IDEES ENTRADES DICCIONARI PER A OCIOSOS– JOAN FUSTER

CADIRA
Aquest fragment pertany a l’entrada “Cadira”, la qual ens convida a reflexionar sobre
l’evolució d’una cadira al llarg del temps. Aquesta reflexió vol plasmar l’evolució de la
humanitat i la nostra manera de concebre la realitat que ens envolta amb el pas del
temps. A banda, l’entrada tracta altres idees, com, per exemple, la poca informació que
tenim pel que fa al concepte de confort i tot el que aquest comporta. Des d’aquest punt
de vista, Fuster ens mostra una reflexió centrada en la poca evolució de les cadires quant
a comoditat. Finalment, podem observar la idea de, com partint dels problemes que
comporta la incomoditat, naix, actualment, la preocupació per la preocupació per la
recerca del confort.

COVARDIA
Amb aquesta entrada, Fuster fa una explicació del concepte de “covardia” partint d’una
reflexió sobre la por a la concepció vital pròpia de l’individu en relació a la relativitat de
les coses, amb la intenció d’aconseguir l’adquisició de determinades actituds vitals
davant la humanitat en general. La primera idea que tracta és la de definir que s’entén
pel concepte de “covardia” i la seua justificació. Posteriorment, partint de la definició,
Fuster ens explica la relativitat del concepte, tothom és covard, fins i tot els valents.
Finalment, l’última idea del text ens vol fer veure com no s’ha de jutjar mai a ningú per
ser covard, perquè com hem dit anteriorment, tothom ho és.

ESCEPTICISME
La idea principal d’aquesta entrada és la definició d’escepticisme des del punt de vista
de tots i cadascun dels aspectes que condicionen l’existència de l’esser humà. En relació
a aquestos aspectes versen la resta de temes. Alguns d’aquests altres temes són, per
exemple, des del punt de vista intel·lectual, la consideració de com les persones
escèptiques són éssers raonables perquè dubten i encerten. Per altra banda, els dubtes i
els encerts, si ens fixem en la moral, el relacionen amb el sarcasme, ja que ser sarcàstic
equival a fugir de la fanatització i l’encantament. A més a més, des del punt de vista
dels altres aspectes de la condició humana, els escèptics no seran mai assassins, ni
herois ni individus abstractes. Tampoc seran, per exemple, revolucionaris, sinó més
aviat ideòlegs i planificadors. Finalment, Fuster deixa el final de l’entrada obert a
futures reflexions dels concepte (tenint en compte el pas del temps) amb un simple
“etc”.

GENT
Aquest fragment pertany a l’entrada “Gent”, el tema de la qual és la voluntat de fer una
reflexió lingüística sobre el concepte de “gent” tenint en compte el sentit de pertinença a
un grup o col·lectivitat del terme. Des d’aquest punt de vista, observem que, com a
éssers individuals que som, mai ens incloem dins del grup quan mencionem “la gent”,
sinó que més aviat fem us d’aquesta paraula per a fer referència a altres grups de
persones que no formen part del nostre entorn més proper. Des d’aquest punt de vista,
Fuster reflexiona també sobre quina diferència podem entreveure entre “gent” i les
possibles denominacions que reben altres col·lectivitats, com ara poble, colla, grup, o
societat; en relació sempre a què si parlem de poble o colla, per exemple, ens incloem
dins del grup, però que, quan ho fem de gent, sempre és per a fer referir-nos a altres
grups de persones dels quals no en formem part (tot i que per a altres sí en formem),
potser perquè amb aquest concepte mostrem la nostra disconformitat amb maneres de
pensar i actuacions diferents a les pròpies. En definitiva, però, tot i que, segons l’autor,
quan utilitzem el terme no “hi ha consciència d’estar reunits en comunitat”, al final, s’ha
de veure tot des del punt de vista de la perspectiva, perquè, com diu Fuster: No hi ha
dubte que la gent són els altres i cadascú de nosaltres”.

RELLOTGE
El tema central d’aquesta entrada és la reflexió de com la humanitat pren consciència
del pas del temps a partir de l’aparició dels rellotges de polsera i de butxaca, tot i que els
rellotges ja existien prou de temps abans.
En relació a aquest tema, a l’entrada es desenvolupen altres idees interessants, com ara
el canvi de la concepció del temps a mesura que evoluciones els dissenys dels rellotges.
Així doncs, el naixement dels rellotges d’arena i sol, per exemple, no acaben d’influir
en la visió del pas inexorable del temps per a l’ésser humà, però sí en marquen la seua
rutina diària, possiblement perquè aquest tipus de rellotges sols existien en determinats
edificis públics. El canvi de concepció es produeix quan apareix el rellotge de paret i
aquest entra dins les cases i, sobretot, quan apareixen els rellotges portàtils. Una altra
idea reflectida al text és la importància del rellotge a l’hora de planificar i regular les
activitats diàries dels individus. Aquesta regulació és la que fa que es prenga
consciència de la fugacitat del temps i de la condició temporal/mortal de l’ésser humà,
condició que implica una dependència absoluta de tenir sempre el temps controlat.

SER
Amb aquesta entrada, Fuster vol reflexionar sobre la dificultat de reconèixer l’essència
pròpia de tot individu en relació a què ens veiem diferents quan ens comparem amb
altres sense tenir en compte que tots provenim del mateix lloc. Des d’aquest punt de
vista, el verb “ser” palesa una reflexió de la condició humana, així com també de la
concepció que tenim de nosaltres mateixos o dels altres. Per tant, observem dues idees
clarament reflectides en aquest aforisme: la primera centrada en l’autoconeixement i la
manera com ens veiem (sempre de manera diferent a la realitat) i, la segona, a partir de
la qual cal tenir en compte que, Fuster, considera que si tothom es veu diferent de com
és realment, és perquè sense aquesta mena de visió no seríem capaços de suportar-nos.

XENOFÒBIA
El tema central d’aquesta entrada és la reflexió del concepte de Xenofòbia a partir de la
idea de patriotisme i del paper de l’educació en la societat a l’hora de propagar l’odi a
l’estranger, sempre tenint en compte que tots som estrangers per als altres. Així doncs,
des del punt de vista d’aquest tema, diferenciem tres idees destacades: la primera és la
de la descripció del concepte de “xenofòbia”, pròpiament dit, cap a l’estranger. Per altre
costat, la segona idea mostra una reflexió sobre el patriotisme i com el desenvolupament
del turisme pot minvar els
efectes de la xenofòbia, cosa que Fuster dubta. Finalment, l’última idea ens vol fer
reflexionar sobre com tot i que puga arribar a desaparèixer la part més agressiva que
comporta viure i conviure amb tot el que comporta aquest terme, la xenofòbia sempre
existirà a causa de la seua relació dins la societat.