QUÈ ÉS LA MEMORIA INDIVIDUAL?

Son records de vida que ens permeten actuar i sobreviure en la societat.

Es basa en la experiència i es basa en records i en oblits

Es liquida, es a dir, esta canviant constantment

Tb es fràgil i enganyosa. Es pot oblidar algo (in)conscientment

Filtra records o els lleva coses lletges, es a dir selecciona i oblida.

Subjectivitat de qui parla i influeixen els estereotips culturals de qui parla

Es una font històrica aporta la mirada des de baix, de persones corrents

MEMORIA COL·LECTIVA O PÚBLICA

La de un esdeveniment important

Esta dins de nosaltres pero es creada

La crea una persona que te poder per poder crearla i imposarla

Te rituals: les festes nacionals, processons civiques… fortifiquen aquesta memòria

Hi ha un poder polític que la construeix

Es una construcció política que sens imposa

Mitifica el passat, ens oculta coses i ens magnifica altres

Es plural, te practicants; que son els q creuen en ella, te rituals i dona identitat

La memòria col·lectiva és una imatge del passat, siga pròxim o remot, que no està
construïda sols per records d’experiències viscudes, sinó també per imatges
adquirides i, en gran part, o imposades pel poder; aquesta imatge no és permanent.

Es tracta de la construcció de la relació que mantenen les societats amb el passat. En dita
construcció predomina/pesa la visió que imposa el poder.

Travessa el discurs social respecte al passat, el saber, els relats, els monuments, els rituals i
formes cerimonials...

Comporta una mena de “religió civil” (Traverso).

Les memories colectives tenen practicants i son plurals i creen identitat comunitaria
del nucli de societat a la que afecta

Es transmet a la societat per l’escola, festes, pelicules, pintura, visites turístiques...

LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA-----NO es lo mateix que la historia

La memòria democràtica (hi ha qui també l’anomena memòria històrica) és una
imatge actual del passat, siga pròxim o remot, que no està construïda sols per records
d’experiències viscudes, sinó també per imatges adquirides i, en gran part, negociades
i acordades entre el poder i la societat civil. Aquesta imatge no és permanent.

En la construcció d’aquesta relació amb el passat participen l’Estat (democràtic) i la

societat civil.

Travessa tot el saber: els discurs social respecte al passat, el saber, els relats, les
novel·les, les pel·lícules, els llibres escolars, els museus, els monuments, els rituals i
formes cerimonials...

Es un tipus de memoria colectiva PERO la diferencia es q en esta participa la poblacio

civil i en la anterior no.

Esta regulada per l’estat, dona subvencions…

Aquesta comporta una socialitzacio de la memoria sobretot del passat mes recent

Dona identitat compartida i es molt mes liquida, es a dir hi ha mes punts de vista

Parla de veritat, justicia i reparación. S’han de desfer el mites creats pel franquisme
sobre la guerra civil.

ens dona una imatge del passat construïda sobretot quan es mes remota.

Es una imatge NEGOCIADA per poders públics que vehiculen i institucionalitzen

aquesta memòria democràtica. Tb l’educacio dels ciutadans es clau, es la mes
important i tb inclou els testimonis i associacions de la societat civil, la historiografia,
arxius, la comunicació socicial i la cultura
La diferencia entre història i memòria

La història es una reconstrucció verosímil i contrastada (amb fonts amb mètodes....) . I

ensenyen als estudiants a fer una reconstrucció.

La Historiografia es el conjunt de explicacions q s’han fet durant l’experiència humana

No es un saber axiològicament neutre, sinó que esta implicada en la societat des de la

que es fa, el poder els pressiona, condiciona... la història no es un saber neutre. Esta
implicat en determinats valors, provocar reflexions sobre determinats temes.

El historiador te A mes te passió pel fet, per la prova, que determinarà amb la recerca
de l’evidencia i l’exposició completa de la globalitat. Contràriament a la memòria, no
busca una finalitat política ni sacralitza el passat. Nomes busca presentar els fets. Però
la historia te uns usos públics que utilitza el poder i esta relacionada amb la memòria
col·lectiva.

Front a la memoria col·lectiva (i adhuc la memoria democràtica) , la historia:

1)No sacralitza el passat.

2) No busca excloure res (per exemple, estudia la violència política del 1936, i la
repressió́ franquista: tot), no busca ocultar res, no busca ometre cap aspecte.

En la historia hi ha influencia dels poder públics en la construcció q es fa i el historiador

ha de ser conscient de aquesta influència

El poder i la història

1.- Influència poders públics en la construcció de l’explicació de la historia

2.- Funcions i usos de la història:

-Coneixement objectivat i contrastat

-Construcció ciutadania (inclou, però no sols, identita/ts)

-Crítica i reflexió social

MIRADES INCRUSTADES EN LA HISTORIOGRAFIA

Eurocentrisme, estat-nació, valors propis de la classe mitjana, androcentrisme

(masclisme)
LA HISTÒRIA I EL CONEIXEMENT HISTÒRIC

LES FONTS HISTORIQUES

Son materials o elements que transmeten informació quan se’ls sap interpretar.

CLASSIFICACIÓ: (son prou relatives

- Pel registre: fonts materials(pedres i de mes(registre arqueològic)),

documentals (tot allò escrit sobre un suport), simbòliques (símbols religiosos,
franquistes, l’art...), oral i audiovisuals
- Per propietats internes: intencionals i no intencionals
- Per l’accés: directes (ESGLÉSIA) o indirectes (UN DIARI)
- Per l’actitud: participada/ no participada.... depèn de si el que usa la font ha
participat en la extracció de la font o no. (primaria o secundaria)
- Pel tipus: fonts qualitatives i quantitatives. Les quantitatives vol dir si hi ha poc
o molts, per exemple un sens de població es quantitativa perquè conta el
numero de persones. La qualitativa es la qualitat. Per exemple averiguar el
registre de natalitat,

Arquitectura parlant: la arquitectura te un significat que al veure-la interpretem, com

les esglésies, cases quotidianes, estacions de tren... pel material q estan fetes...

FIABILITAT/ADEQÜACIÓ

Pares: per a buscar fonts

Els fets històrics depenen de les fonts, fets... i estan tots interrelacionats entre si.
És l’historiador qui retalla el fet històric.

El nucli de la historia son interaccions humanes.

Per exemple, la batalla de troya es com un nuc de interaccions humanes. L’historiador
retalla els fets històrics i busca les proves, fonts, preguntes...

S’HA DE BUSCAR LA vida quotidiana, com afecten els fets a les dones, ciutsdans...

n Material o Fets: nusos d’interaccions i relacions socials.

u Hi ha fets històrics reiterats i singulars.

u Llarga durada/temps social/esdeveniments.

u Fets de vida quotidiana, fets institucionals i esdeveniments.

La historia es una reconstrucció contrastada i verosimil amb tots els recursos que
tenim a l’abast (fonts, ideologia implícita d’un discurs...)

Darrere de retallar hi ha preguntes. Son el fonament del coneixement.

ELS FENTS HISTORIQUES PODEN SER:

- Reiterats i singulars: reiterat: que se repeteix (les guerres en generals,

epidèmies, revolucions, genocidis, els invents, soterraments, l’art)
- Llarga durada ( els fets de vida quotidiana, la mort, treballar, anar a classe,
menjar(les costums de com se menja)el folklore, moda...)/temps social o mitjà
(esta inclòs en la llarga durada exemple: sembrar (en tractors o no) vestir-se de
diferent manera...)/esdeveniment (com trencar un partit per exemple)

L’esdeveniment marca una ruptura en un moment, il·lumina l’experiència/

trajectòria històrica plena.

- Els fets de vida quotidiana (fets de masses: la manera de viure, canvi de

religió...), fets institucionals ( son els q fixen relacions de les persones amb la
organització social. Son els marcs institucionals.Casar-se, contractes, el sistema
judicial, la constitució, codi civil, sistema eductaiu, vagues, sindicats... )i
esdeveniments que enllacen la vida quotidiana amb la dinàmica de canvi o
transformació de la societat tal com la coneixem (divisió de partits, passar de
rella a tractor, de fusell a metralladora...)

Els llocs on es guarda i es recupera. La memòria o fets històrics son:

- Jaciments
- Biblioteques, museus...

Power

Un esdeveniment posa en relació fets de masses i els fets institucionals amb el canvi
per exemple el 9 d’octubre de 1238
TEMA 1 C

Els agents son qui fa la historia, son:

- Individu i societat
- Cultura i civilització

L’INDIVIDU:
No hi ha separació entre esser humà i animal, som animals que formem part de
l’escala evolutiva, que hem sorgit del mateix espai físic i biològic que les altres
especies, que podem existir nomes amb l’intercanvi de recursos amb la natura, som
part de la natura. No som el centre del planeta, tots estem en companyia, tenim sobre
un 99% de gens compartits amb els primats, però esta diferencia es la que ens fa
humans, es diu la HOMINITZACIÓ.

Hi ha factors mediambientals, biogenesics i sociogenesics que produeixen este canvi

Els mediambientals: condicions de clima favorables per a que es produeixca una

mutació en una part de animals que es pareixen a nosaltres. Apareixen fenòmens
geogràfics físics que fan que hi haja una separació entre homínids i ximpanzés, els que
es queden en la zona mes seca de la savana s’han d’adaptar al nou clima i les noves
condicions o mor i per això es fan bipeds, perque no hi ha arbres per a saltar... i perque
bipedixen o desapareixen.
El bipedisme esta relacionat també amb el desenvolupament de la vista i l’alliberació
de les mans, també hi haurà canvis en el sistema digestiu, la columna vertebral, el cap
es fa mes gran u creix la massa encefalica

Els biogènesics: esta relacionat amb el bipedisme, la columna mes recta (el que
provoca que el part siga mes dolorós) , el canvi en la massa del cervell...
Els sociogènesics: el viure en la selva ens dona un cervell hiperdesenvolupat pel canvi
climàtic i la necessecitat d’adaptació. Sols s’arriba a adult dins d’un nucli de
interaccions humanes, arrelades a la societat e¡que ens envolta

La praxi és pensar una cosa i fer-la, després rectificar-la si cal. La pràctica. Es una de les
grans característiques de la espècie humana

EVOLUCIO HUMANA

1- Bipedisme
2- Terrestralitat
3- Encefalització
4- Civilització

Hi ha diverses especies en contacte però no totes hominitgen

Naix a africà i colonitza tot el planta. S’adapta a cada territori per mitja de la
sociogènesi

America es l’ultim continent colonitzat.

Característiques de l’esser humà despres de la hominització

1- ANIMAL SOCIAL QUE APREN SOCIALMENT I VALORA: Potenciat per

l’emancipació simbòlica o revolució cognitiva. Permet major cooperació: p. e.
comerç

2- PRODUEIX LA SEUA VIDA PER LA PRAXI O ACCIÓ SOCIAL: creem el paisatge, fem
aeroports, camins... marca línies entre unes tribus i altres, domestica animals...

- Producció: hem de menjar

- Poder: podem produir

- Idees: pensem com producir

La PRAXI transforma el món natural, crea i organitza el món social i autocrea la

persona (per mitjà de la observació, costums…)

3- SAP QUE SAP (sapiens sapiens) : el cervell s’hiperdesenvolupa. Hi ha una

emancipació simbòlica: té capacitat cognitiva important, capacitat de
comunicació simbòlica (converses)

- Revolució cognitiva que comporta:

- Desenvolupament del llenguatge figurat o simbòlic (converses: paraules,

gestos...)

- Capacitat per a crear una realitat imaginada: la ficció/hipòtesis

- Evolució cultural: diversitat d’opcions culturals o modes de vida

- Alteracions històriques imparables

- empatitza

Les religions son un acte de imaginació total utilitzades per a explicar en societats
antigues els fenòmens naturals.

La imaginació es la capacitat de fer hipòtesis

Com a conseqüència de l’emancipació simbòlica:

1. Es desenvolupa la ficció, que figura entre les ferramentes més potents de la caixa de
ferramentes de la humanitat.

2. Es construeixen relats que confereixen significats a idees i accions (donen identitats,

sentit a la vida...).

Reflexionar, Observar, Investigar...

CARACTERISTIQUES DE L’ÉSSER HUMÀ

- INTEL·LIGÈNCIA: estrategia per a usar Mitjans i aconseguir fins (ex. Si no arribe

en la ma, pues en el peu)

- PENSAMENT: capacitat per a ordenar informacions, crear idees I resoldre

problemes

- CONSCIÈNCIA: capacitate de percebre I renconeixer el mon exterior i el propi, i

també les relacions amb el món exterior.
PERSONA I PERSONALITAT
Interaccionisme simbòlic : que les persones interactuem simbòlicament.

Es la relació entre les persones, front a l’estructuralisme que diu que la

estructura social ja esta creada. Es una teoria sociològica que diu que la
societat no sols es una construcció des de les estructures que tenim damunt,
sinó q tb eixes estructures son una coconstruccio entre elles i nosaltres, les fem
les persones interactuant de diferents maneres entre nosaltres. I que se poden
modificar per les nostres accions. Per exemple la moda. No esta en contra de
l’estrucutralisme però afegeix el factor de les relacions personals. El
interaccionisme simbòlic ens ajuda a crear la nostra personalitat.

Persona: ser sociable que viu i es desenvolupa en una societat. Es un individu

socialitzat. Saben com hem d’actuar en persones.

 Interacció amb els altres (activa mútuament): Importància de les

relacions

socials.

 Les accions humanes no sempre són racionals, i les

conseqüències

poder ser imprevistes i no buscades.

  Les accions humanes s’han d’involucrar el processos (en la durée
o

duració): des de la motivació a les conseqüències.

 La persona adopta diferents formes d’actituds i interacció: Personalitat

múltiple. Màscara. Per a si i per als alters

Homo sapiens/homo demens

 Actes sublims i actes miserables.

 Entre les demències:

 Considera “els altres” inferiors.

 Es creu l’amo del Planeta.

 S’inventa demiürgs, mites i ideologies que el subordinen i l’esclavitzen

(l’alienen). Ex: la religió: no es deu qui crea l’home, es l’home qui crea a
deu

 La raó instrumental i el “mal banal”: la escola de Frankfurt: diu q la rao

crea el mal banal, comportaments de costum, sense adonar-nos. Es rao
instrumental perque pot ser criminal perque pot ser utilitzada per al mal
(ex. La construccio d’armes ….) pot ser bona si la uses be.

“critica de la razón”

Homo demens : dement

 La societat esta dins del cap de les persones.lo que ha apres, el que se
li ha ensenyat. L’adaptacio que ens ajuda a sobreviure.

El 90 per 100 de les connexions entre neurones es construeixen

progressivament en funció de les influències familiars, de la educació, de la
cultura, de la societat. -Catherine Vidal (neurobióloga)

HABITUS

La nostra cultura ens fonamenta la nostra manera d’actuar. Estem condicionats

des del dia que naixem per la nostra societat, en la musica, gustos... no es
herència genètica, es herència cultural, que canvien segons el temps, lloc...

“HABITUS”, INDIVIDU I SOCIETAT SEGONS BOURDIEU

“Contra la representación común, que consiste en asociar sociología y

colectivo, hay que subrayar que lo colectivo se halla depositado en cada
individuo en forma de disposiciones duraderas, como las estructuras mentales”.

Habitus o associacions implícits son per exemple el classisme, masclisme... tot

el que vinga d eherencia cultural.

SISTEMA SOCIAL
El sistema es un conjunt de elements. Conjunt ordenat de funcionament

Una qualitat original social seria per exemple la dependència de la tecnologia de

internet, el treball assalariat, la comunicació aèria, l’alfabetització, societat imperialista
(control, cooperació...)...
Un sistema social seria una cultura, poliglotisme, cada persona que vivim perque tenim
relacions simbòliques entre nosaltres i les projectem en la cultura, el govern, el poder
en general en tots els àmbits,

Un sistema social es un conjunt de elements (individus, classe social, cultures,

ideologies, religions, estructures de poder...)

HABITUS: idees incrustrades d’origen cultural al cap que duen una practica que son
duradores. Se ho inventa Pierre bordieur

PARCIALITAT SOCIAL IMPLICITA:

FETS INSTITUCIONALS: exemple: la casa dels bojos, la església catòlica, l’organitzacio

de l’estat... . es aquell fet social que esta enquadrat en relacions determinades per
institucions

FET HISTORIC: nuc d’interaccions socials

LACULTURA: la millor es la primera definició

PREGUNTA LLARGA 2 CARES

CURTES 1 CARA

LLIBRE:
RESUM 1 PAGINA
2 PAGINES COMENTARI: QUINS ELEMENTS DE MICROHISTORIA I HISTORIA CULTURAL
ES TROBEN EN EL LLIBRE: SENTIMENTS, PASSIONS, REVOLTA POPULAR,
INTERROGATIRS, MENTALITATS: LLUITEN DOS LA TRADICIONAL Q CONSIDERA Q LA
PANDEMIA ELS SUPERA TRAENT UN CRISTO AL CARRER I ELS ALTRES, ELS MODERNS DE
LA SENYORIA QUE NO VOL Q ES FACEN ACUMULACIONS DE GENT. MENTALITAT
MODERNA