You are on page 1of 45

LECTURES

COMPRENSIVES

CINQUÈ DE PRIMÀRIA

NOM:_________________________

CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR


CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

2
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

EL MÚIXING
És tant un esport com una forma de transport. Consisteix a
lliscar sobre la neu fent servir un trineu o uns esquís
empesos per un o més cans nòrdics.
Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a
la població de Nome, a Alaska, en què la gran majoria dels
habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts
temporals de neu que impedien transportar els medica-
ments a la població.

Únicament es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de
1.609 km. Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el
mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica.
El terme prové de la paraula francesa marche, mush en anglès, utilitzada per ordenar al
grup de cans que iniciessin la marxa. Actualment, però, el terme mush! gairebé no s’utilitza.
La persona que dirigeix l’equip de gossos i el trineu s’anomena ‘múixer’.
Els cans que formen un equip reben diferents rols a l’hora de córrer. Es poden distingir:
I. Els cans líder, que s’encarreguen de dirigir la resta de l’equip i marcar el pas.
Normalment n’hi ha un parell a cada equip. Però també pot ser que n’hi hagi un de sol.
Les qualitats d’un bon ca líder són: intel·ligència, iniciativa, sentit comú i habilitat per
detectar si un camí està en males condicions.
II. Els cans de gir, que es troben immediatament darrere del líder. S’encarreguen de fer
girar la resta de l’equip.
III. Els cans d’equip, que es troben darrere dels gossos de gir i la seva funció és afegir més
força al grup.
IV. Els cans roda, que són els que es troben més a prop del trineu. Han de ser gossos
calmats i tranquils, que no s’han de sobresaltar amb el soroll i el moviment del trineu.
Es reconeixen oficialment com a gossos de múixing: el malamut, el husky siberià, el
grenlandès i el samoiede.
Múixing als Pirineus: el somni d’un home
D’una banda, van ser les lectures de Jack London sobre les muntanyes i els seus boscos. De
l’altra, en Txao, un gos nòrdic que de cop i volta va aparèixer a la vida de Pep Parés.
Ambdues coses van confluir perquè aquest home comencés a gestar un somni: que els
Pirineus acollissin una gran prova de múixing. Així va néixer Pirena el 1991. Anomenada “La
ruta blanca dels Pirineus”, consisteix en una travessia de 15 dies pels Pirineus passant per
Aragó, Catalunya, Andorra i França. El mot ‘Pirena’ prové del nom de la deessa que apareix
al poema èpic “L’Atlàntida” (1878) de Jacint Verdaguer, que, a banda d’un il·lustre poeta,
fou un gran excursionista.

3
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Segons el text, a part dels trineus, quin altre mitjà pot ser arrossegat per cans
nòrdics?

a. Motos.

b. Esquís.

c. Cotxes.

d. Carros.

2. Els habitants de Nome, a Alaska, es trobaven assetjats per forts temporals de neu.
Quin adjectiu vol dir el mateix que ‘assetjats’ (en negreta en el text)?

a. Bloquejats.

b. Il·lusionats.

c. Refredats.

d. Espantats.

3. A continuació tens quatre frases. Només UNA és INCORRECTA. Marca-la.

a. Els forts temporals de neu que assetjaven els habitants de Nome impedien fer
arribar els medicaments a la població.

b. Els habitants de Nome es trobaven assetjats per forts temporals de neu que
impedien fer arribar els medicaments a la població.

c. Els habitants de Nome es trobaven assetjats per forts temporals de neu. Els
habitants impedien fer arribar els medicaments a la població.

d. Els habitants de Nome es trobaven assetjats per forts temporals de neu. Els forts
temporals de neu impedien fer arribar els medicaments a la població.

4. Segons el text, quina és la raça de ca que NO es consideraria apta per al múixing?

a. Malamut.

b. Samoiede.

c. Husky siberià.

d. Pastor alemany.

4
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

5. El múixer és...

a. un ca.

b. un trineu.

c. un esport.

d. una persona.

6. Que els cans que formen un equip reben diferents rols significa que...

a. l’únic ca important és el líder.

b. els cans reben diferents premis.

c. cada tipus de ca s’encarrega d’una tasca.

d. tots fan el mateix servei i tenen les mateixes qualitats.

7. A continuació tens un dibuix de la posició dels cans amb unes frases al costat.

A.
S’encarreguen de fer girar la resta de l’equip.
B.
Són cans calmats i tranquils, que no se sobresalten amb el
soroll ni el moviment del trineu.
C.
S’encarreguen de dirigir la resta de l’equip.
D.

La seva funció és afegir més força a l’equip.

Segons el text, quin seria l’ordre correcte de les frases, ordenades de dalt a baix?

a. A C B D

b. C A D B

c. C D B A

d. D A B C

5
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

8. En l’últim paràgraf del text apareix l’expressió de cop i volta. Què vol dir ‘de cop i
volta’ (en negreta en el text)?

a. De dalt a baix.

b. De manera autèntica.

c. De manera imprevista.

d. Contra la seva voluntat.

9. La Pirena va néixer el 1991 i és...

a. un nom de ca.

b. una muntanya.

c. una gran prova de múixing.

d. un llibre de Jack London.

10. Quan en Pep Parés va idear la ruta blanca dels Pirineus li va posar el nom de Pirena
perquè era el nom...

a. de la deessa d’un poema.

b. d’un il·lustre poeta.

c. d’un excursionista.

d. del seu ca nòrdic.

11. Quina importància tenen els llibres en la vida d’en Pep Parés?

a. L’ajuden a passar l’estona.

b. El distreuen quan fa molt fred.

c. No gaire perquè no té temps de llegir.

d. Li donen idees que pot aplicar a la vida.

6
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

BIOGRAFIA D'ALBERT EINSTEIN

INFANTESA:
Albert Eistein va néixer a Alemanya el 14 de maig de l’any 1879. Exactament va
néixer a Ulm, a cent km a l'est de Stuttgart. Era fill de Herman Einstein i Pauline Koch,
els dos jueus. Els seu pare era venedor, tot i que després va començar a la empresa
electroquímica. Einstein des del principi va demostrar una certa dificultat per expresar-
se pel qual demostrava que podia tenir algun retard. Això li va provocar alguns
problemes. Tenia una germana, Maya, que era tot el contrari d’ell. Albert quan era
petit evitava estar amb altres nens de la seva edat. Va fer els seus estudis primaris a
una escola catòlica. Aquest període va ser una etapa difícil per Albert, però amb
l’ajuda de les classes de violí la superà.

ADOLESCÈNCIA
Les seves èpoques de batxillerat tampoc van ser gratificants per a ell. En alguna
ocasió algun professor li havia dit que no arribaria a res tot i que Albert Einstein era
excel•lent en matemàtiques i física, no s’interessava per les altres matèries. El 1894 a
causa de dificultats econòmiques la família Einstein es va traslladar a Pàvia a prop de
Milá, però en aquell moment Albert es va quedar a Munich per acabar el seu
batxillerat, tot i que sense èxit. Per aquest motiu va marxar uns mesos més tard a
Pàvia. Va tenir certs problemes per entrar a alguna universitat ja que no tenia el titol
del batxillerat. Al 1896 Albert Einstein aconsegueix entrar a l’institud Politècnic de
Zúrich i es matricula així a l’Escola d’orientació matemàtica i científica amb la idea
d’estudiar física. En 1901 es va enamorar de Mileva amb la qual l’any 1902 va tenir
una filla i el 1903 s’hi va casar. Es va graduar l’any 1900 obtenint el diploma com a
professor de matemàtiques i de física, tot i que no va trobar feina a la Universitat.

7
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

MADURESA
El matrimoni van tenir un altre fill el maig de 1904. L’any 1905 va redactar alguns
treballs sobre la física de petita i gran escala. En el primer va explicar el “moviment
brownià”, al segon l’ “efecte fotoelèctric” i als dos últims és on va desenvolupar la
“relativitat especial” i l’ “equivalència entre massa i energia”. El primer d’aquest li va
valer el grau de doctor per la Universitat de Zúrich. El seu treball sobre l’efecte
fotoelèctric li donaria el Premi Nobel de Física l’any 1921. Abans d’aquest
esdeveniment que va marcar la seva vida, l’any 1919 es va divorciar de la seva dona i
alguns mesos després es va casar amb la seva cosina Elsa Loewenthal. Als anys 20,
la fama D’Albert va despertar discusions a Berlín i atacs a les seves teories. Quan
Hitler tenia tot el poder Albert Einstein va decidir marxar als Estats Units i un cop allà
treballar a l’institut d’Estudis Avançats de Priceton.

Com que en aquests temps va tenir lloc la Segona Guerra Mundial, a Alemanya hi
havia un odi elevat cap als jueus i alguns físics d’ideología nazi van intentar
desacreditar les seves teories. Einstein també va tenir influencia en la política. Durant
els seus últims anys va treballar en la teoria de “Les quatre forces fonamentals” que
està encara sense cap conclusió.

Albert Einstein va morir el 17 d’abril de 1955 a l’edat de 76 anys a l’hospital de Priceton


(Nova Jersey).

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. A quins segles va viure n’Albert Einstein? __________________________________
2. A quin país va néixer n’Albert Einstein? __________________________________
3. On va morir n’Albert Einstein? _____________________________________
4. Quin instrument musical tocava n’Albert Eintein? ____________________________
5. Quants de fills va tenir n’Albert Einstein? __________________________________
6. Qui era la dona de n’Albert Einstein quan li varen concedir el premi Nobel?
___________________________
7. A quin any va redactar n’Einstein el treball pel qual li concediren el Nobel? _______
8. Per quines raons va decidir n’ Albert Einstein marxar als Estats Units?
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

9. Cita quatre llocs on va viure n’Einstein:


_____________________________________________________________________
10. Escriu una breu reflexió sobre el que has aprés amb aquesta biografia.
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

8
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

QUÈ CAL SABER A L’HORA DE


COMPRAR UN VIDEOJOC?

Un videojoc no és una joguina, és un producte d’oci interactiu.


A l’hora de comprar un videojoc:
- Sigueu prudents i reflexius en el moment de la compra.
- Informeu-vos dels diferents tipus de videojocs que hi ha al mercat (d’acció,
d’aventures, d’estratègia, d’esports, educatius, de fantasia, històrics,
simuladors, puzles...).
- Trieu el videojoc més adequat a l’edat, la personalitat i la sensibilitat de
l’usuari, especialment si és menor d’edat.
- Superviseu tot l’etiquetatge del videojoc:
 El codi PEGI és el codi de conducta de la indústria europea del
programari interactiu que regula la classificació per edats, l’etiquetatge,
la promoció i la publicitat dels productes de programari interactiu.
 Ha d’indicar la raó social i l’adreça del fabricant o l’importador o del
venedor.
 Ha d’incorporar les instruccions d’ús i les característiques.

Codi PEGI:
El Codi europeu d’autoregulació PEGI (Pan European Game Information) és un
sistema voluntari de classificació per edats i continguts per a videojocs i jocs
d’ordinador que solen tenir molts videojocs en l’etiquetatge. (www.pegi.info)
Indicadors d’edat:

Aquestes etiquetes es refereixen als continguts i no a la dificultat del joc. Un


videojoc pot tenir un contingut adequat per a nens i nenes de 3 anys, però pot
requerir les habilitats d’un nen o una nena de 10 anys. Per això és necessari que
els adults coneguem i valorem el videojoc amb informacions complementàries.

9
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Indicadors informatius del contingut:

Altres consells:

 Conserveu els catàlegs comercials i la publicitat.


 Demaneu i conserveu la factura o el tiquet de compra: són la vostra garantia.
 Si detecteu defectes en el joguet o en el videojoc heu de dirigir-vos a l’establiment
on l’heu adquirit i portar el tiquet de compra.

Si compreu un producte, recordeu que el canvi d’aquest per un altre no és


obligatori, sinó una deferència comercial; si un producte és defectuós, teniu dret a
la garantia i el tiquet de compra és el comprovant necessari a tots els efectes.

Unitat de Comerç i Consum – Govern d’Andorra


Amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Consum

10
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

1. Quina institució ha elaborat aquesta guia de consells?

_________________________________________________________________________________________

2. Escriu tres consells que has de tenir en compte abans de comprar un videojoc.
________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

3. Quin distintiu ens indica que un videojoc té l’opció de jugar en xarxa?

Dibuixa’l

4. Si vols comprar un videojoc al teu germà de 5 anys i té aquest distintiu


.
Li compraries? Raona la teva resposta:
_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

5. Escriu si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

VERTADER FALS
Un videojoc amb aquest indicador d’edat
Vol dir que és un videojoc molt fàcil de jugar i que nins
majors de tres anys podran jugar tots sols sense
problemes.
Si compres un videojoc i quan arribes a casa no funciona
l’establiment te’l pot canviar per un de nou.
Si compres un vidoejoc i no t’agrada el pots canviar per
un altre sempre que tenguis el tiquet de compra.
Tots els videojocs del mercat tenen el codi PEGI per
classificar-los per edat.

11
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

6. Vols comprar un videojoc per un nin de 8 anys i tens aquestes opcions.


CRASH BANDICOOT UFC

Explica quin triaries i per què?


________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

7. Tenint en compte la guia de consells. Escriu tres raons per no comprar aquest
videojoc a un nin de 10 anys.

1. ______________________________________________________________________________________

2. ______________________________________________________________________________________

3. ______________________________________________________________________________________

12
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

LECTURA RECOMANADA: EL PETIT VAMPIR

Al carrer, sis pisos més avall, s'havien encès els fanals. Hi havia una papallona de nit grossa i
negra, que volava entre els llums; es va anar acostar a poc a poc i va començar a enfilar-se fent
cercles en espiral fins que va ser a tocar de la finestra de l'Anton. Aleshores hi va haver una
transformació molt estranya: primer van aparèixer dos peus per sota de les ales, després dues
mans, i finalment l'Anton va veure un cap horripilant que li era molt conegut. Era el petit vampir, i
ara aterrava amb un viratge de professional a la finestra, al costat de l'Anton.

- Home, quin espant que m'has donat! - es va queixar l'Anton.

- Com que “home”›? -va responde el vampir arreglant-se la capa.

- Sempre voles així, com una arna? -va preguntar l'Anton.

- Què dius? -va exclamar el vampir, i el ulls Ii brillaven de ràbia-. Això no era cap arna , era
una ratapinyada.

- Noi, perdona! -va dir l'Anton tot avergonyit. És que sempre havia de ficar-se de peus a la
galleda!

Però el vampir no era rancorós. Ja tornava a fer bona cara, tan bona com podia, si tenim en
compte que era un vampir.

- Estàs sol? -va preguntar.

L'Anton va fer que sí.

- T'he portat una cosa.

13
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

I de sota la capa va treure'n una altra igual que la seva, de la mateixa mida i també de color
negre. Que era autèntica, de vampir, l'Anton ho va endevinar mig esgarrifat perquè hi havia moltes
taques de sang i feia olor de terra humida, de fusta podrida i d'aire enrarit de taüt.

- Posa-te-la -va xiuxiuejar el vampir.

- Que me la posi? -va preguntar l'Anton amb veu tremolosa.

- Vinga!

- Sí, però... -va fer l'Anton.

Li va venir a la memòria la història de la festa de disfresses. Potser si es posava la capa es


convertiria, ell, l'Anton, en un vampir? A les històries que havia llegit, les víctimes havien hagut de
ser mossegades prèviament per un vampir de veritat però... ell tampoc no sabia què volia fer el
vampir amb ell. Es va posar tremolar i, amb les cames que li feien figa, va anar reculant cap a la
porta.

- Però, Anton -va dir el vampir em sembla que som amics, oi?

- Sss... sí -va dir l'Anton, i atabalat es va entrebancar amb la cartera que hi havia al costat de
l'escriptori i va caure ben estès a terra.

El vampir el va ajudar a aixecar-se.

- A tu et sembla que jo seria capaç de... de fer-te gens de mal? -va preguntar mirant l'Anton
de cua d'ull.

- Nnn... no -va fer l'Anton tot vermell-. Només pensava que la capa, potser... Però això és una
be...,una bestiesa, és clar -va afegir de cop.

- És clar que sí va afegir el vampir, va agafar la capa de terra i la va allargar a l'Anton-. Té,
posa-te-la!

L'Anton va sentir que de cop es trobava malament, però, malgrat tot, va agafar la capa i se la va
fer passar pel coll amb molt de compte. El vampir se'l mirava amb els ulls brillants.

- I ara... ja pots volar!

- Volar? -va preguntar l'Anton-. I com ho faig?

- No hi ha res més senzill! -va exclamar el vampir mentre saltava sobre l'escriptori i estenia
els braços-. Només t'has d'imaginar que els braços són ales! I els has de moure com si
fossin ales, molt suaument i amb regularitat. Amunt, avall, amunt, avall...

Tot just havia fet els primers moviments que ja començava a elevar-se.

14
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

- Va, ara tu! -va dir després d'aterrar sobre el llit de l'Anton.

- J... j... jo? -va fer l'Anton.

- Es clar, tu!

Amb les cames tremoloses, l'Anton es va enfilar també a l'escriptori i va estirar els braços.

- I ara... a volar! -va manar el vampir

- No puc!

- Esclar que pots!

- No!

- Sí! Només ho has de voler!

- No!

- Sí!

- Au, doncs!

A l'Anton, de sobte, tant li era estavellar-se de cap a terra, només per fer-li veure, al vampir, que
ell tenia raó: els homes no poden volar!

Es va decidir a fer un gran salt cap al mig de l'habitació... i va volar!

L'aire l'aguantava! Era una sensació com la de nedar per sota l'aigua, però molt, molt més
fantàstica!

- Puc volar! -va exclamar entusiasmat.

- Esclar! va rondinar el vampir-. Au, vine, ara!

Ja era a la finestra, i es girava cap a l'Anton mirant-lo amb impaciència

- Va, que encara ens queden moltes coses per fer aquesta nit!

I dient això, es va enlairar i va anar volant cap enfora, enmig de la nit. L'Anton, que ja no tenia cap
mena de por, va seguir-lo.

Extracte de l’obra El petit vampir. Angela Sommer- Bodenburg

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

15
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

1. Marca amb una X si les següents afirmacions són VERTADERES o FALSES:


VERTADER FALS
N’Anton vivia en un sisè pis.
El petit vampir li va portar una capa nova a n’Anton que li permetia
volar.
Quan el petit vampir li donà la capa a n’Anton, aquest sabia segur que
podria volar com el seu amic.
Al petit vampir li va enfadar que n’Anton el comparés amb una rata
pinyada..

2. Què creia n’Anton que li passaria si es posava la capa?


_____________________________________________________________________________

3. Quines instruccions li va donar el petit vampir a n’Anton per poder volar?

______________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

4. Escriu totes les paraules planes que hi ha a la primera línia del text.
____________________________________________________________________________

5. Cerca les paraules esdrúixoles que hi ha al primer paràgraf de la pàg 14.


____________________________________________________________________________

6. Explica el significat de l’expressió següent:

“amb les cames que li feien figa”

__________________________________________________________________________

7. Fes un petit resum del fragment de la lectura anterior:

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

16
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

CARTELERA

17
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Quina pel·lícula se va estrenar abans? ________________________________________

2. Per què la tercera pel·lícula té intèrprets i les altres no?


___________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________

3. Quina pel·lícula està en versió original (no doblada o traduïda)?


________________________________________

4. Hi ha qualque pel·lícula que estigui basada en fets reals? Quina?


__________________________________________________________________

5. Cerca a la lectura un sinònim de vestimenta. ________________________________

6. Defineix les paraules següents:

òrfena ______________________________________________________________
____________________________________________________________________

bessó _______________________________________________________________
____________________________________________________________________

7. Si vaig al cinema amb la meva germana de 6 anys quines pel·lícules serien les
més recomenades per a ella? Per què?
____________________________________________________________________

8. Què vol dir que una pel·lícula és que significa la sinopsi d’una pel·lícula:
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

9. Completa l’esquema amb una pel·lícula que hagis vist.

Títol:
Sinopsi:

18
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

BONS SOMNIS

Em sembla que quan somnio


sóc més feliç que despert;
m’imagino coses noves
millors que les que conec.

Veig cares que no s’assemblen


a ningú dels meus amics,
però parlo i ells em parlen
amb to de companys antics.

A vegades, m’inquieto
si sorgeixen qüestions
que sense solta ni volta
porten un cau de raons;

i la nit se’m fa feixuga


per l’angoixa que he patit;
aleshores, veig la glòria
quan em desperto en el llit!

però, algun moment enyoro


les coses que he somniat.
Quina dolça fantasia
i quin goig me m’ha quedat!

Joana Raspall

19
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

1. De quants de versos consta el poema? _____________________________________

2. Tots els versos tenen la mateixa mesura? De quantes síl·labes són?


___________________________________________________________________________

3. Quins versos rimen entre si? _______________________________________________

4. Amb quin tipus de rima rimen el versos de la primera estrofa? (consonant o


assonant) I les tres darreres?

____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________

5. Es tracta d’un poema d'art major o menor? _________________________________

6. Cerca una sinalefa al poema i escriu-la?


___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

7. Cerca una el·lisió al poema i escriu-la?


___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

8. Cerca al poema un sinònim de les paraules següents:


pareixen: _____________________ alegria: ____________________________

pesada: _______________________ preguntes: _________________________

9. Què vol dir l’expressió “sense solta ni volta”?

__________________________________________________________________________

10. Escriu una oració amb aquesta expressió:

__________________________________________________________________________

20
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

CARTELL PUBLICITARI

21
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Quin esdeveniment anuncia aquest cartell publicitari?
__________________________________________________________________________

2. Quin dia té lloc?_________________________________________________________

3. En què creus que consisteix?


__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

4. Si 5 dies després de la celebració de la carrera se publiquen els resultats a


internet, quin dia de la setmana serà?______________________________________

5. Quina entitat organitza la carrera? ________________________________________

Hi ha altres entitats que col·laborin? ________ Escriu una: ____________________

6. On van destinats els doblers que es recapten a la carrera?


__________________________________________________________________________

7. Escriu si les afirmacions següents són vertaderes o falses:


VERTADER FALS
Per apuntar-me a la carrera he de visitar la pàgina web
www.brutatloandratx.blogspot.com.
El Brutatló és una carrera solidària.
Si vull participar amb un grup de 5 persones el preu de
la inscripció serà de 100 eur.
Aquesta carrera té lloc a l’illa de Mallorca

8. T’agradaria participar en aquesta cursa? Justifica la teva resposta. En cas


afirmatiu escriu quins serien els membres del teu equip.
_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

22
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

INSTRUCCIONS DE LA COCA
Objectiu:
Cada jugador ha d’arribar a la casella 63
després d’haver superat tots els
obstacles.

Material:
Necessitem un tauler de l'Oca format per
una espiral composta per 63 caselles
numerades,cada casella té un dibuix.
També cal 1 potet (optatiu), 1daus i 1
fitxa de color per cada jugador.

Espai:
Cal un lloc amb taula i cadires pels
jugadors.

Jugadors:
Hi poden jugar 3 o 4 persones.
Disposició inicial:
Cada jugador es situa a la sortida amb la seva fitxa de color.

Instruccions
1. Comença el joc el jugador que primer treu un sis.
2. La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau, que es va
tirant per torns.
3. Depenent de la casella on vagi a parar cada vegada, avançarà, recularà o quedarà
alguna jugada sense poder moure’s.
4. Guanya el jugador que arriba primer a la casella 63. Si sobren punts es reculen
d'aquesta casella.

Caselles especials:
Oca (caselles 1, 5, 9, 14, 18, 23, 27, 32, 36, 41, 45, 50, 54, 59 i 63): Es va a l'oca
següent(si mira endavant, cap endavant i, si mira endarrere cap endarrere) i després es
torna a tirar el dau. Es pot cantar la cantarella "D'oca a oca i tiro perquè em toca".
Pont (caselles 6 i 12): Es va a l'altre pont i es torna a tirar el dau. Es pot cantar la
cantarella: "De pont a pont i tiro perquè em correspon".
Daus (caselles 26 i 53): Es va a l'altra casella amb daus i es torna a tirar el dau. Posada
(casella 19): Es queda una jugada sense moure's.
Pou (casella 31): No es pot sortir fins que un altre jugador hi cau.
Laberint (casella 42): No es pot sortir fins que es treu un sis.
Presó (casella 52): Es queda tres jugades sense moure's.
Mort (casella 58): Cal tornar a la casella 1.

23
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Com comença el joc? ______________________________________________________________________

2. Com se guanya? ___________________________________________________________________________

3. Segons les instruccions, quantes persones poden jugar a aquest joc? ___________________
Creus que hi podrien jugar més de 4? Raona la teva resposta
______________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________

4. Na Marta és a la casella 60 i ha tret un 4. Ha guanyat? __________________________________

5. Segons les instruccions del joc quina cosa no és necessària per jugar?
a) Cadires
b) Un dau per cada jugador
c) Una fitxa per cada jugador
d) Un potet de color per remoure el dau.

6. Quantes caselles "normals" (no especials) hi ha al tauler de joc? _______________________

7. Quina creus que és la pitjor casella? Raona la teva resposta ____________________________


________________________________________________________________________________________________

8. Cerca al text la paraula que coincideix amb la definició següent:


Tassó més ample de la boca que del fons, sense peu, especialment
___________________
el de llauna, coure o altre material opac, emprat en jocs de mans,
per a tirar els daus, etc.

9. Decideix qui guanya la partida.

Maria: És a la casella a 23, tira el dau i treu un 3, torna a tirar i treu un 6.


Alex: És a la casella 51, treu un 2, torna a tirar i treu un 1 i torna a tirar i treu un 4.
Aina: És a la casella 62 i treu un 6.

10. Indica qui dels jugadors ha fet trampa. ______________________________________

Carles: És a la casella 20, treu un 3, torna a tirar i treu un 4. (Acaba el torn)


Al següent torn tira el dau, treu un 2 i acaba a la casella 33.
Judith: És a la casella 13. Tira el dau i treu un 5, torna a tirar i treu un 3, torna a
tirar, treu un 6 i guanya la partida.

24
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

PER CASUALITAT
(El teló està tancat. Davant, a un racó de l’escenari, hi ha una tauleta amb dos
micròfons. Davant un dels micròfons seu l’entrevistador radiofònic i, davant l’altre,
l’entrevistada, l’arqueòloga Rut Segrelles. Sona la melodia del programa.)
ENTREVISTADOR: Bon dia, amics i amigues de «Temps d’història». Avui, al nostre
programa, comptam amb la presència d’una de les arqueòlogues
més joves i brillants del nostre país: Rut Segrelles. Benvinguda, Rut.
RUT: Hola, Jordi, bon dia.
ENTREVISTADOR: Conta’ns, Rut, què et va impulsar a fer de l’arqueologia la teva
professió?
RUT: La veritat és que va ser per casualitat. Tot va començar un capvespre, mentre
jugava prop de la cova dels Vents amb el meu amic Robert...
(Es va obrint el teló i, alhora, es va enfosquint la part de l’escenari on es troben na RUT
i l’entrevistador. Per un extrem de l’escenari apareixen dos nins que juguen amb una
pilota; a l’altre extrem de l’escenari hi ha l’entrada a una cova.)
ROBERT (llançant la pilota): A veure si l’agafes tu, Rut.
RUT NINA (intentant agafar-la): Si la llances tan alt és impossible!
(Els nins juguen amb la pilota una estona. De sobte, senten veus que provenen de la
cova i s’amaguen darrere una mata. Apareixen dos homes amb les mans i la roba
tacades d’un fang vermellós, semblant a la sang. Parlen en veu alta mentre caminen
cap a l’altra banda de l’escenari.)

25
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

HOME 1: Ostres, no m’ho puc creure! Ha estat més fàcil del que em pensava! Però,
així i tot, mira com em tremolen les mans!
HOME 2: La primera vegada sempre impressiona. Però ara hem de conservar la
calma i guardar el secret.
HOME 1: Tranquil, que mantindré la boca tancada. Però... (amb cara d’espant) i si
algú ho descobreix?
HOME 2. Aleshores... (Pensa un moment.) haurem de fer-lo callar! (Fa el gest de
tallar el coll. Els dos homes esclaten a riure mentre surten de l’escenari.)
RUT NINA (sortint de la mata): Quina mala pinta que tenen aquests homes, eh!
Què deuen amagar dins la cova?
ROBERT (espantat): Ni ho sé ni m’importa. Au, vinga, tornem-nos-en a ca nostra!
RUT NINA: Idò jo sí que vull saber què hi ha dins la cova. Vés-te’n tu si vols.
(RUT entra a la cova. ROBERT es queda palplantat, tremolant, sense saber què fer.)
RUT NINA (sortint espantada de la cova):
Que fort! Hem d’avisar la policia!
(Els nins surten corrent de l’escenari. Al
cap d’uns instants tornen a entrar
acompanyats d’un policia.)
RUT NINA (molt excitada): Li ho jur,
senyor policia! Sembla la cova
dels horrors! Està tot ple
d’ossos i de cranis!

POLICIA (entrant a la cova): Ara ho veurem: Però si és una brometa de les vostres,
me la pagareu, entesos? (Surt al cap d’un moment, espantat.) Ostres! És
vera! (Agafant el comunicador.) He d’avisar la central!

(Apareixen els dos homes per l’extrem de l’escenari. Els nins s’amaguen darrere el
policia.)

26
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

ROBERT: Senyor policia! Aquests són els assassins!


POLICIA (apuntant-los tremolós amb la pistola): Mans enlaire! No... no facin ni un
pas més!
HOME 1 (sorprès): Però, què passa, senyor
policia?
ROBERT: Hem descobert el vostre secret,
criminals!
RUT NINA: De qui són tots els ossos que hi ha a
la cova? Quantes de persones heu mort,
assassins?
(Els dos homes esclaten a riure.)
HOME 2: És vera. Heu descobert el nostre
secret. Però no som assassins. Explica de qui són
aquests ossos, Jaume, tu que els has trobat...
(El teló comença a tancar-se alhora que es va il·luminant la part de l’escenari on es
troben na RUT i l’entrevistador.)
RUT: ... Aleshores vàrem saber que aquells homes eren arqueòlegs i que acabaven
de trobar a la cova dels Vents diverses restes humanes que ells pensaven que
eren del paleolític superior. i per assegurar-se que mantindríem el secret fins
que estiguessin segurs de la troballa, ens varen oferir ensenyar-nos la seva
professió. En Robert se’n va cansar tot d’una, però jo vaig acabar totalment
embruixada per l’arqueologia.
ENTREVISTADOR: Una història ben interessant que, segur, haurà sorprès més d’un
oient. I això és tot per avui. Gràcies, Rut. i a tots vosaltres,
estimats oients, us esper la setmana pròxima!

(Sona la melodia del programa mentre s’apaguen els llums.)

LLUÏSA MARCH

27
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Quin tipus de text has llegit. Justifica la teva resposta.
________________________________________________________________
________________________________________________________________

2. Tria i completa amb l’opció correcta en cada cas.

Quins llocs es representen a l’escenari? (un estudi de ràdio / la cova dels Vents)
Amb el teló tancat es representa _________________________________
En obrir-se el teló es representa __________________________________

Quan transcorr l’acció de l’obra? (en el passat / en el present)


L’entrevista té lloc ___________________
L’incident a lacova té lloc _________________

3. Respon.
Com es diu el programa de ràdio? ________________________________
A qui entrevisten avui? _____________________________
Quina és la professió de l’entrevistada?____________________________
Què li demana l’entrevistador que expliqui?____________________________
________________________________________________________________
4. Escriu si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.
VERTADER FALS
A la cova dels Vents hi havia restes d’éssers humans
morts.
Na Rut Segrelles va voler ser arqueòloga de gran
perquè els seus pares també ho eren.
Els homes que varen sortir de la cova dels Vents
mentre na Rut i en Robert jugaven a pilota eren uns
assassins.
En Robert es troba molt més valent que na Rut.

28
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

5. Corregeix les afirmacions falses de l’exercici anterior per convertir-les en


vertaderes.
________________________________________________________________
________________________________________________________________

6. Digues quin és el personatge principal de l’obra i explica per què.


________________________________________________________________
________________________________________________________________

7. Localitza al text i copia.


Una acotació referida al decorat de l’obra.
_________________________________________________________________
Dues acotacions que indiquin gestos que han de fer els actors.
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________

Dues acotacions que indiquin moviments dels personatges.


_________________________________________________________________
_________________________________________________________________

8. Fes un breu resum del text que acabes de llegir:


_________________________________________________________________
1

_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________

29
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

LLEGENDA: EL REI I EL CARBONER


Anant un dia de camí el rei Jaume, la set l’abrasava, i no sabia com fer-se-la passar.
Aleshores va descobrir una barraca de carboner. Se n’hi va anar, va demanar-hi
aigua i així es va fer passar la set terrible que tenia. Satisfet ja el desig de beure, es
va adonar de la gran pobresa d’aquella barraca i del dur treball del pobre carboner i
va pensar que, tot i la duresa de la seva feina, devia guanyar ben poc.

- Carboner, quin profit en traieu del vostre treball? –va preguntar el rei.
- Del meu treball –va respondre–, no en trec més de deu sous diaris.
- I amb tan poc podeu viure? –va preguntar el rei.
- No tan sols visc, sinó que pago el que dec, estalvio per a la vellesa i encara
llenço una part dels meus béns per la finestra.
- Les paraules del bon home sorprengueren el rei i, després de pensar-hi i
pensar-hi, no va saber aclarir aquell enigma. Finalment, li va demanar:
- Carboner, com us ho feu per obtenir un rendiment tan gran d’un guany tan xic?
- Doncs és molt senzill. Tinc una gran família que he de mantenir. En primer lloc
hi ha la mare, la qual he de mantenir per pagar un deute concret. Després
mantinc els meus fills, que, si són bons com jo espero, puc suposar que quan
arribaré a vell i no podré treballar faran amb mi com jo faig amb la mare, i així,
en certa manera estalvio per a la vellesa. I finalment, tinc tres filles de les quals
poca cosa puc esperar quan siguin grans i estimo que el cabal que els dedico
és igual que si el llencés per la finestra.

L’explicació del carboner va satisfer molt el rei, que la va trobar molt graciosa i
enginyosa; però li va demanar que no la contés a ningú més abans d’haver-lo vist a
ell cent vegades.

Trobant-se un dia el rei entre la seva cort i parlant de diverses coses, se li va acudir
de proposar als seus cavallers l’enigma de la vida del carboner:

- Escolteu aquest enigma: com un home que és carboner i que el seu treball no
excedeix de deu sous diaris, pot viure, pagar el que deu, estalviar per a la
vellesa i, encara, llençar una part dels seus béns per la finestra.

30
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

I tot seguit el rei va prometre un premi a qui ho endevinés dintre d’un període breu de
temps.

Un dels cortesans, que mig sabia la ruta feta pel rei temps abans, va sospitar que el
rei podia haver trobat en aquella sortida el personatge a qui al·ludia, i va emprendre
el mateix camí per veure si el trobava.

En efecte, va topar una barraca molt pobra i va sospitar que hi vivia el carboner. S’hi
va acostar i en va sortir un home. Van fer conversa i aviat ell li va contar el mateix
que al rei. El cavaller no es va fer esperar i de seguida li va preguntar com era
possible que un home, que del seu treball no treia més de deu sous diaris, pogués
viure, pagar el que devia, estalviar per a la vellesa i, encara, llençar una part dels
seus béns per la finestra.

El carboner li va dir que no podia explicar-li la solució de l’enigma, ja que temps


abans un gran senyor hi havia passat i li havia promès que no ho contaria a ningú
més sense haver-lo vist cent vegades, i que no l’havia tornat a veure més.

El cavaller va trobar de seguida una manera de fer parlar el carboner: li va donar cent
monedes que portaven la figura del rei, i les hi va fer mirar i comptar. D’aquesta
manera el carboner va veure cent vegades la cara del rei i, així, va poder explicar al
desconegut el sentit del seu enigma.

Un cop a la cort, va esperar fins al dia que vencia el termini donat pel rei. En
preguntar si hi havia algú que hagués endevinat l’enigma, el cavaller va respondre i
va contar la solució.

Davant l’admiració de tothom, el rei restà meravellat, però aviat va comprendre que
no havia estat obra de l’enginy del cavaller. Ben segur que havia estat cosa del
carboner que, havent mancat a la paraula, havia revelat el sentit de l’enigma. Furiós,
va manar cridar el carboner amb el propòsit d’esbrinar-ho i, si calia, castigar-lo. Quan
el carboner va arribar a la cort, el rei digué:
- M’he assabentat que heu faltat a la vostra paraula. Hauré de castigar-vos.
- Senyor, jo no he faltat a la meva paraula –va contestar el carboner confiat–.
Vós em vau demanar que no expliqués la solució de l’enigma fins que us
hagués vist cent vegades.
- I doncs? Que no és la segona vegada que em veieu, avui? –digué el rei cada
cop més enutjat.
- No, senyor, no. Permeteu-me que us rectifiqui i us digui que sí que us he vist
cent vegades, en l’encuny de les monedes que em va regalar un cavaller
perquè li resolgués l’enigma.

Així, doncs, el rei va haver d’admetre que tots dos homes havien estat més llestos
que ell i, a més, havien obrat amb tota lleialtat.

Joan Amades (adaptació)

31
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Quin tipus de text és? Justifica la teva resposta

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

2. Quins són els personatges principals que intervenen a la història?

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

3. Escriu dos temes que siguin tractats en el text.

__________________________________________________________________________

4. Marca amb una X si les següents afirmacions són VERTADERES o FALSES:

VERTADER FALS
El cavaller compra al carboner per cent monedes
perquè li expliqui l'enigma.
El rei atura a una barraca perquè volia conèixer
l'enigma del carboner.
El carboner manté a les seves tres filles perquè tenguin
cura d'ell quan sigui gran.
Finalment el rei admet que el cavaller i el carboner eren
dues persones intel·ligents.

5. Numera de l' 1 al 4 aquestes frases seguint l'ordre de la història que has llegit.

1/2/3/4
El cavaller li mostra li dóna al carboner cent monedes.

El rei proposa un concurs entre els seus cavallers.


El rei atura a una petita casa on viu una persona que li explica
com viu.
El carboner li diu al cavaller que no podia explicar-li la solució de
l’enigma.

32
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

6. Per què el rei no va poder castigar al carboner?

a. Perquè havia estat més llest que ell.


b. Perquè el va enganar.
c. Perquè no va faltar a la seva paraula.
d. Perquè el cavaller va comprar al carboner.

7. A què es refereix el carboner quan diu: "pag el que dec"?

a. Que li deu doblers a la seva mare.


b. Que paga tots els seus impostos.
c. Que cuida a la seva mare perquè ella el va cuidar a ell quan era petit.
d. Que manté als seus fills.

8. Cerca al text un sinònim de les següents paraules:

monarca: ____________________________

caseta: ______________________________

enfadat: _____________________________

fidelitat: _____________________________

9. Troba al primer paràgref una paraula que contengui un prefix i escriu-la:

__________________________________________________________________________

10. Cerca a les dues darreres línies del text dos grups nominals dels tipus següents:

Det + Det + N: ______________________________________________

Det + Nom: ________________________________________________

33
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

NOTÍCIA
BARCELONA

L'obesitat infantil a Espanya s'apropa


als nivells dels Estats Units
L'obesitat augmenta cada cop més a les societats desenvolupades. Uns hàbits
alimentaris desequilibrats, amb un excés de proteïnes i greixos, elevats nivells
d'estrès i no practicar esport són alguns dels motius que expliquen l'increment
d'aquesta malaltia. Tot i ser un dels països que fa bandera de la dieta Mediterrània,
Espanya no n'és un excepció. El percentatge de persones amb sobrepès està
creixent sobretot entre la població més jove. L'índex d'adolescents entre els 17 i els
18 anys amb obesitat arriba al 23,6% dels nois, xifra que està molt a prop de la dels
Estat Units, amb un 24,9%. En el cas de les noies, el percentatge se situa en el
21,4%, en la línia europea, mentre que als Estats Units és d'un 25,5%.

Els especialistes alerten que la generació dels joves actuals pot tenir menys
esperança de vida que els seus pares. El cap de Pediatria de l'Hospital de la Vall
d'Hebron, Antonio Carrascosa remarca que "per primera vegada en la història de la
humanitat, les expectatives de vida de la generació actual de nens i adolescents
poden ser inferiors a la dels seus progenitors per una gran incidència del
sobrepès".

El govern ha posat en marxa diverses iniciatives per ensenyar als més petits
hàbits alimentaris sans i equilibrats. Fins i tot, han aparegut teràpies per tractar
aquests trastorns, que, moltes vegades, estan generats pel tipus de vida que
realitza l'entorn del nen o bé per problemes psicològics com, per exemple,
l'ansietat. Aquestes teràpies, en què també participen els pares, funcionen perquè
després d'uns tres mesos, el 90% dels nens han perdut pes i tenen l'autoestima
més alta. Tractar i prevenir aquesta malaltia és fonamental perquè els estudis
indiquen que un nen obès serà, amb tota probabilitat, un adult obès.

34
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Segons l'article quines són les 3 causes principals de l'augment de l'obesitat a
Espanya?
________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

2. Quina és la principal conseqüència de l'obesitat infantil?


________________________________________________________________________________________

3. Completa l’esquema de l’estrucura de la notícia anterior:

QUÈ HA PASSAT?

ON HA PASSAT?

QUAN HA PASSAT?
COM o PER QUÈ HA
PASSAT?
4. Quin és l'objectiu de les teràpies?
________________________________________________________________________________________

5. Quin és el temps verbal més utilitzat a la notícia? Escriu 5 exemples del text.
___________________________________ Exemples:___________________________________________

_________________________________________________________________________________________

6. Que significa l'expressió "fer bandera"?


a) Que és molt patriota.
b) Que presumeix o està orgullós/a de qualque cosa.
c) Teixir un tros de tela que representa a un país.
7. Marca amb una X si les següents afirmacions són VERTADERES o FALSES:
VERTADER FALS
Més d'un 50% dels joves que es someten a teràpia per tractar la
seva obesitat no aconsegueixen perdre pes.
Segons n'Antonio Carrascosa els joves actuals viuran menys anys
que els seus pares.
Un nen obés té moltes possibilitats de ser un adult obés.
Segons l'article el percentatge de nins espanyols amb obesitat és
superior al percentatge de nines obeses dels Estats Units.
8. Fes una petita conclusió sobre la informació que aporta l’article.
________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

35
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

LA TELE PER DEDINS


La televisió és una fàbrica de productes audiovisuals, és a dir, de so i imatge. Això és el
que s’entén per producció: el conjunt de tots els programes que elabora una televisió. Els
programes de producció pròpia són els que estan fets per la mateixa televisió i comprèn
dos tipus de productes: els informatius i els programes; els programes de producció
aliena són els que es compren a altres empreses, anomenades productores.
Amb tots aquests productes, la televisió elabora la seva programació, que és la llista de
programes que emet dia a dia.

El primer pas per fer un programa de televisió de producció pròpia és definir quin tipus
de programa es vol fer: un reportatge, un informatiu, un concurs, un musical, un serial...
Un cop estudiat el programa, es nomena la persona que s’encarregarà de tirar-lo
endavant: el director del programa. A partir d’aquest moment comença la “fabricació” del
programa, que es farà en tres fases: la preproducció, la producció i la postproducció.

La preproducció
La preproducció és el moment de la formació de l’equip. En primer lloc, el director del
programa pensa l’estructura del programa i forma un equip que consta d’un guionista, un
productor i un realitzador.
En segon lloc, el guionista o l’equip de guionistes escriuen detalladament la idea. Són els
encarregats d’escriure tot el que passarà en el programa.
En tercer lloc, el productor fa el pressupost, contracta les persones adequades,
aconsegueix el material tècnic, demana els permisos necessaris. Tot això ho pot fer amb
l’ajut dels auxiliars de producció.
Al final, el realitzador planifica la gravació tenint en compte el moviment dels actors, de
les càmeres i de la il·luminació.

36
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

La producció
En la fase de producció, hi entren en joc altres departaments de la televisió; uns
treballaran dins el plató, i altres, fora.
Els escenògrafs són els encarregats de dissenyar tots els decorats del plató. Un cop fets
tots els dibuixos i els plànols, és el moment del muntatge dels decorats i ambients i, per
tant, de la intervenció dels fusters, els pintors, els lampistes... L’atretzo són tots i cada un
dels objectes que formen el decorat. El plató és el lloc on s’enregistra el programa. És un
espai de grans dimensions especialment preparat per facilitar la feina de tots els que
intervenen en la gravació. Aquí és on els actors duran a terme les accions que marca el guió
i es convertiran en personatges i els presentadors conduiran el seu programa. Els
il·luminadors, un cop muntat el decorat, són els que han de crear, per mitjà dels focus,
l’atmosfera on viuran els personatges.
La sala de control està situada fora del plató i és el lloc des d’on es controla tot el que
passa durant la gravació. Des d’aquesta sala, el realitzador va donant instruccions a través
del regidor, que és qui dirigeix dins del plató. Els càmeres s’encarreguen d’anar buscant els
plànols que tria el realitzador des de la sala de control. Els tècnics de so fan arribar el so
amb el màxim de qualitat, evitant que s’hi barregin sorolls i obrint pas als micros de les
diferents persones que van intervenint. I al final, la sala de maquillatge és el lloc de pas
obligat per a tots els que surten en un programa i en el vestuari és on es vetlla pel tipus de
roba que han de portar els que surten en el programa.

La postproducció
En la tercera fase, la postproducció, s’hi dóna la forma definitiva al programa. En la
majoria dels casos els programes s’emeten en diferit, és a dir, el moment de la gravació no
coincideix amb el de l’emissió. Per això, la gravació pot interrompre’s i una mateixa escena
pot repetir-se tantes vegades com calgui fins que quedi bé. Tot el material enregistrat
segueix un procés de tractament i elaboració: és la postproducció.
Els muntadors de vídeo enllesteixen, en primer lloc, les imatges; les tallen, les enganxen,
hi posen els títols de crèdit, afegeixen la careta de presentació del programa...
Els muntadors d’àudio són els que hi posen les músiques de fons i hi introdueixen els
efectes sonors (aplaudiments, sirenes, soroll de bombes, campanes...).
A la sala de disseny gràfic s’encarreguen d’afegir a les imatges altres tipus de material
gràfic com ara dibuixos, rètols, mapes, gràfics, etc. Els ordinadors prenen un paper molt
important, ja que es dibuixa a la pantalla, es creen gammes de colors, es fan ombres, es
dóna relleu i moviment...
Finalment els programes ja estan a punt de ser emesos. Els encarregats que no s’aturi
l’emissió són els del departament de continuïtat. Aquí arriben totes les cintes i es van
enllaçant. Continuïtat és com la torre de control d’un aeroport. Des d’aquí, el senyal elèctric
amb què funciona el vídeo es transforma en senyal electromagnètic i s’envia, per mitjà d’un
cable de fibra òptica, cap al centre emissor. Des d’allà el senyal surt a l’aire i comença la
seva ruta cap a les nostres cases.

Francesc Grané (adaptació)

37
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
LLEGEIX EL TEXT AMB MOLTA ATENCIÓ I RESPON LES PREGUNTES:

1. Quin tipus de text és? Explica dues raons per justificar la teva resposta.

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

2. Quina és la intenció de l'autor?

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

3. Marca amb una X si les afirmacios són VERTADERES o FALSES.


VERTADER FALS
Els informatius són programes de producció pròpia, és a dir
que estan fets per la mateixa cadena televisió que els emet.
El director del programa és l'encarregat d’escriure tot el que
passarà en el programa.
Quan a un programa de televisió falla un micròfon i no
s'escolta al presentador és responsabilitat dels muntadors
d'audio.
Els programes en diferit se graven al mateix moment que
nosaltres ho veim a la tele.

4. Segons el text quina d'aquestes persones és el realitzador i quina és el regidor


d'un programa?

_________________________ _________________________

38
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

5. Cita tres tipus de programes:

__________________________________________________________________________

6. Defineix les següents paraules:

atretzo: __________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

plató:_____________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

sala de control:____________________________________________________________

__________________________________________________________________________

7. Explica en menys de 10 línies les passes a seguir per fer un programa de


televisió:

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

39
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

BLUEFONE SA
Aina Ramis Torres
Carrer de la Concòrdia 54, 3, 1r B
07006, Palma, Illes Balears

Bluefone SA
Avinguda Diagonal, 557,
08029, Barcelona

Palma, 23 de novembre de 2019


Assumpte: Velocitat de l'ADSL.

Benvolguts senyors:
Em dic Aina Ramis Torres i fa menys d'un any vaig subscriure un contracte amb
Bluefone SA en el qual vostès garantien la màxima velocitat (300 Mb) d’ADSL.
El motiu de la meva carta és presentar una reclamació per l'incompliment de
l'esmentat servei.
Sóc traductora i treball com a autónoma, per això no només és intolerable suportar
esperes eternes a l'hora de descarregar i enviar documents, sinó que estic perdent
doblers a cada hora que passa. Per si fos poc, les meves videoconferències es tallen
constantment i ni tan sols desconnectant la càmera puc mantenir una conversa que
duri més d'un minut. Comprenguin que Internet és vital en el meu treball de manera
que la lentitud de la connexió m'està provocant un estrès agut i duc així dos dies.
De manera que em veig en la necessitat de demanar-los l'ajuda immediata del seu
servei tècnic perquè es faci càrrec d'aquesta incidència. Els suggereixo que s'estalviïn
telefonar si és per preguntar-me si he fet un test de velocitat per comprovar la
rapidesa de l'ADSL, ja que l'he fet unes deu vegades i cap ha resultat superior a 2 Mb,
la qual cosa és indignant.
En el cas que no arribi l'ajuda que els sol·licito en menys de 48 hores, em veuré
obligada a denunciar-los per incompliment de contracte i prendré mesures legals
perquè em compensin pel perjudici econòmic i personal que he patit.
Els agraeixo per adavantat l'atenció rebuda i quedo a l'espera de les seves notícies.

Sense cap altra pretensió,


Aina Ramis Torres

40
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNES DE COMPRENSIÓ

1. Quin tipus de text has llegit?

____________________________________________________________________

2. Qui és el/la REMITENT?

____________________________________________________________________

3. Qui és el DESTINATARI?

____________________________________________________________________

4. Per què l’ha escrit?

____________________________________________________________________

5. Escriu si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

VERTADER FALS
La dona no ha fet mai un test de velocitat per
comprovar la velocitat de l’ADSL.
N’Aina Ramis demana una compensació
econòmica.
La usuària ha denunciat a l’empresa Bluefone per
incompliment de contracte.
N’Aina és clienta de Bluefone des de l’any 2018.
L’empresa Bluefone ha de posar-se en contacte
amb la seva clienta i intentar solucionar el
problema en menys de 48 hores si no vol ser
denunciada.

41
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

6. Localitza al text la part d’AGRAIMENT I TANCAMENT i copia-la.

____________________________________________________________________

7. Cerca al text dos sinònims de les paraules següents:


xerrada: _____________________ aspiració: _____________________

infinites:_____________________ fonamental: _______________________

8. Cerca al text dos antònims de les paraules següents:


inferior: _____________________ compliment: ______________________

velocitat:______________________ dependent: _______________________

9. Fes un breu resum de l’escrit que acabes de llegir:

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

42
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

Data: __________________

ALERTA DE SEGURETAT

Alerta de seguretat important


La mesura voluntària de seguretat afecta els productes següents:

 Sèries GWS 20, GWS 22, GWS 24, PWS 20, PWS 1900, PWS 2000 produïdes entre el
juny i l'agost de 2016
 Model GWS 24-230 JVX professional amb dispositiu de fre, produït entre el febrer i
l'octubre de 2016.

Bosch Power Tools concedeix gran importància a la qualitat i la seguretat dels seus productes. La
satisfacció dels usuaris és la nostra prioritat. Per això ens agradaria informar-vos sobre una mesura
voluntària de seguretat.
Al nostre procés de control de la qualitat hem detectat que un defecte en una peça podria ocasionar
que, a les esmoladores angulars anteriorment especificades, el disc de tall, així com la seva fixació
i el pestell, s'afluixin durant el funcionament de l'eina. No es pot excloure que, en casos
excepcionals, pogués ocasionar lesions per tall o contusió.
Pensant en la nostra responsabilitat cap al client hem decidit retirar preventivament tots els aparells
potencialment afectats per a procedir a la seva reparació, si aquesta és possible, o a la seva
substitució. Naturalment, la reparació o la substitució seran gratuïtes.
Amb efectes immediats es detindrà l'ús i lliurament de les esmoladores angulars afectades. Si
heu revenut o fet donació d'un aparell potencialment afectat, us preguem que feu arribar el més
aviat possible aquesta Alerta de seguretat al receptor, per tal de garantir que no es farà ús de
l'aparell afectat.
Els aparells afectats són els produïts a Rússia de les sèries GWS 20, GWS 22, GWS 24, PWS 20,
PWS 1900, PWS 2000 des del juny fins l'agost de 2016, i el model GWS 24-230 JVX Professional
amb dispositiu de fre, produït des del febrer fins l'octubre de 2016. Es poden identificar
inequívocament pel país de producció i el número d'aparell i de sèrie.

El model, el país de producció i els números d'aparell i


de sèrie es poden llegir als llocs de la placa
d'identificació que es mostren a la imatge.

43
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ
1. Tenc una esmoladora de la marca Bosch de la sèrie PWS 2000 fabricada a Rússia el
passat 1 de febrer de 2017. Què he de fer?

a. Res. No és un dels productes afectats.


b. He de deixar d’utilitzar-la.
c. He de deixar d’utilitzar-la i dur-la a que el reparin o el substitueixin.
d. Obrir-lo i intentar substituir la peça que es mou.

2. Tenc una esmoladora de la marca Bosch de la sèrie PWS 1900 fabricada a Rússia el
passat 1 d’octubre de 2016. Què he de fer?

a. Res. No és un dels productes afectats.


b. He de deixar d’utilitzar-la inmediatament.
c. He de deixar d’utilitzar-la inmediatament i dur-la a que la reparin o substitueixin.
d. Obrir-la i intentar substituir la peça que es mou.

3. Tenc una esmoladora de la marca Bosch de la sèrie GWS 22 fabricada a Rússia el


passat 1 de juliol de 2016. Què he de fer?

a. Res. No és un dels productes afectats.


b. He de deixar d’utilitzar-la inmediatament.
c. He de deixar d’utilitzar-la inmediatament i he de dur-la a que la reparin o substitueixin.
d. Hauria de deixar d’utilitzar-la inmediatament i dur-la a que la reparin o substitueixin.

4. Si tenc un dels aparells afectats, estic obligat a dur-lo a reparar?


a. No. He d’esperar que ells es posin en contacte amb jo.
b. Només si la he venut o donat a una altra persona..
c. Sí, l’he de dur obligatòriament ja que és molt perillós utilitzar-la.
d. No. No és obligatori.

5. Segons l’avís, si s’utilitza una d’aquestes esmoladores afectades...

a. El disc de tall ocasionarà lesions greus a la persona que la faci servir.


b. El disc de tall i altres peces únicament s’afluixarien.
c. El disc de tall i altres peces podrien afluixar-se i provocar un accident.
d. El disc de tall ocasionarà lesions greus per tall o contusió a la persona que la faci servir.

44
CEIP URBANITZACIONS DE LLUCMAJOR LECTURES COMPRENSIVES 5è EP

6. Si he venut una de l’esmoladora afectades a una altra persona, què recomana l’avís?

a. Que no faci res en especial.


b. Que faci arribar, el més aviat possible, l’Alerta de seguretat, per tal de garantir que no es
farà ús de l'aparell afectat.
c. Que l’obligui a que la dugui a reparar.
d. Que m’asseguri de que no la fa servir i la du a reparar.

7. Si tenc un aparell afectat i el duc a reparar...

a. Hauré de pagar la reparació.


b. Me donaran una nova esmoladora.
c. La repararan gratuïtament i si no es possible la reparació em donaran una de nova.
d. Me retiraran l’esmoladora com a mesura preventiva.

8. Escriu tots els verbs que trobis al primer paràgraf:


__________________________________________________________________________________________

9. Cerca un sinònim de la paraula “contusió” i escriu una frase.

__________________________________________________________________________________________

10. Fes un petit resum sobre el text:

__________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________________

45

You might also like