PRÀCTICA JOAN FUSTER

CADIRA
1) identifica una de les idees que fuster utilitza en aquest fragment respecte al
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuester en aquesta entrada?
la temàtica principal és el confort en la vida humana. Altres idees que trobem són: la
concepció tradicional de la virtut apostava per l’austeritat i descartava el benestar
corporal; l’afecte pel propi cos és una actitud històricament recent; els objectes d’ús
quotidià, fins i tot els que no exigien un desenvolupament tècnic per a la seua
fabricació, han mostrat durant segles una falta d’imaginació a l’hora de procurar el
confort dels usuaris
2) Digues una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en aquest
fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques
d’estil destaquen en el Diccionari per a ociosos
«Cadira», mostra un punt de vista personal i pretén persuadir el lector, per això
presenta una sèrie de característiques de llenguatge i d’estil que comentarem a
continuació. El text està escrit en un registre estàndard amb elements propis de
l’oralitat («culs plans», «es tracta de l’ou de Colom»). Es tracta d’un text molt
modalitzat, en el qual apareixen molts díctics que denoten la presència de l’autor: en
primera persona del singular i plural, «torno a dir-ho»«Ens hi ratificaríem» «si se’m
permet el mot» (l. 28). També referències directes al lector: «La conclusió que
s’imposa, ja l’endevinarà el lector».. Uns altres elements que mostren la modalització
del text són l’ús de verbs performatius (creure, dir), de demostratius (aquestes
latituds) i d’un gran nombre de substantius valoratius (turment, desgràcia, fantasia,
sumptuositat, virtut, exigència, sacrifici). A més, també hi ha adverbis de manera
(afectuosament i discretament) i quantificadors (moltíssimes, massa, més...).

Covardia
1) identifica una de les idees que fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuester en aquesta entrada?

temática principal és la feblesa humana. Altres idees que trobem són: la covardia és
una resposta a la por; no és possible fixar un límit moral en la covardia humana; no hem
de censurar ningú per un comportament que nos- altres podem adoptar en una altra
ocasió.

2)Digues una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en aquest

fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d’estil
destaquen en el Diccionari per a ociosos

la finalitat comunicativa de «Covardia», pròpia de l’assaig, és mostrar el punt de vista de

l’autor sobre aquest concepte i persuadir el lector sobre la relativitat del terme.Hi podem
trobar nombrosos elements valoratius que fan explícit el punt de vista de l’autor en la seua
argumentació i que l’allunyen d’un text purament explicatiu. Fuster no mostra gens d’interés
per l’objectivitat, per això utilitza verbs performatius (voler, saber, censurar, condemnar...),
una interrogació retòrica («¿qui és el que no ha tingut mai por?»), un aclariment entre
guionets, que reforça el seu posicionament («–i ho hauríem de voler–»), verbs que
expressen opinió personal (sé), o la utilització de la cursiva per a marcar valor connotatiu,
com en la paraula valentia.També utilitza l’imperatiu: «no censureu, no condemneu ningú
perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió».

ESCEPTICISME

1)Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l´entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?
El tema principal d´aquest fragment és l’actitud intel·lectual racionalista i antidogmàtica. Les
idees que trobem en aquest assaig són el dubte és l’instrument de la raó; des del punt de
vista moral, l’escepticisme és l’únic correctiu del fanatisme i l’escepticisme evita actituds
extremes, passionals o inhibidores.

2)Digues una carasterística o recurs que presenta l´estil de Fuster en aquest fragment
i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d´estil destaquen en
el Diccionari per a ociosos.
La finalitat d´aquest dragment és ’alimentar la intel·ligència i el coneixement. I a partir de
l’entrada distribueix la resta del contingut en sis aspectes a considerar:
–L’aspecte intel·lectual, que fa dels escèptics persones raonables, ja que «dubten i
encerten».
–L’aspecte moral, que inclina «a practicar el sarcasme», la ironia mordaç i evita per
tant el fanatisme i també l’encantament.
–L’aspecte social no convertirà mai els escèptics ni en assassins ni en herois.
–Pel que fa a l’aspecte polític, els escèptics «preparen o depuren» revolucions, però
no les «fan», perquè mai intenten persuadir els altres ni des de l’odi ni des de la
resignació. –Tècnicament l’escèptic defuig l’abstracció. El seu món se situa en unes
coordenades espacials i temporals molt concretes. –I literàriament Fuster allunya els
escèptics de «la poesia lírica, de l’oratòria i de la metafísica». Són massa descreguts
per a practicar uns gèneres que demanen creure confiadament i amb decisió.

GENT

1)identifica una de les idees que fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de
l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?

la tematica principal es la identitat i l’alteritat. altres de les Idees principal són:

l’individualisme del jo no es reconeix en un concepte indeterminat i con- fús com el que
designa el terme «gent»; hi ha altres paraules que designen col- lectius, com «poble» o
«colla», que sí que es formulen des d’un nosaltres inclu- siu; tots formem part de la «gent»,
encara que ens en sentim distanciats.
2)Digues una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en aquest fragment
i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d’estil destaquen en
el Diccionari per a ociosos
El text posa en relleu la modalització amb l'ús de díctics en primera persona del plural
("diem", "volem al·ludir-nos"), verbs performatius ("admetre", "afirmar"), adjectius
qualificatius i substantius valoratius per a expressar l'opinió de l'autor. L'ús de la primera
persona del singular distingeix l'individu ("Jo dic 'la gent' i designo els altres"). A més, els
aclariments entre guions (''–o quasi mai–', '–i cadascú de nosaltres–') detallen el
posicionament de l'autor. Aquests recursos serveixen per involucrar els lectors en les
reflexions i transmetre la perspectiva personal de l'autor.

LECTURA

1)Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l´entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?

Encara que inicialment el tema principal del text siga la lectura, el que Fuster fa, en realitat,
és reflexionar sobre la humanitat i sobre la visió de la vida: la manera com llegim és un
reflex de la nostra manera de ser. De fet, l’escriptor suecà, com a pensador, és el reflex del
segle XX, un segle alhora terrible i formidable. Si s’observa la seua obra en conjunt, és ben
fàcil detectar-ho en determinades actituds vitals de l’autor davant la llibertat, la naturalesa, la
justícia o, en aquest cas, la relació entre l’hàbit lector i la condició humana.

2)Digues una carasterística o recurs que presenta l´estil de Fuster en aquest fragment
i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d´estil destaquen en
el Diccionari per a ociosos.

.Fuster utilitza un llenguatge entenedor i culte, exemplificat en frases com "El lector
anacrònic esgrimeix, per justificar-se, raons d’indiscutible envergadura" i "Es referiran, sens
dubte, a les dimensions, fabuloses, del patrimoni cultural de què som, és clar, hereus...". El
text està ric en recursos retòrics, com metàfores, "el remolí quotidià de les sorpreses i les
tragèdies", comparacions, "com una pausa confortadora", i interrogacions retòriques, "¿Qui
no ha conegut infinits exemplars d’aqueixa mena de senyor, infal·lible en tota tertúlia...?".
"Lectura" és un exemple literari que reflexiona sobre la relació entre la lectura i les
persones.

RELLOTGE
1)Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l´entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?

La temática principal d’aquest assaig és la condició temporal dels humans.Altres Idees que
trobem en l’assaig rellotge: en èpoques passades, la humanitat tenia consciència del pas
del temps a través dels ritmes còsmics i de la natura; en l’època actual, l’ús del rellotge
personal ha canviat aquesta percepció i l’ha feta immediata i permanent; la tecnologia
canvia la nostra consciència del temps; les persones de l’època actual tenen major
consciència del pas del temps, de la fugacitat de la vida i de la fatalitat de la mort.
2)Digues una carasterística o recurs que presenta l´estil de Fuster en aquest fragment
i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d´estil destaquen en
el Diccionari per a ociosos.

"Rellotge" és un assaig que destaca per la perspectiva de l'autor, reflectida en l'ús de díctics
com "De vegades penso", "Ara tenim comptadors", que implica una interacció amb el lector.
El text està ric en substantius valoratius i adjectius que subratllen la seva subjectivitat.
S'empleen també recursos literaris com antítesis, metàfores i prosopopeia. Per exemple,
"conseqüències subtilment acusades" subratlla la relativitat de les idees. La metàfora
"escandir les rutines de la gent" compara la quotidianitat amb la poesia. Així, "Rellotge"
presenta una reflexió sobre el temps, amb imatges com "el temps s'escola" o "un magma
obscur, insondable".

SER

1)Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l´entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?
L a idea principalla identitat Idees: la idea que tenim de nosaltres mateixos és una fantasia
inventada; necessitem construir una imatge inventada de nosaltres mateixos com a
mecanisme de defensa; el jo és una entitat problemàtica.
2)Digues una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en aquest fragment
i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d´estil destaquen en
el Diccionari per a ociosos.
En aquest fragment l'assagista presenta una confessió pública dels seus pensaments,
evitant marques díctiques de primera persona. Utilitza l'aforisme en tercera persona, donant
una falsa objectivitat. La modalització es reflecteix principalment en el lèxic, amb verb "ser" i
adjectius valoratius. La seva brevetat lapidària, amb un toc original i personal, busca
sorprendre al lector i generar un efecte paradoxal. Empra l'aforisme per revelar una realitat
oculta, demanant referències compartides amb el lector per a la comprensió. No dona
consells, sinó que destaca la dificultat d'acceptar-se en un món canviant, convidant a la
reflexió sobre l'adaptació personal.

XENOFOBIA

1)Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema
de l´entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada?

Encara que inicialment el tema principal del text siga la xenofòbia, Fuster parla de la idea de
patriotisme i del paper de l’educació en la propagació de l’odi a l’estranger. L’escriptor
suecà, com a pensador, és el reflex del segle XX, un segle alhora terrible i formidable que
va viure dues guerres mundials, és a dir, dos conflicte de magnitud internacional que van
enfrontar diverses pàtries. Si s’observa la seua obra en conjunt, es pot fer un seguiment de
l’actitud vital de l’autor davant la llibertat, la naturalesa, la justícia... En aquest cas, Fuster
analitza la relació entre els pobles i critica certes formes de patriotisme que es basen en
l’odi a l’estranger.
2)Digues una carasterística o recurs que presenta l´estil de Fuster en aquest fragment
i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d´estil destaquen en
el Diccionari per a ociosos.

El text "Xenofòbia" és un assaig on la perspectiva de l'autor és central, manifestada amb

marques díctiques en primera persona singular i plural. L'autor, Fuster, manté una
comunicació directa amb el públic, buscant informar-lo, persuadir-lo i estimular la reflexió.
L'ús d'una varietat de substantius i adjectius valoratius subratlla la seva posició. Recursos
estilístics com epítets ("grans bestieses", "crims salvatges") i metàfores ("esmussar la
xenofòbia") enriqueixen la seva expressió literària, conferint una qualitat vividora al discurs.
En resum, l'autor fusiona la informació amb elements persuasius i literaris per tractar el tema
de la xenofòbia de manera incisiva i impactant.