Titol (PORTADA)

INDEX:

1. Resum/abstract

2. Introducció

3. Objectius

4. Antecedents

5. Marc conceptual

- La nostalgia (1a obra)

- El real i l’imaginari (2a obra)

- La recerca, a partir del “no saber”(3a obra)

- L’arxiu com a obra

- Arxiu total recopilat

6-Metodologia

7. Conclusions I agréments

8. Bibliogra a d’imatges

9. Bibliogra a

fi
fi
RESUM:

Dins el món de la globalització i la mescla de cultures, es creen diverses històries en què

l’individu vol tornar als inicis d’aquest moviment incessant de persones, i aturar-se a observar

i conèixer la seva pròpia història i les pròpies arrels.

A través d’aquest treball es pretenen abordar termes com ara la nostàlgia, la qual no és

estanca, sinó propulsora de recerca i autoconeixença; la pertinença o el simulacre d’haver

viscut en una part del món on mai s’hi ha viscut, però sí els avantpassats.

PARAULES CLAU: NOSTALGIA-AUTOCONEIXENÇA-PERTINENÇA-LLUNYANIA-SIMULACIÓ

ABSTRACT:

INTRODUCCIÓ:

Mentre que Barcelona és la Ciutat de les oportunitats, així com ho es Nova York per a la gent de
EEUU, Mallorca sempre serà el meu lloc i on està tota la meva familia que conec. D’aquesta
manera, per molts anys que hagi assolit lel meu objectiu de començar la meva vida aquí,
continuament m’acompanya un pes i alhora un buit que la distancia ha anat agreujant durant el
pas del temps.

Quan es parla d’un estat nostàlgic, sempre es sol relacionar amb un estat de tristesa, de soledat
o d’aïllament. El canvi de mirada que es vol proposar en aquest treball és la negació a tot allò
negatiu que conforma aquest sentiment I fer d’ell un motor propulsor a la recerca i que es basarà
en el recull d’informació, és a dir, un arxiu que ha recopilat tot allò que alguna vegada va fer feliç a
algú, i ara, de gran, es transmet a les generacions posteriors.

En aquest cas s’ha volgut crear tot un imaginari a partir d’aquestes restes que poc a poc han

anat caient en la meva vida i que he tingut la determinació de recollir i guardar.

Des que he anat recollint aquestes pistes, he volgut que formessin part de la meva vida, així

com la vida que vertaderament he viscut. D’aquesta forma s’han convertit en una vida

paral·lela, la qual vull fer visible, per , en aquest treball.

La necesitat de cercar les nostres arrels es comú per a tothom i no ens sembla alié, més quan es
tracta de una familia llunyana i de la qual mai sens ha parlat. Actualment la recerca dels origens
genétics i el pedigrí dels nostres ancestres esta l’ordre del dia, ja sigui amb l’astrologia, kits per
fer tests d’ADN, etc.

Aquests darrers han transpassat els laboratoris i s’han fet molt més presents als mitjans de
comunicació, xarxes socials o al mateix saber popular.

Tant podem parlar amb la nostra avia dels nostres avantpassats com pagar quaranta euros per a
un correu que et digui de quina part del món son els nostres origens.

L’empatia i el posar-se en el lloc de l’altre ha estat la base de la meva educació, aixi doncs, agafo
aquesta qualitat i la duc al terreny artistic amb mi mateixa, per saber i conèixer les meves arrels
amb tot allò q he anat recollint, com comentava, quan he tengut oportunitat.

Al cap i a la , es pretén fer un treball autobiográ c que proposa un exercici de revisió,

deconstrucció i reconstrucció que ens permit establir vincles entre el passat i el present activant
noves singularitats i espais de signi cació, interpelant la historia contada i l’imatge apresa.

fi
fi
fi
fi
OBJECTIUS:

- Recollir i ordenar un arxiu personal per tal d’arribar a un desenllaç logic i intuÏtiu

- Entendre d’on venen molts sentiments que de primera mà, s’han anat gestant i han madurat
durant molt de temps

- Transmetre a través de la fotografía la problemática familiar que propiament s’ha viscut

- Reduir i formalizar un seguit de conceptes claus dins de tres obres

- Donar continuitat a la historia a través del Passat donant pas a un futur esclaridor

ANTECEDENTS:

Durant el curs de taller de creació III vaig dur a terme el projecte: “Desde Barcelona a Mallorca:
viatges constants” en el qual presentava una serie d’objectes que utilitz al nou lloc on visc que es
Barcelona, contraposats amb les fotogra es, que mostren els estris (en aquest cas els de casa)
usats per mi I els meus pares, colocades al darrera de cada objecte. Per acompanyar l’obra i que
es pogués explicar per si sola, de fons s’anaven escoltant testimonis de persones a les que vaig
entrevistar, les quals recentment o fa anys varen haver de deixar casa seva per algún motiu:

https://drive.google.com/ le/d/1rT9WXFak_ekgHr7sDH41wYUm4aN7F5tT/view?usp=share_link

En aquest projecte es va començar a gestar les meves primeres preocupacions i problematiques

que sempre m’ha portat el tema de la nostàlgia, la pertinença i el no-lloc.

Es va abordar a través de la quotidianitat, amb aquells objectes que desde sempre m’han
acompanyat a casa, que sempre he vist a la meva família fer servir amb cura i que mai s’han
canviat des de que era a casa dels meus pares.

La manera d’utilitzar en concret aquests objectes, m’han servit per a crear casa meva allà on vaig.

Per axiò en paral·lel trobam a l’obra els objectes in situ, aquells que intent cuidar igual que els de
casa pero obviament, el fet de vivre amb dues persones més, modi quen aquests objectes pel
seu saber fer ja après i ben mirat, el sentit de casa.

En conclusió, el que es va presentar va ser la primera simulación de casa que vaig voler mostrar a
través d’aquests objectes usats, els quals presenten que la meva adaptació a la gran ciutat
encara está en procés, com també hi está l’exploració de noves formes de sentir que es la meva
llar i no només l’edi cació que ens separa del món exterior.

fi
fi
fi
fi
MARC CONCEPTUAL

Tots son jo: Sobre la nostalgia

“La nostalgia és l'impuls d’estar a tot arreu a casa”

La nostalgia és alhora un sentiment I un principi d’acció, i parteix del dessig. En aquest cas, la
motivació per actuar és el “no tenir” alló que es dessitja saber. I d’això neix aquest sentiment,
d’expressar allò que no es té.

Pot ser molts de nosaltres cerquem alguna cosa que ens fasi despertar al passat, en aquest
“temps perdut” que mai tornarà.

Heidegger a rma que la nostalgia (Heimweh) desde sempre s’ha vinculat amb la pena o malestar
(Weh) per no estar a casa (Heim) en de nitiva, la por al no-familiar.

Quan no tot es familiar sens obren portes i a la vegada angoixes del nostre propi ser, el qual quan
veim que esta incomplet feim la constant recerca de nosaltres mateixos per evitar
l’autoabandonament.

Per això es presenta aquesta primera obra com a arbre genealógic, a mode d’ análisi personal i
introducció a lo que es vol explicar en aquest conjunt d’obres.

Durant anys una part de la familia ha anat crescent, evolucionant I variant en el temps, poc a poc
el passat sortia a la llum i d’aquesta forma una part de mi notava com s’omplia de goig i es sentia
realitzada. En canvi, per l’altra banda tot ha quedat a l’ombra, congelat en el temps, sense saber
res dels avanpassats, al cap I a la , incompleta.

Com hem mencionat, segons el losof, aquest sentiment ens enfonsa, però mes aviat es vol
proposar un exercici d’indagació a partir de la primera obra que donara pas a les seguents dos
obres.

Com a referent d’aquesta primera obra, s’ha agafat principalment a Frida Khalo amb les seves
obres “Mis abuelos, mis padres y yo” (1936) i el quadre incomplet “Mi familia” (1950).

A la vegada que l’artista presenta l’unió dels seus avantpassats hongaresos, espanyols i
amerindis, a l’obra personal es representa el vincle entre Mallorca i Uruguay.

Dins de l’arbre genealogic inicial, el que mes resalta son les persones sense cara. Son aquelles
que mai he vist en persona encara que sí en fotos i encara que m’he esforçat en recordar les
poques fotos que he vist dels meus padrins paterns, quasi no he pugut arribar a recordar res de
les seves cares. L’unic que té cara es el meu pare ja que ell, en de nitiva, és el que te tots els
records I histories a la seva memoria. És qui te el poder de fer-me veure com era la familia que jo
tenia allà pero que no podré coneixer.

fi
fi
fi
fi
fi
Aixi doncs anar a cegues ha estat sempre el mode de coneixer la meva historia passada i per això
sempre he sentit que si no recull jo allò que m’interesa no podre acabar de saber qui soc. Ho
sento com a petites peces de mi que encara no estan completes i que necesiten resposta.

El simple acte que anomenem “veure una persona que coneixem” és en part un acte intel·lectual.
Omplim l’aparença física de la persona que veiem amb totes les idees que en tenim, i en l’aspecte
total que ens representem, aquestes idees ocupen, certament, la major part.
(Proust, M. Pel cantó de Swann)
 Com hagués sigut?: Lo real i lo imaginari

Quan al nal no trobam facilment i al cap de molt temps el que volem descobrir, començam a
imaginar i a crear noves realitats en les quals ens volem ubicar només pel fet de sentir-nos una
mica més propers a allò desconegut.

Per aixó es planteja aquest dualisme que trobam a la segona obra, lo real i lo imaginari, lo
vertader i lo ctici, lo conegut i lo desconegut.

Mentre una persona viu dues cultures a la vegada i una d’elles li és llunyana nomes pot recurrir a
l’ imaginació per a ubicar-se al lloc on també podría haver sigut feliç.

Relacionar lo real amb lo imaginari no es res més que partir d’unes experiencies formades per
moments, récords o vivencies de la persona que t’ho explica i intentes fer teves.

Amb la imaginació (imatges) el cervell es nutreix per a començar a crear les nostres pròpies
ilusions.

Així com la primera obra es basa en la recerca, aquesta segona surt d’aquesta amb tot allo que
també m´han explicat durant la meva vida i les fotos que he anat realitzant.

Aquestes dues fotos representen la meva vida viscuda i la que s’ha pogut anar creant a mesura
que he anat cantant, escoltant, coneguent, etc tot el folklore que en mi també resideix i que al
nal ha estat més latent pel simple fet de l’atracció a lo desconegut.

La necesitat de formalitzar aquest pensament que durant anys m’ha seguit quan anava a visitar el
pais del meu pare, (com seria si jo hagués nascut aqui?) m’ha perseguit durant molt de temps ja
que no només és un exercici de simulació sino també acaba aprofundint en la càrrega que
formalment existeix en veure’m a mi mateixa de petita a un lloc on no m’hi vaig criar. Amb tot
això, encara puc sentir que puc pertanyer a un lloc on mai he viscut.

fi
fi
fi
 Ara bé, volia parlar d’aquest fenomen, el Fernweh, terme el qual expresa una nostalgia per llocs
on mai s’hi ha estat.

El sentiment de pertinença es va nutrint, i va creixent a través d’experiències, les quals formen

unes arrels profundes allá on estan pasant aquest tipus de relacions personals, sucesos vitals i
creixement tant personal com físic. Aixi doncs, si no s’han viscut tots aquests requisits en un lloc
concret , com pot ser que un es pugui sentir part d’aquest?

En repetides ocasions he estat a Uruguay i he pogut conèixer de primera ma tota aquesta cultura.
Poc a poc i introspectivament he fet meu tot aquest saber, he pogut experimentar que no només
pertanyia a Europa, sino que tota aquesta cultura hem parlava i que de qualque manera, sentia
que ja la coneixia.

En de nitiva, amb aquesta obra es vol fer real lo que sempre ha sigut ctici i inconscientment fer
una relació directa o indirecta d’questa cultura amb lloc on visc.

Sempre he anat comparant llocs quotidians o molt coneguts de Mallorca o Barcelona amb indrets
de l’Uruguai, prova també del meu inconșient que lliga constantment les dues localitzacions.

Les fotos que es presenten en transfer són els muntatges de la vida que hauría haver pogut tenir i
tantes vegades he imaginat. He elegit el transfer com a simbol d’una fotografía que no es veu
massa be, que tan sols ha estat imaginada. Però paral·lelament trobam les fotos que es veuen
clarament i que están cosides (mes adherides) a la meva vida perque son récords nitids i a la “la
realitat”.

El procés de fer el transfer es repetitiu, ja que quan lleves el paper blanc de la foto has de mullar
el drap moltes vegades i fregar-ho. Aquesta constancia per a que la meva segona cultura estigui
a la meva vida ha sigut també repetitiu on en aquesta obra nal deixo a una tela tot el que podría
haver sigut.

Podriem dir que al inconscient s’han anat creant la rememoració i revivi cació a partir de tot allò
amb el que he crescut, i com diu C.G.Jung reactivant aixi el vincle entre la consciencia i la
inconsciencia.

fi
fi
fi
fi
fi
Inventari autobiogra c: La recerca a partir del “no saber”

Al cap I a la si no sabem d’on venim o quins són els nostres origens, prenem com a referència i
ens fermam a tot allò que objectivament ens ha rodejat I que d’una manera o altre hem anat
observant repetidament en el nostre dia a dia, amb això seguim afegint parts i objectes a la
recerca particular.

Es vol plantejar un recull o inventari autobiogra c de tots aquests objectes que provenen
d’Uruguay o que tenen relació amb la familia per tal de completar i asentar aquestes arrels que
tan lluny de la terra es trobaven.

fi
fi
fi
L’arxiu com a obra:

Tota obra provoca el seu arxiu i aquest mateix pot ser obra

(…)

Arxiu total recopilat

Metodologia:

es partira d’una serie de proves amb fotogra es d’arxiu familiar, collage i provatures amb altres
medis pictórics supeditats a la fotogra a basicament.

Per l’altre banda partint dels audios (anécdotes, cançons, etc) que he anat recopilant de les
anades cap a l’altre continent, crear un imaginari amb dibuixos il·lustracions o tot allò que pugui
sugerir l’audio.

(…)

fi
fi
REFERENTS:

- Aimé Iglesias Lukin (This must be the place)

- Liliana Porter

- Ana Mendieta

- Ana Garcia Pineda (La curva del olvido)

- Francisco Copello

- Marta Minujín

- (cercant…)

Referents psicológics: Jaques Lacan, Sigmund Freud, Carl Justav Jung (mirar apunts psico de
l’art)

(…)

 Conclusions

En de nitiva no existeix el lloc correcte per a neixer, sempre trobarem un altre lloc on nosaltres
mateixos en sentiguem d’allà encara que no hi haguem viscut mai

(…)

Webgra a:

- https://artishockrevista.com/2022/08/25/this-must-be-the-place-aime-iglesias/

- https://lacanterafreudiana.com.ar/2.5.1.4%20%20%20LO%20SIMB,
%20LO%20IMAG%20Y%20LO%20REAL,%201953..pdf

- http://pepsic.bvsalud.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2175-25912018000300006

- https://www.costacruceros.es/costa-club/magazine/cultura-ocio-y-tendencias/palabras-
emocionales.html

- https://revista.re exionesmarginales.com/nostalgia-y-melancolia-en-heidegger-la-cuestion-del-
enteignis/

- http://kaleidoscopio.com.ar/fs_ les/user_img/textos_estetica%20rececpcion/
Deleuze_Guattari_Mil%20mesetas.pdf

- http://cmas.siu.buap.mx/portal_pprd/work/sites/ loso a/resources/PDFContent/2967/006.pdf

- http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0486-65252020000200265

- https://womanarthouse.wordpress.com/2018/11/17/frida-kahlo/

fi
fi
fl
fi
fi
fi