SOCIETAT, CULTURA I COMPORTAMENT

HUMÀ
1. Els humans com a éssers socials i culturals.

L’ésser humà és un animal social (Aristòtil).

Mentre que l’animal inscriu tots els seus comportaments dins un programa genètic
(és un ésser acabat, definit), l’ésser humà només desenvolupa les capacitats
naturals dins d’una organització social. -> com més comportaments heretats/innats
té una espècie, menys comportaments li cal aprendre per la via social.

L’ésser humà, sense deixar de ser un animal natural (herència biològica), ha

esdevingut un animal cultural (herència de les actituds, creences, costums,

tradicions, valors, etc.).

La socialització és el procés segons la qual l’individu aprèn a adaptar-se al grup a

què pertany. -> fa possible la supervivència de l’espècie humana.

El cervell humà tan sols aprèn a funcionar humanament (relacionar, parlar...) en un

àmbit social.

2. L’origen de la societat: Hobbes vs. Rousseau

Thomas Hobbes (1588-1679) -> L'home és un llop per a l'home. ("Homo homini
lupus")

Estat de natura: l’home es guia per l’instint de conservació, de manera que la

supervivència individual significa la guerra de tots contra tots.

Estat social: la raó s’imposa i els homes pacten una nova situació consistent a
renunciar a la llibertat i atorgar el poder a un legislador, encarregat de mantenir
la pau i l’ordre -> la societat garanteix la pau entre els homes.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) -> L'home és bo per naturalesa; és la

societat qui el corromp.

Estat de natura: els homes són bons per naturalesa i neixen iguals els uns respecte
dels altres.

Estat social: la propietat privada destrueix la igualtat i és l’origen de tots els mals
de l’home -> la societat perverteix els homes.

3. La cultura

És cultura tot allò que l’home és i fa i que no pot explicar-se per la simple herència
biològica (natura) -> gràcies a la cultura som humans.

Cap cultura no podria existir sense la societat, i viceversa -> la cultura s’aprèn
socialment: aprenem i interioritzem formes de pensar i de comportar-nos gràcies a
totes les persones que ens envolten.

El terme “cultura” en el llenguatge comú:

● Costums, usos i actituds heretats socialment nosaltres.

● Riquesa individual d’una persona (té molts coneixements i una forma
personal d’aplicar-los).

Cultura és “el conjunt complex que inclou el coneixement, les creences, l’art, la
moral, la llei, el costum i totes les altres capacitats i hàbits adquirits per l’ésser humà
com a membre d’una societat” (Edward B. Tylor) -> elements CONDUCTUAL,
COGNITIU i MATERIAL.

1) Element CONDUCTUAL: moral, llei i costum -> valors, normes i actituds.

(2) Element COGNITIU: coneixement i creences.

(3) Element MATERIAL: art.

Oposició CULTURA - NATURA:

● Els animals estan supeditats a la NATURA i l’ésser humà és l’únic que se

n’allibera, mitjançant la CULTURA.
● Tots els comportaments regits per instints són matisats per la tradició cultural
-> exemple: tots mengem (necessitat biològica) però no ho fem de la mateixa
manera, ni les mateixes coses, ni usem els mateixos estris per a la cocció
dels aliments.

La CULTURA com a:

● Negació del mitjà natural -> transformació de la naturalesa mitjançant el

 treball.
● Negació de l’animalitat humana -> educació.

4. La pluralitat cultural i l’etnocentrisme

L’ETNOCENTRISME és el vidre que ens fa mirar les altres societats a través de la

nostra, com si aquesta fos la referència universal.

-> Suposa negar als altres el dret de ser diferents i condemnar-los a la barbàrie
o inhumanitat, perquè jutgem els seus costums amb criteris de la nostra civilització.

-> Tendeix a parlar de primitius o salvatges quan es refereix a altres grups

culturals que sembla que estan més a prop de la natura que nosaltres:

● prejudici arrelat en els homes civilitzats occidentals.

● va ser qualificat d’il·lusió arcaica per Lévi-Strauss.
● implica una idea de fals evolucionisme a l’hora de valorar les altres cultures.

Però tots els pobles són adults, és a dir, no hi ha estadis jeràrquics d’un
sol procés evolutiu.

L’explicació de la diversitat cultural s’ha de buscar en la natura, d’una banda, i en

la història, de l’altra.

Però no són condicionants absoluts → podem trobar cultures similars en

pobles que viuen en medis físics molt diferents, i a la inversa.

Hi ha múltiples exemples de diversitat cultural:

● La comunicació interpersonal.
● Les relacions de parentiu.
● Les maneres de menjar.

5. El relativisme cultural

Tots els trets culturals han de ser analitzats tenint en compte el seu marc
cultural:

● Una característica cultural no és ni bona ni dolenta, sinó que depèn del punt
de vista cultural.
● Potser no comprenem alguns comportaments d’altres grups culturals perquè
estem massa submergits en el model cultural propi -> antídot contra
l’etnocentrisme.
 ● No vol dir que tot valgui a tot arreu → malgrat les diferències culturals, hi ha
respostes de validesa universal de molts principis ètics -> exemples: el
genocidi nazi, l’explotació de les persones o el maltractament de menors són
fets considerats nefastos per gairebé totes les cultures -> Drets Humans.

6. Cultura i subcultura

Les SUBCULTURES són les pautes de cultura que formen part d’una cultura
general, dins de la qual tenen uns trets distintius propis que les distingeixen de
la cultura dominant.

La cultura és un fenomen vast i heterogeni, motiu pel qual pot donar lloc a moltes
subcultures segons factors de caire geogràfic, econòmic, social, etc.

En la nostra societat n’hi ha moltes: professionals, religioses, polítiques, per

classes o formació intel·lectual, urbanes o rurals, juvenils, etc.

Formen grups identitaris per la seva manera de vestir, estil de vida,

expressions lingüístiques, tipus de vehicles, etc.

Serveixen per reforçar la cultura dominant perquè permeten una flexibilitat i

assenyalen vies de conducta alternatives sense ser trencadores.

Pots estar en desacord amb alguns dels valors bàsics d’una societat però ser fidel a
una determinada subcultura.

7. Cultura i contracultura

La CONTRACULTURA és el moviment de lluita contra els valors culturals

establerts que cerca el desenvolupament d’un model sociocultural alternatiu.

Està integrada pels grups socials que discrepen dels patrons establerts i els
desafien obertament -> es defineixen contra la cultura