Le déjeuner sur

l'herbe
Édouard Manet
 Catalogació
Títol: Le déjeuner sur l'herbe
Autor: Édouard Manet
Cronologia: 1863
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Lloc de localització: Museu d'Orsay, París
Estil: Impressionisme
Dimensions: 2,08 m x 2,64 m
 Édouard Manet (1832-83)
Va néixer en una família tradicional, i aviat va deixar la carrera naval
per dedicar-se a la pintura. La seva carrera artística va començar cap
al 1850, a l'estudi de Couture, on va estar durant gairebé sis anys, i va
començar a copiar en el Louvre quadres de Tiziano, Rembrandt,
Velázquez, Goya, i altres.
Entre 1853 i 1856 Manet es va dedicar a viatjar per Itàlia, els Països
Baixos, Alemanya i Àustria, copiant els grans mestres. El 1859 va
presentar per primera vegada al Saló el seu Bevedor d'absenta, un
quadre que va provocar una turbulenta reacció entre el públic i en el
jurat.
En els anys seixanta la seva pintura de tema espanyola va ser acollida
bastant bé i el 1861 el Saló accepta per primera vegada un quadre seu,
el Guitarrista espanyol.
Manet pinta llavors el que serà un dels seus quadres més escandalosos,
rebutjat en el Saló de París de 1863 i exposat al Saló dels Rebutjats, El
dinar campestre.
 Édouard Manet

El bevedor d'absenta, 1858-1859 El guitarrista espanyol, 1860

 Anàlisi formal
Dibuix, colors i llum

Dibuix: Les línies predominants són les corbes, i predomina la

taca de color sobre el dibuix.
Colors: Predominen els verds que envolten els negres, blancs,
ocres, blaus-morats i grisos dels vestits dels personatges. La
combinació de les tonalitats verdoses donen la sensació de
transparència de l’aigua del riu i de la humitat del bosc. El groc
rosat de la figura femenina contrasta amb els grisos foscos
dels vestits dels homes.
Llum: Manet integra la llum amb el color i no utilitza el
clarobscur. La llum és l’element que dóna color. És homogènia i
natural, prové del fons i il·lumina la figura femenina que es
renta al riu, però incideix especialment en la noia nua que
resplendeix.
 Anàlisi formal
Composició

La tridimensionalitat de l’obra s’aconsegueix a través de la

successió de plànols, del paisatge que crea uns telons laterals
arboris, de la representació difuminada de les fulles dels arbres i
a través de la llum del fons i el petit escorç dels personatges. La
línia alta de l’horitzó permet apropar els personatges a
l’espectador.
L'obra es pot considerar oberta, els arbres que envolten
la composició queden tallats i ens porten a imaginar la seva
continuació més enllà del representat.
Però, en la disposició dels personatges, aquests queden reclosos
en sí mateixos en un tipus de composició tancada.
Els personatges centrals estan en disposició triangular, i hi ha
asimetria
 Anàlisi formal
Temps i ritme i textura
Temps: és una obra temporal ja que reflecteix un moment determinat en la vida d’uns personatges
que estan conversant després de dinar.
Ritme: Pel que fa al ritme domina la sensació de repòs, encara que la
gesticulació dels personatges i l’activitat de la noia del fons ens fan parlar de moviment contingut.
Textura: Brillant i suau.

Significat i funció
La seva funció és decorativa i alhora crítica de la moralitat de l’època del II Imperi
francès.
L’erotisme que emana el quadre és un clar element de denúncia social.
Tema: Secular. Conversació de figures vestides i nues en un prat.
Símbol d'innovació artística i rebel·lió contra les normes establertes.
 Context històric
Aquesta obra se situa a l’època del II Imperi francès (1851-1870),
l’interludi entre la segona i tercera República francesa. És un moment
de govern autoritari i alhora d’auge de la burgesia i explotació obrera
en plena expansió de la Segona Revolució Iindustrial.
La seva obra va ser influenciada pels gravats japonesos, per pintors
espanyols, especialment Velázquez, per Fran Hals, Tizià, Giorgione i
pels mateixos impressionistes,
Gràcies!