Per a començar, hem vist que el fet que el treball sigui sense color sembla reptar als

alumnes a fer treballs menys figuratius i en canvi, molt més creatius i abstractes. Molts d’ells
llavors semblen transmetre un missatge.
Trobeu que en aquests treballs els missatges són clars, o com a públic s'ha de fer un esforç
per a simpatitzar amb l'artista?

En cas de que els missatges projectats en les obres siguin sentiments, quins creieu que
més s’han plasmat o son més fàcils de llegir?

Entre els elements treballats (ones, dispersió, estirar, comprimir, equilibri i rodar) quins
creieu que han estat més aconseguits o demostren una major profunditat en la recerca de
com aplicar-les artísticament?

Quin ha estat l’element més utilitzat pels alumnes? Per què ho creus?

Creus que el fet de que el treball es desenvolupi sense color assegura una resolució del
treball més complicada i menys satisfactòria? Com canviaria?

Creus que es podria resoldre aquest mateix amb tècniques de color? Si no, per què?

Finalment, creieu que aquesta tasca ajuda a l'alumne a tenir una visió més creativa i a
desenvolupar-se activament com a artista?