L’AMISTAT

Bases biològiques, sociològiques i

filosòfiques

Pol Sagarra Puig

Treball de recerca
Dirigit per Josep M. Lluró
2n Batxillerat B
Escola Montagut

Vilafranca del Penedès, 5 d’octubre 2018

ÍNDEX

1
 Introducció 3

La biologia 8
la base genètica
activitat neuronal
amistat com a tret evolutiu
química i relacions personals
amistat entre homes i dones
l’amistat afavoreix la salut
amistat entre animals
conclusions

La sociologia 20
xarxes socials
el mòbil
la proximitat, temps i dedicació
les parelles i el pas al món adult
ajuda en conflictes
no tots els amics duren per sempre
grups parells o iguals
el nombre Dunbar
conclusions

La filosofia 40
Grècia
Roma
Cristianisme
Orient
Edat mitjana i món feudal
Conclusions

Conclusions finals 50

Bibliografia – Webgrafia 51

Annex: Entrevista a Francesc Torralba 56

Introducció:

2
Algunes frases sobre l’amistat:

 “Cuando van dos juntos, uno se anticipa al otro en advertir lo que conviene; cuando se está
solo, aunque se piense, la inteligencia es más lenta y la resolución más difícil.”
- Homer, a la Ilíada (Diomedes i Ulisses van junts a terreny enèmic)

 “Sigues lent a l'entrar en una amistat, però quan estiguis dins, continua ferm i constant.”
- Sòcrates

 “Existen personas en nuestras vidas que nos hacen felices

por la simple casualidad de haberse cruzado en nuestro camino.
Algunas recorren el camino a nuestro lado, viendo muchas lunas pasar,
mas otras apenas vemos entre un paso y otro.
A todas las llamamos amigos y hay muchas clases de ellos.”
- Jorge Luis Borges, escriptor argentí

 “No camines detrás de mí, puedo no guiarte.

No andes delante de mí, puedo no seguirte.
Simplemente camina a mi lado y sé mi amigo.”
- Albert Camus, escriptor francès

 “A l'amistat, la distància entre l'ideal i el real ha de ser curta, no podem proclamar una cosa i
fer una altra.  Els pactes han de ser respectats, la confiança recompensada. L'amistat ha de ser
lleial, sincera, límpida. L'amic ha de voler el bé de l'amic, no amb paraules sinó en la pràctica,
ha de acompanyar-lo en els moments de necessitat. En l'amistat no es pot enganyar ni fer
mal,  cal saber quines són les virtuts de l'altre i valorar-les. L'amic ha de ser obert, ple de vida,
divertit, no ha avorrir ni aclaparar, i tampoc ha de ser massa generós, exagerat amb els regals,
ja que si és així suscita la necessitat de correspondència i reconeixement, que resulta molt
pesada.  L'amistat ha de ser  fresca, lleugera, fins i tot, quan és heroica. 
L'amistat diu sempre, fins i tot davant de la mort: "no hi ha de que”. L'amistat existia en època
de Confuci i existeix avui, i no hi ha motius per pensar que hagi de desaparèixer en  el
futur.  L'amistat és tan sols un model ideal que requereix ser respectat.  Mentre ho seguim, el
món seguirà ple de amics, amics que en veure'ns ens somriuran.”
- Francesco Alberoni, sociòleg italià

3
Pedro Laín Entralgo en el seu llibre “Sobre l’amistat” 1 diu que des de que hi ha homes
a la terra, existeix l’amistat. Ho considerem quelcom connatural amb la pròpia
existència humana. A la gent li agrada tenir amics. De fet, els necessita. Els amics son
els qui saben realment com som, i ens accepten. Hi compartim vivències, interessos i
idees, ens ajuden en la nostra vida quotidiana i sobre tot hi son quan tenim problemes.
Necessitem amics per viure.

Durant la nostra vida ens trobem amb moltes persones, en el nostre entorn més o
menys proper, com la escola, les colles, les activitats de lleure, la feina. Amb moltes
d’elles mantenim relacions de cordialitat i respecte, amb un tracte amable i confiat.
Ens hi comuniquem amb facilitat i conformen l’entorn en el que estudiem, treballem i
vivim. De fet, és amb la petita part de societat en la que ens movem i son molt
importants en la nostra formació i en quines idees i actituds de vida tenim.

Però, amb unes poques, a vegades copsats per una primera impressió, pel que han fet
o dit, per com son, en tenim relacions de distància i fins i tot d’animadversió, que
segons com, poden arribar a ser d’odi. No son molts, son pocs, però tots tenim algú
amb qui no ens podem veure. El veiem allunyat de nosaltres, no li veiem cap gràcia i el
sentim diferent.

Però hi ha persones, també poques, amb qui no saps molt be per què, t’hi sents
còmode i confiat, t’hi trobes bé, molt bé, i a poc que la relació es va engrandint, t’hi
trobes identificat i les relacions de simpatia i cordialitat es van consolidant fins a una
relació d’estima i confiança. Et sents feliç si ell vol ser el teu amic. Et sents identificat
amb ell com un dels teus, com si fos família, amb un cert parentesc. Ungla i carn. La
franquesa, l’afabilitat, el seu respecte, la seva conversa, que ens defensi quan algú ens
ataca, la seva crítica, el fan imprescindible per nosaltres.
Els objectius comuns aconseguits, de vegades els secrets que compartim, els consells
que ens donem mútuament, la celebració d’èxits o desfetes compartides, una

1
Sobre la amistad.
Pedro Lain Entralgo. Austral, Madrid, 1985

4
familiaritat diferent de la de la família per què, bàsicament, no és per que toca, sinó
per que nosaltres volem i així ho escollim. Amb uns els busquem quan estem tocats,
amb altres per anar de festa. No tots valen per tot, però pensem en ells com a algú que
necessitem. Tenir un amic, no vol dir que no en puguis fer més; al llarg de la vida en
farem més d’un, i segurament en perdrem algun. Per fer i mantenir amics tenim que
tenir quelcom que oferir-los, els hem d’atraure i interessar. Els hi hem de ser d’ajuda i
s’ho han de passar bé amb nosaltres. Si nosaltres no fem un esforç per ser-hi, per tenir
quelcom que dir, per què vulguin estar amb nosaltres, per conversar, tenir voluntat de
vincular-se, ni farem ni mantindrem amics.

Els amics son una font enorme d’experiències, algunes de les quals jo també he viscut,
però moltes d’altres que jo no he viscut, i que em donen, amb la seva experiència,
molta informació i coneixement sobre el món i la realitat. Visc, penso i actuo amb la
meva experiència i coneixements, però també amb la dels meus amics. És com una
manera ampliada de ser jo, ja que el que ells viuen, a mi em serveix molt per fer o no
fer, per pensar o no pensar segons què.

De fet, crec que és bo per a mi, que els meus amics siguin diferents a mi mateix, i que
la millor manera de que jo sigui una persona amb més fons, és quan puc compartir
amb ells punts de vista o maneres de fer que, d’entrada, no son les meves. No només
son les similituds amb els nostres amics el que condiciona que ho siguem, sinó també
l’aprofitament de les diferencies amb ells, el que ens ajuda a ser més complets.

Els amics m’obliguen a pensar més enllà de mi mateix, per conservar-los he de ser no
només simpàtic o cordial sinó que he de ser empàtic, recíproc, m’he de mostrar
afectuós i sensible, he d’estar a la seva alçada i he de ser d’ajuda, a vegades ser
present només o a vegades dient-li com veig les coses que més li convenen. És la meva
manera més intima de ser “virtuós”.

Amb els amics aprenem a acceptar consells, a donar-los, a callar coses que no els hi
convenen o a dir-li clar el que pensem, aprenem a convèncer. Aprenem a copiar el que
ens agrada i fer-ho nostre. Amb els amics ens anem fent grans.

5
Els amics son importants per que ens ajuden a formar-nos, per desenvolupar una
psicologia estable i equilibrada, per la autoconfiança que ens tinguem, pels valors que
desenvolupem com a propis, per la nostra estabilitat emocional, per estar més o
menys preparats pels èxits o fracassos propis o també dels altres. Per tenir amics, ens
hem d’estimar a nosaltres mateixos, ens podrem mostrar segurs i confiats però ells, de
retorn, ens ajudaran a que la nostra autoconfiança estigui alta.

També és la manera en la que m’integro socialment. Els nostres amics més íntims,
pocs, i l’entorn d’amics més proper formen el microcosmos en el que jo funciono
socialment. De fet, el meu jo social ve condicionat per com m’integro en aquest
microcosmos, i com aquest es relaciona amb la resta de la societat.

Les persones com éssers socials, ens integrem i funcionem socialment condicionats per
aquest microcosmos d’amics íntims, amics i coneguts. I per la família i, és clar, els gens
també. Tots ells tenen molta més força que nosaltres sols. Ens integrem (o no)
socialment, d’una o altra manera, abans o després, sota la seva influència. Poden
facilitar, o no, la nostra integració social però segur que la condicionen.

Pensem bé de qui té amics. La nostra família està contenta si ens veu amb amics, si
sortim i estem amb ells, si som sociables, bona gent, si ens respecten els nostres amics,
si ens volen i ens busquen. Si ens truquen. Si tens amics, has de ser algú que la gent
entén com a desitjable. Si tens amics, la gent ho valora. Et valora.

La gent ben avinguda, la gent que fa les coses bé, que és empàtica, la gent que és
altruista, qui fa les coses amb reciprocitat, la gent que interpreta l’amistat com un
valor, son un fonament bàsic i preuat per constituir societats respectuoses, positives,
que creixen, amb valors sòlids, ètics.
Per fer un treball sobre l’amistat he de tocar molts àmbits. Llegint sobre l’amistat trobo
qüestions que surten de la biologia, dels gens, hi ha articles que fan càlculs matemàtics
sobre el nombre d’amics, hi ha aproximacions religioses, altres de sociològiques,
surten temes com les xarxes digitals, aportacions filosòfiques, culturals. L’amistat és a

6
l’art, en parlen les cançons, a les pel·lícules; en parla la gent. És un tema habitual. Però
totes aporten una visió que crec que és complementària. He de parlar-ne una mica des
de tots aquests punts de vista.

Segur que n’hi ha altres maneres de fer-ho. Però per centrar-ho i explicar-ho, he
intentat recollir materials i mostrar-los seguint un cert ordre que començarà en el que
he trobat en el món de la biologia, desprès la sociologia i finalment amb la filosofia.
Podria haver fet un ordre més temporal, començant pel que hi ha a la tradició grega,
romana, cristiana però m’ha semblat més contemporani començar pel que més
objectivament diu la ciència i la sociologia, i acabar amb un repàs històric del
pensament sobre l’amistat que doni context a tot plegat.

Per preparar aquest treball, sobretot, he llegit molt, segurament desordenadament, a

batzegades, m’he mogut per internet i d’un lloc en descobria un altre. He anat a
buscar les referències que el meu tutor em va indicar. Crec que em falta mostrar-ho
millor, però estic content de com he pogut entrar en un tema que m’era una mica
complicat. Em costa mostrar la meva opinió i ser crític. No es tracta d’estar d’acord a
uns, i amb uns altres en desacord, en quasi tot hi veig raó de ser, i segurament el
context històric justifica visions una mica més allunyades.

En Francesc Torralba escriu 2 “ l’amistat no és una garantia, ni una assegurança de vida,

tampoc és un contracte, ni una relació mercantil. En un món en el qual tota relació
tendeix a formalitzar-se a través de documents i de consentiments informats; l’amistat
és una estranyesa ... un llaç fràgil i inestable ”.

No serà fàcil explicar una estranyesa.

2
L’amistat, Francesc Torralba i Rosselló.
Pagès Editors, Barcelona, 2007

7
LA BIOLÒGIA

L'amistat sorgeix quan dues o més persones desenvolupen un afecte mutu,

desinteressat i incondicional. Un amic s'assembla a un germà, però hi ha una diferència
fonamental: els amics no ens vénen donats sinó que podem triar-los.

8
Quina part és llibertat d’elecció i quina part ve determinada per a la biologia? Quan
observem el món animal, trobem sovint situacions que ens fan pensar que dos o més
animals, de la mateixa o diferent espècie son “amics”. Almenys podem dir que hem
vist com alguns es comporten amb la mateixa alegria i camaraderia que veiem en una
colla d’amics humans. La ciència ens parla de comportaments cooperatius, d’aliances
amb membres que no son de la mateixa estirp familiar entre grups de primats, de
dofins, d’elefants, inclòs de ratpenats, el qual fa que sigui raonable pensar que part
del nostre comportament no neix sols de la elecció intel·lectual o emocional sinó que
neix de certs condicionants biològics que explicarien per que ho fem, en raó de que
escollim i els marges i límits d’aquesta elecció.

La base genètica

Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Califòrnia i de la Universitat de

Yale dels EEUU 3, ha demostrat que no només tenim similituds genètiques amb els
nostres familiars, sinó que també triem als nostres amistats en funció de l’ADN. Van
analitzar els gens de 1932 persones, que van dividir en dos grups: un format per
parelles d'amics no relacionats familiarment, i un segon per persones completament
estranyes entre d’elles.

Van concloure que els éssers humans formen vincles socials amb persones que solen
ser persones similars. Aquesta similitud s'estén als genotips. Van determinar que el 1%
de nostres gens te un vincle amb el dels nostres amics, igual que si fossin parents de 4ª
línia consanguinitat.

Aquests estudis contenien informació detallada de diverses seqüències del genoma

dels individus i també de les seves xarxes socials. Es van escollir sis marcadors genètics
3
Friendship and natural selection
Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)
Nicholas A. Christakis and James H. Fowler
PNAS published ahead of print July 14, 2014
https://doi.org/10.1073/pnas.1400825111

9
específics i es va descobrir que els éssers humans formem amistats amb persones amb
les que compartim dos dels sis marcadors avaluats.

Amb unes paraules més científiques, després d'estudiar relacions d'amistat-enemistat

en aquest grups, van seqüenciar en cada un d'ells sis gens implicats en el metabolisme
de la dopamina i la serotonina, trobant un resultat espectacular: els que disposen del
mateix al·lel del gen DRD2 (un receptor de dopamina) gairebé sempre són amics,
mentre que els que disposen de diferent al·lel per al gen CYP2A6 gairebé sempre són
enemics.

Un altre aspecte interessant de l'estudi, és que es va arribar a la conclusió que

busquem a persones, tant a amics com a parelles, que són el nostre complement. És a
dir, ens sentim atrets també per persones que posseeixen gens que marquen
característiques de les que nosaltres tenim o no tenim. Per exemple, els que tenen un
gen que es relaciona amb el lideratge i la personalitat oberta generalment només són
amics dels que no en tenen. O d’altra banda, tendeixen a apropar-se entre si persones
que comparteixen un gen associat amb els problemes d'addicció (com l'alcoholisme).

Aquesta investigació de l’equip del Dr. Fowler ha ampliat amb una nova explicació els
fonaments de l'amistat, demostrant que una de les causes per les quals s'estableixen
amistats és genètica. "Tenim més ADN en comú amb les persones que triem com els
nostres amics que amb estranys a la mateixa població". El grau de correlació en els
genotips pot predir un determinat nivell d’amistat.

Les correlacions entre els genotips de dues persones poden tenir correlacions positives
o negatives. Hi son o no hi son. Els gens dels sistema immune son negatives, el que
voldria poder significar que un pot millorar l’altre, que els dos subjectes surten
beneficats i per tant sorgeix un avantatge fisiològic que pot suposar un ajut evolutiu,
en millorar i reforçar la supervivència.

10
Podríem dir que hi ha correlació positiva en els lligams socials de les persones que
explicaria la tendència de les persones a formar connexions amb altres genèticament
similars.

Activitat neuronal

Els amics perceben el món de forma semblant a nosaltres i responen de manera similar
davant els estímuls del món real, segons un estudi de la Universitat de Dartmouth (EE.
UU.) 4, que ha descobert que els amics tenen respostes neuronals similars i que
aquestes similituds es poden utilitzar per predir qui són els nostres amics.

Van analitzar les amistats i els vincles socials d'un grup de gairebé 280 estudiants. Es va
demanar als participants que miressin un seguit de vídeos mentre es registrava en un
equip de ressonància magnètica la seva activitat neuronal. Van observar com
responien els seus cervells a la visualització de vídeos els quals englobaven una gran
varietat de temes i gèneres, inclosos de política, ciència, comèdia i música, per als que
s'esperaven respostes diferents. Cada participant va veure els mateixos vídeos en el
mateix ordre, amb les mateixes instruccions. Després, van comparar les respostes
neuronals.

Van identificar que la resposta neuronal era molt més similar entre els considerats
amics, i també que aquest patró és manifestava en les regions cerebrals implicades en
la resposta emocional. Els investigadors van descobrir que és possible predir quines
persones es poden considerar amigues simplement observant com responen els seus
cervells. Van ser capaços de crear un algorisme informàtic per predir la distància -
proximitat social entre dues persones basat en la similitud dels seus patrons de
resposta neuronal.
Van concloure que els amics processen el món del seu voltant de maneres
excepcionalment similars. Com espècie social que som, no només utilitzem el nostre
4
Similar neural responses predict friendship
Nature Communications
Carolyn Parkinson, Adam M. Kleinbaum,Thalia Wheatley.
Gener de 2018

11
cervell per desxifrar el funcionament del món que ens envolta, sinó que ho fem en
combinació amb els altres cervells del nostre entorn més proper. Necessitem
d’aquesta ajuda mútua per desenvolupar la nostra vida social. Estem interconnectats a
la vida dels altres, és a dir, podríem dir que funcionem com a els cervells en
combinació, amb ments que es modelen mútuament i que els nostres propis patrons
de funcionament son similars als dels nostres amics.

El nostre cervell no ens mostra la realitat tal com és, sinó com una interpretació que
sorgeix de la nostra experiència. Com dues persones no tenen mai la mateixa
experiència ni veuen les coses de la mateixa manera, els individus necessitem validar la
pròpia percepció, i son els amics qui ens ajuden a fer-ho i a confirmar les idees que ens
creiem de nosaltres mateixos i del lloc que ocupem dintre del grup social.

Per aprofundir en aquesta idea de que els amics serveixen per validar la nostra pròpia
percepció i com a reforç de la nostra identitat es va fer un estudi a la Universitat de
Tacoma, a Washington 5, el qual va estudiar un grup d'universitaris durant quatre anys.
La conclusió a la que van arribar és que no escollim als nostres amics per les seves
qualitats, sinó per la forma en què reconeixen les nostres. El que esperem d'ells és que
reforcin la nostra imatge personal i mantinguin alta la nostra autoestima. Per tant, la
característica més decisiva de les relacions d’amistat és que ens ajuden a consolidar la
nostra pròpia identitat.

La capacitat de posar-se al lloc d'un altre individu és una de les principals

característiques humanes, però amb els amics la portem a l'extrem.  Per validar el
comportament empàtic es va fer un estudi a la Universitat de Virginia 6, a EEUU,
5
Social Identity Support and Friendship Outcomes: A Longitudinal Study Predicting who will be
Friends and Best Friends 4 Years Later
Journal of Social and Personal Relationships
Carolyn Weisz i Lisa F Wood, June 2005
https://www.researchgate.net/publication/
258189688_Social_Identity_Support_and_Friendship_Outcomes_A_Longitudinal_Study_Predicting_wh
o_will_be_Friends_and_Best_Friends_4_Years_Later
6
Familiarity promotes the blurring of self and other in the neural representation of threat 
Social Cognitive and Affective Neuroscience, Volume 8, Issue 6
Lane Beckes James A. Coan Karen Hasselmo, August 2013
https://doi.org/10.1093/scan/nss046

12
analitzant els escàners cerebrals de d’un grup de persones sota amenaça de rebre
petites descàrregues elèctriques o que les rebessin o bé un amic o bé un estrany.

Els científics van descobrir que l'activitat cerebral d'una persona quan està en perill és
pràcticament idèntica a la que desplega quan creu que el seu amic ho està.
Literalment, ens sentim amenaçats quan els nostres amics estan amenaçats.

Es relaciona aquest comportament amb una qüestió de supervivència però també de

de similitud. Ens associem per prosperar i quan més temps estem amb algú, el
considerem més proper. Considerem els seus i els nostres recursos i objectius com a
comuns. Si alguna cosa amenaça un amic, ens amenaça a nosaltres, el que tenim i el
que volem aconseguir.

Amistat com a tret evolutiu

L'amistat impregna el paisatge social humà. Aquests vincles són tan importants que la
seva interrupció provoca problemes de salut i al mateix temps certs trastorns
neuropsiquiatres com l'autisme i la depressió els quals impliquen grans dificultats per
formar o mantenir amistats. En el nostre funcionament neuronal també hi ha una
explicació per a l’amistat.

Estudis recents 7 demostren que certs circuits neuronals son rellevants en la formació,
manteniment i manipulació d'amistats compartides entre els humans, però també
entre certs animals com per exemple, els ximpanzés. És a dir, alguns animals tenen una
organització neuronal que implica la capacitat de crear i mantenir una amistat i confiar
en els seus amics. S’entén aquesta capacitat biològica com una evolució que millora el
seu estatus social i la seva capacitat reproductiva. És una capacitat que permet una
competència i avantatge evolutiva.

7
The evolutionary origins of friendship
US National Library of Medicine National Institutes of Health
Annu Rev Psychol., 5 de Juliol de 2011
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21740224

13
Si, almenys en certs primats s’ha donat aquesta evolució, podríem suggerir que
l'amistat no és només un invent humà, sinó que en canvi és un tret evolutiu que té
l’origen en el arbre genealògic de la nostra espècie.

Química i relacions personals

Es parla de química en les relacions humanes quan hi ha atracció. Una atracció física, i
també emocional. Aquesta idea té una base científica, ja que l'organisme allibera fins a
250 substàncies en estar davant d'una persona que resulta agradable o atractiva.

8
Certs estudis van concloure que les feromones son un element químic fonamental
per explicar l’enamorament. Que després de l’orgasme s’allibera la hormona oxitocina
que ajuda a establir vincles més permanents entre els amants, el que s’explica com una
garantia d’estabilitat futura de la parella i promou una reproducció més segura. La
mescla de la oxitocina i la testosterona masculina provoquen en el mascle una
somnolència que segurament en termes evolutius es justifiqui pel manteniment del
vincle entre la parella. També la oxitocina es present en el moment del part i vincula el
nadó amb la seva mare. Durant l’enamorament, a més de les feromones, es
desencadena la intervenció combinada de la dopamina, un neurotransmissor i una
hormona que produeix un sistema que amplia la sensació de recompensa i plaer en el
cervell la qual fa que ens sentim molt bé amb l’altra persona. Ens hi enamorem. Al
mateix temps generem un neurotransmissor: la serotonina, que provoca que tinguem
pensaments obsessius cap a la l’altra persona: No ens la podem treure del cap.

Un estudi de la Universitat de Mèxic 9 demostra que les persones alliberem la oxitocina

també quan ens donem les mans, quan ens donem una abraçada o ens donem una

8
La Química de las relaciones personales
Universidad de Navarra
Carmen Sanmartín, Enero-Marzo 2014
http://www.unav.es/nuestrotiempo/es/firmas/quimica-las-relaciones-personales
9
La bioquímica del amor
Fernando André
http://www.academia.edu/3989574/LA_BIOQUIMICA_DEL_AMOR

14
 10
carícia. La Universitat de Yale (w8) ha demostrat que persones amb forts lligams
socials tenen, en comparació, les concentracions baixes de fibrinogen, una proteïna
associada amb el tipus d'inflamació crònica de la qual es considera que s'originen
molts malalties. Vincle social associat a millor salut.

Pensar en les relacions afectives com una combinació de molècules sona estrany, però
ho és. Les emocions desencadenen un seguit de reaccions que es transformen en
respostes fisiològiques. I al revés, les reaccions fisiològiques provoquen reaccions
emocionals.

Els processos cerebrals són diferents en les relacions d'amistat i d'enamorament, molt
més fortes en aquest cas. Però en la amistat hi son presents també, i son un element
que permet entendre reaccions entre amics. L’atracció, el sentir-se bé, el sentir-se
vinculat son en certa manera conseqüència d’elles.

Amistat entre homes i dones

Poden ser amics un home i una dona? La Universitat de Wisconsin 11 als Estats Units ha
publicat un estudi basat en la població d’alumnes de la seva pròpia universitat.

Els homes i dones tenen una percepció molt diferent dels missatges (mirades,
paraules, contactes ...) que reben del sexe oposat. En el cas dels homes la confusió és
més gran, el que els porta a mal interpretar sovint les senyals. Per exemple, a l’estudi
s'ha detectat que, en determinades actituds quotidianes, per exemple, aquella en què
l'home li dóna la jaqueta a una dona quan fa fred, mentre ella percep únicament un
bon amic que està pendent de que no es refredi, ell no està sinó enviant una clara
senyal de l'atracció que sent.

10
La hormona del amor y sus curiosidades
https://elpais.com/elpais/2014/10/26/laboratorio_de_felicidad/1414354733_141435.html
11
Benefit or burden? Attraction in cross-sex friendship
Journal of social and Personal relationships, abril 2012
https://doi.org/10.1177/0265407512443611

15
Malauradament, aquest estudi conclou que l'amistat entre individus de diferent sexe
és impossible en constatar que una de les parts, quan no les dues, acaba per
desenvolupar en algun moment un grau diferent d'atracció sexual, després d'analitzar
la relació d'amistat de gairebé un centenar d'universitaris.

Es van tenir en compte diferents factors com la manera en què es van conèixer, el
temps que porten com a amics, la freqüència i el grau d'interacció o les experiències
emocionals compartides per tots dos. I se’ls hi va preguntar, primer per separat i
després davant del seu amic / amiga, quin era el nivell d'atracció que senten per l'altra
persona Tenien tres opcions: "cap atracció", "atracció moderada" i "atracció extrema".

La investigació determina que són els homes els que senten una major atracció per les
seves amigues, amb la sensació, a més, que aquest sentiment és correspost quan hi ha
actituds gentils. Elles, solen interpretar les actituds gentils i amables dels seus parells
com una conseqüència directa de la relació d'amistat que els uneix, i no pas com un
comportament amorós de l’altra part.

L’amistat afavoreix la salut

Diversos estudis demostren que els amics són importants per a la nostra salut.

L'amistat ens ajuda a sobreviure. Sabem això perquè les persones solitàries són més
propenses a morir i de tenir malalties del cor. Així doncs, es podria dir que l'amistat pot
estendre l'esperança de vida i tenir menys possibilitats de patir malalties del cor.
12
Hi ha un estudi sobre els anys de vida esperats en persones majors de 70 anys,
realitzat a Austràlia, que va concloure que una xarxa de bons amics és més probable
que faci augmentar més la longevitat que les relacions familiars. Tenir amics és bo no
només per al nostre estat d'ànim sinó també per a la nostra salut, de fet, les persones
que tenen un cercle ampli d'amistats tenen la tensió més baixa, pateixen menys estrès,

Estudio Longitudinal Envejecimiento en Australia

12

Centro de Estudios de Envejecimiento de la Universidad de Flinders en Adelaida, Australia

www.flinders.edu.au/sabs/fcas/alsa/

16
les seves defenses són més fortes i viuen més temps. Els amics ajuden a superar
malalties i sobretot produeixen satisfacció i felicitat.

Part de perquè és així té a veure amb el que passa al nostre cervell quan ens
relacionem amb altres éssers humans: una estudi explica el paper de certes
substàncies que estan en el nostre cervell que fan que ens sentim bé quan tenim
relacions socials positives.

Com en altres estudis que he explicat, els investigadors van trobar evidència de
l'alliberament d'oxitocina en el cervell durant les interaccions socials. Aquestes
substàncies ens fan sentir bé quan estem amb amics, i per això volem estar-hi molt
temps 13. Aquestes substàncies son les que ens fan que actuem d’una forma amigable.
Si la interacció amb amics ens fa sentir bé, si no tenim estrès i l’alliberem, si pensem
que ens hi trobem bé, voldrem reproduir constantment aquest comportament. El que
farà que tinguem millor salut.

És a dir, repetirem un comportament que ens fa sentir bé i que és la base de la nostra

integració social. Ens volem integrar perquè fer-ho produeix “coses” que son bones per
a nosaltres

Hi ha moments en la nostra vida en que és fonamental establir una bona integració

social. En la a adolescència, quan ens estem preparant per deixar la família, que és el
nostre nucli social fonamental, necessitem dedicar molts esforços a fer amics.

Per exemple, els adolescents a les colles que són com un camp d'entrenament de
l’amistat pel fet que estàs a punt de deixar la teva família, a punt d’anar a la universitat
o començar una feina, inclòs potser viure en el seu propi lloc, i de cop i volta estaràs
envoltat d'estranys, i realment és necessiten amics per substituir alguns dels rols de
protecció dels pares i la família.
13
Why do friendships matter for survival
Journal of Epidemiology and Community Health
Carlos F. Mendes de Leon 17 de Juny de 2005
http://dx.doi.org/10.1136/jech.2004.031542

17
No només és important per a la nostra integració, sinó inclòs per a la nostra salut
mental futura. Un estudi de la Universitat de Virgínia (EUA) va concloure que els que
tenien vincles estrets i profunds amb amics, en arribar als 25 anys tenien millors
indicadors de salut mental que aquells que eren considerats populars, però amb
amistats més superficials. Es considera que una amistat significativa en l'adolescència
ajuda a la formació de la identitat, a un desenvolupament positiu de l'autoestima,
l'adaptació escolar i a evitar l'aïllament social.

Amistat entre altres animals

En les lectures que fet per preparar aquest treball, he trobat que estudis fets per
investigadors de l’Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva a Alemanya indiquen
que les característiques actuals de les amistats humanes tenen paral·lelismes en els
lligams socials detectats entre primats, que mostren un patró similar i donen la seva
confiança de forma selectiva als individus amb els qui estan units de forma més
estreta, com fan el humans en moments importants o delicats, els quals confien només
amb els seus amics més propers. 14

Veig en la relació del meu gos amb d’altres gossos certs vincles que jo identifico com
empàtics. I hi ha molts vídeos a Youtube “d’amistat” entre animals de la mateixa o de
diferent espècie. L’amistat humana segurament té elements de complexitat que no hi
son en aquestes relacions d’altres animals, però el que és segur és que les relacions
“emocionals” les quals veig en els animals deuen estar en la base del comportament
social dels humans. Si em preguntessin jo diria que el meu és altruista (potser
exagero), que frueix estan amb altres gossos, que se’l veu feliç i que vol jugar i jugar.
Com farien nens que es troben i que volen estar junts, i jugar i jugar, i no tornar a casa.

14
Chimpanzees Trust their Friends
Current Biology
Jan M. Engelman, 14 de gener 2016
https://doi.org/10.1016/j.cub.2015.11.037

18
Per sort, la ciència ha demostrat que els gossos, de manera innata, entenen els nostres
gestos i ens intenten consolar quan estem tristos. Un estudi de la Universitat Azabu al
Japó, ha provat que segreguem oxitocina (un altre cop) quan gossos i humans ens
mirem: la hormona, que com ja he explicat, serveix per vincular a la mare i nadó
durant la lactància i que genera benestar, també present a les amistats humanes. 

El que segur que fan els animals és establir aliances per aconseguir avantatges i
garantir la supervivència. Inclòs amb els humans. Els etòlegs Brian Hare i Vanessa
Woods estan convençuts que els gossos es van auto domesticar, i nosaltres vam tenir
poc o res a veure amb aquell fet. Com ha passat amb els humans, el fet que el grup
s'adaptés a un medi ambient hostil, mitjançant la cooperació i l'altruisme recíproc va
conduir els gossos cap a la domesticació i la ultra sociabilitat que els caracteritza.
L'avantatge de tenir-los a prop és òbvia. Detecten molt bé la presència de depredadors
i ens ajudaven en tasques de caça i defensa. Per a ells, el benefici era a menjar els
nostres restes de menjar. Els descendents d'aquells primers llops s’han anat adaptant a
les nostres vides. Els seus objectius son segurament els mateixos, i els nostres, en
segons quines societats, ha canviat, però seguim considerant-los els nostres millors
amics.

Conclusions:

Segons la recopilació que fet de diferents estudis i la consulta de moltes webs, podem
concloure que la biologia i la evolució tenen un paper molt destacat en com els
humans “fem amistat”.

La relació d’amistat entre persones ve marcada per les bases genètiques que poden
condicionar de qui son o no amics. Els vincles amistosos estan fortament relacionats al

19
funcionament del cervell i inclòs l’activitat neuronal determina la nostra capacitat de
generar impulsos empàtics.

He descobert que l’amistat afavoreix la salut de les persones i que la manca o pèrdua
de relacions amistoses pot arribar a fer patir malalties i depressions greus. La
bioquímica, expressada en certes substàncies com la oxitocina, generen sensació de
benestar i en especial vincle amistós o amorós, i son fonamentals en l’establiment i
manteniment de relacions socials desitjables, com en l’amistat.

Malauradament certs estudis conclouen que l’amistat entre homes i dones no és

possible, ja que un dels dos sexes sempre sent atracció per l’altre, i sembla que
normalment som els homes.

Comportaments i certes estratègies socials que desenvolupem els humans, també les
trobem en primats, i inclòs en animals més separats evolutivament. Estudis
d’antropologia evolutiva expliquen que certs comportaments cooperatius basats en
aliances de profit, com l’amistat, no només son pròpies dels éssers humans sinó que
també formen part del dia a dia de moltes espècies diferents.

La amistat no es un fet recent en la història de la nostra espècie, sinó que cal buscar
les bases en la pròpia biologia, en la nostra naturalesa i com a resultat de la nostra
evolució.

L’amistat és una estratègia per garantir la continuïtat i fortalesa de la pròpia espècie, i

la nostra pròpia biologia ens acaba guiant cap a un tipus o altra de relacions humanes, i
per tant socials.

Per tant, podem afirmar que per entendre l’amistat, cal pensar-hi com a resultat d’una
expressió biològica que la fa desitjable, més inclòs que com una decisió personal per
establir un cert lligam social.

20
LA SOCIOLOGIA.

La sociologia no estudia individus, sinó el funcionament del grups i de les societats. Els
amics, com individus formen grups o parts de grups, i és clar que la forma en que els
amics es relacionen condicionen el funcionaments dels grups i, per extensió, de la
societat. Els grups condicionen els individus i és obvi que les relacions d’amistat estan
afectades per com la societat s’organitza, els valors que té, la seva realitat i la seva
evolució.

21
L'amistat és un element fonamental de la vida social humana. Emparenta persones
que no son parents, no té a veure amb la reproducció o transmissió genètica.
L’amistat, com a comportament cooperatiu, pot tenir el seu origen, com he tractat en
l’apartat anterior, en el condicionament biològic. La evolució ens porta cap una
organització social complexa, i entre elements que hi formen part, considerem a
l’amistat com un bé evolutiu en la història humana. Hem de tenir aliats per ajudar-nos
a enfrontar-nos a conflictes potencials. D'aquesta manera, els individus tenen
garantida ajuda quan la poden necessitar i els fa avançar com a individus i com a
societat. Com espècie.

Les societats constantment estan en canvi. Els recursos, la tecnologia, la demografia,

els conflictes, la migració, la economia, l’accés a la informació i la formació estan a
l’arrel dels canvis.

I amb els canvis socials, canvien els individus, i els individus canvien pels canvis en la
societat. També els amics, i com expressen l’amistat? Ha canviat l’amistat?

Hi ha visions molt pessimistes. "Vivim en la societat més individualista de la història ...

els amics per a tota la vida tendeixen a ser cada vegada més escassos i apareixen els
amics especialitzats: subgrups d'amics vinculats exclusivament a un tema o una
activitat", això és el que diu el Dr. García Tojar, professor de Sociologia a la Universitat
Complutense de Madrid. En la seva opinió, "la majoria d'estudis coincideixen que en el
món contemporani l'amistat s'ha fet més volàtil, més fàcil de fer-se i desfer-se. També
més basada en l'interès".
Segurament hi ha un factor completament nou en la vida social que està influint de
manera decisiva en una nova forma de relacionar-nos en la societat actual, la qual ve
de la de les xarxes socials digitals i en el factor de poder fer amics nous o relacionar-te
amb els de sempre, com mai havia passat, a traves d’un ordinador o un mòbil. Està clar
que les tecnologies actuals estan fent o poden fer canviar el concepte d’amistat com a
tal. A pitjor?

Les xarxes socials

22
A la nostra societat actual, els nuclis de relació entre les persones que en el passat
funcionaven quasi de manera aïllada: la colla, l’escola, la feina, s’ha transformat
radicalment amb l’aparició de les xarxes socials digitals, que han transformat les
relacions privades a quasi púbiques, les relacions entre pocs individus, a entre molts i
els cercles més tancats de maneres de fer i d’idees a cercles molt més amples i
diversos. A una manera de relacionar-se bàsicament oral, a l’actual on la imatge i el
text és fonamental. Amb un nivell d’exposició pública de la nostra realitat privada que
mai s’havia donat.

El paper de les xarxes socials digitals son un element diferenciador de la manera de

relacionar-nos socialment 15. L'organització de les amistats està guiada per la nostra
capacitat cognitiva a l'hora de manejar-les, és a dir, pel temps i l'esforç mental que els
hi dediquem. Les xarxes socials ho simplifiquen al facilitar la nostra capacitat de
relació, però també canvien la nostra manera d’establir relacions d’amistat.

Amb les xarxes socials podem tenir amics als que veiem molt poc, i en casos extrems,
ni veiem. Això no havia passat mai en la història de la humanitat. Aquestes tecnologies
estan redefinint el concepte d'amistat i de relació social.

S’ha ressentit la relació primària d’amistat? No crec. En tot cas, no en el fonamental.

Potser la manera de relacionar-se és diferent pels mecanismes que la faciliten, però no
pas en el fons, almenys pel que fa a l’aspecte interpersonal, en el tu i jo amics. Crec
que els mecanismes íntims pels quals ens fem amics, no han canviat gens. Però potser
sí que ha canviat en el sentit de com s’expressa socialment l’individu, al estar exposat
públicament a través d’aquestes xarxes. S’han sobredimensionat aspectes relacionats
amb la visibilitat social, com la popularitat, que en el passat tenien un ressò molt
menys important, i també d’altres com la possibilitat d’interacció amb moltes persones
alhora.
15
How Social Media is influencing your behavior
Search engine land
Jordan Kasteler ,4 de maig de 2010
https://searchengineland.com/how-social-media-is-influencing-your-behavior-40615

23
Un altre aspecte que ha fet possible relacions diferents a les que es tenien en el passat
recent, és la possibilitat de relacionar-nos amb persones llunyanes, sigui dins o fora del
nostre país, amb altres llengües, sobretot d’altres cultures i realitats. Les pròpies
xarxes socials, els intercanvis d’estudis, el treball a l’estranger, els estudis a fora han
propiciat molt més aquestes relacions, que encara que no son massives, si que tenen
cada cop més importància.

Aquests contactes entre iguals son una font potencial d’influència i de canvi personal i
social. Les relacions d’amistat es basen i es fonamenten en la confiança i la solidaritat
entre iguals, i per tant, si no existeixen, cal construir-les. És a dir, igual que trobem
relacions d’amistat de manera natural, també “treballem” per crear-ne de noves. Quan
estem en un entorn nou per nosaltres, dediquem molt esforç a crear noves relacions
d’amistat. Les busquem i procurem trobar-les.

Per tant, els amics canvien. Les oportunitats de nous entorns (una nova escola, una
nova feina, un intercanvi, algú conegut a través de les xarxes) i la nostra necessitat a
parts iguals de trobar iguals, alhora que diferents que ens ajudin a completar-nos, fa
que amb el temps i els canvis a la nostra vida, fem nous amics, i tota la roda
d’influència social i de construcció de noves idees i visions dels nostre món, continuï.

Tenir amics no és només important per al propi individu, sinó també per a la societat
en si mateixa. Per la Sociologia, el món contemporani és un conjunt de xarxes, unes
grans (socis d’un club de futbol) i altres petites (els veïns de l’edifici), unes basades en
l'interès (companys de feina) i altres en l'afecte (matrimoni), unes triades (un partit
polític) i altres imposades (la família).
Els amics, en general, són com nodes de connexió entre unes xarxes i altres. Per tant,
són fonamentals des d’un punt de vista social. Per una més intensa socialització,
quanta més participació en múltiples xarxes de divers tipus, millor. Permet conèixer i
donar-se a conèixer millor. Les xarxes socials ho amplifiquen.

24
Les xarxes socials que tots utilitzem (Instagram, Facebook, Twiter...) ho mesclen tot i
ho escampen i amplifiquen, i ens posen en contacte amb qui, d’entrada, no forma part
de les nostres xarxes més properes. En especial, per nosaltres, els joves, però cada
vegada més en els adults, les tecnologies digitals i les xarxes socials són un instrument
clau en el desenvolupament i manteniment de les amistats. En els adults (ex. Tinder),
son inclòs una font nova de seleccionar abans d’establir relacions afectives que
substitueix les que impliquen un contacte presencial inicial. No sé si és dolent, el que
està clar és que és diferent. Com moltes altres coses: ningú parla el català de fa 200
anys ... no l’entendríem gairebé.

La proximitat física és un element el qual s’ha identificat al llarg de la història com un

element clau en l’establiment de relacions d’amistat i en el seu manteniment, està
sent complementada per una altra proximitat digital, que en especial en els joves és
considera quasi igual que la presencial.

En una investigació d’un centre de recerca sociològica dels EEUU (Pew Research
Center) la qual es va fer entre 2014 i 2015 a joves de 13 a 17 anys, va descobrir que
més del 50% dels joves ha desenvolupat una amistat en línia, fonamentalment a través
de les xarxes socials i els jocs en xarxa. A més, més del 20% d'ells ha creat entre 2 i 5
nous llaços, i pràcticament un 33% ha desenvolupat 5 noves amistats. Les noies són
més propenses a fer amistats a través de les xarxes que els homes (78% contra 52%,
respectivament), mentre que els homes generen més llaços a través dels jocs en xarxa
(57% enfront de 13%), i gairebé el 33% de tots els homes adolescents han
desenvolupat amistats a través dels jocs.

L’estudi revela que, de fet, no només es creen nous vincles d'amistat, sinó que els
adolescents aconsegueixen mantenir-los. Si bé només un 25% dels joves assegura
passar temps físicament al costat dels seus amics després de classes, però els jocs en
xarxa (Ex. PS4) són una manera de passar temps real amb els seus amics entre
setmana. A més, el 25% de tots els adolescents enquestats va assegurar passar temps
amb els seus amics en les xarxes socials cada dia.

25
Per tant, això suposa que els jocs en línia no són només una diversió, sinó una forma
important de socialització entre els joves. De fet, més del 75% dels joves que juguen en
xarxa diu sentir-se més connectats amb els amics que ja tenen gràcies a les
experiències compartides en jocs, i més del 50% afirma sentir-se més propers als que
han conegut online gràcies a aquest mitjà de recreació.

Els investigadors també van identificar que els adolescents es senten de la mateixa
manera a través de l'ús de xarxes socials, i que aquest mitjà és una font important de
suport quan es troben en un moment emocional difícil.

El mòbil

Avui els joves no podem estar sense el nostre mòbil, i constantment l’utilitzem per
trametre’ns missatges. Normalment estem interactuant amb els nostres amics més
propers. No ens hem d’esperar a arribar a casa, davant de l’ordinador, per
constantment, a totes hores, està relacionat.

Segons un estudi del centre Pew, més del 50% dels joves intercanvia missatges amb els
seus amics cada dia, i aquesta és la principal forma de comunicació entre els amics més
íntims, encara més que les relacions cara a cara. 16

Si bé els missatges de text són la forma dominant de comunicació entre els tots els
adolescents, en els joves de famílies amb un menor nivell socioeconòmic són més
propensos a utilitzar les xarxes socials, que els que viuen en llars de majors ingressos
es valen més dels missatges de text (WhatsApp...)
Això es deuria a que els joves de famílies amb un nivell socioeconòmic menor tenen un
menor accés a plans de dades més potents, mentre que els tenen més poder

16
La influencia del celular y redes sociales en la vida actual
Revista Contribuciones a las Ciencias Sociales
Emilio Flores Villacrés, Pedro Alvarado Andino i Edgar Wilfrido Ramos
Gener-març del 2015
http://www.eumed.net/rev/cccss/2015/01/celular-sociedad.html

26
adquisitiu, amb millors plans de dades (gigues), que son els que es comuniquen amb
molta més freqüència a través del mòbil que els que no ho fan (58% contra 25%).

El gènere també incideix en l'enviament de missatges de text, segons l'estudi, ja que

les noies tenen una major tendència a enviar missatges a els seus amics mentre els
homes es comuniquen més a través dels jocs en línia.

A diferència del que molts adults pensen sobre l'ús excessiu de les tecnologies i xarxes
socials, dels inconvenients que se’ls hi suposa, semblaria que pels joves especialment
(nadius digitals), les xarxes són simplement nous mitjans de socialització,
d'alliberament i enriquiment personal i de generació de vincles socials i afectius.

Ara bé, hi ha estudis que també expliquen que cal fer un ús mesurat de les xarxes
social per gaudir d’una salut i estabilitat emocional adequades.

En un estudi sobre l’ús de les xarxes socials d'un grup d'estudiants fet a Canada, els
quals van ser dividits en dos grups (un dels set als dotze anys i l’altra dels tretze als
disset ). De tots ells, el 25,2% dedicava més de dues hores a les comunitats virtuals i
presentava algun tipus de desequilibri psicològic.

Un altra estudi publicat al “Journal of Social & Clinical Pshicology” afirma que l'abús de
“Facebook” produeix depressió i afavoreix els desequilibris emocionals. Encara un altra
estudi de la Universitat de Brunel a Regne Unit, revela que els usuaris que estan
obsessionats en compartir en xarxes socials imatges d'ells mateixos, poden patir algun
tipus de problemàtica psicològica. Les conclusions, extretes de l'anàlisi de 555 perfils
de “Facebook”, determinen que els propietaris de murs en què predominen “selfies”
presenten cert grau de narcisisme, un desajust psicològic que pateixen aquelles
persones que s'admiren massa a si mateixos, fins al punt d'aixecar rebuig en altres
usuaris de la xarxa.

Aquest comportament ve motivat per una aparent necessitat constant de reforç i de

cridar l'atenció. La possible baixa autoestima només es manté alta mitjançant els

27
"m'agrada" que reben en les seves fotos . Cada vegada que una d'aquestes persones
publica una imatge seva i rep un "like", es sent satisfet i això fomenta que repeteixi
l'acció. Inclòs hi ha qui retoquen les seves pròpies fotos, abans de publicar-les a la
xarxa social, per cridar més l’atenció.

En un altre ordre de coses, hi ha estudis que mostren un canvi que té a veure amb la
intensitat emocional en que utilitzem el llenguatge. De les converses cara a cara, o
inclòs telefòniques, hem passat a una comunicació amb text curt, icones, fotos i
vídeos. Les expressions no verbals han perdut sentit. En aquests estudis s’afirma que hi
ha menys càrrega emocional en segons quins moments pel que fa a la relació entre els
amics dels joves actuals. S’afirma que des del punt de vista psicològic, els humans
tenim mecanismes que ens ajuden a prestar atenció a algú, quan parla. Que aquests
mecanismes ens ajuden a establir vincles més íntims i que ens ajuden a conservar-los
en situacions de conflicte. Afirma que es difícil establir i mantenir vincles duradors,
profunds, estrets i íntims si la comunicació no es cara a cara, però també creu que la
nova generació de nadius digitals no pot sostreure’s a la seva realitat social i digital, i
que és una realitat que no es pot esperar que canviï.

La proximitat, temps i dedicació

En un altre estudi de Universitat de Carolina del Nord, s’identifica quins son els tres
factors bàsics que actuen com a caldo de cultiu 17 per desenvolupar relacions d’amistat,
son: la proximitat, la repetició sense planificar de les interaccions entre les persones i
la seguretat per confiar en l'altra persona. 

La proximitat com a base de la amistat és la raó per la qual moltes persones coneixen
als seus amics de tota la vida a la escola o a la universitat. Els amics dels nens sorgeixen
del seu entorn més immediat i, a mesura que creixem, anem adquirint noves relacions
amb gent de fora de la nostra escola, i de nous a la universitat i al treball. Un estudi de

17
The like switch
Dr. Jack Schafer, 13 de gener del 2015
https://www.sdpnoticias.com/estilo-de-vida/2017/11/30/segun-la-ciencia-esta-es-la-formula-de-la-amistad

28
la Universitat de Cambridge a Anglaterra, amb 480 nens, estableix aquesta evolució:
els nens d'entre 6 i 9 anys valoren com a primer element de l'amistat la proximitat
geogràfica i la possibilitat de compartir coses (la pròpia classe) ; els de 9 de 12 anys, la
lleialtat i el compromís (l’equip i la colla); i els més grans es centraven en els gustos en
comú i el reconeixement social.

Fem en aquest període molts amics, que anirem canviant i seleccionant, perquè ens és
necessari restablir les bones relacions que anem perdent. Estem tractant d'establir i
consolidar noves arrels socials.  El paper que juguen els amics es torna molt
obvi. Necessitem d’ aquestes persones per sentir-nos part de la societat, a sentir que
podem fer el nostre propi camí i fer front als reptes futurs. Tindre aviat les
experiències que s'aprenen en una relació d'amistat estreta i de confiança, com
vincular-se amb un altre, tenir fidelitat cap al amic i resoldre problemes interpersonals,
ens facilitarà tasques pròpies del mon adult, com inserir-se social i laboralment i
formar relacions de parella.

I per això els hi hem de dedicar molt de temps i dedicació. Es podria quantificar la
importància de l'amistat registrant la quantitat de temps que passem parlant,
interactuant o pensant en els nostres amics, o quant dolor sentim quan tenen
problemes i inclòs quantes vegades hem entrat en una discussió o inclòs una baralla
per ajudar a un amic. Hem de ser importants per ells, perquè ells siguin importants
per a nosaltres.

Per tant, ha de ser una prioritat establir relacions sòlides, dedicar-hi temps i interès en
enfortir-les, en conrear relacions perdurables i estables, desinteressades i
satisfactòries.

Ja qui ha fet una fórmula de l’amistat = Proximitat: té veure amb distància física entre
dos persones; més Freqüència, que és el nombre de contactes; més Intensitat, que és
la capacitat de satisfer les necessitats físiques i psicològiques de l'altre; i més Durada,
perquè com més temps que passes amb una persona, més influeixes en ella.

29
Les parelles i el pas al món adult

Un altre factor que cal considerar en l'edat adulta o en la transició de l’adolescència a

la joventut és l'aparellament. Quan es té una parella, les amistats passen a ser triades
pels dos membres de la parella en molts casos. I moltes vegades no es tria un amic o
amiga sol, sinó a una altra parella com a amic.

L’amistat i l’amor a la parella. Un estudi de la Universitat de Monmouth als EEUU, va

enquestar a 801 persones adultes i els hi va fer, entre d’altres, la següent pregunta:
Considera que la seva parella és el seu millor amic o ho és una altra persona? 18

Les respostes van indicar que entre els adults que actualment tenen una relació de
parella, la gran majoria (83%) considera que la seva parella actual és el seu millor amic.
Per als que estan casats actualment, el percentatge era fins i tot més gran. Els homes i
les dones tenien taxes similars, mentre que els enquestats més joves eren menys
proclius a considerar a les seves parelles com els seus millors amics.

Els números globals d'aquesta enquesta eren molt superiors a la taxa calculada en un
estudi de 1993, on només el 44% dels estudiants universitaris va indicar que la seva
parella era també el seu millor amic. La diferència en les taxes de millor amic / amor
s'han duplicat en els últims 20 anys.

Aquest canvi està relacionat amb la acceleració del canvi sociològic profund en les
societats occidentals del paper de la dona i del canvi propi de com entenem les
relacions d’igualtat, de parella i sexuals. En comparació amb les generacions anteriors,
els homes i dones d'avui estan més acostumats a pensar en els altres com a amics en
igualtat de condicions, fins i tot fora de l'àmbit afectiu. Les parelles actuals esperen
que les seves relacions promoguin el creixement personal i ajudin a les persones a
complir les seves pròpies metes. 
18
Most want a partner like them
Monmouth University Polling Institute
Dr. Gary Lewandowski, 9 de febrer de 2017
https://www.monmouth.edu/polling-institute/reports/monmouthpoll_us_020917/

30
Una altra pregunta va ser: Què tan satisfet està amb la seva relació actual?. Per a qui la
seva parella era el seu millor amic, estava molt més satisfet en la seva relació que
aquells que no. Això voldria dir que les relacions d'amor més lligades a amistat, als
sentiments d'afecte, a la comoditat i als interessos compartits duren més i són més
satisfactòries.

Un altre estudi amb 622 individus casats va revelar que els que van puntuar més en
l'escala d'amor basat en l'amistat, també van declarar més satisfacció en la relació,
major importància percebuda de la relació, major respecte per la seva cònjuge i se
sentien més propers.

Més recentment, a través de dos estudis amb uns 400 adults, els que donen més valor
a l’amistat de la seva relació de parella, també mostren més compromís i més
satisfacció sexual. A destacar també que a més valor donat a l'amistat, menys
possibilitats que la parella es separés.

I finalment una altre investigació amb 350 persones de més de 15 anys amb parella, la
resposta a la pregunta de quin era el secret de la seva estabilitat i longevitat com a
parella, la resposta majoritària va ser que la seva parella era la seva millor amiga.

La quantitat de temps i el tipus d'activitat compartida són estratègics per a satisfer les
necessitats de pertinença a llarg termini. En un estudi de la Universitat de Kansas ha
calculat el nombre d’hores que es necessiten aproximadament per passar de ser un
simple conegut a un amic casual i quantes calen per passar a ser "amic de veritat". Per
relacions més profundes i incondicionals, quantes hores de relació propera és el
mínim.
Van agrupar els enquestats segons el seu grau de proximitat. Van analitzar 355
respostes a una enquesta a adults que van dir haver-se mudat en els últims sis mesos i
estaven buscant amics a les seves noves llars. Els hi van demanar que pensessin en
algú que havien conegut des que van canviar de localització i com havia continuat la

31
seva relació, i sobre conceptes com la proximitat, l'amistat, les hores que van passar
junts i els tipus d'activitats que van realitzar.

Els hi van demanar també que separessin les seves amistats en funció d’ una de quatre
etapes: coneguts, amics ocasionals, amics i amics propers. Després es va estimar el
nombre d'hores en què van començar a passar d'un nivell de a un altre.

Van concloure que es necessiten entre 40 i 60 hores per formar una amistat casual, de
80 a 100 per passar a ser un amic i més de 200 per convertir-se en bons amics propers.

En els adults, una font de relacions molt comuna son els pares dels amics dels seus
propis fills. Aquest tipus de socialització condiciona molt l’establiment de noves
relacions d’amistat, fent que en els adults sigui molt comuna la substitució dels vells
amics pels nous generats en aquest entorns lligat a la vida familiar.

També en la edat adulta, la capacitat per escollir amics es torna molt més selectiva.
L’amic com a germà de l’ànima deixa pas a un amic menys proper, amb el que
estableixes relacions més lligades a la companyia social que al lligam d’amistat de quan
ets un adolescent. En l’adolescència es donen certes relacions, a vegades carregades
de toxicitat i egolatries, en el entorn d’un grup d’amics més o menys ample (les colles) i
en canvi, a la vida adulta les relacions es tornem més estables i molt menys lligades a
un entorn tant intens.

En la adolescència, els amics són com si fossin els teus propis germans i demanem
sovint màxima lleialtat (ungla i carn).

Però en la edat adulta, aquest model sembla que es torna impossible de sostenir i es
considera irreal. En aquest moment de la vida has d’aprendre a trobar equilibris entre
les responsabilitats del treball, la família i els amics que van quedant, i es més difícil
donar el pas a l'hora de conèixer a noves persones i establir relacions com tal
d’amistat. Les relacions d’amistat passen a ser unes relacions més lligades a la
conveniència social de cada individu.

32
Ajuda en conflictes

Segons un equip de psicòlegs de la Universitat de Pennsilvània, considerem a uns amics

més que a d’altres en funció de com creiem que ens ajudaran en un conflicte. Entenem
l’amistat no sempre com a altruisme recíproc, sinó en molts casos també com a una
aliança per aconseguir un posicionament social i una fortalesa i visibilitat que sols no
podem aconseguir.

És una forma d’aliança sobre situacions que es poden donar. La gent vol amics que
tinguin cura d'ells. La amistat entesa com aliança explica perquè els amics estan
preocupats principalment per les necessitats d'altres, pels beneficis que puguin obtenir
en ajudar els altres.

En aquesta teoria de l’aliança per entendre l’amistat , es planteja que s'escullen els
amics per donar-nos a conèixer en públic, com un reforç social que utilitzem per a la
nostra integració social 19). L’aliança ens serveix per informar-nos sobre les restants
relacions dels nostres amics i per establir en quin lloc jeràrquic es troba la nostra. O el
fet que tendim a escollir amistats de categoria en el nostre cercle, que interessi donar
a conèixer públicament.

La forma en que els valorem (els puntuem com a més o menys amics) està relacionada
en la manera en que creiem que ells ens classifiquen a nosaltres. Serem més amics dels
que ens valoren més a nosaltres mateixos, dels que creiem que nosaltres els hi
agradem.
És a dir, quan més creiem que agradem a un amic, més ens agradarà ell a nosaltres.
Creiem que quan més li agradem, més ens ajudarà si ho necessitem.

19
The Alliance Hypothesis for Human Friendship
Plos One
Peter DeScioli ,Robert Kurzban , June 3, 2009 Plos.org
https://doi.org/10.1371/journal.pone.0005802

33
En un estudi fet a Alemanya amb macacos, va identificar que la força, mida i
agressivitat dels macacos mascles no era suficient per ser els dominants. Necessitaven
tenir amics entre altres mascles que els ajudessin a vèncer el macaco dominat. Per
tant, una bona reputació social els ajudava a obtenir i mantenir la seva jerarquia dintre
de la manada. Això voldria dir que els macacos, com els humans, son conscients de
com el seu comportament és vist pels altres. Si ajudes, t’ajuden.

En una guarderia, el nen comença a ser conscient que hi ha altres com ell. Els nens
s'acosten als que tenen el mateix gust i poden compartir joguines similars. Amb
aquest, els semblants, hi establirà una relació de seguida. Però n’hi haurà d’altres amb
els que es complementi, s’ajudin o es protegeixin. Un nen tindrà amics diversos, uns
qui siguin molt semblants a ell i amb els que s'entengui bé, i d'altres que supleixin
alguna de les seves mancances, com una forma una aliança entre dos.

D’un amic s’espera que hi sigui quan el necessitem o tenim problemes. Esperem que
sigui un sentiment recíproc. Però en un estudi, fins un 50% de les parelles de suposats
amics enquestades, un es considerava veritable amic (davant un problema) , però
l’altra no ho va considerar així. Hi ha amics que no valen per qualsevol situació. Uns ho
son per compartir moments d’entreteniment, quan d’altres hi son per moments més
emocionals. Cada amic pot tenir un paper determinat i compleix amb un tipus de
vincle concret i compleix una funció que ens resulta satisfactòria.

No tots els amics duren per sempre

No tots els amics duren per sempre. Segons s'afirma en un estudi holandès de la
Universitat d’Utrecht, només el 48% dels que considerem amics estarà al nostre costat
transcorreguts set anys i només un 30% dels nostres coneguts aconseguirà mantenir el
seu estatus passat aquest període de temps. Pel que sembla, si les diferents proves a
què es veu sotmesa qualsevol relació durant aquests set anys no aconsegueixen
trencar-la, difícilment es perdrà en el futur. 20

This is the age when you start losing friends

20

CNN international
Meera Senthilingam, 6 de juny 2016

34
També un estudi hongarès arribava a la conclusió que els grans grups d'amics
aconsegueixen durar més en el temps si alguns dels membres es van renovant amb el
pas del temps. En aquests casos, sembla que la capacitat d'adaptabilitat dels que
queden, actua com si fos una espècie de cola social generant vincles molt potents
entre els que s’hi mantenen.

D'altra banda, aquells grups d'amistats formats per pocs membres sembla que son més
estables , i la seva cohesió dura més temps que en els més nombrosos, sempre que qui
els integren siguin capaços de mantenir-se units enfront de les diferents adversitats
que es van trobant.

Per tant, sembla provat que gairebé la meitat dels íntims no aconseguiran seguir sent-
ho més enllà de set anys i que, durant aquest període, els nostres cercles d’amics més
propers es renovaran majoritàriament. Així doncs, aquells que siguin capaços de
mantenir aquest vincle durant almenys set anys, podran tenir un amic de llarga
durada.

Ara bé, l’edat sembla que és important per la evolució del nombre d’amics que tenim.
Un estudi de la Universitat Aalto de Finlàndia i de la Universitat d'Oxford a Anglaterra
estableix que el cercle social comença a reduir-se redueix cap els 25 anys, i encara més
cap els 40.

Van analitzar dades de tres milions d'usuaris de telèfons mòbils per a identificar la
freqüència i els patrons sobre amb qui contactaven i quan, així com l'activitat total dins
de les seves xarxes.

Homes i dones fan cada vegada més i més amics i contactes socials fins a l'edat dels 25,
i a partir d'aquest moment comencen a perdre'ls ràpidament. En el cas de les dones,

https://edition.cnn.com/2016/06/06/health/losing-friends-mid-twenties/index.html

35
ho fan a un ritme més accelerat que els homes. La dona mitjana de 25 anys contacta a
l'entorn de 17,5 persones al mes, mentre que l'home contacta a 19 persones.

Aquest declivi continua per la resta de la seva vida o almenys fins a la jubilació, quan
sembla que s'estabilitza. La teoria és que al voltant dels 25 anys, la gent comença a
decidir qui és més important i valuós en la seva vida i fa un gran esforç per mantenir a
aquest tipus d'amics, reduint els contactes amb els que considera menys valuosos.

La gent s'enfoca en certes relacions i s’esforça per mantenir-les. Es consolida un grup

reduït de contactes, a canvi que el cercle més casual es vagi reduint. Això s'aplica tant
al comportament de les parelles (com a un) com als amics, un per un, i sembla sorgir
de que volen començar a establir-nos i a formar una família. Un cop creus que has
trobat a les persones apropiades, pots ser menys promiscu socialment i invertir el teu
temps a aquestes persones que creus que et beneficien. L’establiment de parelles i
posteriorment de famílies sembla que és un factor clau.

Cap els 40 anys aquesta situació de reducció del nombre d’amics augmenta, en
especial, en els homes que comencen a perdre amics i establir menys contactes. A
aquesta edat, l'home, de mitjana contacta amb 12 persones, mentre que la dona amb
15 persones, cada mes.

Grups parells o iguals

En Sociologia es parla del grups parells o iguals. El grup de parells comparteix una sèrie
de característiques com el estatus, l’activitat o el nivell econòmic, i posseeix unes
normes de funcionament i valors, i inclòs símbols o rituals comuns, i també dins de
cada grup sempre hi ha una jerarquització. 21

21
La amistad entre pares.
Análisis de las relaciones de género en bachillerato y su influencia en las actividades académicas
Universidad pedagógica nacional de México
Laura Patricia Pantoja Soto, Desembre 2013
http://200.23.113.51/pdf/30366.pdf

36
En els nens o joves, els grups de parells tenen un paper fonamental en la seva
socialització i per la formació de la identitat del nens: el nen es recolza en la relació
que te amb els altres i de la comparació directa dels seus propis atributs i de les
característiques que tenen els d'altres, construeix la visió pròpia d’ell mateix. En el
grup de parells es comparteixen i es defineixen valors. El nen no només rep del grup
informació sinó també un conjunt de valors a partir dels quals interpreta el mon que
l’envolta. I també és en el grup, el nen o jove desenvolupa i aprèn habilitats socials que
te o copia d’altres membres que li serveixen per aprofundir en la interacció i integració
social.

També en el grup es facilita el desenvolupament cognitiu i la empatia. Desenvolupem

mecanismes que ens permeten entendre i al mateix temps apropar-nos als altres, i a
controlar o a regular els nostres impulsos agressius. En el grup de parells ens dona un
paper o rol a representar, una individualitat dintre del grup, i també és el mecanisme
per anar trobant una manera de desvincular-nos del món de la família i on trobem
mecanismes d’acceptació social o de rebuig no vinculats a la família i al mon adult.

El grup de parells més important és el nostre grup d’amics. Els nostres amics. Els
necessitem per entendre i integrar-nos socialment, creant codis propis de coneixement
social, més enllà dels pares i de la família. En especial, a l’adolescència els grups de
parells o de iguals funciona com un mecanisme per adquirir independència pròpia. El
grup d’amics proporciona una transició social de la infantesa a l'edat adulta i una
orientació en valors, habilitats i actituds molt significativa.

Ara bé, no sempre els comportaments dels grups de parells estan exempts de perill, hi
ha molts casos on en certs subcultures o per certs individus es produeixen situacions
de perill i risc social que poden ser molt greus.

En un grup de parells la relació no pot ser de supremacia o inferioritat d’uns i altres,

sinó de "confraternitat solidària".
És en l'amistat on es desactiven, en gran mesura, les relacions de poder, les quals
impedeixen el seu sorgiment i la seva preservació. Nietzsche escriu: "Ets un esclau?

37
Llavors no pots ser amic; Ets un tirà? Llavors no pots tenir amics ". O Simone Weil,
"quan algú desitja subordinar a un ésser humà o subordinar a ell, no hi ha traça
d'amistat". En resum, una relació on algú és per sobre o sota l’altre no pot crear una
amistat. No hi ha amistat sinó es respecta el dret a la recíproca autonomia.

El nombre Dunbar:

Segons la teoria del professor d'antropologia de la Universitat d'Oxford, Robin Dunbar,

tenim una mitjana de tres o cinc persones amb les que mantenim una relació molt
estreta (amics íntims i / o família), al voltant de 10 que podríem dir que son bones
amistats, i també un grup més ampli d'unes 30-35 persones amb les que tractem
freqüentment i finalment uns 100 coneguts en el nostre dia a dia 22. 

És a dir, ens relacionem habitualment amb unes 150 persones. Es coneix com el
'nombre de Dunbar' que indica el límit d'amics que pot gestionar el nostre cervell.

El que determina aquesta limitació numèrica és que les relacions humanes comporten
un diferent nivell d'esforç cognitiu depenent de la intensitat emocional, i que per tant
la nostra capacitat de gestionar-les és limitada.

No podem tenir relacions amb unes 150 persones i que totes siguin íntimes. Per tant, si
es tenen moltíssimes relacions, ha de ser al cost que gairebé totes siguin superficials.
Es a dir, a major capacitat cognitiva, més capacitat per ampliar el nombre de persones
amb qui mantenim contacte social íntim. Si volem manejar un nombre més gran
d’amics i coneguts, està clar que hem de ser molt llestos...

Conclusions:

22 The Anatomy of Friendship.

University of Oxford
Robin Dunbar
https://www.psy.ox.ac.uk/team/robin-dunbar
https://elpais.com/elpais/2016/07/05/buenavida/1467728845_301875.html?rel=mas
https://retina.elpais.com/retina/2018/08/07/tendencias/1533637641_683856html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre_de_Dunbar

38
L'amistat és un element fonamental de la vida social humana. És un vincle que
emparenta persones. L’amistat és un comportament cooperatiu i social que, com hem
vist en l’apartat anterior, té també una forta base biològica.

La evolució humana ens porta cap una organització social complexa, on l’amistat hi té
un paper destacat. Tenir amics no és només important per al propi individu, sinó
també per a la societat en si mateixa

Una expressió recent d’aquesta evolució i complexitat social lligada a l’amistat és

l’aparició i funcionament de les xarxes socials digitals que han transformat certes
relacions privades a quasi púbiques. Han disparat el nombre de persones amb qui ens
relacionen i per tant les facilitats i oportunitats per generar noves relacions d’amistat i
de la evolució cap a models de relació nous.

En aquest sentit, els amics són fonamentals des d’un punt de vista social. Funcionen
com nodes de connexió entre xarxes de persones que faciliten la socialització,
amplificant la presència dels individus en el món social.

Els estudis que he consultat mostren que per desenvolupar relacions d’amistat són
claus, entre d’altres, tres elements, com són: Que tinguin ocasió de trobar-se, que es
trobin molt sovint, i que generin relacions que fomentin la confiança. Els amics
acostumen a sorgir amb persones del entorn més immediat (escola, colles, universitat,
feina) amb qui ens troben sovint i amb qui hi fem confidències i confiança.

A l’adolescència els grups d’amics proporciona una transició social de la infantesa a

l'edat adulta i una orientació en valors, habilitats i actituds molt significativa. Però no
sempre els comportaments d’aquest grups estan exempts de perill, hi ha molts casos
on es produeixen situacions de perill i risc social.

L’establiment de relacions d’amistat no sempre són “decisions” individuals. En

l’adolescència i sobre tot en l’edat adult, qui manté relacions de parella pot tenir

39
condicionada la decisió de amb qui manté o trenca una amistat, ja que sovint, és una
decisió de dos, no pas d’un sol.

Certs estudis expliquem com un cert cinisme és present quant decidim qui són els
nostres amics. Semblaria que ho fem en funció de com creiem que ens ajudaran en un
conflicte i sobretot com creiem que ens ajudaran en el nostre posicionament social.
Entendríem l’amistat com a una aliança per aconseguir una visibilitat i reconeixement
social que sols no podríem aconseguir. Volem amics que tinguin cura de nosaltres i ens
preocupen per ells, com una mostra de reciprocitat interessada, pels beneficis que
puguem obtenir en ajudar a altres.

Així, seríem més amics dels que creiem que nosaltres els hi agradem més. Si creiem
que agradem a un amic, més ens agradarà ell a nosaltres. Semblaria que pensem que
quan més li agradem, més ens ajudarà “desinteressadament” si ho necessitem.

Sembla que quan es mira si els que ens pensen amics, si senten de veritat, hi ha forces
sorpreses. Només la meitat de les parelles de suposats amics, quan se’ls hi pregunta,
es considerava veritable amic, l’altra meitat, no.

No tothom val per qualsevol situació. Una amics ho son per activitat més lligades al
que en diríem entreteniment, quan d’altres hi son per moments més emocionals. Cada
amic pot tenir un paper determinat i compleix amb un tipus de vincle concret.

Però l’amistat no dura per sempre. Fem i desfem amistats. De nens i joves, els estudis
ens diuen que en fem moltes, i que de grans, menys. Moltes de les fetes de joves,
durant molts anys. Semblaria que el cercle social comença a reduir-se cap els 25 anys,
i encara més cap els 40, i més ràpidament en les dones que en els homes. I si els grups
d’amics es renoven, podem durar més.

Però m’ha sorprès que hi ha estudis que determinen que set anys és un període crític
per mantenir o no una amistat. Només la meitat dels que considerem amics estarà al
nostre costat transcorreguts set anys, i només un terç ho seguirà sent passat aquest

40
període de temps. Passats aquest set anys, sinó s’ha trencat, difícilment es perdrà en el
futur.

També m’ha sorprès que està calculat el nombre d’amics que podem tenir i que, com
manegar més o menys amics i coneguts requereix d’un cert esforç intel·lectual, a més
capacitat cognitiva, més amics serem capaços de tenir.

Es coneix com a nombre Dunbar: Som molt amics d’entre tres o cinc persones, bons
amics d’unes 10 més, tractem sovint amb unes 30-35 persones i encara coneixem a
unes 100 amb qui tractem en el nostre dia a dia. Tot plegat, unes 150 persones.

LA FILOSOFIA

41
Els filòsofs grecs, romans i el cristianisme han pensat I escrit sobre l’amistat. De fet,
sense saber el es diu a les escriptures i a Grècia i la Roma de l'amistat. I el que van
pensar i escriure a l’Orient. Sense un cert repàs de totes aquestes aportacions no ens
podem fer una idea adequada de l'amistat ni podem contextualitzar el que ara
entenem per aquesta concepte.

Grècia:

En els primers escrits grecs trobem clarament exposats reflexions sobre l'amistat. De
fet, la concepció més remota de l'amistat a Europa deriva el que es llegeix en les
pàgines d’Homer, especialment la Ilíada, que és un poema de guerra.

Homer escriu de Diomedes i d’Ulises, que han de fer una incursió a la vora de Troia, en
una zona de perill: “Quan dos van junts, un s’anticipa a l'altre advertint-li que és el
més adequat. Quan estàs sol, encara que es vulgui, la intel·ligència és més tardana i la
resolució més difícil”. 23

Aquesta camaraderia militar és, de fet, pels antics grecs una relació entre dos persones
iguals que s’ajuden per efecte d’un sentiment més profund el qual té parentesc amb la
idea de formar part del mateix clan, d’una mateixa comunitat, contra allò que li és
hostil o contra el foraster. Té a veure amb el bressol comú. Si bé, va més enllà de
l’estricte família, és fonamentalment, és un vincle quasi sanguini.

Avui, quan mirem una peli de guerra, observem el mateix. Suposo que no hi ha res més
fort que exposar al perill la pròpia vida i la del teu company d’armes.

A la Grècia antiga, el primer que escriurà un diàleg específic sobre l’amistat és Plató: el
Lisis, més de quatre-cents anys abans de Jesucrist.

23
Ilíada
Homer
Segle IX a.C.

42
Per a Plató l’amistat té el seu origen en el profund desig de completar-se a un mateix.
Ens diu que mai no tindrà amics qui és creu perfecte i no li cal trobar qui el
complementi, ni aquell que per ignorant no se’n adoni de la mancança que pateix.
Només qui desitja més perfecció, per que se sent limitat, estimarà aquell que li pot
aportar allò que li manca.

Per Plató, l’amistat ha de portar quelcom de profit. Per Aristòtil, la utilitat o profit i el
plaer de l’amistat no són més que una conseqüència positiva que deriva per als amics
de la seva relació, però que l’amistat va més endins.

Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia considerat com un dels grans pensadors de
la humanitat, i els seus pensament son fonamentals per entendre el pensament
occidental actual.

Aristòtil escriu que l’amistat autentica i perfecta es basa principalment en la bondat i

que el profit i el plaer que se’n treguin són complementaris. L’amistat neix d’una
reciprocitat de bona voluntat cap a l’altre, que ens reforça en la nostra personalitat.

Per a Aristòtil, hi ha tres tipus d’amistats: la utilitat, on dues persones estan

involucrades no per afecte sinó perquè reben algun benefici però acostuma a desfer-
se quan els beneficis s’acaben; la del plaer la qual sol passar entre amics que participen
en activitats esportives o que van a festes i beuen junts i acostumen a acabar quan
una persona madura i deixa de freqüentar aquest tipus d'activitats o canvia de gustos; i
la virtut la qual està per sobre les altres dos.

Aquesta amistat neix del que és bo i virtuós de la vida i no té en compte si hi ha profit.

Aquestes relacions solen durar tota la vida sempre que la persona tingui un cert nivell
de bondat. 24

24
L’amistat segons Aristòtil, context i sentit del tema
Ramón Alcoberro
http://www.alcoberro.info/pdf/aristotilamistat01.pdf

43
La seva visió de l’amistat és la dels homes que són bons i semblants en la virtut. Aquest
tipus d’amistat exigeix que les persones han de viure conjuntament i és el resultat
d’acostumar-se a les manies i costums de l’amic al llarg de la vida. Aquells que desitgen
el bé inherent als seus amics són els veritables amics.

Aristòtil escriu sobre l’amistat cívica. La defineix com el conjunt de ciutadans d’un estat
que tot i que tinguin les seves diferències, comparteixen unes metes comuns com per
exemple, buscar solucions als problemes que pateix la societat, també combatre la
corrupció, la pobresa o moltes altres crisis que pot estar patint la societat en la que
conviuen.

Aristòtil escriu la “Ètica a Nicòmac” 25 que ressalta la importància d'obrar virtuosament

de manera habitual i la necessitat de desenvolupar una personalitat virtuosa, és a dir,
viure bé amb la gent del voltant i amb un mateix.

És una visió política de l’amistat. El pilar sobre els que es basa la societat. Argumenta
que l’amistat no només es perfila com un ideal, sinó que a més té una funció
quotidiana i concreta, per aconseguir l’estabilitat social. Ajudar a que els homes
virtuosos facin les coses que cal fer.

Per això, Aristòtil considerava que l’amistat cívica o ciutadana ajudaria a una major
estabilitat i un clima de cooperació entre els integrants de la comunitat política: com a
fraternitat civil, propiciaria una major solidaritat i una millor convivència entre els
ciutadans, i com a resultat, evitaria la discòrdia o lluita entre ells.

L’amistat com una virtut i com fonament de la vida social. La convivència entre els
amics com a nucli d’una societat d’homes virtuosos. Els amics que busquen passar els

25
Ética a Nicòmac
Aristòtil, 349 a.C
+
L’amistat segons Aristòtil, context i sentit del tema
Ramón Alcoberro
Segle XXI

44
dies junts amb els que més s’estimen, que comparteixen, que conviuen, són el nucli
que fonamenta la vida en societat.

Considera que la justícia no és sinó una mena d’amistat generalitzada que manté unida
la ciutat (polis): L’amistat seria la que manté unides les ciutats. Ni caldria la justícia.

Aspira a la concòrdia social, que vincula a l’amistat i vol expulsar la discòrdia, que per
Aristòtil és l’enemistat. “Quan els homes són amics, no hi ha cap necessitat de justícia,
però si només són justos, sí que necessiten l’amistat." 26

La gran diferència entre el pensament d’Aristòtil i Epicur és que per Aristòtil l’amistat
és sobre el que es basa la pròpia construcció social, una comunitat construïda
racionalment basada en la virtut i en la benevolència, on la amistat és com un principi
d’integració social, l’amistat “és un sentiment natural que neix de l’aspiració comuna
de tots els homes cap el be comú ... entre les diferents amistats, la més autèntica és la
que neix de la comú aspiració a la virtut”. L’amistat serveix.

El filòsof grec Epicur de Samos se’l considera un dels grans pensadors d’Occident. La
vida humana ha de buscar el plaer (hedonisme) i evitar el dolor.

Mentre que per Epicur, la amistat és un fi en si mateix, basat en la pròpia vida i el seu
sosteniment, en la voluntat de no fer patir als altres, ni en patir dany un mateix.

Per Epicur, la felicitat humana és la obtenció del plaer i la evitació del dolor, per que el
plaer és el principi i el fi d’una vida feliç. Així, l’amistat és la forma més idònia per
ajudar els homes a l’obtenció de la felicitat i per evitar el dolor, la solitud i l’aïllament.
27
(w25)
26
L’amistat en la filosofia clàssica
Joan Manuel del Pozo, Març-abril 1991
http://joanmanueldelpozo.blogspot.com/2010/01/lamistat-en-la-filosofia-classica.html
27
La amistad en Epicuro
Agustinos Valladolid (J. Antolín), 2002
http://www.agustinosvalladolid.es/estudio/investigacion/estudioagustiniano/estudiofondos/estudio2002/
estudio_2002_3_03.pdf

45
Roma:

Ciceró va ser un polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma contemporani de

Juli Cèsar, el qual és considerat un dels autors més importants de la literatura en
llengua llatina.

Va escriure que qui estableix un lligam amistós per interès destrueix el vincle més
valuós de l’amistat. L’amistat no és filla de la utilitat, sinó que l’amistat és la que és útil
als homes. Altruisme i reciprocitat. L’amistat és un assumpte elevat i noble el qual el
defineix com un acord perfecte entre l’humà i el diví unit a un amor afectuós i ple
d’estima entre dues persones.

Però, Ciceró, quan escriu sobre l’amistat és per exaltar-la, és a dir, per portar-la a la
plenitud ja que no és un esdeveniment que ha de ser conegut només amb paraules
sinó que s’ha de practicar. En l’amistat tot és bo.

Per altre banda, l’amistat no solament exigeix una benevolència recíproca sinó que
també un ha de voler el veritable bé de l’amic i manifestar els sentiments i rebutjar
amb totalitat qualsevol forma d’utilitat. L’amistat ha de ser una relació establerta i
dominada per l’amor.

Segons Ciceró, l’amistat prové de la naturalesa dels homes, és a dir, de l’interior de

cada persona i supera els horitzons del plaer i la utilitat dels quals parla Aristòtil i
mostra el camí cap a la virtut i la veritat.

El llibre “Leli de l’amistat” és un tractat filosòfic escrit per Ciceró, va ser redactat l’any
44 a.C. i consisteix en un recorregut de la seva pròpia existència, rica en vivències i
records múltiples, sumats a una explicació pràctica de com entén l’amistat en la pell
de Leli i Escipió.

46
Ciceró mostra el valor veritable de l’amistat en aquella bondat que va a la recerca de la
fortalesa, de l’excel·lència, de la valentia i del mèrit juntament amb la total imposició
de la veritat i la confiança en l’altre. Per representar aquesta total amistat, Ciceró
utilitza la seva pròpia amistat real amb Àtic; en la narració, Ciceró, és Leli i, Àtic, és
Escipió, i relata amb un seguit de situacions que protagonitzen junts el que per Ciceró
és l’amistat veritable i virtuosa. 28
Cristianisme:

En l’edat mitjana, Déu passa a ser el centre del món i totes les idees i opinions dels
éssers humans depenen de si l’església (guardians de Déu) les aprova o pel contrari
son castigades si aquestes son contràries a la voluntat de Déu o dels eclesiàstics.
L’amistat, no serà un factor diferent als altres i com gairebé tot, també serà afectat per
l'església.

És un pensament condicionat per un llarguíssim període històric on tot està “purificat”

per una visió religiosa extrema i dogmàtica 29. Però el home-amic també és terrenal i el
pensament al voltant de l’amistat el vol ajudar a superar les dificultats. Hi ha un ideal
diví, i l’home s’ha d’esforçar per aconseguir-lo.

El cristianisme demana 10 manaments per considerar una amistat veritable:

1.-Honestedat. Tota relació es fonamenta en base a l'honestedat. Les relacions
duradores gaudeixen d'una obertura i transparència per les dues parts. Per
descomptat, aquesta obertura es va construint amb el temps. Aquestes relacions, es
van desenvolupant a través de la convivència, dins una atmosfera de confiança
propícia per a la honestedat.

28
Leli de l’amistat
Marco Tulio Ciceró, 44 a.C.
https://historicodigital.com/download/ciceron%20marco%20tulio%20-%20lelio%20o%20de%20la
%20amistad%20bilingue.pdf
29
La amistad en la religión
María Belén Sánchez de Anta
https://www.laopiniondezamora.es/opinion/2011/10/02/amistad-religion/549297.html

47
2.-Fricció. En el procés de formació d’una amistat, les friccions seran necessàries i
inevitables per a l'enfortiment de la mateixa. És per això que tenim la responsabilitat
de redargüir i confrontar l'amic, si cal.
3.-Compassió. La compassió i la misericòrdia són dos factors que juntes mantenen les
amistats unides. La compassió és la que ens empeny a demostrar l'amor en una forma
activa cap als nostres amics i per altre banda, la misericòrdia és la que oferim quan les
ofenses i els malentesos procuren distanciar-nos.
4.-Ajudar en temps de necessitat. L'amistat es demostra especialment en els temps de
crisi. De vegades, l'amistat es demostra només amb la companyia quieta i propera dels
amics en temps de dificultat. En aquest sentit l'apòstol Pau deia "ploreu amb el que
plora".
5.-Resar per ells. La bíblia ensenya que "l'oració eficaç del just pot molt". Els creients
estan cridats a intercedir pels seus amics.
6.-Parlar malament dels amics. Criticar, fer safareig i parlar malament a l'esquena dels
amics no és una pràctica que agradi a Déu. Com a fidels creients, sempre s’han de
guardar als amics i no oblidar que els fidels estan cridats a estimar al pròxim com a un
mateix.
7.-Demostrar discreció- Quan els amics confien alguna cosa en privat, s’ha de ser
discret en no comentar-ho amb altres. Sigui un problema personal, algun temor,
alguna debilitat o qualsevol altra cosa s’ha de saber que la prudència i discreció és
requerida. No podem atemptar contra la confiança dipositada.
8.-Sembra en ells. Les relacions s'enforteixen amb el principi de la reciprocitat. Els
amics han de sembrar els uns en els altres. De vegades poden oferir el nostre temps,
servei, ajuda monetària consell, suport i companyia en temps de crisi.
9.-Escoltar-los. Els amics estan per edificar i exhortar-se els uns als altres. Per això és
important ser a la disposició i ser humil per escoltar els consells i les opinions dels
amics. Ells poden contribuir amb suggeriments i en molts casos poden donar una
perspectiva més àmplia i clara d'alguna situació en particular.
10.- Celebra les seves victòries. És important celebrar els èxits i les victòries dels amics.
Així com és important estar a prop dels amics en els temps difícils, també és bo gaudir

48
amb ells les seves benediccions i els seus èxits. Estar junts en els dolents i en els bons
moments, fan les amistats més sòlid. 30

Orient

A la filosofia oriental també hi ha reflexions sobre la amistat. És el cas de Buda, que

identifica els quatre tipus d'amics  purs i veritables que existeixen. Buda: Siddharta
Gautama va ser un mestre espiritual a l’Índia i l'ensenyament del qual és l'origen del
budisme.

Buda identifica els quatre tipus d'amics purs i veritables que existeixen: 31
L’amic ajudant, que es caracteritza per protegir-nos quan som vulnerables, que donarà
absolutament tot per ajudar-nos. Buda diu que és convertirà en el nostre refugi en els
mals moments i quan ho necessitis el tindràs al teu costat.
L’amic perdurable, el qual és aquell a qui podràs explicar-li tots els teus secrets i te'ls
guardarà. Mai no t’abandonarà quan les coses vagin malament i es sacrificarà per a tu
si cal.

L’amic mentor, és aquell qui no permetrà que facis actes impurs i et guiarà cap a les
bones accions. Et dirà allò que cal saber per seguir avançant i et mostrarà el camí cap a
la il·luminació.

30
L’art de l’amistat en Ignasi de Loiola
Josep Maria Rambla, Març 2008
https://www.cristianismeijusticia.net/lart-de-lamistat-en-ignasi-de-loiola
+
https://digilander.libero.it/monast/ami/spa/cristiana.htm
+
La amistad cristiana
Brian Moore
http://www.mercaba.org/ARTICULOS/A/la_amistad_cristiana.htm
31
Monogrfia de Buda
https://www.abcoach.es/los-cuatro-tipos-de-amigos/+
https://www.biografiasyvidas.com/monografia/buda/
+
La acción social en la perspectiva budista
Revista de Intervención Socioeducativa, 56, p. 104-114.
Liliana Arroyo, 2014
http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/104444/275616- 376687-1-SM.pdf?
sequence=1&isAllowed=y

49
L’amic empàtic, que és una persona que mai estarà content de les teves desgràcies, en
canvi gaudirà de la teva riquesa i felicitat. No consentirà de cap manera que altres
parlin malament de tu i animarà els altres a que facin seves les teves bones qualitats.

Per Confuci (Kong Fu Zi - Kong, el Savi) l’amistat és lleialtat i tacte, on la lleialtat és

exigència cap a un mateix i tacte o indulgencia(w30), el que ens ajuda a posar-nos al
lloc de l'altre.

La lleialtat, la sinceritat i la confiança que emana d'aquestes virtuts permeten instaurar

una relació directa d’amistat entre els homes. També la bondat és necessària per
entrar en relació amb l'altre de manera harmoniosa i gentil, respectant-lo. 32

Edat Mitjana i món feudal

El tema per excel·lència dels erudits medievals és la devoció i la moral cristiana. Molt
pocs textos teoritzen sobre l'amistat com a qualitat i virtut nobiliària. A l’Espanya de
l’edat mitjana, la recerca de l’amistat la trobem en sermons, llegendes, contes i
poesies.

Com per exemple a “Las Siete Partidas”: És un document de normes jurídiques

redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), el qual
s’utilitzava per mantenir una uniformitat jurídica en tot el regne encara que a vegades
té un caràcter més filosòfic o moral que legislatiu. Aquesta obra té a veure amb
l’amistat ja que en la quarta partida (de les set), hi apareixen aquestes paraules:

“Cap home que tingui bondat en ell mateix no vol viure en aquest món sense
amics: ...I quan els homes són més honrats, més poderosos, més rics,
32
Confucio y el valor de la Amistad
https://www.sientechina.com/blog/confucio-y-el-valor-de-la-amistad/
+
https://filosofia.nueva-acropolis.es/2012/puerta-abierta-a-la-amistad/
+
http://confuciomag.com/ensenanzas-de-confucio-filosofo

50
 necessiten més als amics... en qualsevol edat que tingui l’home, necessita
ajuda” 33.

Encara que hi havia excepcions, generalment el vincle feudal originava llaços d'una
gran amistat. Aquells que es juraven aquest vincle es deien "amics", al punt que "amic"
i "vassall" eren considerats sinònims.

Al contrari de les llegendes, aquest pacte no era un simple contracte econòmic sinó un
lliurament de un mateix on l'individu prestava un servei atent, donava consell i
dispensava una gran dedicació a canvi de la retribució d’afecte, confiança, mitjans de
vida i de progrés, una ocupació total del benestar de l'altre, la concertació i dotació
dels seus matrimonis i protecció per part del superior. És a dir, era una veritable relació
paternal on el superior donava oportunitats i buscava el creixement i progrés de
l'inferior.

En aquest ambient agradable les manifestacions d’afecte es manifestaven per les dos
bandes, al punt que cada un estava disposat a morir per l'altre o per la família de
l'altre, recordant d'aquesta manera l'ensenyament de Jesús en la Bíblia: "No hi ha
amor més gran que donar la vida pels seus amics." Aquest recordatori cap al diví,
mostra com de gran era la influencia que tenia l'església i la religió dins de la societat
medieval, factor el qual incideix fins i tot en les relacions afectives de les persones de la
època. 34

33
Las siete partidas de Alfonso X el Sabio
Rey Alfonso X el Sabio, Segle XIII
http://ficus.pntic.mec.es/jals0026/documentos/textos/7partidas.pdf
+
https://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Siete_Partidas
34
Return to order
John Horvat II
http://nobleza.org/el-vinculo-feudal-estableciendo-la-amistad-y-no-el-odio-regreso-al-orden/

51
Conclusions:

A la filosofia trobem moltes reflexions sobre l’amistat. Totes aquestes visions

conformen el concepte que a dia d’avui tenim del que significa l’amistat en la vida i
societat humana.

Trobo que hi ha molta coincidència de fons en la importància que se li dona a l’amistat

per què els homes siguin bons i generosos, virtuosos i clements, i de la importància
que se li dona per la creació de societats justes, ordenades, solidaries, cooperatives,
benvolents, altruistes, recíproques: “humanes”.

52
A Grècia i a Roma, però també en el món oriental, l’amic és l’expressió d’home
benvolent i virtuós, i la societat com la organització d’aquests homes. Dos persones
iguals que s’ajuden per efecte d’un sentiment més profund, porta cap a la idea de clan,
de comunitat, del bressol comú, de família gran, d’un vincle quasi sanguini.

L’amistat com el pilar sobre els que es basa la societat. A més d’un ideal, té una funció
quotidiana i concreta per aconseguir l’estabilitat social. Ajudar a que els homes
virtuosos facin les coses que cal fer. Ajudar a una major estabilitat i un clima de
cooperació entre els integrants de la comunitat política: com a fraternitat civil,
propiciaria una major solidaritat i una millor convivència i cordialitat entre els
ciutadans, i com a resultat, evitaria la discòrdia o lluita entre ells.

L’amic que ajuda, que escolta, que sempre hi és, qui ens guiarà cap a les bones
accions. Que és lleial i actua amb tacte, que ens diu delicadament el que cal dir, i és
afectuós i empàtic, sincer i harmoniós.

És una idealització de l’amistat: L’amistat com a ideal i la funció ideal de la amistat. En

aquest ideal, l’amistat implica una recerca de la fortalesa, de l’excel·lència, de la
valentia i del mèrit, juntament amb la total imposició de la veritat i la confiança en
l’altre. En l’amistat tot és bo, i només porta coses bones. En el cristianisme hi ha un
ideal diví, i l’home, ara és vist d’una manera molt més terrenal, defectuosa i exigent i
s’ha d’esforçar per aconseguir-lo. L’home davant ideal diví on s’ha de comparar.

53
CONCLUSIONS FINALS:

La biologia i la evolució tenen un paper molt destacat en l’amistat entre els humans.
Les bases genètiques condicionen de qui son o no som amics. El funcionament del
cervell, l’activitat neuronal o el sistema metabòlic determinen la nostra capacitat de
generar impulsos empàtics.

54
Les relacions d’amistat poden ajudar a gaudir de millor salut i, quan manquen, podem
patir malalties i depressions greus. Les substàncies bioquímiques generades pel nostre
cos ajuden a generar sensacions de benestar i vincles amistosos o amorosos, i son
fonamentals en l’establiment i manteniment de relacions socials desitjables.

Estudis científics expliquen que certs comportaments cooperatius, basats en aliances

de profit, com l’amistat, no només son pròpies dels éssers humans sinó que també les
robem en moltes espècies diferents.

La amistat no neix en la història recent de la nostra espècie com un fet aïllat, sinó que
cal buscar-la les bases en la nostra història biològica, i en la nostra naturalesa com a
mamífers i resultat tot plegat de la nostra evolució animal. L’amistat és una estratègia
evolutiva més per a garantir la continuïtat i fortalesa de la pròpia espècie.

L’amistat cal entendre-la com a una estratègia biològica que la fa desitjable, per útil i
necessària, en l’establiment de certs lligams i relacions socials.

Les relacions d’amistat estan en els fonaments de la vida social humana. Emparenta
persones i propicia un comportament cooperatiu i social que te l’origen en la nostra
pròpia biologia.

La evolució humana ha generat una organització social complexa, on l’amistat hi té un

paper clau. Els amics, a més d’importants per al propi individu, ho son també per a la
societat mateixa.

Aquesta complexitat social lligada a l’amistat la trobem en l’actualitat en el fenomen

de les xarxes socials digitals que han transformat relacions d’amistat que fins llavors es
mostraven bàsicament en l’àmbit privat, a quasi púbiques. S’ha ampliat el nombre i
origen de les persones amb qui ens relacionen i per tant les facilitats i oportunitats per
generar noves relacions d’amistat i de la evolució cap a models de relació nous, i ha
facilitat l’acceleració de canvis socials, culturals i econòmics i del propi comportament
humà.

55
Els amics són fonamentals en el desenvolupament del nostre mon social. Son com
nodes de connexió entre xarxes de persones que faciliten la socialització i, per tant,
amplificant la presència dels individus en el món social.

Un element clau per que sorgeixi i s’enforteixi l’amistat passa per que tinguem ocasió
de trobar-nos molt sovint, al temps que generen relacions que fomentin la confiança.
Els amics acostumen a sorgir de persones del entorn més immediat amb qui ens
troben sovint i amb qui hi fem confidències i confiança.

Pels adolescents, els grups d’amics proporcionen una transició social de la infantesa a
l'edat adulta, i condicionen la orientació en valors, habilitats i actituds. Però no sempre
els comportaments d’aquest grups ho son en positiu, també hi ha molts casos on es
produeixen situacions de perill i risc i exclusió social.

També les parelles amoroses tenen un paper clau en el desenvolupament i ruptura de

relacions d’amistat, en especial en l’adolescència i sobre tot en l’edat adult.

Els amics també ens ajudaran en el nostre posicionament social. Quan decidim qui són
els nostres amics, ho fem també en funció de com creiem que ens ajudaran davant un
conflicte i sobretot en com creiem que ens ajudaran en el nostre posicionament social.
L’amistat també és una aliança per aconseguir visibilitat i reconeixement social, que
sols no podríem aconseguir. Volem que tinguin cura de nosaltres i ens preocupen
recíprocament per ells, pels beneficis que puguem obtenir en ajudar a altres.
Semblaria que pensem que quan més li agradem a una altra persona, més ens ajudarà
“desinteressadament” si ho necessitem.

No tots els amics valen per a tot. Una amics ho son per passar-ho be, anar de festa,
quan d’altres ho son per moments més emocionals i de feblesa. I l’amistat, en moltes
ocasions, no dura per sempre. Fem i desfem amistats. De nens i joves, en fem moltes, i
de grans, menys. Moltes de les fetes de joves, durant molts anys. I comencen a

56
disminuir en nombre i freqüència cap els 25 anys, i encara més cap els 40, i més
ràpidament en les dones que en els homes.

En nombre d’amics que podem que poden mantenir requereix d’un cert esforç
intel·lectual, i per tant el nombre d’amics i coneguts és limitat. Els estudis del professor
Dunbar ens expliquen que tenim entre tres i cinc molt bons amics, uns deu de bons,
tractem sovint amb unes 30-35 persones i coneixem a unes 100 més amb qui tractem
en el nostre dia a dia. Tots junts, no més de 150 persones.

Hi ha molta reflexió sobre l’amistat a la filosofia. Totes aquestes visions conformen el

concepte que a dia d’avui tenim del que significa l’amistat en la vida i societat humana.

Trobo que hi ha molta coincidència de fons en la importància que se li dona a l’amistat

per què els homes siguin bons i generosos, virtuosos i clements, i de la importància
que se li dona per la creació de societats justes, ordenades, solidaries, cooperatives,
benvolents, altruistes, recíproques: “humanes”.

A Grècia i a Roma, però també en el món oriental, l’amic és l’expressió d’home

benvolent i virtuós, i la societat com la organització d’aquests homes. Dos persones
iguals que s’ajuden per efecte d’un sentiment més profund, porta cap a la idea de clan,
de comunitat, del bressol comú, de família gran, d’un vincle quasi sanguini.

L’amistat com el pilar sobre els que es basa la societat. A més d’un ideal, té una funció
quotidiana i concreta per aconseguir l’estabilitat social. Ajudar a que els homes
virtuosos facin les coses que cal fer. Ajudar a una major estabilitat i un clima de
cooperació entre els integrants de la comunitat política: com a fraternitat civil,
propiciaria una major solidaritat i una millor convivència i cordialitat entre els
ciutadans, i com a resultat, evitaria la discòrdia o lluita entre ells.

L’amic que ajuda, que escolta, que sempre hi és, qui ens guiarà cap a les bones
accions. Que és lleial i actua amb tacte, que ens diu delicadament el que cal dir, i és
afectuós i empàtic, sincer i harmoniós.

57
És una idealització de l’amistat: L’amistat com a ideal i la funció ideal de la amistat. En
aquest ideal, l’amistat implica una recerca de la fortalesa, de l’excel·lència, de la
valentia i del mèrit, juntament amb la total imposició de la veritat i la confiança en
l’altre. En l’amistat tot és bo, i només porta coses bones. En el cristianisme hi ha un
ideal diví, i l’home, ara és vist d’una manera molt més terrenal, defectuosa i exigent i
s’ha d’esforçar per aconseguir-lo. L’home davant ideal diví on s’ha de comparar.

Francesco Alberoni escriu “L'amistat és tan sols un model ideal que requereix ser
respectat. Mentre el seguim, el món seguirà ple de amics, amics que en veure'ns, ens
somriuran” 35

L’amistat té una base biològica, que explica per què fem o com fem segons quines
coses. Hi ha estudiosos que desxifren per què tenim amics , com els fem , com ho fem,
quants en fem, moltes i moltes coses més, però crec que el més important del que he
après fent aquest treball és que l’amistat és quelcom que hem de desitjar obtenir.

Per què la necessitem i per què ens ajuda a ser millors, a viure més feliços i per què les
societats que construïm siguin més justes i equilibrades. Com ve a dir Alberoni, hem de
seguir fent amics, si ho fem, ens sentirem millor i millors, i ajudarem a que els altres
siguin millors i es sentin millor.

L’amistat és un gran invent dels homes. Potser ens ve donat i és fruit de la evolució
animal, però està clar que l’hem desenvolupat i l’hem fet element central de la nostra
vida humana i social.

Francesc Torralba diu que l'amistat és un vincle difícil d'assolir i que sovint anomenem
amistat al que pròpiament no ho és. Podríem dir que l’amistat és un be escàs, i com
quan una cosa molt desitjable, no la tenim, l’hem de voler, l’hem de buscar, ens hi hem

35
La amistat.
Francesco Alberoni. Gedisa, Barcelona, 1988

58
d’esforçar, hi hem de posar de la nostra part, no ens hem de donar per vençuts. És
com buscar un tresor, sabem que només coses bones ens portaran trobar-lo.

És buscar el grial, i troba’l.

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA:

(1) Sobre la amistad.

Pedro Lain Entralgo. Austral, Madrid, 1985
(2) L’amistat.
Francesc Torralba i Rosselló. Pagès Editors, Barcelona, 2007
(3) Friendship and natural selection
Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)
Nicholas A. Christakis and James H. Fowler
PNAS published ahead of print July 14, 2014
https://doi.org/10.1073/pnas.1400825111
(4) Similar neural responses predict friendship
Nature Communications
Carolyn Parkinson, Adam M. Kleinbaum,Thalia Wheatley.
30 de gener de 2018
https://www.nature.com/articles/s41467-017-02722-7
(5) Social Identity Support and Friendship Outcomes: A Longitudinal
Study Predicting who will be Friends and Best Friends 4 Years Later
Journal of Social and Personal Relationships
Carolyn Weisz i Lisa F Wood, June 2005
https://www.researchgate.net/publication/
258189688_Social_Identity_Support_and_Friendship_Outcomes_A_Lo
ngitudinal_Study_Predicting_who_will_be_Friends_and_Best_Friends
_4_Years_Later
(6) Familiarity promotes the blurring of self and other in the neural
representation of threat 
Social Cognitive and Affective Neuroscience, Volume 8, Issue 6
Lane Beckes James A. Coan Karen Hasselmo, August 2013
https://doi.org/10.1093/scan/nss046
(7) The evolutionary origins of friendship
US National Library of Medicine National Institutes of Health
Annu Rev Psychol., 5 de Juliol de 2011
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21740224
(8) La Química de las relaciones personales
Universidad de Navarra
Carmen Sanmartín, Enero-Marzo 2014
http://www.unav.es/nuestrotiempo/es/firmas/quimica-las-relaciones-
personales
(9) La bioquímica del amor
Fernando André

59
 http://www.academia.edu/3989574/LA_BIOQUIMICA_DEL_AMOR
(10) La hormona del amor y sus curiosidades
https://elpais.com/elpais/2014/10/26/laboratorio_de_felicidad/
1414354733_141435.html
(11) Benefit or burden? Attraction in cross-sex friendship
Journal of social and Personal relationships, abril 2012
https://doi.org/10.1177/0265407512443611
(12) Estudio Longitudinal Envejecimiento en Australia
Centro de Estudios de Envejecimiento de la Universidad de Flinders en
Adelaida, Australia
www.flinders.edu.au/sabs/fcas/alsa/
(13) Why do friendships matter for survival
Journal of Epidemiology and Community Health
Carlos F. Mendes de Leon 17 de Juny de 2005
http://dx.doi.org/10.1136/jech.2004.031542
(14) Chimpanzees Trust their Friends
Current Biology
Jan M. Engelman, 14 de gener 2016
https://doi.org/10.1016/j.cub.2015.11.037
(15) How Social Media is influencing your behavior
Search engine land
Jordan Kasteler ,4 de maig de 2010
https://searchengineland.com/how-social-media-is-influencing-your-
behavior-40615
(16) La influencia del celular y redes sociales en la vida actual
Revista Contribuciones a las Ciencias Sociales
Emilio Flores Villacrés, Pedro Alvarado Andino i Edgar Wilfrido Ramos
Gener-març del 2015
http://www.eumed.net/rev/cccss/2015/01/celular-sociedad.html
(17) The like switch
Dr. Jack Schafer, 13 de gener del 2015
https://www.sdpnoticias.com/estilo-de-vida/2017/11/30/segun-la-
ciencia-esta-es-la-formula-de-la-amistad
(18) Most want a partner like them
Monmouth University Polling Institute
Dr. Gary Lewandowski, 9 de febrer de 2017
https://www.monmouth.edu/polling-institute/reports/
monmouthpoll_us_020917/

(19) The Alliance Hypothesis for Human Friendship

Plos One
Peter DeScioli ,Robert Kurzban , June 3, 2009 Plos.org
https://doi.org/10.1371/journal.pone.0005802
(20) This is the age when you start losing friends
CNN international
Meera Senthilingam, 6 de juny 2016
https://edition.cnn.com/2016/06/06/health/losing-friends-mid-
twenties/index.html
(21) La amistad entre pares.
Análisis de las relaciones de género en bachillerato y su
influencia en las actividades académicas
Universidad pedagógica nacional de México

60
 Laura Patricia Pantoja Soto, Desembre 2013
http://200.23.113.51/pdf/30366.pdf
(22) The Anatomy of Friendship.
University of Oxford
Robin Dunbar
https://www.psy.ox.ac.uk/team/robin-dunbar
https://elpais.com/elpais/2016/07/05/buenavida/
1467728845_301875.html?rel=mas
https://retina.elpais.com/retina/2018/08/07/tendencias/
1533637641_683856html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre_de_Dunbar
(23) Ilíada
Homer
Segle IX a.C.
(24) L’amistat segons Aristòtil, context i sentit del tema
Ramón Alcoberro
http://www.alcoberro.info/pdf/aristotilamistat01.pdf
(25) Ética a Nicòmac
Aristòtil, 349 a.C
+
L’amistat segons Aristòtil, context i sentit del tema
Ramón Alcoberro
Segle XXI
(26) L’amistat en la filosofia clàssica
Joan Manuel del Pozo, Març-abril 1991
http://joanmanueldelpozo.blogspot.com/2010/01/lamistat-en-la-
filosofia-classica.html
(27) La amistad en Epicuro
Agustinos Valladolid (J. Antolín), 2002
http://www.agustinosvalladolid.es/estudio/investigacion/
estudioagustiniano/estudiofondos/estudio2002/
estudio_2002_3_03.pdf
(28) Leli de l’amistat
Marco Tulio Ciceró, 44 a.C.
https://historicodigital.com/download/ciceron%20marco%20tulio%20-
%20lelio%20o%20de%20la%20amistad%20bilingue.pdf
(29) La amistad en la religión
María Belén Sánchez de Anta
https://www.laopiniondezamora.es/opinion/2011/10/02/amistad-
religion/549297.html
(30) L’art de l’amistat en Ignasi de Loiola
Josep Maria Rambla, Març 2008
https://www.cristianismeijusticia.net/lart-de-lamistat-en-ignasi-de-
loiola
+
https://digilander.libero.it/monast/ami/spa/cristiana.htm
+
La amistad cristiana
Brian Moore
http://www.mercaba.org/ARTICULOS/A/la_amistad_cristiana.htm
(31) Monogrfia de Buda
https://www.abcoach.es/los-cuatro-tipos-de-amigos/+

61
 https://www.biografiasyvidas.com/monografia/buda/
+
La acción social en la perspectiva budista
Revista de Intervención Socioeducativa, 56, p. 104-114.
Liliana Arroyo, 2014
http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/
11162/104444/275616- 376687-1-SM.pdf?sequence=1&isAllowed=y
(32) Confucio y el valor de la Amistad
https://www.sientechina.com/blog/confucio-y-el-valor-de-la-amistad/
+
https://filosofia.nueva-acropolis.es/2012/puerta-abierta-a-la-amistad/
+
http://confuciomag.com/ensenanzas-de-confucio-filosofo
(33) Las siete partidas de Alfonso X el Sabio
Rey Alfonso X el Sabio, Segle XIII
http://ficus.pntic.mec.es/jals0026/documentos/textos/7partidas.pdf
+
https://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Siete_Partidas
(34) Return to order
John Horvat II
http://nobleza.org/el-vinculo-feudal-estableciendo-la-amistad-y-no-el-
odio-regreso-al-orden/
(35) La amistat.
Francesco Alberoni. Gedisa, Barcelona, 1988

BREU QUESTIONARI AL
Dr. FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ,
Autor del llibre: “L’AMISTAT”.

1. És fa difícil de creure que tots els homes son bons? Si l’amistat és pròpia dels
homes bons, és l’amistat un bé escàs? En el món actual, l’amistat és una
estranyesa?

L'amistat és un vincle difícil d'assolir. Molt sovint anomenem amistat al que

pròpiament no ho és.

2. Per què creu que l’autoestima és un element fonamental sobre la qual es basa
una relació d’amistat?

L'amistat és un nexe de respecte i confiança. Quan hi ha crisi d'autoestima, és

fàcil que l'amistat es converteixi en dependència emocional.

62
 3. Però, en el seu llibre llegeixo que desprès d’un naufragi personal és quan
apareix el millor moment per trobar el veritable amic. No mentre el naufragi?

L'amistat és un vincle present quan tot va bé, però també quan tot va
malament. Quan tot va bé, és fàcil que emergeixin els falsos amics.

4. Què vol dir quan diu “En tenir un amic, no em posseeixo totalment a mi mateix,
ni tinc total domini dels meus actes, ni dels meus pensaments”?

Quan tinc un amic, estic obert a ell, em sento permeable als seus pensaments,
estic atent als seus sofriments, ja no són d’un ésser tancat sobre mi mateix.

5. Pot distingir-me el concepte de lleialtat i fidelitat en l’amistat?

La lleialtat és un acte conscient i no pura inèrcia, és fruit de la reflexió i

l'anàlisi.

6. Què creu que he de fer si observo que l’amic perd l’interès en mantenir la
nostra amistat?

Mostrar a l'amic tot allò de noble i de valuós que hi ha en el fet de seguir

essent amics.

7. Vostè diu en el seu llibre que l’amistat té durada, inici i final, que hi ha amistats
que duren molts anys i altres, en canvi, duren poc però son molt intenses.
Aquestes, no son com un enamorament?

No necessàriament. L'amistat autèntica és confiança i donació i això pot durar

molts anys o tenir una breu longevitat.

8. L’amic no és gelós? No te desig de possessió? No es connatural que l’amic fidel

exigeixi fidelitat de l’amic?

La gelosia és una debilitat. La pot patir qualsevol personal, però l'amistat la

transcendeix.

9. Fora de l’atracció física, com distingim l’amor de l’amistat? Per què afirma que
l’amant és un invasor?

L'amic respecte els límits, no s'ingereix. L'amant entra en l'àmbit de la

privadesa.

63
 10. Segons els seu parer, pot existir veritable amistat entre dones i homes? Vostè
afirma que no es pot ser amic de qui s’està enamorat?

L'enamorament és desig intens, descentrament, patiment, mentre que

l'amistat està lluny de tot això.

11. Comparteix la idea que en el món actual, on la presència digital substitueix

sovint la presencial, fa difícil l’amistat?

El món digital permet conrear l'amistat més enllà de la contigüitat espai-

temps.

12. L’amistat, s’educa? Com?

L'amistat madura amb el temps. S'aprèn a exercir correctament l'amistat i a

respectar els desigs de l'amic.

64