Història de la performance dels 60-70 segons Marina Abramovic.

Seven Easy Pieces Marina Abramovic, 2005

• Reperforma (Reacting) cinc obres d’acció dels seus companys/es que daten dels anys seixanta
i setanta, i dues pròpies, interpretant-les com una història de la performance.
• Durant set dies seguits i durant set hores cada dia, a partir del 9 de novembre de 2005.
• Seven Easy Pieces va formar part del Performance Art Festival organitzat per l'organització
sense ànim de lucre Performa, dirigida per la prolífica historiadora de l'art RoseLee Goldberg
que va escriure l’estudi més conegut sobre art de la performance anomenat “Performance Art
from Futurism to the Present.” https://performa-arts.org/about/our-director-roselee-goldberg
• El projecte sorgeix del fet que hi ha poca documentació d’aquest primer període crític i sovint
s’ha de confiar en el testimoni de testimonis o fotografies que mostren només parts de
qualsevol actuació.
• Renactment_ reperformar
• Al museu Guggenheim, de Nova York
Visualitzar:
https://archive.org/details/ubu-abramovic_seven

• Bruce Nauman’s Body Pressure (1974)

• Vito Acconci’s Seed Bed (1972)
• VALIE EXPORT ’s Action Pants, Genital Panic (1969)
• Gina Pane’s The Conditioning, First Action of Self Portrait(s) (1973)
• Joseph Beuys’s How to Explain Pictures to a Dead Hare (1965)
• Abramović’s own Lips of Thomas, first performed in 1975
• Entering the Other Side, a new work by Abramovic, 2005.
BODY ART
• Cos de l’artista com material principal sobre el qual treballar

• Explorar la materialitat del cos i els seus límits físics i psíquics

• El cos com a territori de reflexió

• Àrees temàtiques: el llenguatge del cos, les imatges i les fantasies del
cos, les agressions al cos, l’espiritualitat a través del cos, la sexualitat
del cos, el cos com a metàfora del cos social, posar el cos en termes
polítics, aprendre a través del cos, etc...
November 9, 2005: Marina Abramovic re-performing:
Bruce Nauman, Body Pressure, 1974

Interpretació de les instruccions

feta per un espectador
Body Pressure, 1974
Offset print on paper
63 × 41 cm
Body Pressure, (1974)
Press as much of the front surface of
your body (palms in or out, left or right
cheek)
against the wall as possible.
Press very hard and concentrate.
From an image of yourself (suppose you
had just stepped forward) on the
opposite side of the wall pressing
back against the wall very hard.
Press very hard and concentrate on the
image pressing very hard
(the image of pressing very hard)
press your front surface and back surface
toward each other and begin to ignore or
block the thickness of the wall. (remove
the wall)
Think how various parts of your body
press against the wall; which parts
touch and which do not.
Consider the parts of your back which
press against the wall; press hard and
feel how the front and back of your
body press together.
Concentrate on the tension in the muscles,
pain where bones meet, fleshy
deformations that occur under pressure;
consider
body hair, perspiration, odors (smells).
This may be a very erotic exercise.
 Reflexions/contextualitzacions
• Inicialment, Bruce Nauman (USA, 1941) va triar una paret per subratllar la manca de capacitat de

l’artista per veure l’altre costat.

• En aquells anys, Nauman treballava foça solitari a l’estudi I es preguntava què volia dir ser artista,

ansietat per ser-ho, pressió del Sistema, pressió de ser original...

• Tema de l’acció entre positiu i negatiu (les dues bandes de la paret). Escultura.

• Modela el cos_ recordem ell comença fent escultura.

• Com la modela? Amb el llenguatge que corporitza. Relació entre el text i l’acció

(CONCEPTUAL/BODY ART)

• Les instruccions No són una partitura: Explora la força del llenguatge per a modelar el cos a través

del comportament (ordres)

• Interessat en explorar el poder i els límits del llenguatge (WITTGENSTEIN) i la seva

influència en la conducta humana (GESTALT). Tema de les “ordres” (el llenguatge que

obeïm).

• Explora també la relació amb l’espectador que mira l’acció (de vegades pot resultar

humiliant mirar o un s’avergonyeix del que està mirant i segueix mirant…)

• Explora l’erotisme. Pressió/contacte=erotisme (en cos masculí?)

• Un altre tema és la pressió de ser un artista, d’haver de fer art.

 Recerca de l’espai negatiu
(com a escultura)

A cast of the space under my chair, 1965 - 1968

BRUCE NAUMAN (1941)
Concrete
45 x 39 x 37 cm
Interès en explorar
comportament humà i relació
llenguatge-cos

Shit in Your Hat - Head on a Chair, 1990

Videoinstalación: retroproyección,
vídeo transferido a DVD (color, sonido),
silla de madera y busto de cera.

https://www.youtube.com/watch?v=_Ic03UttQUc
Exposició
BRUCE NAUMAN a la TATE MODERN:

• https://www.tate.org.uk/whats-on/tate-modern/exhibition/bruce-na
uman
• https://www.youtube.com/watch?v=0JsqVlo5Me0&feature=emb_log
o
November 10, 2005: Marina Abramovic re-
performing: Vito Acconci, Seedbed, 1972

FRAGMENTS ENREGISTRATS
https://www.dailymotion.com/video/x7ygpc
“Al gener de 1972, Acconci va representar una de les peces d’art de
performance més notòries de la dècada a la galeria Sonnabend de
SoHo, NY. Els visitants de la galeria van entrar a trobar l'espai buit,
excepte una rampa de fusta baixa. Amagat sota la rampa, fora de la
vista, Acconci es va masturbar basant les seves fantasies en els
moviments dels visitants que hi havia a sobre. Va narrar aquestes
fantasies en veu alta, amb la veu projectada a través dels altaveus a la
galeria: “estàs a la meva esquerra. . . t’estàs allunyant, però estic
empenyent el meu cos contra tu, a la cantonada. . . estàs inclinant el
cap cap avall, sobre mi. . . Estic pressionant els ulls als teus cabells ".
https://www.metmuseum.org/art/collection/search/266876
Acconci comenta sobre procés de treball:
“En el cas de Seedbed: no volia ser un punt, un objectiu, un punt focal
davant dels visitants de la galeria, de manera que desapareixeria en
l'arquitectura de la sala, passaria a formar part del pis. per tant, es va
construir una rampa per poder estar sota el terra, sota l’espai per on
caminaven els visitants; em vaig arrossegar per aquest espai, el punt més
alt tenia dos, dos peus i mig d’alçada, em vaig arrossegar sota els peus
dels visitants. Havia titulat la peça Llit de llavor (un sinònim de terra, sota
actual subestructura), sabia quin havia de ser el meu objectiu: havia de
produir llavors, l’espai on era havia de convertir-se en un llit de llavors, un
camp de llavor - per produir llavor, havia de masturbar-me - per
masturbar-me, m’havia d’emocionar…
“Podia escoltar els passos dels visitants sobre mi, podia construir
fantasies sexuals sobre aquests passos, aquelles fantasies sexuals
podrien mantenir la meva activitat endavant, mantenir la meva
masturbació, però els visitants havien de saber què feia, així com jo vaig
sentir els passos dels visitants damunt meu, m’havien d’escoltar sota
ells, així que vaig dir les meves fantasies en veu alta: vaig venir, un
visitant podria pensar que ho feia només per ella, només per ell, el meu
objectiu de produir llavors la meva interacció amb els visitants i la seva
interacció, vulgui o no, amb mi ...” V.A.
 Reflexions/context
• Provoca incomoditat entrar en un espai d’art i trobar-te confrontada a
una acció íntima.
• Provoca pensar en un acte “exhibicionista” però, de fet, no veus
realment res més que el teu imaginari sobre el que està passant (no
veus a l’artista ni el seu cos).
• La interacció entre allò psicològic i allò social, expressat en estructures
que emfatitzen els límits superposats de l'interior i l'exterior, molt
comú a l’época.
• Com molts artistes del moment, Acconci està interpel·lant
l’espectador sobre la pressió que l’artista rep en el sistema de l’art
(galeria) per a fer “art” (com Nauman). Era un tema comú de la seva
generació/context nord-americà.
• La idea del moment… “art es masturbar-se i l’autoritat de l’artista es
confirma en l’espectador/sistema de l’art que ha de confrontar
aquesta masturbació”
• Es va masturbar realment?
• Quin imaginari i significats associem a una masturbació? Plaer i cura
del cos o bé acte insà? Quina diferencia si és una masculina a
diferencia d’una femenina? Amb quines idees les associem cada una?
• La idea de produir “llavors” (esperma) també parla de cóm s’exprem
l’artista per a fertilitzar a través del seu treball, anar més enllà de sí
mateix. Per tant, una acció que podría resultar “onanista” (el plaer en
solitari) acaba evocant certa idea de “paternitat biológica” com a
metáfora de creació….
Sonnabend Show Jan 72: Archives: Seedbed, 1972
Fragment de la documentació de tres de les performance de Vito Acconci realitzades a la galeria Sonnabed, NY:
Seedbed, Transference Zone and Supply Room
Actualment a la TATE MODERN, Londres: https://www.tate.org.uk/art/artworks/acconci-seedbed-t13176
ç
November 11, 2005: Marina Abramovic re-performing:
VALIE EXPORT, Action Pants, Genital Panic, 1969

VALIE EXPORT (Austria, 1940) va entrar a un cine a Munic amb

pantalons sense entrecuix i una jaqueta de cuir ajustada, amb
els cabells esboixats i va recórrer les files d’espectadors
asseguts, amb els seus genitals exposats al nivell de les seves
cares. Feien una peli porno. Desafiava el públic a relacionar-se
amb una "dona de debò" en lloc de mirar les imatges de dones
a la pantalla.

Foto feta l’any següent pel fotògraf Peter Hassmann a Viena.

Aquesta acció formava part del projecte Expanded Cinema

(realitzat en col·laboració amb Peter Weibel) que pretenia
qüestionar el paper de l’espectador al cinema.

VALIE EXPORT per Peter Hassmann

Action Pants: Genital Panic
1969
VALIE EXPOSRT va dotar-se d’aquest nom, un nom inventat, VALIE i
“export” entès com a exportar l’art que feia, sortir de sí mateixa
(difondre’l, repartir-lo), rebutjant el seu nom i cognom del pare i del
primer marit.

Va formar part del grup Viennese Actionism (Günter Brus, Otto Mühl y
Herman Nitsch) artistes que practicaven la performance utilitzant el cos
com a material, inclús fent-lo objecte de maltracte i mutilació. Va
separar-se del grup per aquests motius i va seguir camí propi enllaçant
temàtiques amb el moviment feminista de la segona onada.

VALIE EXPORT, Aktionshose: Genitalpanik,

screenprint on canvas, 1969/1982.
Reflexions i contextualitzacions
• Treballa la noció de cinema expandit
• L’interessa desmuntar el rol i el poder de la mirada masculino-
patriarcal quan construeix la relación amb les dones a través del
voyerisme o aplaudint l’exhibicionisme.
• S’afegeix a l’activisme feminista dels 70 amb les seves accions i
declaracions i manifestos
Per veure algunes accions de VALIE
EXPORT
• Accions anomenades Body Configurations 1972-76
https://www.youtube.com/watch?v=fhFNhqjmT_k

• Tapp-- und Tastkino (Cine de tacto), amb la seva parella de llavors su pareja Peter Weibel, (1968)
https://www.filmaffinity.com/es/film698449.html

• Entrevista: https://www.tate.org.uk/art/artists/valie-export-6411/valie-export-artist-interview

• Celebrant els seus 80 anys i comentant algunes de les seves performances

https://www.youtube.com/watch?v=-a9bb25ZXrk

Arxius:
• React. Feminism: a performing archive: http://www.reactfeminism.org/
• AWARE. Archives of Women Artists, Research and Exhibitions :
https://awarewomenartists.com/en/magazine/valie-export-image-espace-corps/
November 12, 2005: Marina Abramovic re-performing:
Gina Pane, The Conditioning, first action of Self-Portrait(s), 1973
Si obro el meu cos de manera que
pots veure-hi la sang,
és per amor teu. (…) Aquesta és la
raó
Estic molt interessada en la TEVA
presència durant les meves accions.

Gina Pane
"Lettre à un (e) inconnu (e)"
Reflexions/context
• Un dels exemples més famosos de l’anomenat per historiadores/s "Art
corporel“ a França (body art)
• Gina Pane (1939-1990) sent que viu a «un mundo en el que todo está
anestesiado».
• L’experiència corporal empatitza amb el cos de l’altre, l’alteritat real, el
que anomena el “cos presentit”.
• No podem restar indiferents davant l’agressió i/o la sang i ens
debatem entre allò que no volem veure més i allò que veiem i ens
estremeix…
• Llegir article que he penjat al Campus.
 «Pierdo mi identidad
reencontrándola en los otros,
un vaivén, un equilibrio de lo
individual y de lo colectivo, el
cuerpo transindividual. Sufro,
luego existo» Gina Pane

Azione Sentimentale [Sentimental Action], 1973 (detall)

• Treballava el dolor com a eina per a desvetllar al món anestesiat i
mort per tanta violència que havia rebut tothom
• Les “accions” realitzades davant d’un públic, la visió de la sang que
flueix i la documentació fotogràfica planificada prèviament estan
pensats per a que l’artista redueixi la distància entre individus i
restableixi l’autenticitat del llenguatge del cos, així com apropar-se als
altres, al seu patiment, a les seves passions...
"EL LLENGUATGE CORPORAL conté la base d'una veritable
ciència de l'home que tempta amb renovar totes les
forces de l'inconscient, amb la memòria del que és humà,
del sagrat, amb l'esperit: PSIQUE, amb el dolor i la mort,
per restituir la consciència a la seva força primera: ELS
SECRETS DE LA VIDA. “

GINA PANE
Lettre à un(e) inconnu(e), École Nationale Supérieure des
Beaux-Arts, París, 2003, p.15
November 13, 2005: Marina Abramovic re-performing:
Joseph Beuys, How to Explain Pictures to a Dead Hare,
1965

Joseph BEUYS _26 November 1965 at the Galerie Schmela in Düsseldorf

https://publicdelivery.org/joseph-beuys-dead-hare/
Performance en solitari de Beuys
Filmada i fotografiada durant tres hores mentre es movia per la Galeria
Schmela amb la carcassa d’una llebre, xiuxiuejant inaudiblement.
Tot el cap estava cobert de mel i fulls d'or; una sola de feltre estava
lligada al peu esquerre i una sola de ferro a la dreta.
L'acció va acabar amb Beuys assegut en un tamboret amb una de les
seves potes embolicades en feltre (es va col·locar una "ràdio" d'os i
filferro sota el seient), bressolant de manera protectora la llebre
difunta.
Cos en relació al simbòlic dels elements
“Per a mi, la llebre és un símbol de l’encarnació, que la llebre realitza
coses que un ésser humà només pot fer amb imaginació. Es desenterra,
construint-se una casa a la terra. Així, s’encarna a la terra (...) La mel al
cap, per descomptat, té a veure amb el pensament. Tot i que els
humans no tenen la capacitat de produir mel, sí que tenen la capacitat
de pensar, de produir idees. Per tant, es torna a viure la natura rància i
morbosa del pensament. La mel és, sens dubte, una substància viva;
els pensaments humans també poden arribar a viure. D’altra banda, la
intel·lectualització pot resultar mortal per al pensament: es pot fer
morir la ment en política o en el món acadèmic.” BEUYS
Aspecte ritual i simbolisme acció/materials
• Mel/abelles: Antroposofia de Rudolf Steiner: ideal de societat
fraternitat.
• Or: Alquímia
• Feltre i el greix: La cura de la vida, la protenció, la sanació
• Ferro: el metall enllaç a Mart, representava els principis masculins de
força i connexió amb la terra.
FESTIVAL DART 25 novembre-

• Beuys (Barcelona y online)

• Dir: Andres Veiel. Alemania, 2017.
• 107 min. VOSE.
• Sábado 4 diciembre, 19h, Cines Girona.
Organizado en colaboración con Goethe Institut Barcelona.
• Un estimulante retrato y crónica de la vida y la obra del iconoclasta y revolucionario artista
de la performance y escultor alemán Joseph Beuys, una figura fundamental para entender el
arte del siglo XX. Es el primer gran documental sobre Beuys y fue un éxito en prensa y crítica
cinematográfica por el hincapié en la «conciencia social» que hay detrás de la película.

https://dart-festival.com/doc/beuys/
November 14, 2005:
Marina Abramovic re-performing: Lips of Thomas, 1975
Galeria Krinzinger d'Innsbruck (Àustria) el 1975.

Acció de dues hores de durada, en la qual

Abramovic, asseguda nua sobre una taula,
menjava primer un quilo de mel amb cullera de
plata, i posteriorment, bevia un litre de vi negre a
un got de vidre.

Un cop finalitzat aquest procés, l'artista trencava el

got, esquinçant el seu estómac amb un estel de
cinc puntes, a el temps que començava a assotar-
se violentament fins a no sentir dolor.

Després, l'artista tendia seu cos cap per amunt

sobre una enorme creu composta de blocs de gel.
Una estufa enfocada cap a la seva ventre feia
sagnar las ferides.
“...una peça complicada en aquell moment que vaig fer, i mirant cap enrere veig que això és molt
autobiogràfic, perquè hi ha tants elements en aquesta peça que realment tracta de la meva biografia i el
meu bagatge comunista i també el bagatge ortodox de la meva família. Va ser tot allí barrejat amb la
creu, l’estrella comunista tallada a l’estómac, els símbols de la mel i del vi.

Quan vaig tornar a representar aquesta peça, hi afegeixo alguns elements més. L'única cosa important
que vaig afegir van ser les sabates, que camino per la Gran Muralla Xinesa i després el pal que també
vaig fer servir a la Gran Muralla Xinesa. Després, el barret que tenia la meva mare a la Segona Guerra
Mundial. A continuació, afegeixo la música que era una cançó russa, que parla del destí d’una ànima
eslava, que toco cada cop després de tallar la part de l’estómac.

Saps quan ets un artista jove, tens aquest desig de fer certes coses i tens les idees, però no veus
continuació ni veus relació amb una peça que has fet abans. I només després de molts anys de treball es
veu com tot això encaixa i tot és lògic, de manera que mai no vaig entendre el grau de biografia
d’aquesta peça quan la vaig fer el 75, cosa que vaig entendre ara el 2005.”
Marina ABRAMOVIC
• Quatre performances del 1970-75
https://www.youtube.com/watch?v=ihDy3dD-iUg
1.Art must be beautiful, Artist must be beautiful.
2.Freeing the voice
3.Freeing the memory
4.Freeing the body.
Galerie Mike Steiner, Berlin, December, 1976.
• Altres performances en audio explicades per ella (anglés)
https://www.moma.org/audio/playlist/243?locale=en
November 15, 2005
Marina Abramovic Entering the Other Side,
2005
Podeu veure pel·lícula/documental
Trailer:
https://www.youtube.com/watch?v=YcmcEZxdlv4
Nou documental a DART festival de
documentals d’art contemporani
• Homecoming: Marina Abramović and Her Children (Barcelona y online)
• Dir: Boris Miljkovic. Serbia, 2020.
• 84 min. VOSE.
• Sábado 4 diciembre, 21:15h, Cines Girona
«Vengo de un lugar oscuro, la Yugoslavia de Tito», dice Marina Abramović al
comienzo de la película, que recoge su reconfortante regreso a su Belgrado natal,
donde inaugura The Cleaner. En la preparación de la exposición, su obra toma
nueva vida en las imágenes de archivo, las entrevistas exclusivas y las actuaciones
de jóvenes performers que, al igual que sus hijos, continúan el legado de su
«madre».
https://dart-festival.com/doc/homecoming-marina-abramovic-and-her-children/