Wuolah Free Antropologia

ANTROPOLOGIA.
pdf
Anónimo
Antropología e Historia
1º Grado en Historia
Facultad de Geografía e Historia

Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2709/2019
CULTURA:
Durant moltes dècades l’antropologia concep les cultures (societats) com unes entitats a
temporals, estàtiues. D’aguna manera, fins a cert punt, independents dels processos històrics.
Què és el que la mateixa antrppologia acaba questionant-se de si mateixa?

Doncs que això que en diem cultura o societat, és l’efecte i a l’hora la causa de la creació, o ´bé

la barreja, la renovació… d’altres cultures o societats. Com va passar amb moltes societats
africanes a causa de la col·lonització.Són agents i al’hora víctimes de processos d’expansió
econòmica.
Quan anem a parar a l’amèrica del nord, tribus de deumil bandes indies composades per la
barreja d’altres dotzenes de societats diferents.
Es van desenvolupar aquestes societats através de la seva relació amb altres societats indies
de l’amèrica del nord.
Des d’una perspectiva antropològica que en concloem d’això:
Cap cultura és una essència interna absoluta.
L’antropologia és una disciplina absolutament anti essencialista ( res està caigut del cel
per sobre del temps i de l’espai, res és essència)
Tu mires com s’organitzen els models de relacions socials. Les cultures estan permanentment
en moviment, cosntruint-se reconstruint-se… Antagonismes, confluencies, processos polítics,
econòmics… Tot això implica la construcció, transformació i reconstrucció d’iideologies.
Cultura, són racionalitzacions. En termes propiament simbòlics. Ideologies através de les quals
les societats miren de dotar l’existència dels memebres d’una societat d’una direcció
“imaginaria”, lligada a uns models de relacions socials i noo uns altres. ( parentiu, economia,
educació…)
El diàleg en termes politics no serveix per res en marcs desiguals, si que pots establir
negociació.
Podem estar xerrant 200 anys, i mentre nar-te fotent osties. En termes de resolució política. És
com dir: nen no diguis paraulotes a classe.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6296399
L’antropologia va voler desautoritzar científicament la concepció de que hi havia algun
fonament racial en les diferències de dir les coses, d’organitzar-se…
És la primera disciplina que es nega a dividir les societats humanes netre superiors inferiors. Hi
ha un sol gènere humà i hi ha diversitat de maneres de pensar, de dir, d’organitzar-se…
L’orígen d’aquesta diversitat quedava lligada a la capacitat de l’èsser humà en generar i

transformar continuament la societat en la que viuen.
Cultura com a entitat canviant, determinant i determinada per a la història.
Paradoxalment, fora del cap de l’antropologia social, la noció de cultura ha cabat rebent un altre
significat. S’instrumentalutza ideologicament a fí, de poder justificar i legitmar determinades
practiques polítiques, econòmiques i administratives.

(últims 40 anys)LLuny de servir perqué poguem impugnar la suposada irrebocaviliat de les
diferències humanes, la cultura ha substituit la vella idea de raça. Ara resulta, que apareix un
racisme culturalista. Substituim raça per cultura, apel·lant a la suposada diferencia cultura.
Aquests són inferiors perqué són d’una altra cultura.
Es preten naturalitzar les asimetries socials i l’exclusió social en funció d’una cultura
d’una colectivitat determinada. Quina? Sempre immigrants, sempre pobres.
La discriminació, la segregació, la marginació, són o reben una explicació essencialment

cultural. És a dir, on un dia es va parlar d e races inferiors, avui es parla de cultures inferiors. /
incompetibles amb els nostres valors.
Però, quins són els nostres valors?
Els partits xenòfobs, ja no clamen afavor de la puresa racial. Sinó que reclamen, la “integritat
cultural”.
Al seu torn, els partits majoritaris porten dècades utilitzant la idea de cutura per justificar la
inferiorització d’èssers humans. Ets bo per ser obra barata, però no per votar.
Tolerància a les altres cultures . Això no significa res. Tolerància és retòrica pura. Demagògia.
Qui és tolerant? El que te el poder.
10/10/2019
EVOLUCIONISME:
Una sola humanitat biol`gica, aquesta cristalitza, es manifesta socialment através de formes
culturals distintes.
si lees esto me debes un besito

Qüestiona el concepte de raça, no el troba vàlid. Abandonen el concepte de raça i acudeixen al
concepte de cultura.
Exponents: Henry Maine
E.BTaylor
Es resalta la importancia de lels idees per cada cultura, a l’hora de poder compendre com
aquestes societats funcionen.
Hi ha una continuitat entre el que al segle XIX se’ls hi deia societats primitives i el que ells en
diuen les societats abançades. Societats occidentals.
S.XIX: La inmensisiima majoria de pensadors tenen un pensament religiós, catolicista i es

tracta d’un pensament dominant a occident que contempla, que veu la societats de fora

d’occident com si fossin civilitzacions caigudes (en termes biblics9 hostils, salvatges, diferents,
condemnades a desaparèixer del mapa de la terra.
Què fa Taylor?
Postula, sosté que hi ha una creença universal: Animisme, la creença en èssers universals.
Aquesta creença són a la base de totes les religions, ja siguin mono o poli teistes.
Aquest model de la concepció de les societats es absolutament conjuntural, pero son

importants perque assumeixen que les societats passen per procesos evoutius, dabenç.
Més endevant, els antropolges se n’adonen que el procès imperialista està carregant-se i
canviant aquestes societats.
Ara, reivindiquen la possibilitat de comparar i estudiar les societats.

Ei com saveu que cada societat i cultura és unica si abans no les heu comparat totes entre
elles?
Particularisme històric (també anomenat) Culturalisme
Referent: Franz Boas (1858-1942)
Tota societat és comparable en termes d’igualtat. Cada societat ordrena la seva percepció del
món, el que no podem fer és jerarquitzar societats.
Boas afirma, que no hi ha societats superiors ni inferiors.

Hi ha societats amb practiques i representacions distintes les unes de les altres.
Com antropoleg cal entendre quina coherencia te cada acció respecte el seu propi marc social.
Les crítiques del particularisme històric cap a l’evolucionisme són:
- D’entrada, desenvolupa uns exquemes extremaent rígids d’evolució unilineal.

Representa que totes les societats evolucionen duna manera gradual, passant pel
mateix conjunt de canvi evolutius.
- Equiparen evolució a progrès, com si nomès hi haguès un model de progrès. Quan
asobre aquest és el model que encarna en la societat burgesa capitalista occidental.
- Tot plegat, és teoritzar partint de conjectures.
Cada cultura és única i s’ha d’estudiar des d’aquesta unicitat. Defensa que s’ha d’estudiar la

llengua dels nadius!
Per explicar una cultura cal partir de les seves peculiaritats. La seva visió del món.
Peeeeeeeero aquesta primera antropologia amreciana, aprtint d’aquesta lloança de

l’exepcionalitat de cada cultura. No interrelacionen cultures entre si.
Deixebles més destacats:
A.kROEBER ( va introduir el cocnepte d’arees culturals)
R.BENEDICT
FUNCIONALISME
Més enllà de la historia conjectural dels evolucionistes, més enllà de l’apelacio a

lexcepcionalitat de cada cultura dels culturalistes.
EXPONENTS:
FRANÇA: DURKHEIM
GRAN BRETANYA: MALINOWSKI

El primer funcionalisme reivindica un metode comparatiu que sigui profund i pugui esbrinar que
signifiquen les institucions socials pels seus propis membres i com s’interrelacionen els
principals actors; com es relacionen els sistemes magico-religiosos i el sistema econòmic.
Tot el que succeeix succeeix per a que la societat perpetui el seu propi ordre.
La societat com un organisme viu. Totes les societats obeeixen a lleis de funcionament
idèntiques.
El funcionament de cada una de les part explica el funcionament global.

Primacia del tot sobre les parts.
Tota forma d’organització preval sobre l’individuu. ( És la gran crítica que se li fa al moviment)
La recerca ha de ser sincrònica ( el que està succeint ara)
- Diacrònic. Atraves del temps

- Sincrònic: passa ara
Es limiten a fe run estudi de tots els elemnts duna societat per poder-ne desentranyar una
concepció global.
Respecte Durkheim, la societat entesa com una comunitat moral que genera vincles de
interdependencia. Les persones i els grups de persones exerceixen les funcions per a que la
ciutat funcioni com funciona.
Conceptes com solidaritat orgànica i mecànica.
Les persones interioritzen les maneres de pensar, sentir, actuar… D’això ell en diu:
representacions colectives.
Aquestes son interiorutzades per a les persones com una obligació o una força moral, com a
directrius sobre com hem de pensar la societat.
El capitalisme elabora una concepció colectiva, que ens fa concebre com a normal que hi hagi
persones que treballin per altres persones a canvi d’un salari. Acruem en aquests termes,
pensem en les relacions socials entorn aquests termes…
Aquesta presió social de les regles de conducta i de les formes de pensar, poden ser contraries
a allò que una persona sent en un moment determinat.
Ex: pots desitjar sexualment a una persona, però la societat et prohibeix que això es
materialitzi. Ex: el model de matrimoni d’occident.
Això implica una represió cootidiana del desig.
El rituu serveix per a que les persones s’apleguin, i evidentment, aquesta reunió (ja sigui dels
de la penya blaugrana, els de lassemblea tal, o els catolics de tal esglesia) i els rituus mostren
el seu objectiu: mantenir, succitar o renovar certs estats mentals.
Quines crítiques s’han fet a aquest primer funcionalisme?
Sentim i pensem com a membres d’una societat, pero sentim i pensem també com a individuus.
No hi ha cap societat que tots vagin a una.
Durkheim: anomia una mena d’estat social, en el que la contradiccio de les normes que
prevalen en la societat i l’experiència de l’individuu provoquen una desorientació greu en les
persones.

11/10/2019
Estructural-funcionalisme
RADCLIFF-BROWN (1888-1955)
Afirma el comparativisme, reivindica que l’antropologia ha de comparar les societats les unes
amb les altres. Afirma la dimensió anti pscicològica de l’antropologia.
Que implica invisibilitzar el procès històric de la societat que estudies, doncs que llavors no
estudies el procès colonial que aquesta hagi patit.
Interpreta les societats com unes entitats que miren de perpetuar-se la seva estabilitat.
Explica la celebració d’un ritu funerari per la seva contribució a la permanencia estructural del
grup.
Levi Strauss li retreu que l’estructura social no s’esgota en les relacions socials, l’estructura
social s’expressa també en idelogia, en representacions colectives…
Brown planteja que la funció dun element sociocultural és el paper que aquest element exerceix
en la vida social, i aquesta vida social és percebuda per Borown com una totalitat.
Contribuexen a mantenir, perpetuar l’estructura de la societat.
Per Brown, la societat es un sistema tancat, un tot integrat.

Estudia un tipus de regulació dels conflictes que és present en moltissimes societats africanes,
apartir del que ell anomena intercanvi institucional de “bromes” o “mofes”. Tenim una persona
que arran dels problemes que te amb un veí, i la societat autoritza a que aquest se’n pugui
enfotre en públic. I el veí te la obligació d’aguantar-ho.
Quina és la funció d’aquesta teroia general? Mantenir l’ordre.
Aquestes regles sñon eines per el control social.
L’antropologia preten demostrar les lleis socials universals que relleixen les relacions entre els
fenomens socials. Mitjançant l’analisi comparativa entre societats. Per a poder trobar
aquestes lleis generals que expliquen el funcionament d’aquests sistemes globals.

Aquest corrent és clarament fill de la cultura burgesa occidental, defugen del conflicte, ostres no
clar, no estudiem la historia que haurem de parlar dimperialisme.
Aquesta concepció és extremadament estàtica.
(Crítica)Per aquests antropolegs es tracta de transcriure una realitat donada de manera

inmediata.
Tot el corpus de coneixement que produeix aquest corrent, és utilitzat per les élits impe
rialistes.
Durant un segle la ideologia de l’imperialisme esdevé la ideologia de l’antropologia (bàsicament

parlem de l’antropologia birtànica).
Incapacitat de la cultura burgesa des del segle XIX per analitzar les bases socials.
Aquest antropoleg aspira a ser un recolector neutral de fets.
ESTRUCTURALISME PROCESSUALISME
LEVI STRAUSS
( Els precedents d’aquest són: Durkheim i Marcel Mauss)
Per Strauss les formes culturals són estructures de les quals la gent no en té consciencia. Són
inerioritzades d’una manera inconscient.

Aplica aquest plantejament sobretot als sistemes de parentiu, de classificació…
Levi Strauss estudia els mites.
La vida social per ell consisteix en sistemes de circulació de signes.
El pensamnt humà pren forma sempre através d’una cultura concreta.
D’una societat amb una cultura concreta.
Busca el sentit dels signes de la vida social. Aquí estudia per exemple mites americans.
Els mites com aguía per ordenar les relacions socials, igual que fan els ritus. Guíes per pensar
el món i guies per saver com hauriem d’actuar en el món.
Lo important de Levi staruss:
(influenciat per un text de 1899 que es diu: Clasificaciones primitivas i Per un text de Durkheim

de 1912 Les formes elementals de la vida religiosa)
Classifiquem.
Perque?
Per poder distingir unes coses dunes altres.
Tenim noms i cognoms.
Si no distingissim unes coses dunes altres, tot seria igual.
Classifiquem apartir delements sensibles, la visió, l’oida, el tacte. Més enllà de la morfologia
social, classifiquem.
El procès cognitiu dels humans implica ja per si mateix diferenciar unes coses d’unes altres.
Segregar.
Res no es distingiria de res.
La cultura no és més que un inmens acte de violencia através del qual els humans
obliguen l’univers i les coses a signifcar alguna cosa.
Taylor constatava la tendencia de l’esperit humà d’esgotar l’univers mitjançant la classificació.
Reprenent els estudis de Durkheim i Mauss, Levi strauss planteja que aquelles conexions que
estableixen els dels totems i misticismes, es basen en un coneixement molt profund de les
plantes, els animals…

La ciencia no té res d’incontestable, sempre va al darrere de la realitat i la via.
14/11/2019
BRONISLAW MALINOWSKI:

( EXÀMEN)
(de moment, ho ha passat per alt) (ampliarem més endavant)
Ara parla sobre el treball de camp:
En un incii, qui recollia les dades? Viatgers, mercaders..

Però qui estudiava les dades? Els antropòlegs.
Al finl aquests pensen que ells han de ser també els que recullin les dades.
Els antropolges han de posar atenció a les categories propies dels nadius. I són diferents de les
occidentals
Les preguntes: s’han de formular adequadament. Dacord amb les categories, els conceptes
nadius, indígenes.
L’antropòleg ha de ser receptiu a captar el punt de vista del nadiu
Ha de tenir simpatia, tacte, per trencar la reticència incial lògica del nadiu.
Rivers defensa que política, religió, art, economia, son categories occidentals. La noció de
parentiu també.
Un etnògraf que du a terme treball en solitari, es veuria obligat a demostrar com estan
interrelacionats aquests dominis, cultura societat.
Què diu Malinowski:
L’antropoleg ah de viure en el poble, a la comunitat, entre la gent amb la gent. No pas a la

missió, a una caseta aprop del poble. NO. MERDA
Planteja un canvi fonamental en la concepció del paper de l’etnògraf.
Canvi de paper en l’etnògraf:
Passar del rol de persona que interroga, a persona que observa.
Peeeero, no nomès això, sinó que ha de ser un observador participant. Ei que ens anem a
llaurar la terra? Doncs a llaurar va ell també.
1913 publicà la seva tesi doctoral, sobre la familia i la concepció de familia.

I alà es comença a plantejar la putada de treballar amb textos dels altres.
Quan acaba la primera guerra mundial, torna a Anglaterra ( estava a L’estròvia), fa de profe
d’antropo, desprès marxa a EEUU a Yale…

Hi ha dues etapes en el seu treball de camp:
- Mailú (1915) (sud est de nova guinea)

- Trobiand (1915-1918)
1919: la vida sexual de Melanesia. Sobre matrimoni, sobre sexualitat…
També diu; els blancs caca. Són incongruents, tenen prejudicis, no son objectius, no son
científics.
Tot el que pensa la gent del nsotre voltant, no ho sabrem mai. Per sort.

Sabem que diem. I sabem que fem.
Una cosa és com representa que ens hem de comportar, i laltre com ens comportem.
Malinowski diu que vol tirar el treball de camp en aquells termes, assenyala tres principis
metodològics fonamentals:
- Cal crear unes bones condicions de treball de camp. Cal dur a terme la INMERSIÓ
ETNOGRÀFICA
- L’etnògraf ha de tenir objectius científics reals i ha de coneixer els criteris de
l’etnografia moderna
- Cal aplicar una sèrie de mètodes de recollida de dades, tractament i fixació dels
testimontages obtinguts.

Primer punt; bones condicions del treball de camp:
Finalment Malinowski fa seu allò que rivers havia aportat i allò que va confirmar en el seu treball
de camp.
Cal viure sol, cal apendre la llengua, prescindir absolutament d’intèrprets.

Al poblat no s’hi va a treballar, has de viure allà.
CAl buscar el contacte real cotidià, amb la gent de carn i ossos.
Cala crear un entorn de confiança mutua.

Arribar a poder adquirir la sensació de les bones i males maneres indigenes. Què està ben vist i
que malament de que facis i diguis.
La convivència permet observar la cotidianitat del poble. Es tracta que l’antropòleg deixi de ser
un element exòtic en aquell context i passi a ser una figura social familiar a la mirada de la gent
de la cimunitat.
21/11/2019
El que fan els antropòlegs és situar la organització d’aquestes societats en el parentiu. Es va

veure que quan s’estudiava l’àmbit de la pol´`itica no es podia separar de l’àmbit religiós, de
parentiu, de societats secretes. En aquelles societats extraoccidentals no existeix el que
anomenem govern. En el segle XX s’estudien les formes de patronatge.

Neix l’any 1940 (l’enfoc polític), succeeix un augment considerable del coneixement empíric
sobre les societats que s’han constituit com a objecte d’estudi, trobem que apartir de la 2a
guerra mundial es produeix un augment d’antropòlegs professionalitzats, això implica una
necessitat de major especialització de la disciplina.
Es super ala concepció de que les societats són ents estàtics i autoregulats.
Max Gluckman, Edward Leach
1940- Tres obres fundacionals de la corrent d’antropologia política: Els nuer, Sistemes polítics
anuak, sistemes polítics africans.
Una comprensió del polític com quelcom que es manifesta en totes les societats. Estudien
porcessos de formació/transformació dels processos polítics, tenint en compte les concepcions

diacròniques (procès temporal), estudien esdeveniments, antagonistes, mutacions.
Els politòlegs prenen les societats occidentals com a objecte d’estudi (universalitzen la noció de
política) cenyida a les experiències d’organització i de govern.
Georgre Balandier: el poder en escenas
Aquests antropòlegs anglesos venen de l’estructural-funcionalisme, consideren que el sistema

és autònom a la societat.
Comparen sistemes polítics a escala mundial, esdevindrà un sistema polític una instància del
control de l’ús de la força a l’interior de cada societat. Aquests autors distingeixen dos tipus de
sistemes polítics:
- Africens?: aquelles societats amb uns sistemes en que hi ha una autoritat centralitzada i
institucions jurídiques a través del que sen diuen estats primitius.
I una altra que manquen l’autoritat ( societats no centralitzades, acèfelas) la integració política,
la presa de decisions es fonamenta en grups de famílies. I en un nivell més elevat, en grupss
coorporatius d’herencia lineal.
Les societats amb estat son aquelles en que una organització administrativa que regeix els
grups socials (paper de la religió, ritus en la consolidació de valors…) pressuposen que en
aquestes societats africanes hi ha un equilibri de forces , pero deixen de banda la historia.
No expliquen com el colonialisme estava transformant aquelles societrats, vincle entre política i
parentiu , tot aquest estudi de la política acaba conduint a les relacions entre societats
colonials/centralitzades.

Concepte de poder polític- Max Webber, la concepció de poder de Webber continua sent
econòmic.
La antropo0logia ha demostrat que no hi ha cap societat al món on no es pugui

demostrar empíricament cap forma de política.
El poder polític accedeix a altres instàncies de la societat per autolegitimar-se, sociolegs i

politòlegs han asociat poder a les formes dominants de poder a occident (estat).

Entenem l’estat com una forma d’organització política que implica centralització de
poder, límits territorials clars, que disposi d’institucions formals (tribunal, parlament…) y
especialistes que no intervenen en la producció (funcionaris), l’estat exerceix funcions
redistributives i de control social de el monopoli de la llei, i te el monopoli de l’ús de la violència.
Balandier, explicava que el poder com un element aillat de la societat existeix en una societat i
trobem relacions asimètriques.
Analitzar el poder es fonamental entendre quin es el grau d’adhesió, consentiment, rebuig,
d’imposició de la violència que aquesta genera. Quan Evans Pritchards publica els nuer,
plantejava que en realitat l’estat es nomès una formació potencial d’organització política.
22/11/2019
Als anys 60 un grapat de persones questionen firmement que l’autèntica forma del poder es
reconegui en les formes dominants de poder materialitzades a l’occident.
Això ho va dir Pierre Clastres.
El poder polític és inherent en totes les societats.

Ell diu: el poder polític es pot donar d’una manera cohercitiva o d’una no cohercitiva.
Amb coerció (mitjançant l’ús de la força) o sense coerció.
Allà on és dona la coerció tractariem nomès d’un tipus de realització concreta del poder polític.
El problema és pendre aquest model amb coerció de poder com a referent explicatiu d’altres
models diferents de realització del poder polític. El problema és universalitzarlo com si a tot
arreu és donès através de la coerció.
Fins i tot en les societats on no existeixen caps, “jefes”, en termes típics, tbé es demostra
necessitat d’autoritat.
Control social inmediat: Contextos socials en que la relació amb el poder és sense coerció.
La relació ordre-obediència no existeix. Sinó que el que preval, són les necessitats del conjunt
de la societat. Que exerceix un control social directe sobre si mateixa. Per això Piere Clastres
concep la constitució del poder polític (quan es realitza com una esfera autònoma// amb
coerció) es produeix una escissió entre el poder i la societat, entre l’estat i la societat.
Piere Clastres:
- Les societats NO es poden dividir en societats amb poder i societats sense poder.
Perqué en totes les societats existeix el poder polític. Aquest està lligat (no pas a la
naturalesa de l’èsser humà), sinó a la vida colectiva, a totes les societats. La diferencia
és que el poder polític s’exerceix (com ja hem dit; amb coerció o sense)
- El poder polític amb coerció no és l’autèntic model de poder. No hi ha cap. No hi cap

cap motiu científic, per a que aquest model esdevingui el punt referencial, que sigui la
base sobre la que explicarem altres models de poder polític.
- Fins i tot en societats en que no hi ha institucions polítiques, allò polític hi és present.
Marx i Hengels entenien el poder polític com el fruit de la relació entre forces socials en
conflicte.
Clastres diu, bé, això és cert, però no és universal.
Hi ha una finalitat clara, evitar que el poder polític sigui un motor autònom de la diferenciació
social.
Els límits de l’antropologia no resideixen en les societats anomenades primitives, sinó que els
límits rauen en la mateixa mirada occidental sobre el poder.
Com s’efectua la relació en les societats indígenes americanes?
Quan tu arribes a una societat així, no els has de preguntar qui és el seu cap, sinó qui parla
entre ells?
L’adquisició del poder és l’adquisició de l’ús de la paraula.
El cap té l’obligació imperativa de parlar.

Un cap que deixi de parlar no pot continuar exercint com a tal.
El seu parlar públic cap a la societat es formalitza d’una manera ritual.

Però a vegades ningú li fa cas.
Perqué passa això???

Perque la paraula del cap no és dita per ser escoltada. ( que collons significa això?)
Matís fundamental: la gent, el grup (com els gayaqui), fingeix desatenció. El cap s’ha de
sotmetre al deure de parlar per a la gent. Cada dia, quan surt el sol o quan el sol es pon.
Per part de la gent n’hi ha prou d’aparentar que no se l’escolta.
El cap es limita a celebrar i a repetir les normes de vida tradicionals, els nostres avis bla bla
bla…
Segons clastres el discurs ritual i cerimonial del cap, està justament vuit perqué no és el discurs
del poder.
El discurs del cap està vuit, precisament perqué aquest no és el discurs del poder real. Perqué
el poder no és a les mans del cap, és a les mans de la societat. Per això la paraula del cap no

podrà ser mai paraula de poder, no pot ser paraula d’autoritat, de comandament. En aquestes
societats, sense coerció, el cap no pot donar ordres.
Aqquestes societats saven que la violència és l’essència del podr.
Mantenen separats el poder i la figura del cap. Aquesta demarcació la traça la paraula.
Aquest cap, és un recordatori de la societat.
12/12/2019
INSTITUCIÓ TOTAL (exàmen)
Erwing Goffman
Desde l’any 60, es posa en òrbita un plantejament especialment crític. Arrel de dues obres:
Internados- E.Goffman
Història de la bogeria- Michel Focault
Focault analitza com la ideologia del poder, la ideologia dominant de la moral, com l’establiment
dels límits en el que es considera normal i no, es manifesta atraavés del discurs del saber
científic.
Les societats occidentals tracen una separació entre la raó per una banda i l’estat mental
d’unes persones. D’aquesta manera es justifica aillar de la societat unes perones i tancarles en
determinades institucions.

Goffman enten com a institució total, un establiment en el que es produeixen prossessos
institucionalitzats epr la societat. Un establiment on la gent ha de viure-hi per força.
Camps d’extermini, cuartells militars, un vaixell que fa una campanya de sis mesos, un
petroler…
Es tracta d’institucions profundament persuasives.
1. La major part d’institucions totals estan emboltades per una tanca, per una reixa un mur.
2. A la institució total hi ha una autoritat que ho domina tot, i que té poder sobre la gent
que prové de fora de la institució (la que ha estat obligada a viure).
3. Dins la insitució total, hi ha diverses classes de persones. Hi ha una jerarquització de la

colectivitat humana.

Els usuaris d’aquestes institucions hi passen els dies i les nits sensers. Estan Internats.
Els interns estan en l’escala més baixa.
Un manicomi per exemple funciona amb dos ritmes, el dels interns i els que hi treballen, els que
hi son unes seguides hores.
(no ho diu goffman però és una institució total també): persones que viuen al servei domèstic, i
viuen a la propia casa. Ex: els criats.
4. Una quarta característica, és que Goffman les anomena institucions finals. Aquestes
institucions totals s’han creat en qualitat d’empreses de riscos calculats racionalment.
5. En cincquè lloc; mostren una cultura d’imposició. No solament mostren, sinó que actuen
apartir d’aquesta.Sigui qui sigui qui entra, passa a pertàner a un món cultural que no
és el seu.
6. És com si la ideologia o la perspectiva del món que té la institució situés als interns fora
del món, com si els apartés. No val el que hi ha fora, fes lo teu i obeix. Evidentment hi
ha matissos. Ex: una monja que ha sentit la crida de Déu, que creu que no pot fer res
més que ficar-se en un convent, voluntàriament.
Institucions totals; duen a terme el que Goffman anomena cicle metabòlic. Les recluten , les
“trituren”, i les tornen a la societat.
Les persones són modificades per la institució. Se les traguen i les vomiten a l’exterior.

Distingeix 3 tipus d’institucions ,no de totals, INSTITUCIONS:
1. Aquelles que acullen persones que ja estan constituídes com a persones correctament
autoregulades. Persones que responen a les normes establertes.
2. Les empreses funeràries. Els cadavers ja no son persones autoregulades, els vius
poden fer amb els morts el que vulguin. Les institucions d’ensenyança mèdica, fan el
que volen amb els cadàvers.
3. Institucions totals: institucions que proven de reajustar redicalment els mecanismes

d’autoregulació de la persona. La visió de les quals és emmagatzemar un nombre de
persones i canviar-ne la personalitat, l’actitud, la conducta.
En resum, els punts estàn de menys a més:
- Perosnes autoregulades
- Persones que no es regulen perque estàn mortes
- Persones en les que la institució prova de reajustar radicalment els mecanismes
d’autoregulació de la persona.
19/12/2019
Processos d’alterització.
Des de l’antropologia, un cop més, es qüestiona frontalment l’anàlisi d’aquestes situacions i
processos d’exclosió social apartir d’explicacions psicològiques.
Les explicacions pscicològiques eximeixen a la societat del paper que aquesta dur a terme en
la constucció de tots els processos d’exclosió social.
Si el problema està en el cap de l‘individuu, la societat està eximida de la seva responsabilitat

d’estructuració social.
Les explicacions psicològiques, individualitzen els conflictes, en la mesura que creen una
separació entre les concepcions que expliquen l’atuació duna persona n una societat i
l’actuació de la societat mateixa.
NO és la personalitat psicològica dels agresors el que explica que una societat, grup social,
activi determinats dispositius socials.
EXÀMEN: tots aquests fenòmens que associem a l’exclosió, són el fruit, el resultat, la
conceqüència de la relació entre grups socials que fns a cert punt es consideren a si mateixo
incompatibles o antagònics.
L’exclosió no és la causa d’un antagonisme ,és el resultat d’un antagonisme, el fruit.
Lorigen dels conflictes socials no rau en totes aquestes formes diverses d’exclusió, sinó que és
justament el contrari, les varietats diverses de l’exclosió social, són el fruit de les contradiccions
i les tensions socials.
Tots aquests procssos son acompanats d’una racionalització através de la qual es justifica
l’opresió, la marginació, l’expulsió…
Les 4 figures bàsiques de l’eclosió:
- Prejudici
- Racisme
- Xenofobia
- Estigmatització

La ideologia dominant d’una ciutat és la ideologia de la seva classe dominant ( Marx)
El prejudici esdevé el que en diem el grau 0 de l’exclusió, el nivell inicial, la base.

D’entrada el grup humà que és pre-jutjat, maginat, agredit, no és el cusant del tracte que li és
donat. La seva conducta és totalment dependent del prejudici del qual és objecte.
No hi ha una explicació empírica apartir de la qual sestableix l’excosió. Ni cap base material.
Prejudicis.
“És més antisistema un alt càrrec de la caixa que un dels de l’associació d’anticontenidors”
Gerard
“L’antisistema ha estat presentat com una ferotge bèstia humana, el monstre que anhela la
destrucció de tot allò que tu estimes i defenses”
És através dels processos de socialització que generem estereotips.

Classificacions discriminatories que assumim com a nrmals.
Ës barreja, religió, cultura, ciencia, per justificar através de la biologia que no tots els humans
estan en peu d’igualtat.

9/01/2020
XENOFÒBIA/ EXCLOSIÓ/ ESTIGMATITZACIÓ:
En el context en que abordàvem la última classe, quan acabarem dient que els drets humans
no es compleixen a occident. Succeeix que molts conflictes que es presenten com ètnics,
obeeixen en molts casos a processos de competencia laboral entre molts treballadors,
competència per recursos escassos. Això acaba passant en molts àmbits que no són laborals:
Ex: y porque los moros se llevan las becas menjador?
Gerard: jo sóc afro-europeu. Al final, tots venim de l’Àfrica.
Estigmatització; un grup social és acusat per la majoria de la societat o bé per l’estat mateix,
de ser el causant de les desgràcies que afecten o que podrien afectar a la societat.

Què fer a un grup social com aquest? Segregació especial, expulsió…
Suposadament la expulsió d’aquest grup hauria de eliminar els problemes que podríen afectar
a la societat.
La paraula estigma prové del grec, i ens arriba pel llatí. Remet a una marca, un senyal, algo
inscrit en el cos. En la grècia clàssica l’estigma és una marca sobre el cos provocada per talls o
bé per cremades. Una marca que la societat imposa als esclaus per dstingir-los dauqells que
no ho són.
L’estigma pot remetre també a la rleigió.
Què és l’estigma? L’estigma és una taca social, el senyal d’una deshonra, d’una impuresa
religiosa, cultural, moral…
Mitjançant la imposició de l’estigma la societat assenyala el que percep com una conducta, com
una actitud desviada…
Actualment l’estigma denota més el mal en si mateix que no pas les seves manifestacions
culturals.
L’estigmatització devalua la identitat de la persona que encarna l’estigma.
Qui són els marginats? Aquella gent que viu en una situació social que la societat considera
altament negativa.

Erwing Goffman- Estigma: “Cuando conocemos a alguien, este puede mostrar ser dueño de un
atributo que lo diferencie de los demás y lo convierta en alguien menos apetecible (...) Un
atributo de esa índole es un estigma”
El punt màxim de l’exclusió és la persecució física, el tancament o la mort.
Inclusió social, passa per conceptes com: ciutadania, identificació fiscal, una persona que te
una feina es suposa que está inclosa en la societat.
L’explicació dominant ( el que ha afirmatt la ideologia lliberal) és que si algun son pobres, es
perque no s’han sapigut adaptar al desenvolupament modern de la societat.
Sempre s’ha afirmat que els pobre sson els responsables de la seva innadaptació.

La pobresa és un procès de degradació social que per a moltes persones acaba en una forma
o una altra d’exclusió.
Una persona està exclosa socialment si; resideix en una societat pero per raons que
escapen del seu control, aquesta persona no pot participar en les activitats “normals” d’aquesta
societat, Malgrat que voldria fer-ho.


Wuolah Free Antropologia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Antropologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANTROPOLOGIA.

Facultad de Geografía e Historia

Reservados todos los derechos.

Què és el que la mateixa antrppologia acaba questionant-se de si mateixa?

Reservados todos los derechos.

Des d’una perspectiva antropològica que en concloem d’això:

Cap cultura és una essència interna absoluta.

L’orígen d’aquesta diversitat quedava lligada a la capacitat de l’èsser humà en generar i

Cultura com a entitat canviant, determinant i determinada per a la història.

Reservados todos los derechos.

La discriminació, la segregació, la marginació, són o reben una explicació essencialment

Però, quins són els nostres valors?

si lees esto me debes un besito

Exponents: Henry Maine

S.XIX: La inmensisiima majoria de pensadors tenen un pensament religiós, catolicista i es

Reservados todos los derechos.

Aquest model de la concepció de les societats es absolutament conjuntural, pero son

Ara, reivindiquen la possibilitat de comparar i estudiar les societats.

Particularisme històric (també anomenat) Culturalisme

Referent: Franz Boas (1858-1942)

Boas afirma, que no hi ha societats superiors ni inferiors.

si lees esto me debes un besito

- D’entrada, desenvolupa uns exquemes extremaent rígids d’evolució unilineal.

Reservados todos los derechos.

Peeeeeeeero aquesta primera antropologia amreciana, aprtint d’aquesta lloança de

Deixebles més destacats:

A.kROEBER ( va introduir el cocnepte d’arees culturals)

Més enllà de la historia conjectural dels evolucionistes, més enllà de l’apelacio a

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

La recerca ha de ser sincrònica ( el que està succeint ara)

- Diacrònic. Atraves del temps

Això implica una represió cootidiana del desig.

Reservados todos los derechos.

Contribuexen a mantenir, perpetuar l’estructura de la societat.

Per Brown, la societat es un sistema tancat, un tot integrat.

si lees esto me debes un besito

Quina és la funció d’aquesta teroia general? Mantenir l’ordre.

Aquestes regles sñon eines per el control social.

Reservados todos los derechos.

Aquesta concepció és extremadament estàtica.

(Crítica)Per aquests antropolegs es tracta de transcriure una realitat donada de manera

Durant un segle la ideologia de l’imperialisme esdevé la ideologia de l’antropologia (bàsicament

Aquest antropoleg aspira a ser un recolector neutral de fets.

( Els precedents d’aquest són: Durkheim i Marcel Mauss)

si lees esto me debes un besito

Lo important de Levi staruss:

Reservados todos los derechos.

Tenim noms i cognoms.

Si no distingissim unes coses dunes altres, tot seria igual.

Res no es distingiria de res.

Taylor constatava la tendencia de l’esperit humà d’esgotar l’univers mitjançant la classificació.

si lees esto me debes un besito

Reservados todos los derechos.

(de moment, ho ha passat per alt) (ampliarem més endavant)

Ara parla sobre el treball de camp:

En un incii, qui recollia les dades? Viatgers, mercaders..

L’antropòleg ha de ser receptiu a captar el punt de vista del nadiu

Què diu Malinowski:

L’antropoleg ah de viure en el poble, a la comunitat, entre la gent amb la gent. No pas a la

Canvi de paper en l’etnògraf:

1913 publicà la seva tesi doctoral, sobre la familia i la concepció de familia.

Reservados todos los derechos.

- Mailú (1915) (sud est de nova guinea)