Exemples d'onomatopeies tradicionals

Onomatopeies referides a sons diversos

 atxim, atxem: Onomatopeia de l'esternut.

 bum: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop
fort. “El bum d'una barrina”.
 catacrac: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es
trenca, que cruix, per a indicar ruptura, et. “No heu sentit un catacrac?”
 crac: Representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. “Heu sentit el
crac de la pota de la taula?”
 crec: Representa el soroll d'una cosa que es trenca.
 cric-crac: Imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un
mecanisme.
 flist-flast: Onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom
venta l'una darrere l'altra.
 ning-nang o ning-ning: Onomatopeia amb què hom designa el so repetit
d'una campana.
 nyac: Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dos coses
que, acostant-se violentament, n’enclouen una altra.
 nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en
llenguagte infantil] Menjar. “Vine, faràs nyam-nyam”.
 nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol (Crit de dolor del gos i altres animals),
d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2
Criatura molt petita.
 nyic-nyic: Onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una
persona que es fa molesta amb la seva insistència.
 nyigo-nyigo: Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un
violoncel, etc., especialment mal tocat.
 paf: Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna
cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa.
 pam, pum: Onomatopeia que imita un tret, un colp violent.
 pif-paf: Onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades
l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc.
 plof: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau
damunt un cos bla o hi topa.
 taf-taf: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosió.
 tic-tac: Onomatopeia que imita el so d'un rellotge.
 tris-tras: Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit,
deliberat, devers un punt concret.
 xac: Onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. Des d'aquí vaig
sentir el xac.
  xap: Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a
l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
 xec: Onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc.
 xip-xap: Onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida.
 xut: 1 Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2
Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o
imposar silenci.
 zum-zum: Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor
sorda i continuada, com, per exemple, d'un insecte.

Onomatopeies referides al sons animals

Alguns sons d'animals s'expressen de la manera següent:

 ànec: nyec (crit de l'ànec; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac) /
L’ànec nyequeja.
 cavall: renill (crit del cavall) / El cavall renilla.
 colom: parrup (cant del colom i de la tórtora) / El colom parrupa.
 elefant: bramul (crit de l'elefant i animals afins; es pot arribar a trobar
també que l'elefant trompeteja) / L’elefant bramula.
 gallina: escataineig, cloc-cloc (onomatopeia de la veu de la gallina; en
alguns llocs es pot trobar que fa coc-coc) / La gallina escataina.
 lleó o tigre: rugit (crit del lleó i animals afins) / El lleó rugeix.
 llop: udol (també auuuu) / El llop udola.
 mussol: uuu-uuu (onomatopeia de la veu del mussol i animals afins)
 ocell: piulet (crit de l'ocell que piula; també piu-piu i piuladissa quan es
tracta de molts ocells alhora; també xiu-xiu) / L’ocell piula.
 ós: esbramec (crit de l'ós i animals afins) / L’ós esbramega.
 rata: güell o esgüell(crit de la rata) / La rata güella (o esgüella).
 serp: xiulet (de xiular; en alguns llocs es pot trobar que fa ssssss) / La serp
xiula.
 vaca: mugit (crit de la vaca; en alguns llocs es pot trobar que fa muuuu) /
La vaca mugeix.
 xai: bel (crit del xai; en alguns llocs es pot trobar que fa beeee) / El xai
bela.