ETNOCENTRISME I

ALTERITAT
Cèlia Premat. Prof. Associada UB. Antropologia.
Evolució del concepte d’alteritat

 El desobriment d’Amèrica és la irrupció masiva d’una alteritat que no encaixa amb la

llogica existents.

José Lorite Mena (1995:21), "han aparecido un espacio indefinido y un tiempo

inclasificable (...) El salvaje es el límite donde hay que decidir: o una nueva humanidad
que transforma desde el interior, o lo antinatural que amenaza desde el exterior".

 S’inicia un interés per les cultures llunyanes que rep un impuls amb els grans viatges i
pren laforma del que Todorov (1991) denomina “exostisme primitivista” .
 Es comencen a donar canvis en Occident, i és comença processos colonials sobre
altres pobles, sobre altres cultures, i sobre altres maneres de vida diferent al
modo europeu.

 La nova trobada dels europeus amb altres cultures ha donat origen al que seria la
pregunta estructural de l'antropologia ¿ perquè aquests homes son diferents?

 La primera teoria científica sobre la diferencia va ser l’evolucionisme, que va

respondre la pregunta de perquè els homes son diferents mitjançant el concepte
d’evolució. Com senyala, Gellner (1987) les teories evolucionistes no es limitaven
a explicar, conferien, a la vegada, significat moral i ordre al mon.
 Els pobles arcaics i primitius adquireixen un interès especial, ja no com curiositats,
sinó com prova del passat de l’home. L'antropologia neix, com la ciència de la
màquina del temps.

 El evolucionisme no es va limitar a explicar la otretat cultural, sinó que va

construir el seu objecte (aquell que explica) a partir de la diferencia cultural: el
altre com diferent a nosaltres.

 Malinowski. La importància que pren el treball de camp i en una nova trajectòria

d’articulació del saber -"ponerse uno mismo en la situación de la experiencia del
otro"-.
 Les idees i les conductes solament tenen sentit en el context en el que es produeixen i
practiquen: és el inici de la comprensió dels altres pel que fan, pensen i diuen de si mateixos.

 I es parlarà de la "diversidad cultural". El "otro cultural" serà pensat com divers, com distint,
ja no mes diferent.

 Malinowski ja ho diu en "Los argonautas del Pacífico Occidental" publicat en 1922:

"(...)nuestra meta final es enriquecer y profundizar nuestra propia visión del mundo (...)
aprehendiendo la visión esencial de los otros, con el respeto y la verdadera comprensión
que se les debe incluso a los salvajes (...) Nunca ha necesitado tanto como ahora la
Humanidad civilizada la tolerancia, en este momento en que los prejuicios, la mala voluntad
y el ánimo de venganza separan a las naciones europeas (...) La ciencia del Hombre (...) debe
conducirnos a un conocimiento, una tolerancia y una generosidad basados en la
comprensión del punto de vista de los otros hombres. (...)
 Per Lévi-Strauss, la diversitat no és tant producte d’allò que es
divers, sinó de l' ubicació que tingui el que mira aquesta
diversitat

 Lévi-Strauss on estableix que existeixen diferencies que

separen i oposen a les cultures. A mes diu que cada cultura es
desenvolupa gracies als intercanvis amb altres.

 Però es precís que cadascuna oposi certa resistència, ja que en

cas contrari, de seguida no tindria res que li pertany pròpiament
per intercanviar.
 A partir de la dècada de 1950, va ser el canvi de la mirada d’Occident, i especialment la
mirada de la antropologia sobre els altres.

 La colonització imposava al altre la negació d’una identitat i d’una història pròpies. La

entrada violenta a l’historia d’aquests pobles, i el oblit polític del seu passat, han creat un
ordre que coincideix amb la voluntat dels estats occidentals.

 Les causes de les transformacions d’aquests pobles es van adjudicar a la colonització. El

objecte antropològic es va construir en torn a la noció de desigualtat: el altre cultural era
producte de la desigualtat (Boivin et al, 1998
 El darrer quart de segle XX. Són els que es coneixen amb el nom d'antropòlegs
natius, i que a diferencia dels altres estudien les seves pròpies societats. Les
preguntes apareixen de qui és el distint, que és ara l’altre.

 Com senyala Gravano (1995), avui som conscients de que la otredat és una
construcció, i del que es tracta és que la antropología resulta competent com
constructora d’aquesta otredat.

 M. Augé (1994, 1995), planteja que els altres ja no son diferent o, mes
exactament, han perdut la facultat del exotisme. La relació amb el altre, ara,
s’estableix en la proximitat, real o imaginaria.
 La relació amb el altre, ara és plantegen que els altres ja no son diferent, o mes exactament, han perdut
la facultat del exotisme. La relació amb el altre, ara, s’estableix en la proximitat ., sense els prestigis del
exotisme és senzillament el estranger; temut, menys perquè és diferent que perquè està massa aprop.

 Sense perjudicis de que en aquest tipus de reflexions poden servir per pensar com conviure amb les
nostres diferencies, elles amaguen una problemàtica. Segueixen buscant a l’ altre. I al fer-ho moltes
vegades confonen l’ altre amb els altres i es tornen, en certs casos, en discursos discriminadors.
Etnocentrisme
https://youtu.be/Mw1e9NP0fRk
 La paraula etnocentrisme va ser introduïda per Summer en 1907 . Aquesta paraula designa una actitud
col·lectiva que consisteix en repudiar… les formes culturals: morals, religioses, socials, estètiques, que
estiguin més allunyades de les que són pròpies d’una societat donada.

 El etnocentrismes pot engendrar intolerància (adhesió cega i exclusiva als seus propis valors) prendre
formes extremes quan no extremistes (religioses, polítiques, culturals, arribant a la negació i destrucció
d’altres cultures u altres pobles (etnocidi, genocidi) o fins i tot justificar les seves empreses mitjançant
teories pseudocientifiques ( racisme)

 Aquesta actitud de pensament, en nom de la qual es llença als salvatges ( o a tots els que es decideix
considerar com a tals) fora de l' humanitat, és precisament l’actitud més assenyalada i més distintiva
d’aquests mateixos salvatges
 La proclamació d’igualtat natural entre tots els homes i dones, i de la fraternitat que tindria que unir-nos sense distinció de
raça o de cultura, té quelcom de mentider, perquè deixa fora una diversitat de fet que s’imposa de la observació, i de la
que no n’hi ha prou amb dir que no afecta al fons del problema per fer com si no existís.

 Atrapat entre la doble temptació de condemnar experiències que el fereixen afectivament i de negar diferencies que no
compren intel·lectualment,. La dificultat de donar raó de la diversitat de cultures sense deixar d’intentar suprimir el que
tal diversitat té per a ell d'escandalós i de xocant.

 El etnocentrisme, sinònim de centrisme cultural, consisteix en considerar explicita e implícitament a una cultura o a un
àrea cultural ( Europa o el Islam) amb el paràmetre general a partir del qual es valoren les altres cultures.
 Tot allò que per una cultura és normal, èticament correcte, admirat i passa a ser la mesura general de ponderació dels
demes grups socials, encercla una postura etnocentrisme.

 Aquest en la seva presencia quan la cultura dels altres s’allunya de les nostres normes, paradigmes o interessos i termina
categoritzant-la com a estranya, anormal i fins i tot patològica. Aquesta conducta té per principi la no acceptació de la
diversitat cultural des de l' igualtat, sent els modos més habituals en que es manifesta la ignorància, el despreci i el
llenguatge despectiu en la descripció o interpretació dels altres.

 Podríem dir, que tota posició endocèntrica no repara (conscient o inconscientment) en el caràcter arbitrari i relatiu ( en
tant que son construccions culturals) dels propis judicis de valor, de les pròpies pràctiques

 Les costums que ens son estranyes, en canvi, les percebíem amb tota claritat com pautes que no son obvies i ens resulten
extranyes, rares, alienes.
 Aquests projectes de colonització cultural de forta carrega etnocentrica, tendeixen a sobrevalorar les pràctiques,
coneixements i expèriències dels seus impulsors de manera positiva o única en relació a la resta.

 Contacte entre dos cultures no solament a l’absencia d’informació, sino, també a la manca d’interes en aconseguir-la i i
en les nocions a priori e interesos que determinen les reaccions i resposta molt més enlla del contacte real.

 Aquest tipus de conducta es la que tendeix a més a la formació d’estereotips i ocurreix habitualment com a consequencia
d’un coneixement exterior del altre, producte d’una falta d’interacció amb aquest altre..

 Es així com els estereotips responen a una imatge construída com resultat d’un procés de simplificació.