MULTICULTURALISME I INTERCULTURALISME

Grups socialment vulnerables

- GÈNERE: Existeix la desigualtat de gènere entre home i dona, per la identitat sexual, per considerar
que un gènere és millor que l’altre…
- CLASSE SOCIAL: Existeix la desigualtat de classe social, per motius socials, culturals i econòmics. A
més a més, es discriminen els grups amb estatus més baixos.
- ORIENTACIÓ SEXUAL: Existeix la desigualtat depenent l’orientació sexual, ja que molts cops, les
persones homosexuals (entre d’altres), no són tolerades.
- EDAT: Existeix la desigualtat cap a les persones grans (edatisme), perquè molts cops són marginades i
discriminades.
- ÈTNIA: Existeix la desigualtat per raó d’ètnia, ja que encara existeixen grups dominants que
consideren que hi ha ètnies inferiors (ex. els gitanos o els afroamericans). És la que tractarem en
aquest punt.

MULTICULTURALITAT, INTERCULTURALITAT I PRULICULTURALITAT

Definicions:
- Multiculturalitat: Existència de diverses (dues o més) cultures en un mateix territori.
- Interculturalitat: És el procés d’interacció entre cultures diferents i diverses que conviuen en un
mateix territorio (defensa el fet de valorar totes les cultures per igual mitjançant el diàleg, la
integració, el respecte…). Per tant, és una forma d’intervenir en aquesta realitat que posa èmfasi en
la relació entre cultures que estan convivint.
- Pluriculturalitat: Una altra forma d’intervenció que posa èmfasi en el manteniment de les identitats
culturals de cada grup. – Diferenciar quins son els trets indentitaris de cada grup cultural que
conviuen en un mateix lloc.
Debat sobre la integració. Models.
- Assimilació de la diversitat: Pretén gestionar la multiculturalitat mitjançant un model homogeni on
totes les cultures s’han d’adaptar a la cultura dominant. És a dir, en un territori, les diferents cultures
han d’assimilar les característiques de la cultura dominant. “Una Societat Homogènia”. Exemple: el
model Francès.
- Pluriculturalitat: S’accepta que en un mateix territori hi convisquin diferents cultures i identitats.
“Pluralitat de Societats”. Exemple: el model Britànic (amb barris diferenciats per diferents cultures).
- Unitat en la diversitat: “Una Societat Plural”. Garanteix una integració recíproca i una acomodació de
les diferències, és a dir, una societat que accepta la diversitat, amb una direccionalitat igualitària.
Cita que ens ajuda a reflexionar sobre els models: Tant la igualtat deslligada del reconeixement públic
de la diferencia (societat homogènica, tots acceptem la mateixa cultura per aconseguir la igualtat) com el
 reconeixement acrític de la diferència (pluralitat de societats, el fet que hi hagi s’acceptin les diferències
es creen discriminacions) creen discriminació.
RACISME MODERN
- El racisme modern sorgeix en l’Europa industrial a principis del segle XIX, i perdura fins als anys 60 del
segle XX.
- En aquest context, s'incrementa l’entrada de grups d’immigrants com a mà d’obra barata, a qui es
marginava i oprimia.
- És així com es crea una relació desigual entre cultures, encara que es pretén una unificació cultural.
- El racisme modern parteix de què existeixen “races” inferiors i superiors segons les característiques
biològiques, com ara la intel·ligència, per exemple, defensa que les persones de pell blanca són més
intel·ligents que els de pell negra per genètica.
o Una evidència d’aquest fet és l’obra de Richard J. Herrnstein i Charles Murray, titulada The
bell curve (1994) que mostra les diferències entre diverses races i cultures, l’asiàtica (++++), la
blanca (+++), la hispànica (++) i la negra (+).
- En el racisme modern s’acceptava, fins i tot, tenir exposat en un museu un cap d’una tribu africana
dissecat (El negre de Banyoles, 1840). Ha rebut moltes crítiques, com per exemple: Va ser poc oportú
exhibir una peça humana de raça negra en una ciutat occidental i desenvolupada.
Característiques
- Etnocentrisme: El racisme modern parteix de l’etnocentrisme, és a dir, en considerar la cultura
occidental com la dominant i a considerar-la com l’únic criteri vàlid per interpretar els
comportaments, costums, tradicions o valors d’altres grups. Progrés des del model occidental (com a
model dominant).
- Universalisme occidental: Defensa que l’economia i la cultura europea són superiors i que, per tant,
s’ha d’estendre, aconseguint així una universalitat occidental.
- Democràcia capitalista (capitalisme democràtic): Defensa que el capitalisme democràtic és el millor
model social, per tant, s’ha de difondre.
- Revisionisme (negacionisme): També es basa en el revisionisme que va tenir més influència durant el
nazisme. És la tendència a negar els fets que no són acceptats socialment (ex. Holocaust).

El racisme modern dins de l’educació:

Aquest tipus de racisme ha arribat fins a l’àmbit educatiu i es troba present de forma explícita i implícita.
- Model assimilacionista, paternalisme, unitat cultural: El model assimilacionista és un model social
per la integración dels immigrants que proposa la unitat cultural, on obliga les minories ètniques a
adoptar l’idioma, els valors, les normes i els trets d’intentat de la cultura dominant (paternalisme).
- Model compensatori: El model compensatori (o educació compensatòria), és un procés d’ajuda
realitzat mitjançant un conjunt d’estratègies i programes dirigits a persones o alumnat immigrant que
 es troba en una situació de privació cultural per la manca dels estímuls adequats pel seu
desenvolupament.
- Homogeneïtzació: A l’escola, s’intenta homogeneïtzar a les cultures d’un sol país amb l’objectiu
d’eliminar la diferència que causa el fracàs escolar, és a dir, es creu que la gent immigrant alenteix el
sistema i produeixen més casos de fracàs escolar, per això, intenten marginar-la de les escoles, fent-
les així homogènies.
- Materials escolars: Podem trobar el racisme modern fins i tot en els materials escolars, on té molta
influència i
- importància la forma i el punt de vista des d’on explica la història. Exemple: “la reconquesta
espanyola” contra els “invasors musulmans” (els musulmans són considerats els invasors, en canvi,
els espanyols no quan es va donar la reconquesta).
- English-only movement (USA): És un moviment polític que defensa l’ús de només l’anglès als EUA.
Per tant, es
- refereix a la monopolització que ha tingut la llengua anglesa com a llengua predominant, sense
considerar les altres (discriminació).
o Cita de J. Cummins, Lenguaje, poder i pedagogia: Can our society benefit from all the
intelligence, imagination, and multilingual talent it can get or should schools develop these
attributes only among a privileged elite while focusing on English-only basic skills for those
constructed as incapable of independent learning? (Lingüista que defensa el contrari. Diu que
el multilingüisme és un aspecte important per desenvolupar-se com a país, ja que ens
enriqueix, desenvolupa la intel·ligència, etc.).
Cita de Ramírez, 1974: La cultura y los valores de los mexicanoamericanos son la causa principal y definitiva
de su bajo status socioeconómico y de sus bajos logros académicos. Culpabilitza a aquests ciutadans per la
seva cultura, valors i ètnia de tenir un baix status socioeconòmic i dels seus fracassos escolars, quan realment
s'hauríem de plantejar si això és a causa de la discriminació o simplement per motius associats al país (discurs
que es defensa des del racisme modern).

RACISME POSTMODERN
El racisme postmodern és el que ens trobem en l'actualitat. Es diferencia del racisme modern, perquè es
considera antiracista, encara que, en realitat, promogui el racisme i la discriminació.
- Associa i considera uns determinats grups culturals i religions amb certs perills, com el terrorisme (ex.
l’islamisme amb el terrorisme).
- El racisme postomodern parteix de discursos i autors com per exemple, Samuel P. Huntington.
Aquest autor, amb obres com The clash of civilizations - Remaking of world order i Who are we?,
afirma que els conflictes entre civilitzacions són inevitables, ja que cadascuna compta amb sistemes
de valors molt diferents. Per tant, considera que les societats actuals no podem conviure amb tanta
diversitat, ja que aquesta crea confrontacions i conflictes.
Context en el qual sorgeix:
- S’estava donant el pas de la societat industrial a la societat de la informació (orientació
antiigualitària).
- Estaven sorgint noves corrents de pensament, com per exemple, el moviment postmodernista, que
en la seva crítica a la pretensió universalista de l’etnocentrisme, acaba negant qualsevol valor
universal com la llibertat i la igualtat (defensa el relativisme).
- Després de la segona guerra mundial, el racisme modern queda socialment condemnat. En reprovar
aquest racisme, el racisme postmodern s’autodefineix com antiracista.

Característiques del racismo postmodern i com saben que no és antiracista

- Fa una diferència d’ètnies (però no garanteix la igualtat). Accepta que hi hagi diferents ètnies i grups
culturals, però no els accepta des de la igualtat, és a dir, no accepta que tinguin el dret de ser iguals
entre elles.
- Parteix de la territorialitat: Considera que cada territori té la seva cultura pròpia i fa ús de quotes,
l’assimilació, la construcció de murs i fins i tot, de l’expulsió (fet que contradiu la seva
autodenominació d’antiracista, ja que fa ús de mesures racistes).
- Sobre el relativisme cultural: Considera que les relacions entre cultures són sempre de dominació i
que mai serán igualitàries. A més, defensa que el diàleg no és possible.
- Sobre el poder: Considera les relacions humanes com inherentment violentes i que els drets humans
són una construcció occidental (i també que constantment les cultures volen dominar unes per sobre
de les altres).
- Objectiu: Atribuir com a trets culturals situacions de desigualtat, és a dir, els marroquins són pobres
perquè són marroquins.
o Un altre exemple, Okely (1997): L’analfabetisme de les persones gitanes, lluny de ser un
hàndicap inevitable, és en molts aspectes un element de llibertat.

Cita dins del racisme modern: Cavalli-Sforza (1994), parlant de les persones gitanes, qüestiona que → Hem
de tolerar, veure i protegir una cultura de lladres i de rodamons? De fet, quines altres coses poden fer? És
totalment racista, ja que atribueix les característiques culturals com a conseqüència de la seva situació de
desigualtat i exclusió social, i, a més, els vincula a conductes delictives.
Possible solució: Redistribució, programació de l’oferta educativa garantint un sistema educatiu més
equitatiu, etc.

Racisme postmodern a Catalunya

Cas a Vic: A Vic (amb les taxes de població d’immigrants més altres d’Espanya), va implementar un programa
denominat el Model de Vic, que consistia en dues mesures, tant el 1997 i com el 2007:
 - 1997: El 1997, Vic implementa un pla de redistribució (20%) geogràfica o de segregació d’estudiants
immigrants, basat en la separació d’aquest alumnat dels estudiants autòctons amb l’objectiu d’evitar
la concentració o d’immigrants, definit com un problema.
o Resultat: Investigacions científiques van demostrar que aquesta implementació intensificava
les actituds xenòfobes i discriminatòries.
- 2007: El 2007, implementen aules de transició (EBE), en centres públics i privats-concertats, dirigides
a alumnes amb necessitats associades a trastorns generalitzats del desenvolupament, de la
comunicació i retards mentals, les quals compten amb professionals que realitzen funcions de tutor i
cuidadors.
Cas a Reus: A Reus van instaurar el pla local d’educació de Reus (2022-2027), per lluitar contra la segregació
escolar, però procura la distribució equilibrada de l’alumnat, és a dir, que fa ús d’aquesta mesura que evita
que es concentri una gran quantitat d’alumnat NESE o immigrant, per “millorar” els resultats acadèmics.

Racisme postmodern a EUA

Als EUA es va basar en la desgration busing, és a dir, l’autobús de la desegregació, com a mesura d’integració
racial. Les escoles segregades dels EUA van decidir que les escoles serien de blancs i de negres, fet que va fer
que les famílies blanques estiguessin en contra, ja que veien als estudiants negres com a persones
problemàtiques que no beneficiarien l’educació dels seus fills.

Identitat transnacional plena

European Romà Forum: La cultura gitana és l’exemple de què es pot mantenir la identitat i no és necessari
atribuir-ho a un territori. Es garanteix una visió respectuosa a la identitat de cada cultura. En aquest cas, la
comunitat gitana ha estat estudiada i analitzada i defensa que les seves característiques propies són
identificades com trets de cohesió social, de defensa, reconeixement…
És així com la identitat del poble gitano s’ha mantingut unida. La identitat transnacional plena pot ajudar a
desenvolupar les societats actuals multiculturals i defensar el manteniment d’aquesta identitat cultural.

Racisme postmodern dins de l’educació:

- Considera que l’escola promou la barreja entre cultures, fet que destrueix les identitats, ja que
aquestes assimilen la cultura dominant.
- Parteix del pluriculturalisme (el racisme postmodern considera que hi ha diversitat de cultures, però
no considera que siguin iguals).
- La diferència és vista com a creadora de desigualtat.
- Cas extrem: el model segregacionista → fa ús de polítiques educatives segregadores que reparteixen
l’alumnat d’aquestes cultures en diferents escoles i se’ls subordina (Escoles pont gitano, USEE, etc.), o
bé els concentra a tots en una mateixa escola.
 o Dins del model segregacionista trobem les Escoles Gueto, que defensen que els immigrants
fan que baixi el rendiment acadèmic. Característiques d’aquestes escoles són:
 Concentra a tots els estudiants d’un origen ètnic determinat.
 Defensen que hi ha “massa estudiants” immigrants a les escoles.
 Defensen que fan disminuir la qualitat de l’educació.

Vies plantejades per a superar les Escoles Gueto:

1. La redistribució escolar (repartir-los a altres escoles).
2. El control de la matriculació (no acceptar a alumnes amb unes certes
característiques).
3. Les aules d’acollida o les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE).
4. La Unitat d’Escolarització Compartida (UEC).

Diferents tipologies d’acollida:

a) Aula d’acollida tancada (15-20 alumnes), per aprendre la llengua.
b) Model d’integració parcial a l’aula.
c) Model d’integració total amb suport lingüístic.

CONVIVÈNCIA DES DE LA PERSPECTIVA DIALÒGICA

Un cop superat el racisme postmodern, la perspectiva dialògica veu la diversitat com a excel·lència, per això,
promou models inclusius d’èxit. Lluny de pensar que la diversitat és un problema, apareixen estudis que
confirmen que millora la práctica educativa.

Models inclusius d’èxit

1. Igualtat de diferències:
- Es basa en transformacions que ens porten als principis d’igualtat i llibertat (no com hem vist
anteriorment).
- Defensa que la diferència és part de la igualtat.
- Defensa el dret igualitari que té tothom de viure de forma diferent.
- Malcom X, que va ser un dels principals activistes defensors dels drets dels afroamericans, diu:
No importa cuánto respeto, no importa cuánto reconocimiento me tengan los blancos. Hasta que
no nos lo tengan a cada uno de nosotros, es como si no me lo tuvieran a mí (defensa la
importància d’acceptar la diferència de tothom).

2. Territori compartit: Europa és multicultural

Escoles pluriculturals:
- Pluriculturalisme: viure la pròpia diferència.
Escoles interculturals:
- Interculturalisme: tenir l’oportunitat de compartir noves formes de viure i de “mestissatge”.

3. Radicalització de la democracia
Lev Vygotsky (18966 – 1934)
Vygotsky intenta ser inclusiu dins de l’àmbit educatiu, proposant mesures d’atenció a la diversitat, però en
cap moment va parlar del tipus d’alumnat que podia haver-hi a l’aula. Per això, va ser definit com a
adaptador, perquè proposava transformar el context i que les característiques de cada persona s’adaptessin a
aquest (no les respecta).
- Teoria: El desenvolupament cognitiu està vinculat al context sociocultural (interaccions) i, per
promoure aquest desenvolupament cal intervenir en l’entorn sociocultural i transformar-lo.
- Proposta → Mesures d’atenció a la diversitat, adaptacions o diversificacions curriculars:
o ACI: Adaptacions curriculars individualitzades.
o UAC: Unitats d’adaptació curricular.
o UEC: Unitats d’escolarització compartida.
o UEE: Unitats d’escolarització externa.
o USEE: Unitats de Suport a l’Educació Especial.
o TAE: Tallers d’adaptació escolar.

Martin Luther King, amb I have a dream, ja defensava una societat diversa i cohesionada, per tant, podem
arribar a la conclusió que aquest discurs ja fa molt de temps que hi és present.

Paulo Freire (1997): Las personas somos seres de transformación y no de adaptación.

Ramón Flecha (1999): Els i les professionals de l’educació haurien de basar les teories educatives i les
pedagogies en treballs que respectin els drets humans, la democràcia, la igualtat, la solidaritat i la diferència.
Sobre la base d’aquests treballs, els educadors i les educadores utilitzaran les seves teories, accions i creences
per unir-se a la lluita dels pobles per a la convivencia en les mateixes escoles. Diferents però iguals.

Sen, A. (2006): un país no s’ha de declarar madur per la democràcia, sinó que més aviat ha d’arribar a la
maduresa a través de la democràcia (per arribar a la llibertat i la igualtat).

Gary Orfield (2008): Molts dels meus millors estudiants van assistir a escoles imant. Aquesta experiència els
ha proporcionat un contacte i un aprenentatge ple d’experiències que han forjat la seva percepció, i la seva
capacitat d’anar més enllà de les línies de la divisió social, i proporcionar una rica preparació per a la vida, el
treball, i per a contribuir a una societat diversa.
- Magnet Schools: Les Escoles Imant d'Amèrica tenen com a missió promoure l'equitat, la diversitat i
l'excel·lència acadèmica.
o Són escoles públiques que fan èmfasi en un tema o enfocament curricular, tradicionalment,
a fi d’atraure estudiants de tota mena, inclosos estudiants blancs o d’alt nivell
socioeconòmic tot i que l’escola estigui situada en barris predominantment de minories
(Goldbring i Smrekar, 2000).
o Combinen l’interès de l'individu (que tothom pugui triar l'escola) i amb el col·lectiu (de
promoure la diversitat i l'excel·lència educativa).
o No s’ha de triar entre diversitat i excel·lència, ja que una cosa no s’aconsegueix sense l’altra.

Harry J. Pearce: Ellos saben que tener un cuerpo de empleados diverso nos hace mucho más en sintonía con
el mercado.
Accions Afirmatives: són mesures polítiques que serveixen per a posar fi a la discriminació o prevenir-la i
crear noves oportunitats per a aquells grups socials als quals aquestes oportunitats han estat negades (ex. el
poble gitano o persones tutelades - extutelades). Raons per aplicar-les:
1. Per compensar a grups que han estat sistemàticament víctimes de discriminació institucional.
2. Perquè per aconseguir l’excel·lència es necessita la diversitat. I també, per evitar la pèrdua de
talents (si excloem persones, excloem possibles talents).
3. Per aportar beneficis socials a tota la societat a llarg termini.
4. Reserva directa de places universitàries per a minories ètniques.
5. Accés comprensiu de l’alumnat (Posse Foundation): els estudiants de secundària que s’han detectat
com a bons estudiants acadèmics, però que venen de contextos desafavorits, se’ls acompanya per
assegurar que arriben a la universitat, juntament amb els seus companys/amics.
6. Accés alternatiu a les institucions acadèmiques superiors.

Un exemple de les accions afirmatives va ser la graduació de Dorinda Carter a la Universitat Harvard, on va
explicar en el seu discurs que tot i venir d’una família molt pobre, amb antecedents que van patir esclavisme,
va poder aconseguir l’èxit acadèmic.

Diversity for talent and competitiveness → The SME Business Case for Diversity:
Busca crear contextos que potencin diveritats i que no promoguin la discriminació.
També defensa els beneficis socials per a tota la societat a llarg termini que comporta aquesta diversitat:
medical schools might wish to implement specific strategies to recruit underrepresented-minority students, as
well as encourage all students to serve underserved populations.