OBSERVACIÓ I DERIVES

Anthony Bayon Guarnich

Escultura I
Grup: 3C
1ra deriva:

Durant aquesta primera experiència em vaig quedar pels voltants de parc. Passejant per la
zona vaig trobar diversos punts d'interès, sobretot vegetació, el que més va cridar l'atenció
va ser un gran arbust amb petites flors blanques adorades per fines fulles afilades, crec que
el que més em va interessar d'aquest va ser com tot i l'intricat tapís que formaven aquestes
fulles les flors ressaltaven per sobre de tot, tot i que la seva grandària era molt petitaen
comparació a les fulles.

Arribat a un punt d'observar el matoll vaig sentir malenconia al pensar que una cosa tan
bonica era d'ús públic i que jo no podria contemplar els seus patrons i formes des del meu
sofà. No obstant això abans de començar amb la segona deriva tregui una foto de l’arbust
com a record.

2a deriva:

En aquest segon contacte vaig seguir movent-me pel parc ja que realment no m'interessava
de cap manera anar per la zona urbana de Barcelona, ​em va semblar un malbaratament
desaprofitar l'oportunitat d'estar en una zona amb tanta vegetació en plena ciutat.

Vaig seguir el meu camí cap a la part inferior de parc simplement per intuïció i ganes
d'explorar, quan acabi de baixar la costa em vaig trobar amb el Pipican del què segurament
tots els gossos que vam veure per la zona tornaven. Sens dubte això em va semblar
l'aspecte més interessant del parc, em va agradar gaudir de la vegetació, però veure com
els animals jugaven amb els seus amos va atrapar el meu interès per complet. Així i vaig
intentar cenyir-me a la flora de la zona i intentar representar-les. Vaig fer 2 dibuixos ràpids
amb aquesta temàtica.

Passada una estona del començament de l'activitat vaig fer un esbós d'un Pastor Alemany
amb la vista clavada en el seu amo, això em va semblar molt curiós ja que el gos estava
exposat a moltíssims estímuls externs, com els altres gossos, els seus respectius amos o
fins i tot gent passejant pels voltants. El comportament de l'animal em va permetre
retratar-ho de manera força fidedigna. Aquesta escena em va encantar ja que es veia com
l'animal estava pràcticament enamorat del seu amo, això em va recordar a l'amor
incondicional que tenia cap als animals quan era petit, de certa forma em vaig veure
representat en aquest gos.
3ra deriva:

La meva tercera experiència amb les derives va ser la més gratificant. No em considero
escriptor, no m'apassiona d'una manera ni remotament similar a com ho fa el dibuix, i per
això em sembla curiós que aquest fos el contacte més proper amb el meu "jo interior".

Arribats a aquest punt simplement vaig haver de passar a net les emocions que havia
retingut fins a aquest moment. Per això considero que aquesta va ser la meva deriva
preferida.

Vaig escriure el següent: "És egoista

apropiar-se d'una vida innocent pel teu propi
benestar, els havíem atrapat per atrapar amb
si la nostra felicitat i arraigarla amb avarícia i
objectivació. El mateix terra que trepitjo és un
error en si mateix, s'ha devastat massa
terreny perquè persones mancades d'afecte
intimen amb altres despulles socials. Estan
intentant arreglar alguna cosa que no ha
estat espatllat, allò que intenten atresorar
són simples animals, no els seus nadons
discapacitats ".

4ta deriva:

Com a última etapa de l'exercici vaig voler posar en practica les reflexions que vaig tenir
durant els anteriors passos.

Em va semblar bona idea que el tros de paper amb la "x" simbolitzés els últims restes d'una
deforestació, com si fos un tros de fusta amb la marca de guia per al tall. Un dels aspectes
que em van motivar a això va ser la ironia de l'ésser humà, de com aquest retira o afegeix el
que vol en funció de les seves preferències i de com en aquest cas és la vegetació.

A causa de la implantació de flora per una funcio estetica a un territori devastat de

vegetació com ho és Barcelona vaig creure que seria bona idea crear una al·legoria referent
a aquest succés com a critica cap la industrialització massiva arreu tot el món. Per això vaig
arrencar un full del meu quadern, el cual un dia va ser fusta, i vaig començar a ratllar una "x"
al centre d'aquesta.

Ho vaig fer per fer veure que aquesta resta de la desforestació havia estat sempre aquí i
que es tractava de la capa més superficial de l'escorça de l'arbre, la qual encara tenia la
pintura sobre seu.

Vaig posar el paper en el que vaig considerar en aquell moment era el nexe del parc, això
ho vaig fer així perquè representés que la "x" es trobava al cor de la zona, perquè servís a
manera de crítica social per l'ús indegut de l' terreny i l'apropiació de vides com ho són les
plantes.
Pretenia que això fos un símbol de llibertat natural i de com aquesta és privada
arbitràriament, qualsevol que passés podria retirar les pedres, trencar o fins i tot portar-se la
fulla.

Vaig utilitzar 2 tonalitats de vermell per aconseguir un resultat menys uniforme i similar a la
textura conseqüent de pintar sobre l'escorça d'un
arbre.

Seguidament vaig cremar algunes zones del paper

per posteriorment arrugarla, l'objectiu d'això era fer
veure que portava temps en aquest lloc i que
malgrat les adversitats es mantenia en el lloc que li
pertany.

El que vaig realitzar a continuació va ser col·locar

pedres sobre la fulla per impedir que el vent es la
portés. No vaig posar cap tipus de cinta adhesiva ni res semblant per adherir-lo a terra ja
que volia que fos el més natural possible.

Projecte final

Si hagués de traslladar el resultat que vaig tenir realitzant les derives a un projecte final
seria a través del croquis previ a una escultura, aquest tipus de procediments artístics em
són molt emocionants, en si el concept art em sembla una de les expressions artístiques
més útils de el món de l'art, no només compleix una funció estètica sinó que a més és útil
per plasmar una idea en un altre mitjà, ja sigui per a una pel·lícula, còmic, videojoc, etc.

La meva idea consistiria en realitzar l'esbós a llapis

d'una escultura feta a base de llumins, composta de
tal manera que els caps de fòsfor apuntessin cap a
l'exterior i els pals de fusta cap a l'interior, aquesta
escultura representa un cadell de Pastor Alemany a
escala 1: 1, als peus de la peça hi hauria un petit
cartell que suscitaria a fer cremar l'estàtua amb
l'oració: "Pres la teva decissió. A més hi hauria un
encenidor lligat a la taula.

El factor interactiu d'aquest projecte seria veure

quant triguen els espectadors a prendre els llumins
en benefici del seu propi gaudi i diversió.

L'objectiu seria demostrar com l'ésser humà sempre

sucumbeix als seus instints més primaris, com ho
són la destrucció o crema d'objectes.

Sota el meu punt de vista la piromania és un dels mètodes d'alleujament destructiu més
comuns, sobretot en festivitats o esdeveniments anuals, a més que aquest element és
emprat constantment en el nostre dia a dia, quan cuinem, quan fumem o ens escalfem amb
una estufa; és una cosa que hem après a dominar i en certa manera és part de nosaltres.

Si bé és cert que en relació al projecte final sóc conscient que les desforestacions
preprogramades no es realitzen mitjançant incendis, vaig concloure que la piromania és
resultat de problemes sense resoldre que es desenvolupen fins a esdevenir agressivitat, i
que de certa manera, el nostre afany per apropiar-nos de tot el que no ens pertany és fruit
de les nostres mancances emocionals i per tant forma part d'aquests problemes emocionals.

El fet que la imatge a retratar com a objecte escultòric sigui un gos no és només per fer
al·lusió a la construcció de parcs involucrant elements naturals indegudament, sinó també a
un aspecte psicològic i de com percebem a les cries d'animals com innocents, desprotegits i
necessitats d'afecte, curiosament donant-li a aquests últims tota l'atenció que no els donem
a les plantes.

És ben sabut que en quant a narrativa es refereix en el moment en què un personatge

maltracta un animal aquest es converteix automàticament en el focus d'odi de l'audiència,
per això és que aquesta proposta escultòrica servirà a manera de temptació, veure que
guanya, si la falsa moralitat que aixeca el cap al veure representacions d'odi animal en
pel·lícules, o el desig de goig que ens converteix en animals a nosaltres mateixos. Això
lògicament no vol dir que qui encediera l'estàtua faria mal a un animal sense cap motiu.

Conclusió

Al començament, sobretot la primera i segona deriva van ser bastant incòmodes, em vaig
sentir forçat a sentir atracció cap a algun element que m'envoltava fins que finalment em
deixi portar per la premissa de l'exercici. Com vaig esmentar anteriorment la meva deriva
preferida va ser la 3ra, ja que em va ser amè no haver de buscar una identitat o estil per al
que vaig sentir en aquell moment, senzillament vaig disfrutar del que feia.

Em sembla molt interessant el recorregut mental que vaig tenir, com passi de pensar en la
relació entre animals i plantes a pensar a la deforestació massiva i tornar a relacionar
aquest últim concepte amb la falsa moralitat del ésser humà per al projecte final.