enforfoguit -ida [eɱfoɾfoɣít]

1. adj. Estret, apretat. En la discoteca hi havia massa gent, estàvem enforfoguits.

adj. Sobrecarregat de mobles, quadros, espills o altres adornaments. Tenia totes les
2.
habitacions de la casa enforfoguides

esgarrifar [ezɣarifáɾ]

v. tr. Eriçar, aborronar, per efecte del fred, de la febra o d'una emoció intensa. Aquell
1.
crit el va esgarrifar.
v. tr. i pron. Commoure intensament l'ànim. La notícia de l'atemptat esgarrifà l'opinió
2.
pública. M'esgarrife quan veig les imatges de la inundació.
v. tr. Produir (un soroll estrident) una sensació d'esmussament en les dents. El soroll
3.
del clarió en la pissarra m'esgarrifa les dents.
v. tr. i pron. Avalotar, escandalitzar. No vos esgarrifeu tant, que no és una cosa tan
4.
greu.
v. intr. i pron. Esvarar, un vehicle, i desviar-se lateralment. La moto va esgarrifar a
5.
causa de la velocitat.

tarquim [taɾkím]

1. m. Llot que depositen en el fons les aigües estancades o les que inunden un terreny.
2. m. Situació anguniosa o d'extrema necessitat. L'han ficat en un tarquim.
3. fugir del fang i caure en el tarquim V. fang1 7.

manifessejar [manifeseʤáɾ] (manifesseja [manifeséʤa])

v. intr. Intervindre en assumptes aliens, especialment per a dirigir-los segons la pròpia
voluntat.

esparverar [espaɾveɾáɾ] (esparvera [espaɾvéɾa])

v. tr. i pron. Causar molta por, aterrir o espantar la imminència d'un perill. El cavall
s'esparverà quan va veure el foc.

garjol [garʤɔ́l]

m. Home sagaç.
sagaç [saɣás]
adj. Subtil o hàbil a descobrir les coses. Un detectiu intel·ligent i sagaç

escarotar [eskaɾotáɾ] (escarota [eskaɾɔ́ta])

 v. tr. Dispersar (la caça, els animals, els ramats, l'aviram), espantar-los, aüixar-los. El
1.
llop escarotà les ovelles.
2. v. pron. Desbandar-se. Els animals es van escarotar quan van veure el foc.
v. tr. i pron. Avalotar, escandalitzar. No vos escaroteu per tan poca cosa, que ací no
3.
passa res.
4. v. tr. Descabellar. El vent li escarotava els cabells.
5. escarotar el galliner V. galliner 7.

ampit [ampít]

m. CONSTR. Paret, mur o tanca que generalment arriba a l'altura del pit i que se sol
1. posar a la vora d'un pont, d'un balcó o d'una construcció similar perquè servisca de
protecció.
m. CONSTR. Replanell que formen les parets al nivell del travesser inferior de les
2.
finestres.
3. m. Peu d'una muntanya.