Ann Garzon Sociologia 2n Batx F

BABEL
1. La globalització consisteix en el contacte de grups humans modelats per cultures
i llengües diferents? Vivim en un món global i la paradoxa és que estem més aïllats
que mai?

Si, la globalització és un procés econòmic, tecnològic, social i cultural que consisteix en la

comunicació i interdependència entre els diferents països del món, la globalització ens ha
ajudat a apropar-nos i connectar entre tots nosaltres, de forma social, econòmica i
cultural.

Actualment, en teoria estem en un món on suposadament estem units entre països, però
el fet de separar-nos per cultures i societats i intentar ajuntar-nos, irònicament ha fet que
ens separem més, el fet d'ajuntar-nos, però amb l'etiqueta de què cada país o grup de
països és diferent provoca que conscientment o inconscientment, depèn de cadascú, ens
separem per cultures, societats o economies més iguals o crea competència entre
diferents països per intentar-se superar l'un a l'altre.

2. La cultura ens fa pensar, sentir, valorar i, decidir? És la font dels nostres

projectes i desitjos?

La cultura d’un pais juga un paper important en la determinació del desenvolupament del
essers humans, sense tindre en compte la condicio economica o social que tiguem, el
factor cultural ens ajuda a desarollar una conducta social, que de certa forma ens influeix
per a tindre l’estil de vida d’acord al nostre nivell socioeconomic. Per tant si, la cultura ens
ajuda a pensar en els nostres actes, a valorar el que tenim i on vivim i a prendre diferentes
decisions sobre la nostra vida.

3. Iñarritu denuncia la vergonya que signifiquen les fronteres i els murs que
construïm al nostre voltant?

Des del meu punt de vista, Iñárritu denuncia l'innecessàries que són les fronteres avui en
dia, fronteres imaginàries que nosaltres mateixos construïm estan en un mateix lloc, quan
les coses van bé sempre tendim a separar-nos entre països, religions o cultures, però que
quan les coses van malament ens unim entre nosaltres, sense importar cap classe de
frontera, perquè el sentiment del dolor ens fa unir-nos entre tots. Que per molt que es parli
de la globalització, és una cosa que ens acaba separant més, remarcant diferencies entre
nosaltres.

4. El director de la pel·lícula ens mostra la incomunicació en un món

hipercomunicat. La jove Chieko simbolitza el prototip de la solitud, la
incomunicació i el sofriment?

Chieko és la clara imatge de la incomunicació, de què se sent no poder comunicar-te amb

la societat com tothom ho fa, la seva forma de comunicar-se, que seria el llenguatge de
signes, només podria utilitzar-la amb poca gent que conegués el llenguatge; tot i això, ella
sap trobar altres alternatives com és el fet d'escriure en la seva llibreta, aixi te més facilitat
de comunicar-se amb els altres sense preocupar-se de si no coneixes el llenguatge de
signes. També es mostra molt clara la imatge de soledat d'una persona que no pot
comunicar-se amb els altres amb facilitat o de forma comuna.
Ann Garzon Sociologia 2n Batx F

5. És possible el diàleg entre persones de cultures diferents i l'acceptació de la

diversitat cultural?

Òbviament, és possible la comunicació entre individus de diferents cultures, ser de

diferents països, tindre diferents cultures o tradicions no és cap classe d'impediment per
comunicar-nos entre nosaltres, ja que en part es basa també en el respecte, si ens
respectem entre nosaltres, les diferents opinions de cadascun de nosaltres no hi haurà
cap problema. El que sí que pot ser un impediment per comunicar-nos entre persones de
diferents cultures és la llengua, pel fet que si no coneixem la llengua ens és quasi
impossible comunicar-nos, tot i que per sort molta gent coneix l'anglès i l'espanyol, ja sigui
el més mínim per poder comunicar-nos, o els gestos, ens poden ajudar a comunicar-nos
d'una forma simple però útil.

6. Fes una valoració crítica de la pel·lícula.

M'ha agradat molt la pel·lícula per la diversitat d'històries, l'aparent no connexió entre
elles, la fa molt interessant. El concepte de passar de pastors al Marroc, a nenes
sordmudes al Japó, o a turistes americans en seqüències i amb conseqüències
entrellaçades, no amb històries separades en les quals hi hagués un clar final. Crida
l'atenció, l'ús de molts idiomes, sense haver de forçar al fet que tothom parli en anglès.
M'ha semblat una pel·lícula que tot i ser bastant lenta, genera molta intriga en aquests
moments tan lents i no els fa pesats. M'ha cridat molt l'atenció la qualitat en la combinació
d'escenaris, idiomes, gent diferent, mescles de cultures, músiques, posades en escena, i
actuacions.