DPAO, FUSTER

Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al
tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada? (2-3)
(Apunts)

Digues una característica o recurs que presenta l’estil de Fuster en el fragment, i

explica la seua funció. Quines altres característiques d’estil destaquen en DPAO?
Fuster fa servir frases breus i directes que van ampliant i espicificant la informació, així
com enunciats subjectius i, sovint, irònics, que expressen el seu judici de manera contundent.
Hi ha per tant una intensa modalització. També destaquen les matisacions constants («passat
“nostre”») per garantir la claredat comunicativa i l’ús de cometes per assenyalar que un mot va
més enllà de l’ús convencional.
1. Frases breus i directes que van ampliant i matisant la informació.

2. Enunciaciats subjectius, i sovint, irònics, que expressen el seu judici de manera contundent.

3. Modalització intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de

manera, etc.

4. Registre estàndard amb pinzellades de l’oralitat.

5. Diàleg amb el lector

6. Preguntes retòriques

7. Matisacions constants («passat “nostre”») per garantir la claredat comunicativa

8. Incisos, cometes i cursives. Assenyalen que un mot va més enllà de l’ús convencional.

És aquest text un aforisme?

Sí, SER és un aforisme. Aquest gènere és una forma breu d’assaig, una frase
contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament. En aquest cas,
Fuster enraona sobre la percepció pròpia d’un mateix, i com ens imaginem distints a com som
per a sobreviure. La seua extensió exigeix una intensitat extraordinària, i per tant l’autor
concentra el seu significat amb un cert regust de sentenciositat que requereix una deliberació
interior.

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de l’obra?

Joan Fuster publicà Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època, el règim
franquista comença a relaxar la censura literària; això permet crear una mínima infraestructura
editorial que s’amplia durant els anys 60 i 70. D’altra banda, Diccionari per a ociosos es publica
després de dues obres que havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i
Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l’edat, un dels principals assagistes de la
literatura catalana.
 DPAO, FUSTER

Situa l’obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes

característiques de l’etapa (o diferències).
La producció literària de Fuster es divideix en tres blocs. Diccionari per a ociosos s’inclou
en l’assaig deliberatiu, influenciat per l’humanista Montaigne i caracteritzat per la ironia i
l’escepticisme; importa, més que la conclusió, el debat entre l’autor i el lector. És a més on Fuster
representa l’intel·lectual que orienta l’opinió de la societat. Altres blocs són l’assaig divulgatiu,
amb escrits sociopolítics com Nosaltres, els valencians, i el d’anàlisi literària (Literatura catalana
contemporània).

Quines característiques presenta l’assaig en el context d’escriptura de l’obra?

L’assaig era – i és – un debat intel·lectual, plantejat com a divulgatiu (centrat en el
tema tractat) o deliberatiu (segons la personalitat de l’autor), un “reducte humanístic
d’opinió”. Però aquest gènere no tenia cabuda en les estretors del franquisme; els primers
assajos en català foren religiosos i històrics. Als anys 60 decreix la censura i es publiquen obres
assagístiques culturals i nacionals (Nosaltres els valencians) i, a poc a poc, assajos deliberatius,
amb la personalitat de l’autor com a característica principal.

Quins altres autors destaquen en el context d’escriptura de l’obra dins de

l’assaig? Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats, característiques)
L’obra assagística fusteriana representa un punt d’inflexió per a l’assaig en la literatura
catalana. En el seu context, destaquen Agustí Calvet, “Gaziel”, amb Tots els camins duen a
Roma. Història d’un destí, i Josep Pla (Homenots), que s’interesa per la realitat quotidianna. El
motiu últim dels seus escrits és l’anècdota, que implica la responsabilitat de l’escriptor: fer
front a l’element destructiu del temps. La veu femenina destaca en la premsa amb un discurs
feminista (Montserrat Roig).

En el power estan destacats Josep Pla i Eugeni d’Ors “PREGUERRA”, però no sé si

aquest entraria en el “context d’escriptura de l’obra”. També estan al power:
Josep Carner, Carles Riba i Agustí Calvet, Gaziel. En clau valenciana, Carles Salvadors. I Jaume
Vicens Vives amb Notícia de Catalunya com a un dels principals referents de Fuster.
Hauria de posar a Eugeni d’Ors o a qualsevol dels altres mencionats?

Com evoluciona l’assaig amb posterioritat al context d’escriptura de l’obra?

Quines característiques presenta?
L’obra va ser publicada l’any 1964, quan predominava l’assaig divulgatiu. En la
democràcia (Critica de la nació pura, 1984) perviuen propostes assagístiques polítiques, i
l’assaig deliberatiu guanya importància (Mentre parlem, Enric Sòria), concretament el
dietarisme caracteritzat per l’arrelament al temps del dietarista. A finals de segle, s’amplia el
camp periodístic: la importància de l’article d’opinió (Un pensament de sal, un pessic de pebre,
Montserrat Roig, 1993). Actualment (Quim Monzó), destaquen noves textualitats més
immediates, com els blogs (Jaume Subirana).
 DPAO, FUSTER

Quins autors destaquen en l’assaig amb posterioritat al context d’escriptura de

l’obra? Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres
autors respecte a Fuster?
Alguns autors posteriors a Fuster són: Joan Francesc Mira, autor que reflexiona sobre
la identitat dels valencians (en un paralel·lisme amb Fuster) en Crítica de la nació pura (1884);
Enric Sòria qui, a diferència de l’obra fusteriana, combina reflexions literàries, consideracions
històriques i interés pel cinema i les arts (Mentre parlem, 1991). També destaca Empar Moliner
(Desitja guardar els canvis?, 2006), que publica obres situades entre l’article d’opinió i
l’autoficció, una novetat respecte a la producció de Fuster.

En aquesta pregunta demanen, a més dels autors i obres, les “semblances, novetats o
diferències” amb Fuster. He marcat això en roig perquè he trobat les característiques de cada
obra o autor, però no la seua comparació amb Fuster, i no estic segura de si les “reflexions
literàries, consideracions històriques i interés pel cinema i les arts” d’Enric Valor és o no una
“diferència amb l’obra fusteriana”. I així amb les altres dos comparacions.