“JOC, INVENCIÓ I UTOPIA. Repensar el traç en un món digital”.

En l’exposició, l’artista Montse Noguera ens expressa des del seu punt de vista i sent la
pròpia artista, com ha aconseguit plasmar les seves idees i obres de manera digital.

Se centrava molt en el traç, en vectors, i en fer comparacions amb diversos filòsofs o

escriptors com en Gilles Clément, amb qui comparteix la passió de la natura. Ens va
ensenyar quins eren els materials de treball que utilitzava i com. Ens va assegurar, que
tothom i més la nostra generació, és capaç de fer-ho.

L’exposició es componia de tres parts principals; les primeres obres, es tractaven d’un
seguit de gargots, que creaven trossos de natura, especialment matolls. Pretenia fer veure
com només amb el traç i amb línies, era capaç d’expressar alguna cosa. Era art purament
abstracte, però que al mirar-lo, identificaves clarament de què es tractava.

La segona part mostrava rostres, retrats, tots inventats per ella i sorgits de la seva pròpia
imaginació. Deia que cadascun li suggeria alguna persona que coneixia, que tenia a prop.
Aquests, eren també fets en ordinador, i ens va explicar com tot sortia d’esbossos senzills i
com combinava trets físics entre sí per crear aquelles il·lustracions. Jugant amb parts de la
cara, sortien expressions molt curioses i particulars, i tot això, servia d’aprenentatge degut a
la seva fàcil execució.

La tercera i última part de l’exposició, també tenia connexió amb la natura, es basava en un
seguit de boscos representats en color negre. Fa una comparació de la seva obra amb la
mort.

He trobat que tant l’artista com les seves obres tenien una manera d’expressar molt
particular i interessant; em va semblar molt curiosa la seva manera de fer l’art i de mostrar-
lo. Va comentar, després d’una pregunta d’una alumna, que tota l’exposició havia estat feta
per ella, des de la redacció dels texts fins al muntatge de cada làmina a la paret. Fent
l’assignatura de comissariat d’exposicions i sabent tota la feina que hi ha darrere, trobo que
ho va executar tot de manera molt adequada. També, em va fer pensar que potser tenia raó
i qualsevol de nosaltres, podíem ser capaços d’endinsar-nos al món del dibuix digital, ja que
si ella ho havia après ja d’adulta, nosaltres tenim encara més facilitats. En resum, va estar
una exposició relativament breu però molt completa.