LLENGUA CATALANA ESO 4

TEXTOS
GRAMÀTICA
ORTOGRAFIA
LÈXIC

Sext a n t
So l u c i o n a r i
 UNITAT 1 4
DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
a Pel fet que l’escola s’havia construït sobre el que abans
havia estat un antic convent.
bÉ
 s una escola molt gran, formada per diversos edificis,
un campanar i una fortificació. La seva situació pot fer
pensar que és una petita escola de províncies, ja que
queda oculta en els barris dels afores, a l’ombra de la
majestuosa catedral d’Ely.
cÉ
 s un jardí que dona accés a les dependències de les
noies. El caracteritzen dues fileres d’estàtues de sants.
d Les habitacions de nois i noies es troben en diferents
dependències. A l’església nois i noies es distribueixen
de la següent manera: als bancs de l’esquerra, els nois, i
als de la dreta, les noies. Nois i noies es distribueixen per
separat a les aules; als primers se’ls assignen tres vells
professors i a les noies, dues professores de mitjana edat.
Resposta oberta. Resposta orientativa:
Perquè és una escola on els nois i noies viuen internats i
on s’imparteix un model d’educació segregat per sexes.
2
4 accés a l’escola des de l’exterior
3 campanar
5 claustre i distribució de les dependències de l’escola
1 interior de les habitacions
2 situació general de l’escola
8 reverend John Dean
6 edifici annexat
7 habitacions de les noies
3 Resposta oberta. Resposta orientativa:
Hi ha elements, dins del mateix conjunt edificatiu del Saint
Mary, que pertanyen a diferents estils: el campanar era
un bell exemple d’arquitectura normanda; el retaule de
l’església és barroc; el claustre està envoltat d’arcades
gòtiques…
2
• transitorietat
• Se sent més segura, protegida, emparada…
5
a Resposta oberta.
b Resposta oberta. Resposta orientativa: La incineradora
havia de fer 120 metres, però com la catedral de Roskil-
de forma part de la UNESCO, havien de respectar les
seves dimensions i per això no podia superar l’alçària de
la catedral. Van haver de soterrar dues plantes per tal
que mesurés 98 metres.
c Quan es va inaugurar, a la gent no li acabava d’agradar la
fàbrica perquè els semblava que tenia massa semblances
amb la catedral de Roskilde, però al cap d’uns mesos,
quan la fàbrica va començar a rebre premis per la seva
estructura moderna, l’opinió pública va canviar i la po-
blació la va acabar acceptant.
6 Resposta oberta.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
7 Resposta oberta.
Coneixement de la llengua GRAMÀTICA
8
a Noms: camisa, pantalons, retrobada, galtes, color, ma-
grana, ulls.
b Verbs: duia, havien tintat, guspirejaven
c Adjectius: blanca, curts, negres.
d Preposicions: amb, de (de + el), de.
e Determinants: una, uns, la, les, la, els.
f Pronoms: ell, se li, li.
g Adverbis: fortament.
h Conjuncions: i, i.
i Interjeccions: Ø
• La interjecció. Bravo, ui, alerta…
9 14
a No trobo els llibres. No recordo on els he deixat.
bastant bastanta bastants bastantes
b Han de ser a casa a les sis. Han d’arribar-hi puntuals.
molt molta molts moltes c Aquesta faldilla té una taca. Ara la rentaré.
força força força força d Vaig veure les meves ulleres damunt la taula. Les agafaré
massa massa massa massa de seguida.

poc poca pocs poques

Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA
quant quanta quants quantes

prou prou prou prou 15

vidre bústia roure planta
10 alcalde poble galta arbre

Aquella nit, l’Utterson va arribar a casa seva preocupat

i es va asseure a sopar sense gana. El diumenge, havent
16
sopat, tenia el costum de seure a la seva butaca al costat monarques monarca frases frase
de la llar de foc i embrancar-se en algun dels seus feixucs artistes artista imatges imatge
llibres de filosofia, fins que el rellotge de l’església prope- pirates pirata insecticides insecticida
ra tocava la una, hora en què, satisfet, se n’anava al llit. herbicides herbicida símptomes símptoma
Però, aquella nit, així que es va posar la bata d’estar per torres torre idees idea
casa, va agafar una espelma i es va dirigir al seu despatx.

Robert L. Stevenson: L’estrany cas del 17

Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova. a el quadre
b la quadra
c el regle
11
d la regla
Adjectius Noms Verbs Noms e el cove

trist tristesa rentar rentada f la cova

àgil agilitat pensar pensament

Resposta oberta.
sol solitud llegir lectura

lliure llibertat descansar descans 18

franja franges pluja pluges

12 Resposta oberta. llengua llengües peça peces
esponja esponges aigua aigües
13 amiga amigues paraigua paraigües
vaca vaques platja platges
Lloc Temps Quantitat balança balances pasqua pasqües

amunt encara gens

aquí després menys
enlloc mai molt
arreu sovint només
lluny aviat prou

3
 19 24
a escriure
b vine L’any 1872 a la casa que portava el número 7 de Savi-
lle-row, Burlington Gardens —casa on va morir Sheridan
c omple
el 1814— hi vivia Phileas Fogg, squ., un dels membres
d estudia
més singulars i destacats del Reform-Club de Londres,
e corre encara que semblava que es dedicava a no fer res que
pogués atreure l’atenció.
Resposta oberta. Un dels oradors més grans que honren Anglaterra va
ser succeït, doncs, per aquell Phileas Fogg, personatge
20 enigmàtic del qual no se sabia res, sinó que era un home
molt elegant i un dels cavallers més esplèndids de l’alta
monestir – assassí – avaria – punxegut – maragda – societat anglesa.
sergent – emparar – avaluar – javelina – assemblea
Es deia que s’assemblava a Byron, però a un Byron
amb bigotis i patilles, un Byron impassible, que hauria
a Acabat en punxa: punxegut viscut mil anys sense envellir.
b Reunió: assemblea
Jules Verne: La volta al món en 80 dies. Barcanova.
c Pedra preciosa de color verd: maragda
d Qui comet un crim: assassí
e Lloc on viuen els monjos: monestir Coneixement de la llengua LÈXIC
f Grau de l’exèrcit: sergent
g Llança llarga i prima: javelina 25 armari, calaixera, tauleta de nit, llit
h Qualificar: avaluar
i Donar protecció: emparar 26
j Dany o desperfecte: avaria
Família Arbres Vestuari Professions

21 gendre salze mitjons psicòloga

jove llimoner faldilla advocat
texts o textos, gasos, cursos, discs o discos, calaixos, con-
oncle om armilla administrativa
cursos, reflexos, esforços, braços, llaços, frescs o frescos
cosina garrofer barret metgessa
cunyada olivera bufanda camioner
22
sortia – trobaran – omplim – escopien
27
xuclava – torràvem – cosiré – tossia
a minerals: plata, sofre, quars, ferro…
b accidents geogràfics: cap, golf, escull, vall…
23
c animals: gat, gos, lleó, peix …
muntanya Joan torró mussol d fruites: pera, poma, mandarina, plàtan…
bufetada Hongria triomfar supèrbia
complir embotit turmell rossinyol 28
botifarra tonyina muntar brúixola
a llibre
b os
c vehicle
d matèria

4
29 DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
a professions
b begudes no alcohòliques 31
c pedres precioses
Neutralització a/e àtones
d peces de roba Neutralització o/u àtones
e elements de l’estoig Català Ús de l’article el, els…
oriental Verbs incoatius acabats en -eix
Present indicatiu acabat en -o [u]
30 Paraules com mirall, escombra, noia, xai…
Distinció a/e àtones
V F Distinció o/u àtones
a Bota i sabatilla pertanyen al camp semàn- Ús de l’article lo, los, el, els…
Català
tic del calçat. Verbs incoatius acabats en -ix, -isca
occidental
Present d’indicatiu acabat en -o [o] o -e
bO
 us i carn pertanyen a camps semàntics Paraules com espill, granera, xiqueta,
diferents. corder…
c Mamífers i amfibis pertanyen al camp
semàntic dels animals.
dS
 ogra i gendre pertanyen al mateix camp 32
semàntic.
a El català central, el balear, el rossellonès i l’alguerès per-
eL
 es paraules d’un mateix camp semàntic tanyen a la variant dialectal del català oriental.
tenen el mateix hiperònim.
fL
 let i iogurt pertanyen a camps semàntics
b El lleidatà i el valencià pertanyen a la variant dialectal
diferents. del català occidental.

5
 UNITAT 2 DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA 5
aP
 lantejament. El protagonista es mostra indiferent a tot
el que passa al seu voltant i ignora la gent que li demana
1 El text de la lectura és una narració, en què un nar- ajuda.
rador explica una història de ficció en tercera persona.
Nus. El protagonista ajuda, de mala gana, a travessar el
carrer a una àvia i evita que els atropelli un cotxe aixe-
2 cant la mà. En aquest moment s’adona del poder que té
Elements reals: el temps i l’espai (l’escenari és real, l’acció la seva mà i la seva actitud canvia. Ajuda les persones que
transcorre un dia al matí, a una hora habitual), el context ho necessiten i la seva actitud és més positiva.
laboral i personal del protagonista (és viatjant, viu amb els Desenllaç. El protagonista veu un home que té la ma-
pares i la germana). teixa actitud que ell tenia abans i el fa reaccionar de la
Elements fantàstics: el fet de convertir-se en un insecte. mateixa manera que va fer l’àvia amb ell.
b Resposta oberta. Resposta orientativa:
3 A l’inici del «curt», l’home va amb les mans a la butxa-
ca, amb una actitud d’indiferència que li impedeix utilit-
a Encara que ho desitjaria, en Gregor no pot dormir més
zar-les per ajudar les persones que ho necessiten. Però,
perquè dorm del costat dret i ara no pot adoptar aquesta
quan reacciona per evitar l’atropellament, s’adona del
postura.
poder que té la seva mà i que, només amb un petit gest,
b En Gregor reflexiona sobre les conseqüències que té,
pot ajudar molta gent, cosa que el fa canviar d’actitud.
sobre la salut física i mental, l’estrès a què està sotmès
Passa de tenir una actitud grisa i entristida a tenir-ne una
duent a terme el seu ofici.
altra de positiva i alegre.
c En Gregor s’ha convertit en un insecte de cop i volta, de
• Resposta oberta.
la nit al dia.
• Resposta oberta.

4 Resposta oberta. Resposta orientativa: 6 Resposta oberta.

Encara que el text no diu quin insecte és, és probable que
sigui més semblant a un escarabat, perquè queda amb el DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
cos cap amunt, com si estigués a sobre d’una closca, i li
costa molt de girar.
7 Resposta oberta.

6
 Coneixement de la llengua GRAMÀTICA

8
a La meva millor amiga estudia Filosofia en una universitat de Barcelona.
SN subjecte SV predicat
b Sovint les lectures de llibres policíacs resulten interessants.
SN subjecte SV predicat
c El meu pare ha estat un gran arquitecte.
SN subjecte SV predicat
d Comprem pa i formatge al mercat.
SV predicat

9 12
a M’encanten les històries de por. a La metamorfosi és una obra de Kafka. C. atributiu
b La meva amiga és molt treballadora. b Pedala tranquil·la pel carrer. C. predicatiu
c Parlaré aquest cap de setmana. Jo (el·líptic) c Es va quedar cec d’un accident. C. predicatiu
d Es venen discos. Impersonal d La dona està desperta. C. atributiu
e Guarda-la al calaix. Tu (el·líptic) e En Ferran es considera llest. C. predicatiu
f Avui plourà al poble. Impersonal f El vi s’ha tornat agre. C. predicatiu
g Va menjar l’entrepà amb alegria. Ell / Ella (el·líptic)
h Compra el llibre, l’home del mercat. 13
a No es relaciona amb la gent. CPrep
10 b Demà vaig al parc Güell. CC Temps / CC Lloc
a En David resol sempre els enigmes. c Vinc de Granollers. CC Lloc
b Compro els llibres petits. d Penso en el petit gos. CPrep
c Escoltàvem la ràdio sovint. e Has quedat pel centre. CC Lloc
d Reparo ordinadors. f Llegia llibres contínuament. CC Manera
e En Gerard mira la pel·lícula.
f L’Eva diu el que pensa. 14
g T’escric la carta. a al cotxe: CC Lloc
h Observo allò que hi ha allà. b la seva silueta: subjecte
i El noi contempla el paisatge. c impressionant: atribut
j Els pares tenen una casa al poble. d Les fotografies: subjecte
e li: CI
11 f justícia: CD
a Regalo un llibre a l’Emma. g moltes vegades: CC Quantitat
b L’Albert deixa les llibretes a les amigues. h els nervis, la impaciència per conèixer-la: subjecte
c Dono la clau a la Blanca. i decebut: predicatiu
d Hem portat menjar a la noia. j a la gola: CC Lloc
e Demanarem un favor al Jordi i a l’Imma. k la finestreta: CD
l -lo: CD
m sobre la grava: CC Lloc

7
 Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA
19
a Li vaig dir que si no venia, no li diria que sí.
15 b Pel que dius, no té un pèl de ximple.
matèria energia brúixola migdia exàmens c Té! Te l’has de beure, aquest te amb llimona.
autobús dàlia metòdic estan però d Em pots deixar deu euros?
mètode habitació fenomen víking hoquei e Déu és la divinitat de la religió cristiana.
f Es mira al mirall i pensa que és bona persona.
16
futbol handbol rèptil 20 Resposta oberta.
medul·la xandall pneumònia
elit diòptries policíac 21
iber etíop atmosfera
Lluïsa cruïlla suïssos països
construït país traït reduïa
17 peüc raïm veïns Lluís
dèbil: dèbilment fàcil: fàcilment dia canviï veí taüt
difícil: difícilment útil: útilment
únic: únicament dòcil: dòcilment 22
tímid: tímidament tècnic: tècnicament Separa les enumeracions quan no hi ha conjuncions. →
Sovint compro peres, pomes, taronges i altres fruites.

lògic: lògicament Separa un vocatiu de la resta de l’oració. → Vine aquí, Ma-

rià!
continu: contínuament
Delimita un incís o un aclariment al mig de l’oració. →
ràpid: ràpidament
Les tutores es reuniran, com cada setmana, per parlar del
rígid: rígidament grup classe.
Delimita certes expressions adversatives, temporals, finals,
18 concessives. → Quan vinguis, comprarem el jersei.
a Vam reconèixer que no ho havíem fet bé. Indica l’omissió d’un verb. → Jo canto sovint; tu, no.
b No sabíem si ens quedaríem al parc o ens n’aniríem. Indica una aposició explicativa que amplia el significat
c Va conèixer un noi en un poble marítim durant l’estiu. d’un substantiu. → París, capital de França, és una ciutat
d No podíem deixar de mirar l’estel. bonica.

e Estudiàvem amb força i ens organitzàvem bé el temps

d’estudi.
f Ahir escoltàvem les notícies i ens sorpreníem de tot.
g Si no ajudéssim, la gent no tiraria endavant.
h Aniràs a la festa i compraràs un regal per a la Mireia.
23
a La Maria i en Sebastià van viatjar a Nova York.
b Com altres països, Espanya ha viscut una greu crisi eco-
nòmica.
c Les eleccions van suposar l’arribada d’un nou partit al
govern.
d El noi menjava sovint amanida a l’hora de dinar.
e Tots comprem pa, formatge i suc.

8
 Coneixement de la llengua LÈXIC 28

a No m’agrada estudiar el mitjà natural. medi

24
b Van registrar la seva habitació amb duresa. escorcollar
intranquil: inquiet, neguitós…
c M’he empassat l’os de l’oliva. el pinyol
cabòries: preocupacions, cavil·lacions…
d No sé quina és la teva direcció actual. adreça
irrealitzable: utòpic, impossible…
e Ho has de pintar amb tons pastís. pastel
precaució: cautela, prudència…
f La meva mitja de notes és molt correcta. mitjana
llevar-se: alçar-se, aixecar-se…
g M’han sortit ampolles amb les sabates noves. butllofes

batibull: confusió, embolic…

29
frenètic: delirant, furiós…
a Aquesta paret mesura dos metres d’alçada.
arquejar-se: corbar-se, arcar-se…
b L’empresa ha deixat de produir aquest material.
desempallegar-se: desfer-se, alliberar-se…
c El cuiner ha preparat un nou plat per als convidats.
precipitada: impulsiva, irreflexiva…
d Aquesta modista cada vegada confecciona més vestits.
eL
 ’Àngels ha celebrat la seva festa d’aniversari el mes de
25
desembre.
a donar, entregar, lliurar, agafar
b tenir, tornar, posseir, disposar
30
c arribar, començar, iniciar, encetar
eixir → sortir G
d guanyar, vèncer, triomfar, participar
al·lot → noi G
e tancar, cloure, separar, clausurar
bòfia → policia R
f obtenir, aconseguir, gaudir, guanyar
escombra → granera G
llombrígol → melic G
26
diners → calers R
Graduals Recíprocs Complementaris morir → dinyar-la R
petita / gran escoltar / parlar viu / mort veure → clissar R
fred / calent pare / fill dia / nit espill → mirall G
blanc / negre comprar / legal / il·legal
vendre

27
inflada: desinflada tranquil·litzar: intranquil·litzar
consistència: inconsistència cobert: descobert
humana: inhumana segur: insegur
endreçada: desendreçada sensible: insensible
preocupació: despreocupació esperança: desesperança

9
 DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

31
LLATÍ jabón fer pau flamba albero nit

CATALÀ savon ferro pace chama a� rbore nuit

CASTELLÀ saponem ferru patz flama arbore noctem

OCCITÀ sabone fier pax flamma aubre nuéit

FRANCÈS sapone hierro pache llama árbol notte

GALLEC / PORTUGUÈS sabó fer pace flamme árvore note

ITALIÀ săpun ferrum paix flama arbre noche

ROMANÈS sabon ferro paz fiamma àrbore noite

SARD sabão ferro paz flamă arbre noapte

32
a Un sinònim de llengües romàniques és llengües neollatines.
b Les llengües romàniques deriven del llatí vulgar.
c Les llengües romàniques són una branca de les llengües indoeuropees.
d A l’estat espanyol es parlen diverses llengües romàniques: català, castellà, gallec, aranès, aragonès i asturià.

10
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
UNITAT
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
3
1 5
a Un director va a l’Escola de Teatre on estudia la Noia a
a buscar cares noves per representar el paper de la Ri-
Títol de l’obra Compartir ubicació
bera i ella s’hi vol presentar. De manera que, per tal de
preparar-se bé el paper, decideix anar a veure la Glòria Plataforma Zoom
Marc, una actriu que coneix força bé la Ribera, per tal Lloc des d’on
Des de Celrà, al Gironès.
que li expliqui com era i poder-se ficar en el paper de la es retransmet
millor manera possible. Protagonistes Un matrimoni.
b Resposta oberta. Resposta orientativa: Noia: aspirant a Una parella es comunica per Zoom
actriu; representa la joventut; és novella; és superba; es durant el confinament, ja que ell
mostra entusiasmada. Resum de és fora de viatge i ella s’ha quedat
l’argument a casa amb el seu fill. Ella comença
Glòria: actriu consagrada; representa la maduresa; és a sentir sorolls al pis superior, on
experta; és modesta; es mostra mesurada. teòricament no viu ningú.
c Una actriu molt reconeguda a qui la Glòria va conèixer Barreja diferents estils: por, misteri
Gènere
i humor.
quan aquella era al final de la seva vida professional da-
munt els escenaris. Aforament 80 connexions alhora.

d Esperava una negativa per part de la Glòria, però al final b La pandèmia de la COVID-19.
accedeix a ajudar la Noia a preparar el paper de la Ribera. c El públic està connectat i té un paper actiu en la trama.

2 6 Resposta oberta.
a Les dues primeres acotacions aporten informació sobre
com s’ambienta l’escenari en aquestes dues parts: en la DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
primera només s’il·lumina un petit espai de l’escenari,
que enfoca la Noia, i en la segona, ja apareix tot l’escenari
il·luminat i apareix l’altre personatge, la Glòria, que és 7 Resposta oberta.
quan comença la part principal de l’escena.
b – …l’escenari. Un escenari a la italiana, la boca del qual Coneixement de la llengua GRAMÀTICA
està pintada amb motius blaus i daurats. Buit, rònec, amb
les parets nues; no té, de moment, cap decorat. Només,
8
potser, una cortina ostentosa que penja, mig enretirada,
en un cantó. a els auriculars → CD; per al Gerard → CI

– …els efectes sonors que s’han de sentir a l’escenari.
Esclata una ovació. Aplaudiments fervorosos, bravos in-
sistits, que s’allarguen, decauen i acaben. Silenci.
– …físicament la Glòria. Una dona madura, encara atrac-
tiva, vestida de forma pràctica però elegant.
– …com es mou o actua la Glòria. Comença a creuar
l’escenari amb pas segur i ràpid; A partir d’ara Glòria
s’expressarà amb brevetat però amb seductora calidesa.
3 Seria una obra de metateatre.
4 Resposta oberta.
b una sorpresa → CD; a la seva mare → CI
c la truita → CD; per a la Juanita → CI
d una cançó → CD; als seus avis → CI
e contes → CD; per als nens → CI
9
a un noi íntegre → CAtr; sempre → CC Temps
b A aquestes alçades → CC Temps; una bona metgessa
→ CAtr
c cansades → CAtr; molt sovint. → CC Temps
d De bon matí → CC Temps; contents → CAtr
e sols → CAtr; des de les nou → CC Temps

11
 10
a Cada dia, el quiosquer em regalava un xiclet quan comprava el diari.
CC Temps CI CD CD
b Els meus amics i jo vam sortir molt espantats del Passatge del Terror.
CPred CC Lloc
c Hem de fer uns exercicis de llengua per a la setmana vinent.
CD CC Temps
d Us portaré els llibres que us vaig recomanar.
CI CD
e Aquesta famosa novel·la va ser escrita l’any passat per un escriptor francès.
CC Temps CAgent
f Sempre s’esforça molt amb els deures d’anglès.
CC Temps CC Quantitat CR (o CPrep)
g Aparegué a la tribuna molt nerviosa.
CC Lloc CPred
h Voleu tastar ara els rovellons?
CC Temps CD
i No va voler dir a ningú què passava.
CI CD
j No estem contents amb els resultats.
Atr
k Sempre parla bé de tu.
CC Temps CC Manera CR (o CPrep)

11 14
a Subjecte e CC Lloc a Sovint penso en ells.
b CD f CR (o CPrep) b Parlo de futbol amb el pare.
c Subjecte g CAtr c Ella s’ha oblidat de trucar-la.
d CD d Elles insisteixen a fer la feina soles.
e Ens relacionem amb els amics de l’Emma.
12
a Predicativa d Predicativa 15
b Atributiva e Atributiva des que era nen: CC Temps
c Atributiva per la docilitat i el bon caràcter: CR (o CPrep)
la meva destresa cordial: subjecte
13 tan singular: CAtr
a Viu sol a una casa de l’Aran. especialment: CC Quantitat
b L’Eva ha estat nomenada millor jugadora d’escacs del els animals: subjecte
torneig. em: CI
c El Ferran porta les sabates netes. gran varietat de bestioles: CD
d La nena dorm ben plàcida.
e Hem vist en Pol molt content.

12
 Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA
20
a Va beure-se’n un litre.
16 b Va aprendre-se’l en un moment.
la humanitat l’ull c Va asseure’s sense dir res.
el iugoslau l’ídol d No volia comprendre’ls.
l’ou la anormalitat e Va distreure’s.
la utilitat l’historiador f Va escriure’ls.
l’ambició la essa g Van encendre’s.
l’ànima l’ungla
la unió la ira 21
l’illa la historiadora a Has presentat la instància a l’oficina de recaptació?
el ianqui la humitat b Aquest estiu la Irene anirà a l’illa d’Eivissa.
c Qui ha vist l’uniforme de l’Úrsula?
17 d T’espero davant de la universitat a la una.
des del port pel camí e La Immaculada i l’Òscar van a l’Índia, aquest estiu.
del col·legi pel carrer f La humitat de la zona li feia mal als ossos.
des del riu per al Jordi g Quan la infermera es va acostar amb la injecció, el nen
de l’estiu per a l’Ignasi va fugir corrents.
a l’avi a cal Joan hL
 ’Ajuntament hauria d’arreglar la il·luminació d’aquest
a l’hort a ca l’Ignasi carrer.

al noi Ca n’Amat
fins a l’arbre Ca n’Adrià 22
fins al bosc Móra d’Ebre Introdueix aclariments → Les diverses fases del subrat-
llat ja apuntades (lectura exploratòria, lectura detallada,
fins als barris la Seu d’Urgell
subratllat i revisió) sempre són necessàries.
Desenvolupa o especifica unes sigles → L’ONU (Organit-
18 zació de les Nacions Unides) es va crear el 1945.
l’èxtasi l’escarabat Presenta dades concretes → Ha disminuït el nombre de
l’anàlisi l’església persones que pateixen intoleràncies alimentàries (10 %).
l’afecció l’examen
l’origen l’urna 23
l’àguila la erra a Les ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)
s’han de complir de cara a l’any 2030.
19 b Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) va ser un
dramaturg molt prolífic.
a Sempre passa pel carrer. f Va caure baixant de l’AVE.
c Actualment es dedica a la literatura i a la fotografia (té
b És la filla del veí. g Aquest cotxe és de la Xè-
dues exposicions itinerants).
c Anirem pel parc. nia.
d Les dades es poden comprovar (vegeu el capítol III) i
d Passa per l’adrogueria. h Ves al banc.
són certes.
e S’ha fet mal al dit. i Va a l’hotel.
e Actualment l’atur té un índex molt elevat (20 %).
j He anat al gimnàs.
f La nova ubicació del local (carrer Lleida, 40) és més cèn-
trica.
g Vam deixar de viatjar fa molt de temps (estiu de 2010)
perquè els pares es van fer grans.
13
 Coneixement de la llengua LÈXIC
24 bleda (verdura, persona); carta (correus, baralla);
escala (musical, proporció entre realitat i dibuix, port
d’atracament d’un vaixell, estructura per pujar i baixar)
25 Resposta oberta.
27
a He fet servir la serra per tallar la fusta.
b Anirem a fer volar l’estel a la platja.
c En aquest zoològic ja no hi ha cap girafa.
d Des de la finestra veig la serra nevada.
e Aquesta nit no he vist ni un estel per culpa dels núvols.
f Agafa la girafa per poder traslladar el micròfon.

26
a Gat: animal / màquina per aixecar el cotxe
b Ratolí: animal / dispositiu de l’ordinador
c Granota: animal / vestit de feina
d Cargol: animal / peça semblant a un clau
e Pop: animal / música
f Papallona: animal / estil de natació
g Aranya: animal / llum del sostre
28
a El morro d’aquest model de cotxe és molt llargarut.
b El llit té un petit defecte en una pota.
c L’avió va tenir problemes tècnics en una ala.
d La gavina va desplegar les seves espectaculars ales.
e Hi havia una llarga cua per entrar al cinema.
f Durant la cursa, el cavall es va lesionar una pota.
g Van estirar la cua del gos i li van fer mal.
h El porquet va acostar el morro a la tanca.

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

29

Llengües Família lingüística Països on es parla Nombre de parlants

basc Llengua aïllada Espanya 1.240.000 parlants
japonès Llengua japònica Japó 150 milions de parlants
Kènia, Tanzània, República Com a primera llengua, més de 5.000.000
suahili Llengua bantú Democràtica del Congo de parlants. Com a segona o tercera llen-
i Ruanda gua, més de 50.000.000 de parlants
romanès Llengua romànica Romania i Moldàvia 24 milions de parlants
Llengua indoeuropea que pertany
búlgar Bulgària 9 milions de parlants
a la branca de les llengües eslaves
Llengua atapascana del grup
navajo Estats Units 169.988 (2000)
Na-dené
turc Llengua turquesa Turquia 80 milions de parlants

30

Famílies
Família indoeuropea
Família altaica
Família sinotibetana
Família afroasiàtica
Família nigerocongolesa
Família ameríndia
Llengües
Anglès, alemany, castellà, català, hindi, francès, rus, polonès…
Turc, coreà, japonès, mongol, manxú…
Xinès o mandarí, cantonès, tibetà…
Àrab, hebreu, amazic, haussa, somali…
Mandinga, suahili, ioruba, igbo…
Yurok, xeiene, kwakiutl, cherokee, nawa, quítxua…

14
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
UNITAT
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
4
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
5
1 a Es coneix com or blau: lavanda.
1. Títol b Necessita molta humitat i drenatge: tulipa.
2. Entradeta c És un símbol de la fugacitat de la vida: cirerer.
3. Text general d Creix a partir de bulbs: tulipa.
4. Quadres descriptius e Té propietats medicinals: lavanda.
f La tradició de contemplar-ne la floració es remunta al
2 segle vii: cirerer.
a Que tots floreixen abans que arribi la primavera.
b De les precipitacions i les temperatures. • a Lavandí
c El blanc i el rosa. b Tulipomania
c Sakura
3
• Primer s’informa del seu lloc d’origen i es descriu l’arbre. • a cirerer
Després, es descriuen les flors i s’especifica quan aparei- b lavanda
xen. I, excepte en el cas de l’ametller, que no inclou cap c tulipa
curiositat, en la resta de casos la informació es comple-
menta amb una curiositat i un text literari, ja sigui en
6 Resposta oberta.
prosa o en vers.
• En aquests apartats es combina la informació objectiva
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
amb la subjectiva. La informació objectiva és la que pre-
domina en tot l’apartat; és a dir, quan es descriuen l’arbre
i les flors, s’aporta la curiositat, i la subjectiva la trobem 7 Resposta oberta.
en els textos literaris —ja siguin en vers o en prosa— que
complementen la informació. Coneixement de la llengua GRAMÀTICA

4
8
a És una metàfora i es posen en relació l’ametller florit i
una bandera blanca. El símil s’estableix perquè l’ametller
«D’altres no passen de ser plantats en horts i jardins, i n’hi
florit és de color blanc i es pot divisar, enmig de la serra, ha que són considerats arbres autòctons i creixen espontà­
com una bandera blanca que sobresurt enmig d’altres niament als boscos, com és el cas del cirerer.»
elements que no destaquen per aquest color.
b Perquè ha tret el color, que és blanc, enmig de la neu, de
n’: substitueix el mot arbres i fa la funció de CD.
manera que, amb el paisatge nevat, es camufla.

9
a Regaleu-me / Em regaleu e Va gratar-se / Es va gratar
b Parleu-nos / Ens parleu fV
 a trepitjar-ne / En va trepitjar
c Inspira’m / M’inspira g Deixeu-lo / El deixeu
d Pentineu-los / Els pentineu h Estudieu-la / L’estudieu

15
 10 14
a Diu que vindrà després amb tu. Ho: CD a Se us ha espatllat el cotxe?
b Donarem els llibres als nois. Els: CI b Me’l vaig comprar ahir al mercat.
c Les professores són a Banyoles. Hi: Atr de lloc c Els has dit això, als teus amics?
d Parlo de tu amb l’Albert. En: CR (o CPrep) d Se’n surt, de la situació que li ha tocat viure?
e Venem pa i formatge a la botiga. En: CD e Deixa-li el jersei nou.
f Ahir vas parlar amb mi. Hi: CC Temps
g Caminem soles pel carrer. Hi: CPred 15
h L’Emma és bona persona. Ho: Atr a Se + en: se’n
i Contribueix a la vida de les persones. Hi: CR (o CPrep) b Se + els: se’ls
j S’ha fet sòcia de la biblioteca. N’: Pred c Us + el: us el
k Venim de casa teva. En: CC Lloc d Us + ho: us ho
e Me + ho: m’ho
11
f Se + les: se les
a Deixo els jerseis a l’armari. CD / CC Lloc: Els hi deixo.
g Te + els: te’ls
b Compro els abrics als nois. CD / CI: Els els compro.
h Me + els: me’ls
c Elles ensenyaran les carpetes a les noies. CD / CI: Els les
ensenyaran.
Resposta oberta.
d Regalo entrades a qui vulgui. CD / CI: Li’n regalo.
e S’interessa per la filosofia. CR (o CPrep): S’hi interessa. Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA
f Et deixo el meu mocador. CD: Te’l deixo.
g Va deixar tres pantalons a la teva germana. CD / CI: Li’n
16
va deixar tres.
a El meu nebot ha pintat un prat a la paret.
12 b En David ha viscut a Bagdad i a Belgrad.
a Proposarem els materials als estudiants. Els els propo- c El logotip d’aquest club tan esnob és un baobab.
sarem. d Malgrat ser un gran pedagog, l’Alfred vol ser mag.
b La Blanca va lliurar postals al seu fill. La Blanca li’n va e L’adob i el reg són fonamentals per als conreus del sud.
lliurar.
c Fullejo revistes al pati. N’hi fullejo.
17
d Donarem el jersei al Gerard. L’hi donarem.
fangar: fang castigar: càstig
e Es compra els mitjons a la botiga. Se’ls hi compra.
esparreguera: espàrrec tombar: tomb
f Vam encarregar els quadres als estudiants. Vam encar-
arcada: arc serpent: serp
regar-los-els.
presseguer: préssec cantarella: cant
g L’Emma va dir això al noi. L’Emma li ho va dir.
carregar: càrrec profunditat: profund
h Es diu Eva. Se’n diu.

13 18
a Dono la jaqueta al noi. La hi dono. grega: grec antigor: antic
b Compro el pijama a la Mireia. L’hi compro. maga: mag manegar: mànec
c He de portar el cotxe al taller. He de portar-l’hi. groga: groc llargària: llarg
d Hem deixat la llibreta al Jordi. La hi hem deixat. dialogar: diàleg afalagar: afalac
e Acompanya’l al forn. Acompanya-l’hi. estomacal: estómac trafegar: tràfec
f Transmet el missatge a l’Anna. Transmet-l’hi.
16
19
cunyada: cunyat verda: verd amiga: amic
càlida: càlid fresca: fresc àcida: àcid
buida: buit sorda: sord profunda: profund

20
quiet: quietud recte: rectitud inquiet: inquietud
sol: solitud lent: lentitud inepte: ineptitud
mansuet: mansuetud apte: aptitud pulcre: pulcritud
decrèpit: decrepitud exacte: exactitud ple: plenitud

21
vendre: venc recaure: recaic somriure: somric
estendre: estenc conèixer: conec aprendre: aprenc
fondre: fonc escriure: escric tenir: tinc

22
a És cabdal que no et capfiquis ara.
b Va optar per aquest objecte valuós.
c Li han adjudicat l’elaboració d’un atles.
d Va adquirir un joc de bitlles.
e Sempre explica una anècdota sobre la seva operació
d’amígdales.
f La Magdalena és experta en aràcnids.
23 Resposta oberta. Resposta orientativa:
a dd: addició, addenda, adduir, addicional.
b gg: suggerir, suggestió, sangglaçar, suggestionar.
c cc: accés, succés, accelerar, accent.
25
a L’Anna estudia Periodisme; en Manel, Medicina; l’Aina,
Biologia; en Pau, un mòdul professional, i la Paula, Inter-
pretació.
b Els seus pares estan disposats a ajudar-lo a pagar els estu-
dis que vol fer; ara bé, durant els caps de setmana haurà
de treballar per finançar-se una part de la carrera.
c Encara no hem començat a planejar les vacances; però
el que sí que tenim clar és que no farem cap viatge llarg.
d Vam tenir en compte totes les indicacions que ens vau fer;
malgrat tot, no vam saber encertar els resultats.
e En Miquel fa molt esport; no entenc com no es manté
més àgil.
f A la taula, posa-hi les tulipes; al balcó, els geranis; a la
terrassa, les margarides, i al menjador, el potos.

24 g Vaig treballar molt dur durant tot l’any; no recordo cap

any com aquell.
Separa elements d’una enumeració que ja estan separats
per comes. → A la reunió hi assistirà en Manel, el director
del centre; la Laia, la subdirectora; la Bet, la cap d’estudis,
i en Biel, el cap de departament.
Separa enunciats independents, però que mantenen una
relació de significat. → Ell recordava el seu primer amor;
no oblidava el que havien viscut junts.
Separa oracions o períodes d’una extensió considerable,
abans de les conjuncions adversatives. → Fa temps que no
ens veiem; malgrat tot, continuem tenint relació.

17
 Coneixement de la llengua LÈXIC
26
a Entrava la llum a la nostra habitació.
b Encén el llum, que ja no puc llegir.
c El terra estava humit.
d La Terra és el nostre planeta.
e El fi és recaptar diners per al viatge de final de curs.
f La fi de l’estiu és ben a prop.
g Vaig treure la pols del menjador.
h Vaig prendre el pols al malalt.
i La pudor que fa en aquest carrer és insuportable.
j És vergonyós; se li ha de respectar el pudor.
k Vaig obrir la porta amb la clau.
l He clavat el clau a la paret.
m El coma induït sovint és necessari.
n La coma és un signe de puntuació.
27
Homògrafes: pega / pega, dur / dur, seu / seu.
Homòfones: vall / ball, habitar / evitar, sent / cent, massa /
maça, beuràs / veuràs.
28
a La marca que has deixat és evident. / Marca bé el que
vols dir. Nom / Verb
b Vaig cap al mercat. / Ara em ve al cap tota la teva his-
tòria. Preposició / Nom
cÉ
 s un punt clau del temari. / La clau de la porta no fun-
ciona. Adjectiu / Nom
dT
 inc nou anys. / He trencat la nou per menjar-la. De-
terminant / Nom
e M’agrada la música pop dels vuitanta. / Menjarem pop
a la gallega. Nom / Nom
18
29 Resposta oberta. Resposta orientativa:
a El nombre pi és 3,14.
Agafa les pinyes del pi.
b He vist un banc de sardines.
Aniré al banc a treure diners.
c He estat tot el matí dret i ara tinc mal d’esquena.
El dret no diu res d’aquest assumpte.
d Agafa la banda i embena’t la mà.
Han detingut una banda de lladres.
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
30
a Llenguatge: facultat humana de comunicar els propis
pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un
codi lingüístic compartit.
b Llengua oficial: idioma que s’adopta com a propi i pre-
ferent en les negociacions entre el govern i el poble o
entre aquell país i d’altres. És la llengua de cada institució
i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
c Comunitat lingüística: tota societat humana que, assen-
tada històricament en un espai territorial determinat,
reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desen-
volupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació
natural i de cohesió cultural entre els seus membres.
d Família lingüística: grup de llengües emparentades histò-
ricament i que semblen derivar d’una llengua més antiga
que per diversificació dialectal va donar lloc a diferents
llengües, normalment inintel·ligibles entre elles.
e Llengua materna: aquella que cadascú aprèn durant la
infantesa gràcies al contacte amb els progenitors. Tam-
bé s’anomena primera llengua.
31
Nombre de parlants aproximat
Llengües
(milions de parlants)
1 Xinès 1.311
2 Castellà 460
3 Anglès 379
4 Hindi 341
5 Àrab 319
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
b
UNITAT
1. Càmera o dispositiu que faci fotografies.
5
2. Trípode o lloc per recolzar i fixar la càmera.
1 3. Objectes (joguines o altres objectes).
a 1a recepta: l’albergínia. c
2a recepta: els fesols. 4 Moure els objectes.
b Cullerada, brins, ml, g, grans, pessic. 7 Muntar les imatges.
c Són receptes vegetarianes. 3 Fer la primera fotografia.
d Ordres. 1 Situar els elements.
5 Repetir els dos passos anteriors tantes vegades com
2 sigui necessari.

1a recepta: T’agradaria sorprendre els amics i coneguts amb
els teus dots culinaris? T’imagines quants plats creatius i
originals pots fer amb les albergínies?
2a recepta: Ara et proposem una menja vegetariana apta
per als paladars més selectes: tacos amb enciam i fesols.
T’hi atreveixes?
• Resposta oberta. Resposta orientativa:
Animar-lo a fer les receptes.
6 Descarregar les imatges a l’ordinador.
2 Plantar la càmera.
d
– Quantitat d’imatges recomanables: moltes.
– Velocitat de projecció de les imatges: 24 imatges per
segon.
– Posició de la càmera: no s’ha de moure gens.
– Llum: intentar aprofitar la mateixa hora de llum per
evitar errors de raccord.

3 6 Resposta oberta.
• …segons la seva formació: cirerol: derivada (cirera)
salpebrar: c omposta (sal DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
i pebre)
• …segons el seu origen: taco: manlleu 7 Resposta oberta.
xili: manlleu
baby: estrangerisme Coneixement de la llengua GRAMÀTICA
alvocat: manlleu
mise en place: estrangerisme 8
b Plou a Mollet intensament.
4 Resposta oberta. Resposta orientativa: c Fa calor avui a la ciutat.
Sí, són receptes saludables, ja que utilitzen ingredients e Hi ha molts dubtes sobre l’examen.
vegetals (enciam, espinacs, albergínies, tomàquets) i na-
f Es comenta que tots anirem d’excursió.
turals (iogurt), i fomenten el comerç sostenible perquè
utilitzen productes de temporada. g Nevarà demà a cotes baixes.

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

5
a És una tècnica que permet fer trucatges per generar la
sensació de moviment a partir d’uns objectes que estan
estàtics.

19
 9 Resposta oberta. Resposta orientativa:
Reflexiva amb subjecte desconegut:
Verbs meteorològics Verb haver-hi
es + verb
Ha pedregat ara mateix. Es diu que les eleccions seran al juliol. Hi ha molta gent a la ciutat.

Nevarà aquest hivern. Es pensa que la crisi remetrà. Hi ha ordinadors per a tothom.
Es considera que posaran noves
Plourà al vespre. Hi havia arbres frondosos al parc.
normatives.

10 Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA

a Subjecte el·líptic g Impersonal
b Impersonal h Subjecte el·líptic
14
c Subjecte el·líptic i Impersonal
Duc pa sec al sac, Em pesa perquè no em pesa,
d Subjecte el·líptic j Impersonal
m’assec on soc si em pesés no em pesaria.
e Impersonal k Impersonal i el suco amb suc. I ara perquè no em pesa,
f Subjecte el·líptic l Impersonal tinc pesar de cada dia.
Essa sorda Essa sonora
11
a Impersonal g Impersonal 15
b Subjecte el·líptic h Impersonal
T R A P E Z I S T A
c Subjecte explícit i Subjecte explícit
d Subjecte explícit j Subjecte el·líptic U A G H T O P A Z I
e Impersonal k Impersonal
A Z U O C O L Z E C
f Subjecte explícit l Impersonal
N R I R A L Z I N A

12 I O T I Z O E N S L
a Se’m va punxar la roda i no hi havia ningú per ajudar-me
Z M Z T V G R C P Z
a canviar-la.
b Sembla que hi ha hagut accident. N S A Z O I O M D E
c A ixò no hauria passat, si hi hagués hagut algú ate-
E E F O E C Z E M A
nent-nos.
d Sortosament hi ha hagut força gent disposada a fer de B R U N Z I R G R S
voluntària.
M B X B R O N Z E X
e Demà hi haurà molta gent al concert.
f Creus que hi haurà prou verdura per sopar?
16
• Amb el verb haver-hi. Plural Derivat
ris rissos arrissat
13
mas masos masia
1 Verbs meteorològics: d
2 Reflexiva amb subjecte desconegut: es + verb: b interès interessos interessat

3 Verb haver-hi: e cos cossos cosset

4 Fer + temps: a pis pisos piset
5 Ser + valor temporal: c
arròs arrossos arrosser

20
17 Coneixement de la llengua LÈXIC

a metge: metgessa, metges, metgesses

b abat: abadessa, abats, abadesses 21
c duc: duquessa, ducs, duquesses a Ser un pelacanyes: Persona pobra.
d baró: baronessa, barons, baronesses b Ser un tastaolletes: Persona que comença moltes coses
e marquès: marquesa, marquesos, marqueses però no n’acaba cap.
c Ser un panxacontent: Persona que no es preocupa ni
s’amoïna mai per res.
18
d Ser un setciències: Persona que presumeix de saber-ho
imprimir: impressió tot.
emetre: remissió e Ser un escanyapobres: Persona que és usurera, que pres-
reprendre: reprensió ta habitualment diners amb un interès desproporcionat
i superior al normal.
admetre: admissió f Ser un escalfacadires: Persona que no troba mai l’hora
sotmetre: submissió d’alçar-se, especialment si és a casa d’altri.

agredir: agressió
22
transmetre: transmissió
verb + substantiu + substantiu +
suprimir: supressió substantiu adjectiu substantiu
succeir: successió paraigües aiguardent aiguaneu
obrellaunes ratpenat filferro
rebentapisos celobert figaflor
19 Resposta oberta. Resposta orientativa:
trencanous sostremort voravia
a pesa / peça: del verb pesar / eina rentaplats capgròs ferrocarril
b zinc / cinc: mineral / 4 + 1
c casat / caçat: unit en matrimoni / capturat
23
d zona / sona: lloc / del verb sonar
a allioli
b camió cisterna
20
c carn d’olla
a —Més ràpid, que ja hi arribes! —la va animar ell. 2
d hora punta
bT
 òquio —la capital del Japó— és una ciutat meravellosa.
e moble bar
1
f ull de poll
c —No entenc per què ho vaig fer així —va protestar la
g capicua
Clàudia. 2
d —Ja sé el que vaig dir —va afirmar ella, decidida. 2
24 penya-segat, poca-solta, para-xocs, pit-roig, espan-
e Els joves —que no tenen por— han denunciat els fets. 1
ta-sogres, gira-sol
f En Pol —que va néixer a Nantes— parla un català per-
fecte. 1
g —No ho diguis, això —la va renyar. 2

21
 25

hidro → aigua → hidroteràpia

sofia → saviesa → filosofia
biblio → llibre → biblioteca
teca → dipòsit → biblioteca
filo → amor → filosofia
teràpia → guarició → hidroteràpia
aqüe → aigua → aqüeducte
cultura → cria → apicultura
vor → devorar → carnívor
ducte → conducte → aqüeducte
api → abelles → apicultura
carni → carn → carnívor

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

26

a Perquè és un continent on es parlen diverses llengües.

b Uns 80 aproximadament.
c És la llengua que va donar origen a la majoria de llengües
europees i a moltes d’asiàtiques.
d Les llengües romàniques són aquelles que deriven del
llatí vulgar. Català, castellà, italià, francès, portuguès…
e Germàniques: anglès, escocès, alemany, suec, islandès,
danès, neerlandès, noruec…
Eslaves: rus, ucraïnès, rutè, búlgar, macedoni, eslovè,
croat, serbi, bosnià, txec, eslovac, polonès…
Cèltiques: gaèlic, bretó, gal·lès…
Bàltiques: letó, lituà.
f Basc, finès, hongarès i turc.
g La llengua catalana es parla en quatre estats: l’estat es-
panyol (Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana,
Franja de Ponent (Aragó), regió del Carxe (Múrcia); el
Principat d’Andorra; la República italiana: ciutat de l’Al-
guer (Sardenya); l’estat francès: Catalunya Nord.

22
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
UNITAT 6
no presència de rius ni llacs a l’illa; la forma que tenen a
l’illa d’obtenir aigua: la dessalinització.
1 Resposta oberta. Caldria que l’eslògan fes referència • Resposta oberta.
a la preservació del medi ambient.

6 Resposta oberta.
2
a El disseny d’aquest cartell s’ha inspirat en el món del DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
cinema.
b L’acumulació de residus que llancem al vàter. És un fet
real, ja que el cartell avisa que això no és cap pel·lícula. 7 Resposta oberta.

c Representa la senyal de prohibit i es relaciona amb la

Coneixement de la llengua GRAMÀTICA
prohibició de llençar determinats residus al vàter.
d L’objectiu és generar por i intriga en el receptor, amb
el misteri del monstre, un ens que no té rostre, però 8
que té connotacions negatives. També té com a objectiu
a Vindràs avui o aniràs amb els teus companys? Composta
conscienciar que llençar determinats objectes al vàter és
b Els meus cosins petits tenen por de la foscor. Simple
molt perjudicial per al medi ambient i que cal evitar-ho.
c Escoltarem música i també ballarem les cançons. Com-
posta
3 Resposta oberta. Resposta orientativa:
d Les noies passegen alegrement amb els seus amics. Sim-
Les pintades que publica Greenpeace assenyalen el clavegue-
ple
ram com el punt d’inici de l’oceà, de manera que tot el que
e Totes tenim coses a dir, però no totes podem dir-les.
llencem per l’aigüera o al lavabo, va al clavegueram i d’aquí,
Composta
als mars i oceans. La relació que té amb el primer cartell és
que part del que llencem al vàter acaba també a l’oceà. f Ha rebut una bona valoració per la seva feina. Simple

• Resposta oberta.
9
4 a Penso en tu, però no puc veure’t mai.
a Destaca més el que no s’ha de fer, que és llençar aquests b El nois compren pa, per tant, van a buscar-lo.
elements a terra, al vàter o a la natura, perquè s’utilitza c Obre les finestres i apuja les persianes.
una tipografia més gran, i la lletra negreta. d Els avis van fer un gran paper perquè van cuidar els nets.
b A la ciutadania, les empreses i les institucions. e Sortirem a les cinc, però tu no podràs venir fins a les sis.
c El color gris, que és el color del contenidor al qual han de f Estudia i encara té temps de fer extraescolars.
llençar-se els residus dels que tracta el cartell.

10
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
a El dia s’ha aixecat clar: sortirem a fer un tomb. Juxta-
posada
5 b Quan arribis a casa et portaré el paquet. Subordinada
• Conscienciar les persones que habiten les Illes Balears i c Parlo de tot amb tu, però no sempre estem d’acord.
els turistes que hi arriben, sobre l’escassetat d’aigua que Coordinada
pateix l’arxipèlag i la importància de reduir-ne l’ús.
d Sempre t’hem ajudat i ho continuarem fent. Coordinada
• Maletes, missatges i gràfics.
e Compto amb qui més m’estima. Subordinada
• Resposta oberta. Resposta orientativa:
f Anirem a estudiar després; agafa els llibres. Juxtaposada
La diferència d’aigua acumulada entre els seus llocs d’ori-
g Si vols venir, t’hauràs d’apuntar a la llista. Subordinada
gen i les Illes; la insuficiència d’aigua que pateix l’illa; la

23
 11 Així ho va fer: va agafar la caixa i es va acostar a les
roques, i jo li vaig ordenar que em posés a terra. Vaig obrir
Nexes Tipus Significat
una de les finestres i vaig mirar amb nostàlgia cap a l’in-
Suma, unió de dos o més finit, mentre ell es dedicava a agafar ous d’ocells. El vaivé
i Copulatiu
elements.
de les ones em va fer venir son i em vaig quedar adormit.
o Disjuntiu Presenta alternatives.
Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver. Barcanova.
Oposició parcial (no ex-
però Adversatiu
cloent) entre dos elements.
– afecte i amabilitat: paraules
o…o Disjuntiu Presenta alternatives.
– era el favorit dels reis i l’alegria de la cort: sintagmes
Oposició total (excloent)
sinó Adversatiu
entre dos elements. – era el favorit dels reis i l’alegria de la cort, però tot allò a
costa de la meva dignitat com a persona: oracions
12 – no podia oblidar ni la meva família ni la meva llar: sin-
tagmes
a O vaig al cinema o vaig a comprar. Disjuntiu
– ni els amics ni els coneguts: sintagmes
b No tan sols et vindrem a visitar, sinó que anirem de va-
cances juntes. Adversatiu – amb els quals conversava o passejava pel carrer: oracions

c Posa’t la jaqueta o el jersei gruixut si no vols tenir fred. – va agafar la caixa i es va acostar a les roques, i jo li vaig
Disjuntiu ordenar que em posés a terra: oracions

d Tu em mires i jo somric contínuament. Copulatiu – Vaig obrir una de les finestres i vaig mirar amb nostàlgia
cap a l’infinit: oracions
e Les mascaretes són obligatòries; però tothom les ha de
portar ben posades. Adversatiu – em va fer venir son i em vaig quedar adormit: oracions

f No menges ni deixes menjar. Copulatiu

Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA

13
15
Després es va agenollar i em va besar les mans. Potser no Jacint gimnasta ajudar viatge julivert
us ho hauria d’explicar, això, però no he pogut evitar-ho.
geografia vegetariana girafa argent rellotgeria
Evidentment, el nostre compromís és un secret. […] Segur
que Lord Radley es posa furiós. M’és igual. Seré major gerani jutjar pagesia jugadors lletjor
d’edat en menys d’un any i podré fer el que vulgui. He fet Jeremies gírgola juliol geganter agenda
bé buscant-me una esposa en l’obra de Shakespeare, oi,
Basil? M’ha abraçat Rosalina i m’ha besat Julieta. 16
Oscar Wilde: El retrat de Dorian Gray. Barcanova. [ʃ] [ʒ]
gerra
i: copulativa; però: adversativa.
granja

14 rogenc

peixos
Sens dubte, em tractaven amb afecte i amabilitat; era el
favorit dels reis i l’alegria de la cort, però tot allò a costa
[ʃ] [ʒ]
de la meva dignitat com a persona. D’altra banda, no podia
oblidar ni la meva família ni la meva llar, ni els amics ni jeure
els coneguts amb els quals conversava o passejava pel bruixot
carrer. No obstant això, el meu alliberament arribaria
abans del que jo esperava i mitjançant una via del tot cruixir
insospitada. […] gira-sol

24
17 22
xarranca xocolata néixer anxova a Introdueixen una enumeració.
caixera conèixer eixos guix
b Introdueixen un exemple.
aixafar xinès deixadesa xiprer
c Introdueixen una citació textual.
d Introdueixen una causa.
18
camuflatge sutge petjada garatge Montjuïc 23
butxaca bitxo totxo politja arbitratge
litxi gavatx embalatge fitxa cautxú Avall, avall, avall. No hi havia res més a fer; així que l’Alí-
mitjó doblatge desitjar imatge pitjor cia va continuar parlant amb ella mateixa: «La Dina em
trobarà a faltar molt aquesta nit». La Dina era la seva
gata. «Espero que es recordin de posar-li el seu platet de
19
llet a l’hora del te. Dina estimada, m’agradaria que fossis
boig boja bojos boges aquí amb mi. No hi ha ratolins en l’aire, però podries
caçar ratpenats; s’assemblen molt als ratolins. Però els
mig mitja mitjos mitges gats mengen ratpenats?». I com que li anava venint son,
lleig lletja lletjos lletges va continuar repetint: «Els gats mengen ratpenats?». I
de vegades: «Els ratpenats mengen gats?». Com que no
roig roja rojos roges
podia contestar cap pregunta, tant li feia de quina mane-
ra les fes. I de cop i volta, zas!, va caure damunt d’una
20 Resposta oberta. Resposta orientativa: pila de branques i fulles seques. La baixada havia acabat.
No s’havia fet ni una esgarrapada, així que va saltar i va
a Capritx: capritxós d Assaig: assajar
mirar cap amunt, però tot era fosc. Davant d’ella s’obria
b Raig: rajar e Boig: bogeria un altre llarg passadís i va veure com el Conill Blanc hi
c Despatx: despatxar f Esquitx: esquitxar entrava. Sense perdre un instant, el va seguir i va sentir
que deia: «Oh, per les meves orelles i els meus bigotis,
21 que tard que és!». Però quan va girar una cantonada, el
Conill havia desaparegut.
Vaig seguir el capità Nemo i vam creuar una espècie de
Lewis Carroll: Alícia al país de les meravelles. Barcanova.
passadís il·luminat elèctricament. Després de recórrer
uns deu metres, es va obrir una segona porta, que donava
Els dos punts del text introdueixen citacions textuals.
entrada a un menjador decorat i moblat amb gust senzill.
A les prestatgeries resplendia una vaixella de porcellana i
una cristalleria. Al centre de l’habitació, hi havia una taula Coneixement de la llengua LÈXIC
esplèndidament parada. El capità Nemo em va assenyalar
el lloc que havia d’ocupar. 24 Mascaretes: sufix; tovalloletes: sufix; reutilitzables:
—Segui —em va dir— i mengi sense compliments.
prefix i sufix; ciutadania: sufix.
El dinar constava de plats elaborats amb productes que
subministrava el mar i d’altres menges que no coneixia.
Confessaré que tot era bo, però amb un gust especial. 25
—Aquests aliments, desconeguts per a vostè, procedei- a Llampegar: llamp d Felicitat: feliç
xen tots del mar —va dir el capità, donant resposta a les b Sordesa: sord e Valentia: valent
preguntes que jo m’estava fent—. De vegades, llanço les
c Tranquil·litat: tranquil f Fredolic: fred
meves xarxes i les retiro a punt de trencar-se.

Jules Verne: Vint mil llegües de viatge

submarí. Barcanova.

25
 26 30
a Llum: lluminositat, lluminós… extraordinàriament: extra-ordinàri(a)-ment
b Taula: tauleta, entaular-se… blanquinós: blanqu(in)-ós
c Àgil: agilitat, àgilment… finíssims: fin-íssims
d Mòbil: mobilitat, immobilitzar… negror: negr-or
talment: tal-ment
27 personificació: person-ifica-ció
Prefix (P): inactiu, prehistòria, sotsdirector, supermercat, oració: or(a)-ció
copilot, antiàcid. pregària: preg(àr)-ia
Sufix (S): monarca, pintor, artista, pastisseria, abastable,
tranquil·lament. DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

28 31

Sufix / morfe- Anglès Francès Italià Castellà

Prefix Lexema
ma flexiu
biquini brie attrezzo cucurutxo
desendollar des- endoll- -ar
pòquer au-pair pizza armadillo
ocellot ocell- -ot jòquer suite carpaccio txa-txa-txa
perillós perill- -ós pàrquing boutique cicerone guapo
zàping croissant ravioli tabasco
sabater sabat- -er copyright mousse sfumato
solidaritat solidari- -tat freelance collage

besnet bes- net

32
maquillatge maquill- -atge

prunera prun- -era a Per bescanviar el producte, has de presentar el tiquet

de compra.
inquietud in- quiet- -ud
b El mag va presentar un xou que va entusiasmar el públic.
contraindicació contra- indic- -ació c M’agrada veure els partits de bàsquet.
d En el restaurant es pot menjar xucrut cada dimarts.
29

tele- → Forma prefixada del mot gr. têle, ‘lluny’.

-itis → Forma sufixada del gr. -ítis, que indica inflama-
ció.
-logia → Forma sufixada derivada del mot gr. lógos, ‘pa-
raula’, ‘discurs’.
hidro- → Forma prefixada del mot gr. hýdôr, ‘aigua’.

Resposta oberta. Resposta orientativa:

teletreball, otitis, arqueologia, hidrofòbia…

26
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
5 Resposta oberta.
UNITAT 7
1 DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

Al jardí He heretat
XXIV
plou l’esperança 6
Contemplació de la
terra i la natura. a
Sentiment d’arrela- 3 Les beceroles successives
ment o pertinença a
una terra o a una llar. 1 Feliç
La reivindicació de la 2 L’alè misteriós
dona. 4 Paral·lel Rivers
El pas del temps i de
la vida.
b Resposta oberta. Resposta orientativa:
1. Feliç: és una perleta poètica, perfecció lingüística…
2
2. L’alè misteriós: llibre d’una dona, traduït per una dona,
Quan la llum pujada des del fons del mar
poemes paisatgístics, obra feminista, reivindicativa…
Quan la pluja porta l’olor de la pols
3. Les beceroles successives: és un llibre que transmet, de
Quan la desbocada força dels cavalls / de l’aiguat de sobte vegades, molta tristesa…
baixa pels rials.
4. P
 aral·lel Rivers: edició bilingüe, poesia plena de do-
lor amb referències a la mort però no és una poesia
• Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit / camp l’ample silenci trista…
que estenen els grills
Quan la desbocada força dels cavalls / de l’aiguat de sob- c Són poemes que no s’han convertit en cançons i Salsa és
te baixa pels rials. un gènere de música.

3 7 Resposta oberta.
Amb petites agulles i antenes. L’esponja negra és la terra
humida de la qual neix i creix l’herba. DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
• La metàfora.
• Són una reivindicació del paper de la dona en el món, de
8 Resposta oberta.
la necessitat de la seva presència per al sosteniment de
la terra, per a la seva fermesa. Per això es compara amb
la pedra, ja que és un element natural que dona consis-
Coneixement de la llengua GRAMÀTICA
tència a la terra. Sense pedra, és a dir, sense la dona, la
terra no té on aferrar-se.
9
4 a Quan vagis a comprar et faré un encàrrec. Subordinada
Solitud, inseguretat, tristesa, por. b Aniràs de vacances o et quedaràs a casa? Coordinada
• i, tanmateix, vull que quedi ben clar / que això que escric c Tinc gana, però no sé què menjar. Coordinada
ho escric per a tothom, / d Penseu que heu de dur roba d’estiu. Subordinada
i que per mi és com si el món sencer / girés entorn de e Tu agafa la bicicleta i elles agafaran els patins. Coordi-
l’eix dels meus poemes. nada
f Explica què vols fer amb el regal. Subordinada

27
 10
a Porto el bolígraf que tu em vas donar. Adjectiva
b Qui canta, els seus mals espanta. Substantiva
c Quan arribis, digues alguna cosa. Adverbial
d Canvia el pany que està espatllat. Adjectiva
e El cafè que em vas oferir era molt fort. Adjectiva
f Em va prometre que vindria d’hora. Substantiva
g Vas acabar abans que diguéssim res. Adverbial
h El Gerard va agafar la moto on l’havia deixat el seu pare.
Adverbial
i Les galetes que vas fer són molt bones. Adjectiva
11
a CD Desitjo que torni la normalitat ràpidament.
b CI Deixeu els llibres als qui estudien.
c CR (o CPrep) Penso que arribareu aviat a casa.
d Subjecte Els qui ajuden són importants per a nosaltres.
12
a No vol que marxem. → No vol la nostra marxa.
b La presidenta espera aprovar la nova llei aviat. → La
presidenta espera l’aprovació de la nova llei aviat.
14
a El noi que viu al costat de casa teva és un estudiant ex-
cel·lent. Adjectiva
b M’agrada que ho comentis ara. Substantiva
c En acabar la feina, anirem al gimnàs. Adverbial
d Donarem begudes perquè apagueu la vostra set. Ad-
verbial
e Prefereix una ciutat que no estigui plena de gent. Ad-
jectiva
15 La primera conté una proposició subordinada ad-
jectiva especificativa i ens diu que només la gent que no
fa esport està menys àgil; en canvi, la segona conté una
proposició subordinada adjectiva explicativa i ens diu que
ningú no fa esport i que, per tant, estan poc àgils.
16
Conjunció Pronom
a Diu que vindran demà.
b Veig la casa que t’agradava
tant.
c Les màquines que vas fer servir
són efectives.

c Esperem que vinguis de nou. → Esperem la teva vinguda d Els vam explicar que havien de
tornar a casa.
de nou.
e Tots vam creure que no arriba-
d Volien saber què opinàvem del tema. → Volien saber la ríem al final.
nostra opinió del tema.

Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA

13
a Menjo pa amb xocolata quan tu vens a la tarda. Adverbial
17
(CC Temps)
b Agafo el que tu no vols. Substantiva (CD) èmfasi enmig amfiteatre circumstància
c El noi, que venia de lluny, ha après l’idioma ràpidament. amfibi xamfrà tramvia solemne
Adjectiva (CN) tanmateix enfonsar convidar campionat
d L’estudiant escriu un WhatsApp a qui més estima. Subs- pamflet simfonia infinit concloure
tantiva (CI)
e Penso en què faràs després. CR (o CPrep) emmetzinar
f Els amics que tenen la mateixa edat s’entenen molt bé. àmfora
Adjectiva (CN) confondre
g M’ha parlat com si no fos ningú. Adverbial (CC Manera) nimfa
h Qui vulgui aprovar, haurà de fer el treball. Substantiva
(Subjecte)
i Agafaven els jocs que jo els havia donat. Adjectiva (CN)

28
18 23
mortal: immortal moral: immoral 1
finit: infinit possible: impossible 2 C A S T A N Y A R
mediat: immediat necessari: innecessari
3 M O N Y O
negociable: innegociable 4 E M P E N Y O R A R
fal·lible: infal·lible 5 P U N Y A L
just: injust 6 A N Y
7 J U N Y
19
8 N Y A P
brut: embrutar magatzem: emmagatzemar
9 B O N Y
padró: empadronar capsa: encapsar
10 P U N Y
bena: embenar malalt: emmalaltir
11 G U I N Y O L
greix: engreixar 12 P A R A N Y
sabó: ensabonar
dormir: endormiscar-se
24
a Ara començarem a fer activitats: observar, escoltar, par-
20
lar… 1
viure: conviure cloure: concloure
b No m’agrada com et comportes quan… 2
gelar: congelar penetrar: compenetrar
c Vam intentar aconseguir la beca, però… 2
cessió: concessió pactar: compactar
d Parlarem de tot: del present, del passat, del que ha de
venir… 1
fiar: confiar
e Espero que… Espero que puguis venir… 4
centrar: concentrar
f Recorda: «Qui canta…». 2
batre: combatre
g A l’escola hem après uns versos nous: «T’escric amb neu,
Miquel, […] La neu, Miquel, / se’m fon al moll dels os-
21
sos». 3
assumpte: assumpció temps: temporal
premsa: premsatge somrís: somriure 25
prompte: promptitud atemptat: atemptar a Els punts suspensius equivalen a l’abreviatura etc. V
temptar: temptació exempt: exempció b Després de l’abreviatura etc. es poden escriure tres
símptoma: simptomatologia comptabilitat: comptable punts. F
c Els punts suspensius poden ser tres o més. F
22 d Després dels tres punts podem escriure un punt final. F
a trienni e Darrere dels tres punts podem escriure un signe d’admi-
b decenni ració o d’interrogació. V
c annex f Darrere dels punts suspensius podem posar-hi una coma,
d connectar però al davant no. V

e innocent
f innat

29
 Coneixement de la llengua LÈXIC

26
Els llavis són clavells → De color vermell
El temps és or → Molt valuós
Ella és una formigueta → Molt treballadora
Les seves dents són perles → De color blanc brillant
En Joan és un tros de pa → Molt bona persona
• Els llavis són vermells com els clavells.
El temps és valuós com l’or.
Ella és treballadora com una formigueta.
Les seves dents són blanques com les perles.
En Joan és bo com un tros de pa.

27

El continent La marca L’instrument

L’autor per l’obra
pel contingut pel producte per l’artífex
e M’he begut l’ampolla sen- a Té un Picasso a casa seva. b He menjat un dònut al c És la millor ploma actual.
cera. d He vist un Shakespeare. pati. f He anat al concert d’una
h Només he menjat un plat. g Vols un kleenex? veu excepcional.
j Només en prendré una copa. i Li van regalar un Priorat
molt bo.

28
a Vaig llegir Joanot Martorell a l’escola. Metonímia
b Els teus ulls són dos estels. Metàfora
c Té un Miró al menjador. Metonímia
d La sala de professors era un congelador aquell any. Me-
tàfora
e L’avi és un pou de saviesa. Metàfora
f El meu veí i el meu germà són dues gotes d’aigua. Me-
tàfora
g Van cruspir-se dues safates. Metonímia
h És el primer trompeta de l’orquestra. Metonímia
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
31
manlleu → Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que
passa d’una llengua a una altra, amb més o menys grau
d’adaptació, i s’hi integra.
neologisme → Unitat lèxica nova, formalment o semàn-
ticament, creada en una llengua per les pròpies regles de
formació de mots o agafada d’una altra llengua.
calc → Traducció d’un terme d’una altra llengua però fent
servir elements autòctons.

29 32
increment del nivell de vida: pujada de preus gratacel → skyscraper
països en vies de desenvolupament: països pobres cap de setmana → weekend
discapacitat visual: ceguesa comercial: venedor guardaespatlles → bodyguard
desocupació: atur llarga malaltia: càncer conferència de premsa → press conference
tercera edat: vellesa conflicte laboral: vaga síndrome del cremat → burnout syndrome
bombeta → bulb
30 guardacostes → coast ward
a És un noi més aviat lleig. poc agraciat efecte d’hivernacle → greenhouse effect
b Ha llençat insults contra tothom. agressions verbals autoservei → self-service
c Hi ha una nova guerra a Europa. conflicte bèl·lic ciència-ficció → science fiction
d L’avi va morir fa poc. va traspassar
e Darrerament han acomiadat molts treballadors. han fet
ajustaments de plantilla

30
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
1 7
Exposen l’opinió personal de les persones que els escriuen
en relació amb un tema determinat.
Posen en evidència la falta de responsabilitat d’entitats,
governs i empreses, vers la implicació individual de cada
persona en el fet de reciclar i conservar el medi ambient.
Argumenten, amb fets constatables i objectius, la idea que
defensen.
2 Resposta oberta. Resposta orientativa:
Que l’elecció d’un color o un altre de contenidor no respon
a una raó concreta, que pugui ajudar a establir una relació
entre el contenidor i el residu que li correspon, de la matei-
xa manera que tampoc no respon a una raó determinada
el fet de posar un diacrític en una paraula i no en una altra.
En aquest sentit, l’usuari ha de fer memòria i aprendre’s
aquesta relació.
• La comparació.
3
L’anunci de la directiva europea que prohibeix, a partir del
2021, els plàstics d’un sol ús, ja que, en aquest cas, Brussel·
les imposa obligacions als fabricants i no als consumidors,
com sol ser l’habitual.
4
1. Ha disparat el consum de plàstic higiènic i alimentari, a
més de l’hospitalari.
2. Tornen als restaurants els envasos d’oli i vinagre indivi-
duals, amb l’excusa de la manipulació segura.
3. Molts supermercats imposen l’ús de guants.
5 a Voldries escriure menys a classe. CD
a La qüestió és: per què qui ha de donar exemple no ho
fa? → pregunta retòrica
b La resta (bossetes, palletes, tovalloletes, ampolletes)
ni són saludables, ni són sostenibles. → diminutiu amb
valor irònic
6 Resposta oberta.
UNITAT
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
8
• L’orina.
• El 100 % de les persones analitzades tenen com a mínim
20 substàncies derivades del plàstic en el seu cos.
• De la nostra alimentació. Dels envasats i sobreenvasats
que s’utilitzen.
• Una de les persones entrevistades s’ho esperava i l’altra
s’ha mostrat sorpresa. Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
9 Resposta oberta.
Coneixement de la llengua GRAMÀTICA
10
a M’han ofert canviar de feina. Infinitiu
b En sortir de casa, vaig agafar les claus. Infinitiu
c Pensar és un bon exercici. Infinitiu
d Van acabar la reunió demanant ajuda als assistents.
Gerundi
e No m’agrada sortir sol. Infinitiu
f Absentat de la reunió, els socis van aprovar el pressupost.
Participi
g Em vaig passar el curs aprenent nous conceptes. Gerundi
h Acabada la funció, tornaven tots a casa. Participi
11
b Encarrega’t de fer la llista del material. CR (o CPrep)
c En saber la notícia, en Ferran i jo vam anar a l’hospital.
CC Temps
d No m’oblido dels deures a fer. CN
e M’ha agradat entendre la nostra situació. Subjecte
f La nostra sort és estar amb els amics. Atribut
31
 12
T Havent estudiat, tornarem a casa.
T En acabar la tasca, he fet el dinar.
M L’Eva prepara activitats tot escoltant la ràdio.
T Vam coincidir anant al cinema.
T Estudiada la situació, donem per finalitzada la reunió.
M Baixant del cotxe, es va trencar el turmell.
13
En unes altres circumstàncies, a l’Àgata li hauria fet grà-
cia el comentari del seu estimat Tic-Tac. Aquesta vegada,
però, no tenia temps per a allò. Hi havia una cosa molt
important que requeria tota la seva atenció. Va vorejar
l’abadia i l’imponent palau de la Wendy. Les seves torres
estilitzades apuntaven cap al cel amb tanta contundència
que a vegades l’Àgata jugava a imaginar-se que es dedi-
caven a caçar els núvols més grossos. Quan era petita, es
pensava que el cel era ple de forats invisibles per culpa
d’aquelles torres, que el perforaven constantment. Ara,
però, defensava la teoria de la caça dels núvols. Al mercat
negre, uns estratocúmulus de grans dimensions podien
assolir un preu considerable.
Ledicia Costas: La balada dels unicorns. Barcanova.
a imaginar-se que es dedicaven a caçar els núvols més
grossos: CR de jugar
a caçar els núvols més grossos: CR de dedicar-se
assolir un preu considerable: CD de poder
14
a Evitant la cuina, no aprendrà a fer plats. Condicional
b Consultant el mòbil, va passar-se la parada del bus. Tem-
poral
c Parlant, parlant, ja es va fer l’hora d’entrar al teatre.
Temporal
d Demanant-ho el president i tot, es van negar a fer-ho.
Modal
e Arribant més d’hora a la feina, tornarem abans a casa.
Temporal
32
15
a Va comprar molt embotit i va caducar abans de consu-
mir-lo.
b Correcte.
c Es va classificar per a la final i va quedar primer semifi-
nalista.
d Van operar-lo i van salvar-li la vida.
16
a Acabada la feina, vam poder descansar. T
b Desat al seu lloc, no l’hauries perdut. CO
c Bullit dues hores, ja no hi quedarà aigua. CO
d Apagat el foc, ens vam gelar de fred. CS
e Preparada la motxilla, va marxar d’excursió. T
f Gastada la bateria, no va poder mirar el vídeo. CS
Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA
17
• Mots començats amb:
al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lucinar…
il·l-: il·lusió, il·legal, il·lès…
gal·l-: gal·lès, gal·licisme, gal·linaci…
col·l-: col·loqui, col·laborar, col·lecció…
mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre…
sil·l-: sil·logisme, síl·laba, sil·labejar…
• Mots acabats en:
-el·la: novel·la, aquarel·la, parcel·la…
-il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la…
-il·lar: cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar…
-el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir…
18
a alegre → alegria, alegrar-se…
b col·laborar → col·laboració, col·laborador…
c eliminar → eliminació, eliminador…
d il·luminar → il·luminació, il·luminador…
e col·legi → col·legiat, col·legial…
f oscil·lar → oscil·lació, oscil·lant…
g celebrar →celebració, celebrant…
h al·lucinar → al·lucinació, al·lucinant…
19 24
a lícit → il·lícit d localitzable → il·localitzable a Quin fred que fa a Manresa!
b legal → il·legal e limitat → il·limitat b Em pots posar un cafè amb llet?
c llegible → il·legible f lògic → il·lògic c Què ha passat aquests dies?
d De pressa, marxem!
Tots són adjectius formats amb el prefix il- que significa e Calla d’una vegada, Marià!
‘el contrari’ i que és la forma que pren el prefix in- davant
f E ll em va preguntar: «Estàs segura dels teus senti-
de molts començats amb l-. I, en aquests casos, el derivat
ments?».
s’escriu amb ela geminada.

25 Es tracta d’una excepció que s’aplica quan la pre-

20
gunta és molt llarga i no hi ha un pronom interrogatiu que
a pel·lícula e cal·ligrafia marqui l’inici, per tal de facilitar-ne la interpretació.
b religió f selecció
c til·la g idil·li Coneixement de la llengua LÈXIC
d miscel·lània h satèl·lit
Resposta oberta. 26
a subsol: sub-sol f protector: protect-or
21 7 b agradable: agrada-ble g preveure: pre-veure
5 6 R c forner: forn-er h blavós: blav-ós

4 P C A d autoretrat: auto-retrat i pianista: pian-ista

e coexistir: co-existir j sabateria: sabat-eria
C A O L
1 O M B R E L L A
• Prefixos: sub-; auto-; co-; pre-.
L 2 P A L L I D
• Sufixos: -ble; -er, -era; -or, -ora; -ós, -osa; -ista; -eria.
L L O
I L Q 27
R 3 M E D U L L A sub-: Prefix que significa ‘sota’, ‘situat a sota’, ‘en grau in-
I L I ferior’, ‘en menor proporció’.
-ble: Sufix que designa possibilitat.
-er, -era: Sufix que designa una professió.
22
auto-: Forma prefixada del mot gr. autós, ‘mateix’.
a Anul·lar / anular: Tornar nul. Deixar sense efecte (una
llei, un tractat, etc.). / Quart dit de la mà. Que té forma co-: Prefix que significa ‘juntament amb’, ‘en comú’.
d’anell. -or, -ora: Sufix que designa l’agent de l’acció.
b Al·ludir / eludir: Referir-se a una persona o a una cosa pre-: Prefix que significa ‘davant’, ‘abans’.
sense esmentar-la. / Evitar. -ós, -osa: Sufix que significa ‘tirant a’.
c Al·locució / elocució: Discurs breu. / Manera d’articular -ista: Sufix que designa una professió.
els sons.
-eria: Sufix que designa un establiment o botiga.
Resposta oberta.

• Resposta oberta.
23
a Caramel: caramel·litzar d Cristall: cristal·litzar
b Aixella: axil·la e Corall: coral·lí
c Cabell: capil·lar f Estel: estel·lar

33
 28
Lexema Derivat
Categoria gramatical Categoria gramatical
Nom Adjectiu Verb Nom Adjectiu Verb
curable

preacord

esperança

conviure

analitzar

harmònic

antiaeri

quietud

debilitar

29 DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

consumir → consumició abrillantar → abrillantador
abocar → abocador embenar → embenatge 31
muntar → muntatge competir → competició Registre Registre
formal informal
adaptar → adaptació blindar → blindatge
Segueix la normativa grama-
aterrar → aterratge rentar → rentadora tical.
fregir → fregidora acumular → acumulació Fa ús de l’espontaneïtat.
buidar → buidatge carregar → carregador
Utilitza tecnicismes.

El llenguatge és clar i precís.

30
a tron → entronitzar d set → assedegar Fa ús de frases fetes.

b dent → esdentegar e bony → abonyegar Acostuma a utilitzar-se en

textos orals.
c pudor → empudegar f munt → amuntegar
És propi dels àmbits familiars.
És propi de textos de l’àmbit
literari, científic, jurídic, perio-
dístic…

32
progenitor → pare → papa
sostreure → robar → pispar
expirar → morir → dinyar-la
infants → nens → marrecs

34
 DIMENSIÓ LITERÀRIA
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
UNITAT 9
1
ONU The Lancet Ambdós
A mitjans d’aquest segle s’arribarà als 9.700 milions d’habitants al món.
L’any 2100 hi podria arribar a haver un pic d’11.000 milions de persones a tot
el món.
S’arribarà als 9.700 milions d’habitants al món a mitjans d’aquest segle.

S’arribarà als 9.700 milions d’habitants al món a la dècada de 2060.

Un cop assolit el pic de 9.700 milions d’habitants, la població mundial s’anirà
reduint lentament fins a baixar als 8.800 el 2100.
A Espanya, la població es veurà reduïda a la meitat l’any 2100.

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

2
Vol dir que com que es portarien al límit els recursos ali-
mentaris, això posaria en risc l’abastament d’aliments a 5
tota la població. • Intercanviar diners, bens o dades sense intermediaris.
• S’utilitza en temps condicional, que és el temps verbal • Que els altres membres de la xarxa ho veurien i no apro-
predominant en el text. Trobem molts exemples com ara varien l’acció de manera automàtica.
aquests: posaria, agreujaria, tindria, s’aniria, veurien…
• – Serveix per registrar, en el món digital, creant un do-
cument digital que ho certifiqui, el fet que un pagès sigui
3 el propietari d’uns terrenys.
• És impossible fer previsions a escala mundial d’aquí a – Serveix per verificar que les mercaderies que s’expor-
finals de segle. Hi ha diversos factors que cal tenir en ten, des dels diamants fins al cacau, provenen realment
compte: socials, culturals i dels moviments migratoris, del lloc on diuen i no són diamants de sang, per exemple.
que poden ser canviants. Això, els models matemàtics – Serveix per certificar identitats digitals i evitar que una
no ho poden preveure a tan llarg termini. persona es faci passar per una altra a la xarxa.
• No és «tan fàcil canviar en pocs anys» la mentalitat fami-
liar o de tenir diversos fills a causa de les qüestions socials
6 Resposta oberta.
i culturals molt arrelades segons el país.
• És impensable pensar que la població a Espanya es re-
duirà fins a la meitat. «No hem d’oblidar que Espanya és DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA
una de les principals portes d’entrada d’Àfrica a Europa
i el tipus d’immigració que ve a l’estat espanyol, en la
7 Resposta oberta.
seva majoria, ve a treballar i arriben en edat jove o adulta
però en una fase primerenca. Per tant, és població en
edat fèrtil.»

4 Resposta oberta.

35
 Coneixement de la llengua GRAMÀTICA

Conjuncions Altres elements • Els elements que no són conjuncions apareixen, en l’ora-
però d’entrada ció, separats per comes i serveixen per ordenar el text.
i per tant Són els marcadors o connectors textuals.
mentre a més
que de fet

Començar un Continuar sobre un

Marcar l’ordre Reformular Fer distincions
tema nou mateix tema
d’entrada respecte a a més és a dir d’una banda
en primer lloc pel que fa a tanmateix dit d’una altra manera per un costat
segon en relació a així mateix en altres paraules de l’altra
finalment sobre (tal) tot seguit cal insistir que altrament
per acabar quant a després més ben dit per l’altre

• Resposta oberta.

10
Tot seguit, apagà el reproductor de CD que tenia al costat
i la Reina de la Nit va callar sobtadament, tot deixant a
mitges la nota agudíssima que estava projectant. A en
Carles li agradava Mozart, però les òperes l’atabalaven.
Trobava que, en general, els llibrets eren estúpids, i no
suportava l’afectació dels cantants lírics. A més, veure
uns homes i unes dones sovint grossos com catxalots
fent-se passar per nois i noies capaços de fer enfollir algú
d’amor li semblava un espectacle ridícul. Sobretot, d’ençà
que el seu pare —un tenor frustrat— li havia fet veure un
vídeo en què la Montserrat Caballé, fent de Salomé en
l’òpera de Richard Strauss, ballava la dansa dels set vels.
Només tenia tretze anys llavors, però aquella visió trau-
màtica l’havia vacunat contra l’espectacle operístic per a
la resta de la seva vida. En tot cas, sis anys després dels
fets continuava negant-se a acompanyar el seu decebut
pare cada cop que aquest insistia a convidar-lo al Liceu.
Miquel Pujadó: El ficcionauta. Barcanova.
Tot seguit: Per marcar l’ordre.
11
2 A sobre 3 Per un costat
4 Especialment 8 A tall de
1 Per començar 7 Normalment
5 De fet 6 Tanmateix
12
Aquest últim viatge va ser bastant diferent dels altres.
En primer lloc, havíem sobrecarregat el bot. Ni tan sols
podia suportar el pes de cinc persones adultes, més la
pólvora, la carn de porc i els sacs de galetes. Diverses ve-
gades ens va entrar aigua. En segon lloc, la marea estava
baixant, amb la qual cosa un fort corrent cap a l’oest ens
allunyava del lloc on havíem de desembarcar darrere de
la punta i ens arrossegava cap on hi havia els altres bots.
—La marea ens arrossega —vaig dir. […]
Ho vaig intentar i vaig comprovar que la marea con-
tinuava empenyent-nos cap a l’oest, fins que vaig posar
rumb a l’est; és a dir, en angle recte respecte a la direcció
a la qual havíem d’anar. [...]

En general: Generalització. Robert L. Stevenson: L’illa del tresor. Barcanova.

A més: Continuar sobre un mateix tema; intensificació.
En tot cas: Condició o excepció; concessió.

36
 Coneixement de la llengua ORTOGRAFIA
17
2 Sovint circula pel «passillo».
13 3 Em falta veure «Allò que recordem», l’últim capítol de
ahir malhumorat vehement coet la sèrie de moda.
cohesió cacauet enhorabona hivernacle 1 El director ha dit: «Tindrem bones notícies aviat».
herba hissar ermita aleshores
òrfena benaurat harmonia humitat 18
subhasta exhaurir prohibir subestació a Dius que ets «organitzat»... Deu ser només de pensa-
ment!
b Ell va dir: «Si torneu a fer-ho, no podreu recuperar-vos».
14
c Vaig llegir el poema «La Pàtria» amb molt detall.
H A R M O N I A d He fet un esquema «cutre», perquè ho entengueu. Des-
U E C A M F H H prés el faré ben fet.
e He vist el ballet «El llac dels cignes», de Txaikovski.
M A O A H U S E

I B H I S S A R 19 Es tracta de citacions o transcripcions literals del que

diuen alguns experts que han estat consultats sobre un
T I E I G F I B
determinat tema.
A O S R U H I A
Coneixement de la llengua LÈXIC
T L I O A A E N

P R O H I B I R 20
a ESO → educació secundària obligatòria
15 b AFA → associació de famílies d’alumnes
a Oh!, em sap greu! c UE → Unió Europea
b No parleu tots alhora, que no us entenc bé. d IES → institut d’educació secundària
c Hem anat a comprar el regal. e PIB → producte interior brut
d Buscarem les revistes i els llibres. f UAB → Universitat Autònoma de Barcelona
e Hi anirem encara que no vulguis. g ISBN → International Standard Book Number (‘número
f A l’hora de sopar, tots tornem a casa. internacional normalitzat per a llibres’)
g Em dius on hem d’anar d’excursió?
h El noi ha tornat a casa seva. 21
i Ah!, ara t’he entès. a $: dòlar d km: quilòmetre
j Vols menjar embotit o formatge? b m: metre e @: adreça electrònica
c %: percentatge f rpm: revolucions per minut
16
a Hipersensible: extremadament sensible. 22
b Hexasíl·lab: que té sis síl·labes. 4 Hectàrea 6 Bitcoin
c Heptaedre: poliedre de set cares. 5 Megabyte 2 Euro
dH
 idroavió: avió apte per envolar-se i amarar a la super- 1 Mil·ligram 3 Grau centígrad
fície de l’aigua.
eH
 emicicle: sala, graderia o construcció de forma semi-
circular.

37
 23
a denominació d’origen: DO
b servei públic: SP
c número d’identificació fiscal: NIF
d document nacional d’identitat: DNI
e impost sobre el valor afegit: IVA
f Consorci per a la Normalització Lingüística: CPNL
24
a Meteocat → Servei Meteorològic de Catalunya
b Termcat → Centre de Terminologia Catalana
c Idescat → Institut d’Estadística de Catalunya
d Renfe → Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
e Radar → prové dels mots de l’anglès nord-americà Radio
detecting and ranging (‘detecció i mesura de la distància
per ràdio’)
f Làser → prové dels mots en anglès Light amplification
by stimulated emission of radiation (‘amplificació de llum
per emissió estimulada de radiació’)
25
DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
26 Resposta oberta; resposta orientativa:
Pel fet que normalment en un estat hi ha més d’una llen-
gua, es produeixen situacions de contacte entre aquestes.
Així, parlem de llengua dominant quan, per raons políti-
ques, culturals, econòmiques o demogràfiques, aquesta
llengua es va imposar fora del territori on s’havia originat.
Una llengua minoritària és la que té un nombre reduït de
parlants, mentre que una llengua minoritzada és la que,
independentment del nombre de parlants, ha retrocedit
en la seva utilització social perquè una llengua dominant
s’ha introduït en el seu territori geogràfic.
El català és una llengua minoritària (pel nombre de par-
lants) i també minoritzada (en alguns àmbits d’ús ha estat
desplaçada pel castellà).
27
 na llengua que no té literatura pròpia és inferior a les
U
que en tenen.
Les llengües amb més parlants són les més importants.
Aquestes dues afirmacions contenen prejudicis: cap llen-
gua no és ni millor ni pitjor que una altra.

Sigles Acrònims Símbols

UB Mòdem Na
UOC Erasmus ©
ADN ∞
UCI

38
N OTES

39
 Què és un sextant?
És un instrument astronòmic molt precís
per mesurar angles entre dos punts, com ara
entre el Sol i l’horitzó, que va ser inventat
en el segle xviii per un matemàtic.
També va ser una eina molt utilitzada
en la navegació per orientar-se fins
que va ser substituïda pels satèl·lits.
El seu nom prové del llatí i es podria traduir
com ‘la sisena part’ d’un cercle complet.

El quadern Sextant és un material

que t’ajudarà a desenvolupar habilitats
comunicatives i et proporcionarà
les eines necessàries per ser competent
a l’hora d’expressar-te en qualsevol context.

www.barcanova.cat