5 aprenentatges del 2022 per viure el 2023 des d’una altra

perspectiva

1. NO ES TRACTA DE FER MÉS SINÓ DE CENTRAR- NOS EN LES NOSTRES

PRIORITATS

Sempre havia pensat que quant més millor: més objectes, més amics,
més plans,... fins que em vaig adonar que no hi ha luxe més elevat que la
simplicitat. El que destaca les botigues més cares és la buidor dels seus
estants: perquè un luxós objecte cridi l’atenció, ha d’estar envoltat d’espai
enlloc de quedar amagat entre una pila d’altres andròmines. En la nostra
vida passa el mateix: quan menys obstacles hi ha al nostre camí, més
lliures som. Les barreres al nostre creixement son totes aquelles coses
que ens fan nosa, les relacions que no ens fan bé, les responsabilitats
que no ens condueixen a ser la persona que genuïnament som. Per tant,
desfer-nos de tot allò que ennuvola la nostra perspectiva ens fa guanyar
molta energia, claror i serenitat, que al fi i al cap és el que desitgem.
Gràcies: Danshari; ordena la teva vida, de Hideko Yamashita

2. PER DESPLEGAR LA TEVA AUTÈNTICA PERSONALITAT , HAS D’APRENDRE A

CONVIURE AMB LA DESAPROVACIÓ DELS ALTRES .

Els afalacs son la droga més dura. He viscut molts anys pensant que era
imprescindible complaure els altres per integrar-nos i sentir-nos
acceptats. Ara penso el contrari: és necessari ser un mateix per poder
aportar riquesa a la societat. Un dia el meu fill va venir molt disgustat de
l’institut perquè un company li havia dedicat una tirallonga d’improperis al
xat del grup. Em va sortir del cor dir-li que ell és com la xocolata. Encara
que pensi que la xocolata és deliciosa i sigui el seu menjar preferit, hi ha
gent que no suporta aquest aliment. De la mateixa manera, cadascú de
nosaltres tenim les nostres característiques i no agradem a tots aquells
amb qui interactuem. Però de qui és el problema quan algú odia un
menjar? De la xocolata o de la persona? Quan no agradem a algú és
més cosa seva, que nostra. De fet, tenir detractors és una manera
infal·lible de saber que estem expressant amb naturalitat qui som. Hem
d’alegrar-nos quan els altres no estan d’acord amb les nostres decisions:
vol dir que hem seguit el nostre criteri i no pas el seu. Que hem fet ús de
la nostra llibertat i ens hem guiat pel nostre desig enlloc de la necessitat
de complaure.
Gràcies: The courage to be disliked, d’Ishiro Kishimi i Fumitake Koga
(existeix una edició en castellà titulada “Atrévete a no gustar”)
3. DINS EL TEU COS HI HA LES CLAUS DE LA LLIBERTAT : OBRE LES PORTES!

Ens passem incomptables hores al dia barrinant i intentant solucionar els

problemes amb la ment, però a vegades, aquesta és inefectiva. Quan els
pensaments son repetitius, hi ha una sortida ràpida al maleït
estancament: moure el cos! Fer qualsevol activitat física activa tots els
recursos del nostre organisme, facilitant-nos unes eines amb les que no
podíem comptar des de la immobilitat.
El nostre cos és savi i te entre les fibres dels seus teixits la resposta que
busquem. Connectar amb el nostre organisme mitjançant l’exercici ens
atorga el poder que sempre hem tingut però que, potser, ens havia
passat per alt. Sentir els missatges que ens envia, conèixer-lo millor i
atendre les seves necessitats és la clau per al creixement i l’evolució. Cal
partir de la integritat per triomfar i assolir els nostres autèntics propòsits.
Fer ioga, Pilates, nedar, caminar o ballar son eines que ens ajuden a ser
la millor versió de nosaltres mateixos.
Gràcies: Arielle Schwartz per la extraordinària classe de ioga que va
penjar al youtube (https://youtu.be/qkEdsN8nmxI)

4. ENTRE ELS ARBRES , LA VIDA TE SENTIT

Aquest any he après que la natura és la nostra llar. Quan estic envoltada
de verd i respiro aquella olor de bosc, em sento lliure i realitzada. La
natura és el nostre origen i estar-hi en contacte ens ajuda a centrar-nos i
a relativitzar. Les coses prenen un nou caire després d’un passeig entre
avets. Els banys de bosc (els japonesos en diuen Shinrin-yoku) son una
de les teràpies més poderoses per millorar la nostra salut tant física com
mental. Hi ha piles d’estudis científics que demostren els efectes
immediats després de passar tan sols mitja hora entre arbres. A tot arreu
on hi cap un arbre, n’hi hauríem de plantar un, proposa el botànic Stefano
Mancuso per contrastar la petjada dels humans a la Terra. Us imagineu
que això es fes realitat? Arbres i plantes a tot arreu on arriba la nostra
vista: aromes, textures i colors fent les delícies dels nostres sentits.
Perquè això sigui possible, comencem amb el nostre granet de sorra i
omplim de verd cada racó del nostre entorn.
Gràcies: La nació de les plantes d’Stefano Mancuso, El batec del bosc,
Peter Wohlleben

5. QUANT MÉS CONSCIENT ETS DEL TEU PODER , MÉS PROACTIVA ES LA TEVA
CONDUCTA

A vegades ens queixem de la gent que no fa res, que no ajuda als altres i
es queda impune davant del sofriment aliè. Critiquem i condemnem la
seva actitud. Tanmateix, he observat que aquestes persones no actuen
tampoc a favor del seu propi benestar. Se senten impotents, estan
convençudes que no tenen força per canviar la situació, no confien en els
seus propis recursos i per tant, viuen en una mena de paràlisi existencial.
Quant més alt és el coneixement del teu propi valor, més desitges posar-
lo al servei de la societat. És a dir, sovint, qui més ofereix és qui més
segur està de la seva grandesa.
Una sana autoestima és un factor imprescindible per l’autèntica
generositat. Quan sabem el que valem, aportem als altres perquè es
inherent a la nostra naturalesa. De la mateixa manera que un arbre
regala els seus fruits a aquell qui els vulgui menjar, es propi dels humans
contribuir a millorar la societat. Estem dissenyats per evolucionar i
generar una vida cada vegada més digna i pròspera. Quan descobrim la
nostra capacitat d’acció, esdevenim persones proactives que generen
solucions amb la seva manera de fer.