Marçal Castañé Ayats

Jaume Plensa i Suñé, una nova visió de l’art i la seva realitat

Jaume Plensa i Suñé és un artista català que va néixer el 1955 a Barcelona. Pel que fa a la seva
trajectòria, es destaca la seva activitat artística com a escultor, pintor, dibuixant projectista,
artista visual, gravador i fotògraf. La seva producció d’art forma part del moviment
contemporani, caracteritzat per trencar amb els estàndards artístics. Aquest nou art innovador i
representatiu és plasmat a la seva primera construcció arquitectònica: El pavelló d’Ogijima,
encarregat d’acollir turistes.

Per una banda, una de les seves manifestacions més representatives és L’escultura del somni. El
monument de grans dimensions està situat sobre un antic camp de mines a Liverpool, a
Anglaterra. És una obra representada amb una cara que té els ulls tancats que simbolitza
l’autèntica foscor de les mines de l’època. D’altra banda, convé destacar altres representacions
de gran repercussió com ara El cor dels arbres. És un conjunt escultòric de set figures humanes
a escala natural. Els personatges es troben asseguts, abraçant un arbre amb les cames i els
braços. Es pot visitar al Parc de Fuentelucha, ubicat a Madrid. El cos de l’escultura és feta amb
metall, per tant, la figura no es deteriora a mesura que passen els anys. En canvi, l’escorça de
l’arbre està en creixement constant i arribarà un moment que aquesta cobrirà l’escultura de
metall unint-se amb el mateix arbre i simbolitzant el pas del temps.

Seguidament, l’artista relaciona el concepte d’art amb “la recerca de la bellesa i les proporcions:
la recerca del volum i l’espai, els signes i les paraules”. L’ésser humà, juntament amb la poesia,
esdevenen la base de les seves creacions. Un aspecte diferenciador que fa que el seu art sigui
únic és el fet de mostrar-lo a davant de tothom. L’art públic es caracteritza per ser representat en
espais compartits. La relació que s’estableix d’algunes de les seves obres amb el mar mostra una
visió d’aquest molt interessant. El mar és l’espai públic més gran i es defineix com “el gran
lligam entre la societat”.

Finalment, les fases que experimenta l’artista formen part d’un procés relacionat amb els seus
estats d’ànim. La primera fase correspon a la inspiració, que és fruit del dubte existencial de
l’ésser humà. Es pregunta qui és, com és, què sent... La segona fase forma part del que l’autor
anomena “la representació mental de les idees i els pensaments”. Aquesta idea no només es
transforma en un element material, sinó que és ple de simbolisme. L’última fase fa referència a
la reflexió. Aquest viatge és ple de missatges que es converteixen en nous aprenentatges per a la
comunitat.