Gerard Pons Sans

VALORACIÓ CRÍTICA INVITACIÓ A LA SOCIOLOGIA

He disfrutat molt la lectura d’aquest llibre ja que ha sigut la meva primera gran introducció a
un tema que m’encanta com és la sociologia. Crec que el fet d’iniciar un tema tan extens
com és la sociologia amb un llibre escrit de manera tan amena com ho fa berger, en
comptes de fer-ho amb un llibre de text, fa que disfrutis molt més el tema i l’entenguis d’una
manera molt més natural, adoptan-ne les seves idees principals i perspectives sobre
aquesta.

En el primer capítol ens parla sobre què és la sociologia, com ha de ser un sociòleg segons
Berger i quina imatge té la gent sobre aquests. Però la part més interessant d’aquest capítol
arriba al final, on menciona que la sociologia hauria de ser un passatemps individual.
Donant-nos a entendre que han de ser per voluntat pròpia, curiositat i passió els fets pel
qual estudiïs l'assignatura.

En el segon capítol parla de la perspectiva sociològica com agafa una forma de consciència,
i aborda els assumptes de la sociologia amb la innocència del viatger qui encara no ha forjat
una concepció final de la disciplina, aquesta postura que adopta realitza algunes
observacions del món social, i qüestiona el mecanisme de perquè fem el que fem i perquè
actuem com ho fem, agafant una forma de consciència com he dit anteriorment.

Més tard el llibre ens planteja una correspondencia entre la sociologia i la curiositat de saber
el que li passa a les altres persones, llavors aquesta es situa com una ciència que ens ajuda
a espiar per la cerradura, a observar als demés en les activitats diàries. Sobretot entendre
que darrere les accions humanes existeixen uns mecanismes que les activa i un sociòleg ha
d’estar al cas i tenir l'habilitat i curiositat que li permeti entendre aquests mecanismes. A
aquestes alçades del llibre, et vas donant compte de que un sociòleg per poder realitzar
correctament la seva feina, ha de sentir una gran curiositat cap a les persones i el seu
comportament tan individual com col·lectiu i tenir una gran capacitat d'anàlisis per detectar
les conductes i el perquè d’aquestes. I també un tema molt important que tracta Berger
alhora de parlar sobre com hauria de fer la feina un sociòleg, és la objectivitat i subjectivitat.
Però des del meu punt de vista aquest debat pel qual si un sociòleg ha de ser objectiu o
subjectiu alhora de fer un treball és ja impossible de debatre, ja que crec que només té una
opció i és ser subjectiu, ja que la objectivitat penso que és inhumana. Des del moment que
neixes, ja ets un subjecte, i veus les coses des de la teva perspectiva, tenint en compte la
teva experiència individual. Per mi el debat hauria de ser un altre, i és que dins de la
 Gerard Pons Sans

subjectivitat inevitable de cada persona, intentar ser el màxim objectiu possible, intentant
tenir totes les versions, coneixements, perspectives possibles, però sempre dubtant sobre
aquestes, mai aferrant-te a cap idea sobre una, per tal de ser sempre capaç de poder
arribar a la conclusió menys subjectiva possible. I així és com jo personalment intento
entendre les coses que m’envolten, a lo Descartes, però amb l’objectiu de ser el màxim
objectiu possible, ja que al dubtar fins i tot de la teva pròpia opinió, és quan aconsegueixes
treure la màxima subjectivitat al assumpte. De fet, al llibre Berger ja t’indica que dubtis de
tot, i també recalca que les idees no són objectives, sinó creades pels interessos de cada
grup, donant a entendre que el coneixement ja no pot ser objectiu.

En el quart capítol Berger ens para sobre un concepte molt important que és l’estratificació,
donant-nos a entendre que aquesta determina la identitat i expectatives de l’individu. Penso
que parlant en termes generals raó sí que en té Berger, ja que com és lògic un fill de família
rica que viu a California tindrà unes oportunitats, valors i expectatives diferents que un fill de
familia pobre que viu a una favela al Brasil, no obstant penso que deixem de pensar en la
individualitat de cada individu ja que la vida és molt més amplia que el teu estatus social, i el
noi ric de California per causes diverses pot acabar addicte a les apostes i arruinar a la
família o caure en una severa depressió i treure's la vida. Mentre que el noi pobre de Brasil
tingui una ambició tan gran de treure a la família de la pobresa que ho acabi aconseguint.
Serien uns finals completament coherents també i no concorden amb la idea de
l’estratificació per la qual segueixen la seva respectiva línea de jerarquies. Però reconec que
sí, que el teu lloc a l’estratificació té una gran importància en decidir la teva identitat i
expectatives, però com he intentat explicar anteriorment hi ha una variable bastant rellevant
que és a la personalitat de l’individu.

També hi ha un gran factor determinant en el comportament de les persones que són els
grups de referència, on Berger descriu que els comportaments de l’individu venen
determinats per aquests grups. Jo personalment, com tothom qui ha tingut grups de
referència (que espero que siguin totes les persones), he sigut atraigut per la gravetat dels
comportaments de les persones amb les que m’he rodejat, i és per això mateix que he sigut
fumador durant un determinat període de temps, però sempre he pensat que per molt que et
rodegis de persones amb uns certs hàbits i comportaments, existeix una barrera per molt
fina que sigui entre la conducta d’aquestes persones i la teva, que està formada tant per la
teva identitat pròpia, com per les persones que han format part del teu grup de referència
que ara ja no ho són pels motius que sigui. La teva identitat i la relació amb altres persones
que no siguin les del grup tenen una força molt elevada també en la teva conducta per tant
penso que no tot el teu comportament ve determinat per el teu grup de referència, sinó en
 Gerard Pons Sans

gran part. I jo puc aportar el meu petit gra de sorra a aquesta teoria ja que segueixo amb el
grup de referència que em va portar a ser fumador, i actualment ja no sóc consumidor,
perquè en el fons jo sabia que no acabaria amb aquesta conducta, i persones que no eren
del meu grup de referència també.

En el sisè capítol el llibre ens parla del concepte de llibertat, que al igual que Kant, Berger
pensa que la llibertat no és accessible per a les persones. Jo concordo completament amb
aquesta opinió, ja que crec que al món no pot existir un concepte tan pur com n’és la
llibertat, un món modificat per les persones anteriors a les següents condiciona a aquestes
la seva capacitat de ser lliures, l’estratificació n’és un condicionant molt rellevant per
exemple, o les normes establertes, per tant, penso que les úniques persones lliures al món
van existir fa molts milions d’anys.

Al final del llibre, Berger lliga les qüestions de l'inici del llibre amb el final, donant-nos una
altra oportunitat d’entendre la part més important del llibre tot ja havent-nos enriquit dels
coneixements d’aquest. Em sembla una manera genial i intel·ligent d’acabar-lo, se’t fa tot
molt més aclaridor.

Concloent, invitació a la sociologia és el millor o un dels millors llibres amb el que un pot
iniciar-se amb la sociologia, va dirigit per un públic ja avançat amb aquest tema o
simplement en procés d’iniciació com és el meu cas, i realment és un llibre que es disfruta
molt mentre el llegeixes tot i que personalment hi ha moments que m’he hagut de rellegir
algunes coses per entendre-les, però ha valgut la pena ja que hi ha una gran diferència
entre els coneixements de sociologia que tenia abans de llegir-me el llibre, amb els que tinc
després.