Dilluns 14-11-2022

Tema 3. Pàgina 60, exercici 3. Pàgina 61, exercicis 5 i 7.

3-Contesteu les preguntes i després, poseu-les en comú:

(a) Creieu que els contes que ens narren de menuts influïxen en la nostra manera de
ser o pensar d’adults? Sí.
(b) Per què el text diu que tots estem dotats per a contar contes?
Perquè contar és un fenomen de comunicació, és a dir, és innat a la capacitat de l’ésser
humà de parlar i contar històries. Per la qual cosa, encara que de manera diferent, tots
som capaços de fer-ho.
(c) Et contaven contes de menut? Quins contes saps?
Sí. L’illa del tresor.
(d) Creus que els contes són només per a xiquets o també per a grans?
Els contes poden ser tant per a xiquets (adequant les paraules) com per a grans (per a
introduir una moral o consell que ens servisca per a aprendre alguna lliçó o concepte).

5-Escolta els següents fragments d’històries. Indica de quina classe de narració breu
es tracta. Justifica la resposta:
El text A és una llegenda. És una història que es conta vinculada a un lloc concret que
intenta dar una explicació a un fet misteriós.
El text B és una rondalla. És un text de caràcter popular que pretén alliçonar.

7-Un conte pot estar inspirat en qualsevol personatge, pensament, acció o objecte.
Mira aquestes imatges de quadres famosos. Quin tipus de conte podries crear a
partir de les pintures? Inventa’t l’argument:
-Nit estelada, Van Gogh: conte popular o rondalla (“La lluna que mai s’amaga”).
-El crit, Munch: llegenda (“Pànic de fi de curs”).
-La jove dels guants, Tamara de Lempicka: conte d’autor (“La jove del café”).
-Dibuixos d’animals, Beatrix Potter: faula (“La llebre i el gall”).

1
Divendres 18-11-2022

Tema 3. Pàgina 62, exercici 10. Pàgina 63, exercici 11.

10-Llig el text i respon les preguntes:

(a) En quin espai i temps passa?
Just acabada la Guerra Civil Espanyola. En el camp de concentració d’Albatera.
(b) Quin temps verbal hi predomina: present, passat o futur?
A pesar que la narració estiga en passat, els diàlegs són en present.
(c) Trobem algun fragment descriptiu o dialogat?
El primer paràgraf és descriptiu. A continuació ve un fragment dialogat.
(d) Quins tipus de personatges hi apareixen?
Els personatges són dones detingudes, probablement per ser d’esquerres, i el fill d’una
d’elles.

11-Contesta les qüestions:

(a) Què signifiquen les paraules següents? Busca-les en el diccionari: pitjar, atényer,
avesats, assenyats de mena, empudeguen, d’ençà que:
-Pitjar: “exercir una pressió sense colp (sobre una cosa) amb el propòsit de moure-la, de
comprimir-la o de fer-la més compacta (és sinònim del mot ‘aixafar’).
-Atényer: aconseguir/arribar.
-Avesats: acostumats.
-Assenyats de mena: sensats per naturalesa.
-Empudegar: omplir de pudor, de mala olor.
-D’ençà que: des que.
(b) Completa una fitxa com aquesta de cada fragment:
Títol: L’ombra del pare.
Autoria: Pasqual Alapont.
Classe de veu narrativa: Extern/omniscient.
Personatges: Víctor.
Temps: a l’actualitat perquè parla de cotxes i bicicletes, però sobretot de centres
comercials.

2
Espai: un proble prop de la CV-525 direcció Alzira.

Títol: Alcoi-Nova York.

Autoria: Isabel-Clara Simó.
Classe de veu narrativa: intern/protagonista.
Personatges: el “jo” narratiu del qual no sabem el nom.
Temps: no podem delimitar un temps o època en concret, encara que segurament la trama
està ubicada en els mesos de fred ja que la protagonista porta un “abric de moltó”.
Espai: Alcoi.

Títol: Si tu em dius vine ho deixe tot...

Autoria: Albert Espinosa.
Classe de veu narrativa: intern/protagonista.
Personatges: El “jo” narratiu del qual no sabem el nom.
Temps: no ho sabem amb exactitud, però és en l’actualitat perquè parla d’un aeroport.
Espai: un aeroport.

Títol: Castells a l’aire.

Autoria: Dolors Garcia.
Classe de veu narrativa: Extern/omniscient.
Personatges: Mary i la senyora Nelson.
Temps: Per la informació que ens dona no podem situar el fragment en cap temps
determinat.
Espai: Podria ser una habitació d’una casa que està en la natura (per exemple a la
muntanya), o per la informació que en sonda “d’aquell aire net i pur” podria ser algun
lloc a l’aire lliure (pati, terrassa).

3
Dilluns 21-11-2022

Tema 3. Pàgina 64, exercicis 13, 14 i 15.

13-Observa la graella de les deu llengües més parlades del món:

(a) ¿Per què creus que llengües com ara l’anglés, el castellà, el portugués o el francés
tenen tants parlants repartits per tants països? ¿Serien tan parlades sense un passat
colonial?
Perquè van ser imperis colonials. No, de cap de les maneres.
(b) ¿Per què tenen tants parlants llengües com ara el mandarí de la Xina o el rus?
¿I les llengües del sud-est asiàtic?
Perquè són territoris molt extensos i en el cas de la Xina.
Pel que fa a les llengües del sud-est asiàtic, són zones superpoblades.

14-Marca els factors que determinen el major o menor nombre de parlants d’una
llengua:
La història, la demografia, les migracions.

15-Observa la graella amb algunes llengües d’Europa:

(a) ¿A quins territoris es parlen les llengües de la graella?
Grec (Grècia), Txec (Txèquia), català (Catalunya, Comunitat Valenciana, Mallorca,
Andorra, França), finés (Finlàndia), danés (Dinamarca), gallec (Galícia), letó (Letònia),
basc (País Basc, França), maltés (Malta), islandés (islàndia).
(b) ¿Són llengües minoritàries o majoritàries? ¿Creus que totes tenen el mateix
estatus legal?
Són llengües minoritàries perquè tenen pocs parlants. La majoria són llengües oficials del
seu estat, llevat del català (excepte a Andorra, on és llengua oficial), el gallec i el basc
que només són llengües cooficials als territoris on es parlen i estan minoritzades respecte
del castellà.

4
Dijous 24-11-2022

Tema 3. Pàgina 73, exercicis 35 i 36.

35-Escolta l’àudio sobre les conquistes dels almogàvers per la Mediterrània i respon
les preguntes:
(a) Qui eren els almogàvers?
Els almogàvers eren guerrers mercenaris provinents dels Pirineus.
(b) Qui era el seu comandant? El comandant era Roger de Flor.
(c) A quines missions els van enviar?
A la conquesta de Nàpols. Després van anar a Grècia, on conqueriren els ducats d’Atenes
i Neopàtria.
(d) Per què eren tan temuts?
Eren forts i despietats. Els almogàvers lluitaven a canvi del botí.

36-Llig i escolta aquest fragment de crònica:

(a) A quina crònica pertany? Com ho has deduït?
La crònica pertany al Llibre dels fets de Jaume I.
Està narrat en primera persona pel rei Jaume I, i hi ha referències a la voluntat favorable
de Déu. També narra la planificació de la conquesta de València.
(b) Quina estratègia planteja?
Ell planifica començar la conquesta per Borriana, perquè és d’accés en pla i perquè està
prop de la frontera. Vol dur-hi la reina perquè la població dels voltants entenga que va de
bo, agafe por i negocie la rendició. Des d’allí arribar al Puig des d’on vol atacar la ciutat
de València.

Divendres 25-11-2022

Tema 3. Pàgina 74, exercici 37.

37-Observa les imatges i respon:

(a) ¿Quin episodi relacionat amb Jaume I va passar a cada espai? Fes-ne un resum:
-Montpeller: naixement de Jaume I. Llegenda dels dotze ciris.
5
 -Porta de l’Almoina de la seu València: retrats dels set matrimonis lleidatans que
acompanyaren les 300 donzelles que havien de repoblar les terres conquerides.
-Mallorca: conquerida per Jaume I.
-El Puig: lloc des d’on assetjà la ciutat de València i escenari de la llegenda del rat-penat.
-La Vall d’Alcalà: residència d’Al-Azraq.
(b) Hi ha una imatge que no està relacionada amb Jaume I. Però sí amb l’expansió
pel Mediterrani. ¿Quina és?
La imatge és la de la ciutat de l’Alguer, a Itàlia.

Dilluns 28-11-2022

Tema 3. Pàgina 71, exercicis 29, 30, 31 i 33.

29-Completa les regles d’ortografia posant els exemples al lloc adequat:

Saviesa / Políticosocial / Ànsia / Asimetria / Biosíntesi / Esclata-sang / Antesala /
Cansar / Penya-segat / Simbomba / Bisexual / Contrasenya / Cabàs / Aspecte / Capatàs
/ Estrany / Llapis / Antisocial

Recorda quan s’escriu s

A principi o a final de paraula: saviesa, simbomba, cabàs, capatàs, llapis
Darrere o davant de consonant: cansar, ànsia, aspecte, estrany
Després dels prefixos a- (asimetria), ante- (antesala), anti- (antisocial), bi- (bisexual), bio- (biosíntesi),
contra- (contrasenya)
En els mots formats de compostos que s’escriuen amb s inicial, tant si es fusionen amb una altra
paraula com si s’hi unixen amb guionet: políticosocial, penya-segat, esclata-sang

30-Completa amb els exemples:

Alcaldessa / Princesa / Amabilíssim / Admissió / Nassos / Transgressora / Passejar /
Llestíssima / Congressos / Depressor / Marquesa / Gossos / Classe / Jutgessa / Passat

S’escriu el dígraf ss
Com a norma general, sempre entre vocals: passejar, classe, passat
Femenins en -essa de títols, professions o càrrecs: alcaldessa,
jutgessa
Excepte: princesa, marquesa
Principals contextos en què apareix Sufixos superlatius: -íssim i variants: amabilíssim, llestíssima
Plural dels mots acabats en -às, -és, -ós: nassos, congressos, gossos
Acabats en -missió, -missor, -gressió, -gressor, -pressió, -pressor
i derivats: admissió, transgressora, depressor

6
 31-Completa amb els exemples:
Plaça / Escurçó / Ceba / Loquaç / Zero / Casa / Museu / Anàlisi / Presó / Zoo / Mesura / Feliç / Ciutadana / Precoç / Forçuda

Fricativa sorda /s/: s, ss, c, ç

S’escriu c S’escriu ç
Davant e, i: ceba, ciutadana Davant a, o, u: plaça, escurçó, forçuda
Adjectius acabats en -aç, -iç, -oç: loquaç, feliç, precoç
Fricativa sonora /z/: s, z
S’escriu s S’escriu z
Intervocàlica: casa, museu, anàlisi, presó, mesura Sovint, a principi de paraula: zero, zoo

33-Escolta les paraules i escriu-les correctament, amb s o z:

Zebra Zona Casualitat Lesió Ozó Dosi
Divisor Puzle Eurozona Església Depòsit Exposició
Èczema Divisió Zelador Episodi Corrosió Gasa
Zinc Zoo Museu Seriosa Bellesa Rasa
Abrasador

Divendres 02-12-2022

Tema 3. Pàgina 77, exercicis 42 i 43.

42-Agrupa els esports en la graella, segons la classe. Completa-la amb uns altres
esports que falten:
Individuals Senderisme / Escalada / Ioga / Alpinisme / Ciclisme / Pilota / Esquí / Natació / Atletisme / Marxa
/ Barranquisme / Submarinisme / Vela / Karate / Patinatge / Piragüisme / Equitació /
Paracaigudisme / Espeleologia / Motocròs
D’equip Ciclisme / Bàsquet / Futbol / Pilota / Hoquei / Vela / Piragüisme / Rubgbi
Arts marcials Karate
D’aigua Natació / Barranquisme / Submarinisme / Vela / Piragüisme
De neu Alpinisme / Esquí
De muntanya Senderisme / Escalada / Alpinisme / Ciclisme / Esquí / Barranquisme
D’interior Ioga / Bàsquet / Futbol / Pilota / Natació / Hoquei / Atletisme / Marxa / Karate / Patinatge
D’exterior Senderisme / Escalada / Alpinisme / Ciclisme / Futbol / Pilota / Esquí / Natació / Hoquei / Atletisme
/ Marxa / Barranquisme / Submarinisme / Vela / Patinatge / Piragüisme / Rugbi / Equitació /
Paracaigudisme / Motocròs
D’aventura Escalada / Alpinisme / Ciclisme / Esquí / Barranquisme / Submarinisme / Vela / Piragüisme /
Paracaigudisme / Motocròs
De pilota Bàsquet / Futbol / Pilota / Hoquei
De motor Motocròs

7
De risc Escalada / Alpinisme / Esquí / Barranquisme / Submarinisme / Paracaigudisme / Espeleologia /
Motocròs

43-A quins esports olímpics fan referència als símbols del lateral?
Futbol / Ciclisme / Piragüisme / Alçament de pes / Esquí / Esgrima / Llançament de
javelina / Salt de longitud / Gimnàstica rítmica / Hoquei / Gimnàstica (cavall de salts o
poltre) / Natació / Gimnàstica (anelles) / Tennis.

Dilluns 05-12-2022

Tema 3. Pàgina 67, exercicis 17, 18 i 19.

17-Identifica els CD de les oracions següents i substituïx-los pels pronoms febles

adients:
(a) M’he comprat una funda per a la tauleta: Me n’he comprat una per a la tauleta.
(b) He trobat ton pare al mercat: L’he trobat al mercat.
(c) Tinc tres o quatre coses a dir-te: En tinc tres o quatre a dir-te.
(d) No sé quins problemes: No ho sé.
(e) El problema afecta tot el grup: El problema l’afecta.
(f) Escriuràs un microrelat?: N’escriuràs un?

18-Identifica els CI i els CD de les oracions següents. Susbtituïx només els CI:
(a) He dedicat una cançó a la meua amiga: Li he dedicat una cançó.
CD CI
(b) Demà portaré un ramell de flors a ma mare: Demà li portaré un ramell de flors.
CD CI
(c) Vas demanar el llibre de lectura a Llúcia: Li vas demanar el llibre de lectura.
CD CI
(d) Va escriure una carta a la seua estimada: Li va escriure una carta.
CD CI
(e) Vam telefonar al director: Li vam telefonar.
CI

8
19-Identifica els CC i digues de quin tipus són. Després, fes la substitució per
pronoms:
(a) M’ho he deixat a l’aula de plàstica: M’hi ho he deixat.
CCL
(b) Demà acabaré el treball: Hi acabaré el treball.
CCT
(c) Moltes vegades fa això amb el martell: Moltes vegades hi fa això.
CCI
(d) Vinc de passeig amb la meua nòvia: Hi vinc de passeig.
CCC
(e) Al pati, m’ha mirat de reüll: Al pati, m’hi ha mirat / M’hi ha mirat de reüll.
CCL CCM
(f) S’ha passat tot el matí marmolant-me: S’hi ha passat marmolant-me.
CCT

* Localitza els pronoms febles de les oracions següents (CD i CI):

(a) Li la tocava (CD: la CI: li) (b) Li ho digué (CD: ho CI: li)
(c) Li’n compra tres (CD: ‘n CI: li) (d) Els les va donar (CD: les CI: els)
(e) Els els ha sargit (CD: els CI: els)

Divendres 09-12-2022

Tema 3. Pàgina 68, exercicis 21 i 22. Pàgina 69, exercici 26.

21-Copia en el quadern els morfemes verbals dels quadres anteriors:

PRESENT D’INDICATIU
PARLAR TÉMER PERDRE PARTIR DORMIR
Jo parle tem perd partisc dorm
Tu parles tems perds partixes dorms
Ell/Ella parla tem perd partix dorm
Nosaltres parlem temem perdem partim dormim
Vosaltres parleu temeu perdeu partiu dormiu
Ells/Elles parlen temen perden partixen dormen

9
 PRETÈRIT IMPERFET D’INDICATIU
PARLAR TÉMER PERDRE PARTIR DORMIR
Jo parlava temia perdia partia dormia
Tu parlaves temies perdies parties dormies
Ell/Ella parlava temia perdia partia dormia
Nosaltres parlàvem temíem perdíem partíem dormíem
Vosaltres parlàveu temíeu perdíeu partíeu dormíeu
Ells/Elles parlaven temien perdien partien dormien

22-Conjuga tot el present d’indicatiu dels verbs avançar, abocar, allotjar i eixugar.
Fixa’t en els canvis ortogràfics:
PRESENT D’INDICATIU
ABOCAR ALLOTJAR AVANÇAR EIXUGAR
Jo aboque allotge avance eixugue
Tu aboques allotges avances eixugues
Ell/Ella aboca allotja avança eixuga
Nosaltres aboquem allotgem avancem eixuguem
Vosaltres aboqueu allotgeu avanceu eixugueu
Ells/Elles aboquen allotgen avancen eixuguen

26-Llig els fragments següents i canvia els temps verbals segons d’indica:
Text 1: de passat simple a perifràstic
Encara faltaven setmanes perquè començara l’estació de pluges i el riu ja baixava
carregat de vora a vora d’una aigua de color café amb llet. Com cada matí, a trenc
d’alba, Pakpao i Atid s’aplegaren (es van aplegar) al seu racó secret, a l’ombra d’un
arbre, des d’on tingueren (van tindre) una vista privilegiada del campament. Els dos
amics creuaren (van creuar) un ample somriure i una lleugera inclinació de cap sense
badar boca, com si tingueren por de trencar el silenci que els envoltava. El seu esforç
era inútil. El silenci, sempre fràgil com un vidre al campament de Chiang Rai, només
durà (va durar) uns segons. De seguida, els brams dels elefants més impacients
retronaren (van retronar) per tota la vall i els cuidadors començaren (van començar)
a portar-los sorollosament cap a la zona de bany. Pakpao i Atid creuaren (van creuar)
un nou somriure. Aquell era, possiblement, el moment del dia que mfés els agradava.
Rentar els seus elefants.
Text 2: de perifràstic a passat simple
A Hassan li van recomanar (recomanaren) que no eixira del cotxe i a mi em van
demanar (demanaren) que li fera companyia mentre Josep, Baltasar i Abdul
continuaven inspeccionant l’abocador. El policia que els acompanyava va passejar
(passejà) amunt i avall amb un gest de desgrat i avorriment. De sobte, Hassan va dir
(digué): “moto, sents”. Vaig parar (Parí) atenció. Vaig sentir (Sentí) algun soroll
indefinit. Mentre intentava identificar-lo, com mogut per un ressort, Hassan va eixir
(eixí) del cotxe on estàvem i va començar (començà) a córrer en direcció oposada. Jo
el vaig seguir (seguí) i ell va cridar alguna cosa, anava molt ràpid. Tot d’una, es va

10
aturar (s’aturà) i em va fer (feu) gestos perquè m’aproximara. I quan hi vaig arribar
(arribí) em va assenyalar (m’assenyalà) el terra. Hi havia les empremtes, acabades de
fer, de les rodes d’una moto. No se’m va acudir (se m’acudí) altra cosa que
fotografiar-les amb el mòbil. Podien ser proves.

Dilluns 12-12-2022

Tema 3. Pàgina 76, exercicis 40 i 41.

40-Identifica els connectors que hi ha en els enunciats següents i substituïu-los per

d’altres equivalents:
(a) Va caure el telèfon mòbil a l’aigua, de manera que no funciona:
Va caure el telèfon mòbil a l’aigua, per tant/en conseqüència, no funciona.
(b) Encara que fa molt mal oratge, el concert se celebrarà igualment:
Tot i que/Malgrat que/Per bé que fa molt mal oratge, el concert se celebrarà igualment.
(c) Va arribar l’estiu passat i, tanmateix, ja parla en valencià amb molta fluïdesa:
Va arribar l’estiu passat i, no obstant/així i tot/tot i això, ja parla en valencià amb molta
fluïdesa.
(d) El substantiu terme és polisèmic, és a dir, té diversos significats:
El substantiu terme és polisèmic, en altres paraules/així les coses, té diversos significats.
(e) Ja pots començar a estudiar, atés que l’examen és molt difícil:
Ja pots començar a estudiar, ja que/perquè/considerant que l’examen és molt difícil.

41-Reescriu els enunciats següents utilitzant algun connector del tipus que s’hi
indica:
(a) La temperatura global de la Terra cada vegada és més alta. Els últims set anys
han estat els més càlids des que hi ha registres (Exemple):
La temperatura global de la Terra cada vegada és més alta, per exemple, els últims set
anys han estat els més càlids des que hi ha registres.
(b) Hi abunden les malalties per problemes respiratoris. La presència d’ozó en les
capes baixes de l’atmosfera (Causal):
Hi abunden les malalties per problemes respiratoris per culpa de la presència d’ozó en les
capes baixes de l’atmosfera.

11
(c) El canvi climàtic tindrà efectes irreversibles. Si s’apliquen mesures urgents i
compromeses amb el medi ambient, el mal pot ser menor (Oposició):
El canvi climàtic tindrà efectes irreversibles, però si s’apliquen mesures urgents i
compromeses amb el medi ambient el mal pot ser menor.
(d) Hi haurà els entrants. Oferiran un plat de peix. S’hi menjarà també un plat de
carn (Per indicar ordre):
Primer, hi haurà els entrants; a continuació, oferiran un plat de peix; finalment, s’hi
menjarà també un plat de carn.
(e) Hem anat a vore la pel·lícula que ella volia. Que estiga contenta. (Causal):
Hem anat a vore la pel·lícula que ella volia per tal que estiga contenta.

Dijous 15-12-2022

Tema 3. Pàgina 80, exercicis 1 i 3. Pàgina 81, exercicis 4, 5 i 6.

1-Llig aquest text i contesta les preguntes:

(a) Quina classe de text és? A quin gènere creus que pertany?
És un text narratiu que pertany a una novel·la d’aventures i també històrica.
(b) Quina veu narrativa hi ha al text? Quines tècniques? Hi ha salts en el temps?
La veu narrativa és un narrador omniscient, en tercera persona.
La tècnica narrativa que usa és l’exemple per a explicar un concepte al principi del text.
Hi ha un salt temporal, des de les ensenyances del familiar al moment de tensió que està
a punt de passar. El temps de l’acció no és lineal.
(c) A quina classe de narracions breus fa referència?
El text fa referència a les llegendes.
(d) Quina connexió pot tindre el fragment amb les cròniques?
Hi ha noms i referències que fan pensar en un protagonista islàmic. A les cròniques
s’al·ludix a xocs amb els musulmans i d’incidents armats com el que podria estar a punt
de passar al text.
(e) Quins elements tenen el text i el títol al·lusius al gènere d’aventures?
El títol anuncia ‘sorpreses’ i ‘perills’. Al fragment s’al·ludix a un ‘cos travessat’
(probablement mort) i ‘dos encaputxats’ (probablement els assassins). Recrea un ambient
de misteri i llegendes.

12
3-Analitza els complements subratllats segons la seua funció sintàctica. Després,
substituïx-los pel pronom feble adequat:
La nostra assistència (CD): amb aquell qui la demana.
Batalles (CD): no en perd mai.
Territori (CD): no en cedim mai.
Del camp de batalla (CCL): no ens hi retirem.
Amb un bon botí (CCM): si no hi és.
El nostre tresor (CD): el constituïxen.
Al nostre regne (CCL): en tornar-hi.
Als compatriotes (CI): els va contar.
Una missió (CD): va encomanar-la a Muntaner.

4-Emplena els buits amb la grafia corresponent:

Sardina Plaça Passejar Comissió Alçar Lesió
Dolç Antesala Pinzell Mes Zoo Llençol
Ceba Desert Esperança Desembre Enfonsar Boníssim
Jutgessa Dotze Emissor Lliçó Feliç Maça/Massa
Amazona Gasos Nació Repressió Casa/Caça Raça
Oficina Felicitat Dièresi Llançar Gossos Capaç
Cirera Bellesa Russa Braç Cinturó Trapezi
Defensa Cosa Autobusos

5-Completa la graella segons el model de conjugació:

PRESENT D’INDICATIU
BALLAR TÉMER EMETRE SERVIR SENTIR
Jo balle tem emet servisc sent
Tu balles tems emets servixes sents
Ell/Ella balla tem emet servix sent
Nosaltres ballem temem emetem servim sentim
Vosaltres balleu temeu emeteu serviu sentiu
Ells/Elles ballen temen emeten servixen senten

13
6-Conjuga l’imperfet i el perfet d’indicatiu:
PRETÈRIT IMPERFET PRETÈRIT PERFET SIMPLE
ESTIMAR CRÉIXER PARTIR MANAR
Jo estimava creixia partí maní
Tu estimaves creixies partires manares
Ell/Ella estimava creixia partí manà
Nosaltres estimàvem creixíem partírem manàrem
Vosaltres estimàveu creixíeu partíreu manàreu
Ells/Elles estimaven creixien partiren manaren

14