Pel novembre, festes grans: Sant Mart i Tots Sants.
Aix s.
Pel novembre, les faves sembra; si no ho pots fer, no tindrs faver.
(faver = favar)
Ja ho sabeu.
Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembre.
Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre.
Si no shavia fet al setembre, que s quan correspon, encara ss a
temps, abans de les pluges i el fred fort.
Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a una altra
anyada. (anyada = temporada, cicle, collita)
Conv tindre les labors agrcoles acabades abans de tancar-se en casa
per passar lhivern.
Per lAdvent, pluja o vent o fred coent. (advent = perode previ a Nadal)
De Tots Sants a lAdvent, ni massa pluja ni massa vent.
s el temps previ a lhivern i quasi sempre inestable.
Castell: De todos los Santos hasta Adviento, ni demasiada lluvia ni
demasiado viento.
Per Sant Andreu, aigua o neu. (30 de novembre)
A Sant Andreu, aigua o neu.
Per Sant Andreu, pluja o neu.
Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu.
Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt breu.
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, o fred o neu.
s poca daix, ja que a la primavera dhivern no es pot esperar bon
temps.
Per Sant Andreu, sembra el blat teu.
Per Sant Andreu, sembra del teu; i si ho has demprar, deixa-ho anar.
Per Sant Andreu, retira larreu de sembrar i posat a xarcolar. (arreu =
eina, ferrament, estri / xarcolar = eixarcolar, llevar males herbes)
s poca de sembrar la llavor del forment, cosa que es pot fer tamb
ms avant.
Connexos en castell: En buen tiempo, san Andrs guarda los higos
para l.
Por san Andrs, corderillos tres.
Por san Andrs, mata tu res, grande, chica o
como es.
Obrada de san Andrs, ni la prestes ni la des.
Per Sant Mart, les pinyes cauen del pi. (11 de novembre)
Per Sant Mart, la pinya cau del pi.
I en caure, escampen les llavors abans de les pluges.
Castell: Por san Martino, se le coge la pia al pino.
Per Sant Mart, obri la bta i enceta el vi.
De la collita de ram del setembre fet most i fermentat a loctubre,
ja hem obtingut el vi.
Castell: Da de san Martino, todo mosto es buen vino.
Per Sant Toms, se te gela fins el nas.
Cap al dia 21 ja correspon que faa bon fred.
Per Tots Sants, arts a la mar.
Encara fa bon oratge per a la pesca.
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
s extraordinari lany que per aquesta data no fa bon fred.
Per Tots Sants, les olives a les mans.
Comena la collita de loliva, que acabar al gener.
Per Tots Sants, neu en els alts.
Aquesta festivitat t reputaci de molt freda.
Castell: Por los Santos, nieve en los cantos.
Por los Santos, la nieve en los altos y fro en los campos.
Por Todos los Santos, campos verdes y montes blancos.
Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals. (barral =
recipient de vidre amb capacitat de litre)
La pluja associada al fred rega la vinya i mata els insectes i molts
parsits de les plantes.
Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembre, que ja s tard.
Ja ho sabeu.
Connex: Pel setembre, qui tinga llavor, que sembre.
Qui pel novembre no t llenya seca, ja cal que es prepari lesquena.
Les faenes que no es fan amb la previsi suficient, desprs shan de
fer de pressa i costen ms.
hora.
Sembra lall per Sant Blai, per si el vols fi, fes-ho per Sant Mart. (
3 de febrer / 11 de novembre)
Un consell agrari molt encertat.
Similar: A Nadal, lall, al bancal.
Castell: Ajo, por qu no medraste? Porque en San Martn no me
sembraste.
Ajo, por qu no fuiste bueno? Porque no me hall San
Martn puesto.
El ajo fino, por san Martino.
Si al novembre trona, la collita ser bona.
Si el novembre trona, la collita ser bona.
Si pel novembre trona, la collita ser bona.
Si en novembre sents que trona, la collita ser bona.
Si al novembre trona, la collita s bona.
Els trons sn lanunci daiguats pels quals la terra adquirir sa per a
nodrir els sembrats.
Com: Novembre humit et far ric.
Castell: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente ser
buena.
Sol pel novembre i abril plujs, estiu calors.
Si fa loratge al revs de com seria normal, s que el temps sha
trastocat i no podem esperar sin un any estrany.
Tots Sants lo primer, Sant Andreu lo darrer. (lo = forma antiga del)
Sn el primer i lltim dia del mes.
Desembre
A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol.

Cada moment t el seu clima i les seues necessitats.
A Nadal, capa no em cal.
A Nadal, capa no em cal, i dall en enll, fred ja no en fa.
A Nadal manta no cal.
Es diu irnicament.
A Nadal, lall, al bancal (i a Sant Joan, a casa).
Sn els moments idonis per a la plantaci i la recollecci.
Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa lin donarem un tall. (tall =
tallada, boc, tros)
Les festes de Nadal sn tradicionalment locasi de fer bones
menjades compartides amb els ms prxims.
Similar en castell: El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad.
Boires pel desembre, ni pluges ni neus sn de tmer.
La boira, en general i en totes les poques, sn exponent de bonana.
Cada dia no s Nadal.
Cal aprofitar els bons moments que sens presenten.
Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer.
Ac, calor sha dinterpretar com poc fred.
Connex: El millor llenyer, guardal per al febrer.
De la Purssima a Nadal, dsset dies cabals. (cabal = just, exacte)
Ja podeu fer el clcul de quan cau la Purssima.
De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.
De Nadal a Carnaval, set setmanes tant se val.
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes. (desimboltes =
aproximadament, si fa no fa, llargues)
De Nadal a Carnestoltes, tot el mn va en tretze voltes.
La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans
de linici de la Quaresma.
De Nadal a Sant Joan, mig any cabal. (cabal = complet, exacte, just)
De Nadal a Sant Joan, va mig any.
Sn el solstici dhivern i el solstici destiu, respectivament.
De Nadal a Sant Juli, tretze dies hi ha.
Ja ho sabeu.
De Nadal i de Sant Joan, noms nhi ha un cada any.
Recomana aprofitar aquestes efemrides festives per menjar b i
divertir-se.
Similar en castell: Una vez al ao, no hace dao.
De Santa Llcia a Nadal, tretze dies per igual.
Exactament.
Desembre s un vell que arruga la pell.
s lltim mes de lany, i per tant el ms vell, i el seu fred hivernal fa
que la pell es contraga i sarrugue.
Desembre finat, any acabat. (finat = finit, concls, rematat, mort, difunt)
No falla.
Desembre mullat, gener ben gelat.
Si, a ms de fer fred, ha plogut, hi haur tamb humitat, amb qu
augmentar la sensaci trmica de gelor.
Connex: Si el desembre plou, bon any nou.
Desembre nevat, bon any assegurat.
La neu hivernal protegeix les arrels del fred exterior i humiteja
lentament la terra, amb qu s beneficiosa per a arbres i cereals.
Desembre nevat, bon any per al blat.
Si el desembre amb neus ve, eixampla el graner.
La neu afavoreix ms el camp que la pluja, perqu va desfent-se i
regant lentament, a ms que mata els parsits i estova la terra, de manera
que es pot preveure una collita cerealista abundosa.
Desembre tremolant, bon gener i millor any.

Si pel desembre no fa fred, s que lhivern ve retardat i les pluges,
tamb.
De Tots Sants a Nadal, lhivern formal.
Entre Tots Sants i la Nativitat entra lhivern de veritat.
En cara que el fred siga ms suau que el de gener i febrer, en un any
normal ha de comenar el fred l1 de novembre.
Dies de desembre, dies de malura, tot just es fa de dia que ja s nit
obscura.
Sn els dies ms curts de lany.
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan.
Qui es beneficia de les collites de lestiu, va gastant al llarg de
lhivern.
El mes de Nadal, o al llit o al fumeral. (fumeral = llar)
s com ms calent sest pel temps de fred.
Connexos: Mes de gener, mes malfaener.
Pel gener, el millor ofici s pastisser.
Castell: En las fras noches de diciembre, si ves lucir la luna blanca,
echa en la cama cobertor y manta.
Fangada abans de Nadal, per mitja femada val.
La humitat moderada i duradora afavoreix la terra de cultiu tant com
si lenriqurem amb adob orgnic.
La boira de desembre porta el garb al ventre.
Aquesta boira s preludi del vent que vindr.
La bugada de Nadal seixuga en el fumeral. (bugada = ruscada, roba
rentada / fumeral = llar, fogar, foguer)
Per aquest temps no conv estendre la roba a lexterior, perqu tarda
molt a eixugar-se i no sasseca mai.
La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
Tota pluja que no siga torrencial s sempre ben acollida pel camp.
Les festes de Nadal es passen al fumeral.
Adverteix que els dies sn curts i freds i que qualsevol activitat
exterior no paga la pena.
Molta pluja per Nadal, alegria per tot lany.
Nadal humit fa el pags ric. (pags = maser, masover, agricultor,
llaurador)
Com: Hivern plujs, estiu abunds.
Nadal al foc, Pasqua al joc.
Nadal al foc, Pasqua al sol.
Nadal al sol, Pasqua al foc.
Nadal amb sol, Pasqua amb foc.
Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol. (lo = forma antiga de el)
Nadal en es foc i Pasqua en es joc. (es = el, en dialecte salat)
Nadal en es joc i Pasqua en es foc.
Nadal en es lloc i Pasqua en es foc.
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol.
Per Nadal al foc, per Pasqua al jc. (jc = joquer, niu, llit)
Per Nadal al joc, per Sant Joan al foc. (Sant Joan = 24 de juny, quan se
celebren les fogueres que inauguren lestiu)
Per Nadal els focs i a Pasqua els jocs.
Per Nadal al sol i per Pasqua al foc, si vols que lany sia bo. (sia = siga,
forma antiga)
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc.
Pasqua al sol, Nadal al foc.
Cada moment requereix un lloc diferent per a les activitats humanes
per ra del clima.
Nadal amb lluna lluent, al foc posa ms sarment. (sarment = llenya de
parra)
Quan la lluna llu s perqu latmosfera est neta i les nits produeixen
molt reixiu.
Nadal dilluns, festes a munts. (a munts = a bond, en quantitat)
Nadal en dilluns, festes a munts.
Nadal en dilluns, any de difunts.
Nadal en dimarts, les festes a grapats.
Nadal en dimarts, mal pels sembrats.
Nadal en dimecres, sembra camps i feixes. (feixa = bancalet, taula, tros
de terra marginal)
Quan Nadal cau darrere del diumenge, les festivitats sempalmen i
sencadenen, per si cau a mitjan setmana sha de treballar en lendemig.
Nadal en dijous, any de molts ous.
Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls.
Nadal en dijous, penja larada i ven els bous.
Nadal en dijous, crema larada i ven els bous.
Nadal en dijous, ven la capa i compra bous.
Quan Nadal cau en dijous, mengen ms els ocells que els bous.
Quan Nadal cau en dijous, el pags sembra pels ocells; per molt gra
que sembre no nhi ha prou per a ells.
El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i
amb tantes festes seguides la gent descuida les obligacions, i els animals
fan la seua.
Nadal en divendres, crema foc i cendres.
Nadal en divendres, crema focs i cendres.
Nadal en divendres, crema fins les cendres.
Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
Nadal en divendres, un cop passat, ven els bous i compra blat.
Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents
despeses, de les quals shaur de rescabalar com es puga.
Connex: Nadal en dilluns, festes a munts.
Nadal en diumenge, quan ja ha passat, ven els bous i compra blat.
s costum gastar ms de lhabitual i comenar el gener amb les
butxaques buides, de manera que a vegades sha de prescindir dalgunes
coses necessries per a poder menjar.
Nadal plujs, dolent per als prats i bo per als bous.
La pluja far crixer excessivament lherba, que shaur de segar i
guardar com a aliment dhivern del ramat vacum.
Pel desembre desembrot, el pastor deixa les ovelles i sen va vora del
foc.
El ple del desembre requereix calfar-se.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Es gela el canys que sost la teulada i, per tant, la casa, i s el
moment oport de torrar castanyes i calfar-sen les mans.
Pel desembre, fred, i calor per lestiuet.
Cada temps t el seu oratge propi.
Pel desembre, gelades i sopes calentes.
Similar al segent.
Pel desembre, tremola el vent i lhome ms valent.
Sol ser aix.
Pel Nadal, cada ovella al seu corral.
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
s una celebraci casolana afavorida pel fred ambient i una ocasi per
a reunir-se la famlia prxima.
Per Any Nou, un pas de bou.
Des del solstici dhivern (21 de desembre) fins a l1 de gener, ja s
perceptible que el temps que llum dirna sallarga. (VEGEU: Per Santa Llcia,
un pas de pua. / Per Nadal, un pas de pardal, i per Sant Esteve, un pas de
llebre.)
Per ladvent, posat al sol i guardat del vent. (advent = dies previs a
ladveniment del Jesuset)
El vent hivernal no s gens recomanable, en canvi, el sol suau, s.
Connexos: Cansat o suat, no estigues a laire parat.
Pel desembre, tremola el vent i lhome ms valent.
Per Nadal al carrer, per Pasqua al recer. (recer = recs, abric, cobert)
Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.
De dia shan daprofitar les hores de menys fred, i de nit conv estar
al davant de la llar, lestufa o el braser.
Per Nadal, carn i fusta fora la mar.
Per Nadal, carn i fustes fora del mar.
Per Nadal, mariner fora de la mar.
s temps de descans a casa.
Per Nadal, el porc en sal.
Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc.
En hivern calia tirar m de les reserves del rebost guardades en sal,
en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades a
laire lliure.
Per Nadal, fred com cal.
Un altre gran descobriment de la humanitat.
Per Nadal maduren les nesples.
Ja ho sabeu.
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. (Sant Esteve
= segon dia de Nadal)
El dia va allargant-se respecte a la nit.
Connexos: A Santa Llcia, un pas de pua.
A Sant Antoni, un pas de dimoni.
Per Nadal, qui res no estrena, res no val.
s temps de consumisme i de relacions socials.
Per Nadal, tots els animals al corral.
Tamb els animals necessiten protecci contra el rigor de lhivern.
Com: Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Similars en castell: En diciembre, siete galgos y una liebre, y ella
pase por donde quiere.
En diciembre, siete galgos a una liebre; y en
mayo, setenta liebres a un galgo.
Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.
El dia va creixent paulatinament, i de desembre al gener ja s
perceptible.
Per Nadal, un pas de pardal, i per Sant Esteve, un pas de llebre. (Sant
Esteve s lendem de Nadal.)
Per Nadal, un pas de pardal; per Santa Llcia, un pas de pua.
Per Santa Llcia, un pas de pua. (13 de desembre)
La llargria del dia decreix fins al 21 de desembre (solstici dhivern) i
a partir dac va allargant-se el dia.
Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.
(sant Antoni = 17 de gener)
El dia va allargant-se lentament.
Per Santa Llcia, loli torna a loliva.
Cap al 12 de desembre, les olives van madurant i adquirint
consistncia en oli i color.
Qui al desembre vol festejar, vora el foc sha de posar.
Qui en desembre ha de festejar, vora el foc sha de ficar.
Fa massa fred com per a estar molt de temps parat a lexterior.
Qui desembre salva, la seua vida allarga.
Qui el desembre acabar, any nou vor.
Qui el desembre acabar, lAny Nou vor.
Qui acaba desembre pot dir que ha viscut un any ms i que espera
viuren un altre.
Qui no celebra el Nadal, poc val.
Qui no celebra el Nadal s home que poc se val. (= saprecia)
Qui no celebra Nadal, poc val.
s una opini.
Sant Silvestre s el darrer vespre. (darrer = ltim, postrem / vespre =
vesprada, poca nit, boca de nit)
s lltima vesprada de lany perqu a les 12 de la nit seran les 0
hores de lany segent.
Si el desembre plou, bon any nou.
s un bon auguri.
Similar: el segent.
Si ladvent s mullat, poca anyada de blat.
Els dies anteriors a Nadal sn clau per a la futura collita cerealista.
Si Nadal cau en dijous, plega larada i ven els bous. (plegar = guardar)
Entre el primer i el segon dia de Nadal i el cap de setmana que els
segueix, no es far res de profit.
Si Nadal fa estiu, Pasqua prop del caliu.(caliu = escalfor de les brases i
cendres de la llar)
Si per Nadal fa estiu, a Pasqua, prop del caliu.
Si per Nadal al joc, per Pasqua al foc.(al joc = pel carrer)
Si per Nadal fa estiu, la Pasqua prop del riu. (prop del riu = a laire
lliure, al ras)
Si no fa loratge que correspondria al moment, s que el clima est
trastocat.
Si pel desembre plou, bon any nou.
Les pluges dhivern assaonen els bancals i auguren bona collita.
Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta.
El pleniluni per Nadal s significatiu de nit rasa i, per tant, freda.
Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval. (La Setmana
Santa cau en mar o abril; Carnaval, en febrer)
Aquesta pluja s el preludi dun hivern plovedor.
Similar: el segent.
Si Sant Silvestre plora, tot lany plora; si Sant Silvestre riu, tot lany
riu. (= s lltim dia de lany)
Una nevada per Nadal, de mitja femada val.
s una constataci camperola.
Un Nadal no fa mal.
Nadal s un extraordinari, una excepci a la seguida de tot lany; per
tant, significa que trencar la regla a la llarga no perjudica a ning ni s
criticable.
Castell: Una vez al ao no hace dao.
Refranyer del santoral
Abans de Sant Mart, pa i vi; desprs de lestiuet, fam i fred. (11 de
novembre / estiuet de Sant Miquel: 29 de setembre)
En quinze dies es passa del bon temps al temps hivernal.
Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam. (celler = cava, soterrani)
Aigua de Sant Joan no dna vi ni pa.
La pluja dels voltants del 25 de juny sol ser fluixa i fer molta herba i
poca sa.
Castell: El agua de San Juan quita aceite, vino y pan.
Contrari en castell: El agua por San Marcelino, buena para el pan,
mejor para el vino. (2 de juny)
Aigua de Sant Mart al migdia, pluja per tot el dia. (11 de novembre)
Aix diuen.
A la Mare de Du dAgost, a les sis s de nit fosc. (15 dagost)
Les sis del mat, no de la vesprada.
A la Mare de Du Gitada, prepara la flassada. (15 dagost, lAscensi o
Mare de Du dagost)
s una celebraci preparatria de lhivern.
Al sant que no li tingues devoci no li faces oraci.
Al sant enfadat, no resant-li est pagat.
Si no se li t fe i confiana, poc farem per nosaltres i poc far ell per
ajudar. Tamb es refereix als coneguts dels quals no esperem res.
Similars: Du ajuda a qui sajuda.
Castell: Al santo que no me agrada, ni padre nuestro ni nada.
Connex en castell: Al santo que est de moda, van las mujeres todas.
A Santa Llcia allarga el dia un pas de pua, i a Nadal un pas de
pardal.
A Santa Llcia, un pas de pua.
Per Santa Llcia, creix el dia un pas de pua.
El 13 de desembre, la nit sacurta i el dia sallarga imperceptiblement.
Castell: En llegando Santa Luca, un palmo crece el da.
Santa Luca, el ms corto de los das.
Por Santa Luca, la ms larga noche y el ms corto da.
Por Santa Luca, acorta la noche y alarga el da.
Por Santa Luca, mengua la noche y crece el da.
Por Santa Luca, achica la noche y agranda el da.
Por Santa Luca, achican las noches y agrandan los das;
primero a tumbo de piojo; despus, a paso de gallina; por Navidad, los ciegos
lo vern.
Por Santa Luca, crece el da un paso de gallina; por Navidad,
cada necio lo ver.
Por Santa Luca, crecen los das la patica de una gallina.
A Sant Andreu, aigua o neu.
Per Sant Andreu, aigua o neu.
El 30 de novembre ja s temps de precipitacions.
A Sant Andreu, no li llaures els peus.
Cal haver llaurat abans no haja arribat Sant Andreu.
A Sant Francesc, pren el reclam i vs; i si tords no agarres, no tornes

ms.
Cap a la festivitat de Sant Francesc dAsss, el dia 4 doctubre; s
poca de la caa del tord.
A Sant Jaume i Santa Anna, ram en la plana. (acabant juliol)
Cap a lacabament del juliol el 26 s Santa Anna- ja hi ha ram
primerenc.
A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre.
Del 25 al 29 de juny comencen a despuntar les olives.
A Sant Joan, bacores; verdes o madures, (per) segures.
Bona vista vejam, bacores per Sant Joan.
El 25 de juny, la figuera ja t els primers fruits: la bacora o figa-flor.
A Sant Joan, el primer bany.

Per Sant Joan, el primer bany.
Per Sant Joan, el primer bany, o et pega b o et fa dany.
s tradici prendre el bany o remullar-se els peus a la platja o als
tolls, al riu, la vespra del 25 de juny.
A Sant Joan, vnen i van.
s temps de treballs agrcoles.
A Sant Mateu, verema arreu. (21 de setembre)
A Sant Mateu, verema i batolla arreu. (batollar = batre a m)
A Sant Mateu, verema i batoll arreu. (batoll = pal de batollar)
A Sant Mateu, el ram meu i el mel teu.
s temps de collir el ram. El temps del mel ja ha passat.
A Sant Vicent, sen van les gelades i vnen els vents. (22 de gener)
Febrer s el mes ms fred de lany, mentre que mar sol ser vents.
A Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants.

L1 de novembre comena el fred.
Blat de Sant Mart, blat mesqu. (mesqu = escs, miseris)
El blat que no grana destiu, sin ms tard, dna poc rendiment.
Connex: Per Sant Mart no va mola ni mol.
Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal.
El solstici destiu s temps dalegria perqu es va cara al bon temps,
mentre que el solstici dhivern deprimeix els nims perqu ens endinsem en
lhivern.
Candelera clara, fa bon fred encara.
Sexplica b.
De llana de Sant Joan fes el teu abrigall.
Sant Joan, la porta de lestiu, s quan es tosen les ovelles perqu s
quan ms llargues tenen les fibres de llana.
De Nadal a Sant Anton, festes sn.
Quan hi ha ganes de divertir-se, poc importa quin siga el motiu.
Castell: Hasta San Antn, pascuas son.
De Nadal a Sant Juli, tretze dies hi ha. (el 7 de gener)
Exactament. s quan comena la costa amunt de gener, desprs de
totes les festes i despeses.
Connexos en castell: San Julin de buena estrena, buena comida y
mejor cena.
San Julin, guarda vino y guarda pan.
De enero a enero, pan casero y lienzo casero.
De Santa Caterina a Nadal, un mes cabal. (cabal = sencer, complet)
De Santa Caterina a Nadal va un mes cabal.
Est clar.
De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix. (24 juny 29
setembre)
Recomana molt exageradament de privar-se de certs plaers pel temps
de la calor.
Similar: Pel juliol, ni dona ni caragol.
Castell: De San Juan a San Miguel, ni pescado, ni vino, ni mujer.
De Sant Mart a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a
Nadal, gaireb un mes. (gaireb = quasib, quasi, vora, aproximadament)
Aix s.
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu.
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
Per Tots Sants, neu en els alts.
Des del comen de novembre ja no es pot esperar bon temps.
Connex: Per Sant Mart, la neu al pi.
De Tots Sants a Sant Mart, onze dies i un mat. (1 i 12 de novembre)
De Tots Sants a Sant Mart, onze dies hi compt, i de Sant Mart a
Nadal, un mes i mig cabal. (cabal = complet, sencer)
Exactament.
De Tots Sants a Sant Mart, sembra si vols collir.
Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
Per Tots Sants, sembrats els camps.
Per Tots Sants, sense tardar, trau larada a llaurar.
Per Tots Sants, i no ms enll, has de sembrar.
Qui per Tots Sants no t sembrats, perilla quedar enganyat.
Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies desprs, temps de bon
sembrar s.
El bon favar, per Tots Sants sha de sembrar, i pel gener sha de
cavar. La majoria de vegetals se sembren en aquesta poca.
El bon nap, per Sant Jaume ha dsser nat. (= nascut)

Al voltant daquesta data shan de plantar o han destar ja plantats els
naps.
Similar: Per Tots Sants, mira els teus naps.
El dia del sant del Senyor, ni vages a lera ni tragues llavor.
Sexplica b.
Similar: Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormes a lera.
El millor sant s Sant Joan.
Sel prefereix a la resta perqu se celebra en el bon temps, en lpoca
dels amors i de les collites.
La nit de Sant Joan, la ms curta de lany.
s la nit del dia 23 de juny que es produeix el solstici destiu, quan la
duraci del dia i de la nit s la mateixa.
El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup.
El 18 doctubre s una bona data per preparar reserves per a passar
lhivern.
El que sega a Sant Joan no li ampra a Sant Pere. (24 i 29 de juny)
Entre Sant Joan i Sant Pere, no poses batuda a lera. (batuda = crrega,
garbes per batre)
Entre Sant Joan i Sant Pere, la millor pesquera.
El que Sant Joan no t, ho manlleva a Sant Pere. (manllevar =
emprestar)
All que no es fa de primer, shaur de fer uns dies desprs.
Castell: Entre Santa Ana y Santa Magdalena, no tengas la parva en la
era. (26 i 22 de juliol)
Els camps per Sant Miquel esperen aigua del cel.
Desprs de la sequedat estiuenca es produeixen les pluges de tardor,
que a loctubre poden ser perilloses per excs de precipitaci en poques
hores.
Entre Santa Anna i la Magdalena, no tingues la parva a lera. (Sta.
Anna: 26 de juliol / parva = recapte, berena, mosset, desdejuni, piscolabis,
refrigeri)
Encara no s temps de batuda.
Entre Sant Joan i Sant Pere, bona merda que tofegue.
Es diu perqu la fruita encara s verda i no es pot collir.
Castell: Entre San Pedro y San Juan, las hierbas olores dan. (29 i 24
de juny)
Fins a Sant Joan i Sant Pere, no dormes a lera.
No conv dormir al ras ni acampar fins que el temps siga calors i
tranquil.
Fins el dia de Sant Joan, no et lleves ni un fil destam. (estam = fibra
natural)
De fet, fins aquesta data no podem estar segurs que sha acabat el
mal temps.
Com: Fins al quaranta dabril no et lleves del cos un fil.
Castell: Hasta el cuarenta de Mayo no te quites el sayo.
La florida per esta poca augura bona collita.
Contrari: Flor dolivera per labril, oli just per amanir.
Floroncos per Sant Joan, salut per tot lany. (floronc = furncol)
A la primavera, la sang pot alterar-se a causa de factors
mediambientals naturals, per tant, el refrany desitja que aquesta siga la
major afectaci de la salut que tinguem.
Gloris sant Roc, lliurans de pedra i de foc.

Gloris sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc.
s el patr dels desastres.
Gloris sant Sebasti, que reu pescador de fluixa/canya mentre us
varen robar la jupa.
Lamenta que hi haja qui saprofite de qui no es pot defensar.
Contrari, lexpressi: Nadar i guardar la roba.
Castell: Ojos que no ven, gabardina que te roban.
La Mare de Du en el llit, amanix la jupa al teu marit. (15 dagost /
amanir = deixar a la m / jupa = qualsevol pea dabric per al trax: rebeca,
jupet, jersei, jaqueta, mantellina...)
La Mare de Du en lo llit, refresca la nit.
Es refereixen a la imatge gitada de la Mare de Du dagost (15
dagost), data que conclou la cancula i a partir de la qual les nits refresquen.
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
Conv estovar i airejar el sustrat perqu absorbisca la poca pluja
destiu.
Lolivera plantada per Sant Mart s la que fa loli ms fi. (12 de
novembre)
Aix diuen.
Pare sant Bernat, que isca tan dol com ha entrat.
s una encomanda humorstica que li fan les embarassades.
Passat Tots Sants, tots els dies sn germans.
Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge.
Pel juny ser Sant Joan; per lagost, Maria; pel gener, lEpifania; i
Sant Pere el juny; tant si el vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol.
(Epifania = 5 de gener)
s un bon repertori de referents festius i agraris.
Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
Tots Sants, Nadal i Reis sn les tres festivitats en qu ms es nota
com va progressant el fred hivernal.
Per la Candelera, avana el dia una hora sencera. (2 de febrer)
Per la Candelera, eixuga la bugadera. (bugadera = bugada, ruscada)
Per la Candelera, ocells a locellera.
Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres. (cadernera = ocell
canor)
El temps de llum solar es dilata, per encara fa fred i els ocells
procuren no eixir del niu.
Com: Per Sant Pau, una hora cau.
Connexos en castell: El da de la Candela, invierno fuera, pero si no
ha nevado y quiere nevar, invierno por comenzar.
El da de la Candelaria, que llueva o que no
llueva, el invierno est fuera, y si llueve y hace viento, invierno dentro.
Per la Concepci, les barques al secador.
s temps de descans de pescadors i de reparaci de barques.
Per la Mare de Du, al llit, ja refresca un poc la nit. (15 dagost)
El temps de la cancula estival ja ha passat.
Per la Mare de Du dagost, a les set ja s de nit fosc.
Aix passava el 15 dagost, abans de la moderna adaptaci horria.
Per lAscensi, cireretes a munt. (lAscensi = la Mare de Du dagost /
cirereta = fruit silvestre, no cirera)
Per lAscensi, orenetes a munt; a la Plana s, per a Morella no.
s el temps de les cireres i de larribada daquestes aus protegides a
zones clides.
Per lAscensi, cortinetes al balc.
s una festivitat que se celebra a molts llocs.
Per lAscensi, trau el palmito i colga el mant. (palmito = ventall)
s poca de canvi de les temperatures.
Per la Verge del Pilar, faves a sembrar.
El 12 doctubre.
Per Santa Agns i Sant Fructus, els freds majors.
Per Santa Agns, allarga el dia una hora ms.
Per Santa Agns, una hora ms.
Aix sha allargat el dia des del 21 de desembre, solstici dhivern .
Per Santa gueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells. (5
de febrer / gueda = gata)
s temps dapariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa
del niu.
Per Santa gueda, planta alfbega. (alfbega = planta aromtica i
condiment)
Per Santa gueda, planta lalfbega; dama garrida, ja la t eixida.
Per Santa gueda, planta lalfbrega; lauela que ho dia, plantada la
tenia.
A Santa gueda, planta lalfbega; lauela que a dia, plantada la
tenia.
Dia dalt dia baix, a comen de febrer sha de plantar.
Per Sant Andreu, si no teniu flassades, patireu. (flassada = cobrellit
gros o calent)
El 30 de novembre ja s temps de fred.
Per Sant Andreu, verema arreu.
s el temps de la collita del ram, dita verema.
Per Santa Anna, el ram a la plana. (28 de juliol)
La vinya, que es cultiva en planes i pendissos, ja fructifica.
Per Santa Caterina, a pescar la sardina. (25 de novembre)
Comena la temporada de pesca daquest peix blau.
Similar: Per Santa Marina, nap a la terra, i a la mar, la sardina.
Contrari: Per Santa Marina, ni boga ni sardina.
Connexos en castell: Por santa Catalina, mata la cochina.
Por santa Catalina, prevente de hierba y harina.
Por santa Catalina, la berza es gallina.
Per Santa Caterina, loli ja est en loliva.
Les olives comencen a despuntar.
Castell: Por santa Catalina, todo su aceite tiene la oliva.
Por santa Catalina, coge tu oliva, y la vieja que lo deca,
cogida la tena.
Per Santa Caterina, molt de fred o molta humida. (humida = humitat)
El temps atmosfric s encara inestable.
Castell: Por santa Catalina, la nieve se avecina.
Per Santa Creu, faves arreu.
s quan estan bones per collir.
Per Sant Agust, ni berenada ni dormir. (13 de novembre)
El dia s tan curt que el dinar i el sopar quasi sajunten.
Castell: Por San Agustn, ni merienda ni dormir.
Per Santa Magdalena, la nou plena. (22 de juliol)
Per Santa Magdalena, lanou i lavellana plena.
Per Santa Magdalena, lavellana s plena.
Per Santa Magdalena, la nou s plena, el ram verd, la figa madura, el
blac ensacat i locell fora del niu.
s temps de plenitud fruital i de vitalitat.
Per Santa Maria, hora i mitja ms de dia.
Ja tenim un altre punt de referncia per a controlar com sacreix el
temps de llum solar.
Connex: A Nadal, un pas de pardal; a Santa Llcia, un pas de pua.
Castell: En Santa Mara, una hora crece el da; en San Blas, un paso
nada ms; en San Antn, un paso de ratn. (29 de juny, 3 de febrer i 17 de
gener)
Per Santa Maria, vs a veure la vinya; tal com la trobars la
veremars.
s la data lmit per a veremar.
Per Santa Marina, boga i sardina. (18 de juny)
Per Santa Marina, nap a la terra, i a la mar, la sardina.
s lpoca de pesca daquestes espcies de peix blau.
Similar: Per Santa Caterina, a pescar la sardina. (29 dabril)
Contrari: Per Santa Marina, ni boga ni sardina.
Castell: Por Santa Marina, siembra tu nabina; yo que lo s, por San
Bartolom.
Por Santa Marina, vete a ver tu via; cual la hallares, tal la
vendimia.
Per Sant Andreu, aigua o neu. (30 de novembre)
Per Sant Andreu, neu per tot arreu.
Per Sant Andreu, si no teniu manta, patireu.
De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, o fred o neu.
Aix s depenent de laltitud i lorientaci de cada lloc.
Castell: Cuando San Andrs viene, o trae agua, o nieve.
Cuando san Andrs viene, atrae agua o nieve.
San Andrs, agua o nieve ha de traer.
Por San Andrs, la nieve en los pies.
Por san Andrs, hielo en los pies.
Por san Andrs, nevadicas tres.
Por los Santos, nieve en los altos; por San Andrs, nieve en
los pies.
Similar en castell: Entre los santos y Navidad, ni llover ni ventear.
Per Sant Andreu, tot el dia no shi veu.
Per Sant Andreu i Sant Rat, tot el dia s nit.
Els dies sn ms curts que les nits i el sol s menys brillant que a
lestiu.
Castell: En llegando San Andrs, todo el da de noche es.
Por San Andrs, todo el tiempo de noche es.
Per Sant Anton, Carnestoltes sn.
El Carnaval se celebra el dia de Sant Antoni, que s la vespra del
dimecres de Cendra, el qual enceta la Quaresma.
Similar: Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer.
Per Sant Antoni comencen els focs i sacaben els jocs.
s temps de fred rigors i de reprendre les obligacions desprs de
les festes nadalanques, dAny nou i Reis.
Per Sant Anton, tot ocell pon. (17 de gener)
Per Sant Antoni en gener, pon la gallina en la palla i el graner.
El gener s un mes molt ponedor de quasi tot laviram, que aprofita el
fred per a no eixir del niu.
Castell: Por San Antn, gallinita, pon.
Similar en castell: Para San Antn, busca la perdiz al perdign.
Per Sant Antoni, fa fred com un dimoni.
Sol fer tant de fred, que els animals procuren estar a cobert.
Castell: Por San Antonio hace un fro de todos los demonios.
Per Sant Antoni, pas de dimoni.
Per Sant Antoni, creix el dia un pas de dimoni.
El dia 17 de gener ja creix el dia ms que un pas de pardal i que un pas
de pua.
Castell: Por San Antn, media hora ms de sol.
Por San Antn, las cinco con sol; en Valencia, pero no en
Aragn.
Per Santa Teresa, ocells a la vesca. (15 doctubre / vesca = captura de
pardalets per empegament amb vesc)
Per Sant Francesc, locell al vesc. (4 doctubre)
Molts ocellets van desplaant-se pels arbustos buscant on niuar a
lhivern que sacosta.
Connexos en castell: Otoada segura, San Francisco la
procura/inaugura.
La otoada ms segura, San Francisco la
inaugura.
Por San Francisco no hay fruto que no sea rico.
Per Santa Teresa, sembra a tesa. (sembrar a tesa = sembrar
intensivament guiant-se per un cordell estirat.)
Cal aprofitar el moment previ a les pluges dhivern per sembrar
abundosament.
Connexos en castell: Llueva de Santa Teresita a Santa Teresa, ya
tienes el pan en la mesa. (1 a 15 doctubre)
Por Santa Teresa, las nubes traen agua a la
presa.
Por Santa Teresa, agua en las presas.
Por Santa Teresa, ya vers la cebolla tiesa.
Por Santa Teresa, vers la cebada tiesa.
Por Santa Teresa, rosa en la mesa. (rosa del
safr)
Per Sant Bartomeu, embarcador de cnem. (24 dagost)
Fa tan bon temps i hi ha tan bona mar que una simple corda de cnem
pot aguantar la nau.
Connexos en castell: Para la buena sementera, por San Bartolom las
aguas primeras.
Para que la otoada sea buena, por San
Bartolom, las aguas primeras.
Otoada buena, por San Bartolom comienza.
Por San Bartolom, tormentas ha de haber.
Por San Bartolom, brama el ciervo por primera
vez.
Despus de San Bartolom muchas moscas yo
mat.
Per Sant Bernat, el sol ja entra pel forat.
Pluja per Sant Bernat, el blat corcat.
Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de
la teulada.
Per Sant Blaiet, jornal senceret.
s temps de treballar complidament la terra perqu soxigene, de
podar arbres i fer-ne cremes, de plantar...
Per Sant Blai, planta lall. (3 de febrer)
Per Sant Blai, sembra lall.
s un bon moment per a la plantaci dalgunes varietats (amb la punta
del gra cap amunt), per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la
primavera.
Similar: Per Nadal, lall al bancal.
Castell: Por San Blas, planta ajos y comers.
Por San Blas, ajete; mete uno y sacars siete.
Connex en castell: Por San Blas, higuera plantars e higos comers.
Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix.
La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrcoles.
Castell: Por San Blas, una hora ms.
Per Sant Blai ve la cigonya.
Procedent de lfrica, ve molt a linterior, no a la costa.
Castell: Por San Blas, la cigea vers, y si no la vieres, ao de
nieves.
Por San Blas, la cigea vers, y si no la vieres, mal ao
esperes.
Per Sant Clement, apreta el fred de calent. (2 novembre) (de calent = de
deb, de valent, de veritat, amb gana)
Habitualment, en els dies de Tots Sants i de Sant Clement es passa
de loratge tardorenc a lhivernenc.
Per Sant Cristfol, banys de mar. (10 de juliol)
s temps de calor forta.
Per Sant Dons, tronadors i piuletes.
El 9 doctubre se celebra a Valncia el naixement de lantic Regne de
Valncia amb artificis pirotcnics i dolcets de massap.
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a
guardar.
Sn collites i activitats prpies del desembre, temps de fred en qu
conv recollir-se a casa.
Per Sant Francesc, lleva lormeig. (4 doctubre / ormeig = aparell,

cordatges, velam)
Conv replegar veles al final del bon temps.
Similar: Per Sant Palou, a armar el bou, fins per Santa Parma, que es
desarma.
Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil. (gresol o cresol = lmpada
doli)
El primer dia de setembre, ja es nota que els dies es fan curts i que
les nits refresquen.
Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el ram i la magrana. (pinta =
despunta, samostra, es manifesta)
El 24 i el 28 de juliol ja sen pot calcular la collita.
Com: Per Santa Anna, el ram a la plana.
Castell: Por Santiago y Santa Ana pintan las uvas, y para la Virgen de
agosto ya estn maduras.
Por Santiago pinta el pavo y la uva, que ya est madura.
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc.
Segons el clima de cada moment es fan unes coses o unes altres.
Similar: Per Nadal els focs i a Pasqua els jocs.
Per Sant Joan, creix larbre i creix linfant.
La primavera fa que tots els elements de la natura cresquen i que els
animals mamfers perden pl.
Per Sant Joan i Sant Pere, no poses taules a lera. (taula = post,
dentada o plana, tirada per un mul, sobre la qual es colloca qui el condueix
per a separar la palla del gra)
El 29 de juny encara s prompte per a batre; cal esperar encara uns
dies.
Per Sant Joan, les garbes al camp. (garba = braat, manoll, feix)
Cap al 24 de juny s temps dassecar el gra al sol abans de batre els
cereals a lera aprofitant que encara no fa molta calor i bufen ventijols que
senduran la palla.
Castell: En el mes de San Juan, al sol se cuece el pan.
Per Sant Joan tenim el dia ms llarg de lany. (24 de juny)
El dia de Sant Joan s el dia ms llarg de lany.
Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant. (es = el, en dialecte
salat)
s el solstici destiu: sallarguen els dies i sacurten les nits.
Castell: Por San Juan, los das comienzan a acortar.
Sin engaos, la noche de San Juan es la ms corta del ao.
Per Sant Jordi, mira lordi. (ordi = cereal semblant al blat amb qu
selabora el malt i la cervesa)
El 23 dabril ja cal controlar aquesta collita.
Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell. (19 de mar)
Sacosta el bon temps primaveral i lpoca dels amors.
Castell: Por San Jos, la golondrina ver.
Similars en castell: Por San Jos, los sapos se empiezan a ver.
San Raimundo trae la golondrina del otro mundo.
A quince de marzo, da el sol en la umbra y canta
la golondrina.
A quince de marzo, da el sol en la sombra y canta
la alondra.
Per Sant Lloren, figues, en tens.
Per Sant Llorens, figues que tens.
Cap al 10 dagost ja hi ha figues.
Per Sant Lluc, mata el porc i dus la verema al cup.
Per Sant Lluc, mata el porc, i la verema al cup.
Per Sant Lluc, sembra moll i sembra eixut.
Sexpliquen b.
Per Sant Maci, els ocells es volen casar. (Maci = Maties / 14 de maig)
Maig s el mes de les flors i dels apariaments de moltes aus.
Per Sant Maci, loreneta ve i el tord sen va.
La primavera s temps de renovaci i canvi de la natura i poca de les
migracions animals.
Com: Per Sant Sebasti, loreneta ve i el tord sen va.
Similar: Per lAscensi, orenetes a munt; a la Plana s, per a Morella
no.
Per Sant Marc levangelista, maig a la vista. (25 dabril)
Sexplica b.
Per Sant Mar, la neu al pi.
Per Sant Mart, la neu al pi.
Per Sant Mart, la neu a dalt del pi.
Per Sant Mart, la neu al pi, i del pi al prat, tot nevat.
Per Sant Mart, la neu al pi; si no s al vespre, al mat.
Per Sant Mart, la neu ja s al pi, si no a la tarda, hi s al mat.
Per Sant Mart, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per
Nadal, fins dalt del fumeral.
s temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat.
Similars: Per Sant Mart, el fred s al cam.
Per Sant Mart, lhivern va de cam, i si va retardat, per
Sant Andreu ja ha arribat.
Per Sant Mart, el fred s al cam.
Per Sant Mart, el fred ja s aqu.
Per Sant Mart, lhivern va de cam, i si va retardat, per Sant Andreu
ja ha arribat.
Per Sant Mart, lhivern va de cam; si el voleu deturar, per Sant
Climent arribar, i per molt que el detureu, per Sant Andreu el
tindreu. (Sant Climent = 2 de novembre / Sant Mart = 11 de novembre /
Sant Andreu = 30 de novembre/ deturar = aturar, detenir, parar)
s el final de la tardor a lhemisferi nord.
Similar: Per Tots Sants, el fred s al camp; per Sant Mart s al cam;
per Santa Caterina, s dintre la cuina.
Per Sant Mart, la fadrina besa el fadr. (11 de novembre)
Per Sant Mart, la fadrina besa al fadr, i per Santa Caterina el fadr
besa a la fadrina.
Sn efemrides en qu tradicionalment es mata el porc engreixat per
a locasi i es tasta el vi fet al setembre.
Castell: Por San Martino, todo mosto es buen vino.
Per Sant Mart, la pinya cau del pi.
Per Sant Mart, la fulla cau del pi.
Pel novembre, les pinyes cruixen i amollen la llavor al vent, o b es
precipiten contra el terra perqu se nescampen els pinyons.
Castell: Por San Martino, se le coge la pia al pino.
Per Sant Mart, ni faves ni lli.
El fred sol gelar les plantes.
Per Sant Mart, ni ferra el ferrer ni mol el mol.
Per Sant Mart no va mola ni mol. (mola = roda dafilar)
Acabada lpoca de la sega, ja no cal esmolar fals ni corbelles ni
mantenir en funcionament els molins de farina.
Similar: Per Sant Mart no encenguis forn ni encenguis mol.
Similars en castell: Por San Martn, slo siembra el ruin.
Por San Martn, siembra el ruin, y la vieja que lo
deca ya sembrado lo tena.
Per Sant Mart sen va el teulad.
Ve a dir que els ocells en general busquen llocs ms clids on passar
lhivern, per b que els teuladins solen residir tot lany sota les teules o en
els forats de les cases.
Per Sant Mart, tots els ocells ja sn aqu.
Locell que no s aqu per Sant Mart, sha quedat pel cam.
Les aus procedents del nord dEuropa vnen a hivernar a la
Mediterrnia abans del fred.
Per Sant Mart, xarambec i volant.
s una festivitat prou celebrada en alguns llocs.
Per Sant Mateu, lestiu adu.
Per Sant Mateu, sembra del teu o de qualsevol, arreu.
Per Sant Mateu, verema arreu.
Cap al final de lestiu es cull i es torna a sembrar.
Connex en castell: Por San Mateo, tanto veo como no veo. (el dia i la
nit duren igual)
Per Sant Maties, canten els ocells llurs alegries. (Maties = Maci)
Per Sant Maties, ja entra el sol per les ombries. (ombria = cara nord de
les muntanyes)
Per Sant Maties, ja sn ben llargs tots els dies. (Sant Maties = pel
febrer)
Per Sant Maties, ja sn llargs els dies.
Per Sant Maties, tant de nit com de dies.
Per Sant Maties, tan llarga s la nit com el dia.
El 14 de maig, el dia i la nit tenen la mateixa durada i els ocells
saparien.
Castell: Por San Matas, se van los tordos y vienen las golondrinas.
Por San Matas, cantan las totovas y entra el sol por las
umbras.
Por San Matas, pega el sol en las sombras.
Por San Matas, se igualan las noches y los das.
Por San Matas, empareja la noche al da.
Per Sant Miquel, els alls miren al cel. (29 de setembre)
Per Sant Miquel, la figa ja no t pl.
De fet, a la figuera ja li han caigut molts dels fruits madurs que
tenia. (s una fruita que fa pelets tendres per dins.)
Per Sant Miquel, el berenar sen va al cel.
Per Sant Miquel, la verema sen puja al cel, i lendem torna a baixar.
Sant Miquel puja el berenar al cel; sant Marcial el baixa.
El dia 29 de setembre torna a fer calor uns dies i ja acurta el dia,
per els llauradors encara poden berenar al camp, mentre que el dia de Sant
Marcial ja ha acurtat tant que han de sopar en casa.
Connexos en castell: El que quiera coger miel, que cate por San
Miguel.
El que quiera coger miel, que cate por San
Miguel; el que quiera coger cera, que cate por las Candelas.
Si quieres sacar miel, scala por San Miguel.
Por San Miguel se cata la miel; quien no la
catare, le amargare.
Por San Miguel, los higos saben a miel.
Por San Miguel, trisca la nuez y la manzana
despus.
Por San Miguel, quita el riego a tu vergel.
Todo fruto viene bien con calor por San Miguel.
El verano de San Miguel faltar muy rara vez.
Por San Miguel, vers llover.
Lluvia por San Miguel, poco tiempo la has de ver.
Per Sant Narcs, de sis a sis.
La jornada sha de fer quan hi ha claror, s a dir de sis de mat a sis
de la vesprada.
Per Sant Pau, una hora cau. (el 21 de desembre).
El dia va acurtant-se.
Per Sant Pere, el blat a les eres.
Acabada la sega, que es fa al juny, les espigues estan a punt per a ser
batudes.
Per Sant Pere, juny darrere.
Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.
Sant Pau cau en desembre, i doncs significa que sha acabat el temps
de la fruita i les collites.
Per Sant Pere i per Sant Pau, la sargantana ix del cau.
Comena a fer calor suficientment forta per a calfar la sang dels
animals de sang freda.
Castell: Por San Pedro, sale la culebra de su agujero.
Per Sant Sebasti, loreneta ve i el tord sen va.

Uns ocells migren buscant la frescor i uns altres, la calor.
s una variant de: Per Sant Maci, loreneta ve i el tord sen va.
Per Sant Sebasti, una hora el dia sol allargar.
Per Sant Sebasti, una hora sallarga ja.
Per Sant Sebasti, un pas de marr. (marr o mard =, mascle de lovella)
Per Sant Sebasti, un pas de mil.
El 20 de gener, la llum dirna ja sha allargat una hora des del solstici
dhivern.
Per Sant Sebasti, un fred que no es pot aguantar.
Per Sant Sever, faves a fer.
Per Sant Sever, fesols a fer.
poca daquests productes.
Per Sant Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna.
s el darrer dia de lany.
Per Sant Sim, a caar el moix. (28 doctubre / moix = ocell, au
menuda)
Per Sant Sim i Sant Judes, veremes collides, tant si sn verdes com si
sn madures.
Per Sant Sim i Sant Judes, les naus eixutes.
Els treballs de neteja i manteniment de les barques shan de fer
abans de larribada del fred i el mal temps.
Connex en castell: Por san Simn, el nspero a su sazn.
Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comena lAdvent. (7 de desembre /
Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal)
Aix sol ser.
Per Sant Toms, agafa el porc del/pel nas.
Per Sant Toms, set gela fins el nas.
El 21 de desembre s temps de retir a casa de persones i animals per
ra del fred ambiental.
Per Sant Valent, lametller a florir. (14 de febrer)
Els ametllers comencen a florir a mitjan gener i la florida dura fins
aquesta data.
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora.(= Sant Vicent
Mrtir)
Per Sant Vicent de la Roda, el dia ja allarga una hora.
Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora.
Per Sant Vicent, paren els freds i entren els vents.
El 22 de gener.
Castell: Por San Vicente, el invierno pierde un diente.
San Vicente el barbado rompe el gelado o lo pone ms
refinado.
Similars en castell: Por San Pablo, el invierno vuelve atrs o alarga el
paso.
San Valero, ventolero.
Per Tots Sants, el mocador i la capa grans.
Per Tots Sants, neus als alts.
Per Tots Sants, trau labric i els guants.
Per Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants. (= ventall)
El primer de novembre s la fita que marca linici del fred.
Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes.
s el temps de maduraci de les castanyes, que torrades calfen les
mans i la panxa i sn molt energtiques, com els caragols cuinats.
Per Tots Sants, el fred s al camp; per Sant Mart, s al cam; per
Santa Caterina, s dintre la cuina.
Anuncia la progressi del fred hivernenc.
Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
Conv preparar la collita de lestiu vinent i no deixar cap fruita a la
intemprie en larbre, perqu es far malb del fred i el mal oratge.
Similar: Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
Per Tots Sants, les olives a les mans.
A linici del novembre ja es pot veure clarament quantes olives
collirem al desembre o al gener.
Per Tots Sants, mira els teus naps.
Ja han dhaver estat plantats.
Pluja per Sant Joan, furta vi i no dna pans. (24 de juny)
Les pluges estivals no solen ser generoses, de manera que no
alimenten prou ni la vinya ni, molt menys, el blat.
Quan Du no vol, els sants no poden.
Quan Du vol, els sants no hi poden.
s una manera de dir que per ms que ens esforcem o desitgem una
cosa, aquesta no es realitzar si les circumstncies no ho permeten.
Similars: Quan un no vol, dos no es barallen.
Quan no hi ha pels camps no hi ha per als sants.
s lexcusa que es dna quan els diners sn escassos per a no atendre
coses secundries o innecessries.
Quan Sant Lloren porta capa, la pluja no sescapa. (10 dagost)

Si amaneix el dia ennuvolat, plour.
Quan sant Ramon porta capa, sant Boi no sescapa.
Si un dia fa fred o humitat, laltre tamb.
Quan vnen els tres barbuts -Sant Pau Ermit, Sant Maure i Sant
Antoni Abat- vnen els freds cascarruts. (cascarrut = fort)
El final de gener i el febrer sn lpoca ms freda de lany.
Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, collirs escardots.
Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs. (mort =
borrell, borrall, floc)
s mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no
produeix res que no siga silvestre.
Contrari: Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies desprs, temps
de bon sembrar s.
Qui t a sant Pere no ampra a sant Pau.
Qui ja t la soluci a algun problema, no busca ms. (Sant Pere s ms
important que sant Pau.)
Santa Agns, una hora ms. (21 de gener)
La durada de la llum dirna sha allargat des del solstici dhivern (21
de desembre).
Com: Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora.
Santa Caterina, freda o humida.
Santa Caterina, o molt freda o molt humida.
De Santa Caterina a Nadal, un mes cabal.
(El 25 de novembre s Santa Caterina dAlexandria.)
Santa Creu i el nom de Maria, aiges i vents ens envia.
s poca de maltempsades.
Santa Dorotea de Tristany, la nit ms clara de lany.
El dia 6 de febrer sol tenir una nit difana i estelada perqu
latmosfera est lmpida.
Sant Agust, dos caps en un coix. (13 de novembre)
s temps de molta gelor i de dormir ben colgats i junts.
(Que) santa Llcia ens/et/... conserve la vista.

s una crtica que es fa a qui no sha fixat convenientment en alguna
cosa o a qui t mal gust. (A santa Llcia li van treure els ulls.)
Contrari, lexpressi: Bona vista vegem.
Sant Antoni de gener, mitja palla i mig paller.
En el cor de lhivern, les reserves estan a mig consumir y la collita
futura, a mig fer.
Castell: Por San Antonio de enero, la mitad del pajar y la mitad del
granero.
Sant Antoni del porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa lullet.
Aquest sant Antoni s el casamenter, al qual saclamen solteres i
vdues en demanda de pretendent, i cada una interpreta la seua imatge
segons ledat.
Sant Antoni, guardans de foc i dimoni.
s un prec.
Contrari: Qui juga amb foc, tard o dhora es crema.
Sant Bartomeu aboca laigua pertot arreu. (24 dagost)
Si plou en aquesta data, ho fa amb gana.
Sant Blai gloris, deixa el meu xiquet i ends-te la tos.
Sant Blai gloris, fugem duna i en tenim dos.
s el patr de la tos. Hi ha qui diu Sant Blai gloris quan alg tus,
com hi ha qui diu Jess quan alg esternuda.
Sant Joan, alegria de xics i grans.
El motiu de lalegria sn les festes tradicionals precristianes i el bon
temps regnant.
Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
Lestiu comena oficialment el 21 de juny, per el dia 24 s quan se
celebra popularment en la cultura mediterrnia des dabans de Crist.
Castell: Sanjuanada venida, primavera ida.
Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous.
Sant Joan en dijous, alegria del pags i afany dels bous.
Tota festa alegra els humans, per acumula faena per a les bsties.
Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja.
Sha de ser previsor amb el pa, ja que els forns solen tancar en
festivitats molt senyalades.
Sant Joan en dimecres, noms dura un vespre.
Entre setmana no es pot vetlar ni anar de festa perqu lendem hi ha
obligacions.
Sant Joan en divendres, collita de cendres.
Quan alguna festivitat sajunta amb el cap de setmana, no es produeix
durant tres dies.
Sant Joan i Sant Mart, guardeu-me de ver.
Sn dates clau per a la recollecci dherbes remeieres.
Sant Joan lescura i el Nen Jess lallarga. (escurar = acurtar)
Sant Joan lescura i Nadal lallarga.
La duraci del dia decau a partir del 24 de juny, el dia ms llarg de
lany, fins la nit de Nadal, el dia ms curt de lany.
Similars: La nit de Sant Joan, la ms curta de lany.
Per Sant Joan, es dia creix una passa de gegant.
Castell: San Juan acorta y el Nio alarga.
Sant Joan plovent fa el vi dolent.
La pluja aigualeix el suc del ram i, per tant, li lleva dolor.
Similar: Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dna pa.
Sant Marc evangelista, maig a la vista.
s un punt de referncia.
Sant Mateu arribat, verema el savi i lorat. (orat = boig, foll,
forassenyat)
Pertot, es cull el ram.
Sant Maties i Carnestoltes, poc es porten.
Les dues festivitats semmarquen en febrer.
Sant Nicolau, obri les portes amb clau.
Ja sacosta el bon temps.
Sant Pau ras ompli el cabs.
Sant Pau ser, tot lany anir b; Sant Pau mullat, tot lany espatlat.
Si ix ras el dia de Sant Pau Ermit a finals del gener-, podem
comptar que les collites seran bones.
Sant Pere bon home, sant Joan bon sant, que curen la ronya i de tot
altre mal. (ronya = malaltia cutnia parasitria)
Es fa referncia a quests patrons sanadors perqu els banys i les
herbes curatives daquesta poca de juny est comprovat que sn efectius.
Sant Pere de Fluvi lleva vi i no dna pa.
La pluja en aquesta data s escassa i fa ms mal que b a la fruita.
Sant Pere i Sant Pau tanquen a juny amb clau.
Comena lestiu.
Sant Pere plujs, trenta dies perills.
s indicatiu de pluges renovades.
Sant Roc, als quinze anys digu: albercoc.
Es diu quan alg comenta els progressos o les proeses dalg, quen
realitat, sn coses ben normals i corrents.
Castell: Habl el buey y dijo: mu.
Sant Roc, sant Roc, si dic mentida que em tiren al foc.
Sant Roc, si dic mentida, que em tiren al foc.
Ho diu qui pretn assegurar als altres que est dient la pura veritat.
Similar: Sant Sebasti i sant Roc guarden de pesta i de foc.
Similars, les expressions: Tho promet.
Que em muira ara mateix si no s veritat.
Similar en castell, lexpressi: Palabrita del Nio Jess.
Sant Sebasti de la vila, tanca la porta i fila. (filar = fer fil)
El 20 de gener encara fa massa fred per a estar massa temps al ras.
Sant Sebasti i sant Roc guarden de pesta i de foc.
Sn els patrons protectors contra tals mals.
Sant Silvestre du a les bruixes del cabestre. (cabestre = arns del cap
dels quids)
s el darrer dia de lany.
Sant Urb, lleva vi i no dna pa.
Sant Urb s la clau del vi i la clau del pa. (25 de maig)
Per Sant Urb, quaranta dies plour.
La pluja en aquest moment s inoportuna per als sembrats, ja que els
cereals estan a punt per a la sega.
Sant Vicen amb bon sol, any de bon vi, si Du vol.
Sant Vicen clar i Sant Pau esps, de vi no en vulgues ms.
Sant Vicen mullat, tot el vi esguerrat. (= espatlat, malms, estropellat)
Quan en tal data plou o hi ha humitat en lambient satura la producci
de ram.
Santa Eullia assolellada, collita de vi assegurada.
Ja s temps de maduraci del fruit.
Si la Candelera plora, lhivern s fora; si la Candelera sen riu, torna-
ten al niu. (+Que plora o no plora, tres mesos de mala hora.)
Si la Candelera plora, lhivern fora; i si riu, ni hivern ni estiu.
Si la Candelria plora, lhivern s fora; si la Candelria riu, ja estem en
lestiu; tant si plora com si riu no faces niu, i si deixa de plorar,
lhivern est per passar.
Si la Candelera riu, ja estem a lestiu.
Si la Candelera riu, ja som a lestiu.
Si la Candelera riu, ja som a lestiu; i si plora, ja s lhivern fora.
Si la Candelria riu, torna-ten al niu.
Aquesta data -2 de febrer- s un indicador de lallargament o
escurament de lhivern.
Castell: Cuando la Candelaria llora, el invierno flora.
Si la ceba grilla i lalfics grana, el dia de Sant Hiplit, bona diana.
(alfics = cogombre molt llarg i retorut / diana = acte inicial de les festes
de Moros i Cristians / Sant Hiplit: 13 dagost)
Quan sha complit en el treball, ja es pot participar de la festa.
Si per Santa gueda plou, quaranta dies ms dhivern.
El 5 de febrer s molt significatiu de loratge venidor, igual que el dia
de la Candelera.
Si per Santa Clara est ser i trona, la tardor ser bona. (11 dagost)
Aix diuen.
Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu. (Bartomeu = Bertomeu =
Tomeu = 24 dagost)
Aix diuen.
Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara. (14 de juliol)
Aix diuen.
Si vols collir blat, sembra per Sant Joan. (24 de juny)
s el moment idoni.
Tots els sants tenen vuitada. (vuitada = resos durant vuit dies seguits)
Ve a dir que hi ha vuit dies de temps per a complir socialment: donar
el condol, lenhorabona...
La majoria de les persones busca el remei o la soluci quan es veu
afectat, s a dir, tard.
Contrari: Ms val prevenir que lamentar.
Castell: La gente se acuerda de santa Brbara cuando truena.
Santa Brbara se menta tan slo cuando hay tormenta.
Contrari en castell: Ms vale prevenir que curar.
Tronada per Sant Joan, les anous cucades.
Verdes o madures, per Sant Jaume, figues segures.
El 25 de juliol, la figuera sol mostrar ja el fruit, encara que hi ha
varietats de figuera que produeixen bacores per Sant Joan i figues pel
setembre.
Vegeu: A Sant Joan, bacores; verdes o madures, (per) segures.
Bibliografia consultada i altres fonts:
Bocaviu, bocins de llengua de transmissi oral i escrita arreplegats a Ontinyent,

Josep Sanchis Carbonell, Oficina ds i Promoci del Valenci, Ajuntament
dOntinyent, Grficas Reverts, Ontinyent, 2007
Brots i esclafits verbals dAlcoi i rotgle de pobles muntanyencs, Alexandre Agull i
Guerra, Artes Grficas Alcoy SA, Alcoi, 1989
Calendari 2003, Ajuntament de Cocentaina-Oficina Municipal de Promoci
Lingstica, Cocentaina, 2003
5.000 refranys de nostra terra, Arola Editors, Pol. Francol, parc. 3, 43006
Tarragona
Curs de valenci, segon nivell, Generalitat Valenciana, Comercial Denes, Paiporta
1995.
Diccionari Alcover-Moll, 10 toms, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2005
Diccionario de refranes, G. Campos, Juana i Barella, Ana, Espasa-Calpe, SA,
Madrid, 1992, 1a ed. 1993, 1a reimpresin mayo 1993.
Diccionari de refranys, Anna Pars, Edicions 62, Barcelona
2001 refranys, selecci feta per Lloren Gimnez, Ajuntament dAlzira, Alzira,
1999
Reciclatge, nivell superior, Agust, Carme et al., Papers Bsics, Ed. 3 i 4, Valncia
1999
Recull de refranys valencians, Vicenta Adell Cerd, Ed. Comercial Denes, Paiporta,
1997 2a ed.
Refranyer de la Ribera, Eduard Soleriestruch, J. Huguet Pascual editor, Valncia,
1980
Valenci en perill dextinci, Eugeni S. Reig, Arts Grfiques Soler, Valncia, 1997
Valenci mitj, Borja, Joan et al., Castellnou, Valncia, 2005, 2a ed.
Internet, pel buscador Google, diversos portals: Cuando el asno puede...,
Refranes castellanos sobre los animales y sus equivalentes semnticos en
lenguas polaca y checa, Piotr Sawicki et al., Eslavstica Complutense, I,
2001; Refranes de mi abuela (Xile); Enl@ce upec, Recopilacin de Toms lvarez
de los Ros; El Refranyer, de Jos Gargallo Gregori; Refranyer temtic catal-
castell, de Vctor Pmies, 2010-2011; Un polsim de refranys; Busc@bibli, etc.
+ Refranys recollits a Alberic pels alumnes de 5 dEGB, gener 1981
+ Refranys recollits a Godella per alumnes del taller de valenci de lEscola
dAdults, maig 2001
+ Refranys recollits a Torrent per Amparo Domnech, 2009
+ Espigolament personal del compilador a Alcoi, Trbena, Valncia, Godella, Pego i
la Vall de Gallinera
Amb la collaboraci dAmparo Domnech i Josep Prez.

Refranyer Tematic D Adolf Gisbert

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Refranyer Tematic D Adolf Gisbert

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Refranyer temtic

amb breu explicaci de significat i lxic,

Compendiat i interpretat per Adolf Gisbert

(ampliat i revisat en octubre del 2011)

Oficina Municipal ds i Promoci del Valenci

El present treball naix de la necessitat de conixer el significat de cada refrany,

Si b hi ha bastants refranyers publicats, la majoria sn reculls fets en

s a partir dhaver constatat un desconeixement general dels refranys entre els

- cobrir un aspecte ntim de la nostra llengua, ric de saviesa tradicional No

- diferenciar matisos agrupant les diverses manifestacions duna mateixa

- explicar termes inhabituals, antics, massa localistes o especialitzats;

- servir de pont i de lligam entre llenges i sensibilitats.

- i, per descomptat, educar en el sentit com a partir de lexperincia general,

s un treball obert, constantment ampliat i revisat i sempre enriquible, nascut

Joan Valls Jord

COM ELS PRESENTEM

Any de molta sardina, mal any.

Cabra morta de fam no lha vista ning.

El gos den Mora, de tot senamora.

El gos i el gat viuen del descuidat.

El que roba un ou, roba un bou.

s de poc cervell arranjar la gbia sense tenir ocell.

Fills de gat, gatets.

Les gallines ponen pel bec.

Castell: El hombre es un animal de costumbres.

Ms val pardal en la m que cent volant.

Pacincia, deia el gat a la rata, i li molia els ossos.

Per la boca mor el peix.

Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.

Qui t gossos a casa, li treuen els ossos al carrer.

Un ou s el jornal de les gallines.

A la cuina, val ms la prctica que la gramtica.

A la taula i al llit, al primer crit (; i per a treballar, deixat cridar).

Al camp vas, el que portes menjars.

A lolor de la tonyina sescarota lalbergina.

Arrs i beguda, foc de brasa.

Cada cosa al seu temps, i pel maig, cireres.

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesqu.

El peix, larrs i el pebrot volen vi fort. (pebrot = piment, bajoca)

El vi s un bon mosso, per mal amo.

El vi, poc s bo, molt s ver.

Fil que penja, botifarra que falta.

La murga i el rovell sn bolets de tardor. (murga = mrgola / bolet =

A, e, i, o, u, el burret sap ms que tu.

Agutzil descuidat, lladres cada mercat.

Al rei, sel mira per la moneda.

A qui es burla, el dimoni li furga.

A qui s burro, que lalbarden. (albardar = posar les albardes)

El que festeja, no sopa.

Fes-ho b, que no ho perdrs.

Contraris: Al malalt que s de vida, laigua li s medecina.

Ning vol ser vell, per tots volen arribar.

On no hi ha forces no salcen arroves. (una arrova = 500 quilos)

Pescador de canya, ms menja que guanya.

Que no mos donen a passar lo que podem resistir.

Qui llibres llegeix, respecte mereix.

Qui t terra, senterra.

Rega torta, vianda a la porta. (rega = solc, reguer, cavall)

Si lenveja fra tinya, quants tinyosos hi hauria. (tinya = malaltia de la

Somiar pollets porta diners.

Tracta amb sardina, que menjars gallina; si la vens s, per si la

Val ms un pren que dos et donar.

A tal mestre, tal deixeble.