COMENTARI D’OBRA

Figures de casques jugant en

un jardí
Joaquin Sorolla

Fent una xicoteta introducció l'obra que vais a comentar, és una obra del pintor valencià
Joaquin Sorolla Bastida (1863-1923) , exposat en el museu de belles arts de València
Figures de casques jugant en un jardí 1900 , és un oleo sobre tela i una donació Orts
Bosch (2004) .

El primer que puc observar en el quadre és a un grup de persones ben vestides amb
vestits molt elegants i amb colors vius , estan ballant algun tipus de dansa en la plaça
d'un parc al costat d'una font , envoltats d’arbres ,ballant feliços i divertint-se, es poden
observar els arbres amb tons propis de la tardor , em transmet tant felicitat com
tranquil·litat sent aquestes les meues primeres impressions sobre l'obra .

Observem que en el quadre no s'observen línies clares ns i tot es podria dir que no hi ha
una línia implícita, ja que en l'impressionisme,moviment artístic del qual és aquesta obra
no s'utilitzaven línies clares i visibles sinó que són pinzellades curtes que al separar-te del
quadre aquestes s'ajunten en la retina formant persones, objectes, etc.

Però és una línia quasi invisible acompanyada de color que transmet dinamisme parlant-
nos aquesta de moviment es veu una èmfasi en el centre del quadre on predomina i es
realitza l'escena del quadre.

En aquesta pintura veme que dona una sensació de volum gràcies als clarobscurs dels
colors i amb els blancs utilitzats , podem observar una llum natural , zenital però també
una mica lateral, formant així unes ombres bastant marcades en el sòl , es podria dir que
és una llum de sol de vesprada.


S’observar moviment en la imatge gràcies a les poses utilitzades de les persones del
quadre, poses no molt usuals ja que es pot observar que estan ballant , gràcies al
moviment en els vestits dels personatges, les fulles caigudes pel sòl …Tot això és el que
fa representar moviment i no estatisme.

Parlant de color es pot veure una clara armonia dels colors, amb la utilització de colors
vívides donant sensació d'alegria, de vivacitat, també s'utilitzen colors pastel, s'observen
colors més càlids que freds, propis de la tardor que es pot suposar en l'escena del
quadre.

Es pot contemplar que en aquesta pintura és representant una escena d'una història , ja
que es veuen uns personatges en un espai ballant o jugant junts enmig d'un jardí, la
història es narra a partir dels personatges que són al jardí junts, es pot tindre una

fi
percepció tant de l'espai, ja que veiem on estan pintats els personatges i on està
transcorrent l'acció en un jardí amb molts arbres i d'altra banda el temps en el qual
aquesta ocorrent i del seu transcurs gràcies a les fulles dels arbres que ens mostren com
estan d'un color ataronjat o groguenc propi de la tardor i les que cauen d'aquests arbres,
d'aquesta manera podem veure un temps i un espai determinar on ocorre la història.

Tant a la pintura com a l'artista Joaquin Sorolla se li pot classi car en l'impressionisme,
un moviment artístic originat a França a meitats del segle XIX . Aquests artistes se
centraven o el seu objectiu principal era captar la llum i l'instant , això el que va fer que
els artistes s'obligaren a pintar a l'aire lliura per a aconseguir aquesta tècnica i també al
treball ràpid i instantani aquesta rapidesa que requerien les obres.

Va afavorir que els impressionistes prescindiren de l'ús de la línia , també van eliminar o
van abandonar el clarobscur pels quals es va fer nul l'ús del negre aconseguint ombres a
base de colors complementaris , va ser Degas un dels pocs o l’únic pintor d'aquest
moviment que si va fer ús d'aquest color .

Aplicaven els colors sense mesclar-los en la paleta , utilitzaven pinzellades gruixudes,

això el que aconseguien és que a l'espectador distanciar-se del llenç, s'aconseguien
veure efectes versemblants d'il·luminació i una imatge .

No representaven temes històrics, religiosos o mitològics com en moviments anteriors,

sinó temes més quotidians del dia a dia com el paisatge , la naturalesa i la vida dels
burgesos .



El seu màxim exponent d'aquest moviment i el creador de l'acabe impressionisme va ser
Claude Monet (1840-1926) , amb les crítiques que va rebre la seua obra Impressió, sol
naixent , va fer possible est acabe artístic.

En buscar imatges per internet impreses o digitals de l'obra i en veure-la en persona es

poden observar moltes diferències , la més gran que s'observa són els colors i la
saturació d'aquests , es veuen menys verídics , i no com són en la realitat , et donen uns
colors molt diferents de com són en el quadre ,sempre és millor veure una obra en
persona i no per referències en internet, ja que aquestes canvien i no són molt
verídiques .

Una dada o alguna cosa que sé d'aquesta pintura és que no pertany a l'estil més habitual
de l'artista en aquest cas l'estil de Sorolla , un estil una miqueta costumista i de marines ,
però si el dels paisatges, ja que a part de veure's una escena amb personatges es pot
observar de fons un paisatge, per això el que em resulta familiar d'altres obres d'aquest
artista és el paisatge del fons, els arbres que no estan super treballats però que
s'observen i identifiquen bé.

fi
Les paraules que em ve al cap quan mire el llenç de Sorolla són alegria, tardor , felicitat,
infància , records , diversió , jocs .

Aquest quadre de Sorolla em fa pensar en aquestes paraules perquè és la sensació que

em dona d'alegria pels colors , la situació en la qual estan, en un jardí molt bonic envoltat
d'arbres preciosos , fonts , estan jugant amb el que jo crec que és una família , tot
representat com amb un estil d'enyorament com si el pintor estiguera veient aquesta
escena i volguera emmarcar-la per al futur ,tot des d'una perspectiva d'enyorament , es
veuen colors molt típics de l'època de la tardor.

A mi aquesta època em fa feliç llavors per això veig el quadre d'un costat feliç, per
aquesta raó volia comentar que depenent de com et trobes pots interpretar de diferents
maneres aquest quadre , depén de la persona que el veja el quadre i dels seus estímuls
en aquest moment pot tindre paraules diferents d'un mateix quadre .

Si ara mateix tinguera el plaer de poder fer-li unes preguntes sobre el llenç al pintor
valencià Sorolla , li preguntaría per a confirmar les paraules que vaig dir en l'apartat
anterior sobre que em transmetia el quadre en mirar-lo i si el va pintar amb aquestes
intencions o altres , contestant-me a la meua mateixa tristament per no poder preguntar-li
a ell ,voldria pensar que si , que el va fer aquest quadre amb intencions de transmetre
felicitat , diversió , que al mirar-lo et posara de bon humor i et transmetera bons records.

Preguntaria que estan fent els personatges d'aquest si estan jugant, ballat , etc. , crec que
aquestos esta uns ballant i altres jugant amb resposta pròpia.

També m'agradaria preguntar-li el perquè d'aquest quadre , la qual cosa li va fer pintar tal
quadre si hi havia una raó o si simplement va ser perquè si , en resposta a això mateix
crec que tots els quadres tenen un perquè fins i tot que a vegades no se sàpia ,

Un altra pregunta que faria és com fa que mitjançant pinzellades aconsegueix que s'ajunte
tan bé en la retina i cree una imatge , crec que perquè de punt pintar i tantes hores
invertides aquesta clar que quedarà tan bé com es pot observar .

El mes interessant creme sembla d'aquest quadre són la vivacitat dels colors i de la seua
utilització en conjunt

 En conclusió el quadre m'agrada molt , no sols el quadre en si sinó pel moviment artístic,
l'impressionisme és el meu moviment artístic favorit dels moltíssims que hi ha , mai vaig
pensar que trobaria un moviment que m'omplira tant i que gràcies a llig no poguera de
deixar d'observar un quadre en hores fins que vaig donar l’impressionisme.

Em podria haver passat hores en el museu asseguda al sòl sols observant el quadre de
Sorolla, fixant-me en cada pinzellada ,com amb aquestes aconsegueix no sols el sinó tots
els impressionistes arribar a crear obres artístiques tan impressionants i boniques, obres
plenes de colors vius , m'impressiona el fet que amb la crítica d'un quadre s'haja
aconseguit crear un nou moviment artístic i que els pintors ja no es quedaren en els
estudis pintant sinó que és s'atreviren a eixir a l'aire lliure a intentar captar aquest instant
del dia , molt difícilment, ja que en qüestió de minuts ni la llum ni els colors són els
mateixos i ells s'arriscaven a fer-ho donant-los com a resultat unes obres magnífiques i
espectaculars .

En entrar a la zona del museu de l'impressionisme se'm van il·luminar els ulls de veure
unes obres tan espectaculars com aquelles, no va ser la primera vegada que vaig veure el
quadre de Sorolla de les figures de trenques però quan el vaig veure em vaig sentir com
veure'l per primera vegada , m'agrada molt aquest quadre i crec que fins i tot veient mil
vegades em faria sentir com veure'l per primera vegada .

Thalía Garrigues Romero

1º Història de l’art