MODEL DE CONTROL

En un incomparable triomf, Migdia mor.

Passada pel flameig, la terra s’aclivella.
Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.

Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita,

cimat de cabellera com d’una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.

Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fesses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?

I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…

Superbament aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques

sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s’estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.

Josep Carner

Comenta aquest poema:

● Digues a quin moviment pertany

● Quantes estrofes té i què mesuren els versos, com és la rima…
● Es pot dividir en parts? Quines? què s’explica a cada part?
● Quin, en definitiva, és el tema del poema?

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
 ● Digues a quin poema pertany aquesta estrofa i qui és el seu autor.
● Comenta l’ estrofa:
○ Qui parla i a qui s’adreça,
○ Per què li demana si entén la llengua dels seus fills?
○ Com és descrit el tu poètic?
○ Com desitjaria el poeta que fos?

Quines són les característiques més importants del Modernisme, qui són els autors més rellevants?
Quines són les característiques més importants del Noucentisme, qui són els autors més rellevants?

(PPT del Classroom)

Text de comprensió lectora sobre el Modernisme (preguntes concretes sobre el text llegit).

En aquest fragment de Santiago Rusiñol apareix la figura de l’artista confrontada a la de les masses
en diferents expressions al llarg de tot el text.

“I en tant aquí, tots junts, tots dels nostres sense por d’orelles forasteres a l’art i a la
poesia, podrem esbravar-nos cridant el que no gosem dir moltes vegades rodejats del
gran ramat; que volem ser poetes i que despreciem i planyem els que no sentin la poesia,
que preferim ser simbolistes i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i
mansos; que no hi fa res passar per Don Quixots allà on hi ha tants Sancho Panzas que
pasturen, ni llegir llibres d’encantats allà on no se’n llegeixen de cap mena.”

● Quina expressió fa servir en aquest fragment per referir-se a les masses?

● Amb quins aspectes es pot comparar la figura de l’artista esteticista amb la de
don Quixot?
● I Sancho Panza, amb qui es pot identificar?

Llegeix el text següent –Elogi de la paraula de Joan Maragall- i explica en què consisteix la
inspiració segons Maragall i defineix el que ell anomena paraules vives.

Hauríem de parlar molt menys i sols per un fort anhel d'expressió: quan l'esperit
s'estremeix de plenitud i les paraules brollen, com les flors en la primavera: una a una, i
no pas en totes les branques, sinó com a sort d'una branca. Quan una branca ja no pot
més de la primavera que té a dintre, entre les fulles abundants brolla una flor com
expressió meravellosa. ¿No veieu en la quietud de les plantes l'admiració d'haver florit?
Així nosaltres quan brolla en nostres llavis la paraula veritable. 
Aixís parlen també els poetes. Són els enamorats de tot lo del món, i també miren i
s'estremeixen molt abans de parlar. Tot ho miren encantats i després se posen febrosos i
tanquen els ulls i parlen en la febre: llavores diuen alguna paraula creadora i, semblants a
Déu en el primer dia del Gènesi, del caos ne surt la llum. 
I aixís la paraula del poeta surt amb ritme de so i de llum, amb el ritme únic de la bellesa
creadora: aquest és l'encís diví del vers, veritable llenguatge de l’home. 
I vosaltres mateixos que sou anomenats sobre tots poetes, ¿quan serà que entrareu
profondament en les vostres ànimes pera no sentir altra cosa que el ritme diví d'elles al
vibrar en l'amor de les coses de la terra? ¿quan serà que menyspreareu tot altre ritme i
no parlareu sinó en paraules vives?
La inspiració és_________________________________________________________________
______________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________
Les paraules vives són___________________________________________________________
______________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________

Completa aquestes oracions amb el pronom feble corresponent:

a) Guaita què fa el goril·la. Afanya’t, fes-___ una fotografia!

b) El delinqüent no va fer cas a les veus d’alto i la policia ___ va disparar dos trets.
c) Necessito un plat fondo; ___ tens cap aquí? Doncs vés a buscar-___ un a la cuina.
d) Conec un pintor que toca la guitarra i és divertidíssim. ___ conec des que érem petits. ___
escriuré una carta i ___ convidaré a la festa; estic segur que vindrà.
e) Tenia dues agendes i me ___’han pres una; demà me’___ compraré una altra.
f) La gossa perseguia els ratolins i va caçar-___ un.

Sociolingüística (alguna pregunta tipus la que segueix)

Com creus que podem mostrar respecte per les llengües en la nostra vida quotidiana?
Escriu almenys tres propostes i pensa com aplicar-les habitualment.