Maria Fuentes Perete

Temes Actuals de Geografia: La confèrencia de Marc Sellarès

El 13 de febrer de 2018, durant la sessió de Temes Actuals de Geografia, va tenir lloc la

conferència a càrrec de Marc Sellarès. Aquest, de professió artista visual alhora que bomber del
parc de Montjuïc (Barcelona), va exposar als estudiants els treballs que ha realitzat durant els
últims 10 anys, vinculats amb temes i visions, tant personals com socials. La seva vocació artística
sorgeix en la infància, en la qual ja expressava els seus desitjos per esdevenir artista: “La il·lusió
de que em diguessin què maco era el que havia fet em motivava per continuar”.
“Part dona, part mare”, és una obra que l’artista va
confeccionar al 2008. Es caracteritza per estar feta amb el motlle
de la seva dona, la qual va tenir problemes amb la seva empresa.
Els seus socis van aconseguir fer-la fora de la feina per voler ser
mare. És a dir, Sellarès amb aquesta creació pretenia donar
visibilitat a la impotència de viure en injustícia per ser dona. En
l’escultura, es simbolitza la frustració amb el fet de que la figura no tingui mans. Aquesta va
aconseguir guanyar el 1er lloc del “premi 1er de Maig d’escultura” que organitzava el sindicat
UGT.
L’autor va parlar de “Vida eterna”, una obra iniciada al 2011 que encara està en procés
de creació. Aquesta tracta sobre la mort i la voluntat de seguir creant després de la vida terrenal.
Sellarès va realitzar una intervenció en un paisatge que havia estat cremat a Guardiola (Bages),
on planta alzines a la carena de la muntanya anualment. D’aquesta manera, quan la carena estigui
plena d’alzines, aquestes mateixes seran les que deixaran anar les seves llavors possibilitant que
en continuïn creixent sense fi. Així doncs, tot i que un dia l’artista mori, la seva obra continuarà
creixent sense necessitar la seva presència física.
“Penitencia” (2010) és una obra relacionada amb el
moment separació de la seva dona, el qual va comportar desatendre
al seu fill de 3 anys. Segons l’autor, aquesta situació va provocar-
li la sensació al nen d’haver-se quedat sense pare. D’aquesta
forma, Sellarès va fer 12 caps de formigó que representen els
mesos que té l’any. Els va fer amb el seu fill, i cada un té una
inscripció. Els té a la teulada de casa seva, per tal d’així recordar-
se a ell mateix el moment en que va deixar sol al seu fill.
En ple esclat de la Revolució Àrab, a Sellarès li va ser impossible arribar a realitzar un
treball a Egipte. Tanmateix, va reconduir el treball tot dirigint-se al Marroc, on va tenir contacte
amb tot tipus d’artesans (fusters, soldadors). L’artista va instar als artesans a escriure “llibertat”,
ja que aquest seria el primer pas per creure-hi. Al trobar-se amb treballadors que no sabien el
significat de la paraula o no sabien escriure-la, aprofitava per explicar-los-hi què volia dir.

1
 Maria Fuentes Perete

D’aquesta manera pretenia propagar la primavera àrab i generar un context de proliferació d’idees
contemporani als fets.
“El 2 de maig del 2011 vaig presenciar un terrible accident laboral que provocà la mort
del company Pablo C., bomber de Barcelona”, relata Sellarès a la seva pàgina web. Durant la
conferència va introduir “Autorretrat d’un accident”, una escultura que parla sobre aquest terrible
succés. En aquesta Sellarès es reprodueix a ell mateix en tres dimensions en el moment de
l’accident. L’escultura consta de molts filferros que conformen el cap de la figura, el qual recrea
la sensació d’un moviment constant. A més, també va voler representar la tensió amb les capes
metàl·liques sobreposades en el cos de l’escultura.
Abans d’anar a dormir a Sellarès li explicaven la coneguda llegenda del timbaler del Bruc.
Aquest era el timbaler encarregat d’espantar als francesos i la història està ambientada en la batalla
del Bruc contra les tropes napoleòniques, en la qual els catalans van sortir victoriosos. En un
moment en el qual els francesos es dirigien a Portugal per lluitar contra els anglesos, els pagesos
va revoltar-se i van decidir esperar a les tropes al Coll de Can Massana per tal de que aquests no
poguessin arribar a Manresa. L’artista, després d’haver fet una recerca sobre aquest moment
històric, va voler comprovar amb el “Projecte timbaler” (2012) la versemblança de la llegenda.
Ho va dur a terme mitjançant unes proves de so amb un grup de recerca sonora, el qual desmentia
que la llegenda fos certa.
Sellarès, per finalitzar, també va parlar sobre “Nau” (2016).
La idea de la obra va sorgir mentre realitzava “El bosc de les creus”
(2016), la qual li va fer prendre consciencia sobre el territori. A
Vinaixa va crear la seva silueta a gran escala (18 metres de llargada)
amb pedres i terra per a formar part del festival Delicadeses art del
tros. La intenció de l’artista era construir quelcom que perdurés més
enllà del temps, crear una estructura -com si es tractés d’una ermita
romànica- per tal de deixar latent la seva presència eternament.
Sellarès en la seva construcció va utilitzar tècniques pròpies de
l’Edat Mitjana, va buscar pedres i va generar l’estructura. D’aquesta manera, el retrat expressa el
repòs com a quelcom necessari. La figura no té peus, per tal de reflectir que el seu repòs ha de
tenir un vincle amb la natura i així aquesta s’integri com a part fonamental de l’obra.
Les esmentades, són algunes de les obres de les que Marc Sellarès va parlar al llarg de la
seva conferència. A més a més, l’artista i bomber va fer referència a altres creacions com
“Fronteres” 2012, “L’homenatge armeni” (2012), “El bosc de les creus” (2016), “Som” (2017).
Totes les seves obres es caracteritzen per desvetllar un contingut enriquidor a nivell emocional i
social. Les creacions de Sellarès expressen, en la seva majoria, els seus sentiments en definides
circumstàncies a través d’una experiència personal. Són, per tant, un testimoni fidedigne d’alguns
moments significatius de la seva vida. Per altra banda, també resulta molt destacable en les seves

2
 Maria Fuentes Perete

obres el seu caire social. A través d’aquestes l’autor intenta donar a conèixer causes o problemes
socials en els que viu la societat contemporània. Així doncs, Sellarès utilitza l’art per viralitzar
qüestions fins i tot a nivell internacional, per tal de crear consciència al voltant de temes tant
rellevants com la desigualtat de gènere o la privació de drets i llibertats que viuen els països àrabs.
Sorprèn la seva capacitat de palesar temes tan sensitius en una gran varietat de materials primaris
i, tot i ell haver afirmat que no realitza exposicions en galeries per no tenir suficient públic, la
seva obra provoca una experiència colpidora per a tot ull que li dediqui una mínima atenció.