avaluaci educaci primria

curs 2009-2010
competncia lingstica:
llengua catalan a

instruccions
Per fer la prova necessites un bolgraf. Primer has descoltar un dictat i has de completar els espais en blanc. Seguidament has de llegir atentament uns textos i respondre a unes preguntes sobre el que has llegit. Finalment has descriure un text sobre el tema que set demana. Hi ha diferents tipus de preguntes per respondre. La majoria les has de respondre marcant amb una X el requadre que consideris correcte; en daltres, has de marcar tamb amb una X si la frase s verdadera o falsa, i en alguna altra has descriure. Contesta tan b com spigues cada pregunta. Si ho necessites, pots rellegir els textos i les preguntes.

EXemplE 1 El sol s: a. Un planeta b. Un satllit c. Una estrella d. Un asteroide planeta

EXemplE 2 Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els fets? A.

Es va despertar tard i es va aixecar rpidament.

B.
Va arribar a temps dagafar lautobs.

C.
Encara no havien obert la porta de lescola.

D.
A casa, no va prendre res per esmorzar.

a. D b. A c. A d. D

C B D A

B C B B

A D C C

Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, pots ratllar-la i marcar clarament la nova resposta. Tens 45 minuts per fer la prova. Llegeix atentament els textos i les preguntes per contestar tan b com et sigui possible.

competncia lingstica:

llengua catalana

DICTAT

Ara escoltars un text dues vegades. La primera s per entendrel b i la segona s per completar els espais en blanc.
0-1

El senyor Guillem viu al bosc i t molta El senyor Guillem no s ric, saben. Desprs de escriure rtol i rumiar, a la porta.

dels lladres.
0-1

0-1

els lladres no va decidir

0-1

0-1

0-1

0-1

Es prega als lladres que toquin el timbre. Podran entrar

0-1

lliurement i podran que no hi ha res per trucar ben fort, tinc un son Signat el senyor Guillem.

amb els seus propis ulls . Si vnen de nit, han de .

0-1

0-1

0-1

0-1

que una nit va sentir el timbre. Som els lladres! va sentir que cridaven.

avaluaci educaci primria

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci. Un daquells dies vaig descobrir a la paret un escorp femella gros que portava una cosa que a primer cop dull semblava un abric de pell de color de camell. Una inspecci ms a prop em va demostrar que aquesta pea era una massa de menuts minsculs adherits al llom de la mare. Aquesta famlia em va captivar i vaig decidir dentrar-los damagat a casa, al meu dormitori, per poder-los guardar i veurels crixer. Amb compte infinit vaig moure la mare i la famlia perqu es fiquessin a dins una capsa de llumins i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig tenir la mala sort que just entrar estaven servint el dinar; vaig posar amb molt de compte la capsa de llumins sobre la lleixa de la xemeneia del sal. Distret amb el menjar i escoltant com discutia la famlia, vaig oblidar del tot les meves apassionants captures recents. Final ment, en Larry, havent acabat, va portar les cigarretes al sal i es va reclinar a la cadira, sen va posar una a la boca i va agafar la capsa de llumins que jo havia dut. Ara afirmo, com aquell dia, que lescorp femella no tenia cap intenci de fer mal. Estava inquiet i un xic enfadat destar tancat tant de temps dins una capsa de llumins i, per aix, va aprofitar la primera oportunitat per escaparse. Es va llanar fora de la capsa molt rpidament, amb els menuts adherits desesperadament, i va fugir corrents per sobre del dors de la m den Larry. No gaire segur del que havia de fer desprs, lescorp femella va aturar-se a la m amb el fibl corbat enlaire i a punt. En Larry, en sentir el moviment de les seves pinces, va donar-hi un cop dull per veure qu era, i des daquell moment les coses es van fer ms i ms confuses.

Gerard Durrell, La meva famlia i altres animals. 1988 (text adaptat)

1. On volia amagar la troballa el protagonista de la histria?

a. Al damunt de la xemeneia b. Al sal
0-1

c. Al dormitori d. Al menjador

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 1

2. Per qu va agafar els escorpins?

a. Perqu en feia collecci b. Perqu volia veurels crixer c. Perqu volia espantar la famlia d. Perqu tenia gana
n
0-1

3. Quina daquestes frases resumeix millor el primer pargraf?

a. Mentre dinava, vaig oblidar-me de la meva troballa b. Lescorp se sentia a gust a la capsa de llumins c. La mare escorp portava les cries adherides a lesquena d. La famlia descorpins va despertar el meu inters
o
0-1

4. Lescorp es va llanar fora de la capsa

a. perqu tenia gana b. perqu en Larry va cridar c. perqu volia fer mal d. perqu volia ser lliure
p
0-1

5. A continuaci tens unes frases que sidentifiquen amb unes lletres (A, B, C, D). Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els fets?
A. Vaig posar la meva troballa en una capsa de llumins. a. B b. B c. A d. D C A B C A C C A D D D B
0-1

B. Vaig descobrir un escorp femella.

C. Vaig veure com en Larry va agafar la capsa de llumins que jo havia deixat al sal.

D. Lescorp va sortir rpidament de la capsa.

avaluaci educaci primria

TEXT 1

6. Al protagonista de la histria
a. lapassiona observar tot tipus danimals b. li agrada jugar amb llumins
0-1

c. li volia fer mal en Larry d. li agrada omplir la lleixa de la xemeneia

7. Amb quina frase el protagonista ens explica el desconcert de lescorp?

a. Va enganxar-se a la paret b. Va fugir per sobre de la m den Larry
0-1

c. Va aturar-shi amb el fibl corbat enlaire i a punt d. Va ficar-se dins duna capsa

8. Quan parla de les meves apassionants captures recents es refereix

a. a la seva famlia a punt de dinar b. a la seva collecci de capses de llumins
0-1

c. a labric de color de camell d. a la famlia descorpins

9. Qu vol dir el protagonista de la histria quan diu aquesta famlia em va captivar?

a. Que el va encantar b. Que el va espantar
0-1

c. Que el va capturar d. Que el va inquietar

10. Lescorp femella portava una massa de menuts minsculs adherits al llom. Els menuts minsculs sn:
a. Taques a la pell b. Les seves cries c. Petits animals parsits
0-1

d. Granets de sorra
v

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 1

11. Una histria confusa s el CONTRARI duna histria

a. complicada b. trbola c. embolicada d. precisa
w
0-1

12. Una de les paraules segents NO t relaci amb les altres. Quina s?
a. Corba b. Curvatura c. Corbar d. Corbata
x
0-1

13. Tria el verb correcte perqu la frase tingui sentit.

Lescorp estava inquiet perqu dins una capsa de llumins.

a. havia estat tancat b. haur estat c. est tancat d. estaria tancat

y
0-1

14. Senyala loraci que triaries per continuar la frase: Lescorp femella li va clavar el fibl al dit gros
a. perqu tota la famlia havia estat contemplant lescena b. i en Larry va sentir un dolor terrible c. quan en Larry sentia un dolor terrible d. i en Larry sel treu del damunt amb una plantofada
z
0-1

avaluaci educaci primria

TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci. NAVILIS I GALIONS Els navilis, juntament amb els galions, sn els vaixells que podem veure a les pellcules de pirates i que tamb surten als contes com, per exemple, la histria de Peter Pan, on el capit Garfi en mana un. En posici datac es posaven tots els vaixells duna mateixa flota, un darrere de laltre, i sanaven situant davant per davant dels vaixells de la flota enemiga. Una vegada collocats comenaven a disparar. Contra el que ens han mostrat les pel lcules, aquells vaixells eren ms resistents del que pot semblar. Estaven fets amb grans peces de fusta de primera qualitat i el ms normal, quan rebien una canonada, era que la bala rebots. Els artillers apuntaven als pals i a les veles, per evitar que el vaixell pogus maniobrar, o b a les troneres, els forats per on surten els canons, perqu si hi ficaven una bala, i aquesta tocava la plvora, era fcil que el vaixell sincendis. De fet, la majoria dels naufragis tenien aquesta causa. Els navilis eren vaixells molt grans, duns 50 metres deslora, i com un edifici de cinc o sis pisos dalada. Portaven una tripulaci duns sis-cents homes, que havien destar a vegades fins a sis mesos a alta mar. El fet destar tant de temps en un espai tant redut feia que sovint hi haguessin baralles, i aix, a la vegada, feia que el capit hagus dimposar una disciplina molt frria, amb cstigs molt severs. Els mariners feien la seva vida all on podien. Normalment dormien en cois, que sn com hamaques, compartint espai amb els canons, i val a dir que no era una vida gens fcil. Alba Espargar, Cavall Fort

0-1

aa
0-1

1. Marca amb una X si s verdadera (V) o falsa (F) cada una daquestes frases.
a. Els navilis eren naus de guerra b. Avanaven amb la fora del vent c. Navilis i galions sassemblaven poc d. Eren naus frgils fetes de fusta V F

ab
0-1

ac
0-1

ad

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 2

2. En quin moment comenaven a disparar els navilis?

a. Quan veien lenemic a prop b. Quan la flota estava collocada c. Quan sentien la primera canonada d. Quan la flota carregava els canons
ae
0-1

3. Qu causava la major part dels naufragis?

a. Les tempestes b. El vent c. El foc d. Les males maniobres
af
0-1

4. Les troneres sn els forats

a. dels canons b. per posar-hi les hamaques c. on es colloquen els pals i les veles d. per on surten els canons
ag
0-1

5. Per qu el capit havia dimposar cstigs molt severs?

a. Perqu era un home molt dspota b. Perqu era el capit i era qui manava c. Perqu havia de demostrar que ell era ms fort d. Perqu havia de posar pau entre els mariners
ah
0-1

6. Qu s leslora dun vaixell?

a. La llargria b. La part davantera c. El costat dret d. La part posterior
ai
0-1

7. Quin pargraf ens parla de la tripulaci dels navilis i galions?

a. El primer pargraf b. El segon pargraf c. El tercer pargraf d. El quart pargraf
aj
0-1

avaluaci educaci primria

TEXT 2

8. Quina daquestes frases s la ms correcta per resumir el contingut del text? El text dna informaci sobre
a. com es defensaven els navilis i els galions b. els navilis i els galions, en general
0-1

c. els cstigs que rebien els pirates d. com es construen els navilis i els galions

ak

9. A la frase el ms normal era que la bala rebots, rebotar vol dir que la bala
a. feia un bot b. es llanava a laire
0-1

c. canviava de direcci d. queia a terra

al

10. Els vaixells es posaven un darrere de laltre significa que es collocaven

a. en parallel b. en filera
0-1

c. de dos en dos d. de costat

am

11. Una de les opcions segents s incorrecta. Marca-la:

a. Flota de vaixells b. Flota davions
0-1

c. Flota pesquera d. Flota descoles

an

12. Marca el nexe que faries servir per unir les dues oracions segents: Els mariners feien la vida com podien
a. amb b. per si
0-1

lespai era redut.

c. com que d. perqu

ao

13. Quina de les frases segents est ben puntuada?

a. El capit, que senfadava sovint era molt bon home. b. El capit, que senfadava sovint, era molt bon home.
0-1

c. El capit que senfadava, sovint, era molt bon home. d. El capit que senfadava sovint, era molt bon home.

ap

10

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

redacci

Escriu un mnim de 10 lnies. Si escrius menys lnies no set corregir la redacci i es veur afectada la teva puntuaci. Fixat b en el que escrius. Quan hagis acabat, llegeix-ho de nou i corregeix el que convingui. Si ho necessites, pots utilitzar el full de darrere per fer un esborrany o un esquema.
EL MEU ANIMAL PREFERIT Explica quin s, com es diu, com s, qu fa, etc.

0-1-2

CA

0-1-2

0-1-2

0-1-2

0-1-2

AF

avaluaci educaci primria

11