Introducció a la literatura

Bloc 1
Què és la literatura?

● Segons l’IEC: “activitat que, per mitjà de l’escriptura,

es proposa més un fi estètic que no pas didàctic”
● La definició de literatura és molt més complexa.
● Molts pensadors han intentat definir aquest concepte.
● Definició més estesa: “l’art que té com a finalitat
l’expressió de la bellesa mitjançant el llenguatge”
● La paraula literatura prové de littera (lletra) → la
literatura neix quan les històries orals es posen per
escrit.
Quins trets defineixen la llengua literària?

● Abundància de recursos retòrics.

● Predomini de la funció poètica → es dona
importància a la manera d’expressar i
transmetre el missatge
● Intenció estètica (crea bellesa) i expressiva
(generar significat)
● Connotacions i ambigüitats → cada lector de
cada època en fa una lectura diferent
Exemple de funció poètica del llenguatge
El poeta Vicent Andrés Estellés parla del plaer de menjar-se
un pimentó (pebrot) torrat:
res no m’agrada tant després, en un pessic
com enramar-me d’oli cru del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
el pimentó torrat, tallat en tires. agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes eucarísticament,
de la terra. me’l mire en l’aire.
m’agrada molt el pimetó torrat, de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
mes no massa torrat, que el desgracia, cloc els ulls i me’l fot.
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada. Vicent Andrés Estellés, dins Horacianes
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Per què és fonamental estudiar literatura?

● Per conèixer la nostra tradició: el llegat històric, les

creences, les ideologies, els temes… que han anat passant
de generació en generació.
○ Per conèixer els universals literaris, comuns a
l’espècie humana.
● Per reflexionar sobre l’ésser humà.
● Per reforçar el nostre coneixement de la llengua.
● Per augmentar les nostres capacitats intel·lectives.
Quins són els gèneres literaris segons la classificació
actual?

Poesia Narrativa Teatre

● Prové de la lírica. ● Relacionada amb el ● Prové del gènere

● El jo poètic expressa gènere clàssic de dramàtic clàssic.
sentiments i emocions. l’èpica. ● No hi ha narrador.
● Hi ha un relat i diàlegs. Sabem el que passa a
través dels diàlegs.

● 4t gènere: assaig
○ Textos en prosa sobre temes històrics,
filosòfics, socials…, però amb voluntat de fer
un text literari. Volen convèncer.
Quina diferència hi ha entre tema i argument?

● Tema: idea central que transmet el text.

○ Temes habituals: amor, mort, amistat…
○ S’ha de definir breument.
● Argument: conjunt de fets que se succeeixen en
una obra.
○ Equival al resum d’una obra.
 És la repetició total o

La rima
parcial de fonemes (sons)
en dos o més versos a
partir de l’última vocal
tònica.
Segons els sons que es repeteixen: rima consonant o
assonant

Rima consonant Rima assonant

● Repetició total de fonemes ● Repetició parcial de fonemes

(sons vocàlics i consonàntics). (només sons vocàlics).

Vinyes verdes, dolç repòs, a

vora la vela que passa; b Si s’allunya i no et mira, a
cap al mar vincleu el cos a si t’és advers l’instant, b
sense decantar-vos massa. b de plorar, què en trauries? a
(Josep M. de Sagarra) Si et sent, neci, riurà. b
(Gabriel Ferrater)
Segons la posició de la síl·laba tònica: rima masculina o
femenina

Rima masculina (aguda o oxítona) Rima femenina (plana o paroxítona)

● Quan el vers acaba amb un mot ● Quan el vers acaba en un mot

agut. pla.

Quan la passada del vent afina A - fem

la tarda tèbia del mes d’agost B - masc
penges com una morta gavina A Rima esdrúixola
dalt de la pedra grisa del rost. B
(Josep M. de Sagarra)
Versos sense rima: versos blancs i versos lliures

Versos blancs Versos lliures

● No rimen, però segueixen ● Llibertat mètrica. No segueixen

regularitats mètriques. cap regularitat.

Tot el que tens és aquest cos feixuc,

tan malmenat per la dissort i els anys però si poguessis obrir
que qualsevol ventada el pot abatre, totes les cremalleres
però que és l’únic tornaveu que et resta. dels cervells
(Miquel Martí i Pol) amb un moviment ràpid i descarat
i ficar-hi el nas
(no té rima, però hi ha regularitat mètrica - només hi veuries
versos de 10 síl·labes) soledat.
(Ferran Anell)
Segons l’esquema que segueix dins l’estrofa

● Rima creuada: ABBA Rima encadenada

● Rima encadenada: ABAB
● Rima caudada: AABB Vora la mar és nada l’estimada A
i és olorosa de ruixim marí, B
i és a la mar son ànima avesada A
Rima creuada i es migra tota si li’n cal partir. B

Amau i amada sereu, a (Josep Carner)

i responeu a qui us crida; b
guardau que sereu medida b
ab lo que mesurareu a

(Joan Timoneda)